ELSHCANIOMS Divendres, 22 de març de 19% SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC Núm. 138 « Any IV • 225 pessetes

• Punt i seguit L'Ajuntament de Sant Cugat s'afegeix a una campanya comarcal contra l'augment dels peatges. Plana 6

Aproven una transferència municipal de 400 milions de pessetes per al pressupost de Valldoreix. Plana 6

La reunió del delegat d'Ensenyament amb els pares no altera la distribució proposada per a l'ESO. Plana 7

Una sentència del TSJC anul·la el pla de legalització d'habitatges de les Planes. Plana 7

EI ple aprova la primera fase d'in­versió de Boehringer. Plana 7

Entitats ecologistes avisen que la ga­solinera dels túnels assentarà un greu precedent. Plana 8

Enric Renau pren possessió del seu càrrec de regidor de Seguretat Ciu­tadana. Plana 8

Una empresa de Sant Cugat patenta un nou sistema per pagar amb targeta als aparcaments. Plana 9

Els responsables de Natura i Jardí afirmen a Les empreses que «Sant Cugat és car, però s'ha de valorar què se n'obté a canvi». Plana 10

El presumpte centurió de Mira-sol està a l'espera de sortir en llibertat pro­visional. Plana 11

El Monestir s'adequarà perquè els disminuïts el puguin visitar còmoda­ment. Plana 12

L'Espai d'Art Lluís Ribas edita una revista d'humanitats. Plana 15

Els santcugatencs qualifiquen amb una nota alta la programació del Tea-tre-auditori aL'enquesta. Plana 16

Carles Canut interpreta avui Galileo Galiei al Teatre-auditori sota la di­recció de Bieito. Plana 17

I Esports El campió d'Espanya dels 100 qui­lòmetres, el santcugatenc Manel Mu­rillo, assegura que «fent distàncies curtes t'avorreixes». Plana 23

El Club Voleibol Sant Cugat incia el Play-off pel cinquè lloc amb bon peu. Plana 26

I Apunts El president dels Castellers de Sant Cugat diu que la ciutat «pot esdevenir una plaça castellera». Plana 27

La radiografia recull la història de La Xarxa. PLanes 30 i 31

I Nou disseny d'Els 4 Cantons Els 4 Cantons sortirà a partir de la setmana que ve amb un nou disseny que incorpora el color a la portada i la contraportada, on es publicarà la novel la per capítols Misteris de Sant Cugat. També es creen noves seccions i continguts. Plana 5

Presència • .^. • ^ Amb aqneata edic% us donaran u** • exempta* 4c ta ro&taB&èadft

£1 dèficit municipal es dispara 600 milions per sobre del previst

La xifra total arriba als 1.775 milions i el deute a creditors, a 6.000

L'interventor adverteix que cal replantejar el pla econòmic i financer

Segons Aymerich, els fruits de les mesures correctores es veuran al 96

EVOLUCIÓ DEL DEFIOIT ACUMULAT DE L'AJUNTAMENT

Les dades són en milions de pessetes.

1.775

1992 1993 1994 1995

EL PUNT

Més de 2.000 nens d'arreu de Catalunya van participar en la Festa de l'Arbre. Foto \JA IER LARROSA

La pluja fa traslladar la Festa de l'Arbre al pavelló B Sant Cugat.— El mal temps va obligar a traslladar la Festa de l'Arbre, celebrada dis­sabte passat a Sant Cugat, al pavelló municipal de la rambla del Celler. La plantada de 900 arbres era previst fer-la al Torrent de Sant Crist, just a l'inici de la zona de la Torre Negra.

L'Ajuntament ha anunciat que la plantada ha quedat ajornada i els arbres es col·locaran aviat en aquest indret. Pel que fa a les activitats lúdi­ques i l'exposició d'estands, es van celebrar dins del pavelló i no al passeig Gaudí com era pre­vist en un principi. Planes 28 i 29.

B Sant Cugat.— L'Ajuntament va tancar l'any 95 amb un dèficit acumulat de 1.775 milions de pes­setes i un deute pendent a cre­ditors de més de 6.000, segons les dades que s'han conegut aquesta setmana, un cop liquidat el pres­supost. La xifra resultant supera de 600 milions les previsions que s'havien marcat en el pla econo-micofinancer que l'Ajuntament va aprovar el passat mes de desembre, un pla que, segons l'in-forme elaborat per l'interventor municipal , caldrà «replante­jar-se». L'alcalde, Joan Aymerich, diu que els fruits del pla es veu­ran al 96, mentre l'oposició recla­ma acords conjunts. D'altra ban­da, a finals de març es farà efec­tiva la dimissió del cap d'àrea d'Economia, Ricard Fernàndez. Planes 3 i 4 i Editorial plana 18

L'HGC busca la participació del capital públic com a solució de futur H Sant Cugat.— Després de l'aixecament de la suspensió de pagaments que afectava l'Hospital General de Catalunya des de feia tres anys, el seu president, Pere Narbona, adverteix que la viabi­litat de l'entitat no està garantida amb l'aportació privada dels 78 mil socis. Per això, proposa con­vertir l'hospital en un centre mixt mitjançant l'entrada de capital pú­blic. Plana 5 i Editorial plana 18

S'estanca l'aplicació integral del projecte Residu Mínim I Sant Cugat.— Fa més d'un any i mig que hauria d'haver començat la segona fase del projecte de re­collida selectiva Residu Mínim que impulsa la Generalitat i aplica l'Ajuntament. Aquesta fase con­sistiria en la selecció i posterior tractament dels residus orgànics i els inorgànics. Manca de pres­supost i indefinicions en els costos i en aspectes del projecte en són algunes de les causes. Plana 9

Sarsuela, petit format i dansa espanyola, al Teatre-auditori H Sant Cugat.— El Teatre-audi­tori incorpora elements atípics en la programació prevista per al pròxim trimestre, basada, com ja és habitual, en la varietat. La sar­suela La verbena de la paloma, l'espectacle de dansa teatre Ai­guardent i el muntatge de dansa espanyola Agua de luna són alguns exemples del que oferirà la pro­gramació anunciada. Plana 14

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

Cinema de franc

Amb la targeta del Club podeu trucar per demanar una de les entrades de que disposem per a les sessions golfes que es fan a la Sala 3 dels Cines Sant Cugat. Aquesta setmana podeu demanar les entrades per anar a veure la pel·lícula «Rojo», que es projecta en versió original el dissabte 23 de març a 2/4 d' 1 de la nit.

Posa't apunt

Amb la targeta del Club podeu assistir durant aquest mes a classes d'aeròbic al Squash Sant Cugat (c/ Sant Jordi, 33-35), totalment de franc L'horari per als subscriptors és els migdies de dilluns a divendres de 2/4 de 4 a 2/4 de 5, les tardes de dilluns a dijous de 17 a 22 h i els dissabtes al matí de 10 a 12 h. Per obtenir els vals cal trucar al telèfon del subscriptor.

j Una proposta per divertir-se amb la meteorologia

Els posseïdors de la targeta del Club podeu trucar per demanar el joc Quin temps fa?, al preu especial per als subscriptors de 3.800 ptes. Quin temps fa? us proposa fer un recorregut lúdic i didàctic pels fenòmens atmosfèrics de trenta ciutats d'Europa a través del qual els jugadors es veuen obligats a aprendre les nocions indispensables per fer d'«home del temps». El joc porta incorporada una edició especial del llibre Quin temps fa? del m e t e o r ò l e g Alfred Rodríguez Picó.

Demana la targeta

Tots els subscriptors d'Els 4 Cantons que no heu sol·licitat la targeta del Club, encara podeu fer-ho trucant al telèfon del subscriptor. La targeta no suposa cap cost addicional i us permetrà gaudir d'una gran varietat de serveis.

Hípica Severino

Sortides a cavall cada diumenge on podrà gaudir del paisatge de Sant Cugat a cavall. Demani el seu val gratuït al telèfon del subscriptor

589 62 82 In formació matins: 9 a Si ta . \ nn ; i

el. 589 62 82 INFORMACIÓ Srta. Anna Preu subscripció: 10.800 ptes. anuals Avantatges: Formar part del Club del Subscriptor on podrà gaudir d'una sèrie de serveis gratuïts: Cinema de franc (sessions golfes), sorteig d'entrades del Barca, sortides a cavall, tractaments capilars, classes de manteniment físic... i descomptes especials per adquirir els jocs d'«El Temps» i «El Savi». INFORMIS! Si desitja més informació truqui al 589 62 82

3 . Divendres, 22 de març de 19%

PUNT I SEGUIT I LA SITUACIÓ ECONÒMICA DE L'AJUNTAMENT I

L'Ajuntament supera de 600 milions el dèficit acumulat previst per al 95

El pla economicofinancer aprovat al desembre s'haurà de revisar, segons un informe d'intervenció CÈLIA CERNADAS

• Sant Cugat.— El dèficit acumulat de l'A­juntament arriba als 1.775 milions de pessetes i supera de 600 les previsions que el mateix equip de govern es va marcar en el pla eco-

Hi ha dos punts de vista pos­sibles a l'hora d'interpretar les xifres que dóna la liquidació del pressupost de l'any 95. El dèficit estricte durant aquest període és de dotze milions de pessetes: o sigui, que s'ha gastat lleugerament per sobre del que s'ha ingressat. El dèficit acumulat, resultat de restar el que deuen els contri­buents a l'Ajuntament del que deu l'Ajuntament als proveïdors, es dispara fins als 1.775 milions de pessetes. Per tant, les xifres que­den molt lluny de les previsions que l'equip de govern es va marcar en el pla economicofinancer que preveia sanejar les finances mu­nicipals en un període de quatre anys, entre el 95 i el 99. Aquest pla es va presentar davant els grups del consistori el mes de març de l'any passat, i es va acabar aprovant fa només tres mesos, al desembre. Les previsions del pla establien que l'any 95 el dèficit es reduiria de 200 milions: o sigui, que es passaria dels 1.300 que tenia l'Ajuntament l'any 94 a 1.150. Per aconseguir-ho, s'hauria d'haver estat capaç de generar superàvit. I no s'ha fet, en principi, per dues raons: s'han incomplert les previsions d'ingressos —l'A­juntament no recapta el total pre­vist en concepte d'impostos— i no s'ha disminuït suficientment la despesa.

Modificar el pla

Davant d'aquesta situació, l'in-forme de l'interventor de l'Ajun­tament, Lluís Carulla, és clar: la diferència entre les previsions i la realitat «obliga a adaptar i re­plantejar-se el pla economicofi­nancer». Una possibilitat que va admetre dimarts, durant el ple municipal, el tinent d'alcalde d'E­conomia, Pasqual d'Ossó, davant les insinuacions de l'oposició en aquest sentit. Segons el portaveu socialista, Àngel Casas, caldrà «variar rotundament les previ­sions del pla tres mesos després d'aprovar-lo». Les xifres, segons Casas, demostren que no hi ha un compromís per part de l'equip de govern de redreçar la situació econòmica. Per la seva banda, el portaveu d'Iniciativa per Catalu­nya-Els Verds, Francesc Godàs, va acusar l'equip de govern de «manca de previsió» i d'«incons-ciència» i va advertir que el ter­mini de quatre anys que es mar­cava el pla s'haurà d'allargar. Ra­mon Gaspar de Valenzuela, en nom del Partit Popular, va de­manar un ple monogràfic per pro­posar iniciatives encaminades «a cobrar el deute pendent».

Davant d'aquestes afirmacions, el tinent d'alcalde va reconèixer que «potser s'haurà d'allargar la durada dei pla i fer-lo menys aus­ter i privatiu». Segons D'Ossó, «no cal fer heroismes numantins i espartans, perquè s'han de con­tinuar donant serveis a la pobla­ció». L'alcalde coincideix amb el responsable d'Economia que l'A­juntament té moltes limitacions a l'hora de reduir la despesa per­què «no podem tancar escoles».

nomicofínancer aprovat el passat mes de de­sembre. Davant d'aquestes xifres, que s'han conegut aquesta setmana un cop liquidat el pressupost de l'any 95, un informe de l'in­terventor adverteix que caldrà «replantejar-se»

el pla i buscar mesures per generar estalvi, absorbir el dèficit, evitar el creixement del deute i millorar la recaptació d'impostos. Pel que fa al deute, l'Ajuntament té pendents de pagar 6.200 milions a creditors.

LA SITUACIÓ ECONÒMICA DE L'AJUNTAMENT

1. Corresponent a l'any 94 1.373

Dèficit a c u n ^ que preveia el pla econòrrto flnancer per afany 95

1.150

Reduòció segons les previsions 223

Dèficit acumulat final corresponent a l'any 95 1.775

Augment del dèficit respecte a l'any 94 400

_ J 1.Deute • entitats bancàries

A llarg termini 4.000

A curt termini 2.100

Total deute bancari 6.100

2. Deute a proveïdors 6.200

Total deute Ajuntament

Dades en milions de pessetes

En canvi, sí que es pot reduir el cost del manteniment de parcs i jardins, neteja viària o recollida d'escombraries. Amb aquest ob­jectiu, segons Aymerich, s'està fent un estudi per abaratir aquests costos que preveu de forma im­mediata un estalvi de 100 milions. L'alcalde, però, no creu que, tot i les dades del 95, es pugui afirmar que cal una revisió del pla eco­nomicofinancer. I es remet al que defineix com l'«esperit de Cale­lla». O, dit d'una altra manera, la «ferma intenció» amb què va arribar l'equip de govern després d'una tancada intensiva de cap de setmana en un hotel de la costa perquè aquest any 96 es vegin els resultats del redreçament

de la situació econòmica.

Suggeriments

Però a banda de qüestionar les condicions que estableix actual­ment el pla, l'informe d'Interven­ció recomana mesures concretes per remuntar les dificultats eco­nòmiques. En aquest sentit, l'in­forme recomana endurir el rigor pressupostari per aconseguir es­talvi, absorbir el dèficit en els pro­pers anys, evitar l'increment de la taxa d'endeutament actual (que se situa aproximadament a tres punts del màxim permès) i rees­tructurar aspectes organitzatius i de personal.

Però no totes les recomana­cions requereixen que l'Ajunta-

L'alcalde. Joan Aymerich, i el tinent d'alcalde d'Economia, Pasqual d'Ossó, en el ple d'aprovació dels pressupostos d'enguany, que es va celebrar el mes de febrer. Foto: J.A.M.

ment s'estrenyi el cinturó. Any rera any, l'Ajuntament recapta en impostos menys del que preveu. Per això, l'informe diu que s'hau­rien de trobar fórmules per mi­llorar aquesta recaptació durant el període de pagament voluntari. I, per aconseguir més ingressos, no descarta que es puguin revisar o incrementar les figures fiscals, o sigui, els impostos. Una mesura que va reclamar en dues ocasions durant el ple municipal el por­taveu d'Iniciativa per Catalunya, Francesc -Godàs, però que l'al­calde de Sant Cugat, Joan Ay­merich, descarta rotundament. Aymerich està d'acord que per assolir els objectius del pla eco­nomicofinancer cal augmentar els ingressos, però la fórmula passaria per «buscar compensacions urba­nístiques; el motor de Sant Cugat és l'urbanisme». En aquest sentit, recorda que l'any passat va ser un any negatiu en general per a l'economia i confia en l'anun­ciada recuperació.

El deute

Queden encara les xifres que fan referència a l'endeutament de l'Ajuntament. Actualment, l'ad­ministració local té pendents de pagar, segons dades de l'àrea d'E­conomia, 6.200 milions de pes­setes a creditors i 6.000 milions més en deute a entitats bancàries. En l'últim ple, es va aprovar la sol·licitud d'un crèdit de 935 mi­lions per finançar deute pendent a proveïdors d'inversions: o sigui, a empreses constructores.

«Els resultats no s'ajusten al pla economicofinancer. però això

només espot veure quan el poses a la pràctica. El fruit de les

mesures correctores es veurà al 96» m

«No podem tancar escoles; estem, però, fent un estudi de costos per

abaratir eh serveis de manteniment sense que els ciutadans ho notin"

JOAN AYMERICH, alcalde de Sant Cugat

«Potserhaurem d'allargaria

durada del pla perquè no sigui tan

auster i privatiu. No cal fer

heroismes numantins, perquè s'ha

de continuar donant serveis a la

població»

PASQUAL D'OSSO, tinent d'alcalde d'Economia

«Hem de vanar rotundament les

previsions del pla

economicofinancer tres mesos

després d'haver-lo aprovat

definitivament»

«Si hagués vist el compromís de

l'equip de govern per buscar una

solució, li hauríem donat el nostre

suport»

ÀNGEL CASAS, portaveu del grup municipal del PSC

«Ens preocupa la manca de recuperació. És un tema greu que

necessita la col·laboració de tothom»

RAMON GASPAR DE VALENZUELA, portaveu en temes econòmics del grup municipal del PP

«Repetim eh advertiments que ja hem fet en altres ocasions sobre

l'angoixosa situació econòmica de l'Ajuntament. Calen acords per

aconseguir sortir-se 'n» •

«Les dades demostren manca de previsió i una certa inconsciència

per part de l'equip de govern... L'incompliment del pla de

finançament demostra que no es vol redreçar la situació»

FRANCESC GODAS, portaveu del grup municipal d'IC-EV

Extintors

Sant Cugat del Vallès, -zr 589 17 99

4 PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de març de 1996

LA SITUACIÓ ECONÒMICA DE L'AJUNTAMENT I

Dimiteix el cap d'àrea d'economia que va dissenyar el pla economicofinancer

Fernàndez ocupava oficialment el càrrec des de setembre del 95 CÈLIA CERNADAS

• Sant Cugat.— El cap d'àrea d'economia de l'A­juntament, Ricard Fernàndez, abandonarà el seu despatx a finals d'aquest mes, segons ha confirmat a aquest setmanari. El rumor de la seva dimissió corria des de feia setmanes. Economista, amb 34

Es nega rotundament a rela­cionar la seva dimissió amb dis­crepàncies amb l'equip de govern que encapçala l'alcalde. Joan Ay­merich, i insisteix que se'n va de l'Ajuntament per incorporar-se a un altre lloc de treball. A partir del mes d'abril —la dimissió es farà oficial a finals de març—. l'actual cap de l'àrea d'Economia i Hisenda treballarà a l'empresa Media Park S.A., creada recent­ment com a subministradora de productores de TV i cinema.

Ricard Fernàndez, economista, va assumir de forma oficiosa la responsabilitat de l'àrea d'Econo­mia el mes de setembre de l'any 94, data en què Francesc Pérez —que també ha presentat la seva dimissió— va deixar aquestes fun­cions per dedicar-sc íntegrament a la seva feina com a gerent de l'empresa municipal d'habitatge Promusa. Un any després, el seu nomenament va ser oficial.

Com a càrrec de confiança de l'àrea, va dissenyar el pla eco­nomicofinancer que ha de servir per eixugar la situació de l'Ajun­tament en un termini de quatre anys. Aquest pla es va presentar al ple abans de l'estiu i defini­tivament —amb importants re­tocs— al desembre de l'any passat.

anys, Fernàndez va ocupar interinament el càrrec durant un any fins que el van nomenar oficialment el mes de setembre de l'any passat. Com a principal càrrec de confiança de l'àrea d'economia, va ser el dissenyador del pla economicofinancer que es va aprovar el desembre del 95.

Ricard Fernàndez deixa el càrrec a finals de mes. Foto: XI.

Es tracta del mateix pla que, da­vant les xifres que dóna la liqui­dació del pressupost del 95 —i que situen el dèficit acumulat en

1.775 milions—, «potser s'haurà de replantejar», reconeixia di­marts en el ple el tinent d'alcalde d'Economia, Pasqual d'Ossó.

L A C R Ò N I C A

Pressupost 95: liquidat? JORDI CASAS i ROCA

L a liquidació del pressupost municipal de 1995 ha ge­nerat un dèficit de 12,5 mi­lions, xifra molt inferior a

la dels anys anteriors. No obstant això, el dèficit acumulat ha aug­mentat i ens situem en 1.775 mi­lions. El més greu és que es pro­dueix una desviació respecte al que es preveia en el pla econo­micofinancer aprovat el passat mes de desembre: en lloc d'eixu­gar 217 milions, hem acumulat un dèficit de 402 milions. I si enguany podem parlar d'un dèficit reduït, és gràcies al refinançament del deute i a la reducció de les inversions a un 30% del pressu­postat, la qual cosa compensa el fet que les despeses ordinàries han superat d'un 9% els ingressos ordinaris.

Malgrat que s'han millorat du­rant els darrers dos anys els nivells de recaptació i pagament, el pro­blema de liquiditat financera se­gueix sent gravíssim i les conse­qüències les paguen els submi­nistradors de serveis i obres. Com he indicat, la recaptació ha mi­llorat, però seguim en uns nivells excessivament baixos i especial­ment en els impostos directes, un 69%, els quals constitueixen el gros dels nostres ingressos. D'altra banda, no és creïble que cobrem tot el que resta pendent, la qual cosa fa pensar —tenint en compte que el que hi ha pendent de pagar a la curta o a la llarga es pagarà— que, si descomptéssim els incobra­

bles, ens situaríem en un dèficit real equivalent pràcticament als in­gressos ordinaris d'enguany. I sense voluntat de ser catastrofista.

Com es pot sortir d'aquesta si­tuació o, en altres paraules, com es pot evitar que la bola del dèficit creixi i tinguem una hisenda sa­nejada? La llei d'hisendes locals dóna dues sortides: retallar la des­pesa d'enguany d'un import equi­valent al dèficit acumulat o en­deutar-nos amb el compromís d'eixugar el deute abans d'acabar l'actual mandat municipal. Cap de les dues no és possible. Què cal fer?

Cal seguir en la línia plantejada pel pla economicofinancer apro­vat l'any 1995, però —com apunta l'informe de liquidació del pres­supost— fent-ne una adaptació i un replantejament. En altres pa­raules, no n'hi ha prou —encara que és indispensable—, de la ra­cionalització administrativa, la mi­llora de la gestió de serveis, l'aug­ment del nivell de cobrament i el refinançament del deute, sinó que cal també l'augment i la re­visió de les contribucions. De fet, ja ho insinua l'informe esmentat d'Intervenció, i ja ho vaig plan­tejar en un article publicat el pas­sat 19 de gener. Es pot pensar el que es vulgui al respecte d'això, però sembla quelcom inevitable si no volem que, d'aquí a uns anys, el mot «liquidació» deixi de tenir un significat estrictament pressupostari.

SET BALL continua modernitzant les seves instaLlacions

NOVES OFICINES I SALA D'ESPERA DEL VESTUARI

Unes complertes y modernes oficines amb un nou equip informàtic i apunt per atendre Els abonats a SET BALL podran disfrutar ara d'una confortable sala mentras esperan als seus a tots els abonatsa companys de joc.

I / ? e A ÏMES IMPORTÍ „DÍ CLUB DTCD„„J FsiQu, A 6 o"" w «PORTI

fi**\ §ZLES APORTANT ne, CLUB

i 33 >

l/l

I

ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de març de 1996 PUNT I SEGUIT 5

SANITAT

L'HGC vol convertir-se en un centre (Falta tecnologia amb participació de capital públic

L'entitat busca definir el seu futur després que el jutjat ha aixecat la suspensió de pagaments CÈLIA CERNADAS

• Sant Cugat.— La direcció de l'Hospital General de Catalunya té al cap convertir l'en­titat en un centre hospitalari mixt d'altes tec­nologies que combini el capital públic i el

L'aixecament de la suspensió de pagaments constitueix un pas d'«una importància extraordinà­ria» que «no soluciona els pro­blemes, però obre portes a aques­tes solucions», destacava dissabte el president de l'Hospital General de Catalunya. La decisió del jutjat de Rubí que tramitava el cas de l'hospital es va fer oficial dissabte al matí i serveix per tancar tres anys d'incertesa que es van iniciar al mes de febrer de 1993. «Partíem d'una situació complexa que hem anat solucionant a poc a poc», considera Pere Narbona. A partir d'ara, els interventors judicials se­ran substituïts per una societat que farà el control de seguiment de l'evolució de l'hospital.

La primera conseqüència de l'autorització del jutjat repercutirà en els més de sis mil creditors —principalment la Seguretat So­cial i Hisenda— que té actualment l'HGC, els quals podran començar a cobrar en les condicions que s'establien en la proposta que en el seu dia els va plantejar la di­recció de l'hospital. Segons aquest acord —que van ratificar un 76% dels creditors—, l'entitat retorna­rà només la meitat dels 12.000 milions que deu en un període de quinze anys i amb tres de manca.

El paper de la Generalitat

L'aixecament de la suspensió de pagaments era un punt que Narbona considerava imprescin­dible per poder plantejar un pro­jecte que tingui cara i ulls i que garanteixi un futur econòmica­ment sanejat per a l'hospital. Su­perat aquest escull, el seu pre­sident va avançar, sense entrar-hi en detalls, algunes possibilitats. Narbona reconeix que la super­vivència de l'entitat no està ga­rantida amb la participació ex­clusiva del capital privat, aportat actualment al 100% per una so­cietat civil que integren els 78.000 socis que té l'hospital. «La cosa està molt ajustada: no crec que hi hagi un creixement suficient perquè l'hospital pugui mante-

privat. Aquesta és la hipòtesi de futur que es planteja el president de l'HGC, Pere Nar­bona, tot i que la seva concreció dependrà de les negociacions que s'han d'encetar amb la Generalitat. Narbona feia aquestes decla-

El jutjat de primera instància i instrucció número 3 de Rubí va confirmar dissabte que queda aixecada la suspensió de pagaments que afectava l'HGC. Foto: X.L.

nir-se amb aquesta fórmula en el futur». Per aquest motiu, Nar­bona aposta perquè el centre es converteixi en un hospital «mixt» que combini el capital privat amb el públic. Una fórmula que «no depèn exclusivament de nosal­tres», va recordar, sinó del resultat de les negociacions que l'hospital ja ha iniciat amb l'administració autonòmica. «Veurem si la Ge­neralitat troba la manera de fer-ho.» Fins ara, els contactes entre les dues institucions, segons Narbona, s'han limitat a «inter­

canvis d'impressions». Dimarts, però, el conseller de Sanitat, Eduard Rius, tancava provisional­ment la porta a aquesta possi­bilitat.

El procés haurà d'anar acom­panyat d'un «canvi d'imatge» de l'hospital, que podria convertir-se en un centre d'altes tecnologies. De fet, ja s'ha parlat de la pos­sibilitat que l'hospital assumeixi els llits destinats a aquest nivell de tractament que té en aquests moments l'hospital Sant Pau de Barcelona. Ara per ara, l'HGC

racions dissabte, hores després de rebre l'acte del jutjat de primera instància i instrucció número 3 de Rubí, segons el qual s'aixeca la suspensió de pagaments que afectava l'hos­pital des del mes de febrer de l'any 1993.

s'ha obert a altres mútues, una operació que permetrà augmentar l'ocupació actual de l'hospital, es­tabilitzada ara en 240 llits. El con­veni ja està tancat amb L'Aliança, FIATC, Aegon i Hispasalut. En total, però, s'han establert nego­ciacions amb vuit mútues més, de les quals Narbona no va voler facilitar el nom. «Hem de veure encara quins són els resultats de l'obertura», va puntualitzar. «Les etapes que vénen no seran fàcils, però de moment s'ha solucionat un dels grans problemes que tenia l'Hospital General.»

Per contra, la mútua de l'Hos­pital General de Catalunya, que fins ara mantenia una relació d'ex­clusivitat amb l'entitat, ha decidit també obrir-sc a altres centres, segons es va aprovar en una as­semblea de socis que es va ce­lebrar a final del mes de febrer. O sigui, que els seus 40.000 mu­tualistes podran adreçar-se a cen­tres hospitalaris que no siguin el mateix H G C

Els vitalicis pendents

Queda encara un últim pro­blema pendent de solució: la si­tuació dels 1.200 socis vitalicis que van pagar al seu dia entre 300.000 i 900.000 pessetes a canvi de rebre atenció sanitària gratuïta durant tota la vida. Fins ara, aquests socis —vuit-cents dels quals s'han coor­dinat en assemblea— no han vol­gut renunciar a aquests drets, tal com van fer els quatre mil vitalicis més que tenia l'hospital quan l'en­titat es va declarar en suspensió de pagaments. Aquest grup va ac­ceptar la proposta de l'hospital de convertir-se en mutualistes i renunciar als seus drets com a vitalicis. L'hospital els proposa re­tornar-los la meitat del capital que van pagar en unes condicions en­cara no pactades, una operació que a l'hospital li suposaria de­semborsar uns 250 milions de pes­setes. A final d'aquest mes de març, l'assemblea de vitalicis ha de decidir si accepta o no la proposta.

CULTURA

Els 4 Cantons publicarà una novel·la sobre Sant Cugat a partir de la setmana vinent

ELS 4 CANTONS I Sant Cugat.— Coincidint amb la nova etapa que Eb 4 Cantons inicia la setmana vinent, aquesta publicació inclourà setmanalment una entrega de la novel·la Misteris de Sant Cugat, escrita pel sant-cugatenc Eduard Jener. Les aven­tures del detectiu privat Odó Al-tavull i del pare jesuïta Andreu es podran seguir durant 52 set­manes. Cada capítol anirà acom­panyat d'una il·lustració de Mò­nica Jener.

Misteris de Sant Cugat, segons el seu autor, «és un thriller que barreja l'esoterisme i la fantasia». La «justificació» per iniciar el que acaba sent la investigació d'una mort aparentment inexplicable és

la famosa llegenda sobre l'assas­sinat de l'abat Biure a mans de Berenguer de Saltells la nit de Nadal de 1351.

Un salt en el temps ens situa en ple segle XX i en escenaris coneguts per tothom: la masia de Torre Negra, el Monestir, la fira d'antiguitats Mercantic, el Club Muntanyenc Sant Cugat o el Ce­ller Cooperatiu, entre d'altres. «Vull integrar completament la novel·la en els escenaris habituals i la vida de Sant Cugat», assegura Jener. «És el mateix procés que segueixen les històries ambienta­des, per exemple, a Chicago o Nova York», explica l'autor de la història que publicarà Els 4 Cantons.

Per aquests escenaris es pas­segen Odó Altavull i el pare An­dreu, exorcista per a més senyes. Els dos volen representar caràc­ters absolutament dispars: «D'una banda hi ha l'element de l'exor­cista, que té un contacte diari amb el que és sobrenatural; de l'altra, el detectiu que toca de peus a terra.» Jener, però, fa una ad­vertència: «S'ha de veure si, al final, tot acaba sent al revés.»

De tota la història, l'autor n'ex­treu dues conclusions. La primera, que «sota la vida aparent i normal, sempre n'hi ha una altra de so­terrada». I la segona, que «la vida real és molt monòtona, però el seu interior no té per què ser així». El resultat ha de ser, abans

que res, una novel·la «que sigui divertida; que qui la llegeixi, dis-fruti, igual que faig jo quan l'es­cric» ha explicat l'autor. La pu­blicació setmanal de Misteris de Sant Cugat coincideix amb l'inici d'una nova etapa del setmanari, en què s'han introduït canvis en la maquetació i en l'estructura ge­neral de la publicació. Per tant, a partir de divendres vinent Els 4 Cantons oferirà un nou aspecte, incloent color a la portada. El nou disseny de Els 4 Cantons res­pectarà els continguts que hi ha hagut fins ara, però amb una nova distribució dels temes per seccions noves, amb un tema destaca —el tema de la setmana— que serà una notícia arreportatjada.

S'amplia la vaixella de vidre per evitar els productes que s'utilitzen un cop

À.C. • Sant Cugat.— El Centre d'E­cologia i Projectes Alternatius, que assessora l'Ajuntament en el programa de recollida selectiva Residu Mínim, ha ampliat els utensilis de la vaixella que posa a disposició dels col·lectius i en­titats de Sant Cugat perquè l'u­tilitzin en els seus dinars o sopars. La vaixella té ara 250 jocs de coberts, que s'afegeixen als plats, gots, copes, gerres, plates i po­rrons que fins ara es podien fer servir.

Els jocs de coberts els com­ponen 250 unitats de forquilles, ganivets, culleres i culleretes, que acompanyen els altres elements de la vaixella. El taller Jeroni de Moragas col·labora amb el CEPA i guarda i renta la vaixella un cop s'ha utilitzat. Des que es va posar en funcionament aquesta iniciativa, que pretén contribuir a la reducció dels productes d'un sol ús entre els santeugatencs, la utilització de la vaixella de vidre ha augmentat entre les entitats. Quan una entitat o un col·lectiu nombrós de persones necessita utilitzar el servei de plats i coberts, el demana al taller Jeroni de Mo­ragas i el reserva.

Els usuaris han de passar a re­collir cl material, i un cop l'han utilitzat, membres del taller el pas­sen a recollir per rentar-lo. Els responsables del CEPA recoma­nen que els plats, gots i coberts s'esbandeixin abans Ic posar-los a Ics capses on es transporten per facilitar cl rentat posterior. El preu del lloguer per servei és de 60 pessetes. Aquest servei in­clou un plat. un got gran i un altre de petit, una copa de cava. i els coberts per a cadascun dels comensals. A més, hi ha gerres, plates i porrons que s'utillitzen en comú.

Llogar tota la vaixella costa 6.000 pessetes. Si no es necessiten totes les peces, es fa un descompte segons el cas. En recollir el ma­terial, s'ha d'abonar l'import del lloguer, segons les peces, i s'hi afegeixen 2.500 pessetes en con­cepte de dipòsit. Aquests diners es recuperen quan es torna la vaixella, i serveixen per cobrir les despeses en el cas que s'hagi tren­cat alguna peça per accident.

Setmana de prevenció del mal d'esquena per als taxistes HSant Cugat.— El centre de Re­habilitació Funcional Susana Ni-coletti col·labora amb el col·legi oficial de fisioterapeutes de Ca­talunya en la setmana de pre­venció del mal d'esquena dels taxistes. Els conductors de taxis podran visitar-se en aquest centre per fer-se una revisió gratuïta de la seva columna vertebral, entre els dies 25 i 29 de març.

Els taxistes són un dels col·lec­tius més afectats pel mal d'es­quena, perquè es passen moltes hores asseguts. Després de la re­visió, se'ls donaran alguns consells personalitzats que els ajudaran a disminuir el dolor. Les visites es faran de dotze a ducs al matí i de quatre a sis a la tarda. À.c.

Seguretat

Electrònica

S E G U R E T A T

MM

Sant Cugat del Vallès, i r 589 17 99

6 PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de març de 1996

COMUNICACIONS

L'Ajuntament de Sant Cugat se suma a una campanya

contra l'augment dels peatges L'alcalde demana que se n'elimini l'IVA

ÀNGELS CASTUERA

• Sant Cugat— L'Ajuntament de Sant Cugat s'ha afegit a la iniciativa que han engegat sis ajuntaments més, tres cambres de comerç i el Consell Comarcal del Vallès Occidental, per fomentar una campanya contra l'augment de preu de les autopistes de l'eix del Llobregat, que a Sant Cugat suposen l'augment dels peatges dels túnels de Vallvidrera i de l'autopista Sant Cugat-Terrassa.

del Llobregat s'havia concentrat en el tram de Sant Cugat a Te­rrassa. Aymerich s'ha mostrat sempre un aferrissat defensor de suprimir l'IVA que s'aplica sobre els peatges de les autopistes, com una manera d'eliminar el que ell anomena «fet diferencial» de les autopistes catalanes.

«Si a la resta de l'Estat Es­panyol no paguen peatges, no­saltres sí. Aquest és un fet di­ferencial». diu l'alcalde. «S'ha de fer una revisió exhaustiva de la llei d'autopistes, perquè es re­dueixi l'IVA dels peatges. Aquest és un ingrés que va a parar a l'Estat Espanyol, quan a l'Estat Espanyol ningú no paga autopis­tes. excepte els catalans. Això cal que s'ho miri algú». L'alcalde creu que les possibilitats que té el go­vern català d'intervenir en la go-vernabilitat de l'Estat Espanyol permetrà incidir d'alguna manera en aquest aspecte.

L'alcalde va assenyalar a més que. segons la llei d'autopistes, hi ha una reducció molt important de l'Impost de Béns Immobles, que pot arribar fins i tot al 90%

En aquesta campanya, impul­sada per la Cambra de Comerç de Terrassa, hi col·laboren els ajuntament de Barcelona. Sant Cugat, Terrassa, Rubí, Viladeca­valls. Vacarisses i Manresa. A més, s'hi han afegit les Cambres de Comerç de Terrassa. Sabadell i Manresa, i el Consell Comarcal del Vallès Occidental.

Aquests ajuntaments i entitats presentaran al conseller de Po­lítica Territorial. Artur Mas, un manifest de protesta que van sig­nar la setmana passada. En aquest document, les institucions impli­cades es lamenten per l'augment dels peatges, que al Vallès s'han incrementat de fins al \lirr. En cl tram d'autopista que va de Sant Cugat a Terrassa, per exemple, i que explota l'empresa Autema, la pujada ha estat d'un l),5'r, la qual cosa significa que des del dia 13 de març, el peatge costa 230 pessetes i no 211), com abans.

L'alcalde de Sant Cugat. Joan Aymerich, ja va mostrar-se molt contrariat en el moment en què es van anunciar els augments, i va explicar que la pujada de l'eix

POLÍTICA

L'Ajuntament aprova una transferència de 400 milions a

Valldoreix per a aquest any ce.

• Sant Cugat.— L'Ajuntament va aprovar dimarts —amb l'abs­tenció d'IC-EV i el PSC— la transferència dels 400 milions de pessetes que estaven ja previstos en el pressupost d'enguany com a contribució de Sant Cugat als pressupostos de l'Entitat Muni­cipal Descentralitzada de Valldo­reix. Aquesta quantitat s'ha cal­culat a partir de les previsions de recaptació del 95: o sigui que, en principi, l'Ajuntament retorna a l'EMD el total del que es recapti a partir dels impostos (IBI, IAE

i impost de vehicles) que paguen els veïns de Valldoreix. A canvi, l'entitat pagarà 106 milions pels serveis que presta l'Ajuntament i que beneficien tot el municipi. Aquestes condicions van quedar establertes en el nou acord eco­nòmic que van signar les dues administracions, un conveni que substitueix el que hi havia vigent fins ara —datat l'any 82— i que estableix les condicions que re­giran les relacions monetàries en­tre Sant Cugat i Valldoreix. Aquestes condicions es revisaran cada dos anvs.

TODO EN ESTANQUES DE JARDIN. • CUBETAS • LINERS • BOMBAS • FUENTES • LUCES • FILTROS

I .'augment dels peatges es multiplica abusivament en el tram Sant Cugat-Terrassa.Foto: XAVIER LARROSA

de l'import que correspondria teò­ricament. «Això és una contra­dicció. perquè a l'usuari no li re­dueixen el peatge, i a més ha de pagar els impostos que marca l'Ajuntament per compensar els diners que no ingressa a través de l'IBI de les autopistes. Si al­guna població es pogués queixar sobre això, seria Sant Cugat, per­què té força quilòmetres d'auto­pistes al seu territori.»

Una opció que l'alcalde també considera viable per variar els preus dels peatges és la de fer pagar diferents preus segons el dia i l'hora. Aquesta proposta, que

s'ha fet des de la Conselleria de Política Territorial i Obres Pú­bliques, s'ha publicat a la premsa en els últims dies. L'alcalde, que assegura que és una opció que no coneix en profunditat, diu so­bre això que «aquesta mesura s'a­plica als Estats Units, on, per exemple, no poden viatjar els cotxes si només van amb el con­ductor. Aquí es podrien aplicar d'altres mesures. En el cas dels túnels es podria fer que els usuaris que els fessin servir més, segons a quines hores, per anar a treballar a Barcelona, tinguessin una re­ducció del peatge.»

L'Ajuntament de Barcelona s'ha afegit a la campanya contra l'augment de peatges perquè, se­gons va explicar cl regidor de mo­bilitat urbana de l'Ajuntament de Barcelona, Francesc Narvàez, els camions que es volen estalviar els embussos dels laterals de la B-30 o cl peatge de la seva calçada, passen per les rondes de Barce­lona. L'alcalde de Rubí, Eduard Pallejà, va dir durant la signatura del document que s'ha enviat al conseller que els cotxes que no volen pagar el peatge de l'auto­pista Sant Cugat-Terrassa, passen pel mig de Rubí.

SOLIDARITAT

El sopar de Mans Unides va reunir divendres mes de 3IK) persones al Centre Borja. Foto: XAVIER LARROSA.

Mans Unides tanea demà la eampanya amb un concert que reunirà nou eorals

SÍLVIA BARROSO B Sant Cugat.— Un concert amb nou corals de Sant Cugat serà l'últim acte de la campanya per al 19% de Mans Unides. La so­cietat coral La Lira, la coral de La Farga, la Sant Cugat del Club Muntanyenc, la Serra d'Or, l'Har­monia de Valldoreix, la de la Unió Santcugatenca, la dels Antics Es­colans, el grup Tardor d'havane­res i el cor Aulos interpretaran a l'església del Monestir peces co­rals de compositors catalans i de tot el món. Seguint la tradició,

el concert acabarà amb cants en què participaran totes les forma­cions, per interpretar Muntanyes del Canigó, de Har, i Canticorum jubilo, de Hàndel.

La novetat del concert, l'acte més antic de tots els que organitza Mans Unides, serà l'actuació de l'orquestra de corda Camerata di Phonasci —integrada per mem­bres de la Jove Orquestra Sant Cugat—, que acompanyarà el cor Aulos en la interpretació de Bea-tus bir, de Vivaldi. Les entrades per al concert, de 500 pessetes,

es vendran a la porta de l'església del Monestir moments abans de començar l'espectacle.

Mans Unides va recaptar di­vendres 1.250.000 pessetes en el sopar benèfic al Centre Borja, que va reunir més de 300 persones. Només en la subhasta i la rifa, dirigides pel gastrònom i di­buixant Pep Blanes, es van recollir 500.000 i 400.000 pessetes, res­pectivament. Els diners obtinguts amb la campanya es destinaran a l'ampliació i rehabilitació d'una escola al sud de l'índia.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de març de 1996 PUNT I SEGUIT 7

ENSENYAMENT

La reunió del delegat amb els pares no altera les propostes d'Ensenyament

La distribució dels nens als instituts continua com estava ÀNGELS CASTUERA

H Sant Cugat.— El curs que començarà al setembre té com a novetat que s'implanta de manera ge­neralitzada l'ensenyament secundari obligatori, l'E-SO. Això significa que uns 300 escolars santcugatencs comencen una nova etapa i deixen el col·legi per

El delegat d'Ensenyament a la comarca, Ramon Farré, es va reu­nir amb representants dels pares dels escolars santcugatencs i amb la tinent d'alcalde de Serveis Per­sonals, Àngels Ponsa, divendres de la setmana passada. Aquesta era un entrevista que el delegat tenia pendent després de l'últim consell municipal d'ensenyament. Aleshores, es va presentar el mapa de zonificació de Sant Cugat, com es repartien les escoles i quins instituts els corresponien.

Segons aquest mapa, els nens de les escoles La Floresta i Ferran Clua aniran a l'institut Arnau Ca­dell. Els de les escoles Catalunya, Pins del Vallès, Collserola, Pla i Farreras i Joan Maragall queden repartits entre el Leonardo da Vinci i l'Angeleta Ferrer. L'origen de l'escola de cada aspirant és el criteri principal per distribuir els nens, però no és l'únic. Així, en el cas que la demanda de sol·li­citants superi l'oferta dels centres, es tindran en compte altres fac­tors, com ara la proximitat del domicili, la renda familiar o el fet que els alumnes tinguin ja al­gun germà al centre.

Aquesta és una forma de dis­tribució que no va agradar als pares quan es va plantejar al con-

continuar la seva formació als instituts. El procés de preparació i de transició a aquesta nova etapa ha estat llarg i feixuc. Els pares s'han queixat en nombroses ocasions a l'administració perquè se'ls ha tingut poc en compte, especialment pel que fa a la distribució dels nens als instituts.

La reunió que es va mantenir divendres va servir, sobretot, se­gons la tinent d'alcalde de Serveis Personals, Àngels Ponsa, per aca­bar d'intercanviar impressions. Però no hi ha hagut canvis res­pecte a les propostes presentades per la delegació d'Ensenyament. «Tots els temes es van solucio­nant. N'hi ha que encara estan pendents perquè depenen de qui­na serà la matrícula, per exemple els menjadors», va assenyalar Àn­gels Ponsa. Els pares, de la seva banda, van fer públiques les seves conclusions en una reunió ahir a la nit al col·legi Ferran i Clua, però a l'hora de tancar aquesta edició no s'havien pronunciat so­bre l'entrevista amb cl delegat d'Ensenyament a la comarca.

EMPRESES

S'aprova la primera fase d'inversió de la

multinaeional Boehringer c.c.

I Sant Cugat.— La primera fase de la implantació a Sant Cugat de la multinacional farmacèutica alemanya Boehringer Ingelheim va rebre llum verda al ple mu­nicipal de dimarts passat. Amb els vots en contra del PSC, l'A­juntament autoritza l'empresa a iniciar aquesta primera fase, que suposarà una inversió de 9.300 milions de pessetes.

En aquesta etapa, Boehringer

durà a terme la urbanització dels terrenys, situats al turó de Can Matas, i encetarà la primera fase de producció. L'objectiu final, que suposarà ampliar la inversió a 12 mil milions de pessetes, és con­vertir l'edifici de Sant Cugat en la seu corporativa de la multi­nacional a Espanya. A més, Boeh­ringer produirà a Sant Cugat un total de 37 milions d'unitats de fàrmacs que distribuirà a tot el món.

UP

1 A L U M I N I I V I D R E

EXPOSICIÓ I VENDA C/ Valldoreix,53 Tel. 675 29 02 SANT CUGAT Fax 675 28 61

Ramon Farré. Foto: ELS 4 CANTONS.

sell municipal. El delegat es va comprometre a reunir-se amb tots els pares dels nens de sisè, que són els que començaran l'ESO al setembre, per detallar-los les condicions en què quedaran els escolars. El menjador dels centres i el transport són altres temes que preocupen especialment els pares.

ENSENYA1NT PUBLICA SANT CUGAT PREINSCRIPCIO CURS 1996-97 DIES: Del 18 al 29 de març

<&

Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

URBANISME

Una sentència del TSJC anul·la el pla de legalització

d'habitatges de les Planes La resolució respon a un recurs d'un veí

RAMON LUQUE B Les Planes.— Una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha anul·lat el pla especial de reforma interior (PE­RI) de les Planes i el sector de Can Fló que havia significat la legalització de part dels habitatges d'aquest dos indrets. Fins al mo­ment de dictar-se la sentència, no­més quedaven per legalitzar al­gunes propietats de les més de 400 que integraven aquest pla, que fins i tot disposava la tra­mitació del procés d'algunes cases que quedaven fora del seu àmbit d'actuació. La sentència, dictada com a resposta a un recurs in­terposat per un veí de les Planes, entén que el repartiment de be­neficis i càrregues no és equitatiu. Això significa que les cessions de terrenys que alguns propietaris havien de fer per dotar el districte de zones verdes i equipaments —segons el disseny d'un pla par­cial— no és proporcional als be­neficis que en treien. L'alcalde, Joan Aymerich, va explicar als més de 200 veïns que dilluns van assistir al consell de districte de les Planes com havia anat el pro­cés de legalització des del principi. Aymerich va dir que tot va co­mençar amb «una modificació del pla general metropolità de l'any 76, que fins llavors qualificava les Planes com a zona no urbanit­zable». A partir d'aquí, l'Ajun­tament va elaborar el PERI —a-provat per la Comissió d'Urba­nisme de Catalunya— i es van

iniciar els tràmits per assolir pro­gressivament les legalitzacions. Josep Lara, el veí que va posar el recurs, entén que el PERI el perjudicava. Lara va explicar di­lluns que havia de cedir la meitat del terreny que té. A més, va posar de manifest que la lega­lització suposava que en el terreny de propietat que li quedava «no podia fer una rampa per entrar al garatge o unes escales per ac­cedir a casa», com a conseqüència que era declarat zona forestal no urbanitzable. L'alcalde va ser taxatiu a l'hora d'afirmar que la sentència «suposa que ara mateix no hi hagi cap casa legal a les Planes». La solució presa per l'A­juntament, per evitar confeccionar un altre pla i allargar el procés durant anys, és elaborar una or­denança transitòria de concreció de determinacions urbanístiques. Això vol dir que l'Ajuntament continuarà aplicant el mateix PERI incorporant el que diu la sentència del TSJC. Aquesta or­denança serà presentada als veïns en una sectorial d'urbanisme del consell de districte. Després es posarà a votació en el ple mu­nicipal de maig, per tal d'apli­car-la. Segons les previsions de l'Ajuntament, en un parell de me­sos, a partir del maig, es podrien tornar a legalitzar les propietats que ja ho estaven i podran con­tinuar el seu procés les que encara no ho estaven. L'alcalde va dir que un altre recurs «podria pa­ralitzar el procés de legalització».

ESCOLES BRESSOL ESCOLA BRESSOL MUNICIPALS E&ÜTCJ

C/Mercat, 2 Informació ^SftftVsor Ajuntament de Sant CUIMI del Vallès Tel '674 44 96 -PI. Barcelona. 17 - Tel. 5SlJ 22 XS

ESCOLA BRESSOL Àrea de Serveis Personals •GARGOT Casa Mònaco -..C/La Mina, s/n C/ Cànovas del Castillo. 50 - Tel. 589 22 88 Sant Cugat «fel Vallès

m ^ 7 4 94 50 Lloc de Preinscripció Àrea de Serveis Personals ESCOLA BRESSOL Casa Mònaco ÏAM1MOSA C/ Cànovas del Castillo, 5(1 - Tel. 589 22 88 '.M&Ma de Can LMgst, í/n

La Floresta Ifel. 674 89 82

EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA

Informació i Preinscripció: Als mateixos centres

ALL & * , •

• " S " , • . . . .

ST;.-' f i —• • -ai

CEB» PINS DEL VALLÉS Ai ViiUpaUercs, a/n

IStefCnga del Vallès

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA (ESO) Informació i Preinscripció: Als mateixos centres

BATXILLERAT I FORMACIÓ PROFESSIONAL Informació i Preinscripció: Als mateixos centres

8 PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS / Divendres. 22 de març de 1996

MEDI AMBIENT

Entitats ecologistes alerten que la gasolinera dels túnels assentarà un greu precedent Han presentat al·legacions contra el projecte

C'F.LIA C'IiRNADAS • Sant Cugat.— L 'ADENC i el Grup Natura del CMSC consideren que la construcció d'una gasolinera als túnels de Vallvidrera assenta un precedent perillós que es podria utilitzar en el futur per aprovar altres projectes que agredeixin la serra de Collserola. Aquest és el fil conductor de les al·legacions que les dues entitats han presentat aquesta setmana a l 'Ajuntament contra el projecte de la gasolinera.

«No podem permetre que un equipament d'aquestes caracterís­tiques s'instal·li al costat de l'eix de Vallvidrera. Si ara s'autoritza, què pot passar d'aquí a cinc anys? Potser hi tindrem fins i tot el restaurant i la botiga de regals.» Aquesta reflexió, que feia dimarts en roda de premsa el president de l'Associació per a la Defensa i l'Estudi de la Natura (ADENC) , Manel Cunill. defineix els recels que la gasolinera aixeca entre els ecologistes. I és un dels arguments que es recullen en les al·legacions que l 'ADENC i el Grup Natura, amb el suport d'onze entitats més, han presentat aquesta setmana a l 'Ajuntament contra el projecte que ha elaborat TABASA, l'em­presa concessionària dels túnels.

Les al·legacions ecologistes te­nen com a rerefons tres arguments principals. Primer: no es rebutja la construcció d'una gasolinera, però sí que es considera que «no és justificable» que s'hagi de fer dins de la serra de Collserola. De fet. sempre s'ha acceptat que els terrenys que s'han destinat a aquest equipament , situats a la

Floresta a l'altura de can Borrull. estan inclosos dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de la serra. Però ara s'han plantejat dis­crepàncies fins i tot en aquest punt. Dissabte, el conseller de Medi Ambient, Albert Vilalta, as­segurava que aquests terrenys, que ocupen una superfície de 8.400 irr, no estan inclosos en el PEIN. Per contra, es deia el contrari en una carta de la mateixa conselleria que va rebre el pre­sident de l 'ADENC. Cunill con­sidera que aquest és, simplement, «un debat formal», i que, en qual­sevol cas, la gasolinera representa una nova agressió a Collserola. En aquest sentit, recorda que l'à­rea projectada destruirà una àrea (l'antiga via dels F F G G ) que Ta­basa va regenerar amb nous arbres quan va finalitzar la construcció dels túnels. «Això fa riure», con­clouen.

A més, els ecologistes qüestio­nen les raons que donen tant l'em­presa com l 'Ajuntament per jus­tificar la necessitat que es cons­trueixi una gasolinera i que se centren en el fet que un 3 5 %

CULTURA

Molinas afirma que l'empresa sempre s'ha interessat per

potenciar la cultura L'expresident de Foment va parlar al CMSC

ANCILSCASTUÍiRA • Sant C u g a t — Els empresaris catalans han estat sempre inte­ressats a anat més enllà del be-nelici econòmic i aportar a la so­cietat els clements culturals i de formació que necessiten, segons rc \prcs idenl del I onient del Tre­ball. Li principal entitat represen­tativa de la patronal catalana, Al­fred Molinas, que va participar al cicle Aula Cultural que des de l'últim trimestre de l'any passat o igani l /a el Club Muntanyenc Sani t tigal.

Molinas va explicar diferents exemples que justifiquen aquesta afirmació. FI mateix Foment del Treball, una institució que defensa els interessos de les empreses ca­talanes des de fa 225 anys, va fundar l'Escola Industrial, perquè volia que els joves catalans es for­messin per incorporar-se després a la vida empresarial. Foment del Treball va ser també la fundadora de la Caixa de Pensions, una en­titat financera que pretenia ajudar les vídues i els orfes dels tre­balladors.

«La connexió entre les empre­ses i la cultura ha estat sempre molt estreta», va afirmar Molinas, «sempre des de la vessant sincera i espontània, no parlo de les apor­tacions forçades que s'han fet a la cultura». L'expresident de la patronal. Alfred Molinas, que ara presideix la Societat d 'Estudis Econòmics, va assegurar que la relació no es redueix només al mecenatge.

Alfred Molinas. Foto: X. LARROSA.

Alfred Molinas va destacar que les empreses han de fer un esforç per contribuir a la formació dels joves, i en aquest sentit va re­cordar la feina que feien els gre­mis fa més de mil anys. «Els gre­mis ja van preocupar-se en el seu temps per ajudar les famílies dels treballadors, aquest suport no és d'avui.» Molinas va defensar tam­bé la figura de l 'aprenent, i va afirmar que «ara no hi ha ningú disposat a treballar per aprendre».

M. Cunill, president de l'ADENC, i C Herbolzheimer, del Grup Natura, durant la roda de premsa de dimarts. Foto: XI.

de les avaries que es produeixen als túnels són provocades per la falta de benzina. La validesa d'a­quest argument és «nul·la», segons s'afirma en el document d'al·le­gacions, perquè no va acompanyat «de dades numèriques sobre el nombre concret d'incidències i del tram i del sentit de circulació en què es produeixen». Per tant, re­sumeix Christian Herbolzheimer, membre del Grup Natura, l'in­terès de l 'empresa de fer una àrea de servei «és subjectiu».

El segon argument important que s'explica en les al·legacions

és que no s'han tingut en compte altres ubicacions alternatives a la zona de can Borrull «on l'actuació projectada beneficiaria els ciuta­dans sense suposar una agressió tan severa al medi ambient». Per exemple, els espais situats més enllà de la intersecció dels túnels amb l'autopista B-30. En resum, els ecologistes creuen que els cri­teris per triar un emplaçament i desestimar-ne d'altres —se'n va arribar a estudiar fins a set de diferents— són «qüestionables». Finalment, l 'ADENC i el Grup Natura remarquen que la docu­

mentació presentada per Tabasa presenta «deficiències i incon­gruències d'extrema gravetat» i «manca de rigor en la metodo­logia». Per exemple, hi ha errors evidents en els barems utilitzats per qualificar l 'impacte ambiental que suposaria cada una de les alternatives estudiades. Per tots aquests motius —n'hi ha més de menys importància—, les associa­cions demanen que l 'Ajuntament no aprovi provisionalment el pro­jecte tal com està previst, i que exigeixi a Tabasa que busqui una alternativa.

POLÍTICA

1:1 m ui regidor de Seguretat Ciutadana, Enric Renau, en el moment de prendre possessió del seu càrrec. Foto: X. LARROSA

Enrie Renau s'incorpora eom a nou regidor de Seguretat Ciutadana

c.c. B Sant Cugat.— Enric Renau, membre fins ara del Consell de districte de Mira-sol i tinent d'al­calde d 'Economia durant cl man­dat anterior, es va incorporar di­marts al seu nou càrrec de regidor de Seguretat Ciutadana. La in­corporació de Renau, que ocu­pava el número 11 a les llistes que CiU va presentar a les da­rreres eleccions municipals, ha es­tat provocada per la dimissió del

que fins el mes de febrer va ser tinent d'alcalde d 'Urbanisme i Obres Públiques, Joan Franquesa. La dimissió de Franquesa ha com­portat petits retocs en l'organit­zació de l'equip de govern que integren CiU i ERC: l'alcalde deixa l'àrea que ocuparà ara Enric Renau i assumeix la responsabi­litat política d 'Urbanisme, una de­cisió que va qüestionar el portaveu del grup d'IC-EV, Francesc Go-dàs: «potser està tocant massa te­

cles, amb el perill que les acabi tocant malament». Aymerich li va respondre que no tenia cap in­tenció de «començar a moure fitxes i persones que estan por tant la seva àrea amb molt encert». A banda d'aquesta lleugera reor­ganització, s'han introduit a més canvis en la distribució d'àrees: comerç, consum, indústria i ser­veis passa a dependre d 'Urbanis­me i promoció del treball de Ser­veis Interns.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de març de 1996 PUNT I SEGUIT 9

MEDI AMBIENT

El projecte pilot Residu Mínim perd pistonada per manca de pressupost

Fa un any i mig que hauria d'haver començat la selecció dels residus casa per casa CÈLIA CERNADAS

H Sant Cugat.— Residu Mínim es va concebre des de la Generalitat com un projecte pilot de recollida selectiva de residus que s'estendria posteriorment a tot Catalunya. Quatre anys

El projecte Residu Mínim, que s'aplica a tres municipis catalans —Sant Cugat, Molins de Rei i Torrelles de Llobregat—, es va dissenyar en dues fases molt cla­res. La primera va arribar després d'una campanya de planificació i sensibilització: consisteix a en­degar recollides especials de vidre, paper, piles, medicaments, roba i voluminosos, entre d'altres, en contenidors específics col·locats al municipi. La segona havia d'anar encara més enllà: es tractava que cada família utilitzés a casa dos cubells diferents per separar els residus orgànics dels inorgànics. Posteriorment, aquestes deixalles es llençarien en contenidors di­ferenciats i es traslladarien a una planta de triatge i compostatge per al seu tractament.

En total, l'aplicació de les dues fases del projecte, que es va pre­sentar des de la Generalitat com una iniciativa pilot traslladable després a tot Catalunya, hauria d'haver acabat a mitjan de l'any passat. A hores d'ara, però, no s'han trobat encara els terrenys per construir la deixalleria on es dipositaran materials pels quals no existeixen contenidors especí­fics (com són pintures, dissolvents o fluorescents). L'Ajuntament va proposar inicialment uns terrenys situats al costat de l'Institut Leo-nardo da Vinci; el centre, però s'hi va oposar. D'això fa un any, i, de moment, l'Ajuntament no ha donat cap altra alternativa.

Tampoc no s'ha aprovat encara el projecte de construcció de la planta de triatge i compostatge, que ja té uns terrenys adjudicats al sector de Can Calopa, a Vall­doreix. L'inici d'aquesta construc­ció hauria d'anar acompanyada d'una campanya d'informació i sensibilització perquè els ciuta­dans sàpiguen com han de separar els residus a casa seva.

Punts pendents

De fet, la responsabilitat d'a­quest retard la comparteixen la Generalitat i l'Ajuntament, que

després de la seva creació, les dates fixades per a la seva aplicació no es compleixen: fa un any i mig que hauria d'haver començat la construcció de la planta que tractarà els residus orgànics i inorgànics que cada família

destriarà a casa seva. L'Ajuntament va rebre el projecte de la planta fa quatre mesos, però no s'aprovarà «fins que no tinguem clars els costos de manteniment», diu el tinent d'alcalde de Serveis Urbans, Joan Recasens.

De moment, el projecte Residu Mínim es limita a les recollides especials de materials com el vidre i el paper.

per l'aplicació del projecte disposa de l'assessorament del Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA). A l'administració auto­nòmica li correspon elaborar el projecte de la planta —que es va presentar a l'Ajuntament el passat mes de desembre— i ad­judicar-ne i finançar-ne la seva construcció, amb un cost aproxi­mat de 800 milions de pessetes. Els diners figuraven ja al pres­supost de l'any passat, però no es van fer efectius; la subvenció ja no apareix en el pressupost d'enguany. D'altra banda, el mo­del de la planta ja està triat, des­prés dels viatges que l'equip de govern va fer durant l'any 1994 a diverses ciutats europees d'A­lemanya, França i Holanda per visitar instal·lacions d'aquest ti­pus. Només falta que l'Ajunta­ment aprovi el projecte, però això

no es farà de forma immediata. La raó: no estan definits els costos que comportarà per a l'erari mu­nicipal els desdoblament dels cir­cuits de recollida dels residus or­gànics i els inorgànics. «Ens hi juguem molt des del punt de vista econòmic, i per això cal afinar molt la gestió», diu Recasens. I recorda que «el projecte s'acaba i la Generalitat se'n va, però la planta es queda aquí.»

El tinent d'alcalde reconeix: «És veritat que estem en un punt mort i que no es compleix el ca­lendari previst, però encara por­tem avantatge respecte de la ma­joria de municipis de l'àrea me­tropolitana.» Però nega que es­tigui «estancat». Per demostra-ho, recorda, per exemple, que ara s'implantaran a tot el municipi deu punts fixos de recollida de roba usada, repartits per centres

d'ensenyament, seus d'entitats, centres cívics i casals de cultura. També s'està estudiant l'inici de la recollida especial d'olis.

La planta de Rubí

Hi ha, però, una altra raó que entorpeix l'avenç de Residu Mí­nim. Fa un mes, la Unió Europea va concedir a l'Ajuntament de Rubí una subvenció de 400 milions de pessetes per construir una plan­ta destinada al tractament integral dels residus. El projecte, doncs, s'hauria de modificar. Encara més: l'alcalde de Rubí, Eduard Pallejà, va viatjar fa uns dies a Brussel·les acompanyat del con­seller de Medi Ambient, Albert Vilalta, per demanar una amplia­ció de la subvenció. A partir d'a­quí, podria quedar qüestionada la necessitat de la planta de Sant Cugat.

SERVEIS

Una empresa santcugatenca patenta un ema per pagar als aparcaments amb targeta

El «oarauímetre mòbil» serà una forma de casament única al món El «parquímetre mòbil» serà una forma de pagament única al món ÀNGELS CASTUERA

H Sant Cugat.— Una empresa de Sant Cugat ha patentat fa pocs dies un sistema completament nou per aparcar al carrer, especial­ment a les zones de càrrega i descàrrega i les zones blaves. Aquest sistema, que es basa en la utilització d'una targeta mag­nètica, és únic a l'Estat Espanyol, i no hi ha constància que n'hi hagi cap de similar en altres països del món.

El sistema, que els patentadors han denominat «parquímetre por­tàtil», és un petit aparell que s'in­corpora al vehicle i que funciona a través d'una targeta amb un xip electromagnètic. Els avantat­

ges d'aquesta forma de pagament són múltiples: primer, no cal sortir del cotxe per pagar el tiquet d'a­parcament; segon, s'elimina la in­comoditat que representa, en mol­tes ocasions, disposar de monedes fraccionaries; en tercer lloc, amb el sistema del parquímetre mòbil, l'usuari s'assegura que pagarà no­més el temps que hagi tingut el cotxe estacionat a l'aparcament.

Els sistema s'ha patentat fa es­cassament dues setmanes, i per això encara no s'ha comercialitzat. Segons Miguel Àngel Galvan, un dels empresaris responsables d'a­questa iniciativa, la targeta fun­ciona de manera similar a les que utilitzen els usuaris de Telefònica.

Així, el document magnètic es ca­rrega amb una quantitat de diners, per exemple, amb 1.000 pessetes. Des del mateix cotxe, aquesta tar­geta s'introdueix en el parquíme­tre mòbil en el moment en què s'aparca, i es desconnecta quan es deixa la plaça. La targeta va descarregant els diners que s'han d'abonar, segons el temps que hagi estat aparcat el vehicle.

«Aquest invent se'ns va acudir de manera casual. Els conductors tenim tan assumit que només hi ha una manera de pagar els apar­caments que no havíem pensat en altres possibilitats», explica Mi­guel Àngel Galvan.

Amb aquesta targeta, que es

podria carregar als caixers auto­màtics per facilitar-ne l'ús, es po­dran pagar els aparcaments de les zones blaves i les de càrrega i descàrrega. Segons Miguel Àngel Galvan, aquesta targeta permetrà controlar més rígidament l'estricte horari d'aparcament en aquestes zones, on els camions només po­den estar aparcats durant mitja hora.

Els responsables de la petita empresa que ha patentat aquest sistema de pagament amb targeta, esperen vendre els documents magnètics als estancs, els parquí-metres i les oficines bancàries, quan les targetes es puguin co­mercialitzar.

Heríbert Barrera participarà al cicle de «Aula Cultural» H Sant Cugat.— Heribert Barre­ra, dirigent històric d'Esquerra Republicana de Catalunya, pre­sident de l'Ateneu Barcelonès i expresident del Parlament de Ca­talunya, participarà el proper di­marts al cicle de xerrades Aula Cultural, que des del mes d'oc­tubre organitza el Club Munta­nyenc Sant Cugat. La seva xerrada tractarà sobre Les nostres pers­pectives econòmiques en el si de la Unió Europea, i començarà a les vuit del vespre, a la sala d'actes del Club Muntanyenc.

Heribert Barrera va néixer a Barcelona l'any 1917, i és llicen­ciat en ciències físiques per la Universitat de París. Va tenir una càtedra a la Universitat Autòno­ma de Barcelona. Ara és membre de l'Institut d'Estudis Catalans i presideix l'Ateneu Barcelonès.

La seva vida política ha estat intensa. Heribert Barrera va llui­tar a la guerra en el bàndol re­publicà i després es va exiliar fins al 1952. Aleshores va iniciar la reorganització clandestina d'Es­querra Republicana de Catalunya, i es va convertir en el seu màxim dirigent a l'interior i en el secretari general fins al 1987.

Entre el 1977 i 1979, va ser diputat al Congrés de Diputats. Heribert Barrera va ser també di­putat al Parlament de Catalunya fins al 1988 i entre el 1980 i el 1984 va ser-ne president. Va ser parlamentari europeu entre el 1991 i el 1993. Des del 1989 i fins a l'any passat va ser president d'Esquerra Republicana de Ca­talunya. /À.c.

L'Ajuntament edita un cartell divulgatiu sobre els arbres de Sant Cugat B Sant Cugat.— L'àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Sant Cugat, dirigida pel tinent d'alcalde Jaume Busquets, acaba de treure al carrer un pòster amb les imatges d'arbres singulars de la ciutat i el seu entorn. EI cartell recull 10 fotografies d'exemplars amb història pròpia que formen part del patrimoni natural del muni­cipi. Les instantànies són del fo­tògraf local Toni Mula, col·labo­rador d'Els 4 Cantons. Hi surten el Pi d'en Xandri, els xiprers del Claustre del Monestir, el roure del Club de Golf o la palmera de Can Ganxet, a Mira-sol, entre d'altres. Cada imatge va acom­panyada d'una breu explicació so­bre les característiques de cada tipus d'arbre i s'hi afegixen també comentaris sobre les tradicions, llegendes o propietats que s'atri­bueixen popularment a les espè­cies retratades. Aquest pòster és només el primer d'una sèrie que prepara Medi Ambient amb l'ob-jectiu de difondre tots els aspectes del patrimoni natural de Sant Cu­gat. Els cartells es distribuiran i exposaran en totes les escoles, centres cívics i espais públics de la ciutat. El primer número s'ha dedicat als arbres singulars de Sant Cugat amb motiu de la Festa de l'Arbre, organitzada per la Ge­neralitat i que dissabte passat va reunir 2.000 nens de tot Catalunya a Sant Cugat, la ciutat triada aquest any per fer la planta­da. / ELS 4 CANTONS

Extintors

Sant Cugat del Vallès. » 589 17 99

10 PUNT I SEGUT

L E S E M P R E S E S • Natura i Jardí

ELS 4 CANTONS Divendres, 22 de marc de 1996

Xavier Ama1, i i'-'duard Gil v;tn con i van descobi r que w>!icn sfnudn -:

| ) v l : u l i ü . v , '> ! ' . ' ! T ! ; i r i | 0 ! l i l P C ! J-.

•.-.'i ..-.. • 'lirNCüii vi elK reílc!.;. i\ cl ! ltS ion-

i ai a plantar i cuidar jardins fa cinc anys, quan van acabar d'estudiar, .i natura i fer-ne gaudir els altres. Així va néixer Natura i Jardí, una i dins i piscines. Per a aquests dos empresaris. ?v la i>a dos jardins

tarannà dels seus propietaris. Els santeugatencs. pe! que ú\ als serveis. sjsonsables de Natura i Jardí.

XAVIER AM EDUARD Cl! -•ocnsabíes de Na Jardí

A N d l · I S C ' A S I ' I T K A

• Sant Cugat.— Des de quan funciona Natura i Jardí?

—«És una empresa jove, té no­més einc anys, i va néixer quan nosaltres vam acabar la carrera. Nosaltres ens vam plantejar tres coses: primer, treballar pel nostre compte; segon, fer-ho a l'aire lliu­re i en contacte amb la natura. i en tercer lloc, treballar junts. Natura i Jardí es dedica a la cons­trucció i al manteniment de jar­dins i piscines.»

—Construïu mes jardins que piscines?

—«Les dues coses van molt jun­tes. Més que tenir unes piscines i uns jardins, el que fem és man­tenir les dues coses, perquè a Sant Cugat hi ha molts jardins que ho tenen. Si s'ha de construir, els clients també ho demanen tot. Hi ha pocs casos en què els jardins i les piscines estiguin separats.»

—Sant Cugat és un bon mercat, segur.

—«Sí, és un lloc molt bo per a aquest negoci. El tant per cent més elevat dels nostres clients són de Sant Cugat, Valldoreix, Mi-ra-sol, les Planes o la Floresta. També n'hi ha una part que són de Bellaterra, Sant Quirze. Cer­danyola o Terrassa. Aquí hi ha una densitat de zona verda molt elevada. També hi ha molts jar­diners, però a Sant Cugat hi ha molt bon nivell, i això fa que la competència ens obligui a millorar la nostra feina.»

—Vols dir que la competència és favorable per al negoci?

—«En aquest cas sí, perquè hi ha prou jardins perquè la com­petència sigui beneficiosa. Hi ha molta diferencia entre els clients de Sant Cugat i els d'altres ciutats de la rodalia.»

—Sant Cugat és un model de ciutat jardí?

—«Sí. i aquest és un fet que ens diferencia de moltes ciutats de la rodalia, de Catalunya i fins i tot de l'Estat Espanyol.»

—S'han de gastar diners per mantenir el model.

—«És potser més cara que al­tres ciutats, però hem de valorar què és el que tenim a canvi. Ob­tenim una millor qualitat de vida, i això no té preu. Una cosa és cara o barata depenent de les ne­cessitats que et satisfaci. Hem de pensar què rebem a canvi. Sant Cugat és un model de ciutat on val la pena viure-hi.»

—La formació contínua és im­portant també en aquest negoci?

—«Sí, has de llegir, estudiar i informar-te sobre les noves ten­dències en tot moment. Aquesta informació l'obtenim de llibres, revistes estrangeres i conferències o cursos. És molt important tenir una visió global del projecte, i conèixer algunes especialitats, com ara el dibuix tècnic. Per exemple, per al manteniment de piscines o els tractaments fitosa-nitaris o el tractament del sòl, és convenient tenir coneixements de química. Si no resulta difícil mantenir el negoci. Ja ho és, de fet, encarregar-se de la gestió i la planificació. Si a més no es

«Sani Cugat és car, però s'ha de valorar què obtenim a canvi»

L'Eduard i el Xavier tenen el seu magatzem a la rambla del Celler. El propietari els el va deixar a canvi que li cuidessin el jardí.Foto: X. LARROSA.

La ciutat «ha de continuar creixent en horitzontal»

En Xavier i l'Eduard treballen a dojo quan els altres acostumen a fer vacances, però no canviarien la feina per res del món. Se'ls nota que s'ho passen bé. Estan molt contents de la ciutat on tre­ballen, i creuen que està creixent de la manera més adequada. «Com més horitzontalment creixi, millor», reconeixen sense embuts i amb un toc d'intenció, perquè saben que l'estil de vida dels sant­eugatencs és molt profitós per al seu negoci. Afirmen que mante­nir un jardí no és car, i tornen a esgrimir l'argument de la qua­litat de vida per defensar aquesta idea. «La gent s'estima més viure entre verd que entre edificis», as­senyalen. En Xavier defensa el jardí com un lloc d'esbarjo, tot i que diu que aquesta no és l'ú­nica funció que té. Un jardí oxi­gena, i si a més té piscina, atem-pera l'ambient. Ho diu la His­tòria: «els romans es construïen piscines per banyar-se, però, a l'hivern, també feia les funcions de termòstat, i compensava el fred exterior», segons en Xavier. Els dos joves empresaris veuen amb optimisme el futur del seu negoci, «perquè aquesta és una empresa molt petita encara, i es­tem fixant les bases perquè vagi bé». Diuen que no tenen pressa per arribar-hi, però esperen arri­bar-hi. «De moment, hem de con­solidar les coses que ens estan passant ara. Quan arribi el mo­ment, ja farem grans extensions de zona verda.» / À.C.

dominen els altres aspectes, el ne­goci no pot anar bé, perquè no pots donar tot el servei.»

—Tampoc no és bo intentar abastar-ho tot.

—«No, això és clar. Hi ha coses que no podem fer, per exemple, podar un arbre de trenta metres. Però sí que és cert que necessites uns coneixements sobre tots els aspectes relacionats amb el ne­goci. Nosaltres treballem sobretot amb propietaris de torres i de comunitats de veïns.»

—Què és més difícil, tractar amb el propietari d'una casa o amb el president d'una comuni­tat?

—«El tracte amb un propietari és més directe i personal. La co­munitat de veïns pot tenir-ne sis o trenta, i cada veí té el seu propi gust; és més difícil harmonitzar trenta opinions que una sola.»

—El client sap el que vol? —«En general sí, tot i que tam­

bé es deixen orientar. Potser no saben el nom exacte de la planta, o no saben quan s'ha de podar, però sí que sap com la vol.»

—Hi ha jardins estàndards? —«No, els jardins que nosaltres

cuidem són força diferents uns dels altres. Els construïm perquè la persona s'hi trobi a gust, i li agradi passejar-hi. Els elements comuns que tenen els jardins són les plantes, però a partir d'aquí pots fer moltes combinacions. Els jardins japonesos, per exemple, es poden fer amb diferents tipus de grava o de sorra. No hi ha estereotips. El que sí que és clar és que un jardí ha d'estar en har­monia amb el medi i l'estructura arquitectònica de la casa, i amb el gust del client. Aquest és el jardí ideal.»

—Quines dificultats suposa el clima per tenir un jardí ben cuidat?

—«En principi, cap. Hi ha una sèrie de plantes característiques de l'entorn mediterrani que no presenten problemes. N'hi ha d'al­tres que, sense pertànyer a la fau­na autòctona, es poden adaptar perfectament amb una atenció de­terminada, que és la que fa el professional. N'hi ha, però, que no aguanten. Si poses aquí una planta tropical, és bastant pro­bable que un hivern d'aquests se't mori. Això el client ho entén per­fectament, i ja ni tan sols en demana.»

—La feina varia segons la tem­porada?

—«Sí, a l'hivern, per exemple, treballem tres persones, i en canvi els mesos d'estiu ampliem la plan­tilla. La gent ara descobreix un altre cop el jardí, li ve de gust

sortir-hi, el dia és més llarg i la temperatura ha pujat. Les plantes estan adormides, encara que si­guin de fulla perenne, l'hivern les adorm. A l'estiu s'han de cuidar molt les piscines i és quan tenim més feina. A l'estiu no podem abandonar el client perquè és quan més ens necessita.»

—La qualitat és la clau de l'èxit?

—«L'única manera de fer-te un lloc és intentar donar més, i la qualitat és el nostre lema. Sempre intentem posar-nos en el lloc del client i adaptar-nos a les seves necessitats. No tothom pot tenir un jardiner vuit hores al dia, però entre això i una revisió que es pot fer dos o tres cops a l'any, hi ha diferents graus d'atenció. Però sigui cada dia o en visites anuals, has de donar el millor servei.»

ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de març de 1996 PUNT I SEGUIT 11

L'Ajuntament aprova la llicència de la planta de l'HGC per tractar 730 tones

c.c. H Sant Cugat.— La comissió de govern ha aprovat aquesta set­mana la ja anunciada ampliació de la llicència destinada a la planta d'esterilització de residus sanitaris situada a l'Hospital General de Catalunya. Soprenentment, però, la nova llicència no autoritza a la planta a tractar mil tones anuals enlloc de les 109 i mitja que trac­tava fins ara, tal com es va anun­ciar al darrer consell de districte de Mira-sol. Finalment, es res­tringeix el permís per a l'empresa CESPA, que gestiona la planta, i la quantitat queda fixada en 730 tones anuals.

La raó d'aquest canvi, segons va explicar l'alcalde de Sant Cu­gat, Joan Aymerich, durant el ple municipal de dimarts, és que l'Hospital General de Catalunya té autorització des de l'any 78 per tractar fins a un màxim de 730 tones. La Junta de Residus, va recordar Aymerich, permet arribar a les mil, però «així evitem qualsevol responsabilitat que algú ens presenti un recurs perquè se­gur que ara no infringim res».

L'Ajuntament va anunciar que s'autoritzaria a la planta a mul­tiplicar la seva activitat anual per deu en el consell de districte que es va convocar fa tres setmanes. La notícia va sorprendre les qua­tre associacions de veïns que en el seu dia van presentar un recurs contra aquest equipament. Pos­teriorment, els seus portaveus van sol·licitar que l'ampliació de la llicència es votés al consell de districte, petició que l'Ajuntament no ha atès. Dilluns, la comissió de govern que integren CiU i ERC la va aprovar.

POLICÍAC

£1 presumpte «centurió» de Mira-sol, pendent de sortir en llibertat provisional Alfonso A.C. estava en contacte amb el grup des de feia un any

SÍLVIA BARROSO • Mira-sol.— Alfonso A.C., el jove de Mira-sol detingut la setmana passada com a presumpte mem­bre de la banda dels Centurions, estava a l'espera de sortir en llibertat provisional a l'hora de tancar aquesta edició. Segons fonts pròximes a la família,

L'operació de la prefectura de Barcelona de la Policia Nacional en què es va detenir 34 presump­tes membres dels Centurions va arribar fins a Sant Cugat. Un dels 12 escorcolls que es van fer va ser en un domicili particular de la zona del Camí de Can Rabella, una part aïllada del districte de Mira-sol que queda separada de la resta del barri per la via del tren.

Després de l'escorcoll, el jove Alfonso A.C., fill dels propietaris de la casa, va ser detingut per la seva suposada relació amb la banda. A l'hora de tancar aquesta edició, estava encara pendent de sortir en llibertat provisional des­prés d'haver declarat.

Alfonso A.C. era conegut entre els santcugatencs de la seva ge­neració, però la seva suposada re­lació amb els Centurions era re­cent, segons algunes fonts que han indicat que s'hauria iniciat l'any passat. Les mateixes versions as­senyalen que el tracte amb la ban­da es desenvolupava gairebé sem­pre a Barcelona, i que només en alguna ocasió se l'havia vist a Sant Cugat amb altres motards, i mai en cap situació conflictiva.

Segons la policia, en el total dels 12 escorcolls que es van fer

Alfonso A.C.

divendres es van confiscar tres es­copetes, dos rifles, tres pistoles, molta munició, sabres, punys ame­ricans i porres. També es van tro­bar 1.000 dosis de cocaïna, 300 d'èxtasi, haixix, balances de pre-

els rumors sobre el fet que ja havia estat posat en llibertat no s'havien confirmat, almenys fins di­mecres a la nit. Alfonso A.C. va ser detingut di­vendres a la matinada després que la policia va haver escorcollat el domicili on vivia amb els seus pares, a la zona del camí de Can Rabella, a Mira-sol.

sició, diners en una quantitat sen­se especificar, armes blanques, 23 motos presumptament robades, 9 cotxes i diversos emblemes i ob­jectes amb simbologia nazi, entre els quals hi havia vídeos sobre el III Reich alemany.

De fet, la policia considera els detinguts com a membres de la modalitat de l'Estat Espanyol dels Àngels de l'Infern —una tribu ur­bana nord-americana— i creu que es dediquen al tràfic d'armes i de drogues.

Tot i que les acusacions ju­dicials s'hauran de fer individual­ment i seran diferents en cada cas, l'advocat del grup més nom­brós dels detinguts, Albert de Mi­quel, ha assegurat que els seus clients han acceptat només que pertanyen a «un grup d'amics que comparteixen el gust per les motos i un local». Es tracta de la casa del carrer Fluvià de Barcelona considerada el local social del grup i on, segons de Miquel, no­més s'ha trobat una arma de caça i una pistola. Aquestes armes, se­gons han declarat membres del grup, són legals i la pistola, de salva. Entre els clients d'Albert de Miquel hi ha els supostats caps de la banda, Ramon Olivas, Carlos Ezquerra i Michael Korn.

«Dies de Ràdio» prepara un especial per al dia dels Óscars U Sant Cugat.— El magazine Dies de ràdio, de Ràdio Sant Cu­gat, emetrà dilluns un programa especial des del bar Film o Teca, amb motiu del lliurament dels Ós­cars de Hollywood. L'espai, con­duït per Maribel Cayuelas, cen­trarà tots els seus continguts en analitzar la cerimònia de dilluns en les hores prèvies al lliurament. Es parlarà d'Òscars i del cinema des del punt de vista de la crítica, els actors i els directors. Hi par­ticiparan el crític Àngel Comas, el director de la revista Seqüències, Christian Aguilera, el director de cinema Antoni Verdaguer i l'actor Jordi Dauder. Aquesta edició es­pecial de Dies de Ràdio s'emetrà, en directe, en l'horari habitual del programa: des de les 10 del matí a tres quarts d'una de la tarda. / ELS 4 CANTONS

Aymerich participarà en la Comissió d'Urbanisme de Catalunya • Sant Cugat.— L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, ha passat a integrar la Comissió d'Ur­banisme de Catalunya com a re­presentant dels municipis de menys de cent mil habitants. La comissió la integren un total de vuit membres, distribuïts en dos per cada província catalana. El nomenament d'Aymerich es va fer efectiu el mes de febrer, però es a donar a conèixer al darrer ple municipal. «És un tema estricta­ment polític», va afirmar l'alcalde i va afegir que «per a Sant Cugat és positiu tenir representació a la Comissió d'Urbanisme de Ca­talunya». El seu nomenament es va aprovar amb l'abstenció dels cinc regidors del grup municipal socialista, c.c.

Hn domiciliar 4 rebuts

En domiciliar la nòmina o pensió

En domiciliar el rebut d'autònom

En formalitzar el vostre Préstec Personal

En formalitzar el vostre Préstec Habitatge

CAIXA DE TERRASSA Persones. Servei. Qualitat.

És un producte ofert per Catalònia d'Inversions i Gestions Immobiliàries SL, distribuïdor del Servei MoviStar i MoviLine de ( per als Clients de la Caixa de Terrassa.

Telefónica Móviles,

12 PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS , Divendres, 22 de març de 1996

CULTURA

I.'entrada al Monestir ja té rampes, que es van construir amb les primeres obres de restauració. Foto: XAVIER LARROSA

El Monestir s'adequarà perquè els minusvàlids el visitin còmodament

Les mesures inclouen rampes i maquetes manipulables de les parts del monument

ANOLLS CASTUERA

• Sant Cugat.— Les persones amb alguna discapacitat física tindran l'oportunitat d'ac­cedir al Monestir de Sant Cugat i fer-hi visites adequades a les seves condicions. Els accessos

al Monestir s'han adaptat perquè hi puguin passar les persones que van amb cadires de rodes. Els cecs. per altra banda, disposaran d'unes maquetes tridimensionals i de fullets escrits en braílle, i les persones sordes poden

llegir la informació referida a cada espai del claustre. La Generalitat de Catalunya ha signat un conveni amb l'ONCE perquè deu mo­numents catalans integrin la primera xarxa d'edificis històrics adaptats de tot Europa.

Els departaments de Benestar Social i Cultura de la Generalitat, i l'Organización Nacional de Cie-gos de Espana (ONCE), van sig­nar la setmana passada la prò­rroga d'un conveni de col·labo­ració perquè Ics persones amb al­guna discapacitat física puguin ac­cedir amb comoditat a cinc grans monuments catalans. Les prime­res actuacions, en les quals es van invertir uns 60 milions de pes­setes, es van fer al monestir de Santes Creus, al convent de Sant Bartomeu de Bellpuig, a Vilaber­tran i a la Seu Vella de Lleida.

Un cop acabades aquestes obres d'adequació, els responsa­bles de la iniciativa van decidir ampliar els monuments i van triar el Monestir de Sant Cugat. Segons ha explicat Esteve March, director de l'Oficina de Gestió de Mo­numents de la Generalitat, en aquest edifici ja es van fer falques per a l'accés de Ics cadires de rodes durant Ics primeres obres de restauració del claustre. A més. es va construir un ascensor al ves­tíbul d'accés, que tant serveix per als treballadors del Centre de Res­tauració com per als visitants mi­

nusvàlids que volen accedir al pri­mer pis.

Maquetes manipulables

Encara falten al monestir al­gunes rampes d'adequació, i s'hi han d'instal·lar les maquetes que reproduiran el monument i les parts més significatives de l'edifici, perquè les persones invidents les puguin manipular. Aquestes ma­quetes s'estan construint, i és pos­sible que es puguin col·locar al recinte del claustre abans no acabi l'any. També per als cecs, s'es­criuran fullets amb la història i

les característiques del Monestir, i hi haurà cintes de casset gravades que els visitants podran escoltar durant l'estada al monestir o com-prar-les, si ho desitgen. Tot aquest material és el que ara s'està pre­parant. Un altre servei que s'ha de construir són els lavabos adap­tats per als minusvàlids.

Segons el director de l'Oficina de Gestió de Monuments, Esteve Mach, s'haurà de buscar l'empla­çament idoni per a aquestes ma­quetes que, tot i el seu volum, no destorbaran la visita d'altres persones. «Les maquetes ense­

nyen molt bé el monument a tot­hom. fins i tot a les persones que tenim la sort de veure-hi perfec­tament. perquè donen una visió tridimensional de l'edifici, i a ve­gades de detall, que dóna una percepció i una entesa del mo­nument mes gran de la que es pot copsar a primera vista», as­segura Mach.

Les maquetes que fins ara s'han exposat als diferents monuments. es reuneixen ara en una exposició col·lectiva que es fa al Palau March de Barcelona, tot just al final de les rambles. Aquesta ex­posició, on no s'ha pogut incloure les maquetes del Monestir de Sant Cugat, es podrà veure fins al 31 de març. Després, les peces en miniatura tornaran a les respec­tives seus originals.

L'adaptació completa del Mo­nestir perquè puguin visitar-lo els discapacitats segons les seves ne­cessitats s'acabarà aquest any. se­gons Mach. «Aquesta data es fixa amb el benentès que la feina per ensenyar del tot el Monestir a una persona que no hi veu en absolut pot ser interminable, per­què es poden construir maquetes dels capitells més inaccessibles al tacte, o d'altres parts on no puguin arribar», explica Mach. Tot i així, els responsables de la iniciativa consideren que els mitjans per donar una explicació raonable i proporcionada de l'edifici podran quedar enllestits en un any. «En anys a venir, veurem si convé am­pliar les maquetes amb altres re­produccions», conclou Esteve Mach;

La relació d'edificis monumen­tals que s'adaptaran perquè els puguin visitar els minusvàlids en les condicions adequades s'am­pliarà fins a deu en el proper any, segons l'Oficina de Gestió de Monuments. «La primera em-, penta ja està donada», diu Mach.

Els responsable d'aquesta ini­ciativa assegura que aquest grup de monuments adaptats a les vi­sites dels minusvàlids és únic a tot Europa. «No hi ha cap més país europeu que tingui en aquests moments cinc grans monuments que formen part del seu patri­moni, adaptats a les necessitats de les persones amb discapaci­tats». assenyala Esteve Mach. El director de l'Oficina de Gestió dels Monuments afirma que aquesta és una idea que altres administracions podrien copiar.

HISTORIA

El Grial organitza una taula rodona sobre la Guerra Civil, en el 60è aniversari de l'inici

Hi parlaran Solé i Sabaté i Figueras SÍLVIA BARROSO

• Valldoreix.— Els historiadors Josep Maria Solé i Sabaté i Josep Maria Figueras analitzaran avui els inicis de la Guerra Civil en un col·loqui organitzat pel Grup d'Investigació i Recerca Aqualon-ga (Grial) amb motiu del 60è ani­versari de l'esclat del conflicte. Sota el títol 1936: Ideologies i vio­lències. els conferenciants descriu­ran els corrents de pensament que s'havien configurat durant els anys previs a la guerra i explicaran en quin estadi estaven el 1936.

La premsa del principi de la guerra és una de les especialitats de Figueras, professor de la Uni­versitat Autònoma de Barcelona. És per això que la taula rodona «sobre un tema tan ampli» s'ha plantejat en aquest sentit, segons el president del Grial, Oriol Llort. El fet d'haver convidat Figueras

respon també al fet que el pro­fessor ha estudiat l'època que es tracta a l'àrea de Sant Cugat i la seva rodalia.

A la xerrada —que començarà a les vuit del vespre al Casal de Valldoreix— també hi participarà el membre del Grial Oriol Jor-quera (llicenciat en Ciències Eco­nòmiques i estudiant d'Història) i serà moderada per Vicenç Rurt. del mateix grup local. Aquesta és la primera de Ics activitats pú­bliques d'aquest any del Grial, for­mat fa uns mesos per joves lli­cenciats a l'entorn del Museu de Valldoreix. Ara, desvinculat d'a­questa institució per «algunes di­ferències», segons Llort, treballa en altres projectes, com l'orga­nització d'uns casals d'estiu sobre arqueologia o la publicació d'una revista d'història sobre Valldoreix i Sant Cugat.

PATRIMONI

La solució estètica de la sala capitular vol recordar les antigues funcions de l'espai El cap de restauració de la Generalitat ho explica en una xerrada

SÍLVIA BARROSO M Sant Cugat.— La sala capitular i la sagristia vella del Monestir es van restaurar amb la intenció de «recuperar simbòlicament les antigues funcions» dels dos espais, segons Alfred Pastor, cap de la secció de restauració del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat. Pastor va explicar els criteris estètics seguits per a la restauració d'aquestes dues sales en la tercera xerrada del cicle d'Amics de la Unesco sobre els treballs fets al Monestir entre el 1990 i el 1996.

El restaurador va mostrar amb diapositives l'estat «lamentable» que presentava la sala capitular abans de les intervencions del Ser­vei de Patrimoni. A l'hora de re­construir-la, es van voler distribuir els escassos elements decoratius que hi ha de manera que reflec­tissin «la centralitat» de la sala,

Alfred Pastor

on antigament s'havia reunit el capítol de monjos que dirigia l'a­badia. Per això es va enrajolar el terra amb la part central de

color més fosc i un voltant més clar. Del sostre es va penjar també un marc quadrat de ferro que re­força la sensació de «centralitat».

I, també «resseguint les línies de l'existent, sense esborrar la his­tòria», es van reconstruir alguns elements desapareguts: el més re­marcable és el vitrall que hi ha a la petita capella amb què acaba la sala. Quan van arribar els res­tauradors, la finestra apareixia sense cap vidre ni cap altra mena de filtre per a la llum. Seguint la lògica històrica, es va col·locar un vitrall de formes geomètriques inspirat en l'estil de Poblet. En la pròxima conferència sobre la restauració del Monestir, el cap del Servei de Patrimoni Arqui­tectònic, Antoni Navarro, parlarà de les actuacions a la nau sud de l'església i al claustre, dijous que ve, a dos quarts de vuit a la Casa de Cultura.

BISTEC DE 'ANGUS" ESCOCÈS

Pies/kg

Oferta vàlida del 22 al 28 de marc de 1996

14 PLINT I SEGUIT ELS 4 CANTONS / Divendres. 22 de març de 1996

ESPECTACLES

El Teatre-auditori s'atreveix amb nous gèneres Incorpora la sarsuela i un cicle de petit format amb titelles i dansa teatre a la programació del pròxim trimestre

SÍLVIA BARROSO H Sant Cugat.— La sarsuela La verbena de la paloma, l'espectacle de dansa teatre Aiguardent i el muntatge de dansa espanyola Agita de htna són alguns dels elements

més atípics del pròxim trimestre del Tea­tre-auditori. Els responsables del Centre Cultural han continuat aplicant una línia de programació basada en la varietat i han anunciat, també, un recital de Jaume

Aragall, una comèdia protagonitzada per Amparo Moreno, un Shakespeare i l'òpera / Puritani. Però. al mateix temps, continua l'aposta del director del centre Tomàs Se ix per gèneres maltractats: fins ara havia estat

la dansa contemporània, i aquesta vegada es proposa una «dignificació» de la sarsuela i crea un cicle de petit format on caben des de la dansa amb tocs de teatre fins a titelles per a adults.

La companyia Color obrirà la programació el divendres 12 d'a­bril amb Agita de htna, un es­pectacle de dansa espanyola que recull «clements del flamenc i del ball clàssic espanyol», segons la directora del grup. Rosa Maria Grau. «No es tracta de flamenc pur, ni de dansa espanyola pura —puntualitza Grau—. sinó que utilitzem aquests llenguatges per fer coreografies més estilitzades.» Color treballa en la modernització del gènere, que «sempre ha estat massa encaixat», explica Grau. Per fer aquest «trencament», dis­senyen coreografies a les quals es dona un fil argumental «perquè l'espectacle no sigui només un re­guitzell de passos de ball més o menvs ordenats».

Color oferirà un dels assajos comentats que comencen a ser habituals en els espectacles de dansa del Teatre-auditori, però serà a Ics sis de la tarda del mateix dia de la funció. 11 canvi, que quedarà establert per a la resta d assajos amb públic, s'ha fet, se­gons Seix. «a demanda del públic. que tenia dificultats per assistir-hi a les quatre de la tarda».

A niés ú'Agita de htna. la nova programació reserva un altre espai per a la dansa, dins del cicle Petit ( uharet, on s'ha inclòs el muntatge de dansa teatre Aiguardent, creat i interpretat en solitari per la ba­llarina Marta Carrasco. Ariel Gar­cia Valdés i Pep Bou s'han en­carregat de la direcció teatral d'a­quest espectacle, en què Carrasco explica la «història introspectiva d'una dona sola». S'hi troba «una barreja de tot tipus de llenguat­ges •. buscada per Carrasco —que procedeix de l'àmbit de la dansa contemporània— per «trencar l'ús dels mecanismes i els passos con­vencionals». El que es proposa és «ballar com ho faria una dona a casa seva, però amb el coneixe­ment afegit sobre el cos» que té ella.

Aiguardent tanca el cicle de pe­tit format que haurà començat amb Los domingos matan mas hombres que las bombas, una peça de teatre «renovador», segons Scix. Es tracta d'un espectacle de la companyia Fundiciones Tea-trales C2, basat en textos d'es­criptors com Quim Monzó o Ray Loriga. L'altre muntatge d'aques­ta selecció és Tos de pecho, un cabaret de marionetes per a adults que s'oferirà en dues funcions. Tots aquests espectacles tindran capacitat limitada i es veuran en graderies instal·lades a l'escenari, darrere del teló, com quan es va fer Una nit qualsevol, de Teatra-teatre, aquest trimestre.

Amparo Moreno

Una peça contemporània sobre Freud, un Shakespeare i una co­mèdia protagonitzada per Ampa­ro Moreno són les tres opcions del menú de teatre de text que preveu la programació. La intèr­pret de Shirky Valentine tancarà el trimestre, el 28 de juny, amb La porta del temps, d'Alan Ayck-bourn. Dirigida per Josep Maria Mestres i muntada per la com­panyia de Moreno, és una «co­mèdia amb intriga, amb tocs de vodevil, on hi ha moltes portes que s'obren i es tanquen i tra­vessen, a més d'espais, èpoques». L'actriu assegura que l'obra «dóna un paper molt important a les

AGUA DE LUNA

Color Dansa Espanyola

Direcció artística: Rosa Maria Grau

2.000 pessetes (inclou assaig comentat)

EL VISITANT d'Eric-Emmanuel Schmitt

Direcció. Rosa Maria Sardà

Intèrprets: Enric Arredondo, Jordi Boixaderas, Pere Arquillué i Rosa Vila

2.000 pessetes

Dimarts »#a j | t r • * aleslOrfÜmf»» CONCERT DE SANT JORDI

Jove Orquestra Sant Cugat i Cotton Club Big-Band

Estrena de «Rapsòdia Sant Cugat», de Víctor García Acín

Direcció: Josep Ferré

1.000 pessetes

PROGRAMACIÓ DEL TEATRE-AUDITORI PER AL TRIMESTRE ABRIL-JUNY

tgí·wWMj

LOS DOMINGOS MATAN MAS HOMBRES QUE LAS BOMBAS

Cicle petit cabaret (capacitat limitada)

Companyia Fundiciones Teatrales C2

Direcció: Jesús Cracio

Intèrprets: Ana Wagener, Beatriz Bergamín i Mana José del Valle

(espectacle en castellà)

2.000 pessetes

^lmuidros 10.0* maig, «te» 10 del vespre

I PURITANI de Vincenzo Bellini

Amics de l'Òpera de Sabadell i Orquestra Simfònica del Vallès

Direcció: Miquel Ortega

Intèrprets: Sung-Eun Kim, Rosa Nonell i José Medina, Cor d'Amics de l'Òpera

6.000 pessetes

Intèrprets: Jaume Aragall (tenor) IM. Carmen Hemóndez

Piano: Amparo García Cruells

Cançons napolitanes, àries i duos d'òpera

3.500 pessetes

i V .

ROMEO I JULIETA de Wllliam Shakespeare

UR

en castellà)

Direcció: Helena Pimenta

Intèrprets: Víctor Criado, Belen Cruz, Rafael Cruz, Arantxa Ezquerra, Lierni Fresnedo, Gerardo Quintana, Mikel Tello i José Tomé

2.000 pessetes

TOS DE PECHO

Cicle de petit cabaret (capacitat limitada)

Companyia El espejo negro

Direcció: Àngel Calvente

Cabaret de marionetes per a adults (espectacle en castellà)

2.000 pessetes

de Tomis Bretón

Direcció musical: Miguel Roa

Direcció artística: Calixto Bieito

5.000 pessetes

AIGUARDENT

Cicle petit cabaret (capacitat limitada)

Idea, creació i interpretació: Marta Carrasco

Direcció: Ariel García Valdés I Pep Bou

2.000 pessetes

r" i "éMX\

LA PORTA DEL TEMPS d'Alan Ayckboum

Companyia Histriònic

Direcció: Josep Maria Mestres

Intèrprets: Amparo Moreno, Pep Anton Munoz, Enric Pous, Blanca Pàmpols i Anna Azcona

2.000 pessetes

dones». I és que, després de l'èxit de Shirley Valentine —que també es va veure a Sant Cugat—, Mo­reno és conscient que s'ha creat «un públic molt important entre el sector femení» i que l'ha de cuidar.

Abans d'Amparo Moreno, En­ric Arredondo, Jordi Boixaderas i Rosa Vila passaran també per l'escenari del Teatre-auditori amb El visitant, d 'Eric-Emmanuel Schmitt. dirigida per Rosa Maria Sardà. Ambientada en una nit d'a­bril del 1938, El visitant narra la trobada de Sigmund Freud amb un oficial de la Gestapo, en plena invasió d'Àustria per Ics tropes de Hitler.

La selecció de teatre es com­pleta amb el Romeo y Julieta de la prestigiosa companyia basca Ur Teatro. Segons Tomàs Seix, «el Centre Cultural ha anat darrere

d'aquest grup des que va obrir les portes» i. a més, «no hi ha cap previsió que la peça es vegi a Barcelona».

Estrena d'«I Puritani»

I si el Teatre-auditori s'anuncia com l'única oportunitat per veure els Ur Teatro, serà també on hi haurà la primera ocasió de veure el títol que Amics de l'Òpera de Sabadell ha triat per a aquesta temporada: / Puritani, de Vicenzo Bellini. s'estrenarà a Sant Cugat el 10 de maig, amb la prestigiosa soprano Sung-Eun Kim encapça­lant el repartiment. Un iccital de cançons napolitanes amb Jaume Aragall —que actuarà al Centre Cultural a canvi de la cessió de la sala per enregistrar-hi un disc— i el concert de Sant Jordi de la Jove Orquestra Sant Cugat arro­doniran la programació musical.

Tot i que serà la tercera vegada que la formació santeugatenca fa aquest concert adreçat a un públic no iniciat, aquest cop hi haurà l'atractiu afegit que actuarà acom­panyada de la Cotton Club Big-Band.

Dignificar la sarsuela

Però una de les novetats més esperades, almenys pels progra­madors, és La verbena de la pa­loma, de Tomàs Brcton i dirigida per Miguel Roa. en la part mu­sical, i per Calixto Bieito, en la vessant escènica. El projecte és una coproducció del Centre Cul­tural i Focus i, segons Seix, per­segueix 1"objectiu de «dignificar la sarsuela». Seix creu que el «mal anomenat genero chico es va ca-ricaturitzar perquè complís unes funcions determinades en una època històrica concreta. Però,

EL PUNT

musicalment, ha estat un enca­sellament injust».

El tractament que es donarà a La verbena de la paloma serà el «d'una òpera, musicalment, i el d'un musical, pel que fa a l'es­cena», explica Seix. «No cal dir —puntualitza— que és un espec­tacle car, però si es fa s'ha de fer bé». De moment, només estan marcades les línies generals del que serà el muntatge i han co­mençat a treballar els directors, però encara no hi ha repartiment: «Triar els artistes és molt difícil —avisa Calixto Bieito—, perquè han de tenir una bona veu i cantar bé, atès que la partitura no és senzilla, i, alhora, interpretar bé el libreto». El que sí que està as­segurat, segons el director, és que es trencaran els tòpics: «Ens sal­tarem l'estil Arniches i anirem a buscar el castizo autèntic.»

ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de març de 19% PUNT I SEGUIT 15

DANSA

EI pas del desig a la realitat

I EL PUNT DE LA MEMÒRIA (SIC TRÀNSIT GLÒRIA MUNDI) Trànsit Companyia de Dansa. Direcció i coreografia: Maria Rovira. Ballarines: Sílvia Garcia, Cadence Pearson, Susanna Pous, Ester Vendrell i Eva Vilamitjana. Composició musical: Lluís M. Carmona. Disseny d'il·luminació: Sergio Pessanha. Disseny i realització del vestuari: Euseni Sein. Lioc: Teatre-auditori. Dia: 15 de març.

EDUARD JENER

L a companyia de dansa Tràn­sit ha complert 10 anys amb la seva coreògrafa i funda­dora, Maria Rovira, al cap­

davant. Han estat uns anys plens d'evolució i coherència que han permès anar fent consistents les propostes d'aquest grup, ple de rigor i exigència.

L'últim treball, presentat diven­dres passat al Teatre-auditori, parteix, segons ens expliquen en el programa, de l'edat mitjana com a punt de referència del bra­cet de la dona, d'aquelles dones en genèric que han estat les ca-talitzadores de la memòria, les transmissores de molts coneixe­ments i de molts sentiments...

Es probable que si hagués anat a l'assaig comentat que oferia la companyia a les quatre de la tarda del mateix dia m'hagués assaben­tat de més coses i podria expli­

car-me, i alhora explicar, allò que la coreografia, els llums, els vestits o la música no m'aclareixen: és a dir, les intencions que esclaten en la representació final.

Mai l'artista no aconsegueix re­flectir tot allò que en el seu desig creatiu imagina, sempre li queda alguna cosa que s'escapa de la seva capacitat de transformació, i la distància que va des d'aquesta pretensió fins a la realitat, con­vertida en fet objectiu i verificable, és la mida de la seva qualitat com a tal en la circumstància con­creta. Malauradament, en aquesta ocasió en l'espectacle de la com­panyia Trànsit queda encara un llarg camí enírc el desig i la rea­litat aconseguida.

Treball acurat

Al marge d'aquesta constatació, que respon a una impressió per­sonal i intransferible, el treball de les cinc ballarines és d'una professionalitat i dedicació in­qüestionables, fruit d'un treball acurat i d'unes condicions tècni­ques notables per donar vida a una coreografia repetitiva, que ens explica poc, però que té mo­ments de grandesa i estètica molt espectaculars, sobretot en la se­gona meitat i en els moviments de grup.

La música, amb la preeminent presència de la percussió, utilitza instruments antics que barregen conceptes moderns amb els mo­viments de les ballarines, que es mouen damunt l'escenari amb un vestuari senzill i eficaç, de colors

LLETRES / ART

El pintor Lluís Ribas edita una revista d'humanitats per donar contingut al seu «club d'art»

«Notes» es publicarà trimestralment llibre Las vidrieras modernistas ca-talanas, de Joan Vila Grau i Fran­cesc Rodon, i un retrat literari de l'actriu Amparo Moreno. Una plana sobre literatura descrita per l'historiador Rafael Abella tan­carà la secció.

El segon apartat ésAutorretrato, un monogràfic dedicat a un artista diferent en cada número. En aquest primer volum, el capítol analitza l'obra del pintor Antonio López. Les 10 planes següents ofe­reixen, sota el títol genèric Viajar, imatges i textos sobre Srinagar, un paratge de l'índia. Tot i que aquesta vegada el viatge proposat és a un país llunyà, en altres oca­sions se suggerirà un itinerari més pròxim, per descobrir-hi racons insòlits.

I és que un dels objectius de Ribas és fer notar al lector de la revista la bellesa de les coses properes: ho intentarà, sobretot, amb la secció El encanto de lo mínimo, en què descobrirà indrets poc observats de Sant Cugat. Ri­bas vol trencar així el «tòpic del Monestir, que sembla que sigui l'única cosa bonica de la ciutat». En el primer número, es recorre el carrer Sant Domènec.

Les altres dues seccions de la revista són Cajón de sastre, on es recullen artesanies atípiques (com el procés de producció del whisky de malta) i Espai, on el pintor informa els associats de l'espai del carrer Gorina sobre les novetats que poden trobar-hi i les activitats programades.

SÍLVIA BARROSO • Sant Cugat.— Informació i consells per visitar museus del món, ressenyes de llibres d'art o artesania, articles sobre teatre, ci­nema o literatura, i un espai adre­çat als clients de Lluís Ribas. Aquests elements, amb llibertat d'idioma i d'estil per escriure i acompanyats d'il·lustracions i fo­tografies reproduïdes a tot color i amb paper de luxe, formen Notes, la «revista d'humanitats» que l'Es­pai Lluís Ribas presentarà avui oficialment, amb el suport de l'Ajuntament.

Notes ha de servir per donar contingut al «club d'art» en què Ribas vol convertir la seva galeria «perquè no quedi limitada a un lloc de venda de pintures». Ja ho va anunciar quan va inaugurar l'espai, i ara comença a mate­rialitzar el projecte amb aquesta publicació. Per això, segons el pin­tor, la revista ha de fomentar l'in­terès per la cultura, «però en per­sones que hi ja hi siguin recep­tives». No és ni un producte d'elit adreçat a experts, ni un fullet de consum ràpid: es tracta d'una pu­blicació «de qualitat», un «negoci ruïnós», segons Ribas, que calcula que hi pot perdre 1.000 pessetes per exemplar, tot i que el preu de venda al públic és de 2.000 pessetes.

En el primer número, la secció titulada Passeig pel món de l'art dóna informació sobre les col·lec­cions i els horaris de vint museus d'Europa, una ressenya sobre el

La companyia Trànsit, durant la representació d'El punt de la memòria al Teatre-auditori. Foto: MANÉ ESPINOSA.

arrelats a la terra. La imatge que­da arrodonida per una il·lumina­ció suggerent.

Però, sobretot, ens quedem amb la primera imatge: la dona, que porta en ella mateixa la llum, travessa l'escenari i mira el pre­sent sense deixar d'esguardar el passat i guaitant el futur que ja s'anuncia. La dona, com sempre, mater et magistra.

TOT PREU TOTA MENA D'ARTICLES PER A LA LLAR DES DE

100 pts. OFERTA PER TOTA

COMPRA SUP. A 2000 pts. LI REGALEM UNA AMPOLLA

DE CAVA O VI.

Cl Can Mates, 2-4, Local 1 08190 SANT CUGAT

34138*6062 PWWl'J.MMi

34138*6062

SEGURETAT

Portes

rei Blindades rja Sant Cugat del Vallès, -B 589 17 99

Las comparaciones son odiosas, sobre todo para nuestros competidores

N U E V O

A C C O R D ' 9 6 Afortunadament, usted es muy libre de comparar el nuevo Honda Accord con cualquier automóvil de su categoria

Compare ia tecnologia, el confort, la seguridad, las garantías. Compàrelo. Se lo comprarà aún mas convencido.

Hay un Honda Accord 16v. 115 CV a partir de 2.6SO.000 Ptas.

Tecnovallés, S.A. Ora. de Cerdanyola, 55 Tel. 675 36 02 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Av. Jaume I. 95-97 Tel. 731 64 82 TERRASSA

M e

16 PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de març de 1996

L ' E N Q U E S T A *La programació del Teatre-auditori

COM AVALUA EL TIPUS DE PROGRAMACIÓ DEL TEATRE-AUDITORI? í # » » '

Isabel Sancho

47 anys Restauradora d'obres (fart

• «Em sembla molt bona. Hi ha espectacles que m'agraden molt i n'hi ha que no tant, però una cosa compensa Faltra. Jo compro l'abonament cada temporada i penso continuar fent-ho.»

Mquel Àngel Haro 26 anys

Delineant projectista

• «Trobo q u e ÓS una programachi força completa, variada, sobretot. M'agrada molt la programació de dansa i el cicle Òpera a Catalunya. Però vinc a veure una mica de tot»

•fi

Pessarrodona

30 anys Psicòloga

• «Les obres que han tingut èxit a Barcelona després les pots trobar aqui. Hi ha tot tipus de gèneres de l'espectacle. Sobretot destacaria la dansa, que en molts Hocs costa de trobar.»

El teatre-auditori del Centre Cultural acaba de presentar la programadó per ai prò­xim trimestre. És una oferta que inclou noves línies de programació, com una sar­suela i el dde de petit cabaret. El que es manté, però, és la norma d'oferir variadó

de gèneres. En un moment en què el centre s'acosta al final del tercer any amb temporada estable, aquesta variadó és el que més destaquen els espectadors de

la sala a l'hora d'avaluar la programadó, que treu una nota alta.

L'enquesta ha estat M a per Sílvia Barroso al teatre-audtori, dvendres passat a l a r i .

Enric

*Ti

36 anys Advocat

» «Està molt bé, perquè'es programa tot tipus d'espectacles i es dóna una visió àmpïa, que serveix per crear criteri. Aquest teatre pot competir amb les sales de Barcelona.»

Uuis Fàbregas

30 anys Dependent

• «Jo vinc sobretot a veure dansa i teatre, i normalment m'agrada força el que hi veig. Però trobo a talar que programin companyies de la resta de l'Estat i de Festranger.»

Soanya V j rMNÉMwdecasa

M V «Ml fMt tc . Encara que | § irçHé|a que fessin més 1 1 i n * » » 1 espero amb moltes 8 " f a i ü l i sarsuela del pròxim "3 nuNfe%>

López Margarita

Roca Cuqui

Alcazar Carmen Ortega

48 anys Perruquera

55 anys Monitora

40 anys Gestora cultural

43 anys Infermera

• «A mi m'agrada molt, sobretot el teatre. Trobo que és una programació molt variada. Estic contenta que hi hagi aquest teatre a Sant Cugat, ja era hora que es fes.»

• «És una programació molt variada. Trobes música, teatre, dansa, òpera. Cada trimestre tens un ventall molt ampli per triar. Està molt bé.»

• «Es una programació bona. Trobes espectacles molt recents. Els programadors segueixen molt l'actualitat. 1 m'agrada , l'aposta per la dansa.»

• «A mi m'encanta, perquè , és completa i de qualitat. Els

concerts i l'òpera estan molt bé. Aquest any he comprat

., fins i tot l'abonament. Crec que aquest teatre està fent créixer Sant Cugat.»

• «Fa pocs mesos que visc aqui i pel que he vist firis ara m'ha semblat molt interessant la programació, en general. I el que he vist jo m'ha agradat.»

17 anys Estudiant

• «És molt variada. Últimament he vingut cada setmana, i en poc temps he vist de tot Està mot ban triat el que fan i n'W ha per atots els gustos.»

ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de març de 1996 PUNT I SEGUIT 17

TEATRE

Calixto Bieito parla «de política» al Teatre-auditori amb «Galileo Galilei»

La coproducció arriba a Sant Cugat quan s'acaba de reposar a Barcelona SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— La versió berlinesa de Galileo Galilei, la tercera que va escriure Bertolt Brecht, arriba avui al Teatre-auditori. Tra­duïda per Carme Serrallonga i dirigida per

«Galileo Galilei parla de po­lítica i en parla molt, i en aquests moments, amb un govern com el que ve, pot tenir molta gràcia». Així defineix Calixto Bieito la vin­culació del muntatge amb la rea­litat del país. «El teatre el fas per a un públic concret en un moment determinat», afirma el di­rector. Per això, el text de Brecht sobre la retractació d'un individu (el científic Galileu Galilei) da­vant un poder tirànic (l'Església) i les responsabilitats que se'n de­riven, es reinterpreta aquí amb una «pàtina franquista». En el fons, no deixa de ser la història d'un individu enfrontat a una dictadura.

L'escenografia —austera, en forma d'hemicicle gris amb grades i que pot representar un tribunal o qualsevol altra sala de poder— i un vestuari contemporani són dos dels elements utilitzats per aconseguir aquest efecte. «La qüestió és —diu Bieito— omplir de coses vívides els espectacles.»

Amb el mateix objectiu d'as­segurar-se l'accés al públic, Bieito ha fet més «digerible» la peça de Brecht, un text que original­ment durava quatre hores. El muntatge que es veurà avui al Teatre-auditori dura dues hores: se n'han suprimit quatre escenes senceres i, globalment, «s'ha fet un espectacle més dens però amb menys text». De fet, «retallar Ga­lileo Galilei és una tradició», se­gons Bieito. «A Brecht —puntua­litza— se l'ha de tractar com ell tracta els clàssics, amb respecte però sense por». Amb aquest cri­teri, el director ha eliminat l'úl­tima escena, amb una referència massa tancada al context històric de l'Alemanva dels anvs 40. El

Calixto Bieito, la peça ha estat muntada «en relació al moment i el lloc en què s'ha de veure». És per això que l'obra, que «parla molt de política», segons Bieito, troba el marc de referència en el franquisme, la història

de poder intransigent «més pròxima» al di­rector. L'actor Carles Canut protagonitza aquest espectacle, coproduït a tres bandes pel Centre Cultural de Sant Cugat, Focus i el Mercat de les Flors.

Calixto Bieito i Carles Canut, director i actor protagonista, respectivament, de Galileo Galilei. Foto: C'I-A'l K[ CULTURAL

final triat per Bieito («Com està la nit?». «Clara») és «fantàstic en la seva simplicitat.»

Actors d'«El rei Joan»

Per al Galileo Galilei, Bieito repeteix amb una bona part del repartiment d'El rei Joan, el pri­mer dels tres èxits consecutius del director aquesta temporada. En­tre d'altres, tornen Mingo Ràfols, Roser Camí, Toni Sevilla, Santi Pons i Carles Canut, aquest cop com a protagonista. El mateix Ca­nut ha definit el paper com un

«luxe» desitjat «des de la vanitat i l'egoisme de qualsevol actor». Ell, que reconeix que pel seu físic no ha pogut interpretar mai «la figura d'un galant», sí que es con­sidera, en canvi, adequat per al personatge de Galileu Galilei. «que requereix un actor de ca­ràcter.»

L'espectacle arriba al Tea­tre-auditori després d'haver-se es­trenat al Mercat de les Flors i quan acaba de tornar-se a pro­gramar a Barcelona, al C'ondal, un dels teatres gestionats per Fo­

cus. El pas per aquests tres es­cenaris respon al peculiar model de finançament tic l'espectacle: una coproducció a tres bandes en què han intervingut la productora Focus, el Centre Cultural de Sant Cugat i, a més, cl Mercat de les Flors, que depèn de l'Ajuntament de Barcelona. Aquestes iniciatives —poc freqüents de moment— de­mostren, segons cl director del Centre Cultural, Tomàs Scix, que «el millor per al món de l'es­pectacle és un funcionament em­presarial o, fins i lot. industrial.»

S'acaba el termini per presentar-se a la 10a Mostra d'Art de Canals H Sant Cugat.— El termini d'ins­cripció per a la 10a Mostra d'Art Contemporani Català, organitza­da a Sant Cugat des de fa vint anys pel galerista Josep Canals, s'acaba el diumenge que ve, 31 de març. Fins ara, segons el di­rector de Canals Galeria d'Art, s'han presentat 250 dossiers d'ar­tistes plàstics candidats a exposar en la mostra, que s'inaugurarà al juny a Sant Cugat i que, com a exposició itinerant, es veurà des­prés en d'altres ciutats catalanes. A mitjan abril, el jurat —format per crítics i artistes— seleccionarà els participants, que poden ser de Catalunya i el principat d'An­dorra. Segons Canals, en aquesta edició hi ha hagut fins ara pocs inscrits de Sant Cugat, tot i que espera que la xifra augmenti. /S.B.

Els alumnes de l'escola Sprint actuen per als pares a l'Esbart H Sant Cugat.— Els alumnes més petits de l'escola d'idiomes Sprint actuaran diumenge per als pares i professors del centre en una representació que forma part de les activitats no estrictament aca­dèmiques que fa el centre per afavorir l'aprenentatge de l'an­glès.

Els nens oferiran un recull de contes, anècdotes i històries sota el títol A mixed hag of stories, una representació que han pre­parat al llarg del curs i que pre­sentaran al públic el dia 24. La sessió de teatre en anglès es farà als locals de l'Esbart, que ha cedit Tespai perquè aquesta represen­tació es pugui fer. L'actuació dels alumnes més petits del centre d'estudis de llengües Sprint co­mençarà a les dotze. A.C.

Extintors

Sant Cugat del Vallès. Tt 5 8 9 17 9 9

Elegància controlada

I LLUÍS RIBAS Galeria: Espai Lluís Ribas. Dates: Tota la temporada. Obres: Pintures.

PERE PICH

L 'Espai Lluís Ribas, després d'uns mesos des de la seva inauguració, ha renovat to­talment la mostra amb què

va obrir-se al públic. L'anterior sèrie de pintures, fetes al Magrib, titulades genèricament Morrocco, va ser una manera excel·lent d'o­brir-se al nou públic. Aquesta se­gona entrega és presenta com una monografia que gira a l'entorn de la dona, dels nens i de la platja. Les diferències i les similituds, respecte a Panterior exposició, són moltes. El tema del Marroc, sug-gerent per si mateix, obria el ven­tall a molts aficionats, que no sent uns grans aficionats a la pintura quedaven fascinats per la capa­citat que té l'artista de traslla­dar-los al centre mateix d'una ciu­tat berber. En aquesta segona mostra, Lluís Ribas proposa un viatge diferent. El seu treball vol aproximar-nos a un món ple de

Obra titulada Noia cercant petxines. Foto: ELS 4 CANTONS.

sensualitat controlada, aconsegui­da gràcies a un dibuix precís i a una llum hiperrealista. El re­sultat és una obra dirigida a un públic molt més concret que el de l'anterior exposició. Els dos quadres grans de la mostra cer­quen una elegància que agrada a un públic que vol trobar en la pintura el cantó més dolç i

perfecte de la vida. Del conjunt de l'exposició destaca la pintura titulada Nen banyant-se. En aques­ta pintura trobem una solució més fresca de l'aigua, gràcies a una certa textura i a un gran dina­misme compositiu aconseguit per una important diagonal, que re­presenta la línia de la platja i que traspassa el quadre de cap a cap.

AGUILAR MORÈ fins al 9 d'abril

SalBHusfnol Saringo RuakJ, 52 - Sant Cugat del Valès

SOCIS FONS D'ART Servei taxació obres d'art

Horari: mati, de 9 a 2h tarda, de 5 a 9h

Tel. 675 47 51

18 PUNT DE VISTA ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de març de 199b

ELS fi CANTONS Setmanari independent, català, comarcal i democràtic

^ P r m u Local de Sant Cugat SL

C arrer Xcmc, 5, 1 r - 08190 Sant Cugat del Vallès t SW 62 82-Fií 589:0 91

EdHor Ramon Cirau i Soldevila

Directora en funcions Cèlia Cernadas

Redacció Àngels Castuera. Catí Morell. Eduard Jener,

Pere Pich. Montse Sant,

Sílvia Barroso. Ramon Luque. Francesc Carbó

Cap comercial Gemma Bosch

Equip comercial Rosa Maria Carrasco. Núria Olivé

Impressió Rotimpres ©(972)4005 95

Distribució Mailing-Vallès SL

Dipòsit legal: Gl-405-93

tli 4 Cantons expressa unicamcr.1 la seva opinió en ets editorials Els articles firmats

exposen l'opinió dels seus aulors, que r'ls 4 Cantons no fa seva necessàriament

Tècnicament correcte; políticament inviable

E l 19 de desembre del 95, el ple aprovava el Pla economi-cofinancer de l'Ajuntament per al període 1995-1999. La

proposta que plantejava l'equip de govern tenia com a objectiu la re­ducció del dèficit i el manteniment d'una inversió constant d'uns 300 mi­lions anuals. La reducció del dèficit s'assolia en base a la millora de la recaptació i a la disminució de la despesa. S'assegurava, però, que el retall de despeses no afectaria el ni­vell dels serveis que rep el ciutadà. El pla donava per bo que el dèficit municipal acumulat a 31 de desembre del 95 se situés en 1.156 milions. La primera prova de foc del pla l'ha­

via de passar, doncs, en el ple on es donés compte de la liquidació pres­supostària del 95. Això va ser dimarts, i el pla no va suportar la primera andanada: s'ha estavellat contra la crua realitat de les xifres. La liqui­dació del pressupost del 95 situava l'acumulat en uns números vermells de 1.775 milions: 619 per sobre de les previsions. A tres mesos de la seva aprovació, el flotador fa aigües.

La situació planteja interrogants de difícil resposta a partir dels dos condicionals possibles derivats de la correcció o no del pla: o els seus autors no coneixien la realitat mu­nicipal o qui havia d'executar-lo n'ha fet poc cas. S'ha constatat que teoria

i pràctica no mantenen necessària­ment una correlació causa-efecte. I és que, en política, dos i dos mai no sumen quatre: un plantejament pot ser tècnicament correcte i po­líticament inviable.

I ara què? De res no serveix fer plans si després es van modificant per estirar-los o arronsar-los a con­veniència. El pla economicofinancer 1995-1999 tal i com es va aprovar ha entrat en coma. L'informe de la intervenció en proposa la modificació i el tinent d'alcalde d'Economia ho admet com una possibilitat. Kubrick situava la seva odissea en l'espai el 2001. Continuarà el 2001 l'odissea econòmica municipal?

HGC: quarta època, any primer

D es del seu naixement, l'Hos­pital General de Catalunya ha passat per quatre fases de­terminades per la realitat eco­

nòmica: l'eufòria inicial d'Anton Ca-nellas, la fugida endavant de Carles Soler i Durall, el pragmatisme i pos­sibilisme de Pere Narbona, i la que es va iniciar dissabte amb l'anunci de l'aixecament de la suspensió de pagaments. Les diferències entre

l'hospital que es presentava en termes d'elit sanitària i l'hospital de 1996 són grans. La viabilitat del centre —i ho ha advertit el seu president— passa per un canvi radical de filosofia: la transformació del concepte «elit» en «social», sense que això s'entengui necessàriament com a «públic». En l'àmbit privat, la història de la mu­tualitat a Catalunya té una gran tra­dició. De fet, bona part de les ne­

gociacions de l'equip gestor actual s'han orientat en aquesta direcció. Una altra sortida és la creació d'una estructura mixta pública/privada. De moment, el conseller ha dit no a la proposta, però cal recordar que qui més ha suportat la situació crítica de l'economia de l'hospital ha estat l'erari públic. Sigui com sigui, amb l'inici d'aquesta nova etapa guanyem un hospital de qualitat prop de casa.

E L L E C T O R E S C R I U

Jocs de taula H Després de llegir l'article que va publicar Els 4 Cantons en l'e­dició del 8 de març passat m'he sentit reconfortada. L'argument de Miquel Ribalta es basa en una realitat que exalta molts conduc­tors. És un argument compartit: desplaçar-se pels carrers de Sant Cugat és tan emocionant com fer una gimcana. Ja m'agraden les gimcanes! El problema és que, potser, no em ve de gust jugar cada dia al mateix joc. Però sem­bla que els organitzadors no ho entenen, això. Aviat, podran pu­blicar el rècord de participació. Fins i tot, en alguna ocasió he arribat a dir als meus coneguts que visc a Sant Forat —en lloc de Sant Cugat— perquè crec que el nom li escau millor. Ribalta explicava el mateix comparant els santeugatencs amb les fitxes del parxís. És una altra possibilitat. Jo crec que si cadascú s'inventa un joc amb el qual comparar el recorregut des de la feina fins a casa, serà més emocionant per­què cada dia podrem canviar de joc i podrem marcar-nos reptes nous. Perquè... Una altra possi­bilitat seria que l'Ajuntament pla­nifiqués els forats que ha de fer i optés per condicionar la infraes-tructura de la ciutat a passes. Però és clar, tots volem el millor al més ràpidament possible. O sigui que ens haurem de conformar i haurem de seguir jugant, tant si volem com si no, de porta a porta i tiro perquè em toca. i C.C.

El centenari de Frederic Soler, passat per alt I A la Rambla de Barcelona hi ha un monument a en Frederic Soler. Encara no ha estat fet cap acte commemoratiu del centenari de la seva mort (4-7-95).

Segons en Xavier Fàbregas (a Riquer/Comas/Molas, Història de la Literatura Catalana), «el tema constant del drama rural per en Soler és la transmissió dels béns familiars de les mans d'una ge­neració a les mans de la generació

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'originat ha de venir signat i és imprescindible

que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho considerí oportú.

següent». I hi afegeix: «Soler, da­vant el tema, pren una actitud conservadora, d'exaltació del dret successori autòcton —un dels puntals més ferms de la catala­nitat—.» En l'article «La llei de l'empresa familiar agrària, acolli­da amb opinions divergents entre els pagesos catalans», publicat a La Vanguardia (21-5-85), en Fe­rran de Muller, secretari general de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, afirmava: «El pagès ara es veu constret, cada cop que hi hagi una mort, a tornar a pagar la propietat, ja que l'impost de l'herència és tan elevat que es

veu obligat a vendre una part de la terra per poder afrontar aquesta despesa.» Com que l'impost sobre la successió és aplicat directament per la Generalitat, la commemo­ració oficial del centenari de la mort d'en Frederic Soler, repre­sentant algun dels seus vuit dra­mes rurals, podria alçar la caça davant l'electorat i fer desviar VOtS. / VICENÇ AMAT. Secretari del Par­tit Ecologista de Catalunya.

Aclariment

• En relació amb la notícia de la creació d'una comissió d'experts que assessora la Plataforma per

L A P U N X A D ' E N J A P

a la defensa de Torre Negra, vull aclarir que la meva participació en aquesta comissió és exclusi­vament a títol personal, com a ciutadà preocupat pel medi am­bient i l'entorn de la nostra ciutat, i no a causa de la meva feina al departament d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya, com podria semblar. / MIQUEL BALDI i COLL. Sant Cugat.

Dels monuments històries M Vaig llegir en aquesta secció una carta en què es lamentava l'estat de la capella de Sant Ad-jutori. Té molta raó qui subscriu

aquella carta sobre l'estat de la capella, afortunadament amaga­da. Però no cal mirar enrera; en una de les entrades a Sant Cugat, hi ha l'ermita de Sant Domènec, en un estat que no dignifica massa l'entrada a la nostra ciutat. Però jo voldria parlar del pont de can Vernet; és un aqüeducte situat al nord-oest de Sant Cugat que molts nouvinguts desconeixen. El pont de can Vernet servia per passar l'aigua, mitjançant un ca-naló. L'aqüeducte de quatre ar­cades data del segle XIV. En en­trar en desús, va facilitar un pas pel bell mig del rec. Fa poc una escola propera va demanar que s'hi fes una barana com a pro­tecció per evitar accidents. Es va fer la barana, però sense mirar el contrast de la pedra amb una plataforma de ferro, més semblant a una via de ferrocarril que a un pont medieval. Analitzant el resultat efectiu de la passarel·la de planxa, que ha tapat comple­tament l'enfonsat canaló per on corria l'aigua en altres temps, con­templem que, per la part sud, hi ha una barana; en canvi, a l'altra part, hi ha una planxa ampla, un xic més enlairada de la platafor­ma, que constitueix la passarel·la. La planxa protectora esdevé un perill per als infants atrevits que hi passin, ja que queda comple­tament desprotegida. Penso que no valia la pena desgraciar el pont si havia de quedar igualment de­semparat, com estava abans, tot i que deu haver costat prou diners. Potser s'hauria pogut solucionar aquest problema amb un petit pontet i s'hauria pogut deixar el pont de can Vernet com a mo­nument que és del patrimoni sant-cugatenc. El temps ens dirà el resultat que donarà el rovell del ferro en les pedres del pont. / P.B.T.

F E D ' E R R A D E S

• La foto de la plana 22 de l'e­dició passada no correspon a la plantilla del sènior del Winterthur Sant Cugat, sinó a l'equip juvenil.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de març de 1996 PUNT DE VISTA 19

L A T R B U N A

Incompatibilitats? MONTSERRAT RUMBAU

E ls nostres mites, que han perdurat inamo­vibles durant segles, van trontollar l'altre dia, a la Casa de Cul­tura, amb les conclu­

sions de les últimes excava­cions fetes al Monestir. Els que estem interessats en la his­tòria de la nostra població vam disfrutar amb l'exposició ame­na i exhaustiva que ens va fer Eduard Riu, arqueòleg del Servei de Patrimoni Arquitec­tònic de la Generalitat.

El primer mite que ens han desmuntat és el nom del nostre Castrum Octavià, la fortalesa romana que hi havia a Sant Cugat cap a finals del segle IV. Aquesta fortalesa ha estat anomenada sempre Octavià, però ara ens diuen que no té per què anomenar-se amb aquest nom. Les raons que es donen és que el nom de Cas­trum Octavià no apareix en els documents fins al segle XII. En els segles anteriors, IX i X, els documents no parlen mai del Castrum d'Octavià. Octavià és tan sols el nom de la zona on es troba el Mo­nestir: «La casa cenobi de Sant Cugat està situada en el lloc d'Octavià.»

Però, per què rebia aquesta zona el nom d'Octavià? S'havia dit que aquest nom podia respondre al de l'emperador romà August Octavià, però la fortalesa romana no va ser construïda en època d'aquest emperador, sinó 4 segles més tard. També s'havia dit que el nom podia respondre a les 8 milles que hi hauria entre Barcelona i Sant Cugat, les 8 milles vindrien marcades pel milliari que es va trobar aquí, a Sant Cugat. Aquest mil·liari és d'època an­terior a la fortalesa.

Hem de recordar que quan, al segle VI, es construeix la primera església paleocristiana (podem veure'n les restes en el pati del claustre), les restes de la fortalesa romana estaven allà mateix, a la vista de tothom, i la construcció

XAVIER ENSESA

d'aquesta primera església i del primitiu monestir es va fer reutilitzant les an­tigues pedres romanes. (Avui en dia encara podem veure part d'una torre d'aquesta antiga fortalesa si mirem els absis des del cantó del jardí). És veritat que potser no tenim cap prova que el nom que utilitzaven els romans era el d'Octavià, però com que la fortalesa romana va arribar a ser, per les seves mides i característiques, una de les més importants de tot Catalunya, és lògic de pensar que el seu nom fos el que hagués perdurat al llarg del temps. Per tant, Octavià serà no només el nom del lloc medieval, sinó que aquest nom, tot i que no hi ha proves, deuria ser el que persistí de l'antic lloc romà. Hem de deixar de dir, a partir d'ara Castrum Octavià, hem de dir castrum, a seques?

Contiuem la tradició? Fem cas de les noves teories?

El segon mite qüestionat és el de la tomba de sant Cugat màrtir. La tradició ens diu que va ser aquí on va ser martiritzat sant Cucufate. Segons aquesta tradició, l'església paleocristia­na s'hauria construït damunt la venerada tomba. I en les excavacions es podia observar que al costat de la capçalera de l'església hi havia una cam­bra quadrada amb una tomba molt destacada i diferent de totes les altres tombes que han aparegut també en les exca­vacions, dins de la nau de l'es­glésia. Per les seves caracte­rístiques, sembla gairebé in­contestable que s'hi hagués en­terrat allí algú especial. Per què no hauria de ser el nostre màrtir sant Cucufate? No hi ha proves irrefutables ni do­cuments, però per això es re­corre a la tradició; si no, seria Història.

Finalment, el tercer mite qüestionat és el de les des­truccions que hauria sofert l'es­glésia paleocristiana per culpa dels atacs sarraïns. Arqueolò-gicament no es pot comprovar aquesta destrucció, perquè en

realitat no se n'han trobat signes. Quan es van fer les excavacions dels anys 30, a càrrec dels millors arqueòlegs del moment, aleshores sí que s'assegurava que s'hi havien trobat «estrats de cen­dra». No sempre ho eren, perquè en haver estat excavada la mateixa zona primer als anys 30, després als anys 70 i ara, novament, als 90, és imaginable que quedi cap estrat de cendra? El que queda clar és que hi ha noves opinions i que després de les últimes excavacions es qüestionen moltes coses. És bo que es revisin els vells conceptes. L'estudi, la controvèrsia, i Cns i tot la polèmica, serveixen sempre per tirar endavant i obrir noves perpectives. Mi­tes, tradicions, història, tot forma part d'aquest passat de Sant Cugat que ens és encara tan desconegut.

L A G A L E R I A

«Barceloxencs» de Valldoreix

JUANJO CORTÉS •

D urant molts anys, Valldoreix va ser la segona residència de moltes fa­mílies barcelonines. La major part de les cases s'obrien el dissabte al

matí i es tancaven diumenge al vespre. Eren els valldoreixencs de cap de setmana. A l'estiu, la legió de barcelonins col·lapsava el poble, la població es multiplicava per deu, els comerços feien l'agost, i mai millor dit, els carrers estaven plens de nens i nenes passejant en bicicleta, i fins i tot se celebrava una festa major per als es­tiuejants. A principi de setembre, amb l'inici de les escoles, la població tornava a minvar. Tot quedava mig desert. Era un altre Valldoreix.

Durant els anys vuitanta, aquesta di­nàmica va canviar. Molts barcelonins van convertir la segona residència en la primera, instal·lant-s'hi a viure tot l'any. Les cases

ja es veien obertes n . , , . p e r m a n e n t m e n t i

«Potser caldria que m o l t e s s o f r i r e n des de l'Entitat transformacions per Municipal t a l d 'a dequar-les a

^ una residència con-Descentralitzada de tinuada. La població Valldoreix s'intentés augmentava ràpida-

ment, i la febre cons­tructora no deixava pràcticament cap so-

.. . , . lar lliure, el preu del barceloxenc per tal sò\ augmentà verti-

que s'empadronin» ginosament.

imillw^^S^OT^^^^^W rnolts nouvinguts van oblidar una cosa:

empadronar-se. Eren valldoreixencs de tot l'any, però continuaven empadronats a Bar­celona. Aquest és un fenomen molt ge­neralitzat. Una gran part dels valldoreixencs encara conserven la seva ciutadania bar­celonina. Això, no sols significa que no tots els valldoreixencs escullen el seu al-calde-president, sinó que a més a més, aquesta població fantasma resta ingressos d'altres administracions de l'Estat. Potser caldria que des de l'Entitat Municipal Des­centralitzada s'intentés convèncer aquests barceloxencs que s'empadronin. El que és clar és que, per a molts, Valldoreix no és el seu poble, sinó el lloc on trobar el descans del guerrer urbanita, a ser possible aïllat dins el seu jardí i oblidat de la vida cultural i cívica de Valldoreix.

convèncer aquest col·lectiu

A C U L A F I N E S T R A

Una espècie en extinció IMMA CASAJUANA

E l ritme de vida actual ha modificat la nostra forma d'anar a comprar i, per tant, la manera com se'ns ofe­reixen els productes. Això ha provocat

que els supermercats guanyin terreny a les botigues de queviures de sempre i que el concepte tradicional de venda es transformi en un sistema on els venedors són substituïts per l'envàs. Mentrestant, els abocadors es­tan cada cop més plens d'envasos d'un sol ús. La quantitat d'envasos retornables pre­sents als establiments d'alimentació és sem­pre molt inferior a la dels envasos d'un sol ús. Aquest fet és més pronunciat en els supermercats (les grans superfícies co­mercials no tenen mai envasos retornables) que en el comerç tradicional. Productes que abans era habitual trobar envasats en vidre retornable (aigua mineral, Coca-Cola, cervesa, iogurt...) s'envasen en ampolles de plàstic, tetrabrik, llaunes o vidre d'un sol ús. Quins són els factors econòmics que han intervingut en aquesta situació i quin el paper de l'envàs en tot això?

A l'Estat Espanyol hi ha 85.000 esta­bliments d'alimentació. EI 71% d'aquest total són botigues tradicionals, però només facturen un 15% de les vendes de tot l'Estat. En canvi, l'autoservei, amb unes 25.000 bo­tigues, s'emporta el 85% de la facturació. Però encara hi ha més dades: només amb l ' I ,3% dels establiments d'alimentació

(1.100 punts de venda, que són les grans superfícies), s'arriba al 42% del total fac­turat. O, vist al revés, el 98,7% dels es­tabliments només facturen el 58% del total de vendes!! Això és molt interessant per als fabricants d'aliments, ja que si col·loquen el seu producte en només 1.100 punts de venda, tindran gairebé el 50% del mercat abastat. Aquí entra en joc l'envàs: a l'hora de vendre no només és important el pro­ducte, sinó també la forma de presentar-lo. Les grans superfícies i les cadenes volen que els envasos facin la compra ràpida al consumidor, que siguin fàcils d'emmagat­zemar, que no ocupin molt espai i que redueixin els costos del personal. Els fa­bricants han d'assimilar aquests requisits si volen vendre els seus productes, i opten per l'envàs d'un sol ús sense tenir en compte el seu impacte ambiental. Un cop aquests envasos esdevenen residus, ni la indústria ni els distribuïdors se'n fan càrrec (som els consumidors qui paguem la recollida i abocament amb la factura de les escom­braries). Per això, l'envàs retornable ho té difícil. L'administració hauria de vertebrar mesures que facin efectiva la reducció dels envasos d'un sol ús i fer assumir a la in­dústria els costos ambientals dels seus en­vasos. Es podria afavorir la venda a granel i la reintroducció dels envasos retornables.

I.C. és membre del CEPA

lllQUIRpsJlf C E N T R E D ' E S T È T I C A

• Tractaments facials i corporals personalitzats I

• Quiromassatge | • Drenatge limfàtic • Depilacions: freda, calenta,

elèctrica • Solàrium • Presoteràpia • Gimnàstica passiva

Col·laboració mèdica

Ri-sm-i hora JI tel. 5 8 9 0 7 0 6

('/ Valldoreix, 76 bis. Sant Cugat

<*

c a i M c u

PR0M0CIÓN 0T0N0 - INVIERN0

• Limpieza cutis * 1/2 MASAJE - 7.500

(bono mes)

• Por un peeling corporal, un peeling

facial GRATIS

• Por una limpieza cutis, un masaje

circulatorio 20 min. GRATIS

Cl Francesc Moragas, 25 Telèfon 675 58 55 - Sant Cugat del Vallès

^ N A T U I Í O ^

ÀNGELS SAYOL • Tractaments corporals:

drenatge limfàtic, circulatori, tractaments anticel.lulítics.

• Massatge psicofisiològic (stress) lumbalgies (ciàtica), reflexoteràpia podal

• Depilació higiènica.

• Tractaments per a la salud

Dos de Maig, 9 08190 Sant Cugat del Vallès

Tel. 589 44 80

4- f

*&**:

W: " v •••• ••--, v l f

ffsswíiljF? M.i

*V • ï t l ;*... i^SS^H

Jt° f> &

Edkztbiiznnfi.

'Depilocions - Cera - 'Elèctrica

Tractaments facials 9{eteja de cutis Massatge facial i corporal

- Quiromassatge - Ihenatge

Maquillatge Manicura i pedicura

Mores Convingudes Vtfla. delCtíkr, 87, 2°, 2°

08190 Sant Cugat del Vaíks

M^LA SE ROSARA LA SEVA BELLESA

Tractaments corporals anticel.lulítics i per aprimar Massatge circulatori i de relax Tractament per als pits Tractaments facials regeneradors Tractament de l'acné Rehidratació-Cathiodermis Depilació a la cera, defínitiva i elèctrica Neteja de cutis Sol artificial Sauna finlandesa

Dos de Maig, 22, 2n 2a Tel. 674 43 47 SANT CUGAT DEL VALLÈS

PERRUQUERIA

FORMAS H O M E D O N A

PILAR HEREDIA

E S T I L I S T A

Elies Rogent, 18 A (a tocar mercat Torreblanca)

Tel. 675 40 06 Sant Cugat del Vallès

mz-mm • D I S P E N S A R I V E T E R I ­N A R I D E L V A L L È S . S L Urgències 2 4 h. Cl Saba ­dell, 2 3 . S I Cugat . •B 6 7 4 6 9 « 5 T e l u r g è n ­cies 9 0 8 8 9 8 1 3 6 Rel 2S0001

• L A F A U N A Rambla del

Celler. 3 5 - 3 7

n 674 13 05 M «001

• COPISTERIA THER, c/ Sant Antoni. 24. « 5 6 8 74 42 Reí.iwce

• COPY-GRAFIC Can Matas. 8. 0 675 36 53 Rel 82000!

• D . Q D A S S E G U R A N ­

C E S R a m b l a d e l c e l l e r .

n 675 42 03

• DOMÈNEC AYALA, c/ Carme, 31. Sant Cugat del Vallès. t r 674 71 42 Rel 500003

• J .Q . A S S O C I A T S PI. Barcelona, 9 baixos. •B 675 30 12 M 1220»!

• C A S T E L L V Í Serveis Admts. Rius i Taulet. 4. tr 674 12 41 FW '35CO0I

SANT CUGAT

GESTIÓ, S.A.

d'assessorament

administratiu.

Assegurances

administració

de finques.

C/ Santiago Russmyol, 32.

Tel. 67517 02-674 64 69

Fra 58? 27 74

• AUTO-ESCOLA CA­SAS Martorell, 47. •D 67414 97 FW 117Ü001

• N I S S A N R O M A N Mar­

torell, 4 1 .

« 6 7 5 45 79 Ref terxooi

• PÀAQU1NG TORRE­BLANCA Av. Torreblanca 2-8, local garatge. « 589 24 81 FM. 110001

• RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola, 55. tr 589 26 49 Ret 1290COI

• AUTOSERVICIO RU­BIO, SC. C Villa. 1. local 5. Sani Cugat del Vallès n 674 62 99 fteí.'OOüe

• MENJARS PREPA­RATS TASTA'M TT 589 29 29 / 589 35 35 ca « M l

• SUPERMERCAT VI­LARÓ « 5 8 9 35 82 Rel 1360)01

ÀUi»íiES

ALUMINI 1 VIDRE

EXPOSICIÓ IVÏNDA:

VALLDOREIX, 53

TAUER: ORIENT, 68

TEL 675 29 02

FAX6752861

SarKCueatdelVaHès

• BAR-CAFETERIES Don Bar. d RosseHó, 2. « 674 36 36 Rel 30WW1

• BAR G R A N J A C A N DIM. C Lamina. 19. Sant Cugat del Vallès. Rel 10010

• BAR MUSICAL Karao ke La Bohèmia, av. Cata­lunya. 14. « 6 7 5 24 03 Rel 2100TXC

• C E Y L A N C CasrJIleios,

« 5 8 9 64 56 RÜS(0001

• C U G A T C A F È edifici Torreblanca, davant mer­cat « 5 8 9 1 0 96 Ret 140004

• G R A N J A L A S O R T d

de la Sort, 3. Sant Cugat del Vallès. « 6 7 5 28 64 Reiseuomi

• MERMELADA EXPRÉS C/Valdoreix, 56.

• CUGART C/ Torrem de la Bomba, 14. « 674 43 90 Rel 2100001

• GRUP VI BELLES ARTS Montserrat, 31. « 6 7 6 2001 Rel 13)0001

í ^

• CICLES CARDONA Vatdoreix.41. « 674 15 09 MU19UDI

MHStt.lK NHMMGV «M

• CELLER CAL CABA-LLU. Nova ubicació. Cl Plana Hospital, 3-5. «674 0169 FwnsWIM

• VINS NOE SA Baixada Sant Sever, 4. «5691963 fwsooooi

• INSTAL LACIONS TE-TE passatge Torreblanca, 9. « 5 6 9 00 79 rwiacttc • J.P, PARRA cl Enric Granados, 15, local 7. « 6 6 9 06 42 Rel. temis

• PAPIOL-VENDA I NE­TEJA Cànovas del Casti­llo. 4 « 674 65 00 Rel 510001

• CL. DENTAL BANA RES Francesc Moragas 8, 2n « 6 7 4 1 8 77 m 1600001

• MATERIALS DE LA CONSTRUCCIÓ. FOAP. c/ Rius i Taulet, 27. « 674 05 03 Sant Cugat RetSKTjOOI

• S U M I N I S T R O S V A L L ­

D O R E I X M o s s è n J a c i n t

Verdaguer, 107.

n 674 14 90 Rel 390001

• D O L C E T S Alfons S a l a ,

2 0 .

« 6 7 4 42 «2 («1570001

• VILA ELECTROLLAR SA Santa Maria, 40 «6*9 02 71 Minant

• ENGLISH CONNEC-TION Escola d'anglès. Sant Oomenec, 7,1r 2a. « 676 21 06 Rd 1310001

• M U S I C A classes d e gui­

tarra {elèctrica I c làssica) ,

piano i teclats electrònics.

Harmonia i composició.

« 6 7 5 2181 M . 2500003

ÀGORA P«E8C<X*n 6G8

Ferrer i Guarda, s/n Tel. 5890001 Fa* 674 2* 86

08190 Sani Cugat del Vetes IdavmlTOl

• MÚSICA I DANSA FU­SIÓ c/ Cànoves del Casti­llo. 20. « 5 6 9 2619 Rol. 10006

• N O V A U L A centre d'es­tudis Val lès, a Valldoreix, 2 2 . 0 8 1 9 0 Sant Cugat . « 674 03 81 FM. 210001

• SPRINT IDIOMES Cl Francesc Moragas, 8. « 5 6 9 22 64 Fwaiioopi

• WALL STREET INST1-TUTE anglès, horaris lliu­res. Plaça de la Unió, 3, 2n (C/ Alfons Sala / Cl Colom). « 9 0 2 399 399 FK232M05

• WAY-W a Girona, 16. « 674 06 91 Rius i Taulet. naiom»

• BLOCK C/Rosselló, 17. Sant Cugal. « 5 8 0 5 3 48 MI0O92

• ESPORTS TERRANEU a Sant Antoni, 15. 08190 Sani Cugal. « 6 7 4 62 02 IW.IOOH

• SOUASH SANT CU­GAT Sant Jordi. 33-35. «674 «8 62 M 1550001

• ESTANC MONESTIR Placa Octavlà. 3. « 674 01 74 Ret 1510001

• C E N T R E D ' E S T È T I C A

O U I R O S d Val ldoreix , 7 6

B. « 5 8 9 07 06 Rel 2310001

• INSTITUT D E BELLE­SA RVB a Francesc Mo­ragas, 25. Sant Cugat. n 675 58 55 flef. 110003

• M E L O D Y . Ctra. Cerdan­

yola , 2 4 .

« 5 6 9 36 53 Rel 230D32

• ROSA M. S E G U R A cl Santa Maria. 8. « 589 64 75 Re' -40í»3

• FLECA LA GARRIGA. Obert tot l'any. Rambla del Celler. 15. Sant Cugal. « 674 76 81 M 333XO0I

• FLECA MARÍ plaça Borràs, LMirasof. Rel. 250005

• AJFA Ctra . Cerdanyola .

18.

« Í 7 4 4 Í K üeLWOOBl

• FOTO VÍDEO F.R. Rambla del Celler. 93 « 6 7 4 79 68 Rel. 470001

• Z O O M . Centre de la imatge. C / Santa Maria. 14 Sant Cugat del Vallès. « 6 7 5 6*74 M2H0001

• FUSTERIA EBENISTE­RIA feines per encàrrec. « 699 67 48 / 674 70 68 WIM37

• FUSTERIA EBENISTE­RIA LS C Camí de la Creu, 14, baixos la. SI. Cugat. « 569 47 53 M. 240031

• ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21 « 6 7 4 08 62 Rel 1580001

• J . M I R E T Mercat Torre­

blanca. parada 1-42.

« 6 7 5 53 53 Rel 530001

«S.fifCMH

• NOVA ELÈCTRICA SANT CUGAT rambla Ce­ller, 91. « 6 7 5 25 02 IW.140OO7

'LfÉU

• SUPER-NATURAL. Cl Anselm Clavè. 1. Sant Cu­gat. Obert també dissabte tarda. « 6 7 5 59 53 Rel. 33330033

insults • HIDROFLOR Av Joan Borris, 54. Valldoreix. « 6 7 4 75 9* MUMOOI

• HlPICA CAN CALDES masia Can Caldes, s/n. « 5 * 9 00 45 Rel 250004

• HlPICA SEVERMO Pg. Catado.12. «6741140 MMOI

• FMQUES BACHS SCP. C/ Hospital, 41 08190 Sant Cugat. « 6*9 03 07 /Fax 589 11 04 Del 33330107

• F I N Q U E S S E R I N . Plaça

Augusta, 4 , baixos. 0 8 1 9 0

Sant Cugat.

« 6 7 4 12 04 / lax 674 11 81 Rel 33330000

• H O U S E M A C H I N E p g C à n o v a s d e l Casti l lo, 3 4 . Sant Cugat del Val lès « 6 7 5 06 0*1 lax Rel 140001

• V A L L E S T E C N O L O G I C

S A Plaça Unió. 3 . « 5 * 9 33 00 Ret. 1500031

Ji^nl^HUnV HW jVVMlvt

• JOIERIA AUGET c: Sanliago Rusinol, núm 40. « 674 56 54 Sí"-; Cugat

SClüOOi

• T A L L E D A R I C O M À Cl

Balmee, 1 1 . Sant Cugat .

« « 7 4 6862 Rel. 8910001

• JOGUINES MARGA Santa Maria, 44. « 674 15 32 Rel. 1190301

mm • ANNA FUSET JOIES C/ Sanliago Rusinol, 45 Sant Cugat. « 5 * 9 50 72 /5896012 Rel. 1750031

• JOIERIA Mireias c/ Valldoreix. 33. « 8 7 4 99 40 Rel 3010001

• J O I E R I A S P A D A C Bal

m e s , 39 , 1r dreta.

« 5 * 9 5 5 4 9 Sani Cugal . MU00001

• J O I E R I A T O U S R b l a Rbata l tada , 24 C

« ( 7 5 52 52 / 589 02 29 MMU01

• SANBER-5 Anselm Cta-vé. 20 « 674 45 71 Rol 1431031

• A D M I N I S T R A C I Ó N Ú M .

2 Major, 3 3 (junt monestir).

« 6 7 4 0 1 7 4 Rel. 1520001

• A D M I N I S T R A C I Ó

N Ú M . 1 Valldoreix. 67 -A.

« 5*9 47 42 RelOBOtti

• RESIDÈNCIA SANT SALVADOR 3a edat Cl Sant Salvador, 47, lorre. Sant Cugal del Vallès. « 674 42 23 Ret 500002

• P A P E R E R I A G R A U av

Alfons Sala . 38.

« 675 12 15 Rel 25400001

• HNOS. MARTIN DEL VALLÈS Slravinski 8 Po­lígon Can Jardf. Rubí « 5 * 8 05 01 Rel. 220001

Mlíí

M 699 38 98

Fax 588 24 53

Ora. de Terrassa., 97

08191 RUBÍ

• MARMOLES SANT CU­GAT Can Faljó dels Hu-rons. Campoamor. 12. nau 3. Sant Cugat del Vallès. « 6 7 5 510» Ral 140002

HKS

• A T E U E R B L A U Av To­

rreblanca, 2.

« 5 * 9 1 9 31 Rel. 1210001

• MARCS VALLÈS Cl Vallès. 23. Sant Cugat. « « 7 5 49 43 Rel 2130001

• M È S M A R C S C / Enr ic Granados. 15. Sant Cugat. « M » 14 29 Rel. 26X01

• *mm© 'HBfe^ü^Mflsf • Tapisseria

• Papers pintats

• Pintures

• Parquets

• Moquetes £

• Cortines i

• Coordinats

Francesc Moragas, 4 {Quatre Cantons)

Tel. 674 38 92

• CAR RE MOBLES C/ Francés-; Moragas, 33. saní Cugat del Vallès. V 674 09 95/674 15 SO Aeri l X ' i

• CASAJUANA. GALE­RIES SANT JORDI. Cí Santiago Rusinol, 37. C/ Major, 6 Sant Cugat. « 589 22 32 Rel 3333JO0Í

• EGA MOBLES c< Càno­vas del Castillo, 2, local 2. « 5 6 9 00 14 Rel 23000'

• S O L S O N A Rosselló, 2 . TT 5 8 9 3 2 8 9

Rel 49COC-

Jtm-GOfSCK!

• ARWEN BOUT1QUE. C/ Elies Rogent, 52. « 589 61 63 3e' 23»:3

• BLUE MOON C' Major, 16 Horari de 9 30 a 13.30 i de 16 30 a 20 30 h. « 675 02 67 1e' 33XWC2

• CAMPMANY Valldoreix. 16 « 6 7 4 14 82 «el 1530X-

• EL RODET c Anselm Clave, 14. Sant Cugat del Vallès Rel 11ÍO01

• CASTELLVÍ HONDA Rosselló, 15. « 5 8 9 32 11 Rel '2600C'

ERB

• P A M O B E S L Sort. 3 2 . 1r 1a

« 589 35 23 1e' M5ÍOÜ'

• R A N G O - 1 0 C / Pous, 3, l o c a l 1 S a n i C u g a t d e l

Val ies

« 675 57 55 Rel 25410OG1

• V A L L È S N E T Sant R a ­mon. 4. « 6 7 4 89 18 Rel 154O0C1

«JBBCEfm

• FIOTTO cl Sant Jordi, 32. Sant Cugat. « 589 06 05 Rel 24000»'

• THE CARTOON CEN-TER d Martorell. 1, canto­nada Valldoreix - Santa Maria. « 589 70 28 Rel 5S10001

• CONSTRUCCIONE8 Reformes - Torres - No­ves « 674 63 08 Rel. 57003-

• PROMUSA Av Torre­blanca, 2-8 « 589 17 32 RBÍ.3700C1

• SERRALLERIA TIE-RRA I COMAS. C.B. Mo-zart. 9. Barcelona. « 2 1 8 19 96 Rel. 810(03

• C E N T R E Ò P T I C S A L -D O N c/ F r a n c e s c M o r a ­gas. 4. « 675 07 54 Rel 2560031

• F E R R O N jardins i pisci­nes C ' Rius i Tau le t , 2 0 . Sant Cugat del Val lès. « 674 68 47 Rel. 2500002

• TEXIOO ÒPTICA c/ Sani Jordi, 30. Sant Cu­gat « 569 44 95 RetKSjOOÏ

• ASSUMPCIÓ Monestir, 33. « 674 36 51 Ret. Hiox-

• FORMAS PERRUQUE­RIA c Elies Rogent. 18A (a tocar mercat Torreblan­ca). Sani Cugal. « 675 40 06 Rel 250COJ-

• P E R R U Q U E R I A A. SA­L I N A S C, Sant Jordi. 25. « 6 7 4 89 15 Re' 2:rO]1

• PRESENZA Martorell. 20 « 589 46 51 Rel lesorxr

• PNEUMÀTICS SANT CUGAT. C/ Anselm Clavè, 16-18 « 6 7 5 28 53 / 9 0 7 -23 04 01 Mòbil M 3333090è

• INSTALACIONES ZA­MORA Mossèn Cinto Ver­daguer, 18. Valldoreix « t * 9 26 38 WSB3001

• MANTSERV, SA Av Catalunya, 18 « «74 60 58 «9X0)1

• LA BRASERIA Plaça Pare San 6 « 6 * 9 52 40 ReL 010302

• M A I L I N G V A L L È S , S L

Sant D o m è n e c . 10 - ba i ­

xos.

« 6*9 23 71 M 550301

• REPARACIÓ DE CALÇAT SABATA c/ Francesc Moragas. 6. « 675 32 74 M.twooe

• REPARACIONS DE CALÇAT i còpies de daus. C/del Sol. 16. « « 7 4 90 97 R* 250302

• REPARACIONS DE CALÇAT i còpies de claus. Soi-Mercat Torre­blanca. 9 «74 00 14 Ket 250033

• T A T E R S S a n t A n t o n i .

« « 7 5 55 06 M1330001

• TALLER ELECTRO-SOL d Sol. núm. 19. • «74 36 88 Sant Cugat M 3020001

• TALLER MECÀNIC P. CANALS C Sam Llorenç, 27. » «74 63 62

•M. 1320031

• T A L L E R E S M E N A Pas ­

seig Torreblanca, 13.

« 674 53 01 M1200301

• LfNEA DIRECTA Enri-que Granados. 15 - local * . » 5*9 03 74 M.1K0301

• O L - NET P Torre 52

« « 7 4 41 49 M.7O001

• TINTORERIA SANT CUQAT Sant Antoni. 1. « 4 7 4 1 1 82 M-UNtOl

• TINTORERIA SANT CUQAT Santiago Rusinol, 36. « «74 11 83 Rel 1«O0l

• TINTORERIA SANT CUGAT Rambla Ribatalla-da, 34. ««7*122* Rel 1540301

• TINTORERIA SANT CUOAT Alfons Sala .21 . « « 7 4 4 1 5 7 RHIBOOJI

• USSIA TOURS plana de l'Hospital, 10. « 589 61 50 Fax 589 59 65 FMI. 810002

• CANSALADERIA JU­LIANA Francesc Moragas. 26 « 674 08 81 Rel 430X1

• ÀTIC DÚPLEX Zona Mercat Nou, 120 m' * 20 m* terrassa 4 hab., saló menjador amb xemeneia, cuina ..olfice» 1 bany , 1 lavabo, calefacció, marbre, parquel, PVC i climalit, pàrquing i traster opcional preciós. 22.000 000 -« 675 33 55 / 589 26 43 ;KSA Gestió irnot.naiià Re' KS» 10JS001!

• P I S À T I C C/ Alfons Sa­

la. 4 hab. . 1 bany, 1 lava­

bo a m b dutxa, 4 0 m* de te­

r r a s s a , 1 p l a ç a d e p à r ­

quing.

2 2 . 0 0 0 . 0 0 0 -

« 674 77 76 irreertaSA.Ret 60X2

• PROP CREU ROJA, àtic dúplex d'uns 100 mJ

amb 3 terrasses, 3 hab , tot exterior assolellat molt tranquil·la (sense veïns a sobre) 18.000.000 « (93 )674 67 15 [FírojesSacai Rei FEi:i2O0OS

• PROP MONESTIR 2 hab , menjador saló. cui­na. bany. dues terrasses Possibilitat de pàrquing. 11 000 000- « 674 72 54 (FrcesGroneiia, Rei CG 10090321

• ÀTIC DÚPLEX NOU. Zona d Solsona Superi. constr. 158 50 rrr 3 hab . 2 banys, saló 30 m ;

preinstal lació aire condi­cional, parquet, armaris de paret, terrassa, elc. Pisci­na comunitària 31.000.000 - « 674 06 97 f t t n Ser» CujaO Rel FSC irX4o357

• ÀTIC DÚPLEX NOU. Zona Parc Cenlral. Superi. constr. 215 m*. 3 hab., es­tudi 10O m', 2 banys, saló ampli, luxe. Preinstal lació aire condicionat, parquet, PVC, armaris de paret, te­rrassa. Sol. Piscines co­munitàries. 31 000 0 O 0 - « 674 08 97 (ftiae Ser< Cugat} Re* FSC 10040056

• ZONA PARC CEN­TRAL nou, 4 hab amb ar­maris de paret, cuina -offi-ce-, ampli menjador saló, 2 banys, lavabo, terrassa, dues places de pàrquing, pis amb excel lents aca­bats, lot exlerior. sol tot el rüa. Zona comunitària. 46.000.000 - « 674 72 54 (Ftt··Graielu Rel K5IO3B0O2!

• A LA VORA PLAÇA MONESTIR Àtic de 2 hab., menjador saló, cui­na, bany nou i tenassa. 11 000.000 « 6 7 4 72 54 (FjTKMGinra·el Rel FG 10030036

• À T I C D Ú P L E X de luxe.

z o n a d À l v a r e z . 1 9 0 m*.

c o n s t a d e 4 h a b . . h a b .

p l a n x a , s a l ó m e n j a d o r

a m b xemeneia . 4 0 mv Es­

tudi e n dúplex de 6 0 n v ,

t e r r a s s a . B a r b a c o a , t r es

places de pàrquing. Jardí i

piscina comunitaris.

4 9 . 0 0 0 . 0 0 0 - « 6 7 4 0 8 9 7

(rricasSjrtCijrjatl Ret FSC "X^0044

• Z O N A C E N T R E . Àtic de 4 hab., menjador salo, cui­na, bany, lavabo, terrassa de30m'. 23.000.000 - « 674 72 54 (FroMGeoralBI Ret FG 'CC8C03S

• U R B A N I T Z A C I Ó S a n t F r a n c e s c , can tonera , s e -minova; al davant hi tó un jardí públic, 3 hab. + estudi + 2 trasters Pàrquing molt espaios, jardf privat d'uns 7 0 nv, calefacció. 3 4 . 0 0 0 . 0 0 0 -« (93 )674 67 16 IFmgues Secel Ret FS 1012OOM

• C A S A A D O S S A D A 2 4 0 nv, a prop estació, 2 pàr-quings, tol en pertecte es­tat. 4 3 . 0 0 0 . 0 0 0 -S 6 7 5 43 2 4

(FnquasRcol Ret FR10360014

1MSI«0(S

• LOCAL 170 nV. d Camí Colomer, 2 portes al ca­rrer. en venda o lloguer. Preu: 25,000.000 Pta o 160,000 PtaMies « 675 43 24 ! finques Roca; Ral FR 10060006

• Z O N A T O R R E B L A N C A

places de garatge des de

1 . 7 0 0 . 0 0 0 - « 8 7 4 77 76 ilnmaita SA; fW 160010

• PARC CENTRAL. Pisos de 120 rrr. 4 hab . piscina comunitàna i places de pàrquing. Preu a convenir t r 674 08 97 i r.ncas Sam Cmjat; M FSC 100*00*1

• P I S 80 nv, nou a estre­nar. 3 hab , 2 b a n y s , tot

exler ior , pàrquing opc io ­nal

14 .500 .000 . -t ï 6 7 5 4 3 2 4

iFinquaRocai Ref FR 10060012

• PIS DE NOVA CONS­TRUCCIÓ 60 nv, acabats de la qualitat, 2 dormito­ris 13.500.000-« 6 7 4 1 2 04/674 11 61 [Serri Re' 5 lOOOOOCi

• PIS PER ESTRENAR de 3 hab , cuina equipada, menjador saló, bany. lava­bo. jardí particular de 150 m? Pàrquing i traster Tot exterior Acabals de quali­tat. 29 000.000 -TT 674 72 54 !-trcasG«>nelai Rel. FG 10080032

• PIS RESIDENCIAL planta baixa 100 rrt- + 80 mp jardí. 3 dorm . 2 banys, 2 pàrquings i traster Nou a estrenar 26.800,000-0 675 43 24 iFinques Ftocai Rei FR :0O6O0t3

• P I S O S N O U S PER E S ­T R E N A R . En diverses zo­nes de Sant Cugat Pisos d e 2 a 5 h a b . . 2 b a n y s comple ts , menjador saló, cu ina - o f l i c e - , t e r r a s s a , calefacció t r 674 7 2 5 4 (Crtas GTreto; Bel FG 10080031

• S A N T C U Q A T pis de 3

h a b , b a n y s , cu ina , sa ló

m e n j a d o r , ba l có , a s c e n ­

sor, exterior i assoteüal.

12 .700 .000 . -

t r 5 8 0 0 6 6 8 / 5 8 0 9 8 5 4

i^FteCerfcnyotil.fWFPC 990002

• S A N T C U G A T pis m a c o

de 9 0 n f i 3 hab., 2 banys comple ts , saló menjador . cuina - o f l i c e - , 2 balcons, a s c e n s o r , ca le facc ió , tot ex ler ior , pàrquing opc io ­nal , assolellat. 1 4 . 8 0 0 . 0 0 0 -«r 5 0 0 8 6 6 9 / 5 0 0 B0 5 4 (Foto Piso Cwaryft). Bal FPC 890003

• S A N T C U Q A T prec iós

pis ai C / Alfons Sala, a m b

3 hab. , 110 n f , bany com­

plet reformat, lavabo, saló

menjador de 35 n f , cuina

equ ipada , terrassa de 2 5

m' , ascensor , ca le facc ió ,

exterior, finestres d'alumín

i i p o r t e s d ' e m b e r .

19 .000 .000 . -

W 5 8 0 86 6 9 / 5 8 0 9 6 54

(Foto Puc Cenfer·yotaj. Rel FPC 990004

• S A N T C U G A T prec iós pis d e 120 m- i 4 hab . a l'Av. Alfons Sala, 2 banys, saló menjador, cuina equi­p a d a , ascensor , ca le fac ­ció. pàrquing, assolellat, fi­nestres d'alumini. 2 6 . 5 0 0 0 0 0 -V 5 0 0 8 6 6 9 / 5 8 0 9 8 5 4 (Foto^ürtcYiytfe) Ref FPC 990006

• S A N T C U G A T Psg C à

novas, pis de 4 hab. (3 do­

b l e s ) , 1 2 0 m ' , 2 b a n y s

cuina «off ice», balcó, en-

tresolats , ascensor, cale­

facció . exterior, pàrquing,

assolellat. 21 500.000. •

« 5 8 0 86 69 Í580 98 54 (=0*0 " I M Ceroanytüa) flef FPC 990005

• A PROP PG. DE LA CREU. Pis de 150 m*. compost de 4 hab. dobles, cuina -office-, dos banys i un lavabo, saló menjador de 45 rrf. Jardí de 120 nf. 37.000.000-« 6 7 4 0 8 9 7 (firraSart0u8«| FW FSC 100400*5

• A LA SEVA MIDA. Campn a preu de Uoguet", 56 950 pies mes sense entrada. 3 hab « 589 87 01 Ral 23230002

• A P R O P c/ C à n o v a s del Castillo. T é 160 nV. consta d e 4 h a b . saló menjador de 4 5 m \ cuina «off ice- . 2 banys complets, terrassa. Pàrquing.

3 2 . 0 0 0 . 0 0 0 - « 6 7 4 0 8 9 7 {FincasSaiTtCugati Rei. SC 13040043

• a DOCTOR MURILLO 130 nV. 4 hab., 2 banys, saló menjador, 35 nf, cui­na «office», 2 places de pàrquing. Zona comunità­ria amb jardí t piscina. Ex­terior. 28.500.000-« 674 57 04 / 675 43 02 (lnxte6>(.FW.IIlM700O5

• CV RIUS I TAULET 160 nV, 4 hab.. 2 banys, sa*ó-menjador, cuina »office-, terrassa, plaça de pàr­quing. 27.500.000-« 674 57 04 / 675 43 02 (Imdasa). W . 110070004

• C/ SANTIAGO RU­SINOL 110 nf. 4 hab., 1 bany, 1 lavabo, salo-men-jador, cuina «office» nova, terrassa, plaça de pàr­quing. 24 150.000.-« 674 57 041 675 43 02 jimaasaj Bel ) 10070006

• Cí VILLA. Oportunitat. Aparlament estudi estil americà, bany complot i terrassa. 6 5 0 0 . 0 0 0 -« 674 08 97 |tHrKaiSartCa3M)R9lFSClCMC04g

• INCREÏBLE! De particu­lar a particular, 5 hab. Compri't per 7 5 . 0 0 0 ptes7mes sense entrada. « 509 74 10 Rel 23230001

• M O L T A P R O P estació

Sant Cugat , 3 hab. , terras­

sa d e 12 n f , g a i r e b é to l

exterior, assolellat.

15 .000 .000 . -

« (93 )674 67 15 ífinquasStn. M.FSlOtMOOS

• MOLT A PROP ESTA­CIÓ Sant Cugat. 5è pis, 4 hab., vista molt maca, bal­có ampli, 1 bany + 1 lava­bo. Sol de tarda. 15.000.000-« (93) 874 67 15 [Ffque«Saca).Ref FS1012O0M

• O P O R T U N I T A T . 2 hab. ,

56 n f . Compri*! per 4 3 . 5 5 0

p tes . /mes sense en t rada .

Agències no. « 5 0 9 8 4 8 0

Ffet 23230003

• P I S 1 1 0 nv , 4 h a b . , 2 b a n y s , p a r q u e t , a r m a r i s , pàrquing, alt, exterior, c è n ­tric, f inca nova: 3 anys . 2 5 . 0 0 0 . 0 0 0 - « 6 7 5 4 3 2 4 (FftqmtRpralRalR 10060011

• PIS DE 120 nf, 4 dormi­toris, 2 banys, moft bona vista, pàrquing. 22 000.000-« 8 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 8 1 (SOT) WS10000KC

• PISOS OCASIÓ Zona Monestir, 75 nf, menjador 20 nV, cuina. 3 hab.. 1 bany, safareig, terrassa 4 m*. ascensor, sol tardes, vistes a Montserrat, per­fecte estat. 11.600.000.-« 8 7 5 33 55 /509 26 43 (KSA G*ttK> ImmoMiira). Rt(. KSA

10050012

• PLANTA BAIXA amb jardf a zona residencial, 4 dormitoris, 2 banys, cuina, totalment renovat, piscina. pàrquing. 38.000.000-« 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 8 1 (S>rtijíW.S1O0COOO3

• PROP ESTACIÓ SANT CUGAT 4 hab. 2 banys. calefacció, plaça pàrquing, assolellat, exterior. 28 000.000-« (93) «74 87 15 |FfnuatS»Ml-BltFSl0120OO3

• PROP HOSPITAL GE­NERAL de Catalunya. Pis petit, 3 hab., molt tranquil, assoietat, dar. 6.300.000-« ( 9 3 ) 6 7 4 67 15 íFnquaiSKt).W. FS 10120002

• PROP M E R C A T N O U (Pg. Torreblanca / Vallès), seminou, 3 hab., 1 bany, plaça pàrquing, exterior. 13.650.000.-« («3) 874 87 15 (fírque5$aal.Ral.FSiai20007 .

• RUBÍ Av. Estatut, Ed. nou, 85 nf, 3 hab.. bany i lavabo. Calefacció. Elec. Entrada 3.000.000 Pta. Resta hipoteca. •a S«tt 40 17 / 56» 54 » (Fnquw Vitonrit] Rel FV 4416

• RUBÍ Av L'Estatut. 75 nf, 3 hab-, molt de sol. 7.250.000- « 699 65 48 ftncusa) Ret 150007

• RUBÍ c/ Casp, Per es­trenar. Dúplex de 118 i 135 nf De 4 a 5 hab . 2 i 3 banys, 2 terrasses. Cale-lacció. Gas. Pocs veïns. Acabats de qualitat. Pàr­quing opcional. RFA. Nous. 14.200.000-« 5 0 8 4017 /580 54 99

t). Rel. ^ Z00003

22 CLASSIFICATS ELS 4 CANTONS/ Divendres, 22 de març de!996

• R U B Í o' D u r a n i Bas 90 j • R U B Í z o n a la J o s a . t o ­

can t merca t . 3 h a b . b a n y •

l a v a b o Ex t i p e r s i a n e s

d 'a lumin i Ca le facc ió . G a s ,

c u i n a n o v a 10 500 .000 . -

t r 568 4 0 1 7 / 5 8 8 5 4 9 9

=re>*-i Vi*tmnt| FW. FV46K

1 m- 4 h a b c d m h ' í i b a n y

1 c o m p l e l a so l d e m a t i n s

1 men |ador 24 m \ p i a c e s de

r i I pa rqu ing opc iona l s

I I 0 5O0 0OC - « 6 9 9 65 4 8

1 . tusa; We) 15*X«Jt

I • R U B Í C H i s t o r i a d o - Jc-

i sep Ser ra 95 m- 4 uai: i 3

1 dob les ) , bany i l a v a b o , o i -

1 le facc io , e x t e n o ' '2 t e n a s

ses p a r q u i n g

m 14 COC' 0 0 0 - « 6 9 9 65 4 8

•••KUM: P 0 I i-.x-.-

ï • R U B Í C L lu ís R i b a s , 4 ï h a b m é s e n t r e s o l a l A m b

n pa rqu ing A c a b a t s de qua -n l i la t P o c s v e r n s L la r d e

toc 19 500 000 -

« 588 4 0 17 586 54 9 9

iEmaues Jiíroniai' Re' "4 20001ü

i • R U B l C M o n l u n o ) 3

hab 8 9 m- Re fo rma t fus­

I ter ia e m b e r Po r ta b l inda­

I da Ext a lumin i . Mil lor que

n o u 8 5 0 0 0 0 0 •

1 9 588 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99

1 arques tjlionia'l Rel *» **•£

• R U B l a Pau C lans , A la

vora A j u n l a m e n l . 8 0 rr- 3

hab . ben conse rva t , ex te

rkv 8 0 0 0 0 0 0 -

« 6 9 9 6 5 48

Ircsai Ret >D0C-3

• R U B Í o ' Sabade l l . ;rnpe

c a b l e 4 h a b (3 d o b l e s i

c j m a e q u i p a d a i r e f o rma ­

d a ( cu ina i n t e g r a d a , t o m

etc } so l de m a l m s

9 000 000 - 1T 699 65 48 I - Í ^ _ V caic

• R U B Í c Verge dei Pilar

A la v o r a d e C o r r e u s . 6 5

T 3 hab , cambra de bany

6 4 5 0 . 0 0 0 - « 6 9 9 65 48

i rosa. Pçí -COtt

• R U B Í C Zaf i ro . 70 m- 3

h a b . , c a m b r a b a n y , e x t e ­

rior i asso le l l ada

6 400 000 - « 699 65 48 l XJ&a Se! i MOS

• R U B Í Dup lex per es t re

na r de q u a l i t a t s u p r e m a

Pocs ve ïns 19 0 0 0 0 0 0 -

« 5 8 8 40 17 5 8 8 5 4 9 9

f « X « Vé*or*at ^ ' ^ V 20001'

• R U B Í Edi f ic i M e r c u n 75

m \ 3 hab . , cu ina i c a m b r a

bany re fo rma ts , p a r q u i n g .

10 5 0 0 0 0 0 - « 6 9 9 65 4 8

Hncusa; flat 150009

M 1 • R U B Í loca l a Les To r res .

5 4 0 n r , bany , pat i .

4 3 .800 0 0 0 - « 6 9 9 65 4 8

1 Tcjsa' «W< 50010

• R U B Í p i s c ' M a r g a r i d a

z X i r g u , 4 h a b , m e n j a d o r

cu ina g a s , re fo rmat , fus te­

n r ia embe r i a l u m i n i Ext

• 9 S O 0 0 O 0 -

i « 5 8 8 4 0 17 588 54 9 9

i iFnqu«ValKmi) Rel f V « i 3 i • R U B Í pts n o u de 61 rrr*. i a A v Esta tu t , 132 A m b 2 i h a b . b a n y , c u i n a e q u i p

1 N o m é s dos ve ïns A m b te­1 r rassa . S u p e r i 61 m*

1 1 1 0 0 0 . 0 0 0 -

1 « 5 8 8 40 1 7 / 5 8 8 5 4 9 9

1 Frçuts Vatwvit; Ret FV 200009

• R U B Í pis n o u de 74 nv

E n A v E s t a t u t 1 3 2 . 2

h a b . . b a n y , c u i n a e q u i p

N o m é s d o s ve ïns

1 2 0 0 0 0 0 0 -

TT 588 4 0 17 5 8 8 5 4 9 9

ftxtm va tmat i Ret Fy 200COI

• R U B Í P l a ç a P r o g r é s

100 m-' 3 h a b (2 dobtes) .

ca le facc ió , pis ex ter ior

8 9 0 0 0 0 0 - « 6 9 9 6 5 4 8

>:ncusai FW 50002

• R U B l Z o n a Les T o r r e s ,

p rop FF G G Pisos des d e

7 5 0 0 0 0 0 Pta . 3 hab . C a ­

le facc ió g a s , cu ina . bany .

« 5 8 8 40 17 588 5 4 9 9

Fr-quas a-'attwraü Bef FV 200005

• Z O N A M E R C A T N O U

Q(j ,7T, sató 32 m ' a m b xe­

m e n e i a , 3 r***í;., c u i n a re-

l o r m a d a , 1 bany , l i&vabO

a r r b du txa so l i v i s les

14 5 0 0 0 0 0 •

TT 675 33 55 589 26 43

*:-~jrtT -f lvfatü Rf «ÍAIJC6X0S

me • A V . P L A D E L V I N Y E T .

A d o s s a d a de luxe 5 hab

es tud i . Ja rd í pr ivat i c o m u ­

ni tar i a m b p isc ina N o m é s

4 5 . 0 0 0 . 0 0 0

« 6 7 4 06 97 iFncaa SOT Cugat, R» FSC • 304OW

• C / G R A N O L L E R S

a d o s s a d a a m b a s c e n s o r

2 2 0 m 1 . j a r d í p r i v a t . 5

d o r m (2 - s u i t e s - ) , 3

b a n y s , 1 l a v a b o , sató m e n ­

jador 4 0 rrV, g a r a t g e t r as -

• Z O N A P E A T O N A L 7 0

m- m e n j a d o r , c u i n a , 3

h a b , 2 b a n y s , c a l e f a c c i ó .

so l i v is tes 1 4 . 0 0 0 . 0 0 0 -

« 6 7 5 33 55 < 5 8 9 2 6 43

>M Jeat itrrsrJana; ^ KSA1005000*

• Z O N A R E S I D E N C I A L 1 O0 m , s a l ó a m b x e m e ­

n e i a c u m a " O f f i C B - , 3

hab 2 t a r y s 1 p a r q u i n g .

t ras ter . ca le facc ió , jardí in -

' an t . l n o m é s 6 v e ï n s , to t

exter ior 26 0 0 0 0 0 0 -

« 6 7 5 33 5 5 / 5 8 9 2 8 4 3

<SA GasliC ImrroCiliaria! Hff. KSA

'ÚC50007

• Z O N A R E S I D E N C I A L .

P i s d e 1 3 0 m ' , 3 h a b . ,

men jado r sa ló a m b te r ras ­

sa c u m a t o t a l m e n t e q u i ­

p a d a , 2 b a n y s comp ta t s , 2

p à r q u i n g s . t r a s t e r , a i r e

c o n d i c i o n a t , c a l e f a c c i ó .

Ma te r ia l s d e l a quaJttat.

38 0 0 0 0 0 0 - « 6 7 4 7 2 5 4

- í xas i í ^Wb- Ra* =G 1008X33

• Z O N A R I U S I T A U L E T .

4 h a b . m e n j a d o r sa ló, cu i ­

na »orf ice» b a n y l a v a b o ,

t e r rassa p a r q u i n g i t raster

3 0 0 0 0 0 0 0 - « 6 7 4 7 2 5 4

, ;íías3íooeaa, Re' =G * 0080034

• Z O N A T R A N Q U I L · L A

100 m 1 • 160 rrr ja rd í pr i ­

va t , s a l ó - m e n j a d o r 3 0 m*,

4 h a b , 2 b a n y s , c a l e f a c ­

c i ó , a i r e c o n d i c i o n a l . 1

pa rqu ing + t raster

26 .000 .000 . -

« 6 7 5 33 55 / 5 6 9 2 6 43

[KSÀ 3f>s>>c Immobilia/ai M KSA

0050QOE

WWW MPW IfllnMH ,

• C / E S P A R V E R , 1 .000

12 750 000- «674 06 97 Freai 5artOigM) FW FSC 100*0047

• Q O L F - E L P I N A R . C /

Enr ique Lan f ranco S u p e r i .

6 0 0 nY.

21 0 0 0 . 0 0 0 -

« 6 7 4 0 8 9 7

i Fre» Stvt Cugt> FW FSC 1000046

• L A F L O R E S T A 1 0 0 0

nr1 a l C D a l m a u .

9.000.000-« 674 08 97 f i x a t StvtCupI) W FSC '00400*

• M W A - S O L 2 so la rs 6 0 5

i 6 5 0 m 1 P g C a m è l i e s .

M a g n i f i c a v is ta .

« 6 7 4 57 0 4 / 6 7 5 4 3 0 2

(tnxMii net 110070010

• S O L A R res idenc ia l , 6 5 0

m- Z o n a e s c o l a a rqu i t ec ­

tu ra Ed i f icac ió i m m e d i a t a .

2 9 0 0 0 0 0 0 -

« 6 7 5 4 3 2 4

|FnquMfloca| W FB tOOOTOfl

48.000.0CC' « 674 77 76 jinrartttSAl FM 18

• M f R A - S O L tor re 3 5 0 m

s o l a r 6 0 0 nV , 6 h a b , 2

b a n y s , s a l ó m e n j a d o r 6 0

m 1 , c u i n a « o f f i c e - , sa la 6 0

m 1 , ga ra tge 2 c o i x e s

6 5 . 0 0 0 . 0 0 0 -

« 6 7 4 5 7 0 4 / 6 7 5 43 02

N M ) . FW. 110070032

• U I R A S O t p r o p es tac ió i

c o l l e g i s , 4 hab . . m e n j a d o r

sa ló , c u i n a , b a n y c o m p t e ! .

t r a s t e r , m e n j a d o r d ' e s t i u .

so la r d e 4 0 0 rrr7 a m b pet i ta

p i s c i n a , h o r t . P o s s i b i l i t a t

d 'amp l iac ió .

2 4 . 0 0 0 0 0 0 -

« 8 7 4 7 2 5 4

|firt«G«neéa; «et F G 1 * * * ^

• N O V A P R O M O C I Ó tC

tor res a d o s s a d e s a m b jar

d i i p i s c i n a c o m u n i t à r i a

2 4 0 nr*. 6 m l a ç a n a , garat­

g e 4 c o t x e s . 4 h a b , es tud i

2 b a n y s , 1 l avabo , pa rque t

, ma rb re . 3 8 . 7 0 0 0 0 0 -

« 6 7 5 3 3 5 5 / 5 8 9 2 6 4 3

(KSA GMDÒ ImmoMüna; Ret KSA

10050009

• P R O P E S T A C I Ó M I R A -

S O L . T o r r e d e 4 h a b ,

m e n j a d o r s a l o . c u i n a .

b a n y , m e n j a d o r d e s t i u

t raster. Te r reny d e 4 0 0 rry

a m b p o u , hor t i a rb res f ru i ­

te rs . Poss ib i l i t a t d ' a m p l i a ­

c ió .

2 2 . 0 0 0 . 0 0 0 - « 6 7 4 72 5 4

(Fixa» Gmxielal Ref FG 'CC3CCS

• S A N T C U G A T z o n a

mo l t cèn t r i ca i t ranqui l · la 4

h a b . , m e n j a d o r s a l ó a m b

x e m e n e i a , c u i n a - o f l i c e - ,

2 b a n y s c o m p l e t s , g r a n s

g o l f e s , à m p l i a t e r r a s s a ,

g a r a t g e , c e l l e r , s a l a d e

jocs . Parce l · l a de 6 0 0 m2 .

4 8 0 0 0 0 0 0 - « 6 7 4 7 2 5 4

( F i x a i G t o l ^ W F610CBX1B

• S A N T C U G A T z o n a p g .

Vaf ldorebc·QoH. T o r r e ind i ­

v i d u a l q u e c o n s t a d e 5

n e b . , hab i tac ió es l ud i . sa ló

m e n j a d o r , c u i n a - o f l i c e -

3 b a n y s c o m p l e t s i un la­

v a b o a m b d u b t a . G a r a t g e

per a dos c o t x e s . D o s t ras -

l e r s , c a m b r a f r i g o r í f i c a

etc. El solar é s d e 5 0 0 n r

5 2 . 0 0 0 . 0 0 0 - « 6 7 4 0 6 9 7

| f tmSetOga).M.FSC10040C»

• S A N T C U G A T z o n a

V i n y e t - c / S a n t J o s e p

C o n s t a a m b : p l a n t a , s a l ó

m e n j a d o r , c u i n a - o f f i c e - <

u n l avabo . A la p lan ta s u ­

per ior hi ha 4 hab . ( u n a é s

• s u i t e » ) i 2 b a n y s c o m ­

p le t s . A l 'es tud i , c o m q u e

é s g r a n , t é 1 h a b , sa ló i

u n bany . A m é s al so ter ra ­

n i h i h a u n g r a n ce l l e r . 1

hab . d e p l a n x a i sa fare ig i

ga ra tge per a 3 co txes

6 3 . 0 0 0 . 0 0 0 - « 6 7 4 08 97

(FrasSartCjgrt; Ret FSC ••X40C3S

• S A N T C U G A T - C O L O -

M E R a d o s s a d a de 4 hab . ,

es tud i a m b x e m e n e i a . Ga ­

r a t g e p e r a d o s c o t x e s .

Ja rd í p n v a t . etc Es rega-

!en tots els mob les .

35 000.0OC.-

« 674 08 97

-ir<a> iïr-Cjca!: Re' -SC I0040C37

• S T . C U G A T cl S ta Te ­

resa a d o s s a d a 3 2 0 m \ 4

hab . 2 b a r y s l avabo , sa ­

ló- m e n | a d o ' , 35 m J . cu ina

«o t l i ce · qo l l es . sala d 'es-

lar , l e r r a s s a n a b m à q u i ­

nes , g a ' a l g e 3 co t xes jar­

dí p r i va t 100 n r i p i s c i n a

comun i tà r i a

57 5 0 0 0 0 0 -

« 674 57 04 ,' 675 43 02

• T O R R E A B E L L A T E -

R R A 2 5 0 m" , 9 0 0 nrv d e

j a rd í , u n a a n t i g u e l a t d e 4

a n y s , 4 d o r m i t o r i s . 2

b a n y s . 1 l a v a b o , g a r a t g e ,

es lud i go l fes .

6 0 0 0 0 0 0 0 -

« 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 81

;5er- =fe' 5 ' X 0 Í W

* « f * J S * ^ :

• T O R R E A B E L L A T E -

R R A uni fami l iar 180 m*. 4

h a b 2 b a n y s , saló m e n a ­

d o r 3 5 m c u i n a 2 0 m ' .

parce l · la 400 nv.

39 0 0 0 0 0 0 -

« 6 7 4 77 7 8

. .rrrdroa, 5A( Ret 160006

• T O R R E A D O S S A D A C '

B e r g a r a , 2 - s u i t e s - , 2

d o r m . d o b l e s . 3 b a n y s , 1

l a v a b o , sa ló m e n j a d o r 35

m-, 2 p l a c e s de g a r a t g e i

t ras ler g r a n

47 000 0 0 0 -

« 6 7 4 77 76

Inciata SA =*e« 15000"'

• T O R R E A D O S S A D A A

R U B Í per es t renar . 223 m J

+ 104 d e j a r d í , 4 h a b . 2

b a n y s . 3 p i a c e s de gara t ­

ge , f u s t e r a interior de rou­

re : e n t e n c r àe P V C a m b

v a r e dob le

26 0 0 0 0 0 0 -

« 6 7 4 7 7 7 6

:-"«ftd SA. Re' 6000-1

• T O R R E A D O S S A D A

C A N T O N E R A mol t cèn t r i ­

ca . a m b p isc ina c o m u n i t à ­

r ia . 3 d o r m , 2 b a n y s , bo -

hard i l la , sa la de m à q u i n e s

i hab p l anxa 2 p iaces de

g a r a t g e , A .A.

3 2 0 0 0 0O0 - « 6 7 4 77 7 6

tlnrrart» 5Ai Ret 6C>303

• T O R R E S Z o n a

t ranqu i l · l a , a d o s s a d a c a n -

t o n e r a . 150 nv . g a r a t g e 2

c o t x e s , z o n a r e n t a l , t r as ­

te r . sa ló es ta r e n d o s n i ­

v e l l s c u i n a - o f f i c e " , i

b a n y , i l a v a b o , 3 h a b (1

«surte») es t u d i , ja rd í p r i ­

vat 4 0 n r . ca le facc ió .

2 8 . 5 0 0 0 0 0 -

« 675 33 5 5 / 5 6 9 2 6 4 3

<SA Sftsl.í Ixrr.cMianai Re' <SA

'ÜC50Ü13

• V A L L D O R E I X Tor re S o ­

la, pa rce l la 6 0 0 m \ c o n s ­

t r u ï t s 2 2 0 n r . 4 d o r m . , 2

b a n y s •• lavabo , men jador

sa ló 35 m- sa la de bi l lar ,

x e m e n e i a Mar b a r b a c o a ,

46.500 000 « 674 77 76 |irtmarta SA i Rel W'M

• Z O N A M O N E S T I R tor re

a d o s s a d a 140 nrr\ 5 hab . ,

2 b a n y s , ga ra tge i ja rd í 6 0

rrr .

33 0O0 0 O 0 -

« 674 77 76 Irtrarba. SA) FW 160005

• P I S O S , a p a r t a m e n t s , to ­

r res, loca ls i p l aces d e par­

qu ing de l loguer

« 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 11 81

'Senn) Ret E l'MOOOOS

• A P A R T A M E N T S en di

ve rses z o n e s de San t Cu

qst . 1 hab . , m e n j a d o i saló

c u i n a , b a n y c o m p l e t i l e

r rassa. A part i r de

4 5 . 0 0 0 / m e s - « 6 7 4 72 54

ff icuGinneht. Re' FG tCOKOK

• P R O P M O N E S T I R 3

h a b , m e n j a d o r sa ló , cu ina .

b a n y , ba lcó . Àt ic a m b mo l ­

ta l l um i v is tes T ib idabo

70 0 0 0 / m e s - « 8 7 4 72 5 4

iFrcasGfOreta) FW FG '0O8O311

• L O C A L D A V A N T C A P

S A N T Cuga t , c/ M i n a , 19-

8 0 nT 8 0 0 0 0 / m e s . -

« 6 7 4 15 6 6

-Casas! FW 00130007

• L O C A L E N V E N O A o

l loguer 112 nT. P r e u v e n ­

d a : 10 m i l i o n s . L l o g u e r

6 0 0 0 0 P ta /mes .

« 675 4 3 2 4

,F«V)U8SFtoa) R9t.FRia06001&

• L O C A L P E R A O F I C I ­

N A o consuMor i , l loc t r a n ­

qu i l c è n t r i c , a p a r c a m e n t

l a c i l , l l o g u e r 6 5 . 0 0 0

p ies / m e s . O p c i ó v e n d a

« 6 7 4 72 0 8 / 6 7 4 72 5 4

FW £40001

• Z O N A Q U A T R E C A N ­

T O N S . P l a n t a d e 5 0 m

m é s 25 r r r cTentresolat i 2 0

rr r d e te r rassa . Z o n a m o l t

c o m e r c i a l i cèn t r i ca .

lOOOOOVmes.-

« 6 7 4 7 2 5 4

i F « t t GrorWa). FW. FG 10080037

• C O U F A V A . P is per es ­

t renar , d e 3 h a b . m e n j a d o r

s a t ó , c u i n a - o l f i c e - , 2

b a n y s c o m p l e t s , t e r r a s s a ,

c a l e f a c c i ó . A c a b a t s d e

q u a l i t a t : p a r q u e t , m a r b r e ,

a n t e n a p a r a b ò l i c a . Z o n a

comun i tà r i a a m b ja rd í i p is ­

c ina. lOO.OOOVmes.-

« 6 7 4 7 2 5 4

iFircas Gmm*). FW. FG 10080024

• P I S S E M I N O U d e 3

h a b , g r a n m e n j a d o r s a l ó ,

àmp l i a cu ina , b a n y , lavabo

a m b d u t x a , a rma r i s de pa

ret i t e r r a s s a . A c a b a t s d e

qual i ta t .

8 0 . 0 0 0 / m e s -

« 6 7 4 72 54 (fïrci i atorga) FW FG 10080026

• A 5 M M . E S T A C I Ó p is

r e f o r m a t , m o b l a t . 3 h a b . ,

sa ló , b a n y i cu ina n o u s , 3 0

m ! t e r rassa . Exter ior . S o l .

eOOOOAnes.-

« 6 7 4 0 8 9 7

iFncas SaW Cugat; FW FSC 1004005B

• A 7 M I N U T S a p e u d e

l ' e s t a c i ó de V a l l d o r e i x . 4

h a b ex te r i o r . a s s o l e l l a t ,

a m b p a t i p r i v a t d ' u n s 4 0

rrr . t ranqu i l , a igua i l l um ja

d al ta 8 5 . 0 0 0 / m e s -

« ( 9 3 ) 6 7 4 6 7 1 5

F-^asSaca. ^et FS 10120010

• A L A V O R A D E L A

P L A Ç A M O N E S T I R . P i s

de 3 hab . , m e n j a d o r sa ló ,

c j m a , b a n y c o m p l e t , b a l ­

có Pis tot ex ter ior .

6 0 . 0 0 0 / m e s -

« £ . ' 4 72 54

F xas &ronefc|. FW. ?C \'S*MJC7

• A P A R T A M E N T e n l lo ­

g u e r M o l t c è n t r i c i t r a n ­

quil Pa rqu ing o p c i o n a l .

5 5 . 0 0 0 ' m e s -

« 6 7 5 43 2 4

Finies Roca I FW FR 10060016

• A P A R T A M E N T e n l lo ­

guer c/ Mon tse r ra t , 1 h a b

bany . cu ina a m e r i c a n a .

50 .000 /mes . - « 6 7 5 43 24

:=irxjuKRoea! FW FR10060009

• A P A R T A M E N T m o b l a t

a la zona co l · leg i Ma raga l l .

Cons ta d e 3 hab . , pat i i te ­

r r a s s a d e 30 m \ Mot t d e

so l 6 0 0 0 0 / m e s . -

« 6 7 4 0 6 9 7

i : -Tc-is Sani Çjgatj FW. FSC 10040054

• À R E A C U L T U R A L 1

h a b a m b a r m a r i s d e p a ­

ret . m e n j a d o r s a l ó , c u i n a .

bany comp le t . A p a r t a m e n t

m o b l a t , lo t e x t e r i o r , a m b

p laça de pa rqu ing .

7 5 . 0 0 0 / m e s . -

« 6 7 4 7 2 5 4

(F«asG"oneiai Re' -G 10080013

• C / A L F O N S S A L A 110

n r , 4 h a b . , 2 b a n y s , sa ló

m e n j a d o r 2 0 m ; cu ina i te­

r rassa . Mob la t

9 0 . 0 0 0 / m e s -

« 6 7 4 57 04 / 675 43 02

(l-ndesaj Ref 1X70007

• C/ P L A N A H O S P I T A L ,

p r o p Mones t i r , p i s 2 hab . ,

m e n j a d o r s a l ó d e 3 r m ' ,

cu ina pat i . bany c o m j l e t i

te r rassa . 6 5 . 0 0 0 / m e s -

W 6 7 4 72 54

(RrxasGionela! M FG troeOOBS

• C! V I L L A . O p o r t u n i t a t .

A p a r t a m e n t e s t u d i e s t i l

a m e r i c à , b a n y c o m p l e t i

te r rassa

4 5 0 0 0 / m e s -

« 674 08 97 (Fincas Sant : ^ ! j FW FSC 10040055

• C A S A A D O S S A D A c /

La P lana , 140 m*. 3 h a b . ,

2 b a n y s , l a v a b o , s a l ó -

m e n j a d o r . 3 0 m 2 , c u i n a

-o t f i ce · · , go l fes , t raster , * * -

r r assa 10 m 3 , j a r d í p r i v i i i .

18 n r p laça de p a r q u i n g .

170 .000 /mes . -

« 6 7 4 57 0 4 / 6 7 5 4 3 0 2

•Imdesa- R# I i(M700O9

• C O S T A T E S T A C I Ó

T R E N I Z O N A G O L F . p i s

m o b l a t . 3 h a b , m e n j a d o r

s a l ó , b a n y l a v a b o , c u i n a

e q u i p a d a , t e r r a s s a , c a l e ­

facc ió .

9 0 . 0 0 0 / m e s -

« 6 7 4 72 5 4

l=iras'Ífoneb; Ret FG 10080014

• O P O R T U N I T A T ! A Cer­

d a n y o l a p is d e 5 hab . , zo­

na res idenc ia l .

5 5 . 0 0 0 / m e s . -

ff 5 8 9 84 6 0

Ref. 23230007

• P L A D E L V I N E T 1 3 0

m ! , 4 h a b . (1 « s u r t e » ) , 2

b a n y s , sa ló m e n j a d o r 35

m1 , cu ina - o f l t c e » , ga ler ia .

t e r r a s s a 3 0 m* 2 p l a c e s

d e p a r q u i n g . Z o n a c o m u ­

ni tàr ia a m b p isc ina .

175 000 /mes . -

« 6 7 4 57 04 / 675 43 02

(Imdesa) FW. < 1X70006

• R B L A . R I B A T A L L A D A

1 6 0 m ' , 2 t e r r a s s e s , 4

h a b , 2 b a n y s , 1 p laça par­

q u i n g , c a l e f a c c i ó , a s s o l e ­

l lat, ex ter ior jardí •+• p i sc ina

comun i ta r i s .

150 0 0 0 V m e s -

« (93) 6 7 4 6 7 15

iFinquesSaca. R« FS1C2C009

• S A N T C U G A T . Pe r n o ­

m é s 50.0-00 p t e s . / m e s , 3

h a b . a g è n c i e s n o s c ? b a t

d e p in tar « 5 8 9 8 7 0 1

fW 23230006

• Z O N A C E N T R E 2 - 3

h a b . . m e n j a d o r sa lo c u i ­

n a . bany , àmp l i a t e r rassa

5 3 0 0 0 / m e s -

« 6 7 4 7 2 5 4

.Fincas arorieila-. Ref FG I0080C6

• Z O N A M O N E S T I R 2

h a b a m b a r m a r i s de p a ­

r e t , m e n j a d o r s a l ó a m b

p a r q u ; , c u i n a , b a l c ó T o t

e x t c r >r. 6 5 . 0 0 0 , ' m e s -

« f 7 72 54

jFnc %• jooetaj FW R5 10060015

• / J N A T O R R E B L A N ­

C A pis de 2 hab . a m b ar­

m i ; s d e p a r e t , m e n j a d o r

sa1 - a m p l i , cu ina , sa fa re ig ,

ba i y , c a l e f a c c i ó i p à r -

a . .ng. 75 0 0 0 / m e s . -

• / 6 7 4 72 54

; ncas Gtoreta) FW FG 10O80Q23

• P I S D E L L O G U E R per

6 5 0 0 0 p t e s . / m e s . D i rec te

d e p r o p i e t a r i . B a i x o s , a s ­

s o l e l l a t « 5 8 9 7 4 10

FW 23230004

• Z O N A E S T A C I Ó . Pis 3

h a b . , m e n j a d o r s a l ó , c u i ­

n a , b a n y c o m p l e t , 2 ter ras­

ses . 6 0 . 0 0 0 / m e s . -

« 6 7 4 7 2 5 4

(FïncM GiraWta}. FW. FG 10080030

• Z O N A T O R R E B L A N ­

C A . P is 3 hab . , m e n j a d o r

s a l ó , c u i n a , p a t i , b a n y

c o m p l e l , l a v a b o a m b dut ­

x a , c a l e f a c c i ó , p a r q u i n g i

t ras ter . 9 0 OOOVmes-

« 6 7 4 7 2 5 4

FreasGwMfaJ FW FG 10080029

• a R f U S I T A U L E T . Mo­

b l a d a d e 4 h a b . , e s t u d i

Ja rd í pr iva t . 1 5 0 . 0 0 0 / m e s -

« 6 7 4 0 6 9 7

(FtKMSartCugrt) FM. F9C10040052

• C O S T A T E S T A C I Ó

T R E N V A L L D O R E i X , m o ­

b l a d a , 4 h a b . . m e n j a d o r

sa ló a m b x e m e n e i a , cu ina

- o f f i c e - , 2 b a n y s , l a v a b o ,

c a l e f a c c i ó , po r xo , d e s p a t x

i ja rd í . E n per fec te estat .

2 0 0 . 0 0 0 / m e s . -

« 6 7 4 7 2 5 4

(Finc« Gronelai FW FG 1009X33

• P L A D E L V I N Y E T . 5

hab. , es l ud i . A d o s s a d a de

luxe a m b ja rd í p r i va t I c o ­

mun i ta r i a m b p isc ina .

ÍOOOOOAnes.-

« 6 7 4 0 8 9 7

iFfcasSartCugat) FW FSC 10040053

• P R O P C O L L F A V A . T o ­

r r e a d o s s a d a d e 3 h a b .

m é s g r a n es tud i , men jado r

sa ló a m b x e m e n e i a , cu ina

- o f f i c e » , 2 b a n y s c o m ­

p le ts , t e r r assa , cel ler i ja rd í

par t i cu la r d e 100 n r .

1 5 0 . 0 0 0 / m e s -

« 6 7 4 7 2 5 4

(Fincas Oironetil·. Ref. FG 10060038

• S A N T C U G A T . T e n i m

to ta m e n a d e to r res de llo­

guer a part i r d e

9 0 0 0 0 / m e s -

« 6 7 4 0 8 9 7

(Fmcas Sant Cugat Re' FSC 10040050

• A L F A 3 3 16V, n e g r e , B-

LK.

600.000.- « 5 6 8 55 35 (AulooareallFW.AlOtOOOiO

• A L F A R o m e o 7 5 , 2 . 0

T w n SpanV B- IU .

« 6 7 5 3 2 5 7

iAuto FJMMA). FW AE10030002

• A U D I C o u p é Q u a t t r o

2 .8 . - f u l l e q u i p - .

3 . 3 0 0 . 0 0 0 - « 5 8 9 4 0 0 2

(Moteuga) FW MC 343000002

• C I T R O E N A X . G T (ex ­

t res ) . B -JU .

« 6 7 5 3 2 5 7

(Atflc FJWnnl Ral AE10030003

• F l A T C o u p e .

7 1 . 2 0 2 / m e s . - « 5 8 9 0 9 91

s e n s e en t rada .

(Réar, SJ). FW F10020018

• F I A T P u n t o S S S .

2 4 . 9 2 0 / m e s - W 6 6 9 0 9 9 1

s e n s e en t rada .

(Füw.U|.He<-F 10020017

• R A T T i p o . 16v , A / A , B-

L C « 6 7 4 I S 0 3

jPBujwtMotofFMrt FW PMfit20007

• F I A T U n o 4 5 5 . B-160O-

H U , p la te ja t .

« 6 7 4 0 9 10

(Sw·JLM.S 10110008

• F O R D Escor t 1.6 G h i a .

B -ND.

« 5 6 9 09 91 |Ftocat.a).FW.FI0020ce8

• F O R D E s c o r t X R 3 , B-

KV. « 6 7 4 15 0 3

(PeurjBOt Motor Ralyi FW. UR 120005

• F O R D F i e s t a i 1 . g r i s

m e l . B-JT.

3 0 0 0 0 0 - « 5 8 8 5 5 35

[AuCcwffall FW AirOPOn

• G O L F 1.8 G L B-JP

« 6 7 4 6 8 5 0

(Auto Comarca (tel Vailts Pe' ACl·

10090004

• L A N C I A H F l u r b o , B-

M X « 589 0 9 91

(Fiacai S ; FW F 1002002'

• L A N C I A P r i sma 1 5 LX ,

B-JK. « 589 0 9 91

iFitacar s). Re» f110O2OO22

• L A N C I A Y - 1 0

21 6 3 5 / m e s « 589 0 9 9 1

s e n s e en t rada .

fFtacai.si)FWF 10020019

• L A N C I A Y-10 LX . B-IT.

« 5 8 9 0 9 91

'Fisca-, 5 i FW F 1W20020

• M E R C E D E S B E N Z 190

2 .3 16 v , «fu l l e q u i p - , a n y

8 7 . 1 .700.000. -

« 5 6 9 4 0 0 2

ÍM'ÍCHig?'; FW MC3*3000001

• M E R C E D E S BBtil f a ­

m i l i a r 2 8 0 - T E , 7 p l a c e s .

Pocs qu i l òme t res . D e par ­

t icu lar « 675 11 12

FW 10040059

• O P E L C o r s a 1.6 G S i , B-

L U . « 589 09 91

(f i tor, s.i) FW. F 10020026

• O P E L C o r s a G S I . B-LK.

« 6 7 4 68 50

(Auto Comarca dei ValMsi Ret ACV

• O P E L C o r s a G T . B -JH

« 5 8 9 0 9 91

[Fkcai si) FW F10020026

• O P E L C o r s a S w i n g .

2 5 1 9 6 V m e s . - « 5 8 9 0 9 91

s e n s e en t rada .

(Ftecar si) ÍW F10020016

• O P E L K a d e t t , 1.8 G T ,

b lanc . B-JZ.

600.000 - W 588 55 35 lAutxwfraí). FW A10100006

• O P E L Vec t ra 1 6 I A .A .

B - M N . w 675 3 2 57

(Auto Esteban) FW. AE 10030006

• P A S S A T V a r i a n t 1 .8 ,

A.A. B - M G « 6 7 4 6 8 5 0

(Auto Comarca del Valès). Fiat ACV

10060006

• P E U G E O T 2 0 5 G T I .

A /A . B-JT. « 6 7 4 1 5 0 3

I P W Q X Motor RUy). FW PUR 120003

• P E U Q E O T 2 0 5 S R , B-

J N « 5 6 9 0 6 9 1

( R t a r . U l FM. F10020023

• P E U G E O T 2 0 5 X L , B -

H W . « 6 7 4 15 0 3

(r^uo^MotyFWty) FW PMR120001

• P E U G E O T 3 0 9 G T , A /A ,

B -HX « 6 7 4 15 0 3

[PetgeoC Motor FWy) FW PMB 120002

• R E N A U L T 11 G T L , 8 -

G L « 6 7 4 15 0 3

(Peugaot Moto» FMy) FW FW 120006

• R E N A U L T 1 9 T S E .

b l a n c , B-LX.

650 000 - O 568 55 35 |Aiax»-*ll).FWA1O10OOO5

• R E N A U L T 2 1 2 . 0 , A . A .

B -U « 6 7 4 6 8 5 0

i Auto Comarca otl Valtis] Rel ACV

10090003

• R E N A U L T 2 1 2 . 0 . a i r e

cond i c i ona t , a n y 8 7 .

4 7 5 . 0 0 0 . - « 5 8 9 4 0 0 2

(MotoroxW). FW. MC 343000003

• R E N A U L T 2 1 T X E ,

b l a u . B-JJ .

6 5 0 . 0 0 0 - « 5 8 8 5 5 3 5

(Amrxemral) FW A10100004

• R E N A U L T 5 G T tu rbo .

n e g r e , B -HT.

2 5 0 0 0 0 - « 588 55 3 5

lAuiocentral) FW A10100006

• R E N A U L T Cl io . R N - 1 . 4 .

B - O D « 6 7 5 3 2 5 7

l*uloEsW^an) FW. AE 10030007

• R E N A U L T Cl io 1.2, 3 p.,

v e r m e l l , B - O M .

975 000 - « 588 55 35 {AjocartraTi. Ref. A10100002

• S E A T C ó r d o b a .

3 6 7 0 1 / m e s - « 5 8 9 09 91

s e n s e en t r ada

iFfacar.sli ^ * F10020014

• S E A T Ib i za .

26 462/mes - « 569 09 91 s e n s e e n t r a d a .

iFïacar. s l i . FW.F 10020013

• S E A T Ib i za , 1.5 i. 3 p..

B - O B « 6 7 5 32 5 7

(Amo Esteban) FW AE -0030008

• S E A T I b i za 1.2, n e g r e .

B-JX.

4 0 0 . 0 0 0 - « 5 8 8 55 35

{AitocoM). FW A10100007

• S b A T !b i2a 1.2 G L X . B-

H L . 9 5 8 9 0 9 91

(Flecar. si.). FW. F10020027

• S E A T Ibiza 1.5, 5 p . B-

K P . « 6 7 5 32 5 7

(Auto Esteban). FW. AE 1CO30009

• S E A T M a r b e l l a 3 p o r ­

tes . 12 .656 /mes . -

« 5 8 9 0 9 91 s e n s e e n t r a ­

d a

iFüacar.sn FW Fi0020011

• S E A T T e r r a , b l a n c , B -

KT.

3 5 0 0 0 0 - « 5 8 8 5 5 3 5

lAutrxenW). Ref A 10100009

• S E A T T o l e d o .

3 5 . 5 8 6 / m e s -

« 5 8 9 0 9 9 1 s e n s e en t ra ­

d a .

(Fbar,sJ|.RelF 10020012

• S U Z U K I S w i l t G T I . B-

1872- IP , b lanc .

« 6 7 4 0 9 1 0

IStaaaj.FW S10110002

• V O L K S W A G E N GoM 16

V , B - L M . « 675 32 57

(AutoFJWnn),FW A£ 10030010

• F O R D Escor t d ièset , B -

H W . « 6 7 4 1 6 0 3

IgfcKjeot MMW FMy) FW PMB 120004

• N I S S A N Pat ro l 6 d l . d i e -

s e l . cu r t . B-JV,

« 6 7 5 3 2 5 7

(AmoEtt>b»i M A E 10030004

• N I S S A N V a n e t l e pràct ic

d-èset. B - M S

« 6 7 5 3 2 5 7

• O P E L C o r s a 1.5 T D .

3 3 . 7 1 0 / m e s . -

« 5 6 6 0 6 6 1 s e n s e e n t r a ­

d a .

(RKar,sX).FWF1OO2O015

M

• L A D A N i v a 1 6 , - f u l l

e q u i p » , a n y 94 .

7 0 0 . 0 0 0 - n S M 4 0 0 2

iMfXtijp») M MC 343W00W

• S U Z U K I S a m u r a i . B - O Z

n 5 * 9 0 9 9 1

|Flacai.s.L).fWF100exa4

í ï , s'J

m

í ^ U Q U E ü AfíA M A T £ ^

El joc de la nació catalana

.*>

** ^ ^ * '*i. '.~ 'ry&

í * ? *

23. Divendres, 22 de març de 19%

ESPORTS El 4 de maig es farà el campionat del món de 100 quilòmetres a Moscou i el santcugatenc Manel Murillo hi correrà, tot i que la selecció espanyola no hi par­ticipa per qüestions econòmiques, segons

ATLETISME

ha explicat l'atleta. Murillo vol partici­par-hi per mesurar-se amb l'actual cam­pió, perquè l'any vinent té la intenció de guanyar aquest mundial en la categoria de veterans. Aquesta serà la cinquena

vegada que l'atleta rubinenc participa en el mundial dels 100 quilòmetres. Manel Murillo és el campió d'Espanya d'aquesta modalitat des de 1993, amb una marca de 6 hores i 53 minuts.

MANEL MURILLO. Campió d'Espanya dels 100 quilòmetres.

«Fent 50 km cada dia t'avorreixes» SÒNIA MARSAL

• Sant Cugat/ Rubí— El Con­sell General d'Esports va decidir que aquest any la selecció no par­ticiparia en el mundial de Moscou per temes de pressupost, però vos­tè hi correrà. Per què?

—«L'any vinent tinc la il·lusió de guanyar el campionat del món en veterans i sé que haig de baixar com a mínim cinc o deu minuts la meva marca. Aleshores aquest any, que encara sóc sènior, vull comprovar si estic a l'altura de fer una bona marca en veterans i mesurar-me amb l'actual campió. De tota manera és una vergonya que no hi participi la selecció.»

—Per al mundial el patrocinarà la firma comercial Nissan?

—«M'han donat uns diners, 25.000 pessetes, i és d'agrair. Aquests diners me'ls han donat per córrer la marató de Catalunya que es va fer diumenge. Allà no vaig aconseguir el que m'havia proposat perquè vaig voler forçar massa i perquè em va sortir una butllofa a la planta del peu. De tota manera vaig fer un temps de 2,40 hores, deu minuts més del que volia fer. Nissan em va dir que després d'aquesta prova els anés a veure per veure si me'n podien donar més.»

—És el campió d'Espanya dels 100 quilòmetres, com se li va acu­dir de córrer una distància tan llarga?

—«És curiós, perquè vaig co­mençar a córrer fa sis anys i mig. Sempre havia practicat molts es­ports, però córrer ho havia fet quan era molt jove i en distàncies molt curtes. Als sis o set mesos de començar l'entrenament vaig veure que feia uns papers rela­tivament bons pel poc preparat que estava, i em va sorgir l'esperit de la competició. Un any abans de córrer el mundial a Palamós vaig llegir en una revista que Do­mingo Català feia aquestes dis­tàncies. I vaig pensar que un dia ho faria, com un repte personal. Fins i tot vaig provar, l'endemà, de córrer 50 quilòmetres, i vaig tardar 4 hores i mitja, una hora més del que tardo ara entrenant. I recordo que anava pensant: 'vas

L'any vinent Manel Murillo té l'objectiu de guanyar el mundial dels HK) quilòmetres en veterans. Foto: J.A. MULA.

a un ritme de cinc minuts cada quilòmetre i estàs mort'. Mai no m'hauria imaginat que podria có­rrer a aquest ritme. De tota ma­nera no vaig arribar a fer la seva marca, que té el rècord d'Espanya amb 6,30 hores.»

—Els 100 quilòmetres no és una modalitat olímpica. No és una mica decebedor el fet de córrer una distància tan llarga i que no estigui reconeguda?

—«Ho faig per orgull personal i l'única il·lusió que tinc és que algun dia sigui olímpic. Ja que no et paguen res, almenys tenir la il·lusió de participar en uns jocs olímpics. I si no tingués la marca no m'ho plantejaria, però tenir el temps i no poder-hi par­ticipar per la decisió d'uns senyors, et trobes que l'únic perjudicat ets tu i els que formem part de la selecció espanyola.»

Podria anar de Sant Cugat a Brussel·les i tornar només per entrenar-se

CM. B Preparar-se per córrer els 100 quilòmetres «suposa un entrena­ment de tres mesos en què es poden arribar a fer uns 1.500 o 2.000 quilòmetres». Murillo po­dria anar des de Sant Cugat a Brussel·les en línia recta i tornar en un d'aquests entrenaments, fent una mitja de «300 quilòme­tres a la setmana». Però Murillo fa sèries més curtes, tot i que assegura que «quan només es co­rren 50 quilòmetres diaris arriba un moment que t'avorreixes». Mu­rillo afirma que a vegades pensa: «Mare meva quines bestieses que faig». De fet, quan ell va començar assegura que corria perquè li feia il·lusió, perquè això suposava un repte diari i un orgull personal. «Però quan ja fa anys que fas el mateix i ningú no et dóna su­port. et planteges si val la pena o no continuar fent aquestes bes­tieses», afirma Murillo.

Manel Murillo, però. no s'ha plantejat mai seriosament córrer una marató olímpica. L'atleta as­segura que hi ha «alguns atletes que són més ràpids i especialis­tes».

Per tant, segons ell, són aquests els que han de córrer maratons. perquè poden fer marques. Mu­rillo diu que ell és lent, no té velocitat i no pot fer marques que siguin acceptables per córrer una marató. Murillo, però, ho ha provat. Segons ell, «és dificilíssim baixar un minut o dos en nivells tan elevats com els que hi ha». Murillo diu que si tingués altres condicions físiques o fos més jove no ho descartaria, però ara ja va cap als 40 anys. Murillo assegura que amb els anys es perd velocitat i es guanya resistència, i això pot afavorir que es puguin córrer dis­tàncies més llargues, tot i que el corredor ha d'afrontar els mals més acusats —d'ossos— que quan s'és més jove.

El Winterthur visita l'Èpic Casino, una de les pistes més difícils del grup

ÀLEX LÓPEZ H Sant Cugat.— El Winterthur Sant Cugat es desplaça dissabte a la tarda a la pista de l'Èpic Casino de Terrassa, en partit correspo­nent a la segona jornada del grup A de la lligueta per la permanèn­cia. Tot i que cl conjunt santcuga­tenc és l'equip que està millor si­tuat a la classificació de tots dos —és segon amb 3 punts, els ma­teixos que el Sícoris Portainé, que és primer—, és l'Èpic Casino qui parteix com a favorit, ja que en aquests moments és, després del Sícoris Portainé de Lleida, el con­junt català que es troba en una mi­llor forma física. El partit que en­frontarà terrassencs i santeuga-tencs es un partit molt important per als interessos del conjunt que dirigeix Carles Navarro. Tenint en compte que al primer a la taula, el Sícoris Portainé. li toca descansar en aquesta jornada. l'FS Sant Cu­gat hauria d'aconseguir la victòria per tal d'anar-sc distanciant dels altres equips. A més, si guanyés es convertiria en líder en solitari del seu grup. L'entrenador del Win­terthur Sant Cugat. Carles Nava­rro. haurà de continuar prescin­dint dels serveis del porter Nino i els jugadors Sergi Plà i Javi López. ja que lots tres eontinuen lesio­nats. Lluny de Sant Cugat, el con­junt vermell-i-negre no aconse­gueix puntuar des del passat 27 de gener, en la set/ena jornada, quan es va imposar a la pista del Bilbao per 6 gols a 7. L'adversari dels santeugatencs, l'Epic Casino, ocu­pa en aquests moments l'última posició a la classificació, sense punts. Tot i la derrota que va patir a la pista del Sícoris Portainé per 7 gols a 4 en la primera jornada d'aquesta lligueta per la perma­nència. el conjunt que entrena Joan Mitjavila va fer una segona volta sensacional amb un balanç de 6 victòries i 4 derrotes. En els partits disputats a casa va aconse­guir 4 victòries de 4 partits jugats. Els conjunts derrotats van ser el Sícoris Portainé, el Winterthur Sant Cugat, l'Andorra de Terol i el Bilbao. A més a més, l'Èpic Casi­no, que ha ascendit de categoria aquesta temporada, no empata ni perd cap partit a casa des del 9 de desembre de 1995, en l'onzena jornada del campionat, quan va caure clarament davant el Diario de Noticias Xota per 5 gols a 12. El partit que enfrontarà terras­sencs i santeugatencs es jugarà dis­sabte a les sis de la tarda al pavelló municipal de Can Jofresa.

CERDANYOLA MOTOR C/ Sant Ramon, 183 - 185. Tel. 580 59 43. Cerdanyola del Vallès

PEUGEOT EXPERT se i íeva mejor

VKRSIONF.S V O L U M E N D E C A R O A C A R G A I TIL

urjjones 4 m ' 815 K«. Desde 2 .347 .000

Combi 5/6 plazas 6 plazas+ 1.930 dm" 810 K^. Desdc 2.528.OOO

Combi 8 plazas 8 plazas +630 d m ' 810 K«. Ocsdt- 2 .508 .000

Par.i mayor informat lón, pasc |x»r nu est ras instalacmncs n lla . «XXI t<W> MU*.

SU CONCESIONARIO PEUGEOT PEUGEOT

24 ESPORTS ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de març de 1996

POLIESPORTIU

Les disminucions físiques o mentals no s'havien tingut en compte de forma efectiva des del departament d'Esports de l'Ajuntament de Sant Cugat fins fa uns mesos. L'Oficina Municipal d'Esports per a Tothom va engegar un projecte destinat a potenciar la pràctica esportiva de persones amb disminucions físiques. El principal problema que es van trobar els responsables va ser poder esbrinar i establir on hi ha la barrera entre una disminució física i una disminució mental.

Grans èxits de petits assoliments L'OMET ha engegat un curs d'esport per a disminuïts a partir d'una iniciativa casual

( A l l MORELL • Sant Cugat.— L'Oficina Mu­nicipal d'Esport per a Tothom (O-MET) va engegar el primer pro­jecte que s'ha fet des de l'Ajun­tament a principi de temporada. Segons explica Xavier Requeno. un dels responsables de l'oficina municipal, «la idea va sorgir a partir de l'exposició sobre els Jocs Paralímpics del 1992 a Barcelo­na». L'exposició, que es va fer a la Casa de Cultura l'estiu passat. organitzada per l'OMLT i cl Club Minusvàlids Horitzó, va oferir un recull fotogràfic i importants do­cuments audiovisuals, a mes de conferencies de professionals de l'esport sobre diferents aspectes de l'esport per a disminuïts. Per això, tant POM ET com el Club Horitzó van voler treballar i de­senvolupar activitats, que es fan des del 2d de gener i que acabaran el 27 de juny a la Sala Escolar.

Des del primer moment, els res­ponsables de Serveis Socials de l'Ajuntament es van implicar en la iniciativa, segons explica Xavier Requeno. Requeno diu que van «dissenyar un programa d'activi­tats que poguessin implicar el màxim nombre de persones pos­sible». Per això, el programa de POMET acull tol tipus de dis­minucions i intenta treballar exer­cicis de psicomotricitat, de coor­dinació i de reflexos.

El programa el desenvolupa un professor, Antonio Tortosa —ex-jugador de l'equip d'handbol de la UE Sant Cugat—. que a més té voluntaris per desenvolupar el disseny de cada classe. Les classes les fan un grup de quatre per­sones, que atenen un total de sis alumnes. Segons Tortosa, «el pro­blema més important que s'ha d'a­frontar, de moment, és la diver­sitat de casos amb què treballem». Ell creu que si el grup fos més compacte es podrien fer més ac­tivitats de grup i això donaria un altre ritme a la feina i, sobretot, un altre ambient». Un dels as-

l l l . i irganitzada per POMET a la Sala Escolar de Sant Cugat. Foto: J.A. MULA.

pectes que poden ser importants a l'hora de definir el grup com a tal és l'edat. El grup amb què treballa Tortosa, a més de ser heterogeni per la diversitat de les minusvalideses dels alumnes, tam­bé és heterogeni per l'edat. Tor­tosa explica que hi ha persones grans i nens, i això pot influir en la definició de grup que ells mateixos tenen en ment. Antonio Tortosa està content perquè «els alumnes estan molt satisfets». Ell destaca el fet que «una petita pas­sa endavant és un gran rècord i això no ho pots percebre fins que no treballes amb persones amb disminucions físiques». Tor­tosa creu que si el grup que hi ha ara —que és més petit del que es va preveure en principi—

es consolida, i la temporada que ve hi ha més gent, es podran am­pliar activitats i horaris de pista. Tortosa és conscient que «sense un grup gran de persones com a suport no es poden exigir certes condicions». Sigui com sigui, el grup treballa en activitats de coor­dinació i fan alguns esports —ho­quei, bàsquet, bàdminton—. Quan s'ha de fer un esport «s'in­tenta implicar-hi tothom perquè cada un, amb la seva minusva-lidesa, pot desenvolupar una fun­ció d'equip», segons explica An­tonio Tortosa. Ell està satisfet per­què aquesta és la primera expe­riència que té d'aquest tipus i diu que ha «après molt dels seus alum­nes», coses que es podia imaginar però que no són el mateix «quan

les vius tu mateix». Requeno creu que el més im­

portant ara «és consolidar el pro­grama amb un bon funciona­ment». Per això, s'ha decidit im­plicar-hi les institucions de Sant Cugat que treballen amb persones disminuïdes de totes les edats. Així la comissió la formen el pre­sident de l'Associació Esports Sant Cugat, Josep Maria Mesqui­da, el vicepresident, Jordi Tomàs, i altres responsables d'Asdi (As­sociació per a Disminuïts), de Ta­llers Geroni de Moragas i del Club Horitzó. La comissió es va formar fa unes setmanes i encara no s'ha posat a treballar. De moment, farà una feina de seguiment i s'im­plicarà directament en la feina a partir de la temporada que ve.

POLIESPORTIU

L'associació d'esforços fa créixer els projectes CM.

I L'Associació Esports Sant Cugat va néixer fa tres anys de la fusió de l'interès per la pràctica esportiva de les institucions Tallers Ge­roni de Moragas i Asdi. De fet, la junta de l'associació està formada per membres d'ambdues institucions. D'a­questa unió va néixer un projecte que implicava joves i grans: es va crear un pro­grama que intentava com­binar una pràctica esportiva completa i adequada que pogués integrar el màxim nombre de persones. Així es van establir entrenaments de bàsquet als Tallers Ge­roni de Moragas i els dis­sabtes al matí es va acon­seguir reservar part de la piscina municipal perquè aquestes persones hi puguin practicar la natació. Amb el temps es va crear una secció de tennis de taula, que s'en­trena també a les instal·lacions dels Tallers Geroni de Moragas en dies alterns amb els equips de bàsquet. De fet, segons Josep

Entrenament de bàsquet al Taller Geroni de Moragas. Foto: XAVIER LARROSA.

Maria Mesquida, «hi ha persones que practiquen tots dos esports i, fins i tot, alguns que juguen a bàsquet també van als tallers

de natació que es fan els dis­sabtes». Totes les activitats espor­tives que organitza l'Associació Esports Sant Cugat es fan gràcies

a la col·laboració de volun­taris implicats tant en el Ta­ller Geroni de Moragas com en Asdi o implicats en altres tipus d'activitats per a dis­minuïts. Una de les primeres batalles que han de guanyar les persones amo disminu­cions físiques que volen fer esport a Sant Cugat són les barreres arquitectòniques. Els responsables de l'Asso­ciació Esports Sant Cugat creuen que moltes instal·la­cions esportives «no han su­perat encara els problemes dels anys 70 i no s'han pre­parat per acollir la pràctica esportiva de disminuïts». AM, hi ha rampes d'accés, però és difícil trobar ves­tidors condicionats. L'èxit del programa que ha de­senvolupat l'Associació Es­ports Sant Cugat ha estat la clau de la implicació dels seus responsables en la co­missió de seguiment de la

feina que s'ha començat a fer des de l'OMET, una feina que, segons Mesquida, «ha d'arrelar i acon­seguir treure el millor fruit».

«Carenejant Collserola» celebra la segona edició M Sant Cugat.— La segona edició de l'activitat que organitza el Club Muntanyenc Sant Cugat sota el títol Carenejant Collserola se ce­lebrarà diumenge, segons les pre­visions. El Club Muntanyenc ha organitzat aquesta activitat per se­gona vegada després que la pri­mera edició que es va celebrar fa dos anys, coincidint amb la ce­lebració del cinquantè aniversari del club. L'activitat pretén poten­ciar cl contacte de les persones de Sant Cugat vinculades o no al Club Muntanyenc amb la rea­litat de la serra de Collserola. Per això, Carenejant Collserola «és més una activitat de contacte amb la natura que una prova espor­tiva». L'activitat es desenvoluparà durant tot el diumenge amb sor­tida de Sant Cugat però entrant i sortint de molts municipis veïns de la serra de Collserola. CM

ATLETISME

L'associació d'atletes de fons fa la III cursa atlètica de Mira-sol H Sant Cugat.— L'Associació de Corredors d'Atletisme de Fons de Catalunya (ACAF) ha organitzat la III edició de la cursa atlètica de Mira-sol. La cursa que tindrà 20 quilòmetres de recorregut co­mençarà a les 10,30 del matí. Al­hora se celebrarà la III edició de la cursa popular de Mira-sol —de 10 quilòmetres de recorre­gut— i per segon any consecutiu, la cursa infantil —2 quilòmetres— i la minicursa del biberó —0,5 quilòmetres—. La cursa infantil tindrà participants de fins a 10 anys, mentre que a la minicursa del biberó hi haurà corredors de fins a 6 anys. La cursa tindrà avi­tuallament cada 5 quilòmetres i els premis es repartiran en funció de cada categoria. Les inscripcions per disputar la cursa es poden fer a la comissió de curses de fons (Jonqueres, 16, 9è pis, 08010 Barcelona), al Club Muntanyenc Sant Cugat de 7 a 9 del vespre d'avui divendres, i al Casal Cul­tural de Mira-sol demà dissabte des de les 4 de la tarda fins a les 9 del vespre, / C M .

ESPORT ESCOLAR

La pluja obliga a ajornar partits de la lliga escolar H Sant Cugat.— La pluja va ser la protagonista del cap de set­mana. La competició de lliga es­colar es va veure partida i gran part dels partits es van veure ajor­nats a causa del mal temps. Amb tot, però, es van jugar els partits que s'havien de disputar a la Sala Poliesportiva o en pavellons co­berts. Els partits ajornats són els que s'havien de jugar a les ins­tal·lacions que tenen les escoles i que acostumen a ser descobertes. Així es van haver d'ajornar partits de futbol de sala àleví, infantil —categoria A i B—, juvenil i ca­det. Igualment van tenir proble­mes alguns partits de voleibol i handbol que es jugaven a les es­coles i no van tenir pistes en condicions.

Resultats

Bàsquet alevfc Verdaguer-CO To­rreblanca, 0-2; Santa Isabel-Verda-guer, 53-24; Pins Vallès-Joan Mara-gall, 29-16; Sant Jordi-Avenç, 21-27. Bàsquet infantil: Catalunya-Torre Llebre, 8-39; Sant Jordi-CO Torre­blanca, 71-10; CO Torreblanca-Sant Jordi, 2-0.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de març de 1996 ESPORTS 25

I CLASSIFICACIONS I

El Sant Cugat aconsegueix la segona victòria consecutiva

I At. Vallès: Coll, Martínez, Pablo (Tijerín), Campanya, Eugenio,

Gerard, Vallribera, Berenguer (Pa­rra), Vizcaíno, Parralo (Polls) i José.

2 Sant Cugat: Pàmies, Jacobo, De Mena, Israel, Miguel, Gómez,

Dani (Castillo), Paquito, Escobar (Bou), Rubén i Roger. GoïsTO-1 (Escobar, min. 38), 0-2~(Ev cobar, min. 55), 1-2 (José min. 80). Àrbitre: Gràcia. Hi va haver targetes grogues a Vallribera, Vizcaíno, Tije­rín, Eugenio, Gómez, Escobar, De Mena i Castillo. I doble amonestació per Gerard.

•Grano l le rs / Sant Cugat.— El Sant Cugat Esport es va imposar el cap de setmana passat davant l'At. Vallès i va tancar el seu desplaçament a Granollers de la millor manera que podia. Des de la primera part els santcugatencs ja van ser capaços de dominar el joc. Els jugadors de Josep Alon­so es van posicionar de forma correcta i van donar el ritme que el partit necessitava fins fer-se amb el joc. Amb tot, en els darrers minuts del matx, els locals es van llançar a l'atac i van posar a prova la defensa santcugatenca fins que, a 10 minuts pel final, van fer l'únic gol dels locals. / ELS 4 CANTONS.

'•& Regional Preferent G R U P 1

Sils-Llançà 2 - 1 Amer-Arbúcies 1 — 1 Sant Quirze-Canovelles 2— 1 Roses-Ripollet 1 - 1 Lloret-Vidreres 6 - 0 Abadessenc-el Masnou 1 — 1 At. Vallès-Sant Cugat 1 - 2 Centelles-Roda de Ter 2 - 0 Farners-Sant Celoni 1 — 1

Equip PJ PG PE PP GF GC Pts.

el Masnou 25 16 7 2 53 29 55 Roses 25 15 3 7 49 35 48 Arbúcies 25 14 4 7 53 29 46 Ripollet 25 12 8 5 43 27 44 At. Vallès 25 10 10 5 51 27 40 Sant Cugat 25 12 4 9 50 34 40 Abadessenc 25 10 7 8 45 37 37 Sant Celoni 25 9 6 10 40 43 33 Sils 25 8 8 9 43 45 32 Lloret 25 9 5 11 30 32 32 Amer 25 8 8 9 34 42 32 Canovelles 25 8 6 11 32 37 30 Roda de Ter 25 8 5 12 21 33 29 Centelles 25 8 5 12 36 51 29 Farners 25 7 6 12 23 36 27 Llançà 25 5 10 10 32 49 25 Sant Quirze 25 6 6 13 36 51 24 Vidreres 25 4 4 17 26 60 16

La propara (24 mar): Arbúcies-Llançà; Ca-novelles-Amer; Ripollet-Sant Quirze; Vidre-res-Roses; el Masnou-Lloret; Sant Cugat-A-badessenc; Roda de Ter-At. Vallès; Sant Ce-loni-Centelles; Farners-Sils.

BÀSQUET

El Sant Cugat recupera l'última posició davant el Fraga Q C F . Fraga: Roca (17), Sorolla > ^ 3 (-), J. Fernàndez (-), Chueca (9), Marín (26), Farré (0), Artienda (0), Gallinad (15), Gallinad (23), So­rolla (-), Lapuente (5), Costa (-). H " 5 UE Sant Cugat: Calcerrada / <J (-), Crespi (1), Comas (4), Mo­

reno (21), Munera (0), Riera (12), Argento (11), Hidalga (-), Torres (6), Quinto (16), Ballart (2), García-Re-yero (-)• Parcials: 1-12, 8-23, 25-32, 43-36; 53-49, 66-60, 76-65,95-73. Arbitres: Pagan i Patino. Pitjor que regular. Públic: Unes 200 persones. Incidències: Expulsió de Crespi al mi­nut 18 de la segona part, després de cometre la cinquena falta personal, i expulsió de Moreno al minut 19 de la segona part, després de la cin­quena falta.

• Fraga / Sant Cugat.— El sènior

A de la UE Sant Cugat va perdre en el seu desplaçament a la pista del Finques Fraga i torna a ser últim a la classificació. Després d'un espectacular inici de partit, en el qual l'equip de Lluís Folch va aconseguir una màxima dife­rència de 19 punts, el canvi de sistema defensiu dels locals i la manca de confiança en el llen-çament exterior dels jugadors santcugatencs va provocar que la diferència s'eixugués en poc menys de 10 minuts. Just abans del descans, els locals ja havien aconseguit posar-se per davant en el marcador. La segona part va servir per confirmar la igualtat dels rivals fins que, a dos minuts pel final del partit, el Finques Fraga va saber incrementar l'a­vantatge en el marcador i va des­trossar el bàsquet average dels santcugatencs. /O.G.

H 2a catalana GRUP 2

CBColl-Uietà 61 - 56 F. Castellana-Bufalà A 4 9 - 4 8 F. Fraga-Sant Cugat 9 5 - 73 St. Fruitós-St. Nicolau 9 1 - 6 6 Artés-L Francès 56 - 41 CB Gavà-S. Condal 72 - 69 Clrcol-Aracena 72 - 67 UE Claret-S. Manresa 73 - 71

Equip PJ PG PP PF PC Punta

Aracena 23 20 3 1718 1479 43

Artés 23 18 5 1687 1515 41 Clrcol 23 16 7 1753 1624 39 F.Fraga 23 15 8 1729 1685 38 BufalàA 23 14 9 1753 1591 37 CBGavà 23 14 9 1845 1695 37 F. Castellana 23 14 9 1581 1441 37 St. Fruitós 23 10 13 1762 1708 33 UE Claret 23 10 13 1607 1763 33 S. Condal 23 9 14 1541 1592 32 Laietà 23 9 14 1561 1641 32 S.Manresa 23 8 15 1709 1779 31 L. Francès 23 8 15 1656 1769 31 St. Nicolau 23 7 16 1567 1710 30 CBColl 23 6 17 1557 1789 29 Sant Cugat 23 6 17 1669 1914 29

La propera (24 mar): S. Condal-Artés; L. Fran-cès-St. Fruitós; St. Nicolau-F. Fraga; Sant Cugat-F. Castellana; Bufalà A-Laietà; S. Man-resa-Cfrcol; Aracena-CB Gavà; UE Claret-CB Coll.

3a catalana A GRUP 3

Pallejà-Cosmos 77 - 102 St. Cugat B-St. Joan Despí 6 3 - 60 Sta. Eulàlia-Pardo 62 - 57 Monjos-Sant Just 7 5 — 6 4 Prat B-Joventut 7 7 - 72 Roses-Sama pendent Bellsport-St. Gabriel 87 - 71 Collblanc-R. Castro 8 2 - 55

Equip PJ PG PP PF PC Punts

Sant Just 23 19 4 1641 1400 42 PratB 23 17 6 1661 1516 40 St. Cugat B 23 16 7 1575 1427 39 Collblanc 23 15 8 1880 1522 38 Cosmos 23 15 8 1749 1742 38 Monjos 23 13 10 1555 1520 36 Sta. Eulàlia 23 13 10 1418 1452 36 Bellsport 23 12 11 1556 1551 35 Pallejà 23 10 13 1601 1590 33 Joventut 23 10 13 1779 1822 33 Roses 22 10 12 1442 1415 32 R. Castro 23 9 14 1585 1725 32 St. Gabriel 23 8 15 1721 1782 31 St.J. Despi 23 7 16 1566 1726 30 Pardo 23 6 17 1469 1597 29 Sarna 22 3 19 1350 1761 25

La propera (24 mar): Sama-Prat B; Joven­tut Monjos; Sant Just-Santa Eulàlia; Par-do-Sant Cugat B; Sant Joan Despi-Cosmos; Rosalia de Castro-Bellsport; Sant Gabriel-Ro-ses; Collblanc-Pallejà.

I I 3a catalana B G R U P 1

Barberà-Mira-sol 97 - 74 Abrera-Gramajove 67 — 59 Sagrat Cor-Montpedrós 6 4 - 3 4

Clot-Cubelles 6 6 - 6 7 Vilanova-Llor 5 6 — 6 5 Sta. Perpètua-P.PIegamans 82 - 65 Roquetes-Poble Sec 62 - 46

Equip PJ PG PP PF PC Punts

Barberà 20 20 0 1628 1131 40 Sagrat Cor 20 19 1 1442 1072 39 Sta. Perpètua 21 17 4 1714 1327 38 Abrera 21 11 10 1441 1403 32 Roquetes 19 12 7 1349 1275 31 Mira-sol 21 10 11 1333 1329 31

Gramajove 19 11 8 1125 1153 30 Vilanova 20 9 11 1281 1319 29 Llor 19 9 10 1373 1404 28 Montpedrós 20 8 12 1184 1232 28 Clot 18 9 9 1128 1125 27 Poble Sec 20 4 16 1239 1398 24 Carmel 19 5 14 1022 1213 24 Cubelles 19 3 16 1085 1424 22 P.Plegamans 20 1 19 1068 1607 21 Castellet 0 0 0 0 0 0

ta;- Vilassar-Maçanet; Voltregà-Mollet; Giro-na-PH Sant Cugat; Premià-Arenys,

La propers (24 mar): Poble Sec-Sagrat Cor; Montpedrós-Abrera; Gramajove-Barberà; Carmel-Sta. Perpètua; P.PIegamans-Vilano-va; Llor-Clot; Cubelles-Roquetes.

3a catalana fem GRUP 3

B.Ribes-Prat 4 4 - 7 1 Sant Cugat-Coll 6 9 - 4 3 L'Hospitalet-AD Ronda 4 5 - 36 B. Horta-S. Gràcia 3 8 - 56 Sant Gabriel-Covesa Ford suspès Sant Andreu-Manlleu suspès St Fruitós-Sant Just 40 - 69

Equip PJ PG PP PF^ PC Punts

Sant Just 20 20 0 1397 780 40 S. Gràcia 21 17 4 1397 929 38 Sant Cugat 20 15 5 1221 988 35 Sant Gabriel 20 15 5 1201 1056 35 L'Hospitalet 20 14 6 917 768 34

Sant Andreu 20 12 8 1232 1188 32 Prat 20 11 9 1099 1035 31 St Fruitós 21 10 11 1085 1055 31 Coll 20 8 12 814 931 28 B. Horta 21 7 14 844 981 28 CovesaFord 19 8 11 928 978 27 AD Ronda 20 7 13 1019 1159 27 Manlleu 18 5 13 851 1041 23 B. Ribes 20 1 19 672 1205 21 Sant Feliu 20 0 20 613 1196 20

La propera (24 mar): Sant Just-Sant Feliu; AD Ronda-Sant Cugat ; CoM-B. Ribes; Prat-Sant Andreu; Manlleu-Sant Gabriel; Co-vesa Ford-B. Horta; S. Gràcia-St Fruitós.

HOQUEI SOBRE PATINS

El PH Sant Cugat cau davant el líder del grup, el Voltregà

1 PH Sant Cugat: Meneses, Jul, Cervantes, Villalonga, Antón,

Rius, Montserrat, Olmo i Zaplana.

6 Voltregà: Trabal, Orriols, Fran­cès, Casali, Adam, Díaz i Bardem.

Parcial: 0-5 (primera part).

• Sant Cugat— El PH Sant Cu­gat no va poder més que perdre davant el líder de la categoria, el Voltregà, que el va derrotar gràcies a una gran primera part. Les baixes per sanció del porter Torres i Costa afegides a la baixa per lesió de Morè, es van convertir en un pes específic per l'equip santeugatenc. De fet, els jugadors de Toni Sariol només van plantar cara al líder a la segona part del partit, amb una gran actuació del capità Sam Jul, el porter de l'equip juvenil Meneses i la qualitat tèc­nica de Dani Antón. i.s.

1a catalana G R U P 1

Arenys Mar-Sant Feliu 1 - 7 Sentmenat-GEiEC 5 - 4 Roda Ter-Caldes 2 - 1 0 Horta-Tordera 1 — 1 Maçanet-Farners 2 — 1 Mollet-Vilassar Mar 1 — 1 PH Sant Cugat-Voltregà 1 - 6 Premià-Girona 5 - 4

Equip PJ PG PE PP GF GC

Voltregà Caldes Tordera Girona GEiEG Vilassar

Mollet Sentmenat Premià SHUM Roda Sant Feliu Horta Arenys Mar Farners St. Cugat

21 18 21 15 20 14 21 13 21 12 21 11 21 11 21 8 21 8 21 21 21 20 21 21 21

3 14 1 16 0 20

131 53 99 65

111 69 115 73 112 66 88 69 65 71 85 80 79 87 62 77 92 96 91 102 74 89 68 101 59 131 49 151

Pts.

36 32 31 29 28 25 23 21 20 20 17 16 14 11 9 2

La propera (24 març.): GEiEC-Sant Feliu; Cal-des-Sentmenat; Tordera-Roda; Farners-Hor-

El Júnior goleja el Jolaseta i dobla els gols de la temporada

2 Jolaseta: Holmaza, Fernàndez, Gorostiaga, Villalonga, Gàrate,

Villalonga, Meissner, Meissner, Smith, Solaun. Arias, Alcalà i Villalonga.

6 Júnior: Bozal, Patllé, Bagunyà, Palau-Ribes, Negre, Hoffmann,

Vidal, Serra, Coghen, Serrahima, No-gueras. Gols: 0- iTfvTHoffman), 0-2^\Oïoff-man), 0-3 (Àlex Serra), 1-3 (Meissner), 2-3 (Meissner), 2-4 (Nogueras), 2-5 (Nogueras), 2-6 (M. Hoffman). Arbitres: Goycochea i Gortàzar. Tar-getes grogues a Villalonga i Meissner.

H Sant Cugat / Bilbao.—• L'equip masculí del Júnior va aconseguir la primera victòria per golejada de la temporada. Amb el 2 a 6 que va marcar a Bilbao davant el Jolaset el conjunt d'Andrés Ba-rrientos va aconseguir doblar el nombre de gols que l'equip sant­eugatenc ha marcat en tota la temporada. El Júnior va fer un joc basat en la concentració i l'en­cert de cara a la porteria. De fet, el joc ofensiu de l'equip sant­eugatenc no acostuma a donar grans resultats, però en el partit del cap de setmana passat l'equip del Júnior va adoptar una actitud immillorable. El tècnic santeuga­tenc es felicitava al final del partit de com havien sortit les coses i explicava que aquesta «ha estat el partit més plàcid de tota la temporada, / C M .

H Divisió d'honor At. Terrassa-C. Campo 6 - 0 Barcelona-Aldeasa 0 - 2 Taburiente-CE Terrassa 1 - 2 Jolaseta-Júnior 2 — 6 Egara-Polo 3 - 2

Equip PJ PG PE PP GF GC Pts.

At. Terrassa 14 13 1 0 73 13 27 Egara 14 13 1 0 63 11 27 Polo 14 6 2 6 36 25 14 Aldeasa 14 5 4 5 26 30 14 Jolaseta 14 6 2 6 21 37 14 CE Terrassa 14 5 2 7 23 29 12 C. Campo 14 4 4 6 17 23 12 Barcelona 14 3 2 9 16 35 8 Júnior 14 3 2 9 12 43 8 Taburiente 14 1 2 11 11 52 4

La propera (24 mar): Polo-Taburiente; CE Te-rrassa-Jolaseta; Júnior-Barcelona; Egara-At. Terrassa; C. Campo-Aldeasa.

El Pardinyes castiga el Sant Cugat amb la primera derrota ^ "5 Pardinyes: Plans, Carpi, Gon-AéJ zàlez, Pinol, Herrero, Perisé, Castillo, Txema, Brick, Raúl, Martínez i Alberto.

1 A UE Sant Cugat J.P. Bell, Cor-Jm\9 net. Cinta, Tomàs, Montilla, Xavi, Mora, Juanjo, Albert, Carlos i Edu Ayo. Parcials: 3X4-4, 6-5, 9-5, 10-6, ÍK7; 13-8,15-10, 17-12, 19-15, 21-17, 23-20. Àrbitre: Xavier Marc i Manuel Va-liente. Malament. Públic: 95% de la graderia.

H Sant Cugat / Lleida.— L'equip d'handbol de la UE Sant Cugat va desaprofitar diumenge passat a Lleida l'opotunitat de procla­mar-se matemàticament campió de la divisió catalana, en perdre el partit contra el Pardinyes. Tot i que el tècnic, Joan Sancho, cul­pava el pèssim arbitratge de la derrota, el cert és que l'equip sant­eugatenc es va veure superat pel conjunt lleidatà que necessitava la victòria i no volia posar en perill la seva participació en la fase de sector. Amb aquesta de­rrota, la primera de la temporada,

els jugadors de Joan Sancho es veuen obligats a guanyar els dos partits que queden de lliga, contra el Montcada i el Manyanet, /R.M.

1a catalana GRUP ASCENS

Pardinyes-Sant Cugat 23 - 20 Montcada-Virolai 2 0 - 16

Manyanet-Esplugues 2 5 - 2 6

Equip PJ PG PE PP GF J3C Pts.

Sant Cugat 8 6 1 1 235 190 16 Pardinyes 8 6 1 1 207 191 14 Montcada 8 4 0 4 157 161 11 Manyanet 8 2 2 4 177 178 8 Esplugues 8 2 1 5 183 225 7 Virolai 9 1 1 6 156 190 4

La propera (24 març.): Pardinyes-Esplugues; UE Sant Cugat-Salle Montcada; Virolai-Ma-nyanet.

El Winterthur s'imposa en el primer partit de la permanència

2 Winterthur. Josep, Pihol, Pinell, Antonio, Jaume, Batet, Sergi,

José i Rafa.

I Setesa Gavà: Javi, Barroso, Jua-nito, Xavi, Dani, Palma, Meca,

Andrés i Alberto. Arbitres: Pazo i Canillas. Públic: 200 espectadors.

• Valldoreix.— El Winterthur Sant Cugat ha encetat la lligueta de permanència amb bon peu. El conjunt santeugatenc es va im­posar al Setesa Gavà en un partit de tensió constant. La pressió que es va viure al pavelló olímpic de Sant Cugat a Valldoreix va es­clatar quan els àrbitres van fer saltar els espectadors de les seves cadires amb decisions polèmiques i conflictives. EI Sant Cugat va tenir gran quantitat d'ocasions de gol, però no van arribar fins a la segona part del partit. /À.L.

H 1a divisió B G R U P 1

SantVicenç-Sicor is 5 — 6 Olfmpyc-Sant Andreu 4 — 2 Rubí-Prosperitat 6 - 6

L'Esclop-Sant Just 1 - 2 T-2 Gràcia-T. Cortada 9 - 6

Maristes-Barça 3 - 2 Ripollet-Ligton 5 — 5

Equip PJ PG PE PP GF GC Pts.

Sant Andreu 17 13 2 2 75 48 41 T.Cortada 18 12 1 5 103 64 37 Prosperitat 19 11 4 4 104 73 37 Ligton 18 10 4 4 110 85 34 Ripollet 19 10 3 6 95 77 33 Olimpyc 18 9 5 4 89 69 32 T-2 Gràcia 17 9 3 5 72 62 30 Maristes 17 6 3 8 83 84 21 Barca 17 6 3 8 61 73 21 Rubí 18 6 2 10 68 79 20 Sant Vicenç 18 3 4 11 66 84 13 Sicoris 19 4 1 14 57 83 13 L'Esclop 17 4 1 12 43 92 13 Sant Just 18 4 0 14 54 107 12

1a catalana Sant Cugat Esp-92 8 - 2 Blanesport-la Massana 1 - 4 Puig-reig-Europees 2 - 3 L'Endroit-Palamós 8 - 3 Poble-sec-Barceloneta suspès Sabadellenc-Alfa 5 2 - 4 Sant Joan-Epic 4 - 9 Gràcia-Montserrat 1 — 4

Equip PJ PG PE PP GF GC Pts.

Palamós 21 15 2 4 103 63 47 Èpic 21 13 5 3 117 67 44 Montserrat 20 11 4 5 103 76 37 Europees 20 12 1 7 79 68 37 L'Endroit 20 10 4 6 123 102 34 Sabadellenc 21 10 3 8 100 94 33 Puig-reig 20 10 2 8 91 104 32 Alfa 5 21 9 4 8 85 82 31 Blanesport 20 9 2 9 92 100 29 la Massana 19 8 4 7 73 58 28 Gràcia 20 6 4 10 70 85 22 Poble-sec 17 7 0 10 70 78 21 SantJoan 20 5 2 13 72 104 17 Sant Cugat 19 3 1 15 53 98 10 Esp-92 19 1 2 16 67 119 5 Barceloneta 0 0 0 0 0 0 0

La propera (23 mar): Montserrat-Sant Cugat; Esp-92-Blanesport; la Massana-Puig-reig; Eu-ropees-L'Endroit; Palamòs-Poble-sec; Barce-loneta-Sabadel lenc; Alfa 5-Sant Joan ; Epic-Gràcia.

26 ESPORTS ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de març de 1996

FUTBOL

El Sant Cugat espera l'Abadessenc amb l'esperança de tornar a puntuar

CM. • Sant Cugat.— El Sant Cugat Esport espera puntuar novament aquest cap de setmana després que el conjunt de Josep Alonso ha registrat dues victòries con­secutives en les dues últimes jor­nades del campionat de lliga. Pri­mer va ser a casa contra el Cen­telles (3-0) i el cap de setmana passat, al camp de l'Atlètic Vallès. El conjunt santeugatenc és sisè a la taula classificatòria i té un compromís important, com tots els que ha d'afrontar el Sant Cugat des d'ara i fins al final de tem­porada. L'Abadessenc està just per sota del Sant Cugat a la clas­sificació —és setè, amb 37 punts, 3 menys que l'equip de Josep Alonso—. L'entrenador santeuga­tenc no ha perdut l'esperança d'estar entre els primers classi­ficats a final de temporada, tot i que el Sant Cugat ja gairebé no té possibilitats de pujar di­rectament. Actualment, el Mas­nou —líder de la taula— té 55 punts, 15 més que els santeuga-tencs. i el segon classificat, el Ro­ses, té 8 punts més que l'equip que dirigeix Josep Alonso. Des­prés del partit d'aquest cap de setmana, el Sant Cugat té un com­promís contra el Lloret, 10è amb 32 punts. Aquest partit s'hauria de convertir en la quarta victòria consecutiva del Sant Cugat, si es complissin les previsions que es poden fer sobre el paper. Després del partit contra el Lloret, el Sant Cugat té una setmana de descans —festes de Setmana Santa— i després afrontarà l'última part del campionat. F.n l'última fase. el Sant Cugat espera recuperar el bon joc que va fer durant tota la primera part de la temporada. De fet, tant els jugadors com els seguidors esperen que les vacan­ces de Setmana Santa no rever­teixin en l'equip com ho van fer les vacances de Nadal. De fet. des de després de Nadal el Sant Cugat no havia aconseguit gua­nyar cap partit fins fa dues jor­nades. LI cap de setmana passat va guanyar l'Atlètic Vallès i l'an­terior. cl Centelles.

VOLEIBOL

El CV Sant Cugat inicia el play-off pel cinquè lloc amb bon peu

Les santcugatenques s'imposen per 0 sets a 3 el CV Las Palmas C M .

• Sant Cugat.— El Club Voleibol Sant Cugat va aconseguir una clara victòria el cap de setmana passat per 0 sets a 3. Amb aquest resultat les sant­cugatenques van saldar el primer compromís del play-off pel cinquè lloc de la lliga Acevol femenina.

L'equip de Víctor Hugo Rupil té aquest cap de setmana el segon compromís per aconseguir que­dar-se amb la cinquena posició de la taula classificatòria. El con­junt santeugatenc va aconseguir imposar-se en el primer partit que es va celebrar a Las Palmas. Demà el CV Sant Cugat haurà d'en­frontar-se per segon cop a l'equip canari i si el resultat no és fa­vorable al conjunt local, les sant­cugatenques es veuran obligades a jugar un tercer partit de de­sempat que es jugaria diumenge a les 12 del migdia a les ins­tal·lacions santcugatenques de vo­leibol a Valldoreix. Tot apunta que les santcugatenques podran evitar el tercer partit, després de la clara victòria que van acon­seguir diumenge passat per 0 sets a 3. A més, per aquest cap de setmana Víctor Hugo Rupil podrà tenir totes les jugadores a la seva disposició, ja que en el despla­çament a Canàries va haver de prescindir d'algunes a causa del cost del desplaçament.

El CV Sant Cugat ha arribat a final de temporada i encara no ha lligat el possible patrocini amb cap empresa. La junta directiva, però vol trobar una firma comer­cial no per ara sinó per la tem­porada que ve i, de moment ha optat per continuar les negocia­cions de retransmissions televisi­ves que després del partit entre el CV Sant Cugat i el Sangar es podrien repetir. Les retrans­missions dels partits de voleibol poden suposar una font d'ingres­sos pel club que podria ser la clau per acabar la temporada sen­se problemes més grans.

La junta directiva del CV Sant Cugat es va reunir amb l'alcalde de Sant Cugat fa unes setmanes.

Amb aquesta victòria les santcugatenques han de­mostrat una vegada més les clares aspiracions de l'equip de Víctor Hugo Rupil en aquest campionat de lliga. El conjunt santeugatenc, però, continua sense haver tancat negociacions per aconseguir un patrocinador per la pròxima temporada.

Un moment del partit entre el CV Sant Cugat i el CV Granada que es va jugar al pavelló de Sant Cugat a Valldoreix. Foto: XAVIER LARROSA.

Joan Aymerich creu que el més important en aquests moments es reunir els esforços per trobar el camí que permeti la continuïtat del CV Sant Cugat sense que això suposi una acumulació dels deu­

tes. Per Aymerich el més impor­tant és que la directiva oblidi la idea de marxar a qualsevol altra ciutat, rebutjant algunes propos­tes que ha rebut el club de ciutats properes a Sant Cugat.

BÀSQUET

Lluís Folch amenaça els seus jugadors amb la baixa si no

rendeixen com s'espera El Sant Cugat va perdre contra el Fraga

CM. • Sani Cugat.— L'entrenador del sènior A de la UE Sant Cugat, Lluís Folch, ha amenaçat els seus jugadors amb la baixa «per qui la vulgui» si no reaccionen i no aconsegueixen una victòria aquest cap de setmana. El conjunt sant­eugatenc va perdre per 20 punts de diferència cl cap de setamana passat contra el Fincas Fraga, en un partit que hauria pogut ser de clara victòria santeugatenca si els jugadors del sènior A hagues­sin jugat com en els últims partits. Lluís Folch va dir que mentre no hi hagi l'aportació important de persones molt vinculades a l'e­quip, «que en moments clau s'a­maguen», no es podran remuntar els resultats. Folch assegura que ell ha vingut a la UE Sant Cugat per intentar salvar la categoria, però, «mentre que els jugadors no tinguin la intenció de salvar-la, no es podrà fer res». Per això, l 'entrenador santeugatenc ha amenaçat els jugadors, fent re­

ferència, però sense esmentar-ho directament, al fet que el capità Gerard Moreno demanés la baixa quan ell va arribar a l'equip.

Lluís Folch diu que si l'equip sènior no funciona a la pista la banqueta santeugatenca s'haurà de nodrir de jugadors de l'equip sub-23 o júnior. De fet, l'entre­nador santeugatenc ja s'ha fixat en jugadors com Dani Salvat —jú­nior—, que hauria pogut estre­nar-se aquest cap de setmana amb el primer equip del club. Salvat, però, no s'estrenarà encara, ja que aquest cap de setmana no serà a Sant Cugat i, per tant, no podrà seure a la banqueta santeugaten­ca. L'entrenador, però, no des­carta la possibilitat de fer canvis importants o, «si més no, impac-tants» a l'equip inicial que demà afrontarà el partit contra el Font Castellana. Folch té molt clar que la situació actual a la taula clas­sificatòria no permet jugar amb els resultats i que «s'han de gua­nyar tots els partits que queden».

HANDBOL

L'equip d'handbol de la UE Sant Cugat perd el primer

partit de la temporada Es manté líder de la fase d'ascens

CM. B Sant Cugat.— L'equip d'hand­bol de la UE Sant Cugat es veu obligat a guanyar els dos partits que li queden si vol aconseguir el títol del campionat de Cata­lunya, després de perdre el cap de setmana passat contra el Par-dinyes. L'equip santeugatenc, que es manté com a líder de la fase d'ascens, a dos punts del segon classificat, l'equip lleidatà, ha d'a­frontar aquest cap de setmana un partit a priori més fàcil que el de la setmana passada. Els sant-cugatencs jugaran contra el Mont­cada amb l'obligació moral de guanyar i sumar dos punts més. Amb tot, la UE Sant Cugat ja és pràcticament a la fase de sector, on podria aconseguir l'ascens de categoria si tot surt com és previst.

L'equip santeugatenc va en­caixar la primera derrota de la temporada el cap de setmana pas­sat. Els jugadors de Joan Sancho van acabar el campionat de lliga com a líders imbatuts del grup

i van començar la fase d'ascens amb la mateixa tònica. A la fase d'ascens, però, la UE Sant Cugat va empatar un partit i ara ja n'ha perdut un altre. Els santeugatencs, però, asseguren que aquesta de­rrota, de moment, no ha modificat les opcions del Sant Cugat al cam­pionat de Catalunya.

L'equip d'handbol de la UE Sant Cugat serà l'amfitrió de la fase de sector per l'ascens a la primera divisió estatal i aquest fet jugarà al seu favor, en un play-off que enfrontarà l'equip santeugatenc amb els millors de la resta de l'Estat Espanyol que tenen la mateixa aspiració. Amb la intenció d'aconseguir el màxim rendiment, l'equip de Joan San­cho farà una estada a Andorra durant les festes de Setmana San­ta. L'equip santeugatenc descan­sarà i s'entrenarà en unes ins­tal·lacions esportives que els ju­gadors del primer equip d'handbol han llogat durant una setmana per preparar la fase de sector.

FUTBOL

W Regional preferent 11.45 Sant Cugat-Abadessenc (Diu.)

m Sub-21 18.00 Catalònia-Sant Cugat (Dis.) 12.00 PB Sant Cugat-Sant Ignasi (Diu.)

S Juvenil 18.30 Sant Cugat-Sallent (Pis.) 10.00 PB Sant Cugat-Can Fatjó (Piu.)

• Cadet 16.45 Sant Cugat-CN Terrassa (Pis.) 10.00 Can Jofresa-PB Sant Cugat (Diu.)

• Infantil 15.00 Sant Cugat-Martinenc (Pis.) 16.00 PB Sant Cugat-Sant Cugat (Pis.)

M Aleví 12.00 Sant Cristòfol-PB Sant Cugat (Pis.) 15.45 Can Jofresa-Sant Cugat (Pis.)

BÀSQUET

2a Catalana SÈNIOR

19.15 Sant Cugat-Font Castellana (Pis.)

SUB-23

17.30 Sant Cugat-Font Castellana (Dis.)

CADET 10.45 UE Sant Cugat-CB Vi lanova (Pis.)

• 3a Catalana A SÈNIOR

12.30 Pardo Bazàn-UE Sant Cugat (Diu.)

• 3a Catalana fem SÈNIOR

12.00 AD Ronda-UE Sant Cugat (Diu.)

JÚNIOR

19.00 Santa Eulàlia-UE Sant Cugat (Dis.)

HOQUEI-PATINS

U Campionat de Catalunya 1a CATALANA

19.45 Girona-PH Sant Cugat (Dis.)

21.00 CH Sant Cugat-Vilafranca (Dis.)

2a CATALANA 11.00 PH Sant Cugat-La Garriga (Diu.)

JUVENIL 16.45 PH Sant Cugat-Maristes (Dis.)

INFANTIL

14.15 PH Sant Cugat-Bonanova (Pis.)

ALEVINS 12.00 PH Sant Cugat-Bonanova (Dis.)

BENJAMINS 11.00 PH Sant Cugat-Bigues-Riells (Pis.)

PRE-BENJAMINS

9.30 Canet-PH Sant Cugat (Diu.)

HOQUEI-HERBA

i Divisió d'honor. 12.00 Júnior-FC Barcelona (Piu.)

RJTBO&SALA

* 1a catalana 17.15 Montserrat-PB Sant Cugat (Pis.)

HANDBOL

1a catalana SÈNIOR MASCULÍ

12.30 UE Sant Cugat-Montcada (Diu.)

JOCS ESCOLARS

Bàsquet BENJAMINS

9.00 Joan Maragall-Pins Vallès (Dis.) 10.00 Catalunya-Maristes (Pis.)

ALEVINS 12.00 Sta Isabel-CO Torreblanca (Pis.)

11.00 Pins Vallès-Verdaguer (Pis.)

INFANTILS 10.00 Catalunya-Verdaguer (Dis.) 10.00 CO Torreblanca-T. Llebre (Dis.)

• Futbol de sala ALEVINS

10.00 Pau Casals-Pins Vallès (Dis.)

INFANTILS 10.00 Zona Nord-Santa Isabel (Dis.) 11.00 Pins Vallès-Les Torres (Dis.)

CADETS / JUVENILS 12.00 Leonardo-Zona Nord (Dis.)

• Voleibol ALEVINS

10.30 Pinar-Ferran Clua (Pis.) 11.30 Avenç-Pinar |Dis.)

INFANTILS 9.30 Pinar-Joan Maragall (Pis.)

S Handbol BENJAMINS

11.00 Ferran Clua-Avenç (Pis.)

ALEVINS

13.00 Avenç-Joan Maragal l (Dis.)

PREINFANTILS 12.00 Avenç-Safa (Dis.)

2 7 . Divendres, P. de mar? de 1996

LA VIDA SOCIAL

Pere Vilarasau passarà a 1; com ei primer president q colla dels Castellers de Saní í t i ^ t . Vi­larasau és el cap visible d'un col·lectiu de 170 persones que comparteixen la filosofia

història local | del món casteller i lluiten per tirar c:id e v;s 'enir la | aquest projecte. Els impulsors •L· '•••

van ser els membre^ c'e la junt;. ::

del Club Muntanyenc que van COÜ.M primeres passes. Un cop superada :

o i . ; : ' . , . . • : • ; . a •;. '-. . • • . • r : < . •; :-..MíK, ! i . ' . • , - , '"] ^ . _ , ^ !

j'jV'Vjii:'.;: ; 'rar •.:• '•.'"'' . : > i ! : . ,;-"!' i - w i ! t vicepresidení | taran la sv • 'i oi iciai i i d i . - . • • :

% : • • • • ' i l · - ' -

i i '^o'JC-!'^ u e

! j i inv duran; Í •••; ui.iio? te ia ei; ia ; . 1 > v , , l i <• .L i ' ; ; ; i

P E R E V I L A R A S A U . President dels Castellers de Sant Cugat

«Sant Cugat pot esdevenir una plaça castellera —Que és per a vostè una

colla castellera? —«Sobretot és un munt

de gent que generen un am­bient d'amistat i de solida­ritat importans.»

—Pot Sant Cugat arribar a ser una ciutat castellera amb la tradició de Valls o Terrassa?

—«La tradició la fan els anys i per tant és el temps el que ho dirà. De moment, però, la resposta obtinguda fa pensar que d'aquí uns anys podem tenir una colla d'un alt nivell i Sant Cugat esdevingui plaça tradicional castellera.»

—Ja sou prou gent per arribar a ser una colla con­solidada?

—«Per arribar a ser una colla consolidada i fer cas­tells enormes que ens per­metin entrar dins l'elit del món casteller no només cal gent, sinó que també calen anys, experiència i un procés d'aprenentatge per anar pu­jant a poc a poc. Ara ne-cesitem que tots els sant-cugatencs que se sentin en­grescats s'acostin als assajos i s'hi afegeixin. Quanta més gent siguem més ràpid avan­çarem i millor ens ho pas­sarem.»

—Us fa por que aquesta il·lusió inicial decaigui i el projecte vagi cap enrere?

—«Nosaltres creiem que per la inèrcia existent és di­fícil que passi això. La gent que tenim està molt engres­cada i amb ganes de fer fei­na. A més, el ritme portat és prou bo com perquè la gent es vagi animant. Fixat que hem descarregat ja un pilar de quatre amb molt pocs mesos d'assajos. Això és molt important i a la gent li agrada. Per tant, si seguim aquest ritme és difícil que la gent es cansi. És més, a partir de la presentació del 30 de juny estem con­vençuts que la cosa adquirirà

una dimensió més gran i tin­drem un volum més impor­tant de gent. Aquesta pre­sentació és el nostre primer objectiu actual. Volem fer un bon paper aquell dia.»

—Què faran en la pre­sentació?

—«Si les coses van com fins ara creiem que podem fer castells de sis, que són els que et permeten entrar en el món casteller amb cara i ulls. Després ja vindran, a base d'assajos i de tenir-los molt segurs, els castells de set.»

—Sense la iniciativa del Club Muntanyenc hauria es­tat impossible formar una colla?

—«Sense el Club Mun­tanyenc ara no hi hauria co­lla a Sant Cugat. Ells van tenir la idea, van fer la con­vocatòria i comptaven amb els mitjans necessaris per conduir la iniciativa. A partir d'aquí va ser quan ens vam posar a treballar una sèrie de gent interessada. El que vam veure és que una colla castellera d'un poble no pot estar vinculada amb res per­què el que ha de fer és re­presentar aquell poble. Una colla no pot estar vinculada a una entitat perquè aniria en contra dels seus principis. A nosaltres només se'ns ha d'identificar amb fer castells i per això hem de ser una entitat pròpia.»

—Però el Club Munta­nyenc semblava que volia ti­rar endavant la seva idea i va proposar que tots els membres de la colla fossin a finals d'aquest any socis d'aquesta entitat.

—«Hem de partir de la base que tots els que ens movem en aquesta idea, in­clòs el Club Muntanyenc, comptem amb la indulgència de la ignorància. Quan vam començar no sabíem què era una colla castellera i ara és quan veritablement ens n'es-

Pere Vilarasau dedica, des de fa uns mesos, tot el seu temps Uiure a treballar per consolidar la colla. Foto: XAVIER LARROSA.

tema donant. Aleshores, el Club tenia una idea i no­saltres no en teníem cap, a banda que voliem fer cas­tells. A mesura que el tema evolucionava vam veure què significava una colla i quin era el procés i la dinàmica que calia prendre. Amb un esperit constructiu i dialo­gant, que s'ha plasmat en un acord de col·laboració, vam plantejar al Club Mun­

tanyenc ser independents perquè així és com ha de ser una colla castellera que es dedica a fer castells i prou.»

—Com es finança una co­lla castellera?

—«Uf!, aquest és el rovell de l'ou. Bàsicament a base de subvencions. Existeix un altre sistema que estem es­tudiant com és la col·labo­ració d'empreses i entitats

»

de Sant Cugat. Altres fór­mules com per exemples te­nir socis protectors comen­çarem a posar-les en pràc­tica molt aviat.»

—Per què heu decidit portar una samarreta verda quan els colors de Sant Cu­gat són el vermell i el negre?

—«La samarreta negra no podia ser perquè la faixa ja és de color negre, tal i com indica l'estètica castellera. El vermell e! van descartar perquè ja hi ha moltes colles amb aquest color. De verd també, però després de pen­sar-ho i parlar amb gent en­tesa en el món casteller, ens va semblar el més adequat. HI que calia era trobar ei to i ens vam decidir pel color verd to ampolla de cava. Penso que queda molt es­tètic.»

—Com ha acollit l'Ajun­tament la idea de tenir a la ciutat una colla castellera?

—«Molt bé. Amb moltís-simes ganes d'ajudar. L'altre dia vam sortir d'una reunió amb ells absolutament co­fois. A més, s'han bolcat en la nostra presentació durant la festa major. El que falta ara és concretar.»

—Han parlat de calés? —«Repeteixo que la con­

creció vindrà ara en una reu­nió que hem de fer. Allà concretarem temes de calés, actuacions i tot el que calgui. Cal dir que estem tranquils perquè estan disposats a ajudar.»

—Dels grallers no se'n parla tant però caldria re­cordar que també se n'està formant un grup.

—«Tenim un grup de gent que assaja gralles a la Casa de Cultura. Aquesta gent està treballant i ja veurem si pel 30 de juny han avançat prou com per participar. Si no es així, doncs llogarem els grallers o demanarem a una altra colla que ens els deixi.»

Un grup de socis del Club Muntanyenc critiquen la gestió de l'actual junta directiva de l'entitat

RAMON LUQUE • Sant Cugat.— Manel Monteys i 65 socis més del Club Muntanyenc van pu­blicar divendres passat a la revista Tot Sant Cugat una carta en què criticaven la gestió de la junta directiva presidida per Ramon Pros. Els socis reclamen a l'escrit «que les iniciatives que de forma tan entusiasta emprèn l'equip directiu es facin de manera successiva, deixant l'espai de temps necessari perquè se'n consolidi una abans d'emprendre'n una al­tra». Pel que fa a la Coo­perativa Pi d'En Xandri, que

va crear l'actual junta, de­manen que «es deixi en sus­pens la seva posada en marxa durant tot l'any 96 í que s'analitzi si realment aquest instrument és neces­sari». Així mateix, els socis suggereixen la conveniència «que s'apliqui un pla d'aus­teritat que faci un control de la despesa», ja que creuen que la situació econòmica de l'entitat és «difícil» i te­men que en portar a terme noves activitats «no es pre­vingui de manera acurada allò que poden suposar les seves despeses a mitjà i llarg termini». Finalment, Mon­

teys i la resta de signants de la carta aconsellen «la convocatòria d'una assem­blea extraordinària informa­tiva cada semestre».

Dures acusacions

En declaracions a Ràdio Sant Cugat, els socis Manel Monteys, Vicens Soto i Ra­mon Costa van afirmar que el president del Club Mun-tanyen «planteja i organitza activitats sense consultar els membres del club» i, a més, «s'encarrega de polititzar els actes, convidant persones que s'adiuen amb l'esperit muntanyenc de l'entitat».

Monteys va assegurar que tot això han provat de dir-ho a les reunions però que la junta «no ens ha escoltat». Vicens Soto va afirmar que Pros «és antidemocràtic i pren resolucions sense con­sultar ningú».

Ramon Pros, també en declaracions a Ràdio Sant Cugat, va respondre a les crítiques dient que la junta «és un col·lectiu de 14 per­sones» i que els redactors de la carta «van tenir l'o­portunitat de formar-ne part i ho van rebutjar». «Per aquestes raons —va dir—, no té cap sentit centralitzar

les crítiques en la meva per­sona.» Per Pros, aquest sec­tor crític «només representa una petita minoria dels socis de l'entitat». Respecte a les acusacions sobre la politit-zació, el president va afirmar que «s'ha malinterpretat el fet que el club s'obrís a un ventall més ampli de l'ex­cursionisme i la cultura» i qui ha polititzat la situació «són els redactors de la car­ta». Ni Pros ni els crítics han volgut fer declaracions a aquest setmanari en espera d'una reunió que han de mantenir les dues parts aquesta setmana.

SI Sant Cugat.-- El presi­dent del Club Muntanyenc, Ramon Pros, ha estat no­menat vicepresidení dels Castellers de Sant Cugat. Aquest és un dels punts de l'acord de col·laboració que han signat les dues entitats fins a finals d'aquest any 96. Segons ha afirmat Ramon Pros, aquest nomenament «va ser proposat pels ma­teixos membres dels Caste­llers de Sant Cugat com a agraïment a la inciativa que la nostra entitat va tenir de fundar la colla». Per a Pere Vilarasau, president dels Castellers de Sant Cugat, és en el nomenament de Pros «on més hem explicitat el nostre agraïment i possible­ment aquesta serà l'única di­ferència que existirà entre l'acord signat amb el Club Muntanyenc i els que pu­guem establir en el futur amb altres entitats de la ciu­tat». Els presidents de les dues entitats coincideixen a valorar com a positiu aquest acord. Vilarasau ha dit que «era necessari i lògic fer el nostre primer conveni de col·laboració amb l'entitat mare que ens ha fet néixer, deixant molt clar que no­saltres mantenim la nostra independència com a colla castellera». Per a Ramon Pros, aquesta és la manera «d'ajuntar esforços i respec­tar la voluntat individual de fer les activitats que cadascú consideri més oportunes». L'acord de col·laboració també preveu, entre d'altres punts, que la seu dels Cas­tellers sigui la mateixa que la del Club Muntanyenc, que els Castellers col·laborin en les activitats de l'altra entitat i que hi hagi una divulgació mútua del que fan cadas­cuna. /R.L.

La Xarxa presenta «Fes-te la festa» al Teatre-auditori • Sant Cugat.— La Fun­dació La Xarxa d'Espectacle Infantil i Juvenil presentarà aquest diumenge a les 12 del migdia al Teatre-audi­tori la Companyia ínfima La Puça amb el seu espectacle Fes-te la festa. En aquest muntatge, la Companyia ín­fima La Puça crea un de­partament per organitzar festes a domicili, a mida, a l'espai que sigui i ade­quant-se al pressupost de ca­dascú, amb la garantia que sortirà bé. / R.L.

Festa de primavera a Valldoreix • Valldoreix.— El Casal de Cultura de l'Entitat Muni­cipal Descentralitzada de Valldoreix serà aquest diu­menge l'escenari d'una festa de primavera. La jornada, que s'iniciarà a les 12 del migdia, comptarà amb una ballada de sardanes que amenitzarà la Cobla Bell­puig i una exposició de les obres realitzades pels alum­nes dels tallers artístics del Casal. /R.L.

28 APUNTS ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de març de 1996

LA VIDA SOCIAL

El mal temps obliga a fer la Festa de l'Arbre al pavelló La plantada al Torrent de Sant Crist ha quedat ajornada

R A M O N L U Q U E

HSant Cugat.— El mal temps va marcar la Festa de l'Arbre que dissabte es va ce­lebrar a Sant Cugat. La climatologia adversa va obligar els organitzadors a variar el pro­grama previst inicialment. Així. les activitats

relacionades amb la plantada d'arbres que s'havia de fer al Torrent de Sant Crist van quedar ajornades, mentre que les ac­tivitats lúdiques i l'exposició d'estands es van traslladar del passeig Gaudí al pavelló municipal.

El mal temps va deslluir la Festa de l'Arbre que anualment organitza la Ge­neralitat i que per primera vegada tenia com a seu Sant Cugat. El programa d'acti­vitats que l'Ajuntament ha­via previst celebrar a la zona del Torrent de Sant Crist i al passeig Gaudí va patir algunes modficacions. El fet més destacat és que la plan­tada dels 900 arbres que s'havia de fer al Torrent de Sant Crist —a la zona de la Torre Negra— es va ajor­nar a causa de la pluja. L'al­calde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va lamentar l'ad­

versitat meteorològica per­què «personalment tenia ga­nes que els menuts plantes­sin els arbres prop de la se­rra de Collserola i conegues­sin el municipi». Aymerich va avançar que «els arbres es plantaran al mateix lloc on estava previst». Per a l'al­calde el més positiu que es pot treure de la festa és que «Sant Cugat tindrà una nova àrea arbrada, a l'inici de la zona de la Torre Negra.» Les activitats lúdiques pre­vistes i l'exposició d'estands es van traslladar del passeig Gaudí al pavelló municipal de la rambla del Celler. Du-

[ÚNICA DENTAL Dr. Carlos R. Rosetti

PRÒTESIS FUAYREMOVBLE

CIRUGÍA - ESTÈTICA

BLANQUEAMIENTO

MÜTUAUDADES

Rbla.Ribotailada,20-lr3a

Tei. 674 72 16 Sant Cugat

Tumo por las tardes

GIMNÀS BLOCK C/ K<»uló, 17 • ENTUOA ffit ST. MTTONI, 7B

Tel 589 53 48

rant el matí de dissabte més de 2.000 nens i nenes d'arreu de Catalunya van participar en la festa. Entre els as­sistents hi eren el conseller de Benestar Social, Antoni Comas, i el de Medi Am­bient, Albert Vilalta. Antoni Comas va afirmar que «un país verd i ple d'arbres ajuda més a estimar-lo». De la seva banda, Albert Vilalta, que va destacar la Festa de l'Arbre d'enguany «com un èxit tot i el mal temps», va lloar «l'esforç que dia a dia fan els esplais i els grups de natura i que culmina en aquesta diada.»

Més de 2.000 nens d'arreu del país van gaudir de les activitats del pavelló. Foto: XAVIER LARROSA.

ica Cirurgia

• DR. FERNANOEZ LAYOS Cirurgia general, aparell digestiu. ASC-Previasa-Sanitas. Av. Torreblanca, 2-B, 2n, A1.SantCugat.tr 589 47 00

Consult. Centre Mèdic

• CENTRE MÈDIC SÀBAT Certificats de conduir i armes. Medicina in­terna, laserterapia. Santiago Rusinol, 2, entol. 1a. Sant Cugat tt 674 15 26

Dietètica-Nutrició

• MARIA RIUS SOLER Acupuntura, nutrició, dietètica. Hores convin­gudes. Francesc Moragas, 25-27, 1r 2a. Sant Cu-gat q 5 8 9 1 3 07

• DRA. M. DOMINGO GALLART Medicina general, dietètica. Dilluns, dime­cres i dijous, hores convingudes. Endava-lada, 21, ter pis. Sant Cugat, tt 674 63 29 /589 2995

• CENTRE D'OBESITAT I MEDICI­NA ESTÈTICA Dra Arma R. Cerdà • Dra. Rosario Sagarna - Dra. Uum Garcia Consultoris Edifici Torreblanca. Av. Torre­blanca, 2-8, 2a planta, desp. 8-9. 08190 Sant Cugat. 9 589 43 57 - 589 43 58

Mútues

• UNION MUSEBA IBESVICO. Mú­tua d'accidents de treball núm. 271. Plaça Augusta, 3. Sant Cugat o 675 10 02 Fax 6 7 5 1 0 02

Odontologia

Fisioteràpia

• SOFIA ROMA FERRÉ Fisioteràpia Assistència sanitària Fiatc Asisa C/ Villa, 49 Sant Cugat, tt 674 48 72

• GRF-GABINET RECUPERACIÓ FUNCIONAL Fisioteràpia, rehabüitacio, aurículopuntura, massatge terapèutic podobgia. Conveni enti­tats sanitàries Poídlnic Torreblanca. Sant Cugat « 5 8 0 0150

• ADEVILL CLÍNICA DENTAL DR. PEDRÓ VILLALVA ADESA Matins i tardes. C/ Francesc Moragas, 23, baixos. Sant Cugat. V 674 01 46

• CENTRE DENTAL I QUIRÚRGIC Av. Catalunya, 21, baixos. Sant Cugat t r 589 00 00 Fax 589 0 3 1 3

Pedagogia Logopèdia

• BEGONA VINALLONGA Pedagogia, logopèdia. Problemes llen­guatge i aprenentatge C/ Villa, 5-7,1r 2a. SantCugat.tr 58912 15

Pediatria

• CLÍNICA DENTAL AUTRAN Odontologia general, imptanrologia, pròte­sis, odontopediatria, ortodòncia, mútues. Av. Torreblanca, 2-8, 2a, 11. Sant Cugat •B 675 08 03

• CLÍNICA DENTAL MAYOR Odontologia en general. Ortodòncia im-plantologia De dilluns a divendres, de 10 h a 13 h i de 16 h a 20 h. Major, 23-25,1r, 3a. Sant Cu-

gal. P 674 72 40 • CLÍNICA ORTODÒNCIA O DIS-FUNCIÓ TEMPORO-MANDIBULAR Dr. Murillo, 21. Sant Cugat. « 5 8 9 4 5 8 6 - 6 7 5 22 12

• DR. CARLOS ROSSETT1 Odontologia nens i adults. Rbta. Ribatalla-da, 20,1 r 3a. Sant Cugat, tt 674 72 16

• DRA. LUZONDO Clínica dental infantil Exclusiu nens i or­todòncia Francesc Moragas, 5, entresol. Sant Cu­gat t r 674 05 06

• JOSEP M. COROMINAS CASA-RAMONA Pediatria, asma infantil. Hores convingudes Rbla. Ribatallada, 20,1 r 3a. Sant Cugat tt 674 72 16

• DRA. EUGÈNIA FDEZ.-GOULA PFAFF. Pediatria. Sanitas, Caja Salud, Agrup. MUT MEDIFIAT Av. Catalunya, 22,1r1a. Sant Cugat, tt 589 31 13

• PILAR CANOSA ÚBEDA Pediatria - Medicina adolescent. Av. Torre­blanca. 2 - 8, 3r pis. Sant Cugat n 674 57 98 - 589 35 48

• DRA. ANNA PUJIBERTI CALDES Pediatria Vitalicio Salut Mapfre. Endava-llada 21,1 er pis. Sant Cugat. TT 589 29 9 5 - 6 7 5 47 99

Podologia

• DRA. M. JAUME SAURA Clínica dental. Dladv. 9-13 h i 16-20 h Pg. Sant Magi, 22, baixos. Sant Cugat Tr 674 23 35

Centre ginecològic j Metge capçalera Dr. Cayuela i Font ™ 3 r'

Especialitzat

I en tractaments I

| de menopausa |

i d'esterilitat

F Mo'aqas. 1-3. 3' 2;

• J.R. ESQUIROL CAUSSA Capçalera, geriatria. ASC, AGRUP. MUT, MFIACT, etc. Av. Torreblanca 2-8, 3r 10a. Sant Cugat.

tt 589 39 26. TT 909 33 10 80 Urgent 24 h

• Dr. MONTSERRAT GARRIGA Metge de capçalera. Visites a domicii-múrues. Major, 36, 2n. Sant Cugat. t r 674 00 25

Oftalmologia

• CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia. Conveni amb les princi­pals mútues Cl Santa. Maria, 10. Sant Cugat t r 589 51 06

OrtodònciaOtorinolaringòleg

• DR. FERRAN FERRAN VILA Previasa - Assistència sanitària Medífiac. Francesc Moragas, 48, entr. 2. Sant Cugat t r 675 48 53

• JOSEP M.FREIXEDES Malalties del peu, ortesls, plantilles ortopè­diques, papüomes, cirurgia del peu. Hores a convenir. c/ Ricart, 46, baixos, 08004 Barcelona. t r 325 41 7 5 - 9 0 8 6 9 1 1 26

• DRA. PALERM Psicologia. Ansietat, depresió, dificultats de relació, trastorns a l'adolescència, psi­coteràpia. Hores convingudes. Francesc Moragas, 25-27,2n 1a. Sant Cugat « 6 7 4 36 5 3 - 4 1 8 4 8 4 8

Pulmó i cor

Psicologia

• C E N T R E DE P S I C O L O G I A CLÍNICA Trastorns d'aprenentatge i de la parla. Nens, adolescents i adults. Av. Catalunya 21, 3r 1 a. Sant Cugat. t r 674 36 73

• CARMELA CASTILLO Psicologia, problemes d'aprenentatge. Villa, 5-7,1 r 2a. Sant Cugat. t r 589 12 15

• CENTRE PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia. Plaça Dr. Galtes, 5, 2n, 3a. Sant Cugat. t r 589 40 51

• M. ANTÒNIA E D U A R D O CAR­DONA Psicologia clínica. Rbla. Can Mo­

ra, 1. Sant Cugat

tr 589 43 44 - 430 96 25

• Dr . J O A N V A L L D E P E R A S COMBAS Pulmó i cor. Major, 36,2n. Sant Cugat. « 6 7 4 0 0 2 5

Tocoginecologia-Obstetrícia

• Dr. JUAN JOSÉ GÓMEZ CABEZA Obstetrícia i ginecologia. Hores convingu­des. Francesc Moragas, 25-27, 1r 2a. Sant Cugat tt 589 13 07

• Dra. MILÀ MARTÍNEZ MEDINA Obstetrícia i ginecologia. Hores convingudes. Francesc Moragas, 25-27,1 r 2a. Sani Cu-gat.tr 5 8 9 1 3 07

• DR. JESÚS FERNANDEZ BAEAN Tocoginecologia. Hores convingudes Av. Catalunya. 21, 4rt 1a. Sant Cugat t r 589 48 08. Particular 674 74 09

• DR. ENRIOUE CAYUELA FONT Ginecòleg, obstetricia-ecografia, esterili­tat, menopausa, revisions. Francesc Mo­ragas 1 -3,3r 2a. Sant Cugat. t r 674 6 6 1 1 Fax 5 8 9 1 1 45

• DR. ANTONI PESARRODONA Ginecologia i obstetrícia ASC. Medttec Av. Torreblanca, 8,3r 8. Sant Cugat « 5 8 9 1 9 66

Traumatologia • D R . J O A N C A S A N O V A S A -LLARES Traumatologia, ortopèdia. ASC, Previasa, Medytec Av. Torreblanca, 2-8, 2a-10. Sant Cugat « 589 18 88

• ML. GOZZI DE LA TOUR ROYO Traumatologia. Columna I esquena Av. Torreblanca, 2-B. Poüdinic. Sant Cugat

« 675 57 56 • JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia, ortopèdia. Assistència sa­nitària. Previasa, Medytec. Pokdlnic To­rreblanca, 2-8, 2a-10 Sant Cugat. « 5 8 9 1 8 88

• DR. FERMIN ARAMBURO Cirurgia ortopèdica traumatoHgica. Hores convingudes. C/ Girona, 21, 1r 3a. Sant Cugat.« 6 7 4 4 3 4 6 - 5 8 9 0 5 34

3320CY00000D

Gabinet mèdic quirúrgic •Cirurgia general sense ingrés

•Cirurgia i medicina estètica

Dra.M. Àngela Font Pons

Dra.M. Neus Benito Bujosa

Av. Torreblanca 2-B • 3r A despatx 7 Tel. 589 11 27 • 727 39 98

St. Cugat

ï

CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL

SUSANA NIC0LETTI

C/ Sant Antoni, 74 Tel. 674 74 37

Institut Psico-Mèdic

Sant Cugat

Servei de Psicologia Clínica i Psiquiàtrica

Servei d'orientació i Tractament de les

addiccions Unitat de Tabaquisme

Edifici TORRE BLANCA

Av. Torre Blanca, 2 - 8, 3r B

08190 Soni Cugat del Vallès

(Barcelona)

Tel. 589 37 87 Fax 589 35 18

ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de març de 1996 APUNTS 29

LA VIDA SOCIAL

Les autoritats parlen i els nens gaudeixen de la primera Festa de l'Arbre celebrada a Sant Cugat •Sant Cugat.— El matí de dissabte passat va ser un dels més moguts dels darrers temps al pavelló municipal de la rambla del Celler. Mentre les autoritats —l'alcalde i els consellers de Medi Ambient i Benestar

Social— aprofitaven la jornada per passejar, intercanviar opinions i fer discursos, els més de 2.000 nens vinguts d'arreu de Ca­talunya gaudien de les actuacions dels grups d'animació infantil i jugaven a la graderia.

Aquest va ser el contrast d'una jornada en què ni grans ni petits van deixar que el mal temps i els canvis de darrera hora fossin un impediment per passar-ho bé. El fet de traslladar la festa al pavelló no va

deslluir una matinal que ja es preveia reeixi­da. Els únics afectats van ser els equips esportius locals, que van fer els seus partits al pavelló de Valldoreix i no al de Sant Cugat com és habitual. / R.L.

R E S T A U R A N T

La Nansa

s Fregidoria-Marisqueria

Crta. Sabadell, 47 -08191 Rubí Telèfons 6911 52

*4 «Restaurant

DEL GALL»

CUINA DE MERCAT ESPEC EN BACALLÀ

C/ Xercav ins , 8

T e l . 6 9 9 0 5 6 0 • 588 42 81

0 8 1 9 1 R U B Í (Barce lona)

RESTAURANT

CAN fT\ BARATA

Ctra.de Rubio Sabadell km 15,200

Tel. 697 06 52 «'«""

RESTAURANT P1ZZERIA

PANXA CONTENTA Pusw-'ie Olabarria. 69 • Sant Cugat

T e l . 5 8 9 0 6 0 7 §

VINGUI A CONÈIXER ELS NOSTRES SUGGERIMENTS CADA SETMANA

BELLATERRA RESTAURANT CAN EDO C/Lleó. XIII

CERDANYOLA DEL VALLÈS XERCAVINS Ctra. Cerdanyola. 9 S

RESTAURANT CAN OLIVÉ Av. Flor de maig. 122

REST.ELV1EJOROBLE C/ Altamira. 36

LA FLORESTA REST. RANCHOELPASO C/Pas Estació. 15

MIRASOL

RUBÍ

MASJANER C/Guadalajara. 14

LA PONPEROSA C/Victòria. 18-20

LA NANSA Ctra. Sabadell, 47

Cl Guatlla. 20 -Els Avets

PI. del Dr. Guanjiel. 14 RESTAURANT PEL GALL C/ Xercavins. B

SANT CUGAT DEL VALLÈS LA PALTA

CAN AMETLLER

CHEZ PHIUPPE

CANTINA EL MBOCANO

LAGRANJA

SNIPPER'S

BOKATAS

Rambla Can Mora. 24

Camí can Ametller, s/n

Placa Pep Ventura, 5

C Endavallada, 10

Ç/StAnJpnl·pJaça. Barcelona

Cl Enric Granados. 7

Placa Hospital, 35-37

GRANJA BAR EL MONESTIR

RESTAURANT CA L'ÀVIA

MESOMENYS

BAR REST. EL MOLÍ

CAN BARATA

LA CAHBONERIA

LA CANTONADA

EL TAST

REST. PANXA CONTENTA

PARADA I FONDA

BRASERIA LA BOLERA

BAR RESTAURANT EL MESÓN

BRASERIA DEL MERCAT VELL

LA PASTA BOIXA

TY-BIHAN

MINIGOLF BAR MGSC

CAPITÀNCOOK .__

SQUASH

CASINET

FILM O TECA

RESTAURANT VALL D'OR

RESTAURANT MAS ROIG

PJaça Augusta, 2

Ç/Sant Antoni, 13

C/ Elies Ftoqenl, 14

Plaça Pep_Ventura, 3

Çtra,.Rubía Sabadell, km 15.200

Ç/Vl làJB..

Plaça Monestir, 1

C/ Allons Sala, 9

Pg. Olabarria, 69

Rbla. Can Mora, s/n

C; Baixada de l'Alba 20

Plaça Octavià, 5

Plaça Pere San, 6

C/ Alfons Sala, 24

O' Indústria, 27

C/Santa Engràcia, 15

PI. Lluís Millet, 1

C/ Sani Jordi, 33-35

Camí Can Ganxet, 47

Av. Torreblanca, 2-8 local 4

Rambla M. Jacint Verdaguer, 185

Plaça Mas Roig, 4

692 24 24_

580 31_29_

580 88 39 _

691 73 55

674 38 03_

674 23.15

589 25 71

699 11 52 .

699 55 58

588 54.68 .

588 42 81

589 50 11

674 91 51

674 94 84

589 18 25

675 52 46

675 31 41

.589 19 72

589 54 92

674 05 85

589 38 23

589 17 4C

697 06 52

675 '4 51

584 23 32

589 15 02

589 36 C7

589 25 :i?

674 '-'."5

574 10 4?

583 52 40

6"5 '5 03

675 '4 02

589 29 71

589 61 61

589 14 96

589 50 83

575 36 54

374 -1 41

675C0 86

Carn « la brasa i calçots Ditous tancat excepte lestius

Braseria. rostit, banquet

Cuinada mercat

Peix i marisc ._ Obert tota la setmana

Cuina catalana, banquets Tancat dium. nit i dill. no festius

Cuina variada Tancat dimecres tarda

Braseria

Paelles, marisc. Iregid,

. Menú, degustació

. Pizzena. cuina catalana

Menú, carta i degustació

. Frankturts

Cuina mercat

Tancat dimarts nit i dimecres^

Tancat diumenge

Tancat diumenge-dilluns larda-nit.

Tancat dissabtes excepte reserves

Obert tots els dies

Especialitzat en bacallà

Cuina francesa/menú dian Tancat diss. miodia i dium.

Cuina i música autèntica mexicana- Tancat dilluns

Cuina casolana

Braseria

Entrepans especials Diumenge i lest. obert a partir 18h

Esmorzars/tapes casolanes Obert de 8 a 10 nit

Cuina cataten/internac

Mexicà-menú català

Menu.djanj.prod ibènc

Cargol llauna/arròs negre

Tapes casolanes icrrades

Creps. amanides menús

Mansc. menú, cu.na mers

Cuina de .mercat

Cuina catalana

La nostra_esp es qi.din

BraseriaJ cuina de nerc

Calçotada

Pizzeria.creperia

Crepena_breipna

Carn a la brasa, tapes

Cuina colonial

Caleteria, pizzes. nonu

Menú diari i entrepans

Menú diari

Oes lestius bufet llu-e

Xai, entrecot ala brasa

Servei de bar

O.bertal migdia

Ç>ben_cada dia

Repartir a partir de les 12 h

Obert tol el dia

Dilluns vespre tancat

Tancat diumenges nil

Obert tot el dia

Tancat dilluns

Menú de dimarts a dijous

Obert tols els dies

Pasta fresca

Obert tota la setmana

Karaoké

Tancat diumenge nit

T PARADA/ FONDAtt

Vingui aprovar els nostres menús PRIMER, SEGON PLAT i

POSTRES 950 +CAFÈ 990 PTA

Rambla Can Mora, s/n 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

„,r,„n,™Tel. 589 26 97

10 iHeeón Tota una tradició

PI. Octavià, 5. Tel. 67410 47/689 27 IB SANT CUGAT DEL VALLÈS

nu MrocM vm. FI PsreSan.6-Tel 589 52 40

08190 SANT CUGAT , Horari de 7 a 24 h

Í? Li ofereix degustar

I un bon cafè, te, sucs

"' naturals, vegetals.

Entrepans acabats

de coure, pastes calentes

I a la nostra botiga pot

adquirir catès d'origen

i complements.

30 APUNTS ELS 4 CANTONS / Divend res, 22 de març de 1996

L A R A D I O G R A F I A ! La Xarxa

Fundació, cl 22 d'octubre de 1995, de La Xarxa infantil i juvenil de Catalunya a Molins de Rei. Espectacle als jardins del monestir al setembre del 1989 i, a la dreta, la companyia Zum-Zum en la representació d'El meu amic Txckhov al Teatre Auditori el febrer passat. Fotos: ARXIU LA XARXA, MONTSERRAT BARBERÀ I 4 CANTONS.

El grup La Xarxa té una llarga història de vinculació santeugatenca i de treball per portar a la vila espectacles de qualitat adreçats a la mainada. Si be des del 1982 i durant molts anys es va identificar l'entitat amb Rialles, els seus objectius segueixen sent els mateixos que el grup fundador es va marcar. Es tracta de fer arribar a preus assequibles l'espectacle teatral infantil i juvenil a les famílies, crear l'hàbit d'assistir-hi, i fer arrelar en els nens, nenes i joves la llengua i tradicions del país.

Crear l'hàbit familiar d'anar al teatre La Xarxa vol fer arribar espectacles de qualitat i en bones condicions a infants i joves santeugatencs

FRANCESC CARBÓ

• Sant Cugat.— Des del març de l'any passat estan constituïts com La Xarxa. Només ha estat un canvi de nom i una desvinculació d'Òmnium Cultural, l'enti­tat que els acollia legalment. La filosofia i els objectius són els mateixos que van im­pulsar a crear ja a l'any 1982 el grup Rialles. Tres dels integrants de La Xarxa ac­tual, Jordi Alsina, Marta Al­bir i Jaume Ruiz-Olalla, par­len del teatre amb autèntica

passió. La Xarxa, expliquen, vol «fer arribar l'espectacle infantil i juvenil a Sant Cu­gat a preus assequibles i en unes condicions de qualitat tant pel que fa als llocs on es fan les obres com a la seva posada en escena». És per aquest motiu que van signar amb l'Ajuntament de Sant Cugat i amb el Teatre Auditori un conveni de sub­venció i de cessió del Teatre per a 9 representacions anuals. A part, la Diputació de Barcelona i la Generalitat

ajuden a fer que l'entrada per veure les obres sigui ben econòmica.

Els responsables diuen també que «cal crear l'hàbit d'anar al teatre i això cal fer-ho des de l'àmbit fami­liar. Si bé a les escoles i instituts ja es fa de manera guiada i dirigida, és la fa­mília que ha de fer l'opció i fer descobrir als fills la importada i la il·lusió de veure en directe l'especta­cle». Una elecció que a pa­res, mares, joves, nens i ne­

nes, els permet veure teatre narrat o musical, titelles, pa­llassos, danses, màgia, con­tes, o mim, entre totes les arts d'aquest món màgic del l'espectacle. I és que, com comenta Jordi, «anar a un teatre és viure una funció en directe, és copsar una obra persona a persona on tu ets sents protagonista; és treballar l'educació del sa­ber escoltar, participar, in­terpretar, riure o plorar». És aquest món fantasiós que, com diu la Marta, proposa

«una participació sovint es­pontània i un signe de res­pecte que amb la televisió no cal que tinguis».

És per aquest motiu que ja des de l'any 1982 grups de pares, mares i gent en­tusiasta del món de l'espec­tacle s'han ajuntat sota el nom abans de Rialles i ara de La Xarxa per eliminar «el menyspreu que la gent sovint té pel teatre infantil», ha indicat en Jaume, i ha prosseguit dient «que els nens, en la nostra societat,

s'ho mereixen tot i cal actuar per educar-los per aconse­guir que descobreixin que, a més de la família, l'escola i el que els envolta, hi ha un món d'expressió, de llum i de màgia que, a l'aire lliure o bé en un lloc tancat, poden trobar cada més a Sant Cu­gat.

Actualment dotze perso­nes formen l'equip de La Xarxa, i es distribueixen les tasques de secretaria, tre­soreria, publicitat, progra­mació, vendes i economia. Es troben un o dos cops al mes i tenen contactes amb les 49 agrupacions locals que formen part de la Fundació Xarxa d'Espectacle Infantil i Juvenil. Agrupacions que tenen la seva comissió as-sesora, que selecciona les obres. I és a partir de la tria que cada agrupació local de La Xarxa fa la seva pro­gramació. Per aquest motiu es pot garantir una qualitat dels espectacles.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de març de 1996 APUNTS 31

LA RADIOGRAFIA- / \ w

kfa&ty

Carnestoltes el 1984. Prospectes divulgatius de les primeres etapes de Rialles. Espectacle als Jardins del Monestir el 1989. Parada a Festa de Tardor el 1988. Espectacles al Teatre Auditori de la nova etapa amb La Xarxa: muntatge del Cara-Calla i del Mama Por!. Fotos: FRANCESC SERRA. MONTSERRAT BARBERÀ. TOT SANT CUGAT. 4 CANTONS I ARMI' FA XARXA

De Rialles a La Xarxa perseguint els mateixos objectius FC.

H El Grup Rialles es va crear a Sant Cugat el 1982. En aquells temps un grup de gent interessada en l'es­pectacle infantil va organit­zar durant més de 7 anys una seguit d'obres que van fer descobrir a molts nens i nenes des dels pallassos fins al mim i des del teatre musical fins als titelles. En aquella època, inicialment les reunions es feien en cases particulars i després l'enti­

tat, que tenia cobertura legal a Omnium Cultural i la seu central a Terrassa, es va allotjar a l'Ateneu Santcu-gatenc i, posteriorment, a l'Esbart Sant Cugat. Van ser set anys molts intensos en què la majoria d'obres es feien a l'aire lliure i les al­tres, als locals de la Unió Santcugatenca. Montserrat Barberà, reponsable actual de La Xarxa i també de Ria­lles aleshores, recorda «que portaven espectacle de mol­

ta qualitat, com La cançó més bonica del món d'en Pep Bou, encara que el lloc i les condicions en què s'o-ferien a la sala annexa de la Unió no eren les millors». Aquesta va ser una de les raons per les quals el grup no es va veure amb cor de seguir fent teatre de qualitat a la nostra vila.

El 1995, gent que ja havia estat a Rialles i nous mem­bres rellancen el grup' a Sant Cugat. Però ben aviat surten

discrepàncies amb Òmnium Cultural i decideixen amb la majoria de col·lectius Ria­lles crear una entitat que tingui cobertura jurídica pròpia. Es crea la Fundació Xarxa d'espectacle infantil i juvenil, que després d'un any de funcionament s'ha consolidat i té una estruc­tura i dinàmica pròpies. Els responsables actuals no re­nuncien a arribar al públic juvenil tot i saber que és un repte difícil, així com

també de disposar d'un local propi per atendre la gent. Amb el tempos, volen donar més serveis als socis i sim­patitzants que tenen. Per fer-se'n, cal omplir una but­lleta que es troba en els di­ferents espectacles que or­ganitzen i periòdicament re­bran informació. La Xarxa programa de setembre a juny i enguany ja han avaçat que els faria il·lusió parti­cipar en la festa major. Vo­len, com ho han fet sempre

des del 19S2, estar arrelats a Sant Cugat, participar en la Festa de Tardor, en el Consell de Cultura o asses­sorar aquelles entitat que desitgin mumar espectacles infantils i juvenils. Es tracta, com han dit els seus res­ponsables, «de crear un mo­viment viu on periòdicament Sant Cugat vibri amb l'es­pectacle i els nens, nenes i joves descobreixin que aquest món té una màgia i un encant irrepetibles».

32 APUNTS ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de març de 1996

LA VIDA SOCIAL

EL PERSONATGE

Maria Antònia, al taller de manualitats de l'Ateneu I.A. MULA.

Maria Antònia Navarro Hellin És professora de manualitats a l'Ateneu Santcugatenc i diu que aquesta afició «permet relaxar-se i decorar la llar sense gastar diners»

MONTSE SANT

I Sant Cugat.— Casada i amb dos fills, la Maria An­tònia, que des de petita ha sentit l'atractiu de fer coses amb les mans. creu que de­corar i redissenyar objetes quotidians decorant-los de manera personalitzada és, a més d'un bon mètode per estalviar, una autèntica te­ràpia de relaxació per a la gent.

—Què són les manuali­tats?

—«Les manualitats és re­crear i redecorar objectes, a diferència de l'art, que és crear un objecte partint d'un material verge. L'artista crea pintant sobre una tela en blanc, o creant formes de fang o de pedra. Nosaltres no fem això, nosaltres aga­fem un objecte i li donem un nou aspecte, partint del seu aspecte original. Hi ha molta gent que en diu fer bricolatge. d'això. Jo m'estimo més la paraula manualitat, deixant la de bricolatge per a les feines de re­paració.»

—Des de quan en­senyes manualitats?

—«Des de fa tres anys n'ensenyo a l'A­teneu, però abans ja n'havia ensenyat a casa meva. A un grup d'a­migues.»

—Per aprendre a fer manualitats has de ser un manetes?

—«De cap manera. Qualsevol pot aprendre a fer mil coses. En de­coració, només cal bona disposició i tenir un

mestre amb paciència per ensenyar les tècniques co­rrectes. A m b això i imagi­nació, qualsevol persona pot convertir un objecte dels més corrents, d'aquells que es compren per pocs duros i són quasi lletjos, en una petita obra d'art per decorar un racó de la nostra llar amb originalitat i gust. Un dels llocs on anem més sovint a buscar material per a les nostres obres són les boti­gues de Tot a cent pessetes, on podem trobar mil objec­tes molt corrents per recon­vertir-los en peces úniques.»

—Hi ha un títol concret per fer de professora de manualitats?

—«No hi ha cap lloc on puguis obtenir un títol ofi­cial. Has de fer cursets i anar buscant tallers on t 'en-

«Voldria viure per sempre»

—Nom: M. Antònia Navarro Hellin. —Lloc de naixement: Sant Cugat. —Data de naixement: 30 de gener

de l % 3 . —Estat civil: Casada. —Professió: «Professora de manua­

litats.» —Afícions: «Fer passejades per

Sant Cugat, llegir i escriure poesia i fer manualitats.»

—Un llibre: «La mujer de otro. de Torcuato Luca de Tena.»

—Una pel·lícula: «La gata sobre el tejado de zinc, amb Elizabeth Taylor i Paul Newman.»

—Una música:«A'é'tv age i Chopin.» —Màxima aspiració: «No morir

mai i aprendre sempre coses noves.»

senyin diferents tècniques i, sobretot, cal tenir mans hà­bils i molta imaginació per buscar solucions als petits problemes que poden sorgir en intentar noves tècniques. Però per tenir un títol ofi­cial. si no vas pas a estudiar a l'escola de Belles Arts, que en realitat t 'aparta molt del que vols fer, no hi ha cap lloc diguem-ne oficial. El que has de fer és anar sem­pre estudiant en diferents llocs i després transmetre tu aquests coneixements, però tota la resta és una assig­natura pendent . Jo vaig anar primer a un taller de Sant Cugat, després a un de Bar­celona i ara vaig a l 'Hos­pitalet, a aprendre la tècnica del tiffany, una tècnica crea­da al final de segle passat per Charles Tiffany i que

consisteix a fer un mo­saic de petites peces de vidres de colors lligats amb una pasta especial inventada per ell, en lloc de fer servir el plom, com en els grans vitralls. És una tècnica molt maca i penso que podré introduir-la en cl ta l le r un cop l 'hagi après.»

— L e s m a n u a l i t a t s són només per a dones?

— « N o . És ve r i t a t que normalment hi ha més dones que homes en els tallers de manua­litats, però és perquè a ells els fa vergonya el que diran. En rea­litat. hi ha molts homes que són uns veritables manetes per fer coses delicades i petites.»

ELS ENTRETENIMENTS

ENCREUATS GIRALT

Horitzontals: 1.- Vacil·lar tot ca­minant. 2.- Que es rifa de la gent. Ventet suau i agradable. 3 . - La FNMT ha advertit a la Seca de Ca­talunya que la col·lecció amb valor facial dels que ha encunyat i presen­tat recentment, és il·legal. Acció de donar la primera escomesa. Carbo­ni. 4.- Fòsfor. Recollir els desval­guts en un establiment de bene­ficència. Negació. 5.-Gram. Facin rima. 6.- Temps que dura la claror del sol. Aglà. Vocals de pitrera. 7.— D'una primor, finesa, petitesa., ex­tremes. al revés. Escabrós, salvatge. 8.- Disc de llarga durada. Idèntics. L'est. 9.- 50 romans. Connexió d'una cosa amb una altra, a l'inre­vés. Propietaris. 10.-Municipi de la Cerdanya. Costum cristià de beneir amb aigua i sal les cases durant el temps pasqual.

Verticals: 1.- Herbàcia papilionà-cia que é> conreada com a farratge-ra. 2.- Adinerat. Elevació de te­rreny, més o menys rosta, que so-breNun del terreny circumdant, de baix a dalt. Litre. 3 . - Afilarà, apri­maran. Ei!, interjecció. 4.-Més que ni i cal. Aqueix. 5.-3.1416. Aparen-

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1

2 • 3 flP fe* 4 • mm •f 5 ÍÉIÍ

6 • 7 ïiHf

8 • £& 9

HBi

• 0 • m ces visibles d'un objecte o d'una persona. 6.- Que es diu parlant, no per escrit. Lleida. Article d'ús fe­mení. 7.- Estat d'inactivitat pel qual passen determinats animals quan les condicions del medi am­bient són desfavorables. Luxem­burg. 8.- La vocal de sempre. Indo-europeu. Capgirat municipi del Baix Empordà. 9.- El de cartes és una baralla. Eflubi nociu. 10.-Ar-gó. Ocell que encara no ha sortit del

SIS DIFERENCIES

niu. Plantígrad. 11.- Racons d'ali­ments mal digerits.

•syuiES d|v -01 souiv N3"5 1 -'6 H s\mS\ dl -'8 "P-rcsi l^una -•£ vl·ll 0\r

C\Q -"9 'uiiui^ 'unuov -"S 'i'S; JtMisy d --f J •wiV s"3"d -•£ TJO s-irc.lia -i jcfaiixIuiBJx-·l :S]B|UOIIIJOI( 9pn|o$

M.ROS

SOPA DE LLETRES GIRALT

En aquesta sopa hi podreu trobar el nom de vuit sinònims de MALMETRE

E E K C V B J T A 1

S L S O B A T R E Z

T R D G Z J A S D K

A R A Ç u C Q E R A

V F E N N E S Y L S

E M O E E T R T M X

L 1 R L R M E R R L

L T P U L R L G A T

A N 1 H A A N A U R

R R Q R O P R V M H

'.rejlíunjsa 'íuieq 'jpjjsnSss 'JTïjuaij 'JinjjsaQ içpnjos

ESCACS J. ESCUDER

Tot i els alfils de diferent color, la victòria negre no es fa esperar. Masserey-Gallagher, Ginebra, 1995.

•Vi I£B±

•!•_• D O C •fa

lusuqpg ure,<irenü JJ^JJ -9 jireAEp U3nfc|d 1 jjçd 3ZH s-aíxvea w e a ozHVa*d<p<iz'oíd i :9P"i°s

iüROGLIFIC GIRALT

HISTÒRICA FONT DE L'ESCALA La construcció d'aquesta font als afores de l'Escala fa 200 anys

donà aigua potable als escalencs.

5 0 0

es t

LLATEM

OJHVIIYTlíPMK(3ils3(d)dOHCrad:9Pn|<»S

SOLUCIÓ DIFERENCIES

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 22 de març de 1996 APUNTS 33

ELS CINEMES

«Apolo 13» Director: Ron Howard. Intèrprets: Tom Hanks, Kevin Bacon i Bill Paxton. Sales: Rubí Palace 4, de Rubí; Kursaal, de Cerdanyola, i Eix Macià, de Sabadell. • L'Apolo 13 té problemes i és possible que no pugui tornar mai a la Terra. Els astronautes Lovell, Haise i Swigert s'enfron­ten a la terrible realitat.

«Braveheart» Director: Mel Gibson. Intèrprets: Mel Gibson, Sophie Marceau i Patrick McGoohan. Sala: Principal, de Sabadell. • Segle XII, el rei escocès mor sense deixar hereu. Els anglesos reclamen el tron. Sir William Wallace, patriota escocès, lidera la rebel·lió contra els anglesos. El rei Eduard envia la seva nora, la princesa Isabel, perquè pacti una treva amb Wallace.

«Casino» Director: Martin Scorsese. Intèrprets: Robert de Niro, Sharon Stone i Joe Pesci. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell; Kursaal, de Cerdanyola, i Eix Macià, de Sabadell.

• Ascensió i caiguda del ju­gador Sam Rothstein, que viu una aventura amorosa amb Gin-ger, la qual cosa amenaça la seva amistat amb el seu soci, Nicky Santoro.

«Doce monos» Director: Terry Gilliam. Intèrprets: Bruce Willis, Madeleine Stowe i Brad Pitt. Sales: Sant Cugat 2, de Sant Cugat; Rubí Palace 2, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell; Kursaal, de Cerdanyola, i Eix Macià, de Sabadell.

• Any 2035. El món és un lloc inhòspit on la raça humana ha estat exterminada en un 99 % per un virus estrany que només ha respectat els animals. Els hu­mans que han sobreviscut a l'e­pidèmia viuen en unes comu­nitàries sota terra, dominats per una autoritària tecnocràcia científica. Des d'aquest últim refugi del que va ser la civi­lització un tal Cole és enviat finsl'anv 1996.

• SANT CUGAT

4.»,7.t5,«t8S

Stpt: 2 12 4.15, "tm,

SMtfif» &mi

T SABADELL

Oneart-tres SaAtoyseBtóldad 4.00,6.00,8.15,10.30 ^*S& amamimu&»,úma projecció: 10.45.

4 . 1 5 , 7 ^ * 1 1 ' Eutope Toyaar'

_ . * *«,&

430,650,8.10,10.30 «wtfdres, úNmpnHoft: 10.45. Dissabte: 11.00.

Sessions golfes de dissabte

fiwa|érewrt9

•Mmmim\,~--^m, -m^ ?|^^^^2i^ jm

r*í. m • RUBÍ

HubíPaiaoBl ToyStóry *%'*% .

ïmkAmàk

mmi»z .íimmt- ^j

ÍWÉf9tece3 Pod«<36a*od|| m$mmm, 10.40 fÉH M Af»fo13

RuWPalace5 Bato ,/-,^. NuncaJaMM'

i 1230

• SABADELL

Ctrwart . 12 monos 4.00,6.00,4,15,10.30 Poderosa sfrodte - 4.00,6.00,8.15,10.30 Paflaèmue* , 4Í», 6.00,8.15,10.30 Bat»/Nixon / *00,5.30/ÏM, W.15

c*b& •„ ?<; '* ' +iV:_*oo,7.oo;n.if Omxmï&sabte, intima pfofam: 10.45

Kursaa)5 CasifWÍlltff 4M,TX, 10.40

Kursaal 6 Ser^y^BWWad SJXJM, t0.30

Kursaal 7 Apctot%SL 4.50,7.20,10.35

Kursal8 Cazak^/fcflerosa; ífrodJta -

Kursal9 * " * • 420,6.30,8.35/10.35

Kursaal 10 P « * * » 4.05,6.15,8.35,10.55

Kursaal 11 12 mones . i 4.00, &20,8.40,11.00

«Inglés que subió una colina però bajó una montana» Director: Christopher Monger. Intèrprets: Hugh Grant, Tara Fitzgerald i Colm Meaney. Recomanda: apta. Sala: Rubí Palace 4, de Rubí.

• Any 1917. Quan els cartò­grafs Reginald Anson i George Garrad arriben a un poblet gal·lès per mesurar l'alçada del Ffunnon Garw, la muntanya del poble que tots els habitants con­sideren el seu bé més preuat, es troben amb el grup de gal·le­sos més excèntrics que mai es podien haver imaginat.

«Nixon» Director Oliver Stone. Intèrprets: Anthony Hopkins, Joan Alien, Powers Boothe i Ed Harris. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Eix Macià, de Sabadell.

• Film biogràfic sobre Richard Milhous Nixon, que tracta de diferents aspectes de la seva vida pública i privada.

«Nunca hables con extranos» Director: Peter Hall. Intèrprets: Rebecca de Mornay i Antonio Banderas.

Recomanada: R/18. Sales: Rubí Palace 5, de Rubí, i Kursaal, de Cerdanyola.

H Una psicòloga criminalista, Sarah Taylor, treballa en el cas de Max Cheski, un home acusat de cometre assassinats en sèrie que vol evitar el judici al·legant alienació mental.

«Pena de muerte» Director: Tim Robbins. . Intèrprets: Susan Sarandon, Sean Pcnn i Robert Prosky. Sales: Sant Cugat 1, de Sant Cugat; Cineart 5 sales, de Sabadell: Kursaal, de Cerdanyola, i Eix Macià, de Sabadell.

I Helen Prejean és una monja catòlica atrapada en una crisi moral. El seu ofici com a con­sellera espiritual d'un assassí condemnat a mort la transforma

en una defensora en contra de la pena de mort.

«Poderosa Afrodita» Director: Woody Alien. Intèrprets: F. Murray Abraham i Claire Bloom. Sales: Rubí Palace 3, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. I Fa anys que Larry està casat amb Amanda i acaben adoptant un nen acabat de néixer. Larry està tan admirat de) nen que pensa que la mare biològica ha de ser una persona superdotada, i decideix buscar-la.

«Sentido y sensibilidad» Director: Ang Lee. Intèrprets: Emma Thompson, Alan Rickman i Kate Winslet. Sales: Sant Cugat 3, de Sant Cugat; Cineart-tres, de Sabadell; Kursaal, de Cerdanyola, i Eix Macià, de Sabadell. H Elinor i Marianne són dues germanes sense recursos eco­nòmics després que la fortuna del seu pare difunt va passar al seu germanastre, John, que està casat amb Fanny.

«Toy Story» Director: John Lasseter. Intèrprets: dibuixos animats. Sales: Sant Cugat 4, de Sant Cugat; Rubí Palace 1, de Rubí; Euterpe, de Sabadell; Kursaal, de Cerdanyola, i Eix Macià, de Sabadell.

• Woody és un ninot vestit de cowboy i Buzz Light Year és un sofisticat astronauta. L'arri­bada de Buzz a casa d'Andy, un nen de 6 anys. suposa per a Woody ser relegat com a jo­guina favorita, per la qual cosa es converteixen en rivals.

1 5 Torreblanca Josep P u i g i C a d a f a l c h . s/n . T 589 24 8 1

2f>() p i c s T O T A I . A N I T ' . l iquii l- j ( ir^'MK'N i Ai. i l iU' i

( l l v i l k's M l , \ K ;i-. S ADMI: I I \ AH

ra S StfMT CUGAT Tots els dissabtes

SESSIONS «

ESTRENA 2a SETMANA 2a SETMANA

»

3a SETMANA

#r SP

d 7r

SENTIDO ^SENSIBILIDAD

4 . 1 5 - 7 . 0 0 - 1 0 . 0 0 DISSABTE «GOLFA»: 00.45 -13 ANYS

4 . 3 0 - 7 . 1 5 - 1 0 . 1 0 DISSABTE < GOLFA»: 00.45 -13 ANYS

4 . 1 5 - 6 . 1 5 - 8 . 1 5 - 1 0 . 1 5 A P T A

4 . 1 5 - 7 . 0 5 - 10.OO DISSABTE <G0LFA»: 00.45 - APTA

D i s s a b t e 2 3 , a les 0 0 . 1 5 , « Q O L F A » : ROJO en V .O . / D i s s a b t e d i a 3 0 , a l e s 0 0 . 1 5 , «GOLFA»; SPEED.

©CINESR Al i t r v i i de l ' u p c c t i d o r

52 SO 53 32 S3 532 ^RnHRMMBSB TRBWIIIHSBSw #S»»WBSK*ÏWSS ^WBBESSStm W"'!^Htmii iSSSSSBBSHBIBSwsï DimecresdUí

de l'espectador Carnet d'estudiant

universitari Carnet més

pans 65 anys Accessos

minusvàlids

CARNET ^j JOVE

Carnet Jove

3 l u i l

Venda anticipada

Reserva per telèfon $$99941

PúpSnack Pagament amb targeta crèdit

34 A P U N T S ELS 4 CANTONS / Divendres. 22 de març de 1996

L'AGENDA

• Radio Sani Cugat • IK- dilluns a dhendres ~-de 7 a 7:31) h.Jil despertador,

amb Joan Vallvé. —De 7: 30 a HI li../ / gall del

monestir. Revista d'actualitat De 7:31) a l) h..notícies d'àm­bit general. De 9 a 1(1 h.. la lera edició de l'intorniatiu Sani Cugat avui. Dirigit i pre­sentat per Xavier Fornells.

—De 1(1 a 12:45 h.,l)tes de radio. el magazine. tispais de di­vulgació, entreteniment i par­ticipació. Presentat per Ma-ribel C'ayuelas.

—De 12:45 a 13 h„ Amb molt de gust, espai de gastronomia amb Pep Blanes.

—De 13 a 13:30 h.,Sant Cugat Avui. l'informatiu.lona edi­ció. Ldita i presenta Natàlia Linares.

—De 13:30 a 14 h.£ntituts. Di­rigit i presentat per Xavier Casanovas.

—De 14 a 18 h..Vol de tarda. Música suau seleccionada per Albert Martín.

—De IX a 21 h..-l/ lloro. Un programa de Salva Vallvé. Lis* divendres. de 20 a 21 h..Riff Ruff. Música heavy amb Marc Picanyol.

— de 21 a 21:20 h.,1.esportiu. Dirigit i presentat per Carme Reverte.

-De 21: 20 a 23 h..Sons i estels. Presentat per Pere Pahissa.

— de 23a24h: DillunsL'lí/jícv; am: \i.'. l 'n pro­

grama de Saba Vallvé. Dimarts: l.'estrena. I espai de

cinema de KSC. Dimecres: Hores extres. Amb

Lduard Garcia i Rosa Ma. Jané.

Dijous: l'iure a la temi. Pro­grama de Xavier Casanovas, Natàlia Linares i Mònica Costa.

Divendres:Vallès sense Fronte­res. Presentat per Fatiha i Ha-med Ben Hammou.

—De 24 a 7 h.Música al teu costat.

—De 7 a 24 h„cada hora, con­nexions amb Catalunya In­formació i butlletins de Sant Cugat i el Vallès dels serveis informatius.

• Dissabte —De 8 a 9 h.Jílgall del monestir,

amb Xavier Fornells. —De 9 a 10 h.,Vmre a la terra.

(Repetició). —De 10 a 11 h. flores extres.

(Repetició). —D'l 1 a 12 h.Game Over. Amb

Xavier Montero. —De 12 a 13 h.Jíl magatzem,

Amb Oriol Costa i Amanda Sans.

—De 13 a 14 b.Avant Matx. Amb Carme Reverte i la re­dacció d'esports.

— De 14 a 15 h.,Vallès sense fronteres. (Repetició).

- -De 15 a 16 h.. Aquells me­ravellosos anys Amb Josep Maria Alvira.

—De lf> a 20 h.,Super D], pre­sentat per Xavi Montero. De 20 a 21 \\..Simes vibracions Amb David Villena.

—De 21 a 22 h.,Salmaia, amb Jesús Aguilera i Lídia Ceron.

—De 22 a 8 h., Música al teu costat.

• Diumenge —De 8 a 9 h„£7 dia del Senyor. —De 9 a 9:30 h.JZsport en

Marxa, lera edició. —De 9:30 a 10 h.£l racó de

la poesia. Amb Joana Fran­cesca Garcia.

—De 10 a 10:30 h./trrels. Un programa de Rogeli Padró.

—De 10:30 a 14:30 h., Roda d'amics Amb Pere Pahissa i Joan Fàbregas.

—De 14:30 a 15 h.Jïsports en marxa, 2ona edició.

—De 15 a 16 b. Aquells me­ravellosos anys.

—De 16a20h.^upec£)/. —De 20 a 21 h.fones Vibra­

cions. —De 22 a 7 h„ Música al teu

costal. —Dissabte i diumenge, de 8 a

22 h., connexions horàries amb Catalunya Informació i butlletins locals.

SANTS

• Divendres 22 —Benvingut. Zacaries. Pau de

Narbona

• Dissabte 23 —Josep Oriol. Toribi de Mo-

grovejo

• Diumenge 24 —Agapit

• Dilluns 25 —Anunciació, Umbert

• Dimarts 26 —Brauli

• Dimecres 27 —Rupert.

• Dijous 28 —Castor.

22 D'tWUtOftES

• Sant Cugat

•Centre Cultural —A les 10 de la nit, repre­

sentació de l'obra Galileo Ga-lilei de Bertolt Breeht, al Tea­tre-auditori del centre Cul­tural.

•Valldoreix

• Taula rodona —A les 8 del vespre, xerrada

sobre La guerra civil al Vallès a càrrec de J.M. Solé, al CA-sal de Cultura.

• Mira-sol

• Música —A 2/4 d' l i de la nit. actuació

del grup Smiling Service al Casal Cultural de Mira-sol.

• Rubí

•Ateneu —A les 9 del vespre, xerrada

sobre els Nous models d'esplai a càrrec del grup d'esplai L'Eixam a l'Ateneu. Entrada Lliure.

L A P R O P

23 • Mira-sol

•Casal Cultural —A les 6 de la tarda, espectacle

interactiu musical La màgia de la música al Casal de

Canut i Bicito són els responsable d'aquesta obra.

Carles Canut actua al Teatre

L? últim muntatge de Calixto Bieito es podrà veure aquesta nit al teatre-auditori inter­

pretat pels actors Carles Canut, Toni Sevilla, Mingo Ràfols i Roger Pera, entre d'altres, que donaran vida a l'obra Galileo Galilei de Bertolt Breeht. L'obra, segons el director, «parla de política» i ha estat muntada en relació amb el moment i el lloc en què s'ha de veure. L'obra està emmarcada en el franquisme. E.A.

Mira-sol.

•Valldoreix

• Casal de Cultura —A les 7 de la tarda, selecció

comentada de video clips a càrrec de Jordi Turtós. pe­riodista de Tv3 al Casal de Cultura de Valldoreix.

• Rubí

• Maristes de Rubí -Al matí Festival Cançó Res­

posta al Teatre municipal La Sala.

• Conferència —A 2,4 de 6 de la tarda, con­

ferència sobre Relajacion a la Medilacion a càrrec de Sal­vador Miró a la seu de la Societat Teosòfica Espanvo-la.

•Celler —A les 7 de la tarda, subhasta

de l'obra que formava part de l'exposició Alícia en el país de las Maravillas de Lolo Gómez.

• Mostra de Teatre Humor In­ternacional —A 2/4 de 10 del vespre, ina-

guració de la mostra amb l'ac­tuació del pallasso Jhonny Melville amb l'espectacle Benvinguda. Actuarà l'artista Howard Buten amb la inter­pretació del seu personatge Buffo, a La Sala. Finalitzarà el programa d'actuacions la companyia Txo Títeres amb

l'espectacle de titelles RL9N al bar del teatre.

24 D I U M E N G E

•Valldoreix

• Festa de Primavera —A partir de les 12 del migdia.

audició de sardanes amb la cobla Juvenil de Bellpuig i una exposició d'obres del concurs de pintura, al Casal de Cultura de l'EMD de Valldoreix.

• Sant Cugat

• L a Xarxa —A les 12 del migdia, la com­

panyia ínfima La Puça pre­senta l'espectacle Fes-te la fes­ta, al teatre-auditori del Cen­tre Cultural.

• I V Caminada Popular —A 3/4 de 6 del mati, sortida

de la caminada popular Cer-danyola-Ripollet des de la plaça del Monestir. Inscrip­cions al CMSC.

• Mira-sol

• Cinema —A les 6 de la tarda, projecció

de la pel·lícula Pulp Fiction al casal Cultural de Mira-sol.

Caroline Dreams participarà en la mostra.

Teatre d'humor a La Sala

L a Mostra de Teatre d'Humor Internacional arriba aquest cap de setmana a la tercera

edició. Dissabte a la nit es representarà l'es­pectacle central, Buffo, interpretat per Howard Buten. Moments abans d'aquesta funció, i al vestíbul del teatre, tindrà lloc l'actuació del pallasso Johnny Melville, mentre que diumenge actuarà la clown Carolina Dreams. La com­panyia Txo Títeres actuarà amb RE9N. E.A.

• La Floresta

• Música —A les 7 de la tarda, música

al bar Dada a càrrec del Pas Zebra Trio.

•Rubí

• Mostra de Teatre Humor In­ternacional —A les 6 de la tarda, actuació

de la clown Carolina Dreams al vestíbul de La Sala. Des­prés actuarà Howard Buten amb la representació de Buf­fo i tancarà la mostar l'es­pectacle de Titelles RE9N.

26 •Sant Cugat

•Aula Cultural —A les 8 del vespre, xerrada

col·loqui sobre Les nostres perspectives econòmiques en el si de la Unió Europea a càrrec de Heribert Barrera, glossa l'acte Montserrat Obiols, a l'Aula Cultural del CMSC.

• Casa de Cultura —A les 10 del vespre, cicle de

conferències i audiovisuals sobre Nova Zelanda a càrrec de Lluís Puig a la Casa de

Cultura.

27 D I M E C R E S

• Sant Cugat

•CMSC —A les 10 del vespre, projecció

de videos del grup de Mun­tanya i presentació de les sor­tides de la nova temporada a la sala d'actes del CMSC.

• L a Floresta

•Música —A les 9 de la nit, concert

del grup de pop espanyol 7 Muelles Duo al bar Dada.

28 •Sant Cugat

• U n a hora de música —A les 7 de la tarda, cicle de

música de cambra amb la in­terpretació de les sonates per a piano de WA. Mozart a cà­rrec de Marju Vatsel a l'Aula Magna.

HORARI AUTOBUSOS

T UNIA 1 . SANT CUGAT-MIRA-SOL-MAS JANER

-Otos feiners. 1a sortkaV; L'últim servei flnaMza af M U -Dissabte* i f*euus.la L'úWm servei finalitza ei aa»

lOmtas <te cada hora fins a tes 22.20h. * Fjac.de Sant Cugat.

tat* 10 minute de cada hora fins a tes 221 Oh. d» F.Q.C. de Sant Cugat.

I n r t l i n dea 4» rAvls*p4ftlMi».1 -Otos feiners. 1a sorMa: O M W w i f t M É » 80 ininuts de cada hora fins ales 21.50h. L'úMm servei Analitza al seu lewmMfff f tació de F.G.C, de Sant Cugat. ^XeaaMMltsathis. 1 * « 4 l l p j £ Í ^ L'úÉmserveifinalitza ef seu Ütàmtjà«rlelacíóde F.G.C. de Sant Cugat.

/feconafirt. Mas Jtaner, EatacUUkt-sol, Plaça Can Cadena, Estació St. Cugat, Mmcat Torreblanca, CAP,A*m$aiiGmCt4mEmMli*a-sol. MasJaner.

• LÍNIA 2. NUCLI URBÀ DE SANT CUGAT

feiners. 1a sorüda: OfcMfcOMeh I «k 18146 minuts de cada hora fins a tes 22.16h. 1a sortida; OMOh-OB+Sh i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a tes 22.16h.

« d e Sa** I -Otos feiners. 1 a sortida: 06.23h-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a tes 22.23h. -Dissabtes 1 festius. 1a sortida: 09.23h-O9.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins ates22.23h.

SertWudMd·rEstacMFOjC. -«es feiners. 1 a sortida: 06.05h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a tes 22.35h. -Dissabtes i festius, la sorüda: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h.

Recorregut Sant Domènec, CAP, Sani Francesc, Plaça Coll, Mercat Torreblanca, Monestir, Estació FGC, Colomer, Sant Domènec.

• LÍNIA 3. SANT CUGAT-LA FLORESTA LES PLANES

SorHd·sd·sd·F. -Dies feiners. 1a sorU£0B^30h del matti -Dissabtes I festius, fa sortida: 08.000

SerttdM«fesdert2stae»>. -Dies feinera. 1a sortida: 07i0h del mati -Dissabtes i festius. 1a sortida: O8.50h dat

Recorregut F. Colom, la Floresta, Plaça Centra, Cem.UarTotesta.F.C**». ^

• A 3. SANT CUGAT-RUBI-TERRASSA

-Dies feiners. 1a sortida: '05.40h-06.25h \m -Dissabtes i festius. 1a sortida: 06.25h r a i l -Sortides aAfckmatse Terrassa: 06.55b.

T A 3. SANT CUGAT-BARCELONA

-Dies feiners. 1 a sortida: 05.15-05.40 i els -Dissabte*, la sortida: 05.15-05.40 i 06.10H -Diumenges I festius. 1a sortida: 07.10h i al» -Sortides addicionals a Cerdanyola: 2Z4QM

• A 3. BARCELONA-SANT CUGAT

-Oies feiners. 1 a sortida: 05.45i aJs 15 i45rr*«Éí(»àc«6r»rafins ales21.45h. -Dissabtes. 1a sortida: 05.45 i als45 minulsdecada hortf«8ales21.45h. , -Diumenges i festlus.la sortida: 06.45h i ais 45 minuts d* Cada norai fina atea 21.45h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22l5h (feiners).

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 22 de març de 1996 ^ A P U N T S 35

L'AGENDA

• Conferència —A Ics 7 de la tarda, Alfred

Pastor parlarà sobre Les da­rreres actuacions arquitectòni­ques: la nau sud de l'església i la zona nord del claustre a la Casa de Cultura.

•Conferència —Al CMSC, conferència sobre

L'atletisme i la formació es­portiva a càrrec dels entre­nadors de l'Escola d'Atletis­me del CMSC.

LA SALA

•Rubí —El dia 23 i 24 de març a

2/4 de 10 de la nit i a les 6 de la tarda, respecativament III Mostra de Teatre d'Hu­mor Internacional ^mb Buffo de Howard Butten i Benvin­guda de Johnny Melville.

TEATRE-AUD1TORI

• Sant Cugat —El divendres 22 de març a

les 10 del vespre, represen­tació de l'obra Galileo Galilei de Bertolt Brecht. Intervenen Carles Canut i Roger Pera, entre d'altres actors, dirigits per Calixte Bieito.

ALTRES ACTIVITATS

•Sant Cugat

• C o r infantil i juvenil —Nois i noies a partir de 4

anys. Informació i inscrip­cions a la Casa de Cultura, telèfon 589 13 82. Les ac­tivitats del cor inclouen con­certs, sortides de cap de set­mana i tallers complementa­ris.

•Centre Cívic de la Floresta —Tallers de ceràmica, expressió

corporal, expressió plàstica, dans-jazz, guitarra, piano, solfeig i cant coral. Inscrip­cions de dilluns a divendres de 4 la tarda a 8 del vespre. Telèfon: 589 08 47. Organit­zació: AEEA L'Esplai i Ajun­tament.

•Centre Cívic de les Planes —Tallers de música de banda,

de costura, manualitats, gim­nàstica de manteniment i pin­tura. Casal per a joves i adults, i altres activitats. In­formació i inscripcions, de 5 de la tarda a 9 del vespre. Telèfon: 675 51 05. Organit­zació: AM L'Esclop i àrea de Cultura de l'Ajuntament.

•Casa l Cultural de Mira-sol —Tallers de teatre,, natura,

plàstica, ceràmica, costura, li­teratura, còmics i veu i in­terpretació. Sessions de con­tes d'arreu del món i altres activitats. Informació de 5 de

PftftlliPisbÉTORN HLÈTONS

Dia/Poble 1 Farmàcia (adreça) 1 Telèfon

1 Sant Cugat Teixidó (RWa. del Celar, 97) 67477 49 2 y

J Cerdanyola Àlvarez (Galeries Unicentro) 69267 21

ï Rubí Roca (Av. Barcelona, 55) 6990953

I Montcada J. Relat (C/Major, 89) 5841481

jj Papiol A.m(Av.G6neraMBt,35) 6683967

• Sant Cugat BwfciguBS (Alfons Sate, 46) 6740483

D Cerdanyola Bach(Pgd8lesCordetes) 6922367

; Rubí Oriol {C/Za*Q, 28) 6894398

\ Montcada CapdavJa (Conca, 10) . -

j Papiol A.\$(Ay,&xteralH8*,33 [ 6083987

1 Sant Cugat Monl<aa.Ta*«,40) A «53344 < Cerdanyola V*(fttfCatalunya,l7) 6921130

s RuW Gap9rt(Tom»Oriol,4) 6986899

: Montcada CapoMa (Conca, 10) . «*

ï Papiol A.v%(Av.Gen«État,35) - 4113967

B Sant Cugat £ Cartanyola

Fometfttowl Farrés, i R j ^ (Sant Ramon, 169)

ïSÉL _ 3 i

Dumfflb1a.Mocfcada,37) fiq1S43

• Paie» 1 7 I B » A.WJ(Ay.Qéiwa«at,35) M*er

5 ÏSHHHL

SantCtaat OaWiH»ch(P9.SantMaflL50) ^ <M3353

;rtÉÉ9g^0r^aBCaro^yota,1) £ «g2368

p<àmàifom*i.n •Htmn M

iSÉÉL "r>*slï"°r í*' *>?' • •HifWHMf»

in»*.

(1) D'1/4 de 10 del mati d'avui a 1/4 de 10 del matí de demà. (2) D'1/4 de 10 del matí d'avui a les 10 de la nit (3) De les 10 de I a 1 * a V4 de 10 del matí de demà.

la tarda a 9 del vespre al telèfon: 589 20 78.

• C a s a de Cultura —Balls de saló i taller de ma­

nualitats i cuina. Informació al telèfon 589 13 82.

•Casa l de Cultura de Valldo­reix —Cursos de balls de saló per

a persones majors de 16 anys. Informació i inscripcions al telèfon 674 45 99.

•Atenen Santcugatenc —Curs-taller de dibuix i pintura

a càrrec d'Adolf, curs-taller

de manualitats a càrrec de Maria Antònia Navarro, Curs de modelatge i escultura a càrrec d'E. Llopart i filatèlia i numismàtica tots els dijous. Inscripcions i detalls al local de l'Ateneu o bé als telèfons 674 60 28, 675 43 88 i 674 7208.

•Unió Recreativa i d'Esports de la Floresta —Curs de balls de saló, ioga,

karaoke i Cafè Literari de l'Ocell Radiant. Informació i inscripcions al telèfon 674 78 33.

SERVEIS Ajuntament 589 22 88

Ambulatori Les Planes 675 51 05 Bombers Bellaterra ^8828080

Bombers Generalitat 085

Bombers Rubí .8998080

CAP 4.Ü1122

CAP urgències / $89 44 55

Casa de Cultura 11382

Casal Valldoreix

Catalana de Gas

Centre Cívic La Floresta

Centre Cívic Les Planes

Centre Cultural Mira-sol 589 2 6 f

Cinemes SL Cugat (Reser) 5890941

Correus 6747096

gjJjM»12 Creu Roja SantCagat^ 6741234

g g Q 8 7 6 Creu Roja VaMorcbc " ^ 674 24 59

1 1 1 0 3 8 8 Dispensari La Florerta

Ent Municipal descentrar».

ENHER Rubí

mm*.*****.mm jM^VaMmíx

etajBJtoaonatdePotcia"

Uf»»*** ,

Üfiü Sàat Cugat Comerç

_i2 8IMR (Aigua»

Valldoreix (parada) 674 11 11

Grua 674 33 71

Aigües La Floresta 6742089

AAPPiWMra-sol 6742018

AAW Verge Carme Mira-sol 6741003

AAW Sant Joan Mra-sol 6747103

AAPPIWValdoreix 6742197

AAPP i WC. Montserrat V * 6742105

AAPPWCanMa)6Val. 674 5049

AA Prop, i Veïns La Floresta 674 2089

AA W Aiguallonga U flor. 674 5129

Ass. Consumidors 2684567

US (Cita prèvia) 5893080

WawBaaa» (91)5434704

RGanania» Catalunya 5891212

H.Val<fHetwn 4272000

H. Sant Jo« aVDÍu 2034000

Unitat Coronà* 2481040

TeldefEajarança 4144848

Informadi Carreteres 2042247

IrtonaiclóA·rcport 478 50 00

nvnnnaRKij w a 1 4900202

1ntonnaQl6fttt 3188750

OMC 58931,88

PoWWcTwHiiince 5891732

PfOMW»,_..>,. S891732

• ENTITATS

ASW ;M^. 6753503

* * « « » - . - 674 25 70

c^mmi 9Ww«B

1 rnaifitMuMi DWwSvB

cn>mémKMy 67453 «6

CoraJíHlalPf^ 67410»

*«*mm:- 6752862

B T « M « * : - . Í748Í6J

QmoMmMÉÈMt 674*314

6T56958

tdgÜIBilSBXMto eQBSam

n irMaHKf'-· ' 68» 62 82

•Rubí

•Balls de saló —Cada dissabte i diumenge, el

Casino organitza balls de saló a partir de les 9 del vespre.

• I Concurs de contes —El Casal de la Gent Gran

de Rubí organitza el primer concurs literari de contes adreçat a escolars fins a 8è d'EGB i a persones de 14 a 99 anys en una segona mo­dalitat. Els treballs hauran de ser presentats al Casal fins al proper 8 d'abril.

EXPOSICIONS

• S a n t Cugat

•F i ra r t —Firart. Exposicions el lr i 3r

diumenge de cada mes, de 9 a 2, a la plaça del Monestir.

•Monestir-Centre Cultural —Fins el 31 de març, exposició

r e t r o s p e c t i v a de J o s e p Grau-Garriga al Claustre del Monestir i al Centre Cultural.

•Sales privades

•Mercantic

I -ira permanent d'art i an­tiquaris. A l'avinguda Rius i Taulet. Obert els eaps de set­mana. Telèfon: 674 49 50.

• Galeria Canals — De 11 al 31 de març, pintures

i tapissos Josep Grau-Garri­ga.

• Espai Lluís Ribas —Exposició permanent d'obres

de Lluís Ribas, al carrer Go-rina. 6.

• Estudi Ferran Martí —Exposició permanent d'obres

de Ferran Martínez, al carrer Gorina, 6.

• Sala Rusinol —Fins el 19 de març, exposició

del pintor Josep Moscardó.

• E l Celler —Del 14 al 28 de març, ex­

posició de Lolo Gómez a El Celler de Rubí. Sota el títol de Rdo. de recuerdos Gómez presenta una mostra d'objec­tes transformats.

BIBLIOTEQUES

• Biblioteca Centre Borja de : Sant Cugat —Universitària. Oberta tots els •

dies de 9 a 2/4 de 2 i de 4 a 8. Telèfon: 674 11 50. ,

• L a Floresta —Biblioteca de l'Associació de " .V

Propietaris i Veïns de la Fio- •;,* resta. Plaça d'Aiguallonga, -número 1. Oberta de dilluns ?^fi a divendres de 10 a 1. Te- "*ÍF' lèfon:674 2089. ' $&-.

•Biblioteca del Mil·lenari de V f l Sant Cugat " ^ —Centre Cultural. Oberta tots ,'f f'

els matins de dimarts a di- . i i j vendres d 'H a 2. Tardes dè\*S? dilluns a divendres de 4 a*3^T 2/4 de 9. Dissabtes de 10 a x'ÍK 2. Telèfon: 589 27 49. '," .

•Biblioteca Club Muntanyenc. -Sant Cugat -•; —Plaça Barcelona. Oberta de'" '

5 a 9. Telèfon d'informar <*•• ció:674 53 96 5

•Arxiu Municipal de Sant Cu­gat ••;•: —A l'Arxiu Nacional de Ca-' .

talunya. Telèfon d'informa-, ció o per qualsevol consulta: 674 69 93. :•

•Biblioteca de l'Ateneu —Plaça Pep Ventura. Oberta

dijous, divendres i dissabtes, de 4 a 8.

•Biblioteca Martí i Tauler de Rubí —Edifici L'Escardívol. Horari

feiners: de 4 a 9. Dijous i dissabtes: de 10 a 2. Telèfon d'informació o per qualsevol consulta: 588 72 71.

EL MES PERILLÓS DE LA SIDA ES NO SABER-NE RES ASSOCIACIÓ C IUTADANA ANTI-SIDA D E CATALUNYA Carrer Sepúlveda, 181 «08011 Barcelona A J U T - I N F O R M A C I Ó - P R E V E N C I Ó

9 7 2 / 2 1 9 2 8 2 , G I R O N A 9 3 / 2 0 7 4 6 7 2 I 2 5 4 7 1 9 3 , 9 7 1 / 3 0 3 2 3 0 , E I V I S S A

COL·LABORA COM A VOLUNTARI O AMB APORTACIÓ ECONÒMICA (c/c. Núm. 026620.50. Agència Núm. 5O0 de la Caixa de Catalunya)

B A R C E L O N A

C À R I T A S AJUDA A LES V Í C T I M E S D E R W A N D A I B U R I N D I

En coordinació amb Càritas Rwanda I Càritas Internacional.Aportacions al compte corrent núm. 1170-76 del BANC POPULAR ESPANYOL o directament Càritas Diocesana (c/ Francesc Ciurana, 10), especificant que l'ingrés és per aquesta campanya

CIHTRI D'ESTUMS MUSICALS I HUMANS

TALLEDA RIC0MÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue,

flauta travessera, violoncel, guitarra, etc.

VENDA D'INSTRUMENTS MUSICALS

C/ Btlmes, 11 - Tel. 674 58 62 - Sant Cugat

rJ „l _ S = [ PRESSUPOSTOS

ÇÍljjt/l·^ B L ^ B SENSE COMPROMÍS

JOIERS- TALLERS PROPIS

OCDMO RELLOTGES D'ACTUALITAT SARDA DE LES MILLORS MARQUES

J B R E J T L I N G J^amÜtOIl ® MEGA _ A

KRONQS *JUNCHANS <n°«'rJ2Lj2tn*

\Santiago Rusinol, 40 Tel. 674 58 54 Sant Cugat

4$m ' * V M *

ir Servei • Gratuït a

Domicili Mercat Pere San, 120 5891448

Mercat Torreblonca, Porada 1-5 6751389

36 ELS E CANTONS Sant Cugat M Vallés Sant CugM tó Vallès G Xemc i * fW <-: S2.

Divendres, 22 de març de 1996

L ' E N T R E V I S T A

P I T U A B R I L . Conductor de «La barberia» i dels informatius de cap de setmana de TVE a Catalunya

« Som els germans pobres de TV3» Sis temporades a La barberia i haver estat el conductor de tots els informatius del circuit català de TVE l'han convertit en un dels periodistes més coneguts del país. Té 38 anys, va néixer a Vilassat de Dalt, viu entre Caldetes i Sant Vicenç de Montalt i té clar que La barberia ha estat, televisivament, la seva sort i la seva desgràcia.

JORDI CiRAU H —Té bon nas per a les notícies.

— «Diuen que un bon nas denota personalitat.»

—Si a la tele només hi surten guapos, vostè ho deu ser.

—«No és veritat. I a camera és un aparell molt estrany que a vegades s'enamora de personat­ges estrafolaris.»

—A la tele ser guapo és garan­tia d'alguna cosa?

—«No. Als EUA els presenta­dors d ' in format ius són gent madura i normal, perquè així no distreuen l'espectador de la notí­cia. Ni amb la corbata.»

—Com va arribar a la tele? —«Fent reportatges de cap de

setmana. Després em van oferir el Bon dia, el primer informatiu de matí.»

—Costa treballar a l'ombra de TV3?

—«No. S'ha d'acceptar que Sant Cugat no té ni els recursos ni el pressupost de TV3. Som els germans pobres de TV3.»

—El pressupost ho és tot? —«El nivell periodístic és sem­

blant, però el mitjà hi fa molt. Fent un símil futbolístic, hi ha grans jugadors que només se'ls reconeix quan arriben al Barca.»

—TV3 és la televisió nacional. —«No en tinc cap dubte. I

nosaltres, ens agradi o no, som un centro territorial.»

—Però Sant Cugat ha fet, de sempre, molta feina.

—«D'acord, però penjar-se medalles per això seria injust, com ho és que algú ens negui ara la catalanitat.»

—Troba gent que identifica TV3 amb CiU i Sant Cugat amb els socialistes?

—«Sí. El que és clar és que són

Foto: EL PUNT.

«'La barberia' ha estat la meva sort i la meva desgràcia. M'ha donat reconeixement i notorietat,

però m'ha atrapat com una presó amb barrots d'or»

dues televisions públiques i enca­ra que hi hagi control parlamen­tari, els directius estan nomenats per un govern i, t'agradi o no, sempre es decantaran cap aquest govern.»

—Com li ofereixen La barbe-

—«A Ràdio Barcelona feia una tertúlia de futbol amb polí­tics i el cap d'informatiu de lla­vors, en Ramon Font, va decidir provar-ho a la tele. La idea de fer-ho en una barberia va ser seva.»

—Prefereix tertulians fixos o la

fórmula actual? —«Els programes de televisió,

com els equips de futbol, tenen un cicle. I quan s'acaba, o el mates, o el renoves.»

—L'èxit el va sorprendre? —«Nosaltres i la direcció van

ser els primers sorpresos perquè de fet es feia per omplir un forat.»

—La millor temporada? —«La te rcera , l 'any de la

incorporació de Carles Canut.» —Ho diu per l'audiència? —«Per l'audiència i per intuï­

ció. Mai no ens van convidar a tants sopars i a fer tants pregons.»

—Que li deu a La barberia! —«Ha estat la meva gran sort

i la meva grans desgràcia. M'ha donat reconeixement i notorietat, però m'ha atrapat com una presó amb barrots d'or i m'ha impedit fer altres coses.»

—Està cansat de fer-la? —«Si et dic que sí, el director

m'esbroncarà, i si et dic que no, no diré la veritat. Diguem que per la temporada vinent m'agradaria fer una altra cosa.»

—I no poleix la llengua de Cer-vantes per si de cas?

—«Ja estic bé on estic.» —No vol fer la competència a

en Pellicer? —«No m'hi veig. Conec les

meves limitacions i el meu discurs televisiu és molt de casa. I pre­fereixo fer coses com La barberia, que algú ha dit que ja era com el pa amb tomaca, la botifarra amb seques o la Moreneta.»

—El tertúlia preferit? —«Si em preguntes com a

periodista, en Jaume Sobrequés és un tio genial, tocat per la tra­muntana. Sembla nascut per par­ticipar en tertúlies i debats.»

—Se li enfadarà en Camps! —«No ho crec. Tinc millor rot­

llo amb en Jaume, que té un cor que no li cap al cos i això que en té un bon tros, de cos.»

—Canviant de tema. Tornaria a fer El camaleó!

—«Amb els ulls clucs.» —Va ser un bon exercici per

a l'autocrítica periodística. —«Sí, va ser el programa que

menys s'ha vist, però que ha tin­gut més ressò gràcies a alguns periodistes que van quedar retra­tats per haver ampliat una notícia que ni tan sols havien confirmat.»

L A C O L U M N A

AnyGoya EMMANUEl.CUYAS

•

T enia ganes d'anar a Madrid a celebrar l'any Goya com cal, o sigui contemplant l'o­bra del pintor al Museo del

Prado, però fins ara no m'hi havia atrevit. Em feia por que algú, amb alguna Cope de més i amb els ànims exasperats pel PP, em punxés les rodes del cotxe pel fet de ser català. Dos dies després de les eleccions, veient que els cata­lans començàvem a tenir bona premsa i bona ràdio a Madrid, vaig encarregar habitació d'hotel per Setmana Santa. No sé si he fet bé, i ara tinc por que la roda me la punxin els altres, els del PSOE, pel fet de ser català, per­què diuen que els catalans —tots confonen els catalans amb Jordi Pujol i amb CiU— tenim la inten­ció de desmembrar Espanya amb el pacte que Pujol vol fer amb elPP.

Goya, que tenia clar el proble­ma de les dues Espanyes abans que naixessin Antonio Machado i Alfonso Guerra, va pintar dues majas: una de vestida per com­plaure Aznar i el centralisme car-petovetònic vestit de negre i una altra de nua dedicada a Felipe Gonzàlez i als afrancesats llicen-ciosos que practicaven una altra mena de centralisme, el centra­lisme jacobí. Amb roba o sense roba, totes dues majas tenen el mateix cos i el mateix cap i jo no sé quina una de les dues ha d'helarme el corazón, el cor o els pneumàtics de català que es troba enmig del PP i del PSOE, que ja és com trobar-se entre Gil y Gil i el president del Compos-tel·la i ser el que rep totes les bufetades.

A Madrid han trobat un Goya que ha resultat que no és un Goya tot i que havien diagnos­ticat la seva autenticitat el direc­tor del Museo del Prado, que és socialista, i el president de la Comunidad de Madrid, que és del PP. Un cop desfet l'error, ara tots dos tornen a estar d'acord i diuen que el Goya no és Goya. Ja ho dic: sembla que s'hagin de barallar, però uns i altres acaben coincidint tant en l'error com en el que és autèntic. I el que és autèntic i fonamental és la unitat d'Espanya, la unitat indissoluble de la maja penjada en un despatx del carrer Ferraz i la maja del despatx del carrer Gènova. I el que és un error és ser català.

S O N S I E S T E L S Pere Pahissa posa música a la nit. És la seva selecció "SONS I ESTELS"

Balades, una mica de jazz, una mica de clàssica, solistes, selec­cions d'òpera i música de sempre.

Així és SONS I ESTELS

SONS I ESTELS: De dilluns a divendres de 21.20 a 23h a

RÀDIO SANT CUGAT 91.5 FM \