146

DES

EMBR

E 20

09

REPORTATGE 4El Col·legi aposta per la formació i el reciclatgeAutor: Eudald CollFotos: Sergio Ruiz

REPORTATGE 12Periodistes a l’atur:hereus de la crisiAutor: Xènia BusséFotos: Sergio Ruiz

REFLEXIÓ 18Rius: “La crisi ha accentuat la precarietat”Fotos: Jordi Bedmar

CRÒNICA 22Narcís-Jordi Aragó, Ofici de PeriodistaAutor: Eduald CollFotos: Vicente Pruna

DIÀLEG26Manuel Cuyàs /Xavier BoschAutor: Jordi RoviraFotos: Sergio Ruiz

REPORTATGE 32Els usos periodístics de les xarxes socialsAutor: Sònia OrtizFotos: Vicente Pruna

OPINIÓ 38José Antich, Rafael Nadal,Esther Giménez-Salinas i Santiago Vilanova

REPORTATGE44L’oportunitat perduda de Canal 9Autor: Salvador EnguixFotos: Arxiu RTVV

ENTREVISTA 50Francisco MarhuendaAutor: Jordi RoviraFotos: Sergio Ruiz

REPORTATGE 86Crònica de “la dama del cor més antiga”Autor: Natàlia AraguàsFotos: Arxiu Lecturas

REPORTATGE 92L’essència femenina de la ràdioAutor: Sílvia EspinosaFotos: Arxius familiars de Maria Tersa, Adelaina Òdena

i Francina Boris

REFLEXIÓ 98La professió dels fotògrafs del futurAutor: Pepe BaezaFotos: World Press Photo

OBITUARI106El senyor Paco o la crisi del fotoperiodismeAutor: Emilio Pérez de RozasFotos: Arxiu familiar Alguersuari

PERIODISME AL MÓN 110El NYT i el futur de la premsa nord-americanaAutor: Lina Maria Aguirre Jaramillo Fotos: The New York Times

PERIODISME AL MÓN 120Sota la batuta delsPulitzerAutor: Carme EscalesFotos: Arnau Bach

PREMIS 126WEBS 127LA FOTO128Andoni Canela

LLIBRES 130Elena Serrano

OBITUARIS 132EL CIC INFORMA 133NOTÍCIES COL·LEGIALS 134DIA A DIA 140Sara Masó

EN POCAS PALABRAS 152COM ENS VEU... 162Vergara

S U M A R I

NÚMERO 146 DESEMBRE 2009

Director: Jordi RoviraCap de fotografia: Sergio RuizCorrecció: Jordi Sales Documentació: Carme TejeiroDisseny portada: Eloi CorberóDisseny gràfic i maquetació: www.dissenydirect.comSecretària: Alícia LlamazaresSubscripcions i distribució: Sònia RomeroPublicitat: Gilles Laurent 647 807 966

REDACCIÓ I EDICIÓCol·legi de Periodistes de CatalunyaRambla de Catalunya, 10, principal08007 BarcelonaTelèfon: 933 171 920Telefax: 933 178 386Correu electrònic: capcalera@periodistes.orgURL: http://www.periodistes.org

Nou del Teatre, 1, 1r, 1a17004 GironaTelèfon: 972 209 162

Rbla. Ferran, 21, 8è A25007 LleidaTelèfon: 973 240 044

August, 5, 1r, 1a43003 TarragonaTelèfon: 977 245 454

Terres de l’EbreCarrer Cervantes, 743500 TortosaTelèfon: 977 441 537

Junta

Degà Josep Carles Rius i Baró

Vicedegans/VicedeganesÀngels Barceló Suárez Narcís Genís Reixach Ramon Mesull SalatAmparo Moreno SardàIgnasi Soler Seras

SecretàriaPilar Casanova Seuma

TresoreraMaria Favà i Compta

VocalsPilar Antillach i Bergua Irene Caparrós GonzálezBernat Capell Oller Julià Castelló i Jano Salvador Cot Belmonte Oriol Cortacans Enric Frigola ViñasJordi Grau RamióAnna Grimau i Bigar Joan Guerrero Luque Ricard Lahoz Avendaño Josep Martí Gómez Xavier Mas de Xaxàs Faus Montserrat Melià Roset Gustau Moreno Pérez Yolanda Jiménez SeséEduard Sanjuan Alonso Enric Sierra Díaz Montserrat Sintas i BellidoJoan Vila i Triadú

Gerent: Àngel Jiménez i LeseduarteSecretària tècnica: Cristina Rius Sanclimens

Dipòsit Legal: GI.358-89ISSN 1135-1047Impressió: Alta Resolució SL

DOSS I ER C EN TRAL

El pols per mantenirla independènciaAutor: Francesc Salgado

pàg. 68

Amb la veritat al davant... quasi sempreAutor: Carles Singla pàg. 56

Entre la responsabilitati el liberalismeAutor: Marcel Mauri

pàg. 74

El dilema entreinformar i compensarAutors: Mònica Figueres Maz

Ruth Rodríguez

pàg. 62

Una acurada fotografiade la professióAutors: Fabiola Alcalá,

Salvador Alsius Christopher Tulloch

pàg. 80

Foto de portada: Sergio Ruiz

Fotos Dossier: Xavi Sulé, arxiu.

“La formació és la gran aposta i ha de

ser una de les activitats centrals del

Col·legi de Periodistes”, afirma el degà,

Josep Carles Rius. En temps de crisi és

més necessari que mai el reciclatge,

l’aprenentatge constant. Aquesta és la

base en la qual se sustenta la bateria de

cursos que amb el lema “Davant la

crisi, més periodisme” no tan sols és

una resposta a la conjuntura econò-

mica, sinó que enceta una nova via que

des del Col·legi es vol que tingui conti-

nuïtat en el temps.

L’OCDE ja va pronosticar al setembre

que la crisi econòmica augmentarà els

incentius per seguir estudiant. Però no

solament els que encara no han entrat

al mercat laboral tenen una raó de pes

per prosseguir els estudis, sinó que els

més veterans també veuen la necessitat

de reciclar-se. Els expedients de regula-

ció i les prejubilacions han arribat a

unes redaccions que s’enfronten a la

crisi amb incertesa.

És difícil quantificar el nombre de pe-

riodistes que es troben a l’atur. Al no-

vembre, el Departament de Treball de

la Generalitat xifrava en 1.378 el nom-

bre de periodistes sense feina. A falta

d’una estadística més precisa, aquesta

xifra mesurava les persones que fins lla-

vors s’havien definit com a periodistes

en inscriure’s a l’atur a l’oficina de tre-

ball corresponent.

Per tot això, davant d’aquesta delicada

situació, el Col·legi va iniciar al novem-

bre la primera edició d’un seguit de

cursos dividits en quatre eixos que bus-

quen potenciar la formació professio-

nal, sobretot entre els periodistes que

s’han quedat a l’atur. Els nous cursos

que conformen aquesta primera edició

–i que no finalitzaran fins al mes de

març– estan subvencionats pel Servei

d’Ocupació de Catalunya (SOC) del

Departament de Treball i pel Fons So-

cial Europeu de la UE, i formen part de

la programació presentada pel Col·legi

de Periodistes al SOC. Els cursos són

gratuïts per als periodistes en atur, però

també s’hi poden inscriure per una

quota simbòlica els periodistes col·le-

giats (amb un descompte) i els no

col·legiats.

Els cursos tenen quatre eixos. El primer

d’aquests –sota el títol Continguts de

Qualitat– aposta per l’aprofundiment

en la qualitat dels continguts periodís-

tics. En aquest sentit, diversos perio-

distes veterans com Carles Pastor, José

Ramón González Cabezas, Rosa Maria

Calaf, Xavier Vinader o Josep Martí

Gómez, entre altres, dirigeixen cursos

especialitzats, com els de reporterisme,

periodisme local i de proximitat, infor-

mació política, periodisme econòmic,

anàlisi del llenguatge periodístic, perio-

disme local i comarcal i crítica periodís-

tica. Tres d’aquests cursos (“Periodisme

econòmic”, “Reporterisme” i “Crítica

R E P O R TAT G E

El Col·legi apostaper la formació i el reciclatge

La formació

continuada,

l’aprofundiment en el

periodisme, el

reciclatge són algunes

de les receptes del

Col·legi de Periodistes

per afrontar la crisi.

Una bateria de nous

cursos destinats a

aprofundir en

continguts de qualitat,

en la comunicació

corporativa, en

tecnologies de la

informació i la

comunicació, i en les

eines per a

emprenedors és una

de les fórmules per

encarar la incertesa i

els interrogants que

sobrevolen

la professió.

És hora de reciclar-se.

Eudald CollFotos: Sergio Ruiz

periodística”) ja van tenir lloc al no-

vembre i desembre. La resta s’imparti-

ran entre gener i març.

Segons Josep Carles Rius, el fet que

s’hagin organitzat aquests cursos es deu

a que, “per una part, les redaccions per-

den gent amb molta experiència, es

perd el mestratge i el Col·legi, per res-

ponsabilitat, substitueix aquesta pèrdua

de talent, experiència i memòria que

s’expulsa de les redaccions. I, per una

altra part, hi ha molta gent jove i no tan

jove que està sense feina, que necessita

reciclar-se i té ganes de formar-se. Així

que s’ajunten aquests dos factors en el

temps. D’aquí sorgeix el curs de contin-

guts”. La resposta a l’oferta formativa

d’aquests cursos especialitzats ha

estat tan positiva que fins i tot hi

ha llistes d’espera. “Jo creia que

hi hauria una reacció, encara que

no m’esperava que fos tan alta”,

admet Rius.

MESTRATGE GENERACIONAL

“Ja era hora!” va assegurar, entusias-

mat, Xavier Vinader quan va saber que

el Col·legi organitzaria cursos amb pro-

fessors sèniors. I és que, a part d’un

aprofundiment dels coneixements, un

altre objectiu és contribuir al mestratge

5

CA

PÇA

LER

A D

ESEM

BR

E 2

009

Rosa Maria Calaf, professora del curs de reporterisme, conversa amb alguns dels seus alumnes.

La intenció és que els cursos que van iniciar-se al novembre es converteixinen una oferta continuada

La resposta davant d’aquesta

nova oferta formativa del Col·legi

ha estat molt satisfactòria, ja que

s’hi han apuntat un bon nombre

d’alumnes. Fins i tot en alguns a

mitjan novembre ja tenien llista

d’espera. La suma del total d’ins-

crits en els nou cursos supera els

tres-cents alumnes. La majoria

dels alumnes són dones –en el

70% dels casos, aproximadament–

i molts d’ells estan a l’atur (tres de

cada quatre inscrits no tenen

feina).

Nombrosos inscrits

entre generacions. “Aquesta transmis-

sió de saber generacional –apunta Vi-

nader, un dels ponents del curs de

reporterisme– no té lloc a les facultats

ni a les empreses. I aquesta transmissió,

d’entrada, aporta ètica, coneixement i

ponderació.”

Llúcia Oliva –un altre dels ponents del

curs de reporterisme– assegura que “la

iniciativa del mestratge em sembla ge-

nial. Hi ha molts periodistes que han fet

una feina molt individual i no han tin-

gut l’oportunitat de compartir la seva

experiència amb els joves periodistes.

És important que l’experiència profes-

sional, els principis i valors del perio-

disme es transmetin de generació en

generació. No pot ser que cada vegada

s’hagi de descobrir tot. És bo conèixer

l’experiència dels que ens han precedit

en l’exercici de la professió per agafar

allò que sigui convenient i millorar-ho

amb la força, la creativitat i la tecnolo-

gia de les noves generacions.”

Un altre professor sènior, com és José

Ramón González Cabezas –responsa-

ble del curs de periodisme econòmic–

reconeix que la seva generació va rebre

aquest intercanvi en les redaccions, si

bé admet que els temps han canviat:

“L’ofici s’ha fet més complex i ara és

més necessari aprofitar l’experiència

per ser útil a la gent i treballar d’una

manera més oportuna dins aquest uni-

versal comunicacional”.

Per tot això, Cabezas planteja les

classes buscant una retroalimentació

R E P O R TAT G E

6

CA

PÇA

LER

A D

ESEM

BR

E 2

009

El fet que els professorssiguin periodistes veterans permet un diàleg intergeneracional

Tots els cursos són gratuïts per a aquells periodistes que es troben a l’atur

6

La primera bateria de cursos està or-

ganitzada amb quatre eixos centrals

que es diferencien tant pel seus con-

tinguts com pels professors que els

imparteixen.

CONTINGUTS DE QUALITAT

La Informació Política: claus i condi-

cionants.

Dirigit per Carles Pastor. (8 sessions

de 9 a 11.30 h.; dilluns i dimecres:

dies 8, 10, 15, 17, 22 i 24 de febrer i 1

i 3 de març de 2010).

El Periodisme econòmic en l’era de la

crisi global.

Dirigit per J. Ramon González Ca-

bezas. (10 sessions de 18.30 a 20.30 h;

dilluns i dimecres: dies 18, 23, 25 i 30

de novembre i 2, 9 ,14, 16, 21 i 23 de

desembre de 2009).

Reporterisme. Investigació i

periodisme en profunditat. �

Coordinat per Juanjo Caballero i im-

partit per Rosa M. Calaf, Josep Marti

Gómez, Bru Rovira, Xavier Vinader

i Llúcia Oliva. (10 sessions de 9.00 a

11.30 h; dimarts i dijous: dies 19, 24 i

26 de novembre i 1, 3, 10, 15, 17, 22 i

24 de desembre de 2009).

El Periodisme local i comarcal.�

Dirigit per M. Eugènia Ibáñez. (8

sessions de 18.00 a 20.30h; dimarts i

dijous: dies 12, 14, 19, 21, 26 i 28 de

gener i 2 i 4 de febrer de 2010).

Anàlisi del llenguatge periodístic.�

Dirigit per Joan Busquet. (8 sessions

de 9.00 a 11.30h; dilluns, dimecres i

divendres: dies 11, 13, 18, 20, 25 i 27

de gener i 1 i 3 de febrer de 2010).

La Crítica Periodística.�

Dirigit per Santi Fondevila. (8 ses-

sions de 18.30 a 21.00h; dimarts i di-

jous: dies 19, 24 i 26 de novembre i 1,

3, 10, 15 i 17 de desembre de 2009).

COMUNICACIÓ POLÍTICA I

CORPORATIVA

Dirigit per Xavier Roig. Curs pre-

sencial de 20 hores a la seu del

Col·legi de Periodistes de Catalu-

nya.�(8 sessions de 18.30 a 21.00h; dil-

luns, dimecres i divendres: dies 11,

13, 15, 18, 20, 22, 25 i 27 de gener de

2010).�

TECNOLOGIES DE LA INFOR-

MACIÓ I LA COMUNICACIÓ

Dues alternatives:

-Curs presencial al Centre d’Innova-

ció i Formació Ocupacional “La Vio-

leta” (Plaça del Compte de Sert, 25

08035-BCN) de 60 hores, repartit en

13 sessions de 4.5 hores diàries ca-

dascuna, 5 dies (de dilluns a diven-

dres, de 9 a 13.30 hores; dies 25, 26,

27 i de novembre i 1, 2, 3, 4, 9, 10, 11,

14 i 15 de desembre de 2009).

-Cursos virtuals a través de la Uni-

versitat Oberta de Catalunya i el

Servei Català d’Ocupació. Cursos

amb durades d’entre 25 i 125 hores.

EINES PER A EMPRENEDORS

I AUTOCUPACIÓ

Cada curs té una única sessió de 5

hores. (Dissabte de 9 a 14 hores; dies

12 i 19 de desembre de 2009 i 15, 22 i

30 de gener de 2010).

INSCRIPCIONS

Cal enviar el nom, cognom, DNI, si

s’està a l’atur o no, si s’és col·legiat o

no, telèfon i adreça electrònica de

contacte així com el curs a què es vol

assistir a col.legi@periodistes.org

(Alicia Llamazares 93.3171920).

Per als cursos de la UOC, la inscrip-

ció és a través del mail eformacio-

soc@uoc.edu.

Una oferta variada

amb els alumnes. “Des de l’inici, busco

un intercanvi, que sigui més una aula

amb l’esperit de les redaccions que no

pas una lliçó magistral”, afirma.

“Aquests cursos posen els alumnes en

contacte amb una dimensió periodística

inexistent a les facultats, on es treballa

més sobre qüestions teòriques”, asse-

gura Santi Fondevila, que dirigeix el

curs de crítica periodística. “Als

alumnes els dic que allò principal és ad-

quirir criteri no tan sols per escriure,

sinó també per seleccionar el que pot

resultar interessant”, explica. Segons

Fondevila, el que ells donen és

“coneixement i criteri”. Per aquest pe-

riodista, el coneixement sorgeix de la

sensibilitat i la reflexió, mentre que el

criteri és la suma de la curiositat i el

coneixement.

PETITS EMPRESARIS

El segon eix de la bateria de cursos, que

tindrà lloc al llarg de vuit sessions du-

rant el mes de gener, és el de la comu-

nicació política i corporativa. Aquest

curs, que està dirigit per Xavier Roig

–consultor polític i periodista– comp-

tarà amb la col·laboració d’especialistes

com Joan Brunet, Josep Maria Casasús

i Guillermo Basso i està plantejat com

una aportació teòrica i pràctica a la co-

municació política i a les seves relacions

amb tot el que és la comunicació cor-

porativa.

D’altra banda, el tercer eix dels cursos

és el de les tecnologies de la informació

i la comunicació. Consta de tres mòduls

de vint hores (pràctiques, coneixements

teòrics i continguts relacionats amb la

professionalitat). Aquest curs és gratuït

per a tothom que s’hi inscrigui i es pot

impartir tant presencialment com vir-

tualment.

L’opció presencial va tenir lloc durant

els mesos de novembre i desembre –es

va realitzar al Centre d’Innovació i For-

mació Ocupacional “La Violeta” i és

l’únic curs que no té lloc a les instal·la-

7

A dalt José Ramón Gonzàlez Cabezas i Joan Hortalà, president de la Borsa de Barcelona. Alcentre, alumnes veterans com Francesc Cusí i Regina Farré. A sota, Juanjo Caballero, JosepMartí Gómez, Jordi Alberich -director general del Cercle d’Economia- i Enric González.

cions del Col·legi– tot i que se seguirà

oferint en properes edicions.

D’altra banda, l’opció virtual –que es

porta a terme mitjançant la UOC–

consta de cursos d’unes cinquanta es-

pecialitats englobades en àmbits dels

quals els que tenen més a veure amb el

periodisme són els de competències di-

gitals i competències lingüístiques. El

curs virtual, de tres setmanes de du-

rada, va iniciar-se el 30 de novembre i

en comença una nova edició cada qua-

tre setmanes.

Finalment, el quart eix és un conjunt de

cinc cursos –entre el 12 de desembre i

el 30 de gener– amb el mateix contin-

gut. Estan pensats per donar suport als

emprenedors que vulguin posar en

marxa projectes empresarials o d’au-

toocupació.

Aquesta oferta formativa –que es porta

a terme amb la col·laboració de la Di-

recció General d’Economia Coopera-

tiva i Creació d’Empreses– consta d’un

total de cinc cursos amb una durada de

cinc hores que es faran en una sola ses-

sió que tindrà lloc a la Sala de Confe-

rències del CIPB el dissabte al matí.

Els temes que es tractaran en aquest

curs seran la creació d’empreses com a

clau de futur, el perfil de la persona em-

prenedora, la generació i selecció

d’idees de negoci, la planificació em-

presarial (plans i formes jurídiques), el

serveis d’informació, orientació i asses-

sorament de les administracions pú-

bliques i, per acabar, les bones

pràctiques emprenedores. Els cursos

van destinats a posar en marxa pro-

jectes empresarials dins el periodisme

partint de la base que, cada cop més, el

periodista estarà obligat a crear el seu

propi lloc de treball. “Els periodistes

s’han de convertir en petits empresaris,

tenir iniciativa, crear projectes, etc.”, as-

segura Rius, per qui la professió del

futur apunta més cap a una proliferació

de petites empreses autònomes que no

pas cap a grans redaccions.

8

A la imatge de dalt, alumnes de crítica periodística. Al centre, Xavier Vinader, professordel curs de Reporterisme. A la fotografia inferior, alumnes del curs de periodismeeconòmic.

9

CA

PÇA

LER

A D

ESEM

BR

E 2

009

FORMACIÓ CONTINUA

La bona acollida que han tingut els

nous cursos del Col·legi indiquen, se-

gons Rius, un canvi, una necessitat de

formar-se i reciclar-se. I això abans no

passava perquè s’entenia que un ja es

formava ell mateix”.

De totes maneres, aquesta autoforma-

ció no sempre s’acabava portant a

terme. “La formació continuada no ha

estat mai una tradició dins el perio-

disme. Ara hi ha més conscienciació

que abans i avui és més necessària que

mai. Nosaltres fèiem periodisme i punt,

però ara hi ha un escenari molt més exi-

gent, s’ha d’assumir qualsevol tema i

instrument per arribar a les audièn-

cies”, explica José Ramón González

Cabezas.

Un altre dels ponents, Llúcia Oliva,

apunta en el mateix sentit: “S’ha des-

cuidat la formació professional i això és

greu perquè avui la formació perma-

nent és obligatòria per a tothom, però

sobretot per als periodistes. Si volem

ser competents en l’exercici de la nos-

tra professió, informar, donar les dades

necessàries a la gent perquè entengui el

món en el qual viu i les coses que pas-

sen, hem de formar-nos contínuament.

El món és cada cop més complex i

també la tecnologia que fem servir

avança molt ràpidament i, per tant, als

periodistes ens toca seguir aprenent,

sempre”.

Precisament, la necessitat de seguir for-

mant-se és un dels arguments dels

alumnes que s’han apuntat a algun dels

cursos del Col·legi. “El Col·legi hauria

d’apostar per la formació continuada

perquè la professió està molt desprote-

gida i així ens dóna eines i ens motiva”,

argumenta Carmen Espinosa, alumna

del curs de reporterisme. “Els ponents

són molt bons. El curs és millor del que

m’esperava”, admet.

En el mateix curs hi participa Berta

Roig. “El curs està força bé i els pro-

fessors també. Potser trobo a faltar que

hi hagi més participació dels alumnes.

Ara estic a l’atur, fent col·laboracions i

aprofito per formar-me”, apunta.

En les primeres files de la mateixa classe

s’hi troba Annaïs Barnolas, llicenciada

recentment i sense feina. El curs ha aca-

bat mitja hora més tard, però tot i això

els alumnes aprofiten per preguntar

coses al ponent d’aquell dia, en Xavier

Vinader. L’Annaïs, asseguda a les pri-

meres files, en fa una valoració positiva:

“El curs m’està motivant bastant a tirar

endavant, agafar idees i energia. M’hi he

apuntat perquè m’interessava formar-me

i perquè coneixia els ponents, gent amb

molta experiència. Tot el que puguin dir

és interessant”.

Per Anna Salvans, alumne de “Perio-

disme econòmic”, un dels aspectes im-

portants és poder entrar en contacte

amb periodistes sèniors. “Trobo un en-

cert aquests cursos perquè el mestratge

s’ha abandonat totalment. A les facul-

tats això no s’està donant”, afirma

aquesta alumna. “M’hi he apuntat per-

què ho organitza el Col·legi i perquè

vull aprofundir en el periodisme eco-

nòmic, un camp en el qual tinc man-

cances, tot i que m’agrada l’economia.

A més, així podré buscar un punt d’es-

pecialització.”

Un altre alumne de “Periodisme eco-

nòmic”, Paula de Senillosa, reconeix

que quan va estudiar a la facultat no hi

havia aquest tipus d’estudis. “Tinc una

carència en aquest camp”, admet. La

Paula també s’ha apuntat al curs de

La formació permanent,que s’havia anat descui-dant, és en l’actualitatmés important que mai

“El curs m’està motivanta tirar endavant, a agafar idees i energia”,admet una alumna

A més dels cursos que el Col·legi

de Periodistes ha organitzat entre

els mesos de novembre i març, al

llarg de l’any passat, també s’han

començat a remodelar els cursos

que tradicionalment es portaven a

terme des del Centre Internacio-

nal de Premsa de Barcelona

(CIPB). Durant el 2009 ja s’ha

apostat per nous cursos que s’han

sumat als que es mantenien des de

feia anys, és a dir els que tenien

més tirada i acceptació per part

dels alumnes, com el curs sobre

com elaborar un pla de comunica-

ció.

Així, al llarg de l’any s’han orga-

nitzat onze cursos ben diferents

–molts d’un sentit eminentment

pràctic– entre els quals hi havia

cursos sobre la creació de pod-

casts, fotografia, català per a pe-

riodistes, com elaborar blocs

corporatius i posicionament de

webs, com es gestiona un gabinet

de premsa o com fer vídeo amb

Movie Maker. Les notes que han

donat els alumnes sobre aquests

cursos han estat força altes i s’han

situat entre el 7,53, el més baix, i

el 8,76, el millor puntuat (que va

ser el de fotografia impartit pel

periodista Tino Soriano). Així

doncs, la puntuació mitjana de

l’any passat va ser un notable.

Amb vista a l’any 2010, ja s’han

començat a programar cursos de

nova creació per al primer trimes-

tre de l’any, per exemple “Com

presentar un projecte per a la te-

levisió” (5 de febrer), “Guions: de

la ficció a la realitat” (12 de fe-

brer) o “Com es crea una vinyeta”

(19 de març).

Nous cursosal CIPB

“Reporterisme”. “És una passada. El

nivell dels ponents és fantàstic. Potser

falta una mica de temps per xerrar.

Se’ns fa curt”, afirma. “Jo sempre in-

tento fer formació contínua –prosse-

gueix– però quan estàs en una redacció

es fa difícil sortir per anar a un curs.”

Vist l’èxit de participació, així com les

opinions de professors i alumnes, el

Col·legi encara té més clar que aquesta

és una línia que cal potenciar.

Està previst que la segona edició dels

cursos comenci el proper mes d’abril

amb una oferta en què es repetiran al-

guns cursos i se n’hi incorporaran noves

especialitats. També es tornaran a im-

partir els cursos sobre noves tecnolo-

gies i per a emprenedors.

Xavier Vinader dóna idees al recoma-

nar cursos que aprofundeixin en

el periodisme cultural, el de

proximitat o en la professió enfo-

cada a la immigració, entre altres

propostes. Però no són els únics

aspectes que es poden impartir.

“Tot el tema de la investigació està per

fer”, admet.

Queda clar, doncs, que el filó de la for-

mació permanent només acaba de co-

mençar. La intenció del Col·legi és que

aquesta iniciativa es consolidi en el

temps.

10

CA

PÇA

LER

A D

ESEM

BR

E 2

009

Una de les classes dels cursos especialitzats que varen començar a funcionar el passat mes de novembre al Col·legi.

El proper mes d’abril s’iniciarà una nova bateria decursos en que s’ incorporarannoves especialitats

La població adulta cada cop és més

conscient de la importància de for-

mar-se al llarg de la vida. Un in-

forme sobre reforma educativa

publicat mesos enrere per la Co-

missió Europea mostrava com a

Espanya ha augmentat el percen-

tatge de la población adulta que ha

apostat per la formació contínua.

Si al 2000 hi havia un 4,1% de per-

sones adultes formant-se, al 2008 ja

n’eren un 10,4%. En aquest sentit

l’objectiu de la UE és aconseguir

arribar a un 12,5% el 2010.

Major conscienciació

R E P O R TAT G E

11

CA

PÇA

LER

A D

ESEM

BR

E 2

009

Des que la crisi econòmica mundial va

ser oficialitzada i en el cas de l’Estat es-

panyol i Catalunya, profundament sen-

tida, les empreses periodístiques i de

comunicació, a causa sobretot de la

forta davallada en els ingressos per pu-

blicitat, s’han plantejat reduccions de

plantilla més o menys dures per fer

front al futur. Sovint, el descens de la

facturació per publicitat no ha estat

l’única causa d’aquestes onades d’aco-

miadaments, ja que en moltes em-

preses, la reconversió i l’adaptació als

nous temps han estat una assignatura

que s’ha anat ajornant. Els reptes del

futur podien esperar...

El cas és que en el darrer any els aco-

miadaments i els ERO han afectat la

nostra professió d’una manera especial,

essent emblemàtics els casos de RTVE,

el grup Godó i el grup Zeta. En el cas

d’aquestes empreses de comunicació,

els expedients de regulació s’han tra-

duït en un grapat de prejubilacions. La

majoria de periodistes han acceptat les

condicions de l’empresa per deixar de

treballar perquè els resultaven avantat-

joses, i més vistos els temps que corren.

Una altra cosa han estat els efectes

d’aquesta onada de prejubilacions de

professionals en la maduresa de les

seves carreres, amb tot el que això

significa de pèrdua en el resultat final

del producte periodístic. Tot i el dalta-

baix humà i professional en les redac-

cions, per a les empreses, les prejubila-

cions signifiquen fer fora treballadors

que surten molt cars i substituir-los –o

no– per treballadors més joves i més

barats.

El contrast de l’experiència laboral

entre una i altra generació és un feno-

men que valdria la pena d’analitzar

algun dia. És evident per què un perio-

dista jove accepta ser contractat per la

meitat o un terç del sou que cobrava un

treballador sènior abans de prejubilar-

se: el mercat dóna el que dóna i val més

treballar que no treballar. La precarie-

tat sembla inherent al sector, ara ma-

teix. I no tan sols en qüestió de

contractes. Una bona part de la profes-

sió treballa en règim autònom, compa-

ginant diverses col·laboracions i, en

aquest cas, el dret a subsidi no existeix.

Segons dades del Departament de Tre-

ball de la Generalitat, actualment hi ha

a Catalunya 1.378 periodistes a l’atur.

En realitat, i tal com el mateix Depar-

tament interpreta, l’atur afecta un nom-

bre més alt de periodistes, atès que

sovint els contractes no es fan segons la

categoria laboral corresponent i també

sovint, periodistes que han estat aco-

miadats d’un gabinet de premsa, per

exemple, no constaran com a perio-

distes a l’atur, sinó com a treballadors

del sector de l’empresa que els va

contractar que han estat acomiadats.

En aquest reportatge retratem quatre

R E P O R TAT G E

Periodistes a l’atur: hereusde la crisi

Segons el servei públic

d’ocupació estatal

hi ha 5.155 periodistes

desocupats, dels quals

més d’un miler

són catalans.

La crisi econòmica

està afectant

els mitjans

de comunicació,

que aprimen les

redaccions i aposten

per mesures que

afecten la situació

laboral de molts

professionals de la

informació. En aquest

reportatge quatre

periodistes que estan a

l’atur reflexionen

sobre la seva situació i

el delicat horitzó que

tenen al davant.

Xènia BusséFotos: Sergio Ruiz

periodistes que actualment estan a

l’atur. Les seves experiències són força

diferents i per això resulten il·lustratives.

JORDI ESCOFET, 33 ANYS

Jordi Escofet s’ha acabat llicenciant en

Periodisme més enllà dels trenta anys

perquè abans va cursar la carrera

d’Història. La seva intenció és dedicar-

se a l’audiovisual. “La meva idea era

entrar a Periodisme, però no vaig

poder per la nota. Al final he fet dues

carreres i crec que m’ha anat bé.” La

seva experiència laboral ha estat a

l’Ajuntament de Barcelona, on va tre-

ballar en el gabinet de comunicació,

perquè va ser la feina que va trobar.

“El meu interès és el món del perio-

disme audiovisual, per això també he

estudiat Direcció de Cinema al centre

d’Estudis Cinematogràfics de la Gene-

ralitat. Les pràctiques de la carrera les

vaig fer a la Xarxa de TV locals i des-

prés, a l’estiu del 2008 vaig començar

amb contractes de substitució al canal

3/24 de la CCRTV. He estat un any i

mig amb diversos contractes i ara s’ha

acabat. Com que vaig cobrar una part de

l’atur pel que havia treballat a l’Ajunta-

ment, ara me’n queden sis mesos. Però

no m’adormo, faig contactes sense parar.

Amb un company estem realitzant un

reportatge que volem vendre a la televi-

sió on precisament parlem de llicenciats

a l’atur”.

Escofet reconeix que ha enviat molts

currículums i la majoria de vegades ni

tan sols l’han arribat a trucar per fer

una entrevista de feina. “El 80% dels

meus companys de carrera estan bus-

cant feina però busques on no n’hi ha.

Per això m’he posat també a estudiar

per a unes oposicions per poder entrar

a gabinets de comunicació d’ajunta-

ments, diputacions... M’he apuntat al

que s’ha convocat. De moment, no hi

ha res més”. Queden els projectes au-

diovisuals, les ganes de fer-los i l’actual

projecte que fa pel seu compte. Jordi

Escofet, malgrat tot, no és pessimista.

“Alguna cosa sortirà. El més impor-

tant és no quedar-se a casa. Moure’t és

el millor”.

DOLORS PAREJA, 30 ANYS

Aquesta llicenciada en Periodisme i

Tècnica Superior d’Imatge CFGS per

l’Escola de Mitjans Audiovisuals va ser

finalista dels premis FAD Audiovisuals

el 1999 i ha treballat en ràdio i televi-

13

CA

PÇ

ALE

RA

DE

SE

MB

RE

20

09

Jordi Escofet està estudiant oposicions per entrar a gabinets de comunicació de les administracions públiques.

“Alguna cosa sortirà. El més important és no quedar-se a casa. Moure’s és el millor”

sió. Ha estat amb contractes de pràc-

tiques o de curta durada a: RNE 4,

Ràdio Sant Cugat, BTV, TV3-Informa-

tius. Ara mateix està a l’atur, després

que no li renovessin el contracte de cap

de premsa de la Federació Espanyola

de Muntanya i Escalada, amb seu a

Barcelona.

“Quan vaig començar a treballar per a

la Federació, ara fa un any, em van dir

que em farien dos contractes de sis

mesos abans de fer-me fixa. Em van

preguntar si volia estabilitat i els vaig

dir que sí. Al cap d’un any, no han com-

plert el que van prometre, no em fan fixa,

han contractat un noi per fer la meva

feina i a mi m’han fet fora. Vaig pregun-

tar a l’empresa el perquè de l’acomiada-

ment i no hi ha cap motiu. Per això vaig

decidir de tirar endavant una demanda

per acomiadament improcedent i també

per reclamar uns diners que no se’m van

pagar mentre hi vaig treballar, ja que al

meu contracte no hi especificava que jo

era periodista, és a dir, llicenciada uni-

versitària, sinó administrativa. Amb un

contracte com el que em van fer, l’em-

presa s’estalviava quatre mil euros de

sou a l’any”.

Dolors Pareja espera que en l’acte de

conciliació amb l’empresa, aquests dos

punts es puguin resoldre. “M’he assesso-

rat amb el Sindicat de Periodistes i amb

CCOO. I tinc advocat. He decidit tirar-

ho endavant perquè estic farta que als

periodistes se’ns tracti amb tant de me-

nyspreu i que nosaltres ho acceptem tot.

Trobo que abans de la nostra generació,

n’hi ha hagut altres que han hagut de

lluitar pels drets laborals dels periodistes

i està molt malament que ara, per culpa

de la precarietat, estiguem disposats a ac-

ceptar condicions laborals deplorables

que fan mal tant al conjunt de la profes-

sió actual com a les generacions futures

de periodistes”.

Per a Dolors Pareja, “que un periodista

amb família es quedi a l’atur és una des-

gràcia, però també ho és que un perio-

dista jove no es pugui obrir camí. La

impossibilitat de ser independent és una

llosa que pesa al cap de molts perio-

distes joves. Ara mateix, amb només tres

mesos d’atur que em queden, jo no puc

tenir casa pròpia, ni de lloguer. He decidit

que viuré amb la meva mare, que és

vídua. És el millor per a totes dues:

d’aquesta manera vel meu atur l’ajuda a

ella, que cobra 450 euros al mes de pen-

sió de viduïtat”.

Dolors Pareja es prepara per al

futur pel que fa a la formació, si

bé també manté la seva àrea de

periodista lluitadora: treballa de

franc a la ràdio de la seva ciutat,

Castelldefels, en un programa dedicat a

les dones. “Aquesta és una altra batalla,

encara que també important: als mit-

jans, les dones som invisibles. Per això

encara fan falta programes com el que

jo faig”.

14

CA

PÇ

ALE

RA

DE

SE

MB

RE

20

09

“Estic farta que als periodistesse’ns tracti amb tant de menyspreu i que nosaltres ho acceptem tot”

Dolors Pareja és crítica amb les condicions en què treballen molts periodistes.

R E P O R TAT G E

PEPE ENCINAS, 55 ANYS

Després de treballar trenta anys a

El Periódico, el fotoperiodista Pepe

Encinas ha estat acomiadat del diari a

finals d’aquest mes de novembre.

“Estic a punt de fer cinquanta-cinc anys

i no tinc ni idea de què faré. No he pen-

sat encara si em convindrà més fer

feina, si en trobo, o dedicar-me a viure

de l’atur i veure com encaro la jubila-

ció.” Encinas, tot i que reconeix que

serà un gran canvi a la seva vida no

anar cada dia al diari, no se sent exces-

sivament trasbalsat. “Les coses van

com van. És com en els matrimonis.

Quan et diuen que ja no t’estimen, no

hi pots fer res. Tu potser li has estat fent

un suc de taronja cada dia des que us

vàreu casar, ara bé un dia la dona va i et

diu que ja no t’estima. I ja està. Però,

vés a saber, potser quan et separes re-

sulta que coneixes una noia de vint

anys i acabes cada vespre al Luz de

Gas... La vida et pot sorprendre a cada

moment.”

Parlant del seu cas concret, Encinas re-

coneix que ha tingut força sort. “És

com si al diari m’haguessin retardat

l’acomiadament al màxim possible. A

mi ja m’havia “tocat” el número en el

sorteig d’anar al carrer, era un treballa-

dor massa car per a l’empresa. Si a par-

tir d’ara contracten un nou treballador

que ho fa per la meitat o dos que, junts,

cobren el que jo cobrava, ja seran deci-

sions de l’empresa”. Per a Encinas, els

acomiadaments en una redacció són

sempre dolorosos a nivell personal.

“Els companys que deixes són els qui

més ho pateixen. Jo vaig començar

amb vint-i-quatre anys al Periódico,

vam ser uns pioners perquè vam

crear la figura del cap de fotografia,

el qui decidia quines imatges es

treien i com s’editaven. No em sento

fotògraf, jo sóc periodista. Amb el

temps, qui sabia fer fotos ha après a es-

criure i qui sap escriure pot ser capaç

de fer imatges. La professió està anant

cap aquí i ho hem d’acceptar”.

Per a Encinas, el futur serà del perio-

“Les coses van com van. És com en els matrimonis.Quan et diuen que ja no t’estimen, no hi pots fer res”

15

CA

PÇ

ALE

RA

DE

SE

MB

RE

20

09

El fotoperiodista Pepe Encinas ha finalitzat una dilatada etapa de trenta anys a El Periódico de Catalunya.

dista global, que sabrà més de diverses

matèries i que sobretot serà capaç de

fer anàlisi i interpretar els fets, més que

limitar-se a transmetre’ls. “No és que

tots hàgim d’acabar fent de tot, com els

nois de l’ACN, si bé crec que el perio-

dista del futur haurà d’aplicar més

coneixements per explicar el món

d’una manera nova”.

CRISTINA PUIG, 29 ANYS

Llicenciada en Humanitats i Perio-

disme, Cristina Puig sempre ha orien-

tat la seva formació periodística cap al

món empresarial. “Vaig poder optar a

una beca de dos anys a l’IESE, on vaig

aprendre moltíssim. I després he tre-

ballat per a una editorial mèdica,

ArsXXI, d’on, al final, va decidir plegar.

Van ser dos anys força complicats.

L’editorial va començar fent un ERO.

Després, els treballadors que vam que-

dar vam començar a patir retards a

l’hora de cobrar. Llavors va sorgir la

possibilitat d’una feina de curta durada,

de quatre mesos, per al Departament

de Presidència, redactant textos per a

un web. Vaig pensar que era millor això

que continuar a l’editorial, patint. Pas-

sats aquests quatre mesos, estic a l’atur.

Mai no hi havia estat, però sóc força

jove. Ara sé que he de començar a reo-

rientar la meva carrera. Sé que la si-

tuació és dolenta, amb tot, jo sóc molt

positiva. Dues persones que conec han

trobat feina en els darrers mesos, o

sigui que penso que jo també ho puc

aconseguir.” Per a Puig, la formació

continuada resulta imprescindible per

als periodistes d’avui: “Estic

convençuda que la clau és la for-

mació. Per això m’he apuntat als

cursos que ha organitzat el

Col·legi. Veig que he de millorar

la formació en idiomes i tenir no-

cions de moltes altres coses, com

ser capaç de plantejar el disseny d’una

pàgina web.” “El periodisme –prosse-

gueix– és una professió tan difícil com

qualsevol altra. Hem estudiat aquesta

carrera perquè hem volgut. Ara toca es-

pecialitzar-se i estudiar per estar com

més preparats millor”.

16

CA

PÇ

ALE

RA

DE

SE

MB

RE

20

09

“Hem estudiat aquesta carreraperquè hem volgut. Ara tocaespecialitzar-se i estudiar perestar com més preparats millor”

Cristina Puig, tot i trobar-se actualment a l’atur, és una persona positiva que ha apostat per la formació continuada.

R E P O R TAT G E

El passat 9 de setembre el degà delCol·legi de Periodistes, Josep Carles Rius,va adreçar-se a periodistes i governantsen la tradicional recepció que cada anyofereix el president de la Generalitat alsperiodistes amb motiu de l’inici del noucurs polític a Catalunya. En l’acte, que va tenir lloc en el Pati delsTarongers del Palau de la Generalitat,varen intervenir-hi tant el president JoséMontilla com el degà dels periodistes. Montilla va reconèixer que la feina delsinformadors “normalment no és fàcil, iho és menys encara en temps de crisi". Elpresident de la Generalitat es va oferir amantenir una “relació fluïda” amb els pe-riodistes. Tot seguit reproduïm la inter-venció íntegra del degà del Col·legi dePeriodistes:“La convocatòria d’aquest acte ens per-met, als periodistes i als màxims repre-sentants del nostre país, trobar-nos sensela pressió de l’agenda informativa. El lloc,el Palau de la Generalitat, i la data, prè-via a l’11 de setembre, també serveixenper recordar que polítics i periodistes, ca-dascú des de la seva posició, compartimel compromís en la defensa dels valors dela democràcia i del progrés a Catalunya.Els periodistes sempre parlem dels altres,vostès ho saben molt bé. Diem que no-saltres mai hem de ser notícia. Peròpenso que ara hem de trencar aquestanorma perquè el que ens passa té molt aveure amb la qualitat democràtica delpaís. A més, avui som davant del presi-dent del nostre país i, per tant, davant delconjunt de la ciutadania.L’any passat, en aquest mateix acte,vàrem expressar la nostra preocupacióper l’impacte de la crisi en la professió.

Més ben dit, de les crisis, perquè a la re-cessió econòmica hi afegim la que es de-riva de la irrupció de les novestecnologies, dels canvis d’hàbit del públici, fins i tot, una certa crisi de credibilitat ide confiança, una desafecció, com diríemen termes polítics. I és la suma de les cri-sis el que fa que allò que ens passa als pe-riodistes sigui notícia.La crisi ha accentuat la precarietat. Jaexistia en els temps de bonança econò-mica, si bé ara arriba a condicions queatempten contra la mínima dignitat la-boral i professional. Especialment delsmés fràgils, els joves i els col·laboradors,que es veuen obligats a acceptar condi-cions intolerables. Sabem que la crisi obliga a assumir sacri-ficis, ara bé aquests sacrificis han de serequitatius i no es poden centrar només enels més vulnerables. I hem de recordarque precarietat laboral és també preca-rietat en la informació que reben els ciu-tadans. Reconeixem la gravetat de lacaiguda en els ingressos per via de la pu-blicitat i sabem, millor que ningú, que larendibilitat econòmica és la primeracondició per a la independència d’unmitjà de comunicació. Amb tot, hem derebutjar que, davant la complexitat de lacrisi, les alternatives se centrin en les so-lucions més simples, com per exemple ladestrucció de llocs de treball.La crisi és especialment greu en lapremsa escrita i les redaccions dels gransdiaris del país s’han desprès enguany demolts periodistes veterans, i així perdemel patrimoni de l’experiència i de la me-mòria. I es trenca el mestratge entre ge-neracions i la transmissió dels valors delperiodisme.

R E F L E X I Ó

Rius:“La crisi ha accentuat la precarietat”

El parlament que el

degà del Col·legi

de Periodistes dona

durant la tradicional

recepció de la Diada

al Palau de la

Generalitat serveix per

copsar el pols a la

professió.

En la conjuntura

actual, on la crisi

afecta fortament

als mitjans de

comunicació,

Josep Carles Rius va

alertar sobre els perills

que corre la professió

en uns moments tan

delicats, en com les

retallades de les

plantilles pot afectar

als més vulnerables

i agreujar la

precarietat a les

redaccions.

Els diaris han estat històricament els ullsdels ciutadans davant els poders políticsi econòmics. La pervivència de les redac-cions és la garantia més gran per conti-nuar exercint aquest paper vital per a lademocràcia. Una societat amb uns diarisfebles és una societat amb més ombres,menys transparent, menys lliure. Correm el risc que la crisi signifiqui unempobriment de la qualitat de la infor-mació. Que els mitjans, aclaparats per lesdificultats econòmiques, renunciïn a lafunció social, a la contribució al bé públic;que posin els interessos propis per davantdels interessos col·lectius.Hi ha el perill que la informació en pro-funditat, que és cara i compromesa, siguisubstituïda només per opinions, ambl’agreujant que es concentren en poquesveus que no reflecteixen tota la riquesa ila pluralitat de la nostra societat.

Un altre efecte de la suma de les crisis ésque correm el risc que el paper del pe-riodista es difumini, que es dissolgui en laimmensitat de la Xarxa. Internet repre-senta una gran conquesta social. Mai nohavia estat tan efectiva i estesa la lliber-tat d’expressió.

Tot i això, hi ha un altre dret reconegutper la Constitució, el de rebre una informació veraç i rellevant, i aquestdret, a la Xarxa, ha d’estar garantit pelsperiodistes.I lligat a aquest risc hi ha una altra ame-naça: la constant segmentació de les au-

diències. La multiplicació de mitjans es-pecialitzats –-que fa possible la revoluciódigital– significa un avenç extraordinari,però la societat necessita també mitjansamb grans audiències, que facin de plaçapública, de punt de trobada dels ciuta-dans. Són aquests mitjans els que tenen

la principal responsabilitat decontribuir a la cohesió del país entota la seva diversitat i pluralitat.En aquest sentit, reivindiquem uns mitjans públics competitius i ambels recursos suficients per arribar alconjunt de la societat i que, a la ve-

gada, siguin una alternativa a les cadenesque converteixen la informació en espec-tacle i que estan disposades a tot per l’au-diència. Així, ens preocupa que elsgoverns puguin cedir a les pressions perintentar debilitar els mitjans públics.A Catalunya necessitem una TV3 i una

19

CA

PÇ

ALE

RA

DE

SE

MB

RE

20

09

“Els sacrificis que la crisiobliga a assumir han de serequitatius i no es poden cen-trar en els més vulnerables”

Josep Carles Rius durant el seu parlament. Al seu costat, el president Montilla i els membres del Govern. Foto: Jordi Bedmar

Catalunya Ràdio fortes, on els perio-distes no tinguin altre condicionant queels criteris professionals a l’hora de ferel seu treball. Tal com ha de passartambé en tots els mitjans públics d’àm-bit local i comarcal. Recordem que la pluralitat de veustambé és important en els mitjans pú-blics. Per això defensem una presèncianotable de Ràdio Televisió Espanyolaa Catalunya. Que el centre de SantCugat tingui informatius propis i siguiun centre de referència per al conjuntde la cadena. I que Ràdio 4 disposi delsrecursos i el futur que es mereix per laseva trajectòria. Exercir el periodisme mai no ha estatfàcil i no podem caure en el desànim iel pessimisme. Però estic segur que araels reptes que tenim al davant són es-pecialment complexos. I obliguen a unesforç de responsabilitat i d’imaginacióde tots, periodistes, directius, editors iuniversitats per tal de cercar alterna-tives que preservin el periodisme. Quegaranteixin una informació fiable, pro-

funda i rigorosa, avui més necessàriaque mai. Necessitem autocrítica, co-ratge, passió i talent per conservar lesarrels de l’ofici, que és el de ser garants

d’una informació veraç, rellevant, crí-tica i amb voluntat d’independència.Necessitem, també, que es respecti lanostra feina. En la tasca de cada dia i

en els moments excepcionals. Peraixò vàrem dir, i em toca ara re-cordar-ho, que un país avançat noes pot permetre l’agressió que vapatir la premsa en les manifesta-cions contra el pla Bolonya.Les redaccions han de recuperar

el debat, la discussió, amb espai pel dis-sentiment i no per les falses unanimitats.I els periodistes hem de guanyar auto-

nomia professional i llibertat perpoder ser fidels al nostre compro-mís amb els ciutadans. Perquè elperiodisme lliure i responsable ésla millor fórmula per superar lasuma de les crisis.

I aquesta fórmula té molt a veure ambla qualitat de la democràcia, ja que, comveiem en tants països, la llibertat d’in-formació no està guanyada per sempre.

S’ha de conquerir cada dia. Per això el que ens passa als pe-riodistes és notícia d’interès perals ciutadans. I així hem volgutexplicar-ho als màxims represen-tants del nostre país.

R E F L E X I Ó

Una societat amb uns diaris febles és una societat ambmés ombres, menys transparent, menys lliure.

“Ens preocupa que els governs puguin cedir a les pressions per intentar debilitar els mitjans públics”

Els periodistes escolten el president Montilla durant el seu parlament. Foto: Jordi Bedmar

“Necessitem autocrítica, coratge, passió i talent perconservar les arrels de l’ofici”

20

CA

PÇ

ALE

RA

DE

SE

MB

RE

20

09

La sala d’actes de la Fontana d’Or de

Girona va ser l’escenari, el passat 11 de

desembre, del lliurament a Narcís-Jordi

Aragó de l’Ofici de Periodista, guardó

anual que concedeix el Col·legi de Pe-

riodistes en reconeixement a una tra-

jectòria professional i que per primer

cop tenia lloc fora de Barcelona.

La Junta de Govern del Col·legi va

anunciar a finals d’octubre que en-

guany aquest reconeixement era per a

Narcís-Jordi Aragó per la seva trajec-

tòria personal i professional compro-

mesa amb les llibertats, especialment en

una etapa difícil com fou la direcció de

la revista Presència entre els anys 1967

i 1980. En l’acte no varen faltar amics,

col·legues de professió ni autoritats

com l’alcaldessa Anna Pagans, el bisbe

de Girona, Francesc Pardo, o el delegat

del Govern, Jordi Martinoy. A la taula

presidencial, al costat de Narcís-Jordi

Aragó, hi havia Narcís Genís, president

de la demarcació de Girona del

Col·legi, Josep Carles Rius, degà del

Col·legi, i Rafael Nadal, director d’El

Periódico de Catalunya. Els parlaments

de tots tres varen precedir les paraules

del guardonat.

El primer a parlar va ser Narcís Genís,

qui a finals dels setanta va coincidir

amb Aragó a Presència (“jo era l’apre-

nent i ell el mestre”). Genís va assegu-

rar que amb el reconeixement a Aragó,

a qui va definir com “el degà inqüestio-

nable dels periodistes gironins”, també

es reconeix d’una manera especial el

periodisme local i comarcal, “el que

avui s’anomena periodisme de proxi-

mitat, aquell que es fa fora de la gran

Barcelona”.

Per la seva part, Josep Carles Rius va

recordar que Girona és una ciutat

“amb una llarga tradició de bon perio-

disme” i que, amb aquest premi, el

Col·legi compleix “un vell deure

d’agraïment als periodistes que des de

tots els punts de Catalunya han contri-

buït a cohesionar aquest país”. Segons

el degà, aquest és un guardó amb el

qual també es reivindica un “mestratge

entre generacions, un mestratge de

coneixements i de valors” i va destacar

que “la professió necessita referents,

models a seguir”. “A la transició –va

prosseguir– teníem pocs referents, però

molt valuosos. Amb l’Ofici de Perio-

dista el que hem intentat és reconèixer-

los. Josep Pernau, Josep Maria Huertas

Claveria, José Martí Gómez o Jaime

Arias són d’aquests referents, perio-

distes que van mantenir la dignitat de

l’ofici durant el franquisme. I després hi

hem incorporat altres trajectòries que

complementen aquest mirall que ne-

cessitem els periodistes, persones com

Rosa Maria Calaf, Maria Eugènia Ibá-

ñez, Mercè Conesa, Joaquim Maria

Puyal o Enric Frigola. I en aquesta llista

faltava en Narcís-Jordi Aragó”. “Sento

C R Ò N I C A

Narcís-JordiAragó, Ofici de Periodista

El veterà periodista

Narcís-Jordi Aragó va

recollir l’11 de

desembre el guardó

Ofici de Periodista

per una trajectòria

professional

estretament lligada a

la ciutat de Girona,

de la qual destaca la

direcció de la revista

Presència entre 1967 i

1980, anys de

censura, transició

política i recuperació

de les llibertats

democràtiques. Era

el primer cop que

l’acte d’aquest

reconeixement anual

a un referent de la

professió no se

celebrava a

Barcelona.

Eudald CollFotos: Vicente Pruna

que avui complim un deure d’agraï-

ment amb Narcís-Jordi Aragó i amb

tots els periodistes que, sovint des de la

discreció i lluny del centres de poder de

Barcelona, han lluitat per les llibertats i

ens han ensenyat el camí a seguir”, va

assegurar.

D’altra banda, Rafael Nadal, en un par-

lament farcit d’anècdotes, va recordar

com el 1975, quan tot just acabava de

complir vint anys, va començar a tre-

ballar a Presència sota les ordres

d’Aragó. “En Narcís em va ensenyar a

distribuir espais, a assenyalar gràfica-

ment els elements que volíem destacar

–nivells de lectura, en diem ara–, em va

explicar l’equilibri entre text i grafisme

i em va descobrir la diagonal de les

fotos”, explicà. Eren temps de confusió

entre feina i compromís en els quals la

situació política impedia ser neutral. “A

Presència es parlava de política, però

sobretot de periodisme”, va explicar

Nadal, que va admetre que tota la seva

carrera periodística és “filla d’aquells

anys de Presència”.

En el seu parlament, Narcís-Jordi

Aragó va tenir un record per a alguns

dels que l’han precedit en la distinció

d’Ofici de Periodista, com Enric Frigola

(“un gironí que va volar a Barcelona

per posar la capacitat i l’esforç al servei

del periodisme radiofònic català i en

català”), Josep Maria Huertas (“gran

col·laborador de Presència, empresonat

per haver explicat la realitat”) i Josep

Pernau (“que va presidir el Col·legi

com un pare, i que ha esdevingut

un referent ineludible, una icona

exemplar d’aquesta professió”).

També va referir-se als seus

avantpassats, una nissaga de pe-

riodistes com el seu besavi Gau-

denci Masó Espejo, fundador i director

d’El Constitucional, el seu avi, Rafael

Masó Pagès, fundador i director d’El

Diario de Gerona, el seu oncle, San-

tiago Masó i Valentí, qui va succeir el

seu pare al capdavant de la direcció del

rotatiu, i el seu pare, Estanislau Aragó

Turón, que va col·laborar-hi intensa-

23

CAPÇALE

RA D

ESEMBRE 2

009

La sala d’actes de la Fontanad’Or va omplir-se per reconèixer la trajectòria deldegà dels informadors gironins

D’esquerra a dreta, Narcís Genís, Narcís-Jordi Aragó, Josep Carles Rius i Rafael Nadal al final del parlament del guardonat.

ment i que el 1930 es convertí en presi-

dent de l’antiga Associació de la

Premsa de Girona.

Tot seguit, va repassar la seva trajectò-

ria periodística, desplegada íntegra-

ment a Girona, destacant-ne cinc

experiències “més remotes” que li sem-

blaven significatives i passant per alt al-

tres “encara vigents o massa recents”

com les d’El Punt o la Revista de

Girona. La primera d’aquelles cinc ex-

periències fou la participació a Ràdio

Girona. “Va ser allà, tot just acabat el

batxillerat i mentre estudiava Dret, on

vaig tenir l’oportunitat de cultivar a

fons una afició que acabaria per

convertir-se en professió”, va afirmar.

D’aquella ràdio artesanal “que presidia

les vetllades familiars i protagonitzava

la vida social” va destacar-ne que es-

tava sempre sotmesa “a les incògnites

d’una audiència invisible, quan no sa-

bies si més enllà del vidre del locutori

hi havia una multitud o no hi havia

ningú”.

L’òrgan d’Acció Catòlica Diocesana,

Vida Catòlica, va ser la segona de les

experiències periodístiques que va re-

latar. Aquesta publicació local, on va

treballar com a redactor en cap, va ser

“una petita escletxa informativa en els

murs opacs de l’època”.

Aquella fou la seva primera tribuna de

periodisme, escrit que va compaginar

amb els tres cursos de periodisme a

l’Escola Oficial de Barcelona i de Ma-

drid. “Allà, durant sis anys, vaig apren-

dre tots els secrets i els plaers de

l’ofici”, va afirmar.

Respecte als deu anys com a corres-

ponsal per Tele/eXprés va recordar-ne

que “enviava les cròniques per missat-

ger, que anava a Barcelona amb el pri-

mer tren i les notícies urgents les

trametia per tèlex o les dictava per te-

lèfon”. Aragó va comparar aquella

feina amb els temps actuals: “Els cor-

responsals érem perseguits telefònica-

ment pels nostres caps, que ens

24

A dalt i a baix, dues imatges de la sala d’actes de la Fontana d’Or. Al centre, un momentdel parlament de Narcís-Jordi Aragó.

reclamaven la notícia o la crònica dià-

ries. Els d’avui, si és que encara subsis-

teixen, saben que per als grans diaris la

informació de pobles i comarques ha

passat de moda i es cansen d’enviar no-

tícies que sovint són menystingudes i

moltes vegades ni tan sols són publi-

cades”.

Les diferències d’una època i una altra

portaven una bona dosi de crítica: “Ha-

víem d’aixecar constantment el cul de

la cadira i ens deien reporters perquè

portàvem literalment als diaris les no-

vetats que descobríem anant pel carrer

o visitant els llocs on es podien produir

els fets. Estic segur que els periodistes

d’ara, asseguts davant de l’ordinador,

no es limitaran a esperar que els arribin

per correu electrònic les notícies prefa-

bricades pels gabinets de comunicació,

i no voldran ser simples caixes de res-

sonància d’interessos externs en perju-

dici de les seves pròpies aptituds i del

seu compromís social”.

AVENTURA COL·LECTIVA

Sobre Presència, el setmanari que va

presidir durant tretze anys, va definir-lo

com “una aventura col·lectiva en la

qual va participar molt gent” i de la

qual va destacar-ne el fundador i pro-

pietari, Manuel Bonmatí, que va arris-

car els seus diners tot i que la publicació

no responia a la seva ideologia, fet que

“va suportar estoicament, sense quei-

xar-se. Ara, dissortadament això de per-

dre diners fent diaris o revistes és el

denominador comú de moltes em-

preses, i l’afany de supervivència les pot

empènyer a exercir sobre el personal al

seu càrrec pressions molt cruels. Els pe-

riodistes es poden trobar sobtadament

al carrer, o obligats a dir o a callar de-

terminades coses o temptats a barrejar

la informació amb la publicitat o les es-

combraries o forçats a fer papers im-

propis del seu ofici. En aquest context,

cada dia els resulta més difícil mantenir

la independència perquè la forta crisi

estructural del sector, potenciada per la

crisi econòmica general, amb la conse-

güent por a perdre el lloc de treball, pot

fer que els periodistes lliures es conver-

teixin en periodistes sotmesos o, si més

no, en periodistes conformats i, per

això, perpètuament frustrats”.

Finalment, va arribar al cinquè punt, la

seva experiència al capdavant de l’As-

sociació de la Premsa de Girona des

d’on impulsaren la creació del Col·legi

de Periodistes. Aragó va referir-se

a la figura del professional de la

informació: “Tothom sap que la

llibertat d’expressió és un dret fo-

namental de la persona, però el

periodista no sols té el dret d’ex-

pressar-se, sinó que en té l’obligació,

perquè aquest és el seu ofici”. Segons

Aragó el terreny d’actuació del perio-

dista és un triangle limitat per l’em-

presa, el poder i el destinatari des d’on

arriben “mostres freqüents del vell im-

puls ancestral de matar el missatger.

Aquesta és la servitud –i potser també

la grandesa– de la nostra professió”

que, a paper seu té una treva cada ves-

pre quan “l’esforç acumulat i

compartit de tot un dia es conver-

teix físicament, plàsticament, en el

diari de l’endemà”. És llavors

quan el caos es converteix en un

producte organitzat amb indepen-

dència i responsabilitat. “I és

aquesta feina ben feta –va concloure–la

que justifica, i esperem que pugui justi-

ficar per sempre, l’existència mateixa del

nostre ofici: l’Ofici de Periodista”.

Narcís-Jordi Aragó (Girona, 1932)

és periodista, advocat i escriptor.

Llicenciat en Dret i diplomat en

Periodisme, va col·laborar a Ràdio

Girona (1955-1963), va dirigir

Vida Catòlica (1962-1967), va tre-

ballar a Tele/eXprés (1970-1980) i

va ser director de Presència (1967-

1980). El 1977 va ser un dels fun-

dadors de l’Associació de Premsa

de Girona, que presidí del 1981 al

1986, quan es constituí el Col·legi

de Periodistes, del qual fins a 1993

va ser president de la demarcació

de Girona. Entre 1985 i 2009 fou

director de la Revista de Girona.

Escriu a El Punt, on és president

del consell editorial. Ha rebut el

Premi d’Honor de la Comunicació

de la Diputació i la Creu de Sant

Jordi, entre altres guardons.

Perfil

25

CAPÇALE

RA D

ESEMBRE 2

009

“Per als grans diaris, la informació de poblesi comarques ha passatde moda”

“El periodista no sols téel dret d’expressar-se, sinóque en té l’obligació, perquèaquest és el seu ofici”

“La crisi pot fer que perio-distes lliures es converteixinen periodistes sotmesos i, peraixò, perpètuament frustrats”

Fulletó promocional de l’acte

Xavier, als darrers premis de Santa Llú-

cia vas obtenir el Sant Jordi amb Se

sabrà tot, una novel·la sobre un director

d’un diari que dimiteix, cosa que, inevi-

tablement, recorda quan estaves al cap-

davant de l’Avui. Ja has dit nombroses

vegades que és una ficció i que no es

tracta d’una venjança. També has parlat

d’una “professió amenaçada”.

Xavier Bosch- Cada vegada és més un

ofici amenaçat. La gran pregunta és si les

empreses periodístiques estan a l’alçada

per mantenir informada la ciutadania. La

resposta és que sovint les pressions aca-

ben repercutint en la feina del periodista,

qui maldaria per explicar allò que veu i

que, en canvi, ens acabem autoregulant i

autocensurant perquè veiem que hi ha

coses que no podrem publicar. Així,

estem perdent independència i, per tant,

és un ofici amenaçat. Hi ha un concepte

encara no formulat com és la publicitat

preventiva, empreses que posen anuncis

als mitjans perquè davant una notícia ne-

gativa sobre ells aquesta no es doni o, si

es dóna, ocupi un breu enlloc de la mitja

pàgina o la portada que mereixeria. És

una tàctica legítima que utilitzen immo-

biliàries i companyies aèries que no van

prou bé. Això implica pàgines senceres

de publicitat que laminen la indepen-

dència del mitjà.

Manuel Cuyàs- Jo ho matisaria. Això no

és pas d’ara. Sempre hi ha hagut pres-

sions del poder, dels anunciants. El diari

ha de viure de la publicitat de les immo-

biliàries, de la Caixa, etc. i, per tant, hi ha

un equilibri amb el qual has de comptar.

I una de les feines del periodisme és de-

fugir aquestes pressions. Efectivament,

l’empresa periodística és molt presonera

de la publicitat i si aquest equilibri es

trenca llavors ja no estem fent un diari,

sinó un producte aprimat sense investi-

gació. Aquí l’empresa ha de ser forta,

viure com millor pugui de la venda del

diari i saber plantar cara a les pressions.

XB- Però ens fem respectar poc. Perquè

el periodista de la secció de Barcelona

explica al cap de secció que veu un indici

de marro amb l’hotel que es volia

construir al davant del Palau de la Mú-

sica, el cap de secció ho diu al director,

que ho publica. Encara que, llavors, l’em-

presa editora respon al director que no

toqui gaire els ous a en Fèlix Millet per-

què està a l’Agrupació Mútua, que posa

anuncis, i perquè el Palau també s’anun-

cia. I també és un ofici cada cop més

amenaçat per la proliferació de gabinets

de comunicació d’empreses, partits polí-

tics i personatges. Està molt bé perquè

donen feina a periodistes però afegeixen

als mitjans una pressió difícil de supor-

tar. Perquè la feina d’aquesta gent és

que tot allò que surti del seu partit polí-

tic, empresa o senyor que representen

sigui sempre positiu. És un marcatge

que fins fa pocs anys no hi era. Ara, to-

D I À L E G Manuel Cuyàs / Xavier Bosch

“Ens cal buscaruniversosmediàtics propis”

Jordi RoviraFotos: Sergio Ruiz

Xavier Bosch, director

dÀgora, de TV3 i

autor de Se sabrà tot

–darrer premi Sant

Jordi – i Manuel

Cuyàs, el periodista

d’El Punt que ajuda a

redactar les memòries

a l’expresident Pujol,

reflexionen sobre

alguns dels aspectes

més problemàtics que

afecten la professió.

Com influeixen les

pressions externes als

periodistes? Quin

futur espera als diaris

en paper? I quin rol

jugarà Internet en la

informació del futur?

Les seves respostes no

sempre coincideixen,

tot i que ambdós estan

d’acord en les parts

més essencials que

sustenten aquest ofici.

thom, per petit que sigui, té una em-

presa que li porta la comunicació. I els

periodistes que hi treballen ho fan tan

bé com poden però s’han passat a l’altra

banda!

MC-Hi estic d’acord. Trobo molt nega-

tiva la proliferació de gabinets, el que

passa és que el periodista no és tant que

estigui amenaçat, sinó que ha de fer un

sobreesforç, treballar més per buscar

altres fonts d’informació perquè com

més filtres li posin més ha d’intentar

evitar-los. Ara bé, el que diu en Xavier

no ens ha de fer pensar que la professió

periodística no té futur. Precisament,

perquè hi ha tants filtres i tanta infor-

mació falsa sense contrastar a la Xarxa

necessitem periodistes encara més ben

preparats. La professió és més essencial

que mai, malgrat que el futur dels mit-

jans convencionals estigui en perill.

Una cosa és el futur dels mitjans i l’al-

tra el del periodisme.

XB- A les facultats de Periodisme s’ha

d’ensenyar a tenir criteri sobre les coses,

però també a tenir un parell de collons.

És molt important tenir criteri i saber

perquè fas les coses. Per exemple, els ga-

binets de comunicació s’han adonat que

la manera d’ensenyar els seus productes

és convidar els periodistes a la inaugura-

ció d’un nou producte en una fàbrica a

Tòquio. I tots amb avió cap allà! He vis-

cut dues experiències molt clares en els

consells de redacció de l’Avui i el de TV3,

en què els caps de secció, davant

d’aquests “pessebres”, amb una integri-

tat absoluta, es plantegen: si fem el viatge

ens servirà per tenir el que

volem?; tindrem una informació

millor o contactes per a una altra

possible informació? Si respons

afirmativament, et planteges viat-

jar; ara bé, si no és així, i a més

després és obligat fer l’article laudatori,

llavors no es fa el viatge. I penso que aquí

ho estem fent prou bé. No ens fan com-

bregar amb rodes de molí a canvi d’un

“pessebre”, un viatge o un regal.

MC- El Punt això també ho té molt acu-

sat, perquè en ser un diari de proximitat

27

CA

PÇ

ALE

RA

DE

SE

MB

RE

20

09

Xavier Bosch i Manuel Cuyàs es van trobar al Col·legi de Periodistes per parlar sobre els problemes que afecten al periodisme.

“Ens autoregulem i autocensurem perquè veiemque hi ha coses que no podrempublicar” (Xavier Bosch)

reps pressions de proximitat, ja que te’ls

trobes pel carrer, a la botiga on vas a

comprar... Malgrat tot, ens n’hem sortit

bastant bé i hem format periodistes de

proximitat que saben separar la relació

personal amb l’alcalde del fet que sigui

un polític. Això és molt complicat. I de la

mateixa manera que nosaltres ho hem

separat, en els mitjans grans també ho

poden fer.

Estaríeu d’acord que, arran de l’aparició

d’Internet i de la crisi econòmica, la

premsa escrita és el sector més afectat?

Perquè en el sector de la televisió es parla

de canvi de model de negoci, mentre que

el debat entorn dels diaris és si desapa-

reixeran o no.

XB- Jo crec que la premsa de paper

continuarà. Les hipòtesis més catastro-

fistes a The Vanishing Newspaper, un lli-

bre del periodista nord-americà Philip

Meyer, apunten que al 2043 es vendrà el

darrer diari en paper. Crec que no serà

així, sinó que tot plegat ens ajudarà a

transformar el paper. La força de l’edi-

torial conjunt dels dotze diaris catalans

sobre l’Estatut ve del fet que ho fessin

dotze diaris de paper. Si ho haguessin fet

tres ràdios i quatre televisions no hauria

tingut ni la mateixa força ni el mateix im-

pacte. Ja els agradaria a Itàlia, França o

els Estats Units tenir nostres capçaleres!

Són capçaleres molt ben fetes, amb tra-

dició, amb anys al darrere, prestigi i cre-

dibilitat, que és el que busquem els

mitjans per diferenciar-nos. Per tant, la

solidesa del paper ens demostra que és

molt lluny de desaparèixer. Al contrari,

en reforça la importància.

MC- Jo diferenciaria entre diari de paper

i periodisme escrit. El diari digital és es-

crit i, per tant, aquest no desapareixerà.

Ara, el diari en paper crec que sí que ho

farà. És un arcaisme i discrepo d’en Xa-

vier. Ell parla del prestigi i la tradició de

les capçaleres, però això també es pot

traslladar a una pàgina digital.

XB- Són coses complementàries.

MC- O no. Perquè nosaltres escrivim en

un ordinador un article que va a una ma-

quinària infernal com és la impremta,

d’on surten uns paquets de diaris que uns

senyors relliguen amb uns cordills, fan un

albarà que posen en un camió que va fins

a Tortosa, on porten el diari a un quiosc.

Allà una persona el compra per després,

a casa seva, llegir l’article que he escrit

dotze hores abans! I com que no li

agrada es posa a l’ordinador on, sense

passar per tots aquests processos, em

contesta. Això no té cap sentit! Si puc

connectar-me amb aquest senyor direc-

tament a través de l’ordinador, perquè

haig de passar per tot això? Per què el

lector pot donar-me una resposta imme-

diata al que la maquinària convencional

ha trigat dotze hores a fer-li arribar? El

paper està esdevenint arcaic i la gent

valora més i més la immediatesa.

XB- La gent vol totes dues coses. És un

procés complementari que transformarà

la premsa en paper en una premsa més

opinativa i valorativa i que potser enlloc

de costar un euro i deu cèntims en co-

starà dos. És cert que hi ha un camió que

D I À L E G

28

CA

PÇ

ALE

RA

DE

SE

MB

RE

20

09

Xavier Bosch creu que la premsa escrita no desapareixerà però es transformarà

Xavier Bosch (Barcelona, 1967).

Llicenciat en Ciències de la Infor-

mació per la UAB, ha treballat en

ràdio, televisió i premsa. Actual-

ment, dirigeix el programa Àgora

de TV3, on va arribar després

d’una breu etapa com a director

de l’Avui. També havia estat cap

de programes de RAC1, emissora

on va ser responsable de Primer

Toc, Cafè Baviera i El món a

RAC1. A TV3, havia dirigit Un

tomb per la vida i Aquest any, cent!

i va guanyar un Ondas perAlguna

pregunta més a Catalunya Ràdio.

Ha escrit obres de narrativa, una

novel·la juvenil i una peça de tea-

tre (Culékulé). Al desembre va ob-

tenir el 40è premi Sant Jordi amb

la novel·la Se sabrà tot.

“La força de l’editorialconjunt ve del fet queho fessin dotze diaris de paper” (Xavier Bosch)

porta el diari fins a Tortosa, però penso

que allà la persona en qüestió continuarà

sortint al carrer perquè li toqui l’aire i

comprarà el diari per llegir-se’l tran-

quil·lament on vulgui, cosa que no pot fer

amb l’ordinador, que no se’l pot empor-

tar al lavabo.

MC- Ja ha sortit el llibre electrònic, que

te’l pots posar a la butxaca!

XB- Sí, però, tot i això, crec que el suport

del paper no morirà, sinó que es trans-

formarà, encara que pel camí s’hi que-

daran moltes capçaleres. I com diuen els

nord-americans, els primers a desapa-

rèixer seran els que no siguin ni carn ni

peix, mentre que aquells que es mullin,

interpretin i valorin, continuaran tenint

el seu públic. Serà una premsa més opi-

nativa amb articles més llargs i tractats

amb profunditat.

MC- Però també pots tenir-ho al web.

XB- A Internet tenen calculat que com

més llarg és l’article, menys es llegeix.

MC- De totes maneres, el problema és

que encara no hem sabut trobar el mitjà

de guanyar diners amb els diaris digitals.

Després d’uns anys en què els diaris han

donat molts beneficis, ara es viu una da-

vallada de la publicitat i aquesta tam-

poc acaba de passar-se al web, on

s’ofereix gratuïtament el mateix producte

que en la versió en paper. Es parla de mi-

cropagaments, subscripcions digitals, etc.

Creieu que funcionarà?

XB- No està malament pagar per In-

ternet, encara que sigui poc, per dife-

renciar-nos. Perquè els mitjans hem

perdut la gestió de la informació. Qual-

sevol persona sense cap criteri perio-

dístic pot escriure una informació a la

Xarxa o publicar la fotografia d’un pre-

sident del Barça en una discoteca. Què

ens diferencia de la resta? La credibili-

tat. I això t’ho dóna la capçalera i pot-

ser també l’euro que pagues al quiosc o

els tres euros de la subscriure’t a un

mitjà digital.

MC-El problema és que a la gent ara no

li agrada pagar. Tot ha de ser gratuït: la

música, el cinema, la informació, etc. I

per no pagar anirà a altres canals, a pà-

gines sense cap mena de credibilitat. Així

que tenim un problema. Un altre pro-

blema és que la publicitat ja no tornarà al

format paper.

Abans heu citat l’editorial conjunt. A

Madrid, va sorprendre que dotze diaris

es posessin d’acord perquè allà estan

molt barallats els uns amb els altres.

XB-Estan molt barallats, però l’ABC, El

País, El Mundo i La Razón podrien arri-

bar a fer-ho si les consultes populars

anessin de debò i es fes un referèndum

sobre la independència. Llavors potser

l’editorial conjunt el veuríem allà.

Us han sorprès les crítiques dels mitjans

arran de l’editorial?

XB-No em sorprèn res del que vingui de

Madrid i faci referència a la unitat d’Es-

panya, un tema que els treu de polle-

guera.

MC- Però és que a Madrid, a excepció

d’El País, els altres diaris busquen el ma-

29

CA

PÇ

ALE

RA

DE

SE

MB

RE

20

09

“El diari de paper és un arcaisme. La gent valoramés i més la immediatesa”(Manuel Cuyàs)

Manuel Cuyàs destaca que la majoria de la premsa de Madrid lluita pels mateixos lectors

Manuel Cuyàs (Mataró, 1952)

Llicenciat en Història de l’Art per

la Universitat de Barcelona. Ges-

tor cultural a l’Ajuntament de Ma-

taró i, més endavant, a Olimpíada

Cultural del 1983-1992. Va apren-

dre l’ofici en publicacions locals del

Maresme. Va ser fundador i redac-

tor d’El Maresme i del Mataró es-

crit, director de l’edició del

Maresme d’El Punt. Des del 2003,

és director adjunt d’aquest rotatiu

de Barcelona. Ha publicat llibres

com Mataró, una ciutat, Mataró

sota teulada i la novel·la Taques al

marge. En els darrers anys, ajuda

Jordi Pujol a elaborar les seves me-

mòries, de les quals ja s’han publi-

cat Memòries (1930-1980) i Temps

de construir (1980-1993).

teix espai, els mateixos lectors.

XB- A veure qui aixeca més la bandera

d’Espanya.

MC- Exacte, per esgarrapar lectors. El

Mundo havia de reaccionar així. Hi havia

un buit i van saber omplir-lo, perquè a

Catalunya no tothom es partidari de

l’editorial conjunt i ells es feren portaveu

d’aquesta gent. I això passa tant per mo-

tius polítics i ideològics com comercials.

A la capital va sorprendre que alguns

mitjans, que no tenien per sobiranistes,

es posicionessin tan clarament.

XB- És un editorial de mínims comuns

denominadors del qual un percentatge

molt alt de la població d’aquí no en té

cap dubte. És un clam que després de

tres anys per elaborar un Estatut que van

rebaixar al Congrés ara tinguem tres

anys més l’espasa de Dàmocles del Tri-

bunal Constitucional, que pot retallar as-

pectes bàsics. La nostra realitat la sabem

nosaltres, que no ens vinguin de fora a

dir-nos el que ells no saben! Perquè de la

vintena de denúncies a les escoles per

temes lingüístics dels últims anys el De-

partament d’Educació ha donat resposta

a divuit casos.

MC- Cap dels dotze diaris subscrivia

exactament tot l’editorial, però estem

parlant d’un Estatut que han votat els

ciutadans i el Parlament, en què quasi

tots els partits hi van votar a favor! Així

que els diaris es van fer ressò no tan sols

d’un estat d’ànim, sinó també d’una rea-

litat política com és que l’Estatut ja havia

estat votat.

Abans parlàveu de credibilitat. Quan al-

guns programes d’humor treuen les bar-

baritats que diuen certs periodistes o en

tertúlies madrilenyes, això afecta la cre-

dibilitat de la professió?

XB- Ens fa mal col·lectivament. A la

Curry Valenzuela els pocs que se la

miren se la creuen i els referma les idees

sobre el que passa aquí. I això dol. I

sobre els programes d’humor d’aquí que

ensenyen aquelles realitats d’allà, crec

que la construcció nacional de Catalunya

passaria també per buscar els nostres re-

ferents, universos mediàtics propis, i que

programes televisius com Alguna pre-

gunta més se centressin molt més en

l’univers polític i mediàtic català que no

pas en Madrid.

MC- Totalment d’acord. Estem excessi-

vament atents al que diu Jiménez Lo-

santos. Cadascú es crea el seu espai

comunicacional i si Espanya vol crear

D I À L E G

30

CA

PÇ

ALE

RA

DE

SE

MB

RE

20

09

Tant el guanyador del Sant Jordi com el periodista mataroní aposten per reforçar els referents mediàtics catalans

“No em sorprèn res delque vingui de Madrid ifaci referència a la unitatd’Espanya” (Xavier Bosch)

31

CA

PÇ

ALE

RA

DE

SE

MB

RE

20

09

aquest espai i ens veuen d’aquesta ma-

nera, doncs ja s’ho faran! Nosaltres hem

creat el nostre, veiem el món, Espanya i

Catalunya de la nostra manera. I això

forma un país, ja que Catalunya també

són els seus mitjans de comunicació.

XB- Més que res perquè portem cinc-

cents anys dient que ja s’ho faran.

MC_ Ens van fent independents perquè

cada cop ens van allunyant més. Sempre

dic que seran ells que ens faran fora. Hi

haurà un dia que diran “nois, no ens en-

tenem gens i ja ens espavilarem nosaltres

pel nostre compte!”.

XB- Com bé deia en Manel, alguns mit-

jans a Madrid han trobat el seu nínxol.

Això ven. Perquè recollir quatre milions

de signatures contra l’Estatut és una pas-

sada! Són un fotimer de signatures! I que

Ciutadans del no-res aconsegueixi 75.000

vots i tres diputats al Parlament gràcies a

uns editorials matinals de Losantos a la

COPE i el suport d’El Mundo té molt de

mèrit mediàtic. Fins i tot, fa por que tan

sols amb el suport d’aquests dos gegants

mediàtics s’aconseguís una cosa com

aquesta. Encara que en el fons són tres

diputats i és simbòlic.

Davant del delicat panorama de la pro-

fessió, agreujat per la crisi econòmica,

els periodistes estem actuant prou units?

XB- Deu n’hi do com n’estem d’units, i

com el sentiment de gremi cohesiona

prou el Col·legi. No conec altres col·legis

professionals, si bé a mi em fa l’efecte

que anem prou a l’una. Potser hauríem

de fer més coses conjuntes per fer-lo res-

pectar encara més, tot i que quines o si

hem de fer-ho des d’aquí o des de les fa-

cultats de Periodisme, ara que n’hi ha

tantes i de tan bones.

MC- Hi ha temes que clamen al cel i en

els quals ens hem de posicionar com a

Col·legi. No podem fer cada dia un edi-

torial conjunt, així que necessitem una

representació professional que es posi-

cioni davant de determinats temes. Res-

pecte a les facultats, el que han de fer és

que la gent agafi afició a ser periodistes

de carrer, anar als llocs. Res de fer les

coses per telèfon, hem de mirar a la cara,

perquè la cara de les persones és impor-

tantíssima i ens aporta informació. I no

veig a les facultats l’encomanament de

l’entusiasme per informar de debò.

XB- En canvi jo he vist vocació i ganes

en tots els becaris que m’han arribat a

RAC1, a l’Avui i a TV3.

MC-Llavors, ho diré d’una altra manera:

que les redaccions no matin la il·lusió

dels nanos que vénen de la facultat.

Al darrer número de CAPÇALERA expli-

càvem que la majoria dels estudiants de

Periodisme no compren el diari.

MC- Ja els suspendrà la vida.

XB- Ja s’ho trobaran. El percentatge dels

que sortiran i exerciran com a periodistes

segurament ja van a la facultat amb el

diari sota el braç.

MC- El que passa és molts tenen refe-

rents televisius i es pensen que mirant la

televisió ja en tenen prou.

XB- Parlem de televisió!

MC-Parlem-ne, però jo no la miro gaire.

XB- Però saps que és la pena de teledia-

rio i aquestes coses, no? És impresenta-

ble que alguns facin del telenotícies un

espectacle de succés rere succés on la

ciència pràcticament no té cabuda, a no

ser que neixi un bebè amb set caps.

També la política cada vegada hi té

menys espai. Es fa la informació en fun-

ció dels índexs d’audiència. Com diuen

els anglesos “If it bleeds it leads”, és a

dir, si sangoneja, lidera. I tot no s’hi val.

En el cas d’aquell presumpte violador

d’una menor de Tenerife que al final no

ho era, un periodista d’una agència fins

i tot incitava una persona perquè l’in-

sultés i així ell tenia un pla televisiu ex-

cepcional.

MC- Hi ha una pel·lícula, El gran carna-

val, de Billy Wilder, on una noia ha cai-

gut en un forat i el periodista intenta que

no la salvin, perquè mentre ella està al

forat ell té la notícia.

XB- També voldria parlar del zàping,

que ens provoca una societat accelerada

on es va perdent el sentit de la pausa i la

reflexió. Aquesta capacitat mental que

tenim per mirar vuit coses a l’hora ens

ho accelera tot molt. Ara, quan anem a

veure un Shakespeare al teatre, el tempo

de la narració se’ns fa feixuc de supor-

tar, acostumats com estem a Ventdelplà

o a Sin tetas no hay paraíso. I tot això em

reforça l’argument que la premsa de

paper, d’informació de profunditat i opi-

nativa, té el seu públic. Progressivament

és un públic més escàs, però el té i el

mantindrà perquè la gent seguirà neces-

sitant fugir d’aquesta cultura del zàping,

necessitarà una reflexió i pausa.

“Se sabrà tot”, algun dia?

XB- És el que hem de valorar els pe-

riodistes, que se sàpiga tot i denunciar-

ho abans que no ho faci la fiscalia de

torn.

MC- Tot no se sabrà mai, però intentem

arribar-hi. Hi ha una pel·lícula, també de

Wilder, com és Primera Plana que resu-

meix el que hem dit fins ara. Hi ha un

moment, al jutjat, que s’escolten uns trets

i els periodistes pregunten què ha passat.

“Ara mateix faré una roda de premsa i

us ho explicaré”, diu el xèrif. I els perio-

distes van a la roda de premsa, excepte

en Jack Lemmon que veu passar la dona

de fer feines amb una galleda que té un

foradet de bala. Ell la segueix, la porta a

una habitació i li pregunta què ha passat.

Això és una lliçó de periodisme!

“A les facultats han defer agafar afició a ser periodistes de carrer, anarals llocs” (Manuel Cuyàs)

“Deu n’hi do com n’estemd’units, el sentiment gremial cohesiona prou el Col·legi” (Xavier Bosch)

En un moment en què es continua par-

lant de crisi de la premsa tradicional, la

digital no sembla ser, de moment, la so-

lució al problema. Els mitjans busquen

nous camins amb les pàgines de plata-

formes socials incorporades als mitjans

en línia. Hi ha pocs diaris, emissores, pro-

grames de ràdio, canals i espais televisius

que no s’han assegurat ja la presència en

alguna de les xarxes existents com Face-

book, Tuenti, Hi5, Myspace o el servei

de microbloc Twitter.

La intenció dels mitjans és sobretot cap-

tar nous lectors, oients i espectadors, a

més de fidelitzar-ne els que ja tenia. O

dit d’una altra manera, tal com argu-

menta Josep Lluís Micó, professor del

Departament de Periodisme de la Fa-

cultat de Comunicació Blanquerna i

autor de Teleperiodisme digital (Trípo-

dos), el fenomen de les xarxes socials

aplicades als mitjans de comunicació

s’expliquen com una eina de màrque-

ting. En definitiva, els mitjans busquen

amb les plataformes socials posicionar

els seus formats, atreure i fidelitzar el

nombre més gran d’usuaris possible.

El primer pas és simple i bàsicament es

tracta de ser present en un espai on sem-

bla que si no hi ets és com si no existis-

sis. “Les xarxes socials ofereixen als

mitjans noves oportunitats i espais per

trobar-se i dialogar amb els seus públics.

A les xarxes té lloc la gran conversa

contemporània, és allà on és la gent i per

això és allà on també haurien de ser els

mitjans”, apunta José Luis Orihuela,

professor de la facultat de Comunicació

de la Universitat de Navarra i autor del

bloc eCuaderno.com.

A partir d’aquí els professionals de la

comunicació han vist en les xarxes so-

cials una nova via per a difondre infor-

macions, buscar fonts, saber quins són

els temes que més interessen el públic o

aconseguir testimonis. En realitat, s’han

convertit en una nova eina a disposició

dels periodistes, però també del públic.

La interacció amb els usuaris és una

bona eina per tal de conèixer millor les

audiències, valorar-ne les opinions i l’im-

pacte que tenen els continguts dels mit-

jans. A més a més, s’ofereix al públic

poder participar activament en els

continguts. Actualment, l’esperança dels

mitjans és que els esforços que s’estan

fent en aquestes plataformes es tra-

dueixin en un augment de consum dels

seus productes. Com va passar, per

exemple, al diari USA Today, que quan

va començar a interactuar amb tots els

continguts van augmentar un 23% els vi-

sitants a l’edició digital de la publicació

i va rebre 10.000 aportacions diàries.

I això es dóna tant en el cas de la premsa

com en el de la ràdio i les emissores de

televisió. Si ens centrem en la premsa es-

crita, és evident que aquesta passa per

un moment complicat. Als EUA, durant

el 2008, es va produir una important mi-

R E P O R TAT G E

Els usos periodístics deles xarxes socials

Espanya és el país

europeu amb més

usuaris de xarxes socials i

el segon del món en

percentatge d’ús, tan sols

superada pel Brasil. Un

76% dels internautes

espanyols utilitzen

alguna xarxa social i

Facebook n’és la més

popular amb tres-cents

milions d’usuaris a tot el

món. Amb aquestes

xifres, no és estrany que

molts mitjans de

comunicació s’estiguin

assegurant cada vegada

més la presència a les

xarxes socials, amb la

intenció de captar i

fidelitzar audiències. En

alguns casos, aquestes

plataformes s’han

convertit també en eines

i canals alternatius

d’informació.

Sònia OrtizFotos: Vicente Pruna

gració d’audiència cap al web com a font

d’accés a les notícies. I al nostre país, se-

gons l’Estudi d’Hàbits d’Internet del

2009, elaborat per la xarxa de blocs Ocio

Networks, la meitat dels internautes

afirma que Internet ha reduït la lectura

de premsa en paper.

Els diaris ho saben i per això un gran

nombre ha optat no sols per reforçar les

edicions digitals, sinó per aprofitar els

avantatges estructurals de les plata-

formes socials. És el cas de Lavan-

guardia.es, que disposa d’una pàgina

oficial al Facebook i també està present

al Twitter. El seu director, Enric Sierra,

reconeix que “una de les gràcies de les

xarxes socials és que saps en cada mo-

ment què interessa més o menys els lec-

tors, què és el que provoca més debats”.

Sierra afegeix que “no només el lector

hi participa, sinó que nosaltres l’aprofi-

tem per interactuar amb ell”.

Fent una ullada ràpida al Facebook

podem trobar pàgines de diaris catalans

com El Periódico de Catalunya, Regió 7

i Sport, o grups de fans de diaris com El

Punt o l’Avui. Hi ha tres maneres de ser

present al Facebook: el perfil, el grup, i

la pàgina oficial, aquesta darrera és la

més profitosa i utilitzada pels mitjans, ja

que només pot anar associada a una

marca o empresa, no té limitació de fans

i les actualitzacions apareixen als perfils

d’aquests.

Però no tots els mitjans saben com

treure’n profit, de les xarxes socials i de

l’entorn digital. Segons José Luis Ori-

huela, n’hi ha molts que es “limi-

ten a replicar-ne el contingut

produït originàriament per una

altra plataforma, no utilitzen en-

llaços d’hipertextos en els contin-

guts, no dialoguen amb els seus

usuaris i segueixen infravalorant el

poder narratiu del llenguatge multimè-

dia”. El professor de la Universitat de

Navarra opina que els mitjans han de

saber “crear contingut original per a la

Xarxa, noves seccions i temes, noves

formes de narrar i de relacionar-se amb

els seus usuaris”.

33

CAPÇALE

RA D

ESEMBRE 2

009

Facebook s’ha convertit en una de les xarxes socials de referència a tot el món i molts mitjans han decidit ser-hi presents.

En aquestes plataformes elsmitjans busquen posicionarels seus formats a mésd’atreure i fidelitzar usuaris

Aquí entra en joc un altre aspecte. I és

que amb Internet es trenquen les bar-

reres dels mitjans tradicionals. Els diaris

digitals no solament poden aportar fo-

tografies que il·lustrin els fets narrats,

sinó que també hi poden aportar vídeos.

És el cas de Lavanguardia.es, que ela-

bora vídeos de producció pròpia i

continguts pensats exclusivament per a

l’edició en línia.

LA RÀDIO 2.0

Però aquest aspecte es fa especialment

important en el cas de la ràdio. I és que

gràcies a la Xarxa deixa de ser només

sonora i pren una nova dimensió audio-

visual. Per la seva naturalesa, tal com ar-

gumenta Micó, és el mitjà al que millor

li ha vingut la transició digital: “el tipus

de consum que es fa de la ràdio té limi-

tacions que ni la televisió, ni la premsa,

ni els mitjans nadius d’Internet no tenen

(...). Ara la ràdio entra en la dimensió

multimèdia i les xarxes socials li perme-

ten oferir continguts que, més que dife-

rents, són complementaris”. Altres

avantatges que aporten les plataformes

socials a aquest mitjà radiofònic és que

“per la seva especificitat és un mitjà

molt propici a crear comunitat, a poten-

ciar sentiment de pertinença”. I, segons

Micó, les xarxes són “eines boníssimes”

per enfortir aquest aspecte.

A Catalunya nombroses emissores i

programes de ràdio s’han sumat a la

moda Facebook, no només per fidelitzar

oients, sinó també per aportar nous ele-

ments als seus productes. Per exemple,

l’espai radiofònic El Món a RAC1 hi té

una pàgina pròpia on pengen els contin-

guts del programa, sobretot els que no

són exclusivament d’actualitat, perquè

es quedarien obsolets ràpidament.

D’això se n’encarreguen els pro-

ductors Jordi Ramos i Marga Or-

tuño, que també en supervisen la

presència al Twitter.

Però, a més a més, tal com asse-

gura David Jobé, redactor

d’aquest programa i coordinador dels

continguts digitals, “la redacció, durant

diferents moments del dia, es converteix

en una redacció digital. No fem contin-

guts exclusivament pensats per al format

digital, però sí que es pengen vídeos, hi-

pervincles, s’amplia informació que al

programa no és possible donar per mo-

tius de temps, s’afegeixen dades de

contacte, etc. que fan que la informació

sigui més útil”. A la pàgina del pro-

grama, segons Jobé, travessen “la bar-

rera de la ràdio. L’antiga imatge dels

mitjans tradicionals acaba trencant bar-

reres gràcies a Internet”. I s’atreveix a

dir que ha nascut un nou format perio-

dístic: “Estem parlant d’una ràdio 2.0”,

una nova manera de fer periodisme.

APROPAR-SE ALS JOVES

En el cas de les televisions, Facebook és

la xarxa social que més atreu les

cadenes del país per la capacitat

tecnològica per retransmetre i co-

mentar en directe tot tipus d’emis-

sions televisives gràcies a les eines

Facebook Connect i Facebook

Live, que al nostre país són utilit-

zades per cadenes com RTVE, Tele-

cinco, Antena 3 i la Sexta. Això provoca

un ràpid poder de captació.

A la televisió pública catalana ho saben,

i és per això que des de fa més d’un any

TV3 té una pàgina oficial al Facebook i

des del 2006 té un canal al Youtube

(www.youtube.com/tv3). Marc Mateu,

R E P O R TAT G E

34

CAPÇALE

RA D

ESEMBRE 2

009

Molts periodistes ja tenen perfils

personals en alguna xarxa social.

Al nostre país encara no existeix

una normativa clara que estableixi

com han de comportar-se els pro-

fessionals de la comunicació a les

plataformes socials. Sí que ho han

fet, per exemple, al Washington

Post, que ha elaborat una guia

sobre com han d’escriure els seus

periodistes en aquestes xarxes. El

document indica que “les xarxes

socials són mitjans de comunica-

ció, i poden ser una eina valuosa a

l’hora de difondre i aconseguir

notícies”, d’altra banda, també

amaga “perills potencials” que els

redactors han de conèixer.

La guia recorda que “el contingut

que es publiqui a les xarxes socials

és equivalent al que apareix als ti-

tulars del diari o al web del The

Washington Post”. Per això els pe-

riodistes han de vetllar per la im-

parcialitat de les notícies,

l’objectivitat, la independència

política i no “escriure, ‘tuitejar’ o

‘postejar’ qualsevol cosa que es

pugui associar amb prejudicis ra-

cials, sexistes, o religiosos”.

Altres mitjans amb iniciatives

semblants són l’agència de notí-

cies Associated Press, que ha re-

dactat un llibre d’estil sobre el

comportament que hi han de tenir

els treballadors, el Wall Street

Journal i el New York Times.

A casa nostra s’està començant a

regular l’ús de les xarxes socials.

Des de l’Àrea de continguts mul-

tiplataforma de TV3 s’ha creat un

document que recull “una sèrie de

recomanacions”.

Els perfils personals dels

periodistes

Quan va començar a interactuar amb els continguts,el USA Today va augmentar un 23% els lectors digitals

La ràdio aprofita les xarxesper oferir continguts complementaris i potenciar el sentiment de pertinença

responsable de l’Àrea de Continguts

Multiplataforma de la cadena, explica

que en aquestes pàgines bàsicament hi

referencien “la informació dels pro-

grames respecte al seu web, és a dir

anunciar els programes i les activitats, de

manera que la presència a Facebook o

Youtube aporti coneixement de la nos-

tra marca i dels nostres productes a din-

tre de la Xarxa i ens pugui aportar

trànsit cap a la nostra plataforma

(www.tv3.cat)”.

A diferència dels mitjans escrits, en el

cas de TV3, “la raó d’anar a les xarxes

no és tant buscar una retroalimentació

(feedback) d’opinió sinó, sobretot, donar

a conèixer el que fem”, explica Mateu. I

afegeix que és una bona manera d’apro-

par-se a un sector d’espectadors més

jove, ja que “l’audiència de TV3 té una

certa edat, però també fem programes

molt interessants per a un públic més

jove i una manera d’arribar a aquest pú-

blic és establint presència a llocs on ells

hi són, com el Youtube o el Facebook”.

TWITTER, L’ALTERNATIVA

Un altre fenomen que està tenint força

rellevància és el Twitter. Es tracta d’un

microbloc pensat per exposar un mis-

satge d’uns 140 caràcters. En un principi

com una adaptació dels missatges SMS

al món dels blocs, però els usuaris li han

trobat una nova aplicació informativa, i

és que cada vegada més s’està fent servir

com a font interactiva en directe.

Twitter s’ha convertit en un vehi-

cle per a les notícies d’última hora

o breaking news de mitjans com la

CNN, BBC o el New York Times.

El que va néixer com a plataforma

social s’està utilitzant com a mitjà

de distribució per part dels mitjans de

comunicació.

En aquest sentit, Internet i les plata-

formes socials s’han convertit darrera-

ment en un instrument de comunicació i

informació alternativa en situacions de

crisi. Hi ha nombrosos exemples en què

els ciutadans han utilitzat el Twitter, el

35

CAPÇALE

RA D

ESEMBRE 2

009

El Facebook Connect i Facebook Live permet a les televisions retransmetre tottipus d’emissions en directe

Twitter és un microbloc pensat com una adaptació als SMS, que cada cop més es fa servir com a font interactiva en directe.

Facebook o altres plataformes per di-

fondre informacions. Aquest va ser el

cas d’alguns manifestants a l’Iran enmig

de les protestes contra els resultats de les

eleccions del juny que van donar com a

guanyador Mahmud Ahmadinejad, amb

la consegüent repressió del Govern.

Molts corresponsals van ser expulsats del

país i es va dificultar la tasca informativa.

Gràcies a les xarxes socials, una part de la

població va poder fer sentir la seva veu.

També n’és un exemple el cas de la

Xina, a on el règim comunista estableix

un control exhaustiu sobre els mitjans de

comunicació i Internet. Als disturbis èt-

nics a la regió de Xinjiang les plata-

formes socials van ser una alternativa

comunicativa, tot i que el Govern ha

bloquejat l’accés al Twitter i al Youtube

en els moments més delicats.

Els ciutadans també van utilitzar les

xarxes socials a les revoltes que van tenir

lloc a Hondures després del cop d’estat

que va destituir del poder el president

constitucional, Manuel Zelaya. Per la

seva part, a Colòmbia aquestes plata-

formes es converteixen també en ampli-

ficadors d’idees quan, per exemple, es

convoquen manifestacions al Facebook

i el Twitter contra el president de Vene-

çuela, Hugo Chávez.

En qualsevol cas, s’ha de tenir en

compte que les informacions d’aquestes

xarxes poden ser esbiaixades, pertanyen

a grups d’opinió, i que en molts casos

poden respondre a interessos polítics.

Segons José Luis Orihuela, el Twitter és

“el pols d’Internet en temps real i a es-

cala global. Un dels principals impactes

de Twitter sobre el sistema mediàtic és

que li sostreu l’exclusivitat de les break-

ing news i, en conseqüència, planteja als

mitjans l’exigència de fer un periodisme

més analític i deixar de competir esbo-

jarradament per l’última hora. El

periodisme ha d’aprendre a escol-

tar i monitorar les converses que

tenen lloc a Twitter, identificar-ne

els nous prescriptors, aprofitar el

seu potencial per a cobertures dis-

tribuïdes i projectar-se com a curador de

continguts i referents”.

Segons aquesta visió, els mitjans es tro-

ben dintre d’un panorama comunicatiu

renovat per la presència d’usuaris com a

nous actors amb veu pública. Els mitjans

haurien, doncs, de “reinventar-se i rede-

finir la seva funció social”, en paraules

del professor Josep Lluís Micó, en canvi,

es mostra més curós amb el paper que

juga el Twitter en el món periodístic:

“No crec que suposi cap revolució per al

periodisme. Contribueix a oxigenar

aquest sector i fa que s’acosti al públic,

però considerar que cal una mena de re-

fundació de la professió per un servei de

microbloc és una visió molt generosa del

que està fent Twitter”.

PARTICIPACIÓ CIUTADANA

Tot i això, la professió periodística està

experimentant alguns canvis. Les

xarxes socials han fet que cada ve-

gada prengui més importància el

“periodisme ciutadà” en que els

ciutadans es converteixen en pro-

veïdors de notícies.

Però els experts consultats per

CAPÇALERA coincideixen a considerar

que el que es fa a les xarxes socials no és

periodisme. Orihuela creu que seria més

adequat denominar-lo “contingut gene-

rat pels usuaris” i Micó afirma que “pe-

riodista és qui treballa seguint uns

principis i pautes determinades, cal ca-

R E P O R TAT G E

36

CAPÇALE

RA D

ESEMBRE 2

009

Tot i que encara és molt d’hora

per saber com pot afectar el

consum de xarxes socials en els

mitjans tradicionals, l’Estudi

d’Hàbits d’Internet en fa una

aproximació. Segons aquesta font,

set de cada deu internautes afir-

men que el consum d’Internet, en

general, ha suposat una reducció

en el consum de televisió, encara

que no es pot afirmar que existeixi

una relació directa entre el major

ús de xarxes socials i la reducció

de consum de televisió.

Pel que fa a la premsa en paper,

un 51,9% dels enquestats assegu-

ren que Internet ha influït en una

reducció de la lectura, si bé tam-

poc hi ha una relació directa amb

l’ús de les xarxes socials.

Els internautes de més de cin-

quanta anys han reduït de manera

més dràstica la lectura de premsa

en paper, a diferència d’altres

franges d’edat. Això podria posar

de manifest una important im-

plantació d’Internet com a font

d’informació en una generació

que tradicionalment està més ha-

bituada a la compra de diaris en

paper.

Per ara no existeixen estudis

sobre com afecta el consum de

xarxes socials al mitjà radiofònic.

David Jobé, redactor del pro-

grama El Món a RAC1, té l’espe-

rança que en aquest cas el consum

a través del Facebook, el Twitter o

qualsevol podcast sigui una nova

manera de consumir ràdio i

apunta que els esforços de l’equip

d’aquest programa en l’entorn di-

gital van destinats a “augmentar-

ne el consum”.

Estudi d’hàbits a Internet

Twitter s’ha convertit en un vehicle per a les breakingnews de mitjans com la CNN, BBC o New York Times

A Veneçuela es convoquenmanifestacions contra el president Hugo Chávez mitjançant les xarxes socials

nalitzar la feina a través de mecanismes

que garanteixin rigor i profunditat en el

tractament dels fets. (...) El periodisme

ciutadà és una etiqueta, ara bé, els ciuta-

dans no fan periodisme, són fonts quali-

ficades que ens donen material útil als

mitjans”.

Mateu pensa que, tot i que la feina del

periodista és la mateixa, en l’actualitat

“el paper del periodista tradicional és

fer de filtre i no tant de creador de noves

històries”, el periodista es converteix, en

paraules d’Enric Sierra, en “certificador

d’informacions”. “Els periodistes hem

d’entendre el fenomen i aprofitar-lo al

nostre favor el que ens diu el ciutadà

per, des del prestigi que poden tenir els

periodistes i les marques periodístiques,

construir informacions i validar-les”.

La sensació entre alguns periodistes és

que l’increment del “periodisme ciu-

tadà” derivat de les xarxes socials pot

afectar de manera negativa la qualitat de

la professió. En aquest sentit, l’estudi

The Influence of the Internet on Euro-

pean Journalism –publicat el juliol al

Journal of Computed-Mediated Com-

munication– posa de manifest que els

periodistes europeus recelen de l’im-

pacte que pot tenir Internet en la quali-

tat de la seva feina. Enric Sierra admet

que en general la majoria dels perio-

distes encara “tenen certes reserves per

entrar al món digital, per desconeixe-

ment”, mentre que Josep Lluís Micó as-

segura que aquest temor és infundat, ja

que amb les plataformes socials la

qualitat del periodisme “en termes

generals ha millorat”.

D’això se’n deriva un altre fet im-

portant, i és que com bé assevera el

professor de Blanquerna, “les

xarxes socials han suposat un canvi

sense precedents en la història dels mit-

jans. Fins ara, quan naixia una nova pla-

taforma o canal, l’hegemonia la tenien

els professionals. Però ara, passa el ma-

teix amb Internet? La plataforma can-

via l’hegemonia, hi ha usuaris que tenen

més domini que els periodistes”.

37

CAPÇALE

RA D

ESEMBRE 2

009

Aquestes plataformes provo-quen un canvi d’hegemonia.Hi ha usuaris que tenen mésdomini que els periodistes

Linkedin és la xarxa social dirigida al món dels professionals que cada vegada té una major presència entre els internautes.

L’EDITORIAL CONJUNT NEIX

d’una doble constatació: l’estat depres-

siu en què es trobaven la societat i la

política catalanes en un trimestre es-

pecialment fatídic (cas Millet, cas Pre-

tòria, dificultat dels partits per articular

una resposta regeneracionista que fos

prou convincent…) i les informacions

que cada cop amb més insistència

apuntaven cap a un viratge del Tribu-

nal Constitucional cap a posicions molt

restrictives.

Hi havia una relació de causa efecte

entre aquests dos escenaris? La irrita-

ció i l’ensopiment de la societat cata-

lana davant l’espectacle del cas Millet i

la depressió dels dos partits catalans

centrals després del cas Pretòria, convi-

dava sectors de la política i de la judi-

catura de Madrid a collar durament la

llei dels catalans? Era el moment pro-

pici?

Personalment, no crec en les teories de

la conspiració, ni La Vanguardia les ha

adobades mai (prova d’això és que La

Vanguardia va ser un dels únics diaris

que no va atribuir a ETA la matança

de Madrid a l’edició del 12 de març del

2004).

No creiem, doncs, en les teories para-

noiques, però moltes vegades un fet

crida a un altre fet, sense necessitat que

cap comitè a l’ombra dissenyi grans ju-

gades a l’ombra.

En el seu moment La Vanguardia va

donar suport, editorialment, a l’Estatut

del 2006. Des del diari vàrem aplaudir

l’acord que es va aconseguir al Parla-

ment de Catalunya del setembre de

2005, tot advertint els nostres lectors

que aleshores començava un procés de

negociació difícil i que probablement

seria tortuós, com així finalment ha

estat.

Per a La Vanguardia aquest pronun-

ciament no va ser un episodi banal, o

un fet purament retòric. M’entendreu

perfectament si us dic que al llarg dels

seus 128 anys d’història, el primer diari

de Catalunya ha après a esquivar les si-

tuacions compromeses o difícils en què

s’ha anat trobant en cada determinat

moment.

Aquell sí a l’Estatut ens obligava a ser

conseqüents, malgrat totes les errades i

irresponsabilitats que s’han comès en

la política catalana en els darrers

temps.

Hem actuat, per tant, d’una ma-

nera coherent amb la posició

presa des d’un bon principi; per

respecte als nostres lectors,

també aquells que segurament

haurien entès que no donéssim suport

a la reforma de l’Estatut de Catalunya.

Crec que en aquests temps especial-

ment crítics, el que els nostres lectors

ens demanen és serietat. Després de la

publicació de l’editorial conjunt ens

hem sentit molt recolzats, però també

hem rebut la comprensió i el respecte

dels lectors que no hi estaven d’acord,

totalment o parcialment, amb el

contingut.

La publicació d’un editorial com

aquest ha estat un esdeveniment ex-

cepcional. Un fet així no ha passat

gaires vegades a la història de la

premsa catalana i probablement tri-

garà a repetir-se.

Per tot això que he indicat,

no podem fer res més que

somriure quan, des d’algunes

plataformes d’opinió de Ma-

drid, se’ns acusa de “fer polí-

tica”. Probablement, el que

els cou és que la premsa ca-

talana hagi adoptat una acti-

tud ferma i incisiva que ha

desplaçat l’eix del debat polí-

tic fora del perímetre madri-

leny, on tot sembla permès.

Perquè totes aquelles per-

sones que creuen ser diposi-

taris del monopoli de l’opinió

pública resulta que aquest

cop hi han anat a remolc. Segurament,

aquesta és una bona notícia, i ho és

tant per a Catalunya, com també ho és

per a Espanya.

Excessiva unanimitat? Monolitisme?

El mateix 26 de novembre, dues pà-

gines més enllà de l’editorial conjunta

que portava per títol “La dignitat de

Catalunya”, La Vanguardia publicava

a la secció d’Opinió un article signat

pel professor Francesc de Carreras

que, precisament, defensava una tesi

totalment contrària a la posició oficial

del diari.

Serien capaços de fer això mateix els

qui des de Madrid llavors ens van in-

sultar i ens van amenaçar amb el Codi

penal?

Aquesta és la nostra dignitat.

La serietat

38

CAPÇALE

RA D

ESEMBRE 2

009

O P I N I Ó

José Antich, director de La Vanguardia

“El que cou és que s’hagi adoptat una actitud que hadesplaçat l’eix del debat políticfora del perímetre madrileny”

Jordi T

arragó

39

CAPÇALE

RA D

ESEMBRE 2

009

ENTRE LES CRÍTIQUES MÉS

Entre les crítiques més injustes a l’edito-

rial publicat conjuntament per dotze dia-

ris catalans el dia 26 de novembre passat,

en destaca la d’extreure d’aquesta ini-

ciativa que estem davant un cas de falta

de pluralitat en els mitjans escrits del

país, davant un fenomen de pensament

únic que és impropi d’una societat de-

mocràtica i oberta.

Si alguns dels que han esgrimit

una desqualificació tan contun-

dent es prenguessin la molèstia

d’analitzar un dia qualsevol els

quioscos catalans, contempla-

rien fins a quin punt és diferen-

ciada l’opinió dels mitjans

catalans en la coordenada es-

querra/dreta i en la de naciona-

lisme/no nacionalisme.

Però n’hi ha hagut prou que

dotze capçaleres hagin trobat

un mínim comú denominador

en un assumpte crucial com és

la llargament esperada sentèn-

cia del Tribunal Constitucional

sobre l’Estatut perquè des de determi-

nades tribunes, i no precisament tri-

bunes minoritàries, s’hagi tornat a

presentar de nou la premsa catalana

com un instrument acrític i entregat al

poder polític local.

Tot i que fa una certa mandra polemit-

zar amb col·legues que des de Madrid es

mostren tan preocupats per la pluralitat

de la societat catalana, convé assenyalar

que en diaris que van publicar l’editorial

s’han pogut llegir articles crítics amb la

iniciativa.

Això és a reveure, en canvi, que als rota-

tius temorosos del pensament únic hi

hagi hagut un sol pronunciament a favor

del text acordat per dotze directors cata-

lans davant un assumpte clamorós com

és la trigança del Constitucional a eme-

tre sentència sobre una llei orgànica

aprovada pel Parlament de Catalunya i

per les Corts espanyoles –màxima ex-

pressió de la sobirania popular, segons

l’ordenament constitucional vigent– i ra-

tificat després pel poble català en una

consulta que, és cert, va registrar una alta

abstenció. Lamentablement, hem vist en

els col·legues de Madrid molts insults,

molts tòpics, moltes posicions prefixades

i molt pocs arguments.

Pel que fa a la presentació de l’editorial

conjunt com un instrument de pressió

sobre un poder independent de l’Estat

com és el Tribunal Constitucional, seria

absurd negar que l’article comporta una

manifesta intenció d’influir.

La mateixa que expressa a

través dels més de sis-cents

editorials que un diari com

el nostre publica al llarg de

l’any.

Aquesta vocació de crear opinió no és,

per cert, diferent de la dels diaris i ca-

denes de ràdio que gairebé cada matí

donen per fet que l’Estatut de Catalunya

és anticonstitucional. ¿És pressionar el

Constitucional defensar que l’Estatut co-

hesiona mentre que, per contra, no ho és

dir que separa?

L’editorial publicat fa unes setmanes és,

d’altra banda, un article d’opinió que,

malgrat la importància intrínseca del

gest, va néixer sense pretensions de ma-

nifest polític. Al contrari del que han sos-

tingut alguns crítics amb aquesta

iniciativa, la premsa escrita catalana –

que com la de tot el món passa moments

difícils– s’ha mostrat en aquest cas com

un potent vehicle de confrontació de-

mocràtica de les idees.

L’enorme repercussió que en els àmbits

polític i ciutadà va tenir la publicació

del text desmenteix també els que teo-

ritzen que la premsa en els formats ac-

tuals viu un moment crepuscular. Al

contrari, en les redaccions, aquests dies,

hem rebut diferents missatges de sim-

patia per un pronunciament conjunt

que, en cap cas, aspira a suplir el legítim

joc polític.

Aquesta reacció té a veure amb la sen-

sació del carrer que els polítics s’han

d’unir més davant les qüestions essen-

cials –l’Estatut ho és– i que les batalles

partidistes tenen els seus límits.

Això a part, les crítiques a la iniciativa

dels dotze diaris –algunes d’insidioses,

d’altres de respectuoses, però totes legí-

times– no podran dissuadir-nos d’un

principi elemental: els diaris tenim lli-

bertat per expressar la nostra opinió

sobre els temes més diversos i també

forma part d’aquesta llibertat impulsar

iniciatives com la de fa unes setmanes o

com la que cinquanta-vuit diaris del

món sencer van fer a favor de la presa

de mesures contra el canvi climàtic

sense que ningú, per ara, hagi parlat de

pensament únic.

O P I N I Ó

Rafael Nadal, director

d’El Periódico deCatalunya

“¿És pressionar el Tribunal Constitucional defensar que l’Estatut

cohesiona mentre que, per contra,i no ho és dir que separa?”

Editorial conjunt i pluralitat

Jordi Tarrag

ó

41

CAPÇALE

RA D

ESEMBRE 2

009

ELLIBERALBRITÀNICEDMUND

Burke va ser el primer en anomenar a la

premsa el “quart poder”. El terme indica

l’enorme capacitat que la premsa té per

formar l’opinió pública.

Encara actualment, més de dos segles des-

prés de la creació del terme, els mitjans de

comunicació de la nostra societat són po-

derosos creadors d’opinió. Reconeixem el

seu paper essencial en la creació d’una

comprensió del món i el seu poder

rau en aquesta capacitat d’infor-

mar. Això és el que Burke su-

bratllava amb l’expressió,

especialment en un temps on la lli-

bertat d’informació patia constric-

cions constants. Tant llavors com

ara sabem que, alhora que infor-

men, els mitjans fan una tasca crí-

tica que ens ha d’ajudar a ser

crítics davant del que succeeix.

Això, no obstant, pot entrar en

conflicte quan fa referència a

temes judicials. Tan sols una pa-

raula “presumpte culpable” - i dic

“presumpte”- pot destrossar la

vida d’una persona.

La justícia i els mitjans tracen camins dife-

rents perquè la raó de ser última de tots dos

és també ben diferent. D’una banda els

mitjans, com deia Chomsky, han d’informar

amb el màxim rigor i enfrontar-se als en-

emics de les llibertats. D’altra banda, la jus-

tícia, ha de treballar sense pressions alhora

que està obligada a protegir la intimitat i la

dignitat de les persones sotmeses a proces-

sos judicials. Això que sembla tan senzill i

fàcil de comprendre, és un dels temes que

més han tractat el Tribunal Suprem i el

Constitucional, buscant sempre una pon-

deració entre els diferents drets en

conflicte. Però, més enllà de la interpretació

jurisprudencial, existeix una ètica personal

que gairebé mai s’equivoca i que sovint ens

avisa quan creuem perillosament la fron-

tera. En aquest sentit, tot i sabent que la

justícia i els mitjans segueixen camins

paral·lels, som conscients que s’entrecreuen

constantment.

Hi ha tants exemples aquests dies que em

resulta gairebé impossible enumerar-los,

però per citar-ne només un, potser el més

extrem és el cas del jove de Canàries que,

durant un brevíssim espai de temps va ser

acusat d’un dels pitjors delictes, abusar

sexualment d’una nena que cuidava i que

va morir poques hores més tard de ser in-

gressada a l’hospital. Ara sabem que un

cúmul de circumstàncies i d’errors profes-

sionals van conduir a fer una acusació tan

greu com aquesta, difosa pels mitjans. Pocs

dies més tard es va demostrar

que era del tot innocent.

Ens hem de preguntar com es

pot arribar a una situació així

i ens ho hem de preguntar tot

i saber que ningú queda

“lliure de culpa”. Assumint que la respon-

sabilitat és compartida, hem de subratllar

que els que no ens dediquem a l’àmbit dels

mitjans no som simples espectadors.

Aquesta idea es recollida pel professor i

periodista Carlos Ruiz quan diu que “ser

ciutadà en una societat de la informació

implica que informar-se, a més de ser un

dret, és un deure que demana un esforç

intel·lectual que requereix temps i ener-

gia”.

Aquestes interferències ens poden portar

a una possible confrontació entre l’opinió

pública i la justícia i, com a conseqüència, a

la desconfiança en els processos judicials i

a la demagògia. És habitual i també natural

que els mitjans busquin l’efecte mediàtic

del que transmeten, però aquest no ha de

devaluar la confiança en l’àmbit judicial.

Probablement, una reflexió banal però

efectiva, sorgiria de preguntar-nos com ens

sentiríem nosaltres en una situació sem-

blant. Ens agradaria veure a la premsa una

fotografia nostra emmanillats? Crec que a

ningú li agradaria.

Hem de ser plenament conscients que, en

funció de com plantegem una notícia, es

crea un estat d’opinió. No pretenc dir que

la informació és neutra, ja que això no és

possible i segurament tampoc és desitjable,

però ha de ser respectuosa amb les per-

sones. Un tema sempre dificil és la possible

pressió mediàtica que pateixen a vegades

els jutges en determinats casos. Certament

la judicatura no ha de ser influenciable i ha

de mantenir-se al marge de l’opinió pú-

blica. Tot i així, passa que, faci el que faci la

judicatura i tenint en compte que els mit-

jans són diversos, sempre podrà ser titllada

de parcialitat. Vol dir això que els temes de

justícia no han de ser tractats pels mitjans?

De cap manera. Precisament perquè són

temes delicats hem de ser especialment cu-

rosos. Així doncs, una conducta ètica i el

sentiment que la responsabilitat és de tots

són factors clau per garantir una convivèn-

cia harmoniosa entre dos móns tan difícils

i alhora tan compromesos socialment.

O P I N I ÓEsther

Giménez-Salinas,rectora de la

UniversitatRamon Llull

“Ens agradaria veure a la premsa una fotografia

nostra emmanillats? Crec que a ningú li agradaria”

La mirada justa

Ferran

Pou

s

NO ÉS LA PRIMERA VEGADA

que la revista CAPÇALERA del nostre

Col·legi es refereix al periodisme am-

biental sense donar la paraula als pioners

d’aquesta especialitat transversal de la in-

formació. Agrairia, doncs, a la direcció de

la revista que tingui cura d’aquesta

queixa per als propers articles sobre el

tema.

En el darrer número de setembre, el pe-

riodista Antonio Cerrillo

parla de “l’evolució i els

reptes del periodisme am-

biental” i aprofita per ven-

tilar-se la nostra lluita en les

redaccions durant els anys

setanta i vuitanta conside-

rant-la una acció “militant”

i anormal. Per cert, mai

vam sentir-nos estigmatit-

zats com “els verds” o “els

amants dels ocellets”, com

ell diu. Més que ingenus

érem temuts. Havíem d’en-

frontar-nos a les compa-

nyies elèctriques i

energètiques com ara Enher, Hidruña,

Fecsa, Catalana de Gas i Gas Natural, o

a papereres com ara Torras Hostench i

Inpacsa, que intentaven impedir les

nostres investigacions sobre les accions

contaminants que cometien actuant

sobre els consells d’administració dels

diaris on treballàvem i on, en alguns

casos, tenien representació directa.

Aquella militància era resistència i de-

fensa de la llibertat d’informació per a

la qual tant vam manifestar-nos a les re-

daccions i pels carrers de Barcelona.

Els membres de l’Associació Catalana de

Comunicació Científica (ACCC) a la qual

pertany el senyor Cerrillo sembla ser que

avui treballen en mitjans d’informació on

aquestes intromissions no es produeixen.

Ho celebro però, és veritat que no hi són

o no les volen veure?

Els actuals periodistes ambientalistes ac-

cepten subvencions per escriure llibres

d’empreses, com Gas Natural, o ajuts de

Novartis per organitzar cursets, o altres

societats químiques i energètiques res-

ponsables d’haver manipulat el

concepte de “sostenibilitat” en les seves

publicitats; concepte que ara el mateix

senyor Cerrillo, redactor de La Van-

guardia, escriu que ha deixat d’utilitzar

perquè està “desvirtuat”. Qui ha permès

aquesta desvirtuació, sinó els mateixos mit-

jans de comunicació?

Com a exdirector de la revista Userda

(1977-1981), editada pel Col·lectiu de Pe-

riodistes Ecologistes de Catalu-

nya, que fou la primera publicació

ecologista, i exdirector de Diario

de Barcelona (1983-84) autoges-

tionat, com també promotor els

anys setanta de la primera Co-

missió de Defensa del nostre Col·legi, i ex-

president del Sindicat de Treballadors de

Premsa de Barcelona (STPB), he de donar

testimoniatge del fet que moltes de les

lluites democràtiques en les redaccions te-

nien com a rerefons conflictes ambientals:

la crisi del Brusi provocada, entre altres

motius polítics, per les informacions sobre

l’explosió de gas de Capitán Arenas, que

perjudicava Gas Natural i el seu president,

Pere Duran Farell, i que el malaurat Tristán

la Rosa no va doblegar-se a deixar de pu-

blicar; els articles sobre la nuclearització de

Catalunya que molestaven Hidruña i

FECSA i, especialment, el seu president,

Joan Alegre Marcet, i el seu advocat, Juan

Vives Rodríguez de la Hinojosa; els repor-

tatges sobre les contaminacions del Segre i

del Ter que van obligar Jordi Pujol a aturar

les nostres informacions a El Correo Cata-

lán per pressions de la Banca Garriga No-

gués... Mai no hem pogut explicar aquestes

experiències a les facultats de Ciències de

la Comunicació on té crèdit l’ACCC.

Antonio Cerrillo diu que “convé recordar

que els periodistes no són ecologistes”.

Com és, doncs, que en les actuals redaccions

hi ha periodistes de diferents tendències

ideològiques? Jo crec que és inevitable i le-

gítim que sigui així. Nosaltres mai no vam

ocultar als lectors que érem ecologistes i

mai cap lector no ens ho va retreure. Úni-

cament es queixaven de nosaltres els capi-

talistes i les empreses afectades. La

informació ambiental ha de contemplar

també, inevitablement, la seva vessant so-

cial i política.

És cert que els periodistes ecologistes hem

pagat “un alt cost personal” pel nostre

compromís. Alguns continuem a la llista

negra de la majoria de diaris barcelo-

nins. Però la llibertat que ens hem gua-

nyat amb els anys és el millor regal per la

defensa dels nostres ideals.

Aquest periodisme ambiental, ben vist

per les empreses “sostenibles”, es tro-

barà, si no reacciona a temps, amb una

crisi de lectors i de credibilitat.

43

CAPÇALE

RA D

ESEMBRE 2

009

O P I N I Ó Santiago Vilanova cofundador delCol·lectiu de Periodistes

Ecologistes deCatalunya i exdirectorde la revista Userda

“Hem pagat ‘un alt cost personal’pel nostre compromís.

Alguns continuem a la llistanegra de la majoria de diaris”

Aquells periodistesecologistes…

Jordi Tarrag

ó

L’ens públic Ràdio Televisió Valen-

ciana (RTVV) ha complit vint anys.

L’efemèride hauria de ser motiu d’ale-

gria en la mesura que va ser el 1989

quan es van crear els primers mitjans

de comunicació públics –la televisió va-

lenciana, Canal 9, i Ràdio Nou– en la

història del País Valencià; amb vocació

de ser un instrument de difusió de la

realitat, de la llengua i de la cultura va-

lencianes. De fet, els que vam tindre

l’oportunitat de formar part de l’arren-

cada d’aquell projecte, que va iniciar

l’administració socialista amb Amadeu

Fabregat com a director general de

RTVV, vam creure cegament en les

possibilitats d’una televisió i una ràdio

“pròpies”, dissenyades per potenciar la

creació d’un espai comunicatiu valen-

cià, com estava ocorrent a Catalunya

amb TV3 i Catalunya Ràdio.

Han passat vint anys. I lluny de cele-

brar-se l’efemèride com un èxit en el

llarg procés de creació d’un ens que

ajudara a consolidar la normalització

lingüística i, al temps, impulsara la difu-

sió de la realitat valenciana en totes les

seues vessants, són molts els que han

mostrat la seua decepció. Des de tre-

balladors, òrgans professionals i sindi-

cats fins a líders d’opinió han lamentat

l’evolució dels continguts, principal-

ment als informatius, que ha acabat per

qüestionar el model de radiotelevisió

pública després de constatar-se la falta

de voluntat política, no sols del PP per-

què també li va faltar al PSPV-PSOE

en el seu moment, per a complir la llei

per la qual l’ens va ser creat. I pitjor en-

cara, la presumpta relació de l’últim di-

rector de RTVV, Pedro García

–exresponsable de premsa del presi-

dent Francisco Camps i del seu ante-

cessor Eduardo Zaplana– amb la trama

corrupta Gürtel i la gestió informativa

que Canal 9 i Ràdio Nou han realitzat

sobre aquest cas, han danyat greument,

i fins a extrems tragicòmics, la credibili-

tat d’uns mitjans que arrosseguen un

deute superior a 1.100 milions d’euros i

un dèficit anual de 200 milions.

Però seria injust, abans d’abordar el

tema central d’aquest reportatge, no su-

bratllar dos coses: en primer lloc, els

mals de RTVV no van començar amb

l’arribada del PP a la Generalitat Va-

lenciana en 1995 com es pot pensar; an-

teriorment, amb Joan Lerma com a

president, la televisió valenciana ja va

començar a oblidar els objectius per als

quals va ser creada en la Llei de Crea-

ció de l’Entitat Pública RTVV.

En segon lloc, no tot ha sigut negatiu. I

cal destacar algunes de les aportacions

positives de RTVV a l’ideari comuni-

catiu valencià. La producció recent de

programes humorístics com Socarrats o

Check-in hotel, sèries com L´Alquería

blanca o la cobertura d’alguns esdeve-

niments esportius, han confirmat tí-

R E P O R TAT G E

L’oportunitatperduda de Canal 9

Dues dècades

després del naixement

dels mitjans

de comunicació

públics valencians,

aquests es troben

enmig d’una forta

polèmica per la

presumpta relació del

seu darrer director,

Pedro Garcia, amb la

trama Gürtel i per la

gestió informativa

esbiaixada de Canal 9

i Ràdio Nou sobre

aquest polèmic capítol

de corrupció. Els

sindicats i treballadors

de la televisió pública

han compilat desenes

d’exemples de com

s’ha abordat aquest

cas i n’han denunciat

el que, segons ells,

qualifiquen de

“manipulació i

censura contínua”.

Salvador Enguix

mides demostracions que és possible

una televisió pública valenciana amb

productes d’alta qualitat, fets íntegra-

ment en valencià i amb bones quotes

d’audiència. A açò se suma Punt 2; el

segon canal de TVV produït íntegra-

ment en valencià –cosa que no ocorre

en Canal 9– i els continguts del qual li

han permès gaudir de molt bones crí-

tiques. A més, RTVV disposa d’una àm-

plia plantilla integrada per alguns dels

millors professionals del periodisme va-

lencià. Però clar, una cosa és la tropa i

una altra els generals.

EL CAS GÜRTEL

Tornant al costat que ens interessa, és

sens dubte el seguiment del cas Gürtel

per part de RTVV el que ha alimentat

amb força la decepció i les crítiques

sobre el paper de RTVV. Recentment,

la Intersindical València (IV) de RTVV

va mantindre una reunió amb el Síndic

de Greuges per a denunciar la “mani-

pulació informativa” que de manera

sistemàtica “practica” la cadena pú-

blica autonòmica. La Intersindical Va-

lència va subratllar la contínua

“tergiversació informativa” que s’havia

fet patent en els últims mesos “arran de

la presumpta implicació del president

Francisco Camps en el cas Gürtel, així

com la del director de l’ens, Pedro Gar-

cía”. “L’objectiu de la reunió –narrava

la Intersindical– ha sigut el de mani-

festar la nostra denúncia per la concul-

cació sistemàtica del dret que tenen els

ciutadans a una informació veraç i plu-

ral, i explicar com la manipulació infor-

mativa ha arribat a uns extrems tan im-

presentables que ens hem convertit en

la rialla de tot Espanya”. “La Intersin-

dical ha plantejat la necessitat que la

Sindicatura es pronuncie sobre les

queixes presentades per nosaltres i al-

tres seccions sindicals a l’entendre que

seguixen vigents. En este sentit,

hem explicat que el canvi de di-

rector general no pot ser una ex-

cusa per no abordar la qüestió”,

concloïa.

El tractament que del cas Gürtel

s’ha fet en RTVV ha sigut objecte

des que va esclatar el cas dels “trages”

de contínua observació crítica també

per part de la Unió de Periodistes Va-

lencians (UPV), l’organització profes-

sional majoritària. El seu president,

Ximo Clemente, va escriure recent-

ment en referir-se a l’aniversari dels

vint anys que “el pitjor moment d’un

mitjà de comunicació públic és quan no

45

CAPÇALE

RA D

ESEMBRE 2

009

Seu de la Radiotelevisió Valenciana i el Centre de Producció de Programes de Canal 9, ubicat a Burjassot. Foto: Arxiu RTVV.

Vint anys després de sercreats, el cas Gürtel ha danyat greument la credibilitat d’aquests mitjans

complix amb el seu objectiu fonamen-

tal, informar. Açò és el que fa de RTVV

un gran problema per a la societat va-

lenciana. No es tracta que es faça millor

o pitjor televisió, que es podria fer

millor. Es tracta que la televisió que es

fa va contra els valors essencials d’un

poble democràtic, que vol ser modern i

avançat. Els informatius de la televisió i

la ràdio autonòmiques fan propaganda”.

Ximo Clemente es referix, especialment,

al contingut dels informatius: “Estos són

propaganda; que ningú s’equivoque. No

és periodisme ocultar notícies o mani-

pular declaracions. Fer-ho passar per pe-

riodisme és voler enganyar doblement

els ciutadans. Ja no es tracta només de

defendre els valors d’objectivitat, vera-

citat, independència i neutralitat infor-

mativa. Es tracta sovint de forçar la

realitat fins a donar-li la forma que no té.

I això és mentir els ciutadans. RTVV és

ara més que mai un instrument a favor

del Govern”.

Un cop llegides les opinions dels sindi-

cats, caldria preguntar-se com s’ha arri-

bat a aquest nivell de valoració crítica

del paper de RTVV. Cal veure els co-

municats llançats per la Intersindical, i

també per CCOO i UGT, en aquestos

últims mesos, coincidint amb el tracta-

ment informatiu que RTVV han fet del

cas Gürtel, per comprendre la dimen-

sió del que s’assenyala. En un llançat

per CCOO l’11 de febrer del 2009,

quan tots els diaris, i la gran majoria de

mitjans de comunicació d’Espanya, es-

taven donant en les seues portades la

presumpta relació d’Álvaro Pérez, àlies

El bigotes, amb el PP i amb la Genera-

litat Valenciana, s’assenyala que “fins a

la nit del 10 de febrer els espectadors

de Canal 9, Punt 2 i el nou Canal 24.9

–un canal informatiu de 24 hores–

(quina paradoxa, vint-i-quatre hores

per informar i no compten allò que

ompli ràdios i diaris) no van ser infor-

mats de les investigacions del jutge

Garzón i de les conseqüències que per

al principal partit de l’oposició a Espa-

nya i per al govern de la Generalitat

pot tindre”.

Els sindicats i treballadors de l’ens han

compilat desenes d’exemples de com

s’ha abordat el cas Gürtel en Canal 9

per denunciar el que qualifiquen de

“manipulació i censura contínua”; ma-

terial que de segur donarà peu a més

d’una tesi doctoral. Des del fet que es

va tardar setmanes a informar que

Francisco Camps havia sigut imputat

per un delicte de suborn –és curiós,

apunta CCOO que quan es parla per fi

d’aquest delicte no es traduïx al valen-

cià, sempre es va dir “cohecho” i no

“suborn” –fins a la manera tan com-

plexa com es va intentar evitar la im-

plicació de l’exsecretari general del PP

Valencià, Ricardo Costa– més còmic va

ser encara veure com s’informava de la

seua destitució, donant per suposat que

l’audiència coneixia uns antecedents

dels quals mai no havia sigut infor-

mada–, passant pel fet que mai es va fer

públic que l’exdirector general de

RTVV, Pedro García, apareixia com a

sospitós de la trama. Sobre la seua di-

missió només es va dir que ho feia per

afrontar nous reptes professionals.

El mateix Pedro García, que va rebre

també “trages” de la xarxa corrupta,

segons la investigació del jutge Balta-

sar Garzón, sempre va negar que

s’ocultara informació sobre el cas Gür-

tel i sobre com aquest esguitava

el president de la Generalitat Va-

lenciana als ciutadans valencians,

fet que els sindicats van criticar

durament. Quan se li va demanar

sobre la qüestió, va arribar a ar-

gumentar que “es donen totes les

novetats sobre el cas. I en les tertúlies

en què participen representants de tots

els mitjans se’n comenten les informa-

cions que publiquen, sense condicions.

Però no és el nostre estil. Quan Joan

Ignasi Pla va ser atacat des d’una emis-

sora de ràdio (en referència a la Ca-

dena SER i sobre el cas que li va costar

el càrrec de secretari general del

PSPV-PSOE) nosaltres no vam

donar cap informació, només

anunciem la seua dimissió quan

la va fer pública”.

Nacho Ángel, portaveu de

CCOO, és contundent a l’hora de valo-

rar el paper jugat per Pedro García. “El

que denunciem –afirma– és que Canal

9 ha sigut protagonista per dos vies del

cas Gürtel. En la primera, perquè

Pedro García ha format part presump-

tament de la xarxa corrupta que dirigia

Francisco Correa i Álvaro Pérez, pro-

pietari d’Orange Market; segons els in-

formes de la policia. Fins al punt

que Pedro García va possibilitar

que aquesta xarxa mafiosa gua-

nyara un milió d’euros dels pres-

supostos de RTVV en la gestió de

la visita del papa. A açò se suma

la gestió informativa del cas, on la cen-

sura, la manipulació i la tergiversació

dels fets ha sigut la norma, i ara es com-

prèn tot per la proximitat de García

amb la trama corrupta”. Nacho Ángel

fa referència a un dels punts més foscos

de les operacions de la xarxa Gürtel a

València. El passat dia 16 d’octubre, el

R E P O R TAT G E

46

CAPÇALE

RA D

ESEMBRE 2

009

“Ens hem convertit en la riallade tot Espanya”, assegura laIntersindical València respectea la manipulació informativa

Mai es va fer públic que l’exdirector general, Pedro García, apareixia com a sospitós de la trama

Orange Market hauria guanyat un milió d’euros dels pressupostos de RTVV en lagestió de la visita del Papa

diari El País divulgava que la trama de

Francisco Correa es va embutxacar

quasi un milió d’euros en comissions

il·legals com a conseqüència del repar-

timent dels beneficis aconseguits per la

sonorització i muntatge de pantalles de

vídeo a València durant la visita del

papa Benet XVI els dies 7 i 8 de juliol

del 2006.

Per a la celebració d’aquest acte es va

crear una fundació, i aquesta va decidir

adjudicar l’exclusiva de la distribució del

senyal institucional a RTVV. La policia

sospita que Teconsa, empresa a la qual

l’ens públic va adjudicar-ne la sonoritza-

ció i gravació, ho va subcontractar a al-

tres tres empreses que presumptament

van pagar comissions a Francisco Cor-

rea per intercedir davant de RTVV. La

Generalitat Valenciana ha negat sem-

pre que Canal 9 volguera beneficiar la

xarxa corrupta.

UN SEGUIT DE DECEPCIONS

Però seria un greu error creure que la

crisi del model s’ha iniciat amb el cas

Gürtel. El llibre La televisió (im)possi-

ble, dels periodistes Juli Esteve, Julià

Àlvaro, Josep Manuel Alcanyís, Josep

López i Joan Antoni Blay –tots ells pro-

fessionals que han assistit en primera

persona com a membres de RTVV a

aquesta gran decepció– narra el gra-

dual i constant deteriorament de l’ob-

jectivitat informativa, així com

l’incompliment de la llei de creació de

l’ens. I reconeixen que el camí ja

es va iniciar amb el PSPV-PSOE

al capdavant de la Generalitat

Valenciana. Si bé és cert que amb

Amadeu Fabregat com a director

general mai no es van registrar

les crítiques que ara s’aboquen sobre el

PP i sobre la direcció de RTVV, no ho

és menys que s’assentaren les bases que

van acabar per desvirtuar els objectius

de la principal empresa de comunicació

valenciana. El criteri “cal guanyar au-

diència”, que es va començar a forjar

en els temps dels socialistes, finalment

es va imposar en una programació que

47

CAPÇALE

RA D

ESEMBRE 2

009

El gradual deteriorament de l’objectivitat informativa ja esva iniciar amb els socialistesal capdavant de la Generalitat

El NT9 és l’informàtiu de Canal 9. El tractament de la política valenciana han estat sovint criticat. Foto: Arxiu RTVV.

ja amb Jesús Sánchez Carrascosa com

a director, anomenat per Eduardo Za-

plana, popularitzaria la pitjor versió de

la teleporqueria amb continguts com

Tómbola. Programes que, a més, van

ser emulats per les televisions privades,

que immediatament començaren a rea-

litzar versions sobre la mateixa idea.

Lluny de buscar-se fórmules per recon-

duir la situació, els successius directors

i responsables de l’ens, ja tots davall

l’òrbita del PP, no han sigut capaços de

trobar un criteri equilibrat i objectiu

d’acord amb la representació parla-

mentària del tractament de la informa-

ció política; com així ocorre actualment

en TVE o en TV3. Pel que fa a això, hi

ha un desequilibri evident entre el

temps que es dedica a informar de les

activitats no sols del president Fran-

cisco Camps, sinó del PP valencià; i el

que es concedix a l’oposició. Aquests

directors tampoc no han intentat abor-

dar amb rigor professional i periodístic

un cas tan complex com el de la trama

Gürtel; i ha sigut un greu error.

Perquè són molts els que creuen que al

negar-se a donar una informació lògica

i veraç sobre aquests fets s’ha danyat

no només la imatge de la Generalitat

Valenciana, sinó del mateix Francisco

Camps. Té la seua lògica: mentre que

Canal 9 no donava informació del cas, o

ho feia de manera obertament interes-

sada, tot el món sabia el que ocorria,

perquè la resta de mitjans de comuni-

cació escrits i audiovisuals ho estaven

divulgant a so de bombo i platerets.

La Intersindical valora que un pas en-

certat “per pal·liar el problema de la

manipulació informativa, més enllà

d’analitzar una llista d’incompliments”

seria “eliminar les traves que impe-

dixen posar en marxa i fer viable el Co-

mité de Redacció”. “Considerem que

es tracta d’una ferramenta indispensa-

ble per garantir el rigor de la informa-

ció, garantir els drets dels periodistes,

controlar la imparcialitat i establir un

diàleg fluid entre l’empresa, els profes-

sionals de la informació en benefici dels

drets dels ciutadans”. Un altre punt

sobre el qual els sindicats incidixen és

la creació d’un consell audiovisual “en

la mesura que facilitaria la participació

de la societat civil en el servici públic

que hauria de ser Canal 9”.

Un tema que mai no ha aconseguit re-

soldre’s és el de l’ús del valencià. Si bé

és cert que gran part de la programació

de Canal 9 es fa en aquesta llengua, no

ho és menys que en horari de màxima

audiència quasi desapareix. A més, es

continua finançant molta programació

dirigida per presentadors que, com Ber-

tin Osborne, no coneixen el valencià.

En sentit positiu, cal valorar que tant

Punt 2 com 24/9 siguen íntegrament en

valencià; encara que les seues audièn-

cies s’allunyen totalment de la que re-

gistra la televisió valenciana Canal 9.

ALTRES PROBLEMES

Queda, a més, l’assumpte de la qüestió

financera de RTVV. Respecte d’això,

Miguel Mazón, membre del consell

d’administració de l’ens públic pel

PSPV-PSOE, es mostra contundent:

“El sistema ha fracassat”. Es re-

ferix Mazón, convertit en assot

contra la situació dels comptes

públics, al fet que el deute que ar-

rossega el grup és “insostenible”.

“Les entitats financeres van

deixar de creure en el model de

finançament en el 2008, quan s’acumu-

laven 1.200 milions d’euros de deute i

el dèficit anual superava els 200 mi-

lions”. És a dir, caixes i bancs es neguen

a continuar finançant un deute que ha

sigut motiu perquè el Síndic de

Comptes, en el seu últim informe, qües-

tione la viabilitat de l’ens públic; en si-

tuació tècnica de fallida. Situació que,

R E P O R TAT G E

48

CAPÇALE

RA D

ESEMBRE 2

009

El 2008 l’ens públic acumulava1.200 milions d’euros de deute i el dèficit anual superava els 200 milions

Estudis de realització de Canal 9, la televisió pública valenciana. Foto: Arxiu RTVV.

segons Mazón, ha obligat la Generali-

tat Valenciana “a buscar fórmules

comptables per, finalment, pagar amb

la butxaca dels ciutadans el manteni-

ment i funcionament de RTVV”. En els

pressupostos del 2010 es reflectix que

les despeses previstes seran de 192 mi-

lions d’euros. Els ingressos –publicitat i

drets del futbol– seran de 57 milions i,

el més important, la subvenció pública

de l’executiu valencià serà de 138 mi-

lions d’euros.

Per a tots els consultats, RTVV pot i

hauria de ser, senzillament, l’instrument

pel qual va ser creat. Després de la di-

missió de Pedro García va ser anome-

nat José López Jaraba, un periodista

procedent de l’ABC que va accedir a la

direcció de 24/9 quan el canal ja estava

emetent i sense experiència en el mitjà,

com a nou director general.

Alguns han interpretat aquest canvi com

una possibilitat; però només serà real si,

com denuncien treballadors, sindicats i

periodistes, es traduïx en un seriós esforç

per comptar la realitat amb la major ob-

jectivitat possible, sense manipulacions,

sense censures, sense tergiversar els fets,

donant a totes les parts l’oportunitat de

manifestar-se en una televisió que pa-

guen tots els valencians.

Amb tot, aquesta esperança sobre Jaraba

ha decebut aviat, com es va veure el pas-

sat dia 19 de novembre, quan Canal 9 no

va difondre la frase que Francisco

Camps li va dir al portaveu del PSPV-

PSOE Ángel Luna: “Le encantaría coger

una camioneta, venirse de madrugada a

mi casa y por la mañana aparecer yo

boca abajo en una cuneta”. Una frase

que, a més, va ser divulgada per tots els

mitjans de comunicació espanyols. Per

últim, i tal com es presenta el marc de

continguts i financers de Canal 9 en un

món on la segmentació audiovisual qües-

tiona les televisions convencionals, obliga

a redefinir amb urgència els models, tal

vegada RTVV ja mai més puga tornar a

buscar la seua identitat.

Francisco Marhuenda,

director de La Razón i

l’únic periodista català

que dirigeix un diari

amb seu a Madrid,

acumula experiència

tant en l’àmbit polític –

va ser diputat del PP i

va treballar a les ordres

de Mariano Rajoy– com

en les redaccions.

Marhuenda, que des de

fa dos anys porta les

regnes del rotatiu del

grup Planeta, critica

certes actituds de la

premsa catalana i nega

alguns tòpics que,

segons ell, tan sols

existeixen en la ment

dels periodistes

catalans, als quals acusa

d’una pretesa

superioritat moral

respecte als seus

homònims madrilenys.

ENTREVISTA a Francisco Marhuenda, periodista

L’editorial conjunt de dotze diaris cata-

lans en defensa de l’Estatut va rebre

força crítiques des de Madrid. Et va sor-

prendre aquella iniciativa?

Em va semblar un error perquè, al meu

entendre, el tema no era tan important

com per motivar un editorial conjunt.

S’hauria de donar, per exemple, en un

cas com el 23-F o per demanar certa sen-

sibilitat als partits polítics davant la crisi

econòmica. No em va semblar bé que es

fes per pressionar políticament una ins-

titució de l’Estat. I, a més d’un error, s’ha

desfet com un terrós de sucre i es va ofe-

rir la imatge d’una premsa catalana sot-

mesa al poder polític.

Dius que es pressionava una institució

de l’Estat, però no creus que des de la

premsa de Madrid també s’està pressio-

nant el TC, tot i que en un altre sentit?

Sóc professor de Dret Constitucional,

així que conec una mica el tema. Una

cosa és que el periodistes opinem d’una

manera o altra, si bé el nostre paper no

és ser protagonistes de la informació.

Això és un mal que arrossega, sobretot,

la premsa catalana per la gran impor-

tància que va tenir durant la transició

política. Alguns periodistes, tant de

dretes com d’esquerres, consideren que

els periodistes som alguna cosa més, els

garants de les llibertats, de la democrà-

cia, etc. I en una democràcia hem de ser

periodistes i punt.

Aquesta crítica, precisament, l’he sen-

tida sovint referida a Pedro J. Ramírez.

En Pedro Jota, que és un gran amic meu,

és un periodista amb un gran protago-

nisme, ara bé, el paper d’un diari no és ni

posar ni canviar el líder de l’oposició, ni

donar-li suport. Ni tampoc fer caure go-

verns. No podem estar enlluernats bus-

cant un Watergate permanentment.

Doncs et repeteixo que això és el que es

diu sempre del director d’El Mundo.

Però el que estic dient no és una crítica

a una persona, no és tan sols Pedro J...

Però és qui, per molts, representa una

manera d’entendre el periodisme.

En Pedro Jota és un gran periodista.

Pots no coincidir amb ell ideològica-

ment, per contra, no reconèixer que és

un dels grans periodistes de la història

d’Espanya seria un error. Des dels vint-

i-vuit anys és director de diari, així que

és un cas molt excepcional. Amb tot, el

que vinc a dir és que hi ha un excés de

protagonisme dels periodistes. I aquest

editorial conjunt –que respecto perquè

cada diari pot fer l’editorial que vulgui–

no l’entenc.

No entens el perquè de l’editorial?

No, i, respecte al contingut, tampoc no

crec que la societat catalana estigui

preocupada per aquest tema. Més enllà

del petit món que formen els periodistes

“Els periodistes no podem ser escèptics”

Jordi RoviraFotos: Sergio Ruiz

i els polítics, no he trobat ningú que hi

estigui preocupat. Tampoc en el món

empresarial. Cap ni un. I si n’hi ha, que

m’ho demostrin. El que sí que hi ha és

una preocupació en la classe política da-

vant d’unes eleccions molt complicades

que poden donar un tomb a la realitat

actual. Aquí sí que hi veig preocupació.

De totes maneres, enfront la unitat que

van mostrar els diaris catalans a

Madrid hi ha una important guerra in-

terna entre empreses periodístiques.

Però això és normal! Als Estats Units

perquè el Washington Post, el New

York Times, el Wall Street Journal, etc.

es posin d’acord ha de ser per una cosa

molt gruixuda. El mateix a França amb

Le Figaro, Le Monde o Libération, que

estan en pugna permanent. A vegades

la unanimitat que hi ha a Catalunya et

deixa bocabadat. És aquesta pretesa su-

perioritat moral que tenen els perio-

distes catalans envers els de Madrid. Jo

sóc català i a les diferents tertúlies que

vaig a Madrid no he tingut cap problema

pel fet de dirigir un diari amb seu a Ma-

drid. Cap ni un. Mai ningú no m’ha tirat

en cara que sigui català. Pots dir que això

no em passa perquè sóc d’un perfil de

dretes, però si fos d’esquerres tampoc no

em passaria. Ara que porto dos anys vi-

vint a Madrid puc dir que els problemes

pel fet de ser català a Madrid és una lle-

genda. Per tant, aquesta superioritat

moral dels periodistes catalans envers

els de Madrid no és real. Som gent nor-

mal. Es parla de l’oasi català, però lla-

vors esclata el cas Millet. I vull que se

m’entengui en dir que quan esclata tinc

una “alegria”, perquè amb escàndols

com aquest queda clar que, desafortu-

nadament, no som diferents. Hi ha cata-

lans bons, dolents i regulars. De

corrupció, n’hi ha a tots els llocs.

Potser no hi ha oasi, si bé tampoc es

dóna una divisió com la que va viure la

“dreta mediàtica” arran de la gestió in-

formativa de l’11-M en mitjans com la

COPE, El Mundo, etc.

A Madrid hi ha és una batalla pel mer-

cat, mentre que a Barcelona es dóna una

situació de molta tranquil·litat en el pa-

norama periodístic. S’ha de reconèixer

el pes polític, econòmic i cultural de Ma-

drid. A Catalunya ens hem passat molts

anys mirant-nos el melic i dient que som

els millors, els més macos, els més euro-

peus. I això ha canviat. I, en aquest esce-

51

CA

PÇ

ALE

RA

DE

SE

MB

RE

20

09

El periodista català Francisco Marhuenda al seu despatx de La Razón a Madrid, diari que dirigeix des de fa dos anys.

“Els periodistes catalans tenen una pretesa superioritat moral envers els de Madrid”

nari, la premsa de Madrid té un gran po-

tencial i es lluita per vendre més, pel li-

deratge.

I això et fa estar més despert?

Sí, perquè estàs jugant a primera divisió.

La premsa catalana és de segona divisió?

No, i això cal matisar-ho. No em refe-

reixo a segona divisió pel que fa a la

qualitat, sinó a nivell de lluita política.

Així doncs, matisem: a nivell de lluita

política la premsa catalana és de se-

gona divisió perquè està a sis-cents qui-

lòmetres del poder?

Sí, és clar. Quan parlo de primera o se-

gona divisió cal aclarir que al País Basc

un diari com El Correo és extraordinari

i que a CatalunyaLa Vanguardia és im-

pressionant i El Periódico, tot i ser un

altre model, també està bé.

Expressions com “caverna mediàtica”

les inclous dins aquesta pretesa super-

ioritat moral dels periodistes catalans?

Sí, i aquesta “caverna mediàtica” és un

tòpic. Hi ha alguns periodistes de dretes

que són més flexibles i d’altres d’es-

querres que són radicals. En general, el

que hi ha és gent que defensa idees, uns

amb més o menys vehemència, i una

part d’ells ho fan amb coherència amb

el que creuen. Jo he estat amb en Jimé-

nez Losantos, en Pedro Jota o la Curry

Valenzuela i, per exemple, la Curry, que

és amiga meva, creu allò que diu. I en

Cayo Lara, el líder d’Izquierda Unida,

està a les antípodes del que penso i, en

canvi, em sembla un paio honrat que de-

fensa el que creu. El mateix passa amb

Zapatero o Rajoy.

I quin seria l’homònim a la premsa ca-

talana d’expressions de Jiménez Lo-

santos del tipus: “Els espanyols som els

jueus preferits dels nazis catalans”?

A veure, jo aquí faria una distinció. Una

persona no representa tota la premsa...

Jo no he dit això. Però quan es parla de

“caverna mediàtica” no es refereix tant

a persones concretes, sinó a un estil de-

terminat de fer periodisme.

També podem pensar en els atacs que

s’han fet des d’emissores públiques ca-

talanes contra la premsa de Madrid.

Com per exemple?

Aquest mateix matí Catalunya Ràdio

estava donant pals contra la premsa de

Madrid. Jo mateix hi he deixat de col·la-

borar perquè no m’hi sentia còmode.

Amb tot, l’estil d’alguns periodistes de

Madrid...

Sí, però hi ha pluralisme de veritat als

debats a Catalunya? Jo he participat en

tertúlies a Catalunya Ràdio en què se

m’atacava per les meves idees. Et poden

agradar o no les meves idees, però no

sóc un fatxa.

D’acord, però parlar de nazis catalans

i jueus espanyols és pluralisme?

No, a mi no em sembla bé i no ho com-

parteixo, ara bé a Catalunya també po-

dríem trobar crítiques duríssimes.

I on està la frontera entre una crítica

duríssima i un insult?

A mi m’han trucat oients i m’han dit que

era un fatxa i...

Oients. I periodistes?

Jo ara estic menys a Catalunya i no et

puc respondre, però això és el que em

comenten que s’està dient. A més, Jimé-

nez Losantos és un tema que agrada

molt a Catalunya, sobretot els encanta

al món nacionalista. Els agrada molt

perquè així tenen una excusa. El que

passa és que si això és el que ens agrada

als catalans...

Ara ets tu el que estàs generalitzant. Si

hem quedat que Jiménez Losantos no

representa el periodisme madrileny

tampoc no podem dir que aquest sector

representi tots els catalans, no?

Està bé aquesta precisió, però és que

som una societat –i és un tòpic dir-ho–

que celebrem una derrota mitificada

que no es correspon a la realitat i que en

el fons era una lluita d’unes elits diri-

gents contra unes altres elits dirigents.

Ho hem mitificat tot. És cert que les na-

cions sense estat acaben mitificant-ho

tot per buscar uns símbols com, evident-

ment, també fan Espanya, França o An-

glaterra. Ara bé, del que em queixo

respecte al plantejament de la professió

periodística a Catalunya és que aquesta

pretesa superioritat moral no existeix.

Així doncs, és una opinió, no un fet.

Sí, és un sentiment que també es dóna

en la política catalana, que se sentia di-

ferent, superior a la resta d’Espanya. I

ara resulta que a Catalunya també hi ha

escàndols polítics, s’ha fet de tot i en

totes les administracions.

Abans comentaves que t’havien atacat

en tertúlies a Catalunya, però també és

cert que en tertúlies de la COPE sovint

t’han atacat Jiménez Losantos i Pedro

Jota...

... per la meva postura intermèdia. A la

vida les coses no són ni blanques ni ne-

gres, tot i que a vegades la gent té les

seves raons. En el tema de la indepen-

dència de Catalunya la gent també té les

seves raons i jo les respecto, mentre es

donin d’una manera ordenada i respec-

tant les regles del joc. Alguns són nacio-

nalistes, d’altres centralistes i jo sóc

E N T R E V I S TA

52

CA

PÇ

ALE

RA

DE

SE

MB

RE

20

09

“A nivell de lluita política, que no pas de qualitat, la premsa catalana és de segona divisió”

“A la COPE sovint Jiménez Losantos i PedroJota m’han atacat per lameva postura intermèdia”

autonomista. Però no he tingut tan sols

confrontacions amb Jiménez Losantos i

Pedro Jota, sinó també amb amics meus

com Enric Sopena o Maria Antonia

Iglesias. A les tertúlies procuro ser edu-

cat, respectar els altres, que em respectin

i defensar les meves idees. Després, fora

del plató, amb alguns tertulians mantinc

una relació personal d’afecte, com amb

Enric Sopena o Margarita Sáenz-Díez,

malgrat que ideològicament no esti-

guem d’acord. Això del respecte és im-

portant. Perquè a vegades a les tertúlies

a Catalunya (tot i que ara no participo a

les de a Catalunya Ràdio i crec que han

d’estar encantats que ja no hi vagi)

t’adones d’un error de plantejament: el

que volen és que tothom digui el mateix,

volen variacions sobre un mateix tema,

que tot sigui molt igual. És allò d’aquell

tòpic que per ser un bon català has de

ser del Barça, votar CiU i que t’agradin

les sardanes. I a mi no m’agraden les sar-

danes. Així, doncs, per això sóc un bon o

mal català?

Tampoc ets del Barça?

No sóc del Barça, però també és cert que

no m’agrada massa el futbol.

Per tot el que m’has dit em fa la im-

pressió que a Catalunya t’acusaven de

ser massa espanyolista i a Madrid de

ser-ho massa poc. Tens aquesta sensa-

ció d’estar a mig camí en tots dos llocs?

Sempre he tingut aquesta sensació, fins i

tot en l’etapa en què vaig estar a la polí-

tica. Altres persones molt més impor-

tants que jo també ho varen patir en el

seu moment. Perquè quan des d’una

oposició intentes ser equilibrat i tenir

seny t’arrisques a no ser entès. A mi

m’agrada molt el debat, però malaura-

dament moltes vegades a les tertúlies a

Catalunya em trobava que molts no vo-

lien el pluralisme, el contrast.

I aquest pluralisme te’l trobes més a

Madrid que a Catalunya? T’ho pregunto

perquè la imatge que es té de determi-

nades tertúlies madrilenyes (COPE, Te-

lemadrid, etc.) és la d’una uniformitat

absoluta en determinats atacs contra

Catalunya.

Jo participo en un cara a cara al pro-

grama de la Júlia Otero a Onda Cero en

què em diverteixo molt. I un programa

com 59 segundos també és un model de

pluralitat.

Sí, però el que arriba són unes altres

opinions.

Per desgràcia això també t’ho trobes a

Catalunya. El problema de l’editorial

conjunt és que et demostra que en de-

terminats temes no té sentit una posició

conjunta. No hi havia una sentència i,

per tant, era un editorial preventiu.

A la premsa de Madrid també es va res-

pondre amb editorials i també eren pre-

ventius, no?

Però és que a Catalunya eren dotze dia-

ris! A La Razón vàrem fer un editorial

molt acurat, tot i que el primer dia la

nostra reacció havia estat passar del

tema. Així i tot, no pots passar i, a més, el

que han fet amb aquest editorial conjunt

és crear mal rotllo, ja que ara, sigui quina

sigui la sentència, ja l’hem fotut! Si jo ha-

gués estat director de La Vanguardia o

d’El Periódico no l’hauria signat. Potser

hauria fet el mateix editorial però jo sol,

no com a conjunt. A Espanya tothom

s’ha quedat sorprès. Jo em vaig assaben-

tar que es faria el dia abans que sortís i

em vaig quedar bocabadat. I a més

aquesta unanimitat és artificial. A Ma-

drid seria impensable que el director

d’El País, d’El Mundo, de l’ABC i jo

ens poséssim d’acord en una editorial. A

ningú de nosaltres se’ns ocorreria, si no

fos que passés alguna cosa molt forta,

com ara un cop d’estat. Per això penso

que s’ha fet el ridícul. Ha estat un cop de

pit, un brindis al sol, molt de soroll per

no res.

Abans reconeixies que quan es-

taves en política també et tro-

baves a mig camí, en una posició

intermèdia. El fet d’haver estat

tan implicat en periodisme i en

política, et suposa cap problema?

En altres països, com Estats Units, An-

glaterra o França és molt normal i hi ha

molts periodistes que han estat en la po-

lítica. Aquí falta tradició i maduresa po-

lítica, així com acceptar i entendre una

qüestió important: que els periodistes no

podem ser escèptics. Hem de ser inde-

pendents. I la independència te la dóna

53

CA

PÇ

ALE

RA

DE

SE

MB

RE

20

09

“M’agrada molt el debatperò a les tertúlies a Catalunya no volien elpluralisme, el contrast”

“Seria impensable que el director d’El País, d’El Mundo,de l’ABC i jo ens poséssimd’acord en una editorial”

Francisco Marhuenda (Barcelona,

1961) és periodista i advocat. Va

ser professor de Dret Constitucio-

nal (UAB), cap d’Opinió i colum-

nista d’El Noticiero Universal i

coordinador d’informació i co-

lumnista de l’ABC. Es va afiliar al

PP el 1995, any que fou diputat al

Parlament. El 1996 és nomenat di-

rector del gabinet de Mariano

Rajoy, ministre d’Administracions

Públiques, càrrec que repetí quan

va ser ministre d’Educació i Cul-

tura. També el va seguir a Defensa

el 2000 sent director general de

Relacions amb les Corts. Un any

després és nomenat sotsdirector i

delegat de La Razón a Catalunya

i el 2008 passa a ser-ne director.

Perfil

l’ètica personal i professional, la teva

empresa i els companys. Quan em pre-

gunten què és La Razón els responc que

som un diari de dretes que defensa la fa-

mília, uns valors i principis, encara que

no som un diari clerical ni de partit.

L’any passat vas dir que éreu un diari

de dretes “sense complexos”.

Exacte.

Això vol dir que hi ha algun diari de

dretes acomplexat?

Sense dir noms, jo crec que en aquest

país tothom està molt acomplexat. No-

saltres el que intentem és ser un diari se-

riós. Un amic meu d’esquerres em va dir

que érem un diari de dretes que poden

llegir la gent d’esquerres. Perquè un

diari ha de tenir les seves idees, si bé ha

d’intentar ser independent que és dife-

rent, insisteixo, a ser escèptic i no tenir

cap posició. I com a mitjà privat que és,

el lector vol que tingui una opinió. En

canvi, un mitjà públic té l’obligació de

ser plural. A vegades, d’això, a Catalu-

nya Ràdio no se n’assabenten. A TV3

han millorat en aquest sentit, però en-

cara sembla que els costa acceptar la

visió dels que veuen com a propers al PP.

Estem parlant de la “crosta naciona-

lista”?

Exacte. És veritat que existeix i no sé

perquè s’ofenen. Igual que critiquen la

“caverna mediàtica” de Madrid també

han d’acceptar que hi ha una “crosta na-

cionalista”. I em sorprèn que a les tertú-

lies potser tinguin la raó, però han de

deixar que els que no pensem com ells

puguem dir la nostra.

Tornem a La Razón. El diari que el

1998 va fundar Luis María Ansón i

l’actual, són gaire diferents?

El diari ha canviat. Estem intentant fer

un diari modern. La Razón sorgeix en

un determinat moment i evoluciona. El

que no hem modificat és la línia progra-

màtica, la defensa d’uns determinats va-

lors com són la família, la societat, la

Constitució i la monarquia com a model

de convivència i de coincidència d’una

història d’Espanya tan complexa. Tot

això és el nostre ideari.

Respecte al altres, intentem fer un diari

respectuós amb la utilització de les

crítiques. Volem ser crítics sense in-

sultar ningú. Jo sóc molt respectuós

amb els columnistes, amb tot,

saben que si diuen que algú és un

mentider han de dir en què men-

teix. Intento fer un diari de dretes seriós

amb una crítica fonamentada. Aquest

seria bàsicament el nostre plantejament.

Aquest plantejament no quadra amb

portades aparegudes en l’època d’An-

són, com el famós fotomuntatge d’Ar-

zallus vestit com Bin Laden.

54

CA

PÇ

ALE

RA

DE

SE

MB

RE

20

09

Marhuenda defensa que els periodistes no poden ser escèptics, sinó que han de ser objectius.

“Igual que critiquen la ‘caverna mediàtica’ tambéhan d’acceptar que hi hauna ‘crosta nacionalista’”

Són portades desafortunades. Jo mai no

les faria. El problema és que si fas un

diari d’aquest tipus no sé si vendràs o no

més exemplars, això sí, t’acabaràs

convertint en una caricatura.

Hi ha editors de premsa que creuen que

s’ha de fer un diari o molt d’esquerres o

ultradretà. Però si vols defensar unes

idees has de fer-ho amb convicció i rigor.

I si estàs en contra d’un tema has de dir

el perquè. Si no ho fas, aquell a qui cri-

tiques dirà que sou uns animals, uns exa-

gerats.

Quan es va fer una altra portada famosa,

un fotomuntatge d’en Carod-Rovira do-

nant la mà a un etarra, allò va ser un

error, èticament desafortunat, inaccep-

table. No és bon periodisme. Però to-

thom comet errors i qui estigui lliure de

culpa que tiri la primera pedra.

Al meu entendre, els diaris hem de

mirar cap al futur, hem de pensar que la

societat té una velocitat de canvi espec-

tacular. Quan el 1982 vaig començar a

treballar de periodista a El Noticiero

Universal a Barcelona hi havia quatre

diaris, un parell de ràdios i una televisió.

En tot aquest temps han arribat els telè-

fons mòbils, els ordinadors amb els que

et pots connectar des de dalt d’una mun-

tanya, els sistemes informàtics que et

permeten fer el diari sense necessitat de

maquetadors, etc. Tot aquest canvi ens

obliga a una modernització permanent

i, sobretot, en el cas de la premsa escrita,

el nostre gran repte és que el diari que es

compra al matí no sembli del dia ante-

rior. I això és molt difícil.

Ens trobem davant d’un canvi de para-

digma.

S’ha de fer un diari ideològicament po-

tent, que el lector s’hi senti identificat,

que li donis un nivell de producte im-

portant. Perquè el lector del futur serà

un lector molt exigent. Tenim un avan-

tatge: el diari té prestigi. És cert que tots

hem baixat vendes, però encara mante-

nim una presumpció de fiabilitat. En

canvi, quan et diuen que una informació

ha estat publicada a una pàgina web lla-

vors ja és una altra història. Internet de-

mostra que la gent té la necessitat

d’expressar-se, ganes d’opinar, d’expli-

car històries. Això és un fenomen de la

societat moderna. I en aquest escenari el

repte dels diaris és la qualitat. Un diari

ha d’estar molt ben estructurat i ser fàcil

de llegir perquè actualment l’oferta

d’oci és tan gran que la gent disposa de

menys temps per llegir la premsa. Per

tant, el gran repte dels diaris és aconse-

guir ser atractius, tenir bons temes. El

que li has de donar al lector a primera

hora del matí ha de ser un producte de

qualitat.

Un altre dels canvis que s’han donat als

darrers anys és que sovint els mitjans de

comunicació han passat a formar part

de grups amb interessos diversos. Ansón

es va desvincular de La Razón al·legant

“un greu problema de consciència” pel

fet que Planeta també fos propietària

de l’Avui. Fa unes quantes setmanes

l’Avui va canviar de mans i va ser ad-

quirit per El Punt. Aquest canvi de pro-

pietat és, ideològicament parlant, més

coherent?

Rupert Murdoch té infinitat de mitjans

de comunicació, alguns ideològicament

molt diferents. A mi aquesta polèmica

em sembla artificial. Evidentment l’Avui

és el diari de referència en l’espectre

ideològic del nacionalista català i era

una inversió de Javier Godó i del grup

Planeta. I quan els ha convingut han de-

cidit fer aquesta operació de venda.

De tota manera, abans deies que un

diari ha de tenir un perfil “ideològica-

ment potent”. No trobes incoherent que

l’empresa propietària del rotatiu tingui

diferents perfils ideològics en el seu in-

terior?

No em sembla incoherent. M’ho

semblaria que jo fes una cosa dife-

rent al que dic. Aquí intentem fer

un diari de qualitat i el grup Pla-

neta ens deixa llibertat per fer-ho.

I em sento molt còmode amb ells.

Els editors són els propietaris, mentre

que els periodistes el que no podem fer

és creure’ns protagonistes. La gent ens

van al darrere, ens fan regals, ens afala-

guen. I tot això pot provocar que ens

pensem que som importants. Aquest és

el problema. Hem d’intentar ser

conscients que no som els propietaris

dels mitjans. Per mi, el propietari és

l‘empresa i el lector. És com el polític,

que hauria de veure els votants com si

fossin els propietaris. I a vegades els pe-

riodistes perdem de vista que hem de

servir els lectors.

A part dels propietaris i dels lectors hi

ha altres pressions. Fa temps, a CAPÇA-

LERA vàrem publicar una entrevista

a José Antonio Zarzalejos, exdirec-

tor de l’ABC, en què reconeixia que

en la seva etapa al capdavant del

diari les pressions més grans que

havia rebut havien estat les d’Espe-

ranza Aguirre. En el teu cas, de qui

has rebut les pressions més fortes?

Jo tinc un avantatge perquè he estat a la

política i als polítics me’ls conec molt bé.

I la gent que em coneix et dirà que no

sóc una persona pressionable, excepte si

es tracta d’un tema d’Estat. I el diari La

Razón tampoc no és pressionable. Ca-

dascú ha de saber on és i quin és el seu

terreny de joc.

55

CA

PÇ

ALE

RA

DE

SE

MB

RE

20

09

“La gent que em coneix et dirà que no sóc pressionable, excepte si es tracta d’un tema d’Estat”

“El gran repte de la premsaescrita és que el diari que escompra al matí no sembli deldia anterior. I això és difícil”

La majoria dels periodistes catalans

pensa que l’objectivitat no existeix,

però que cal intentar aproximar-s’hi.

Les fonts informatives que més

confiança els mereixen són els cientí-

fics, les agències de notícies i les ONG.

Les que els en mereixen menys, els ga-

binets de premsa, els partits polítics i els

directius de l’esport. Són partidaris de

barrejar informació i opinió només en

informatius d’autor a la televisió o en

temes de cultura i espectacles. Només

accepten modificar les fotografies per

reenquadrar-les i, amb reserves, per

emfatitzar-ne algun element. I pel que

fa a procediments il·legítims per obte-

nir informació, com ara disfressar-se o

utilitzar càmeres ocultes, només n’ac-

cepten l’ús en casos excepcionals.

L’objectivitat no existeix, si bé cal in-

tentar aproximar-s’hi. Aquesta és la po-

sició que sosté una àmplia majoria –tres

quartes parts– dels periodistes catalans.

L’enquesta proposava dues opcions

més. La més taxativa (ser objectiu és

possible i una obligació de l’informa-

dor) és l’escollida per un 21,5% dels en-

questats. D’altra banda, la més

relativista (l’objectivitat no pot existir,

l’informador ha de ser subjectiu)

només obté un 3,5% de les respostes,

una opció gairebé testimonial. A les en-

trevistes en profunditat prèvies també

l’opció intermèdia era la preferida.

La distribució per edats marca algunes

diferències significatives tant a les en-

trevistes com, sobretot, a l’enquesta. La

generació més jove és la que menys

opta per l’objectivitat com a obligació

(10,6%). En canvi, a la generació de

més de 55 anys, els partidaris d’aquesta

es tripliquen (32,1%). La defensa de la

subjectivitat a ultrança, però, no mostra

un suport més significatiu en cap franja

generacional.

Quant als estudis, haver estudiat Perio-

disme pot ser una vacuna contra la

creença en l’objectivitat absoluta. Els

llicenciats amb aquest títol creuen en

l’objectivitat en un 17%, mentre que els

que tenen una carrera diferent ho són

en un 31% i la xifra puja fins al 40%

entre els que no tenen titulació univer-

sitària. Per àrees temàtiques, la

d’esports té més partidaris de l’objecti-

vitat com a obligació, un 40%, mentre

que la resta de seccions es mouen entre

un 18% i un 26%.

FIABILITAT DE LES FONTS

El tema de la fiabilitat de les fonts es va

abordar de manera diferent a les entre-

vistes i a l’enquesta. A la primera es va

preguntar per la necessitat de compro-

var les dades amb diverses fonts, un as-

pecte recollit habitualment als codis

deontològics. La majoria dels entrevis-

tats n’eren partidaris i quan es feien ex-

cepcions es referien a gèneres o àmbits

temàtics com l’esport o la cultura. En-

D O S S I E R E S P E C I A L

Amb la veritat al davant...quasi sempre

Dels periodistes

s’espera, potser més

que de ningú, que

siguin veraços. Malgrat

tot, sovint se senten

afirmacions com ara

“els mitjans només

diuen mentides”. I és

que periodisme i

veritat són una parella

no sempre ben

avinguda. Aquesta

relació té dos vessants:

la recerca de la

informació i la seva

difusió. En el segon es

plantegen qüestions

com la

correspondència entre

fets i informació, la

barreja de la

informació i l’opinió o

la fiabilitat de les

fonts. En l’altre

vessant apareixen,

sobretot, els mètodes

enganyosos per

aconseguir la notícia.

Carles Singla

cara que també remarcaven les dificul-

tats que troba avui dia un periodista

per complir amb aquest procediment:

la demanda d’immediatesa, la precarie-

tat de recursos o l’oclusivitat d’algunes

fonts, entre altres.

A les enquestes, el tema es va tractar

des d’un vessant molt pragmàtic.

S’enumeraven dotze fonts diferents de

les quals els enquestats havien de valo-

rar-ne el grau de credibilitat en l’escala

“molta”, “força”, “poca”, “cap”. Per

simplificar el tractament dels resultats,

en el gràfic (pàgina següent) es mostra

l’agregació de les opcions “molta” i

“força”, és a dir, les que demostren una

percepció positiva de la credibilitat de

la font. En aquest sentit, hi ha dos

col·lectius que tenen una percepció de

credibilitat molt alta: els científics

(90,2%, sempre com a resultat de

sumar les opcions de “molta” i “força”)

i les agències informatives (83,3%). En

un segon graó, es troben les ONG

(69,9%) i els agents culturals (56,9%),

però més enllà d’aquestes quatre fonts,

a la resta, ja predomina la percepció de

no fiabilitat.

Segons la font proposada, hi ha diverses

variables que tenen alguna incidència

en els resultats. No així per als científics,

el prestigi dels quals sembla incontes-

table en tots els àmbits estudiats. Les

agències, que no són sinó un mitjà més,

també es poden veure afavorides pel

prestigi de les grans marques interna-

cionals (AP, Reuters...), pel fet que

transmeten informació despullada

d’opinió i també per un cert corporati-

visme que porta a reconèixer en com-

panys de professió les virtuts que hom

s’atribueix a si mateix. Val a dir que en

funció de la categoria professional, els

directius es mostren més escèptics da-

vant de les agències i també els perio-

distes de les seccions de societat i de

cultura. En canvi, els d’esports i de po-

lítica els atorguen més confiança.

Les ONG que reben una consideració

positiva de gairebé un 70%, amb varia-

cions en funció de la posició política i

57

CA

PÇ

ALE

RA

DE

SE

MB

RE

20

09

ENQUES TA SOBRE L ’ È T I CA P ER IOD Í S T I CA

La credibilitat és clau per als mitjans de comunicació. En la imatge, la redacció de Servimedia a Madrid. Foto: Arxiu

Els més joves són els que menys creuen que sigui possible aproxi-mar-se a l’objectivitat

del nivell de renda. Per als periodistes

d’esquerra, són fiables en un 75,5%. Per

als que se situen a la dreta política,

només en un 44,4%. També a menys

ingressos, més credibilitat per a les

ONG, encara que les xifres no són tan

significatives.

Els agents culturals –artistes, editors,

productors, etc.– ocupen la darrera de

les quatre posicions, on el saldo és po-

sitiu però amb més divisió: credibilitat

positiva per a un 56,9% i negativa per a

un 41,5%. La finalitat comercial implí-

cita en bona part de la producció cultu-

ral pot ser un element que lamina la

confiança. En funció de la difusió del

mitjà, la proximitat es revela per primer

cop com un factor que incrementa la

credibilitat: és superior en periodistes

de mitjans d’àmbit local, comarcal i

provincial.

Aquest factor influeix també en la cre-

dibilitat dels sindicats, la primera font

que queda globalment per sota del

50%. També la categoria professional,

la posició política i el nivell de renda in-

cideixen en els resultats. Els periodistes

d’esquerres, els que ocupen càrrecs no

directius i els que compten amb sous

més baixos els tenen més confiança.

Esportistes i directius de l’esport no

surten gaire ben parats a l’enquesta, so-

bretot els segons, que ocupen l’últim

lloc en la classificació. Això sí, els pro-

fessionals de l’àrea d’esports són més

benèvols en el seu judici, tot i que no

arriben a trencar la tendència general.

A l’altre extrem se situen els de les sec-

cions de política. Un 45,7% dels pri-

mers confia en els esportistes, mentre

que només ho fa un 19,1% dels darrers.

El coneixement directe o la proximitat

a la font, doncs, es perfila com un fac-

tor que incideix en la millora de la per-

cepció de fiabilitat.

Els tres tipus de gabinets de comunica-

ció dels quals es proposava valorar la

credibilitat es col·loquen a la banda

baixa, encara que amb diferències si-

gnificatives en les seves valoracions. Els

que pertanyen a institucions tenen una

consideració de fiabilitat del 30,1%. Els

que treballen per encàrrec es queden a

la meitat (15,4% els troben fiables i

27% els atribueix “nul·la fiabilitat). Els

gabinets d’empreses són en una posició

intermèdia: un 19,1% els troba fiables.

Els periodistes de televisió confien més

que els altres en els gabinets, fins a un

55,1% ho fa en els d’institucions. A l’al-

tre extrem, trobem els de diaris, que

només atorguen fiabilitat als gabinets

institucionals en un 29%. Altres varia-

bles tenen una incidència més puntual.

Així, els que treballen a les empreses

privades es refien menys dels gabinets

d’institucions que els que treballen a

l’empresa pública, potser per l’afinitat

entre les respectives titularitats. En

canvi, l’adscripció política no sembla

tenir diferències significatives.

Els empresaris apareixen en vuitena

posició en la classificació de més

a menys fiabilitat, justament

entre els gabinets d’institucions i

els seus homòlegs d’empreses. La

seva percepció de fiabilitat és,

doncs, globalment baixa (24,9%).

Això sí, com més rang professio-

nal, més credibilitat atribuïda a l’em-

presariat. La confiança dels directius en

els empresaris arriba fins a un 35,3%.

Altre cop el coneixement directe, sigui

com a font o per afinitat, pot ajudar a

entendre aquesta tendència. La qüestió

ideològica també té el seu pes. Menys

d’un 22% dels periodistes que es consi-

deren d’esquerres es refia dels empre-

D O S S I E R E S P E C I A L

58

CA

PÇ

ALE

RA

DE

SE

MB

RE

20

09

Els partits polítics i els dirigents esportius tenencotes molt baixes de credibili-tat com a fonts informatives

saris, mentre que la percepció positiva

puja fins a un 43,5% entre els de dretes.

Els partits polítics (8,5% de fiabilitat)

ocupen el penúltim lloc de la classifica-

ció, només per davant dels directius de

l’esport. Per prop d’una quarta part

dels enquestats, aquells no tenen “cap

fiabilitat”. La prevenció del periodista

enfront de la manipulació partidista o

electoralista i també la manca de

confiança creixent de la societat envers

les organitzacions polítiques poden in-

fluir en aquesta apreciació.

El periodisme de declaracions i contra-

declaracions fomentat a bastament en

les darreres dècades tant pels mitjans

com pels partits possiblement no ha

contribuït a millorar la situació. El grau

de consens sobre els partits polítics és

tan abassegador que no s’adverteixen

distincions significatives per a cap de

les variables.

INFORMACIÓ I OPINIÓ

Una de les màximes clàssiques difoses

pel periodisme anglosaxó és la que

afirma: “Facts are Sacred, Comments

are Free”. Aquesta frase, més enllà del

procediment de treball, estableix una

important divisió generalment assu-

mida pel periodisme modern: la sepa-

ració entre el relat informatiu i

l’exposició d’opinions.

La separació és fàcil de dur a terme en

tota mena de mitjans, però els recursos

utilitzats tenen més eficàcia en els im-

presos. En part per aquesta raó, ràdio i

televisió tendeixen a definir espais es-

pecífics per a l’expressió d’opinions. No

obstant això, els denominats “informa-

tius d’autor” han obert la porta a una

posició editorialitzant per part dels seus

presentadors, amb l’afegitó que en

molts casos no queda clar de qui és

l’opinió que expressen.

La separació entre informació i opinió

també es difumina en els gèneres ano-

menats interpretatius, especialment la

crònica i el reportatge, i en alguns àm-

59

CA

PÇ

ALE

RA

DE

SE

MB

RE

20

09

ENQUES TA SOBRE L ’ È T I CA P ER IOD Í S T I CA

La frase “una imatge val més que mil

paraules” sintetitza la capacitat

d’una fotografia per acostar l’espec-

tador a la realitat. Però la imatge no

tan sols no és la realitat, sinó que pot

ser molt fàcilment manipulada ja

sigui estàtica o, amb una mica més de

complexitat, en moviment.

La manipulació fotogràfica té una

llarga tradició en premsa. Hi ha re-

tocs comunament acceptats com ara

reenquadrar la imatge original per

adaptar-la a l’espai assignat a la pà-

gina, ajustar la lluminositat, ocultar

la identitat de menors i membres de

les forces de seguretat o capgirar re-

trats perquè quedin mirant cap a la

part interior de la peça.

En temps recents han tingut lloc es-

càndols de gran abast arran de ma-

nipulacions fotogràfiques realitzades

amb finalitats estètiques, publicità-

ries, per eliminar referències a com-

petidors o bé estan pensades per

reforçar el dramatisme informatiu.

A l’enquesta es van plantejar cinc

possibilitats de modificació de foto-

grafies i calia respondre si s’adme-

tien simplement amb un sí o un no,

sense cap gradació. Tot i que els su-

pòsits eren referits a la imatge està-

tica, en molts casos es podrien extra-

polar a la aplicació televisiva.

Només dues opcions són majorità-

riament acceptades: els talls per en-

quadrar millor les fotografies

(85,9%) i, en molt menor mesura,

emprar aplicacions per emfatitzar-ne

algun element (54,6%).

En canvi, els altres tres supò-

sits proposats són àmpliament

rebutjats. La majoria és abas-

segadora en relació amb el

reenquadrament, i val a dir

que rep un suport lleugera-

ment més alt entre els professionals

de l’empresa privada.

L’emfatització d’elements té menys

partidaris, si bé no hi ha variables

que afectin els resultats, força equi-

librats. D’altra banda, el supòsit és

més controvertit i l’enunciat resul-

tava molt limitador i deixava oberta

la interpretació a cada persona que

responia.

Entre les opcions que obtenen un re-

buig majoritari, hi ha una significa-

tiva diferència entre el 27% que

accepten eliminar digitalment ele-

ments que poden distreure l’atenció

de l’espectador i el 9,1% favo-

rable a resituar elements per

millorar-ne la composició.

Molt per sota encara, es troba

modificar l’aparença dels per-

sonatges, que obté un índex de

suport baixíssim, només el

3,5% dels enquestats.

Excepte en aquest darrer, en què el

consens és gairebé absolut, en els al-

tres dos la tolerància a la pràctica

s’incrementa amb l’edat. Just a l’in-

revés del que es dóna davant dels

procediments il·legítims per obtenir

informació.

Una imatge es pot manipular tant com mil paraules

Una majoria abassegadorade professionals accepta els talls per enquadrarmillor les fotografies

La possibilitat de modificarl’aparença dels personatgesobté tan sols el suport del 3,5% dels enquestats

bits temàtics, sobretot els que tenen a

veure amb la informació anomenada

“del cor” i amb l’esport.

A l’hora de tractar el tema en les en-

trevistes en profunditat es va optar per

preguntar, en primer lloc, sobre la se-

paració entre informació i opinió i, a

continuació, sobre els informatius d’au-

tor. A l’enquesta, en canvi, es dema-

nava fins a quin punt està justificat

barrejar informació i opinió en dos gè-

neres concrets (crònica i reportatge),

tres temes (esports, “cor” i espectacles)

i els informatius d’autor. Tots aquests

van ser escollits per la controvèrsia ge-

nerada al seu voltant, reflectida tant a

les entrevistes com en alguns llibres

d’estil. L’escala de valoració era un cop

més de quatre nivells (“gens”, “poc”,

“força”, “molt”).

Tant l’entrevista com l’enquesta reve-

len que si bé hi ha una posició majori-

tària a favor de separar informació i

opinió, s’obren considerables discre-

pàncies. Els resultats palesen que

només en els informatius d’autor i els

espectacles hi ha posicions majoritàries

que en justifiquen la mescla. En la resta

de temes i tots dos gèneres proposats,

la part més gran de les respostes es

mostren majoritàriament contràries a

la combinació d’informació i opinió en

una mateixa peça.

Un 62,4% dels enquestats troba accep-

table barrejar informació i opinió en els

informatius d’autor. Aquesta xifra no

pateix alteracions significatives segons

les diferents variables. També a les en-

trevistes en profunditat el format va ser

objecte d’una valoració globalment po-

sitiva, amb consideracions com ara que

enriqueix la informació i que anirà a

l’alça en el futur, amb tot, també cal re-

marcar la distinció entre la informació

i la part que aporta el presentador.

Dels tres temes plantejats en l’en-

questa, només en el cas de cultura i es-

pectacles hi ha una majoria de

professionals que justifiquen que s’hi

barregin informacions i opinions: un

54% hi és favorable. Això sí, la toleràn-

cia es redueix quan augmenta l’edat;

però, en canvi, no varia en funció de

l’àrea temàtica en què es treballa.

El cas dels esports és diferent. Només

un 30,8% accepta que s’hi combini in-

formació i opinió, per més que la xifra

puja fins a un 56,1% entre els profes-

sionals que treballen en seccions

d’esports. A l’altre extrem se situen els

periodistes de política, amb menys d’un

24% d’aprovació.

Entre les tres posades a consideració, la

informació del “cor” és la que menys

partidaris té que s’hi barregi informa-

ció i opinió: només un 27,9%. Amb tot,

el percentatge dels que pensen que fer-

ho és “molt justificable” arriba gairebé

a un 10%, molt més alt que en altres

opcions. L’edat i la secció influeixen en

la resposta. Els més grans són menys

connivents amb la barreja i els perio-

distes d’esports ho són més.

Pel que fa als gèneres, l’aprovació és su-

perior. Un 46,2% troba justificable la

mixtura d’informació i opinió en les

cròniques i un 32,3% en el cas dels re-

portatges. La immediatesa i el protago-

nisme del periodista en el primer

(particularment a la televisió)

probablement afavoreixen

aquesta diferència. A més, al-

gunes variants de la crònica, com

la d’esports o d’espectacles, in-

corporen habitualment elements

més propis de la crítica.

Curiosament, l’acceptació de barrejar

informació i opinió en crònica o en re-

portatge s’incrementa amb l’edat, al

revés del que passava amb les altres op-

cions. També hi ha més o menys accep-

tació en funció del mitjà: els periodistes

de televisió i de premsa són més tole-

rants que els de ràdio, els d’agències in-

formatives o els de mitjans digitals.

MITJANS IL·LEGÍTIMS

En els darrers anys, l’ús de càmeres

ocultes, l’entrada subreptícia en llocs

privats o l’assumpció per part del pe-

riodista d’identitats diferents de la prò-

pia (fer-se passar per immigrant, per

exemple) han estat en el centre de des-

tacades controvèrsies.

Tot i que es pot argumentar que enga-

nyar les fonts pot ser una via per

informar millor el públic, en

termes morals, si més no, el fi no

sempre justifica els mitjans. A

més, la credibilitat del periodista i

de l’empresa on exerceix es pot

veure greument amenaçada si es re-

corre de manera sistemàtica a procedi-

ments enganyosos, alguns dels quals

afecten també el dret a la privacitat de

les persones.

A les entrevistes en profunditat es va

preguntar de manera genèrica sobre la

utilització de recursos il·legítims. A l’en-

questa, en canvi, es va plantejar la pre-

gunta “Quins d’aquests mitjans utilitzaria

D O S S I E R E S P E C I A L

60

CA

PÇ

ALE

RA

DE

SE

MB

RE

20

09

Més de dos terços pensen que a la informació esportivaes barreja excessivament la informació i l’opinió

Sols una petita minoria delsenquestats pensen que sempreés vàlid qualsevol mètode per aconseguir una notícia

per obtenir una notícia?”, seguida de sis

procediments concrets: “càmera oculta”,

“micròfon ocult”, “no dir a algú que se

l’està gravant”, “disfressar-se o identifi-

car-se com d’una altra professió”, “no

dir que és periodista” i “entrar sense

autorització en àmbits privats”. Per res-

pondre es podia escollir entre tres op-

cions: “absolutament mai”, “en casos

molt excepcionals” i “sempre, sense cap

problema”.

Els resultats posen de manifest que hi

ha dos grans grups. Són majoria els que

accepten la utilització d’aquells proce-

diments amb reserves més o menys es-

trictes. Són menys nombrosos els que

es mostren radicalment contraris a la

justificació del seu ús. Els que accepten

indiscriminadament qualsevol mètode

formen un grup molt minoritari.

L’escalonament de tolerància, l’accep-

tació amb condicions o el rebuig total

de les diferents opcions no té lloc en el

mateix ordre. Així, mentre el procedi-

ment que obté menys partidaris d’uti-

litzar-lo sense cap problema és la

càmera oculta (2,4%), el que més per-

sones consideren que no s’ha d’utilitzar

en cap circumstància és entrar sense

autorització en àmbits privats (52,2%).

A més, aquest és l’únic que rep un su-

port majoritari per a l’opció més res-

trictiva.

A l’altre extrem de la classificació tro-

bem ocultar la condició de periodista,

que només és rebutjada per poc més

d’una quarta part dels enquestats.

Entre aquestes dues puntes hi hauria

un primer graó que desperta més refús

–no informar de la gravació i disfres-

sar-se– i un segon amb menys partida-

ris de la posició estricta –càmera i

micròfon ocults.

L’opció per la tolerància amb determi-

nades reserves és majoritària per més

que davant d’alguns procediments les

posicions estan força equilibrades.

L’entrada sense autorització és la que

obté menys suport, en correspondència

amb el rebuig majoritari.

Les opcions que la segueixen, “disfres-

sar-se” i “no informar de la gravació”

queden separades a intervals de cinc

punts percentuals. Les tres restants me-

reixen un grau superior d’acceptació

amb reserves: ocultar la condició de pe-

riodista (56,8%) i l’ús de la càmera i el

micròfon ocults (57,8% i 61,1%, res-

pectivament).

Val a dir que el fet d’ocultar la condició

de periodista presenta peculiaritats

significatives, ja que només un 26,1%

dels enquestats el rebutja completa-

ment (per xifres entre 35 i 40% per a la

càmera i el micròfon ocults) i és el que

obté més partidaris d’utilitzar-lo sense

restriccions (17,1%).

Pel que fa a les diferents variables

considerades, el factor generacional és

el que més incidència té en tots els

casos: com més gran, menys tolerància

a l’ús de procediments il·legítims.

El factor estudis també té incidència,

però està clarament mediatitzat per

l’edat.

Resulta significatiu que els professio-

nals que treballen a la televisió són pre-

cisament els més restrictius amb l’ús de

la càmera oculta, del micròfon ocult, de

no dir a algú que se l’està gravant i amb

l’entrada no autoritzada en àmbits pri-

vats.

Si ens centrem en el primer dels tres re-

cursos, un 47% dels periodistes de tele-

visió diu que no s’hauria d’utilitzar mai,

mentre que la mitjana és d’un

39,8%. En canvi, els professionals

de premsa, ràdio, Internet i agèn-

cies de notícies, per aquest ordre,

es mostren menys estrictes. Els

periodistes d’agència sobresurten

per la seva menor radicalitat: només un

20% eradicaria l’ús de la càmera oculta.

També el càrrec afecta el criteri envers

l’ús d’aquests recursos: com més res-

ponsabilitat, menys tolerància.

En el cas de disfressar-se i de no dir que

ets periodista, el fet de treballar per a

un o altre mitjà no té incidència en la

posició adoptada, mentre que sí la

continuen tenint l’edat i el càrrec.

61

CA

PÇ

ALE

RA

DE

SE

MB

RE

20

09

ENQUES TA SOBRE L ’ È T I CA P ER IOD Í S T I CA

Curiosament els que treballen a la televisió són els que esdeclaren més restrictius ambl’ús de les càmeres ocultes

Imparcialitat i equitat, presumpció d’in-

nocència i mecanismes compensatoris

són recursos que el periodisme té al seu

abast per portar a la pràctica el

concepte de justícia. En general, hi ha

consens entre els periodistes catalans

quan es tracta d’acceptar la inclusió

dels diferents punts de vista i la pre-

sumpció d’innocència. Ara bé, l’aplica-

ció de mecanismes compensatoris crea

força discrepàncies.

Els periodistes més partidaris de fer un

tractament especial als anomenats

“col·lectius socialment desfavorits” són

els majors de 55 anys, treballadors

d’una empresa pública i ideològica-

ment d’esquerres. Pel que fa a l’atribu-

ció del grup al qual pertany el

protagonista de la notícia, tots els sub-

grups de periodistes enquestats consi-

deren que només cal fer-ho si és

rellevant per a la comprensió del fet.

Una informació perquè sigui conside-

rada justa, en la dimensió d’equitativa i

imparcial, ha de considerar la inclusió

dels diferents punts de vista. Els codis

de recomanacions i llibres d’estil de

mitjans de comunicació, públics i pri-

vats, coincideixen en la necessitat de

presentar les diverses perspectives que

existeixen sobre qualsevol temàtica.

Però és el periodista qui finalment de-

termina quines són les veus que repre-

senten les versions enfrontades i que

permetran a l’audiència tenir una visió

global de la notícia. El procés de selec-

ció de fonts està condicionat per factors

com el seu propi coneixement del tema,

l’accessibilitat que té a les diverses

fonts, el mitjà per al qual treballa o el

temps i l’espai de què disposa.

Els periodistes catalans accepten de

manera generalitzada presentar una in-

formació en la qual s’incloguin els dife-

rents punts de vista. La resposta

majoritària en l’enquesta ha estat la de

donar un tractament igualitari a les

parts, gairebé un 90%. Les altres dues

possibles respostes (la cobertura segons

la línia del mitjà i la legitimitat de donar

veu a només una de les parts) han ob-

tingut una representativitat molt menor

i similar entre si.

Amb tot, si es considera el sexe dels en-

questats, s’hi aprecien certes diferèn-

cies. Els sis punts de diferència entre el

resultat obtingut per les dones (94,6%)

i els homes (88,2%) revelen que elles

són més favorables a donar veu a les di-

ferents parts implicades que no pas els

homes.

Una altra de les variables que permet

observar diferències entre les respostes

és el tipus d’empresa per a la qual tre-

ballen les persones enquestades. Els pe-

riodistes d’empreses públiques són

partidaris de l’equanimitat en un

93,3%, mentre que els de les empreses

privades ho són uns punts menys,

concretament en un 89,9%.

D O S S I E R E S P E C I A L

El dilema entre informari compensar

Segons la definició

clàssica, la justícia

remet a les idees

d’imparcialitat i

equitat. Això implica

que els mitjans s’han

s’aproximar

equànimement i

neutralment a

l’objecte de les

informacions. Ara bé,

la definició sembla

insuficient per

col·lectius que no

troben el seu espai en

l’esfera mediàtica.

Hi ha mecanismes

compensatoris que

ajuden a crear una

informació menys

tòpica i més profunda.

Una concepció més

equilibrada de la

justícia no genera,

però, consens entre

els professionals.

Mònica Figueras Maz i Ruth Rodríguez

COL·LECTIUS DESFAVORITS

La definició de “col·lectius socialment

desfavorits”, malgrat ser en si mateixa

“injusta”, perquè inclou grups força he-

terogenis i internament, és la més

consensuada. En aquest calaix de sas-

tre s’inclouen des de les dones fins a les

minories ètniques, passant pels malalts

mentals o els gais i lesbianes. Si bé és

cert que les necessitats i situacions d’in-

fravaloració social són molt diverses, hi

ha un denominador comú que és la des-

igualtat en l’accés i tractament rebut en

els mitjans de comunicació. Per una

banda, aquests grups tenen dificultats

d’accedir als mitjans informatius en

igualtat de condicions amb altres i, per

l’altra, el tractament informatiu rebut

pot contribuir a crear estereotips.

Per norma general, la informació està

ben tractada i és l’espectador qui

només selecciona allò que li és suficient

per funcionar quotidianament, el que

reforça les seves experiències o allò que

li aporta seguretat i control davant una

realitat desconeguda. Altres cops, però,

el tractament dels “col·lectius social-

ment desfavorits” per part dels mitjans

de comunicació es basa en una aprecia-

ció maniquea de la realitat.

Molt sovint, els periodistes fan l’atribu-

ció dels trets diferencials del protago-

nista de la informació des de la bona fe.

Amb l’afany d’aportar més dades i en-

riquir el “who” en el tractament infor-

matiu, s’explicita el grup social al qual

pertany el protagonista sense adonar-

se del perill d’estereotipatge que pot

suposar. Un enfocament periodístic que

marqui excessivament les diferències

pot generar incomprensió entre grups

o el risc de discriminació.

Les lògiques productives de fun-

cionament dels mitjans no facili-

ten un treball d’aprofundiment i

contextualització de la informa-

ció. El constrenyiment de la rea-

litat en un nombre molt limitat de

línies o minuts porta inevitablement a

la simplificació. La televisió n’és el cas

extrem, perquè s’adreça a un públic

massiu i divers al qual ha de captar

l’atenció constantment i explicar la in-

63

CA

PÇ

ALE

RA

DE

SE

MB

RE

20

09

ENQUES TA SOBRE L ’ È T I CA P ER IOD Í S T I CA

El periodista determina les veus que representen les versions i que permeten a l’audiència tenir una visió global. Foto: Arxiu

La majoria dels periodistescreuen que s’ha d’atorgar un tractament igualitari atotes les parts d’un conflicte

formació didàcticament. A més, el

temps per elaborar les notícies és molt

limitat. L’espectacularització i la perso-

nalització de les notícies són recursos

cada cop més utilitzats, amb la conse-

güent injustícia que pot suposar per als

afectats.

Les iniciatives per tal de vehicular el

concepte de justícia des d’aquesta pers-

pectiva equitativa i compensatòria són

diverses: incorporar professionals dels

grups afectats a les redaccions, selec-

cionar-ne les notícies positives o cridar

membres d’aquests col·lectius per par-

ticipar en els programes o com a fonts

d’informació.

Però, sens dubte, la proposta més repe-

tida des de tots els codis, recomana-

cions i manuals d’estil és la que fa

referència al llenguatge utilitzat. D’una

banda, la crida òbvia a evitar l’ús d’es-

tereotips, expressions i llenguatge dis-

criminatori, vexatori o lesiu per a la

condició personal de les persones i, de

l’altra, abstenir-se de publicar el tret di-

ferencial si no guarda relació directa

amb la informació. El parer sobre

aquesta segona recomanació és el que

es va preguntar en l’enquesta.

EXPLICITAR LA DIFERÈNCIA

La majoria dels periodistes enquestats

coincideixen a considerar que només

cal explicitar les característiques iden-

titàries dels protagonistes de la infor-

mació “quan sigui rellevant per a la

notícia”. De les quatre respostes possi-

bles a la pregunta formulada, aquesta

ha estat, indubtablement, la preferida

per la majoria amb percentatges que

van d’un 50,4% a un 72,5%. Aquesta

resposta majoritària es produeix indis-

tintament del grups socials pels quals es

demani, és a dir, en tots els supòsits de

la pregunta: gènere, ètnia, nacionalitat,

creences religioses, llengua, ideologia i

orientació sexual.

El gènere és el que menys consens ge-

nera, amb un 50,4% dels enquestats

64

CA

PÇ

ALE

RA

DE

SE

MB

RE

20

09

Les dones periodistes, independent-

ment de l’edat, són més favorables

que els homes al tracte compensatori

a les pròpies dones (38,4% enfront

d’un 31,7%). Si es desglossa el per-

centatge entre els “molt” partidaris i

els “força” partidaris, les diferències

entre sexes s’accentuen. Els homes

“molt” partidaris són un 5,7%, men-

tre que les dones, un 9,9%. Per tant,

les diferències són visibles.

Ara bé, si es fan interactuar les va-

riables sexe i edat, constatem que

entre els homes es produeix una si-

tuació més diferenciada, sobretot

entre els majors de 55 anys. Un 42%

d’homes de la generació més gran es

mostra “gens” partidari d’un tracte

especial a les dones, per contra, sí

que ho són un 8,7%. En canvi, entre

els menors de 35 anys, un 28% es de-

clara “gens” paritari i un 2%, “molt”.

És a dir, les posicions extremes mos-

tren diferències significatives. Mal-

grat tot, la proporció d’homes

partidaris (un 30% aproximada-

ment) i no partidaris (un 70%

aproximadament) del tractament in-

formatiu especial pel fet de ser dona

es manté constant.

En el cas de les dones grans, les ma-

jors de 55 anys es mostren en un

58,9% partidàries d’un tracte espe-

cial respecte de les mateixes dones.

En les altres dues generacions, les

partidàries estan entre un 36 i un

37%, per tant, majoritàriament no

creuen necessari cap tracte diferen-

cial. El percentatge més baix entre

les tres generacions de “molt” parti-

dàries el trobem en les més joves

(6,3%); com més jove s’és més mo-

derats són els posicionaments.

Si atenem a altres nivells, els més

proclius al tractament especial de les

dones són els treballadors de televi-

sió (un 40,5% enfront un 32,6% de

la resta de mitjans), els professionals

dels mitjans públics (un 37,8% en-

front un 31,9% dels privats), els caps

de redacció i càrrecs directius

(41,3% i 36,2%) davant dels perio-

distes d’altres categories, especial-

ment els caps de secció i els

redactors (30,4% i 31,9%).

En resum, el perfil dels més

partidaris d’una discriminació

positiva informativa a les

dones és una dona, major de 55

anys, cap de redacció o redac-

tora, que treballa en una tele-

visió i en una empresa de titularitat

pública i que es defineix ideològica-

ment d’esquerres. Mentre que el per-

fil dels menys partidaris del tracte

informatiu especial és el d’un home,

menor de 35 anys, cap de secció o re-

dactor, que treballa en l’empresa pri-

vada i ideològicament de dretes.

Elles, més partidàries d’un tracte diferencial de gènere

Els homes menors de 35 anys són els menys favorables a una discrimina-ció positiva amb les dones

D O S S I E R E S P E C I A L

partidaris d’explicitar-lo només quan és

“rellevant” per entendre la notícia. En

canvi, explicitar l’ètnia quan sigui “re-

llevant” és un dels supòsits que més

partidaris congrega (70,4%), després de

les creences religioses i la ideologia, les

que més consens generen i amb un per-

centatge gairebé idèntic (72,5% i

72,4%, respectivament). La nacionali-

tat (61,8%), l’orientació sexual (68,3%)

i la llengua (61,7%) se situen en posi-

cions intermèdies.

La resposta que fa referència a explici-

tar el grup “quan és interessant per al

receptor” aplega molt pocs partidaris

en tots els casos i se situa en una for-

quilla que va d’un 9,8% a un 18,2% de

les respostes. Identificar l’orientació

sexual és la categoria que té un percen-

tatge menor en aquesta pregunta i la

nacionalitat, la més alta.

Pel que fa a les respostes extremes, “ab-

solutament mai” i “sempre, sense cap

problema”, el percentatge més alt cor-

respon a la postura més “laxa” des d’un

punt de vista ètic, és a dir, a no tenir

problemes a l’hora d’identificar deter-

minats trets del protagonista i defensar,

per tant, la llibertat del periodista en

fer-ho. En canvi, les respostes que

apel·len a la contenció absoluta en

l’atribució, són menors.

Per norma general, els periodistes de

més edat presenten una resposta divi-

dida en detriment de l’opció majorità-

ria d’explicitar el tret diferencial quan

sigui “rellevant”. Els majors de 55 anys

són dels tres grups d’edat analitzats els

que, per una banda, més responen a

l’opció de “sempre, sense cap pro-

blema”, i, per l’altra, també són els que

més responen que no farien explícita la

característica del protagonista “absolu-

tament mai”.

Així, per exemple, els periodistes de

més de 55 anys són el grup d’edat més

partidari d’explicitar “sempre” el gè-

nere del protagonista (37,6%), si bé són

també el grup més partidari de no ex-

plicitar-lo “mai” (5%).

La generació d’edats més alta és també

la que es mostra més estricta (“mai”) i

permissiva (“sempre”) a l’hora d’expli-

citar tant l’ètnia com l’orientació

sexual, les creences religioses, l’idioma

i la ideologia. En l’altre costat, els més

joves, els menors de 35 anys, són els que

donen menys suport a les respostes més

extremes (“mai” i “sempre”) i opten

més, doncs, per les matisades.

En contra del que algú podria pensar

d’entrada, el sexe de l’enquestat no

afecta significativament les respostes

en la identificació del gènere del prota-

gonista de la informació.

El sexe dels periodistes catalans tam-

poc suposa cap variable significa-

tiva en les preguntes sobre els

altres col·lectius analitzats, a ex-

cepció del cas de l’orientació

sexual. Un 25% de les dones pe-

riodistes no citaria “mai” l’orien-

tació sexual i, en canvi, un 2,2% ho

faria “sempre”. En el cas dels homes la

distància es redueix considerablement,

un 17,8% no ho explicitaria “mai” i un

4,5% ho faria “sempre”.

En canvi, la ideologia dels periodistes

65

Consens a explicitar els tretsidentitaris del protagonistanomés si és rellevant per a la comprensió de la notícia

ENQUES TA SOBRE L ’ È T I CA P ER IOD Í S T I CA

enquestats determina en bona mesura

el posicionament en aquest dilema ètic.

Els professionals que es declaren de

dretes mantenen posicions més lliures,

mentre que els professionals d’es-

querres defensen en major mesura

l’omissió de la característica identitària.

La ideologia condiciona les respostes

sobretot en les posicions extremes (res-

postes de “mai” i “sempre”).

Quant al lloc de treball, els treballadors

de diaris escrits són, amb força diferèn-

cia, els que més defensen citar el gènere

“sempre” (40,1%), molt a prop de fer-

ho només quan és “rellevant” (41,9%)

i, en canvi, en la resta de mitjans l’op-

ció majoritària és sempre segons la rel-

levància de la notícia. Els treballadors

de diaris també són els que un percen-

tatge més gran no veuen cap problema

a l’hora de citar la nacionalitat o l’ètnia

del protagonista.

DISCRIMINACIÓ POSITIVA

Fer visibles els membres dels “col·lec-

tius socialment desfavorits” o destacar-

ne les informacions positives que

afecten aquests grups són mecanismes

compensatoris que el periodisme té al

seu abast per equilibrar les desigualtats

de partida. L’opció de donar veu als

que no la tenen no és, però, pels perio-

distes catalans, la manera de portar a la

pràctica el concepte de justícia.

La majoria dels professionals enques-

tats no es mostren partidaris dels trac-

taments informatius especials envers

cap grup en situació social desfavorida.

Especialment, els periodistes no creuen

que els homosexuals mereixin cap

tracte favorable , i el mateix succeeix,

encara que en menor mesura, amb les

dones i els gitanos.

Els únics dos col·lectius que generen en

la majoria dels periodistes una opinió

favorable a un tractament informatiu

diferencial són els discapacitats i els

malalts mentals, amb prop d’un 60% en

tots dos casos. La gent gran suscita gai-

D O S S I E R E S P E C I A L

66

rebé la meitat de partidaris que de de-

tractors de la discriminació positiva. En

la resta de grups, però, els periodistes

majoritàriament creuen que no cal un

tracte informatiu especial.

Les respostes es matisen si fem cas de

l’edat del periodista. La relació que

s’estableix és que el grup d’edat més

avançada també és el més procliu a de-

fensar un tractament compensatori, in-

dependentment del grup pel qual es

pregunta. Es pot concretar encara més

per tots els grups analitzats que els pe-

riodistes majors de 55 anys mostren

més polarització en les respostes

(“molt” o “gens” partidari), mentre

que els menors de 35 anys tenen posi-

cions més moderades (“força” o “poc”

partidari).

El posicionament ideològic d’esquerres

i la titularitat pública del mitjà per al

qual es treballa són les altres dues va-

riables que determinen una opinió més

favorable a tractaments periodístics

compensatoris, encara que no ofereixen

tants matisos com l’edat.

Per una banda, els treballadors de l’em-

presa pública són més sensibles que els

que treballen en empreses privades i,

per l’altra, els ideològicament de dretes

es mostren més radicals contra la utilit-

zació d’aquests mecanismes compensa-

toris. El fenomen es constata en la

comparativament elevada massa crítica

dels que responen ser-ne “gens” parti-

daris. En els cas del col·lectiu de dones,

per exemple, són proclius a un tracte fa-

vorable un 37,7% d’esquerres, enfront

d’un 23,7% i 15,2% dels professionals

que es declaren de centre i dretes res-

pectivament.

Els periodistes d’esquerres són els més

partidaris del tractament favorable als

immigrants, gitanos, homosexuals i gent

gran i, alhora, són els que més es decla-

ren “molt” partidaris d’atorgar-lo.

L’únic matís es troba en aquest últim

grup, la gent gran. Els que es defineixen

d’esquerres són partidaris d’un tracte

favorable en un 50%; els de centre, en

un 50,3% i els de dretes, en un 44,4%.

Per tant, respecte de la gent gran, es di-

lueixen les distàncies entre els diferents

segments ideològics: els d’esquerra i

centre mantenen una posició pràctica-

ment idèntica.

PRESUMPCIÓ D’INNOCÈNCIA

La cobertura periodística d’un fet de-

lictiu té efectes sobre les persones que

apareixen involucrades i gràcies a

aquest principi jurídic es pretén evitar

la culpabilització de sospitosos i pro-

cessats a través dels mitjans de comu-

nicació. En l’exercici de la professió

periodística és necessari tenir en

compte que les llibertats d’expressió i

d’informació han de realitzar-se en el

marc de la veracitat.

D’aquest principi democràtic i dret fo-

namental, reconegut en l’article 24 de

la Constitució Espanyola, es deriva que

totes les persones haurien de ser prote-

gides en la seva innocència fins que un

tribunal no els condemni per sentència

ferma, és a dir, per una resolució judi-

cial que no pugui ser recorreguda da-

vant un tribunal superior.

En la cobertura d’informació sobre

casos criminals els periodistes han de

respectar aquest principi fins a la

condemna definitiva i recordar que no

són ells, sinó els jutges, els que poden

declarar culpable una persona per co-

metre un delicte després d’un procés

just. Es tracta d’un dels fonaments jurí-

dics que té major acceptació entre

la ciutadania i, com evidencia l’en-

questa, també entre els periodistes

catalans.

La pregunta que es formulava en

el qüestionari sobre si hi ha d’ha-

ver limitacions informatives per pre-

servar la presumpció d’innocència va

obtenir un 80,5% de consens en el sen-

tit que sí que n’hi ha d’haver. Un 15,3%

dels consultats s’oposava a acceptar la

presumpció d’innocència com un límit

al dret de la informació.

Per edats, aquells que tenen menys de

35 anys accepten en major mesura la

presumpció d’innocència com un

límit al dret a la informació

(88,5%). Els que més s’allunyen de

la resposta afirmativa són els ma-

jors de 55 anys, entre els quals l’ac-

ceptació baixa a un 78,2%.

Igualment, la categoria professio-

nal apareix també com a significativa i

hi ha un gran paral·lelisme entre les

respostes donades pels enquestats de

fins a 35 anys i aquells que ocupen la

categoria de redactor. Així doncs, un

88,5% dels enquestats de fins a 35 anys

han respost afirmativament a la pre-

sumpció d’innocència i el 88,6%

dels redactors també han contes-

tat amb un sí. De la mateixa ma-

nera, un 11,5% dels periodistes de

fins a 35 anys responen de manera

negativa, com també ho fan un

11,4% dels redactors.

Finalment, a l’hora de comparar amb

els sexes, les dones són les que es mos-

tren més a favor de respectar la pre-

sumpció d’innocència (un 86,9% per un

82% dels homes).

67

CA

PÇ

ALE

RA

DE

SE

MB

RE

20

09

ENQUES TA SOBRE L ’ È T I CA P ER IOD Í S T I CA

Discapacitats i malalts mentals, els únics grups quegeneren una opinió favorablea un tracte diferencial

Els més grans, d’esquerres i treballadors de mitjans públics, els més partidaris de tractaments compensatoris

Els joves, les dones i els redactors són els més partidaris de respectar la presumpció d’innocència

tEl periodistes catalans pensen que els

mitjans d’informació públics han de re-

sistir els suggeriments del govern, tret

de situacions excepcionals. Critiquen la

creixent influència dels patrocinadors a

les redaccions, sobretot a les seccions

d’Economia i Esports. No pagarien a

una font per la informació, però li

deixarien revisar una entrevista abans

de publicar-la. Defensen el secret pro-

fessional i rebutgen els regals que tin-

guin un cost comprometedor. Algunes

activitats públiques els semblen incom-

patibles amb el periodisme: presentar

actes polítics, protagonitzar anuncis i

treballar alhora en un gabinet i en un

mitjà informatiu. I són majoria els que

defensen que els treballadors dels gabi-

nets de comunicació són tan periodistes

com els que ho fan als mitjans.

La majoria de codis deontològics

contenen clares referències a la neces-

sària independència del periodisme res-

pecte del poder polític. En aquest

terreny, l’enquesta interpel·lava els pe-

riodistes sobre el grau de “seguidisme”

de les instàncies governamentals a què

haurien d’estar compromesos els mit-

jans públics. Han de mantenir certa de-

pendència del poder? En quines

situacions? La pregunta n’oferia cinc,

que van produir diferents i significa-

tives respostes: S’ha de donar més in-

formació del govern que de l’oposició?

S’han d’oferir de manera sistemàtica

les informacions de caràcter oficial?

Cal entrevistar el president o el cap del

govern sempre que ell ho sol·liciti? Cal

que seguim les directrius oficials en

casos d’emergència civil, com ara grans

incendis o nevades? I una de les més

compromeses: Els informatius públics

han de seguir les directrius governa-

mentals pel que fa a la informació

sobre terrorisme? Per evitar la disper-

sió dels resultats, només hi havia dues

respostes possibles: “sí” o “no”.

Els resultats són en general contun-

dents i en conjunt defensen una alta in-

dependència dels mitjans públics

davant el poder polític. Només un 6,5%

dels enquestats acceptaria que els mit-

jans públics informessin més del govern

que de la resta de forces polítiques,

mentre que un 13,9% dels que respo-

nen accepten entrevistar el president

del govern quan ell ho demani. Quanti-

tats força baixes. Ara bé, quasi un de

cada cinc periodistes (18,1%) volen re-

produir sistemàticament les informa-

cions oficials del govern en un

informatiu públic i, per tant, accepta-

rien la inclusió de notes de premsa o

despatxos que vinguessin de les conse

lleries o instal·lacions oficials.

I encara més interessant. En qüestions

de política antiterrorista, més d’un terç

dels enquestats (34,9%), accepten que

s’han de seguir les directrius del govern,

unes dades que confirmen la tendència

D O S S I E R E S P E C I A L

El pols permantenir la independència

La llibertat de premsa,

com és prou conegut,

és un dels fonaments

de la vida democràtica.

La llibertat diuen que

és indivisible, però en

el camp de la

informació se’n poden

distingir diferents

nivells. Una cosa és la

llibertat de les

empreses per produir i

difondre informació i

opinió, ara bé, des de

la perspectiva de

l’ètica periodística, la

llibertat té a veure,

sobretot, amb la

independència de què

pot gaudir el

professional per

exercir la seva tasca. I

no falten poders de

tota mena, grans i

petits, que estan

disposats constantment

a sostreure-la-hi.

Francesc Salgado

mostrada quan se’ls va preguntar per

una hipotètica trucada del president del

govern. Val a dir que dos de cada tres

periodistes rebutgen aquesta posició,

però no deixa de ser significatiu que

una tercera part de la professió estigui

d’acord a posar-se al servei del govern

en qüestions sobre seguretat i lluita

contra el terrorisme.

El supòsit que genera més acord és se-

guir les directrius del govern en cas

d’emergències civils, una situació ex-

cepcional i transitòria acceptada per

dos terços (68,2%) dels enquestats.

Només en aquest supòsit la majoria de

les respostes veuria amb bons ulls fer

cas de les recomanacions oficials. A la

resta, guanya la independència dels pe-

riodistes enfront el govern.

Especialment refractaris amb les de-

mandes del poder es mostren a les sec-

cions dedicades a la informació política,

en principi els més afectats per la pre-

gunta. Les seves respostes estan entre

15 i 20 punts per sobre de la resta de

periodistes. En el supòsit d’entrevistar

el president del govern quan ell ho

sol·liciti, el rebuig arriba a un 91,5%.

S’apropa a la unanimitat. El mateix

passa respecte de seguir les directrius

del govern en casos de terrorisme, una

opció que rebutgen un 65,1% dels pe-

riodistes enquestats, com s’ha vist, però

que s’enfila fins a un 89,1% dels en-

questats que pertanyen a la secció de

Política. Ni tan sols en el cas de les

emergències civils acceptarien fer cas

de les recomanacions governa-

mentals, ja que un 53,2% s’hi ne-

garia. Es tracta de l’únic grup de

periodistes que rebutgen aquest

supòsit. En contraposició a la sec-

ció d’Esports és on són més pro-

clius a les propostes oficials.

PATROCINI O DOMINACIÓ

Els periodistes catalans es mostren ex-

tremadament crítics amb la presència

creixent de publicitat a la professió.

Totes les redaccions estan influïdes pels

anunciants, pensa la majoria. I el cas re-

69

CAPÇALE

RA D

ESEMBRE 2

009

E N Q U E S TA S O B R E L ’ È T I C A P E R I O D Í S T I C A

Els mitjans públics sempre viuen la pressió dels governs. A la imatge, entrada de Catalunya Ràdio. Foto: Sergio Ruiz

Una tercera part accepta queun mitjà d’informació públicsegueixi les directrius del go-vern en política antiterrorista

sulta especialment cridaner en els casos

de les seccions d’Economia i Esports,

que són percebudes com les més in-

fluïdes pels patrocinadors i anunciants,

segons un 90,8% i un 81,9% dels en-

questats. Una mica per sota se situen

les seccions de Cultura i Espectacles,

amb un 72,7%, i a continuació Política

i les seccions del conegut com a “Cor”,

ambdues al voltant d’un 65%.

La pregunta sobre la influència dels

anunciants i/o patrocinadors obté una

suma de respostes de “molta” o “força”

influència i no presenten variacions

significatives: els periodistes que tre-

ballen en la secció d’Esports, posem per

cas, no presenten unes opinions dife-

rents de la resta de periodistes. Per tant,

els mateixos periodistes que treballen a

les dues seccions més percebudes com a

influïdes estan, en conjunt, d’acord amb

els resultats globals i també perceben

que les seves són les seccions més in-

fluïdes per la publicitat.

A les entrevistes en profunditat, la

pràctica totalitat dels entrevistats opina

que els anunciants no haurien de tenir

cap mena d’influència sobre les infor-

macions, si bé, en realitat, aquesta exis-

teix, és molt forta i augmenta dia a dia.

Per tant, hi ha una distància remarca-

ble entre la independència professional

que propugnen els codis i la realitat

percebuda pels professionals, de ma-

nera que els periodistes destaquen una

forta o molt forta influència dels anun-

ciants dins de les redaccions.

El mateix passa amb els anuncis dins

dels espais informatius de la ràdio i la

televisió. Una segona pregunta demana

sobre tres casos: si es considera correcte

que: els programes informatius tinguin

pauses per emetre publicitat, que hi

hagi espais patrocinats dintre dels in-

formatius i si els sembla bé la pràctica

coneguda com a emplaçament de pro-

ducte (product placement), és a dir, que

es mostrin o s’esmentin marques o pro-

ductes (per exemple,

quan s’escau la presència

casual d’alguns productes

patrocinats al plató, com

per exemple un ordina-

dor o una estilogràfica).

El grau de rebuig que es desprèn de les

respostes es mostra a dos nivells. Men-

tre la presència d’espais interns patro-

cinats o les pauses publicitàries recullen

un rebuig que sobrepassa lleugerament

el 50% en els dos casos i, per tant, la

professió es mostra dividida, trobem

que per a la pràctica de l’emplaçament

de producte existeix un rebuig molt

més elevat, d’un 82,6%.

Crida l’atenció que dues pràctiques co-

munes en els informatius de ràdio i te-

levisió, com ara patrocinar espais

interns i, encara més, fer pauses per a la

publicitat, presentin encara un refús tan

intens entre els mateixos professionals,

que en general augmenta en els casos

de periodistes de més

edat i entre els quals es

declaren d’esquerres.

El fet de mostrar ob-

jectes d’una marca com si

s’estiguessin utilitzant és

més aviat una tècnica publicitària prò-

pia de sèries de ficció i, per això, nova

en l’àmbit dels informatius, si bé fer

pauses per a la publicitat i mostrar es-

pais interns patrocinats per una em-

presa són actuacions ja força arrelades

a la tradició del periodisme. Tot i això,

la meitat de la professió hi està en

contra.

70

CAPÇALE

RA D

ESEMBRE 2

009

D O S S I E R E S P E C I A L

Un 90% dels periodistes consultats “mai” acceptaria haver de pagara una font per una informació

El membres de les secció de Política són els més refractaris a seguir qualsevol directriu del govern

L’enquesta plantejava la situació

que alguns directors de diaris van

experimentar el migdia de l’11 de

març de 2004 quan el president

del govern José Maria Aznar els

va trucar per demanar-los que em-

barguessin la informació que atri-

buïa l’autoria dels atemptats

d’aquell matí a Madrid al radica-

lisme islàmic i que atribuïssin l’au-

toria a ETA.

Li van fer cas, com és prou cone-

gut, i l’enquesta aprofita per plan-

tejar als periodistes una situació

que evoca, sense citar-ho de ma-

nera expressa, el cas històric al

preguntar: “Si un president del go-

vern truca a un mitjà de comuni-

cació per embargar o orientar una

informació important en nom de

la seguretat de l’Estat, i no hi ha

cap manera de comprovar la vera-

citat dels seus arguments, se li ha

de fer cas?”

Va ser la pregunta més compli-

cada. Fins a un 6,3% no va saber o

no va voler respondre, el percen-

tatge de rebuig a una pregunta

més alt de tot el qüestionari. Entre

els que responen, guanya la inde-

pendència professional amb clare-

dat. Un 56,5% responen que no

s’ha de fer cas al president i un

37,1% complirien la demanda

presidencial. Apareix molt més

acord per refusar la petició del

mandatari entre els homes –un

65,1%– que entre les dones.

Aquestes també són partidàries

de declinar la petició (53,7%) si

bé mostren una major divisió in-

terna. El refús femení a la sol·lici-

tud del president és quasi 12 punts

per sota del rebuig masculí.

Quan el presidenttruca per telèfon

CONDICIONS DE LES FONTS

Els periodistes s’enfronten als pro-

blemes deontològics que suposa tractar

amb les fonts mentre determinen fins a

quin punt la informació que proposen

és realment d’interès.

Alguns supòsits plantejats a l’enquesta

tenen a veure amb demanar diners,

mentre que d’altres es refereixen a les

exigències típiques que es plantegen al

voltant de la realització d’una entre-

vista, perquè en aquest cas la font actua

o bé en directe o com a veu única que

ofereix les seves paraules i la seva

imatge pública per realitzar la informa-

ció. A més, a la pregunta també es de-

mana sobre algunes garanties

clàssiques del periodisme, el secret pro-

fessional i el manteniment de la confi-

dencialitat (l’off the record).

Les respostes oferien quatre nivells

d’acceptació: “sempre”, “sovint”, “de

vegades” i “mai” i els resultats sobre el

refús manifestat pels periodistes s’ob-

tenen, en aquest cas, de comptabilitzar

aïlladament les respostes que “mai”, en

cap cas, acceptarien aquesta condició.

L’únic dels supòsits que provoca una

quasi unànime reacció negativa entre

els enquestats és la de retribuir amb di-

ners una informació. Un 90% dels pe-

riodistes que responen mai no ho

acceptarien.

Els professionals que es declaren de

dretes, però, tot i que mantenen una

àmplia majoria a rebutjar el pagament

de diners a canvi de la informació, es

queden 15 punts per sota de la mitjana.

Són, per tant, una mica més tolerants

amb aquesta pràctica.

Sobre les condiciones demandades per

les persones entrevistades, un 62,7%

dels periodistes s’oposen majoritària-

ment a la demanda de la font de voler

triar l’entrevistador. Per tant, una mica

més d’un terç dels enquestats deixa la

porta oberta a acceptar-ho.

Les altres condicions que tenen a veure

amb els entrevistats presenten resultats

més oberts: un 45,3% no acceptaria mai

que l’entrevistat vetés algunes pre-

guntes, i encara menys, un 32,4%, no

acceptaria mai que revisés l’entrevista

abans de l’emissió o la publicació. Cal

imaginar que en aquest supòsit s’hi

contemplen entrevistes que poden

contenir dades científiques i de preci-

sió; en aquest cas es freqüent que el pe-

riodista no tan sols no rebutgi la revisió

sinó que la sol·licita.

En canvi, els supòsits de demanar la

confidencialitat i el d’exigir l’anonimat

de la font –el secret professional– asso-

leixen quasi la unanimitat de les res-

postes. Només no ho acceptarien mai

un 9,4% dels periodistes en el cas de la

confidencialitat i un quasi inapreciable

3,6% es neguen a mantenir el secret

professional i, per tant, no respectarien

l’anonimat de la font quan aquesta ho

demanés. En conjunt, les demandes

més respectades pels periodistes són les

més recollides en els codis deontològics

i les de més tradició periodística.

L’edat té una forta inci-

dència en aquestes conjunt

de respostes. Quan l’en-

questat és més gran, aug-

menta la severitat davant

les fonts.

En el cas concret del secret professio-

nal, s’hi afegeix el fet que quan l’edat

tendeix a ser menor, encara augmenta

més el respecte declarat a mantenir

l’anonimat de les fonts. També els

homes són més refractaris davants les

fonts que no pas les dones, més flexibles

en tot el que fa al tracte amb les fonts

informatives.

71

CAPÇALE

RA D

ESEMBRE 2

009

Tan sols un quasi inapreciable3,6% dels enquestats no respectarien l’anonimat de la font quan aquesta ho demanés

E N Q U E S TA S O B R E L ’ È T I C A P E R I O D Í S T I C A

AFALACS ACCEPTABLES

L’enquesta demana als professionals

fins a quin punt és admissible rebre di-

ferents obsequis, avantatges o regals

sense comprometre la seva indepen-

dència. La pregunta fa referència tan

als petits regals de propaganda –bolí-

grafs, carpetes...– com a obsequis de

més de dos-cents euros. No es demana

si la persona acceptaria un regal deter-

minat, sinó que es fa des d’una pers-

pectiva impersonal: “És admissible

acceptar...?” Les opcions de resposta

només s’ofereixen “sí” o “no”.

D’aquests resultats crida l’atenció un

extrem inicial, la resistència més forta

observada, que es refereix al regal més

car. Només un 15,1% del periodistes

enquestats afirma que es pot acceptar

un regal de més de dos-cents euros i al-

hora mantenir la pròpia independència

respecte a l’empresa o la institució que

lliura el regal. Aquesta posició és exac-

tament l’antagònica a una tercera part,

aproximadament, del periodistes que, a

l’entrevista en profunditat, defensen

també de manera taxativa que un pe-

riodista mai no pot acceptar cap regal

sense comprometre’s. Són els dos ex-

trems que marquen els límits deontolò-

gics de la professió en aquest terreny:

un 15% de permissivitat completa

contra un 30% de postures completa-

ment restrictives.

Entre els obsequis o tractes de favor

enunciats en els supòsits de l’enquesta,

els que arriben a ser acceptats per una

àmplia majoria són el de rebre entrades

i passis gratuïts, per una banda, i el d’ac-

ceptar regals de marxandatge (mer-

chandaising). En tots dos casos

s’obtenen els graus més alts de toleràn-

cia, amb un 75,1% i un 69,5% d’accep-

tació respectiva. Regals que no van

adreçats ni a la persona ni al col·lectiu i

que són lliurats a un conjunt més o més

ampli d’informadors.

En un graó inferior se si-

tuarien els supòsits que, tot

i ser aprovats per una ma-

joria de la professió, impli-

quen un possible bon tracte

personal. Els viatges que acompanyen

la font i els àpats individuals pagats

també per la font s’admeten per una

majoria força ajustada, un 59,2% i un

54,8% respectivament. L’estret marge

d’aquests resultats indica que la profes-

sió es mostra dividida sobre la conve-

niència d’acceptar regals de més

compromís i d’un ordre més personal.

Aquesta divisió es converteix en rebuig

majoritari en els casos de les conferèn-

cies remunerades i per l’acceptació de

regals de més de trenta euros, ja que en

ambdós supòsits només al voltant d’un

terç dels enquestats els acceptaria i jus-

tificaria. On el consens es torna quasi

unànime és en el rebuig a rebre regals

de més de dos-cents euros que, com

s’ha dit, només seria tolerat per un

15,1% de la professió.

Com més jove és la genera-

ció més acceptable troba el

rebre diferents obsequis

plantejats. Per contra, entre

els enquestats de més de 55

anys la postura resulta més

refractària. Les professionals dones

també comptabilitzen percentatges més

alts d’acceptació de regals, llevat dels

casos d’obsequis de més de dos-cents

euros i dels àpats individuals pagats per

la font. En aquests dos supòsits, s’in-

verteix la pauta comparada i són els

professionals homes els que accepta-

D O S S I E R E S P E C I A L

72

CAPÇALE

RA D

ESEMBRE 2

009

Són autèntics periodistes els que

treballen als gabinets de comuni-

cació?, es pregunta en l’enquesta.

Les respostes semblen contun-

dents. Quasi tres de cada quatre

(71,5%) ho pensen. Tanmateix, a

les entrevistes en profunditat el

resultat fou el contrari i la majo-

ria d’entrevistats van ser força crí-

tics amb els professionals que, des

dels gabinets, “entorpeixen el fun-

cionament del periodisme perquè

treballen per a grups amb interes-

sos comercials” i que sovint “es-

biaixen la informació” que posen

en circulació des de les seves em-

preses. Per tant, els resultats sem-

blen contradictoris si es demanen

de manera anònima.

La disjuntiva és més interessant si

tenim en compte que només un

2,4% dels quasi 1.200 periodistes

que van respondre l’enquesta de-

clara treballar en un gabinet: unes

48 persones. Un paupèrrim per-

centatge, molt per sota del que el

2004 recollia el Llibre blanc de la

professió a Catalunya, un 12%, i

res no fa pensar que hagi dismi-

nuït en els últims anys. Més aviat

al contrari. S’obre, llavors, una re-

flexió: els professionals que tre-

ballen en gabinets tenen cap recel

en reconèixer-ho?

El Col·legi de Periodistes ha ela-

borat uns “Criteris de bones pràc-

tiques professionals” sobre la

feina dels gabinets que distin-

geixen periodistes “de fonts” i

“de mitjans”. Una separació que

encara remarca més un dels nusos

de la professió, que sembla tenir

l’ànima dividida segons com es

consulti una qüestió tan delicada.

El nus dels gabinets

Només un 32,5% del periodistesconsidera compatible la feina periodística amb la realització de publicitat comercial

Tan sols un 15,1% afirma que espot acceptar un regal de més dedos-cents euros sense comprome-tre la independència professional

rien els presents amb més facilitat.

Els professionals enquadrats en l’àmbit

de l’empresa privada també es mostren

més tolerants que no els de l’empresa

pública. I la qüestió ideològica també

es deixa sentir significativament. Els

professionals de dretes es mostren molt

més oberts a voler obsequis que no els

d’esquerres o de centre. Com més es

posicionen cap a l’esquerra més estricta

és la seva posició en aquestes qüestions.

COMPATIBLE AMB LA FEINA

La majoria de professionals enquestats

veuen poques incompatibilitats de la

tasca periodística amb altres activitats

cíviques o polítiques. Si més no, alme-

nys pel que fa als supòsits plantejats en

l’enquesta. Hi ha una pràctica unanimi-

tat a pensar que treballar en un mitjà i

alhora exercir la docència o bé treballar

en un segon mitjà informatiu no genera

cap problema d’incompatibilitat. Un

96% dels enquestats admet el primer

supòsit, impartir classes, mentre un

90,4% accepta treballar en més d’un

mitjà. Ambdues possibilitats s’atansen

a la unanimitat.

Un segon grau d’aprovació presenten

els tres supòsits següents, tots tres refe-

rits a diferents maneres de participar en

política. Signar manifestos cívics o polí-

tics provoca un 79,1% d’acceptació,

formar part d’associacions d’una mar-

cada ideologia un 65% i encara una

mica menys, militar en partit polítics, un

58,1% d’aprovació. Per tant, la partici-

pació és tolerada per una majoria de la

professió periodística mentre es man-

tingui més aviat com una opció perso-

nal i privada.

Si es fa pública i notòria, com passa

amb el següent supòsit, presentar actes

polítics, s’inverteix la tendència i pro-

voca el rebuig de la majoria: només a

un 42,7% dels periodistes enquestats

els sembla bé. Els periodistes més joves

i les professionals dones són encara

més severes amb aquesta última possi-

bilitat, així com els professionals que es

declaren de dretes. Els seus resultats

estan per sota de la mitjana.

Però el rebuig més general i clar es

produeix a les dues darreres situacions

proposades. Treballar en un mitjà in-

formatiu i alhora en un gabinet de co-

municació només resulta acceptable

per a un 36,7% dels enquestats. I

només un de cada tres periodistes

consultats considera compatible amb el

periodisme la participació en campa-

nyes publicitàries. Aquesta és l’opció

que es considera més incompatible, tot

i que la cessió de la pròpia imatge amb

finalitats comercials ha sigut una pràc-

tica relativament habitual entre pro-

fessionals d’èxit.

73

CAPÇALE

RA D

ESEMBRE 2

009

E N Q U E S TA S O B R E L ’ È T I C A P E R I O D Í S T I C A

Limitar el dret a la informació per tal

de preservar el dret a la vida i a la inti-

mitat dels ciutadans; negar la veu a

aquells que exposin idees nazis, però no

als que es mostrin contraris a la Consti-

tució; no considerar lícit empaitar fa-

mosos per aconseguir declaracions o

accedir a publicar imatges de persones

mortes en atemptats o guerres per tal

de sensibilitzar la població, aquestes

són algunes de les actituds majoritàries

exposades pels periodistes catalans

quan se’ls interpel·la al voltant de la

responsabilitat social dels mitjans de

comunicació.

El fet de qüestionar-se si la informació

ha de tenir o no límits i, en cas afirma-

tiu, quins han de ser i fins on han d’ar-

ribar esdevé un dels eixos bàsics a

l’hora d’abordar la qüestió de la res-

ponsabilitat. Una de les principals

controvèrsies i un dels debats més en-

cesos en el si de la professió periodís-

tica es dóna en la inclusió o no de

normes reguladores o d’autoregulació

que, en alguns casos, puguin arribar a li-

mitar la llibertat d’expressió. La dico-

tomia és clara: per tal de fer un

periodisme responsable, es pot arribar

a limitar la llibertat d’informació?

Quan es pregunta directament als pe-

riodistes sobre si el dret del públic a

tenir una informació veraç i completa

ha de tenir algun límit és àmpliament

majoritària la creença que, efectiva-

ment, cal que en alguns casos existeixin

limitacions. En concret, el dret de les

persones a la vida, el dret de les per-

sones a la intimitat i la presumpció d’in-

nocència aconsegueixen un consens

molt gran a l’hora de ser vistos com a

límits; la seguretat civil i la seguretat de

l’Estat també són percebudes, de ma-

nera majoritària, com a limitacions

plausibles, encara que amb uns percen-

tatges de suport que superen per poc el

50%, mentre que el bon gust i les

creences religioses no són vistes com a

límits acceptables.

Si s’analitzen les respostes d’acord amb

variables sociodemogràfiques indepen-

dents, es pot comprovar com aquestes

posicions prou comunes esdevenen

força transversals. Tanmateix, hi ha al-

gunes relacions bivariables que, per la

singularitat de les dades obtingudes, re-

sulten rellevants. És el cas de la pre-

gunta sobre si la seguretat de l’Estat ha

d’actuar com a límit: de la variable

ideològica es desprèn que com més ca-

talanista és la persona menys suport es

dóna a aquest supòsit com a limitació

legítima.

Aquest és un patró que es repeteix

quan es pregunta sobre les creences re-

ligioses, tot i que en aquest cas cal afe-

gir-hi l’eix ideològic dreta-esquerra: el

perfil de periodista catalanista o d’es-

querres percep en menor mesura la re-

ligió com una limitació; mentre que

D O S S I E R E S P E C I A L

Entre la responsabilitat i el liberalisme

El reconeixement de la

responsabilitat social

dels mitjans es

tradueix, entre altres

coses, en aquella

actitud periodística en

què impera la reflexió i

el capteniment a l’hora

d’exercir l’ofici

d’informar. No obstant

això, no tots els

periodistes veuen amb

bons ulls aquestes

premisses. Si bé és cert

que difícilment ningú

no defensarà una

comunicació irreflexiva

i irresponsable, sí que

hi ha veus pròximes al

liberalisme que posen

el crit al cel pel que

aquesta responsabilitat

signifiqui de límits a la

informació. Codis i

normatives apel·len a

aquesta responsabilitat,

però què en pensen els

periodistes catalans?

Marcel Mauri

entre els enquestats espanyolistes o

conservadors aquest percentatge aug-

menta considerablement.

La diferència d’edat també és rellevant

a l’hora d’entendre les diverses res-

postes formulades pels enquestats; sis-

temàticament, ens trobem que a menys

edat, menys restrictiu s’és amb el dret a

informar; en canvi, a més edat, els pe-

riodistes es tornen més partidaris de li-

mitar, en alguns casos, aquest dret.

També és remarcable que en una qües-

tió cabdal com és la limitació o no del

dret a la informació, no s’apreciïn dife-

rències destacables entre els perio-

distes que treballen en un mitjà públic

i en un de privat, quan a aquests dar-

rers, a priori, se’ls suposa una actitud

més liberal.

SILENCIAR UNA OPINIÓ

‘Les opinions són lliures, els fets són sa-

grats’, rebla la vella cita de C.P. Scott, ja

evocada en un altre lloc del present

dossier. I a fe que, si s’agafen els princi-

pis bàsics del periodisme, no existeix

cap dubte en el necessari acompliment

d’aquesta màxima. Diuen els Principis

generals d’ètica professional del perio-

disme de la UNESCO que les persones

tenen dret a expressar-se lliurement, un

dret recollit en infinitat de constitu-

cions i textos d’autoregulació profes-

sional. Així les coses, es faria difícil ima-

ginar quan un periodista podria optar

per silenciar la veu d’una persona; però

en funció de la casuística potser la per-

cepció de si aquesta llibertat ha de tenir

límits pot variar. És per aquest motiu

que es va decidir preguntar als

professionals en quin d’aquests

casos deixaria de donar l’opinió

d’una font: per oposar-se a la

Constitució, atemptar contra els

drets humans, contenir idees

nazis, defensar l’ús de la violència, ser

racista o xenòfob, ser poc respectuós

amb la religió catòlica o poc respectuós

amb qualsevol religió, correspondre a

una organització terrorista, ser sexista,

o ser considerada de mal gust.

Les respostes són prou diverses: en els

75

CA

PÇ

ALE

RA

DE

SE

MB

RE

20

09

ENQUES TA SOBRE L ’ È T I CA P ER IOD Í S T I CA

Els periodistes tenen diferents opinions sobre la necessitat o no de donar veu a totes les parts d’un mateix tema. Foto: Xavi Sulé.

És àmpliament majoritària la creença que cal que en alguns casos existeixin limitacions a la informació

casos d’exposar idees nazis, atemptar

contra els drets humans, defensar l’ús

de la violència o ser racista o xenòfob

els enquestats es mostren dividits i prop

d’una meitat dels mateixos troben jus-

tificat deixar d’emetre l’opinió d’una

font que s’expressi en aquests termes.

Fora d’aquests quatre supòsits, per a la

resta de situacions plantejades hi ha

una opinió àmpliament contrària a co-

artar la llibertat d’expressió. Especial-

ment contundents són les respostes

sobre deixar de donar fonts contràries a

qualsevol religió (inclosa la catòlica) o

que vagin contra la Constitució: només

1 de cada 10 enquestats ho defensa.

Entre ells, hi ha una tendència que es

manifesta inequívoca: com més edat

més s’aposta per silenciar les fonts. Fins

i tot, entre els enquestats de més de 56

anys hi ha quatre casos en els quals una

folgada majoria considera que caldria

silenciar la font: quan s’atempta contra

els drets humans; quan s’expressen

idees racistes; quan es defensa l’ús de la

violènica; i quan s’expressen idees

nazis.

Aquest és l’únic supòsit que de manera

transversal (per un estret marge d’un

50,9%) és considerat per la majoria de

periodistes com a motiu per silenciar

una font, amb l’excepció de les genera-

cions joves, que tampoc tenen aquesta

opció com a majoritària.

Parlant de límits de la informació,

també es pot comprovar com els perio-

distes d’esquerres es mostren menys fa-

vorables a silenciar les fonts que els de

centre i dreta, si bé en general l’opinió

més estesa (sigui quina sigui la ideolo-

gia) és procliu a no silenciar la font.

Tanmateix, en tres supòsits concrets

els periodistes més conservadors apos-

ten clarament per no donar l’opinió:

fonts que defensin la vio-

lència, que siguin racistes

i fonts terroristes.

Es pot comprovar també

com a mesura que el pe-

riodista es confessa més

espanyolista, més tendèn-

cia té a deixar de donar l’opinió de les

fonts, i a la inversa: a més catalanisme,

menys ànim censor hi ha. Aquesta pre-

missa es pot comprovar en uns quants

casos paradigmàtics, com si s’hauria de

deixar de donar l’opinió d’una font que

anés contra la Constitució, si s’ha de si-

lenciar una organització terrorista o si

es pot permetre una font que defensi

l’ús de la violència.

Hi ha encara un darrer cas, el de la font

que defensa idees nazis, en què aquesta

tendència se segueix confirmant, però

amb un matís important: és l’únic supò-

sit dels plantejats en què una majoria

de catalanistes (54%) també opta per

silenciar la font.

Existeix certa correspondència entre

aquests resultats i els que

es produeixen en focalit-

zar la variable d’àmbit de

difusió del mitjà. Així, els

periodistes que treballen

en mitjans estatals són els

que es mostren més pro-

clius a callar les opinions de les fonts,

mentre que els mitjans de difusió úni-

cament catalana són els que menys du-

rien a terme aquesta pràctica

(novament, en donar veu a fonts

contràries a la Constitució o a organit-

zacions terroristes, és on més es consta-

ten les diferències).

76

CA

PÇ

ALE

RA

DE

SE

MB

RE

20

09

D O S S I E R E S P E C I A L

Els d’esquerres es mostren menys favorables a silenciar les fonts que els informadors de centre i dreta

Entre les matèries d’especial sen-

sibilitat que requereixen extremar

la cura en el seu tractament, s’hi

pot contemplar la cobertura in-

formativa de tot el que envolta les

religions.

Prova d’això és que són diversos

els codis ètics que inclouen pautes

o recomanacions per tal d’abordar

amb responsabilitat i rigor la reli-

giositat, i que insten els perio-

distes a vetllar pel respecte del

drets de totes les persones, sense

distinció de les seves creences re-

ligioses.

Tanmateix, entre els professionals

de la informació de Catalunya

consultats per aquest estudi no

sembla que aquesta qüestió aixe-

qui massa polèmiques ni tampoc

gaires dubtes.

A l’enquesta en línia es va abor-

dar de manera directa el tema re-

ligiós preguntant: “Creu que les

religions han de tenir alguna

consideració especial en el tracta-

ment informatiu?”. La resposta és

contundent, ja que el resultat de

l’enquesta mostra clarament com

un 84,6% dels enquestats està en

contra d’atorgar qualsevol consi-

deració especial en el tractament

informatiu de les religions, sigui

quina sigui, un posicionament

molt transversal.

En aquest assumpte, l’única varia-

ble que presenta algunes dades

d’interès de la mostra és quan es

té en compte el component ideo-

lògic. Ras i curt, els professionals

que es declaren d’esquerres són

els que més en contra estan de

donar cap tracte diferencial a les

religions.

El tractament de les religions

A mesura que el periodista es confessa més espanyolista hi ha una major tendència a deixarde donar l’opinió de les fonts

TRACTAMENT DEL MAL GUST

De les preguntes anteriors, també es

pot despendre que tan sols un de cada

quatre periodistes enquestats considera

que el mal gust ha de ser un element a

tenir en compte a l’hora de limitar la lli-

bertat d’informació, si bé només un terç

dels professionals silenciarien una font

per emetre opinions que fossin contrà-

ries al bon gust.

De manera més concreta, aquesta qües-

tió tornava a aparèixer en l’enquesta a

partir de la pregunta següent: “Marqui

aquells elements que vostè faria treure

d’una pàgina de diari o d’un informatiu

de televisió si estigués a la seva mà per-

què les considera de mal gust”. Es plan-

tejaven un total de set supòsits: una

caricatura de Mahoma, una caricatura

de Jesús, un acudit amb dibuixos que

mostren cossos nus o bé sexe explícit,

paraulotes en els acudits gràfics, blasfè-

mies dites per un entrevistat, paraulotes

dites per un entrevistat i imatges esca-

tològiques.

La qüestió en si és pertinent a partir del

moment en què són molts els lectors de

diaris o espectadors televisius que es

queixen de continguts amb els quals

s’han sentit ofesos. Els codis deontolò-

gics de referència internacional apun-

ten algunes pautes a l’hora d’abordar

aquest debat posant l’accent en el fet

que cal respectar l’interès públic (i això

inclou també la moral pública) i evitant

la difusió de programes o missatges que

puguin ser de gust dubtós.

En canvi, una àmplia majoria dels pe-

riodistes enquestats exclouen (en uns

percentatges que es mouen entre un 55

i un 80%, depenent del supòsit plante-

jat) la possibilitat de suprimir elements

d’una informació a causa del mal gust.

L’única excepció que es produeix és en

el cas de les imatges escatològiques:

gairebé 9 de cada 10 dels enquestats sí

que les trauria, una resposta que cap-

gira completament la tendència de la

resta de casos.

A l’altre extrem, se situen els supòsits

de la caricatura de Mahoma i de Jesús,

que són els que menys censura reben

per part dels periodistes catalans (un

19,1% i un 18,7%, respectivament).

L’edat, la titularitat de l’empresa (pú-

blica o privada) i la ideologia són els

factors que sembla que tinguin més in-

cidència a l’hora de respondre als casos

plantejats sobre el mal gust en els mit-

jans de comunicació. De tots aquests

condicionants, és la variable generacio-

nal la que ofereix uns resultats més

concloents: les persones joves són les

que menys censuren, mentre que com

més edat més s’accentua la voluntat

d’eliminar aquells elements que puguin

ser considerats de mal gust. Pel que fa

al tipus d’empresa, es constata una lleu-

gera però clara tendència dels perio-

distes de mitjans privats a ser més

restrictius a l’hora de permetre llen-

guatge o imatges que puguin conside-

rar-se de mal gust. I atenent la variable

ideològica (situada en l’eix dreta-es-

querra) es pot veure com en tots els su-

pòsits plantejats (menys el de les

imatges escatològiques), els professio-

nals que es declaren d’esquerres són els

que més tolerància mostren, significati-

vament per davant dels de centre i

dreta, que són més propensos a elimi-

nar allò que sigui de mal gust.

Per concloure, fa bo de remarcar la ra-

dicalitat amb què els periodistes cata-

77

CA

PÇ

ALE

RA

DE

SE

MB

RE

20

09

ENQUES TA SOBRE L ’ È T I CA P ER IOD Í S T I CA

Els supòsits de la caricatura de Mahoma i Jesús són els que menys censura reben

lans es posicionen a favor de la inclusió

d’imatges de Mahoma, tan sols quatre

anys després que es produís l’agra po-

lèmica sobre la seva publicació i en la

qual gairebé cap dels principals mitjans

del país van optar per difondre els di-

buixos. També és significatiu, per majo-

ritari i transversal, el rebuig a les

imatges escatològiques.

PRIVADESA DELS FAMOSOS

En poques qüestions que afecten la

deontologia periodística es pot trobar

un consens normatiu i jurídic tan ampli

com en la protecció (en supòsits

concrets) de la privadesa per sobre del

dret a la informació.

Però què passa si la intimtiat posada en

qüestió és d’una persona famosa? Com

que, en general, els codis no contem-

plen aquesta línia divisòria entre anò-

nims i famosos, preval una idea força

estesa que indicaria que si la difusió de

la informació sobre la vida privada d’al-

guna persona és d’interès públic,

aquesta pràctica professional serà jut-

jada amb més benignitat des d’un punt

de vista ètic. Indagant més sobre

aquesta qüestió, es va decidir pregun-

tar si és lícit empaitar periodísticament

un famós per tal d’aconseguir declara-

cions que ha deixat clar que no vol fer.

El primer que es constata de les res-

postes emeses és que l’acció d’empaitar

famosos en cap cas és ben vista de ma-

nera majoritària. Ans al contrari, entre

un 60% i un 90% (depenent del supò-

sit) es mostren contraris a aquest tipus

d’actuacions. Feta aquesta consideració,

sí que crida l’atenció l’àmplia diferèn-

cia en els percentatges de rebuig o ac-

ceptació segons el tipus de famós. Així,

la tolerància a l’assetjament periodístic

augmenta considerablement quan es

tracta de dos col·lectius concrets: els

que venen exclusives a mitjans de co-

municació i els polítics en actiu. En

canvi, on hi ha gairebé unanimi-

tat és a considerar que no és lícit

perseguir famosos que no venen

exclusives.

L’edat condiciona de manera

potent la consideració de l’asset-

jament periodístic com un mètode lícit

o no. En general (amb l’excepció del

cas dels famosos que no venen exclu-

sives, en què s’inverteix la tendència),

com més jove s’és més permissivitat es

demostra cap a aquesta actuació.

També la ideologia actua de condicio-

nant: els d’esquerres són els més

contraris a aquest tipus d’actuació.

IMATGES DELS CADÀVERS

Ha quedat clar que la invasió de la pri-

vadesa i la intimitat de les persones (fa-

moses o anònimes) és una qüestió

controvertida; doncs si li afegim una si-

tuació de dolor, aflicció i, fins i tot, mort,

el problema de com resoldre comuni-

cativament aquestes històries encara

s’agreuja més. La majoria de codis ètics

coincideixen a assenyalar que el perio-

disme informatiu algunes ve-

gades no pot obviar imatges de

dolor, sovint imprescindibles

per il·lustrar una peça, encara

que sempre mirant de causar el

mínim dany moral a les víc-

times.

Amb aquest debat sensible sobre la

taula, és pertinent analitzar què van

respondre els periodistes a la pregunta

sobre si s’han de mostrar imatges de

persones mortes en sis supòsits: acci-

dents de carretera, altres accidents i ca-

tàstrofes, guerres, violència contra les

D O S S I E R E S P E C I A L

78

CA

PÇ

ALE

RA

DE

SE

MB

RE

20

09

Després dels atemptats al metro i

autobusos de Londres del 7 de ju-

liol de 2005 es va reobrir al Regne

Unit el debat sobre quin llen-

guatge calia emprar al referir-se

als grups armats. Des de diversos

àmbits, es va posar en el punt de

mira l’estil neutre i cautelós que la

BBC manté en aquests casos. Hi

ha pocs mitjans que segueixen

aquesta pauta; sense anar més

lluny, Ràdio Televisió Espanyola

demana explícitament una presa

de posició dels periodistes davant

dels grups armats i un llenguatge

condemnatori.

Entre els periodistes catalans exis-

teix un ampli consens a favor de la

neutralitat, sigui quin sigui (si bé

quan es tracta d’ETA i Al-Qaida

aquest suport no és tan ampli). En

definitiva, l’estil BBC s’imposa al

model de RTVE.

El suport majoritari a utilitzar un

llenguatge neutral presenta es-

cletxes interessants, sobretot en

les variables ideològiques i gene-

racionals: com més d’esquerres

més tendència a emprar un llen-

guatge neutral. Si es varia l’eix

ideològic pel de catalanisme-espa-

nyolisme, de nou es comprova

com els binomis “catalanisme i es-

querres” i “espanyolisme i dretes”

tornen a tenir comportaments

molt similars. Com més catalanista

(i com més d’esquerres) més ten-

dència a usar un vocabulari neu-

tre; i com més espanyolisme (i de

dretes) més tirada a emprar un

llenguatge crític. Una altra varia-

ble forta és la generacional. Com

menys edat més suport hi ha cap

al llenguatge neutral.

L’actitud enfront el terrorisme

Tan sols una minoria dels enquestats troben del tot justificable mostrar imatges de les persones mortes

Hi ha gairebé unanimitat a considerar que no és lícit perseguir famosos que no venen exclusives

dones, atemptats terroristes o suïcidis

de persones no públiques.

Tan sols una minoria dels enquestats

van opinar que trobaven del tot justifi-

cable mostrar imatges de persones

mortes, mentre que en la majoria de su-

pòsits plantejats (morts per suïcidi, vio-

lència contra les dones, accidents de

carretera i altres catàstrofes) els pro-

fessionals optarien per no difondre-les.

El cas més extrem, pel suport minori-

tari que rep, és el de mostrar imatges de

suïcidis de persones anònimes: 9 de

cada 10 enquestats no les ensenyaria

mai, i ni tan sols el justificant de la sen-

siblització aixeca massa suports (un

exigu 6,5%).

Només en el cas de les guerres i els

atemptats terroristes la suma dels pe-

riodistes que sí que emetrien les

imatges i la dels que ho farien com a

mètode sensibilitzador és superior als

que, atenent al dret a la intimitat, no les

mostrarien. El cas més evident és el

d’una guerra: els periodistes que n’ad-

meten la difusió amb finalitats de sen-

sibilització són gairebé la meitat.

En el supòsit dels atemptats terroristes

l’opinió dels enquestats es mostra molt

dividida, tot i que per un estret marge

(52,1% contra 46,1%) aposten per

mostrar imatges de cadàvers en

aquestes circumstàncies, novament po-

sant l’accent en l’ànim sensibilitzador.

Hi ha tres factors (gènere, edat i tipus

de mitjà) que són els que sembla que

condicionen més a l’hora de posicio-

nar-se davant d’aquesta eventualitat. Si

ens fixem en la variable generacional,

es pot afirmar a grans trets que els

joves són els més reticents a l’hora de

mostrar imatges de persones mortes.

Per aquest grup d’edat, només les

guerres justifiquen la publicació

d’imatges de víctimes en ser majoria

els que ho farien amb efectes sensibi-

litzadors. Per contra, els periodistes

d’edat més avançada són els que man-

tenen posicions més liberals en aquesta

qüestió, ja que publicarien imatges de

morts en tots els casos menys els suïci-

dis; això sí, sempre amb una clara vo-

luntat de sensibilització.

El factor sexe també aporta dades si-

gnificatives. Les dones es mostren en

tots els supòsits plantejats (menys en el

de les guerres) en major proporció

contràries a mostrar imatges de per-

sones mortes. El cas més evident és el

de la violència contra les dones. Men-

tre que poc més de la meitat dels homes

no les mostrarien, aquesta negació

entre les dones és molt més contundent:

gairebé 7 de cada 10.

Finalment, existeix una divisió entre el

tarannà dels professionals de diaris i els

de la resta de mitjans. Si bé els primers

mantenen unes posicions més

partidàries de mostrar imatges,

en la resta de mitjans es manté

una actitud més crítica amb

aquesta pràctica. La televisió

és l’àmbit professional que més

abandera aquesta actitud negativa en-

vers la difusió d’imatges de cadàvers.

En canvi, entre els periodistes de diaris

només el supòsit dels suïcidis desperta

un ampli rebuig. Per la resta, en tots els

altres casos s’imposa l’actitud de publi-

car les imatges, sobretot quant a la

guerra i els atemptats.

79

CA

PÇ

ALE

RA

DE

SE

MB

RE

20

09

ENQUES TA SOBRE L ’ È T I CA P ER IOD Í S T I CA

Nou de cada deu periodistes no ensenyarien mai imatges de suïcidis de persones anònimes

L’enquesta realitzada per fer la recerca

incloïa tot un seguit de preguntes en les

quals es demanaven als professionals

dades de caràcter sociodemogràfic i

professional. Són les informacions que

a la investigació de camp constitueixen

les anomenades “variables indepen-

dents”. Han servit per poder fer una

anàlisi aprofundida dels resultats rela-

tius a l’objecte de la recerca, és a dir, les

actituds ètiques. Però, com que s’ha

pogut disposar d’una mostra molt àm-

plia (van respondre a l’enquesta 1.198

persones), aquestes variables sociode-

mogràfiques constitueixen per si ma-

teixes una bona aproximació a un retrat

de la professió periodística a Catalunya

en el moment actual. En força aspectes,

aquestes dades, que aquí es presenten

de manera molt resumida, poden ser

considerades com una posada al dia de

les que figuraven al llibre blanc de fa

cinc anys.

Dels professionals que han respost l’en-

questa un 57,3% són homes i un 42,4%

són dones. Malgrat la majoria mascu-

lina, tot sembla indicar que assistim a

una progressiva “feminització” de

l’ofici. Cinc anys abans, segons el Llibre

Blanc, la distribució per sexes era:

homes, 62,9% i dones, 37,1%.

Per grans grups d’edat, un 30,7% dels

enquestats tenen fins a 35 anys, un

51,3% tenen entre 36 i 55 anys, i un

15,4% és major de 55 anys. Un 2,5% no

respon a la pregunta sobre l’edat.

També aquí es constaten, encara que no

d’una manera tan clara, algunes dife-

rències respecte a les dades del Llibre

Blanc de cinc anys enrere. Es manté

pràcticament igual la franja dels més

joves, si bé augmenten en alguns punts

percentuals els més grans en perjudici

de les edats intermèdies. En aquell es-

tudi, els límits entre les franges eren

lleugerament diferents, i es repartien

així: entre 18 i 35, un 29,8%; entre 35 i

54, un 60,7% i més de 55, un 9,5%.

En el segment d’edats més joves són

majoritàries les dones, amb un 58,2%

per un 41,8% d’homes. En els altres dos

segments, i progressivament a mesura

que augmenta l’edat, trobem majoria

d’homes (60,8% per 39,2% en les edats

intermèdies, i 76,8% per 23,2% en les

edats avançades).

Per estudis realitzats, hi ha una majoria

(un 52,4%) que té solament la llicen-

ciatura de Periodisme, mentre que un

26,2% té aquesta carrera i un altre títol

superior. Un 10,9% ostenta un altre

títol universitari, però no és llicenciat

en Periodisme. I finalment un altre

10,3% no té títol superior. Respecte a

les dades del Llibre Blanc, de cinc anys

abans, es manté (amb una aparent ten-

dència a la baixa) la proporció de pro-

fessionals que comptem amb el títol

específic per exercir el periodisme (allà

era un 82,8% i ara apareixen quatre

DOSS I ER E S P E C IAL

Una acuradafotografia de la professió

El present dossier és

un avançament

editorial d’un llibre

que es publicarà en

anglès a la col·lecció

“Lexikon”, de la

Direcció General de

Difusió de la

Generalitat sota el títol

The Ethical values of

journalists. Field research

among the media

professionals in

Catalonia. Atès que els

periodistes catalans en

són protagonistes,

semblava lògic que

tinguessin un retorn

de les respostes que

van oferir al ser

entrevistats o

enquestats. Els autors

del dossier són els

components del Grup

de Recerca en

Periodisme de la UPF

que han realitzat la

investigació.

Fabiola Alcalá, Salvador Alsius i Christopher Tulloch

punts menys). Més sorprenent, en una

primera mirada, és el fet que hagi aug-

mentat enormement la proporció dels

professionals que compten, a més de la

llicenciatura específica, amb un altre

títol universitari (que passarien de re-

presentar un 5,2% a un 26,2 %. És cert

que sembla pujar la tendència a comp-

tar amb una doble llicenciatura, però

l’explicació que sembla més raonable

és la proliferació de màsters i diplomes

de postgrau, que també són considerats

pels enquestats com “una altra titulació

universitària”.

Les professionals dones enquestades

tenen globalment un nivell d’estudis su-

perior al dels professionals homes que

també han estat objecte de l’enquesta.

Així, un 28,3% de dones tenen la lli-

cenciatura en Periodisme i una altra ti-

tulació universitària, mentre que els

homes que estan en la mateixa si-

tuació són el 24,9%. També són

més, comparativament parlant, les

dones llicenciades en Periodisme

(58,3% del total), envers els

homes (48,1%).

Per edats, les asimetries són encara més

evidents. El subgrup de llicenciats en

Periodisme i en un altre títol superior

està format majoritàriament per joves

(58,4%). Els joves tenen un elevat pes

específic també en el subgrup de llicen-

ciats en només Periodisme, però la seva

presència és marginal en el subgrup

amb un altre títol universitari i directa-

ment inexistent en el subgrup de pro-

fessionals sense titulació universitària.

REFERÈNCIES PROFESSIONALS

La situació laboral més comuna és la de

ser un treballador assalariat. Pràctica-

ment dues terceres parts dels enques-

tats es troben en aquesta situació. Hi ha

també un 19,4% d’autònoms o free-

lance. Tenen un cert gruix els grups dels

empresaris amb treballadors al seu càr-

rec i el de jubilats (4,9% i 4,7% respec-

tivament), mentre que la resta aporten

una presència que només es pot consi-

derar com a testimonial.

Cal advertir que la xifra d’aturats (que

representa un 3,2%) es refereix, com

totes, al conjunt de persones que han

81

CAPÇALE

RA D

ESEMBRE 2

009

ENQUES TA SOBRE L ’ È T I CA P ER IOD Í S T I CA

Més d’un miler d’enquestats per l’estudi sobre l’ètica en el periodisme aporten un fiable retrat de l’ofici

respost l’enquesta. En aquest cas, no es

pot pensar que aquesta quantitat re-

flecteixi el nombre de periodistes que

estan realment en situació d’atur. Hi ha

diverses raons per sospitar que la mos-

tra no és fiable per a aquesta dada en

concret: d’una part, l’enquesta va ser

enviada amb llistes de distribució que

recollien molt majoritàriament perio-

distes en actiu; d’una altra part, és pos-

sible que periodistes que van ser

convidats a respondre l’enquesta no

s’hi sentissin prou implicats si es troba-

ven en una situació d’atur.

La distribució per sexe d’unes o altres

posicions laborals és pràcticament

idèntica, mentre que el nombre d’assa-

lariats augmenta en les generacions

més joves i disminueix sensiblement

entre els majors de 55 anys, que re-

cauen força més en altres situacions

que no les pròpies dels treballadors as-

salariats o dels treballadors autònoms.

Per mitjà on treballen, el subgrup més

nombrós és els dels que treballen en un

diari (23,7%), seguit de prop dels qui

treballen a la televisió (21,5%). A més

distància queden ja els que treballen en

agències de notícies (14,5%), o a la

ràdio o a Internet (al voltant d’un 12%

en cada cas). Si comparem aquestes

dades amb les corresponents al Llibre

Blanc de cinc anys enrere, destaca so-

bretot l’augment dels professionals que

treballen a la televisió (aleshores un

11,5%) i a la premsa digital (en aquell

moment, només un 1,9%).

D’altra banda, en el present estudi ha

resultat sorprenent la baixa xifra de

persones que han respost l’enquesta

des de l’àmbit dels gabinets de comuni-

cació. Hem de mirar amb moltes re-

serves aquesta dada, perquè tot indica

que aquest és un àmbit laboral en

puixança (segons el Llibre Blanc, fa

cinc anys hi treballaven 12% dels pe-

riodistes catalans). Cal suposar que o

bé la proposta de respondre l’enquesta

no va arribar suficientment en aquest

àmbit o bé els periodistes dels gabinets

no s’hi han sentit implicats al ma-

teix nivell que els altres.

En distribució segons el sexe, tro-

bem que en el mitjà televisiu, el

percentatge de dones és clara-

ment més alt que no el dels homes

(un 27,3% contra un 18,2%),

mentre que als diaris hi succeeix justa-

ment el contrari (hi ha un 28,2%

d’homes, per un 19% de dones).

Per edats, els diaris són el mitjà en què

preferentment s’instal·len els majors de

55 anys, mentre que la televisió sobre-

tot i també les agències de notícies són

camps on s’orienten més els professio-

nals joves i d’edats intermèdies (també

passa això, tot i que en menor mesura,

amb Internet).

La distribució dels professionals cata-

lans segons les àrees temàtiques a què

dediquen la seva activitat es pre-

senta molt dispersa. A les seccions

de Política (sigui quin sigui l’àm-

bit territorial) s’hi encuadren un

14,4%. Però en altres àrees com

Economia, Societat, Cultura i es-

pectacles, i Esports es registren percen-

tatges que estan tots ells per sota d’un

10%. Un 32% treballa en diverses

àrees a la vegada, mentre que un

19,3% es troba repartit en una munió

d’àrees diverses.

Pel que fa a la titularitat de l’empresa

on es treballa, dues terceres parts dels

professionals enquestats ho fan a l’em-

D O S S I E R E S P E C I A L

82

CAPÇALE

RA D

ESEMBRE 2

009

Força periodistes menors de trenta-cinc anyshan cursat un segon títol universitari

A la professió periodística hi ha un nombre inusitat de persones amb càrrecs directius

L’estudi que aquí es presenta ha

estat dut a terme, sota la coordina-

ció de Salvador Alsius, pel Grup de

Recerca en Periodisme de la UPF.

Forma part d’una investigació més

àmplia (“Ètica i excel·lència infor-

mativa: la deontologia periodística

davant de les expectatives de la

ciutadania”) que s’inclou dins del

pla nacional I+D+I del Ministeri

de Ciència i Innovació. La recerca

s’ha fet a quatre universitats: la

Pompeu Fabra, que en portava la

coordinació; la Carles III, de Ma-

drid; la Universitat del País Basc,

amb seu a Bilbao; i la Universitat

de Sevilla, que va dur a terme el

treball de camp a Andalusia.

Aquí es dóna compte només d’una

de les fases de la recerca empírica:

la que correspon a les actituds dels

professionals del periodisme a Ca-

talunya. Va ser abordada amb la

combinació de dos mètodes. Entre

maig i juny de 2008 es van realitzar

entrevistes en profunditat a trenta

periodistes catalans de caracterís-

tiques diferents. El resultat de les

entrevistes va plantejar o reforçar

hipòtesis de treball amb una àm-

plia gamma de matisos que enri-

quiren les conclusions. A més va

ser utilitzat al fer-se el disseny de

l’altra eina metodològica, una en-

questa de caràcter quantitatiu que,

el gener de 2009, es va convidar a

contestar en línia més de tres mil

periodistes catalans. La resposta

(1.198 respostes) va superar totes

les previsions. L’equip de suport

metodològic va ser del Col·legi de

Sociòlegs i Politòlegs de Catalunya.

El dirigia l’expert en mètodes de

recerca Lluís Sáez.

Mètode qualitatiu iquantitatiu

83

CAPÇALE

RA D

ESEMBRE 2

009

ENQUES TA SOBRE L ’ È T I CA P ER IOD Í S T I CA

Pràcticament tots els periodistes ca-

talans coneixen l’existència d’un codi

deontològic de la professió. Però, fora

d’això, l’estudi qualitatiu previ a l’en-

questa va posar en relleu que hi ha

molt menys coneixement del que ca-

bria esperar dels diversos meca-

nismes d’autoregulació professional.

En casos molt puntuals els trenta pe-

riodistes que van ser objecte de les

entrevistes en profunditat van parlar

espontàniament de llibres d’estil o

dels consells de redacció. Només tres

entrevistats/des van citar el Consell

de l’Audiovisual de Catalunya

(CAC), mentre que un quart va es-

mentar el Consell de la Informació.

En el cas del CAC, alguns el veuen

com un mecanisme de regulació ne-

cessari, si bé hauria de ser més inter-

vencionista i tenir més força.

En parlar de regulació i autoregulació,

els discursos de les persones entrevis-

tades personalment són summament

polièdrics i, de vegades, paradoxals.

Per a una majoria, el recurs més efi-

caç és l’autoregulació del propi pe-

riodista, o bé –però molt menys

esmentat– del mateix mitjà de comu-

nicació Això no treu que una part mi-

noritària dels qui ho creuen, pensa

que els mecanismes de regulació són

també necessaris.

També es detecta una percepció ge-

neralitzada que els mecanismes que

no preveuen sancions són ineficaços.

Alguns citen el CAC, d’altres consi-

deren que els codis i reglaments no

funcionen (són “paper mullat”, diuen

alguns). Hi ha qui pensa que la raó

d’aquesta ineficàcia és l’escassa o

nul·la capacitat coercitiva.

Dues de les persones entrevistades

personalment van dir de manera ex-

plícita que no hi creuen, en els codis

deontològics (una d’elles, de fet,

contesta fins i tot que ella “se’n riu

dels codis deontològics”). En alguns

casos, s’al·lega la creença en la Justícia

com a element substitutori.

Finalment, una altra persona incideix

en el punt dels organismes reguladors

per criticar que estiguin polititzats

–segons el seu parer–, quan ella pensa

que haurien de ser organismes estric-

tament professionals.

Una pregunta de l’enquesta dema-

nava als professionals que valoressin

de l’1 al 10 la utilitat que creuen que

tenen els actuals codis deontològics

que s’apliquen a la professió perio-

dística. La mitjana atorgada pel

conjunt dels enquestats és de 4,99. En

termes escolars podríem dir, doncs,

que es frega l’aprovat (que en realitat

seria menys, perquè l’escala de pun-

tuació no anava de 0 a 10, sinó d’1 a

10). Hi ha diversos paràmetres esta-

dístics que permeten dir, a més, que hi

ha una dispersió elevada i, per tant,

que no hi ha un parer que predomini

de manera significativa entre els en-

questats.

Una altra pregunta inquiria si consi-

deraven que haurien d’existir instru-

ments coercitius per fer complir els

codis. Un 55,5% dels enquestats

considera que sí, mentre que en el

40,4% la resposta és negativa.

Per edats, els qui estan més a favor

d’emprar instruments coercitius són

les generacions més joves (un 64,7%),

mentre que els d’edats intermèdies i

edats avançades hi ha força menys su-

port a l’ús de la coerció (54-57%), tot

i que encara és l’opció majoritària.

Finalment, a mesura que els profes-

sionals enquestats confereixen més

importància al problema de la manca

d’ètica professional en el periodisme,

més a favor es mostren de fer ús de la

coerció per tal de fer complir els codis

deontològics.

Escassa confiança en els codis

Hi ha una percepció que els mecanismes d’autoregulació sensesancions són ineficaços

D O S S I E R E S P E C I A L

84

CAPÇALE

RA D

ESEMBRE 2

009

Es va incloure a l’enquesta una

doble pregunta per tal de poder es-

brinar l’autopercepció ideològica

dels periodistes a Catalunya. Es de-

manava situar-se en un grau d’entre

set possibles en l’eix que va des de

l’extrema esquerra fins a l’extrema

dreta; i el mateix en un eix que va

des del catalanisme a l’espanyolisme.

Quant al primer dels dos eixos, hi ha

un predomini abassegador dels que

es declaren d’esquerres (cal fer notar

que representen un 76,6% del total),

mentre que els centristes són un

15,1%, i ja en franca minoria resten

els qui se situen a la dreta (3,8%).

Un 4,5% no es defineix. Aquestes

dades confirmen les del Llibre Blanc

de cinc anys enrere. No només això:

es dibuixa una asimetria encara més

gran cap a l’esquerra. Aleshores els

set valors eren, d’esquerra a dreta:

1,9%, 19%, 52,3%, 16,5%, 8,3%,

1,7% i 0,3%. No hi ha variacions

significatives per raó d’edat, però sí

per sexe. Les dones manifesten un

major escorament a l’esquerra.

Pel que fa a les actituds nacionalistes,

les posicions de predomini catala-

nista són majoritàries (67,2%). En

particular, cal dir que en la posició

més catalanista s’hi adscriuen un

24,8%. En aquest cas, la posició cen-

tral, amb una possible equivalència

de no sentir-se ni catalanista ni espa-

nyolista (o potser el típic “tan català

com espanyol”) arriba a un 22,5%.

Per la seva banda, les posicions de

predomini espanyolista són franca-

ment minoritàries. Un 4,7% no es

defineixen.

El posicionament ideològic en el seg-

ment catalanisme-espanyolisme pre-

senta una interessant variació en

funció del sexe. Els homes presenten

una major concentració en les posi-

cions més catalanistes (54,4%) que

les dones (46%). D’igual manera, en

les posicions més decantades cap a

l’espanyolisme hi ha més presència

masculina (6,4%) que femenina

(5,2%). En canvi, les dones són més

presents en les posicions equidis-

tants.

Per edat, els joves tendeixen a ubi-

car-se en les posicions del catala-

nisme més radical mentre que, en

canvi, els periodistes d’edats inter-

mèdies i avançades són més presents

en el catalanisme més moderat.

D’esquerres i catalanistes

Tan sols un 3,8% esconsideren de dretes i els periodistes espa-nyolistes són minoritaris

presa privada, mentre que poc menys

de la tercera part restant ho fa en l’em-

presa pública. No hi ha variacions

significatives de sexe ni d’edat entre els

qui treballen a un o altre lloc. Al Llibre

Blanc les dades corresponents eren:

àmbit públic, 29% i àmbit privat, 71%.

Un 38% dels professionals enquestats

tenen la categoria professional de re-

dactor, mentre que un 21,8% té un càr-

rec directiu. Un 12,7% són caps de

redacció, i un 10,9% caps de secció. La

resta corresponen a altres categories o

no han respost a la pregunta que se’ls

feia.

En principi, sorprèn l’alt nombre d’alts

directius. Però cal tenir en compte que

la piràmide de categories de la profes-

sió periodística és ben atípica. En al-

guns mitjans s’ha donat el fenomen de

l’atribució de càrrecs com a manera

d’assignar la retribució salarial que s’ha

considerat justa en algun moment. A

banda d’això, hi ha un bon nombre

d’empreses amb pocs treballadors que,

en canvi, poden comptar amb diversos

directius.

Creuant alhora les variables de sexe,

edat i categoria professional, es pot

veure com la comparativa dels càrrecs

ocupats per homes i dones en el seg-

ment d’edats joves és pràcticament

equiparable, encara que no passa el ma-

teix en els altres dos segments. Es

constata que les dones ocupen menys

els càrrecs directius (director/a, sotsdi-

rector/a) en una proporció d’una dona

per cada tres homes. El desequilibri és

més gran com més gran és la franja

d’edat.

La distribució d’ingressos presenta una

primera centralitat en el segment que

va de 1.500 a 3.000 euros al mes, ja que

a la vora de la meitat dels professionals

enquestats se situen en aquest interval

(en concret, el 46,2%). Una segona cen-

tralitat la trobem en l’interval que va de

1.000 a 1.500 euros mensuals, que

aplega un 21,5% dels enquestats. En els

dos extrems, trobem un 13,3% que per-

cep ingressos per sota de 1.000 euros o

exactament en aquesta xifra, i un 13,7%

en l’altre extrem, que declara cobrar

més de 3.000 euros mensuals. Del seg-

ment que menys ingressos obté, val a

dir que un 3,7% declara no tenir in-

gressos, un 2,8% en té, però no arriba a

500 euros al mes, i un 6,8% ingressa

entre 500 i 1.000 euros mensuals.

La diferent tipificació de les franges no

permet establir una comparació gaire

fiable amb les antigues dades del Llibre

Blanc. Ara bé, sí que es detecta una ten-

dència a una disminució general i a tots

els nivells dels ingressos dels perio-

distes. Com era d’esperar, es troba una

forta correlació entre l’edat i els in-

gressos.

Els segments superiors d’ingressos es

troben sobretot entre les generacions

d’edats més avançades i les generacions

d’edat intermèdies. Addicionalment, cal

dir que es donen dues bosses de baixos

ingressos de magnitud similar en els

dos pols d’edat: un 18,9% dels més

joves ingressa rendes de 1.000 euros o

menys, i això mateix es dóna en un

17,3% dels majors de 55 anys.

Per sexe, el desequilibri es fa especial-

ment notori en les rendes més altes. Si

un 21,9% dels professionals homes de-

clara ingressar més de 3.000 euros men-

suals, aquesta situació només es dóna

en un 4,7% de les professionals dones

enquestades.

En funció del tipus d’empresa, es pot

observar com hi ha més percentatge de

professionals enquestats cobrant més

de 3.000 euros al mes que treballen en

o per a l’empresa privada (17,8%), que

no els que es mouen en aquesta franja

de rendes i ho fan en l’àmbit de l’em-

presa pública (8,7%). Paradoxalment,

és també a l’empresa privada on hi ha

un major percentatge de professionals

cobrant les rendes més baixes (fins a

1.000 euros mensuals), un 14,3%, sen-

siblement superior a un 10% de per-

centatge homòleg que trobem a l’em-

presa pública.

85

CAPÇALE

RA D

ESEMBRE 2

009

ENQUES TA SOBRE L ’ È T I CA P ER IOD Í S T I CA

Prop de la meitat dels periodistes cobraentre 1.500 i 3.000euros al mes

Una de les preguntes de l’en-

questa feia valorar als informa-

dors consultats si certs problemes

suposadament atribuïts a la pro-

fessió periodística en realitat re-

vestien importància, segons el seu

parer.

La relació dels suposats pro-

blemes va sorgir de l’estudi quali-

tatiu previ (és a dir, de les

entrevistes en profunditat). L’es-

cala de resposta anava des del

“molt important” al “gens impor-

tant”, passant pel “bastant” i

“poc” important.

La majoria dels professionals en-

questats per l’estudi van conside-

rar que eren importants (ja sigui

“bastant” o “molt”) tots els pro-

blemes que se’ls hi plantejaven.

L’ordre de les prioritats era la se-

güent: precarietat laboral (95%)

interessos econòmics i polítics

(92,9%), manca d’ètica professio-

nal (82,1%), influència dels índexs

d’audiència (81,2%), una baixa

consciència de la responsabilitat

social (81%), falta de respecte a

l’autonomia professional (79,8%),

concentració de mitjans de comu-

nicació (74,8%), intrusisme pro-

fessional (60,1%) i, finalment,

confusió sobre les tasques perio-

dístiques (57%).

De la precarietat a l’intrusisme

La professió periodística cada cop es considera més d’esquerres, segons l’estudi.

“Nosaltres donem la crema del cafè,

coses que podries passar sense, però

que t’alegren l’existència”, assegura

Luis Pliego, director de Lecturas, per

definir l’essència d’una revista que

aquest setembre va complir tres mil nú-

meros, cosa que la converteix en la de-

gana del sector. Una frase que recorda

aquella altra d’Antonio Sánchez

Gómez, propietari i director fins a la

seva mort de la revista Hola!: “Agafem

l’escuma de la vida. L’escuma no té

densitat ni pes però entreté”.

El negoci de la frivolitat és un dels

més reeixits de la premsa espanyola.

Els setmanaris més llegits, segons la dar-

rera onada de l’EGM, pertanyen a

l’àmbit del cor. El líder és Pronto

(amb 3.604.000 lectors), seguit d’Hola

(2.454.000), Diez Minutos (1.451.000),

Semana (1.346.000), Lecturas (1.236.000)

i ¡Qué me dices! (1.062.000).

En aquest context, Lecturas va cremant

els dotze anys que li falten per celebrar

el centenari. La publicació va néixer el

juny del 1921 a Barcelona com a suple-

ment literari de la revista El Hogar y la

Moda, revista que en aquell moment ja

feia dotze anys que era l’única dedicada

exclusivament a la dona. El contingut

llavors era molt diferent, ja que en l’in-

terior trobàvem novel·les curtes, contes,

articles i obres teatrals per il·lustrar les

senyoretes de l’època amb inquietuds

més enllà de roba i llar. Per les seves

pàgines van passar Jacinto Benavente,

Valle-Inclán, Àngel Guimerà i Pío Ba-

roja, entre altres. També va ajudar a

descobrir talents literaris com Ramón

J. Sender, que va publicar un dels seus

primers relats (Una hoguera en la

noche) gràcies a haver guanyat un

concurs de la revista.

Després d’una primera etapa pura-

ment literària, Lecturas va començar a

introduir-hi altres temàtiques. A partir

de 1933, esdevé el Número de Arte y

Literatura de El Hogar y la Moda, dos

anys més tard s’anima a buscar “la ma-

drina de Lecturas”, una mena de

concurs de bellesa convocat a partir de

fotografies que van arribant a la redac-

ció: el barem s’estableix a partir d’una

imatge de primer plànol i un altre de

cos sencer.

Quan comença l’ambient prebèl·lic i es-

clata la Guerra Civil la revista fa com

que no se n’adona. L’abril de 1936 la

portada destaca la publicació en exclu-

siva per a Espanya de la novel·la del

famós autor anglès Basil Carey, així

com l’homenatge que ret al dramaturg

López de Ayala.

En números successius, intenta seguir

amb aquesta tònica –res de guerra, res

de política– però sovint la realitat s’im-

posa i es veu obligada a demanar dis-

culpes per les deficiències, ja que els

mitjans dels quals disposa cada cop són

més minsos. Lecturas deixa de banda

R E P O R TAT G E

Crònica de“la dama delcor més antiga”

El passat 16 de

setembre la revista

Lecturas va complir

tres mil números. La

publicació degana de

la premsa del cor a

Espanya, amb seu a

Barcelona, és als

quioscos des de 1921

amb un únic parèntesi

obligat per la Guerra

Civil. El que va

començar sent una

revista de tipus literari

ha acabat esdevenint

un referent en el

sector. La seva dilatada

trajectòria és paral·lela

a la història, sovint

convulsa, del país al

qual sempre ha

amenitzat amb

informacions amables

i frívoles que distreuen

un important gruix de

lectors.

Natàlia AraguàsFotos: Arxiu Lecturas

l’actualitat, prescindeix de fotografies i

es refugia en dibuixos i contes. Arriba,

exhausta, al final d’aquesta etapa amb

un exemplar doble, novembre-desem-

bre de 1937, que costa dues pessetes,

una pujada de preu per la qual també

demana perdó. Finalment, el context

bèl·lic n’acaba provocant el tancament

durant quatre anys, únic parèntesi de la

seva dilatada existència. En reapa-

rèixer, el 1941, ja existeix la revista Se-

mana, competidora directa, mentre que

el públic masculí llegia Marca o Mundo

Deportivo.

L’esperit de Lecturas durant aquella

època, així com el que manté durant els

durs anys de la postguerra i la Segona

Guerra Mundial, roman perenne. Els

grans esdeveniments històrics queden

al marge amb escassíssimes excepcions,

com la del 23-F. Un cop confirmat el

final feliç, es guanya una portada amb

la foto de Juan Carlos I i el titular “Gra-

cias Majestad”, acompanyat de l’avan-

títol “La energía y serenidad del Rey

tranquilizó a los españoles” i les fotos

del Congrés en pàgines interiors.

Com els músics del Titànic, Lecturas

continua tocant com si res no succeís,

fins que l’aigua no s’empassa la coberta

del vaixell. Durant el franquisme van

viure un altre bany de crua realitat. Al

maig de 1960 la revista va tenir una to-

pada amb la censura quan el casament

de Margarita d’Anglaterra i Anthony

Amstrong-Jones va coincidir amb la vi-

sita de Franco a Barcelona. El Règim

volia, evidentment, que el Cau-

dillo sortís a la portada. Després

de dos dies d’estira i arronsa es va

pactar que la cerimònia nupcial

ocupés les primeres pàgines a

canvi d’avançar l’edició següent

amb Franco a la portada.

“Tots necessitem distreure’ns, sobretot

en una època tan dura com l’actual, en

què les pàgines d’economia són sovint

una invitació al suïcidi i les de política

et donen ganes de deixar de votar i no

tornar a fer-ho mai més”, bromeja

Pliego sobre els temps que corren. El

87

CAPÇALE

RA D

ESEMBRE 2

009

La mort del torero Paquirri el setembre de 1984 a Pozoblanco va suposar un furor mediàtic sense precedents. A les pàgines següents,

una imatge d’un quiosc on la revista anuncia el casament de Serrat i diferents portades mostren l’evolució des dels seus inicis.

La publicació degana de la premsa del cor, fundada un llunyà 1921, ha arribat als 3.000 números

director de Lecturas també destaca la

proliferació de continguts “rosa” a la

premsa generalista. Com a exemple,

cita el diari El Mundo, que ja comptava

el dissabte amb la revista Yo Dona i

que ara ha reforçat l’aposta amb el su-

plement La otra crónica, elaborat per

periodistes del cor i coordinat des del

diari. “Ho estan fent molt bé. Porten

temes seriosos però confeccionats amb

periodistes amb agenda del cor. Les

meves últimes informacions és que han

augmentat 25.000 exemplars la tirada el

dissabte”, comenta.

Prova de l’augment generalitzat

d’aquest tipus de notícies és que el dia

de l’entrevista amb CAPÇALERA una no-

tícia com la demanda de paternitat

d’Yvonne Reyes a Pepe Navarro no

només apareix a la portada de Lectu-

ras, sinó també a les pàgines de la sec-

ció Gente d’El País.

La proliferació de temes de la premsa

del cor a l’anomenada premsa “se-

riosa” és un fenomen que ja ve des de

mitjan vuitanta. En aquest sentit, el

furor mediàtic que va suscitar la mort

del torero Paquirri, el 26 de setembre

de 1984, va suposar un punt d’inflexió.

“GLAMUROSOS” CINQUANTA

En renéixer a l’abril de 1941, Lecturas

ho va fer com una revista d’informació

general, si bé especialment enfocada

cap a un públic femení. A la dècada dels

cinquanta comencen a proliferar les es-

trelles de Hollywood i les cases reials.

La primera portada que va esgotar-se

als quioscos va ser la de l’estèril Soraya

de Pèrsia quan el 1958 va ser repudiada

pel Xa en no poder donar-li l’hereu que

volia el dirigent.

El 1956 la revista comença a prendre

el cos que té en l’actualitat, amb cada

cop major protagonisme de continguts

gràfics i temes de societat. Mal-

grat la seva veterania, s’apunta

al model d’Hola! i, en general, a

la tendència creixent del conti-

nent europeu: una revista popu-

lar, amb ànim de vendre al

màxim i arrapada a l’actualitat,

amb portades que ja no són intempo-

rals. A partir del número 520, amb

data de 6 d’abril del 1962, la periodici-

tat va passar a ser setmanal.

“El gran mèrit de Lecturas és haver

creat un star system familiar. No tant

com Hola!, que són més d’aristòcrates i

reialesa”, valora Manel Antolí, el re-

dactor en cap. Hola! juga la carta de la

jet set i se l’ha arribat a conèixer entre

els professionals com el BOE (Butlletí

Oficial de l’Estat), ja que els que hi sur-

ten ja tenen un estatus, cosa que no

implica que, a la pràctica, prescin-

deixi de personatges com Rociíto

i Antonio David. Lecturas, en

canvi, s’atribueix el mèrit “d’haver

aixecat temes periodísticament

parlant, d’haver llençat nous per-

sonatges, fet que avui dia és molt difí-

cil”, explica la sotsdirectora, Laura

Giménez.

Un exemple: a l’especial número tres

mil la revista es vanta d’haver batejat

Paquirrín. Segons explica, en veure el

fill de Paquirri i Isabel Pantoja, el re-

dactor en cap va tenir l’ocurrència de

dir que el nen era un “paquirrín”.

Aquell apel·latiu va sortir per primer

cop publicat en portada el 24 de febrer

de 1984 i va caure en gràcia, atès que,

tot i els anys que han passat, encara se’l

coneix així des d’aleshores.

R E P O R TAT G E

88

CAPÇALE

RA D

ESEMBRE 2

009

Lecturas va aparèixer a Barcelona

el 1921 i des d’aleshores ha estat

centralitzada a la ciutat. Més enllà

d’aquesta circumstància, la catala-

nitat de la revista s’observa en un

major nivell de lectors al territori

–segons les dades del Baròmetre

de la Comunicació i la Cultura és

el tercer setmanari amb 263.000

lectors– i un suplement en català

(Tot i més, dedicat a la programa-

ció i les figures de TV3), que pu-

blica des de 1985.

Però Catalunya no compta amb

un star system propi del safareig i

en això influeix, recorda Manel

Antolí, allò que sempre es diu: la

seva gent és “més discreta”. A

això cal sumar-li en els últims

temps la pujança de Madrid, afe-

geix Pliego. “Gairebé totes les

festes es fan allà. Des de la crisi,

n’hi ha poquíssimes a Barcelona.

Qualsevol que vulgui despuntar

en el món de l’espectacle marxa a

Madrid”, explica. La capital espa-

nyola engoleix un bon nombre de

personatges públics catalans.

La vida del reporter del cor,

confirma el director de Lecturas,

és bastant nocturna, ja que ha

d’estar en el lloc de la notícia,

entre festes i sessions fotogrà-

fiques (photo calls). “El perio-

disme de despatx és la mort del

periodisme. No hi ha res més trist

que no sortir de la redacció espe-

rant un teletip d’EFE”, diu. És per

això que ell viu a cavall entre Bar-

celona i Madrid, on arriba sobre-

tot per al tancament amb notícies

fresques i que acostuma a deixar-

se fins a l’últim moment per tal de

procurar la màxima actualitat.

Una revistacatalana

Va néixer com un suplementliterari on van escriure Valle-Inclán, Àngel Guimerà i Pío Baroja, entre altres

El maig de 1960 van haver denegociar amb el Règim, quevolia que la visita de Franco a Barcelona fos portada

90

CAPÇALE

RA D

ESEMBRE 2

009

L’ÈPOCA DAURADA

“Nosaltres ens caracteritzem perquè els

nostres personatges són més propers

que altres revistes. No som tant de

colar-nos al palau de no sé qui perquè

ens ensenyi els seus meravellosos tres-

cents lavabos, sinó que oferim perso-

natges molt coneguts als quals volem

treure guapíssims”, resumeix Pliego.

Potser per això l’època daurada de la

revista coincideix amb l’arribada de la

televisió a les llars espanyoles, para-

digma de la popularitat i de la vida en

família.

Si Lecturas mai ha tingut una musa

aquesta ha estat Marisol, que als anys

60 va ser tercera en nombre de por-

tades (per darrere de Farah Diba i Car-

men Sevilla) i als 70 va ocupar la

primera posició, amb un total de 31, set

més que Raphael. La revista va arribar

fins i tot a avançar-li el casament al

1969, quan, amb la complicitat de l’ac-

triu, va vestir-la de núvia unes hores

abans de l’enllaç per superar les difi-

cultats del tancament i poder-ne tenir

l’exclusiva. “La revista va viure un

boom als 60, s’estirava el tancament per

donar la màxima actualitat”, explica

Antolí. “Abans la gent s’assabentava

del nou xicot d’Ana Obregón quan ho

veia al quiosc. En l’actualitat és dife-

rent, ara és un producte més per re-

crear-se”.

Lecturas va ser la primera revista de

l’Estat a publicar la programació de

TVE el 1970. Dos anys abans, ja donava

compte de l’èxit eurovisiu de Massiel,

si bé prèviament havia dedicat la por-

tada a Joan Manuel Serrat, que no va

cantar en negar-se a fer-ho en castellà.

La revista aconsegueix una amplíssima

difusió durant la dècada, convertint-se

en alguns moments en la revista més

llegida de l’Estat, explicant la cara

oculta dels personatges de les sèries te-

levisives i la seva vida personal. Co-

mença també a oferir setmanalment a

les pàgines centrals un pòster, en gene-

ral d’un cantant o un actor de cinema.

El primer va ser el de Julio Iglesias.

Als 80 ja era una revista consolidada.

El 1984 introdueix un nou logotip (la

lletra “L”, que encara conserva). Per

aquella època, viuen el seu particular

duel de portades les dues Isabels: Pan-

toja i Preysler. Guanya la primera per

cinc de diferència, amb un total de 40.

També hi ha símptomes que els temps

estan canviant. Escàndols, com l’idil·li

de Marta Chavarri i Alberto Cortina, i

les separacions de la reialesa britànica

(Lady Di i Carles d’Anglaterra; Sarah

Ferguson i el príncep Andrés) fan que

el paper de la premsa rosa ja no sigui

tan sols el d’edulcorar.

PROS I CONTRES TELEVISIUS

Si per alguna cosa van caracteritzar-se

els anys 90 va ser per l’adveniment de

la teleporqueria. Programes com ¡Qué

me dices! –que Telecinco va emetre de

1995 a 1998– i el posterior Aquí hay to-

mate van inaugurar un nou relat del

cor, fonamentalment càustic i poc res-

pectuós amb el famós. “El cor es va

veure molt perjudicat per segons quin

tipus de programes. De sobte, la gent no

volia parlar”, sintetitza el director de

Lecturas. “Es va acabar una cosa tan

habitual com fer una entrevista al per-

sonatge a casa seva. Deien: ‘Si tu em

dones una entrevista i jo et tracto me-

ravellosament bé, però després se’n

foten de fins l’últim gerro que tinc...’ i la

gent va tornar-se refractària”.

Una opinió que comparteix Laura

Giménez, que porta més de trenta

anys treballant en el sector, vint-i-

tres dels quals a Lecturas i prè-

viament a publicacions com

Pronto o Garbo. “Abans hi havia per-

sones com la Concha Velasco, que era

com un llibre obert, molt fàcil i propera.

T’ho explicava tot: problemes familiars,

de diners... Ara, en canvi, els perso-

natges són cada cop més gelosos de la

intimitat. Pensen abans el que diuen,

miren si hi ha la televisió darrere”. En

aquest context, sovint comença a

trencar-se el pacte tàcit amb el

personatge del cor, basat en què

el periodista l’amanyaga a canvi

de procurar més endavant certes

exclusives. Un exemple a Lec-

turas és el cas del fill ocult de Ser-

rat, que la revista va callar fins que el

1974 el cantant va donar el consenti-

ment per publicar-ho en portada.

Fins que les revistes del cor no hi van

posar un certs límits, aquest programes

sovint es nodrien, pàgina per pàgina, de

les informacions que publicaven, cosa

que disminuïa l’efecte crida del

quiosc. “Amb l’eclosió als anys 90

dels programes del cor a la tele-

visió la premsa del sector va per-

dre vendes, es va desplaçar el

consum i va haver-hi una satura-

ció. Tot és cíclic”. El director de

Lecturas creu que el cor més “brut”

està tocant fons. Mentrestant, la premsa

rosa aguanta l’estrebada de la crisi pu-

blicitària, que també s’ha fet notar en

el sector. Després d’alguns canvis de

maquetació i de ser adquirits per RBA

a Lecturas, diuen, estan esperançats.

91

CAPÇALE

RA D

ESEMBRE 2

009

L’arribada als anys noranta dela teleporqueria a la televisióva implicar que els famososfossin més refractaris a parlar

La revista va callar el cas del fill ocult de Serrat fins que el cantant va donar elconsentiment per publicar-ho

El 1969 Marisol es va vestir denúvia unes hores abans de la boda perquè tinguessinles fotos per al tancament

Les locutores de ràdio que treballaven

a Catalunya durant les dècades dels

anys vint i trenta del segle passat no te-

nien una feina residual a les emissores

que operaven al nostre país, tal com per

contaminació històrica del franquisme

s’ha cregut molt sovint.

Al contrari, la llarga recerca duta a

terme per conèixer a fons el paper que

tenien a la ràdio les locutores catalanes

ha evidenciat que aquestes feien la ma-

teixa feina que els homes, amb algunes

acotacions que ara explicarem. Tant fou

així que aquelles locutores que feien

antena en alguna de les dotze estacions

de ràdio catalanes que operaven abans

de la Guerra Civil foren, a més a més,

les responsables de canviar rutines de

producció i formats en una ràdio que

s’anava inventant mentre creixia.

Un bon exemple de la importància que

van tenir les locutores en la creació dels

nous formats radiofònics cal buscar-lo

en “l’invent” dels primers magazins.

Des de 1924 a Ràdio Barcelona ¬i a

partir del 1925 a Ràdio Catalana que

també emetia a la capital-s’hi podia es-coltar música, anuncis o textos llegits i

conferències, moltes de les quals trac-

taven sobre modernitats tècniques, com

ara la telefonia, la fotografia, l’aviació

o la construcció d’aparells de ràdio.

També hi havia xerrades que eren crí-

tiques d’esports com la boxa o el ci-

clisme i fins i tot s’informava cada dia

de les cotitzacions de la borsa. Eren

continguts servits per homes locutors o

per conferenciants, rapsodes, professors,

enginyers, mecànics o experts en qualse-

vol d’aquests temes que interessaven un

sector molt concret de la població: els ciu-

tadans benestants que no només podien

permetre’s el luxe de comprar-se un apa-

rell de ràdio, sinó també de pagar-ne el

seu cànon pertinent.

Enmig d’aquesta antena protagonit-

zada per veus greus i masculines, un crí-

tic de la revista que editava Ràdio

Barcelona a la dècada dels vint, Salva-

dor Raurich, va proclamar en la seva

columna al butlletí, la necessitat urgent

d’incorporar dones a l’antena de

l’EAJ-1, cosa que de fet ja passava en

altres estacions de ràdio que operaven

a Europa o als EUA.

A partir d’aquí i per moltes més qües-

tions d’índole comercial, els directius de

la primera estació de ràdio de Catalunya

obren les portes a les dones que, evi-

dentment, seran encarregades de fer

programes per a dones. Aquí comença a

gestar-se un format de programa de

ràdio que, evolucionat en el temps, en-

cara perdura en els nostres dies i que ha

acabat consolidant-se com un dels em-

blemes de la ràdio espanyola, el magazín.

El canvi va ser molt important, ja que

els dos primers anys de vida de Ràdio

Barcelona, era el periodista Joaquín

Arrarás, que després va ser correspon-

R E P O R TAT G E

L’essènciafemenina de la ràdio

La periodista

Sílvia Espinosa i

Mirabet, doctora en

Comunicació

Audiovisual per

la UAB, ofereix en

aquest article un

resum de la seva tesi

doctoral, Les locutores

de ràdio a Catalunya

1924-1939, fruit d’anys

d’investigació.

Aquest treball ha

permès no tan sols

donar a conèixer les

primeres dones

locutores de Catalunya

que van posar-se

davant dels micròfons

en aquells anys

convulsos, sinó també

demostrar la seva

aportació al mitjà

radiofònic.

Sílvia Espinosa

sal de guerra del bàndol nacional du-

rant la Guerra Civil, qui feia xerrades

adreçades a les dones a aquesta emis-

sora. Les responsables d’aquest impor-

tant canvi en una graella programàtica

molt senzilla i pràcticament de monò-

legs són un grup dones que col·laboren

a Ràdio Barcelona i que vénen de l’Ins-

titut de Cultura i Biblioteca Popular de

la Dona. Elles s’encarreguen d’un pro-

grama, tal com avui el continuem ente-

nent, dins d’una programació que mai

no n’havia assajat. Elles van fer de la

ràdio una finestra oberta al món per a

les oients que segurament representa-

rien el percentatge més gran de públic

dins la minsa audiència que tenia Ràdio

Barcelona als anys vint, atès que els

aparells de ràdio, cal recordar-ho,

eren caixes no transportables i

només unes poques famílies po-

dien mantenir-les. Les dones be-

nestants que s’estan a casa

escolten la ràdio (i les seves ser-

ventes també) i les dones que

parlen per la ràdio les volen amenitzar.

Per fer-ho han de combinar molts

continguts, de caire diferent, dins d’una

mateixa franja horària i sota un mateix

títol, la seva franja horària femenina,

que amb l’argot de l’època es coneix

93

CAPÇALE

RA D

ESEMBRE 2

009

Les primeres locutores, alsanys vint i trenta, canviarenles rutines de producció i elsformats del mitjà radiofònic

Maria Tersa, “fent antena” als estudis de Ràdio Lleida abans de la Guerra Civil. Foto: Arxiu Maria Tersa.

“Les locutores de ràdio a Catalu-

nya 1924-1939” és la tesi doctoral

de Sílvia Espinosa, doctora en Co-

municació Audiovisual per la

UAB. L’estudi, que ha sortit a la

llum després de quasi cinc anys de

feina, s’ha fet a partir d’una meto-

dologia qualitativa, basada en his-

tòries de vida. La investigació,

dirigida pel professor Armand

Balsebre, ha comportat més de

vuitanta hores d’entrevistes a cin-

quanta-quatre persones vincu-

lades a la ràdio d’entre 1924 i 1939.

Fruit d’anysde recerca

com la “sección femenina”.

Així, el 1926, a Ràdio Barcelona durant

la franja programàtica de tarda s’es-

trena la “sección de modas y temas

útiles”. Un espai presentat per la locu-

tora Maria Cinta Balagué, artífex

d’aquest primer programa variat dirigit

a les dones, que té el suport d’un grup

de col·laboradores fixes, especialistes

en temes diversos de l’univers femení

del moment i igual de conservadores

que la presentadora de l’espai. Balagué,

que era una dona culta que treballava

de secretària de direcció a l’Ajunta-

ment de Barcelona d’on fou la primera

dona funcionària, parlava de l’invent de

la ràdio i del seu programa en un article

que demostra el caràcter de l’espai i

posa de manifest quin és el paper de la

dona en la societat de l’època, i com la

ràdio intervé per mantenir-lo.

“La dona, la bona mestressa de casa,

que les seves peculiars obligacions l’all-

unyen del continu bullici de les diver-

sions mundanes, té un mitjà excel·lent

per recrear-li les oïdes i il·lustrar-la a

l’ensems, per enriquir els seus coneixe-

ments artístics i pràctics. I mentre li va

trametent ço que passa pel defora,

mentre Pompadour l’assabenta de les

Modes i, Georgette li explica temes

útils, i en Toresky amb el “Míliu” fa

riure els fillets que la volten, i mentre

escolta embadalida els diàlegs Gonzà-

lez-Miret o algun conte, o el Quintet li

fa sentir alguna escollida composició,

etc. Ella és a casa seva; ella cura

d’acabar aquell vestidet que el

nen ja li demana; ella treballa en

la labor que tantes ganes ha

d’acabar per lluir-la; ella prepara

amb il·lusió la robeta per a l’in-

fant que espera; ella, en fi, bo i aprofi-

tant el temps té uns al·licients a sa casa,

gaudeix, en una hora, de diferents as-

pectes que no trobaria perdent tota una

tarda. I a l’hora de sopar, en la pau de la

llar, reunida la família, preparant-se in-

teressada per la sessió del vespre, co-

menta la de la tarda: al marit no li han

calgut diaris per assabentar-se dels can-

vis.” (Radio Lot; Número 21,

1927:2)

Cada secció de la sessió radiofò-

nica dedicada a les dones tenia

l’estil de la seva col·laboradora.

Aquestes expertes eren dones

d’un alt nivell cultural i econòmic que

a més a més escrivien en revistes de

l’època dels mateixos temes dels quals

parlaven per la ràdio. Per tant, ens tro-

bem ja al 1926 davant d’un primer fe-

nomen de col·laboradores multimèdia

amb un cert prestigi mediàtic.

Per això no és estrany que l’estructura

del programa per a dones de Ràdio

Barcelona sigui molt semblant a la

d’una revista femenina, tan en

voga per aquells temps entre les

dones riques que eren, majorità-

riament, les que llegien als anys

vint. Maria Cinta Balagué, Salus,

és la presentadora principal de

l’espai, l’eix vertebrador sobre el qual

giren les emissions, i s’encarregava, per

exemple, de posar veu a les “composi-

ciones literarias de distinguidas escrito-

ras” en la secció del programa que es

deia “La Sección Literaria Femenina”.

Té l’ajut de la senyoreta Pompadour

R E P O R TAT G E

94

CAPÇALE

RA D

ESEMBRE 2

009

La història de la ràdio al nostre

país sempre s’ha explicat relacio-

nant-la amb noms d’individus, em-

presaris o tècnics, que foren

considerats els pioners. Això és

ben cert, però també ho és que la

comunicació que la ràdio establia

amb la seva minsa audiència, tan

important d’altra banda, es feia

sovint a través de veus femenines.

Algunes d’aquestes veus han estat

oblidades fins que aquesta recerca

les ha pogut recuperar i situar al

marc corresponent.

Per les locutores, treballar a la

ràdio era el seu únic modus

vivendi, cosa que no passava amb

molts dels locutors que tenia la

ràdio dels anys trenta a Catalunya.

Els homes locutors, en força casos

que sempre s’han verificat fora de

les emissores de Barcelona, on sí

que eren locutors en plantilla i,

per tant, professionals de la ràdio,

a més a més de col·laborar en la

seva emissora, tenien les feines

principals fora d’aquest mitjà, ja

que molts d’ells treballaven com

a advocats, actors, mestres o

escriptors.

Elles no. Les dones eren només

locutores, ja que la feina a la ràdio

era la seva única professió. Les lo-

cutores eren les veritables profes-

sionals de la veu, i si abans de

ser-ho havien estat actrius o can-

tants en fer-se locutores de ràdio

deixen enrere el seu pas pels esce-

naris, (no a Ràdio Barcelona) tal

com fa la gran Rosalia Rovira, de

Ràdio Associació de Catalunya,

castigada durament i empreso-

nada el 1939 pel govern de

Franco.

De professió,locutores

Els orígens del magazín radiofònic es deuen a les primeres dones que col·labo-raren amb Ràdio Barcelona

El 1926 ja hi havia col·labo-radores multimèdia -escrivienen revistes de l’època- amb un cert prestigi mediàtic

La “Sección literaria femenina”possibilitava que els mateixosoients llegissin els seuspoemes en antena

que s’encarregava de la secció

“Modas”, Georgette de temes útils i de

la senyoreta Maintenon a la secció de

“Ciencia domestica”.

Maria Cinta Balagué no era locutora

formal de la plantilla de Ràdio Barce-

lona, era una col·laboradora fixa i la

seva feina dins la franja horària feme-

nina era la mateixa que feia en Del

Caño, locutor oficial de l’EAJ-1 però

sense acotacions horàries. Aquesta és la

gran i l’única diferència entre la feina

del locutor i la d’ella. Mentre que Del

Caño exercia de presentador de conti-

nuïtat en qualsevol franja horària, tret

de la femenina, Balagué només “ac-

tuava” a les sessions per a dones que te-

nien lloc dos cops per setmana, a partir

de les sis de la tarda.

Una novetat veritablement important

que introdueix aquest primer magazín

és la possibilitat que els oients puguin

convertir-se en emissors per una estona

de les seves pròpies composicions lite-

ràries. La “Sección literaria femenina”

possibilita, “previa prueba de voz”, que

les oients que tinguin inquietuds literà-

ries puguin llegir els seus poemes en

antena per Ràdio Barcelona. Aquesta

és la primera vegada que hem pogut

trobar en la qual l’audiència de la ràdio

interacciona amb el seu mitjà i arriba a

canviar els rols clàssics del paradigma

de la comunicació de Laswell. En un

moment històric en el qual tots els teò-

rics de la comunicació coincideixen a

definir com d’audiència passiva, la

ràdio emet i el públic rep, les dones can-

vien les tornes i fan possible que al-

gunes receptores siguin emissores

només per uns instants. Ràdio Barce-

lona va innovar de la mà de les realit-

zadores amb una fórmula fins aleshores

mai vista, posant els micròfons a l’abast

de les oients.

El 1927 aquest programa per a dones

passa a anomenar-se “Radiotelefonia

femenina”. El nom és diferent i algunes

col·laboradores també, però l’estruc-

tura de seccions de contingut femení,

que són posades en solfa a partir de la

presentadora principal, Maria Cinta

Balagué, es mantenen.

Amb la “revolució” portada a terme

per Balagué dins la franja horària fe-

menina, sense voler-ho i sense ser

conscient del que la seva feina repre-

sentaria amb els anys, estem assistint al

naixement d’un gènere radiofònic que

els locutors, sobretot durant la post-

guerra espanyola, faran seu convertint-

lo en un dels més preuats dins la graella

programàtica de la ràdio franquista

juntament amb els concursos i els se-

rials; i en el qual les locutores ocuparan

un paper de partenaire, igual que va

passar a tots els altres terrenys socials

de la vida espanyola. Segurament per

això hom havia cregut, fins ara,

que les locutores de ràdio sempre

havien estat el “complement”

dels locutors, fet que en els anys

precedents a la Guerra Civil i a

Catalunya és totalment fals.

La feina que feren Balagué i les seves

col·laboradores, pioneres a les prime-

ries de Ràdio Barcelona, va deixar ben

establert que si la ràdio volia créixer

havia de dedicar espais de la seva pro-

gramació a les dones i, de retruc, possi-

bilitar que aquestes vegessin en la ràdio

95

CAPÇALE

RA D

ESEMBRE 2

009

Maria Cinta Balagué va fer una “revolució” al crear unnou gènere radiofònic, tot i no ser-ne conscient

Retrat d’Adelaida Òdena, locutora de Ràdio Reus. Foto: Arxiu Adelaina Òdena.

un nou camp laboral. I així va passar

uns anys més tard.

Sota l’empara del decret de 8 de de-

sembre de 1932, el govern republicà es-

panyol va regular la instal·lació d’emis-

sores de petita potència a tot l’Estat.

A Catalunya, a partir d’aquesta

norma, neixen deu estacions més de

ràdio. Es tracta d’emissores locals,

professionals i comercials que ope-

raran amb l’indicatiu EAJ: Ràdio As-

sociació de Catalunya, Ràdio Lleida,

Ràdio Girona, Ràdio Tarragona, Ràdio

Reus, Ràdio Terrassa, Ràdio Sabadell,

Ràdio Vilanova i la Geltrú, Ràdio Ba-

dalona, i Ràdio Manresa. En cada ciu-

tat, aquestes noves estacions de ràdio

ja arrenquen amb locutores davant dels

seus micròfons (en algunes tan sols

amb locutores) tret de l’emissora del

Bages, en què les primeres locutores de

ràdio no s’incorporen a la plantilla de

l’estació fins al 1941. Les primeres van

ser Maria Matilde Almendros i Mont-

serrat Calafell.

LA RÀDIO DE LA GUERRA

A banda de la importància de la feina

de les locutores en l’evolució progra-

màtica de la ràdio, les locutores dels

anys de la II República foren, en moltes

estacions, les úniques veus que els

oients escoltaven durant el final de la

Guerra Civil, ja que molts locutors van

haver de marxar al front o a l’exili.

Cal fer esment també que l’exili no fou

només un vedat masculí. Algunes locu-

tores de ràdio, com la periodista de

96

CAPÇALE

RA D

ESEMBRE 2

009

Mentre a la ràdio les locutores

aportaven una nova manera d’en-

tendre el mitjà, a la segona Repú-

blica un grup de persones lluitaven

per aconseguir una televisió pri-

vada en català. Aquell objectiu, que

no va reeixir, és el que explica el pe-

riodista Francesc Canosa en el lli-

bre República TV, la Catalunya de

la primera televisió (Dux Editorial),

que va presentar a finals de no-

vembre. El treball, fruit d’una in-

vestigació de set anys, ha permès

conèixer una història desconeguda

a casa nostra, com va ser l’emissora

que preparava la jove Ràdio Asso-

ciació de Catalunya.

Canosa –periodista, doctor de Co-

municació per la facultat de Comu-

nicació Blanquerna, on és professor

i editor de l’editorial Trípodos– ex-

plica com el 15 d’abril de 1931

Francesc Macià va signar el decret

que permetia a Ràdio Associació

de Catalunya emetre les vint-i-

quatre hores del dia. A més, estava

previst que l’Estatut garantís les

competències en comunicació per

a la Generalitat. La intenció era

emetre des d’uns terrenys de Vila-

decans i al projecte

s’hi van implicar di-

ferents sectors de

la societat, però

topà primer amb

els Fets d’Octu-

bre i després

amb la Guerra

Civil. “Aquella

televisió que

no va ser és

la metàfora d’una

Catalunya que aspirava a tot i es va

quedar sense res”, ha dit Canosa.

El somni frustratd’una televisió

Francina Boris, als estudis de Ràdio Girona el 1933. Foto: Arxiu de Francina Boris.

Ràdio Barcelona, Maria Carme Nico-

lau, també van haver d’exiliar-se als

darrers anys de la Guerra Civil.

Les noies que feien tasques de presen-

tadora de continuïtat, igual que ho

feien els nois, van trobar-se soles per

culpa de la guerra i van suportar amb

tota la professionalitat de la qual foren

capaces, el contingut de les respectives

estacions de ràdio. Ho feien amb por,

com recorda Francina Boris, locutora

de Ràdio Associació de Catalunya,

mentre sentien caure les bombes, si bé

també amb habilitat.

Elles eren les que anaven al Palau de

la Generalitat a llegir les proclames

que a través de les seves veus, el Co-

missariat de Propaganda adreçava als

ciutadans. Elles eren les que avisaven

del perill de bombardeig en l’etapa

més cruenta de la guerra, el final, i elles

eren també les que feien crides de so-

cors per antena demanant sang o

mantes, segons les necessitats dels hos-

pitals de les poblacions.

La Maria Tersa, locutora de Ràdio

Lleida i de Ràdio Girona fins al 1939,

encara reviu en la seva memòria la mú-

sica clàssica que ella alternava amb el

jazz a la ràdio i amb els avisos que les

institucions de la ciutat de Girona ha-

vien de difondre.” Triava els discos, els

posava els anuncis, feia la meva feineta,

pam, pam, pam. (...) La secretària del

director portava les notes que s’havien

de donar... Si venia algú l’anunciàvem,

si venia algun cantant, conferenciant,

una orquestra... l’anunciàvem. No era

difícil”.

Aquesta feina senzilla, que era la prò-

pia d’un locutor de ràdio, tasca per la

qual el gènere no es tenia en compte en

aquells moments republicans, era la

mateixa que feien a la ràdio la resta de

locutores que treballaven a Catalunya.

Durant la dècada dels anys trenta, les

dones locutores eren presentadores de

qualsevol franja horària de la progra-

mació de les seves estacions igual que

ho eren els locutors: reportatges, pro-

grames cara al públic, retransmissions

des de teatres, etc. L’única diferència

programàtica que establia el gènere du-

rant els anys precedents a la guerra era

a la programació esportiva, feta per

homes, i les sessions femenines, que

sempre eren presentades per dones. La

resta d’espais que s’emetien eren pre-

sentats pel locutor o la locutora que es-

tigues de torn, incloses les sessions

infantils i si podia ser, es feia antena en

parella per donar més color a les emis-

sions, fet que passava, normalment,

amb la lectura dels anuncis.

Quan els locutors van haver de marxar

per la guerra, les locutores buscaven

parelles masculines per enriquir l’an-

tena entre els nois que col·laboraven als

elencs teatrals que tenien les estacions

de ràdio, i quan això no era possible, les

noies locutores feien torns i omplien

totes les hores que les emissores podien

emetre, sempre a mercè de l’atzar d’un

bombardeig i de l’electricitat que fugia

de cop i volta.

Així doncs, assumint la precarietat prò-

pia de la guerra, les locutores de ràdio

catalanes segueixen al peu del canó

mentre les seves estacions continuen

emetent. És per això que tindran des-

tins molt diferents al final de la guerra

i quan els nacionals ocupen Catalunya.

El 1939 tot canvia i el nou règim fa “ne-

teja” a les emissores de ràdio. Algunes

locutores que ja hi eren abans conti-

nuen en antena fins que es troba el “re-

canvi” adequat, tal com passa a Ràdio

Sabadell amb Mercè Sorribas.

Algunes són empresonades com

li passà a Rosalia Rovira o a la

locutora Carmen Espona, una

jove substituta de Ràdio Asso-

ciació de Catalunya, que final-

ment canvià la ràdio pel bel

canto. Altres han d’exiliar-se, com

Maria Carme Nicolau, de Ràdio Barce-

lona. Algunes són rebaixades de

categoria si volen continuar a la ràdio,

com és el cas de la Francina Boris.

Altres locutores són “observades” fins

que poden ser apartades de l’antena

amb qualsevol excusa, com a Ràdio

Reus feren amb l’Adelaida

Òdena, i moltes senzillament

deixen de treballar a la ràdio,

com la Maria Tersa o la Núria

Fraire, de Ràdio Vilanova perquè

aquella “ja no era la seva ràdio”.

Algunes, però molt poques, poden

continuar davant de les emissions de les

seves estacions de sempre, canviant

l’idioma i essent vigilades de prop,

com ara l’Antolina Boada a Ràdio

Terrassa que s’acabarà jubilant a

l’emissora en què va treballar tota la

seva vida.

La presència preponderant a la ràdio

de les locutores de Catalunya

s’acaba després de la Guerra Civil

i la seva ja és tota una altra histò-

ria. Caldrà esperar a l’assenta-

ment de la democràcia per trobar

novament dones portant la veu

cantant a la ràdio (fora de consultoris i

espais femenins), tot i que la Maria Ma-

tilde Almendros, a la dècada dels anys

seixanta del segle XX, capitanegés Es-

paña para los españoles.

97

CAPÇALE

RA D

ESEMBRE 2

009

Excepte als Esports i a la Sec-ció femenina, a la ràdio de laSegona República els homes iles dones compartien micròfon

Després de la victòria dels na-cionals tan sols unes poquesdones segueixen a la ràdio,però en castellà i vigilades

En moltes ràdios catalanes a finals de la Guerra Civil tansols hi havia veus femenines.Els homes ereu al front

La professió dels fotògrafs del futur

només es pot entendre d’una manera

molt humil, reconeixent els riscos i les

possibilitats que esperen a aquest tipus

de pràctiques i que, d’alguna manera, ja

les trobem avui en la contemporaneïtat.

A partir d’aquí podem intentar esvair

algun obstacle.

D’entre les possibles pràctiques de la

fotografia documental, segurament la

que té més dificultats per mantenir-se

és la que té una funció testimonial, és a

dir, trobar-se al lloc i en el moment ade-

quats. Aquest tipus de fotografia no es

pot mantenir, en cap moment, al marge

ni del mercat ni del poder econòmic

que, és clar, ens afecten enormement.

Potser una petita diferència entre

aquesta funció i altres usos de la foto-

grafia és que, per la seva pròpia essèn-

cia, les pràctiques documentals viuen

en estat permanent de rebel·lió contra

les limitacions que els imposa tant el

mercat com els altres tipus de poder

que hi estan relacionats. Llavors, com

haurem de considerar la fotografia do-

cumental del futur?

Cap altre paràmetre de tipus tècnic és

realment determinant, sinó més aviat

els usos socials, les expectatives que la

societat té d’obtenir documents, histò-

ries interessants per entendre’s a si ma-

teixa i entendre el que està passant. El

documentalisme com a fotografia de

compromís d’un autor amb la realitat

ha de continuar sent això. Perquè

aquesta connexió de l’autor documen-

tal amb la realitat és el que, en primer

lloc, el defineix davant d’altres pràc-

tiques: una funció d’intermediació

entre realitats diverses i el públic que

no hi té un accés directe i que, necessà-

riament, continuarà fent des d’una ex-

plicació creativa. Perquè no hi ha una

altra manera de fer fotografia docu-

mental que des de la creativitat. La

creativitat entesa no com el fet de se-

guir el camí de les prèviament esta-

blertes pel sistema, sinó com el bon fer

fotogràfic, aquell que dóna la satisfac-

ció d’un treball personal que es posa en

marxa i al servei d’un objectiu, sigui el

que sigui. També, és clar, donant res-

posta a les necessitats, a l’expressió es-

tètica dels mateixos autors.

Herbert Marcuse, un dels últims repre-

sentants de l’escola de Frankfurt, deia

que allò que és bonic pertany a la imat-

geria de l’alliberament, que qualsevol

projecte polític de transformació –en

què necessàriament s’inscriu la foto-

grafia documental– ha de partir de la

bellesa, de la necessitat de les coses ben

fetes des d’un punt de vista estètic. En

aquest sentit, és interessant recordar la

connexió de les paraules de Marcuse al

seu llibre La dimensió estètica amb el

treball dels artistes a les avantguardes,

en què hi havia una clara postura de

servir a la societat a la qual pertanyien.

R E F L E X I Ó

La professiódels fotògrafsdel futur

El 31 d’octubre i l’1 de

novembre la Fundació

Universitària Martí

l’Humà de la Garriga

va organitzar les

jornades ‘Viure de la

fotografia al segle XXI:

tècnica, estil personal i

estratègies de

màrqueting”, en què es

va parlar del present i

del futur del

fotoperiodisme.

A continuació

reproduïm un ampli

resum d’una de les

conferències, la de

Pepe Baeza –redactor

en cap i editor de

fotografia del Magazine

de La Vanguardia– en

què aborda les

perspectives, a curt i

llarg termini, de la

fotografia documental.

Pepe BaezaWorld Press Photo

Per tant, el fotògraf documental del

futur només s’explica quan ens pregun-

tem quin futur espera a la fotografia

documental. Perquè està íntimament

relacionat, no ho podem separar. I el

futur de la fotografia documental

depèn absolutament del nivell de lli-

bertat i de democràcia, entès en un sen-

tit global i autèntic. És, per tant, una

qüestió política? Sí, ho és purament i

simple.

El futur de la fotografia documental és,

sobretot, una qüestió política que

afecta els documentalistes, ja que el seu

treball incideix en les possibilitats

d’ampliar aquests llindars de llibertat i

democràcia autèntica. Amb unes socie-

tats cada cop més dominades pel mer-

cat, més opaques en les grans

decisions que ens afecten a tots,

on cada cop més uns pocs deci-

deixen el destí de la immensa ma-

joria del món, la fotografia

documental serà pobra. En el

moment que hi hagi més espais de lli-

bertat, aquesta creixerà enormement.

En aquests moments, estem veient com

tot un seguit de circumstàncies afecten

la pràctica documental de la fotografia

en dues àrees principals com són la pro-

ducció i la distribució. És a dir, qui, com,

de quina manera i qui finança les pro-

99

CAPÇALE

RA D

ESEMBRE 2

009

A la imatge superior, un genet infantil a Mongòlia (Tomasz Gudzowaty, Yours Gallery / Focus Photo i Press Agentur). A la pàgina següent,a dalt, el World Press Photo del 2008, un agent durant un desallotjament a Cleveland (Anthony Suau, Time). A baix, tropes de rescatdurant un terratrèmol a Xina (Chen Qinggang, Hangzhou Daily).

En el moment que hi hagi més espais de llibertat, la fotografia documentalcreixerà enormement

La Fundació barcelonina Photo-

graphic Social Vision va organit-

zar per cinquè any consecutiu el

World Press Photo (d’on perta-

nyen les imatges que il·lustren

aquest article) que es va poder

veure al CCCB entre l’11 de no-

vembre i el 13 de desembre. A di-

ferència d’anteriors edicions, no

van trobar patrocinador i van

haver de posar, per primer cop en

cinc anys, entrades a la venda per

cobrir el cost de la mostra.

Efectes de la crisi

duccions de fotografia documental i

qui, com, de quina manera aquesta es

distribueix.

Comencem per la primera fase: la pro-

ducció, és a dir, com realitzem fotogra-

fies que siguin testimonis de diferents

aspectes en tots els seus camps possi-

bles. En aquest àmbit, sense cap mena

de dubte, sempre hi haurà dificultats

perquè qualsevol poder intenta evitar

veure’s al descobert. I les dificultats van

incrementar enormement a partir de la

guerra del Vietnam, quan els poders

van prendre nota i van avaluar d’una

manera taxativa les capacitats de la fo-

tografia per influir en l’opinió pública.

Aquesta tipus de fotografia té un

enorme poder de transformació si dis-

posa dels canals adequats i es posa al

servei de les causes adequades.

Per tant, la producció de fotografies

sempre serà un risc. I, a més, hi podem

afegir factors que, en aquests moments,

l’afecten de manera directa, com el blo-

queig del finançament. Qui finança la

fotografia documental, aquesta foto-

grafia transformadora, posada al servei

d’aquest projecte de democràcia? Com

l’afecta la censura? Doncs, d’una ma-

nera directa. Cada cop aquesta dificul-

tat és més gran i els fotògrafs que estan

sobre el terreny, als llocs de crisi, en són

conscients.

Hi ha també altres mecanismes de cen-

sura encoberta, com les lleis de privaci-

tat, de protecció d’espais públics i

privats. Tot no s’hi val, és clar, i calen lí-

mits, com en qualsevol pràctica. I els lí-

mits són, com sempre, la llibertat i els

drets de qui hi està al davant. Però no

oblidem que, a l’empara d’aquest criteri

i d’aquestes paraules tan boniques, es

produeixen situacions d’autèntic abús i

censura encoberta. Anys enrere Le

Monde va fer un registre d’algunes de

les fotografies que ja estan en les nos-

tres històries, que formen part del nos-

tre patrimoni visual i que, segons les

lleis recents –potser a França i en altres

països– a hores d’ara serien impossibles

de fer. Seguint determinades lleis,

imatges com la fotografia de la nena del

Vietnam cremada pel napalm o del ca-

dàver d’Aldo Moro al maleter del cotxe

estarien prohibides, serien il·legals, tant

pel que fa a l’obtenció com a la distri-

bució. Aquesta és, doncs, una manera

molt subtil de robar-nos i segrestar-nos

una part de l’accés a la realitat.

D’altra banda, tenim –d’una manera

molt més difusa i llançada per aquests

laboratoris d’idees (think tanks) neoli-

berals i ultraconservadors– uns codis

morals respecte a la representació de la

violència. Tot sovint es condemna la

violència real del món però, en canvi,

no consideren un risc per a la salut

col·lectiva que a Hollywood la major

part de la indústria de l’espectacle esti-

gui fent de la violència un element mor-

bós, de captació de públic. Sembla que

tot s’hi val quan es tracta de la indús-

tria de l’espectacle i de guanyar diners

amb aquestes representacions. Hi ha

sèries de televisió, com CSI, amb un ni-

vell de violència gairebé vomitiu, on

allò que se’ns ensenya frega l’insupor-

table i que simplement serveix per ali-

mentar una estratègia de negoci. Però

després no poden suportar la violència

real del món.

També tenim tot un plantejament d’una

part del pensament estètic que durant

els últims vint anys ha desqualificat, de

manera sistemàtica, les pràctiques do-

cumentals de la fotografia, fins i tot la

pròpia fotografia com a element de re-

gistre, de testimonialitat. Són unes de-

rives que sembla que, darrerament,

s’han corregit, si bé encara perviuen.

Una part del pensament estètic està re-

conduint aquest discurs tan exagerat,

no en els seus aspectes crítics, que han

estat molt positius, sinó en el fet de por-

tar a l’exageració la negació de la prò-

pia fotografia com una

possibilitat de llenguatge que en

un context adequat podia, al cos-

tat d’altres, servir per descriure

realitats i analitzar-les i, per tant,

transformar-les.

Sense cap mena de dubte, tots

aquests factors que hem comentat han

portat la fotografia a posicions de mi-

sèria comunicativa, gairebé a un autèn-

tic segrest de la possibilitat de

testimoniar el món amb imatges. Per-

què si pensem quina és la complexa, va-

riada i sovint terrible realitat del món i

veiem la possibilitat d’accés a tot això a

través de la fotografia, ens adonem que

estem ben lluny d’aplicar-ne totes les

potencialitats.

Fins ara pensava que, malgrat aquestes

dificultats, la funció era tan necessària

que sempre hi hauria alguns fotògrafs

que es recuperarien de tot plegat. Però

curiosament, quan el pensament estètic

afluixa la seva pressió sobre la foto tes-

timonial, són els fotògrafs els que ara

estan punxant. Jean-François

Leroy, director del Visa pour

l’Image, deia que enguany havia

notat una enorme baixada en la

qualitat de les propostes, dels

riscos, de tot. A nivell molt més

local que Leroy, i atès que sóc editor de

fotografia, jo també he detectat quel-

com de semblant. Estic segur que efec-

tivament la fotografia documental es

troba en un moment de crisi.

Respecte a l’aspecte de la distribució,

aquest és un camí molt més complicat,

perquè els mecanismes de distribució sí

101

CAPÇALE

RA D

ESEMBRE 2

009

Diferents factors han provocatque, en l’actualitat, la fotogra-fia documental se situï en posi-cions de misèria comunicativa

Hi ha sèries, com CSI, amb unnivell de violència gairebé vo-mitiu i, en canvi, es condemnenles imatges amb violència real

que estan a les mans de les organitza-

cions que tenen el poder. I realment

només un petit percentatge del poc que

es produeix respecte a la cobertura de

la realitat del món té repercussió pú-

blica. Per tant, el gran repte dels pro-

pers anys és la creació dels canals

adequats per a la fotografia documen-

tal, de quina manera farem que la foto-

grafia, com a testimoni, arribi a la gent.

Segurament no seran uns canals ade-

quats, com tampoc ho són en l’actuali-

tat, els circuits de l’art instituït,

excessivament elitista i minoritari, que

depèn d’entramats financers, de corpo-

racions amb interessos que van més

enllà d’aquesta funció. De la mateixa

manera, el col·leccionisme privat tam-

poc és la via de rescat, perquè és un

àmbit igualment minoritari i elitista

que, a més, condiciona els temes i els

punts de vista. I la funció documental

no admet condicionaments de punts de

vista més enllà dels seus autors. Tampoc

no serà fàcil que els mitjans de comuni-

cació rescatin la fotografia, ja que la

pressió publicitària, que és enorme, no

necessita documentar. Almenys els ma-

nuals diuen que els continguts docu-

mentals que aporten la realitat del món

seriosa i rigorosament no són una bona

companyia perquè la publicitat en la

premsa sigui eficaç.

Així doncs, per a la creació d’aquests

canals és urgent la implicació d’orga-

nitzacions democràtiques autònomes o

institucionals –incloent-hi les públiques,

per descomptat–, i per a això és neces-

sari que abans el conjunt de la societat,

guiat per les avantguardes del seu pen-

sament estètic, abraci allò visual com a

forma de pensament i li doni suport

efectiu, així com els canals i contextos

necessaris.

I quins són aquests canals? Un d’ells

són els grans portals, una assignatura

pendent. Malgrat que fa molts anys que

es diu que Internet és un suport neces-

sari, això que sembla tan fàcil no ho és

perquè, entre altres coses, la informació

ha d’estar en bones mans. Això vol dir

a les mans d’organitzacions responsa-

bles dels continguts que aboquen i que

siguin prou poderoses i creïbles com

perquè esdevinguin un referent.

Una vegada vaig llegir que al món hi

havia gairebé cent milions de blocaires.

Això no és res. Cent milions i res és el

mateix. Necessitem cinc, deu, vint grans

portals. Això és molt, però cent milions

no és res perquè es dispersen com una

gota de pluja en un toll, perquè no hi ha

mecanismes de control democràtic de

la procedència d’aquestes informacions

i no podem contrastar-les. Necessitem

un pacte de credibilitat molt més ampli

que no ens obligui a estar contrastant

cada informació que llegim, perquè

això és impossible, perquè ningú té el

temps ni la disposició d’ànim per fer-ho

constantment. Per tant, qualsevol argu-

ment en el sentit que el receptor, el lec-

tor, és responsable del que rep és una

pura fal·làcia, un engany. Hem de fer

una altra cosa molt més senzilla: gene-

rar grans portals creïbles que respon-

guin dels continguts amb els noms, les

trajectòries i les biografies dels qui els

formen. Això és un canal.

Un altre canal, sens dubte, són les múl-

tiples formes d’impresos, el paper en

totes les seves formes. No crec que el

paper s’hagi acabat. En qualsevol cas,

mentre el paper tingui futur no es pot

limitar a uns àmbits de distribució molt

més propers, més petits. No oblidem

que el paper és importantíssim atès que

a molta gent ens continua agradant. A

més, estudis recents demostren que a

l’hora de transmetre missatges persua-

sius, de fer publicitat, és molt més efi-

caç el paper que Internet.

Per tant, parlem d’organitzacions

democràtiques, autònomes, insti-

tucionals, però transparents en la

seva estructura i finalitats, que

ajudin a organitzar projectes,

donin suport a equips de treball,

ofereixin suport legal, material i simbò-

lic a grups de reporters amb projectes

interessants. És a dir, des dels orga-

nismes públics caldria alguna operació

de rescat, com a mínim al mateix nivell

que la dels bancs quan tenen algun

tipus de dificultat financera.

Per tant, quines característiques tindrà

el fotògraf documental del futur?

Doncs, les mateixes que ara, no hi

haurà gaire diferències. Haurà de tro-

bar-se al lloc i en el moment adequat,

amb tot el bagatge necessari en cultura

visual i no visual per poder interpretar

correctament l’esdevenir del que té al

davant. Haurà d’aplicar tots els discur-

sos d’anàlisi i transformació social, so-

ciologia, economia, ciència política. Tot

això ha d’estar vinculat a aquest tipus

de fotografia, perquè la fotografia no es

pot desvincular d’aquestes àrees.

Ha d’adaptar la tecnologia a

favor seu, perquè almenys, men-

tre no aconseguim una forma

avançada de socialisme, la tecno-

logia continua sent l’expressió de

les necessitats, dels designis del

poder econòmic.

Així doncs, no cal deixar que només les

grans organitzacions siguin les que

apostin pel documentalisme, sinó que

també han de fer-ho organitzacions

molt més horitzontals i democràtiques i

que entrin amb força en aquests nous

portals de referència de foto documen-

tal o de cultura documental a Internet.

R E F L E X I Ó

102

CAPÇALE

RA D

ESEMBRE 2

009

El gran repte dels propersanys és la creació de canals adequats per a la fotografia documental

Cent milions de blocs no ésres. Es dispersen com unagota de pluja. Necessitemcinc, deu, vint grans portals

Per això el fotògraf del futur, com el

d’ara, haurà de buscar la manera de

tenir presència social. Sense aquesta

presència, sense distribució, són estè-

rils tots els esforços de tants magnífics

fotògrafs que hi ha pel món. I haurà

d’analitzar clarament les fronteres de

superposició entre els territoris de l’art

i els del documental, sense que cadascú

en perdi l’essència. Sobretot serà, un

cop més, l’artífex d’unes peces perquè

es vagi renovant una visió del món. Mai

no tenim una visió definitiva del món

que ens envolta, sinó que hem d’anar

renovant-la i comprenent-la.

Vull acabar citant Antoine de Saint-

Exupéry que a Ciutadella –un llibre

magnífic, molt personal i estrany– diu

així: «Jo no visc de les coses, sinó del

sentit de les coses». Podríem dir que qui

controla el sentit de les coses, qui

controla el món, ho fa amb més facili-

tat. En aquest moment Bill Gates és el

primer propietari d’imatges del món,

algunes d’aquestes es troben en arxius

que no poden consultar-se perquè són

propietat privada. Hi hauria d’haver

una llei que obligués a fer pública la

consulta d’aquests grans arxius histò-

rics que, molts cops, són patrimoni de la

humanitat.

Per tant, el fotògraf documental del

futur haurà de tenir molt clar que la

seva visió i vocació és universalista,

que no ha de treballar per a una mino-

ria burocràtica i que haurà de saber

que la seva feina només té sentit quan

treballa per a tots, socialment.

I, per descomptat, no serà un aficionat.

La pràctica generalitzada de la fotogra-

fia, amb telèfons mòbils i altres petits

dispositius, està transformant el

pensament de l’ésser humà. Es

tracta d’una revolució brutal,

però amb tot, no pot ser que

aquesta funció documental esti-

gui a les mans de qualsevol, ja

que sempre hi haurà algun filtre

per tal que, fins i tot les imatges que

han estat preses per un aficionat, siguin

un referent de coneixement.

I aquest filtre és el focus on cal posar

la lupa, aquest filtre és qui selecciona

el treball d’un aficionat amb criteri,

mecanismes de control, de comprova-

ció i de seguretat.

105

CAPÇALE

RA D

ESEMBRE 2

009

Bill Gates és el primer propietari d’imatges del món i algunes es troben en arxiusque no es poden ni consultar

A la pàgina 87 a dalt, erupció del volcà xilè Chaitén (Carlos F. Gutiérrez, Patagonia Press/La Tercera). A baix, una família dels suburbisde Nova York (Brenda Ann Kenneally, The Raw File). A la pàgina anterior, a dalt, els Obama durant la campanya presidencial (Callie Shell,Aurora Photos/Time). A sota, camerins de la setmana de la moda a Delhi (Giulio Di Sturco, Agenzia Grazia Neri). A aquesta pàgina, unadona durant un desallotjament forçós d’un camp ocupat a Manaus, Brasil (Luiz Vasconcelos, Zuma Press/Journal A Critica)

Eren uns éssers especials. I vosaltres

m’entendreu. Gent nascuda per lluitar,

per inventar-se la seva pròpia vida, per

crear el seu propi estil (impossible de co-

piar, de transmetre, de convertir en lle-

gat), una manera massa peculiar de

treballar, d’entendre i aprendre la pro-

fessió, de practicar la fotografia i, sobre-

tot, el fotoperiodisme.

No tenien estudis ni els necessitaven. Ni

els volien comprar ni adquirir. És més, ni

tan sols se’ls podien permetre, pagar.

Però, no obstant això, entre ells parlaven

d’intrusisme, una paraula oblidada a la

nostra professió però que, en els temps

que jo era nen, i fins a jove, sí, fins a jove,

anava a llengües de tothom.

Em direu que viure de la fotografia,

quan només hi havia la fotografia, és a

dir, quan no hi havia una altra imatge a

part d’aquest document mig de paper

mig de cartró, en blanc i negre (“Emi-

lio”, em deia el pare, “la vida és de co-

lors però les fotos han de ser en blanc i

negre”), era ben fàcil. Després, la televi-

sió ho va complicar tot. Bé, tot no, fins

que no van sortir les imatges de les

meuques fent sexe als porxos de La Bo-

queria a El País, tothom mirava cap a

una altra banda; per tant, encara no ens

han eliminat, i tampoc el paper.

Ells, que consti, aquells paios que tenien,

com el pare, tota la paret, tota, del labo-

ratori a vessar de 100.000 telèfons; ells,

els qui passejaven les ungles de les mans

tenyides del marró del revelador; ells, ca-

paços d’aixecar-se feliços a les quatre del

matí per anar a un incendi; ells, com el

pare, capaços d’abandonar el diumenge

la taula familiar a les tres per anar-se’n al

futbol –quan a moltes llars encara no ha-

vien començat ni a dinar–, sentint la

dona dir-los: “Però, Carlos, tu què hi vas

a fer? A pintar les ratlles del camp?”; ells,

insisteixo, van ensenyar amb el seu exem-

ple, però mai, mai, van obrir un despatx,

una escola o una facultat.

Es consideraven periodistes, però res

més lluny de la realitat. Difícilment es

pot considerar periodista aquell que

tenia dificultats serioses per escriure un

peu de foto. Si hi havia gent, abans i ara,

que només serveixen per a això, ells eren

molt més. Eren, i això feia mal, i molt, als

seus diaris, als mateixos directors. Als

que manaven a les redaccions els empi-

pava no tenir-los sotmesos, tot i que gau-

dissin enviant-los allà on ni hi havia

notícia ni s’esperava, o maltractant el

seu material escollint la pitjor foto de

totes les que havien dut al diari. “Si no

volies que sortís publicada aquesta foto,

no l’hauries d’haver enviada, perquè te-

nies molts números que a aquest ximple

li agradés l’única foto que a tu no

t’agrada”, li deia l’oncle Manolo al pare

cada matí, quan veia, a les pàgines de

gravat al buit, el resultat de la seva atra-

fegada jornada. Per no ser no eren ni de

plantilla, no estaven en nòmina, eren

O B I T U A R I

El senyor Pacoo la crisi delfotoperiodisme

La mort, el passat

9 d’octubre,

del fotògraf

Paco Algersuari a

noranta anys d’edat

va deixar el

fotoperiodisme sense

un dels seus referents

més entranyables.

Durant mig segle

Alguersuari,

col·laborador de

l’agència EFE i d’El

Mundo Deportivo

des de 1955, va

immortalitzar els grans

esdeveniments

esportius. Va cobrir

vint-i-cinc edicions del

Tour i de la Vuelta,

vint del Giro i sis jocs

olímpics, per citar

algunes competicions.

El 1961 va aconseguir

el World Press Photo i

el 1985 l’Ordre

Olímpica del COI,

entre altres premis.

Emilio Pérez de RozasFotos: Arxiu familiar Alguersuari

simples col·laboradors. Per això van ser

els més durs de la nostra professió.

Si en parlo, d’Alguersuari, Merletti,

Brangulí, Bert, Campañà, Dimas, Pos-

tius, Valls, Sáenz Guerrero, Soteras,

Seguí, Pérez de Rozas i tants altres que

oblido, de ben segur, és perquè mai no

he conegut gent com ells. Van ser una

benedicció per a la nostra professió. Ho

van ser. I van ser, també, sí, els dolents

de la pel·lícula, els maltractats, els fills de

Tarzan, els solitaris. Però només ells eren

als llocs. Els periodistes, aquests que sí

que havien fet la carrera, no tenien ne-

cessitat d’anar als llocs on passaven les

coses. Trucaven a casa i qualsevol Pérez

de Rozas els explicava el que havia vist,

com era el lloc, la dimensió de l’incendi,

qui hi havia, qui havia mort, els ferits i

quant de temps van trigar a sufocar-lo. I

ells escrivien la nota. I l’acompanyaven

de la foto. I s’oblidaven de la signatura,

la signatura del fotògraf que sí que hi

havia estat. Mai un redactor que va voler

signar una nota es va oblidar de la si-

gnatura. La del fotògraf, tot sovint.

Per això eren d’una pasta especial. Per-

què els van obligar a viure al marge de la

llei. De la llei del periodisme, de la llei

de les redaccions, del sibaritisme de les

taules i les signatures. Per això continuen

havent-hi periodistes i gairebé ja no que-

den fotoreporters. Els que hi ha, o quel-

com de semblant, treballen per als

premis, per a Magnum, per a l’exposició,

per a les guerres. Ni surt a compte. Pitjor

encara, els mòbils i les minicàmeres di-

gitals han acabat d’enterrar-los. Ara

tothom es creu fotògraf.

UN CAÇADOR D’IMATGES

Una d’aquestes últimes bèsties

ens ha deixat fa uns mesos des-

prés d’acompanyar-nos durant

noranta anys. I quan dic bèstia,

dic bèstia! Un autèntic animal del

fotoperiodisme, un caçador d’imatges, un

rastrejador de notícies, un gladiador de

la carretera, un pare que, equipat amb

càmeres mediocres i un laboratori de

butxaca, de lavabo, va crear una família,

els fills del qual van engrandir-ne el co-

gnom; van fer, sí, millors fotos, més ní-

tides, de millor qualitat, que es mantenien

107

CAPÇALE

RA D

ESEMBRE 2

009

Paco Alguersuari amb un laboratori portàtil. Sempre va espavilar-se per superar els inconvenients. Foto: José Maria Alguersuari

“La seva obsessió era no perdre’s el moment, ser al llocadequat en el moment just. Aterra o enfilat dalt d’un escala”

en el temps, però, mai, mai, mai, van he-

retar-ne l’olfacte. Perquè era un olfacte

de gos caçador, de terrassà, de vividor.

De “caçavides”.

La vida de la gent d’aquesta mena, la

vida del senyor Paco, aquesta generació

de “l’arribar i moldre”, es dedicava, úni-

cament i exclusiva, al reporterisme. I els

importava ben poc on havien d’anar, en

quines condicions i què hi anaven a fer.

Com fer-ho formava part de la seva per-

sonalitat, de la seva manera de treballar.

I, en això, en això sí que hi havia distin-

cions, diferències. Per exemple, al senyor

Paco, li importava poc com fer-ho i, fins i

tot, el resultat final. La seva obsessió era

no perdre’s el moment, ser al lloc ade-

quat en el moment just. A terra o enfilat

dalt d’una escala. A peu o damunt d’una

Vespino. I, després, el resultat era l’ins-

tant, no si la foto estava ben enquadrada,

ben editada, enfocada o no, trepidada o

no, amb el diafragma correcte o la velo-

citat adequada. Ell segresta l’instant

(“l’instant decisiu”, que va definir Car-

tier-Bresson) i se l’enduia a casa. O al

vàter de l’hotel. O al cotxe. I, l’endemà, a

un altre lloc, a una altra cuneta, a una

altra escala. A la seva.

Deixeu-me que us relati alguns exemples

d’aquesta vida de guineu esquiva del se-

nyor Paco. Sí, ja sé que ho heu llegit a al-

tres llocs, però deixeu-me que em

repeteixi. Va ser un dels meus primers

treballs. Ni tan sols havia acabat Ciències

de la Informació a la Universitat de

Bellaterra, així en deien llavors (el 1972)

a la carrera de Periodisme. Feia feines de

secretari de redacció, si fa o no fa, a la des-

apareguda, meravellosa i satírica (com

gaudiríem ara amb l’“Olivergate”) revista

Barrabás, tot un èxit del periodisme

esportiu. I el meu cap i mestre, Alex J. Bo-

tines, em va dir un dia, sense més:

“Chavalito, viuràs una experiència insu-

perable. Te’n vas al Ral·li de Montecarlo

amb el Paco Alguersuari”. Jo, que havia

sentit molt a parlar dels Alguersuari per-

què a casa només es parlava d’ells –i, és

clar, del senyor Paco–, em vaig fregar les

mans i vaig pensar: “De puta mare: Mon-

tecarlo, cotxes, curses, un somni”.

Ha, ha, ha. Sí, sí, sí. El “Boti” sabia on

m’enviava. Jo, no. Res del que vaig veure

i vaig viure en aquell viatge s’ensenyava

(s’ensenya) a les facultats, però vaig

aprendre com si hagués fet un màster al

New York Times. O més, molt més!

Aquella mateixa nit em va trucar el se-

nyor Paco: “Chavalito”, i insisteix amb el

“Chavalito”, “m’ha dit l’Alex que véns

amb mi. Estigues demà a casa a les cinc

del matí”. A les cinc del matí? “Surto en

punt i ni per l’Alex m’espero”.

I allà era jo a les cinc del matí. Ni la

Palmira, ni la meravellosa Pal-

mira, la dona del senyor Paco,

s’havia llevat a aquella hora.

Però sí que hi havia uns amics

íntims de Pamplona del se-

nyor Paco, que s’afegien al

viatge perquè a l’Alguersuari li sortis-

sin millor els comptes. És a dir, per

compartir despeses. I jo allà, de júnior.

Després d’un munt d’hores de viatge i

més de deu entrepans, arribem a Mon-

tecarlo. I entrem a la sala de premsa

del ral·li per recollir les acreditacions.

No era fàcil, no, perquè, a més del seu

passi de pàrquing (imprescindible per

poder accedir als trams de la cursa), el

108

CAPÇALE

RA D

ESEMBRE 2

009

“Segrestava l’instant i se l’enduiaa casa. O al vàter de l’hotel. O al cotxe. I l’endemà, a unaaltra cuneta o escala. A la seva”

Un petit incident en una cursa de karts durant la dècada dels anys seixanta. Alguersuari va cobrir un bon nombre d’esports.

senyor Paco s’havia compromès a

aconseguir un segon cartellet per a

l’amo de l’hotel i així aconseguir aba-

ratir una mica l’allotjament.

Com aconseguiria una segona acredita-

ció? Ben fàcil: al maleter duia un im-

mens cartell de toros que s’havia fet

imprimir a les Rambles: El Viti, El Cor-

dobés i Louis Vagner. O una cosa així. És

a dir, el nom del cap de premsa del ral·li.

Quan el va estendre sobre la taula del

cap de premsa, aquell paio va al·lucinar.

I, és clar, li va donar un segon passi.

“Chavalito”, em va dir quan ens n’anà-

vem a dormir, “demà ens aixequem a les

quatre del matí. Els primers cotxes arri-

ben a les cinc, dalt de la muntanya”.

Collons, les quatre del matí! Ja sabia en

Botines, ja, què feia!

I a dos quarts de cinc ens en vam anar

cap a la muntanya. I arribem al cinquè

revolt. No cal ni dir que no hi havia ni

déu, que érem els únics a la muntanya. El

senyor Paco va obrir novament el male-

ter i va treure una immensa pancarta de

plàstic, impecablement feta, amb el logo-

tip de la marca de bugies Champion.

Va lligar la tanca a un arbre i em va fer es-

tendre-la i fer de pal a l’altre costat. És a

dir, la pancarta se subjectava, en ple revolt,

entre l’arbre i jo. I la movia a mesura que

arribaven els participants i traçaven el re-

volt davant del cartell que jo i l’arbre sos-

teníem. Tot il·legal, és clar. Després, la

setmana següent, vaig veure que alguna

d’aquestes fotos sortia a diverses publica-

cions espanyoles en anuncis titulats:

“Champion va ser a Montecarlo”.

I així vam anar fent fotos i més fotos a

diversos trams. Gairebé sempre amb

participants modestos, molts espanyols i

francesos. El senyor Paco, a les nits, es

tancava al bany de l’hotel i, gairebé a les

fosques, de manera molt, massa, caso-

lana, es passava hores copiant fotos. I al

matí següent ens presentàvem a la sor-

tida del tram a vendre-les als partici-

pants, els quals les adquirien encantats,

admirats de tenir-ne les fotos tan aviat.

Poc importava que als dos anys aquestes

fotos s’engroguissin. Eren, més que mai,

instantànies. És a dir, fotos del moment.

I així va fer el senyor Paco 32 ral·lis de

Montecarlo, 26 Tour de França, 20 Giro

d’Itàlia o sis edicions dels Jocs Olímpics.

Als jocs de Moscou es va endur fins i tot

una Vespino, com si fos el cartell de la

corrida del senyor Vagner.

El senyor Paco fou prodigiós. Un mestre

sense alumnes. Un home que va arribar

a enviar rotlles de fotos amb coloms mis-

satgers. Un bonàs a qui li queien els

coneixements, les picardies, de les mans, i

no tenia ningú al costat per collir-les. Per

això el “Boti” em va enviar a Montecarlo,

perquè veiés com treballava un dels mes-

tres del fotoperiodisme, del reporterisme

del segle passat. I cap allà me’n vaig anar,

sense saber que viatjava amb la família

Trap, amb amics, envoltat de queviures,

d’entrepans, de llonganisses, de tanques

il·legals i líquids de laboratori.

Aquest mestre va morir a mitjan octu-

bre. Ja us ho fareu, nens de les “unis”

que aspireu a ser editorialistes de t... no

heu conegut un dels més grans. Jo sí! Jo

li he subjectat la tanca de plàstic

de Champion i l’he ajudat a

vendre les seves fotos gro-

guenques. I, sense ser-ho, o ho

vaig ser, que coi!, puc dir que

vaig ser el seu fill. Perquè així

em sento. Vaig tenir, ja veieu, més sort

que vosaltres.

PD: Quan va morir el senyor Paco li

vaig enviar, és clar, un SMS al seu fill

Jaime i aquesta va ser la seva contesta-

ció, que comparteixo i que em va posar

la pell de gallina: “L’Internet, Emilio,

ha acabat amb el diferencial del talent,

de l’enginy i la determinació d’aixecar-

se a les cinc del matí. Així era el meu

pare. Així era el teu. Així eren ells, una

generació única, insubstituïble”.

109

CAPÇALE

RA D

ESEMBRE 2

009

Una aparatosa caiguda en plena carrera durant un Tour, als anys seixanta

“Fou prodigiós Un mestre sense alumnes. Un home que va arribar a enviar rotlles defotos amb coloms missatgers”

El 5 de novembre de 2008, el New York

Times (NYT) va imprimir 150.000 cò-

pies extra de l’edició d’aquell dia i, tot i

així, no va arribar a cobrir tota la de-

manda per part d’expenedors i públic.

N’hi ha que van aconseguir el diari per-

què havien matinat per accedir a les

instal·lacions del Times al número 620

de la 8a avinguda, entre els cèntrics car-

rers 41 i 42 de Manhattan. Les rotatives

van treballar fort aquell dia i fins al di-

vendres 8, quan centenars de milers de

persones es van abocar àvidament a la

informació en el clàssic format de

paper i tinta per saber-ho tot del succés

de l’any al seu país: la victòria presi-

dencial de Barack Obama.

Però no només es van exhaurir les “edi-

cions d’arbres morts”, com les ano-

mena Corey Kilgannon, que escriu la

columna “City Room” al NYT, l’edició

digital va assolir una xifra sense prece-

dents de 2,7 milions de visualitzacions

des d’ordinadors i aparells mòbils.

Avui, moltes persones guarden aquests

exemplars com un record preat, i altres

es van vendre a eBay per centenars de

dòlars. En una data històrica per als Es-

tats Units, el diari nacional de qualitat

més respectat del país va tenir també la

seva pròpia jornada plena d’optimisme.

Gairebé hom es podria imaginar la fa-

mília propietària del NYT des de 1896,

els Ochs-Sulzberger, proclamant un

“yes we can” davant les xifres de

vendes d’aquells dies en què un públic

ben divers, a cadascun dels cinquanta

estats, va sortir novament al carrer per

comprar el diari o per intentar aconse-

guir el del veí, si no hi havia més remei.

Es van veure centenars d’imatges de

gent lluitant contra les baixes tempera-

tures, amb tasses extragrans de cafè

entre les mans, i altres que fins i tot amb

les seves màquines d’afaitar esperaven,

amb $1,50 a la mà, el seu exemplar: van

ser dies bons per a la relació NYT-pú-

blic. Un canvi respecte als darrers anys,

però no un de durador, sinó més aviat

un parèntesi en una tendència de

vendes inequívocament a la baixa.

És cert que la recessió econòmica ha

colpejat el diari, amb tot, la crisi venia

d’abans. Avui deu més d’1,1 bilions de

dòlars (1,1 mil milions d’euros), els gua-

nys per ingressos de la publicitat estan

disminuint acceleradament i els accio-

nistes, inconformistes, exigeixen que es

prenguin mesures dràstiques: les seves

accions van perdre més de 60% del seu

valor només l’any 2008 i més de 80%

des del 2004. Per tot això, el passat oc-

tubre es va anunciar que retallaria la

plantilla en un centenar de periodistes,

cosa que suposa un 8% de la redacció

d’aquest prestigiós rotatiu. Cal destacar

que aquest diari compta amb 1.250 pe-

riodistes, mentre que cap altra redacció

als Estats Units supera els 750 redac-

tors.

P E R I O D I S M E A L M Ó N

El NYT i el futurde la premsanord-americana

El New York Times,

conegut com “la dama

grisa”, és l’únic rotatiu

de qualitat de tirada

nacional als Estats

Units. Darrerament

ha rebut nombrosos

premis i, gràcies a

la seva versió digital,

mai havia tingut

tants lectors.

El problema és que la

majoria no estan

disposats a pagar per

llegir-lo i el model de

negoci trontolla.

El seu cas és

paradigmàtic del

procés de canvi que

viu la premsa escrita

en aquest país, on el

debat sobre el present

i el futur dels rotatius

compta amb idees i

aportacions que es

poden aplicar a l’altra

banda de l’Atlàntic.

Lina María Aguirre JaramilloFotos: The New York Times

LA ‘DAMA GRISA’

No és fàcil parlar del New York Times

sense que soni exagerat, però és cert

que ocupa un lloc de preeminència en

el periodisme no només nord-americà

sinó internacional. Com diu l’expert

Paul Harris en un article publicat al set-

manari britànic Observer: “Se li ren-

deix culte entre la gent professional

com un centre de veritable periodisme

a l’antiga. Molts en miren amb enveja

els despatxos a l’estranger, la cobertura

de temes artístics i la unitat d’investi-

gació. El país progressista el considera

la seva bíblia, mentre que als conserva-

dors els encanta odiar-lo”. Anomenat

respectuosament la “dama grisa”, és

considerat l’únic diari de qualitat amb

una veritable xarxa de distribució na-

cional. Encara que l’USA Today arriba

també a tots els estats, no té el pes ideo-

lògic ni la influència del NYT. El Wall

Street Journal, malgrat la seva extensa

presència i vendre fins i tot més exem-

plars diàriament (2 milions) que el

NYT (1,6 milions), no exerceix l’atrac-

tiu generalitzat cap a un ampli públic

com el que té el seu competidor.

Enguany, el NYT va obtenir cinc pre-

mis Pulitzer, els de més prestigi als

EUA, completant-ne 101 en total, els

quals se sumen a una notable llista de

distincions des de la seva fundació el

1851. La seva edició digital és la més

popular de la premsa nord-americana,

amb 18 milions de visitants únics al mes.

En els últims anys el rotatiu ha guanyat

diversos premis Webby, que anualment

atorga un jurat especialitzat i el públic

als millors llocs web. El New York

Times ha estat distingit en les ca-

tegories de millor diari, millors

textos, millors pràctiques, millors

blocs, millor ús multimèdia. Mai

com avui aquest diari no havia

tingut tants lectors.

El problema per al NYT és que cada

cop un nombre menor dels esmentats

lectors està pagant pel privilegi de re-

bre’l cada dia a la porta de casa, i molts

menys per accedir a la seva edició en

111

CAPÇALE

RA D

ESEMBRE 2

009

El diari, que guanya premis i té 18 milions de visitants a la versió digital, acumula pèrdues i cauen les vendes

Façana de l’edifici del New York Times, de 57 plantes, situat al 630 de la 8a avinguda, entre els carrers 41 i 42 de Manhattan

línia des de qualsevol punt del món

amb connexió a Internet. El model de

negoci del diari és fràgil i ja s’han es-

coltat algunes veus de pànic. El 5 de

gener del 2009 va ocórrer quelcom

d’impensable mesos enrere: el NYT va

començar a vendre espai de la seva pri-

mera pàgina per a anuncis comercials,

cosa que ha estat interpretada com un

senyal de la gravetat de la situació eco-

nòmica de la companyia.

L’analista Michael Hirschorn va es-

criure a l’Atlantic Magazine (edició

gener-febrer 2009) que si el deute

continuava avançant al ritme que

anava, podria fer fallida aviat: “End

times” (que ve a ser “Temps finals”), va

titular. Michael Wolff, qui escriu sobre

mitjans a la revista Vanity Fair, va ad-

vertir que “no hi ha lloc aquí per a l’op-

timisme, no veig com pot realment

millorar la situació”. Fins i tot si els

Ochs-Sulzberger decideixen vendre el

Boston Globe, de propietat del grup, o

la seva participació a l’equip de beisbol

Boston Red Sox, com s’ha especulat,

aquestes vendes serien un “senyal de la

profunditat de la crisi, serien vendes

desesperades”, afegeix Wolff. Warren

Buffett, milionari, filantrop nord-ame-

ricà i un dels inversors més reputats in-

ternacionalment, va declarar el passat

2 de maig, durant la reunió d’accio-

nistes del seu grup Berkshire Hatha-

way, que encara que llegeix cinc diaris

al dia i li agrada la premsa, “no en com-

praria cap, a cap preu”. Considera que

“no tenen un model sostenible... poden

tenir pèrdues il·limitades... i no veig que

aquesta situació pugui canviar”.

Buffett no es referia explícitament al

NYT, però era inevitable relacionar-ho.

En l’últim any s’ha especulat sobre la

possibilitat de venda del diari. S’han es-

mentat, com a possibles compradors, el

rival, Rupert Murdoch (propietari del

canal de notícies Fox, el Times de Lon-

dres, Sky TV, el New York Post, el Wall

Street Journal, entre molts altres), l’al-

calde Michael Bloomberg i, fins i tot,

Google. En la mesura que la situació ha

assolit un nivell crític justament enmig

de la greu crisi econòmica mundial, la

companyia ha hagut de recórrer a algú

amb un portatalonaris gran per a un

préstec: Carlos Slim, el milionari

mexicà amb un gran empori en teleco-

municacions, qui ha autoritzat 250 mi-

lions de dòlars en una línia de crèdit

atorgada a través de les seves compa-

nyies Banc Imbursa i la Immobiliària

Carso. Un préstec pel qual el NYT paga

35 milions de dòlars d’interessos anuals,

més accions atorgades en forma de ga-

rantia que corresponen a un 6,9% de

participació en el New York Times Co.

Slim gairebé mai es refereix a les seves

inversions i és en general un home re-

servat, de manera que no es pot asse-

gurar exactament fins on arriba la seva

ambició amb aquestes operacions, si

més no, es parla sobre el seu possible

projecte de llançar-se a la conquesta de

més percentatge mediàtic nord-ame-

ricà. Slim ja s’ha fet amb el 18,3% d’un

altre tipus d’insígnia novaiorquesa, la

botiga de luxe Saks Fifth Avenue.

L’abril passat es va anunciar que l’em-

presari de Hollywood, expert en mit-

jans, col·leccionista d’art i música, el mi-

lionari David Geffen, havia ofert com-

prar una part del diari. L’inversor ja

havia provat d’adquirir, infructuosa-

ment, un percentatge del NYT a través

de Harbinger (un hedge fund,

fons d’inversió d’alt risc, que

tenia accions del NYT adquirides

en una compra hostil). Temps en-

rere, havia provat de comprar,

sense èxit, una part dels Angeles

Times. La seva nova oferta al NYT té

un altre caràcter: convertiria el diari en

una organització sense ànim de lucre,

seguint el model del St. Petersburg

Times, que és propietat de l’Institut

Poynter d’Estudis de Mitjans, entitat

educativa no comercial.

Segons el periodista Johnnie L. Ro-

berts, en un article publicat per la re-

vista Newsweek el 13 de maig,

Geffen havia fet l’oferta perquè

considera el NYT un tresor na-

cional que mereix ser preservat i

cita una font confidencial pro-

pera a l’inversor, que opina que

encara que ell esperaria que el diari

deixés alguns beneficis econòmics, “el

millor sistema per dirigir-lo seria fent

que la necessitat de pagar dividends o

ser rendible no fossin la màxima res-

ponsabilitat de l’operació del diari”.

Geffen es veu a si mateix com un nou

Nelson Poynter, qui va defensar fins a

la seva mort, el 1978, la indepen-

dència de la premsa i va idear el

model de propietat del St. Peters-

burg, les finances del qual no re-

porten problemes actualment i

manté un destacat nivell (aquest

any ha guanyat dos Pulitzer).

En una entrevista via web el 4 de maig,

Scott Heekin-Canedy, president gene-

ral de New York Times Co., va respon-

dre que la possible operació es va

examinar i va resultar ser més compli-

cada del que podia semblar, per la qual

cosa havia estat descartada. No obstant

això, la idea de Geffen la comparteixen

P E R I O D I S M E A L M Ó N

112

CAPÇALE

RA D

ESEMBRE 2

009

S’ha especulat amb la vendade la “dama grisa”, amb possi-bles compradors, com Robert Murdoch, i fins i tot Google

Diferents analistes apuntenque els diaris podrien convertir-se en fundacionssense ànim de lucre

Un canvi en la naturalesa jurídica els permetria rebre fons públics i privats, i també finançar recerques

altres persones. David Swensen, el cap

d’inversions de la Universitat de Yale, i

Michael Schmidt, analista financer, han

proposat que els diaris resolguin els

seus problemes econòmics canviant-ne

la naturalesa jurídica, convertint-se en

fundacions sense ànim de lucre, a l’estil

de les universitats privades de prestigi

del país. Això els permetria rebre fons

públics i privats deduïbles d’impostos,

finançar recerques i independitzar la

seva operació de les necessitats urgents

de cobrir despeses mitjançant vendes i

publicitat i, alhora, generar dividends

als accionistes.

Una primera objecció a la idea és la

norma legal, que prohibeix a les es-

mentades institucions abonar candidats

polítics o defensar propostes legisla-

tives. En la mesura que la posició d’un

diari davant d’aquests dos afers és part

de la seva agenda editorial i de notícies,

la idea no ha estat ben rebuda per re-

presentants dels mitjans i part del pú-

blic. Swensen i Schmidt consideren que

“seria una pèrdua menor”. En un arti-

cle al voltant d’aquesta qüestió publi-

cat el 28 de gener del 2008, “News you

can endow” (que ve a ser “Notícies que

vostè pot dotar”), una lectora comen-

tarista va dir que una alternativa seria

imposar el pagament general d’una “lli-

cència” de premsa, semblant al que es

paga al Regne Unit pel funcionament

de la BBC. Però com se sentiria un ciu-

tadà nord-americà de pensament pro-

gressista pagant aquest “impost” a

Califòrnia si sabés que una porció anirà

destinada a algun diari conservador

propietat del milionari Murdoch, per

exemple?

Catherine Mathis, vicepresidenta i por-

taveu del NYT, ha dit que tenen la si-

tuació sota control. Ha puntualitzat que

les seves línies de crèdit funcionen com

a préstecs renovables i ha emfatitzat

que l’única forma que l’estructura ac-

tual canviï és si la família propietària

decideix vendre, i aquesta ha declarat

que no pensa fer-ho. Segons Mathis, la

situació del NYT és millor que la d’al-

tres diaris del país, però exactament

què vol dir “estar millor” quan el pa-

norama general és tan problemàtic? Pel

que fa a números alarmantment ver-

mells, el NYT no està sol.

El grup Tribune, que comprèn el Chi-

cago Tribune, Los Angeles Times i uns

altres sis diaris, s’ha declarat en fallida.

En els darrers tres anys, els diaris es-

mentats i altres com el mateix NYT, el

Wall Street Journal i el San Francisco

Chronicle han fet reduccions dràs-

tiques de personal i pressupost. El nom-

bre de corresponsals nord-americans a

l’estranger va baixar en un 25% entre

el 2002 i el 2006, i només uns quants

diaris mantenen despatxos permanents

fora del país.

L’any 2008 va ser com una successió de

dutxes d’aigua freda: es van tancar

nombrosos llocs de treball i la disminu-

ció de plantilles va ser generalitzada.

Però el 2009 ha estat un bany de sang:

el 9 de gener, el Seattle Post-Intelli-

gencer va anunciar que, després de 145

anys, tancaria o es convertiria en un

diari digital únicament si no trobava

comprador en els seixanta dies se-

güents (no hi va haver comprador, així

que continua sent propietat del grup

Hearst i va abandonar definitivament

l’edició en paper). El 15 de gener, l’Star

Tribune de Minneapolis (fundat el

1867) es va declarar en fallida,

com també ho van fer el 21 de fe-

brer l’Inquirer de Filadèlfia

(1829) i el sensacionalista The

Daily News (1925), de la mateixa

ciutat. El Rocky Mountain News,

a Colorado, va sortir per última vegada

el 28 de febrer, poc temps abans de

complir el seu 150è aniversari. El 27 de

març va tancar la revista de negocis

Portfolio i aquell mateix dia, el Chris-

tian Science Monitor (fundat el 1908)

va imprimir la seva última edició diària

en paper per convertir-se en un setma-

nari en línia. En l’últim any havia reduït

la circulació a una mitjana de

55.000 exemplars. El 30 de març,

el Detroit Free Press, amb 120

anys de fundació, va reduir el lliu-

rament per subscripció a tres dies

la setmana i la resta de dies surt

als quioscos amb 32 pàgines. L’informe

de l’Audit Bureau of Circulations del

31 de març va revelar que en el semes-

tre octubre 2008-març 2009 els diaris en

conjunt havien perdut un 7% de circu-

lació respecte al semestre anterior.

Per la seva banda, el Washington Post

ha vist com en els darrers cinc anys la

seva mitjana de marges de bene-

ficis ha estat un 25% menor del

que havia estat en els últims

quinze anys. L’1 de maig es va

conèixer que havia perdut 53,8

milions de dòlars en el primer tri-

mestre de l’any i que els guanys

dels seus mitjans digitals s’havien reduït

un 8%. Un senyal de la situació deli-

cada del Post és que el 2 de juliol, la di-

rectora general, Katharine Weymouth,

va haver de cancel·lar la idea d’una

“reunió” entre alts funcionaris de la

Casa Blanca, legisladors i reporters del

diari amb representants d’alguns grups

113

CAPÇALE

RA D

ESEMBRE 2

009

L’Audit Bureau of Circulationsva revelar que els diaris en conjunt havien perdut un 7% de circulació

Els diaris nord-americans han baixat un 25% el nombrede corresponsals a l’estrangerentre els anys 2002 i 2006

Diferents rotatius com RockyMountain News de Colorado o la revista de negocis Portfolio s’han vist abocats a tancar

d’empreses, per a la qual el Post oferia

entrades per 250.000 dòlars (179.290

euros): el preu de tenir una xerrada pri-

vilegiada. Weymouth va enviar un cor-

reu electrònic dient que el full que

s’havia fet circular havia sortit del de-

partament de marxandatge, sense la

seva prèvia aprovació, i que no repre-

sentava la idea original; però el cas va

quedar exposat com una maniobra amb

tocs de recerca urgent d’efectiu per

part del diari.

El públic nord-americà ha vist també,

progressivament, la desaparició d’una

altra “institució”: el diari regional. Un

estudi sobre mitjans del 2008, de Fitch

Ratings Service, que proveeix assesso-

rament sobre inversions, prediu que per

al 2010 un nombre important de ciutats

al país “s’estarà acostumant a la vida

sense cap diari local/regional”. Com as-

senyala Rick Edmonds, un analista de

mitjans de l’Institut Poynter de Florida,

ja “ningú repeteix la màxima ‘llegeixi el

seu diari local, és la seva obligació cí-

vica’”. Aquest és un problema que

afecta la democràcia i la responsabili-

tat ciutadana? Jack Shafer, editor gene-

ral de Slate.com (propietat del

Washington Post), opina que no. Se-

gons un estudi del Centre de Recerca

Pew divulgat a principi del passat mes

de març, menys de la meitat dels en-

questats va dir que “perdre el seu diari

local significaria una gran pèrdua per a

la vida de la ciutat i de la seva comuni-

tat”. “Vaja”, diu Shafer, “estic segur que

si es posés a votació l’abolició dels diaris,

potser passaria en un munt de ciutats”.

Ell, un confés amant de la premsa que

paga subscripcions, amb els seus propis

diners, a quatre diaris, crida l’atenció

sobre els errors d’aquests: es repliquen

les mateixes notícies que, tot i que són

importants, no necessàriament tenen

una enorme rellevància per a la vida

personal del lector: des de l’enumera-

ció de bombardejos a punts de l’Orient

Mitjà a les mateixes receptes de què fer

amb les restes del gall dindi del sopar

d’Acció de Gràcies: “Aquestes histò-

ries no sobrecarreguen cap impuls de-

mocràtic”, opina.

I fins i tot quan els diaris fan la seva

feina a fons, quan s’han revelat casos de

corrupció, com les investigacions d’allò

que ha ocorregut a Illinois (on l’exgo-

vernador va pretendre vendre la cadira

del president Obama al Senat), el pú-

blic admira la cobertura periodística,

encara que no necessàriament genera

un gran moviment democràtic de

rebel·lió contra la classe política local;

de fet, les notícies semblen haver incre-

mentat l’apatia “i el cinisme” cap als

afers públics.

En un article del març a Slate, Shafer

adverteix que no creu que s’hagi de so-

breestimar el paper de la premsa ni in-

sistir que és un “bastió de la

democràcia”. La seva posició és una

contraresposta al deliri del moviment

que ha començat en els últims mesos

als Estats Units, en certa manera com

una campanya no oficial prorescat de la

premsa. S’ha parlat de beneficis tribu-

taris, s’han publicat alguns “obituaris

preventius” sobre la sèrie de títols que

surten de circulació, fins i tot s’ha parlat

de paquet d’estímuls com els que han

rebut els sectors bancari i automotor.

El senador i excandidat presidencial

demòcrata John Kerry va convocar el 6

de maig un seguit de sessions es-

pecials del subcomitè que presi-

deix sobre “El futur dels diaris”.

En la seva mateixa ciutat d’ori-

gen, Boston, Kerry és testimoni

de la situació d’emergència del

diari símbol de la ciutat, el

Boston Globe (132 anys), que avui dia

ha declarat pèrdues diàries d’un milió

de dòlars.

Una de les persones cridades a decla-

rar va ser Arianna Huffington, direc-

tora i cofundadora del Huffington Post,

lloc web de notícies creat com una al-

ternativa de pensament progressista a

la blocosfera amb una gran part

de continguts que consisteixen en

textos d’opinió per part de

diaristes que no cobren. Segons la

seva declaració, els grans canvis

en els mitjans es continuaran suc-

ceint com a resultat d’“una tempesta

perfecta de nova tecnologia, el sorgi-

ment de llocs de classificats gratis com

Craigslist, canvis radicals en els hàbits

de consum i el fort impacte que la crisi

econòmica ha tingut en la publicitat. I

no hi ha dubte que, mentre la indústria

continua endavant i veiem quines són

les noves regles del camí, caldrà una

gran dosi d’experimentació...

Però el que no ha funcionat –el

que no pot funcionar– és fingir

que els últims quinze anys no han

passat... El futur s’ha de trobar en

un altre lloc... Als motors de re-

cerca, als anuncis en línia. En el

periodisme ciutadà i els fons de funda-

cions per a la recerca. El futur és allà, i

si vostè no pot trobar el camí cap allà,

llavors no podrà trobar cap camí.”

Huffington no pensa a restringir

continguts mitjançant cobraments de

diners. En aquest sentit està d’acord

P E R I O D I S M E A L M Ó N

114

CAPÇALE

RA D

ESEMBRE 2

009

Un estudi sobre mitjans prediu que el 2010 haurandesaparegut un bon nombrede diaris locals i regionals

Per tot el país s’està donant un moviment que aposta fer-vorosament per una operacióde rescat de la premsa escrita

Segons el Centre de RecercaPew, menys de la meitat delsciutadans dóna importància a la pèrdua del diari local

amb l’expert analista en mitjans Jeff

Jarvis, autor del llibre What would

google do (“Què faria Google?”) i qui

ha definit una “economia interconnec-

tada”, en què es combinen models de

treball i de guanys de formats en paper

i electrònics. Ella afegeix: “Crec ferma-

ment en un futur híbrid on la premsa

tradicional incorpora els mètodes dels

nous mitjans (com ara la transparència,

la interactivitat i la immediatesa) i

aquests últims adopten les millors pràc-

tiques dels tradicionals (com el balanç

d’opinions, la precisió i el periodisme

d’investigació d’alt impacte). Aquest

futur híbrid inclou [productes] tant

sense ànim de lucre com amb ànim de

lucre”. Un exemple és el Fons d’Inves-

tigació recentment creat al Huffington

Post, que proveeix fons per a perio-

distes assalariats i altres freelance que

han perdut les feines, per tal que pu-

guin prosseguir els projectes de desco-

brir i escriure “històries importants”.

Huffington opina que l’objectiu del pe-

riodisme és “cercar la veritat” en lloc

de ser un “espai fictici de balanç dels

dos costats d’una història” i que, per a

això, els mitjans en línia són un bon

canal, atès que sovint escodrinyen ob-

sessivament un tema arreu de la Xarxa.

No obstant això, no queda clar fins a

quin punt la immediatesa febril dels

mitjans virtuals pot distorsionar de ve-

gades aquella veritat tan buscada. D’al-

tra banda, com es pot assegurar la

provisió suficient de fons per a

totes les persones amb una histò-

ria interessant entre mans? La

major part del Huffington Post

són temes obtinguts gratuïtament

pel lloc, o sigui que, inevitable-

ment, aquest grup de col·labora-

dors s’ha de buscar els ingressos en

altres indrets. Com traçar la línia de la

informació fiable i no fiable en aquest

escenari?

Cal afegir que, en la seva declaració, la

senyora Huffington va esmentar un

problema dels grans diaris nord-ameri-

115

CAPÇALE

RA D

ESEMBRE 2

009

El Fons d’Investigació del Huffington Post sufraga projectes d’investigació de periodistes en atur i freelance

La redacció del New York Times, inaugurada el 2007, no s’ha salvat de la crisi i ha vist com es feien retallades de personal

P E R I O D I S M E A L M Ó N

116

CAPÇALE

RA D

ESEMBRE 2

009

Times Reader

http://timesreader.nytimes.com/times-

r e a d e r / i n d e x . h tm l ? c ampa i g -

nId=34WXQ

Aquest és el diari del futur, segons el

NYT. Un servei per rebre el diari en

format digital, però no com si es trac-

tés d’un altre lloc web, sinó més sem-

blant al diari imprès, amb l’avantatge

que és més interactiu. El periòdic

també té la mirada posada en el des-

envolupament del lector electrònic

d’Amazon: el Kindle, la nova grandà-

ria del qual permet llegir els textos en

columnes més fàcilment i guanya pú-

blic. De moment ja ven subscripcions

per a Kindle per $13,99 (10€) men-

suals.

Idea of the Day

http://ideas.blogs.nytimes.com/

El periodista Tom Kuntz i altres edi-

tors de la secció “Week in Review”

recullen aquí una idea cada dia (com-

pletament diferents) i lectures web

recomanades sobre el tema. És concís

i alhora ric en contingut.

Talk to the Newsroom

Sessions en línia amb el personal del

diari, la majoria de les vegades de la

redacció, encara que també hi assis-

teixen alguns membres de l’adminis-

tració. Com que el fòrum és obert, se

sap que internament al diari les ano-

menen les sessions a “la cadira on et

fan un capbussó”.

Associació amb Linkedin

http://www.linkedin.com/static?key=p

romo_nytimes&trk=nyt_02&WT.mc_i

d=NYT-D-I-NYT-P-PM-LI7-ROS-

0908-NA&WT.mc_ev=click

El diari proveeix les notícies més

rellevants del sector dels negocis i la

tecnologia per a membres de la xarxa

social professional Linkedin.

Lens

http://lens.blogs.nytimes.com/?hp

Un bloc que funciona com a comuni-

tat fotogràfica, incentivant la partici-

pació del públic en una comunitat

virtual unida al diari. A més, inclou tot

l’arxiu de fotoperiodisme del diari.

Kitchen 4B

El New York Times sempre ha estat

bo en la secció de restaurants i crítica

gastronòmica. Últimament ha millo-

rat també la seva oferta de receptes.

Una de les millors seccions és

aquesta, que forma part de l’edició di-

gital del magazín i on Jill Santopietro,

xef i “tastadora de receptes” del diari,

mostra en menys de set minuts com

prepara plats a la petitíssima cuina

del seu pis (el 4B) d’un edifici de

Manhattan.

Times People

http://timespeople.nytimes.com/home/

about/

Eina gratuïta per ingressar a la comu-

nitat del NYT, compartir lectures, co-

mentaris, idees, recomanacions amb

altres persones subscrites, en forma

de xarxa social i fòrum de discussió.

Happy Days

http://happydays.blogs.nytimes.com/?s

cp=1&sq=new%20york%20times%2

0happy%20days&st=cse

En temps de crisi, què pot semblar

oferir un lloc per a “dies feliços”?

Aquest és un bloc dedicat a

històries que, d’una o altra ma-

nera, enalteixen, animen, aju-

den a pensar profundament en

la conquesta de la felicitat. Pot

sonar molt rosa, a l’estil nord-

americà, amb tot, s’ha convertit en un

punt de trobada de molta gent que té

quelcom d’inspirador per explicar.

Living With Less

http://projects.nytimes.com/living-

with-less

Un projecte per conèixer casos reals

de com viure amb menys diners. In-

clou material fotogràfic i un banc de

paraules amb què els lectors reflec-

teixen el seu estat d’ànim. El propò-

sit és que es converteixi no només en

una col·lecció de testimonis, sinó

també en una central d’idees i refe-

rència històrica sobre la recessió.

Estratègia digital

El NYT ha enfortit la seva reeixida edició digital amb materials especialitzats adreçats a públics dife-rents. Pel que fa al multimèdia, n’ha millorat tot el contingut; se’n destaca el disseny elegant i funcio-nal, així com l’excel·lent ús d’un dels seus grans recursos: l’arxiu fotogràfic. Aquí hi ha algunesiniciatives:

Compten amb blocs especialit-zats, comunitat fotogràfica,sessions en línia i provisió de notícies a Linkedin

117

CAPÇALE

RA D

ESEMBRE 2

009

Global Edition

Des de principi d’any, el NYT ofereix

l’alternativa d’accedir directament a

l’edició global digital, en col·laboració

amb l’International Herald Tribune,

diari de la seva propietat.

Conversations

http://www.nytimesconversations.co

m/?WT.mc_id=VI-D-I-NYT-AD-

FP-CONPH2-ROS-0409-NA&W

T.mc_ev=click

Converses amb diferents personatges

de l’actualitat nord-americana, majo-

ritàriament del món de l’art i la moda.

The Knowledge Network

http://www.nytimesknownow.com/

Aprofitant la creixent quantitat d’ac-

tivitats d’interès acadèmic disponibles

en línia, el diari ha decidit crear

aquest lloc web que funciona com a

directori triat de conferències, semi-

naris, tallers per seguir des de l’ordi-

nador. És útil perquè les institucions

que les organitzen les divulguin i per-

què el públic trobi l’oferta d’activitats,

tota en un mateix lloc i amb enllaços

directes.

Times Extra

Aquesta opció es troba sota la capça-

lera del diari i permet de veure im-

mediatament el material que és

complementari als articles: blocs, llocs

d’interès, enllaços triats.

The Frugal Traveler

http://frugaltraveler.blogs.nytimes.com

Un dels blocs més populars del diari

va començar l’any passat quan el pe-

riodista Matt Gross va decidir fer el

seu “gran tour” d’Europa amb un

escàs pressupost. Enginyós, ple d’ex-

cel·lents dades i comentaris, s’ha

convertit en un punt de partida per

viatjar independentment i intel·li-

gentment, sense haver de dormir a

l’aire lliure.

The Animated Life

http://scher.blogs.nytimes.com/

L’artista, pintor i cineasta experimen-

tal Jeff Scher presenta escenes ur-

banes que ell dibuixa i presenta en

format multimèdia. Un senyal artístic

del diari amb la seva ciutat.

Personal Tech

http://www.nytimes.com/pages/techno-

logy/personaltech/index.html

Abans es deia “Circuits”, avui és un

centre d’informació i assistència

sobre tecnologia d’ús diari, a càrrec

de l’expert David Pogue. Un dels seus

punts forts és que Pogue presenta el

seu material de manera que sigui ac-

cessible per a un ampli públic i, tot so-

vint, divertit. Inclou presentacions en

vídeo il·lustratives.

On The Street

http://www.nytimes.com/interac-

tive/2009/07/11/fashion/20090712-

street-feature/index.html

Com es pot parlar de la moda no-

vaiorquesa fora de les passarel·les? El

fotògraf Bill Cunningham recorre la

ciutat amb la seva bicicleta, amb la

seva càmera i explica setmanalment

les tendències del moment d’una ma-

nera poc convencional.

Schott’s Vocabulary

http://schott.blogs.nytimes.com/

Un nou bloc de Ben Schott, autor dels

cèlebres llibres Original Miscellany i

Almanac. Aquí descobreix i reinventa

usos de termes en anglès. Compta

amb una notable participació del pú-

blic i és la manera que té el diari

d’estar en sintonia amb les innova-

cions lingüístiques que sorgeixen es-

pontàniament.

TimesWire

En aquest lloc es troben, minut a

minut, les actualitzacions de l’edició

digital del diari. Funciona com un

agregador RSS, però amb un nivell

més gran de personalització (a la sec-

ció “Your News”) i inclou una eina

per opinar sobre el servei.

cans en els últims anys que és que

aquests han perdut oportunitats clau

per refermar la seva capacitat única de

vigilància i denúncia: “No ens oblidem

que la nostra cultura mediàtica va

fallar a l’interès general quan no va in-

formar adequadament (amb notables

excepcions) sobre dos grans temes dels

nostres dies: el desenvolupament que

va conduir a la guerra de l’Iraq i el

desastre financer.” A mesura que s’han

conegut més les gestions polítiques per

“justificar” les mesures antiterroristes i

la invasió de l’Iraq durant el govern de

l’expresident Bush, la manca de vigi-

lància als bancs, la lleugeresa amb la

qual es va deixar créixer el dèficit fi-

nancer i l’excessiu endeutament privat,

es constata que, en bona part, a la

premsa li va faltar exercir amb més

compromís la feina crítica investiga-

dora.

Tot i que Huffington i Jarvis són vehe-

ments en la seva oposició al fet que les

edicions digitals dels mitjans tinguin

continguts només accessibles mitjan-

çant pagament i aquesta semblava ser

la posició dominant durant un temps

del boom dels blocs i nous llocs web in-

formatius en línia, el cert és que

aquesta negativa radical està sent reva-

luada. Els avisos en línia, és clar, no ar-

riben a cobrir els costos operatius d’un

lloc digital. No va ser així en “els bons

temps” de fa uns anys i menys ara, quan

la crisi ha afectat el títol d’inversió pu-

blicitària també. Alguns experts indi-

quen que cobrar per determinats

serveis pot donar valor afegit al mate-

rial i incidir en el seu poder d’influèn-

cia. A més, hi ha alguns exemples

eloqüents: el Financial Times i el Wall

Street Journal han introduït models de

subscripció en línia que els han fet més

independents de la publicitat impresa.

Segons càlculs d’ambdós diaris, aquest

any els ingressos per cobraments en les

respectives edicions digitals represen-

tarà un 19% de guanys. John Ridding,

director executiu del Financial Times,

diu que se sent, a diferència de molts

dels seus col·legues, “optimista pel fet

que els mitjans poden tenir èxit a l’hora

d’obtenir beneficis de les operacions en

línia, encara que hi ha d’haver una bar-

reja de fonts d’ingressos que inclogui

contingut de pagament”. El Financial

Times està treballant per treure millor

profit al baix cost de publicar digital-

ment, la qual cosa li permet oferir nous

serveis, incloent-hi, per exemple, el

China Confidential, llançat a principi

de març i disponible només mitjançant

subscripció: “Els costos de distribució

són pràcticament zero, així que podem

crear continguts especialitzats que

s’adrecin a nínxols digitals”, afegeix

Ridding.

Hi ha qui es pregunta si és “més fàcil”

per a publicacions especialitzades com

el Financial Times i el Wall Street Jour-

nal (un milió de subscriptors en línia, el

nombre dels quals va augmentar un 7%

fins i tot durant el desolador any 2008)

o el setmanari britànic The Economist,

cobrar per alguns dels continguts. Què

passaria si altres diaris dirigits a un pú-

blic més ampli fessin el mateix? Es dis-

cuteix sobre això, però es pot dir que si

un diari ofereix realment un material

únic, genuïnament multimediàtic, po-

dria aconseguir que algú que, a tall

d’exemple, està disposat a pagar 15 cèn-

tims per enviar un missatge de text des

del seu telèfon mòbil o 0,99 cèntims per

una cançó a iTunes pugui pagar una

cosa semblant per descarregar un arti-

cle al seu ordinador. El repte és de-

mostrar realment que el material s’ho

val (i amb un mètode fàcil i segur), per-

què ningú no vol necessàriament des-

posseir-se dels seus diners per llegir les

mateixes notícies que abunden

gratis a la Xarxa.

Henry Luce, cofundador de la re-

vista Time, sempre va menystenir

la idea de publicacions completa-

ment obertes que comptaven

només amb la publicitat com a

font d’ingressos. Va dir d’aquesta fór-

mula que era “avorrible moralment i

econòmicament contraproduent”, ex-

plica Walter Isaacson al seu estudi

“Com salvar el seu diari”, publicat en

una sèrie de Time al febrer passat. Luce

opinava que el bon periodisme reque-

ria que el primer deure d’una publica-

ció fos cap al seu públic, no cap als seus

anunciants. Isaacson confessa que ell,

“un addicte a les notícies”, va cancel·lar

la seva subscripció al New York Times

perquè “si al diari no li semblava ade-

quat cobrar pels seus continguts en

línia, em sentia com un ximple pagant

per l’edició impresa”.

Llavors, justament quan la crisi econò-

mica i la noció d’informació oberta i

lliure estan en auge, ressorgeix la

idea alternativa dels micropaga-

ments. “Estic esperant que en-

guany vegem el naixement

d’una vella idea audaç... que les

organitzacions mediàtiques

rebin pagaments per part dels usuaris

pels serveis que els proveeixen i el pe-

riodisme que fan”, escriu Isaacson. El

web, segons ell, es va quedar atrapat a

la xarxa que “tot ha de ser gratuït”. La

manca de previsió de determinats dia-

ris, que van fer tard el salt digital –en

bona part perquè van desestimar-ne la

importància– els va fer obrir les portes

de bat a bat sense calcular adequada-

ment el seu pla de futura supervivència.

P E R I O D I S M E A L M Ó N

118

CAPÇALE

RA D

ESEMBRE 2

009

Alguns experts indiquen quecobrar per determinades infor-macions a la Xarxa pot donar un valor afegit al material

És més fàcil cobrar pels contin-guts en publicacions especia-litzades com el Financial Timeso el Wall Street Journal?

A més, és difícil tornar enrere en aquest

camp: com restringir sobtadament un

contingut que abans era gratuït? El ma-

teix NYT es va equivocar amb la deci-

sió de cobrar per l’accés als articles dels

seus columnistes més destacats, el ser-

vei “Times Select”, que va ser abolit

després d’una pobra recepció. Isaacson

jutja que el problema no va ser el fet de

cobrar, sinó que en fer-ho el diari va

transmetre la idea que valorava més les

opinions dels comentaristes que tot el

treball intens de periodisme que fa.

Alguns mitjans van respondre pobra-

ment a l’impacte real d’Internet, se sen-

tien còmodes amb un model tradicional

que encara era fort i rendible a princi-

pis dels anys noranta i van pensar que

n’hi hauria prou a tenir una rèplica en

línia d’alguns textos i fer “maquillatge”

digital. Van pensar que era només qües-

tió de disseny. Clay Shirky, expert ana-

lista d’Internet, escriu des de fa temps

sobre el futur de la premsa. Al març,

quan la llista de fallida i tancaments de

diaris semblava no tenir fi, va publicar

un assaig que va captar l’atenció a la

Xarxa. Una de les primeres observa-

cions és que, en no pocs casos, els edi-

tors es van preocupar de “protegir el

vell model de les seves organitzacions”

en un entorn molt diferent. En lloc d’in-

novar, van optar per una actitud defen-

siva i avui, en veure com cauen els seus

col·legues, demanen una fórmula mira-

culosa que els salvi, exigeixen saber què

funcionarà en substitució del sistema

tradicional de premsa, a la qual cosa

Shirky respon: “Res”.

Res tret d’un atrevit pla d’experimen-

tació. “És el moment d’unir-se a la re-

volució... Amb les velles economies

destruïdes, les organitzacions fetes per

a la producció industrial han de ser

reemplaçades amb estructures optimit-

zades per a la informació digital. Cada

cop té menys sentit parlar de la indús-

tria editorial [impresa] perquè... la in-

creïble dificultat, complexitat i cost de

publicar alguna cosa ha deixat de ser un

problema”. Shirky és, no obstant això,

optimista. El futur de la premsa no ne-

cessàriament sembla dependre del

futur dels diaris tal com s’han conegut

fins ara. La seva idea, com la d’altres

veus que anuncien la revolució que ja

va arribar, és que és el moment d’obli-

dar-se de salvar els diaris i de concen-

trar els esforços a trobar les millors

maneres de fer un bon periodisme en

l’era digital.

Sigui com sigui, el cert és que les jerar-

quies s’han sacsejat, si bé alguns expe-

riments ja reeixits mostren que un

model versàtil de negoci sumat a la in-

novació periodística poden navegar bé,

fins i tot en les condicions crítiques

d’aquest final de dècada.

I on deixa tot plegat la “dama grisa” de

la premsa nord-americana? Una mi-

rada a la façana ens dóna algunes idees:

57 plantes s’alcen 319 metres sobre el

carrer. Cilindres de ceràmica aprofiten

la llum solar per a l’optimització ener-

gètica, seguint els principis d’arquitec-

tura biosostenible. El disseny de

l’arquitecte Renzo Piano dóna gran-

diositat i elegància a aquest edifici inau-

gurat el novembre de 2007.

L’actual seu del diari es considera

l’aportació més important al pai-

satge de Manhattan dels últims

deu anys. Avui, la companyia

només té la propietat d’un 58%

de l’edifici i les oficines s’han utilitzat

com a garantia en la tramitació de pré-

stecs. El diari ha viscut una eufòria més

breu que la popularitat optimista del

president Obama, però encara gaudeix

d’un capital valuós d’experiència, repu-

tació i creativitat. El repte és assegurar-

se que, en el futur, l’únic sostenible que

quedi del New York Times no sigui el

seu edifici ni el seu nom, només un re-

cord en el paisatge novaiorquès.

119

CAPÇALE

RA D

ESEMBRE 2

009

Paradoxalment la seu del NYT és biosostenible però el negoci de la premsa trontolla

Analistes d’Internet demanenoblidar-se de com salvar elsdiaris per concentrar-se a ferbon periodisme en l’era digital

Fa gairebé un segle que el rigor, l’ètica

i la investigació s’erigeixen com a prin-

cipal consigna per explicar una història

a la Journalism School of Columbia

University, a Nova York. No en va, és la

llar dels premis periodístics més presti-

giosos del món i el somni del periodista

hongarès, Joseph Pulitzer, que va emi-

grar als Estats Units per lluitar a la

guerra civil i va acabar sent un magnat

de la premsa nord-americana, a cavall

dels segles XIX i XX.

Abans de morir, l’any 1911, Pulitzer va

deixar diners al seu testament per obrir

la que hauria d’haver estat la primera

escola de periodisme del món. A Mis-

souri havien cregut abans en el seu pro-

jecte i, el 1908, posaven en marxa la

Missouri School of Journalism. L’any

1912 es van matricular el primer cente-

nar d’alumnes de l’escola de Perio-

disme de la Columbia, a Nova York,

una de les tres úniques escoles per a lli-

cenciats, a tot el país, juntament amb la

de la City University of New York

(CUNY) i la de Berkeley, (Califòrnia),

amb un programa específicament enfo-

cat al Periodisme.

Als Estats Units, hi ha més de tres-

centes universitats amb programes de

llicenciatura i postgraus de Comunica-

ció i Periodisme. “Però només tres fem

Periodisme pur al 100%. Molts depar-

taments imparteixen Comunicació de

masses. Estudien la teoria, que inclou

periodisme, evidentment, propaganda i

missatges de la societat democràtica,

però no preparen els alumnes per a la

pràctica i la comprensió del periodisme,

en el sistema mediàtic actual”, explica

Victor Navasky, professor de l’escola de

Periodisme de la Columbia i exdirector

del New York Times Magazine i del set-

manari The Nation, el més antic dels

Estats Units. “Es fa difícil generalitzar,

si bé la principal motivació de la majo-

ria dels nostres alumnes no és guanyar

diners. Vénen per aprendre a escriure i

difondre informacions, i ser part de la

comunitat de mitjans de comunicació

en una democràcia social. L’únic canvi

que s’està donant, els darrers anys, és

que cada cop n’hi ha més preparats per

emprendre el seu propi negoci. El món

en línia fa que molts s’interessin a crear

una empresa ells mateixos, de vegades,

partint del seu bloc”, explica Navasky,

un veterà a l’escola on l’Andrea Agui-

lar va guanyar una beca l’any 2003.

El programa acadèmic de l’escola de

Periodisme de la Columbia ofereix dos

màsters: el de Ciències, que dura deu

mesos; i el d’Arts, de nou mesos. En

aquest darrer, l’Andrea va tenir el pri-

vilegi d’endinsar-se fins a les profundi-

tats d’aquella veritat que persegueix

l’excel·lència periodística. D’on ve la

contaminació d’un periodista?, quin és

el raonament per entendre una estadís-

tica?, quines preguntes esperem que

P E R I O D I S M E A L M Ó N

Universitarissota la batutadels Pulitzer

L’optimisme del país

on creuen en

el possible irradia

també les aules on

es preparen futurs

periodistes.

Però la irrupció, veloç

i sense fre, d’Internet i

la fallida del coixí

publicitari que

els mitjans van fer

mecenes de

la informació

ha posat deures

a les universitats

de Periodisme.

Cal integrar els

principis fonamentals

de l’ofici en els nous

contenidors que

la tecnologia ha creat

i formar íntegrament

professionals

autònoms.

Carme EscalesFotos: Arnau Bach

ens contesti una fotografia?, quines de-

duccions són legítimes per fer-se-les un

periodista? “L’aprenentatge és dolorós.

Entregaves un perfil llest per publicar i

te’l tornaven esquarterat. Aprens mol-

tíssim”, confessa la periodista per a qui

aterrar als Estats Units amb una beca

de la Columbia “va ser un somni. És la

gran entrada al país perquè una mino-

ria, tal vegada insignificant, però una

elit molt potent t’explica moltes coses

dels Estats Units. Alimenten el teu sen-

timent crític. Venia a classe un jurista a

explicar-nos què són les evidències le-

gals i les evidències mèdiques, quines

proves en un judici valen com a prova i

quines no. Un catedràtic de Psicologia

ens parlava dels processos de deducció.

Fer un màster aquí significa un salt qua-

litatiu. A part de les expectatives labo-

rals, volia formar-me”, afirma.

“Ensenyar com explicar una història

és la raó de ser de la nostra escola. Hi

ha d’haver una història com a fona-

ment per construir el relat”, explica

Ernest Sotomayor, assistent del dega-

nat de l’Escola de Periodisme de la

Columbia en la seva borsa de treball.

Segons les seves dades, “fa cinc anys,

un 35% dels alumnes de postgrau en-

traven a treballar en un mitjà de co-

municació, l’endemà de la seva

graduació ja fos de pràctiques, amb

una beca o amb un contracte a temps

complet. Al maig del 2009, van ser un

63% dels postgraduats els que varen

trobar feina”. L’explicació, tenint en

compte el context de crisi al qual no

és aliè el mercat laboral de la

nostra professió, al país

d’Obama, és que, “encara que

moltes plantilles s’han reduït i

alguns mitjans han tancat, d’al-

tres, de la mà d’Internet, han

augmentat les seves ofertes de feina o

han posat en marxa nous mitjans”, ar-

gumenta Sotomayor. Això sí, oferint

sous segurament molt inferiors al dels

llocs de treball perduts.

“Nosaltres intentem que l’estudiant

aprengui moltes tecnologies multimè-

121

CAPÇALE

RA D

ESEMBRE 2

009

“Cada cop hi ha alumnes més preparats per emprendreel seu propi negoci”, diuen ala Universitat de Columbia

Façana de la biblioteca de la Universitat de Columbia (Nova York), seu dels premis més prestigiosos de la professió.

dia i faci un curs sobre models de ne-

goci per a periodistes, també com a em-

presari. Assumim que pocs dels nostres

alumnes seran contractats per una gran

organització periodística tradicional,

més aviat hauran de treballar com a

freelance o emprendre el seu propi ne-

goci, creant la seva organització inde-

pendent”.

Aquestes reflexions de David Klatell,

catedràtic d’Estudis Internacionals de

la Columbia, apunta les tendències que

en els darrers anys estan modificant els

programes d’estudis sobre Comunica-

ció de les universitats nord-americanes.

A l’Emmerson College de Boston, Em-

manuel Paraschos, que dirigeix el depar-

tament de Periodisme, explica que ells

van ser “dels primers departaments a ini-

ciar una convergència del currículum, el

2001, i ara la major part dels departa-

ments ofereixen un programa que com-

bina tècniques tradicionals amb noves

tecnologies mediàtiques. Alguna cosa

se’ns està demanant, quan tots els estu-

diants tenen un iPhone”.

La Carlota Fluxà, una menorquina que es

va llicenciar a la Complutense de Madrid

i que un dia va apuntar-se una convoca-

tòria de les beques Fullbright del taulell

d’anuncis, als estudis de Tele 5, on treba-

llava, va acabar participant de la tecnolo-

gia punta d’universitats com l’Emmerson

College. “Tot era molt i molt pràctic. Te-

nies ordinadors a les aules amb tots els

programes d’edició. Sorties a buscar una

història i l’editaves i la comentaves a

classe. La riquesa en mitjans i la infraes-

tructura eren al·lucinants. Hi havia estu-

dis de producció de televisió sencers per

a nosaltres. A més, t’animaven a partici-

par en la producció de petits programes

que després s’emetien al canal de la Uni-

versitat. O a la ràdio d’Emerson, la

WERS, que és pública i una de les més

populars de Boston”, recorda la Carlota

d’aquell any 2002.

“Amics que estaven en altres universi-

tats nord-americanes també ho deien.

El que més es valora és la pràctica, la

iniciativa, sortir i fer, crear, pro-

duir. No li presten atenció a la

teoria, a la història, a l’estruc-

tura… Encara que de vegades

tenia la sensació de ser en una es-

cola d’estrelles de televisió. Els

companys, en alguna de les

poques classes teòriques, no estaven

preparats en història, sociologia, mè-

todes d’investigació. Però potser és per-

què l’Emerson té més fama de preparar

periodistes per a televisió”, afegeix

Fluxà, que ara treballa per al Wall

Street Journal editant continguts en

castellà que envien a setze països llati-

noamericans. “A Espanya tot és molt

més difícil, més burocràtic, no hi havia

diners per a res i al final mai no passava

res. Recordo dos anys fent fotografia

sense tocar una càmera ni trepitjar un

laboratori. Aquí és com si ho tinguessin

tot”, afirma.

EINES I MOTIVACIÓ

L’opinió de la Carlota, la comparteix

també el professor de Periodisme Digi-

tal de la Universitat Rovira i Virgili i a

la UOC, David Domingo. Ho va com-

provar des de l’altra banda de la taula.

Del 2006 al 2008, se’n va anar a Iowa, a

substituir una professora de Periodisme

que se n’anava a fer investigació per

Europa. “El context universitari dels

Estats Units és molt engrescador, per-

què donen moltes facilitats. Si volíem

crear un portal de notícies amb els

alumnes, et facilitaven de seguida un

servidor i un programari, estaven en-

cantats. Tenen una idea molt diferent

de la innovació. Allà s’hi llancen, sobre-

tot empreses que col·laboren amb les

universitats, una cosa que aquí no passa,

i és una llàstima la poca sensibilitat de

les empreses d’aquí per invertir en la

P E R I O D I S M E A L M Ó N

122

CAPÇALE

RA D

ESEMBRE 2

009

El que més es valora és lapràctica, la iniciativa, la crea-ció. No presten gaire atencióa la teoria ni a la història

Alumnes de Periodisme es relaxen a la cafeteria de la facultat amb les notícies de fons

universitat, perquè junts podríem pre-

parar millor el futur”, opina Domingo.

“A Iowa, les classes, la teoria i la pràc-

tica estaven integrades en una mateixa

sessió. Intenten reproduir les condicions

de treball que es trobaran els alumnes

en un mitjà digital. A l’aula es fan

consells de redacció per treballar les

idees a partir de les quals es farà la pro-

ducció de notícies que es publicaran en

un portal, com fa un periodista en el

món professional”, explica.

Entre les moltes sensacions del seu pas

per la docència als Estats Units, guarda

la idea que “els alumnes consumien

molt més periodisme que a Catalunya,

posaven exemples del que llegien.

Aquí, els alumnes no compren diaris,

com a molt miren la televisió o escolten

ràdio. Penso que els estudiants que em

vaig trobar als Estats Units eren més

vocacionals que els d’aquí”, afegeix.

El sistema universitari nord-americà

comprèn un undergraduate, dels 18 als

21 anys, amb un primer curs molt genè-

ric i els dos anys següents amb especia-

lització, tot i que són més flexibles que

a Catalunya, en l’obertura cap a assig-

natures optatives. Amb un undergradu-

ate es pot entrar al mercat laboral –i

sense–, “però, no tens ni prestigi ni una

bona especialització”, apunta Domingo.

I aquí és on els màsters aporten la

guinda que, almenys al mateix país, fa

guanyar punts en el currículum acadè-

mic. “Reportatge internacional, perio-

disme multimèdia, periodisme de

negocis... cada universitat busca posi-

cionar-se en el mercat dels màsters. A

la d’Iowa, el periodisme literari té molt

bona premsa, perquè té un bon depar-

tament de filologia i redacció”,

declara el professor de la Rovira

i Virgili. “El més interessant i gra-

ciós de tot és que me’n vaig anar

als Estats Units amb la idea

d’aprendre un munt i veure de

primera mà les tendències en la conver-

gència de les redaccions, la transversa-

litat que permet Internet... i un cop allà

vaig descobrir que els debats encara es-

taven per resoldre. Es trobaven amb les

mateixes preguntes que tenim aquí a

Catalunya”.

123

CAPÇALE

RA D

ESEMBRE 2

009

Als Estats Units aposten méspels nous projectes dels estu-diants però la professió té els mateixos dubtes que aquí

Una alumna escolta les explicacions del seu professor en unes classes tècniques sobre radiodifusió.

REPENSAR EL PERIODISME

L’agost del 2003, Jay Rosen va posar en

marxa www.pressthink.org, un portal

de reflexió per repensar la professió,

convençut que la premsa ha esdevingut

el fantasma de la democràcia a la mà-

quina dels mitjans. També ell ha creat

un nou programa de graduat en què els

estudiants aprenen periodisme en webs

i xarxes socials i treballen en el desen-

volupament de projectes, juntament

amb un mitjà digital.

El programa (Studio20 concentration)

ofereix un nivell de màster enfocat en

la innovació i adaptació del periodisme

al web. El pla d’estudis emfatitza que és

un projecte basat en l’aprenentatge.

L’alumnat, el professorat i una empresa

editorial desenvolupen junts un pro-

jecte, posant atenció en les necessitats

reals, els problemes que afronten a les

redaccions derivats de la velocitat amb

què l’en línia corre.

Per la seva part, Steve Fox, coordinador

del programa de Periodisme Multimè-

dia de la Universitat de Massachusetts,

va fer una crida, a través d’un article al

web de l’associació americana de pro-

fessors universitaris de periodisme,

l’AEJMC, que sacsejava tota la comu-

nitat educativa: “Cal que refresquem el

pensament. Com a educadors, tenim

una gran oportunitat de col·locar la

nostra agenda al futur de la indústria”.

El periodista increpa amb un “Desper-

teu”, aquells per als quals construir

blocs no és considerat periodisme. “La

innovació i l’experimentació han d’en-

trar a les aules universitàries. L’acadè-

mia ha d’abandonar el centralisme de

la premsa escrita i impresa”, insisteix el

professor de Massachusetts.

El debat que no prospera amaga dife-

rents plantejaments del Periodisme i di-

verses velocitats en el visionat

d’objectius. Però, sobretot, encobreix

pors. “S’està patint per la necessitat

d’ensenyar, i aprendre, com utilitzar les

eines modernes, xarxes socials, el flux

de vídeos, etc. Falta capacitat per estar

a l’alçada dels nous models de negoci i

poder formar periodistes proveïdors de

continguts, que siguin pagats pels seus

treballs”. Aquest és el contundent

missatge de la Sharon Speshkin,

professora del Columbia College

de Chicago.

“Els programes de Periodisme als

Estats Units estan provant moltes

i diferents coses per intentar adaptar-se

als canvis de la societat de la informa-

ció, però el periodisme està ficat en tal

flux, que ningú no sap realment què fer.

Algunes escoles emfasitzen els nous

mitjans i els nous mètodes, d’altres el

més fonamental. I n’hi ha que ho com-

binen tot”, declara Gerald Grow, pro-

fessor de Periodisme de la Florida

A&M University.

La mirada aliena, però propera, d’un

altre professional en l’ensenyament del

Periodisme, Alfred Hermida, des de la

British University of Columbia (Van-

couver) suggereix que “convé tornar a

conceptualitzar el rol del periodista i

com el periodista realitza aquest rol, ja

que encara considera que el món dels

mitjans és el mateix d’abans, una mica

més tecnificat de moltes sofisticades

maneres. I la institució social anome-

nada periodisme es mostra insegura

d’abandonar les seves convencions en

un temps en què els camins per trobar

les notícies i la informació han estat re-

modelats”, afirma.

Hermida, com tots els partidaris d’ac-

celerar l’adaptació curricular dels pro-

grames de Periodisme als avenços

tecnològics, ho veu com una oportuni-

tat d’ampliar mercats i llocs de treball i

per fer créixer el poder del periodista.

“Les invencions que capaciten i este-

nen la nostra habilitat d’explicar una

història i aprendre sobre el món s’estan

desplegant sobre l’espai multimèdia, en

les plataformes del temps real a Inter-

net, com els blocs i el Twitter. El perio-

P E R I O D I S M E A L M Ó N

124

CAPÇALE

RA D

ESEMBRE 2

009

Dos universitaris de l’Escola de Periodisme en el vestíbul de la facultat

Els diferents programes de Periodisme de tot el país in-tenten adaptar-se als canvisde la societat de la informació

125

CAPÇALE

RA D

ESEMBRE 2

009

disme està esdevenint més immediat,

però també més profund, amb interac-

ció i participació com a components

claus del periodisme del segle XXI.

Aquest és el nostre enfocament a la

UBC Graduate School of Journalism, a

Vancouver. “Les escoles de Periodisme

poden fer una vital contribució al futur

de la professió, preparant la propera

generació de periodistes perquè enten-

guin i floreixin en un món mediàtic en

xarxa més obert i transparent”, augura

aquest professor canadenc.

Amb tot, quin és el poder real sobre la

professió dels debats i consignes a les

aules? “Poder per canviar les coses no,

si bé estem educant els qui seran l’elit

de demà, i això ja ens confereix molt de

poder. A les universitats nord-ameri-

canes, s’ensenya a pensar autònoma-

ment, a confiar en les pròpies capaci-

tats. L’originalitat i la crítica aixequen

la nota dels treballs”, afirma Nadia Ur-

binati. Tot i que l’especialitat d’aquesta

professora italiana és la Política –dóna

classes de Civilització contemporània al

departament de Ciències Polítiques de

la Columbia–, té els ulls sempre posats

en el periodisme. “Als Estats Units, la

independència dels mitjans respecte al

Govern és real. D’aquí ve l’orgull de la

premsa. La informació està protegida”.

Excel·lent referent per il·luminar la re-

cuperació del respecte per a una pro-

fessió amb una missió, tal com recorda

la inscripció que dóna la benvinguda al

vestíbul de l’escola de Periodisme de la

Universitat de Columbia, al 116 amb

Broadway, a Manhattan: “La nostra Re-

pública i la seva premsa creixeran o cau-

ran juntes. Una premsa competent,

desinteressada, amb esperit públic,

capacitada d’intel·ligència per

conèixer la veritat i coratge per fer-

ho, pot preservar aquella virtut pú-

blica sense la qual el govern

popular és una falsedat i una mofa.

Una premsa cínica, mercenària i dema-

gògica produirà, amb el temps, gent cí-

nica, mercenària i demagògica. El poder

d’emmotllurar el futur, a la República,

serà a les mans dels periodistes de les fu-

tures generacions”. (Joseph Pulitzer.

North America Review, 1904).

Un alumne consulta un llibre a la biblioteca de l’escola de Periodisme de la Universitat de Columbia

Ensenyen a pensar de maneraautònoma, a confiar en les pròpies capacitats. Es valora l’originalitat i la crítica

126

CAPÇALERA DESEMBRE 2009

P R E M I S

PREMIS MIRAMAR A LA CREATIVI-TAT AUDIOVISUAL

Convoca: Consell Assessor de RTVEa Catalunya

Àrea: Televisió i ràdioÀmbit: CatalunyaAdreça: Muntaner, 221. BarcelonaTelèfon: 935 675 763URL: www.rtve.esE-mail: ca.rtve.cat@gencat.catRequisits: Estudiants de Periodisme i

d’Audiovisuals CF GrauSuperior. Programa detema lliure i duradamàxima de deu minuts.

Dotació: 72.000 euros, possibilitat depràctiques i d’emissió deltreball per modalitat.

Termini: 23 de març de 2010

PREMI PERIODÍSTIC VILA DE MARTORELL

Convoca: Ajuntament de Martorell.Departament de Cultura

Àrea: Premsa escritaÀmbit: LocalAdreça: Pl. de les Cultures, s/n.

08760Martorell

Telèfon: 937 742 200URL: www.martorell.catE-mail: cultura@martorell.catRequisits: Poden concorrer

al premi articles inèdits de divulgació o opinióque estiguin escrits tant en català com en castellà.

Dotació: 350 eurosTermini: 1 de febrer de 2010

PREMI NUEVO PERIODISMO

Convoca: Fundación Nuevo Perio-dismo Iberoamericano

Àrea: Premsa escrita i fotoperio-disme

Àmbit: LlatinoamèricaAdreça: Centro, Calle San Juan de

Dios, 3-121. 2117-Carta-gena de Indias (Colòmbia)

Telèfon: 00 57 56 64 58 90URL: www.fnpi.orgE-mail: premi@fnpi.orgRequisits: Treballs publicats entre

gener de 2008 i desembrede 2009 que tinguin relle-vància social.

Dotació: 25.000 dòlars (16.600 €aprox.) per modalitat

Termini: 28 de febrer de 2010

PREMI CIVISME ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ

Convoca: Generalitat de Catalunya.Departament de Governa-ció i Administracions

Àrea: Premsa escrita, ràdio, televi-sió i periodisme electrònic

Àmbit: CatalunyaAdreça: Departament de Governa-

ció i Administracions Pú-bliques. Secretaria d’Acció

Telèfon: 934 831 721 / 934 831 674URL: www.gencat.catE-mail: civisme@gencat.catRequisits: Pàgina web amb un clar

plantejament cívic difosadurant l’any 2009

Dotació: 3.000 € per modalitat (ex-cepte TV, amb 6.000 €)

Termini: 2 de març de 2010

PREMI CRISTINA REQUENA I GIRÓ

Convoca: Fundació Ciutat de VallsÀrea: Mitjans de comunicacióÀmbit: EspanyaAdreça: Apartat de Correus 145.

43800-VallsTelèfon: 977 600 660URL: www.fcvalls.orgE-mail: fcv@fcvalls.orgRequisits: Treballs divulgats

fins al 31 de març de 2010 que tractin aspectes sobre Valls i l’Alt Camp. Es poden enviar els textosanònimament per aixímillorar la informació del jurat.

Dotació: 2.000 eurosTermini: 31 de març de 2010

PREMI AGUSTÍN MERELLO

Convoca: Asociación Prensa de CádizÀmbit: AndalusiaAdreça: Ancha, 6. 11001-CadisTelèfon: 956 213 861 / 956 212 059URL: www.prensacadiz.orgE-mail: apc@prensacadiz.orgRequisits: Persones, entitats i institu-

cions de la comunicació,principalment a Andalusia.El candidat no es pot autopostular.

Dotació: 12.000 euros i diploma dis-senyat per Rafael Alberti

Termini: 26 de febrer de 2010

PREMIS CAC A LA INVESTIGACIÓSOBRE COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL

Convoca: Consell Audiovisual de Catalunya

Àrea: InvestigacióÀmbit: GeneralAdreça: Entença, 321. 08029

BarcelonaTelèfon: 933 632 525URL: www.cac.catRequisits: Poden presentar-se

al premi els treballs d’investigació sobre aspectes relacionats amb la comunicació audiovisual

Dotació: 7.000 euros i 3.000 eurosper al segon premi.

Termini: 1 de març de 2010

PREMI PERIODÍSTIC EL CAVA

Convoca: Consell Regulador delCava

Àrea: Premsa escrita, ràdio i TVÀmbit: GeneralAdreça: Avda. de Tarragona, 24.

08720-Vilafranca del PenedèsTelèfon: 938 903 104URL: www.crcava.esE-mail: consejo@crcava.esRequisits: Treballs publicats entre fe-

brer de 2008 i gener de 2010sobre la cultura del cava.

Dotació: 12.000 euros per modalitatTermini: 27 de febrer de 2010

127

GUIA DE LA BBC

www.bbc.co.uk/guidelines/editorialguidelines/Malgrat que la guia d’elaboració de

continguts que fa servir la BBC no és ben

bé un codi, més aviat és una eina perio-

dística, sí que en canvi té un innegable

valor com a declaració d’intencions i com

a exposició dels mecanismes de treball a

la cadena britànica.

DIFERENTS PAÏSOS D’EUROPA

http://ethicnet.uta.fi/Lloc web finlandès que disposa d’enlla-

ços a una cinquantena de codis ètics de

diferents països d’Europa. A més de codis

de França, Itàlia i Alemanya, inclou na-

cions menys conegudes com poden ser

Albània, Bòsnia, Bulgària, Xipre, Islàndia,

Bèlgica i Àustria, entre molts altres paï-

sos.

DES DE MÈXIC

www.exonline.com.mx/dia-rio/noticia/global/especiales/chatarrizan_la_noticia_para_sortear_la_crisis/766793Aquí es pot trobar un article que rela-

ciona l’augment de informacions sensa-

cionalistes amb la crisi econòmica. El

títol de l’article en questió és força des-

criptiu: “Chatarrizan la notícia para sor-

tear la crisis.”

EL CÀNON JAPONÈS

www.pressnet.or.jp/english/about/canon.htmEn aquest web podem trobar-hi el cànon

del periodisme que l’any 2000 van adoptar,

al país nipó els periodistes que són mem-

bres del que es coneix com a Nihon

Shinbun Kyokai (l’Associació Japonesa

d’Editors de Diaris).

MODEL NEW YORK TIMES

www.nytco.com/press/ethics.htmlHi trobem les normes que té l’empresa

del New York Times i que cobreixen des

del model informatiu del diari fins a de-

talls, com poden ser els conflictes d’inte-

ressos amb els anunciants, així com la

relació amb els diferents col·laboradors

externs.

FACTOR INTERNET (1)

www.ojr.org/ojr/wiki/ethics/The Online Journalisme Review publica

en aquest web un “minicodi” del perio-

disme en línia i també té un enllaç al

Code of Ethics, de la Society of Profes-

sional Journalist (SFJ).

FACTOR INTERNET (2)

www.npr.org/about/ethics/ethics_code.htmlLa National Public Radio aplega unes

vuit-centes emissores de ràdio als Estats

Units. Aquí trobareu una guia ètica que in-

clou temes tan actuals com són la partici-

pació i utilització periodística de xarxes

socials com Facebook, Twitter o MySpace.

LES ASSOCIACIONS

ESPANYOLES

www.fape.es/index.php?option=com_content&task=view&id=101&Itemid=120www.comisiondequejas.com/

Al primer enllaç trobareu el codi deontolò-

gic de la Federación de Asociaciones de Pe-

riodistas de España (FAPE), mentre que al

segon hi ha informació de com poder tra-

mitar queixes de tipus deontològic

DEONTOLOGIA I QUEIXES A

CATALUNYA

www.periodistes.org/do-cuments_codi_deontologicwww.periodistes.org/fcic/con

tingut.php?codmenu=29Primer web: el codi deontològic que en

el seu moment va aprovar el Col·legi de

Periodistes de Catalunya. En el segon, hi

ha el formulari “Presentar una queixa en

línia”, que permet, a qualsevol persona ja

sigui física com jurídica, comunicar la

lesió comesa per un determinat mitjà de

comunicació.

W E B S À l e x B a r n e t

http://ethicaljournalisminitiative.org/enMantenint la flamaLa International Federation of Jour-nalists ha endegat una campanyasota el lema “Keeping the ethicalflame alive”, recolzada en la publica-ció del llibre que porta per títol Totell you the truth. El material en for-mat PDF és gratuït, mentre que en elformat en paper té un cost de deueuros.

128

CAPÇALERA DESEMBRE 2009

LA FOTO Andoni Canela

EL TRENCALÒS La imatge d’aquesta au, presa al Parc Nacional d’Ordesa, al Pirineu d’Osca, en ple hivern i sota una intensa nevada, mos-tra el moment en que aquest jove exemplar de trencalòs es prepara per buscar menjar. Acostumat a les inclemències del temps, el trencalòs estén

les ales amb la intenció de mantenir el plomatge ben sec. La fotografia és d’Andoni Canela, fotògraf nascut a Navarra i resident a Catalunya, que

129

CAPÇALERA DESEMBRE 2009

porta un bon grapat d’anys viatjant per tot el món fotografiant paisatges i animals. Les seves imatges s’han publicat regularment a publicacions

com National Geographic, GEO, el Magazine de La Vanguardia, Newsweek i Time. La seva feina va ser guardonada el 2008 amb el premi Godó

de Fotoperiodisme pel seu reportatge “Lobos en su habitat”, publicat al Magazine.

130

CAPÇALERA DESEMBRE 2009

L L I B R E S E l e n a S e r r a n o

LA BARCELONA PECADORA

Domènec de BellmuntA contravent, 2009

194 pàgines

Domènec de Bellmunt és el pseudònim que va uti-litzar el periodista i escriptor Domènec Pallerola iMunné (Bellmunt d’Urgell, 1903 - Tolosa de Llen-guadoc, 1993). Exiliat a París l’any 1924, d’allà va im-portar a Catalunya el reportatge novel·lat modern.Als anys 20 i 30 del segle XX, si un periodista voliaexplicar aquell món veloç, fragmentari i esmunye-dís, havia d’escriure reportatges. Mestre dels perio-distes catalans que, amb els seus articles, van mostrarla Catalunya republicana, Domènec de Bellmunt vaelevar l’ofici de reporter al rang més alt del perio-disme del seu temps i està considerat l’home que vaincorporar el periodisme català a la gran tradició delreporterisme universal. Després de prop de seixantaanys d’exili, va deixar escrites una trentena d’obresi dos mil articles periodístics. Aquest llibre aplega elsreportatges que va publicar a la premsa per fer visi-ble aquella oculta mala vida de Barcelona i L’Àn-gel Bohemi (1935), la novel·la en què converteix enficció aquells reportatges sobre la vida real.

PERIODISTAS O LACAYOS. UNA APROXIMACIÓN AL PERIODISMO ACTUAL EN ESPAÑA

José Luis Caballero. Meteora, 2009

374 pàgines

Un afany desmesurat pels diners fàcils, una pèrduaaccelerada de tot tipus d’ètica, una absència d’auto-crítica o un cert coqueteig amb els poders públics através dels gabinets de premsa, són algunes de lespràctiques que es relacionen amb el periodisme deles darreres dues dècades, danyant-ne la imatge. JoséLuis Caballero pretén amb aquest llibre estimularel debat, denunciar l’intrusisme i els considerats malsprofessionals i al mateix temps valorar aquells quepractiquen un periodisme ètic, rigorós i responsable.El llibre analitza tant els mitjans de comunicació –diaris, radio, televisió, Internet, etc.– com els tipusde premsa –política, cultural, esportiva... L’autor hatreballat com a periodista per a la revista Lecturas,Mundo Diario, El Correo Catalán o MundoObrero. Durant molts anys va ser guionista cine-matogràfic i ha cultivat la narrativa i, sobretot, lanovel·la negra, amb tres títols: Como lágrimas enla lluvia (1996), Las cartas de Antioquía (2005) iEl espía imperfecto (2009).

SIMPLEMENTE, VIVÍAMOS

Albert MallofréEdiciones Carena, 2009

429 pàgines

El periodista Albert Mallofré ens convida ambaquesta publicació a conèixer de prop la maneracom van viure durant la dictadura franquista aquellsque la van patir. En aquest llibre s’aporten testimo-nis de les pugnes polítiques i socials durant la Re-pública, de l’inici de la guerra, els drames de larereguarda, com el país devastat va poder renéixergràcies a l’esforç de la ciutadania, la dura postguerra,la repressió veïnal o la misèria generalitzada. Segonsl’autor, s’expliquen els esdeveniments tal com els vaviure la gent que hi havia, amb molta claredat, senseostentació ni tan sols ànim de suscitar polèmica. “Talcual. Sin ponernos serios”, assegura Mallofré. Mem-bre del Col·legi de Periodistes de Catalunya i de l’A-sociación de Veteranos de RTVE, des de la sevajubilació, després d’una llarga carrera en el perio-disme tant escrit com radiofònic i televisiu, s’ha de-dicat a la literatura i ha publicat tres llibres denarrativa que han tingut un gran èxit.

¡ESTO ES LA GUERRA! ROBERT CAPA EN ACCIÓN

Richard WhelanMuseu Nacional d’Art de Catalunya, 2009

287 pàgines

Robert Capa va ser un mestre de la narrativa foto-gràfica. Les seves imatges més impactants es vanpublicar a les principals revistes il·lustrades de l’è-poca i a les publicacions políticament més compro-meses de mitjan de segle com ara Vu, Match,Regards, Picture Post o Life. Aquest llibre sotmetde nou a examen les innovacions com a fotoperio-dista en les dècades de 1930 i 1940. Còpies d’època,fulls de contactes, notes i observacions manuscrites,cartes personals i originals de revista revelen el pro-cés de treball de Capa a l’hora de construir sis re-portatges fotogràfics clau. “El soldat caigut” (1936),“La Batalla del Segre” (1938) i “Refugiats de Bar-celona” (1939) segueixen la cobertura que va fer dela Guerra Civil espanyola. “Xina” (1938) documentala seva estada de set mesos en aquest país durant laguerra amb el Japó. “Dia D” (1944) i “L’allibera-ment de Leipzig” (1945) presenten les seves foto-grafies de la Segona Guerra Mundial.

LA FAMA. ICONOS DE LA RELIGIÓN MEDIÁTICA

Margarita Rivière.Crítica, 2009

r

364 pàgines

La fama com a instrument moral, en què la cele-britat n’és el premi, l’anonimat, el càstig i els famo-sos, els sants de la comunicació global. Els mitjansde comunicació són els encarregats d’administrarla fe en aquesta nova religió i els seus sacerdots –periodistes i intermediaris–, les seves esglésies –grups mediàtics– i els seus fidels –les audiències–elaboren les doctrines i creences que expliquen elmón i estableixen els rituals que les consoliden. Totsaquests elements conformen una nova realitat me-diàtica, descrita per Margarita Rivière en aquestllibre. L’autora proposa, per primera vegada, unaperspectiva religiosa del funcionament dels mitjansi ofereix al lector una visió que només algú que co-neix el sistema des de dins pot aportar. En aquestsentit, Rivière és col·laboradora habitual d’El Paísi El Correo de Bilbao, ha estat directora a Catalu-nya de l’Agencia EFE i ha treballat també a laràdio i a la televisió, a més d’haver publicat més detrenta llibres com a assagista.

TAL COMO LOS CONOCÍ.

Jaime AriasLa Vanguardia Ediciones, 2009

191 pàgines

Cary Grant, Orson Welles, Silvio Berlusconi, Char-les de Gaulle o Dalí. Són només alguns dels seixantapersonatges de primera línia que Jaime Arias enspresenta en aquest llibre. Els va conèixer tots al llargde la seva extensa carrera com a periodista i en faun retrat personalitzat més enllà del perfil enciclo-pèdic. L’autor revela les virtuts i defectes de cadas-cun, els seus èxits i dificultats, descrivint lesimpressions que va tenir quan els va tractar en per-sona. Considerat un mestre de periodistes, Arias pre-senta aquest retrats amb un format que permet unalectura àgil i un estil directe i irònic quan ho consi-dera necessari. L’epíleg, “El periodismo en tiempososcuros”, recull els records de l’ofici que va exercirdes de 1940, quan va començar amb disset anys, finsa l’arribada de la democràcia. No només descriu elmarc en què moltes de les trobades van tenir lloc,sinó que constitueix un document de l’època i de laprofessió de valor incalculable.

131

CAPÇALERA DESEMBRE 2009

PERIODISTAS SOMETIDOS. LOS PERROSDEL PODER

Francisco RubialesEditorial Almuzara, 2009

238 pàgines

“La rebel·lia enfront el poder és una condició indis-pensable per ser periodista”. Aquest és el missatgefonamental que transmet Francisco Rubiales enaquest llibre, que fa un recorregut per una històriaplena d’exemples en què l’actuació irreverent de pe-riodistes envers el poder polític i econòmic ha resul-tat fonamental. Bob Woodward i Carl Bernstein vanser insurrectes quan van destapar el Watergate, aixícom Edward R. Murrow i Seymour Hersh quan vandenunciar els abusos del macarthisme i la matançade My Lai, a Vietnam, respectivament. Anna Polit-kovskaya, quan va decidir explicar la veritat sobreels abusos i crims del poder rus a Txetxènia, es vaguanyar l’odi de Vladimir Putin i potser també eldret a ser considerada un exemple per als periodis-tes, després del seu covard assassinat. Doctor en Pe-riodisme, Rubiales ha treballat com a corresponsalde guerra, director de les delegacions de l’AgènciaEFE a Cuba, Amèrica Central i Itàlia, així com a di-rector de comunicació de l’Expo 92. postmoderna.

JOAN GOLS I SOLER.Marçal Gols i Cavagliani, Montserrat Castillo,

Josep M. Figueres, Fina Masdéu i Carles RobertArola Editors, 2009

315 pàgines

La Guerra Civil espanyola va representar una moltsensible pèrdua a molts nivells. L’exili forçós a què esvan veure abocats polítics, intel·lectuals, literats, pro-fessionals i artistes de tota mena va representar unaminva aclaparadora per a unes generacions que desd’una segona República poc temps abans estrenada,miraven i s’obrien cap a una modernització prome-tedora i plena d’esperança. Alguns van poder retor-nar, però altres van deixar unes arrels que mai mésno recuperarien. És el cas de Joan Gols i Soler, unhome que ha estat ignorat i desconegut a casaseva tot i haver dut a terme una activitat inces-sant dins el món de la cultura, amb una extraor-dinària vocació pedagògica. Aquest llibre intentafer justícia a un d’aquells homes que, fidels alsideals, va haver de morir lluny de la seva terra.Fent-nos conèixer la seva personalitat, és presen-tat com una figura característica de l’anomenadasegona generació noucentista.

CHECHENIA. ROMPAMOS EL SILENCIO

Francesc Serra (coord.)Icaria Antrazyt, 2008

252 pàgines

Chechenia. Rompamos el silencio pretén con-vidar a la reflexió i rescatar de l’oblit la situacióque ha viscut i que pateix encara el poble txetxè.Sota la coordinació de Francesc Serra, diversosautors han unit esforços amb l’objectiu d’agitarl’opinió pública perquè reaccioni i col·labori enla recerca de solucions per acabar amb una tra-gèdia, la de Txetxènia, que ha de ser la de tots.Més enllà dels drets propis d’un poble que haestat marginat, més enllà inclús dels drets políticsfonamentals de representació i llibertat d’acciónegats per un estat d’ocupació, els txetxens sónles víctimes expiatòries d’una situació que, segonsels autors, ha estat provocada per tots i que con-tribueix a eternitzar la justícia del més poderós,la legitimitat de la força. “La lectura d’aquest lli-bre és trista i necessària. Trista per les realitatsque s’expliquen, i necessària perquè, sense el seuconeixement, resulta impossible cap acció decanvi”, comenta Arcadi Oliveres, un dels autors.

L’ENTORN. RERE ELS PASSOSDEL NUÑISME

Àlex Santos FernándezCossetània Edicions, 2009

358 pàgines

Nascut el 7 de setembre del 1931 a la localitatbasca de Barakaldo, la història dels darrers trentaanys del barça no s’entén de cap manera senseevocar la figura de Josep-Lluís Núñez Clemente.Encimbellat i alhora maltractat, insultat peròtambé lloat, aquest llibre parla del seu paper en lahistòria del barcelonisme i de la seva gran influ-ència. El periodista Àlex Santos el retrata a partirdel pes del seu esperit en l’entorn del F. C. Barce-lona. En definitiva, del llegat, amb el qual, asse-gura, es compara, es critica o es castiga la junta del’actual president, Joan Laporta. Nuñez va arribaral club per iniciar una revolució al Barça i a les es-tructures futbolístiques. Amb poc recorregut en lavida social barcelonina i catalana, el Barça, princi-pal trampolí per assolir notorietat en la vida pú-blica del país, el va permetre liderar un movimentsocial i esportiu que, encara que mancat d’èxits enel futbol dels primers anys, va tenir una força im-placable fins i tot contra el poder polític.

QUINA TELEVISIÓ PÚBLICA? AMENACESO OPORTUNITATS A L’ERA DIGITAL

Toni MollàEdicions Bromera, 2009

179 pàgines

El llicenciat en Periodisme i doctor en SociologiaToni Mollà planteja en aquest llibre un debat sobrela televisió pública amb bases empresarials i infor-matives. Una reflexió sobre el sector públic de la co-municació que esdevé inajornable tenint en compteels canvis que s’han produït a l’entorn social –com lacrisi de l’espai públic–, en el polític –com la privatit-zació d’antics monopolis– i en el comunicatiu –comla creació de grans empreses informatives privades.L’autor aposta per una reformulació del sector au-diovisual i per un nou model de gestió de la televi-sió pública d’acord amb aquestes transformacions.Mollà ha desplegat una intensa activitat intel·lectualentre la sociologia de la llengua i la societat de la in-formació. Fruit d’aquesta dedicació són llibres comQuina política lingüística? i La utopia necessà-ria, o els tres volums de Curs de sociolingüística,revisats i actualitzats a Manual de sociolingüística.És autor també del dietari Espill d’insolències.

CINQUANTA ANYS DE TVE-CATALUNYA

TVE-Catalunya i Lunwerg, 2009

237 pàgines

Qui va fer la primera retransmissió en català d’unpartit de futbol? Quin torero que enamorava lesnoies es va fer famós a la dècada dels seixanta aTVE-Catalunya? Qui va fer la primera comèdia desituació (sit-com) en català a la televisió i va ser elrei dels monòlegs en català? Per què Mercè Vilaretva ser una dona avançada al seu temps? Les respos-tes a aquestes preguntes i a moltes més es troben enaquest llibre. De cinquanta anys de televisió, se’n tre-uen moltes històries, anècdotes i moments i aquestllibre pretén explicar-los d’una manera visual, amenai entretinguda, sense ser una recopilació cronològicade fets i gent. Es tracta d’una publicació pensada pera tota la família, per poder jugar mentre s’aprecia elpas del temps a través dels cinquanta anys de TVE-Catalunya. També es vol retre homenatge a tots elsque han fet possible l’aniversari de la cadena, alsprofessionals que s’hi ha dedicat i als espectadors,imprescindibles per a l’èxit de qualsevol televisió.

O B I T UA R I S

El passat 7 de novembre moria als 72anys el fotògraf Humberto Rivas en vi-gílies de recollir la Medalla d’Or alMèrit Artístic de l’Ajuntament de Bar-celona, la ciutat on vivia i treballava.Humberto Rivas era d’origen argentí jaque havia nascut a Buenos Aires, peròel 1937 va arribar a Barcelona enplena transició.

Rivas va aportar a la professió unafotografia directa especialitzada enl’art del retrat. Darrere seu deixa re-cords de la seva obra fotogràfica engran nombre de museus d’Europa iArgentina, així com en diversescol·leccions privades. HumbertoRivas havia rebut guardons com elPremi Ciutat de Barcelona el 1996 iel Premi Nacional de Fotografia el1997 per la seva trajectòria.

Un professional dels esportsEl 16 d’agost moria a 96 anys el perio-dista Santiago García Martínez. Havianascut a Lorca (Múrcia), però s’haviaestablert a Barcelona, on va treballaren l’àmbit de l’esport, primer com a re-dactor i després com a cap dels serveisespecials d’Esports de La Vanguardia,(1951-1980).

Un històric de la ràdioEl periodista especialitzat en ràdio, Mi-quel Armengol i Arnan morí el 29 desetembre a Molins de Rei on havia nas-cut el 1947. L’any 1979 va fundar ambun grup d’amics Ràdio Molins de Rei(91.2 FM), emissora que dirigia des de1911. En els darrers 18 anys va presen-tar el magazín matinal Bon dia i bonahora del qual havia emès 4.200 edicions.Radiofonista per vocació havia treba-llat a Cadena 13, Cadena Catalana, An-tena 3 Ràdio i Ràdio Miramar. L’estiupassat va presentar a COMRàdio elprograma Bon dia havanera. També vafreqüentar la televisió presentant aTVE-Catalunya el concurs Un milióper al millor. Va participar a Tres pics irepicó, de TV3, i va participar en altresprogrames de televisions locals. El 2007va rebre una menció d’honor dels pre-mis Ràdio Associació de Catalunya.

Foto: La Vanguardia

Tot un especialista en l’art del retrat

133

CAPÇALERA DESEMBRE 2009

Els Consells de la Informació que hi ha

a Europa tenen una salut de ferro. L’oc-

tubre passat a Oslo ens vam reunir amb

els integrants de l’Aliança de Consells

de la Informació d’Europa (AIPCE) i

vaig quedar sorpresa de la força i el

prestigi d’alguns d’aquests consells.

Va quedar clar que l’autoregulació se-

gueix sent arreu la fórmula preferida

per resoldre els conflictes entre els mit-

jans i els ciutadans. Molts casos es reso-

len amb la mediació dels consells i

s’evita d’anar als tribunals. D’altra

banda, aquest sistema defuig la inter-

venció de l’estat.

Els Consells no són per censurar la

premsa. Defensen la llibertat d’infor-

mació i l’exercici d’un periodisme de

qualitat, rigorós i honest, que contrasti

les informacions i sigui lleial als ciuta-

dans, explicant-los el seu món i les

coses de què són testimoni, de manera

coherent.

A Europa i Israel, periodistes i mitjans

saben que si se salten aquests principis

ètics n’hauran de donar

comptes a través dels consells

de la informació. Però també

saben que aquests consells

volen ajudar-los a fer millor pe-

riodisme. Per això, a diferents

països realitzen una tasca preventiva

amb conferències i seminaris sobre les

qüestions ètiques que preocupen els

periodistes, perquè exerceixin respec-

tant-ne els codis deontològics.

Es pot dir que les queixes dels ciutadans

són semblants a tot Europa. La gent es

queixa dels abusos als diaris digitals per-

què agafen fotos i notícies al web sense

comprovacions i sense fonts. L’ús de la

informació d’arxiu, ara tan fàcil de fer

servir, planteja també problemes. Què

passa quan la notícia arxivada és errò-

nia? Com s’ho poden fer els mitjans per

comprovar el material arxivat? És possi-

ble corregir-ne els errors?.

La invasió de la premsa en la vida pri-

vada de la gent va ser un tema recur-

rent a Oslo i també els problemes que

sorgeixen de la manca de rigor perio-

dístic a l’hora d’escriure les notícies.

Així mateix, preocupa la falta de sepa-

ració entre la publicitat i la informació.

Va quedar clar que quan la informació

la paga una empresa no es pot conside-

rar notícia. És un tema de credibilitat.

Als press councils europeus hi ha re-

presentants dels mitjans de comunica-

ció i de les associacions de periodistes,

que són els que els financen. Però, la so-

cietat civil té arreu un espai important.

Per exemple, l’antiga xicota del príncep

Felip, Eva Sannum, és membre del

Consell de la Informació de Noruega,

juntament amb altres ciutadans. El

Consell va considerar interessant la

visió d’algú que ha estat perseguit pels

mitjans.

Una mostra del prestigi i la importàn-

cia dels press councils europeus és que

són un exemple per als països que ara

s’integren a Europa o voldrien fer-ho.

Els seus periodistes van expressar a

Oslo el desig de tenir un òrgan d’auto-

regulació que ajudi a fer complir els

principis ètics del periodisme.

LLÚCIA OLIVA

Presidenta del CIC

L’autoregulació segueix sentarreu la fórmula preferida per resoldre els conflictes entre els mitjans i els ciutadans

Europa prefereix l’autoregulació

Llúcia Oliva durant la reunió de l’Aliança de Consells de la Informació d’Europa a Oslo

www.periodistes.org/fcic/home.php

E L C I C I N F O R M A

N O T I C I E S C O L · L E G I A L S

134

CAPÇALERA DESEMBRE 2009

El Col·legi torna a les urnes. Les elec-cions que inicialment estaven previstespel proper mes de maig se celebraran fi-nalment a mitjan març, per causa de dis-sensions internes dins la Junta deGovern del Col·legi. Els membres de la Junta varen decidiravançar els comicis després que el pas-sat 9 de novembre vuit dels seus vocals(Pilar Antillach, Irene Caparrós, BernatCapell, Oriol Cortacans, Salvador Cot,Anna Grimau, Enric Sierra i Joan Vila)van apuntar, mitjançant una carta adre-çada als col·legiats, l’existència d’irregu-laritats econòmiques al Col·legi. En eltext, els vuit vocals explicaven que, da-vant les nombroses peticions d’investi-gació i aclariment que havien fet a laJunta sobre les preteses irregularitats,no havien rebut cap resposta i que peraixò expressaven públicament la sevapreocupació. Davant d’aquesta situació, la Junta vadecidir en la reunió ordinària del 10 dedesembre avançar la convocatòriad’eleccions a degà i a juntes de demar-cació, tal com preveu el calendari elec-toral de la institució. En un comunicat,

el degà del Col·legi, Josep Carles Rius,els cinc vicedegans i la majoria de lajunta de Govern (catorze vocals) ferenuna crida a la responsabilitat per evitaruna situació com la que va viure la ins-titució el 2006 i que en el seu momentva tancar-se després d’unes eleccionsque van tenir lloc el 15 de maig d’aquell

any entre les candidatures encapçaladesper Josep Maria Huertas Claveria i PilarAntillach respectivament, en les qualsva imposar-se el primer.El comunicat criticava “la reiteradatasca d’oposició destructiva realitzadaper Pilar Antillach i part de la seva can-didatura”, que va culminar amb una de-núncia pública contra la gestió delCol·legi. “En aquest context –prosse-gueix el comunicat– el millor per a l’en-titat és obrir un procés electoral en quèels col·legiats i les col·legiades puguindecidir el futur del Col·legi”. Així doncs,s’inicien els tràmits habituals en casd’eleccions. La presentació de candida-tures haurà de fer-se abans de l’1 de fe-brer i les votacions, en cas depresentar-se més d’una candidatura,tant a degà com a juntes de demarcació,tindran lloc el 12 de març.Davant les acusacions d’irregularitats,tant el degà com la Junta de Governposen a disposició dels col·legiats les au-

ditories i tota la informació econòmicaque considerin adient i recorden que elCol·legi té els comptes auditats i en regla.Un any enrere la junta va decidir consti-tuir una comissió econòmica indepen-dent per tal que elaborés un diagnòsticsobre la situació del Col·legi. “El resultat–recorda el comunicat– n’avala la gestiói fa una sèrie de recomanacions que laJunta està implementant per reforçarl’entitat. La viabilitat econòmica delCol·legi està plenament garantida i ésuna greu irresponsabilitat posar-la endubte”.Per tal d’esvair qualsevol dubte sobre elfuncionament del Col·legi, el degà s’haadreçat a la Direcció General de Dret iEntitats Jurídiques del Departament deJustícia a fi de posar-se a la seva dispo-sició per tal d’aclarir o ampliar qualse-vol extrem de la seva competència.

Al març, eleccionsEl Col·legi avança els comicis dos mesos sobre la data prevista

La Junta nega en rodó les irregularitats i garanteix la viabilitat econòmica de l’entitat

Un moment de les passades eleccions celebrades el 15 de maig del 2006

Foto: Ignasi R. Renom

CALENDARI ELECTORAL

10 de desembreLa Junta convoca eleccions adegà i a juntes de demarcació.

31 de generTermini màxim de presentació

de candidatures.

12 de marçEn cas d’haver-hi més d’unacandidatura, tindran lloc les

eleccions.

135

CAPÇALERA DESEMBRE 2009

Concentració contra la precarietat a la professió Els periodistes surten al carrer

El passat 5 de novembre els periodistescatalans es concentraren a la plaça deSant Jaume de Barcelona en defensadels llocs de treball i el dret dels ciuta-dans a rebre una informació plural i dequalitat. La protesta va ser organitzada a 116països per la Federació Internacionalde Periodistes (FIP) sota el lema “La

nostra precarietat és la teva desinfor-mació”, pensat per assenyalar els pe-rills socials que comporta l’actual crisieconòmica. Els manifestants lliuraren un manifestal president de la Generalitat, JoséMontilla, en què van fer constar que elstreballadors de tots els mitjans de co-municació viuen “una greu situació la-

boral i que aquest moment crítics’uneix a la crisi econòmica mundial. Elresultat és l’agreujament de les condi-cions de treball dels informadors que,d’altra banda, ja s’exercien, en moltscasos, en un marc força precari.” Els signants denunciaven els expe-dients de regulació d’ocupació (ERO),els acomiadaments col·lectius, el tanca-

ment d’empreses, la paralitza-ció de moltes negociacionscol·lectives, la congelació i lareducció salarial, l’amortitza-ció creixent de llocs de tre-ball, les baixes incentivades,les prejubilacions i, també, els

acomiadaments. L’escrit estava signat pel Col·legi de Pe-riodistes de Catalunya, ComissionsObreres, la Federació Serveis a la Ciu-tadania, Sindicat de Periodistes de Ca-talunya, el Sindicat de Professionals dela Comunicació, Federació de ServeisUnió General de Treballadors (UGT) ila UPIFC- Sindicat de la Imatge.

El Col·legi va sumar-se a la protesta, organitzada a 116 països per la Federació Internacional de Periodistes

Noves recomanacions del Codi Deontològicsobre conflictes armatsEl Col·legi va presentar el 25 de no-vembre noves recomanacions del codideontològic de la professió per a la co-bertura de conflictes armats. Es tracta dedeu recomanacions fundades en la ca-pacitat dels mitjans per influir en el des-envolupament de conflictes, afavorir-nela resolució o contribuir a reduir el pati-ment de les persones afectades. Algunes recomanacions apunten la ne-cessitat de donar veu a tots els actors ipromoure la comprensió entre les partsimplicade, no deshumanitzar cap part;cal parlar de les víctimes i també delsvictimaris o evitar el llenguatge de lesparts combatents i dels seus aliats.També es demana d’evitar el sensacio-nalisme i també impedir l’emissió sensecontrol de missatges en línia que siguinbel·licistes, xenòfobs, racistes i sexistes,així com informar dels conflictes encaraque no hi hagi violència perquè pot aju-dar a prevenir-la. D’altres recomanacions demanen queels mitjans no abandonin la coberturadesprés de l’alto el foc i ocupar-se de laresolució, la reconstrucció i la reconci-liació i aprofitar les similituds entre elsconflictes perquè les experiènciesconstructives ajudin els que encara nohan trobat un camí de resolució.

El Col·legi durà elsblocs al Constitucional

El Col·legi va traslladar la seva denún-cia sobre els blocs electorals al TribunalConstitucional perquè s’eliminin, el ma-teix que va demanar al Suprem, que vadecidir que “no afecten la llibertat d’in-formació ni l’exercici professional i que,per tant, les entitats periodístiques noestan legitimades per posar-hi un recursen contra”. Amb aquest raonament nova desestimar la denúncia, sinó que nola va admetre a tràmit. Segons la presi-denta de la Comissió de Mitjans Públics,Pilar Antillach, el Suprem no feu “capesment a cap llei i amb això va admetreque no hi ha una llei que obligui a ferblocs electorals.” El Col·legi creu es re-soldrà al Tribunal Europeu de Drets Hu-mans d’Estrasburg.

Foto: Sergio Ruiz

Els periodistes concentrats a la Plaça Sant Jaume durant la protesta

136

CAPÇALERA DESEMBRE 2009

Una Assemblea General tranquila aprova els comptes

El Col·legi de Periodistes va celebrarl’Assemblea General Ordinària el pas-sat 1 d’octubre presidida pel degà, JosepCarles Rius; el gerent Àngel Jiménez ila secretària de la Junta, Pilar Casanova.Com a ordre del dia: Informe de laJunta de Govern, aprovació, si s’escau,de la liquidació del pressupost, el balançi el compte d’ingressos i despeses conso-lidat a 31 de desembre de 2008, a mésdels corresponents precs, preguntes isuggeriments.

Va obrir la sessió el degà, Josep CarlesRius, tot referint-se a les qüestions méscandents que afecten la professió perio-dística com és la crisi econòmica i, del’altra, l’estructural provocada pels can-vis tecnològics que colpeja la majoria demitjans. Rius es va referir a la posada enmarxa del nou web i enviament delsbutlletins d’informació (newsletter) perassolir una major fluïdesa amb elscol·legiats. De les activitats impulsadesva destacar l’aparició del dossier sobretarifes mínimes elaborat pel Col·legi,iniciativa duta a terme per la Comissióde Precarietat.

A l’Assemblea es va presentar l’in-forme financer de l’exercici de 2008 il’econòmic de 2009, aprovats per unani-mitat. També s’hi van presentar i apro-var els informes de les Comissions deTreball del primer semestre de 2009.

La llibertat d’informació a Itàlia, a debat

El passat 16 de novembre va tenir lloc alCol·legi una taula rodona sobre la lli-bertat d’informació a Itàlia, que vacomptar amb la presència del degà delCol·legi, Josep Carles Rius, i els perio-distes Marco Politi, Rosaria Capac-chione i Luca Telese, que parlaren desdel seu coneixement en els àmbits de lareligió, la màfia i la política italiana.També hi va participar Alberto de Fi-lippis, periodista d’Euronews.Tots els ponents coincideixen a denun-ciar la pressió que el cap de govern ita-lià exerceix sobre els mitjans de

comunicació. “El problema de Berlus-coni és que no accepta les regles bà-siques del sistema democràtic de pesosi contrapesos”, va dir el vaticanista Po-liti. “El pitjor perill és la censura i so-bretot l’autocensura dels periodistes”,va agregar Rosaria Capacchione, autorad’un llibre sobre la Camorra que fa tresanys que va amb escolta policial.Luca Telese, coordinador polític del noudiari italià Il Fatto Quotidiano va coin-cidir amb Cappachione en què “l’auto-censura és una de les grans amenaces ala llibertat d’informació”.

Josep Carles Rius, Marco Politi, Rosaria Capacchione, Alberto de Filippis i Luca Telese

Foto: Ignasi R.Renom

N O T I C I E S C O L · L E G I A L S

Narcís Genís, president de la Demarcació de Girona, al centre amb els guardonats

Premis Mosques 2009La demarcació de Girona va celebrar el16 d’octubre a l’Auditori Josep Irla ellliurament de les Mosques de la Infor-mació 2009, que organitza cada any.

La Mosca Grossa va ser pel gabinet decomunicació Comunica.cat, de les pe-riodistes Carme Coll i Anna Estanyol,que es dedica a persones o entitats quefaciliten la feina als periodistes. RàdioGirona i El Punt van rebre la Mosca delCol·legi per la seva trajectòria. LaMosca de Sant Narcís va ser per a Tem-porada Alta per la projecció de la ciu-tat. La Mosca Borda, als queentorpeixen la difusió de la informació,fou pel Patronat de Turisme CostaBrava Girona Diputació de Girona.

137

CAPÇALERA DESEMBRE 2009

Lliurament del premisLiberPress

El 22 d’octubre tingué lloc l’acte de lliu-rament dels premis LiberPress 2009 al’Auditori Palau de Congressos de Gi-rona. L’acte, organitzat per la Diputacióde Girona i l’Associació LiberPresscompta amb el suport del Col·legi de Pe-riodistes de la demarcació de Girona.Enguany, el guanyador del premi Liber-Press 2009 ha estat el poeta, periodista,assagista i editor Martí Abley

Memòria fotogràfica del barri de La Perona

El 24 de novembre s’inaugurava a la seubarcelonina del Col·legi l’exposició “LaPerona 1980-1989”, amb quaranta-setfotos d’Esteban Lucerón Navarro (LaPobla de Segur, 1950), fotògraf que du-rant prop de deu anys va captar amb lacàmera i amb tenacitat la vida a l’assen-tament barraquista de La Perona ques’’estenia al que ara és la ronda de SantMartí, no lluny del que serà la futura es-tació del TGV de La Sagrera.

Esteban Lucerón ho va documentar desde l’òptica de la proximitat humana i lamilitància política del Moviment Comu-nista. Les fotos, en blanc i negre, mostrenla vida en un barri bàsicament gitano. Sónimatges amb qualitat humana, en què espot rememorar la vida familiar i domès-tica d’una població desplaçada que va es-tablir arrels a Barcelona. El positivat deles còpies és de Jordi Gratacós, de laUPIFC, Sindicat de la Imatge, tret d’al-gunes de Paul Boswell. La presentació dela mostra va anar a càrrec de Maria Favà,de la Comissió de Cultura.

Periodistes entrevistatsal web del Col·legi

Des del passat octubre, Periodistes.orgadreça una entrevista setmanal a un pro-fessional de la informació en què ca-dascú narra les seves experiències enl’exercici del periodisme. Els primers en-trevistats van ser el periodista i escrip-tor Ramon Vilaró, el vicepresidentsegon de la Junta del Col·legi de Barce-lona, Enric Frigola, i la presidenta delConsell de la Informació de Catalunya,Llúcia Oliva.

El CAC premia el Periodisme Solidari

La Mesa per a la Diversitat en l’Audio-visual del CAC va reconèixer la tascaque vé portant a terme la Comissió dePeriodisme Solidari del CPC amb el IIPremi per a la Diversitat en l’Audiovi-sual. També han estat guardonats elprograma de TV3 Tot un món, i Ninesrusses de Ràdio Ciutat de Badalona.L’acte va tenir lloc el passat 30 de no-vembre, a l’Aula Magna de la Universi-tat Rovira i Virgili de Tarragona

Presentació del projecte “Gènere i mitjans de comunicació”.

L’Institut Català de les Dones (ICD), elCAC i el Col·legi de Periodistes de Cata-lunya van presentar el 27 d’octubre elprojecte “Gènere i mitjans de comunica-ció. Eines per visualitzar les aportacionsde les dones”, que servirà per elaborarmaterials pràctics de formació que ajudina millorar el tractament i la visualitzacióde les dones als mitjans. L’acte de pre-sentació va ser presidit per la presidentade l’ICD, Marta Selva, qui va destacar “laimportància de l’acompanyament dels

mitjans de comunicació per fer efectivaaquesta proposta”. Selva va explicar ques’estan produint “canvis dins la societat”i que és bo que tinguin el suport dels pe-

riodistes. També va intervenir el degà delCol·legi, Josep Carles Rius, segons el qual“els periodistes han d’ajudar perquè laigualtat de gènere sigui una realitat.”

Per la seva banda, el president del CAC,Ramon Font, va manifestar que l’objec-tiu comú d’aquests tallers és “dissenyarla utopia d’igualtat entre homes i dones”,i fer que les dones siguin “tan visibles”com els homes dins dels mitjans. L’ex-perta Eulàlia Lledó va fer una exposiciósobre els usos del llenguatge i va declarar

que en els mitjans de comunicacióencara “hi ha desigualtat en eltractament de gènere, sigui a ni-vell d’imatges o de paraules.” Enel projecte hi participen mitjansde comunicació públics i privats,de premsa, ràdio, televisió i Inter-

net. A més de les aportacions dels perio-distes, la plataforma virtual e-Catalunyatambé permetrà compartir materials, aixícom mantenir una comunicació fluïda igenerar fòrums de debat.

Girona convoca els premis Carles Rahola

La Diputació de Girona i la demarcacióde Girona del Col·legi de van presentar el16 de setembre la primera edició dels pre-mis de comunicació local Carles Raholaamb assistència de la filla de l’escriptor gi-roní. Els premis s’estructuren en sis cate-gories: projectes sobre comunicacióperiodística, premsa escrita, ràdio, televi-sió, fotoperiodisme i comunicació institu-cional.

Hi participen mitjans públics i privats i permetrà millorar el tractament i visualització de les dones als mitjans

Recomanacions per informar sobre el món rural

El Col·legi i el CAC van presentar el 3 de novembre a Lleida les recomana-cions que aquest organisme reguladorha elaborat per al tractament informa-tiu del món rural als mitjans audiovi-suals. La guia inclou 18 recomanacionsque busquen defugir els estereotips perinformar correctament sobre aquestàmbit.

N O T I C I E S C O L · L E G I A L S

138

CAPÇALERA DESEMBRE 2009

El món de René de la Nuez

El Col·legi de Periodistes ha acollit, del22 d’octubre al 18 de novembre, l’expo-sició “Cuba, Humor i Revolució”, delcubà René de la Nuez. “Dibuixant debatalla”, com li agrada descriure’s,l’obra d’aquest ninotaire, nascut a SantAntonio de los Baños el 1937, és indes-triable de la Revolució Cubana.

Ja en 1955 De la Nuez s’incorpora alMoviment 26 de Juliol contra la dicta-dura de Batista i crea, dos anys méstard, el personatge d’El Loquito, queaconsegueix burlar la censura a través

d’un sistema de claus.

De la Nuez va informar amb metàforesvisuals del progrés de la guerrilla a laSierra, per més tard esdevenir dibuixantprimer del matutí Revolución i, durantmés de trenta anys, de Gramma. Precisa-ment en aquest últim període va publi-

car més de cinquanta mil caricatures,amb personatges que han passat a lamemòria col·lectiva dels cubans comDon Cizaño o Los Barbudos.

“Dibuixava el que m’envoltava”, resu-meix De la Nuez, que celebra haver vis-cut “una època molt agitada i moltbella”.

Aquest dibuixat recorda Fidel com unhome “amb molt sentit de l’humor”amb qui va discutir “a vegades” per lesseves vinyetes però sempre “des de laconfiança”. L’obra de René de la Nuez

no se circumscriu només a Cubasino que també va cobrir laguerra del Vietnam, amb més demil vinyetes, i es va convertir enel primer caricaturista estrangera visitar i dibuixar els guerrillersdel Vietcong.

També va retratar la revolució sandi-nista, sovint des de les pàgines de lapremsa clandestina. Durant els últimsquaranta anys, ha col·laborat al diarimexicà ¡Por esto!, de Yucatán. Un noutema de les seves il·lustracions és elnarcotràfic, que veu com la nova xacra

A més de Cuba, aquest ‘dibuixant de batalla’ va retratar la revolució sandinista i la guerra del Vietnam que pateix l’Amèrica Llatina.

Encara avui René de la Nuez, PremiNacional d’Arts Plàstiques al seu paísel 2007, no acostuma a pintar amb pin-zells, sinó amb canya de bambú i, defer-los servir, sempre els mastega.D’aquí prové el seu traç, sempre tan ca-racterístic.

Natàlia Araguàs

Retrat de l’il·lustrador cubà.

Periodistes del RegneUnit visiten Lleida

A principi d’octubre, un grup de sis pe-riodistes especialitzats en turisme quetreballen en diferents mitjans de comu-nicació del Regne Unit i Irlanda van vi-sitar l’Alta Ribagorça, la Noguera i laciutat de Lleida. La visita a les Terres deLleida continuarà fent-se per diversescomarques catalanes.

Jornada de Comunicació Corporativa El 14 de novembre va tenir lloc a la de-marcació de Lleida una jornada sobre“Comunicació corporativa”, en què esva palesar la importància de la comuni-cació dins l’empresa i de la influènciaque exerceix en l’opinió pública. La jor-nada també va tractar de com les orga-nitzacions han d’afrontar i millorar laseva relació amb els mitjans i els seusperiodistes.

Conveni entre el CIPB i RenfeLa Fundació Centre Internacional de Premsa de Barcelona i l’empresa Renfe van signarel passat 16 de novembre un conveni de col·laboració. Amb el seu patrocini, Renfe des-itja contribuir a potenciar la projecció internacional de Catalunya i facilitar als profes-sionals de la informació de tot el món unes instal·lacions i uns serveis especialitzatsperquè puguin desenvolupar la seva feina còmodament. A la imatge, Antonio Carmona,gerent de Comunicació, Marca i Publicitat de Catalunya i Aragó de Renfe i Rosa MariaCalaf, presidenta de la Fundació Centre Internacional de Premsa de Barcelona.

Foto: Ignasi R. Renom

139

El Col·legi de Periodistes de Catalunyava lliurar el passat 28 d’octubre els pre-mis Gabinets de comunicació, que en laseva primera edició han obtingut el ga-binet de la Cambra de Comerç de Bar-celona, el de la Universitat Oberta deCatalunya (UOC), el de l’Aeroport deBarcelona i el sindicat Unió General deTreballadors (UGT) de Catalunya. Elspremis van comptar amb el suport deCaixa Laietana. Als premis s’hi havien presentar perio-distes col·legiats que treballen en un ga-binet de comunicació, tant d’institucionspúbliques com d’entitats, empreses o as-sociacions privades. El concurs també es-tava obert als col·legiats que duen aterme tasques de comunicació de fonts.En la selecció dels premiats, també s’hatingut en compte l’esperit del Manual debones pràctiques de periodistes de fonts,elaborat enguany per la mateixa Comis-sió del Col·legi.Durant la presentació de l’acte, el degàdel Col·legi de Periodistes, Josep CarlesRius, va destacar la importància de latasca dels “periodistes de fonts” per talque “la societat estigui millor infor-mada” i va recordar que els professionalsdels gabinets de comunicació també“estan sotmesos al codi deontològic delsperiodistes”. Els premiats van ser guar-donats amb un dibuix de l’il·lustradorJosep Antoni Tàssies.La cap de premsa de la Cambra de Co-

merç de Barcelona, Marta Rosés, va re-collir el premi al Millor Pla deComunicació. Rosés va agrair al seuequip la feina feta, així com la confiançaque ha demostrat aquesta institució enl’equip. “Els periodistes de fonts hemd’estar orgullosos de la nostra feina, per-què sabem perfectament què és publici-tat, i què és periodisme”, va afirmar.Per la seva part, el director de comunica-ció de la UOC, Eric Hauck, va recollir el

premi a la Millor Estratègia de Comuni-cació interna escortat dels seus companysde departament. Hauck recordà que en-guany la UOC celebra els quinze anysd’existència i que el premi és una “bonamanera de celebrar l’efemèride”. El cap de comunicació de l’Aeroport deBarcelona, Agustí Rodríguez, va recollirel premi al Millor Pla de Gestió de crisiper donar a conèixer la T-1 i evitar alte-racions en la seva posada en marxa. Ro-dríguez va subratllar la necessitat que lesempreses “creguin en la importància dela comunicació” per tal que els perio-distes de fonts puguin fer bé la seva

feina. El premi al Millor Pla en Creativi-tat i Innovació va ser per a la UnióGeneral de Treballadors a Catalu-nya (UGT), per la seva campanyaen línia “Hazte el sueco”. El res-ponsable de comunicació de la

UGT a Catalunya, Miquel Àngel Esco-bar, no va poder assistir a l’acte, peròmitjançant unes imatges gravades que esvan projectar en pantalla va manifestarque el premi és un estímul “per seguirtreballant en la mateixa línia”. Al final de l’acte, el director general deCaixa Laietana, Josep Ibern, va convidarels periodistes a seguir informant de ma-nera constructiva i a contribuir a superarla crisi econòmica.

Fotos: Sergio Ruiz

Primers premis Gabinets de Comunicació

En la selecció dels premiatss’ha tingut en compte l’espe-rit del Manual de Bones Pràc-tiques de periodistes de fonts

A la fotografia superior, foto de familia delsguardonats en aquesta primera edició delspremis. A la fotografia del centre, aspectede la sala d’actes en l’acte del passat 28d’octubre. A sota, Miquel Àngel Escobar,responsable de comunicació d’UGT, que nopoder assistir a l’acte, va agrair el premi enunes imatges gravades

140

CAPÇALERA DESEMBRE 2009

D I A A D I A S a r a M a s ó

Agost 20094 d’agostCOREA ALLIBERA DUES PERIO-DISTES NORD-AMERICANES. La visitade l’expresident dels Estats Units, Bill Clin-ton a Pyongyang (Corea del Nord) fa que elgovern comunista de Kim Jong II alliberiLaura Ling i Euna Lee, dues periodistesnord-americanes de 32 i 36 anys respectiva-ment, detingudes el 17 de març quan entra-ven sense autorització des de la Xina aCorea del Nord, cosa per la qual forencondemnades el passat més de juny a dotzeanys de treballs forçats. Totes dues perio-distes treballen per a la cadena de televisióper Internet de San Francisco, Current TV,cofundada per l’exvicepresident Al Gore.

MOR JULIÁN LAGOAL PARAGUAI.El periodista Julián Lago mor en un hospitald’Asunción a 63 anys a causa d’una aturadacardiorespiratòria arran de les ferides greusque va patir el passat maig quan va ser atro-pellat per un motorista en un poblat de l’in-terior del país on vivia des de finals de l’anypassat. Era natural de Valladolid i estudiàPeriodisme a Madrid; la professió el vaconvertir en un periodista de llarg recorre-gut, primer va treballar al grup Mundo i a ElNorte de Castilla. Incorporat al grup Zeta el1976, fou redactor en cap d’Interviú i méstard subdirector d’El Periódico de Cataluña.Fundador de la revista Tiempo, en va ser di-rector el 1982. Cinc anys després, el 1987, vaser nomenat director general de publica-cions de Zeta. Deixà el càrrec per dirigir Tri-buna de actualidad. Del periodisme de paperpassà a la televisió, on va dirigir i presentara Tele 5 el programa La máquina de la ver-dad. Va col·laborar en diverses tertúlies deràdio, principalment a la COPE i a OndaCero.

LA DIRECTORA DE SANT CUGATACUSADA D’IRRESPONSABILITAT”.El consell assessor de RTVE a Catalunyaemet un comunicat crític amb la directoradel centre de Sant Cugat de TVE, MontseAbbad, a qui acusa de “manca de previsió igreu irresponsabilitat” per l’anul·lació deL’informatiu vespre el mes d’agost, fet que“posa en dubte la seva competència per ga-rantir el servei públic.” TVE, per la sevabanda, assegura que el noticiari dels vespresi 59 segons “tenen garantida la continuïtat.”

5 d’agostRESOLUCIÓ SOBRE L’ERO DE LAVANGUARDIA. El comitè d’empresa deLa Vanguardia considera que el Departa-ment de Treball de la Generalitat de Cata-lunya ha optat per una “solució salomònica”amb la resolució sobre l’expedient de regu-

lació d’ocupació (ERO) que va ser presentatpel rotatiu i que afectava 90 professionals. ElDepartament de Treball accepta la rescissiódel contracte a 46 treballadors (31 per la viade la prejubilació i 15 acomiadaments di-rectes). “No són els 90 que pretenia l’em-presa, però el veredicte és un cop dur a lesfamílies dels afectats”, diu el comitè d’em-presa en un comunicat. En definitiva, l’ERO“no satisfà” cap de les dues parts. Per aquestmotiu, i per creure que l’ERO “no està jus-tificat”, el comitè d’empresa ha anunciat querecorrerà contra la resolució per la via delcontenciós administratiu.

REOBERTURA DEL JUDICI DE PO-LITKÓVSKAIA. Es reobre el judici perl’assassinat el 2006 de la periodista Anna Po-litkóvskaia. El Tribunal Militar de Moscouha rebutjat la petició dels fills de Politkóvs-kaia de reobrir la investigació sobre el seu as-sassinat. En lloc d’això ha ordenat la selecciód’un jurat compost per dotze persones per ala celebració del segon judici. La resolució ju-dicial arriba després que el juny passat, el Su-prem anul·lés la sentència d’absolució per alsquatre imputats en el cas. El jutge manifestaque “no hi ha arguments” que justifiquin lanecessitat d’unir en un cas únic les acusacionscontra totes les persones que van participaren l’assassinat de Politkóvskaia, és a dir, l’as-sassí, els còmplices i els organitzadors. A mit-jan de juliol, va ser assassinada una altraperiodista i activista pels drets humans, Natà-lia Estemírova, que va treballar amb AnnaPolitkóvskaia en la documentació dels abu-sos dels drets humans al Caucas.

7 d’agostTRENCAMENT ENTRE PRISA I ME-DIAPRO. Els grups Prisa (Sogecable, ElPaís) i Imagina (Mediapro i Globomedia)anuncien el trencament de les negociacionsque mantenien des de feia dos mesos peruna fusió audiovisual. Ambdues empresesmanifesten que buscaran acords amb altresgrups. El motiu de la desavinença és, segonsImagina, “la impossibilitat d’avançar enacords comuns en les bases essencials de lanova companyia.” La ruptura de les nego-ciacions no afecta l’acord entre totes duesper l’emissió, la pròxima temporada, de par-tits de futbol de la Lliga Professional.

MURDOCH COBRARÀ PERACCEDIRALS SEUS DIARIS DIGITALS. El mag-nat australià Rupert Murdoch, propietari deNews Corporation, el grup de mitjans de co-municació més gran del món, anuncia la in-tenció de cobrar per accedir a la versiódigital dels seus periòdics a partir de l’anyque ve. Segons la premsa britànica, Murdochha fet pública aquesta decisió per causa de ladavallada dels ingressos dels seus periòdics,que han provocat la dels beneficis de 3.400milions de dòlars (uns 2.380 milions d’euros)

durant el darrer any fiscal. “El periodismede qualitat no és barat i una indústria queregala el seu producte està canibalitzant lacapacitat de fer bon periodisme”, ha mani-festat Murdoch. D’entre les empreses delseu grup, en destaquen els estudis de cinema20th Century Fox, les cadenes de televisióFox i Sky, els diaris The Wall Street Journal,The Times, The Sun, l’editorial Harper Col-lins i xarxes socials com MySpace. Tambéreconeix que a partir de 2010 hauran de vet-llar pels drets d’autor de les seves notícies ifotografies.

10 d’agostBALANÇ DEL DEFENSOR DE L’AU-DIÈNCIA. El periodista Carles Pérez, de-fensor de l’audiència de la CorporacióCatalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA)publica el balanç de la seva actuació durantel primer semestre d’enguany. La institucióes va crear l’octubre del 2008 i s’encarregade vetllar pels drets dels espectadors, oientsi usuaris de Televisió de Catalunya, les emis-sores de Catalunya Ràdio i els portals d’In-ternet de la Corporació. El servei d’atencióal ciutadà ha respost 32.000 comunicacions,26.000 relatives a la televisió i 4.000 a laràdio, segons Carles Pérez.

11 d’agostMORVALERIO LAZAROV. El directorgeneral i conseller delegat de Tele 5 entre1985 i 1994, Valerio Lazarov, ha mortaquesta matinada a Madrid a 73 anys. La ca-dena recorda que amb la mort de ValerioLazarov “desapareix el pioner de la televi-sió centrada en l’espectador i no en elpoder”. Per l’Academia de las Ciencias y las

Carles Pérez, defensor del’audiència de la CCMAFo

to: CCMA

El magnat RupertMurdoch ha obertel debat del paga-ment a InternetFoto: Arxiu

141

CAPÇALERA DESEMBRE 2009

Artes de Televisión, va ser un “innovador” iuna “referència” en la història de la televi-sió. Per Tele 5, Lazarov va trencar amb elsconvencionalismes de la televisió des de ladècada dels setanta i va ser “una ment privi-legiada per a la innovació de l’estètica i elscontinguts de la petita pantalla”. Va revolu-cionar les tècniques de realització a l’Estatespanyol amb l’ús creatiu del zoom i ambprogrames tan atrevits com El Irreal Madrid.Lazarov va néixer a Birlan (Romania) i vaadoptar la nacionalitat espanyola el 1972.

12 d’agostEMILIOMORENATTI FERIT A L’AF-GANISTAN. El fotògraf espanyol EmilioMorenatti, que treballa per a l’agència As-sociated Press (AP) va ser ferit mentre viat-java en un comboi militar dels Estats Unitsintegrat en una missió de l’OTAN. El vehicleva rebre l’impacte d’una bomba col·locadaa la carretera dins la província de Kandahar,un dels reductes dels talibans. Els ocupantsdel comboi ferits van ser traslladats en unhelicòpter a l’hospital militar de Kandahar.A conseqüència de l’explosió Morenatti, de40 anys, va perdre un peu. El seu company, elcàmera de televisió indonesi, Andy Jatmiko,també va ser afectat en una cama i a les cos-telles. Emilio Morenatti, natural de Xerès, ésun destacat fotògraf d’AP que ha rebut di-versos premis, entre aquests, el 2007, varebre una menció d’honor en el World PressPhoto i, el passat maig, va aconseguir elpremi Fotopress, que atorga La Caixa pelseu treball “Violència de gènere a Pakistan”,una sèrie de retrats de dones pakistanesesatacades amb àcid.

14 d’agostATURADES PARCIALS A TVE-CA-TALUNYA. Els treballadors de TVE-Cata-lunya convoquen per a avui aturadesparcials com a protesta per la decisió de lacadena de suspendre l’informatiu del vespredurant el mes d’agost i també pel trasllat“forçós” de vint redactors de TVE a RNE-Barcelona. Les aturades tenen efecte el matíentre les 13 i les 15 hores i a la tarda de les 19a les 21 hores. La protesta afecta la progra-mació en directe (informatiu del migdia) iels continguts generals de Sant Cugat pel

canal Teledeporte i per les emissions enprova del canal Cultural.es. Els treballadors,segons fonts sindicals, estarien d’acord a rea-litzar una edició reduïda de l’informatiu delvespre per no faltar al dret de la informació.

17 d’agostPRESENTACIÓ DE GOL TV. JaumeRoures presenta oficialment Gol TV el seucanal de TDT amb vista a la nova tempo-rada de partits de futbol de Lliga de PrimeraDivisió. Gol TV oferirà tres partits de Pri-mera cada jornada, un el dissabte a les 20.00hores i un altre el diumenge a les 19.00hores, el tercer en un horari encara no acor-dat. Recentment, Mediapro va arribar a unacord amb Sogecable per vendre un paquetde partits per 700 milions d’euros. El canalde Prisa (Canal+ Liga), només podrà oferirdos partits de Primera, que també emetràGol TV. Canal+ continuarà emetent el partitdel diumenge a les 21.00 hores, la Copa delRei i partits de la UEFA. La Sexta emetrà elpartit de les 22 hores en obert. TVE i laFORTA tenen els drets oberts de la lliga decampions. Tele 5 emetrà la UEFA EuropaLeague en obert.

18 d’agostREADER’S DIGEST PLANEJA LAFALLIDA. L’editora Reader’s Digest,creada el 1921 als Estats Units, posseïdorade 94 publicacions que arriben a 130 milionsde lectors de 78 països (entre aquests Espa-nya amb el nom de Selecciones) planejaacollir-se a la llei de fallida per refinançar undeute de 1.200 milions.

21 d’agostACORD DE PRISA AMB LA NORD-AMERICANA IBN. El grup Prisa signaun acord amb la societat nord-americana Instore Broadcasting Network (IBN) per des-envolupar la distribució de mitjans de co-municació en botigues, magatzems isupermercats a l’Estat espanyol i a l’Amè-rica Llatina. La nova societat es dirà PrisaIBN International. Està participada al 50%per cadascun dels socis. IBN és líder mun-dial de la publicitat que consisteix en mis-satges d’àudio i de vídeo dirigits alconsumidor quan realitza compres en su-permercats i grans centres comercials.

XAVIER SOLÀ DEIXA CATALUNYARÀDIO. Després d’una conversa ambRamon Mateu, director de Catalunya Ràdio,Xavier Solà deixa l’emissora al ser-li comu-nicat que els futurs plans de la cadena no in-clouen la seva aportació actual. Com Bassas,Clapés o Basté, Solà ha estat un periodistadestacat a Catalunya Ràdio. Va conduir vint-i-una temporades el programa El suplement.

El 2008-2009 va assumir la conducció de l’es-pai de migdia Suc de coco. Fonts de l’emis-sora afirmen que com a única opció per noperdre el micròfon se li ha ofert la possibili-tat de fer-se càrrec del programa en directeentre les tres i les sis de la matinada, oferi-ment que “no ha acceptat.” Xavier Solà vaguanyar el premi Ondas de ràdio en l’edicióde 2005.

22 d’agostVIRUS LINGÜÍSTIC EN EL PERIO-DISME. Una investigació de la Fundeu(BBVA) revisa periòdicament els “virus lin-güístics” que apareixen en el periodisme enaplicar “inadequadament” paraules usadesen el llenguatge popular per expressarconceptes que precisarien més rigor cientí-fic. Polítics, publicistes i periodistes adoptennous termes com ecotaxa, implementar,mobbing (assetjament), que “arruïnenmoltes vegades el significant autèntic delsmots.

26 d’agostEL 3CAT24.CAT LÍDER EN CATALÀ.El web de la CCMA 3cat24.cat es consolidacom el portal informatiu de referència en ca-talà, segons dades de l’OJD. Aquestes asse-nyalen que el juliol va ser líder en el sectoral sumar 278.000 usuaris únics, gairebé vintmil més que el segon web.

27 d’agostPRESENTACIÓ DE CANAL+ LIGA.Sogecable presenta Canal+ Liga la sevaopció per a la pròxima temporada de futboltelevisat. Prisa ha arribat a un acord ambMediapro per proposar dos partits de Lligacada jornada. La plataforma ofereix una ins-tal·lació “gratuïta” i “immediata” al millorpreu i l’experiència dels seus comentaristes.No se sap si Sogecable podrà emetre partitsde pagament. L’operadora que té asseguratspartits de pagament per visió (PPV) ésONO, que els ha comprat a Mediapro. Desde Digital+ Liga es creu que Mediapro po-sarà els drets a disposició de totes les opera-dores amb les mateixes condicions.

Valerio Lazarov, tot un referent de la televisió

Foto: Telecinco

El periodista Xavier Solà

Foto: Catalunya Radio

D I A A D I A

142

CAPÇALERA DESEMBRE 2009

31 d’agost“VISA POUR L’IMAGE” OBRE LESPORTES. Una trentena d’exposicions i vet-llades fotogràfiques ofereix l’exposició “Visapour l’Image” que se celebra a Perpinyà.Encara que la 21a edició arriba enmig de lacrisi que afecta el periodisme, tal com res-salta el director del festival, Jean FrançoisLeroy, que hi ha programat exposicions, de-bats i trobades professionals. S’hi poden ad-mirar obres procedents dels professionalsislàmics, de Cambodja, de Somàlia i de l’ar-ribada al poder de Barak Obama.

MÉS DE 140.000 FIRMES A FAVORDEL DIARI LA REPUBBLICA. Més de140.000 persones han firmat a favor de la lli-bertat de premsa en adhesió al diari La Re-pubblica, contra el qual el primer ministreitalià, Silvio Berlusconi, ha presentat unaquerella per “difamació”, segons assegura laplana web del periòdic. Entre els signatarishi destaquen els escriptors Umberto Eco iAndrea Camilleri, Roberto Saviano, el can-tant Adriano Celentano i els artistes DarioFo i Roberto Benigni o bé el director de ci-nema Bernardo Bertolucci.

SAVIANO DIRIGEIX UN CURS UNI-VERSITARI. L’escriptor Roberto Saviano,autor del llibre Gomorra, en el qual denun-cia els negocis de la Camorra italiana, diri-geix a partir d’avui a la UniversitatMenéndez Pelayo de Santander el curs“Roberto Saviano, escriptor i ciutadà com-promès”.

CALAF DESMENTEIX LA PARTICIPA-CIÓ EN EL PROGRAMA D’ANAROSA. La periodista i presidenta del Cen-tre Internacional de Premsa de Barcelona(CIPB), Rosa Maria Calaf, desmenteix elseu fixatge per al programa d’Ana RosaQuintana que torna als matins de Tele 5. Lacadena havia anunciat la setmana passada laincorporació de Calaf, que presumptamentapareixeria amb Federico Jiménez Losantosi el magistrat exportaveu del Consell Gene-ral del Poder Judicial Enrique López. Calafnega el fixatge sense afegir-hi més comenta-ris. Tele 5 manté en el seu web el nom deCalaf com una de les novetats de l’espai.

Setembre 20091 de setembreVÍCTOR SAURA, NOU DIRECTOREDITORIAL D’ELVIGÍAEl diari especialitzat en informació logísticai de transport, El Vigía, ha incorporat el pe-riodista Víctor Saura com a director edito-rial del grup. Saura, que substitueix LidiaLoza, té 42 anys, ha estat en els darrers anysredactor en cap del diari Iberia-Universal ihavia estat director adjunt d’El Triangle, amés de ser autor de diversos llibres. A mésde Saura, el periodista Aitor Vieco –fins lla-vors redactor en cap del setmanari, passa aser-ne el director, mentre que Daniel Mo-lero passa de ser cap de secció a redactor encap.

r

2 de setembreMARTA DEL VADO, PREMI NUEVOPERIODISMO. La periodista de la SER,Marta del Vado rep el premi Nuevo Perio-dismo 2009, que es concedeix en l’àmbit dela comunicació a l’Amèrica Llatina. L’haobtingut en la categoria de ràdio pel seutreball “Los muros del mundo”, emès en elsinformatius del cap de setmana.

FERNANDO BERRIDI, DIRECTORGENERAL D’ABC. El fins ara consellerdelegat d’El Diario Vasco, Fernando Ber-ridi, serà el director general d’ABC ensubstitució de José Luís Romero, que pas-sarà a assumir noves funcions directives aVocento. Berridi és llicenciat en CiènciesEconòmiques i Empresarials a la Universi-tat de Deusto. Fa 20 anys que està vinculata Vocento, des que es va incorporar a El

Diario Vasco, rotatiu que ha obtingut unimportant ascens en el transcurs d’aquestsanys.

3 de setembreTÀSSIES GUANYA EL GRAN PRIXDE BRATISLAVA.L’il·lustrador Josep Antoni Tàssies Penella,un habitual dels mitjans de comunicació,guanya el Grand Prix de la Biennal Inter-nacional d’Il·lustracions de Bratislava, undels concursos internacionals de més pres-tigi en el seu gènere. Es tracta del primercatalà i del primer espanyol que obtéaquest guardó des de la seva fundació, fa 42anys. Tàssies va obtenir el premi amb l’obra“El nen perdut”, que ja havia estat distin-gida, abans de ser editada, amb el premi In-ternacional d’Il·lustració de la FundacióSM 2008. En la seva 22a edició es van pre-sentar obres seleccionades de 344 il·lustra-dors de 37 països.

PROCLAMATS ELS PREMIS NACIO-NALS DE COMUNICACIÓ. La Con-selleria de Cultura i Mitjans de Comunica-ció de la Generalitat anuncia els guardo-nats amb el Premis Nacionals deComunicació que estan dotats amb un im-port de 15.000 euros. En radiodifusió, eljurat ha premiat Catalunya Informació perser pionera en la implantació d’un modelde ràdio consolidat durant els seus 17 anysd’existència “reconegut pels oients i per al-tres mitjans de comunicació.” En televisió,s’ha premiat 30 minuts per ser “un exemplede servei públic al llarg de 25 anys de tra-jectòria.” En l’apartat de premsa, s’ha guar-donat el diari El Punt per apostar per “lainformació de proximitat en català.” Tambéhan estat distingits els promotors del diaridigital Osona.com. El jurat el valora com“una important eina informativa que posade manifest el paper protagonista de la in-formació de proximitat també en l’àmbitdigital.” Finalment, el publicista Toni Se-garra, fundador juntament amb d’altrestres socis de l’agència SCPF, ha estat valo-rat per la recerca de noves fórmules crea-tives en publicitat. Recentment va obtenirel Gran Premi del Festival de Cannes. ADTelecom és premiat per la seva especialitaten l’equipament per al transport de vídeodigital.

EL CAC SERÀ ESTRICTE AMB ELSQUE INCOMPLEIXIN LES NORMESDE LATDT. El Consell de l’Audiovisualde Catalunya (CAC) retirarà les conces-sions als canals locals de TDT que incom-pleixin les normes. Ho avisa el president del’organisme, Ramon Font, que fa referèn-cia a un estudi elaborat per una comissióde l’ens en què s’han vigilat els contingutsde les televisions locals. El document

El periodista Víctor SauraFo

to: El Vigía

La guardonada Marta del Vado

Foto: SER

El periodista italià Roberto Saviano

Foto: Sergio Ruiz

143

CAPÇALERA DESEMBRE 2009

conclou que la majoria de canals com-pleixen les condicions del concurs encaraque existeixen alguns casos “d’incompli-ments greus.” L’informe es presentarà alParlament a final de setembre.

EL FOTÒGRAF CHRISTIAN POVEDAASSASSINAT A EL SALVADOR. Ungrup de desconeguts ha assassinat a trets elfotògraf francoespanyol Christian Poveda,conegut pel documental sobre les bandescriminals a El Salvador denominat La vidaloca. Poveda havia cobert nombrososconflictes bèl·lics: Líban, Nicaragua, Gua-temala, la guerra civil a El Salvador (1980-1992). El seu cos ha estat trobat a la petitapoblació d’El Rosario, al departament deSan Salvador.

4 de setembreRTVE OBTÉ ELS DRETS DEL JOCSD’HIVERN DE 2016. El Comitè Olím-pic Internacional (COI) anuncia un acordamb la Corporació RTVE per a la cessiódels drets dels Jocs Olímpics d’Hivern de2014 a Soichi (Rússia) i els d’estiu de 2016encara sense localització. Diferents fontsdel sector estimen en uns cent milions dedòlars (setanta milions d’euros) el preu queRTVE haurà de pagar per difondre l’esde-veniment en totes les plataformes (televi-sió, ràdio, Internet i mòbil) en l’àmbit del’Estat espanyol.

5 de setembreUN DETINGUT PER L’ASSASSINATDE POVEDA. La Policia Nacional d’ElSalvador deté un presumpte autor de l’as-sassinat del fotògraf Christian Poveda. Estracta d’un jove vinculat a La Mara 18, unade les perilloses bandes de la ciutat que vainspirar el film de Poveda La vida loca.Mentre la investigació segueix oberta en-torn del crim, diferents persones que esta-ven emparentades amb el fotògraf sostenenque integrants de La Mara 18 li van causarla mort.

7 de setembreLOSANTOS ESTRENA ESRADIO. Es-trena a les set del matí d’esRadio, l’emissorade Jiménez Losantos, que emet amb el nomde Es la mañana de Federico. Pot ser sinto-nitzada a través d’Internet, del dial 99.1 FMde Madrid i a la freqüència Veo TV de laTDT que emet en proves. El programa deLosantos durarà fins a les 13 hores; desprésdels informatius apareix a les 16 hores elprograma del periodista Luís Herrero, Encasa de Herrero, que es prolongarà fins a les19 hores. Per la seva part el programa deCésar Vidal s’emetrà a partir de les 20 horesdel vespre.

LLIBERTAT PERAL PERIODISTAAF-GANÈS CONDEMNAT A VINT ANYSDE PRESÓ. El periodista afganès SyedPervez Kambakhsh condemnat a vint anysde presó per haver distribuït un article a In-ternet sobre el drets de la dona a la societatafganesa, ha estat alliberat i ja ha sortit delpaís. El cap d’Estat de l’Afganistan, HamidKarzai, va firmar en secret fa unes setmanesun perdó presidencial per al jove reporter,segons informa Reporters sense Fronteres.

8 de setembreRÀDIOARENYS COMPLEIX TRENTAANYS. Ràdio Arenys, la primera emissoramunicipal en català creada amb un equipemissor de FM i només un watt de potència,compleix trenta anys. Fundada per un grupd’afeccionats a l’electrònica, van experi-mentar el seu invent retransmetent sardanesi altres actes de festa major de la vila. An-toni Esteve, un dels fundadors i president dela productora Lavinia era en aquells anys re-gidor de Comunicació de l’Ajuntamentd’Arenys. Va impulsar la iniciativa radiofò-nica i el 1980 va tenir la seva primera seu enun local cedit per l’Ajuntament situat a laprimera planta del mercat municipal. Ac-tualment està situada al Centre Cultural Ca-lisay, antigues instal·lacions de la fàbrica delicor del mateix nom. Té una plantilla de ca-torze persones i més d’un centenar de col·la-boradors. A la seva pàgina web es pengen elscontinguts del dia que fan possible una“ràdio a la carta.”

9 de setembreTREBALLADORS DE RÀDIO 4 DE-MANEN DIMISSIONS. Coincidint amb lapresentació de la temporada de tardor deRàdio 4, els treballadors demanen pública-ment la dimissió de l’actual equip directiu, aqui responsabilitzen de la situació actual del’emissora. Creuen que a partir de l’11 de se-tembre Ràdio 4 entrarà en l’“etapa mésfosca dels seus trenta anys d’història, perquèla programació ha quedat reduïda a nomésdos espais diaris d’elaboració externa.” Ladirectora de RNE a Catalunya, MontserratMelià, va disculpar la “programació lleugerade l’emissora”, quelcom freqüent a l’estiu.Ràdio 4 deixarà de programar una oferta ge-

neralista per centrar-se en l’oferta musicalamb una programació de sis hores al dia.

HORCAJO DIRECTOR EDITORIALD’INTERECONOMIA. El grup Intereco-nomia nomena el periodista i economistaXavier Horcajo director general editorial. Elnou directiu és doctor en Econòmiques i lli-cenciat en Ciències de la Informació. Ha tre-ballat a RNE,Avui, Grup 16 i El País. Estàvinculat a Intereconomia des de 2003. Finsara i des que es va posar en marxa el canal,ocupava la direcció general d’IntereconomiaTV. D’altra banda, Marcial Cuquerella ocu-parà la direcció del canal d’informació polí-tica i econòmica. És enginyer informàtic iindustrial i MBA per l’Institut d’Empresa.

ANTENES D’OR DE RÀDIO I TELE-VISIÓ. La Federació d’Associacions deRàdio TV d’Espanya fa públic els guardonsanuals de les Antenes en el transcurs d’unafesta al Gran Casino de Aranjuez. En l’apar-tat de ràdio, reben Antenes d’Or el directordels serveis informatius de la cadena COPE,Nacho Villa; Montse Domínguez, directoradel programaA vivir que son dos días de laSER; José Miguel Azpiroz, director dePrimera plana a Punto Ràdio; el programaSiluetas, que dirigeix a RNE Manuel Ven-tero i l’emissora Punto Radio a La Rioja. Enl’apartat de televisió els premiats són els pe-riodistes Pedro Piqueras, Javier Algarra, di-rector d’Informatius d’Intereconomia TV ide Radio Intereconomia; Jorge Fernández,d’Antena 3 (La ruleta de la fortuna i Estacasa es una ruina); Jose Toledo (Corazóncorazón); Lujan Argüelles (Cuatro) i HelenaResano (Notícies 14 horas a La Sexta). Elsguardons es lliuraran el proper 26 de setem-bre a Aranjuez.

Un moment de la celebració dels trenta anys

Foto: X. Salvanyà

Foto de família dels guardonats

Foto: FARTE

El directiu Xavier HorcajoFo

to: Arxiu

145

CAPÇALERA DESEMBRE 2009

MARIA CASADO, A 59 SEGUNDOS.Estrena del programa de debat de TVE 59segundos que en la temporada d’enguanydirigirà la periodista Maria Casado, abansmoderadora de la versió catalana del pro-grama a TVE-Catalunya. S’hi mantenen lesmateixes característiques de l’espai, amb lapresència d’una personalitat política i laronda de preguntes dels tertulians amb in-tervencions limitades en el temps.

10 de setembre LLIBERTAT PER A MUNTAZAR AL-ZAIDI. Muntazar al-Zaidi, el periodistaque va llançar el seu calçat contra Bush,sortirà pròximament en llibertat. El mónàrab li prepara una apoteòsica rebuda enla qual no falten regals: un automòbil, unacasa, joies i l’oferiment d’algunes famíliesde lliurar-li les seves filles com a esposes,segons relata Maitham, el seu germà petital diari britànic The Guardian a travésd’una entrevista.

ASSALT A LA SEU DE CLARÍN. Unsdos-cents inspectors de l’Administració Fe-deral d’Ingressos Públics (AFIP), entitatequivalent a la Hisenda espanyola, apa-reixen per sorpresa a l’edifici del diariesportiu Olé i del diari La Razón, tots ellsdel grup Clarín de Buenos Aires. El cap del’operatiu, Carlos Consentino, responsabled’una secció regional d’investigació de de-lictes fiscals, obvia respondre a preguntesdels afectats sobre “quin delicte s’imputa al’empresa.” I en to despectiu diu als perio-distes que no li cal una “ordre judicial peruna inspecció de rutina com aquella.” Eldirectius de Clarín no aconsegueixen es-brinar el motiu de l’assalt per més que re-corren primer a l’AFIP i després alMinisteri d’Economia. En els últims mesos,Clarín havia denunciat l’enriquiment de laparella presidencial, Cristina Fernández iNéstor Kirchner des que ella és presidentade l’Executiu, així com altres operacionsfraudulentes amb personatges amics deKirchner.

11 de setembreTV3 DEMANA EXCUSES A MON-TILLA. El Telenotícies migdia de TV3 de-mana excuses al president Montilla perhaver imitat en clau d’humor el seu discursinstitucional per a la Diada pronunciat lavigília a l’11 de setembre. Sergi Mas, l’ac-tor que habitualment interpreta Montilla aPolònia va fer una breu interpretació irò-nica, prèvia a la promoció de Nit 10 de latelevisió autonòmica catalana. Mentre esdetectava des de la Generalitat un cert“malestar” per la imitació del president,

portaveus de Montilla van obviar explica-cions a l’incident després d’escoltar les ex-cuses del comunicat de TV3 al respectellegides per la presentadora del Telenotí-cies, Núria Solé. Les paraules de disculpahaurien estat ordenades per la directora deTV3, Mònica Terribas, i el president delconsell de la Corporació Catalana de Mit-jans Audiovisuals, Albert Sáez.

ACORD SOGECABLE-MEDIAPROPEL FUTBOL DE PAGAMENT. La pla-taforma de televisió per satèl·lit Digital+podrà oferir a partir del cap de setmanapartits de la Lliga en el sistema de paga-ment per visió (PPV). Serà gràcies al’acord assolit avui entre Mediapro (pro-pietària dels drets audiovisuals de la majo-ria dels equips) i Sogecable, el seu anticsoci. Mediapro ha venut a Sogecable dretsdel futbol de Lliga en peatge per visió(PPV) per tres anys. El pacte permet a So-gecable la difusió de partits per Digital+ eldiumenge a través de Canal+ i a través deCanal+ Lliga i Digital+ el dissabte i el diu-menge. Aquesta opció, aclareix Mediapro,és només per a particulars. No podran co-mercialitzar-la als bars per ser competèn-cia directa de Mediapro.

13 de setembreEL 3/24 CREIX. El canal 3/24 de Televi-sió de Catalunya (TVC) presenta novetats:Ampliarà les connexions en directe, ini-ciarà les connexions en dual i afegirà unaedició informativa en aranès conduïda perla periodista Ares Riu. El 3/24 té actual-ment 400.000 espectadors mensuals.

14 de setembreGOOGLE CREA UN PORTAL PER AARTICLES DE PREMSA. El gegant d’In-ternet, Google, presenta el portal GoogleFast Flip, que acollirà continguts de diaris,revistes i agències de premsa en anglès, in-closes fotografies, i els agruparà per temessegons l’interès del moment. S’hi podrà ac-cedir mitjançant un sol clic. Per llegir elsarticles complets el navegant haurà d’adre-çar-se a les pàgines web en línia dels mit-jans corresponents.

NOU CAP D’ESPORTS A LA SEXTA.Es produeix una triple remodelació de l’àread’Esports de La Sexta. El periodista CésarGonzález Antón (Madrid, 1976) en serà elnou responsable i director d’informació del’àrea d’Esports després de la partençad’Antonio Galeano al Reial Madrid, onexercirà de director de comunicació del clubblanc. César González era fins ara directord’Informatius de La Sexta. Altres nomena-ments situen Álvaro Rivas com a directoradjunt del departament d’Esports i MelOtero nou director adjunt d’Esports.

TAC12 NOVA TELEVISIÓ DELCAMP DE TARRAGONA. El 14 de se-tembre es va dur a terme l’encesa oficial deTAC 12 la nova televisió del Camp de Tar-ragona. Emet una graella en què destaquenels continguts informatius i de divulgació delterritori. El nou mitjà televisiu té el marcatpropòsit de fer televisió de proximitat i deservei públic. En aquest sentit destaca l’in-formatiu Notícies 12 amb dues edicions dià-ries. Per la seva part, la demarcació delCol·legi de Periodistes reclama un pla estra-tègic per al Camp de Tarragona per consi-derar que el territori viu un “moment moltespecial”, tant pel paper que pot tenir el des-plegament del pla com per la transformacióque suposarà la implantació de la TDT.

15 de setembre SUPORT A LES EMISSIONS DE TV3AVALÈNCIA. Un grup de personalitats del’àmbit polític, cultural i cívic es reuneix a laseu d’Òmnium Cultural per donar suport a lainiciativa legislativa popular (ILP) que pro-mou Acció Cultural del País Valencià enfavor d’una televisió sense fronteres i en es-pecial per resoldre el conflicte de TV3 a Va-lència. Entre les personalitats que donensuport a la legislativa popular hi figuren elsexpresidents Jordi Pujol i Pasqual Maragall,Heribert Barrera, Mònica Terribas, Joan La-porta, Daniel Sánchez Llibre, Salvador Gineri Pere Gimferrer. La iniciativa es contemplaper part de tots els reunits com la millor ma-nera d’aportar una solució al tancament derepetidors de TV3 al País Valencià.

Césa González Antóndeixa els informatius de La Sexta per anara esports de la cadenaFoto: La Sexta

Google ha presentat Google Fast Flip

Foto: Google

146

CAPÇALERA DESEMBRE 2009

D I A A D I A

16 de setembreDE VICENTE NOU DIRECTIU DEZETA. El consell d’administració del grupZeta nomena director general de l’àrea deLlibres Román de Vicente, economista es-pecialitzat en Administració i Direcciód’Empreses. També és Màster MBA PartTime per ESADE. Es va incorporar al grupZeta el 1997 en Planificació i Control dePremsa. Més tard va ser adjunt al directorgeneral del grup i des de 2001 va assumir di-ferents càrrecs, com el de director general enPremsa i Plantes d’Impressió. L’Àrea de Lli-bres integra Ediciones B, Vergara, Zeta Bol-sillo i Bruguera.

17 de setembreJOSEP RAMON CORREAL, DIREC-TOR DE DIARI DE TARRAGONA.Josep Ramon Correal Mòdol (Lleida, 1954)és, des del 17 de setembre, nou director delDiari de Tarragona en substitució de JordiJaria, que va cessar el mes de juliol. Llicen-ciat en Ciències de la Informació per la Uni-versitat Autònoma de Barcelona (UAB),Correal es va iniciar en el periodisme alDi-ario de Lérida i com a corresponsal de diariscom Tele/eXprés i Diari de Barcelona. Va tre-ballar quatre anys a El Correo Catalán, onva exercir com a redactor en cap i sotsdirec-tor. Va crear el nou Diari de Lleida en català,essent-ne el primer director. Va ser directorgeneral de publicacions del grup editorECD, des d’on va participar en la conversiódel Reus Diari en Nou Diari de les co-marques tarragonines, i més tard en el pro-jecte del Nou Diari, amb cinc edicions a totCatalunya. Ha estat president de la demar-cació de Lleida del Col·legi de Periodistes deCatalunya.

PREMIS DE PERIODISME D’ELMUNDO. La VIII edició dels Premis dePeriodisme d’El Mundo guardona el diariThe Daily Telegraph i el periodista pakista-nès Ahmed Rashid. El rotatiu britànic repel Reporteros del Mundo per la tasca d’in-vestigació sobre les despeses dels diputatsbritànics. Ahmed Rashid obté el Colum-nistas del Mundo per la seva visió i anàlisidel conflicte de l’Afganistan. Els membresdel jurat fan públic un manifest de solidari-

tat amb tots els periodistes que pateixenpressions de diferents governs en països del’Amèrica Llatina.

NÚMERO DE TARDOR DE DONES.Es publica el número de tardor de la revistaDones, de l’Associació de Dones Periodistesde Catalunya. Fa esment de les primeresconductores d’automòbils, entre elles unataxista (1965), una conductora d’autobús(1888-1959), la primera dona maquinista(1908-1981) i la primera conductora demetro de Madrid (1958). Segueix el repor-tatge “Una mirada transversal al transportpúblic”, en què el personal és “aclaparado-rament masculí”. Un 5% són dones. La re-vista commemora els 125 anys de l’Escola dela Dona, en què més de tres mil alumnespassen cada curs per les seves aules.

18 de setembreQUINZEANYSDESEGRERÀDIO.Unafesta ciutadana amb l’actuació de grups musi-cals lleidatans té lloc al Cafè del Teatre deLleida per celebrar els quinze anys de SegreRàdio, l’única emissora que emet les vint-i-quatre hores de la seva programació sense de-pendre de cap cadena. La presentació de l’acte,a càrrec del subdirector de l’emissora, JordiGuardiola, s’acompanya d’un muntatge video-gràfic que repassa l’activitat en els passatsquinze anys des dels seus principis (1994-95),en que consten fets històrics, com la canalitza-ció del Segre, la disgregació de parròquies deLa Franja o el primer sorteig milionari d’ElNiño a Sort. Els responsables de Segre Ràdiodediquen un record als companys José LuísGonzález expresident del consell d’adminis-tració i els locutors Susana Nieto i Marc Aixut,“presents en el record”. La festa va acabar ambmúsica i premis entre els presents a l’aniversari.

20 de setembreMONTES DEIXA LA SEXTA. AndrésMontes, el locutor d’Esports de La Sexta anun-cia que deixa la cadena. El contracte que téamb l’empresa finalitza aquest mes, segons unportaveu de La Sexta, tot i aventurar que s’es-tan estudiant noves possibilitats per a la sevacontinuïtat. Montes s’ha fet popular pel seuestil desenfadat en les retransmissions, com el¡Tiki taka! o La vida puede ser maravillosa.

22 de setembreINFORMES SOBRE PERIODISTES. Eldiputat de CiU al Parlament Jordi Turull de-nuncia que el Govern català va encarregarinformes sobre periodistes especialmentdestinats a autors d’articles d’opinió en elsquals es parlés del tripartit. Al marge delsdossiers sobre periodistes, un total de 2.469informes haurien estat encarregats el 2007 apersones o agències de comunicació amb uncost total de 725.000 euros. La intervencióde la Generalitat, depenent de la Conselleriad’Economia, ha detectat “incidències en un16% dels estudis” sense observar, però, “capirregularitat.” És la principal conclusió deltreball sobre els informes elaborat ambl’ajut de tres empreses externes d’auditoria.

24 de setembreCOMPANYONIA TV3/TVE. Les duesemissores públiques que emeten a Catalu-nya, TV3 i TVE emeten conjuntament el do-cumental “Cinquanta anys en companyia”,elaborat amb motiu de l’aniversari de TVE-Catalunya. Aquesta entesa no s’havia pro-duït des dels temps de Barcelona 92 amb elCanal Olímpic. Les dues directores dels ca-nals: Montse Abbad, de TVE i Mònica Ter-ribas, de TV3, palesen l’“esperit decooperació entre totes dues cadenes”, quefarà possible en un futur noves col·labora-cions, com per exemple en minisèries.

NOU DIARI ITALIÀ CONTRA BER-LUSCONI. Neix a Itàlia Il Fatto Quotidiano,un diari que es proclama independent, en-cara que admet la seva vocació opositoraamb un rebuig total al govern de Silvio Ber-lusconi. En l’editorial de presentació, el di-rector, Antonio Padellaro, assegura que elrotatiu no està vinculat a cap partit.

25 de setembreCONDEMNA A UN MOSSO PERAGREDIR UN PERIODISTA. El titulardel jutjat d’instrucció número 16 de Barce-lona condemna un integrant de la BrigadaMòbil (la unitat antiavalots dels Mossosd’Esquadra) pel cop de porra que va donara un periodista durant les protestes anti-Bo-lonya el 18 de març. L’agent haurà de pagaruna multa de 180 euros i una indemnitzacióde 250 euros a Enric Borràs, de Vilaweb.

26 de setembrePÚBLICO TINDRÀ UN QUADERN ENCATALÀ. El diari Público publicarà unquadern diari en català a partir de l’any vi-nent, segons ha confirmat a l’ACN JaumeRoures, president de Mediapro, empresaeditora del rotatiu. El diari publicarà “qua-

Correal substitueixJordi JariaFo

to: Diari de Tarragona

Un moment de l’acte de celebració

Foto: Segre Radio

147

CAPÇALERA DESEMBRE 2009

derns de dotze pàgines en català a partir delproper gener de 2010.” Roures ha descar-tat de moment que tot el diari sigui en ca-talà a Catalunya o que se’n facin duesedicions, una en cada llengua del país. Eldiari Público va néixer fa dos anys i comptaamb redaccions tant a Madrid, Barcelonacom a Sevilla. L’actual director és FélixMonteira, que va substituir el primer direc-tor del rotatiu, Nacho Escolar.

28 de setembreEL 9 NOU ESTRENA EDICIÓ DIGI-TAL. El bisetmanari El 9 Nou estrena unaedició digital que passarà a convertir-se enel tercer mitjà d’aquesta empresa de comu-nicació que en l’actualitat disposa de publi-cacions en paper i canals de televisió. Finsara el grup tenia un web corporatiu on enels darrers anys havia anat incorporantcontinguts informatius. El nou mitjà de co-municació digital, que té presència a les co-marques d’Osona, el Ripollès i el VallèsOriental, no vol ser tan sols una “bolcada”de l’edició bisetmanal que es publica enpaper, sinó que també vol aconseguir un“llenguatge propi” amb el suport tant de lafotografia com del vídeo.

29 de setembreJACINTO ANTÓN, PREMI NACIO-NAL DE PERIODISME CULTURAL. ElMinisteri de Cultura atorga el primer PremiNacional de Periodisme Cultural al perio-dista barceloní Jacinto Antón. El periodistatreballa des de fa més de vint anys a la sec-ció de Cultura d’El País. Anteriorment, vacol·laborar al Teatre Lliure com a ajudantde direcció de Lluís Pasqual. Durant aquestany, Antón ha publicat Pilotos, caimanes yotras aventuras extraordinarias, en el quales recuperen cròniques de l’edició de Cata-lunya d’El País. El Ministeri de Cultura vacrear el passat mes d’abril aquest PremiNacional per reconèixer la tasca dels pe-riodistes que fomenten les activitats cultu-rals. El premi està dotat amb 20.000 euros,és indivisible i no es pot declarar desert nia títol pòstum.

FUSIÓ DE LA TV PÚBLICA DELMARESME AMB LA PRIVADA DEMATARÓ. El canal públic del Maresme(MDTV) i el privat Televisió de Mataró(TVM) han decidit unir-se per fer front a lacrisi global i el salt a la TDT amb una novatelevisió que començarà a caminar el 2010.El canal públic del Maresme compta ambdos anys d’emissions i el privat de Mataró jaen té vint-i-cinc d’història. El nou canal seràpúblic i el gestionarà una societat mercantilconstituïda pel Consorci Digital Mataró-Maresme. El Consorci aportarà les quotesdels ajuntaments a la nova societat, mentreque TVM incorporarà al pressupost els in-gressos provinents de la seva cartera declients. Quan s’iniciïn les emissions del noucanal, el Consorci en mantindrà la gerènciai, segons ha pogut saber l’agència ACN, espreveu que la direcció, pel que fa als contin-guts, l’assumeixi l’equip que ara porta eltimó de TVM.

LA FAPE DÓNA SUPORT A ANTO-NIO RUBIO. La Federació d’Associacionsde Periodistes d’Espanya (FAPE) públicaun comunicat de suport al subdirector d’ElMundo, Antonio Rubio, sancionat amb mileuros per l’Audiència Provincial de Madridper no revelar la font secreta d’unes infor-macions sobre l’11-M publicades al rotatiu.La FAPE titlla d’“atemptat directe contrala llibertat d’informació i contra la pròpiademocràcia” la multa de mil euros pernegar-se a revelar les fonts. L’entitat re-corda que l’article 20 d) de la Constitucióreconeix el “dret del secret professional enl’exercici de la llibertat de comunicar unainformació veraç”.

Octubre 20095 de octubreLA HISTÒRIA DE LES TELEVISIONSLOCALS EN UNA SÈRIE. La Xarxa deTelevisions Locals (XTVL) estrena la pro-ducció documental 29 anys de la televisiólocal a Catalunya, que a través de sis capí-tols de quinze minuts cadascun repassarà latrajectòria dels canals locals catalans. Estàproduïda per Focus Audiovisual i dirigidaper Lau Delgado. La sèrie s’estrena amb elcapítol dedicat a RTV Cardedeu, la pionera.En els successius capítols apareixeran mésde vuitanta professionals del sector, algunsja desapareguts, com Lluís Lligonya deTVM, Televisió de Mataró, i Joan Grifols deRTV Cardedeu.

6 d’octubreBARNILS ESTRENA MEDIA.CAT. ElGrup Barnils presenta al Centre Internacio-nal de Premsa de Barcelona (CIPB) el nouobservatori www.media.cat una iniciativa delGrup que “respon a un dels objectius fun-dacionals: treballar en la difusió i la defensad’un periodisme rigorós i un espai de comu-nicació propi.” El nou observatori publicaun informe de Barnils en què s’analitza elmarc de referència del telenotícies de TV3respecte als altres marcs de referència (es-panyol i internacional). L’informe deter-mina que la secció política del TN “incloumés informacions d’àmbit espanyol (49%)que no pas de l’àmbit català. (44%)”

7 d’octubreLLIURAMENT DELS PREMIS DE CO-MUNICACIÓ NO SEXISTA. L’Associa-ció de Dones Periodistes de Catalunya(ADPC) atorga els Premis de ComunicacióNo Sexista, que distingeixen Bones Pràctiquesi Males Pràctiques en el món de la comunica-ció, així com un trajectòria periodística. Elguardons s’atorguen en el transcurs d’una galaa la Llotja de Mar de Barcelona. S’atorguendeu premis de Bones Pràctiques que recauenen el programa El Club, de TV3, per uns“continguts equilibrats en la representaciód’homes i dones en espais d’entreteniment”.El diari Público per tractar sense morbositatla violència de gènere; La tarda, de BTV, pre-sentat per l’Elisenda Roca i l’Adam Martínper uns continguts “no estereotipats”. De laXarxa de Televisions Locals es premia Angles,dirigit per Jordi Sacristan, i a les televisions deBadalona i de l’Hospitalet. per “uns contin-guts equitatius”. El premi de trajectòria pe-riodística recau en la fotògrafa Colita. Unaltre premi de bones pràctiques periodístiquesés per a Milagros Pérez Oliva, defensora dellector d’El País. Igualment reben premisl’Ajuntament de Terrassa per la seva campa-nya “Compartir per gaudir”, la Secretaria Ge-Jacinto Antón, guadonat pel Ministeri

Presentació de la fusió de les dues televisions

Foto: Romuald Gallofré

Foto: E

l Mun

do

Foto: E

l Paí

s Antonio Rubio va rebre elrecolzament deles associacionsde periodistes

D I A A D I A

148

CAPÇALERA DESEMBRE 2009

neral de l’Esport de la Generalitat i la Unióde Federacions Esportives de Catalunya (fa-vorables al fet que les dones apareguin en elsmitjans). Les mencions de males pràctiquessón per al Club Harley Davidson de Lloret deMar per “utilitzar la imatge d’una dona comun objecte” i per a la campanya d’Intereco-nomia contra l’avortament que va utilitzar ala revista Alba, la reproducció d’un fetus ambel nom de la ministra Bibiana Aido. L’ADPCanuncia l’estrena del web Donesdigitals.cat ila pròxima celebració (16 i 17 d’octubre) del IICongrés de Dones a Barcelona.

ARAGÓ DEIXA LA DIRECCIÓ DEREVISTA DEGIRONA. El periodista i es-criptor Narcís-Jordi Aragó (Girona, 1932)deixa la direcció de Revista de Girona desprésde vint-i-quatre anys en el càrrec. Comunicala decisió al consell de redacció de la publi-cació que justifica per raons personals. Aragóés exdirector de Presència, expresident delCol·legi de Periodistes de Girona i actual pre-sident del consell editorial d’El Punt, entre al-tres càrrecs ocupats al llarg de la seva carrera.En aquests nova etapa continuarà com amembre del consell de Revista de Girona i hiseguirà escrivint. El substituirà en la direccióde la revista el bisbalenc Xavier Cortadellas.

8 d’octubrePREMISTALENTO DE L’ACADÈMIADETV. Marc Melillas, director de la XarxaAudiovisual Local i Miquel García, respon-sable de la secció Nous Formats de TV3 sónguardonats amb els IX Premis Talento queconcedeix l’Acadèmia de les Ciències i lesArts de Televisió a aquells professionals de-dicats al mitjà televisiu que treballen entrebastidors.

PÚBLICO, EL MILLOR DISSENY. Eldiari Público rep un total de catorze guar-dons pel seu disseny atorgats per l’entitatÑH El Millor Disseny Periodístic Espanya&Portugal 2009. El jurat ha considerat eldiari (amb més de 60.000 exemplars) el“millor dissenyat d’Espanya “només superaten l’àmbit de la península ibèrica per L’Ex-presso de Lisboa, que ha resultat el guanya-dor en aquesta categoria. Entre les portadespremiades hi consta la del 31 d’octubre de2008 per les polèmiques declaracions de lareina Sofía arran de la publicació d’un llibresobre la seva vida.

9 d’octubreVALENTÍN DIRECTOR D’INFORMA-TIUS DE SOGECABLE. Juan Pedro Va-lentín (Madrid, 1964) assumeix la direcciód’Informatius de Cuatro i CNN+, on rellevaJosé María Izquierdo. Valentín, ha estat res-ponsable últimament del canal 24 hores deTVE. Ara té l’objectiu de “potenciar els in-formatius i l’actualitat a Cuatro” i convertirCNN+ “en la marca líder de les cadenesd’informació, aprofitant les oportunitats dela TDT.”

r

10 d’octubreLA SIP PREMIASENSIO DE PERIO-DISME. La setena edició del premi convo-cat pel grup Zeta en memòria del seufundador, Antonio Asensio Pizarro, s’atorgaa la Societat Interamericana de Premsa(SIP). El jurat, compost de directius de Zetai de periodistes, ha valorat la SIP per la sevaactivitat a favor de la llibertat d’expressiódavant dels narcotraficants i d’altres màfiesen països on el periodisme es mou en situa-cions perilloses que l’aboquen a la persecu-ció i de vegades a la mort.

14 d’octubreLA GENERALITAT LLIURA ELSPREMIS NACIONALS DE COMUNI-CACIÓ. Té lloc al Palau de la Generalitatla cerimònia de lliurament dels Premis Na-cionals de Comunicació presidida pel vice-president Josep-Lluís Carod Rovira i elsconsellers de Cultura i Mitjans de Comuni-cació Joan Manuel Tresserras i de Governa-

ció i Administracions Públiques, Jordi Ausàs.Els premiats d’aquesta edició són el diari ElPunt en l’apartat de premsa, Catalunya In-formació en el de ràdio, el programa 30 min-uts de TV3 en televisió; Osona.com percomunicació de proximitat, el projecteEyeos d’Internet, l’empresa AD Telecom, entelecomunicacions, i el publicista Toni Se-garra de l’agència SCPF.

19 d’octubreQUÉ! ESTRENA DIRECTOR. PedroBiurrun, fins ara subdirector de Qué! assu-meix la direcció del diari en substituciód’Ana I. Pereda que ostentava el càrrec desde març de 2006. Biurrun és membre funda-dor del diari des de 2005 i ha participat enels projectes Editorials desenvolupats perFactoría de Información. Té com a objectiusassolir continguts de qualitat per al diari,tant per a l’edició en paper com per a la pà-gina web.

TREBALLADORS DE SANT CUGATVOLEN LA DIMISSIÓ D’ABBAD. El co-mitè d’empresa de TVE-Catalunya exigeixen un comunicat la dimissió de la directora,Montse Abbad, perquè, segons l’escrit, “laseva incapacitat posa al límit el centre”. Elstreballadors tenen sospites de presumptemalbaratament econòmic i demanen tambéuna auditoria al consell d’administració.Creuen que la direcció de l’ens “ha afavoritdespeses milionàries en programes i contrac-tacions que han resultat ser una fracàs.” Cri-tiquen que “la directora mantingui el cotxeoficial, un Mercedes amb xofer, vint-i-quatre hores al seu servei” mentre es reta-llen les condicions laborals i es contracten“familiars i amics” amb sous elevats.

Foto dels diferents guardonats

Foto: ADPC

Marc Melillas,director de la XALFo

to: Arxiu

Valentín deixa 24 hores de TVE i marxa a Prisa

Carod-Rovira i Treserras amb els guardonats

Foto: RTVE

Foto: Generalitat

Foto: Q

ué! Pedro Niurrun

assumeix la direcció del gratuït

149

CAPÇALERA DESEMBRE 2009

20 d’octubreUN MUSEU PERA LA PREMSA. JavierGodó, comte de Godó, president del grupdel mateix nom i l’alcalde d’Igualada, JordiAymamí, signen un conveni per impulsar elfutur Museu de la Premsa a Catalunya en unedifici històric, propietat del consistori, de-nominat La Igualadina Cotonera, una fà-brica que va funcionar de 1843 a 1967 i que,inicialment, va tenir Ramon Godó i Llucià iel seu cosí, Oleguer Godó i Castelltort, entreels accionistes. L’edifici, en estat de ruïna,està declarat bé cultural d’interès nacional.

21 d’octubreTRENTA MINUTS CELEBRA VINT-I-CINC ANYS. El programa de Televisió deCatalunya 30 minuts obre la celebració del25è aniversari, amb un acte al CCCB, a l’au-ditori del qual té lloc la preestrena del re-portatge “Abecé 30 minuts” seguit de lapresentació de la jornada a càrrec de JosepRamoneda i Eduard Sanjuán, director de 30Minuts. “Cap a on va el reporterisme televi-siu?” és el títol d’una taula rodona mode-rada per Mònica Terribas, directora de TV3.Hi participen Joan González, director de laproductora Paral·lel 40; Pedro Erquicia, ex-director de Documentos TV; Hervé Chaba-lier, fundador i director de l’agència francesaCAPA; Montse Armengou, reportera deTV3, i Justin Webster, periodista i directorde documentals.

23 d’octubreNOVA DIRECCIÓ A CANAL 24HORAS. La periodista Asunción GómezBueno és nomenada directora de Canal 24Horas de TVE en substitució de Juan PedroValentín, que s’ha incorporat a Sogecablecom a director d’informatius de Cuatro iCNN+. Gómez Bueno és vicepresidenta delComitè d’Informatius de la Unió Europeade Radiodifusió.

25 d’octubreUN GUARDÓ PER A LA COM. L’As-sociació Professional de Tècnics Tributarisde Catalunya i Balears concedeix el premi ala millor informació econòmica fiscal al ma-

gazín matinal El dia de la COM, de COM-Ràdio, pel seu “rigor en la difusió de les no-tícies de caire econòmic”. El programas’emet de dilluns a divendres de 7 a 14 horesi compta amb una secció quinzenal dedicadaa l’economia. Jordi Durán presenta i dirigeixel programa.

26 d’octubreMACARENA LEÓN PRESENTADORADE L’INFORMATIU DE MIGDIA. Junta-ment amb Alicia Gómez, Macarena León ésla nova editora i presentadora de l’Informa-tiu migdia, que TVE1 emet a les 14 hores encatalà. Fins ara era coordinadora de Teledia-rio 2, càrrec que ha passat a ocupar AlbaGuerrero. Dels esports, dins de l’Informatiu,se’n responsabilitza a partir d’ara CarlosGonzález.

27 d’octubreTANCA EL DIARI DIGITAL SOITU.ES.S’acomiada de l’audiència per causa de lacrisi el periòdic digital Soitu.es, dirigit perGumersindo Lafuente. Va ser dels primersprojectes íntegrament digital. Comptavaamb 1,5 milions d’usuaris únics. Va arribar atenir trenta-vuit persones en plantilla; ac-tualment en té vint-i-tres. El seu principal ac-cionista era el BBVA al qual no ha pogutconvèncer que “els projectes que neixen ensectors immadurs i creixen en moments deturbulències necessiten paciència.”

28 d’octubreVISITA DE CORRESPONSALS ES-TRANGERS A BARCELONA. Organit-zada pel Centre Internacional de Premsa deBarcelona té lloc una visita de corresponsalsestrangers de Madrid i Barcelona que es des-envolupa entorn de instal·lacions científiquesde la ciutat. Els indrets es visitaran al llarg dela jornada. El recorregut comença en el 22@,segueix a l’empresa AGBAR (Centre Tecno-lògic de l’Aigua) i a continuació es desplaça allaboratori del sincrotró ALBA, ubicat a Cer-danyola del Vallès. La visita acaba al Centred’Arts Gràfiques de Sant Cugat. Els corres-ponsals durant tot el dia han tingut una tro-bada amb el conseller d’Innovació,Universitats i Empresa, Josep Huguet.

Novembre 20091 de novembreLAVIOLÈNCIA CONTRA LES DONESA FOTOPRES. Caixa Fòrum exposa elsmillors treballs de l’última edició del concursFotopres, que atorga l’Obra Social de LaCaixa. En la seva 19a edició, el guanyador vaser Emilio Morenatti, que va documentaramb imatges la violència sobre més de setdones atacades amb àcid al Pakistan. Eljurat va valorar l’impacte que les imatgestindrien sobre els espectadors.

MONOGRÀFIC D’ELCIERVO SOBREEL PERIODISME.El Ciervo, la revistamensual de pensament i cultura, dedica unnúmero especial a la professió periodísticaque porta per títol “El periodismo mira sufuturo”. L’exemplar compta amb escrits deperiodistes de renom com José MartíGómez, Lluís Foix, José Apezarena, ArcadiEspada i Jaime Arias, entre altres.

3 de novembreMANIFEST CONTRA LA PIRATERIAA LES ONES. Les ràdios i les televisions le-gals de Catalunya exposen a Barcelona unmanifest unitari contra el creixement “im-parable” de l’ocupació il·legal de l’espectreradiofònic. L’escrit està signat per unconjunt de disset associacions i mitjans, entreaquestes Televisió de Catalunya, TVE a Ca-talunya, les emissores del grup Godó, l’As-sociació Espanyola de RadiodifusióComercial, l’Associació Catalana de Ràdio,les emissores radiofòniques de la Generali-tat, Catalunya Ràdio, COMRàdio, Comuni-càlia; les privades que operen a Catalunya,com ara Antena 3 o Cuatro i la Xarxa de Te-levisions Locals.

IMATGES ASIÀTIQUES EN DUES EX-POSICIONS A BARCELONA. Coinci-deixen a Barcelona dues exposicionsfotogràfiques sobre països del sud-est asià-tic. Gervasio Sánchez exhibeix a CaixaFòrum fotografies de Cambodja que reflec-teixen l’esperança d’un país que intenta for-jar-se un futur després de dècades deconflicte. Són retrats amb nom i cognom,

Foto: TVC Eduard Sanjuán,

director de 30 minuts

Foto: RTVE

La periodistaMacarena León

El Ciervoreflexiona sobre el periodisme

150

CAPÇALERA DESEMBRE 2009

D I A A D I A

perquè a Gervasio Sánchez li agrada quecada persona retratada tingui la seva identi-tat. El fotògraf de Corea del Sud Noh Sun-tag, exposa dues-centes imatges a la Virreinaen les quals contraposa aspectes de totesdues Corees.

4 de novembreLLIURAMENT DELS ONDAS ALLICEU. Té lloc al Teatre del Liceu de Bar-celona la cerimònia de lliurament dels pre-mis Ondas (internacionals, iberoamericans inacionals de Ràdio,Televisió i Música) queen aquesta edició han premiat una varietatde programes marcats per la innovació il’entreteniment. Entre els assistents, MichaelRobinson premiat pel seu Informe Robin-son de Canal+, Jorge Javier Vázquez (millorpresentador), Paula Vázquez per Fama ¡abailar!, María Castro (Sin tetas no hay pa-raíso), Blanca Romero (Física o química) iel cantant Carlos Baute, doblement premiatper la cançó “Colgando en tus manos” i elde millor artista llatí, acompanyat per MartaSánchez. Els presentadors de l’acte han estatÀngels Barceló i Carles Francino.

5 de novembrePÉREZ OLIVA, PREMI AL PERIO-DISME EN MEDICINA. La periodista Mi-lagros Pérez Oliva, rep el premi BoehringerIngelheim (categoria premsa) per la sèrie deset reportatges Viaje a las fronteras de laciencia publicats a la Revista de Verano d’ElPaís, el 2008. L’autora, actualment Defen-sora del Lector d’El País, rep el premi demans del director de Boheringer IngelheimEspanya, Manuel García Garrido, i de la mi-nistra de Sanitat, Trinidad Jiménez.

SANCLEMENTE, DIRECTOR DEBAR-CELONA INFORMACIÓ. La direcció depremsa de l’Ajuntament de Barcelona no-mena el periodista Vicenç Sanclemente di-rector de la revista Barcelona Informació, lapublicació mensual que posa al corrent delsbarcelonins les activitats municipals en favorde la ciutat. Sanclemente ha estat, al llarg dela seva carrera professional, director de larevista Carrer Gran de Gràcia, i correspon-sal de TVE a Cuba i a la Xina.

TANCA LAOPINIÓN DEGRANADA.El diari La Opinión de Granada tanca lesportes després de sis anys de ser al carrer.L’empresa acomiada els cinquanta treballa-dors que han convocat una protesta davantla seu. El diari pertany al grup editorialPrensa Ibérica, que justifica el sobtat tanca-ment per les “dificultats econòmiques deri-vades de la posada en marxa del projecte ila crisi que afecta els mitjans impresos.”

6 de novembre PREMI DE LA NATIONALASSOCIA-TION OF HISPANIC JOURNALISTS. Laperiodista Llúcia Oliva i el realitzador JoseJiménez guanyen el premi al millor docu-mental de l’any de la National Associationof Hispanic Journalists dels Estats Units. Eldocumental premiat, “Pesadillas America-nas”, va ser emès el gener de 2009 al pro-grama En Portada, de La2, de TVE, dirigitper Juan Antonio Sacaluga. Aquest repor-tatge tracta un tema de gran actualitat comés la tragèdia de la gent que mor als EstatsUnits per manca d’assegurança mèdica imostra l’augment de la pobresa durant el go-vern del president Bush. Actualment, LlúciaOliva presideix el Consell de la Informacióde Catalunya.

t

GERVASIO SÁNCHEZ PREMI NA-CIONAL DE FOTOGRAFIA. El Ministeride Cultura atorga el Premi Nacional de Fo-tografia al fotoperiodista Gervasio Sánchez.El jurat elegeix per unanimitat el seu treballcentrat en les víctimes dels conflictes armatsi el compromís amb la fotografia com a“eina de denúncia de la violència i especial-ment en el terreny de les mines antiper-sona.” L’any passat una de les fotografies deGervasio Sánchez del reportatge “Vidas Mi-nadas” va ser reconeguda amb el premi Or-tega i Gasset.

9 de novembre BARCELONA PREMIA GUERRERO,FORCANO I RIVAS. L’Ajuntament deBarcelona lliura les Medalles d’Or al MèritArtístic als fotògrafs Joan Guerrero, EugeniForcano i Humberto Rivas. El primer (Ta-rifa, 1940), va fer d’una capsa de llumins laseva primera càmera fotogràfica; Forcano(Canet de Mar, 1926), va retratar Josep Pla

envoltat del fum del seu cigar característic;Rivas, traspassat recentment, rep la medallaa títol pòstum.

PER UNA LLEI ELECTORAL DE CA-TALUNYA. Té lloc al Centre Internacio-nal de Premsa de Barcelona (CIPB) unaconferència informativa de la ILP en favord’una llei electoral de Catalunya. Elsconvocants expliquen on s’ha arribat uncop finalitzat el període de recollida de si-gnatures i els passos següents a fer en l’ac-tual context de desafecció política. Una lleiamb llistes desbloquejades i mecanismes derendiment de comptes seria molt necessà-ria per incrementar la participació a leseleccions.

11 de novembreALBERTO OLIART SUBSTITUIRÀLUÍS FERNÁNDEZ A RTVE. Socia-listes i populars pacten el nom d’AlbertoOliart, de 81 anys, per substituir l’actual pre-sident de la Corporació RTVE, Luís Fer-nández. L’exministre, natural de Mérida, ésadvocat de l’Estat va ocupar les carteresd’Indústria i Energia i de Sanitat en el go-vern d’Adolfo Suárez i la de Defensa en elgovern de Leopoldo Calvo Sotelo. El seu no-menament ha sorprès en l’àmbit de la Cor-poració, en què s’han prejubilat els quehavien complert cinquanta-dos anys.

12 de novembreBTV CELEBRA QUINZE ANYS. La te-levisió municipal de Barcelona (BTV) cele-bra el seu quinzè aniversari amb unmacroconcert a la sala Razzmatazz. Vanéixer el 3 de novembre de 1994 fruit d’unacord entre la Coordinadora Barcelona Co-municació, que aglutina les deu televisionsde districte de la ciutat, i l’Ajuntament.Àngel Casas, el seu director actual, afirmaque BTV és “una tele generalista feta des dei per a Barcelona.” I diu que cada barceloníhi contribueix amb 7,70 euros per any.

17 de novembreENRIC GONZÁLEZ PREMI CERE-CEDO. El periodista i escriptor d’El País,Enric González, rep de mans del Príncepd’Astúries el premi de periodisme FranciscoCerecedo, que atorga cada any l’Associacióde Periodistes Europeus (APE). El jurat havalorat el treball de González, com a escrip-tor i periodista tant en l’etapa de correspon-sal a Roma, Londres i Nova York com enl’actual, de columnista. Enric Gonzálezdeixarà properament aquesta col·laboracióper assumir la corresponsalia de Jerusalem.

18 de novembrePÚBLICOANUNCIA COMIATS. El diariPúblico anuncia l’acomiadament de 16 tre-

Oliva i Jiménez durant el rodatge a Boston

Foto: Arxiu

Foto: E

l Paí

s

Milagros PérezOliva és premiadaamb el BoehringerIngelheim en la categoria de premsa

151

CAPÇALERA DESEMBRE 2009

balladors d’un plantilla de 181 (prop d’un9% de la plantilla). Dels afectats per la me-sura, 11 pertanyen a redacció i 5 a l’àrea degestió (distribució i màrqueting) Público vasortir al mercat fa dos anys impulsat per Me-diapro, la productora de Jaume Roures. Elpassat octubre el diari va declarar una difu-sió de 86.000 exemplars. El retall de la plan-tilla es deu, segons l’empresa, a l’impacte dela crisi publicitària. Malgrat això, “la propie-tat manté una aposta pel periòdic.”

19 de novembreDEBAT SOBRE SEGURETAT I DE-FENSA AL CIPB. Els seixanta anys demissions per la pau de Nacions Unides, lalluita contra la pirateria contemporània, po-lítica i dret davant el fenomen de les em-preses militars i de seguretat privada són elstemes de la V Jornada de Debat sobre Se-guretat i Defensa, que té lloc al Centre In-ternacional de Premsa de Barcelona (CIPB).Inaugura la jornada el Capità de Navili JoséIgnacio García Sánchez, coordinador del’Institut Espanyol de Estudis Estratègics.Intervenen en els debats personalitats uni-versitàries i militars. Les taules estan mode-rades per la Dra. Helena Torroja, de laUniversitat de Barcelona; Rosa Maria Calaf,presidenta del CIPB, i Carme García Ribas,professora de la Universitat Pompeu Fabra.Són destinataris de la jornada periodistes, es-tudiants universitaris i professionals d’altresdisciplines.

22 de novembreCATORZE FOTÒGRAFS RECORDENCENTELLES. Al complir-se cent anys delnaixement d’Agustí Centelles, catorze com-panys fotoperiodistes li dediquen un home-natge a la galeria d’art Els Quatre Gats, deGranollers. L’exposició “Interpretant Cen-telles, 14 visions” ha seleccionat el mateixnombre d’imatges del fotògraf. Després d’unvisionat exhaustiu entre més de nou milimatges cada fotògraf va triar una fotografiai a partir d’aquesta en va crear una de novaamb la referència de la primitiva. Els autorsque han pres part d’aquesta iniciativa hancomptat amb la col·laboració de Sergi iAgustí Centelles, fill i nét del llegendari fo-toperiodista que va ser testimoni de laGuerra Civil i de l’exili republicà a França.

25 de novembreVOCENTO COMPRA ONDA RAM-BLA DE GIRONA I LA JONQUERA.Radio Publi, entitat participada pel grupVocento en un 83,22%, formalitza l’adqui-sició indirecta de diverses emissoresd’Onda Rambla per 12 milions d’euros,entre aquestes les freqüències de Girona iLa Jonquera.

26 de novembreEDITORIAL UNITARI DE LAPREMSA CATALANA EN DEFENSADE L’ESTATUT. Davant la notícia que elTribunal Constitucional reemprèn el debatsobre l’Estatut de Catalunya, ajornat desd’abans de les vacances d’estiu, dotze diariscatalans publiquen un editorial unitari ambel títol “La dignitat de Catalunya”. L’escritdemana als magistrats del Tribunal Constitu-cional que respectin el nou Estatut per serfruit del doble pacte polític entre el Parla-ment de Catalunya i les Corts Generals, a mésd’haver estat ratificat pels ciutadans a lesurnes. L’editorial està particularment dedicata l’opinió pública espanyola en el seu conjunti exposa la inquietud d’amplis sectors de lasocietat catalana davant la possibilitat d’unasentència del Tribunal Constitucional de ca-ràcter restrictiu. Publiquen l’editorial els dia-ris: La Vanguardia, El Periódico de Catalunya,Avui, El Punt, Segre, Diari de Tarragona, LaMañana, Diari de Girona, Regió 7, El Nou 9,Diari de Sabadell iDiari de Terrassa.

27 de novembreEL PUNTADQUIREIX EL 100 % DELDIARI AVUI. El Punt ha formalitzat lacompra del 100% de les accions del diari Avuiamb el qual Hermes Comunicacions, l’em-presa editora d’El Punt esdevé única propie-tària de Corporació Catalana deComunicació, l’editora de l’Avui. Totes duesempreses inicien un nou camí avalades peruna difusió de 290.000 lectors, a més de lesdues edicions digitals, que sumen 618.093usuaris únics al mes. El nou director del diari,Xevi Xirgo, assegura que no està previst apli-car cap expedient de regulació d’ocupació(ERO) a la plantilla de treballadors. Enaquest sentit, Xevi Xirgo afirma que la com-pra de l’Avui per part d’El Punt “fa desapa-rèixer” l’amenaça d’ERO que, des de feiatemps, planava sobre el rotatiu català. Xirgo,fins ara director de l’edició de les comarquesgironines d’El Punt, indica, això no obstant,que “caldrà ajustar els ingressos i les despesesperquè el diari sigui rendible”.

28 de novembreS’ENTREGUEN ELS PREMIS APEICATALUNYA 2009. El passat 28 de no-vembre l’Associació Professional Espanyolad’Informadors de Premsa, Ràdio, Televisió i

Internet va entregar els seus guardonsanuals APEI Catalunya en una cerimòniaque va tenir lloc al balneari Vichy Catalande Caldes de Malavella. En la categoria detelevisió, els premiats van ser Xavier Muixí,pel programa El paisatge favorit de Catalu-nya; Albert Om, de TV3, i Xavier Muixí, deBTV, pel programa 50 anys de TVE a Cata-lunya. En la categoria de premsa, van pre-miar Enrique Cymerman (La Vanguardia) iJuan Carlos Girauta (El Mundo) i EnricGonzález (El País). En ràdios, els premiatsforen Pepe Collado i Montse Rodríguez(COPE-Catalunya), Marga Lluch (RNE-Catalunya) i Roberto Sánchez (SER). En lacategoria Entranyables, l’APEI va guardo-nar els periodistes veterans Enric Frigola iRosa Maria Calaf, a més de dos puntals delmón de l’espectacle com Ricard Ardèvol iEnric Majó.

30 de novembreTRESSERRAS VOL RECUPERARL’ARXIU CENTELLES. El conseller deCultura i Mitjans de Comunicació de la Ge-neralitat de Catalunya, Joan Manuel Tres-serras, demana a la família del foto-periodista Agustí Centelles que reconsiderila venda de l’arxiu al Govern Central. Enuna roda de premsa, Tresserras qualifica de“deslleial” l’actitud del Govern espanyol idels fills del fotògraf Agustí Centelles.“Costa molt no veure en el comportamentdel Ministeri i dels membres que han parti-cipat en l’operació, una deslleialtat fla-grant”, afirma el conseller. Tresserrasespera que hi hagi un “gest conciliador” perpart de l’executiu espanyol. El consellertambé manifesta estar “dolgut” perquè “elMinisteri coneixia el nostre interès”.

REUNIÓ DE PERIODISTES ESTRAN-GERS AMB OSONA DECIDEIX. Télloc al Centre Internacional de Premsa deBarcelona (CIPB) una reunió de perio-distes estrangers amb diferents represen-tants de la plataforma Osona Decideix perdebatre el paper de les consultes popularsal país, datades per al proper 13 de desem-bre. En l’acte hi intervé el periodista i es-criptor Alfred Bosch així com Alfons LópezTena, d’Osona Decideix.

Un moment de la Jornada de Debat

Foto: Ignasi R. Renom

Enric Frigola en el moment de rebre el guardó

Foto: APEI

152

CAPÇALERA DESEMBRE 2009

E N P O C A S PA L A B R A SR E S U M E N E N C A S T E L L A N O

TEL COLEGIO DE PERIODISTASDE CATALUNYA APUESTA PORLA FORMACIÓN Y EL RECICLAJELa formación continua, profundizar en elperiodismo, el reciclaje. Esta es una de lasrecetas del Colegio de Periodistas paraafrontar la crisis. Una batería de 9 cursos,entre noviembre y marzo de 2010, destina-dos a profundizar en contenidos de calidad,en la comunicación corporativa, en tecnolo-gías de la información y la comunicación yen las herramientas para emprendedores esuna de las fórmulas para afrontar la incerti-dumbre y los interrogantes que acechan laprofesión. La respuesta de los periodistasante esta oferta formativa ha sido muy posi-tiva y ya hay, incluso, listas de espera.“La formación es la gran apuesta y debe seruna de las actividades centrales del Colegiode Periodistas”, afirma el decano JosepCarles Rius. En tiempos de crisis es más ne-cesario que nunca el reciclaje, y esta es labase en la que se sustenta la batería de cur-sos que responde al lema “Ante la crisis, másperiodismo”. Los cursos, que tienen cuatroejes, están subvencionados por el Servicio deOcupación de Cataluña (SOC) del Depar-tamento de Trabajo de la Generalitat y porel Fondo Social Europeo de la UE, y songratuitos para los periodistas en paro.El primer eje, bajo el título “Contenidos decalidad”, apuesta por ahondar en la calidad

de los contenidos periodísticos, de la manode periodistas veteranos como Carles Pas-tor, José Ramón González Cabezas, RosaMaria Calaf, Xavier Vinader o Josep MartíGómez, entre otros. Se trata de cursos espe-cializados en reporterismo, periodismo localy de proximidad, información política, pe-riodismo económico, análisis del lenguajeperiodístico, periodismo local y comarcal, ycrítica periodística. Según Josep Carles Rius,el hecho de que se hayan organizado estoscursos se debe a que “por un lado, las re-dacciones pierden gente con mucha expe-riencia, se pierde la maestría, y el Colegio,por responsabilidad, sustituye esta pérdidade talento, experiencia y memoria que se ex-pulsa de las redacciones. Por otro lado, haymucha gente joven y no tan joven que estásin trabajo, que necesita reciclarse y tieneganas de formarse. Así que se juntan estosdos factores en el tiempo. De aquí surge el

curso de contenidos”.El segundo eje de la batería de cursos es elde la comunicación política y corporativa. Elcurso, dirigido por Xavier Roig y quecontará con la colaboración de especialistascomo Joan Brunet, Josep Maria Casasús yGuillermo Basso, está pensado como unaaportación teórica y práctica a la comunica-ción política y a sus relaciones con la comu-nicación corporativa. El tercer eje es el delas tecnologías de la información y la comu-nicación. Estos cursos son gratuitos paratodos y se pueden impartir tanto presencialcomo virtualmente. Y finalmente, el cuartoeje está pensado para apoyar a los empren-dedores que quieran poner en marchaproyectos empresariales o de autoempleo.Tratará temas como la creación de empresascomo clave de futuro, el perfil de la personaemprendedora, la generación y selección deideas de negocio, la planificación empresa-rial, el servicio de información, orientación yasesoramiento de las administraciones pú-blicas y las buenas prácticas emprendedoras.“Los periodistas se tienen que convertir enpequeños empresarios, tener iniciativa, crearproyectos, etc.”, apunta Rius, para quien laprofesión del futuro apunta más hacia unaproliferación de pequeñas empresas autó-nomas más que hacia grandes redacciones.La buena acogida que han tenido los cursosdel Colegio indica un cambio, una necesidadde formarse y reciclarse. “Ahora hay másconcienciación que antes y hoy [la forma-ción] es más necesaria que nunca”, explicaJosé Ramón González Cabezas. Añade laperiodista Llúcia Oliva que “el mundo escada vez más complejo y también la tecno-logía que utilizamos avanza muy rápida-mente y, por ello, nos toca seguiraprendiendo siempre”.

EDUALD COLL

PERIODISTAS EN PARO: HEREDEROS DE LA CRISISSegún los datos oficiales del departamentode Trabajo de la Generalitat de Cataluña,hay 1.378 periodistas en paro, aunque todoindica que la cifra es superior ya que en mu-chos casos no están contabilizados comotales. La crisis económica está afectando a losmedios de comunicación, que están redu-ciendo sus plantillas y apostando por medi-das que afectan directamente a la situaciónlaboral de muchos profesionales. Desde que la crisis económica mundial seoficializó, las empresas periodísticas y de co-municación españolas, y catalanas en parti-cular, sobre todo por la caída de los ingresospor publicidad, han llevado a cabo reduc-ciones de plantilla más o menos duras. Otrascausas de dichos despidos son, además, la re-conversión y la adaptación a los nuevos tiem-pos. Emblemáticos han sido los casos de losERE's de RTVE, el Grupo Godó y el GrupoZeta, que se han saldado con numerosas pre-

jubilaciones, lo que podría redundar en unapérdida en el resultado final del producto pe-riodístico debido a la marcha de profesio-nales veteranos. Y lamentablemente, para losdemás, los jóvenes periodistas que a duraspenas van accediendo al mercado de trabajo,la precariedad laboral parece haberse insta-lado en el sector hoy en día.Pepe Encinas, fotoperiodista de 55 años, hasido despedido de El Periódico tras 30 añosde trabajo. En su caso, no se siente especial-mente preocupado, es más, reconoce que hatenido bastante suerte: “Es como si en el pe-riódico me hubieran retrasado el despido lomáximo posible. A mí ya me había ‘tocado’el número en el sorteo de irse a la calle, eraun trabajador demasiado caro para la em-presa”. Encara su futuro con optimismo y,respecto a la profesión, opina que “el perio-dista del futuro deberá aplicar más conoci-mientos para explicar el mundo de unamanera nueva”.Distinto es el caso de Dolors Pareja, de 30años y licenciada en Periodismo y TécnicaSuperior de Imagen CFGS por la Escuela deMedios Audiovisuales, que, tras haber sido fi-nalista en los premios FAD Audiovisuales en1999 y haber trabajo en prácticas para RNE-4, Ràdio Sant Cugat, BTV, TV3-Informativos,entre otras, ahora está en paro e inmersa enuna batalla judicial por despido improce-dente contra la empresa que la contrató porúltima vez. Para Dolors, “que un periodistacon familia se quede en paro es una desgra-cia, pero también lo es que un periodistajoven no pueda abrirse camino. (…) Ahoramismo, con sólo tres meses de paro que mequedan, no puedo tener ni casa propia, ni dealquiler. He decidido que viviré con mimadre, que es viuda. Es lo mejor para ambas:mi paro la ayuda a ella, que cobra 450 eurosal mes de pensión de viudedad”.Jordi Escofet, de 33 años e historiador y pe-riodista, quiere dedicarse al periodismo au-diovisual. Su experiencia laboral ha sido enel Ayuntamiento de Barcelona, donde trabajóen el gabinete de comunicación. Ahora estábuscando trabajo y reconoce que ha enviadomuchos currículums, aunque la mayoría deveces ni tan siquiera lo han llegado a llamarpara hacerle una entrevista. “El 80% de miscompañeros de carrera están buscando tra-bajo, pero buscas donde no hay. Por eso mehe puesto también a estudiar para unas opo-siciones para poder entrar en gabinetes de co-municación de ayuntamientos, diputacio-nes...”. Para él, lo importante, en estos mo-mentos, es no quedarse en casa.Finalmente, Cristina Puig, de 29 años y licen-ciada en Humanidades y Periodismo, tambiénlleva parada un tiempo tras haber trabajo enel departamento de Presidencia de la Gene-ralitat durante cuatro meses. Es consciente deque debe reorientar su carrera y que la situa-ción es complicada, pero se muestra optimista.“Estoy convencida de que la clave es la for-mación. Por eso me he apuntado a los cursosque el Colegio de Periodistas ha organizado

153

CAPÇALERA DESEMBRE 2009

este año. Veo que tengo que mejorar mi for-mación en idiomas y también tener nocionesde otras cosas, como ser capaz de plantear eldiseño de una página web”.

XÈNIA BUSSÉ

NARCÍS-JORDI ARAGÓ, OFICI DE PERIODISTA

El veterano periodista Narcís-Jordi Aragó(1932) recogió el pasado 11 de diciembre elgalardón Ofici de Periodista que concede elColegio de Periodistas de Cataluña por unatrayectoria profesional estrechamente ligadaa la ciudad de Girona, de la que destaca ladirección de la revista Presència entre 1967 y1980, años de censura, transición política y re-cuperación de las libertades democráticas. Alevento no faltaron amigos, compañeros deprofesión ni autoridades, como la alcaldesade Girona, Anna Pagans; el obispo de Girona,Francesc Pardo, o el delegado del Gobierno,Jordi Martinoy. En la mesa presidencial sesentaron Narcís Genís, presidente de la de-marcación de Girona del Colegio; JosepCarles Rius, decano del Colegio, y RafaelNadal, director de El Periódico de Catalunya. El primero en hablar fue Narcís Genís, quecoincidió con el galardonado en Presència afinales de los 70 y le definió como “el decanoincuestionable de los periodistas catalanes”.Por su parte, Josep Carles Rius, quien tuvopalabras de agradecimiento para todos losperiodistas que desde toda Cataluña “hancontribuido a cohesionar este país”, dijo deAragó que es un modelo a seguir: “Sientoque hoy cumplimos un deber de agradeci-miento con Narcís-Jordi Aragó y todos losperiodistas que a menudo, desde la discre-ción y lejos de los centros de poder de Bar-celona, han luchado por las libertades y noshan enseñado el camino a seguir”. Final-mente, Nadal, en un parlamento lleno deanécdotas, recordó cómo en 1975, en Presèn-cia, Aragó le ayudó a descubrir el oficio pe-riodístico.En su discurso, el propio Narcís-Jordi Aragótuvo un recuerdo para algunos de los que lehan precedido en esta distinción, como EnricFrigola (“un gerundense que voló a Barce-lona para poner su capacidad y esfuerzo alservicio del periodismo radiofónico catalány en catalán”), Josep Maria Huertas (“grancolaborador de Presència, encarcelado porhaber explicado la realidad”) y Josep Pernau(“que presidió el Colegio como un padre, yque se ha convertido en un referente inelu-dible, un icono ejemplar de esta profesión”).El periodista también se refirió a sus ante-pasados, una saga de periodistas.Acto seguido, repasó su trayectoria periodís-tica, desarrollada íntegramente en Girona: suparticipación en Ràdio Girona, donde pudocultivar una afición que acabaría convirtién-dose en profesión; su colaboración en VidaCatòlica, su primera tribuna de periodismo

escrito y donde aprendió “todos los secretosy placeres del oficio”; sus 10 años como cor-responsal en Tele/eXpres persiguiendo la no-ticia, y su trabajo en Presència, que definiócomo “aventura colectiva en la que participómucha gente” y donde pudo ejercer un pe-riodismo independiente. Recordó, de hechoque el miedo que existe hoy en día a perderel puesto de trabajo, “puede hacer que los pe-riodistas libres se conviertan en periodistassometidos o, sino, en periodistas conforma-dos, y por ello, perpetuamente frustrados”. Fi-nalmente, Aragó se refirió a su experiencia alfrente de la Asociación de la Prensa de Gi-rona, desde donde se gestó el Colegio de Pe-riodistas de Cataluña.

En cuanto a la figura del profesional de la in-formación, el galardonado afirmó que:“Todo el mundo sabe que la libertad de ex-presión es un derecho fundamental de la per-sona, pero el periodista no sólo tiene elderecho de expresarse sino la obligación”. Elterreno de actuación del periodista es untriángulo limitado por la empresa, el poder yel destinatario, y desde estos tres muros “lellegan muestras frecuentes del viejo impulsoancestral de matar al mensajero. Esta es laservitud —y quizás la grandeza— de nuestraprofesión”.

EDUALD COLL

DIÁLOGO MANUEL CUYÀS /XAVIER BOSCHXavier Bosch, director del programa Àgorade TV3 y autor de Se sabrà tot –último pre-mio Sant Jordi de Novela– y Manuel Cuyàs, elperiodista de El Punt que está ayudando a re-dactar las memorias al ex presidente Pujol,reflexionan sobre aspectos problemáticos dela profesión, como el futuro de los periódicoso el papel de Internet en la información.Bosch defiende que el Periodismo es, cadavez más, “un oficio amenazado”, porque amenudo los intereses de las empresas perio-dísticas están por encima de la independenciaperiodística, y la publicidad preventiva acabapor autocensurarnos. Cuyàs, por su parte, re-conoce que “la empresa periodística es muyprisionera de la publicidad”, pero su misiónes rehuir estas presiones y saberles plantarcara, algo que a Bosch no le parece tan sen-cillo porque “nos hacemos respetar poco”. A

propósito de ello, este recuerda como, ante unpresunto lío con el hotel que se queríaconstruir frente al Palau de la Música, al pe-riodista de la sección de Barcelona la em-presa editora le respondió que no molestaraa Fèlix Millet porque la Agrupació Mútua, dela que forma parte, y el Palau se anuncian ensus páginas. Por otro lado, ambos coinciden en que la pro-liferación de gabinetes de comunicación deempresas, partidos políticos y personajes nocontribuye a la independencia periodística,porque ejercen demasiada presión sobre losmedios. Lo que hace falta, según Bosch, estener criterio y saber por qué haces las cosas,algo que debería enseñarse en las facultades.Cuyàs está de acuerdo y admite que en ElPunt, al ser un diario de proximidad, recibenpresiones de gente cercana, pero que si elloshan sabido separar lo que es la relación per-sonal de las exigencias de su tarea como in-formadores, los grandes medios tambiénpueden hacerlo.En cuanto al futuro de la prensa escrita antela aparición de Internet y la crisis económica,Bosch opina que “la prensa de papel conti-nuará”, aunque pasará por un proceso detransformación. La prensa que se hace en Es-paña tiene prestigio y credibilidad, algo queha demostrado la repercusión mediática queha tenido el editorial conjunto de los doce pe-riódicos catalanes sobre el Estatut, “por lotanto, la solidez del papel nos demuestra queestá muy lejos de desaparecer. Al contrario,refuerza su importancia”. Cuyàs matiza di-ciendo que hay que diferenciar entre perió-dico de papel y periodismo escrito. “Elperiódico digital es escrito y, por lo tanto, esteno desaparecerá. En cambio, el periódico enpapel creo que sí lo hará. Es un arcaísmo ydiscrepo de Xavier. Él habla del prestigio y latradición de las cabeceras, pero eso tambiénse puede trasladar a la página digital”. Según Bosch, dicho proceso de transforma-ción convertirá la prensa en papel “en unaprensa más opinativa y valorativa (…) con ar-tículos más largos y tratados con profundi-dad”, y de ahí que la persona que gusta desalir a la calle a comprar el periódico continúehaciéndolo. Cuyàs no lo ve tan claro ahoraque ha llegado el libro electrónico y prolife-ran las webs. Para él, “el problema es que aúnno hemos sabido encontrar la manera deganar dinero con los periódicos digitales”.Respecto a la caída de las ventas y la publici-dad y la gratuidad de los contenidos on-line,Bosch opina que “no está mal pagar por In-ternet, aunque sea poco, para diferenciarnos.Porque los medios hemos perdido la gestiónde la información”. Cualquiera puede publi-car en la Red, y lo que nos diferencia del restoes la credibilidad. “Y eso te lo da la cabeceray quizás también el euro que pagas en elquiosco o los tres euros de la suscripción a unmedio digital”. Según Cuyàs, “el problema esque a la gente ahora no le gusta pagar. Tododebe ser gratuito”, y que además, “la publici-dad ya no volverá al formato papel”.

E N P O C A S PA L A B R A SR E S U M E N E N C A S T E L L A N O

154

CAPÇALERA DESEMBRE 2009

Volviendo al editorial conjunto en defensadel Estatut, Bosch lamenta las críticas que leshan llovido desde Madrid, aunque no se sor-prende, puesto que todo lo que “haga refe-rencia a la unidad de España es un tema queles saca de quicio”. Ambos periodistas coin-ciden en que desde la prensa madrileña loque se busca es “a ver quien levanta más labandera de España”, en palabras de Bosch, yasí “arañar lectores”, según Cuyàs. Lo que seha publicado es, en definitiva, para Bosch “uneditorial de mínimos comunes denomina-dores sobre el cual un porcentaje muy alto dela población de aquí no tiene duda alguna. Esun clamor que después de tres años para ela-borar un Estatut que rebajaron en elCongreso ahora tengamos tres años más laespada de Damocles del Tribunal Constitu-cional, que puede recortar aspectos básicos.Nuestra realidad la sabemos nosotros, ¡queno vengan de fuera a decirnos lo que ellos nosaben! Porque de la veintena de denuncias enlas escuelas por temas lingüísticos de los últi-mos años, el Departamento de Educación hadado respuesta a dieciocho casos”. Y Cuyàsrecuerda que “estamos hablando de un Esta-tut que han votado los ciudadanos y el Parla-mento, ¡en que casi todos los partidosvotaron a favor de él! Así que los periódicosse han hecho eco no sólo de un estado deánimo, sino también de una realidad política”. Cuando se les pregunta por los programas dehumor que sacan las barbaridades que dicenciertos periodistas o en tertulias madrileñas,Bosch reconoce que eso “nos hace daño co-lectivamente”. Y sigue “creo que la construc-ción nacional de Cataluña pasaría tambiénpor buscar nuestros referentes, universos me-diáticos propios”, algo que comparte plena-mente Cuyàs. Este último afirma que“estamos excesivamente atentos a lo que diceJiménez Losantos. Cada uno se crea su espa-cio comunicacional y si España quiere creareste espacio y nos ven de esta manera, ¡alláellos! Nosotros hemos creado el nuestro,vemos el mundo, España y Cataluña a nues-tra manera. Y eso forma un país, ya que Ca-taluña también son sus medios decomunicación”. Finalmente, en cuanto a la necesidad de man-tener al gremio periodístico unido ante las di-ficultades actuales de la profesión, Boschopina que el Colegio de Periodistas de Cata-luña va a una, lo que es algo muy positivo.Para Cuyàs, ante temas de flagrante injusticia“nos tenemos que posicionar como Colegio”,porque no se puede estar publicando edito-riales conjuntos cada día.

JORDI ROVIRA

LOS USOS PERIODÍSTICOS DELAS REDES SOCIALESEn un momento en que se sigue hablando decrisis de la prensa tradicional, la digital noparece ser, de momento, la solución al pro-blema. Los medios de comunicación buscan

nuevos caminos con las páginas de platafor-mas sociales incorporados a los medios enlínea. Pocos son los periódicos, emisoras yprogramas de radio, y canales y espacios te-levisivos que no se han asegurado ya su pre-sencia en alguna de las redes existentes comoFacebook, Twenti, Hi5, Myspace o el serviciode microblogging Twitter, entre otros. En de-finitiva, los medios buscan con las platafor-mas sociales posicionar sus formatos y atraery fidelizar al mayor número de usuarios po-sible. Actualmente la esperanza de los me-dios es que los esfuerzos que se estánhaciendo en estas plataformas se traduzcanen un aumento de consumo de sus produc-tos. Como ocurrió, por ejemplo, al periódicoUSA Today, que cuando empezó a interac-tuar con todos sus contenidos aumentaronun 23% los visitantes a la edición digital de lapublicación y recibió 10.000 aportacionesdiarias.De hecho, si nos centramos en la prensa es-crita, es evidente que esta pasa por un mo-mento complicado. En los EE.UU., duranteel 2008 se produjo una importante migraciónde audiencia hacia la web como fuente de ac-ceso a las noticias. Y en nuestro país, según

el Estudio de Hábitos de Internet de 2009elaborado por la red de blogs Ocio Net-works, la mitad de los internautas afirma queInternet ha reducido la lectura de prensa enpapel. Los periódicos lo saben y por eso ungran número de ellos han optado no sólo porreforzar las ediciones digitales, sino por apro-vechar las ventajas estructurales de las plata-formas sociales. Es el caso de lavanguardia.es,que dispone de una página oficial en Face-book y también está presente en Twitter. Sudirector, Enric Sierra, reconoce que “una delas gracias de las redes sociales es que sabesen cada momento qué interesa más o menosa los lectores, qué es lo que provoca más de-bates”. Echando una ojeada rápida en Face-book podemos encontrar páginas de diarioscatalanes como El Periódico de Catalunya,Regió 7 y Sport, o grupos de fans de periódi-cos como El Punt o L’Avui.El profesor de la Universidad de NavarraJosé Luis Orihuela opina que los mediosdeben saber “crear contenido original parala red, nuevas secciones y temas, nuevas for-mas de narrar y de relacionarse con sus usua-rios”. Aquí entra en juego otro aspecto. Y esque con Internet se rompen las barreras de

los medios tradicionales. Los periódicos digi-tales no sólo pueden aportar fotografías queilustran los hechos narrados, sino que tam-bién pueden aportar vídeos. Es el caso de lavanguardia.es, que elabora vídeos de pro-ducción propia y contenidos pensados exclu-sivamente para la edición en línea.Pero este aspecto se hace especialmente im-portante en el caso de la radio. Y es que gra-cias a la Red deja de ser sólo sonora y tomauna nueva dimensión audiovisual. En Cata-luña numerosas emisoras y programas deradio se han sumado a la moda Facebook, nosólo para fidelizar oyentes sino también paraaportar nuevos elementos a sus productos.Por ejemplo, el espacio radiofónico El Món aRAC 1 tiene una página propia donde cuel-gan los contenidos del programa, sobre todolos que no son exclusivamente de actualidad,porque se quedarían obsoletos rápidamente.De ello se encargan los productores JorgeRamos y Marga Ortuño, que también super-visan la presencia en Twitter.En el caso de las televisiones Facebook es lared social que más atrae a las cadenas delpaís por la capacidad tecnológica para re-transmitir y comentar en directo todo tipo deemisiones televisivas gracias a las herra-mientas Facebook Connect y Facebook Live,que en nuestro país son utilizadas por cade-nas como RTVE, Telecinco, Antena 3 y laSexta. Esto contribuye a un rápido poder decaptación.En la televisión pública catalana lo saben, yes por ello que desde hace más de un añoTV3 tiene una página oficial en Facebook ydesde 2006 tiene un canal en YouTube(www.youtube.com/tv3). A diferencia de losmedios escritos, en el caso de TV3, “la razónde ir a las redes no es tanto buscar un feed-back de opinión sino, sobre todo, dar a cono-cer lo que hacemos”, explica Marc Mateu,responsable del Área de Contenidos Multi-plataforma de la cadena.Sin embargo, la profesión periodística estáexperimentando algunos cambios. Las redessociales han hecho que cada vez tome másimportancia lo que se conoce como “perio-dismo ciudadano”. Los ciudadanos seconvierten en proveedores de noticias, enfuentes de información. El trabajo del perio-dista es, como siempre, verificar estas infor-maciones y darle forma.La sensación entre algunos periodistas esque el incremento del “periodismo ciuda-dano” derivado de las redes sociales puedeafectar de forma negativa a la calidad de laprofesión. En este sentido, el estudio The In-fluence of the Internet on European Journa-lism –publicado en julio en el Journal ofComputed-Mediated Communication– ponede manifiesto que los periodistas europeosrecelan del impacto que puede tener en la ca-lidad de su trabajo. Enric Sierra admite queen general la mayoría de los periodistas to-davía “tienen ciertas reservas para entrar enel mundo digital, por desconocimiento”,mientras que Josep Lluís Micó, profesor del

155

CAPÇALERA DESEMBRE 2009

Departamento de Periodismo de la Facultadde Comunicación Blanquerna y autor deTe-leperiodismo digital (Trípodos), asegura queeste temor es infundado, ya que con las pla-taformas sociales la calidad del periodismo“en términos generales ha mejorado”.

SÒNIA ORTIZ

CANAL 9, CRÓNICA DE UNAOPORTUNIDAD PERDIDAEl ente público Radio Televisión Valenciana(RTVV) ha cumplido 20 años. La efeméridedebería ser motivo de alegría, en la medidaque fue en 1989 cuando se crearon los pri-meros medios de comunicación públicos –latelevisión valenciana, Canal 9 y Ràdio Nou–en la historia de la comunidad valenciana,con vocación de ser un instrumento de difu-sión de la realidad, de la lengua y la culturavalencianas.Pero lejos de celebrarse la efeméride comoun éxito en el largo proceso de creación deun ente que ayudará a consolidar los proce-sos de normalización lingüística y, a su vez,impulsará la difusión de la realidad valen-ciana en todas sus vertientes –social, política,cultural, deportiva– de manera objetiva,veraz y dando voz a todas las partes de cual-quier conflicto, son muchos los que han mos-trado su decepción. Desde trabajadores,órganos profesionales y sindicatos hasta lí-deres de opinión han lamentado la evoluciónde los contenidos, principalmente en los in-formativos, que han terminado por cuestio-nar el modelo de radiotelevisión pública trasconstatarse la falta de voluntad política, nosólo del PP porque también le faltó al PSPV-PSOE en su momento, para cumplir la leypor la que el ente fue creado. Y peor aún, lapresunta relación del último director deRTVV, Pedro García –ex responsable deprensa del presidente Francisco Camps y desu antecesor Eduardo Zaplana– con la tramacorrupta Gürtel, y la gestión informativa queCanal 9 y Ràdio Nou han realizado sobreeste caso, han dañado gravemente, y hastaextremos tragicómicos, la credibilidad deunos medios de comunicación que arrastran,además, una deuda superior a los 1.100millones de euros y un déficit anual de 200millones.Es sin duda el seguimiento del caso Gürtelpor parte de RTVV lo que ha alimentadocon fuerza la decepción y las críticas sobre elpapel de RTVV. Recientemente, la Intersin-dical València (IV) de RTVV mantuvo unareunión con el Síndic de Greuges para de-nunciar la “manipulación informativa” quede manera sistemática “practica” la cadenapública autonómica. IV subrayó la continua“tergiversación informativa” que se habíahecho patente últimamente “a raíz de la pre-sunta implicación del presidente FranciscoCamps en el caso Gürtel, así como la del di-rector del ente, Pedro García”.Los sindicatos y trabajadores del ente han

compilado decenas de ejemplos de cómo seha abordado el caso Gürtel en Canal 9 paradenunciar lo que califican de “manipulacióny censura continua”, material que a buen se-guro dará pie a más de una tesis doctoral. Pero sería un grave error creer que la crisisdel modelo se ha iniciado con el caso Gürtel.El libro La televisión (im) posible, de los pe-riodistas Julio Esteve, Julià Álvaro, JosepManuel Alcañiz, Josep López y Juan Anto-nio Blay –todos ellos profesionales que hanasistido en primera persona como miembrosde RTVV a esta gran decepción– narra elgradual y constante deterioro de la objetivi-dad informativa, así como el incumplimientode la ley de creación del ente. Y reconocenque el camino se inició ya con el PSOE alfrente de la Generalitat valenciana. El crite-rio de que “había que ganar audiencia”, quese empezó a forjar en los tiempos de los so-cialistas, acabó por imponerse en una pro-gramación que ya con Jesús SánchezCarrascosa como director, nombrado porEduardo Zaplana, acabaría popularizando lapeor versión de la “telebasura” con conteni-dos como Tómbola. Programas que, además,fueron emulados por las televisiones priva-das, que inmediatamente empezaron realizarversiones sobre la misma idea.Queda, además, el asunto de la cuestión fi-nanciera de RTVV. Al respecto, MiguelMazón, miembro del consejo de administra-ción del ente público por el PSPV-PSOE, semuestra contundente: “el sistema ha fraca-sado”. Se refiere Mazón, convertido en azotecontra la situación de las cuentas públicas, aque la deuda que arrastra el grupo es “insos-tenible”. “Las entidades financieras dejaronde creer en el modelo de financiación en2008, en el momento en que se acumulaban1.200 millones de euros de deuda y el déficitanual superaba los 200 millones”. Situaciónque ha obligado, según Mazón, a la Genera-litat valenciana “a buscar fórmulas contablespara, finalmente, pagar con el bolsillo de losciudadanos el mantenimiento y funciona-miento de RTVV”.

SALVADOR ENGUIX

ENTREVISTA A FRANCISCO MARHUENDAFrancisco Marhuenda, director de La Razóny el único periodista catalán que dirige unperiódico con sede en Madrid, acumula ex-periencia tanto en el ámbito político comoen las redacciones. Marhuenda, que desdehace dos años lleva las riendas del rotativodel grupo Planeta, critica ciertas actitudes dela prensa catalana y niega algunos tópicosque, según él, sólo existen en la mente de losperiodistas catalanes, a los que acusa de unasupuesta superioridad moral respecto a sushomólogos madrileños.En relación con el editorial conjunto de doceperiódicos catalanes en defensa del Estatut,Marhuenda opina que fue un error, porque

no era un tema tan importante como paramotivar un editorial conjunto —no es algoque preocupe a la sociedad catalana—, ytampoco le parece bien que se presione auna institución del Estado. Según él, los pe-riodistas pueden opinar de una u otra ma-nera, pero su papel no es ser protagonistasde la información, cosa de la que peca laprensa catalana, sobre todo por el gran pro-tagonismo que tuvo durante la transición po-lítica. El papel de un periódico no es niponer, ni apoyar ni cambiar al líder de laoposición, ni tampoco derrocar gobiernos.También recuerda que esta supuesta super-ioridad moral de los periodistas catalaneshacia los de Madrid no es real, como tam-poco lo es lo que se ha dado en llamar el“oasis catalán”, que casos como el de Milletse han encargado de desmitificar. “Hay cata-lanes buenos, malos y regulares. Corrupciónhay en todas partes”, afirma. Lo que sí ad-mite Marhuenda es que en Madrid hay “unabatalla por el mercado, mientras que en Bar-celona se da una situación de mucha tran-quilidad en el panorama periodístico”. Y esoes porque la prensa catalana está a 600 kmdel poder.En cuanto al pluralismo periodístico, el di-rector de La Razón opina que en Cataluñalos debates no suelen ser plurales. Comoejemplo pone las tertulias de CatalunyaRàdio, en las que se le ha atacado por susideas más de derechas. Reconoce que algu-nos periodistas de la prensa madrileña ejer-cen críticas durísimas contra Cataluña, peroal revés también ocurre. A él se le ha tildadode facha en varias ocasiones en Barcelona,

aunque reconoce que en Madrid lo acusande demasiado poco españolista. El caso Jiménez Losantos es un tema aparte.En realidad, dice Marhuenda, “es un temaque gusta mucho en Cataluña, sobre todo lesencanta al mundo nacionalista”, porque asítienen una excusa que retroalimenta el dis-curso nacionalista de siempre. Para el perio-dista catalán, lo importante es que sedefiendan las ideas de una forma ordenaday respetando las reglas. Y, por lo tanto, si unoes catalán pero no es del Barça, no vota aCiU y no le gustan las sardanas, ¿resulta queno es buen catalán? Hay que respetarse. Cuando se le pregunta por La Razón, semuestra satisfecho de poder decir que elsuyo es un periódico de derechas, respetuoso,

E N P O C A S PA L A B R A SR E S U M E N E N C A S T E L L A N O

156

CAPÇALERA DESEMBRE 2009

“no presionable” por ningún partido y “sincomplejos”. Confiesa que un amigo suyo deizquierdas le dijo que eran un periódico dederechas que puede leer también la gente deizquierdas. “Un diario debe tener sus ideaspero debe intentar ser independiente que esdiferente, insisto, a ser escéptico y no tenerninguna posición. Y como medio privadoque es, el lector quiere que tengas una opi-nión. En cambio, un medio público tiene laobligación de ser plural. A veces de esto enCatalunya Ràdio no se han enterado. EnTV3 han mejorado en este sentido pero aúnparece que les cuesta aceptar la visión de losque ven como cercanos al PP”. Reconoceque en la época de Ansón el periódico seequivocó con algunas portadas desafortuna-das, pero ahora el rotativo mira al futuro y“al gran reto que es que el diario que se com-pra por la mañana no se parezca al del díaanterior. Y eso es muy difícil”. El reto de losperiódicos es la calidad, conseguir ser atrac-tivos, tratar buenos temas, porque el lector seha vuelto cada vez más exigente.

JORDI ROVIRA

CRÓNICA DE “LA DAMA DELCORAZÓN MÁS ANTIGUA”El pasado 16 de septiembre, la revista Lectu-ras cumplió 3.000 números. La publicacióndecana de la prensa del corazón en Españaempezó siendo una revista de tipo literarioque ha acabado convirtiéndose en un refe-rente en su sector. “Nosotros damos la cremadel café, cosas de las que podrías prescindirpero que te alegran la existencia”, aseguraLuís Pliego, director de Lecturas.La publicación nace en Barcelona en juniode 1921 como suplemento literario de la re-vista El Hogar y la Moda, con un contenidobasado en novelas cortas, cuentos, artículos yobras teatrales para ilustrar a las señoritas dela época con inquietudes más allá de la ropay el hogar. Pero después de una primeraetapa puramente literaria, Lecturas empezóa introducir otras temáticas, que incluíanconcursos de belleza a partir de fotografíasque llegaban a la redacción, entre otros. Trasel paréntesis de la Guerra Civil, la revista re-nace en abril de 1941 como publicación deinformación general, aunque especialmenteenfocada al público femenino, momento enque poco a poco empiezan a proliferar es-trellas de Hollywood y las casas reales. “Elgran mérito de Lecturas es haber creado unstar system familiar. No tanto como Hola!,que son más de aristócratas y realeza”, va-lora Manel Antolí, su redactor jefe. Pero laépoca dorada de la revista coincide con la lle-gada de la televisión a los hogares españoles,paradigma de la popularidad y de la vida enfamilia.Actualmente, con el advenimiento de la te-lebasura, la prensa del corazón se ha vistomuy perjudicada. “De repente, la gente noquería hablar”, sintetiza el director de Lec-

turas. Además de eso, han caído las ventas, seha desplazado el consumo y ha habido unasaturación. Para el director de la revista, el“corazón” más sucio está tocando fondo.Mientras tanto, la prensa rosa aguanta elazote de la crisis publicitaria, que también seha hecho notar en el sector. Después de al-gunos cambios de maquetación y de habersido adquiridos por RBA, en Lecturas dicenestar esperanzados.El negocio de la frivolidad es uno de los máslogrados de la prensa española. Los seis se-manarios más leídos del Estado pertenecenal ámbito de la prensa rosa. El líder es Pronto(con 3.604.000 de lectores), seguido de Hola!(2.454.000), Diez Minutos (1.451.000), Se-mana (1.346.000),Lecturas (1.236.000) y Quéme dices! (1.062.000). La séptima posición laocupa otro tipo de medio como es Interviú,con 932.000.

NATÀLIA ARAGUÀS

CON LA VERDAD POR DELANTE... CASI SIEMPREDe los periodistas se espera, quizás más quede nadie, que sean veraces. A pesar de todo,a menudo se escuchan afirmaciones como“los medios sólo dicen mentiras”. Y es queperiodismo y verdad son una pareja que nosiempre parece bien avenida. Esta relaciónde amor turbulento tiene dos vertientes: labúsqueda de la información y su difusión. Enla segunda, más conocida, se plantean cues-tiones como la correspondencia entre hechose información, la mezcla de esta opinión o lafiabilidad de las fuentes. En la otra vertienteaparecen, sobre todo, los procedimientos en-gañosos para conseguir la información.

El tema de la fiabilidad de las fuentes seabordó de forma diferente en las entrevistasy en la encuesta. En la primera se preguntópor la necesidad de comprobar los datos convarias fuentes, un aspecto recogido habitual-mente en los códigos deontológicos. Lamayoría de los entrevistados eran partidariosde ello y cuando se hacían excepciones se re-ferían a géneros o ámbitos temáticos comoel deporte o la cultura. También señalaban,sin embargo, las dificultades que encuentrahoy en día un periodista para cumplir coneste procedimiento: la demanda de inmedia-tez, la precariedad de recursos o la reticen-cia de algunas fuentes, entre otras.

Hay dos colectivos que tienen una percep-ción de credibilidad muy alta: los científicos(90,2%) y las agencias informativas (83,3%).En un segundo escalón se encuentran lasONG (69,9%) y los agentes culturales(56,9%), pero más allá de estas cuatrofuentes, en el resto ya predomina la percep-ción de no fiabilidad. Los partidos políticos(8,5% de fiabilidad) ocupan el penúltimolugar de la clasificación, sólo por delante delos deportistas y directivos del deporte.Una de las máximas clásicas difundidas porel periodismo anglosajón es la que afirma“Facts are sacred, comments are free”. Estafrase, más allá del procedimiento de trabajo,establece una división generalmente asu-mida por el periodismo moderno: la separa-ción entre el relato informativo y laexposición de opiniones. Tanto la entrevistacomo la encuesta revelan que si bien hay unaposición mayoritaria a favor de separar in-formación y opinión, se abren considerablesdiscrepancias. Los resultados muestran quesólo en los informativos de autor y los es-pectáculos hay posiciones mayoritarias quejustifican la mezcla.El caso de los deportes es diferente. Sólo el30,8% de los encuestados acepta que se com-bine información y opinión, por más que lacifra sube hasta el 56,1% entre los profesio-nales de deportes. En el otro extremo hay losperiodistas de política, con menos del 24% deaprobación. Curiosamente, la aceptación demezclar información y opinión en crónica oreportaje se incrementa con la edad, al revésde lo que pasaba con las otras opciones. Losperiodistas de televisión y de prensa son mástolerantes que los de radio, de agencias infor-mativas o de medios digitales.En los últimos años, el uso de cámaras ocul-tas, la entrada subrepticia en lugares privadoso la apropiación por parte del periodista deidentidades distintas a la propia (hacersepasar por inmigrante, por ejemplo) han es-tado en el centro de destacadas controversias.Aunque se puede argumentar que engañar alas fuentes puede ser una vía para informarmejor al público, en términos morales, almenos, el fin no siempre justifica los medios. En las entrevistas en detalle se preguntó deforma genérica sobre la utilización de recur-sos ilegítimos. Son mayoría los que aceptanla utilización de esos procedimientos con re-servas más o menos estrictas. Son menos nu-merosos los que se muestran radicalmentecontrarios a la justificación de su uso. Y losque aceptan de forma indiscriminada cualquiermétodo forman un grupo muy minoritario.

CARLES SINGLA

EL DILEMA ENTRE INFORMAR Y COMPENSARImparcialidad y equidad, presunción de ino-cencia y mecanismos compensatorios son re-cursos que el periodismo tiene a su alcancepara llevar a la práctica el concepto de justi-

157

CAPÇALERA DESEMBRE 2009

cia. Una información que sea consideradajusta, en la dimensión de equitativa e impar-cial, debe considerar la inclusión de los dife-rentes puntos de vista.La respuesta mayoritaria en la encuesta,cuando se preguntaba por ello, ha sido la dedar un tratamiento igualitario a las partes,casi el 90%. Ahora bien, si se considera elsexo de los encuestados, se aprecian ciertasdiferencias. Los seis puntos de diferenciaentre el resultado obtenido por las mujeres(94,6%) y los hombres (88,2%) revelan que

ellas son más favorables a dar voz a las dife-rentes partes implicadas que ellos.La definición de “colectivos socialmente des-favorecidos”, pese a ser en sí misma “in-justa” porque incluye grupos muy heterogé-neos entre sí e internamente, es la másconsensuada. En este cajón de sastre se in-cluyen desde las mujeres hasta las minoríasétnicas, pasando por los enfermos mentaleso los gays y lesbianas.Por norma general, la información sobre los“colectivos socialmente desfavorecidos” estábien tratada. Otras veces, sin embargo, el tra-tamiento por parte de los medios de comu-nicación se basa en una apreciaciónmaniquea de la realidad. Muy a menudo, losperiodistas hacen la atribución de los rasgosdiferenciales del protagonista de la informa-ción desde la buena fe. La mayoría de los pe-riodistas encuestados coinciden en conside-rar que sólo hay que explicitar las caracterís-ticas identitarias de los protagonistas de lainformación “cuando sea relevante para lanoticia”.Hacer visibles los miembros de los “colecti-vos socialmente desfavorecidos” o destacarlas informaciones positivas que afectan aestos grupos son mecanismos compensato-rios que el periodismo tiene a su alcance paraequilibrar las desigualdades de partida. Laopción de dar voz a los que no la tienen no es,sin embargo, para los periodistas catalanes,la manera de llevar a la práctica el conceptode justicia. Los únicos dos colectivos que ge-neran en la mayoría de los periodistas unaopinión favorable a un tratamiento informa-tivo diferencial son los discapacitados y losenfermos mentales, con cerca del 60% enambos casos.La cobertura periodística de un hecho delic-tivo tiene efectos sobre las personas que apa-recen involucradas y gracias a este principiojurídico se pretende evitar la culpabilización

de sospechosos y procesados a través de losmedios de comunicación. La pregunta que seformulaba en el cuestionario sobre si debehaber limitaciones informativas para preser-var la presunción de inocencia obtuvo un80,5% de consenso en el sentido de que sítiene que existir.

MÒNICA FIGUERAS MAZ Y RUTH RODRÍGUEZ

EL PULSO PARA MANTENERLA INDEPENDENCIALa mayoría de códigos deontológicos contie-nen claras referencias a la necesaria inde-penden-cia del periodismo respecto al poderpolítico. En este terreno, la encuesta interpe-laba a los periodistas catalanes sobre elgrado de seguidismo de las instancias guber-namentales a que deberían estar comprome-tidos los medios públicos. ¿Deben mantenercierta dependencia del poder? ¿En qué si-tuaciones?Los resultados son en general contundentesy en conjunto defienden una alta indepen-dencia de los medios públicos ante el poderpolítico. Sólo un 6,5% de los encuestadosaceptaría que los medios públicos informa-ran más del Gobierno que del resto de fuer-zas políticas, mientras que un 13,9% de losque responden aceptan entrevistar al presi-dente del Gobierno cuando él lo pida. Canti-dades bastante bajas.En cuestiones de política antiterrorista, másde un tercio de los periodistas encuestados,un 34,9%, aceptan que se deben seguir las di-rectrices del Gobierno. El supuesto que ge-nera más acuerdo entre los periodistascatalanes es seguir las directrices del go-bierno en caso de emer-gencias civiles, unasituación excepcional y transitoria aceptadapor dos tercios, un 68,2% de los encuestados.Los periodistas catalanes se muestran extre-madamente críticos con la creciente presen-cia de publicidad en la profesión. Todas lasredacciones están influidas por los anun-ciantes, piensa la mayoría. Y el caso resultaespecialmente llamativo en los casos de lassecciones de Economía y Deportes, que sonpercibidas como las más influidas por los pa-trocinadores y anunciantes, según el 90,8% yel 81,9% de los encuestados. En las entrevistas en detalle, la práctica tota-lidad de los entrevistados opina que losanuncian-tes no deberían tener ningún tipode influencia sobre las informaciones, si bien,en realidad, esta influencia existe, es muyfuerte y además aumenta día a día.La encuesta pide a los profesionales hastaqué punto es admisible la aceptación de dife-rentes obsequios, ventajas o regalos por partede un periodista sin comprometer su inde-pendencia. Sólo un 15,1% de los periodistasencuestados afirma que se puede aceptar unregalo de más de 200 euros y a la vez mante-ner la propia independencia respecto a la em-presa o la institu-ción que entrega el regalo.

Finalmente, la mayoría de profesionales en-cuestados ven pocas incompatibilidades dela tarea periodística con otras actividades cí-vicas o políticas. Hay una práctica unanimi-dad en pensar que trabajar en un medio y ala vez ejercer la docencia o trabajar en un se-gundo medio infor-mativo no genera ningúnproblema de incompatibilidad. Un 96% delos encuestados acepta impartir clases, mien-tras que un 90,4% acepta trabajar en más deun medio. Ambas posibili-dades se acercan ala unanimidad.

FRANCESC SALGADO

ENTRE LA RESPONSABILI-DAD Y EL LIBERALISMOUna de las principales controversias y uno delos debates más encendidos en el seno de laprofesión periodística se da en la inclusión ono de normas reguladoras o de autorregula-ción que, en algunos casos, puedan llegar a li-mitar la libertad de expresión. La dicotomíaes clara: Para hacer un periodismo responsa-ble, ¿se puede llegar a limitar la libertad deinformación? Cuando se pregunta directa-mente a los periodistas sobre si el derechodel público a tener una información veraz ycompleta debe tener algún límite es amplia-mente mayoritaria la creencia de que, efecti-vamente, es necesario que en algunos casosexistan limitaciones. En concreto, el derechode las personas a la vida, el derecho de laspersonas a la intimidad y la presunción deinocencia logran un consenso muy elevado ala hora de ser vistos como límites; la seguri-dad civil y la seguridad del Estado tambiénson percibidas, de forma mayoritaria, comolimitaciones plausibles pero con unos por-centajes de apoyo que superan por poco el50%; mientras que el buen gusto y las creen-cias religiosas no son vistos como límitesaceptables.Dicen los Principios Generales de Ética Pro-fesional del Periodismo de la UNESCO quelas personas tienen derecho a expresarse li-bremente, un derecho recogido en infinidadde constituciones y textos de autorregulaciónprofesional. Siendo así, se haría difícil imagi-nar cuándo un periodista podría optar por si-lenciar la voz de una persona, pero enfunción de la casuística quizás la percepciónde si esta libertad debe tener límites puedevariar. Es por este motivo que se decidió pre-guntar a los profesionales en cuál de estoscasos dejaría de dar la opinión de una fuente:por oponerse a la Constitución, atentarcontra los Derechos Humanos, contenerideas nazis, defender el uso de la violencia,ser racista o xenófobo, ser poco respetuosocon la religión católica o poco respetuosocon cualquier religión, corresponder a unaorganización terrorista, ser sexista, o serconsiderada de mal gusto.Las respuestas son bastante variadas: en loscasos de exponer ideas nazis, atentar contralos Derechos Humanos, defender el uso de

la violencia o ser racista o xenófobo, los en-cuestados se muestran divididos y cerca deuna mitad de los mismos encuentran justifi-cado dejar de emitir la opinión de una fuenteque se exprese en estos términos. Fuera deestos cuatro supuestos, para el resto de si-tuaciones planteadas hay una opinión am-pliamente contraria a coartar la libertad deexpresión. Especialmente contundentes sonlas respuestas sobre dejar de dar fuentescontrarias a cualquier religión (incluida la ca-tólica) o que vayan contra la Constitución:sólo 1 de cada 10 encuestados lo defiende.En pocas cuestiones que afectan a la deon-tología periodística se puede encontrar unconsenso normativo y jurídico tan ampliocomo en la protección de la privacidad porencima del derecho a la información. ¿Peroqué pasa si la intimidad puesta en cuestiónes de una persona famosa? Lo primero quese constata de las respuestas emitidas es quela acción de perseguir famosos en ningúncaso es bien vista de forma mayoritaria. Porel contrario, entre un 60% y un 90% (depen-diendo del caso) se muestran contrarios aeste tipo de actuaciones. Hecha esta consi-deración, sí llama la atención la amplia dife-rencia en los porcentajes de rechazo oaceptación según el tipo de famoso. Así, la to-lerancia al acoso periodístico aumenta consi-derablemente cuando se trata de doscolectivos concretos: los que venden exclusi-vas a medios de comunicación y los políticosen activo. En cambio, donde hay casi unani-midad es en considerar que no es lícito per-seguir famosos que no venden exclusivas.Ha quedado claro que la invasión de la pri-vacidad y la intimidad de las personas (fa-mosas o anónimas) es una cuestióncontrovertida, pues si le añadimos una situa-ción de dolor, aflicción e, incluso, muerte, elproblema de cómo resolver comunicativa-mente estas historias aún se agrava más. Lamayoría de códigos éticos coinciden en se-ñalar que el periodismo informativo en oca-siones no puede obviar imágenes de dolor, amenudo imprescindibles para ilustrar unapieza, pero siempre tratando de causar el mí-nimo daño moral a las víctimas. Sólo una mi-noría de los encuestados opinó queencontraban del todo justificable mostrarimágenes de personas muertas, mientras queen la mayoría de supuestos planteados(muertes por suicidio, violencia contra lasmujeres, accidentes de carretera y otras ca-tástrofes) los profesionales optarían por nodifundirlas.

MARCEL MAURI

UNA DETALLADA FOTO-GRAFÍA DE LA PROFESIÓNEl presente dosier es un adelanto editorialde un libro que se publicará en in-glés en lacolección Lexicon de la Dirección Generalde Difusión de la Generalitat. Llevará el títulode The Ethical values of journalists. Field re-

search among the media professionals in Ca-talonia. Los autores del trabajo son los mis-mos componentes del Grupo de Investigaciónen Periodismo de la UPF que han llevado acabo la investigación: Fabiola Alcalá, SalvadorAlsius y Christopher Tulloch.El estudio que aquí se presenta forma partede una investigación más amplia titulada“Ética y excelencia informativa: la deontolo-gía periodística ante las expectativas de la ciu-dadanía” llevada a cabo dentro del plannacional I + D + I del Ministerio de Ciencia eInnovación. Aquí se da cuenta sólo de una delas fases de la investigación empírica. La quecorresponde a las actitudes de los profesio-nales del periodismo en Cataluña. Fue abor-dada con la combinación de dos métodos:De una parte, entre mayo y junio de 2008 serealizaron entrevistas en detalle a 30 perio-distas catalanes de características diferentesentre ellos, de acuerdo con una serie de va-riables entre las que estaban el sexo, la edad,el tipo de me-dio donde trabajaban, la loca-lización geográfica de su empresa, el área te-máti-ca a la que se dedicaban, etc.El otro método fue una encuesta de caráctercuantitativo que, en enero de 2009, se invitóa contestar on-line a más de 3.000 profesio-nales del periodismo catalanes. La respuestadel colectivo superó todas las previsiones. Serecibie-ron 1.198 respuestas, lo que ha per-mitido tomar en consideración muchas va-riables y otorgar un alto índice de fiabilidada los resultados. Estas variables sociodemo-gráficas constituyen por sí mismas una buenaaproximación a un retrato de la profesión pe-riodística en Cataluña en el momento actual.De los profesionales que han respondido ala encuesta un 57,3% son hombres, un 42,4%son mujeres. A pesar de la mayoría mascu-lina, todo parece indicar que asistimos a unaprogresiva “feminización” del oficio.La situación laboral más común es la de serun trabajador asalariado. Prácti-camente dosterceras partes de los encuestados se en-cuentran en esta situación. Hay también un19,4% de autónomos. Hay que advertir quela cifra de parados (que representa un 3,2%)se refiere, como todas, al conjunto de perso-nas que han respondido a la encuesta. En estecaso no se puede pensar que esta canti-dad re-fleje el número de periodistas que están real-mente en situación de des-empleo.Por el medio donde trabajan, el subgrupo másnumeroso es el de los que traba-jan en un pe-riódico (23,7%), seguido de cerca de quienestrabajan en la televi-sión (21,5%). A más dis-tancia quedan ya los que trabajan en agenciasde noti-cias (14,5%), o en la radio o en Inter-net (alrededor de un 12% en cada caso).El 38% de los profesionales encuestados tie-nen la categoría profesional de redactor,mientras que un 21,8% ostenta un cargo di-rectivo. Un 12,7% son jefes de redacción, yun 10,9% jefes de sección. Se constata quelas mujeres ocupan menos cargos directivosen una proporción de una mujer por cadatres hombres. El desequilibrio es mayor

cuanto mayor es la franja de edad. Final-mente, como era de esperar, se encuentrauna fuerte correlación entre la edad y los in-gresos. Por sexo, el desequilibrio se hace es-pecialmente notorio en las rentas más altas.Si el 21,9% de los profesionales hombres de-clara ingresar más de 3.000 euros mensuales,esta situación sólo se da en el 4,7% de laspro-fesionales mujeres encuestadas. Cerca dela mitad de los periodistas cobra en-tre 1.500y 3.000 euros al mes.

FABIOLA ALCALÁ, SALVADOR ALSIUS Y

CHRISTOPHER TULLOCH

LA ESENCIA FEMENINA DE LA RADIOLa periodista Sílvia Espinosa i Mirabet, doc-tora en comunicación audiovisual por laUAB, ofrece en este artículo un resumen desu tesis doctoral, Les locutores de ràdio a Ca-talunya 1924-1939, fruto de años de investiga-ción. Este trabajo ha permitido no sólo dar aconocer a las primeras mujeres locutoras deCataluña que se pusieron ante los micrófonosen aquellos años convulsos, sino también de-mostrar su aportación al medio radiofónico.Las locutoras de radio que trabajaban en Ca-taluña durante las décadas de los años veinte

y treinta del siglo pasado no tenían un trabajoresidual en las emisoras que operaban ennuestro país, tal y como por contaminaciónhistórica del franquismo se ha creído muy amenudo. Desde 1924 en Ràdio Barcelona –ya partir de 1925 en Ràdio Catalana que tam-bién emitía en la capital– se podía escucharmúsica, anuncios, textos leídos y conferencias,muchas de las cuales trataban sobre moderni-dades técnicas. También había charlas queeran críticas de deportes como el boxeo o elciclismo, e incluso se informaba diariamentede las cotizaciones de la bolsa.En medio de esta antena protagonizada porvoces graves y masculinas, un crítico de la re-vista que edita Ràdio Barcelona en la décadade los veinte, Salvador Raurich, proclama ensu columna en el boletín, la necesidad urgentede incorporar mujeres a la antena del EAJ-1,lo que de hecho ya ocurría en otras estacionesde radio que operaban en Europa o enEE.UU.A partir de aquí y por muchas más cuestiones

158

CAPÇALERA DESEMBRE 2009

E N P O C A S PA L A B R A SR E S U M E N E N C A S T E L L A N O

159

CAPÇALERA DESEMBRE 2009

de índole comercial, los directivos de la pri-mera estación de radio de Cataluña abren suspuertas a las mujeres que, evidentemente, seencargarán de hacer programas para mujeres.Aquí comienza a gestarse un formato de pro-grama de radio que, evolucionado en eltiempo, aún perdura en nuestros días y que haacabado consolidándose como uno de los em-blemas de la radio española, el magacín.Así, en 1926, en Ràdio Barcelona, durante lafranja programática de tarde, se estrena la“sección de modas y temas útiles”. Un espaciopresentado por la locutora María Cinta Bala-gué, artífice de este primer programa variadodirigido a las mujeres, y que tiene el apoyo deun grupo de colaboradoras fijas, especialistasen temas distintos del universo femenino delmomento e igual de conservadoras que la pre-sentadora del espacio.Una novedad verdaderamente importanteque introduce este primer magacín es la po-sibilidad de que los oyentes puedan conver-tirse en emisores por un rato de sus propiascomposiciones literarias. La “Sección litera-ria femenina” posibilita, “previa prueba devoz”, que las oyentes que tengan inquie-tudes literarias puedan leer sus poemas enantena. En un momento histórico en el quetodos los teóricos de la comunicación coin-ciden en definir como de audiencia pasiva,la radio emite y el público recibe, las mujerescambian las tornas y hacen posible que al-gunas receptoras sean emisoras sólo porunos instantes. El trabajo que hicieron Bala-gué y sus colaboradoras, pioneras en los ini-cios de Radio Barcelona, dejó bienestablecido que si la radio quería crecer teníaque dedicar espacios de su programación alas mujeres y, de paso, posibilitar que estasviesen en la radio un nuevo campo laboral. Bajo el amparo del decreto de 8 de diciem-bre de 1932, el gobierno republicano españolreguló la instalación de emisoras de pequeñapotencia en todo el Estado. En Cataluña, apartir de esta norma, nacen diez estacionesmás de radio. En cada ciudad, estas nuevasestaciones de radio ya arrancan con locuto-ras ante sus micrófonos.Durante la década de los años treinta, las mu-jeres locutoras eran presentadoras de cual-quier franja horaria de la programación desus estaciones al igual que lo eran los locu-tores: reportajes, programas cara al público,retransmisiones desde teatros, etc. La únicadiferencia programática que establecía el gé-nero durante los años precedentes a la guerraestaba en la programación deportiva, hechapor hombres, y las sesiones femeninas, quesiempre eran presentadas por mujeres.Aparte de la importancia del trabajo de laslocutoras en la evolución programática de laradio, las locutoras de los años de la II Repú-blica fueron, en muchas estaciones, las únicasvoces que los oyentes escuchaban durante elfinal de la Guerra Civil, ya que muchos locu-tores se tuvieron que marchar al frente o aexilio. Hay que mencionar también que elexilio no fue sólo un coto masculino. Algunas

locutoras de radio, como la periodista deRàdio Barcelona, María Carme Nicolás, tam-bién tuvieron que exiliarse en los últimosaños de la Guerra Civil.En 1939 todo cambia y el nuevo régimenhace “limpieza” en las emisoras de radio. Al-gunas locutoras que ya estaban antes siguenen antena hasta que se encuentra el “recam-bio” adecuado, como ocurre en Ràdio Saba-dell con Mercè Sorribas. Incluso algunas sonencarceladas, como le pasó a Rosalia Rovirao a la locutora Carmen Espona. Algunas sonrebajadas de categoría si quieren continuaren la radio, como es el caso de Francina Boris.Otras locutoras son “observadas” hasta quepueden ser apartadas de la antena con cual-quier excusa. La presencia preponderante en la radio de laslocutoras de Cataluña se acaba después de laGuerra Civil. Habrá que esperar al asenta-miento de la democracia para encontrar nue-vamente mujeres llevando la voz cantante enla radio (fuera de consultorios y espacios fe-meninos), aunque María Matilde Almendros,en la década de los años sesenta del siglo XX,capitanease “España para los españoles”.

SÍLVIA ESPINOSA I MIRABET

LA PROFESIÓN DE LOS FOTÓGRAFOS DEL FUTUROLa profesión de los fotógrafos del futuro sólose puede entender de una manera muy hu-milde, reconociendo los riesgos y posibili-dades que esperan a este tipo de prácticas yque, de alguna manera, ya están en el pre-sente, en las prácticas contemporáneas. Apartir de ahí podemos intentar despejaralgún obstáculo. Entre todas las prácticas posibles de la foto-grafía documental seguramente la que tienemás dificultades para mantenerse es la fun-ción testimonial, es decir, estar en el lugar yen el momento determinado. Este tipo de fo-tografía no puede estar, en ningún momento,al margen del mercado y el poder económico.Tal vez una pequeña diferencia entre esta fun-ción de la fotografía y otros usos de la mismaes que, por su propia esencia, las prácticas do-cumentales viven en estado permanente derebelión contra las limitaciones que les im-pone tanto el mercado como otros tipos depoderes que están relacionados con el mer-cado. Por tanto, el futuro de la fotografía do-cumental depende absolutamente del nivel delibertad y democracia, entendido en un sen-tido global y auténtico. ¿Es por tanto unacuestión política? Sí, lo es pura y simplemente. El futuro de la fotografía documental es, sobretodo, una cuestión política que afecta a los do-cumentalistas en el sentido de que su trabajoincide en las posibilidades de ampliar estosumbrales de libertad y democracia auténtica.Con unas sociedades cada vez más domina-das por el mercado, más opacas en las grandesdecisiones que nos afectan a todos, donde

cada vez más unos pocos deciden el destinode la inmensa mayoría del mundo, la fotogra-fía documental va a ser pobre. En el mo-mento en que haya más espacios de libertad,ésta va a crecer enormemente. Por tanto, unacosa depende estrictamente de la otra. En este momento estamos viendo cómo todauna serie de circunstancias afectan a la prác-tica documental de la fotografía en dos áreas

principales: la producción y la distribución.Es decir, quién, cómo, de qué manera y quiénfinancia las producciones de fotografía do-cumental y quién, cómo, de qué manera éstase distribuye. Son dos cuestiones muy rela-cionadas entre sí. En el ámbito de la produc-ción, sin lugar a dudas, siempre va a haberdificultades porque, por definición, cualquierpoder intenta evitar verse al descubierto. Ylas dificultades incrementaron enormementedesde la guerra del Vietnam, cuando los po-deres tomaron nota y evaluaron de una ma-nera taxativa las capacidades de la fotografíapara influir en la opinión pública, cómo estetipo de fotografía tiene un enorme poder detransformación si dispone de los canales ade-cuados y está puesta al servicio de las causasadecuadas.Por tanto, la producción de fotografías siem-pre va a ser un riesgo. Y además, podemosañadir factores que, en este momento, leafectan de manera directa como el bloqueode la financiación. ¿Quién financia la foto-grafía documental, esa fotografía transfor-madora, puesta al servicio de ese proyectode democracia? ¿Cómo le afecta la censura?Pues le afecta de una manera directa. Cadavez esa dificultad es mayor, es más compli-cado y los fotógrafos que están sobre el ter-reno, en los lugares de crisis, lo saben.En cuanto a la distribución, esto es algomucho más complicado porque los mecanis-mos de distribución sí que están en manos delas organizaciones que tienen el poder. Yrealmente sólo un pequeño porcentaje de lopoco que se produce respecto a la coberturade la realidad del mundo tiene repercusiónpública. Por tanto, el gran reto de los próxi-mos años es la creación de los canales ade-cuados para la fotografía documental, de quémanera vamos a hacer que la fotografía, comotestimonio, llegue a la gente. ¿Y qué canales son esos? Uno son los grandesportales, una asignatura pendiente. A pesar deque hace muchos años que se dice que Inter-net es un soporte necesario, eso que parece

tan fácil no es así porque, entre otras cosas, lainformación tiene que estar en buenas manos.Eso significa en manos de organizaciones res-ponsables de los contenidos que vuelcan y quesean lo suficientemente poderosas y creíblespara convertirse en una referencia. Otro canal, sin duda, son las múltiples formasde impresos, el papel en todas sus formas. Nocreo que el papel se haya acabado. Además,hoy por hoy, la publicidad necesita del papelporque los últimos estudios demuestran que ala hora de transmitir mensajes persuasivos, depublicitar, es mucho más eficaz que Internet. Por tanto, ¿qué características tendrá el fo-tógrafo documental del futuro? Pues las mis-mas que ahora, no habrá muchas diferencias.Tendrá que estar presente en el lugar y en elmomento, con todo el bagaje necesario encultura visual y no visual para interpretarcorrectamente el devenir de lo que tiene de-lante. Tendrá que aplicar todos los discursosde análisis y transformación social, sociolo-gía, economía, ciencia política. Todo eso tieneque estar vinculado a este tipo de fotografíaporque la fotografía no se puede desvincularde esas áreas. Tiene que adaptar la tecnologíaa su favor, porque al menos, mientras no al-cancemos una forma avanzada de socialismo,la tecnología sigue siendo la expresión de lasnecesidades, de los designios del poder eco-nómico.Así pues, no hay que dejar que sólo las gran-des organizaciones sean las que apuesten porel documentalismo sino que también debenhacerlo organizaciones mucho más horizon-tales y democráticas y que entren con fuerzaen esos nuevos portales de referencia defoto documental o de cultura documental enInternet. El fotógrafo documental del futuro, por lotanto, tendrá que tener muy claro que su vi-sión y vocación es universalista, que no ha detrabajar para una minoría burocrática y quedeberá saber que su labor sólo tiene sentidocuando trabaja para todos, socialmente.

PEPE BAEZA

EL SEÑOR PACO O LA CRI-SIS DEL FOTOPERIODISMOEran unos seres especiales. Y ustedes me en-tenderán. Gentes nacidas para pelear, parainventarse su propia vida, para crear su pro-pio estilo (imposible de copiar, de transmitir,de convertir en legado), una manera dema-siado peculiar de trabajar, de entender yaprender la profesión, de practicar la foto-grafía y, sobre todo, el fotoperiodismo.No tenían estudios, ni los necesitaban. Ni losquerían comprar, ni adquirir. Es más, ni si-quiera se los podían permitir, pagar. Ellos,que conste, esos tipos que tenían toda lapared, toda, del laboratorio repleta de100.000 teléfonos; ellos, los que paseaban lasuñas de sus manos teñidas del marrón del re-velador; ellos, capaces de levantarse felices,a las cuatro de la mañana, para acudir a un

incendio; ellos, insisto, enseñaron con suejemplo, pero jamás, jamás, abrieron despa-cho, escuela, ni facultad alguna.Se consideraban periodistas, pero nada máslejos de la realidad. Eran, y eso dolía, ymucho, en sus periódicos, sus propios direc-tores. A los que mandaban en las redac-ciones, les encrespaba no tenerlos sometidosaunque disfrutasen enviándolos a los sitiosdonde ni había noticia ni se esperaba o mal-tratando su material, al escoger la peor foto

de cuantas habían remitido a su diario. Porno ser no eran ni de plantilla, no estaban ennómina, eran simples colaboradores. Por esofueron los más duros de nuestra profesión.Si hablo de ellos, de Alguersuari, Merletti,Brangulí, Bert, Campañà, Dimas, Postius,Valls, Sáenz Guerrero, Soteras, Seguí, Pérezde Rozas y tantos otros que me olvido, se-guro, es porque jamás he conocido gentecomo ellos. Fueron una bendición para nues-tra profesión. Lo fueron. Y fueron, también,sí, los malos de la película, los maltratados,los hijos de Tarzán, los solitarios. Pero soloellos estaban en los sitios. Los periodistas,esos que sí habían estudiado carrera, no te-nían necesidad de acudir a los sitios dondepasaban las cosas. Por eso eran una raza especial. Porque lesobligaron a vivir al margen de la ley. De laley del periodismo, de la ley de las redac-ciones, del sibaritismo de las mesas y las fir-mas. Por eso, siguen habiendo periodistas ycasi ya no quedan fotoreporteros. Los quehay, o algo parecido, trabajan para los pre-mios, para Magnum, para la exposición, paralas guerras. Ni sale a cuenta. Peor aún, losmóviles y las minicámaras digitales han aca-bado de enterrarlos. Ya todo el mundo secree fotógrafo.Una de esas últimas bestias nos ha dejadohace unos meses tras acompañarnos durante90 años. Y, cuando digo bestia, digo bestia. Unauténtico animal del fotoperiodismo, un caza-dor de imágenes, un rastreador de noticias, ungladiador de la carretera, un padre que, equi-pado de cámaras mediocres y un laboratoriode bolsillo, de lavabo, creó una familia, cuyoshijos engrandecieron el apellido, hicieron, sí,mejores fotos, más nítidas, de mejor calidad,que se mantenían en el tiempo, pero, jamás,jamás, jamás, heredaron su olfato. Porque eraun olfato de perro cazador, de labrador, debuscavidas. De cazavidas.

Las vidas de esas gentes, la vida de don Paco,esa generación del “aquí te pillo, aquí temato”, estaba, única y exclusivamente, dedi-cada al reporterismo. Y les importaba pocodónde tenían que ir, en qué condiciones yqué tenían que hacer. El cómo hacerlo for-maba parte de su personalidad, de su modode trabajar. Y, en eso, en eso sí había distin-ciones, diferencias. Por ejemplo, a don Paco,le importaba poco cómo hacerlo e, incluso,el resultado final. Su obsesión era no per-derse el momento, estar en el lugar ade-cuado en el momento justo. Paco Alguersuari fue prodigioso. Un maes-tro sin alumnos. Un hombre que llegó a en-viar rollos de fotos con palomas mensajeras.Un buenazo al que se le caían los conoci-mientos, las picardías, de las manos y notenía a nadie al lado para recogerlas. Esemaestro murió a mediados de octubre.Cuando murió don Paco le envié, como no,un sms, a su hijo Jaime y esta fue su contes-tación, que comparto y me puso la piel degallina: “El Internet, Emilio, ha terminadocon el diferencial del talento, del ingenio y ladeterminación de levantarse a las cinco de lamañana. Así era mi padre. Así era el tuyo. Asíeran ellos, una generación única, insustitui-ble”.

EMILIO PÉREZ DE ROZAS

EL NEW YORK TIMES Y ELFUTURO DE LA PRENSA ESTADOUNIDENSEEl 5 de noviembre de 2008, el New YorkTimes (NYT) imprimió 150 mil copias extrade su edición del día y aún así no alcanzó acubrir toda la demanda por parte de expen-dedores y público. Las rotativas trabajaronduro ese día y hasta el viernes 8, cuandocientos de miles de personas se volcaron ávi-damente a la información en el clásico for-mato de papel y tinta para saber todo acercadel suceso del año en su país: la victoria pre-sidencial de Barack Obama. En una fechahistórica para Estados Unidos, el diario na-cional de calidad más respetado del paístuvo también su jornada de optimismo. Uncambio frente a los últimos años, pero nouno duradero, sino más bien un paréntesisen una tendencia de ventas inequívoca-mente a la baja.Es cierto que la recesión económica ha gol-peado el periódico pero la crisis venía desdeantes. El problema para el Times es quecada vez un menor número de dichos lec-tores está pagando por el privilegio de reci-birlo cada día en la puerta de casa, y muchomenos por acceder a su edición en líneadesde cualquier parte del mundo donde seencuentre una conexión a Internet. El mo-delo de negocio del periódico es frágil y yase han escuchado algunas voces de pánico.De hecho, en el último año se ha especuladosobre la posibilidad de venta del periódico.

160

CAPÇALERA DESEMBRE 2009

E N P O C A S PA L A B R A SR E S U M E N E N C A S T E L L A N O

En una entrevista vía web el 4 de mayo,Scott Heekin-Canedy, presidente general deNew York Times Co., respondió que la posi-ble operación fue examinada y resultó sermás complicada de lo que podía parecer, porlo cual había sido descartada. No obstante, la idea de Geffen es compar-tida por otras personas. David Swensen, eljefe de inversiones de la Universidad deYale, y Michael Schmidt, analista financiero,han propuesto que los periódicos resuelvansus problemas económicos cambiando sunaturaleza jurídica, convirtiéndose en fun-daciones sin ánimo de lucro. Esto les permi-tiría recibir fondos públicos y privadosdeducibles de impuestos, financiar investi-gaciones e independizar su operación de lasnecesidades apremiantes de cubrir gastosmediante ventas y publicidad y, al mismotiempo, generar dividendos a los accionistas.Una primera objeción a la idea es la normalegal, que prohíbe a dichas instituciones res-paldar candidatos políticos o defender pro-puestas legislativas. En la medida en que laposición de un diario frente a estos dos asun-tos es parte de su agenda editorial y de noti-cias, la idea no ha sido bien recibida porrepresentantes de los medios y parte del pú-blico. Swensen y Schmidt consideran, sinembargo, que “sería una pérdida menor”. Catherine Mathis, vicepresidenta y portavozdel NYT, ha dicho que la situación del NewYork Times es mejor que la de otros perió-dicos del país. En cuanto a números alar-mantemente rojos, el Times no está solo. El grupo Tribune, que abarca al Chicago Tri-bune, Los Angeles Times y otros seis diarios,se ha declarado en bancarrota. En los últi-mos tres años, los periódicos mencionados yotros como el mismo NYT, el Wall StreetJournal y el San Francisco Chronicle hanhecho reducciones drásticas de personal ypresupuesto. El número de corresponsalesestadounidenses en el extranjero bajó en un25% entre 2002 y 2006, y sólo unos pocosdiarios mantienen despachos permanentesfuera del país. El año 2008 fue como una su-cesión de baños de agua fría: se cerraron nu-merosas plazas de trabajo y la disminuciónde plantillas fue generalizada. Pero el 2009ha sido un baño de sangre: el 9 de enero, elSeattle Post-Intelligencer anunció que, tras145 años, cerraría o se convertiría en un dia-rio digital únicamente si no encontraba com-prador en los siguientes 60 días (no hubocomprador, así que abandonó definitiva-mente la edición en papel). Y otros muchoshan seguido esta misma senda de cierres.Arianna Huffington, directora y cofunda-dora del Huffington Post, sitio web de noti-cias cuya mayor parte de contenido consisteen textos de opinión por parte de “diaristas”no pagos opina que: “el futuro ha de ser en-contrado en otra parte... En los motores debúsqueda, en los anuncios en línea. En el pe-riodismo ciudadano y fondos de fundacionespara investigación”. Justamente cuando lacrisis económica y la noción de informaciónabierta y libre están en apogeo, resurge la

idea alternativa de los micropagos. “Estoyesperando que este año veamos el naci-miento de una vieja idea audaz... que las or-ganizaciones mediáticas reciban pagos porparte de los usuarios por los servicios que lesproveen y el periodismo que hacen”, escribeWalter Isaacson en su estudio Cómo salvarsu periódico, publicado en una serie de Timeen febrero pasado. La web, según él, sequedó atrapada en la red de que “todo tieneque ser gratuito”. La falta de previsión deciertos periódicos, que dieron tarde su saltodigital –en buena parte porque desestima-ron su importancia– les hizo abrir sus puer-tas de par en par sin calcular adecuadamen-te su plan de futura supervivencia. Además,es difícil reversar en este campo: ¿cómo res-tringir súbitamente un contenido que antesera gratuito? Finalmente, ¿dónde deja todo esto al NYT?El periódico ha vivido una euforia másbreve que la popularidad optimista del pre-sidente

Obama, pero todavía goza de un capital va-lioso de experiencia, reputación y creativi-dad. El reto que tiene por delante esasegurarse de que, en las décadas siguientes,lo único sostenible que quede del New YorkTimes no sea su edificio al oeste de la ciudadni su nombre sólo un recuerdo en el paisajeneoyorquino, y para ello el diario ha apos-tado por fortalecer su exitosa edición digitalcon materiales más especializados dirigidosa distintos públicos. Asimismo, en cuanto almultimedia, ha mejorado todo su contenido,sobresale su diseño elegante y funcional, asícomo el excelente uso de uno de sus grandesrecursos: el archivo fotográfico. Su futuro,por lo tanto, aún está por escribir.

LINA MARÍA AGUIRRE JARAMILLO

BAJO LA BATUTA DE LOSPULITZEREl optimismo del país donde creen en lo po-sible irradia también en las aulas donde sepreparan los futuros periodistas. Pero la ir-rupción de Internet y la quiebra del cojín pu-blicitario han puesto deberes a las facultadesde Periodismo estadounidenses. Hay que in-tegrar los principios fundamentales del ofi-cio en los nuevos contenedores que latecnología ha creado y formar íntegramente

a profesionales autónomos.Hace casi un siglo que el rigor, la ética y lainvestigación se erigen como principal consi-gna para explicar una historia en la Escuelade Periodismo de la Universidad de Colum-bia, en Nueva York. No en vano, es la cunade los premios periodísticos más prestigio-sos del mundo, los Pulitzer. Su programaacadémico ofrece dos másteres: el de Cien-cias y el de Artes. En este último, AndreaAguilar tuvo el privilegio de adentrarsehasta las profundidades de aquella verdadque persigue la excelencia periodística.“Aprendes muchísimo”, confiesa la perio-dista para quien aterrizar en Estados Uni-dos con una beca de la Columbia, en 2003,fue un sueño. “Enseñar cómo explicar una historia es larazón de ser de nuestra escuela. Tiene quehaber una historia como fundamento paraconstruir el relato”, explica Ernest Soto-mayor, asistente del decanato de la Escuelade Periodismo de la Columbia en su bolsade trabajo. David Klatell, catedrático de la Columbia,apunta que las tendencias que están modifi-cando los programas de estudios en comu-nicación de las universidades estadouniden-ses. Tal como cuenta Carlota Fluxà, una me-norquina que estudió en el Emmerson Col-lege y que ahora trabaja para el Wall StreetJournal, “todo era muy y muy práctico. Te-nías ordenadores en las aulas con todos losprogramas de edición. Salías a buscar unahistoria y la editabas y la comentabas enclase. La riqueza en medios e infraestructuraera alucinante. Había estudios de produc-ción de televisión enteros para nosotros.Además, te animaban a participar en la pro-ducción de pequeños programas que des-pués se emitían por el canal de laUniversidad”.La opinión de Carlota la comparte tambiénel profesor de Periodismo Digital de la Uni-versidad Rovira i Virgili y de la UOC, DavidDomingo: “En Estados Unidos tienen unaidea muy diferente de la innovación. Allí selanzan, sobre todo empresas que colaborancon las universidades, algo que aquí no pasa.(…) Intentan reproducir las condiciones detrabajo que se encontrarán los alumnos enun medio digital”. Además, según él, losalumnos estadounidenses consumen más pe-riodismo que los catalanes.Finalmente, para Alfred Hermida, de la Bri-tish University de Columbia (Vancouver),“las invenciones que capacitan y extiendennuestra habilidad de explicar una historia yaprender sobre el mundo se están desple-gando sobre el espacio multimedia, en lasplataformas del tiempo real en Internet,como los blogs y el Twitter. (…) Las escue-las de Periodismo pueden hacer una vitalcontribución al futuro del Periodismo, pre-parando a la próxima generación de perio-distas para que entiendan y florezcan en unmundo mediático en red más abierto ytransparente”.

CARME ESCALES

161

CAPÇALERA DESEMBRE 2009

162

CAPÇALERA DESEMBRE 2009

C O M E N S V E U . . . V E R G A R A

146

DES

EMBR

E 20

09