16
redacció: [email protected] - 93 624 25 17 | anuncia’t: 619 13 66 88 - [email protected] | administració: [email protected] baix llobregat 30 de gener de 2014 · Núm.9 línia cornellà “El president Mas sap que la consulta del 9N no es farà” Entrevista a Antonio Balmón Alcalde de Cornellà pàgs 8, 9 i 10 Comerç pàg 13 Els cinemes de l’Splau baten rècords de públic i recaptació SOLIDARITAT4L’ONG Ajuda en Acció destina 40.000 euros a famílies de Cornellà pàg 7 CULTURA4El concurs de microrelats fomentarà el civisme a la ciutat pàg 12 ESPORTS4L’UE Cornellà guanya el Manlleu i ja és en posició de playoffs pàg 14 Ciutat pàg 6 El pressupost municipal augmenta un 8% respecte a l’any passat Societat pàg 3 Cornellà es mou en contra de la reforma de l’avortament Empresa pàg 7 L’economista Antón Costas obre el cinquè cicle de xerrades del Cornellà Creació

Cornella 09

Embed Size (px)

DESCRIPTION

http://comunicacio21.cat/images/liniacornella/pdf/Cornella_09.pdf

Citation preview

Page 1: Cornella 09

redacció: [email protected] - 93 624 25 17 | anuncia’t: 619 13 66 88 - [email protected] | administració: [email protected]

baix llobregat 30 de gener de 2014 · Núm.9

líniacornellà

“El presidentMas sap quela consultadel 9N noes farà”

Entrevista a Antonio BalmónAlcalde de Cornellà

pàgs 8, 9 i 10

Comerç pàg 13Els cinemes de l’Splaubaten rècords depúblic i recaptació

SOLIDARITAT4L’ONG Ajudaen Acció destina 40.000 eurosa famílies de Cornellà pàg 7

CULTURA4El concurs demicrorelats fomentaràel civisme a la ciutat pàg 12

ESPORTS4L’UE Cornellàguanya el Manlleu i ja és en posició de playoffs pàg 14

Ciutat pàg 6El pressupost municipalaugmenta un 8% respecte a l’any passat

Societat pàg 3Cornellà es mou encontra de la reformade l’avortament

Empresa pàg 7L’economista Antón Costas obre el cinquè cicle de xerrades del Cornellà Creació

Page 2: Cornella 09

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 líniacornellà 30 gener 2014

Page 3: Cornella 09

3 | En Portada líniacornellà30 gener 2014

L’1 de febrer Madrid serà l’esce-nari d’una gran mobilització con-tra l’avantprojecte de la nova lleide l’avortament aprovat pel Go-vern de Mariano Rajoy el passatdesembre. Associacions a favordels drets de les dones, moltesd’elles de Catalunya i també de lacomarca, estan posant en marxauna gran concentració a la capi-tal espanyola amb l’objectiu dereunir gent d’arreu de l’estat.

La iniciativa ha rebut el nomd’El tren de la llibertat i ha estatideada per dues associacions fe-ministes d’Astúries. Des que vanfer pública la intenció de fer lamacro convocatòria, dia a diavan sumant suports d’associa-

cions de la resta de l’estat i, fins itot, de fora.

L’objectiu és lliurar un mani-fest al registre del Congrés dels Di-putats amb el lema Perquè jodecideixo. El text exigeix al Governde Mariano Rajoy que no deroguil’actual llei de Salut Sexual i Re-productiva i d’Interrupció Vo-luntària de l’Embaràs, la qualpermet l’avortament dins de lesprimeres 14 setmanes de gestació.

El manifest diu que “com a és-ser humà autònom em nego a sersotmesa a tractes degradants, in-gerències arbitràries i tuteles co-actives en la meva decisió de sero no ser mare”. Aquesta cita fa re-ferència a l’avantprojecte de llei deProtecció a la Vida del Concebuti Drets de la Dona Embarassadaproposat pel ministre de Justícia,Alberto Ruiz Gallardón, que no-més permet l’avortament en cas

de violació o de malaltia física opsíquica de la mare si així ho cer-tifiquen dos metges.Les signantstambé subratllen que “cap majo-ria política nascuda de les urnes,per molt absoluta que sigui, estàlegitimada per convertir els dretsen delictes i obligar-nos a seguirprincipis religiosos mitjançantsanció penal. Com a ciutadana,exigeixo als que ens governenque no transformin el poder de-mocràtic, salvaguarda de la plu-ralitat, en despotisme”.

TAMBÉ A EUROPALa Llei Gallardón s’ha quedatsense suports a l'Eurocambradurant el debat sobre l’avorta-ment. Fins i tot una eurodiputa-da d’UPM, partit representant dela dreta francesa, ha lamentat elretrocés que suposa l'aprovaciód’aquesta llei a Espanya.

Tot(e)s contra la Llei Gallardón» L’1 de febrer està convocada una gran mobilització a Madrid de rebuig a la nova llei espanyola

» Organitzacions i formacions polítiques de Cornellà rebutgen la reforma de l’avortament

Neus MàrmolCORNELLÀ

REDACCIÓ4Diverses entitats ipartits de Cornellà també hanreaccionat contra la nova llei del’avortament proposada pel mi-nistre Gallardón. La CNT deCornellà ha publicat un mani-fest en el qual qualifica aques-ta llei com una “imposició de lafamília”, mentre que el PSC de

Cornellà va anunciar l’adhesiódel partit a la campanya noso-trasdecidimos.org.

D’altra banda, qui vulguiunir-se al Tren de la Llibertatho podrà fer divendres 31 a lanit a la Rambla de l’Hospitaleto el dissabte 1 al matí a la con-vocatòria de l’estació de Sants.

Partits i entitats de Cornellàrebutgen la reforma

La nova reforma de la llei de l’avortament ha generat una forta controvèrsia. Foto: Arxiu

Page 4: Cornella 09

| 4Opiniólíniacornellà 30 gener 2014

publicitat 619 13 66 88amb el suport de:

líniacornellàLes cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Dipòsit legal: B.4833-2013

redacció:[email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

Actualitat a la xarxa

Un diari plural Un diari participatiu

@JordiGuardiolaF: Comparar el movimentcívic sobiranista català amb els anys negresdel terrorisme d'ETA és indigne. #cama-chodemanaperdó.

@raulpresseguer: El ministre Montoroanunciant en directe al TN de @tcru-anyes_tv3 que no publicaran més les bal-ances fiscals. #tenenpor.

@miquelcalcada: Cada vegada que el PPes refereix a 'los catalanes' tinc la sensacióque ho diuen com si nosaltres, els catalans,fóssim els barrufets.

El diumenge, vint-i sis-de gener,va fer 75 anys que les tropes fran-quistes van entrar desfilant perla Gran Via de Barcelona. Feiadies que podien haver entrat,però van esperar per fer-ho pre-cisament aquell dia. Ho van ferper esborrar la memòria d’un al-tre vint-i sis-de gener, el de 1641,en el qual els orgullosos terçoscastellans van girar cua i van fu-gir del castell de Montjuïc rodo-lant muntanya avall, no van pa-rar de córrer fins a l’Ebre.

A la Batalla de Montjuïc unanació sobirana va enarborarbanderes, va agafar les armes, vaaixecar exèrcits i va fer fora uninvasor aclaparadorament supe-rior en efectius, però no en valorni en compromís. Era una nacióque defensava la seva llibertat, laseva sobirania, el seu Estat. Di-umenge vam celebrar aquellavictòria, una batalla antiga d’unconflicte molt actual: ser lliure oestar sotmès. Patriotes per la De-volució, Memorial 1714 i Coro-nela de Barcelona van organitzarun acte carregat d'emoció al Cas-tell de Montjuïc, quan, just alpunt del migdia, la milícia gre-mial de Barcelona, La InvictaCoronela, va entrar al Pati d’Ar-mes i va donar inici a la celebra-ció enmig d'una gran expectació.

4La batallaPer Fiona Camps

Ho veia i no m’ho creia: la se-nyora Sánchez Camacho en uninefable discurs a la Convenciódel PP, a Barcelona, presentantels ministres com: 'mi' Mon-toro que coneix Catalunya po-ble a poble, 'mi' Cospedal, 'mi'...Semblava una reunió de “tap-pers”. Comparant el procés ca-talà amb el basc (amb ETA deconvidada) molesta i per mol-tes protestes que hi hagi no es-pereu que demani perdó; “res-suscitant” a Josep Tarradellasposant-lo com a exemple depolític modèlic, preveient elquè hauria passat si avui fospresident de la Generalitat. Perfer el caldo gros, va posartambé com a exemple de bonespanyol a l’ínclit Salvador Dalíper haver fet afirmacions de laseva espanyolitat.

La presidenta del PPC fentvictimisme (cosa de la qualsempre acusa els seus opo-nents polítics) somicant que aCatalunya se’ls exclou. Peracabar, fent un estirabot acu-sant els partits que donen su-port al procés pel referèndumque no es cuiden del que real-

ment interessa als catalans,que és les retallades, la crisi il’atur. I vénen a Barcelona perfer una Convenció que noparla del que interessa als ca-talans! Vénen a fer discursossobre el que no serà. Per quèperden el temps i les energiesen un referèndum que no esfarà? Per què enviar a totes lesambaixades uns papers carre-gats de mentides i dades falsesper rebatre un fet que no tin-drà lloc?

Esperava amb impaciènciaque Rajoy expliqués el pla queté preparat sobre Catalunya ires de res. Catalunya els im-porta un rave, el seu graner devots el tenen a Espanya i comsempre, en el seu discurs, aca-ben amb la frase “Delenda estCatalonia” i van captant clientsmés enllà de la Sénia. Resu-mint, incoherència total, ex-trema i decebedora. Em vaigpessigar per veure si ho estavasomniant o era real perquè totplegat em semblava una inter-venció surrealista i mai mésben dit, amb les al·lusions aTarradellas i Dalí.

#PPSOE#DemanaPerdó

Malgrat que els jerarques delPP pontifiquen que la crisieconòmica s’ha acabat, elgruix dels mortals cada copanem més malament. Encaraque els dirigents econòmicsdels conservadors espanyolis-tes declarin que hem entrat enel camí del “creixement” eco-nòmic, cada vegada –els par-ticulars i les famílies– han defer miracles per poder ferfront a les mortíferes i mortifi-cadores factures domèstiquesdels subministraments bàsics.

No hi ha dubte que, mésenllà de l’atur i la pobresa, elfet de poder arribar a pagar,normalment cada mes, lesdespeses bàsiques d’aigua,llum, gas, telèfon, electricitati –ja no diguem el lloguer o lahipoteca– s’ha convertit en unautèntic esport de risc. I ésclar, un ésser humà, una per-sona normal, un ciutadà es-tàndard que religiosamentpaga els seus impostos quanno pot utilitzar, per raons eco-nòmiques i socials, aquests sisserveis bàsics, ja no té cabudaen la nostra societat i esdevé,automàticament, un autèntic“mort vivent”.

Ja fa força temps que esparla (i la UE també ho posade manifest) que a casa nostra

els rics cada dia estan mésblindats de tot i, en conse-qüència, són més rics i feliçosi, per contra, els pobres cadavegada són més pobres. Peròel pitjor de tot és que aquestsistema postmodernista delcapitalisme financer, cínic i, avoltes, metafísic (en el sentitindustrial del terme) estàvampiritzant completamentla classe mitjana i creant lesbases per un sistema políticirresponsable, antidemocràtici rabiüdament insostenible.

I aquí, quan apareix la pa-raula política cal esmentar,ben clarament, que aquestaestà fracassant estrepitosa-ment; ja que la política, en de-mocràcia, és la clau de voltaque permet viure en una so-cietat, mínimament, digna ijusta; és l’instrument per llui-tar eficaçment contra la xacrade la corrupció, la qual cosa ésla conseqüència dels interes-sos econòmics descontrolatsd’una minoria molt minorità-ria. De fet, la política és la queha de fer possible una justíciasocial, eficaç i independent,que escapci de debò el càncerde la corrupció i de les desigu-altats, i ens permeti fer front ales, martiritzadores, facturesdomèstiques.

Per Josep M. Loste

4Mortíferes factures 4SurrealistaPer Jordi Lleal

#EconomiaReal

Page 5: Cornella 09

5 | Envia’ns les teves cartes d’opinió a: [email protected] líniacornellà30 gener 2014

@CarlesMundo: Si el procés sobiranistano acaba amb el naixement de l'Estatcatalà, tinguem clar que ens tractaran coma vençuts. Això ens farà guanyar.

@Riki_CAT: Estic flipant... M'acaba de tru-car un amic federalista: "Ricard, estic es-coltant el Rajoy... com ho vas fer per apun-tar-te a l'@assemblea?"

@salvadorcardus: La força de la nostralluita és la base moral popular sobre la quales basteix, i la debilitat dels adversaris, laseva immoralitat política.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

No es pot negar que hem començat l’a-ny ben entretinguts, i que els addictes alstelenotícies i a la lectura de premsa hemde posar-hi hores si volem estar regu-larment ben informats del que passa.Com que la simple enumeració de cosesi casos em faria exhaurir l’espai que emdonen i la paciència dels lectors, em li-mitaré a enunciar-ne un parell dels quetrobo més notables.

La primera de les grosses ha passata can PSC. Tres diputats han consideratque havien de votar sobre un tema depaís d’acord amb el que els dictava laseva consciència. I, ja de passada, d’acordamb el que els socialistes nostrats duienen el programa electoral. La història ésprou coneguda, i encara no s’ha acabat.Les convulsions al carrer Nicaraguaprenen proporcions sísmiques. Entred’altres raons, perquè es va descobrintque els tres contestataris no estan sols,i que hi ha altres companys de partit quepensen com ells. Ha començat un mo-viment que amenaça amb fer miques unpartit que no fa pas gaire acumulavaunes quotes de poder insòlites.

El segon esdeveniment ha estat l’a-nunci que el ministeri d’Indústria ha im-posat el tall de les emissions de Catalu-nya Ràdio al País Valencià. Cap sorpre-sa, si volen que els ho digui, tenint en

compte com va anar tot allò de TV3 i deCanal 9, i vista l’afició dels populars va-lencians a tancar mitjans de comunica-ció. Especialment, si aquests mitjans s’ex-pressen en català. Aquella frase del clàs-sic, posada al dia per Joan Fuster, que vea dir “puix que parla català, vejam quèdiu”, és transformada per la bel·ligerànciapopular en “puix que parla català, gar-rotada seca”. Deu ser la manera singu-lar com interpreten la disposició al dià-leg repetidament anunciada pel senyorRajoy Brey. O potser és que ja és això elque volia dir i resulta que les autoritatsde la Generalitat de baix són fidels ex-egetes del discurs presidencial i fervo-rosos intèrprets de la seva voluntat.

Què tenen en comú ambdós casos?Doncs el rerefons de la qüestió nacional,del procés que els catalans hem posat enmarxa i que els adversaris, i també elsenemics, no saben com aturar. Que unsdiputats pretenguin escoltar més laveu dels seus electors que la dels quemanen al seu partit hauria de ser mo-tiu de reflexió, i no tan sols per als so-cialistes, sinó per al conjunt dels polí-tics d’aquest país i del veí. I que el go-vern de l’estat acrediti una vegada mésque no està disposat a fer ni la més mí-nima concessió a la cultura i la llenguacatalanes també hauria de fer pensar.

4Ja en veurem de coses...Per Octavi Despuig

El debat sobre la llei electoral catalanaes torna a obrir. Si bé és cert que la ma-joria dels grups parlamentaris estand’acord en elaborar una llei electoral pera Catalunya, és també evident la man-ca d’unanimitat entre ells. I és que enstrobem davant el que anomenem, en ar-got polític, una xarxa oberta; caracte-ritzada per la pluralitat d’actors que hiparticipen i, per consegüent, pel difícilconsens.

Tanmateix, dues coses són clares: lanova llei ha de garantir la major pro-porcionalitat i la major representativi-tat possible. Un apropament cap al mo-del electoral alemany seria, a priori, elmillor camí a seguir. Emperò, l’aplica-ció d’aquest sistema a Catalunya tambépresenta punts febles.

El sistema electoral alemany és de ca-ràcter mixt; combina l’elecció parla-mentària amb l’elecció proporcional. Ala vegada que assegura una represen-tativitat territorial, n’assegura també unaproporcionalitat.

El Parlament Federal Alemany –Bundestag– el conformen un mínim de598 diputats. La meitat dels diputats(299) són escollits mitjançant eleccionsdirectes uninominals on queda repre-sentada cada circumscripció electoral alBundestag. És en aquesta votació on elsgrans partits són els que tenen més pos-sibilitats d’ésser escollits en detrimentdels partits minoritaris. Pel que fa a l’al-tra meitat, aquesta s’escull a través d’e-leccions proporcionals en llistes nacio-nals tancades. Els petits partits adqui-reixen força i asseguren ser representatsal Bundestag.

Fins aquí el sistema electoral ale-many sembla senzill, però és en el mo-ment de comptabilitzar els resultats, mit-jançant la combinació d’ambdues vota-cions, on sorgeixen les complicacions ila dificultat del sistema queda palesa. Enfunció dels resultats obtinguts es pro-dueix un ajustament de la futura re-presentació de cada partit al Bundestag.

Dit això, el sistema electoral alema-

ny és catalogat com el més proporcionalque existeix a Europa. És capaç de llui-tar contra el bipartidisme existent iaconseguir una Cambra amb represen-tació de partits minoritaris, però senseestar molt fragmentada. Així mateix, afa-voreix la creació de coalicions governa-mentals ja que els partits minoritarisaconsegueixen ésser decisius en la for-mació de les mateixes.

Tot i això, si intentéssim adoptar elmodel alemany a Catalunya, seria com-plicat efectuar un bon encaix del mateixdins la nostra societat, ja que la culturapolítica catalana dista molt de l’alema-nya. Un gir del sistema electoral tan bruscprovocaria una desafecció dels electors.

A més, molts dels vots acabarien perconvertir-se en tàctics o vots útils per alspartits minoritaris ja que enfocarien laseva campanya electoral únicament a lessegones eleccions, les proporcionals. I,així com abans he esmentat la rupturadel bipartidisme com a aspecte positiu,en cas d’una excessiva fragmentaciódel Parlament o d’una poca entesa performar coalicions, la inestabilitat par-lamentària i de govern es veuria clara-ment afectada.

En definitiva, penso que l’aplicacióen bloc del sistema electoral alemany noés viable a Catalunya. No obstant, s’hau-ria de fer tot el possible per extreure’nels valors que prioritza: la proporcio-nalitat i la representativitat.

Per poder gaudir d’un model elec-toral propi a Catalunya és necessari unconsens entre les diferents formacionspolítiques que integren el Parlament. Ca-talunya disposa de les competències au-tonòmiques suficients per aprovar laseva pròpia llei electoral i abandonar de-finitivament l’ús de la LOREG (excep-tuant els mínims obligatoris establerts).

Espero que algun dia els partits po-lítics de casa nostra renunciïn a la sevavisió egoista per mantenir o generar mésrepresentació parlamentària. Nomésd’’aquesta manera podrem avançar enla nova línia anunciada.

4El model electoral alemanyPer Anna-Clara Martínez

4La repressió del PPPer Joan Lladonet

Qui ho hagués hagut de dir que un go-vern central i uns quants d’autonò-mics, amb la més gran crisi econòmi-ca coneguda, amb l’atur major de lahistòria –i ara ja no es pot culpar Za-patero–, amb una política econòmicaque fa que els poderosos cada dia tin-guin més guanys i els febles augmen-tin amb progressió geomètrica, ambmilions de persones que no tenen paper dur-se a la boca, una degradacióque cada dia es fa més gran de l’esco-la pública per falta de mitjans i una sa-nitat cada dia amb menys recursos queno pot assistir la població malalta iamb seriosos problemes de salut…

Qui ho hagués hagut de dir queaquests governs, en lloc de governar permillorar la situació del poble, es dedi-carien a perseguir les seves protestes i re-ivindicacions, les llengües que no sónl’espanyol, els símbols que no són es-panyols o invents provincians i totacasta de senyals identitaris de pobles di-ferents dels que tenen com a únic ob-jectiu la unitat de destí dins l’univers.

No n’aprendran mai, la seva intel·li-gència no els ho permet. No voldran re-conèixer que la majoria d’independen-tistes existents als Països Catalans sónobra del PP, i també del PSOE. Fa deuanys eren una gran minoria, però ells sen’han encarregat que vagin augmentant,com ho aconseguiran al País Valencià ia les Illes Balears. No aprendran mai acomportar-se com un país democràtic,com el Regne Unit o com el Canadà, quepermeten que Escòcia i el Quebec exer-ceixin el dret a decidir. Al Quebec sem-pre han guanyat els unionistes, i a Es-còcia és probable que també guanyin,perquè molta gent està contenta deviure en un gran país democràtic comGran Bretanya.

En canvi, aquí, amb un estat el go-vern del qual aplica un règim antide-mocràtic, no fan res més que cada diaaugmenti el nombre de persones queno volen viure pendents d'un governque els persegueix, els espolia i els me-nysprea. L’únic que aconseguiranserà retardar la independència.

Page 6: Cornella 09

Ciutat| 6

líniacornellà 30 gener 2014

L’Ajuntament va aprovar el 20de gener els pressupostos per aaquest 2014. Amb els vots a fa-vor de PSC i ICV, l’abstencióde CiU i els vots en contra delsregidors del PP, es va donarllum verda als pressupostos de101 milions d’euros per a l’A-juntament, l’empresa públicaProCornellà i l’Institut Munici-pal de Radiodifusió.

Pel que fa estrictament alpressupost del consistori, aquestsupera els 70 milions d’euros isuposa un increment de més del8% respecte als pressupostosdel 2013. Una quantitat de di-ners que, segons el govern mu-nicipal encapçalat per AntoniBalmón, serviran per impulsarles actuacions municipals enca-rades a cinc eixos: l’ocupació, l’e-

ducació, la seguretat, el mante-niment de l’espai públic i les po-lítiques socials.

Per a aquest darrer objectiu,el de potenciar les polítiquessocials, l’ajuntament de la ciutatdedicarà un 6% del pressuposttotal a les polítiques d’Acció So-cial, cosa que suposa, aproxi-madament, uns 6 milions d’eu-ros. En aquest sentit, el que esvol aconseguir és pal·liar les

greus conseqüències de la crisique pateixen els cornellanencs.

PRESSUPOST RESPONSABLESegons afirmen des del mateixAjuntament, aquests pressu-postos són rigorosos i respon-sables, que mantenen els bénspúblics de la ciutat. Tal comafirmen, aquest pressupost ésconseqüència de l’Acord Social2012-2016.

El pressupost de l’Ajuntament augmenta en un 8%. Foto: Arxiu

El pressupost del 2014 destinasis milions a polítiques socials» Els comptes de l’Ajuntament augmenten un 8% respecte al 2013

» PSC i ICV hi voten a favor, CiU s’absté i PP hi vota en contra

L’ANC recull 664 vots per la independència a la ciutat

POLÍTICA4L’Assemblea Na-cional Catalana (ANC) va anun-ciar, després de la seva cam-panya de recollida de signaturesdel cap de setmana de l’11 i 12 degener, que va aconseguir 664signatures per la independènciaa Cornellà.

Aquell cap de setmana de ge-ner, l’ANC va estar present a vuitpunts de la ciutat en el contextde la seva campanya Signa unvot per la independència. Així,els ciutadans de Cornellà vanpoder participar-hi al Mercat deSant Ildefons, l’estació de la

RENFE, l’Splau, la plaça LluísCompanys o al viaducte deltren, entre altres indrets.

L’Assemblea afirma a LíniaCornellà que, malgrat que lapluja va impedir fer una boti-farrada popular prevista, fanuna “valoració positiva de l’ac-te”, en la que van aconseguiraplegar 300 persones a la salad’actes del Citilab. Segons afir-men, també estan contents per-què “moltes persones que no es-taven convençudes de la inde-pendència es van emportar fullsinformatius”.

CiU demana millorar elsaccessos a l’Splau i l’Estadi

MOBILITAT4El grup municipalde CiU ha recordat en una notade premsa que encara hi hadeures per fer respecte als ac-cessos de la rotonda d’entradaa Cornellà per l’Splau i l’Estadide Cornellà-El Prat, del RCDEspanyol.

El fet que aquest gener l’e-quip blanc-i-blau ha jugat doscops a casa contra el Reial Ma-drid (amb més de 30.000 as-sistents a cada un d’aquests

partits) ha deixat patent que elscol·lapses encara són la normaen els accessos a l’estadi i el cen-tre comercial que es van inau-gurar fa menys de cinc anys.

El portaveu de CiU, JordiRosell, afirma que “calen posarmesures provisionals mentres’estudien les definitives”. Desde CiU recorden que el PSC vatombar una moció presentadapel partit de Rosell al respecteel passat mes d’octubre.

RedaccióCORNELLÀ

Cornellà duplica esforçoscontra la pobresa energèticaAJUDES4Degut a la falta d’in-gressos de moltes famílies cor-nellanenques que pateixen di-rectament els efectes de la crisieconòmica, l’Ajuntament va du-plicar durant el 2013 els ajuts perpagar la factura de la llum, se-gons informa El Periódico.

Durant l’últim any, el con-sistori municipal va dedicar mésde 50.000 euros a ajudar a pa-gar el subministrament energè-tic de les famílies de Cornellà.Aquesta xifra suposa el doble delque s’hi va acabar destinant du-rant l’any 2012.

L’objectiu de cara a aquestany 2014 per part de l’Ajunta-ment és continuar mantenintaquest nivell d’ajudes, amb l’ob-jectiu principal de posar fi a lapobresa energètica, un concep-te que fa referència al fet de notenir els ingressos suficients perfer front a les factures tant dellum com de gas i aigua.

Per altra banda, l’Ajunta-ment va atorgar un total de 22ajudes del Fons Social de Coo-peració d’Aigües de Barcelona,per tal de facilitar també el pa-gament de la factura de l’aigua.

Cultura | Jornada de portes obertes al Museu de les MatemàtiquesEl Museu de les Matemàtiques de Cornellà, el primer a Catalunya i a tot l’Estat, celebrarà una jornada deportes obertes aquest pròxim diumenge 2 de febrer a la seva seu del Palau Mercader. Al llarg del matí hihaurà visites guiades a tot el museu, i s’han programat un conjunt de tallers i jocs per a totes les edats al

parc de Can Mercader. Aquest espai és el tercer museu amb el qual compta la ciutat de Cornellà.

Page 7: Cornella 09

7 |

Ciutatlíniacornellà 30 gener 2014

SOCIETAT4Els esplais de la ciu-tat porten 50 anys d’activitatsamb els nens i joves. Per cele-brar-ho, el passat 18 de gener, alCitilab, es va estrenar un vídeocommemoratiu amb el títol Cor-nellà, mig segle d’esplais, que esva arrodonir amb una jornadafestiva de dissabte, amb jocs in-fantils, xocolatada popular i bo-tifarrada per a pares i nens. Vanorganitzar aquesta jornada totsels esplais de Cornellà.

Els esplaiscelebren mig any d’activitats

ECONOMIA4L’Observatori Co-marcal ha presentat un estudique reflecteix que el Baix Llo-bregat és la comarca metropoli-tana amb menys ingressos fa-miliars. Mentre la mitjana del te-rritori metropolità és 17.000 eu-ros per família, al Baix Llobregatés de 15.500 euros i al conjunt deCatalunya 16.900 euros. SantJust Desvern és el municipi ambla renda familiar més alta, amb24.200 euros.

El Baix Llobregat,la comarca ambmenys ingressos

FORMACIÓ4L’Ajuntament ofe-rirà de forma gratuïta cursosde formació en noves tecnologiesals aturats de la ciutat. Els cur-sets s’oferiran al Citilab i calenreunir uns requisits: tenir entre30 i 45 anys, estar aturat i tenircerts coneixements d’informà-tica. Amb aquests cursos es pre-tén encarar els aturats cap als co-neixements que més possibilitatsde feina els poden donar.

Cursos sobre lesTIC per als jovesdesocupats

EDUCACIÓ4Els instituts cor-nellanencs Maria Aurèlia Cap-many i el Miquel Martí i Polparticipen en dos projectes or-ganitzats per tota Europa. ElCapmany va rebre el novembrela visita de 40 alumnes i pro-fessors d’arreu d’Europa en elcontext d’un programa d’inter-canvi per aprendre anglès i co-nèixer la història. El Martí i Polva guanyar el primer concurscontra el canvi climàtic.

Dos instituts deCornellà, en unprojecte europeu

MOBILITAT4Les diferents em-preses que gestionen els busosdel Baix Llobregat van trans-portar, aquest 2013, 35.700.000viatgers, el que suposa una xifrarècord a la comarca. Les líniesque més incrementen en pas-satgers són les que van a la Ciu-tat de la Justícia i les que con-necten les diferents poblacionsdel Baix Llobregat amb Barce-lona. BaixBus perdia passatgersdes d’agost de 2012.

Busos del Baixporten 35 milionsde persones

SUCCESSOS4Un home va re-sultar ferit greu per tres punya-lades en el transcurs d’un atra-cament a un supermercat del ca-rrer Ignasi Iglesias. El succés esva produir el passat 29 de des-embre a la nit, quan tres lladresvan atracar un petit supermercati van atacar el propietari amb trespunyalades. Els agressors van es-capar-se i el ferit va ser traslladata l’Hospital de Bellvitge.

Atracament amb ferit greu aun supermercat

Ajuda en Acció destina 40.000euros a famílies de Cornellà

SOLIDARITAT4La ONG Ajudaen Acció ha decidit, per primercop a Espanya, iniciar una cam-panya d’ajuda als infants del país.A Cornellà aquesta campanya estraduirà en 40.000 euros desti-nats a un centenar de famílies,amb l’objectiu d’afavorir que elsnens d’aquestes famílies puguinaccedir a beques menjador i acti-vitats lúdiques, entre d’altres.

Segons informen des de l’A-juntament, sis escoles de la ciu-

tat es veuran beneficiades peraquest pla d’Ajuda en Acció, quesuposa un cop d’oxigen per alsmés vulnerables de la ciutat.

Segons informen diversosmitjans, Ajuda en Acció destinaràgairebé 400.000 euros en aques-ta primera edició a Espanya de laseva campanya contra la pobre-sa infantil, en la que Cornellà ob-tindrà ajuda per a, aproximada-ment, un centenar de famíliesque ho necessiten.

A prop teu | Resoltes 570 incidènciesLa plataforma A prop teu de Cornellà, impulsada per l’Ajuntament per apropar la gestió municipal als

ciutadans, fa un balanç positiu dels seus primers mesos d’activitat. Aquesta plataforma de comunicacióentre ciutadans i consistori ha resolt 572 incidències obertes pels veïns de Cornellà, la majoria d’elles relatives al manteniment de l’espai públic. Suposen el 75% del total de les presentades.

El passat 17 de gener es va do-nar el tret de sortida a la cin-quena edició del Cornellà Cre-ació, un espai de debat sobreempresa i economia. En lesquatre edicions anteriors hi ha-vien participat noms medià-tics dels camps empresarials iacadèmics i, en el cas de la cin-quena, no podia ser menys.

La primera conferència vaser a càrrec del president delCercle d’Economia, el professorAntón Costas. El gallec va ex-plicar, tal com recull El Perió-dico, que “la crisi és una opor-tunitat per invertir a la indús-tria”. Segons Costas, la crisidurarà a l’estat encara uns anysperò va convidar a l’optimismeafirmant que “Espanya pot serla sorpresa positiva del creixe-ment econòmic del 2014-2015.

Per aquest tipus de confe-rències i xerrades existeix elCornellà Creació, un fòrum que

amb el pas de les edicions s’haguanyat el prestigi i la credibi-litat de les idees exposades pelsconvidats, que sempre són gentamb extens currículum. Unexemple d’això és la presènciade 150 empresaris en la confe-rència de Costas, que va resu-mir la sortida de la crisi enquatre punts. El primer és eld’Espanya com a possible sor-presa positiva, el segon que nocal endeutar-se per créixer, eltercer és la “necessitat de reo-rientar la inversió productiva”mentre que el quart i darrer

punt feia referència a la indús-tria com el millor sector ambmarge per créixer en producti-vitat.

ALTRES CONVIDATSPer a l’edició d’enguany, l’or-ganització del Cornellà Creaciója ha confirmat la presènciad’experts en empresa com eljove emprenedor Pau Garcia-Milà, creador de l’EyeOS, o l’exministra de Ciència, CristinaGarmendia. També hi serà Ma-ría Gómez del Pozuelo, conse-llera delegada de Womenalia.

Cinquena edició del CornellàCreació amb convidats de luxe

RedaccióCORNELLÀ

El jove emprenedor Pau Garcia-Milà és un dels convidats. Foto: C. Madrid

Page 8: Cornella 09

| 8Entrevistalíniacornellà 30 gener 2014

Continua pensant que sobragent al PSC?Aquest és un debat que ja hecontestat moltes vegades.

Per tant, manté el que va dir?Ja he contestat moltes vegadesaquesta qüestió. No estaré cadadia parlant del mateix.

En tot cas, creu que va ser unaafirmació desafortunada?Va ser un article i, per tant, norenego d’allò que escric.

Hi haurà expulsions al partit?No ho sé ni depèn de mi.

Està perdent centralitat el PSC?Com altres partits. Com Con-vergència i Unió, per exemple.

Això té molt a veure amb les ac-tuals situacions polítiques i so-cials i amb els nous movimentsciutadans. Però aquí totes lesforces polítiques han de refle-xionar, no només nosaltres.

Els preocupa l’augment de Ciu-tadans?No. Jo crec que en democràciano t’han de preocupar altres al-ternatives polítiques. El quet’ha de preocupar és si aquestesrespostes són conjunturals osón estructurals. I el populismeés sempre una manifestaciótemporal.

Antonio Balmón vol que els ciu-tadans de Catalunya puguinvotar, en una consulta, el futurdel seu país?Sí. Antonio Balmón ja ha ditmoltes vegades que sí.

El seu partit va impedir, però,que es debatés el dret a decidir

al Ple municipal de Cornellà aproposta de CiU... No, això és una falsedat. L’A-juntament de Cornellà té unReglament Orgànic que diu quenomés es tractaran al Ple elstemes que són de competència

municipal. Per què? Perquèconsiderem, i això sí que ho diccom a alcalde, que el Ple de Cor-nellà ha de tractar els temes quesón de la seva competència. Però

en cap cas fer debats que no por-ten a enlloc.

Molts ajuntaments han debatutaquesta qüestió...És curiós veure com, en moltsPlens municipals, els temes im-portants que afecten la ciutat iel funcionament de l’Ajunta-ment es tracten en 5 minuts idesprés hi ha regidors que sónparlamentaris frustrats i que esdediquen a passar hores i horesparlant de coses que no impor-ten a ningú. A mi m’han escollitper parlar de les coses que afec-ten Cornellà. I qui vulgui con-vertir el Ple en un Parlament oun Congrés dels Diputats queho faci, però no comptarà ambnosaltres.

Per tant, creu que un municipique ronda els 85.000 habitantss’ha de mantenir al marge delprincipal debat nacional del país?El principal debat nacional del

país és la dignitat de la gent. Lapobresa, la gent que ho passamalament... Si la gent ha detenir pàtria, primer ha de tenirdignitat social. I això no hotracta ningú. Nosaltres ho femcada dia, això sí que ho femcada dia. Aquest és el principaldebat del país, no un debat es-tèril que no ens porta a enlloc.

No estan relacionades l’agendasocial a la qual fa referència i l’a-genda nacional?No, no ho estan. Aquesta argu-mentació no respon als proble-mes reals de la gent. El que estàpassant realment és que s’estàproduint un canvi del modeleconòmic i social. Aquest sí queés real i ens afectarà en els prò-xims anys. L’altre, el territorial,també és real, no ho discutiré,però el seu tractament és estè-ril i de confrontació entre elsuns i els altres. I per què, això?Per tapar les vergonyes. Però si

Antonio Balmón

“El president Massap que la consulta del 9 de novembre no se celebrarà”

Alcalde de Cornellà i secretari d’acció política del PSC

Text: A. Nadeu / F. J. RodríguezFotografia: Neus Màrmol

“Quan sàpiga la

pregunta d’una

consulta que no

sigui ni una estafa

ni una presa de pèl

ja diré què votaré”

Page 9: Cornella 09

les persones no poden tirar en-davant la seva vida, tant se valquin és el seu territori o com estàgestionat.

Vostès defensen un model fe-deral i diuen que compten ambel suport del PSOE. Creu queRubalcaba farà a Madrid el quediu quan ve a Catalunya?Jo crec que el que està passantés quelcom molt més profund.Hi ha un esgotament d’unmodel del funcionament delconjunt de l’estat que tambéafecta Catalunya. Espanya ne-cessita una reforma constitu-cional, però per moltes coses.Perquè el sistema judicial no

funciona, perquè la política nofunciona, perquè el sistema fi-nancer està esgotat... La socie-tat espanyola s’ha d’ajustar aaquesta nova realitat i aixòpassa per la reforma de la Cons-titució. I evidentment hem d’a-profitar aquesta reforma perobrir també una nova reflexióterritorial des d’un punt de vistafederal. Però les coses es fan apoc a poc.

Mentrestant, creu que s’aca-barà celebrant la consulta sobi-ranista del 9 de novembre?No, però això ho sabem tots. Hosap el president i ho sap tot-hom.

Per tant, estan enganyant elsciutadans...Sí, hi ha una falta de respectecap als ciutadans.

I què passarà si finalment nos’acaba celebrant?Cadascú haurà d’assumir laseva responsabilitat respecte aaquest fracàs.

Cornellà adoptarà alguna posi-ció en concret a favor o en con-tra d’aquesta consulta?Sobre coses que no serveixenper res no faig declaracions. Jorespecto la llei sempre, això síque us ho puc dir. D’això enpodeu estar segurs.

Si s’acaba celebrant una con-sulta acordada com vostès de-fensen, Antonio Balmón anirà avotar? Evidentment. Jo defenso el dreta decidir.

I què votarà?Quan sàpiga la pregunta d’unaconsulta que no sigui ni unapresa de pèl ni una estafa, ja hodiré. Tenim temps. I el tempsmadura molt.

Parlem ara de Cornellà, perquèsembla que els grans pactes entermes de benestar estan ga-rantits amb l’Acord Social...La nostra idea és fer pactes. I sino es fan pactes dins l’Ajunta-ment, el que hem fet és arribara acords amb la societat. Hemfet un gran pacte amb la socie-tat de Cornellà per tirar enda-vant propostes que ajudin asortir de la crisi econòmica. Enaquesta iniciativa s’hi vansumar tant CiU com ICV-EUiA,en el gran pacte de l’Acord So-cial, i després hi ha hagut unacoincidència en els temes depressupost i ordenances ambIniciativa.

Concreti-ho...El que hem proposat a ICV ésgarantir tots els serveis de la ciu-tat, totes les prestacions que femen aquest moment per afrontarles conseqüències de la crisi,com són els plans d’ocupació,que fins ara feia la Generalitat il’Estat. A més, Cornellà no rebràenguany cap euro del Fons deCooperació Local. Si això vol dirsensibilitat per part del Governcatalà amb una ciutat que téunes circumstàncies molt com-plicades des del punt de vistasocial, que m’ho expliquin...

És fluïda la relació amb l’oposi-ció?Sí. Arribem a acords i parlem.Jo cada dos o tres mesos explicoa l’oposició quins seran elstemes més importants que hemde tirar endavant. Busquemacords, però això és la nostraobligació. El que no pot ser ésque una minoria imposi a unamajoria allò que pensa.

En què perjudicarà els ciuta-dans de Cornellà la reformalocal del PP?Aquesta és una mesura pura-ment econòmica de l’àmbit degestió de serveis. És una visiómolt coincident amb el queplantegen CiU i PP en aquestmunicipi sobre el tancamentd’equipaments, afirmant queaquests han de tenir només ren-dibilitat econòmica, i això éscomplicat. La seva rendibilitatés social i el que cal garantir ésque tinguin el menor cost possi-ble. Per tant, la llei és una ame-naça real a la qual veurem quinaés la nostra forma de resposta.

És suficient l’actuació de l’Ajun-tament per impulsar el petit co-merç de proximitat? Hem fet més que la Generalitati que CiU, que quan va arribar algovern ens va treure totes lesajudes que ens donava el tripar-

tit. Això vol dir que nosaltreshem de fer moltes inversions al’espai públic, als mercats i enactivitats dels comerciants.

El juliol es va aprovar unamoció a favor del comerç deproximitat. S’ha concretat en al-guna mesura?En les que estem impulsant desde fa anys. Hi ha gent que ar-riba ara i no parla gaire, peròque a més de retallar deixa azero totes les seves aportacions.

El mes passat, el consellerd’Empresa, Felip Puig, va asse-gurar que el Citilab és un centrede referència. Però fa tempsque no rep recursos ni de lesadministracions autonòmiques

9 | Entrevista líniacornellà30 gener 2014

“Hi ha regidors que són parlamentaris frustratsi que passen hores parlant de coses que noimporten a ningú”

“En aquest context

de crisi, Cornellà

està al costat de

les persones que

volen fer coses

per la ciutat”

Page 10: Cornella 09

| 10Entrevistalíniacornellà 30 gener 2014

ni de les estatals. Què en pensade tot plegat?Que el Citilab no depèn del con-seller. Per tant, em sembla moltrespectable el que digui FelipPuig. Però, que jo sàpiga, elconseller aquí no hi té res a dir.

L’oposició va denunciar fatemps que l’empresa públicaProCornellà té greus problemesde liquiditat i que per això es vaampliant el seu capital cadacert temps...La funció de ProCornellà éstreure rendibilitat econòmica isocial dels seus terrenys.Existeixperquè la ciutat no estigui enmans de privats especuladors. Iho continuarem fent mentre pu-guem, però no a qualsevol preu.

La crítica diu que ProCornellàté, potser, massa terrenys queno ha aconseguit transformaren rendibilitat. Això és un fra-càs de l’empresa?De l’empresa? Té l’empresa laculpa de la crisi econòmica?Potser algú hauria de tornar a launiversitat si pensa això. En elconjunt de l’Àrea Metropoli-tana ningú no ven res. Per tant,si algú diu que Cornellà no venres, no sé a quin món viu.

Però la junta d’accionistes deProCornellà és el Ple municipal.Per això preguntàvem si és unfracàs degut a la situació eco-nòmica o a la gestió d’aquellsque dirigeixen l’empresa...De la situació econòmica, peraixò no venem terrenys. Si-guem seriosos, les circumstàn-cies són les que són. Nosaltresja hem aconseguit inversors pera parcel·les importants de laciutat per fer activitat econò-mica i generar ocupació.

La Botiga Solidària de Cornellà,creada fa més d’un any, fa unatasca important per ajudar elsmés necessitats. Considera queaquesta botiga és una de les fitesimportants del seu mandat?Aquesta és una iniciativa ciuta-dana amb el suport de l’Ajunta-ment. Per a mi, la importànciade la Botiga Solidària recau enel voluntariat i en la gent ques’hi ha implicat. L’Ajuntamentnomés ha estat al seu costat aju-dant-los, com ajuda el comerçque s’implica i no critica, quesurt al carrer a fer activitats. Enaquest context de crisi, el con-sistori està al costat de tota lagent de Cornellà que vol fercoses per la ciutat.

Quin futur veu Antonio Balmónper a Cornellà?El que està clar és que nosaltreshem de mantenir la defensa deles nostres potencialitats socialsi econòmiques. Sabem que Cor-nellà està ben comunicada desdel punt de vista econòmic id’infraestructures de comuni-cació urbanes i interurbanes.Això s’ha de protegir. D’altrabanda, hem trigat molts anys acréixer en equipaments i serveisi ara ens toca defensar-ho, inde-pendentment de la conductad’altres administracions.

Abans parlava de la dignitat deles persones. Cóm està la digni-tat de la política?La dignitat de la política estàsota zero. Com també ho està ladels poders econòmics i finan-cers. La política, per a mi, és unespai de trobada i de pacte entretots per poder filtrar i fer realitatels somnis col·lectius. Però crecque la política fa temps que nomira a la cara de la gent.

I en l’àmbit municipal?La política municipal és diferent,és més a peu de carrer. Aquí hasde saber què necessita la pobla-ció exactament. La política talcom l’entenem tots, més enllà dela dialèctica entre partits, ha per-dut molt vigor. És una llàstimaperquè la societat necessita lapolítica. En un escenari de ne-cessitats humanes, algú ha d’ar-bitrar i això és la política. Jo hovaig fer en dues campanyes: enuna vaig dir que apujaria els im-postos i a l’altre que no podíemfer res. Considero que era el quehavia de fer.

Si estem sota zero, què hem defer per començar a remuntar idotar-la de credibilitat?La societat ha de recuperar laconfiança. La gent que fa polí-tica són ciutadans i ciutadanesd’aquesta societat. Haurà de serla societat la que recuperi lesseves pròpies forces, amb lesnoves generacions, que aporta-ran nous discursos. Però unacosa serà idèntica: hi haurà es-pais conservadors i espais pro-gressistes. Això sí, tant de bopoguem tenir uns altres políticsi polítiques...

Es tornarà a presentar AntonioBalmón a les eleccions munici-pals de Cornellà?Sí. Antonio Balmón té la inten-ció de presentar-se a la reelecciócom alcalde de la seva ciutat.

“Qui pensi que

ProCornellà és

responsable de

la crisi, hauria

de tornar

a la universitat”

“Tinc la intenció

de presentar-me

a la reelecció

a l’alcaldia

de la meva

ciutat”

Page 11: Cornella 09

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 8811 | líniacornellà30 gener 2014

Page 12: Cornella 09

Cultura| 12

líniacornellà 30 gener 2014

La jove Biblioteca Marta Mataestà de celebració aquest inicid’any: commemora el seu cin-què aniversari. Ho fa amb unesdades envejables. Segons infor-ma l’Ajuntament de Cornellà,fins al juny de 2013 la bibliote-ca havia rebut ja més de400.000 visites, de la mateixamanera que els préstecs del cen-tre havien superat els 200.000i les connexions a la seva xarxaWi-Fi han arribat gairebé a les25.000.

Tot són bones dades per a unabiblioteca que només el primertrimestre de 2013 va presentar 55propostes de tot tipus de disci-plines culturals i de divulgació. Larecompensa dels usuaris no es vafer esperar: durant el primer tri-mestre de 2013 el nombre d’u-

suaris de la biblioteca va incre-mentar-se en 7.000.

Per celebrar aquest aniver-sari, s’han preparat activitats es-pecials a la Marta Mata. La mésinteressant és una exposicióque es va inaugurar el passat 10de gener i que es podrà gaudirfins al pròxim 7 de febrer. És

l’exposició fotogràfica La me-tamorfosis de Insight, una ini-ciativa que parteix d’una relec-tura del famós llibre de Kafka.

La Biblioteca Marta Mataes troba situada al centre deCornellà, a l’edifici de l’antic ci-nema Titàn, cosa que es pot veu-re a la seva façana.

La façana de la biblioteca recorda l’antic cinema Titàn. Foto: DIBA

La Biblioteca Marta Matacelebra el seu cinquè aniversari» Fins al juny de 2013, la biblioteca havia rebut més de 400.000 visites

» Per commemorar l’efemèride hi haurà activitats especials

Concurs de microrrelatsper fomentar el civisme

LITERATURA4L’Ajuntament deCornellà ha anunciat la creaciód’un concurs de micorrelatsdestinats a tot el públic majorde 19 anys. La temàtica d’a-quests microrrelats ha d’estarenfocada en fomentar el civis-me a la ciutat, ja que aquesta ésla primera finalitat del con-curs. Tindrà dues categoriesdividides en subcategories: unconcurs per a estudiants i un al-tre per als adults més grans de19 anys, que quedarà dividida

en quatre premis en funció del’edat del concursant.

Per a les persones interes-sades a participar-hi, les obresno poden ocupar més d’un foliDIN-A4 i haurà de ser entregat,en format PDF, al correu [email protected].

Per fomentar el civisme, l’A-juntament de la ciutat també varealitzar el passat 20 de generla conferència Civisme: Èticanecessària, a càrrec del doctorJosep Ramos.

TEATRE4El Petit Liceu, l’Au-ditori de la ciutat, va rebre elpassat dia 26 una de les obresmés aclamades pel públic in-fantil, i que, a més, ja ha estatrepresentada, i amb molt d’èxit,al Liceu de Barcelona.

Es tracta del conte de LaVentafocs, el clàssic infantiladaptat en una obra que ha re-but crítiques molt positives.Joan Font, de Comediants, ésqui va oferir aquesta adaptacióper als nens del conte clàssic.

L’origen d’aquest conte es tro-ba a l’òpera La Cenerentola, deGioachino Rossini, que és l’obraen la qual s’inspira Font per feraquesta adaptació del conte dePerrault.

L’òpera no canvia gens res-pecte al conte que tots conei-xem. La història continua par-lant d’una noia, el príncep i unasabata perduda. La Ventafocsés una noia que no viu a gustamb la seva família i demana eldesig de poder viure com una

princesa per un dia. En acon-seguir-ho, en un ball coneixun príncep però en acabar eldesig ha de tornar corrents acasa, moment en el qual perd lasabata que utilitzarà el príncepper recórrer tot el regne per tro-bar aquesta noia.

L’òpera va ser cantada encatalà i va durar aproximada-ment una hora. A més, durantels dies previs hi van haver ac-tivitats relacionades especialsper al públic infantil.

Auditori | El teatre, protagonistaL’agenda d’activitats per a les pròximes setmanes de l’Auditori de Cornellà

presenta bones obres de teatre i alguna aposta per la creació i la música.Destaca la cita del 8 de febrer amb l’obra Coaching, d’Àngel Llamazares:

una comèdia amb dos polítics preparant-se per unes primàries.

RedaccióCORNELLÀ

El civisme és tasca d’adults i infants. Foto: Ajuntament

La Ventafocs omple l’Auditori

Page 13: Cornella 09

13 |

Comerç i serveislíniacornellà 30 gener 2014

Els responsables del centre co-mercial Splau podran dir segurque l’any 2013 és el millor anydel centre en la seva curta his-tòria. El centre, inaugurat el2010, pocs mesos després que elveí estadi del RCD Espanyol,va tenir 11,8 milions de visitesdurant l’any passat, el que su-posa 2,5 milions més respecte al2012, una xifra força impor-tant i que significa un 27% mésde visites amb un any de dife-rència. A més, aquest incre-ment substancial de visites s’hadeixat notar a les vendes: segonsinformen diversos mitjans, elcentre comercial ha experi-mentat un 22% més d’ingressosper vendes.

Aquest increment de vendesi visites és la resposta natural auna forta inversió dels respon-sables del centre comercial, quedurant l’any 2013 van invertir 15

milions d’euros en diverses re-formes que volien millorar laimatge del centre comercial i op-timitzar la mobilitat.

Una altra conseqüència d’a-questa forta inversió al centre ésque l’Splau és el primer centred’Espanya a rebre la qualifica-ció 4 estrelles, un segell de qua-litat pioner al sector del co-

merç i que vol garantir una ex-periència única al visitant. Amés, l’Splau va veure com s’ins-tal·laven 24 noves botigues alcentre i el cinema ampliava finsa 28 sales la seva oferta.

Cal recordar que Acciona,impulsora del centre, va vendreel 2011 l’Splau a Rodamco per185 milions d’euros.

L’Splau celebra unes dades de visites i vendes molt bones. Foto: Splau

El centre Splau tanca el 2013 amb un 22% més de vendes

CULTURA214La multisala delcentre comercial Splau de Cor-nellà de Llobregat va registrar1.030.000 espectadors durantl’any passat, 15.000 més que el2012.

Amb aquestes xifres, els Ci-nes Full HD es mantenen com elcomplex amb major volum depúblic de Catalunya (i de re-captació), i han pujat del quartal segon lloc a tot l’estat, per da-rrere dels Kinépolis de Madrid.A més, la multisala de Cornellà,inaugurada el desembre del2010, té el lideratge estatal enocupació i en varietat de pro-gramació.

El passat juliol, els Full HDvan ampliar les sales de 18 a 28després d’una inversió de 4 mi-lions d’euros, esdevenint el com-plex amb més pantalles de l’Es-tat, amb capacitats que van dels50 fins a gairebé els 250 espec-tadors.

El centre comercial Splau, ones troben ubicats, va obrir les se-ves portes l’any 2010 i va apos-tar des de l’inici pels cines HD.

Els cinemes FullHD baten rècordd’espectadors

Els emprenedorssón la prioritat delCentre d’Empresa

PROCORNELLÀ4En aquest ini-ci d’any el Centre d’Empresesde ProCornellà s’ha marcat coma prioritat ajudar els emprene-dors de la ciutat. Per això, haimpulsat l’inici d’un curs deformació i tutoria per a aquellsemprenedors que encara nos’han atrevit a fer realitat les se-ves idees.

És un curs que es realitza deforma mensual i que durant40 hores ensenya les claus perelaborar amb èxit un pla d’em-presa. Per a aquells que no hanaccedit al curs que es va iniciarel 15 de gener, les pròximes ci-tes són 12 de febrer i 5 de març.

Fira Cornellà | Un mes de febrer esportiuL’esport serà el protagonista a les cites d’aquest febrer a la Fira de Cornellà. El mes

començarà amb la cita Detall Sport, entre el 2 i 4 de febrer, organitzada per una coneguda botiga de roba esportiva i en la qual s’hi podrà trobar les últimes tendències.

Tancarà el mes la Mediterranean Diving, una exposició d’activitats subaquàtiques.

RedaccióCORNELLÀ

Fer família mentre fas vacances » El programa Vacances en família permet enfortir vincles i valors amb estades econòmiques» Les preinscripcions es poden fer del 3 al 24 de febrer a xanascat.cat/vacancesenfamilia

Viure el lleure compartit en famí-lia, enfortint vincles i valors, tot co-neixent l’entorn natural, les per-sones, la cultura i tradicions delnostre país. I fer-ho, a més, a unspreus molt avantatjosos en diver-sos albergs de la Xarxa Nacionald'Albergs Socials de Catalunya(Xanascat) i en diferents períodes.Això és Vacances en família, unainiciativa del Departament de Be-nestar Social i Família, mitjan-çant l’Agència Catalana de la Jo-ventut, que permet fer famíliamentre fas vacances.

El programa, que enguanyarriba a la seva desena edició,està adreçat a les famílies catala-nes amb fills i filles menors de 18anys i ofereix estada per a 9.023 fa-mílies (47.057 places), fet que su-posa un augment respecte a l’anypassat del 4% en nombre de fa-mílies i del 5% en nombre de pla-ces. La tipologia d’estada es dife-rencia en torns de cap de setma-

na, Setmana Santa, estiu i tots elsponts. El preu és de 26,35 eurosper persona i nit –IVA inclòs–, toti que hi ha un seguit de descomp-tes per als infants i per a les famí-lies nombroses o monoparentals.El preu inclou la pensió completai activitats en estades de tornssuperiors a dues nits.

La primera convocatòria delprograma Vacances en família ésper a estades entre el mes demarç i setembre. El període depreinscripció serà del 3 fins al 24de febrer i les preinscripcions espodran fer per internet. Enguanyhi ha nous albergs disponibles iuna nova eina de gestió de reser-va i preinscripció.

El programa Vacances en família arriba a la desena edició. Foto: Arxiu

RedaccióCORNELLÀ

QUI SE’N POT BENEFICIAR?Les famílies catalanes amb fills i filles menors de 18 anys.QUINES ESTADES ES PODEN FER?Cap de setmana, Setmana Santa, estiu i tots els ponts.QUIN PREU TENEN LES ESTADES?El preu és de 26,35 euros per persona i nit –IVA inclòs–. Elsinfants d’entre 7 i 13 anys tenen un 25% de descompte, elsd’entre 4 i 6 anys un 50% i els menors de 0 a 3 anys tenen l’es-tada gratuïta. A més, les famílies nombroses o monoparen-tals gaudiran d’un 10% de descompte en la reserva. El preuinclou la pensió completa i activitats.

QUINA ÉS LA PRIMERA CONVOCATÒRIA?La primera convocatòria del programa és per a estades en-tre el mes de març i setembre.QUAN ES POT FER LA PREINSCRIPCIÓ?El període de preinscripció serà del 3 de febrer a partir de lesdotze del migdia fins al 24 de febrer a la mateixa hora.ON EM PUC PREINSCRIURE?Les preinscripcions es podran fer per internet a la pàgina webxanascat.cat/vacancesenfamilia o bé al portal gencat.cat/be-nestarsocialifamilia/familia. El procediment és ràpid, còmodei apte per a tots els usuaris.

Page 14: Cornella 09

Esports| 14

líniacornellà 30 gener 2014

Compta amb més de 1.500 abo-nats que gaudeixen cada setma-na de prop de 80 activitats es-portives diferents. Unes dadesque ha aconseguit durant el seuprimer any de vida. Per celebraraquesta efemèride, el ComplexAquàtic i Esportiu Can Mercaderva oferir tot un seguit d’activitatsentre els dies 20 i 25 de gener.

Prèvia inscripció en la recep-ció del centre, els visitants van po-der gaudir de classes de BodyJump, una pràctica que es basaen la utilització d’una petita camaelàstica per fer exercici aeròbic. Amés, l’spinningo el zumba tam-poc van faltar a les jornades fes-tives. En l’àmbit dels esportsaquàtics, el Complex EsportiuCan Mercader va oferir classesd’aquafit, una modalitat que con-

sisteix a fer moviments sem-blants a l’aeròbic però a l’interiord’una piscina, cosa que provocaque els participants hagin de feruna mica més de força a l’hora derealitzar els moviments, degut ala resistència que presenta l’aigua.

Aquesta instal·lació esportivase situa al parc de Can Mercader,i compta amb 3 piscines interiorsi 2 piscines exteriors, a més dequatre sales especials on es rea-litzen les activitats dirigides queofereix aquest complex.

Una de les piscines de la instal·lació. Foto: Ajuntament

El Complex Can Mercadercelebra el primer aniversari

» L’equipament commemora l’efemèride amb activitats dirigides» El centre compta amb tres piscines interiors i dues d’exteriors

Activitats aqüàtiques al ‘Vine a fer Esport Salut!’

PROGRAMA4La nova tempo-rada del programa Vine a fer Es-port Salut!ofereix fins al mes d’a-bril més de 200 activitats dife-rents. La gran novetat d’aquestanova temporada és l’activitatDescobreix el mitjà aquàtic, queté lloc a la piscina de Can Millarsi permet conèixer els diferents es-tils de natació, els exercicis de sal-vament i les tècniques bàsiquesde waterpolo.

D'altra banda, es mantenenles propostes habituals en parcsi places, com les dinamitzacions,

les masterclass, la iniciació alrunning, el txi-kung, els passejos,el nordik walking i Ànim 10,orientat a millorar l'estat d'à-nim i disminuir l'estrès dels quiho practiquen.

Aquest programa municipalté com a objectiu promoure elshàbits de vida saludable entre lapoblació cornellanenca mitjan-çant activitats dirigides per mo-nitors i experts. Fins al mes d’a-bril, i inclosos els caps de set-mana, hi ha programades activi-tats a tota la ciutat.

FUTBOL4La Unió EsportivaCornellà va a camí de repetir latemporada d’èxits de l’any pas-sat, on va arribar a disputardues eliminatòries del playoffd’ascens a Segona B. Amb la vic-tòria per 2 gols a 0 davant delManlleu d’aquest passat diu-menge, els de Jordi Roger escol·loquen en tercera posicióamb 41 punts, en places d’ascensi a només 3 de l’Europa.

Tot i que la primera meitat vaestar mancada d’ocasions clares

per als dos equips, els del Baixvan saber aprofitar el factorcamp durant la segona. Quanmés pressió feia el Manlleu, Ba-ruc rematava una centrada deJoel al segon pal i feia el primergol al minut 70.

Arran del gol el Cornellà esva sentir força còmode a la ges-pa, creant espais i ocasions degol que es van traduir en un pe-nal comès sobre Òscar Muñoz,que havia rebut una passadaexcepcional a l’espai. Cazorla

convertia la pena màxima i po-sava el segon i últim gol.

EL CORNELLÀ, ALS EUAPer altra banda, la UE Cornellàva ser present a la 67a edició dela National Soccer Coaches As-sociation of America (NSCAA) aPhiladelphia, l’esdevenimentmés important del món del fut-bol en terres americanes. L’en-titat cornellanenca va tenir el seupropi espai, al costat d’equipscom el Milan o el Manchester.

Equipaments | Rocòdrom Can MercaderEl rocòdrom de Can Mercader va celebrar una jornada de portes obertes el passat diumenge

19 de gener, en una jornada solidària organitzada per l’Escola Muntanya i Natura i les ampes de les escoles Dolors Almeda i Martinet. A canvi de poder gaudir de la instal·lació, els

participants hi havien de deixar un quilogram d’aliments per a la Botiga Solidària de la ciutat.

RedaccióCORNELLÀ

Pavelló municipal Sergio Manzano. Foto: Arxiu

Victòria i en places de playoff

El Cornellà es col·loca tercer amb 41 punts. Foto: Andrés Ayala / UE Cornellà

Page 15: Cornella 09

Agenda15 | líniacornellà30 gener 2014

AGENDA [email protected]

DISSABTE 1 DE FEBRER20:00 L’Hostal de la Glòria. Aquesta obra de te-

atre explica la història de la Glòria i el seu ma-rit Andreu, els quals regenten un hostal a Ri-poll / Teatre Orfeó Catalonia.

FINS AL 7 DE FEBRERMatí-Tarda El taller Què saps de les drogues?

vol ser un punt d’informació a la ciutat perconscienciar el jovent sobre el perill d’a-questes substàncies / Centre Trailer.

FINS AL 31 DE GENERMatí-Tarda 29è concurs Portades Cavall Fort. Ex-

posició de les portades guanyadores i fina-listes d’aquest tradicional concurs de la revistaCavall Fort, que celebra els 1220 números pu-blicats / Sala Raimon Llort.

FINS AL 7 DE FEBRERMatí-Tarda Exposició fotogràfica Webserie “Per-

done...”. Mostra destinada al públic juvenil.Després de l’estrena d’aquesta Webserie,“Perdone...” es transforma en una exposiciófotogràfica / Centre CRAJ.

DIVENDRES 14 DE FEBRER19:00Dulces sueños Presentació del llibre d’Au-

rora Tomás i Antonia Asensio, a càrrec del po-eta i escriptor Manuel Gómez i Alejandro Ahu-mada / Sala Castell de Cornellà.

DIJOUS 20 DE FEBRER18:00 Contes, cançons i jocs de faldes és una his-

tòria adreçada als nadons d’entre 6 i 36 me-sos. A càrrec de Clara Gavaldà. Cal inscripcióprèvia a partir del 14 de febrer / BibliotecaMarta Mata.

DIUMENGE 9 DE FEBRER17:30 L’UE Cornellà vol continuar sent candidat

a jugar-se l’ascens a la Segona Divisió B i hau-rà de guanyar a casa a l’UE Figueres, que estroba a la meitat de la taula / Nou Municipal.

AGENDA MENSUAL

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

[email protected]

L’arbre de les paraules és un conteque recull aquells valors que ens po-den transmetre les persones amb lesquals ens relacionem: calma, emoció,amor... Lectura a càrrec de La Maietade la Lili / Biblioteca Marta Mata.

L’arbre de les paraulesDc. 5 de febrer a les 18:00

Espectacle flamenc amb les actuacionsde Miguel de Tena i Rubito Fill, DosLlums mineres, com se’ls coneix artísti-cament. Amb la col·laboració de Carmen‘La Panera’ / Sala Ramón Romagosa.

Partit del Basket Almeda

El sènior masculí del Basket Almedas’enfronta al C.B. Viladecans - Sant Ga-briel A amb la intenció de sumar unanova victòria / Pavelló Almeda.

La mística femenina, un camí a la lli-bertat. Així es presenta aquesta jornadadedicada a les dones on es xerrarà detot el que envolta a la dona amb la psi-còloga Núria Beitia / Centre CIRD.

La tarda de les donesDc. 5 de febrer de 17:30 a 19:00

Ds. 1 de gener a les 18:00

Flamencde Badajoz a SevillaDv. 7 de febrer a les 22:00

E F E M È R I D E S26 de gener de 1939Fa 75 anys, les tropes franquistes van entrar a Barcelonaper la Diagonal. Poc després cauria la resta de Catalunyaque encara en mantenia fidel a la Segona República. A partir d’aleshores, el règim es va dedicar a “fer net”.

Page 16: Cornella 09

| 16Pròxima edició: 20 de febrer líniacornellà