1

Diagnòstic: Hamlet - COMPANYIA PELMÀNEC DOSSIER PEDAGÒGIC ________________________________________________________________ Introducció L’espectacle Diagnòstic: Hamlet és una adaptació i una lectura personal de Hamlet, una de les grans peces teatrals de William Shakespeare. Cal ser agosarat i cal tenir molt talent per buscar i processar material en els grans clàssics del teatre, i quina millor forma que poder fer-ho a través d’una proposta enginyosa i amb talent. La Companyia Pelmànec ho fa i se’n surt de manera brillant utilitzant titelles de mida natural que acaben tenint ànima perquè el titellaire i actor (en Miquel Gallardo) hi projecta les expressions i emocions de manera magistral i al mateix temps fa credible el seu personatge, arribant a la perfecta dissociació. És un espectacle d’actor i titelles ple de saviesa, de màgia, de reflexió, de sentiments i de tendresa. Qui era Shakesperare ? "Ser o no ser, aquesta és la qüestió..." i si Shakespeare "era o no era", també ho és: moltes són les incògnites que l'envolten i molts són els dubtes que s'han generat sobre la seva veritable identitat.

Al marge d'això, i acceptant la teoria de que William Shaskespeare és el geni

responsable d'algunes de les millors obres teatrals de tots els temps, podem dir d'ell

que va néixer un 23 d'abril de 1564 a la localitat de Stratford-upon-Avon, prop de la

ciutat de Birmingham, a Warwickshire, Anglaterra. Aquesta és la data

majoritàriament acceptada si es té en compte que el seu bateig va ser registrat el 26

d'abril i era costum de l'època batejar 3 dies després del naixement.

De la infància de Shakespeare se'n sap ben poca cosa. Va ser el tercer de vuit fills.

El seu pare, John Shakespeare, era fabricant i comerciant de llanes, pells i guants i

va acabar tenint un càrrec públic al seu municipi. La seva mare, Mary Arden provenia

de família catòlica i de bona posició.

A finals de la dècada dels 80, Shakespeare va deixar Stratford per anar-se'n a

Londres. Es tenen referències d'ell quan l'any 1592 ja apareix com a conegut actor i

dramaturg entre els seus coetanis. Va ser amb el drama històric Henry VI, que es va

donar a conèixer com a dramaturg.

2

A Londres, va formar part de la companyia coneguda com Lord Chamberlain's Men,

que rebia el nom del seu aristocràtic mecenes (com era costum de l'època). Tot i que

altres dramaturgs de l'època consideraven que el teatre de Shakespeare era un

simple entreteniment, les seves obres eren representades amb més freqüència que

les d'altres autors més cultes a les corts de la reina Elisabeth I i del rei James I. Tan

popular era la companyia que, l'any 1603, el rei James I la va posar sota la seva

protecció i va acabar anomenant-se The King's Men.

La companyia Lord Chamberlain's Men va actuar a l'espai escènic The Theatre

durant tres anys. Allà Shakespeare va començar a escriure les seves grans obres

que representava juntament amb el seu amic Richard Burbage. L'any 1599 la

companyia inaugurava un nou teatre, The Globe.

A més de col·laborar en la companyia com a actor i autor, també era un dels seus

propietaris i sembla que les coses li van anar prou bé.

Shakespeare va morir amb cinquanta-dos anys, el 23 d'abril de 1616. No estan

clares les causes de la seva mort. Va ser enterrat el 25 d'abril de 1616, a l'església

Holy Trinity Church a Stratford (en l'actualitat, popularment se l'anomena

Shakespeare's Church).

La publicació de la seva obra:

Sota el nom de First Folio, l'any 1623, set anys després de la seva mort, es van

publicar les obres que dos dels seus companys de The Globe, John Heminges i

Henry Condell, van recollir per homenatjar-lo i que han constituït el text de major

autoritat, base de les edicions posteriors de la seva obra i la principal font de

coneixement de la seva producció dramàtica per a la posteritat. El títol original és Mr

William Shakespeare's Comedies, Histories and Tragedies.

3

En una època en la que anar al teatre era el passatemps més popular, ell va ser el

dramaturg més seguit a Londres, però la grandesa de Shakespeare ha estat

aconseguir transcendir la seva època i convertir-se en referent també en els nostres

dies: cap altre autor es representa tant, en tantes llengües diferents i en tants indrets

del món com ell.

"El món és un teatre on cada home cal que hi jugui la seva part"

Willian Shakespeare

A Europa, la recuperació de la figura de Shakespeare com a geni de l'escena es va

assolir al segle XIX, sobretot amb el Romanticisme i l'època victoriana. Al segle XX,

les seves obres van ser traduïdes a les principals llengües i adaptades i

redescobertes per tota mena de moviments artístics i intel·lectuals.

"Shakespeare és la fertilitat, la força, l'exuberància, la mamella inflada, la copa

escumosa, la bóta a punt de rebentar, la saba en excés, el torrent de lava, el

remolí de gèrmens, la vasta pluja de vida, tot a milers, tot a milions, sense

reticències, sense lligams, sense estalvi, la prodigalitat excessiva i

tranquil·litat del creador."

Víctor Hugo

Igualment, l'obra de Shakespeare comença a difondre's als Països Catalans a

començaments del segle XIX, però és a principis del segle XX quan les traduccions

al català augmenten considerablement.

Entre 1907 i 1910 es publiquen les seves Obres Completes en català per a la

col·lecció La Biblioteca Catalana dels Grans Mestres amb la intervenció d'autors com

Josep Carner, Joan Puig i Ferrater i Carles Capdevila, entre d'altres.

Especialment significatives han estat les traduccions fetes per Josep Maria de

Sagarra qui, a partir de 1943 va traduir 28 obres de teatre i Salvador Oliva, principal

responsable d'una nova traducció de l'obra completa entre 1984 i 1987. Més

recentment autors com Miquel Desclot i Joan Sellent també han traduït obres de

l'autor també anomenat "el cigne d'Avon".

4

5

La seva obra : Hamlet Hamlet, príncep de Dinamarca és una tragèdia escrita en vers a començaments del

segle XVII, probablement entre 1600 i 1601. És la vint-i-dosena obra teatral de les

trenta-set que va escriure Shakespeare. Representada sencera dura unes sis hores,

sent la peça teatral més llarga del seu autor. És una de les obres més conegudes i

un dels clàssics de la literatura universal. Sembla que recull una llegenda danesa (el

mite d’Orestes que venjà el seu pare Agamenon) recollida per Saxo Grammaticus i

adaptada per reflectir la realitat anglesa de l'època.

Aquest text tracta de la venjança: el rei, que ha estat assassinat demana al seu fill

venjança i al voltant d’aquesta, gira tota l’obra. El princep farà tot el possible per

arribar al seu objectiu. Després d’un temps de fingir que és boig aconsegueix que es

decobreixi qui és el culpable de la mort del seu pare i l’acaba matant.

Hamlet, fill del difunt rei de Dinamarca, veu amb horror com, tan sols dos mesos més

tard de la mort del seu pare, la seva mare Gertrudis es casa amb el germà del seu

pare (el seu oncle Claudi) convertint-se així en el nou monarca d’Elsinor.

El dol és remplaçat per la celebració de les noces . El príncep no ho accepta i sent

un dolor terrible però, durant la nit, l'espectre del rei (el seu difunt pare) li apareix i li

revela que va ser assassinat per Claudi. Hamlet ha de venjar al seu pare i per dur a

terme la seva tasca simula la bogeria. Però sembla incapaç d'actuar, i vist el seu

comportament estrany, hom es demana fins quin punt ha conservat la raó. Es posa

aquesta bogeria temporal en nom de l'amor a Ofèlia, filla de Poloni, camarlenc i

conseller del rei. Tot sol, amb el pes del secret, la venjança com missió i la bogeria

com aliada, s'enfonsa dins d’un sentiment d’injustícia fins que la mort l’allibera del

dolor.

Shakesperare ens va voler mostrar les diferents cares de la vida. Per ell el teatre

havia de ser un mirall col·locat davant la naturalesa mostrant la veritable imatge. Ens

fa prendre consciència de les coses que passen en el món: la corrupció, l’abús de

poder, el llibertinatge... Ens mostra la naturalesa humana, el món on vivim, ens diu

que fem tot el possible per acabar amb les coses dolentes i que desenmascarem les

persones corruptes per la venjança i la mort.

Aquesta obra és una de les obres més inquietants de Shakespeare. La bogeria de

l'heroi no és ni innocent ni gratuïta: és un arma i una estratègia per escapar de la

realitat. Hamlet es tortura a sí mateix i finalment troba la mort com un alliberament.

Tot al llarg de la història tracta de la qüestió següent: com morir?

6

Argument més detallat de Hamlet

El Príncep Hàmlet que estava estudiant en la universitat alemanya de Wittemberg ha tornat a la cort de Dinamarca amb motiu de la mort del seu pare i el casament de la seva mare, la reina Gertrudis amb el nou rei, Claudi. El fantasma del seu pare se li apareix a Hàmlet, li informa que va ser Claudi qui el va matar abocant-li verí en l'oïda i li demana al seu fill que vengi la seva mort, però sense injuriar a la seva mare en cap sentit. El jove Hàmlet desitjaria estar segur del regicidi per part del seu oncle però la incertesa i la incapacitat per a actuar augmenten la seva malenconia i sembla que s'hagi tornat boig. Per la seva banda, Claudi, a qui mina la culpabilitat, intenta determinar la causa de l'aparent alienació de Hàmlet i contracta dos nobles companys d'estudis, Rosencrantz i Guildenstern, perquè espien el comportament del príncep. Hàmlet se n’adona i exagera la seva suposada demència. Polonius, un cortesà vell i pompós creu que la causa de la bogeria de Hàmlet està en la seva passió amorosa per Ofèlia, filla de Poloni i així l'hi comunica als reis. Hàmlet i Ofèlia estan veritablement enamorats però, en la seva desesperació, el jove veu en la noia la representació de tota la traïció i luxúria que poden motivar les dones i la rebutja instigant-la que es marxi a un convent. Hàmlet ordeix un pla per a esbrinar la culpabilitat del seu oncle Claudi; amb aquesta fi contracta un grup teatral perquè representin una obra en la qual un rei és enverinat pel seu germà qui seguidament es casa amb la seva vídua. Tal i com Hàmlet esperava, l'obra enerva profundament a Claudi; però el príncep encara és incapaç d'actuar. Quan té l'oportunitat de matar a Claudi no ho fa perquè aquest està resant i Hàmlet no el vol enviar directament al cel. Claudi insta Gertrudis a que tingui una conversa amb el seu fill, Poloni s'amaga rera un tapís i Hàmlet el mata creient que es tracta d'en Claudi, desprès amonesta severament la seva mare malgrat els advertiments de l'espectre del seu pare que se li torna a aparèixer en l'habitació de la Reina. Ara Claudi ja té un motiu per a treure's a Hàmlet de damunt i amb el pretext d'amagar-lo amb motiu de la mort de Poloni l'envia a Anglaterra amb Rosencrantz i Guildenstern que duen ordres confidencials per a matar al príncep. Hàmlet descobreix el complot i altera les ordres secretes del Rei de tal manera que els dos joves nobles seran els ajusticiats. Amb l'ajuda d'uns pirates, Hàmlet torna a Dinamarca, acudeix al enterrament de

Ofèlia, que alienada s'ha suïcidat, i s'enfronta verbalment a Laertes, ambdós

s'emplacen a un duel. Claudi proporciona un verí perquè Laertes impregni la punta

de la seva llança i a més enverina el vi que pensa donar a Hàmlet. La Reina beu

d'aquest vi i mor. Els dos joves reben ferides mortals en el duel però abans de morir,

Laertes té temps de descobrir la veritat, venjar la mort del seu pare i fer les paus

amb Hàmlet. Hàmlet aconsegueix també ferir mortalment Claudi i que Horaci no

begui de la copa enverinada. Després mor amb tots els honors recuperats i com

legítim Rei de Dinamarca. Fortimbràs, Príncep de Noruega hereta la corona i

presideix el funeral reial de Hàmlet.

7

Personatges de Hamlet :

L’espectre: El rei de Dinamarca (pare de Hamlet) torna com espectre per dir al seu

fill com i qui el va matar i li demana venjança pel seu assassinat.

Hamlet: Hamlet, príncep de Dinamarca, és el fill de Gertrudis i Hamlet (pare), el rei

de Dinamarca. Ha de venjar l'assassinat del seu pare. Simula la bogeria per arribar

als seus objectius i establir la veritat.

Gertrudis: mare de Hamlet i vídua del rei de Dinamarca. Gertrudis es casa amb

Claudi, germà del rei mort.

Claudi: Claudi es casa amb Gertrudis poc després del funeral del seu germà, el

difunt rei. L'espectre d'aquest últim l’acusa d’haver-lo matat.

Poloni: Pare de Laertes i Ofèlia, Poloni és el conseller de confiança del regne i

serveix els interessos del rei i de la reina. Li molesta la relació que Hamlet té amb la

seva filla.

Ofèlia: Filla de Poloni i germana de Laertes, manté una relació amb Hamlet. Es

torna boja quan aprén la mort del seu pare i s'ofega.

Laertes: Fill de Poloni i germà d'Ofèlia, vol venjar la mort del seu pare matant a

Hamlet.

Actor: Còmic de la cort, que ajudarà Hamlet a fer admetre a Claudi l'assassinat del

seu germà.

L'escena té lloc a Elsenor.

Sobre el personatge d’Hamlet

Hamlet encarna el dubte entre l'amor cap a la seva mare i la lleialtat al pare, entre les seves pors i el deure de venjar el rei mort, entre l'amor i les seves obligacions. Aquest caràcter complex és un dels principals atractius de l'obra.

L'acció tràgica té elements còmics, com els diàlegs entre els servidors, que fan de contrapunt. A més, denuncia la corrupció del país i l'escassa frontera entre realitat i aparença, que és tema típic del barroc. Un altre tema barroc que apareix és la mort, omnipresent a l'obra. La majoria de representacions gràfiques del protagonista el mostren agafant un crani, moment a què pertany a l'escena primera del cinquè acte (enterrament d'Ofèlia). El tema de la mort es tracta tant en aquesta escena com en el famós monòleg "Ser o no ser" a l'inici del tercer acte, entre altres moments de l'obra.

Els personatges es mostren sobretot a partir dels monòlegs que fan, on expliquen els seus problemes i anticipen accions futures. És una tragèdia, doncs, més reflexiva que no pas d'acció, tot i el gran nombre d'esdeveniments que tenen lloc a la cort.

Per exemple, el protagonista ja de bon començament mostra el que serà la trama principal de l'obra i és com li canvia la vida la mort del seu pare i la visió del seu espectre. Abans la seva vida era previsible i ben determinada, un príncep estimat pel seu poble, culte i feliç, heureu del tron i disposat a casar-se amb la seva enamorada Ofèlia. La trobada amb l'espectre li produeix una mena d'anagnòrisi que li fa veure el

8

món i les persones d'una altra manera. Es veu abocat a deixar-ho tot, fins i tot la noia que estima, sent així víctima d'una alienació radical.

Hamlet no té la personalitat d'un home d'acció sinó més aviat reflexiu, ni cap de les accions que realitza finalment serveixen de res. Per a Nietzsche fins i tot ell ja sap que de tota manera res del que faci "no podria canviar res de la naturalesa eterna de les coses". Ell i altres estudiosos de Shakespeare, com Salvador Oliva, William Hazlitt i Harold Bloom, consideren que prendre el retardament de la venjança com a nucli de l'obra no és més que un prejudici.

To be or not to be / Ser o no ser. El monòleg de Hamlet. El monòleg de Hamlet és potser el més conegut de tota la literatura anglesa: Hamlet, acte III, escena I.

En francès : Être, ou ne pas être, telle est la question. Y a-t-il plus de noblesse d’âme à subir la fronde et les flèches de la fortune outrageante, ou bien à s’armer contre une mer de douleurs et à l’arrêter par une révolte ? Mourir…dormir, rien de plus… et dire que par ce sommeil nous mettons fin aux maux du coeur et aux mille tortures naturelles qui sont le legs de la chair : c’est là une terminaison qu’on doit souhaiter avec ferveur. Mourir… dormir, dormir ! peut-être rêver ! Oui, là est l’embarras. Car quels rêves peut-il nous venir dans ce sommeil de la mort, quand nous sommes débarrassés de l’étreinte de cette vie ? Voilà qui doit nous arrêter. C’est cette réflexion-là qui nous vaut la calamité d’une si longue existence. Qui, en effet, voudrait supporter les flagellations et les dédains du monde, l’injure de l’oppresseur, l’humiliation de la pauvreté, les angoisses de l’amour méprisé, les lenteurs de la loi, l’insolence du pouvoir et les rebuffades que le mérite résigné reçoit des créatures indignes, s’il pouvait en être quitte avec un simple poinçon ? Qui voudrait porter ces fardeaux, geindre et suer sous une vie accablante,

9

si la crainte de quelque chose après la mort, de cette région inexplorée, d’où nul voyageur ne revient, ne troublait la volonté, et ne nous faisait supporter les maux que nous avons par peur de nous lancer dans ceux que nous ne connaissons pas ? Ainsi la conscience fait de nous tous des lâches ; ainsi les couleurs natives de la résolutionblêmissent sous les pâles reflets de la pensée ; ainsi les entreprises les plus énergiques et les plus importantes se détournent de leur cours, à cette idée, et perdent le nom d’action… Doucement, maintenant ! Voici la belle Ophélia… Nymphe, dans tes oraisons; souviens-toi de tous mes péchés

En català:

Ser o no ser, aquest és el dilema:

¿és més noble sofrir calladament

les fletxes i els embats d’una Fortuna indigna,

o alçar-se en armes contra un mar d’adversitats

i eliminar-les combatent? Morir, dormir: res més...

I si dormint s’esborren tots els mals del cor

i els mil estigmes naturals heretats per la carn,

¿quin desenllaç pot ser més desitjat?

Morir, dormir... dormir... i potser somiar...

Sí, aquest és l’obstacle: no saber

quins somnis acompanyaran el son etern,

un cop alliberats d’aquesta pell mortal,

És el que ens frena i fa que concedim

tan llarga vida a les calamitats.

¿Per què aguantem, si no, l’escarni d’aquests temps,

El jou dels opressors, el greuge dels superbs,

l’amor burlat, la lentitud de la justícia,

l’orgull de qui té un càrrec o el desdeny

dels ineptes pel mèrit pacient,

quan un mateix pot liquidar els seus comptes

amb una simple daga? ¿Qui arrossegaria

El pes d’aquest bagatge tan feixuc

tota una vida de suors i planys,

Si no fos que el temor d’alguna cosa

més enllà de la mort, aquell país inexplorat del qual

no torna mai cap viatger, confon la voluntat

10

i fa que preferim patir mals coneguts

a fugir cap a uns altres que desconeixem?

I així la consciència ens fa covards a tots,

els colors naturals del nostre impuls

empal·lideixen sota l’ombra de la reflexió,

i empreses de gran pes i gran volada

per aquesta raó desvien el seu curs, i perden

El nom d’accions... Però silenci...

La bella Ofèlia!... Nimfa, en les teves oracions

recorda tots els meus pecats.

In Shakespeare, William, Hamlet. Barcelona: Quaderns Crema, 2000, 133-134 Traduït per Joan Sellent

Amb aquest monòleg, Hamlet expressa les preocupacions que el torturen. Els últims

esdeveniments el porten a formular aquest sol·liloqui. L'assassinat del seu pare per

part del seu oncle, Claudi, el casament de la seva mare amb aquest i l'allunyament

per part d'ell cap a Ofèlia el pertorben constantment. Intenta pensar en la seva

venjança cap a el rei de Dinamarca (Claudi ) i la seva mare per haver comès incest i

haver oblidat tan ràpidament el seu antic marit. Mitjançant aquest monòleg, Hamlet

es qüestiona sobre la vida i la mort. Diu que la mort és l'única solució per a combatre

i finalitzar els seus mals i pensaments que el condueixen a aquesta situació.

Vet aquí el passatge "clau" en el qual l'heroi epònim es revela a sí mateix i planteja

la seva dualitat profunda. Dos desitjos conflictius el paralitzen. Som al cor de

la Tragèdia d'Èdip i l'ambivalència dels dos desitjos fan que la realitat objectiva sigui

difícil. Per això hi ha una evocació de la mort irònicament associada amb el son. Els

somnis permeten una realització indirecta i simbòlica, com la de la creació artística:

de fet, l'única acció que Hamlet serà capaç de fer serà l’escenificació de fratricidi.

Així es comprén millor el sadisme del diàleg amb Ofèlia immediatament després de

la situació triangular a l'apartament de la reina (III: 4) on Hamlet pren Poloni (pare

d’Ofèlia) cínicament per una rata, i el mata.

Aquí trobem la profunditat de la dimensió d'Èdip en la relació mare-fill.

11

La Companyia Pelmànec i en Miquel Gallardo

En Miquel Gallardo ha estat cocreador d’espectacles com Poemes Visuals de la

Companyia Jordi Bertran o L’avar de Tàbola Rassa, companyia de la qual també és

fundador. També ha participat en diverses produccions de televisió. És l’autor de

l’espectacle Don Juan. Memòria amarga de mi, on ha realitzat més de cent funcions

a Catalunya, Espanya, Portugal, França, Brasil i ha rebut importants premis i el

reconeixement del públic i la crítica. La seva última creació Diagnòstic: Hamlet,

compta amb importants col·laboradors, alguns d’ells que ja van estar al Don Juan

(María Castillo, Xavier Erra, Martí Doy) i d’altres de nous com Rosa Soler,

disenyadora de vestuari, habitual en els muntatges del TNC, o Marco Domenichetti,

músic i dissenyador de projeccions per a espectacles.

L’Espectacle Diagnòstic: Hamlet

Ens trobem amb la història d’un noi, en Max Flaubert que viu en una institució

psiquiàtrica, reclòs en un armari dintre de la seva cel·la, creient-se Hamlet després

de la mort del seu pare i que la seva mare es casés amb el seu oncle. Max es tanca

dins l’armari i rebutja tot contacte humà. En el seu tancament Max crea un món

interior on es barregen els personatges nascuts de la seva imaginació que

absorbeixen la seva voluntat i és a través d’ells que reviurà, dia rere dia, el seu

passat traumatitzant. Els traumes del passat sense resoldre, el dubte existencial, el

sentiment de culpabilitat… s’han apoderat del seu cervell amb violència i han conduït

Max a la bogeria i a l’aïllament. Així doncs els fantasmes del passat venen a l’espai

reduit de la cel·la i el jove no té més remei que amagar-se dins d’un armari. Aquests

malsons que el persegueixen de manera obsessiva són els titelles de diimensions

humanes que representen la seva mare o la seva novia Ofèlia o les imatges

projectades a la pantalla, fragments del text de Shakesperare i reflexen l’espectre del

pare que clama venjança

Un nou psiquiatra arriba per a intentar treure’l de la seva abstracció i arrencar-li la

seva por a viure, i obligar-lo a prendre decisions que no vol prendre.

En Miquel Gallardo ens ensenya els diferents personatges a travès de les seves

titelles en unacombinació increïble d’interpretació, titelles, llum, imatge i àudio,

amb un final shakespearià que posa la pell de gallina.

Molt s'ha escrit sobre la naturalesa psicòtica de Hamlet. Miquel Gallardo s'ha basat

en aquesta possible anàlisi per construir una història que converteix el personatge

de Shakespeare en un cas clínic, encara que moduli escena a escena la naturalesa

pertorbada del pacient.

Diagnòstic: Hamlet recorre a la tècnica del bunraku (la tècnica de les marionetes

japoneses) per fer-se acompanyar pel príncep Hamlet (un cas extrem de hikikomori,

els adolescents que es tanquen a la seva habitació), la reina Gertrudis (una

tanguista decadent del Paral·lel) i una Ofèlia adscrita a la tribu gòtica. Interessant

l'apunt del complex d'Èdip.

12

Retalls de premsa

13

14

15

16

17

Per preparar la representació: abans d’anar al teatre.

Vet aquí algunes suggerències i activitats per introduir la representació :

- Al principi, es podria demanar els alumnes què saben del personatge de

Hamlet i de Shakespeare. Veure « Fitxa sobre l’autor i les arts escèniques »

- Cal explicar de manera simple la història de Hamlet, accentuant el que ha

esdevingut un relat fonamental dels temps moderns : un fill que vol venjar el

seu pare, el dol, la solitud, una mare que el traeix i que l’estima, els

mecanismes del poder, la il·lusió de la bogeria, l’amor i el dubte. També es

pot recordar la proximitat de la història amb Orestes i Èdip.

- Demanar als alumnes de fer una recerca d’imatges sobre Hamlet. Proposar

de notar els elements més freqüents. Escollir una imatge i presentar-la a tota

la classe imaginant el passatge de l’obra. Això confirmarà l’existència

d’elements sistemàticament associats a Hamlet : vestits negres, el crani, una

espasa, l’aspecte angoixat, l’espectre…També es pot fer la mateixa cosa a

partir d’Ofèlia.

- Treballar un dels passatges més coneguts : per exemple l’aparició de

l’espectre, l’enterrament d’Ofèlia, l’escena del teatre dins el teatre, el monòleg

« ser o no ser » que associem sovint amb el crani mentre que són dues

escenes completament diferents. Podem treballar l’obra (alguns passatges)

amb l’ajuda de documents àudio:

En català: Existeix l’adaptació per a televisió del clàssic de Wiliam

Shakespeare a càrrec de Terenci Moix..

http://www.youtube.com/watch?v=e2zlJvK51eU

1ª Part: http://www.rtve.es/alacarta/videos/pr...

2ª Part: http://www.rtve.es/alacarta/videos/ar... (monòleg “ser o no ser” per

l’actor Enric Majó, acte III escena 1 )

En anglès amb subtítols en català es presenta el monòleg "Ser o no ser"

en la versió de Laurence Olivier de Hamlet de l'any 1948. Una versió

cinematogràfica de l'obra de Shakespeare dirigida pel mateix Olivier. Els

subtítols, en català, corresponen a la traducció de Salvador Oliva.

http://www.youtube.com/watch?v=f3AgEaMXd7U&list=PLKGC_Ya7MPfSK

5t0jFdTUiY9BQJc8OoQC

18

- Per una companyia teatral deu de ser difícil proposar una obra tantes vegades

representada. Cal tenir en compte què esperen els espectadors i els clixés

que tenen. Es pot representar l’obra de manera diferent o cal seguir les

pautes del teatre de l’època de l’autor? Com portar la història avui en dia ?

Què hi ha de contemporani en Hamlet ?

- Ensenyar la web de la companyia Pelmànec (per veure els titelles, imatges)

http://pelmanec.com/diagnostico-hamlet/ fent remarcar la particularitat de

l’espectacle. Tràiler de l’espectacle :

http://www.youtube.com/watch?v=AnM2xbWJY9s

Fitxa sobre l’autor i les arts escèniques 1-William Shakespeare és un dels escriptors més importants de la història de la literatura universal. Si busqueu informació per tal de respondre les següents preguntes, podreu aprendre més coses sobre la seva vida i la seva obra. a- On va néixer i on va viure durant la major part de la seva vida? b- Durant quin segle va viure? Quants anys tenia quan va morir? c- Quins són els fets històrics més importants que van tenir lloc al llarg de la seva vida? d- Quines són les obres de teatre més importants que va escriure? Com es diuen els personatges principals que hi apareixen i quins trets els identifiquen? e- William Shakespeare només va escriure teatre, o també va conrear altres gèneres literaris? f- Com ha influenciat la seva obra al llarg dels segles a d’altres escriptors d’arreu del món? 2- A més a més de dramaturg (és a dir, escriptor d’obres de teatre) William Shakespeare també va fer d’actor i de director d’escena. Sabeu en què consisteixen aquestes dues altres feines? 3- D’altra banda, en la creació d’un espectacle teatral hi solen treballar moltes altres persones, cada una de les quals s’encarrega d’una feina determinada. Sabeu què fan... a- un coreògraf b- un escenògraf c- un tècnic de so i llums d- els actors e- el director 4- Com heu pogut veure, l’espectacle estarà realitzat amb un actor i titelles. Dins de la tradició del teatre de titelles (que és universal i molt antiga) existeixen una gran varietat de tècniques de construcció i manipulació. A partir dels llibres que trobeu al C.D.I. o a través d’Internet, esbrineu més coses sobre el món dels titelles.

19

Després de la representació: Amb els alumnes, a classe, és interessant de parlar de l’experiència com espectador i la particularitat de l’espectacle. Cal deixar expressar els alumnes lliurement i reaccionar sobre el que han vist, tenint en compte de la singularitat de la posada en escena. Quines són les seves reaccions ? Què els ha sorprès ? Els vestits, els titelles, la interpretació, la interacció dels personatges, el treball de l’actor, els efectes de la música, les projecccions, els llums… Sobre la comprensió i la proposta d’escenificació de l’obra de la Companyia : A continuació us proposem una sèrie de preguntes que us permetran valorar el grau de comprensió, atenció i reflexió dels vostres alumnes i provocar pistes de reflexions col·lectives :

Descriviu les característiques de cadascun dels personatges Què us inspira el personatge de Hamlet ? Creieu que el seu comportament

és correcte ? La revolta contra la seva mare, és o no és legítima ? Per què Hamlet és un personatge adolescent ? Què representa l’armari ? L’edat i l’època del protagonista. El podem situar en alguna època en

especial ? Justifica. Identifiqueu la relació que té als diferents protagonistes de l’obra. Comenteu les intervencions de la mare. La llengua que utilitza. Comenteu el paper dels tres titelles durant la representació. Analitzeu el paper del psiquiatre (actor) Podem etiquetar Hamlet de covard ? Per què ? De quina manera les preguntes que es posa el personatge us donen

respostes ? Quina és, segons vosaltres, l’actualitat del text ? Quina relació hi ha entre el text i la posada en escena ? Què aporta la representació a una simple lectura del text ? Per què triar un Hamlet sol ? Per què escollir una cèl·lula de psiquiàtric ? Descriure o dibuixar en classe l’espai escenogràfic (colors, espai,

objectes…) Quina serà la sortida i què representa ? Quin moment de l’espectacle és el que us ha agradat més? Descriure

l’escena o l’efecte que us ha marcat més de l’espectacle.

20

Relació amb els programes de col·legi i Liceu : Vet aquí algunes pistes per incloure la representació teatral Diagnòstic: Hamlet i aquest dossier dins un treball de seqüència. Són simplement pistes de treball. Al col·legi (Quartes i Terceres) :

ftp://trf.education.gouv.fr/pub/edutel/bo/2007/hs7/hs7_preambule2-vol3.pdf http://www.education.gouv.fr/cid52376/mene1010854a.html Podem incloure aquesta obra dins la noció Aquí i allà/ Saber conviure: Representar els elements del món real per parlar de l’imaginari i a l’inrevès. Aquesta obra, pensada en una altra època i país, continua sent d’actualitat i sent representada. En aquesta obra Hamlet és un adolescent però es planteja els mateixos dilemes que a l’època de l’autor. Possibles entrades :

- Viatge iniciàtic del protagonista. Viatge en el temps i en l’espai. La imaginació i la realitat. El son i la realitat : « Ser o no ser »

- La societat : Decoberta del funcionament de la societat, mecanismes del poder, de la persona (afany de poder, ser dolent, fingir la bogeria…). Shakesperare ens va voler mostrar les diferents cares de la vida. Com hem dit anteriorment, per a ell el teatre havia de ser un mirall col·locat davant la naturalesa mostrant la veritable imatge. Ens vol mostrar la veritable naturalesa humana, el món on vivim i ens diu que fem tot el possible per acabar amb les coses dolentes.

Al Liceu : Per la classe de Segona : http://eduscol.education.fr/cid56575/banque-d-idees-de-themes-d-etude.html A classe de Segona podem incloure aquest dossier i proposta teatral dins L’art de viure junts i al voltant de les nocions següents :

- Sentiment de pertinença : singularitats i solidaritats. Mostrar com es manté el fràgil equilibri entre solidaritat i singularitat, integració i exclusió, relacions familiars (mare-fill…)

- Visions d’avenir: creació i adaptació d’aquesta obra universal i del seu protagonista intemporal. Actualitat de l’obra i de Hamlet: aïllament dels joves, problemes familiars, solitud…

21

Per les classes de Primera i de Terminal :

http://eduscol.education.fr/cid65776/ressources-pour-le-cycle-terminal.html

La utilització dels titelles i aquesta versió moderna de Hamlet ens condueix a una

millor comprensió del mite de Hamlet. Aquesta proposta ens permet treballar-la dins

la noció Mites i herois com :

- Mites d’ara i de sempre : La tragèdia de Hamlet, Príncep de Dinamarca de Shakespeare té tots els elements propis de les tragèdies de venjances que s'havien fet populars des de l'antiguitat clàssica a partir de les tragèdies de Sèneca i el seu heroi té motius més que suficients per a venjar la mort del seu pare però el tema principal de Hamlet és el dubte i aquest es converteix en l'obstacle que impedeix a l'heroi actuar d'una manera convencional. A Hamlet hi ha l’afany del poder, la venjança, la corrupció, el verí, la podridura, la descomposició i les seves correspondències morals: impuresa, injustícia, deshonestedat, indignitat, immoralitat, dissipació, etc. També podem tractar el mite d’Oretes i d’Èdip.

- Els herois i anti-herois literaris/ Els herois moderns i contemporanis: Hàmlet és el prototip de l'intel·lectual reflexiu i al mateix temps melangiós. La seva actitud i el seu caràcter han estat analitzats des d'infinitat de punts de vista i en múltiples matisos. En Hàmlet s'ha vist des de l'ideal renaixentista d'un príncep cortesà, poeta i filòsof, fins el maníac depressiu de la psicoanàlisi freudiana, passant pel boig violent i injust que mata sense pietat. Però la complexitat del personatge és tan rica que es fa impossible de classificar dins de cap categoria humana. S'ha dit que Hamlet és el mirall en el qual qualsevol lector o espectador pot identificar-se.

« Le mythe évoque la condition humaine dans son ensemble, son histoire transmise d'abord

oralement et souvent incarnée par un héros, un lieu ou une communauté. Interroger les

mythes, c'est s'intéresser aux héros et aux récits qui fondent une identité collective. Le

caractère universel du mythe permet de mettre en évidence la façon particulière dont chaque

aire culturelle interprète l'expérience humaine et construit des œuvres pour l'exprimer.

Chaque époque emprunte et réactualise certains mythes ou en crée de nouveaux.

Le héros peut être un personnage fictif ou réel qui a marqué la tradition, l'histoire, la vie

quotidienne. La culture populaire et la contre-culture ne cessent de produire leurs propres

héros (folklore, bandes dessinées, etc.). »

També és interessant de treballar aquesta proposta des de la noció Llocs i formes de poder: A Hamlet s'entrellacen varietat de temes i es plantegen moltes dicotomies filosòfiques, entre elles es poden citar: la justícia i la venjança; la raó i la bogeria; la destinació i el sentit de la vida; l'aparença i la realitat; l'honor i la vilesa; el deure i l'obstinació, etc.

22

Diagnòstic: Hamlet - COMPANYIA PELMÀNEC

PRIMERA PART: TREBALL SOBRE L’AUTOR W. SHAKESPEARE I LES ARTS ESCÈNIQUES

William Shakespeare és un dels escriptors més importants de la història de la literatura universal. Si busqueu informació per tal de respondre les següents preguntes, podreu aprendre més coses sobre la seva vida i la seva obra. Consulteu aquest enllaç per saber un munt de coses ! SHAKESPEARE EN CATALÀ: http://www.xtec.cat/~salonso/index.htm

1. On va néixer i on va viure durant la major part de la seva vida? 2. Durant quin segle va viure? Quants anys tenia quan va morir? 3. Quins són els fets històrics més importants que van tenir lloc al llarg de la

seva vida? 4. Quines són les obres de teatre més importants que va escriure? Com es

diuen els personatges principals que hi apareixen i quins trets els identifiquen?

5. William Shakespeare només va escriure teatre, o també va conrear altres gèneres literaris?

6. Com ha influenciat la seva obra al llarg dels segles a d’altres escriptors d’arreu del món?

7. A més a més de dramaturg (és a dir, escriptor d’obres de teatre) William Shakespeare també va fer d’actor i de director d’escena. Sabeu en què consisteixen aquestes dues altres feines?

8. D’altra banda, en la creació d’un espectacle teatral hi solen treballar moltes altres persones, cada una de les quals s’encarrega d’una feina determinada. Sabeu què fan...

a- un coreògraf b- un escenògraf c- un tècnic de so i llums d- els actors e- el director

23

9. Com heu pogut veure, l’espectacle té un actor i titelles. Dins de la tradició del teatre de titelles (que és universal i molt antiga) existeixen una gran varietat de tècniques de construcció i manipulació. A partir dels llibres que trobeu al C.D.I. o a través d’Internet, esbrineu més coses sobre el món dels titelles i d’altres propostes d’escenificació teatral : teatre d’objectes, dansa, musical,… Aquestes imatges corresponen a diferentes escenificacions de Hamlet per altres companyies. A quin tipus de representació corresponen ?

…………………………………………….. …………………………………..

…………………………………………………………………

24

………………………………………………………………………………………………… ………………………………………………………………………………………………....

…………………………………………………………………..

25

SEGONA PART: TREBALL SOBRE LA TRAGÈDIA HAMLET DE SHAKESPEARE

1. Fes una recerca d’imatges amb la paraula « Hamlet ». Tria una imatge i

comenta-la. Qui era Hamlet ? Què et suggereixen aquestes imatges ?

………………………………………………. …………………………………………… ………………………………………………. ……………………………………………

………………………………………………. …………………………………………… ………………………………………………. ……………………………………………

…………………………………………………………… ……………………………………………………………

…………………………………………………………… ……………………………………………………………

26

……………………………………………………………

……………………………………………………………

1. L’argument :

Llegeix les diferents parts de l’argument (molt sintètic) de l’obra i posa-les en ordre.

El príncep no ho accepta i sent un dolor terrible però, durant la nit, l'espectre

del rei (el seu difunt pare) li apareix i li revela que va ser assassinat per Claudi.

Hamlet ha de venjar al seu pare i per dur a terme la seva tasca simula la bogeria.

Però sembla incapaç d'actuar, i vist el seu comportament estrany, hom es

demana fins quin punt ha conservat la raó. Es posa aquesta bogeria temporal en

nom de l'amor a Ofèlia, filla de Poloni, camarlenc i conseller del rei. Tot sol, amb

el pes del secret, la venjança com missió i la bogeria com aliada, s'enfonsa dins

d’un sentiment d’injustícia fins que la mort l’allibera del dolor.

Hamlet, fill del difunt rei de Dinamarca, veu amb horror com, tan sols dos mesos

més tard de la mort del seu pare, la seva mare Gertrudis es casa amb el germà

del seu pare (el seu oncle Claudi) convertint-se així en el nou monarca d’Elsinor.

El dol és remplaçat per la celebració de les noces .

27

2. Els personatges : Llegeix el quadre i en el gràfic que tens a continuació tradueix al català les relacions entre els personatges, qui és qui i troba una paraula per cadascú que els representi.

El personatges que surten a Hamlet :

L’espectre: El rei de Dinamarca (pare de Hamlet) torna com espectre per dir al seu

fill com i qui el va matar i li demana venjança pel seu assassinat.

Hamlet: Hamlet, príncep de Dinamarca, és el fill de Gertrudis i Hamlet (pare), el rei

de Dinamarca. Ha de venjar l'assassinat del seu pare. Simula la bogeria per arribar

als seus objectius i establir la veritat.

Gertrudis: mare de Hamlet i vídua del rei de Dinamarca. Gertrudis es casa amb

Claudi, germà del rei mort.

Claudi: Claudi es casa amb Gertrudis poc després del funeral del seu germà, el

difunt rei. L'espectre d'aquest últim l’acusa d’haver-lo matat.

Poloni: Pare de Laertes i Ofèlia, Poloni és el conseller de confiança del regne i

serveix els interessos del rei i de la reina. Li molesta la relació que Hamlet té amb la

seva filla.

Ofèlia: Filla de Poloni i germana de Laertes, manté una relació amb Hamlet. Es

torna boja quan aprén la mort del seu pare i s'ofega.

Laertes: Fill de Poloni i germà d'Ofèlia, vol venjar la mort del seu pare matant a

Hamlet.

Actor: Còmic de la cort, que ajudarà Hamlet a fer admetre a Claudi l'assassinat del

seu germà.

28

3. El famós monòleg de Hamlet: “Ser o no ser”. Mira la interpretació

d’Enric Majó I llegeix la versió en català I en francès. http://www.rtve.es/alacarta/videos/arxiu/lletres-catalanes-hamlet-2-part/1105687/ (monòleg “ser o no ser” per l’actor Enric Majó, acteIII escena 1)

Hamlet, príncep de Dinamarca, sap que el seu oncle, per apoderar-se del tron, mata

el seu pare i es casa amb la seva mare. Creu que ha de matar l’assassí però dubta i

vacil·la. I els seus dubtes li impedeixen actuar, realitzar els seus propòsits amb

rapidesa i decisió. Aquest monòleg, universalment conegut, és una mostra del

dilema de Hamlet: Llegeix el text en veu alta i imita Hamlet.

Traducció i versió de Terenci Moix, Hàmlet (1980)

Ésser o no ésser, aquesta és la qüestió. ¿Què és més noble per a l'esperit, sofrir les fletxes i els flagells d'una ultratjant fortuna o, armat, abrandar-se contra un mar d'entrebancs i, oposant-s'hi, finir-los? Morir, dormir, res més. I dir que amb un somni solament acabem el turment del cor i els mil cops naturals, herència de la carn. Ai, consumació devotament volguda! Morir, dormir, somniar potser: heus aquí el destorb! Perquè en el son de la mort, ¿quins somnis poden venir, si ja ens hem escapat de la mortal despulla? És això, que ens detura; la reflexió que allarga el sofriment de viure! Perquè, ¿qui podria endurar els flagells del temps i els seus desdenys, l'abús de l'opressor, l'ultratge del superb, l'angoixa d'un amor desatès, els retards de la justícia, la insolència oficial i el gran menyspreu que el mèrit pacient rep dels indignes; qui, si hom pot assolir la pau amb un punyalet nu? ¿Qui voldria entomar aquest gran feix, suant i gemegant tota una existència esgotadora, si no fos per l'esglai d'un quelcom desconegut enllà de la mort, país no descobert, dels límits del qual cap viatger no torna? Enigma aqueix que ens contorba el voler i ens força a suportar els mals presents, ans que volar vers altres que ens són desconeguts. Així, la consciència ens fa a tots uns covards, i el color natural de la resolució s'esmorteeix sota l'ombra esvaïda del pensament; i escomeses de la més alta volada, això considerat, canvien llur corrent i perden el nom d'acció... Callem, però. La bella Ofèlia! Nimfa, a les pregàries teves un record pels meus pecats, mai no hi faltés.

29

Una altra versió de la traducció al català:

Traducció de Joan Sellent, Hamlet (2000)

Ser o no ser, aquest és el dilema: ¿és més noble sofrir calladament les fletxes i els embats d’una Fortuna indigna, o alçar-se en armes contra un mar d’adversitats i eliminar-les combatent? Morir, dormir: res més… I si dormint s’esborren tots els mals del cor i els mils estigmes naturals heretats per la carn ¿quin desenllaç pot ser més desitjat? Morir, dormir... dormir... i potser somiar... Sí, aquest és l’obstacle: no saber quins somnis acompanyaren el son etern, un cop alliberats d’aquesta pell mortal, és el que ens frena i fa que concedim tan llarga vida a les calamitats. ¿Per què aguantem, si no, l’escarni d’aquests temps, el jou dels opressors, el greuge dels superbs, l’amor burlat, la lentitud de la justícia, l’orgull de qui té un càrrec o el desdeny dels ineptes pel mèrit pacient, quan un mateix pot liquidar els seus comptes

amb una simple daga? ¿Qui arrossegaria

el pes d’aquest bagatge tan feixuc

tota una vida de suors i planys,

si no fos que el temor d’alguna cosa

més enllà de la mort, aquell país inexplorat del qual

no torna mai cap viatger, confon la voluntat

i fa que preferim mals coneguts

a fugir cap a uns altres que desconeixem?

I així la consciència ens fa covards a tots,

els colors naturals del nostre impuls

empal·lideixen sota l’ombra de la reflexió,

i empreses de gran pes i gran volada

per aquesta raó desvien el seu curs, i perden

el nom d’accions... Però silenci...

La bella Ofèlia!... Nimfa, en les teves oracions

recorda tots els meus pecats.

30

En francès : Être, ou ne pas être, telle est la question. Y a-t-il plus de noblesse d’âme à subir la fronde et les flèches de la fortune outrageante, ou bien à s’armer contre une mer de douleurs et à l’arrêter par une révolte ? Mourir…dormir, rien de plus ;… et dire que par ce sommeil nous mettons fin aux maux du coeur et aux mille tortures naturelles qui sont le legs de la chair : c’est là une terminaison qu’on doit souhaiter avec ferveur. Mourir… dormir, dormir ! peut-être rêver ! Oui, là est l’embarras. Car quels rêves peut-il nous venir dans ce sommeil de la mort, quand nous sommes débarrassés de l’étreinte de cette vie ? Voilà qui doit nous arrêter. C’est cette réflexion-là qui nous vaut la calamité d’une si longue existence. Qui, en effet, voudrait supporter les flagellations et les dédains du monde, l’injure de l’oppresseur, l’humiliation de la pauvreté, les angoisses de l’amour méprisé, les lenteurs de la loi, l’insolence du pouvoir et les rebuffades que le mérite résigné reçoit des créatures indignes,

s’il pouvait en être quitte avec un simple poinçon ? Qui voudrait porter ces fardeaux, geindre et suer sous une vie accablante, si la crainte de quelque chose après la mort, de cette région inexplorée, d’où nul voyageur ne revient, ne troublait la volonté, et ne nous faisait supporter les maux que nous avons par peur de nous lancer dans ceux que nous ne connaissons pas ? Ainsi la conscience fait de nous tous des lâches ; ainsi les couleurs natives de la résolution blêmissent sous les pâles reflets de la pensée ; ainsi les entreprises les plus énergiques et les plus importantes se détournent de leur cours, à cette idée, et perdent le nom d’action… Doucement, maintenant ! Voici la belle Ophélia… Nymphe, dans tes oraisons; souviens-toi de tous mes péchés

In Shakespeare, William, Hamlet.

31

TERCERA PART : TREBALL SOBRE LA REPRESENTACIÓ DIAGNOSTIC: HAMLET

1. Llegeix el resum de l’obra, com pots veure, és una proposta moderna a

partir de l’obra de Shakespeare.

Ens trobem amb la història d’un noi, en Max Flaubert que viu en una institució

psiquiàtrica, reclòs en un armari dintre de la seva cel·la, creient-se Hamlet després

de la mort del seu pare i que la seva mare es casés amb el seu oncle. Max es tanca

dins l’armari i rebutja tot contacte humà. Els traumes del passat sense resoldre, el

dubte existencial, el sentiment de culpabilitat… s’han apoderat del seu cervell amb

violència i han conduït Max a la bogeria i a l’aïllament. Així doncs els fantasmes del

passat vénen a l’espai reduit de la cel·la i el jove no té més remei que amagar-se

dins d’un armari. Aquests malsons que el persegueixen de manera obsessiva són els

titelles de diimensions humanes que representen la seva mare o la seva novia Ofèlia

o les imatges projectades a la pantalla, fragments del text de Shakesperare i reflexen

l’espectre del pare que clama venjança. Un nou psiquiatra arriba per a intentar

treure’l de la seva abstracció i arrencar-li la seva por a viure, i obligar-lo a prendre

decisions que no vol prendre. En Miquel Gallardo ens ensenya els diferents personatges a travès de les seves titelles en una combinació increïble d’interpretació, titelles, llum, imatge i àudio, amb un final shakespearià que posa la pell de gallina.

2. Com et sembla aquesta versió de Hamlet ?

Fitxa tècnica : L’espectacle està dirigit per María Castillo i la dramatúrgia i la interpretació per Miquel Gallardo. Martí Doy n’ha construït els titelles i l’escenografia corre a càrrec de Xavier Erra. Rosa Soler n’ha dissenyat el vestuari i Marco Domeniechetti és l’autor del disseny i les projeccions. Miquel Gallardo i Xavier Muñoz són els directors d’il·luminació.

32

3. Personatges : Digues qui és qui. Presenta la fotografia formulant una frase : qui són els personatges, què fan, què senten… Descriviu les característiques de cada personatge.

33

4.Què hi ha de contemporani en Hamlet ? Completa les bafarades en relació a l’escena.

5. Diferents preguntes i refexions generals al voltant de l’obra:

- Per què Hamlet és un personatge adolescent ? - L’edat i l’època del protagonista. El podem situar en alguna època en

especial ? Justifica - Què representa l’armari? - Comenteu el paper dels tres titelles durant la representació. - Analitzeu el paper del psiquiatre (actor) - Quina serà la sortida i què representa ? - Quina és, segons vosaltres, l’actualitat del text ? - Descriure o dibuixar en classe l’espai escenogràfic (colors, espai, objectes…) - Quin moment de l’espectacle és el que us ha agradat més? Descriure

l’escena o l’efecte que us ha marcat més de l’espectacle.

34

35

Inventeu un petit monòleg a l’estil de Hamlet però actualitzat, per

exemple:

« Tenir o no telèfon mòbil, aquest és el dilema… »

« Jugar o no amb els jocs vídeos, aquest és el dilema… »

« Beure o no un refresc, aquest és el dilema… »

36

«Fer o no monopatí, aquest és el dilema…»

Sou lliures d’imaginar d’altres dilemes. Després, representeu el vostre

monòleg davant dels companys. Bravo, actors!

37

Quina o quines imatges perefereixes per representar aquest monòleg? Podries

crear-ne tu una?

Pot ser una fotografia, pintura, escultura…i pots utilitzar el mòbil, els objectes

de la classe, els companys, … Bravo, artistes!

38

Fes una descripció de la teva obra :

…………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………

….………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………...

39

Llegeix alguns comentaris i crítiques sobre la representació i després, et toca a tu: fes de crític teatral i escriu la teva.

Alguna cosa més que unes mans darrera d’un ninot

Juliol de 2011, anem a veure Diagnóstic Hamlet al Teatre Aurora d’Igualada. Ara al Teatre

La Vilella presenta la mateixa proposta del 27 de març fins el 13 d’abril.

Ens trobem amb la història d’un noi (en Max) reclòs en un psiquiàtric, es creu que és Hamlet.

Un psiquiatra vol treure de la seva imaginació aquesta idea per poder tornar a viure. A partir

d’aqui Miquel Gallardo ens ensenya els diferents personatges a travès de les seves titelles.

Una nova forma de voler apropar el Shakespeare al públic, i quina millor forma que poder fer-

ho a través d’una proposta enginyosa i amb talent. No tenim una altre versió del drama que va

escriure Shakespeare, és un nou argument que s’inspira en les lectures d’aquest autor.

Imaginació, màgia i molt bona feina en aquest Diagnóstic Hamlet,

Una opinió de Francesc Esteve i Tomàs

NEUS MÒNICO FERNÁNDEZ @NeusMnico

Una joia !!!!!!!!!

No us la perdeu.

Escrita e interpretada per en Miquel Gallardo.

Una combinació increïble d’interpretació, titelles, llum, imatge i àudio.

Una interpretació brutal !!!!!!

Molt bona escenografia i il·luminació.

En tot moment no vaig veure titelles, en Miquel va saber donar vida propia a tots

tres personatges.

Les mans de les titelles com transmetien !!!!!!

Amb un final shakespearià que et posa la pell de gallina.

De veritat, no us perdeu aquesta magistral interpretació

Diagnòstic: Hamlet – Teatre Principal Palma de Mallorca Es tracta d’un versió molt lliure del Hamlet de Shakespeare però prou interessant. Amb

una proposta dramatúrgica molt atrevida, el príncep de Dinamarca es transforma ara en

un jove hikikomori (un fenomen estès al Japó que afecta a joves que prefereixen aïllar-

se en les seves habitacions davant la pressió social i familiar). Els resultats són

sorprenents… i inquietants.

40

Perfeccionisme tècnic i intimitat per cabussar-se al cap de Hamlet Montse Barderi. Barcelona. 4.04.2014

Després de Don Juan. Memòria amarga, Miguel Gallardo torna a revisar un clàssic, aquest

cop es tracta del més dubitatiu dels personatges shakespearians: Hamlet, que segons la

psicologia més actual tindria paràlisi per enfrontar-se als problemes reals, complex d’Edip,

agorafòbia, trastorn obsessiu…

Cal dir que no es tracta d’una nova versió de Hamlet, sinó que Gallardo desventra el text de

Shakespeare fer-ne un de nou per tal de posar-lo en els moments actuals.

La història s’inicia amb la sessió d’un psiquiatre i un mena de kikikomori, un d’aquells nois

japonesos que no surten de la seva habitació.

Així, l’obra que tracta sobre la por, l’ambient segur i protegit versus la vida real. Allò que una

vegada et salva – els personatges inventats que fan menys por que els reals per enfrontar-te a

la vida i que poden ser una trampa perquè poden cobrir la teva vida de perilloses obsessions

infranquejables.

El resultat és un treball acurat, una interpretació solvent i complicada – un sol actor aguanta

l’obra amb 4 personatges – ell mateix i tres titelles –, el resultat és una obra que combina el

treball actoral més precís amb projeccions de vídeo art. Amb moments de gran càrrega

dramàtica i intimitat com els de la mort d’Ofèlia.

En definitiva, una obra memorable i un actor enamorat dels clàssics que val la pena seguir o

descobrir.

La teva crítica teatral:

41

A mena de conclusió:

Aquí adjuntem l’article de Toni Rumbau, titellaire i escriptor, fundador de la històrica companyia La Fanfarra de Barcelona (1976), del Teatre Malic (1984-2002) i del Festival d'Òpera de Butxaca i Noves Creacions (1993). Veure l’enllaç: http://www.putxinelli.cat/2014/05/10/diagnostic-hamlet-de-miquel-gallardo-a-la-vilella-teatre-el-repte-de-ser-dos-en-un/

Miquel Gallardo és un d’aquests pocs actors-titellaires o titellaires-actors que

s’atreveixen a manipular un titella a la vista tot encarnant ell mateix un segon

personatge capaç de dialogar i interactuar amb la marioneta. Es tracta d’un exercici

dificilíssim que molt poca gent de teatre és capaç de fer, ja que a l’actor per regla

general li costa molt quedar-se a un segon pla donant el protagonisme al titella (un

tros de fusta o de goma), i el titellaire prefereix quedar-se amagat darrera la

marioneta que té el rol de subjecte a l’escenari. En realitat, aquest trencament de la

separació entre manipulador i objecte manipulat ja fa temps que es va iniciar (quan

els titelles van sortir del castellet i el manipulador va “perdre la vergonya” de mostrar-

se en públic), però una cosa és trencar aquesta paret solidíssima que hi ha hagut

sempre entre el objecte i el subjecte, i una altra poder encarnar a la vegada els dos

rols d’una manera convincent i reeixida.

El teatre contemporani fa temps que ha apostat per jugar a les dualitats ambigües, al

joc del desdoblament i de la projecció animada, tot reivindicant la complexitat interior

paradoxal i l’acceptació d’aquest “altre” o “altres” que tots portem a dins amagat o

reprimit. És una de les temàtiques que més s’estimen tractar els creadors d’avui en

dia -d’una tremenda actualitat, com és obvi-, amb recursos que van des del vídeo,

l’ombra, els actors o ballarins que encarnen el doble de l’actor, els objectes o els

mateixos titelles o maniquins. Però quan aquest joc de la dualitat es planteja amb

tota la seva crua nuesa, és precisament quan un únic actor s’atreveix a encarnar i a

donar veu, forma i expressió a una pluralitat de jos interiors, de manera que es

compleix aquell somni fet realitat de Fernando Pessoa de ser molts en un.

Miquel Gallardo, que sap molt bé el que fa i es proposa a l’escenari -el seu primer

muntatge com “actor múltiple o plural” amb Don Juan ho va demostrar a la perfecció-

va tenir la feliç idea de recórrer al personatge de Hamlet com un arquetip clàssic del

dubte i de la dualitat interior, un personatge que oscil·la entre l’ésser i el no ésser

sempre sobre el fil de navalla de la mort, capaç de projectar l’ombra del seu pare,

una part de si mateix assassinat per la mare…què millor que vestir el problema amb

el recurs de la psiquiatria, quan els fenòmens de la pluralitat interior encara solen

explicar-se i resoldre’s únicament a través del llenguatge de la psicologia? Un

vertader “tour de force” conceptual, dramàtic i interpretatiu és el que fa Gallardo amb

aquest personatge que és alhora pacient i psiquiatra, la mare i la nòvia…

Un treball com “Diagnòstic Hamlet” hauria de ser de visita obligada per a tots els

alumnes dels instituts del nostre país, especialment a Catalunya, un país que si vol

42

ser alguna cosa de debò, no té més remei que acceptar les múltiples alteritats que té

a dins. En aquest sentit, l’obra de Miquel Gallardo, a més a més de ser un repte

interpretatiu i ontològic (ser dos en un) d’una gran envergadura, constitueix un mirall

pedagògic d’una gran utilitat per sobreviure al món d’avui.

BIBLIOGRAFIA: (per als professors)

SHAKESPEARE EN CATALÀ: http://www.xtec.cat/~salonso/index.htm

Edicions amb notes

Hamlet pròleg, traducció i notes de Salvador Oliva

Barcelona : TV3 Televisió de Catalunya : Vicens-Vives, 1988

William Shakespeare THE COMPLETE WORKS Editor Stanley Wells. Clarendon Press,

Oxford, 1989

Estudis monogràfics

Cahn, Victor L. Shakespeare the Playwright: A Companion to the Complete Tragedies, Histories, Comedies, and Romances. Westport, CT: Praeger, 1996.

Charlton, H. B. Shakespearian Tragedy. 1st ed. Cambridge, England: Cambridge University Press, 1949.

Corum, Richard. Understanding Hamlet A Student Casebook to Issues, Sources, and Historical Documents. Westport, CT: Greenwood Press, 1998.

Maccary, W. Thomas. Hamlet A Guide to the Play. Westport, CT: Greenwood Press, 1998.

Mack, Maynard. Everybody's Shakespeare: Reflections Chiefly on the Tragedies. Lincoln, NE: University of Nebraska Press, 1993.

Ribner, Irving. Patterns in Shakespearian Tragedy. London: Methuen and Company, 1960.

Wilson, Harold S. On the Design of Shakespearian Tragedy. Toronto: University of Toronto Press, 1957.

Vinyes, Ramon, Hamlet dramaturg. Millà. Librería Editorial Arxiu-Teatral 05: Barcelona ,1983

Vinyes, Ramon, L'editor davant l'enigma textual de "Hamlet" : estudi crític de la transmissió i edició del text de "Hamlet" . Universitat de València. Servei de Publicacions:

43

Sobre Hamlet : Hamlet de Kenneth Branach Hamlet de Laurence Olivier Hamlet de Grigori Kozintsev Hamlet goes business, d’Aki Kaurismaki Sobre Shakespeare Shakespeare in love de John Madden (1998) Anonymous de Roland Emmerich (2011). Looking for Richard d’Al Pacino

Shakespeare, Othello, Macbeth, Le roi Lear, GF FlammarionParis, 1964

Henri Fluchère, Shakespeare, dramaturge élisabéthain, publié en 1966 Brunella Eruli, Penser l’Humain, Puck n°14, Editions L’Entretemps Dictionnaire du Théâtre, Encyclopaedia Universalis, Albin Michel, Paris, 2000. La Tragédie de Hamlet, Traduction de Jules Derocquigny, Collection Shakespeare, Les Belles Lettres, Paris, 1936 Extraits de La Folie au théâtre, Maurice Abiteboul (directeur de la publication), N°17, 2007, 175

Que s’obri el teló i bon espectacle!

Dossier pedagògic realitzat per Rosalba Pagès, professora de català i animadora del PREC. Desembre de 2014.