152

JULI

OL

2011

CARTA DEL DEGÀ 4Canvis per a la modernització del Col·legi

CRÒNICA 6En nom de l’ètica, la passió i el compromísText: Eudald CollFotos: Sergio Ruiz

REPORTATGE 10El patrimoni fotogràfic, en ple debatText: Eudald CollFotos: Sergi Reboredo

REPORTATGE 16Testimonisd’unes revolteshistòriquesText i fotos: Xavier Sulé

OPINIÓ 24Àlvar Maduell, Robert Manrique

ENTREVISTA 26Martí AngladaText: Jordi RoviraFotos: Sergio Ruiz

CRÒNICA 30Les receptes del mestre Gay TaleseText: Jordi RoviraFotos: Sergio Ruiz

ENTREVISTA 50Roger Jiménez / Ana JiménezText: Jordi RoviraFotos: Jordi Play

REPORTATGE 54Manipulacions i credibilitat de la imatgeText: Carme Escales

HISTÒRIC 60Vint anys del polèmic CamaleóText: Jordi RoviraFotos: Laura Guerrero / TVE

PERIODISME AL MÓN 64La Xina i l’Índia, mons mediàtics en creixementText: Dani MadridFotos: XavierCervera / Artur Isal

PREMIS 70LA XARXA 71Àlex Barnet

LA FOTO 74Pedro Madueño

LLIBRES 76Elena Serrano

OBITUARIS 78EL CIC INFORMA 79Llúcia Oliva

NOTÍCIES COL·LEGIALS 80DIA A DIA 88Sara Masó

EN POCAS PALABRAS 94COM ENS VEU... 98Sr. Edi

S U M A R I

COL·LEGI DE PERIODISTES DE CATALUNYANÚMERO 152 JULIOL 2011

Director: Josep Maria MartíConsell Editorial: Neus Bonet, Teresa Cendrós,Ignasi Aragay i Marc VidalSubdirector: Josep Nieto Coordinador: Jordi RoviraCorrecció: Jordi Sales Documentació: Carme TejeiroDisseny portada: Eloi CorberóDisseny gràfic i maquetació: www.dissenydirect.comSecretària: Alícia LlamazaresSubscripcions i distribució: Sònia RomeroPublicitat: Gilles Laurent 647 807 966

REDACCIÓ I EDICIÓCol·legi de Periodistes de CatalunyaRambla de Catalunya, 10, principal08007 BarcelonaTelèfon: 933 171 920Telefax: 933 178 386Correu electrònic: comunicacio@periodistes.orgURL: http://www.periodistes.org

Nou del Teatre, 1, 1r, 1a17004 GironaTelèfon: 972 209 162Rbla. Ferran, 21, 8è A25007 LleidaTelèfon: 973 240 044August, 5, 1r, 1a43003 TarragonaTelèfon: 977 245 454Terres de l’EbreCarrer Cervantes, 743500 TortosaTelèfon: 977 441 537

JUNTA DE GOVERN

Degà Josep Maria Martí

VicedegansRamon BesaNeus BonetJosep Lluís CadenaNarcís GenísAmparo MorenoIgnasi Soler

SecretariEnric Frigola

TresorerXavier Mas de Xaxàs

VocalsPilar AntillachIgnasi AragayJordi BastéPilar CasanovaTeresa CendrósFrancesc EscribanoLlibert FerriPatrícia GabanchoJordi GrauSílvia HerasPilar PoyMontserrat RiusJesús RiverolaSara SansEnric SierraTeresa Turiera-PuigbóMarc Vidal

Gerent: Xavier FuertesSecretari tècnic: Josep Nieto

Dipòsit Legal: GI.358-89ISSN 1135-1047Impressió: Ingoprint, S.A.

152

JULI

OL

2011

DOSS I ER E SP EC I AL

Coordenades per al futur del periodismeText: Lina María Aguirre Jaramillo

pàg. 34

EL FUTUR DE LA PROFESSIÓ

Nous perfils professionals en un futur incertText: Jordi Rovira

pàg. 42

Fotos del dossier: Sergio Ruiz, CNN, Lucía Rivas, Arxiu.

BENVOLGUTS COL·LEGIATS I

col·legiades, encarem l’estiu amb la im-

plantació de canvis que ja us havia anun-

ciat en la meva darrera carta. D’un costat,

la Junta del Col·legi de Periodistes, en la

reunió del passat 7 de juny, va aprovar

una reducció de les quotes col·legials,

amb l’objectiu d’afavorir la incorporació

dels joves periodistes i ajudar aquells

companyes i companys que es troben en

situació d’aturd’un altre, la Junta va deci-

dir també modificar les categories col·le-

gials per adaptar-les a les actuals

situacions socioeconòmiques.

Pel que fa a la nova pòlissa sanitària, la

de l’Aliança, va deixar de ser vigent el

mes de setembre de 2009. A partir

d’aquell moment, es va arribar a un acord

entre el Col·legi, el CatSalut i l’Aliança

que deia que, a quatre centres concertats

de l’Aliança, i sempre per compte del

CatSalut, els col·legiats i llurs familiars

podien rebre assistència hospitalària i

d’especialistes.

En realitat, els col·legiats i col·legiades

heu estat atesos a quatre centres concer-

tats, és a dir, que estan sota el paraigua

del CatSalut i no sota la vigència d’una

pòlissa mèdica privada, com passava

abans de la data assenyalada a l’inici.

Per tal de cercar la millor solució per al

col·lectiu de periodistes, la Junta de Go-

vern –després de valorar diferents

ofertes– ha arribat a un acord amb

ASISA per oferir una pòlissa mèdica

completa a tots el col·legiats i familiars

(fins al primer grau i cònjuges), les ca-

racterístiques de la qual ja us vaig avan-

çar per carta, i que trobareu també

explicades en aquestes pàgines i a la

nostra intranet. Tots aquests aspectes

s’han explicat també en les sessions in-

formatives que han tingut lloc a les de-

marcacions.

Estem segurs que la nova situació obrirà

un marc més estable per gaudir d’una as-

segurança mèdica de qualitat a un preu

reduït i amb una de les compa-

nyies més reputades del mercat.

Aquesta Junta dedicarà el màxim

de recursos possibles a l’incre-

ment d’activitats, com la formació

continuada, amb la creació d’un

centre de formació i reciclatge professio-

nal; l’ajuda als companys i companyes

que es troben en una situació difícil, amb

l’impuls a l’assessorament professional i

la posada en funcionament d’una nova

borsa de treball, que entrarà en funcio-

nament al setembre; i a noves prestacions,

com el recull de premsa, accessible per

Internet.

Des d’ara mateix, vull demanar la vostra

complicitat i col·laboració per ajudar-nos

en la campanya de difusió d’aquestes

noves quotes i serveis, que visualitzen la

modernització de l’organització col·legial

a la qual ens vàrem comprometre. Les

col·legiades i els col·legiats fareu la millor

campanya si expliqueu amb convicció i

confiança els avantatges de pertànyer al

Col·legi.

Junts tindrem més força per fer sentir la

nostra veu, com l’hem hagut de fer sentir

en les darreres setmanes amb motiu de

les agressions que han patit periodistes en

l’exercici del seu càrrec al cobrir les ma-

nifestacions dels “indignats”, quan hem

hagut de recordar que els periodistes tre-

ballem per garantir el dret fonamental de

la ciutadania a rebre una informació

lliure.

Gràcies a l’avançada per les vostres crí-

tiques, els vostres suggeriments i la vos-

tra col·laboració.

Ben cordialment,

5

C A R TA D E L D E G À Josep MariaMartí,

Degà del Col·legide Periodistes de Catalunya

5

CAPÇALE

RA JULI

OL 2011

S’han adaptat les categoriescol·legials a la situació econò-mica i hem arribat a un acordper a una nova pòlissa mèdica

Canvis per a la modernització del Col·legi

Compromís, passió, coherència i sentit

crític. Aquests van ser alguns dels valors

que van ser citats a l’acte de lliurament

de la setena edició del premi Internacio-

nal de Periodisme Manuel Vázquez

Montalbán que va tenir lloc el 24 de

maig al Palau de la Generalitat. Els dos

protagonistes de l’acte van ser Juan José

Millás i Eduardo Galeano –guardonats

en els apartats de Periodisme Genera-

lista (Cultural i Polític) i Periodisme Es-

portiu, respectivament– van evocar els

records i els punts en comú que compar-

tien amb el desaparegut periodista bar-

celoní.

Aquests guardons –una iniciativa del

Col·legi de Periodistes, la Fundació F. C.

Barcelona, el grup Planeta, Random

House Mondadori i els diaris Avui, El

País i El Periódico de Catalunya– s’han

convertit en el millor escenari per recor-

dar Vázquez Montalbán, tot un referent

per “la importància del rigor, l’ètica, el

compromís social i l’autocrítica en l’e-

xercici professional”, tal com apuntà

Francesc Escribano, que va parlar en

nom del Col·legi de Periodistes.

Per la seva part, Carles Revés, director

general de l’àrea editorial del grup Pla-

neta, va destacar de Millás “la visió po-

lièdrica de l’activitat professional”, en

què també coincideix amb el periodista

barceloní.

Juan José Millás va començar el parla-

ment evocant la importància de la pèr-

dua de Vázquez Montalbán. “Aquesta

nit –va dir– somiava que de tornada a

Madrid em trucaven per dir-me que

s’havia descobert que no havia mort,

sinó que s’havia amagat i que, per tant,

havia de tornar el premi. Jo els deia que

tenia diversos premis, que podia donar-

los algun altre però que aquest no volia

tornar-lo. I trucava a Vázquez Montal-

bán i ell em deia ‘tu protesta al Col·legi

de Periodistes que jo et donaré suport’”.

“En plena vigília –va prosseguir– he pen-

sat com d’important hauria estat tenir-lo

aquests últims anys, aquests últims dies.

Molts ens preguntem què hauria pensat,

què hauria escrit de tot el que estem

veient. Perquè hi ha gent que deixa molts

orfes quan se’n va i crec que Vázquez

Montalbán n’és un”.

Tot seguit, Millás va referir-se a la “rela-

ció particular i rara” que mantenia amb

Vázquez Montalbán. “Primer, com a lec-

tor de Triunfo, que és com el vaig conèi-

xer. Em va sorprendre aquella manera

d’abordar el periodisme com si fos lite-

ratura i la literatura com si fos perio-

disme. Fins i tot en la poesia, perquè era

un gran poeta, tot i que això no se sol

mencionar. Em va semblar que era el

model d’escriptor de final del segle XX i

inici del XXI a seguir”, va explicar.

“Després –va continuar– quan jo treba-

llava al gabinet de premsa d’Iberia, vaig

cometre un acte de corporativisme que

m’elogia al aconseguir per a Vázquez

PREM I IN T ERNAC IONAL D E P ER IOD I SMEMANUEL VÁZQUEZ MONTALBÁN

En nom de l’ètica, la passiói el compromís

Juan José Millás i

Eduardo Galeano van

parlar dels punts en

comú que els unien

amb Manuel Vázquez

Montalbán, mort

el 2006 d’una aturada

cardíaca. Tant Millás

com Galeano –premis

de Periodisme

Generalista i Esportiu

de la setena edició

del premi

Internacional de

Periodisme que porta

el nom del periodista i

escriptor barceloní–

en van evocar la figura

durant un acte que

va tenir lloc el passat

24 de maig al Palau

de la Generalitat.

Eudald CollFotos: Sergio Ruiz

7

CAPÇALE

RA JULI

OL 2011

Montalbán i altres escriptors una targeta

especial d’aquestes que tenen els multi-

milionaris i que facilita molt la vida als

aeroports. En Manolo m’ho va agrair

molt i en una de les seves últimes

novel·les surt un personatge que es diu

Millás i treballa a Iberia. En la perspec-

tiva d’aquell noi que llegia els articles a

Triunfo, el fet de veure’s convertit en un

personatge de ficció de qui havia estat el

seu heroi va ser molt gratificant”.

La tercera de les relacions amb Montal-

bán va donar-se arran de la seva mort.

“Com vostès saben –va recordar Millás–

ell escrivia l’última pàgina d’Interviú. I

quan va morir em trucaren proposant-

me substituir-lo, cosa que també va ser

un cop d’emoció, vist també des de la ma-

teixa perspectiva. L’article de la darrera

pàgina d’Interviú és un article complicat

perquè no és ni llarg ni curt, és difícil de

fer. I moltes vegades quan l’estic escri-

vint em recordo d’en Manolo i li dic ‘ja

podries donar-me un cop de mà, que

estic aquí cuidant la nostra pàgina’”.

Finalment, va referir-se a “aquesta raresa

del fet que m’hagin donat un premi al

qual un no s’ha de presentar”. “De nou

–va concloure– apareix Vázquez Montal-

bán a la meva vida, que vist de nou en la

perspectiva de la que els he parlat, té al-

guna cosa de somni. D’altra banda, això

passa en companyia d’Eduardo Galeano.

No podia imaginar-me un millor com-

pany de viatge per a aquest premi. De

manera que espero que la ratxa no fina-

litzi aquí i que em segueixi trobant Ma-

nolo Vázquez Montalbán en el futur”.

BRINDIS A LA DIGNITAT

D’altra banda, el lliurament del

premi a Eduardo Galeano va

comptar, prèviament, amb un par-

lament de Sandro Rosell, presi-

dent del F. C. Barcelona, qui va destacar

la similitud del premi amb la feina que

porta a terme la Fundació del club, la

passió de Vázquez Montalbán pels co-

lors blaugranes (“és un referent històric

del que significa ser culer”) i les sem-

blances de la figura i l’obra de Galeano

D’esquerra a dreta, Francesc Escribano, Carles Revés, Juan José Millás, Anna Sellés –vídua de Vázquez Montalbán– Artur Mas, EduardoGaleano i Sandro Rossell.

Juan José Millás i Eduardo Galeano van recordar les passions que compartien ambel periodista barceloní

C R Ò N I C A

8

CAPÇALE

RA JULI

OL 2011

amb el que representa el Barça. Per tot

això, el jurat –tal com va destacar Josep

Cortada, president de la Fundació del

Barça, al llegir l’acta del jurat– va pre-

miar el periodista i escriptor uruguaià

pel conjunt de la seva obra.

Galeano va dedicar el premi “a la me-

mòria de Josep Sunyol, president del

Barça que va ser afusellat pels enemics

de la democràcia”. “I aprofitant aquesta

oportunitat immillorable, –va prosse-

guir– també vull retre homenatge

als esportistes peregrins que el

1937, un any després de l’assassi-

nat de Sunyol, van encarnar la

dignitat malferida, però viva, de

tot Espanya. Em refereixo als jugadors

del Barça que van recórrer els Estats

Units i Mèxic, disputant partits de futbol

en benefici de la República, així com a

la selecció de jugadors bascos que van

fer el mateix en diferents països euro-

peus. Per tots ells m’emociona rebre

aquest premi, i també pels jugadors del

Barça dels nostres dies, dignes hereus

del Barça d’aquells anys. I per si tot això

fos poc, resulta que el premi porta el

nom del meu entranyable amic Manuel

Vázquez Montalbán”.

A continuació, Eduardo Galeano va ex-

plicar que havia compartit “diverses pas-

sions” amb el periodista barceloní. “Tots

dos érem aficionats al futbol –explicà– i

tots dos vam creure que la millor ma-

nera de jugar per l’esquerra consistia a

reivindicar la llibertat dels que tenen el

coratge de jugar pel simple plaer de

jugar en aquest món que mana jugar pel

plaer de guanyar. I en aquest camí hem

intentat combatre els prejudicis de

molta gent de dretes que creu que el

poble pensa amb els peus i que el futbol

n’és la prova, i també dels prejudicis de

molts companys d’esquerres que creuen

que el futbol té la culpa que el poble no

pensi”.

“Tots dos –va prosseguir– també ens

identificàvem amb el plaer de la ironia i

el riure franc, i en totes les formes de

l’humor en les nostres maneres de dir el

que pensem, el que sentim, ja sigui en els

Juan José Millás (València, 1946)

és escriptor i periodista. Va fer

estudis de Filosofia i Lletres. Ha tre-

ballat com a marionetista, profes-

sor i al gabinet de premsa d’Iberia.

Ha col·laborat com a columnista

en els diaris El Sol i El País, on es-

criu setmanalment, a més d’Inter-

viú. Amb trenta-un llibres publicats

i milers d’articles, cròniques i re-

portatges periodístics a la seva es-

quena, Millás acumula una

important obra periodística i

literària, traduïda a quinze idiomes.

Alguns dels llibres són Papel mo-

jado, Trilogía de la soledad, Laura y

Julio o El Mundo. Ha guanyat els

premis Nadal (1990), Mariano de

Cavia (1999), Francisco Cerecedo

(2005) i Planeta (2007).

Juan José Millás i Eduardo Galeano durant els seus parlaments el passat 24 de maig.

“Em pregunto què hauria pensati escrit Vázquez Montalbán del que estem veient aquestsúltims anys” (Juan José Millás)

Perfil

9

CAPÇALE

RA JULI

OL 2011

articles, llibre o xerrades de cafè. Perquè

no són dignes de confiança els solemnes

cavallers ni les dames exemplars que no

són capaços de riure’s d’ells mateixos. Ni

en Manolo ni jo vam confondre l’avorri-

ment amb la serietat, com també passa

amb altres col·legues d’idees polítiques

semblants a les nostres. I que consti que

no parlo en temps present per error o

descuit, sinó perquè fonts ben informa-

des m’han assegurat que la mort no és

més que un acudit de mal gust”.

“I un altre espai compartit molt impor-

tant pels dos era la reivindicació del bon

menjar com a celebració de la diversitat

cultural. Com bé deia Antonio Machado,

qualsevol neci confon valor i preu. I el

mateix passa als nostres dies, perquè el

millor menjar no és el més car”, va re-

calcar. “I jo també crec –va prosseguir el

periodista uruguaià– que el dret de l’au-

todeterminació dels pobles també inclou

el dret a l’autodeterminació de l’estó-

mac. I més que mai cal defensar aquest

dret en aquests temps d’obligatòria

“macdonalització” del món, cada cop

més desigual en les oportunitats que ofe-

reix i cada cop més igualador en els cos-

tums que imposa”.

“I fins aquí he arribat –va dir a tall de con-

clusió– perquè sé que quan bec massa

corro el greu risc de dir estupideses. I he

volgut alçar aquestes paraules com si fos-

sin copes de vi, un bon vi negre d’aquí

per brindar amb Manolo i per Manolo,

una manera de beure per la dignitat hu-

mana i la solidaritat, pel plaer de jugar i

l’alegria de jugar quan es juga netament.

Per l’alegria d’estar junts, i pel pa i el vi

compartit, pel sol que cada nit s’amaga, i

per totes les passions, a vegades doloroses,

que donen rumb i sentit al viatge humà, a

l’humà caminar, al vent del món”.

CORRETJA DE TRANSMISSIÓ

Al tram final de l’acte va prendre la pa-

raula el president de la Generalitat de

Catalunya, Artur Mas, que va destacar

“el compromís i les trajectòries vitals”

dels guardonats, dels quals va recalcar

que poden convertir-se en els referents

que necessita la societat actual. Final-

ment, va referir-se al paper que han de

jugar els mitjans de comunicació.

“Estem en un moment clau per-

què en aquesta societat confosa

i amb manca de referents, la

responsabilitat dels mitjans de

comunicació és clau”, va apun-

tar. “Però els mitjans –va pros-

seguir– no poden oblidar que ells per si

mateixos també són un poder, i cada ve-

gada més gran. I quan un té poder ha

d’exercir-lo amb una gran responsabili-

tat”. “Més enllà de la seva posició crítica

i del reforçament de la democràcia, els

mitjans també han de ser corretges de

transmissió d’esperança de cara a la so-

cietat”, va concloure.

“El món cada cop és més desigualen les oportunitats que ofereix i més igualador en els costumsque imposa” (Eduardo Galeano)

Eduardo Galeano (Montevideo,1940) és periodista i escriptor.

Entre els anys 1960 i 1964 va ser

redactor en cap de la revista Mar-

cha i posteriorment va ser direc-

tor del diari Época. El 1973 es va

haver d’exiliar a l’Argentina, on va

fundar la revista Crisis. El 1975 es

va instal·lar a Calella fins que el

1985 –un cop finalitzada la dic-

tadura– va tornar al seu país. Ha

combinat la tasca periodística

amb una obra literària traduïda a

més de vint idiomes. Entre els lli-

bres hi destaquen Las venas abier-

tas de América Latina, Memoria

del fuego i El libro de los abrazos.

El llibre El futbol a sol y sombra

és l’obra capital en el gènere pe-

riodístic i esportiu.

Un moment de l’acte de lliurament dels guardons al Palau de la Generalitat.

Perfil

Una gran representació de la fotogra-

fia catalana va assistir el passat 23 de

juny a la taula rodona que, sota el títol

“Què fem amb el patrimoni fotogràfic

de Catalunya?”, va organitzar la co-

missió de Cultura del Col·legi de Pe-

riodistes. Entre els ponents, hi havia

Ferran Mascarell, conseller de Cultura,

la qual cosa va fer que la sala d’actes

s’omplís d’un centenar de persones,

moltes d’elles expectants per la inter-

venció del màxim responsable de la po-

lítica cultural.

A la sala hi havia des de fotògrafs de

renom (Oriol Maspons, Colita, Joan

Guerrero, entre altres) fins a arxivers,

galeristes i col·leccionistes.

No en va, el debat entorn els llegats i

els arxius de fotògrafs catalans està

més viu que mai. La polseguera aixe-

cada mesos enrere pel cas Centelles,

amb institucions públiques competint

entre elles pel patrimoni d’aquest co-

negut fotoperiodista, va evidenciar la

manca d’una política clara en aquest

sentit. Amb tot, aquella pugna institu-

cional també va servir per posar un cop

més sobre la taula la necessitat d’ac-

tuar urgentment en un sector que té

pendent no tan sols unes directrius bà-

siques, sinó també una ordenació del

mateix.

Actualment, entre l’Arxiu Nacional, la

Xarxa d’Arxius Comarcals i l’Arxiu Fo-

togràfic de Barcelona superen els deu

milions d’imatges, de les quals la majo-

ria no estan degudament documenta-

des i tan sols una desena part està

digitalitzada. A més, cada arxiu disposa

del seu propi protocol i sistema d’accés.

La taula rodona va obrir-se amb una

breu presentació de Montserrat Rius

–documentalista, periodista i membre

de la Junta de Govern del Col·legi i del

Consell Nacional d’Arxius– que va re-

cordar que el fons documental dels fo-

tògrafs catalans té “un gran valor per

al futur del país”.

Per la seva part, Laura Terré, estudiosa

i teòrica de la fotografia, que va actuar

com a moderadora de l’acte, va apun-

tar que tant fotògrafs com arxivers

tenen un “neguit pel patrimoni foto-

gràfic”. “Hem de posar ja fil a l’agulla”,

va dir, per després recordar que Ferran

Mascarell en l’època de regidor de l’A-

juntament de Barcelona ja va mostrar

una sensibilitat especial per aquests

temes.

Per la seva part, Jordi Serchs, director

de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, va

aclarir que “la fotografia no és només

als arxius, també és als museus, biblio-

teques i altres centres patrimonials.

Però el tractament arxivístic potser és

el que vetlla més pels fons, pel reco-

neixement dels fotògrafs i pel valor de

les fotografies”. Serchs va criticar que

a vegades el debat mediàtic se centri

“en l’adquisició del patrimoni i no pas

R E P O R TAT G E

El patrimonifotogràfic, en ple debat

El 23 de juny

el Col·legi de

Periodistes va acollir

una taula rodona que

pot marcar un punt

d’inflexió. Sota la

pregunta “Què fem

amb el patrimoni

fotogràfic de

Catalunya?” va

comptar amb la

presència, entre altres

ponents, de Ferran

Mascarell, conseller de

Cultura. Aquest va

repassar els principals

pros i contres del

sector, i anunciant les

intencions de treballar

a fons en la defensa

del patrimoni. De les

paraules del conseller,

en va sobresortir

l’anunci d’un futur

Centre Nacional

de Fotografia.

Eudald CollFotos: Sergi Reboredo

11

CAPÇALE

RA JULI

OL 2011

en la inversió econòmica, material, tec-

nològica i humana per fer les feines

arxivístiques indispensables com la di-

gitalització, perquè el fons sigui con-

sultable i accessible”.

La intervenció següent va ser la de la

fotògrafa Pilar Aymerich, que va la-

mentar que no es conegui prou la

feina dels fotògrafs documentalistes –

“a vegades sabem mirar però parlem

poc” – i va recordar que aquest sector

és pioner a Espanya i és un dels més

destacats a Europa. Aymerich va re-

cordar que l’arxiu d’un fotògraf “sig-

nifica la feina de tota una trajectòria

professional i que, per tant, “és lícita

la proposta d’una contraprestació eco-

nòmica o contractual amb l’Adminis-

tració pública”. La fotògrafa veterana

també va apuntar que quan es negocia

per un arxiu no és el mateix fer-ho

“amb els hereus que amb l’au-

tor, que té la memòria dels es-

deveniments”, gràcies a les

experiències viscudes en el de-

curs de la feina. “Tot això té un

valor afegit a les imatges i

també és important recollir-ho”, va as-

segurar. Tampoc es va estalviar críti-

ques contra l’Administració. “La

política patrimonial fotogràfica dels

últims trenta anys va ser quasi inexis-

tent. Al mercat dels encants es venien

arxius quasi a pes”.

Una tècnica del Centre d’Estudis i Documentació del MACBA observa alguns dels negatius que acull aquesta institució pública.

La polseguera aixecada pel ”cas Centelles” va evidenciar la manca d’una política definidaper part de les administracions

L’anterior conseller de Cultura,

Joan Manuel Tresserras, va reunir

al juliol del 2010 representants del

món fotogràfic català i va encarre-

gar al Consell Nacional de la Cul-

tura i de les Arts (CoNCA) un pla

estratègic. Tal com informava El

País el dia després de la taula ro-

dona celebrada al Col·legi, aquest

organisme tenia previst entregar a

Cultura l’informe (titulat Diagnosi

de la situació actual sobre la fo-

tografia i pel qual s’han consultat

més de vuitanta persones del sec-

tor) la primera quinzena de juliol.

Un pla estratègicsobre la taula

R E P O R TAT G E

Aymerich també va referir-se a la

pugna que enfronta la fotografia artís-

tica amb la documental, citant Joan

Fontcuberta (fotògraf i president de

l’Associació d’Artistes Visuals de Ca-

talunya), Jorge Ribalta (assessor del

MACBA) i David Balsells (conserva-

dor en cap de fotografia del MNAC),

les declaracions dels quals neguen el

caràcter d’obra artística a la fotografia

documental. Aymerich, en canvi, va

lloar la preocupació que Mascarell

sempre ha mostrat envers la fotografia

documental i va assegurar que el sec-

tor es troba “en un moment de canvi

en el qual podríem construir les bases

per a una fotografia responsable i per

a un patrimoni que arribi al ciutadà”.

“En els moments de crisi –va con-

cloure– és quan hem de propiciar que

la imaginació ens porti a crear els mit-

jans per investigar i fer que la política

fotogràfica del nostre país sigui més

adient”.

L’ESTAT DE LA QÜESTIÓ

Ferran Mascarell va iniciar la interven-

ció admetent que tot aquest debat l’ha

agafat massa aviat –ja fa cinc mesos i

mig que és al capdavant de la Conse-

lleria– i va recordar l’interès pel món

de la fotografia. Concretament, va re-

cordar com gaudia buscant imatges a

l’Arxiu Històric durant l’època de di-

rector de l’Avenç. “Sempre he pensat

que l’Avenç va tenir un gran èxit so-

bretot per aquelles fotografies. Era una

revista insòlitament il·lustrada per a

aquells temps”, va afirmar el conseller.

Mascarell va sintetitzar l’estat

de la qüestió del patrimoni fo-

togràfic català en sis punts. El

primer es referia a l’alt nivell de

la nòmina de creadors del país,

així com a la importància que

els fotògrafs hi tenen. “Crec que la con-

temporaneïtat a Catalunya ha tingut la

fotografia com un dels elements més ex-

plícits i que ha jugat un paper més espe-

cial que en altres àmbits”, va admetre.

La segona idea anava lligada amb

aquesta importància històrica. “Com a

conseqüència de tot això –va dir– s’ha

anat creant una xarxa civil de

conservació en la qual hi ha 97 ar-

xius públics i 49 entitats amb fons

fotogràfic de cert relleu. Aquesta

cura en tot això per part de la so-

cietat civil fa que un elevat patri-

moni cultural es mantingui dispers, però

raonablement ben conservat”.

El tercer punt es referia al poc suport

institucional al sector que ha provo-

cat que Catalunya, a diferència del

que passa en molts altres llocs, no

comptés amb “aquella eina col·lectiva

que els països fan servir per conser-

var-ne el patrimoni”. Segons el con-

seller, el franquisme primer, i

una desencertada política cul-

tural de la Generalitat després

–que va definir com “erràtica”–

han portat a la situació actual

en què bona part dels deures

estan per fer. “Hi ha hagut molta dis-

continuïtat i no s’han creat institu-

cions per defensar aquest àmbit”, va

reconèixer.

El quart punt anava dirigit a la pugna

clàssica entre la fotografia artística i do-

cumental. Segons Mascarell, “aquests

L’Arxiu Nacional, la Xarxad’Arxius Comarcals i l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona superenels deu milions d’imatges

Catalunya compta amb 97 arxius públics i 49 entitats que disposen d’un fons fotogràfic de certa importància

Els diferents arxius dispersospel territori tenen diferènciesen el protocol, l’accés i la difusió dels mateixos

Diferents moments de la taula rodonaque es va celebrar a la sala d’actes del Col·legi de Periodistes el passat 23 de juny

discursos són impropis dels temps que

vivim. És un debat una mica absurd.

Hem de corregir el tir i interpretar que

tota expressivitat és artística. Em costa

imaginar una frontera entre la fotogra-

fia artística i la documental”.

El cinquè punt va ser per criticar les ad-

ministracions públiques que en els

darrers anys –no va citar el “cas Cen-

telles”, tot i que va quedar molt clar

que s’hi referia– han lluitat entre elles

pel fons d’alguns fotògrafs. “És llasti-

mós. Totes les administracions haurien

de posar una mica més de sentit comú

en tot això”, va admetre.

Finalment, Mascarell va arribar al sisè

punt, que fa referència a l’accés als ar-

xius existents, “que a vegades és com-

plicat”. “Cal ordenar aquest accés,

perquè algunes d’aquestes institucions

que tenen fons fotogràfic no fan feina

de difusió pública i cultural. Cal fer-la

per treure aquests materials de la ig-

norància col·lectiva”, va concloure.

UNA DEMANDA DEL SECTOR

Després d’enumerar aquests sis punts,

el conseller va deixar clar que la Con-

selleria té la intenció de posar ordre en

aquest àmbit. Per això va informar de

l’encàrrec al Departament de Patri-

moni –amb Joan Pluma, director gene-

ral al capdavant– de formar una co-

missió d’experts i professionals que en

els propers mesos ha de reflexionar

sobre què cal fer. Les conclusions d’a-

questa comissió acabaran conformant

un document “amb les idees ordena-

des” que, segons Mascarell, li han de

permetre prendre decisions al

respecte. “No sé per on bellu-

garà tot això –va admetre–, si bé

espero tenir clar el que s’ha de

fer al respecte a l’octubre d’en-

guany”.

Tot seguit, el conseller va ser molt ex-

plícit quan va dir que la conservació i

difusió del patrimoni fotogràfic “serà

una de les apostes de les polítiques cul-

turals del Govern”. I, després, va dir les

paraules de les quals es farien ressò

molts mitjans de comunicació: “A mi

no em molesta un Centre Nacional de

Fotografia, que no ha de ser un

equipament, amb un edifici, sinó

que podria funcionar en xarxa,

des d’on s’impulsi la conserva-

ció i la difusió del patrimoni fo-

togràfic”. La referència a un

centre d’aquestes característiques no

era gratuïta, ja que és una de les de-

mandes del sector, fins al punt que fa

més d’un any un grup de fotògrafs i ex-

perts van crear l’Associació Centre-

Museu de la Fotografia per pressionar

en aquest sentit.

Mascarell va admetre que per culpa de

la crisi li ha tocat ser un conseller “amb

pocs diners”, encara que va as-

segurar als assistents que gràcies

al document que tindrà llest al

mes d’octubre podrà desplegar

diferents iniciatives. “I podrem

començar a treballar els fons més

problemàtics, cas a cas, en els propers

6-8 mesos”, va assegurar. També va ga-

rantir que a final d’any espera disposar

del “disseny global d’una política cultu-

ral perquè Catalunya sigui una referèn-

cia a nivell de la fotografia que tenim en

aquest país”. Finalment, va concloure

En els propers mesos, el Departament de Patrimoniha d’elaborar un document que marcarà les línies de futur

“Vosaltres hi heu posat el talent, nosaltres hi posareml’ordre”, va assegurar el conseller de Cultura

Ferran Mascarell va anunciar la intenció de crear un Centre Nacional de Fotografia

R E P O R TAT G E

14

CAPÇALE

RA JULI

OL 2011

amb una frase que resumia tota la po-

nència: “Vosaltres hi heu posat el talent

i nosaltres hi posarem l’ordre”.

DIVERSES PREOCUPACIONS

Un cop Ferran Mascarell va finalitzar

la seva intervenció, molts assistents a

l’acte van prendre la paraula, la millor

prova de l’interès que desperta el tema

en el sector.

La majoria d’ells van lloar les paraules

i intencions del nou conseller de Cul-

tura, tot i que van aprofitar l’ocasió

per abordar altres aspectes que Mas-

carell no havia abordat al llarg de la

seva intervenció.

Així, Miquel Galmes (president de

l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Ca-

talunya) va recordar la importància de

no descontextualitzar els arxius locals,

Victoria Combalía (crítica d’art i

col·leccionista) i Lluís Salom (de la

UPIFC Sindicat de la Imatge) van cri-

ticar la demanda de donacions altruis-

tes als fotògrafs. Aquest últim també

va aprofitar la seva intervenció per la-

mentar-se de la situació precària en

què es troba una part important de la

professió.

Per la seva part, Luis Ruiz (director ge-

neral del laboratori Manual Color) i

l’advocat i historiador Josep Cruanyes

van recordar la importància de la de-

fensa dels drets d’autor en el sector.

D’altra banda, Joan Roig (president

Associació de Fotògrafs Professionals

d’Espanya) i Coral Majó (esposa d’O-

riol Maspons) van demanar que els fo-

tògrafs documentalistes també tinguin

representació en la comissió del De-

partament de Patrimoni –Mascarell es

va comprometre a fer-ho–, men-

tre que Ferran Peracho (direc-

tor de la galeria Valid Foto) va

recordar la importància que

també tenen molts col·leccio-

nistes privats en la conservació

del patrimoni fotogràfic.

Aquestes tan sols van ser algunes de

les nombroses intervencions d’un acte

que, si es compleixen les intencions

anunciades pel conseller, pot marcar

un punt d’inflexió en la defensa del pa-

trimoni fotogràfic català.

Els drets d’autor, la xarxad’arxius locals i la precaritza-ció de la feina són alguns delstemes que preocupen el sector

Oriol Maspons, tot un referent de la fotografia documental catalana, observa part del seu arxiu personal.

Les primeres manifestacions a Tunísia

van suscitar l’interès de la premsa inter-

nacional una mica tardanament i sense

la més lleu sospita de la dimensió i de l’e-

fecte contagi a altres països, començant

per Egipte dies després.

Les revoltes van agafar forma i aquest

país mai no havia gaudit d’una atenció

mediàtica com la que va tenir durant les

protestes de milers d’egipcis, que exigien

la fi d’un règim de trenta anys. “És de les

coses més gratificants que he cobert a la

meva vida. Va ser emotiu. A Egipte, hi

havia estat moltes vegades i sempre

veies un país derrotat, on la gent deia

que no hi havia res a fer. I de sobte, arri-

bes en aquella plaça i et trobes a milers

de persones amb la mirada d’ambició,

de reivindicació, demanant que se’n vagi

el “faraó”. I ho van aconseguir en tres

setmanes. Impressionant”, recorda el

sotscap d’Internacional de TV3 Joan

Roura, habitual enviat especial al Prò-

xim Orient.

Kim Amor, de la redacció d’Internacio-

nal d’El Periódico, ho va viure amb l’a-

fegit que havia viscut quatre anys al

Caire com a corresponsal del seu diari

on encara hi té lligams molt estrets. “Mai

no m’hagués imaginat que una cosa així

pogués passar a Egipte, on Mubarak ho

tenia tot per la mà, era un règim policial

absolut i jo veia certa passivitat per part

de la població. Confesso que quan la re-

dacció em va dir que anés cap allà els

vaig assegurar que, tot i el que havia pas-

sat a Tunísia, era impossible que caigués

Mubarak. Em vaig equivocar. Va ser la

batalla per la dignitat, una revolució ex-

traordinària”, assegura.

El dia que el president egipci va anunciar

la dimissió, Maria Alba Gilabert, de Ca-

talunya Ràdio, es trobava al costat de la

mare del primer jove que va ser assassi-

nat per la repressió del règim. “Estava

amb un munt de gent, tots asseguts a

terra en una sala mirant la tele i amb la

mare del noi asseguda en un cadira aga-

fant la foto del fill mort. En el moment

en què es va donar la notícia tothom va

saltar d’alegria. Ella va ser l’única que no

es va moure i va començar a plorar. Des-

prés d’un minuts, la gent va deixar de ce-

lebrar-ho i un per un van passar per

davant de la dona fent un petó a la

imatge del fill com si fos un màrtir. És di-

fícil descriure el que em va arribar a emo-

cionar aquella dona”, recorda Gilabert.

La plaça Tahrir del Caire va ser durant

molts dies un paradís per als periodistes

estrangers, sempre a vessar d’històries

humanes i de gent amb moltes ganes

d’expressar-se. El redactor en cap de la

secció Internacional de La Vanguardia,

Joaquim Luna, va tenir l’oportunitat de

viure-ho amb la mateixa intensitat que

els fets de la plaça de Tiananmen a la

Xina l’any 1989. Com en aquella ocasió,

pensa que l’egípcia és una història que

ni feta expressament per als periodistes

R E P O R TAT G E

Testimonis d’unes revolteshistòriques

Han informat d’uns

fets històrics que ja es

comparen amb la

caiguda del mur de

Berlín. Cobrint els

últims dies dels règims

de Tunísia i Egipte,

la guerra de Líbia, les

protestes a Bahrein

o treballant d’incògnit

a Síria, ens han

apropat les revoltes a

l’Orient Mitjà i al nord

Àfrica. L’experiència

dels periodistes

catalans a la ‘primavera

àrab’ ha conviscut

amb noves formes de

comunicació que

poden ser un bon

complement

informatiu. I no falta

l’autocrítica amb un

cert regust amarg

sobre la cobertura

informativa

del món àrab.

Text i fotos: Xavier Sulé

17

CAPÇALERA JULIOL 2011

i una oportunitat per reivindicar el

paper de la premsa escrita. “Va ser un

tema ideal perquè va passar a un espai

molt físic i molt concret com era la plaça

Tahrir. Un dels problemes que tenim so-

vint els periodistes és el d’intentar abas-

tar la realitat i la sensació permanent

que aquesta et supera. Tot afegit al fac-

tor de la immediatesa, que et fa anar amb

presses i creus que mai veus el tot. De fet,

a Egipte vaig pensar que els diaris exis-

tim i seguirem existint perquè quan la

gent mira totes aquelles imatges de la

plaça necessita que algú li expliqui les

coses”, recalca Luna, que juntament amb

els companys Gemma Saura i Tomàs Al-

coverro van copsar simultàniament per

a La Vanguardia l’ambient tan especial

que es podia respirar a Tahrir.

AL FRONT REBEL

Després d’Egipte, Líbia va agafar el re-

lleu informatiu però la revolta va dege-

nerar en una guerra civil. Els periodistes

catalans desplaçats van cobrir el front de

guerra avançant amb les forces rebels.

Tots coincideixen a assenyalar que, a di-

ferència d’altres conflictes, la caracterís-

tica principal del libi ha estat les facilitats

donades pels revolucionaris. Per La Van-

guardia, Xavier Mas de Xaxàs, primer;

Plàcid Garcia-Planas, després, i, final-

ment, Félix Flores ho van poder corro-

borar in situ. “A Líbia, s’ha treballat

d’una manera molt lliure. A la part rebel,

entraves i sorties quan volies, parlaves

amb qui volies i anaves a primera línia

del front quan et venia de gust”, recorda

Flores. “Et donaven menjar i et trans-

portaven –afegeix Garcia-Planas–, que

reconeix que ha estat el conflicte

més exhaust que ha cobert.

“Molts dies havia de fer 500 qui-

lòmetres, 250 cap al camp de ba-

talla i 250 de tornada per poder

escriure la crònica”, conclou.

També hi era Marc Marginedas, d’El

Periódico, que havia estat primer a Tu-

nísia i té força experiència en conflictes

bèl·lics. Per Marginedas, a Líbia es va

donar la situació ideal per a un corres-

ponsal de guerra. “No tenies cap tipus

A 70 anys, el veterà periodista Tomàs Alcoverro –en la imatge a la plaça de Catalunya amb els indignats– va viure la revolta als païsosàrabs com un regal a la seva dilatada trajectòria.

“No he treballat tant en la meva vida com en aquest darrers mesos” (Tomàs Alcoverro)

R E P O R TAT G E

18

CAPÇALERA JULIOL 2011

de limitació, si bé això també implicava

que t’exposessis a situacions més arris-

cades, el que va passar al fotògraf Manu

Brabo”.

TOTA SOLA A SÍRIA

Bastant menys destacada informativa-

ment va ser la ja aixafada revolta de

Bahrein, però l’olfacte periodístic de

Tomàs Alcoverro el va a portar a aquest

petit estat del golf Pèrsic. “Potser es po-

dria pensar que era un tema marginal, si

bé inquietava pel fet de ser un país ubi-

cat a la regió del petroli i el dubte era si

es podia estendre a l’Aràbia Saudita”,

explica el veterà corresponsal de La Van-

guardia a l’Orient Mitjà, que reconeix

que després de tants anys d’experiència

i de viure a la zona, les revoltes àrabs

han estat tot un regal per als seus 70

anys. “Tinc la sort de continuar vital-

ment il·lusionat fent la feina de sempre i

crec que no he treballat tant en la meva

vida com aquests darrers mesos. El futur

de la regió està ple d’incògnites i d’es-

peculacions. Estic segur que tinc feina as-

segurada fins després de la meva mort”,

ironitza.

A més de Tunísia, Egipte, Líbia i Bah-

rein, una part de la població de Síria es

va rebel·lar també contra el govern de

Bashar Al-Assad. La repressió de la re-

volta siriana és segurament la més sag-

nant i cruenta de totes les revolucions

àrabs, però la premsa internacional és la

gran absent del conflicte. El règim siri ha

estat sempre molt tancat i ha prohibit

l’entrada a periodistes internacionals, en-

cara que diferents circumstàncies alienes

a la professió van permetre la periodista

catalana Emma Salma poder

viatjar en aquest país poc des-

prés que esclatés la revolta i que

al cap d’un cert dilema moral de-

cidís exercir de periodista i in-

formar del que allà estava

succeint.

Emma Salma és el pseudònim amb el

qual ha signat les cròniques des de Síria

pel diari Ara i la Cadena SER, i que per

seguretat d’ella i de les fonts prefereix

continuar mantenintlo, de moment.

“Vaig haver de treballar molt precària-

ment, d’incògnit i arriscant la vida. No

em podia identificar com a perio-

dista i Síria és també un lloc on és

difícil parlar amb la gent perquè

està acostumada que sempre hi

hagi algú vigilant. Aconseguir la

informació va ser un repte”, ex-

plica la col·laboradora del diari Ara.

Amb tot, aquesta jove periodista inde-

pendent que parla i escriu molt bé l’àrab

i que havia estat cinc anys corresponsal

de la Cadena SER a l’Orient Mitjà, re-

coneix que el sentiment de por l’ha

acompanyada al llarg del mes i mig que

ha estat a Síria: “Sovint em preguntava

si realment el que estava fent

valia la pena. Vols pensar que sí

encara que, si sóc sincera, en molts

casos volia sortir corrent perquè

tenia una por terrible i la paranoia

de si t’estaven espiant o perse-

guint que et transmet la mateixa gent

d’allà. Superar aquesta por va ser tot un

desafiament perquè si no et paralitza-

ves”. De fet, va ser retinguda durant deu

hores pels serveis d’intel·ligència siris a

la ciutat de Daraa, epicentre de la re-

A Tunísia i Egipte, on Internet i

els mòbils treien fum, sembla clar

que les xarxes socials van tenir un

gran protagonisme. No tant a

Líbia, on Gaddafi va aprendre la

lliçó i va contrarestar-les tallant In-

ternet. “És curiós perquè parlem

molt de les revoltes 2.0 i segur que

a Líbia van començar igual, si bé

la situació va acabar degenerant

en una guerra civil. I aquells joves

que estaven entrenats en les noves

tecnologies i volien fer la revolta

amb el Twitter s’ha vist ara que

tenen un fusell a les mans i han

d’anar a combatre a una guerra

clàssica com la del Che Guevara”,

argumenta Nicolàs Valle.

A Síria, Internet està poc estès i

ha funcionat molt malament, per

la qual cosa no ha estat clau en

l’organització de les protestes al

carrer. “Les manifestacions s’han

organitzat més aviat entorn a les

mesquites, no perquè sigui un mo-

viment religiós, sinó perquè la tro-

bada per a les pregàries de

divendres és l’única possibilitat de

què disposen els siris per congre-

gar-se en un nombre suficient.

Tota la resta està prohibit, fins i

tot van suspendre la liga de fut-

bol”, explica Emma Salma.

I, tot i reconèixer el seu paper com

a eina facilitadora i acceleradora,

Joaquim Luna, de La Vanguardia,

és un dels partidaris de relativitzar

l’eufòria de les xarxes socials a les

revoltes: “A Tiananmen, l’any

1989, la gent va sortir igualment al

carrer i a la Xina llavors no hi

havia Internet. Quan la gent està

cansada, explota. Això és ara,

abans i sempre”.

Sense Internet

“A Síria vaig haver de treballar molt precàriament,d’incògnit i arriscant molt” (Emma Salma)

“A Tiananmen la gent va sortirigualment al carrer i a la Xinallavors no hi havia Internet”(Joaquim Luna)

“A Líbia no tenies cap limitacióinformativa, si bé això implicavaexposar-se a situacions més arriscades” (Marc Marginedas)

Marc Marginedas (a dalt) i Nicolás Valle (a sota) van cobrir les revoltes àrabs per al El Periódico de Catalunya i TV3, respectivament.

19

R E P O R TAT G E

20

CAPÇALERA JULIOL 2011

volta. Se’n va sortir. “A l’interrogatori

vaig estar molt tranquil·la. Evidentment,

sabien que si em trobava en una ciutat

que havia estat bombardejada i on havia

un tanc cada cent metres no podia ser

res més que una periodista o una acti-

vista de drets humans, tot i així no en te-

nien cap prova i em van deixar marxar”.

Malgrat l’experiència viscuda, diu que

va tornar de Síria decebuda. “Ha estat

molt frustrant que jo tingués accés a una

informació exclusiva i a una realitat de

la qual parlar, des dels dos bàndols, i a

excepció del diari Ara no trobés gaire in-

terès sobre el tema en els mitjans espa-

nyols. Potser és un reflex de la manca

d’interès de l’opinió pública. I si no

tenim una opinió pública que demandi i

estigui disposada a pagar per una infor-

mació de qualitat, nosaltres no tenim res

a fer”, lamenta per després afegir que

tot just ha cobert despeses. “Si tenim en

compte –prossegueix Salma– el nivell de

compromís que he assumit, doncs jo

diria que no és factible fer una cosa així,

perquè haig de menjar i tinc una filla de

dos anys. La SER va acceptar totes les

meves condicions; em van fer una asse-

gurança, em pagaven els desplaçaments,

tenien intenció d’utilitzar-me molt, però

a l’hora de la veritat no va ser així i

només vaig fer, potser, una dotzena de

cròniques. M’hagués quedat més temps,

ara bé, era insostenible econòmicament i

la meva família aquí també patia.”

EL ROL DEL YOU TUBE

Més enllà de l’experiència profes-

sional dels periodistes, les revoltes

àrabs han deixat clar el rol de les

xarxes socials i han consagrat

l’anomenat “ciutadà periodista”

amb la col·laboració amb la premsa tra-

dicional. Les noves formes de comunica-

ció han implicat alguns canvis a les

cobertures dels conflictes, particularment

en llocs que tenen règims dominats per

la censura i la repressió. Amb tota la pru-

dència del món, la majoria dels profes-

sionals creuen que tot plegat serà

beneficiós i un complement a la pràctica

periodística.

L’exemple més clar ha estat la

constant utilització d’imatges pen-

jades a You Tube, una tendència

creixent que va començar amb

força a les manifestacions irania-

nes de juny de 2009, després del frau elec-

toral. “Les revoltes àrabs les han

mostrades, en molts casos, el ciutadà pe-

riodista, que és un senyor que grava amb

el mòbil o amb una càmera el que veu i

ho envia a tothom. I nosaltres el que hem

fet ha estat amplificar-ho. De Síria, gai-

rebé cada dia ens arriben imatges durís-

simes de la repressió i estem eludint els

problemes que tenim per infor-

mar i poder entrar al país amb el

que envia aquesta gent. Ara ma-

teix, un periodista d’internacional

o un periodista en general ha d’es-

tar pendent d’aquests canals en la

feina habitual, com abans ho es-

tava del teletip o de les agències. És una

nova font d’informació. La pregunta és

com es pot contrastar tot això. No tens

manera de fer-ho. És un acte de fe. No-

saltres no podem donar mai com a veri-

tables les informacions que t’arriben,

“A Egipte el règim ens odiava i la gent ens estimava. Amb això ja està tot dit” (Joan Roura)

“Aquesta ha estat la gran re-volta explicada als àrabs per unmitjà de comunicació àrab comAl-Jazira” (Carme Colomina)

“Com contrastar les imatgesdel YouTube? No tens manerade fer-ho. És un acte de fe”(Nicolàs Valle)

El Comitè per a la protecció de

periodistes (JPC) ha documentat

fins ara la dolorosa llista d’un total

d’onze professionals morts a les

revoltes; sis d’ells a Líbia, dos a

Bahrein, un a Egipte, un a Tunísia

i un al Iemen. A Espanya, durant

molts dies es va viure amb preo-

cupació la situació del fotògraf

Manu Bravo, capturat a Líbia per

les tropes de Gaddafi i posat en lli-

bertat després de quaranta-tres

dies de captiveri. A Líbia, on el

conflicte ha estat particularment

mortífer per als fotògrafs, el re-

dactor de La Vanguardia Félix

Flores diu que va poder constatar

una nova realitat que accentua els

riscos de la professió quan es co-

breixen conflictes: “Hi ha una

doble precarietat. Una és la

manca de respecte al periodista

perquè el consideren un enemic i

el converteixen directament en

objectiu. L’altre és la precarietat

de molts companys freelance, que

amb escassos recursos i pel seu

propi compte arrisquen al límit

per aconseguir la millor imatge.”

Difícils van ser també per a la

premsa el dos dies que les milícies

pro-Mubarak van sortir literal-

ment a la caça del periodista com

a estratègia per frenar el ressò que

estaven tenint les revoltes. Agres-

sions, intimidacions i detencions a

informadors van acaparar, llavors,

els titulars dels mitjans.

La retenció de dos equips del pro-

grama 30 minuts de TV3 al Caire

amb el director, Eduard San Juan,

al capdavant va ser especialment

destacada per la tensió que van

viure.

Quan som notícia

21

simplement ho ensenyes i adverteixes a

l’espectador que són imatges penjades a

You Tube. Has de mostrar unes certes re-

serves, però la meva experiència i intuï-

ció em fa veure que aquelles imatges no

poden ser falses”, afirma Nicolás Valle,

reporter de conflictes de TV3 que va ser

present a la revolta tunisiana i a la guer-

ra de Líbia.

A banda de les xarxes socials, la premsa

clàssica també ha reivindicat el seu paper

en aquestes revoltes. “A Egipte va ser

clar. El règim ens odiava i la gent ens es-

timava. Amb això ja està tot dit”, pun-

tualitza Joan Roura, mentre que Marc

Marginedas considera que el paper dels

mitjans va servir perquè els governs in-

ternacionals donessin suport a les revol-

tes. Per Xavier Mas de Xaxàs, de La

Vanguardia, sense premsa internacional

no s’haurien explicat tan clarament les

barbaritats de l’exèrcit libi. La redactora

del mateix diari Gemma Saura, després

d’un mes a la revolta egípcia, té clar que

van ser un aliat de la gent a la plaça Tah-

rir: “Hi va haver moments de molta por,

perquè tothom intuïa que hi hauria una

repressió molt forta i que podria passar

com a Tiananmen. No va ser així, i no

hauria estat sostenible fer-ho davant

totes les televisions internacionals”

La cap d’Internacional del diari Ara,

Carme Colomina, que va cobrir també la

revolta egípcia, hi veu un paper favora-

ble. “Com ens agraden els titulars imme-

diats, de seguida ens hem apuntat a

aquestes revoltes com un èxit de la de-

mocràcia i els hem fet costat. De fet,

quan els règims van veure que la situació

se’ls escapava de les mans, el que van fer

va ser perseguir la premsa perquè donà-

vem ressò a la gent revoltada”.

Però, entre tota la premsa internacional,

el gran protagonista destacat ha estat Al-

Jazira. “Aquesta ha estat la gran revolta

explicada als àrabs per un mitjà de co-

municació àrab com Al-Jazira. Als ulls

d’aquella gent era un dels seus el que els

estava mostrant el que passava”, diu Co- De dalt a baix, els periodistes Carme Colomina, Joan Roura i Kim Amor.

R E P O R TAT G E

A dalt, els integrants de la secció d’Internacional de La Vanguardia (d’esquerra a dreta), Joaquim Luna, Gemma Saura, Fèlix Flores,Plàcid Garcia-Planas i Xavier Mas de Xaxàs. A sota l’equip de Catalunya Ràdio: Maria Alba Gilabert, David Casablancas i Anna Cortadas.

22

lomina. Certament, Al-Jazira s’ha con-

vertit en tot un referent, però com passa

sempre amb els grans mitjans, també té

amos i unes línies vermelles que en

aquest cas, se situen geogràficament en

la península Aràbiga. “A Bahrein, no es-

taven gaire contents amb Al-Jazira. A la

plaça de la Perla es queixava que no els

tenien al seu costat”, assegura Alcoverro.

MEA CULPA

Un cop finalitzades bona part de les re-

volucions toca fer autocrítica. “Potser

ens hauríem de preguntar què vol dir

vetllar per l’estabilitat al Pròxim Orient

que tantes vegades hem repetit. Vol

dir que hi ha uns règims que guanyen i

uns pobles que perden, i això s’ha acabat.

La immensa majoria de gent estava can-

sada d’haver de suportar règims que uti-

litzen excuses com l’islamisme, Israel,

Al-Qaida, la guerra i tot el que faci falta

per reprimir el seu poble. Cansada també

que després de l’11-S es convertissin en

l’enemic necessari”, critica Joan Roura.

“Ara s’ha vist que quan es defensa la su-

posada estabilitat de la zona només ha

servit perquè milions de persones hagin

estat vivint en règims totalitaris i policials,

i tot per protegir Israel. De què?”, afe-

geix Kim Amor.

L’autocrítica de Roura va més enllà: “La

pregunta que em faig després del que

han demostrat ser capaços de fer és si

hem entès mai el àrabs o és que ells han

canviat de cop; si no volien que els en-

tenguéssim o no ens van donar mai un

ganxo perquè ens hi enfiléssim. O sim-

plement és que no ens assabentem de res

i anàvem a cobrir els àrabs com qui co-

breix les croades”.

En la mateixa direcció, l’Emma Salma

considera que la cobertura del món àrab

està, amb honroses excepcions, plena de

prejudicis i simplificacions. “Sovint, des

d’Occident prejutgem, busquem confir-

mar una posició moral preestablerta, de

bons i dolents, de víctimes i botxins. So-

vint, ho dic amb pesar, estem més

interessats en l’aura d’èpica i de

prestigi que envolta la cobertura

d’un conflicte que en compren-

dre’l i explicar-lo a fons, amb l’es-

forç i el compromís personal que

això comporta”, lamenta. Igualment crí-

tic és Xavier Mas de Xaxàs, que va cobrir

la revolta tunisiana i el front rebel libi.

“Hem viscut d’esquena a les realitats d’a-

quests països, malgrat que molts d’ells

els tenim aquí al costat”.

“Hem viscut d’esquena a les realitats d’aquests països, malgrat tenir-los aquí al costat” (Xavier Mas de Xaxàs)

24

CAPÇALE

RA J

ULI

OL

2011

O P I N I Ó

SIGUI LLANÇAT PRIMER EN

forma d’eslògan publicitari, sigui cata-

logat després com a episodi clau en la

història de la premsa local, el fet és que

s’ha anat repetint entre nosaltres, amb

reiteració, de paraula i per escrit, com

un axioma d’obligat acatament, la consig-

na que fa de l’Avui el primer diari pu-

blicat en català després de la prohibició

franquista de l’idioma, culminadora de

la guerra del 1936-39. Com una obvie-

tat pacífica i universalment acceptada,

aquella antiga convicció torna a

reaparèixer, una vegada més, en

l’article “El tercer gran salt de la

premsa en català”, al número 150

de CAPÇALERA. Amb el perill

que, a remolc d’aquest prestigiós

portaveu periodístic, tothom la

consideri ja ben garantida i la

doni per bona definitivament.

L’adjudicació podria en part pas-

sar per vàlida si només es vol

tenir en compte la discutible le-

galitat postfranquista llavors vi-

gent, o fins aquell popular clixé

del client utilitari que senzilla-

ment considera diaris uns fulls

ben grossos de paper d’embolicar, però

mai no serà certa, en un rigorós sentit

estrictament històric, de com han pas-

sat de fet les coses en el nostre territori.

Durant la celebració a Roma del concili

Vaticà II, la premsa espanyola sota

règim franquista tractava l’esdeveni-

ment amb tendenciositat sistemàtica i

una informació retallada. Per suplir

aquesta doble deficiència va sorgir la

iniciativa de confeccionar una publica-

ció específica sobre el singular esdeve-

niment. Destinada a la gent de casa i

inspirada sobretot en la premsa fran-

cesa i italiana, va titular-se Vida del

Concili i va sortir redactada en català.

Aparegué a Barcelona, sota cobertura

de l’Hogar del Libro, S A durant els dos

últims períodes del concili II del Vaticà

–i no durant els dos primers–, entre els

anys 1964 i 1965. Sobre la tercera etapa

conciliar, en van sortir 51 números, i 67

sobre la quarta, amb l’afegitó de cinc

números de post-Concili. La informa-

ció es proporcionava estampada sobre

fulls ciclostilats, i la responsabilitat de

picar textos, editar-los i repartir-los

anava a càrrec de l’Hogar del Libro.

Va ser una publicació diària, en

el sentit que sortia cada dia,

unes cinc edicions per setmana;

no legal o clandestina per no

haver demanat ni aconseguit

l’autorització de les autoritats

franquistes, i il·legal per la llengua em-

prada, contra o malgrat la prohibició

franquista. Vida del Concili, difosa per

subscripció i no per venda als quioscos,

s’enviava i arribava per correu als subs-

criptors.

La tirada va anar creixent progressiva-

ment, dels 1.000 exemplars fins a arri-

bar a superar-ne 4.000, i assolí esporà-

dicament els 5.000, de vegades amb 2 o

3 edicions diàries, xifres que, per cor-

respondre a un diari confeccionat en

condicions precàries i sense cap infra-

estructura empresarial sòlida, consti-

tueix una excepcional demostració de

ferma voluntat.

Van ser-ne redactors, Josep Bi-

gordà, Josep Camps, Joan Llo-

pis, Àlvar Maduell, Casimir

Martí, Josep Totosaus, Jaume

Traserra i Josep M. Tubau, tots

de prèvia formació més ecle-

siàstica que periodística.

La finalitat exclusiva de Vida

del Concili va ser proporcionar

informació diària i fidedigna

sobre les tasques conciliars, no

prou satisfactòria llavors a la

premsa convencional. Ha estat

presentada com a prova signifi-

cativa del gran interès amb què

va seguir-se el concili II del Va-

ticà en terres catalanes. Sembla que no

consta cap iniciativa similar sobre la

marxa d’aquell concili en tot l’univers

catòlic, i en el seu gènere es pot consi-

derar, segons diuen, única a tot el món.

Aquestes puntualitzacions, més docu-

mentades i amb aportació bibliografica,

les vam aplegar en l’article “Vida del

Concili, diari clandestí en català dels

anys 1964-1965”, publicat al número 6

(octubre de 1995) de la revista Treballs

de Comunicació, corresponent a la filial

de l’Institut d’Estudis Catalans, però

evidentment sense gaire èxit perquè el

principal tòpic sobre el diari Avui en-

cara sobreviu i es propaga. I perquè fins

avui no resulta sobrer –com correspon-

dria– haver d’insistir en una nota

d’aclariments com aquesta.

Àlvar Maduell,periodista

“Vida del Concili era en català,va sortir entre 1964 i 1965cinc cops per setmana i va arribar a tirar 5.000 exemplars”

El primer diarien català

Foto: Se

rgio Ruiz

25

CAPÇALE

RA J

ULI

OL

2011

OPINAR SOBREELTRACTAMENT

del terrorisme en els mitjans de co-

municació desprès de vint-i-tres anys

de feina és complicat, però parlar del

tracte que la premsa ens ha donat a les

víctimes encara ho es més. En tot

aquest temps, he gaudit del contacte

amb excel·lents professionals dels mit-

jans de comunicació, gent que des del

primer dia han estat amics

abans que periodistes. Més de

mil entrevistes així ho certifi-

quen.

Però també m’he trobat amb al-

guns altres que no han informat

de res, sinó que l’únic que han

fet ha estat seguir les consignes

que els marcava la línea edito-

rial del mitja on treballaven.

Fins i tot en recordo un parell

que per haver-me entrevistat en

directe van ser acomiadats. En

tots aquests anys he pogut

veure, llegir o escoltar informa-

ció de notícies amb grans en-

certs i aquesta és la tasca que s'ha

d’agrair per part de la infinita majoria

de membres de la professió periodís-

tica. Però també hi han hagut, i encara

hi ha, greus atacs a la veracitat i la in-

formació que porten al fet que en lloc

de informar el que es fa es desinfor-

mar o, directament, mentir. Potser el

millor sigui explicar alguna de les

moltes errades que, al meu parer, he

pogut viure per mirar de no repetir-

les. Després d’haver treballat com a

carnisser durant molts anys, vull co-

mençar amb un primer exemple que

em toca directament: anomenar car-

nisseria al que es exclusivament un

atemptat. El significat de les paraules

massacre, destrucció o infern podrien

qualificar amb més exactitud els

efectes d’una acció terrorista. Per què

s’ha de comparar un comerç i una pro-

fessió tan digna amb les conseqüèn-

cies terrorífiques d’un atemptat?

Segon: amb l'argument d’oferir la

millor informació és imprescindible

presentar les fotografies de cossos

mutilats, de persones ferides, de ciuta-

dans agonitzant, de gent en estat de

xoc per no localitzar al seus éssers es-

timats? Moltes víctimes dels atemp-

tats de l’11-M no volen saber res de

certs mitjans d’’informació’ després

de veure segons quines imatges.

Tercer: quan algú fa certes declara-

cions, es comprova que allò que

diu sigui cert abans de publicar-

les? Posem per cas que quan algú

diu que uns terroristes “van

matar els nostres familiars”, es

molesta l’informador a confir-

mar si l’entrevistat realment té cap

mort a la seva família? Per no parlar

dels que opinen sobre la qualitat d’un

programa de televisió sense haver-lo

vist, com el que pròximament emetrà

la cadena Telecinco sobre els atemp-

tats de l’11-M...

Quart: la generalització. Llegia fa uns

mesos un editorial que descrivia un

acte dient que “les víctimes aclamen

(cert polític)”. De veritat eren “les”

víctimes les que aclamaven o potser

eren només algunes que estaven allà

presents? Un altre cas: un titular parla

d’una “manifestació de totes les asso-

ciacions de víctimes”. Segur que

“totes” hi estan adherides? S’ha

consultat a “totes” abans de publicar

aquesta notícia? Qui ha escrit aquesta

falsedat, ha investigat amb su-

ficient veracitat quantes

d’aquestes associacions estan

formades per víctimes amb

l’imprescindible reconeixe-

ment que atorga el Ministeri de

l’Interior? L’informador de

torn s’ha interessat a saber

quantes víctimes té cadascuna

d’aquestes associacions? Se sap

que hi ha víctimes que perta-

nyen a diverses associacions al

mateix temps? I que hi ha víc-

times en els llistats d’associa-

cions que son absolutament

antagòniques en els seus plan-

tejaments? Llavors, com pot estar una

persona en dues entitats quan una diu

blanc i l’altre diu negre?

Aquests serien alguns detalls que són

utilitzats des de diversos mitjans no

pas per informar, sinó per desinformar,

injuriar o directament mentir. Oferir

dades sense contrastar ni les fonts ni

les intencions és motiu suficient per

desconfiar de molta de la informació

que s’emet o que es publica. Després

direm que la culpa és de la rapidesa en

què tot surt per Internet...

O P I N I Ó Robert Manrique,coordinador del

Servei d’Informació iOrientació a Víctimes

del Terrorisme(SIOVT)

“Moltes víctimes de l’11-M no volen saber res de certsmitjans després de veure segons quines imatges”

Les víctimes del terrorisme i la premsa

Jordi T

arragó

Vas néixer a Girona, vas estudiar i tre-

ballar a Barcelona, has exercit per tot

el món i ara tornes a casa amb una

prejubilació que, ho has reconegut, ha

estat “a contracor”.

A contracor com la mateixa crisi eco-

nòmica.

Et sents víctima de la crisi?

Sí. Tinc 61 anys i pensava jubilar-me

als 65. Ja havia orientat una mica la

meva vida professional. Volia acabar

sent corresponsal i m’havia fet la

il·lusió d’estar cinc anys en la corres-

ponsalia, en lloc de dos. Així que ha

estat més curt del que creia perquè

sense la crisi econòmica tot això no

hauria passat. Perquè, igual que altra

gent, la situació amb què m’he trobat

és filla de la crisi, encara que el pla de

prejubilacions sigui voluntari. Sense la

crisi no hi hauria estat, i encara que hi

hagués estat no hauria estat tant pe-

remptori.

A més, et trobes que durant els dos

anys de l’atur no pots facturar. Per

tant, has passat de ser corresponsal a

veure limitades col·laboracions de tot

tipus.

És molt greu perquè en alguns casos

em retiren l’oferta d’una conferència

o una taula rodona, ja que estan obli-

gats a fer una factura. Per tant, acabes

fent menys coses de les que voldries.

Et trobes com enmig d’un malson que

dura dos anys i de perfils grotescos.

Les lleis són les que són, encara que a

vegades comporten situacions absur-

des, espais que la legislació no ha pre-

vist. Quan vaig anar a l’INEM

–perquè oficialment sóc un aturat– em

feien una entrevista per buscar-me

feina quan m’acabaven de prejubilar!

És una situació estrambòtica.

Davant d’aquesta situació, has optat

per posar-te a escriure.

És clar, la solució és enfocar la vida

cap a l’escriptura durant aquest temps.

Una mica és l’únic camí que em queda.

M’agradaria col·laborar amb premsa,

però em crearia enormes problemes.

En canvi, amb la dinàmica d’escriure

un llibre, sempre que no accepti la bes-

treta, ja passen els dos anys.

La teva carrera ha tingut dues etapes

molt clares.

Bàsicament té dues parts: premsa es-

crita a La Vanguardia –tot i alguns pa-

rèntesis– i televisió a TV3. A La

Vanguardia, hi vaig estar de 1972 a

1984, i va ser una etapa pre-Internet.

I “pre-” moltes coses.

Sí. Vaig estar a tres corresponsalies

(Pròxim Orient, Itàlia i Regne Unit) i

utilitzava el tèlex, sobretot en les dues

primeres. Havíem de perforar una

E N T R E V I S TA a Mar t í Ang lada , pe r iod i s ta

“La crisi ha accelerat la precarització”

El periodista

Martí Anglada

s’ha prejubilat després

d’una dilatada carrera

tant a la premsa

escrita –bàsicament

a La Vanguardia– com

a la televisió pública

catalana. Aprofitant

el final de la trajectòria

professional, així com

el lliurament el 9 de

juny del premi Ernest

Udina, concedit per

l’Associació de

Periodistes Europeus

de Catalunya (APEC),

CAPÇALERA entrevista

aquest periodista

veterà en una conversa

en què reflexiona

sobre la seva trajectòria

i l’evolució

de la professió.

Jordi RoviraFotos: Sergio Ruiz

27

CAPÇALE

RA JULI

OL 2011

cinta que funcionava com els telegra-

mes. Quan podies, escrivies un esbós a

mà, si bé de vegades havies d’escriure

directament a la cinta on no et podies

equivocar, perquè els errors eren molt

difícils de corregir. Alguna vegada,

quan tenia més pressa, havia arribat a

transmetre la notícia al mateix temps

que perforava. No et podies aturar.

La digitalització et va agafar treba-

llant a TV3.

El 1984, quan vaig entrar a TV3, utilit-

zava màquina d’escriure, malgrat que

ja començava a haver processadors de

textos que de la pantalla perforaven di-

rectament la cinta. I això ja era un pro-

grés! Després, quan jo m’estava als

Estats Units, TV3 es va digitalitzar.

Era l’època que van néixer Internet i

la telefonia mòbil, tot i que els primers

telèfons no eren gaire operatius.

També vas viure l’odissea de les cintes

i els ponts aeris.

Me’n vaig fer un tip d’anar a l’aero-

port! Vaig ser el primer delegat a Ma-

drid de TV3 i durant un any feia dos

viatges diaris a Barajas per convèncer

algun passatger que portés la cinta a

Barcelona on l’esperaven per recollir-

la. La Guàrdia Civil ja ens coneixia i

ens deixava passar. Anàvem sempre

amb presses.

Els passatgers responien bé?

Se’t quedaven mirant. Pensa que en

aquella època hi havia molts atemptats

d’ETA. Tot i que la cinta anava per-

fectament identificada amb el logo de

TV3, havíem de superar la por de la

gent pel fet que allà dins hi hagués un

artefacte explosiu. Per això quan et

trobaves amb un passatger habitual ja

anaves directe a ell.

Ens fixàvem en algun detall del vestit,

si portava ulleres, etc., trucàvem al pro-

ductor de Barcelona i els explicàvem

les característiques del passatger. Fent-

ho dos cops al dia aprens moltíssim. Se-

gons la manera com t’acceptaven la

cinta, ja deies “aquesta arribarà”, però

altres sabies que hi hauria problemes.

En tot cas, no hi havia ningú més i te

l’havies de jugar.

El periodista Martí Anglada durant l’entrevista, unes hores abans de rebre el premi Ernest Udina a la trajectòria europeista.

“Jo pensava jubilar-me als 65. La situació ambquè m’he trobat és filla de la crisi”

Alguns cops les cintes no arribaven al

seu destí?

Ens havia passat de tot. Vàrem apren-

dre que era molt dolent donar-ho a pa-

relles perquè molt sovint un dels dos

convencia l’altre que no era una bona

idea i l’acabaven llançant a la pape-

rera. A vegades, quan estàvem al ves-

tíbul de l’aeroport per l’altaveu

avisaven que s’havia trobat una cinta

de TV3 en una paperera i havíem de

tornar a convèncer a algú altre. Allò

va ser una epopeia.

Tu has viscut tota l’evolució de TV3

des de l’inici.

TV3 ha estat molt hàbil pel que fa a

l’evolució dels diferents avenços tec-

nològics. Recordo que, quan estava de

corresponsal a Estats Units, Internet

tan sols ho utilitzava el món acadèmic,

a part dels militars –que són qui ho

van inventar–, però en el món del pe-

riodisme encara no era útil. La Xarxa

tot just acabava de néixer. Però quan

vaig arribar a Barcelona alguns com-

panys de la televisió ja estaven fent un

curs per explicar als altres com fun-

cionava Internet. Em va cridar l’aten-

ció que mentre als Estats Units estava

fora del món informatiu a TV3 ja es-

taven al dia.

I si comparem amb altres televisions

que has conegut, en quin lloc queda?

Quant als informatius, que és el que

conec, TV3 és una televisió potent en

una doble component: per una part és

solvent i, d’altra banda, té capacitat de

reacció. I això no és fàcil. Amb el

temps, TV3 ha agafat un perfil i un

prestigi a nivell col·lectiu. Recordo

que quan va anar a Estats Units l’An-

toni Bassas va escriure al seu bloc la

sorpresa de tenir sempre com a com-

pany la BBC. Això també ens ha pas-

sat als altres. Perquè hi ha moments

que hi ha moltes televisions, altres que

hi ha menys gent i quan la notícia con-

tinua a vegades queden quatre cade-

nes. I d’aquestes quatre una és TV3 i

l’altre és la BBC. En Bassas es mera-

vellava que tan sols aquestes dues ca-

denes estiguessin de guàrdia. Quan

vius això durant molt de temps veus

que TV3 és una màquina informativa

potent.

L’any passat Cristina Gallach expli-

cava en aquesta revista que en els úl-

tims anys s’ha reduït el nombre de

corresponsals a Brussel·les. En temps

de crisi, les corresponsalies són un

luxe per als mitjans?

En el cas de TV3, això no ha passat,

encara que, evidentment, és un perill

que existeix. Conec mitjans de països

fortament tocats amb la crisi que ac-

tualment estan tancant corresponsa-

lies. És una manera relativament fàcil

de reduir despeses. A vegades, però, el

que es fa és degradar la situació labo-

ral del periodista posant-hi un free-

lance, cosa que no vol dir que afecti la

qualitat de la feina, si bé es precaritza.

Aquest és un fenomen molt habitual

a Europa perquè els mitjans de comu-

nicació es resisteixen a tancar corres-

ponsalies, ja que aquestes els donen

prestigi.

L’Associació de Periodistes Europeus

de Catalunya t’ha concedit el premi

Ernest Udina per la teva trajectòria

europeista. Estem explicant prou bé

Europa?

D’entrada, cal dir que Brussel·les és

complexa i difícil. És un món amb una

gran diversitat de fonts d’informació i

cada dia el procés de selecció és

complex perquè tens un piló de

coses per escollir. Excepte quan

es polaritza la informació, com

ha estat amb el cas del bacteri

E. coli, normalment no hi ha un

tema que mani per sobre d’un altre. I

depenent del que s’escull, hi ha dife-

rències notables a l’hora d’explicar

Europa.

A vegades els corresponsals es cansen

dels grans temes, com ara el debat de

la Constitució europea o la crisi de

l’Eurozona, perquè són repeti-

tius i aposten per altres més pe-

tits i llaminers per escapar de la

dura realitat. Però s’ha de vigi-

lar molt perquè quan això es fa

sovint és perillós, és una frivoli-

tat informativa.

Parlant de frivolitats, la prejubilació

t’ha arribat en un moment de gran po-

pularitat gràcies al Polònia. Creus que

és sa que els periodistes entrin dins

aquest joc de paròdies?

Jo sempre havia pensat que per un cor-

responsal sortir a Polònia no

era bo, no feia cap falta. I ho

continuo pensant. No crec

que a un corresponsal li aug-

menti la credibilitat, en tot

cas li augmenta la distracció

perquè la gent inevitablement pensa

en la imitació i deixa d’escoltar el que

dius, sobretot si el personatge està ben

caracteritzat. També pot passar que

sigui una imitació cruel. No és el meu

cas perquè he tingut la sort que en

Manel Lucas és un actor que fa els

personatges amb una pàtina afectuosa.

“És una frivolitat informativaque els corresponsals de Brussel·les apostin sovint per temes petits i llaminers”

“En determinats seguiments de notícies, només queden quatre cadenes de televisió.Una és TV3 i l’altra és la BBC”

28

CAPÇALE

RA JULI

OL 2011

“Em vaig alarmar molt quan em van dir que sortia al Polònia,però quan ho vaig mirar em vaig quedar tranquil”

E N T R E V I S TA

29

CAPÇALE

RA JULI

OL 2011

Has definit la teva imitació com a en-

tranyable.

Sí, sí, la veig entranyable. Quan em

van dir que sortia al Polònia em vaig

alarmar molt perquè no creia que fos

bo per tot el que he dit, però quan ho

vaig mirar vaig quedar tranquil per-

què en Manel Lucas ho fa molt bé.

Ara l’han deixat de fer, però fins fa

molt poc, ja prejubilat, ho veia des de

casa i em feia un fart de riure.

Tornem a posar-nos seriosos, creus

que la professió està per fer broma?

Precarització, empreses que tanquen,

crisi econòmica...

Mentre que el Polònia és una anèc-

dota en la història de la professió pe-

riodística, la precarització no ho és

perquè es tracta d’una tendència que

ja fa temps que dura i que amb el

temps es va consolidant. I la crisi eco-

nòmica ha accelerat i engrandit

aquesta precarització. No crec que, tal

i com apunten alguns, que les noves

tecnologies hi tinguin molt a veure en

tot això. En canvi, el que sí que ha

estat fonamental és la llei de l’oferta i

la demanda: actualment hi ha un excés

de producció de llicenciats en Perio-

disme i, per tant, això implica que

baixi el preu que es paga. Periodisme

ha estat una llicenciatura d’èxit

a les universitats, encara que el

resultat final ha estat dolent per

a tots. Malgrat que els estu-

diants siguin molt bons i tre-

guin bones notes, una bona part està

condemnada a l’atur. I d’aquells que

trobin feina, molts estaran en una si-

tuació precària. Perquè en la mesura

que han anat augmentat els llicenciats

ho ha anat fent la precarietat. I arri-

bats a aquest punt s’hauria de fer una

reflexió.

“En la mesura que han anataugmentat els llicenciats de Periodisme ho ha anat fent la precarietat”

Martí Anglada i Birulés (Girona,1949), va estudiar Dret i Ciències

de la Informació (UAB). Ha tre-

ballat en premsa, ràdio i televisió.

Al diari La Vanguardia (1972-

1984) va ser redactor d’Interna-

cional i corresponsal a l’Orient

Mitjà, Londres i Roma. L’any 1984,

amb la creació de la televisió

pública catalana, es va incorporar

a TV3, on ha estat delegat

a Madrid, creador del programa

Parlament, cap d’Informació

Internacional i corresponsal a

Washington, Berlín i Brussel·les.

L’Associació de Periodistes Eu-

ropeus de Catalunya (APEC) li ha

atorgat el premi Ernest Udina a la

trajectòria europea, el primer

premi de la seva carrera.

Anglada creu que TV3 ha sabut adaptar-se als canvis tecnològics en cada moment.

Perfil

Gay Talese, tota una llegenda viva de la

professió, va participar el 19 de maig al

Col·legi de Periodistes en una trobada

en que va deixar petjada del seu mes-

tratge. A 79 anys Talese és un dels pro-

fessionals més respectats de l’actualitat

gràcies a reportatges en capçaleres com

The New York Times, The New Yorker,

Esquire i als seus llibres.

L’acte –organitzat per Alfaguara iAs-

sociació de Periodistes Culturals de Ca-

talunya, entitat creada l’octubre del 2010

(www.periodismecultural.com)–s’em-

marcava en la gira promocional de la

reedició d’Honrarás a tu padre (Alfa-

guara), un monumental reportatge de

sis-centes pàgines sobre la màfia ita-

liana als Estats Units. Publicat per pri-

mer cop el 1961, Talese hi explica la

història dels Bonano, una important fa-

mília mafiosa a la qual va accedir grà-

cies a intimar durant sis anys amb Bill

Bonano, fill del mafiós Joseph Bonano,

un dels últims grans capos de la màfia.

La reedició d’Honrarás a tu padre –lli-

bre que va inspirar la sèrie Los So-

prano– s’inscriu en la recuperació que

s’està fent de les obres d’aquest veterà

periodista

Guy Talese (Ocean City, 1932) va arri-

bar a la cita, a la qual van assistir una

quarantena de periodistes, amb un ves-

tit de tres peces fet a mida, corbata i

barret Panamà. No en va, el seu pare,

Joseph Talese, era sastre i la seva mare,

Catherine dePaolo, costurera. L’ofici

dels progenitors, ambdós emigrants ita-

lians, no tan sols explica l’elegància en

el vestir, sinó també el mètode de tre-

ball. Perquè va ser des de darrere del

taulell del negoci familiar on va apren-

dre a escoltar. “A la botiga venien mol-

tes dones de mitjana edat, diners i

sobrepès que parlaven dels seus pro-

blemes, dels marits i dels fills. Eren pe-

tites converses que reflectien situacions

socials. No crec que fossin històries per

als diaris perquè no eren notícia, però

jo pensava que si les escrivia bé podia

fer que fossin publicades”, va recordar.

GENT CORRENT

Arran d’aquella experiència de joven-

tut sempre més ha apostat per la pa-

ciència i l’observació. “El periodisme

–va explicar enmig del silenci respec-

tuós de la sala de premsa del Col·legi–

intenta entendre els altres i per això cal

estar atent i tenir molta curiositat”.

Les moltes hores darrere el taulell de la

botiga familiar van fer que sentís pre-

ferència pels personatges secundaris,

aquells que viuen lluny dels focus de la

fama. Ben aviat va tenir l’oportunitat

d’escriure sobre ells. Refusat per dife-

rents colleges del seu estat, finalment,

va obtenir plaça a la Universitat d’Ala-

bama, on es llicenciaria en Periodisme.

Amb tot, en aquella ciutat del sud on

va estudiar durant quatre anys se sen-

C R Ò N I C A

Les receptesdel mestre Gay Talese

El periodista nord-

americà Gay Talese,

un dels pares del

Nou Periodisme,

va ser al Col·legi

de Periodistes el 19 de

maig aprofitant la gira

promocional d’un dels

seus llibres. Talese, que

ha escrit nombrosos

reportatges en mitjans

com The New York

Times, The New Yorker o

Esquire, a més de força

llibres de referència,

va parlar dels seus

orígens, de perquè

sempre s’ha sentit atret

pels personatges

secundaris i del rol que

exerceix la professió.

En aquestes pàgines

reproduïm alguns

extractes de la

seva intervenció.

Jordi RoviraFotos: Sergio Ruiz

31

CA

PÇ

ALE

RA

JU

LIO

L 2

01

1

tia diferent. “Era com ser emigrant dins

el mateix país, com en un altre moment

ho havia estat el meu pare”, va dir.

En aquell temps, Alabama era una ciu-

tat racista però Talese, que treballava al

diari de la universitat, no entenia de

prejudicis i escrivia històries de perso-

nes negres. “M’atreia la gent que no era

a les notícies. Al futbol, per exemple,

m’atreia el que rentava les tovalloles

amb les que els jugadors s’eixugaven.

Era com una mena de democratització

del periodisme que despertava la meva

curiositat”, va admetre. El fet de no sen-

tir-se part d’aquella realitat va ser un

avantatge. “Al ser un outsider podia

prendre una distància per apropar-me

a la gent i així entendre el seu punt de

vista, saber com ells veien el món”, va

explicar.

LLUNY DE LA PORTADA

Amb l’arribada de la Segona Guerra

Mundial, Talese va anar-se’n al front.

“A la guerra no vaig participar en la ba-

talla, encara que em va donar l’oportu-

nitat de viatjar. Va ser el primer cop que

vaig anar fora dels Estats Units”, re-

corda. A l’Armada escrivia per al New

York Times i anys després de finalitzar

el conflicte va tornar a fer-ho, tot i que

els escrits no anaven a la primera plana

del diari, “reservada per a les declara-

cions del president, per a les coses im-

portants com l’economia. Allà es

parlava de xifres, no pas de persones. Jo,

en canvi, escrivia a la pàgina 30 o 40,

sobre persones que no eren conegu-

des”. Allò li permetia tenir menys pres-

sió. “Quan escrius sobre gent important

els editors en cap estan intimidats pel

poder, però a mi, en canvi, em donaven

més llibertat perquè aquelles his-

tòries no els importaven tant,”,

va recordar.

REFERENTS LITERARIS

Ara bé, si les converses de les

clientes de la botiga familiar li ensen-

yaren a escoltar i a interessar-se pels

personatges secundaris, els referents es

troben en els llibres. “El meu estil està

marcat per la literatura. Vaig aprendre

a escriure llegint els bons escriptors i no

pas els diaris. Llegia petites històries a

Talese flanquejat per Toni Iturbe i Sergio Vila-Sanjuan, president i vicepresident de l’Associació de Periodistes Culturals de Catalunya.

“El periodisme intenta entendre els altres i per això cal estar atent i tenir molta curiositat”

C R Ò N I C A

32

CA

PÇ

ALE

RA

JU

LIO

L 2

01

1

The New Yorker, Life... i anava a les bi-

blioteques, on agafava llibres d’Ernest

Hemingway o de Guy de Maupassant,

que escrivia sobre la gent ordinària de

París. Jo volia escriure com ell. No crec

haver-ho aconseguit, però l’aspiració

era aquella”, va explicar.

A diferència del que passava amb les

obres de ficció, els rotatius d’aquella

època tenien una escriptura freda i im-

personal. “Els diaris no estaven ben es-

crits i jo creia poder aportar-hi una sen-

sibilitat literària”, va admetre. I a bona

fe que va aconseguir-ho. No en va, es va

acabar convertint, juntament amb Tom

Wolfe o Normal Mailer, entre altres, en

un dels màxims exponents del Nou Pe-

riodisme, tendència que adoptà les tèc-

niques narratives pròpies de la ficció a

l’hora d’escriure textos periodístics, i

que va convertir així les notícies en his-

tòries. Wolfe va reconèixer a Talese

com el pare d’aquell moviment, tot i

que aquest ha dit que ell no feia res més

que periodisme. Paternitats a part, el

que van aconseguir va ser trencar amb

la tradició en sortir-se de les conven-

cionals pautes de redacció periodística,

de la prosa estereotipada i carregada de

clixés lèxics. No van faltar-los detrac-

tors, que els acusaven de carregar-se els

cànons sagrats de la professió.

Per poder escriure tal com ells feien,

calia ser molt observador. Per això Ta-

lese va animar els periodistes reunits al

Col·legi a mirar més enllà del perso-

natge que tenen al davant, a observar

l’entorn, els petits detalls per després

amenitzar-ho amb tècniques literàries

que enriqueixin el text. “Però tota la in-

formació ha de ser acurada i sense exa-

geracions”, va precisar. “Els periodistes

joves es lamenten que el editors no els

donen prou temps per escriure aques-

tes històries, però quan jo tenia 24-25

anys passava el mateix. Heu d’insistir

als editors que us deixin més temps i

així poder escriure aquestes històries,

un periodisme de no-ficció meravellós”,

va explicar.

L’ENTORN I EL TEMPS

Gràcies a l’observació, la curio-

sitat i la gestió del temps Talese

ha escrit reportatges i llibres que

han passat a la història, com La

mujer de tu prójimo (1981, publicat el

2010 per Debate), best-seller sobre la re-

volució sexual dels seixanta o The King-

dom and the Power (1969), en què

explica la història del New York Times.

Tot i que prefereix escriure de gent cor-

rent, també ha fet retrats de personali-

tats il·lustres com Muhamad Ali, Joe

DiMaggio o Frank Sinatra. El

seu darrer retrat, que l’any pas-

sat va veure la llum a The New

Yorker, se centrava en la cantant

d’òpera russa Marina Poplavs-

kaia, a qui durant mesos va se-

guir per Moscou, Buenos Aires,

Barcelona i Nova York. “Vaig viatjar a

Moscou per conèixer l’entorn de la so-

prano –va explicar–, però ella no podia

parlar gaire perquè havia de cuidar la

veu”. Allò no va suposar cap problema

per a Talese, ja que “una de les coses

més importants era ser allà, mirar l’at-

mosfera on viu”.

LLEGIR PENSAMENTS

Els seus retrats de famosos són

desmitificadors, realistes, i per

això Talese va lamentar la deriva

que estan prenent moltes publicacions

en els darrers anys, amb una indissimu-

lada obsessió per les celebritats. “Una

de les tragèdies de les revistes actuals

és l’orientació de parlar sobre els fa-

mosos. Actualment, als Estats Units és

molt difícil escriure si no és sobre ells.

“Heu d’insistir als editors que us deixin més temps i així poder fer un periodisme de no-ficció meravellós”

“Jo vull saber el que pensen els entrevistats, més que no pas el que diuen”

“Avui es veu el món a travésde la pantalla i no es busquenhistòries viatjant, parlant ambgent, anant amunt i avall”

33

CA

PÇ

ALE

RA

JU

LIO

L 2

01

1

La majoria dels que hi apareixen són es-

trelles. Probablement, encara es poden

publicar històries de gent corrent, si bé

és molt més difícil”, va admetre.

Les seves crítiques, tanmateix, no es li-

mitaren al contingut dels mitjans, sinó

també a la tecnologia, sobretot en un

aparell habitual de les redaccions com

és la gravadora. “L’aparició a principi

dels seixanta va disminuir l’ambició i

les possibilitats dels reportatges. Va ins-

taurar la dinàmica de la pregunta-res-

posta i una hora després el periodista

transcrivia la conversa i, en canvi, no hi

dedicava prou temps i al mitjà li sortia

més barat. Jo crec que això va comen-

çar a limitar la no-ficció perquè la gra-

vadora, si bé tenia moltes possibilitats,

el que feia era gravar la veu. I el que

s’ha gravat no és exactament la veritat

perquè no sempre diuen el que pensen.

Jo vull saber el que pensen els entrevis-

tats, més que no pas el que diuen”.

En aquest punt, Talese va incidir en el

fet que un aparell com la gravadora im-

plica una manera de treballar que li-

mita els avantatges de la serendipitat

–del terme anglosaxó serendipity–, que

consisteix en la troballa accidental que

es dóna quan un està buscant una altra

cosa. “La serendipitat és molt impor-

tant en el periodisme”, va assegurar. La

limitació d’aquestes troballes fortuïtes

s’expliquen pel fet que les entrevistes

amb gravadora solen fer-se en lloc in-

terior. “I jo prefereixo ser a l’exterior,

al carrer, descrivint les coses, l’atmos-

fera”, va explicar.

Les crítiques a la tecnologia no es limi-

taren a la gravadora. Talese, que no té

mòbil ni d’adreça electrònica, creu que

la professió pateix una excessiva de-

pendència d’Internet. “Avui la gent veu

el món a través de la pantalla i els pe-

riodistes no busquen històries viatjant,

parlant amb gent, veient coses, anant

amunt i avall. Alguns van a buscar in-

formació a Google, però allà tan sols hi

tens el que Google vol”, va dir.

ORGULL CORPORATIU

Malgrat aquestes crítiques, Talese va

admetre sentir-se orgullós de la pro-

fessió a la qual ha dedicat quasi tota la

vida. “El periodista –va continuar– no

pot mentir, i per això és una professió

honorable. Estic molt orgullós de ser

periodista perquè treballo en la indús-

tria que busca la veritat, i la nostra

feina és molt important perquè la gent

en general mai saben la veritat”.

“El periodistes som la infanteria de la

història: estem a primera línia dels es-

deveniments”, va afirmar per després

recordar que es tracta d’un ofici. “Som

artistes, no som tan sols treballadors

d’un negoci”, va dir. Aquesta

consideració corporativa ex-

plica la seva defensa de la

imatge. Talese sempre aconsella

als joves periodistes que guar-

din els texans i les samarretes a

l’armari i es vesteixin millor:

“Hem de donar una bona impressió.

El vestuari és important perquè el pe-

riodisme és cerimonial. Hem de cele-

brar el que fem i vestir-nos cada dia

per celebrar aquesta cerimònia, per a

aquesta ocasió especial”.

“El periodistes som la infanteria de la història:som a primera línia dels esdeveniments”

Talese, molt crític amb les noves tecnologies, aposta per l’atenta observació.

D O S S I E R E S P E C I A L

“Les notícies ja no són el que una per-

sona poderosa vol evitar que la gent sà-

piga, sinó allò que es pugui rescatar del

mar d’informació”, ha dit Jean-François

Fogel, periodista i assagista francès de

llarga trajectòria, assessor de l’edició en

línia de Le Monde, autor del llibre Una

premsa sense Gutenberg (2007) i un

dels experts europeus més reconeguts

en mitjans digitals. Aquest “rescat” que

sona tan proper a naufragi i a crisi eco-

nòmica representa, d’altra banda, una

oportunitat de replantejar rols per a la

tasca periodística en aquests temps en

què es parla de la nova figura emergent:

curadoria d’informació, en el sentit de

qui fa de comissari/ària, selecciona,

dóna sentit o coherència, en un context

fàcilment adaptable a nous esdeveni-

ments i a noves tecnologies.

Així doncs, de cara al present i futur

més immediat es poden establir, a par-

tir de les entrevistes amb els experts

que apareixen en aquest article, fins a

cinc grans línies de treball en els mit-

jans de comunicació actuals.

UNITATS MÉS PETITES

L’aprimament de les redaccions i la re-

ducció de recursos procedents de la pu-

blicitat i les subscripcions fan que la

feina en alguns mitjans converteixi el

periodista “recol·lector” de notícies en

“administrador” del flux de notícies i

editor. Bona part del material que no-

dreix cada mitjà el genera personal in-

dependent (treballadors freelance,

entre els quals n’hi ha molts amb co-

neixements generals i altres que gua-

nyen terreny com a especialistes en

determinades matèries), col·laboradors

voluntaris, celebritats i testimonis acci-

dentals de successos.

Els periodistes més ben qualificats

reben aquest material i el que prové

d’eines en línia i creen un flux continu

de notícies que el seu mitjà ofereix a un

públic massiu que no paga per aquests

continguts i a un altre públic més reduït

que paga per una part selecta del ma-

terial. El professor Turo Uskali, inves-

tigador sènior del departament de

Periodisme de la Universitat de Jyväs-

kylä (Finlàndia), ho descriu com la de

“twitterització de les notícies”.

Malgrat el nom que rep, no consisteix

tan sols a tallar i enganxar enllaços elec-

trònics. La característica essencial del

treball periodístic s’enfoca a saber ras-

trejar els temes que fan notícia i a co-

nèixer molt bé els diferents canals pels

quals es difonen, a fi de seleccionar con-

tínuament titulars i material en línia

amb un criteri intel·ligent i oportú.

LLARG, PERÒ DE QUALITAT

El periodisme “en format llarg” es

manté, però només aquell que estigui

molt ben escrit, molt ben narrat, molt

ben investigat i molt ben presentat vi-

Coordenadesper al futur del periodisme

La primera dècada de

relacions entre els

mitjans tradicionals i els

nous no ha estat fàcil.

La curiositat i el ràpid

canvi tecnològic han

propiciat acostaments,

predominant la

desconfiança, el

desdeny, la lluita de

poders, les convivències

tenses i els divorcis

irreconciliables.

Encara hi ha temors i

no hi ha unes regles del

joc úniques, però ara

hi ha un millor

coneixement mutu,

experiència i utilització

dels recursos per

navegar en una

abundància informativa

i cohabitar amb xarxes

socials sense perdre la

veu distintiva en la nova

conversa global.

Lina María Aguirre Jaramillo

E L F U T U R D E L A P R O F E S S I Ó

35

CAPÇALE

RA J

ULI

OL

2011

sualment. Són les històries de qualitat,

consultades amb diverses fonts i verifi-

cades exhaustivament, en forma de re-

portatges en profunditat.

Aquesta mena de treballs involucren

membres de redaccions amb experièn-

cia (no necessàriament proporcional a

l’edat), a noves unitats d’investigació

amb fons privats i/o provinents d’orga-

nitzacions professionals o filantròpiques

i, encara que implica reporterisme i ar-

xius tradicionals, no exclou les recer-

ques al web.

Aquest tipus de periodisme continuarà

publicant-se en paper, amb material

complementari en línia i s’adreçarà a un

públic exigent disposat a pagar per re-

bre’l. El professor Uskali denomina

aquesta línia com el “model The Eco-

nomist”. El setmanari britànic fa temps

que diversifica la presència mediàtica

bàsicament invertint en les seves forta-

leses en paper i creant-ne de noves en

el format digital, com ara les seccions

més especialitzades sobre temes d’ac-

tualitat i tendències, temes econòmics

ampliats, extensió de la cobertura a

temes de ciència i tecnologia o inte-

ressants debats en línia, molt partici-

pats, que es fan seguint el model

estudiantil d’Oxford que es tracta de

la presentació d’arguments a favor i en

contra que conclou amb una votació

comentada i analitzada.

DES DE I CAP A MÒBILS

Aquest punt inclou tots aquells infor-

mes que fan els reporters amb els seus

telèfons, al lloc dels fets, sovint amb

vídeo i transmetent en viu, així com el

material que es realitza formalment a

les redaccions però, de manera ex-

pressa, per a les aplicacions

(“apps”) que ofereix el mitjà al

seu públic via iPhones, Androids

o equips semblants, i per als con-

tinguts especials navegables en

iPads i altres ordinadors de for-

mat similar. Aquest és un terreny que

encara no està prou explorat, si bé és

susceptible de convertir-se en una font

significativa de treball i ingressos per a

les empreses mediàtiques. “Les notícies

es tornen mòbils” és el títol que el pro-

fessor Uskali dóna a la tercera línia de

La tecnologia digital propicia el canvi de paradigma que sustenta els nous escenaris del periodisme actual. Foto: Sergio Ruiz.

La feina en “format llarg” esmantindrà, però tan sols aquellque estigui molt ben escrit,narrat, investigat i presentat

D O S S I E R E S P E C I A L

36

CAPÇALE

RA J

ULI

OL

2011

treball, encara que es pregunta quants

mitjans ja han dissenyat realment una

estratègia de negoci sòlida per a fun-

cionar “mòbilment”.

HISTÒRIES I INNOVACIÓ

Implica involucrar la intel·ligència

col·lectiva, tant dins com fora de la re-

dacció. El coneixement del públic es

vincula mitjançant crowdsourcing: fonts

col·lectives que aporten a un tema. Un

dels millors exemples en aquest cas ha

estat el seguiment de l’escàndol de des-

peses indegudes per membres del par-

lament britànic el 2009, quan el diari

The Guardian (que no va donar-ne la

primícia) va aglutinar tots els folis dis-

ponibles de la investigació en una

enorme base de dades en línia, que va

posar a disposició dels lectors perquè la

consultessin i hi aportessin noves tro-

balles sobre cada funcionari i/o infor-

mació addicional pertinent, material

que després verificava un equip inves-

tigador del diari que, si hagués treballat

sol, no hauria pogut donar una cober-

tura tan àmplia al tema.

Així doncs, ja no es tracta només d’o-

brir fòrums de comentaris o comptabi-

litzar respostes d’enquestes en línia i

presentar-les a l’habitual resum de per-

centatges, sinó d’obrir plataformes

informàtiques que permetin la partici-

pació –amb la supervisió necessària

dels experts– del públic interessat en

temes proposats pel mitjà. Un repor-

tatge d’investigació es pot enriquir no-

tablement gràcies a les aportacions de

lectors que participin amb cerques sis-

tematitzades a l’hemeroteca, per posar-

ne un exemple.

Recursos tècnics actuals com la major

capacitat dels processadors, la major fa-

cilitat de llogar servidors virtuals (com

l’EC2 d’Amazon) i la informàtica en

núvol (cloud computing) per a l’em-

magatzematge d’arxius se sumen al co-

neixement informàtic en augment per

facilitar l’anomenat periodisme de

dades (data journalism), especialitzat a

filtrar i analitzar grans quantitats d’in-

formació que contribueixen a la inves-

tigació i presentació d’una història. El

cas més recent ha estat la tasca de di-

versos diaris amb el material de Wiki-

Leaks. Hauria estat impossible per a un

equip tradicional de reporters, per molt

talentós i experimentat que fos, proces-

sar 200.000 arxius en una taula comuna

d’Excel i buscar revelacions columna a

columna. Novament, la curadoria és im-

portant: cal comptar amb professionals

que sàpiguen trobar les bases de dades,

filtrar-les i organitzar-les per fer-les

comprensibles, interrogar-les per a la

consulta d’informació precisa, generar

resultats d’importància segons el tema

de treball i, finalment, preparar-les per

a la visualització.

La visualització contemporània consis-

teix a posar tota la informació en nous

formats gràfics. Ja no es tracta només

d’elaborar infogràfics bonics o d’imat-

ges sobre les quals es pot clicar per arri-

bar a un lloc web. Les dades hauran de

ser vistes de manera molt més interac-

tiva, personalitzable, enllaçades amb re-

ferències geogràfiques o temàtiques

triades amb cura.

Així, un informe sobre l’atur es pot

convertir en un material que inclogui

segments d’edats, formació, pro-

cedència socioeconòmica, loca-

lització, testimonis actualitzables

pel públic, contrast de perspecti-

ves econòmiques, comparació

amb altres països i recursos d’o-

cupació nacionals i internacio-

nals, per exemple. Es tracta d’enllaçar

dades, no només hipervincles. El New

York Times ha invertit considerable-

ment en aquest camp com a part de la

renovació de la seva operació digital i

ha creat un laboratori intern, el Data Vi-

sualization Lab, que treballa integrat a

la redacció a fi de publicar quadres, grà-

Les aplicacions informativesper als telèfons mòbils noestan prou explotades i podenser una futura font d’ingressos

Les redaccions estan canviant la seva manera tradicional de funcionar. Foto: arxiu

E L F U T U R D E L A P R O F E S S I Ó

fics, mapes i presentacions basades en

investigacions del diari subministrades

per editors, i disponibles en línia perquè

el públic pugui comentar-les, compartir-

les en xarxes socials, convertir-les en

widgets (petites aplicacions gratuïtes

per a llocs web), captar imatges del seu

interès i, fins i tot, seleccionar porcions

de les visualitzacions per crear tòpics de

discussió dins el web del diari.

COM UNA CONVERSA

Alan Rusbridger, director del diari bri-

tànic The Guardian, es refereix al pe-

riodisme del segle XXI com una

conversa que flueix constantment

entre els mitjans i els grups diversos de

públics que hi participen directament

(als espais oberts del lloc web del

mitjà) o indirectament (enllaçant, co-

mentant, compartint continguts en al-

tres canals web).

Aquest rotatiu i el seu dominical The

Observer han apostat per una àmplia

presència en línia, de lliure accés, que

atrau al voltant de 38 milions de visi-

tants internacionals. De fet, el passat

16 de juny, el grup propietari va anun-

ciar una renovació general que donarà

prioritat a l’edició digital, després de

conèixer que han perdut 33 milions de

lliures el passat exercici. La renovació

podria implicar la instauració de mo-

dels de cobrament, potser adoptant la

forma de muralla de pagament selec-

tiva (vint articles gratuïts al mes), ins-

taurada pel New York Times el març

passat (i que, segons estimacions de

ComScore al maig, podria haver reduït

en un 24% el nombre de visitants del

NYTimes en línia).

Encara no es disposa de xifres conclo-

ents que indiquin l’èxit o el fracàs dels

sistemes de pagament però, mentres-

tant, aquests no poden ignorar que les

xarxes socials participen activament

en aquesta conversa de la qual parla

Rusbridger, qui pensa que els perio-

distes han de desprendre’s de l’“arro-

gància” que els fa veure’s com a úni-

ques figures d’autoritat davant l’opi-

nió pública.

Facebook té gairebé 700 milions de

membres, entre els quals un 50% hi de-

dica una mitjana de 25 minuts diaris (i

un 5% als telenotícies), segons estudis

de l’Institut d’Internet d’Oxford i es-

tadístiques de la mateixa empresa.

Twitter no revela el nombre exacte

d’usuaris actius, però es calcula que vo-

regen els 200 milions. Donades les ca-

racterístiques d’una i altra xarxa, a

Twitter és més significatiu saber que es

publiquen gairebé 1.000 milions de

tweets la setmana i una gran part d’ells,

així com els missatges compartits des

dels murs de Facebook, tenen a veure

amb fets noticiables. Totes dues xarxes

circulen amb milions d’enllaços a ma-

terial disponible en mitjans tradicio-

nals de premsa (tal com es pot veure

en el desglossament de la pàgina se-

güent).

Per a Nic Newman, investigador visi-

tant del Reuters Institute for the Study

of Journalism (RISJ) a la Universitat

d’Oxford, és fonamental que hi hagi

transparència, que les redaccions dels

mitjans creguin realment que obrir-se

és bo i que sàpiguen que les bones re-

lacions creades amb els públics no s’a-

consegueixen de la nit al dia.

És a dir, no n’hi ha prou de replicar ar-

ticles en un perfil de Facebook i sumar

seguidors, o d’enviar titulars per Twit-

ter. Equips professionals poden re-

córrer les xarxes per detectar històries

i corrents d’opinió. Newman

també considera vàlid que els

periodistes mateixos participin

amb comentaris en aquestes

xarxes però, primer que res, re-

cordin que “han de produir con-

tinguts realment bons perquè el bon

contingut es ven sol”.

La participació del públic diluirà la

qualitat periodística? Newman consi-

dera que no: “La clau és que els mit-

jans treballin els canals professionals i

personals de manera que la qualitat i

la font de la informació es dis-

tingeixin clarament. Finalment,

és l’audiència qui decideix en

quines fonts confia”.

Què cal tenir en compte –a més

del sentit comú– per a la co-

existència de mitjans tradicionals-xar-

xes socials els propers anys?

Un resum de debats, recerques i anàli-

sis internacionals subratlla el fet de dife-

renciar clarament les peces que es

publiquen (un reportatge propi és dife-

rent d’un compendi de posts o tweets, per

exemple) i, establir-ne els límits

de quantitat, temes i tipus de trac-

tament quan provenen de xarxes

socials.

També s’hi destaca que cal fo-

mentar el treball periodístic que

aplica un olfacte agut per desco-

brir novetats i rigor per esquinçar la su-

perfície de les tendències i modes al Web,

valorar els comentaris en línia (aquests

es multiplicaran), però saber seleccionar

i moderar professionalment, cuidar la

confiança que el mitjà de comunicació

inspira en el seu públic, que ara està a

punt per detectar agendes subreptícies o

The Guardian és un exemple de com involucrar, a partir del crowdsourcing, la intel·ligència col·lectiva

La visualització contemporàniaconsisteix a posar tota la informació en nous formatsgràfics molt més interactius

Cada setmana es publiquenquasi mil milions de tweetsa la setmana i una gran parttenen a veure amb notícies

37

CAPÇALE

RA J

ULI

OL

2011

Passa a la pàgina 41 >>

D O S S I E R E S P E C I A L

38

“Facebook és on hi ha l’audiència,

Twitter és on succeeixen les notí-

cies”, resumeix Nic Newman, inves-

tigador visitant del Reuters Institute

for the Study of Journalism (RISJ) a

la Universitat d’Oxford, qui suposa

que els pròxims anys continuarà la

marxa sense fre cap a tot allò que és

mòbil i social, mentre els mitjans so-

cials i els tradicionals es continuaran

alimentant els uns als altres, tot i que

encara no està convençut del futur

de les aplicacions apps.

“Dominaran el món o només seran

una moda passatgera? Em sembla di-

fícil que els mitjans puguin mantenir

tants formats i versions dels seus pro-

ductes, així que sospito que, pel que

fa a les notícies, ens mourem de nou

cap al web obert o, almenys, cap a un

web amb disseny i funcionalitats

d’una aplicació”, assegura.

Newman pensa que tres anys és un

temps raonable per a preveure un es-

cenari on les xarxes socials mante-

nen el protagonisme: “Twitter és

majoritàriament una xarxa amb in-

fluència, plena de gent interessada

en esdeveniments en temps real, útil

per als periodistes que vulguin es-

coltar quan estan creant les seves

pròpies històries i per a qualsevol

persona que vulgui divulgar ràpida-

ment notícies i dirigir-les cap als mit-

jans tradicionals, perquè Twitter és

supervisat cada vegada més per de-

tectar fets i tendències.

Facebook, en canvi, està ple de gent

corrent que només s’interessa per les

notícies que els siguin rellevants per-

sonalment. Això fa difícil interactuar-

hi des de fora, i molt difícil llançar

temes periodístics en aquest espai on

la comunitat imposa les regles. Penso

que Facebook es prendrà més serio-

sament les notícies i les organitza-

cions mediàtiques es prendran més

seriosament Facebook, que, a més, ja

ha contractat algú perquè supervisi

aquesta àrea i evangelitzi a favor d’u-

tilitzar la seva xarxa per a [divulgar]

notícies (en part perquè Twitter s’en-

duu la major part del crèdit en

aquest camp)”. “Els equips editorials

i de mercadeig dels mitjans

–prossegueix– se centraran més en

pàgines d’admiradors i Facebook

presentarà una nova funció que faci-

litarà la recol·lecció de notícies als es-

pais privats de la gent, i prendrà el

pols del que està succeint. Més mit-

jans i empreses faran servir Face-

book com una alternativa als seus

propis llocs web i hi crearan espais

de debat i servei al client. El pro-

blema real és tot el poder que tindrà

Facebook, i tota la informació que re-

collirà d’usuaris, la qual cosa es con-

vertirà, cada vegada més, en un tema

àlgid per als mitjans periodístics”.

Per a Rubén Vinagre, responsable de

Comunicació i Continguts de la

xarxa professional Gnoss.com, “Fa-

cebook corre el perill de

convertir-se –si no és que ja

ho és– en la nova plata-

forma per desenvolupar pe-

riodisme sensacionalista.

Crec que els lectors i les or-

ganitzacions saben diferenciar quan

estan fullejant l’Hola! i quan estan

llegint el Times o La Vanguardia. El

mateix passa amb Facebook i un

altre tipus de xarxes. Cada públic

buscarà la seva plataforma i Face-

book em genera seriosos dubtes per

al periodisme de qualitat, la

qual cosa no treu que sigui

una eina molt dinàmica i

efectiva per a la comunica-

ció. A més, el periodisme

d’investigació necessita uns

filtres que no són una altra cosa que

les fonts fiables a les quals suposem

criteris de verificació. Una cosa sem-

blant passa amb Twitter: com a

usuari he de seleccionar les meves

fonts en funció dels temes, els sectors,

les especialitats… i llavors estaré da-

vant del millor radar d’in-

formació que hi ha ara

mateix a Internet. Crec que

la senzillesa d’ús, la versati-

litat i, fonamentalment, el

perfil professional dels usua-

ris la converteixen en una eina im-

batible davant, per exemple, la

‘contaminació’ que suposen els jocs

o concursos de Facebook”.

Per la seva part, Turo Uskali, investi-

gador sènior del departament de Pe-

“Especialitzeu-vos en el videoperiodisme i el periodisme de dades” (Turo Uskali)

“Facebook corre el perill de convertir-se en la nova plataforma del periodisme sensacionalista” (Rubén Vinagre)

“Facebook és on hi ha audiència, Twitter és on succeeixen les notícies” (Nic Newman)

Facebook versus Twitter

CAPÇALE

RA J

ULI

OL

2011

E L F U T U R D E L A P R O F E S S I Ó

39

CAPÇALE

RA J

ULI

OL

2011

riodisme de la Universitat de Jyväs-

kylä (Finlàndia), observa que és ne-

cessari mantenir una mirada crítica

a la relació, encara que el futur és

d’inevitable coexistència: “Necessi-

tem ser conscients de les amenaces i

errors dels mitjans, que, a més, són

addictius per la seva instantaneïtat.

Vostè rep respostes i retroalimenta-

ció gairebé en temps real. L’ús dels

mitjans socials ha sobrepassat el del

correu electrònic, tot i que aquest

darrer encara existeix com a servei

de comunicació, i això passarà amb

els mitjans tradicionals de premsa.

La majoria de tweets i missatges de

Facebook consisteixen en enllaços a

notícies de premsa. Els mitjans so-

cials i l’ús de telèfons mòbils estan

canviant la manera de rebre notícies,

més sovint per part d’amics de con-

fiança que no pas directament del

mitjà. Al meu parer, necessitem fer

servir els mitjans per filtrar la crei-

xent allau d’informació arreu del

món. Per descomptat, el poder dels

mitjans tradicionals ha disminuït i

s’ha incrementat el dels ‘amics’”.

I LA UNIVERSITAT?

Quant al paper que juga l’acadèmia

en l’anàlisi del futur del periodisme,

Uskali parla de l’objectiu de la seva

universitat: “estudiar els canvis de

manera multidisciplinària, involu-

crant-hi col·legues internacional-

ment i educant els nostres alumnes

per al futur sense oblidar-nos de la

llarga tradició i l’ètica fonamental

del periodisme”.

Newman, per la seva banda, adver-

teix com la majoria de la investigació

està massa orientada cap al que

passa als Estats Units: “Les circums-

tàncies a Europa occidental són di-

ferents, però prevalen les visions

nord-americanes”.

Per la seva part, Vinagre apunta que

el pla Bolonya aposta per una for-

mació més pràctica: “Encara és aviat

per valorar-ne les conseqüències. Si

hagués de valorar el paper que tenen

els nouvinguts, diria que, tret d’hon-

roses excepcions, es percep cert

allunyament de la realitat i una irri-

tant tendència a l’infotainment (in-

formació que barreja entreteniment

per augmentar l’audiència). L’aca-

dèmia hauria de treballar més la re-

lació amb l’empresa, amb tota mena

d’empreses –pimes, micropimes…–,

ja que no tots els professionals aca-

ben en una de les ‘grans’, i castigar la

frivolitat”.

Finalment, un consell per als estu-

diants de Periodisme avui: “Especia-

litzeu-vos en el videoperiodisme i en

periodisme de dades”, apunta Uskali

des de Finlàndia.

En la mateixa línia, apunta Nic New-

man, qui afavoreix la flexibilitat en

diferents camps: “Adopteu noves

eines, apreneu vídeo, poseu el focus

en la qualitat i distinció, i us

anirà bé”.

Per la seva part, Vinagre re-

corda que les bones històries

no es tenen perquè trobar ne-

cessàriament a Internet sinó

que aquestes “segueixen al carrer i

tenen nom i cognoms. Aixeca el cap

de l’ordinador, surt a buscar-les i,

quan les trobis, aprofita els recursos

que ofereix la tecnologia per pro-

moure-les”.

“Necessitem fer servir els mitjans per filtrar la creixentallau d’informació arreu del món”(Turo Uskali)

Twitter ha canviat la manera de relacionar-se de molta gent. Foto: arxiu.

D O S S I E R E S P E C I A L

40

A principi del 2012, la BBC inaugu-

rarà nova seu, New Broadcasting

House al centre de Londres. Allà fun-

cionarà tota l’operació de mitjans de

la companyia, la més gran del món,

amb 2.000 periodistes treballant de

manera integrada en el servei nacio-

nal, internacional, de televisió i d’In-

ternet. Una combinació de talents,

procedències i canals concebuda se-

gons els dos principis traçats per la

BBC per a aquesta dècada: multilin-

güe i multimèdia.

El 14 d’abril passat, al Festival Inter-

nacional de Periodisme de Perusa,

Itàlia, Peter Horrocks, director de No-

tícies Internacionals, n’ha parlat: “No

podem continuar sent la BBC tan-

cada en una fortalesa, hem de canviar

la nostra mentalitat, necessitem tre-

ballar en xarxa amb altres organitza-

cions mediàtiques. No només estem

integrant equips sota un mateix sos-

tre, sinó que estem creant plans ima-

ginatius perquè productors de

programes d’arts, ciència i política tre-

ballin realment junts, tant en infor-

mació d’última hora com en

documentals. Enguany, obrirem una

nova unitat de producció de vídeo

que tindrà creadors treballant en rus,

àrab, espanyol, persa, urdú, portu-

guès…, buscaran les millors històries

arreu del món i faran televisió en la

seva llengua nadiua a més de l’an-

glès”.

Enllà de l’àmbit de la televisió, el ma-

terial també té una vida pròpia al web,

un espai que la BBC “no veu com a

competència… de fet, funciona feno-

menalment per a les notícies: és inhe-

rentment oberta a la informació i la

perspectiva, la saba del periodisme”.

La cadena es proposa explotar cadas-

cun dels seus avantatges (abast global,

diversitat) i debilitats (la superabun-

dància de fonts crea confusió), tot en-

fortint el treball professional de la

redacció per sustentar el reporte-

risme de prestigi i ampliar les formes

de participació de les seves audièn-

cies. Un exemple és l’espai “World

Have Your Say” (Món, preneu la pa-

raula), que en poc temps s’ha conver-

tit en una de les iniciatives més

reeixides orientades al futur de la

BBC: un programa totalment inter-

actiu que funciona en ràdio,

televisió i en línia. L’agenda

de temes la defineix l’au-

diència, que acorda amb la

cadena les regles de discussió

sobre els temes tractats.

Per la seva banda, la CNN no

encapçala els llistats de sintonia en te-

levisió, però aquests ja no són els im-

portants. La cadena nord-americana

s’ha concentrat en la seva sintonia en

línia, on ha començat a liderar tots els

rànquings enguany: 8,5 milions de vi-

sitants únics només als EUA, davant

dels 7,4 milions de la MSNBC i dels

2,4 de la seva competència directa, el

conservador canal Fox.

UNA NOVA MIRADA

La secció de blocs també s’ha renovat

per mantenir l’equilibri entre

els temes “suaus” i “durs” de

l’actualitat, fomentant la con-

versa autors-públic amb una

resposta de 129,3 milions

de visites per pàgina només

entre l’audiència domèstica. El mate-

rial en línia nodreix el de televisió

i a l’inrevés, però és evident que

CNN.com ara té la seva pròpia iden-

titat.

A diferència de molts altres mitjans

en línia, el portal CNN.com no depèn

La CNN s’ha concentrat en la seva sintonia en línia, on ha començat a liderar tots els rànquings

“No podem continuar sent laBBC tancada en una fortalesa,hem de canviar la nostra mentalitat” (Peter Horrocks)

La televisió en xarxa: el futur de la BBC i la CNN

CAPÇALE

RA J

ULI

OL

2011

La CNN lidera el canvi de la políticainformativa digital. Foto: CNN

la franca incapacitat d’un periodista a

l’hora d’acostar-se i comprendre les re-

accions que deslliga un fet noticiable.

Val la pena parlar del futur que espera al

periodisme imprès? Des de la Universi-

tat d’Oxford, Nic Newman apunta que

no creu que aquest sigui necessari: “Hi

ha bon periodisme i mal periodisme i el

bo té un gran futur. Inclourà text, vídeos,

fotos i gràfics, alguns dels quals aparei-

xeran en diaris o revistes, si bé cada cop

més el periodisme estarà disponible di-

gitalment, fet que implica reinterpretar

les idees i valors ‘del que solíem anome-

nar diaris’ de manera multiplataforma”,

afirma l’investigador visitant del

Reuters Institute for the Study of

Journalism.

Tradicionalment, la premsa ha

hagut de lluitar amb l’escassetat

de dades, fonts, testimonis. Queda

clar que en el context actual haurà de

continuar lluitant, aquest cop contra la

seva superabundància. Si un mitjà ha de-

cidit aprofitar els canvis recents i no dei-

xar-ho tot als nous actors, el primer que

ha de fer és saber com navegar en aquest

mar de superabundància.

E L F U T U R D E L A P R O F E S S I Ó

41

CAPÇALE

RA J

ULI

OL

2011

tant de recerques a Google per ob-

tenir visites.

Les estadístiques que es coneixen

de ComScore mostren que un

75% del trànsit del lloc és directe,

és a dir, de persones que hi arri-

ben sense procedir d’altres llocs

web, fet que referma la idea d’un

renovat entusiasme del públic cap

a les noves “expansions” proposa-

des per la cadena que, a més, i

també a diferència de la majoria

de la competència, no fa servir ma-

terial de l’AP (Associated Press)

en els seus continguts (va

cancel·lar-ne la subscripció el

2010).

Quan un mateix despatx d’agèn-

cia figura en diversos mitjans, el

públic es dispersa (i avorreix) més

fàcilment. La CNN, tant en televi-

sió com en línia, ha decidit fer

molts més reportatges originals.

Meredith Artley, editora en cap de

CNN.com, explica el criteri res-

pecte a tot això. “Quan ens pre-

gunten com ens ho fem nosaltres

per superar altres cadenes de tele-

visió i molts diaris, una de les

coses de les quals estem realment

orgullosos és que nosaltres no de-

penem d’aquest material d’agèn-

cia, que pot ser certament una

crossa de suport, però per a una

organització tan gran i global com

la CNN no és necessària”, apunta.

“Per tant –conclou Artley– el nos-

tre periodisme té una altra mirada

i no s’assembla al que vostè troba

actualment als altres mitjans de

comunicació”.

A partir d’ara, la premsa haurà d’aprendre a lluitar en el mar de superabundànciainformativa existent

La premsa té una gran incertesa sobre el seu futur a mig i llarg termini. Foto: arxiu

Ve de la pàgina 37 >>

D O S S I E R E S P E C I A L

Al desembre del 2009, quan la crisi eco-

nòmica estava començant a tancar força

mitjans de comunicació, el programa 60

minuts i la revista Vanity Fair van elabo-

rar una enquesta sobre les professions

amb més possibilitats de quedar obsole-

tes als Estats Units en els cinquanta anys

següents. Amb un 28% ocupaven el pri-

mer lloc del rànquing els productors de

tabac –cada vegada són més els països i

governs que han declarat la guerra a les

cigarretes–, mentre que el segon (26%)

era per als periodistes.

L’any següent, l’empresa britànica Fast

Future –especialitzada detectar tendèn-

cies– va consultar centenars d’experts de

tot el món per encàrrec del govern del

seu país. L’objectiu era poder identificar,

amb la màxima precisió possible, les pro-

fessions que més s’exerciran entre els

anys 2010 i 2030. En el llistat de les vint

professions amb més sortida al mercat la-

boral, hi ha les relacionades amb la tec-

nologia, la ciències, la neurologia i la

medicina. Ni una d’aquestes té a veure

amb el periodisme. Altres estudis simi-

lars també apunten en el mateix sentit.

Uns assenyalen el medi ambient com un

camp amb moltes possibilitats, altres el

màrqueting i les ciències de la salut, si bé

cap es refereix a la professió periodística.

Per un moment, sembla com si aquesta

no existís, no tingués lloc en el futur que

ens espera...

La realitat ens diu que la professió viu

moments molt delicats, immersa en una

mutació de rutines i sistemes de produc-

ció. Tot això és fruit de l’impacte eixor-

dador que prové de les tecnologies

digitals –sobretot arran de la implantació

d’Internet en les nostres vides, amb àm-

plies funcions i possibilitats– que ha afec-

tat de ple nombroses professions, i en

especial el món del periodisme.

Però la crisi no s’explica tan sols per

aquest únic factor. En els darrers anys, la

crisi de model de les empreses de comu-

nicació s’ha agreujat amb l’econòmica,

que s’ha superposat a la primera, un fet

inèdit en la història i que ha afectat de

ple els comptes d’explotació dels mitjans,

degut a una baixada en picat de la publi-

citat, així com d’altres tipus d’ingressos.

Les xifres parlen soles. Segons l’Associa-

ció d’Editors de Diaris d’Espanya

(AEDE), la circulació dels diaris espan-

yols ha retrocedit un 30% en dues dèca-

des, mentre que la inversió publicitària

fins fa poc queia un 30% anual. Per no

parlar del desprestigi de la professió que

mostren enquestes com les del CIS.

Per tot plegat, el periodisme es troba

enmig d’un atzucac i té seriosos dubtes

sobre cap on ha d’anar per seguir mi-

rant endavant. Cada cop són més habi-

tuals els congressos o les trobades

d’experts que analitzen el futur (incert)

del periodisme. En parlen els periodis-

tes digitals, la premsa local, el sector de

la televisió, els col·legis professionals i

Nous perfils professionals en un futur incert

La professió

periodística mira cap

al futur i tan sols hi veu

uns núvols negres que

anuncien tempesta.

Però darrere de

les prediccions

catastrofistes s’hi troba

un mercat laboral

en constant

transformació.

Un estudi de

la Universitat Ramon

Llull –així com

altres realitzats

per institucions

internacionals– deixen

ben clar que, tot i

la destrucció de llocs

de treball dels darrers

temps, també

hi ha noves possibilitats

laborals a tenir

en compte.

Jordi Rovira

E L F U T U R D E L A P R O F E S S I Ó

43

CA

PÇA

LER

A J

ULI

OL

2011

les associacions de premsa. Però des-

prés de tanta reunió i debat, cap a on

apunta la professió del futur en un mo-

ment en què la crisi es carrega llocs de

treball i que la tecnologia reiventa les

rutines de molts mitjans?

POLIVALENT I ESPECIALITZAT

Una resposta al conjunts de dubtes que

han portat la professió al divan del psi-

coanalista es troba en l’estudi Prospec-

tiva del mercat laboral per als futurs

graduats en Periodisme a Catalunya, ela-

borat per Digilab, Laboratori de Comu-

nicació Digital de la Facultat de

Comunicació Blanquerna (URL) i coor-

dinat per Josep Lluís Micó i Pere Masip.

Aquest informe, presentat el 2010, fa un

interessant esbós de quins nínxols de

mercat tindran més sortida a curt i mig

termini dins la tempesta en la qual viu

immersa la professió periodística.

Tot i així, els autors de l’informe són sin-

cers quan, de bones a primeres, admeten

que els especialistes que han col·laborat

en la investigació són prudents “i no al-

biren un horitzó clar”. “En qualsevol cas,

–prossegueixen– el nou paper de les au-

diències, més actives i fragmentades, la

convergència tecnològica i la diversifica-

ció de les pantalles podrien obrir noves

possibilitats”.

La cautela dels experts s’explica perquè

fins i tot els més entesos saben que no

sempre les previsions es compleixen. Tal

com apunta l’informe “l’eufòria que van

despertar inicialment mitjans com la te-

levisió digital terrestre (TD), Internet i

fins i tot la telefonia mòbil s’ha anat ate-

nuant a partir d’una experiència que està

demostrant que aquestes plataformes se-

gueixen sense reclamar un gran

volum de joves periodistes”. Més

endavant, en les conclusions de

l’estudi, es tornen a referir al

tema quan asseguren que “el po-

tencial informatiu de mitjans

com la Xarxa i els dispositius portàtils

(telèfon, iPhone, Blackberry, etc.) no es

tradueix a Catalunya en una gran quan-

titat de periodistes contractats. Malgrat

el recorregut que ja ha tingut el Web,

aquesta plataforma encara és vista en el

sector com una promesa, no pas com una

L’ACN és un exemple de la convergència de mitjans ja que els redactors fan diferents tasques. Foto: Sergio Ruiz

La polivalència que es demana i valora entre els professionalss’explica, sobretot, per la convergència de mitjans

D O S S I E R E S P E C I A L

44

CA

PÇA

LER

A J

ULI

OL

2011

realitat capaç de funcionar com un ne-

goci rendible”.

De totes maneres, és cert que el mercat

laboral es troba en contínua transforma-

ció i que hi ha una sèrie de perfils pro-

fessionals emergents. En aquest sentit,

segons l’estudi de la URL, la figura per

excel·lència és la del periodista poliva-

lent. Tant els professionals i els experts

que la defensen, com aquells que la criti-

quen admeten que el seu èxit està ga-

rantit. Els arguments de defensors i

detractors són irrefutables: les empreses

s’estalvien diners amb ells al demanar-los

tasques que abans estaven reservades a

diversos empleats.

Per tot això, conclouen a l’estudi, “la fi-

gura del periodista polivalent té el futur

garantit (com a mínim, durant uns

quants anys)”. Els periodistes polivalents,

però, s’expliquen, sobretot, pel fet que les

empreses cada cop més aposten per la

convergència, és a dir, per redaccions

multimèdia on s’elaboren notícies a par-

tir de la combinació de diferents formats

(text, vídeo, àudio).

Així, l’estudi reconeix que “darrere els

conceptes de convergència i polivalència,

les empreses periodístiques han trobat

els arguments necessaris per justificar si-

tuacions de precarietat laboral i retalla-

des de plantilles”.

De totes maneres –apunten els autors de

l’informe– “la preeminència de la poli-

valència és compatible amb una aposta

decidida per l’especialització”. Això, se-

gons ells, s’explica per la baixa qualitat

de les produccions dels informadors que

s’ajusten al model de la convergència me-

diàtica. “Per combatre aquest problema,

els experts recomanen especialització, fo-

namentalment, temàtica. No es tracta

d’una alternativa absoluta a la polivalèn-

cia, sinó d’un complement que pot coe-

xistir a les redaccions amb la solució

preponderant”, indiquen Micó i Masip a

l’informe.

NOUS NÍNXOLS

Un cop analitzada el tipus de periodista

que demanaran les empreses, l’estudi in-

cideix en els nous nínxols de mercat. I és

que, en plena transformació dels mitjans

de comunicació han sorgit noves figures

professionals, amb uns perfils i unes com-

petències específiques per adaptar‐se a

la nova concepció de l’empresa periodís-

tica actual.

L’estudi de la URL recorda que l’any

2006 el Grup de Recerca d’Interaccions

Digitals de la Facultat d’Empresa i Co-

municació de la Universitat de Vic ja va

presentar un informe (que portava per

títol Nous perfils professionals de l’actual

panorama informatiu audiovisual i mul-

timèdia de Catalunya) en què s’explicava

com el progrés tecnològic havia acabat

amb perfils tradicionals dels mitjans com

és el cas del teletipistes en la premsa, els

muntadors musicals en la ràdio o els ope-

radors de la imatge en la televisió.

L’estudi realitzat a la capital d’Osona

constatava que, en paral·lel a la desapa-

rició de totes aquestes feines, estaven

sorgint tota una sèrie de nous perfils pro-

fessionals; com el gestor de continguts te-

levisius (media manager), el

gestor tècnic de sistema (system

manager) en l’àmbit televisiu, i el

gestor de comentaris o l’arqui-

tecte de la informació (infoarchi-

tect), en els mitjans en línia.

Dos anys després, una revisió d’a-

quest informe (“El periodista polivalent.

Transformacions en el perfil del peri-

odista a partir de la digitalització dels mit-

jans audiovisuals catalans”) mostra el

ventall de nous perfils professionals que

sorgeixen de la constant transformació

dels mitjans tradicionals i la progressiva

consolidació dels mitjans en línia.

La televisió digital terrestre,Internet i la telefonia mòbil no han creat l’ocupació que els experts pronosticaven

La situació actual de les empreses

periodístiques és tan delicada que

alguns ja s’atreveixen a plantejar

un planeta sense mitjans de comu-

nicació. Life without Media (Vida

sense mitjans) és el títol del

congrés que la Facultat de Comu-

nicació Blanquerna-URL va orga-

nitzar el 30 de juny i l’1 de juliol

amb la participació de 200 investi-

gadors de tot el món.

Coordinat per Joan Cuenca i Klaus

Zilles, el comitè científic del con-

grés parteix de les incerteses que

anuncien “la desaparició imminent

de la premsa establerta, la desapa-

rició de la televisió tal com la co-

neixem i un canvi radical en les

formes convencionals de publici-

tat”. Per tot això, van voler orga-

nitzar un congrés en què

convidaven a aquest experiment

mental plantejat com un antídot al

pessimisme en el sector. “Volem

apropiar-nos dels discursos catas-

trofistes per portar-los a l’absurd i

llançar un missatge esperançador”,

va dir Zilles.

Durant la presentació del congrés

(que va tenir lloc quan la revista es-

tava a impremta) a la premsa, Zi-

lles va admetre que es tractava

d’un “experiment de pensament”.

Un experiment que va cridar l’a-

tenció de professionals d’arreu.

“Per primer cop, el congrés ha

apostat per tenir no tan sols acadè-

mics, sinó també persones de la in-

dústria”, va dir Cuenca. Tot i el títol

del congrés, Josep Maria Carbonell,

degà de la facultat de Comunicació,

prefereix no imaginar-se un món

sense mitjans. “Voldria dir tornar a

les dictadures”, va alertar.

Un món sense mitjans?

E L F U T U R D E L A P R O F E S S I Ó

Així, prenen cada cop més relleu els res-

ponsables de nous formats a la ràdio, els

gestors de continguts, els media browser

i els responsables dels web a la televisió,

els infogràfics i dissenyadors interactius,

director de continguts, gestors de co-

mentaris i editors de pàgines web en els

mitjans en línia.

Però a més de la Universitat de Vic, a

molts altres centres i institucions del món

també estaven observant atentament l’e-

volució del mercat laboral. Així, tal com

indica l’informe de la URL coordinat

pels professors Micó i Masip, “altres in-

formes d’abast internacional destaquen

l’emergència de l’infogràfic, el director i

el gestor de continguts, l’editor de but-

lletins digitals o de pàgines web; o bé

noves figures de mediació com els assis-

tents de redacció (Noise Killers), els con-

sultors (Communication/Journalism

Consulting), els nous agents amb capaci-

tat d’influència (Influencer bloggers), o

els moderadors de notícies (News mo-

derator)”.

“Aquests nous perfils professionals

–apunten els autors de l’estudi– podrien

reforçar la figura del periodista com a fil-

tre, com a gatekeeper; contradient les

tesis que sostenen que ens trobem

immersos en processos de transició que

podrien comportar la progressiva des-

aparició d’una de les principals funcions

de la professió”.

Una lectura ràpida a aquests nous nín-

xols professionals reforcen encara més el

pes de la transformació tecnològica que

estan vivint els mitjans de comunicació

actuals. Tal com apunten els autors de

l’estudi, “cal tenir present que el sorgi-

ment de nous perfils periodístics està es-

tretament lligat a la identificació d’un

nou tipus de periodisme: el periodisme

digital o ciberperiodisme”. “Aquest,

–aclareixen– si bé va ser adoptat, en un

primer moment, com la definició de tot

aquell periodisme difós en suport digi-

tal i caracteritzat per quatre fac-

tors: immediatesa, interactivitat,

hipertextualitat i multimèdia”,

s’està perfilant com una nova

manera d’entendre la professió”.

Aquesta nova manera de treba-

llar implica adaptar-se a mesura

que la tecnologia agrega nous canals i

funcions. Al periodista –apunta l’estudi

de la URL– “se li exigeix més rapidesa,

nous coneixements tecnològics, domini

del llenguatge audiovisual a l’hora d’e-

laborar una peça informativa i capaci-

tat de produir notícies en diferents

formats”

El sorgiment de nous perfils periodístics està estretamentlligat a la identificació del periodisme digital

45

CA

PÇA

LER

A J

ULI

OL

2011

La tecnologia ha provocat importants canvis en ràdios i televisions, on apareixen nous perfils lligats al món digital. Foto: arxiu.

D O S S I E R E S P E C I A L

46

En el nou ecosistema de la informació

cada cop més emprenedors troben un

nínxol de mercat a la Xarxa. Això és el

que a Granada van fer cinc periodistes

que es van quedar sense feina al tancar

La Opinión de Granada. “Diversos tre-

balladors vam parlar de muntar alguna

cosa pel nostre compte, donat que amb

la crisi que pateixen els mitjans seria di-

fícil sortir de la cua de l’atur”, recorda

Lorena Moreno, que un any després

juntament amb quatre periodistes va

crear la cooperativa Giro Comunica-

cion (www.girocomunicacion.es). L’11

de maig van llençar GranadaiMedia

(http://granadaimedia.com), un mitjà

hiperlocal que informa sobre cinc bar-

ris (Albaicín, Chana, Realejo, Zaidín i

Zona Norte) de la ciutat.

“Encara és aviat per parlar de resultats,

però en línies generals estem satisfets

amb l’acollida”, assegura. Ja tenen acu-

mulats més de 10.000 visitants únics i

un cop assegurin l’audiència comença-

ran amb els patrocinis entre comerços

i negocis dels barris. “Actualment, el

gruix dels ingressos ve dels serveis de

formació i comunicació –tant tradicio-

nals com 2.0, que prestem a pimes, as-

sociacions i institucions”, admet.

Abans de tirar endavant el web van es-

tudiar mitjans nord-americans, sobre-

tot micromitjans, com Chi-Tawn Daily

News de Chicago, New Heaven Inde-

pendent de Connecticut o el Voice of

San Diego. També van analitzar mit-

jans espanyols a la Xarxa com

Menorca Diario o Lenonoticias. “No

creiem que el futur passi exclusiva-

ment pels mitjans hiperlocals, però de-

fensem que les petites infraestructures

informatives tindran molt a dir en l’e-

cosistema informatiu. Una petita es-

tructura és més flexible i fàcil de

sostenir”, afirma.

SENSE REFERENTS

Un altre exemple és el portal

Etselquemenges (www.etsel-

quemenges.com), un web de-

dicat a la nutrició. La seva

directora, Núria Coll, va co-

mençar a treballar-hi amb

cinc periodistes més al gener i van sor-

tir el 9 de juny. Ells, però, no tenien re-

ferents. “Ens ho vam inventar tot de

zero seguint el nostre sentit comú i el

que nosaltres hauríem volgut trobar a

la Xarxa”, assegura.

El plantejament és cent per cent pe-

riodístic i compta amb grans noms de

la cuina (Ferran Adrià, Carme Rusca-

lleda, Joan Roca...) que ofereixen les

receptes més sanes, a més d’enginyers

agrònoms de renom, oncòlegs, etc.

“Aquesta fusió de nutrició i salut amb

el periodisme no existia a la Xarxa. Ni

en català ni en castellà”, ex-

plica Coll. També admet que

intuïen que hi havia interès en

un tema com menjar saluda-

blement, encara que no s’i-

maginaven fins a quin punt

feia falta un mitjà així. “Els

lectors ens envien desenes de correus

felicitant-nos”, admet. Com que l’a-

portació inicial era mínima van inver-

tir en continguts, disseny i unes

fotografies dels entrevistats i els plats

“que entren pels ulls”.

“Ens ho vam inventar tot de zero seguint el nostre sentit comú” (Núria Coll)

“Una petita estructura és més flexible i fàcil de sostenir” (Lorena Moreno)

Emprenedors digitalsCada cop hi ha més aventures periodístiques a la Xarxa. Un web hiperlocal de Granada i un català sobre nutrició en són l’exemple

CA

PÇA

LER

A J

ULI

OL

2011

A dalt, els integrants de GiroComunicacion. Foto: Lucía Rivas. A sota Núria Coll.

47

CA

PÇA

LER

A J

ULI

OL

2011

FORMACIÓ ESPECÍFICA

Ara bé, el que sembla fàcil de dir, ja és

més difícil d’aconseguir perquè el que

volen les noves empreses demanen

d’una formació específica que molts pe-

riodistes no disposen.

En el treball Nous perfils per a nous mit-

jans, Jesús Flores –doctor en Ciències de

la Informació per la Universitat Com-

plutense de Madrid, expert en Ciberpe-

riodisme, professor de Periodisme i

Coordinador de l’Observatori de Perio-

disme a Internet– dubta que des de

l’Academia s’estigui treballant en el ma-

teix sentit que el mercat laboral.

“Els mitjans de comunicació que aposten

pels canvis i els mitjans que han nascut

tan sols a la Xarxa, demanen d’uns pro-

fessionals que són escassos, que no es

troben fàcilment, però que, contradic-

tòriament, no es formen en les facultats

de comunicació”, apunta Flores. Segons

aquest expert, “els periodistes que

vulguin treballar en els nous mitjans,

hauran d’aprendre i conèixer en pro-

funditat la gran quantitat de recursos i

eines tecnològiques que els permetrà

desenvolupar la seva feina”.

Tot seguit, Flores cita Joe Grimm, col·la-

borador del Poynter Institute, que junta-

ment amb altres experts, recomana allò

que el periodista polivalent del futur ha

de saber, com ara fer una gravació i edi-

ció d’àudio i vídeo, edició de fotografies

(l’ús del Photoshop seria norma general)

i utilitzar bases de dades (Excel és un

bon software per començar). També es

considera necessari el coneixement i

aprenentatge dels Sistemes de Gestió

de Continguts, saber treballar amb

eines del web com el llenguatge HTML

bàsic i algun o altre programa de dis-

seny i edició web (Dreamweaver o

FrontPage). A més, s’ha d’estar fami-

liaritzat tant amb els Mac com amb els

PC, així com amb qualsevol plata-

forma o navegador. Per si això no és

suficient, haurien de pensar més enllà

del Web i saber com transmetre infor-

mació a través de reproductors

MP3 i telèfons mòbils. Final-

ment, “els periodistes no hau-

rien de passar per alt la

importància de comptar amb

fortes habilitats en matèria de

criteri noticiós, ètica i narració”.

Com es pot veure, l’exigència de conei-

xements de tot tipus, sobretot relacionats

amb les TIC, és força alta. Això podria

fer pensar que els joves sortits de les fa-

cultats de Periodisme (500 cada any tan

sols a Catalunya) estan més ben prepa-

rats que no pas els que ja exerceixen al

mercat laboral. Però, segons Flores, no és

així. “Diferents estudis demostren que la

formació en aquest tipus de perfils brilla

per la seva absència en les facultats de

Comunicació espanyoles i, segurament,

en molts països en què s’ensenya Perio-

disme a les universitats”.

GABINETS A L’ALÇA

Amb tot, malgrat el que diuen

aquest seguit d’estudis, no tot els

nínxols de mercat del futur són di-

gitals. Precisament, una de les con-

clusions de l’estudi elaborat per

Micó i Masip és que l’activitat que ac-

tualment genera més llocs de treball en

aquesta indústria és la dels gabinets de

premsa i comunicació. “El valor de la co-

municació en la societat i l’economia del

present és enorme. I va en augment. Gai-

rebé cap institució, empresa o entitat es

Emergeixen professions com el gestor de continguts, l’editorde butlletins digitals oels moderadors de notícies

Tot i la revolució digital, el que genera més llocs defeina són els gabinets de premsa i comunicació

El capitalisme funciona perquè és

la conseqüència d’una trobada

entre un que compra i un que ven.

De manera anàloga, no hauríem de

patir pel futur del periodisme:

sempre hi haurà necessitat d’in-

formació i hauríem de confiar que

hi haurà ofertes per a la demanda.

El problema és el presumpte preu

de l’acord: el model de negoci.

Aquí és quan les velles teories s’es-

berlen i ningú té clar qui pagarà la

festa. No és només que s’hagi de-

valuat el preu de les informacions

amb una internet que ofereix el

mateix –d’acord: o gairebé– de

manera gratuïta. També la publi-

citat ha perdut el marc de referèn-

cia i pocs defensen els formats

habituals: pàgina, falca, banner.

Som en una transició i cal no obli-

dar que qui narra la crisi del peri-

odisme tendeixen a ser mitjans

d’empreses que es mouen segons

velles cartografies. Però hi ha al-

tres marques que estan jugant en

clau de futur i que s’han dimen-

sionat per travessar amb agilitat

aquests anys d’incertesa. Ara hi ha

boira i costa de saber si més enllà

de l’horitzó hi ha costa o abisme.

Els qui segueixin navegant tindran

la recompensa d’arribar a terra

ferma amb la lliçó apresa que no

era el periodisme qui estava en

crisi, sinó les empreses que encara

s’aferraven al Vell Món.

Àlex Gutiérrez, president de la Fundació Escacc i cap de

la secció Mèdia de l’Ara

De qui és la crisi?

Opinió

D O S S I E R E S P E C I A L

48

El Congrés sobre el Futur del Perio-

disme organitzat per la Federació

d’Associacions de Periodistes d’Es-

panya (FAPE) l’abril a Pamplona –en

col·laboració amb l’Associació de Pe-

riodistes de Navarra– va debatre in-

tensament sobre els temes que s’han

tractat en aquest dossier. El congrés va

finalitzar amb la lectura d’unes con-

clusions que reproduïm íntegrament:

PERIODISME I NOUS

DESAFIAMENTS

-El periodisme té futur. Sense perio-

distes, els mitjans deixen d’existir. Els

ciutadans són els propietaris de la in-

formació, no les empreses.

-Les noves eines no són enemigues del

periodisme. Al contrari, amplien el

camp de competències. Han de seguir

afilant la ploma i l’enginy.

-Els periodistes necessitem formació

en noves tecnologies, ja que milloren

la nostra capacitació. Resistir-se és per-

dre la batalla.

L’ÈTICA ÉS PER A TOTS

ELS SUPORTS

-L’ètica no distingeix entre suports. La

informació requereix la mateixa exi-

gència ètica i deontològica amb inde-

pendència del format a fi de

contribuir al dret constitucional del

ciutadà a rebre informació veraç.

-L’autèntica deontologia del perio-

disme és una ètica pública i no

privada, que fa que el periodista res-

pongui davant el ciutadà i no sols a la

seva consciència individual.

-L’autoregulació en matèria deonto-

lògica no és suficient. Són necessaris

els codis deontològics externs i inde-

pendents.

-La informació no és una mercaderia,

que no es confongui amb la publicitat.

Els editors també són èticament res-

ponsables.

EL CAMÍ DEL PERIODISTA

-La titulació és necessària per exercir.

-El periodisme ciutadà és un exercici de

la llibertat d’expressió, però no de la in-

formació, al no comulgar amb els prin-

cipis bàsics als quals el periodisme es

deu per complir amb el compromís

democràtic de proporcionar informació

lliure i veraç a la ciutadania. El perio-

disme tan sols pot ser exercit per

periodistes, convenientment formats i

subjectes a codis deontològics específics.

CRISI I SALARIS

-La crisi que sofreixen els mitjans de

comunicació obeeix, en part, a deci-

sions estratègiques errades, que poc

tenen que veure amb el fet periodístic

i molt més amb altres negocis.

-Un mercat dual, d’escales salarials di-

ferents en funció del suport pel qual es

treballa, no és sostenible. Les redac-

cions haurien d’elevar els salaris dels

periodistes digitals amb els d’aquells

que treballen pel paper i altres suports

i no pas a l’inversa, com pretenen els

editors per igualar retribucions a la

baixa.

-Els freelance i els autònoms: no és au-

tomàtic que els editors continuïn pa-

gant-los igual que fa deu anys. Estan

més i millor formats que mai. Amb tot,

aquests professionals del periodisme

són un exemple, ja que a pesar de les

difícils circumstàncies no perden el

nord de l’ètica.

PERIODISME

I UNIVERSITAT

-Els mitjans no poden quedar-se

al marge de la Universitat i la Uni-

versitat no pot donar l’esquena als

mitjans.

-La Universitat ha de prendre nota de

les queixes dels alumnes que troben a

faltar una formació adaptada al món

real, reflexionar sobre això i posar-hi

solucions pràctiques i tecnològiques.

-Els alumnes, al mateix temps, han de

posar més passió en l’aprenentatge

de la professió periodística.

-L’assignatura d’ètica i deontologia

professional ha de ser una matèria

troncal en els plans d’estudi, des dels

primers anys de formació. Els màsters

i especialitzacions també han d’incor-

porar-la.

“Els freelances i autònoms, a pesar de les difícils circumstàncies noperden el nord de l’ètica”

“El periodisme té futur. Sense periodistes, els mitjans deixen d’existir”

Formació, ètica i menys precarietatConclusions del Congrés sobre el Futur del Periodisme de la FAPE

CA

PÇA

LER

A J

ULI

OL

2011

“Resistir-se a la formació en noves tecnologies és perdre la batalla”

E L F U T U R D E L A P R O F E S S I Ó

49

CA

PÇA

LER

A J

ULI

OL

2011

vol permetre el luxe d’ignorar aquesta

àrea, ja que té una importància estratè-

gica vital. Aquelles que tenen la suficient

envergadura i recursos, es doten d’un de-

partament especialitzat propi. Els orga-

nismes o companyies més humils

recorren a gabinets externs. Sigui com

sigui, aquesta feina està en ascens, la qual

cosa genera ocupació”, afirmen.

MENYS QUE UN CAFÈ

Independentment del tipus de feina que

tinguin una major sortida laboral i de si

la tendència és anar cap a la polivalèn-

cia o l’especialització, els experts recor-

den que, abans que res, els consumidors

dels mitjans han de saber valorar el

preu de la informació que consumeixen.

El passat 23 de febrer, en plena febre

mediàtica per les revelacions dels do-

cuments de WikiLeaks, el diari El País

va organitzar al Museu Reina Sofia de

Madrid una trobada entre els directors

dels mitjans de comunicació que hi van

tenir accés i que van publicar tot aquell

seguit de filtracions.

L’acte buscava reflexionar sobre el

futur del periodisme i van assistir-hi els

directors dels rotatius El País, Le

Monde, The New York Times, Der

Spiegel i The Guardian.

Allà Bill Keller (NYTimes) va assegu-

rar que “el futur del periodisme està en

línia i el model de negoci està per de-

terminar. El periodisme en línia ha

triomfat abans que el negoci”.

Keller, però, va confessar que no sabia

si la decisió de fer pagar pels continguts

en línia que prepara el seu rotatiu tin-

dria èxit. I és que molts consumidors de

mitjans en línia –sobretot els més joves–

estan acostumats a la gratuïtat i no en-

tenen que hagin de pagar per una in-

formació que tenen a l’abast d’un

senzill clic.

En aquell mateix acte, Silvye Kauffman

(Le Monde) va incidir en la importàn-

cia de valorar en la seva justa mesura

tota la feina que hi ha darrere d’un

mitjà de comunicació al assegurar que

“els lectors han d’entendre que

allò que nosaltres produïm costa

molts diners”.

“La nostra revista –va apuntar

Georg Mascolo (Der Spiegel) en

aquest mateix sentit– costa qua-

tre euros i probablement apuja-

rem el preu. Per què ha de costar

menys la nostra revista que un cafè de

l’Starbucks?”. Així doncs, el futur, ama-

gat enmig dels núvols que amenacen

tempesta, també passa per aquí.

“El futur del periodisme està enlínia i el model de negoci estàper determinar”, va assegurarel director del New York Times

Els mitjans de comunicació actuals estan aprenent a treballar en diferents plataformes. Foto: Sergio Ruiz

Roger, com vas arribar a la professió?

De petit vivia amb la família a Tarragona,

estava molt malalt de tuberculosi i vaig

passar molt de temps al llit. Com que no

anava a l’escola, vaig aprendre a llegir tot

sol però d’una manera caòtica, ja fos amb

un conte de Marcial Lafuente Estefania

o amb un llibre de Dostoievski. Quan el

pare tornà de l’exili a França vam anar a

Barcelona, on vaig treballar en diferents

feines, perquè la família no tenia recur-

sos, mentre a la nit estudiava el batxille-

rat. De seguida vaig veure que tenia una

dèria per escriure. Amb uns amics fèiem

un “diari moral” –una mena de precur-

sor del bloc digital actual– del qual jo era

el director autonomenat.

Després ja vas anar a la universitat.

Vaig anar a l’Institut de Periodisme de la

Universitat de Navarra on feia pràcti-

ques en un diari (Redacción) i on tenia

de professor un jove Martín Ferrand, que

em va introduir als estudis de ràdio (els

de televisió no van arribar fins més tard).

Vaig fer pràctiques d’estiu al Correo

Catalán per després entrar a Europa

Press a Pamplona. Al acabar la carrera,

vaig estar un any a l’agència a Madrid i

després ja vaig anar a Barcelona. En

total, vaig estar quinze anys a Europa

Press fins que em van cridar d’EFE. I

després vaig anar a La Vanguardia on

vaig ser, entre altres coses, corresponsal a

Londres, Roma i Defensor del Lector.

Tu, Ana, en canvi, vas estudiar Belles

Arts. Quan entres a la mateixa universi-

tat que el teu pare i quina visió tenies de

la professió?

El pare s’estava a Londres de corres-

ponsal. A casa sempre s’ha parlat de l’ac-

tualitat, miràvem les notícies, llegíem

diaris, etc., i a més era una de les meves

vocacions. Recordo que en acabar el bat-

xillerat ens demanaven quines carreres

ens agradaven i vaig posar, per aquest

ordre: Belles Arts, Periodisme i Psicolo-

gia. Curiosament, he acabat fent temes

socials per al Magazine de La Van-

guardia que m’han permès ajuntar el pe-

riodisme i la psicologia des d’una vessant

artística.

I com vas acabar sent fotògrafa?

A- A Belles Arts no em plantejava fer

Fotografia. Vaig començar fent Restau-

ració però em vaig anar adonant que,

com que sóc molt curiosa, necessitava

més activitat i que em cridava l’atenció

el reportatge fotogràfic. La meva pri-

mera oportunitat va ser quan em van cri-

dar a La Vanguardia ja que necessitaven

reforços pels Jocs Olímpics. Això li haig

d’agrair a la Guillermina Puig. De mica

en mica vaig anar treballant, sobretot

fent edició, fins que vaig passar a formar

part de l’equip de fotògrafs.

Amb el temps els dos vareu acabar a la

premsa escrita. Creieu que la visió de la

D I À L E G amb Roger i Ana Jiménez

“S’està perdentl’essència de la professió”

Jordi RoviraFotos: Jordi Play

Roger Jiménez i

la seva filla Ana ja

fa anys que

comparteixen la passió

per la informació. Van

arribar al periodisme

per camins diferents,

però van acabar

narrant l’actualitat, un

amb les paraules i

l’altra amb les imatges.

Tots dos coincideixen

força en l’anàlisi dels

problemes actuals que

castiguen la professió,

com la precarietat o

la manca de referents,

tot i que ella és més

optimista quan es

refereixen al futur

de la professió.

Les seves són dues

visions diferents

i complementàries

d’un mateix món.

professió és diferent pel fet de ser redac-

tor i fotògrafa?

A- Tot i que treballem d’una manera di-

ferent, són dues visions que es comple-

menten. Sempre ho he vist així.

R- I jo sempre he dit que el fotògraf i el

redactor són com dos germans siamesos

que estan enganxats per l’esquena, en-

cara que no es veuen ni es parlen. És evi-

dent que tenen visions diferenciades,

però ambdues feines són essencials per-

què es complementen mútuament. I és

imprescindible conèixer la visió que té

l’altre del que estan fent.

Anem massa cadascú pel seu compte?

A- El problema és que abans treballà-

vem junts, anàvem als llocs plegats. Ara

ja no és així. Els redactors van més satu-

rats de feina i ja no van a gaires llocs,

mentre que nosaltres hi hem d’anar.

R- El ritme també era diferent perquè

abans quan els fotògrafs tornaven a la re-

dacció ja havien acabat la feina, mentre

que els redactors encara havien d’es-

criure el text. Ara amb les noves tecno-

logies això ha canviat.

A- Ara quan tornem a la redacció encara

ens queden hores d’edició perquè amb el

sistema digital disparem més fotografies.

Tot això ha evolucionat tant! Fa uns anys,

alguns companys de generació anaven

als camps de futbol, revelaven els carrets

al lavabo amb l’ampliadora i allà mateix

es copiaven les fotos! És brutal com hem

evolucionat en vint anys! Però tota

aquesta evolució es compensa amb mol-

tes hores d’edició.

Doncs ara que les noves tecnologies fa-

ciliten tant les coses ja hi ha qui posa

data de defunció als diaris...

A- El periodisme és una necessitat, és

vital per a la societat. No es pot

perdre mai el fet d’explicar histò-

ries. Els diaris potser es transfor-

maran però seguiran sent

necessaris. Perquè el “periodisme

ciutadà” no és garantia de res. Els

professionals, els que tenen l’experiència

i els coneixements, hi han de ser. És com

quan et diuen que ara tothom fa fotos... I

també tothom sap escriure, amb tot, no

per això tothom és escriptor!

R- Tot i que no arribo a ser apocalíptic,

jo potser sóc més pessimista sobre el

futur dels diaris. El periodisme que he

51

CAPÇALE

RA J

ULI

OL

2011

L’Ana Jiménez i el seu pare Roger Jiménez treballen a la premsa escrita, tot i provenir de disciplines diferents.

“Abans redactors i fotògrafsanàvem als llocs plegats. Ara ja no és així” (Ana Jiménez)

viscut i m’ha fet vibrar, el periodisme de

raça, ha desaparegut.

Et refereixes a aquelles redaccions soro-

lloses que evoca José Martí Gómez?

R- Sí, aquelles redaccions on es bevia al-

tres coses més que aigua! Tot això ha can-

viat. Crec que els diaris seguiran existint,

encara que les difusions estan a la meitat

que abans i la publicitat està en caiguda

lliure. A les televisions, uns pocs grups es

reparteixen la publicitat i la propietat

dels mitjans està més concentrada que

mai en grups multimèdia. Tot això és

molt perillós. Ara el periodista ha de fer

una crònica per al diari, per a la ràdio, per

a la versió digital, parlar a la televisió del

grup, etc. Abans s’estava tota l’estona al

carrer, ara ja no.

A- S’està perdent l’essència.

R- La concentració de mitjans limita la

llibertat. Però no es fa perquè sí, sinó que

és una fugida cap endavant. Tot aquest

procés el van començar els nord-ameri-

cans, que tenien una premsa local fan-

tàstica. Era un periodisme públic, molt

entroncat amb els interessos i problemes

de la comunitat. Ara molts d’aquests dia-

ris locals dels Estats Units han tancat per

la crisi econòmica o bé se’ls han menjat

els grups mediàtics del Chicago Tribune,

el New York Times...

En tots aquestes transformacions també

hi té a veure la revolució digital i les

noves eines com les xarxes socials.

R- Hi ha dues classes de lectors. Uns

estan fidelitzats, com els que escriuen a

les Cartes del Lector, si bé cada cop més

els lectors volen ser protagonistes i com

que no troben un lloc al diari acaben opi-

nant a les xarxes socials, cosa que també

és comunicació.

Comunicació o periodisme?

A- Jo crec que és una dispersió total. Hi

ha massa inputs i tot és molt superficial.

R- En tot això mana la lleugeresa, la

moda, el boca-orella i l’espectacle. I la

premsa imita la televisió. Abans el diari

buscava l’scoop, l’exclusiva, però ja no és

així perquè s’ha acabat el periodisme

d’investigació, ja que és car i no interessa

a les empreses periodístiques, a les quals

indisposa per la seva relació amb els

grans capitals.

Sovint els diaris parlen del mateix i tenen

portades similars. Ana, aquesta unifor-

mitat també es dóna en la fotografia?

A- Els gràfics sempre ens queixem que

estem molt dirigits. Per exemple, si anem

a una roda de premsa sobre pensions, ens

trobem allà cinquanta fotògrafs per fer

una foto a una persona darrere una taula.

Nosaltres aniríem a fotografiar pensio-

nistes, però aquesta és una aposta que els

diaris molts cops no s’atreveixen a fer.

Per la por a canviar?

A- O potser per manca de previsió dels

temes a tractar.

Un altre aspecte diferenciador, com els

temes propis sobre aspectes socials, solen

D I À L E G

52

CAPÇALE

RA J

ULI

OL

2011

Ana Jiménez creu que els mitjans haurien de donar més llibertat creativa als gràfics.

Ana Jiménez és llicenciada enBelles Arts i forma part de la plan-

tilla de la secció fotogràfica de La

Vanguardia, on va començar a

col·laborar el 1992. Ha participat

en nombroses exposicions, semi-

naris i conferències, i moguda pel

seu interès per la psicologia i la

problemàtica social, especialment

en temes relacionats amb la dona,

ha realitzat diversos reportatges

sobre l’anorèxia, els abusos sexuals

a la infantesa o la situació de les

vídues a Espanya. Entre altres

guardons, ha estat finalista al premi

Ortega i Gasset 1996, i premi SND

de fotografia d’actualitat 2008.

“El periodisme és vital.No es pot perdre el fetd’explicar històries”(Ana Jiménez)

Perfil

ser ben rebuts pels lectors, en canvi, dar-

rerament aquest tipus de reportatges van

a la baixa en els mitjans.

R- Són temes que no quadren amb la pu-

blicitat dels cotxes d’alta gamma, de joies

i de perfumeria. Aquest tipus de publici-

tat xoca amb un reportatge sobre les bai-

xes pensions de les vídues.

Aquest retrocés és inevitable?

A- Jo sóc optimista i espero que en el

futur tornarem una mica al passat. A ve-

gades cal tocar fons per poder tornar al

que fèiem.

I estem tocant fons?

R- Jo imparteixo classes de periodisme i

de cap manera els diria als alumnes que

això està perdut, perquè no és veritat.

Però sí que estem en una cruïlla impor-

tant i ara mateix ningú pot fer un pro-

nòstic de cap a on aniran les coses. Jo

crec en la professionalitat i en les ganes

que surtin les coses d’aquells que estan

portant els mitjans. Si la gent té capacitat

d’autocrítica i es mira al mirall tots

podem corregir i rectificar, que no és do-

lent. Quan era Defensor del Lector un

periodista del diari es queixava que si li

treia un error afectaria la seva reputació,

quan en realitat la seva reputació sortirà

guanyant si reconeix que s’ha equivocat.

Però els estudiants de Periodisme són

conscients de la situació laboral?

R- Hi ha de tot. Hi ha un nucli que sap

molt bé cap a on va i que ja tenen pràcti-

cament un peu en algun mitjà, encara

que sigui la ràdio local d’allà on viuen.

Són gent disposada a sacrificar-se. El pro-

blema és que ara tot està massificat. Hi

ha catorze mil estudiants de Periodisme

a tot Espanya.

A- Hem passat de les primeres promo-

cions que anaven molt buscats, a un

excés d’estudiants. A les promocions ac-

tuals t’expliquen que de tota una classe

tan sols un ha entrat en un mitjà i ho fa

de manera precària. El mercat està so-

bresaturat. Però si els mitjans es treuen

de sobre gent bona en edat de treballar!

R- La massificació comporta precarietat.

Les empreses se n’aprofiten i treuen fora

la gent que supera els cinquanta anys i té

els sous més alts. Això implica que la re-

dacció ja no és una segona facultat on s’a-

prèn de la gent experimentada.

Perquè acomiaden els referents...

A- Ara els més joves ja no tenen refe-

rents. I això és una llàstima.

R- La gent jove no té ningú que l’orienti.

A- I això provoca que t’estanquis. Tots

hem après dels més veterans.

R- És un suïcidi. Tota aquesta gent ha cos-

tat molts diners, però després resulta que

tota l’experiència adquirida no s’aprofita.

Si haguéssiu de donar-me un titular i

una foto per resumir el futur de la pro-

fessió, quins escolliríeu?

R- “El periodisme va a la recerca de la

il·lusió perduda”.

A- La fotografia d’un home orquestra

que ho ha de fer tot però que no pot

fer res bé.

53

CAPÇALE

RA J

ULI

OL

2011

“El periodisme que m’hafet vibrar, el periodisme de raça, ha desaparegut”(Roger Jiménez)

Roger Jiménez és molt crític amb l’acomiadament dels periodistes veterans.

Roger Jiménez és graduat en Peri-

odisme per la Universitat de

Navarra. Va ser redactor en cap

d’Europa Press i director d’EFE a

Catalunya. Entre 1981 i 1983, va

presidir l’Associació de Premsa de

Barcelona. El 1983 és nomenat sub-

director d’Informació de La Van-

guardia, i el 1986 director adjunt.

També ha estat corresponsal del

diari a Londres i Roma, i Defensor

del Lector. És autor dels llibres Les

desventures de Port Aventura (Em-

púries, 1985) i Imperio Berlusconi

(Nowtilus). Ha estat professor de la

UAB i actualment ho és a la UIC. Ha

guanyat diferents premis.

Perfil

William Eugene Smith ha passat a la his-

tòria com un dels referents del repor-

tatge fotogràfic. La revista Life, l’abril

del 1951, va publicar-li un extens repor-

tatge que, amb el títol “Spanish Village”,

volia mostrar la misèria i penúries d’un

petit poble en la baixa postguerra de

l’Espanya profunda. Una de les instan-

tànies d’aquest reportatge, “El velatori”

(“The Wake”, 1951), és una de les cent

imatges que Life va triar com a millors

fotografies del segle XX. Smith la va dis-

parar mentre la família de Juan Larra,

un veí del poble de Deleitosa, vetllava el

seu difunt.

Al laboratori, però, Smith va canviar la

il·luminació de la fotografia per atraure

l’atenció sobre certs punts i va modificar

la mirada de dues de les dones presents.

En el negatiu, la mare i la filla del difunt,

en el moment que Smith va pitjar l’ob-

turador, l’estaven mirant, però a la foto

que es va publicar, no hi havia ningú que

mirés a la càmera. (W. Eugene Smith:

Shadow and Substance: The life and

work of an american photographer. Jim

Hughes. 1989).

“Tota la vida s’ha posat més llum a les

imatges. Si ara del purisme que alerta

dels retocs en fem un dogma, ens carre-

guem bona part de la història del foto-

periodisme”, apunta David Airob,

durant tres anys redactor en cap de Fo-

tografia de La Vanguardia. “Per posar-

ne un exemple, Salgado i el seu

laboratorista són veritables artesans de

la llum”, cita Airob. “Abans de la foto

en color ho teníem súper assumit. O som

gossos que ho veiem tot en blanc i

negre?”, es pregunta.

Airob qüestiona si és la manca de cul-

tura visual la que ens fa posar el crit al

cel i anomenar, avui, manipulació, a tot

allò que, assegura “sempre s’havia fet al

laboratori”. “Ara bé, esborrar una per-

sona d’una imatge, ara i abans, ens porta

a parlar de consciència i d’ètica. Potser

sí que ara, els programes informàtics a

l’abast de tothom i tecnologies com l’i-

Phone multipliquen els periodistes ciu-

tadans, ara bé, precisament per això és

vital la confiança en les fonts”.

És amb temes així que Airob dinamitza

un interessant web (www.thewside.com)

que obre espais de reflexió entorn del fo-

toperiodisme. Els enigmes de la mani-

pulació també han encoratjat diàlegs

sucosos en els blocs d’altres dos editors

gràfics: www.enfocant.com, de l’editora

del Descobrir Catalunya, Maria Rosa

Vila, i http://blogs.publico.es/mesadeluz,

de José Pujol, del Público.

“Actualment, entre els fotògrafs hi ha

molt de debat sobre el tema del retoc”,

afirma l’Oriol Clavera, fotògraf free-

lance. “Hi ha els partidaris de no retocar,

o gairebé gens, una imatge, i els qui estan

a favor del retoc sense límits, sobrepas-

sant de vegades el bon gust estètic”,

opina Clavera, que també pensa que

R E P O R TAT G E

Manipulacions i credibilitat de la imatge

Quin rastre deixa

la manipulació

d’una imatge

en la credibilitat

que aquesta té

en l’audiència?

Al llarg de la història

de la fotografia

les imatges s’han

retocat, ja fos

bé abans amb

el sistema analògic

com actualment

amb el digital,

però amb

la popularització

d’aquesta tecnologia

i amb la facilitat

per captar, modificar i

escampar realitats,

només la confiança

i l’ètica refermen

el bon fotoperiodisme.

Carme Escales

55

CA

PÇA

LER

A J

ULI

OL

2011

“les modes potser també hi tenen a

veure. Qui sap si d’aquí a uns anys, els

colors superllampants de l’HDR sem-

blaran cutres. Jo penso que molts retocs

falsegen la realitat, ‘creant’ ambients o

atmosferes, saturacions de colors

(HDR), etc. que no eren així en l’instant

de fer la foto”, afegeix.

Molt lluny d’aquest debat, cap a l’any

1987, a Michigan (EUA), els germans

Thomas i John Knoll –fills d’un profes-

sor d’institut apassionat per la fotogra-

fia, Glenn Knoll– aconseguien dotar el

seu Apple Mac Plus dels codis per pe-

netrar les ànimes de les imatges, amb

una aplicació que anomenaren Display.

El perfeccionament d’aquesta acabaria

donant al món la clau del pinzell màgic

de Photoshop, el software que Adobe va

saber posar a l’abast de tothom.

“Avui, no hi ha curs de fotografia que no

incorpori el tractament de les imatges

amb Photoshop. I per alguna cosa serà

que molts concursos, com el World Press

Photo, han començat a incloure també a

les bases límits a certs retocs, amb el dret

a demanar la imatge crua (raw) per con-

firmar-ne l’absència de manipulació”,

diu Oriol Clavera, tot recordant la revo-

cació del premi Luis Valtueña de foto-

grafia humanitària de Médicos Mundi,

al fotògraf italià Francesco Cocco, per

haver clonat una dona amb burca en la

imatge que va presentar al certamen o

el World Press Photo d’Stepan Rudik,

per esborrar un tros de sabatilla en la

imatge que va presentar. Però també l’a-

bús de retoc va desqualificar tres fotos

de Patrick Schneider, en el premi Foto-

grafia de l’Any de l’Associació de Fotò-

grafs de Carolina del Nord (EUA).

En realitat, “amb Photoshop es

pot fer tot allò que ja es podia

fer a la cambra fosca”, diu el re-

dactor en cap de Fotografia d’El

Periódico de Catalunya, Xavier Ju-

bierre. “Pots tocar corbes, con-

trastos, densitat, color, reenquadrar,

arreglar una exposició incorrecta, fer re-

serves... I també et permet fer la màs-

cara d’enfocament. Tot el que no siguin

aquestes qüestions tècniques, que, en de-

finitiva, milloren la percepció de la

imatge, potser amb alguna excepció, es

El fotògraf Francesco Cocco va veure com li revocaven el premi Luis Valtueña de fotografia humanitària per manipular aquesta imatge.

Entre els fotògrafs, hi ha els que no retocarien gairebé res i els qui apostenpel retoc sense límits

pot considerar manipulació”, afirma Ju-

bierre. “Però si ens posem molt puristes,

la primera manipulació té lloc quan el fo-

tògraf escull el diafragma”, afirma. “La

foto que més s’assemblaria a la realitat

seria la que faríem a l’alçada dels ulls i

amb un objectiu de 35 mil·límetres, tal

qual, sense tocar res”, explica Jubierre.

“Ara bé, per alguna cosa som fotoperio-

distes. La llum, l’enfocament, l’enqua-

drament els centres allà on hi ha

l’interès de la imatge”, afegeix.

Entrem, doncs, en el “pacte de la veri-

tat”, al qual es refereix la professora ti-

tular de Periodisme de la Universitat

Complutense de Madrid, Asunción Ber-

nárdez, en qüestionar-nos si la imatge és

un reflex transparent de la realitat.

“Hem legitimat la imatge com a forma

de contacte directe amb la rea-

litat i, com en tot contacte co-

municatiu, el que establim amb

els nostres mitjans de comuni-

cació de referència, també pres-

suposa un pacte amb la veritat.

Igualment, hauríem de ser capaços d’i-

dentificar quan se’ns enganya”, exposa

Bernárdez. “Jo no conec cap treball sòlid,

històric, sobre la manipulació i segura-

ment seria molt difícil fer-lo, entre altres

coses, perquè, com calcules els límits del

que considerem manipulació i les conse-

qüències d’aquestes?”.

“És clar que si arribes tard a una encai-

xada de mans i fas que la repeteixin

–això es fa– no és hipertrascen-

dental, encara que hem de vi-

gilar a l’hora de muntar fotos”,

afirma David Airob. Vigilar

perquè, tal com ell mateix ti-

tula un debat sobre manipula-

ció en un dels seus posts (“El límit està

en el moment”), i el moment, només el

coneix aquell qui dispara la foto.

“En paraules d’Hannah Arendt, ‘conèi-

xer és construir el món’ i, a partir d’a-

questa premissa, es construeix la realitat

televisiva i la de tots els mitjans. En tele-

visió, hi ha dos tipus de manipulació.

“Si fem un dogma del purismeque alerta dels retocs, ens carre-guem bona part de la història delfotoperiodisme” (David Airob)

56

CA

PÇA

LER

A J

ULI

OL

2011

Els enigmes de la manipulacióhan alimentat diàlegs sucosos en blocs tant de fotògrafs com d’editors gràfics

R E P O R TAT G E

Molts mitjans donaren per bona durant unes hores la manipulació del rostre de Bin Laden

Retocs i cossos sense cel·lulitis de-

fineixen els cànons de les revistes.

“Amb més o menys mitjans, això

sempre s’ha fet. N’hi ha que ho fan

de manera més destralera, inclús al-

gunes agències”, diu Josep Solà,

dissenyador gràfic d’Altaïr, amb

trenta anys a l’ofici. “A les revistes

de viatges es venen somnis. Nosal-

tres fem una revista de luxe,

venem sensacions i pensem en les

aspiracions dels nostres lectors. Si

hem d’esborrar unes torres

metàl·liques d’un bosc d’avets, ho

fem (...), Però, per a mi, la bona

foto és la que no s’ha de tocar.

Trobo a faltar el 9x12 de la diapo,

allò era una meravella de la tèc-

nica. Photoshop, com més en sé,

més respecte em fa. Penso que avui

els fotògrafs han canviat el seu

ofici”, diu Solà. “A la revista Play-

boy, les fotos ens arribaven ja re-

tocades pel fotògraf, sense cap

impuresa. Però encara teníem un

altre problema: ensenyar o no?

Algun cop s’havia arribat a afegir

la calceta del bikini per tapar un

pubis”, diu Óscar González, dis-

senyador de 80 números de Play-

boy. La neteja d’impureses també

és freqüent en les revistes del cor.

“Nosaltres vivim dels famosos i ells,

en part, de nosaltres, per tant, ens

interessa que vulguin tornar a sor-

tir. Si podem millorar-ne la imatge,

tapar unes ulleres, per si no han pas-

sat bona nit... estem parlant de mi-

llorar un retrat. Apliquem el mateix

rigor ètic del periodisme, sobretot

perquè sabem que no fer-ho passa

factura i el lector deixa de comprar

si se sent enganyat”, afirma Luis

Pliego, director de Lecturas.

L’estètica, en primer lloc

57

CA

PÇA

LER

A J

ULI

OL

2011

Una d’aquestes és desitjable i necessària

perquè, amb mitjans tècnics o manuals,

permet corregir enquadraments i dotar

de coherència els diferents plans. Quan

es treballa en equip, des que sorgeix una

idea fins que surt en pantalla el producte

final, hi ha molts moments del que po-

dríem considerar manipulació. Per això

jo a la imatge en televisió l’anomeno ‘ob-

jecte’. Amb les diferents imatges-objecte

s’informa d’alguna cosa que ha passat,

que mai no deixarà de ser una realitat te-

levisiva”. Aquest és el testimoni de Lolo

Rico, cineasta, periodista, realitzadora de

televisió, i creadora, a més de directora

del programa La bola de cristal, de TVE.

Rico és membre de l’Academia de las

Ciencias y las Artes de la Televisión i,

com a analista de la imatge, ha escrit di-

versos llibres, entre aquests: TV, fábrica

de mentiras: la manipulación de nuestros

hijos (Espasa Calpe, 1992), El buen es-

pectador i Ver y enseñar a ver televisión.

També és autora de nombrosos articles

amb un gran enfocament crític com ara

Consumir imágenes’.

“L’altra manipulació –continua– és la in-

acceptable, que no hauria d’existir per-

què distorsiona la realitat, amb una

intencionalitat clara de beneficiar a ter-

cers o a un mateix, afectant a la societat.

I aquí és on hem de tenir present que la

realitat dels mitjans es construeix també

a través de la consciència dels professio-

nals. Jo estic convençuda que guionistes

i presentadors no manipularien tant si

no se’ls obligués d’una manera o altra, ja

que es funciona per indicacions concre-

tes. Falta llibertat per treballar més pro-

fessionalment. Per això, la manipulació

que més em preocupa és la d’aquells

professionals que ja surten a fotografiar

o filmar amb una intencionalitat con-

creta. En aquest sentit, el diner i l’èxit

són un perill”, assegura Rico.

“Ningú no consideraria, però, que no

sigui legítim acolorir el fum de l’estela

d’un avió”, afirma la catedràtica Asun-

ción Bernárdez. “Tampoc esborrar el

‘mixelín’ de Sarkozy, –com va fer Paris-

Match. Però bé sabem que tenen conse-

qüències, i moltes, imatges de cossos de

dona inexistents en la vida real, els re-

tocs de les quals deriven en obsessions

de voler-s’hi assemblar”, assegura. L’a-

firmació de Bernárdez també la com-

parteix Ana Jiménez, fotògrafa de La

Vanguardia i delegada per Periodisme

Gràfic del Col·legi de Periodistes. “M’in-

digna profundament aquest tema, com a

dona i com a professional. Crec que es

fa un mal terrible a la societat generant

una idealització dels cossos, creant falses

expectatives a nenes i adolescents. A

més, estic segura que són un desencade-

nant de trastorns en la percepció de la

pròpia imatge. Crec fermament que

s’hauria de prohibir aquesta pràctica o,

si més no, s’hauria d’obligar a citar la ma-

nipulació”.

“A més, de la mà de la fotografia, la

premsa que anomenem seriosa, trepitja

el terreny de la premsa rosa”, exposa

Bernárdez. “La crisi de la premsa escrita,

en part, és perquè hem deixat de fiar-nos,

per exemple, quan descobrim que la foto

de l’enderroc de l’escultura de Hussein

pels mateixos iraquians va ser trucada.

Hi ha molt de soroll avui en la informa-

ció”, lamenta Bernárdez. Soroll que la

velocitat i la popularitat d’Internet pro-

picien. “La sensació general sí que

apunta a una pèrdua de credibilitat. En

la sobreoferta de productes informatius,

molts no contrastats, fa que sembli que

te la poden colar, però els mitjans que

s’han guanyat un prestigi en la premsa

en paper, la ràdio i televisió també en el

suport digital tenen totes les ga-

ranties. És la nostra solvència”,

diu Josep Rovirosa, Defensor del

Lector de La Vanguardia.

Des del seu càrrec, Rovirosa con-

firma que no ha rebut cap sugge-

riment ni queixa que tingui a veure amb

la manipulació d’imatges. “Sí que em

consta que algun lector ha intentat colar

una fotografia manipulada en la secció

oberta a les denúncies”, afirma. I, des del

corresponent departament, Pau Ba-

quero, cap d’Opinió del rotatiu, con-

firma que, efectivament, algun cas es

dóna. “Evidentment, si és detectada, no

la publiquem. De vegades, no és tant la

manipulació, si bé la imatge està fora de

context i es fa de mal dir si la de-

núncia que persegueix tindria lloc

o no. El cas més freqüent és el

d’un cotxe dels Mossos d’Esqua-

dra aparcat al davant d’un senyal

de prohibit aparcar”.

Però amb un peu en el terreny públic, els

filtres dels periodistes es disparen.

“Aquests dies ha corregut per Twitter un

fotograma, tret d’un vídeo fet durant la

càrrega dels mossos a la plaça de Cata-

lunya. En aquest, es veia un agent a punt

de colpejar amb la porra un home en ca-

dira de rodes. La imatge va córrer com

Un estudi sobre ètica de la UPF deixava clar el rebuig a anar més enllà de les aplica-cions per emfatizar la imatge

Aquest fotograma donava la sensació,errònia, que l’agent pegava al minusvàlid.

“La rapidesa de la Xarxa no ha de posar en perill la credibilitat” (Joan Manuel Perdigó)

R E P O R TAT G E

58

CA

PÇA

LER

A J

ULI

OL

2011

una prova de la manipulació dels mit-

jans tradicionals, que no penjaven la foto

en suposada connivència amb Interior.

La realitat és que el que estava manipu-

lat era el fotograma que, fora de context,

donava aquesta impressió, però si es mi-

rava el vídeo, es veia que només era un

efecte òptic d’aquell moment i que l’a-

gent no colpejava ni de bon tros el sen-

yor de la cadira de rodes”. El cas que

explica el subdirector i cap de la secció

En línia d’El Periódico de Catalunya,

Joan Manuel Perdigó, il·lustra bé el

paper que des dels mitjans convé adop-

tar per salvaguardar la garantia de les

imatges que es publiquen. “Nosaltres no

publicaríem mai una foto sense conèixer

i tenir garanties de la font. La rapidesa

de la Xarxa no ha de posar en perill la

credibilitat. I no ens atabalem amb tot el

que corre per la Xarxa, sinó, ens torna-

ríem bojos,” afegeix Perdigó.

“Més que trucar, la distorsió a Internet

ve donada per la gran quantitat de

continguts que es publiquen fora de con-

text”, puntualitza Francesc Canal, tot un

expert en investigacions de continguts a

la Xarxa, així com creador de l’empresa

de defensa de la reputació a Internet

(www.identitatlegitima.com).

Per això mateix, la figura de l’editor grà-

fic pren una rellevància important i

marca una diferència entre els mitjans

que el tenen. “Sí, la figura de l’editor és

molt important per controlar, encara

que el factor definitiu és la professiona-

litat de les empreses periodístiques,

entre les quals compto les agències, i cal

confiar-hi. També és essencial valorar la

fotografia de premsa feta per professio-

nals i no pensar que tot s’hi val i pot ser

substituït pel ‘periodisme ciutadà’. Mai

no podrem tenir garanties de credibilitat

de fonts que desconeixem. Al costat

d’això, Photoshop com a eina dels veri-

tables professionals no em preocupa el

més mínim”, assegura Ana Jiménez.

Jiménez no es refereix, doncs, als autors

de la manipulació de la fotografia d’O-

sama Bin Laden mort. El llautó, en

aquest cas, no va trigar gens a deixar-se

veure. Però, encara que costi una mica

més, tal com assegura Paulí Subirà, rea-

litzador de Televisió de Catalunya, “la

manipulació, amb el temps, passa fac-

tura. La confiança es basa en la qualitat,

i qualitat és informació fidedigna, com

més objectiva millor, per això contras-

tem. I més, en el nostre cas, per ser una

televisió pública, la coherència i el rigor

hi han de ser. I, encara així, mai no acon-

tentem tothom”.

Arran de la publicació al diari esportiu

gratuït GOL d’una fotografia de la qual

es va esborrar la imatge de l’expre-

sident del Barça, Joan Laporta,

el Consell de la Informació de

Catalunya (CIC) recordava, en

un comunicat, que aquesta pràc-

tica vulnera el Codi deontològic

dels periodistes catalans.

L’Annex 1 del Codi diu: “En fotope-

riodisme no estan permeses manipula-

cions que suposin alteració de la

informació visual enregistrada origi-

nàriament per l’objectiu de la càmera

i que recull el suport, és a dir, afegir,

eliminar, desplaçar o modificar qual-

sevol element de la imatge original”.

“Si es manipula una vegada, quina ga-

rantia pot tenir la societat que no es

farà més vegades?, quina con-

fiança pot tenir en la veracitat

de les imatges? Si es perd la con-

fiança dels ciutadans es perd al-

hora la credibilitat. Sense

aquesta, la informació ja no té

sentit, atès que la ciutadania la fa ser-

vir per prendre decisions racionals, si

no hi confia, no podrà agafar-la com a

element per saber, tenir opinió i pren-

dre decisions i, així, la societat perd

qualitat democràtica”, declara Llúcia

Oliva, presidenta del CIC.

Des del Consell de la Informació recorden que la manipulació afecta la veracitat de les imatges

Eugène Smith va manipular la mirada de dues dones d’aquesta fotografia de 1951.

“Photoshop és una excusa demal pagador. Per mi, el temade la manipulació és molt mésprofund” (Joan Fontcuberta)

Això és el que hauria d’haver tingut pre-

sent la fotògrafa de l’agència EFE quan

va fer sobresortir la germana de Miguel

Àngel Blanco davant d’Àngel Acebes

en una de les seves fotos, per la qual

cosa, va ser acomiadada. O El Mundo,

en publicar en portada els socialistes ai-

xecant el braç al costat de Zapatero.

“Tots els mitjans havíem rebut les fotos

originals, en cap de les quals el grup es

veia junt. Per això vam saber que ha-

vien fet ‘tallar i enganxar’”, explica Xa-

vier Jubierre.

La manipulació fotogràfica va ser ob-

jecte de tractament en l’enquesta de l’es-

tudi Ètica i excel·lència informativa: la

deontologia periodística davant de les ex-

pectatives de la ciutadania realitzada per

la Universitat Pompeu Fabra. Gairebé

sense discussió, els professionals

només accepten els talls per enquadrar

millor les fotografies i emprar aplica-

cions per emfasitzar algun element.

Tota la resta és àmpliament rebutjada.

Algú que ha explorat a fons les possi-

bilitats de manipulació dins d’una

imatge, el fotògraf Joan Fontcuberta,

alerta, però, del perill d’ofuscar-nos

amb el Photoshop.

“Crec que hi ha una crisi de confiança

en els mitjans. Fer la nostra versió del

món és irremeiable, la foto és una màs-

cara de la realitat, és una apropiació

simbòlica del món, si bé la manipulació

és una condició inherent en la comuni-

cació. Actuem sempre sota mecanismes

de persuasió automàtics. La teoria de la

manipulació és una lacra per al fotope-

riodista, perquè la foto no deixa de ser

la seva versió del que ha passat. I hi ha

maneres molt més sibil·lines i perilloses

de manipular, com la descontextualit-

zació o un peu de foto... que no pas Pho-

toshop. Si en saps una mica, aquesta és

la manera més barroera i perfectament

detectable. Photoshop és una excusa de

mal pagador. Per a mi, el tema de la ma-

nipulació és molt més profund”, sen-

tencia Fontcuberta.

“Avui és un d’aquells dies en què un té la

sensació que el que està passant ja ha

passat”. Així començava Josep Abril l’In-

formatiu Vespre del circuit català de TVE

el 19 d’agost de 1991. Amb aquella frase,

el periodista es referia a una notícia que

ja havia donat quatre mesos abans en un

context molt diferent. “Quan vaig veure

la notícia del cop d’estat, el primer que

vaig pensar és que certament la realitat

supera la ficció”, afirma Abril des dels es-

tudis de Barcelona Televisió (BTV), on

actualment dirigeix i presenta La porte-

ria. I era veritat. Ara bé, per entendre el

perquè cal conèixer l’escàndol d’un ex-

periment televisiu que, vint anys després,

segueix alimentant debats i reflexions.

Aquesta és la crònica del Camaleó.

El Camaleó era una de les principals es-

trenes de la programació de primavera

d’aquell any i s’havia presentat a la

premsa just tres dies abans de l’emissió,

que va tenir lloc el divendres 5 d’abril a

les 20.30h a La 2 i en el circuit català. En

teoria, semblava destinat a una franja

d’audiència més aviat minoritària. Ca-

maleó era una idea del cap de programes

de TVE, Joan Ramon Mainat, i estava di-

rigit per Miguel Ángel Martín. Aquest

últim, juntament amb l’antropòleg Ma-

nuel Delgado –guionista del programa–

eren els “pares” de la criatura.

Plantejat com una crítica setmanal als

formats televisius, els responsables del

programa ja havien advertit de les inten-

cions. En la presentació davant la

premsa, Miguel Ángel Martín va deixar-

ho ben clar: “Volem convertir la veritat

en mentida, convèncer el teleespectador

que una imatge autentificada pot ser

falsa”. Joan Ramon Mainat fins i tot va

reconèixer que la proposta recordava el

que Orson Wells va fer a la CBS el 1938,

la nit prèvia a Halloween, amb la dra-

matització –en forma de butlletí de notí-

cies– de La guerra dels mons d’H. G.

Wells. Allò va provocar escenes de terror

als Estats Units, i fins i tot la mort de

dues persones, per culpa dels avalots als

carrers, així com alguns intents de suïcidi.

Els responsables de Camaleó tenien pre-

vistos tretze programes i no descartaven

una versió en castellà per tot Espanya.

El dia de l’emissió, els mitjans sembla-

ven haver captat la idea del que s’eme-

tria al vespre. “TVE es riu a Camaleó de

la falsa realitat de la tele” podia llegir-se

a El Periódico. Amb tot, al vespre, tot

just deu minuts després de l’Informatiu,

l’emissió del primer episodi del Camaleó

–titulat La mort i que havia estat gravat

uns dies abans– va deixar clar que molts

mitjans no havien entès el que el Ca-

maleó pretenia.

Poc després d’iniciar-se el programa,

aquest va fer honor al nom transfor-

mant-se en un informatiu especial en

que s’anunciava un cop d’estat a la Unió

Soviètica i la mort de Mikhaïl Gorbat-

xov, president de la Unió Soviètica. En

H I S T Ò R I C

Vint anys del polèmicCamaleó

El 5 d’abril de 1991

un programa del

circuit català de TVE

va provocar un gran

escàndol. El seu nom

era Camaleó i pretenia

fer una crítica als

formats televisius. La

simulació d’un

informatiu especial en

que s’anunciava un cop

d’estat a l’antiga URSS

i la mort de Mijail

Gorbachov va deixar

en evidència alguns

mitjans, que no van

contrastar la notícia.

Camaleó va provocar

airades reaccions i

autocrítica de

la professió. Vint anys

després, s’estudia a les

facultats i segueix

generant la reflexió

que buscava des

d’un principi.

Jordi Rovira

61

CAPÇALE

RA JULI

OL 2011

realitat res d’allò era cert. I és que men-

tre Orson Wells parlava de l’arribada

dels marcians, a Camaleó optaren per

falsejar un informatiu amb una excusa

més creïble, ja que la URSS vivia mo-

ments convulsos.

Al plató hi havia un suposat cap de Po-

lítica Internacional (Quim Guzman, edi-

tor d’informatius) i es van simular

connexions amb Nova York i Moscou

(en aquest últim cas Vicent Partal –que

havia ajudat a redactar el guió aprofitant

els seus coneixements sobre la Unió So-

viètica– representava el corresponsal Vi-

cent Arnau).

També va haver-hi una suposada conne-

xió amb la CNN –amb el logotip desvir-

tuat, es podia llegir CMN– en la qual el

portaveu de la Casa Blanca, Marlin Fitz-

water (en realitat era una roda de

premsa sobre la guerra del Golf) confir-

mava l’assassinat del líder soviètic. I a

més es van emetre imatges de tancs de

l’exèrcit pels carrers de Moscou (eren

imatges d’arxiu de moviments de tropes

a Armènia). Però el que va donar més

credibilitat a aquell fals informatiu va

ser la presència de Josep Abril –conegut

popularment com Pitu Abril–, conduc-

tor de l’Informatiu Vespre.

Quinze dies abans de l’emissió del pro-

grama, Miguel Ángel Martín, amb qui

Abril havia treballat anteriorment, li va

proposar col·laborar en el programa.

Aquest no va dubtar a l’hora d’acceptar

sempre que la direcció de la cadena no

hi tingués cap inconvenient. Els seus su-

periors no van posar-li cap trava, i així és

com es va involucrar en aquell primer

episodi del Camaleó. Per donar més cre-

dibilitat a la seva actuació, va posar-se el

mateix vestuari en l’Informatiu

Vespre que havia utilitzat per a la

gravació del programa.

I si Wells es va acomiadar amb

una frase força críptica (“Recor-

din en els propers dies la terrible

lliçó que han après aquesta nit (...). Si el

seu timbre sona i no hi ha ningú allà, no

era cap marcià, això és Halloween”), el

Camaleó va ser molt més explícit i al

final del programa un missatge desfeia

qualsevol malentès: “Aquest informatiu

ha estat una ficció televisiva” .

Diferents imatges d’aquell fals informatiu que es va emetre el 5 d’abril de 1991 pel circuit català de TVE. Fotos: Arxiu TVE

Havien advertit que volien“convertir la veritat en mentida”però va esclatar la polèmic,quan van falsejar un informatiu

Ara bé, malgrat aquell avís final, molta

gent va creure’s la notícia. El problema

va venir quan alguns mitjans, sobretot

emissores de ràdio, se’n van fer ressò

sense contrastar-la i, en algun cas, sense

ni citar-ne la font i presentant-la com a

pròpia. Les centraletes dels mitjans es

van col·lapsar de trucades de ciutadans

preocupats, al consolat de la URSS arri-

baven condolences i fins i tot Narcís

Serra –recentment nomenat vicepresi-

dent del Govern– va trucar, esverat, a Fe-

lipe González.

Mentre tot això passava, Pitu Abril so-

pava tranquil·lament per després passar-

se pel 292, un local del carrer Diputació

on hi anaven força periodistes. A la una

de la matinada, un company d’El

Periódico va arribar amb la portada de

l’endemà. “Hòstia, la que heu armat!”,

va dir-li. “TVE espanta Catalunya ‘as-

sassinant Gorbatxov”, deia el rotatiu.

“Va ser llavors –admet Abril– quan vaig

ser conscient de la repercussió del pro-

grama, tot i que vaig continuar sense

captar l’autèntica magnitud de tot allò”.

El rebombori va ser total. Hores després

de l’emissió, la direcció de TVE-Cata-

lunya treia una nota en què s’excusava

“pel lamentable error comès”, el cònsol

de la URSS a Barcelona, Vladimir

Tchkikvadze, va qualificar-ho de

“broma de mal gust” i CiU (Miquel

Roca va titllar el programa de “desas-

trós”), Iniciativa i PP anunciaven que

portarien els fets al Congrés. Fins i tot el

dominical britànic The Sunday Express

es referia a l’escàndol. Va ser un cap de

setmana força mogut. Davant d’aquell

allau de crítiques, no tan sols no

es va reemetre aquell primer

programa, tal com estava pre-

vist, sinó que es va cancel·lar

l’emissió dels dotze episodis

restants.

CRÍTIQUES I ACUSACIONS

Les crítiques d’alguns companys de pro-

fessió van ser força dures. Des d’El Pe-

riódico Gabriel Jaraba el titllava de

“televisió escombraria”, mentre que a

La Vanguardia no es quedaven curts.

“Potser hem tingut amagat durant molt

de temps a Sant Cugat un Orson Wells

de pacotilla”, ironitzava Lluís

Foix, director adjunt del diari,

mentre que el crític Josep Maria

Baget Herms es preguntava com

afectaria la credibilitat tant d’A-

bril com dels serveis informatius, i

fins i tot del mitjà televisiu. “Les coses

poden canviar, amb catastròfiques con-

seqüències per a tots”, pronosticava.

“L’únic que em va molestar –reconeix

Abril– és que ens acusessin de coses que

no eren certes. Nosaltres no volíem en-

ganyar, sinó que buscàvem reflexionar

sobre temes transcendentals”. “Els pri-

mers sorpresos de la repercussió –pros-

segueix– vam ser els responsables

del programa i jo mateix”. Abril

tan sols havia acceptat participar

en aquell primer episodi, però

bona part de les crítiques van re-

caure sobre la seva figura. “Mira,

Pitu, desapareix quinze dies i torna”, va

dir-li el dilluns següent Enric Sopena, lla-

vors director de TVE-Catalunya. Aquell

mateix dia la cadena va cessar el cap de

programes, Joan Ramon Mainat, i es va

Després de les crítiques ferotges, van arribar l’autocrí-tica de la professió i els primerselogis al programa

La presència de Pitu Abril,conductor de l’Informatiu Vespre, va fer que el muntatgefos encara més creïble

H I S T Ò R I C

62

CAPÇALE

RA JULI

OL 2011

Algunes ràdios van donar la notícia sense contrastar-la,augmentant la confusió. Les cen-traletes dels mitjans treien fum

Ho recordaré sempre. Pujava amb

un taxi a Gran de Gràcia quan vaig

sentir per la ràdio que hi havia

hagut un cop d’estat a la Unió So-

viètica. Vaig fer un bot al seient.

Les alternatives eren dues: o havia

coincidit amb l’emissió del pro-

grama i aleshores érem tan bons

que l’univers sencer ens ho re-

coneixeria o algú no havia captat

la informació ben visible que

recordava que allò era una ficció,

una crítica, i aleshores tindríem

problemes. Va ser així.

És un clàssic del periodisme, això

de la pressa. Voler ser els primers

pot portar-te a cometre errors. I

en el temps del Camaleó encara el

ritme era deglutible.

No vull ni pensar si el férem avui

la que hauria passat. El Twitter

trauria fum, la presumpta notícia

s’escamparia com la pólvora arreu

i abans que algú reaccionara po-

dria acabar sent un trend topic

mundial. I qui sap si algun gene-

ralot remot de Sibèria es pensaria

que tot allò era veritat i optaria

per eixir ell també al carrer fent-

ho veritat.

Perquè cal recordar que la ratlla

entre la veritat i la mentida llavors

era tan fina que quan el cop d’es-

tat a la URSS va ser cert nosaltres,

com va recordar el Pitu en una en-

tradeta gloriosa a l’Informatiu, ja

l’havíem contat.

Vicent PartalDirector de Vilaweb, va ser

guionista del Camaleó

Ara seria pitjor

Opinió

anunciar una investigació.

Fent cas a Sopena (a qui mitjans com

l’ABC aprofitaven la conjuntura per as-

senyalar-lo amb el dit), Abril va marxar

dues setmanes a Llafranc. Des d’aquesta

localitat de la Costa Brava –força de-

serta en aquelles dates– va seguir la re-

percussió de tot plegat. En cap moment,

però, va patir per la seva credibilitat com

a informador. “Vam rebre crítiques i in-

sults per part de col·legues, moltes de

manera injustificada, encara que després

va haver-hi molta autocrítica de la pro-

fessió, excepte les persones que s’havien

fet ressò de la notícia. Un sisè sentit em

deia que, com que no érem culpables de

res, començarien a sortir versions favo-

rables, com finalment va passar”, re-

corda Abril.

Així, el 9 d’abril, Salvador Cardús par-

lava des de l’Avui de l’audàcia i la in-

tel·ligència del programa i l’endemà,

des del mateix rotatiu, Pilar Rahola es-

crivia que el Camaleó “va incentivar el

pensament lliure”. Dues setmanes des-

prés, Eduardo Haro Teglen ressaltava

com la factura impecable del programa

ho feia més versemblant.

A final de mes, la Junta de Govern del

Col·legi de Periodistes criticava en un co-

municat les manipulacions informatives,

si bé defensava i encoratjava “la lliber-

tat de creació com un dels valors fona-

mentals de la comunicació en totes les

seves manifestacions”. Per la seva part,

Manuel Delgado es defensava dels atacs

a El Periódico assegurant que “Camaleó

ha tingut la gosadia de posar de manifest

fins a quin punt tots som ostatges dels

mitjans de comunicació, i molt especial-

ment de la televisió”.

Finalment, passada la tempesta, va arri-

bar la calma. Després de quinze dies

apartat de la pantalla, Abril va tornar a

la feina i va seguir conduint l’Informatiu

Vespre. Quatre mesos després, donaria

la notícia del cop d’estat –aquest

cop real– a la Unió Soviètica.

UN CAS D’ESTUDI

Vint anys després, Abril admet

que aquell va ser un debat que,

sobretot, va donar-se entre la professió

periodística i “amb la perspectiva del

temps Camaleó es veu com quelcom bas-

tant innocent, un joc de nens comparat

amb el que s’ha fet en els darrers anys a

televisió”, assegura. També es mostra sa-

tisfet d’haver-hi participat: “És una de

les coses de les quals estic més orgullós

de la meva carrera”, . Abril reconeix que

té una estima especial a aquell programa

i destaca que el cas d’aquell polèmic Ca-

maleó actualment s’estudiï a les facultats

de Periodisme. “Crec que tant en aquell

moment com després, i veient les últimes

conseqüències, va ser molt positiu. Si ha

servit perquè les noves generacions re-

flexionin sobre la professió, l’ètica i la ne-

cessitat de contrastar les fonts, doncs ja

està bé”, conclou.

63

CAPÇALE

RA JULI

OL 2011

Vint anys després, el Camaleós’estudia a les facultats de Periodisme i segueix generant el debat que buscava

Pitu Abril amb una imatge del programa Camaleó emès el 1991. Foto: Laura Guerrero.

Fent ombra a l’imponent Bund, el llarg

passeig fluvial de la ciutat de Xangai,

s’aixeca la futurista Oriental Pearl

Tower, una torre de telecomunicacions

que s’ha convertit en un dels símbols de

la capital financera de la Xina. Es va co-

mençar a construir a principi dels no-

ranta, just quan el Partit Comunista

Xinès (PCX) es posava a coure una re-

forma del sector de la comunicació d’ob-

jectiu doble: redreçar la pèssima situació

econòmica d’uns mitjans que sobrevi-

vien de la subvenció i ampliar la capaci-

tat del Partit per controlar-ne els

continguts.

Revestit amb la retòrica reformista i d’o-

bertura de la doctrina de Deng Xiao-

ping, el procés es caracteritzà, explica la

professora Haiqing Yu de la Universitat

de Nova Gal·les del Sud, per la creació

de grans conglomerats. “La concentra-

ció de mitjans es va fer de dalt cap a baix,

utilitzant el poder de l’administració, i

no des de baix cap amunt, com hauria

passat si s’hagués deixat actuar les for-

ces del mercat”, afegeix.

L’escenari de les primeres proves en

aquest procés de concentració va ser la

ciutat de Canton, al sud-est de la Xina.

Des de Pequín, es va entendre la re-

forma com una oportunitat de consoli-

dar sota una única direcció les múltiples

petites publicacions que pràcticament

cada comuna editava des dels anys se-

tanta. Abans de la reforma, la Xina tenia

un ecosistema informatiu de tres nivells,

central, provincial i local. A Canton, a

mitjan anys noranta, es va crear un po-

tent conglomerat, el Guangzhou Daily

Press Group, amb una dotzena llarga de

publicacions i amb els influents Nanfang

Ribao i Nanfang Dushi Bao com a cap-

çaleres de referència.

L’aposta per la concentració com a es-

tratègia de control informatiu té limita-

cions i la premsa de Canton va ser la

primera a demostrar-ho. Al capdavant de

cada una de les redaccions xineses hi ha

un militant del PCX que s’encarrega d’a-

plicar amb certesa qualsevol directriu

que des de Pequín es pugui dictar. No

obstant això, els periodistes, cada cop

més influents i econòmicament indepen-

dents, han sentit la necessitat diverses ve-

gades d’explorar alternatives per eludir

les restriccions.

L’entorn en què treballen els periodistes

xinesos l’ha descrit el sinòleg Manel

Ollé, manllevant un concepte de l’es-

criptor hongarès Miklós Haraszti, com a

“presó de vellut”. Originalment aplicat

als decadents règims comunistes de l’Eu-

ropa de l’Est de final dels setanta, dins

la “presó de vellut” el Partit ja no exer-

ceix el seu control informatiu d’una ma-

nera coercitiva i adoctrinant, sinó que

prefereix traçar una línia difusa i mòbil

que marca aquells temes que poden ser

tractats i els que no. Els periodistes,

doncs, acaben aplicant l’autocensura en

P E R I O D I S M E A L M Ó N

La Xina i l’Índia,mons mediàticsen creixement

La Xina i l’Índia, els

dos països més poblats

del món, van viure a

principi dels noranta

un procés de reforma

del sector de la

comunicació que, tot i

coincidir en el temps,

els ha portat cap a dos

sistemes, igualment

complexos i diversos,

però essencialment

diferents: mentre que

els mitjans xinesos es

mouen al so del Partit

Comunista, els indis

gaudeixen d’una

considerable llibertat

d’expressió. I malgrat

les diferències, tots dos

comparteixen un

esperit

internacionalitzador

que impulsen les

comunitats a

l’estranger.

Dani Madrid

65

CAPÇALE

RA JULI

OL 2011

la majoria dels casos i, algunes vegades,

miren de renegociar els límits sota el risc

de la repressió.

Un dels primers periodistes que es va

arriscar a renegociar els límits d’acció

dels mitjans xinesos va ser Cheng Yiz-

hong, el primer editor en cap del Nan-

fang Dushi Bao, un tabloide que des que

va aparèixer el 1997 va revolucionar la

noció de notícia a la Xina. Cheng va pu-

blicar el 2003 dues notícies que l’acaba-

rien portant a la presó. Primer, va donar

l’ordre de col·locar en portada el cas

d’un jove apallissat fins a la mort per la

policia local. Uns mesos després, el diari

va informar sobre un possible cas de

SARS a la Xina. Després de quatre

mesos a la presó, acusat d’un obscur cas

de corrupció i de tràfic d’influències,

Cheng va marxar a Pequín a posar en

marxa un nou diari. La UNESCO li va

concedir l’any 2005 el premi Guillermo

Cano a la Llibertat de Premsa.

El petit èxit periodístic de Cheng ha

convertit els diaris del grup per al qual

treballava en uns dels més rendibles de

tot el país i ha fet florir, a cada gran ciu-

tat del país, publicacions que n’imiten

la manera de fer periodisme. Els diaris

metropolitans, molts dels quals tenen

edicions de matí i de vespre, van farcits

de publicitat i han convertit en negoci

la feina d’informar, malgrat que s’hagi

de fer de manera controlada. Al costat

d’aquestes publicacions comercials, a la

Xina segueixen sent un referent els

grans diaris de partit, els rotatius que

depenen d’òrgans centrals del PCX i

que estan farcits d’un discurs d’arrel

propagandística. El Renmin Ribao, el

Diari del Poble, manté encara el

format i el to que el secretari

personal de Mao Zedong va

donar-li el 1948, l’any de la seva

fundació. Les editorials són la

veu del Partit i les setze pàgines

estan dedicada als líders comu-

nistes. A diferència de totes les noves

publicacions, milers, que han sorgit a la

Xina des de l’inici de la reforma del sec-

tor, el Renmin Ribao, segueix subsistint

gràcies als diners que aporten les ar-

ques públiques.

El periodista xinès Justin Fan, afincat a Hong Kong, fent la migdiada en un trajecte en tren de Bejing a Guangzhou. Foto: Xavier Cervera

Els països més poblats del món han reformat els mitjans de comunicació des d’òptiques quasi oposades

P E R I O D I S M E A L M Ó N

66

CAPÇALE

RA JULI

OL 2011

PISOS A VUIT EUROS

Quan la informació a la Xina estava es-

trictament en mans d’un grapat de dia-

ris i de la televisió i la ràdio públiques, la

transmissió d’un discurs únic era possi-

ble. Sense alternativa informativa, els

mitjans difícilment podien patir el des-

crèdit. Avui, amb una miríada de publi-

cacions i canals de televisió, i amb

Internet com a finestra sempre oberta al

món, el discurs dels mitjans oficialistes

ha perdut quasi tota credibilitat. El dar-

rer exemple d’aquesta nul·la confiança

dels ciutadans en allò que diuen els mit-

jans oficials és de tot just l’any passat.

Hu Jintao, el president xinès, visitava

una nova promoció d’habitatges a Pe-

quín, on el preu del lloguer s’ha conver-

tit en un problema. Hi havia les càmeres

de la televisió pública, la CCTV, seguint

cada moviment de Hu i els periodistes

de l’informatiu per excel·lència a la Xina,

el Xinwen Lianbo, que totes les cadenes

xineses tenen l’obligació de retransme-

tre a les set del vespre. En una conversa

entre Hu i una veïna, l’espectador des-

cobria que aquesta pagava 77 iuan pel

lloguer (uns 8 euros). En el mateix mo-

ment de l’emissió, a Internet, la Xarxa

bullia sobre la manipulació informativa

de la CCTV. La notícia, però, era certa.

La pèrdua de credibilitat del discurs ofi-

cialista ha anat lligada, estretament, a la

possibilitat d’accés a més informació que

mai, sobretot a Internet. Els ciutadans xi-

nesos, fins i tot tenint en compte les li-

mitacions que el govern els

imposa, cada cop tenen més espai

per contrarestar el discurs oficial

i això ha fet que la capacitat de

convertir un esdeveniment en no-

tícia hagi deixat de ser monopoli

dels òrgans de propaganda del PCX.

EL CAS DE L’ÍNDIA

Amb les fredes estadístiques a la mà, des

de fa uns anys, l’Índia és el país del món

on es venen més diaris, uns 110 milions

d’exemplars diaris. Es tracta d’una esta-

dística poc il·lustrativa si pensem que de-

mogràficament és el segon país

més poblat del món. Al Japó, o al-

guns països del nord d’Europa, es

venen molts més exemplars per

persona. Ara bé, mentre a Noruega

o Islàndia en una dècada les vendes

han caigut un 10% i un 40% respectiva-

ment, a l’Índia la situació ha estat in-

versa. Segons l’Associació Internacional

de Premsa (WNA, en anglès) l’incre-

ment en vendes a l’Índia ha estat d’un

35%. “Els indis tenen fam d’informació

i es mostren políticament actius”, explica

T. N. Ninan, l’editor del Business Stan-

dard, que afegeix que “la naturalesa de-

mocràtica de l’Índia facilita

l’existència de llibertat de premsa,

a diferència de la Xina, i fa que to-

thom tingui una opinió”.

Hi ha diferents raons que poden

ajudar a entendre l’apogeu de la

premsa escrita a l’Índia en una època en

què les perspectives solen ser pessimis-

tes entre els professionals dels països

rics. El poder adquisitiu dels indis no ha

deixat de créixer en l’última dècada i

això ha fet que l’adquisició d’exemplars

de diaris hagi deixat de ser un luxe per a

una part de la població, i alhora ha creat

un entorn escaient perquè el sector de la

La concentració de mitjans xinesos es va fer de dalt cap a baix, al revés de com hauria dictat el mercat

Amb una miríada de publica-cions i ’Internet, els mitjansoficialistes xinesos han perdutquasi tota credibilitat

A diferència de la Xina, la naturalesa democràtica de l’Índia facilita l’existènciade llibertat de premsa

Va ser l’any 1978 quan el que lla-

vors era el gran líder xinès Deng

Xiaoping va pronunciar la ja per

sempre famosa màxima, “Un país,

dos sistemes” amb la qual es volia

referir a la doble realitat política i

econòmica de la Xina continental

i de Hong Kong, la colònia brità-

nica en procés de retorn a la sobi-

rania xinesa.

Un dels grans orgulls del que pre-

sumeixen els habitants de Hong

Kong ha estat sempre l’haver ges-

tat un espai de lliure pensament

on les llibertats intel·lectuals i

d’expressió s’han respectat de ma-

nera escrupolosa. Amb el canvi de

sobirania, molts d’ells van pronos-

ticar una pèrdua d’aquesta inde-

pendència, però la realitat actual

és que, tot i formar part de la Xina,

no ha estat així.

A diferència de Pequín, Xangai o

Canton, la ciutat de Hong Kong és

un petit oasi de diversitat de pers-

pectives. Els grans diaris, com el

South China Morning Post, es per-

meten criticar i avaluar les accions

dels líders comunistes. A les pàgi-

nes d’aquests influents mitjans de

comunicació es pot parlar de la

secta Falung Gong, es pot recor-

dar la matança de Tiananmen i es

pot debatre obertament sobre el

llegat polític de Mao Zedong. En

canvi, res de tot això pot aparèixer

a la premsa de la Xina continental.

La vibrant indústria de la infor-

mació que funciona a Hong Kong

ha dut a una intensa competència

entre els diferents diaris gratuïts,

com passa amb el Headline Daily,

i els de pagament, com l’Apple

Daily.

L’oasis de Hong Kong

67

CAPÇALE

RA JULI

OL 2011

publicitat s’hagi llançat de ple a comprar

espai en els rotatius. A més, la gran ame-

naça de la premsa a Europa, els contin-

guts informatius gratuïts a Internet, no

és tal a l’Índia. Només un 7% de la po-

blació té accés a Internet.

Perquè Delhi, Bombai o Hyderabad pu-

guin esdevenir els nous grans centres

editorials mundials cal abans, diu Ninan,

una professionalització de la feina pe-

riodística. L’augment dels ingressos en

publicitat ha portat alguns dels grans

anunciants a tenir un elevat poder d’in-

fluència sobre les decisions editorials.

Així, a Nova Delhi s’ha fet famós el cas

de diversos diaris que han deixat d’in-

formar sobre la situació a les precàries

barriades pobres d’algunes grans ciutats,

ja que una sèrie d’anunciants van dir que

això perjudicava les vendes: “Als lectors

no els interessen les barraques”, van dir.

A la mercantilització de la línia editorial,

s’hi podria afegir la considerable politit-

zació dels grans diaris. Tot i la garantia

de llibertat informativa de la legislació

índia, Reporters sense Fronteres col·loca

el país en la posició 122 del seu índex de

llibertat de premsa.

MÉS QUE BOLLYWOOD

La politització de la informació

arriba molt més enllà dels diaris i

es fa molt present a l’emergent

sector de les cadenes de televisió exclu-

sivament dedicades a l’actualitat. Des

que a mitjan anys noranta el sector de

les telecomunicacions es va liberalitzar,

els canals de televisió al país han anat

apareixent (i desapareixent) amb una

velocitat fulgurant. Hi ha qui xifra

l’oferta de canals a l’Índia al voltant de

500. Els més seguits són els de la televi-

Mentre tan sols un 7% d’indis té accés a Internet, l’increment de les vendes de diaris ha estat d’un 35%

Una portada del Vogue xinès a una parada de metro de Xangai. Foto: Xavier Cervera. A les pàgines següents, dues imatges de l’Índia,on la premsa té molta més llibertat que a la Xina, malgrat tenir encara grans carències tecnològiques. Fotos: Artur Isal.

ET Now, Times Now, CNN-IBN,

NewsX, CNBC Awaaz i NDTV

24x7 són només alguns dels noms

dels canals d’informació conti-

nuada en anglès adreçats als pú-

blic indi que, en menys de cinc

anys, han convertit les pantalles de

televisió en espais de debat per-

manent. En la batalla per l’au-

diència (i la publicitat) que tots

lliuren, el gran perjudicat ha aca-

bat sent el rigor periodístic. Com

en molts altres països, les notícies

s’han convertit en un bé de con-

sum i l’arribada d’aquests canals

ha estat acompanyada del que

sembla ser un gènere ja consoli-

dat: l’entreteniment informatiu

(infotainment, en anglès).

Informar les 24 hores

P E R I O D I S M E A L M Ó N

sió pública, Doordarshan, que fins al

1995 tenia el monopoli de les emissions

televisives. Un tribunal, aleshores, va

considerar la situació fora de la Consti-

tució i va donar peu a una cursa per om-

plir un mercat molt poc madur.

Van entrar de cap grans empreses inter-

nacionals com Disney o MTV, es van

crear iniciatives domèstiques com Sun

TV –en llengua tàmil– o Zee TV –en

hindi– i es van formar inusuals conglo-

merats, com Tata Sky: la suma de la mul-

tinacional Tata (fabricant, per exemple,

de cotxes) i News Corporation, del mag-

nat Rupert Murdoch. L’arribada del

cable i de les emissions per satèl·lit van

accelerar l’aparició de canals. Parado-

xalment, la nova tecnologia conviu amb

un parc televisiu antic. Una tercera part

dels televisors són en blanc i negre.

Malgrat que molt sovint s’associï l’Índia

amb les gran produccions que surten

dels estudis de cinema de Bombai, la in-

dústria de continguts audiovisuals és

força més rica i inclou, per exemple, exi-

tosos serials domèstics que triomfen

molt més enllà de les fronteres del sub-

continent indi. En part, gràcies a una

diàspora que és una gran consumidora

de continguts de la mare pàtria, l’emer-

gent sector audiovisual està creixent

amb un esperit internacionalitzador.

Això li és possible no solament per la de-

manda de la població emigrada, sinó

també per la bona recepció que certs

continguts tenen a països veïns com el

Nepal, Bangla Desh o el Pakistan. Tal

n’és la influència que el diminut Bhutan

es va veure obligat a restringir ja l’any

2006 la importació de sèries fetes a l’Ín-

dia davant l’amenaça d’una “colonitza-

ció cultural”.

Històricament, els fluxos culturals a l’est

d’Àsia s’han mogut en tres grans en-

torns lingüisticoculturals: l’indi, el xinès

i el malai. I en aquests grans blocs s’han

vingut a incorporar el continguts audio-

visuals fets a la Xina i a l’Índia. És aquí

on les peculiaritats dels ecosiste-

mes mediàtic xinès i indi con-

flueixen. Ambdós han passat per

una reforma, de relativa liberalit-

zació, i gràcies a l’èxit de la de-

manda interna i atrets per arribar

a les importants masses de població de

la diàspora, han posat en marxa un pro-

cés de circulació global de l’audiovisual

que els pot permetre aspirar a llarg ter-

mini a menjar-li terreny a l’hegemonia

cultural nord-americana.

Paradoxalment, la televisió persatèl·lit conviu amb el fet queuna tercera part dels televisorsa l’Índia són en blanc i negre

70

CAPÇALE

RA J

ULI

OL

2011

P R E M I S

PREMI AL MILLOR TREBALL PERIODÍSTIC SOBRE PSORIASI IARTRITIS PSORIÀSICA

Convoca: Acción Psoriasis.Àrea: Premsa escrita.Adreça: c/ Borriana, 44, CP 08030 Barcelona.Telèfon: 915 56 01 54URL: www.accionpsoriaris.orgE-mail: psoriasi@pangea.orgRequisits: Treballs (imprès o en línia) publicats entre l’1

d’octubre del 2010 i l’1 d’octubre del 2011 en castellà o en llengües oficials (amb la traducció).

Dotació: Un primer premi de 3.000 euros, un segon de 1.200 iun accèssit per al tercer lloc.

Termini: 1 d’octubre del 2011.

XXIII PREMI TURÍSTIC INTERNACIONAL PICA D’ESTATSConvoca: Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida.Àrea: Premsa, ràdio, TV i Internet, fotografia i premsa

local.Adreça: Rambla Ferran, 18, 3r, 25007, Lleida.URL: www.lleidatur.com/picaRequisits: Treballs publicats o emesos entre el 20 d’octubre

del 2010 i el 19 d’octubre del 2011.Dotació: 5.000 euros per categoria excepte Internet i premsa

local (3.000).Termini: 20 de novembre del 2011.

EXCELLENCE IN EPILEPSYConvoca: Oficina Internacional para la Epilèpsia (IBE) /

UCB PHARMA.Àrea: General.Adreça: PO Box 64191. London WC1A 9ENTelèfon: 915 64 07 25URL: www.ucbpharma.esRequisits: Treballs sobre epilèpsia emesos entre el 30 d’octu-

bre del 2010 i el 30 de novembre del 2011.Dotació: 4.000 euros en bons de viatge.Termini: 30 de novembre del 2011.

PREMI LORENZO NATALIConvoca: Comissió Europea.Àrea: Premsa escrita, TV, ràdio i Internet.Adreça: 70 boulevard de Reuilly. 75012-Paris. Telèfon: 934 67 73 80URL: www.ec.europa.eu/spainRequisits: Treballs publicats o difosos entre l’1 de juliol del

2010 i el 31 d’agost del 2011 que tractin sobre dretshumans, democràcia i desenvolupament.

Dotació: Un primer premi de 5.000 euros, un segon de 2.500 iun tercer de 1.500.

Termini: 31 d’agost del 2011.

PREMIS G! DE COMUNICACIÓ TURÍSTICA DE LES COMARQUESGIRONINES

Convoca: Patronat de Turisme Costa Brava-Girona.Àrea: Audiovisuals i mitjans escrits.Adreça: Av. de Sant Francesc, 19, 4t, 17001 Girona Telèfon: 972 20 84 01URL: www.costabrava.org/premisG/Requisits: Treballs publicats o emesos entre l’1 de setembre de

2010 i el 31 d’agost de 2011 que fomentin la riquesa,diversitat i qualitat de les comarques gironines.

Dotació: 8.000 euros per categoria.Termini: 10 de setembre del 2011.

PREMI DE PERIODISME TÈXTIL PEDRO MORILLOConvoca: Fundación Textil Algodonera.Àrea: General.Adreça: Gran Via 670 E-08010, Barcelona.Telèfon: 933 18 92 00URL: www.aitpa.esE-mail: aitpa@aitpa.esRequisits: Treballs publicats o emesos en premsa, ràdio, televi-

sió o revistes tècniques entre el 16 d’octubre del2010 i el 15 d’octubre del 2011.

Dotació: 6.000 euros.Termini: 15 d’octubre del 2011.

PREMI ARREL DE BUTLLETINS MUNICIPALSConvoca: Diputació de Barcelona.Àrea: Butlletins municipals.Adreça: Reg. Gral. Rbla Catalunya, 126. 08008-BCNTelèfon: 934 04 90 82URL: www.diba.catE-mail: s.suportcap@diba.catRequisits: Publicació digital de caràcter periòdic i informatiu

editada per un ajuntament entre l’1 de setembre de2010 i el 31 d'agost de 2011.

Dotació: 12.000 euros.Termini: 30 d’octubre del 2011.

PREMI INNOVAConvoca: Diputació de Barcelona.Àrea: Noves tecnologies.Adreça: Reg. General. Rbla. Catalunya, 126. 08008-BCNTelèfon: 934 04 90 82URL: www.diba.catE-mail: premis.comunicacio@diba.catRequisits: Iniciativa del camp de les noves tecnologies d’un

ajuntament o mitjà de comunicació local entre l’1de setembre de 2010 i el 31 d'agost del 2011.

Dotació: 12.000 euros.Termini: 30 d’octubre del 2011.

W E B S À l e x B a r n e t

UNA DE LES IMATGES DEL 15-M

www.flickr.com/photos/jacoboictus/5739566757Jacobo Méndez, un fotògraf no professional, és l’autor d’a-

questa foto a la plaça de l’Ajuntament de València, una de les

imatges emblemàtiques del 15-M. Cal recordar que l’autor

la va publicar a Flickr i Twitter, on mols diaris la van desco-

brir i reproduir.

SEMBLEM HÀMSTERS?

www.cjr.org/cover_story/the_hamster_wheel.php?page=allhttp://transition.fcc.gov/osp/inc-report/The_In-

formation_Needs_of_Communities.pdfwww.wired.com/epicenter/2011/06/internet-ha

msterize-journalism/Fa uns mesos, l’article “The Hamster Wheel”, publicat per la

Columbia Journalism Review, parlava d’un dels efectes Internet

sobre el periodisme: cada vegada es publiquen més notícies,

però menys treballades i elaborades per redaccions minvants. I

l’article feia un paral·lelisme amb la roda dels hàmsters. Un in-

forme de la Federal Communications Commission sobre la

premsa als EUA ha rellançat el debat i aquesta comparació.

PERIODISME COPYPASTE

www.churnalism.comLloc anglès dedicat a les publicacions que reprodueixen les

notes de premsa o copien articles que ha publicat algú altre.

Només cal entrar un text (en anglès) a la casella corresponent

i els algoritmes cerquen similituds a la Xarxa. Churnalism és

una barreja de journalism i churn, que en anglès és el nom

d’una antiga màquina per batre la llet i fer mantega.

HISTÒRIES D’ARA

www.storify.comUna eina per explicar històries utilitzant els materials mis-

satges, fotos, vídeos comentaris, etcètera—que sobre un de-

terminat tema diferents emissors publiquen a la Xarxa.

L’eina permet ordenar els elements i crear un context per

fer entenedora cada història.

DIARI JAPONÈS A MÀ

www.newseum.org/news/2011/04/ishinomaki-hibi-shimbun.htmlDurant el col·lapse creat pel terratrèmol i el tsunami, el diari

japonès Ishinomaki Hibi Shimbu, que s’edita a la ciutat d’Is-

hinomaki, que té 160.000 habitants, va publicar, durant uns

dies, edicions fetes a mà pels seus redactors. El Newseum en

guarda alguns originals.

LLIÇONS D’ECONOMIA

www.buzzmachine.com/Jeff Jarvis és un interessant i polèmic analista del canvis ac-

tuals que està vivint la professió periodística. La seva entrada

“Hard Economic Lessons for News”, del 25 d’abril, és un re-

comanable llistat en construcció que intenta aclarir moltes

coses sobre les notícies, les empreses i els models de negoci

actuals.

FOTÒGRAFA SECRETA

www.niemanlab.org/encyclo/El Nieman Lab Journalism (Harvard), amb la col·laboració de

la Knight Foundation, ha endegat Encyclo, una enciclopèdia

sobre el futur del periodisme que analitza el canvi als mitjans

tradicionals i les noves propostes digitals. El projecte convida

a la participació.

XARXA SOCIAL

www.periodistasporelmundo.comUna xarxa social orientada als periodistes. Creada per The So-

cial Media Family. Objectius: oferir a professionals i estudiants

un lloc on intercanviar informació, cercar feina i compartir ex-

periències.

http://youtu.be/timfvNgr_Q4

Videoclip periodísticEs pot fer un videoclip musical, amb gràfics per imatges i una cançófunky, que expliqui un tema complex com la contaminació de l’ai-gua potable a causa de certes formes d’extraure el gas natural? Laresposta és“My Water’s On Fire Tonight (The Fracking Song)”, rea-litzat per Studio 20 NYU i ProPublica.org. Es pot veure a www.pro-publica.org/series/buried-secrets-gas-drillings-environmental-threat

71

CAPÇALE

RA J

ULI

OL

2011

A la Xarxa hi ha materials en línia de

formació periodística –cursos, càpsules,

guies, manuals, etcètera– que són gra-

tuïts o de baix cost. És una oferta inte-

ressant, ja que pot servir per actualitzar

coneixements, és assequible, té contin-

guts rellevants i està disponible en qual-

sevol moment. L’anglès és la llengua

dominant en aquest escenari formatiu,

tot i que també hi ha ofertes en castellà

i català. Un fet important, i que caldrà

analitzar: alguns del grans noms del món

digital, com Facebook, Twitter o Yahoo,

obren vies directes per difondre l’ús de

les seves eines entre els periodistes.

INTERNATIONAL CENTER FOR

JOURNALISM

www.icfj.org/Resources/tabid/209/De-

fault.aspx

L’ICFJ té prop de quaranta manuals per

a periodistes nous i veterans que vulguin

millorar coneixements. Tracten temes

com la construcció d’històries o els as-

pectes ètics i comercials del periodisme.

Molts estan en anglès, però també n’hi

ha en castellà. Es pot donar un cop d’ull

gratuït al manuals via web i per aconse-

guir-los sencers cal pagar cinc dòlars.

YOU TUBE

www.youtube.com/user/reporterscenter

L’any 2009 You Tube va endegar el Re-

porters Center, que inclou una sèrie de

vídeos de periodistes nord-americans

que expliquen com fan la seva feina. El

més vist (125.000 visionats) és un dels

televisius Katie Kuric i Tony Maciulis,

que expliquen com conduir una entre-

vista.

www.youtube.com/user/IJNetVideo

La International Journalist’s Network té

aquest canal amb una vintena d’inter-

vencions de professionals que parlen

sobre com explicar històries reals en

vídeo o com utilitzar Google Maps al co-

brir informacions.

www.youtube.com/watch?v=VVKGUc-

tuoXE&feature

Robert Woodward, del Washington Post,

va protagonitzar fa anys juntament amb

Carl Bernstein el seguiment informatiu

del cas Watergate, parla sobre perio-

disme d’investigació a la manera clàssica

i a l’era digital. “Tips from Bob Wood-

ward on Investigative Journalism” ha

tingut 200.000 visites en un parell d’anys.

LA BBC

www.bbctraining.com/enlíniaCourses.asp

www.bbc.co.uk/academy/collegeofpro-

duction/

En el primer lloc, hi ha mòduls gratuïts

de la BBC sobre televisió i ràdio que es

poden consultar via PC o Mac i tenen

moltes referències a la pròpia cadena an-

glesa, ja que es fan servir en la formació

interna del personal. Duren entre uns

trenta minuts i una hora cadascun i estan

dividits en fragments curts. En el segon,

hi ha recursos i vídeos sobre producció

de programes radiofònics i televisius

adreçats a freelance. Els vídeos, de mo-

ment, no són visibles a Espanya.

YAHOO

http://styleguide.yahoo.com/

The Yahoo Style Guide inclou recoma-

nacions per publicar a la Xarxa.

És un resum del llibre Yahoo! Style

Guide: The Ultimate Sourcebook for

Writing, Editing, and Creating.

POYNTER I LA NEW UNIVERSITY

http://about.poynter.org/training/en línia-

training

El Poynter’s e-learning Project, anome-

nat News University, es presenta com un

innovador projecte d’ensenyament en

línia de periodisme que inclou minicur-

sos sobre tècniques multimèdia, redac-

72

CAPÇALE

RA J

ULI

OL

2011

L A X A R X A À l e x B a r n e t

Opcions de formació en línia gratuïta (o quasi)

ció i altres temes. En total, ofereix uns

150 mòduls, alguns d’aquests gratuïts i la

resta etiquetats “de baix cost” (molts

costen uns 30 dòlars).

TWITTER

http://media.twitter.com/

Una guia de Twitter per a professionals

i mitjans que explica com utilitzar el seu

sistema de missatges i transformar el

contacte amb l’audiència.

FACEBOOK

www.facebook.com/journalist

La coneguda xarxa social acaba d’obrir

un espai en el qual explica com poden

fer servir els professionals de la infor-

mació aquesta nova eina que compar-

teixen més de 600 milions de persones.

Inclou vídeos i articles sobre el tema. El

director del programa és Vadim Lavru-

sik, que té 25 anys, ha treballat al New

York Times i és professor de Mitjans So-

cials a Columbia.

ÀMBIT LOCAL

www.rosamariacalaf.documenta.cat

Curs de periodisme a càrrec de la perio-

dista Rosa Maria Calaf, en col·laboració

amb la Universitat Rovira i Virgili i la

plataforma digital Documenta, entre al-

tres organitzacions. Set sessions que es

poden consultar per Internet.

www.fundeu.es

La Fundación del Español Urgente,

amb la col·laboració de la Real Acade-

mia de la Lengua i el BBVA, impulsa,

sota la direcció de Mario Tascón, el pri-

mer manual digital per escriure en cas-

tellà a Internet. A l’apartat Estilo, hi

trobareu articles i consells pràctics. Té

una bústia de consultes personalitzades.

www.emagister.com

Una de les principals guies de recursos

de formació a l’Estat espanyol. Amb l’a-

jut del cercador intern podeu tro-

bar materials i cursos sobre

periodisme i comunicació.

http://videos.cibernarium.cat

Videocursos enregistrats sobre

temes com Oficina 2.0, Posicionament

als cercadors, Eines i Imatge digital, i al-

tres temes que cada vegada tenen més

a veure amb el periodisme que s’està

fent en l’actualitat. Creats per Ciberna-

rium i Barcelona Activa, amb el suport

de diferents institucions.

Facebook, Twitter o Yahoo hanobert vies directes a la Xarxaper difondre l’ús de les seveseines entre els periodistes

74

CAPÇALE

RA J

ULI

OL

2011

LA FOTO de Pedro Madueño

GESTOS D’UN PRESIDENT El maig de 1978 Pedro Madueño va fotografiar per primer cop Jordi Pujol, quan eraconseller sense cartera del Govern Tarradellas i Madueño tan sols tenia 17 anys. Des de llavors, aquest reconegut foto-periodista de La Vanguardia ha estat present en els moments més importants de la vida del polític, com quan el 20 de de-

75

CAPÇALE

RA J

ULI

OL

2011

sembre de 2003 aquest va prendre el darrer cafè al despatx que ocupava al Palau de la Generalitat. El llibre Gestos. Tresdècades rere el president Pujol (Ed. Sol90media) recull les millors imatges de l’expresident, com la que reproduïm del’agost de 1986, en la qual Pujol atén la premsa al final de la primera etapa de l’ascensió al Canigó.

76

CAPÇALE

RA J

ULI

OL

2011

L L I B R E S E l e n a S e r r a n o

CRÒNICA D’UN PAÍS. 15 ARTICLES IMPRESCINDIBLESJosep M. Casasús

Dèria Editors, 2011179 pàgines

El periodista i catedràtic Josep M. Casasús ha reunit en aquestllibre quinze peces periodístiques que considera imprescindiblesper tal d’entendre millor la història recent de Catalunya. Estracta d’una nova tria d’articles, potser la més personal de lesque ha fet fins ara. Hi ha textos signats per Joan Maragall, CarlesSentís, Lluís Serrahima, Josep Maria de Sagarra, Félix de Azúa

o Antoni Serra Ramoneda, entre altres, que han deixat petja enla nostra memòria personal i col·lectiva, i que Casasús analitzaamb rigor i voluntat divulgadora. El llibre es presenta com unamostra antològica de referència per als lectors interessats enl’evolució de la vida cultural, política i social de la nostra nació,però també per a tot el món periodístic. La reproducciód’aquests textos, alguns de difícil accés, confereixen a l’antolo-gia un gran valor. L’autor és membre numerari de l’Institutd’Estudis Catalans i col·labora a l’Avui, a Público i a El Singu-lar Digital.

LA HISTORIA DESDE MI BALCÓN. TESTIGO DIRECTO DE LA MAREA ÁRABE

Tomás AlcoverroDestino, 2011330 pàgines

Les protestes a la plaça Tahrir que van acabar Hosni Mubarak aEgipte; les manifestacions a Manama contra el règim immobilistaa Bahrein; el declivi de la revolució iraniana, vist des dels carrersde Teheran; la vida quotidiana a Beirut... El periodista Tomás Al-coverro, col·laborador de La Vanguardia a l’Orient Mitjà des del

1970, ha pogut ser un dels privilegiats observadors de tots aquestsfets històrics i els comparteix amb els lectors d’aquest llibre. Enmoltes de les cròniques que s’hi recullen, l’estil del periodista su-pera allò merament informatiu per convertir-se en literari. Alco-verro sorprèn de vegades amb un text sobre la font d’Adonis,sobre un jove lluitador iraquià de zurkaneh o parlant de l’últim er-mità de la vall de la Kadisha. Completen aquest retrat, reflexionssobre la política a l’Orient Mitjà, apunts entorn a la seva imatgeen les literatures contemporànies espanyola i catalana, així com unrecord per a les grans ciutats portuàries del Mediterrani.

LA MIRADA DEL OTRO. MANIFIESTO POR LA ALTERIDAD

Rafael JorbaRBA, 2011158 pàgines

Els conflictes d’identitat, les relacions Catalunya-Espanya i Es-panya-Europa, la por a l’altre o el deure de la ciutadania i els po-lítics que la lideren d’afrontar tots aquests debats amb rigor i sensedemagògia. Aquests són alguns dels temes que Rafael Jorba tractaen aquest volum. Un llibre que, en paraules del mateix autor, està

escrit “des de la urgència. Els articles i assajos que el composenconstitueixen un manifest per l’alteritat, és a dir, en defensa de laidentitat de l’altre”. La crisi econòmica ha contribuït al creixe-ment dels tancaments identitaris, els populismes de diferent signeo la xenofòbia, i Jorba exposa en La mirada del otro el paper queconsidera que ha d’assumir en aquest context. “El paper de l’es-criptor –i en el meu cas, del periodista– enllaça amb aquell difícildeure al qual va apel·lar Albert Camus el 10 de desembre de 1957,després de rebre el Nobel de Literatura: no s’ha de posar la plomaal servei d’aquells que fan la història, sinó dels que la pateixen”.

TARRADELLAS, TESTIGO DE ESPAÑAJesús Conte Destino, 2011398 pàgines

L’expresident de la Generalitat Josep Tarradellas (1899-1988)va reunir en vida dos milions de pàgines de cartes i documents–papers de la Segona República, de la Guerra Civil, del fran-quisme i de la transició democràtica. Infatigable defensor dela legitimitat republicana des de l’exili, escrivia cartes cada dia–quasi cent mil enviades i/o respostes en menys de quarantaanys–, rebia personatges de tot signe i viatjava per Europa i

Amèrica per estar informat de la realitat d’Espanya. L’autors’ha endinsat en els arxius de Tarradellas, gelosament custo-diats al Monestir de Poblet, i entre milers de documents inotes revisades ha seleccionat el més significatiu de la corres-pondència i de les conspiracions del vell republicà que va tor-nar a Espanya l’any 1977 com a president de la Generalitatde Catalunya, de la mà d’Adolfo Suárez i del rei Joan Carles.L’obra també inclou textos de les cartes amb personalitats dela talla de Juan Negrín, Lluís Companys, el rei Joan Carles,Adolfo Suárez, De Gaulle, Picasso o Mitterrand, entre moltsaltres.

MIS SEIS DIARIOS. MEMORIA DE CUARENTA AÑOS DEPERIODISMO

Antoni Coll GilabertEditorial Milenio, 2011

140 pàginesNascut a Ivars d’Urgell (Lleida), el 1943, Antoni Coll Gilabert hadedicat tota la vida al periodisme. La seva trajectòria l’ha portata cinc ciutats diferents i a sis diaris: Diario de Lérida, El Noticiero,Diario de Barcelona, El Correo Catalán, La Vanguardia i Diaride Tarragona, on va assumir-ne la direcció durant vint anys.

Aquests mitjans van marcar la seva carrera i donen nom a aquestllibre, que n’explica les memòries i que va decidir escriure aprofi-tant la jubilació. L’autor ha triat un estil àgil i suggestiu per nar-rar les experiències de la seva vida periodística en diàleg ambdiverses personalitats –José María Gil Robles, Fraga Iribarne oJosep Tarradellas– que va conèixer al llarg de diferents etapes pro-fessionals. Antoni Coll també ha publicat novel·les i una desenad’assaigs. Després del recorregut per quatre ciutats diferents, desde l’any 1984 viu a Tarragona, ciutat que l’ha declarat Fill Adop-tiu. En l’actualitat és conseller editorial del Diari de Tarragona.

77

CAPÇALE

RA J

ULI

OL

2011

¡ATRÁPALOS COMO PUEDAS! LA COMPETENCIA TELE-VISIVA: PROGRAMACIÓN Y GÉNEROS

José María VillagrasaTirant Lo Blanch, 2010

207 pàginesJa fa més de cinquanta anys que la televisió es va colar a casa nos-tra. Ajudant a crear modes i gustos socials i contribuint a formaropinions, ens ha convertit en testimonis d’esdeveniments socials iha poblat l’imaginari col·lectiu d’una extensa mostra d’històries ipersonatges. Aquest llibre pretén ser una guia didàctica de contin-

guts que ajudi a entendre el món de la televisió. El text no preténser exhaustiu ni enciclopèdic. Persegueix l’objectiu que el lectors’identifiqui i reflexioni sobre el procés de gestació de contingutstelevisius, aportant unes pautes de comprensió i una certa pers-pectiva històrica. Amb el títol d’Atrápalos como puedas –un lemaque defineix l’esperit de lluita per controlar l’audiència–, està es-tructurat en tres grans apartats. El primer és una introducció alscondicionaments socials, tecnològics i econòmics; el segon abordal’articulació de l’oferta televisiva a través de la programació; i eltercer, més extens, fa un recorregut pels gèneres televisius.

COR DE BRAU. UNA CRÍTICA IRÒNICA AL VOLTANT DEL’ABOLICIÓ DE LES CURSES DE BRAUS A CATALUNYA

Víctor AlexandreColumna, 2011205 pàgines

L’abolició de les curses de braus aprovada pel Parlament de Ca-talunya és un fet d’una gran transcendència. El mateix dia del’abolició, Catalunya va aparèixer a tots els informatius del món il’endemà a les portades a la premsa internacional. Mai abans unaacció legislativa interna catalana havia generat una expectació i

una admiració tan grans ni tampoc reaccions tan ferotges com lesd’alguns mitjans espanyols. Alexandre narra en aquesta novel·laaquests fets en clau d’humor, a través d’una família ramadera ca-talana afectada per l’abolició. Mostra també el rerefons polític iidentitari dels arguments dels protaurins i els antitaurins. A travésde personatges, situacions i diàlegs amb què evoca l’atmosfera deles comèdies teatrals del segle XIX, parla de valors universals iens recorda que el grau d’humanitat d’un poble es mesura pel res-pecte amb què tracta els animals. Alexandre és autor d’obres d’as-saig, que alterna amb la dramatúrgia, el conte i la novel·la.

EL FIN DE UNA ÉPOCA.SOBRE EL OFICIO DE CONTAR LAS COSAS

Iñaki GabilondoBarril Barral, 2011

182 pàginesAquest llibre és una reflexió, plena de lucidesa, sobre una vidaprofessional en un entorn en plena transformació. Iñaki Gabi-londo ens presenta un text molt personal a través del qual nonomés deixa molt clara la seva justificada passió pel periodismesinó també els temors davant el fet que un ofici que considera ne-cessari s’estigui desvirtuant. Amb la col·laboració de David Guz-

mán, analitza tant les grans virtuts com les amenaces de la pro-fessió a la qual ha dedicat la vida; desgranant els principis queconsidera fonamental mantenir i que han definit la seva modèlicatrajectòria. És, sens dubte, un dels periodistes més reconeguts delnostre país. Des que va començar en el món de la ràdio amb vint-i-un anys, ha dirigit Radio San Sebastián, Radio Sevilla i els in-formatius de Televisión Española. A la Cadena SER, ha estat alcapdavant de Hora 25, Aquí la Ser, Matinal Ser, Pido la palabrai Onda Media i, al llarg de vint anys, del programa líder de la ràdioespanyola Hoy por Hoy. Després de presentar l’informatiu Noti-cias Cuatro, va passar al canal CNN+, avui desaparegut.

VOSOTROS SOIS TONTOS, ¿O QUÉ OS PASA? CRÓNI-CAS DESDE LA TRINCHERA DEPORTIVA

Pere FerreresComanegra, 2011

206 pàginesL’autor d’aquest llibre, Pere Ferreres, va iniciar la carrera perio-dística a catorze anys i, des de llavors, ha col·laborat en nombro-sos mitjans tant en premsa com en ràdio i televisió. Tota una vidadedicada a dues grans passions: el periodisme i l’esport, que li hanpermès conèixer de prop moltes històries, algunes de les quals han

estat seleccionades per ell mateix per presentar-les en aquest lli-bre. En el llibre, que té un pròleg d’Emilio Pérez de Rozas, parlaamb estil amè i nombroses anècdotes de personatges del món del’esport -tot i alguna excepció com Ferran Adrià- com SeverianoBallesteros, Johan Cruyff, Pau Gasol, Pep Guardiola, Menotti oAlfredo di Stefano. L’autor va treballar per a Ràdio Barcelona iEl País. Va escriure a Nuevo Basket i Interviú, va posar en marxal’edició espanyola de la Revista Oficial de la NBA. Ara treballa aTVE i escriu per a Mundo Deportivo. És autor de Cien años azul-grana. Entrevistas a la sombra del Camp Nou (Aguilar, 1998).

VIAJES POR LAS 19 ESPAÑASPablo-Ignacio DalmasesEdiciones Carena, 2011

249 pàginesL’Espanya de les autonomies, un mosaic constituït per disset co-munitats i dues ciutats que ocupen poc més de mig milió dequilòmetres quadrats. Sobre aquesta superfície, més pròpiad’un país d’una dimensió mitjana, trobem una enorme varie-tat de paisatges i un calidoscopi humà que és el resultat demolts segles d’aportacions culturals molt heterogènies. Pablo-Ignacio Dalmases ens proposa en aquest llibre un recorregut

per totes les autonomies espanyoles amb l’objectiu de desco-brir-hi monuments, referències històriques i racons atractius,però sobretot de trobar persones amb les quals poder establirun diàleg enriquidor i, per què no, també divertit. L’autor haexercit com a periodista des dels divuit anys, treballant durantmés de trenta-tres a Radio Nacional de España, on va editardiversos programes de llibres i viatges. En l’actualitat, és el di-rector de la revista de viatges i turisme Travelport. La tierrade los hombres azules; La prensa anarcosindicalista en Cata-luña; Los últimos de África; Islas, sirenas y navegantes o Viajespor la historia són altres dels títols que ha publicat.

O B I T UA R I S

Montserrat Pous i SabadíEl 9 d’abril de 2011 va morir a L’Es-cala Montserrat Pous i Sabadí a 49anys. La seva vida va ser un exemple desuperació professional. L’admiraventots els que van treballar al seu costat ien veieren de prop la voluntat empre-nedora i incansable. Des dels anys no-ranta dirigia l’àrea de comunicació i

premsa de l’Ajuntament de l’Escala.També va ser la cap de programes deRàdio Escala i creadora del programade Catalunya Ràdio Superant obsta-cles, dedicat a notícies relacionadesamb discapacitats físiques. El fet de serun exemple de superació personal vafer que, entre altres distincions, rebésel premi ONCE a la Solidaritat i lamenció especial del premi Solidaritatde l’Institut de Drets Humans de Ca-talunya.

Concepció Valls HijosEl passat 21 d’abril de 2011 es produïael decés de la periodista ConcepcióValls Hijos a l’edat de 63 anys. Aquestaprofessional des de 1985 treballavacom a redactora del gabinet de premsade la Universitat Autònoma de Barce-lona (UAB).

Domènec Font i BlanchEl passat 17 de maig moria a 61 anysaquest realitzador, guionista, historia-dor i catedràtic de Teoria i Història delCinema de la UPF. Crític de plomaprecisa, polemista i apassionat del ci-nema i de la política, havia estat degàde la facultat de Comunicació Audio-visual de la UPF entre 2004 i 2008. Autor de llibres com Paisajes de la mo-dernidad, Un cine para el cadalso –es-crit a quatre mans amb RomàGubern– La última mirada o Del azulal verde, entre 1983 i 1990 va dirigir lasèrie La memoria fértil a TVE. Va pu-blicar articles a El País, La Vanguardiacom a Cahiers du Cinéma España.Havia estat director de la Mostra de Cine Europeu Contemporani(MICEC) i responsable dels grups derecerca CINEMA i de l’Observatoridel Cinema Europeu Contemporani.

79

CAPÇALE

RA J

ULI

OL

2011

Oblidem els periodistes que els menorstenen dret que es respecti la seva imatge,identitat i intimitat? Algunes queixes re-budes al CIC semblen indicar que n’hiha que no ho recorden. Un exempled’aquest oblit són algunes informacionspublicades quan una nena de catorzeanys va morir en un accident d’unaatracció al Tibidabo, ara fa un any.

La família va presentar al CIC una

queixa contra diversos mitjans per havervulnerat, sobretot, el dret a la intimitattenint en compte que era una menor i elcas generava una situació de gran aflic-ció i dolor (articles 9 i 11).

En conjunt, diversos mitjans van identi-ficar la noia, van informar sobre la sevavida, els seus companys, el seu Institut.Van anar a l’enterrament, i en van des-criure els detalls, entrevistant els amics,igualment adolescents, de la noia morta,explicant-ne els gustos i caràcter. Vanentrar a la seva pàgina pública de Face-

book i van publicar-ne les aficions, pre-tendents i alguns dels missatges que s’hivan deixar.

Però cap mitjà afectat va considerar quehagués vulnerat el nostre Codi deonto-lògic, tot i que el criteri 9 deixa clar quecal “respectar el dret de les persones ala seva pròpia intimitat i imatge, espe-cialment en situacions de vulnerabilitati malaltia [...] i/o que generin aflicció o

dolor evitant la intromissió gra-tuïta”... A més, el criteri 11 re-corda que cal “tractar ambespecial cura tota informacióque afecti a menors, evitant di-fondre la seva identificacióquan apareixen com a víctimes,

testimonis o inculpats en causes crimi-nals...”.

Ja el 1959, la Declaració Universal delsDrets dels Infants de l’ONU deixavaclar que per la manca de maduresa físicai mental necessiten una protecció i curaespecials, incloent-hi la protecció jurí-dica adequada. I el 1989, la Convenciósobre els Drets dels Infants remarcavaque tenen dret que es respecti la sevavida privada i que ningú no pot entrar acasa seva o donar informació sobre ellso la seva família sense permís. Seguint

aquests principis, tant la llei catalanacom l’espanyola protegeixen la infànciafins i tot dels seus tutors i mitjans de co-municació.

Per això, el CIC recomana als mitjansmés cura a l’hora d’informar sobre me-nors i utilitzar-los com a font d’informa-ció. En aquest cas, va considerarvulnerats els criteris 9 i 11 sobre el res-pecte a la imatge i intimitat de personesi menors. També va considerar que el fetque la informació estigués disponible ales xarxes socials no eximeix de respon-sabilitat els periodistes i mitjans.

Però cal reflexionar-hi i el CIC organit-zarà un seminari a la tardor –concreta-ment tindrà lloc el 10 de novembre a laseu del CAC– sobre la informació queafecta als menors, incloent-hi la utilitza-ció de les xarxes socials.

A Europa, aquest debat és també sobrela taula i, de moment, en alguns països,s’ha acordat que, en el cas dels adults, eslícit publicar la informació de la vessantpública de les xarxes socials, però mai enel cas de menors. Tenen drets especialsque cal respectar.

LLÚCIA OLIVAPresidenta del CIC

Diversos mitjans van informarsobre la vida privada de la noiade catorze anys que va morir en un accident al Tibidabo

El dret a la intimitat dels menors

www.periodistes.org/fcic/home.php

E L C I C I N F O R M A

Es poden enviar comentaris sobreaquest tema a cic@periodistes.org

El CIC ja és al Facebookwww.facebook.com/pages/Funda-cio-Consell-de-la-Informacio-de-Catalunya/132159386825895

Els menors han de rebre una atenció diferenciada per part dels mass media.

Foto: P

edro Madue

ño

80

CAPÇALE

RA J

ULI

OL

2011

El Col·legi de Periodistes de Catalunyaha arribat a un acord amb la companyiamèdica ASISA per oferir, en unes condi-cions especials, una pòlissa mèdica com-pleta a tots el col·legiats i llurs familiars(fills i cònjuges). El període de contrac-tació per a aquest nou servei començaràel proper dia 1 de setembre.

Aquesta nova pòlissa té les caracterís-tiques següents:

• Cobertura a 50 centres assistencials aCatalunya (vegeu-ne alguns exemplesal desglossament de la pàgina següent)

• Cobertura a més de 600 centres repar-tits per tot el territori espanyol.

• Sense cap exempció mèdica durant elperíode de contractació fixat de l’1 desetembre al 30 de novembre del 2011(en endavant operaran les exempcionshabituals de malalties preexistents).

• Sense carències temporals si escontracta durant el període indicat alpunt anterior. Això vol dir que, un copsignada la pòlissa, podreu gaudir im-mediatament de tots els serveiscontractats. Després del 30 de novem-bre hi haurà les carències que s’indi-quen al contracte d’ASISA.

Altres avantatges de la pòlissa signadaamb ASISA:

• Assegurança mèdica privada que, amés a més, també inclou una indem-nització de 6.000 € en cas de mort peraccident.

• Assessorament legal amb Legalitas.

• Assessorament mèdic telefònic les 24h.

• Preus especials per a cirurgia de mio-pia, astigmatisme i hipermetropia.

• Preus especials amb Crio Cord, em-presa dedicada a la congelació de lescèl·lules mare del cordó umbilical.

• Inclou assistència sanitàriaamb els accidents de trànsit iaccidents laborals.

VOCACIÓ DE SERVEI ASISA és una companyiacapdavantera en assistència

sanitària, propietat de la cooperativa demetges Lavinia, que està composta permés de 20.000 metges.

La seva condició de cooperativa fa quedediqui els beneficis obtinguts anual-ment a la millora efectiva de l'activitatassistencial. La seva pròpia naturalesa

N O T Í C I E S C O L·L E G I A L S

A partir de l’1 de setembre, entrarà en vigor aquest nou servei que dóna cobertura en 50 centres assistencials catalans

Dues imatges de les instal·lacions de la companyia mèdica ASISA, amb la qual el Col·legi ha arribat a un acord.

Nova pòlissa mèdica El Col·legi arriba a un acord amb la companyia ASISA

81

CAPÇALE

RA J

ULI

OL

2011

cooperativista, i el fet d'estar creada icomposta per metges determina unaclara vocació de servei al pacient i de po-tenciar la millora de la qualitat assisten-cial.

Actualment, ASISA és una de les pri-meres companyies del sector de la sani-tat privada, amb més de 1.700.000assegurats.

Mitjançant la xarxa de delegacionsd’atenció a l’assegurat, situada a Barce-lona, Girona, Lleida i Tarragona, ofereixuna àmplia gamma de productes i ser-

veis, i manté concerts amb els principalshospitals, clíniques i centres mèdics.Aquesta companyia ofereix als assegu-rats un ampli quadre mèdic, amb més de5.400 professionals sanitaris entremetges, infermers, llevadores, analistes,psicòlegs, logopedes etc., que fan de laseva oferta assistencial la més atractivai qualificada de Catalunya.

El Grup ASISA es compon d’un totalde 13 clíniques pròpies i una partici-pada i compta amb més de 600 centresconcertats a tot l’estat. Tot plegat im-plica que disposen de més de 32.000professionals sanitaris entre metges,DUE, matrones, analistes, etc.

A més, ASISA ofereix als seus assegu-rats la major xarxa de centres concer-tats entre clíniques, policlíniques,sanatoris concertats i col·laboradors,que suma més de 20.000 llits d'hospi-talització en en el conjunt del territoriestatal.

A través de la pàgina web d'ASISA(www.asisa.es) s’han incorporat nousserveis, com l’autorització de provesdiagnòstiques de manera senzilla i rà-pida, a més d’altres millores com laconsulta de rebuts o localització de fa-cultatius.

Amb el Club ASISA es completal’oferta en salut amb la de benestar, altenir acords amb hotels i balnearis imolts altres serveis, que permeten alsseus assegurats obtenir diferents avan-tatges exclusius.

BARCELONA• Cima

• Clínica Corachan

• Dexeus

• Centre mèdic Delfos

• Hospital Nens de Barcelona

• Clínica del Pilar

• Hospital Quirón

• Clínica Sagrada Família

• Hospital general de Catalunya

• Centre mèdic Teknon

TARRAGONA• Clínica monegal

• Hospital St. Pau i Sta. Tecla

• Activa Mútua 2008

• Centre MQ Reus, S.A.

• Hospital Sant Joan de Reus

• Institut Pere Mata

• Hospital comarcal d’Amposta

• Hospital comarcal Móra d’Ebre

• Clínica Terres de l’Ebre

• Pius Hospital de Valls

• Hospital del Vendrell

LLEIDA• Ntra.Sra. Perpetuo Socorro

• Clínica Psiquiàtrica Bellavista

• Hospital Sta. Maria

• Clínica Terres de Ponent

• Fundació Sant Hospital

• Hospital comarcal del Solsonès

• Hospital del Pallars

• Aran salut

GIRONA• Clínica Quirúrgica Onyar

• Clínica Dr. M. Bofill

• Clínica Girona

• Clínica Salus Infirmorum

• Clínica Santa Creu

• Visites a medicina primària (infer-meria, medicina general, pediatriai odontoestomatologia).

• Visites a medicina especialitzada(al·lergologia, aparell digestiu, angiologia i cirurgia vascular, car-diologia, cirurgia cardiovascular,cirurgia general i de l’aparell di-gestiu, cirurgia oral i maxil·lofacial,cirurgia ortopèdica i traumatolo-gia, cirurgia pediàtrica, cirurgia reparadora, cirurgia toràcica, der-matologia, endocrinologia i nu-trició, pediatria, hematologia i he-moteràpia, logopèdia i foniatria,medicina interna, medicina nu

clear, nefrologia, pneumologia,neurocirurgia, neurologia, obstetrí-cia i ginecologia, oftalmologia, otorinolaringologia, psiquiatria, re-habilitació, reumatologia, urolo-gia).

• Proves diagnòstiques: analítica, ra-diologia simple (rx), TAC mamo-grafies, RNM, ecografies, gam-magrafies, densitometria òssia, etc.

• Urgències a domicili, urgèncieshospitalàries, ingrés mèdic, ingrésquirúrgic, ingrés pediàtric, UCI, se-guiment de l’embaràs, revisió gine-cològica, revisió de la pròstata, etc.

ASISA és una de les primeres companyies del sector amb més de1.700.000 assegurats

Centres assistencials a Catalunya

Cobertures mèdiques

82

CAPÇALE

RA J

ULI

OL

2011

N O T Í C I E S C O L·L E G I A L S

La Junta impugna els blocs electorals davant el Tribunal Suprem

La Junta del Col·legi de Periodistes vadecidir al juny impugnar davant el Tribu-nal Suprem una instrucció de la JuntaElectoral Central que consagra els blocselectorals. Per a la Junta, “està en joc ladefensa de la llibertat d’informació i eldret fonamental de la ciutadania a rebreuna informació lliure, també durant lacampanya electoral”.

La Junta ha decidit impugnar aquestainstrucció “per coherència amb la nostraoposició a equiparar la informació elec-toral amb la propaganda política”. ElCol·legi de Periodistes lamenta que “esposi en dubte la feina professional i es

continuï justificant la prohibició d’utilit-zar plenament els criteris informatius ha-bituals durant el període electoral,substituint-los per criteris de propagandaelectoral”.

La Instrucció 4/2011, de 24 de març, de laJEC interpreta l’article 66 de la Llei Or-gànica de Règim Electoral General i fixael criteri de proporcionalitat del temps

d’informació dedicat a cada partitpolític o coalició segons els resultatsobtinguts en les eleccions anteriors ino seguint els criteris periodísticshabituals. Amb anterioritat, el Tri-bunal Constitucional, va acordar noadmetre el recurs d’empara interpo-

sat pels col·legis de Catalunya i Galícia,contra l’acord de la Junta Electoral Cen-tral de 14 de febrer de 2008, relatiu a laimposició dels blocs d’informació electo-ral en la cobertura informativa de RTVEdurant les eleccions generals de 2008.

Des del Col·legi es lamentaque se segueixi justificant la prohibició de criteris informatius en eleccions

Crítiques a les agressionsa periodistes dels

“indignats” i els Mossos El 27 de maig el Col·legi de Periodistesva denunciar les agressions dels cossosde seguretat contra els periodistes quecobrien l’operació contra els “indi-gnats” de la plaça de Catalunya. Els pe-riodistes, a Barcelona i també a Lleida,estaven degudament identificats ambbraçal o armilla. El Col·legi recordaque aquests professionals garanteixenel dret fonamental a rebre una infor-mació lliure.

En aquest sentit, la Junta del Col·legitambé va assegurar que les crítiques deFelip Puig sobre la cobertura informa-tiva del desallotjament dels ‘indignats’eren “injustes i desproporcionades”.

D’altra banda, des del Col·legi també esvan denunciar agressions contra perio-distes per part dels “indignats” (concre-tament a professionals de TV3 i LaSexta), als quals van impedir portar aterme la seva feina.

El degà contra el tancament de COMRàdioEl degà del Col·legi, Josep Maria Martí,va mostrar l’1 d’abril el seu rebuig i opo-sició al tancament de COMRàdio. “Nopuc estar mai d’acord amb qualsevol me-sura que suposi la supressió d’un mitjà decomunicació”, va afirmar en el programaTots x tots de COMRàdio. “Si la petició fosreal, jo m’hi oposaria”, puntualitza. Uncomunicat de la Junta del Col·legi de-fensa la continuïtat d’aquesta emissora.

“Experiència de Periodista”, a TarragonaEl presentador i director d’Els matins deTV3, Josep Cuní, va inaugurar el 21 demarç la tercera edició del cicle “Expe-riència de Periodista”, organitzat per lademarcació de Tarragona, la FundacióCaixa Tarragona (Catalunya Caixa) i elsestudis de comunicació de la URV ambla col·laboració de la Diputació de Tarra-gona. Dintre del mateix cicle també vapronunciar una conferència el directordel diari Avui, Xevi Xirgo, que va repas-sar la seva experiència personal, que vacomençar com a corresponsal d’El Punt.

Foto: D

ani C

odina

Homenatge a Quim Ibarz

El 10 de juny el Col·legi va acollir un homenatge a Joaquim Ibarz, mort el 12 de març.L’acte, organitzat per amics seus, va comptar amb periodistes i familiars del veterà cor-responsal de La Vanguardia. Els ponents van ser Jaime Arias, Miguel Ángel Bastenier,Anna Cortadas, Manuel Campo Vidal i Enric Bañeres, moderats per Pilar Casanova.

Un moment de l’acte, concretament la intervenció de Miguel Ángel Bastenier.

83

CAPÇALE

RA J

ULI

OL

2011

La Junta del Col·legi de Periodistes, en lareunió del passat dimarts 7 de juny, vaaprovar una reducció de les quotes col·le-gials amb l’objectiu d’afavorir la incor-poració dels joves i ajudar aquellsperiodistes en situació d’atur. La Junta hadecidit també modificar les categoriescol·legials per adaptar-les a les actuals si-tuacions socioeconòmiques.

En aquest sentit, es crea la categoria de“col·legiat jove” (fins a 35 anys), sensequota d’ingrés i una quota de 15€ per tri-mestre. Els “col·legiats sèniors” tindranuna quota d’ingrés de 72,12€ i una quotatrimestral de 49,50€ (les mateixes de

l’antic “col·legiat actiu”), mentre que els“sèniors no actius”, que engloba elscol·legiats que no exerceixen o que són al’atur, veuen rebaixada la quota a 30€ tri-mestrals, mantenint la quota d’ingrés en21,79€. Els “jubilats” queden igual quefins ara.

Aquestes noves quotes començaran aaplicar-se a partir del proper 1 d’octubre.Les persones que estiguin en situaciód’atur ho hauran d’acreditar amb la pre-sentació o enviament al Col·legi del cer-tificat d’estar inscrit al Servei Catalàd’Ocupació (SOC), que es pot obtenirper Internet.

Tertúlia del consellerd’Interior a Girona

El 23 de març la demarcació de Gironava celebrar el primer dels sopars Off therecord amb el conseller d’Interior FelipPuig on es van tractar temes relacionatsamb la conselleria d’Interior. Hi van par-ticipar vint-i-tres periodistes. Pròxima-ment se celebraran altres trobades ambla consellera d’Ensenyament, IreneRigau, i el director general de Transportsi Mobilitat, Ricard Font.

Debat entorn la campanya municipal

El passat 30 de maig el Col·legi va acollirun acte que valorava els resultats de leseleccions municipals del 22-M. L’acteformava part del màster universitarid’Anàlisi Política de la UOC i comptavaamb la col·laboració del Col·legi. Els dosponents van ser Toni Aira i Ana SofiaCardenal, professors de Comunicaciópolítica i de Ciència Política de la UOC,respectivament.

Gran participació als premis Pica d’Estats

L’església romànica de Sant Climent deTaüll va acollir el 25 de març el lliura-ment del 22è Premi Turístic Internacio-nal Pica d’Estats de Premsa, Ràdio,Televisió i Internet. En aquesta edició s’hivan presentar 215 treballs, la segonamillor participació de la història del cer-tamen amb la participació més alta detreballs d’àmbit internacional de tota lahistòria (34, de 10 països estrangers).

Entrega dels PremisMicro Obert i Tancat

La demarcació de Terres de l’Ebre valliurar el 16 d’abril els premis MicroObert i Micro Tancat que reconeixen lafacilitat i la transparència informativa obé el contrari. El Micro Obert va corres-pondre a l’exdirector territorial d’Agri-cultura a les Terres de l’Ebre, AntoniEspanya i Forcadell mentre que el Tan-cat va recaure en l’alcalde d’Ascó, RafaelVidal. Ambdós van recollir el premi cor-responent, en aquesta edició una cerà-mica feta expressament per a l’ocasió, perl’artista ceramista Joan Panisello.

El Col·legi fa les quotes més accessibles als joves i als aturats

Foto: S

ergio Ru

iz

Quota d’ingrés Quota anual Quota trimestral

Joves 0 € 60 € 15 €

Sèniors actius 71,12 € 198 € 49,50 €

Sèniors no actius 21,79 € 120 € 30 €

Jubilats 21,79 € 23 € pagament anual

Martí Anglada, premi Ernest Udina per la seva trajectòria europeísta

L’Aula Europa va acollir 9 de juny el lliurament al periodista Martí Anglada del premiErnest Udina a la Trajectòria Europeista, que atorga l’Associació de Periodistes Euro-peus de Catalunya amb el suport de l’Oficina del Parlament Europeu i la Representa-ció de la Comissió Europea a Barcelona. L’acte va comptar amb la participació del’expresident Jordi Pujol. (A la pàgina 26, entrevista amb Martí Anglada).

Martí Anglada en el moment de rebre el guardó que atorga cada any l’APEC.

84

CAPÇALE

RA J

ULI

OL

2011

N O T Í C I E S C O L·L E G I A L S

María Eugenia Ibáñez, Premi d’Honor de la Comunicació Local

L’acte va tenir lloc al Parc Audiovisual de Terrassa

La periodista María Eugenia Ibáñez va serdistingida el passat 25 de maig amb elPremi d’Honor de la Comunicació Localpel jurat dels Premis de Comunicació dela Diputació de Barcelona. L’acte va tenirlloc al Parc Audiovisual de Terrassa.

Altres professionals com Teodor Garriga,Avel·lí Artís Gener, Tísner; Narcís JordiAragó, Josep María Huertas, AntoniSerra, Teresa Pàmies, Carmen Alcalde,

l’ACPC, Josep María Espinàs, Lluís Lli-goña, Miquel Codina, Gonçal Mazcuñán iJosep Pernau havien rebut aquesta distin-ció en anys anteriors.

María Eugenia Ibáñez (Barcelona, 1946),periodista per l’Escola de l’Església deBarcelona, va ser redactora de Diario Fe-menino i vocal de la primera junta direc-tiva de l’Associació de la Premsa deBarcelona. La seva trajectòria periodística

l’ha portat a terme a Mundo Diario,la Hoja del Lunes i El Periódico deCatalunya, on va dedicar-se a cobririnformació de proximitat. Ha obtin-gut els premis Ofici de Periodista delCol·legi de Periodistes i la Medallad’honor de Barcelona (2002)

Els periodistes del Camp de Tarragonavan lliurar el 3 de juny les Petxines enun acte al Cafè Metropol. Les petxinessón uns guardons amb què premien icastiguen als que han facilitat o no lafeina als mitjans. La Petxina Oberta vaser per Maria Núria Velasco del gabinetde premsa de La Caixa i per l'equip de

premsa de l'Institut de PaleoecologiaHumana i Evolució Social. La PetxinaTancada va ser per la cap de premsa dela candidata de CiU a les eleccions mu-nicipals a Tarragona, Natàlia Rodríguez.El premi honorífic (Petxina Daurada)va ser pel director de Tarragona Ràdio,Ricard Lahoz.

Tarragona lliura les Petxines

Anteriorment Tísner, Josep Maria Espinàs o Teresa Pàmies havien rebutaquest mateix guardó

Exposició “Escolta Espa-nya... que hi ha algú?”

L’1 de març el Col·legi va inaugurar lamostra “Escolta Espanya... que hi haalgú” que durant unes setmanes va mos-trar l’humor gràfic contemporani basaten l’oda de Joan Maragall del qual en-guany se celebra el centenari de la sevamort. Cinquanta humoristes gràfics cata-lans retrataren el “calvari polític i socialdel nou Estatut d’autonomia” i establienun diàleg amb el poeta sobre l’encaix Ca-talunya-Espanya.”

El secretari de Comunica-ció a Terres de l’Ebre

El secretari de Comunicació del Governde la Generalitat, Josep Martí, va visitarl’11 de maig la demarcació de Terres del’Ebre a Tortosa, coincidint amb la visitaoficial a la Delegació del Govern, l’Ajuntament de la ciutat i també al grupde comunicació La Veu. Josep Martí, pe-riodista originari de l’Ametlla de Mar, vatrobar-se amb els membres de la junta dela demarcació Terres de l’Ebre i algunsdels col·legiats del territori.

Visita a l’exposició de Jacques Leonard

El passat 4 de juny la Comissió de Cul-tura del Col·legi de Periodistes va orga-nitzar una visita comentada a l’exposicióJacques Leonard. Barcelona gitana alCentre de Cultura Contemporàni deBarcelona (CCCB) a càrrec del comis-sari de la mostra, Jordi Calafell. Des dela comissió també es preparen visites ales exposició del també fotògraf JosepBrangulí.

Càtedra de Periodisme iComunicació a Lleida

El 27 de maig va tenir lloc la presentacióde la Càtedra de Periodisme i Comuni-cació de la Universitat de Lleida. Hi vanintervenir, Josep Lluís Cadena, presidentde la demarcació, Miquel Pueyo, directorde la Càtedra; Joan Busquets, degà de laFacultat de Lletres, i Joaquim Capdevila,cap de la Unitat de Comunicació i Perio-disme Audiovisual. La Càtedra promoula recerca i la col·laboració entre l’em-presa i la Universitat, entre altres fites.

Foto: D

emarcació de Tarrago

na

Foto de família dels guardonats en l’acte que va tenir lloc al Cafè Metropol.

85

CAPÇALE

RA J

ULI

OL

2011

Guia de recursos pels drets d’autor

El Centre de Documentació MontserratRoig del Col·legi va presentar el passat23 d’abril, Dia Internacional dels Dretsd’Autor, una guia de recursos i bonespràctiques encaminada a autogestionarels drets d’autor. Aquesta guia se centraen dues alternatives per a la gestió delsdrets, com són les llicències que atorgal’organització Creative Commons i el re-gistre Safe Creative, basats ambdós en lagestió alternativa al copyright.

Setmana de la Comunicació a Lleida

El president de la demarcació de Lleida,Josep Lluís Cadena, va moderar el 29 demarç una taula rodona sobre noves tèc-niques periodístiques en el marc de laSetmana de la Comunicació 2.0 de laUniversitat de Lleida. Hi van participarLaura Balcells, editora de Lamalla.cat,Josep Ramon Ribé, director del diariBondia a Lleida i Oriol Boschel, delegatde l’ACN a Ponent i l’Alt Pirineu .

Rebuig al boicot de partits polítics a

mitjans de comunicacióEl Col·legi de Periodistes va expressar elpassat mes de maig en un comunicat eltotal rebuig al boicot que alguns partitspolítics realitzen contra mitjans de co-municació per raons de línia editorial.Vetar mitjans, com és el cas del PP ambEl Periódico de Aragón o el PSOE ma-drileny amb La Razón, “és inacceptablei un atac directe a la democràcia i a la lli-bertat d’expressió.”

Per a la vicedegana Neus Bonet, “els ciu-tadans tenen el dret inalienable a ser in-formats des de la llibertat i la pluralitatinformativa, amb el rigor i el respecte quesempre han de caracteritzar la tasca in-formativa”.

El Col·legi demana als diferents partitspolítics i als seus dirigents que doninexemple a la ciutadania en la defensa dela llibertat d’expressió i de la lliure ex-pressió de les idees, especialment entemps electoral.

Lliurament del concurs periodístic Josep Pernau

La demarcació de Lleida va celebrar el 4de maig l’entrega dels premis del concursperiodístic Josep Pernau. Es van premiardos treballs en diferents categories i esvan atorgar cinc accèssits en cadascunad’aquestes. En Cartes al Director-ESO,va guanyar el treball Revoltes 2.0. Algúho havia de dir per l’alumne LlibertRexach Roure del centre educatiu Insti-tut Samuel Gili i Gaya. En la categoriaArticles d’Opinió-Batxillerat, el treballguanyador fou Viure o morir de NúriaGonzález Peña del centre educatiu Insti-tut Josep Lladonosa.

D’altra banda, el 17 de maig tingué lloc ala sala Perenya de Lleida el debat “Elec-cions Municipals a Lleida” en que vanparticipar els alcaldables pel Lleida, elsequips dels candidats, mitjans de comu-nicació i públic en general. Els mitjanslleidatans van reflectir les principalsconclusions del debat.

Debats de la Comissió de Periodisme Solidari

Dintre dels debats solidaris organitzatsper la Comissió de Periodisme Solidaridel Col·legi va tenir lloc el 17 de març laponència “Armènia cent anys després” acàrrec de la filòloga Anna Manukian,que en la seva tesi doctoral analitza el re-flex del genocidi armeni en les obres lite-ràries del segle XXI. L’any 2015 escommemorarà el centenari del genocidiarmeni perpetrat per l’exèrcit turc-otomàdurant la Primera Guerra Mundial.

El 18 d’abril va tenir lloc el segon dels de-bats organitzats per la Comissió de pe-riodisme solidari. “Txecs i eslovacs seseparen (1992-93)” va ser l’objecte prin-cipal del debat que va presentar MònicaZgustova, novel·lista txeca resident a Ca-talunya des dels anys vuitanta. El 5 demaig va tenir lloc un acte sobre “20 anysde la nova Polònia”, a càrrec d’OlgaGlondys, doctora en filologia hispànicaper la UAB i investigadora de la Univer-sitat de Chicago. El 18 de maig es va de-batre sobre “Romania, Transilvània,Moldàvia”, tema que va anar a càrrec deFlorin Ioan Bojor, filòsof i teòleg.

Foto: D

avid Farran

Neix l’Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya

El passat 28 d’abril més de 90 col·legis professionals van constituïr l’Associació Inter-col·legial de Col·legis Professionals de Catalunya. La vicedegana Neus Bonet, en re-presentació del Col·legi de Periodistes, és una de les vicepresidentes de la JuntaDirectiva. Pedro L. Yúfera, degà del Col·legi d’Advocats, és el president de l’Associa-ció els propers dos anys. L’entitat, que neix per treballar en temes transversals i ferd’interlocutor amb l’Administració, va ser rebuda en audiència pel president de la Ge-neralitat, Artur Mas, el passat 27 de juny.

Un moment de la constitució de l’Associació al Col·legi de Notaris de Catalunya.

El Col·legi de Periodistes recorda ambuna exposició el periodista, locutor, actorde doblatge i gastrònom Jordi Estadella,que va morir el 30 d’abril del 2010 arrand’una llarga malaltia a 61 anys. La mos-tra, que es pot visitar fins al proper 9 desetembre, és una idea d’un grup d’amicsdel comunicador integrat per personesvinculades al món de la gastronomia i elperiodisme, i coincideix amb el primeraniversari del seu decés.

Un centenar de persones van assistir elpassat 27 d’abril a la inauguració de l’ex-posició, un acte emotiu en el qual XavierSardà va definir Estadella com “un granapassionat de tot el que feia”. Sardà vaintroduir una conversa radiofònica entreel senyor Casamajor i Tito B. Diagonal(en la veu de Carlos Latre) en què iro-

nitzaven sobre els seus personatges i elsseus “inventors”.

Davant de la vídua, Elisa Ruiz, XavierMas de Xaxàs, tresorer del Col·legi de Pe-riodistes, i un dels impulsors de la mos-tra, va destacar “el sentit del humor, la

ironia i l’honestedat professional” quetan bé encarnava Estadella, de qui va re-cordar el “compromís social amb la in-formació i la divulgació”. D’altra banda,en representació de l’alcalde, la seva de-legada Katy Carreras va elogiar la mostra

i els impulsors, “que han sabut endreçartots els móns que Estadella represen-tava”. “Ell era Barcelona”, ha proclamatCarreras abans de donar pas a la degus-tació de la tapa Tito B. Diagonal, creadaexpressament per a Moritz i el bar Veló-

dromo per a l’ocasió.

MOSTRA DIVERSAL’exposició, que porta per títol“Hasta aquí puedo leer” (fraseque Estadella va popularitzaren l’etapa al programa Un,

dos, tres... responda otra vez), comptaamb prop de trenta hores de gravacionsoriginals que s’han recuperat per a l’oca-sió i en les quals es repassa la seva car-rera. Entre aquestes gravacions, n’hi hade Tito B. Diagonal, el personatge que va

86

CAPÇALE

RA J

ULI

OL

2011

N O T Í C I E S C O L·L E G I A L S

La professió recorda Jordi Estadella

L’exposició-homenatge es pot visitar fins al 9 de setembre

L’exposició compta amb una trentena d’hores de gravació, recuperades per a l’ocasió, que permeten repassar la seva carrera

Fotos: Jordi R. R

enom

Coincidint amb el primer aniversari de la mort del popular periodista, alguns dels seus amics han impulsat aquesta mostra.

87

CAPÇALE

RA J

ULI

OL

2011

crear l’any 1972 per comentar l’actualitata Radio Juventud, o del seu programa deCOMRàdio, De boca en boca. La mostratambé reuneix material audiovisual ambalgunes de les aparicions més destacadesa TVE, TV3 o BTV.

L’exposició inclou, a més, la biografia delperiodista, un espai per a la reflexió, fo-tografies, així com alguns dels seus méspreuats tresors, com les famoses car-basses Ruperta de l’Un, dos, tres...

PERFIL POLIFACÈTICLa carrera d’Estadella està molt unida aRadio Juventud, on va fer programescom Sacapuntas o Las alegres mañanas,en què presentava i feia doblatges publi-citaris i de pel·lícules. Va formar part del’equip d’aquesta mítica emissora que vacrear un estil radiofònic propi, basat en lacreativitat i la improvisació.

Després de dos anys a la COPE al pro-grama Protagonistas amb Luis del Olmo,

Estadella va decidir abandonarel mitjà radiofònic per passar-se a la televisió. Així, el 1985 vacomençar a treballar a TV3com a presentador de l’espaid’entrevistes Piano bar, ambguions ni més ni menys que deManuel Vázquez Montalbán.

A TV3, també presentaria, entre altresprogrames, Filiprim i els concursos Aixòno és cap anunci i Audàcia.

El primer treball a TVE va ser el concursNo te rías, que es peor, entre 1990 i 1991,amb el qual va aconseguir grans quotesd’audiència. Entre setembre del 1991 iabril del 1992 va presentar, juntamentamb Miriam Díaz-Aroca, una nova etapadel popular Un, dos, tres... responda otravez. Va ser també a TVE on, novamentde la mà de Chicho Ibáñez Serrador, vapresentar El semáforo.

Estadella no deixava de sumar nousreptes a la ja dilatada trajectòria profes-sional i al novembre del 2007 va debutaren el teatre com a narrador de Boscosendins, de la companyia Dagoll Dagom.

Una altra vessant que el va fer molt po-pular va ser el doblatge, que va iniciarl’any 1977. Estadella va posar veu a ac-tors tan populars com Richard Guillilanda Aterriza como puedas o GrouchoMarx a Ciudad muy caliente, així com apersonatges de ficció força coneguts pelgran públic com l’Ós Iogui i l’InspectorGadget.

Un altre aspecte a tenir en compte enla seva biografia és la passió per la gas-tronomia, que va heretar del pare. Desde setembre del 2000, realitzava l’espairadiofònic De boca en boca, que emetiaCOMRàdio els diumenges al migdia.Estadella va presentar-lo fins poc abansde la seva prematura mort.

La mostra que es pot visitar al Col·legi dePeriodistes ha estat comissariada per

Carme Gasull, Enric Canut i Xavier Masde Xaxàs, mentre que la producció i coor-dinació ha anat a càrrec de Laura Cas-tellà. Sota l’impuls del Col·legi dePeriodistes de Catalunya, els patrocina-dors que l’han fet possible han estatl’Ajuntament de Barcelona, la Diputacióde Barcelona, Mercats de Barcelona-Ajuntament de Barcelona, l’Associacióde Comerciants del Mercat de la Boque-ria, Moritz, Celler de Gelida, EmbotitsSalgot, Freixenet, Bodegas Mauro, AgustíTorelló Mata, Associació Catalana de Su-millers, Alimentaria Exhibitions i MútuaGeneral de Catalunya.

També inclou un espai per a la reflexió, així com materialaudiovisual amb algunes de lesseves aparicions més destacades

L’exposició permet deixar una de-dicatòria a Jordi Estadella a títolpòstum. Una selecció d’algunes deles que s’han escrit deixa ben clarl’estimació que aquest popular pe-riodista despertava entre els seusamics i seguidors, així com entre elscompanys de professió.

Aquestes són algunes de les dedi-catòries que es poden llegir al lli-bre que es troba a l’exposició:

“Em vares fer passar molt bones es-tones escoltant-te per la ràdio. Sem-pre t’estaré agraïda”

“Gràcies, Tito, per les estones pas-sades escoltant-te; allà on siguis se-gueix amb el teu bon humor”

“Me hiciste soñar cada noche”

“Una gran exposició per a una granpersona. T’enyorem Jordi!!!”

“Amb admiració, a l’autor i actorde TBDiagonal que va tenir la go-sadia de demanar el 1973 un carril-Ferrari per anar del port esportiu aPedralbes en uns minuts. Un geni!”

“T’enyorem,Jordi”

Diferents moments de la inauguració dela mostra el passat 27 d’abril, que vacongregar força amics d’Estadella.

88

CAPÇALE

RA J

ULI

OL

2011

Març

1 de marçVERSIÓ RAC1 ARRIBA A TRES MILPROGRAMES. Té lloc al Gran Teatre delLiceu la festa pels tres mil programes de Ver-sió RAC1, que dirigeix Toni Clapés, amb unasèrie d’actuacions musicals i actuacions tea-trals entre les 16 i les 19 hores i amb la inter-venció de tot l’equip del programa. Durantl’emissió, s’atorguen els premis Gat Negre enels diferents apartats de ràdio, internacional omillor presentador català d’una televisió deCatalunya.

3 de marçECHEVARRÍA PRESENTA LA DIMIS-SIÓ. El president de Tele 5, Alejandro Eche-varría, presenta la dimissió al capdavant de laUnió de Televisions Comercials Associades(Uteca). L’estatut d’Uteca estableix per alspresidents un mandat de dos anys que Eche-varría ha superat en un any i mig. Uteca es vafundar el 1998 i a les cadenes fundadores(Tele 5 i Antena 3) s’hi van unir Sogecable, LaSexta, Net TV i Veo TV. Durant el mandatd’Echevarría, Televisió Espanyola ha suprimitla publicitat. En un futur pròxim, Uteca voldiscutir la llei que obliga les privades a inver-tir un 5% els ingressos en produccions cine-matogràfiques, la reforma sobre la propietatintel·lectual i la possibilitat que les autonò-miques també eliminin la publicitat.

ENRIC CANALS, NOU DELEGAT DEVOCENTO. El periodista català Enric Ca-nals és nomenant delegat de Vocento a Cata-lunya. El grup té el propòsit d’“impulsar unamajor presència i coordinació” dels seus mit-

jans al país. Canals és llicenciat en Ciènciesde la Informació (UAB) i ha treballat com aperiodista, consultor i productor. Entre 1984i 1989 va ser director de TV3.

5 de marçJA SÓN 125 ANYS DE L’ECO DESITGES. El març de 1886 naixia El Eco deSitges, una de les publicacions deganes de lapremsa comarcal catalana que obria les portesamb l’objectiu de dedicar-se al periodismelocal. Va ser fundada per Josep Soler Cartró,que aleshores era corresponsal a Sitges deldiari La Renaixença. Després de superar “duesdictadures i una guerra”, l’empresa editoralluita per la supervivència a través de l’esforçde Ramon Soler, editor del setmanari junta-ment amb son germà Josep i son pare JosepManuel, director de la revista des de 1955.Josep Manuel, segons explica el diari Ara, ésnét del fundador i fill del segon director i a 89anys no para de baixar a la redacció i a la im-premta per veure “com va el número”.L’Eco... ja va publicar en la dècada dels anyscinquanta del segle passat alguns texts en ca-talà, entre aquests uns poemes de J. V. Foix.Actualment, distribueix prop de dos mil exem-plars, el cinquanta per cent per subscripció.

7 de marçDOCUMENTOS TV, 25È ANIVER-SARI. El 29 d’abril de 1986 Televisió Espa-nyola estrenava Documentos TV, un espaique complirà pròximament 25 anys de vida.Per commemorar l’aniversari, TVE ha obertal seu web (www.rtve.es) una votació en quèconcorren 25 dels programes emesos a Do-cumentos. Els quatre més votats es tornaran aemetre. En el recull de programes, hi figurenesdeveniments històrics de gran importància,com escenes de la guerra als Balcans, la cai-guda del mur de Berlín o l’atemptat de l’11-M a les torres bessones de Nova York.Per celebrar l’aniversari, Documentos TVprepara un reportatge d’elaboració pròpiaque especula sobre“com canviarà el món enels pròxims 25 anys”.

10 de marçCONGRÉS DE PERIODISME DIGITALA OSCA. S’inaugura la XII edició delCongrés de Periodisme Digital organitzat per

l’Associació de Periodistes d’Aragó i l’Ajun-tament d’Osca. Té lloc al Palau de Congres-sos, on durant dos dies 420 professionals iestudiants de Periodisme debatran la crisi ac-tual del sector i també les possibilitat de futurdel periodisme digital. El Congrés és inau-gurat pel president del Govern d’Aragó,Marcelino Iglesias, qui ressalta el moment de“transformació del periodisme” però al qual,malgrat això, li veu “un gran futur.” Destacala intervenció del director d’El País, JavierMoreno, qui alerta de la desaparició de lapremsa tradicional davant la digital.

11 de marçNOUDIRECTORADJUNT DE L’ABC.Luís Ventoso Castiñeira (A Coruña, 1964),fins ara director de La Voz de Galicia, és no-menat director adjunt de l’ABC. És llicenciaten Ciències de la Informació per la Universi-tat de Navarra. Es va incorporar a La Voz deGalicia a principi de la dècada dels noranta.Va ser redactor en cap de Cultura, Societat iEsports i va exercir-hi com a subdirector. Du-rant dos anys, va ser director a Madrid de Di-ario 16. Se’l considera un bon coneixedor dela vida política i cultural de la capital.

14 de marçTV3HD ESTRENA LES EMISSIONSREGULARS. El canal d’alta definició de Te-levisió de Catalunya (TV3HD) deixa el pe-ríode de proves i emet des d’avui en altadefinició real tant espais com sèries, pel·lí-cules i futbol. La intenció de TV3 és anar incorporant de manera progressiva elscontinguts en alta definició fins que arribin al100% de la programació. S’estima que el pro-cés durarà entre tres i quatre anys, segons les“disponibilitats pressupostàries”. Actual-ment, la majoria de la producció disponibleper a HD no està elaborada ni produïdad’origen en alta definició, tan sols ho està enun 20%. La cadena assenyala clarament al te-leespectador si el programa està elaborat iproduït en alta definició.

BARNILS EN EL RECORD. Es com-pleixen deu anys de la mort de Ramon Bar-nils. Nascut a Sabadell el 1940 i mort a Reusel 2001, va ser un periodista de referència perla defensa del periodisme crític, pels articles iper la gran influència que va exercir sobreuna jove generació de la professió. El Grup de periodistes que porta el seu nomel recorda a través de les xarxes socials (Fa-cebook i Twitter) i organitza una trobada ala sala l’Horiginal de Barcelona, on se li retun homenatge amb diferents intervencionscom les de de Joan Vila, president del GrupBarnils; Assumpció Maresme, editora de Vi-laweb; Núria Barnils, editora i neboda del’homenatjat, i Joan Manuel Tresserras, pro-fessor de la Universitat Autònoma de Barce-lona i exconseller de Cultura i Mitjans de laGeneralitat.

D I A A D I A S a r a M a s ó

Un moment de l’acte al Liceu

Foto: R

AC 1

Alejandro Echevarría deixad’estar al capda-vant d’UtecaFo

to: T

eresa Peyri (Telecinco)

Enric Canals, nou responsablede Vocento a CatalunyaFo

to: V

ocen

to

89

CAPÇALE

RA J

ULI

OL

2011

17 de marçPREMIS DE COMUNICACIÓ BLAN-QUERNA. El periodista islandès KristinnHrafnsson, actual portaveu del portal Wiki-Leaks, responsable de les filtracions més im-portants de la història, recull el premiBlanquerna al millor comunicador 2011 queatorga la Facultat de Comunicació de la Uni-versitat Ramon Llull que enguany ha recai-gut en el web fundat per Julian Assange per la“contribució a fomentar la transparència enels governs i institucions tot fent conèixer fetsdel món actual”. El premi extraordinari Blanquerna a la tra-jectòria professional és per al publicista Ju-lián Bravo, president de l’Acadèmia de laPublicitat i expresident del grup J. WalterThompson a Espanya. La publicació dels pre-mis coincideix amb les Jornades de Comuni-cació Blanquerna que comencen l’endemà.Durant tres dies es faran un total de 25 taulesrodones i conferències amb participació deperiodistes, publicitaris, filòsofs, escriptors isociòlegs que tractaran en general sobre elsvalors de la comunicació.

TANCACOMUNICALIA. Una de les duesgrans distribuïdores de continguts dels canalslocals de Catalunya aturarà l’activitat elspròxims mesos per la manca d’acord en lesnegociacions entre la Generalitat i elConsorci Local i Comarcal de Comunicació(CLOC), l’ens propietat de Comunicalia. ElCLOC està format actualment per les dipu-tacions de Girona i Lleida, cinc consells co-marcals (Osona, Cerdanya, Solsona, Plad’Urgell i Baix Empordà) i vuit ajuntaments.

THE NEW YORK TIMES EN LÍNIACOBRARÀ ALS LECTORS. A partir delpròxim 28 de març,The New York Times co-mençarà a cobrar per l’accés a alguns delscontinguts a Internet. El diari permetrà ac-cedir de manera gratuïta a 20 continguts(notícies, vídeos, gràfics) i es podran consul-tar en un màxim de 20 articles al mes. Alpunxar el número 21 s’activarà el meca-nisme d’abonament al web, una subscripcióde 15 dòlars per quatre setmanes als usuarismés freqüents del web. El New York Timessegueix així el camí endegat als Estats Unitspel Wall Street Journal, el primer en cobrarpels seus continguts en línia.

19 de marçNOMENAMENTS A UNIDAD EDITO-RIAL. La direcció d’Unidad Editorial pro-posa al seu Consell d’Administració ladesignació d’Eduardo Inda com a nou direc-tor de Veo7 i la d’Óscar Campillo nou direc-tor de Marca. El relleu en les competènciess’anunciarà demà i els nous directius assumi-ran les respectives responsabilitats. Campilloés llicenciat en Ciències de la Informació perla Universitat Complutense. Després d’exer-cir en rotatius de la província de Lleó, el 1998,es va encarregar de la direcció d’El Mundode Castella i Lleó. És autor de la biografia delpresident Rodríguez Zapatero publicat perLa Esfera de los libros.

20 de marçL’ARA.CAT LÍDER EL FEBRER. Dadesde l’Oficina de Justificació de la Difusió(OJD) destaquen l’Ara.cat com a líder de di-fusió digital el passat mes de febrer entre lapremsa en català. Aquest diari va créixer un14,3% en navegadors únics (651.365). Ensegon lloc de la llista està 3cat24.cat (394.200navegadors únics) seguit de l’Avui (368.255),Vilaweb (368.235) i El Punt (316.024).

23 de marçLA CCMA APROVA UN AJUST IM-PORTANT. La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) aprova un im-portant ajust econòmic i la conversió del grupd’empreses en una única societat de mitjans.La resolució implica fusió d’empreses, re-ducció de sous en un 5%, menys càrrecs di-rectius i racionalització d’espais. Aquestes ialtres mesures són aprovades pel consell degovern de la CCMA amb onze vots a favor iuna abstenció. La direcció de la CCMA in-forma de la retallada al comitè d’empresa deTelevisió de Catalunya.L’objectiu és unificar ràdio i televisió, on hiha delegacions o corresponsalies, i concentrartota l’activitat productiva a Sant Joan Despí.Els trasllats es faran aquesta mateixa prima-vera quan una part dels serveis de la CCMAes traslladi bé a la seu de TVC a Sant JoanDespí o a l’edifici d’Imagina, un immoble quela CCMA té llogat a Esplugues de Llobregatper un període de deu anys. La primera fasede l’ajust inclourà també l’absorció per part

de TVC de les empreses Activa MultimediaDigital i CCRTV Interactiva.

24 de marçCOMUNICAT DELS TREBALLADORSDETV3 DAVANT LA RETALLADA. Elcomitè d’empresa de TV3 fa públic un comu-nicat sobre la proposta de la Corporació(CCMA) d’abaixar un 5% els sous de tots elstreballadors que qualifica d’“atac sense pre-cedents” i de “xantatge disfressat de peticióde negociació”, ja que “en cas que no es pactila rebaixa no es mantindran els llocs de tre-ball”. El comitè assegura que la direcció “hapres decisions que afecten la plantilla” i que,d’altra banda, no aposten per un servei públicsense imposicions dels “interessos privats ipolítics.”

25 de març FESTA A TERRASSA PELS PREMISDE COMUNICACIÓ LOCAL. Es lliurenels Premis de Comunicació Local que atorgala Diputació de Barcelona en el marc d’unafesta al Parc Audiovisual de Terrassa. La pe-riodista Maria Eugènia Ibáñez rep el Premid’Honor de la Comunicació Local per lallarga trajectòria en la informació de proxi-mitat. La guardonada reconeix que durantla seva carrera va fer el treball que “més lacomplaïa”. El Grup Comunicació 21 rep el Tasis Torrentde Premsa Local i Comarcal pels diaris Línia.El Rosalia Rovira de ràdio local s’atorga aOlesa Ràdio per M’expliques un conte. Elpremi Arrel a la millor publicació municipalha estat per al Butlletí municipal L’infor-matiu de Santa Perpètua de Mogoda. El deràdio local estatal és per a 7 dies d’AldaiaRàdio. En l’àmbit de la televisió, es premiaFem números? de Televisió de Badalona. El premi Innova al millor treball municipalen el camp de les noves tecnologies el rebenex aequo Wiladecans de l’Ajuntament de Vi-ladecans i Cugat TV, televisió en línia de SantCugat. El millor treball periodístic es dedicaa Revista de Girona pel treball “Crisi i im-migració”. L’acte encapçalat pel presidentde la Diputació de Barcelona, AntoniFogué, commemora el 30 aniversari delspremis instituïts per l’Ajuntament de Ter-rassa creador del premi Tasis-Torrent decomunicació local.

L’entrega del guardó a Kristinn Hrafnsson

Foto: B

lanq

uerna

Óscar Campillo, nou director de Marca

Foto: M

arca

Foto de família dels guardonats

Foto: D

iputació de Ba

rcelon

a

26 de marçTELE 5 ACOMIADA 89 TREBALLA-DORS DE CUATRO I CNN+. La ca-dena de Mediaset, Tele 5, acomiadarà 89treballadors procedents de les companyiesde Sogecuatro i de CINTV, empresa en laqual estaven integrats periodistes proce-dents del finat canal de notícies CNN+. Laxifra total de treballadors acomiadats haestat un xic inferior a la prevista anterior-ment, que contemplava una supressió de110 empleats. L’acord ha estat consensuatamb els sindicats. Un total de 40 treballa-dors dels 89 inclosos a l’ERO s’han acollita un Pla d’Expectativa de Col·locació percobrir possibles vacants els pròxims 18mesos a Tele 5 i les seves empreses partici-pades. L’objectiu acordat amb el sindicatpretén assolir el major nombre de col·loca-cions possibles.

30 de marçROBERT SERENTILL PRESIDENTDE L’ACR. L’Associació Catalana deRàdio (ACR) en l’assemblea anual escullRobert Serentill, president del grup Segre,com a nou president de l’entitat. A la ve-gada es vota la junta que regirà durant elspròxims quatre anys i queda formada perEugeni Sallent, Josep Maria Martí i MiquelMiralles com a vicepresidents; Jordi MartíMartí, tresorer; Enric Frigola, vocal; men-tre que Francesc Robert en serà secretarigeneral. L’Associació Catalana de Ràdiointegra el conjunt de ràdios privades exis-tents a Catalunya. Va ser fundada el 1992 iactualment suma 3.672.000 oients.

MAYKA SÁNCHEZ DIRECTORA DEWOMAN. La direcció del grup Zeta no-mena Mayka Sánchez com a directora deWoman. Des de 2006, Sánchez ha estat re-dactora en cap de la revista setmanalCuore, també del mateix grup Zeta. Llicen-ciada en Ciències de la Informació per laUniversitat Complutense de Madrid, del2004 al 2006, va treballar en l’edició nord-americana de la revista In Touch i va parti-cipar en la preparació de la versióespanyola de la publicació. Ha estat col·la-boradora setmanal del diari El Mundo.

Abril

5 d’abrilPREMIS I MENCIONS D’HONOR DERÀDIO ASSOCIACIÓ. L’onzena ediciódels Premis de Ràdio Associació de Cata-lunya atorga una de les mencions d’honoral periodista Joan Armengol per la seva tra-jectòria en què es poden comptar 70.000entrevistes a personatges històrics com perexemple Grace Kelly, Rainier de Mònaco,Fidel Castro, Orson Welles o els Beatles.Actualment, és director i presentador delprograma Amb llum pròpia de Ràdio Estel.Altres tres mencions d’honor corresponena Mari Pau Huguet per ser un dels referentsde la comunicació audiovisual catalana; aJoan Anton Ramoneda de CatalunyaRàdio, i la també periodista radiofònicaAdelina Castillejo. El guardó al millor professional de ràdio ésper a Marta Romagosa de CatalunyaRàdio, on hi treballa des de fa vint anys. Elmillor programa de ràdio en català s’atorgaa La competència de RAC1. El premi espe-cial de Ràdio Associació de Catalunya de-dicat al sector audiovisual és per al canalSuper 3 de Televisió de Catalunya. El premi Innovació és per al projecteIMTV, un canal de la Institució Montserrat,que elabora programes escolars. El guardóal millor premi de ràdio local recau en Soli-tuds de Ràdio Sant Joan de les Fonts. Altresdues emissores locals han rebut distincions:Ràdio Salt per Ningú no és perfecte i RàdioDesvern per La penya del morro. Tres pro-grames més reben sengles mencions dequalitat: Tot gira de Catalunya Ràdio,D’avui no passa de Ràdio 4 i El crepuscleencén estels d’IB3. El president de RàdioAssociació de Catalunya, Jordi Margarit,assenyala que “els premis reflecteixen larealitat socioprofessional del país”.

TELE 5 I CUATRO FUSIONEN ELSINFORMATIUS. Els informatius de Tele 5i Cuatro ultimen una única redacció, encaraque cadascun dels departaments tindrà undirector general: Pedro Piqueras i JuanPedro Valentín, respectivament. Pedro Va-sile, conseller delegat de Mediaset, explicaque hi haurà una sola secció de Política,

Economia i Informació general, excepte elsEsports de Cuatro, que seguiran en mansde Sogecable. Assegura també que, malgrathaver-hi una sola redacció, el informatiusde les dues cadenes seran diferents i inde-pendents. A la nova redacció hi ha 265 per-sones que hi treballen, 78 provinents deCuatro.

APRESSAT A LÍBIA EL FOTÒGRAFMANU BRABO. El fotoperiodista astu-rià Manuel Varela de Seijas Bravo, conegutper Manu Brabo, és detingut juntamentamb altres tres fotògrafs per les forces deGaddafi. Recentment, les forces de Gaddafihan mort a Bengasi un reporter d’Al-Jazirai han detingut una vintena de periodistesque sortosament ja han estat alliberats.

RETALLADA AL BARÒMETRE. ElBaròmetre de la Comunicació i la Culturacreat fa quatre anys per la Fundació Au-diències de la Comunicació i la Cultura(Fundacc) rebrà dos milions d’euros anualsmenys del Govern català degut a les reta-llades pressupostàries. Els responsables deFundacc anuncien dies després que estu-diaran la viabilitat del futur de la fundació.

7 d’abrilFOTOGRAFIES, NOU PROGRAMADEL 33. Les imatges de fotògrafs catalans,contemporanis i d’altres èpoques, es veuranen el nou programa Fotografies que estrenael 33. La sèrie constarà de tretze capítolspresentats per Antoni Tortajada sota la di-recció conjunta amb Joan Gallifa. Segonsels impulsors, es podran veure “imatges degran bellesa” treballades amb un “respecteescrupolós” tant pel que fa a l’enquadra-ment com al tractament.”

EL GOVERN APROVA LA RETA-LLADA DE SOUS ALS SEUS MITJANS.El secretari general de Presidència, Fran-cesc Homs, expressa davant la comissiód’Afers Institucionals del Parlament, laconformitat del Govern amb una retalladasalarial d’un 5% a treballadors de TV3 iCatalunya Ràdio. Homs fa referència al“compromís de l’Executiu” amb les deci-sions del Consell de Govern i la direcció de

90

CAPÇALE

RA J

ULI

OL

2011

D I A A D I A

Joan Armengol, premiat per la seva trajectòria

Foto: R

àdio Associació

Antoni Tortajada, presentador de Fotografies

Foto: T

V3

Robert Serentill,nou responsablede l’ACRFo

to: A

rxiu

la Corporació Catalana de Mitjans Audio-visuals (CCMA) per “assumir la reduccióde la despesa pública durant aquests anysdifícils”. El comitè d’empresa de TVChavia acordat l’1 d’abril que els treballa-dors de la cadena votarien al maig si ac-ceptaven o no els acords.

GERVASIO SÁNCHEZ REP ELPREMI JULIOANGUITA. El fotoperio-dista Gervasio Sánchez rep el cinquè PremiInternacional de Periodisme Julio AnguitaParrado que promou el Sindicat de Perio-distes d’Andalusia (SPA). El guardonat de-dica un record al periodista mort enl’exercici del seu treball, i al càmera JoséCouso assassinat a la guerra de l’Iraq.També alerta de problemes que avui afec-ten el fotoperiodisme en diversos països, onel reporter “inventa situacions o utilitzapersonatges per vendre millor el producte”.Gervasio Sánchez, que ha cobert diversosconflictes bèl·lics, apunta la identificaciónecessària del periodista amb el dolor deles víctimes, perquè “si no ho fas així, nopodries transmetre amb honestedat.”

8 d’abril SAÜL GORDILLO DESTITUÏT DEL’ACN. El periodista Saül Gordillo ésrellevat del càrrec de director de l’AgènciaCatalana de Notícies. La decisió es pren enun consell d’administració extraordinari alqual Gordillo no hauria estat convocat.Gordillo ho comenta en el seu bloc, on esmostra “satisfet pel balanç i el deure acom-plert” i desitja “sort al seu successor”. JoanMaria Clavaguera, exdirector de CatalunyaRàdio (1995-2002), es perfila com a nou capde l’ACN.

9 d’abrilWIKILEAKS, PREMI JOSÉ COUSO.El portal WikiLeaks, fundat per Julian As-sange, és distingit amb el premi José Cousoa la Llibertat de Premsa, que concedeixcada any el Colexio Profesional de Perio-distas de Galicia i el Club de Premsa d’ElFerrol. El guardó s’atorga en reconeixe-ment al treball de professionals i institu-cions compromeses amb el dret a lallibertat d’informació.

FESTA DELS MICRÒFONS D’OR. Télloc a Ponferrada el lliurament dels Micrò-fons d’Or 2011, que impulsa Luís del Olmo.Entre els premiats, hi ha Iñaki Gabilondo,que rep el de la Trajectòria Professionalque concedeix la Federació d’Associacionsde Ràdio i Televisió. Miguel Ángel Revilla,president de Cantàbria, i Mariano Rajoycomparteixen guardó en la categoria deTrajectòria Política. Vicente del Bosque re-cull el guardó pel “reconeixement al futbolespanyol després de l’èxit de Sud-àfrica”,

mentre que la baronessa Thyssen obtépremi en la categoria d’Extraordinaris.També són guardonats el periodista dePunto Ràdio José Miguel Azpiroz i Su-sanna Griso, que actua de copresentadoraamb Luís del Olmo.

11 d’abrilCANVIS A LA CÚPULA D’EL PAÍS.Juan Luís Cebrián deixa de ser consellerdelegat d’El País, càrrec que assumeix JoséLuís Sainz, que s’incorpora al grup Prisa.Sainz va néixer a Madrid el 1962, llicenciaten Dret i Ciències Econòmiques per laUniversitat Autònoma de Madrid, va ini-ciar la carrera a Arthur Andersen el 1985com a consultor en mitjans de comunica-ció i distribució fins a 1989. Com a consul-tor, va assessorar Prisa, grup Zeta, Diario16 i ABC. Incorporat a Prisa el 1989, hadesenvolupat diversos càrrecs de respon-sabilitat a El País fins ser nomenat adjunta la Direcció General de Prisa el 1997.Dintre del grup, ha estat responsable de ladirecció general de la cadena SER id’Unión Radio, avui Prisa Radio. En elsúltims dos anys ha tingut tasques de res-ponsabilitat a Vocento.

LAURA BATALLA, FINALISTA DELPREMI CARLEMANY. La periodistaLaura Batalla, de 26 anys, és una de les no-minades al Premi Juvenil Europeu Carle-many com a integrant de l’equip editoriald’Europe Today, el projecte de diari europeu(actualment disponible tan sols en versió di-gital). El premi s’atorga a projectes portats aterme per joves i que fomentin l’entesa i laidentitat europea.

12 d’abrilECO DE SITGES, CREU DE SANTJORDI. La revista Eco de Sitges i el perio-dista Josep Maria Casasús són dos dels guar-donats amb la Creu de Sant Jordi, lesprimeres Creu de Sant Jordi atorgades pelGovern d’Artur Mas. Enguany, també esguardona als primers eurodiputats que vatenir Catalunya al complir-se vint-i-cinc anysde l’ingrés a la UE.

13 d’abrilIBARZ HOMENATJATAMÈXIC. En unacte convocat per l’Ambaixada espanyolaa Mèxic i la comunitat de corresponsals, esret homenatge a Joaquim Ibarz, mort fa unmes. Entre els assistents, hi ha nombrososrepresentants del periodisme, de la polí-tica i de la cultura. Durant vint-i-vuit anysva ser corresponsal de La Vanguardia al’Amèrica Llatina i en la tasca “d’escriurei explicar” va ser un apassionat “de la ve-ritat i de la llibertat”.

18 d’abrilEL PERIODISME AL SEGLE XXI.La Fundació Romea (Teatre Goya) ofe-reix la conferència Periodisme: “Informa-ció o espectacle? El repte d’explicar laveritat al segle XXI”, que imparteix RosaMaria Calaf. Al llarg de la xerrada, la pe-riodista explica les experiències com a cor-responsal en mons tan diferents com elnord-americà i l’asiàtic.

20 d’abrilDOS PERIODISTES MORTS A LÍBIA.Tim Hetherington, periodista de la revistaVanity Fair, i el fotògraf Chris Hondrosmoren a Misrata (Líbia) a causa d’un tretde morter. Hetherington es trobava al bas-tió rebel de la ciutat assetjada des de fados mesos per les tropes de Gaddafi.Hetthtington va morir al moment i Hon-dros hores després a causa de les feridesrebudes. Altres dos companys resulten fe-rits. En aquest moment, són tres els perio-distes morts a Líbia.

29 d’abrilCINC MIL NÚMEROS D’EL PERIÓ-DICO EN CATALÀ. El Periódico deCatalunya celebra el número cinc mil del’edició en català amb un acte i una expo-sició a l’Institut d’Estudis Catalans al qualassisteixen el president de la Generalitat,Artur Mas; els expresidents Jordi Pujol iJosé Montilla; Antonio Asensio Mosbah,del grup Zeta, i el director del diari EnricHernández, entre altres personalitats delgrup. El diumenge 1 de maig El Periódicooferirà un suplement especial per celebrarla fita històrica.

Asensio amb Montilla, Mas, Pujol i Hernández

Foto: E

l Periódico

Batalla amb un exemplar d’Europe Today

Foto: E

urop

e Today

91

CAPÇALE

RA J

ULI

OL

2011

92

CAPÇALE

RA J

ULI

OL

2011

Maig

2 de maigELS MITJANS DE LACCMA REBUT-GEN ELS BLOCS ELECTORALS. La Cor-poració Catalana de Mitjans Audiovisuals(CCMA) expressa el rebuig als blocs electo-rals establerts per la Junta Electoral en lacampanya de les eleccions municipals del dia22 de maig. El consell assessor de Contin-guts i de Programació de la corporació fa pú-blic un comunicat en el qual es qualifica deretrocés la cobertura estipulada respecte alscomicis de 2008 en què la normativa era“més flexible”. El consell assessor creu avuique els ciutadans tenen dret a disposar d’unainformació “íntegra i independent” compa-tible amb els criteris professionals.

ROGER RODRÍGUEZ, PREMI CASAAMÈRICA. El periodista uruguaià RogerRodríguez recull el VI Premi Casa AmèricaCatalunya a la Llibertat d’Expressió a Ibe-roamèrica, per la seva trajectòria en l’exer-cici d'un compromís veraç i en la defensadels drets humans. A l’acte de lliurament hivan participar l’ambaixador de l’Uruguai aEspanya, Carlos Pita; del comissionat del'Alcaldia de Barcelona en Cooperació, So-lidaritat i Pau, Manel Vila, i del director ge-neral de la centenària entitat catalana,Antoni Traveria. El premi, dotat amb 6.000euros, reconeix un periodista que actual-ment escriu a la revista Caras&Caretas deMontevideo i que investiga per encàrrec dela Fundació Mario Benedetti casos de viola-cions de drets humans.

3 de maigLA VANGUARDIA, EN CATALÀ. L’his-tòric diari La Vanguardia, fundat el 1881posa a la venda l’edició en català al cap de130 anys d’editar-se en castellà. Els primersexemplars de La Vanguardia en català s’im-primeixen a les 03.30 hores de la matinadaen els tallers de l’empresa CRE-A de laZona Franca davant la presència de JavierGodó, president del grup Godó i editor deldiari; els seus fills, Carlos Godó, conseller de-legat del grup, i Ana Godó. A l’estrena, as-sisteixen el president de la Generalitat,Artur Mas, i la seva esposa, Elena Rakosnik;

l’alcalde Jordi Hereu i el director del rota-tiu, José Antich. En aquest dia, La Van-guardia imprimeix 220 exemplars en català i150 en castellà. El projecte està liderat pe-riodísticament per David González i lin-güísticament per Magí Camps.

9 de maigCONVENI DE COL·LABORACIÓENTRE L’APPEC I LA XAL. LaXarxa Audiovisual Local i l’Associació dePublicacions Periòdiques en Català(APPEC) signen un conveni de col·labora-ció que permetrà a totes dues institucionscol·laborar en favor de la producció decontinguts audiovisuals per ser emesos alscanals locals.

JOAN MARIA CLAVAGUERA, DI-RECTOR DE L’ACN. El periodista JoanMaria Clavaguera és nomenat director del’Agència Catalana de Notícies (ACN), ensubstitució de Saül Gordillo. Clavaguerava néixer a Riudoms (Baix Camp) l’any1957. És llicenciat en Ciències de la Infor-mació per la UAB. De 1995 a 2002 va serdirector de Catalunya Ràdio, on va pre-sentar i dirigí Catalunya matí. Dintre del’exercici del periodisme, ha treballat enmitjans televisius, on va ser director d’In-formatius i Actualitat a 8TV del grupGodó. Forma part de l’equip de direcciódel departament de Periodisme de la Fa-cultat de Comunicació Blanquerna on im-parteix classes de periodisme.

DARRERA EDICIÓ DE SUPER POPEN PAPER. La revista quinzenal SuperPop edita el darrer número en paper. Aixòno vol dir que plegui, perquè tindrà perio-dicitat setmanal a la Xarxa i en algunesocasions extraordinàries es vendrà alsquioscs en versió paper. La publicació tétrenta-cinc anys d’història. L’edita Mahedes de Barcelona. La directora, Eva Mo-reno, diu que la revista serà “totalmentgratuïta” a Internet, on mantindrà “elsmateix tipus de continguts.”

13 de maigCINC ESTATS EUROPEUS LIDERENLA INDÚSTRIA TELEVISIVA. L’estudianual de l’Observatori Audiovisual Euro-peu assegura que dos terços dels canals te-levisius que emetien el 2010 a la UnióEuropea tenen la seu només en cinc estatsd’Europa. El país amb més cadenes televi-sives és el Regne Unit amb 1.222 canals.Segueix l’Estat espanyol amb 1.180, Itàlia1059, Hongria 558, i França 550. La meitatdels canals establert al Regne Unit (588 de1.222) es difonen també a altres Estats eu-ropeus. L’Estat espanyol està en el segonlloc del rànquing gràcies als nombrosos ca-nals regionals i locals, segons l’informe.

16 de maigL’SPC APLEGA REPRESENTANTS DENOU PARTITS. El Sindicat de Periodistesde Catalunya (SPC) reuneix a l’hotel Ciutatde Tarragona representants de nou partitsque es presenten a les eleccions municipalsde la ciutat. Tret del socialista Carles Castilloen posició vuitena de la llista, tots els reunitsocupen els números 1 i 2 de les respectivescandidatures.

GUARDONS D’EL MUNDO DE CA-TALUNYA. Els quatre premiats de l’actualedició dels guardons que atorga El Mundode Catalunya reben les distincions des d’ElMolino del Paral·lel barceloní. Es tracta delmúsic Peret, el director de fotografia EduardGrau i les empreses Focus i Verkami. Assis-teixen a l’acte, l’alcalde Jordi Hereu, elconseller de Cultura, Ferran Mascarell; el di-rector de l’edició catalana d’El Mundo, ÀlexSalmon i Elvira Vázquez, presidenta de laFundació El Molino, entre altres.

17 de maigARIANNA HUFFINGTON S’INCOR-PORA A EL PAÍS. La periodista nord-americana Arianna Huffington s’incorporaal Consell d’Administració del diari El País.Huffington, d’origen grec (Atenes, 1950) vafundar el 2005 el digital de notícies i opinióThe Huffington Post. Recentment, el grupAOL va adquirir per una xifra milionària larevista Time i l’ha inclòs aquest any, per se-gona vegada, en la llista de les cent personesmés influents.

18 de maigLÍBIA ALLIBERA MANU BRABO. Elfotògraf espanyol Manu Brabo, detingutdurant més de quaranta-tres dies a Líbia, ésalliberat a Trípoli juntament amb tres pe-riodistes, dos nord-americans i un britànic,segons informa el portaveu del règimMussa Ibrahim. Brabo va ser acusat d’en-trar il·legalment al país després de ser ar-restat el 5 d’abril passat per tropes deGaddafi a prop de Brega, a l’est de Líbia.L’alliberament es produeix un dia desprésque un jutjat libi condemnés Brabo a unany de presó (que no complirà per no tenir

D I A A D I A

Rodríguez en el moment de recollir el premi

Foto: C

asa Am

èrica

Arianna Huffing-ton s’incorpora aldiari de PrisaFo

to: A

rxiu

93

CAPÇALE

RA J

ULI

OL

2011

antecedents) i a una multa de 108 euros perhaver entrat al país sense el visat regla-mentari. El govern de Rodríguez Zapateroha treballat per l’alliberament de Brabomitjançant el desplaçament del diplomàticDiego Ruiz, que va localitzar el lloc on es-tava detingut el fotoperiodista i va parlaramb ell.

19 de maigROMEU I RICARDO, GUANYADORSDELGAT PERICH. El jurat de la setzenaedició del premi Gat Perich reconeix en-guany la feina dels humoristes CarlesRomeu (professionalment conegut perRomeu) i de Ricardo Antonio Martínez (Ri-cardo en els seus dibuixos). La trajectòria deRomeu, escriptor i historietista, està vincu-lada a les capçaleres més representatives dela Transició com Triunfo, Playboy o MataRatos. També va ser guionista de TV3 (Fi-liprim). També va crear el personatge Mi-guelito, que es va fer famós a les pàginesd’El País des del primer número fins al 2009.Ricardo Martínez ha publicat les històriesd’humor i política primer a El País i més tarden vinyetes del diari El Mundo en les qualsGoomer és el personatge més conegut. El1989, Ricardo va ser director d’Il·lustracióde l’aleshores nou diari El Mundo del qualés dibuixant actualment. Els guardons eslliuraran el 19 de juny a Premià de Mar, llocde residència de Jaume Perich.

PERIODISTES QUE VAN ESTUDIAR ALAUB Antic alumnes de la Universitat deBarcelona que actualmente treballen com aperiodistes han creat un club que pretén serun punt de trobada de professionals de la in-formació que van estudiar en aquest centre.El seu responsable és Gerard Guiu Ribé, ac-tual cap de gabinet de Presidència del F. C.Barcelona. Guiu es va incorporar a la sevaactual feina el 10 de gener després d’haverestat cap de gabinet de la Consellera Geli,de l’alcalde de Lleida Àngel Ros i de la rec-tora de la URL, Esther Giménez-Salinas.

CONTRERAS NOU PRESIDENTD’UTECA. José Miguel Contreras,conseller delegat de La Sexta, accedeix a lapresidència de la Unió de Televisions Co-mercials Associades (UTECA), malgrat

l’oposició de Tele 5 manifestada obertamentabans d’ahir. Per sortir al pas de la situació,les privades decideixen que el càrrec que vadeixar fa dos mesos i mig Alejandro Eche-varría tindrà una durada més curta, nomésun any. En la reunió d’avui, també s’acordaque en els dos anys successius ocuparan lapresidència els representants de Net TV, delgrup Vocento i Veo TV d’Unidad Editorial.

20 de maigÒSCAR NEBREDA GUANYA ELQUIMREGÀS. L’humorista gràfic ÒscarNebreda guanya el premi Quim Regàs deperiodisme per l’extensa trajectòria com adibuixant en revistes satíriques com ElJueves, El Papus o Barrabás i també a TV3,on durant uns anys va col·laborar en les re-transmissions de futbol. Un dels personatgesmés coneguts va ser el Jordi Culé. El premiQuim Regàs es va crear el 2008 en record ala persona del periodista manresà mort el2007. Havia col·laborat en diversos rotatiuscatalans i també internacionals, com ara elbritànic The Independent i l’argentí Clarín.Va ser l’autor del llibre oficial dels JocsOlímpics de Barcelona.

23 de maigCONGRÉS SOBRE MCLUHAN AL’ERA INTERNET. Un congrés interna-cional sobre Mc Luhan a l’era Internet reu-neix a Barcelona 150 experts en la seva obra,que va divulgar els conceptes periodístics deveïnatge universal (aldea global) i el mitjà ésel missatge. El Congrés Mc Luhan Galaxy2011 se celebra entre avui i demà en sessionsa la Universitat Pompeu Fabra (UPF), a laUniversitat Oberta de Catalunya (UOC) i al

Centre de Cultura Contemporània de Bar-celona (CCCB). El congrés acull debats itaules rodones obertes al públic. Els reunitsreflexionen també sobre els nous mitjans iles xarxes socials.

25 de maigEL GOVERN MODIFICA L’ESTRUC-TURA DE LA CCMA. El Govern de laGeneralitat acorda modificar l’estructura dela Corporació Catalana de Mitjans Audiovi-suals (CCMA) perquè Televisió de Catalu-nya (TVC) absorbeixi les filials ActivaMultimèdia i CCRTV Interactiva. Ambaquesta mesura està previst estalviar uns 5,7milions d’euros entre el 2011 i el 2012. Els111 treballadors d’aquestes empreses s’in-corporaran a TVC. L’acord permet corregircerts dèficits, com ara la caiguda de la publi-citat en els mitjans de comunicació catalans,que en el 2010 van perdre uns set milionsd’euros. L’aportació de la Generalitat du-rant el 2011 serà d’uns 300 milions d’euros.D’altra banda, el Consell de Govern de laCCMA tractarà avui sobre els acomiada-ments a Catalunya Ràdio, tal com va avan-çar Enric Marín fa dos dies.

28 de maigRELLEU AL CAPDAVANT DE LAPREMSA COMARCAL. L’Associació Ca-talana de Premsa Comarcal (ACPC) celebraavui a Vic la seva 26a assemblea en el decursde la qual el president de l’entitat, EstanisAlcover, del grup El Punt, deixarà la presi-dència que ha ocupat des de 2005. Els subs-titueix Carles Ayats, (Figueres, 1965) gerentdel setmanari de l’Alt Empordà. Ayats és vi-cepresident de la junta actual i és l’únicacandidatura que s’ha presentat. D’altrabanda, el director executiu de Segre, JoanCal, és elegit un dels tres vicepresidents del’Associació Catalana de Premsa Comarcalen el transcurs de l’assemblea extraordinàriade Vic. En un acte realitzat a la tarda a Vicmateix, el director de l’Agència Catalana deNotícies, Joan Maria Clavaguera, lliura elcinquè premi de l’Associació de la PremsaComarcal patrocinat per l’ACN. El treballguardonat tracta d’El públic jove i la premsacomarcal i local. El coordinador de l’estudiés el professor Andreu Casero, de la Uni-versitat Jaume I de Castelló.

Gerard Guiu, cap de gabinet del F. C. Barcelona

Foto: A

rxiu

Un moment del congrés sobre McLuhan

Foto: D

avid Cam

pos / UO

C

Carles Ayats substitueix Estanis AlcoverFo

to: A

CPC

Carles Ayats substitueix Estanis AlcoverFo

to: A

CPC

94

CAPÇALE

RA J

ULI

OL

2011

E N P O C A S PA L A B R A SR E S U M E N E N C A S T E L L A N O

EN NOMBRE DE LA ÉTICA, LAPASIÓN Y EL COMPROMISOJuan José Millás y Eduardo Galeano habla-ron de los puntos en común que los unían aManuel Vázquez Montalbán, fallecido en2006. Tanto Millás como Galeano —galardo-nados con el premio de Periodismo Genera-lista, el primero, y Deportivo, el segundo, dela 7ª edición de los Premios Internacionalesde Periodismo que llevan el nombre del pe-riodista y escritor barcelonés— evocaron sufigura en un acto el 24 de mayo en el Palau dela Generalitat. Compromiso, pasión, cohe-rencia y sentido crítico fueron algunos de losvalores que fueron citados en la ceremonia.Juan José Millás empezó su parlamento evo-cando la importancia de la pérdida de Váz-quez Montalbán. Se preguntaba: “Qué habríapensado, qué habría escrito de todo lo que es-tamos viendo. Porque hay gente que deja amuchos huérfanos cuando se va y creo queVázquez Montalbán es uno de ellos”. Acontinuación se refirió a su relación con el pe-riodista barcelonés rememorando su épocaen el gabinete de prensa de Iberia y cómoVázquez Montalbán, agradecido por habérlefacilitado una tarjeta preferente para aero-puertos, le incluyó como personaje de una desus novelas. También recordó con qué honorrecibió el cometido de sustituir al fallecidoperiodista en la última página de Interviú.Por su parte, Eduardo Galeano, explicó quehabía compartido “varias pasiones” con elperiodista barcelonés, como su afición por elfútbol, el placer del sentido del humor, la iro-nía y la risca franca, o la buena mesa. Afir-maba Galeano que “ni Manolo ni yoconfundimos el aburrimiento con la seriedad,como también pasa con otros colegas deideas políticas parecidas a las nuestras”. En el tramo final del acto tomó la palabra elpresidente de la Generalitat, Artur Mas, quedestacó “el compromiso y las trayectorias vi-tales” de los galardonados y recalcó que pue-den convertirse en referentes de la sociedadactual. Terminó su discurso refiriéndose alpapel que deben jugar los medios de comu-nicación y apeló a su responsabilidad ante lasociedad, ya que “ellos, por sí mismos, tam-bién son un poder”.

EUDALD COLL

EL PATRIMONIO FOTOGRÁ-FICO, EN PLENO DEBATEEl pasado 23 de junio el Colegio de Periodis-tas acogió una mesa redonda que puede mar-car un punto de inflexión en la fotografía enCataluña. Bajo el título de ¿Qué hacemos con elpatrimonio fotográfico de Cataluña?, contó conla presencia de Ferran Mascarell, consejerode Cultura, quien repasó los principales prosy contras del sector y confirmó sus inten-ciones de trabajar a fondo en la defensa delpatrimonio. La sala de actos del Colegio se llenó de un

centenar de personas, muchas de ellas expec-tantes por la intervención del máximo res-ponsable de la política cultural, no en vano eldebate en torno a los legados y archivos defotógrafos catalanes está más vivo que nunca:la polvareda levantada hace unos meses porel caso Centelles, con instituciones públicascompitiendo entre ellas por el patrimonio deeste conocido fotoperiodista, evidenció lafalta de una política clara en este sentido. Ac-tualmente, entre el Archivo Nacional de Ca-taluña, la Red de Archivos Comarcales y elArchivo Fotográfico de Barcelona superanlos diez millones de imágenes. En su intervención, Mascarell también pusode manifiesto la importancia histórica del pa-trimonio fotográfico para la sociedad cata-lana. Afirmó que en Cataluña “se ha idocreando una red civil de conservación en laque hay 97 archivos públicos y 49 entidadescon fondo fotográfico de cierto relieve. Esteinterés por parte de la sociedad civil hace queun elevado patrimonio cultural se mantengadisperso, aunque razonablemente bienconservado”, lo que evidencia la necesidad deponer orden en este ámbito. Así informó delencargo al Departamento de Patrimonio deformar una comisión de expertos y profesio-nales para trazar las líneas de futuro a seguir.De sus palabras, destacó el anuncio de un fu-turo Centro Nacional de Fotografía.

EUDALD COLL

TESTIGOS DE UNAS REVUELTAS HISTÓRICASHan sido informadores de unos hechos his-tóricos que muchos comparan ya con lo quefue la caída del Muro de Berlín. Cubriendo losúltimos días de los regímenes de Túnez yEgipto, la guerra de Libia, las protestas deBahrein o trabajando de incógnito en Siria,sus crónicas nos han acercado a las revueltasde Oriente Medio y el norte de África. La ex-periencia de los periodistas catalanes en la lla-mada ‘primavera árabe’ ha convivido tambiéncon la irrupción de nuevas formas de comu-nicación que aseguran pueden ser un buencomplemento para la práctica periodística. Las primeras manifestaciones en Túnez sus-citaron el interés de la prensa internacionalun poco tardíamente y sin la menor sospechade su efecto contagio a otros países de lazona. Las revueltas en Egipto, diez días des-pués, provocaron una atención mediática sinprecedentes en el país y acabaron con un ré-gimen de 30 años. Joan Roura, subjefe de In-ternacional de TV3 y enviado especial alPróximo Oriente, cuenta llegar a la plazaTahrir y encontrarse “a miles de personascon la mirada de ambición, de reivindicación,pidiendo que se vaya el faraón. Y lo consi-guieron en tres semanas. Impresionante”.Por su parte, Joaquim Luna, redactor jefe dela sección internacional de La Vanguardia, rei-vindica el papel de la prensa hoy en día.Confiesa que “en Egipto pensé que los pe-riódicos existimos y seguiremos existiendo,

porque cuando la gente mira todas aquellasimágenes de la plaza necesita que alguien leexplique las cosas”. Después de Egipto, Libia cogió el relevo in-formativo. Con la perspectiva de ver caer alpresidente Gadafi en el horizonte, la revueltalibia ha degenerado finalmente en unaguerra civil. Los periodistas catalanes des-plazados a la zona coinciden en que, a dife-rencia de otros conflictos, la característicaprincipal del libio han sido las facilidades quedieron los revolucionarios a los profesionalespara hacer su trabajo. Félix Flores de La Van-guardia constata que “en Libia se ha traba-jado de una forma muy libre. En la parterebelde entrabas y salías cuando querías, ha-blabas con quien querías y te ibas a la pri-mera línea del frente cuando te apetecía”.Una parte de la población de Siria se ha re-belado también contra el gobierno de Bas-har Al-Assad. La represión de la revueltasiria es seguramente la más sangrienta detodas las revoluciones árabes, pero la prensainternacional es la gran ausente del conflictopor la prohibición de entrada a los periodis-tas. Sin embargo, Emma Salma —pseudó-nimo que utiliza esta periodista que trabajapara el diario Ara y la Cadena Ser— pudoviajar al país poco después del estallido delconflicto. Reconoce que “tuvo que trabajarde una forma muy precaria, de incógnito yarriesgando mucho. No me podía identificarcomo periodista y Siria es también un lugardonde es difícil hablar con la gente porqueestá acostumbrada a que siempre haya al-guien vigilando”. Confiesa haber pasadomiedo e incluso fue retenida durante 10horas por los servicios de inteligencia siriosen Daraa. Finalmente, salió airosa del inter-rogatorio. Dice sentirse decepcionada por lafalta de interés de los medios españoles, des-pués de haber obtenido una información tanexclusiva.Asimismo las revueltas árabes han puesto demanifiesto el importante papel que tienen lasredes sociales y han consagrado el llamado‘ciudadano periodista’ con su inusitada cola-boración con la prensa tradicional. La mayo-ría de profesionales opina que las nuevasformas de comunicación (blogs, vídeos en laweb o a través de móviles...) será beneficiosoy un buen complemento para la práctica pe-riodística a partir de ahora.

XAVIER SULÉ

ENTREVISTA A MARTÍ ANGLADAMartí Anglada, que hasta hace poco era unode los corresponsales más populares de TV3,se ha prejubilado después de una dilatadacarrera tanto en la prensa escrita —básica-mente en La Vanguardia— como en la tele-visión pública catalana. Aprovechando elfinal de su trayectoria profesional, así comola entrega del premio Ernest Udina, conce-dido por la Asociación de Periodistas Euro-

sibilita escenarios futuros en los que navegaren un mar de abundancia informativa y co-habitar con redes sociales sin perder su vozdistintiva en la nueva conversación global.De cara al futuro cercano se pueden estable-cer cinco grandes líneas de trabajo en los me-dios:Unidades más pequeñas: El recorte de re-dacciones y la reducción de recursos proce-dentes de publicidad y suscripciones hacenque el trabajo en ciertos medios convierta alperiodista ‘recolector’ de noticias en ‘admi-nistrador’ del flujo de noticias y editor. Unabuena parte del material que nutre cadamedio es generado por personal indepen-diente, colaboradores voluntarios, celebri-dades y testigos accidentales de sucesos. Enlas redacciones, los periodistas mejor cualifi-cados reciben este material y el provenientede herramientas en línea para crear un flujocontinuo de noticias relevantes que ofrece sumedio a un público masivo que no paga porello y a otro público más reducido que pagapor cierta parte selecta del material. Largo pero de calidad: El periodismo ‘en for-mato largo’ se mantiene pero sólo el que des-taque por estar muy bien escrito, investigadoy presentado visualmente. Son las historiasde calidad, consultadas con diversidad defuentes y verificadas exhaustivamente, enforma de reportajes en profundidad, que in-volucran a miembros de redacciones con ex-periencia, nuevas unidades de investigacióncon fondos privados y/o provenientes de or-ganizaciones profesionales o filantrópicas y,aunque supone reporterismo tradicional, noexcluye las búsquedas en Internet. Este tipode periodismo seguirá publicándose enpapel, con material complementario en líneay estará dirigido a un público exigente dis-puesto a pagar por él.Desde y hacia móviles: Este punto se refierea informes hechos por un reportero con suteléfono, en el lugar de los sucesos, a menudocon vídeo y transmitiendo en vivo, así comoel material realizado formalmente en las re-dacciones pero de forma expresa para lasaplicaciones que ofrezca el medio para su pú-blico vía iPhones, Androids o equipos simi-lares, y para los contenidos especialesnavegables en iPads y otros ordenadores detableta. Historias e innovación: Conlleva involucrarla inteligencia colectiva, tanto dentro comofuera de la redacción. El conocimiento delpúblico se vincula mediante crowdsourcing:fuentes colectivas que aportan datos a untema. Así pues, se trata de abrir plataformasinformáticas que permitan la participación—con la supervisión necesaria de expertos—del público interesado en temas propuestospor el medio. Un reportaje de investigaciónse enriquece al contar con aportes de lec-tores que participen con búsquedas sistema-tizadas en la hemeroteca, por ejemplo. Como una conversación: Alan Rusbridger,director del diario británico The Guardian,se refiere al periodismo del siglo XXI como

peos de Cataluña (APEC), CAPÇALERA en-trevista a este periodista veterano sobre sutrayectoria y la evolución de la profesión.Es ineludible preguntarle por la crisis, y An-glada contesta con sinceridad que tiene 61años y su idea en un principio era jubilarse alos 65: “Quería acabar siendo corresponsal yme había hecho la ilusión de estar cinco añosen la corresponsalía, en lugar de dos. Así queha sido más corto de lo que creía”.A propósito de TV3, dice que “es una televi-sión potente en una doble vertiente: es sol-vente y tiene capacidad de reacción. Y eso noes fácil. Con el tiempo, TV3 ha cogido unperfil y un prestigio a nivel colectivo. Como corresponsal en Bruselas, reconoceque informar desde allí no es tarea fácil dadala gran diversidad de fuentes y de informa-ción que surgen a diario. De todos modos,admite “a veces los corresponsales se cansande los grandes temes, como el debate de laConstitución europea o la crisis de la Euro-zona, porque son repetitivos y apuestan porotros más pequeños y golosos para escaparde la dura realidad”.Desde hace un tiempo, fruto de su populari-dad, Martí Anglada se ha convertido en unode los personajes imitados en el programaPolònia de TV3. Él ha definido su imitaciónde entrañable y nos confiesa que “cuando medijeron que salía en el Polònia me alarmémucho porque no creía que fuera bueno portodo lo que he dicho, pero cuando lo vi mequedé muy tranquilo”.Finalmente y volviendo a temas serios, lepreguntamos por la situación de la profesión.Anglada opina que “en la medida en quehan ido aumentando los licenciados [en Pe-riodismo] lo ha ido haciendo la precariedad.Y llegados a este punto se debería de haceruna reflexión”, ya que muchos de estos estu-diantes, aún sacando buenas notas, estáncondenados al paro.

JORDI ROVIRA

LAS RECETAS DEL MAESTROGAY TALESEEl periodista norteamericano Gay Talese(Ocean City, 1932), uno de los profesionalesmás respetados del momento, estuvo en elColegio de Periodistas de Cataluña el pasado19 de mayo aprovechando la gira promocio-nal de uno de sus libros: la reedición de Hon-rarás a tu padre (Alfaguara), un monumentalreportaje de seiscientas páginas sobre lamafia italiana en Estados Unidos. Talese, queha escrito numerosos reportajes en medioscomo The New York Times, The New Yorker o Es-quire, además de bastantes libros de referen-cia, habló de sus orígenes, de por qué leatraen los personajes secundarios, de la im-portancia de la observación. Para él, la paciencia y la observación son dosvirtudes esenciales del periodista. No envano afirma que “el periodismo intenta en-tender a los demás y por eso hay que estar

atento y tener mucha curiosidad”. Taleseanimó a los periodistas reunidos en el Cole-gio a mirar más allá del personaje, a obser-var el entorno y los pequeños detalles yamenizarlo con técnicas literarias. “Los pe-riodistas jóvenes se lamentan de que sus edi-tores no les dan tiempo suficiente paraescribir estas historias, pero cuando yo tenía24 o 25 años me pasaba lo mismo. Debéis in-sistir a los editores para que os dejen mástiempo y así poder escribir estas historias, unperiodismo de no ficción maravilloso”.Sus retratos de famosos son desmitificadores,realistas, y por eso Talese lamentó los derro-teros que están tomando muchas publica-ciones en los últimos años, con unamanifiesta obsesión por las celebridades. Asi-mismo, criticó a un aparato habitual de lasredacciones, la grabadora. En su opinión lagrabadora se limita a “grabar la voz y lo quese ha grabado no es exactamente la verdad,

porque no siempre dicen lo que piensan. Yoquiero saber lo que piensan los entrevistados,y no tanto lo que dicen”. Las críticas a la tecnología no se limitaron ala grabadora. Talese, que no dispone de móvilni de correo electrónico, cree que la profe-sión sufre de una excesiva dependencia deInternet. “Hoy la gente ve el mundo a travésde la pantalla y los periodistas no buscan his-torias viajando, hablando con la gente,viendo cosas, yendo arriba y abajo. Algunosvan a buscar información en Google, peroallí tan solo tienes lo que Google quiere”, A pesar de las críticas, Talese admitió sentirseorgulloso de la profesión a la que ha dedi-cado casi toda su vida. “Somos artistas, nosomos tan solo trabajadores de un negocio”.

JORDI ROVIRA

DOSIER: COORDENADAS PARAEL FUTURO DEL PERIODISMOLa primera década de relaciones entre losmedios tradicionales y los nuevos no ha sidofácil. La curiosidad y el rápido cambio tec-nológico han propiciado acercamientosaunque ha predominado la desconfianza, eldesdén, la lucha de poderes, las tensas convi-vencias y hasta divorcios irreconciliables quehan dejado algunas cabeceras vacías. Toda-vía subsisten temores y no hay unas únicasreglas del juego, pero en esta segunda décadadel siglo ya hay mejor conocimiento mutuo,experiencia y manejo de recursos, lo que po-

95

CAPÇALE

RA J

ULI

OL

2011

96

CAPÇALE

RA J

ULI

OL

2011

E N P O C A S PA L A B R A SR E S U M E N E N C A S T E L L A N O

una conversación que fluye constantementeentre los medios y grupos diversos de públi-cos que participan directa (en los espaciosabiertos de la web del medio) o indirecta-mente (enlazando, comentando, compar-tiendo contenidos en otros canales web). Para Nic Newman, investigador visitante delReuters Institute for the Study of Journalism(RISJ) de la Universidad de Oxford, es fun-damental que exista transparencia, que lasredacciones crean realmente que abrirse esalgo bueno y que sepan que las buenas rela-ciones creadas con los públicos no se consi-guen de un día para otro. Newman consideraque la participación del público no diluirá lacalidad periodística.LINA MARÍA AGUIRRE-JARAMILLO

DOSIER: NUEVOS PERFILESPROFESIONALES EN UN FUTURO INCIERTOLa profesión periodística mira hacia el fu-turo y sólo ve nubarrones que anuncian tor-menta. Pero tras las prediccionescatastrofistas se encuentra un mercado labo-ral en constante transformación. Un estudiode la Universitat Ramon Llull (URL) —asícomo otros realizados por instituciones in-ternacionales— dejan claro que, a pesar dela destrucción de puestos de trabajo de losúltimos tiempos, también hay nuevas posibi-lidades laborales en el horizonte.La profesión vive momentos delicados, in-mersa en una mutación de rutinas y sistemasde producción, fruto del impacto de las tec-nologías digitales . Una respuesta al conjuntode dudas que asaltan a la profesión la recogeel estudio Prospectiva del mercado laboralpara los futuros graduados en Periodismo enCataluña, elaborado por Digilab, Laborato-rio de Comunicación Digital de la Facultadde Comunicación Blanquerna-URL y coor-dinado por Josep Lluís Micó y Pere Masip.Este informe, presentado en 2010, traza uninteresante esquema de qué nichos de mer-cado tendrán más salida a corto y medioplazo. Los autores del informe son sinceroscuando admiten que los especialistas quehan colaborado en la investigación son pru-dentes “y no vislumbran un horizonte claro”.“En cualquier caso —prosiguen— el nuevopapel de las audiencias, más activas y frag-mentadas, la convergencia tecnológica y ladiversificación de las pantallas podrían abrirnuevas posibilidades”. Como demuestra elhecho de que en el nuevo ecosistema de lainformación cada vez más emprendedoresencuentran un nicho de mercado en la redpara desarrollar proyectos innovadores.En cuanto a nuevos perfiles profesionales, taly como indica el informe coordinado porMicó y Masip, “destacan la emergencia delinfográfico, el director y el gestor de conte-nidos, el editor de boletines digitales o de pá-ginas web; o bien nuevas figuras demediación como los asistentes de redacción

(noise killers), los consultores (communica-tion / journalism consulting), los nuevosagentes de capacidad de influencia (influencebloggers) o los moderadores de noticias(news moderators)”. Todos estos nuevos per-files, estrechamente vinculados a un nuevotipo de periodismo, el periodismo digital, po-drían fortalecer la figura del periodista comofiltro, una de las principales funciones de laprofesión. No obstante y a pesar de lo que indican losestudios actuales al respecto, no todos los ni-chos de mercado del futuro son digitales.Precisamente, otra de las conclusiones del es-tudio de la URL es que la actividad que ac-tualmente genera más puestos de trabajo enesta industria es la de los gabinetes de prensay comunicación. Afirman los autores que “elvalor de la comunicación en la sociedad y laeconomía del presente es enorme. Y va enaumento”, porque tiene una importancia es-tratégica vital para las instituciones, empre-sas o entidades. Por lo tanto, esta áreaprofesional genera ocupación.Finalmente, los expertos concluyen losconsumidores de los medios deben saber va-lorar el precio de la información que consu-men. Bill Keller, director de The New YorkTimes, opina que “el futuro del periodismoestá en línea y el modelo de negocio está pordeterminar. El periodismo en línea ha triun-fado antes que el negocio”. Sin embargo,Keller confiesa no saber si la decisión dehacer pagar por los contenidos en línea ten-drá éxito, dado que los consumidores de me-dios en línea más jóvenes estánacostumbrados a la gratuidad.

JORDI ROVIRA

ENTREVISTA A ANA JIMÉNEZ YROGER JIMÉNEZ Roger Jiménez y su hija Ana llevan años enla profesión. Llegaron al periodismo por ca-minos diferentes pero acabaron escribiendola actualidad, uno con las palabras —estuvoquince años en Europa Press, luego en EFEy finalmente en La Vanguardia como corres-ponsal en Londres y Roma, entre otros— yla otra con las imágenes —es fotógrafa—.Ambos coinciden bastante en el análisis delos problemas actuales que castigan a la pro-fesión, como la precariedad o la falta de re-ferentes, mientras que ella es más optimistacuando se refiere al futuro del periodismo.Ante la pregunta de si su visión de la profe-sión es diferente por el hecho de ser redactory fotógrafa, Ana opina que, aunque sus tra-bajos son distintos, se trata de dos visionescomplementarias. Roger está de acuerdo conella y compara la labor del fotógrafo y la delredactor a “dos hermanos siameses queestán unidos por la espalda pero que no seven ni se hablan. (...) Y es imprescindibleconocer la visión que tiene el otro de lo queestán haciendo”.Sin embargo, a pesar de dicha complemen-

tariedad, cada vez más ambos trabajan máspor su cuenta. Afirma Ana que “antes traba-jábamos juntos, íbamos juntos a los sitios.Pero ahora ya no es así. Los redactores vanmás saturados de trabajo y ya no van a mu-chos lugares a los que nosotros sí tenemosque ir”. Por su parte, Roger constata que el ritmoahora es diferente “porque antes los fotó-grafos volvían a la redacción y ya habían ter-minado el trabajo, mientras que losredactores tenían que escribir el texto. Ahoracon las nuevas tecnologías eso ha cambiado”.A propósito de las nuevas tecnologías, Anaopina que “el periodismo es una necesidad,es vital para la sociedad”. Se muestra opti-mista ante el futuro de la profesión, porquecree que nunca se puede perder la necesidadde contar historias. Habrá transformaciones,se incorporará el llamado ‘periodismo ciu-dadano’, pero “los profesionales, los que tie-nen la experiencia y el conocimiento, tienenque estar”. Roger, en cambio, se confiesa más pesimistay reconoce que “el periodismo que he vividoy me ha hecho vibrar, el periodismo de raza,ha desaparecido”. Cree que “los periódicos

seguirán existiendo, pero las difusiones estána la mitad que antes y la publicidad está encaída libre. En las televisiones unos pocosgrupos se reparten la publicidad y la propie-dad de los medios está más concentrada quenunca en grupos multimedia”. “Ahora el pe-riodista —prosigue— tiene que hacer unacrónica para el diario, para la radio, para laversión digital, hablar en la televisión delgrupo, etc... Antes, estaba todo el tiempo enla calle”. Ambos coinciden en que “se estáperdiendo la esencia de la profesión”

JORDI ROVIRA

MANIPULACIONES Y CREDIBILIDAD DE LA IMAGENWilliam Eugene Smith, uno de los referentesdel reportaje fotográfico, publicó en Life, en1951 un reportaje (Spanish Village), sobre laposguerra en la España profunda. Una de lasinstantáneas es una de las 100 imágenes queLife escogió como mejores fotografías del s.XX. Smith la tomó mientras la familia deJuan Larra, un vecino del pueblo de Delei-

tosa, velaba a su difunto. Sin embargo, en ellaboratorio Smith cambió la iluminación dela fotografía y modificó la mirada de dosmujeres para que nadie mirara a cámara.Hoy en día, con la popularización de la tec-nología digital y la posibilidad de sobrepasarciertos límites del retoque fotográfico se abreel debate sobre dónde están los límites de lamanipulación de un negativo.“Toda la vida se ha puesto más luz a las imá-genes. Si ahora del purismo que alerta de losretoques hacemos un dogma, nos cargamosbuena parte de la historia del fotoperio-dismo”, apunta David Airob, durante tresaños redactor jefe de Fotografía de La Van-guardia. Es con temas como éste que Airobdinamiza una interesante web (www.thew-side.com) que abre espacios de reflexión entorno al fotoperiodismo. Los enigmas de lamanipulación también han avivado jugososdiálogos en blogs de fotógrafos y editoresgráficos. “Hay partidarios de no retocar, ocasi nada, una imagen, y los que están a favordel retoque sin límites, sobrepasando a vecesel buen gusto estético”, opina Oriol Clavera,fotógrafo freelance. De hecho, prosigue:“Hoy no hay curso de fotografía que no in-corpore el tratamiento de las imágenes conPhotoshop. Y por algo será que muchosconcursos, como el World Press Photo, hanempezado a incluir también en sus bases lí-mites a ciertos retoques, con el derecho apedir el raw (la película virgen) de las imá-genes para confirmar la ausencia de mani-pulación”.Para Xavier Jubierre, redactor jefe de Foto-grafía de El Periódico de Catalunya, “puedestocar curvas, contrastes, densidad, color,reencuadrar, arreglar una exposición incor-recta, hacer reservas... Y también te permitehacer la máscara de enfoque. Todo lo que nosean estas cuestiones técnicas que, en defini-tiva, mejoran la percepción de la imagen,quizás con alguna excepción, se puede consi-derar manipulación”. De ahí surge un debate paralelo, que es lapérdida de credibilidad de las imágenes. Ellector deja de fiarse de lo que ve y lee, y esimportante para salvaguardar la imagen delos medios contrastar las imágenes que sepublican. Joan Manuel Perdigó, jefe de lasección online de El Periódico de Catalunya,afirma que “la rapidez de la red no debeponer en peligro la credibilidad”. Para mu-chos, la distorsión en Internet viene dada porla gran cantidad de contenidos que se publi-can fuera de contexto y no tanto por la pro-pia manipulación de las imágenes.La manipulación fotográfica fue objeto detratamiento en la encuesta del estudio Ética yexcelencia informativa: la deontología periodísticaante las expectativas de la ciudadanía realizadapor la UPF. Casi sin discusión, los profesio-nales sólo aceptan los cortes para encuadrarmejor las fotografías y utilizar aplicacionespara enfatizar algún elemento. Todo lodemás resulta ampliamente rechazado.

CARME ESCALES

VEINTE AÑOS DEL POLÉMICOCAMALEÓEl 5 de abril de 1991 un programa del circuitocatalán de TVE provocó un gran escándalo.Camaleó al pretender hacer una crítica a losformatos televisivos. La simulación de un in-formativo especial donde se anunciaba ungolpe de Estado en la antigua Unión Sovié-tica dejó en evidencia a medios que se creye-ron la noticia sin contrastarla. Camaleóprovocó aireadas reacciones y, luego, autocrí-tica de de la profesión. Veinte años después,se estudia en las facultades de Periodismo.Los creadores del programa —Joan RamonMainat, jefe de programas de TVE; MiguelÁngel Martín, director; y Manuel Delgado,guionista— ya habían advertido de sus inten-ciones: “Queremos convertir la verdad enmentira, convencer al telespectador de que loque la imagen ha autentificado puede serfalso”, decía Martín. Sin embargo y a pesar de las advertencias, lanoche del 5 de abril de 1991 la emisión delprimer episodio dejó claro que muchos me-dios no habían entendido lo que Camaleó pre-tendía. Tras anunciar falsamente un golpe deEstado en la Unión Soviética y la muerte deMijail Gorbachov, las centralitas de los me-dios se colapsaron e incluso Narcís Serra —vicepresidente del Gobierno— llamóalarmado a Felipe González. Sin duda, la pre-sencia en la emisión de Josep Abril, conduc-tor del Informatiu Vespre del mismo canal,contribuyó a dar credibilidad a la noticia. Aunque el programa terminaba con un claro:“Este informativo ha sido una ficción televi-siva”, hubo muchos periodistas que se locreyeron, sobre todo en muchas emisoras deradio, y el revuelo fue total. Horas después dela emisión, la dirección TVE-Cataluña emitíaun comunicado donde se excusaba “por el la-mentable error cometido”, e incluso el cónsulde la URSS en Barcelona, Vladimir Tchik-vadze, lo calificó de “broma de mal gusto”.Ante tal aluvión de críticas, tanto de medioslocales como extranjeros, se canceló la emi-sión de los episodios restantes. “Lo único que me molestó —reconoce Abrilhoy en día— es que nos acusaran de cosasque no eran ciertas. Nosotros no queríamosengañar, sino que buscábamos reflexionarsobre temas transcendentales”. “Los prime-ros sorprendidos de la repercusión —pro-sigue— fuimos los responsables del programay yo mismo”. Él tuvo que desaparecer 15 díasy Mainat fue cesado.Finalmente, pasada la tormenta llegó la calmay hubo quienes vieron en Camaleó un intentopor incentivar el pensamiento libre y la liber-tad de creación como un valor fundamentalde la comunicación. Veinte años después,Abril se muestra satisfecho por haber parti-cipado en aquel experimento que aún sigueavivando el debate y la reflexión sobre la pro-fesión, la ética y la necesidad de contrastar lasfuentes.

JORDI ROVIRA

CHINA E INDIA: MUNDOS MEDIÁTICOS EN CRECIMIENTOChina y la India, los dos países más pobladosdel mundo, vivieron a principios de los añosnoventa un proceso de reforma del sector dela comunicación que ha llevado a dos sistemas,igualmente complejos y diversos, pero distin-tos: los medios chinos se mueven al son delPartido Comunista (PC) mientras que los hin-dúes disfrutan de una considerable libertad deexpresión. La reforma de los medios en China surgiócon un doble objetivo: redirigir la pésima si-tuación económica de unos medios que so-brevivían de la subvención y ampliar lacapacidad del PC para controlar sus conteni-dos. Revestido con la retórica reformista y deapertura de Deng Xiaoping, el proceso secaracterizó por los grandes conglomerados.“La concentración de medios se hizo desdearriba hacia abajo, utilizando el poder de laadministración, y no desde abajo hacia ar-riba, como hubiera ocurrido si se hubiera de-jado actuar a las fuerzas del mercado”,explica la profesora Haiqing Yu de la Uni-versidad de Nueva Gales del Sur. No obs-tante, los periodistas y también los medios,cada vez más influyentes y económicamenteindependientes, sienten la necesidad de ex-plorar alternativas para renegociar los límitesbajo el riesgo de la represión.Cuando la información en China estaba es-trictamente en manos de un puñado de pe-riódicos y de la televisión y la radio públicas,la transmisión de un discurso único era posi-ble. Sin alternativa informativa, los medios di-fícilmente podían sufrir el descrédito. Hoy,con una miríada de publicaciones y canalesde televisión, y con Internet como ventanasiempre abierta al mundo, el discurso de losmedios oficialistas ha perdido casi toda cre-dibilidad. Los ciudadanos chinos, incluso te-niendo en cuenta las limitaciones que elGobierno les impone, cada vez tienen más es-pacio para contrarrestar el discurso oficial.En cambio, el caso de la India es diferente.Explica T. N. Ninan, editor delBusiness Stan-dard, a raíz del incremento del 35% que haregistrado la venta de periódicos que “los in-dios tienen hambre de información y semuestran políticamente activos”. Y prosigue:“La naturaleza democrática de la India faci-lita la existencia de libertad de prensa, a dife-rencia de China, lo que hace que todo elmundo tenga una opinión”. El auge de laprensa escrita se explica porque la adquisi-ción de ejemplares ha dejado de ser un lujopara una parte de la población y porque sóloun 7% de la población tiene acceso a la red. En cuanto a la televisión, resulta paradójicoque la irrupción de grandes empresas inter-nacionales, la llegada del cable, las emisionespor satélite y la multiplicación de los canalesconviva con un parque televisivo antiguo, yaque una tercera parte de los televisores en elpaís son en blanco y negro.

DANI MADRID

97

CAPÇALE

RA J

ULI

OL

2011

98

CAPÇALE

RA J

ULI

OL

2011

C O M E N S V E U . . . S R . E D I

152

JULI

OL

2011