a premsa local i comarcal ha tingut i té unpaper molt important en les dinàmiques cultu-rals, polítiques i socials dels territoris de parlacatalana. Des dels segles XVII i XVIII ambl’edició de fulls periòdics, passant pels segles

XIX i XX amb l’edició de publi-cacions més estables, fins a l’ac-tual segle XXI, en què s’han afe-git les publicacions digitals. Més enllà del paper que acom-pleix la premsa local i comarcalen la societat del seu temps, alcap dels anys aquestes publi-cacions adquireixen nous valorscom a fonts històriques i com apatrimoni. Per sort hi ha personesque n’han conservat col·leccionssenceres, o arxius, biblioteques icentres d’estudis que han confor-mat importants hemerotequeslocals i comarcals. Aquestes col-leccions de premsa local i comar-cal històrica esdevenen una granfont d’informació històrica sobrela vida política, cultural, econò-mica i social dels nostres pobles icomarques. La dispersió, el desconeixementde l’existència de les capçaleres iles dificultats d’accés a lescol·leccions han complicat sovintla consulta d’aquestes fonts his-tòriques. Des de fa uns anyss’han començat a digitalitzar els fons de la premsa històri-ca local i comarcal: en aquest número de Plecs se n’expli-quen diverses experiències. La digitalització de les

col·leccions de la premsa històrica local i comarcal permetpreservar els originals, conèixer-ne l’existència i la con-servació, i també posar a l’abast de les persones interessa-des la consulta ràpida via Internet des de qualsevol puntdel territori. La digitalització de la informació de la prem-

sa local i comarcal pot ser un delsprincipals aliats de la memòriahistòrica i de la història, en per-metre l’accés a la informació ambfacilitats inèdites fins ara, o bé enpot ser una de les principals ame-naces si al mateix temps no espreveuen condicions adequadesd’identificació de les informa-cions i de preservació dels ma-terials.Aquest procés de digitalitzacióplanteja, però, alguns aspectesque caldria millorar per tal d’as-segurar que arribi arreu. Caldriafer un cens exhaustiu de les publi-cacions periòdiques del segle XXi anteriors, i alhora prioritzar itemporalitzar el procés de digita-lització, com també coordinar lesdiverses iniciatives per tal d’evi-tar repeticions, garantir la diver-sitat temàtica i geogràfica i re-partir la feina de digitalització.Així mateix caldria crear un por-tal d’accés general als diversoswebs, que permetés consultar uníndex general amb indicació del

nom de la capçalera, el municipi i els anys de publicació,de manera que s’agilitzés la consulta. En tot això els cen-tres d’estudis hi tindrien molt a dir, i molt a fer.

(D’HISTÒRIA LOCAL

128

PLECS)2008 FEBRER 1

Directors: Ramon Arnabat, Josep SantesmasesCompaginació: Natàlia BásconesDisseny: CanseixantaTria de novetats: Pineda VaquerISSN 1130-5150

CONTINGUTS

EDITORIAL: Premsa local i… 12589

1012

TEMES 1: La premsa històrica…

TEMES 2: Premsa històrica en línia

RESSENYA

TRIA DE NOVETATS

PATRIMONI: La catedral de Tortosa…

NOTICIARI

SUP

LEM

ENT

GR

ATU

ÏT D

E LA

REV

ISTA

L’A

VEN

Ç n

úm. 3

32

PREMSA LOCAL I COMARCAL:HISTÒRIA I PATRIMONI

L

El volum de documentació i d’informació que conté lapremsa històrica local i comarcal catalana és immens en as-pectes quantitatius i molt valuós en aportacions qualitatives,tant pels autors com pels continguts. A cada ciutat on hi ha-gut impremta, o sigui, a la pràctica totalitat de les capitals decomarca i a moltes altres comarques que tenen una, dues otres grans ciutats, han existit setmanaris i publicacions men-suals com a aportacions periodístiques continuades més en-llà dels humils butlletins aparentment intranscendents. Perexemple, Valls compta amb La Crònica, revista de llarguesdècades; Sabadell amb L’Avenir; a Figueres hi ha premsa fe-deral i catalanista, a Mataró de liberal i obrera com Lliber-tat... La història que aspiri a ser global i no centralista, aconsiderar l’abast de tot el territori i a anar més enllà de lasimple dimensió capitalina com a explicació nacional total,ha de tenir cura d’una extensa relació de publicacions d’ar-reu, la qual configura una dimensió ajustada a la voluntatd’història nacional i no barcelonina. Per estudiar la història contemporània és imprescindibleaquest recurs, com els dietaris o la documentació judicial,com les memòries o la documentació notarial. No és mésimportant, però tampoc menys. Només així la voluntat decontemplar aspectes diversos podrà atendre’ls. No pot en-tendre’s l’exili sense la seva premsa, la lluita política sota elfranquisme sense la premsa clandestina, o el moviment veï-nal de la Transició o el catalanisme polític de finals del XIXsense la premsa local. Igualment, no pot entendre’s el terri-tori ampli, el país, sense aquest periodisme. Per estudiar-lodisposem d’alguna eina que es va estroncar, com la guia in-ventari de la premsa local engegada pel Departament deCultura que s’aturà sobtadament després de només unesquantes ciutats (Granollers, Vic, Ripoll...), o els projectesd’altres ciutats (Lleida, Mataró, Valls, Tarragona...) encol·laboració amb institucions locals o comarcals, amb lesconsegüents divergències de fitxes, que no consideraven les mateixes dades. Uns inventaris recollien la ubicació i lesexistències mentre d’altres indexaven el format i uns tercersels col·laboradors. A causa d’aquesta dispersió, vam confi-gurar amb l’Institut Català de Bibliografia un model de fitxaque anys després va servir, amb l’estudiós Celso Almuiña,per fixar-ne una de definitiva en el marc dels congressos del’Associació d’Historiadors de la Comunicació. Ara, però,que tenim la metodologia no apareixen censos, tret d’algund’esporàdic i certament brillant per l’exhaustivitat, com el

de Sabadell, una edició modèlica a cura del seu Arxiu Histò-ric. Si es disposés de tots els censos locals –amb els temà-tics, és clar–, es podrien utilitzar seriosament les novestecnologies amb eficàcia i plenitud. Ara, però, costa ubicaruna data i, paradoxalment, el procés és més lent cada vega-da que hi ha un avenç. El paper era còmode i ràpid, però enpassar –i fórem dels primers a reclamar-ho– a microfilm perseguretat de l’original, la cerca esdevingué més pausada; endigitalitzar-se i passar full a full, encara augmenta més lalentitud tot i millorar –notablement!– la visualització res-pecte al microfilm. El que sorprèn és l’absència d’inventa-ris, tant guies de títols com útils indexacions. Només elCBUC és una fantàstica eina, tot i que en constatem lesmancances. No hi ha exemplars d’El Nuevo Mensajero deVilanova i la Geltrú, igual com de Barcelona falten númerosde La imprenta. Maleïm, per tant, la política oficial de dis-criminació del català que permeté que aquests diaris no esconservin, més enllà dels col·leccionistes, mai valorats, quehan aportat molta de la riquesa del patrimoni hemerogràficcatalà conservat. Ara que recollim l’obra d’Almirall ens do-len les absències de títols, atès que vol dir textos d’Almirallperduts per sempre. I el mateix podríem dir d’altres autors,polítics o escriptors; en definitiva, de part de la cultura i lasocietat catalanes. Disposem de publicacions dels segles XIX i XX que esdeve-nen, doncs, un material preciós, únic, de valor rellevant i queconfigura unes possibilitats extraordinàries per a nombrososcamps del coneixement, de la literatura a la política, de l’arta la religió; pràcticament totes les àrees del saber poden acu-dir a la premsa local i comarcal per a la recerca. Aquestapremsa és extensa, continuada, viva i variada. Tot i la sevafragilitat s’ha conservat prou bé gràcies als col·leccionisteslocals, biblioteques de les ciutats i institucions centrals, tot ique, malauradament, els forats, els buits, fins i tot les man-cances de col·leccions, són nombrosos i malmeten la possibi-litat d’accedir a un servei més eficaç. Qualsevol estudiós quedesitgi cercar dades sobre un autor, de l’escriptor Carner alpolític Companys; sobre una època, del Sexenni a la Transi-ció, de la Guerra Civil a la Restauració, o sobre esdeveni-ments puntuals, tant si és la vaga de La Canadenca com elsFets de Maig, pot acudir als periòdics locals. En tenim moltsexemples; només voldria citar el treball, per Barcelona, deFerran Soldevila arran de la proclamació de la Segona Repú-blica, que presenta la premsa com un mirall a considerar.

temes-1)2

JOSEP M. FIGUERES. Universitat Autònoma de Barcelona

LA PREMSA HISTÒRICA LOCAL I COMARCAL

El primer que cal dir, i no volem insistir-hi, és que en néixeraquesta revista ja vam publicar un article de to editorial(«Salvem la premsa») que és ben eloqüent: sense revistes fí-siques, sense exemplars de diaris, qualsevol política culturalhemerogràfica és fer volar coloms. Com podem fer la histò-ria de les lluites populars de Rubí sense la revista Lluita? Icom podem conèixer els escrits de Companys si aquesta re-vista no es conserva íntegra? Només una labor agressiva ambpersonal motivat, recursos suficients i idees clares podria re-cuperar aquestes publicacions. Però no hi ha, malgrat laquantitat enorme d’organismes, un sentit de voluntat de taparforats, de completar col·leccions, i per tant les col·leccionsincompletes esdevenen el títol més abundant del periodismecatalà. Sort dels col·leccionistes que han preservat moltespublicacions, però fins i tot en títolsrecents com el diari L’hora de Cata-lunya, com ja vam explicar amb de-tall a La Revista de Catalunya fauns quants anys, podem veure l’èxitdel franquisme: esborrant els docu-ments queda només una història.Els periodistes “crítics” que elabo-ren documentals sobre aquest perío-de recorren constantment a lesimatges de l’informatiu d’exhibicióobligatòria dominical per il·lustrarel seu treball. Malgrat la imatgeaconseguida de l’època, el resultatfinal de la contribució visual ésmoltes vegades distorsionat perraons òbvies. Sense premsa no éspossible desenvolupar una dimen-sió plena del batec social. I el poderté més possibilitats de guanyar per-què de les seves paraules hi ha mésrastres documentals que dels sectorsperseguits o dissidents.La importància de la premsa histò-rica com a font simplement és re-llevant perquè amb ella podementendre la microhistòria amb plenitud, la història ge-neral amb coneixement i la història especialitzada amb rigori eficàcia. Com a recurs, doncs, hi ha dades, suggeriments,textos, hipòtesis i corroboracions; fins i tot es plantegen al-tres dades auxiliars (publicitat, fotografia, imatge, etc.) queultrapassen el marc conceptual estricte per assolir la visióplena del coneixement d’una societat. Hi ha, tanmateix, di-versos obstacles per estudiar-la. La seva ubicació allunyada

128PLECS D’HISTÒRIA LOCAL: Febrer 2008 3

125891012

és un fre, si bé ho pot salvar la Xarxa, i la seva extensió des-anima. Com mirar-se la revista pàgina a pàgina quan parlemde dècades de setmanaris d’extenses pàgines! Només una metodologia generosa en treball pot salvar aquests esculls.És especialment destacable la labor dels inventaris, que no calara avaluar, d’extraordinari mèrit i que suposen el primer pasper saber què existeix. És a dir, els títols, els anys i la fitxa des-criptiva de cada publicació, que ja existeix en un model opera-tiu accessible. També és important consignar l’empenta actualque pren la indexació o bé la confecció de buidatges, algunsaccessibles per Internet com el de Ressorgiment de Buenos Ai-res o altres publicats en paper, com els de Meridià o Miradorper Manuel Llanas i el tàndem Huertas-Geli, respectivament.

La sèrie de Barcino (L’Avenç,Lo Gay Saber, La Revista, LaRenaixensa) és modèlica tot iestar aturada. Ara arriba unatercera fase sense tenir les duesanteriors ben resoltes, encaraque des de la universitat es pre-para, sota la direcció del pro-fessor Jaume Guillamet, unalabor sobre la primera etapa.La segona hauria de ser assu-mida per tants organismes comtreballen la història i esdevin-dria, així, un servei molt nota-ble sobre la utilitat social del’hemerografia, atès que facili-taria recerques, coneixement itrasllat a la societat o trans-ferència a través de diversosvehicles. Un inventari que con-sulto sovint és l’apèndix deJordi Tous i Vallvé al final delseu bon treball La formació delcatalanisme polític a Reus: Lo Somatent (1886-1903), editat per l’Associació d’Estudis

Reusencs el 1987 i que marca el camí a seguir: monografia ri-gorosa i buidatge d’autors i títols. Sobre les comarques meri-dionals, Antoni Gavaldà, Pere Anguera i altres han treballat lapremsa de la Segona República amb un esplèndid resultat,també. Aquests recursos són fonamentals atès que s’hi potanar a cercar ja el que interessa. Metodològicament tenimmolta feina feta. La bibliografia d’autors de La Renaixensaelaborada per Carola Duran és prou definitòria per estendre’s:

Imat

ge c

edid

a pe

r la

Dip

utac

ió d

e B

arce

lona

temes-1)4

només cal demanar més continuïtat en l’enorme quantitat depublicacions que cal treballar. Hem fixat les revistes existents, si bé és una feina encara encurs. N’hem fixat el contingut, feina també majoritàriamentpendent, almenys per les revistes culturals, ideològiques, li-teràries i polítiques (cal tenir en compte que en el segle XIXinformació i política, com humor i literatura o política, sóninseparables), tot deixant el monstre de les publicacions es-trictament informatives del segle XX per a un altre moment.

Aquestes dues fases ara es troben superades per una terceraque malauradament, en no estar les dues primeres finalitzades,comporta un enorme contrasentit. Accedim a La Vanguardiadigitalitzada, però no tenim accés al que cerquem i no podemmirar pàgina a pàgina: és molt més lent en digital que manual-ment, com sap tothom qui ho hagi fet. Amb relació, no obstant,a la tercera fase, la d’accés públic, disposem de potents einesinformàtiques, però malauradament no s’ha creat un únic por-

tal sinó que totes les administracions, totes (la central estatal,l’autonòmica, la local o municipal i fins i tot les institucionsprivades), volen acostar el contingut de les publicacions histò-riques a la ciutadania i les escanegen i ofereixen en formatobert. Tanmateix cal anar a tot arreu per saber si una revista éso no és accessible. En tenim moltes, i es pot parlar un altre diade la tria i les prioritzacions, dels buits i les presències, però unaspecte rellevant que cal constatar és com l’accessibilitat deles revistes locals, com ara La Veu del Montserrat, per dir uncas, és òptima amb aquest sistema: pots trobar allò que cer-ques, imprimir-ho, llegir-ho o copiar-ho, entre altres, amb eines eficaces. Això sí, sense el buidatge, tot i el treball valuósde Remisa, no podem treballar-hi amb comoditat i eficàcia.Apareixerà un altre problema. Es comença per la conservació,difícil per la persecució que un estat ha fet de la cultura catala-na; es continua per la preservació, bona per la cura del sistemabibliotecari propi; la difusió, lenta en el procés d’organització,i la consulta, complexa per la manca de coordinació entre laBiblioteca de Catalunya, la Diputació de Barcelona i ajunta-ments com el de Girona, que ofereixen títols que no es trobenen un mateix portal, encara que tots pertanyin a l’Administra-ció pública. Un cop superat tot aquest procés, ens trobem ambla complexa interpretació, i només la constància en la recercapot ajudar-nos a situar-ho tot amb més precisió. Si els acuditsen la generosa premsa gràfica de finals del XIX són de difícilubicació pel que fa a la situació dels personatges de tercerrang, ens trobem en la mateixa situació quant a les imatges delsegle XX. Els grans líders són coneguts, però no els altres per-sonatges. Només la constància en el treball pot fer, per unasimple labor acumulativa, que hi hagi solucions a alguns tren-caclosques. Igual com els pseudònims ens ajuden a atribuir elstextos, les monografies fan possible situar-los amb precisió. Elque sorprèn és que la Biblioteca Nacional de l’Estat a Madridens ofereixi la revista La Renaixensa íntegra, mentre que no-saltres no hem estat capaços de fer-ho abans. D’aquesta publi-cació, F. Tubino en deia una autèntica enciclopèdia de lacultura catalana. Segur que ara s’acararan amb el diari mentreens lamentem. La digitalització arriba als grans diaris, i potsercaldria començar pels més usats (La Publicitat, La Veu de Ca-talunya...), però també pels locals que ara obliguen a viatges idesplaçaments que sovint, en no fer-se, arraconen aspectes dela pluralitat del país. Tant de bo que els centres locals i la mu-nió d’organismes que tenen la història contemporània com anexe puguin articular projectes de servei col·lectiu, universal iobert com a resposta al repte de la digitalització, amb la simul-tània i necessària indexació per utilitzar amb eficàcia aquestes eines, que ultrapassen el marc testimonial per esdevenir instru-ments de primer ordre.

Imat

ge c

edid

a pe

r la

Dip

utac

ió d

e B

arce

lona

128PLECS D’HISTÒRIA LOCAL: Febrer 2008 5

12

891012

MARCEL MAURI. Professor de periodisme de la UPFDIVERSES INICIATIVES DE DIGITALITZACIÓ PORTEN LA PREMSA LOCAL I COMARCAL CATALANA A LA XARXA

PREMSA HISTÒRICA EN LÍNIA

Des de fa quatre o cinc anys, arxius, hemeroteques, biblio-teques i diverses institucions, tant locals i nacionals comestatals, han començat a treballar de valent per digitalitzarels fons hemerogràfics de premsa històrica. Els motiusprincipals d’aquesta acció són preservar unes col·leccionsque en molts casos estan malmeses pel pas dels anys, evi-tar que els fons que encara estan en bon estat es vagin mal-metent a causa del pas del temps i de l’ús, i donar visibi-litat a unes publicacions que, en molts casos, resten enl’oblit. A banda d’això, aquest procés de digitalitzaciótambé comporta un efecte positiu per al públic en general,que veu com augmenta l’accessibilitat d’aquests fons.Però, sobretot, els principals beneficiats són els investiga-dors en premsa històrica, que no només albiren la fi dellargues jornades d’ensumar diaris vells plens de pols sinóque –cosa més important– fan càbales amb les immensespossibilitats que la digitalització aporta a la tasca de recer-ca. Amb les col·leccions en suport digital, i el consegüentbuidatge electrònic dels continguts, els resultats de lesrecerques poden augmentar de forma exponencial, alhoraque el temps invertit disminueix considerablement. Ja nocal gastar hores i hores a localitzar un article concret d’unautor determinat; ara, en dècimes de segon el motor decerca ho fa per nosaltres. I ja no és necessari desplaçar-seenlloc: des de qualsevol ordinador serà possible accedir ala col·lecció desitjada. Tot i les enormes expectatives que aquest procés desperta,el cert és que a Catalunya la digitalització de fons històricstot just deixa la fase embrionària (que situaríem a inicis dela dècada i fins al 2004-2005) per situar-se en un escenariinicial d’expansió i creixement. Un cop comprovada lautilitat tant pel que fa a la conservació com a la difusiódels documents hemerogràfics i vist que la inversió, tot iser molt costosa –i en la majoria dels casos, inabastable ensolitari per arxius locals–, dóna fruits positius, arxius i ins-titucions han començat a engegar projectes d’envergaduramolt considerable amb el ferm propòsit de digitalitzargran part dels fons de què disposen. Els projectes, tots ellsd’accés lliure i gratuït, estan en marxa i tant els investiga-dors com el públic en general ja en poden començar aentreveure els primers resultats. Però la situació dista moltencara dels processos duts a terme en altres països –ambel cas anglès com a referent més important– tant pel que faal volum de pàgines digitalitzades com a la posterior pre-

cisió en la recuperació dels continguts a través de catàlegsen línia. Sens dubte, el fons digital de premsa històrica més impor-tant consultable a través d’Internet és el de la BibliotecaVirtual de Prensa Histórica (consultable a la pàginahttp://prensahistorica.mcu.es/prensahistorica/es/consulta/busqueda.cmd), un projecte del Ministeri de Cultura i deles Biblioteques Públiques de l’Estat que del 2003 ençà hadigitalitzat un total de 456 publicacions catalanes, moltesd’elles locals i comarcals, com ho demostra el fet que elgruix més important de col·leccions en línia que es pot tro-bar en aquest catàleg correspon a diaris i revistes de lescomarques de Girona (un total de 236 títols). Tanmateix,aquest fet també demostra la desigualtat d’un catàleg onnomés figuren 146 títols de publicacions barcelonines(moltes provinents de l’Ateneu Barcelonès, amb el qualvan establir un acord per digitalitzar-ne tot el fons), 66 deles comarques de Tarragona i cap de les terres de Lleida.Malgrat aquest fet, el cert és que es tracta d’un catàleg degran interès que abasta, principalment, diaris i revisteslocals des de l’època de la Restauració borbònica fins alsprimers anys de la Segona República, passant per la dicta-dura de Primo de Rivera. Tot i així, també s’hi pot trobaralgun títol de períodes anteriors (alguna revista i diari dela Primera República o, fins i tot, algun petit tresor com elCorreo de Gerona de 1795 o El Vapor de 1833) o algunamostra de premsa clandestina dels primers anys del fran-quisme. La magnitud del projecte, però, no s’escau amb les escas-ses opcions de cerca del catàleg, que si bé té algunes

5

temes-2)6

característiques interessants presenta llacunes significati-ves. Més enllà de l’excentricitat de separar català i valen-cià com si fossin idiomes diferents, la mancança mésremarcable és la impossibilitat de fer recerca per paraulessobre els documents catalogats. Això es deu al fet que les pàgines dels diaris o revistes digitalitzades (que es pre-senten en format fotogràfic JPEG o en PDF, imprimible idescarregable gratuïtament a l’ordinador) no se’ls ha apli-cat cap sistema de reconeixement de text (OCR), de mane-ra que cada pàgina acaba sent un document estàtic (com sifos una fotografia) sobre el qual no es pot interactuar. Iaquest fet, sens dubte, resta moltes possibilitats a la inves-tigació ja que, precisament, un dels avantatges de la digi-talització és la possibilitat de buidar completament elscontinguts de totes les col·leccions que es passen al formatdigital perquè després es puguin fer cerques detalladessobre tot el fons. Per entendre’ns: si volem conèixer elsarticles que va escriure un autor, no és el mateix haver debuscar pàgina per pàgina (tal com es fa ara) en totes lespublicacions on creguem que va col·laborar que fer unasenzilla cerca al catàleg i obtenir tota la informaciósol·licitada en pocs segons. No és el cas aquest de laBiblioteca Virtual de Prensa Histórica, que limita la recer-ca per títol i localització, i no permet cercar per paraules. A Catalunya, és la Biblioteca de Catalunya (conjuntamentamb el Consorci de Biblioteques Universitàries deCatalunya, entre altres organismes) qui té en cartera elsprojectes més ambiciosos de digitalització de premsa his-tòrica. De moment, el material consultable en línia és mésaviat escàs, però hi ha diverses iniciatives en marxa queauguren sorpreses interessants com la Memòria Digital de Catalunya (accessible des de http://www.mdc.cbuc.cat/index.php) que vol ser un dipòsit cooperatiu on es puguintrobar publicacions digitalitzades, així com fons fotogrà-fics, cartells, mapes, ex-libris, etcètera. Dins d’aquesta iniciativa trobem ARCA (Arxiu de RevistesCatalanes Antigues, amb l’adreça web http://www.bnc.es/digital/arca/index.html), un projecte iniciat l’estiu de 2006que té per objectiu la difusió a través de la xarxa de col·lec-cions completes de revistes que ja no es publiquen però queen el seu moment van ser representatives de la cultura cata-lana. El dipòsit compta de moment amb 50 títols de publi-cacions literàries, artístiques i culturals dels anys compre-sos entre la Restauració i la Segona República. Si bé és certque la major part del catàleg està format per revistes bar-celonines (entre les quals destaquen l’Art Voltaic de JoanSalvat-Papasseit o el Pèl & Ploma de Ramon Casas), tam-bé s’hi poden trobar algunes publicacions locals, sobretot

de Lleida (ja que s’ha digitalitzat part del catàleg de l’AulaMàrius Torres de la Universitat de Lleida) i Sabadell. Enaquest cas, la digitalització inclou el reconeixement detext, amb la qual cosa es poden fer recerques per paraules.I tot i que el sistema no és prou acurat per assenyalar exac-tament el concepte buscat, si més no orienta força en indi-car en quines pàgines es pot trobar el concepte sobre elqual s’està fent la cerca. A més, el buidatge de contingutpermet oferir la transcripció del text que conté cada pàgi-na, fet que permet accedir de forma més clara a la informa-ció en cas que l’original sigui difícil de llegir. També el Servei de Biblioteques de la Diputació de Barce-lona duu a terme iniciatives interessants en aquest àmbit,a més amb el mèrit de ser un dels organismes pioners en ladigitalització de fons de premsa a Catalunya. L’any 2000van iniciar les proves pilot d’un procés de digitalitzacióque va prendre embranzida a partir del 2003-2004 amb laprimera fase del Programa de Digitalització de Fons

128PLECS D’HISTÒRIA LOCAL: Febrer 2008 7

125891012

Locals de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la pro-víncia de Barcelona (http://www.diba.cat/xbcr/default.htm). En aquests moments, es pot accedir ja a un fons enlínia format per 251 títols (o el que és el mateix, més de700.000 pàgines en PDF que es poden guardar i imprimir)de publicacions locals i comarcals, bàsicament de l’Anoia,el Vallès, Osona i el Barcelonès, que van des de l’època dela Restauració borbònica fins a la Segona República (ambalguna revista solta dels anys de la dictadura). Es tracta,per tant, del segon fons més important de premsa històri-ca catalana en xarxa (després del del Ministeri de Cultura)però amb la diferència que la recuperació dels contingutsestà dissenyada de forma més eficaç que en la BibliotecaVirtual. Novament, la clau rau en l’aplicació del sistemaOCR sobre el document escanejat que amplia, i molt, lesopcions de recerca. Tot i així, i com en el cas del projecteARCA, el catàleg no és prou acurat i no destaca el motcercat, sinó que només indica en quin exemplar podemtrobar allò que busquem. Llavors, caldrà obrir el PDF itornar a fer la cerca sobre la pàgina en qüestió. Un procésuna mica lent però, si més no, molt més aproximatiu queels catàlegs que no disposen de reconeixement de text. Però és sens dubte al Servei de Gestió Documental, Arxiusi Publicacions (SGDAP) de l’Ajuntament de Girona(http://www.ajuntament.gi/sgdap/cat/premsa.php) on estroba el perfeccionament total dels catàlegs digitals enlínia, amb unes característiques que poc tenen a envejar ales hemeroteques digitals angleses. El fons consultable ésmés aviat escàs (tan sols 16 títols) però la recuperació dela informació és excel·lent i de gran ajuda per a qualsevolinvestigador. El catàleg permet cercar els termes que esvulgui, ja sigui en una (o més d’una) publicació concretao entre totes les pàgines (més de 800.000) de les 16col·leccions digitalitzades. Un rastreig que en mil·lèsimesde segon ens porta amb precisió a l’objecte d’estudi desit-jat i que es presenta en doble format de text (amb la trans-cripció del contingut sol·licitat) o en PDF, tot assenyalantclarament la informació buscada. El fons, que va des de laPrimera República fins a la Guerra Civil, també inclou la col·lecció completa del falangista Los Sitios, així com elDiari de Girona i El Punt fins als anys 1990. Finalment, cal esmentar altres iniciatives com la de RACO(Revistes Catalanes amb Accés Obert, www.raco.cat), on,tot i no ser un portal de premsa històrica pròpiament dit–el fons principal és contemporani–, sí que es poden con-sultar algunes publicacions que arrenquen durant el fran-quisme; disposa també d’un buidatge exhaustiu de contin-gut que fa fàcil i ràpida la recerca. L’Arxiu Històric de la

Ciutat de Barcelona, actualment immers en un procés dedigitalització de bona part del seu fons (en col·laboracióamb la Biblioteca de Catalunya), ara com ara disposad’una vintena de títols digitalitzats (entre ells, LaCampana de Gràcia o l’edició vespertina de La Veu deCatalunya), tot i que no són accessibles des d’Internet ical anar-los a consultar directament a la seu de l’hemero-teca. Són nous projectes que se sumen a aquest conjuntd’iniciatives que, a poc a poc i potser encara massa tími-dament, busquen situar la premsa històrica catalana a laxarxa, requisit indispensable no només per garantir-ne lapreservació en un format menys efímer que el paper, sinótambé per augmentar-ne la difusió i la visibilitat.

patrimoni)8 (reLateral de la catedral de Tortosa

LA CATEDRAL DETORTOSA ALS SEGLESDEL GÒTICL’Arxiu Capitular de Tortosa conté un ric fons documentalque resulta imprescindible per reconstruir la història de laciutat, del seu territori i del seu patrimoni. Aquest fons és elque ha utilitzat Victòria Almuni per estudiar l’evolució del’obra del conjunt de la catedral de Tortosa a la baixa edatmitjana, tema objecte de la seva tesi doctoral. Una primerafase de l’estudi es va presentar a la Universitat de Barcelona,en forma de tesi de llicenciatura, l’any 1987. El títol és indi-catiu de la temàtica: La construcció de la catedral de Torto-sa segons els llibres de l’obra (1345-1441). Dels preparatiusa la consagració de l’altar major. El treball exhaustiu del re-gistre dels llibres de comptabilitat de la fàbrica va permetrea la investigadora resseguir amb detall l’evolució de lesobres del presbiteri i analitzar-ne l’organització, des de laprovisió de pedra fins a la distribució de tasques a peu de fà-brica. En una segona etapa, a partir de 1989, l’àmbit de re-cerca es va ampliar més enllà de l’edifici del temple. El tipusd’informació obtinguda, les característiques singulars i elbon estat de conservació del recinte catedralici de Tortosa iles noves propostes definides pels estudiosos de les catedralseuropees van fer que Almuni orientés la investigació versuna anàlisi de l’evolució del conjunt tractat de manera inte-grada. A l’objectiu concret de l’estudi del temple i dels seus

autors materials hi afegí el del conjunt canonical que l’en-volta i en completa el significat. El resultat va ser la recercapresentada l’any 2003 a la mateixa universitat amb el títolUn exemple de fàbrica baixmedieval de gran envergadura:la catedral de Tortosa als segles XIV i XV. Estudi documen-tal. El setembre de 2007 aquesta recerca ha estat publicada,de la mà de la Fundació Noguera i Onada Edicions, sota el tí-tol La catedral de Tortosa als segles del gòtic. Més enllà de l’interès que l’obra presenta per al cas concretde Tortosa, la seva importància transcendeix l’àmbit local,ja que permet completar el panorama de l’arquitectura gòti-ca i la xarxa de relacions teixida entre els diferents centresartístics de la Corona d’Aragó. Mitjançant la presència demestres i obradors concrets estableix relacions, entre altres,amb nuclis com Lleida, València, Barcelona i Saragossa.Així mateix completa la biografia d’arquitectes de la impor-tància de Pere Moragues, Andreu Julià o Pere Compte, ac-tius a Tortosa. Contribueix, en definitiva, a integrar l’obrade Santa Maria en el conjunt de l’arquitectura monumentalbaixmedieval, al temps que n’enriqueix el panorama ambaportacions inèdites.L’obra de la catedral de Tortosa es presenta a la llum de lesnoves aportacions com un exemple de la modernitat, del di-namisme i de la capacitat organitzativa de l’arquitectura ca-talana de la baixa edat mitjana. Una modernitat que passa pelrespecte que cada nou mestre d’obra demostra envers elsseus predecessors, fet que es fa evident en l’equilibri de lesestructures i de les formes. Un equilibri que, entre altres, per-met passar dels plantejaments gòtics als renaixentistes senseestridències ni trencaments.

NÚRIA DE DALMASES I BALANYÀCatedràtica d’història de l’art de la Universitatde Barcelona

128PLECS D’HISTÒRIA LOCAL: Febrer 2008 9

126891012

ssenyesJosep CLARAEsclaus i peons dela Nueva España. Els batallons detreballadors a Catalunya(1939-1942)

Girona: Cercle d’EstudisHistòrics i Socials, 2007, 201 p.,20 €.

Aquest llibre és un estudi historiogràfic sobre les vivèn-cies dels vençuts de la Guerra Civil als batallons de tre-balladors, unitats a les quals van ser assignats presonerspolítics i soldats represaliats sense que haguessin estatcondemnats per un tribunal de justícia. L’obra esdevéuna mirada general al conjunt de les unitats disciplinà-ries que treballaven a Catalunya. Aquest sistema de tre-ball va servir a les empreses privades per enriquir-se i al’Estat li reportà beneficis econòmics i, també, un ren-diment indirecte en mantenir a ratlla una massa d’ho-mes joves que haurien pogut plantejar problemes acausa de les penalitats econòmiques del moment.L’origen dels batallons de treball es troba en els campsde concentració; la continuïtat del treball forçat quehavien de fer els presoners es va assegurar amb unaordre de 20 de desembre de 1939. Així, a partir de mit-jan 1940 ja aparegueren els batallons de treballadorspenats. Clara analitza com la vida en aquests batallons escaracteritzava per les penalitats de tota mena: les jor-nades laborals amb les mateixes condicions que les de l’any 1919, l’alimentació deficient, l’adoctrinamentvers el nuevo orden, els incidents patits pels preso-ners o les fugides. El tipus de treball que feien aquestshomes estava relacionat amb el sector de les infraes-tructures: bàsicament treballaren en ferrocarrils, ponts icamins, però també en la reconstrucció dels espaisbèl·lics i l’aixecament de cadàvers. L’autor tracta aixímateix l’impacte que tenia la presència d’aquests treba-lladors presoners entre la població civil, tenint encompte que, mentre els afusellaments es feien a lesgrans ciutats, els treballadors eren als pobles i a ciutatsmitjanes. Els batallons, un càstig per als presoners deguerra, van ser presents a gairebé totes les comarquescatalanes. El llibre conté també una sèrie d’apèndixssobre la localització dels batallons, i els soldats i ofi-cials destinats a alguns dels batallons de la província deGirona. Entre les fonts documentals emprades desta-quen les memòries i els relats de soldats republicans ide presoners en batallons de treball.

LOURDES PLANS

J.M. CARRERAS, S. PALÀ i L. SOLÀEl meu nom, que és el vostre.Lluís Solà Padró. Cartes de la presó iprocés sumaríssim

Associació Cultural BaixaSegarra, 2007, 239 p., 18 €

Lluís Solà Padró va néixer l’any 1891 a Santa Colo-ma de Queralt, on va treballar en una fàbrica de tei-xits, en un negoci de cereals i a la delegació de la casaCros. Va ser elegit alcalde per aclamació el 15 d’abrilde 1931, en representació d’ERC, i va dimitir el 22d’agost de 1934. El 29 d’octubre de 1934 va ser detin-gut a conseqüència dels fets del 6 d’octubre, com apossible implicat. Va passar 40 dies al vaixell presóManuel Arnús, fins sortir en llibertat sense càrrecs eldia 7 de desembre. Acabada la guerra, el 27 de generde 1939 va ser denunciat i detingut. Se li va obrir unprocés sumaríssim d’urgència, que culminà amb lacondemna a mort. La sentència s’executà el 20 d’oc-tubre de 1939 al turó de l’Oliva, a Tarragona.L’estudi contempla el tarannà polític de Lluís Solà iles seves realitzacions concretes al capdavant del pri-mer consistori republicà. Posa en relleu la seva gestiócom alcalde, avançada per l’època, sobretot en elscamps de l’ensenyament, de l’urbanisme i de l’acciósocial. En la descripció del procés sumaríssim es transcriuenels atestats, testimonis, declaracions, resum dels fets isentència. Tot plegat constitueix l’entramat del suma-ríssim d’urgència núm. 2529 seguit contra Lluís SolàPadró i set detinguts més de Santa Coloma de Que-ralt, dipositat a l’Arxiu del Tribunal Militar TerritorialTercer, del Govern Militar de Barcelona.L’epistolari ocupa més de la meitat del llibre. Les car-tes de la presó escrites entre el 31 de gener i el 20d’octubre de 1939, des de Montblanc i Tarragona, espresenten de forma creuada amb les dels familiars id’algun amic. Solà no es cansa de reivindicar la sevainnocència i la injustícia de l’empresonament. Aques-tes cartes són una escola d’humanitat, d’humilitat id’esperança. En la darrera, escrita la nit de l’execució,s’acomiada de la seva esposa i dels seus cinc fills ambparaules de perdó per als qui l’han acusat falsament,perdó que vol que sigui assumit com un compromíspels seus.

VALENTÍ GUAL I VILÀ

trianovetats)10 DE

J. MUÑOZ; J. YEGUASArquitecturareligiosa irenaixentista ala Terra AltaBatea: Patronat proBatea, 2007. 81 p., 9 €

Durant el segle XVI, el segle del Renaixement, les terres de l’Ebre van viureuna època d’esplendor que es traduí en el sorgiment d’una important arqui-tectura renaixentista a tota la demarcació. En aquest cas, s’estudia la comar-ca de la Terra Alta. Amb una introducció que mostra l’estat de la qüestió pelque fa a l’estudi de l’arquitectura renaixentista terraltenca i les característi-ques generals de les esglésies de la zona, es fa una anàlisi de diferents exem-ples d’aquesta arquitectura, amb casos com els d’Horta de Sant Joan, Batea,la Pobla de Massaluca i Vilalba dels Arcs.

F. BARNIOL; J. VILAMALA Francesc Maciài Ambert, Bac de Roda(1658-1713)Les Masies de Roda:Ajuntament de lesMasies de Roda, 2007.235 p., 21,85 €

Francesc Macià i Ambert, també conegut com a Bac de Roda, va ser un delsdirigents més importants del bàndol austriacista durant la Guerra deSuccessió a Catalunya. Aquesta monografia fa un repàs a tota la seva trajec-tòria, des dels seus orígens pagesos fins a l’execució l’any 1713 per les tro-pes filipistes, tot utilitzant documentació inèdita, com ara el testament queredactà just abans de la mort a la forca. Per últim, els autors estudien tambéla projecció de la figura de Bac de Roda, tant en l’àmbit de la historiografiacom en la literatura i la cultura popular a Catalunya.

P. ANGUERA (et al.)1r Congrésd’Història del’IndependentismeCatalàReus: Edicions delCentre de Lectura deReus, 2007. 267 p., 20 €

Durant aquest congrés, dut a terme l’any 2006, es van plantejar diverses qües-tions entorn de l’independentisme català al llarg de la història, amb ponènciescom la de Pere Anguera, sobre l’independentisme a finals del segle XIX, o lad’Enric Ucelay, sobre les alternatives feixistes i comunistes al separatismeentre 1919 i 1939. Això a banda, també trobem diferents comunicacions referi-des a l’àmbit local de la història de l’independentisme, com ara la relació entreaquest i el marxisme a les comarques de Ponent els anys trenta o l’evolució delcatalanisme a l’independentisme al Baix Gaià durant el segle XX.

Culturapopular.Món rural itradicions alssegles XIX i XXSant Martí de Maldà:Grup de Recerques deles Terres de Ponent,2006. 222 p., 12,50 €

La figura de Lluís Pons Serra resultà de gran importància per al desenvolu-pament dels estudis històrics locals a l’Urgell. En aquestes actes es dóna aconèixer, a part de la seva biografia, un inventari del seu llegat. També s’hirecullen diversos estudis sobre diferents aspectes de les tradicions rurals ales terres de Ponent als segles XIX i XX, com ara diversos articles sobre lestradicions religioses d’Agramunt (Urgell) i Artesa de Segre (Noguera); sobreoficis tradicionals, com ara cantirers, filadors i pagesos, i sobre el ball demoros i cristians de Rocallaura (Urgell).

L’Erol, 94Berga: Àmbit deRecerques delBerguedà, 2007. 51 p., 7 €

Aquest darrer número de la revista L’Erol conté un monogràfic dedicat a larecuperació de la memòria històrica, en el qual es poden trobar diversosarticles sobre els temes següents: les memòries d’un deportat, protagonis-ta de la revolta anarquista de Fígols (1932); el dietari d’un combatent de lalleva del biberó; els refugiats a Gironella durant la Guerra Civil; els preso-ners de guerra obligats a treballar a les mines de carbó del Berguedà; elpaper de la investigació periodística en la recuperació de la memòria histò-rica de Ravensbrück, amb el testimoni de Neus Català, i els búnquers de lalínia dels Pirineus.

126891012

J.MONTSERRAT;J. SOLÉEl ferrocarrilal Penedès. Més d’un segle depatrimoniVilafranca del Penedès:Institut d’EstudisPenedesencs, 2007. 161 p., 12 €

A partir de més d’un centenar de fotografies, els autors fan un repàs a la his-tòria del ferrocarril al Penedès històric. Aquestes fotografies, que van demitjans del segle XIX fins a l’actualitat, mostren l’evolució d’aquest mitjà detransport tant pel que fa a la infraestructura (vies, estacions, ponts...) com ala maquinària. Un altre aspecte que es tracta en aquest llibre és la incidèn-cia de diferents fets històrics, com per exemple la Guerra Civil, en el ferro-carril del Penedès, amb l’exemple d’imatges de poblacions com ara Vilanovai la Geltrú, Sant Vicenç de Calders o l’Arboç.

J. LÓPEZ Història de laVital. Indústries deconserves iderivats cítrics aGandiaGandia: CEIC Alfons elVell, 2007. 175 p., 12 €

La tradicional producció cítrica al País Valencià afavorí l’aparició d’unapotent indústria de transformació de la fruita en sucs i altres derivats. Unexemple d’aquesta indústria va ser la fàbrica Vital, fundada a Gandia l’any1941 per l’empresari alemany Carlos Schneider. En aquest llibre no noméses repassa la història d’aquesta planta durant els seus seixanta anys de vida,sinó que també s’analitzen els diferents avenços tecnològics que van fer dela Vital una de les indústries de derivats cítrics amb una tecnologia mésinnovadora, i una important diversificació de productes.

J. CURBET Les llibretes dememòries deJoan Serinyana(1818-1903),vinyater llançanencGirona: Associaciód’Història Rural de lesComarques Gironines,2007. 212 p., 18 €

Joan Serinyana va ser un viticultor de Llançà que, durant quasi setanta anys,va recollir una gran quantitat de notícies que considerava interessants endiverses llibretes, agrupades per diferents temàtiques com ara la meteoro-logia, la política o la vida quotidiana i familiar. En aquesta publicació, a mésde transcriure quatre d’aquestes llibretes manuscrites, l’editor fa una intro-ducció en la qual emmarca la figura de Joan Serinyana en la situació histò-rica que va viure. A més, Jordi Curbet també afegeix un glossari i un índexonomàstic, per tal de facilitar-ne la consulta.

Papers deRecercaHistòrica, 4Andorra: SocietatAndorrana de Ciències,2007. 181 p., 20 €

Destaquem la presència en aquest número de nombrosos articles referentsa la història d’Andorra: des d’uns estudis sobre delinqüència el segle XVI osobre les últimes explotacions mineres andorranes, fins a recerques sobreel paper de l’estat andorrà en la qüestió dels refugiats espanyols de la pos-tguerra o en la Segona Guerra Mundial. També hi ha un espai per a la histò-ria oral, amb la transcripció d’una entrevista sobre la Guerra Civil i, perúltim, es reprodueixen diferents documents, com ara el primer número de larevista Nova Andorra, editada el 1932, i una col·lecció de postals d’Andorrade principis del segle XX.

F. GRAU Rossell (1833-1923). La implantació delliberalisme Benicarló: Onada edicions, 2007. 270 p.,18 €

En el període que va entre 1833 i 1923, Rossell va abandonar definitivamentl’estructura política, social i econòmica corresponent a l’Antic Règim perconvertir-se lentament en part de l’estat liberal típic del segle XIX. No obs-tant això, aquesta evolució no es va dur a terme de manera pacífica: com enmolts altres municipis de la zona, bona part de la població rossellana s’hiresistí, com deixen veure els diferents conflictes carlistes de mitjan segleXIX. L’autor d’aquest llibre, després d’analitzar tots aquests enfrontamentsen el marc de la població del Baix Maestrat, estudia les conseqüències delcanvi de règim en diferents aspectes com ara l’economia, l’organitzaciómunicipal i la societat.

128PLECS D’HISTÒRIA LOCAL: Febrer 2008 11

126891012

noticiari)12

SUP

LEM

ENT

GR

ATU

ÏTD

E LA

REV

ISTA

L’A

VEN

Ç n

úm. 3

32

Agenda

Patronat format per: Amb el suport de:

128PLECS D’HISTÒRIA LOCAL: Febrer 2008 12

¨

1

Noticiari. Bicentenari de la Guerra del Francès 2

• Assemblea de la Coordinadora de Cen-tres d’Estudis de Parla Catalana.Flix, 23de febrer. Centre amfitrió: Centre d’Estudis de laRibera d’Ebre.• IV Trobada de Centres d’Estudis delPenedès. L’Arboç, 8 de març.Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs iL’Arboç Acthiva’t.• I Jornades d’Estudis Gaspatxers. Elcarlisme a les nostres terres. Alcalà deXivert, 14 i 16 de març.Organitza: Associació d’Amics de Mainhardt.

•Trobada d’Entitats del Territori de l’AntigaDiòcesi de Tortosa. La Serra d’Almos, 12 d’abril.Organitza: Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, Museu Comarcal del Montsià, Univer-sitat Rovira i Virgili, Institut Ramon Muntaner• Jornada: «De la revolta a la destrucció:el paper de Manresa i el Bages a la Guer-ra del Francès». Manresa, 5 d’abril.Organitza: Centre d’Estudis del Bages.• Jornada: «Els jocs en la història. Les societats a través del joc». Tàrrega, 25 i 26d’abril.Organitza: Institut Ramon Muntaner.

Amb motiu del bicentenari de l’inici de laGuerra del Francès (1808-1814), els diversoscentres i instituts d’estudis dels territoris deparla catalana organitzen i col·laboren entota una sèrie d’activitats en el decurs del’any 2008. Es vol aprofitar aquesta efemèri-de per fer una revisió i alhora efectuar novesaportacions a l’estudi d’aquest moment his-tòric de gran incidència en el conjunt delsterritoris de parla catalana, des de l’àmbitlocal o comarcal. En aquest projecte com-memoratiu, encapçalat per l’Ajuntament delBruc, hi participen diversos organismes,com ara ajuntaments i arxius, i també laCoordinadora de Centres d’Estudis de ParlaCatalana (CCEPC) i l’Institut Ramon Munta-ner (IRM), que ofereixen suport logístic i eco-nòmic a les diferents propostes presentades.Les activitats que s’organitzaran en el de-curs del 2008 s’estructuren en diverses lí-nies d’actuació:• Jornades d’estudi i cursos que, a partir dela celebració de xerrades, ponències i con-ferències, pretenen ser un lloc de debat, decontextualització, d’anàlisi, d’interpretació i d’aprofundiment del coneixement del feno-men històric que va suposar l’anomenadaGuerra del Francès a determinats indretsdels territoris de parla catalana. De totes

elles destaquem, pel seu abast general, lesjornades d’estudi «La Guerra del Francès alsterritoris de parla catalana (1808-1814). Bi-centenari de les batalles del Bruc», que tin-dran lloc els dies 23, 24 i 25 de maig de 2008al Bruc (Anoia) i que diferents centres d’es-tudis organitzen conjuntament amb l’Ajunta-ment del Bruc, la CCEPC i l’IRM.• Itineraris, que omplen pràcticament la to-talitat dels mesos del 2008, organitzats percentres d’estudis d’arreu dels territoris deparla catalana.• Publicacions, que abasten des de la con-fecció d’un llibre amb el conjunt dels itine-raris presentats pels centres d’estudis fins ala publicació de les actes de les Jornades delBruc i d’altres trobades d’estudi, com tambétotes les aportacions que els centres d’es-tudis presentin mitjançant de l’edició demonografies i publicacions periòdiques.• Exposicions de material gràfic i de diversaíndole sobre aquell moment històric, que ro-mandran obertes al públic tot coincidint, en al-guns casos, amb la realització de les jornadesi abastaran bona part del calendari de 2008.Trobareu més informació sobre el conjuntd’activitats que els diversos centres i insti-tuts d’estudis preparen en el decurs de l’anyal portal de l’Institut Ramon Muntaner.

CCoonnsseellll ddee rreeddaacccciióó:: Victòria Almuni, JosepCasanovas, Narcís Figueras, AntoniGavaldà, Oriol Granados, Oscar Jané, M. Carme Jiménez, Marina Miquel, ConxitaMir, Vicent Olmos, Lourdes Plans, JoanPeytaví, Joaquim M. Puigvert, MercèRenom, Pedro Rújula, Enric Saguer,Sebastià Serra, Carles Santacana, GemmaTribó, Carles Vicente, Francesc Viso.