Compte satèl·lit del turisme de Catalunya · 2017. 3. 6. · bitatge, la cultura, etc. En el cas del turisme, la intenció és desenvolupar aquest projecte un cop s’actualitza

Documents de treball

Compte satèl·lit del turisme de Catalunya

Proposta d’elaboració

idescatMillors estadístiquesper a una societat mil lor

www.idescat.cat

© Generalitat de Catalunya Institutd’EstadísticadeCatalunya Via Laietana, 58 08003Barcelona www.idescat.cat 2a.ediciórevisada:Barcelona,23defebrerdel2017 Fotodelacoberta:deGrantenflickr

CC

BY

AquestaobraestàsubjectaaunallicènciadeReconeixement3.0 EspanyadeCreativeCommons.http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca

http://idescat.cat/p/csctpe2016

Compte satèl·lit del turisme de Catalunya

Proposta d’elaboració

Barcelona, juny del 2016

Documents de treball

Compte satèl·lit del turisme de Catalunya. Proposta d’elaboració │3Idescat - Documents de treball

Índex

1. Presentació del compte satèl·lit del turisme i consideracions metodològiques .......................... 51.1.Marcgeneraldelescomptabilitatssatèl·lit ..................................................................................... 51.2Marcgeneraldelcomptesatèl·litdelturisme .................................................................................. 51.3.Antecedentsal’Idescat .................................................................................................................. 61.4.Consideracionsmetodològiques ................................................................................................... 61.5.Organitzaciódeldocument ............................................................................................................. 7

2. Definicióiobjectiusdelacomptabilitatsatèl·litdelturisme .......................................................... 93. Elsistemadetaules(quinesiquèsignifiquen,quèrecullen) ........................................................ 11

3.1.Taulesdedespesa ......................................................................................................................... 13Taula 1. Despesa turística receptora per productes, categoria dels visitants i origen geogràfic ...... 13Taula 2. Despesa turística interna per productes, categoria dels visitants i tipus de viatge ........ 14Taula 3. Despesa turística emissora per productes, categoria dels visitants i destinació geogràfica .. 15Taula 4. Consum turístic interior per productes i components del consum .................................. 16

3.2.Taulesd’oferta ................................................................................................................................ 17Taula 5. Comptes de producció de les branques d’activitat turístiques i altres branques d’activitat (a preus bàsics) ............................................................................................... 17Taula 6. Oferta interna i consum turístic interior per productes (a preus d’adquisició) ............... 18

3.3.Taulesaddicionals .......................................................................................................................... 19Taula 7. Ocupació en les branques d’activitat turístiques ............................................................ 19Taula 8. Formació bruta de capital fix (taula opcional) .................................................................. 20Taula 9. Despesa turística de les administracions públiques: consum col·lectiu (taula opcional) ... 21Taula 10. Indicadors no monetaris ................................................................................................ 22

A. Nombre de viatges i pernoctacions per formes de turisme i categoria dels visitants ....... 22B. Turisme receptor: nombre d’arribades i pernoctacions per mitjans de transport ............. 22C. Nombre d’establiments i capacitat per tipus d’allotjament ................................................ 23D. Nombre d’establiments a les branques d’activitat turístiques, classificades

segons el nombre mitjà d’ocupats .................................................................................... 23Taula 11. Saldo de despesa turística dels fluxos turístics de Catalunya amb la resta d’Espanya i la resta del món ............................................................................................................ 24

4. Avaluaciódelesfontsestadístiquesdisponibles ............................................................................ 255. Accions estadístiques a dur a terme ................................................................................................. 27

5.1.Accionsinicials ............................................................................................................................... 275.2Accionspermillorarlaqualitatdelcontingutd’informaciódisponible ............................................. 345.3.Accionsaddicionals ........................................................................................................................ 37

Annex 1. Fonts .......................................................................................................................................... 41Fontsmacroeconòmiques ..................................................................................................................... 41Fontsdedemandaturística ................................................................................................................... 45Fontsd’ofertaturística ........................................................................................................................... 47Fontsdellocdetreball .......................................................................................................................... 51Altresfonts ............................................................................................................................................ 53

Annex 2. Taules ........................................................................................................................................ 55Bibliografia ............................................................................................................................................... 69


1. Presentació del compte satèl·lit del turisme i consideracions metodològiques

1.1.Marcgeneraldelescomptabilitatssatèl·litElReglament(UE)549/2013,de21demaigde2013,1relatiualSistemaeuropeudecomptesnacionals iregionalsdelaUnióEuropea(SEC2010),quevaentrarenvigorl’1desetembrede2014,estableixlameto-dologiaperal’elaboraciódelscomptesdecadasistemaestadístic.Aquestametodologiasubstitueixl’anterior,denominadaSEC95.Toteslesestadístiquesdelscomptesnacio-nalsimacroeconòmiqueselaboradespelSistemaestadísticeuropeus’hand’adaptaralseuscriteris.ElSEC2010defineixelcontingutdelacomptabilitatnacionalambl’objectiudepermetreunadescripcióco-herentidetalladadelesdiferentsfasesdelprocésdelasevaeconomia,delsseuscomponentsidelessevesrelacionsambaltreseconomies.Dinsd’aquestsistema,elmarcinput-output,mitjançantlestaulesd’origenidedestinació,ésunsistemad’informaciómacroeconòmicaquepermetferaquestadescripció.Noobstantaixò,hihanecessitatsespecífiquesd’informacióquenoespodensatisferpermitjàdelsistemadecomptesi,enconseqüència,esproposalautilitzaciódecomptessatèl·litindependents.2Activitatsofenòmensdegranimportànciasocial,comsónelpaperdelturisme,l’habitatgeolaculturaal’economia,requereixenunacomptabilitatsatèl·litperobtenirunainformacióexhaustiva,coherentiintegradaenelscomptesnacionals.Pertaldemillorar-nelacapacitatexplicativa,elscomptessatèl·litpresententaulesestadístiquesquedetallenespecíficamentlesactivitatsoproductesobjectedelseuinterès,incorporeninformaciónomonetàriaimodifi-queninstrumentalmentalgunsconceptesbàsics.Elscomptessatèl·litpermetenelaboraromodificarlestaulesicomptesdelmarccentralperrespondrealesnecessitatsdedadesespecífiques.3

Totiaixò,elmarccentraldelSEC2010éselmarcdereferènciadequalsevolcomptesatèl·litmantenintelsconceptesiclassificacionsd’aquestmarc.4

1.2. Marc general del compte satèl·lit del turismeElReglament(UE)549/2013,de21demaigde2013,5relatiualSistemaeuropeudecomptesnacionalsire-gionalsdelaUnióEuropea(SEC2010)descriupersobrelescaracterístiquesd’uncomptesatèl·litdelturisme.Enaquestsentit,elSEC2010apuntaqueuncomptesatèl·litdelturismetécomaobjectiupresentarunavisióglobaldel’origenidestinaciódebénsiserveisperalesdiferentsformesdeturismeiperlasevaimportànciaenl’economiadelterritori.S’inclouenenelturismeelsviatgesdenegocisideformacióoestudi.Elsproductescaracterísticsdelturismeesdefineixencomaproductesque,sinoexistissinelsvisitants,non’hihaurienenquantitatsimportants.6

1 http://www.boe.es/doue/2013/174/L00001-00727.pdf2 Els comptes satèl·lit es desenvolupen per recollir la informació estadística d’aquells àmbits o sectors que no estan inclosos o no

estan ben representats en el marc central del SEC.3 ONU (2008): Cuenta satélite del turismo: recomendaciones sobre el marco conceptual (NU-CST), apartat 1.11.4 ONU (2008): Recomendaciones internacionales para estadísticas del turismo (RIET), apartat 5.7.5 http://www.boe.es/doue/2013/174/L00001-00727.pdf6 Eurostat (2013): “European System of Accounts ESA 2010”, apartats 22.123-22.129.

6 │Compte satèl·lit del turisme de Catalunya. Proposta d’elaboració Documents de treball - Idescat

1.3.Antecedentsal’IdescatDesdefamésde10anys,l’Idescathaengegat,juntamentambdiferentsdepartamentsdelaGeneralitat,l’execuciódediversoscomptessatèl·lit.Entrealtres,s’hanpublicatelscomptesrelacionatsambl’aigua,l’ha-bitatge,lacultura,etc.Enelcasdelturisme,laintencióésdesenvoluparaquestprojecteuncops’actualitzaelmarcinput-outputamblapublicaciódelMarcInput-OutputdeCatalunya(MIOC-2011).L’estudianteriordeviabilitatdelacomptabilitatsatèl·litdelturismeesvapublicaralmarçdel2003,7enelmarcdelesrecomana-cionsdelesNacionsUnidesdel2000.Enl’àmbitdel’estadísticaoficialdeCatalunya,elsistemadecomptesnacionalss’actualitzaamblapublicaciódelMarcInput-OutputdeCatalunya(MIOC-2011).ElPlaestadísticdeCatalunya2011-2014,elaboratapartirdelaLlei13/2010de21demaig,8aprovadapelParlamentdeCatalunyapertald’ordenar iplanificar l’estadísticaoficialdeCatalunya,preveulesactivitatsestadístiquesques’handeduratermealllargdequatreanys.Dinsd’aquestarelaciód’activitats,estàpro-gramada(Codi1306)l’activitatrelativaalscomptessatèl·lit.L’activitatesdescriucomuna“representaciósistemàtica,comparableicompletadediversosaspectesrellevantsdel’economiailasocietatcatalanes,(...)ilesqueespuguinportaratermeenelmarcdelsmanualsielsprecedentssobrecomptabilitatssatèl·litreco-negutsinternacionalment,fentunasíntesidelesfontsd’informaciódisponibles”.

1.4. Consideracions metodològiques Elmarcmetodològicdelcomptesatèl·litdelturismesesituadinselmarcconceptualdelesestadístiquesdelturismeidelscomptesnacionals.Desdel’any2008,lesRecomendaciones internacionales para estadísticas de turismo 2008 (RIET 2008), de l’OrganitzacióMundialdelTurisme(OMT),sónelmarccomúdereferènciaqueesfaservirpelsorganismesestadístics per elaborar estadístiques turístiques. El seu objectiu és presentar un sistema de definicions,conceptesiclassificacionsquesiguincompatiblesambaltresmarcs,comaraelcomptesatèl·litdelturisme,labalançadepagaments,etc.Tambéproporcionaunesrecomanacionssobrelesfontsquecalferservirielsseusprocessosdeproducció.Entreelsconceptesbàsicsilesdefinicionsrelativesalsdiferentsaspectesdelturismequeproporcionaaquestmanualmetodològicespodentrobar:

• Quinsviatgersesclassifiquencomavisitants,diferenciantentreturistes(visitantsquepernocten)ivisitantsdedia(oexcursionistes)(RIET2008,2.13).

• Lesdiferentsformesdeturisme(2.39i2.40).• Elsdiferentsmotiusprincipalsd’unviatgeturístic(3.17).• Elconceptededespesaturística(4.2)ilesdiferentscategoriessegonslesdiversesformesdeturisme

(4.15i4.20).• Aspectesrellevantssobreelcàlculdeladespesaturística:paquetturístic,viatgesdenegocis,despe-

saefectuadaperaltres,objectesvaluosos,etc.• Lesdiferentsclassificacionsquepodenutilitzar-seenl’anàlisidelturisme.

Lacomptabilitat satèl·lit del turismequeesproposadesenvoluparenaquestdocuments’hauriad’adaptarmetodològicamentalmanualelaboratperlesNacionsUnides(OMT),Cuenta satélite del turismo: recomen-daciones sobre el marco conceptual 2008.Aquestmanualésl’actualitzaciódelaversióanteriordel2000.Delesprincipalsdiferènciesentrelesduesversionsespodendestacarlessegüents:L’aclarimentdelsconceptesdedespesaturísticaideconsumturístic.

• Elconceptedetractamentdelsbénsadquiritspelsvisitants.• Prendreenconsideraciónoustipusdepropietatdecasesdevacances.• Laindústriadelesreunions.

7 http://www.idescat.cat/cat/idescat/biblioteca/docs/docest/cs-turisme.pdf8 http://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa/?action=fitxa&mode=single&documentId=554353&language=ca_ES


1.5. Organització del documentAquestdocumentestàorganitzatambelsapartatssegüents:elprimerapartatdescriuelmarcgeneraldelescomptabilitatssatèl·lits,elsantecedentsal’Idescatialgunesconsideracionsmetodològiques;elsegonapartatproporcionaladefinició ielsobjectiusquevolassolirunacomptabilitatsatèl·litdel turisme(CST);al tercerapartatesdescriuenlestaulesquehiformenpart;al’apartat4esdescriuenlesfontsestadístiquesexistents;eldocuments’acabaambl’últimapartatsobrelesaccionsquecalenabordarpercompletarlaCST.Elsannexosadjuntatstenencomaobjectiucompletarlesdescripcionsdelstextosprincipals.


2. Definicióiobjectiusdelacomptabilitatsatèl·litdelturisme

Lacomptabilitatsatèl·litdelturismedeCatalunya(CSTC)ésunsistemad’informacióomètodequepermetmesurarl’impactedelturismesobrel’economiad’unterritori.LaCSTCéspotdefinircomunconjuntdetaulesicomptesquepermetenpresentarelsparàmetreseconòmicsdelsectorturísticdeformainterrelacionadaiperaunperíodedeterminat.Elsobjectiusd’unaCSTCsón:1)Analitzarendetalltotselsaspectesdedemandadebénsiserveisassociatsambl’activitatdevisitants.2)Examinarlaconnexiód’aquestademandaambl’ofertad’aquestsbénsiserveisdinsoforadel’economia

dereferència.3)Descriurelaformacomaquestaoferta(d’origeninternoimportada)interactuaambunesaltresactivitats

econòmiques,utilitzantlestaulesd’origen-destinaciócomareferència.4)Millorarlesfontsdisponiblesiidentificarforatsd’informació.5)Disposardenovainformaciófinsaranodisponible.

Segonsl’OrganitzacióMundialdelTurisme(OMT),unaCSTés“unconjuntdedefinicions,classificacionsinte-gradesentaules,organitzadesdeformalògicaiconsistent,quepermetvisualitzarlamagnitudeconòmicadelturismedesdel’ofertailademanda,ipermetreunvincleentrelademanda/despesaturísticailesbranquesd’activitatqueprodueixenelsbénsielsserveisturístics”.Endefinitiva,lainformacióqueproporcionaunaCSTCpermetobtenirunamesuradel’impactedelturismesobreelPIBolageneraciódellocsdetreball.Elturismenoesconsideraunaactivitateconòmicasegonslesclassificacions,nos’identificacomunaactivitatalscomptesnacionals.Atèsquehihaproblemesambladelimitaciósectorialdelturisme,perquènoquedarecollitespecíficamentenlesclassificacionsoficials,justamentaquestésundelsobjectiusdelaCSTC:poderproduirunnousectortransversalquenoexisteixdesdelpuntdevistadelesclassificacionsoficials.LaCSTCpermetmesurarelsectorturístic.Ésunmètodequepermetmesurarlesactivitatsobranquesd’activitatquenoestanestablertesalsistemadecomptesnacionals.MesurarelPIBturísticésmésdifícilquemesurareld’unaltresectorcoml’agricultura.LaClassificaciócatalanad’activitatseconòmiques2009 (CCAE-2009)és imprescindible tantpera lapro-ducciócompera ladifusióde lesestadístiquesempresarials.Tanmateix,devegadesamb laCCAE-2009resultacomplexferelseguimentd’algunssectorsrellevantsdesdelpuntdevistadel’anàlisieconòmicaodelespolítiquespúbliques,jaquelaCCAE-2009noofereixunadelimitaciódirectad’aquestssectors.Sinoesfaaquestaampliaciónoresultaviable,perexemple,ferunseguimentdirectedel’efectequetenensobreelteixitempresariallespolítiqueseconòmiquesadreçadesasectorsquenoestandinslaCCAE-2009(p.ex.,elsectorculturaloturístic).Aquestesdificultatsdedelimitaciópodenprovenirperquèsónsectorsdefinitspelcostatdelademandamésquedel’ofertaoperquèagrupenactivitatsmoltseparadesdesdelpuntdevistadelaCCAE-2009(p.e.,incloent-hiactivitatsindustrialsideserveis).Aquesta ampliació de les classificacions permet, per exemple, l’anàlisi dels sectors segons la destinacióeconòmica (consum, inversió,béns intermedis),segonselnivell tecnològico intensitatdeconeixement,osegonslademanda(sectorturístic,cultural,etc.).Freqüentmentaquestsnoussectorss’adaptenapolítiqueseconòmiquesmoltrellevants.Unexempleclarn’éselsectorturístic.Altresobjectius:

• UndelsobjectiusdelaCSTC,abandadelspròpiamentdefinitseneldocument,ésmillorarlesfontsdis-poniblesiidentificarforatsd’informació.

• També,obtenirnovainformacióaranodisponiblequeespodriatenirfentl’exercicidelaCSTC(p.ex.,elconsumcol·lectiuturístic(taula9)efectuatperlesadministracionspúbliques).

Elcomptesatèl·litdeturismecompletproporciona:• Unadescripciódelademandaturísticaapartirdelconsumdelsvisitantsdistribuïtentrellars,administra-


cionspúbliquesiinstitucionssensefinalitatdelucrealserveidelesllarsiempreses.• Informaciódetalladasobreelconsumturístic,unconcepteassociatmésampliqueeldeladespesaturís-tica.Aquestconceptecomprènlescategoriessegüents:a) Despesaenconsumfinaldelsvisitants,enefectiu.b) Despesaenconsumfinaldelsvisitants,enespècie,comelsserveisd’allotjamentdevacancesper

comptepropi.c) Transferènciessocialsenespèciedelturisme,comelsserveisindividualsnodemercatimputablesals

visitants(p.ex.,serveisdesalutenbalnearisiserveisnodemercatd’unmuseu).d) Despesesen turismede lesempreses,que inclouen lesdespeses turístiquesclassificadescoma

consumintermediperònoaltresdespesesrealitzadespelsassalariatsenviatgedenegocisipagadesperlesempreses,comelpagamentdemenjars,queesconsideraremuneracióenespècie.

• Agregatsmacroeconòmicsquedescriuenlamagnitudilacontribucióeconòmicadelturisme,comelvalorafegitbrutdirecteturístic(VABDT)ielproducteinteriorbrutdirecteturístic(PIBDT),coherentsambagre-gatssimilarsperal’economiatotaliperaaltresactivitatseconòmiquesproductivesiàmbitsfuncionalsd’interès.

• Comptesdeproducciódetallatsdelesbranquesd’activitatturístiques,incloseslesdadessobrel’ocupa-ció,connectatsambaltresactivitatseconòmiquesproductivesilaformacióbrutadecapitalfix.

• Unvincleentrelesdadeseconòmiquesilainformaciónomonetàriasobreelturisme,comelnombredeviatges(ovisites),laduradadel’estada,elmotiudelviatge,elsmitjansdetransport,etc.,laqualésne-cessàriaperespecificarlescaracterístiquesdelesvariableseconòmiques.

• Elspaïsosno tenen l’obligaciód’elaboraruncomptesatèl·litde turisme.Tanmateix, lacompilaciódelcomptesatèl·litdeturismeesconsideraunpasimportantentotprocésencaminatamillorarlesestadís-tiquesdeturismeiaintegrar-lesenelsistemadecomptesnacionalsd’unpaís.Aquellspaïsosquehanelaboratuncomptesatèl·litdeturismeoquel’haninclòsenelseusistemadecomptesnacionalshannotatlaimportànciadelcomptecomainstrumentpermillorarlacoberturailaqualitatdelesestadístiquesdeturisme,iperefectuarl’anàlisimacroeconòmicadelturisme.

Segons lesRecomanacions internacionals per a les estadístiques turístiques 2008elaboradesper l’ONU,l’elaboraciód’estadístiquesdelturismeesdevénecessàriapelsmotiussegüents:

• Elturismetéunimpacteenl’economia.• Elfetdedisposardemésd’unaestadísticafiablequepermetprendredecisionspolítiquesmésefectives.• Permetendissenyarestratègiesdemàrqueting.

AquestesmateixesRecomanacionsapuntenque,totiqueelturismeesgenerapelcostatdelademanda,aquestademandatéunimpactesobrel’ofertadebénsiserveisqueprodueixunterritori.Aquestaofertalage-nerenunconjuntd’unitatsoempresesproductives,laproducciódelesqualsvadirigidaalconsumdelturisme.

ExempledepreguntesalesqualsespotdonarrespostaambunaCSTC:• Permetconèixerl’evoluciórealdelPIBturísticicomparar-loambl’evoluciódelPIBdetotal’economia.Ambquantcontribueixelturismeal’economianacional?

• Quinsproductes(bénsiserveis)del’economiasónnecessarispersatisferlademandadelsconsumidorsturístics?Quinacontribuciótenenelsproductesenl’evoluciódelPIBturístic?Aquestsproductess’elabo-rendinsl’economiadelterritorios’importen?

• Quantsllocsdetreballesgenerenienquinesbranquesd’activitat?Quinssalaristenenassociats?Quinvolumd’impostosesgeneren?

• Quintipusdeturismecreixmés,elturismeestranger,eldelarestadel’Estatoelcatalà?• Quintipusdevisitantstenenmésrellevància,elsvisitantsquepernoctenoelsvisitantsdedia?• Quinéselcomportamentdelturismecomaindústriarespectealesaltresbranquesd’activitat?


3. El sistema de taules (quinesiquèsignifiquen,quèrecullen)

Elmanualelaboratper lesNacionsUnides(OMT),Cuenta satélite del turismo: recomendaciones sobre el marco conceptual 2008,recomanadifondreunsistemadetaules(10entotal)querepresentarienelconjuntd’informacióestadísticanecessàriaperpoderanalitzaradequadamentelsector turístic i fercomparacionsambaltrescompteselaboratsamblamateixametodologia.D’aquestes10taules,6esconsiderenbàsiques,3tenenrellevànciaeconòmicaperser-hiinclosesiunaésuncompendidedadesestadístiques(indicadorsnomonetaris).S’haafegitunataulaalsistemaquemostraelssaldosdelsfluxosturístics.

Denominació DescripcióTaula 1. Despesa turística receptora Per productes, categoria dels visitants i origen geogràfic Taula 2. Despesa turística interna Per productes, categoria dels visitants i tipus de viatge Taula 3. Despesa turística emissora Per productes, categoria dels visitants i destinació geogràfica Taula 4. Consum turístic interior Per productes i components del consum Taula 5. Comptes de producció Per branques d’activitat turístiques i altres branques d’activitat.

Producció per productes; consum intermedi per grans categories de productes

Taula 6. Oferta interna i consum turístic interior - Oferta per productes (característics i no característics). Matriu de producció per productes i indústries, desagregades en part turística i no turística; importacions, impostos i marges

- Demanda: consum turístic interior per productes- Ràtios turístiques consum/oferta per productes

Taula 7. Ocupació en les branques d’activitat turístiques Nombre d’establiments; llocs de treball segons la situació professional i el sexe; hores treballades i llocs de treball a temps complet segons la situació

Taula 8. Formació bruta de capital fix Per productes i branques d’activitat turístiquesTaula 9. Despesa turística de les administracions

públiques: consum col·lectiu Per productes i nivells de les administracions públiques

Taula 10. Indicadors no monetaris A. Nombre de viatges i pernoctacions per formes de turisme i categoria dels visitants

B. Turisme receptor: nombre d’arribades i pernoctacions per mitjans de transport

C. Nombre d’establiments i capacitat per tipus d’allotjamentD. Nombre d’establiments a les branques d’activitat turístiques,

classificats segons el nombre de treballadors

Taula 11. Saldos Saldo dels fluxos turístics de Catalunya amb la resta d’Espanya i la resta del món

Les quatre primeres taulesproposadessecentrenenladespesaielconsumturístic.Lestaules1,2i3,re-lativesalturismereceptor,elturismeinternielturismeemissorrespectivament,descriuenladespesaturísticaperproductesicategoriadelsvisitants.Lataula4sumatotaladespesaturísticaassociadaalturismereceptorialturismeintern(taules1i2)ambaltrescomponentsdeconsumturístici,d’aquestaforma,s’obtéelconsumturísticinterior,unamagnitudqueposteriormentesfaràserviralataula6percomparar-laambl’ofertadomès-ticaiqueésunelementclaudetotelsistema,jaqueéseldesencadenantdel’impacteeconòmicenelterritori.La taula 5éslataulad’ofertaipresentaelscomptesdeproducciódelesbranquesd’activitatturístiquesdes-agregatsperproductes.La taula 6tancaelsistemacomptableambl’objectiud’obtenirelPIBturístic,jaques’obtémitjançantelcon-trastentrelesdadesdel’ofertaperbranquesd’activitatilademandadeproductes.La taula 7presentalesestimacionsrelacionadesambelsllocsdetreballdelesbranquesd’activitatturístiques.Les taules 8 i 9noesconsiderenprioritàriesipresentenlaformacióbrutadecapitalfixielconsumcol·lectiu


turísticdelesadministracionspúbliques,respectivament.Deles10taules,la8ila9sónlesmésdifícilsdeconstruiriperaquestmotiuesplantegencomaopcionals.La taula 10presentaindicadorsnomonetarisquepermetenunainterpretaciómésprecisadelainformaciópresentadaalestaulesanteriors.La taula 11presentaelsaldodelsfluxosturísticsdeCatalunyaamblarestad’Espanyailarestadelmón.Elcontingutdetallatdelestaulesespotconsultaral’annexB.Acontinuacióesdetalla,taulapertaula,l’ob-jectiudecadataulaiunesquemadelseucontingutambindicaciódequinessónlesfontsbàsiquesicomple-mentàriesquen’handepermetrel’elaboració.Peraunadescripciódetalladadelesfontsdisponibles,adreceu-vosal’annexA.

Gràfic1.TaulesdelaCSTnecessàriesperestimarelsagregatsmacroecònomics

Taula 1. Despesa turística receptora, per productes, per categoria dels visitants i origen geogràfic

Altres components del consum turístic

Totals per taula:

Demanda turística Oferta turística

Despesa i consum turístic interior

Valor afegit brut turístic

Valor afegit brut de les branques turístiques

Llocs de treball en les branques turístiques

Taula 4. Consum turístic interior,per productes

Taula 6. Oferta interna i consum turístic interior, per productes (a preus d’adquisició)

Taula 5. Comptes de producció de les branques d’activitat turístiques i altres branques d’activitat (a preus bàsics)

Taula 7. Ocupació en les branques d’activitat turístiques

Taula 2. Despesa turística interna, per productes, per categoria dels visitants i per tipus de viatge

Font: Frechtling. D. The tourism Satellite Account, A Primer. Annals of Tourism Reseacrch, Vol. 37, 2010.


3.1. Taules de despesa

Taula1.Despesaturísticareceptoraperproductes,categoriadelsvisitantsiorigengeogràfic

Elconsumturísticreceptorinclouladespesavinculadaalsnoresidentsquevisitenunaltreterritori.Incloudostipusdedespeses:aquellesdirectamentportadesatermeorepercutidespelsnoresidentsenelterritorieconòmic(inclouelconceptede“consumdenoresidentsenelterritorieconòmic”delscomptesnacionals)ielsserveisprestatsperunitatsresidentsalsvisitantsnoresidents(p.ex.,quanunturistanoresidentarribaaunterritorifentservirunacompanyiadetransportresident).Ladespesaturísticareceptoraincloutantladespesaefectuadapelsnoresidentsprocedentsdel’estrangercompelsprocedentsd’altrescomunitatsautònomes.

Objectiudelataula:DescriureladespesaturísticadelturismereceptoraCatalunya,ésadir,ladelsvisi-tantsqueprovenendel’estrangeridelarestadel’Estat.Aquestadespesaesdesagregaenlesdespesescorresponentsalsvisitantsquepernoctenialsvisitantsdedia,jaquelessevesrespectivesestructuresde consum són molt diverses.

TAULA 1

Categoria dels visitants

TURISTES EXCURSIONISTES

delarestadel’Estatquepernocten

del’estrangerquepernocten

delarestadel’Es-tatperundia

del’estrangerperundia

(1.1) (1.2) (1.3) (1.4)

PRODUCTESA(apartat5.1.2.)

FONTS

Fontsbàsiques:

• EGATUR,ETR/FAMILITUR,MIOC-ECI,MIOC-CONSUMLLARS,EPF,RET

Fontscomplementàries:

• FRONTUR,EOAT,ECL,IPREUS,IRSH,BDP,AF


Taula2.Despesaturísticainternaperproductes,categoriadelsvisitantsi tipus de viatge

Ladespesadelturismedomèsticfaunacontribuciósignificativaal’economiaiés,peraixò,unelementessen-cialdelaCSTC.Comprènladespesadelsresidentsqueviatgendinsdelseupropipaísiladespesarelacio-nadaambviatgesal’exterior,peròqueesmaterialitzaalpaísderesidència(p.ex.,unviatgeal’estrangerqueescontractaambuntransportistadelpaísd’origenolacomprad’unamaletanovaabansdelviatge).

Objectiudelataula:Descriureladespesaturísticainterna,ésadir,ladelsvisitantscatalansaCatalunya.LataulatambéincloulesdespesesdelscatalansfetesaCatalunya,peròqueco-rresponenaviatgesambdestinacióalarestadel’Estatoal’estranger.Aquestadespesaesdesagregaenlesdespesescorresponentsalsvisitantsquepernoctenialsvisitantsdedia,jaque les seves respectives estructures de consum són molt diverses.

TAULA 2

TIPUSDEVIATGE

INTERIOR EMISSOR

Visitantsque pernocten

Visitantsdedia Visitantsque pernocten

Visitantsdedia

(2.1) (2.2) (2.3) (2.4)


FONTS

Fontsbàsiques:• ETR/FAMILITUR,MIOC-ECI,MIOC-CONSUMLLARS,EPF,RET

Fontscomplementàries:• EOAT,ECL,IPREUS,IRSH,BDP,EPE,AF

Nota:S’inclouenlesdespesesfetesperunvisitantalpaísderesidènciaqueformenpartd’unviatgeemissor.


Taula3.Despesaturísticaemissoraperproductes,categoriadelsvisitantsidestinaciógeogràfica

Ladespesadeturismeemissorésladespesaenbénsiserveisdelsresidentsd’unpaísenviatgesdeturismeal’estrangeradquiritsaproveïdorsnoresidents.Aixònos’inclouenlaconciliaciódelademandail’ofertatu-rística,laqualcosapotexplicarperquènototselspaïsosomplenlataula3,malgratlasevaimportànciaperalabalançadepagaments.Ladespesaturísticaemissoraincloutantlesdespesesrealitzadesal’estrangercomlesrealitzadesalesaltrescomunitatsautònomes.

Objectiudelataula:Corresponaladespesaturísticaassociadaalsbénsiserveisqueelscatalanscompren a proveïdors no residents.Aquesta despesa té lloc quan els visitants es troben foradelseuterritori.Tambépodenserdespesesrelacionadesambcompresprèviesalviatgefetesaproveïdors no residents.

TAULA 3

CATEGORIADELSVISITANTS

TURISTES EXCURSIONISTES

a la resta de l'Estat que per-

nocten

al’estrangerque pernocten

a la resta de l'Estat per un

dia

al’estrangerperun dia

(3.1) (3.2) (3.3) (3.4)


FONTS

Fontsbàsiques:• ETR/FAMILITUR,MIOC,MIOC-CONSUMLLARS,EPF

Fontscomplementàries:• EAS,EAS-MOD,BDP,AF,EPE,CH,IMP-TUR


Taula 4. Consum turístic interior per productes i components del consum

Elcomponentmésrellevantdelademandaidel’avaluacióturísticaéselconsumturístic.Lataula4presentaelconsumturísticinteriorresumintladespesadelturismereceptor(taula1)ideldomèstic(taula2),peròtambécobrintelsaltrescomponentsdelconsum.Elconsumdeturismeésmésomenyselmateixconceptequeladespesaenturisme,peròunamicamésamplienl’abast.Apartdeladespesa,elcon-sumtambéinclouserveiscomellloguerimputatdecasesdevacancespercomptepropi,serveispagatsperinstitucionssenseànimdelucreperaviatgesfetspergrupsespecials(p.ex.,gentinvàlida)ialtresconsumsimputats.

Objectiudelataula:Aquestataulacombinaladespesaturísticainterioramblarestadecomponentsdelconsumturístic:serveisassociatsal’allotjamentdevacancespercomptepropi,transferènciessocials turístiques en espècie i altre consum imputat.

TAULA 4

Consum turístic interior

(Totals T 1 i T2)

ALTRESCOMPONENTSDELCONSUMTURÍSTIC

Consum turístic interior

serveis associats a allotjament

de vacances per compte

propi

transferències socials

turístiques en espècie

altre consum imputat


FONTS

Fontsbàsiques:• AF,EPF

Fontscomplementàries:• ETR/FAMILITUR,EPE,CH,IMP-TUR


3.2.Taulesd’oferta

Taula5.Comptesdeproducciódelesbranquesd’activitatturístiquesialtresbranquesd’activitat(apreusbàsics)

Aquesta taula introdueix l’oferta representadaper laproduccióde totes lesbranquesde l’economia,peròintroduint classificacions d’activitats i productes característics del turisme. La producció de cada indústriaturística(columnes)esdesagregaperproductes.S’aconsellatambédesagregarperproducteselsconsumsintermedisdecadaindústria.Ladiferènciaentrelaproduccióielconsumintermedipermetobtenirelvalorafegitbrutapreusbàsics.Finalment,espresentaelcompted’explotaciódecadaindústriamitjançantl’estimaciódelesvariablesremu-neraciód’assalariatsielsaltresimpostosnetsdesubvencionsalaproducció,elsaldodelqualésl’excedentbrutd’explotació.

Objectiudelataula:Aquestataulapresentaelscomptesdelaproducciódelesbranquesd’activitatturístiquesidelesaltresbranquesd’activitat(noturístiques).Laproduccióesdesglossaperproductes.Acontinuació,elsconsumsintermedisquepermetenarribaralcàlculdelVABapreusbàsicsdecadaactivitat.Tambéespresentaunsegonblocdevariables:remuneraciódelsassalariats,excedentbrutd’explotació,impostos,etc.

TAULA 5BRANQUESD’ACTIVITAT

(apartat5.1.2.)PRODUCCIÓDE

PRODUCTESINTERNS (a preusbàsics)

PRODUCTESB(apartat5.1.2.)

FONTS

I.Producciótotalapreusbàsics

Fontsbàsiques:

MIOC,MIOC-ECI,CEAE,EAS,EAS-MODII.Consumintermediapreusd’adquisició

(I-II)ValorafegitbrutapreusbàsicsRemuneraciód’assalariatsAltresimpostosnetsdesubvencionssobrela producció Fontscomplementàries:

EMPTUR,AFIngressosmixtosbrutsExcedentbrutd’explotació

Nota: Els consums intermedis s’haurien de desagregar per productes.


Taula 6. Oferta interna i consum turístic interior per productes (a preus d’adquisició)

Lataula6éselnuclicentraldelsistemadelaCSTC.Alataulaesconfrontal’ofertainternadebénsiserveisturísticsambelconsumturísticinteriorperpoderobtenirelPIBturístic.Esproporcionenlesdadesdel’ofertaperbranquesd’activitatilademandaperproductes.Inclouelstotalsdelesoperacionsd’oferta:producció,importacions,impostosnetsdesubvencions,margesdecomerçitransport,etc.Enspermetcalcularlaràtio(olaproporció)delsproductesturísticssobrel’ofertaglobaldel’economiaielsagregats“valorafegitdelturisme”i“producteinteriorbrutdelturisme”.Ràtiooproporciódeturismeenl’ofertadomèstica:turismeinterncomaproporciódel’ofertadomèsticatotal.L’ofertatotaldebénsiserveisenl’economia,laproduccióinternailesimportacionsescomparenambelcon-sumturístic(incloseslescorreccionsdevaloració).Ambaquestataulaespotferelcàlculdelvalorafegitbrutdirecteturístic(VABDT)idelproducteinteriorbrutdirecteturístic(PIBDT)ielsseuscomponents.Laproporciódelconsumturísticinteriorencadacomponentdel’ofertas’establiràperseparatperacadacom-ponent.Elsvalorsdelaproporcióturísticaespodranestablirapartirde:

• Lainformaciófacilitadaperlesempreses.• Elsmateixosvisitants.• L’opiniód’expertsenl’àmbitdelcomportamentturístic.

Objectiudelataula:Aquestataulatancaelsistemacomptableambl’objectiud’obtenirelPIBturístic,jaques’obtémitjançantelcontrastentrelesdadesdel’ofertaperbranquesd’activitatilademandadeproductes.Lescolumnescontenentoteslesoperacionsd’oferta:producció,importacions,impostosnetsdesubvencions,margesdecomerçitransport.

TAULA 6

BRANQUESD’ACTIVITATA

IMPORTACIONS IMPOSTOSNETSSUBVENCIONS

MARGESDECOMERÇI

TRANSPORT

OFERTA INTERNA

CONSUMTURÍSTICINTERIOR

RÀTIOSTURÍSTIQUES

(%)

PRODUCCIÓ/PROPORCIÓTURÍSTICA

VALOR/PROPORCIÓTURÍSTIC



PRODUCTESB(apartat5.1.2.)

FONTS

I.Producciótotalapreusbàsics

Fontsbàsiques:

MIOC,MIOC-ECI,CEAE,EAS,EAS-MOD

II.Consumintermediapreusd’adquisició(I-II)ValorafegitbrutapreusbàsicsRemuneració d’assalariatsAltres impostos nets de subvencionssobrelaproducció Fontscomplementàries:

EMPTUR,AFIngressosmixtosbrutsExcedentbrutd’explotacióNota:Elsconsumsintermediss’hauriendedesagregarperproductes.Lesimportacionsnoinclouenlescompresefectuadespelsresidentsal’estranger.


3.3. Taules addicionals

Taula7.Ocupacióenlesbranquesd’activitatturístiques

L’ocupaciódelesbranquesd’activitatturístiquesfacilitaelcàlculdel’impacteeconòmicdelturismeipermetferl’estimaciódelaproduccióielVABd’algunesactivitatscom,perexemple,elsectordelsrestaurantsibars.

Objectiude la taula:Permet fer l’anàliside l’impactedel turismedesde l’òpticade l’ocupació.La informacióoferta tambépermet fer estimacions indirectesdevariablesd’altres taules, compodrienserlaproduccióoelVABd’unabranca.

1a part

TAULA 7a NOM_EST

NOMBREDELLOCSDETREBALLSEGONSLASITUACIÓASSALARIATS NOASSALARIATS

Homes Dones Homes Dones

BRANQUESD’ACTIVITAT (apartat5.1.2.)

FONTS

Fontsbàsiques:MIOC-OCU,MIOC-ECI,EPA,ASS,CP

Fontscomplementàries:EAS,EOAT,EMPTUR,DIRCE

2a part

TAULA7b

NOMBRE D’HORES TREBALLADES SEGONS

SITUACIÓ

NOMBRE DE LLOCS DE TREBALL A TEMPS COMPLET SEGONS

SITUACIÓASSALARIATS NOASSALARIATS ASSALARIATS NOASSALARIATS

Homes Dones Homes Dones Homes Dones Homes Dones

BRANQUESD’ACTIVITAT (apartat5.1.2.)

FONTS

Fontsbàsiques:MIOC-OCU, MIOC-ECI, EPA, ASS, CP

Fontscomplementàries:ES, EOAT, EMPTUR, DIRCE


Taula8.Formacióbrutadecapitalfix(taulaopcional)

Prepararlestaules8i9suposanosolamentrecollirdadesdefontsdiversesquenos’elaborenalsinstitutsd’estadística,sinótambésuperaruncertnombrededesafiamentsconceptuals.Conseqüentment,laproduc-ciód’aquestestaulesespotconsiderarcomunpasdefinitiucapalaproducciódelconjuntcompletdetaulesdelaCSTC,raóperlaqualnototselspaïsosproporcionenaquestainformació.

Objectiu de la taula: Taula no obligatòria però rellevant per poder avaluar l’impacte econòmic de les empreses turístiques des del punt de vista de la inversió o formació bruta de capital fix. Aquesta variable és notablement important en el sentit que l’existència d’infraestructures bàsiques (carreteres, ports, hotels, etc.) pot determinar la intensitat i tipus dels fluxos turístics.

TAULA 8 BRANQUESD’ACTIVITAT FORMACIÓBRUTADECAPITALFIXTURÍSTIC

PRODUCTES C(apartat 5.3.1.)

FONTS

Fontsbàsiques:• MIOC,EAS

Fontscomplementàries:• AF


Taula9.Despesaturísticadelesadministracionspúbliques:consumcol·lectiu(taulaopcional)

Ambl’objectiuderessaltarlaimportànciaeconòmicadelesaccionsportadesatermeperlesautoritatspúbli-quesafidecrearunentornfavorablealdesenvolupamentdelturisme,s’aconsellaferunainvestigacióespe-cíficasobreelvalordelconsumcol·lectiuturístic.Aquestconsumesrefereixalesactivitatscomlapromociódelturismeperlesadministracionspúbliques,elmantenimentdel’ordreilaseguretatilaconservaciódelsespaispúblics.

Objectiudelataula:Ressaltarlaimportànciaeconòmicadelesaccionsportadesatermeperlesautoritatspúbliquesafidecrearunentornfavorablealdesenvolupamentdelturisme.

TAULA 9

NIVELLSDELESADMINISTRACIONSPÚBLIQUESCONSUMCOL·LECTIU

TURÍSTICestatal catalana local

PRODUCTESD’INVERSIÓ(apartat5.3.2.)

FONTS

Fontsbàsiques:

• CAP

Fontscomplementàries:

• AF


Taula10.Indicadorsnomonetaris

ElSistemadecomptesnacionals2008(SNA)manifestaexplícitamentqueelsindicadorsfísicssónuncom-ponentsignificatiudelscomptessatèl·litiperaixònos’hauriendeconsiderarcomaelementssecundarisdelaCSTC.Lesdadesnomonetàriessobreelnombredeviatgesdelmateixdiailespernoctacionsdelturismeemissor,receptoriinteriors’afegeixenaaquestexerciciderecollidadedadesperfacilitarl’anàlisi.

A.Nombredeviatgesipernoctacionsperformesdeturismeicategoriadels visitants

Turisme receptor Turisme interior Turisme emissor

Turistes Excursionistes Visitants Turistes Excursionistes Visitants Turistes Excursionistes Visitants

Nombre de viatges

Nombre de pernoctacions X X X

B. Turismereceptor:nombred’arribadesipernoctacionspermitjansdetransport

Nombre d’arribades Nombre de pernoctacions

1. Aire1.1.Volsregulars1.2.Volsnoregulars1.3.Aeronausprivades1.4.Altresmitjansdetransportaeri

2. Aigua2.1.Líniesdepassatgersitransbordadors2.2. Creuers2.3.Iots2.4.Altresmitjansdetransportperaigua

3. Terrestre3.1.Ferrocarril3.2.Autocarsoautobusosialtresmitjansdetransportpúblic

percarreteraI)Taxis,limusinesilloguerdevehiclesdemotorprivatsambconductor

II)Lloguerdevehiclesdetraccióhumanaoanimal3.4.Vehicleprivatpropi(ambcapacitatperavuitpersones

comamàxim)3.5.Vehiclellogatsenseconductor(ambcapacitatperavuit

personescomamàxim)3.6.Altresmitjans de transport terrestre: cavall, bicicleta,

motocicleta,etc.TOTAL


C. Nombred’establimentsicapacitatpertipusd’allotjament

Allotjament per als visitants Activitats immobiliàries

Activitats d’allotjament a

curt termini

Places de càmping

Altres allotjaments

Activitats immobiliàries amb

béns propis o llogats

Activitats immobiliàries

sobre la base d’una comissió o d’un

contracte

Nombre d’establimentsCapacitat (habitacions)Capacitat (llits)Utilització de la capacitat (habitacions)Utilització de la capacitat (llits)

D.Nombred’establimentsalesbranquesd’activitatturístiques,classificadessegonselnombremitjàd’ocupats

Branquesd’activitatturístiques 1-4 5-9 10-19 20-49 50-99 100-249 250-499 500-999 >1000 TOTAL

1.Allotjamentperavisitants

1.aServeisd’allotjamentperavisitantsnoinclososa1.b

1.bServeisd’allotjamentassociatsatottipusdepropietatdecasesdevacances

2.Indústriadeprovisiód’alimentsibegudes

3.Transportdeviatgersperferrocarril

4.Transportdeviatgerspercarretera

5.Transportdeviatgersperaigua

6.Transportaerideviatgers

7.Lloguerd’equipamentdetransport

8.Indústriadelesagènciesdeviatgesialtresserveisdereserva

9.Indústriacultural

10.Indústriaesportivairecreativa

11.Comerçaldetalldebénscaracterísticsdelturismeespecíficsperacadapaís

12.Altresbranquesd’activitatcaracterístiquesdelturismeespecífiquesperacadapaís

Total


Taula11.SaldodedespesaturísticadelsfluxosturísticsdeCatalunyaamblarestad’Espanyailarestadelmón

Objectiu de la taula: Presentar el saldo de la despesa turística entre el turisme receptor i el turisme emissor de Catalunya amb la resta d’Espanya i la resta del món.

TAULA 11 DESPESATURÍSTICA

(1)Turismereceptordelarestad’Espanya(2)Turismeemissoralarestad’Espanya(3)=(1)-(2)Saldo%sobreelPIB

(4)Turismereceptordel’estranger(5)Turismeemissoral’estranger(6)=(4)-(5)Saldo%sobreelPIB

(7)=(1)+(4)Turismereceptortotal(8)=(2)+(5)Turismeemissortotal

(9)=(3)+(6)Saldototal%sobreelPIB


4. Avaluació de les fonts estadístiques disponibles

AcontinuacióesfaràunaavaluaciódelainformacióestadísticadisponibleperalaconstrucciódelestaulesqueformenpartdelaCSTC.Lainformaciósobreelsectorturísticqueespresentas’obtéapartirdefontsestadístiquesjaexistents.Latipologiadefontsprincipalsdisponiblesespodenagruparsegons:

• fontsmacroeconòmiques• fontsdedemandaturística• fontsd’ofertaturística• fontsdellocsdetreball• altresfonts

Totseguitesfacilitaunataulaamblaidentificaciód’aquellesfontsqueesconsiderennecessàriesperlacons-trucciód’unaCSTC.Peraunadescripciódetalladadecadafontcaladreçar-seal’annexA.

FONTSAbreviatura font

Descripció Organisme responsable

Periodicitat

FontsmacroeconòmiquesMIOC MarcInput-OutputdeCatalunya(MIOC)2011 Idescat Cada 5 anys

MIOC-ECI Enquestadeconsumsintermedis–MarcI/O Idescat Cada 5 anysMIOC-CONSUMLLARS

Consumdelesllars–Estimaciódeladespesadelturisme–MarcI/O Idescat Cada 5 anys

MIOC-OCU Estimaciódelsllocsdetreballperbranquesd’activitat–MarcI/O Idescat Cada 5 anysCEAE Compteseconòmicsanualsdel’economia Idescat AnualFontsdedemandaturísticaFRONTUR Entradadevisitantsperlesfronteres DEMO/IET/INE MensualEGATUR Despesaturísticadelsvisitantsqueentrenperlesfronteres DEMO/IET/INE MensualETR/FAMILITUR

Informaciósobreelsviatgesrealitzatspelscatalans(inclouladespesaturística)

DEMO/IET/INE Mensual

EPF Estadísticadedespesaenconsumdelesllars Idescat/INE AnualECL Enquestaanualdecostoslaborals Idescat/INE Anual

Fontsd’ofertaturísticaEMPTUR Estadísticaicomptesdelesempresesturístiques Idescat AnualEOAT Enquestesd’ocupació(hotels,càmpings,etc.) Idescat/INE MensualEAS Enquestadeserveis Idescat/INE AnualEAS-MOD Mòdulsdel’Enquestadeserveis Idescat/INE AnualEPE Estimacionsdepoblacióestacional Idescat AnualRET Registred’establimentsturístics DEMO DiariCH Censd’habitatges Idescat/INE Cada10anysIRSH Indicadorsderendibilitatdelsectorhoteler(ADR,RevPar) Idescat/INE MensualIPREUS Índexdepreus(hotels,càmpings,turismerural) INE MensualIMP-TUR Impostsobrelesestadesenestablimentsturístics AgènciaTributàriade

CatalunyaTrimestral

Segueix./..


FontsdellocsdetreballEPA Enquestadepoblacióactiva Idescat/INE TrimestralASS AfiliatsalaSeguretatSocial Ministerid’Ocupaciói

SeguretatSocialMensual

CP Censdepoblació Idescat/INE Cada10anysDIRCE Directorid’empreses Idescat/INE AnualAltresfontsCAP Informaciócomptabledel’Administraciócentral,l’Administraciódela

Generalitatil’Administraciólocal(consolidada)Diversos Anual

BDP Balançadepagaments Bancd’Espanya AnualAF Altresfonts:diputacions,ajuntaments,registresadministratius,informes

d’empreses(Ports,Renfe,Aena,etc.)Diversos

Lataulasegüentproporcional’encreuamententrefontsitaules:

ABREVIATURAFONT T1 T2 T3 T4 T5 T6 T7 T8 T9 T10

FontsmacroeconòmiquesMIOC B B B BMIOC-ECI B B B B BMIOC-CONSUMLLARS B B BMIOC-OCU BCEAE B BFontsdedemandaturísticaFRONTUR C BEGATUR BETR/FAMILITUR B B B CEPF B B B BECL C CFontsd’ofertaturísticaEMPTUR C C CEOAT C C C BEAS C B B C B CEAS-MOD C B BEPE C C CRET B B BCH C CIRSH C CIPREUS C CIMP-TUR C CFontsdellocsdetreballEPA BASS BCP BDIRCE C BAltresfontsCAP BBDP C C CAF C C C B C C C CB:Fontsbàsiques.C:Fontscomplementàries.


5. Accions estadístiques a dur a termeHihaaccionso reptesestadísticsqueexigeixenunaatencióespecialperpodercompletarambrigorunaCSTC.Acontinuacióesfaunapresentaciód’aquestesaccionsques’hancatalogatperàmbits:accionsini-cials,accionspermillorarlaqualitatdelcontingutiaccionsaddicionals.

5.1. Accions inicials

5.1.1.Determinarelnombreicontingutdelestaules

Lesrecomanacionsdel’ONUsobreelnombredetaulesquehandeformarpartdelaCSTjas’hanindicatalcapítol3.Enaquestesrecomanacionss’estableixunconjuntde10taules,totiqueambdiferentsgrausdellibertat.Ésadir,lestaulesesclassifiquensegonssisónbàsiquesoaddicionals.Lapreparaciódeles10taulesestàcondicionadaperdiversosfactors:disponibilitatdefontsd’informació,lasevaqualitatieltempsdisponibleperpublicarlaCSTC.Pertant,calponderaraquestsfactorsperdecidirelnombreicontingutdelestaulesqueformaranpartdelaCSTC.Segonsl’estudipublicatperl’Eurostat,Tourism Satellite Accounts (TSAs) inEurope2013,enquèesfaunaanàlisidelcontingutdelesCSTpublicadesper22estatsmembres,elnombreicontingutdelestaulesofertesvariaàmpliamentcomespotveurealgràficsegüent.Lestaulessobreelcostatdedemandaerenrelativamentcompletes,peròmenysdelameitatdelainformaciódemanadaestavadisponibleperalataulasobrellocsdetreball.Lestaulessobreformacióbrutadecapitalfixiconsumcol·lectiuestavennoméscobertesesparsament.Pertant,unadelesaccionsquecaldràprecisaréselnombredetaulesqueformaranpartdelaCSTC,aixícomelseucontingutiperíodetemporal.

18

17

11

18

13

14

11

6

3

7

4

5

5

4

6

6

7

5

3

9

6

3

2

4

11

16

6

Taula 1

Taula 2

Taula 3

Taula 4

Taula 5

Taula 6

Taula 7

Taula 8

Taula 9

Taula 10

Resultats de l’enquesta dels Comptes satèl·lits de turismeCobertura d’autoavaluació, pels Comptes satèl·lits de turisme. Taula de Recomanacions sobre el marc metodològic (# països)

Gens completComplet o gairebé complet Parcialment complet


5.1.2.Decidirlesdelimitacionssectorials(productescaracterístics,branquesd’activitatcaracterístiques)

Elcomptesatèl·litdelturismepermetobtenirl’anàlisitantdesdelpuntdevistadelademandacomdel’oferta.Aixídoncs,incloulademandaturísticainteriortotal,unamagnitudqueabastanonoméselconsumturístic,sinótambélaformacióbrutadecapitalfixturísticaielconsumcol·lectiuturístic.Peraquestmotiu,undelsaspectesclauenaquestaestadísticaésladelimitaciósectorialdelturismetantpelsproductesofertscomperlesbranquesd’activitat.Ésadir,esnecessitaunaclassificacióespecíficadepro-ductesiactivitatsproductives.Laclassificaciófareferènciaa:a)elsproductes,queformenpartdeladespesaturística,ib)lesactivitatsproductives,queconstitueixenlabaseperdefinirlesbranquesd’activitatturístiques.LaclassificaciódeproductesestàestablertaalesRecomanacions internacionals per a les estadístiques de turisme 200899del’ONU.Unapartestàdefinidaperpermetrecomparacionsinternacionalsiunaaltrapartésespecífica,adefinirpercadapaís.Pertant,unaltreaccióquecaldràabordarésladedecidirquinsproductesaddicionalsesvoleninclourealadelimitaciódeproductesdelaCSTC.

Classificaciódeproductes

LaCSThauràd’incloureunarelaciódeproductesrelatiusalturisme.Aquestarelacióesdivideixdelaformasegüent:Productesdeconsum:A.1Productescaracterísticsdelturisme

A.1.iProductescaracterísticsdelturismeperalacomparabilitatinternacional,querepresentenelspro-ductesfonamentalsperalacomparacióinternacionaldeladespesaturística.

A.1.iiProductescaracterísticsdelturismeespecíficsperacadapaís10.A.2Altresproductesdeconsum,integratsporduessubcategories,ques’handedeterminarperacadapaísi

seranespecífiquesdecadapaís:A.2.i.Productesconnexosalturisme,queinclouenaltresproductesdeconformitatamblasevarellevància

peral’anàlisidelturisme,peròquenocompleixenelscriterisestablertsaRIET2008,apartat5.10.A.2.ii.Productesdeconsumnoconnexosalturisme,queinclouentotalarestadebénsiserveisdecon-

sumquenopertanyenalescategoriesanteriors.Productesnodestinatsalconsum:Aquestacategoriaincloutotselsproductesqueperlasevanaturalesanopodenserbénsiserveisdeconsumi,pertant,nopodenformarpartdeladespesaturísticanidelconsumturístic,excepteaquellsobjectesdevalorquepodenseradquiritspelsvisitantsenelsseusviatges.

B.1.Objectesdevalor.11

B.2.Altresproductesnodestinatsalconsum,queinclouenelsproductesassociatsalaformacióbrutadecapitalfixturísticaielconsumcol·lectiuturístic.

9 RIET 2008,capítol5.10 RIET 2008,capítol5.1011 RIET 2008,capítol4.2


ProductesAA. Productes de consumA.1 Productes característics del turisme1. Serveis d’allotjament per a visitants1.a Serveis d’allotjament per a visitants no inclosos a 1.b1.b Serveis d’allotjament associats a tot tipus de propietat de cases de vacances2. Serveis de provisió d’aliments i begudes3. Serveis de transport de viatgers per ferrocarril4. Serveis de transport de viatgers per carretera5. Serveis de transport de viatgers per aigua6. Serveis de transport aeri de viatgers7. Serveis de lloguer d’equipament de transport, altres8. Agències de viatges i altres serveis de reserva9. Serveis culturals10. Serveis esportius i recreatius11. Béns característics del turisme específics per a cada país12. Serveis característics del turisme específics per a cada país A.2 Altres productes de consum (b) B.1 Objectes valuososTotal

(b)Quansiguirellevantiviable,elsconceptes“productesconnexosalturisme”i“productesdeconsumnoconnexosalturisme”espodenidentificarperseparat.Tambéespotdiferenciarentrebénsiserveis(4.15).

ProductesB

A. Productes de consumA.1 Productes característics del turisme1. Serveis d’allotjament per a visitants1.a Serveis d’allotjament per a visitants no inclosos a 1.b1.b Serveis d’allotjament associats a tot tipus de propietat de cases de vacances2. Serveis de provisió d’aliments i begudes3. Serveis de transport de viatgers per ferrocarril4. Serveis de transport de viatgers per carretera5. Serveis de transport de viatgers per aigua6. Serveis de transport aeri de viatgers7. Serveis de lloguer d’equipament de transport8. Agències de viatges i altres serveis de reserva9. Serveis culturals10. Serveis esportius i recreatius11. Béns característics del turisme específics per a cada país12. Serveis característics del turisme específics per a cada país A.2 Altres productes de consum (b) B. Productes no destinats al consum B.1 Objectes valuosos B.2 Altres productes no destinats al consum (c)Total(b)Quansiguirellevantiviable,elsconceptes“productesconnexosalturisme”i“productesdeconsumnoconnexosalturisme”espodenidentificarperseparat.Tambéespotdiferenciarentrebénsiserveis(4.15).(c)Comprèntotalarestadebénsiserveisquecirculenal’economiadereferència.


Classificaciód’activitats

Elsectorturísticésmoltrellevantdesdelpuntdevistadel’anàlisieconòmicai,encanvi,téunadelimitaciócomplexadesdelpuntdevistadelaclassificaciód’activitat,jaquetébranquesqueformenpartdediversesseccionsidivisionsdeserveis.Elsectorturísticnoapareixidentificatalesclassificacionsd’activitatseconò-miquesenunaúnicabrancad’activitat.Elmotiud’aixòésperquèelturismeestàdeterminatperl’úsdebénsiserveisperpartdecertscol·lectius(demanda).Aquestsbénsiserveissónofertsperdiversesactivitatsobranques.Aixídoncs,elsectorturísticcomain-dústriaturísticaesrefereixalconjuntd’activitatscaracterístiquesdelturismequeprodueixenbénsiserveisconsumitsdemaneratotaloparcialpervisitantsestrangersodomèstics.

Activitats característiques del turisme

Encaraqueelturistapotrealitzardespesesenqualsevolcategoriadeproductes,lesmetodologiesdeturismeinternacional,afidefacilitarlescomparacionsinternacionalsipoderconstruirelsistemacomptable,proposenferressaltaraquellsproductesoactivitatsquetenenaveureambelsdesplaçamentsdelsindividus,comaraeltransport,l’allotjament,elsserveisd’agènciesdeviatges,etc.Pertaldeconfeccionarlallistad’activitatscaracterístiquesdelturisme,esparteixdelscriterisexposatsalesmetodologiesdisponiblesdedicadesalscomptessatèl·litdelturismeiquerealitzenunaclassificaciód’activi-tatsvinculadesalturisme.Aquestesactivitatsprodueixenproductes(bénsiserveis)quesóncaracterísticsdelturisme.Enprincipi,espreténqueladelimitaciód’aquestaestadísticasiguialméshomogèniapossibleamblesrecomanacionsd’aquestesmetodologiesinternacionals.Unaindústriaturísticarepresental’agrupaciód’aquellsestablimentsl’activitatprincipaldelsqualséslama-teixaactivitatcaracterísticadelturisme.Enlesestadístiqueselaboradesdesdelcostatdel’oferta,elsesta-blimentsesclassifiquendeconformitatamblasevaactivitatprincipal,queésdeterminadaperl’activitatquegeneraelmajorvalorafegit.Enelquadresegüentespresentalatipologiadelesbranquesd’activitatturístiquesagrupadesen13activitats.Lescategoriesdel’1al10comprenenlapartprincipalquefacilitalacomparativainternacional;12 les altres trescategoriessónespecífiquesperacadapaísicaldràdeterminarquinesbranquess’hihaurand’incloure:lacategoria11inclouelcomerçaldetalldebénscaracterísticsdelturismeespecíficsdecadapaís,lacategoria12fareferènciaalesaltresbranquesd’activitatespecífiquesdecadapaísilacategoria13fareferènciaalarestadebranquesd’activitat.

Branquesd’activitatturístiques1. Allotjament per a visitants1.a Serveis d’allotjament per a visitants no inclosos a 1.b1.b Serveis d’allotjament associats a tot tipus de propietat de cases de vacances2. Activitats de provisió d’aliments i begudes3. Transport de viatgers per ferrocarril4. Transport de viatgers per carretera5. Transport de viatgers per aigua6. Transport aeri de viatgers7. Lloguer d’equipament de transport8. Activitats de les agències de viatges i altres serveis de reserva9. Activitats culturals10. Activitats esportives i recreatives11. Comerç al detall de béns característics del turisme específics per a cada país12. Altres branques d’activitat característiques del turisme, específiques per a cada país13. Altres branques d’activitatTotal

12 RIET 2008,annex3i4


5.1.3.AprofitarlainformacióqueproporcionaelmarcI/Oidelesmacromagnitudsoficialspermillorarl’estimaciódelademandaiofertaturísticaalaCSTC

CalidentificarelselementsdelacomptabilitatoficialqueresultenbàsicsperalaCSTC.Almateixtemps,elmarcI/OproporcionalainformacióoficialdelesestimacionsdelaCSTCtantpelvalortotalcomperproductesivariables.Enaquestsentit,caladaptarelmarcI/OdisponiblealesnecessitatsdelaCSTC.Aquestaadap-taciórequereix:

• DesagregarlainformaciódelMIOCmitjançanttreballsespecíficsd’estimació.• Aprofitarlainformaciójaexistent.• Realitzarunaestimacióespecíficadelspaquetsturístics;a laCSTCelsseuscomponents(transports,allotjament,margesobtinguts,etc.)s’handedesagregar.

Pertaldepoderferaqueststractaments,caltransformarlestaulesI/Odelaformasegüent:• Es restende la tauladedestinacióelsdiferentscomponentsdelspaquets turísticsde lacolumnadeconsumsintermedisdelesagènciesdeviatgesis’agreguenalacolumnadeconsumfinaldelesllars.

• Esrestenalmateixtempslasumaglobald’aquestscomponentsde:a) laproducciódelesagènciesdeviatges(alataulad’origen)ia) deladespesadeconsumfinaldelesllarsenaquestproducte(alatauladedestinació).

Coma resultatd’aquestsajustosesprodueixenelscanvissegüents:disminueixenen igualquantia (equi-valentalscomponentsdelpaquetturístic)elvalordelsconsumsintermedisielvalordelaproducciódelesagènciesdeviatgessensequeaquestsesmodifiquini,pertant,disminueixelvalorafegitdelabranca;aug-mentaladespesaenconsumfinaldelesllarsenelsproductesquecomponenelpaquetturístic(allotjament,transport,etc.)idisminueixenlaquantiaequivalentladespesaenserveisd’agènciesdeviatges,amblaqualcosaeltotaldeladespesaenconsumfinalnovaria.L’aprofitamentdelMIOC2011desdelpuntdevistadel’ofertarequereixdiversestasques:Cal adaptar elMIOC2011a les necessitats de laCSTC.Per a aixòésnecessari reclassificar les taulesd’origenidestinaciód’acordamblesclassificacionsdeproductes iactivitatsrequeritsa laCSTC.Aquestaredefinicióimplicadostipusdetasques:enunscasosésnecessaridesagregarlesdadesmitjançanttasquesespecífiquesd’estimació;end’altresestractasimplementdereordenardadesjaexistents.Lestasquesespecífiquesd’estimacióespodenferapartirdedadesprimàriesdelMIOC(p.ex.,Enquestadeconsumsintermedis)od’altresfontsespecífiques(Enquestadeserveis).

5.1.4. Fer el tractament particular dels serveis turístics que ofereixen les agències de viatges

Lavaloraciódelesagènciesdeviatges,majoristesdeviatgesialtresagentsesbasaenelmargebrutquegeneren.S’haderealitzarl’ajustcorresponentalvalordelsserveisturísticsques’handeixatperinterme-diació,ques’hauriadevalorardesprésd’haverdeduïtelvalordelsserveisdereserva(paràgraf3.21).Aquestrequisitderivadelanecessitatdedonaruntractamentcoherentalsserveisturísticsadquiritsdirectamentpelsvisitantsidelsserveisdelmateixtipusadquiritsatravésdeproveïdorsdeserveisdereserva.Lasumatotalpagadapelsvisitantsd’aquestsserveisd’intermediacióesdividiràendosconceptes:13unapartcorresponentalvalordelserveidel’agènciadeviatges(odereserva),queseràelmargecomercialbrutob-tingut,iunaaltrapartcorresponentalvalordelsserveisturísticsprestatsperintermediació(elsingressosdelproductordesprésd’haverpagatlacomissióalproveïdordelsserveisdereserva).Unaaltraaccióquecaldràresoldreéslalocalitzaciódelesdespesesdelsectord’agènciesdeviatgesielsserveisquepresten.Almateixtemps,hanaugmentatlesoperacionsperInterneticaldràdeterminarlalocalit-zaciód’aquestsintermediarissinosabemonestanlocalitzades.Amés,aquestesactivitatsestanexperimentantunatransformaciómoltprofunda lligadaaldesenvolupamentd’Internetilesnovestecnologiestantdesdelaperspectivadelsproductors?ambeldesenvolupamentd’agèn-ciesmajoristesidetallistesenlínia?comdelsconsumidors,ambl’incrementdepossibilitatsd’autoorganitzaciódelsviatges.Amésdeladesaparicióprogressivadelsectordetallistatradicional(enlocalsalpúblic)existeixenproblemes importantspera l’assignacióde lesdespesesd’aquestsmitjancersaunes ialtresàrees,atèselcaràcterplurinacionalielsistemad’interrelacionscreixentsentrelesempreses.Aixòs’uneix?ielfaaugmentarencaramés?alproblematradicionaldeltractamentdelspaquetsturístics,veritablereptedelaCSTC.

13 RIET 2008,apartat6.50.


5.1.5.Identificarisepararelspaquetsturísticsqueofereixenelsoperadorsturístics

UnadelesgransdiferènciesmetodològiquesentrelacomptabilitatnacionalilaCSTCéseltractamentdelsserveisdelsoperadorsturístics,quepodemassociaralsconegutspaquetsturístics.Enelscomptesnacionalss’utilitzaunregistrebrutd’aquestsproductes:elsconsumidorsadquireixenaquestproducteglobal(elpaquetturístic).Encanvi,peralaCSTCésnecessariunregistrenet:elscomponentsdelpaquetturístic(transport,allotjament,menjars,etc.).Totsdoss’handeregistrarseparadamentperpoderestudiarianalitzarlesbranquesd’activitatturístiques.Enl’àmbitregionalelsproblemessónsimilarsalsquelamateixaCSTC:RMCdescriuperalsfluxosinternacio-nals:elpaquetturísticesprodueixalaregióderesidènciadelmajoristadeviatges,mentrequeelconsumdelsserveisturísticspottenirllocenaltresregions.Defet,ensentitestrictel’únicaproduccióatribuïblealaregióseriaelmargedel’operadorturísticperlagestióicomercialitzaciódelpaquetturístic.Pertant,ésnecessàrialadescomposiciódelpaquetturísticenelsseuscomponentsi,enaquestcas,serànecessariunajustdelsfluxosambl’exterior(importacionsiexportacions).Elsproblemesprincipalsdenounosónaquíconceptuals,sinódenaturalesaestadística.Calcomptarambinformaciómoltdetallada,tantdesdelpuntdevistadel’ofertacomdelademanda,percompletarlasevaes-timació(conèixerelsmargesd’intermediaciódelsoperadorsturísticsidelscanalsdedistribucióaldetall,elspreusmitjansdelsserveisinclosos,lestipologiesmésusualsdelpaquetturístic,etc.).Enelcasdelspaquetsturísticscalseparartresserveisdiferents:elsserveisreals(p.ex.,transportiallotja-ment),elsserveisprestatsperl’operadorturísticielmargedel’agènciadeviatges(elqualsolserdiferentdelmargedel’operadorturístic)quevenelviatge.

5.1.6. Identificar lapartdede laproducció turísticaelaboradaper lesbranquesd’activitatturístiques(taula6)14

Laproporcióturísticaéslaproporciódelapartcorresponentdelconsumturísticinteriordecadacomponentdel’oferta.Alataula6s’afegeixlacolumna“proporcióturística”afidesepararlaproduccióturísticadelaresta.Peracadaindústria,laproporcióturísticadelaproducció(envalor)éslasumadelaproporcióturísticaquecorresponacadaundelsseusproductes.Elsvalorsdelaproporcióturísticas’haurand’obtenirapartirdelainformaciófacilitadadirectamentpelspro-ductorsiproveïdors(sobrelatipologiadeclientsilaquotademercatcorresponent),delsmateixosvisitantsapartirdelesenquestesidel’opiniód’expertsdelsectorturístic.Enelcasdelsbéns,nomésestenenencompteelsmargescorresponentsdelcomerçaldetall.15

5.1.7.Estimarelsaltrescomponentsdelconsumturístic(taula4)16

ElconceptedeconsumturísticutilitzatalaCSTésmésampliqueelconceptededespesaturística.Enrealitat,apartdeladespesaqueesdetallaalestaules1i2,lataula4incloutambé:

• Serveisassociatsal’allotjamentdevacancespercomptepropi(veurepuntsegüent).• Transferènciessocialsturístiquesenespècie.• Altreconsumimputat.

Aquestestransaccionss’haurand’estimarfentservirfontsd’informacióobtingudadirectamentdelsvisitants,comarainformessobrel’intercanvidellars,estimacionsdelloguersassociatsacasesdevacances,càlculsdeserveisd’intermediaciófinanceramesuratsdeformaindirecta,etc.

5.1.8.Estimarladespesadelsallotjamentsprivats,delshabitatgesturísticsidelessegonesresidències

Lautilitzaciód’habitatgesprivatsperaústurísticenglobatrescasosmoltdiferents:17

a)Quanelturistautilitzaunhabitatged’unaltrepropietaripelqualpagaunlloguer.

14 Punts4.47-4.61deRecomanacions CST ONU.15 Annex4deRecomanacions CST ONU.16 Punts4.41deRecomanacions CST ONU17 Cañada,A.:“ExtensionesdelaCuentaSatélitedelTurismo:Matricesdegasto,viviendasturísticasyotrosdesarrollosrecientesenelámbitoregional”,

Cuadernos de Economía,vol.33,n.º91,enero-abril,2010.


b)Quanelturistautilitzaunhabitatged’unaltrepropietarisensecost(habitatgeceditgratuïtamentperfamiliarsoamics).

c) Quanelturistautilitzaunhabitatgedelasevapropietat.Aquestscasospodenplantejarproblemesestadísticsimportants,atesalanaturalesainformaloirregulardemoltesd’aquestestransaccions.Elproblemamésimportantresideixalsapartamentsicasesdevacancesuti-litzatspelsseuspropietaris,jaqueaquí,aleslimitacionsestadístiques,s’uneixenosesuperposendemanerapredominantelsaspectesmetodològics.Elsegoncas,eldecessiógratuïtaod’intercanvientreparticulars,nos’hademesurarcomptablement(Eurostat,2012).Coms’estableixalaCST,seguintelscriteristradicionalsdelacomptabilitatnacional,alesllarspropietàriesdelshabitatgesonviuense’ls imputaunaproducciódeserveisd’habitatgequesónautoconsumitsper lamateixallar.Aquestcriterid’imputaciós’aplicaaqualsevoltipusd’allotjamentutilitzatcomahabitatgeperlallarpropietàriad’aquest,tantalshabitatgesusatscomaallotjamenthabitual(elshabitatgesdenominatsprin-cipals)comalshabitatgesdevacances.Desdelaperspectivaregional,unaltreaspecteaconsideraréseldelshabitatgesturísticsodevacancespropietatdenoresidents.Hihaunconveniaddicionalsobreaixòenvirtutdelqualelfetdeposseirterrenysoedificisalterritorieconòmicesconsiderasuficientperquèelpropietariesconsideri“resident”alpaís.Enelcasd’unnoresidentse’ltractacomunaunitatfictíciaresident,iapartird’unasèriedeconvenisiprocedimentsestancaelsistemacomptablefentqueelvalordellloguerdelshabitatgespertanyentsanoresidentsesregistricomaexportaciódeserveis.Endefinitiva,totselslloguersimputatsahabitatgesocupatspelsseuspropietarisenunterritoriconcretfor-menpartdelPIBvinculatalturismed’aquestazonaconcreta.L’estimaciódelaproduccióimputadaalshabi-tatgesdevacancesespodriarealitzardemaneraglobal,sensehaverdediferenciarsielpropietariésonoresident.Elquesucceeixésqueaquestadadaésnecessàriaperal’estimaciódelsfluxosdebénsiserveisamblarestadelspaïsos,aixícomperalcàlculdelarendanacional iregional,queevidentmentesveuennotablementafectatsperl’existènciaeventuald’unnombrerellevantd’habitatgesenpoderdenoresidents.Problemesestadísticsaddicionalsd’estimaciód’aquestsserveis:calcomptarambinformaciósobreeltempsmitjàd’utilitzaciódelshabitatgesturístics.Espodenferservirdiferentsaproximacionsperduratermeaques-tesestimacions.Lesfontsd’informaciódetipuscensaloqueprovinguinderegistresadministratiuspodenapropar-seal’universdel’oferta,peròsempreestractaràd’unaofertapotencial.Ésproblemàticdeterminarquantsd’aquestshabitatgessónutilitzatscomaallotjament(turísticod’unaltretipus)pelsseuspropietarisoesmantenencomabénsd’inversió.Per tant,el tipusdesolucionsques’handeplantejarenaquests importantsreptesestadísticspassen,enprimerlloc,perlacombinacióicontrastd’investigacionsperdemandaioferta,amésd’altresmesuresesta-dístiques(LlibretersiCanal,2010):lanecessitatdelaposadaenmarxademòdulsespecíficsalesenquestesallarsialscensos;l’aprofitamentiexplotació,comabaseperacontrastosouniversos,defontsadministrati-ves(cadastre,fontstributàries)id’altresfontsindirectespermesurarl’universilataxad’ústurística,comaralautilitzaciódelesdadesdecompanyiesdeserveispúblics(llum,aigua)comaindicatiudel’úsefectiudelshabitatges.


5.2. Accions per millorar la qualitat del contingut d’informaciódisponible

5.2.1.Ferl’estimaciódeladespesarealitzadapelsvisitantsdedia(excursionistes):visitantsinterns,visitantsdelarestadel’Estatidel’estranger

L’excursionismeaCatalunya,aixícomlasevarepercussióeconòmica,constitueixunafontbàsicad’informa-cióal’horadedeterminarlarealitatturísticaaCatalunya.Enaquestcontext,espotdestacarlaimportànciadeconèixerelperfildel’excursionista,aixícomelseucomportament,hàbitsimotivacions.Aixímateix,tambélarealitzaciódelcomptesatèl·litdelturismeperalcàlculdelsfluxosturísticsexigeixladiscriminacióentreturis-tesiexcursionistes,perlaqualcosacaldisposard’informacióestadísticademàximafiabilitatenaquestàmbit.Segonsladefiniciódel’OMT,unvisitantéstotaaquellapersonaqueesdesplaçaaunllocdiferentdelseuentornhabitualperunperíodedetempsinferiora12mesos,ilafinalitatprincipaldelviatgenoésexercirunaactivitatremuneradaalllocvisitat.Existeixenduesclassesdevisitants:elsquehanderomandreunaomésnitsalllocvisitatielsexcursionistes,quecomprenenaquellsquevisitenunllocsensepernoctar-hi.Pertaldedefinirl’entornhabitual,al’efected’aquestaactivitatestadística,esconsideraexcursionistal’individuquerealitzaunviatged’undiaaunmunicipicatalàipernoctaalseullocderesidència(enelcasderesidentsaCatalunya)oforadeCatalunya(encasderesidentsdelarestadel’Estatodel’estranger).Eldesplaçamentnohadeteniruncaràcterrecurrentenlesactivitatsrealitzades(quatreomésvegadesalmes)il’objectiudeldesplaçamenthadeserdiferentdeld’exercirunaactivitatquesiguiremuneradaalllocvisitat.Delagrantranscendènciaeconòmicadel’excursionismeal’economiacatalanasorgeixlanecessitatd’ava-luarladisponibilitatdefontsestadístiquesquepuguinferl’estimacióadequadad’aquestamodalitatturísticaaCatalunya.Encascontrari,caldràfer lesestimacionscorresponentsapartirdenoustreballs.En l’àmbitespanyol, l’Enquestademoviments turísticsdelsespanyols (ETR/FAMILITUR) i l’Enquestademovimentsturísticsenfronteres(FRONTUR)faciliteninformacióescassadel’excursionisme.

5.2.2.Prepararladespesadelsviatgesdenegocis(sectorprivatisectorpúblic)

Elturismetambéinclouelsviatgesdenegocis.Estandefinitscomlesactivitatsquerealitzenlespersonesenelsseusviatgesallocsdiferentsqueelsdelseuentornhabitual,perunperíodeinferioraunany,ambfinalitatsd’oci,pernegocisoperaltresmotiusnorelacionatsambl’exercicid’unaactivitatremuneradaalllocvisitat.Pertant,ladefinicióinclouelsviatgesdenegocisoperfeina.Caldistingirentreeltractamentdiferenciatquelescomptabilitatsnacionals(SEC)ilaCSTfandelsviatgesdenegocis.ElSECatribueixaquestadespesa(excepteladespesaenmenjars)alconsumintermedi,mentrequelaCSTl’adjudicaalconsumturísticfinal.Aixídoncs,elturismerelacionatambelsnegocisesrecullenduescategoriesdelademanda:laintermèdiailafinal.Elscomponentsdeladespesadelstreballadorsenelsseusviatgesdenegocisquequedenrecollitscomaconsumintermedisónl’allotjamentoeltransport.Encanvi,lesdespesesrelacionadesamblesdietes(menjar,begudes,etc.)quedenrecollidescomadespesaenconsumfinal.Ladespesadelstreballadorsnoresidentstéunaltretractament;enaquestcas,escomptabilitzacomaex-portaciódeserveis.Pelquefaalesfontsdisponiblesperestimarelsviatgesdenegoci,EGATURdemanaelsmotiusdelviatge,cosaquepermetidentificareltreballcomamotiudeldesplaçament.Ambrelacióalsresidents,l’EPFiETR/FAMILITURpodrienaportarinformacióaddicionaldestacada.Pelcostatde l’oferta, lesfontsprincipalssónaquellesques’adrecena lesempreses(p.ex.,Enquestadeserveis).Aquestesfontsdemanenlesdespesesefectuadesperlesempreses,aixícomlesdietesobtingudespelstreballadorsenelsseusdesplaçaments.Finalment,caldesplegarunesactuacionsespecífiquesperestimarelsingressosassociatsalacelebraciódereunions,conferències,etc.18Ésd’interèseldocumentdel’INEElturismodenegociosenelmarcodelaCuenta Satélite de Turismo: propues-ta metodológica y algunos resultados para el caso español (http://www.ine.es/metodologia/t35/notametneg.pdf).


5.2.3. Determinar l’origen i la destinació territorial de les despeses relacionades amb eltransport dels visitants

Caldecidironimputarelstransports“mòbils”(p.ex.,trens,avions,etc.).Defet,però,aixòjas’hahagutderesoldreperalesTIOC;pertant,jaseriafeinafetaeneltransport,peròseguramenttambéenaltrescasosd’especialdificultat.Enl’àmbitregional,elsectordeltransportplantejaproblemesespecials.ElcriteriqueproposaelSECésim-putarlatotalitatdelaproduccióalaunitatlocaloestablimentenquèl’equipmòbiltélasevabase,encaraqueadmetlapossibilitatqueperaltransportferroviariiaeris’estableixinprocedimentsdescendentsquedesagre-guinlesmagnitudsnacionals.Enelcasdeltransportmarítimifluvial,laproduccióil’equipmòbils’assignaranalportqueserveixdebasedelaunitat.Peralesbranquesd’activitatdeltransportferroviariieltransportaeris’haurand’utilitzarmètodesdescendents,desglossantelsagregatsnacionalsper regionsd’acordambelsindicadorsadequats.

5.2.4. Determinarlalocalitzaciódellloconesprodueixladespesadelsvisitants:al’origeno a la destinació del viatge

Caltractardediferenciar,enlesestadístiquesienelsmètodesdecàlcul,entrelesdespesesqueesrealitzenal’origendelviatgeial llocdedestinació.Ambaquestafinalitatpotserútilplantejarunaclassificaciócomladelquadreadjunt,enelquallesdespesesmésrepresentativesd’unviatge(realitzatperunresidentdelaregió1queesdesplaçaalaregió2)s’handiferenciatperproductes,segonselllocquepotconsiderar-seméshabitualenl’adquisiciódelsproductes.

Quadre4.Despesesvinculadesaunvisitantqueresideixalaregió1iviatjaalaregió2:lloconpreferentmentesrealitzaladespesa en consum Despesaenconsumvinculadaalterritorid’origendel viatge(regió1)

Despesaenconsumvinculadaalterritoridedestinaciódelviatge(regió2)• Allotjament

• Transportdellargadistància • Serveiderestauració• Serveisd’agènciesdeviatges(enorigen) • Transporturbàocurtadistància• Bénsiserveisadquiritsprèviamentiposteriormentalarealitzaciód’unviatge(vestit,materialfotogràfic,gasolina,assegurances,etc.)

• Serveisd’agènciesdeviatges(endestinació)

• Lloguerdevehicles(*) • Lloguerdevehicles(*)• Serveisrecreatius,culturalsiesportius• Altresbéns(artesania,records,diversos,etc.)iserveisconsu-mitsdurantelviatgeal’àreadedestinació

• Margesdecomerç• Altresserveis

(*)Algunescategoriesesreparteixenentreelsdospossiblesterritorisd’adquisició.Font:OMT(2013),CuentaSatélitedeTurismoRegional.Cañada,A.

5.2.5.Estimarlademandaapartirdel’oferta

Enelquadresegüents’estableixunaclassificaciódelsproductessegonselques’hadenominat“opcionsd’es-timació”.Perquèespotassenyalarquehihalapossibilitatd’estimarlademanda(despesa)dedeterminatsproductesapartirdedadesd’ofertaregionals.Òbviamentaixòéspossibleenelsproductescaracterísticsdelturismeambunaproporcióelevadad’especialitzacióturística(quanexisteixgairebéunaidentitatentrel’ofertailademandaoutilitzaciópelsturistes).Ésadir,quejasiguisotaunaperspectivaqueesconsumeixinenori-gen,jasiguiqueesconsumeixinendestinació,lasevaproduccióestaràorientadaalturisme.


Quadre5.Classificaciódelsproductessegonseltipusdeprocedimentd’estimaciódelconsumturísticCategoriadeproductes Procedimentperestimarlademanda• Transportdeviatgersdellargadistància(segmentsespecífics)

Oferta• Agènciesdeviatge• Allotjamentcol·lectiu• Lloguerdevehicles• Serveisderestauració Oferta/demanda• Transportdeviatgersurbàodecurtadistància Demanda• Allotjamentprivat:lloguerreal Demanda• Allotjamentprivat:habitatbeenpropietat Oferta/demanda• Altres(artesania,records,etc.) Demanda• Margesdecomerç Oferta/demanda• Serveisrecreatius,culturalsiesportius Oferta/demanda(*)Procedimentsespecífics.Font:OMT(2013):CuentaSatélitedeTurismoRegional.Cañada,A.

Font:OMT(2013):CuentaSatélitedeTurismoRegional.Cañada,A.Lesagènciesdeviatges,algunsmitjansisegmentsespecíficsdeltransportdepassatgers(p.ex.,l’aeri,elferrocarrildellargadistància,etc.),elshotelsialtresallotjamentscol·lectiusi,enmenormesura,el lloguerd’automòbilsalsvisitantsturísticsespodenestimardesdel’oferta.Encaraquel’ofertad’aquestsproductespoguésnoestarorientadaalturistaal100%,lesproporcionsturístiquessónprouelevadescomperpermetreaquestaestimacióregionalde lademanda(de ladespesa) fentservirdadesd’oferta.Ésadir,peracadaund’aquestsproductesseriapossible conèixerel total de la columnade lamatriudedespesaexposadaanteriorment,simplementapartird’estimacionsdel’oferta(p.ex.,informaciósobreelvolumdevendesperestablimentsalesdiferentsregions).Naturalment,sónnecessàriesestimacionsaddicionalspercompletarlesdiferentscasellesdelamatriu.Peròaquíespodriajaacudirafontsnomonetàriesoacombinacionsdefontsmonetàriesinomonetàries(fluxosdeviatgers,etc.).Perexemple,elcasdelshotelsialtresallotjamentscol·lectiusperalsquals,enpaïsoscomEspanya,esdisposadelesenquestesd’ocupació,quepermetenestimarmatriusdeviatgersipernoctacionsperregiód’origeniregiódedestinació.Òbviament,enaltresproductessónnecessàriesdadesdedemanda(regional):bars i restaurants;serveisrecreatius,esportiusiculturals,mitjansespecíficsdetransport,etc.Aquestconjuntdeproductesespotes-timarapartirdefontsespecífiquesdedespesa,jaquelasevademandanoestàorientadaexclusivamentniprincipalmentalturista,sinóqueincloutotselsconsumidors.Finalment,existeixenalgunsaltresproductesmoltespecíficsquenoméspodenserestimatsmitjançantunacombinaciód’ofertaidemanda,jaquenohicabenexactesoúnicamentenunasoladelesaproximacionsindicades.Aquestéselcas,perexemple,del’allotjamentprivat.Del’anàlisianteriorsorgeixendiversesrecomanacionsbàsiquesperal’estimaciód’aquestesmatrius:d’unabanda,quel’elaboraciódematriusdefluxosnomonetarisésunprimerpasconvenientigairebénecessariperalaconstrucciódematriusmonetàries(encaraquenos’handeconfondreelsdosplantejaments,perquènoexisteixunaidentitatentreaquests)i,d’altrabanda,quelesdadesdedespesaturística?ilesmatriusregio-nals?hand’estardesagregadesalmenysenalgunescategoriesessencialsdeproductes(l’idealésapropar-sealsproductescaracterísticsmésrellevants),perquèaixòfacilitaràlestasquesd’estimació(p.ex.,estimareltotaldedemandaatravésdel’oferta)itambéladiferenciacióenleshipòtesisicàlculssobreladespesaenori-geniendestinació.Precisament,enrelacióambaquestaspecte,unarecomanacióevidentdetipusestadísticéstractarqueenlesenquestesalsturistesesdiferenciïentreaquestesdespesesenorigeniendestinació.Peracabar,tambéseriadesitjableundesglossamentpermotiuprincipaldelviatge,encaraqueseriasuficientambpoderidentificarlacategoriadeviatgesdenegocis”iunaaltracategoria,ambtretsmoltsingulars,queésladelsviatges/viatgersqueutilitzencomaallotjamentunhabitatgeprivat,especialmentsil’habitatgeéspropietatdel’usuari.


5.3. Accions addicionals

5.3.1.Elaboraciódelataula8:formacióbrutadecapitalfix

Lataula8téungrauelevatdesubjectivitat:quinesinversionssónturístiquesiquinesno?Aquestataulautilit-zaunaclassificaciópròpiad’actiusfixosd’inversió.Definirelsactiusfixosdelturismeésunaltrerepte.Estandefinits,peròcalavaluarlaviabilitatipossibilitatd’elaborar-neunataulaperquèésdifícilobteniraquestdetalldelainversió.Lainversióimpulsadapelturismepotclassificar-se,entermesgenerals,entrescategoriesprincipals:

• Actiusfixosespecíficsdelturismeperalaproduccióexclusivadebénsiserveiscaracterísticsdelturisme.Sielturismenoexistís,elsactiusesmentatstindrienpocvalor.Entreaquestsactiusfiguren,perexemple,vagonsferroviarisdepassatgers,creuers,autocarsperavisitesallocsturístics,instal·lacionshoteleres,centresdeconvencions,portsesportius,etc.Lescasesdevacancestambés’inclouenenaquestacate-goria.

• Inversionsenactiusfixosnoespecíficsdelturisme,peròqueesconsiderenrelacionadesambaquest,noperlanaturalesadelsactiuspròpiamentdits,sinóperlamaneraenlaqualsónutilitzatsperlaindús-triaturística.Aquestacategoriainclou,perexemple,elssistemesinformàticsdelshotelsiagènciesdeviatges,lesinstal·lacionsdebugaderiadelshotels,etc.Tenintencomptelagrandiversitatd’actiusquepodenformarpartpotencialmentd’aquestacategoria,nohihaunarecomanacióespecíficarespecteaunaclassificaciódiferentdelaquesesolrecomanaralSistemadecomptesnacionals2008.Esconvidaelspaïsosque,quansiguifactible,identifiquinalgunesclassesespecífiquesdelsactiuscitatsquepodrienserimportantsalasevaeconomianacional.

• Infraestructura relacionadaambel turismeestablerta fonamentalmentper lesautoritatspúbliquesperfacilitarelturisme;acostumaaser,finsitot,mésdifícild’identificar,jaquepresentacaracterístiquespar-ticulars:l’actiupodriahaverestatproduïtoadquiritafideserutilitzatexclusivamentoprincipalmentpelsvisitants,comlacreaciód’unaplatjaodellocsd’esquíespecialmentorientatsalsvisitants.

Potserqueenelmomentenquèesvadecidirrealitzarlainversió,aquestainfraestructuras’haguésfetambvistaalasevautilitzacióexclusivaoprincipalpelsvisitantsenunmomentdeterminat(p.ex.,lesinversionspúbliquesdelsjocsolímpics)oqueestinguésencompteunautilitzaciónoturísticaposterioral’horad’aprovaraquestainversió.Lainfraestructurapodriahaverestatorientadaengeneralatoteslesactivitatsi,amés,tenirefectespositiusenelturisme(comenelcasd’unaeroport),fonamentdedretquesitalinfraestructuranoexistís,laintensitatdelturismeprobablementdisminuiria.Envistadelesdificultatsquecomportaidentificarlesinversionsturístiques,esrecomanaqueelcomptesa-tèl·litdeturismesecentriprincipalmentenelsactiusfixosespecíficsdelturismeienlesinversionsperlesbranquesd’activitatturístiquesenactiusfixosnoespecíficsdelturisme.Noobstantaixò,siespossibleidentificarelementsdelainfraestructurarelacionadaambelturismeques’uti-litzinsensecapdubteenbeneficipràcticamentexclusiudelturisme,s’encoratjaelspaïsosaincloureelseuvalorenlaformacióbrutadecapitalfixturística.Finalment,s’had’observarquelaformacióbrutadecapitalfixturísticadel’economiacompiladoraesrefereixalsactiusfixosproductiusexplotatsperproductorsresidentsiexclouelsactiusexplotatsalterritorieconòmicpelsnoresidents,ambl’excepciódelescasesdevacances.


ProductesC(formacióbrutadecapitalfix)I.Actiusfixosespecíficsdelturisme

1.Allotjamentperavisitants1.1.Hotelsialtresinstal·lacionsd’allotjamentperavisitants1.2.Casesdevacancesdepledomini1.3.Casesdevacancesambaltrestipusdepropietat

2.Altresedificisiestructuresnoresidencialsapropiatsperalesbranquesd’activitatturístiques2.1.Restaurantsiedificissimilarsperaserveisdeprovisiód’alimentsibegudes2.2.Edificisiinfraestructuresperaltransportdepassatgersdellargadistància2.3.Edificisperaserveisculturalsisimilars,fonamentalmentperserutilitzatspelsvisitants2.4.Instal·lacionsd’esport,esbarjo2.5.Altresinstal·lacionsiestructures

3.Equipamentdetransportdepassatgersambfinalitatsturístiques3.1.Terrestre(incloucarreteraiferrocarril)3.2.Marítim3.3. Aeri

4.Altramaquinàriaiequipamentespecialitzatsperalaproducciódeproductescaracterísticsdelturisme5.Milloresdeterrenysutilitzatsambfinalitatsturístiques

II.Inversiódelesbranquesd’activitatturístiquesenaltresactiusnoespecíficsdelturisme(I+II)TOTALPartidainformativaIII.Altresactiusnofinancers

5.3.2.Elaboraciódelataula9:Obtenció/generaciódedadessobreladespesaturísticadelesadministracionspúbliques:consumcol·lectiu

Ladespesaturísticadelesadministracionspúbliques,tambéanomenadaconsumcol·lectiuturístic,esrefe-reixalsserveisturísticsfacilitatsperl’Administraciópúblicaentotselsnivellsdegovernielpropòsitdelsqualsés,principalment,donarsuportalesactivitatsdepromoció,legislació,reglamentació,ordreiseguretatalsvi-sitantsnacionalsiestrangers.Tambéactuenperalfomentgeneraldelturismeidesenvolupenelsinstrumentsquefanpossiblel’avaluaciódelespolítiquesturístiques,entrealtresfuncions.Aixímateix,proporcionenunnombredeserveis,comaralasanitatoserveisculturalsapreusreduïts,idelsqualselsvisitantstambéesbeneficien.Aquestsserveisespodenprestarmitjançantprestacionsdirectes,subvencions,incentiusfiscals,inversionsdirectes,mantenimentderecursosturístics,etc.Pertald’elaboraraquestataula,calidentificariclassificarlesunitatseconòmiquesdelsectorpúblic(Genera-litat,diputacions,consellscomarcals,ajuntaments,etc.)queprestenserveispúblics.Afidesubratllarlaimportànciaeconòmicadelesmesuresadoptadesperlesautoritatspúbliquespercrearunentornfavorablealdesenvolupamentdelturisme,enelcomptesatèl·litdeturismes’inclouunmesuramentespecífic del consumcol·lectiu turístic. La provisió d’aquests serveis col·lectius tenen les característiquessegüents:

a)Espodenrepartirsimultàniamentatotselsmembresdelacomunitat,apartsdelacomunitatoare-gionsconcretes.

b)L’úsd’aquestsserveisésnormalmentpassiuinoexigeixunaparticipacióactivadetotselsindividusquepodenbeneficiar-se’n.

c) Laprovisiód’unserveicol·lectiuaunindividunoenredueixlaquantitatdisponibleaaltresmembresdelamateixacomunitat,ésadir,nohihacaprivalitatenadquisició.

Acausadelescaracterístiquesdelsserveisesmentats,elSistemadecomptesnacionals2008noassignaelvalordelsserveiscol·lectiusdenomercatalconsumdelallaroacapaltreagenteconòmic,comsucceeixenelcasdelsserveisindividualsdenomercat.Escreaunacategoriaespecífica,ladelesdespesesdeconsumcol·lectiurealitzadesperlesadministracionspúbliques,queconstitueixelconsumfinalefectiudelesadminis-


tracionspúbliquesdesdelaperspectivadelacomptabilitatnacional.Elsserveiscol·lectiusdenomercatrelacionatsambelturismepodenestablir-sesobrelabasedelaClassifi-caciócentraldeproductes(CCP),ipodenmesurar-selaproduccióielconsumcorresponents,aixícomelPIBgeneratenelprocés.Al’annex5espresentaunallistadelsproductesmencionats.Elvalortotaldelconsumd’aquestsserveisesdenominaràconsumcol·lectiuturístic.Elspaïsospodranclassificarlaproducciódelesadministracionspúbliquesdeserveiscol·lectiusdenomercatrelacionatsambelturismeenelsapartatssegüentsdelaCCP(versió2):

• Serveisdepromocióturística.• Serveisd’informacióturística.• Serveisadministratiusrelacionatsambactivitatsdepreparacióidistribuciódemenjars,hotelsirestau-

rants.• Serveisadministratiusrelacionatsambtemesturístics.

Partde:• Serveisd’estudisdemercatid’enquestesd’opiniópública.• Serveisdepoliciaideprotecciócontraincendis.• Serveisdeformacióisuporteducatiu.

5.3.3.Prepararelmètodeperpoderferelcàlculdel’impacteindirecteiinduïtdelturisme

Elturismegeneradirectamentiindirectamentunaugmentdel’activitateconòmicafonamentalmentacausadelademandadebénsiserveisquehandeproduir-se.Elcanvienelsingressos,derivatdelarespostadelsproductorsa lademandaaddicionalassociadaalsvisitants,potestimar-semitjançantdiferents indicadorsinterrelacionatsquepodrienelaborar-seutilitzantelcomptesatèl·litdeturismeencombinacióambunaltretipusd’instrumentsiqueestiguinrelacionatsambelvalorafegit,elsllocsdetreball,laremuneraciódelsassa-lariats,elsingressosdelesempreses,etc.Entermesd’anàlisiI/O,esdefineixentrestipusd’efectes:directes,indirectesiinduïts.Elsefectesdirectestenenencompteúnicamentelsefectesimmediatsdelademandaaddicional(elconsumturísticinteriorolademandaturísticainteriortotal)enelsprocessosdeproduccióienl’ofertadebénsiser-veisentermesdebénsiserveisaddicionalsidelvalorafegitaddicionalielsseuscomponents.Aixídoncs,elcomptesatèl·litdeturismenoméspermetmesurarelsefectesdirectesdelconsumenlaproduccióienelvalorafegitdelesbranquesd’activitatturístiquesialtresbranquesd’activitatqueelsprestenserveis(iéselqueindicaelterme“directe”enelvalorafegitbrutdirecteturísticienelproducteinteriorbrutdirecteturístic).Noobstantaixò,sinomésesmesuraelconsumturísticinteriornoesprenenenconsideraciótotselsefectesdirectes.Pertald’atendrelesnecessitatsdelsvisitants,lesactivitatsproductivesrequereixenconsumsinter-medisaddicionals.Perexemple,elsrestaurantshandecomprariprepararunmajornombredemenjars;elshotelsnecessitenmésproductesdemantenimentiserveispúblics;elsparcsaquàticsconsumeixenmésproductesdenetejaimésaigua;lesempresesdetransporthandecomprarmésgasolina,combustibleipecesderecanvi,etc.Ambfreqüènciatambéesrequereixunainversiódirectaaddicionalperatendrenousclients:handecons-truir-seméscarreteres,hotels,restaurants,platges,etc.Aquestsconsumsintermedisobénsdecapitalhandeproduir-seoimportar-se,fetquealseutorndesencadenaunademandaaddicionaldediversosfactorsdeproducció(recursos,treballicapital),fenomenqueesprolongaalllargdediversosciclesfinsques’esgota.Aaquestacadenad’efectesquefapossiblelesactivitatsqueatenendirectamentlesnecessitatsdelsvisitantsseladenominaefectesindirectesdelademandadelsvisitants.Lacadenad’efectesindirectesdelconsumturísticenaltresbranquesd’activitatesdeualesconnexionsdelesbranquesd’activitatqueatenenlesnecessitatsdelturismeambaltresbranquesd’activitatqueproporcionenalturismeconsumsintermedisibénsdecapital,alesconnexionsd’aquestesbranquesd’activitatambaltresquelesproveeixen,iaixísuccessivament.Totsaquestsefectesgenerenunaugmentdelvalorafegit,del’ús,delaremuneraciódelsassalariats,delsimpostos,delsingressos,etc.Aixímateix,l’augmentdelsingressosdelstreballadorsidelspropietarisdelcapitalproductiuderivatdel’augmentdelademandaperpartdelsvisitantsgeneraunincrementdelademandadebénsiserveisassociatal’augmentdelconsumdelesllars.Aquestademandaaddicionalgeneraunacadenad’efectesinduïtsenunagrandiversitatdebénsiserveis.Elsimpac-teseconòmicsgeneralsdelturismeal’economiasónunacombinaciódelsefectesdirectes,indirectesiinduïts,ipodenestablir-seperadiferentstipusdevariableseconòmiques.


5.3.4.DefinirlametodologiaperferelsavançamentsdelaCSTC

Elsusuarisdelesestadístiquesturístiquesprefereixenconsultaraquellesdadesmésrecentsinopasaquellesambunaperiodicitatmésallunyadadelpresent.Hihauninterèssignificatiuperdisposardedadesrecents.Laproducciód’indicadorsturísticsactualitzatsésclauperpodervalorarelturismecomunaactivitatimportantperalcreixementeconòmic.Peraquestmotiu,hihaunanecessitatdedisposard’unestaulesdelaCSTCreduïdesperòrecents.Aquesteshauriendesatisferdosrequisits:enprimerlloc,lasevadifusióhauriadeseralmésactualpossiblei,ensegonlloc,hauriendeproporcionarinformaciósobrelesvariablesquepermetinavaluarelspuntsmésimportantsdel’evoluciódelsectorturístic,finsitotsenselanecessitatdecompilaciód’unconjuntcompletdetaulesdelaCSTC.PertaldepoderelaborarlestaulesdelaCSTCambunretardmínim(ésadir,ambunaperiodicitatcommésaproppossibledel’anypresent),caldràferservirlesfontsestadístiquesmésactualitzadespossibles.Enge-neral,aquestesfontsprovenendelademandaturística.Encanvi,lesfontsreferidesal’ofertasolenpresentarunretardsuperior.Amés,elmarcinput-outputtampocnopermetunaactualitzaciórecentdelessevestaules.L’EurostatproposaquelesCSTdelsestatsmembress’actualitzinambunretardmínim.ConsideraquecalidentificarunconjuntdefontsclauafideserutilitzadesperaunaactualitzacióacurtterminidelesCST.Sil’anypresentést,esrecomanapublicartaules,comamínim,peralsanyst-1,t-2it-3.Cadaund’aquestsanyss’elaboraenfunciódelainformaciódisponible.Elprocésd’estimaciódecadaanydependràdelesfontsdisponibles.L’Eurostatampliaelsaspectesmetodològicsd’aquestavançamentdedadesalapublicacióTourism Satellite Accounts in the European Union Volume 4: Possibilities to obtain more up-to-date TSA key(2009).Aques-tapublicacióplantejadiferentsaproximacionsperproduirunconjuntdevalorsquepodenservirperferunavançamentprovisionaldelainformacióessencialdisponiblealaCSTC.ElcàlculdelacontribuciódelturismealPIBdel’economiaperalsanyst-2it-1caldràfer-loapartirdelesfontsdisponiblesdelademandaturística,jaqueaquestess’actualitzenabansquelesfontsdel’oferta.Elsavantatgesdelmètoded’estimacióapartirdelademandasónelssegüents:

• Permetferunavaloracióadequadadel’activitatquannoesdisposad’unmarcinput-outputoquanaquestmarcnos’actualitzadeformaanual.

• Lesfontsapartirdelademandas’actualitzenabans.Encanvi,aquestaaproximacióapartirdelademandanopermetconèixerelsefectesdelturismesobreelPIBdelesactivitatsespecífiquesturístiques,jaquenopermetlessevesestimacions.


ANNEX1:FONTS

Fonts macroeconòmiques

MarcInput-OutputdeCatalunya(MIOC)2011L’existènciadelMarcInput-OutputdeCatalunya(MIOC)2011facilitadeformanotablelaconstrucciódelaCSTdeCatalunya,jaqueaquestmarcpermetl’estimaciódemoltesvariables,tantperalsvalorsglobalscomperalsproductesibranquesd’activitat,aixícomprocedimentsd’estimaciómetodològicsjaportatsatermeiques’hauriend’aprofitarperreduirlacàrregadetasquesafer.ElMIOC-2011éslabasesobrelaquals’articulenlesmacromagnitudseconòmiques,constitueixladescripciómésprecisadisponibledel’economiacatalanaisuposalaprimeraaplicaciódelSistemaeuropeudecomptesnacionalsiregionals(SEC2010),queéselnouestàndardmetodològicdelaUnióEuropead’implantacióobli-gatòriadesdelsetembredel2014.Calrecordarqueelstreballsd’estimaciódutsatermeinclouenestimacionsespecífiquesenl’àmbitturístic,comaral’estimaciódeladespesaturísticadelesllars.Tambécaldriaaprofitarelsresultatsobtingutsdel’En-questadeconsumsintermedisperpoderobtenirambmésdetalll’ofertadebranquesd’activitatturístiques.LesvariablesqueproporcionaelMIOCestandisponiblesperatoteslesbranquesdelasevasectorització:producció,consumsintermedis,consumfinal,formacióbrutadecapital,exportacionsiimportacions,remune-raciódelsassalariats,impostossobrelaproduccióilesimportacions,subvencions,valorafegitbrutiproducteinteriorbrut,excedentbrutd’explotació,llocsdetreball,etc.

MIOC-ECI

Enquesta de consums intermedis

L’Enquestadeconsumsintermedis(ECI)del’Idescatesvadissenyarcomunaoperacióestadísticaestratègi-caafid’obtenirlainformaciónecessàriaperelaborarelMIOC2011.LasectoritzacióoperativadelMIOC-2011diferenciava internament148branquesd’activitat,el90%de lesqualsvanserinvestigadesprioritàriamentatravésdel’ECI.Lesúniquesbranquesquenoteniencomafontd’informaciópreferentaquestaenquestaerenlesactivitatsdenomercat(Administraciópública,educacióisanitat)ialgunesbranquesespecífiques.Enaquestscasosl’obtenciód’informacióesvadissenyarencol·la-boracióambelsòrgansespecialitzatsdelGoverndelaGeneralitat(sectoragrari,energiaisectorfinancer)oexpertssectorials(construccióisilvicultura).Aquestaés lasectoritzaciódel treballdecampMIOCdisponibled’ús intern (148branquesreferidesa lesactivitatsturístiques):

491+492 Transportperferrocarril50 Transportmarítimiperviesdenavegacióinteriors51 Transportaeri55 Serveisd’allotjament56 Serveisdemenjaribegudes68 Activitatsimmobiliàries771 Lloguerdevehiclesdemotor

772+773+774 Activitatsdelloguer,exceptevehiclesdemotor79 Agènciesdeviatgesioperadorsturístics90 Activitatsdecreació,artístiquesid’espectacles91 Activitatsdebiblioteques,arxiusimuseus92 Jocsd’atzariapostes93 Activitatsesportives,recreativesientreteniment

L’Enquestadeconsumsintermedisesvadissenyarperobtenirinformaciódetoteslesvariablesclaudelmarcinput-output.Aixòimplicavaunacertaduplicaciórespecteaaltresoperacionsestructurals(Enquestaindustriald’empreses,Enquestaanualdeserveis)onesdisposavadelesdadesdelacomptabilitatdelesempreses.Ambtot,desprésd’avaluarelsavantatgesiinconvenientsdecadaopcióidevalorar-neelcostibeneficiesvaoptarperunmodelintegrald’enquesta.Un dels objectius fonamentals en el disseny de l’ECI era l’adaptació a les especificitats de cada brancad’activitat,aprofitantelsavantatgesinherentsdel’úsdeqüestionarisenlínia:esvandefinirunsqüestionarismoltversàtilsquepoguessincanviarenfunciódel’activitatrealdel’empresa.Endefinitiva,esvoliaquecadaempresa trobésenelqüestionariunaproposta lògicadecompresdeprimeresmatèries ideproduccionssecundàriesapartirde l’adscripciósectorial.L’objectiueragarantir lamàximacomoditatals responsablesd’emplenarelsqüestionarisi,pertant,millorar-nelaqualitat.

MIOC-CONSUMLLARS

Consum de les llars - Estimació de la despesa del turisme

Pelquefaal’estimaciódeladespesadelturisme,aquesttemaencaraésméscomplexiafectatantelturismereceptorcoml’emissor.Presentadiversosproblemesespecífics,peròdesdelpuntdevistadelmarcinput-ou-tputn’hihadosquecalremarcar.Elprimerproblemaésladeterminaciódequinapartdeladespesas’had’imputaralterritorionesfal’activitatturísticaiquinapartcorresponaldomicilihabitualdelturista.Elsegonproblemaestàrelacionatambladespesaintegradaenelpaquetturístic,ques’hadedesagregarentreelsseuscomponents(viatges,allotjament,restauració,altresactivitatsdelleure,etc.),malgratqueelturistahafetunúnicpagamentglobal.Lesprincipalsfontsestadístiquesutilitzadeshanestatleselaboradesperl’Institutd’EstudisTurístics(IET):

• Enquestademovimentsturísticsenfronteres(FRONTUR)• Enquestademovimentsturísticsdelsespanyols(ETR/FAMILITUR)• Enquestadedespesaturística(EGATUR)

Aquestesenquesteshanpermèsconèixerlesprincipalsmacromagnitudstantdelturismeemissorcomdelreceptor.Pertaldeconèixereldetalldeladespesaturística,tambéhaestatútillainformacióqueproporcional’Informe de conjuntura comercial i turística de Turisme deBarcelona,quereculllesdadesdedespesainternacionalambtargetesdecrèditemesesal’estranger.S’hadedestacar la importànciadedisposarde la informaciódetalladade l’Enquestadedespesaturística(EGATUR), jaqueha fetpossibleelaborarestimacionsespecífiquesper resoldreelsprincipalsproblemesesmentats:laquantificaciódeladespesaenorigendelsturistesilavaloraciódelsdiferentscomponentsdelpaquetturístic.Ladeterminaciódelapartdeladespesaturísticaquenos’had’imputaraCatalunyaimplicaduratermeunasèriedetractamentsal’Enquestadedespesaturística.D’unabanda,s’hand’identificarlescompanyiesdetransportutilitzadesiassignar-loslanacionalitatambl’ob-jectiudecorregirladespesageneradaperaquellesempresesl’activitatdelesqualsnopotserconsideradacatalana,sinóqueestractad’unserveid’importaciódeserveisturístics.D’altrabanda,s’hand’establirmargesd’intermediaciómitjansperalacontractaciód’hotelsitransport,idefi-


nir-nelanacionalitatafidecorregirladiferènciaentreladespesaquehafetelturistaielsingressosquehageneratenlesempresesaCatalunya.Lavaloraciódelscomponentsdelpaquetturísticcomportaresoldreunproblemad’imputació:s’handecalcu-larelspreusunitarisdelsserveisdetransports,hoteleriaialtresserveiscontractatsperturistesambviatgessimilarsiconciliar-losambelvalorglobaldecadaviatgequehautilitzatunpaquetturístic.

MIOC-OCU

Estimaciódelsllocsdetreballperbranquesd’activitat

Lavariableclaupermesurarl’aportaciódeltreballenelprocésproductiusónelsllocsdetreball,jaquetenenunvalorestratègicperal’estimaciódelesbranques(il’elevaciódelesmostres)iestanmoltrelacionatsambl’estimaciódelaremuneraciód’assalariats,queéselprincipalcomponentdelvalorafegitdesdel’òpticadeles rendes.Variables:eltotaldellocsdetreballperbranquesd’activitat,lasevadesagregacióentrellocsassalariatsinoassalariatsielsllocsdetreballequivalentsatempscomplet.Aquestavariableésrellevantperquèestandarditzal’ocupacióenfunciódeleshorestreballades.L’estimaciódelsllocsdetreballequivalentsatempscompletesbasaprincipalmentenladeterminaciódelajornadanor-maldetreballilainformaciósobrepluriocupaciódel’Enquestadepoblacióactiva.Lavocaciód’exhaustivitatobligaaconsiderartotalainformaciódisponiblesobrefontsestadístiqueslaborals:Censdepoblacióihabitatges

• Enquestesafamílies(EPA)• Enquestesaempreses(EIE,EEC,EAS)• Registresadministratius(INSS)

Cadascunad’aquestesfontspresentaaspectespositiusilimitacions.Desd’unpuntdevistaconceptual,lesenquestesalesempresessónlesqueméss’apropenalconceptedellocdetreball,peròtenenproblemesencertssectorspocconcentratsod’altavolatilitatempresarial.Encanvi,lesenquestesalesfamíliesielCensdepoblacióihabitatgestenenl’avantatgequesectorialmentsóntransversalsienteoriaproporcionenresultatsmésexhaustiusquelesenquestesalesempreses,jaquerecullenunapartdel’activitatocultaqueésdifícildequantificarambaltresfonts.L’estimació delMIOC 2011 d’aquestes variables presenta algunes novetats respecte a edicions anteriorsquevallapenaesmentar.Enprimerlloc,esdisposad’informaciódel’Enquestadeconsumsintermedisideldirectorid’empresesdel’Idescat.Eldirectoriésunafontessencialenelprocésdedissenydelamostraitambé,òbviament,enelmateixprocésd’estimaciódelesvariables.L’Enquestadeconsumsintermediss’haelaboratapartirdelainformaciódel’estructurad’estratsd’ocupaciódelesbranquesdel’economiacatalana.Ensegonlloc,tambés’hamilloratladisponibilitatd’informacióadministrativadelaGeneralitatil’AdministraciólocalgràciesalesestadístiquesdelaSecretariad’AdministracióiFuncióPúblicadelaGeneralitat.Desdelpuntdevistametodològic,l’Enquestadeconsumsintermedispermetdelimitarambmésprecisióelcon-ceptedepoblacióocupadaassalariada,talcomesdefineixalSistemaeuropeudecomptes.Enparticular,permetidentificarelcol·lectiuquecorresponalspropietarisd’empresesquanaquestesestanconstituïdesensocietats.


CEAE

Compteseconòmicsanualsdel’economia

LesestimacionsespecífiquesdelesmacromagnitudsdelsectorturístichandesercoherentsambelsCompteseconòmicsanualsdeCatalunya.Lesvariablesofertessónlaproducció,elvalorafegitielconsumintermedi.


Fonts de demanda turística

EGATUR

Estadísticasobreladespesaturística

L’Enquestadedespesaturística(EGATUR)técomaobjectiumesurarladespesarealitzadapelsvisitantsnoresidentsaCatalunya,aixícomladespesadelscatalansenelsseusviatgesal’estranger.Éslafontestadísticabàsicaperal’anàlisideladespesaidelcomportamentturísticdelsvisitants(turistesiexcursionistes)noresidentsqueaccedeixenalpaíspercarreteraoaeroport.Estàdirectamentlligadaal’En-questademovimentsturísticsenfronteres(FRONTUR),jaqueproveeixelsuporttècnicdecamp,l’organitza-ció,elmètodedecontrolielmarcd’elevaciódel’Enquestadedespesaturística.EGATURésunaenquestacontínuadeperiodicitatmensualqueesrealitzamitjançantunaentrevistapersonalapartird’unmostreigaleatoriestratificatperpaísderesidència,viesd’accésipuntsfronterers.Ladespesatotalésladeclaradaperl’entrevistatenconceptedelcostdelviatge,del’allotjamentidelesaltresdespesesproduïdesdurantelviatge.Taulesimplicades:taula1itaula4

• FRONTUR• Estadísticademovimentsturísticsenfronteres

FRONTURproporciona informaciómensualdels turistesperpaísdeprocedència, segonsels viatgesperdestinacióprincipalisecundàriaaCatalunya.S’enténperdestinacióprincipalelllocsignificatiuvisitatenelviatgeons’hanrealitzatméspernoctacions.Amés,lainformacióreferidaalsturistesesclassificaendiferentsvariables:allotjament,motiudelviatge,paísderesidènciaitipusdetransport.FRONTURésunaenquestacontínuadeperiodicitatmensualqueutilitzaunsistemamixtderecollida iésun instrumentbàsicpera l’observaciódel turismeestrangeraCatalunya.Aprofita registresadministratiusprovinentsdetoteslesviesd’accés:carreteres,aeroports,ferrocarrilsiports(creuersinclosos),farecomptesmanualsenelspuntsfronterersiduuatermeenquestespermostreigalesentradesisortidesd’Espanya.Aquestaoperacióestadísticagenerainformaciósobreelnombredeviatgers.Taulesimplicades:taula1itaula4.

ETR/FAMILITUR

Estadísticasobreelsmovimentsturísticsdelsespanyols

ETR/FAMILITURproporciona informaciómensualdelsviatges turístics realitzatspels residentsaEspanyadinsl’Estatial’estranger,desglossadasegonslescaracterístiquesprincipalsdecadaviatge(destinació,co-munitatautònomad’origen,durada,motiu,allotjament,mitjàdetransport,etc.).Aquestainformacióinclouelnombredeviatgesilespernoctacionsefectuades.Enprincipi,moltadelainformacióproporcionadaperETR/FAMILITURseràvaluosaperal’elaboraciódelaCSTC.ETR/FAMILITURtambéfaunaestimaciódeladespesaturísticaassociadaalsviatgesturísticsdelsresidents,desglossadasegonslescaracterístiquesprincipalsdecadaviatge(destinació,comunitatautònomad’origen,durada,motiu,allotjament,mitjàdetransport,etc.)ipelsconceptesdedespesa.


Caldestacar la informacióqueproporcionaaquesta fontsobreelsviatgesa lessegonesresidències,queformenpartdelsviatgesturísticssemprequesiguind’unafreqüèncianohabitual,ésadir,menysd’uncoppersetmana.Aquestainformaciótambéincloulainformaciósobrelesexcursionsrealitzades.Taulesimplicades:taula2itaula4.

EPF

Estadística de despesa en consum de les llars

L’Estadísticadedespesaenconsumdelesllarséselresultatdel’explotaciódel’Enquestadepressupostosfamiliarsbase2006(EPF).L’EPFésunaestadísticapermostreigalesllarsquerealitzal’INEambperiodicitatanual.L’objectiuprincipalésproduirinformacióestadísticasobrelamagnitud,l’estructurailadistribuciódelesdes-pesesenconsumquerealitzenlesllarsclassificadessegonslaCOICOP-HBS(ca),aixícominformaciódelesquantitatsfísiquesconsumidesdedeterminatsproductesalimentarisifontsd’energia.Lesdespesesenconsumregistradesal’EPFesrefereixenalfluxmonetariqueleseconomiesdelallardes-tinenal’adquisiciód’articlesdeconsumiaqualsevoldespesanomonetàriaqueesgeneraapartirdelsbénsdesubministrament,autoconsum,qualsevolsalarienespècieiellloguerimputatal’habitatge.Ladespesaenconsumdelesllarsrepresental’activitateconòmicaprincipaldelapoblacióiésunaaproxima-cióalconceptedeconsumprivatcomelcomponentmésimportantalademandaagregadad’unpaís.Aquestaenquestainclouunnombresignificatiudepreguntessobreladespesaenviatgesportatsatermeendiferentsàmbits.Demanaladespesaméssignificativaenviatgesivacances.Eldesglossamentperdespesaincloupartidescom:combustibles,restaurants,transports,vacances,allotjaments,etc.

ECL

Enquestadecostlaboral

L’objectiudel’Enquestaanualdecostlaboral(EACL)ésconèixeranualmentelcostdelfactortreballielsseuscomponents:percepcionssalarials,cotitzacionsobligatòriesa laSeguretatSocial,cotitzacionsvoluntàries,prestacionssocialsdirectes,indemnitzacions,despesesenformacióprofessionalialtresdespesesderivadesdelageneraciód’ocupació.L’Enquestaanualdecostlaborals’elaboraduranteltercertrimestredel’any,apartird’unqüestionariannexal’Enquestatrimestraldecostlaboral(ETCL).Entreaquestespartidesdestaquenlesdietesilesdespesesdeviatgenoformenpartdelcostlaboral,jaqueesrealitzenpernecessitatdelprocésproductiuiescomptabilitzencomaconsumintermedi.


Fontsd’ofertaturística

EMPTUR

Estadística i comptes de les empreses turístiques

L’Idescatofereixunaestadísticadesíntesidediferentsfontsquefanpossibleunseguimentmultidimensionaldelsectordelturismedemanerasostingudaiambperiodicitatanual.Aquestseguimentincloulapublicaciódelessevesmacromagnituds,elsresultatsempresarialbàsicsitambéelementscomelnivelld’R+DdelsectorolautilitzaciódelesTICperpartdelesempreses.L’Estadísticaicomptesdelesempresesturístiquesésunaaproximaciópelcostatdel’oferta.Aquestaofertaésgeneradaperunconjuntd’empresesturístiques(empresesdemercat),laproducciódelesqualsvadirigi-da,engranpart,alconsumdelturisme.Aquestesempresess’agrupenen20branquesoactivitatscaracterís-tiquesdelturisme.Pertant,seguintlesrecomanacionsdel’OrganitzaciódelesNacionsUnides,aquestaes-tadísticapermetmillorarlarelaciódelsproductesestadísticsrelacionatsambelturismequeofereixl’Idescat.

EOAT

Enquestes d’ocupació en allotjaments turístics (establiments hotelers, acampamentsturístics,allotjamentsdeturismeruraliapartamentsturístics)

Aquestesenquestesd’ocupacióenallotjaments turístics sonoperacionsestadístiquesde caràctermensual.Totestenenobjectiusicontingutssimilars,peròmostrenalgunasingularitatenfunciódeltipusd’establimentin-vestigat.L’objectiud’aquestesenquestesesmesurarl’ofertad’allotjamentsturísticsielsseusnivellsd’ocupació.L’Enquestad’ocupacióhoteleradel’INEésunadelesprincipalsfontsestadístiquespermesurarl’activitatturística.L’objectiuprincipalésconèixerelcomportamentd’unasèriedevariablesquepermetendescriurelescaracterísti-quesfonamentalsd’aquesttipusd’allotjamentenelsectorturístic:viatgers,pernoctacionsigraud’ocupació.L’enquestaesdirigeixalsestablimentshotelersinscritsenelregistredelaDireccióGeneraldeTurisme,queespodenconsultaralesllistesd’establimentsturísticsquepublicaelDepartamentd’EmpresaiOcupació.Sónestablimentshotelersaquellsqueprestenserveisd’allotjamentcol·lectiumitjançantunpreu,queinclouonoaltresserveiscomplementaris(hotel,hotelapartament,hostal,pensió,fonda,etc.).Esclassifiquenensetcategories,quesónidentificadesperestrelles:unaestrellaobàsic,duesestrelles,tresestrelles,quatreestrelles,quatreestrellessuperior,cincestrellesiGLogranluxe.Elgraud’ocupacióperhabitacionséslarelació,enpercentatge,entrelamitjanadiàriad’habitacionsocupadesenelmesieltotald’habitacionsdisponibles.L’Enquestad’ocupacióencàmpingsdel’INEésunadelesfontsestadístiquespermesurarl’activitatturística.L’objectiuprincipalésconèixerelcomportamentd’unasèriedevariablesquepermetendescriurelescaracte-rístiquesfonamentalsd’aquesttipusd’allotjamentenelsectorturístic:viatgers,pernoctacionsigraud’ocupació.L’enquestaesdirigeixalscàmpingsinscritsenelregistredelaDireccióGeneraldeTurisme,queespodenconsultaralesllistesd’establimentsturísticsquepublicaelDepartamentd’EmpresaiOcupació.S’entén per càmpings els establiments que, permitjà d’un preu, presten servei d’allotjament temporal enespaisd’úspúblicdegudamentdelimitats, destinatsa la convivènciaagrupadadepersonesa l’aire lliure,mitjançanttendesdecampanya,caravanes,autocaravanesialtresalbergsmòbilsoatravésdebungalous.Esclassifiquenenquatrecategories:luxe,primera,segonaitercera,enfunciódelasuperfíciedelesunitats


d’acampada,lesinstal·lacionsexistents,elsserveisqueofereixenielpersonaldequèdisposen.L’Enquestad’ocupacióenallotjamentsdeturismeruraldel’INEésunadelesfontsestadístiquespermesurarl’activitat turística.L’objectiuprincipalésconèixerelcomportamentd’unasèriedevariablesquepermetendescriurelescaracterístiquesfonamentalsd’aquesttipusd’allotjamentenelsectorturístic:viatgers,pernoc-tacionsigraud’ocupació.L’enquestaesdirigeixalsestablimentsdeturismeruralinscritsenelregistredelaDireccióGeneraldeTu-risme,queespodenconsultaralesllistesd’establimentsturísticsquepublicaelDepartamentd’EmpresaiOcupació.S’enténperallotjamentde turisme ruralaquellsestablimentsohabitatgesdestinatsa l’allotjament turístic,mitjançantunpreu,ambaltresserveiscomplementarisosenseaquestsserveis.Aquestsestablimentsacos-tumenapresentarunescaracterístiquesdeterminades:

• Estarsituatsenunmedinatural,dinsdenuclisdepoblaciódemenysde2.000habitantsobéaïllats(foradelnucli).

• Estarintegratsenedificacionspreexistentsanteriorsal1950querespectenlatipologiaarquitectònicadelazonaicompleixenambl’exigènciadetranquil·litatiintegracióenelpaisatge,enelstermesilescondi-cionsqueprevegiaaquestefectel’ordenacióurbanística.

• Oferirunlímitdeplacesihabitacionsperal’allotjamentd’hostesireunircertsrequisitsd’infraestructuraidotacionsbàsiques.

EAS

Enquesta de serveis

L’Enquestaanualdeserveisenglobalesempresesdedicadesalcomerç,turisme,transport,tecnologiesdelainformació,activitatsimmobiliàriesidelloguer,iserveisaempreses.Éslaprincipalfontd’informacióes-tructuraldelconjuntdelsserveisdemercat.Ésunaenquestapermostreigdecaràcteranualdutaatermeperl’InstitutNacionald’Estadística(INE)amblacol·laboraciódel’Institutd’EstadísticadeCatalunya(Idescat)enelterritoricatalà.Lasevafinalitatfonamentalésl’estudidelescaracterístiqueseconòmiquesdelesempresesdelsector,comaral’activitatprincipalil’ocupació,idedadescomptablescomlesdespesesoelsingressos.Launitatestadísticadelainvestigacióésl’empresaqueportaatermecomaactivitateconòmicaprincipallaprestaciód’algundelsserveisqueesrelacionenmésavall.Perempresas’enténlacombinacióméspetitad’unitatsjurídiquesqueconstitueixunaunitatorganitzativaproductoradebénsoserveisiquedisposad’uncertgraud’autonomiaenlapresadedecisions.Unaempresapotexercirlessevesactivitatsenunaodiversesunitatslocals(establiments).LesdadespublicadesperaCatalunyaenaquestaestadísticafanreferènciaal’activitatdesenvolupadaperlesunitatsdel’empresaaCatalunyasegonslaClassificaciócatalanad’activitatseconòmiques2009(CCAE-2009).Lesvariablesutilitzadesenaquestaestadísticasónlessegüents:nombred’empreses,personesocupadesiassalariades,volumdenegoci,consumsitreballsfetsperaltresempreses,despesesenserveisexteriors,despesesdepersonal,etc.

EAS-MOD

Mòdulsdel’Enquestadeserveis

L’Enquestaanualdeserveisinclouunsmòduls,mitjançantunsqüestionarisannexos,quepermetenal’INEdesenvoluparunaaltraoperacióestadística:l’Estadísticadeproductesenelsectorserveis.Aquestsmòdulsreculleninformacióaddicionaldelescaracterístiquespròpiesdecadasector,comeldesglossamentdelvolum


denegocipertipusdeproductesosegonseltipusdeclientsolessevesactivitats.Ambl’aprofitamentdelainformaciód’aquestsmòdulsespotobtenirinformaciómoltvaluosaperal’anàlisidelturisme.Enelcasdelmòduldelesagènciesdeviatges,elqüestionari inclouundesglossamentespecíficdelsingressosidelesdespeses,iincloulacomposiciódelspaquetsturístics.Enelcasdelesempresesd’allotjament,eldesglossa-mentinclouelvolumdenegocisegonslesactivitatsilesdespesesperproductes.Entrealtres,lesactivitatsinvestigadesqueutilitzenunqüestionaridiferentsón:elstransports,allotjaments,serveisd’agènciesdeviatgesitouroperadors,etc.Enalgunsdelssectorsanalitzatssesol·licitaalesempresesvariablespròpiesquepermetenconèixerlescarac-terístiquesconcretesdelsectorenqüestió.Enelcasdelesagènciesdeviatges,perexemple,alesempresesd’aquestsectorqueobtenenunapartdelafacturaciómitjançantelsseuspropispaquetsturísticsse’lsdemanaeldetalldelsserveisadquiritsque formenpartd’aquestspaquets turístics:serveisde transport,allotjament,restauració, lloguerdevehicles,serveisrecreatiusiculturals, iserveisfinancersid’assegurances.D’aquestamaneraesconeixlacomposiciódelspaquets,informaciódegranutilitatperferlesestimacionsdelaCST.

EPE

Estimacionsdepoblacióestacional

Lesestimacionsdepoblacióestacionalconstitueixenunaestimaciódelescàrreguesdepoblacióquesuportacadamunicipiimesurenelnombredepersonesquehihaenunmunicipienmitjanaanualienmitjanatrimes-tral.Enelcàlculs’inclouenlespersonesquetenenalguntipusdevinculacióambelmunicipi,jasiguiperquèhiresideixen,hitreballen,hiestudienoperquè,senseser-nelaresidènciahabitual,hipassenalgunperíodedetemps(vacances,estiueig,capsdesetmana,etc.),tantenresidènciespròpiescomencasesdefamiliarsoamicsoestablimentsturístics(hotels,càmpings,apartaments,etc.).Nohanestatconsideratselsmovimentssensepernoctaciódiferentsatreballoestudi(p.ex.,lleure,compres,etc.).Lesestimacionsdepoblacióestacionalesconcebencomunaactivitatestadísticadesíntesiquerecullinfor-maciódediversesfonts,comaraelspadronsd’habitants,elscensosdepoblació,lesestadístiquessobreelturisme,lesestadístiqueslaborals, lesestadístiqueseducativesi lesestadístiquessobrelescondicionsdevidaihàbitsdelapoblació.Lesfontstenenunadesagregacióterritorialitemporalmoltdiversa,iengeneralnoofereixenresultatsanualsd’àmbitmunicipal,raóperlaqualcalaplicarmodelsmatemàticsimètodesd’es-timaciód’àreespetites.

RET

Registred’establimentsturístics

ElRegistredeTurismedeCatalunya inclou totes lesempreses iestabliments turístics regulatsper laLleideturismedeCatalunyailanormativaqueladesplega.ElRegistredeTurismedeCatalunyaésunòrgandenaturalesaadministrativaquetéperobjectel’exercicidelafuncióregistralrelacionadaambl’ordenacióicontroldelsectorturístic.Tambélicorresponduratermeactivitatsinformatives,estadístiques,decertificacióidesuportalsòrgansambcompetènciesrelativesal’estudiilarecercaenmatèriaturística.ElRegistredeTurismedeCatalunyaestàadscrital’AdministraciódelaGeneralitatpermitjàdeladirecciógeneralcompe-tentenmatèriadeturisme.ElRegistrepermetdisposard’unallistad’aquestsestablimentsturístics:agènciesdeviatges,apartaments,càmpings,habitatgesd’ústurístic,hotels,turismerural,etc.


CH

Censosdepoblacióihabitatges2011

Elconeixementdelnombred’habitatgesilessevescaracterístiquesesfaatravésdelscensosd’habitatges,ques’elaborencada10anysconjuntamentambelscensosdepoblaciócorresponents.L’objectiubàsicdelCensd’habitatgesésdeterminarelnombreilescaracterístiquesdelshabitatgesexistentsenladatacensal.Lesdatescensalssónl’1demarçperalsanys1981i1991,il’1denovembreperal2001iel2011.ElsCensosdepoblacióihabitatges2011sónunaoperacióestadísticad’àmbitestataldutaatermeperl’INE.L’Idescathacol·laboratambl’INEenlafasededissenydelprojecte,donantsuportalacampanyadecomunicacióaCatalunyaiparticipanteneltractamentdelainformaciódedeterminadesvariablescensals.Enlatipologiad’habitatgesésimportantdistingirentreelshabitatgesprincipals,quecorresponenalesllars,delarestad’habitatges.Dinsd’aquestconcepteespodendistingir:*Habitatgeprincipal:Habitatgefamiliardestinatduranttotl’any,olamajorpartd’aquestperíode,aresidènciahabitualopermanent.*Habitatgesecundari:Habitatgefamiliarocupattemporalmentencapsdesetmana,vacances,etc.*Habitatgevacantobuit:Habitatgefamiliarque,sensetrobar-seenestatruïnósniserutilitzatcomaresidèn-ciaprincipalosecundària,estrobadeshabitat.


Fontsdellocsdetreball

EPA

Enquestadepoblacióactiva

L’Enquestadepoblacióactiva (EPA)és laprincipal fontperalconeixementdelmercatde treball.Ésunarecercapermostreigelaboradaperl’INEseguintlametodologiadel’OficinaInternacionaldelTreball(OIT)il’OficinaEstadísticadelaUnióEuropea(Eurostat).L’enquestaésdeperiodicitattrimestralielseuobjectiuprincipalésconèixerlarelacióambl’activitateconòmicadelapoblació.Lapoblacióocupadaéslaqueté16anysomésiestàtreballant,jasiguipercompted’altriopercomptepropi.Elsectord’activitatdelapoblacióocupadaesdeterminaapartirdel’activitatprincipaldel’establimentenlaqualtreballal’ocupatinoperlasevaocupacióespecífica.Apartirdelprimertrimestredel2008,lavariable“activitat”esclassificasegonslanovaCCAE-2009.Pertant,l’EPAésunadelesfontsprincipalsperestimarlapoblacióocupadaenelsectorturístic(http://www.idescat.cat/economia/inec?tc=7&id=0332).

ASS

AfiliatsalaSeguretatSocial

L’afiliacióalsistemadelaSeguretatSocialésobligatòriaperatoteslespersonesinclosesenelcampd’aplica-ciódelaSeguretatSocialiúnicaperatotalavidadeltreballador.Aquestainformaciós’organitzaenl’actualitatenelsrègimssegüents:general,especialdelamineriadelcarbó,especialagrari,especiald’empleatsdelallar,especialdetreballadorsautònomsiespecialdetreballadorsdelmar.La informacióprocedeixde l’explotacióestadísticadelfitxerd’afiliacióalsdiferentsrègimsde laSeguretatSocial,lagestiódelqualcorresponalaTresoreriaGeneraldelaSeguretatSocial.S’hadetenirencompteques’hiinclouenelsafiliatsenaltalaboraloensituacionsassimilades(incapacitattemporal,suspensióperregulaciód’ocupació,aturparcial,etc.) iqueelnombred’afiliatsnocorresponne-cessàriamentaldetreballadors,sinóaldesituacionsquegenerenobligacionsdecotitzar:lamateixapersonaescomptabilitzatantesvegadescomsituacionsdecotitzaciótingui,jasiguiperquètédiversesactivitatslabo-ralsenunmateixrègimoenaltres.Apartirdelgenerdel2009,elsresultatspersectorsd’activitatcorresponenalanovaCCAE-2009.


CP

Censdepoblació

ElCensdepoblacióesdefineixcomelconjuntd’operacionsqueconsisteixenarecopilar,resumir,valorar,analitzaripublicarlesdadesdecaràcterdemogràfic,cultural,econòmicisocialdelshabitantsdelpaísidelessevesdivisionspoliticoadministrativesreferidesaunmomentdonat.Aquestaoperacióvadirigidaalesper-sonesqueresideixenenhabitatges(habitatgesfamiliarsoallotjaments)oenestablimentscol·lectius(hotels,residències,asils,etc.).LescaracterístiquesessencialsquedistingeixenelCensdepoblacióihabitatgesd’altresoperacionsestadísti-quesenl’àmbitdemogràficsónlessegüents:enumeracióindividual(depersonesiedificis),datadereferènciadefinida,universalitat(tothomhadesercomptat),dadesd’àreapetita(lainformaciós’hadepresentardesa-gregadageogràficament)iperiodicitatdefinida(unmínimde10anys).L’estructuradelapoblacióéslacomposiciód’unapoblaciósegonslescaracterístiquesdemogràfiques(sexe,edat,estatcivil,llocdenaixement,etc.)osocioeconòmiques(nivelld’instrucció,activitateconòmica,etc.).Elscensossónrecomptesexhaustiusde lapoblació i totes lespersones interrogadestenen l’obligaciódecontestarambexactitud.Elscensosestanprotegitsinomésse’npodendifondredadescomainformaciódecaràcternumèricagregat.Lainformacióqueaquestaestadísticaincorporasobrel’estructuradelapoblaciófareferènciaalscensosdepo-blaciódel1981,1991,2001i2011,alPadrómunicipald’habitantsdel1986ial’Estadísticadepoblaciódel1996.

DIRCE

Directorid’empreses

L’Estadística d’empreses i establiments ofereix un recompte precís del nombre d’empreses amb activitateconòmicaaCatalunya,entenentcomatalslesempresesambalgunestablimentaCatalunya.Tambéinfor-madelnombred’empresesambseuaCatalunya,aixícomdeld’establimentslocalitzatsaCatalunya.L’Ides-catelaboraanualmentlestaulesqueformenaquestaestadísticaapartirdelDirectoricentrald’empresesdel’INE(DIRCE).SegonselReglamentcomunitariperaldesenvolupamentderegistresd’empresesambfinalitatsestadístiques,s’handeregistrartoteslesempresesqueexerceixinunaactivitateconòmicaquecontribueixialproductein-teriorbrut(PIB)ilessevesunitatslocals.D’acordambaquestrequeriment,l’INErecopilaisistematitzaenelDirectoricentrald’empresesinformacióbàsica(identificació,localitzacióenelterritoriiclassificacióperdimen-sióisectord’activitateconòmica)delesempresesiestablimentsubicatsenelterritoriespanyol,apartirdefontsadministrativesifitxersestadísticscomplementatsambinformacióprocedentdelespròpiesoperacionsdel’INE.Entrelesfinalitatsprincipalsd’aquestdirectoridestaquenladeproporcionarmarcsperduratermeenquestespermostreigiladeserlafontd’estadístiquesestructuralssobrelesdiversesunitatsqueintegra.


Altres fonts

CAP

Comptesdel’Administraciópública

Aquestscomptespodenproporcionarlainformaciónecessàriapercalcularladespesadelpersonaldelesad-ministracionsenelsseusviatgesrelacionatsamblessevesfeines.Almateixtempstambépodenproporcionarlainformacióperelaborarlataula9.L’ÀreadeFinançamentAutonòmicdelDepartamentd’EconomiaiConeixementproporcionalesliquidacionspressupostàriesregionalitzadesdel’AdministraciócentralidelaSeguretatSocial.Per tald’analitzar lesmagnitudseconòmiquesde l’Administracióde laGeneralitat,espotdisposarde lesliquidacionspressupostàriesdetalladesdel conjuntde l’Administracióautonòmica,així comde lesde totselsorganismesgestors ientitatsautònomes.Lamateixa informaciópressupostàriapossibilitaunaprimeradistribuciódelconsumintermedisegonslaclassificaciódeproductes,peròespotmillorarambeldetalldelsproveïdorsdelaGeneralitat,proporcionatperlaIntervencióGeneraldelaGeneralitat.Lainformaciódelesliquidacionspressupostàriesdelesadministracionslocalss’obtédel’enquestaqueanual-mentrealitzalaIntervencióGeneraldel’Administraciódel’Estatalsajuntaments(queconsolidatotelgrupmunicipal),diputacions,consellscomarcalsialtresensmenors.L’AjuntamentdeBarcelonadisposadeldetalldedespesaperproveïdors,laqualcosapermetràtambémillorarladistribuciódelconsumintermediperproductes.

BDP

Balançadepagaments

Labalançadepagaments,elaboradapelBancd’Espanya,técomafinalitatregistrardemanerasistemàticatoteslestransaccionseconòmiquesentreunaeconomiailarestadelmón.Lestransaccionsque,enlasevagranpart,tenenllocentreresidentsinoresidentscomprenenlesqueinclouenbéns,serveisirendes,lesqueconstituïenactiusipassiusfinancersdavantlarestadelmónilesqueesclassifiquencomatransferències.

AF

Altres fonts

Altres fonts: diputacions, ajuntaments, registres administratius, informes d’empreses (Ports, Renfe,Aena,etc.).Caldriatenirencompte,cadacopmés,l’úsderegistresadministratiusosimilars(p.ex.,elspagamentsfetsambtargetaelectrònica)itambélesdadesmassives(p.ex.,telèfonsmòbils).


ANNEX2:TAULESTaula1.Despesatu

rísticareceptoraperp

rodu

ctes,categoriadelsvisitantsiorig

engeogràfic

Despesaturísticareceptora

Productes

Turistesdelaresta

del’Estat(visitants

quepernocten)

(1.1)

Turistesde

l’estranger

(visitantsque

pernocten)

(1.2)

Excursionistesde

larestadel’Estat

(visitantsdedia)

(1.3)

Excursionistesde

l’Estranger(visitants

dedia)

(1.4)

Visi

tant

s(1.5)=

(1.1)+

(1.2)+(1.3)+

(1.4)

A.Productesdeconsum

a

A.1Productescaracterísticsdelturisme

1.Serveisd’allotjamentperavisitants

XX

1.aSe

rveisd’allotjamentperavisitantsno

inclososa1.b

XX

1.bSe

rveisd’allotjamentassociatsatottipus

depropietatdecasesdevacances

XX

2.Serveisdeprovisiód’alim

entsibegudes

3.Serveisdetransportdeviatgersperferro

carril

4.Serveisdetransportdeviatgerspercarretera

5.Serveisdetransportdeviatgersperaigua

6.Serveisdetransportaerideviatgers

7.Serveisdelloguerd’equipam

entdetransport

8.A

gències

dev

iatgesia

ltress

erveisd

ereserva

9.Serveisculturals

10.S

erveisesportiusirecreatius

11.Bé

nscaracterísticsdelturismeespecífics

peracadapaís

12.S

erveiscaracterísticsdelturismeespecífics

peracadapaís

A.2Altresproductesdeconsum

b

B.1Objectesvaluosos

Total

A. C

al de

duir

el va

lor d

els s

erve

is pa

gats

a a

gènc

ies d

e via

tge,

ope

rado

rs tu

rístic

s i a

ltres

ser

veis

de re

serv

a de

l valo

r del

prod

ucte

de

cons

um.

B. Q

uan

sigui

rell

evan

t i

viabl

e, e

ls co

ncep

tes

“pro

duct

es c

onne

xos

al tu

rism

e” i

“pr

oduc

tes

de c

onsu

m n

o co

nnex

os a

l tu

rism

e” e

s po

den

iden

tifica

r pe

r se

para

t. Ta

mbé

es

pot

dife

renc

iar e

ntre

bén

s i s

erve

is (4

.15)

.

Taula2.Despesatu

rísticainternaperp

rodu

ctes,categoriadelsvisitantsitipusdeviatge

Des

pesa

turís

tica

inte

rna

Viat

ges

inte

riors

Viat

ges

emis

sors

a

Tot t

ipus

de

viat

ges

Prod

ucte

s

Turis

tes

(vis

itant

s qu

e pe

rnoc

ten)

(2

.1)

Excu

rsio

nist

es

(vis

itant

s de

di

a)(2

.2)

Visi

tant

s(2

.3) =

(2.1

) +

(2.2

)

Turis

tes

(vis

itant

s qu

e pe

rnoc

ten)

(2

.4)

Excu

rsio

nist

es

(vis

itant

s de

dia

)(2

.5)

Visi

tant

s(2

.6) =

(2.4

) +

(2.5

)

Turis

tes

(vis

itant

s qu

e pe

rnoc

ten)

(2

.7)

Excu

rsio

nist

es

(vis

itant

s de

dia

)(2

.8)

Visi

tant

s(2

.9) =

(2.7

) + (2

.8)

A. P

rodu

ctes

de

cons

umb

A.1

Prod

ucte

s ca

ract

erís

tics

del t

uris

me

1. S

erve

is d

’allo

tjam

ent p

er a

vis

itant

sX

XX

1.a

Serv

eis

d’al

lotja

men

t per

a

visi

tant

s no

incl

osos

a 1

.bX

XX

1.b

Serv

eis

d’al

lotja

men

t ass

ocia

ts

a to

t tip

us d

e pr

opie

tat d

e ca

ses

de

vaca

nces

XX

X

2. S

erve

is d

e pr

ovis

ió d

’alim

ents

i be

gude

s3.

Ser

veis

de

trans

port

de v

iatg

ers

per

ferro

carri

l4.

Ser

veis

de

trans

port

de v

iatg

ers

per

carre

tera

5. S

erve

is d

e tra

nspo

rt de

via

tger

s pe

r ai

gua

6. S

erve

is d

e tra

nspo

rt ae

ri de

via

tger

s7.

Ser

veis

de

llogu

er d

’equ

ipam

ent d

e tra

nspo

rt8.

Agè

ncie

s de

via

tges

i al

tres

serv

eis

de re

serv

a9.

Ser

veis

cul

tura

ls10

. Ser

veis

esp

ortiu

s i r

ecre

atiu

s11

. Bén

s ca

ract

erís

tics

del t

uris

me

espe

cífic

s pe

r a c

ada

país

12. S

erve

is c

arac

terís

tics

del t

uris

me

espe

cífic

s pe

r a c

ada

país

A.2

Altr

es p

rodu

ctes

de

cons

umc

B.1

Obj

ecte

s va

luos

osTo

tal

A. S

’inclo

uen

les d

espe

ses

fete

s pe

r un

visita

nt a

l país

de

resid

ència

que

form

en p

art d

’un

viatg

e em

issor

.B.

Cal

dedu

ir el

valo

r dels

ser

veis

paga

ts a

agè

ncies

de

viatg

e, o

pera

dors

turís

tics

i altr

es s

erve

is de

rese

rva

del v

alor d

el pr

oduc

te d

e co

nsum

.C.

Qua

n sig

ui re

lleva

nt i

viabl

e, e

ls co

ncep

tes

“pro

duct

es c

onne

xos

al tu

rism

e” i

“pro

duct

es d

e co

nsum

no

conn

exos

al t

urism

e” e

s po

den

iden

tifica

r per

sep

arat

. Ta

mbé

es

pot d

ifere

nciar

ent

re b

éns

i ser

veis

(4.1

5).


Taula3.Despesatu

rísticaem

issoraperprodu

ctes,categoriadelsvisitantsidestin

aciógeogràfica

Des

pesa

turís

tica

emis

sora

Prod

ucte

s

Turis

tes

a la

re

sta

de l’

Esta

t (v

isita

nts

que

pern

octe

n)

(3.1

)

Turis

tes

a l’e

stra

nger

(v

isita

nts

que

pern

octe

n)

(3.2

)

Excu

rsio

nist

es a

la

rest

a de

l’Es

tat

(vis

itant

s de

dia

)(3

.3)

Excu

rsio

nist

es a

l’e

stra

nger

(vis

itant

s de

dia

)(3

.4)

Visi

tant

s(3

.5) =

(3.1

) + (3

.2)

+ (3

.3) +

(3.4

)

A. P

rodu

ctes

de

cons

uma

A

.1 P

rodu

ctes

car

acte

rístic

s de

l tur

ism

e

1. S

erve

is d

’allo

tjam

ent p

er a

vis

itant

sX

X

1.a

Serv

eis

d’al

lotja

men

t per

a v

isita

nts

no in

clos

os a

1.b

XX

1.b

Serv

eis

d’al

lotja

men

t ass

ocia

ts a

tot t

ipus

de

prop

ieta

t de

case

s de

vac

ance

sX

X

2. S

erve

is d

e pr

ovis

ió d

’alim

ents

i be

gude

s

3. S

erve

is d

e tra

nspo

rt de

via

tger

s pe

r fer

roca

rril

4. S

erve

is d

e tra

nspo

rt de

via

tger

s pe

r car

rete

ra

5. S

erve

is d

e tra

nspo

rt de

via

tger

s pe

r aig

ua

6. S

erve

is d

e tra

nspo

rt ae

ri de

via

tger

s

7. S

erve

is d

e llo

guer

d’e

quip

amen

t de

trans

port

8. A

gènc

ies

de v

iatg

es i

altre

s se

rvei

s de

rese

rva

9. S

erve

is c

ultu

rals

10. S

erve

is e

spor

tius

i rec

reat

ius

11. B

éns

cara

cter

ístic

s de

l tur

ism

e es

pecí

fics

per a

cad

a pa

ís

12. S

erve

is c

arac

terís

tics

del t

uris

me

espe

cífic

s pe

r a c

ada

país

A.2

Altr

es p

rodu

ctes

de

cons

umb

B.1

Obj

ecte

s va

luos

os

Tota

lA.

Cal

dedu

ir el

valo

r dels

ser

veis

paga

ts a

agè

ncies

de

viatg

e, o

pera

dors

turís

tics

i altr

es s

erve

is de

rese

rva

del v

alor d

el pr

oduc

te d

e co

nsum

.B.

Qua

n sig

ui re

lleva

nt i

viabl

e, e

ls co

ncep

tes

“pro

duct

es c

onne

xos

al tu

rism

e” i

“pro

duct

es d

e co

nsum

no

conn

exos

al t

urism

e” e

s po

den

iden

tifica

r per

sep

arat

. Ta

mbé

es

pot d

ifere

nciar

ent

re b

éns

i ser

veis

(4.1

5).


Taul

a 4.

Con

sum

turís

tic in

terio

r per

pro

duct

es

Prod

ucte

s

Con

sum

turís

tic in

terio

rAl

tres

com

pone

nts

del c

onsu

m tu

rístic

a (4

.2)

Con

sum

turís

tic

inte

rior

(4.3

) = (4

.1) +

(4.2

)D

espe

sa tu

rístic

a re

cept

ora

(1.3

)D

espe

sa tu

rístic

a in

tern

a (2

.9)

Des

pesa

turís

tica

inte

rior (

4.1)

= (1

.3)

+ (2

.9)

A. P

rodu

ctes

de

cons

umb

A

.1 P

rodu

ctes

car

acte

rístic

s de

l tur

ism

e

1. S

erve

is d

’allo

tjam

ent p

er a

vis

itant

sX

1.a

Serv

eis

d’al

lotja

men

t per

a v

isita

nts

no in

clos

os a

1.b

X

1.b

Serv

eis

d’al

lotja

men

t ass

ocia

ts a

tot t

ipus

de

prop

ieta

t de

case

s de

vac

ance

sX

2. S

erve

is d

e pr

ovis

ió d

’alim

ents

i be

gude

s

3. S

erve

is d

e tra

nspo

rt de

via

tger

s pe

r fer

roca

rril

4. S

erve

is d

e tra

nspo

rt de

via

tger

s pe

r car

rete

ra

5. S

erve

is d

e tra

nspo

rt de

via

tger

s pe

r aig

ua

6. S

erve

is d

e tra

nspo

rt ae

ri de

via

tger

s

7. S

erve

is d

e llo

guer

d’e

quip

amen

t de

trans

port

8. A

gènc

ies

de v

iatg

es i

altre

s se

rvei

s de

rese

rva

9. S

erve

is c

ultu

rals

10. S

erve

is e

spor

tius

i rec

reat

ius

11. B

éns

cara

cter

ístic

s de

l tur

ism

e es

pecí

fics

per a

cad

a pa

ís

12. S

erve

is c

arac

terís

tics

del t

uris

me

espe

cífic

s pe

r a c

ada

país

A.2

Altr

es p

rodu

ctes

de

cons

umc

B.1

Obj

ecte

s va

luos

os

Tota

lA.

Cal

dria

iden

tifica

r els

com

pone

nts

per s

epar

at (4

.41)

.B.

Cal

ded

uir e

l val

or d

els

serv

eis

paga

ts a

agè

ncie

s de

via

tge,

ope

rado

rs tu

rístic

s i a

ltres

ser

veis

de

rese

rva

del v

alor

del

pro

duct

e de

con

sum

.C

. Qua

n si

gui r

elle

vant

i vi

able

, els

con

cept

es “p

rodu

ctes

con

nexo

s al

turis

me”

i “p

rodu

ctes

de

cons

um n

o co

nnex

os a

l tur

ism

e” e

s po

den

iden

tifica

r per

sep

arat

.

Taula5.Com

ptesdeprod

ucciódelesbranqu

esd’activitatturístiq

uesialtresbranq

uesd’activitat(apreusbàsics)


Prod

ucte

s

Bran

ques

d’a

ctiv

itat t

urís

tique

s

Altre

s br

anqu

es

d’ac

tivita

t

Prod

ucci

ó de

pr

oduc

tes

inte

rns

( a

preu

s bà

sics

)

1-10

11. C

omer

ç al

de

tall

de b

éns

cara

cter

ístic

s de

l tu

rism

e

12. A

ltres

br

anqu

es

d’ac

tivita

t ca

ract

erís

tique

s de

l tur

ism

e To

tal

A. P

rodu

ctes

de

cons

uma

A

.1 P

rodu

ctes

car

acte

rístic

s de

l tur

ism

e1.

Ser

veis

d’a

llotja

men

t per

a v

isita

nts

1.a

Serv

eis

d’al

lotja

men

t per

a v

isita

nts

no in

clos

os a

1.b

1.b

Serv

eis

d’al

lotja

men

t ass

ocia

ts a

tot t

ipus

de

prop

ieta

t de

case

s de

vac

ance

s2.

Ser

veis

de

prov

isió

d’a

limen

ts i

begu

des

3. S

erve

is d

e tra

nspo

rt de

via

tger

s pe

r fer

roca

rril

4. S

erve

is d

e tra

nspo

rt de

via

tger

s pe

r car

rete

ra5.

Ser

veis

de

trans

port

de v

iatg

ers

per a

igua

6. S

erve

is d

e tra

nspo

rt ae

ri de

via

tger

s7.

Ser

veis

de

llogu

er d

’equ

ipam

ent d

e tra

nspo

rt8.

Agè

ncie

s de

via

tges

i al

tres

serv

eis

de re

serv

a9.

Ser

veis

cul

tura

ls10

. Ser

veis

esp

ortiu

s i r

ecre

atiu

s11

. Bén

s ca

ract

erís

tics

del t

uris

me

espe

cífic

s pe

r a c

ada

país

12. S

erve

is c

arac

terís

tics

del t

uris

me

espe

cífic

s pe

r a c

ada

país

A.2

Altr

es p

rodu

ctes

de

cons

umb

B. P

rodu

ctes

no

dest

inat

s al

con

sum

B.1

Obj

ecte

s va

luos

osB.

2 Al

tres

prod

ucte

s no

des

tinat

s al

con

sum

c,d

I. Pr

oduc

ció

tota

l (a

preu

s bà

sics

)II.

Con

sum

inte

rmed

i tot

al (a

pre

us d

’adq

uisi

ció)

e

(I-II)

Val

or a

fegi

t bru

t (a

preu

s bà

sics

)Re

mun

erac

ió d

’ass

alar

iats

Altre

s im

post

os n

ets

de s

ubve

ncio

ns s

obre

la p

rodu

cció

Ingr

esso

s m

ixto

s br

uts

Exce

dent

bru

t d’e

xplo

taci

óA.

Cal

ded

uir e

l val

or d

els

serv

eis

paga

ts a

agè

ncie

s de

via

tge,

ope

rado

rs tu

rístic

s i a

ltres

ser

veis

de

rese

rva

del v

alor

del

pro

duct

e de

con

sum

.B.

Qua

n si

gui r

elle

vant

i vi

able

, els

con

cept

es “p

rodu

ctes

con

nexo

s al

turis

me”

i “p

rodu

ctes

de

cons

um n

o co

nnex

os a

l tur

ism

e” e

s po

den

iden

tifica

r per

sep

arat

. Tam

bé e

s po

t dife

renc

iar e

ntre

bén

s i s

erve

is (4

.15)

.C

. Com

prèn

tota

la re

sta

de b

éns

i ser

veis

que

circ

ulen

a l’

econ

omia

de

refe

rènc

ia.

D. E

ls b

éns

i ser

veis

s’h

aurie

n d’

iden

tifica

r per

sep

arat

(4.1

6).

E. C

aldr

ia d

esgl

ossa

r-lo

per p

rodu

ctes

(4.1

7).


Taula6.Ofertainternaicon

sumtu

rísticinterio

rperprodu

ctes(apreusd’adq

uisició)(1/2)

Prod

ucte

s

Bran

ques

d’a

ctiv

itat t

urís

tique

sAl

tres

bran

ques

d’a

ctiv

itat

Prod

ucci

ó de

pro

duct

es

inte

rns

(a p

reus

bàs

ics)

1-12

Tota

lPr

od.

Prop

orci

ó tu

rístic

aPr

od.

Prop

orci

ó tu

rístic

aPr

od.

Prop

orci

ó tu

rístic

aPr

od.

Prop

orci

ó tu

-rís

tica

A. P

rodu

ctes

de

cons

uma

A.1

Prod

ucte

s ca

ract

erís

tics

del t

uris

me

1. S

erve

is d

’allo

tjam

ent p

er a

vis

itant

s1.

a Se

rvei

s d’

allo

tjam

ent p

er a

vis

itant

s no

incl

osos

a 1

.b1.

b Se

rveis

d’al

lotjam

ent a

ssoc

iats a

tot t

ipus

de

prop

ietat

de

case

s de

vaca

nces

2. S

erve

is d

e pr

ovis

ió d

’alim

ents

i be

gude

s3.

Ser

veis

de

trans

port

de v

iatg

ers

per f

erro

carri

l4.

Ser

veis

de

trans

port

de v

iatg

ers

per c

arre

tera

5. S

erve

is d

e tra

nspo

rt de

via

tger

s pe

r aig

ua6.

Ser

veis

de

trans

port

aeri

de v

iatg

ers

7. S

erve

is d

e llo

guer

d’e

quip

amen

t de

trans

port

8. A

gènc

ies

de v

iatg

es i

altre

s se

rvei

s de

rese

rva

9. S

erve

is c

ultu

rals

10. S

erve

is e

spor

tius

i rec

reat

ius

11. B

éns

cara

cter

ístic

s de

l tur

ism

e es

pecí

fics

per a

cad

a pa

ís12

. Ser

veis

car

acte

rístic

s de

l tur

ism

e es

pecí

fics

per a

cad

a pa

ísA.

2 Al

tres

prod

ucte

s de

con

sum

bB.

Pro

duct

es n

o de

stin

ats

al c

onsu

mB.

1 O

bjec

tes

valu

osos

B.2

Altre

s pr

oduc

tes

no d

estin

ats

al c

onsu

mc,

dI.

Prod

ucci

ó to

tal (

a pr

eus

bàsi

cs)

II. C

onsu

m in

term

edi t

otal

(a p

reus

d’a

dqui

sici

ó)e

(I-II)

Val

or a

fegi

t bru

t (a

preu

s bà

sics

)Re

mun

erac

ió d

’ass

alar

iats

Altre

s im

post

os n

ets

de s

ubsi

dis

sobr

e la

pro

ducc

ióIn

gres

sos

mix

tos

brut

sEx

cede

nt b

rut d

’exp

lota

ció

A. C

al d

edui

r el v

alor

del

s se

rvei

s pa

gats

a a

gènc

ies

de v

iatg

e, o

pera

dors

turís

tics

i altr

es s

erve

is de

rese

rva

del v

alor

del

pro

duct

e de

con

sum

.B.

Qua

n sig

ui re

lleva

nt i

viabl

e, e

ls co

ncep

tes

“pro

duct

es c

onne

xos

al tu

rism

e” i

“pro

duct

es d

e co

nsum

no

conn

exos

al t

urism

e” e

s po

den

iden

tifica

r per

sep

arat

. Tam

bé e

s po

t dife

renc

iar e

ntre

bén

s i s

erve

is (4

.15)

.C.

Com

prèn

tota

la re

sta

de b

éns

i ser

veis

que

circ

ulen

a l’e

cono

mia

de

refe

rènc

ia.

D. E

ls bé

ns i

serv

eis

s’hau

rien

d’id

entifi

car p

er s

epar

at (4

.16)

. E.

Cal

dria

des

glos

sar-l

o pe

r pro

duct

es (4

.17)

.


Taula6.Ofertainternaicon

sumtu

rísticinterio

rperprodu

ctes(apreusd’adq

uisició)(2/2)

Impo

rtaci

ons

Impo

stos

net

s de

sub

venc

ions

Mar

ges

de c

omer

ç i t

rans

port

Ofe

rta d

omès

tica

(a p

reus

d’

adqu

isic

ió)

(1)

Con

sum

tu

rístic

inte

rn

(2)

Ràtio

s tu

rístiq

ues

(%)

(2)/(

1) *

100

Valo

r Pr

opor

ció

turís

tica

Valo

rPr

opor

ció

turís

tica

Valo

r Pr

opor

ció

turís

tica


Taula7.Ocupacióenlesbranquesd’activitatturístiques(1/3)

Branques d’activitat turístiquesNombre

d’establiments

Nombre de llocs de treball segons la situació

Assalariats No assalariats

Homes Dones Total Homes Dones Total

1. Allotjament per a visitants1.a Serveis d’allotjament per a visitants no inclosos a 1.b1.b Serveis d’allotjament associats a tot tipus de propietat de cases de vacances

2. Activitats de provisió d’aliments i begudes3. Transport de viatgers per ferrocarril4. Transport de viatgers per carretera5. Transport de viatgers per aigua6. Transport aeri de viatgers7. Lloguer d’equipament de transport8. Activitats de les agències de viatges i altres serveis de reserva9. Activitats culturals10. Activitats esportives i recreatives11. Comerç al detall de béns característics del turisme específics per a cada país12. Altres branques d’activitat característiques del turisme específiques per a cada país

Total

Taula7.(continuació)Ocupacióenlesbranquesd’activitatturístiques(2/3)

Branques d’activitat turístiques

Nombre d’hores treballades segons la situació



1. Allotjament per a visitants

1.a Serveis d’allotjament per a visitants no inclosos a 1.b

1.b Serveis d’allotjament associats a tot tipus de propietat de cases de vacances

2. Activitats de provisió d’aliments i begudes3. Transport de viatgers per ferrocarril4. Transport de viatgers per carretera5. Transport de viatgers per aigua6. Transport aeri de viatgers7. Lloguer d’equipament de transport8. Activitats de les agències de viatges i altres serveis de reserva9. Activitats culturals10. Activitats esportives i recreatives11. Comerç al detall de béns característics del turisme específics per a cada país12. Altres branques d’activitat característiques del turisme específiques per a cada paísTotal


Taula7.(continuació)Ocupacióenlesbranquesd’activitatturístiques(3/3)


Nombre de llocs de treball equivalents segons la situació




2. Activitats de provisió d’aliments i begudes3. Transport de viatgers per ferrocarril4. Transport de viatgers per carretera5. Transport de viatgers per aigua6. Transport aeri de viatgers7. Lloguer d’equipament de transport8. Activitats de les agències de viatges i altres serveis de reserva9. Activitats culturals10. Activitats esportives i recreatives11. Comerç al detall de béns característics del turisme específics per a cada país12. Altres branques d’activitat característiques del turisme específiques per a cada paísTotal


Taula 8. Formacióbrutadecapitalfixdelesbranquesd’activitatturístiquesilarestadebranquesd’activitat

Productes


Altres branques d’activitat

Formació bruta de capital fix

1-10

11. Comerç al detall de béns característics del turisme

12. Altres branques d’activitat caracterís-tiques del turisme

Total

I. Actius fixos específics del turisme1. Allotjament per a visitants

1.1. Hotels i altres instal·lacions d’allotjament per a visitants

1.2. Cases de vacances de ple domini1.3. Cases de vacances amb altres tipus de

propietat2. Altres edificis i estructures no residencials

apropiats per a les branques d’activitat turístiques2.1. Restaurants i edificis similars per a

serveis de provisió d’aliments i begudes2.2. Edificis i infraestructures per al transport

de passatgers de llarga distància2.3. Edificis per a serveis culturals i similars,

fonamentalment per ser utilitzats pels visitants

2.4. Instal·lacions d’esport, esbarjo 2.5. Altres instal·lacions i estructures

3. Equipament de transport de passatgers amb finalitats turístiques3.1. Terrestre (inclou carretera i ferrocarril)3.2. Marítim3.3. Aeri

4. Altra maquinària i equipament especialitzats per a la producció de productes característics del turisme

5. Millores de terrenys utilitzats amb finalitats turístiques

II. Inversió de les branques d’activitat turístiques en altres actius produïts no específics del turisme(I + II)

Total


Taula 9. Consum col·lectiu turístic per productes i nivells de les administracionspúbliques

ProductesNivells de les administracions públiques Consum col·lectiu

turístic (9.4) = (9.1 + 9.2 + 9.3)Estatal (9.1) Catalunya (9.2) Local (9.3)

Serveis de promoció turística

Serveis d’informació turística

Serveis administratius relacionats amb activitats de preparació i distribució de menjars, hotels i restaurants

Serveis administratius relacionats amb temes turístics

Part de:Serveis d’estudi de mercat i d’enquestes d’opinió pública

Serveis de policia i de protecció contra incendisServeis de formació i suport educatiu

Total

Taula10.Indicadorsnomonetaris

E.Nombredeviatgesipernoctacionsperformesdeturismeicategoriadels visitants

Turisme receptor Turisme intern Turisme emissor

Turistes Excursionistes Visitants Turistes Excursionistes Visitants Turistes Excursionistes Visitants

Nombre de viatgesNombre de pernoctacions X X X

F.Turismereceptor:nombred’arribadesipernoctacionspermitjansdetransport

Nombre d’arribades

Nombre de pernoctacions

1. Aire1.1. Vols regulars1.2. Vols no regulars1.3. Aeronaus privades1.4. Altres mitjans de transport aeri2. Aigua2.1. Línies de passatgers i transbordadors2.2. Creuers2.3. Iots2.4. Altres mitjans de transport per aigua3. Terrestre3.1. Ferrocarril3.2. Autocars o autobusos i altres mitjans de transport públic per carreterai) Taxis, limusines i lloguer de vehicles de motor privats amb conductorii) Lloguer de vehicles de tracció humana o animal3.4. Vehicle privat propi (amb capacitat per a vuit persones com a màxim)3.5. Vehicle llogat sense conductor (amb capacitat per a vuit persones com a màxim)3.6. Altres mitjans de transport terrestre: cavall, bicicleta, motocicleta, etc.Total


G. Nombred’establimentsicapacitatpertipusd’allotjament

Allotjament per als visitants Activitats immobiliàries

Activitats d’allotjament a

curt termini

Places de càmping

Altres allotjaments


amb béns propis o llogats


sobre la base d’una comissió o

d’un contracteNombre d’establiments Capacitat (habitacions)Capacitat (llits)Utilització de la capacitat (habitacions)Utilització de la capacitat (llits)

H.Nombred’establimentsenlesbranquesd’activitatturístiques,classificadessegonselnombremitjàd’ocupats

Branques d’activitat turístiques 1-4 5-9 10-19 20-49 50-99 100-249

250-499

500-999

>1000 TOTAL


2. Indústria de provisió d’aliments i begudes3. Transport de viatgers per ferrocarril4. Transport de viatgers per carretera5. Transport de viatgers per aigua6. Transport aeri de viatgers7. Lloguer d’equipament de transport8. Indústria de les agències de viatges i altres serveis de reserva9. Indústria cultural10. Indústria esportiva i recreativa11. Comerç al detall de béns característics del turisme específics per a cada país12. Altres branques d’activitat característiques del turisme específiques per a cada país

Total


BIBLIOGRAFIA• Baró,E.(2003):Comptabilitat satèl·lit del turisme a Catalunya. Estudi de viabilitat,

Idescat.http://www.idescat.cat/cat/idescat/biblioteca/docs/docest/cs-turisme.pdf

• Baró,E.(2009):Proposta d’elaboració del compte satèl·lit del turisme de Catalunya.

• Baró,E.iC.Villafaña(2006):L’impacte econòmic del turisme receptor sobre l’economia catalana i sectorialització per branques d’activitat: aplicació d’una metodologia input-output.

• Cañada,A.:El turismo de negocios en el marco de la Cuenta Satélite de Turismo: propuesta metodológica y algunos resultados para el caso español.

• Cañada,A.:“Extensiones de la Cuenta Satélite del Turismo: Matrices de gasto, viviendas turísticas y otros desarrollos recientes en el ámbito regional”,CuadernosdeEconomía,vol.33,n.º91,enero-abril2010.

• ComunidaddeMadrid(2010):La cuenta satélite del turismo de la Comunidad de Madrid: metodología y primeras estimaciones.

• Eurostat(2014):Methodological manual for tourism statistics. http://ec.europa.eu/eurostat/documents/3859598/6454997/KS-GQ-14-013-EN-N.pdf/166605aa-c990-40c4-b9f7-59c297154277

• Eurostat(2013):EuropeansystemofaccountsESA2010. http://ec.europa.eu/eurostat/documents/3859598/5925693/KS-02-13-269-EN.PDF/44cd9d01-bc64-40e5-bd40-d17df0c69334

• Eurostat(2013):Tourism Satellite Accounts (TSAs) in Europe. http://ec.europa.eu/eurostat/documents/3888793/5856233/KS-TC-13-006-EN.PDF

• Eurostat(2010):Tourism Satellite Account: Recommended Methodological Framework 2008.

• Eurostat(2009):“Tourism Satellite Accounts in the European Union”,Comparisonofmethodologyandempiricalresults,vol.2.

• Eurostat(2009):“Tourism Satellite Accounts in the European Union”,PracticalGuidefortheCompilationsofaTSA:DirectoryofGoodPractices,vol.3.

• Eurostat(2009):“Tourism Satellite Accounts in the European Union”,Possibilitiestoobtainmoreup-to-dateTSAkeyfigures,vol.4

• Hara,T.(2014): Introduction to Tourism Satellite Accounts, UNWTO Special Workshop in Tourism Statistics,noviembre2014.

• INE(2004):Cuenta Satélite del Turismo de España: Nota metodológica.

• INE:Una nota sobre los elementos de oferta en una Cuenta Satélite del Turismo, Cañada A.

• INE:El turismo de negocios en el marco de la Cuenta Satélite de Turismo: propuesta metodológica y algunos resultados para el caso español.

• JuntadeAndalucía:Cuenta Satélite del Turismo de Andalucía CSTA 2000.

• OMT(2013):Cuenta Satélite de Turismo Regional (A. Cañada). http://cf.cdn.unwto.org/sites/all/files/docpdf/iprtsasp.pdf

• ONU(2008):Recomendaciones internacionales para estadísticas del turismo (RIET) 2008.

• ONU(2008):Cuenta satélite del turismo: recomendaciones sobre el marco conceptual (NU-CST) 2008.
