Cornella 27

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

líniacornellàbaix llobregat liniacornella.cat · 19/09/2015 · Núm. 27 · Difusió controlada per OJD-PGD: 10.025 exemplars mensuals

Cooperació pàg 8El consistori s’adhereix a la xarxa de ciutats ques’obren als refugiats

Ensenyament pàg 8Arrenca un nou cursescolar amb 14.000alumnes inscrits

Mercat Centre pàg 10Una iniciativa del Llindarofereix menús solidaris

Esports pàg 13El Cornellà comença fort a la lliga i ja és colíder

Cornellà segueix sent la ciutatmés endeutada de la comarcaL’Ajuntament remarca, però, que dels 80 milions de deute, 5 són del consistori i la resta de Procornellà pàg 8

pàg 9

L’art fa ciutatDecoren l’estació d’autobusos amb l’skyline de Cornellà

FALTEN 8 DIES

Eleccions pàg 3Cornellà esdevé clau en la campanyapolítica del 27S

Concert pàg 12El grup Chambao presentarà el seu nou disc a l’Auditori

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 líniacornellà.cat 19 setembre 2015

3 | líniacornellà.cat19 setembre 2015En Portada

Amb el rerefons d’una altra Dia-da multitudinària, i a vuit dies deles eleccions plebiscitàries, elspartits filen prim per tal de no no-més mobilitzar el seu vot tradi-cional, sinó també esgarrapar su-ports a zones estratègiques. Unad’elles és el Baix Llobregat, part delmític cinturó roig –que ja no ho éstant–, i en concret Cornellà, la ciu-tat més poblada de la comarca itradicionalment un nucli obrer devot no nacionalista.

És per aquest motiu que la ma-quinària dels partits s’ha posat enmarxa per, o bé canviar aquesta di-nàmica –a les últimes municipalsva destacar l’ascens d’ERC, que vaentrar al Ple amb dos regidors,

però també la sortida dels dos deCiU–, o bé concentrar aquestssuports en el sector ‘unionista’.

Justament Raül Romeva, capde llista de Junts pel Sí, va posarespecial èmfasi en la “perfecta via-bilitat” econòmica d’una hipotè-tica Catalunya independent en unacte de la seva candidatura elpassat 7 de setembre, que vaaplegar un miler de persones a laplaça Catalunya, i on també vanassistir Oriol Junqueras, JordiTurull i Nerea Rodríguez, coor-dinadora de Súmate al Baix.

Si la qüestió econòmica vaocupar gran part dels discursos,l’altra va estar dedicada a desvestirde contingut indentitari el procés.En aquest sentit, Rodríguez va re-fermar el fet que, si s’assoleix la in-dependència, “no s’obligarà nin-gú a renunciar a la seva identitato a deixar de parlar castellà”.

ELS DEL MIGUna de les grans sorpreses de lesmunicipals del maig va ser lairrupció de Cornellà en Comú, unacandidatura popular integradaper Podem, Equo, Alternativad’Equerres i Procés Constituent,que amb cinc regidors és la prin-

cipal força de l’oposició al Ple.Aquests bons resultats d’una can-didatura d’esquerres ha esperonatCatalunya sí que es Pot, que ce-lebrarà un gran acte de campan-ya a la ciutat aquest dimecres

dia 23, en un míting amb el seucap de llista, Lluís Rabell, DolorsCamats i Pablo Iglesias, que ja haexpressat les seves disculpes perles declaracions a Rubí de fa unsdies, on va demanar el vot aaquells que “no s’avergonyeixende tenir pares extremenys i avisandalusos”. Un d’aquests nétsals quals es referia Iglesias, elcandidat de la CUP Antonio Ba-ños, visitarà el Patronat tambéaquest dimecres a la tarda, en unaintervenció amb Quim Arrufat.

APEL·LANT ALS SENTIMENTSEls dos grans partits estatals, perla seva banda, també han posat elseu punt de mira a Cornellà.Destaquen les extravagants de-claracions del candidat del PP,Xavier Garcia Albiol, a Cornellà-El Prat la setmana passada, on vaanar a veure l’Espanyol-Madrid

de lliga i on va assegurar que nos’imaginava “una lliga de futbolentre equips catalans” en el casque Catalunya se separés d’Es-panya. A més, Albiol va apel·larals orígens en recordar que hi hamolts catalans que també es con-sideren espanyols, els quals no esvolen sentir “estrangers” a laseva terra.

L’altre gran acte a Cornellà tin-drà lloc aquest dimecres 24 –l’en-demà del míting de Catalunya síque es Pot i de la CUP–, quan elcandidat socialista, Miquel Iceta,visitarà la ciutat amb el secretarigeneral del PSOE, Pedro Sán-chez, que ho aprofitarà per fer unrecorregut pel cinturó vermell. Uncinturó força reivindicat per Ice-ta durant la campanya i que deben segur serà clau a l’hora de de-cantar la balança cap a un cantóo un altre. Aviat ho sabrem.

El 27S també es juga aquí» Els líders polítics aterren a Cornellà entenent la ciutat com un territori clau en la campanya del 27S

» Romeva s’avança, dimecres desembarcaran Pablo Iglesias i Antonio Baños i l’endemà Pedro Sánchez

F. Javier RodríguezCORNELLÀ

Junts pel Sí (esquerra) ja ha visitat Cornellà, igual que el candidat del PP, Xavier García Albiol (dreta). Fotos: Junts pel Sí i PP

Cornellà ha estattradicionalment un nucli obrer de vot no nacionalista

Fa temps que des de l’ANC i Òmniumens recorden que “és l’hora”, però ara síque s’acosta realment l’hora de la veri-tat. Ja només queda una setmana per al27 de setembre. El compte enrere per ales eleccions plebiscitàries ha començati tots els actors multipliquen les sevesagendes per arribar amb el màxim deforces a una cita que, passi el que pas-si, serà determinant per a la història delpaís.

Junts pel Sí, la llista unitària deCDC, ERC i les entitats sobiranistes en-capçalada per Raül Romeva, ha inten-sificat els seus actes arreu del territorii ja ha aconseguit gairebé 100.000“candidats” –així anomena la coalició elsseus voluntaris–. De fet, aquesta era laxifra que s’havia marcat com a objectiuper assolir abans de l’acte final de cam-panya del 25S, amb la intenció, també,d’aconseguir més penetració a les ciu-tats de l’entorn de Barcelona on el dis-curs sobiranista acostuma a trobar-semés dificultats per quallar.

Precisament són en aquestes ciutatson els partits del No –i els que no volenposicionar-se ni en un costat ni en l’al-tre– han centrat i centraran les sevesforces fins al 27S. Saben que necessita-ran una alta participació a l’àrea me-tropolitana per obtenir bons resultats.No en va han repetit per activa i per pas-siva que “cal anar a votar”. Però, per side cas les coses no els van bé a les urnes,el PP ja s’ha afanyat a tirar endavant unaproposició urgent al Congrés per refor-mar la llei perquè el Tribunal Consti-tucional pugui ordenar una inhabilita-ció exprés de Mas, si cal.

Amb aquesta legislació ad hoc, “labroma s’ha acabat”, s’enorgullia re-centment Xavier Garcia Albiol, candidatdel PP, el mateix dia que una enquestade la SER reflectia que a Espanya els ciu-tadans no ho veuen precisament comuna broma. De fet, la majoria d’espan-yols creu que Junts pel Sí tirarà enda-vant el seu full de ruta i declararà la in-dependència de Catalunya si guanya el27S. Que ho aconsegueixi dependrà decom acabi d’explicar, durant la recta fi-nal, els avantatges de l’estat propi i acla-reixi dubtes, alguns dels quals repassemen aquesta pàgina.

» Comença el compte enrere per al 27S amb el clima enrarit i Junts pel Sí prement l’accelerador

ESTRUCTURESQUINS INSTRUMENTSD’ESTAT NECESSITARIACATALUNYA?Qualsevol Estat necessi-ta, per poder funcionar,

una sèrie d’estructures que el fan via-ble. Moltes d’elles ja existeixen, com lesforces de seguretat. La més prioritàriaés l’agència tributària, que hauria degestionar els impostos catalans. Pel quefa al model d’Estat, una República ésl’opció més compartida.

IMPOSTOSCOM FUNCIONARIA LA HISENDA PRÒPIA DE L’ESTAT CATALÀ?Catalunya ja disposa ac-tualment de l’AgènciaTributària de Catalunya

(ATC), que s’encarrega de gestionar elsimpostos que són competència de laGeneralitat. Per tant, l’estructura jaexisteix i només s’hauria d’assumir lagestió dels impostos que ara adminis-tra l’Estat espanyol, com l’IVA o l’IRPF.

ESPANYAQUINA RELACIÓ TINDRIEN CATALUNYA I ESPANYA?El nou Estat català man-tindria una relació veïnal

amb Espanya, com la que té ara Es-panya amb França o Portugal. Seriauna relació d’igualtat, de tu a tu. Comque Catalunya formaria part de l’espaiSchengen si continués a la Unió Euro-pea, no hi hauria cap mena de fronte-ra entre els dos estats.

UNIÓ EUROPEAEL NOU ESTAT CATALÀQUEDARIA FORA DE LAUNIÓ EUROPEA?La UE no disposa de capnorma específica que re-

guli la secessió interna, per la qual cosala permanència de Catalunya dins laUnió dependria d’una decisió essen-cialment política dels caps d’Estat i deGovern dels països membres. Per altrabanda, sortir de la UE no implica ha-ver d’abandonar l’euro.

EMPRESESQUÈ PASSARIA AMB LESMULTINACIONALS QUEHI HA A CATALUNYA?Si el nou Estat garantísla seguretat jurídica de

les empreses, una fiscalitat competiti-va i unes infraestructures de primer ni-vell, les multinacionals no tindriencap raó per marxar de Catalunya. Caltenir en compte que Barcelona està con-siderada una de les ciutats europeesmés atractiva per als negocis.

PENSIONSLES PENSIONS I LES PRESTACIONS D’ATURESTARIEN GARANTIDES?Segons els càlculs de laconselleria d’Economia,un Estat català indepen-

dent podria fer front perfectament a lespensions i a les prestacions d’atur. Ac-tualment, Catalunya aporta al voltantd’un 19% de les cotitzacions socials del’Estat espanyol i només rep, en con-trapartida, el 17% de les prestacions.

IMMIGRACIÓQUÈ PASSARIA AMB LESPERSONES QUE JA TENENDOBLE NACIONALITAT?Hi ha molts ciutadansestrangers que, al capd’un temps de residèn-

cia, han aconseguit la doble nacionali-tat: l’espanyola i la del seu país d’ori-gen. En un Estat català, la triple na-cionalitat seria possible jurídicamentsempre que les noves lleis i els tractatsentre estats ho permetessin.

LLENGUAEN QUINA SITUACIÓQUEDARIA EL CASTELLÀEN EL NOU ESTAT?En una Catalunya inde-pendent, el català pas-

saria a ser llengua d’Estat a tots els efec-tes i esdevindria la llengua comuna enl’espai públic. Pel que fa al castellà, i te-nint en compte que és la primera llen-gua de molts catalans, hauria de tenirun estatus de reconeixement especiala l’Estat català.

DOCUMENTSEL CARNET DE CONDUIRI ALTRES DOCUMENTSSEGUIRIEN SENT VÀLIDS?Després de la constituciódel nou Estat, s’haurien

de seguir aplicant les lleis espanyolesen certs àmbits per facilitar la transi-ció cap a la legislació pròpia. Per tant,tots els documents continuarien sentvàlids. De fet, ja s’està implantant elcarnet de conduir europeu, que facili-taria molt les coses.

BARÇAEN QUINA LLIGA JUGARIEN EL BARÇAI L’ESPANYOL?Jurídicament, les lliguessón creades per associa-

cions privades. Per tant, els dos equipscatalans podrien seguir jugant a laLliga de Futbol Professional (LFP) es-panyola sense cap impediment legal. Enaquest sentit, també podrien jugar aqualsevol altra lliga europea si ho vol-guessin i fossin acceptats.

L’hora de la veritat

AGENDA NACIONAL4“La CUP no fa-llarà. No anirem amb apriorismes ni ambcondicions impossibles de complir peracabar fugint. Si els nostres vots són ne-cessaris per fer una república catalana,hi seran”. Són paraules recents d’Anto-nio Baños, candidat de la CUP, un par-tit que podria acabar sent imprescindi-ble perquè el Sí aconsegueixi la majoriaabsoluta a les pròximes eleccions del 27S.Almenys així ho apunten les –semprepoc fiables– enquestes i així ho assumeix,“sense por”, la mateixa formació.

Darrerament, la CUP, a qui li pro-nostiquen uns resultats que quan es vapresentar per primer cop a les elec-

cions al Parlament de Catalunya l’any2012 no s’hauria ni imaginat, ha volgutdeixat clar que, si l’aritmètica ho fa ne-cessari, està disposada a donar suport aun govern de Junts pel Sí. Ara bé, sen-se formar-ne part ni investint Mas i sem-pre condicionant-ho a un projecte de“ruptura immediata” amb Espanya, a l'i-nici d'un procés constituent i a un pla dexoc social.

La formació de l’esquerra indepen-dentista ha tancat així un debat ques’havia creat durant l’estiu amb la vo-luntat de centrar-se ara, en paraules deBaños, en el que realment importa:“forçar aquest escenari de ruptura”.

La CUP apunta alt i estén la mà

| 4 líniacornellà.cat 19 setembre 2015 Agenda Nacional

Arnau NadeuCORNELLÀ

10 preguntes amb resposta

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88 5 | líniacornellà.cat19 setembre 2015

| 6Opiniólíniacornellà.cat 19 setembre 2015

publicitat 619 13 66 88

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Cornellà no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

líniacornellà.cat

Dipòsit legal: B 4833-2013

amb el suport de:Difusió controlada

10.025 exemplars mensuals

#TalComRaja

@pauvillanueva1: Que Espanya és anti-catalanista ho demostren els xiulets al fut-bolista Gerard Piqué, que li dediquen vagion vagi.

#Benvinguts

@vpartal: Que diu El País que la crisi delsrefugiats 'obliga' a bombardejar Síria. Pen-sava que només s'havien tornat bojos ambnosaltres...

Actualitat a la xarxa

#HiTornen

@RTapiasCors: El TC continua en campa-nya pel No a les eleccions del 27-S. Ara tocaatacar la Hisenda pròpia, estructura delnou Estat de Catalunya.

Acabo de fer cinquanta anys i enaquest mig segle no ha passat ni unany, ni un de sol, sense que el Go-vern espanyol no hagi emès una llei,o generat una política, en contra dela llengua i la cultura catalanes. Així,potser la pregunta correcta no és“per què hi ha tants catalans que novolen ser espanyols?”, sinó “per quèCatalunya encara segueix dinsd’Espanya?”.

Fins al segle XV les dues po-tències dominants de la penínsu-la Ibèrica eren Castella i Catalunya.Dos països molt diferents, tant perraons geogràfiques com políti-ques. A Castella, país interior i desecà, s’havia refermat el principiabsolutista segons el qual “la pa-raula del rei és llei”. En canvi, a laCatalunya mediterrània els mo-narques mantenien unes rela-cions molt més complexes amb lesinstitucions populars, com el Par-lament o les Corts. Com diria unobservador atònit, “per als catalansel rei només ho és in abstracto”,mentre que un altre explicariaque “les últimes Corts han deixatels catalans més repúblics queels anglesos”.

Al segle XV els dos països s’u-neixen per casament reial. Però calentendre-ho bé: no es fonen; lessobiranies respectives es mante-nen intactes. Catalans i castellanses deuen al mateix monarca, peròles atribucions d’aquest, almenysa Catalunya, continuen sent tan li-mitades com antigament. Amèri-ca esdevé una empresa puramentcastellana perquè, com que Cata-lunya és un regne a part, no tédrets. No hi ha “conquistadors” ca-talans.

Coincidint amb la unió dinàs-tica —oh, paradoxa!— s’inicia l’au-

tèntica rivalitat entre Castella i Ca-talunya. No pot ser de cap altramanera: es tracta de models po-lítics antipòdics. Els catalans noparticipen en l’empresa imperialcastellana. Les lleis de Barcelona,per exemple, impedeixen que el reirecluti catalans per lluitar fora deCatalunya. Així, Castella sosté ensolitari les guerres de Flandes,d’Amèrica. Els catalans són acu-sats d’insolidaris. Fins i tot el ma-teix Quevedo els tracta de “leprade tots els reis”. Però hi ha algunacosa més. Amb l’expulsió dels ju-eus el 1492 el regne necessita

buscar un substitut de l’“enemicinterior”. Sobre qui recaurà unacàrrega tan pesada? L’imaginaricol·lectiu espanyol que —avuidia!— es té dels catalans prové dellavors. El català com a criatura es-talviadora, però reservada; labo-riosa, però estranya. El català “feta la seva”, potser perquè parla unaltre idioma, i ho fa amb mala fe,perquè no entenguem el que pla-neja. Llest, o més aviat astut, peròegoista.

El difícil equilibri entre elsdos regnes acaba el 1700, ambl’esclat de la Guerra de SuccessióEspanyola. En realitat es tractad’un conflicte a escala europea en-

tre les dues potències del mo-ment: França i Anglaterra. Elscontendents busquen aliats; Cas-tella s’alia amb França, Catalunya,amb Anglaterra. En els camps debatalla europeus es lluita pel pre-domini continental; a Espanya ésuna lluita a mort. Els catalans sa-ben que si els seus enemics ab-solutistes vencen serà el final deles seves institucions. No és unaguerra ètnica, sinó de projectespolítics, la qual cosa permetràals individus creuar les línies: elsdirigents catalans trien com acomandant militar de les sevestropes un castellà.

La guerra és ferotge. I el 1713,per interessos polítics, Anglater-ra abandona Catalunya a la sevasort. Aïllada, Barcelona resisteix unany sencer de setge. Es rendeix el1714, després d’un terrible assalten el qual moren milers de civilsi soldats. És un 11 de setembre: ac-tualment el dia nacional de Cata-lunya, la Diada. Però si la lluita vaser ferotge, la repressió encara hoserà més. S’anul·len les institu-cions, es prohibeix la llengua,s’incendien dotzenes i dotzenes delocalitats. Tres-cents anys des-prés encara esglaia la correspon-dència dels oficials castellans:“Hauríem de penjar-los a tots” es-criu un comandant a Madrid,“per desgràcia no podrà ser: ensfalten forques”.

A partir del 1714, Espanyadeixa de ser un estat confederalper convertir-se en el que encaraés: un projecte de matriu estric-tament castellana. I, tanmateix,cada vegada que s’ha proclamatuna república, o ha mort un dic-tador, és a dir, a cada onada de-mocràtica, Catalunya ha anat al

capdavant de les ànsies de lli-bertat col·lectiva. Fins avui.

Avui una majoria de catalanscomença a entendre que és im-possible ser catalans dins d’Es-panya. El poder polític espany-ol és, simplement, massa infle-xible, massa intolerant. La ca-talanitat es continua visualitzantcom un element patogen, un tu-mor. Madrid ni tan sols ho ocul-ta: “El nostre objectiu”, va pro-clamar recentment el seu mi-nistre de cultura, “consisteix aespanyolitzar els nens catalans”.

Catalunya viu un procés demobilització social extraordi-nari, inspirat en Mandela, enGhandi. La seva demanda? Quela societat catalana pugui deci-dir lliurement el seu futur, unacosa que les lleis espanyolesimpedeixen. No hi ha contra-oferta: Espanya s’ha limitat aatemorir la societat catalana, aacusar els seus líders de “na-zis” –per delirant que sembli, ésaixí– i a brandir l’amenaça d’ex-clusió de la Unió Europea. Peròsi la UE ha fet tot el possible permantenir en el seu si un estat

llast i fallit com Grècia, per quèhauria d’expulsar Catalunya,un país pròsper, ferotgementeuropeista, contribuent net ique acull tantes empreses eu-ropees? Quin mal ha fet Cata-lunya? Reivindicar el principidemocràtic?

El 1714 Anglaterra es va sen-tir culpable d’haver abandonat elscatalans a un destí tan atroç, i aLondres va aparèixer un mani-fest, The Deplorable History ofthe Catalans. Avui dia el que méstem Madrid és que un poder su-perior l’obligui a negociar amb elscatalans. I això només ho acon-seguirà una opinió pública eu-ropea informada. Si us plau, in-formeu-vos. El que està passanta Catalunya és magnífic. Una re-volució cívica, una renovació de-mocràtica. I escolteu totes lesparts, no només els altaveus deMadrid. I, potser llavors, per fi, lahistòria catalana deixarà de serdeplorable. I la d’Europa unamica més admirable.

Article publicat al blog @ElNacionalcat.

“El que està passant

és magnífic. Una

revolució cívica,

una renovació

democràtica”

Un diari plural

4La deplorable història dels catalansper Albert Sánchez Piñol, escriptor


Ciutat| 8

líniacornellà.cat 19 setembre 2015

Per segon any consecutiu, Corne-llà té el trist honor de ser la ciutatmés endeutada del Baix Llobregat.Les dades sobre el deute viu de lesentitats locals del 2014, que va pu-blicar fa poc temps el Ministerid’Hisenda, així ho indiquen, atri-buint un deute de 80 milionsd’euros a la ciutat. Aquesta xifra,però, és inferior als 92,3 milionsque es van publicar l’any anterior.

D’aquests 80 milions, cinccorresponen al deute del consis-tori i la resta, uns 75, a l’empresamunicipal Procornellà, el dèbit dela qual ha estat inclòs de nou a lesdades que publica Hisenda. “Tor-narem a demanar que no s’afe-geixi el deute de Procornellà enaquest calaix”, afirma a LíniaCornellà Sergio Fernández, ti-nent d’alcalde i regidor d’Econo-mia i Governança. A més, les da-des globals que té el consistori nocoincideixen amb les d’Hisenda.Segons Fernández, el deute real deCornellà és d’uns 77,5 milions.

“Als resultats de l’any que vees tornarà a veure un descens delnostre deute”, augura Fernández,que explica que de moment jas’han amortitzat uns 10 o 11 mi-lions, fruit de diverses opera-cions, com la venda d’uns te-rrenys al sector Siemens.

En termes generals, Cornellà,a més de ser el municipi més en-deutat de la comarca, ocupa latretzena posició del rànquingcatalà, per darrere del Vendrell,i gairebé dobla la segona ciutatdel Baix en aquesta classificació,

Gavà, que acumula un dèbitd’uns 44,3 milions.

Amb tot, aquest deute repre-senta uns 930 euros per habitant,un import que també és inferioral de l’anterior rànquing –que erade 1.064 euros–.

CRÍTIQUES DE L’OPOSICIÓDavant d’aquesta situació, elspartits de l’oposició han coinci-dit a criticar el “triomfalisme” del’equip de govern fa un parelld’anys, quan va traslladar la ideaque Cornellà era una de les ciu-tats més sanejades de l’Estat,un fet que “no es corresponiaamb la realitat”, lamenta VidalAragonès, portaveu de Cornellàen Comú, que creu que “s’han deposar llums i taquígrafs” per co-nèixer la realitat sobre el deute.Per últim, Aragonès insta a ex-plicar l’origen del deute d’unconsistori que, a judici de la sevaformació, ha estat practicant“polítiques especulatives” a tra-vés de Procornellà. “Si no és així,que s’expliquin”, sentencia.

Similar és la postura del capde files ecosocialista, Arnau Fu-nes, que considera que algunes

operacions de l’empresa muni-cipal han estat realitzades “ambpoc criteri” i sense saber quin be-nefici específic reportarien a laciutat. “Hem de seure tots els par-tits per saber perquè volem Pro-cornellà i, si no, replantejar-nosel seu futur”, conclou.

Sobre aquestes acusacions, elregidor Fernández argumentaque gràcies a Procornellà s’evitajustament que agents privats “vin-guin a especular” a la ciutat i “fa-cin el que vulguin”, en referènciaal fet que l’empresa és propietà-ria de diversos solars i habitatgesal municipi.

Sigui com sigui, l’oposicióconsidera urgent tractar el temadel deute de l’empresa municipal.Raquel Albiol, portaveu d’ERC,també qüestiona la gestió de Pro-cornellà, la qual considera “opa-ca”, i la de l’equip de govern en re-lació amb el deute viu de la ciutat.

Per la seva banda, el portaveude Ciutadans, Jorge García, des-aprova l’acció municipal enaquest tema i considera que l’A-juntament “ha fet trampes jugantal solitari” en “voler fer creure”que estava sanejat.

Cornellà segueix sent la ciutatmés endeutada de la comarca» El municipi té un deute de 80 milions segons dades d’Hisenda, tot i que la xifra s’ha reduït uns 12 milions respecte a l’any anterior

Arrenca un nou curs escolaramb 14.000 alumnes inscrits

ENSENYAMENT4Cornellà hacomençat un nou curs escolaramb un total de 14.000 alumnesinscrits als seus centres, delsquals 2.400 pertanyen a l’edu-cació infantil, 4.900 a la primà-ria i més de 2.400 a l’ESO. Laresta són estudiants que es dis-tribueixen en les diferents mo-dalitats de batxillerat i en els ci-cles formatius.

Una de les grans novetatsdel nou curs acadèmic és l’en-trada en funcionament de l’In-situt Cornellà, que comparteixinstal·lacions amb l’escola SantIldefons amb la voluntat, se-

gons el consistori, “d’aprofitar almàxim possible els espais dis-ponibles i contribuir al seu man-teniment”. En aquest sentit, elpresident de la Federació d’AM-PA de Cornellà, Luís López, con-sidera “molt positiva” aquestaobertura en declaracions a aques-ta publicació.

Tanmateix, López es mostracrític amb la LOMCE, una lleiamb la qual “no estem gens d’a-cord”, i insta el govern cen-tral –“aquest o el que surti a fi-nals d’any”– a ser “capaç de feruna llei d’educació tenint encompte les famílies”.

El consistori s’adhereix a la xarxa de ciutats-refugi

SOLIDARITAT4L’Ajuntament jaha iniciat els tràmits per tal d’ad-herir-se a la Xarxa de Ciutats Re-fugi, promoguda per Ada Colaua Barcelona, una plataforma queneix amb l’objectiu d’oferir aju-da als milers de refugiats quearriben cada dia fugint de con-flictes armats, com el de Síria.

El consistori ha manifestat elseu compromís de “treballaramb tots els municipis, entitatsi institucions que participin enaquesta xarxa per prestar assis-tència a totes aquestes personesque estan patint les conseqüèn-

cies de la guerra”, però ha re-cordat que és “indispensable” laimplicació de l’Estat i la Gene-ralitat per coordinar i gestionarels recursos necessaris.

A aquesta iniciativa tambés’han sumat entitats i ONG de laciutat com Cornellà Solidari, laCoordinadora contra la Margi-nació, l’assemblea local de laCreu Roja i la Federació d’As-sociacions de Veïns de Cornellà(FAVCO). L’Ajuntament tambés’ha adherit al manifest de Pa-llassos Sense Fronteres a favordels infants refugiats.

Successos | Detinguts per atropellar un lladre voluntàriamentEls Mossos van detenir el passat 2 de setembre dos veïns de Cornellà com a presumptes

autors d’un delicte d’homicidi en grau de temptativa, després d’atropellar un home de formavoluntària a la ciutat. Els agressors haurien atropellat l’home perquè els hauria sostret elsfocus davanters i la bateria del seu vehicle. La víctima té 37 anys i té antecedents policials.

F. Javier RodríguezCORNELLÀ

La comunitat educativa es mostra contrària a la LOMCE. Foto: Arxiu

9 | Ciutat líniacornellà.cat19 setembre 2015

Des de fa unes setmanes l’esta-ció d’autobusos de la ciutat llueixuna estètica acolorida i renova-da, després que la Factoria Ar-tística de Cornellà (FAC) la de-corés amb diversos motius.

El grup d’artistes cornella-nencs van crear un gran muralde colors que reprodueix part del’skyline de la ciutat. S’hi podenreconèixer edificis tan emble-màtics de la ciutat com la Torrede la Miranda, el Castell o els ci-nemes Titan.

Es tracta d’una actuació dutaa terme per aquest grup d’artis-tes, que ha comptat amb el su-port del consistori. “Vam estartreballant durant tres setma-nes”, expliquen des de la FAC,que recorden com va sorgir laidea de dibuixar la ciutat sobreun mur d’una estació. “Tot vasorgir de la necessitat d’un ren-tat de cara a diversos espais dela ciutat”, assenyalen. En unprincipi, el col·lectiu d’artistes vapresentar el projecte als tècnicsdel consistori, que van decidirque l’estació d’autobusos eral’indret apropiat per fer el mu-

ral. “No només ens hem diver-tit, sinó que també hem intentatposar-hi tot el nostre cor “, as-seguren, tot posant èmfasi en labona rebuda que ha tingut elmural. “Estem molt agraïts ambel bon feedback que hem tingut”,argumenten.

DONAR COLOR A LA CIUTATA més de l’estació d’autobusos,els joves artistes de la Factoria

Artística de Cornellà han realit-zat treballs en altres indrets delmunicipi. Per exemple, van pin-tar també les parets del CEIPSant Ildefons amb motius querecordaven un petit hort. Enaquesta acció van participar-hiels nens i nenes de l’escola, elsquals van agafar també pinzellsi puntura per contribuir a lacreació de la factoria cornella-nenca.

Decoren l’estació d’autobusosamb l’skyline de la ciutat

RedaccióRIERA

Valeria Domínguez i InmaPuig, al Cornellà Creació

EMPRESA4La directiva de lamarca de moda Adolfo Domín-guez, Valeria Domínguez, i laconsultora empresarial, InmaPuig, participaran el pròxim di-vendres 2 d’octubre en una po-nència al Cornellà Creació Fò-rum.

Es tracta d’una jornada ide-ada perquè els assistents pu-guin tenir l’oportunitat de co-nèixer vivències empresarialsd’èxit, per després analitzar-lesi generar iniciatives que puguinser un referent pels empresaris

cornellanencs i del seu entorn.Les dues empresàries comptenamb una molt bona posició es-tratègica en el món dels negocis.

Domínguez va liderar l’es-tratègia digital de la seva marcai va multiplicar per vint el resul-tat de la seva facturació. Vaaconseguir que en un temps rè-cord adolfodominguez.com esposicionés entre les marquesmés buscades a internet.

Puig, per la seva banda, és ex-perta en desenvolupar equipsd’alt rendiment.

Organitzen la segona edició del taller per pilotar drons

FORMACIÓ4El taller per a úsprofessional de drons arriba a laseva segona edició el pròxim 29de setembre. L’activitat tindràlloc al Citilab de quatre a vuit dela tarda i està organitzada pelmateix Citilab i l’empresa FMIC.

Es tracta d’un taller amb elqual s’assessora sobre l’ús dedrons com a professió de futur.Els principals objectius del curssón donar a conèixer les diversescategories professionals que exis-teixen en el sector dels drons;proporcionar informació sobre

què s’ha de saber per ser pilot dedrons; què és un dron i per a qui-nes finalitats s’utilitza; l’evoluciódel sector i les seves normes; i elsusos prohibits d’aquest tipusd’aparells.

Entre els docents del taller hiha pilots avançats de drons, ope-radors de càmera de fotografia ivídeo, mecànics i empreses devol especialitzades en drons.

Durant el taller es treballaràamb drons reals perquè els as-sistents els coneguin de prime-ra mà.

L’estació (a dalt) i un altre projecte de la FAC (a baix). Fotos: Adrian Pedraza

Comerç| 10


El mercat Centre ofereix des defa dos mesos i mig menús soli-daris en un nou punt de vendaque porta el nom de Menja Fu-tur. La iniciativa té com a ob-jectiu oferir àpats a preus moltassequibles als ciutadans quetenen dificultats econòmiquesderivats dels serveis socials, peròque no són beneficiaris de la Bo-tiga Solidària. A més, la paradaocupa a joves que han deixat elsestudis i es troben a l’atur.

Es tracta d’un projecte de laFundació El Llindar i que comp-ta amb la col·laboració i el suportde l’Ajuntament, la FundacióFutur i La Caixa.

La presidenta del MercatCentre, Dolors Campos, ha dit endeclaracions a Línia Cornellàque d’aquesta iniciativa “se’nbeneficien famílies amb proble-mes, que són més de les que enspensem, ja que ens trobem gent

que mai havia pensat haver defer ús d’aquests ajuts socials”. Amés, diu, el projecte té un altreobjectiu, que és “donar feina a jo-ves de la Fundació El Llindar”,alhora que “s’ofereix menjar ca-solà, saludable i natural a totesles persones que vinguin al mer-cat i ho vulguin”.

El preu del menú és de cinceuros, el qual inclou quatre pri-mers plats i quatre segons platsper escollir, postres, pa i aigua.Segons han informat fonts mu-

nicipals, al llarg de l’any s’espe-ra que se serveixin entre 4.000i 5.000 menús socials.

LLOCS DE TREBALL SOLIDARISLa Fundació El Llindar és quigestiona els serveis del punt devenda i s’encarrega de la for-mació i contractació dels jovesque treballen a la botiga. Per laseva banda, la Fundació Futur ésl’encarregada d’elaborar el men-jar amb persones en situacióde vulnerabilitat.

El Mercat Centre ofereix menússolidaris en una nova parada

Neus MarmolCENTRE

Campanya | Presenten la targeta ‘Compradors pel país’La Confederació de Comerç va presentar fa uns dies la targeta Compradors pel país,

una targeta de fidelització que identificarà els seus usuaris com a clients preferents i els permetrà acumular euros virtuals que podran bescanviar en futures compres. L’objectiu és incentivar les compres en el petit comerç. Ara es posaran en circulació 1 milió de targetes.

La Confederació de Comerçvol impulsar l’ús del català

LLENGUA4La Confederació deComerç de Catalunya (CCC)tornarà a premiar l’ús de lallengua catalana en el petit co-merç amb el seu Premi CCC ala millor iniciativa lingüísticadel sector comercial, un guar-dó que enguany arribarà a laseva dotzena edició. Aquestguardó incorpora des de l’any2012 la denominació MemorialMercè Canal, en record a laseva creadora.

Fins avui 18 de setembre espoden presentar les candidatu-res a aquest premi, que constade dues categories. Una d’ellesés la d’entitats, i una altra pre-miarà establiments concrets.

Però, a més, la CCC també hacreat un premi extraordinarique lliuraran a un establimentque hagi destacat per la sevacol·laboració en el Pla d’Asses-sorament comercial lingüístic alscomerços dels nouvinguts.

La Confederació premiarà els comerços que fomentin el català. Foto: Arxiu

La nova parada de Menjar Futur. Foto: Mercat Centre


Cultura| 12


El Museu Palau Mercader aculldes del passat diumenge 13 desetembre una exposició amb unrecull de fotografies de SamuelAranda sobre la Primavera Àrab.

La mostra porta el títol de#desprésdelaprimavera i estàformada per diverses fotografiesd’Aranda, que va ser premiatamb el World Press Photo el2011.

El fotògraf va cobrir els mo-viments que van sorgir a Tunis,Egipte, Líbia i el Iemen per de-rrotar els dictadors que gover-naven aquests països. Les foto-grafies d’Aranda mostren elsfets que van ocórrer després del’esclat dels conflictes i el leit-motiv és “Què passa després dela notícia?”.

Amb aquesta selecció d’i-matges, l’autor pretén retratar elsterritoris on hi havia hagut elsconflictes un cop s’havia reins-

taurat la “pau”. La idea és mos-trar el procés de reconstrucciópolítica, la transició democràti-ca i els canvis socials que hanocorregut després de l’esclat deles revolucions.

Aranda acostuma a acom-panyar les seves exposicionsamb conferències i xerradesamb les quals els assistents po-den entendre i conèixer de pri-mera mà els conflictes socials i

polítics dels indrets on fa les fo-tografies. La idea és aprofundiren els temes i àmbits sobre elsquals treballa.

WORLD PRESS PHOTO 2011Aranda va guanyar el WorldPress Photo del 2011 amb unaimatge de les revoltes del Iemen,on una dona amb niqab conso-la un familiar ferit a causa de lesrevoltes al carrer.

Aranda va guanyar el World Press Photo amb aquesta imatge. Foto: Arxiu

El Museu Palau Mercader aculluna mostra de Samuel Aranda

Lleure | La tardor arriba carregada d’activitatsLa ciutat es prepara per a una tardor amb una gran varietat d’oferta cultural. A més de la nova

temporada de l’Auditori, Cornellà ofereix diverses alternatives en el marc dels programes Culturaen Família i Cornellà Escena. El primer proposa activitats culturals per a les famílies, mentre

que el segon ofereix preus assequibles a la sala Ramon Romagosa i l’auditori de Sant Ildefons.

RedaccióALMEDA

Chambao presentarà el seu nou disc a l’Auditori

MÚSICA4La nova temporada del’Auditori ja s’ha presentat, i unade les grans novetats serà l’ac-tuació de Chambao, que pre-sentarà el seu nou disc, 10 añosAround the World, on la bandagaditana es desmarca un pèl delseu estil de flamenc chill i se sub-mergeix en l’electrònica. El con-cert, que també farà una repas-sada als temes mítics del grup,tindrà lloc el pròxim 28 de no-vembre.

Una altra de les grans nove-tats de la nova temporada és queel BCN City Ballet també aterraràa Cornellà. La companyia, for-mada per ballarins i ballarines

seleccionats entre els finalistesdel certamen Ciutat de Barcelo-na, serà l’encarregada d’inaugu-rar la programació de tardor elpròxim 17 d’octubre.

El 23 d’octubre pujarà a l’es-cenari la companyia CornellàTeatre amb Paraules encade-nades; el dia 24 es representaràEl nom, dirigida per AngélicaQuingles; i el dia 25, Ningú no ésperfecte.

El 8 de novembre serà eltorn de l’òpera, amb Simfonova;el 22 actuaran The Funamvio-listas i el 13 de desembre tanca-rà la temporada Joan Pera ambFer riure és un art.

Chambao celebra enguany 13 anys de carrera professional. Foto: Chambao

13 |

Esportslíniacornellà.cat 19 setembre 2015

El Cornellà viu un dels seus mo-ments més dolços. En la seva se-gona temporada a la Segona B,els de Jordi Roger estan prota-gonitzant un dels millors inicisde la divisió, amb quatre victò-ries de quatre partits. D’aques-ta manera, els cornellanencs sóncolíders amb el Vil·la-real B,que també ha fet ple de victòries.

Demà a dos quarts de vuit delvespre els verd-i-blancs rebran alMunicipal al València-Mestalla,un rival de mitja taula que nomésha guanyat un partit de quatre.Tot i això, el tècnic cornella-nenc, Jordi Roger, no vol deixar-se emportar per l’eufòria. Enuna entrevista, Roger va alertardel perill dels valencianistes, unconjunt “amb molt talent indi-vidual i ple de jugadors molt

trempats”. Sobre l’estat de grà-cia de l’equip en aquests primerscompassos de la temporada re-gular, Roger reconeix que “in-conscientment”, els jugadors espoden relaxar perquè “ho estàfent molt bé”.

De cara a demà, el Cornellàté el repte de seguir encapçalant

la classificació. En cas de victò-ria o empat, sempre i quan elVil·la-real perdi, el Cornellà esconsolidarà com a líder en soli-tari. Els grocs, per la seva ban-da, protagonitzaran el derbi va-lencià de la jornada a Alcoi con-tra l’Alcoià, ara mateix sisè ambset punts.

Tot i l’eufòria, Roger vol concentració per seguir al capdamunt. Foto: UEC

Arrencada sensacional delCornellà a la lliga, que és colíder» Els de Roger han guanyat els primers quatre partits de la competició

» Diumenge els verd-i-blancs reben a casa el València-Mestalla

Trenta-cinc anys d’atletismesolidari al municipi

CURSA4Falten només dues set-manes perquè l’atletisme i lasolidaritat es tornin a donar lamà. El pròxim 4 d’octubre, Cor-nellà celebrarà per trenta-cinquèany consecutiu la Cursa PopularSolidària, un esdeveniment or-ganitzat pel Club d’AtletismeCornellà-Atlètic i l’Ajuntament.

La carrera està oberta a laparticipació de tothom, ja que nohi ha límits ni d’edat ni desexe –tot i que els menors hau-ran de presentar una autoritza-ció dels pares o tutors per par-ticipar–. La sortida de la cursa sesituarà al carrer del Rugbi, a par-tir de les nou del matí, i la metaestà ubicada a un escenari pri-

vilegiat: l’Estadi Municipal d’A-tletisme.

Hi haurà un total de sis cate-gories de diferents distàncies,amb la novetat que enguany secelebrarà una nova carrera decinc quilòmetres, a causa de labona acollida que té l’esdeveni-ment, que es correrà de maneraparal·lela a la de 10. Per altra ban-da, es correran dues modalitatsmés d’1,7 quilòmetres –una d’e-lles no competitiva– i dues de750 –per als més petits–.

Les inscripcions encara espoden fer a través d’internet –aChampionChip–, o de manerapresencial a l’Estadi Municipald’Atletisme i a l’Ajuntament.

BÀSQUET4Després de la ines-tabilitat de la temporada pas-sada, el CB Cornellà afronta lanova amb l’esperança de con-solidar-se a EBA i mirar cap aamunt. L’equip, que està a lesordres del nou tècnic, Marc So-lanes, ha experimentat una re-novació de la plantilla, justa-ment amb aquest objectiu d’o-blidar els fantasmes del passat.

Tot i que la lliga arrenca elpròxim diumenge 27, el Corne-llà ja ha fet les primeres passes

a la Lliga Catalana d’EBA, onavui s’hi juga la vida davant elCastellbisbal a partir de dosquarts de sis de la tarda al ParcEsportiu. Els de Solanes vanperdre en el primer partit con-tra el Sant Nicolau sabadellencper 82 punts a 66, en un matxque va començar força igualatperò que va acabar amb el do-mini aclaparador del Sant Ni-colau, sobretot en el tercerquart, on els blaus van perdreles opcions de guanyar.

Tot i així, cal destacar l’in-tens esforç dels cornellanencs al’últim quart, amb una bonapressió a l’atac sabadellenc.

Ara per ara, el Cornellà de-pèn de si mateix per seguir en-davant a la competició. Si guan-ya per 22 punts o més, els de So-lanes passaran de ronda.

Pel que fa a la lliga, el Cor-nellà començarà la competicióa les Illes contra el Sant Lluís, elpròxim diumenge 27 de setem-bre a partir de dos quarts d’una.

Rugby | Primer Seven Platja Cornellà-El PratEl primer Seven Platja Cornellà-El Prat arrenca avui al passeig de la Platja del Prat, alcostat del Centre Municipal de Vela. Aquesta competició, organitzada pel Rugby Club

Cornellà, tindrà quatre clubs de rugbi a les categories Escola –menys de vuit, 10, 12 i 14 anys–, Infantils –menys de 16–, Juvenils –menys de 18–, Femení i Veterans.

RedaccióCORNELLÀ

Hi haurà sis modalitats de curses. Foto: Arxiu

Objectiu: oblidar el curs passat

El Sant Nicolau celebrant la victòria davant del Cornellà. Foto: CBC

| 14Agendalíniacornellà.cat 19 setembre 2015

[email protected]

AGENDA MENSUALFINS AL 27 DE SETEMBREMatí-Tarda Exposició: Cornellà, Natura Amagada.Fotografies d’Edgar Madrenys. Preu: activi-tat gratuïta. Lloc: Sala d'Exposicions del Cas-tell de Cornellà.

DISSABTE 19 DE SETEMBRE10:00Mercat d'intercanvi i segona mà de Cor-nellà. Vine al mercat, passeja, busca, i trobabones ofertes. Més informació: 93 475 87 18,[email protected]. Preu: gratuït. Lloc: pla-ça d’Europa.

DIUMENGE 20 DE SETEMBRE11:00 Taller de rèptils i amfibis. Coneixerem lesespècies d'amfibis i rèptils que tenim a Cor-nellà a través d'una petita xerrada. Preu: gra-tuït. Durada de l’activitat: dues hores, apro-ximadament. Lloc: Parc de Can Mercader.

DIUMENGE 20 DE SETEMBRE12:00 Visita guiada a la planta noble del Mu-seu Palau Mercader. Visita comentada en laque es presenta la història de la finca Mercaderi es descobreixen alguns dels espais de plan-ta noble, decorats segons el gust d'una famíliaaristocràtica de finals del s. XIX. Cal inscrip-ció prèvia. Preu: gratuït.

DIUMENGE 20 DE SETEMBRE12:00 Visita comentada a l’exposició del fotò-graf Samuel Aranda #desprésdelaprimavera.La sessió la farà el mateix fotògraf. Lloc: Mu-seu Palau Mercader.

DIUMENGE 20 DE SETEMBRE12:30 Sidecar: espectacle de circ de la companyiaPessic de Circ en el marc del programa Cul-tura en Família. Edat recomanada: tots pú-blics. Preu d’entrada: gratuïta. Durada: finsa les 13:45 hores. Lloc: plaça de Carles Navales.

DIUMENGE 27 DE SETEMBRE11:00 Jugatecambiental: El Conte de la Irenei Gimcana de Descoberta del Parc. Preu: ac-tivitat gratuïta. Durada aproximada: dues ho-res. Organitza: departament de Medi Ambient.Lloc: Parc de Can Mercader.

DISSABTE 19 DE SETEMBRE09:00 Trimercader2015: pedaleja, corre i nedaa Can Mercader. 45 minuts spinning, 5 km co-rrent i 400 nedant. Fins a les 13:00 hores. Lloc:CAE Can Mercader.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Dissabte familiar Canta’m un conte.Amb cançons i danses, els petits s’en-dinsaran en el món de l'imaginaripopular català i el d'altres països.Lloc: Biblioteca Marta Mata.

Dissabte familiar: ‘Canta’m un conte’

Ds. 19 de setembre a les 12:00

Ets un boig del disseny de videojocs it'agrada l'adrenalina? Apunta’t i et pro-metem 48 hores de disseny i desen-volupament frenètic de videojocs.Edats: de 10 a 16 i a partir de 16 anys.Lloc: Citilab.

Taller GameJam!: desenvolupem videojocs

Del 18 al 20 de setembre

La major part de les activitats de la Fes-ta Major del barri tenen lloc del 18 al20 de setembre, tot i que s’allarguenfins al dia 21. Consulta més detalls alprograma de la coordinadora d’entitatsde La Gavarra. Lloc: plaça d’Europa.

Festa Major del barri de la Gavarra-LindavistaDel 18 al 21 de setembre

Jornada de Ciclisme Familiar. Sortida:des del Centre Esportiu Delfos a les10:00 hores (carrer de la Verge deMontserrat, s/n). Participació lliure isense inscripció. Durada de l’activitat:fins a les 12:30 hores.

Jornada de Ciclisme Familiaramb Esport Ciclista CornellàDg. 20 de setembre a les 10:00

línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Barcelonès NordBaix Maresme · l’Hospitalet

Baix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (ed. Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes Corts

SetmanalNord (ed. Barcelonès Nord)

Vallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

180.35015.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02510.02510.02510.02510.02510.02510.025

120.20015.02515.02515.02515.025

100.20015.02511.025

Total 404.750

14 mensuals4 quinzenals2 setmanals

180.350120.200104.200

[email protected]

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

404.750 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia


| 16 líniacornellà.cat 19 setembre 2015 Pròxima edició: 13 d’octubre

Documents

Cornella 27