CPSULA DIDCTICA 1 Estudi de la narrativa audiovisual
Objectius daprenentatge:
Conixer els principis de la narrativa audiovisual.
Determinar els recursos narratius segons la seva funci expressiva dins del
relat audiovisual.
Definir els diferents aspectes que configuren el pla com a unitat de significat
de la narraci audiovisual.
Rom Catal Sabat
2014
Cpsula didctica n.1
Estudi de la narrativa audiovisual.
Rom Catal Sabat- Atribucin: Usted debe reconocer el crdito de una obra de manera adecuada, proporcionar un enlace a la licencia, e indicar si se han realizado cambios. Puede hacerlo en cualquier forma razonable, pero no de forma tal que sugiera que tiene el apoyo del licenciante o lo recibe por el uso que hace.
2
ndex
1. Fonaments terics de la narrativa audiovisual. ____________________________ 3
1.1. Definici de llenguatge audiovisual ________________________________________ 3
1.2. Alteraci del temps narratiu ______________________________________________ 3
1.3. Funci expressiva de les imatges __________________________________________ 4
1.4. La locuci en el discurs audiovisual ________________________________________ 6
1.5. Funci expressiva de la msica ___________________________________________ 6
1.6. Els recursos sonors _____________________________________________________ 7
1.7. Facultats narratives de l'espai i el temps ____________________________________ 7
2. Significaci de la imatge.______________________________________________ 9
2.1. Propietats del pla: Aspectes fotogrfics. ____________________________________ 9
2.1.1. Gamma de tonalitats: Contrast de llum i color. __________________________ 9
2.1.2. Les relacions de perspectiva _________________________________________ 9
2.2. Propietats del pla. L'enquadrament _______________________________________ 11
2.2.1. Grau dangulaci ________________________________________________ 12
2.2.2. Grau dinclinaci _________________________________________________ 13
2.2.3. Mida de lenquadrament __________________________________________ 13
2.2.4. Lenquadrament mbil ____________________________________________ 15
2.3. Focalitzaci narrativa de la imatge ________________________________________ 16
Bibliografia __________________________________________________________ 18
Cpsula didctica n.1
Estudi de la narrativa audiovisual.
Rom Catal Sabat- Atribucin: Usted debe reconocer el crdito de una obra de manera adecuada, proporcionar un enlace a la licencia, e indicar si se han realizado cambios. Puede hacerlo en cualquier forma razonable, pero no de forma tal que sugiera que tiene el apoyo del licenciante o lo recibe por el uso que hace.
3
1. Fonaments terics de la narrativa audiovisual.
1.1. Definici de llenguatge audiovisual
Tot procs de comunicaci consta de tres elements essencials: Lemissor del missatge, el
receptor i el protocol de comunicaci o llenguatge.
Dins del protocol de comunicaci hem de diferenciar entre el missatge, s a dir, els
continguts que es volen comunicar i el codi de comunicaci o el mitja que sutilitza per a
transmetre el missatge.
El llenguatge audiovisual s el codi de comunicaci que sutilitza per a combinar imatges
i sons amb lobjectiu de transmetre un missatge o contingut, ajustant-se a la capacitat de
comprensi de laudincia o receptor a qui va dirigit. El llenguatge audiovisual suma el llenguatge
visual amb l'auditiu, creant un significat superior.
Podem definir la narrativa o llenguatge audiovisual com el conjunt de tcniques i
convencions que ens permeten articular les imatges i els sons amb lobjectiu de construir un
missatge intelligible per al receptor.
Quan parlem de narrativa radiofnica, televisiva, infogrfica, videogrfica... ens referim a
un sistema de codis, propis de cada mitj tecnolgic, que sutilitzen per a transmetre uns
continguts determinats. La narrativa equival a la forma del contingut.
1.2. Alteraci del temps narratiu
La narraci o discurs audiovisual es construeix per mitj dun flux d'imatges i sons que
transmeten un significat determinat. Quan el flux d'imatges s igual al temps de l'esdeveniment,
diem que ens trobem amb una diegesi pura, en cas contrari, quan el temps del flux dimatges no
coincideix amb el temps de l'esdeveniment, s el que es denomina diegesi impura, tamb
anomenada ellipsi.
L'ellipsi s un mecanisme narratiu que consisteix en seleccionar els fragments significatius
d'una histria i suprimir les peces de la histria que es poden deduir a partir d'informacions
Cpsula didctica n.1
Estudi de la narrativa audiovisual.
Rom Catal Sabat- Atribucin: Usted debe reconocer el crdito de una obra de manera adecuada, proporcionar un enlace a la licencia, e indicar si se han realizado cambios. Puede hacerlo en cualquier forma razonable, pero no de forma tal que sugiera que tiene el apoyo del licenciante o lo recibe por el uso que hace.
4
posteriors o anteriors. Ens permet eliminar de la narraci totes aquelles accions previsibles que
no aporten res al desenvolupament de la narraci i estalviar molt de temps entre diferents
escenes. El ms habitual, en un audiovisual d'uns pocs minuts, s explicar una histria que pot
haver transcorregut durant dies, setmanes, mesos, anys i, fins i tot, segles.
Noms ens hem de plantejar no recrrer a l'ellipsi quan tenim seriosos dubtes sobre si la
continutat del discurs es veur afectada.
Hi ha dos tipus d'ellipsi :
D'estructura . En qu s'omet una part de la histria que s'est narrant.
De contingut . S'omet alguna informaci que no es pot (o no es vol) fer explcita.
Per a realitzar a la prctica l'ellipsi entre diferents escenes, hi ha molts recursos que es
caracteritzen per aportar valors expressius diversos i que denominem modes de transici
(tall, encadenat, fos a negre....).
Tanmateix, la successi de les imatges que configura una narraci audiovisual es pot
desenvolupar seguint una seqncia crnica, si la histria es desenvolupa com una successi
cronolgica dels fets, o una seqncia anacrnica, si el discurs no s'at al desenvolupament
temporal de la histria. En una seqncia anacrnica hi trobem dos comportaments: la analepsi
(flash back), quan inserim dins de la narraci cronolgica una mirada al temps passat de la
histria i la prolepsi (flash forward), quan inserim una mirada al temps futur de la histria.
Podem modificar el significat del discurs audiovisual alterant lordre i la durada de les
imatges. La construcci daquest significat el podem dur a terme al inici del procs de producci,
durant lelaboraci del gui, i tamb al final daquest procs, durant la fase de muntatge.
1.3. Funci expressiva de les imatges
Les imatges sn un recurs narratiu imprescindible, que podem classificar de la segent
manera segons la seva funcionalitat expressiva dins del discurs audiovisual:
Imatges reals de carcter documental , obtingudes mitjanant la posada en
escena pertinent. Illustren el contingut amb la corresponent imatge. Cadascuna de
Cpsula didctica n.1
Estudi de la narrativa audiovisual.
Rom Catal Sabat- Atribucin: Usted debe reconocer el crdito de una obra de manera adecuada, proporcionar un enlace a la licencia, e indicar si se han realizado cambios. Puede hacerlo en cualquier forma razonable, pero no de forma tal que sugiera que tiene el apoyo del licenciante o lo recibe por el uso que hace.
5
elles ha d'estar relacionada amb el concepte que explica, evitant aix les imatges de
farciment.
Imatges reals dobjectes , bodegons, maquetes, peces separades de mecanismes,
natures mortes, ...
Imatges reals de presentaci i conducci del documental. Un
presentador/conductor complementa la narraci de laudiovisual. Amb aquest recurs
podem aconseguir:
- Oferir un contrast o alternana a les imatges reals amb veu en off que illustren
la major part del contingut.
- Resoldre alguns problemes de posada en escena.
- Explicar amb paraules aspectes del contingut que presentin moltes dificultats
per ser traslladats al llenguatge audiovisual per que siguin imprescindibles per
a la comprensi global de laudiovisual.
- Humanitzar la presentaci del producte.
Imatges explicatives . Una de les funcions de la imatge s la funci explicativa. La
imatge real no aporta sempre el contingut explicatiu necessari per a la comprensi
immediata dels conceptes, per aix sovint ens cal recrrer a imatges grfiques o de
sntesi per a poder representar alguns conceptes. Podem generar aquestes imatges
sinttiques per mitj de diferents recursos:
- Infografia. Imatges de sntesi obtingudes amb aplicacions de disseny digital, que
permeten la representaci visual i dinmica de fenmens, comportaments i
altres visualitzacions que no serien possibles, o serien molt costoses, de posar
en escena mitjanant models analgics.
- Textos escrits per definir conceptes, aclarir aspectes de la imatge, dirigir
l'atenci, completar la locuci o moure a la reflexi.
- Imatges fixes, de diverses procedncies:
- Fotografies, editades o no.
- Dibuixos i esquemes que illustren conceptes complementats
