Nom del Mster Histria de la cincia. Cincia, histria i societat

Mdul 40508 De Frankenstein a Einstein: Cincia i societat contempornies

DADES ESPECFIQUES DEL MDUL

Objectius Formatius del Mdul

Al finalitzar el mdul, lalumne ser capa de: - Comprendre i analitzar crticament el paper de la cincia i la tecnologia en la societat actual, tenint en compte els processos que les han configurades i en condicionen levoluci. - Identificar les relacions poltiques i culturals de la cincia i la tecnologia contempornies i les diferents formes de practicar-les, tenint en compte els seus destinataris, promotors, i les institucions densenyament, divulgaci o recerca. - Orientar-se en la bibliografia ms rellevant sobre les qestions abordades en el mdul - Comunicar oralment i per escrit arguments histrics i cientfics, tant davant de pblics experts com no experts.

Competncia Descripci

Competncies especfiques

del Mdul

1. Perspectiva histrica 2. Perspectiva historiogrfica 3. Comunicaci oral i escrita 4. Desenvolupament de lautoaprenentatge

1. s capa de situar histricament la cincia i la tecnologia contempornies, i danalizar globalment la seva gnesi i evoluci en els dos darrers segles. 2. s capa de situar historiogrficament textos claus de la histria de la cincia i la tecnologia contempornies. 3. Argumenta amb claredat i coherncia en debats orals i textos escrits en relaci amb la cincia i la tecnologia. 4. Gestiona de forma efica fonts primries contempornies i secundries en histria de les cincies.

Estructura i Continguts del Mdul

El curs est organitzat temticament entorn d'exemples concrets, seleccionats, per, per la capacitat que tenen d'evocar qestions generals: la imatge pblica del cientfic, el seu poder i la seva responsabilitat; les relacions entre cincia i Estat; el paper de la cincia en la guerra i la importncia de la militaritzaci per al desenvolupament de la cincia contempornia; les connexions entre cincia, indstria i propietat intellectual; i les relacions entre les cincies i les humanitats, entre daltres. Lestructura del curs 2006-2007 sl a segent (les sessions a crrec de professors visitants poden canviar dun curs a un altre): 1. Presentaci Presentaci del mdul: Motivaci i antecedents, objectius, estructura i continguts, metodologia docent, avaluaci, bibliografia. Plantejament general del mdul. 2. Rgims de sabers i histria de la cincia (segles XVI al XIX) Relaci amb daltres mduls del mster. La producci de coneixement dels segles XVI al XIX. La noci de rgims de sabers. 3. Frankenstein, o el Prometeu modern La imatge del cientfic i la recerca: control i responsabilitat social. Cincia i literatura. 4. Darwinisme Ciencia i ideologia al s. XIX. 5. Cincia, estat i indstria: 1870-1970 LEstat-naci i la cincia, 18701930; cincia, 2a Guerra Mundial i Guerra Freda, 1930s1970s. 6. Cincia, estat i indstria: el cas Curie Cincia i indstria de la radioactivitat; Curie com a icona de gnere i cincia. 7. Einstein, construcci i usos duna icona cientfica del segle xx Einstein com icona cientfica del segle XX, ciencia i els media, imatge pblica del cientfic 8. Big Science i militaritzaci de la cincia Lorganitzaci de la ciencia des de la segona guerra mundial. Estudi de cas del projecte Manhattan. 9. Experts, societat del risc i debat pblic: el cas de la SIDA El rol de lexpert cientfic a la societat contempornia. Controvrsies i debats pblics. 10. El debat de les dues cultures C. P. Snow i el debat de les dues cultures. Les science wars i la crtica contempornia de la ciencia. Les sessions 11 a 14 estaran a crrec del Dr. John Krige. Els ttols de les sessions sn indicatius i provisionals: 11. Science as intellectual property 12. Science and migration in the 20th century 13. Contemporary scientists and the secret state 14. Science and exploration in the 20th century 15. Coincidncies i divergncies en el cas espanyol. Conclusions

Metodologia docent

Com en la resta de mduls del mster, la metodologia docent combina les sessions presencials setmanals, amb format de seminari, amb el treball dirigit (lectura de textos obligatoris) i autnom de lalumne. Les sessions constaran duna breu introducci per part del professor, seguida de la presentaci per part dun o dos alumnes, i de la discussi i el comentari de les lectures corresponents al tema del dia. Els materials de les sessions estaran disponibles al Campus virtual de la UAB, accessible a tots els alumnes matriculats. El curs requereix la lectura de Pestre (2003).

Avaluaci

60% a partir de lassistncia i la participaci en les sessions del mdul. Presentaci de textos breus, guions de treball. 40% a partir de la redacci duna ressenya de 8 pgines (uns 18.000 carcters, incloent-hi notes i bibliografia). Donarem indicacions especfiques sobre aquest exercici a travs del Campus virtual.

Bibliografia bsica i

enllaos web mes importants

El mdul est basat en Pestre (2003), un assaig recent que revisa i situa les qestions del curs amb molta claredat. Es recomana ladquisici del llibre, que s de lectura obligada. Les obres subratllades sn les obres de referncia ms tils i rellevants, o les obres panormiques de lectura recomanada. Bowler, Peter; Morus, Iwan Rhys (2005). Making Modern Science. Chicago: University of Chicago Press. Hi ha trad. cast.: Panorama general de la ciencia moderna (Barcelona: Crtica, 2007). Collins, Harry; Pinch, Trevor (1993). El glem. Lo que todos deberamos saber acerca de la ciencia. Barcelona: Crtica, 1996. Collins, Harry; Trevor Pinch (1998). The Golem at Large. What You Should Know about Technology. Cambridge: Cambridge University Press. Collins, Harry; Trevor Pinch (2005). Dr. Golem: How to Think about Medicine. Chicago: University of Chicago Press. Eckert, Michael; Schubert, Helmut. Cristales, electrones, transistores. Del gabinete del sabio a la investigacin industrial. Madrid: Alianza, 1991. Forman, Paul, Snchez Ron, J. M., eds. (1996). National Military Establisments and the Advancement of Science and Technology Studies in 20th Century History. Dordrecht: Kluwer. Galison, Peter; Hevly, Bruce, eds. (1992). Big Science. The Growth of Large-Scale Research. Standford University Press. Glick, Thomas F. (1986). Einstein y los espaoles. Ciencia y sociedad en la Espaa de entreguerras. Madrid: Alianza. Reeditat 2006. Hessenbruch, Arne, ed. (2000). Reader's Guide to the History of Science. Londres i Chicago: Fitzroy Dearbor Publishers. Joerges, B.; Shinn, T. eds. (2001). Instrumentation. Between Science, State and Industry. Dordrecht: Kluwer. Jurdant, Baudouin, ed. (1998). Impostures scientifiques. Les malentendus de laffaire Sokal. Pars: La Dcouverte/Alliage. Krige, John; Pestre, Dominique, eds. (2003). Companion to Science in the Twentieth Century. Amsterdam: Harwood. Krige, John; Barth, Kai-Henrik (2006). Global Power Knowledge. Science and Technology in International Affairs. Nmero monogrfic dOsiris, 21.

Krige, John. American Hegemony and the Postwar Reconstruction of Science in Europe. Cambridge Mass: MIT Press, 2006. Nye, Mary Jo (1996). Before Big Science. The Pursuit of Modern Chemistry and Physics 1800-1940. Cambridge, MA: Harvard. Pestre, Dominique (2003). Science, argent et politique. Un essai dinterprtation. Pars: INRA. Hi ha trad. cast.: Ciencia, dinero y poltica (Buenos Aires: Ediciones Nueva Visin, 2005). Pickstone, John V. (2000). Ways of Knowing. A New History of Science, Technology and Medicine. Manchester: Manchester University Press. Price, Derek J. de Solla (1963). Hacia una ciencia de la ciencia. Barcelona: Ariel, 1973. Snchez Ron, Jos Manuel (2006). El poder de la ciencia. Historia social, poltica y econmica de la ciencia (siglos xix y xx). Barcelona: Crtica, 2006. Sanz Menndez, Luis (1997). Estado, ciencia y tecnologa en Espaa, 19391997. Madrid: Alianza. Snow, Charles P. (1957). Les dues cultures i la revoluci cientfica. Barcelona: Edicions 62, 1965. Ledici anglesa de 1993 cont una magnfica introducci dStefan Collini, (C. P. Snow, The Two Cultures, Introduction, Cambridge: Cambridge University Press, 1993, p. viilxxi).

Horari i lloc

2n semestre Dimarts, 16h30-19h30 Seminari del CEHIC