Cornella 07

redacció: [email protected] - 93 624 25 17 | anuncia’t: 619 13 66 88 - [email protected] | administració: [email protected]

baix llobregat Novembre 2013 · Núm.07

líniacornellà

Entrevista a Salvador EstevePresident de la Diputació de Barcelona

“Ens hemhagut de passarels primersdos anys delegislaturaredimensionantels ajuntaments”

Entrevista a Salvador EstevePresident de la Diputació de Barcelona pàgs 08 i 09

Balmón pacta amb ICV persumar esforços contra la crisi

PSC i ecosocialistes arriben a un acord de govern per potenciar les polítiques socials i la lluita contra l’atur pàg 10

Educació pàg 12Cornellà contracta vuit professors aturats peroferir classes de reforç

Ciutat pàg 11Adeqüen 900 places d’aparcament a la Firaper als socis de l’Espanyol

Comerç pàg 11Cornellà vol impulsar la Formació Professional

Esports pàg 14La Copa de les RegionsUEFA es jugarà a Cornellà

Societat pàg 03La ciutat clama contrauna violència de gènereque s’agreuja amb la crisi

Cultura pàg 13Joan Pera omple l’Auditori amb la representació‘Sí, primer ministre’

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2

Novembre 2013líniacornellà

3 | En Portada Novembre 2013 líniacornellà

No abaixem la guàrdia» La crisi agreuja la violència de gènere i fa saltar l’alarma social de les associacions que la combaten» La dependència econòmica sotmet les dones i els seus fills a mantenir la relació amb l’agressor

La dependència econòmica deles dones en vers els seus agres-sors augmenta. Mentre l’any2008 el 54% de les dones atesespel Programa LARIS d’atenció ala violència de gènere compta-ven amb ingressos propis, avuiaquest col·lectiu només repre-senta el 24%.

Són dades de l’AssociacióBenestar i Desenvolupament,que assegura que la crisi estàagreujant la violència de gènere.“La disminució de fonts d’in-gressos com els ajuts socials, elsuport familiar i l’incomplimentde les pensions compensatò-ries i d’alimentació per als fillscondemnen les dones a haver

d’afrontar aquesta problemàti-ca en solitari amb el risc que su-posa no poder mantenir els seusfills”, argumenten des de l’as-sociació.

L’ABD explica que despen-dre’s d’una situació de maltrac-tament requereix autonomia fí-

sica, psíquica i, per suposat,econòmica. “Les dones atesespel Programa LARIS conviuenentre 12 i 15 anys amb el seuagressor mantenint relacions

de violència sense fer el pas detrencar-les”, alerten des del’ABD. Una situació que encaraprolifera més en temps de crisieconòmica com l’actual.

MILLORAR LA DETECCIÓMalgrat tot, no només cal tren-car el vincle econòmic. El 68%de les dones que acudeixen alPrograma LARIS minimitzen ojustifiquen el comportamentviolent de les seves parelles. “Esbasen en mites i creences com,per exemple, que la conductaviolenta és conseqüència delcomportament d’elles, que elshomes són agressius per natu-ralesa o que la seva parella noestà bé”, expliquen des de l’as-sociació.

És per això que el primer pasdel Programa LARIS és que lesdones reconeguin i detectin les

diferents formes de violència, elsseus efectes cap a elles i tambécap als seus fills i filles.

La majoria de dones atesestenen fills en comú amb l’a-gressor i gairebé totes verbalit-zen que els menors han estatpresents en els episodis de vio-

lència, però “només un 9,5%són conscients dels efectes i elmalestar que genera sobreaquests nens i nenes”, assegural’associació.

Per tot plegat, el passat 25 denovembre, amb motiu del DiaInternacional de l’Eradicació dela Violència vers la Dona, l’ABDva organitzar la campanya Posa’tlila amb l’objectiu de millorar ladetecció de la violència a travésde la sensibilització i la difusió demissatges preventius. L’etique-ta #ABDlila va aglutinar aques-ta iniciativa.

L’associació assegura que lafórmula per prevenir la violènciade gènere recau en l’educació enla igualtat entre homes i dones.En aquest sentit, el seu Progra-ma LARIS desenvolupa tallers derelacions igualitàries i sense vio-lència destinats tant a nens i ne-nes d’educació primària com ajoves d’educació secundària, ons’incideix en l’atenció de noiesadolescents que viuen relacionsde parella violentes.

Arnau NadeuCORNELLÀ

El 68% de les dones que acudeixen al Programa LARIS minimitzen o justifiquen el comportament violent de les seves parelles. Foto: Arxiu

Només el 24%

de les dones

maltractades tenen

ingressos propis

La fórmula per

prevenir la violència

de gènere recau en

l’educació dels nens

| 4En PortadaNovembre 2013líniacornellà

La reforma de la Llei d’Adminis-tració Local proposada pel governde Mariano Rajoy i rebutjadafins i tot per alguns alcaldes delPP està a punt de ser aprovada. Lapràctica totalitat de l’arc parla-mentari ha demanat la seva reti-rada, però sembla que els popu-lars no faran marxa enrere.

Amb aquesta reforma, lescompetències dels ajuntamentsde menys de 20.000 habitantsque tinguin dèficit pressuposta-ri passaran a les diputacions o ales comunitats autònomes. Elsmunicipis més grans, en canvi,continuaran tenint les compe-tències pròpies però perdran lesimpròpies, on es troben serveis

com la promoció econòmica, lacultura o l’atenció a la immigra-ció. A més, es volen suprimir lesmancomunitats que no siguineficients.

“Es vol buidar de competèn-cies els ajuntaments” explica endeclaracions a Línia CornellàCarles Ramió, catedràtic de cièn-cies polítiques de la UPF. “Cadaconsistori coneix les necessitatsdel seu municipi i per això, finsara, havien prestat uns serveis alsciutadans de força qualitat”, as-segura Ramió, el qual afegeixque “amb aquesta reforma, aixòes perdria perquè les comunitatsautònomes no podran assumiraquestes competències i, si ho fan,serà amb criteris estàndards, perla qual cosa es perdrà qualitat per-què es perdrà proximitat”. Unaopinió que es compartida perl’Associació Catalana de Munici-

pis (ACM) i la Federació de Mu-nicipis de Catalunya (FMC), quecoincideixen en oposar-se total-ment a aquesta llei perquè, ar-gumenten, perjudica profunda-ment els drets dels ciutadans.

El president de l’ACM, MiquelBuch, afirma a Línia Cornellà queno estan “en contra de repensarel sistema”, però creuen “que elscanvis s’han de fer bé, amb con-sens i sense atacar les persones,manllevar els drets dels ciutadansni privatitzar els serveis públics”.

El president de la FMC, Xa-vier Amor, per la seva banda, con-sidera que la llei de racionalitza-ció i sostenibilitat de l’adminis-tració local és “inadmissible, per-què suposa un retrocés per almón local i atempta contra l’au-tonomia dels ajuntaments”. Amés, afegeix que la reforma “afe-bleix l’actual sistema democràtic”.

El món local no es toca» La Llei d’Administració Local del govern espanyol és rebutjada pel municipalisme i els experts» El Ple de Cornellà aprova una moció de “rebuig frontal” a una reforma que “ataca el benestar”

REDACCIÓ4El Ple de l’Ajunta-ment va aprovar en la darrerasessió una moció de “rebuigfrontal” a l’avantprojecte de Lleiper a la Racionalització i Soste-nibilitat de l’Administració Lo-cal. Una llei que, segons re-marca el text de la moció, és un“atac directe al benestar dels ciu-tadans i a la democràcia muni-cipal, a més d’una autènticaofensiva contra la cohesió social”en els municipis.

En aquest sentit, el passatoctubre, més de 2.000 alcaldesi regidors de diferents pobles iciutats i de tots els colors polí-tics, entre ells també Cornellà,

van participar en un acte cele-brat a Madrid en què es va lle-gir un manifest “radicalmentcontrari” a la reforma local queproposa el govern del PP. El ma-teix alcalde Balmón s’ha mostraten més d’una ocasió i en públiccontrari a aquesta reforma de lallei local, titllant-la “d’error”.

Paral·lelament, la mocióaprovada pel Ple de l’Ajunta-ment reclama també al governespanyol les inversions neces-sàries “per evitar una fracturasocial a la ciutat”. La missiva re-cull que l’estat ha de dotar la ciu-tat de recursos per poder ferfront a la crisi econòmica.

Cornellà aprova una mocióen contra de la reforma local

Ajuntament de Cornellà. Foto: Arxiu

Pamela MartínezCORNELLÀ

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 |

Novembre 2013 líniacornellà

| 6OpinióNovembre 2013líniacornellà

publicitat 619 13 66 88amb el suport de:

líniacornellàLes cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Dipòsit legal: B.4833-2013

redacció:[email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

Actualitat a la xarxa

Un diari plural Un diari participatiu

@joseprull: És ben simple: la decisió delconsell nacional del PSC de fa pocs diesenforteix el popular Mariano Rajoy i de-bilita Catalunya.

@salvadorcardus: A l’expresident JoséMaría Aznar jo l'entrevistaria cada dia i enfaria portada als mitjans de premsa eu-ropeus. Un mes així, i lliures.

@PereGendrau: Prohibir les setrilleres ésde les coses més absurdes que he sentit.Només per aquest fet ja hem de marxard'Espanya.

Massa vegades l’unionisme uni-formitzador espanyolista utilitzaels castellanoparlants de casanostra per atacar Catalunya, i elque és pitjor, per fer un joc brutneolerrouxista que vol posar enperill la cohesió social del nostrepoble. Però no se’n sortiran, per-què aquest pensament assimila-cionista espanyol troba un murde contenció en el sentit comúde la gent que viu a Catalunya,parli la llengua que parli.

En aquest sentit, consideroque és molt positiva i molt en-certada l’articulació de la plata-forma de ciutadans de cultura iparla castellana, anomenada“Súmate”, que es posicionen a fa-vor de la consulta i en pro de lallibertat nacional de Catalunya.Des del meu modest entendre,aquest grup, aquest aplec de gentcastellanoparlant –indignats pelmaltractament constant que Ca-talunya rep per part dels dife-rents governs de l’Estat espanyol–representa un autèntic glop dedignitat i fermesa davant d’unaideologia agressiva i corrupta,que vol anihilar els drets dels po-bles i, alhora, els de les persones.

Cal tenir ben present que laindependència de Catalunya nosuposa cap tipus de fractura, ansel contrari; el que provoca el tren-cament és el govern espanyolamb les seves polítiques reaccio-nàries, antidemocràtiques, anti-europees i catalanofòbiques.

4Dignitat

Per Josep M. Loste Per David Rabadà

4Crisi o independència

Tots hem usat tècniques me-morístiques diverses (sigles,acrònims, esquemes) per re-cordar tants mots inútils quecalia memoritzar als exà-mens. En canvi, oblidem elsnoms dels delinqüents finan-cers, segurament perquè ensfan fàstic i necessitem tenir lament plena de records bonics.Malauradament, la conse-qüència nefasta d’aquesta hi-giene mental permet als nos-tres agressors que puguincontinuar vivint tan impunes,respectats i presumint d’ho-norabilitat.

Un veí, jubilat, que sobre-viu amb una pensió miserabledesprés de tota una vida de tre-ball, amb qui m’havia aturatper maleir un dels anteriorsenquestats a la Comissió Parla-mentària Sobre Entitats Finan-ceres, em va respondre llavorsque no sabia de qui li parlava.Després, però, va reconèixerhaver vist la notícia per televi-sió, però no havia retingut elcognom, i se’m justificava dientque no té cap interès peraprendre els noms d’aquestsxoriços “… perquè tots es diuenDon, els seus pares ja ens xu-claven la sang i els seus fillstambé ho faran…”.

Malgrat aquest fatalismepopular sobre la inevitable im-punitat, reforçat empíricamenti sovint per la realitat quoti-

diana (només cal veure la sen-tència recent del Cas Prestige),encara tenim recursos contral’amnèsia perquè per a tot hi hatècniques: si per als exàmenssón els apunts amagats, per re-cordar els grans xoriços funcio-nen bé les “marques”, i commés gràfiques millor, i una deprou bona és la de la sandàliacom a símbol de menyspreu.

La imatge de David Fer-nàndez al Parlament ha rebuttot tipus de consideracions, desde Josep Antoni Duran “Ter-cera Via”, que demana respecteper Rodrigo Rato, fins a CayoLara, que insinua que el xoumediàtic desencadenat impe-deix fer seure l’ex-president deBankia al banquet dels acusats.El poder i els sotmesos al poderno s’adonen que el món hacanviat i que la respectabilitat il’honorabilitat ja no deriven dela quantitat de diners, ni dedrets de naixement, de grupsocial o d’habilitats parasità-ries, que els propietaris delsmitjans de comunicació ja nodirigeixen tan fàcilment la cos-movisió de poble i que els mo-viments socials van generantestratègies per combatre ladesmemòria. Rodrigo Ratosortirà impune i seguramentels meus veïns al cap d’unsanys després haurien oblidat elseu nom, però ara ja els costaràmés oblidar-lo.

Per Manel Fantassin

4Combatent la desmemòria

Els intents autonomistes cata-lans cada cop queden més jus-tificats en detriment de la visiópolítica d’alguns partits políticsque no s’adonen del desig d’u-na gran majoria. PP, PSOE,Iniciativa i part del PSC no ve-uen que el moviment socialque tenen fora del seu despatxesdevé una onada que ja els hapassat pel damunt. Altres par-tits com Convergència i ERCsurfegen a la cresta d’aquestaonada, i és que amb la crisi eco-nòmica, la mentalització delscatalans d’un balanç fiscal ne-gatiu i la necessitat de divisa ales arques de la Generalitat, lagent i una majoria parlamen-tària ha despertat.

Un endeutament exces-siu per part de l’anterior governMontilla, ara senador, més unaespeculació no diversificada enel totxo, han estat les principalsraons d’una crisi que ara ensempeny. Ara els contribuentscatalans hem de pagar un deu-te gegantí, més espanyol que ca-talà, que en gran part bancs es-trangers cobren dels nostres

impostos. Si a això sumem queel Govern espanyol no sembladel tot sensible a la situació ca-talana, queda més que clar quecrisi o independència.

Cal recordar però, i vet aquíla gravetat de l’assumpte, que elscatalans no hem après de la his-tòria. Durant el segle XIX vatranscórrer quelcom semblantamb l’especulació exclusiva enel tèxtil. Com ha passat araamb el totxo, aleshores no es vadiversificar l’economia basadaen les teles i va petar una crisi decavall com l’actual. Davant lamanca de calaix català, intentsautonomistes aparegueren, eld’en Prat de la Riba per exem-ple, acompanyats de revoltesamb repressió que ara equi-valdrien als decrets anticatala-nistes del Govern de Madrid.

Al final va passar com arapodria esdevenir, que Ma-drid va fer joc brut i tot va se-guir igual, un balanç fiscal ca-talà en números vermells.Com sempre, la història ensmostra el camí que podem re-petir i patir.

#AlMuseu#Desorientats #JaNoToca

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 887 |


| 8Novembre 2013líniacornellà Entrevista

“Ens hem hagut depassar els primersdos anys de legislaturaredimensionantels ajuntaments”

És el president d’una institucióque engloba aproximadamentel 25% del territori català i quepresta serveis a un 75% de lapoblació catalana. Malgrat això,aquesta sembla ser l’adminis-tració més desconeguda a peude carrer. Molts ciutadans espregunten: per què serveix laDiputació?El millor que es pot fer per res-pondre aquesta qüestió és pre-guntar-ho als alcaldes de lademarcació. És veritat que la Di-putació no té una finestra a laciutadania, però estic convençutque avui dia, sense l’ajuda de laDiputació, als ajuntaments elsseria impossible tirar endavant.Nosaltres servim els ciutadanssempre a través dels seus ajun-

taments i estem pendents d’allòque cada consistori decideixi en-carregar-nos. Discrepant de lareforma local que s’està deba-tent ara al Congrés espanyol,que diu que si un ajuntament nofa bé una cosa la Diputació l’hiprendrà, nosaltres creiem que elcamí correcte és justament elcontrari. Cada consistori, lliure-ment i en funció de les sevesprioritats, ens diu que necessitaajuda per a una cosa o per a unaaltra i nosaltres, des d’aquí i ambels equips professionals esplèn-dids que tenim, intentem aju-dar-los. Estic convençut que siho pregunten als alcaldes, totsels diran que tenen sort de la Di-putació, sobretot en aquests mo-ments tan complicats.

Vostè va assumir la presidènciade la Diputació, com bé diu, enun dels pitjors moments econò-mics que es recorden...Aquesta legislatura ha estat una

de les més difícils que ens hemtrobat en l’administració local. Iels ho dic de primera mà, perquèjo hi estic des del primer dia, desde l’any 1979. Ens hem hagut depassar aquests dos anys i escaigde legislatura redimensionantels ajuntaments. Els consistorishavien passat una sèrie d’anysmolt bé econòmicament. Tenienuns ingressos extraordinaris quevenien del totxo i els van conver-tir, a demanda de la gent, en ser-veis. El que ha passat és que, desobte, amb la crisi, han deixatd’haver-hi uns ingressos extraor-dinaris però la despesa hi conti-nua sent. Tots hem hagut de feruna tasca de redimensió delsajuntaments, la qual hem miratde fer-la amb els menors costoslaborals i socials i de tota mena,però hem hagut de fer-ho.

Parlant de la reforma local espa-nyola a la qual vostè feia refe-rència, hi ha un front comú del

món municipal català i dels ex-perts que s’hi oposa. Des de laDiputació de Barcelona tambéhan mostrat el seu rebuig aaquesta reforma. Creu que elmunicipalisme està en perill?Crec que no està en perill perquèla reforma és tan complicada dedur a terme que intueixo que nos’aplicarà. De fet, les primeres es-menes que ha introduït el mateixPartit Popular ja són moratò-ries –diuen que no es farà fins al’any 2015–. Per tant, ja ho van ti-rant enllà perquè veuen que ésforça irrealitzable.

En lloc d’aquesta llei, la reformade l’administració local pròpiade Catalunya que vol impulsarla Generalitat i el fet de passarde les diputacions actuals a lesvegueries és el camí a seguir?Nosaltres, com a nacionalistes,sempre hem cregut en l’organit-zació territorial pròpia. I així hodiu l’Estatut amb les vegueries,

però aquí hi ha un problema delegalitats. Les vegueries no espoden implantar si no es modi-fica la Constitució espanyola,que parla de la província comuna cosa “sagrada”. Si no hi hacanvis en la Constitució, és im-possible substituir les quatre di-putacions per set vegueries –ovuit o les que siguin–. Sí que po-dria haver-hi un canvi de nom,que seria un primer pas, i queen lloc de diputacions es digues-sin vegueries. Però és poc pro-bable que ara mateix es canviï laConstitució en aquest sentit.

Alguns mitjans diuen que aixòés una estratègia de la Generali-tat per intentar esquivar la re-forma que s’està debatent ara alCongrés. Aquesta qüestió esconvertirà en un nou front dexoc amb Madrid? Això també és complicat perquèsembla que la llei de Madrid ésuna llei de bases i no exclou les

Salvador EstevePresident de la Diputació de Barcelona

Text: Arnau NadeuFotografia: Neus Màrmol

9 | Novembre 2013 líniacornellàEntrevista

comunitats autònomes. En aquestsentit, encara que tinguem com-petències pròpies sempre estarandins de les bases que assenyaliaquesta llei. Per tant, i repeteixo,és complicat.

Canviant de tema, fa un parell desetmanes es va presentar el Plad’Urgència Social de la Diputacióper atendre les persones queestan patint més greument elsefectes de la crisi. Ja s’ha comen-çat a desplegar? En quin momentens trobem?El pla ja s’ha aprovat en unaJunta de Govern extraordinària itot ja està pràcticament enllestit.Cada ajuntament ja sap més o

menys què li tocarà. Tot el quefem, i sobretot en el cas dels plansextraordinaris, és fruit de parlaramb els interessats, amb elsajuntaments, per saber què elsinteressa més i en què els podemajudar. L’any passat vam fer unaaportació per assegurar la liqui-ditat dels nostres municipis.Érem conscients que molts ajun-taments no podrien tancar elsseus exercicis ni començar ambgaranties els següents. I aquestany sembla que les peticions vanarribar més del cantó social, per-què és evident que en un mo-ment en el qual els ajuntamentsreben més demanda social ésquan les administracions hem de

donar més respostes en aquestsentit. Creiem que amb això femuna bona aportació al món mu-nicipal, n’estic convençut.

Durant la presentació de Pla esva dir que el pròxim pas seriaimpulsar l’ocupació. En quinsentit aniran les accions?A principis d’any farem tres pro-grames concrets. Un es basa enplans d’ocupació directes delsajuntaments i un altre en fo-mentar l’ocupació indirecta-ment, perquè el que farem ésposar diners a disposició delsajuntaments perquè es facinobres, cosa que afavoreix tambéla contractació. Això es farà amb

dos tipus de vies: un pla d’ade-quació de camins rurals i unaltre destinat a edificis singularsde cada població, que poden serdes d’un ateneu fins a una esglé-sia. Això ho posarem en marxa aprincipis d’any.

En temps de crisi com l’actual, elsrecursos de les administracionsescassegen. Com poden fer fronta aquest tipus de plans de tantaenvergadura econòmica? D’onsurten tots aquests diners?Nosaltres, com totes les admi-nistracions, hem patit una re-ducció de pressupostos. El quepassa és que hem prioritzat el su-port als ajuntaments. De fet,aquesta és la base de la Diputa-ció, és la seva missió fonamental.El que hem hagut de fer és es-porgar una mica l’arbre perquèquedés la soca. I en el que por-tem de legislatura hem aportatals ajuntaments gairebé el doblede diners dels que es van aportaren la legislatura anterior. Hohem fet racionalitzant i descar-tant qüestions que ens han sem-blat que avui no eren prioritàries.Ara creiem que ajudar els ajun-taments en l’aspecte social és elque hem de fer.

Això vol dir que aquests plansvan en detriment d’altres actua-cions...A la Diputació de Barcelonatenim institucions pròpies, coml’Institut del Teatre o el MuseuMarítim, i participem en elLiceu i en 150 institucions més.El que hem fet és anar reduintuna mica aquestes aportacions,tot i que són molt necessàries,però que no eren la nostra prio-ritat, com sí que ho són ara els

ajuntaments. Hem estalviat enaquest sentit i també en relacióamb la pròpia estructura, ja que,per exemple, ara les jubilacionsno es cobreixen. Tot això hacomportat un estalvi que hempogut dedicar als ajuntaments.

Enguany se celebra el centenaride la Mancomunitat, que va sig-nificar la federació de les quatrediputacions catalanes. Alesho-res, el president Enric Prat de laRiba ja parlava d’un cos d’Estati de formes d’Estat per a Catalu-nya. Cent anys després, quinpaper juga la Diputació de Bar-celona en el procés sobiranista?En primer lloc, estem molt or-gullosos de celebrar aquest cen-tenari. Enric Prat de la Riba vacomençar la seva gran feina i jo,com a president de la Diputacióde Barcelona, em sento perso-nalment molt honorat d’ocuparun lloc que va liderar un perso-natge de la seva vàlua. Ja en elmeu discurs de presa de posses-sió vaig fer referència a Prat dela Riba com un dels lords de lanostra actuació. Crec que la sevafigura va ser importantíssima.Pel que fa al paper de la Diputa-ció en el procés sobiranista, enaquests moments les quatre di-putacions catalanes estem enuna comunió total amb el Go-vern de Catalunya. Crec queestem en una situació històricacrucial i que és molt importantque hi siguem totes les adminis-tracions: la Generalitat, les dipu-tacions i els ajuntaments. Crecque, en bona part, tots anirempel mateix camí per continuarfent aquestes estructures d’Estatque va començar a gestar fa centanys Enric Prat de la Riba.

“La reforma localdel govern espanyol és tan complicada de dur a terme que intueixo que no s’aplicarà”

“En el que portem

de legislatura

hem aportat als

consistoris gairebé

el doble de diners

que en l’anterior”

“Totes les

administracions

sumarem per

continuar fent

estructures d’Estat

per a Catalunya”

Cornellà| 10


L’alcalde de Cornellà, AntonioBalmón, i el cap d’ICV a l’Ajun-tament, Arnau Funes, van signarun acord de govern que s’allar-garà fins al final de la legislatu-ra. PSC i ICV volen sumar es-forços per trobar propostes perpal·liar els efectes de la crisieconòmica. A més, fins al final delegislatura es garanteixen acordsde govern en temàtiques com lacohesió social, la cultura o la pro-jecció de la ciutat.

Aquest acord segueix la líniade bona entesa entre ambdóspartits que ja s’intuïa quan PSCi ICV van aprovar els pressu-postos municipals per a l’any2014. Ara, aquesta entesa es tra-dueix en un acord de govern entota regla.

En la roda de premsa poste-rior a l’acord entre Balmón i Fu-nes, el representant d’ICV-EUiAva recordar que el seu partit “ésel més actiu al consistori”, amb 15mocions pròpies presentades, abanda de les deu més elaboradesen conjunt amb altres partits.

POLÍTICA SOCIALEntre les mocions pròpies pre-sentades per ICV destaquen lesrelacionades amb política so-cial i la crisi econòmica. Funes varecordar en aquesta roda depremsa que “el nostre grup mu-nicipal ha portat al Ple la Inicia-tiva Legislativa Popular per laRenda garantida o el mínim vi-tal, el cobrament de l’IBI a l’Es-glésia o l’increment de freqüèn-

cia de pas de la R4 de RENFE”,entre d’altres. El fet que el PSCs’hagi posicionat majoritària-ment a favor d’aquestes pro-postes ha provocat, en bonapart, la possibilitat d’arribar a l’a-cord de govern per al que restade legislatura.

El PSC, per la seva banda, téclar que la prioritat del governmunicipal és pal·liar les conse-qüències que la crisi té en el diaa dia dels ciutadans de Cornellà,tot i que també dedicarà el queresta de mandat a l’aprovació idiscussió de determinades ma-tèries en el sentit de la política so-cial i la projecció econòmica i cul-tural del municipi.

Un dels eixos clau d’aquestpacte és reforçar l’Acord contrala Crisi signat l’any 2012. El quees demana des d’ICV i que trobael vistiplau del PSC és seguir llui-tant pels punts d’aquest Acordperò, per sobre de tot, posar elsrecursos econòmics suficientsperquè les mesures que se’n de-

riven es puguin fer efectivamentrealitat.

En la mateixa línia, un altredels eixos del pacte és generarmés oportunitats econòmiquesi laborals. A la pràctica, això estradueix en elaborar plans d’o-cupació per als ciutadans delmunicipi, crear una zona eco-nòmica especial o donar méssuport al comerç. A més, ICV de-mana que durant la legislatura hihagi temps pel debat del paperde ProCornellà.

Garantir la cohesió social i ge-nerar oportunitats educativesés un altre eix principal en aquestpacte entre PSC i ICV. Les be-ques i les taxes progressives cen-tren el debat en aquest punt.També són importants per aaquests partits la formació coma garantia de promoció social, laprotecció i promoció del patri-moni municipal i els equipa-ments de la ciutat, a banda d’am-pliar la governança i el debat depolítica local.

PSC i ICV volen donar estabilitat al govern municipal. Foto: Arxiu

Balmón pacta amb ICV persumar esforços contra la crisi

» PSC i ecosocialistes signen un acord de govern fins a finals de mandat» Ambdós partits volen impulsar diferents polítiques d’acció social

L’alcalde convida els que fan “soroll” al PSC a marxar

POLÍTICA4L’alcalde de Cornellà,Antonio Balmón, va fer unes du-res declaracions al programa ElsMatins de TV3, on no es va que-dar curt dient que “sobra” gent alPSC, el partit al qual milita i a lallista del qual es va presentar coma alcaldable a la ciutat.

Segons va comentar en aquestprograma el passat 18 de no-vembre, “hi ha gent al PSC que fasoroll i pel meu gust sobren”, enreferència a les disputes internesque s’han generat al Partit delsSocialistes de Catalunya. Segonsrecull e-noticies.cat, Balmón as-

segura no estar gens d’acord ambel comportament del vessant ca-talanista del partit, que s’ha mos-trat força crítica amb l’actual di-recció del PSC, sobretot envers laposició oficial del partit sobre eldret a decidir. Tal com ho expli-ca Balmón, “no contemplo que elscrítics votin diferent del que mar-ca la direcció del PSC”. Tot iaquestes declaracions, va deixarclar que el PSC defensarà el dreta decidir “perquè aquesta Es-panya tampoc no la volem”, talcom va comentar en un momentde l’entrevista.

Aprovats els pressupostosamb caràcter social

ECONOMÍA4Aquest mes de no-vembre es van aprovar en el Plemunicipal els pressupostos per al’any vinent. Els comptes, de101 milions d’euros, consolidenla lluita per pal·liar els efectes dela crisi i l’actuació compromesaen polítiques socials, educació iseguretat.

Els pressupostos van seraprovats amb els vots favorablesdel PSC i ICV-EUiA, l’abstencióde CiU i la negativa del Partit Po-pular. Enguany, la partida per apolítiques socials s’ha incre-mentat més d’un 6%. A més, el

pressupost general per a l’Ajun-tament, de 70 milions, és un8% més gran que l’any ante-rior.

D’altra banda, l’Ajuntamenttambé pot celebrar que el seudeute s’ha reduit un 3% per alspressupostos de 2014.

Pel que fa a les inversions, l’A-juntament destinarà quatre mi-lions d’euros a incrementar el pa-trimoni històric i cultural de laciutat. Tot i això, ja s’ha anunciatque continuarà la contenció de ladespesa i la reducció del dèficitde la ciutat.

Adrián CaballeroCORNELLÀ

SmartFincas | Autogestió de finquesTres emprenedors han estrenat SmartFincas, una iniciativa web per mitjà de

la qual petites i mitjanes comunitats de veïns poden autogestionar els seustràmits i estalviar temps i diners. Aquesta web té tres serveis: un programa

de comptabilitat, un xat entre propietaris i un directori de proveïdors.

11 |

CornellàNovembre 2013líniacornellà

Cornellà demana solucionsper a les beques menjadors

EDUCACIÓ4El Ple de l’Ajunta-ment de Cornellà va aprovar elpassat 30 d’octubre una mocióper exigir a la Generalitat solu-cions per al problema de les be-ques menjador.

L’Ajuntament ha rebutaquest curs més de 1.000 sol·li-cituds per accedir a aquest tipusd’ajuts, una xifra que l’ha posaten dificultats per poder ferfront a aquestes beques. Men-tre que cada any han augmen-

tat les demandes d’aquestsajuts, la Generalitat ha reduït laseva aportació progressiva-ment. I malgrat que fins ara l’A-juntament ha pogut fer front aaquestes ajudes, la situació co-mença a ser insostenible, cominformen des del consistori.

La moció reivindica que nopot haver-hi cap nen amb dèfi-cit d’alimentació, mentre l’A-juntament prepara més accionscom la Botiga Solidària.

D’ençà que al 2009 es va inau-gurar l’Estadi del RCD Espanyoli, posteriorment, el centre co-mercial Splau, comerciants, clubde futbol i socis han demanatcontínuament millores en l’accésa l’estadi i també millores enqüestió d’aparcament per alsdies de partit del RCD Espanyolcom a local.

Fa un any es va estrenar la ro-tonda d’accés des de l’A-2 i ara lespropostes de diferents grups po-lítics al Ple de l’Ajuntament hanfet que els socis de l’equip peri-co gaudeixin de gairebé 1.000places d’aparcament addicionalsa les ja existents.

Dels 900 nous aparcaments,500 es troben als voltants de laFira de Cornellà i els altres 400són els que corresponen a l’es-pai descobert de la mateixa fira,que ara serà accessible per alsusuaris del centre comercial i

l’estadi de futbol. El club catalàes va fer ressò de la notícia feli-citant-se per l’ampliació d’a-parcament tot i que, des de laseva pàgina web oficial, instenles autoritats a treballar per mi-llorar encara més els accessos,que segueixen sent la tasca pen-dent de la ciutat des que l’Es-panyol i el centre comercial

Splau es van instal·lar a Corne-llà, ara ja fa uns quants anys.

Les places estaran disponi-bles només els dies de partit delRCD Espanyol i per accedir-hicaldrà mostrar el carnet de socidel club a la seguretat privadacontractada. Tot i això, els be-neficis poden arribar també alscomerciants de l’Splau.

La Fira de Cornellà soluciona el problema d’aparcament. Foto: Fira Cornellà

Millores d’aparcament i accés a l’Splau i l’Estadi de l’Espanyol


Civisme | 300 euros per beure al carrerL’Ajuntament ha modificat alguns articles de l’Ordenança Municipal sobre

civisme. Amb els nous canvis, beure alcohol al carrer serà fortament sancionat, amb multes de fins a 700 euros si hi ha reincidència.

Aquestes multes es podran commutar amb treball comunitari.

El Baix Llobregat registra un 3% menys d’empreses

ECONOMÍA4La patronal Fò-rum Empresarial del Llobregatha publicat un informe sobre lasituació econòmica de la co-marca del Baix Llobregat. Unade les dades destacades d’a-quest informe és que la comar-ca ha perdut gairebé un 3% deles empreses registrades. Sóndades interanuals respecte al se-gon trimestre de l’any 2012.

La pèrdua d’empreses re-gistrades hauria de significaruna reducció de l’activitat co-mercial, tot i que això queda endubte a la comarca, ja que l’a-tur s’ha reduit en més de sispunts en el darrer trimestrede l’any.

En aquest sentit, del treballcreat en els darrers mesos, mésdel 20% pertany al sector de laconstrucció, seguit dels serveisi la indústria. L’informe delFòrum Empresarial també in-dica una crescuda en la com-pravenda d’immobles, cosa quetorna a activar el mercat mésdeprimit al país i a la comarcades de l’inici de la crisi.

Mentre la construcció esreanima, els serveis van caienta mesura que s’acaba la tem-porada estival i és l’únic sectorque registra una davallada enles dades recollides aquest mesde novembre a la comarca delBaix Llobregat.

El Citilab de la ciutat va viure elpassat 8 de novembre la jorna-da Fent Ponts, una iniciativaper impulsar i revaloritzar laFormació Professional entreels joves de la ciutat i la co-marca. L’Ajuntament i diversosinstituts han preparat aquestajornada en el marc de l’AcordSocial 2012-2016.

En aquesta jornada va serclau la taula rodona per parlardel nou model de Formació Pro-fessional. La FP pot garantir unfutur en el comerç de la ciutat demolts joves que ara són a l’ins-titut i que no es decideixen percap titulació universitària. Enaquest sentit, a la jornada tam-bé es va parlar del conegut coma FP Dual, que ja s’implanta

com a model de Formació Pro-fessional i que també va sertractat en aquesta taula rodona.Sembla que pot especialitzarels alumnes en alguna professió,el que facilitaria la seva insercióal món laboral i, a la vegada, ga-rantiria major productivitat pera l’empresa contractant.

Antoni Cañete, secretari ge-neral de PiMEC, va obrir la

jornada parlant de la impor-tància de debatre sobre la FP ila qüestió de trobar un modeleficaç i que sigui atractiu per alsjoves que finalitzen l’educaciósecundària. A més, en una se-gona taula rodona es va parlarde la importància de les quali-ficacions acadèmiques i pro-fessionals, un binomi no sem-pre ben entès.

Cornellà busca futur en la Formació Professional

ComerçFira de 2a mà | Nou de Trinquis

El barri d’El Pedró va viure una nova edició de la Fira de segona mà Noude Trinquis, que se celebra a la plaça del Trinquis. Aquesta fira de segona

mà es celebra dos cops l’any. Es tracta d’una iniciativa sorgida per incenti-var el consum i dignificar la compra de segona mà i l’economia sostenible.

RedaccióCORNELLÀ

Seu del Citilab. Foto: Arxiu

Ciutat| 12


SOCIETAT4El Consell de Ciutatha presentat al Citilab el Cor-nellà Valors, una iniciativa permillorar la vida municipal permitjà d’un fòrum de diàleg idebat entre la ciutadania. Ambaquesta proposta, el Consell deCiutat proposa difondre i con-servar certs valors i principis pera generacions futures. CornellàValors incorpora una sèrie de ta-llers, activitats, conferències,debats i relats.

Cornellà Valorsvol millorar lavida municipal

POLÍTICA4El grup municipalde CiU a la ciutat demana que hihagi més d’un debat entre elscandidats a l’alcaldia durant la le-gislatura. Amb l’equador delmandat superat, el candidat deCiU, Jordi Rosell, ha volgut es-peronar el fet que hi hagi més de-bats entre candidats. Així ho hafet saber a la presidenta de la Fe-deració de Veïns, la darrera or-ganitzadora, esperonant-la per-què n’organitzi un altre.

CiU demanamés debats entreels candidats

SUCCESSOS4Un excursionis-ta va trobar a Salt de Sallent, aRupit, el cadàver d’un veí de Cor-nellà. Era un ciclista de 47 anysque va estar desaparegut durant10 dies fins que va ser trobat. Se-gons informen els Mossos d’Es-quadra, l’home va sortir en so-litari d’excursió amb la bicicle-ta i va patir l’accident que li vacostar la vida. L’incident va suc-ceir el passat 27 d’octubre.

Troben mort aRupit un ciclistaveí de Cornellà

INTERNET4L’ajuntament deCornellà ha posat en marxa elportal web ‘Govern obert’. Espot trobar dins la pàgina webmunicipal i es tracta d’una ini-ciativa que vol implicar més laciutadania en les decisions iels projectes del consistori. Araque la transparència de les ins-titucions s’exigeix cada copmés, el web incorporarà unasecció d’Open Data i eines deseguiments dels projectes.

L’Ajuntamentimpulsa el web‘Govern obert’

SUCCESSOS4Els Mossos d’Es-quadra han detingut tres sos-pitosos relacionats amb el casd’un robatori amb violència a unpis on es trobaven dos anciansi la seva cuidadora. Segons in-formen diversos mitjans, entreels detinguts hi ha una antigacuidadora del matrimoni jubi-lat, la qual podria haver donatinformació sobre el domicili.Els fets van succeir el passatmes d’abril.

Tres detinguts per un robatoriviolent a una casa

JOVENTUT4Durant el mes denovembre s’ha celebrat el pro-grama d’oci alternatiu per a jo-ves Nits Insòmnia. Enguany lacuina ha estat la protagonista,amb una xerrada sobre el perquède l’alimentació esportiva i uncurs d’arrossos a càrrec del cui-ner autodidacta Sebas Tafall. Abanda d’això, s’han celebrat ac-tivitats esportives, reunions detupper sex i altres tallers.

Molta cuinaenguany a les Nits Insòmnia

La comarca és on el turisme té més pes de tot Catalunya

TREBALL4El Baix Llobregat ésla comarca amb major impor-tància del turisme de tot Cata-lunya. Segons informa La Van-guardia, el 12% de la poblacióestà ocupada al sector turístic,mentre que un 16% de les em-preses també ho estan. Ambaquestes dates, el Baix Llobregatsupera la mitjana de l’àrea me-tropolitana de Barcelona i tam-bé de la resta de Catalunya. Laproximitat amb la capital cata-

lana beneficia la comarca i tam-bé la ciutat de L’Hospitalet, quepassa a ser la segona ciutat ca-talana en quant a recaudacióamb la taxa turística.

“La proximitat amb Barcelonaha beneficiat molt el Baix Llobre-gat”, declara en aquest mateixmitjà Joaquim Balsera, presidentdel consell comarcal, que tambéveu com a factor determinant laproximitat amb el litoral i l’exis-tència de centres de negocis.

Des de l’Ajuntament de Corne-llà s’ha volgut donar una em-penta d’ajuda tant a professorsaturats com als nens que ne-cessiten un reforç en les matèriesescolars. Aquest novembre, l’A-juntament va contractar vuitprofessors que estaven sensefeina per poder oferir classes dereforç gratuïtes per a les famíliesde la ciutat.

Els professors seran con-tractats per sis mesos i es calculaque la mesura beneficiarà 600nens i joves de la ciutat. Aques-tes classes de reforç seran im-partides en horari extraescolara diferents centres de Cornellà,tant públics com concertats.Matemàtiques i comprensió lec-tora són les dues matèries prin-cipals.

La iniciativa impulsada perl’Ajuntament ha tingut una moltbona rebuda als centres i entreels pares dels alumnes. El pro-

jectea va començar fa poquessetmanes davant la demandade més de 600 alumnes. Elsnens i nenes que s’hi han inscrithan estat seleccionats per ungrup de professors i tutors decada escola. Aquest equip deprofessors i tutors dissenya,juntament amb els professorscontractats per l’Ajuntament,els plans de reforç per a cada undels alumnes.

Aquesta iniciativa de con-tractació de professors formapart dels plans d’ocupació dis-

senyats per l’Ajuntament deCornellà. En ells s’han invertit 2milions d’euros i, en aquest casconcret, es pretén ajudar jovesde famílies vulnerables, moltesd’elles afectades darreramentper la crisi econòmica.

La regidora d’Educació, Ro-cío García, ha explicat aquestainiciativa com una forma decombatre l’atur però també dereforçar el model educatiu. Pera García és important garantir laigualtat d’oportunitats entre elsalumnes.

Cornellà contracta professorsaturats per oferir reforç gratuït

RedaccióCORNELLÀ

Vuit professors aturats tornaran a les aules. Foto: Arxiu

Tardor a Cornellà | Més de 180 activitatsSota la campanya Vine a fer Esport Salut!, l’Ajuntament de Cornellà ha organitzat 180 activi-

tats a l’aire lliure per gaudir durant aquesta tardor. L’objectiu principal d’aquesta campanyaés mantenir un equilibri entre la salut física i psicològica, a banda de prevenir certes malalties.

Totes les activitats duren aproximadament 50 minuts i estan obertes a tot tipus de públic.

13 |

CulturaNovembre 2013líniacornellà

L’any que ve se celebra l’edició31 del Festival Internacional dePallassos a Cornellà. És un Fes-tival amb molta tradició a laciutat que té lloc cada dos anysi que, quan no se celebra, té unaversió reduïda anomenada Totesperant pallassos. En els da-rrers dies s’ha pogut saber quel’edició de l’any vinent del Fes-tival Internacional corre perillper culpa d’unes subvencionsnecessàries i que, de moment,sembla que no arribaran.

AJUST DE PRESSUPOSTL’Ajuntament de Cornellà re-clama unes subvencions pro-meses per celebrar aquest Fes-tival Internacional, tant lligat jaa la ciutat. Aquestes subven-cions no pagades són responsa-bilitat de l’INAEM, un òrgandepenent del Ministeri de Cul-tura. Rosa García, tinent d’al-

calde de Polítiques de Ciutada-nia, va afirmar a Ràdio Cornellàser molt conscient “que hemd’ajustar el pressupost”, tal comes demana des del govern cen-tral. Tot i això, no va perdre l’o-portunitat per advertir que “tam-bé reclamem que es faci efectiuel suport que ens havien pro-mès”, en referència a aquestes

subvencions impagades fins almoment per part d’aquest òrgandepenent de l’estat.

Segons informa El Periódicode Catalunya, si no arribenaquests pagaments als fons mu-nicipals, el Festival Internacionalde Pallassos del 2014 pot estar,ara per ara, en perill de no cele-brar-se.

Fotografía promocional de Tot esperant pallassos. Foto: cornella.cat

L’impagament de l’Estat posaen perill el Festival de Pallassos

TEATRE4El darrer diumenge17 de novembre, l’Auditori tan-cava la temporada de tardoramb l’obra de teatre Sí, primerministre. Amb un repartimentde luxe, destacant Joan Pera,Carles Canut, Victòria Pagès i Fe-rran Rañé, l’obra ha estat un delsèxits de la temporada a l’Auditoride la ciutat.

A més de la diversió, el públicassistent va poder gaudir de lasàtira política de l’obra i refle-xionar sobre certes temàtiquespolítiques i socials.

La temporada de tardor tam-bé va comptar amb l’humor deBerto Romero. Això sí, no noméshi va haver humor. Andrea Mo-tis i Joan Chamorro van posar lesnotes de jazz i música el passatoctubre.

En definitiva, drama, humori música han marcat la tempo-rada de tardor a l’Auditori deCornellà. Una altra cosa que hacaracteritzat la temporada ésl’èxit de públic, tot i que JoanPera, Berto Romero o AndreaMotis ho mereixen.

Joan Pera i CarlesCanut enamorenl’Auditori

Homenatges aEspriu i CarmenAmaya a Cornellà

ESPECTACLE4Enguany és l’AnyEspriu, tal com ho va decretar laGeneralitat per celebrar el cen-tenari del naixement del poeta idramaturg. Aquest novembreCornellà s’ha sumat a l’home-natge amb diferents activitats,com ara tallers de recitació o lec-tures musicades.

D’altra banda, també en elcentenari del seu naixement,entre el 10 i el 30 desembre es re-trà homenatge a Cornellà a lacantant i balladora de flamencCarmen Amaya. Es farà ambuna exposició fotogràfica de laseva vida professional a la bi-blioteca Central.


Castells | Diada castelleraEl primer diumenge de novembre va tenir lloc a la plaça de l’església el matí

gran de la Diada Castellera. Va comptar amb la participació dels castellers deCornellà, de Figueres i també de Molins de Rei. A més, durant la setmana ante-

rior, la Diada va tenir celebracions com la Nit Jove o l’actuació de vigília.

Esports| 14


A l’esport, l’important és sempreparticipar. Amb aquest leitmotivque qualsevol esportista ha sen-tit des de la seva infància, el Con-sell Esportiu del Baix Llobregatvol posar en marxa un nou sis-tema de puntuació basat en el jocnet o fair play, que té com a ob-jectiu el foment dels valors de l’a-mistat, el treball en equip, elcompanyerisme i l’esportivitat.Aquesta iniciativa s’ha presentataquest mes a Cornellà.

La proposta és única a l’estati compta amb el suport tecnolò-gic de l’empresa EINSMER, unacompanyia establerta a la ciutatde Cornellà.

La iniciativa comptarà, d’unabanda, amb la creació del portalesportiu BaixEsport, on l’usua-ri podrà votar el joc net dels es-

portistes, a més de trobar-hi in-formació esportiva.

El nou sistema de puntuacióque s’estableix amb el projectepermet donar fins a 7 punts alsequips que demostrin el seu fairplay en el terreny de joc. Aquestspunts se sumen als dels resultatsobtinguts en la competició, quesón un màxim de tres. El vence-dor de cada partit serà qui méspunts aconsegueixi sumant el re-

sultat i els punts per joc net. Alfinal de la temporada els puntstotals de cada equip decidiran elsvencedors.

Aquest nou sistema preténimplicar tothom en l’educació envalors mitjançant l’esport. Peraquest motiu, els àrbitres, els tèc-nics i el públic participen en lesvotacions. Aquest programa esportarà a terme a competicionsd’alevins i infantils.

Acte de presentació de la iniciativa el passat dijous. Foto: CELLOB

El Baix Llobregat impulsa el jocnet entre els joves esportistes» Neix un nou sistema inèdit a l’estat on també puntuarà el joc net

» El Consell Esportiu del Baix vol implicar tothom en els valors de l’esport

El Parc Esportiu Llobregatcelebra el seu vuitè aniversari

EQUIPAMENTS4El Parc Es-portiu Llobregat (PELL) cele-brarà el seu vuitè aniversarides del pròxim dia 9 fins al 15de desembre.

Durant aquests dies es por-taran a terme masterclassde re-laxació, aeròbic, zumba iaquagym obertes a tota la ciu-tadania, sense necessitat de serabonat habitual.

Per participar-hi només calapuntar-s’hi a la recepció delcentre i portar un paquet de su-

cre, arròs, galetes, sabó o qual-sevol altre producte de prime-ra necessitat per tal de posar ungra de sorra a favor del GranRecapte d’aliments per a la Bo-tiga Solidària de Cornellà.

El PELL va obrir les sevesportes fa 8 anys, i en l’actuali-tat compta amb 3.500 abonatsque utilitzen les seves instal·la-cions. La gestió d’aquest equi-pament va passar l’1 de juliol de2009 a mans de l’empresa mu-nicipal Procornellà.

La Copa de les Regions UEFAes disputarà a Cornellà

FUTBOL4Els partits del grup Ede la fase estatal de la IX Copa deles Regions de la UEFA tindranlloc a l’Estadi municipal de Cor-nellà els pròxims dies 6, 7 i 8 dedesembre. Així ho va designar laFederació Catalana de Futbol,conjuntament amb la UE Cor-nellà.

El grup E d’aquesta fase de laCopa de les Regions UEFA, unacompetició que enfronta les di-ferents regions que formen les fe-deracions membres d’aquest òr-gan esportiu europeu, està com-post per les seleccions de Cata-

lunya, Aragó i Balears. El primerenfrontament del grup tindràlloc el pròxim divendres a les 11del matí a l’Estadi municipal, i eldisputaran Catalunya i Aragó.L’endemà serà el torn de lesIlles Balears, que jugaran contraAragó a les 11 del matí també. Ala mateixa hora, i al dia següent,Catalunya s’enfrontarà als bale-ars per tal de completar el trian-gular.

La selecció catalana va sersubcampiona durant la passadaedició, en caure a la final contrala selecció de Vèneto, Itàlia.

La UE Cornellà perd contra el Masnou a domicili

FUTBOL4La UE Cornellà vaperdre diumenge 24 fora decasa contra el Masnou per 2gols a 0. Els homes de Jordi Ro-ger van ser incapaços de superarl’equip del Maresme, que es vaacabar imposant als del Baix.Amb aquest resultat el Cornellàcau a la setena plaça del grup cin-què de Tercera.

Després de les dues victòriesaconseguides darrerament con-tra la Rapitenca i el Terrassa, el

Cornellà necessitava guanyarper poder consolidar-se a lazona de dalt i accedir a les placesque donen accés als playoffd’as-cens, l’autèntic objectiu que vo-len tornar a assolir els blanc-i-verds.

El Masnou va mostrar-semolt superior durant tot el par-tit, i amb aquesta victòria ja su-men cinc jornades que els delMaresme no coneixen la derro-ta a casa seva.

RedaccióCORNELLÀ

Ajudes | Beques d’accés a l’esportEl departament d’Esports de l’Ajuntament ha anunciat les noves beques i ajuts a les famí-lies del municipi perquè tothom pugui accedir a la pràctica esportiva a la ciutat. L’objectiu

d’aquests ajuts és donar un suport econòmic a aquelles famílies amb esportistes en risc d’exclusió social que participen en les diferents entitats esportives de Cornellà.

Agenda15 |


28 DE NOVEMBRE19:00 Espriu a la pell. Recital de Carme Reguant

on s’ofereix un viatge per la prosa i la poesiade Salvador Espriu mentre explica dades bio-gràfiques. / Biblioteca Marta Mata

DIJOUS 28 DE NOVEMBRE09:45Activitat física per millorar l’estat d’ànim

i prevenir situacions com la depressió o l’es-trés del dia a dia. La intensitat serà baixa. /Parc de Can Mercader

FINS A L’1 DE DESEMBREMatí Exposició del 29è concurs de còmics Ciu-

tat de Cornella, on s’exposen les obres delguanyador i finalistes. L’exposició recorda tam-bé el dibuixant Ivà i part de la seva obra, quees podrà gaudir també en l’exposició. / SalaCastell de Cornellà

FINS AL 5 DE DESEMBRETarda Cap d’ona. Exposició que vol fer tronto-

llar els clàssics tòpics del paper de la dona dinsde l’art popular de consum, de tradició mas-culina. / Centre cívic Sant Ildefons.

DIMARTS 17 DE DESEMBRE18:00 Laboratori de lectura. Destinada als més

petits, aquest taller de lectura i imatge vol queels més petits practiquin la lectura. / Biblio-teca Sant Ildefons

DEL 2 AL 3 DE DESEMBRETot el dia Inscripcions a la Cavalcada de Reis. En-

tre el 2 i el 3 de desembre es poden inscriu-re els nens que vulguin participar en la Ca-valcada de Reis 2014. / Dept. Cultura

DIUMENGE 1 DE DESEMBRE18:15 El femení del Basket Almeda s’enfronta

al CBF Cerdanyola - Vila Universtària amb l’ob-jectiu de seguir fent-se fortes a la Copa Ca-talunya. / Pavelló Almeda

AGENDA MENSUAL

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

[email protected]

Els nadons d’entre 6 i 36 mesos tam-bé poden gaudir de la seva edició del’Hora del conte. Serà a càrrer d’Elisa-beht Ulibarri i, per la proximitat de da-tes, tindrà com a títol Arriba Nadal, ad-dient a mitjans de desembre. / Bi-blioteca Marta Mata

Hora del conte per a nadonsDc 11 i 18 de desembre a les 18:00

Catalonia Teatre presenten l’obra d’Ira Le-vin. Una història que barreja realitat i fan-tasia, amb forta dosi de terror, misteri imolta imaginació. / Teatre Orfeó

Partit de la UE Cornellà

La UE Cornellà, únic equip del grup ca-talà de la Tercera Divisió que no ha em-patat cap partit, rep la Montanyesa, undels candidats al play-off d’ascens. /Nou Municipal de Cornellà

Taula rodona en la qual Joan Barrera,del Síndic de Greuges, explicarà la sevaexperiència en diferents matèries.Serà la primera conferència de tres so-bre la infància i la joventut. / BibliotecaMarta Mata - Sala Titán

Conversa amb el SíndicDimecres 27 de novembre

De 19:00 a 20:00

Dg 1 de desembre a les 12:00

Representació de La Habitación de Verónica

Ds 30 de novembre a les 18:30

E F E M È R I D E10 de Desembre 1948Les Nacions Unides van aprovar i van proclamar la Declaració Universal de Drets Humans. L'Assemblea va demanar a tots els països membres que publiquessin el text de la Declaració i disposessin que fos "distribuït, exposat, llegit i comentat a les escoles i altres establimentsd'ensenyament, sense distinció fundada en la condició política dels països o dels territoris”.

líniacornellà

| 16Pròxima edició: 19 de desembre líniacornellà

Documents

Cornella 07