UNITAT DIDCTICA: LA VELOCITAT3r ESO

NOM ALUMNE:____________________________

UNITAT DIDCTICA 2: LA VELOCITATCURS: 3r ESO

DEFINICI I CLASSIFICACI.

En general podrem definir la velocitat com: la qualitat fsica que ens permet realitzar moviments tan rpid com sigui possible.Pel que fa a la classificaci bsicament trobem 4 tipusVelocitat de desplaament: s la capacitat d'una persona o un vehicle de recrrer una distncia en el menor temps possible. Per exemple: els 100 metres llisos d'atletisme, els 50 metres lliures a la nataci o la cursa d'un esportista qualsevol en realitzar per exemple un contraatac, etc.

Velocitat de reacci: s la capacitat de reaccionar el ms rpid possible davant d'un estmuls sensorial, ja sigui auditiu (tret de sortida), visual (semfor, moviment d'una pilota), o b tctil (quan es nota el contacte en esports de contacte, com el judo, el rugby, etc.).

Velocitat gestual: Entesa com la capacitat de realitzar un gest amb la mxima velocitat possible. Per exemple un llanament d'atletisme, el gest d'un lluitador d'esgrima, etc.).

Velocitat de contracci o cclica: En el cas de repetir un moviment o un gest contnuament amb la mxima freqncia. Per exemple un sprint d'un ciclista, o l'acci de plegar o desplegar les veles dels velers.

LA VELOCITAT I EL SISTEMA NEUROMUSCULAR.

La velocitat s una qualitat fsica relacionada directament amb el sistema nervis, d'una banda, i amb el sistema muscular, de l'altra.

El sistema nervis s l'encarregat de governar les diverses funcions internes del nostre cos (respiraci, digesti, etc) i de la relaci del nostre organisme amb l'exterior (coordinant els moviments, captant estmuls i enviant missatges, etc)

El sistema nervis crea les ordres al cervell i les difon en forma d'impulsos nerviosos. Aquests es transmeten a travs de les neurones, que es connecten entre elles com si es tracts d'una cadena. Aix, les ordres creades al cervell arriben fins a les fibres musculars, les activen i aquestes provoquen el moviment.

En un moviment voluntari, l'ordre creada pel cervell passa en forma d'impuls nervis al cerebel (encarregat de la coordinaci dels moviments voluntaris). Desprs es dirigeix devers el tronc de l'encfal per continuar descendint a travs de les neurones de la medulla espinal. La medulla est situada en tota la seva llargada a l'interior de la columna vertebral, de manera que queda completament protegida.Entremig de les vrtebres surten els anomenats nervis raquidis, que s'encarreguen de la transmissi dels impulsos nerviosos des de la medulla cap a les diferents zones del nostre organisme. Desprs de mltiples ramificacions, els nervis arriben a innervar les fibres musculars, moment en el qual es produeix el fenomen de la contracci muscular. L'ordre creada al cervell ha hagut de fer un llarg recorregut per arribar al mscul.

SECCI SAGITAL DE L'ENCFAL

LLEGENDA: 1.- CERVELL2.- TELENCFAL3.- DIENCFAL4.-TRONC DE L'ENCFAL5.- MESSENCFAL6.- PROTUBERNCIA7.- BULB RAQUIDI8.- CEREBEL.9.- MDULLA ESPINAL.

La velocitat de transmissi de l'estmul es veur condicionada bsicament per la rapidesa amb qu els impulsos nerviosos realitzen tot el trajecte des del cervell fins a les fibres musculars. Com ms rpida sigui la conducci nerviosa, ms rpidament es podran efectuar els moviment.

Una bona coordinaci i fludesa en els moviments, aix com un aprenentatge correcte de la tcnica esportiva, afavoriran la realitzaci de l'exercici. L'rgan ms implicat en aquests processos s el cerebel.

ESTRUCTURA BSICA D'UNA NEURONA

Pel que fa al sistema muscular, format per ms de 650 msculs els quals sn els encarregats de moure el nostre esquelet i sn compostos anatmicament per les fibres musculars. La fibra muscular o micit, s una cllula fusiforme i multinuclear amb capacitat de contraure's. Hi ha diferents tipus de mscul, per nosaltres ens fixarem amb el mscul esqueltic, essencial si parlem d'activitat fsica en general i de velocitat en concret. El mscul esqueltic s un tipus de mscul estriat que est unit als ossos de l'esquelet per tendons i s'utilitza per a moure el cos en moviments voluntaris. Aquest tipus de mscul es pot dividir, al seu torn, per diferents subtipus en funci de les caracterstiques de les seves fibres:Tipus I o ST (Slow Twitch), conegudes com a fibres vermelles: Les fibres de tipus I sn presents a msculs que poden estar tot el dia en contracci. Es caracteritzen per la seva contracci lenta i la seva alta capacitat d'oxidaci, ja que sn riques en oxigen i faciliten els esforos aerbics i de llarga durada. Sn fibres irrigades per capillars que li donen a aquest teixit muscular un caracterstic color vermell (alt contingut en mioglobina, protena encarrega del transport d'oxigen).

Tipus II o FT (Fast Twitch), conegudes com a fibres blanques: Aquestes predominen en els msculs de contracci rpida i estan especialment adaptades per desenvolupar activitats fsiques que requereixen contraccions breus, poderoses i explosives. Tenen ms capacitat per hipertrofiar (augment del tamany de les fibres musculars) que les vermelles.

ESTRUCTURA DEL MSCUL ESQUELTIC

En els homes els msculs representen entre un 40 i un 50 % del total del pes corporal, mentre que a les dones representa entre el 30 i el 40 %. Quan caminem el nostre cos utilitza ms de 200 msculs a l'hora. Per evitar problemes musculars s necessria una bona alimentaci, fent especial incs en els minerals com ara el magnesi, el sodi, el calci, el potassi, necessaris tots ells per una correcte contracci muscular. Tamb es recomanen els estiraments per evitar les famoses rampes musculars.

El percentatge de fibres vermelles i blanques en els nostres msculs ens ve determinat per gentica, per els estudis realitzats demostren que a travs de l'entrenament podem aconseguir una especialitzaci major de les fibres. En general es considera que un atleta amb un percentatge elevat de fibres blanques, pot fer que aquestes tinguin funcions similars a les vermelles, en canvi el contrari es considera que no s possible. O sigui les fibres vermelles no poden funcionar com a blanques.

Tamb cal tenir en compte que hi ha msculs del nostre cos que tenen major percentatge de fibres blanques que vermelles i al revs. Els esportistes d'elit poden conixer els seus percentatges a travs d'una prova com la bipsia muscular.

Creieu que des del nostra naixement ja tenim definit si serem esportistes rpids o resistents?

Les nostres fibres musculars ens predisposen per gentica?

A travs de l'entrenament podem millorar la nostra resistncia encara que tinguem un percentatge ms elevat de fibres rpides?

I la nostra velocitat, la podem millorar encara que tinguem un percentatge ms elevat de fibres lentes?

SISTEMES D'ENTRENAMENT DE LA VELOCITAT.

El sistema ms emprat per a la millora de la velocitat s el sistema fraccionat, o tamb anomenat sistema de repeticions. Aquest sistema ens permetr desenvolupar els tres tipus de velocitat: la de reacci, la gestual i la de desplaament. Aquestes repeticions s'agrupen en les anomenades sries. Depenent del tipus d'exercici hi haur un temps de descans entre repeticions i entre sries, anomenat pausa de recuperaci.

Cal respectar les segents pautes si volem que els exercicis siguin tils.Escalfament: s molt important un bon escalfament per evitar lesions.

Intensitat: Els exercicis s'han de realitzar amb la mxima intensitat.

Durada: Els exercicis han de ser de poca durada (mxim 10 segons) o distncies curtes (d'entre 30 i 80 metres) per poder-los realitzar amb la mxima intensitat. Sn exercicis en qu s'utilitza el metabolisme anaerbic alctic.

Nombre de repeticions per srie: En funci del tipus d'exercici podrem realitzar entre 3 i 5 repeticions.

Nombre de sries: El nombre de sries oscillar entre 2 i 4.

Pausa de recuperaci: En alguns casos es pot arribar fins als 5 minuts de recuperaci i fins i tot ms. Cal tenir clar que per poder realitzar una altra repetici a la mxima intensitat hem de donar temps al cos per recuperar-se.

MTODES ESPECFICS D'ENTRENAMENT.

Per la VELOCITAT DE REACCI.

Mtode d'acci repetida amb variaci de l'estmul. Que consisteix en repetir un moviment o una acci esportiva determinada seguint les pautes explicades en el sistema de repeticions. Es pot variar el tipus d'estmul (visual, auditiu, tctil, etc.) Per exemple: Sortides d'atletisme amb tacs de sortida o sense de curta distncia com ara 5 o 10 metres en qu es mesura el temps de reacci.

Mtode sensorial: En aquest cas busquem posicions diferents i estmuls diferents per provocar moviments explosius. Com ara diferents sortides (drets, asseguts, estirats al terra panxa amunt, panxa avall, etc) o b tirant pilotes al company d'esquena avisant-lo del moment en qu s'ha de girar i ha d'esquivar o agafar la pilota, etc..

Aquests mtodes requereixen tcnica i concentraci.

Per la VELOCITAT DE DESPLAAMENT: Mtode de superaci de la barrera de la velocitat: L'objectiu s assolir, amb una petita ajuda externa, una velocitat superior a la que es pot aconseguir normalment. Aix es pot aconseguir mitjanant la realitzaci de curses pendent avall o emprant gomes elstiques que t'impulsin endavant.

Mtode de millora de la fora muscular: Es considera que l'augment de la fora muscular i la hipertrfia s essencial per poder millorar la velocitat. Ho podem fer amb els segents exercicis:Realitzant curses en pendents costa amunt.

Realitzant exercicis per parelles creant oposici a la cursa d'un company a un altra o b arrossegant algun objecte.

Realitzant progressius amb acceleracions, curses amb canvis de velocitat, etc.

Entrenant la fora muscular amb mquines de musculaci.

Millorant la tcnica de carrera.

Per la VELOCITAT GESTUAL:Mtode de repetici del gest: Basat en l'aplicaci del sistema de repeticions en un moviment esportiu concret. Exemple: exercici de boxa amb punching ball.

Mtode de disminuci o augment del pes del material esportiu: Es tracta de modificar el pes de l'objecte esportiu emprat (javalina, pes, pilota de bsquet, etc). En disminuir el pes aconseguim un augment en la velocitat d'execuci del gest tcnic. Per exemple si entrenem amb una javalina de 600 grams en comptes de la de 800 grams oficial, aconseguirem que el mateix gest tcnic es realitzi a ms velocitat.

Si augmentem el pes aconseguirem una millora en la fora i una transferncia en el gest esportiu. Per exemple si practiquem el tir lliure de bsquet amb una pilota medicinal de 1 o 2 kg amb la mateixa tcnica que la de bsquet, aconseguirem millorar la velocitat del gest tcnic quan tirem amb la de bsquet.

EVOLUCI DE LA VELOCITAT

La velocitat s una qualitat fsica que augmenta al mateix temps que es desenvolupa el sistema nervis i l'aparell locomotor.El seu creixement ms notable s'experimenta a partir dels 12 anys (inici de la pubertat), ja que la fora muscular s'incrementa de manera espectacular.El nivell mxim s'aconsegueix cap als 20 anys i, amb un entrenament adequat, es pot mantenir i fins i tot millorar fins als 30-35 anys.Heu de saber que fins a l'inici de la pubertat les noies i els nois tenen el mateix nivell de velocitat, per a partir d'aqu, els ndexs ms alts de fora muscular dels nois els proporciona tamb millors valors de velocitat.Les diferncies entre persones entrenades i sedentries ja es fan evidents fins i tot abans dels 10 anys. Els que practiquen aquestes activitats sn ms rpids i gils. Desprs de la pubertat, aquestes diferncies encara s'incrementen ms, ja que les persones entrenades tenen ms fora muscular, ms flexibilitat, ms coordinaci, etc.Curiosament, la prctica d'esports que exigeixen dosis elevades de velocitat no s recomanable per a les persones adultes sedentries, ja que comporten un risc molt gran de lesi de l'aparell locomotor i tamb de l'aparell cardiovascular.