ELS E CANTONS Divendres, 2 de febrer de 1996 SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC Núm. 131»Any IV • 125 pessetes

I Punt i seguit L'Associació Catalana de Caps de Po­licia acusa l'inspector en cap en fun­cions de la policia municipal d'usur­pació de funcions. Plana 4

Lluís Maria Xirinacs critica la de­mocràcia actual en una xerrada al CMSC perquè «no compleix la vo­luntat del poble». Plana 4

La pluja fa saltar l'asfalt fred pro­visional d'Alfons Sala i provoca un accident. Plana 4

Els santeugatencs diuen en què s'hau­ria d'invertir el pressupost municipal a L'enquesta. Plana 8

El gerent d'Asepeyo, Jordi Guix, diu, a 4 mesos d'inaugurar el centre de Sant Cugat, que la seva entitat està «al servei del mutualista». Plana 9

El Tribunal Superior de Justícia atri­bueix les competències del transport de Valldoreix a l'EMD quan un acord ja ha tancat la polèmica. Plana 9

David Planes, de l'empresa de jar­dineria Pre Blau, diu a Les empreses que el mercat de Sant Cugat «és més difícil del que sembla». Plana 10

Amfitrió arriba al Teatre-auditori des­prés d'haver-se convertit en l'èxit de la temporada a Barcelona. Plana 13

Canals diu que s'ha d'eliminar la ven­da d'art fora de les galeries per poder ser competitius a Europa. Plana 13

L'Àlbum recull les imatges de les es­glésies de Sant Cugat. Plana 14

I Mort de Josep Altet L'historiador local i fundador del Mu­seu de Valldoreix, Josep Altet, va mo­rir dissabte, als 76 anys, a causa d'un

F*i tumor al fetge que patia des de feia temps. Centenars de veïns de Vall­doreix van assistir

dilluns al funeral que es va oficiar a l'església de Sant Cebrià. Planall i Editorial, plana 16

I Esports Horst Wein, tècnic d'hoquei herba professional instal·lat a Sant Cugat, diu que «l'esport és la droga més sana». Plana 22

L'última derrota del Sant Cugat Es­port complica les possibilitats d'ascens de l'equip. Plana 23

I Apunts El Carnestoltes se celebrarà amb una cercavila, un espectacle infantil i festes a les entitats. Plana 27

El Centro Castellano-Manchego or­ganitza un concurs de cartes d'amor per al 14 de febrer. Plana 27

La Radiografia recull la trajectòria del grup d'aficionats a l'escalada Cavall Bernat. Planes 30 i 31

Presència As* aquesta e^ció os doearasan eseanplar de la reràta Presència

ÇW Joan Franquesa dimiteix però que hi hagi crisi al grup de QU

El tinent d'alcalde d'urbanisme deixa l'equip de govern per «motius personals»

L'alcalde assumeix l'àrea vuit mesos després de les eleccions municipals

Joan Franquesa, en primer terme, i l'alcalde, Jona Aymerich, durant la roda de premsa de dimarts. Foto: JA. MULA

• Sant Cugat.— El tinent d'alcalde d'ur­banisme i obres públiques, Joan Franque­sa, ha anunciat aquesta setmana que deixa l'equip de govern, senzillament, per «mo­tius personals i familiars» i ha negat que

la seva dimissió estigui relacionada amb cap crisi política. Quasi cinc anys després d'assumir l'àrea i vuit mesos després de les eleccions municipals, Franquesa, de 32 anys, reconeix que es tracta d'«una decisió

La maqueta del Centre Comercial Sant Cugat. Foto: ME.

Els promotors de la Gumardera deceben el comerç local • Sant Cugat.— La reunió que s'havia convocat dimarts entre un centenar de comerciants i els promotors del Centre Comercial Sant Cugat va acabar com el rosari de l'aurora. Al comerç local se li havia promès que tindria prioritat a l'hora d'instal·lar-se a les galeries, però el

que va explicar l'empresa Larry Smith no con­firmava aquesta promesa. L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va sortir de la reunió dient que s'havia intentat «desmotivar» els co­merciants i que se'ls havia «menyspreat». Plana 6 i Editorial, plana 16.

difícil». L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, serà el nou responsable d'urba­nisme quan la dimissió es faci efectiva en el pròxim ple municipal ordinari, el 20 de febrer. Plana 3.

La inversió d'aquest any es mantindrà en els 2.000 milions H Sant Cugat.— La inversió de l'Ajuntament per a aquest any es manté entorn dels 2.000 milions de pessetes, dels quals més de la meitat es destinen a la pro­motora municipal Promusa. Bona part de les despeses cobriran pro­jectes que ja han començat o, fins i tot, acabat. Plana 6

Al padró de Sant Cugat hi ha inscrits més de 47.000 habitants I Sant Cugat.— La població ha crescut de quasi set mil habitants en els darrers cinc anys, segons les últimes dades del padró. En total, a Sant Cugat hi viuen poc més de 47.000 persones, una ter­cera part de les quals tenen menys de 25 anys. Plana 5.

ELSSCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

Cinema de franc

Amb la targeta del Club podeu trucar per demanar una de les entrades de que disposem per a les sessions golfes que es fan a la Sala 3 dels Cines Sant Cugat Aquesta setmana podeu demanar les entrades per anar a veure la pel·lícula «Los amigos de Peter», que es projecta en versió original el dissabte 27 a 2/4 d'l de la nit.

Demana la targeta

Tots els subscriptors d'Els 4 Cantons que no heu sol·licitat la targeta del Club, encara podeu fer-ho trucant al telèfon del subscriptor. La targeta no suposa cap cost addicional i us permetrà gaudir de gran varietat de serveis.

589 62 82

Una proposta per divertir-se amb la meteorologia

Els posseïdors de la targeta del Club podeu trucar per demanar el joc Quin temps fa?, al preu especial per als subscriptors de 3.800 ptes. Quin temps fa? us proposa fer un recorregut lúdic i didàctic pels fenòmens atmosfèrics de trenta ciutats d'Europa a través del qual els jugadors es veuen obligats a aprendre les nocions indispensables per fer d'«home del temps». El joc porta incorporada una edició especial del l l ibre Quin temps fa? del m e t e o r ò l e g Alfred Rodríguez Picó.

Informació matins: 9 a 10 h. (Srta. Anna)

el. 589 62 82 INFORMACIÓ Srta. Anna Preu subscripció: 10.800 ptes. anuals Avantatges: Formar part del Club del Subscriptor on podrà gaudir d'una sèrie de serveis gratuïts: Cinema de franc (sessions golfes), sorteig d'entrades del Barca, sortides a cavall, tractaments capilars, classes de manteniment físic... i descomptes especials per adquirir els jocs d'«El Temps» i «El Savi». INFORMIS! Si desitja més informació truqui al 589 62 82

C O N C E R T COR DE CAMBRA DEL PAUU DE LA MÚSICA CAT ALANA I ORQUESTRA NACIONAL 0E CAMBRA D'ANDORRA COR DE CAMBRA DEL PAUU DE LA MÚSICA CAT

• GABRIEL FAURÉ Rt- ismem^B

COR DE CAMBRA DEL PAUU DE LA MÚSICA CAT

PERG0LESI Primer Concertino en sol major EDUARD TOLDRÀ Quartet en do menor Ter l'Art"

10 de febrer ales 22.00 h. Teatre-Auditori Centre Cultural Sant Cugat Informació i venda d'entrades amb targeta de crèdit, tel. 93/ 58912 68

FUNDACIÓ CAIXA DE CATALUNYA

3 » Divendres, 2 de febrer de 1996

PUNT I SEGUIT I POLÍTICA I

Joan Franquesa se'n va de l'equip de govern vuit mesos després de les eleccions El responsable d'Urbanisme al·lega motius «familiars» i Aymerich diu que no hi ha crisi interna

SÍLVIA BARROSO / CÈLIA CERNADAS H Sant Cugat.— «Motius personals i familiars sobrevinguts» i que no es poden concretar més. Això és el que va al·legar per explicar la seva «demanda de substitució» l'encara ti-

«Aquesta és una decisió im­portant en la vida d'una persona, després de tants anys de dedi­car-me a la política», va reco­nèixer Franquesa, que ocupa la tinència d'alcaldia d'Urbanisme i Obres Públiques des de l'any 91. Abans, però, ja formava part de l'executiva de CDC i havia presidit la secció local de les Joventuts Nacional is tes de Cata lunya (JNC). Franquesa, que opta així per dedicar-se a la seva feina com a advocat, reitera, però, que con­tinuarà vinculat al partit i «sempre a la seva disposició». Un cop es faci efectiva la dimissió en el ple del 20 de febrer, Aymerich as­sumirà les responsabilitats d'Ur­banisme amb l'assessorament del director de l'àrea, Francesc Bo­rràs. D'aquesta manera s'omplirà el buit que deixa el tinent d'alcalde en la seva àrea, ja que el regidor que ocuparà el seient de la sala de plens ha de ser Enric Renau, el número 11 en la llista pre­sentada per CiU a les eleccions municipals. A Renau se li ator­garan les tasques de Seguretat Ciutadana, fins ara en mans del mateix Aymerich. Amb aquesta decisió, s'aconsegueix «tocar al mínim possible un organigrama molt pensat, en què cadascú va rebre la tasca més adequada». «El que no puc fer ara —va assegurar l'alcalde— és començar a moure fitxes i canviar tothom de funció».

La situació de CDC

La dimissió de Franquesa no té res a veure «amb cap crisi in­terna en l'equip de govern», se­gons va dir Aymerich com a pre­sident de la secció local. El fet que la tinència d'alcaldia elimi­nada sigui de Convergència tam­poc no té cap repercussió per al partit. «En l'equip de govern con­tinua havent-hi la mateixa repre­sentació proporcional de les tres formacions que l'integren [CDC, UDC i ERC], amb majoria de Convergència, i hi ha també un independent [Àngels Ponsa] pro­posada per nosaltres».

nent d'alcalde d'Urbanisme i Obres Públiques, Joan Franquesa, en una roda de premsa con­vocada juntament amb l'alcalde, Joan Ayme­rich. Amb un nerviosisme evident, tots dos van aclarir d'entrada que «no hi ha cap pro­

blema polític ni cap crisi interna en l'equip de govern». Aymerich, que assumirà la res­ponsabilitat de l'àrea, va confessar, però, que «saber això en el moment de confeccionar les llistes» li hauria «facilitat molt la feina».

Franquesa i Aymerich, en la roda de premsa en què van anunciar la dimissió del tinent d'alcalde. Foto: JA. MULA.

L'abans i el després ce.

• Joan Franquesa, que té 32 anys, va assumir l'àrea d'Urbanisme després de les eleccions munici­pals de l'any 1991, que van donar la majoria absoluta a CiU. I ho va fer en substitució d'un dels homes forts de l'anterior equip de govern: Àngel Llasera, de qui l'alcalde assegura: «Sempre he comptat amb el seu assessorament i ho continuaré fent.» De moment, però, no sembla que aquest as­sessorament s'hagi de concretar de forma oficial: «Des que vaig deixar l'Ajuntament, n'he estat desvinculat», afirma l'exresponsa-ble d'Urbanisme. Llasera, arqui­

tecte de professió, afegeix que no sabia res de la dimissió i assegura que si des de l'equip de govern li demanessin alguna cosa «m'ho hauria d'estudiar».

La marxa de Franquesa deixa en mans de l'alcalde la gestió di­recta de dos temes: la remodelació del centre i el pla d'ordenació de l'entorn del monestir. Preci­sament, la importància d'aquests projectes fa que el portaveu d'IC, Francesc Godàs, dubti que la di­missió hagi estat provocada «no­més per motius personals». Àngel Casas, portaveu del grup del PSC, diu que és «una valuosa pèrdua per a l'equip de govern, tant per

l'àrea que afecta com per la per­sona, que havia demostrat una capacitat i un saber fer impor­tants». El fet que sigui Aymerich qui assumeixi l'àrea demostra, se­gons Casas, «les dificultats que té el govern de CiU per trobar persones amb experiència sufi­cient». El portaveu del PP, Jaume Tarragó, s'ha manifestat en el ma­teix sentit i, finalment, ERC —in­tegrada a l'equip de govern— as­segura en un breu comunicat que «respecta» les raons personals que han portat Franquesa a la dimissió i afegeix que confia en la reor­denació del cartipàs que ha fet l'alcalde.

LES FRASES

«És una decisió motivada per circumstàncies familiars i personals

sobrevingudes; no es tracta d'un tema polític, sóc militant de CDC

des de fa molts anys i penso continuar-hi involucrat»

JOAN FRANQUESA tinent d'alcalde d'Urbanisme

«Es una decisió que pren ell i el que jo pugui pensar no té

importància. Com a responsable de les llistes, saber això m'hauria facilitat les coses, perquè ara no

és gens fàcü substituir-lo» JOAN AYMERICH, alcalde i

president local de CDC

«Lamento que hagi plegat i lamento que ho hagi fet pocs mesos

després de les eleccions» JOAN RECASENS, tinent d'alcalde de Serveis Urbans i president d'UDC

«Manifestem el nostre respecte per les raons personals que han

provocat la dimissió i dipositem la nostra confiança en la reordenació del cartipàs»

JAUME BUSQUETS, tinent d'alcalde d'ERC

«Jo no en sabia res. Durant aquest temps he estat desvinculat de

l'Ajuntament i si em proposessin res m'ho hauria d'estudiar» ÀNGEL LLASERA, extínent

d'alcalde d'Urbanisme

Extintors

Sant Cugat del Vallès, -zr 589 17 99

L A C R Ò N I C A

La dificultat d'omplir el buit

P rimera conseqüència imme­diata de la dimissió de Joan Franquesa: dels cinc tinents d'alcalde que queden, no­

més un —Pasqual d'Ossó, respon­sable de l'àrea d'Economia i Hi­senda— és de Convergència De­mocràtica, a banda del mateix al­calde. De Ja resta, dos són d'Unió Democràtica, una és independent i el quart és d'Esquerra Repu­blicana de Catalunya. Segona con­seqüència (menys immediata) de la dimissió del responsable de l'à­rea d'Urbanisme: tot i que ell pre­fereixi dir només que sempre ha estat i està «a disposició del par­tit», Franquesa va ser, durant un

c.c. •

temps, un dels successors naturals de Joan Aymerich en el si de CDC. Ara es fa cada cop més difícil posar noms i cognoms a possibles recanvis per als càrrecs pesants de l'equip de govern, in­clòs el del mateix alcalde. En rea­litat, sense voluntat de menystenir ningú, sembla que Aymerich va dipositant la seva confiança en persones que no pertanyen al seu partit, cosa que no és necessà­riament negativa per a la gestió municipal, però que afebleix el poder del partit majoritari de la coalició nacionalista. Tercera con­seqüència: què passarà amb l'àrea d'Urbanisme, una de les més com-

SORTIT EL «UM*

plexes i transcendentals en l'acció de govern de CiU? És fàcil su­posar que Aymerich no tindrà temps per seguir el dia a dia dels projectes. Per tant, hi ha dues possibilitats: que es busquin as­sessors externs —i un d'ells podria ser l'extinent d'alcalde Àngel Lla­sera— o que, a la pràctica, el control de l'àrea recaigui en el seu cap, Francesc Borràs, un dels càrrecs de confiança més antics que queden a l'Ajuntament des que Aymerich va guanyar per pri­mer cop les eleccions, l'any 87. S'haurà d'esperar, com a mínim, que passi el ple municipal del mes de febrer.

Estudis:

- PAS A PAS. UN ITINERARI PER SANT CUGAT (II i III). - DE SUPLANTACIONS, MENYSPREUS I REVERSIONS - ASPECTES DEL PODER POLÍTIC LOCAL A LA BARCELONA DEL TRIENNI 1820-1823. - EL MONEST/R DE SANT CUGAT: DESAMORTITZACIÓ I GESTIÓ EN EL SEGLE XIX, - QUIN MUSEU PER A SANT CUGAT?

A la venda a les següents llibreries santeugatenques: Alexandria, Cami, El Quiosc, Jordi. López Paideia, Paper paper. Planas i Xamfrà.

4 PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de febrer de 1996

POLÍTICA

Xirinacs diu al Club Muntanyenc que la democràcia actual «no és vàlida» Afirma que els governants «no apliquen la voluntat del poble»

ÀNGELS CASTL'LRA I Sant Cugat.— El filòsof, pacifista i excapellà Lluís Maria Xirinacs va denunciar que la democràcia de què presumeixen els països occidentals i es­pecialment l'Estat Espanyol no és real, perquè tot i l'etimologia de la paraula, «poder del poble»,

Lluís Maria Xirinacs va explicar que la democràcia és un pràctica que en la societat actual no és gaire habitual. Xirinacs, que va ser senador durant els anys de la transició i va participar en la redacció de la Constitució, va as­senyalar que les accions que por­ten a terme els polítics queden molt lluny de la voluntat del poble, que no té representativitat ni ini­ciativa per expressar allò que vol realment.

El conferenciant Lluís Maria Xirinacs, que en els últims anys del franquisme va estar empre­sonat i es va manifestar moltes vegades davant la presó Model per demanar l'alliberament dels presos polítics, va recordar que el poble ha d'arribar a la infor­mació a través de les vies ex­traoficials, perquè allò que expli­quen els polítics és oficial però no públic. «El poble, que és qui ha de tenir el domini de la cosa pública, ho sap tot», va destacar Xirinacs. El convidat, que va ser candidat al Nobel de la Pau el 1975, va exhortar la societat a buscar informació fora de les vies habituals, perquè és així com es coneix el que passa, i va demanar a la societat civil que emprengui iniciatives per expressar la seva

Lluís Maria Xirinacs. Foto: J.A. MULA.

voluntat. Xirinacs va atribuir una part

de la responsabilitat d'aquesta manca de comunicació als in­tel·lectuals. «En conec que s'han venut, per rebre subvencions o

la democràcia que impera és la que interessa als governants i no la que convé als ciutadans. Xirinacs, que va ser un aferrissat lluitador a les acaballes del franquisme i va col·laborar en la redacció de la Constitució espanyola, va participar dimarts en el cicle Aula Cultural del Club Muntanyenc.

per tenir un sou, i s'han acostumat a dir només allò que els poderosos volen sentir.»

Segons el conferenciant, l'opi­nió pública és el resultat del pro­cés d'informació i de creació d'o­pinió que es produeix en les di­ferents comunitats. L'individu té una opinió, la comenta amb la seva comunitat més pròxima, que és la família; a partir d'aquí la comparteix i discuteix amb la gent del barri, i aquest corrent va fluint a través dels estaments fins a arri­bar a l'estructura política, que as­sumeix aquesta opinió i que, en teoria, hauria d'actuar en conse­qüència.

Per reafirmar aquesta posició, Xirinacs va assenyalar que la tran­sició a l'Estat Espanyol no va ser modèlica. «Els governants es van reunir per traçar algunes línies d'actuació i decidir com s'havia de portar el país. Però la voluntat del poble no ha quedat expres­sada.» El filòsof va afegir que, «en el cas que es demostri, com sembla que diuen els jutges, que hi ha indicis que el govern és responsable dels GAL, em sem­blaria abominable». Per Xirinacs, aquesta seria una prova que la societat «no viu en un estat de­mocràtic».

POLICÍAC

L'Associació de Caps de Polieia acusa Àngel Pastor

d'usurpació de funcions El sergent diu que desconeix el conflicte

SÍLVIA BARROSO • Sant Cugat.— El gabinet ju­rídic de l'Associació Catalana de Caps de Policia ha fet pública una acusació d'«usurpació de fun­cions i presumpta falsedat» contra Àngel Pastor, el sergent de la Po­licia Local de Sant Cugat que, des del mes d'abril, ocupa el lloc d'inspector en cap en funcions del cos municipal. Tot i que encara no s'han pres mesures judicials, el despatx d'advocats Melero —contractat com a gabinet jurídic de l'associació— no descarta aquesta possibilitat «si no hi ha una rectificació per part del ser­gent», segons Maria Dolors Me­lero, advocada del bufet.

Melero ha assenyalat que la revista editada per l'Ajuntament per fer balanç de l'actuació de la policia municipal durant el 1994 presenta Pastor com a inspector en cap del cos. Aquest càrrec, segons els advocats, «és fals, ja que durant el període de temps a què es refereix la Memòria el cap de la Policia Local era Moisès Simón». Malgrat que va marxar a Tortosa en comissió de serveis el 31 de març, Simón continua sent l'intendent en cap i ocupa una plaça de funcionari que té en propietat. És per això que, segons Melero, «pot constituir una falta greu el fet d'atribuir-se un càrrec que no és el real, en un document que es distribueix

públicament». L'interès de l'as­sociació de caps de policia és, segons el gabinet jurídic, «que la població de Sant Cugat sàpiga qui és el responsable de la seva policia municipal», ha dit Melero.

La llei de policia local, apro­vada al 1991, va regular la je­rarquia dels cossos municipals. «Des d'aleshores —assegura l'ad­vocada— és molt important no saltar-se el que està establert.» L'afer és especialment greu, se­gons Melero, perquè el càrrec d'inspector «queda molt lluny del de sergent, ja que per accedir-hi cal tenir una diplomatura, fer un curs a l'Escola Catalana de Policia i aprovar unes oposicions».

Silenci oficial

Encara que ha dit que «abans de portar el cas als jutjats s'es-tablirà contacte amb Àngel Pastor i l'Ajuntament», el bufet ha admès que de moment no ha notificat el que es considera «presumpta falsedat i usurpació de funcions» als responsables municipals.

Per aquesta raó, Pastor ha dit que no farà «cap declaració fins que no rebi una notificació i hagi analitzat el problema». Igualment, Els 4 Cantons ha intentat reite­radament posar-se en contacte amb l'alcalde, Joan Aymerich, com a màxim responsable de se­guretat ciutadana a Sant Cugat, però no ha obtingut cap reposta.

OBRES

Dimarts, els forats apareixien descoberts després de la pluja. Dimecres al matí, la brigada els havia tapat amb asfalt fred. Foto: J.A. MULA.

Tapen provisionalment els forats d'Alfons Sala Una noia que conduïa una moto va resultar ferida lleument a causa dels sots dimecres

c.c. • Sant Cugat.— Una noia que circulava en ciclomotor per l'a­vinguda Alfons Sala va resultar ferida dimecres a primera hora del matí a causa d'un dels forats que hi ha enmig de la calçada d'aquest carrer. La noia va patir contusions i va ser traslladada en ambulància al servei d'urgències del centre d'atenció primària de

Sant Cugat. L'accident, segons fonts de la Policia Municipal, va passar quan faltaven cinc minuts per a les vuit del matí, a l'altura del carrer Martorell i en direcció a l'estació dels ferrocarrils. Pre­cisament, aquest és un dels punts on la calçada està en pitjor estat. Hores després, els forats apa­reixien tapats amb asfalt fred. Se­gons el tinent d'alcalde de Serveis

Urbans, Joan Recasens, la coin­cidència temporal entre l'accident i l'actuació de la brigada muni­cipal d'obres és casualitat. Re­casens ha explicat a aquest set­manari que la pluja ha provocat que els forats quedin contínua­ment al descobert, després que la brigada els ha tapat en repetides ocasions. Per evitar-ho, s'hauria de retallar el forat i ,.mplir-lo d'as­

falt calent, però, segons Recasens, la brigada no ha pogut fer aquesta operació a causa del mal temps. En tot cas, dilluns està previst intentar-ho.

Projecte ajornat

La remodelació de l'avinguda Alfons Sala ha estat una de les inversions previstes per a l'any 95 que van quedar finalment ajor­

nades per manca de pressupost. El projecte, que preveia una in­versió de 75 milions de pessetes, es va aprovar al ple municipal de desembre de l'any 94: el tinent d'alcalde d 'Urbanisme, Joan Franquesa, va anunciar que l'a­vinguda Alfons Sala es pavimen­taria de nou i es convertiria en un passeig amb voreres més am­ples i arbres.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de febrer de 1996 PUNT I SEGUIT 5

POBLACIÓ

La població de Sant Cugat ha crescut de 6.994

habitants en cinc anys Hi ha 47.104 persones inscrites al padró

CATI MORELL • Sant Cugat.— El creixement del nombre d'habitants inscrits al padró municipal en els darrers cinc anys ha suposat un increment d'aproximadament el 4%, segons ha fet públic l'Ajuntament de Sant Cugat en un estudi sobre la revisió del padró municipal que es fa cada cinc anys. A finals del 1990, Sant Cugat tenia 38.937 habitants i amb data d'l de gener del 96 la població és de 47.104 persones.

SITUACIÓ DEL PADRÓ DE SANT CUGAT EL 31-12-95

Segons el tinent d'alcalde de Serveis Interns, Jordi Farrés, el més important és que «les xifres demostren que Sant Cugat no és una ciutat excloent» i que el total de la població creix a un ritme previst gràcies a la qualitat de vida que s'ha aconseguit en els darrers 8 anys. Farrés creu que Sant Cugat respon al model de ciutat que ha fet un creixement urbanístic horitzontal. De fet, la prova, segons el tinent d'alcalde de Serveis Interns és que un per­centatge «molt important dels nouvinguts en els darrers cinc anys provenen de Barcelona». El 59% del total de persones que s'han instal·lat a Sant Cugat des de 1991 ve de Barcelona capital, el 23%m de la província de Barcelona, un 1% de Tarragona, un 1% de Llei­da i un 1% de Girona. La resta de comunitats autònomes de l'Es­tat Espanyol han aportat aproxi­madament un 12% de nouvinguts a Sant Cugat i el 3% restant pro­venen de l'estranger.

Segons Jordi Farrés «cal des­tacar que a partir del 1992 hi ha una evolució que afavoreix l'in­crement dels estrangers. Entre el 1992 i el 1995 un total de 745 nouvinguts de fora de l'Estat Es­panyol van establir la seva re­sidència a Sant Cugat». Les prin­cipals causes d'aquest increment són, segons Farrés, «la implan­tació i ampliació de les empreses multinacionals a Sant Cugat». Se­gons l'Ajuntament de Sant Cugat, els estrangers representen un 8,4% del creixement net del padró i, «pràcticament tots els que vénen a viure a la ciutat consoliden la seva residència». Però Jordi Fa­rrés també dóna força importàn­cia al fet que Barcelona capital «està patint una davallada cons­tant i massiva de ciutadans». Fa­rrés creu que «la gent busca ciu­tats més petites, més humanes, més tranquil·les i amb personalitat pròpia» i, segons ell, Sant Cugat respon a aquest perfil, ja que no només fa de ciutat dormitori. Fa­rrés diu que el fet que Sant Cugat rebi nous residents provinent de Barcelona és més important per

Sant Cugat que per Barcelona, perquè la relació percentual és molt diferent a causa del nombre global d'habitants.

La piràmide d'edats de la po­blació de Sant Cugat és pràcti­cament vertical, tot i que, segons Jordi Farrés, «els naixements són un factor important de creixement del padró». Neixen lleugerament més nens que nenes i moren tam­bé més homes que dones. Els nens nascuts entre el 91 i el 95 re­presenten el 14,36% de les edats totals, i les defuncions del mateix període representen un 20,23% de les baixes totals. El creixement net durant els darrers cinc anys ha representat un 10,55% de l'in­crement de la població.

Farrés afirma que «si agafem com a referència l'any 1995, veiem que la taxa de creixement anual representa un 5,9 per mil», fent referència a la relació entre els naixements i les defuncions amb la població del cens.

Amb totes les dades que s'han barallat a l'estudi, Farrés ha afir­mat que «l'increment de la po­blació no comporta una pèrdua de qualitat de vida i la prova està en el fet que el creixement de la població és constant i només s'ha vist frenat durant el període 93-94 com a conseqüència de la crisi econòmica.

Farrés destaca el fet que Sant Cugat té un sostre que està al voltant dels 70.000 habitants. Fa­rrés afirma que «abans que CiU accedís a l'equip de govern el sos­tre de població estava en 180.000 habitants». El tinent d'alcalde de Serveis Interns creu que la pla­nificació i el model de ciutat que ha creat l'equip de govern, han permès reduir a més de la meitat el nombre d'habitants potencials. «Només així —segons Farrés— s'ha pogut fer una ciutat equi­librada, que no perdés la seva identitat». Jordi Farrés assegura que el model de ciutat que s'ha dissenyat i s'ha començat a cons­truir respon a una opció política, ja que, segons ell «encara n'hi ha que pensen en un model de ciutat de 200.000 habitants».

Evolució de la població del municl "Z "'' '" - mà 1992

aooo •»-

«a» tf

40.000 • * •

Saldo doMogrific 4.000 »*~

Sattdmogrtfs

Piràmide d'edats de Sant Cugat al 1996

Concepte

Menors da 5 any* 1.091 4,67 974 4,11 2.065 4,39

De 5 ai» anys 1.421 6,09 1.289 5,43 2.710 4,39

De 10 a 14 any* 1.538 6,59 1.460 6,15 2.998 6,37

De 15 a 79 anyi 1.884 8,07 1.757 7,41 3,641 7,73

De 20 a 24 any» 2.126 9,10 2.008 8,46 4.134 8,78

De 25 a 29 any* 1.808 7,74 1.848 7,7 &656 7,77

De 30 a 34 any» 1.950 8,35 2.082 8,78 4.032 8,56

De 35 a 39 anys 1.965 8,42 2.101 8,86 4.066 8,64

De 40 a 44 any» 1.948 8,34 2.015 8,49 3.963 8,42

De45a49anya 1.871 8,01 1.900 8,01 3.771 8,01

De 50 a 54 any* 1.571 6,73 1.462 6,16 3.033 6,44

De 55 a 59 any» 1.043 4,47 935 3,94 1.978 4,20

De60a64any$ 955 4,09 958 4,05 1.913 4,06

Majors de 65 any* 2.180 9,34 2.936 12,38 5.116 10,87

Totaldtttapobtatfó: 23.361 23.725 47.076

LA C R Ò N I C A

El creixement de Sant Cugat: una lectura

E ntre l'I de gener de 1991 i el d'enguany, Sant Cugat ha augmentat la població en 8.167 persones, s'ha in­

crementat d'un 21%. N'és la causa l'arribada de nous habitants, exac­tament 8.558. El 60% vénen de la ciutat de Barcelona i una bona part, de la resta de l'Estat i l'es­tranger. Sens dubte, cal atribuir aquesta arribada a la instal·lació, a Sant Cugat i voltants, d'em­preses transnacionals. Les dades són significatives: el 48% dels es­trangers residents a la nostra ciu­tat procedeixen de països de la Unió Europea. Ara bé, no podem fer una correlació directa entre increment de població i nouvin-

JORDI CASAS i ROCA •

guts. Per entendre les dades glo­bals cal tenir en compte que la suma del creixement vegetatiu i els errors per omissió (persones que per diversos motius estaven mal empadronades), malgrat la important taxa de naixaments (a causa, sens dubte, que tenim una població jove), amb prou feines supera les baixes de les persones que han marxat de Sant Cugat: 4.153 (només un 19% ho han fet en direcció a Barcelona). El mo­viment de població ha estat im­pressionant: un 41% de la po­blació existent l'I de gener de 1991. Vist això, és legítim pre­guntar-se: si se segueix així, quan tardarem a renovar la població

existent fa deu o quinze anys? Els districtes han crescut més que el nucli, els més beneficiats han estat Valldoreix i Mira-sol.

J.C. és historiador

Seguretat

Electrònica

SEGURETAT

Sant Cugat del Vallès, rt 589 17 99

pQpKX. S.A.

VENDA - NETEJA i RESTAURACIÓ CATIFES - KIUNS • MOQUETES

ESPECIALISTES EN CATIFES ORIENTALS

CATIFES DE SISAL AMB SANEFA

(fetes a mida)

-CATIFA PAKISTAN 125 x 180...35.000 pies. -CATIFA NEPAL 155 x 245...63.000 pies. -CATIFA NEPAL 120 x 180...37.000 pies. -KIUNAFSHANISTAN 1x2 ...14.000pies. -KIUNTURC 0,85 xO.60.,.3.850 pies.

Botiga: c / Cànoves del Castillo. 4 Tallers: av. Can Caldes, 16 Tel. 674 65 00 • 589 22 21 Tel. 589 46 56 • 589 47 16

IMPORTADOR DIRECTE

PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de febrer de 19%

PRESSUPOSTOS

Les inversions de l'Ajuntament per al 1996 superen els 2.000 milions de pessetes

Promusa registra més del 50% del total de la despesa prevista CATI MORELL

H Sant Cugat.— Les despeses d'inversions previstes per l'Ajuntament de Sant Cugat al 1996 suposen més de 2.000 milions de pessetes, 1.200 dels quals es destinaran a les inversions

La despesa prevista per l'àrea d'Urbanisme contempla gairebé 3 milions de pessetes de finança­ment propi en concepte de des­peses provinents de la remode-lació del carrer Major. Igualment, Can Magí i Can Magí sud suposen una despesa global d'aproxima­dament 6 milions de pessetes. L'à­rea d'Urbanisme preveu una des­pesa d'una mica més de 25 milions de pessetes de finançament extern destinat a sufragar la despesa del cobriment de la riera de Sant Cu­gat i les obres dels carrers Àngel Guimerà i Doctor Murillo. En l'a­partat de finançament extern, el pressupost de despeses de l'àrea d'Urbanisme preveu un total de 35 milions de pessetes en concepte d'expropiacions de la rambla del Celler i Torreblanca, 36 milions més per expropiació del Túnel de Sant Cebrià i 10 milions per l'expropiació del Tanatori del ca­rrer Josep Trueta. Una de les par­tides que assumeix part important de la inversió total és la urba­nització del carrer Àvila i rambla del Jardí que acumula 36 milions de finançament propi i 103 milions i mig de finançament extern. El total que es destina a aquest pro­jecte suposa aproximadament una cinquena part del total d'inversió que l'equip de govern ha previst destinar a l'àrea d'Urbanisme. Dels 505 milions de pessetes que es preveu destinar a aquesta àrea, 147 milions són de finançament propi i 358 milions de finançament extern. L'àrea que més despeses preveu juntament amb la d'Ur­banisme és la de Serveis Urbans.

L'àrea de Serveis Personals ha previst una despesa global d'a­proximadament 14 milions de pes­setes que contemplen un total de 4 milions i mig en concepte d'a­rranjament d'instal·lacions espor­tives, 3 milions i mig i 6 milions

previstes a Promusa. L'àrea d'Urbanisme és la que regis t ra la xifra més e levada —505.481.245 pessetes—, que es destinarà bà­sicament a afrontar els pagaments de projectes que ja s'han iniciat i, fins i tot, acabat en

alguns casos. El pressupost de despeses previst per l'equip municipal s'aprovarà juntament amb el pressupost ordinari al ple extraordinari que se celebrarà el pròxim dimarts 13 de febrer.

DESPESES D'INVERSIONS A L'AJUNTAMENT DE ST. CUGAT

• S e r v e i s generals

Ogantoms

destinats a l'àrea de sanitat i ser­veis socials, 5 milions dels quals són de finançament extern.

L'àrea de Serveis Interns ha pressupostat unes despeses glo­bals que superen els 50 milions

Gràfic: EL PUNT

de pessetes i que són íntegres d'a­portació municipal i que contem­plen des del condicionament de la casa consistorial fins a les mi­llores del servei 010 o de la xarxa informàtica de l'Ajuntament.

L'àrea d'Economia ha previst unes despeses aproximades de 10 milions de pessetes, 1,5 dels quals seran d'ingrés finalista o a través de finançament extern. L'àrea d'Economia registra 7 milions de despesa en concepte de mobiliari i màquines per la Casa Mònaco, a més de màquines per a la casa consistorial i mobiliari general. Els 3 milions restants de la des­pesa prevista per l'àrea d'Econo­mia pertanyen a inversions diver­ses en promoció del treball. Aquesta partida té una subvenció de la Generalitat d'un milió i mig de pessetes. En canvi, l'àrea d'E­conomia i Hisenda no ha previst despeses relacionades amb la pro­moció del comerç.

L'àrea de descentralització no contempla despeses provinents d'inversió perquè aquestes inver­sions queden incloses, a les di­ferents àrees. I l'àrea de Medi Ambient contempla una despesa d'a prop de 3 milions de pessetes que es destinen a l'adquisició d'u­na camera i material fotogràfic, material per a la lluita contra in­cendis, retolació i senyalització, adquisició de telèfons mòbils i ad­quisició d'un vehicle per a l'àrea.

Amb tot, les inversions més im­portants previstes per al 19% tor­nen a recaure en la promotora municipal Promusa. El pressupost previst per a aquest any és de 1.275 milions de pessetes, xifra que supera el 50% de la despesa global pressupostada en l'apartat d'inversions i proposada per l'e­quip de govern a la resta de grups del consistori. El pressupost d'in­versions, però, no s'aprovarà fins al pròxim 13 de febrer —en ple extraordinari de l'Ajuntament de Sant Cugat—, juntament amb el pressupost ordinari, un pressupost que, segons va anunciar l'equip de govern, hauria de ser sobri.

COMERÇ

Els promotors del Centre Comercial Sant Cugat desmotiven el sector local

Joan Aymerich, decebut, anuncia una nova reunió amb els propietaris del centre CM.

H Sant Cugat.— «Aquesta reunió no m'agrada perquè no és gens motivadora», va afirmar Joan Ay­merich durant la conversa que van mantenir dimarts passat els co­merciants de Sant Cugat amb els responsables de la promoció co­mercial de les galeries del futur Centre Comercial Sant Cugat. Se­gons l'alcalde de Sant Cugat, «Larry Smith —promotora co­mercial— ha mostrat un cert menyspreu i, fins i tot, ha posat en dubte la professionalitat del sector comercial de Sant Cugat» i per això va anunciar la seva intenció d'allargar el termini pre­vist perquè els comerciants de Sant Cugat interessats a ins­tal·lar-se al centre comercial de la Guinardera tramitin la seva sol·licitud. El termini per lliurar les sol·licituds era previst que aca­bés el pròxim 15 de febrer. Per

això, es va preveure una reunió entre els promotors i un centenar de comerciants de Sant Cugat aquesta setmana.

Durant la reunió, els respon­sables de la comercialització de les galeries van fer un recull d'im­pressions sobre el que havia de ser el futur centre comercial, però aquestes impressions van provo­car la decepció dels comerciants i el rebuig de l'alcalde i el pre­sident de Sant Cugat Comerç, Jau­me Roca. Aquest últim ha mostrat la seva satisfacció per la decisió que va prendre l'alcalde davant les circumstàncies. Segona Ayme­rich. la reunió de dimarts havia de servir per ajudar a esclarir els dubtes que tinguessin els comer­ciants sobre la possible instal·lació dels botiguers de Sant Cugat a la Guinardera, però «d'això no se'n va parlar». Tant l'alcalde com el president de Sant Cugat Co­

merç es van mostrar sorpresos que els representants de Larry Smith pensin que el públic potencial del Centre Comercial Sant Cugat (150.000 persones diàries) és a la perifèria —Sant Cugat i Rubí— i descartin, d'entrada, el client de Barcelona a causa del peatge dels túnels de Vallvidrera. Segons l'al­calde «és curiós que diguin això, quan setmanes abans s'ha intentat iniciar una negociació amb Ta-basa». De fet, el representant de la firma Pryca Lluís Marimon va confirmar les paraules de l'alcalde i va repetir una vegada més que la prioritat a l'hora d'aconseguir un lloc a les galeries comercials serà sempre per als comerciants de Sant Cugat.

Jaume Roca ha volgut remarcar el fet que tots els avantatges que es puguin obtenir de la negociació han vingut afavorits per l'asso­ciacionisme del comerciants. El

president de Sant Cugat Comerç creu que aquesta és una prova que l'associació funciona i que els petits botiguers han d'unir-se per afrontar aquest tipus de pro­blemes. Roca creu que l'empresa Larry Smith s'equivoca si pensa en grans firmes comercials que vinguin de fora de Sant Cugat i que puguin oferir la mateixa qualitat que un comerciant local. Roca diu que els contractes finals «no els signaran els responsables de la promotora comercial, sinó els propietaris del centre» i això «permet una certa tranquil·litat». De fet, els propietaris del centre comercial ja s'han compromès en diferents ocasions a donar entrada lliure als comerciants de Sant Cu­gat. Però, tot i això, l'alcalde con­vocarà una nova reunió amb els màxims responsables del centre comercial i Pryca abans que es presentin les sol·licituds.

Contínua el cicle de xerrades d'orientació a la Casa de Cultura

ÀNGELS CASTUERA H Sant Cugat.— Les diferències de matissos entre les dues llicen­ciatures que ofereixen les facultats de ciències econòmiques i la di-plomatura d'empresarials van centrar les conferències que es van fer dilluns, continuant amb el cicle de xerrades d'orientació acadèmica i professional que or­ganitza l'Ajuntament a la casa de Cultura. Jordi Rosell, professor d'Economia Aplicada de la UAB, va. explicar que la diferència entre econòmiques i gestió d'empreses rau només en el nom, però no en els continguts. Francesc Josep Uroz, professor de l'escola d'em­presarials de Sabadell, va dir que el gran avantatge de les empre­sarials respecte d'econòmiques és la diferència d'hores lectives, que permet compaginar els estudis amb una feina.

La vocació i una certa capacitat d'abstracció són requisits neces­saris per estudiar una carrera de ciències exactes, que van prota­gonitzar la xerrada de dimarts. Les matemàtiques, la informàtica i la física van centrar la confe­rència. El professor Agustí Ra­ventós va explicar que en aquesta carrera, matemàtiques i físiques, l'índex d'atur és molt baix. Uns anys enrera, tots els llicenciats en exactes trobaven feina fàcilment com a docents, en la investigació universitària i sobre tot, en la in­dústria. Raventós va recordar que les ciències exactes estan en cons­tant evolució, i que les matemà­tiques, tot i ser teòriques, inter­venen en camps pràctics com la medicina, la física, la electrònica i la informàtica.

una de les conferències que ha tingut més èxit d'aquest cicle va ser la de dimecres, a la qual van assistir més de 100 persones. Fe­rran Castillo, tècnic de Formació Professional de la Generalitat, va afirmar que el disseny dels cicles formatius de la formació profes­sional és bó, però s'haurà de veure com s'aplica i comprovar l'accep­tació social que té. Ferran Castillo va destacar que aquests cursos són una bona opció per als es­tudiants que han acabat COU, i va destacar que la desinformació els porta a triar carreres univer­sitàries en lloc de fer els cursos formatius.

El cicle de xerrades continuarà el proper dilluns amb la inter­venció de Conxa Martínez, direc­tora de l'Escola Municipal d'Art de Sant Cugat, que explicarà els detalls sobre la carrera de Belles Arts i Arts i Oficis. Dimarts, es tractarà la pedagogia i les ciències de l'educació.

Un noi de 14 anys cau d'un segon pis i no li passa res • Sant Cugat.— Carios M., un jove de 14 anys, va caure dimecres a la tarda del balcó de casa seva, situada en un segon pis, i va topar amb un cotxe que hi havia aparcat a la vorera. Després de topar amb el vehicle, el noi va caure a terra. El noi està ara en observació a la Unitat de Cures Intensives de l'Hospital General, on els metges estan observant la seva evolució, tot i que el jove accidentat no ha patit conseqüències greus a conseqüència de la caiguda. El jove no prsenta cap fractura ni hemorràgia interna.

Els fets van passar a primera hora de la tarda, quan Carios M. va sotir al balcó de casa seva, al carrer Vallès número 89-91, i, segons han explicat fonts de la família, va relliscar presump­tament perquè el terra era moll i ell anava descalç.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de febrer de 1996 PUNT I SEGUIT 7

POLÍTICA

Un pacte pel progrés de Sant Cugat JAUME BUSQUETS I FÀBREGAS

El tinent d'alcalde de Medi Ambient, Jaume Busquets (d 'ERC), contesta en aquest article la crònica de Jordi Casas en què es qüestionava la validesa del pacte

de govern municipal entre E R C I CiU. Segons Busquets, el pacte es va signar pel progrés de Sant Cugat i se'n compliran tots els acords, «un per un».

E l 12 de gener, des de la seva trona de cronista local a les planes d'Els 4 Can­tons, l'amic i exregidor d'I­

niciativa per Catalunya Jordi Ca­sas reiterava les seves crítiques al pacte de govern municipal CiU-ERC. Tot i que no sóc en­tusiasta del gènere epistolar en els diaris (perquè el considero de caràcter privat), en aquest cas em plau exposar públicament els resultats del pacte 6 mesos després, que contesten per si sols les o b s c u r e s r e ­flexions de Casas.

La d e m o c r à c i a contempla el pacte polític com un meca­nisme legítim de go­vern i la cultura del pacte com un dels seus principis essen­cials. Als règims to­talitaris no els cal aquesta cultura perquè es basen en l'exercici au­toritari del poder i en la suposada possessió de la veritat absoluta per part d'un únic cabdill o partit.

Personalment, i en sintonia amb els plantejaments d'ERC, sóc molt poc amic de les veritats ab­solutes, i encara menys amic de l'integrisme ideològic —sigui del

«La crítica de Jordi Casas és

tendenciosa perquè qüestiona a priori

l'honorabilitat d'ERC i CiU en

posar en dubte la voluntat d'ambdós partits de complir

el pacte.»

color que sigui— i sí partidari del diàleg, de la corresponsabilitat i del treball constructiu. En de­mocràcia, pactar significa buscar el benefici d'una raó compartida.

D'acord amb aquesta idea, i convençuts que les propostes d'ERC són positives per al progrés

de Sant Cugat, vam pactar amb CiU mit­jançant uns acords públics que dignifi­quen els signants i que situen molt alt el llistó de la vida po­lítica municipal. Des­prés de 6 mesos de govern en coalició, s'han assolit els pri­mers acords subscrits en el pacte. Entre d'altres, l'assoliment de les competències establertes per a l'à­rea de Medi Am­bient, la integració política al Patronat

de Collserola, la constitució de la comissió de seguiment per a la requalifïcació de Torre Negra i l'elaboració consensuada del pressupost municipal. La trans­parència de l'acord de govern per­met que els santcugatencs siguin testimonis del seu compliment.

Davant aquesta transparència, la crítica de Casas és tendenciosa

perquè qüestiona a priori l'hono­rabilitat d'ERC i CiU en posar en dubte la voluntat d'ambdós partits de complir el pacte. In­sinuar amb més o menys enginy que el pacte té com a objectiu l'obtenció de profits personals és fer un pobre favor a la democràcia utilitzant el recurs fàcil de la de­magògia i el populisme.

Sense el convenciment personal que els acords del pacte es res­pectaran un per un —com ha anat succeint durant aquests sis me­sos— no podria participar en l'ac­ció de govern municipal i sense el compliment d'aquests acords difícilment ERC es podria man­tenir a l'equip de govern.

La secció local d'ERC i el seu representant polític a l'Ajunta­ment tenim com a principal ob­jectiu treballar amb perseverança pel progrés del municipi i defu­girem qualsevol actitud de cofois-me. ERC serà lleial però escru­polosa en el compliment del pacte de govern amb CiU. Serà dia­logant amb tothom, però adver­teix que no alimentarà polèmiques estèrils i partidistes. Des de fora, i des del govern municipal, ERC treballarà per fer un Sant Cugat respectuós amb el medi ambient, econòmicament pròsper, cultural­ment atractiu, equilibrat territo­rialment i socialment solidari.

ANTIMILITARISME

De la insubntissió i Poportunisme

JOSÉ FERNANDO MOTA

José Fernando Mota , coordinador d'IC a Sant Cugat, nega que la moció del seu grup a favor

de la insubmissió —contrarestada per una de CiU i E R C — fos «oportunista», com la va titllar E R C .

O portuna, i no oportunista, era la moció d'Iniciati-va-Els Verds a favor de la insubmissió. Oportuna

perquè s'ha aprovat un nou codi penal en què, malgrat l'oposició d'IC-IU i el PNV, no s'ha des-penalitzat la insubmissió; opor­tuna perquè segueix la iniciativa d'ajuntaments catalans on s'han aprovat mocions semblants, com el de Figueres, on també va ser presentada per IC-EV i va rebre el suport d'ERC; i oportuna per­què aviat hi haurà el primer judici a un insubmís santeugatenc, fet que desconeixen CiU i ERC.

Si s'hagués de parlar d'opor­tunisme, seria per la contramoció presentada per CiU i ERC, que s'amaga darrera de propostes des­cafeïnades. La moció d'IC pre­tenia que l'Ajuntament anés més enllà de les paraules de suport a la insubmissió i prengués un veritable compromís antimilitaris­ta, eliminant les places de pres­tació social substitutòria (PSS), que ocupen llocs de treball i so­lucionen al Ministeri de Defensa el problema de l'allau d'objectors de consciència. Pretenia també que l'Ajuntament es negués a ser un lloc de reclutament, encara

que per disposicions legals aques­ta mesura sigui només un gest; i, per últim, es buscava el com­promís de donar suport jurídic als insubmisos santcugatencs, so­bretot als dos que van ser de­nunciats pel mateix Ajuntament. Res d'això no va ser possible i la contramoció presentada per l'e­quip de govern només recull pa­raules i amb confusions, ja que parla d'insubmisos i objectors, com si els insubmisos no fossin objectors. A més, CiU i ERC te­nen una estranya visió de l'an­timilitarisme: en la contramoció deixen entreveure que si Cata­lunya tingués competències en de­fensa caldria replantejar-se la in­submissió. IC dóna suport a la insubmissió perquè no creu en els exèrcits, i no perquè la mili es faci per una pàtria o una altra.

IC no s'oposa que els objectors optin per la PSS, però per això estan les ONG que ofereixen pla­ces i no l'administració pública, que s'aprofita de la mà d'obra gratuïta. Amb la seva moció sobre la insubmissió, IC no feia res més que complir el seu programa elec­toral, no com altres forces po­lítiques que per un parell de cà­rrecs obliden els seus principis.

INAUGURACIÓ DEL GIMNÀS DEL CLUB DE TENNIS SET BALL Sr. Domenc: "Volem un club esportiu pera tota la ciutat" El Club de tennis Set Ball ha volgut, aquest 1996, "posar-se les piles" amb la vinguda del nou any. A les seves magnífiques ins­tal.lacions ja habituals, cal afegir, a partir d'ara, un excel·lent gimnàs de musculació amb tots els aparells necessaris per posar-se en forma, la propera inauguració i reestructuració d'oficines i vestuaris, i tot un seguit de projectes de futur immediat entre els quals s'ha de remarcar la voluntat d'obrir el club a tots els esportistes de la ciutat. Francesc Domenc, actual president del club, ens parla del present i el futur de Set Ball.

"La idea neix de la voluntat i el coratge dels que volem que Set Ball sigui un club esportiu per a tots els ciutadans. El nostre club ha ofert sempre el millor complement al tennis: una magnífica piscina, llocs verds amb una acurada gespa, el nostre local social i el restau­rant.

Però resulta prioritari per a nosaltres dotar el club de tot un seguit de serveis complemen­taris a la pràctica del nostre esport principal, i que facin possible una estada més agra­dable als nostres abonats al club. Neix així la idea d'un gimnàs complet que avui inau­gurem."

El gimnàs queda a disposició de tots els abonats del club des de les 9 del matí fins a les 10 del vespre ininterrompudament.

- De tota manera. Sr. Domenc, tenim entès que aquesta no és l'única sorpresa que els abo­nats de Set Ball tindran durant aquest any. - "Evidentment que no. Pensi que la nostra única missió és fer del nostre visitant un amic que trobi en aquests arbres ei des­cans i esbarjo indispensables, tot compensant l'estil de vida actual. Set Ball vol oferir justa­ment aquest servei i. per arribar a la fita que ens hem marcat, el gimnàs és un primer pas; des­prés de seguida vindrà tota la

"Un gimnàs totalment equipat i a disposició gra­

tuïta de tots ets nostres abonats"

renovació de les oficines i dels vestuaris, que estan pendents tan sols d'uns petits retocs finals. A principis de març volem inaugurar oficialment la primera "carpa" estable de la ciutat dins les nostres instal.lacions; un lloc tranquil, acollidor i en la línia més actual, que permetrà prendre una copa amb bona música i en un ambient idoni tots els caps de setmana de l'any, hivern i estiu, amb unes magnífiques instal.lacions dotades de tot allò necessari per passar una estona especial. Sempre és important marcar-se fites que siguis capaç d'assolir, per això volem renovar el club totalment en el termini d'un any."

- En Francesc Garcia és el vice-

Unes instal.lacions absolutament equipades amb tot el que es necessita per a una correcta musculació.

president del club i el cap esportiu de l'entitat. A ell li demanem que ens expliqui breument quina és la finalitat del gimnàs inaugurat i el contin­gut de les seves instal.lacions. - "Aquest gimnàs té el que és necessari per a una correcta musculació i preparació física

"Un club totalment renovat en el termini d'un any"

del cos. Avui dia, cada vegada és més importantmantenir en correcte estat el teu propi cos amb la pràctica de qualsevol esport. La finalitat d'aquest nou gimnàs és justament aquesta. Properament contractarem els serveis d'un preparador físic especialitzat que ajudarà els

nostres amics. - El Sr. Domenc ens ofereix, per acabar, una agradable primícia a tots els aficionats. - S'ha arribat a un acord amb la Federació de Tennis per portar el nostre club al Campionat Absolut de Catalunya de Vete-rans-Júniors. Tot un important esdeveniment d'àmbit nacional del món del tennis que celebra­rem a les nostres renovades instal.lacions l'últim cap de set­mana d'abril i els dos primers caps de setmana de maig. Us tindrem puntualment informats d'aquest important esdeveni­ment esportiu per al nostre club i per a la nostra ciutat. Vagi per endavant la nostra invitació més cordial. No dubteu a venir a conèixer el nou Set Ball."

PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de febrer de 19%

L' E N Q U E S T A • Les inversions municipals del 96

On creu que hauria d'invertir prioritariament l'Ajuntament durant l'any 96?

21 anys Estudtent de música

• «Potser en la rerjstfbució de la circulació i sobretot en el conservatori ja que els preus de matrícula son molt

*? cars.»

- i4,'X4^'^^:'r'i

"ij 25 anys

Montora I astxlant ds pedagogs.

• «En temes socials segu-rfsshn, perquè sempre M tai mancances.»

Els representants polítics han de discutir aviat en un ple municipal el pressupost de l'any 96. B capítol d'inversions és el que més preocupa els ciutadans. U s respon tesLila fenquesta sobre aquest tema són variades, però destaquen algunes que ' " i inversions en serveis socials i en espais rjerquè ete jwes rjuguín gat *'

s cfoci. Només u n t i les respostes ha fet relerèr^a^iR^rstans els districtes que e s l j l cfecutir fa poc en els isspeclus ooriseis.

en

fftffrn L%)«iettt ha esW realZMta palfliMNiie^

iBanye

•,• «S'hauria ol(MifJr en et poyoiS wtmhlpaV piiB)ai*'ril· te frW qwr» mmm,

' Haurien ée tapar les faesMe

£ M Í SWM asm

27 any* Múete

• «Haurien (finvertr au locals perquè alt grups rnuat-csJs puguin assajar, pen** ïogar-ne un aurt mol car.»

Hf

esport-noNha res i

deferatgu-

• «ítonauençosasperata gent jove.» r

20 anys Estufant (fadmWstraiu

• «Fa falta rrwvfcnent per als joves, perquè només podem sor» par la ama del CWc, 1 aquí al centre no hi ha res.»

I pes, "-* -

• «Nom*horie M papat

<•»** " VBÍB lorMit I en dò, fatigui jo ojttt v**| mate pue rtr rjnn ,ali rfumNI estan mol teSS^*

mÈim

Carte»

si anys Músic

• «Sobretot en «rebat i en llocs on assajar, perquè estem mort malament ari aquests temes.»

33 anys Aturada

• «Potser caldria fer algun parc Mana, perquè la veritat és que en falten.»

Cwmonto

21 anys Aturada

• «Cal invertir per oferir oportunitats de treball per ala gent jove.»

x 19 anys Estudiant

• «Calen més espais espor­tius, lúdics i culturals per als joves, perquè no tenim res i hem d'anar a Sabadell o a Barcelona.»

24 anys Estudiant

• «La meva resr#ste «*& dintre del camp del *no sap no contesta', perquè om no sem'acutres* , . .

> ^ ^ c ^ astatan atguns carnm l fan falta espais pera lageWjtwe.» ... . . «

ÜMtèa "Z.r.f»':** 'C*y„-.. f

ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de febrer de 1996 PUNT I SEGUIT 9

El complex hospitalari de la mútua Ase­peyo, situat en terrenys paral·lels a l'au­topista A-7, just davant de l'asseguradora Catalana Occidente, s'inaugurarà previ­siblement el mes de maig. La mútua va

SANITAT

començar ara fa un any la construcció d'aquestes instal·lacions, que es conver­tiran en la seu central de l'entitat. Asepeyo va triar Sant Cugat per construir el centre per la seva situació estratègica i les seves

comunicacions. Al complex hi haurà un hospital amb 124 habitacions, una secció administrativa i un departament dedicat a les investigacions en prevenció d'ac­cidents en les quals Asepeyo és pionera.

J O R D I G U I X . Gerent de la mútua Asepeyo

«Asepeyo està al servei del mutualista» ÀNGELS CASTUERA

• Sant Cugat.— Quan és previst que es pugui inaugurar aquest nou hospital?

—«El lliurament d'obres és pre­vist per a finals d'aquest mes i aleshores s'haurà d'equipar l'in­terior de l'edifici. Creiem que a finals del mes d'abril o principis del mes de maig ja estarà tot a punt per portar algun pacient aquí. Nosaltres tenim actualment la clínica del carrer Anglí encara en funcionament, és clar, i tenim malalts allà i a d'altres hospitals de Catalunya, i quan les coses estiguin enllestides aquí, comen­çarem a portar pacients».

—Aquest hospital es convertirà en la seu central d'Asepeyo.

—«L'hospital de Sant Cugat és un complex assistencial. Una de les ales de l'edifici és totalment assistencial per a accidentats, des­prés hi ha una gran àrea que de­dicarem a la prevenció i higiene dels accidents laborals, i una ter­cera part està dedicada a les ac­tivitats corporatives de l'empresa: formació interna, relació amb els mutualistes o serveis propis d'A­sepeyo».

—Aquest servei de prevenció és pioner?

—«Asepeyo és pionera en els temes de prevenció d'accidents la­borals. Al nou edifici, disposarem d'un espai físic més gran dedicat exclusivament a això que abans no teníem. Però des del principi, la nostra mútua s'ha preocupat per la prevenció, per donar el millor servei a les empreses mu­tualistes a través de l'assessora­ment, de la gestió integral i de tècniques de seguretat. És una part que potser no és veu tant, però és la més eficaç, perquè del que es tracta és que l'accident no passi».

Jordi Guix, el gerent de la mútua Asepeyo, a la part del darrera del complex sanitari de Sant Cugat, que ocupa 20.000 metres quadrats. Foto: J.A. MULA

—Fins a quin punt els interessa com a hospital reduir el nombre d'accidents?

—«Aquesta és la part difícil de la nostra feina. Es tracta de tenir els recursos ajustats per donar ser­vei als mutualistes, tots els serveis. La qüestió és trobar un punt d'e­quilibri perquè l'hospital no quedi buit, però també estar al costat

de les empreses amb uns mitjans adequats, sense quedar-nos enre­ra».

—Aquesta atenció al client és la clau de l'èxit d'Asepeyo?

—«La nostra és una feina de servei. Estem al costat del mu­tualista, atenent les seves neces­sitats. A tot l'Estat espanyol hi ha prop de 150.000 mutualistes,

i cada empresa té unes caracte­rístiques determinades. Els clients tenen confiança en nosaltres, i in­tentem resoldre els problemes. La mútua ha anat creixent perquè les empreses s'han anat comuni­cant la nostra confiança».

—Hi ha un client estàndard d'Asepeyo?

—«No, és difícil fer un retrat robot. Treballem a diferents zones de l'estat, que es dediquen a ac­tivitats econòmiques molt dife­rents, i tenim empreses molt grans i molt petites. No tenim un model d'empresa, ni seria convenient que el tinguéssim».

—La seva experiència els fa pensar que els treballadors són irresponsables mentre estan fent la feina?

—«No, en absolut; però la se­guretat s'inclou cada cop més en el concepte general d'empresa. No cal fer grans inversions, però s'ha de procurar que la gent treballi bé, i la seguretat s'ha d'integrar dins el sistema productiu».

—Per què us vau decidir per instal·lar-vos a Sant Cugat?

—«Perquè és un centre de co­municacions que ens permet situar l'hospital en un punt equidistant de moltes de les nostres empreses mutualistes, i també perquè el Va­llès és un centre d'activitats eco­nòmiques i empresarials. A no­saltres ens agrada molt estar en contacte amb el lloc on ens situem, i de mica en mica anirem inte­grant-nos en l'entorn, i donarem a Sant Cugat i als voltants els serveis que estiguin al nostre abast.»

—El Futbol Club Barcelona és client d'aquesta mútua.

—«Això és un orgull per a no­saltres. Donem el mateix tracte a tots els lesionats, i ells mantenen la confiança que van dipositar en nosaltres.»

POLÍTICA

El TSJC desenterra la vella discussió sobre la titularitat dels transports de Valldoreix

C.C./R.L. • Valldoreix.— Una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, amb data del mes d'octubre, ha tornat a desenterrar una polèmica que es considerava tancada: a qui correspon la ti­tularitat de la línia d'autobús que recorre Valldoreix. La sentència dictamina que la gestió d'aquest servei de transport correspon a l'Entitat Municipal Descentralit­zada, en contra de la resolució que va dictar l'any 92 la conselleria de Política Territorial de la Ge­neralitat. D'aquesta manera, el tri­bunal dóna resposta al recurs que

l'EMD, governada llavors per Mi­quel Masanés, va presentar contra la resolució de la Generalitat, la qual, al mateix temps, ha presentat un recurs al Tribunal Suprem.

La sentència té, però, un efecte més testimonial que pràctic. El conveni competencial que l'Ajun­tament i l'EMD van signar a final de l'any passat, i que va rebre el vot favorable de tots els grups polítics, transfereix el transport a l'Ajuntament. La representant so­cialista a la Junta de Veïns de l'EMD, Carme Pérez, argumenta que el que l'interessa al PSC «no és discutir de qui és la titularitat,

sinó que s'estudiï, en base a aques­ta sentència, la freqüència que ha de tenir l'autobús, el seu cost i fins on ha d'arribar». Pérez, que va ser qui va donar a conèixer la sentència en la reunió de la Junta de Veïns de dijous passat, es queixa també que ni l'Ajun­tament ni l'equip de govern que encapçala Jaume Sanmartí no han informat els ciutadans sobre el contingut d'aquesta. Sanmartí, per la seva banda, considera que aquesta és una polèmica que ha quedat «més que superada; no val la pena furgar en el passat» i remarca: «El que ens interessa

és tenir un bon transport.»

El que queda per resoldre

De fet, amb el conveni com­petencial s'adquiria el compromís de connectar Valldoreix amb els principals equipaments del centre de la ciutat, com ara els mercats o el Centre Cultural, mitjançant una única línia d'autobús. De mo­ment, aquest aspecte no ha quedat resolt i cal fer transbordament per arribar al centre. Segons Sanmar­tí, s'han d'estudiar els mecanismes jurídics per renegociar la conces­sió indefinida que té actualment l'empresa Saiz Tour.

£1 santcugatenc Lluís Recoder, candidat número 5 a les llistes de CiU

ce. • Sant Cugat.— El santcugatenc Lluís Recoder, diputat al Congrés de Madrid des de fa deu anys, ocupa el lloc número 5 de les llistes que Convergència i Unió (CiU) presenta per a les eleccions generals del 3 de març, unes llistes que la coalició va presentar pú­blicament diumenge passat en un acte a la Vila Olímpica de Bar­celona. Recoder, veí de Sant Cu­gat des de fa dos anys, avança dos llocs a les llistes respecte a les de les darreres eleccions i, per tant, si la coalició nacionalista iguala els resultats del 1993, té garantit l'escó de diputat. En la línia de la resta de líders de la coalició, Recoder adverteix que la campanya serà «dura» i esgri­meix dos arguments pels quals considera que CiU aconseguirà uns bons resultats. El primer, que la «tranquil·litat i el seny» dels nacionalistes és imprescindible davant un panorama polític es­panyol que s'endevina, segons Re­coder, «difícil». «Si hem de de­pendre del PP i el PSOE, només veurem canibalisme». Segon, que les propostes de CiU, que aquesta legislatura se centraran en «els problemes de les persones» —com ara l'habitatge i el servei militar—, es caracteritzaran per la «serio­sitat». Recoder, militant de la sec­ció local de CDC des de fa tres setmanes —ho va ser molts anys de la de Gràcia— afegeix que els dos partits majoritaris ofe­reixen «un espectacle vergonyós», fent referència a les acusacions sobre el GAL, i considera que a CiU li toca «parar els peus a tants excessos».

Europa per Bòsnia explica les experiències del corredor humanitari • Sant Cugat.— Joan Aran, re­presentant de l'associació Europa per Bòsnia —impulsada per l'eu-rodiputat José Maria Mendilu-ce—, serà l'encarregat dimarts d'exposar les vivències dels vo­luntaris que van participar en l'a­nomenat corredor humanitari que es va crear durant la guerra als Balcans. El corredor es va crear a mitjans de l'any passat per ca­nalitzar els ajuts humanitaris mit­jançant convois que durant els da­rrers mesos han transportat ali­ments, medicines i material divers aportats per associacions i par­ticulars destinats a accions d'e­mergència a les ciutats assetjades de Bòsnia. La xerrada, que pre­sentarà Maria Permanyer, també membre de l'associació, s'emmar­ca dins el cicle Aula Cultural que organitza el CMSC. / c.c.

Portes

Blindades I o í

Sant Cugat del Vallès. • » 5 8 9 1 7 99

COMPOSTAJE, I/OPCIÓ MÉS ECONÒMICA i ECOLÒGICA PER TRITURAR: - RESTES DE LA PODA

RESTES DE L' HORT BARDISSES, ETC.

LES BIOTRITURADORES ELIMINARAN LES

ESCOMBRARIES DEL SEU JARDÍ. CONVERTINT-LES EN

ADOBS ORGÀNICS

DEMANI DEMOSTRACIÓ dissabte tarda d e 5 h a 8,3Oh

10 P U N T I S E G U I T ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de febrer de 1996

L E S E M P R E S E S * PreBlau, instal·lació i manteniment de jardins i piscines

ÀNGELS CASTUERA •Sant Cugat.— Quins serveis ofereix Pre Blau?

—«Ara ja tenim la línia molt especificada, tenim una secció de manteniment de jardí i piscina, donem el servei integral. Ens de­diquem també a la construcció de jardins i piscines, encara que en fem moltes menys, de piscines. Ara estem preparant una nova línia: la venda de material de pro­ductes químics per a la piscina i material de reg a empreses i particulars».

—Per què és més fàcil el mercat dels jardins que el de les piscines?

—«Perquè hi ha molta més competència en el sector de la construcció de piscines. Aquest mercat va esclatar al 1985, i totes Ics empreses de Catalunya tre­ballen pertot arreu, i una persona nova en aquest sector no hi entra fàcilment. A qualsevol lloc on vas a presentar un pressupost som cinquanta. Aleshores, les piscines que agafem són de compromisos especials, que et demanen un pro­jecte conjunt de jardí i piscina. Són unes set o vuit piscines l'any».

—La vostra clientela és ma­joritàriament santeugatenca?

—«Sí. sobretot treballem a Sant Cugat. Valldoreix i Vallvidrera. Nosaltres donem un servei inte­gral al client: manteniment de jar­dí i piscina, si es trenca un focus del jardí l'hi arreglem, tenim des-calcificador i sal per a l'aigua, per exemple».

—El creixement urbanístic de Sant Cugat i el tipus de ciutat que s'ha definit afavoreixen aquesta empresa?

—«No tant com es podria pen­sar. A Sant Cugat hi ha molta gent que viu del quieroynopuedo. Hi ha moltes vegades que la gent fa un esforç molt gran per mun­tar-se la casa, i com que nosaltres som els últims a arribar, som els que rebem la garrotada de tota l'obra. És un mercat molt més complicat que no sembla. És ve­ritat que Sant Cugat és una ciutat molt maca, però s'ha de tenir en compte què hi ha darrera d'això».

—Qui és més exigent, el client particular, l'empresa o el que re­presenta una comunitat de veïns?

—«Les comunitats de veïns són les més conflictives, perquè l'in­terlocutor no és sempre el mateix, i els veïns t'identifiquen amb allò que no els agradava del president, i hi surts perdent. Però ara l'em­presa ja ha fet una selecció, ja hem trobat els nostres clients i ja no tenim tants problemes. Al principi, agafàvem qualsevol fei­na. En el cas de les comunitats, no tens un tracte personalitzat amb el client, i menys quan hi ha veïns nombrosos. Però mai no es pot generalitzar».

—Ni tan sols per dibuixar un jardí estàndard?

—«No, no, en això menys en­cara. Els jardins són sempre per­sonalitzats, però tot i així, hi ha elements que no varien: un racó de flors, un arbre exemplar i la gespa. Aleshores ja vénen els ma­tisos personalitzats. Els arbres que es demanen són les oliveres i els

Pre Blau va començar a funcionar l'any 1992, quan David Planes, enginyer tècnic agrícola, va decidir muntar una empresa d'instal·lació i manteniment de jardins després d'haver estudiat durant quatre anys a Lleida i d'haver treballat per a altres empreses durant dos anys. El negoci familiar estava relacionat amb la col·locació de piscines, i en David ho va incorporar també a l'empresa. En quatre anys de funcionament, Pre Blau s'ha consolidat, i ara vol introduir la venda d'articles químics per telèfon a particulars i empreses.

D A V I D P L A N E S , Director de Pre Blau

«Molts saben de jardineria, però és un art que no tothom domina»

David Planes, creador de Pre Blau, considera que saber plantar i mantenir és un art que no tothom coneix.Foto: J.A. MULA.

xiprers, sobretot. Quant a la mida, també hi ha de tot, però són força grans, entre els 1.000 i els 3.000 metres quadrats».

—D'on trèieu el material per crear els jardins?

—«Nosaltres tenim uns te­rrenys on tenim planta. Però no la produïm, perquè avui dia és absurd. Els preus estan bé fora d'aquí. Aleshores has d'anar a buscar com quan vas a mercat. És molt important mirar bé què compres. La planta l'has de triar tu. Éls proveïdors són d'aquí, de Sant Cugat, del Vallès Oriental i del Maresme».

—Us trobeu amb problemes perquè els clients volen saber més que vosaltres?

—«En el mercat de la jardineria hi ha molt intrusisme, molt. Tot­hom és jardiner, tothom hi entén. A vegades no sé per què he passat

quatre anys estudiant. Et trobes, en ocasions, amb coses que tu has fet i la gent, de bona fe, t'ho esguerra. Pot passar, però no és habitual. Ara, el que sí et trobes és que tu has fet una obra i no agafes el manteniment perquè el propietari ja s'ha buscat un jar­diner. Són gent que estan a l'atur i així van fent un racó. Això sí que està generalitzat. Són gent que hi entén de tot però no saben res, i a vegades espatllen les co­ses».

—Creus que hi ha cap manera d'evitar aquesta situació?

—«És difícil, perquè associar-te és complicat, hi ha massa inte­ressos i no ens podem posar d'a­cord. Legalment, tampoc no crec que es pugui fer res, perquè no es pot controlar quina és la gent que treballa d'aquesta manera. L'única manera que tenim de llui­

tar contra això és donar alguna cosa més del que donen aquestes persones. Te'ls has de fer teus, i proporcionar-los, per exemple, els productes químics».

—Aparentment, cuidar un jardí no requereix grans secrets.

—«Aquesta és una opinió ge­neralitzada. Però no sap podar qualsevol. Un dels problemes de la jardineria és el de personal, que no sempre està qualificat. A mi, per exemple, m'ha costat un parell d'anys trobar treballadors que estiguessin qualificats. L'Inem fa cursets de jardineria, l'escola del Tudurí de l'ajuntament de Barcelona també n'ensenya i hi ha una branca de formació pro­fessional que dóna coneixements. El que passa és que, com en tot, després cadascú ha d'agafar l'estil homogeni. No hi ha res com l'experiència».

Pre Blau vol oferir un servei integral als usuaris de piscines

Des que Pre Blau va començar a funcionar, ha travessat mo­ments difícils abans de la seva consolidació. Va créixer molt rà­pidament al principi. «El primer any vam treballar molt, però de seguida ens vam adonar que no podíem fer bé tanta feina, i els dos següents anys no van anar tan bé. Amb l'experiència del principi, hem après a seleccionar la nostra clientela i ara podem iniciar una altra línia», explica David Planes. Al febrer, comen­çaran a vendre productes espe­cífics per al manteniment de jar­dins i piscines per telèfon. «Es un procediment molt americà que esperem que tingui una bona ac­ceptació. Es tracta de tenir una relació de clients particulars als quals ara ja donem servei, o bé començar a treballar amb d'al­tres. Nosaltres faríem un segui­ment dels productes que neces­siten, els demanaríem quins altres articles o serveis hauríem de co­brir per portar-los a casa, i els hi transportaríem, sense que el client s'hagi de moure». A banda de proveir els particulars, siguin o no clients actuals de Pre Blau, aquest servei d'atenció s'adreçarà també a empreses mitjanes de­dicades a la construcció de pis­cines, que després podran oferir aquest servei als seus clients per mantenir la construcció. «La idea és oferir un servei complementari per als usuaris de piscines o les empreses que es dediquen a aquest sector». / À.c.

—És car mantenir un jardí? —«No, és car muntar-lo, i no

és fàcil. Jo pateixo molt per la meva feina. Per fer un jardí de debò, sigui gran o petit, el jardiner ha d'estar capacitat per fer-lo, que no tots ho estem. Jo penso que la jardineria és un art, i depèn molt de la mà del dissenyador que el fa. Se li ha de donar un aire molt personalitzat al jardí. L'estat d'ànim de qui dissenya el jardí és molt important, perquè podrà reflectir les sensacions que li inspira aquell terreny. També és molt important la capacitat que té el client per cuidar aquell jardí tan especial. No és com un jardí' estàndard, i el manteniment és una altra cosa. Hi entren volums, hi entren colors, hi entren formes, hi entra la continuïtat... N'hi ha que tenen un do per combinar tot això».

ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de febrer de 1996 PUNT I SEGUIT 11

HISTÒRIA

Valldoreix acomiada el fundador del seu museu històric

Josep Altet va morir dissabte, als 76 anys Sf LVTA BARROSO

• Valldoreix.— Centenars de veïns de Valldoreix van assistir dilluns al funeral per Josep Altet, historiador local i fundador del museu històric de l'entitat municipal descentralitzada, que va morir dissabte al vespre, als 76 anys, a causa d'un tumor al fetge que tenia des de feia temps. Altet va ser enterrat al cementiri de Valldoreix després de les exèquies, oficiades pel seu germà, mossèn Juli Altet.

"' ^ r j ^ , 1 l i

ni. & «afc^l

"' ^ r j ^ , 1 l i

ni. & «afc^l

"' ^ r j ^ , 1 l i

ni. & «afc^l

,...«r *£•• ^ ^ • • ' : Í Í - Í Í . - : " ' " ~ •* *•

-aBfcx

La petita església de Sant Ce­brià de Valldoreix —situada just al darrere de la masia on hi ha el museu fundat per Altet— va ser totalment insuficient per en­cabir els assistents al funeral ofi­ciat dilluns per l'historiador. Entre els presents, el president de l'En­titat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, Jaume Sanmartí, i els dos vocals de Convergència i Unió (Miquel Paraira i Mercè Calafell) eren la màxima repre­sentació de les autoritats locals, ja que ni l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, ni la resta de l'e­quip de govern municipal —tret de la presència del tinent d'alcalde de Medi Ambient per Esquerra Republicana, Jaume Busquets— no van assistir a l'enterrament.

En una cerimònia marcada pel caràcter familiar de l'acte, cinc sacerdots van acompanyar el ger­mà de Josep Altet, mossèn Juli, que va ser qui va oficiar el funeral. Un altre parent, Jaume Duch —germà del seu gendre i rector de la parròquia de la Preciosíssima Sang de Barcelona— va fer l'ho­milia. «Ens acomiadem d'un home —va dir mossèn Jaume— que va treballar sempre per crear una sòlida xarxa de relacions amb els seus veïns, un home que lluitava per causes grans.»

D'aquesta manera és com el recorden els que el van conèixer. Per Aymerich, «la pèrdua és molt important per a tot el municipi, però queda el record de la seva personalitat i, sobretot, el seu lle­gat, que permetrà a les genera­cions que vénen conèixer la his­tòria local gràcies al que Altet

ha fet». El mateix ha volgut des­tacar el president de l'Entitat Mu­nicipal Descentralitzada, Jaume Sanmartí, que recorda «les llar­gues converses sobre Valldoreix, la seva història i la seva identitat com a poble» que hi havia man­tingut.

La vitalitat d'Altet, que el va «moure fins a l'últim moment», és un dels seus trets a què més s'ha fet referència. Montserrat Rumbau, veïna de Valldoreix i membre de l'associació Amics de la Unesco Valldoreix-Sant Cugat, ha recordat que va ser l'histo­riador qui la «va fer entrar» a l'entitat. «El seu entusiasme, di­fícil de trobar en altres persones més joves, s'encomanava», asse­gura Rumbau.

Tasca poc difosa

Però una de les persones que ha conegut millor Altet és, pro­bablement, Juanjo Cortés, el di­rector del Museu de Valldoreix. Des d'aquesta posició, Cortés as­segura que, «tot i el reconeixe­ment científic que han obtingut alguns dels seus estudis, molta de la feina que va fer Altet no ha estat prou difosa». La tasca més coneguda de l'historiador auto­didacte és el mapa històric de l'antic terme de Sant Cugat, Vall­doreix, Rubí oriental i les antigues terres del castell de Canals. Per aquest treball i com a reconeixe­ment de la seva trajectòria, va rebre un dels guardons Santcu-gatenc de l'Any del 1993, i també el primer premi Aquallonga, que atorga des de fa dos anys l'as­sociació Amics de Valldoreix.

mm

v Molts veïns de Valldoreix van assistir al funeral a l'església de Sant Cebrià. Foto: J.A. MULA.

Josep Altet, un home de Valldoreix

P arlar de la història de Vall­doreix és parlar de Josep Altet. En el record queda la imatge d'un Josep, encara

nen, envoltat dels impulsors de l'actual Valldoreix, recollida a Història de Valldoreix, de Gil i Escayola. Anys més tard, el juliol de 1936, Josep Altet va fer un acte transcendental pel futur de la història de Valldoreix: amagar l'arxiu panoquial i l'ornamentació litúrgica de Sant Cebrià, per pro­tegir-la de la destrucció de pa­trimoni d'aquells anys. En acabar la guerra, va ser a un camp de concentració a Burgos.

Durant la seva joventut va re­córrer els Països Catalans en bi­cicleta confeccionant un mapa en català tie totes les poblacions. Des que es va instal·lar a Valldoreix va participar activament en el teixit associatiu. Col·laborava amb el Club Esportiu Valldoreix, va ser membre de la junta de govern

JUANJO CORTÉS •

de l'associació de propietaris i veïns, membre fundador i pre­sident delegat del Museu de Vall­doreix, fundador d'Amics de la Unesco Valldoreix-Sant Cugat, i moltes coses més.

Els darrers anys va centrar la seva activitat en una recerca his­tòrica que podem qualificar d'es­pectacular. S'inicià amb la inves­tigació de les masies de Valldoreix i rodalies, elaborant diversos ma­pes i estudis. Més tard el seu centre d'interès van ser els camins, primer els locals i, més tard, la seva gran obra, l'estudi de la Via Augusta, segons els vasos apol·li-nars, des dels Pirineus fins a Car-tago Nova, l'actual Cartagena. Una magna obra fonamentada en el rigor de la documentació i con­solidada trepitjant el terreny. Un estudi realitzat per un «historia­dor de diumenge», com diria Phi-lippe Ariés, però que tant ens ha ensenyat als que procedim

d'àmbits més academicistes. Josep Altet va ser un autodi­

dacte de la Història, un esperit jove que tenia moltes ganes de conèixer. Aquestes ànsies el por­taren a organitzar trobades de professors universitaris i del que anomenava «savis de poble».

Va convertir-se en l'ànima del Museu de Valldoreix creant al seu voltant tot un equip del qual n'ha estat el capdavanter. No hi ha dubte que el coneixement de Vall­doreix no seria el mateix sense la figura d'Altet. Molts hem après retalls de la història i la geografia de la seva mà i hem conegut un gran defensor del fet diferencial de Valldoreix, basat en la seva història i en la seva tradició.

Avui, de ben segur, Josep Altet ja estarà estudiant i passejant pels camins del cel. Gràcies, Josep.

Juanjo Cortés és el director del Museu de Valldoreix

ENSENYAMENT

Col·loquen la primera pedra de la Thau.— El director de l'escola Thau, Joan Triadú, acom­panyat per altres responsables del centre educatiu i pels pares i nens que faran funcionar el futur centre a Sant Cugat, van col·locar dissabte la primera pedra del nou edifici, que se situarà en terrenys

paral·lels a l'autopista A-7. L'escola Thau de Sant Cugat es construirà perquè un grup de pares va demanar-ho personalment a Joan Triadú, un fet que el director va agrair dissabte. El calendari de les obres avançarà sense pausa perquè el curs ha de començar al setembre. /À.C. Foto: JA. MULA

POLÍTICA

Joaquim Nadal enceta un cicle de xerrades sobre política

organitzat pel PSC Palestina i el món laboral, altres temes

CÈLIA CERNADAS • Sant Cugat.— El president del grup socialista al Parlament de Catalunya, Joaquim Nadal, obrirà aquest dimecres el cicle de con­ferències que l'agrupació local del PSC organitzarà fins al mes de juny. Amb el títol Les meves idees per a una Catalunya de progrés, la xerrada del candidat a la pre­sidència de la Generalitat a les passades eleccions catalanes i al­calde de Girona començarà a dos quarts de nou a la Casa de Cul­tura. El pròxim convidat al cicle serà el secretari general, de la UGT a Catalunya, José Àlvarez. La seva xerrada, centrada en el món laboral, està prevista per al mes d'abril. La tercera conferèn­cia, de la qual està encara per confirmar el ponent, se centrarà en el procés de pau a Palestina, iniciat amb la firma de l'acord a Washington fa dos anys i cul­minat fa unes setmanes amb les primeres eleccions convocades

per escollir els representants de l'Autoritat Nacional. Segons el primer secretari de l'agrupació lo­cal del PSC, Jordi Menéndez, el propòsit del cicle és «parlar ex­plícitament i tranquilament de po­lítica, sempre al marge de la cam­panya electoral tot i la coinci­dència de dates». Les conferèn­cies, organitzades sota el títol glo­bal de Eh debats oberts, pretenen estructurar-se com a col·loquis en­tre els assistents i els convidats.

Extintors

Sant Cugat del Vallès.-tr 5891799

ajudem

mÜions d alumnes, èsàtaíQpaSso8-

' a r t e s per setmana a\ Centre

ifetvtexetdcisa^s d ( e g t a d l .

M'hora d'aprendre

„ uia CAN MORA, 18 Rambla w « "' 1

Ü' * To*s e l s «iveUs • I f * Varietats V****™ ^ a n s 1

.C^bndgeBxan ,

Pft T O \ O M E S

Francesc Mora^.8

Td.589226 4

Tel. 67415 01

. Horaris to^-r™** .Seme p e r f e c t e s *

• «to»!*00"™ Re»A>ate9°ronW4

CURS 9 5 - 9 6 # Apreneu adibuUar i

pintor aVo\u • Grups reduís. .Hores convingudes.

• Sordes oe\ pobVe.

Informació © 67A 3186

co^P ofess\onaW.

e\oborQc\òdecumcuW. • D\oQnòs^pskope«ia90^. . ^ c a ò o n s P w e c i o 9 W e s .

. Trastorns ( W ^ * • lkn\quesa'es\v>à.

f»»fr*«»

TALLEDA RlCOMA

E n s e n y o ^ »fe>9,P»"°' violi, orgue...

3> . * t

SANTCUGM

n x i .ea,ff.cou. I

• Murts-- Accés unWersVtat.

- Gradua* escolar.

-Ca\a\à. .Au\aa'esbar\oUctwtors

exrraesco\ars

cT Wítf

estudiar

ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de febrer de 1996 PUNT I SEGUIT 13

TEATRE

Bieito porta a Sant Cugat el «Molière atípic» que l'ha llançat definitivament

«Amfitrió» és el primer muntatge del director que es veurà al Teatre-auditori

SÍLVIA BARROSO • Sant Cugat.— Una companyia joveníssima amb un director en alça porta avui al Tea-tre-Auditori Amfitrió, una comèdia agredolça de Molière on els déus juguen a l'amor amb

les dones dels humans mentre ells fan la guerra. Després d'una molt bona acollida d'El rei Joan, estrenat al Grec, Calixte Bieito ha vist com un altre muntatge seu es convertia en l'èxit de la temporada a Barcelona i en l'obra

de culte del trimestre. Amb Amfitrió, la crítica ha dit que «la màgia ha tornat al Lliure». I és amb aquest «Molière atípic» que Bieito arriba per primera vegada a Sant Cugat, on tornarà amb Galileo Galilei el 22 de març.

TEATRE

orta a Sant Cugat el «Molière [ue l'ha llançat definitivament ú primer muntatge del director que es veurà al Teatre-auditori

'IA BARROSO joveníssima

ivui al Tea-ia agredolça l'amor amb

les dones dels humans mentre ells fan la guerra. Després d'una molt bona acollida d'El rei Joan, estrenat al Grec, Calixte Bieito ha vist com un altre muntatge seu es convertia en l'èxit de la temporada a Barcelona i en l'obra

de culte del trimestre. Amb Amfitrió, la crítica ha dit que «la màgia ha tornat al Lliure». I és amb aquest «Molière atípic» que Bieito arriba per primera vegada a Sant Cugat, on tornarà amb Galileo Galilei el 22 de març.

I V , tk

•» T'Í fi .>< • •• ,.A r . - -»

: \ . * , ' \* *rv %* F»?^.-,V's ••"-•«*'-•--A . . * • i t ±tX ' i V - 4' «

• --k i. •» •»' «r ' V . é í ' t ' - * : Mx'W.;

• ; " v * '• t '* ' r

Pep Planes i Eduard Fernàndez en un moment d'una representació d'Amfitrió al Lliure. Foto: CENTRE CULTURAL.

El déu Júpiter, enamorat d'Alc-mena, baixa d'un cel fet de bom­betes blaves. L'acompanya el seu servent Mercuri. Prenen l'aparen­ça del rei Amfitrió, marit d'Alc-mena, i del seu criat Sòsia, i es presenten al palau de Tebes. Allà, Alcmena rep Júpiter amb alegria creient que és el seu espòs, que torna de la guerra. Així arrenca Amfitrió, una comèdia escrita per Molière el 1667, en un moment difícil de la vida de l'autor: tenia problemes de salut, havien pro­hibit les representacions de Tartuf, la seva dona i la seva primera actriu l'havien abandonat i França estava en guerra.

Aquestes circumstàncies hau­rien impulsat Molière a escriure una peça «atípica» dins la seva trajectòria, segons Calixte Bieito. Això és, almenys, el que ell va descobrir en llegir el pròleg de l'obra original. Molière parla en aquesta introducció «del caos, d'un món on regna la confusió, on el que val avui ja no serveix per demà». La sensació, «molt íntima i difícil de definir», que el pròleg va produir en Bieito, és «el motor» del muntatge. Per això, el resultat del que a primera vista semblava un simple diver-timento és «una comèdia agredol­ça, en què l'autor intenta fugir del que li passa però no pot evitar tornar al punt de partida.»

Per transmetre aquest conjunt de sensacions a l'espectador, Biei­to s'ha basat, com ja és habitual, en el treball dels actors. Són Xavi Ripoll, Eduard Fernàndez, Pep Planas, David Selvas, Àngels Bas-sas i Aurea Màrquez. Cap d'ells no arriba als 30 anys i el director, que en té 32, ha aprofitat la seva «energia» per fer «un treball di-

S.B. • Sant Cugat.— El director de Canals Galeria d'Art, Josep Ca­nals, creu que els bancs, les as­sociacions culturals i els restau­rants que fan mostres d'art hau­rien de deixar de vendre les obres exposades per facilitar la incor­poració de les galeries catalanes al mercat europeu. Tot i que les queixes del sector vénen de fa temps, la protesta de Canals ha pres forma arran de la presentació d'un estudi de la Unión de Aso-ciaciones de Galerías de Espana, en què es denuncia l'intrusisme professional per part d'entitats i institucions públiques. EI feno­men, segons Canals, es dóna, so­bretot, en «ciutats mitjanes amb inquietuds culturals, com Sant Cu­gat, Sitges o Reus, i és producte de la ingenuïtat dels qui el prac­tiquen, que no s'adonen que per­judiquen la competitivitat dels ga-leristes del país».

El Gremi de Galeries d'Art de Catalunya, al qual pertany Canals, s'ha fet ressò del conflicte. El fo-

recte». El vestuari contemporani, dissenyat per Mònica Quintana, igual com l'escenografia, li ha ser­vit també per arribar a aquest objectiu. Però no es tracta, al cap-devall, de modernitzar Molière, assegura Bieito, «perquè Molière ja és modern per ell mateix.»

Els actors comparteixen aquest punt de vista. Portats pel meca­nisme suggerit pelv director, Eduard Fernàndez i Àurea Màr­quez (Sòsia i Alcmena) asseguren que van trobar el seu personatge «a força de buscar-lo». «Alcmena

nament de les queixes és el greuge comparatiu entre les sales d'art —gravades amb un 16% d'IVA quan a Europa és d'un 4%— i les entitats i institucions, que que­den lliures d'aquesta pressió fiscal perquè no tenen objectius lucra­tius.

La Casa de Cultura

La polèmica ha arribat a Sant Cugat pels rumors sobre la pos­sible venda solapada que s'hauria fet en algunes exposicions de la Casa de Cultura. Diversos testi­monis han confirmat a Els 4 Can­tons que en mostres relativament recents —com la de Ricard Sala de l'any passat— el marxant de l'artista informava el públic sobre els preus de les peces.

La tinent d'alcalde de Serveis Personals, Àngels Ponsa, ha negat que aquestes operacions es pro­dueixin actualment i creu que «tampoc no ha passat res semblant des de fa molts anys». Segons ella, Canals li va comunicar que aques­tes vendes indirectes s'havien fet

és una dona apassionada que fun­ciona amb sensacions», explica Màrquez. Ella ha treballat «sense el cap, a partir dels estímuls rebuts dels altres actors.» La clau ha estat, segons Fernàndez, «no pen­sar a fer Molière o a copiar cap estil determinat, sinó limitar-se a fer aquesta obra.»

Gira organitzada

Amfitrió arriba a Sant Cugat en la gira per tot Catalunya que ha organitzat el teatre Lliure de Barcelona. És un sistema de bolos

«molts anys enrere, però no ho va concretar més», tot i que re­corda que li va parlar «fins i tot de l'època de l'equip de govern municipal del PSC». La tinent d'alcalde diu que entén que «la funció de les exposicions muni­cipals és donar una oportunitat als artistes de la ciutat que co­mencen o que no poden accedir a les galeries». «En cap cas —a-fegeix— no són mostres per ven­dre-hi.» Ponsa garanteix, a més, que aquestes operacions «es po­den controlar i es controlen, i per això hi ha els conserges».

Però les queixes dels galeristes van més enllà de la Casa de Cul­tura, i un dels objectius de les crítiques, a Sant Cugat, és Firart. Els artistes de l'associació exposen i venen obres obertament dos diu­menges de cada mes a la plaça Octavià, i aquesta temporada l'en­titat ha iniciat un cicle de mostres a l'Ateneu, on s'exhibeixen les llis­tes de preus amb claredat. «L'as­sociació —puntualitza la presi­denta de Firart, Begona Valcàr-

que Lluís Homar, el director de la sala de Gràcia, vol consolidar «per assegurar la presència de la companyia a tot el país». Aquesta iniciativa i l'aposta per les co­produccions del Centre Cultural han coincidit per fer que Bieito passi pel Teatre-auditori dues ve­gades aquest trimestre: el 22 de març està programat el Galileo Galüei de Bertolt Brecht que el director acaba d'estrenar al Mer­cat de les Flors, després d'haver muntat l'obra amb la participació de Focus i el Centre Cultural.

cel— no ven res, la venda la fan els artistes i en tot cas són ells, individualment, els que haurien de tenir llicencia fiscal.»

La resposta de Valcarcel s'a­costa a l'opinió d'Ignasi Cabanas, propietari de la galeria Rusinol, i Josep Anton Clausó, antic di­rector de la Febo: tots tres coin­cideixen a dir que la clientela de les galeries és diferent de la d'ar­tistes menys coneguts que bus­quen altres punts de venda. Ca­banas afirma que «és inútil in­tentar combatre un costum ins­tal·lat en la societat» i que «els galeristes han d'assolir la com­petitivitat portant qualitat a les seves sales».

Clausó comparteix aquest punt de vista i afegeix que «la venda paral·lela es fa només en nivells baixos i mitjans, però no la prac­tiquen els artistes amb una firma important». A Sant Cugat, la me­sura se situaria, segons Clausó, «de Grau-Garriga en amunt». De tota manera, entén que, «en època de crisi, hi hagi susceptibilitats».

La Rusinol exposa els paisatges a l'oli de Josep Pomes I Sant Cugat.— L'obra recent de l'artista tarragoní Josep Pomes es pot veure a la galeria Rusinol des d'ahir i fins al dia 13. D'arrel impressionista, els olis de Pomes aborden sempre temàtiques pai­satgístiques: són panoràmiques urbanes, portuàries, camps, ma­rines i altres motius del repertori figuratiu habitual. Pomes va néixer a Tarragona el 1940, però el 1958 es va traslladar a Bar­celona, va estudiar a l'Escola Su­perior de Belles Arts de Sant Jordi i va completar la seva formació al taller del pintor Pascual Bueno. El 1969 va fer la primera exposició personal a la Sala d'Art Modern de Barcelona i, aquell mateix any, va guanyar el premi Tossa de Mar. Després ha presentat mostres re­gularment en galeries de tot l'Es­tat Espanyol i ha participat en exposicions col·lectives i concur­sos. Així és com ha obtingut pre­mis com l'Àngel Marsà i el titulat A la creativitat, dintre de la con­vocatòria Vila de Palamós, els anys 1992 i 1995./S.B.

Lanzarote vist per Joaquim Budesca, a Canals Galeria d'Art H Sant Cugat.— Joaquim Bus-desca analitza el paisatge de l'illa canària de Lanzarote en les pin­tures que exposa des d'ahir a Ca­nals Galeria d'Art. Budesca fa un estudi del color i les estructures de les masses de l'illa volcànica. El cel, la terra, la roca i l'oceà són els elements sobre els quals l'artista trasllada a la tela les sen­sacions que li provoca el paisatge canari, on recull, donant-li un pa­per fonamental, la llum de l'illa. L'objectiu de Budesca és plasmar un paisatge molt simple amb l'abs­tracció d'uns elements i centrant l'atenció en altres: els arbres en forma de globus, les flors com a taques de colors, els núvols de formes arrodonides i l'escuma de les onades del mar. Les pintures generades per l'estada de Budesca a Lanzarote s'exhibeixen pública­ment per primera vegada. / S.B.

Prorroguen la mostra fotogràfica de Jaume Cendra a la Floresta • La Floresta.— La mostra de Jaume Cendra a la Unió Esportiva i Recreativa de la Floresta ha estat prorrogada fins a final de mes. Organitzada pel col·lectiu Ocell Radiant que convoca periòdica­ment cafès literaris, l'exposició re­cull 13 fotografies «fetes sense cap pretensió», segons l'artista. Tanmmateix, sí que hi ha un efec­te buscat que Cendra aconsegueix forçant el negatiu o utilitzant fil­tres de color. Així obté fotografies monocromes on reprodueix plat­ges solitàries, runes industrials abandonades i altres elements iso­lats. Són instantànies preses en diferents llocs de Catalunya al llarg dels últims 20 anys. / s.B.

La inscripció per a «Connexió V.O.», oberta fins al dia 29 • Sant Cugat.— El Consell Co­marcal ha obert la inscripció del concurs Connexió V.O. de música jove fins al dia 29 de febrer. Per participar-hi, almenys dos dels membres del grup candidat han de residir habitualment a la co­marca. El tipus de música admès és el rock i les seves derivacions. Queda exclosa la música tradi­cional i la clàssica. El nivell dels grups ha de ser amateur. Per ins­criure's cal presentar una maqueta per triplicat dels temes que in­terpreta el grup, amb un dossier explicatiu. / ELS 4 CANTONS.

ART

Canals demana que s'elimini la venda d'art fora de les galeries per poder ser «competitius»

Les altres sales de Sant Cugat consideren l'intrusisme detectat un problema menor

14 PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS / Divendres. 2 de febrer de 1996

L ' A L B U M • Les ermites de Sant Cugat

jcns&yàt&'i I SOBRE AQUESTA PEDRA...

La plaça del mercat de Pere San conserva encara les restes de l'església ozjjj truir precisament en aquesta plaça. Després de molts anys, la parròquia mil·lenària, es va traslladar a les dependències del Monestir. Ara és allà sos i els feligresos van a trobar consol espiritual. Mentrestant, allà on gent ara fa la compra del dia i, potser sense saber-ho, trepitja una de les

IjUe es va cons-que ara ja és oficis religio-Tesglésia la ítives.

Sani « m à no « v , ™ , ^

™rd Aoualonga fins al 1232. L'edifici < £ T

conté el Museu de VaUdoreix.

' és una petita

, «-Í42 d'octubre de 1808 fcftgaaèixer amb el nom de

ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de febrer de 1996 PUNT I SEGUIT 15

MUSICA

El Cor de Noies del CSMMB, durant el concert amb Solistes de Barcelona al Teatre-auditori. Foto: JA. MULA.

Programa de clàssics populars I MUSICA CORAL PER A VEUS BLANQUES Orquestra Solistes de Barcelona i Cor de Noies del Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona. Solistes: Pilar Dalmau (soprano), Marta Rodrigo (mezzosoprano) i Maria Dolors Lozano (contralt). Director: Albert Argudo. Obres: de Georg Friedrich Hàndel, Michael Haydn, Wolfgang Amadeus Mozart, Johan Sebastian Bach i Franz Schubert. Lloc: Teatre-auditori. Dia: 27 de gener.

EDUARD JENER

L a sessió de dissabte passat al Teatre-auditori va co­mençar amb l'obertura i pastoral d'El Messies de

Hàndel, fragments instrumentals inclosos en un concert anunciat de música coral considerant que aquest oratori és una de les obres cabdals en el repertori simfòni-cocoral. Una peça que, d'altra banda, l'orquestra va despatxar més aviat anant per feina.

Amb l'aparició a l'escenari del Cor de Noies del Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, va començar la inter­pretació de la Misa Sancti Aloys II de Michael Haydn, músic de

Salzburg i germà petit del famós Joseph, que va ser un dels re­novadors de la música religiosa del seu temps, mitjançant la re­ducció i simplificació dels conjunts orquestrals, a la recerca d'una ma­jor dignitat i senzillesa en les for­mes harmòniques, fugint dels ex­cessos superflus.

La interpretació va ser molt ajustada, tant per part dels disset components de l'Orquestra Solis­tes de Barcelona com per part de les noies del cor barceloní, que es va mostrar compacte i se­gur, amb unes veus solistes de força qualitat, entre les quals cal destacar l'excel·lent Glòria, frag­ment que va interpretar la contralt Maria Dolors Lozano.

Peces arafamoses

La segona part es va iniciar amb la Petita serenata nocturna en Sol major, de Mozart. Es tracta d'una obra tan coneguda que la seva genialitat mateix fa, en oca­sions, que es tingui la impressió que el director és un simple ba-tutero i que els músics toquin d'es­ma. En qualsevol cas, els quatre temps de la cèlebre peça mozar-tiana van passar, en alguns mo­ments, per considerables oscil·la­cions interpretatives.

I novament amb peces vocals,

la cantata Whol mir dass ich Jesum habe de Johan Sebastian Bach —amb el número 147 del seu ca­tàleg de cantates—, va fer tornar el cor a l'escenari per interpretar una joia d'equilibri que mostra la qualitat aconseguida pel geni d'Eisenach.

En aquest camp, la intervenció de les diferents parts del cor fu-gades i la culminació amb una coral harmonitzant van fer pujar l'emoció estètica, una sensació que van poder percebre els es­pectadors reunits a la sala.

«Ave Maria»

L'arxifamosa Ave Maria de Franz Schubert, en una adaptació del director del cor Carles Josep Comalada, va tornar a tocar la fibra sensible dels presents, i es va continuar amb Ave Venim de Mozart i Canticorum lubilo i Joy to the wolrd de Hàndel, que va tancar de manera alegre i espec­tacular un concert amb asos a la màniga.

Encara no sabem per què va ser així, però cal dir que el públic no va mostrar-se gaire generós a l'hora de repartir aplaudiments. Tanmateix, el mestre Albert Ar­gudo es va treure —també de la màniga— un bis per obsequiar els assistents.

ART

EXPOSICIONS

Pla-Narbona exposa les sèries del període 1972-1990 al Centre Cultural de Terrassa

SÍLVIA BARROSO B Terrassa.— L'època en què Jo­sep Pla-Narbona treballava en sè­ries es pot redescobrir al Centre Cultural de la Caixa de Terrassa, fins al dia 25. Una mostra de 5 escultures, 19 gravats i 27 pin­tures recull el més representatiu de la producció d'entre 1972 i 1990 de l'artista instal·lat a Sant Cugat. En les peces de sèries com Madones, La Comèdia Humana 0 5 Subjectivitats com a paisatge, l'espectador pot retrobar els per­sonatges de sempre de Pla-Nar­bona, que configuren la seva mi­tologia. Són figures humanes transformades i agitades per llui­tes i amb un rerefons psicològic que l'acosta sovint als planteja­ments dels surrealistes.

La selecció de treballs ha estat dirigida pel comissari de l'expo­sició, Alexandre Segrove, sense la intervenció de l'artista. Amb tot, Pla-Narbona assegura que se sent «totalment identificat» amb la tria, que s'ha centrat entre els anys 1972-1990 perquè Segrove ha considerat que és el període «més interessant» de l'obra de Pla-Narbona. De fet, les peces corresponen a l'etapa de plenitud i de màxima intensitat productiva de l'artista, quan sortia de l'època de formació i passava per l'efer­vescència d'un pintor, escultor i gravador que es vol donar a co­nèixer i consolidar-se. «Jo con­tinuo sent el mateix Pla-Narbona de sempre —afirma— però re­conec que fins fa cinc o sis anys

era més ambiciós i estava en plena forma, per això feia sèries».

Pla-Narbona ha abandonat ara aquesta línia de treball i es dedica a «pintar amb calma, tranquil·la­ment, peces aïllades, indepen­dents». L'última exposició de l'ar­tista que s'havia vist a la comarca va ser la mostra retrospectiva de dibuixos que va organitzar Canals Galeria d'Art, l'any passat. Al marge de la seva producció ar­tística, Pla-Narbona s'ha dedicat amb èxit al seu ofici de disse-nyador gràfic i il·lustrador. En aquest terreny s'ha centrat en la recerca sobre l'ésser individual i la seva relació amb els altres, un tema que també examina des de la pintura, tot i que hi utilitza un punt de vista més subjectiu.

La pintura titulada Olfacte regalat és una de les que podem trobar a la mostra. Foto: ELS 4 CANTONS.

Realisme màgic I CARLES VERGES Galeria: Casa de Cultura. Dates: Fins al 12 febrer. Obres: Pintures.

PERE PICH

E l pintor santeugatenc Carles Vergés presenta la seva úl­tima producció artística a la Casa de Cultura. L'ex­

posició comprèn cinc anys de tre­ball. Per a un pintor, aquesta di­mensió de temps és una petita fracció de la llarga carrera pro­fessional. Dic això perquè en una mostra d'aquestes característiques la coherència temàtica i tècnica s'ha de tenir en compte.

El que destacarem primer de l'obra de pintor és el seu mes­tratge per solucionar, amb un di­buix precís i una pinzellada acu­rada, els seus temes complexos. Destacaríem d'aquest saber fer de

pintor el quadre titulat Presència, obra utilitzada per al cartell de l'exposició. La pintura està dins la línia realista que alguns il·lus­tres pintors de Madrid han con­reat aquests últims anys. L'obra combina l'objectivitat amb la sub­jectivitat i el resultat és una pin­tura poètica i suggerent. En aquesta mateixa línia trobem unes pintures, especialment les obres que mostren el tema del ossos descarnats, matèria dura recober­ta de fibra quasi putrefacta. Aquest motiu, difícil de represen­tar, és solucionat amb simplicitat i correcció.

Allunyat de l'objectivitat dels quadres abans descrits, trobem una sèrie de pintures d'inspiració cubista, fetes a partir de la des­composició progressiva d'un cen­tral. L'únic punt de connexió amb les altres pintures és la precisió del dibuix.

POMES Fins al 13 de febrer

Salbt IGusrnol Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat del Vallès

SOCIS FONS D'ART Servei taxació obres d'art

Horari: matí de 9 a 2 tarda de 5 a 9

Tel. 675 47 51

16 PUNT DE VISTA ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de febrer de 1996

ELSHCANIÜNS Setmanari independent, català, comarcal i democràtic

% Pramu Local efe Sant Cugat SL

Carrer Xi-rnc. 5, I r - 08190 Sant Cugat del Vallès t SOT62«2-Fu5»»2091

Ecttor Ramon Grau i Soldevila

Directora en fundom Cèlia Cemadas

Redacció Àngels Castuera, Cali Morell, Eduard Jener,

Pere Pich, Montse Sant, Sílvia Barroso, Ramon Luque, Francesc Carbó

Cap eontMrcial Gemma Bosch

Equip comercial Rosa Maria Carrasco, Núria Olivé

Impressió Rotimpres ©(972)40 05 95

Distribució

Mailing-Vallès SL

Dipòsit legal: GI-405-93

f !> 41 anions expressa únicamcnl la seva opinió en els ediumals, Ebaruclesfírmais

cxfKNMi r a t l l o ikl- M.-U- iuk»p>, \]LC K> 4i.'anmrb nofasc^a ncccssànamcnl

Una trobada desmotivadora

L a reunió de dimarts passat a la Casa de Cultura entre els responsables de la promoció i posterior gestió de les galeries

comercials de la gran superfície de la Guinardera, Larry Smith i els re­presentants del comerç local interes­sats a ser-hi presents, va ser un fracàs. La reunió l'havia convocada el mateix alcalde per tal d'aclarir tots els dubtes possibles dels comerciants locals. Du­rant la negociació amb els propietaris —Pryca i Intering— Aymerich havia arrancat la promesa que el comerç local tindria contrapartides. Els avan­tatges es concretaven en la prioritat davant el comerç forà d'instal·lar-se a les galeries. Després de la reunió

de dimarts passat i de les afirmacions que van fer els representants de Larry Smith, les coses no estan tan clares. A igual qualitat, prioritat per als co­merciants de Sant Cugat. Aquesta és la premissa inicial, però qui mesura la qualitat? Pel que es va dir, Larry Smith desconfia de la capacitat, en aquest sentit, del comerç local: entre una perruqueria LJongueras i un pe­rruquer de Sant Cugat, Llongueras. A partir d'aquest plantejament, l'al­calde va desautoritzar els represen­tants de la promotora comercial de les galeries i va anunciar als comer­ciants una reunió amb els propietaris del centre comercial. Així mateix, va prometre un allargament del termini

d'inscripció —amb prioritat inclosa— per al comerç local. Veurem què passa.

De moment, alguna cosa falla. Al­gunes connexions no funcionen. Te­nen la mateixa visió de la jugada els propietaris de les galeries i els seus promotors? Pensen el mateix, respecte al comerç local, l'Ajunta­ment i els propietaris? Si és així no hi haurà problemes i la trobada des­motivadora de dimarts serà una anèc­dota. Però si és diferent, Aymerich tindrà dificultats per explicar-se da­vant el conjunt del comerç local. I una última qüestió, hi ha algun do­cument escrit que especifiqui les prio­ritats del comerç local?

Petjades i absències

L a dedicació i la tasca de Josep Altet, ja molt abans que es po­sés al capdavant del Museu Històric de Valldoreix, resu­

meix l'esperit dels que, més moguts per les ganes de conèixer que pels grans coneixements, contribueixen a conservar el passat del seu entorn. Alguns han resumit la figura d'Altet amb una frase senzilla: parlar de la història de Valldoreix és parlar del

fundador del Museu. Un defensor del fet diferencial de Valldoreix que parlava amb coneixement de causa. Un vitalista, destaquen els seus amics: Josep Altet voltava els 70 anys quan va iniciar els estudis sobre la Via Augusta, des dels Pirineus fins a l'ac­tual Cartagena; trepitjant el terreny, recorrent els pobles i camins de Ca­talunya. La seva petjada perdurarà sempre a Valldoreix i al conjunt del

municipi. I perquè no es digui que els re­

coneixements arriben sempre tard, Altet els va tenir en vida: un premi santeugatenc de l'any i un premi Aquallonga per part de Valldoreix. Però això no disculpa determinades absències en el seu funeral. No hi havia cap representant oficial de l'A­juntament. Potser hi ha ferides que no acaben mai de cicatritzar.

E L L E C T O R E S C R I U

Catalunya i la bipolarítzació espanyola?

I Després del 19-N ve el 3-M, i mentrestant la societat i/o la nació catalana va perdent llençols a cada bugada.

Sí, així és, Catalunya ha entrat en un accelerat procés de des-nacionalització, pessimisme i de­cadència. La nostra nació és víc­tima de l'estúpida i destructiva bipolarització espanyola, que té segrestada tota la nostra conscièn­cia col·lectiva i ens impedeix, de totes totes, la represa de la nostra economia. D'altra banda, aquells que pretenen (teòricament) tren­car aquesta nefasta bipolarització es troben lligats de peus i mans per la seva anterior actitud de col·laboració a canvi de gairebé res en concret. Perquè, encara que diguin que els seus disset diputats han estat «decisius», on és la po­lítica de reconstrucció nacional? Quan toca (potser a l'any 3000) un concert econòmic digne? Etc, etc.

Malauradament, ens trobem a les portes d'accedir a un període, ultrademagògic, de campanya electoral (made in GAL i altres brutícies), on els tauromàquies lí­ders polítics espanyols es passe­jaran pels nostres carrers com a prepotents colonitzadors d'un país ocupat i espoliat. Cal que els ciu­tadans mínimament coherents ens comprometem, o si més no, do­nem suport a una alternativa re-generacionista, progressista i so-biranista, que a poc a poc però amb fermesa vagi obrint camí cap a l'alliberament nacional de debò. /JOSEP MARIA LOSTE i ROMERO.

La pena de mort i els terroristes

I Últimament pensava que po­ques coses em podien sorprendre, però estava ben equivocat, el di­jous 4 de gener vaig agafar el diari i vaig al·lucinar: hi sortia un escrit elaborat per l'associació cultural Gerona Inmortal en què es demanava la pena de mort.

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 2!) ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amh inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible

que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Em vaig fer creus que avui dia, en una regió on ens autoanome-nem civilitzats puguin sorgir de­mandes d'aquestes característi­ques, pròpies de tres segles enrere. Suposo que el motiu d'aquest es­crit és intentar, una vegada més, recordar que els drets humans existeixen per a tothom, i apro­fitant l'avinentesa recorro a la tí­pica frase: «Si matar és dolent, per què matar els que maten?» Sempre he pensat que la pena de mort és un acte de terrorisme d'estat en què se sacrifica el boc expiatori, i com que mata l'estat, tothom es queda amb les mans

netes; però no, tots som societat, i tots ens mullem, i ja n'hi ha prou de tant pagar amb la mateixa moneda, fruit d'una venjança im­bècil (en el sentit més etimològic de la paraula), que per alguna cosa ens han educat i ens sentim millors que ells; demostrem-ho i donem-los oportunitats de millo­rar. A més, suposo que molta gent lamentem l'existència de grups te­rroristes, però molt poca es para a pensar per quina causa sor­geixen, quines reivindicacions te­nen, què senten, què estimen, a qui ploren... perquè, deixem-nos d'històries, també són persones i

L A P U N X A D ' E N J A P

tenen tant dret com nosaltres a viure i a ser educats per viure en societat. / ROBERT PARRAMON i FONT.

EI clor de Flix

H Vull creure que el senyor José Luis Pena, director d'Erkímia, on el dia 21 passat va produir-se una fuita de sis tones de gas clor (!), és, com a mínim, enginyer indus­trial. Ho dic perquè m'han sorprès les seves declaracions, que —n'es­tic convençut— amaguen moltes coses. Dir que per les canonades circulava clor líquid és acceptable

<SF>3^it

si ho afirma un profà; però mai un cap de factoria, que sap que és clor liquat. La diferència és gran: l'aigua, posem per cas, és líquida en condicions ambientals, però el clor, que a 34 graus sota zero ja es transforma en gas, no­més pot circular com a líquid sot­mès a una forta pressió. De fet, la pressió crítica del clor és de 76 atmosferes. Déu n'hi do! Com que tothom ha pogut veure les imatges del lloc —un colze— de la canonada on es va produir la fuita, no cal ser gaire espavilat per saber-ne la causa.

D'altra banda, i com de fet era previsible, el senyor Pena no s'ha cansat de repetir el que es diu en aquests casos: «És molt es­trany, perquè les instal·lacions són de tecnologia punta.» Les imatges del tub petat deixen ben clar que no tenia cap tipus de protecció addicional. A la localitat de Mont-hey, a Suïssa, hi ha una gran fac­toria on es fabrica gas fosgen, un dels més tòxics dels coneguts i que va ser molt emprat a la Primera Guerra Mundial com a gas asfixiat. Ara, sortosament, no­més es fa servir per obtenir alguns colorants i alguns medicaments. Doncs bé: el gas fosgen se sin­tetitza fent reaccionar clor i mo-nòxid de carboni. Totes les ca­nonades que porten clor —i, no cal dir, el fosgen— són concèn­triques a una altra canonada més ampla, i entre les dues hi circula aigua. Així, si hi ha alguna fuita, el clor es dissol en l'aigua i uns sensors situats estratègicament avisen de l'incident. El clor, és clar, no surt mai a l'exterior. A Monthey, per cert, ningú no diu res de «tecnologia punta», sinó que parlen de mesures de segu­retat. /JOSEP CATALÀ.

F E D ' E R R A D E S

B A la plana 11 de l'edició pas­sada ens referíem al regidor d'Ur­banisme amb el nom de Joan Re­casens en lloc de Joan Franquesa. que hauria estat el correcte.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de febrer de 1996 PUNT DE VISTA 17

L A T R B U N A

Històries breus de la llengua XAVIER L. BATLLE

E il·lustrat tòria i el castellà quil·lament Berenguer IV es va casar amb 2XVf*§/*%*3í Peronella d'Aragó. Després ^ - - * - * *••? va venir, al segle XVIII, un rei que, per sotmetre els re­bels, va eliminar una mica de català». Les frases, literals, apareixen a l'entrevista que li va fer Cèlia Cernades a la secció Casa de la Vila d'Els 4 Cantons de l'edició corres­ponent al passat dia 19 de gener. El polític mereix apa­rèixer al Guinness per la his­tòria de la llengua més breu i objectiva mai publicada.

Hi ha algun defecte gra­matical que podríem passar per alt, com el de fer servir «han conviscut tranquil·la­ment», amb un pretèrit in­definit, que indica una acció que s'ha donat en el passat i continua donant-se fins ara. La cosa no lliga gramatical­ment amb la frase següent, que ens diu que «després va venir, al segle XVIII, un rei...» No sabem si la convivència tranquil·la s'acabà al segle XVIII. Des de llavors, no hi ha res a dir. En resum, no cal espantar-se del passat per­què tot plegat, del XVIII cap aquí... Es clar que un resum és un resum i no es pot dir tot en dues frases. Per exem­ple, no cal precisar que la convivència del català i el cas­tellà no es dóna fins al segle XX, perquè abans, aquí, entre la gent del país, només es par­lava català. És clar que les minories sí que en sabien de castellà i, fins i tot, alguns l'escrivien, ja sap quin, al cap i a la fi és igual,

Deixem-ho córrer, això, perquè el era un rei i tant se val—, motivat per més important és que la gent sàpiga una rebel·lió, va haver d'eliminar una que al segle XVffl un rei —tothom mica de català. Alguna cosa s'havia d'e-

una ués

eliminat algunes vides això potser fóra una crueltat exa­gerada; també fóra exagerat de suprimir-los les institu­cions i els drets. No, res d'això: se'ls va eliminar una mica de la llengua, poca cosa. No sabem, però, quina mica de la llengua es va eliminar alguna preposició?, potser al­guns noms sospitosos d'ori­gen estranger?, potser alguns topònims àrabs per refer­mar-los en la creença cris­tiana? Potser algun temps verbal?

La brevetat obligada de les entrevistes fa que no es pugui esmentar que algun gover­nant posterior al segle XVIII va eliminar també una mica de català. Si fem un esforç de memòria, potser cap a l'any 1939... Bé, el que és important és que aquí sempre hi ha hagut tranquil·litat i convivència ligüística... no­més, de tant en tant, s'ha eli­minat una mica de català per culpa dels rebels... s'ho devien merèixer.

Allò que no s'acaba d'en­tendre és per què el senyor regidor ens il·lustra amb aquesta brillant píndola d'his­tòria després de dir-nos que el cap de partit, Aleix Vi-dal-Quadras, reclama el dret a respectar cada llengua. Tot ho entenem més endavant. En la mateixa entrevista, el senyor Gaspar de Valenzuela confessa que és un dels re­

gidors que fan més bromes al ple. Havíeu temut, lectors, que parlava

seriosament? X.L.B. és professor de la UAB

JOAN LÓPEZ

L A G A L E R I A

Tres tombs, i mig

• • •

JOSEP M. JAUMÀ •

P assaven els Tres Tombs: bastoners, banda, cavalls, carros (amb els pots de la llet, amb galliners...), xarrets, carrosses, bous, un poni i els caramels

que volaven a grapats. «Què en deuen pensar les criatures?», em preguntava. Pot­ser es fan un embolic amb la cavalcada de Reis. O potser no pensen res: accepten que els grans són gent estranya i que avui els toca disfressar-se a l'antiga: barrets d'ala ampla, gecs curts, faixa, barretina... I callen. Algú, en canvi, diu:

—«La gent que tenen aquests cavalls i xarrets tan bonics, per què no els fan servir més sovint, per a la vida de cada dia? Per què en lloc d'anar amb el cotxe, que gasta benzina, contamina l'aire que respirem i contribueix a escalfar l'atmosfera i la temperatura del planeta, no es mouen per dins de la vila o per la comarca amb

aquests vehicles de

«La gent que tenen aquests cavalb, per què no els fan servir més sovint, per la vida de cada dia ? Per què, en lloc d'anar amb el cotxe, no es mouen per dins la vila amb aquests vehicles?»

tracció animal?» Un jove que ho

sent respon ràpid: —«Això és somiar

truites. La història no va mai enrere. Aquests carros i ca­valls són cosa del passat. No tornaran pas.»

—«Per què?», se m'escapa. Per sort, no em sent.

—«Aquesta sí que seria bona —sento que respon una do­

na—. Només faltaria això! Vam haver de venir a la ciutat i adaptar-nos, comprar el pis, el cotxe... i que ara haguéssim de tornar a la vida d'abans. De cap manera! Els carros ens obligarien a conduir a pas de tortuga. A més, nosaltres paguem els impostos de circulació i d'aparcament, i ells segur que no. Amb un dia a l'any ja n'hi ha prou.»

—«Per què?», se'm va tornar a escapar. Ara, però, em van sentir, i em van replicar

tots dos alhora, amb un to enfadat: —«Com que per què? Una cosa són

les festes i una altra la vida real. No ens podem quedar ancorats en un món idíl·lic. El món modern avança a tota velocitat. Hem de pujar al TGV.»

Per què?

A C U D I T L A F I N E S T R A

Dimensió desconeguda FONTCUBERTA

E l foraster que ve a Sant Cugat (i les seves rodalies) sent que ha entrat en un món desconegut. Exclama «oh!», davant el Monestir. Mira amb

enveja les torres i cases adossades. Torna a fer «oh!» davant els preus d'algunes bo­tigues, i pensa que Sant Cugat és un món apart.

Però, el que més li crida l'atenció és el trànsit. Molts vianants no caminen per les voreres, com a tot arreu, sinó per la calçada. Les bicicletes van en direcció con­trària, per sobre les voreres i a velocitat d'automòbil. Els repartidors de mercaderies s'aturen on volen i a qualsevol hora i se'n foten dels embussos o dels concerts de clàxon.

El foraster es va quedar de pedra quan un vehicle buidador (era municipal?) de contenidors posava a prova la paciència de desenes de conductors durant més de vint minuts, a les cinc de la tarda d'un dia feiner, en el carrer Dos de Maig (darrere del Pavelló Esportiu). I encara més quan aquell empleat atacava amb paraules obs­cenes qui gosava recriminar-li que aquelles no eren hores de fer aquella feina. «Per cert —va pensar el foraster— on és la policia?». «Sant Cugat deu ser diferent», va deduir. I va continuar mirant.

A Valldoreix, la majoria d'automòbils es­tacionats privaven tota la visibilitat als cotxes

que circulaven. Venint del Mas Roig, quan l'avinguda Mossèn Cinto es troba amb la plaça de Can Cadena, va veure que sorgien topades i discussions per un cediu que fa temps ha desaparegut de terra.

Es va quedar esgarrifat a la mateixa avin­guda, abans d'arribar a l'estació, en trobar gran quantitat de vehicles estacionats en llocs on hi ba senyals que no es poden ni aturar. Aquests vehicles tapen totalment la visibilitat dels que vénen de sota el pont que comunica amb la part de darrere de l'estació i que han de respectar un estop. En alguns moments del dia és impossible poder entrar amb seguretat a l'avinguda sense jugar-se la vida. La teva i la dels altres.

El nostre foraster va pensar immedia­tament, i amb tota la lògica, que si ell havia vist tot això en una visita ràpida, també ho devien haver vist els responsables del municipi que cobraven precisament per veure-ho i posar-hi remei. I també va pensar que si algun dia es produís una desgràcia irreparable els responsables no serien només els protagonistes de l'accident, sinó també els qui toleraven aquelles infraccions amb la seva passivitat. I que potser en un judici algú podria acusar-los de negligència o d'irresponsabilitat.

Estava situat Sant Cugat —i rodalies— en una dimensió desconeguda?

18 PUNT DE VISTA ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de febrer de 1996

L A T R I B U N A

Devaluar

Les pensions, tema tabú d ' aques t a p ropera campanya electoral, paraula que només d'anomenar-se sembla que produeix insegu­

retat, pors i angoixa. Tot un conjunt de sentiments relacio­nats amb la victòria de la lon­gevitat.

La millora de les condicions i de la qualitat de vida, d'una banda, i, de l'altra, els espec­taculars avenços de la ciència i de la tecnologia mèdiques han donat lloc a un augment triom­fant de l'esperança de vida. Però si bé tots estem d'acord que ara vivim més anys, els dubtes i fins i tot el desconcert comencen quan cal decidir què fem amb aquests anys.

No sembla raonable la de­fensa aferrissada d'un ús in­discriminat de tota la tecno­logia mèdica, amb la més alta qualitat científica, si després no proveïm els nostres avis, els nostres pensionistes, dels mit­jans que fan possible una vida digna. 1 aquí comencen les confusions.

Una majoria dels nostres vells mantenen una vida activa i relativament autosuficient, però no els deixem que utilitzin la seva energia en un treball socialment útil. Malgrat que al­guns d'ells estan com un roure, a partir d'un determinat mo­ment han de finalitzar la seva etapa laboral. Només d'aquesta manera els que vénen a darrere ocuparan els llocs que abans quedaven lliures per la mor-tandat natural. I aquesta és una con­tradicció fonamental: el vell se'l cuida, se'l porta d'excursió o se'l deixa viatjar hores i hores, amb grans avantatges, en els transports públics; però, això sí, millor que no faci res que no sigui disfnitar del seu merescut descans. Pen­sem que obstaculitzaria els projectes dels nostres joves impulsius. Li donem una pensió, però amb contrapartides; d'alguna manera li diem: «visqui tot

XAVIER VIDAL

RAÜL

el que vostè vulgui, però sense mo­lestar.» No l'estem transformant en un disminuït jurídic?

El que estem fent amb la nostra actuació és classificar, etiquetar un col·lectiu de persones, a partir d'un con­junt de idees o creences que ja no resisteixen la més mínima comprovació. Avui, malgrat que ja no es correspon­guin amb la realitat i contra totes les estadístiques i evidències, continuem amb la creença tan estesa que equipara ser vell amb estar malalt; o bé amb el mite que identifica la vellesa amb la senilitat, el desinterès, la inutilitat

i la invalidesa. I menyspreant les seves capacitats, rebaixant o disminuint el seu valor, estem iniciant el seu procés de de­valuació.

Els científics socials, entre ells Wolfensberger, ja pensaven l'any 1983 que «una persona pot ser considerada desviada o devaluada quan una carac­terística seva —una diferèn­cia— és valorada negativament per la part de la societat que constitueix la majoria, o bé que defineix les normes socials».

Amb aquestes premisses —rebutjant la maduresa i l'ex­periència que acompanyen la vellesa, marginant sistemàtica­ment els vells, alimentant cons­tantment els prejudicis i cruels estereotips al voltant de l'a­nomenada tercera edat—, no­més podem esperar que la por a l'abandó, a la invalidesa i a la soledat s'instal·li en moltes d'aquestes persones, i sigui les fonts principals de la seva an­goixa. Devaluades, aquesta és la realitat present de moltes persones i el futur de tots no­saltres, llevat del cas de mort estadísticament prematura.

Avui, en les societats avan­çades, la possibilitat d'una llar­ga vida ja no és el privilegi d'uns pocs, sinó el destí de la majoria. Es fonamental, per

LÓPEZ t a n t ' t r e n c a r e l cercle de la devaluació, i, en aquest context

la seguretat econòmica, les pensions, allunyades de qualsevol demagògia, es­devenen un factor fonamental. Però en aquest desafiament també cal vèncer els estereotips adversos associats a la vellesa, tant en la societat com dins de nosaltres mateixos. I això només és possible millorant la participació o la integració d'aquestes persones en el seu entorn social. Aquesta és la condició per viure una darrera etapa feliç, i per reduir les angoixes dels presents i dels futurs pensionistes.

Xavier Vidal és psicòleg

L A G A L E R

Defectes ocults

m MIQUEL AGUIRRE

•

E ra el tercer dia que passava per allí i veia aquell cotxe blavós aparcat sobre un camp d'userda. El primer dia no en va fer cas: va pensar que

els ocupants devien estar caçant cargols o caminant per les vores de la variant. Al segon dia, però, va sospitar que el cotxe havia estat abandonat o que l'amo havia sofert alguna contingència. Però les crò­niques de successos no parlaven de cap desaparició ni de cap altra desgràcia. Així és que anava prenent força la hipòtesi de l'abandó. Però hi havia una cosa que no lligava. El cotxe no tenia l'aparença dels que són abandonats, era un esportiu nou de trinca que presentava un aspecte força envejable. I el que era més estrany: havien passat dos dies i ningú havia gosat posar-li la mà al damunt. Al tercer dia va tenir la temptació d'aturar-se i de travessar el

camp d'userda per

«Eh vidres deixaven veure un vohnt petit com eh de cursa i una tapisseria de disseny impecable. S'adonà que la porta estava oberta i que les claus reposaven al cim del seient de l'ocupant»

con templa r - lo de més a prop. Mentre ho feia, va mirar de reüll el seu cotxe: es­tava passat de moda i duia un parell de trompades a cada costat. En canvi, a mesura que s'acosta­va a l'auto abando­nat, el blau del xassís brillava amb la inten­sitat d'una joguina nova en un aparador vistós. Ja el tenia da­vant per davant: els

vidres deixaven veure un volant petit com els de cursa i una tapisseria de disseny impecable. Llavors s'adonà que la porta estava oberta i que les claus reposaven al cim del seient de l'ocupant. Des d'allí el seu cotxe només era un drap estripat i greixós.

Quan ja estava a punt de ficar-se dins l'esportiu, li assaltà una pregunta: «Què hi ha, de veritat, darrera aquest cotxe tan fabulós?» De sobte, va tenir la visió: aquell auto tenia defectes ocults i qualsevol dia se li trencaria la direcció. Va tornar corrents fins al seu cotxe. Arrencà i inicià novament la seva ruta sense adonar-se que en el lloc de l'esportiu algú estava plantant una tanca electoral amb l'enorme fotografia d'un tipus amb bigoti.

E L T R f P T

S^ equivoquen els qui plantegen apujar el ' límit legal de velocitat de 120 a 140

km/h. Bé, no s'equivoquen perquè aquest augment implica la necessitat de

canviar el cotxe vell per un que faci més bon pa­per en l'autopista, i això vol dir més guanys per als fabricants; implica més accidents, i això vol dir més expectatives d'expansió per a les asse­guradores; vol dir més contaminació, i per tant més feina per treure'ns-la de sobre. En defini­tiva, creixement econòmic. Però per aquestes latituds les normes no poden ser tan permissi­ves com en altres llocs on ens agrada emmira­llar-nos, i on certament tenen més bons cotxes

Perill: propostes de velocitat

MANUEL CASTANO

i més bones carreteres. Els europeus de veritat, els senyals de conducció, els respectaran més o menys, però se'ls creuen. Per aquí n'hi ha molts que es pensen que són uns mers consells gen­tilesa de l'autoritat. Els límits de velocitat, com la distància entre vehicles, no els respecta nin­gú, i localitzar infraccions és com pescar en una

peixera. El límit, per anar bé, hauria d'estar a 100; amb la trangressió corresponent, ja se'n fa­ria prou per mantenir el desori dintre d'uns marges raonables. El més curiós de tot plegat és la facilitat amb què es passa d'un extrem a un altre. No fa gaire que hi havia molta sensi­bilitat pels accidents, especialment de cap de setmana, i per l'elevat nombre de jovent que hi deixaven la vida. Ara que semblava que reme­tien, ja sorgeixen veus reclamant més facilitats per rompre's la crisma. És clar que potser hi ha qui ha fet càlculs sobre les expectatives de guanys i pèrdues, i ha trobat que les baixes per accident són perfectament assumibles.

E L T E X Ó

H' *fcUí*Rl4. SABE4. 0 1 « * K ftiSEtl US. *0MMK

\ AtifÀ tffl\ C*#,LCA *iJ0Ç // V

^ú&>®

3 i 3 ^

Colitis

E L V E S P E R

Nocturnitat PACO SOLER

Amb traïdoria —con alevosía, com deia la coneguda frase utilitzada per la policia en

l'època del franquisme—. Malau­radament, encara ara els col·lec­tius que es manifesten a les nits són mal vistos i resulten incò­modes per a l'administració. Aquesta navega, sovint, entre la permissivitat i Fexcessiu rigor en l'aplicació d'una normativa que no és adequada a molts dels nos­tres hàbits i cultura. No hi ha cap motiu fonamentat per crimi­nalitzar el públic i els locals que funcionen durant les hores més fosques. La nit, en la seva condició neutralitzadora entre les activitats del dia passat i l'endemà, ens ser­veix per mostrar-nos més desin­hibits, per reflexionar assossega­dament sobre el que ja hem fet, per pensar en el futur, conversar, badar... També és cert que la nit pot ser un cau de bevedors i, encara pitjor, de males peces en forma de dromedaris, però de se­gur que d'aquestes n'hi ha més durant el dia, esperant clientela a la sortida de les escoles. Es reclama una normativa amb cri­teris oberts i realistes i no actuar amb alevosía o traïdoria quan es tracta de la nocturnitat.

musculacio *w natació per adults

M A T R I C U L A • ESQUAIX

50*% * SAUNA • SPA

D E S C O M P T E * BALLS DE SALÓ I SEVILLANES

%%%

sj PROMUSA S.P.M. Promocions Municipals

de Sant Cugat del Vallès

VENDA D'OFICINES, LOCALS I PLACES D'APARCAMENT

AUTO RECANVIS

VALLÈS E.JULtt,S.L.

Recanvis i accessoris per a l'automòbil.

E Camí de la Creu, 24 • Tel. 67519 51 • Fax 67511 50

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

BODEGA

Nova ubicació IC/ Plana Hospital, 3-5 * Tel.674 011

XIII edició de la mitja marató Diumenge 4 de febrer

a les 9.30 h. fins a les 13.00 h.

Sortida al Plà del Vinyet i arribada a la

plaça Octavrà.

13.00

ELABORACIÓ PRÒPIA I A R T E S A N A L

FELIU GRMIL • xarcuteria • cansalader ia

• formatger ia

Plaça Pere San, 11 - Tel. 675 56 63 Mercat Pere San - Tel. 675 52 67

Lucas

• DISPENSARI VETERI­NARI DEL VALLÉS. SL Urgències 24 h. C/ Saba-del, 23. SI. Cugat « 674 »» 45 Tel. urgèn­cies 908 89 81 38 FM2S0001

• LA FAUNA Rambla del Celar. 35-37. « «74 13 OS FM 430001

eyBBBBB. j B B U a a t a k l a B H a l jsatjféaBBBaBBBBaSI

iRmBB·mBB • COPISTERIA THER, d Sant Antoni. 24 « 5 8 9 74 42 FM ICCOB

• COPY-QRAFIC Can Matas. 8. « 6 7 5 36 53 FM 820001

• D.Q. D ASSEGURAN­CES Rambla del celler. 95 « 6 7 5 42 03 FM 125KÜ1

• D O M È N E C A Y A L A , cl C a r m e . 31 Sant Cugat del V a M e . « « 7 4 71 43 FMSOOKD

• J.Q ASSOCIATS PI Barcelona, 9 baixos. 9 ( 7 5 3012 WI2M001

• CASTELLVÍ Serveis Admts Raja I TauM, 4 « 6 7 4 1 2 41 M i s r w

SANT CUGAT

GESTIÓ, S.A.

d'asMttoram·nt

adnMnisiraliu·

administració

definquos.

C/Sorí«goliss«rfol,32 T«i. 67517 02 - 67< <S6 49

Fnx5«927 74

• AUTO-ESCOLA CA­SAS Martorel, 47. « « 7 4 1 4 «7 Mitraoi

• NISSAN ROMAN Mar-toraa.41. « 6 7 5 46 76 MMom • PÀROUINO TORRE­BLANCA Av. Torreblanca, 2-6. local « 5 6 9 2 4 61 M110001

• RENAULT-ACERSA Ora. Cerdanyola, 55. • m 2(49 FM12WÏJ1

• AUTOSERVICIO RU­BIO, SC. a Villa. I , local 5. Sant Cugat del Vanes. « 6 7 4 82 99 Pi* IKOFJ

• MENJARS PREPA­RATS TASTAM •a 589 29 2 9 5 6 9 3 5 3 5 Beí 58000-

• SUPERMERCAT VI­LARÓ TT 589 35 B2

ALUMINI I VIDRE

EXPOSKIÓI VENDA:

VA11D0KIX,53

TALLER: OÍIENT, U

TEL 675 29 02

FAX 675 2S 61

SantCuutddVaXès

$.;.

• BAR-CAFETERES Don Bar. C Rosselló. 2. t r «74 36 38 EM 3010001

• BAR GRANJA CAN D M . C lamina. 19 Sant Cugat del Vanes Ral 10010

• BAR MUSICAL Karao-ke La Bohèmia, av Cata­lunya, 14 tr «75 24 03 FM 2100002

• CEYLAN C CastMejoe.

«589 64 55 FM 000X1

• CUOAT CAFÈ edifici Torreblanca, davant mer-

« 5 9 9 1 0 99 FM I40OO4

• G R A N J A L A S O R T cl

d e la Sort, 3 Sarrl C u g a t

de l Vanes.

« 6 7 5 26 64 FM5*MOOOI

• MERMELADA EXPRÉS O Vasaoraòt. 56. « 5 6 9 1 1 8 6 FM. 110332

• C U O A R T a Torrant de

la Bomba, 14.

« 6 7 4 43 90 FM2100D01

• ORUP VI BELLES AHTS McntearraL 31 « 6 7 5 2001 W1370X1

• CICLES CARDONA Vlikkmir.41. « 6 7 4 1 1 0 1 Mirum

• V»»S NOC SA Baixada Sani Sever. 4. « 5 6 * 1 9 6 3

• mSTAL-LACIONS TE-TE rjaseatge 9. « S S S N T * •a t iao»

• J .P. PARRA ej Enric Granados. 15, local 7. « 6 8 8 0 6 4 2 FM 140OD5

• PAPIOL-VENOA I N E ­TEJA Cànovas del Casa-Ho. 4. « 6 7 4 6S00 twsKnrf

• CL. DENTAL BANA-RES Francesc Moragas, 8.2n. « 6 7 4 1 6 7 7 FMIOOOOOI

• DOLCETS Alons Sala. 20. « 674 42 «2 FM IS70001

• VILA ELECTROLLAR SA Sarna Maria, 40 tr 5*9 02 71

• MATERIALS DE LA CONSTRUCCIÓ. FOAP. c' Rius i Taulet, 27 •B 674 05 03 Sant Cugat Sri 5Q0CO01

• SUMINISTROS VALL­DOREIX Mossèn Jacint Verdaguer, 107. tr 674 14 90

• NOVA ELÈCTRICA SANT CUOAT rambla Ce­ller, 91. « 6 7 5 26 02 FM 143107

• ENQLISH CONNEC-TION Escola d'anglès. Sant Domènec. 7. 1r2a « 6 7 5 2106 m 1310001

• MUSICA classes de gui­tarra (elèctrica i clàssica). plano i teclats electrònics rtarrnonia I composició « 6 7 5 2161 9*2500003

ÀGORA

Ferrar i Guarda, t/n T*. 510 00 01 Ftx67<2<96

06190 Sant CusatlW Vetes

(0BVMTV2)

• MUSICA I DANSA FU-StÓ c/Céncvas del Castt-k>.20. « « • 9 2619 MW»

• 8PRINT IDIOMES C/ Francesc Moragas, 6. • 566 2264 iwaiont • W A Y 4 N Cl Girona. 16

* 674 06 93 Rius I Taulet. 9*1004

• BLOCKC/Roeaeao. 17. Sart Cugat. « 5 6 6 5 3 46 F M M O B

• E S P O R T S T E R R A N E U

C / S a n t A n t o n , 1 5 . 0 8 1 9 0

Sant C u g a t

• 6746369 H M • SOUASH SANT CU­OAT Sant Jordi, 33-3S « 6 7 4 9 * 62

• ESTANC MONESTIR Pa·3(Ocan4e,3. • 6746174 Misnm

• CENTRE D'ESTÈTICA OUROS c/ Vaadoreix, 76 S e l M R H M.23t0B1

• W m T U T DE BELLE­SA RVB O Francesc Mo-ragaa.2S.SantCupa(. « 6 7 6 6 6 56

• MELOOY. Cea Ceroarv rola. 24. « 6 6 9 36 63

• ROSA M. SEGURA cl Santa Mana. 8. « 5 6 6 6475

• n a

* '

• FLECA MARÍ plaça Borràs. 1 Mkasol

• AIFA Ctra. Cerdanyola. 18 « 6 7 4 43 04 FM.14400OI

• FOTO VÍDEO F.R. Rambla del Celler. 93 « «74 79 «8 FM 470001

• FUSTERIA EBENISTE-R M feines per encàrrec « 669 67 46/674 70 6B MM0U7

• FUSTERIA EBENISTE­RIA LS C/ Camí de la Creu, 14, baixos la . Si Cugat « 569 47 53 MM001

• ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21. « « 7 4 08 82 Fat 15630)1

• J . M I R E T Mercat Torre­

blanca, parada 1-42

« 6 7 5 53 53 Fat 53X01

• HIDROFLOR Av Joan Borràs, 54 Valldoreix. « «74 75 98 FM '46CO0I

• Z O O M . Centre de la imatge. C/ Santa Maria 14. Sant Cugat del Vallès « «75 56 74 Ret 2550001

• HÍPICA CAN CALDES masia Can Caldes, s/n. « 5 8 9 00 45 FM.2SO04

• HlPICA SEVERINO Pg Calada 12 « 6 7 4 11 40 FM 610001

• HOUSE MACHINE pg Cànovas del Castillo, 34 Sant Cugat del Vallès « «75 0* 09 I fax FM 140006

• VALLESTECNOLÒOK SA Placa Unid 3 « 5 6 9 33 00 FM 1500001

• T A L L E D A R I C O M À Cl

Balmes. 11 Sant Cugat .

« «74 56 «2 FM. eeiooci

• JOGUINES MARG.A Santa Maria. 44. « 674 15 32 FM 1W0OD1

• A N N A F U S E T J O C S C / Sant iago Rusinol. 45 . San t

Cugat . « 569 50 72 / 569 50 12 FM 1750X1

• JOIERIA Mlrelas. c/ VeJHorotx. 33. « 6 7 4 6 6 40 (M 3310001

• J O I E R I A A U Q E T cl Santiago Ruanol nom. 40. « 674 56 54 Sant Cugat. FMK10001

• JOIERIA SPADA d Bal­mes, 39. 1 r dreta. « 566 55 49 Sant CugaL FMSOOOXl

• J O I E R I A T O U S Rbla. Rlbatatada. 24 C. « 6 7 6 52 52 /566 0226 FM 54X01

• 6ANBSR-6 Arasen C a ­v a . » « 6 7 4 46 71

• AUata^TI IACIÓNUM. 2 Major, 33 (Junt moneeor) « • 7 4 0 1 74

• A D M I N I S T R A C I Ó NUM.1 Valldoreix, 67-A. « 5 6 9 47 42 FMnmoi

• RESIDÈNCIA SANT SALVADOR 3a edal. Cl Sant Salvador, 47, torre. Sant Cugat del Vallès « « 7 4 42 23 FM 500002

Tel. 699 3 8 9 8 Fax 588 24 53

Ora. de lérrassg, 97 08191 RUBÍ

UffiE'HffiBB

• P A P E R E R I A G R A U av

Altons Sala. 38 O 675 12 15

%< 254COX'

• M A R M O L E S S A N T C U ­G A T C a n Fat jó d e l s H u -rons. Campoamor , 12 , n a u 3 Sant Cugat del V a M e . « 6 7 5 51 06 FM I40002

• HNOS. MARTIN DEL VALLÈS Slravinski 8. Po-ígonCan Jaroi Rubi. TJ 588 05 01

m • ATEUER BLAU Av. To-neblanca. 2 « 56919 31 FM 1210001

• MARCS VALLÈS Cl Vanes. 23 San) Cugat. « « 7 5 49 43 FM 2130001

• M É S M A R C S Cl Enr ic

Granados, 15. Sant Cugat.

« 5 6 9 1 4 2 9 FM 200001

M8tíMlt

• SOLSONA Rossetó, 2 « 5 6 9 32 66 FM «0001

ns-Mai

• Tafbseria

• Papers pJntab

• Parijuets • Moquetes = • Cortines 8 • GKmamrb

Ffanoaac M o r a g a s , 4

( Q u e * » C a n t o n s )

ToL 674 3(92

D FALGUERA - Tapisseria - Decoració

d Villa, 1 Local 2

Tel. 675 24 01 08190 Sant Cugat

del Vallès

CASAJUANA GALERIES

SANTJORDI

Mobiliari i decoració

Matalasseria

Articles pera

nens petits

Santiago Rusinol, 37 I Tel. 5892232 i Carrer Major, 6. Sant Cugotctí Vote

• CARRE MOBLES c/ Francesc Moragas, 33. Sani Cugat del Vallès. « 6 7 4 09 96 /67415 50 Fat 10011

• E G A M O B L E S c/ Càno­

vas del CaatMo. 2 . local 2 .

« 5 6 9 0014 M230»l

IBt·QnÉQS

• ARWEN BOUTrOUE. Cl Etes Rogent. 52 « 5 6 9 ( 1 «3 FM 23X03

• CAMPMANY ValkJorsbi. 16 « « 7 4 14 82 FM 1530001

• E L R O D E T c/ A n s e l m

Ciavé , 14. Sani Cugat del

Val ies

FM 1*3001

nos • CASTELLVÍ HONDA Rosseso. 15 « 5 6 9 3211 FM. 1260001

• P A M O B E S L Sort . 3 2 .

1r 1a. « 5 8 9 35 23 FM 1450001

• R A N O O - 1 0 Cl Pous, 3,

l o c a l 1 S a n t C u g a t d e l

Val lès.

« 6 7 5 57 55 FM 2541(031

• V A L L È S N E T Sant Fta-

mon, 4.

« « 7 4 89 18 FM1MX01

• FIOTTO cl Sant Jordi, 32 Sarrl Cugal. « 5 6 9 08 05 FM 24000001

• T H E C A R T O O N CEN-TER cl Martorell. 1, canto­nada Valldoreix - Santa Maria. « 569 70 2» FM.5H0OO1

•%, • CONSTRUCCIONES Relormes - Torres - No-ves.«S7463 0S FM 57000'

• PROMUSA Av. Torre­blanca. 2-8. « 6 6 6 1 7 32 FM 37000!

• 8ERRALLERIA TIE-RRA I COMAS. C.B Mo-zalt, 9. Barcelona. « 2 1 6 1 9 96 Fat nom

iHB • CENTRE ÒPTIC SAL-DON cl Francesc More-gas, 4. « 875 07 54 FM 256000-

• TEXIDO ÒPTICA cl Sant Jordi, 30. Sant Cu­gat « 5 6 6 4 4 6 8 FM25M002

• ASSUMPCIÓ Monestir, 33, « 6 7 4 36 51 FatUMOU

• F O R M A S P E R R U Q U E ­R I A a Ebas R o g e n t . 1 8 A (a tocar marcat T o n a M a r v ca) . Sant Cuga l . « « 7 6 40 06 <M250OJ0'

• LA BRASERIA Placa Para San. 6. « 5 6 6 52 40

• MAILING VALLÈS, SL Sant Domènec. 10 - bai-xos .«566 23 71 FM 550001

• PERRIKHJERLA A. SA-UNAS a Sant Jordi, 28. « 674 69 15 FM 270001

• P R E 8 E N Z A Martorell, 20 « 5 8 9 4 ( 5 1 FM1Í50X1

• FERRON jardins i pisci­nes C/ Rius i Taulet. 20 Sani Cugat del Vallès « «74 «8 47 M25fXXtt2

WStífflirESH

• INSTALACIONES ZA­MORA Mossèn Cinlo Ver­daguer. 18. Valldoreix. « 5 8 9 28 38 FM 55(001

• MANTSERV, SA Av Catalunya. 18. n 674 80 58 FMfOMOl

• REPARACIÓ DE CALÇAT SABATA cl Francesc Moragas. 6. « 6 7 5 32 74 FM 140000

• REPARACIONS DE CALÇAT i còpies de daus C/del Sol. 16 « «74 90 97 M 250002

• REPARACIONS OE CALÇAT i còpies de claus. Sol-Mercal Torre­blanca. « «74 00 14 FM250003

• TATERS Sant Amoni. 62. « 675 55 06 FM 1330001

• TALLER ELECTRÓ SOL cl Sol, núm. 19 « 674 36 68 Sant Cugat

• TALLER MECÀNIC P. CANALS a Sant Llorenç, 27. « 674 63 62 FM 1320001

• T A L L E R E S M E N A Pas­seig Torreblanca. 13 « 6 7 4 5 3 01 FM. 1200001

• LÍNEA DIRECTA Enri-que Granados, 15 - local

r 589 03 74 FatlStXOl

f "

• SOL - NET P. Torre­blanca, 52. « «74 41 49

• TINTORERIA SANT CUGAT Sant Antoni. 1. « 6 7 4 1 1 6 2 FMWiaxi

• TINTORERIA SANT CUOAT Santiago RusMol. 35 « « 7 4 1 1 6 3

• TINTORERIA SANT CUOAT Rambla ntutala da.34 « 6 7 5 22 26 MIStODt

• TINTORERIA SANT CUGATAIorMSah,21. « 6 7 4 4167 FMW0001

• U8SM TOURS pana <* ITIosp«al, 10. « 5 6 8 6 1 8 0 / Fax «66 66 65

26. « 6 7 4 06 61

parquing i tractar opcional preciós. 22.000.000.-9 675 33 8 8 / 6*9 28 43 (KSA OeïM hmor*ira| llei. KSA looaoii

• PtS AlTC a AJons Sa­la, 4 hab 1 bany, 1 lava­bo amb dutxa, 40 m* de te­rrassa, 1 plaça de par­quing. 22000.000.- « 6 7 4 77 76 (Irumitie. SA) FUt. lerjorg

• CANSALADCMA JU-

• ÀTIC DÚPLEX Zona M e r c a t Nou, 120 m3 + 20

m1 t e r r a s s a . 4 h a b . , saló

menjador a m b xemene ia ,

cuina -oft ice» 1 bany 1

lavabo, caielacòó, marbre,

parquel, FVC i climalil.

• PROP CREU ROJA, àtic dúplex d'uns 100 m*. amb 3 terrasses, 3 hab., tot exterior, assrjieeal, moM tranquil-la (senea veïns a sobre). 18.000.000-9 ( 9 3 ) 6 7 4 6715 |Fhx«iS«J| FM FS 10120006

• PROP MONESTIR 2 hab., menjador saló, cui­na. bany, dues terraases. Possibilitat de parquing. 11 000 0 0 0 - « « 7 4 72 54 (Fixai Gh»»*) FM. F0IQBKTO

• ZONA PARC CEN­TRAL nou, 4 hab. amb ar­maris de paret, cuna «ofti­ce», ampli menjador salo, 2 banys, lavabo, terrassa, dues places de parquing, pis amb excel·lents aca­bats, tot exterior, sol tot el dia. Zona oorrurataria. 46.000.000- 9 674 72 54 (FrosG-ar.fc) Fat F0100aB22

MHBWI

• A LA VORA PLAÇA MONESTIR. Atlc de 2 hab.. menjador saló, cui­na, bany nou i terraaaa. 11 000.000 - 9 674 72 54 :TmotMrmL)MKmKtm

• Z O N A C E N T R E . Abc d e

4 hab., menjador salo, cui­

na, bany, lavabo, terrassa

d e S O m " .

23.0OO.0O0- 9 6 7 4 7 2 5 4

9B • URBANITZACIÓ Sant Franceac, cantonera, se-minova: al davant hi té un jardí púbee, 3 hab. t estudi + 2 trasters. Parquing mot espaids, jardí privat r/uns 70 wf, caleracció. 34.000.000,-

• (88)8748716 (F>o»at»J)n-tFSIOTaOI)l

• CASA ADOSSADA 240 m*, a prop aatacló, 2 par-quinga, tol en rjarraess aa-tat. 43.000.000.-« 678 43 24 jt^i-.FttJl·FMmOOaTJH

• LOCAL 170 m·, cf Camí Cotomar, 2 portaa al ca­rrer, en vanda o aaguar. Preu: 25.000.000 Pla o 180.000 PWmee. « 6 7 6 4 3 2 4 pia«»l»Q«MmiBMO»l

••"f

• ZONA TÜtanMLAWCA ptaoas de garatge des òe 1.700.000.-« 6 7 4 7 7 76

M0.FMIIQO10

• PISOS N O M PER ES­TRENAR. En dwaraae lo­nes de Sant Cugat. Plac* de 2 a 5 hab., 2 banys complets, menjador saló, cuina -otfice», terrassa,

« 6 7 4 72 54 FM Ffi 100O031

• S A N T C U O A T pis de 3 h a b . , b a n y s , c u i n a , s a l ó m e n j a d o r , b a l c ó , a s c e n ­sor, exterior I asaoteast. 1 2 . 7 0 0 . 0 0 0 -« 6 8 0 66 68 /680 96 54 ^F*-(is»>«aa>llllfftam02

• SANT CUOAT pis maco de 90 m" 13 hab., 2 banys complets, saló menjador, cuina «office-, 2 balcons, ascensor, calefacció, tot •xlerior, parquing opdo-

14.800.000.-« 8 6 0 96 86/56096 64 P^FtaC*e»^FMFK»Mrfl

• SANT CUOAT preciós pa aj C/ AJons Seta, amb 3 hab., 110 rrr\ bany com-plat reformat, lavabo, saló menjador da 36 rrr\ cuina equipada, terrsssa de 25 m*, aacanaor, calelacció, exterior, flrarairas d'alumini I poraw r/embar. 19.000.000.-« 6 8 0 8 8 8 8 / 8 8 0 8 6 54

f»ns>0ttmfHM.m:wm

• SANT CUOAT preciós pa» da 120 m· I 4 hab. a rAv. Afront Sala, 2 banys, salo menjador, cuina equi­paria, aacanaor. calefac­ció, Darouhg, assoteflat, fl-nsatras rjaluminl. 20.500.000.-9 660 86 8 8 / S W 86 64 fcaFtaCaatiamlMITCFao»»

• SANT CUOAT Pag. CA-novas. ple d» 4 hab. (3 do­blat ) , 120 m \ 2 banya, cuina «onlca-, balcó, en-treaotatt, aacanaor, cale­facció, exterior, bArquIng, assotelat 21.500.000-9 6808868 /880 88 84 IFl»iW»)Otat«at»latFTC«IO»3i

• A PROP cl Cànovas del Casrjso. T« 180 >rf, consta de 4 hab., aaló menjador de 45 mF, cuina «olBce», 2 barrys ccmtilatt, tarraata. Parquing. 32.000.000.-« 674 09 67 |Ftx»SMO«»« FM F« 1(040043

• A PROP P G . DE LA CREU. Prt de ISO m*. eàsnaosji da 4 IMD. oobtat, cuina HMcaa,, ooa banya I

de 4 5 ^ Jan* ds 120-rí. 37.000.000-«674 06 97 ft»»aalQsm r»t r«C 10140)4»

• ÀTIC DOMCX da kata. zona el Ahrarez, 180 trí, conata da 4 hab-, hab. planxa, saló menjador H1B NMIVHiftt 40 (PTe ESJT* tuol en eMstaa «ta 80 a->, terraaaa. Barbacoa, tree placaa de taa^tang. Jardí I

4fr.000.000.- « 8 7 4 8 8 8 7 rtx»aal0tjs^lMnK1tas»M

• C / D O C T O R M U R I L L O 1 3 0 m", 4 h a b , , 2 b a n y s ,

ssió menjador, 3 5 m*. cui­

n a <ioflice>*, 2 p l a c e s d e

parrjuing. Z o n a comuni tà ­

ria a m b jardí i piscina. Ex-

tartor.

28.500.000-« 6 7 4 87 04/675 43 02 IW-M) FM MO0T0OK

• Cl RIUS I TAULET 160 m1, 4 hab., 2 banys, saló-menjador, cuina -ofrtce", terrassa, plaça de par­quing. 27.500.000.-n 674 57 04 / «75 43 02 ino-aj FM 110(170004

• Cl SANTIAGO RU-Slf+OL 110 m\ 4 hab., 1 bany, 1 lavabo, salo-men-jador, cuina •ofrice'· nova, terrassa, plaça de par­quing. 24.150.000.-« 6 7 4 57 04 /675 43 02 [twmil·FM I10070T»

• Cl VILLA. Oportunitat. Apartament estudi estil americà, bany complet i terrassa. 6.500 000-« 6 7 4 06 97 p r e a SlrtOxaQ, FM. F9C10040042

• MOLT A PROP estació Sant Cugat. 3 hab.. terras­sa de 12 m1, gairebé tot exterior, assolellat. 15.000.000-« ( 8 3 ) 6 7 4 6715 pwa» Sa-» MF51012(035

• MOLT A PROP ESTA­CIÓ Sant Cugat. Se pis. 4 hab., vista molt maca. bal­có ampli, 1 bany + 1 lava­bo. Sol de tarda. 15.000.000.-« ( 9 3 ) 6 7 4 6715 (Rrq»»9»J)FM.FSiai20Xi<

• PIS 110 m>, 4 hab., 2 banyt, parquet, armaris, parquing, aR, exterior, cèn­tric, finca nova; 3 anys. 25.000.000- « 676 43 24 F-Q» FM) FM ffl local'l 1

• P»DE120rTr\ 4dorrr«-torlt, 2 banys, molt bona vana, rjèrraing. 22.000.000-« 6 7 4 1 2 04 /67411 61 lamiFMSiooooco;

• PISOS OCASIÓ Zona Monestir, 75 ny. menjador 20 m1, cuina, 3 hab., 1 bany, safareig, terrassa 4 m*. ascensor, sol tardes, vista* a Montaerral, per-tecta estat 11.800.000. • « 6 7 5 3 3 5 5 / 588 28 43 (KSA 9ssa) 1—atHiH) FM HS>

• PLANTA BAIXA amb tardi a zona msitjanrltl, 4 tkMmflolIt, 2 banya, curta, toattitant nanovat, piscina, parajutio.

• • 7 4 1 1 0 4 / 8 7 4 1 1 8 1

• IMaOf ESTACIÓ SANT CUOAT 4 hab., 2 banya, oaMaocto, patça uaiqulng,

«(89)6746716 fasa» t « ^ net F»10120»B

• PARC CENTRAL. Pisos de 120 rrr\ 4 hab.. ptaona comunitària i places da pàfqublÇj. Preu a convenir. « 6 7 4 6 8 87 |l·>»««Cà|·4FMre«»40t41

• PIS 80 ttf, nou a ettrs-nar, 3 hab., 2 banys, tot exterior, parquing opcio­nal. 14.500.000-« 6 7 5 4324 [Fromftaai FM,FH 10030012

• PIS DE NOVA C O N S ­TRUCCIÓ 60 rrr-, acabats de 1a qualitat. 2 dormflo-rts 13.500.000.-« « 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 11 81 (Seii)FM S10CO30C1

• PIS PER ESTRENAR de 3 hab . cuina equipada. menjador saló. bany, lava­bo, jardí particular de 150 m!. Parquing i Irasfer. Toi exterior. Acabats de quali­tat. 29.000.000 -« 674 72 54 l rcaj Gnre ' =9' -C- 1M0032

• PIS RESIDENCIAL planta baixa 100 nv + 80 m2 jardi, 3 dorm , 2 banys. 2 pàrquings i traster. Nou a estrenar. 26.800 000- tr 675 43 24 Fnqoas Frxal Ret. FRICO60013

CASAS JOSEP M. CASAS EHOLES moB-Tonmaioc*L8-TB*>eNYS

' F M C A 9 a aPaBaTi 7 fafe , 3 b69J8L Rsa^Mtor, t a l l 0*6SxV

a t * I V atiat, pMn* , trailo i ttto" * M - l J 0 « « r . atojWpkaJmM.

• TOMÉ. 7 ha*., 2 banya, manjarjor, tala rTasav, cuina, &lk^.mMta*JnM.Hc*kRrnmZ>ai<k tVattath).

> LOCAL DAVANT CAP SANT CUOAT. d MWA,1Í, 80 iti1. r«>^aUinalai.

•nM&svaKrnmttKmX$tí'rtttlB,p»'i*lK*x.. Uogustf«vaualp«t^aca:4.tn0p6B.

• nAr^KPARQUireatfVlhote

• L(X)AL E N V c N M t í M a r t O f O l , 2 6 , 7 0 rif 1 7 0 0 0 . 0 0 0

ptflB.

• LOCAL EN VENDA c/Martonj|, 26, 70 tTf 17.000.000 ptos.

• RNCA EN VENDA, c/Alps, 79. 90.000.000 ptos. • TORRE EN VENDA. Ctra. de la Floresta. Amb jardi.

20.0MOOOptss. • PUÇA DE PARQUING en venda. 2.500.000 pies.

GEST IÓ FISCAL-COMPTABLE

A S S E S S O R A M E N T LABORAL

G A B I N E T JURÍDIC

A G E N T S D ' A S S E G U R A N C E S

A V . A L F O N S S A L A , 2 2 , b j i x o s 2 A P A R T A T D E C O R R E U S n ú m . ', 2

S A N T C U G A T D F L V A L L È S

6 7 4 1 5 6 6 - 6 7 4 1 0 S 4

ELS 4 CANTONS/ Divendres, 2 de febrer de 1996 CLASSIFICATS 21 • PROP HOSPITAL GE­

NERAL de Catalunya. Pis

petit, 3 hab., molt tranquil,

assolellat, dar. 6.300.000.-

tr (93) 674 67 15

( F u m SaM) Bat f S 10120002

• PROP MERCAT NOU

(Pg. Torreblanca / Vallès),

seminou, 3 hab., 1 bany,

plaça pàrquing, exterior.

13.650 000-

n (93) 674 67 15

(Fügue» S«c»l Ral. FS 10120007

• RUBf Av. Estatut. Ed

nou, 85 rrr1, 3 hab., bany i

lavabo. Calefacció. Elec.

Entrada 3.000.000 Pia

Resta hipoteca.

« 6 8 6 4 0 1 7 / 566 54 99

(FfKJ«lV*m«W FV44ie

• RUBl Av. L'Estatut. 75

m*. 3 hab-, mott de sol.

7 250 000 - s 699 66 46

|hll»»W.I5tro7

• RUBf a Casp, Per es­

trenar. Dúplex de 118 1

135 m". D e 4 a S h a b . 2 I

3 banys, 2 terrasses. CeJe-

tacció. Gas. Pocs veïns.

Acabats de qualitat. Pàr­

quing opcional. RFA.

Nous 14 200 000 -

tr 5*6 40 17 / S86 64 99

IFn-aa vatnnr; M FV ajxra

• RUBf d Duran i Bas. 90

rrr*, 4 hab.. cambra bany

completa, sol de matins ,

menjador 24 m1, places de

pàrquing opcionals.

10.500.000.- S 699 65 46

(Vpaal M 150006

• R U B f cl Historiador Jo­

sep Serra, 9 5 rrr\ 4 hab. (3

dobles), bany i lavabo, ca­

lefacció, exterior, 2 terras­

ses , pàrquing.

14 8 0 0 0 0 0 - 0 6 9 9 6 5 48

(Incua) flrf I SOPO*

í, • RUBf d Lluis Ribas. 4

X hab. mes entresolat. Amb

• pàrquing. Acabats de qua-

•] Irtat. Pocs veïns. Llar de

• foc. 19.500.000-

• 9 588 40 17/568 54 99

J- (FiKfM VUionnq. FW FV 200010

^ • RUBÍ cl Monturiol, 3

hab. 89 nf. Reformat, fus-

1 feria ember. Porta btinda-

• da. Ext. alumini. Millor que

* nou. B.500.000-

• • w 588 40 17 / 588 54 99

i l ^ f l ;Rnqu« Vaftwnrat) Rel FV 4439

^ W • RUBÍ d Pau Claris, A la

M M vora Ajuntament. 80 rrr. 3

^ ^ M hah ben conservnl. exto-

W^m rtor. a.uoo.uuu-MfM «6996548 P I (Incusa} Raf 150003

• R U B f c/ Sabadel l , impe­

cab le . 4 hab . (3 dob les ) ,

cuina equipada i reforma­

da (cuina integrada, forn.

e t c ) , sol de matins.

9 . 0 0 0 . 0 0 0 -

« 6 9 9 6 5 48

i!ncusa>. Ref.; 50001

• R U B f d Verge del Pilar,

A la vora de Correus , 6 5

nv\ 3 h a b . , c a m b r a d e

bany.

6.450.000.- « 699 65 48 (Incusa). Re*. 150006

• R U B Í d Zafiro, 70 m*. 3

hab . , c a m b r a bany . ex te ­

rior i asso le l lada .

6 4 0 0 0 0 0 - « 6 9 9 6 5 4 8

(incusa) W 150OO8

• R U B f Dúplex per estre­

nar d e qual i ta t s u p r e m a .

Pocs veïns, 19 .000 .000 . -

« 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 5 4 9 9

• R U B Í Edifici Mercuri , 7 5

nv, 3 hab. , cuina i cambra

bany reformats, pàrquinQ.

10 5 0 0 . 0 0 0 - « 6 9 9 6 5 4 8

{ircusal FW 150009

• R U B f local a Les Torres,

4 0 m*. bany, pati.

3 8 0 0 0 0 0 - « 6 9 9 85 48

Itncusa) FW. 150010

• R U B f p is d M a r g a r i d a

X i r g u , 4 h a b . , m e n j a d o r ,

cuina, gas, reformat, fuste­

ria ember i alumini, Ext.

9 .500 .000 . -

« 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 5 4 9 9

(Finquet Vatiowarj FW. FV «13

• R U B f pis nou de 61 rrf,

a Av. Estatut, 132. A m b 2

h a b . , b a n y , c u i n a e q u i p .

N o m é s d o s veïns. A m b te ­

rrassa. Superí . 61 rrf.

11 .000 .000 . -

« 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 5 4 9 9

(Fwquai Vatowl). FW. FV 200009

• R U B f pis nou de 7 4 rrf.

E n A v . E s t a t u t , 1 3 2 , 2

h a b . , b a n y , cu ina e q u i p .

N o m é s dos veïns.

1 2 . 0 0 0 . 0 0 0 -

« 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 5 4 9 9

(Ftnqux Vatiorwt). Rel. FV 200006

• R U B f P l a ç a P r o g r é s ,

1 0 0 m*, 3 hab. (2 dobles),

calefacció, pis exterior.

8 .900 .000 . - V 6 9 9 6 5 4 8

(rtuit).FWI5OO02

• R U B f zona la Josa. to­

cant mercat . 3 hab. . bany i

l a v a b o . Ext. i p e r s i a n e s

d'alumini. Calefacció. G a s ,

cuina nova.

1 0 . 5 0 0 . 0 0 0 -

« 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99

fFl·quMVa8mal).FWFV4595

• R U B f Z o n a Les Torres,

prop FF G G . Pisos des de

7 . 5 0 0 . 0 0 0 Pla. 3 hab. C a ­

lefacció, gas , cuina, bany.

« 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 5 4 99

IFnquas Vatiornt) FW.FV2000QS

• Z O N A M E R C A T N O U

9 0 rrr1, saló 3 2 m2 a m b xe­

m e n e i a , 3 hab. , cuina re­

formada, 1 bany, 1 lavabo

a m b dubta, sot i vistes.

1 4 . 5 0 0 . 0 0 0 -

« 6 7 5 33 5 5 / 5 8 9 26 4 3

ÍK5A Gestió immobiliària;. Rel KSA

10050005

• Z O N A P E A T O N A L 7 0

m J , m e n j a d o r , c u i n a , 3

h a b , 2 banys, calefacció,

sol i vistes. 1 4 . 0 0 0 . 0 0 0 -

« 6 7 5 33 5 5 / 5 8 9 2 6 4 3

'KSA GssM Immobiliària! Ral. KSA

10050004

• Z O N A R E S I D E N C I A L

1 0 0 m ' , sa ló a m b x e m e ­

n e i a . c u i n a - o f f i c e - , 3

h a b . 2 banys, 1 pàrquing,

traster, calefacció, jardí in­

fanti l . n o m é s 6 ve ïns , tot

exterior. 2 6 . 0 0 0 . 0 0 0 -

« 6 7 5 3 3 5 5 / 5 8 9 2 6 4 3

:KSA GestiÉ Immobiliària! Rel. KSA

10050007

• Z O N A R E S I D E N C I A L .

P i s d e 1 3 0 m 1 . 3 h a b . ,

menjador saló a m b terras­

sa . cu ina to ta lment equ i ­

pada, 2 banys complets, 2

p à r q u i n g s , t r a s t e r , a i r e

c o n d i c i o n a t , c a l e f a c c i ó .

Materials de 1a qualitat.

3 8 . 0 0 0 . 0 0 0 . - « 6 7 4 7 2 5 4

(Fnas Gnxwh) FW. FG10060033

• Z O N A R I U S I T A U L E T .

4 hab. , menjador saló, cui­

na -of f ice», bany, lavabo,

terrassa, pàrquing i traster

3 0 . 0 0 0 . 0 0 0 -

« 6 7 4 7 2 5 4

tFircasGicrsIa] FW FG 10080034

• Z O N A T R A N Q U I L · L A

100 m* + 1 6 0 rrf jardí pri­

vat, sa ló -menjadof 3 0 m1 ,

4 h a b . , 2 banys , ca le fac ­

c i ó , a i r e c o n d i c i o n a l , 1

pàrquing + traster.

2 6 . 0 0 0 . 0 0 0 -

« 6 7 5 3 3 5 5 / 5 8 9 2 8 4 3

(KSAGwWfcwwbÉwj Ral. KSA 10050006

• B E L L I N D R E T . 5 0 0 nf.

15 0 0 0 0 0 0 - « 6 7 4 0 8 9 7

(F««SartCii(W|FW.F9C 10040048

• C / E S P A R V E R , 1 . 0 0 0

m*. 15 .000 .000 . -

« 6 7 4 0 8 9 7

fFfeMSartCu^q FM. FSC10040047

• G O L F - E L P I N A R . C /

Enrique Lanfranco. Super i .

6 0 0 m*.

2 1 . 0 0 0 . 0 0 0 . - t r 6 7 4 0 8 9 7

(IRra S i * C ^ . F W . FSC 10040046

• L A F L O R E S T A 1 0 0 0

m* al d D a l m a u .

9 0 0 0 0 0 0 « 6 7 4 0 8 9 7

(f%K» Sani CUJWJ.FW. FSC W040M»

• M t R A - S O L 2 solars 6 0 5

i 6 5 0 m 1 . P g . C a m è l i e s .

Magní f ica vista.

« 8 7 4 6 7 0 4 / 6 7 5 4 3 0 2

(hrtM).FW. 110070010

• S O L A R residencial , 6 5 0

rrr1. Zona escola arquitec­

tura. Edificació immediata.

2 9 0 0 0 . 0 0 0 - « 6 7 6 43 24

(Fjnquea Roa). FW.FR 10080006

• AV. PLA DEL VTNYET.

Adossada de luxe, 5 hab.,

estudi. Jardí privat i comu­

nitari amb piscina. Només

45.000.000.- « 674 08 97

IFticas Sani Cugat). FW. FSC10040040

• C/ GRANOLLERS ados­

sada amb ascensor 220 nf,

jardí privat, 5 dorm. (2 «sui-

tes»), 3 banys, 1 lavabo, sa­

ló menjador 40 rrf, garatge

traster. 48.000.000.-

« 6 7 4 77 76

(Inrarba. SA) Ret 190009

• M I R A S O L prop estació i

col·legis, 4 hab. , menjador

saló, cuina, bany complet .

t raster , m e n j a d o r d 'est iu ,

solar de 4 0 0 rrf a m b petita

p isc ina , hort. Possib i l i ta t

d'ampliació.

2 4 . 0 0 0 . 0 0 0 . - « 6 7 4 7 2 5 4

)FincasGironBltt).R9l FG 10090019

• M R A S O L torre 3 5 0 rrr1,

solar 600 m1, 6 hab., 2

banys, saló menjador, 60

rrr', cuina -office», sala 60

nf, garatge 2 cotxes.

65.000.000-

« 674 57 04 / 675 43 02

{Imdesa) FW 1100700(6

• N O V A P R O M O C I Ó 10

torres adossades a m b jar­

dí i p isc ina c o m u n i t à r i a ,

2 4 0 m2 , 6 m façana, garat­

ge 4 cotxes, 4 hab. , estudi ,

2 banys, 1 lavabo, parquet

, marbre. 3 8 . 7 0 0 . 0 0 0 . -

« 6 7 5 3 3 5 5 / 5 8 9 2 6 43

ÍKSAteHti«natigM).FW KSA 10050008

• P R O P E S T A C I Ó M I R A ­

S O L . T o r r e d e 4 h a b . ,

m e n j a d o r s a l ó , c u i n a ,

b a n y , m e n j a d o r d ' e s l i u ,

traster. Terreny de 4 0 0 rrf

a m b pou, hort i arbres frui­

ters. Possibilitat d 'amplia­

ció. 2 2 . 0 0 0 . 0 0 0 . -

« 6 7 4 7 2 5 4

(FrcM Grorsfe). fW. FC 10060039

• S A N T C U G A T z o n a

molt cèntrica i tranquil·la- 4

hab . , m e n j a d o r saló a m b

x e m e n e i a , cuina «off ice»,

2 b a n y s c o m p l e t s , g rans

g o l f e s , à m p l i a t e r r a s s a ,

g a r a t g e , c e l l e r , s a l a d e

jocs. Parcel · la d e 6 0 0 n f .

4 6 . 0 0 0 . 0 0 0 - « 6 7 4 7 2 5 4

IFtaaGtowial FW FG 10080016

• S A N T C U G A T zona pg.

VaIWoreix-Gorf. Torre Indi­

v i d u a l q u e c o n s l a d e 5

hab. , habitació estudi , saló

menjador , cuina - o f f i c e - ,

3 banys complets i un la­

vabo a m b dutxa. G a r a t g e

per a dos cotxes. Dos traa-

t e r s , c a m b r a f r i g o r í f i c a ,

etc. El solar és de 5 0 0 rrr*.

6 0 0 0 0 0 0 0 - « 6 7 4 0 8 9 7

frea» Sr . CajrQ FW. FSC 10040036

• S A N T C U G A T z o n a

V i n y e t - c / S a n t J o s e p .

C o n s t a a m b : p lanta , sa ló

menjador, cuina «ornes» i

u n lavabo. A la planta s u ­

perior hi ha 4 hab . (una és

« s u i t e " ) i 2 b a n y s c o m ­

plets. A l'estudi, com q u e

és g r a n , té 1 h a b . , sa lo i

un bany. A més al soterra­

ni hi h a un gran cel ler , 1

hab . d e planxa i safareig i

garatge per a 3 cotxes.

6 3 0 0 0 0 0 0 -

V 6 7 4 0 8 9 7

(RnasSartCupM). FW. FSC 10040039

• S A N T C U G A T - C O L O -

M E f l adossada d e 4 hab- ,

estudi a m b xemene ia . G a ­

r a t g e p e r a d o s c o t x e s .

Jard í privat, etc. Es rega ­

len tots els mobles.

3 5 . 0 0 0 . 0 0 0 -

« 6 7 4 0 8 9 7

(Ficat- SartCugrt) FW FSC 10040037

• S A N T P E R E D E L E S

F O N T S p r o p e s t a c i ó les

F o n t s , t e r r a s s a , 8 0 0 m '

construïts, 3 0 0 m 1 terreny,

6 h a b . 3 5 . 0 0 0 . 0 0 0 p t e s .

Construïm el s e u habitatge

1 0 0 m ' , 8 . 0 0 0 . 0 0 0 p t e s .

Promooiones Gongora.

« 7 8 6 1 5 0 4

IW 5810002

• S T . C U G A T d S ta . T e ­

resa, adossada 3 2 0 rrr\ 4

hab. , 2 banys, lavabo, sa­

ló- menjador, 3 5 n f . cuina

«of f ice- , golfes, sala d'es­

tar, terrassa, hab . màqui ­

nes, garatge 3 cotxes, jar­

dí privat 1 0 0 n f i piscina

comunitària.

5 7 . 5 0 0 . 0 0 0 -

« 6 7 4 5 7 0 4 / 6 7 5 4 3 0 2

(Mm) FW. i

• T O R R E A B E L L A T E -

R R A 2 5 0 m*. 9 0 0 m 1 d e

jardí , una ant iguetat d e 4

a n y s , 4 d o r m i t o r i s , 2

banys , 1 lavabo, gara tge ,

estudi golfes.

6 0 . 0 0 0 . 0 0 0 -

« 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 81

(Serií). FW. S10000004

• T O R R E A B E L L A T E -

R R A unrfamiliar 180 n f , 4

hab. . 2 banys, saló menja­

dor 3 5 m 2 , c u i n a 2 0 m2,

parcel·la 4 0 0 m',

39 .000 .000 . -

« 6 7 4 7 7 7 6

jlrmarba. SA). Ret, 160006

• T O R R E A D O S S A D A C /

B e r g a r a , 2 « s u i t e s » , 2

dorm. dob les , 3 banys , 1

lavabo, saló men jador 3 5

n f , 2 p laces d e garatge i

traster gran.

4 7 . 0 0 0 . 0 0 0 -

« 6 7 4 7 7 7 6

(IrtMtte, SA). FW. 160007

• T O R R E A D O S S A D A A

R U B Í per estrenar, 2 2 3 rrf

+ 104 de jard í . 4 hab . , 2

banys, 3 places de garat­

g e , fusteria inlerior de rou­

re i exterior de P V C a m b

vidre doble.

2 6 . 0 0 0 . 0 0 0 - « 6 7 4 7 7 7 6

jktMt», SA). FW.' 60004

• TORRE ADOSSADA

CANTONERA molt cèntri­

ca, amb piscina comunità­

ria. 3 dorm., 2 banys, bo-

harditla, sala de màquines

i hab. planxa, 2 places de

garatge, A.A.

32.000.000- « 674 77 76

(Imarh, SA}. Ral. 160003

• TORRES Zona

tranquil·la, adossada can-

tonera, 150 nf, garatge 2

cotxes, zona rentat, tras­

ter, saló estar en dos ni­

vells, cuina •office», 1

bany, 1 lavabo, 3 hab. (1

«suite»), es tudi, jardí pri­

vat 40 nf, calefacció.

28.500.000

« 6 7 5 33 55/589 26 43

(KSA Ottlid ImiMWarií!. Rel KSA

10050013

• VALLDOREIX Torre So­

la, parcel·la 600 rrf, cons­

truïts 220 m1, 4 dorm., 2

banys, 1 Lavabo, menjador

saló 35 rrf, sala de billar,

xemeneia llar, barbacoa,

garatge.

46.500.000.- « 674 77 76

(lw»rtM.SA}.Rafl6C00fi

• ZONA MONESTIR torre

adossada 140 m2, 5 hab.,

2 banys, garatge i jardí 60

nf.

33.000.000- « 674 77 76

(Innarba, SA) FW. 160005

• P I S O S , apartaments, to­

rres. locals i places de pàr­

quing de lloguer

« 6 7 4 12 0 4 / 6 7 4 11 81

(Sermi Ret S10000005

• A P A R T A M E N T S en di­

verses zones de Sant C u ­

gat, 1 hab., menjador saló.

cu ina , bany complet i le -

rrassa A partir d e

4 5 . 0 0 0 / m e s - « 674 72 54

(FreasGfonetaí FW FG 10080026

• P R O P M O N E S T I R 3

hab . . men jador sa ló , cui­

n a , bany . balcó. Àtic a m b

molta llum i vistes Tibida­

bo.

7 0 . 0 0 0 / m e s -

« 6 7 4 7 2 5 4

(FrasGronefet Rel. PG 100600'"

• L O C A L D A V A N T C A P

S A N T Cugat, d Mina , 19 -

8 0 rrf.

8 0 . 0 0 0 / m e s - « 6 7 4 1 5 6 6

{Cata^FW.C 10130007

• L O C A L E N V E N D A o

lloguer 112 rrf. P reu v e n ­

d a : 1 0 m i l i o n s . L l o g u e r :

6 0 . 0 0 0 Pta /mes.

« 8 7 5 4 3 2 4

(Finques Boca) FW.FR 10060015

• L O C A L P E R A O F I C I ­

N A o consultori, lloc tran­

qui l , cèntr ic , a p a r c a m e n t

f à c i l , l l o g u e r 6 5 . 0 0 0

ptes . /mes. Opció venda.

« 6 7 4 7 2 0 8 / 6 7 4 7 2 5 4

Rel Í54000'

• ZONA QUATRE CAN­

TONS. Planta de 50 m*

més 25 nf d entresolat i 20

rrf de terrassa. Zona molt

comercial i cèntrica.

100.000/mes.-

« 6 7 4 72 54

iFnatCiro^Éil FW.FGW»Q37

• COLL FAVA Pis per

estrenar, de 3 hab., men­

jador saló, cuina «office»,

2 banys complets, terras­

sa, calefacció. Acabats de

qualitat: parquet, marbre,

antena parabòlica. Zona

comunitària amb jardí I

piscina. 100.000/mes.-

« 6 7 4 72 54

(FHrcas Gronail). FW. FG 10OBQM

• P I S S E M I N O U d e 3

hab. , gran menjador saló,

àmplia cuina, bany, lavabo

amb dutxa, armaris d e pa­

ret i terrassa. Acaba ts d e

qualitat. BO.OOO/mes.-

« 6 7 4 7 2 5 4

ífreas Gironelai. Rel FG 10060028

• A 7 M I N U T S a peu de

I es tac ió d e Va l ldore ix , 4

hab exterior , assolel lat ,

a m b pati pr ivat d 'uns 4 0

n f tranquil, a igua i llum ja

d alta 8 5 . 0 0 0 / m e s -

« ( 9 3 ) 6 7 4 6 7 1 5

(Finques Saca Ret FSiOi2OO10

• A L A V O R A D E L A

P L A Ç A M O N E S T I R . P is

de 3 hab. . menjador saló,

cuina, bany complet , ba l ­

có Pis tot exterior.

6 0 000 /mes . - « 6 7 4 7 2 5 4

;FrcasGif0f»la| Rel FG '0080027

• A P A R T A M E N T e n llo­

guer Mol t cènt r ic i t ran­

quil. Pàrquing opcional.

55 .000 /mes . -

« 6 7 5 4 3 2 4

lcngues BDCai Re* P 10060016

• A P A R T A M E N T e n llo­

guer c/ Montserrat, 1 hab. ,

bany. cuina amer icana.

5 0 . 0 0 0 / m e s - « 675 4 3 2 4

Tnques Rocal FW FR 10060009

• A P A R T A M E N T mobla t

a la zona col·legi Maragal l .

Consta de 3 hab. . pati i te­

r rassa de 3 0 n f . Mort de

sol 6 0 0 0 0 / m e s -

TT 674 08 9 7

jFrcasSanlCjgat} FW FSC 10040064

• À R E A C U L T U R A L 1

h a b . a m b armar is d e p a ­

ret, menjador sa ló , cuina,

bany complet. Apartament

moblat, tot exterior, amb

plaça de pàrquing.

75.000/mes.-

« 674 72 54

[FrasGiroralal FW FG1QO80013

• C/ ALFONS SALA 110

m1, 4 hab., 2 banys, saló

menjador 20 rrf. cuina i te­

rrassa. Moblat.

90,000/mes-

« 674 57 04 / 675 43 02

( M M ) . fW. 110070007

• C/ PLANA HOSPITAL,

prop Monestir, pis 2 hab.,

menjador saló de 30 rrf.

cuina, pati, bany complet i

terrassa.

65.000/mes.-

« 6 7 4 72 54 (Fnai GironaE). FW- FG 100600»

• Cl V I L L A . Oportuni ta t .

Apartament estudi estil

americà, bany complel i

terrassa.

45.000Vrnes.-« 674 08 97 '^noi San) C4jgrt FW FSC 10040065

• C A S A A D O S S A D A c /

La P lana , 1 4 0 rrf, 3 hab. ,

2 b a n y s , l a v a b o , s a l ú -

m e n j a d o r . 3 0 m* . c u i n a

•o f f i ce - , golfes, traster, te­

rrassa 10 rrf, jardí privat,

18 rrf i placa d e pàrquing.

1 7 0 . 0 0 0 / m e s . -

« 6 7 4 5 7 0 4 / 6 7 5 4 3 0 2

W w i Rei. 110070009

• C O S T A T E S T A C I Ó

T R E N I Z O N A G O L F . pis

mobla t , 3 hab . , menjador

sa ló , b a n y , l avabo , cu ina

e q u i p a d a , t e r rassa , ca le ­

facció.

9 0 . 0 0 0 / m e s . -

« 6 7 4 7 2 5 4

[Frcas C-one*a;. R« FG 10080014

• P L A D E L V I N E T 1 3 0

rrf, 4 h a b . (1 « s u i t e - ) . 2

banys, saló menjador , 3 5

n f , cuina «office», galer ia,

te r rassa 3 0 n f . 2 p l a c e s

d e pàrquing. Z o n a c o m u ­

nitària a m b piscina.

1 7 5 . 0 u 0 / m * 9 ,

« 6 7 4 6 7 0 4 / 6 7 5 4 3 0 2

[IrrdrMi). Raf. 110070006

• R B L A . R B A T A L L A D A

1 6 0 n f , 2 t e r r a s s e s , 4

hab. , 2 banys, 1 plaça pàr­

qu ing , calefacció, asso le ­

llat, exterior jardí + piscina

comunitaris.

150 0uO/mes-

« ( 9 3 ) 6 7 4 6 7 15

(FnquetSKil· FW FS 1Q120009

• Z O N A C E N T R E 2 - 3

hab . , menjador sa ló . cui­

na, bany. àmplia terrassa

53XW0rYnes.-

« 8 7 4 7 2 5 4

(Fteaaawnih) FW. FG ICO6O016

• Z O N A M O N E S T I R 2

h a b . a m b armar is de p a ­

r e t , m e n j a d o r s a l ó a m b

parquet , cuina, balcó. Tot

exterior.

65.00uVrnes.·

« 6 7 4 7 2 S 4

[F%c»«ttttWa).FW FG 10080015

• Z O N A T O R R E B L A N ­

C A , pis de 2 hab. a m b ar­

maris d e pare t , m e n j a d o r

saló ampli, cuina, safareig,

b a n y , c a l e f a c c i ó i p à r ­

quing.

75.000ymes.-

« 6 7 4 7 2 6 4

[FreatGiwWa).FW FG 10080023

• ZONA ESTACIÓ. Pis 3

hab., menjador saló, cui­

na, bany complet, 2 terras­

ses.

60.000*nea.·

« 6 7 4 72 54

fft»c»awn-fc} FW FG

• ZONA TORREBLAN­

CA. Pis 3 hab., menjador

saló. cuina, pati, bany

complel, lavabo amb dut­

xa, calefacció, pàrquing i

traster.

90 000/mes- « 674 72 54

(Kncas Grorela}. FW. FG 10080OS

• C/ RIUS I TAULET. Mo­

blada de 4 hab.. estudi.

Jardí privat. 150.000/mes.-

« 874 08 97

(Fre» SantCug-t) FW FSC 10040052

• COSTAT ESTACIÓ

TREN VALLDOREIX, mo­

blada, 4 hab., menjador

saló amb xemeneia, cuina

-office-, 2 banys, lavabo,

calefacció, porxo, despatx

i jardí. En perfecte estat.

200 000/mes-

« 6 7 4 72 54

(FrwOiwrWa).FW.FG 10080020

• PLA DEL VINYET. 5

hab., estudi. Adossada de

luxe amb jardí privat i co­

munitari amb piscina.

200.000/mes-

« 674 08 97

(fircMSrtCugal·FW.FSCiOOWQg

• PROP COLL FAVA. To­

rre adossada de 3 hab.

més gran estudi, menjador

saló amb xemeneia, cuina

•office», 2 banys com­

plets. terrassa, celler i jardí

particular de 100 nf.

150.000/mes.« 674 72 54

(FincMGiwnih) FW FG 10080038

• SANT CUGAT. Tenim

tota mena de torres de Mo­

guer a partir de

90 000/mes - « 674 08 97

(Fncas Sait Cugat). Rel. FSC 10040050

• A L F A 3 3 16V, negre, B-

LK.

6 0 0 . 0 0 0 - « 5 8 8 55 35

tAutocefTtraT) Raf A1Q10001Q

• A L F A R o m e o 3 3 , B-IT.

475.000.-« 5 8 9 0 9 9 1

(FÜacar, s.l.| FW. F10020002

• A L F A R o m e o 7 5 , 2 . 0

Twin Spark. B-IU.

« 6 7 5 3 2 5 7

(Auto EsBtari). FW. AE10030002

• A U D I C o u p é Q u a t t r o

2 .8 , «full equíp».

3 . 3 0 0 . 0 0 0 -

« 5 8 9 4 0 0 2

(MotoaiQit) FW MC 34300QC<g

• C I T R O E N A X , G T (ex­

tres). B-JU

« 675 32 5 7

(AubE«bin)FWA£ 10030003

• C Í T R O É N A X 1 1 , T R E ,

B-IM.

3 5 0 . 0 0 0 - « 5 8 9 0 9 91

IFlacaf.UIFWF 10020005

• F tAT Tipo, 16v. A/A, B-

LC tt 674 15 0 3

(F^ujBOtMotxHür) FM F W 120007

• F I A T U n o 4 5 5 , B -1600-

HU, platejat.

« 6 7 4 0910

(SuzuktVFtst. S10110003

• F I A T Uno turbo, IE , B-

IK.

475 .000 . -

« 5 8 9 09 91

(Fteai,ii).FWF1

• F O R D Escor t X R 3 , B-

KV.

« 6 7 4 1 5 0 3

{Paugwt Moto R%).FW. PUR 120005

• F O R D Ftesta 1 . 1 . . gris

met B-JT.

3 0 0 0 0 0 - « 588 5 5 3 5

|Aulooaf«lf)FW.A10iCOrj03

• G O L F 1.8. GL, B-JP.

« 8 7 4 6 8 5 0

(Auto Comarca M Vailet). Rel ACV

10090004

• L A D A Nrva, B-NL

5 5 0 . 0 0 0 - « 5 8 9 0 9 9 1

(Fixar, i l ) . FW F10020009

• L A N C I A Delta, H F , tur­

bo. B-KY.

790.000. -

« 5 8 9 0 9 91

(Flacat, ti-|- FM. F 10020007

• L A N C I A Pr isma, T D S ,

0-AK.

750 .000 . - W 5 8 9 0 9 91

[FtorsJ . l .R-m 003X10

• L A N C I A Y-10. B-HD

325.000-«589 09 91 (Flacat. sJ.l. Ref F 10O2OOO6

• MERCEDES BENZ 190

2.3 16 v, «full equip-, any

87. 1.700.000-

« 5 8 9 40 02

(Mctorcugal). Rel MC 343000001

• O P E L Corsa. B-IS

475.000-« 5 8 9 0 9 91

(Fat», si1' RelFI'XeOOO1

• O P E L Corsa G S I . B-LK.

« 6 7 4 6 8 50

(Auto Comarca del Vailés) Re' ACV

10090005

• O P E L Kadett. 1.3. 5 p.,

B-HY.

4 5 0 , 0 0 0 -

« 5 8 9 09 91

(Fsacar.sj.) FW F'0020004

• O P E L Kadet t , 1 .8 G T .

blanc. B-JZ

600.000.-

« 588 55 35

(Aukxxmf) FW A 101000O6

• O P E L Vectra 1.6 I A.A

B - M N

« 675 32 57 (Auto Estacar}. FW. AE 10030006

• P A S S A T V a r i a n t 1 . 8 .

A.A. B-MG 9 674 6 8 5 0

I Auto Comarca del Vallés) Rel ACV

10090006

• P E U G E O T 2 0 5 G T I ,

AJA, B-JT.

« 6 7 4 1 5 0 3

(F>ei^^Mc4orRal>}.FWPMR 120Q03

• P E U G E O T 2 0 5 X L , B-

H W « 6 7 4 1 5 0 3

(F^ugattMaorRalrl·.FW.FW 120001

• PEUGEOT 309 GT, A/A,

B-HX. « 674 15 03

(F'euoeot Motor Raiyj.FW.PWR 120002

• RENAULT 11 GTL, B-

GL « 674 15 03

(PBUQBOtUc*»FMVl.FW.FllBt2O30l

• R E N A U L T 1 9 T S E ,

blanc, B-LX.

6 5 0 . 0 0 0 - « 5 8 8 5 5 3 5

(AJOCTnWi) FW A10100005

• R E N A U L T 2 1 2 .0 . A .A

B - U « 8 7 4 6 8 5 0

(Auto Comarca <M Vallès). FW ACV

• R E N A U L T 2 1 2 . 0 , a i r e

condicionat, any 8 7 .

4 7 5 . 0 0 0 - « 5 8 9 4 0 0 2

(MotocugM) FM MC 343000003

• R E N A U L T 2 1 T X E ,

blau, B-JJ.

6 5 0 . 0 0 0 . - « 5 8 8 5 6 M

(AiSjcwNn.FW.A 10100004

• R E N A U L T 5 G T turbo,

negre , B-KT.

2 5 0 0 0 0 . -

« 5 8 8 5 5 3 5

(AotaoanWI) FW A10100008

• R E N A U L T CKo, RN-1 .4 .

B -OD. « 6 7 5 3 2 5 7

(AMoEsW>in).FVA£ 10030007

• R E N A U L T CKo 1.2, 3 p..

vermell, B-OM. 975 000 - « 588 66 35 |AutocaW).FW.A 10100002

• S E A T Ibiza, 1.5 i, 3 p.,

B-OB. « 6 7 5 32 57

(AubFjWMn)FW.tf100aOOOB

• S E A T Ibiza 1 .2 , negre ,

B-JX.

400000-«588 55 35 (AL*o»ntrar) FW A10100007

• SEAT ibiza 15, 5 p, B-

KP

« 675 32 57

lAmoFjMnn] FW AE 100300QB

• S E A T T e r r a , b lanc , B-

KT. 3 5 0 . 0 0 0 . -

« 5 8 8 5 5 3 5

(Ajocenrafj.fiaf A1Q1000C9

• S U Z U K I Swi f t G T I , B-

1872- IP . blanc.

« 6 7 4 0 9 1 0

(Suiutal-Rel.SiOllOOrjQ

• V O L K S W A G E N GoH 16

V, B-LM.

« 6 7 5 32 5 7

i Auto Esteban) m AE 10030010

• F O R D Escort dièsel , B-

H W . « 8 7 4 1 5 0 3

'Peugeot Motor Raty) FW. PMR13X04

• N I S S A N Patrol 6 cil diè­

sel . curt. B-JV.

« 6 7 5 3 2 5 7

(Auto Estabartj FW. AE 10030004

• N I S S A N Vanette pràctic

dièsel. B-MS.

« 6 7 5 3 2 5 7

(Auto EsWan). FW. AE 10030005

• R E N A U L T Exprés, diè­

se l , B-JZ

6 5 0 . 0 0 0 - « 5 8 9 0 9 9 1

iFiWcar. si). Ref. F10020008

w • LADA Nlva 1.8, -full

equip», any 94.

700.000.-

« 5 8 9 40 02

Hlmag1.n-i.iic 3430(0104

- í S U G U E U 4 R A M A T E » *

El joc de la nació catalana

i» <H.

' i ' * * * *

^ % %

** 4.

" Safe^rVs

<* «** **?»"

22. Divendres, 2 de febrer de 1996

ESPORTS Es declara addicte a l'esport. Alguns pen­sen que és el «Johan Cruyff de l'hoquei sobre herba», però ell es passeja amb la mateixa comoditat per un camp d'herba artificial que donant consells als tècnics

HOQUEI SOBRE HERBA

del primer equip del Barca. Amb 27 anys, va ser un dels responsables de la selecció alemanya més jove de la història de l'ho­quei, va aconseguir una medalla a Moscou amb la selecció espanyola i ara, en les

seves estones lliures dóna consells als mo­nitors del Júnior. S'autodefineix com un romàntic de l'esport i no dubta a l 'hora de definir les qualitats de l'hoquei sobre herba en relació a qualsevol altre esport.

«

H O R S T W E I N . Tècnic d'hoquei sobre herba professional.

L'esport és la droga més sana» CAU MORhLl

H Sant Cugat.— Què és el més important a l'hora de pensar en la planificació dels entrenaments pels equips de la base?

—«El més important és pla­nificar la preparació per intentar millorar la capacitat visual, per­què, de fet, la capacitat visual és l'única que permet analizar el que passa al teu voltant i la que et permet buscar la sortida més intel·ligent i correcta. Per això. no és efectiu que els equips de la base juguin imitant el joc dels adults. Jo crec que la competició entre nens no s'ha de fer amb finalitat purament competitiva, sinó que ha de buscar la formació de l'esportista. Per això els equips tenen menys jugadors que es van alternant de posició. Tots els ju­gadors poden marcar gols i això es converteix en un gran al·licient tant pels pares com pels fills. Si el nen juga en un equip d'onze no s'esforça igual que en un equip més petit, i el fet d'haver de prac­ticar un esport es pot convertir en tota una muntanya de pro­blemes que incideixen a l'hora de definir la personalitat del nen... que, segons com, es podria con­vertir en un pas.wta.»

—Com s'insereixen aquestes idees en la formació dels equips de base del Júnior?

—«Un dels èxits de l'ensenya­ment que es fa als nens del Júnior és precisament la recerca que es fa de la motivació i de la formació intel·lectual de l'individu. Jo crec que, cada dia que passa, el Júnior es converteix en un club més arre­lat i més identificat amb Sant Cu­gat, amb la ciutat i amb la gent que hi viu. A l'escola d'hoquei sobre herba del Júnior es planteja una educació esportiva i una for­mació amb els mètodes que co­rresponen als nens. No es busca rendiment a curt termini, sinó una formació que permeti buscar un rendiment màxim a partir dels 18 anys, quan els jugadors s'incor­poren al primer equip, a la màxi­ma categoria.»

—Però no tots poden arribar a ser campions...

—«No, no tots poden ser cam­pions i, en realitat, són pocs els que arriben al primer equip, en relació a tots els que formen l'es­cola o que comencen a practicar aquest esport. De fet, jo crec que per això és important el fet que el Júnior sigui un dels tres clubs de l'Estat Espanyol que mantin­guin els dos equips —masculí i femení— a la màxima categoria. El Polo i l'Atlètic de Terrassa són els altres clubs que mantenen dos equips a dalt... I això costa molt. El primer equip és el que

Horst Wein creu que el mal temps és un desavantatge dels països del nord a l'hora de practicar l'hoquei en espais oberts. Foto: JA. MULA.

motiva els jugadors més joves i mantenir la categoria permet no perdre el contacte amb l'elit i un intent constant de superació.»

—Així, creu vostè que l'hoquei és un esport formatiu a nivell físic i a nivell intel·lectual?

—«Tots els esports són forma­tius no només a nivell físic. Jo crec que l'esport és la droga més sana. Per exemple, ara estic con-tentíssim perquè he llegit al diari que la Comunitat Europea san­cionarà l'Estat Espanyol perquè els gimnasos i els centres d'edu­cació física cobren 1TVA en les seves factures. A Alemanya, això no passa. Allà tot el que con­tribueix a millorar la salut no pot patir l'increment impositiu. De fet, la pràctica d'un esport con­tribueix a fer treballadors més sans que no necessiten metges ni de­manar la baixa tantes vegades com els que no fan esport. A més una prova clara de la formació que

pot aportar l'esport la trobem en el fet que els nens entre 10 i 14 anys comencen a llegir diaris esportius. Al principi, busquen la informació esportiva que els in­teressa i això els introdueix en el costum de llegir la premsa que després es fa extensiu a altres seccions del diari d'informació general.»

—Així, doncs, a la resta d'Eu­ropa es practica més esport que a l'Estat Espanyol?

—«Sí, però aquí, cada vegada es fa més esport. Aquí, les dones van al gimnàs des de fa més temps. La dona és més intel·ligent en aquest aspecte, es cuida més. Els homes comencen ara a afegir-se a aquesta cultura, però fins fa poc no ho feien.»

—Com definiria la complexitat de l'hoquei?

—«Tot depèn de com s'enfoqui. Evidentment, no és el mateix la complexitat de l'hoquei per a nens

que la de l'hoquei d'elit —a les màximes categories—. L'hoquei és un esport que demana molt del jugador. De fet, l'hoquei té 130 tècniques diferents i això el converteix en un esport ideal per garantir un bon desenvolupament de l'aparell motriu a més d'una predisposició per la formació in­tel·lectual. Per exemple, el futbol només té 30 moviments tècnics diferents. Per això, l'hoquei és més desafiant pels nens. S'han de su­perar.»

—Com influeix la pràctica d'un esport com l'hoquei en la forma que tenen els joves d'assumir les seves responsabilitats en el futur?

—«És molt important. Els nens aprenen que un bon resultat no s'aconsegueix sense esforç, que hi ha d'haver una preparació prèvia. De la mateixa manera que fan els deures quan tornen de l'escola, aprenen a fer esforços per a acon­seguir reptes. Aquests són pro­cessos que poden ajudar a ren-dibilitzar o a treure més profit de cada situació. A més els jocs d'equip ajuden els nens a deixar de banda l'egoisme natural. Una altra cosa que també es pot ob­servar és que l'esport es desen­volupa igual que la resta d'àmbits de la societat i, cada cop, la dona té un paper més participatiu. Les diferències entre sexes queden, cada vegada, més indefinides i la separació perd les barreres. Els nens juguen amb les nenes fins als dotze anys... Crec que l'esport és igualment una droga pels nens que per les nenes.»

—Què és el millor que li ha donat l'hoquei en tots aquests anys?

—«M'ha permès conèixer el món. He viatjat a més de 50 països gràcies a l'hoquei. De fet, hi ha aproximadament 120 països arreu del món que practiquen l'hoquei sobre herba i això m'ha donat moltes amistats. El fet de practicar l'hoquei sobre herba [el practica des dels 8 anys] et converteix en membre d'una petita família. A l'Estat Espanyol, hi ha aproxima­dament unes 10.000 persones que practiquen l'hoquei.»

—Em pot dir com acabarà la temporada el primer equip del Júnior?

—Bé. El que és molt clar és que no es perdrà la categoria. És molt important que l'equip es mantingui perquè a la gent que estem involucrats al club ens agra­da que la gent s'esforci al màxim. Jo crec que amb una mica de sort es pot evitar la promoció. El més important és que no es creï un ambient tens perquè això només perjudicarà l'equip i els resultats.»

FUTBOL DE SALA

El Winterthur recupera les ganes a temps per rebre el líder, el Xota

ÀLEX LÓPEZ • Sant Cugat.— El Winterthur Sant Cugat —sisè a la classificació amb 18 punts— rep aquest cap de setmana el líder del grup B de la divisió de plata, el Diario de Noticias Xota, en el partit co­rresponent a la dissetena jornada de lliga. El conjunt d'Irurtzun té 38 punts i ocupa, en solitari, el primer lloc a la taula. La visita del Xota al pavelló municipal de Sant Cugat arriba en el millor moment per als jugadors del Win­terthur Sant Cugat. Recordem que fa dues setmanes l'equip que entrena Carles Navarro va gua­nyar a casa el Gavà i que la set­mana passada el Futbol Sala Sant Cugat va derrotar el Bilbao a do­micili per 6 gols a 7. En aquells moments el Bilbao era el tercer classificat. Sembla que el Win­terthur Sant Cugat es comença a recuperar de la crisi de resultats i de joc que ha patit al llarg de tot el campionat de lliga. I en aquesta jornada el conjunt sant-cugatenc té una dura prova de foc, l'enfrontament amb el líder. Si l'equip santeugatenc aconseguís la victòria —la qual cosa no serà gens fàcil— faria un pas de gegant amb vista a classificar-se per a la lligueta d'ascens a divisió d'ho­nor. Actualment, el conjunt ver-mell-i-negre només està a quatre punts del quart classificat, el Bil­bao, l'última posició que dóna ac­cés a jugar el pL·y-off d'ascens. Amb aquesta dissetena jornada de lliga, només falten sis partits perquè s'acabi el campionat —cinc per al Winterthur Sant Cu­gat, que descansa en l'última jor­nada—. El Winterthur Sant Cugat ha de jugar a casa contra el Xota, el Centelles i el Martorell, i a fora, contra el Sícoris Portainé i el Sestao. El balanç del Futbol Sala Sant Cugat a la lliga és de 5 victòries, 3 empats i 7 derrotes. El balanç del conjunt ver-mell-i-negre a casa és de 3 vic­tòries, contra l'Èpic Casino, l'An­dorra de Terol i el Gavà, 2 empats davant el Candesa Camargo i el Sestao i dues derrotes amb el Bil­bao i el Sícoris Portainé. El Diario de Noticias Xota viatja a Sant Cugat amb l'única intenció d'a­conseguir la victòria que el re­fermaria en la condició de líder. Des de principi de temporada, l'equip de Navarra només ha per­dut un partit de Uiga. Va ser en la novena jornada, a la pista del Candesa Camargo, quan va per­dre per 9 gols a 2. Per tant, el seu balanç és de 12 victòries, 2 empats, amb el Martorell i el Bil­bao, i 1 derrota. Fora de casa, el balanç del Diario de Noticias Xota és de 7 victòries.

L'entrenador navarrès José An-tonio Arregui no podrà tenir cinc dels jugadors habituals. El porter titular Imanol i els jugadors de camp Vicente, Iosu, Carmelo i Juanpe són baixes per al partit de demà dissabte.

MOTOR RALLY Ctra. Cerdanyola, 69 Tel. (93) 674 15 03 (Ventas) • Tel. (93) 675 18 53 (Taller) 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

su agente PEUGEOT PEUGEOT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de febrer de 1996 ESPORTS 23

FUTBOL

El Sant Cugat Esport entra en un túnel que complica les opcions per l'ascens

Després de la derrota contra el líder té un compromís important contra el Sils CATÍ MORELL

B Sant Cugat.— El primer equip del Sant Cugat Esport ha entrat en una línia de recessió. Des de les vacances de Nadal, el conjunt que entrena Josep Alonso no ha aconseguit

guanyar cap partit. Els santcugatencs van caure davant el cuer de la classificació i ei cap de setmana passat el Sant Cugat perdia a casa davant el líder de la Regional Preferent, el Masnou. L'entrenador santcugatenc expli­

cava fa una setmana que una victòria davant el Masnou podia aixecar la moral de l'equip, però ara les coses es compliquen. El Sant Cugat és sisè a la classificació i és difícil optar als primers llocs per lluitar per l'ascens.

FUTBOL

ugat Esport entra en un túnel plica les opcions per l'ascens

errota contra el líder té un compromís important contra el Sils M"l MORELL lp del Sant de recessió. el conjunt aconseguit

guanyar cap partit. Els santcugatencs van caure davant el cuer de la classificació i ei cap de setmana passat el Sant Cugat perdia a casa davant el líder de la Regional Preferent, el Masnou. L'entrenador santcugatenc expli­

cava fa una setmana que una victòria davant el Masnou podia aixecar la moral de l'equip, però ara les coses es compliquen. El Sant Cugat és sisè a la classificació i és difícil optar als primers llocs per lluitar per l'ascens.

Moment del segon gol del Masnou durant el partit del cap de setmana passat. Foto: J.A. MULA.

Amb els últims resultats, el Sant Cugat s'allunya de les primeres posicions a la taula classifïcatòria. Després de la derrota contra el Masnou per 0 gols a 2, el Sant Cugat es manté a la sisena posició que ja tenia la setmana passada, però s'allunya de les possibilitats de competir a la part alta de la taula —només els dos primers classificats tenen opció a lluitar per l'ascens—. Després de la jor­nada passada, el Masnou té 11 punts més que el Sant Cugat i el segueixen l'Arbúcies i el Roses amb 37 punts. L'At. Vallès té 34 punts i el Ripollet en té 32, 2 punts més que el Sant Cugat.

La situació actual obliga el Sant Cugat a estar pendent dels re­sultats dels equips davanters si vol mantenir les esperances, però segons Josep Alonso «estar pen­dent dels resultats dels altres no és bo i no porta gaire lluny». L'ú­nica solució que Alonso veu, en aquests moments, «és treballar més per aconseguir recuperar la línia d'abans o, fins i tot, millo­rar-la». Segons el tècnic de la ban­queta santcugatenca és important tenir en compte que «aquesta si­tuació no és nova i no només passa al camp del Sant Cugat, però destrossa la moral de l'e­quip».

Alonso confessa que no perd la confiança en els seus jugadors. De fet, aquest cap de setmana el Sant Cugat té un partit més aparellat. Juga contra el Sils, a casa. El Sils és el 6è classificat, amb 25 punts. Si seguim les es­tadístiques, el Sant Cugat hauria de sortir com a favorit per a aquest partit. El Sils ha guanyat 3 partits fora de casa, n'ha empatat 3 i n'ha perdut 3. El conjunt de la

C M . • Sant Cugat.— La 13a edició de la mitja marató de Sant Cugat estrenarà aquest cap de setmana un nou recorregut, que permetrà als participants gaudir de menys alts i baixos i poder millorar els temps registrats fins ara. La cursa sortirà, com cada any, del Pla del Vinyet, però en direcció contrària. Els corredors, en lloc d'anar cap al centre de la ciutat, es dirigiran cap al vial perifèric Nord, passaran pel passeig Francesc Macià, pas­seig Torreblanca, carretera de Cerdanyola, carrer de la Creu, Santiago Rusinol, Rius i Taulet, Mercè Rodoreda, Pere Serra, Ma­nuel Farrés, avinguda Alfons Sala, camí de Can Ganxet, vial perifèric de Mira-sol, Hospital General de Catalunya, avinguda Mas Janer, passeig del Nard, avinguda de Ma­drid, passeig del Baixador, avin­guda de Bilbao, Jaume I, Can Picanyol, passeig Olabarria, Sa­fareig, Villa, passeig Can Mora, rambla Ribatallada, Tetuan, Sant

Selva ha marcat 17 gols i n'ha encaixat 16, en els partits jugats fora de casa, mentre que el con­junt de Josep Alonso —en partits jugats al municipal de Sant Cu­gat— s'ha imposat en 6 dels 9 partits jugats, n'ha empatat 1 i n'ha perdut 2 (contra el líder, el Masnou i contra el Vidreres, el darrer classificat). El Sant Cu­gat, a casa, ha marcat 20 gols i n'ha encaixat 10.

Josep Alonso creu que el grup de Regional Preferent té 7 equips que poden col·locar-se a la pri-

Salvador, Dos de Maig, Francesc Moragas, Santiago Rusinol i arri­bada a la plaça d'Octavià.

Tot i que el punt de sortida i el punt d'arribada coincideixen amb els d'altres edicions, el re­corregut vaira totalment, segons han explicat els organitzadors. La intenció és superar el rècord de la prova, que està situat en lh 6 min. i que fa anys que no s'ha batut. Els membres de la Comissió Atlètica de Curses (CAC), for­mada pel Club Muntanyenc Sant Cugat i el Club Natació Sant Cu­gat, esperen que es mantingui el nombre de participants de l'any passat i, fins i tot, superar-lo. L'e­dició anterior va tenir aproxima­dament 1.100 participants, entre els quals hi havia alguns dels at­letes més destacats de Catalunya. La mitja marató es va celebrar per primera vegada al 1984, quan Domingo de Pablos i companys que es dedicaven a córrer curses de fons van decidir organitzar un esdeveniment similar a l'actual.

mera posició —ascens directe— o al segon lloc. Els set primers classificats són els rivals que el Sant Cugat ha de controlar amb més força si vol conservar les op­cions. Alonso diu que la situació del Sant Cugat és molt difícil per­què «s'han deixat passar dues oportunitats clares, contra el Ri­pollet i contra el Vidreres».

L'equip santcugatenc rebrà el Vidreres sense cap baixa i amb l'esperança d'aconseguir la victò­ria que se'ls ha negat des que va començar l'any nou. De fet,

CM. • Sant Cugat.— L'atleta santcu­gatenc Israel Luque ha anunciat la seva intenció de no presentar-se als Campionats d'Espanya coberts que se celebraran d'aquí a unes setmanes. Luque creu que encara no està prou preparat per intentar assolir alguna posició remarcada als campionats estatals. De fet, el cap de setmana passat Israel Luque no va poder aconseguir medalla als Campionats de Ca­talunya que es van celebrar a les instal·lacions de Vilanova. Luque es va quedar a les semifinals de les dues proves en què va par­ticipar: la de 60 metres i la de 200 metres.

Israel Luque va fer la prova de velocitat de 60 metres en un temps de 7,12 segons i la prova de 200 metres en un temps de 22,68 segons. Els resultats del cap de setmana passat són els pitjors resultats que ha aconseguit Luque en els últims anys als campionats catalans de pista coberta. De fet,

abans de les vacances de Nadal, el Sant Cugat no havia perdut cap partit a casa i es trobava entre els equips més golejadors i menys golejats del campionat. Alonso creu que el Sant Cugat ha acon­seguit moltes coses aquesta tem­porada i que es mereix estar entre els primers, però això «només es podrà aconseguir treballant i re­cuperant la continuïtat que hi ha­via a principi de temporada i que, a poc a poc, es va anar perdent a mesura que arribava el final de la primera volta».

Israel Luque sempre havia acon­seguit medalla o, almenys, par­ticipar a la final de velocitat. Aquesta temporada, segons el ve-locista el més important són les proves que es faran al juny, en pista descoberta. Per això Luque ha sacrificat els resultats que po­dia aconseguir als campionats de Vilanova o els pròxims estatals, per continuar la preparació amb vista a les proves que començaran d'aquí a cinc mesos. De fet, l'atleta diu que aquestes proves «tampoc no són tan importants per forçar la màquina i intentar aconseguir resultats», quan no és el moment de fer-ho.

L'atleta Montse Gómez no va participar als Campionats de Ca­talunya del cap de setmana passat, ja que els problemes intestinals que ha patit durant l'última set­mana l'havien debilitada molt. Montse Gómez també s'està pre­parant per arribar al mes de maig al cent per cent de les seves pos­sibilitats, igual que Israel Luque.

La UE Sant Cugat recupera la línia tot i caure derrotat contra el líder

CM. • Sant Cugat.— El sènior A de la UE Sant Cugat ha aconseguit abandonar la línia de joc que ha provocat la crisi de resultats de l'equip a la primera volta. Però, tot i recuperar la forma, els ju­gadors de Marcel·lí Massafred no van aconseguir imposar-se el cap de setmana passat contra el líder de la classificació, l 'Aracena l'Hospitalet. Els santcugatencs van caure per 71 a 97 davant un líder que va patir fins als últims moments per conservar la dife­rència. L'equip de Marcel·lí Mas­safred ja havia perdut per 20 punts de diferència en el partit d'anada —el primer partit del campionat de lliga— i el cap de setmana passat va repetir la diferència però va mantenir el joc que ja havia fet el cap de setmana anterior i que li va donar una victòria.

Marcel·lí Massafred va donar minuts al nou fitxatge del sènior A, Ferran Quinto, un jugador que, en principi, havia de reforçar el sènior B després que Sito Roque deixés de jugar amb el conjunt de David Barbens.

Massafred va decidir prescindir de Terriente i Torres per al partit contra l'Aracena, una decisió ba­sada, segons ell, «en raons tàc­tiques», i es va veure obligat a prescindir de Gerard Moreno, que serà baixa per lesió durant aproxi­madament un mes. Moreno es va fer una distensió al peu es­querre en l'entrenament de la set­mana passada.

Aquest cap de setmana els ju­gadors de Marcel·lí Massafred es desplacen a la pista de la Salle Manresa, una pista complicada, ja que tots dos conjunts estan a la zona baixa de la taula clas­sifícatòria, amb aspiracions a abandonar la zona de descens.

HOQUEI SOBRE HERBA

EI Júnior avança rúltim partit del campionat de lliga H Sant Cugat.— L'equip masculí del Júnior ha avançat l'últim partit del campionat contra el CE Te­rrassa i aquest cap de setmana reprèn la competició de la lliga estatal. Els jugadors d'Andrés Ba-rrientos tenen com a objectiu bà­sic d'aquesta temporada mante­nir-se a la divisió d'honor i, si poden, evitar la promoció. Ba-rrientos es declara optimista per aconseguir aquests objectius, ja que encara no s'ha acabat la pri­mera volta i encara s'han de jugar partits que poden donar resultats positius a l'equip santcugatenc.

De moment, el Júnior haurà de jugar contra el Club Esportiu Terrassa aquest cap de setmana. El conjunt egarenc és el cinquè classificat, amb 7 punts, mentre que el Júnior és l'últim de la taula, amb 2 punts. El conjunt d'Andrés Barrientos ha caigut derrotat con­tra el Club Esportiu Terrassa en diverses ocasions aquesta tempo­rada. De fet, va ser un dels primers rivals contra els quals va jugar en els partits corresponents al campionat de Catalunya.

Barrientos espera que el seu equip comenci a jugar com ho fa en els entrenaments, ja que la manera com es comporten els jugadors al camp en partits com­promesos «no dóna resultats», se­gons el tècnic, i «això és el que es necessita ara». L'equip femení del Júnior també s'enfronta contra el CE Terrassa aquesta jornada, després de les dues derrotes en­caixades el cap de setmana passat contra els equips del nord. /c.M.

ATLETISME

La 13a edició de la mitja marató de Sant Cugat estrena diumenge el nou recorregut S'hi espera una elevada participació

ATLETISME

Israel Luque no participarà en els Campionats d'Espanya de

velocitat en pista coberta Va caure al campionat de Catalunya

24 ESPORTS ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de febrer de 1996

CLASSIFICACIONS

VOLEIBOL. DIVISIÓ D'HONOR FEMENINA FUTBOL DE SALA. DIVISIÓ DE PLATA

Punts J G E p GF GC

Tenerife 31 16 15 0 1 47 6

Albacete 30 16 14 0 2 44 14

Benidorm 27 16 11 0 5 37 24

Caja Àvila 26 16 10 0 6 37 23

Sant Cugat 25 16 9 0 7 35 31

Caja Cantàbria 25 16 9 0 7 30 28

San-Gar 21 16 5 0 11 22 36

Oskarbi 20 16 4 0 12 15 39 Granada 19 16 3 0 13 19 39 Las Paímas 16 16 0 0 16 2 48

Benidorm-Las Palmas 3 — 1 Caja Cantabria-Oskarbi 3 - 0 Sant Cugat-Albacete 3 - 1 Granada-Caja Àvila 0 — 3 San-Gar-Tenerife 0 — 3

La proper. ( 3 febr.) L'altra (10febr.| San-Gar-Las Palmas Las Palmas-Oskarbi Tenerife-Granada Benidorm-Albacete Caja Àvila-Sant Cugat C. Cantabria-Caja Àvila Albacete-Caja Cantàbria Sant Cugat-Tenerife Oskarbi-Benidorm Granada-San-Gar

Punts J G E P GF GC 5 - 5 Xota

Candesa

35

32 15

14

11

10

2

2

2

2 86

73

59

55

2 6 Xota

Candesa

35

32 15

14

11

10

2

2

2

2 86

73

59

55 Bilbo-W. Sant Cugat 6 - 7 Sestao 24 14 7 3 4 76 63 6 - 4

Bilbo 22 15 6 4 5 57 48 6 - 2

Sicons 20 15 6 2 7 58 62 W. Sant Cugat 18 15 5 3 7 54 61 La propera ( 3 febr.) L'altra (10 febr.) Gavà 17 15 5 2 8 49 60 Martorell-Terol Epic-Terol

Martorell 16 14 4 4 6 43 43 Candesa-Epic Gavà-Candesa

Centelles 16 15 5 1 S 56 68 Sestao-Bilbo Xota-Sestao

Terol 14 14 4 ? fi 57 71 W Sant Cugat Xota Slcoris W. Sant Cugat

Èpic 13 14 4 1 9 64 83 Centelles-Sícoris Centelles-Martorell

HOQUEI SOBRE HERBA. DIVISIÓ D'HONOR MASCULINA HOQUEI SOBRE HERBA. DIVISIÓ D'HONOR FEMENINA

Punts J G E P GF GC C. Campo-Barcelona .. 2 - 1

At. Terrassa 13 7 6 1 0 30 7 Egara-Aldeasa 4 - 0

Egara Polo

Jolaseta

13 B 7

7 7 6

6 4 3

1 0

1

0 3 2

28 23 12

5 11 9

Polo-Júnior 6 - 0 CE Terrassa-At. Terrassa 2 - 5 Jolaseta-Taburiente 6 - 0

CE Terrassa 7 7 3 1 3 17 18

C. Campo

Barcelona

Aldeasa

Taburiente

Júnior

5

5

4

2

2

6

7

6

6

2

2

1

1

1 1

2

0

3

4

3

5

8 8 8 4 2

9

18

16

23

La propera I11 febr.) Júnior-Taburiente At. Terrassa-Jolaseta C. Campo-Poio Aldeasa-CE Terrassa

L'altra {4 fabr.) Taburiente-At. Terrassa Jolaseta-Barcelona Egara-C. Campo Polo-Aldeasa

C. Campo

Barcelona

Aldeasa

Taburiente

Júnior

5

5

4

2

2 Barcelona-Egara CE Terrassa-Júnior

Punts J G E P GF GC San Vicente-C. Campo 0 - 0 C. Campo 19 11 9 1 1 23 4 R. Sociedad 17 11 7 3 1 21 9 Sardinero-CE Terrassa 3 - 1 Aldeasa 16 10 8 0 2 28 12 3 - 0

CE Terrassa Polo

15 10

13 12

6 4

3 2

4

6 20 13

13 15

1 0 CE Terrassa Polo

15 10

13 12

6 4

3 2

4

6 20 13

13 15

Sardinero 10 11 3 4 4 11 13 La propera <3 febr.) L'altra ( 4 febr.) Júnior 9 12 4 1 7 13 20 Olimpia Sevilla Polo-Sevilla

Olimpia 8 12 4 0 8 9 22 Polo-San Vicente Olimpia-San Vicente

Sevilla 5 10 1 3 6 5 16 Aldeasa-Sardinero C. Campo-Sardinero

San Vicente 5 12 0 5 7 7 26 C. Campo-R. Sociedad Aldeasa-R. Sociedad Júnior-CE Terrassa

FUTBOL REGIONAL PREFERENT

Punts

41

37

37

34

TOTAL CASA FORA

At. Vallès-Uançà

1 - 0

1 - 0

1 - 1 Punts

41

37

37

34

J-

19 18 19 19

G 12 " 12 12 9

E P GF GC J- G E

1

1

0

0

P

1

2

1

2

GF GC J- G E P GF GC

At. Vallès-Uançà

1 - 0

1 - 0

1 - 1 el Masnou Arbúcies Roses At. Vallès

Punts

41

37

37

34

J-

19 18 19 19

G 12 " 12 12 9

5 1 1 7

2 5

6 3

44 41 39 42

26

19

26

20

9

10

10

9

7 7 9

7

E

1

1

0

0

P

1

2

1

2

26 23 26 27

14

11

13 7

10 8 9

10

5 5 3 2

4

0 1

7

1 3

5 1

18 18 13

15

12

8

15 13

At. Vallès-Uançà

1 - 0

1 - 0

1 - 1 el Masnou Arbúcies Roses At. Vallès

Punts

41

37

37

34

J-

19 18 19 19

G 12 " 12 12 9

5 1 1 7

2 5

6 3

44 41 39 42

26

19

26

20

9

10

10

9

7 7 9

7

E

1

1

0

0

P

1

2

1

2

26 23 26 27

14

11

13 7

10 8 9

10

5 5 3 2

4

0 1

7

1 3

5 1

18 18 13

15

12

8

15 13 2 - 0

Ripollet

Sant Cugat

32 19 q 5 5 31 24 10 5 3 ? Ifl 14 9 A 2 ? 13 10 1 - 1 Ripollet

Sant Cugat 30 19 9 3 7 40 27 9 6 1 2 20 10 10 3 2 5 20 17 4 - 1 Sant Celoni

Abadessenc

30 29

19 19

9 8

3 5

7 6

36 35

35

26

9

9 5 7

3 2

1

0 22

25

12

7

10 10

4

1 0 3

6 6

14 10

23

19 Sant Cugat-el Masnou 0 - 2

Amer Sils

26 25

19 19

7 6

5 7

7 6

26 35

32 -34

10 10

5 3

2 4

3 3

18 18

17

18

9 9

2 3

3 3

4 3

8 17

15

16 La propera 14 fabr.) Sant Quirze-Roses

L'altra (11 febr.)

Sils-Sant Quirze Lloret 23 19 7 2 10 19 27 10 5 0 5 10 12 9 2 2 5 9 15 Amer-Lloret Roses-Amer Centelles

Farners

23

21

18

19

6

6

5

3

7

10

32

16

42

26

8

9

4

4

2

2

2

3

18

7

18

6

10

10

2

2

3

1

5

7

14

9

24

20 Llançà-Abadessenc

Arbúcies-At. Vallès

Lioret-Llançà

Abadessenc-Arbúcies Canovelles

Roda de Ter

Sant Quirze

20

19

17

19

19

19

5 5 4

5

4

5

9

10

10

23

15

24

31

28

35

10

9

10

3

4

1

5

2

3

2

3

6

10

12

12

8

9

18

9 10

9

2

1

3

0 2 2

7

7

4

13

3

12

23

19

17

Canovelles-Centelles

Ripollet-Farners

Vidreres-Sant Celoni

At. Vallès-Canovelles

Centelles-Ripollet

Farners-Vidreres Llançà Vidreres

16

12

19

19

3 3

7

3

9

13

22

21 40 41

10 9

2 1

5

2

3

6

13

7

20

15

9

10

1

2 2 1

6 7

9

14

20

26 el Masnou-Roda de Ter

Sant Cugat-Sils Sant Celoni-el Masnou

Roda de Ter-Sant Cugat

BÀSQUET

• 2a catalana GRUP 2

St. Fruitós-Artés 8 3 - 9 7 St. Nicolau-S. Condal 7 2 - 6 4 Sant Cugat Aracena 71 - 97 Bufalà A-S. Manresa 8 6 - 6 6 Laieta-UE Claret 8 2 - 8 6 F. Castellana-Círcol 7 6 - 79 F. Fraga-CB Gavà 6 9 - 6 8 L. Francès-CB Coll 7 9 - 6 9

Equip PJ PG PP PF PC Punt»

Aracena 16 14 2 1154 1032 30 Artés 16 12 4 1203 1100 28 Clrcol 16 12 4 1274 1194 28 Bufalà A 16 11 5 1265 1117 27 F. Fraga 16 11 5 1210 1183 27 CBGavè 16 10 6 1274 1146 26 F. Castellana 15 9 6 1095 949 24 St. Fruitós 16 7 9 1224 1183 23 L. Francès 16 7 9 1199 1240 23 St. Nicolau 16 6 10 1113 1173 22 UE Claret 16 6 10 1103 1240 22 Laietà 15 5 10 1001 1070 20 S. Manresa 16 4 12 1148 1264 20 CBCoU 16 4 12 1065 1227 20 Sant Cugat 16 4 12 1173 1336 20 S. Condal 14 4 10 895 943 18

U propera(4 febr): Club Bàsquet Coll-Sant Fruitós; Artés-Fincas Fraga; Club Bàsquet Ga-và-Font Castellana; Clrcol Catòlic de Beda-lona-Laietà; Unió Esportiva Claret-Bufalè A; Salle Manresa-Sant Cugat; Araeena-Sant Ni­colau; Salle Condal-Liceu Francès.

M 3a catalana A GRUP 3

Monjos-PratB 6 3 - 5 3 SantJuat-Sama 9 3 - 5 2 Pardo-St Gabriel 7 3 - 6 5 St. Joan Despi-R. Castro 81 - 72 Cosmos-Collbianc 73 - 97 St. Cugat B-Bellíport 7 2 - 59 Sta. Eulàlia-Roses 5 5 - 4 9 Joventut-Pallejà 69 - 61

Equip PJ PG PP PF PC Punta

Sant Just 16 14 2 1141 948 30 PratB 16 11 5 1107 999 27 St. Cugat B 16 11 5 1091 997 27 Cosmos 16 11 5 1188 1227 27 Collblanc 16 10 6 1276 1063 26 Monjos 16 10 6 1077 1035 26 Sta. EulaKa 16 9 7 993 965 25 Roses 16 8 6 1080 1030 24 Pallejà 16 7 9 1137 1109 23 Bellsport 16 7 9 1059 1070 23

St Gabriel 16 6 10 1176 1170 22 Joventut 16 6 10 1220 1279 22 St. J. Despí 16 6 10 1100 1184 22 Pardo 16 5 11 1015 1094 21 R. Castro 16 4 12 1017 1204 20 Sarna 16 3 13 928 1231 19

La propera (4 febr.|: Pallejà-Monjos; Prat B-Santa Eulàlia; Roses-Sant Cugat B; Bells-port-Cosmos; ColIWanc-Sant Joan Despí; Ro­salia de Castro-Pardo; Sant Gabriel-Sant Just; Sama-Joventut.

M 3a catalana B G R U P 1

Carmel-Poble Sec 6 8 - 6 7 Mira-sol-P.PIegamans 78 - 31 Gramajove-Uor suspès Montpedrós-CubeHes 6 2 - 3 2 Sagrat Cor-Roquetes suspès Abrera-Clot 7 8 - 7 0 Barbera-VHanova 7 7 - 5 2 Castellet-Sta. Perpètua suspès

Equip PJ PG PP PF PC Punts

Barberà 14 14 0 1141 796 28 Sta. Perpètua 14 11 3 1126 864 25 Sagrat Cor 13 12 1 942 716 25 Roquetes 13 10 3 968 877 23 Clot 13 8 5 807 769 21 Abrera 14 7 7 974 957 21 Gramajove 13 8 5 765 792 21 Llor 13 7 6 923 942 20 Mra-sol 14 5 9 869 877 19 Vilanova 14 5 9 894 951 19 Carmel 13 5 8 758 819 18 Poble Sec 14 4 10 900 978 18 Montpedrós 14 4 10 794 878 18 Cubelles 14 1 13 783 1043 15 P.Plegamans 14 1 13 759 1144 15 Castellet 0 0 0 0 0 0

La propera (4 febr.): Mira-sol-Carrnel; Cas-

tellet-Vrianova; Barberà-Clot; Abrera-Roque-tes; Sagrat Cor-Cubelles; Montpedrós-Uor; Gramajove-P.PIegamans; Sta. Perpètua-Po-ble Sec.

M 3a catalana fem. GRUP 3

Prat-Sant Just 4 4 - 7 7 Coll-Manlleu 5 4 - 5 2 AD Ronda-Covesa Ford 4 9 - 4 0 Sant Feliu-St Fruitós 2 7 - 6 6 L'Hospitalet-B. Horta 4 6 - 2 9 Sant Cugat-Sant Gabriel 57 - 61 B. Ribes-Sant Andreu 3 6 - 6 5

Equip PJ PG PP PF PC Punt»

Sant Just 14 14 0 1015 552 28 Sant Gabriel 14 11 3 857 733 25 S.Grècia 13 10 3 892 590 23 Sant Cugat 13 10 3 796 631 23 St Fruitós 14 8 6 753 674 22 L'Hospitalet 12 9 3 525 448 21 SantAndreu 12 8 4 777 714 20 Prat 14 6 8 756 764 20 Coveu Ford 14 6 8 659 741 20 Coll 13 6 7 552 606 19 B. Horta 14 5 9 564 660 19 AD Ronda 14 4 10 715 848 18 Manlleu 14 3 11 674 830 17 B. Ribes 14 1 13 452 857 15 Sant Feliu 13 0 13 383 722 13

La propera (4 febr.): Coll-Prat; Bàsquet Ri­bes-Sant Gabriel; Sant Cugat-Bàsquet Horta; L'Hosphelet-Sant Fruitós; Sant Feliu-Salle Gràcia; AD Ronda-Manlleu; Sant An-dreu-Sant Just.

HOQUEI SOBRE PATINS

U iacatalana GRUPA

ArenysMar-Farners 5 - 2 Vilassar-Tordera 2 - 1 0 Voltregà-Caldes 6 - 2 Girona-GEiEG 4 - 3 Prem'ia-Sant Feliu 5 - 6 St. Cugat-Sentmenat 0 - 9 Mollet-Roda 3 - 1

Equip PJ PG PE PP GF GC Pts.

Voltregà 14 12 0 2 97 36 24 Tordera 14 10 2 2 80 52 22 Caldes 14 10 1 3 61 47 21 Girona 14 9 2 3 75 44 20 GEiEG 14 8 3 3 76 42 19 Vilassar 14 7 2 5 54 55 16 Mollet 14 8 0 6 46 49 16 Sentmenat 14 5 4 5 57 53 14 Premià 14 5 3 6 52 55 13 SHUM 14 6 1 7 45 53 13 Horta 14 4 3 7 52 59 11 Arenys Mar 14 4 1 9 49 60 9 Sant Feliu 14 4 1 9 59 75 9 Roda 14 3 2 9 64 70 8 Farners 14 3 1 10 41 94 7 St. Cugat 14 1 0 13 38 102 2

La propera (4 febr.): Farners-Vilassar; Tor-dera-Voltregà; Caldes-Girona; GEiEG-Pre-mià; Sant Feliu-St Cugat; Sentmenat-Mollet; Roda-SHUM; Horta-Arenys Mar.

M 2a catalana G R U P 1

Vic-Maristes 4 - 0 Prat-ArenysMar 4 — 5 St. Feliu Codines-St. Cugat 10 - 1 JMJ-M. Voltregà 7 - 6

Equip PJ PG PE PP GF GC Pts.

St. Feliu 11 8 2 1 91 50 18 Sta. Isabel 10 8 0 2 74 46 16 Vic 10 7 2 1 53 25 16 Maristes 11 5 2 4 50 42 12 Arenys Mar 11 5 2 4 52 50 12 Prat 11 4 1 6 58 69 9 La Garriga 9 4 0 5 45 46 8 M.Voltregà 10 4 0 6 48 54 8 St. Cugat 11 3 1 7 38 54 7 Corbera 9 3 0 6 40 50 6 JMJ 11 1 0 10 47 110 2

La propera (4 febr.): La Garriga-Vic; Maris-tes-Prat; Arenys Mar-St. Feliu Codines; St Cugat-JMJ; M. Voltregà-Corbera.

GRUP 2

Taradell-Mataró .... Manlleu-St. Celoni

6 - 2 6 - 7

Sentmenat-Premià suspès Arenys Munt-Barberà suspès Canet-Tordera 10— 0

Equip PJ PG PE PP GF GC Pts.

Taradell 12 12 0 0 113 27 24 Canet 12 9 1 2 83 41 19 Manlleu 12 7 0 5 71 50 14 Sta. Perpètua 10 6 2 2 63 57 14 Premià 11 5 1 5 59 70 11 St. Celoni 11 4 2 5 47 48 10 Mataró 12 5 0 7 43 61 10 Tordera 10 4 1 5 59 63 9 Bigues-Riells 10 4 0 6 55 71 8 Barberà 11 4 0 7 62 91 8 Arenys Munt 10 1 0 9 35 64 2 Sentmenat 9 0 1 8 29 76 1

La propera (4 fabr.): Bigues-Riells-Taradell; Mataró-Manlleu; St. Celoni-Sentmenat; Pre-mià-Sta. Perpètua; Barberà-Canet.

FUTBOL DE SALA

M 1a divisió B G R U P 1

Barça-Ligton 6 — 6 Tallers Cortada-Maristes 1 2 - 3 Sant Just-T-2 Gràcia 1 - 2 Prosperitat-L'Esclop 1 0 - 4 SantAndreu-Rubf 4 - 0 Sícoris-Olimpyc la Floresta 1 — 4 SantVicenç-Ripollet 2 — 8

Equip PJ PG PE PP GF GC Pt».

Prosperitat 13 8 2 3 76 46 26 SantAndreu 11 8 1 2 45 33 25 O. la Floresta 12 7 3 2 61 47 24 T-2 Gracia 12 7 2 3 54 40 23 Ripollet 13 7 2 4 68 56 23 T. Cortada 12 7 1 4 75 49 22 Ligton 12 6 3 3 70 56 21 Maristes 11 4 2 5 52 56 14 Rubí 12 4 2 6 43 51 14 L'Esclop 12 4 1 7 35 54 13 Sant Vicenç 12 3 3 6 49 51 12 Slcoris 13 3 0 10 38 58 9 Sant Just 12 3 0 9 38 83 9 Barca 11 1 2 8 34 58 5

La propera (4 febr.): Sfcoris-Sant Vicenç; Sant Andreu-Okmpyc la Floresta; Prosperi-tat-Rubf; Sant Just-L'Esdop; Tallers Corta-da-T-2 Gracia; Barça-Mariste»; Ligton-Ripo-llet

HANDBOL

M Iacatalana GRUP ASCENS

Virolai-Sant Cugat 2 0 - 3 2 Manyanet-Pardinyes 2 1 - 2 3 Esplugues-Montcada 2 0 - 1 8

Equip PJ PG PE PP GF GC Pts.

Sant Cugat 1 1 0 0 32 20 5 Esplugues 1 1 0 0 20 18 4 Pardinyes 1 1 0 0 23 21 3 Montcada 1 0 0 1 18 20 3 Manyanet 1 0 0 1 21 23 2 Virolai 1 0 0 1 20 32 1

La propera (4 feb.,: Unió Esportiva Sant Cu-gat-Esplugues Handbol; Pardinyes Club Handbol-Virotai Club Esportiu; Salle Mont-cada-Pare Manyanet-Les Corts.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de febrer de 1996 ESPORTS 25

I ESPORT ESCOLAR

Els Jocs Escolars comencen a destriar guanyadors entre els participants

CM. • Sant Cugat.— Els resultats dels Jocs Escolars ja comencen a mar­car la diferència entre els equips que han obtingut més triomfs i els que han encaixat més derrotes. Això permet crear diferents al·li­cients entre els equips que co­neixen els punts dèbils dels rivals i crea en els nens, segons els mo­nitors, ganes de superar-se. A la foto de la dreta hi ha un dels equips d'handbol que participen en la lliga d'handbol escolar. És l'equip benjamí de l'escola Avenç. Els jugadors són Albert Joaniquet, Carles Cardona, Ferran Pacheco, Albert Adell, Roger Padrós, Adrià Martí i Àlvaro García. El monitor és Toti Planas.

Resultats

Bàsquet benjamí: Joan Mara-gall-Catalunya, 4-20; Pins Vallès-Sant Jordi, ajornat; Maristes-Avenç, 14-11; Santa Isabel-Sant Jordi, 33-19. Bàs­quet aleví: CO Torreblanca-Santa Isa­bel, 25-64; Verdaguer-Pins Vallès, 32-38; J. Maragall-Avenç, 21-47. Bàs­quet infantil: Verdaguer-Catalunya, 36-5; T. Llebre-CO Torreblanca, 24-36; CO Torreblanca-Sant Jordi, 13-58. Futbol de sala aleví: Pins Va-llès-T. Llebre, 1-0; Verdaguer-Avenç, 2-9. Futbol de sala infantil: Pinar-Pins Vallès, 4-3; Santa Isabel-Zona Nord, 0-1; Les Torres-Ferran i Clua, 2-10; Santa Isabel-Ribas, 9-4; Catalunya-T. Llebre, 13-1. Futbol de sala cadet ju­venil: Vallès Parc-Leonardo, 5-10. Vo­leibol aleví: Schola-Montcssori, 2-1; Pinar A-Schola, 2-0. Handbol benja­mí: Avenç-Santa Isabel, 7-1; Santa Isa-bel-Ferran Clua, 5-3; Collserola-Fe-rran Clua, 0-8. Handbol aleví: J. Ma-ragall-Avenç, ajornat; Pins Vallès-A-venç, 0-8; Catalunya-Floresta, 8-0.

• L'AGENDA I

FUTBOL

Regional preferent 11.45 Sant Cugat-Sils (Diu.)

1 Sub-21 20.00 Vallcarca-Sant Cugat (Ois.) 10.00 PB Sant Cugat-Sarrià (Diu.)

Juvenils 16.15 Bonavista-Sant Cugat (Pis.) 18.30 Sant Cugat-Can Jofresa (Pis.) 11.30 Can Boada-PB Sant Cugat (Diu.) 9.45 Júnior-Can Parellada (Diu.) 16.00 Campoamor-PB Sant Cugat (Pis.)

• Cadets 10.00 Terrassa-PB Sant Cugat (Diu.) 16.45 Sant Cugat-Júnior (Pis.)

Infantils 15.00 Sant Cugat-Gramenet (Pis.) 17.15 Terrassa-Júnior (Pis.) 16.30 O. Can Fatjó-Sant Cugat (Pis.) 16.15 Can Jofresa-PB Sant Cugat (Pis.) 17.15 Maurina Egara-PB Sant Cugat (Pis.)

Alevins 9.30 Júnior-Sant Quirze (Pis.) 9.30 Sant C gat-Rubl (Pis.) 11.00 PB Sant Cugat-Fontetas (Pis.)

BÀSQUET

• 2a. Catalana

SÈNIOR 19.00 S. Manresa-UE Sant Cugat (Dis.)

SUB-23 20.30 S. Manresa-UE Sant Cugat (Dis.)

JÚNIOR 16.00 UE Sant Cugat-Ripollet (Dis.)

A dalt, l'equip benjamí d'handbol de l'escola A.^i.v, <.•••!, i_i ^u .nonitor, Toti Planas. A baix, un moment d'un partit d'handbol corresponent a la competició dels Jocs Escolars. Foto: ELS 4 CANTONS.

CADET 10.45 UE Sant Cugat-Franqueses (Dis.) 9.15 UE Sant Cugat-L. Francès (Dis.)

INFANTIL 12.15 UE Sant Cugat-Sant Gabriel (Dis.)

• 3a. Catalana A

SÈNIOR 17.30 Roses-UE Sant Cugat (Oiu.)

• 3a. Catalana B

SÈNIOR 19.30 Mira-sol-Carmelo (Dis.)

SUB-23 18.00 Mira-sol-Carmelo (Dis.)

3a. Catalana fem.

SÈNIOR 18.00 UE Sant Cugat-B. Horta (Dis.)

JÚNIOR 16.15 UE Sant Cugat-F. Castellana (Pis.)

VOLEIBOL

Categoria 17.30 Caja Àvila-CV Sant Cugat (Dis.)

HÒQUII-PATtNS

H Campionat de Catalunya

l a CATALANA 20.30 Sant Feliu-PH Sant Cugat (Dis.) 20.45 Cornellà-CH Sant Cugat (Pis.)

JUVENIL 16.45 PH Sant Cugat-Caldes (Dis.)

INFANTIL 15.30 PH Sant Cugat-Arenys (Dis.) 14.15 PH Sant Cugat-Gelida (Dis.)

ALEVINS 12.00 PH Sant Cugat-Gelida |Dis.)

BENJAMINS

2a CATALANA 11.00 PH Sant Cugat-JMJ (Diu.) 19.30 CH Sant Cugat-Sitges (Dis.)

JÚNIOR 18.15 Quim-Pla-PH Sant Cugat (Dis.)

11.00 PH Sant Cugat-lgualada (Dis.) 16.00 Congrés-PH Sant Cugat (Dis.)

PRE-BENJAMINS 15.00 Congrés-PH Sant Cugat (Pis.)

HOQUEI-HERBA

W Divisió d'honor masculina . Júnior-CE Terrassa (Diu.)

I I Divisió d'honor fem. Júnior-CE Terrassa (Diu.)

FUTBOL-SALA

I I Divisió de plata 18.30 Winterthur-Xota (Dis.l

• 1a divisió B

Divisió d'honor Barcelona W. Sant Cugat-Pallejà (Dis.)

ü 2a divisió 13.30 Riera-O. la Floresta (Diu.)

I Juvenil Winterthur-Canovelles (Diu.)

HANDBOL

• 1a catalana SÈNIOR MASCULÍ

12.30 UE Sant Cugat-Esplugues (Diu.)

JUVENIL MASCULÍ 11.00 UE Sant Cugat-Parets (Diu.)

CADET MASCULÍ Terrassa At-UE Sant Cugat (Dis.)

JOCS ESCOLARS

j f Bàsquet BENJAMINS

13.00 J. Maragall-Sant Jordi B (Dis.) 11.00 Pins Vallès-Sant Jordi B (Dis.)

ALEVINS 10.00 CO Torreblanca-Pins Vallès (Dis.) 12.00 Santa Isabel-Sant Jordi (Dis.) 11.00 Verdaguer B-Avenç (Dis.) 10.00 Verdaguer A-J. Maragall (Dis.)

INFANTILS 12.00 Catalunya-CO Torreblanca (Dis.) 12.00 T. Llebre-CO Torreblanca (Dis.)

H Futbol de sala ALEVINS

10.00 Pins Vallès-Avenç (Dis.)

INFANTILS 9.00 Santa Isabel-Pins Vallès (Dis.) 12.00 L. Politècnic-Pinar (Dis.) 11.00 Santa Isabel-Ferran Clua (Dis.) 13.00 Catalunya-Les Torres (Dis.)

CADET / JUVENIL 12.00 L. Da Vinci-Altet (Dis.)

M Handbol ALEVINS

Avenç-Catalunya B (Dis.) J. Maragall-Pins Vallès (Dis.) Avenç-Floresta (Ois.)

ALEVINS Avenç-Ferran Clua (Dis.) Santa Isabel-Ferran Clua (Dis.) Collserola-Santa Isabel (Dis.)

ATLETISME ESCOLAR

Un total de 20 atletes de Sant Cugat participaran en la final territorial de cros

CM. • Sant Cugat.— Els atletes de Sant Cugat de diferents categories participaran aquest diumenge en la final territorial de cros que se celebrarà a Sabadell. Sant Cugat tindrà representants en categoria aleví, infantil i cadet. En categoria aleví escolar, hi participarà Arnau Martínez (Avenç), en categoria aleví obert hi prendran part Jordi Bas (CMSC), Lluís Feliu (CMSC), Claudio Palomino (CMSC), Anna Velasco Mitjans (CMSC) i Adria-na Cabezeran (CMSC). En ca­tegoria infantil, hi participen Pau Gaspar (CMSC), Andrés Gavilàn (CMSC), Jordi López (CMSC), Ramon Puignero (CMSC), Josep Maria Fortuny (CMSC), Kevin Fisher (CMSC), Guillermo Sanz (CMSC), Avar Sanz (CMSC) i Maya Herboltzeimer (CMSC). En categoria cadet també hi haurà representació santcugatenca. La formaran Pol Carulla (Avenç), Arnau Roca (CMSC), Ernest Riba (CMSC) i Aitor Carcoba (CMSC).

El cros se celebrarà al parc Catalunya (Sabadell) i tindrà un recorregut variable en funció de les categories. La primera com­petició serà la corresponent a la categoria cadet femení i comen­çarà a 2/4 de 10 del matí. El recorregut serà de 2.850 metres. Els cadets masculins faran un re­corregut de 4.850 metres. La com­petició començarà a 3/4 de 10 del matí. La cursa per a infantils femení per a escoles tindrà un recorregut de 2.100 metres i és previst que comenci a les 10 del matí. Un quart d'hora més tard començarà la competició infantil femenina oberta. El recorregut per a infantils masculí començarà a 2/4 d ' l i per a la competició escolar i un quart d'hora més tard per a la competició oberta i el recorregut serà de 2.850 metres. Els alevins faran un recorregut de 1.350 metres —aleví femení— o 2.600 metres —aleví masculí—. La competició aleví començarà a les 11 del matí i 35 minuts més tard sortiran els últims corredors.

ESCACS

L'escola d'escacs Sant Cugat competeix en el campionat de Catalunya • Sant Cugat.— L'escola d'es­cacs Sant Cugat ha creat tres equips de diferents nivells (A, B i C) per competir en la lliga del campionat de Catalunya per equips. El primer equip competeix a la segona divisió regional, el segon equip, a la tercera divisió provincial i el tercer equip també juga a tercera provincial, però l'e­quip està format per quatre ju­gadors infantils. L'escola d'escacs Sant Cugat es va crear per divulgar i fomentar la pràctica dels escacs a partir de classes. Els monitors són persones relacionades amb aquest esport i les classes que fan ells es complementen amb competicions pròpies, del club o federatives. Amb aquestes com­peticions, els nens poden posar en pràctica els coneixements teò­rics que aprenen.

El cap de setmana passat es va disputar la primera ronda de la competició i els equips de Sant Cugat van aconseguir resultats per a tots els gustos. El Sant Cugat A va empatar a 5 punts amb l'e­quip Xec Escacs, el Sant Cugat B es va enfrontar al segon equip del Xec Escacs i va guanyar per 0,5 a 5,5 i el tercer equip sant-cugatenc va perdre per 0 a 4 con­tra el Sabadell C. / CM.

V V

p^nt-de-cre^ £W» « fa. teu* (ievi cot toc p0U#*tU ttmf- et "Puttt tCc 0tw.

7 tx&eïufem, i dOUqim la. teva. üwo*.

&l»U(8«9<U

PROMO o

ROBA DESCAMPS A PREU DE fÀBRICA

Jto«Mff4,l2 - Tml. 67* 32 00 - 0 8 1 9 0 Sant Cugat

interiorisme» decoración

RETALES

Y

DESCUENTOS

• PROYECTOS Y REALIZACIÓN DE TRABAJOS DE INTERIORISMO • Cortinas, colchas, edredones,

etc. • Papeles pintados • Moquetas • Revestimientos • Elementos decorativos • Ebanistería • Pintura

Valldoreix, 45 Tel. 674 43 00

Sant Cugat del Vallès

[QMILAR TOBELLA

Sínliapo Rusinol, 49

Tet. 674 Ofc 57 - fc74 79 09 SANTCUCATDILVALLÈS

TRAHSPAREHT DISSENY EN METACRILAT OBJECTES DE REGAL FABRICACIÓ PRÒPIA

C/Sant Jordi, 37

Tel. 675 08 76 33G47O0Q32

<o

la botiga de

peryi i en

Tapisseria, matalasseria,

cortines i complements

per a la decoració

Valldoreix, 45-47

Tel. 674 53 35

Fax 674 51 04 08190 Sant Cugat del Vallès

lfil

HI-FI VÍDEO TELEVISIÓ ELECTRODOMÈSTICS AIRE CONDICIONAT SERVEI GARANTIT

Santa Maria, 40 • Tel. 589 02 71 08190 Sant Cugat del Vallès

OLOR BLAN

Febrer MES DE LES

OFERTES

Major, 10 - Tel. i fax 674 51 72 - 08190 SANT CUGAT

Cortines Persianes Edredons

Tendals Papers pintats

Pintures Suro

Parquets

Guies

i complements

per a la decoració

2 7 . Divendres, 2 de febrer de 1996

APUNTS LA VIDA SOCIAL

El carnestoltes 96 se celebrarà amb una cercavila i un espectacle infantil Les escoles de la ciutat, el CPA i el CCM també han previst organitzar activitats

RAMON LUQUE • Sant Cugat.— El rei Carnestoltes, cap dels poca-soltes, passejarà, com és tradicional, pels carrers de la ciutat el proper 18 de febrer acom­panyat per una xaranga navarresa abans de ser

Les disfresses, el color, la música i el rei dels poca-sol­tes tornaran a ser els pro­tagonistes dels carrers de la ciutat el proper 18 de febrer. Com cada any, l'àrea de ser­veis personals de l'Ajunta­ment ha organitzat una festa i una cercavila. Serà a les 11 del matí quan tots els ciutadans que tinguin ganes de disfressar-se i participar es reuniran als jardins del Monestir per passejar pels carrers del centre de la ciu­tat. Segons Manel Turón, responsable de l'organitza­ció, en la cercavila podran participar «no només totes les persones que ho desitgin a títol personal sinó també les entitats i esplais de Sant Cugat que es dediquen al món de les activitats de lleu­re». La comitiva l'animarà una xaranga navarresa que visitarà la ciutat per a l'o­casió. El gran protagonista serà el rei Carnestoltes que està acabant de confeccio­nar l'empresa de Manresa La General d'Espectacles. Cap a 2/4 de 12 es calcula que s'iniciarà el recorregut, un cop tots els participants reunits. Aproximadament una hora més tard serà quan la cercavila torni a entrar als jardins del Monestir per procedir a la crema del rei. El punt i final el posarà el grup Amadeu i Cia, que farà un espectacle infantil també en els jardins del Monestir.

Les escoles es difressen

Els nens de les escoles de Sant Cugat també seran grans protagonistes de la festa de carnestoltes. Les es­coles bressol El Niu i La Mimosa han decidit orga­nitzar un racó de disfresses on els petits trobaran dins d'un bagul tot el necessari

cremat en un fi de festa que comptarà amb un espectacle infantil del grup Amadeu i Cia que es farà als jardins del Monestir. A banda de la festa coordinada i organitzada des de l'àrea de serveis personals de l'Ajuntament, algunes

entitats com el Centro Popular Andaluz (CPA) i el Centro Castellano Manchego (CCM), i les escoles de la ciutat, també organitzaran les seves activitats per celebrar la popular festa del car­nestoltes.

Grans i petits es difressaran i sortiran al carrer per participar en la cercavila de carnestoltes. Foto: ELS 4 CANTONS.

per vestir-se. El racó serà inaugurat el divendres dia 16 però continuarà com a activitat de joc durant més temps. Els nens de l'escola bressol El Gargot elabora­ran disfresses segons les te­màtiques que té cada grup classe. El col·legi Joan Ma-ragall ha decidit repetir l'ex­periència d'altres anys i s'a­germanarà amb l'escola ja­

ponesa de Sant Cugat per celebrar la festa. Al Coll-serola es farà la tradicional setmana de les olimpíades que acabarà amb animació i disfresses. En el Pla i Fa-rreras, sota la temàtica de Salvem l'Amazònia, es farà una setmana de tallers que acabarà amb la rua dels més petits. El col·legi La Floresta organitzarà una cercavila

pels carrers del districte. En el Catalunya hi haurà un ball de carnestoltes. Al Ferran i Clua de Valldoreix han op-tat per un concurs de play-back, un ball de saló i una xocolatada. Finalment, en el col·legi Pins del Vallès hi haurà música en una festa oberta als pares.

Pel que fa a les entitats, cl CPA ha previst fer un

concurs de ball el dia 10, un concurs de disfresses or­ganitzat per la secció juvenil pel dia 11, amb premis per a les categories de 6 mesos a 10 anys i de 11 anys a 18, i un espectacle de «mur­gues» de carnestoltes el dia 17. El CCM farà el dia 18 una rua pròpia, amb xaranga inclosa, per després afegir-se a la de l'Ajuntament.

El Centro Castellano Manchego prepara un concurs de cartes d'amor i desamor pel dia de Sant Valentí

RAMON LUQUE • Sant Cugat.— El Centro C a s t e l l a n o M a n c h e g o (CCM) de Sant Cugat ha organitzat un concurs de cartes d'amor i desamor que se celebrarà el 14 de febrer, dia de Sant Valentí, coin­cidint amb la diada del dia dels enamorats. Aquesta és la primera vegada que l'en­titat organitza el concurs. Segons el president, Juan Carrasco, la idea va sorgir «perquè llegint un llibre vaig descobrir que la tradició que els enamorats s'escriguin cartes el dia de Sant Valentí

es fa a Castella-La Manxa des del segle XVI». Totes les persones interessades a participar poden lliurar els treballs a la seu de l'entitat, situada al carrer Vallès nú­mero 4, fins al dia 12 de febrer. Les cartes «és millor que s'adrecin amb pseudò­nim», ha dit Carrasco. Els treballs s'obriran el mateix dia de Sant Valentí. També aquest dia, a les 5 de la tarda, és previst que es facin públics els noms dels gua­nyadors. En total hi haurà un primer i un segon premi tant per a la modalitat de

cartes d'amor com per a la de desamor. Després del lliurament de premis s'ofe-rirà un vi d'honor per a tots els assistents a l'acte. El jurat el compondan Marisol Ri-quer, Luciano Pérez i Ma­nuel Gúzman, secretària, tresorer i president hono­rífic, respectivament, de la Federación de Comunida-des Oríginarias de Casti-lla-La Mancha.

Activitats de febrer

A banda del concurs de cartes d'amor i desamor, el CCM ha preparat un ampli

ventall d 'act ivi ta ts per aquest mes de febrer. El dia 11, l'entitat celebrarà la tra­dicional diada de Sant Blas que es farà al Centre Cívic i les pistes poliesportives de La Floresta. La jornada s'i­niciarà a les 10 del matí amb un esmorzar popular amb «gachas de torrezno». A 2/4 d'l hi haurà un aperitiu que serà el preludi de la paellada popular. Amb la panxa ben plena, a les 4 de la tarda s'iniciarà el ball de la patata amb premis pels primers classificats. El dia 16 de fe­brer, els socis del CCM de

Sant Cugat es desplaçaran fins a la Casa de Cuenca de Barcelona on a partir de les 9 de la nit se celebrarà un concert de corals. Els in­teressats a assistir-hi es po­dran desplaçar en autocar sempre que facin la inscrip­ció abans del 12 de febrer. Finalment, el dia 25 de fe­brer el CCM participarà en el festival de balls folklòrics que es farà a l'Ateneu de Cerdanyola amb motiu del desè aniversari de la Fede­ración de Comunidades Ori-ginarias de Castilla-La Man­cha.

Cinquè cafè literari de l'Ocell Radiant de la Floresta • La Floresta.— L'Associa­ció l'Ocell Radiant de la Flo­resta ha organitzat per diu­menge vinent la cinquena sessió del cafè literari que se celebrarà a partir de les 6 de la tarda als locals de la Unió Recreativa i d'Es­ports del districte. Aquesta vegada en la lectura poètica participaran Lola Domín­guez, Felisa Echegoyen, Ma-rivonne May, José Neira, Faustina Pérez, Joan Enric Piedrabuena, Mari Àngels Quadras, José Manuel de la Pezuela i Jordi Traperho. Com a convidats d'excepció, Antonio Albercà llegirà el Contacontes i l'actor florestà Philip Rogers recitarà tres monòlegs teatrals de L'en­fonsament del Titànic de l'a­lemany Hans Magnus En-zensberger. En el capítol de recital poètic intervindrà Eduard Araujo, que llegirà una selecció de poemes de Joan Salvat-Papaseit. Final­ment, Carlos Delgado inter­pretarà amb la guitarra i el violoncel un recital de mú­sica clàssica i un poema mu­sicat. L'exposició de joves pintors i escultors que fan Mariona Màs i Maria Geli, entre d'altres, també es po­drà visitar durant el cafè li­terari. /R.L.

Videocinema a l'Espai Jove I Sant Cugat— El cicle de sessions de videocinema que organitza l'Espai Jove de la Casa de Cultura continuarà dijous amb la projecció de la pel·lícula cubana Como agua para chocolate. L'argu­ment narra la història de la darrera filla d'una família que s'enamora d'un home amb el qual no es pot casar perquè la tradició indica que s'ha de quedar soltera i cui-dar de la seva mare. El seu amor decideix casar-se amb la germana gran de la noia per estar prop d'aquesta. A partir d'aquí es desenvolupa una història d'amor amb fi­nal dramàtic. Les properes projeccions del cicle de vi­deocinema seran Reality Bi-tes, que es passarà el 7 de març, i una pel·lícula encara per determinar que es pro­jectarà el dia 21 de març.

/R.L.

Exposició sobre el Perú a Valldoreix • Valldoreix.— La sala d'exposicions de l'Associa­ció de Propietaris i Veïns de Valldoreix inaugura a les 8 d'aquest vespre una ex­posició de Josep Maria Ga-vín que mostra fotografies del Perú. L'exposició comp­ta amb 130 fotografies d'al­gunes de les parts més im­portants del país sud-ame-ricà com ara el Machu-Pi-chu, el Titi-caca, el Bascaran o la tomba dei Senyor de Sipam —una de les troballes arqueològiques més impor­tants dels darrers anys. La mostra es podrà visitar de 10 del matí a 12 del migdia i de 6 de la tarda a 8 del vespre, / R X .

28 APUNTS ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de febrer de 1996

LA VIDA SOCIAL

Josep Maria Gavín i Lluís Puig fan un cicle de xerrades sobre viatges Les conferències, que es fan a la Casa de Cultura, ja s'han iniciat i s'allargaran durant tot l'any 96

RAMON LUQUE • Sant Cugat.— Josep Maria Gavín i Lluís Puig i Tuneu han iniciat aquest mes de gener, sota el títol Anem de Viatge, un cicle de conferències il·lustrades amb diapositives en què mostraran

El cicle Viatgem amb Ga­vín que l'investigador vall-doreixenc reconegut amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat i el premi Sant-cugatenc de l'any 95, Josep Maria Gavín, va fer durant tot l'any passat a la Casa de Cultura, ha tingut con­tinuïtat. El nou conjunt de conferències rep el nom d'A­nem de Viatge. Aquesta ve­gada, Gavín comptarà amb la companyia del també in­cansable viatger santcuga-tenc Lluís Puig i Tuneu. La línia serà la mateixa seguida l'any anterior. Cada confe­renciant farà una xerrada un dimarts de cada mes a les 10 de la nit a la Casa de Cultura. El mes d'agost serà l'únic en què no n'hi haurà cap. Juny i juliol també seran especials perquè els prota­gonistes faran torns. Al juny només hi haurà xerrada de Gavín mentre que al juliol només hi haurà la que farà Puig. Totes les sessions ani­ran acompanyades d'una projecció de diapositives en què mostraran els indrets vi-

alguns dels racons del món que han visitat. El cicle va començar el passat 16 de gener amb la xerrada que Gavín va fer sobre el Perú i ha continuat amb la que Puig va fer dimarts passat sobre les illes de la Polinèsia. El cicle

s'allargarà durant tot l'any 96 i cada conferenciant farà una xerrada mensual. L'experiència la va iniciar l'any passat el mateix Josep Maria Gavín amb el conjunt de conferències que va fer sota el títol de: Viatgem amb en Gavín.

Lluís Puig i Tuneu es va estrenar dimarts passat en el cicle amb una xerrada sobre la Polinèsia. Foto: JA. MULA.

sitats. El cicle el va iniciar Josep Maria Gavín el passat 16 de gener amb una xerrada sobre el Perú. Lluís Puig es

va estrenar dimarts passat amb una explicació sobre les meravelles de les illes de la Polinèsia —famoses darre­

rament per les proves nu­clears que allà ha fet el go­vern francès. Els interessats poden adquirir el fulletó

amb el calendari de les con­ferències a la recepció de la Casa de Cultura o a l'A­juntament.

El sopar benèfic contra el càncer aplega 400 persones

• Sant Cugat.— El sopar benèfic contra el càncer que organitza tradicionalment la secció local de l'associació espanyola de lluita contra aquesta malaltia se celebra­rà demà a les 9 de la nit en un conegut restaurant de Valldoreix. Les reserves per assistir-hi ja s'han esgotat i 400 persones han confirmat que hi aniran. Entre aques­tes hi haurà representants de la conselleria de Sanitat de la Generalitat, l'alcalde de Sant Cugat, Joan Ayme­rich, i el president de l'En­titat Municipal Descentralit­zada de Valldoreix, Jaume Santmartí. Els beneficis que es recaptin del preu del so­par i la subhasta i la rifa que es faran es donaran a l'associació perquè els pugui invertir en la lluita contra la malaltia. / RL.

Vetllada en benefici del casal parroquial de Valldoreix

• Valldoreix.— Un grup de veïns de Valldoreix van or­ganitzar dissabte passat una vetllada poeticomusical a l'església de l'Assumpció en benefici de la creació d'un casal parroquial. En l'espec­tacle van participar-hi el rapsode J. Vilaplana, el can­tant E. Eckardt i els orga­nistes F. Ballestín, J. Castells IC. Xirinachs. / R.L.

CLÍNICA DENTAL - Dr. Carlos R. Rosetti —

PRÒTESIS FIJA Y REMOVIBLE CIRUGÍA - ESTÈTICA BLANQUEAMIENTO

M U T U A L I D A D E S

Rblo. Ribatallada, 20 • l r 3 a Tel. 674 72 16 Sant Cugat

33141/06903 TuiDO pOT loS tardes

Gabinet —

mèdic-quirúrgic • Cirurgia general sense ingrés • Cirurgia i medicina estètica

Dra.M. Àngela Font Pons Dra.M. Neus Benito Bufosa

Av. Torreblanca 2-B -3rA despatx 7 Tel. 58911 27 • 727 39 98 • St. Cugat

GIMNÀS BLOCK <J Rotsettó, 17 • BfiMD» PEU ST. ANTONI, 7B

Tel. 589 53 48

• DR. FERNANDEZ LAYOS

Cirurgia general, aparell digestiu ASC-PrevIasa-Sanrlas

Av. Torreblanca. 2-B, 2n, A1. Sant Cugat

9 5 8 9 47 00

• CENTRE MÈDIC SÀBAT

Certifcals de conduir í armes

Medicina interna, laserteràpia

Santiago Rusirlol, 2, entol. 1a San

•a 674 15 26

Dietetïco-Nutricio

• MARIA RIUS SOLER

Acupuntura, nutrició. dietètica. Hores contingu­

des

Francesc Moragas, 25-27, 1r 2a. Sani Cugat

« 5 8 9 1 3 07

Fisioteràpia

• S O R A ROMA FERRÉ

Fisioteràpia Assistència samtana Fiatc Asisa

D Vil·la, 49. Sant Cugat 9 674 40 72

• GRF-GAB.NET RECUPERACIÓ FUN­

C IONAL

Fisioteràpia, rehabilitació, aunculopuntura, massat­

ge terapèutic. podotogía Conveni entitats sanrtà-

rïes.

Poltdfnk: Torreblanca- Sant Cugat 9 580 01

50

• J.R. ESQUIROL CAUSSA

Capçalera, gertalria. ASC, AGBUP, MUT.

MFIACT. etc.

Av. Torreblanca 2-6, 3r 10a Sant Cugat

9 5893926 9 487 13 31 Urpant 24 h, busca 2.402

• Dr. MONTSERRAT GARRIGA Metge de capçalera Visites a dornicHt-mútuee.

Major, 36. 2n Sant Cugat.

t r 674 00 25

Odontologia

• C E N T R E DENTAL I QUIRÚRGIC

Av Catalunya. 21, baixos. Sani Cugat

9 589 00 00 Fax 589 03 13

• CLÍNICA DENTAL AUTRAN

Odontòleg a gençral, implantologia. pròtesis,

odontopediatna ortodòncia, mútues. Av, Torre­

blanca 2-8. 2a, 11 Sant Cugat

9 675 08 03

• DR. CARLOS ROSSETTI

Odontologia nens i adults

Rbia Ribatallada. 20. t r3a. Sant Cugat

t r 674 72 16

• DRA. LUZONDO

Clínica dental mtanlil. Exclusiu nens i ortodòncia

Francesc Moragas. 5. entresol. Sani Cugat

9 674 05 06

• DRA. M. JAUME SAURA

Clínica <tenla: Dl a dv. 9-13 h i 16-20h

Pg Sant Magí. 22, baixos Sant Cugat

9 674 23 35

Oftalmologia

• CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia Ccnseri amb tes principals mútues

Cï Santa Mana, 10 San! Cugat

9 589 51 06

"ogia-Logopèdia

• BEGONA VINALLONGA

Pedagogia, logopèdia Problemes llenguatge i

aprenentatge C/Vula. 5-7 ir 2a. Sant Cugat

9 5 8 9 1 2 1 5

Pediatria

MONA

Pediatria, asma infantil. Hores convingudes

Rbla Ribatallada, 20 ir 3a. Sant Cugat

9 674 72 16

• D R A . E U G È N I A F D E Z . - G O U L A

PFAFF. Pediatria Sanrtas, Caja Salud, Agrup

MUT MEDIFIAT

Av. Calalunya. 22, 1r 1a

Sant Cugat 9 589 31 13

• PILAR CANOSA ÚBEDA

Pediatria - Medicina adolescent

Av. Torreblanca. 2 - 8. 3r pis

Sant Cugat

9 674 57 98 • 589 35 48

Psicologia

• C E N T R E DE PS ICOLOGIA CLlNICA

Trasloms d'aprenentatge i de la parla Nens. ado­

lescents i adults

Av. Catalunya 21. 3r 1a. Sant Cugat

a 674 36 73

• CARMELA CASTILLO

Psicologia, problemes d'aprenentatge

Villa. 5-7. 1r2a. Sant Cugat

•B 589 12 15

• C E N T R E P S I C O T E R À P I A D E L

VALLÈS

Psicologia, psiquiatria, logopèdia

C/ Can Mates. 2-4. 1 r 2a. Sant Cugat

« 589 4 0 51

• M. ANTÒNIA EDUARDO CARDONA Psicologia clínica

Rbla. Can Mora, 1 Sant Cugal

9 58943 44-430 9625

• JOSEP M. COROMINAS CASARÀ-

Pulmó i cor

• Dr. J O A N V A L L D E P E R A S C O M B A S

Pulmó i cor Major. 36, 2n. Sant Cugat V 674

00 25

Tocoginecologia-Obstetrícia

• JUAN JOSÉ GÓMEZ CABEZA

Obstetrícia i ginecologia. Hores convingudes.

Francesc Moragas. 25-27,1 r 2a.

Sani Cugat.

9 589 13 07

• M1LA MARTÍNEZ MEDINA

Obstetrícia i ginecologia. Hores convingudes.

Francesc Moragas. 25*27, 1 r 2a.

Sani Cugal.

9 5 8 9 1 3 07

• DR. J E S Ú S FERNANDEZ BAJZAN

TocoginecoJogia Hores convingudes

Av. Catalunya, 21, 4rt l a Sant Cugat

9 589 48 08 Particular: 674 74 09

• DR. ENRK3UE CAYUELA FONT

Ginecòleg, obstetrícia-ecografia, esterilitat, me­

nopausa, revisions

Francesc Moragas 1-3, 3r 2a.

Sant Cugat

9 674 6 6 1 1

Fax 589 11 45

• DR. ANTONI PESARRODONA

Ginecologia i obstetrícia ASC. Meditec

Av. Torreblanca. 8, 3r 8.

Sani Cugat

9 5 8 9 1 9 66

Traumatologia

• DR. J O A N CASANOVA SA LLAR ES

Traumatologia, ortopèdia ASC, Previasa, Medy-tec

Av. TorreDlanca. 2-6. 2a-10.

Sant Cugat

9 589 18 88

• M L GOZZ1 DE LA TOUR ROYO

Traumatologia, Columna i esquena

Av. Torreblanca, 2-8. Policlínic, Sant Cugat

9 675 57 56 ^ ^

• JOSEP DOMINGO PECH

Traumatolog.a, ortopèdia

Assistència sanitària. Previasa, Medytec

Policlínic Torreblanca, 2-8, 2a-10.

Sant Cugat

9 5 8 9 1 8 88

CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL

SUSANA NIC0LETTI

C/ Sant Antoni, 74 Tel. 674 74 37

RESIDÈNCIA SANT SALVADOR

3a edat

• Torre amb jardí I

• Ascensor

• Cuina pròpia

• Bugaderia

• Metge

• Infermera

• Fisioterapeuta

• Personal qualificat

• Capacitat 24 places

• Perruquera

S*ite·4MMter,<«7 T« l , £ 7 4 4 2 23

. 9AHT CUGAT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de febrer de 1996 APUNTS 29

LA VIDA SOCIAL

L'Espai Jove inicia la nova temporada de concerts • Sant Cugat.— L'Espai Jove de la Casa de Cultura va iniciar divendres passat la nova temporada de concerts amb una ac­tuació del grup Smiling Service. L'afluència de públic a la primera cita de l'any 96

va ser fluixa. L'Espai Jove ha programat dos concerts més per aquest primer tri­mestre de l'any. El pròxim es farà el dia 23 d'aquest mes, amb l'actuació del conjunt Black Coffee./RL.

L'Honda Accord reuneix els últims avenços en teconologja • Sabadell.— El concessionari Tecnovallès de Sabadell va presentar la setmana passada el nou model de la casa d'automòbils Honda, l'Honda Accord. De les qualitats que pre­senta aquest model destaquen els motors

d'última generació, la qualitat de construc­ció amb una garantia de quatre anys, la seguretat passiva i activa —amb la incor­poració de sistema de frens ABS i Airbag, el confort i l'equipament.

R E S T A U R A N T

La Nansa

I Fregidoria-Marisqueria

Cria. Sabadell, 47 -08191 Rubí Telèfons 691152

C/ SanM EngMCM. 15 • Tel. 589 29 71

0 8 1 9 0 Sant Cug.tt dt-l Velles

RESTAURANT

CAN / T * \ BARATA

Ora. de Rubí o Sabadell km 15,200

Tel. 697 06 52 M11MI1223

Baixada de ''Alba. 20 Tel 674 16 75

0 8 1 9 0 St Cugat del Vallès

RESTAURANT PIZZERIA

PANXACONTENTA Passeig Olabama, 69 • Sant Cugat

Tel . 5 8 9 0 6 0 7 §

VINGUI A CONÈIXER ELS NOSTRES SUGGERIMENTS CADA SETMANA

-,£Li • *fí

nmïïiffiriM BELLATERRA RESTAURANT CAN EDO C/Ueo,XHI 692 2424 Cam a te brasa i calçots Dsous tancat excepte festius

CERDANYOLA DEL VALLÈS XERCAVH6 Ctra. Cerdanyola. 9 Sant Cuoat. 580 3129

580 88 39

Broeena. rosti banquet

Cuina os mercat RESTAURANT CAN OUVÉ

REST.ELVIEJOROBLE

Av. Flor de maia. 122

580 3129

580 88 39

Broeena. rosti banquet

Cuina os mercat RESTAURANT CAN OUVÉ

REST.ELVIEJOROBLE C/Altamira, 36 69173 55 Peix i marisc Obert tota la setmana

LA FLORESTA REST. RANCHO EL PASO C/Pat Estadi. 15 67438 03 Cura catalana, banauets Tancat (fum. nit i (Ml no festius

MIRASOL MASJANER

LAPONDEROSA

C/Guadalajara. 14

Cr Victòria. 18-20

674 23 15

589 2571

Cuina variada

Braseria

Tancat dimecres tarda

RUBÍ

SANT CUGAT DEL VALLÈS

LA NANSA Ctra. Sabadel, 47

a Guatlla. 20 -Els Avets

6991152 Paeles. marisc, fregid. Tancat dimarts nit < dimecres

M A C X M

Ctra. Sabadel, 47

a Guatlla. 20 -Els Avets 699 55 58 Menú. degustació Tancat diumenoe

ELPORTALET PI. del Dr. Guardiel. 14 588 54 88 Pizzeria. cuina catalana Tancat diumenoe-dilluns larda-nrL

HOSTAL DEL GALL

PI. del Dr. Guardiel. 14

588 42 81 Menú. carta I degustació Tancat dissabtes excepte reserves

U P ALTA Rambla Can Mora. 24 589 5011 Frankfurts Obert lots els dies

CAN AMETLLER Carn) can Ametller, s/n

Placa Pep Ventura. 5

674 91 51 Cuina mercat Especialitzat en bacallà

CHEZPH1LJPPE

Carn) can Ametller, s/n

Placa Pep Ventura. 5 674 94 84 Cuina francesa/menú diari Tancat dtss. migdia i dium.

CANTINA EL MEXKANO C/Endavattada. 10

C/ SL Antoni-olaça Barcelona

C/ Enric Granados. 7

Placa Hospital, 35-37

58918 25 Cuina i música autèntica mexicana. Tancat dilluns

LA GRANJA

C/Endavattada. 10

C/ SL Antoni-olaça Barcelona

C/ Enric Granados. 7

Placa Hospital, 35-37

675 5246

675 31 41

Cuina casolana

Braseria SNIPPEffS

C/Endavattada. 10

C/ SL Antoni-olaça Barcelona

C/ Enric Granados. 7

Placa Hospital, 35-37

675 5246

675 31 41

Cuina casolana

Braseria

BOKATAS

C/Endavattada. 10

C/ SL Antoni-olaça Barcelona

C/ Enric Granados. 7

Placa Hospital, 35-37 58919 72 Entrepans especials Diumenge i fest. obert a partir 18h

GRANJA BAR EL MONESTIR Placa Augusta. 2 589 54 92 EsmorzarsAaces casolanes Obert de 8 a 10 nit

RESTAURANT CA L'ÀVIA a Sant Antoni. 13

0/Eeas Roaent. 14

Placa Pep Ventura. 3

67405 85 Cuina catalanMemac. Servei de bar

MESOMENYS

a Sant Antoni. 13

0/Eeas Roaent. 14

Placa Pep Ventura. 3

5893823 Mexica-menú català Obert al miqdia

BAR REST. EL MOLÍ

a Sant Antoni. 13

0/Eeas Roaent. 14

Placa Pep Ventura. 3 58917 40 Menú diari i prod. ibèric

CAN BARATA Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200

C/Vaa.8

697 06 52 Cargol launa/arròs negre

LACARBONERIA

Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200

C/Vaa.8 675 14 51 Tapes casolanes, tonades

LA CANTONADA Placa Monestir. 1 58423 32 Crues, amanides, menús Obert cada dia

EL TAST O Alfons Sala. 9

Pg. Otabama. 69

58915 02 Marisc, menú. cuina merc. Repartir a partir de les 12 h

REST. PANXA CONTENTA

O Alfons Sala. 9

Pg. Otabama. 69 589 0607 Cuina de mercat Obert tot el dia

PARADA 1 FONDA Rbla. Can Mora, s/n

a Baixada de l'Alba. 20

589 2697 Cuina catalana Dilluns vespre tancat

BRASERIA LA BOLERA

Rbla. Can Mora, s/n

a Baixada de l'Alba. 20 674 16 75 La nostra eso. és quaüt. Tancat diumenges nit

BAR RESTAURANT EL MESON Placa Octavia. 5 67410 47 Braseria i cuina de merc.

BRASERIA DEL MERCAT VELL Placa Pere San. 6 589 52 40 Calçotada Obert tot el dia

LA PASTA BOIXA C/Alfons Sala. 24 67515 03 Pizzeria, creperia Tancat dilluns

TY-BIHAH C/ Indústria. 27 67514 02 Creperia bretona Menú de dimarts a dijous

MtNKSOLFBARMQSC Q Santa Engràcia. 15 589 29 71 Cam a la brasa, tapes

CAPTTANCOOK PI. Uute Mulat, 1 589 6161 Cuina colonial Obert tots els dies

SQUASH C/Sani Jordi. 33-35

CASINET Camí Can Ganxet, 47

58? 14 96 Cafeteria, pizzes. menú Pasta fresca

589 50 83 Menú diari i entrepans Obert tota la selmana

FILMOTECA Av. Torreblanca. 2-8. local 4 675 36 54 Menú diari Karaoké

VALLDOREIX RESTAURANT V A U P O R

SROtO

Rambla M Jacint Verdaguer, 185

Li 67411 41 Dies festius bufet lliure

aMNMSMfcfc "ÏEW.WM.H tttMPWft Tancat diumenoe nit

*3

IPPWK**"*

^PARADA/ FONDAft

Vingui a provar els nostres menús

PRIMER, SEGON P U T i POSTRES 950 +CAFÈ 990 PTA

Rambla Can Mora, s/n

08190 SANT CUGAT ML VALLÉS « - . - T e l 589 26 97

Toia una tradició PI. Octoü, 5. Tel. 87410476892712

SANT CUGAT DEL VOLÉS

LA 5RA&ERLA DEL MERCAT VELL

PI. Pere San, 6 - Tel. 589 52 40 08190 SANT CUGAT

„.,™™™H("'ar i de 7 a 24 h ? W 9 S 9

fer!»

Il', M i l s

Entrepans ai anals

(li1 imiiT, pasti's lali·iik's

I a Li MOTIVI botien pol

adquirir cal is d'orim'n

i ( omplenirnls.

30 APUNTS ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de febrer de 1996

L A R A D I O G R A F I A ! Grup Cavall Bernat

Imatge de la Moreneta que es va col·locar dalt del Ca\ all Bernat al 1987. Josep Barberà, amb la gran bandera que es va posar al Cavall Bernat l'any 1982. Socis del C'MSC que formen part del Grup Cavall i que van. col·laborar en l'operació Montserrat a la dècada dels setanta. Fotos: ARXIU GRUP CAVALL BERNAT.

És una entitat que es coneix poc a Sant Cugat. La seva implantació va més enllà del que és estrictament d'àmbit municipal. Té socis repartits arreu del món. L'única condició per scr-ne és haver pujat a l 'emblemàtic Cavall Bernat de la serralada montserratina. Diversos escaladors santeugatencs, la majoria vinculats al Club Muntanyenc, formen part d'aquesta associació, que té una activitat curiosa i un bon i documentat arxiu al carrer de la Sort, 12.

Fer escalada per descobrir Montserrat L'entitat té 700 socis, més de 25 santeugatencs, que obligatòriament han d'haver pujat el Cavall Bernat montserratí

FRANCESC CARBÓ I Josep Barberà, un dels so­cis fundadors del Club Mun­tanyenc i veritable amant de la muntanya, és l'aglutima-dor del Grup Cavall Bernat. A casa seva, a la seu del museu dedicat al Cavall Ber­nat, hi ha l'arxiu d'aquesta associació, que a la nostra població no és gaire cone­guda. La idea va néixer al 1978 quan una colla d'amics muntanyencs es van voler aplegar per recuperar l'es­perit muntanyenc i d'esca­

ladors que havien tingut a l'inici de la dècada dels qua­ranta. D'aquesta manera va néixer una entitat que ac­tualment té registrats més de 700 socis si bé de Sant Cugat n'hi deu haver uns vint-i-cinc. La majoria són escaladors o escaladores que estan vinculats al Club Mun­tanyenc i que amb Barberà van participar a la dècada dels setanta en l'operació Muntanyes catalanes, que va servir per publicar un llibres amb totes les roques mont-

serratines i les seves carac­terístiques. L'única condició per ser soci és haver pujat una agulla montserratina, la més emblemàtica, qué té per nom Cavall Bernat. La di­ficultat de l'ascenció d'es­calada és de nivell quatre i és considera que el flan-queix inicial és el més co-plicat. La primera via es va obrir el 27 d'octubre de 1935. que és la que s'ha con­siderat des de sempre la nor­mal. Per fer-la cal escalar uns quaranta metres. Ja pos­

teriorment s'han anat obrint noves vies fins a una dot­zena. Tenen totes noms de muntanyes com Puigmal o dels muntanyencs que les van obrir. Per la paret nord és per on s'han obert la ma­joria de les vies, si bé ac­tualment n'hi ha de diferents dificultats. Segons Barberà, el nom de grup Cavall Ber­nat ve de «perquè és la roca més representativa» a la ve­gada que hom diu que «per ser bon escalador s'ha d'ha­ver pujat al Cavall Bernat

igual que per ser bon mont­serratí», ha comentat.

Per ser soci de l'entitat no cal pagar res. només co­municar per escrit o per te­lèfon a casa d'en Josep Bar­berà, al 674 12 56, que s'ha pujat a la roca. És aleshores que a l'escalador se li obre una fitxa amb el dia de l'as­censió i la via utilitzada. Si posteriorment hi torna a pu­jar s'aniran anotant les di­ferents ascensions. Tots aquests fitxers estan al ca­rrer de la Sort, 12, on a

la planta baixa de can Bar­berà hi ha també la seu del Museu del Cavall Bernat, on hi ha tots el objectes, fotos, documents que giren a l'en­torn d'aquesta roca.

Ja en l'anual trobada que s'organitza s'investeixen els cavallers que formaran part del grup. Se'ls posa un collar de mosquetons al voltant i una barretina a la vegada que han de recitar el vers següent: «Fes el cavall per molts anys, i altres pedres de retuc, i endut pels teus afanys, procura no fer el ruc/a.» A cada un se li en-trega una medalla personal gravada. Una història que Josep Barberà ha recollit en el llibre Història d'una pedra, que amb una tirada de dos mil exemplars va editar la direcció general de l'Esport de las Generalitat de Ca­talunya amb la col·laboració de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalu­nya.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de febrer de 1996 APUNTS 31

LA R A D I O G R A F I A ! Grup Cavall Bernat

*% ^ /*

r *** sí*'"* fi'"

< ^

r r *** sí*'"* fi'"

< ^

•> *

•£

*"" i 1

*.<*"* 0

feSp^J^p'S^P" ~^B

S^Él^^^Í>·™

• -. l >

m i*

Bernat Soto, de 8 anys, amb el seu pare i J. Fatjó, al cim del Cavall Bernat, el 1977. F. Cardellà, en la col·locació de la Morcnela el 1987. A. Cardona és investit cavaller el 1991 i a la dreta—R. Millet i el seu nét, en e! mateix acte, el 1992. E. Canas. el 1986, en la Renovació de la flama de la llengua catalana. Els antics escolans en la trobada del 1991. Fotos. ARXIU GCB.

Trobades, recuperacions de verges i 24 hores d'escalada F.C.

• El Grup Cavall Bernat, des de la seva fundació, el 1978, no ha deixat de tro­bar-se cada any en un acte que ja ha esdevingut tradi­cional. A l'entorn de Mont­serrat, uns 200 membres es troben per investir el nous cavallers, recordar els socis que s'han mort i fer un àpat de germanor. També es fa una missa, en què general­ment participa la coral dels antics escolans del monestir

de Sant Cugat. El grup ha vetllat també

pel manteniment de la imat­ge de la Moreneta al cim del Cavall Bernat. La pri­mera de pedra va ser-hi del 1945 al 1956, en què, a causa del mal estat, es va substituir per una d'alumini. Per a la seva elaboració, molts mun­tanyencs van aportar mate­rial divers, que es va fondre per crear la segona imatge. Aquesta hi va restar del 1956 al 1986, en què va ser robada

i fins i tot se'n va demanar un rescat. Fou aleshores que el grup va decidir fer una col·lecta per crear-ne una de nova. La imatge, dissenyada per Jordi Alvarez, és de fe­rro i pesa 200 quilos. El 1987, diferents membres del grup, en una operació ben dificultosa, ajudats per un helicòpter, van col·locar la verge a dalt del Cavall Ber­nat. Posteriorment l'antiga es va trobar abandonada en un avenç de Montserrat. Des

de la Federació d'Entitats Excursionistes es va decidir que estigués al Museu del Cavall Bernat.

L'any 1986 el grup va or­ganitzar la dissetena edició de la Renovació de la flama de la llengua catalana. L'en­cesa de la flama es va fer dalt del Cavall i a l'entrada de l'església la Coral Sant Cugat del Club Muntanyenc va interpertar Muntanyes del Canigó a la vegada que Eu­geni Canas recitava un frag­

ment del poema de Verda­guer. És aquest esperit ca­talanista i d'arrelament al país el que ha tingut sempre cl grup Cavall Bernat. Tam­bé el 1985, amb motiu deí cinquantenari de la primera ascensió, l'entitat va orga­nitzar al Centre Excursio­nista de Catalunya una ex­posició commemorativa i es va fer un acte al peu de la roca montserratina, on tots els assistents van ser ob-sequiats amb una medalla

commemorativa. Ja com a actes més es­

pectaculars, el 1990, el 1992 i l'any passat es van orga­nitzar les 24 hores d'esca­lada al Cavall Bernat. Més de 100 persones feien inin­terrompudament les dife­rents vies sota la pluja que cap any no va deixar de cau­re. Al vespre, els focus col·locats amb l'ajuda dels helicòpters van permetre als escaladors gaudir d'una ex­periència única.

32 APUNTS ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de febrer de 1996

LA VIDA SOCIAL

EL PERSONATGE

ELS ENTRETENIMENTS

Domi amb la seva pipa favorita. Foto J.A. MULA.

Domi Morales Polo Domi acompanyava el seu marit al Pipa's Club de Saní Cugat i s'hi va aficionar tant que ara ella també participa als concursos

empassar-te el fum. De fet, jo no m'empasso el fum mai. No pots fumar de manera seguida, encenent una pipa amb una altra. Per fumar en pipa has d'estar tranquil, fer-ho amb calma. Per fumar en pipa has de tenir temps i fer una mena de ritual, sense adonar-te'n, a poc a poc. Aquest ritual et relaxa. Un bon fumador de pipa sap molt bé que mai no es pot posar nerviós si vol en­cendre la pipa.»

—Què feu en el Pipa's Club?

—«Els socis som amics, ens trobem, la fem petar, de tant en tant fem un sopar, prenem part en les diferents fumades de pipa. També anem a concursos a diferents llocs. Una vegada vam anar fins a Saint Tropez, a un

MONTSE SANT H Sant Cugat.— Quan pen­sem en una persona que fuma en pipa sempre ens ve a la ment la imatge d'un vell pagès, un pescador, un alemany gros i ros o bé, per als apassionats de les no­vel·les de misteri, la seca i prima figura del famós de­tectiu Sherlock Holmes. Però mai no se'ns acudirà associar la pipa amb una dona eixerida i vital com la Domi, però ja fa anys que la Domi fuma en pipa i, com diu ella, no és pas l'única dona en el Pipa's Club.

—Com va c o m e n ç a r aquesta afició?

—«El meu marit era del Pipa's Club i jo l'acompa­nyava moltes vegades, per­què ens agrada sortir sempre junts. Un dia, encuriosida, vaig provar de fumar una pipa i en va agra­dar. Encorajada pel meu home, em vaig « M a g r a d a ITlOlt l a apuntar a un curset per . aprendre'n.» CUlTia»

—Tan difícil és fu­mar en pipa, que cal fer un curs per comen­çar?

—«Fumar en pipa és un art. I un art es pot aprendre a poc a poc, tot sol experimentant, o bé amb algú que t'ajudi i et reveli els secrets d'a­quest art.»

—Creus que fumar pipa és menys nociu que fumar cigarretes?

—«El fet de fumar la pipa no és com fumar cigarretes. No és tan no­ciu, perquè fumes molt menys. A més, no cal

—Nom: Domi Morales Polo. —Lloc de naixement: Còrdova. —Data de naixement: 3 de desem­

bre de 1940. —Estat civil: Casada. —Professió: «Comerciant.» —Aücions: «La muntanya, viatjar

i, sobretot, la cuina.» —Un llibre: «Qualsevol llibre que

parli de cuina.» —Una pel·lícula: «Doctor Zivago.» —Una música: «Les balades i els

corridos mexicans.» —Màxima aspiració: «Veure com

els meus fills arriben a triomfar en els diferents camins que han encetat professionalment i, sobretot, feliços i realitzats.»

concurs internacional.» —És difícil concursar? —«No és gaire difícil, hi

pot prendre part tothom que conegui les normes bàsi­ques. Per poder concursar has de tenir unes nocions bàsiques que són impor­tants. Cal conèixer les di­ferents classes de tabac, aprendre a omplir la pipa, saber utilitzar l'atacador perquè no s'apagui, prement la picadura en la mesura jus­ta, i saber també com s'ha d'encendre una pipa. També és important saber nete­jar-la.»

—Com és un concurs de pipa?

—«Normalment és el que se'n diu una fumada lenta. Als concursants se'ls dóna una quantitat de tabac igual per a tothom, acostuma a

ser 2 o 3 grams de pi­cadura. També ens do­nen una pipa igual per a tots els concursants, un atacador i dos llu­mins. Quan fan el se­nyal, cada concursant ha de carregar la pipa i encendre-la en un temps màxim de 5 mi­nuts, i usant només els dos llumins. Després no es pot encendre cap al­tra pipa. Un cop encesa, el guanyador serà qui aconsegueixi fer durar la pipa encesa més temps. Els campions la poden fer durar fins a 3 hores. El meu rècord és molt més modest. Una vegada la vaig fer durar quaranta minuts, i normalment la faig du­rar uns 35 minuts.»

ENCREUATS GIRALT

Horitzontals: 1.- Adornaré alguna cosa amb certs objectes a propòsit. 2.- Pastís mes aviat petit de forma arrodonida farcit amb crema, nata o xocolata. Ganes de dormir. 3 . -Substància colorant de tinta. Guan­yat amb esforç. La primera de la ga­làxia. 4.- La mateixa una altra ve­gada. Conjunts de caps de betiar que pasturen plegats. Aliment. 5.-Acidulada. Capgirat estat de la pe­nínsula d'Aràbia, que pot ser del Nord o del Sud. 6.- No gens comú. Riu de Galícia. 365 dies. 7.-Muni­cipi del Gironès. Aquestes, entre to­tes, fan caliu. 8.- Esmerç. Afaiço-nen a un fi, al revés. Acaba pitof. 9.- Romana de Figueres. Pellofa del blat que és separada de la farina en la mòlta. Sapa. 10.- Gos de pre­sa. Acumula, reuneix una cosa en massa.

Verticals: 1.- Govern en què el po­der és en mans d'un grup reduit de persones. 2.- Riu d'Europa. Vas de trompis. Cinquanta romans. 3 . -Criarà, nodrirà. No malalt. 4.- Ma­mífer remugador més petit que el cérvol, al revés. Al mig de les urnes. 5.- Pronominal. Prem reiterada­ment el menjar amb les dents. 6.-Nom de consonant. Llatina. Parau­la, de baix a dalt. 7.- Nom donat al primer subamarí atòmic construit el

1 2 3 4 5 7 8 9 10 11

1

2 S!>

3 Si

4 • ,

5 • 6 •s_ MflEflflf

7 m 8 • • 9 • • 10

aaaaas Mm mm •

1954 per EUA que fou el primer que arribà al Pol Nord navegant per sota del casquet glacial. Preposició. 8.- Repetida per tots. Ruc. Són grossos si són caparrossos i són pe­tits si són caparrons. 9.- Tija de fe-ror punxeguda que s'usa per a rostir pollastres i altres carn. En dues pa­raules, adversitat. 10.- Metall, al re­vés. Càstig que el jutge imposa per sentència a qui ha comès un delicte o una falta. Nota musical. 11.- En-

SIS DIFERÈNCIES

gany del qui no dóna allò que les se­ves paraules feien esperar..

BSSEUTV

•BJV -'01 "Vd °*>S I ""6 d JBSOU sn -'8 TVTOn >«n0 - ' i '*"V 1!S •"*« -•9 'Uduiax 'BPPV-'S Ed 'sieurey -Q -*t> - o 'iens 'ipui -'i uos esauoi'j -•£ 3ie)U3ureuio -'I :s|inuoquoq optups

R. SOLER

SOPA DE LLETRES GIRALT

En aquesta sopa hi podreu trobar el nom de vuit plantes silvestres de flor vistosa.

A D T E L s E V E F

L A 1 A L 0 1 V A D

O M T O N E S L S U

J R C E H E O S S A

T B O U N G B M 1 P

E O Q s 1 A A R N N

R A E R E L P T E O

R N A 1 V L T M V B

O

Li. U A U A L S A O

C C E N s A A A R C

ESCACS J. ESCUDER

L'excel·lent posició de les peces negre els dóna la victòria. Gass-KindL RD Aletnana, 1978

•_•! • " O ï •wMÏII

•?• HSBIB rjÉfte

• • riH eusqisq 'EisuBduieo

"Bnascu 'BIÏSJBJ 'BApnu ' epu 'eiofiauoo 'BSSIUSAIÏ}! :9pn|os +VLL

JEROGLÍFIC GIRALT

MUNICIPI DE LA SELVA Habitants: 1.412.

Superfície: 13,38 Km2.

EO D FANGS D

UIR 5 O INÚTIL (TLLfl.NI)«A(0S)l(>nn)

5si« (a) 3p (soNVd) s>°ti (a) sp (oa) "v VATHS VT a a sxonHanra ·<>p«v>s

SOLUCIÓ DIFERÈNCIES

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 2 de febrer de 1996 APUNTS 33

ELS CINEMES

«Asalto al tren del dinero» Director: Joseph Ruben. Intèrprets: Wesley Snipes i Woody Harrelson. Recomanada: R/13. Sala: Kursaal, de Cerdanyola.

• Dos policies germanastres decideixen, malgrat la seva ri­valitat crònica, unir-se per robar un tren de metro blindat en el qual es transporten els diners de la recaptació.

«Esperando un respiro» Director: Forrest Whitaker. Intèrprets: Whitney Houston, Àngela Bassett i Lela Rochon. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. B Durant un any, quatre dones amigues, Savannah, Bernardi-ne. Robin i Glòria, s'enfronten al triomf i a la venjança, als fills i a les mares, als exmarits i als amants nous...

«Felpudo maldito» Director Josiane Balasko. Intèrprets: Victoria Abril, Alain Chabat i Josiane Balasko. Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell. • Loli, una mestressa de casa infeliç en el seu matrimoni, ac­cepta les insinuacions d'una ruda camionera, exfeminista del 68, que posa el món i la sexua­litat de Loli de caps per avall.

«La isla de las cabezas cortadas» Director Renny Harlin. Intèrprets: Geena Davis i Matthew Modine. Sales: Rubí Palace 5, de Rubí; Principal, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• Morgan, filla d'un bucaner veterà, és la reina dels pirates. Durant una subhasta d'esclaus, Morgan compra un jove il·lus­trat perquè l'ajudi a esbrinar el secret d'una fortuna ente­rrada en un lloc misteriós.

«La letra escarlata» Director Roland Joffe. Intèrprets: Demi Moore, Gary Oldman i Robert Duvall. Recomanada: R/13. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• SANT CUGAT

Sant Cugat 1 Ssven 4.15,7^10.00

Sant Cugat 2 Mentes peigrosas 4.00,6.10, &20,10.30

Sant Cugat 3 Showgtte 4.30,7.16,10.00

Sant Cugat 4 Sabrina 4.15,7.00,10.00

Sessions «ones de dissabte

Salal : Tléff«íÍ9j>Bmjmbra{V.Ò^ Í130

Sata2 . ; MsrtMpíifosas : : - \:w®'.'ò'$:\:'/· Sala 3 .j.,;:-·S|pgï|Í|:^V:':·'.::::;,,:.' ]]:Mm-.,-ü$È--j:x·

Sala4 ':;: - S l ^ l l l ^ k v . - ' ; i]ïi2& •:•!•]';:^,:u-

• RUBÍ

Rabí Palace 1 Sabrina 5.00,7.30,10.00

Rybi Palace 2 Showglrit 4.30,7.00,10JQ0

ft*l Palace 3 Mentes pe^paaS 4.40,6.40,8,40,10.30

RaW Palace 4 Muerteaúbte 4.15, at5,8.40,10.15

Rubí Palace 5 U iaia (fctee&ezaa colada» Seven

4.45,7.15 10.00

Sessions golfes de divendres i vigílies de festiu: 1Z30

SiKpnífls/MenietpfligrosM^

• SABADELL

La letra escaiiatt MuertasúWta ::

Esperarefo un rapto

5.00,73|10^0 4.00, «JB|J8.15, 10.30

4.00,6.0», 8.15,10.30

• Segle XVIII. Hester és una dona que, després d'haver traït el seu marit, ha de dur impresa a la roba la Uetra A, que la identifica com a adúltera, per­versa i pecadora en el si de la societat puritana on viu.

«Mentes peligrosas» Director John N. Smith. Intèrprets: Michelle Pfeiffer, George Dzundza, Bruklin Harris i Renoly Santiago. Recomanada: apta. Sales: Sant Cugat 2, de Sant Cugat; Rubí Palace 3, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• Lou Anne Johnson és una exmarine que abandona el seu lloc d'oficial i una carrera mi­litar de nou anys per realitzar el seu somni: convertir-se en professora d'anglès.

«Muerte súbita» Director Peter Hyams. Intèrprets: Jean-Claude van Damme i Powers Boothe. Recomanada: R/18. Sales: Rubí Palace 4, de Rubí, i Kursaal, de Cerdanyola.

• La ciutat de Pittsburgh acull la final de la Stanley Cup d'ho­quei sobre gel. Un grup de te­rroristes, encapçalat per Joshua Foss, segresta el vicepresident dels EUA i els seus acompa­nyants durant el partit, i ame­naça la policia i el FBI de fer esclatar l'estadi amb tots els es­pectadors, si no compleixen les seves exigències.

«Olvídate de París» Director Billy Crystal. Intèrprets: Billy Crystal, Debra Winger i Joe Mantegna. Sala: Kursaal, de Cerdanyola.

TSABADELL

Cineart 5 satesAmores que maten 4.00,6.00,5.15,10,30

Mentes peligrosas 4.00,6.00,8.15,10.30

Dtondro» /dtoaMa, mm projecció: 10.45. Sessió gots 12.45.

Cineart-tres Showgiris 4.00,6.00,8.15,10.30

» * n * » i afesab», última pmjfKxti: 10.45

Euterpe Sabrina Laborables: 4.00,6.10,8.20,10.30

Festius: 3.55,6.05,8.20,10.30 OWMM, últim projecció: 10.45. Oteat*; 11.00

Montecarlo ShçpMs

Principal

Rambla

400,6.00, &15,10.38

Dtertiw i *saí*8, última profecetí: 10.45

las cabezas cortadas 4.00,6.20,8.30,11.00

Seven 4.00,6.20,8.30,10.50

• CERDANYOLA

Kursaal 1

Kursaal 2

Kursaal 3

Kursaal 5 del dinero

Kursaal 8

Kursaal 7

Kursal 8

Kursaal 9

Kursaal 10

Kursaal 11

4.50,7.15,1030

cortadas 4.50,7.15,10.50

4.00,8.20, &40,10.30

4.45,6.25,8.20,10.40

4.40,6.50,8.55,11.00

425,6.25,8.15,1Q.50

4.00,6J20,8.40,11.00

4.40,6.35,8.36,10.40

SJOO, 7.30,10.35

4.10,6.15, a m t o . »

450,6.40,8.50,10.45

• Mickey Gordon coneix a Pa­rís Ellen Andrews. Es casen i es traslladen a Los Angeles, on començaran els seus problemes conjugals.

«Palace» Director Tricicle. Intèrprets: Carles Sans, Joan Gracia i Paco Mir. Sala: Kursaal, de Cerdanyola.

H Pel·lícula muda que es de­senvolupa a l'Hotel Palace, una gloriosa institució hotelera en decadència.

«Sabrina» Director Sydney Pollack. Intèrprets: Harrison Ford, Julià Ormond i Greg Kinnear. Sales: Sant Cugat 4, de Sant Cugat; Rubí Palace 1, de Rubí; Euterpe, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• Sabrina, la filla del xofer de la família Larrabee, marxa a París, d'on torna transformada en una sofisticada dona. Linus Larrabee és a punt de firmar un contracte milionari, però tot depèn del compromís de ma­trimoni del seu germà David i Elizabeth Tyson. Quan David coneix Sabrina s'enamora d'ella.

«Seven» Director David Fincher. Intèrprets: Brad Pitt, Morgan Freeman i Gwyneth Paltrow. Sales: Sant Cugat 1, de Sant Cugat; Rubí Palace 5, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell; Rambla, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

B Dos detectius de la brigada d'homicidis han de resoldre una enigmàtica sèrie d'assassinats basats en els set pecats capitals.

«Showgiris» Director Paul Verhoeven. Intèrprets: Elizabeth Berkley i Kyle MacLachlan. Recomanada: R/18. Sales: Sant Cugat 3, de Sant Cugat; Rubí Palace 2, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell; Cineart-tres, de Sabadell; Montecarlo, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. H Una noia que vol conver­tir-se en l'estrella d'un impor­tant musicals, arriba a Las Ve-gas, on comença a treballar en espectacles eròtics fins que li arribi l'oportunitat.

«Tïerras de penumbra» Director. Richard Attenborough. Intèrprets: Anthony Hopkins, Debra Winger i Edward Hardwicke. Recomanada: R/13. Sala: Sant Cugat 1, de Sant Cugat.

I C.S. Lewis va ser tota una celebritat a la Universitat d'Ox­ford i un escriptor de novel·les fantàstiques i romàntiques. Le­wis no va tenir gaires experièn­cies amoroses fins que va co­nèixer una escriptora que li va escriure una carta i van comen­çar una relació sentimental.

R Torreblanca J o s e p P u i g C a d a f a l c h . s /n . T . 5 8 9 2 4 8 l

25o ptes r r c n v \ I . A NJI i

SI S^NT CUGAT Tots els dissabtes

SESSIONS «GOLFES» ESTRENA 2a SETMANA 3a SETMANA 4a SETMANA

•aavauaiiaiHüE « l a m a M M i n a H

l i l l i M

MORGAN

SevçK

4 . 1 5 - 7 . 0 0 - 1 0 . 0 0 « G O L F A » : 0 0 . 3 0 - A P T A

4 . 3 0 - 7 . 1 5 -| « G O L F A » : 00 .45

1 0 . 0 0

• 1 8 A N Y S 4 . 0 0 - 6 . 1 0 - 8 . 2 0 - 1 0 . 3 0 « G O L F A » : 00 .45 - 7 A N Y S

4 . 1 5 - 7 . 0 0 - -IO.OO 18 A N Y S

Dissabte, 3 a les 0O30h, «QOLFA»: TIERRAS DE PENUMBRA en V.O. / Dissabte d u 10

©CINESR Al i c r v e l de l 'espectador Pàrking

2 h. gratis

34 APUNTS ELS 4 CANTONS / Divendres. 2 de febrer de 1996

L'AGENDA

• Ràdio Sant Cugat • De dilluns a divendres —de 7 a 7:30 li.,/-.'/ despertador,

amb Joan Vallvé. —De 7: 30 a 10 h.Ml gall del

monestir. Revista d'actualitat De 7:30 a 9 h..notícies d'àm­bit general. De l) a 10 h., la lera edició de l'infurmatiu Sant Cugat avui. Dirigit i pre­sentat per Xavier Fornells.

—De 10 a 12:45 h.Jlies de ràdio, el magazine. Espais de di­vulgació, entreteniment i par­ticipació. Presentat per Ma-ribel Cayuelas.

—De 12:45 a 13 h„ Amb molt de gitst, espai de gastronomia amb Pep Blanes.

—De 13 a 13:30 h..Saní Cugat Avui, I"informatiu,2ona edi­ció. Edita i presenta Natàlia Linares.

—De 13:30 a 14 h.Jzntitats. Di­rigit i presentat per Xavier Casanovas.

—De 14 a 18 h„Vol de tarda. Música suau seleccionada per Albert Martín.

—De 18 a 21 h.AI lloro. Un programa de Salva Vallvé. Els divendres, de 20 a 21 h.Jiiff Raff. Música heavy amb Marc Picanyol.

—de 21 a 21:20 h.J, esportiu. Dirigit i presentat per Carme Reverte.

—De 21: 20 a 23 h.£ons i estels. Presentat per Pere Pahissa.

—de 23 a 24h: Dillunsylijufïí any, sí.'. Un pro­

grama de Salva Vallvé. Dimarts: L'estrena. L'espai de

cinema de RSC. Dimecres: Hores extres. Amb

Eduard Garcia i Rosa Ma. Jané.

Dijous: Viure a la terra. Pro­grama de Xavier Casanovas, Natàlia Linares i Mònica Costa.

Divendres: Vallès sense Fronte­res. Presentat per Fatiha i Ha-med Ben Hammou.

—De 24 a 7 h. Música al teu costat.

—De 7 a 24 h.,cada hora, con­nexions amb Catalunya In­formació i butlletins de Sant Cugat i el Vallès dels serveis informatius.

• Dissabte —De 8 a 9 ti.Jïl gall del monestir,

amb Xavier Fornells. —De 9 a 10 h.,Viure a la terra.

(Repetició). —De 10 a 11 h.Jiores extres.

(Repetició). —D'l 1 a 12 h.,Game Over. Amb

Xavier Montero. —De 12 a 13 \\.JÏl magatzem,

Amb Oriol Costa i Amanda Sans.

—De 13 a 14 h.Avant Matx. Amb Carme Reverte i la re­dacció d'esports.

—De 14 a 15 h.,Vallès sense fronteres. (Repetició).

—De 15 a 16 h.. Aquells me­ravellosos íjnysAmb Josep Maria Alvira.

—De 16 a 20 h.Mper DJ, pre­sentat per Xavi Montero.

—De 20 a 21 h.Jlones vibracions Amb David Villena.

—De 21 a 22 h.Salrnaia, amb Jesús Aguilera i Lídia Ceron.

—De 22 a 8 h.. Música al teu costat.

• Diumenge —De 8 a 9 h.£l dia del Senyor. —De 9 a 9:30 h.£sport en

Manca, lera edició. —De 9:30 a 10 h.£l racó de

la poesia. Amb Joana Fran­cesca Garcia.

—De 10 a 10:30 h.Arrels. Un programa de Rogeli Padró.

—De 10:30 a 14:30 h., Roda d'amics Amb Pere Pahissa i Joan Fàbregas.

—De 14:30 a 15 h.Jïsports en marxa, 2ona edició.

—De 15 a 16 b.Aquells me­ravellosos anys.

—De lb*20i\.SuperDJ. —De 20 a 21 h.Mones Vibra­

cions. —De 22 a 7 h.. Música al teu

costat. —Dissabte i diumenge, de 8 a

22 h., connexions horàries amb Catalunya Informació i butlletins locals.

SANTS

• Divendres 2 —La Presentació del Senyor.

• Dissabte 3 —Blai.

• Diumenge 4 —Andreu Corsini.

• Dilluns 5 —Àgata.

•Dimarts 6 —Pau Miki.

• Dimecres 7 —Ricard.

• Dgous 8 —Jeroni Emilià.

L A P 8 Q ï» «,•; $ T A

2 D I V E N D R E S

• Sant Cugat

•Teatre-auditori —A les 10 de la nit, repre­

sentació de l'obra Amfitrió, de Molière, dirigida per Ca-lixto Bieito i interpretada per la companyia Teatre Lliure al Teatre-auditori del Centre Cultural.

3 •Valldoreix

•Xerrada —A les 6 de la tarda, xerrada

sobre ioga i meditació a cà­rrec de Vicente Merlo, doctor en filosofia, al Casal Cultural de Valldoreix amb la col·la­boració de l'Entitat Munici­pal Descentralitzada.

4 • L a Floresta

•Cafè Literari —A les 6 de la tarda, cinquè

Cafè Literari de l'Ocell Ra­diant de La Floresta a la Unió Recreativa i d'Esports del dis­tricte. Durant la sessió hi hau­ran lectures poètiques, con­cert de música clàssica, poe­mes musicats i exposició

Eduard Femàndez és un dels actors d'Amfitrió

«Amfitrió» ve al Teatre-auditori

C alixte Bieito és el director d'Amfitrió l'obra teatral que aquest cap de setmana es re­

presentarà al Teatre-auditori del Centre Cul­tural a càrrec d'uns actors joves, cap d'ells arriba als 30 anys, que formen la companyia del Lliure. Aquesta és una comèdia agredolça, escrita per Moliere, on els déus juguen a l'amor amb les dones dels humans mentre ells fan la guerra. / E.A.

d'art. -A les 7 de la tarda, música

al bar Dada de La Floresta amb el grup Terry Butler Trio.

• Rubí

• L a Xarxa —A les 12 del migdia, La Xarxa

d'Espectacle Infantil i Juvenil presenta al pallasso Marcel Gross al teatre municipal La Sala amb l'espectacle Mira,

5 D t L L

• Sant Cugat

• Xerrades d'orientació acadè­mica —A les 8 del vespre, Conxa

Martínez, directora de l'Es­cola Municipal d'Art, parti­ciparà a la sala d'actes de la Casa de Cultura en el cicle de xerrades d'orientació aca­dèmica i professional que or­ganitza l'àrea de serveis per­sonals de l'Ajuntament. Mar­tínez explicarà el contingut dels estudis de belles arts i arts i oficis.

6 D I M A R T S

• Sant Cugat

•Cultura i Societat —A 3/4 de 8 del vespre, Joa­

quim Alsina, professor d'e­conomia i història, parlarà al Centre Borja sobre La mar­ginació i desenvolupament a l'America Andina dins del ci­cle de xerrades de cultura i societat que organitza el cen­tre jesuïta.

•Xerrades d'orientació acadè­mica —A les 8 del vespre, Ferran

Ferrer, Antoni Castelló, pro­fessor de psicologia de la UAB, explicarà la carrera de psicologia a la sala d'actes de la Casa de Cultura dins del cicle de xerrades d'orien­tació acadèmica i professio­nal que organitza l'àrea de serveis personals de l'Ajun­tament de cara a la tria dels estudis que ha de fer l'alumne de Cou per estudiar a la Universitat.

•Aula Cultural —A les 8 del vespre, Joan Aran,

d'Europa per Bòsnia, parlarà a la sala d'actes del Club Muntanyenc Sant Cugat so­bre el corredor humanitari de Bòsnia dins del cicle de l'Aula

El pallasso escenificarà Mira, mira.

Marcel Gross actua a La Sala

C onsiderat un dels pallasos més divertits de Catalunya, Marcel Gross actuarà al teatre

municipal La Sala per oferir el seu joc de gags humorístics sota l'ambient del circ. Mira, mira, l'últim espectacle d'aquest artista, es re­presentarà diumenge a les 12 del migdia, mesos després de l'estrena que va fer a la Fundació Miró de Barcelona amb un gran èxit de públic tant per a grans com per a petits. / E.A.

Cultural que organitza aques­ta entitat des de principi de temporada al mes d'octubre.

7 0 1

• Sant Cugat

•Xerrades d'orientació acadè­mica —A les 8 del vespre, Lluís Tort

i Armand Sànchez, professors de la UAB, paralaran sobre les carreres de ciències am­bientals, biologia i veterinària a la sala d'actes de la Casa de Cultura dins del cicle de xerrades d'orientació acadè­mica i professional que or­ganitza l'àrea de serveis per­sonals de l'Ajuntament.

•Rubí

•Reunió de pares d'alumnes —A les 7 de la tarda, reunió

de pares i coordinadors de tutories de segon curs de l'Institut de Batxillerat Duc de Montblanc. La professora del centre, Carmen Núriez, farà una xerrada informativa sobre orientació acadèmica i professional.

8 0 I # OU 8

•Sant Cugat

•Xerrades d'orientació acadè­mica —A les 8 del vespre, Javier Ba­

rà, director de l'Escola Uni­versitària del Baix Llobregat, parlarà sobre els estudis de enginyeries tècniques i tele­comunicacions a la sala d'ac­tes de la Casa de Cultura dins del cicle de xerrades d'o­rientació acadèmica i profes­sional que organitza l'àrea de serveis personals de l'Ajun­tament.

LA SALA

•Robí —El dia 11 de febrer a 2/4 de

7 de la tarda, concert de mú­sica clàssica a càrrec dels pro­fessors de l'Escola Municipal de Música.

—El dia 25 de febrer a 2/4 de 7 de la tarda, representació de l'obra de teatre Amfitrió a càrrec de la companyia del Teatre lliure dirigida per Ca-lixto Bieito.

—El dia 10 de març a 2/4 de 7 de la tarda, Concert amb l'Orquestra de Cambra de l'Institut de Bismarck (Ale­manya).

—El dia 23 de març a les 10

HORARI AUTOBUSOS

• LÍNIA 1. SANT CUGAT-MIRA-SOL-MAS JANER

.1asorída:<)e.teMJ7.»lalt:»«i^(teca(lahorafinsales22.a0h. fúBm servei Unafaa al aau mmmmt•lHÜflTg 4» FJQ.C. de Sant Cugat - n i i i * l i i l < M l l u a . 1 a a o i t t e # l p » ^ L'úttn servei finaMza el teu «coneguiirttido de F&C. de Sent Cugat.

-CNeeMnere. 1a sortida: 0BJMMJ7.5» 1 ah 50 n*tu*<teí«tahorafinsales21.5Qri. L·u·ms·veiflnairzaeleeuraoani^ar··l·rtd -«•e^fct·ali··tta.laaortteOT.WMl^ L*úMm servei finaftza ai aau recorregut a r e a * * 0a FAC. da Sant Cugat nepoiwgwt Maa Janaf, fiatjBttjfcs-eol flaca Can Cadena, fstactt St Cugat Marcat TamUun*(M,Mm8*CmC*^EmMMn*tMasJaner.

• LÍNIA 2. NUCLI URBÀ DE SANT CUGAT

1asorSda:M.1«M».4ehlalBl6i46irtrwtsdecadahoranrtsales22.1Si. I fcetkie. la sortida: 09.10)49.461) i als 16 í 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h.

-OeeMners. 1a sortia: 0&23M6.53h i ais 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 2223h. Uteaflua.1as<)rt<te09í3h^.53hials23i53minuts(teca(tarerafinsales22.23h.

iHMfi .1asortite0e.05fc«.35hials<Si;Smirwlste

Mle·at*1asortte09.0SW)9.3aiials05l35mmitsdecadarwraft»ale8 22.Kh.

fleeonagiit Sant Domènec CAR Sa* fiwa^Fle^^ Estoc» FGC, Cotoner, Sant Domènec.

T LÍNIA 3. SANT CUGAT-LA FLORESTA-LES PLANES

«etlceía OSXJOhdeltnatl

-Oiee1»men.Hi*tftÍM^delmaJíicafeliMy -Dissabtes ilM*tt.1« sorM* O&SQh dat mati i " R»corng^E<>3tom,^RorB^Pt^(^ntr%litn^^,i Centra, La Roi9il»,F, Colant _»,->. . / « o ï t ,

• • • - • • - " * - ^ s ^ ^ ^

i f l f ·

• A 3. SANT CUGATRUBI-TERRASSA

-O»ea«nera.1as«*ÍK(K^0WI6^5hials25 -Oi»sabteelleaBne. 1aat»«B: 0B.2Sh I aJ»2S -Sortides addlcJonalea Temasa: 06.55h,

T A 3. SANT CUGAT-BARCELONA

-Wee «ataara. 1a sortida: 05.15-05.40 i ah 40 -DiesaWee. 1a sortta: 05.1505.40 i 06.10h I al» » -Oiumengee i lartua. la sortida: O7.l0ti i ala 10 BÉwta" -Sortides addtetonata·Oardanyola: 22.40h 1218»

• A 3. BARCELONA-SANT CUGAT

^Oa·feínM»7ïaso!ftÍB7o^^ -Dieeabtts. 1 a sortida: 05.451 als 45 minuts da cada h a » * * a tos 21 -46h. -Oiumengee I teslliie.1as©r*a:0e.45h i als 46 r n t ^ ^ -Sortides addtetonaJa a Cerdanyola: 22.181 {totoan).

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 2 de febrer de 1996 APUNTS 35

L'AGENDA

del vespre i el dia 24 a 2/4 de 7 de la tarda, III Mostra de Teatre d'Humor Interna­cional amb Buffo de Howard Buten.

TEATRE-AUDITORI

•Sant Cugat —Dissabte 10 de febrer a les

10 del vespre, actuació de l'Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra i el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana.

—Divendres 23 de febrer a les 10 del vespre, Què dius que què? de Toni Mira.

—Dissabte 2 de març a les 10 del vespre, òpera La Traviatta de Verdi a càrrec de l'Or-questar Simfònica de Cata­lunya. Hi participa el Cor d'a­mics de l'Òpera de Sabadell. Director del cor, Josep Ferré

—Divendres 8 de març a les 10 del vespre, actuació de l'Orquestra Simfònica del Vallès sota la direcció de Jor­di Mora. Narrador del conte musical per a infants Sergi Mateu

—Divendres 15 de març a les 10 del vespre, espectacle de dansa El punt de la memòria de la companyia Trànsit.

—Divendres 22 de març a les 10 del vespre, representació de l'obra Galileo GalUei de Bertolt Brecht. La direcció artística és de l'obra és de Calixto Bieito.

ALTRES ACTIVITATS

• S a n t Cugat

• C o r infantil i juvenil —Nois i noies a partir de 4

anys. Informació i inscrip­cions a la Casa de Cultura, telèfon 589 13 82. Les ac­tivitats del cor inclouen con­certs, sortides de cap de set­mana i tallers complementa­ris.

• C e n t r e Cívic de la Floresta —Tallers de ceràmica, expressió

corporal, expressió plàstica, dans-jazz, guitarra, piano, solfeig i cant coral. Inscrip­cions de dilluns a divendres de 4 la tarda a 8 del vespre. Telèfon: 589 08 47. Organit­zació: A E E A L'Esplai i Ajun­tament.

• C e n t r e Cívic de les Planes —Tallers de música de banda,

de costura, manualitats, gim­nàstica de manteniment i pin­tura. Casal per a joves i adults, i altres activitats. In­formació i inscripcions, de 5 de la tarda a 9 del vespre. Telèfon: 675 51 05. Organit­zació: A M L'Esclop i àrea de Cultura de l'Ajuntament.

• C a s a l Cultural de Mira-sol —Tallers de teatre,, natura,

plàstica, ceràmica, costura, li-

FARMÀCIES DE TORN

Dia/Poble 1 Farmàcia (adreça) 1 Telèfon

1 SantCugat Llorens (Santa Maria, 27) 6741531

* Cerdanyola lljjfs(C/Aíh*a,18) 6824706

• RuM Port(Ma#Ramertol,7) 697 34 56

l Montcada Pardo (Mata, 2) 5642139

i Papiol AV%M».Ger*aBat35) 6663967

• SantCugat - n r - C u W ^ Diputació,6) 6740364

ï Cerdanyola •>*- 8iw*«P(|8.Xops.2) 6923184

- Rubí i fgg! ^Ip^WíW.iWf WW|UWPt */ — l Montcada "•'wíS* '^W·lfcW.p·iplM^·*»- *Sf| S64164S

Papiol _ _'WWtfjlift» UBnBfMKw) %

SantCugat

t ü Rubí

«-(G/Dr.Mu^p Cerdanyola 1J8Mfr.*gMtoM7)

6740430 5807859

m*.Èm.teUaaiim,

Papiol 6683967

N SantCugat Ü Cerdanyola

SiÉ^WSartaQ0Ru3lnyd.3B) 6740645

^ ^ l » i I M I M ^ ^ M Í ^ 6918901 Rubí PWteW*»rcB*w,7)

Montcada 1 Papiol

PutBEarraflU(C?B»xOrquHaT,8)

kmm,$m«m3Si • SantCugat mmiüiii Dio»fct,i?i;i. ÍM7749

j Cerdanyola ^ÉiRlfÉalKJexUntoettoV 6626721

* Rubf '<' 'WKÍK&fNmBm&M ' • 8990430

= Montcada '" -Ü WHÉÈ&W&M... •-§£.;. 5841481

1 Papiol

• SertCuga ; • • tfM^mW$tikp*$& *&* ^ - 67404 B3 5 Ooilnyofe '^MMtntít^ÈU^ttil^^^í*^0^ÈÍ^M'Ít^k- 5822367

l^m - :&tfj^'ig&£jt&H^&t HWA SÉA. m 1343 riitiiiitíri'riiiiiiiin) .' —

iw - ÉBÈMk&Mti£$f *Lï í . :...: 6683967

g ? ^ P ^ * ^ . ^ ? 8 'í «83344

m mm Rubí 6990291

: ÏÏHs&témmt$& «6438 W Papfeí ">mmmmm**.m 6863967

I^SSKL S.'^WWBHSftJPjllP*,^^?*^^*9 ,.;-...-fa?.' ,™T^^ **"

j a i 6620676 Rubí Torras, sjh| M072

•Í19. Pardo ( Q Marta, 2} $642139 AV»(fa .9anaal« ,35) 6683967

(1) D"l/4 de 10 del mati tfavui a 1/4 de 10 del mati de demà. (2) D-1/4 de 10 del mati d'avui a les 10 de la nit (3) De les 10 be I a nit a 1 /4 de 10 del mati de demà.

TELÈFONS

SERVEIS Ajuntament AmbuMori Las nanes 6755106 oumua>BeiaHB> 6928080 Bomber» QeneraÜa 085 Bombar* AuM 6998080 CAP )11í

CAP tintada* 5894455 CaüdeCrito» 5891662 CvàVmmU'^S 6744591

6663967 CatataradsOa* 72S2944

C^CivicUmwÉ: 5890647

Cer*eCMeLaflft§'. 6755105

OsmesStCtgttMJ 5690941

Cormu» " * . « 6747096

CmWm^:>gm 6742459 Dispensari La rtoait l íaf 8747615 En( M^jm^ JaMHBI», 6742719

6663967 ENHER RuM 6991892

teratura, còmics i veu i in­terpretació. Sessions de con­tes d'arreu del món i altres activitats. Informació de 5 de la tarda a 9 del vespre al telèfon: 589 20 78.

• C a s a de Cultura —Taller de manualitats i cuina.

Informació al telèfon 589 13 82. Organització: escola d'a­dults.

• R u b í

•Activitats de Carnestoltes —Concurs de carroses. La ca­

rrossa ha d'estar formada per

un mínim de cinc persones. Els guanyadors es decidiran durant la rua del 17 de febrer i el jurat emetrà el seu ve­redicte a l'intermedi del ball. Els guanyadors obtindran un lot de productes cedit pel Mercat Municipal. Inscrip­cions del 5 al 16 de febrer de dilluns a divendres de 8 del matí a 3 de la tarda a la Oficina d'Informació al Ciutadà de la plaça Pere Aguilera nB 1.

—Concurs de comparses. Han d'estar formades per un mí­nim de 5 persones. Els gua­nyadors es decidiran durant la rua del 17 de febrer i el

FECSA (aaacBati

FECSA Hm*fyv.

900313131

Parròquia St»»»' PanfraÉi 1, ai f i l ial

P**»'*"***W**Sfc: 092

P * . I * ^ ( V » * ^ ; : W 7 9 5 1 2 S

ComtartdaWtf» «T4W12

IWHtwtf* , ~'J*ttM «46997

RafeTarf . , -'(• - 5994422

Repaot-BUfe «^fe- 6741580

Sant Cugat Comerç , v " *

6740322

SAUR(AJgüet) 5990021

jurat emetrà els seu veredicte a l'intermedi del ball.

—Concurs de cotxes guarnits. Els guanyadors e s decidiran durant la rua del 17 de febrer i el jurat emetrà els seu ve­redicte a l'intermedi del ball. Els guanyadors obtindran un lot de productes cedit pel Mercat Municipal. Inscrip­cions del 5 al 16 de febrer de dilluns a divendres de 8 del matí a 3 de la tarda a la Oficina d'Informació al Ciutadà de la plaça Pere Aguilera nB 1.

EXPOSICIONS

SERVEIS VaKkHBK (parada) 6741111

Orna 8743371

AiaSe» La Rorasla 6742069

AAPPIWMJra-sol 6742918

AAW Verge Carme MtMot 6741003

mN Sant Joan MnHOt 6 » 7193

AAmWVaiJoreix 6742197

AAmwC.Mortaatt·tVaL 6742195

AAf¥WCanMa)6Vaf. «745949

MPrea,IV«inílaFloram «742089

MW^iMfengalarfer. 6745129

Au* CowufidBw 28B4M7

* " ^ !?••*•* JWVJf·/ 5693980

Ï W · f · t c e (91)5434704

K & r a r t d» Catalunya 5991212

ft» WivHaDiQB . # 2 6 0 9

a Sant Jaanda Diu 2W4000

UMXQtXWafta 2 # « 4 0

m#rEa?an* ica .m*m MÉMtítCanalaraa xeM£**™ SautMalkifeVÉll Aà^MftMf «15000 flMattalUïaiÉft flfilflSSE 4990262

om:. 5993191 Tk íaV ttial t Tï l a W i i i » mim mmmM- 8811782

ENTITATS

IÉI$Sfc:it'T}L·^ , ';• ^&&M&í&L· * " ^ líMÈ&Mtk.

«•Pw^WPfW*

U*«A*P«rtoBia .. . M l t t M

€MiM6Mpne

oaméimm «741008

&bm&m&m «7i»12

mrmmé» « Ü M «

&0m*i**»** 674» 14

RMoSHtCttjat 6768969

TalmWlSwt Cugat 599S396

B»4Canfcw 6896282

• S a n t Cugat

• C a s a de Cultura —Col·lectiva dels artistes sant-

cugatencs, Gonzaga Viana, Josep Vivet i Santiago Salido 'Tadín' del 19 de gener a 1*11 de febrer.

—Exposició de l'artista Carles Vergés fins el 12 de febrer.

• F i r a r t —Firart. Exposicions el lr i 3r

diumenge de cada mes, de 9 a 2, a la plaça del Monestir.

•Mouest ir-Centre Cultural —Fins el 31 de març, exposició

r e t r o p e c t i v a d e J o s e p Grau-Garriga al Claustre del Monestir i al Centre Cultural. Grau-Garriga mostra obres del període 1985-1995.

• S a l e s privades

•Mercant ic —Fira permanent d'art i an­

tiquaris. A l'avinguda Rius i Taulet. Obert els caps de set­mana. Telèfon: 674 49 50.

• S a l a Rusinol —Mostra de Josep Pomes del

1 al 13 de febrer.

• C a n a l s Galeria d'Art —Exposició de Joaquim Budes-

ca del 1 al 29 de febrer.

• E s p a i Lluís Ribas —Exposició permanent d'obres

de Lluís Ribas, al carrer Go-rina,6.

•Col · leg i Maristes-Rubí —Exposició sobre Igualtat en la

diferència del 29 de gener al 21 de febrer.

BIBLIOTEQUES

•Biblioteca Centre Borja de SantCugat —Universitària. Oberta de 9 del

matí a 2/4 de 2 del migdia i de 4 de la tarda a 8 del vespre. Telèfon: 674 11 50.

• L a Floresta —Biblioteca de l'Associació de

Propietaris i Veïns de la Flo­resta. Plaça d'Aiguallonga, número 1. Oberta de dilluns a divendres de 10 a 1. Te­lèfon: 674 20 89.

•Biblioteca del Mil·lenari de SantCugat —Centre Cultural. Matins de

dimarts a divendres d'U a 2. Tardes de dilluns a diven­dres de 4 a 2/4 de 9. Dissabtes de 10 a 2. Telèfon: 589 27 49.

•Biblioteca Club Muntanyenc Sant Cugat —Plaça Barcelona. Oberta de

5 de la tarda a 9 de la nit. Telèfon d'informació: 674 53 96

•Arxiu Municipal de Sant Ca­gat —Situat a l'Arxiu Nacional de

Catalunya. Telèfon d'infor­mació: 674 69 93.

•Biblioteca de l'Ateneu —Plaça Pep Ventura. Oberta

dijous, divendres i dissabtes, de 4 a 8 del vespre.

•Biblioteca Martí i Tauler de Rubí —Edifici L'Escardfvol. Horari:

feiners de 4 a 9. Dijous i dissabtes: de 10 a 2. Telèfon d'informació: 588 72 71.

IHSTALlACIONSIREPmOOHS

Feines de paleta, lampista, ekfncisto i piníoí.

Senetat i quoktat. Preus economia.

No cobrem el óespioçanent

JRÜQUEUJO US EN PENEDIM!! PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS

Tel. 72513 80 -724 04 29

KtèBíttServei

*(£&)*Gratuïï a

/Sfíji> Domicili Mercat Pere Son, 120 58914 48 Mercat Torreblanca, Parada 1-5 6751389

33032KM250

CREACIÓ I DISSENY

JOIERS-TALLERS PROPIS

OOAVK) SARDA

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS

RELLOTGES D'ACTUALITAT DE LES MILLORS MARQUES

« I I MEGA „_ A JBREJTUNG J^amilton KRONQS «JUNCHANS m~>i«to«oix

Santiago Rusinol, 40 Tel. 674 58 54 Sant Cugat

.OP.

ALUMINI I VIDRE

EXPOSICIÓ I VENDA C/ Valldoreix,53 Tel. 675 29 02 SANT CUGAT Fax 675 28 61

3383WTSTO-

CINTRE D'ISTUDIS MUSICALS I HUMANS

TALLEDA RICOMÀ Ensenyament , solfeig, p i a n o , v iol i , o r g u e , f lau ta t ravessera , v io loncel , gu i ta r ra , etc.

VENDA D'INSTRUMENTS MUSICALS

C/ Balmes, 11 - Tel. 674 58 62 - Sant Cugat

ICERÀ-MICA S.BARNUÜLSf

•PAVIMENTS RÚSTICS, HIDRÀULICS I MANUALS.

•REPRODUCCIONS DE SANITARIS, ADÍETES I COMPLEMENTS.

•ELEMENTS DE RECUPERACIÓ.

I d Rius i Taulet. 120 -08190 S\NT CUGAT DEL VALLÈS

I Tf.674 05 65 Fax 674 14 15

36 ELSH CANTONS Sant Cugat del Valle» Sant Cupt lid ViJHs: C Xcrnc. 5 » 589 62 Kl

Divendres, 2 de febrer de 1996

L A M E M Ò R I A

Alguns dels propietaris fundadors de Valldoreix com a urbanització, a l'any 1927. El vailet que hi ha és en Josep

Altet, que aleshores tenia 7 anys. Foto: Hl.S 4 CANTONS.

L'amic Josep Altet i Forés ens ha deixat TOMÀS GRAU GARRIGA

H a estat un amic dels q u e d e i x e n u n a empremta dintre teu, per la seva manera de ser tan humana i sin-ce r a . Ha e s t a t un

home que de l'amistat n'ha fet un culte sincer. Jo el vaig conèixer ja de gran i la nostra relació ha estat molt intensa per les moltes coincidències en la nostra afició a la història i en la nostra manera de pensar.

Va néixer a Barcelona, però, de ben petit, va venir amb els seus familiars a passar l'estiu a Vall­doreix, se'n van enamorar i final­ment s'hi van quedar a viure per­manentment. De ben jovenet, vingué a aprendre en una escola de Sant Cugat i això li va com­portar fer amistats, entre els seus condeixebles, que ha conservat fins avui.

Com a ofici, es va dedicar a la indústria de l'alumini durant molts anys, però la devoció que

sentia més era la investigació de la història. Ja de molt jovenet va freqüentar molt el Museu de Rubí. Allà s'hi va passar moltes hores, puix hi trobà molts docu­ments antics que feien referència a la Quadra de Canals, antic castell la influència del qual agafava molt del terme que avui és Valldoreix. Això encara li va fer agafar més l'anhel de la recerca que feia refe­rència al seu estimat V a l l d o r e i x i S a n t Cugat.

Es van fer algunes excavacions pels vol­tants de Can Mont­many, on es va trobar una gran necròpoli i, junt amb altres recerques amb altres com­panys, li van fer agafar ganes d'o­brir un museu a Valldoreix, amb tot el material del qual disposa­ven. Així va néixer el museu que

«Ja de molt jovenet va

freqüentar el

Museu de Rubí. S'hi va passar

hores, puix hi trobà documents sobre la Quadra

de Canals»

tots coneixem. Ell fou qui me'l va fer conèixer i em va anar mos­trant les noves incorporacions de material i documents que s'ana­ven fent.

Josep Altet va fer el Mapa Històric del Ter­me Civil de Sant Cugat del Vallès, Rubí (part oriental) i de Canals, i va elaborar també el Mapa Par roqu ia l de Sant Cebrià de Valldo­reix, Sant Pere Octavià, San t M e d i r i S a n t a Maria de Campanya.

Una de les moltes tasques que ha fet són els plànols del camí

isiílilfll romà de la Via Augusta fins a Cadis. Ha estat la

tasca que li ha comportat més hores de feina i dedicació per la llarga trajectòria.

Hem fet amb ell i alguns amics l'amidament del camí vell de Grà­cia que travessava la carena de

Collserola des del monestir de Sant Cugat. Sempre amb aquella roda de bicicleta que es va mun­tar i que portava un comptaqui-lòmetres incorporat de manera casolana, però que era efectiu.

Resseguírem, amb moltes difi­cultats, el vell camí que conduïa fins a Rubí, que passava per San­ta Maria de Campanya i la masia de Can Santjoan fins a arribar al vell carrer de Sant Cugat, ja dins la ciutat de Rubí. Hem fet visites periòdiques a les esglesioles de Sant Vicenç i Sant Adjutori del Bosc, per comprovar l'estat en què es troben, a més de medir el camí vell a peu des del mones­tir fins a Sabadell.

Altet era un home que afavoria a tothom pel seu caràcter obert i dialogant. Tots els documents antics que queien a les seves mans, sempre me'ls oferia perquè en tragués algun motiu per redac­tar els meus escrits.

Que descansi en pau.

L A C O L U M N A

Masculí/femení EMMANUEL CUYAS

•

J o estic disposat a admetre que en el llenguatge i la gra­màtica que fem servir cada dia hi ha un tel de masclisme

de molt gruix. Els senyors que van establir que el gènere masculí era el dominant i que s'havia de dir, per exemple, «els homes van poblar la terra» o «els romans van crear un imperi» donant per entès que la paraula homes i la paraula romans inclouen els homes i les dones i els romans i les romanes eren de segur això, uns senyors, i uns senyors amb unes idees molt clares sobre qui havia de tallar el bacallà en aquest món. Ara: aquests senyors eren també uns personatges que sabien molt bé que el llenguatge, que és una eina d'ús urgent, vol economia i concisió i que els par-lants no es poden passar l'estona d'una conversa distingint entre masculins i femenins, dient els homes i les dones van poblar la terra o els nens i les nenes són petits i petites i altres frases més complexes que acabarien conver­tint la parla i l'escriptura en un embolic volumètric. La llengua està plena de convencions i la de fer dominar el masculí sobre el femení n'és una més. Si vostès volen, és una convenció gens innocent, maligna. Molt bé, can­viem-la si escou les sensibilitats, però si s'ha de fer que ho facin gramàtics i gramàtiques —obser­vin: gramàtics i gramàtiques—, gent professional de la llengua, però que per favor no es deixi en mans de polítics i comerciants els quals, per afalagar els electors/les electores o els seus apreciats clients/apreciades clientes fan anar en doina l'economia, la gra­màtica, la sintaxi i la prosòdia.

Dit això, també diré que la l lengua i les seves regles no devien ser només creació d'uns mascles amb una visió poc ama­ble de la feminitat si es té en compte que un grapat de paraules sublims són femenines. Justícia, llibertat, igualtat, democràcia. Lluna, estrella. Gramàtica. La llengua és un treball mil·lenari d'homes i dones que han fet una feina classificatòria i contrapesa-da de mascu l ins i f emenins davant la qual la convenció de les concordances és una pura anèc­dota. Els mascles més peluts han anat a la guerra i no per això se'ls ha torçat la corona.

S Ú P E R D J Cada cap de setmana mes joves el SÚPER DJ. El programa per als amants

de la música màquina.

Quatre hores de trance, dance, tralla.

Novetats, votacions a la llista, i premis per als oients.

Apunta't a la tarda SÚPER DJ.

Amb XAVI MONTERO, JORDI TRILLA I RAQUEL INIESTA.

SÚPER DJ: Els dissabtes i diumenges de 16 a 20 h. a

RÀDIO SANT CUGAT 9 1 . 5 F M