Editorial. En el XXVè aniversari de la creació de l’ANC, pàg 1 Qüestions de treball. Definició iimplantació del Sistema d’ArxiusJudicials de Catalunya (SAJC), pàg 3Noticiari. pàg 8 / Rerefons. Els arxiuspúblics a la Unió Europea, pàg 21 /Memòries d’un arxivador de secà,pàg 22 / Subvencions als arxius de Catalunya 2005, pàg 22 /Bibliografia. pàg 24

EditorialEn el XXVè aniversari de la creació de l’ANC,Josep M. Sans i Travé, director de l’ANC

AR

XIU

S43

L’Arxiu Nacional de Catalunya va ser creat perDecret del govern de la Generalitat el 28 denovembre de 1980 per donar resposta a duesnecessitats fonamentals de l’administraciócatalana i del país: en primer lloc, per ocu-par-se de la gestió i coordinació de la docu-mentació generada per l’acció administra-tiva i política de la pròpia Generalitat deCatalunya, que augmentava a mesura ques’assumien les competències estatutàries; ien segon lloc, per salvaguardar un ric patri-moni documental que, en mans de particu-lars, no disposava de les condicions materials

per a la seva conservació adequada ni de lapossibilitat que els investigadors hi acce-dissin amb facilitat.

L’assumpció d’aquestes dues responsabili-tats ha configurat l’ANC, des dels seus inicis,com a una institució arxivística amb una do-ble vessant, és a dir, d’una banda, com a ar-xiu general de l’administració catalana, i del’altra, com a arxiu històric nacional.Aquestadualitat en la missió de l’ANC enllaça, tan-mateix, amb la tradició arxivística del país.Quant a arxiu de l’Administració es vincula

CCultura Arxius

compag Arxius 43 corregit 29/7/05 13:27 Página 1

2A

RX

IUS

43

a la Generalitat històrica o Diputació del Ge-neral, que, a les Corts de Barcelona de 1412,acordaren la creació d’un arxiu propi.Alhora,com a arxiu històric destinat a aplegar la do-cumentació aliena a l’administració, reviu iés continuador de la tasca duta a terme perl’Arxiu General de Catalunya, una institucióprevista l’any 1931 però que no es materia-litzà fins al 1936 quan, durant la passadaguerra civil, s’ocupà de la benemèrita tascade la salvaguarda i protecció del patrimonidocumental català.

L’Arxiu Nacional de Catalunya va iniciar l’any1980 la seva singladura, sota la direcció delDr. Casimir Martí, en un edifici provisional del’Eixample de Barcelona, que havia estat suc-cessivament escola religiosa, seu del diari“Solidaridad Obrera” durant la República ique finalment, durant el franquisme, acollía la premsa del Movimiento. L’any 1992 elgovern de la Generalitat optà per construirla seu definitiva de l’ANC, a Sant Cugat delVallès en un solar de 17.700 metres quadrats,cedit per l’Ajuntament d’aquesta ciutat a laGeneralitat de Catalunya. Les instal·lacionsactuals van ser inaugurades el 23 d’abril de1995. L’edifici a l’actualitat té una superfícieútil de 12.625 metres quadrats i la possibili-tat d’encabir en els seus 32 dipòsits fins a 62quilòmetres de documentació; avui, la do-cumentació aplegada ocupa ja 32 quilòme-tres de prestatgeries. Disposa d’un bon equi-pament: modern i dotat de les tecnologies mésavançades, que fan de l’Arxiu Nacional deCatalunya una institució modèlica que hacontribuït a situar Catalunya en un lloc pre-eminent entre els països capdavanters enpolítiques arxivístiques.

El propvinent 28 de novembre es compleix el25 aniversari de la creació de l’Arxiu Nacionalde Catalunya.Aquesta és una efemèride prouimportant de celebrar, tant per l’Arxiu compel propi Departament Cultura, i motiu, tam-bé, per aprofundir des de plantejaments ac-tualitzats en les funcions de l’arxiu de pre-servar i difondre el Patrimoni documental ila memòria col·lectiva a la nostra societat. Ésper això que durant tot un any se celebraràaquest aniversari amb un seguit d’actes: ex-posicions, cicles de conferències, edicionsde llibres, i un llarg etcètera que configura undens programa de projecció i difusió cultu-ral. Programa d’actes de commemoració del25è aniversari de la creació de l’ANC que va

ser presentat el passat 3 de juny a la seu delpropi arxiu, per la Hble. consellera de Cultura,Sra. Caterina Mieras i Barceló, acompanya-da del director general del Patrimoni Cultural,del subdirector general d’Arxius, de l’alcal-de de Sant Cugat del Vallès i del director del’Arxiu Nacional.

La celebració dels 25 anys de l’ANC, comen-çarà oficialment el proper mes d’octubre iacabarà el mes de novembre del 2006.S’iniciarà,amb una exposició sobre la recuperació dela documentació catalana dipositada aSalamanca, que serà l’exponent d’una de lesfites culturals més rellevants aconseguidesper l’actual Govern de la Generalitat i per laConsellera de Cultura, en especial. A aques-ta primera exposició en seguiran dues mésdedicades, la primera, a les tasques realit-zades per l’ANC al llarg dels seus 25 anys devida, i la segona, més específica, entorn alsfons documentals aplegats per l’ANC sobrela passada guerra civil.

Així mateix, amb l’objectiu de comunicar ales ciutadanes i ciutadans les activitats quees duen a terme a l’arxiu, es presentaran di-verses publicacions adreçades als profes-sionals dels arxius i investigadors, als ado-lescents i joves, i al públic, en general.Tambées realitzarà un simposi d’especialistes d’a-rreu de l’Estat que presentaran i debatranentorn a les polítiques arxivístiques de les se-ves respectives comunitats. Al llarg d’aquestany, finalment, diversos pensadors (sociò-legs, literats, historiadors), aportaran en uncicle de conferències les seves reflexions so-bre un tema tan actual com és la “memòriahistòrica i els arxius”.

També el passat dia 3 de juny amb motiu dela presentació del Programa d’actes de com-memoració del 25è aniversari de la creacióde l’ANC, i com a primer acte d’aquesta efe-mèride el Departament de Cultura va fer unhomenatge a les persones, institucions i en-titats que al llarg d’aquest anys han lliuratla seva documentació a l’Arxiu Nacional deCatalunya i que han permès constituir bonapart del fons documental que es conservaen aquesta institució. Per aquest motiu, icom a testimoni de reconeixement, se’ls valliurar un diploma acreditatiu als donadorsi dipositants de documentació que han con-tribuït a la creació d’aquest patrimoni.

compag Arxius 43 corregit 29/7/05 13:27 Página 2

3

AR

XIU

S43

Es van entregar sis-cents trenta diplomescorresponents als més de cinc-cents fonsdocumentals de caràcter molt divers quel’ANC ha anat aplegant des de la seva crea-ció. Un primer grup correspon a les institu-cions i persones que han dipositat a l’arxiudocumentació històrica de la Generalitat deCatalunya del període de la II República, comla Diputació de Barcelona, l’Ajuntament deBarcelona i diversos particulars. També vanrebre el reconeixement els titulars de fons fa-miliars i patrimonials, com els marquesosde Castelldosrius i el baró de l’Albi; empre-

ses de diversos sectors econòmics, comAlstom, Grup Uriach i Banco Santander-Central-Hispano; persones físiques, comGregorio López Raimundo i Joan Triadú; i en-titats de molt divers signe, com ÒmniumCultural, Federació Catalana de Fútbol i PSUC.Previ a l’acte, els donadors i dipositants vantenir l’oportunitat de visitar les instal·la-cions de l’Arxiu Nacional; visites que, el dis-sabte dia 4, van ser extensives per al públicen general en la Jornada de Portes Obertes queel centre realitza anualment per aquestesdates.

Qüestions de treballDefinició i implantació del Sistemad’Arxius Judicials de Catalunya (SAJC)Bibiana Palomar i Baró, cap del Servei de

Documentació, Biblioteques i Arxius Judicials de la DGRAJ.

Ramon Saball Balasch, tècnic del Servei de

Documentació, Biblioteques i Arxius Judicials de la DGRAJ.

El Departament de Justícia de la Generalitat deCatalunya es crea amb el Decret 214/1980, de 28d’octubre, d’estructuració orgànica del Departa-ment de Justícia, que l’organitza i dota de la pri-mera estructura administrativa.

La Direcció General de Relacions amb l’Administracióde Justícia (DGRAJ) es crea amb el Decret 8/1985,de 14 de gener, de reestructuració del Departamentde Justícia. L’esmentada Direcció General exer-ceix les funcions d’organització i execució de lesactivitats dirigides a proveir els òrgans jurisdic-cionals, radicats a Catalunya, dels mitjans ne-cessaris per al seu correcte funcionament.L’estructura de la DGRAJ s’anirà adaptant i espe-cialitzant amb els anys, a mesura que s’ampliïnles competències i els mitjans necessaris per alfuncionament dels òrgans de l’Administració dejustícia a Catalunya.

El Departament de Justícia assumeix l’any 1990 lescompetències de Justícia, en matèria de provisióde mitjans materials i econòmics, i en els anys 1994i 1996, en matèria de personal laboral i funcio-nari, respectivament, competències que gestiona

la DGRAJ per tal de proveir els òrgans judicials deCatalunya de mitjans materials i personals ne-cessaris per al seu funcionament i que s’em-marquen en el que es coneix com administracióde l’Administració de justícia. Dins d’aquestescompetències s’inclou l’organització i gestió delsarxius judicials. En aquest àmbit s’han promul-gat els següents decrets: el RD 966/1990, de 20 dejuliol, sobre traspàs de funcions de l’Administracióde l’Estat a la Generalitat de Catalunya en matè-ria de provisió de mitjans materials i econòmicsper al funcionament de l’Administració de Justícia;el RD 1553/1994, de 8 de juliol, sobre ampliacióde mitjans traspassats a la Generalitat de Catalunyaen matèria de provisió de mitjans materials i eco-nòmics per al funcionament de l’Administracióde Justícia; el RD 1905/1994, de 23 de setembre, so-bre traspàs de l’Administració de l’Estat a laGeneralitat de Catalunya en matèria de personallaboral al servei de l’Administració de Justícia; itambé, els RD 409/1996 i 441/1996, de 1 de març,pels quals s’amplien els serveis traspassats enels anteriors reials decrets amb el personal fun-cionari al servei de l’Administració de Justícia i elsmitjans econòmics i materials del Ministeri Fiscal.

compag Arxius 43 corregit 29/7/05 13:27 Página 3

4A

RX

IUS

43

Pels decrets 217/1990, de 3 de setembre, 308/1994,de 4 de novembre, i 129/1996, de 16 d’abril, de laGeneralitat de Catalunya, es van assignar aques-tes funcions al Departament de Justícia.

L’any 1991, la DGRAJ endega, tot just un any des-prés d’assumir el Departament les competènciesen matèria d’Administració de justícia, les ac-tuacions en matèria d’arxius judicials amb la do-tació de 3 tècnics arxivers en els dipòsits d’arxiudels Jutjats d’Instrucció i Penals de Barcelona, di-pòsits que actualment són els arxius centrals delsJutjats d’Instrucció i dels Jutjats Penals de Barcelona.Amb anterioritat a la intervenció del Departamentde Justícia, únicament el Tribunal Superior deJustícia de Catalunya (TSJC) i l’Audiència Provincialde Barcelona disposaven d’un arxiu amb perso-nal tècnic.

Atenent a l’estat de saturació d’espai d’arxiu d’al-guns dels dipòsits de la documentació judicial,especialment en la ciutat de Barcelona, l’actua-ció arxivística i la dotació de personal tècnic es feiaimprescindible i urgent per tal de redreçar la si-tuació d’abandó de la majoria dels dipòsits d’ar-xius judicials de Catalunya. La intervenció delDepartament de Justícia en matèria d’arxius ju-dicials, iniciada en els dipòsits d’arxiu dels Jutjatsd’Instrucció i Penals de Barcelona, continuà ambla creació d’arxius i dotació de personal tècnicarxiver en diferents òrgans judicials de Barcelonai en determinats partits judicials de Catalunya. Coma resultat d’aquesta actuació progressiva delDepartament de Justícia, des de l’any 1991 s’ha des-plegat la Xarxa d’Arxius Judicials de Catalunya, quedisposa, actualment, de 18 unitats d’arxiu dirigi-des per 17 arxivers i que compta també amb 15tècnics arxivers de suport

● dotze arxius corresponen a Barcelona ciutat(edificis judicials)● dos a Barcelona comarques (Arenys de Mar,Sabadell)● dos a Girona (Audiència Provincial, Jutjats deFigueres)● un a Lleida (Audiència Provincial i Jutjats)● un a Tarragona (Audiència Provincial i Jutjats)

El Sistema d’Arxius Judicials de Catalunya (SAJC)

Des de l’any 1997 fins el 2004, la Secció de SuportJudicial de la DGRAJ té la funció (Decret 13/1997,de 21 de gener, de reestructuació de la DireccióGeneral de Relacions amb l’Administració deJustícia) de gestionar entre d’altres “els serveisde biblioteca i documentació judicial”, incloentdins d’aquests serveis, el d’arxius judicials. L’any2001 s’incorpora un tècnic d’arxius com a cap d’a-questa Secció, que a partir d’aquest moment s’en-carrega de facto de la gestió dels serveis de bi-blioteques, de les bases de dades de legislació i

jurisprudència i dels arxius de l’Administració dejustícia a Catalunya. Durant l’any 2001, des d’a-questa Secció de Suport Judicial s’elabora, per pri-mera vegada, un pressupost propi per al serveid’arxius judicials de l’Administració de justícia aCatalunya, que s’aprova i executa durant l’any2002.

A finals de l’any 2003, el Departament de Justíciaemprèn un procés d’anàlisi exhaustiva de les se-ves funcions i de les diferents tasques que realitza,així com de les corresponents dotacions de mit-jans humans, econòmics i tecnològics, a fi i a efec-te de racionalitzar la dotació de recursos d’acordamb la definició i planificació dels diferents pro-grames i dels seus objectius, avaluables, per tal demillorar la gestió, els processos i la qualitat delsserveis.

El Decret 425/2004, de 9 de novembre, de rees-tructuració parcial del Departament de Justícia, mo-difica l’estructura de les seves principals unitatsdirectives atenent a la planificació estratègica del’equip directiu del Departament i a la valoraciói anàlisi efectuada dels diferents programes del’acció departamental. Mitjançant aquest Decretes crea, dependent de la DGRAJ, la SubdireccióGeneral d’Informàtica i Documentació, amb les fun-cions de “dissenyar i implantar els sistemes de ges-tió i informació per mitjà de les TIC, impulsar-nela utilització i organitzar i supervisar els serveisde documentació, biblioteques i arxius”. I de-pendent d’aquesta Subdirecció es crea també, ensubstitució de la Secció de Suport Judicial, el Serveide Documentació, Biblioteques i Arxius judicials,“amb les funcions de dissenyar i implantar la po-lítica d’arxius judicials i dels serveis de docu-mentació i biblioteques i coordinar l’avaluació dela seva gestió”.

D’aquesta manera, des del Servei de Documentació,Biblioteques i Arxius judicials es dirigeix i coor-dina la planificació, l’execució i l’avaluació dels se-güents programes:

● Organització i gestió dels arxius judicials de Catalunya.● Organització i gestió de les biblioteques judicials deCatalunya.● Organització i gestió de les bases de dades de juris-prudència i legislació dels òrgans judicials de Catalunya.

La definició i anàlisi de les funcions, tasques i in-dicadors, en definitiva l’estudi de la situació delsarxius judicials catalans, realitzada durant el pri-mer semestre de l’any 2004, juntament amb lesdades recollides en els anys anteriors, són a labase del Pla d’Arxius Judicials 2004-2006. Algunesde les dades generals de la Xarxa d’Arxius Judicialsde Catalunya, pel que fa a l’any 2004, són les se-güents:

compag Arxius 43 corregit 29/7/05 13:27 Página 4

5

AR

XIU

S43

El Pla d’Arxius Judicials 2004-2006, elaborat pelServei de Documentació, Biblioteques i ArxiusJudicials de la DGRAJ representa, d’una banda, laconsolidació de la política d’arxius judicials delDepartament de Justícia, amb un pressupost pera l’any 2005 que marca un salt quantitatiu i qua-litatiu en la dotació de recursos, especialment pelque fa a:

■ La normalització i dotació de personal. La si-tuació laboral de bona part del personal tècnicdels arxius judicials de Catalunya restava pen-dent d’homogeneïtzació i de normalització, per laqual cosa s’han previst dues actuacions princi-pals: una és la normalització de les places exis-tents amb diversos tipus de vinculació contrac-tual, que s’ha realitzat durant el primer trimestrede l’any 2005, i l’altra és la creació de noves pla-ces, prevista a realitzar a finals de l’any 2005 iprincipis del 2006.

■ L’augment dels mitjans econòmics i materials.La gestió d’aquest pressupost es coordina i su-pervisa des del Servei de Documentació,Bibliotequesi Arxius Judicials de la DGRAJ i l’execució és des-centralitzada per part dels corresponents Serveisterritorials (Girona, Lleida, Tarragona i Terres del’Ebre) i Gerències de suport judicial (Barcelona ciu-tat i Barcelona comarques).

■ Creació i adequació d’equipaments d’arxiussegons les necessitats dels diferents partits judi-cials de Catalunya, en coordinació amb el PlaFuncional dels Edificis Judicials del Departamentde Justícia.

D’altra banda, el Pla d’Arxius Judicials 2004-2006suposa també una redefinició del Sistema d’ArxiusJudicials de Catalunya (SAJC), de la seva planifi-cació i desplegament, en tres fases:1. Definició, organització i desenvolupament delSistema d’Arxius Judicials de Catalunya (SAJC).2. Disseny, implantació i desenvolupament del

Oficines judicials amb servei d’Arxiu Central: 268

Documentació custodiada pels arxius centrals de Catalunya (m/l): 63.018,1

Consultes ateses pels arxius centrals de Catalunya: 47.281

Dates extremes de la documentació dipositada als arxius centrals de Catalunya:

Documentació rebuda als arxius centrals de Catalunya des de les oficinesjudicials (m/l): 3.808,7

Documentació transferida des dels arxius centrals de Catalunya a dipòsitsprivats de custòdia de documentació (m/l): 992,5

Documentació transferida des dels partits judicials de Catalunya alsarxius històrics (m/l): 1.015,9

Documentació tractada i inventariada (m/l): 2.394,9

1900-2004

Sistema d’Arxiu de la Documentació de l’Admi-nistració de Justícia (SADAJ).3. Consolidació “qualitativa”, d’ampliació i millo-ra de la gestió integral de la documentació, en totel seu cicle.

● La primera fase, des de l’any 2001 fins l’any2004, és la d’organització i desenvolupament pro-gressiu del Sistema d’Arxius Judicials de Catalunya(SAJC). El SAJC està format pels següents òrgansi elements:● Servei de Documentació, Biblioteques i ArxiusJudicials: servei central que planifica, dirigeix icoordina una actuació i gestió documental ho-mogènia i d’arxius en tots els òrgans de l’Admi-nistració de justícia a Catalunya.● Xarxa d’Arxius Judicials de Catalunya: arxius te-rritorials (de propera creació), arxius centrals, di-pòsits centrals, arxius de gestió.● Òrgans tècnics: la Coordinació de la Xarxad’Arxius Judicials de Catalunya, la Coordinacióde Modernització dels Arxius Judicials i les coor-dinacions d’arxius de les demarcacions judicialsde Catalunya.● Òrgans tècnics assessors: el Grup de Treballdels Arxivers Judicials de Catalunya (GAJUC), for-mat al seu torn pels grups de a) Classificació idescripció; b) Avaluació, tria i accés; c) Informàtica;d) Formació; e) Difusió.● El Sistema d’Arxiu de la Documentació del’Administració de Justícia a Catalunya (SADAJ).

Durant aquesta primera fase es marquen els ob-jectius de la DGRAJ pel que fa a la dotació de ser-veis d’arxius:● En primer lloc es pretén donar servei als par-tits judicials que tenen 10 o més òrgans judicials(a través del servei d’Arxiu Central).● En segon lloc, es pretén donar servei a tots elsòrgans judicials de Catalunya (a través dels arxi-vers coordinadors de la demarcació).

compag Arxius 43 corregit 29/7/05 13:27 Página 5

6A

RX

IUS

43

La implantació del Sistema d’Arxius Judicials deCatalunya (SAJC) resulta complexa per múltiplesdificultats, derivades de:

● la titularitat estatal de la documentació,● la manca de normativització i de tradició detractament arxivístic de la documentació judi-cial,● la pluralitat d’instàncies amb competències ad-ministratives en un mateix àmbit territorial,● la magnitud de l’organització i el gran volum dedocumentació que generen les 500 oficines judi-cials (jutjats i tribunals) de l’Administració de jus-tícia a Catalunya.

L’actual segona fase del desplegament del Sistemad’Arxius Judicials de Catalunya (SAJC), iniciadaaquest mateix any 2005, és la del disseny, im-plantació i desenvolupament del Sistema d’Arxiude la Documentació de l’Administració de Justícia(SADAJ). El SADAJ és un sistema o conjunt orga-nitzat de normes, procediments, instruments itècniques, que ha de permetre l’organització, elcontrol i la gestió integral de la documentació ju-dicial, en tot el seu cicle. Els elements tècnics delSADAJ, actius o en desenvolupament, són:

● Estàndards dels equipaments dels arxius judi-cials de Catalunya.● Quadre dels fons de l’Administració de justíciaa Catalunya.● Quadre de classificació de la documentació del’Administració de justícia a Catalunya.● Mètode de descripció documental, a partir dela Norma Internacional de Descripció ArxivísticaISAD(G) i de la Norma de Descripció Arxivística deCatalunya (NODAC).● Fitxes d’estudi i avaluació documentals, pro-cediments d’avaluació i calendaris de conserva-ció dels documents, a partir de la creació i des-envolupament d’una junta d’avaluació de ladocumentació judicial de Catalunya.● Directrius per a la normalització i sistematit-zació de les transferències de documentació ju-dicial dels partits judicials de Catalunya als arxiushistòrics.● Manual de gestió de la documentació judicial.● L’aplicació informàtica per a la gestió de la do-cumentació i dels arxius judicials, centrals i te-rritorials, connectada amb l’aplicació de gestióde processos de l’oficina judicial.

Fins la publicació del Reial Decret 937/2003, de 18de juliol, de modernització dels arxius judicials,

del Ministeri de Justícia, es trobava en falta la dis-posició d’un reglament ordenador dels arxius ju-dicials i de la gestió de la documentació judicial,ja que la legislació existent fins la data era insu-ficient, obsoleta i dispersa. Sense entrar en l’a-nàlisi del Reial Decret 937/2003, aquesta norma dis-posa:

● L’establiment d’un sistema d’avaluació i tria dela documentació judicial i per tant, un dels as-pectes cabdals en la implementació d’un siste-ma de gestió integral de la documentació judi-cial. En aquests moments, el Servei deDocumentació, Biblioteques i Arxius Judicials dela DGRAJ està elaborant la proposta d’ordre decreació d’una junta d’avaluació de la documen-tació judicial de Catalunya.● L’establiment d’arxius intermedis, els arxiusjudicials territorials, en totes les comunitats au-tònomes. D’aquesta manera, amb la propera cre-ació de l’arxiu judicial territorial en cadascunade les demarcacions judicials de Catalunya, escompletarà la Xarxa d’Arxius Judicials de Catalunya,formada actualment per arxius centrals, dipòsitscentrals i arxius de gestió.

Finalment, la tercera fase i darrera del desplega-ment del Sistema d’Arxius Judicials de Catalunya(SAJC) és la de la consolidació “qualitativa”, d’am-pliació i millora de la gestió integral de la docu-mentació, en tot el seu cicle. En aquesta fase elsobjectius que es preveuen són els següents:

● Aplicació pràctica, efectiva i normalitzada de totsels elements del SADAJ.● Aplicació pràctica, efectiva i normalitzada delsprocessos d’avaluació, tria i accés de totes les ti-pologies documentals.● Control i gestió normalitzats de la documentacióen suport electrònic.● Millora dels processos tecnològics (TIC).● Millora de la qualitat de les operacions i dels ser-veis.

En resum, l’impuls que el Departament de Justíciadóna al programa d’Organització i gestió dels ar-xius judicials de Catalunya, a partir del Pla d’ArxiusJudicials 2004-2006, juntament amb l’augmentqualitatiu i quantitatiu del Pressupost de l’es-mentat programa, consolidarà i normalitzarà ladotació de personal, adequarà i modernitzarà lesinfrastructures d’arxius i permetrà, sens dubte, unavenç significatiu en la implantació i desenvolu-pament del Sistema d’Arxius Judicials de Catalunya(SAJC).

compag Arxius 43 corregit 29/7/05 13:27 Página 6

7

AR

XIU

S43

compag Arxius 43 corregit 29/7/05 13:27 Página 7

8A

RX

IUS

43

Subdirecció general d’Arxius

En funcionament els grups de treballEn els darrers mesos s’han posat en marxa di-versos grups de treball impulsats des de laSubdirecció general d’Arxius. L’objectiu és estu-diar i elaborar normes tècniques i altres eines ar-xivístiques d’interès pel col·lectiu professional.En aquest sentit han iniciat la seva activitat elgrup de treball d’Innovació Tecnològica, que es-tudia l’aportació de noves propostes per a l’orga-nització dels arxius a l’entorn de les Tecnologiesde la Informació i la Comunicació, també el ques’ocupa de la revisió i actualització del quadre declassificació de l’administració de la Generalitati, finalment, el que estudia l’elaboració d’unReglament per als arxius comarcals. Igualment,cal recordar l’activitat de dos grups de treball queja fa temps estan en funcionament, es tracta del’equip d’arxivers que està elaborant el quadrede classificació dels fons dels jutjats de 1a. ins-tància i/o d’instrucció, el qual ja ha realitzat unaingent activitat per a l’organització de la docu-mentació d’aquests jutjats i, un segon grup detreball, el qual també disposa de les primeres pro-postes d’actuació referides a l’estudi i prevencióde plagues de fongs als centres d’arxius.La voluntat de la Subdirecció general d’Arxius ésque augmenti el nombre de grups de treball de for-ma que en els propers mesos se’n constitueixinde nous i permetin desenvolupar aquells aspec-tes de la tècnica arxivística necessaris per al bonfuncionament de la política arxivística del país.

És obert el període d’aportacions a la Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC) Des del primer de juny de 2005, és editada a la pà-gina web de la SGA la versió provisional de laNorma de Descripció Arxivística de Catalunya(NODAC), que va ser presentada el proppassat 19de maig a Terrassa dins del marc de les X Jornadesd’Arxivística de Catalunya. Per tal que el col·lec-tiu professional pugui fer les seves aportacions,s’ha obert un període d’esmenes, des del primerde juny al 30 de setembre de 2005. A la pàginaweb de la SGA també hi ha el document que con-té les pautes de presentació de les esmenes.

RestauracionsLa SGA ha endegat la restauració del documentoriginal del privilegi concedit per Ferran II, l’any1505, a Teià (Maresme), el qual fou presentat i ex-posat a aquella vila el 22 d’abril proppassat.Tambés’ha portat a terme la restauració de dos trasllatsposteriors d’aquest mateix document, tots elsquals formen part del fons municipal de Teià.

AdquisicionsEn base a la partida 670143000/4522 del pressu-post d’enguany i per un import total de 16.580euros, la SGA ha comprat els següents documentshistòrics: 2 pergamins de la confraria de fustersde Barcelona, contenint les ordinacions i la con-cessió d’una capella a la catedral (1393, 1397); el llibre intitulat Liber apocarum Generalis Cathaloniaeinceptus XXX aprilis anno Mº CCCº XC quinto. Ffi-nitus XIII januarii anno Mº CCCC decimo (Girona,1395-1410); un capbreu de béns del monestir deSantes Creus a l’Alt Penedès (1422); un capbreu delcomtat de Centelles (1625-1629); un trasllat enpergamí (1461) d’un privilegi del rei Pere elCerimoniós referent a Cervera, Montmaneu i laPanadella i de l’any 1386; un llibre patrimoniald’escriptures, en paper i en pergamí, de Piera iels seus environs (1543-1712); un pergamí refe-rent a Granollers (1557); un Libre de les ànimas deNostra Sora. de Vilabertran. Any 1612 (1612-1628);un llibre de notes i escriptures annexes d’un pa-gès empordanès (segles XVII-XVIII); 12 documentssolts (Barcelona i Savassona, s. XVII-XVIII); el fonsFreixas (Vilafranca del Penedès, s. XVII-XIX, 7 cap-ses de trasllat); dos capbreus de Rocafort de Queralt(1754, 1782-1784); un títol de doctor en teologia ex-pedit per l’Estudi General de Gandia, en pergamí(1754); un llibre intitulat Memorial dels actes se sóntrobats haveri vuy, als 22 del mes de mars del any1716, en la casa del senyor Miquel Xirau, pagès, sen-yor útil y propietari del mas Xirau y del mas Ullastra,y de altres masos units y agregats, de la Vall deSancta Susanna de la parròquia de la Verge Mariade Pineda, del terme, emperò, del castell de Palafolls(1716); un Reparto por menor del Real Catastro dela villa de Malgrat por el año 1789; un Llibre de re-cibos dels mals fa lo convent de Sant Ramon, orde depredicadors, 1798 (Santa Margarida, Alt Penedès,1798-1835); un aplec de documents dels Sessa re-ferents a Catalunya (s. XVIII); 3 llibres d’un corre-dor de canvis (Barcelona, 1804-1824); el Libro de or-denanzas del Monte Pío de San Alejo de Falconieri dela ciudad de Barcelona (1830); un copiador de car-tes d’una empresa catalana establerta a l’Havana(1846-1849); una fotografia signada Stef i intitu-lada Torreones de la catedral de Solsona (c. 1860,cm 22 x 24); 2 cartes manuscrites de FrancescCambó a Utrillo (1914); el document multicopiatDenuncia presentada al Exmo. Sr. Gobernador Generalinterino de Cataluña acerca del nombramiento deConsejero de Justicia a favor de don José Luis de Praty Lezcano (1935); el Libro de actas del Comité Obrerode Control de la Razón Social Metro Goldwyn MayerIbérica SA (Barcelona, 1937-1938); i, finalment, co-rrespondència i alguns altres documents de RamonJané (L’Arboç, segle XX).

Noticiari

compag Arxius 43 corregit 29/7/05 13:27 Página 8

9

AR

XIU

S43

Nous contractes de prestació de serveisDes de la Subdirecció general d’Arxius s’han fetset nous contractes de prestació de serveis.Aquestscontractes estan destinats a impulsar aspectesque s’han considerat prioritaris. Els projectes ques’han endegat són el suport tècnic al desenvolu-pament del Registre i Mapa d’Arxius de Catalunya,els estudis per a la millora dels continguts de lapàgina web de la Subdirecció general d’Arxius il’actualització del fons bibliogràfic d’aquesta.També s’ha procedit al recolzament a l’avaluaciódocumental als arxius centrals administratiusdels departaments de Medi Ambient i Habitatge,Economia i Finances i Cultura. Finalment s’ha ini-ciat l’estudi de l’estat d’organització dels fons delDipòsit d’Arxius de Cervera, document que per-metrà dissenyar les properes actuacions a realit-zar en aquest centre.

Intercanvis formatius amb els arxius cubansCom a continuació dels cursos formatius que hanimpartit alguns professionals catalans a Cuba enel darrer any i amb la voluntat d’aconseguir un marcestable d’intercanvis formatius entre la Subdirecciógeneral d’Arxius i la Direcció General d’Arxius deCuba, van realitzar una estada tècnica a Catalunya,del dia 19 al 25 de maig, el senyor Osvaldo NestorBebelagua Castillo, director general d’arxius delGovern Cubà i la col·laboradora seva, l’arxiveraMagalis Clark. La coincidència amb les X Jornadesd’Arxivística de Catalunya celebrades a Terrassa,la visita a alguns dels més importants centresd’arxiu del nostre país i les reunions amb pro-fessionals catalans els va permetre conèixer d’a-prop el Sistema d’Arxius de Catalunya. En reci-procitat, el dia 23 de maig van presentar a la salade premsa del Palau Marc l’estat de desenvolu-pament en què es troba el projecte de reorganit-zació dels arxius cubans, amb especial atencióals canvis metodològics i organitzatius que com-porta la introducció de la gestió documental ai-xí com l’esforç formatiu de les persones que l’im-planten; el debat posterior va palesar una gransimilitud en els reptes que tenim plantejats els pro-fessionals dels arxius d’ambdues bandes del’Atlàntic la qual cosa augura una fructífera col·la-boració.

Diàlegs entorn la documentació d’arquitectura:Documentació d’arquitectura i noves tecnologies.Amb aquesta jornada es pretén donar resposta anous reptes que es plantegen entorn de la docu-mentació d’arquitectura dins el marc de les no-ves tecnologies.La jornada, que forma part de les activitats rea-litzades entorn del XXè.Aniversari de l’Associaciód’Arxivers de Catalunya, tindrà lloc el dia 25 d’oc-tubre de 2005 a la Sala d’Actes del Col·legid’Arquitectes de Catalunya, Pl. Nova, núm. 5 deBarcelona.

Conveni de col·laboració entre la Generalitat deCatalunya i la Fundació Universitat Autònoma depràctiques a diversos arxius de Catalunya La Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i docu-ments, estableix que la Generalitat ha de fomen-tar la formació especialitzada per als professio-nals dels sector.Amb aquest objectiu, la Subdirecciógeneral d’Arxius vol contribuir a la formació delcol·lectiu d’arxivers i dels estudiants d’arxivísti-ca i en la formació dels responsables de gestionarla documentació de les institucions públiques pertal de garantir una actuació eficient en l’àmbitdel patrimoni documental històric del nostre pa-ís, per la qual cosa, ha signat un conveni de col·la-boració amb la Fundació Universitat Autònoma deBarcelona per a que els alumnes que realitzin elGraduat Superior en Arxivística i Gestió deDocuments de l’Escola Superior d’Arxivística iGestió de Documents (ESAGED) puguin realitzarpràctiques a diversos arxius de Catalunya. Durantel curs acadèmic 2004-2005, set alumnes varencol·laborar en diferents projectes. Enguany preveiemque com a mínim hi podran col·laborar set alum-nes més.

Arxiu Nacional de Catalunya

La normalització de topònims facilita la consultade la sèrie Expedients de concessió d’explotació deminesRecentment s’ha incorporat a la base de dadesGANC, consultable a través d’Internet, la des-cripció de la sèrie Expedients de concessió d’explo-tació de mines. Aquesta sèrie, amb documentaciógenerada entre els anys 1864 i 1939, forma part delfons Prefectura del Districte Miner de Barcelona i vaingressar a l’ANC el desembre de 2002 per trans-ferència de l’Arxiu Central Administratiu delDepartament d’Indústria, Comerç i Turisme, jun-tament amb la seva descripció en base de dadesACCESS. En aquesta base de dades es recollia, en-tre d’altres, els noms dels municipis on eren lesmines, copiant-los en castellà i tal com aparei-xen a la coberta de l’expedient corresponent. Enel moment de passar aquesta informació a GANCs’ha optat per mantenir aquesta descripció talcom va arribar bo i ampliant-la amb noves en-trades del camp observacions –recercable a tra-vés d’Internet– on es recullen, normalitzats segonsel Nomenclàtor oficial, els topònims majors i me-nors que apareixen a la descripció, així com tam-bé el nom de la comarca o comarques on està si-tuada la mina.

Conveni entre el Departament de Cultura i l’InstitutMunicipal d’Educació de l’Ajuntament de Barcelonaper a la difusió de les activitats del servei didàcticde l’ANCUn dels reptes del Servei Didàctic de l’ANC és elde difondre les seves activitats, adreçades als pro-

compag Arxius 43 corregit 29/7/05 13:27 Página 9

10A

RX

IUS

43

fessors i alumnes dels diversos nivells educatius,entre el màxim nombre dels seus potencials usua-ris. A l’inici del desenvolupament del servei, en-cara limitat a activitats de caràcter presencial,l’àmbit de difusió ha estat fixat, per qüestionsd’accessibilitat, a les comarques barcelonines. ElServei Didàctic disposarà d’un excel·lent canald’informació dins aquest espai, mitjançant la se-va integració al Consell de Coordinació Pedagò-gica de Barcelona, plataforma de difusió i de col·la-boració entre més d’un centenar d’entitats, em-preses i associacions de la ciutat que ofereixen serveis adreçats al món de l’educació, que ha es-devingut punt de referència en la planificaciód’activitats per part dels docents. Aquesta inte-gració tindrà lloc com a resultat de la propera sig-natura d’un conveni entre el Departament deCultura i l’Institut Municipal d’Educació del’Ajuntament de Barcelona.

Digitalització de l’Arxiu de la Baronia d’EramprunyàPer encàrrec de la Subdirecció general d’arxius, l’ANCha realitzat la descripció i digitalització de l’Arxiude la Baronia d’Eramprunyà, tasques que s’han aca-bat a finals del mes de juny. Aquest fons consti-tueix una part de l’arxiu històric de la baronia,que es troba disgregat entre diverses famílies iinstitucions. Es tracta de la documentació queera a Gavà arran de la compra de la baronia perManuel Girona i Agrafel (1897). El fons fa refe-rència a l’administració de les propietats (cen-sos, capbreus, llevadors, delmes, títols jurídics deles finques) i abraça, sobretot, els segles XVIII i XIX.L’antiga baronia d’Eramprunyà incloïa els actualsmunicipis de Castelldefels, Gavà, Viladecans,Begues i Sant Climent de Llobregat, d’aquí que elfons esmentat reuneixi gran interès per a la his-tòria d’aquests pobles. Un aspecte molt interes-sant, que es pot documentar en el fons, es refe-reix als conflictes entre els barons i els ajuntamentsper a l’explotació dels boscos comunals i a lesrompudes de les marines. Els documents originalss’han retornat al seu propietari, la família Girona,però restaran còpies consultables a l’ANC, Gavài a diferents arxius de la comarca del Baix Llobregat.

El projecte de digitalització dels fons de la Guerra Civil EspanyolaFormant part del programa d’actes de comme-moració del 60è. aniversari de l’inici de la GuerraCivil Espanyola, l’Arxiu Nacional de Catalunya haendegat un projecte de descripció i digitalitzaciódels fons i col·leccions documentals relacionatsamb aquest període històric, cabdal per al conei-xement de la nostra història recent. En aquestaprimera fase s’està procedint al tractament arxi-vístic i reproducció digital de la documentació in-tegrada en els fons següents: Col·lecció de docu-ments de la Guerra Civil de Francesc Xavier Rocha,

Col·lecció del Notiziario del Corpo de Truppe Volontariei La Casa de España (Roma). D’altra banda es digi-talitzaran els documents del S.E.R.E (Servicio deEmigración de Republicanos Espanyoles), que for-ma part del fons PSUC. Un cop finalitzades lestasques de reproducció, la descripció dels es-mentats documents i les imatges relacionades espodran consultar a Internet.

Els debats al Congrés dels Diputats sobre l’aprovació dels Estatuts de 1932 i 1979 són consultables amb còpies digitalsDes del proppassat mes d’abril, l’ANC posa a l’a-bast dels investigadors les còpies de la docu-mentació generada durant els debats al Parlamentespanyol previs a l’aprovació dels Estatutsd’Autonomia de Catalunya de 1932 i 1979.Aquestes còpies digitals van ser adquirides al’Arxiu del Congrés dels Diputats, a comença-ments de 2004 i de 2005, respectivament. L’Esta-tut de 1932 es recull en un CD-ROM que conté2.187 imatges amb les còpies de les transcrip-cions dels debats, votacions i aprovació a laComissió i al Ple, a més de l’original del text del’Estatut promulgat. L’Estatut de 1979 es recull enun altre CD-ROM que conté 1.120 imatges de lescòpies de la documentació generada en el decursdels debats a la Ponència i a la Comissió (amb es-crits dels diputats i actes de les sessions), a mésdel text de l’Estatut aprovat pel ple de les CortsGenerals.A ambdues còpies hi ha un índex del seucontingut.

Exposició: Franch-Clapers,memòria visual de l’exili i els camps de refugiats.Aquest exposició, en caràcter itinerant, orga-nitzada per l’Arxiu Nacional de Catalunya, ensmostra una selecció de 40 obres en diferents tèc-niques plàstiques del fons de l’artista Josep Franch-Clapers que es conserva en aquesta institució ar-xivística.El seu ampli llegat artístic és un document ex-cepcional per a conèixer un dels episodis mésdramàtics de la història del nostre poble: la reti-rada de centenars de milers de persones cap a lafrontera francesa fugint de la repressió dels ven-cedors de la Guerra Civil, així com el seu poste-rior internament en camps de refugiats a l’estatFrancès.Franch-Clapers a través del dibuix i la pintura, vacopsar amb gran realisme, intensitat i emotivi-tat, la cruesa i el dramatisme de tot un poble obli-gat a sobreviure en circumstàncies indignes.L’Arxiu Nacional de Catalunya amb motiu del no-rantè aniversari de l’artista català, li vol retre unhomenatge amb aquesta exposició, que visitaràmolts indrets de Catalunya, no només a la seva obrasinó, també, a tota una vida que com la de moltsi molts catalans i catalanes anònims, ha estat unexemple d’amor, servei i lluita pel seu país.

compag Arxius 43 corregit 29/7/05 13:27 Página 10

11

AR

XIU

S43

Adquisició de fotografies de Josep Maria Sagarra i PlanaEl proppassat 5 de maig, el Departament de Culturava comprar, en subhasta, un lot de fotografies delreconegut fotògraf Josep Maria Sagarra i Plana,que passarà a completar el fons de l’autor conservaten aquesta institució. Les fotografies (50 positius11,5x18 cm) formen un important reportatge so-bre barris marginals de Barcelona (Camp de l’Arpa,Magòria, Font Trobada, Camp de l’Animeta, Ca-brinetti, Cadena, Somorrostro, Pekín i can Túnis)i estan relacionades amb les condicions de vidai higiene i amb els perills dels aiguats i desbordamentde les rieres de la ciutat.

Patrimoni Fílmic documental a l’ANCL’aula d’Història del Periodisme Diari de Barcelonade la Universitat Pompeu Fabra va celebrar, comja és habitual cada darrer dilluns del mes demaig, el seu VIII Col·loqui, aquest cop sota el tí-tol “ Els fons informatius de televisió i cinema aCatalunya”, amb l’objectiu de posar en contac-te i permetre l’intercanvi d’informació i puntsde vista entre investigadors i responsables decentres de documentació.L’ANC participà novament en aquesta edició,presentant una comunicació a càrrec d’ImmaNavarro i Molleví, responsable de l’Àrea d’Imatges,titulada “Patrimoni fílmic documental a l’ANC”i en la qual es relacionava el material conservaten els diferents fons de l’arxiu, el seu estat de con-servació, temàtica i importància dins del con-text històric.

Arxiu Central del Departament de Cultura

Digitalització i programa de consulta de les actes de la Junta de Museus de CatalunyaS’han digitalitzat i indexat les actes de la Junta deMuseus de Catalunya (1891-1981). El nombre to-tal d’actes és de 1.177,que suposen un total de 21.186pàgines. El procés ha portat millores en la con-servació dels originals i en la recerca de la infor-mació, ja que la consulta es realitza mitjançantun DVD que inclou la possibilitat de realitzar cer-ques per dates, autoritats, entitats, geogràfics imatèries.

Arxiu Central Administratiu del Servei Catalàde la Salut

El CatSalut ha posat en marxa un sistema de con-sulta d’expedients via world wide webEl Servei Català de la Salut disposa des de fa tempsd’un servei de consulta via internet d’expedientsadministratius. Aquests expedients es troben aun dipòsit de l’empresa de custòdia externa d’ar-xius MDA Archivos. El sistema, gestionat mitjan-çant l’aplicació informàtica MDAnet, serveix per

fer recerques d’expedients, sol·licitar la docu-mentació o només la informació, obtenir llistatsdels expedients transferits, controlar els préstecs,etc. El funcionament és molt senzill. Cada unitatadministrativa disposa d’unes claus d’accés a lazona de clients del website www.mdaarchivos.es.Una vegada has accedit a aquesta zona restrin-gida, el servei et demana quin és el criteri o cri-teris que vols fer servir per la recerca (per unitatdocumental, per unitat administrativa, per sèriedocumental, per any de creació, per any de tan-cament o per títol). També es pot fer una recercaúnicament entre la documentació eliminada. Unavegada s’ha fet la cerca i s’ha localitzat l’expe-dient, aquest pot ser sol·licitat mitjançant un clici s’incorpora a una safata d’expedients sol·li-citats (similar al funcionament del carro de lacompra en altres websites de venda de produc-tes). L’aplicació informàtica ens demana si volemconsultar només la informació o si volem rebrel’expedient original. En el primer cas, l’empresaMDA digitalitza la documentació en format pdf ila penja al website en qüestió d’hores per tal quepugui consultar-la únicament la unitat adminis-trativa sol·licitant. En canvi, en el segon cas, l’em-presa MDA envia els expedients sol·licitats mit-jançant un dels seus propis serveis d’entrega enun termini entre 12 i 24 hores, segons les neces-sitats.Per la recollida de la documentació, es pot fer ser-vir el mateix sistema o només un correu electrò-nic a l’adreça de l’empresa MDA Archivos. L’aplicacióMDAnet té moltes altres possibilitats, com arasol·licitar l’enviament urgent de documentació, per-met variar l’adreça d’entrega i la persona que re-cull la documentació, elabora un inventari men-sual dels préstecs, etc.

Arxiu Municipal de Barcelona

Exposició Eduard Toda L’any 1855 va néixer a la ciutat de Reus Eduard Toda,qui amb els anys es convertiria en un il·lustreviatger, diplomàtic i bibliòfil. L’any 2005, per tant,es commemora el 150è aniversari del seu naixe-ment per la qual cosa, l’Arxiu Històric de la Ciutatha previst dedicar-li l’exposició de petit formatque cada any es realitza al vestíbul del centre.L’objectiu bàsic d’aquesta petita mostra és ho-menatjar aquest personatge fent un recorregutper la seva vida i la seva activitat a partir d’unamostra de documents, fotografies i publicacionsque es conserven a l’Arxiu. D’altra banda, no s’ha d’oblidar que l’Arxiu Històric de la Ciutat varebre la donació, durant els anys 20 del segle pas-sat, d’una part del valuós fons documental i bi-bliogràfic que Toda recollí i acumulà al llarg de laseva vida i que ell repartí entre diverses institu-cions catalanes.

compag Arxius 43 corregit 29/7/05 13:27 Página 11

12A

RX

IUS

43

L’exposició és d’accés lliure i es pot visitar al ves-tíbul de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelonaentre el 23 d’abril i el 31 de desembre en l’horarihabitual d’obertura al públic de l’Arxiu.

L’exaltació del llibre al Vuit-cents. Art, indústria i consum a Barcelona.L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, dinsdel marc de l’Any del Llibre i la Lectura, organit-za entre el 18 d’octubre de 2005 i el 14 de febrerde 2006 una nova edició del Seminari d’històriade Barcelona, dedicat en aquesta ocasió al llibreal vuitcents. Inscripció: 75 EUR.Assistència a con-ferències sense matriculació: 6 EUR per confe-rència.

Edició facsímil del Llibre Verd de privilegis de BarcelonaL’Ajuntament de Barcelona i l’editorial Base hanimpulsat i portat a terme l’edició facsímil del pri-mer volum del Llibre Verd de privilegis de la ciu-tat de Barcelona que forma part del fons muni-cipal conservat a l’Arxiu Històric de la Ciutat.L’edició consta de 1.198 exemplars i es complementaamb un volum d’estudi del document, analitzatdes de la perspectiva històrica i codicològica, ju-rídica i de la il·lustració.El primer volum del Llibre Verd de privilegis és uncòdex manuscrit elaborat en bona part entre elsanys 1345 i 1348, i està il·lustrat amb miniatures,caplletres, orles i sanefes d’una gran qualitat.L’edició facsímil permetrà facilitar la consulta alsinvestigadors, estudiosos i persones interessadesal mateix temps que permetrà la preservació iconservació adient de l’original.

Arxiu Comarcal de Berga

S’inaugura la segona part de l’exposició “Autògraf:col·lecció de signatures de Josep M. Casals”Durant el mes de juny restarà oberta al públic, ala sala d’exposicions del Museu Municipal deBerga, la segona part de l’exposició: “Autògrafs:col·lecció de signatures de Josep M.Casals ”Casalets”.Es tracta de la segona mostra, la primera tinguélloc durant la Setmana Santa de 2005, de signa-tures aplegades per Josep Casals de personalitatsconegudes. Les diferents sales de l’antic Museu re-cullen les signatures de personalitats del móndel teatre, cançó, espectacles, música, esport, etc.que reflecteixen la riquesa de la col·lecció. S’hiexposen algunes de les joies del conjunt com lessignatures de personalitats universals: OrsonWelles, Abbe Lane, Charlton Heston etc, nacio-nals: Mario Cabré, Emili Vendrell, Josep Trueta tc. i, naturalment, les berguedanes i gairebé totesles figures del teatre català dels darrers trentaanys. Per a més informació podeu adreçar-vos al’ Oficina de Turisme de Berga, 93.821.13.84.

Arxiu Comarcal de Figueres

El fons patrimonial Pagès d´Arenys d´Empordà(1317-1994)Recentment s’ha elaborat un catàleg de la docu-mentació de la família Pagès, originària i encaraavui habitant del veïnat d´Arenys d’Empordà, ter-me de Garrigàs. El fons té documentació des del’any 1317 fins al 1994. La major part dels docu-ments però corresponen als segles XVI-XX.Tambéinclou documents de l’antiga universitat d´Arenysd’Empordà i de Llampaies, on alguns avantpassatsde la família ocuparen càrrecs. Conserva tres mag-nífics llibres mestres (1702, 1759, 1773) que reges-ten bona part dels documents del fons. El fons ésguardat en setze capses arxivadores convencio-nals (1362 còpia-1994), que sumen un total de 1´6m.l. de prestatgeria i 125 pergamins de diferentsmides (1317-1652).

Curs “Negatius fotogràfics: història, identificació ipreservació”Curs organitzat per l´Arxiu Comarcal de Figueresdurant els dissabtes 12, 19 i 26 de novembre de 2005,a la seu de l’Arxiu Comarcal, amb dotze horeslectives i és impartit pel prof. Josep Pérez Pena.Informació i reserves: 972 67 01 78. Els estudiantsde lletres de la Universitat de Girona podran con-validar el curs amb un crèdit de lliure elecció.

Arxiu Històric de Girona

El testimoni més antic conegut fins ara de la difu-sió del bestiari a CatalunyaEl professor de paleografia i diplomàtica de laUniversitat Autònoma de Barcelona, J. AntoniIglesias ha identificat a l’Arxiu d’entre els fragmentsextrets de les cobertes de dos llibres notarials delsegle XIV, un document que és un dels testimonismés antics del Bestiari coneguts fins ara a Catalunya.Segons les seves paraules el text identificat re-cull l’entrada de dos ocells, el pigot i el pelicà(aquest darrer, però, és incomplet) i no és una tra-ducció directa al català a partir del text llatí, si-nó una adaptació vernàcula de la traducció ita-liana (l’anomenat Bestiario toscano, del qual derivenla major part dels Bestiaris catalans que ens hanpervingut).El fragment conservat en el fons notarial no sem-bla, però, haver format part d’un llibre sencer, si-nó més aviat sembla tractar-se d’una còpia par-cial, incompleta, ja que només és escrit per unacara i al final el text sembla inacabat. Això noobsta, segons J. A. Iglesias, per considerar-lo comel testimoni més antic conegut fins ara de la di-fusió del Bestiari a Catalunya.

S’incorporen dotze volums a la col·lecció de ma-nuscrits de l’Arxiu La col·lecció de manuscrits de l’Arxiu s’ha vist

compag Arxius 43 corregit 29/7/05 13:27 Página 12

13

AR

XIU

S43

enriquida amb 12 volums singulars provinentsd’un conjunt de documentació esparsa i frag-mentària que es conservava sense classificar alsdipòsits de l’arxiu. Aquests exemplars, d’àmbitsi temàtiques molt diverses, són de gran interès ientre els quals trobem un llibre del col·legi de no-taris de Castelló d’Empúries, del període 1761-1836; un registre de denúncies i aprehensions co-rresponent a l’administració de la Diputació delGeneral a Girona, de 1672-1691; unes ordinacions,capítols i concòrdies relatives a la pesca en el marde Roses dels segles XV-XVI; documents provinentsdel desaparegut convent de Sant Agustí de Girona,corresponents als segles XVIII -XIX i un llibre de lesrendes de la Sagristia Major del monestir de SantCugat del Vallès, de 1424-1425.

Creix el fons del Monestir de Sant Feliu de GuíxolsEl fons del Monestir de Sant Feliu de Guíxols creixamb dos quaderns dels segles XVII-XVIII que s’hihan incorporat, provinents de la documentacióque es trobava a l’arxiu pendent de revisar.

Catàleg del fons del Centre Penitenciari de Girona,1923-1983S’ha completat el catàleg de tots els expedients ifitxes dactiloscòpiques del fons del CentrePenitenciari de Girona. Aquest instrument és unabase de dades amb 33.437 registres, dels quals15.918 corresponen a fitxes i la resta són expedientsdels interns del centre. La recerca es pot fer pelnom de la persona, o lloc de residència, sempreque es tracti de documentació de lliure accés se-gons la legislació vigent. La consulta resulta im-prescindible en treballs sobre la Guerra Civil, la re-pressió política, etc.

Curs sobre conservació de positius als arxiusEl curs que ha tingut lloc a l’Arxiu els dies 11 i 12de maig dins del pla de formació del personal tèc-nic del Departament de Cultura com a continua-ció del curs de gestió de documentació fotogrà-fica de l’any passat. Ha estat a càrrec de PauMaynés, restaurador de patrimoni fotogràfic i pro-fessor d’aquesta matèria. A més de la necessàriaintroducció teòrica, les dues sessions van ser tallers eminentment pràctics, incidint en inter-vencions per a una millor conservació dels po-sitius.

L’exposició “El Secret dels llibres” a SegòviaEls documents amagats dels jueus de Girona con-tinuen la seva itinerància i a partir de l’1 de junyes podrà veure l’exposició a Segòvia durant la ce-lebració de l’Assemblea de l’Asociación Españolade Estudios Hebreos y Judíos (www.aeehj.org) i finsal 31 de juliol. Estarà exposada en el CentroDidáctico de la Judería y galería de la Casa deAbraham Senneor, d’aquesta ciutat.

Arxiu Municipal de Girona

L’Ajuntament de Girona editarà el «Llibre Groc» i ca-tàlegs de pergamins i lletres reialsL’Ajuntament de Girona va signar un conveni ambla Fundació Noguera i la Fundació Caixa de Girona,per cofinançar la publicació dels dos darrers volumsdel catàleg de Lletres reials a la ciutat de Girona (1516-1714), i els tres volums del Catàleg de pergaminsdel fons de l’Ajuntament de Girona i la transcrip-ció i publicació del cartulari Llibre Groc de la ciu-tat de Girona . Els catàlegs es publicaran abans definal d’any i el Llibre Groc , durant el 2006.

Presentació del llibre editat per l’Ajuntament deGirona El Sindicat Remença de l’any 1448El 21 de juny va tenir lloc al Saló de Sessions del’Ajuntament de Girona la presentació del llibreEl Sindicat Remença de l’any 1448, una edició mu-nicipal, a cura de Maria Mercè Homs, amb l’as-sistència del també historiador i conseller dePolítica Territorial, Joaquim Nadal. El llibre trans-criu les actes de les més de 500 reunions que elspagesos van dur a terme entre l’octubre de 1448i el febrer de 1449 per elaborar un cens amb l’ob-jectiu de saber quants d’ells estaven disposats acomprar la seva llibertat o, el que és el mateix,l’abolició dels mals usos a què els tenien sotme-sos els senyors feudals, entre ells el Bisbe deGirona. La solució no arribaria fins 40 anys méstard amb la Sentència de Guadalupe. El docu-ment, fins ara inèdit, obre les portes a l’elabora-ció de futurs estudis molt més precisos sobre lahistòria de la Catalunya del segle XV i revela as-pectes desconeguts, com per exemple el granabast del fenomen remença, que va estendre’stambé a les comarques de la Catalunya del nord,a l’Urgell i a la Cerdanya.Una altra de les novetats,és que entre els pagesos hi havia jueus i musul-mans, segurament convertits al cristianisme, as-pecte completament desconegut fins ara. El llibretranscriu els noms i cognoms de més de 10.000pagesos que consten al document original i tam-bé els noms dels seus masos, constituint així untresor de la toponímia. Maria Mercè Homs va as-segurar que ha recorregut la geografia catalana perpoder comprovar que, efectivament, els noms ac-tuals dels masos i també els dels llinatges conti-nuen mantenint-se en la majoria dels casos.

El Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI)participa en el projecte europeu Training for AudiovisualPreservation in Europe (TAPE)L’objectiu del projecte és donar pautes per al trac-tament de preservació i digitalització de fons audiovisuals i es basa en tres línies principals d’ac-tuació: la realització d’un estudi per conèixer l’es-tat de la qüestió sobre el tema, l’organització d’ac-tivitats formatives en ciutats europees i l’elaboracióde materials didàctics per difondre a través delweb.

compag Arxius 43 corregit 29/7/05 13:27 Página 13

14A

RX

IUS

43

El 14 i 15 de febrer se celebrà el seminari Trainthe trainers, en el qual un grup de 15 persones re-presentants de diferents institucions culturals,d’entre les quals el CRDI, assentaren les bases delprojecte i concretaren el nivell de participació decada membre, especialment pel que fa a la pos-sibilitat d’organitzar activitats formatives. Els paï-sos representats en el projecte són: Polònia, Itàlia,Finlàndia, Gran Betanya, Alemanya, Bèlgica,Holanda, Suïssa, Àustria i Catalunya.L’actuació del Centre de Recerca i Difusió de laImatge (CRDI) en el projecte es concreta en aquestsmoments en dos àmbits:

● En l’estudi que s’està realitzant per conèixerl’estat de la qüestió sobre el tema. El CRDI es res-ponsabilitza de fer difusió del qüestionari per di-ferents centres de l’estat espanyol, establint unaselecció dels centres que poden participar de l’en-questa i col·laborant amb els responsables de larecerca en la interpretació de les dades resultantsa nivell de l’estat espanyol.

● En la organització de dos tallers a nivell estatal.Es tracta de tallers adreçats a professionals ambresponsabilitats sobre fons audiovisuals a l’estatespanyol. Es realitzaran durant en el curs del 2005i 2006. Els cursos seran anunciats properament enaquest mateix web.

L’Arxiu Municipal de Girona edita una guia per acostar els serveis que ofereix als ciutadansL’equivalent de quinze folis d’informació con-centrats en un sol full plegable que es pot trans-portar còmodament a la butxaca: la nova guia delServei de Gestió Documental,Arxius i Publicacionsde l’Ajuntament de Girona (SGDAP), amb el títoleloqüent Només ho trobaràs a l’arxiu, és una ini-ciativa capdavantera a l’Estat espanyol per acos-tar l’activitat arxivística, els seus recursos i elsseus serveis al conjunt dels ciutadans. Fugint delformat del díptic convencional, la nova guia, demida no gaire més gran que una targeta de crè-dit, ha tingut una elaboració complexa. El resul-tat és «una guia que per primera vegada explicade manera entenedora al gran públic per a què ser-veixen els arxius, sense reduir-ho, com era habi-tual fins ara, a una enumeració dels punts de lec-tura disponibles o del nombre de documents.L’usuari trobarà detallats en la guia els diferentsrecursos en què s’organitza l’arxiu (Centre deRecerca i Difusió de la Imatge, biblioteca, unitatde publicacions i lloc web), els serveis que ofe-reix cada un d’ells, i la documentació que custo-dien i la seva procedència. A través d’aquesta in-formació, el ciutadà podrà descobrir, per exemple,que, a més de la consulta de documents, l’arxiumunicipal facilita assessorament sobre gestió de fons, suport per a projectes d’edició, o iden-tificació i datació d’imatges antigues de particu-lars.

Arxiu Comarcal d’Igualada

Inauguració de l’exposició Dibuixant somnis... fabricant teixitEl proppassat dia 1 de juny fou inaugurada a laBiblioteca Central d’Igualada, aquesta exposicióque ha estat organitzada conjuntament per l’ArxiuComarcal i la Biblioteca Central. En l’acte inaugurales féu una conferència sobre els teixits als seglesXIX, XX i XXI, a càrrec de Jaume Ortínez Vives. Estracta d’una mostra de dibuixos originals de tei-xits fabricats a Igualada a finals del segle XIX iprincipis del XX. També explica una part del pro-cés de fabricació dels teixits i permet imaginarcom era la roba de la llar fa més de cent anys.

Arxiu Historic de Lleida

ExposicióDes del dia 19 d’abril, data d’inauguració de lanova seu de l’Arxiu Històric de Lleida, fins al 30de juny resta oberta l’exposició Retalls de la nos-tra història. Mostra de documents de l’Arxiu Històricde Lleida. És una variada mostra dels fons de l’AHL.

Jornada de portes obertes El dia 23 d’abril, diada de Sant Jordi, es va fer unajornada de portes obertes. L’horari de visita vaser de 10 a 13 hores i de 17 a 19 hores. Es van fervisites guiades per grups i el nombre de personesque van visitar l’arxiu va ser de 225.

Curs sobre conservació i restauració de materiald’arxiuDurant els dies 14 i 15 de juny tingué lloc a l’ar-xiu un curs sobre conservació i restauració dematerial d’arxiu organitzat per l’Escola d’Admi-nistració Pública el qual era adreçat, principal-ment, als arxivers de la Xarxa d’Arxius Comarcalsde la Generalitat de Catalunya. El curs fou im-partit per la Sra. Gemma Goicoechea, restaura-dora de l’ANC. El curs es va centrar en la restau-ració de documents en paper i en pergamí. Elnombre d’alumnes fou 12, tots de les comarquesde Tarragona i de Lleida.

Ingressos de fons Procedents del Col·legi d’Arquitectes, els dies 9 i10 de maig, ingressaren a l’arxiu un conjunt de pro-jectes de visat dels anys 1999-2004 que ocupen unvolum de 115 m. l. Des de l’Audiència, els dies 10,12, 13 i 14 de maig, ingressaren judicis civils, defaltes, conciliacions i documentació de jurisdic-ció voluntària dels anys 1939-1991, amb un vo-lum de 489 m. l. Provinent del Departamentd’Agricultura, el dia 20 de maig, fou transferida al’arxiu, documentació d’Icona dels anys 1968-1989amb un volum de 3 m. l.; Cadastre, Padrons derústica i urbana, plànols, fotografies per contacte

compag Arxius 43 corregit 29/7/05 13:27 Página 14

15

AR

XIU

S43

de rústica i urbana (1969-1990), 136 m. l.; cam-bres agràries locals,Pressupostos i liquidacions (1987-1993), 7 m. l.

Arxiu Comarcal de Manresa

Ingrés del fons de la Cambra de Comerç de ManresaEs tracta d’una institució molt arrelada a Manresai al Bages que el proper any complirà cent anys.La Cambra ha tingut un protagonisme destacat enl’impuls de moltes infraestructures relacionadesamb l’economia: embassament de Sant Ponç,Escola de Mestria i Escola de Pèrits de Mines,l’Expobages i la promoció de les fires tradicionalso l’establiment d’una central integrada de mer-caderies, per exemple. El seu fons documentalestà format per uns 30 m.l. i la documentació esconcentra, bàsicament, a partir de 1940. Les sèriessón força variades com els llibres d’actes, pro-jectes-plànols, expedients de missions comer-cials, pressupostos, lliuraments, etc.

Ingrés de la documentació del Casal Familiar RecreatiuL’origen de l’entitat cal situar-lo en la JoventutCarlista Manresana, fundada l’any 1903. Aquestaentitat tingué una forta vitalitat al llarg del pri-mer terç del segle XX, combinant l’actuació culturali política. Algunes de les publicacions que va im-pulsà l’entitat són L’Amich del Poble (publicat endues etapes 1905-1908 i 1913-1918), Seny (1921-1936 i, en una segona època des de l’any 1957 al’any 1961). L’actual entitat ha evolucionat vers aactivitats molt centrades en el món cultural i te-atral.La documentació que ens ha arribat és força frag-mentària en la seva primera època; en aquestsentit, el secretari de l’entitat, Joan Torras, per porde possibles represàlies, el juliol de l’any 1936, vacremar una part de la documentació. El fons do-cumental té un embalum de 2’5 ml. i cronològi-cament es centra a partir dels anys quaranta.Algunes de les tipologies que podem assenyalarsón: actes, expedients de l’organització dels con-cursos teatrals, registres de socis, contractes (man-teniment ...), documentació comptable, docu-mentació de la “Comunió de Tradicionalista iRequetes” i dins l’apartat de publicacions “BoletinInformativo del Círculo Familiar Recreativo”; en-tre d’altres.

Donació a de la Col·lecció de Goigs Domingo BotifollLa col·lecció està formada per 13.746 goigs i algunesestampes i auques que daten entre els segles XIX

i XX, tot i que n’hi ha alguns que podrien ser delsegle XVIII. Domingo Botifoll, ja de ben jove, va ma-nifestar una afició al col·leccionisme que va anarconreant i enfocant en el món dels goigs. La col·lec-ció està molt ben classificada i ordenada i segueixles directrius que van difondre “Els Amics delsGoigs de Barcelona”. L’adquisició de l’antiga col·lec-

ció Plaxats Jorba –també manresana– va ser unafita important en la formació de la col·lecció sua-ra esmentada. L’ingrés d’aquesta nova col·lecció,juntament amb la de Josep Maria Gasol i la prò-pia de l’arxiu, permet de posar a l’abast dels usua-ris una mostra important d’aquesta manifestacióde la cultura popular i religiosa.

Actes de la trobada d’antics treballadors de Cal Jorba i donació de més de 3.000 fotografiesVa ser el 26 de juny del 2003 quan es va comen-çar a perfilar la idea de fer una nova trobada detreballadors dels Magatzems Jorba. Feia més de vintanys que havien tancat, feia més vint que s’ha-via fet la darrera trobada … però, parlar de la CasaJorba a Manresa és quelcom encara ben viu pera moltes persones i, com hom ha assenyalat, ésun interessant fenomen sociològic. Els magat-zems Jorba, presents a Manresa, Barcelona iBrussel·les i el conjunt d’indústries que van anarformant, va marcar l’activitat econòmica, sobre-tot comercial, del Bages. Les seves tècniques demàrqueting, la seva participació en la vida sociali cultural –cal ressenyar la Revista Ilustrada Jorbaque va comptar amb la ploma de molts intel·lec-tuals– són alguns dels capítols que es reflecteixenen moltes anècdotes (vendre els populars rellot-ges “Roskoff” a pes, les famoses cavalcades deReis –l’any 1909, van instal·lar un elefant de 3 me-tres d’alçada i 617 quilograms de pes-, a la Fira deSant Andreu –l’any 1912– els veïns de la plaçaSant Domènec, carrer del Born, carrer Nou i Muralla,van despertar amb el cel cobert de paraigües imantes; s’ha conservat testimoni gràfic d’aques-ta i moltes altres fites d’aquells anys) Així, al llarg de molts i molts mesos, cada dime-cres –tret de l’estiu– s’ha reunit la ComissióOrganitzadora dels actes a l’Arxiu Comarcal i,aquestes darreres setmanes, d’una forma moltmés continuada. Per l’Arxiu ha estat una experiènciamolt positiva i enriquidora. El proppassat dia 21de juny es van presentar el conjunt d’actes com-memoratius (trobada a la Cova de Sant Ignasi, ex-posició de fotografies i objectes, conferència a cà-rrec del Dr. Gasol…) que han tingut un ampli ressòa la premsa i als mitjans de comunicació locals.En el mateix acte es va anunciar la donació al’Arxiu Comarcal de més de 3.000 fotografies re-ferents a Cal Jorba.Completant els actes referits a la Casa Jorba queaquests dies es celebren a Manresa, l’Arxiu ha or-ganitzat la seva segona mostra amb un aplec de14 quadres de l’anomenada fotografia pictòrica delfotògraf manresà Ignasi Rubinart.

Arxiu Comarcal de Montblanc

Ingressa documentació judicial a l’Arxiu ComarcalEl dia 13 de desembre de 2004, provinents delsjutjats d’instrucció núm.1 i núm.2.de Valls, es trans-

compag Arxius 43 corregit 29/7/05 13:27 Página 15

16A

RX

IUS

43

feriren a l’Arxiu Comarcal els fons del Jutjat dePrimera Instància i Instrucció (1929-1967) i delJutjat Municipal, Comarcal i de Districte deMontblanc (1945-1989), que representen 25,50 ml.i 40,50 ml. respectivament.

Jornada cinematogràfica “Imatges que fan història”El 23 de setembre, a la sala d’actes de l’ArxiuComarcal, tindrà lloc la Jornada cinematogràficaImatges que fan història, amb la intenció de recu-perar pel·lícules de ficció, amateurs, familiars ide tota mena produïdes a la comarca. Es projec-taran les pel·lícules de la col·lecció d’Enric Sànchez-Cid: Via 4. Tren destino a Montblanc (1959) i Mont-blanc. Un any de la seva història (1960-61). La jornadaes clourà amb la conferència del Dr. Pedro NogalesCárdenas de la Unitat d’Investigació del Cinemade la Universitat Rovira i Virgili, que versarà so-bre la recuperació del cinema amateur.

VIII Premi Aires de la ConcaEl dia 30 de setembre de 2005 finalitza el termi-ni de presentació dels originals que es presentinal VIII Premi Aires de la Conca de recerca comar-cal sobre la Conca de Barberà. Per a més infor-mació us podeu adreçar a la secretaria del Premi,a l’Arxiu Comarcal, tel. 977.86.04.92.

L’Arxiu Comarcal col·labora en les VII Jornadesd’Història de la Farmàcia CatalanaEls dies 21, 22 i 23 d’octubre a la sala d’actes del’Arxiu Comarcal tindran lloc les VII Jornadesd’Història de la Farmàcia Catalana, en les qualshi col·labora l’Arxiu Comarcal i estan organitza-des per la Societat d’Amics de la Història de laCiència Farmacèutica Catalana. Les comunica-cions s’han de presentar abans del 15 de setem-bre i el termini d’inscripció finalitza el 30 de se-tembre. Per a més informació, es podeu posar encontacte amb el propi Arxiu Comarcal o amb laSocietat d’Amics de la Història de la CiènciaFarmacèutica Catalana (tel. 93.379.34.81).

Arxiu Comarcal de la Noguera

Càtedra d’estudis medievals Comtat d’Urgell Durant els dies 13, 14 i 15 de juliol de 2005, l’ArxiuComarcal, el Consell Comarcal de la Noguera i laUniversitat de Lleida organitzen una nova edicióde la Càtedra d’estudis medievals Comtat d’Urgell.X Curs d’estiu amb el títol Balaguer, 1105: cruïllade civilitzacions. L’edició d’enguany aborda l’inte-ressant tema de la trobada de civilitzacions al’Europa medieval i aprofita el marc del novè cen-tenari de la conquesta de la Balaguer musulma-na pel comtat d’Urgell.

Curs de cal·ligrafia medieval: llatina i andalusíEls dies 15, 16 i 17 de novembre de 2005, l’Arxiu

Comarcal de la Noguera organitza aquest cursdins dels actes commemoratius del IX centenaride la conquesta de Balaguer programats al llargdel 2005 a la Ciutat de Balaguer.

Arxiu Comarcal del Priorat

Cicle de conferències a l’arxiu comarcal: El castellde Falset i els comtes de PradesL’Arxiu Comarcal del Priorat, amb la suport del’Ajuntament de Falset i del Consell Comarcal, haorganitzat un cicle de conferències amb el títol ElCastell de Falset i els Comtes de Prades, que ha tin-gut lloc durant el mes de juny a la sala d’actes del’arxiu comarcal.S’han fet les següents conferències: el 4 de juny:L’Infant Pere i el castell de Falset, per Ezequiel Gort;el dia 11 de juny: Els comtes de Prades i la mineriade Falset, per Montserrat Flores; el 18 de juny: Elsdocuments del comtat de Prades: una font per a la his-tòria, per Daniel Piñol i el 25 de juny: Un arxiu iti-nerant: els fons de la casa de Prades i Entença, perJaume Teixidó i Montserrat Flores.

Exposició “La Torre de Fontaubella 50 anys de lesobres del poble 1955-2005”Des del 6 d’agost al 10 de setembre de 2005 ha detenir lloc,a l’antic sindicat de la Torre de Fontaubella,una exposició de fotografies sobre les obres quees realitzaren a l’esmentada població entre elsanys 1954 i 1955, fruit de l’ajuda de la Diputacióde Tarragona i del treball voluntari dels veïns.Aquestes obres suposaren un canvi molt notablei consistiren en la remodelació de la casa de la vi-la, l’adequació de l”Hogar Rural”, la instal·lació dela xarxa d’aigua i clavegueram, la construcció delsrentadors, la col·locació d’un rellotge al campanar,la construcció d’un pont i de murs de contencióal barranc de les Castellanes, el cobriment delBarrancó o barranc dels Horts, la urbanització decarrers i places i, finalment, l’adequació de ca-mins rurals. Les obres s’iniciaren a finals de l’any1954 i finalitzaren l’estiu de l’any següent.La mostra de fotografies, organitzada perl’Ajuntament de La Torre de Fontaubella i l’ArxiuComarcal del Priorat, es divideix en quatre apar-tats: abans de l’inici de les obres, durant el procésd’execució, la inauguració i les obres ja acabades.Hi ha previst editar un llibre amb un text explicatiusobre que foren les obres, que aplegarà tambéimatges de l’exposició i la reproducció de docu-ments relatius a l’execució dels treballs d’arran-jament i urbanització de l’esmentada població.

Arxiu Comarcal de Sant Feliu de Llobregat

Recuperació del plànol més antic de la ciutatEl 22 de febrer va ingressar a l’Arxiu HistòricComarcal un plànol parcel·lari sobre tela de 67,20

compag Arxius 43 corregit 29/7/05 13:27 Página 16

17

AR

XIU

S43

X 51,20 titulat "Plano del término y pueblo de SanFeliu de Llobregat (provincia de Barcelona) le-vantado con la plancheta y con la brújula por elingeniero Dn. Vicente Casanovas en 1851 a esca-la 1:5000 del palmo catalán". Aquest plànol ésuna autèntica troballa perquè és la representaciógràfica a escala més antiga del tot el terme mu-nicipal i perquè acompanyada de la descripciótextual del llibre del cadastre,que ja hi havia a l’Arxiu,permet conèixer molts aspectes del municipi defa més de 150 anys, com la propietat, les explo-tacions, el nucli urbà, etc.

Nicanor Molina cedeix el seu fons documental al’Arxiu ComarcalEl mes d’abril passat va ingressar a l’Arxiu Comarcalde Sant Feliu de Llobregat el fons personal deNicanor Molina Doménech. Aquest santfeliuenc,va compartir aquesta dedicació amb la seva vo-cació periodística. Nicanor Molina va ser corres-ponsal de Sant Feliu per a l’agència EFE i per adiversos diaris barcelonins, com La SolidaridadNacional, Diario de Barcelona, Telexprés, ABC, La Hojadel Lunes, La Vanguardia, El Noticiero Universal i ElCorreo de Catalán. També va col·laborar en diver-ses publicacions periòdiques d’àmbit local –comAlba, El Butlleti Vaivé– i comarcal –com El Correodel Llobregat, Información Hospitalet i El Far delLlobregat. També, durant anys, va impulsar l’edi-ció de revistes i programes informatius editatsamb motiu de les exposicions de roses i de lesfestes majors.

Arxiu Comarcal de Solsona

Taller de conservació de documents de paperDurant els passats mesos de març i abril, es va re-alitzar a l’ACS el primer Taller de conservació de do-cuments en suport paper, orientat a totes aquellespersones amb un interès per conèixer normes itècniques bàsiques per aturar els processos dedegradació del paper.La iniciativa va tenir molt bona acollida, preins-crivint-se 42 persones, desbordant totes les pre-visions inicials . Finalment per poder fer opera-tiu el taller es van formar dos grups, un al marçi l’altra a l’abril, de 12 persones cadascun. En eltranscurs del quals es van donar unes normesmínimes i bàsiques per a la conservació dels do-cuments en paper, al mateix temps que es rea-litzaven pràctiques emprant diverses tècniques derestauració.

Jornada d’introducció a la genealogiaEls dies 23 i 31 de juny es va realitzar, en el marcde la setmana de la Gent Gran organitzada perl’Ajuntament de Solsona, una jornada d’intro-ducció a la genealogia amb una participació de 20persones

Arxiu Comarcal de Sort

Deu anys de l’Arxiu ComarcalEnguany, l’Arxiu celebra el seu desè aniversari is’ha volgut que aquesta commemoració arribésa tothom. En primer lloc es va lliurar un llapis acada escolar de la comarca i un punt de llibre alsmestres, professors, investigadors, etc. Com a fetcentral, s’ha coordinat l’edició d’un llibre divul-gatiu de la història del Pallars pensant que aquestera el millor present que l’Arxiu podia fer al ter-ritori, atès que fins ara no existia cap publicaciód’aquestes característiques.Aquest llibre fou pre-sentat el passat 13 de maig, en el marc de la fes-ta d’aniversari la qual consistí en una senzilla ex-posició de cartells que il·lustren les principalsactivitats realitzades per l’arxiu en aquests deuanys i a la que van acudir un centenar de perso-nes. I per finalitzar, el proper 31 de juliol s’ha d’inaugurar una exposició de fotografies antiguestitulada La festa al Pallars Sobirà (1905-1970).

Arxiu Històric de Tarragona

La col·laboració de l’Arxiu amb la Gerència Territorialdel Cadastre de TarragonaDins les seves atribucions de servei a l’adminis-tració perifèrica de l’estat, l’Arxiu Històric deTarragona ha col·laborat amb la Gerència Territorialdel Cadastre de Tarragona impartint un curs so-bre gestió documental. Aquesta institució, quetransfereix periòdicament documentació a l’AHT,ha endegat dins el seu pla de formació per a l’any2005 un cicle dedicat a la gestió del seu fons do-cumental i a la seva estructura d’arxiu; es unabona notícia, atenent a la importància i al volumde la documentació que genera.

Ha finalitzat la descripció del fons “de Muller”L’AHT ha finalitzat la descripció del Fons “deMuller”. Aquest fons d’empresa fou ingressat endipòsit l’any 1995, gràcies a la cessió del seu da-rrer propietari, Joaquim de Muller i d’Abadal, quies reservà els documents dels darrers anys.La major part de la documentació del fons DeMuller –uns 173 metres lineals entre llibres (mésde 1.750), lligalls i plànols, a més de 889 fotogra-fies- està datada entre els anys 1823 i 1975.El conjunt documental –amb una abundant co-rrespondència i nombrosos llibres de comptabi-litat en alemany, francès, anglès i castellà– pro-porciona informació molt diversa, des de l’obtencióde la matèria primera, el raïm o determinats vins,les instal·lacions –obres d’ampliació i inventa-ris–, les patents d’invenció, la maquinària em-prada per a l’elaboració del vi i de l’aiguardent –amés de Tarragona, als dipòsits i destil·leriesBordeus, Cognac, Florensac, Valros (França),Boufarik (Algè-ria), Fondarella, Vila-rodona i

compag Arxius 43 corregit 29/7/05 13:27 Página 17

18A

RX

IUS

43

Montblanc–, les fases de vinificació i els controls,els contenidors (bótes, garrafes, ampolles), elstaps i les càpsules, l’etiquetatge, la mà d’obra(agricultors, boters, personal dels cellers i del ma-gatzem), els proveïdors, els representants i dis-tribuïdors (amb altres magatzems a Reus, París,Reims, Bordeus, Marvejols i Voiron), el transportde la mercaderia (per via terrestre i marítima,amb els noliejaments, duanes i assegurances)fins als clients i bancs dels múltiples i cada copmés allunyats destins, l’evolució dels preus i l’a-bast de les vendes.L’inventari de l’AHT, amb 8.180 registres distri-buïts en divuit apartats diferents, reflecteix demanera ininterrompuda l’evolució de l’empresades de la seva fundació, amb sèries completes.Permet la investigació de la història econòmica,social i de les tècniques, a nivell local i de les co-marques tarragonines, amb projecció estatal i in-ternacional, a través sobretot del transport envaixells des del port tarragoní.

La col·laboració de l’Arxiu en l’exposició itinerant “El Republicanisme a les Terres de l’Ebre”L’Arxiu Històric de Tarragona ha col·laborat en laconfecció de l’exposició itinerant “El Republicanismea les terres de l’Ebre”, organitzat per la Federacióde l’Ebre d’Esquerra Republicana de Catalunya;aquesta exposició s’ha centrat en la difusió delselements mes interessants del republicanisme ales terres de l’Ebre, tant des del punt de vista so-cial com polític o associatiu. L’AHT ha participatcedint diversos expedients d’associacions repu-blicanes pertanyents al Fons del Govern Civil.L’exposició ha estat mostrada ja a Tortosa,Amposta,Flix, El Perelló, Deltebre, Mora d’Ebre i Sant Jaume,durant els propers mesos es podrà veure a LaRàpita, l’Aldea, Ulldecona, Alcanar i Xerta. L’any2006 aquesta mostra continuarà el seu recorregutper altres poblacions de les terres de l’Ebre.

Arxiu Central del Port de Tarragona

II Jornades tècniques d’arxius portuarisEl passat mes de novembre de 2004 van tenir lloca Huelva les I Jornades Tècniques d’Arxius Portuarisorganitzades pel Port d’aquella ciutat. Era el pri-mer cop que els arxivers portuaris es reunien perposar temes en comú, amb l’objectiu principal, d’a-nalitzar el text de l’esborrany del Reglament delSistema de Gestió Documental i Organització delsArxius Portuaris, elaborat per un Grup de Treball,del que formaven part els arxivers dels ports deCartagena, Huelva, Ferrol,Tenerife,Vigo i Tarragona.En les conclusions de les Jornades es va consta-tar, entre d’altres coses, la necessitat que la pro-posta de Reglament, que comptà amb el consensde tots els assistents i amb el suport de Puertosdel Estado, fos aprovada, així com el Sistema

d’Arxius de Ports de l’Estat i de les AutoritatsPortuàries. És va considerar vital també la crea-ció d’una Comissió Qualificadora de Valoració deDocuments Administratius Portuaris.El relleu de Huelva el va prendre Tarragona, ciu-tat on tindran lloc les II Jornades Tècniques d’Ar-xius Portuaris els dies 9 i 10 de novembre. El te-ma central serà La classificació i la valoració delsdocuments portuaris.Les Jornades comptaran amb la participació dediversos ponents, d’entre els quals, volem desta-car l’assistència de Ramon Alberch Fugueras, sub-director general d’Arxius de la Generalitat deCatalunya, que desenvoluparà la ponència inau-gural titulada L’experiència catalana en l’avaluacióde documents. Està prevista també una taula rodonaen la qual els participants debatran la Necessitatde creació d’una Comissió Qualificadora de docu-ments portuaris. En el transcurs de les Jornades,els diversos Grups de Treball creats a Huelva, ex-posaran l’evolució de la tasca que els fou enco-manada. Aquests grups són: el del Reglament, eldel quadre de classificació, el del cens d’arxiusportuaris, el de normalització de documents, el dedifusió i el de gestió documental. Les Actes de lesII Jornades seran publicades posteriorment pelServei de Publicacions de l’Autoritat Portuària deTarragona.

Arxiu Municipal de Terrassa

El fons fotogràfic Carles Duran i Torrens (1911-2001)Carles Duran i Torrens nascut a Santiago de Xileel 1911 i mort a Terrassa el 2001, va ser un dels cro-nistes més emblemàtics de la Terrassa del fran-quisme. La seva activitat fotogràfica es conden-sà entre els anys 1939 i 1974, dedicant la resta dela seva vida a la seva gran passió, el col·lec-cionisme. L’any 2003 ingressà a l’Arxiu MunicipalAdministratiu de Terrassa el fons d’aquest fotò-graf, que es pot quantificar de la següent ma-nera: 1 daguerreotip; 4 ferrotips; 7.815 fotografies po-sitivades (1.084 enquadernades en 22 àlbums);82.196 clixés [75.899 clixés d’acetat i 6.297 clixésde vidre]; 7 pel·lícules de 9 mm, i 9 capses de di-verses mesures amb material fotogràfic antic.Hom hi podrà trobar fotografies d’empreses, co-merços, indústries, fàbriques tèxtils, entitats i associacions de Terrassa, i també de Sabadell,Barcelona i d’altres localitats del Vallès Occi-dental; fotografies d’esdeveniments socials, cul-turals i públics de la Terrassa de la postguerrafins als anys setanta; fotografies dels monumentsmés rellevants de Terrassa i del seu patrimonicultural més important; fotografies de galeriad’objectes i material fotogràfic antic, d’obres d’art,d’antiguitats; retrats de personalitats, intel·lec-

compag Arxius 43 corregit 29/7/05 13:27 Página 18

19

AR

XIU

S43

tuals i artistes terrassencs, així com de pintorsfamosos d’arreu; fotografies de cerimònies, ba-teigs, comunions i casaments realitzades entreel 1940 i el 1965. També reportatges individuals d’estudi; fotografies de viatges per Espanya, aParís i Londres, a Andorra, a les Illes Balears, en-tre d’altres, fets per l’autor; fotografies de la se-va activitat professional, de tota la seva vida fo-togràfica entre 1936 i 1974, i de la seva família iamics.L’anàlisi i l’estudi de tota aquesta informació dó-na i donarà llum i imatge a la Terrassa de la dic-tadura (1939-1974).

Arxiu Comarcal del Vendrell

Col·laboració de l’Arxiu Comarcal del Vendrell ambla TV El VendrellDes de l’octubre de 2003 fins al juny de 2004,l’Arxiu Comarcal del Vendrell ha col·laborat amb TV El Vendrell en el programa intitulatL’arxivador, dirigit per Llorenç Aviñó, en l’apartat“El document”. Aquesta participació ha permèsobrir les portes de l’Arxiu, fer-lo accessible al pú-blic en general i, al mateix temps, aprofundir enel coneixement dels fons documentals, oferintfutures línies de recerca. Aquesta iniciativa tam-bé ha fomentat una relació més estreta entrel’Arxiu i els investigadors locals, els quals, en alguna ocasió, han arribat a proporcionar infor-mació molt valuosa. El primer programa es vadedicar a presentar un dels documents més an-tics de l’Arxiu, el Capbreu de Sant Cugat del Va-llès, del segle XVII.També s’han treballat els fonsdels Ajuntaments del Vendrell, Sant Vicenç deCalders, L’Arboç del Penedès i Bellvei del Penedès.De la vila del Vendrell s’han presentat els temessegüents: els brots de còlera de 1885 i 1911,l’evolució dels transports, el mercat municipal,l’hospital-asil de Sant Salvador, l’estudi genealògicde la família vendrellenca Borrell-Marquès, elmonument als caiguts, l’àngel Tobies, la forma-ció del barri marítim de Coma-ruga i els seus estanys. Del fons de l’Administració Perifèrica del’Estat, la Duana marítima de Sant Salvador.Dels fons notarials, s’ha estudiat l’arribada delferrocarril al Vendrell. Dels fons d’institucions,la biblioteca municipal del Vendrell. Dels fonsd’empreses, l’Alcoholera Rovira del Vendrell.Del fons personal de Joan Ramon i Soler, l’entra-da dels carlins al Vendrell el 4 de març de 1874.Cal destacar que es va dedicar un programa a explicar què és l’Arxiu Comarcal del Vendrell: lainauguració, la infraestructura, les seves fun-cions, la documentació que custodia i la mane-ra d’accedir-hi. Tots aquests treballs de recerca històrica han estat elaborats per Nativitat Cas-tejón Domènech, directora de l’ACVE i els arxiversRicard Benimeli Morros i Gerard Mercadé Pié.

Inauguració de l’exposició “D’aquell Vendrell,te’n recordes? Exposició de fotografies inèdites”.A l’acte d’inauguració de l’exposició el dia 20 dejuny, hi van assistir la regidora de Cultura del’Ajuntament del Vendrell, el president del ConsellComarcal del Baix Penedès i el subdirector gene-ral d’Arxius. Aquesta exposició, organitzada pelsAmics de la Història del Vendrell, l’Arxiu Comarcaldel Vendrell i La Lira Vendrellenca, amb el patro-cini del Patronat Municipal de Serveis Culturals,pretén fer un recorregut per diferents indrets dela vila al llarg de més de cent anys (1864-1987). Enaquesta passejada nostàlgica pels racons delVendrell, es proposa un record especial a un per-sonatge, el pianista i compositor Benvingut Sociasi Mercadé, i a un indret molt recordat pels ven-drellencs, el Tancat de la Plana. Aquesta exposi-ció està formada per un centenar de reproduc-cions de fotografies procedents de dos fonscustodiats a l’Arxiu Comarcal i de col·leccions departiculars. Es podrà visitar a La Lira Vendrellencafins al 10 de juliol de 2005.

Arxiu Comarcal de Vilafranca del Penedès

Inici dels treballs per a l’obtenció del certificat ISO9001:2000L’Arxiu Comarcal de Vilafranca del Penedès haniniciat els treballs per obtenir la certificació de laNorma ISO 9001:2000. La implementació d’aquestanorma suposa l’adopció per part del centre d’unmètode de treball que permeti millorar la quali-tat dels serveis que s’adrecen als usuaris, en el casde l’arxiu, l’administració i els investigadors. El prin-cipi rector de la norma es basa en l’organitzacióde la feina diària, adaptant l’estructura internadel centre i les rutines de treball a la consecuciód’una millora en el seu funcionament.L’obtenció de la certificació és una garantia demillora de la gestió d’un servei públic i de pro-jecció d’una imatge de qualitat de l’arxiu, donataixí resposta als recursos que les administracionshi destinen.

Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents(ESAGED)

Postgrau de Gestió de documents fotogràficsL’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents(ESAGED), l’Associació d’Arxivers de Catalunya(AAC), l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya(IEFC) i el Centre de Recerca i Difusió de la Imatge(CRDI) organitzen el postgrau de Gestió de docu-ments fotogràfics.Preinscripció: del 15 de setembre al 15 d’octubrede 2005Matrícula: 24 i 25 d’octubre de 2005Lloc de matrícula: Escola Superior d’Arxivística iGestió de Documents

compag Arxius 43 corregit 29/7/05 13:27 Página 19

20A

RX

IUS

43

(ESAGED) Vila Universitària. Edifici Blanc. Campusde la UAB. Bellaterra.

Més informació: ESAGED telèfon 93 581 73 99. co-rreu electrònic:esaged@uab.es plana web: http://www.escolaarxi-vistica.com

Associació d’Arxivers de Catalunya

Coincidint amb les X Jornades d’Arxivística deCatalunya celebrades a Terrassa els passats dies19, 20 i 21 de maig, es va celebrar l’elecció de lanova Junta directiva de l’AAC, resultant escollidala candidatura que s’havia presentat.Aquesta no-va Junta directiva està integrada per Joan AntoniJiménez (President) i Patrícia Lloveras (Vice-pre-sidenta) dels arxius centrals administratius delServei Català de la Salut i del departament deSalut, respectivament; Josep Maria Masachs del’Arxiu Comarcal de Vilafranca del Penedès (Vocaliade Secretaria), Marta Albà de l’Arxiu Municipalde Llagostera (Vocalia de Tresoreria), Joan Boadasde l’Arxiu Municipal de Girona (Vocalia de RelacionsInternacionals), Emília Capell de l’Arxiu Municipalde Barcelona (Vocalia de Projecció profesional),Josep Conejo de l’Oficina del Patrimoni Cultural-

Diputació de Barcelona (Vocalia de Treball i esta-tus professional),Albert Curto de l’Arxiu Comarcalde les Terres de l’Ebre (Vocalia de Publicacions),Carme Garcia de l’empresa Dos punts SCL (Vocaliad’Activitats i difusió), Miquel Serra de l’Arxiu dela Universitat de Girona (Vocalia de Formació) i MarcTaxonera de l’Arxiu de l’Abadia de Montserrat(Vocalia de Relacions institucionals).

Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya

Curs sobre conservació i organització de col·leccionsfotogràfiquesEl Departament de Documentació de l’IEFC ambla col·laboració de l’AAC, organitza un Curs sobreconservació i organització de col·leccions fotogràfi-ques adreçat, molt especialment, als arxivers queconserven col·leccions de fotografies als seus ar-xius. La finalitat del curs és donar una visió ge-neral dels processos tècnics propis del suport fo-togràfic i establir uns criteris i pautes de treballvàlides per el seu tractament. Les dates del curssón les següents: 20, 21, 22, 27, 28 i 29 de setem-bre de 2005, a la seu de l’Institut, al carrer Comted’Urgell, 187. Per a més informació: IEFC, tel. 934941 127, fax 933 212 394; http//www.iefc.es; E-mail: info@iefc.es.

compag Arxius 43 corregit 29/7/05 13:27 Página 20

21

AR

XIU

S43Rerefons

Els arxius públics a la Unió EuropeaJaume Sardà FontEn els darrers anys les tecnologies de la infor-mació i de comunicació estan en contínua evolucióamb efectes directes sobre la gestió de la docu-mentació. Els serveis que proporcionen els arxiusal segle XXI són un element clau de la continuïtati estabilitat en un món immers en canvis ràpids,on la pràctica arxivística proporciona una basesòlida per a la informació essencial i els docu-ments imprescindibles per al funcionament de-mocràtic de les nostres societats.La diversitat de la situació dels arxius a Europa ésdeguda principalment a les diferents cultures ad-ministratives, legals i històriques, i s’ha fet en-cara més evident amb l’ampliació recent de laUnió Europea i l’adhesió de nous estats mem-bres. Molts d’aquests estats i les mateixes insti-tucions de la Unió han desenvolupat nombrososcanvis legislatius per facilitar als ciutadans l’ac-cés a la informació i els documents.En la resolució del 6 de maig de 2003 sobre la si-tuació dels arxius en els estats membres, el Consellde Ministres de la Unió Europea convidava a laComissió a examinar la situació dels arxius i pre-sentar posteriorment un informe amb les orien-tacions per a la cooperació futura en el camp delsarxius a tots els estats membres.El passat mes de febrer la Comissió va presentaral Consell el Document de síntesis: Informe so-bre els arxius en la Unió Europea ampliada.Prioritatsper les accions a preveure en el futur.L’informe, en la redacció del qual han participatexperts de tots els estats membres, descriu la si-tuació actual dels arxius públics als estats mem-bres i a les institucions de la Unió Europea, posaèmfasi en la importància del paper que juguen elsarxius en el funcionament democràtic de les nos-tres societats i fa suggeriments per a les accionsconcretes a portar a terme a nivell europeu elspropers anys.El document està estructurat en capítols, cadas-cun dels quals comença amb una presentaciósuccinta d’accions i orientacions concretes en l’à-rea de l’arxivística referida i les accions de futurproposades. En els primers capítols es fa una des-cripció de l’organització dels arxius a Europa i estracten aspectes tècnics, institucionals i profes-sionals d’accés als arxius. A continuació es re-marca el paper de l’arxiver com a guarda de lamemòria de la societat i les seves perspectivesde formació i reconeixement professional en l’en-torn europeu.

Les propostes d’acció inclouen també mesuresper prevenir, limitar o restaurar danys als docu-ments o arxius, per millorar la preservació i res-tauració dels documents i els arxius fets malbé iper l’aplicació d’estàndards i especificacions re-conegudes en la construcció dels dipòsits d’ar-xius.L’informe fa esment de la necessària cooperacióinterdisciplinària europea per consolidar l’au-tenticitat, la preservació a llarg termini i la dis-ponibilitat dels documents i arxius electrònics,posant al dia, revisant i ampliant l’actual modelde requisits per a la gestió de documents elec-trònics d’arxiu (MoReq) i reforçant i fomentantiniciatives com els DLM-Fòrums multidisciplina-ris europeus.Es dedica també un capítol a les possibilitats d’in-tegració amb d’altres iniciatives com els plansd’acció d’e-Europa, i també fa esment de la im-portància cada cop més gran dels arxius audio-visuals en el context dels nous usos multimèdia,tant a nivell nacional com europeu. També s’a-punta com a acció prioritària la creació i mante-niment d’un Portal a Internet que faciliti l’accésals documents i arxius europeus a milions de ciu-tadans, donant informació del treball de les ad-ministracions públiques i assegurant la conti-nuïtat de l’e-Govern.El document aposta per la promoció de les bonespràctiques i la supervisió de la legislació comu-nitària i nacional relativa a la gestió i accés alsdocuments i arxius per part de les autoritats ar-xivístiques, i també esmenta la necessitat d’a-doptar mesures per evitar el robatori de docu-mentació i promoure la seva recuperació si és elcas.Aquest conjunt d’accions han de ser posades enmarxa de manera coordinada a nivell europeu.Un grup d’arxivers agrupats en un comitè treba-llarà per assegurar l’intercanvi d’informació, lacooperació i el consens necessaris per veure comes porten a terme les línies d’acció prioritàriesesmentades a l’informe.Cal destacar, finalment, que les accions concre-tes proposades i les orientacions futures de coo-peració arxivística creixent a Europa es mostrenen forma de taula en l’Annex 3 del document. Elgrup de treball d’arxivers haurà de presentar des-près d’un període de tres anys un informe sobrela posada en marxa de les mesures de prioritat es-mentades i els resultats obtinguts.

compag Arxius 43 corregit 29/7/05 13:27 Página 21

22A

RX

IUS

43

Tal com es va anunciar en el noticiari del butlle-tí 42, mitjançant CLT/326/2005, de 10 de febrer, esva convocar concurs públic per a la concessió desubvencions als arxius de Catalunya correspo-nent a l’any 2005 (DOGC núm. 4325, 17.02.2005).La consellera de Cultura va resoldre, els dies 9 i10 de juny de 2005, les concessions de les sub-vencions.Abans, però, d’analitzar les dades relatives a lesresolucions d’aquesta convocatòria, val la pena ex-plicar quins objectius, sempre establerts a partirdel marc normatiu de la Llei 10/2001, de 13 de ju-

Memòries d’un arxivador de secàAlbert Villaró

Subvencions als arxius de Catalunya 2005Arantxa Rovira Diez

liol, d’arxius i documents, vol assolir la Subdirecciógeneral d’Arxius mitjançant la seva política desubvencions per concurrència pública i quineshan estat les seves actuacions per tal de dur-losa terme.Com a primera premissa i, tal com estableix l’ob-jecte de les bases generals de la convocatòria, esvolen aconseguir dos objectius fonamentals i in-trínsecament lligats:● Impulsar la gestió i garantir la preservació, elconeixement i la difusió de la documentació queforma part del nostre patrimoni documental.

BigaPer alguna estranya raó, els dipòsits de l’arxiu desecà són dalt d’una torre postissa, construïda alsanys cinquanta damunt del recambró on es guar-daven els gegants i els capgrossos de la ciutat.L’edifici és com una lasanya d’estructures super-posades: de dalt a baix, trobem la torre dels anyscinquanta, una sala d’actes i teatret del segle XIX,un hospital de pobres del segle XV, una esglésiaminúscula del segle X i, als fonaments, les vaguesrestes d’una vil·la romana. Amb el temps, els di-pòsits de l’arxiu es van anar omplint amb metresi metres de manaments de pagament i d’altrestresors documentals. Hi havia una confiança ce-ga en la resistència eterna dels materials i de lesestructures, i la creença, sempre ratificada pels tèc-nics, que aquella temeritat arquitectònica era d’u-na solidesa exemplar.Torno d’esmorzar, que és sens dubte el millor mo-ment del dia. Pujo per l’escala principal de l’edi-fici. Per una vegada, no miro les rajoles del terra,sinó que fixo la mirada en l’enorme biga que tra-vessa el vestíbul, entre la porta de l’arxiu i la sa-la de plens. Ha passat alguna cosa. La biga ha de-cidit jubilar-se, després de dos segles de serveiininterromput a la ciutat: s’ha partit en dues mei-tats netes, perfectament simètriques. L’arxiva-

dor no ha vist córrer mai tant un arquitecte, ni quefos municipal.

HòstiesEls primers dies de treball dalt de la torre són diesde descoberta. Hom ha de fer-se una mica el cà-rrec del que hi havia als armaris. Un dels volumsmés antics (i atrotinats) de la casa és un missalgòtic, que potser procedia de la capella de l’hos-pital. Dins del còdex hi ha un plec de paper.Algunremot secretari set o vuitcentista hi havia escrit,amb la seva lletra més aplicada i cerimonial: “Acídins hi ha sagrades formes que denoten ser moltantigues”. L’obro amb tota cura. Hi ha tres o qua-tre hòsties, d’un pa d’àngel que semblava acabatde fer, perfectament comestible. Només el colorés una mica suspecte: en comptes d’un blanc im-maculat és d’un color d’os vell. Els relleus que elsmotllos han imprès a les formes són ben gòtics,com el missal. El primer impuls és el de tastar-neun bocinet. Espantat, amb el sentiment culpabled’haver comès algun horrible sacrilegi, les deixoal sobre, no fos cas que se m’assequi la mà, emquedi cec o succeeixi algun prodigi semblant.Si han resistit sis-cents anys, prou podran aguan-tar allà dins sis-cents més. No tornaré a obrir elmissal.

compag Arxius 43 corregit 29/7/05 13:27 Página 22

23

AR

XIU

S43

● Col·laborar en el compliment dels requisits tèc-nics que preveu l’article 21 de la Llei 10/2001, de13 de juliol, d’arxius i documents, per part dels ar-xius que vulguin integrar-se al Sistema d’Arxiusde Catalunya.En base a aquests objectius es va elaborar un plaestratègic de subvencions en matèria d’arxius, apartir del qual es van establir les actuacions prio-ritàries que s’havien de dur a terme per a la con-vocatòria del 2005 i que han estat les següents:● Augment del pressupost destinat a subvencionsper concurrència pública, que ha passat dels 60.100euros de les darreres convocatòries a 310.000 euros.● L’ establiment d’unes noves bases reguladoresde la convocatòria. En aquest sentit, cal esmen-tar com a novetats destacades d’una banda, laintroducció de dos noves línies de subvenció, re-latives a actuacions en matèria de restauració i con-servació i a l’elaboració d’estudis d’anàlisi docu-mental, que s’han afegit a la línia ja existentreferida a l’elaboració d’instruments de descrip-

ció. I de l’altre, la revisió i/o establiment de nouscriteris de valoració i sistemes de puntuació pertal que el procés d’avaluació, sempre complex,fos el més objectiu possible.Per últim, cal dir que, d’acord amb la línia ende-gada en aquesta matèria, la voluntat de laSubdirecció general d’Arxius és la de consolidaruna política activa que contribueixi a cobrir els dè-ficits que es detectin en el panorama arxivísticde Catalunya. Això es tradueix en la revisió i ac-tualització periòdica de les convocatòries i en unaugment del pressupost, atès que es consideraque les subvencions per concurrència pública sónun dels recursos disponibles que cal explotar perfomentar la integració dels arxius en el Sistemad’Arxius de Catalunya.L’anàlisi de les dades de la convocatòria d’en-guany ens dóna que el nombre total de sol·licitudspresentades ha estat de noranta-sis, i que la dis-tribució de les sol·licituds per línia de subvenciói tipus de destinataris/àries ha estat la següent:

Línia de subvenció Entitats locals Entitats privades Ens públics Totals

a) Estudis d’anàlisi documental 14 - - 14

b) Elaboració d’instruments descripció 32 26 2 60

c) Restauració i conservació 14 8 - 22

Totals 60 34 2 96

(1) Línia de subvenció destinada exclusivament a entitats locals

1

Entitatslocals

Entitatsprivades

Enspúblics

0e 20.000 e 40.000 e 60.000 e 80.000 e 100.000 e 120.000 e 140.000 e

Estudis d'anàlisi documental Elaboració d'instruments de descripció Restauració i conservació

64.250,10 e

24.002,39 e131.747,51 e

61.920,11 e18.079,89 e

10.000,00 e

Aquestes dades revelen que el perfil del sol·lici-tant majoritari correspon a l’Administració locali que la línia de subvenció més demandada haestat la referida a l’elaboració d’instruments dedescripció.De les noranta-sis sol·licituds presentades s’hanatorgat un total de setanta-set subvencions. Dotzeper a l’elaboració d’estudis d’anàlisi documental,cinquanta per a l’elaboració d’instruments des-

cripció i quinze per a la restauració i conservacióde béns integrants del patrimoni documental deCatalunya.

El pressupost destinat a la convocatòria, 310.000euros, s’ha distribuït proporcionalment d’acordamb els imports sol·licitats per línia de subven-ció i tipus de destinatari/ària. La distribució eco-nòmica resultant és la següent:

Aquests imports assignats a cada línia de sub-venció s’han distribuït de manera equitativa en-tre tots els sol·licitants que han superat el procés

d’avaluació, atenent, al pressupost total de des-peses presentat en cada projecte.

compag Arxius 43 corregit 29/7/05 13:27 Página 23

24A

RX

IUS

43 Bibliografia

ALAMILLO, Ignacio. Abc de la signatura electrònica. Barcelona:Generalitat de Catalunya. Departament de Governaciói Administracions Públiques. Agència Catalana deCertificació, juny de 2005. 206 p.

BELTRAN, Montserrat; BURGUILLOS, Núria; RIERA,Sebastià; SERCHS, Jordi; TARRAUBELLA, Xavier; UREÑA,Laura. Els fons documentals municipals del període 1808-1868. Guia d’investigació. Barcelona: Institut de Cultura.Arxiu Històric de la Ciutat, 2004. (Quaderns del Seminarid’Història de Barcelona, 16). 113 p.

CAMBRAS, Josep. Encuadernación. Barcelona: Parramónediciones, s. a., 2003. (Artes y oficios). 160 p.

Dr. Àngel Fàbrega i Grau. Canonge arxiver de la catedral deBarcelona. Vilassar de Salt: Ajuntament de Vilassar deDalt, 2005. [48] p.

DURAN, Eulàlia; MIRALLES, Eulàlia (coord.). La Barcelonaideal i la Barcelona real en la cultura literària de l’EdatModerna. Barcelona: Institut de Cultura, 2003. (BarcelonaQuaderns d’Història, 9). 267 p.

GRAU PUJOL, Josep M.T. “La fragmentació del fons de lapresó de partit judicial del Vendrell”. A: El Penedès, 9(Vilafranca del Penedès, 2004), p. 72-73.

FONTANALS JAUMÀ, Reis. “Catàleg del fons Queralt dela Biblioteca de Catalunya”. A: Recull, 9 (Santa Colomade Queralt, 2005), p. 7-67.

HOMS I BRUGAROLAS, M. Mercè. El sindicat remença del’any 1448. Girona: Ajuntament de Girona, 2005. (Col·lec-ció Documents de l’Arxiu municipal, 11), 691 p.

Imatges de Sarrià-Sant Gervasi. Barcelona: Arxiu Municipaldel Districte de Sarrià-Sant Gervasi, Institut d’EstudisFotogràfics de Catalunya, 2005 [CD d’imatges].

Llibre Verd de privilegis de Barcelona. Barcelona: Ajun-tament de Barcelona, Base, 2005. 804, 318 p.

El llibre Verd de Barcelona: llibre estudi. Barcelona: Ajuntamentde Barcelona, Base, 2004. 318 p.

LÓPEZ CRESPO, Francisco (coord). Criterios de seguridad,normalización y conservación de las aplicaciones utilizadaspara el ejercicio de potestades. Actualización aprobada enla Comisión Interministerial de Adquisición de Bienes yServicios Informáticos de 24 de junio de 2004. Madrid.Ministerio de Administraciones Públicas, 2004. Col.Informes y documentos. Serie Administración del Estado.212 p.

Només ho trobaràs a l’Arxiu. Servei de Gestió Documental,Arxius i Publicacions. Girona: Ajuntament de Girona,[2005]. [fullet].

PORTA i BALANYÀ, Josep M.“Els notaris de Santa Colomade Queralt (segles XIII-XX). El retorn dels protocols nota-rials anteriors al segle XIX”. A: Recull, 9 (Santa Coloma deQueralt, 2005), pàg. 129-148.

ARXIUS. Butlletí de la Subdirecció general d’Arxius. Número 43, estiu 2005.Edita: Departament de Cultura de la Generalitat de CatalunyaRedacció: Subdirecció general d’Arxius, carrer Portaferrissa, 1 -Palau Moja-, 08002 BarcelonaA/e: arxius.cultura@gencat.nethttp://cultura.gencat.net/arxiusDirecció i secretaria: Subdirecció general d’Arxius. Àrea de Coordinació general d’Arxius. Secció deProjectes i Protecció del Patrimoni Documental Consell de redacció: R. Alberch i Fugueras, F. Balada i Bosch, L. Cermeno i Martorell, M. Corominas iNoguera, M. Font i Vinyes, R. Ibarra i Ollé, A. Magrinyà i Rull, B. Martínez i Raduà, X. Pedrals i Costa,R. Planes i Albets, P. Puig i Ustrell, J. Serchs i Serra, A. Villaró i BoixDisseny gràfic: America Sanchez i Albert Planas / Tipografia: PMN Caecilia Impressió: Printing SL. Súria / Dipòsit legal: B-17.466-93Tiratge: 2.500 exemplars / ISSN: 1133-3774

compag Arxius 43 corregit 29/7/05 13:27 Página 24