Upload
premsa-local-sant-cugat
View
272
Download
15
Embed Size (px)
DESCRIPTION
Diari de Sant Cugat nº170, 5 de desembre de 1996
Citation preview
SIS ANYS DE PRESÓ PER A TRES TRAFICANTS DE LES PLANES. Plana 17
US 4 CANTONS , Dijous, 5 de desembre de 1996
S e t m a n a r i i n d e p e n d e n t d e S A N T CUGAT DEL VALLÈS 225
TEMA DE LA SETMANA: El retorn de la Mare de Déu
Fan sortir eh colors a la Mare de Déu
"El tema ha sortit de mare", diu Jordi Casas, president del Grup d'Estudis Locals (GEL); "continuarem treballant pel seu retorn", replica Montserrat Rumbau, presidenta d'Amics de la UNESCO; el mossèn argumenta que ha estat set segles al monestir i només seixanta anys a Terrassa; als impulsors de la idea del retorn de la imatge no els agrada la campanya de recollida de signatures que acaba demà. La polèmica està servida. Planes 3,4 i 5
La Generalitat no vol una facultat de medicina
a PHospital General El conseller Trias diu que "Elproblema de Vhospital
ÍHGC no està preparat per no és la ubicació de la ULC al projecte de la Lliure sinó la situació econòmica "
-SantCugat-
Gerra d'aigua freda la que va deixar caure el conseller de la Presidència, Xavier Trias, sobre el projecte de la Universitat Lliure de Catalunya d'instal·lar una facultat de medicina a l'Hospital General. Trias va dir que " l 'HGC no reuneix els requisits necessaris per ser una facultat" i, a més, que "la Generalitat no veu amb bons ulls el naixement d'una nova facultat de medicina al país". Aquestes declaracions les va fer durant la inauguració oficial del centre de biomecànica aplicada de les Escoles Universitàries Gimbernat de la nostra ciutat. Plana 16
Trias i el doctor Josep Maria Sala, president de les Gimbernat, durant íacie de presentació. Foto: BADIA
El conseller de la Presidència inaugura un centre de biomecànica a les Escoles
Universitàries Gimbernat
Un dirigent del PP compara Valldoreix
amb Ruanda El vocal popular a l'EMD de Valldoreix,
Pantaleón de Miguel, rep el rebuig de les ONG locals, que ho consideren "insultant". Plana 7
RHW^as
Sant Cugat esgota els telèfons mòbils Plana 26
Mossèn Pere Vivó deixa la parròquia per motius de salut
Oficiarà la darrera missa al monestir
el dia 22 de desembre
Plana 2 0
5- -
Can Gatxet f i c
^ P R O M U S A Av. Torre Btanca,»* TSÍ.M91TS2 SMüCustKMVMM·
H-SJCAIYFONS l)i/<m.<. Í , / Í , Í S W « Í / I /CM
Sumari
El PSC presenta 4 al·legacions contra la situació econòmica. Plana 6
Creen a Rubí una plataforma contra els accessos al P r y c a . Plana 10
L'escola bressol de Valdoreix celebra un quart de segle. Plana 18
L'handbol de la UE cau en una cr isi amb una nova derrota. Plana 28
Punt i f inal exitós a la Mostra de Cultura Popular d e la Unió.P/ana 36
Setmana 3 Entorn 8 Societat 16 Economia 26 Esporis 30 Kl tema de la setmana recull les diferents opinions respecte al retorn a Sant Cugat de la talla de la Mare de Déu que està a Terrassa. Planes 3. 4 i 5.
Política 6 Pantaleón de Miguel compara Valldoreix amb Ruandai es crea l 'animadversió dels ciutadans i les O N G . Plana 6.
El Govern central diu que els ajuntaments de la comarca volen allargar els laterals de la B-30 i els veïns de Mira-sol presenten al·legacions. Plana 8.
La remodelació de la placa de l ' e s t ac ió i de l ' a p a r c a m e n t dels Ferrocarri lsde la G e n e ralitat podria ser una realitat d 'aquí a dos anys, segons les previsions dels responsables del projecte. Plana i>
Xavier Trias diu que l 'Hospital General hauria d'arreglar la seva s i tuac ió e c o n ò m i c a abans de pensar a posar la facultat de medicina de la Universitat Lliure de Catalunya. Plana 16.
A Sant Cugat hi ha 62 persones infectades amb el virus de la Sida, segons dades dels hospitals de I Vallès Occidental . Plana 19.
Hls s a n t e u g a t e n c s han suc u m b i t a la febre dels t e l è fons mòbi ls i ja se n ' han repart i t 250 en només un mes L e s p r o m o c i o n s d a ' p a r e l l s han causat furor en t re la població. Plana 26.
La re sponsab le de la botiga d ' i l · luminac ió Gonu , Ca rme Romero , diu que a S a n t C u gat es pot comprar de tot a la secció Les empreses. Plana 26.
El Club Voleibol Sant Cugat es es juga la categoria si continua el mal joc, però l'entrenador és optimista. Plana 31.
Cultura 3 6 Nou artistes formats a l 'Escola Munic ipa l d 'Art exposen per segona vegada a la Casa de C u l t u r a de San t C u g a t . Plana 36.
PORTES OBERTES
Com treballa l'Administració de
justícia a Catalunya?
Vine a veure-ho. Divendres, 6 de desembre
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Audiència Provincial de Barcelona Palau de Justícia de Barcelona. Passeig Lluís Companys, s/n. Barcelona, (de 9n a i8h)
Audiència Provincial de Girona Plaça de la Catedral, s/n. Girona, (de 9h a I5h)
Audiència Provincial de Lleida Rambla Ferran, 13. Lleida, (de 9h a I8h) Audiència Provincial de Tarragona
Av. Uuís Companys, 10. Tarragona, (de ioh a I5h)
Telèfon obert: (93) 315 13 13 T'informarem de tot.
Ç) CL
Generalitat de Catalunya Departament de Justfcia
EIS4(MOP8CLÜBDELSUBSCRIFfOR
Subscriu-t'hi i demana
la targeta d'EL CLUB d'Els 4 Cantons
i tindràs un descompte de 4 ptes.
per litre de benzina.
A la benzinera Gríful,
HS4C4NTC»>S
£ i ^ El tema de la
hetmana Dijous, 5 de desembre de 1996
Mare de Déu de S a n t C u g a t
La Mare de Déu! La recollida de signatures per demanar el retorn de la verge acaba demà
La campanya de recollida de signatures per reclamar el retorn de la Mare de Déu de Sant Cugat al municipi , engegada per l'associació Amics de la UNESCO Sant Cugat-Valldoreix, acaba demà després de gairabé un mes. De moment, ja s'han replegat 400 f i rmes. Malgrat
M Ò N I C A BERNABÉ
-Sant Cugat-
La recollida de signatures per demanar el retorn de la Mare de D é u de Sant Cuga t , q u e està al Museu d'Art Municipal de Terrassa des de principis de segle, va començar a la Festa de Tardor, després que es fes públic l 'existència d 'un moviment que reclamava la imatge. La impulsora de la cam-panva, però, va ser l'associació d'Amics per la U N E S C O Vall-doreix-Sant Cugat. "Vam considerar factible el retorn de la verge, perquè Sant Cugat i Terrassa són localitats veïnes", ha explicat Montserrat Rumbau, presidenta de l 'entitat.
Èxit de la campanya
No obstant això, Rumbau ha reconegut que no esperaven que la campanya t ingués tan bona resposta, ja que es van aconseguir 400 firmes a la Festa de Tardor. A més , des de principis de novembre, l'associació ha distribuit folis per recollir signatures a les diferents enti tats del municipi, i demà els recollirà. D 'aques ta manera, "donarem la campanya per acabada", ha dit Rumbau, tot i que Amics per la U N E S C O " c o n t i n u a r à t r e b a l l a n t pe r a c o n s e g u i r el r e t o r n d e la Mare de D é u " . Així, l 'associació va presentar la setmana passada un informe sobre la campanya realitzada a la t inent d'alcalde de Serveis Personals
això, no existeix un consens sobre si la talla romànica ha de tornar o no a Sant Cugat. Prova d'això són les opinions discrepants al si de la comissió pel patr imoni cultural, on algunes de les entitats que la integren consideren que el munic ip i té altres pr ior i tats patr imo-
Fotografia de la Mare de Déu que hi ha a Sant Pere Octavià. Foto: X. I ARRÒSA
de l 'Ajuntament de Sant Cugat, Àngels Ponsa.
En canvi, diferents representants del món social i cultural de Sant Cugat divergeixen a l 'hora de valorar la iniciativa d'Amics de la U N E S C O Vall-doreix-San Cugat. "El tema de la Mare de D é u ha sorti t de mare", ha declarat Jordi Casas, portaveu de la comissió de patrimoni cultural del municipi, qui ha afegit que aquest equip
de treball té altres prioritats. Per la seva banda, Domènec
M i q u e l , m e m b r e de l G r u p d'Estudis Locals (GEL), ha recorda t q u e e x i s t e i x e n d u e s Mares de Déu de Sant Cugat més al Museu Diocesà de Barcelona, i un Crist romànic sant-c u g a t e n c al M u s e u d ' A r t Romànic de Catalunya. "També es podrien reclamar aquestes peces", ha dit Miquel, que no entén l ' interès per la talla
nials. A més, encara queden interrogants oberts: si la imatge torna, on es col·locaria? Per què no es reclamen altres patrimonis mobles santeugatencs, escampats arreu de Catalunya? O per què hi ha peces d'interès cultural al municipi que no es poden veure?
religiosa que hi ha al centre de Terrassa. Així mateix, l 'historiador de Valldoreix Joan Au-ladell Serrabogunyà ha afirmat que "no existeix cap llei que dictamini que totes les imatges que es t roben repart ides arreu hagin de tornar al seu lloc d'origen".
On p o s a r la verge?
"La talla que es reclama està en un museu a la vista del públic", ha afegit Domènec Miquel, "en canvi, a Sant Cugat hi ha béns patrimonials que no es poden veure" . En concret, l ' i n t e g r a n t de l G E L fa re f e r è n c i a a Ics p e c e s q u e mossèn Pere Vivó guarda a la rectoria de la parròquia de Sant Pere Octavià, on hi ha des de retaules barrocs fins a un fragment del frontal original de la capella de Sant Benet.
Les peces estan a la rectoria, perquè no hi ha un lloc on po-der-les exhibir. Precisament , una altra de les incògnites és on es col·locaria la imatge que es reclama. Mossèn Vivó, que considera que cal tenir present que la verge ha estat set segles al monestir i només 60 anys a Terrassa, ho té clar: "S'ha de posar a l'esglèsia, on és actualment la fotografia de la Mare de Déu de Sant Cuga t " . En canvi, Miquel considera que el lloc proposat és perillós, perquè està molt aprop de la porta de la parròquia i "encara robarien la tal la" . "Això no és seriós", ha replicat.
Joan Auladell, historiador
"No existeix cap llei
que dictamini el
retorn de les imatges
repartides arreu "
Pere Vivó, rector de St Pere Octavià
"La verge ha estat
set segles al monestir
i només 60 anys
a Terrassa"
Jordi Casas, president del GEL
"El tema de
la Mare de Déu
ha sortit de mare"
Domènec Miquel, membre del Patronat
"Col.locar la talla
a la parrròquia de
Sant Pere Octavià
no és seriós "
Montserrat Rumbau, d'Amics de la UNESCO
"Continuarem
treballant pel retorn
de la Mare de Déu "
SBmwWÏW' HHPIPw"ffw* ^ fcir ^^F i^^^HpWT'w·l··'·*
#
* * S I S T E M E S I E Q U I P S D'ALTA S E G U R E T A T
& C O N T R O L S V I A R A D I O
PORTES A U T O M À T I Q U E S
•^•H^M^HBIBBI^BV
W W W — W ^ E — w - ^ % mi l li
fc'.
S a l a , S O T e l . 5 8 9 1 7 9 9 S a n t c " * «Tn-Jb
Setmana ELS/CANTONS Dijous, 5 de desembre de 1996
Mare de Déu de S a n t C u g a t
Plantegen dubtes sobre l'eficàcia del sistema de recollida de firmes Domènec Ferran se sent "sorprès i molest"
Men t re que l ' Assoc i ac i ó d ' A m i c s de la Unesco Va l ldore ix -Sant Cugat ha cons i derat que la mi l lo r fó rmu la per recuperar la Mare de Déu de Sant Cugat cons is te ix a engegar una campanya popu lar de reco l · lec ta de s ignatures , no tots els inte
ressats en la mate ixa causa compar te i xen aquesta op in ió . A ix í , el d i rec to r del Museu d ' A r t de Terrassa, Domènec Fer ra , ha expressat la seva sorpresa davant el p roced imen t segui t per aquesta ent i ta t i l 'ha qua l i f i ca t de "poc l òg i c " .
G E N I L O Z A N O
- Sant Cagat -
Ni els pioners en la iniciativa de d e m a n a r cl r e to rn d e la Mare de Déu al seu lloc d'origen ni tampoc el Museu Municipal d'Art de Terrassa, on es troba actualment la imatge, t roben que aquesta sortida sigui la més encertada.
El director del Museu Municipal d'Art de Terrassa, Domènec Ferran, s'ha mostrat molt sorprès que l 'associació q u e p r e s i d e i x la s a n t c u g a t e n c a Montserrat Rumbau hagi optat per aquesta via ja que , segons ell, "no és el procediment més lògic per demanar les coses". Per a Ferran, el camí més ràpid hagués estat el d'iniciar un diàleg d i r ec tamen t amb el Museu de Terrassa sense impulsar c a p m o v i m e n t c i u t a d à , a l menys, en principi. El director del Museu on es troba actualment la imatge considera que "quan es vol demanar alguna cosa a algú el primer pas és dirigir-s 'hi d i r ec tament" i
ha assegurat que "el Museu no té cap p rob lema a parlar d 'aquest tema si se'ns fa la petició". Ferran ha recordat que són més de vint mil els objectes que posseeis el Museu i q u e "ja s'ha negociat moltes vegades amb diversos municipis que han demanat el retorn de figures per a exposicions temporals" .
Tot i així, D o m è n e c Ferran ha explicat que "de moment no hem rebut cap proposta per part de ningú " i que els cone ixements que té de la iniciativa d'Amics de la Unesco "han arribat al Museu a través dels mitjans de comunicació", una circumstància que , d'altra banda, ha qualificat de "sorprenen t" .
Poss ibles r e spos t e s
En aquest sentit , Ferran fins i tot ha declarat sentir-se molest perquè "és de les vegades que he fet més declaracions sobre un tema del qual encara no en sé res" i ha qüest ionat ,
quasi irònicament, que com pot ser que se 'm demani una r e spos t a quan encara no sé quina és la p regunta" . Això no obstant no ha impedit que Ferran expressés, tot i que implícitament, les dificultats de retornar la talla a Sant Cugat . "És com si es pre tengués tornar un cotxe a la casa d'origen després de molts anys d 'hav e r - s e a d q u i r i t " p e r q u è "aquesta imatge és propietat l e g í t i m a de l M u s e u d e T e rrassa", ha assegurat el director del museu . A més de tot això, Domènec Ferran ha confessat, malgrat tot, que no entén "qu in sent i t té reclamar aquesta Mare de Déu quan fa 84 anys que és aquí" .
Per la seva banda, un dels impulsors de la futura Associació d 'Amics d e la Mare de D é u , que pre tén demanar a Terrassa la imatge de forma directa i quan s'hagin consti tuït com a tal, c reu q u e l 'es t ratègia seguida per l 'associació Amics de la Unesco Valldoreix-Sant Cugat és "populista i poc ade-
Volem que la Niaré de Deu de Sant Cugat retorni al Monestir de la nostra ciutat, Des del 1218 fins el 1917 ha eswt en el Monestir són scl segles. L'expoliació i la deixadesa ha provocat ta pèrdua de pràcticament tot el patrimoni del monestir. U Mare de Déu es troba ara molt a prop, en un museu a Terrassa, és un Hoc fred, impersonal, hauria de tornar a Sant Cugat, al Monestir, on ha estat sempre, i on tindria cl caliu i el reconeixement dels santeugatencs.
S£m efc(spell MlMMW0-
_üft>:..'&'.a.tt... .l't
ó e s u s GBÜÍCL·L IPtllalsLj ÒU S ? . ^ ^
W ^ - . . ^ ^ VaA l£0U^ÏL.X$£l fí-
L·uOL· «HM.... àJUKÍtt
! ?r> > Z Í -
fi
Amics de la Unesco finalitza demà la campanya de recollida de signatures.
quada". Aquests promotors de la fu
tura associació asseguren que la idea de recollir s ignatures per demana t el r e to rn de la i m a t g e no t é " r e s a v e u r e " amb les seves intencions inicials, que partien de l 'estratègia de "negociar d i rectament amb el Museu d'Art Municipal de Terrassa i no a t ravés dels mitjans de comunicació", segons assegura un de l s re
presentants d 'aquest projecte. Un de l s r e p r e s e n t a n t s d 'a
questa iniciativa, que ha preferit mantenir el seu anonimat "precisament per no caure en l'error d'Amics de la Unesco", ha assegurat que aquest grup d'amants del Monestir "es troba a les últ imes se tmanes de gestació" i fins i tot s'ha aventurat a predir que "ens podríem donar a conèixer a finals d 'any".
SAUR, Sociedad de Abastecimientos Urbanos y Rurales, S.A., concessionària del Servei Municipal d'Aigües de Sant Cugat del Vallès, us comunica el nou número de telèfon 544 16 10, destinat a donar un millor servei als seus abonats i a tots els usuaris en general.
Us recordem que el número d'avaries segueix sent el mateix, 589 00 21.
Preguem disculpes per les molèsties ocasionades
"Yvolver, volver, volver..."
E xplica una història de l ' inefable don Camilo de Giovanni Guareschi
com el clergue es trobava fart d 'una estàtua de la verge des-manyotada i de mala factura que havia de passejar cada any en processó. Desitjosa d'alliberar-se de l'escultura, va idear una estratagema: va col·locar la talla en tan mala postura q u e , d u r a n t la p rocessó , va caure al terra t rencant -se en mil trossos. La sorpresa va ser q u e , sota la lletja figura, va sorgir una nova verge de plata que havia estat amagada durant anys protegida per la llet-ge sa d e la d i s f r e s s a . D o n Camilo va reflexionar i es va reconciliar amb la lletga imatge, protectora de la bella, res-
TOSÉ MARÍA PERCEVAL
taurant-la. La Marede Deu de Sant Cu
gat està en un museu de Terrassa. Horror! Espoli , robatori d ' u n senyal d ' i den t i t a t , t rapel ler ia d e la gran ciutat respecte al poble. Però , si no es tès allà, potser no estaria enlloc. Els museus són fruit moltes vegades del saqueig però protegeixen eviden tment les peces que tenen i les al lunyen de terribles rapinyes i robatoris. El mones-t i rde Sant Cugat els va patir el 1835 i el 1936. Es va destruir la major part del seu t resor artístic. Una de les peces ha acabat en un museu de Terrassa i una benin tencionada ag rupac ió dar re ra les s igles d ' u n a no m e n y s pres t ig iosa
organització, pretén la seva devolució. Enhorabona a la idea si no p re t én conver t i r -se en afirmació fonamenta l i s ta de principis sacrosantos. Parlem de recuperació i pac tem amb pragmatisme. Es torna allò robat, es recupera allò perdut . En últim cas, tant per al museu com per a la parròquia, on ja llueix una magnífica foto de l 'ausent , es podria argumentar que , degu t a que les ciències avancen que és una barbaritat.. . una còpia no és des-preciable. Si és bona, seria una interessant moneda d e canvi. El museu de Terrassa no són els arxius de Salamanca.
José Marta Perceval Historiador
H S /CANTONS Dijous, 5 de desembre de 1996 Setmana
Mare d e Déu de Sant Cugat
Qualificar d'agitada la vida de la Mare de Oéu de Sant Cugat no és un judici, segurament, gens exagerat. Una imatge mariana romànica que data del 1218 i que ha aconseguit sobreviure a nombrosos saquejos, innumerables trasllats i milers d'ulls de curiosos, experts o seguidors, que l'han observat, restaurat, admirat o venerat. Una imatge de prop de vuit cents anys de vida que n'ha viscut quasi set cents al Monestir de Sant Cugat, convertint-se aixi en testimoni d'excepció dels canvis més espectaculars que ha expermentat la ciutat al llarg dels anys. Malgrat això, aquesta talla no és l'única Mare de Déu de Sant Cugat. El cert és que són cinc les imatges que es coneixen esculpides a la nostra ciutat.
Una imatge amb una llarga història Saquejos, subhastes i reclams han protagonitzat els seus 778 anys de vida
G.L./M.B. - Sart Casat -
La Mare de Déu de l'Altar de Santa Maria del Reial Monestir de Sant Cugat és una escultura mariana romànica en fusta del segle XIII de noranta-dos centímetres d'alçada que ha estat durant set segles emplaçada a l'edifici més emblemàtic del nostre municipi. En tot aquest temps, i malgrat els possibles saquejos que va patir l'Esglèsia, la imatge va romandre a l'altar esquerre del Monestir, anomenat precisament per això "de la Mare de Déu". Tot així al llarg dels primers anys del segle XX la imat ge deixa de tenir contacte amb la ciutat se'n perd la pista fins ben entrada la dècada dels deu, quan el jurista terrassenc Josep Soler i Pa-let l'adquireix en una subhasta pública. A par tir d'aquí, la resta de la història de la Mare de Déu de Sant Cugat és ben coneguda, sobretot en els darrers dies. En morir Soler i Palet, la talla passa legítiment a mans de l'Ajuntament de Terrassa, que actualment n'és l'indiscutible propietari. Ara per ara la imatge es troba exposada a la mostra permanent del Museu Municipal d'Art de Terrassa, juntament amb moltes d'altres obres d'art.
Relíquies i pergamins
Malgrat això, l'excepcionalitat d'aquest exemplar és compartida per tots els interessats en el retorn de la imatge . EI mateix director del Museu de Terrassa ha reconegut que aquesta és una de les talles més antigues de què disposen documentació exhaustiva. I és que, de fet, dues són les característiques que han despertat l'atenció històrica i cultural de la verge: en primer lloc, la rica decoració original amb policromia de l'època i, en segon lloc, la Mare de Déu de Sant Cugat ha recobrat un interès especial gràcies a la tasca efectuada pel Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat, emplaçat precisament als claustres del Mones t i r de Sant Cugat . Aquest centre va descobrir, durant el període de restauració de la imatge (1984-86), tota una sèrie de pergamins i relíquies amagades al cap de la talla que van servir per poder determinar l'any i el nom del seu constructor. D'aquesta manera es va esbrinar que la Mare de Déu de Sant Cugat va ser un encàrrec fet l'any 1218 per l'abat de Sant Cugat, Ra
mon de Banyeres, que va manar fer la imatge
en honor de Déu i de Santa Maria. Les re l íquies que es van locali tzar a
l'interior de la verge són del Pessebre del Sepulcre del Senyor, dels apòstols Simó i Judes, de Sant Cugat i de Sant Nea-polità màrtirs, de la
sang de Sant Joan Bap-tista i de les Santes
Nosses, entre moltes d'altres.
Aquesta pequliaritat ha convertit la ta-
la en una peça molt valorada entre els exper ts . De fet, la Mare de Déu de Sant Cugat ha estat tras
lladada 'exposada temporal
ment a diverses mostres al llarg dels anys, com ara P'Exposició d'Obres de Museus Locals', l'any 1955 al Palau de la Virreina de Barcelona o a 'Catalunya Restaura', organitzat l'any 1986 al Centre d'Art de Santa Mònica.
Ms de De
Aquesta imatge, malgrat tot, no és l'única Mare de Déu de què pot presumir el nostre municipi. Són un total de cinc les talles que es coneixen en honor a la Verge Maria i que són de Sant Cugat. Concretament, ha estat l'historiador valldoreixenc Joan Au-ladell Serrabunyà qui, a través dels estudis que va començar l'any 1954 sobre aquest tema, va arribar a identificar fins a cinc imatges romàniques de la ciutat. A més de la Mare de Déu de Santa Maria del Monestir, que ara està a Terrassa, existeix també la Mare de Déu del Bosc, molt popular a Sant Cugat perquè es troba a l'Esglèsia del Monestir, la Mare de Déu de Sant Vicenç del Bosc, que està emplaçada al Museu Diocesà de Barcelona, la Mare de Déu de Can Villalonga, que va ser destruïda l'any 1936 en plena Guerra Civil i la Mare de Déu de Sant Medir, d'un estil més proper al gòtic que al romànic, que es pot localitzar també al Museu Diocesà de Barcelona tot i que se'n va fer una rèplica que es pot veure a l'Ermita de Sant Medir.
Amics de la Mare de Déu
• Contràriament a la recollida de signatures, els tres impulsors de la futura Associació d'Amics de la Mare de Déu de Sant Cugat tenen la intenció de "seguir una estratègia que va molt més enllà del simple desig de retornar la imatge a Sant Cugat" i han manifestat que el seu objectiu principal és "crear la primera associació representativa dels ciutadans que vol treballar íntegrament per promocionar i conservar el Reial Monestir i tot el que gira al seu entorn" incloent-t'hi, per descomptat, la talla romànica. Una vegada constituïda aquesta associació, que constarà d'uns 100 socis "tots ells amb una clara vinculació amb Sant Cugat", es preveu fer pública l'existència de l'agrupació" que vol tenir una "personalitat jurídica pròpia".
Els principals objectius de la nova associació passen per demanar el retorn de la talla, obtenir-ne una còpia si es fes difícil la recuperació de la imatge original. La destí de la imatge és, segons els mateixos impulsors, retornar-la al culte i no mantenir-la en un Museu. Un dels promotors del projecte ha explicat que els socis de la futura associació han estat seleccionats en funció d'"el seu vincle amb Sant Cugat" /G.L.
HS4C4NTOVS
Política Dijous. 5 tle desembre de 1996
S i t u a c i ó e c o n ò m i c a
El PSC insta l'alcalde a exigir responsabilitats pel "fracàs" econòmic Els socialistes proposen que l'IB I s'apugi un 8,45 per cent
L'agrupació local del PSC no es dóna per vençuda. Tres dtos abans que s'i el termini per presentar al·legat l'augment de l'IBI aprovat al ple del mes d'octubre, un termini que acaba avui, els
socialistes han demanat a l'Ajuntament que revisi l'acord de l'increment a més de proposar l'anul·lació de l'ecotaxa i que se sotmetí a l'aprovació del ple els criteris per calcular els preus públics dels ser
veis relacionats amb l'ensenyament. Amb tot, els socialistes s'han mostrat a favor d'un augment "moderat" de l'IBI que situen en un 8,45% i no en el 22%, que consideren "exagerat".
JOFRK Ll.OMBART
- Sant Cagat -
Les quatre al·legacions presentades di l luns pel PSC tenen cl mateix fil conductor: la crítica constant al que definei-xen com " u n a mala g e s t i ó econòmica dels successius governs de Joan Aymerich". Pel p r imer secretar i del part i t a Sant Cugat, Jordi Menéndez , la culminació d 'aquesta "mala gestió" és el "rotund fracàs del pla econòmic financer, del qual ningú ha assumit les responsabilitats". Menéndez va exigir a l'alcalde "que demani aquestes r e s p o n s a b i l i t a t s " s e n s e aprofundir quines han de ser ni a qu i ha d ' a f e c t a r . El "fracàs" d 'aquest pla i "el consegüent dèficit" es tradueixen, pel PSC, en les mesures econòmiques d 'augmentar l ' impost de béns immobles i la implantació de la taxa de sanejament de residus.
"Eixugar el dèficit amb l ' I B r
El portaveu del grup municipal Àngel Casas va acusar direc tament l ' equip de govern municipal de voler "eixugar el dèficit de l 'Ajuntament amb un impost", quan un impost,
tal com diu l i teralment el text de les a l · legacions, "serveix per finançar la despesa corrent del municipi" .
Pel PSC, la manera com s'ha
treballa amb l ' impost de circulació i els socialistes aposten per una ampliació a d'altres impostos entre ells l 'IBI. De fet, segons dades esgrimi-
de "tapar aquest forat" és apli- des pel mateix Casas, amb el
Jordi Menéndez i Àngel Casas a la roda de premsa. Foto: XAVIER LARROSA
car mesures més contundents contra els que no paguen els impostos . "Es podria po tenciar l ' equip Angora", va proposar Àngel Casas . L ' e q u i p Àngora és un grup de persones que es dirigeixen als morosos de manera personalitzada a fi i efecte que retornin les quantitats impagades. De momen t . però. l 'Angora només
d e u t e dels con t r ibuen t s que no paguen, l 'Ajuntament havia deixat de rebre a finals del 95 un total de 1.300 milions de pessetes acumulats. D'aquests, recorda Casas, en aquest exercici només se n 'han recaptat 73. El dirigent socialista va afegir que "si es cobrés una tercera part del que es deu al cons i s tor i - u n s 400 m i l o n s de
pessetes-, s'eixugaria una bona par t del dèfici t m u n i c i p a l " . Recaptada aquesta quanti tat , es queixa Menéndez , "no caldria augmentar l'IBI més d 'un 20 per cent que és massa exagerat". La proposta socialista també inclou l 'eliminació de la taxa de sanejament i tractament de residus, amb la qual cosa els costos d 'aquest servei haurien de tornar a l 'IBI. Això suposaria, segons les al·legacions del P S C , un a u g m e n t màxim del 5,7 per cen t que , sumat al valor cadastral previst per l 'Es ta t , arribaria al 8,45. A aquestes demandes de l'a
grupació local dels socialistes n'afegeixen dues de caire també econòmic. L'una advoca per la creació d 'una taxa de llicències urbaníst iques que tingui en compte la superfície edificada en lloc d'aplicar una tarifa única per a tot t ipus d 'habitatge. A banda, el Parti t dels Socialistes de Catalunya proposa q u e sigui el ple de l'Ajuntament el que estableixi els criteris per fixar els preus públics de ls serveis de l ' en se nyament públic. "Sabem que no és obligat per llei, però hi hauria d 'haver un consens en punts com aques t " , assegura Àngel Casas.
Aymerich valora la dimissió de Maragall
AURA COSTA
- Sant Cagat -
L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, ha insinuat que la decisió de Pasqual Maragall d'abandonar l'alcaldia de Barcelona l'any vinent podria formar part d'una estratègia que culminaria amb la seva candidatura a la presidència de la Generalitat. En aquest sentit Aymerich opinava: "Pot ser que Maragall hagi jugat una carta política anunciant un any abans que deixa l'alcaldia, per deixar-se estimar i després, un cop guanyades les simpaties de l'opinió pública, presentar-se com el candidat socialista a les eleccions autonòmiques del 1999". Tot i així, Aymerich ha matisat que la veracitat d'aquesta hipòtesi "és una cosa que només sap ell" i que per tant "respecto l'opció que ha triat perquè sóc conscient que es una decisió molt difícil de prendre i suposo que la deu haver madurat molt".
A banda d'aquesta possible estratègia electoral, l'alcalde de Sant Cugat ha apuntat altres explicacions a la renúncia de Maragall: "Podria ser que hagi renunciat al càrrec perquè n'està cansat, ja que el seu és un càrrec al qual s'ha de dedicar molt de temps i lògicament protagonitzar durant tants anys aquesta tasca deu cansar molt." Malgrat tot, Joan Aymerich ha valorat la tasca de Pasqual Maragall davant el consistori barceloní i ha afirmat "Maragall ha estat un bon alcalde, no cal descobrir que Barcelona ha viscut uns lx>ns canvis, sobretot des dels Jocs Olímpics del 1992."
P a r t i t s
Jordi Menéndez surt reelegit primer secretari del
PSC de Sant Cugat amb un 6 4 per cent dels vots Ualtra candidata, Maria Sansa, rep el suport del 35 per cent dels militants
JOFRE LLOMBART
Amb un 64 per cent dels vots favorables a la seva candidatura, un 35 per cent partidari de l'opció de la regidora Maria Sansa i un 1 per cent d'abstencions, Jordi Menéndez va ser reelegit com a primer secretari de l'agrupació
local del partit dels socialistes. En una assemblea de molta concurrència que es va celebrar dimarts a la nit, els socialistes sant-cugatencs van elegir una junta que és molt semblant a la que hi havia abans. Per sota de Menéndez hi ha deu secretaries que acaben de conformar la cúpula directiva del PSC de Sant Cugat El
secretari de política municipal és l'actual portaveu del grup socialista a l'Ajuntament, Àngel Casas. Un altre regidor, Joan Gaya, té la secretaria de programa, mentre que la representant socialista a l 'EMD de Valldoreix, Carme Pérez, ocupa una altra secretaria important, la d'organització. La resta de càrrecs són aquests: se
cretari de coordinació territorial, Jaume Gaya; secretari de coordinació sectorial, Juan Carrasco; secretari de moviments associatius, Juan Pablo Jaroslavsky, secretària de comunicació interna, Carme Talleda; secretària de formació, Dolors Renau, secretària d'actes Assumpta Bailac i responsable de premsa Maria Pila.
Un nou càrrec • El primer secretari del PSC a Sant Cugat, Jordi Menéndez, ha estat nomenat tècnic responsable del nou gabinet que s'encarregarà de coordinar a partir d'ara els parlamentaris del PSC a Madrid. L'objectiu de la nova oficina és "aconseguir un funcionament més organitzat a l'interior del partit" que faciliti l'entesa tant al Congrés dels Diputats com al Senat El nou càrrec no l'obligarà a abandonar la política local: el primer secretar i va assegurar q u e aquest gabinet enriquiria la seva tasca a Sant Cugat. / G.L.
ELS ./CANTONS Dijous. 5 tle desembre t/e 19V6 Política 7
De Miguel: "Valldoreix és com un hotel de Ruanda"
Pel vocal del PP, "Aymerich és Fúnic problema de FEM D
El vocal del Partit Popular a la l'Entitat Muni
cipal Descentralitzada (EMD) de Valldoreix,
Pantaleón de Miguel, va intervenir dijous pas
sat -per primera vegada des que va ser elegit
en les eleccions municipals del maig del 9 5 - en
una sessió ordinària de la Junta de Veïns. De
Miguel , ofès per la decisió d'instal·lar conte
nidors d'escombraries a Valldoreix, va dema
nar la paraula en el punt de precs i preguntes
de l'ordre dia. La seva intervenció va ser molt
crítica amb l'alcalde, Joan Aymerich, i l'Ajun
tament de Sant Cugat. Malgrat això, el més
greu que va dir va arribar quan va comparar
Valldoreix amb el país africà de Ruanda.
RAMON L I O I K
- Sant Cugat -
"A Valldoreix paguem impostos de cinc estrelles, però tenim un hotel de Ruanda ple de mosques i porqueries." D'aquesta manera, Pataleón de Miguel, vocal del Partit Popular a PEMD de Valldoreix, responia a la ja popular frase esmentada pel tinent d'alcalde d'Economia de l'Ajuntament de Sant Cugat, Pasqual d'Ossó, durant el debat plenari de la modificació d'impostos, taxes i preus públics municipals per a l'any 97. En aquella ocasió, D'Ossó va dir que els ciutadans no podien viure en un municipi que és com un hotel de cinc estrelles, però pagar-ne per un de tres. La frase de Pasqual d'Ossó ha portat cua i molts polítics santcugatencs s'hi han referit. Dijous passat va arribar el torn de Pataleón de Miguel. Des que De Miguel va ser elegit -al maig del 95, en les darreres eleccions municipals, amb els vots de 213 valldoreixencs-, mai havia pres possessió de la paraula en una sessió de la Junta de Veïns. Fins i tot, semblava que el representant popular era un membre més de l'equip de govern perquè sempre ha votat a favor de tots els punts portats a votació de la Junta, inclosos tots els de l'ordre del dia de dijous passat. La sorpresa va arribar en el torn de precs i preguntes de la darrera sessió. Pantaleón de Miguel va aixecar el dit i va prendre, democràticament, possessió de la paraula. La seva
primera frase no va ser l'esmentada. Pantaleón tle Miguel va iniciar el seu discurs dient: "Valldoreix té només un problema, que és l'alcalde de Sant Cugat." Tot seguit va dir que l'augment de l'IBI, aprovat pel ple municipal, del 22 per cent "és desproporcionat i abusiu". Finalment, es va referir al tema de la instal·lació de contenidors d'escombraries a Valldoreix-cavall de batalla darrerament del PP santeugatenc-, i va preguntar com va començar la negociació del tema entre Ajuntament i EMD, en quin estat es troba actualment i que pensa fer l'equip de govern valldoreixenc. Respecte al tema de Joan Aymerich, el president de l 'EMD, Jaume San-martí, va respondre que no era una qüestió per tractar a la Junta de Veïns sinó davant del mateix alcalde "per donar-li l'oportunitat de defensar-se de l'acusació". El tema de l'IBI també el va eludir Sanmartí ja que Valldoreix no té competències sobre la fixació del preu dels impostos generals del municipi. A la qüestió dels contenidors va respondre Miquel Pa-raira, vocal d'Urbanisme, Obres i Serveis de l 'EMD. Paraira va afirmar que "hi ha moltes peticions de ciutadans que volen els contenidors" i que "s'està realitzant un estudi, que es discutirà amb els veïns, per veure'n el millor emplaçament". Tot seguit, De Miguel va tornar a demanar la paraula. En aquesta ocasió va afirmar que "jo ja he dit moltes vegades a Aymerich que ell és el
problema de Valldoreix, però allò que no l'interessa no ho contesta i opta per no dir res.i fer-se el savi". De l'IBI va afirmar que "jo no vull estar tan administrat per Sant (lligat i no vull veure tanta gent de l'Ajuntament voltant per les dependències de l 'EMD". Va continuar amb un discurs, difícil de desxifrar, en què va barrejar diverses qüestions: l'IBI. les escombraries, el coveni econòmic i el pacte biennal entre les dues administracions locals. Va ser en aquest poti-poti d'idees quan va pronunciar la lluïda frase en la qual comparava Ruanda - u n país en què milers de persones viuen un dels pitjors drames humans de la història- amb Valldoreix -un punt més d'un petit país de 6 milions d'habitants ficat de ple en el món desenvolupat-. La frase va passar desapercebuda en la barreja d'idees i no va ser contestada per ningú; ni pels membres de l'equip de govern ni per la vocal del PSC a l 'EMD, Carme Pérez, que per motius professionals, i excusada per Sanmartí, no va poder assistir a la Junta de Veïns. Per acabar, en una exposició més raonada. De Miguel va demanar a l'equip de govern que faci una inversió per construir una nova seu de l 'EMD i "fer patrimoni pagant un crèdit hipotecari que segurament sortiria més barat que cl que paguem de lloguer per estar on estem ara". "Els recordo -va afegir- que jo no vull treballar per Sant Cugat sinó per Valldoreix."
Rebuig unànime des de les ONG
a la comparació del popular
Arnau Montserrat qualifica la frase d"'insultant"
JOFRK Ll.OMBART - Sant Cugat -
Les paraules del vocal del PP a la Junta de Veïns de l 'Ent itat Municipal Descentrali tzada de Valldoreix han provocat una reacció u n à n i m e de rebuig, i els grups i entitats més vinculats amb la solidaritat han estat els més crítics amb Pantaleón de Miguel. Un dels representants del col·lectiu Sant Cugat pel Zaire, Arnau Mont
serrat, ha qualificat el missatge de De Miguel com "desproporcionat, injust i insultiu", però ha estès la crítica a la resta de la societat, "que fomenta comen ta r i s com a q u e s t " . Mon t se r r a t ha d e n u n c i a t el que considera una "falta de sensibil i tat per falta d'informació que provoca ignorància sobre el tercer món" . El representant de diverses ON(J ha afegit que "no cal satanitzar ara aquest senyor" perquè és
"el reflex de la sensació de la nostra societat que no para de mirar-se el melic".
D'altra banda, el membre de la Plataforma 0,7% i més de Sant Cugat Josep Iglesias ha criticat la "falta de sensibilitat que no hauria de tenir una persona que ocupa un càrrec públic". Iglesias s'ha lamentat que la comparació de Valldoreix s'hagi fet amb Ruanda "amb tot el que està passant al país africà".
Pantaleón /le Miguel
Callar o marxar, aquesta és la qüestió
• Segurament qualsevol habitant de Ruanda o del Zaire signaria, sense pensar-ho un moment , traslladar-se a viure a Valldoreix en les condicions del més pobre dels valldoreixencs, encara que hagués de compartir el seu hàbitat natural amb mosques. Si a un habitant de la zona dels Grans Llacs africans li proposessin viure a casa de Pataleón de Miguel, pensaria que ha estat tocat per una mà divina i que ha enttat a formar part d'un conte de fades. Es evident que a Valldoreix queda molta feina per fer i és evident que hi ha, entre altres qüestions, molts carrers sense asfaltar. Fins i tot, és acceptable que es discuteixi si la millor opció per a la recollida d'escombraries a Valldoreix és posar o no contenidors. El que sembla inadmissible és que una persona s'atreveixi a comparar Ruanda amb Valldoreix. Més encara, quan aquesta persona és un polític que representa, com a mínim, els 213 valldoreixencs que democràticament el van votar en unes eleccions. Potser aquestes per
sones reflexionaran sobre la greu frase pronunciada pel seu representant i la propera vegada es pensaran dos cops si li tornen a oferir la confiança. No és admissible que s'utilitzi el drama que pateixen milers de persones per atacar políticament a ningú. És del tot correcte que De Miguel faci política -pe r primera vegada des que és vocal de l ' E M D - i defensi la seva postura, més o menys encertada, de no instal·lar contenidors a Valldoreix. Feta aquesta consideració, el representant del PP hauria de reflexionar i meditar més el que diu públicament en un òrgan de representació política com és la Junta de Veïns de Valldoreix. Si De Miguel no és capaç, en el futur, de pensar el que diu abans de dir-ho, només li quedaran dues opcions: callar, tal com havia fet fins a ara, o dimitir i deixar pas a algun polític del seu grup que sigui capaç de defensar una causa sense dir que Valldoreix "és com un hotel de Ruanda ple de mosques i porqueries". / R.L.
EIS I CANTONS horari d'atenció
al públic m a t i n s : ,L-<>\,» i H,
t i r «lilliin» a <li\ c m l i e s
t a r d e s : <i«- n, «2011. c l - d in iar l s i «lijou*
8 Política ELS /G4IVTOÍNS Dijous, 5 (te desembre de 1996
C o n g r e s s o s
Unió Democràtica de Sant Cugat dóna suport a una Olivera nacionalista
La secció local participa a partir de demà en el congrés del partit Unió Democràt ica de Catalunya C U D O tanca aquest cap de setmana la intensa tardor de congressos que ha suscitat més o menys debat dins de totes les forces polítiques catalanes. A m b quatre ponències damunt la taula, U D C enca
ra el seu congrés amb el debat suscitat pel l íder de la formació Josep Antoni Duran i Lleida sobre la creació d'una gran Ol ivera nacionalista que aglutini tots els part i ts de Catalunya a m b l'ob-ject iu de garantir unes cotes d'influèn
cia a Madrid en cas de no ser necessària la presència de C iU per formar una major ia estable al Congrés dels Diputats . A la seu de Sant Cuga t s'ha aposta t t ambé per aquesta estratègia , q u e j a ha provocat els recels de C D C .
J()l RK LLOMBART - Sant Cagat -
"No volem fer el joc a partits estatals i espanyolistes." Amb aquestes paraules el dir igent d'I "nió a Sant ( 'ugat i president de la formació al Vallès, Jordi Ferrés, ha descrit els objectius del par t i t democr i s t i à en la ponència d'estratègia política. Ferres ha coordinat el grup de trebal l de la ponènc i a d ' e s tratègia en què la secció local no ha modificat gairebé res del text original. Així, des de Sant Cugat es dóna ple suport a les tesis de Duran en la recerca d'un consens entre tots els sectors nacionalistes catalans per fer un front comú. "Som conscients que al PSC i a IC hi ha corrents nacionalistes que podrien apuntar-se al projecte",
assegura Ferrés, que es nega a "afavorir les delegacions a Catalunya de partits com el PSOE o el PP" . Amb tot, Ferrés reitera que el partit democristià "no renuncia a l 'autodeterminació". Pel que fa a les relacions amb el soci de la coalició, CDC, l nió expressa la seva voluntat més ferma "de no trencar amb Convergència" malgrat les re t icències del pres ident Jordi Pujol a formar aques ta Olivera nacionalista, que des de Sant Cugat s'atribueixen a "d i ferènc ies e s t r a t èg iques " . Ferrés va plantejar que cal "una unitat d'acció des de Catalunya" perquè, tot i que l'actual situació de negociació "és útil", aquesta utilitat es podria perdre si s'acaba la necessitat dels partits grans de comptar amb CiU. "Amb la conjunció de les
forces", subratlla l ' D C , "aquesta influència des de Catalunya es garantirà".
D e les t res p o n è n c i e s res tants, la titulada Territori, organització política i principi de subsidiarietat és la que té uns efectes directes pel que fa a l'àmbit polític. La principal demanda dins d 'aquest punt és la d ' a c o n s e g u i r per par t d e l 'Estat espanyol que es destini un 25 per cent dels pressupostos generals a les administ r a c i o n s loca l s . P e r J o a n Recasens, president de la secció local i responsable del grup de treball d 'aquesta ponència, "és absurd que hi hagi una llei que obligui a pagar l'IVA als ajuntaments una xifra a vegades superior al que reben del Fons de Cooperació Local de Madrid".
Jordi Ferrés i Joan Recasens
Reelecció de Pérez Moreno • La secció local d'Unió aporta al vintè congrés del partit que es farà a Sitges (Garraf) demà i demà passat un total de 22 delegats, dels quals disset han estat elegits en assemblea i cinc hi assisteixen per posseir càrrecs en diferents òrgans del partit. Un d'ells és l'actual portaveu del comitè de govern, Eugeni Pérez-Moreno, que opta a la reelecció dins la única llista de quinze membres que encapçala Duran i Lleida i que dirigirà el partit els quatre anys vinents. Altres santeugatencs tenen una responsabilitat de certa importància dins UDC]: Jordi Ferrés és president d'Unió al Vallès i Joan Recasens és conseller nacional. La delegació santeugatenca ha presentat 54 esmenes a les quatre ponències sobre les quals es fonamentarà el debat intern de la formació democristiana./J.L.
A L U M I N I I V IDRE
EXPOSICIÓ I VENDA C/ Valldoreix,53 SANT CUGAT
Tel. 675 29 02 Fax 675 28 61
INFORMACIÓ MEDIAMBIENTAL IQA MITJÀ Q tso*
• Si l'IQA supera el valor de 50 es representa per (*****) o (****) i la qualitat de l'aire es considera «bona» • Si l'IQA està comprès entre els valors 0 i 50 es representa per (***) o (**) i la qualitat de l'aire es considera «millorable» • Si l'IQA està per sota de 0 es representa per (*) i la qualitat de l'aire es considera «pobra»
Valoració de les dades: El període analitzat s'ha caracteritzat per una bona ventilació atmosfèrica gràcies al fet que s'ha enregistrat durant el període un vent de força mitjana o moderada. Aquestes condicions han afavorit una bona qualitat de l'aire, amb un IQA sempre superior a 70. Si les condicions meteorològiques no varien substancialment, la tendència és que l'IQA es mantingui durant les pròximes setmanes en nivells òptims.
ÍNDEX DE QUALITAT DE L'AIRE ( IQA) A SANT CUGAT DEL VALLÈS Gràfic d'evolució de la qualitat de l'aire a Sant Cugat del Vallès
ALTRES INFORMACIONS: Realització del Mapa Sònic de Sant
Cugat del Vallès Amb la finalitat de diagnosticar el nivell de soroll ambiental que s'enregistra a les diverses àrees del municipi de Sant Cugat del Vallès, l'Ajuntament ha posat en marxa la realització d'un Mapa Sònic. Aquesta tasca s'executarà mitjançant un Conveni de col·laboració de l'Ajuntament amb la Facultat de Ciències Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Mitjançant un equipament sonomètric de precisió es realitzaran els mesuraments pertinents a to t el municipi per tal de determinar els nivells de soroll, cartografiar les dades, establir la seva variabilitat horària i diària, i determinar el seu grau d'incidència.
Posteriorment a aquesta etapa de diagnosi, l'Ajuntament adaptarà l'ordenança tipus realitzada pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya (Resolució de 30 d'octubre de 1995) i s'adoptaran les mesures adients, a través de la coordinació de les diverses àrees municipals implicades i de la sensibilització ciutadana, per tal de minimitzar aquest tipus d'impacte.
4fe i Ajuntament de
Sant Cugat del Vallès Àrea de Medi Ambient
t*JLmè**t i»Íi¥rliitftíili- A\
^v&';j3
LA QUALITAT GRAS QUflUTflT I PREUS
A PARTIR DE: 850 ptes. arbre de nadal 500 pte% ponsefia
, * l 'ï *:*f*7> ENE FESTES T
#t$ prbres adquirits pefgrostè per l$£lartlar-bs
ELS DIES FESTIUS 6 , 8 , 15 i 2 2 DE DESEMBRE
RIJVI HORARI
SERVEI D'INFORMACIÓ
Un ampli horari al vostre servei, de dilluns a dissabte de 9'30a21'30hores. No tanquem al m igd i a . 1 2 hores
ininterrompudes per a la vostra millor comoditat.
HORARI DE DILLUNS A DISSABTE
DE nG A 2 l » HORES IJMP.ilPWIIl.l.l
En el nostre servei d'informació atendrem amablement, tots els vo t res dubtes i suggeriments.
LOCAL CLIMATITZAT Mentrestant realitzeu les vostres compres, podreu gaudir d'una temperatura ideal, d'acord amb l'època de
l'any, amb els sistemes de climatització més avançats del mercat.
GARANTIA TELÈFON PUBLIC VALS
gM^i Kampio us garanteix la qualitat de tots els seus productes. Si no quedeu satisfets us retorna
rem els diners.
CONSIGNA En el nostre establiment tenim a la vostra disposició 125 consignes, en les quals podeu
dipositar els vostres objectes personals mentre realitzeu la compra.
REPARTIMENT A DOMICILI
Disposem de cabines públiques al vostre servei.
Podreu fer la vostra compra amb vals de banca
TARGETES DE CRÈDIT
LOCAL SENSE BARRERES PARQUING
El nostre centre comercial està dissenyat per a fer una compra fàcil sense barreres arquitectòniques.
Aparcament de fàcil accés al vostre servei.
CARROS I CISTELLS En totes les nostres places de pàrquing i en el supermercat trobareu zones equipades amb carros adaptats a les vostres compres i necessitats, amb departaments per a productes frescos i cadireta per als nens. Tenim també a la vostra disposició cistells de mà, per a les
vostres petites compres de cada dia
El més avançat sistema informàtic àgil i ràpid. PODEU PAGAR AMB:
CAFETERIA Per à la vostra millor comoditat, disposem d» servei de repartiment a domicili. Per la compra superior a 15.000 ptes. us la portem gratis a casa. SI la vostra compra és inferior a 1S.000 ptes, portar-vos-la tan sols us costarà 400 ptes.
En el nostre o i r podràs gau<*r d'esmorzars, menjars preparats, menús, plats i una gran varietat d'entrepans.
TICKET RESTAURANT
EIS 4 CANTONS
Entoni 10 Dijous, 5 de desembre de 1996
I n f r a e s t r u c t u r e s
Rubí crea una plataforma cívica pels problemes de la BP-1503
Joan Aymerich creu que amaga interessos comercials Una vintena d'associacions de veïns, junt amb entitats socioculturals de Rubí han creat una plataforma de pressió per tal d'aconseguir una solució definitiva als problemes de la carretera BP-1503 entre
Sant Cugat i Rubí . L'alcalde de Rubí, Eduard Pallejà, ha donat suport a la iniciativa, una iniciativa que el batlle de Sant Cugat , Joan Aymer ich, considera que amaga interessos comercials.
Ai'RA C O S T A
- Rubí /Sant Cugat -
Són els únics que encara no s'hi havien pronunciat i quan s'han decidit, ho han fet per la via directa: creant una plataforma de protesta i redactant un manifest rec lamant solucions immediates. Es tracta de la Federació d'Associacions de Veïns de Rubí, que n 'engloba una vintena, i que ha decidit prendre part en l 'assumpte en vista que el tema dels accessos al Cen t re Comercial Sant Cugat no es resol. Segons el seu portaveu, Fe l ipe García, 'Tobjectiu de la plataforma és aconseguir que s 'agil i t in els tràmits per millorar l'accés al centre comercial". En concret, els veïns adher i t s a la plataforma d e m a n e n que se solucionin els problemes d 'accés
al cent re instal·lant en l lumenat, construint voreres per als ciutadans de Rubí que hi van caminant i ampliant la carretera a dos carrils.
Segons Felipe García: "Només volem que aquell a qui li correspongui es prengui aquest tema seriosament i el solucioni, abans que es produeixi cap accident que tots hàgim de lamentar ."
Els impulsors de la plataforma han recollit totes aquestes protestes en un manifest que enviaran a la direcció del ce-tre comercial i a l 'Ajuntament de Sant Cugat . Prec isament , ahir es va presentar l'escrit als mitjans de comunicació en una roda de premsa a la qual també hi va assistir l 'a lcalde de Rubí, Eduard Pallejà. El batlle ha donat suport a la inciativa i ha assenvalat que secundarà
totes les actuacions que emprenguin les enti tats ciutadanes en aquest sentit.
Aymerich no ho veu clar
L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, no aprova la creació de la plataforma perquè creu que , al marge del tema viari, "al darrere s'amaga alguna cosa més, segurament interessos comercials". Aquesta hipòtesi ha estat totalment descartada per Fel ipe García, que ha afirmat que " em molestaria molt saber q u e els c o m e r c i a n t s de Rubí utilitzen la nostra plataforma per altres interessos que els estr ictament cívics".
A y m e r i c h ha i n s i s t i t q u e aquest és un tema del qual ja s'ha parlat molt i ha matisat que "en el seu moment ja ens vam reun i r amb els c o m e r -
La BP-1503 centra la polèmica des de l'obertura del centre comerciat. Foto: XI..
ciants de Sant Cugat, que són els que a mi em preocupen, i fins i tot alguns van apostar per instal·lar-se dins de les galeries del Sant Cugat Centre Comercial". Pel que fa a les reivindicacions de la Plataforma de Rubí , Aymerich ha assenyalat: "El que reclami la gent de Rubí lògicament em preocupa, en tant que som veïns, però repeteixo que qui ha de
solucionar els problemes dels rubinencs és l 'Ajuntament de Rubí , no el de Sant Cuga t " .
El portaveu de la Federació d 'Assoc iac ions d e Veïns de Rub í , F e l i p e García , ha advert i t : " E n s agradaria poder comptar amb tots els implicats per intentar trobar una solució per la via del diàleg, però si no hi ha més remei, haurem d'utilitzar altres mitjans."
I n f r a e s t r u c t u r e s
El Govern central assegura que
la comarca vol allargar la B-30
Els grups municipals estudien les al·legacions presentades
M O N K A B K K N A B K
- Sant Cugat -
"Els ajuntaments de la comarca defensen allargar els laterals de la B-.>0". Així de categòric s'ha mostrat Àngel Sangrós, cap de demarcació de les carreteres de l'Estat a Catalunya, que ha assegurat que el projecte de prolongar la B-30 des de l'Hospital General de Catalunya fins al Papiol i des del sector Baricentro a Mollet del Vallès, resoldrà els problemes de trànsit de la zona. Per la seva banda, els partits polítics amb representació a l'Ajuntament de Sant Cugat s'han compromès a estudiar les al·legacions al projecte que van presentar la
setmana passada l'associació de veïns i propietaris de Mas Janer, l'associació de veïns de Sant Joan de Mira-sol i el Grup Natura del Club Muntanyenc Sant Cugat.
Sangrós afirma que el projecte beneficiarà les localitats vallesa-nes, perquè no només s'allargaran els laterals, sinó que també es millorarà el tram ja existent. "S'eliminaran els semàfors i els passos a nivell", ha explicat Sangrós, que ha afegit que és "lògic" que ara els veïns al·leguin, perquè "veuen les seves propietats afectades". Malgrat això, el cap de les carreteres de l'Estat espanyol a Catalunya ha recordat que els terrenys estan dins els plans d'ordenació de la zona.
D'a l t ra banda, el consistori santeugatenc està estudiant el projecte, així com les al·legacions presentades, on se sol·licita suprimir cl peatge de l'autopista A-7 i ampliar-ne la calçada en lloc d'allargar-ne els laterals. "Compartim la preocupació dels veïns de Mira-sol", ha declarat Jaume Busquets, tinent d'alcalde de Medi Ambient, que ha assegurat que l'Ajuntament avaluarà l ' impacte ambiental de l'obra. Així mateix, Busquets ha explicat que l'equip de govern municipal no va al·legar el projecte amb anterioritat, perquè l'informe inicial, presentat pel ministeri socialista d'Obres Públiques, era "poc detallat".
Veïns de Sant Joan de Mira-sol expliquen les al legacions Foto X I. \RR()\ \
Així mateix, el regidor d'IC a Sant Cugat, Joan Balada, ha destacat la falta d'informació facilitada pel Govern central, i ha expressa t la vo lun t a t de l grup municipal d'afegir-se a les al·legacions presentades. En canvi, Jaume Tarragó, portaveu del PP a l 'Ajuntament, considera im
possible l'eliminació del peatge. "L'empresa concessionària de l'A-7 té uns drets que no es poden suprimir a la valenta per fer contents uns veïns", ha dit. Per la seva banda, Joan Gaya, regidor del PSC, no s'ha pronunciat, ja que desconeix les al·legacions presentades.
ELS /CANTONS Dijous, 5 de desembre de 1996 Entorn n
S e r v e i s u r b a n s
L'aparcament de'l'estació es podria ampliar el 1 9 9 8
Ferrocarrils vol construir un pàrquing de diverses plantes La remodelació de la placa de Uuís Millet d'anomenada placa de l'estació) i de l'aparcament dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya podria estar enllestida en el termini de dos anys. Així ho va anunciar la setmana passada l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, que va
reconèixer que cal un aparcament més gran al costat de l'estació. De la mateixa manera, l'empresa de transport públic ha fet un estudi per ampliar el pàrquing, que es el més petit de tots els que hi ha a les estacions de la línia Barce-lona-Sabadell-Terrassa.
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya han millorat les infraestructures en els darrers mesos. Foto: X. l.ARROSA
MÒNICA BERNABÉ
L'aparcament de l'estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) a Sant Cugat es va inaugurar el setembre de 1991 amb capacitat per a només cinquanta vehicles, ja que imperatius urbanístics feien impossible habilitar un espai més gran com a pàrquing. L'increment progressiu dels usuaris de la línia fèrria va fer que l'aparcament es quedés petit, i que es restringís l'ús als viatgers amb
abonaments mensuals o anuals. La posada en marxa de l'ano
menat metro del Vallès el mes de juny passat i l 'augment d'un 8,8% dels usuaris a l'estació de Sant Cugat des de llavors ha fet encara més necessària l'ampliació del pàrquing. Precisament, Joan Aymerich va expressar la setmana passada la voluntat del consistori santcugatenc de re-modelar l'aparcament i la plaça de Lluís Millet. "Tot plegat pot estar solucionat en dos anys", va declarar l'alcalde.
FGC ja ha fet arribar a l'Ajun
tament un estudi de viabilitat per construir un pàrquing de diverses plantes al costat de l'estació. "La política de l'empresa és facili tar l ' a p a r c a m e n t als usuaris", ha declarat Montserrat Gassol, cap de premsa de FGC. Com a exemples, Gassol ha explicat que set estacions de la línia Barcelona-Sabadell-Terras-sa d i s p o s e n de p à r q u i n g s . Malgrat això, encara no s'ha redactat cap projecte per a l'ampliació de l'aparcament de Sant Cugat, ni s'ha estudiat qui finançarà l'obra.
Marquesina nova al carrer Alfons Sala
L'àrea de Serveis Urbans de l'Ajuntament de Sant Cugat va trasplantar divendres passat un pla-tancr del carrer Alfons Sala, a l'alçada del número 40, per instal·lar una marquesina d'autobús. Això va indignar alguns veïns de la zona. que van pensar que els operaris simplement arrancaven l'arbre. El plataner, però, s'ha plantat davant de l'estany del Parc Central. D'altra banda, al carrer Alfons Sala, es col·locarà una nova marquesina d'autobús que substituirà la que hi ha a uns quinze metres i que provoca molèsties a alguns botiguers. A més, la nova marquesina és més gran que la que hi ha actualment, ja que porta un pannell de publicitat estàtica, i no cap on es troba la d'ara. / M.B.
E x p o s i c i o n s
800 escolars visiten amb monitors "el medi
natural del Vallès" Eexposició reivindicativa era didàctica
Lloc on es trobava el plataner trasplantat. Foto: XAVIER LARROSA
RUTH BOLI.INGKR - Saat Cagat -
L'exposició El medi natural del Vallès va finalitzar cl 2<S de novembre amb un gran èxit. I 'ns 800 alumnes de 24 escoles de primària i secundària de Sant Cuga t i 2.000 v is i tan ts van acudir a la Casa tic Cultura per descobrir la vegetació i orografia de la comarca de forma didàctica.
Aquesta exposició amb caràcter re ivindicat iu es va inaugurar el d iumenge 10 de nov e m b r e . a m b m o t i u de la Fes t a de Tardor. La mos t ra oferia objectes i fotografies del Vallès per conèixer el medi natural de la comarca. El Grup de Na tu ra del C l u b M u n t a nyenc va proposar aquesta exposició itinerant, que ja ha vis i ta t a l t r e s m u n i c i p i s de la comarca, i a Sant Cugat ha tingut la col·laboració de les àre
es de Medi Ambient i Serveis Personals de l 'Ajuntament, la D i p u t a c i ó de Barce lona , la Fundació Caixa de Sabadell i el grup ecologista A D E N C , entre altres.
El t inent d'alcalde de Medi A m b i e n t i geògraf , J a u m e Busquets , assegura que l 'exposició "ha respost a les expectatives que hi havia", perq u è en a l t r e s m u n i c i p i s ja s'havia assolit un gran èxit. l 'n grup de monitors del Grup de N a t u r a va oferir v is i tes comentades als escolars que han visitat l 'exposició, fet que ha suscitat "molt in terès" . Busquets atribueix l'èxit al "bon contingut", la "gran tasca dels monitors" i "la cooperació entre les àrees de Serveis Personals i Medi Ambient de l'Aj u n t a m e n t " . Aques ta e x p e riència "obre les portes a futu r s p r o j e c t e s " r e l a c i o n a t s amb el medi ambient .
CENTRE DE REHABILITACIÓ
SUSANA NICOLETTÍ
Gimnàstica en la menopausa i osteoporosi
Reeducació incontinència urinària
Escoliosi i altres desviacions de columna vertebral, mètode KSCHROTH (Alemanya.
Tractaments a domicili
Sant Antoni, 74 - baixos Tel. 674 74 37 08190 Sant Cugat del Vallès
HS4C4NTa>B
12
O.H i ^ L . iy'j" nuo ous, 5 de desembre de 1996
E d i t o r i a l
FUS CANTONS Setmanari nulcpcni lcnt ilc S jn t Cugat del Vallès
1S> d* S*nt CwflM. t.L·
C o n s e l l d ' A d m i n i s t r a c i ó Rjmoi i d u u iprcsukrni l
J..scpM Cih iL · i i ^ . . \ . i u a L T U C I I S , l'crc K« t i i f f da
C o o r d i n a d o r Ed i tor ia l I r,iucsL í..irho
C o o r d i n a d o r R e d a c c i ó
l-.tn.- IJ..mh;iri
R e d a c c i ó \ I I ^ L - K ( : . I M I C M , Mmi ic j Hcrnabc.
Kn ' l . H . . l l · i i ^ i . \ i . t . n f M j . Kk-iuCaNtcIlurnau. ( ïeni Lo/..
K.ir.i \ | . . I . - I « . . . \ k \ I M [ K V . IVrc I V I i . Kduurd Jencr
C o o r d i n a d o r a s e r v e i s - c o m a r c i a l
Equ ip c o m e r c i a l
\ 1 ( JlUf. l·.S.ll,.i/.í
C o n s e l l Ed i to r ia l Kj i i i i .n d u u liHCNidenrl
J..SCP M C.ihn.·n/iMMccprt·Mdcnt) Mi-nt·.crr.it l í i i i i i l u t i t\ KcprcsidcntJl
l'i.nkf^ í ..irl·i*. Jordi ( ÍJSJ-., Narcís Castanyer, IVk- I.M|iicrd.i. \ . i \ u ' i l·itrnclK. Kr istün Hcrbolzlieimer.
R.wdi Pc-dn». Rj im.n l'ros. I.luís Puig. Kmi l i Rcné.
Jaume Sjhat. I'JCI> Soler. Josep A. Teixidó,
Joan Tortosa. Joan Troyano
Jofre l . lo inh j r i (set r eun í
S u b s c r i p c i o n s i C l u b d e l S u b s c r i p t o r Anna fíjrnedj
Fotografia \ j \ icr l.arrosa
Responsable de disseny I w ajusta c lo Kduard Marín, Romà Auge
Impressió Rotimpres (472)40.05.95
Mailing Vallès S.L. Tel. 589.23.71 DipòsK legal: 01-405-93
Els 4 Cjniixu cxpmu úriKamrni la *cvi npuuòci eipfrucn l'opina Jeb ien» íiitorv que Kh 4 CJMIWIM no fil
Zaire. Ruanda,.. Valldoreix
D ijous passat, a la Junta de Veïns de l'Kncitat Municipal de Valldoreix, el vocal en representació
del Partit Popular. Pancaleón de Miguel Fajardo. va comparar la situació de Valldoreix amb Ruanda. I na comparació realment desafortunada, impertinent i que denota una baixa categoria moral. Resulta que De Miguel feia escarni de "l'hotel de cine estrelles" de Pasqual d'Ossó. No el criticarem pas per això, però sí per l'escarni fet sobre una situació dramàtica, amb milers de morts -gairebé un milió—, més d'un milió de persones desplaçades vivint en condicions infrahumanes i amb
cinc o sis grups (militars, paramilitars, rebels, e tc) , armats fins a les dents pels governs del primer món que utilitzen els refugiats com a estratègia de guerra. Això, evidentment, no és Valldoreix, ni el conjunt del municipi, ni Catalunya, ni Europa. Valldoreix no és "com un hotel ruandès, ple de mosques i brutícia", com va dir el representant del Partit Popular. Kl que denota tot això és que hi ha gent que no mereix la representació del poble. no té prou categoria ètica per fer-ho. Estem convençuts que els mateixos votants del Partit Popular a Valldoreix i a la resta del municipi estan avergonyits del
que ha dit el seu representant. Ells, abans que ningú, han d'exigir-li una rectificació pública i. si aquesta no es produeix, la dimissió. Sant Cugat és una ciutat de contrastos. Aquesta setmana es feia pública la notícia d'una parella de santeugatencs que es troba a la capital de Ruanda, Kigali, coordinant set hospitals de campanva de Medicus Mundi. Una parella que ha decidit convertir la seva existència en una vida dedicada a la solidaritat. Sentiríem vergonya aliena si a en Xavier i la Montse els arribessin les declaracions de De Miguel. Senyor Pantaleón. prou humor... Prou humor càustic.
Mossèn Pere se 9n va
Sense fer soroll, sense que se n'adonés ningú, hauria volgut plegar. Mossèn Pere Vivó, el rector
de la parròquia de Sant Pere Octavià, deixarà el càrrec oficialment el dia 22 d'aquest mes. El seu delicat estat de salut l'obliga a fer-ho. Ha fet més del que podia. Els metges li han dit prou. Però el poble de Sant Cugat no pot
restar indiferent a una feina feta durant set anys en una parròquia molt im
po r t an t i per on passen i t r e b a l l e n molts cristians. Obert, catalanista, aglu-tinador de molts sectors, mossèn Pere s'ha rodejat de gent entusiasta i ha sabut delegar funcions als fidels i altres mossens que han conviscut amb ell aquests anys. El dinàmic Consell Pastoral i una parròquia que a qualsevol hora manté una viva activitat tant de nens, joves, adults o gent gran en són una mostra.
Ara cal que el bisbat esculli bé el seu successor en una persona que sàpiga seguir el treball fet per mossèn Pere en un cristianisme obert, arrelat al país, integrador, gens clàssic i molt lluny de dogmatismes i de formes i maneres ancorades en el passat. L'Església, els cristians que fan vida parroquial a Sant Cugat, són molts i seguiran necessitant un rector que no faci marxa enrere sinó que segueixi mirant endavant.
El l e c t o r e s c r i u Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials
o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos,
i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.
Els contenidors I oi sonyor Casas
No és el primer cop que he d'agafar la màquina d'escriure per fer referència a un escrit del Sr. Casas . E n el dar re r n ú m e r o d'Els 4 Cantons, el Sr. Casas ataca un cop més Valldoreix i la seva descentralitzada diferenciació. En aquest cop es refereix a la polèmica dels contenido r s , f en t d e t o t s e l s valldoreixencs les opinions de dos polítics, que pel que a mi em sembla intenten més contradir l'opinió de l 'equip governant, que no pas barrar la instal·lació dels contenidors. Pel que jo crec, aquesta seria una mesura encertada, que evitaria que gossos i gats destrossessin les bosses de deixalles, i sé que com jo pensen molts valldoreixencs.
Però el Sr. Casas aprofita la polèmica per desbarrar un cop més contra l'autonomia de Vall
doreix, i en el més pur estil de VABC, o dels ter tul ians de la Cope, proposa tancar les oficines de la rambla Verdaguer.
El fet diferencial de Valldoreix és real, Sr. Casas, i no perquè se li hagi atorgat en un acord municipal de 1956, sinó pe rquè Valldoreix va constituir un ajuntament històric, i malgrat el pas del temps aquest sentiment encara és viu. Això no vol dir que t a m b é e n s s en t im san teugatencs, però, això sí, amb alguna diferència que ni és política, i encara menys econòmica, com vostè tan insidiosament insinua. El mínim en democràcia és un respecte per la llibertat i el pensamen t dels al tres. / ADOLF PRIANTE I ABOLLADO
(Valldoreix) Prudència fiscal
Després d 'uns anys d 'eufòria econòmica, política i fins i tot social, hem entrat en una època en què tots tenim la necessitat de reduir despeses per aconsegui r l ' equi l ibr i d ' u n a economia estable.
Quan dic tots, incloent-m'hi jo mateix, també em refereixo als polítics i, en aquest cas, als locals, perquè crec que estan arribant a una cota demencial i antagon is ta , r e s p e c t e a la q u e impera per diverses necessitats com ja sabem, a Europa.
Així doncs, també els impostos haurien de ser aplicats amb molta prudència, i en aquest cas em
refereixo a l'IBI (impost de béns immobles), l'increment del qual per a l'exercici de l'any 1997 en aquest municipi serà d 'un 25%, proposat per l'actual equip de govern de CiU a l'Ajuntament.
Considero que tot habitant d'una nació democràtica i, per tant, de qualsevol municipi d'aquesta, té les seves obligacions fiscals, però també té els seus drets democràtics emparatper la Constitució, per fer qualsevol objecció fiscal quan, arribat el cas com és aquest, es tracta d'una r eg res sió) fiscal.
La prudència en les despeses que impera actualment a Europa, i que també és aplicada pel govern estatal, hauria de reflectir-se també als ajuntaments. Si
Uti itzeu el diari de casa. Feu-nos a r r i b a r les vostres propostes,
preí juntes , queixes de tot allò que us
589 62 82
FJS4CANTOINS
in teress i i afecti
tenim la capacitat de donar els nostres vots als polítics cada quatre anys, també tenim la capacitat d'exigir-los una prudència fiscal quan la situació ho requereixi.
Per mi, no és presentable que un tinent d'alcalde d'Economia de l'Ajuntament de Sant Cugat digui que no es pot viure en un hotel de cinc estrelles pel preu d'un de tres estrelles. Posats així, jo no he demanat un Sant Cugat de cinc estrelles. A més, he pogut intercanviar opinions amb diferent veïns del municipi, els quals no estan gens satisfets amb els serveis que reben.
Des del meu pun t de vista, i c r e c q u e d e s d e l d e m o l t s veïns del municipi , seria raonable un increment com el de l ' IPC. En cas de no haver-hi una reflexió per part dels polítics, entrar íem en una dinàmica que no desi tgem ningú, indis t in tament a tenir-lo present en futures eleccions mun i c i p a l s . / E. RODRÍGUEZ
ELS /CANTONS Dijous, 5 de desembre de 1996 Opinió 13
La l l o t j a
El centre sí que té futur ÍOSEP M. CABRERI/.O
Aquest cap de setmana deia a un amic: "Estic enfarfollat, ple, tip, fart,
empachao que diria un castís." A m b cara de badoc , i sense pensar-s 'ho dos cops, em respon tot segur: "Això és que ja t 'has menjat els turrons d 'aques t Nadal . Ets un golafre. No has pogut esperar ni a posar el pessebre, ni l'arbre... ni a sentir les primeres nadales. Ni tan sols a veure per la televisió l'espot de publicitat del cava que Anthony Queen va gravar al Teatre-auditori... Falten la tira de dics per Nadal i tu ja has buidat mitja cistella." "No , home . no. Que no són pas els torrons els que em po-dueixen aquest malestar... estic t rasbalsat per al tres motius." "Doncs explica't . Què és això que t 'ha deixat aquest estat d ' àn im tan deca igu t?" "Mira, no t 'ho prenguis malament - l i vaig dir- . Ja sé que tu també hi has anat. I que et sembla fantàs t ic . T a m b é sé que, com tu, quasi tothom en surt amb la boca oberta, i amb els ulls que els fan pampallugues." "Digue 'm ja d 'una vegada, què és això que t 'enfar-fega tant?", em reclama amb
insistència. " E t semblarà una bajanada - l i d i c - . El cert és que estic ple de Pryca... Pryca!! He anat a fer la compra de la setmana i pots estar ben segur q u e l ' expe r i ènc i a em s u r t f ins i t o t p e r l es ore l les . H e a r r i b a t a somniar que em p e r d i a pels passad i s sos t o t corrent darrere la targeta de crèd i t . . . li havien cresc u t m a n s i c ames . T e nia v ida , s a l t a v a de caixa en caixa... i jo, al seu darrera,
més. He estat tota una tarda, el 25% del meu cap de setmana, per fer una compra que norma lmen t faig en una hora al M e r c a t N o u , per e x e m p l e . L'oferta del centre comercial
/ W i l i MirVk AMIftA Que SL cüAlto I totes seus Mftffs &**. hés ÓAAAJ
[tMcaKA -metí 1 &#.it>rcvL
&>}&> £
tot suós, signan comprovants de compra un darrere l 'altre." "No n'hi ha per tant!!" "Ja ho de i a , q u e t ' h o p r e n d r i e s a chunga. I puc e n t e n d r e - h o . Perquè és ben cert que el centre és impressionant. Impress ionantment gran. Tant , que és això el que m'ha empatxat
és tanta, que he hagut d ' inv e r t i r - h i mas sa del m e u t e m p s , massa. . . i, per si fos poc, a sobre, m'ha sortit més cara pe rquè he acabat comprant força més."
Men t re el meu amic posava la mà a la butxaca de l 'americana i es palpava la cartera,
vaig afegir: "Si el mercat de Pere Sant t ingués la consideració de motor del comerç del centre de Sant Cugat, així com el Pryca ho és per a l 'Augusta a la Guinardera, r iu-te 'n, d'a
nar a passar tràngols com el que va ig p a s sar." "Això és més fàcil d i r - h o q u e veure-ho", em va precisar. T é raó. Ser fill d'actuals assenta d or s al mercat vell li fa v e u r e molt magre el futur del seu negoci. Tant per la
desídia que ell diu que veu en la majoria dels qui regenten parades en el centenari mercat municipal, com pel minso interès que diu que hi posa el mateix Ajuntament. Creu que són masses els qui , estant dins el mercat, donen l 'esquena a la problemàtica actual. Que la majoria pen-
f/ittmut-
sen mes a anar t i rant i anar fent , qui dia passa any e m peny, fins a arribar a cobrar la jubilació, que no pas a decidir-se a buscar solucions, que és massa lent millorar, potenciar i rentar la cara al centre. . . en tenc el seu desànim."
El meu amic, però, cont inua cre ient que aquesta situació pot canviar aviat. Ober tes les por tes de Pryca, o el cen t re c o m e r c i a l , t an t fa, cal q u e aques ta majoria s 'adoni que el futur del centre no és tan negre com semblava de bon pr inc ip i . Cal aprofitar, j u n t amb la resta de comerc ian ts de l 'entorn del mercat, les diferències que tenen al seu favor en comparació amb l'oferta a c l a p a r a d o r a i e x cessivament temptadora que ofere ixen les grans superf í c ies . Passada l ' expe r i ènc ia , p re fe re ixo seguir passe jan t pels carrers del centre de Sant C u g a t q u e no pas p e l s de l centre comercial. Com jo, segur que la majoria creu o creuria el mateix, si des de l 'adminis t rac ió munic ipal i fins els comerciants també ho creg u e s s i n i, s o b r e t o t , ho d e mostressin.
El Sever el T i t o
Mi C6NTRfe 3 * «STOWftClO
DONCS SettBLfk LéS 0BR6S
D6 Lfi SftGRAOR F»mfHA
-PtfS GWfe NO S'KftBfeM «\M.
\ ^ i * ^ ^ í > ï ^ h
Les v o l t e s
Felicitats, ca l'Anton
A través d 'aquestes planes , m ' h e assaben ta t q u e una botiga de la
nostra c iu ta t ha ce lebra t un aniversari d igne de destacar, el que fa 75. Aquest és el millor regal que podem oferir al nostre remogut comerç, o sigui, el de sempre , el familiar, el de casa.
Davan t d 'això, de la his tòria, i quan te s n 'han hagut de v e u r e d ' h i s t ò r i e s els d e ca l 'Anton, aques t comerç és a p r o v a d e t o t , d e c r i s i , d e grans super f íc ies , de noves t endènc ies . . . N o cal que els en par lem, d 'especial i tzació. si fa 75 a n y s q u e n ' e s t a n . d 'especia l i tza ts , i segueixen a m b la ma te ixa i l · lusió del pr imer dia. Amb tanta història p o t s e r no han t i n g u t el fantasma de les grans àrees tan a prop com ara, però si n 'han passat, de coses. Si no e m falla la m e m ò r i a , d u e s dic tadures i una de molt llar-
ESTEVE R O D Ó
ga, una guerra a casa i dues de m u n d i a l s , l ' a r r ibada del cotxe, del c inema sonor i de l 'electr ici tat , de la televisió i d e 4 0 . 0 0 0 n o u s s a n t e u g a -tencs . F ixeu-vos com d e u e n
Una botiga amb
aquesta història té la saviesa dels avis. Que faci 75 anys,
al mateix lloc
i amb la mateixa
família, forma part
del nostre patrimoni col·lectiu
havc i canv rai c i s n a m i s u c ia
c l i e n t e l a , q u a n t e s g e n e r a cions passant la por ta de la botiga, quants bons dies o bon e s t a r d e s i p a s s i - h o b é . Quan t s dies mul la ts i quan t s
calaixos e ixuts , q u a n t s d ies d e fes ta i de poc d e s c a n s . A l e g r i e s i t r i s t e s e s q u e es d e u e n barrejar en el record familiar.
U n a b o t i g a a m b a q u e s t a història té la saviesa dels avis, i no parlem de l ' exper iència si les han vist de tots colors.
Una celebració així és motiu d 'una gran celebració de tot el col·lectiu comercial de la ciutat i de tota la nostra soc ie ta t civil. Q u e una bot iga faci 75 anys, al mate ix lloc i a m b la mateixa família, forma part del nostre pat r imoni col·lectiu. És un exemple per a tots i especialment per a un comerç que té massa t endència a veu re el got mig bui t .
A q u e s t a ce l eb rac ió és una mica de tots , un càntir d 'a i gua fresca de la font. Fel ic i tats, Anton Juliana, Maria Teresa, Conxi ta , d e p e n d è n c i a i to ts els qui ho heu fet possib le . Tots us ho agraïm.
14 Opinió ELS /CANTONS úijous,5 de desembre de 1996
El campanar
Selecció catalana: un dret nacional de Catalunya
VÍCTOR ALEXANDRE
La cada cop més ferma reivindicació catalana de tenir seleccions nacionals
pròpies, ha obert a Espanya un debat sobre els límits de l'autogovern. El text constitucional, però, és tan explícit en aquest sentit que no hauria de preocupar Catalunya: "I ,a (lonstituciú es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols." Kn altres paraules, en parlar només de "nació espanyola", mai de "nació catalana", els drets d'aquesta última romanen intactes. I és lògic. Per quina raó la proclamació d'in-dissolubilitat d'una nació. Espanya en aquest cas, ha de tenir caràcter v iculant per a les nacions veïnes? Quina veritat metafísica diu que l'existència de la nació catalana no és compatible amb l'espanyola i que mentre aquesta és la pàtria comuna dels espanyols, com Portugal ho és dels portuguesos, Catalunya no pot ser-ho dels catalans? Que Catalunya no hagi fet encara una petició formal de reconeixement internacional és tan sols qüestió de temps, el que li calgui fins a culminar un procés secular de maduració i autocon-fiança. En aquest sentit, la voluntat de tenir veu esportiva pròpia és una mostra de progrés que, això
no obstant, corre el perill de quedar en foc d'encenalls si l'artilleria dels organismes espanyols és prou bel·ligerant per abatre el fràgil globus aerostàtic de les il·lusions catalanes.
Referint-se a la reivindicació dels drets nacionals de Catalunya, en Josep Tarradellas deia que "no n'hi ha prou de tenir raó, cal explicar-la", i tenia raó. Però també la té Virgili a VEneidaquan diu: "Poden perquè creuen que poden". Noruega el 1903, Islàndia cl 1918, Irlanda el 1937 o Malta el 1964 no van esdevenir
nyoles que, quan de Catalunya es tracta, per mitjà d'un esperpèntic malabarisme de fira, intercanvien amicalment la seva indumentària fins a esdevenir una única entitat. Les seleccions nacionals, ho sap Catalunya i ho sap Espanya, són vehicles de reafirmació col·lectiva propulsats per una forta càrrega emocional, cobejats objectes de desig de nostàlgiques passions imperials i de frustrats anhels de llibertat.
Es per això que els que en disposen a costa d'altri, cas d'Espa
nya, i es pas-
sobiranes per Catalunya té drets que gent i lesa de Suècia, Dinamarca i la (iran Bretanya, sinó per la fermesa de les seves conviccions i la voluntat insubornable de conduir amb
les pròpies mans les regnes del seu destí. Tota una injecció de força moral per a pe ibles c< mveneuts que l'emancipació, sense tutories ni protectorats, és un dret irrenunciable dels majors d'edat. Es en ells que s'haurien d'emmirallar els nostres drets davant el jacobinisme d'una dreta i tina esquerra espa-
//' són negats, però mai
no li seran reconeguts
si li falta convicció i
segen pel món falsejant la realitat fan ús de totes les armes al seu abast, des de la cri-minalització
coratge per defensar-los fins a l'escar-ni, per tal de destruir les
posicions insubmises. Ks clar que, ben pensat, no té sentit demanar joc net a un antagonista la vida del qual es fonamenta precisament en el joc brut; d'ell només es pot esperar la ràbia dels mediocres, la mateixa ràbia que s'apodera de l'esportista inepte davant el talent de l'adversari i que el mena a l'ús
de la violència com a únic recurs per aturar-lo. O no és la violència, verbal o física, la màxima expressió de la impotència? No és casual que l'argument adduït sigui que no hi poden haver disset seleccions. Tampoc no ho és que, encara que només ho demani Catalunya, arribat el cas haurien de tenir seleccions fins i tot aquells que no en volen. Així va néixer l'Estat de les autonomies amb disset himnes i disset banderes. I és que una de les coses que el colonitzador no pot suportar és la humiliació d'enfrontar-se d'igual a igual amb el colonitzat a la vista de tothom.
Catalunya té drets que li són negats, és cert, però mai no li seran reconeguts si li manca convicció i coratge per defensar-los. Mai la seva llengua, himne i bandera es guanyaran el respecte que amb justícia demana si no se'n fa mereixedora. Mai Catalunya podrà fer sentir la seva veu en el concert de les nacions ni veurà reconegut el seu Comitè Olímpic, fundat el 1920, si abans no té el reconeixement i l'impuls dels mateixos catalans.
Catalunya serà el que ella vulgui, però potser encara no ho sap.
Víctor Alexandre, periodhta
El b u s c a i r e
Deixalles RlCKROT
E l s e n y o r T a r r a g ó ha cons ta ta t , segons diu ell, en els seus passejos
per Valldoreix, que els veïns no volen contenidors. Vejam si aquí no s'hi cala una bravada d ' e n q u e s t a a l ' e n d e v í . Per quins indrets es passeja cl senyor Ta r r agó? C o m pa lesa aquella voluntat veïnal? l 'sa contenidor el senyor Tarragó? Amb aquestes cabòries ens va so rp rendre el busca i rc q u e , sempre disposat afer carrer, en un pensament es va atansar al tocom en qüestió. Consciències com és, va explorar la zona, va tornar amb barba de cinc dies i amb l'esguard perbocat. Aviat s o r t i r í e m de d u b t e s . Efectivament, per fi havia trobat algú que deia reconèixer el Sr. Tarragó, i tot referint el passatge de la constatació no parava d'escoliar: "És una pèrdua de la qualitat de vida el fet que s 'acumuli la pudor en punts concrets..." El buscairc no va gosar p r egun t a r a l ' home si considerava més adient disseminar-la arreu en punts indeterminats tal com s'ha anat fent sempre i va cessar, decebut, el q u e s t . N o ens va voler dir. però, què en fa, de les deixalles, el Sr. Tarragó.
Coses d'en Sot
: ^ ^,-t"
A LES BOTIGUES DE SANT CU6AT 'HAN EXHAURIT ELS TELÈFONS MÒBILS
... i per d mi un tallat. /
Així serà una tònica i un tallat, no?
El porxo
Així també governo jo!
% ^ | k * *
Quan jo era petit, aquí no teníem polítics elegits democràt icament sinó
només prepotents, segurs, amb bigotet, baixets i grassonets que es feien ràpidament populars gràcies al NO-DO. Ningú no sabia si ho feien bé perquè el totalitarisme es manté per la falta d'informació. Ara, els polítics són realment homes públics, molt més guapets perquè han de sortir per la tele, i encara que de tant en tant ens sorprenguin amb imprevistes històries de corrupció o favoritismes, ho tenen cru per amagar els seus fets a l'opinió pública. Il·lustres firmes de totes les èpoques ens han posat en guàrdia davant els polítics: "No sap res de res i pensa que ho sap tot. Es un polític", diu un personatge de Bemard Shaw en Major Bàrbara. O, "Un polític farà qualsevol cosa per conservar el seu lloc de treball, fins i tot es transformarà en patriota" (William R. Hearst, el magnat de
FONTCUBERTA
la premsa). O també, "La política és l'art d'evitar que la gent intervingui en assumptes que de fet els pertoquen" (Paul Valéry).
No vull ser derrotista. Crec que la democràcia és el millor de tots els sistemes polítics possibles. Però
Als polítics
se'ls ha de contro
lar perquè fu ncio -
nin i no caiguin
en temptacions
també que als polítics, com a tot ser humà que arribi al poder, se'ls ha de controlar perquè funcionin i no caiguin en temptacions. Tenim aquest dret perquè són els nostres representants i els paguem amb els nostres impostos. Qui paga mana, no? Aquest és un debat molt llarg, però només vull referir-me
a fets que darrerament m'han sobtat sobre actituds d'alguns polítics en aspectes financers. A tots, i aquí és difícil trobar excepcions, quan parlen de reduir els dèficits, no se'ls ocorre res més que apujar les recaptacions, o sigui, els impostos. La Seguretat Social no funciona, doncs abaixem les prestacions per jubilacions o fem pagar cent pessetes per recepta. Espanya necessita més diners, doncs exportem des de Catalunya la taxa sobre l'aigua quan seria més just eliminar-la. Volen apujar la benzina, posar un cànon sobre els televisors o apujar l'IBI. I què em dieu de la famosa taxa de residus? Ara resulta que, després de fer-nos treballar per treure el vidre i el paper de les nostres escombraries, això és més car que abans, i hem de pagar més. Cóoomor? Amb aquesta manera de fer, quants polítics podrien treballar com a directius en una empresa privada? Els fotrien al carrer en quatre dies.
ELS 1 CANTONS Dijous, 5 de desembre de 1996 *ó 15
£ I b a l c ó
Algunes orientacions sobre el futur museu de Sant Cugat
lORDI AOUELO
E l 10 de novembre passat, dins el marc de la Festa de Tardor i apro
fitant la parada del Grup d'Estudis Locals, vam fer una petita enquesta que no tenia altra finalitat que la de recollir algunes tendències sobre l'interès que podia despertar la creació d'un museu a Sant Cugat i, en funció d'aquest interès, quin tipus de museu, amb quin tipus d'exposicions, amb quines funcions a complir, i amb quines temàtiques a tractar. La finalitat d'aquest recull de tendències és la d'establir un seguit d'orientacions sobre el futur museu de Sant Cugat per tal que aquest intenti respondre a les necessitats i desitjós de la comunitat que principalment en farà ús i a la qual principalment està destinat.
És evident que seria bo disposar de dades d'una mostra força més àmplia de la població que no pas la que vam recollir el dia 10 -ja que aquesta es va limitar a 34 enquestes-, per tal que els resultats permetessin donar arguments d'una certa solidesa a l'hora de defensar una opció o una altra. Però, tanmateix, som del parer que pot ser d'un cert interès constatar quins són els resultats d'aquesta enquesta per tal d'assenyalar en quines direccions sembla apuntar el parer de la ciutadania, tot esperant la realització de sondejos d'opinió d'una major amplitud. En la primera pregunta de la
nostra enquesta plantejàvem: "Quin(s) museu(s) voldria per a Sant Cugat?", i esmentàvem les quatre principals opcions que han sonat aquests darrers anys (el d'història de la ciutat; el del tapís; el de la vida rural, i el del monestir), a més de donar opció a plantejar d'al-
general i es donava opció a ampliar aquesta llista. Cal assenyalar que no hi va haver cap temàtica afegida pels en-questats, cosa que ens fa plantejar que les proposades a l'enques ta recoll ien prou bé l'interès d'aquests.
El resultat sobre les temàtiques a tractar, limitant-nos a aquelles que van obtenir més de la meitat dels vots dels ciu-
tres propostes. Dels 34 en-questats, 29 van ser partidaris de la creació d'un museu d'història de la ciutat; 20 del museu de la vida rural. A més, hi van haver diferents propostes aïllades: museu de la ciència (1); xarxa de museus específics amb nucl i -guia (1); museu etnològic (1); museu al carrer (1), i un museu multi-cultural (1) que tractés d'ètnies, ecologia... Cal destacar que cap dels enquestats va respondre que no voldria cap museu per a Sant Cugat, opció que era recollida a l'enquesta.
La segona qüestió que plantejàvem era sobre quin(s) tipus d'exposicions hi hauria d'haver: permanents i/o temporals. El resultat va ser que 30 dels 34 enquestats es van manifestar favorables a la realització d'exposicions temporals. Ara bé, en 23 casos, els enquestats es van mostrar favorables a l'existència d'exposicions permanents.
La tercera qüestió tractada va ser la referida a les funcions del futur museu. Aquí, entre les proposades i per ordre de vots, el resultat va ser el següent: 1-Investigar (31); 2- Conservar
(26); 3- Educar Les funcions a complir pel futur museu (24); 4 i 5- Instruir (23) i do- haurien de ser les de documentar, investigar, cumentar (23).
A més de pro- instruir, educar i conservar posar-se, entre les funcions, les de delectar (1) i de distreure (1). Per últim, es demanava so
bre quines temàtiques s'haurien de tractar en el futur museu de Sant Cugat . Se 'n proposaven setze de caràcter
tadans enquestats, i per ordre de preferència, va ser el se
güent: 1- Patrimoni Cultural (29); 2- Història social de la vila de Sant Cugat (25); 3- Patrimoni natural (23); 4 i 5-Història del monestir (22) i urbanisme històric (22), i 6- La
indústria a Sant Cugat (18). D'altres temàtiques, amb el
suport de més d'un terç dels enquestats són les següents: 7- Sant Cugat abans de la creació del monestir (15); 8- Casa Aymat-Escola Catalana del Tapís (1.3); 9 i 10- El món associatiu a Sant Cugat (12), i el monestir de Sant Cugat i les quadres de Canals, Vilanova i la Bastida (12).
La resta de t e m e s proposats no semblen suscitar un interès especial: 11 i 12- El fons d'art municipal (10) i més enllà de Sant Cugat: la projecció del nostre municipi (10); 13- Personatges sant-cugatencs (9); 14- El modernisme (8); 15 i 16- Sant Cugat i la Universitat (6) i els mitjans de comunicació a Sant Cugat (6).
Tot això ens fa concloure que el futur museu de Sant Cugat hauria de ser un museu d'història de Sant Cugat, amb alguna exposició permanent, però, sobretot, amb la programació de diferents exposicions temporals.
Quant a l'exposició permanent, seria preferible que se
cen t rés en un discurs explicatiu sobre el patrimoni cultural, i si bé s 'hauria de plantejar amb un caràcter de permanència, no
Ihem d'oblidar que amb el pas del temps les ex
posicions permanents acaben desfasant-se. Per aquesta raó, crec que seria preferible de plantejar, més que una exposició permanent, una temàtica expositiva permanent que s'a
nés renovant, per tal d'evitar que acabés perdent tot interès per als visitants del museu. Pel que fa a les exposicions
temporals, aquestes haurien de versar especialment sobre la vida social a la vila de Sant Cugat, el patrimoni natural, la història del monestir, l'urbanisme històric i la indústria a Sant Cugat. I, menys, sobre Sant Cugat abans de la creació del monestir, la casa Ay-mat i l'Escola Catalana del Tapís, el món associatiu a Sant Cugat i sobre la relació entre el monestir i les circumscripcions menors com les quadres de Canals, Vilanova i la Bastida. Sobre les funcions a complir
pel futur museu, aquestes haurien de ser les de documentar, investigar, instruir, educar i conservar.
Documentar per disposar del fonament necessari per investigar.
Investigar per poder conèixer i poder transmetre uns coneixements, és a dir, per poder instruir. Instruir perquè només el coneixement permet valorar allò que es té, i per tant transmetre uns valors de respecte envers als altres i envers allò que ens ha estat llegat, és a dir, per educar. Educar perquè només així arribarem a conservar el nostre patrimoni. I conservar perquè tenim la responsabilitat de llegar a les generacions futures, en les millors condicions possibles, el patrimoni de les societats passades que ens ha estat confiat, així com aquell que ha generat i genera la nostra societat.
Jordi Aguelo, membre del Grup d'Estudis Locals (GEL)
CAMPANYA «UN NEN, UNA JOGUINA» Recollida de joguines NOVES
als locals de la parròquia de Sant Cugat. Del 20 de desembre al 4 de gener» de 18 a 20 hores.
Botigues col·laboradores: Nins - Dida - Marga - Antoni - Amic Imaginari -
Llar de l'Esport - Tres Reis - Paideia - Jordi - Arpali
EIS i CANTONS
Societat 16 Di/im.·.. 5 t/t f/rsrm/iiï-t/t iwo
E n s e n y a m e n t
Marxa enrere en el projecte de la facultat de medicina a PHospital General de Catalunya
Xavier Trias presenta reticències al projecte El projecte de situar la facultat de medicina de la Universitat Lliure de Catalunya (ULC) a l'Hospital General (HGC) va rebre dilluns passat una gerra d'aigua freda. El conseller de la Presidència de la
Generalitat de Catalunya, Xavier Trias, va assegurar que "tothom té reticències al fet que hi hagi mós facultats de medicina", i va demanar "prudència, calma i tranquil·litat" a l'hora d'adjudicar-ne l'em
plaçament al complex hospitalari. El conseller va afegir que té "els seus dubtes" respecte a la viabilitat del projecte, però va donar llum verda per situar el campus universitari al voltant de l'hospital.
R I T U BOI,LIN(;KR
-Sant Cugat -
Des tic la constitució dels òrgans de goxern de la Universitat Lliure, cl 12 tic novembre de l'Wh. es van iniciar converses entre el president del Patronat de la ULC, Ramon Guardans. cl president de l'I IG(', Pere Narbona, i l'alcalde de Sant Cugat. Joan Axmcrich. per situar la facultat de medicina a l'Hospital General. Però dilluns passat, el conseller de la Presidència va plantejar els "dubtes", per part de la Genera
litat de Catalunya, per realitzar aquest projecte. Trias creu que l'Hospital Cicneral no té els requisits per ubicar-hi una facultat tic medicina perquè "no podem dir que avui en dia sigui un hospital universitari". "lla de complir un conjunt de garanties que en el moment actual in i es donen i. per tant. hem d'esperar que es produeixin", va afirmar.
Kn aquest sentit, el conseller es va referir que a l'Hospital Cicneral només "hi funcionen ZOO llits" i, per tant, "un no es pot creure que hi pugui haver totes les es
pecialitats amb serveis jerarquitzats". Segons Trias, una facultat de medicina no és una acadèmia. "El problema de l'Hospital General no és que hi vagi la l Iniver-sitat Lliute sinó que li quadrin els números i que sigui un projecte viable", va afirmar el conseller. Finalment, és la universitat la que "ha de donar Ics garanties que les coses funcionaran", va afegir Trias. Segons ha publicat El Periòdica de Catalunya, fonts de la l'I X! han afirmat que l 'HGC reuneix les condicions fixades per reial decret. Però les mateixes fonts van
afegir que la universitat està pendent encara de si "el Consell In-teruniversitari de Catalunya valora si realment les compleix". I n altre dels projectes de la l JLC
Xavier Trias, conseller de la Presidint ui
per a Sant Cugat és situar el campus universitari al voltant de l'Hospital General. El conseller Trias no hi troba cap problema i considera la iniciativa "positiva"
/•./ conseller va dubtar del projecte de la facultat a l'HGC. Foto: X. IA RROSA
I n v e s t i g a c i ó
Les Escoles Gimbernat inauguren
un Centre de Biomecànica Aplicada Permetrà controlar les recuperacions de les lesions
Ri 'i'n BOI. I . INOKR
- Sant Cagat -
Avaluar l ' e f icàcia de l s di f e r e n t s t r a c t a m e n t s f i s io -t era pe u r ics és la p r i n c i p a l finalitat del nou Cent re d' inv e s t i g a c i ó de B i o m e c à n i c a Aplicada en Fisioteràpia de les Escoles 1'niversitàrics Gimbernat , que va ser inaugurat dilluns.
I-'equip del doctor Morgens-tc in de ! nou c e n t r e de b iomecànica va fer una demostració dels mètodes aplicats. A Tacte hi van assistir el pres iden t de les Escoles G i m berna t . Josep Maria Sala, el consel ler de la Pres idènc ia . Xavier Trias, i el president del Comissionat d 'Univers i ta ts i Recerca, Joan Albaigés. "La b iomecànica és una e ina de treball que pot donar grans resultats per controlar els tractaments fisioterapèutics", assegura el doctor Morgenstein. F.l conseller de la Presidència, que va felicitar la iniciat iva
privada, va fer referència a "la volunta t innovadora" de les escoles universitàries, ja que aquest nou centre de recerca presenta "compc t i \ itat amb qualitat". Trias va afirmar que per continuar amb la tasca de la sanitat pública "fa falta aplicar mesures de control com aques t e s " , pe rquè considera que és "un tema molt important per donar peu a gastar millor els diners i de forma més equi tat iva".
A més. també hi van ser presents el secretari general de la conselleria de la Sanitat , Josep Art]nós, i el subdi rec tor general del Servei Català de la Salut. Sah ador Doy.
l ' r u f j r a n i a d ' i n v e s t i g a c i ó
"El pròxim segle és de la biom e c à n i c a " , a s s e g u r a J o s e p Maria Sala, i afegeix que té una gran confiança en el doctor Morgenstein. El nou centre de biomecànica de les Escoles Gimbernat s'ha realitzat
amb la col·laboració del laboratori Basis Barce lona , q u e pertany a l 'empresa alemanya Tüv. L'objectiu és realitzar un ampli programa d'investigació aplicada i docència en l 'àmbit de la fisioteràpia.
La valoració funcional del pacient serà de forma comparada i controlada amb uns elect rons adhe r i t s a la pell que registren a l 'ordinador cl moviment del cos per seguir l 'e-v o I u c i ó d cl p a c i e n t . A m b aques t sistema innovador es podrà verificar l'eficàcia del disseny de productes industrials i valorar els t ractaments en lesions de l 'aparell locomotor. Aquest seguiment serà molt apropiat per a les persones que pa t e ixen mala l t i e s cròniques que provoquen una disfunció de l'aparell locomotor, com, per exemple, la paràlisi cerebral, l'esclerosi múltiple o la diabetis.
Les Escoles Gimbernat han
Xavier l'rifis va inauguraré! nou centre de biomecànica. Foto: MARC' BADIA
nou cen t re de b iomecànica . tecnològics dels alumnes i pro-Tot i que el projecte és de re- porcionar mitjans per contro-cerca, les tècniques també es lar els mètodes fisioterapèu-
habil i tat unes d e p e n d è n i c e s des t inaran a la docència per t ics apl icats a pac ien t s a m b del seu edifici per instal·lar el actuali tzar els cone ixemen t s lesions de Taparell locomotor.
FLS /CANTONS Dijous. 5 de desem/'re de IM6 Societat 17
Ensenyament
Els consells escolars s'elegeixen amb pocs candidats
El nombre de candidatures no sobrepassa les places a cobrir
Els centres d'ensenyament públic de Sant Cugat han celebrat aquesta setmana les eleccions per elegir els membres que constituiran els respectius consells escolars. La nota predominant ha estat la falta de candidats entre els pares d'alumnes, de manera que, en la ma
joria dels centres, les candidatures presentades corresponien a representants de les associacions de pares d'alumnes, i en general no superaven el nombre de places a ocupar en els consells. Els òrgans escolars es constituiran de manera definitiva el 20 de desembre.
MÒNICA BERNABÉ
- Sant Cugat -
Els membres dels consells escolars que s'han elegit són els representants del professorat, alumnes i pares. La data de les eleccions, però, ha variat segons els centres. Així, des de dilluns les escoles i instituts públics del municipi han organitzat comicis, a excepció de l'institut Le-onardo da Vinci, que va constituir el consell escolar el mes d'octubre perquè tots els representants de l'alumnat havien acabat els estudis el curs passat. En el moment de tancar aquesta edició, encara no es disposava de dades sobre el nivell de participació a les eleccions, tot i que es preveia un percentatge baix entre els pares d'alumnes. Per aquesta raó, les escoles han realitzat a les últimes setmanes
una campanya d'informació a través de cartes o butlletins setmanals. Segons Mercè Alejo, direc
tora de l'escola Collserola, "les mares participen més que els pares en els centres de primària, perquè són les que porten els nens al col·legi". Per la seva banda, el director de l'institut Arnau Cadell, Jordi Beltran, considera que el nivell de votació és baix, perquè el consell escolar "es veu com una cosa llunyana". "No s'acaben de conèixer les competències que tenen aquests òrgans", ha explicat.
De la mateixa manera, la participació és baixa a l'hora de la presentació de candidatures, tant entre els estudiants com els pares d'alumnes. Així, el nombre de candidats que es presenten a les eleccions difícil
ment sobrepassa la quantitat de places a cobrir. En el cas dels pares d'alumnes, els que opten a l'elecció solen ser membres de l'associació de pares del centre (APA). Fins i tot, a l'escola Joan Maragall, la junta de TAPA s'encarrega de designar els candidats, tot i que "també es poden presentar candidatures lliures", segons Ismael Lecina, director de l'escola. Pel que fa als estudiants, en
general el nombre de candidatures presentades tampoc ha estat elevat. No obstant això, en alguns centres ha destacat l'alta participació dels alumnes d'educació secundària obligatòria (ESO), que enguany podien optar a l'elecció per primer cop. Així, a l'institut Angeleta Ferrer, quatre de les nou candidatures presentades eren d'alumnes de primer d'ESO.
J u d i c i s
Sis anys de presó per a tres santcugatencs
traficant* d'heroïna Una noia va moriren injectar-se la droga
GENI LOZANO
- Sant Cagat -
La secció cinquena de l'Audiència Provincial de Barcelona ha condemnat a dos anys i quatre mesos de presó i a una multa de dos milions de pessetes tres santcugatencs acusats de traficar i vendre drogues a les Planes.
La història es remunta a la tarda del 4 de març de l'any passat, quan Juan Redondo Nú-nez, Mercedes Carulla Catalàn i José Maria Castillo Conesa, segons assenyala l'informe fiscal, van vendre de comú acord i per un valor de 5.000 pessetes una paperina que contenia morfina i heroïna a Fernando G.D i Sandra Y.A., de 23 i 20 anys respectivament. Posteriorment, els dos joves es van dirigir a una drecera propera a l'estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de les Planes per injectar-se la droga. Com a con
seqüència d'això, Sandra Y.A., que va tenir una reacció adversa a la substància i als altres estupefaents que abans havia ingerit, va patir un edema agut de pulmó que li va causar la mort de manera instantània. Després de l'autòpsia es van trobar restes d'estupefaent a les xeringues usades i als ronyons.
L'endemà mateix la policia va detenir els tres inculpats, un dels quals duia a sobre 93.000 pessetes en metàl·lic povinents, presumptament, de la venda de drogues.
El ministeri fiscal tenia previst demanar en un principi un total de sis anys de presó per a cadascun dels acusats i també una multa de vint milions de pessetes. Finalment, però, el fiscal i la defensa van arribar dimarts, durant la vista oral, a un acord de conformitat per rebaixar les penes fins a dos anys i dos milions de pessetes de multa.
S a n i t a t
Els hospitals de la comarca han atès 6 2 santcugatencs
afectats per la sida
El CAP reparteix condons i fullets ÀNGELS CASTIKRA
• Sant Cugat -
El Centre d'Atenció Primària de Sant Cugat es va afegir a la celebració del Dia Mundial contra la Sida i va repartir preservatius, adhesius i fulls informatius a la parada que va instal·lar a la porta del CAP. També es van penjar pancartes amb textos divulgatius sobre la sida i les formes de prevenir-la. A Sant Cugat hi ha, ara com ara, 62 afectats pel VIH, que han estat atesos en algun dels centres hospitalaris de la comarca. Són una part dels 757 que hi ha a tot el Vallès Occidental i dels més de 9.000 que pateixen la malaltia a Catalunya. La sida és la primera causa
de mortalitat dels joves entre 25 i 35 anys. Aquesta és una dada que preocupa molt els especialistes, així com el fet que el 60% de les persones que contrauen la malaltia són heterosexuals. Aquestes última dada demostra de manera
evident que s'ha de descartar del tot la idea que hi ha grups de risc. De fet, el que sí que hi ha són pràctiques de risc. Si es miren les estadístiques, es podria considerar que alguna cosa falla en les campanyes d'informació i prevenció de la sida. Eulàlia Sancho, infermera de l'àrea de Serveis Socials de l'Ajuntament, considera que la feina que s'està fent amb els joves és important per evitar nous contagis. "Les xerrades que organitza habitualment l'àrea són útils per als joves, tot i que no sempre n'hi ha prou amb la informació verbal i s'ha d'incidir per altres vies. Però estem satisfets de la nostra feina."
Ràdio Sant Cugat es va afegir a la celebració de la jornada emetent quatre vegades el comunicat de les Nacions Unides que s'ha fet públic aquests dies. El text fa una crida a l'esperança i al treball en comú per lluitar contra la malaltia, que cada cop afecta més població al món.
Frau
Detingut per pagar amb bitllets falsos
JOFRE LLOMBART
La policia estatal va detenir divendres passat a la matinada Jorge Alfonso R.G., de 32 anys, després que intentés pagar una consumició al bar de la Unió amb un bitllet de 10.000 fals i quatre de mil.
Els agents, a qui el detingut va reconèixer la falsedat dels bitllets, van ser requerits pel mateix cambrer del bar que va notar de seguida la mala qualitat del paper. De fet, es tractava de "males
fotocòpies en color", segons han explicat fonts de la policia, raó per la qual la investigació posterior descarta l'existència d'una xarxa. "Es tracta d'una acció personal i no cal alarmar la població", han indicat les mateixes fonts. Amb els bitllets falsos, el detingut també portava dues targetes de crèdit (una American Express i una d'El Corte Inglés) que no eren seves amb què s'havia comprat un reproductor de disc compacte portàtil a més d'una arma blanca de petites dimensions. Tots els objectes van ser requisats.
O c i
El primer circuit permanent de Scalextric a la Floresta
celebra un campionat RUTH BOLLINGER
Des del cap de setmana passat, el primer circuit de Scalextric de sis pistes amb vint metres de llargada està instal·lat indefinidament a la Unió Recreativa i Esportiva de la Floresta (UREF). L'Scalextric, que es pot llogar per minuts, va ser inaugurat divendres passat, i tot
seguit es va celebrar el primer campionat de velocitat amb quaranta jugadors. El principal promotor de la iniciativa, Josep Lluís Bidón, assegura que el circuit pretén "desenvolupar PS-calextric a Sant Cugat" i aconseguir que "els participants vagin a la Floresta". A més, es vol que els nens competeixin de manera sana" i també s'ensenyarà maquetisme.
MM D£
mctite. COPES i SOPARS
S a b a d e 11, 4 1 S a n t C u g a t d e l V a l l è s
18 Societat &S4CANTON3 Dijous, 5 de desembre de 1996
E n s e n y a m e n t
C escola bressol de Valldoreix celebra 2 5 anys ensenyant els petits
Pares, alumnes i mestres es van trobar en una festa al casal de cultura La paret de la classe està plena de fotos de nens amb pantalons de campana, jerseis de ratlles pop i melenes del tipus príncep valent. Els 25 anys de funcionament del centre han quedat
ÀNCKLS CASTUERA
resumits en aquesta exposició de fotografies que recull la trajectòria de l'escola bressol de Valldoreix any rere any. El pati del casal de cultura va reunir molts alumnes que havien après les
"Abans m'havia d'ajupir per fer un petó a la majoria d 'aquests nens. Ara ells em poden agafar a coll, perquè són altíssims". Rosa Marsal, la directora de l'escola bressol de Valldoreix, no podia amagar l'emoció en veure com multitud d'alumnes que havien passat per l'escola quan eren petits l'acompanyaven en la festa d'aniversari. Els pares i els fills feien cua, molt disciplinats, per poder veure les fotografies. "Un grup de mares es va engrescar a preparar l'exposició. Teníem moltes fotografies i la feina de triaries va ser difícil", segons Marsal. Aquesta mostra es podrà veure fins demà.
A banda de la col·lecció de fotos, la festa va tenir xocolata a dojo que es va repartir a primera hora. Durant el matí, els nens
Els »tti\ e\ tan dtvertirambeigrup
van estar jugant a futbol o amb els gronxadors que hi ha al pati de l'escola. Després, es va fer una cercavila amb els gegants de Valldoreix i amb la Cinteta, la geganta de la mateixa escola. Després, va haver-hi animació musical i grans i petits es van divertir amb els cançons d'un grup que tocava música en directe. L'equip de govern de l 'EMD tam-
musical. FotoXAVll- R 1ARR0SA
bé va assistir a la trobada. L'Andrea té sis anys i ara estu
dia primer al col·legi Ferran i Clua. Va aprendre les primeres lletres a l'escola bressol, on "jugava amb dos amics que sempre em fan la guitza i també treballava. Al migdia dinàvem a la classe i m'agradava molt" "Hem educat generacions de valldoreixencs, i això és important. Ara, per exemple,
primeres lletres en aquesta escola, que hi van anar acompanyats dels seus pares. L'aniversari es va celebrar amb xocolata, una cercavila i un concert de música en directe.
tenim a classe un nen que és nebot d'una de les primeres alumnes", explica Rosa Marsal.
La trajectòria de l'escola no ha estat fàcil. Va començar, per iniciativa d 'un grup de pares, en uns locals que de l'església de Sant Cebrià, que després van cedir a l 'Entitat Municipal Descentralitzada. Els primers anys van ser de lluita per millorar les instal·lacions i les condicions laborals de les professores. Una auca, que s'ha fet per a aquest aniversari i que es va repartir el dia de la festa, ho explica.
Després de l'església de Sant Cebrià, l'escola va passar per la de l'Assumpció, i ara està instal·lada al costat del casal de cultura. L'escola bressol va néixer en un principi per cobrir una necessitat, la d'escolaritzar els nens de menys de sis anys quan encara no era obligatori. En els últims anys han incorporat també els nadons.
Per Nadal, tot tipus de casals
ELKNA CASTELLARNAU
Les associacions i casals culturals han programat, de cara al Nadal, tota mena d'activitats per als nens i nenes de la ciutat La parròquia de Sant Cugat ja està assajant el pessebre vivent que es farà el 24 de desembre al monestir, on hi haurà coca i xocolata per a tothom. Així, es convida tots els nois i noies de 7 a 11 anys a assajar cada dissabte a la parròquia. D'altra banda, a partir del dia 20 i fins al 4 de gener, es posarà en marxa la tradicional campanya Un nen, unajogitina, que cada any engega gent de la parròquia, perquè per Reis tots els nens i nenes de la ciutat puguin tenir la seva joguina. Pel que fa a activitats més concretes, durant les vacances escolars l'escola pública Pla i Farre-ras organitza, un any més, casals de Nadal al seu centre. L'associació de monitors Komtú muntarà jocs, activitats esportives, cuina i excursions per a tots els nens i nenes de 3 a 12 anys. Al casal cultural de Valldoreix també es viurà el Nadal. L'associació de monitors La Cua organitza, del 23 de desembre al 3 de gener, tallers de manualitats, teatre, cinema, cursos d'anglès i sortides.
SQUASH
Cafeteria Restaurant
Agraeix l'exit
d'acollida que
ha tingut el
nostre menú
diari de:
950 Pts.
Club Sant Cugat C/Sant Jordi Tel. 674 98 62
Com si la vida
la xocola ta . . . . f f v f f i
els ent repans. . . 4 K 4 K
• I cafè... * * w * H
las pastes... ,«fv*»v
al suis... H%,fi\.
II PI. Barcelona I! Tel. 675 52 46
BELLATERRA CERDANYOLA DEL VALLÈS
LA FLORESTA MIRASOL
RUBÍ
SANT CUGAT DEL VALLÈS
REST. EL VIEJO ROBLE a Altamira. 36 691 73 55 Peix l mansc Obert tota la setmana REST. RANCHOELPASO MASJANER LAPONDEROSA BAR ENRIC LA NANSA
CV Pas Estació, 15 D Guadalajara, 14 C/Victòria, 18-20
Pg. Baixador, 8 Ctra. Sabadell, 47
ELPORTALET PI. delOr. Guardiet, 14 HOSTAL DEL GALL LA PALTA Rambla Can Mora, 24
674 38.03 674 23 15 589 25 71 6741020 69911 52 588 54 68 ÍJ8842J1 569 50 11
C y|na catalana, banquets Cu|na variada Braseria Entrepans i menús
Tancat diunv nit i dH. no (estius Tancat dimecree tarda
Tancat diumenge Paelles, marisc, fregid. Tancat dimarts nit i dimecnw Pizzeria. cuina catalana _ Menú, carta i degustació Franidurts
Tancat diumenoe-dlkins tarda-niL Tancat dissabtes excepte reserves :?
Obert tots els dies
CAN AMETLLER Camí can Ametller, s/n 674 91 51 Cuina mercat Especialitzat en bacallà ÇHEZ PHHJPPE CANTINA ELMBUCANO LA GRANJA SNIPPER'S GRANJA BAR EL MONESTIR RESTAURANT CALÀ VTA
MESOMBffS
Plaça Pep Ventura, 5 C/EndavaHada, 10 C/ St. Antoni-plaoa Barcelona C/ Enric Granados, 7 Placa Augusta, 2 Q Sant Antoni, 13 C/ Elies Rogent, 14
674 94 84 .5891815. 675 52 46 675 31 41 589 54 92 674 05_85_ 58938 23
Cuina francesa/menú diari Tancat diss. mipjrM i dlurn. Cuina i música autèntica mexicana. Tancat düuns Cuina casolana Braseria
EsmorzarsAapes casolanes Obert de 6 a 10 nit Cuina catalan/intemac, Servei de bar Mexicà-menú català Obert al migdia
BAR REST. EL MOLÍ Placa Pep Ventura, 3__ 5891740 Menú diari i prod. ibèric
CAN BARATA Dra, Rubí a Sabadell, Km 15.200 697 06 52 Cargol Hauna/anòs negre LACARBOMBeA a Vila. 8 675 14 51 _ Tapes casolanes, torrades LA CANTONADA EL TAST
Plaça Monestir, 1 C/AHonsSala,9
REST. PANXA CONTENTA
PARADA I FONDA
Pq. Olabama, 69 Rbla. Can Mora, s/n
BRASERIA LA BOLERA _ÇV;Baixada de l'Alba, 20 BAR RESTAURANT EL MESON Plaça Oda via, 5 BRASERIA DEL MERCAT VELL Placa Pere San, 6 LA PASTA BOtXA CV Alfons Sala, 24_. TY-8IHAN O Indústna, 27
584 23 32
58915 02 589 06 07 589 26 97 674 16 75
. 674 10 47 589 52 40 67515 03
Creps, amanides, menús Marisc, menú, cuina merc. Cuina de mercat Cuina catalana
Obert cada dia Repartir a partir de tes 12 h Obert lot el dia
Dilluns vespre tancat La nostra esp. és qualit. Tancat diumenges nH Braseria i cuina de merc, Calçotada Pizzeria, creperia
Obert tot el dia
Tancat diuns 67514 02 Creperia bretona Menú de dilluns a divendres
MWIQOLF BARMOSC CAPIT AM COOK SQUASH CASMET BARALCAZAR BISTROCAFE ITALIANS 3
ELS DESMAIS LA MU SOLERA
CJ Santa Engraqa, 15 PI. Uuis.MiJIetJ C/ Sant Jordi, 33-35 Camí Can Ganxet, 47 Pge Musellas, 3 Rbla. del Celler, 87 Sant Bonaventura, 6
Pica. Dr, Galtes Sant Bonaventura, 14
CELLER STA: MARIA TERRAMAR
Santa Maria. 17
Vic. 28
VALLDOREIX RESTAURANT VALL D'OR
RESTAURANT MAS ROIG
Rambla M. Jacint Verdaguer, 185. Placa Mas Boig, 4
CAFÉ-BARSOL Rbta M. Jacint Verdaguer, 113
58929 71 589 61 61 58914 96 589.50 83
589 10 26
675 55 66
674 64 33 .67110 27
_ 67509_05__
675 28 97
589.77 23
674 11 41
6750086_
674 67 21
Obert tots els dies Pasta fresca Obert tota la setmana.. Diumenge tancat Diumenge tancat
Carn a la brasa, tapes .. Cuina colonial Cafeteria, pizzes, menú Menú diari i entrepans Menjars casolans Àmplia gama d'entrepans Menú dian
Tapes^Emedes i convinats Tancat diumenge Entrpans variats Tancat diumenge Embotits i 320 vins i caves Menjars econòmic^
Dies festius bufet lliure Xai, entrecot a la brasa Tancat diumenge nit
JazzLive Obert tots els dies
Diumenge mati tancat
Tancat dimecres
Caps de setmana fins a les tres
UnUl i ip <!»»«"•! T *
TPARADA/
Vingui a provar els nostres menús PRIMER, SEGON PLAT i
POSTRES 950 +CAFÈ 990 PTA
Rambla Can Mora, s/n 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS
Tel. 589 26 97
10 MtSÜtl
rjota tlí»^ troí***
PI. Octavià, 5 Tel. 67410 47/589 27 02
SANT CUGAT DEL VALLÈS
*4 "Restaurant
DFX GALL»
CUINA DE MERCAT ESPEC. EN BACALLÀ
C/ Xercavins, 8 Tel. 699 05 60 • 588 42 81
08191 RUBÍ (Barcelona)
I3S4CANI-0N5 Dijous, 5 de desembre de 1996 Societat 19
Tercera edat
El setzè aniversari de la llar d'avis es tanca amb èxit
Les activitats es van fer tota la setmana passada Els socis de la llar d'avis, uns 6O0, han celebrat aquests O M S el setzè aniversari de l'entitat. No hi ha hagut gaires novetats en les activitats que s'han preparat, però els avis s'ho han passat
ÀNGELS CASTUERA
d'allò més bé amb tots els actes que s'inclolen en el programa. Com cada any, hi ha hagut dos nous padrins, que han presidit la setmana de celebració. El grup de socis que organitza espec-
Les activitats centrals de la celebració es van concentrar divendres. A primera hora del matí es va celebrar una missa al monestir, com és habitual en els aniversaris del socis de la llar d'avis. A la tarda, la coral Rosa d'Abril va oferir també el ja clàssic recital de cant coral que va agradar molt al públic. Les activitats, que havien començat dilluns, es van tancar dissabte amb el repartiment dels premis per a tots els guanyadors dels tornejos que s'havien fet durant la temporada. Va haver-hi premis per als millors jugadors de dòmino, escacs o petanca. El grup de teatre Espiral, de Valldoreix, ha volgut participar també en aquesta edició de l'aniversari i va oferir una actuació dissabte a la tarda.
E/s padrins d'aquest any, Francesc i No va ser, però, l'únic especta
cle que es va presentar a l'escenari de la llar. El grup d'espontanis de l'entitat, que aprofita qualsevol avinentesa per disfressar-se, actuar, cantar i ballar, tampoc no va voler faltar en aquest setzè aniversari, i va oferir una barreja d'estils diverti-
Uocàdia. Foto:XAIVER IARROSA díssima dimarts a la tarda. Els amants del ball en parella, que no són pocs a la llar, van tenir música en directe per ballar amb una orquestra que va actuar dimecres a la tarda. Les jornades de celebració ha
vien començat dilluns, dia 25, amb un nomenament que ja s'ha con
tades no ha fallat tampoc en aquesta edició, i també ha cantat la coral. Totes les activitats han estat un èxit de públic, i els avis de la llar continuen la seva tasca cap al dissetè aniversari.
vertit en tradició a la llar. els padrins d'aquesta edició de l'aniversari van ser Leocàdia Portals i el seu marit, Francesc Huertas, que van reconèixer que els havia fet molta il·lusió rebre la distinció. La regidora de Serveis Socials de l'Ajuntament, Sílvia Flury, va participar en aquest primer acte que inaugurava la festa d'aniversari. Flury i Andreu Casals, president de la llar, van destacar que aquesta entitat ha fet un esforç molt gran per impulsar activitats que engresquin els socis. La Llar d'Avis de la Parròquia va
néixer l'any 1980, com a punt de trobada de la gent gran que sovintejava l'església. En dues ocasions a l'any, celebren una mostra amb els treballs que fan els socis al llarg del curs. Amb els diners que recapten venent els articles, els avis poden tirar endavant les activitats.
Autocrítica a les jornades de comunicació i Església
MÒNICA BERNABÉ
L'autocrítica i el compromís de diàleg van caracteritzar les primeres jornades de comunicació i església a Catalunya, que el Secretariat Interdiocesà de Mitjans de Comunicació Social (SIM-COS) va organitzar la setmana passada al centre Borja. Una seixantena d'agents pastorals i professionals dels mitjans de comunicació van assistir a les sessions, que l'arquebisbe de Barcelona, Ricard Maria Carles, va tancar. Els assistents, que es van mostrar molt crítics amb la falta de transparència informativa de l'Església, van demanar que es treballés més en aquest sentit. Precisament, les jornades s'emmarquen dins d'una nova etapa del SIMCOS per promoure fòrums d'opinió, segons va explicar el mateix director de l'organisme, Carles Sàn-chez. "Quan l'Església aprengui a comunicar per dins, podrà comunicar cap a la societat", va dir Sanchez com a conclusió dels debats. Carles va donar suport a l'organització d'unes segones jornades l'any vinent.
Cirurgia
cteï$* çnowat, ttttü d&essa. *se-íWJ^&m^Av .Ta r r r t t e rw , * - » . »>, A l . SMH&9& fe SS847S»
Consult. Centre Mèdic
CarB«e»t6d90«ií**>«6«8tMedseir*
2,*frtDt. t í tS* i«Ct t99 t« t f74<«»
Dietètica-Nutrició • t t A f l J A t t t & S O U P ' Aeutwntò», wftfcfc «sfttfc». Han» « *
FrtnceM Mdrtgaí, 25-27, tr 2& S*M Cugat, tt S8fl 13C?
•D f tA . H. OOttiNGO «ALtART (AWWna ytrtixM, «e»1te> Offlw», <Jí-GMcre» f <«jou8, hores coíw<ngu*s>. &*• íStòalta£isT2l, t«* pte. Saftt Cag»t P67»633»/SB»288S . -
•CEHTf tE D'OBESITAT 1 HBM-CflíAESTènCA £>r«,Ar8wfií<C*«»ft*0f*. towpte&t-yttte·Dtti.tíamQtam ConSaftorjS Eififci Twrettótxa Ast. TMw-btanca, 2-», S* ptejiMa, <tesp>. «4.06S» Sam<?uffB.ff8W43g7^S89«3Sa
Fisioteràpia
R«nttH4^.A«*««ttóaSBítftào«Ra(f! Aíha CÍVBS.4» SarsCup» * 8*4 4 8 »
fWNCIQflA**. FWoterépfe, «íwbüSsetó.
Metge capçalera
«SW»** . « s » » » » ^ » ^ i à » & M i i i
MatoU&£ft.SttttSrç«>L
i 3 . SMltCtMtdL
Odontologia «AraEVàXCtfeBCAOSKTAt Dft. PEBRO VJ f cWiVAAOIS* Maft» i ü«*B. <y « * « * * ! Me»oa*i 23, h » w » S p < i > i e i t i » * ^ w j s .
*m$mf&mmt*
A». ttmutitont», 8»ft 2», 11 8flf*eag«* tt»}|<Biiiiiiiiiin i i n n i l m
f«h*2eh.Mt»3f.2*-sait<i*(.§antdi-
Doctor * * * * * » * * * . QtumtusUk «wSst-
Ommto^.G<mmmtít\m$*m-
Otorinolaringoleg
Madlflat Francesc Mo*ag«s,«,*ttte 2. 8«i* Cagat
Pedagogia-Logopèdia
S a t * C a 8 A « $ « í 2 «
Pediatria
«aosap«-cofio«f^<}A3A-A&MQ8A Pedariit«»m iitoM. Honrtl asrrtftOtaii»* Bbfet HJ»*H1tirtn, £6, tr 3». S*»Òuaat
f i I I . * IÉÉI - - " •"• • •
«*ete»ci»t2.4af{jte.&irti
CUI·CAl5a(9t<}msí
•CA f i «ELACA3T)aO íyfe<*>9(«, prowemes «f«)ïf#ots<ií«ga, «là,S-l,1ï2a.SantCuflj«t
WAWJÈS fw*a*»#». p«(qu<atoa, «««««t . #sça
•ff«»*B5í
•itAiir·ÍH'BAaïuABrjo^».
trS»4344^43e962Sj ^
»«»»,«5h27l2«1a.SBn(Ct««; . .
Pulmó i cor
MvWotM. Ftarteestí Mo«-swi&-3r2«. Santcwsat
#«jllt. ABTOM PESARBOFXM4* fib*tò*>8f*4 ofcstetrícfa ASC.»««»«!
Traumatologia • » R ^ M M CASANOVA SA» U A f t & t l)»»m«p)cw^ «ttwMi». A3C, Ptevtwa,
2* , Sa-m sant euga
f H y e O Z Z t D E LATOUfl ROYO
% i « ^ ^ | ^ t ^ ...
CENTRE OE REHABILITA
CIÓ FUNCIONAL
SUSANA NICOLETTI
C/Sant A n t o n i , 74
Tel. 674 74 37
Institut Psicomèdic Sant Cugat
Servei de Psicologia Clínica i Psiquiàtrica
Servei d'orientació i Tractament de les addiccions
Unitat de Tabaquisme
Edifici TORRE BLANCA Av. Torre Blanca, 2 - 8, 3r B 08190 Sant Cugat del Valies
(Barcelona)
fel. 589 37 87 Fax589 35 18
20 Societat ELS / CAfYTONS Dijous, 5 de desembre de 1996
R e l i g i ó
Mossèn Pere Vivó deixa la rectoria de la parròquia Ha servit al monestir durant set anys
El mossòn Pere Vivó deixarà la seva res- li impedeix continuar amb les tasques reli-ponsabilitat pastoral al capdavant de la gioses que, en una ciutat com Sant Cugat, parròquia del monestir, a causa del seu de- "exigeixen un gran ritme de treball i una delicat estat de salut. Una afecció als pulmons dicació total", ha afirmat el clergue.
Ai'RA C O S T A
- Sant Cugat -
Des de feia dos anys, els metges havien aconsellat al rector que s 'al l iberés dels compromisos que li comportava el càrrec, ja que la seva salut se 'n ressentia c o n s i d e r a b l e m e n t . Ara, però, l'avís mèdic s'ha tec obligació i per decisió del bisbe C a r l e s S o l e r P e r d i g ó , mossèn Pere Vivó deixarà la p a r r ò q u i a san t e u g a t e n c a aquest Nadal. La data escollida perquè cl clergue es des-pedeixi dels feligresos sant-c u g a t e n c s s ' ha f ixat en el diumenge 11 de desembre, en el decurs de la missa de les 12 ilel migdia.
Kl rector Pere Vivó ha cond u ï t la vida re l ig iosa de la parròquia del monest ir en els dar rers set anys , du ran t els quals, assegura, " m ' h e dedi
cat ín tegrament als dos grans amors de la meva vida: l 'Església i la pàtria Cata lunya" . Per ell, "servir a Sant Cugat ha estat un fet molt gratificant en tots els sentits", és per això q u e P e r e Vivó ha l a m e n t a t "moltíssim que, per raons inv o l u n t à r i e s , hagi de de ixa r aquest servei".
Kls capellans que han estat al capdavant de la parròquia del monestir t radicionalment són molt apreciats entre la població de Sant Cugat, que n'acostuma a guardar molt bon record. Un dels exemples més destacats de record popular és el cas de mossèn Jul i . an te cessor de Pere Vivó en la tasca pastoral a Sant Cugat .
En referència a la memòria i l ' ap rec i de l p o b l e , m o s s è n Vivó ha assenyalat: "No sé si jo seré recordat i estimat pels s a n t e u g a t e n c s , però d u r a n t
aquests set anys jo sí que he après a est imar-me el monestir, la parròquia i, sobretot, la població de Sant Cugat, a qui he i n t e n t a t servir rel igiosamen t tan bé com he pogut i sabut" .
La ma la t i a de l m o s s è n el mantindrà allunyat de la seva dedicació durant un període de temps de moment indeterm i n a t i q u e d e d i c a r à a fer repòs. Després , serà encomanat a un nou servei pastoral q u e no li e x i g e i x i t a n t d e t e m p s ni r e s p o n s a b i l i t a t s . Pere Vivó ha descartat totalment que torni a ocupar-se de la parròquia del monestir: "Segurament m'encarregaré d'alguna parròquia tranquil·la", ha apuntat . Ment re el bisbat no nomeni un nou rector, mossèn Pere Vivó serà subs t i tu ï t en les seves tasques religioses pel vicari actual, Gabriel Bayés. Mossèn Pere Vivó
S o l i d a r i t a t E n s e n y a m e n t
Emotivitat a la concentració pel Zaire - Sant Cugat -
La concen t r ac ió s i lenciosa convocada dimarts passat a la plaça de Barcelona per la plataforma Sant Cugat pel Zaire va ser especia lment emotiva, amb la intervenció espontània de Maria Àngels Soler, mare de M o n t s e F e r n à n d e z , una
jove que treballa com a membre de Medicus Mundi èn un centre hospitalari de Gihara, a Ruanda. Maria Àngels Soler va recordar que la gent que s'està morint a l'Àfrica són persones humanes "amb noms, cognoms i històries personals". D'altra banda, a Tacte reivindicatiu, també van parlar cinc oradors
més, a diferència d'edicions anteriors en què només interven ien un parell de pe r sones . Això va fer que la concentració, q u e va aplegar uns 250 santeugatencs, s'allargués durant mitja hora. A més, els assistents van fer un petit mural al terra amb missatges reivindicatius. / M.B.
Arbres per a l'escola Thau - Sant Cugat -
L'entorn de l'escola Thau ja té l'aspecte que es mereix un centre de les seves característiques: els alumnes de l'escola han fet una plantada de 125 d'arbres al pati de l'escola, que ara disposa d'una àmplia zona enjardinada. Els nens del col·legi Thau, si
tuat en terrenys paral·lels a l'autopista A-7, molt a prop dels estudis de T V E a Sant Cugat, van plantar un per un els arbres. L'escola Thau funciona a Sant Cugat des del mes de setembre, després que un grup de pares demanés a la direcció de l'escola que construís un centre d'ensenyament a Sant Cugat. /À.C.
US í CAIVH KNS Dij'iiig, 5 de desembre de IW6 Societat 21
R e p o r t a t g e
"Si hagués nascut home i hagués pogut disposar de la meva vida, de jove hauria escapat de casa per anar a explorar les selves africanes; el seu misteri, la fauna, la vegetació, la vida dels homes que hi
viuen sempre em van a t raure ." Aquesta santcugatenca, inclosa en el Who is Who? d'Anglaterra i el iQuién es Quién? de l'Asociación de Artistas y Escritores Espano-les, va néixer el 18 de gener de
1911; de la seva infància recorda les lectures, d'amagat dels seus pares, de totes les novelles i revistes que arribaven a les seves mans i, especialment, la biblioteca d'autors clàssics que, per la seva
fortuna, va heretar de l'àvia materna; i la seva ment retenia anècdotes, per i l ls , cur iosi tats , successos, tot el que algun amic o conegut explicava, per exemple, de la Guinea espanyola.
Liberata Masoliver, novel·lista Història de la vida de l'escriptora santcugatenca autora de més de cent títols
ROSER AMILLS BIBILOM
- Sant Cagat -
Als cinc anys va entrar al col·legi de monges franceses Saint Joseph de Cluny, per deixar-lo als setze, contra la seva voluntat, i va començar a treballar en el negoci del seu pare, inventor i industrial. "Quan tenia onze anys, una nit, vaig cremar un llençol per haver tingut una bombeta elèctrica engegada, d'amagat de ma mare, per poder llegir una obra clàssica anglesa, herència de la biblioteca de la meva àvia Inès." Cinc anys més tard, Liberata es va casar amb Josep Marlet Barrera, fill d'industrial i també inventor. Liberata Masoliver parla amb tristor del seu desencertat casament: "Les grans coses, el matrimoni i l'ofici a seguir, sempre ens vénen en una època en què no estem preparats."
En esclatar la Guerra Civil, l'any 1936, ja feia dos mesos que s'havien instal·lat a Sant Cugat i la solitud va decidir-la: havia d'escriure, necessitava evadir-se d'una realitat adversa, els problemes personals i les dificultats de la postguerra.
Les primeres novel·les i recopilacions de versos no les va deixar llegir a ningú: va estripar-les per protegir els seus íntims pensaments: "Vaig escriure uns quants relats autobiogràfics, que vaig destruir en havent complert la seva funció, desfogar-me." Però Liberata ja no podia deixar d'escriure i quan, l'any 1954, el negoci del seu marit va entrar en una nova crisi, ella es va trobar amb la necessitat i l'oportunitat de presentar una de les seves novel·les a un premi literari... i va guanyar-lo. El Premi Elisenda de Montcada va ser el primer de la seva intensa trajectòria com a novel·lista; ja tenia més de vint obres escrites i va decidir-se a presentar Efún, títol que designa un imaginari poblat de la Guinea colonial espanyola on es desenvolupa la trama de la novel·la: "Abans d'escriure Efún, havia escrit 24 novel·les d'amor, de guerra; d'amor i revolució a la vegada, exclusivament per al meu ús, per corregir el meu castellà après de les monges franceses, sense pensar tan sols que podrien ser publicades."
Va redactar Efún l'any que la seva filla, de setze anys, va estar malalta. "Ambdues vam passar tres llargs mesos a Moià, la meva filla al llit en repòs absolut, jo a la seva vora en un balancí. Vaig escriure Efún per distreure la meva filla, que m'agafava els fulls a mesura
que els anava acabant d'escriure." Quan va arribar el dia de l'en-
trega de premis encara no se sabia qui era el guanyador els organitzadors van convidar tots els finalistes a un sopar de gala al Gran Hotel, durant el qual es concediria el premi. "Recordo que, després de la darrera votació, em vaig quedar amb el nas inclinat vers la meva tassa de cafè, de por... Fe-derico Gallo (fill), pel micròfon, preguntava si l'autora d'Efún es trobava dins la sala."
Va continuar escrivint, i va començar Los Galiano, obra per la qual passen Ovidi, Terenci, Ho-mer, Eliòga-bal i una sèrie de clàssics grecs posats en boca d'un personatge que s'assembla molt a Eugeni d'Ors. El 1957 l'editorial Janés va publicar la novel·la, finalista juntament amb Carmen Kurtz i Manolo Arce, del Premi Planeta; la crítica va reconèixer Liberata Masoliver com una gran escriptora, i va anar publicant un llibre cada any: el 1958 l'editorial Barna li publicà Selva Verde, Se/va Negra, també d'ambient africà, però aquest cop entre caníbals de l'Abissínia, i l'any següent Elre-belde, novel·la acuradament documentada sobre la revolució espanyola.
Resumir una vida tan intensa és una tasca complicada, per això accentuarem alguns títols representatius com a mostra de la producció de Liberata Masoliver l'any 1960 Barcelona en llamas va quedar finalista en el Premi Seix Barrat: "Com que quan vaig escriure Barcelona en llamas no pensava editar-la, la vaig ambientar explicant de manera senzilla, honestament, el que havia vist, sentit... perquè tinc un picar subconscient observador que em dicta el que he captat, mentre escric, i vaig recordar els centenars de religiosos, o gent de dretes, sacrificats"; "també vaig deixar patent el soroll de les bombes que els avions franquistes deixaven caure sobre Barcelona, una altra manera d'assassinar". El que va passar amb aquest llibre va ser que el lector de les obres que publicava l'editorial Seix Barral, el poeta catedràtic José Maria Val
verde, amic de l'escriptora, li va demanar que enviés unes quantes novel·les al premi de l'editorial, que aquell any s'atorgava per primer cop. El premi va ser concedit a una obra mediocre, cl valor de la qual consistia en els atacs a la burgesia, segons l'opinió de l'escriptora. Però Barcelona en llamas va quedar finalista i el senyor Petit, director de l'editorial, comentava que es tractava d'un llibre excepcional a la seva companya de tau
la ("armen de Villalobos, directora de ràdio Miramar, el dia de l'en-trega de premis, que es va
" ce lebrar a Mallorca.
El 1961 es radiava La mujer de El Colonial'a Radio Nacional de Espana de Barcelona. "Com que l'Àfrica em continuava
atraient, amb les seves intricades i perilloses selves, vaig decidir aprofitar els apunts que m' havien sobrat d'Efún i vaig tornar a construir una obra d'ambient africà." El protagonista, Ramon Narvàez, El Colonial, està dotat d'un cos robust i una intel·ligència i força hipnòtiques que Liberata reconeix inspirades en el seu pare: "L'home més valent que va conèixer la seva època, oriünd de Roda de Ter, on anys abans del seu naixement un tiet seu havia escrit Lo BachdeRoda, biografia d'un capitost català, molt valent i popular, durant la Guerra Carlista." Les aventures que creuen les pàgines d'aquest llibre inclouen una gran cacera d'elefants i l'autora en parla comentant que "pel tema, La mujer de El Colonial té més valor que Efún, l'obra que a causa del Premi Elisenda de Montcada em va introduir en aquest món literari tan complicat".
Dos anys més tard, Liberata va decidir innovar el seu estil. "L'escriptor realista i imaginatiu busca noves formes de crear les seves novel·les; per exemple: es cansa de novel·lar en passat, en present, en primera persona..." I va escriure la novel·la Elalbanil, que plasma la "picaresca espanola", fent servir únicament verbs en futur: "Poso els personatges a caminar utilitzant el futur." Poc després escriuria La vida de Crist, on ex
plicava els fets bíblics d'una manera més amena i moderna, al seu gust, tot emprant la informació que un amic teòleg li va anar proporcionant al llarg dels quatre anys que va durar la preparació del llibre i on ens explica costums i tradicions que és imprescindible conèixer per poder comprendre els textos bíblics, massa allunyats de la nostra societat actual; aquest llibre actualment és al Vaticà tot esperant de ser editat.
Un graciós comentari que Liberata Masoliver no oblidarà mai va ser el d'un jove periodista de Madrid, que, segons sembla, no havia llegit les seves anteriors publicacions, que va escriure a la Revista Il·lustrada, en una època en què l'escriptora ja era àvia d'una noie-ta dè quinze o setze anys: "Proclamo y declaro, sin temor a equrvo-carme, que Liberata Masoliver, la joven autora de Casino veraniego, llegarà a alcanzar un puesto muy re-levante en la historia de la literatura de nues tros tiempos."
Altres premis que li van atorgar van ser el premi Ateneo de Valladolid i diversos premis del diari La Prensa, i va quedar finalista a concursos com el Premio Càceres, el Cafè Gijón de Madrid, Hu-cha de Oro de la Caja de Ahorros de Valladolid... i mentrestant, algunes de les seves obres es van anar publicant en fascicles a La Prensa de Barcelona, on van assolir un gran èxit.
En aquells dies, Liberata i el seu marit organitzaven multitudinà-
"E/s crítics del moment la van comparar amb
Kafka i Faulkner"
ries festes a la seva torre de Sant Cugat, on se sentia jazz en directe, música nova a Espanya en aquella època, i aprenien a ballar els nous ritmes. "Jo ballava bé i el meu marit no, segons deien", comenta en un somrís encara jovenívol als seus vuitanta i tants, "i va ser allà on Josep Marlet va començar a promocionar Tete Montoliu, que llavors només tenia disset anys i era el jove pianista que animava el quartet que tocava a les festes a casa".
L ibera ta explica que va començar d'escriure en castellà perquè en aquella època li resultava més fàcil accentuar correctament, però també té obres redactades en català, i s'estima especialment una llarga història-conte infantil
en vers que va dedicar als seus néts de tres i cinc anys, il·lustrat amb magistrals dibuixos en color per la seva amiga Glòria Serra, que va morir de càncer sense veure'l editat, a pesar dels esforços i les presses de Liberata per enllestir-lo a temps.
Tothom se sorprenia i interrogava sobre l'excepcional capacita}: creativa de la novel·lista i la seva difícil senzillesa, i per contestar a tantes preguntes Liberata va escriure Telón, obra autobiogràfica i esclaridora on explica al seu públic el procés de creació de les seves novel·les i que els crítics del moment van comparar amb Kafka i Faulkner per la seva qualitat i comprensió.
Liberata conreava èxits i enveges professionals a parts iguals i participar en la vida literària li resultava massa cansat i decebedor. "No sé demanar. No en sabré mai. Ni intrigar." Després de disset anys d'editar contínuament, va avorrir les embolicades maquinacions i trampes que imperaven entre els editors i la crítica; sobre aquest tema Liberata recorda la seva sorpresa quan una amiga, Walda Pla de Bofill, li va comentar el llibre Mrs. Calwel habla con su hijo, de Camilo José Cela, editat aquells dies, i tota somrient va afegir: "Cela, escriptor que jo admirava, ha copiat l'originalíssim tema d'aquest llibre d'una novel·la anglesa que jo vaig llegir fa molts anys a Anglaterra." I el més curiós és que en aquella època també un periodista madrileny, al Ritz, explicava a Liberata Masoliver que La família de Pascual Duarte "és la còpia exacta d'un llibre escrit per Vives". Un món ben complicat, el dels homes de lletres.
La nostra novel·lista va deixar de publicar per decisió pròpia, però avui, amb 85 anys i esperant un editor que vulgui recopilar la seva extensa i variada obra, confessa: "De vegades penso que, a causa d'haver-me traçat una línia recta en la vida... per causa de l'orgull que ens produeix la pròpia manera de ser, de vegades un s'equivoca."
Cal dir que totes les edicions de les obres de Liberata Masoliver es troben actualment esgotades: "Amb el temps tots els llibres es venen" , comenta fent broma. Continua escrivint i ja té, entre novel·les, contes curts per a petits i grans, i novel·les policíaques, més d'un centenar de títols. "La meva activitat preferida és crear, ja es tracti de novel·les, contes, vestits, randes..."
22 Societat ELS ÍCAIVTONS Dijous, 5 de desembre de IV96
La r a d i o g r a f i a
CORAL BELLA HARMONIA
La coral, que té els orígens en els petits cantaires del monestir, si bé està oberta a tot el poble a partir
del 1984, ha estat estretament lligada a l'escola de música Montserrat Calduch
Són una trentena de nens i joves dels 4 als 15 anys que assagen periòdicament cada dimecres i que quan hi ha concerts es troben amb més assiduïtat
Adapten el mètode Irineu Segarra a la música coral per a infants i joves
FRANCKSC CARBÓ
CORAL B BELLA HARMONIA
,AT \ S A N T C U G /
Entitat: ('oral Bella Harmonia Any de fundació: 1984 Local: Cànovas del Castillo, 14 Socis: M) cantaires Directora: Montserrat Calduch
l 'n nom força original i ben musical que van triar per votació a partir de la proposta que van fer els di-ferents infants que el 1984 pertanyien a la Coral Bella Harmonia. El seus orígens cal buscar-los, però, al monestir de Sant Cugat, on es van crear i van funcionar durant dos anys els petits cantaires del monestir. Motius de projecció i d'ambició en els projectes con-certístics de Calduch van portar que a partir del 1984, arran d'una proposta d'actuar al País Valencià, es decidís a portar a l'escenari el
que dies i dies s'assajava. Inicialment, fins al 1986 van as
sajar a la casa particular de la directora, que ja a partir d'aquell any va veure la necessitat de buscar un local exclusiu per a la coral i l'escola de música. Calduch, sempre amant dels mè
todes del monjo de Montserrat i a la vegada director de l'escolania, fundava una coral d'infants i joves que ben aviat es va adherir al Secretariat de Corals Infantils de Catalunya (SCIC).
De sempre han tingut dos grups de 4 a 7 anys i de 8 a 15 i han estat en total en una mitjana de 30 cantaires que els agradaria que aug
mentessin. El segon grup el dirigeix la mateixa Calduch i el de més petits, Mireia Giménez. Els assajos els fan per separat cada dimecres, i repassen obres i comencen a preparar-ne de noves. Es a partir de les mateixes lletres que afinen la veu. I na coral oberta al poble, ja que, com diu la seva directora, "no volem seleccionar ningú per raó de la veu; des de la mateixa coral cal que donem experiència, ajustem l'afinació i eduquem els nens i nenes musicalm e n t " . E l seu reper tor i neix bàsicament de les propostes ja elaborades que els fa arribar el SCIC que aglutina més de 120 corals in
fantils. Aquest fet, que agraeixen, fa que les obres, si bé majoritàriament són tradicionals catalanes, com Uhereu Riera o El noi de la mare, també n'incloguin d'altres d'adaptades per Montserrat Martorell, germana del mestre Oriol, de països propers com les illes Britàniques o més llunyans com l'índia o el Japó. A vegades, però, els creen obres per a ells, com és la que mossèn Daniel Codina els prepara per fer una missa que properament cantaran a la televisió. Un projecte entusiasta que ja té gairebé quinze anys d'història i que amb el temps ha anat adquirint nivell i qualitat.
ELS /CANTONS Dijous, 5 de desembre de 1996 Societat 23 La r a d i o g r a f i a
C O R A L B E L L A H A R M O N I A
j*mEi
Cada quatre anys preparen i participen en un macrofestival de més de 120 corals i 5.400 cantaires que inicialment es feia al Palau dels Esports de Barcelona i darrerament al Sant Jordi
Trimestralment ofereixen un concert a Sant Cugat i molt sovint participen en intercanvis amb moltes corals que pertanyen al SCIC
UIT'U*
Concert el 1994 a l'Expocultura al Moll de la Fusta de Barcelona. Foto: ARXIU CBH Concert el 1995 ,-.\ Miracle prop de So lsona. Foto: ARXIU CBH
Els intercanvis entre corals han esdevingut un motiu per cantar i fer amistats
FRANCESC CARBÓ
- Sant Cugat -
La directora de la coral, Montserrat Calduch, reconeix "que inicialment als pares els va costar entendre l'experiència dels intercanvis, però en l'actualitat ja l 'esperen i els troben força enriquidors i positius". Aquest s is tema d ' in t e rcanv i s els ha permès d'anar al Pont de Suert, Tortosa, Ulldecona, Caldes de Montbui, Ripollet, Sant Feliu de Guíxols o Solsona per oferir concerts amb corals infantils d'aquestes poblacions. Després elles tornen la visita. Els can
taires s'allotgen en famílies i d ' aques ta manera s ' in tegren més i coneixen nens i joves que viuen una mateixa experiència musical. Sempre hi van amb autocar i alguna vegada, com quan s'han desplaçat al País Basc, els acompanyen familiars.
Per terres basques ja hi han estat el 1991 i el 1994, i guarden molt bon record d'un país que té força tradició musical i coral.
La primera sortida, però, la van fer el 1984 a Vinaròs convidats a participar en el II Certamen de Nadales que va organitzar la conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana i l'Ajunta
ment de la població. A partir d'aleshores, amb unb repertori ampli no han deixat de fer concerts i trepitjar escenaris.
A la nostra vila tradicionalment fan un concert trimestral que varia de lloc. Han estat al casal de Mira-Sol, al monestir, el conservatori de música, al Casal Borja o a la Casa de Cultura. A vegades tenen actuacions més puntuals com les que han fet al Sant Cugat Actiu, alguna vegada per l 'Onze de Se tmbre , o una parteipació que van fer amb la Coral Sant Cugat del CMSC quan la dirigia Josep Ferré en un c o n c e r t q u e es va fer al
col·legi Santa Isabel. Són moltes sortides que ge
neralment fan sols, però en què en alguna ocasió són acompanyats per músics de l 'escola Montserrat Calduch i exepcio-nalment, una vegada el 1987, per la Junge Muncher Simphp-niker de Munic.
Pel que fa a les trobades corals, han estat a les que cada quatre anys es feien primer al Palau dels Esports i després al Sant Jordi a la crida del SCIC i que els fa preparar obres que dirigeixen mestres de la talla de Mompou, Ribó, Ros Marbà o Pons. De cara al mes de maig
vinent ja preparen El timbaler del Bruc, que dirigirà Manuel Oltra. "Es una trobada-concert que impressiona i fa goig", comenta satisfeta Montserrat Calduch. També han fet trobades a la Unió Santcugatenca i altres d 'àmbit comarcal organitzades pel departament de Cultura de la Generalitat.
Han estat fins i tot a Ràdio 4 i a la televisió, on els van fer canviar la camisa blanca per un jersei vermell . Des d 'aleshores, les faldilles o pantalons foscos constitueixen el vestit de la Coral Bella Harmonia, que té un bon nivell a Sant Cugat.
EIS -I CANTONS
24 Classificats
Dilatis. 5 de destmhre de IW6
guia pràctica
• M E N J A R S
P R E P A R A T S
T A S T A ' M 5BS292S -5893535
• S U P E R M E R C A T
V I L A R Ó 5 8 9 3 5 8 2
•DISPENSARI VETE
RINARI DEL
VALLÈS. S L
Urgències 24 h.
C/ Sabadell, 23.
Sant Cugat
Obert nit i festius
6745945
Tel. urgències 9 0 8 8 9 8 1 3 6 6 / 4 6 9 4 5
• L A F A U N A .
Rambla òel Celler 35-
37
674 13 OS
• A N T E N E X
Cl Àngel Guimerà. 2
5892247
j SANT C U G A T
' GESTIÓ, S.A.
d'assessorament
adminisirol iu.
Assegurances
aenerals i
administració
de f inques.
C/ Sontago Russnyol. 32.
W. 5891702
Fat 589 27 7<
• A U T O E S C O L A M O
N E S T I R
C/Valès171r.2aSt
Cugat 674 9120
A U T O E S C O L A C A S
T E L L V Í
C/Sta Maria. 38 1 r 1 a
Sant Cugat 674 66 03
A U T O E S C O L A C A
S A S
C/ Martorell, 47
6 7 4 ) 4 9 7
• C O P Y - G R A H C
C/ Can Matas, 8 /J7S.1fí<i1
• C O P t S T E R I A T H E R
C/ Sant Antoni, 24.
589-74.42
• D . G . D ' A S S E C
R A N C E S
Rambla del Ceter, 95. K7X4ítn
• D O M È N E C A V A L A
C / C a r m e , 31 BZA2U2
• j .a ASSOCIATS
PI. Barcelona,
9 - b a i x o s
im M <?
• ASESORMJUR»-
CAOOMEZ
C/ Montserrat, 37
ssaanjn
•RLACAR
Qra. Cerdanyola, 8
•JORDI MERCADÉ
C/ Creu, 6-8.2n 3a 5 8 9 6 5 f i l - 9 0 8 49 4 5 l i
•BONAVENTURA ARAN CORBELLA Rbta. Ribata«ada 6-5 5 8 9 4 9 1 2
• DANIEL CALATA-
YUD
Rbia Ribatallada 31
B3 4r1a 6751803
•SANTIAGO CASANOVA NAVARRO P g . H a b a n a . 4 1
Mirasoi 6753297
• MARTÍ FINET MIRA
Rbla. del Celler, 89
3r3a
5 8 9 J Q 6 5
• G A L E R I A A R Q U I
T E C T U R A
Rbla. del Celler, 87 *MQ4J 11 _
• J O S E P M. C A S A S
M E D I N A
Av. Torreblanca, 2-8
despatx. 1F 675 11 61
J O R D I F R O N T O N S
Av. Rius i Tautet, 13 5 8 9 4 1 4 7
. J O R D I C U F Í B O
R R E L L Av. VaH d'or 2
K74PRC11 __ _ _
•M·DELMARESAR-
QUE
St.a Maria 38,3r. 2a.
•MEOFIACT
Rambla del Celer, 25.
ALUMINI I VIDRE
EXPOSIOÓlVENDfc
VA11D0IBX,S3
TAUER: ORIENT, M
T£L. 675 M 02
FAX 675 28(1
SirrtC«p1<Hvalè«
•PAROUNG
TORREBLANCA
Av. Torreblanca,
2-8 - local garatge
EXPRÉS C/VaHdorea .56
• C E L L E R
C A L C A B A L L U
Nova ubicació:
C / Plana Hospital, 3-5 6740169 •VMSNOÉ.S.A.
Banada Sant Sever, 4
5 8 9 . 1 9 2 3
• I N S T A L · L A C I O N S
T E T E
Ptge. Torreblanca, 9 « O " " »
• J P . PARRA
C/Enric Granados, 15
-local 7
5890642
S A G A R R A
C/Endava l lada .22 samm • T U B A U
Cl Latorre, 14 «74 1285
Mercat Torreblanca,
pdes. 1.6-1.7 K7^mtK
•BAR GRANJA CAN
g La Mina, 19
•GRANJA LA SORT
C/de la Sort, 3 fí7SS*Rd -_ __..
• C A B A N A S
a S a r · a g o R u s » w , 5 4
5 7 4 0 5 4 8
•CUGART
C/Torrent de la Bom
ba, 14
6 Z U 1 9 Q
•CICLES CARDONA
aVakJoreix.41
Mercat Torreblanca,
pda.104
^ •POLLERIA
SANT CUGAT
Mercat Torreblanca,
pda.1-5
mnm
•LUCAS
AUTOMOTIVE
Ora. Cerdanyola, s/n
5892003 .
•MOTO RAU.Y PEU
GEOT
Ora Cerdanyola, 67-71
• TALLER GEROM
MORAGAS
Av. Vladelprat, 79
• VKAT-3ST.
CUGAT S.L
Pg. Torreblanca, 29 'MOS* Al
• C L . D E N T A L
B A N A R E S
Cl Francesc
Moragas, 8 - 2 n
•CUMES JAUME
DÍAZ
Rbla. del Celler, 17
8 7 4 7 4 4 8
•SUBMMrSTRA-
MENTSPERALA
CONSTRUCCIÓ
Del Rio c/1 núm. 61
Can Barata
•FOAPSJL BANYS
C/ Rius i Taulel, 27
6 7 4 0 5 O 3 6 7 5 5 8 5 4
• N O V A E L È C T R I C A
S A N T C U G A T
Rota. del Celer , 91
K7SXO0
•TIEN21
C/Valdoreix.44 674Z1-64
• T O B E L L A
OS«ntieaoRus«V)l,49 6 7 4 0 6 5 7
•VLARELECTRO-
LLAR.SJL
C/Santa Maria, 20
•FLECA LA GARRIGA.
Obert tot l'any
Rambla del Celler, 15
674 7 6 J 1
•FLECA MARÍ
Plaça Borràs, 1.
Mira-sol
•LAUONESA
Cl Valldoreix, 79
Juvjnl J e T V j l
• L A C A D È M I A
Cl Balmes. 39 675 44 58 . . .
• M Ú S I C A .
Classes de guitarra
(elèctrica i clàssica),
piano i teclats electrò
nics. Harmonia i com
posició. 675 -2181
• P A T U F E T
Cl Sant Jordi, 2 2 674 1233
• M Ú S I C A I D A N S A
FUSIÓ
C/ Cànovas del
Castillo. 2 0 5 6 9 2 8 19
• W A Y - I N
C/ Rius i Taulet 2, pral
Sant Cugat 674 8 2 15 .
• N O V A U L A
Cl Valldoreix 22
Sant Cugat
674 0361
• S P R I N T I D I O M E S
C/Francesc Moragas,8
F R A N C È S P E R A
N E N S
(Jocs i cançons) Con
versació per adults. 675 1 2 ^ 9 -
• T R I N i T Y
Rb la Can Mora 18
67AZ201
• CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Cl Camí Crisi
Treballador, s/n 674 (453
• E S P O R T S
T E R R A N E U
C/ Sant Antoni, 15 6 2 * 4 2 0 2
• S Q U A S H
S A N T C U G A T
C/ Sant JorcS, 33-35 674 9 6 6 2
• G I M N À S
S A N T C U G A T
C/ Anselm Clavè,
2 0 Baixos
6750351 • U E S C
C/ Cànovas del
Castillo, 9
675219<!
G I M N À S E S C O L A
S A N T C U G A T
C/Elisenda, 11 fí7d fit 7?
S A N T C U G A T
E S P O R T S S . L
R ^ Q u a t e Cartons S N
rat6743oai _
• C A L CRISP IN
O Santiago Rusïxx, 23
• ESTANC H O N E S T »
Plaça Octavià, 3
• E U R O P A
Cl Alfons Sala, 24 6755260 • E L P O N T
Cl Girona 3
• F L O R S R IERA
Ptge. Sant Antoni, 13 K?d niti-fí7fii*?n
• F L O R I S T E R I A
S A N T J O R D I
Cl Sant JorrJ, 3 9 R74 in fa
• R O S A M. S E G U R A
Cl Santa Maria, 8
• F O T O V Í D E O F.R.
Rambla del Celler, 93
fí74 7am
• J . L L A M A S
C/Valdoreix, 14
674 0 1 9 2
• Z O O M .
Centra d e la imatge
C /Santa Maria, 14
fí7fi.Vi74
• F U S T E R I A
EBENISTERIA. « » « 7 . « - 6 7 4 71 ) /»
• F U S T E R I A
E B E M S T E R I A L S
C / C a m í de la Creu,
1 4 - b a i x o s l a
• A N T O N C A M P O S
Cl Francesc
Moragas, 21
• J . M r R E T
Mercat de Torreblan
ca, parada 1-42
6 7 5 5 3 5 3 -
• G E R D
Plaça Pere San, 9 K74ÍTtifíO
• S U P E R - N A T U R A L
CATS3rnCaé,1.Cb3t
• r f l D R O F L O R
Av. Joan Borràs, 54.
Valldoreix
674 -7558
• HÍPICA CAN CALDES
Masia Can Caldes, s/n
• H t o C A SANT CUGAT
Av. Corts Catalanes -
Finca La Peleria
• H ÍP ICA S E V E R M O
Pg-CaJado, 12
eajua
•FMQUESBACHS
C/Hospital, 41 5 8 9 0 1 0 7 f i í 5 8 3 I I «
•FMQUES
GIRONELLA
Rsradr>l-bspH,10
•FINQUES SA KA
Cl Valldoreix, 60 674 6 7 1 5 - 5 8 9 3 3 8 6
• RIVER IMMOBILIÀ
RIA» SERVICE
PI. Octavià
•RNOUESSANT
CUGAT
C/Dr. Murillo, 14 K74HHQ7
• F I N Q U E S S E R M
Placa Augusta
4 - b a i x o s
K74 12ÍU FMA7411A1
• Ò R G A N
Plaça Octavià, 7
6 7 4 - 3 2 0 8
• A R E N A S A N
Espectalrtats en no
guers.
Endavalada 21 bxs.
I * .
B I U L B I N G SANT CUGAT SJ_
Asesoria inmobiliaria
Administración de fincas
• RENAULT-ACERSA
Ctra. Cerdanyola, 55
COMUNITATS DE
PROPIETARIS
C/St. Antoni, 10 (Plaça Barcelona)
Tel. 675 17 01
F I R O M E
• A P P L E C E N T E R
Plaça Unió, 3 'Mfl'nnn
• P R O G R A M A C C É S
Cl Santiago
Rusinol, 14 6 7 5 ( 5 5 6
• V A L L È S T E C -
N O L Ò G I C
Plaça Unió, 3
• T A L L E D A R I C O M À
C / B a t m e s , 1 1
• G A R D E N
R O C A M O R A
C/Uaceres , 12
6 7 4 3 6 9 4
• E U R A S I A T O Y S
Plaça Coll, 9 674 4704 -._
• JOGUINES M A R G A
Cl Santa Maria, 44
mmàí
•TJÜGTafcrs
C/Borrel6 Ial[f i i i6743475
•TJM.G Exposició i
Tel. 699 38 98 Fax 588 24 53
!0ra. deTerrassq, 97 í 0819I RUBÍ
•MARMOLESI
GRAMTOSGUIMAR
Cl Stravinski, 8. Pol.
Can Jardí. Rubí 589 0 5 0 1
• M À R M O L E S
S A N T C U G A T
Cl Can Fatjó dels Au-
rons - Cl Campoamor,
1 2 - N a u 3
6755108
• A T E U E R B L A U
Av. Torreblanca, 2 589 -1201
• M A R C S V A L L È S
C/ Vallès, 23
• S O L S O N A
C/ Rosselló, 2
• M A T E R I A L S D E LA
C O N S T R U C C I Ó , F O -
A P
C /R ius i Tautet, 2 7 674-0503
• S U M M t S T R O S
V A L L D O R E I X
C/ Mossèn Jacint Ver
daguer, 107
674 14 an
•CASAJUANA.
Galeries Sant Jordi.
C/Santiago Rusinol,
37 - a Major, 6 efíavo-v
• E G A M O B L E S
Cl Cànovas del Casti
llo, 2 - local 2
5890014
• C A R R É M O B L E S
Cl Francesc
Moragas, 3 3
6740SL95 • 6 2 4 1 5 . 5 0 -
• A N N A F U S E T J O I E S
C/Santiago Rusinol,45
• JO IERIA A U G U E T
C/Santiago Rusifiol,40 6745554 • J O I E R I A MIREIA 'S
O Valldoreix, 33
5 7 4 5 9 4 0
• JOIERIA S P A D A
O Balmes, 39 - 1 r d t a .
• S A N B E R - 5
a Anselm Cfcavé, 2 0
• I N D U B R U C
Av. Ragull, 9-19
5 8 9 0 0 2 3
•ARWENBOUTIOUE
a Elies Rogent, 52
•BLUEMOON
C/Major, 16. Horari:
9.30-13.30 h
16.30-20.30 h
•ADMINISTRACIÓ
NÚM. 1
O Valldoreix, 67 A 5 8 9 . 4 / 4 2
•ADMWtSTRACtÓ
NÚM. 2
C/Major.33
(Junt Monestir)
•RESIOÈNCIASANT
SALVADOR 3a Edat
O Sant Salvador,
47-torre
• CAMPMANY
C/VaUoreix.16
C/Martorel, 15 67AJL4B2
• E S T E L A
Cl Santa Maria. 18 tJTSfnoo
• P A P A R A Z Z I
R . D r . G a k é 6 , 2 6Z50B-52
•TOT PUNT
CSantArton, 19 6740037 - . -
• V O R A V I U
Sant Antoni, 25-27
Alfons Sala 36
74.6255653
• R A N G O 1 0
Cl Pous, 13 - recal i 6 7 5 5 7 5 5
• V A L L È S N E T
C/Sant Ramon, 4
• P E L U Q U E R I A
L O U R D E S
C Monestir 33,
entresol 4 674 4026
• V I R G I N A P A I S
St. Jordi 19
5 6 9 3 3 6 2 . _
• M A V I o b t e c l e s a e r e -
g a U b k ü a r l a
C/AJtons Sala, 12 Boti
ga 3
**<*•* • F t O T T O
C/SantJorrJ,32 5 8 9 0 6 0 5
• T H E C A R T O O N
C E N T E R
OMar tore l , 1 - c a r H C /
Santa Maria 589-3128
•LA FESTA
C'Sar·agoRusifioLB
•CONSTRUALPA
a Santa Maria,
9-1r1a
589-0151
•CONSTRUCCDNES
Reformes torres noves fí74fínflR
• D 4 C O N S T R U C
CIONS
C/Vaktoreix, 10 6Zt65-9a
• M A R C O V E
O Sant Esteve, 29 6 7 4 f K r t 7
• P R O M U S A
Av. Torreblanca, 2-8 w > 17,-g
• S E R R A L L E R I A T E
R R A I C O M A S CJ3.
O M o z a r t . 9 .
Barcelona
PlfílOlfi
•TEDfJOÓ ÒPTICA
C/Sant Jordi, 30
DURDAN
C/Santiago Rusinol, 2 -
enl.2 R7ÜPH Si
C/Martorel, 20 5SSMS1
S t Llorenç, 7
8 2 1 8 2 8 8
• CASTELLVÍ HOMJA
G-Rosselo,15 5893211
• P E L U Q U E R I A A N A
Camí de la Creu 14
BarxcaH.converidBs SOBJSX
• T A L L E R S TORNER
Plana de
rHospital, 35 6ZA&950
•TALLERESMENA
• PERRUQUERIA PA-
TROAMARM
aStaJoaqurna.18 674-0655
•PERRUQUER» AN
NA
a Major, 14
enmm
• C O P E R S E
Cl Sant Esteve, 11
67.4 6 2 3 9 - 9 0 8 9 9 6 3 4 1
mm • F E R R O N
Jardins i Piscines
O Rius i Taulet, 2 0
6746847
• P N E U M À T I C S S A N T
C U G A T
C A n s e h i C l a v é ,
16-18
6752952.-^07-210401 UÚW
• I N S T A L A C I O N E S A .
Z A M O R A , S J -
O Mossèn dntor Ver
daguer, 18.
Valldoreix 5 8 9 2 6 3 8
• M A N T S E R V . S J L
Av Catalunya 18
ezimsa
•MAUNG VALLÈS,
S.L
Cl Sant Domènec,
1 0 -
•AOUUNO
De9a19h.NOcerra-
rriospwvacaciones.
StJorrJ,18 mtmtu
• F O R M A S P E R R U -
Q U E R W
O Efes Rogent, 18 A ( a
tocar mercat Torreblan
ca) £ 7 5 4 0 0 6
• T A B O A D A .
PERRUQUERIA MAS-
C U U N A
Rbta. Can Mora, 10 539 5755
• P E R R U Q U E R I A
C A R N É I B O S C H
O Francesc
Moragas, 29 *wo *n «w
• L A B R A S E R I A
R .Pere San, 6
• C U C A R R Ó
C/SanUago
Rusinol, 3 0
D O N A T E T O T P E R
LA LLAR
C M A R T O R E L L 4 9 62X0023
•PERYBEN
aVaWoreix,4547
•REPARACIONS DE
CALÇAT I còpies d»
C/Sci
Mercat ds Toneotanca «74 "i 14
• S A B A T E R I A
B O L O M A
C /SantJord ,24
• T A T E R S
a Sant Antoni, 6 2
575550Í
•REPARACIÓ DEL CALCAT SABATA C/Francesc
Moragas, 6 6Z5327Ï
•REPARACIONS DE
CALCAT
leòplssdsc
a sot, 16
•AUX-VYD
O Alfons Seta, 50
NUEVAMAGENANA
YENCARNA
Deplaaones, ümpieza
Torreblanca, 13
6Z4 51Ü1
• A I R T E L E C O M
Tetetoniai
comunicacions
Carretera de
Cerdanyola, 49
5 8 9 8 7 - 0 2
• L Í N E A DIRECTA
Cl Enrique Granados.
15- local 8
5 8 9 0 3 7 4
•T INTORERIA S A N T
C U G A T
C/Sant Antoni, 1 674.1162 . . .
• T I N T O R E R I A S A N T
C U G A T
Q Santiago Rusrol. 35
674 1183
• T I N T O R E R I A S A N T
C U G A T Rambla RbataKada. 34 67S-22-2S
• T r N T O R E R I A S A N T
C U G A T
O Alfons Sala, 2
674 4167
• A S S O C I A C I Ó RA
DIO TAXI
2 2 - 6 7 6 5 1 5 1 _
• V I A T J E S
E U R O C L O T
Mercat Torreblanca 5 8 9 J 0 2 5 - -
• U S S I A T O U R S
C /P lana de
l'Hospital, 10
5 8 9 6 1 5 0 F a i 5 S 9 5 9 6 5
•TAULER ELECTRO-
SOL
C/Sd, 19 6 7 4 0 6 8 8
• T A L L E R M E C A N C
P. C A N A L S
& Sant Llorenç, 27
674-6362
CANSALADERIA
JUUANA
C/ Francesc
Moragas, 26
6 7 4 0 8 5 1
• O R N A L L A R
C/Martorel , 59 -cant.
C/Alfons Sala
6754496
ÀTJCS_ • ÀT IC D U P L E X N O U
Z. S t Domench Su-
perf.oonst 1 5 8 , 5 0 ^ 3
hab. 2 banys saló, es
tudi. Preinstal labó aire
cond. Parquet armaris
de paret, terrassa etc.
Piscina comunitària
27.000.000 pta
674 08 9 7 F n c a s S l Cugal
•ÀTIC DUPLEX DE
LUXEZC/Alvarez
190 m* consta de 4
hab dobles més estud
en el duptex de 70 m2,
2 banys i un aseo Jar
dí i piscina comunitària
49.000.000 pta 6 7 4 0 6 9 7 F t x a i a Cua*
•ÀTIC DUPLEX. Zona
M i l i Nou.
120 m2 + 20 m2 te
rrassa, 4 hab., saló
menjador amb xeme
neia cuina-ofSce», 1
bany, 1 lavabo, cale
facció, marbre, par
quet, PVC i cfmaR,
pàrquing i traster op
cional preciós.
22.000000 < m . · « M . M B a 8 «
( K S M G e s « * 7 n m o f >
lària).
• P IS À T I C .
C/Alfons S a l a 4 hab.,
1 bany, 1 lavabo amb
dutxa, 4 0 m 2 de te
rrassa, 1 plaça de pàr
quing. 22.000.000
s a T Z i E
(kmaitie, SA.)
ÜLS-ÍCANTONS Dijous, 5 de desembre de 1996 Classificats 25 •PROP MONESTIR 2 hab., menjador saló, cuina, bany, dues terrasses. Possibilitat de pàrquing. 11.000.000 674JZ54.
(Fmcas Gironella) •ZONA PARC CENTRAL Nou, 4 hab., amb armaris de paret, cuina «orlice», ampli menjador saló, 2 banys, lavabo, terrassa, dues places de pàrquing, pis amb excel·lents acabats, tot exterior, sol tot el dia. Zona comunitària. 46.000.000 674125a
ÀTICS OCASIÓ A LA VORA PLAÇA MONESTIR. Àtic de 2 hab., menjador saló. cuina, bany nou i terrassa. 11.000.000 674 2 2 » . _
(Fmcas Gironella) •ZONA CENTRE. Àtic de 4 hab, menjador saló. cuina, bany, lavabo, terrassa de 30 m2. 23.000.000 S7472S4 . _.
(Fmcas Gironella)
na, saló menjador, bat-có, ascensor, exterior i
•CASA ADOSSADA Z. St. Domènech. 3 hab. més estudi, bastar. Garatge per a 4 cotxes. Jardí privat. Només 30.000.000 pta Finques St Cugal 674 06 97 • RROME Venta pisos T675 1701
• RROME Comunitats de propietaris T.675 17 01
•CONJUNT RESIDENCIAL Set-Vall Valldoreix. A cinc minuts estació. Torre 235 m2, 4-5 Dormitoris, Menjador-Estar 38 m2, Cuina-Office equipada, 3 Banys, Estudi 30 m2, Garatge. Calefacció, Jardí privat 600 m2, Acabats i distribució al seu gust.42.500.000 Ptes. VICOMÇA-RROME.
•CASA ALA FLORESTA Pje. Fumet. De 2 hab., més annex de 2 hab. més, saló amb xema-neia, terrassa, 800m2 de jardf Pou Només té 21 anys. 15.000.000pta 674 0697 Fincas St Cugat
•CASA ADOSSADA 240 m2, a prop estació, 2 pàrquing, tot en perfecte estat 43.000.000 675 4324 (Finques Roca) •SANT CUGAT. Casa 3 hab.. 16.000.000 ptas., totalmente reformada, financiable, sin entrada. jAprovéchalai Tra-to directe smazjii-•TORRE untfamiliar
90m2 18mill. def0012 BuNding St. Cugat 67Í252Z -
•TORRE adosada
200m2 28 mill. def 0040 Building, St. Cugat
• LOCAL Carrer Gi-rona-Dos de Maig 132 m !
32.000.000pta Fmcas Sant Cugat 674 06 97
•LOCAL 170 m2, C/ Camí Colomer, 2 portes al carrer, en venda o lloguer. 25.000.000 o 160.000 ptes./mes. 675*324
(Finques Roca) •ES VEN LOCAL de 500 m2. 570 1255
• EMPRESA NECESSITA LLOGAR MAGATZEM, de 200 a 500 m2. Zona entrades a Sant Cugat, fàcil accés, càrrega i descàrrega. 6140639 (Srta. Maribefl
ZONA TORREBLANCA Places de garatge des de 1.700.000 «74 77 7/SlnnarhaSA
•PARC CENTRAL 90 riï 3 hab. saló de 23rrí, 2 banys. Jardí i piscina comunitària. 22.000.000 pta. 674 OS 97
(Fmcas Sant Cugat) •SANT DOMÈNECH 7 pisos nous, baixos amb jardí i àtics du-plex, amb jardí comunitari i piscina, des de 22.000.000pta 6210697
COMPREM SOLARS
(Fmcas Sant Cugat}* PtS 80 m2, nou a estrenar, 3 hab., 2 banys, tot exterior, pàrquing opdonal.14.500.000 675 4324 (Finques Roca) •PIS DE NOVA CONSTRUCCIÓ. 60 m2, acabats de 1a qualitat, 2 dormitoris. 13.500.000 67A1204-67A.il 81^ .
(Serin) • PIS PER ESTRENAR de 3 hab., cuina equipada, menjador saló, bany, lavabo, jardí particular de 150 m2. Pàrking i traster. Tot exterior. Acabats de qualitat. 29.000.000 674 72 54
(Fincas Gironella) • PIS RESIDENCIAL planta baixa 100 m2 80 m2 jardí, 3 dorm., 2 banys, 2 pàrkings i traster. Nou a estrenar. 26.800.000. 6754324 (Finques Roca) • PISOS NOUS PER ESTRENAR. En diverses zones de St Cugat. Pisos de 2 a 5 hab., 2 banys complets, menjador saló, cuina «office". terrassa, calefacció... 674 7254
(Fincas Gironella) •SANT CUGAT pis de 3 hab., banys, cui-
^700.000 «n».«.O.OM<l»C4
(FòbF&iCaoanjCb) •SANTCUGAT pis maco de 90 m2 i 3 hab., 2 banys complets, saló menjador, cuina «office», 2 balcons, ascen. calefacció, tot exterior, pàrquing op. assolellat 14.800.000
(FabfísoCeKÈnyda) •SANT CUGAT preciós pis al c/ Alfons Sala, amb 3 hab, 110 m2, bany complet reformat, lavabo, saló menjador de 35 m2, cuina equipada, terrassa de 25 m2, ascensor, calefacció, exterior, finestres d'alumini i portes d'em-ber. 19,000.000
rsi (RtoPBoCetíarycla) •SANT CUGAT preciós pis de 120 m'í 4 hab. A Tav. Alfons Sala, 2 banys, saló menjador, cuina equipada, ascensor, calefacció, pàrquing, assolellat, finestres d'alumini. 26.500.000 5803659^5809854
(FobPboCeitÉnyda) •SANT CUGAT P. Cànovas, pis de 4 hab. (3 dobles), 120 m?. 2 banys, cuina «office», balcó, entreso-lats, ascensor, calefacció, exterior, pàrquing, assolellat. 21.500.000 5808669-580.9854
(FotoP^oCeKÈnyda)
• PARTICULAR Ven-de Duplex, C/St. Rafael, cerca estación y ac-ceso túneles, z. resid. 17ím', terrazas 30nf, 4hab. dobles 1 indiv., 3barïoscompl.,chi-menea, parquet, jardín comunitario, 2 par-kings.trasteros. iVealo! 49.000.000 pta
• PARTICULAR A PARTICULAR. Pla
del Vinyet, piso de 140nf.4hab.2ba- floe, 2 terrazas, jardín privado, piscina y jardín comunitanos, 2 plazas pàrking. 38.500.000 pta 5aS-Oí6Z
•PARTICULAR, planta baixa tot exterior, 70m2, zona Sant Francesc, cuina i bany reformats, 3 habitacions, saló menjador, pati exterior, 2 trasters Per entregar el 6/97. 12.300.000 (de14a15'30h) 67451 70
•ACTRA. CERDANYOLA 4 hab. bany, terrassa. 10.500.000.-pta. 674JM97
(Fincas Sant Cugat) •RROME Comunitats de propietaris TK7S17m
•RROME Venta pisos
•PISO 85m2 9,5 mul. def 0020 Building St. Cugat S L
6742523 .
•PISO 21 Om» 70 mill. def 0022 Building St. Cugat S.L 6742523 _ •C/.Marinà130m2. Menjador-Estar 35m2 3 Dormitoris (2 suite). 2 Banys complerts, Cuina equipada, Safareig. Terrassa, 2 Places d'aparcament (1 doble), Traster, Armaris encastats, Calefacció, Fusteria exterior d'alumini, Jardi comunitari amb piscina. 33.000.000 Res. VI-COMÇA-FIROME 6751101
COMPREM SOLARS 675)701
• C/DOCTOR MURILLO 130 m2,4 hab. 2 banys, saló menjador, 35 mz, cuina «office", 2 places de pàrquing. Zona comunitària amb jardí i piscina. Exterior. 28.500.000
(Imdesa)
•C/RtUSITAULET 160 rrr",4 hab., 2 banys, sató-menjador, aJna «office», terrassa, plaça de pàrquing. 27500.000 SliSim- 6754302 (Imdesa) • C/SANTIAGO RU-SNOL 110m*,4 hab., 1 bany, 1 lavabo, saló-menjador, cuina «office» nova, terrassa, plaça de pàrquing. 24.150.000
(Imdesa) •OPORTUNrrAT. Tracte directe. Pis 4 hab., assolellat, en casa amb jardí. 5B9 74 10
• PIS 110m2,4hab, 2 banys, parquet, armaris, pàrquing, alt exterior, cèntric, finca nova: 3 anys. 25.000.000 6754324 (Finques Roca) •PIS DE 120 m1,4 dormitoris, 2 banys, mori bona vista, pàrquing. 22.000.000 674 1204-674 1181 (Serin) •PISOS OCASIÓ. Zona Monestir, 75 nf, menjador 20 m\ cuina, 3 hab., 1 bany, safareig, terrassa 4 m-, ascensor, sol. tardes, vistes a Montserrat, perfecte estat. 11.600.000 6753355 -5892643
(KSA Gestió Inmobilia-ria)
•PLANTA BAIXA amb jardí a zona residencial, 4 dormitoris. 2 banys, cuina, totalment renovat piscina, pàrquing. 38.000.000 674 1204-674 1181 (Serin)
• RUBÍ. Av. L'Estatut,
7 5 r r í , 3 hab., molt de
set.
7.250.000 639554a
(Incusa) • RUBÍ. Av L'Estatut. edif. nou, 85 m2. 3 hab., bany i lavabo. Calefacció. Elec Entrada 3.000.000. Resta hipoteca. 533 40 17 -568 54 99
(Finques Vallhonrat)
• RUBÍ. C / C a s p Per
estrenar. Duplex de 118i135rrf .De4a5 hab.,2i3banys,2te-rrasses. Calefacció, gas, pocs veïns. Acabats de quaitat Pàrquing rjpcional. RFA. Nous 14200.000 58S4G 17 - S8a5439_
(Finques Va/honrat) • RUBÍ. C/Duran i Bas, 90 rrf, 4 hab., cambra bany completa, sol de matins, menjador 24 nf, places de pàrquing opcionals. 10.500.000 6996548. (Incusa) •PtSZMARAGALL 75rrf,3hab„ 1 bany, i cuina reformats, parket 10.500.000. pta 67467J5 . (Finques Saca) • PIS Z. CORREUS, 95nf, 3 hab., bany i a i -na reformats, pàrqurig opcional. 14.500.000. pta
(Finques Saca) •ÀTCZ.MARAGALL 160 nf, 4 hab.. armaris encastats, 2 banys, ca-lefac, parket lar de foc, terrassa 18nr tot exterior, pàrking i traster. 27.000.000. 6746715
(Finques Saca) •CASA PROP ESTACIÓ MIRASOL 20unf amb 2 plantes, 4 hab. 2 banys, jardí de 250nf, garatge 6746715
(Finques Saca) •CASA EN VENDA A LA FLORESTA 700rrr de parcel·la, casa de 90 nr en bon estat. 19.000.000.pta 67467 15 . . ._ (Finques Saca) •CASAABELLATE-RRA Preciosa 500nf construits, 1000de jardi, 9 hab. menjador 50 nf parket calef., banys, garatge 6Z46715
("finques Sacaj •CASA ADOSSADA Z.ALTA.150m2,3hab. + estudi, 2 banys jardí particular. Garatge calefacció, parket lar de foc, aseos, terrasses. 30.000.000 pta.
(iFhqussSacaJ •|OCA9ÓN!Ohacto
6.000.000 ptas. Piso 3 hab. rrtandacion: 45.000 ptas Anés. sri entrada.A14mh.de Barcelona SBBMSL.
•SANTCUGAT. Piso. part a part, cerca estación. jOportunidad! Di-veisas rxsbiídades de finandadón, muy inte-resantes. Uamar al sasam •SANTCUGAT. Sin gtos. de contrato, piso 4 hab., balcón, exterior y soteado. jCportunidad! Uamar al 5B974I0
•SANTCUGAT. Por 90.000 ptas. Piso 3 hab., trato directa j Ocasioni 5033701
«OFEREIX VIVENDA, ncvatotalment equpada, para compartir entre dues persones, a Caste-fardelValès(a7kmde Sabade»ia27kmde Barcelona). Trucar ales nits satuojn «BUSCO apartament de toguer aSt Cugat Mà-xhi45rj00Ptes SBa£102-906 94 99 54
ARENASAN
TORRE UNFAMUAR
ADOSADA Z golf
Sup. constr. 450 m2. jar
dín priv. 200012 y com. con psdna 1 SOOm2 4 hab. tpo suite (1 con vestidor). 2 aseos. coc-otl, gran sal-com con
chim. buhard. 70m2. arm. emp. y tza. en to-dashab. garage3c.-t trastero, calef. gas, alarma, suminstr. contr.Atto Standhg Alquter 330.000 ptas. Awiasan 539 45 66
•PISO Ctra Cerdanyola Sup. 80 m' 4hab. 1 baho, sal-com, cocina nueva, lav., balcón, retien pintado, ascensor. Alquiler: 55.000-
•PISO SOBREAT1CO Ctra Cerdanyola amueblado opcional, sup. 80 rrí, 3hab., 1 bafio sal-com, cocina, lav. calef gas, 2 terrazas:^ y 35 m2 muy soteado, suministr. centrat, ascensor. Alquiler 75.000.-
festes infantils.
•SANT CUGAT Tenim tota mena de pisos i torres de lloguer Finca* St Cugal 674 fW 37
ALOUILO DESPA-
C H O 1 1 0 m 2
Junto estación. Valor muebles
PIS PER A LLOGAR A La Floresta 70m! 3 hab. Finques Calvet 53.000 pta. 23ZS5Z2 JI1524 7A
regal nobídabte 6743091-31959 78
• VENC Opel Tigra 1.4 16V Tots els extres, alarma. B-PF 1.500.000.-ptes 908 99 87 43 Jordi •Estudiant s'ofereix per a donar classes d'EGB i cangurs 675O0JÜ •VENC MOTO ka-wasaki KLX 650cc Matrícula B-PK 11.000km 750ooo-67A&12S
• VENC YAMAHA Jet-Ski 650 . Ramon fill 7X1 fi* fM (H/ifítrí nfícina) _
Terreno 1.409 m 2 Valldoreix 28 mill. def 0033 Building St. Cugat S.L. 6742523
•ST.CUGATZ GolfB Pinar C/Enrique Lanfran-oo Superfície «Mm2
19.000.000pta 67406 97 Fincas St. Cugat
•VALLDOREIX C/ Esparver 1 OOOm2
13.500.00 pta. 674 08 97 Fincas St Cugat
" " |
Se necesita
CAMARERO con
experiència
7184565 "EL TITELLA TRAPELLA" Organitza les millors
ASSOCIACIÓ ORQUESTRA SANT CUGAT CICLE DE CONCERTS A SANT CUGAT DEL VALLÈS — 96/97
Abonaments pels socis del L'AOSC:
1.800 ptes. els quatre concerts
dfe<iaj a<%ws4e5a€-<te
1 Diumenge 15 de desembre a les
7 de la tarda Teatre de la Unió
Santcugatenca
2 Diumenge 23 de febrer a les 7
de la tarda Teatre-Auditori del
Centre Cultural Sant Cugat
3 Dimecres 23 d'abril a les 10 de
la nit Teatre-Auditori del Centre
Cultural Sant Cugat
4 Dissabte, 21 de juny a les 7 de la
tarda Centre d'Alt Rendiment
Patrocinen:
Z4 CATALANA OCCIDENT
«> [S] Ajuntament de
Sant Cugat del Vallès
"Concert de Nadal" Jove Orquestra Sant Cugat Dances simfòniques i populars (sardana, havanera, vals, polka.. ) Concertino: Anna Calvo. Director: Josep Ferré
"Carnestoltes Musical" Orquestra de Cambra i Jove Orquestra Sant Cugat Obres de Saint-Saèns, Piazzola, Warlock Philippe Vailet (oboè). Lluís Pérez i Lourdes Pérez (piano), Enrique Telleria (bandoneón). Concertino: Anna Calvo i Pere Bardagí. Director: Josep Ferré
"Concert de Sant Jordi" Jove Orquestra Sant Cugat Obres de Schubert, Brahms, Borodin, Carbonell. Cor Infantil i Juvenil Sant Cugat i Coral Càrmina de Barcelona. Eloi Jové (piano) Concertino: Anna Calvo. Director: Pere Bardagí
"Concert de Música Barroca" Orquestra de Cambra Sant Cugat Obres de Purcell i Haendel Olga Serra (soprano), Philippe Vailet (oboè) Concertino i director: Pere Bardagí Col·laboren:
**»*::«&#**:• £& m • O C C W CORAL I A UMIO lANTCIMAnNCA
US 4 CANTONS
Economia 26 Dijous, 5 de desembre de 1996
Consum
Febre de telèfons mòbils a Sant Cugat
Els aparells s'esgoten arran d'una campanya de promoció Els santcugatencs no s'han pogut resistir a la campanya de promoció de les xarxes d e telefonia M o v i U n e i MoviStar, que regalen telèfons mòbils, i la febre d'aquests aparells ha arribat al municipi. En menys d'un mes, s'han repartit gairabé 2 5 0 telèfons m ò M s aJs diver
sos punts de venda de Sant Cugat, que, en alguns casos, s'han quedat sense existències. L'oferta de MoviLine i MoviStar no és, però, tan atractiva: els usuaris han de pagar la quota de connexió a la xarxa, a més d'una tarifa mensual i el preu de les trucades.
MÒNICA BKRNABK
"Abans de regalar un telèfon mòbil, sempre expliquem el que comporta tenir un d'aquests aparells", assegura Pere Corcho, responsable de la cadena Tobella Mi-lar a Sant Cugat Així, tot i que el telèfon mòbil resulta gratuït amb la campanya de MoviLine i MoviStar, els usuaris han de pagar la quota de connexió o alta, que oscil·la entre les 3.500 i les 4.500 pessetes, i el cost de manteniment de l'aparell (unes 2.300 pessetes al
mes), amb l'agravant que la xarxa de telefonia desconnecta el telèfon si no es paga alguna factura a temps. D'altra banda, a les mateixes distribuïdores de telefonia mòbil no els interessa regalar els aparells de forma indiscriminida-da, perquè, són penalitzades si el client es dóna de baixa de la xarxa abans que passi mig any. Malgrat això, l'adquisició de telè
fons mòbils s'ha disparat aquest mes a Sant Cugat. "Rebem existències tres cops per setmana, i tan sols ens duren un parell de dies", ha explicat Pere Corcho,
que ha afegit que la facturació d'aquests aparells s'ha triplicat el novembre. Per la seva banda, Jaume Rovira, d'Auto Ràdio Rovira, assegura que ha repartit un centenar de telèfons mòbils en tan sols 25 dies. No obstant, la venda d'aquests aparells a Sant Cugat ja era important abans de la campanya de MoviLine i MoviStar, ja que, per exemple, aquest any s'han fet una mitjana de 50 connexions a la botiga d'electrodomèstics Tobella Mi-lar, i tan sols un 3% dels clients s'han donat de baixa.
Els santcugatencs consideren que el mòbil is molt pràctic. Foto: X. IARR0SA
Usos diversos dels mòbils • La majoria dels santcugatencs que han adquirit telèfons mòbils de forma gratuïta el darrer mes ho fan per raons de feina. O, almenys, això és el que diuen. No obstant, altres reconeixen que volen l'aparell per un ús particular. Així, hi ha des de dones embarassades
que porten el mòbil allà on van per demanar ajuda en cas que de sobte es trobin malament, fins a mestresses de casa que el consideren útil per localitzar el marit quan l'envien a fer la compra al supermercat i se n'obliden d'encomanar-li alguna cosa. / M.B.
M o b i l i t z a c i o n s
Els sindicats preveuen que el 50% del
sector públic de Sant Cugat farà vaga
GKNI LOZANO
- Sant Cugat -
"Cal potenciar l'autonomia dels Ajuntaments ja que, al cap i a la fi, és un dret recollit a la Constitució". Amb aquestes paraules, cl representant de CCOO a l'Ajuntament de Sant Cugat, Francesc Garcia, ha fet referència a un dels motius principals que mouran el sector públic de la nostra ciu
tat a afegir-se a la vaga prevista per dimecres vinent . Garcia ha assegurat que defensar aquesta independència municipal significa també "lluitar pel dret a la negociació col·lectiva" que, segons el membre sindical, "ara està totalment vulnerat pel govern del PP". Francesc Cíarcia creu la participació a nivell local serà "massiva" i ha previst que un 50% dels treballadors de la
funció pública s'afegiran a la vaga. Per una altra banda, el re
presentant de CCOO a l'Ajuntament ha qualificat d'"èxit rotund" la mobilització de diumenge passat a Barcelona, on es van aplegar més de 75.000 treballadors del sector públic de tot Catalunya, desenes dels quals eren de Sant Cugat. A nivell municipal, Francesc Garcia s'ha mostrat preocupat
Hisenda és un dels sectors que participen a la vaga. Foto: XAVIER LARROSA
pel fet que "l'equip de govern verses matingudes fins ara encara no s'ha posicionat so- amb l'alcalde de Sant Cugat, bre el tema del conveni" tot i Joan Aymerich, mai no han re-que ha reconegut que les con- sultat improductives.
GRIFUL Ara, el pa i la bolleria que compris al "súper' de la benzinera GRIFUL té descompte de
50 ptes. Retalla la butlleta!
;i MI | \T I
HS4CANIWB Dijous, 5 de desembre de 1996 Economia 27
ÀNGELS CASTUERA
- El fet de tenir tres botigues significa que les coses van molt bé? - "S'intenta sobreviure, que ja
és difícil. Hem d'estar moltes hores treballant. Els nostres fills són petits, i ho entenen, però cada vegada et van demanant més, i ens costa no estar al seu costat. Has de complir amb totes dues coses. Els diumenges són sagrats per a nosaltres".
- A la botiga de Terrassa teniu un taller. Què hi feu? - "És una taller de muntatge
de làmpares. El meu marit treballa també per a l'hosteleria i fabriquem làmpares especials. Un client demana una làmpara de tants metres i al taller li cons-truim, a partir de la idea del client. Són coses que el fabricant no té, i nosaltres li fem especialment".
- També feu dissenys? - "A vegades sí, depèn de les
necessitats del client. Si el decorador que treballa per ell ja té una idea, ens hi acomodem". - A la botiga veneu làmpares
creades per vosaltres i també d'altres de fabricants.
- "Si, per exemple, un hotel necessita 200 aplics, mai no fem la quantitat exacta, sempre fem de més per si alguna peça es trenca o desapareix. Per això, les làmpares que sobren les guardem per reposar-les si el client ho necessita, i a vegades interessen als clients de la botiga. Tenim catàlegs que mostrem
l e s empreses. Gonu lluminación
Gonu Humiliació és una botiga de làmpares que hi ha a la rambla del Celler. Funciona des de fa quatre anys a Sant Cugat, es la germana del taller botiga que la família Romero té a Terrassa, ara, acaben d'obrir una filla petita al Centre Comercial Sant Cugat. Carme Romero porta la botiga de Sant Cugat amb una premisa fonamental: l'atenció al client és bàsica per mantenir el negoci. A mes de la botiga, a Terrassa tenen un taller on fabriquen les làmpares d'acord a les necessitats de cada client. L'empresa, que porten endavant els membres de la família Romero, treballa a més amb el sector de l'hosteleria.
CARME ROMERO. Responsable de la botiga.
"Per trobar les coses no cal anar a Barcelona"
alt aqui que a Terrassa, o n teniu l'altre botiga?
- "El client vé aqui i sap que trobarà allò que busca, perquè, si no ho tenjm, li fabricarem al taller. Els preus d'aquesta botiga no són més cars que els de la botiga de Terrassa, per exemple. Però s'ha de pensar que una làmpara és un article de decoració, i que ha d'adequar-se a la resta del mobiliari. No és igual acompanyar una taula que val mig milió de pessetes que una que en val cinquanta mil. La majoria de la gent pensa que aquesta botiga és cara, i no ho és, tenim els mateixos preus que als altres establiments. A vegades penso que a la gent li agrada tenir una botiga maca al poble, però que se'n va a comprar a fora perquè pensa que és més econòmic. Fins que la gent no ha assimilat.. Jo crec que tenen un concepte de les botigues de Sant Cugat que noés el correcte. No fa falta baixar a Barcelona, perquè aqui hi ha de tot Estem molt ben servits. Hem comprovat que has de ser especialista en una cosa. Ens agrada que quan la gent ha de pensar en làmpares a Sant Cugat pensi en Gonu".
- L'atenció al client és clau per tirar endavant ei negoci? - "Al client se li ha de dir que
no el mínim número de vegades possible. Intentem sempre que el client quedi content, i si vol alguna cosa, mirem d'aconseguir-li. Això forma part de la nostra feina. Si ens limitéssim a vendre làmpares, seria fàcil. El client s'ha de cuidar, i per això no hi ha res com el bon servei.".
Carme Romero, a un racó de la seva
als restaurants, als hotels o a les comunitats de veïns". - Amb quins hotels treballeu? - "Sóm proveedors d'una ca
dena d'hotels que tenen edificis al llarg de tota la Mediterrània. A l 'hote l Golf de Benalmàdena, per exemple , hem construir una làmpara que és espectacular. Està instal·lada al vestíbul i ocupa uns seixanta metres. Està feta a peces que es van empalmant, com un trencaclosques. Tenen unes c a d e n e s que van fent baixar les peces, com si fossin estalactites. Tot això ho hem de calcular, perquè les casca-
botiga. Foto: XAVIER LARROSA.
des quedin equilibrades. Per muntar una làmpara c o m aquesta intervenim tots els treballadors de les tres botigues".
— Aquest és un negoci gairebé familiar... — "Es important que sigui
així, perquè nosaltres ho sentim molt nostre, ens léstimem. Però és que a la gent que treballa amb nosaltres li passa el mateix. Som com una pinya, hem estat junts quan les hem vistes més magres".
— Anomeneu a l'establiment de Sant Cugat una boutique. Hi ha un nivell de vida més
Un negoci familiar
•Al taller treballen sis persones, i a cadascuna de les botigues, tres dependents. Els establiments de la família Romero tiren endavant el negoci amb il·lusió i molta feina. "Si és necessa-riq ue treballem un diumn-ge, o els dies de festa per enllestir una comanda d'algun director d'hotel , ens quedem", diu la Carme. I fan pinya tant els propietaris, el matrimoni Romero, com els treballadors, per això el negoci és familiar. Per a la Carme, és molt més fàcil treballar d'aquesta manera. "No som una multi-nacional.però probablement no podr íem a t e n d r e e l s clients com ho fem si no fos perquè som una petita gran empresa". El creixement de població de Sant Cugat els dóna moltes possibilitats, però també són conscients que, en els darrers anys, els seus clients són parelles joves que "estan hipotecades" amb la compra dels pisos, i tenen un pressupost molt limitat per amoblar la casa. Moltes v e g a d e s , e s porten les l àmpares per parts, segons van omplint les habitacions de la casa. "La crisis, de la que sembla que no sortim mai, es nota molt més que quinze o deu anys enrera, just quan nosaltres vam començar el negoci". La Carme recon-meix aquesta mateixa realitat a la bot iga q u e han obert al Centre Comercial Sant Cugat. Hi ha molta gent que passeja, però poca q u e compra, p e r q u è e l s compradors p o t e n c i a l s , abans d'emportar-se alguna cosa a casa, miren i remiren La Carme confia que quan entrin en funcionament els cines al Centre Comercial, les perspectives canviaran i l'activitat econòmica de les botigues creixerà. / À.C.
_ K
Voldria fer-me Subscriptor d ELS H CANTONS i rebre gratuïtament el carnet d'EL C L U B D E L S U B S C R I P T O R .
Nom -Adreça Ciutat Data de naixement -Banc/Caixa Cte. corrent- -•*-"-'
Fes-nos arribar la butlleta per correu al C/Xerric, 5 lr. o al fax 589 20 91
Tel. Professió
Informació 589 62 82
"^^Mi&Mè
SANT CUGAT JBm^^^1
•• <&>•&' ' i r a
CADA DIMARTS, A LES 8 DEL VESPRE, CONCENTRACIÓ SILENCIOSA
A LA PL. BARCELONA COL.LECTIU D'ENTITATS «SANT CUGAT PEL ZAIRE»
L'Administració facilita, a l'abast de tothom, una informació sobre:
• normes, competències, tràmits, permisos, preus, reclamacions
• subvencions, beques, ajuts, préstecs • concursos, premis, cursos, activitats diverses • organigrama (titulars, organismes, funcions, adreces, telèfons, fax...)
i sobre qualsevol altra qüestió que sigui competència de la Generalitat de Catalunya
Horari: de 9 a 19 h de dilluns a divendres
Videotex: s'hi accedeix mitjançant qualsevol aparell connectat a la xarxa Ibertex (nivell 031), per mitjà del codi *CATALUNYA# Teleservei: TV3 Internet: http://www.gencat.es E.mail: [email protected]
Generalitat de Catalunya
OS 4 CANTONS
30 Dijous, 5 de desembre de 1996
H a n d b o l
La crisi de joc a les files de la UE Sant Cugat no millora
Lequip surt apallissat de Sant Quirze per 23 gols a 16
Els resultats de l'equip d'handbol de la UE Sant Cugat, amb vuit victòries de deu possibles, el liderat en solitari i la classificació matemàtica per la fase d'ascens pràcticament aconseguida, serien, per a un
RAI \ MORKNO
lector de classificacions que no assistís als partits, indicador dar de bon estat de salut d"un equip. L'entrenador i els jugadors del conjunt veiinoM i negre, però, són conscients que l'equip no passa per un bon
moment de joc. Les baixes, la inseguretat a la pista, l'especial motivació dels rivals i la inevitable comparació amb la impressionant temporada 95-96 són algunes de les causes de la crisi.
L'equip sènior d'handbol de la UE Sant Cugat està en crisi. El mal joc que fan els jugadors ve-mell-i-negres des de principis de temporada persisteix, si exceptuem alguna jornada aïllada. Les causes de la crisi han variat al llarg de les setmanes. Kls primers partits els jugadors santeugatencs barrejaven excés de confiança, relaxació i falta de motivació, atesa la facilitat amb què l'equip va ser capaç d'accedir a la fase d'ascens la temporada passada. El cert és. però, que l'equip es troba aquest any amb rivals de molta més categoria que l'any passat. Equips com Manyanet, Sant Quirze i Cardedeu han demostrat ser candidats molt seriosos a prendre als santeugatencs la plaça de campions de (latalunya. A més, el Sant Cugat ja no agafa desprevinguts els equips rivals, que surten a la pista amb especials ganes de derrotar el líder i aconseguir, d'aquesta manera, dos punts d'or. Per exemple, el Manyanet va ser capaç de derrotar el Sant Cugat a domicili per un contundent 25-33, mentre que el cap de setmana següent l'equip barceloní perdia amb el Sant Quirze, i el cap de setmana passat queia davant el Montcada. A més, el Sant Quirze va fer, sens dubte, el millor partit de la temporada davant el Sant Cugat diumenge passat, i així va vèncer per 23 gols a 16. Les dues derrotes i la falta de bon joc han donat inseguretat als jugadors santeugatencs, que cometen errors de principiant -pèrdua de pilotes,
CMlma*» fc la UE Sant Cvgit, JMM Smdm. NtK XJVB UWMSA
penals fallats-en moltes ocasions fruit del nerviosisme.
I, a més. les lesions
Potser la causa més greu de la crisi a les files de la UE Sant Cugat són les baixes. No tan sols les lesions, sinó els petits inconvenients a l'hora d'assistir als partits i entrenaments. L'entrenador Joan Sancho atribueix a la mala sort el fet que s'hagin produït tantes baixes en tan poc temps, i lamenta
que els compromisos dels jugadors l'obliguin, en ocasions, a haver de repetir entrenaments. "Són problemes que s'acaben notant, però són problemes temporals", ha dit Sancho, per qui l'eciuip passa per un mal moment. "Els mals moments passen, i, a més, no seria normal guanyar-ho tot, com l'any passat; s'ha de saber conviure amb la derrota". De fet, a molts equips els agradaria que els mals moments fossin com el del Sant Cugat.
Un llistó massa alt
• Quan Josep Ibànez va decidir deixar d'entrenar l'equip sènior d'handbol de la UE Sant Cugat, els seus jugadors acabaven d'aconseguir una discreta cinquena posició a la fase d'ascens. Era la temporada 94-95, i en aquell moment ningú no pensava en res diferent d'una etapa de transició per als vermell-i-negres. Els directius de la UE Sant Cugat, però, van buscar recanvi per a Ibanez, i el van trobar a la banqueta del Rubí. Joan Sancho va entrenar l'equip rubinenc després que els directius del Manyanet el van destituir malgrat haver portat l'equip barceloní a la fase de sector i haver estat a un sol gol de la primera divisió nacional. Joan Sancho va arribar a Sant Cugat amb ganes de repetir l'experiència, i ho va aconseguir aportant a les files santeugatenques uns quants exjugadors del Manyanet i fent tomar algunes figures veteranes del Sant Cugat La lliga passada, l 'equip de Joan Sancho només va empatar un partit i en va perdre dos, un d'ells la semifinal de la fase de sector. La resta de partits els va guanyar, la majoria per una diferència de gols exageradament ampla. Un llistó massa alt per al millor equip de la categoria. / R.M.
F u t b o l
El Sant Cugat visita el Sant Cristòfol, un camp difícil
ÀLKX L Ó P E Z
- Sant Casat -
El Sant Cugat Esport afronta aquest diumenge un dels partits més difícils de la temporada. El conjunt entrenat per Josep Alonso es desplaça al camp del Sant Cristòfol, tercer classificat amb 21 punts, cinc punts menys que el Sant Cugat, que continua una jornada més com a líder en solitari amb 26 punts. A més, és l'únic equip del grup I de la regional preferent que encara no ha perdut cap partit del campionat. El conjunt vermell-i-negre té en aquests moments dos equips que el persegueixen a la taula classificatòria: són el Roses, segon amb 22 punts, i el Sant Cristòfol, tercer amb 21 punts. L'última jornada de lliga, tant l'equip santeugatenc com el terrassenc van empatar els seus respectius partits. Mentre que el Sant Cugat va perdre una bona ocasió per distanciar-se dels perseguidors més immediats en empatar a 0 gols a casa amb un Sant Julià que és onzè de divuit equips, el conjunt de Terrassa va obtenir un bon resultat al camp del Roses, segon classificat, que va empatar a 1 gol. El balanç del Sant Cugat Esport fora de casa és de tres victòries, davant el Lloret, el Sant Celoni i el Farners, i tres empats, contra el Cassà de la Selva, el Ripollet i el Blanes.
L'equip entrenat per Josep Alonso ja no és, amb 19 gols a favor, el que fa més gols a la lliga. Ara és el Cassà, amb 20 gols. Tot i això, els santeugatencs segueixen sent, amb 5 gols en contra, l 'equip menys golejat del grup. Quant al balanç del Sant Cristòfol a casa, ha guanyat tres partits, davant el Blanes, el Canovelles i el Sils, n'ha empatat un amb amb el Farners i ha encaixat dues derrotes contra el Sant Celoni i el Ripollet. En les últimes tres jornades que els terrassencs han jugat a casa han aconseguit el triomf.
Ctra. de Cerdanyola a Sant Cugat Km. 4,6. Sant Cugat Telèfon 674 28 00
Per només 6 . 6 7 0 ptes. al mes sense cap tipus de quota d'entrada
JUGA CADA DIA A PADDLE l/%yt c\M& fi in tCVn nüAn
aTENNIS (14 pistes), a FUTBOL SALA, a FRONTENNIS...
I gaudeix de 30.000 rrï d'instal·lacions amb servei de bar-restaurant, piscina, salons d'esbarjo, poliesportiu, gimnàs, parc infantil i uva.
ELS/CANTONS Dijous,Sdedtsembrtdel996 Esports 31
Voleibol
El CV Sant Cugat passa per un dels moments més crítics Metodiev afirma: "No crec que perdem la categoria"
Els mals resultats que ha obtingut el sènior femení del CV Sant Cugat a la primera volta de la lliga Acevoi han provocat que l'equip ocupi en aquests moments l'an-
ÀI.EX LÓPKZ - Sant Cugat -
El Club Voleibol Sant Cugat va cloure la darrera jornada de la primera volta de la lliga Acevoi amb una nova derrota. El Caja Cantàbria es va endur cap a Torrelavega dos punts d'or que situen l'equip en vuitè lloc amb 13 punts, davant del conjunt santcugatenc. Cal assenyalar t ambé que aques t equip tan sols havia guanyat un partit fora de casa; va ser en la sisena jornada a la pista de l'últim classificat, l'equip madrileny de l'Alcorcón. El resultat final d'aquest encontre, que es va jugar al pavelló municipal de Sant Cugat a Valldoreix, va ser un clar 0 sets a 3 per les jugadores visitants, amb parcials de 9-15, 12-15 i 4-15. La veritat és que el resultat ja parla per si sol. Aquesta era, sens dubte, una immillorable oportunitat perquè les santcugatenques aconseguissin el que hauria estat per primera vegada una segona victòria consecutiva a la lliga. L'entrenador santcugatenc, Kiril Metodiev, és molt sensat a l'hora de qualificar el partit de diumenge passat davant el conjunt cantàbric: "El resultat reflecteix el joc que va oferir l 'equip." Metodiev parla també de les seves jugadores. "D'una banda, les noies sembla que vulguin, però de l'altra, sembla que no puguin; no sé com es pot canviar, això". El CV Sant Cugat, novè i antepenúltim a la classificació amb 13 punts, descansarà aquest cap de setmana, ja que l'e-
tepenúmma posició a la classificació. L'en
trenador búlgar, Kiril Metodiev, explica
amb detall l'actual situació del seu equip:
"El pitjor de tot és quan les coses no sur
ten bé, i fins ara, les coses no estan sor
tint bé." El conjunt santcugatenc és pe
núltim a la classificació i aquest cap de set
mana li toca descansar.
Irem entenva i EkattrHM MMMSOVI. Ftto: XAVIER UMHBA
quip de POskarbi es va retirar de la competició justament la primera jornada del campionat. En principi, els equips que ocupen els últims llocs de la taula haurien de perdre els seus respectius compromisos. El Caja Cantàbria visita la pista del Playas de Benidorm, el Volei Múrcia la del Tenerife i l'Alcorcón la del Caja Àvila. Per als interessos del CV Sant Cugat, tant el Caja Cantàbria, com el Volei Múrcia com l'Alcorcón haurien de perdre els seus partits, malgrat
que tot indica que així serà. Les dues jugadores búlgares del
CV Sant Cugat, Irena Iordanova i Ekaterina Atanassova, són, per Kiril Metodiev, "el 65% de l'equip". Metodiev està convençut que sense les dues búlgares, la situació seria molt més crítica. D'altra banda, el balanç del conjunt santcugatenc a la primera volta del campionat ha estat de tres victòries, amb el Granada i el Benidorm a casa i l'Alcorcón a fora, i set derrotes, davant el Tenerife, el Múr
cia i el Caja Cantàbria a casa i el Las Palmas, el Ribeira Sacra, el Caja Àvila i l'Albacete. Un desanimat Kiril Metodiev reconeix que "el pitjor de tot és quan les coses no surten bé, i fins ara, les coses no estan sortint bé. Aquesta temporada no serà gens fàcil." Metodiev és conscient de la situació crítica de l'equip, però afirma que "malgrat tot, no crec que perdem la categoria. Això és una cosa que a mi al principi no m'agradava, i ara encara menys."
Tennis
Corretja, a un pas de la final del Màster estatal
ÀLEX LÓPEZ
El tennista santcugatenc Àlex Corretja va estar a un pas de jugar dissabte passat la final de la tercera edició del Màster estatal Pà-ginas Amarillas. En la tercera jornada del torneig, Corretja va caure contra Albert Costa, el número 1 espanyol i tretzè del món, per un doble 6-3. En la primera jornada, el santcugatenc va derrotar Carles Moya per 7-5, 2-6 i 6-3, mentre que a la segona va guanyar a Sergi Bruguera per 2-6,6-4 i 6-4. Si en l 'última jornada s'hagués imposat a Albert Costa, s'hauria enfrontat a la final amb PatoClavet. Finalment, la final la van jugar Pato Clavet i Sergi Bruguera. Bruguera va revalidar el títol aconseguit l'any passat i va derrotar a la final Pato Clavet per 7-5 i 6-1.
Karate
Gonzalez, subcampió de Catalunya
El karateka del Gimnàs Sant Cugat Àlex Gonzalez es va proclamar fa dues setmanes al Palau d'Esports de Barcelona subcampió de C a t a l u n y a en la modalitat de més de 80 quilos. De la seva categoria, s'hi van presentar més de quaranta participants, mentre que el campionat va aplegar un total de 300 inscrits. Amb aquesta segona posició, el karateka santcugatenc accedeix al Campionat d'Espanya, que es disputarà el pròxim mes de març a Madrid. /À.L.
Hoquei herba
El Júnior masculí torna de Madrid amb les mans buides
RAFA M O R E N O
-Saat Cegat-La lliga se'ls fa costa amunt als
jugadors de l ' e q u i p mascul í
d 'hoquei herba del Júnior. El
tècnic Andrés Barrientos s'havia
plantejat aconseguir quatre dels
sis punts en joc en la doble jor
nada del cap de setmana passat,
però no en va obtenir cap. La pri
mera derrota va ser dissabte per
dos gols a un, davant l'equip que
fins aquell moment era l'últim
classificat, el Club de Campo. El
conjunt madrileny només tenia un punt, i va aconseguir dissabte la seva primera victòria. Als jugadors santeugatencs els va faltar astúcia al camp, i els dos gols encaixats van fer que l'equip jugués sota la pressió de qui va al darrere en el marcador, una situació poc còmoda per als homes de Barrientos. Tot i això, l'entrenador va declarar que els seus jugadors no havien jugat malament. El resultat de diumenge davant PAIdeasa Valdeluz, cinc gols a un, ho diu tot. El rival dels santeu
gatencs va mostrar molta més riquesa tècnica i més qualitat tàctica, i va superar sense gaire dificultat els jugadors del Júnior. Amb aquests resultats tan negatius, l'equip s'haurà de replantejar l'objectiu d'obtenir el quaranta per cent dels punts a la lliga al més aviat possible. La primera volta s'acaba la pròxima jornada -el 22 de desembre-, i el Júnior està obligat a vèncer el Jolaseta -segon classificat- a casa si no es vol veure immers en els últims llocs de la classificació.
L'equip femení del Júnior ja té el 50% de la lliga a la butxaca
RAFA M O R E N O
La victòria de l'equip femení del Júnior davant el Club Kgara, segon classificat, per dos gols a cinc, va demostrar que les jugadores de Núr ia Olivé formen un dels equips amb més opcions per pujar a la divisió d'honor. Les santcugatenques s'han posat líders en solitari, amb 21 punts, i han guanyat tots els partits que han dis
putat. La mateixa entrenadora santeugatenca havia manifestat que el partit de dissabte suposava "el 50% de la lliga". "L'altre 50% serà quan el Club Egara visiti Sant Cugat", va dir. De fet, el Júnior ha guanyat tots els partits c ò m o d a m e n t . Si la segona volta
confirma la superioritat santeugatenca, les jugadores no tindran problemes per accedir al Campionat d'Espanya, en el qual es decideixen els equips que pugen.
32 Esports ELS /CANTONS Dijous, 5 de desembre de 1996
P o l i e s p o r t ï u
Des de fa un parell de setmanes, el Set Ball ofereix dos nous serveis: una pista pollesportiva il·luminada i una pista de paddlo, dues noves instal·lacions que han estat àmpliament aprovades per les 800 persones que ara mateix gaudeixen de les instal·lacions del club santcugatenc. De fet, diumenge passat va començar el primer torneig del Campionat Social de futbol sala, que s'anirà disputant tots els diumenges al matí. Francesc Domenc, director del Set Ball, ha engegat nous projectes. Per exemple, Domenc té previst que l'entitat tingui el seu propi equip de futbol sala, que més endavant s'inscriurà a la federació catalana d'aquest esport. Un altre projecte que actualment està en estudi és la creació d'una lliga que es disputaria al mateix Set Ball i en quò participarien els equips dels clubs de tennis del Vallès que volguessin i totes aquelles empreses que estiguessin representades per algun soci del Set Ball. Si aquesta iniciativa es portés a la pràctica, el campionat començaria a funcionar el mes de febrer vinent i acabaria el mes de juny, amb un sistema de lliga a doble partit.
El Set Ball estrena dos nous ambients Una pista pollesportiva i una de 'paddle' són les dues grans novetats
La pista ptUtsiwthr· iNniuria I la altta l'a pttíh ití Sat Ball. Fata: XJkVIH UMOM
Al.KX LÓI'KZ - Sant Casat -
Una pista poliesportiva il·luminada i una pista de paddle són els dos nous serveis que ofereix des de fa un parell de setmanes el Set Ball. A partir d'ara, les 800 persones que gaudeixen de les diverses activitats que ofereix el club santcugatenc disposaran de dues noves alternatives que, de moment, han estat rebudes amb molta expectació. La superfície de la pista poliesportiva està feta d'un material sintètic. Aquesta instal·lació pot acollir tant partits de tennis (pista ràpida) com de futbol sala.
Campionat Social
De fet, diumenge passat va iniciar-se la primera edició del Campionat Social de futbol sala, que es disputarà tots els diumenges des de les deu del matí fins a la una del migdia. En aquest torneig s'hi han inscrit un total de sis equips, formats per deu jugadors cadascun, que jugaran una lligueta regular a doble volta. Amb aquesta nova alternativa esportiva, el Set Ball està estudiant alguns projectes força interessants. De moment, Jordi Munoz, entrenador de futbol sala, ha estat la persona encarregada perquè esculli i
constitueixi un o dos equips de futbol sala, segons la qualitat dels jugadors que han pres part en el Campionat Social. Els jugadors seleccionats defensaran els colors del propi equip del Set Ball i seran inscrits a la Federació Catalana d'aquest esport per tal que competeixin en alguna de les seves lligues. El director del Set Ball, Francesc Domenc, també ha ideat un projecte que actualment està en estudi però que podria començar a funcionar el mes de febrer vinent.
Es tracta, ni més ni menys, d'un campionat de futbol sala que se celebraria exclusivament al Set Ball i en cl qual participarien tots els clubs de tennis del Vallès que ho volguessin i totes aquelles empreses que fossin representades per algun soci del Set Ball. Si finalment aquesta idea es dugués a la pràctica, començaria a funcionar el mes de febrer \inent i acabaria al mes de juny. en sistema de lliga regular.
Tant una activitat esportiva com l'altra han provocat que, sobretot els cups de setmana, l 'af luència de públic en aquests dos nous serveis hagi estat massiva.
D ' aques t a manera, amb aquests dos nous serveis el Set Ball pretén millorar la qualitat del seus serveis.
CLUB D€ RUGBV SANT CUGAT
Ruabv St. Cugat
JA TENIM CAMP DE JOC!!! Si vols jugar amb nosaltres, vine a conèixer'ns! Al Club de Rugby Sant Cugat hi trobaràs:
1. L'ESCOLA DE RUGBY A l'Escola de Rugby fem trobades organitzades per la Federació Catalana de Rugby, pels mateixos clubs i participem en torneigs internacionals d'escoles de rugby.
Etapes d'aprenentatge de Rugby: Benjamins: 8-9 anys Alevins: 10-11 anys Infantils: 12-13 anys
2. L'EQUIP CADET: 14-15 anys. Participen al Campionat de Catalunya.
3. L'EQUIP JUVENIL: 16-17 anys.
4. L'EQUIP SÈNIOR: A partir de 18 anys Participen a la 2a categoria.
Horaris d'entrenament: A les instal·lacions del Júnior F.C. L'Escola, els Cadets i els Juvenils entrenen els dimarts i dijous, de 7 a 8.30 de la tarda. L'equip Sènior entrena els dilluns, dimecres i divendres, de 8.30 a 10 de la nit.
Carretera de Rubí, km. 17,4. 08190 Sant Cugat
ELS /CANTONS Dijous, 5 de desembre de 1996 Esports 33
Aeròbic
La participació en la marató no compleix les expectatives
Lorganitzador de la prova al CAR la qualifica "d'acceptable" Només un centenar de persones van assistir diumenge al matí al Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat per participar en la I Marató Internacional d'Aeròbic, organitzada pel club Gim Numància. El di
rector esportiu del gimnàs barceloní, Fran-cisco Barcía, havia pronosticat que unes mil persones es reunirien a les instal·lacions del CAR. Finalment, les expectatives no es van complir.
s q u a i x
vm fm«ttfm t • Mim* m a t o * H tta ttw M M I H Í I te
ÀLEX LÓPEZ on està instal·lada la nova pis-- Sant Casat - ta indoor. Barcía explica tam
bé que "ho hem volgut fer en un lloc emblemàtic com és el CAR i aprofitar per donar una mica d'importància a l'aeròbic". Des de les dotze del migdia i fins a les dues de la tarda, tots els participants van poder gaudir d'un matí en què l'aeròbic i el funk van ser, sens dubte, els dos grans protagonistes. Així doncs, l'objectiu de la marató no era competir sinó el fet de passar un matí practicant aquest esport. Cal assenyalar també que només un deu per cent dels participants eren homes. L'organització també va posar a disposició un autocar que va desplaçar tothom que no disposava de mitjà
El CAR (Centre d'Alt Rendiment) de Sant Cugat va acollir diumenge passat la I Marató Internacional d'Aeròbic organitzada pel club Gim Numància. Finalment, s'hi van inscriure poc més de cent persones, malgrat que Francisco Barcía, director esportiu del gimnàs barceloní, havia especulat al llarg de tota la setmana que s'hi podrien donar cita unes mil persones. De fet, sobre aquest assumpte el mateix Francisco Barcía assenyala que "podem qualificar la marató d'acceptable". La marató va tenir lloc en un dels tres pavellons del CAR, concretament
MKXMRUWMBA
de transport al CAR. De 75 a cent persones van ser les que no van voler perdre's l'espectacle i van seguir de ben a prop la marató. La marató va ser dirigida per
professionals reconeguts dins aquest àmbit. Els monitors van ser Fidel Buika, del Gimnàs Sant Cugat, Soraya Hernàndez i Maria José de la Cruz, totes dues del Gim Numància, i finalment Andrea Cruz. Un cop finalitzada la marató, els monitors van rebre uns diplomes acreditatius de la cita esportiva, mentre que els participants ja havien rebut com a obsequi una samarreta i una gorra. Francisco Barcía destaca que aquesta marató "tindrà una continuïtat".
Bàsquet
L 'esco l ta I g n a s i M u n e r a d e i x a la UE Sant Cugat
RAFA MORENO
- Sant Cugat -
El jugador de bàsquet de la UE Sant Cugat Ignasi Munera -23 anys- ha decidit abandonar el club per incompatibilitat amb els horaris de la seva feina. Munera ha preferit deixar l'equip abans que continuar entrenant-se només un dia a la setmana. El jugador, que forma part de la UE Sant Cugat des que es va fundar el
club, fa onze anys, ha manifestat una gran tristesa per haver hagut de prendre la decisió, i no descarta tornar a jugar la temporada que ve, si l'entrenador vol comptar amb ell. D'altra banda, l 'equip de
Lluís Folch va tornar a guanyar el cap de setmana passat, a la pista del Barberà. El resultat, 65-76, podria haver estat més ampli si l'entrenador santcugatenc no hagués decidit aprofitar l'avantatge per fer
més rotació de jugadors, quan el seu equip guanyava per 22 punts de diferència. L'equip santcugatenc s'en
fronta aquest cap de setmana al Gaudí. Els vermell-i-negres es veuran les cares novament amb un equip que pertany al grup dels tercers classificats, amb 17 punts, quatre menys que la UE Sant Cugat, líder indiscutible després de deu jornades de victòries i només una derrota.
Mals resultats de l'Esquaix Sant Cugat al
Campionat de Catalunya ÀLEX LÓPEZ
- Sant Cagat -
Cap dels vuit representants de l'Esquaix Sant Cugat dels 33 jugadors que hi estaven inscrits es va poder classificar entre les tres primeres posicions en alguna de les dues categories, sub-16 i sub-19, de què constava el Campionat de Catalunya que es va celebrar dissabte passat al club santcugatenc. Malgrat els mals resultats, Ventura Coch, director de l'Esquaix Sant Cugat, explica que "ja sabíem que el nostre nivell és el sub-12 i sub-14, però en sub-16 i sub-19 ja érem conscients que no teníem cap possibilitat de treure bons resultats".
En sub-16 masculí, l'Esquaix Sant Cugat estava representat per tres jugadors de catorze inscrits: els germans Annandale, Àlex i Philip, i Pablo Artieda. Finalment, els germans Annandale es van enfrontar per jugar pel cinquè i sisè lloc. Àlex Annandale va derrotar Philip per un ajustat 3 sets a 2. Cal tenir en compte, però, que aquests bessons de només 12 anys, la ca
tegoria dels quals pertany a la sub-12 i sub-14, van haver de jugar amb nois de 16 i 17 anys.
En sub-16 femení, de les sis jugadores inscrites, tres eren santeugatenques: Nina Annandale i les germanes Cardellach, Estela i Núria. La jugadora que va arribar més lluny de totes tres va ser Estela Cardellach, que va ser quarta, després de perdre amb Marta Gaya, del CN Sabadell, per 3 sets a 1.
En sub-19 masculí, on no hi havia cap jugador de l'Esquaix Sant Cugat, s'hi van presentar un total de vuit jugadors.
Finalment, en categoria sub-19 femení, Jessica Barceló i Inés Callahan, totes dues com a jugadores també del club santcugatenc, es van acabar classificant en la quarta i cinquena posició final. En aquesta categoria, en ser només cinc jugadores, es va disputar en una lligueta regular. Ventura Coch també volia
matisar que "la participació ha estat la màxima que hi podia haver pel que fa a nivell, no quant a la quantitat de jugadors que han vingut".
Hoquei sobre patins
La nova derrota del PH Sant Cugat
conf irma la crisi de joc RAFA MORENO
La derrota del PH Sant Cugat davant el Bigues i Riells per un gol a quatre s'emmarca dins d'una preocupant crisi de joc de l'equip de Toni Sariol. Els santeu-gatencs tenen dificultats en la posició en pista i el control de pilota. A més, segons ha explicat el president del club, Antonio Pé
rez, "l'equip sènior prové de la fusió dels dos equips que hi havia l'any passat, i és normal que els jugadors encara no hagin acoblat la seva forma de jugar". Després dels resultats negatius, l'equip s'ha replantejat l'objectiu de pujar de categoria, i, segons Pérez, els jugadors s'han de prendre la temporada com a etapa de consolidació, i no obsesionar-se amb l'ascens aquest any.
Rugbi
El Sant Cugat Júnior cau sorprenentment davant el Castellet
RAFA MORENO
L'equip sènior de rugbi del Sant Cugat Júnior va perdre per 18-17 davant l'equip més feble de la categoria, el Castellet. Al partit d'anada, els santeugatencs van guanyar per 36-12. El Sant Cugat va fer el cap de setmana passat el pitjor partit de la temporada, i la derrota l'ha situat en penúltim Hoc a
la taula, empatat a quatre punts amb el Sitges i el Castellet Segons els directius del club, tot i que les victòries inicials havien fet pensar en una plaça en el primer grup de \a segona fase, l'objectiu de l'equip és adquirir experiència per intentar l'ascens els propers anys. Demà divendres el Sant Cugat disputa el partit ajornat del 17 de novembre, contra els invencibles Crancs de Vic.
34 Esports ELS / C A N T O N S Dijous, 5 de desembre de 1996
FUTBOL
Regional Preferent 12.00 Sant Cristòbal-Sant Cugat (Diu.)
Segona Regional 12.00 SportiniíMira-vil-Poblc Sec (Diu.)
Tercera Regional 11.45 Sant ( aiiyt-t :an (:ios (Diu.)
12.00junior-l.es l'onts (Diu.)
18.00Ca/ail<ires-.\dcsa(Dis.)
18.00 PB Sant Cugat-Can l'atjó (Dis.)
Juvenil Preferent 16.15 I.'I lospir.aler-S.iiit('ugat(Dis.)
Juvenil 2a Divisió 18.00 Sant Cugat-.-V.es.il Diví
18.00 Jiinior-M.iiirin.i lígara (Diu.)
18.00 PB Sani ('.ugat-C.m l-'atjó (Diu. I
10.00 Sp.\lira-s.>l-Si Pere I .umen (Diu.l
12.00 PB Sant ( aigat Alontt lont I Diu.)
Cadet 18.00 Vk-sa-San l.oren/.HDis.l
18.30C.in |-.i[|.i-Sani ( aigat (Dis.) n < M S \ m Peie-Jun D iu . I
1 1 . 0 0 B o n a i i e - P B Vim ( a m a t i D i u . i
l S . 0 0 S . i n t C u u . i l Si I V i e l . u i n e í - . ' D i u . .
Infantil 16.00 PB Sant Ciigal-Can la t jo I Div i ()'Í.(M) S.mt ( aigai-Nataeici Terrassa li lis.i
16.00 C E F Sant Cugat- Adesa (Dis.)
16.15 Can Jofresa-PB Sant Cugat (Diu.)
Aleví 12.00 Júnior-Can Boada (Dis.)
15.00 Sant Cristòbal-PB Sant (Cugat (1 )is.)
10.15 Dosa Tetrassa-Sant Cugat (Dis.)
10.15 Sant Cugat-Adesa 11 )is. I
11.15 PB Sant Cugat-Can Parellada (Div)
10.15 Les Fonts-Sp.Mira-sol (Dis.I
12.30 PB Sant Cugat-Can Boada l. Dis. I
Benjamí 10.00 PB Sant Cugat-F.se. Blaugrana (Div)
10.15 Sant Cugat-Mollet I Dis. i
Adesa-Mautina Fgara
Pre-benjamí 13.00 Àgora-Terrassa 11 )is. i
11.00 Kst.Blaugrjna-PB Sant Cugat (Dis.)
BÀSQUET
3a Preferent 1>).45 l'K SantCugat-Caudí iDis.i
3a Preferent Femení l ' U O S.mt Joan-l 'H Sant Cugat iDivi
3a B 19.30 Cardona-PB Sant Cugat i Dis. i
12.1M) PB Sant Cugat B-Cnll ( Diu.)
16.00 Poble See-Júniot (Dis. i
Sub-22 18.00 UV. Sant Cugat-Caudí(Dis.)
17.30 FPSA-PB Sant Cugat (Dis.)
Júnior Masculí 16.30 l 'K Sant Cugat-Bonanova (Dis.)
Júnior Femení CK Sant Cugat (deseansa)
Cadet Masculí PB Sant Cugat (deseansa)
Cadet Femení UK Sant Cugat (deseansa)
Infantil Masculí HE Sant Cugat (deseansa)
Infantil Femení l 'E Sant Cugat (deseansa)
HANDBOL 1a catalana 12.30 l ' E Sant Cugat-Sútia (Di u.)
Juvenil 1 T. Sant Ciigat-Batberà
Cadet I T. Sant Cugat (descansa)
VOLEIBOL
Divisió d'honor fem. CV Sant Cugat (deseansa)
HOQUEI HERBA
Divisió d'honor masc. Júnior (descansa)
1a divisió femenina Júnior (deseansa)
Júnior 1917 (descansa)
16.30 Picra-PH St Cugat B (Dis.)
Benjamí 1 5 3 0 Piera-PH St ( aigat A (Dis.)
12.00 PH Sant Cugat B-S.Sadurní (Dis.)
Prebenjamí PH Sant Cugat (descansa)
BUGBI
2a catalana 12.00 Sant (kigat-í Vanes \ ü (I )iv.)
HOQUEI PATINS PETANCA
2a divisió catalana 20.15 Arenys Munt-PH Sant Cugat (Dis.)
21.00 CH Sant Cugat-Penya BB (Dis.)
Júnior 16.45 Prat-PH Sant Cugat (Dis)
Juvenil 18.45 Piera-PH St Cugat A (Dis.) 17.00 P\ilafranca-PH St Cugat B (Dis.)
Infantil 16.30 PI I SantCugat-Andotra (Dis.)
Aleví 15.30 l»l 1 St ( àigat A-Espluga (Dis.)
5a divisió Mira-sol-At. Sant (aigat A
L'Eixample-Sant Francesc A
6a divisió Sant Francesc B-Ccrdanyola
At. Sant Cugat B-Can Sant Joan
TENNIS TAULA
2a divisió provincial ( K Sant Cugat-I .'Avenç
Juvenil l 'K Sant (aigat (descansa)
E... s ni mmmmm.
Aquest cap de setmana no hi ha jornada de jocs escolars.
Les competicions es re-anudaran el proper dissabte 15 de desembre.
R È S ü l t r i l l i !
FUTBOL SALA
Cadet Juvenil AA.VV. 128-Arnau Cadell K-3
Aleví Avenç- Verdaguer 5-2 Zona Nord-Thau 1-1 Pau Casals-Santa Isabel l·l
Infantil Sth.illa-Avcn, S-s Santa Isabel-I.. da Vinu '-2 Viaró-Casteltnou 1-0
Catülunya-Zona Nord.. Verdagucr-Pins Vallès..
.7-1 . ."-1 Benjamí
MINIHANOBOL
Infantil Avene-CO femení 26-10 CO masculí-Angeleta Ferrer 2.5-14
Aleví Vcrdaguer-Avenç 2-6 Santa Isabel-Ferran Clua B 6-2 Catalunya A-La Floresta S-ll Catalunya B-Joan Mara.g.ill X-0
Purc/a Maria-Catalunva 3-.S tàillserola-Avenç 0-8
VOLEIBOL
Infantil Angeleta Ferrer-Pla Farreres 0-2 Collserola-Avenc. 0-8
Aleví Ferran Clua A-Pínar 2-0 Joan Mara^al 1-Catalunya 0-2 Atcnç-I'crran Clua B (1-2
BÀSQUET
Infantil Catalunya fcmení-Avenç 1.2-44
Aleví Liceu Politècnic-Joan Maracgall s/c Àgora-Pins Vallès M-ZH Purezu Maria-Montserrat 2-52 Avent-Pins Vallès s/c
Benjamí
Maristes-Cerme Obert 0-2 Avenç-Pins Vallès 24-42 Santa Isabel-Mnntserrat fih-4 Aj-nra-Catalunya B 1. -1 II Catalunya A-Sant Jordi SS-12
C U S S « % M e « Ï N S
RJTBOl
R e g i o n a l p r e f e r e n t
( i R U P 1
S i l s - ( C a n o v e l l e s 1-1
R o s e s - S . C r i s t ò f o l 1-1
S a n t C u g a t - S t . . I u l i à 0 - 0
T o r e l l ó - B l a n e s 1-0
( C n s s à - S i n g u c r l í n 2 - 1
A r b ú c i e s - F a r n e r s 2 - 1
Í . l o r c t - R o d a T e r 1-1
S a n t C U i i r z c - R i p o l l e t 0 - 0
S a n t ( C e l o n i - A b a d e s s c n c 2 - 0
E q u i p P J PG
•..ml Ciiual 12 7
K.-M-- i : . I
Si I : i . i . . 'i 12 i,
G C P u n t *
( . . -Me
\ i l . i „ i.-s i I
s,K II
I . I . a u l_>
St ju l i . i II
l<ip.. lkl II
l·itello II
S i imuer lm I. '
U .a . l e s sen . I.'
KIKI., k l 12
Blanes 12
12
14
I . I I
L a p r o p e r a ( 8 d e s e m b r e ) : S i l s -
R o s c s ; S a n t C r i s t ò f o l - S a n t C u g a t
K s p o r t ; S a n t J u l i à - T o r e l l ó : B la
n e s - (Cassà; S i n g u c r l í n - A r b ú c i e s ;
F a r n e r s - I . l o r e t ; R o d a T e r - S a n t
Q u i r z e ; R i p o l l e t - S a n t CCeloni; C a
n o v e l l e s - A b a d as s e n c .
S e g o n a R e g i o n a l
G R U P 8
S a n t I g n a s i - M e d i t c r r a n i . . . . 2 - 3
P a j a r i l - T r i n i t a t 0 - 1
G r a c k s - M o n t b a n 5 - 0
M e r i d i a n a - B o r d e t a 2 - 0
P o l v o r i t c n e - D i n i i n i i c o 2 - 0
G a n S e r r a - S p M i r a s o l 5 - 0
P o b l e S e e - S a r r i à 5 - 2
H o s p i t a l c n c - I . a F l o r i d a 2 - 4
V e t e r a n s D e s e a n s a
Equip P J P G
S p \ l e i i d : . i
l ' rn-. i t . i i 12
•
l .a l - : . . i i . l .
M I M . . . I ,
''
M e t l i l c i r . u i 1 1 • l i o u l e t a 1 1 4
l ' o l · l e Se t 1 1 -Sar r i à K l 4
St . l K n a s . 11 t
S p M i r a n o l 1 1 :t
P a | j r i l I I I \ ( i ü n S e r r a I I ) s ( a a e k s I I 2
M o n i n j i . 10 2
M u s p i i j l c n i l l 1
\ e t e r a n s 11 I I
24 l>»
i4 14
21) I s
1 7
| s
14
12
14
14
14
L a p r o p e r a ( 8 d e s e m b r e ) : San t
l f ; n a s i - P a j a r i l ; T r i n i t a t - C r a c k s ;
M o n t b a u - S p o r t i n g M e r i d i a n a ;
B o r d e t a - B r u c ; V e t e r a n s - P o l \ o r i -
t e n c ; D i n à m i c o - C a n Ser ra ; S p o r -
t ing M i r a - s o l - P o b l e Sec ; Esco l ap i s
S a r r i à - H o s p i t a l e n c ; M e d i t e r r a n i -
La F l o r i d a .
T e r c e r a R e g i o n a l
G R U P 13
M a t e d e p e r a - 2 5 s e t e m b r e 3-1
( C a n G o l a p i - G a n B o a d a . . . . 2 - 0
V i l a d e c n v a l l s - . h ï n i o r 1-0
L e s F o n t s - . \ h i t a d e p e r e n c . . . l - 4
M o n t s e r r a t - < C a z a d o r e s 5 - 5
A d e s a - G a n (Clos 1-7
l U l a s t r e l l - S a n t C u g a t 4 - 2
J o a n W l I I - S a n t P e r e 0 - 5
( C a n T r i a s - P o b l e N o u 4 - 2
E q u i p P J P G PE P P GF G C P u n t *
M . i u . l e p e r j I 1 8 à I) 2 8 I " 27
( , ( 12 K
\ i . . . l e t j u l l s l l 7
•-: IV re II 7
k . u i l n a s 12 6
I :.m H D J . I J I 1 »
2s s c t e m h r e l 1 '-
I .es ià . i i ts 12 i.
Sant <;ugul 11 1
C.ill Cnlapi 111 s
l ll.isirt.-ll 12 4
\ l . , ! j < l c p t c i u l 2 4
J....H XX1I1 11 .i
Miintst-irar 12 2
l'olik- N<u. 12 I
32
.i7
Júnior 1 1 1 2 8 I S 2"í
O/adorcs 12 1) 2 10 19 47
\,\.;u 12 II 1 11 11 16
L a p r o p e r a ( 8 d e s e m b r e ) : l ' l l a s -
t r e l l - J o a n X X I I I ; S a n t P e r e - C a n
Trias: P o b l e N o u - M a t a d e p e r a ; Z.S
s e t e m b r e - ( C a n (Colapi; (Can B o a -
d a - \ ' i I a d e c a v a 11 s; J ú n i o r - L e s
l ' on t s : M a t a d e p e r e n c - M o n t s e r r a t ;
(Ca/adores- . ' \desa; San t (Cu^at-(Can
C l o s .
T e r c e r a R e g i o n a l
G R U P 14
G a m p o a m o r - M a r i n a 4-2
L a P l a n a d a - G a n R u l l 2 -0
G . ( C r e u - P B S a n t C u g a t 1-1
(Can F a t j ó - l i s p r o n c e d a 1-1
( C a s t e l l a r - L a R o m à n i c a 0 -2
(Can P u i g g e n e r - B a r b e r à . 1-0
l S S a l u t - Í C e r d a n y o l e n c 4-1
P i r i n e u - R o u r e d a 1-1
(Can ( C a s a b l a n q u e s d e s c a n s a
E q u i p
K a . a u - ,
I .i I-:.
P J PG PE
( D S j h i i 11 .1 1 7 II)
C.I ' l impc-ncrKI 2 i S 7
l larbcra 1 1 1 0 s 15
Cas te l la r 11) 2 0 X II)
C a s a M a r u j s l O II II II) 7
( . a u l-.t l i 2 2 I S 11 2 0 E q u i p P J P G P P P F P C P u n t »
( a n , | „ , l a . a l l i- 1 4 2 6 ?s i y | 1 E S i C u g a 1 1 1 0 1 8 3 9 7 1 8 2 1
( C r e i i I n , 2 •s 2(1 1(1 17 S ú r i a 11 7 4 7 9 3 7 1 8 18
l ' i l l - . e u l l i s . ' 2> 14 H 17 K s e n l a P ia 11 7 4 XIK) 74N 18
l ' l i M ( : . i ( ! i . i ' » .-, 1 3 2 9 1 5 1 6 l . e s d . r t s 11 6 5 SI I4 7Hh 17
I..i l ' I . i i . i l la 1(1 S 1 4 17 12 16 V i l a d e e a n s I I 6 s. K12 7H7 17
M a r i n a
( e r i l a n
1(1
s c l e n e l l
4 1
4 1
5
6
17
1 < >
24
M
k l
13
( . J U l l l
( ï r j e i a
K p i c
11
10
10
6
6
6
a
4
4
7114
6 9 6
7 1 5
6 9 9
6 6 1
6 8 4
17
16
16
k s p r o n e d a 9 .1 2 4 21 21 I I
L a p r o p e r a ( 8 d e s e m b r e ) : I S
Sabadel l -Pi r ineu; Roureda-Spor t inu
Macarenos; C a n Casab lanques-Cam-
p o a m o r ; \ l a r i n a - I . a P l a n a d a ; C a n
Rull-(Comerç (Creu; P B Sant (Cn«;at-
C a n Fatjó; Ksproneeda-(Castellar: l.a
Romanica- ( Can Pui^Rener : (Cerdan-
Volenc-Barberà.
BÀSQUET
T e r c e r a p r e f e r e n t
G R U P 1
( J a u d í - L e s C o r t s 5 4 - 5 5
F u s t e r - S ú r i a 5 7 - 7 9
A t e n e u - V e n d r e l l 7 9 - 7 6
G r à c i a - H o r t a L i m a 7 4 - 6 7
L a i e t à - E s c o l a P i a 3 2 - 4 6
M a s i a B o u - E p i c 6 7 - 5 4
B a r b e r à - U E S t C u g a t . . . . 6 5 - 7 6
V i l a d e c a n s - V i l a s e c a 7 9 - 6 9
ELS í CArYTONS Dijous, 5 de desembre de 1996 Esports 35
CLASSIFICACIONS
L a i e t à
Barberà
Vilaseca
Kuster
A t e n e u
Masia Bou
Vendrel l
11
11
11
11
11
11
11
Hurra L i m a 11
7(13
749
824
794
SOI
716
821
738 lf>
767 16
H07 16
750 15
851 14
874 12
La propera (8 desembre): Epic-Viladecans; Escola Pia-Masia Bou; Horta Lima-Laietà; Vendrell-Salle Gràcia; Súria-Ateneu; Les Corts-Fus-ten LE Sant Cugat-Gaudí; Vilaseca-Barberà.
Tercera catalana femenina G R U P 5
Collblanc-Vilatorrada 45-69 Frees ty le -Caldes 42-56 Voramar -Mal lo rca 34-61 Glot-St Joan....ajornat 19.01.97 St Cugat-St Sadurní 54-31 Montpedrós-Montserrat...44-28
Equip P J PG P P P F P C P u n t s
\ r l a lo r rada <1 S 1 567 398 17
Clor s M 0 419 28(1 l h
l - rces tylc 1(1 5 5 463 438 15
Ca ldes 7 7 0 442 319 14
SrJ P e r p è t u a S 5 3 576 384 13
Mallorca 8 5 5 444 362 13
l ' K S l C u n a l 7 5 2 3 4 6 2 6 1 12
Cnl lb lanc 9 3 6 4(18 464 12
M o n r p e d r ó s 7 4 5 3116 289 II
W a n u r 9 2 7 .158 432 11
Pallejà 9 l 8 344 537 1(1
Sant Joan 7 2 5 2K2 346 9
Montse r ra t 8 1 7 277 394 9
Si .Sadurní 8 1 7 329 457 9
La propera (8 desembre): Sant Joan-l E Sant Cugat; Mallorca -Clot; Caldes-Voramar; Santa Perpètua-Freestyle; Sant Sadur-ní-Montpedrós; Pallejà-Montse-rrat. Vilatorrada (descansa); Collblanc (descansa).
Tercera B G R U P 2
L a Font-Goll 45-48 Bos Horta-Safa Horta..43-74 Gassó-Beeth Fons 66-84 Cardanyola-CB 96 74-42 Clot-Cardona 70-66 PB St Cugat-Martinenc.63-59 Montjuïc-Maristes 78-72
Equip P J P C P P
P B Sr C u g a t l O
Sala Horta 9
Momims 9
l iceth l-'ons 9
Cerdanyirla 7
Maristes 9
Cardona N
Coll 9
M.im.K-m s.
CU 96 9
I.J I s » ! 9
Can Parella* Li ~
Hoseo Horta ~
PF
7 4 1
649
669
5911
566
445
566
P C P u n t a
5 9 1 19
453 17
562 16
444 16
468 l 'i
374 12
461) 4 7 6
4 4 4 5 5 9
5 2 5 7116
4(19 4 2 7
3 6 1 4 6 9
La propera (8 desembre): Car-dona-PB Sant Cugat; CB 96-Clot; Becth Fons-Can Parellada; Safa Hor-ta-Gassó; La Font-Bosco Horta; Mar-tinenc-Montjuïc; Coll-Maristes; Cerdanyola (descansa).
Tercera B G R U P 4
La Lira-Penya Gulé 70-49 Pardo Bazàn-PB St Cugat52-58 GoU-Beeth Fons 56-61 Franqueses-Vilorama 106-63 Cb 96-CapeUades 59-53
Sicíl ia-Horitzontal 66-62 Cosmos-Poble Sec 56-72 J ú n i o r - A z z u r r o 51-54
Equip P J
La Lira 9
Hori tzonral 10
C B 9 6 10
F r a n q u e s e s 10
Azzurro 10
Coll 9
Penya C u l c 10
Beerh Fons 9
C a p e l l a d e s 9
P B St C i v i l 1 0
Pob le Sec 10
Sicília 10
Cosmos 9
Part ió Ba/.an 8
J ú n i o r 1 0
Vilomara 9
PC-.PP-. 9 0
..tu.... 630
732
619
735
685
52.2
550
576
586
S89
620
547
498
443
486
495
509 18
676 18
565 17
641 17
627 16
471 15
620 15
520 14
541 14
609 14
611 14
590 13
557 12
512 11
577 11
697 9
La propera (8 desembre): Horitzontal- Cosmos; Capellades-Sicí-lia; Vilorama-CB 96; Beeth Fons-Franqueses; PB Sant Cugat-Coll; La Lira-Pardo Bazàn; Poble Sec-Júnior; Penva Culé-Azzurro.
HANDBOL
Primera catalana G R U P 2
Montcada-Manyanet 25-24 St Quirze-UE St. Cugat.23-16 Súria-Martorel les 28-28 Montgrí-Cardedeu ......21-25
Equip P J PG PF P P Ç F GC Punta
l ' E S l C u j r a t l O 8 0 2 2 3 8 2 2 5 1 6
M a n y a n e t 10 7 0 3 283 235 14
C a r d e d e u 10 6 1 3 268 243 13
St Q u i r z e 10 5 2 3 254 2 4 8 12
M o n t c a d a 10 4 1 5 226 230 9
Mar tore l les 10 4 1 5 257 263 9
Mon tg r í 10 2 I 7 226 241 5
Súria 10 0 2 8 259 326 2
L a propera (8 desembre): l!E Sant Cugat-Súria; Martorelles-Montgrí; Cardedeu-Montcada; Manyanet-Sant Quirze.
VOLEIBOL
Divisió d 'honor femenina Granada-Ribe i ra Sacra. . .3-1 St Cugat-Cajacantabria 0-3 Benidorm-Alcorcón 3-0 Gaja Àvila-Murcia 3-0 Tenerife-Albacete 3-0 G a n t u r descansa
Equip P J PG P P F C Punta
Tene r i f e 10 1(1 0 30 5
Caja Àvila 10 8 2 27 6
Albace te 9 8 1 24 5
G r a n a d a 10 5 5 21 17
R.Sacra HI 5 5 16 23
B e n i d o r m 9 5 4 19 15
C a n r u r 1(1 4 6 13 21)
( . .Can tàbr ia 10 3 7 14 22
Sau t Cujial 1 0 3 7 1 3 2 4
Múrc ia UI 3 7 12 23
Alcorcón 1(1 0 10 1 30
20
18
17
15
15
14
14
13
1 3
13
10
L a propera (8 desembre): Al-bacete-Ribeira Sacra; Benidorm-Ca-jacantabria; Tenerife-Murcia; Caja Àvila-Alcorcón; Cantur-Granada; Sant Cugat (descansa).
FUTBOL SALA
Divisió de plata G R U P B
Equip P J PG PE P P GF GC Punta
La Massana 7 6 1 0 3 5 21 19
Saragossa 7 6 0 1 44 28 18
D .No t i c i a s 7 6 0 1 48 27 18
Martore l l 7 5 0 2 43 26 15
Kpic Casino 7 4
S.Por ta iné
C e n t e l l e s
Tene r i f e
Vilassar
Andorra
Alacanr
S a n t C u g a t
R .Bur lada
Albe lda
41)
31)
27
17
30
22
27
2 2
26
15
27
24
29
32
34
28
39
3 1
36
44
La propera (15 desembre): Èpic Casino-Sícoris Portainé; Rubio Bur-lada-Centelles; Vilassar de Mar-Al-belda; Saragossa-Andorra La Massana; Tenerife-Andorra de Terol; Alacant-E )ia noc e Xoticias Xota; Màrtorell-Winterth tir Sant Cu<. at.
Primera B GRUP 2
Equip P J P C PE PP GF G C Punts
Prosperitat 6 5 1 0 53 13 16
Castellar 6 4 1 1 29 23 13
La Unión 7 4 (I 5 24 16 12
Camprodon 6 4 (1 2 29 2 4 12
Ripol let 7 4 0 3 25 2\ 12
Kscodines 6 3 0 5 25 21 9
Palamós 6 3 0 5 21 21 9
Olímpyr 6 3 0 3 19 2 0 9
Lloret 7 0 4 31 33 9
Platja O 'Aro 7 1) 4 19 28 9
L.Control 7 0 4 27 57 9
Mol le t 6 1 1 4 25 27 4
Sani Cugal 7 0 1 6 17 3 6 1
L a p r o p e r a (15 d e s e m b r e ) : Olímpyc de la Floresta-Platja d'Aro; Prosperitat-Castellar, Escodines-Mo-llet; Palamós-Lloret; Camprcxlon-La Unión; Ripollet-Winterthur Sant Cugat B; Lògic Control (descansa).
HOQUEI SOBRS PATINS
N o t a : A l ' h o r a d e t a n c a m e n t d ' u q u e s t s e t m a n a r i l a F e d e r a c i ó C a t a l a n a de P a t i n a t g e e n c a r a n o h a v i a e n v i a t l e s c l a s s i f i c a c i o n s of i c i a l s . L e s t a u l e s q u e s e g u e i x e n , d o n c s , n o s ó n l e s o f i c i a l s .
Segona catalana G R U P 1
JMJ-Ca ldes 3-8 Navarcles-Arenys Mar 2-2 Sant Feliu-Sant Celoni 2-5 Vic-Gelida 6-1 Universitari-Aiguafreda...5-7 P H St Cugat-Bigues 1-4 Sentmenat-Arenys Munt...5-3
Equip P J PG
Arenys M u n t 9 6
St Ce lon i 9 8
Vic 9 6
GC Punta
30 14
Bigues 9
St l-cliu 9
Arenys Mar 9
C a l d e s 9
P I I St < u | t a t 9
Cel i t la 9
Navarc les 8
J.M.J. 8
S e n r m c n a r 9
Aiguafreda 9
1 niversirari 9
54
19
45
44
34
41
L a propera (8 desembre): Cal-des-Sentmenat; Arenys Mar-JMJ; Sant Celoni-Navarcles; Gelida-Sant Feliu; Aiguafreda-Vic; Bigues i Riells-l'niversitari; Arenys Munt-PH Sant Cugat.
Segona catalana G R U P 4
La Garriga-Tona 3-13 Folgueroles-Barcino 6-9 Sta Perpè tua-CES 5-4 St Ignasi-P.Plegamans 1-8 Esplugues-Penya BB 5-4
Masquefa-GH St Cugat 4-2 Vilanova-Voltregà 8-7 Monjos descansa
ïqulj» PJI PG PE P P GF GÇ Punta
Vilanova 9 8 0 1 122 36 16
Tona 9 6 2 I 77 41 14
M a s q u e f a 9 6 2 1 6 8 37 14
S t a P e r p è r u a 8 5 2 1 4 8 27 12
RPIegamans 8 4 1 2 4 0 26 11
C H S l C u g a t 8 3 2 3 3 8 3 1 8
Monjos 8 4 0 4 4 0 44 8
Barcino 8 3 2 3 45 4 5 8
Volrrcgà 8 3 1 4 49 54 7
Ksp lugues 8 3 1 4 32 37 7
l- 'olgucrolcs 8 3 0 .5 36 111 6
C E S 9 2 1 5 38 66 5
P e n y a BB 9 2 0 7 35 58 4
St Ignasi o o (I 6 20 44 I)
La Garriga 7 0 (I 7 2> 56 0
L a propera (8 desembre): Bar-cino-La Garriga; CES-Folguero-les; Palau Plegamans-Santa Perpètua; Esphigues-Sant Ignasi; CU Sant Cugat-Penya BB; Voltregà-Masquefa; Monjos-Vilanova; Tona (descansa).
HOOUei SOBRE HER8A
Divisió d'honor 30 novembre: Egara 1935-At. Terrassa.. . 1-6 C D Terrassa-Barcelona. . .3-2 Sardinero-Vallès 1-0 Jolaseta-Polo 4-2 Aldeasa -Club Ega ra 0-4 Club Campo-Júnior 2-1
1 desembre: A t Terrassa-GD Terrassa.5-1 Egara 1935-Barcelona 4-2 Sardinero-Polo 6-1 Jolaseta-Val lès 3-0 Aldeasa-Júnior 5-1 Club Campo-Glub Egara...0-2
Çquq>. PJ PG PE PP GF GC Punta
Rgara 10 10 0 0 50 5 30
At.Terrassa 10 9 0 1 51 8 27
Jolaseta 10 8 0 2 27 13 24
Po lo 10 (> 0 4 27 24 18
Sa rd ine ro 10 5 1 4 18 19 16
A.Valdcluz 10 4 2 4 23 31 14
C D Terrassa 10 3 3 4 17 26 12
J ú n i o r 1 0 3 1 6 12 3 3 1 0
Kgara 1935 10 3 0 7 13 33 9
l-'C Barcelona 10 2 1 7 17 39 7
C l u n C a m p o l i l I 1 S 15 28 4
Valies 10 D 3 7 13 26 3
L a p r o p e r a (22 d e s e m b r e ) : Vallès-Egara 1935; Polo-CD Terrassa; Club Egara-Sardinero; Júnior-Jo-laseta; Aldeasa Valdeluz-FC Barcelona; Club (lampo-At. Terrassa.
Primera divisió femenina Campionat de Cata lunya
Vallès-At Terrassa 3-0 Club Egara-Júnior 2-5 Línia 22-Pedralbes 2-1 Gavà-CD Terrassa 7-0 Júnior 1917-Iluro 2-2
Equip PJ PG P I PP GF GC Punta
J ú n i o r 7 7 O 0 S 6 2 2 1
Egara 7 6 0 1 52 6 18
C a v à 7 5 0 2 25 7 15
Línia 11 7 5 0 2 29 6 15
Vallés 7 4 0 3 18 11 12
P c d r a l b e s 7 3 1 3 12 12 10
C D Terrassa 7 2 0 5 3 4 0 6
l loro 7 0 3 4 3 38 3
J ú n i o r 1 9 1 7 7 0 1 6 3 4 1 1
Ari. Terrassa 7 0 1 5 0 38 1
La propera (15 desembre): lluro-Gavà; At. Terrassa-Júnior 1917; Jú-nior-Vallès; Pedralbes-Club Egara; Línia 22-CD Terrassa.
Segona catalana G R U P A
Gastellet-Sant Cugat 18-17 Sitges-Universitari 25-24 Crancs descansa
Equip P J PG PE PP PF PC Punta
Vic 5 5 0 0 204 46 10
l niversirari 6 3 0 3 15(1 108 6
Sirgcs 5 2 0 3 108 147 4
S a n t C u g a t 6 2 0 4 1 0 1 9 0 4
Cas t e l l e t 6 2 0 4 65 193 4
D e m à d ivendres 6 de d e s e m b r e es d i spu ren els
part i ts ajornats de la jornada 6: Sant Cuga t -Cranes :
Caste l le t -Si tges
La propera (15 desembre): Uni-versitari-Castellet; Crancs-Sitges; Sant Cugat (descansa).
5a D I V I S I Ó Mira-sol-Jordan 8-8 Montcada-At Sant Cugat 11-5
La propera (8 desembre): Mira-sol; At. Sr_ Cugat A; L'Eixample-Sc Francesc A
6a D I V I S I Ó A t S t C u g a t B-At Ribera.6-10
L a p r o p e r a (8 d e s e m b r e ) : St.Francesc B-(Cerdanyola; At.St.Cu-gat B-( Can St. Joan.
CANTONS horari d'atenció
al públic mat ins : de % a 141.,
de dilluns a divendres
tardes : de i7h a 20h, els dimarts i dijous
ELS4C4NT0NS
Espectacles
36 DÍ/OÍ/S, 5 de desembre de t00ó
IllIlIlllllllllilllIlllllllllHIIIII
Mostra
El teatre tanca amb èxit de públic la Mostra de Cultura de la Unió
Els organitzadors esperen repetir rexperiència d'aquí a dos anys La primera Mostra de Cultura Popular que ha organitzat la Unió
Santcugatenca aquest mes de novembre ha seguit una paràbola
ascendent pel que fa a la participació del públic. El primer cap
de setmana, els espectadors no es van animar a sortir de casa
perquè el temsp no acompanyava en absolut. L'augment de pú
blic va ser evident els altres dos dies, i el teatre de la Unió es
va omplir diumenge per veure la representació teatral que van
fer sis grups de Sant Cugat.
AMH'.I.S ( : \ s i \\.\<\
- Sant Cugat -
Dos actors del taller de teatre de la l • ni<'> Santcugatenca, dirigits per Síl\ ia Ser\ant , el grup de teatre del Cent re Popular Andalús, Mira-sol Tea t re , el grup Ni ho somiïs I catre de la Floresta. cl grup Kspiral de Valldoreix i l i la Zero \an participaren la mostra organitzada per la l'nin. Els sis grups van passar per l'escenari de la l 'nió interp r e t an t f r agmen t s de peces teatrals. L'escenografia no va canviar, però sí el mobiliari i l'a-tretzo, que s 'adequaven a les característiques de cada obra.
L 'experiència ha estat molt profitosa per a tots els grups. No es perseguia la competit ivitat entre els actors, sinó compartir una bona estona i oferir teat re a un públic que habi
tualment no participa en les activitats de la l 'n ió Santcugatenca. La funció de la l 'nió com a centre de propostes culturals en què participin les entitats de Sant (lugat. Precisament amb aquesta intenció es va preparar aquesta mostra. Lis responsables de la l 'n ió van iniciar la roda de contactes el mes d'abril, i van aconseguir que setze entitats s'engresquessin amb la iniciativa.
Ernest Neté , un dels organitzadors, va des tacar el nivell dels joves actors que van passar per la l 'nió diumenge. "Tenint en compte que són aficionats, el nivell que han mostrat és acceptable , i és animador que hi hagi gent jove que es dediqui al teatre." La valoració global cpie ha fet Ne té , el gran impulsor d 'aquesta mostra, és satisfactòria, fins al punt
F.lgmp Si ho somiïs Teatre va partit ipar a la mostra. Foto: .V. IARROSA
cital de folklore el primer diu-que hi haurà una altra edició millorada. "La farem, i millor. Això ha estat una prova sense recursos econòmics. La Caixa de Terrassa ens ha ajudat força. L'any que ve, amb temps, ho farem millor."
L'esbart Sant Cugat, el Coro Rociero del Centre Popular Andalús i el grup d'havaneres Tardor de la l 'nió van oferir un re-
menge de la mostra, encara que no hi havia gaire públic. La secció de metall de la Jove Orquestra i la Camerata de Pho-nasci havien actuat al matí. El d iumenge , dia 24, cinc corals santeugatenques van oferir un repertori variat de cant coral, que també va tenir una bona resposta de públic.
L i t e r a t u r a
La companyia Kaddish fa una reflexió sobre la sida
a la biblioteca municipal Es va dramatitzar 'Elvals de Baltimore'
ANIÍKI .SCVSTI KKA
- Sant Cugat -
l n grup de vint persones va participar amb interès en la lectura dramatitzada que es va fer dissabte a la biblioteca del Mil·lenari per commemorar el Dia Mundial de la Sida. Kls membres de la companyia Kaddish van interpretar per al públic el text de l'obra F. I vals de Baltimore, una peça que l'escriptora nord-ame-ricana Paula Vogel va escriure després que cl seu germà morís de la sida. L'obra reprodueix un viatge fictici que Vogel i el seu germà haurien d'haver fet.
En el text, l'autora inventa un virus que afecta un grup molt de
terminat de persones: les mestres d'educació primària entre els 24 i els 40 anys. Amb aquest exemple, Paula Vogel insisteix en el fet que no hi ha grups de risc que puguin contraure la sida, sinó pràctiques de risc que afavoreixen el contagi. Segons el director de la companyia, Josep Costa, aquest és un bon símil que ha de ser\ ir per eliminar prejudicis i grups marginats. "Es una tàctica que utilitza l'autora per posar distància respecte a la sida. Encara avui he sentit un polític parlar dels grups de risc. Això no pot passar més. La sida no és una malaltia de grups, és una malaltia que afecta tothom." Costa va acusar amb duresa les instiru-
FIs actors de kaddis/i en un moment de la lectura. Foto: X. IARROSA
cions d'inhibir-se en la recerca de solucions. "Jordi Pujol. Pasqual Maragall, Felipc (ïonzàïez o José Maria Aznar no han fet res per lluitar contra la sida. Han fet de la malaltia un problema mèdic i no polític. Algun dia hi haurà un judici per a aquests assassins", va afirmar amb rotunditat.
Costa creu també que els mitjans de comunicació no fan prou per di\ ulgar l'autèntica realitat de la sida al món. El director de la companyia va destacar iniciatives com la de la lectura dramatitzada, tot i la poca repercuss ió q u e va ten i r e n t r e la població.
Quart llibre de poesia de la professora Forcada
MÒNICA BKRXAHK
- Sant Cugat -
La professora de biologia de l ' i ns t i tu t Arnau Cade l l . Assumpció Forcada, va presentar la setmana passada cl seu quart llibre de poemes. Hàbitat, en un acte al Pati Llimona de Barcelona, on van intervenir, entre altres, l'escriptora Carme Riera. A la presentació, l'autora i la poetessa i amiga seva Eina Palau van interpretar algunes dels poemes del volum amb acompanyament musical. Les poesies del darrer llibre de Forcada, escrit en català i castellà, són de temes ecològics i l'autora utilitza un vocabulari científic. "Això demostra que és possible unir ciència i literatura", ha afirmat la professora de biologia, que des de 1990 ha escrit tres llibres de pomes més, Immunitat, Flora sa-piens i Caducifolium. El quart recull de poemes de Forcada ha estat il·lustrat pel pintor d'Islàndia Gudmundur Karl Asbjorns-son, i inclou un pròleg de l'escriptora Maria Àngels Anglada.
Toc de Retruc presenta un disc en directe
Cugat-
El grup de la Floresta Toc de R e t r u c ha p u b l i c a t un disc compacte amb les cançons dels seus espectacles musicals per a nens, i va presentar-lo dissabte al públic en un concert que es va fer a la Casa de Cultura. Un grup de pares i nens van cantar i ballar amb al música de Les aventures dels Kei Kei, el disc que han publicat en veure que molta gent els havia demana t on p o d i e n t robar les cançons gravades en disc. La gravació inclou temes del seu espectacle Kei Kei i de 15 són 15, el muntatge que han estrenat a Barcelona. Aques t esp e c t a c l e és un r e s u m d e l s quinze anys de trajectòria del g rup , tot i q u e t a m b é hi ha cançons populars ca ta lanes . Toc de Retruc utilitza en els seus mun ta tges in s t rumen t s antics i objectes quot id ians , com ara paelles que recicla en ins t ruments musicals. / À.C.
ELS4CANIÜÏNS Dijous, 5 de desembre de 1996 Cultura 37
Exposició
El Col·lectiu 9 exposa per segona vegada a Sant Cugat
Els nou artistes s'han format a l'Escola Municipal d'Art El grup de pintors santcugatencs que in
tegren el Col·lectiu 9 exposa per segona vegada a Sant Cugat, des que al 1991 es va fundar com a grup arran d'una expo
sició col·lectiva. El marc escollit per aquesta nova mostra és un cop més la Casa de Cultura, on fins al 17 de desembre es podran veure les obres de Beatriu Carde
ner, Raimon de GaztaAondo, Pilar López, Rosa Cirilo, Imma Pueyo, Daniel Maca-rulla, Francesc Santjust, Fina Telesez i Begona Valcarcel.
AURA COSTA
L'exposició mostra una variada selecció d'obres realitzades a partir de tècniques tan diferents com l'oli, l'acrílic o l'aquarel·la sobre seda. I és que, justament, aquesta mostra pretén presentar l'evolució pictòrica que cada un d'aquests nou artistes ha experimentat en els darrers cinc anys. Malgrat les diferents tendències que marquen l'obra de cada un dels artistes, el grup manté certa unitat que, com explica Imma Pueyo, una de les pintores del Col·lectiu 9, està marcada per "la línia figurativa comuna a tots nosaltres i que es caracteritza per l'expressió de la realitat de l'entorn, per pinzellades gestuals i per l'ús de colors amb un simbolisme particular".
El Col·lectiu 9 va néixer el juny de 1991, després de treballar ple
gats en una mostra col·lectiva que es va fer a la Casa de Cultura. Aleshores el seu nexe d'unió era l'Escola Municipal d'Art de Sant Cugat, on tots nou artistes es van formar. Segons explica Imma Pueyo: "L'escola era l'espai on treballàvem la matèria per expressar infinitat de sensacions, pensaments i sentiments. Però també era el lloc on enfrontàvem els nostres criteris sobre l'art." Superada l 'etapa de l'escola i després d'haver participat en diferents exposicions individuals i col·lectives, els pintors es retroben de nou en aquesta nova mostra, que es va inaugurar el 27 d'octubre passat, amb l'assistència d'unes 200 persones i de diferents representants institucionals . La t i n e n t d ' a l ca lde de Serveis Personals de l'Ajuntam e n t de Sant Cugat , Àngels Ponsa, que també va ser present en la inauguració, va assenyalar
Se celebra el concert de Santa Cecília
ÀNGELS CASTUERA
Part del col·ltí liu ilt pintor, ttut txpoieti n la Casa de Cultura. Foto: X. LARROSA
que "és una satisfacció veure que els recursos que el consistori destina a l'ensenyament artístic - en referència a l'Escola Municipal d'Art-obtenen resultats tan bons com aquesta mostra".
La tinent d'alcalde també va destacar que l 'exposicó " d e mostra que a Sant Cugat hi ha gent amb inquietuds que continua fent feina i realitzant treballs importants".
Unes cent persones es van reunir dissabte a la tarda al casal de cultura de Valldoreix per assistir al tradicional concert que organitzen els veïns per Santa Cecília, la patrona dels músics. A q u e s t a era la d isse tena edició del recital , en què van participar aproxim a d a m e n t v in t i n t è r p r e t s . Una jove violinista de Valldoreix va ser una de les artistes més ap laudides . Al concert de Santa Cecília es van alternar els estudiants de música amb els in t è rp re t s professionals. Així, el director de la Cot ton Club Big Band va fer un concert de piano. També hi va haver fragments de música amb trompa, cant coral i un recital de poesia a càrrec d ' u n a r e c i t a d o r a loca l . L'organitzadora de l 'acte, Isabel Cas te l l s , ha d e s t a c a t la bona resposta de la gen t de Valldoreix, que ha conver t i t el concert de Santa Cecília en una tradició. Jaume Sanmartí, pres ident de l ' E M D , que ha col·laborat en el concert, també va assistir-hi.
Foto de família deh integrants de k companyia Tetrateatre. Foto: ELS 4 CANTONS
L'actuació de Teatreatre a Terrassa,
deslluïda per falles tècniques
fia
La participació de la companyia Tetrateatre a la 23a edició del Premi Ciutat de Terrassa de Teatre el cap de setmana passat va quedar deslluïda a causa d'un problema en el pannell de llums. El grup va representarí/W nit qualsevol, en què, precisament, la il·luminació constitueix un dels atractius de l'obra amb la inclusió de clarobs-curs. Malgrat això, la resposta del
públic, que va omplir tres quartes parts de ia sala, va ser entusiasta, tot i que Tetrateatre és totalment desconeguda a Terrassa. De fet, aquesta era la primera vegada que la companyia actuava a la localitat vallesana, tot i que no era així per a la directora del grup, Dolors Vilarasau. Aquesta va participar en el Premi Ciutat de Terrassa de Teatre quan tenia 19 anys, i va obtenir el guardó a la millor direcció amb Muntatge poètic. "M'ha
fet molta il·lusió tomar a participar-hi, tot i que moltes coses han canviat", ha afirmat Vilarasau. Enguany, 23 grups teatrals es van presentar al certamen, però només deu van ser escollits per actuar a Terrassa. Les companyies seleccionades reben una compensació econòmica per l'únic fet de participar, mentre que el premi és simplement honorífic. Els guardons es lliuraran el mes de març./M.B.
I na de les obres que es poden veure a la Sedeta. Foto: A. SANTOS
Anna Santos exposa 'piercings' a Barcelona fins al dia 2 0
La mostra inclou onze fotografies de perforacions corporals
RlTH BOLLINGER
La valldoreixenca Anna Santos, de 19 anys, exposa al Centre Cívic la Sedeta, al barri de Gràcia de Barcelona, onze fotografies en blanc i negre de piercings, perforació corporal en diferents parts del cos on es col·loca una arracada. Les obres presenten piercings espirituals -al nas, cella, llavi i ma-lic- i piercings al pit d'experimen
tació sexual. L'exposició també inclou un collage de perforacions diferents del cos que formen una figura humana.
Aquesta és la primera exposició d'Anna Santos, que ja fa més d'un any que treballa en el tema. Actualment, és estudiant de fotografia i s'ha especialitat en piercings perquè "la gent s'hi comenci a acostumar". L'exposició de fotografia al centre cívic finalitzarà el 20 de desembre.
38 Cultura EUS /CANTONS l)„„iis, .ï d desànimd, 1W,
C i n e m
ERC de Sabadell ve a Sant Cugat a veure 4E1 geperut ' en català
Protesten pel poc cinema doblat en la nostra llengua
r s o s i c i o n s
l'J I \ \ ( \- . . i.l \U\ \l - Sant Cugat -
I ..i scivii'i Ini.il .IT.M|iicrra Republicana de ( i.iuluusa de Sabadell \a omplir diumenge passat un autocar sencer per desplaçar-se tins .i Sant ( aigat. 1.'objectiu era poder \cu ic /•.'/operat de Si/tre Dameun català. ER( ' va organitzar la sortida com a protesta pel fet que a Sabadell no ha arribat la versió en català de l'última producció tic Walt I )isney. Kl fet real és que en aquests moments Sant (Uigat és l'única població de la comarca on es pot veure la pel·lícula de dibuixos animats en llengua catalana. Aquesta singularitat enorgulleix l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, ja que considera que amb aquests desplaçaments "Sant Cugat queda com un municipi on les sales de cinema saben fer el cinema que correspon, en aquest cas en català". No obstant, la iniciativa de portar a les sales de cinema santeuga-tenques pel·lícules doblades al català no és nova. Segons Aymerich, quan es va estrenar a la nostra ciu-
El geperut de Notre Dame atrau els
tat en castellà Pocahontas, anterior producció de Walt Disney, ell mateix va negociar amb la concessionària que gestiona els cinemes a Sant Cugat, Cinesa, per tal d'aconseguir versionar la pel·lícula en català. L'alcalde assegura que la petició formulada no era desgavellada, ja que "el públic sant-cugatenc mai en aquest cas ens
naaonahstes. Foto: XAVIER LARROSA
ha fallat". Per l'alcalde, la petició feta ha donat resultat, ja que s'ha aconseguit que a Sant Cugat es pugui veure Walt Disney en català. Mentre, unes 6.000 persones han passat pels Cinemes Sant Cugat des que es va estrenar l'adaptació del llibre de l'autor francès Victor Hugo El geperut de Notre Dame.
I Iumilit.it Í'V una composició monolítica. Foto: F.I.S 4 CAXÏ'OXS
Realitats de somni Nom de l'artista: Andreu Martró Llor: sala Kusinol Dates: fins al 17 de desembre Obres: pintures
PERK P I C H
Andreu Martró és d 'aquel la mena d 'ar t is tes que generen admiradors, pe rquè sap combinar una moderni ta t epidèrmica amb un senti t clàssic de l 'estètica.
El pintor vol renovar la pintura figurativa. Una de les se
ves aportacions és la de recobrir, amb atr ibuts decorat ius extres d 'una iconografia personal, els homes i les dones representats. Aquests símbols serveixen per unir i t ambé integrar els personatges amb els pa i s a tge s , a c o n s e g u i n t una sola unitat expressiva. Gràcies a aques ts recursos, les seves obres són coherents fins a la rotundi ta t .
En conjunt, Andreu Martró fa una obra per a tots el públics, on l 'espectador pot trobar el que vol buscar.
CENIM D'ISTUMS MUSICALS I HUMANS
TALLEDA R1C0MÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel, guitarra, etc.
VENDA D'INSTRUMENTS MUSICALS 17 Balmes, 11 - Tel. 674 58 62 - Sant Cugat
ANDREU MARTRÓ fins el 17 de desembre
isinol
Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art
Horari: matins de 9 a 2 Tardes de 5 :i 9
Siinli; . Kusinol. 52 - Sani Cugat del Mülès Tel. 675 47 51
T e a t r e
Un moment de la representada de Casa de nines. Foto: X. IARROSA
Un cant a la llibertat individual Teatre: 'Casa ili nines' Llor: Teatre-atiditori Dia: 2° de novembre
ElUARU IKNKR
"No, Torvald, per damunt de tot
soc un c.sscr humà.—Les parau-les que Ibscn posa en boca de la seva heroïna encara són malauradament vàlides en els moments actuals. El personatge de Nora és. des de l'estrena de l'obra fa més de cent anys, un dels més desitjats per les actrius del món de cultura occidental, i això és perfectament comprensible. Ho té tot: candor, coqueteria, ingenuïtat. misteri, amor exaltat, patiment per la felicitat en perill, lluita per
defensar el que considera seu, desencís davant la reacció del marit, la catàrtica assumpció de la realitat i la presa de consciència personal, abans de perdre la difícil decisió final, és a dir, començar, sense el suport del marit i deixant els seus fills, una nova vida.
Mercè Managuerra ha treballat el seu personatge amb una evident dedicació, però, i potser la distància curta no l'ajuda, no és mai la jove esposa de l'advocat Helmer, igual que Pep Pla, amb la seva aparença juvenil, no aconsegueix assumir la presència del marit/pare que li caldria representar. Josep Minguell, en canvi, broda el seu I )r. Rank fent-lo autèntic des deia seva primera aparició, amb ma
tisos precisos. Aurora Garcia, com la senyora Linde, és monòtona en la seva gestualitat i Albert Pérez, en el paper del procurador Krogs-tad, arriba a fer odiós el personatge amb una acurada feina de caràcter, un pèl traïda per la seva veu poc adient.
Suposo que la intenció de June Dahr era deixar els actors despullats davant del públic, només amb el vestit del text prou important d'Ibsen, però resulta una mica patètic veure els actors abillats d'acord amb l'època, seient per terra amb dues copes de xampany, l'ampolla i un canelobre. Dir que l'escenografia és pobra no seria correcte, però segur que és ineficaç en la seva escassetat.
ELS^CANFONS Dijous, 5 de desembre de 1996 Cultura 39
L ' e n q u e s t a
Li ha agradat la atalana versió c
d'6El geperut de Notre Dame'?
- Sant Cagat -El geperut de Notre Dame, de la factoria Disney, és la pel·lícula estrella i l 'estrena més esperada d'aquest mes de desembre. Aquesta vegada Cinesa ha volgut que Sant Cugat fos on s'estrenés la versió de la pel·lícula parlada en català. Molts santcugatencs han anat a l'estrena de la versió en llengua catalana. La impressió general dels
que l'han vist és de plena satisfacció, i molts dels enquestats opinen que el treball que s'ha fet és molt acurat i de gran qualitat. Alguns opinen que el català permet una ironia subtil i uns jocs de paraules molt enginyosos que no permet la versió castellana, i tothom coincideix a demanar un major nombre de pel·lícules en català als nostres cinemes. / M.S.
MARIA ANTÒNIA NAVARRO
33 ANYS
BELLES ARTS
"M'ha agradat moltíssim. Trobo que han fet un treball de gran qualitat tant pels diàlegs com per les cançons. Crec que la versió catalana de la pel·lícula té un gran encant."
CRISTIAN GÓMEZ
12 ANYS
ESTUDIANT
"M'agraden molt més les cançons en català perquè s'entén millor el que diuen. Haurien de fer moltes més pel·lícules en català, sobretot per a nosaltres els joves."
PACO GARCIA
36 ANYS
HOSTALERIA
"M'ha agradat molt. Confesso que d'entrada no volia veure-la en català, ja que jo sóc castella-noparlant, però crec que han fet una versió de gran qualitat i molt ben aconseguida."
CONCHI GARCIA
31 ANYS
MESTRESSA DE CASA
"És una bona pel·lícula i m'ha agradat molt. La versió catalana està ben feta i val la pena. En general estic contenta i trobo que està molt bé."
MARIO GARCIA
7 ANYS
ESTUDIANT
"A mi m'agraden més les pel·lícules en castellà, però aquesta també m'ha agradat molt. I els dibuixos també i totes les cançons. M'ha agradat molt i he entès tota la pel·lícula molt bé."
HELENA ALCÀCER
11 ANYS
ESTUDIANT
"Em sembla molt bé. M'ha agradat molt la pel·lícula i encara més perquè és en català. Crec que haurien de fer moltes més pel·lícules en català, sobretot de dibuixos, com aquesta."
ARTUS ALCACER
10 ANYS
ESTUDIANT
"M'ha agradat molt el geperut, i la gitana és molt maca i m'agrada que parlin i cantin en català perquè així entenc el que diuen, però hi ha massa cançons i a mi no m'agrada que cantin tant."
SARA ROVIRA
8 ANYS
ESTUDIANT
"M'ha agradat molt que sigui en català i les cançons també perquè així s'entén tot el que diuen. La pel·lícula és molt maca i la gitana Esmeralda és més maca que Pocahontas."
MONTSE ESCORCELL
25 ANYS
UNIVERSITÀRIA
"És tot un encert! És una versió fantàstica i trobo que no han estalviat esforços per fer una versió acurada i de gran qualitat. Val la pena anar a veure-la en català."
ALBERT CARRERAS
26 ANYS
TÈXTIL
"És una versió formidable. Val la pena anar a veure-la en català. El català permet uns jocs de paraules molt divertits i un sentit de l'humor molt més subtil que el castellà."
ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR
Cinema de franc. Amb la targeta del Club podeu trucar per demanar una de les entrades de què disposem per a les sessions golfes que es fan a la Sala 3 dels Cines Sant Cugat. Aquesta setmana podeu demanar les entrades per anar a veure la pel·lícula fargo que es projecta en versió original el dissabte 7 de desmbre, a la una de la nit.
P A S A N T C U G A T
TOTS ELS SUBSCRIPTORS Podeu passar a recollir gratuïtament les vostres consumicions i aconseguir el vostre VIP de la carpa. Només cal trucar al tel. del subscriptor o passar directament a recollir-les
Hípica Severino
ANDY WARHOL (Fundació Joan Miró)
Dijous 19:30h, dissabtes 12h.
Sortides a cavall cada dissabte i diumenge on podrà gaudir del paisatge de Collserola a cavall. Demani el seu val gratuït al telèfon del subscriptor
SQÜASH
% % %
Club Sant Cugat
Posa't a punt
Amb la targeta del Club podeu assistir durant aquest mes a classes d'aeròbic, taekwon-do esquaix, hidromassatge Sauna i Piscina. Al Squash Sant Cugat (c/ Sant Jordi. 33-35), ade franc. L'horari per als subscriptors és els migdies de dilluns a divendres de 2/4 de 4 a 2/4 de 5. les tardes de dilluns a dijous de 17 a 22 h i els dissabtes al matí de 10 a 12 h. Per obtenir els vals cal trucar al telèfon del subscriptor.
^n IISOMK5 TRADUCCIONS
CURSOS WAY-IN Amb la targeta del Club podeu assistir durant aquest mes a classes d'anglès, francès, alemany a l'acadèmia WAY-IN, al carrer Rius i Taulet, 2 Pral. la. Totalment de franc. Per obtenir els vals, cal trucar al telèfon del subscriptor: 589 62 82
PELUQUEROS
Amb la targeta del club del subscriptor podràs gaudir de sessions de sauna, solàrium i manicura. Totalment de franc. Per obtenir els vals cal trucar al Tel. del subscriptor matins de 9 a 1 h. 589 62 82. Preguntar per Srta. Anna.
589 6282 Iïiform|c|ó matins; 9 a 10 h. (Srta. Anna)
E L S 4 C A N T O N 5 Dijous 5 de Desembre de 1996 Cultura 41
S A N T C U C U T S A B A D E L L .
S e s s i o n s g o I f c s d • d i s « » h t e
UM PADRE EM APUROS
Director:Brian Levant. Intèrprets:Arnold Sch-warzenegger, Simbad, Rita Wilson. Sales: Sant Cugat, Rubí Palace, Rambla (Terrassa), Eix Macià, Rambla (Sabadell), Kursaal. Howard estima molt la
seva família, però no té prou temps per dedica'ls-hi. La solució pot ser comprar a temps el regal que el seu fill desitja.
MEMÒRIA LETAL
Director: Renny Harlin. Intèrprets: Geena Davis, Samuel L. Jackson, Yvon-
ne Zima. Sales: Sant Cugat, Rubi Palace, Kursaal, Cineart, Eix Macià, Principal (Terrassa). La professora d'una escola comença a ser acosada per un misteriós passat que creu no haver viscut. Ajudada per un detectiu
privat descobreix una conspiració que implica a la CIA i a un perillós traficant d'armes.
FANATICO
Director: Tony Scott. In tè rpre t s : Robert de Niro, Wesley Snipes, E. Barkin.
Sales: Kursaal, Principal (Sabadell), Eix Macià, Rambla (Terrassa), Rubí Palace. Gil Renard viu obsessionat pel beisbol. Passa els dies seguint de prop les evolucions del seu jugador preferit, que passa per un mal moment de joc.
' DE NOTRE I
Director: Gary Trousdale i Kirk Wise. Dibuixos animats. Sales: Sant Cugat, Rubí Palace, Rambla (Terrassa), Eix Macià, Euterpe, Kursaal. Quasimodo, un misteriós ésser deforme, viu tancat al campanar de Notre Dame des de la seva infantesa.
IYY8 Director: Harold Ramis. Intèrprets: Michael Kea-ton, Andie MacDowell. Sales: Cineart, Eix Macià, Kursaal. Doug és un espòs fidel, un bon pare i un executiu brillant, però la seva feina no li permet fer allò que vol.
Cayetana Guillén, Ingrid Rubio. Sales: Cineart. Mònica, Yeye i Maria són tres joves que tenen una gran amistat amb Alberto, un homosexual.
Director: John Gray. Intèrprets: Steven Seagal, Keenen Ivory. Sales: Kursaal. The Glimmer man és el nom en clau d'un home que es dedica a solucionar assumptes en què la Casa Blanca no es vol involucrar.
EUAÉSÚMCA
Director Edward Burns. Intèrprets: Maxine Bahns, Edward Burns, Cameron Díaz, Mike McGlone. Sales: Eix Macià. La pel·lícula presenta els amors i desamors de dos germans molt diferents.
MAS)
Director M. Bardem, A.A1-bacete i D. Menkes. Intèrprets: Nancho Novo,
Director Jim Wilson. Intèrprets: Harvey Keitel, Cameron Díaz. Sales: Kursaal, Cineart, Eix Macià. Un famós jutge i la seva jove esposa passen les seves vacances en una idílicailla. Un convidat trastocarà els seus plans.
1 ? Torreblanca Josep Puig i Cadafalch, s/n . T. 589 24 81
2;>() p h \ I \ M
S£ SANT CUGAT Tots els Dissabtes
SESSIONS «GOLFES» E S T R E N A E S T R E N A E S T R E N A 2a S E T M A N A
IWARÍEAEÓG^
XPBROS « « ( X M w 4 . - M . M r .
4,30 - 6,30 - 8,30 - 10,30 APTA
4 , 2 0 - 7 , 1 5 - 1 0 , 2 0 GOLFA: 1 , 0 0 - 1 8 anys
4,00- 7,05 - 10,10 4,15 - 6,15 - 8,15 - 10,15 GOLFA: 1,00 - 18 anys GOLFA: 0,30 - APTA
Dissabte dia 7 a les 0,30 «golfa» en V.O.: FARGO / Dissabte dia 14 «golfa» en V.O.: BROTHERS IN TROUBLE
QCNESR 0 S S S Ai t«rv«l 4t ('«ip·ct·rfor
ÍA, franr ik. fm*45«0» mmmvèHdr Cmtm
rups—dt ImftittrUU
42 Cultura ELS4CANTONS Dijous, 5 de desembre de 1996
W \ \ \
LA RÀDIO
RÀDIO.SANI C I (;AT
•De 24:00 a 7:00 h.Alúsi-ea al ten costat. Música non-stop tota la nit. •De 7:00 a 10:00 h., El Call del Monestir. Revista d'actualitat. Aquest programa repassa les principals notícies d'àmbit general i totes les notícies d'àmbit local de la ciutat. Kl programa cl dirigeix i presenta Xavier Fornells.
•De 10:00 a 12:4S h„ Dies de Ràdio. 1.1 maga / ine . Entrevistes, reportatges, cinema. teatre...i el concurs I na de Tres. dirigit i presentat per Maribcl ('a\ ue-las.
•De 12:4.Sa l.vOOh., Amb molt de gust. Tots els secrets gastronòmics de la ma d'en l'ep Blanes. . • D e 1.V00 a l.v.Wh, Sant Cugat avui, l'inr'ormatiu. Kspai dels serveis informatius per a conèixer tota l'actualitat del dia. •De 13:30 a 14:00h.,Enti-tats. Xavier Miralles dirigeix i presenta aquest espai per a les entitats de Sant Cugat.
•De 14:00a 17:00h.. Entre tu i jo. Música d'actualitat amb les novetats internacionals i els grans èxits de sempre, amb Sandra Bar-neda.
•De 17:00a lK:00h.. Hem d'anar més lluny. Programa dedicat a la música i als grups catalans, presentat per Joan Vallvé. •De 18:00 a 20:00h., Al lloro. Espai musical amb totes les noveta t s , concer ts i grups, presentat per Salva Vallvé.
•De 20:00 a20:.i0h„ I .'Esportiu. Carme Reverte dirigeix i presenta aquest espai que recull l'informació esportiva local i comarcal. • D e 20:30 a 23:(K)h., No m'agrada la tele. La bona música, pels que no tènen ganes de veure la televisió, amb Josep M. Noguera. • D e 23:00 a 24:00h.,pro-grames de nit: dilluns, Ti-tanita nit; dimarts, L'estrena; d i m e c r e s , Arre ls ; dijous, Cafè de les temptacions; divendres, Vallès sense fronteres. • D e dilluns a divendres, a les hores en punt , informació de Catalunya i el món en c o n n e x i ó a m b Catalunya Informació. La informació local i comarcal a càrrec dels Serveis I n f o r m a t i u s de R à d i o Sant Cugat.
• D e 24:00 a 8:00h., Música al teu costat, tota la nit.
•De 8:00 a l 1:00 h.. Amics del dissabte. Programa que ofereix música i la participació dels o ien ts . Amb Pere Pahissa.
•De 11:00 a 12:00h., Nostra Dansa. Sardanes, amb Joan Fàbregas i Pere Pahissa. • De 12:00 a 13:00h.. Kl Maga tzem. I nformació destinada a la gent jove, especialment als universitaris.
•IX-13:00 a 14:00h., Avant-matx. Previsions esportives del cap tic setmana amb Carme Reverte. •De 14:00 a l.S:00h., Vallès sense fronteres. Repetició del programa emès el divendres a la nit. • D e 15:00 a 16:00 h., Aquells meravellosos anys. Josep M. Alvira presenta els grups i estrelles que han esdevingut clàssics. • D e 16:00 a 19:00 h., Súper DJ. Tota la música dan-ce del moment, amb la participació dels oients. •De 19:00 a 20:00 h.,Book d'assaig. Rock de casa amb grups santeugatencs, a càrrec de (larles Roca. •De 20:00 a 21:00 h.. Bones Vibracions. Musica suau per als vespres, amb David Villena. •De 21:00 a 22:00 h., Etiqueta Negra. La millor música del moment amb Salva Vallvé.
•De 22:00 a 8:00., Música al teu costat. La millor música per escoltar tota la nit.
•De 8:00 a 9:00 h., El Dia del Senyor. Emissió de la missa del dissabte celebrada al Monestir de Sant Cugat, i informació religiosa de l 'esglèsia evangèlica Eben E/.er de Sant ( aigat. •De 9:00 a 9:30 h.. Esport en marxa, Tedició. Prime
res informacions locals i comarcals de la jornada esportiva del diumenge, amb Carme Reverte. • De 9:30 a 10:00 h. ,El Racó de la poesia. Poesia catalana recitada amb Joana Francesca Garcia. • D e 10:00 a 11:00 h., Arrels.Recordant les nostres tradicions, amb Roge-li Pedró. • De 11:00 a 12:00 h., Nostra Dansa. Sardanes amb Joan Fàbregas i Pere Pahissa. • D e 12:00 a 13:00 h., La Sarsuela, un programa obert a la participació dels oients, amb Joan Fàbregas i Pere Pahissa.
•De 13:00 a 14:30 h., Esports en marxa, 2J edició. Actualitat esportiva local i eomareal, amb els resultats de la jornada. • D e 15:00 a 16:00 h.. Aquells meravellosos anys. Els grups i estrelles que han esdevingut clàssics. •De 16:00 a 19:00 h., Súper DJ. La música dance més actual i la llista dels principals èxits.
• D e 19:00 a 20:00 h.,A la descoberta del més nou i millor de la comarca en matèria de rock, amb Carles Roca.
•De 20:00 a 21:00h., Bones Vibracions. Música suau amb David Villena. • De 21:00 a 22:00 h., Etiqueta negra. La millor música negra del moment, presentada per Salva Vallvé. •De 22:00 a 7:00 h., Música al teu costat. Música non-stop per gaudir tota la nit.
• Els caps de setmana, a les hores en punt connexions amb Catalunya Informació i butlletins amb informació local i comarcal, a càrrec del Serveis Informatius de Ràdio Sant Cugat.
La p r o p o s t a
HORARI AUTOBUSOS
El Tea t re -aud i tor i e s t r e n a l 'obra 'Pol í t icament Incor rec t e * . Paco Mir, component del grup humorístic El Tricicle, dirigeix aquest vodevil anglès que centra l'acció en la suite d'un famós hotel de Madrid, una tarda de setembre. Un ministre del govern té la intenció de passar la nit amb una diputada de l'oposició. Els altres personatges que contribueixen a l'equívoc són l'ajudant del ministre, el desesperat marit de la diputada, una infermera innocent, una excèntrica cambrera, la muller del ministre, el director de l'hotel i, evidentment, el cos del desconegut.
mim Dijous 5
• Dalmau, Sabas, Crispina
Divendres 6
• Nico lau , Fes t a de la Constitució Dissabte 7
• Ambrós Oiumenge 8
• Immaculada Concepció
Dilluns 9
• Restitut, Leoeàdia
Dimarts ÍO
• Ntra. Sra. Loreto
Dimecres 11
• Damas
Dijous 12
• M . de Déu Guadalupe
Divendres 13
• Llúcia
DÏMÀRTS"
Conferències • A les 20.00 hores, a la sala d ' a c t e s de l C l u b M u n t a n y e n c Sant C u gat. Francesc Sanahuja, pres ident de la Federació d ' E n t i t a t s E x c u r sionistes de Cata lunya , parlarà sobre Les entitats excursionistes a Catalunya. La federació, una eina necessària.
Concentració • A les 20.00, a la plaça de Barce lona , c o n c e n tració silenciosa de protesta contra els conflictes a la zona dels Grans
Llacs. Organit/.a el col-l e c t i u d ' e n t i t a t s S a n t Cugat pel Zaire.
DlSSAHTK
Conferència • A les 18.00 hores , al casal de cultura de Valld o r e i x , x e r r a d a s o b r e ioga.
10 DIMARTS
Conferència • A les 22.00 hores, a la Casa de Cultura, dins del c i c l e d e c o n f e r è n c i e s Anem de viatge, Josep M.
T LÍNIA 1. SANT CÜGAT-MIRA-SOL-MAS JANER
turtWn útm il« fllii l l i r « K É n la «ortMK m/OMTi Lott»««v»)lMKza<l«m -dtsabtM \ tMttu». ta sor L'últim servei Analitza «i wt-
t'mm awv»i <jnaatz»<t*x> rwHpprti rUnwVfài I Niiilliir ín fmDrU'OT,— '
L'úamswvwfinattw·t*»
*ümm '·k^í^^Í<».·>^í^·^^>^--y·
IBH punt fins a les 22.00b. Lü» Sant Cugat
i en punt fms a les ZUXfo. ^fcSftftt Cugat
tot» flns ales 21.4». fent Cugat 0»c·dBrwafm3ates2t.40tf, S«nt Cugat
'£te£to**m 6NK*» «t Cagat, ItoKW
•iaMMi
T LÍNIA 2. NUCLI URBÀ DE SANT CUGAT
-Oh» M M » M & s«8efc ttJ6ft^4& I * ^ ilf««tto*.1as«^0fc1*H».46hÍal»^
-4»*»·ta·r».1gS0flÍ(fcQ6.23Mfc^ -Ífc·itt··ÍfliBfe1*s«l«tgi4ah>oa^ SoriHMd·td·Fl·tacK'nK» ' ^Mt t t tw i * tasortkte 0 & & r & ^
Mt·rtwk1«sw*tem06M»3*í«ta»JMnsriJte*e^ npttffuj^SanfPow*s^<^Sw*ftan<^
• UNIA 3. SANT CUGAT-LA FLOfiESTA-LES PLANES
tMtftoétoé** estan,'
-m*&mi m a&fife: OftfcMíí «*»tl
cm*i*&i*atitkfíCaim
-JfetftiMrs. ta tàmMMrOttmï
-Sumin i>lilfctui»h«'ttBi>tM: 06.9St,*£
üiWl·TíUTi^tiyaiiiiviiri -Ote» Wnw». íàasSda: 05.1545.«lai»«) -DlttaMM. ta SOrtda: G5.15-4S.40t06.fOh i als 10 - Bomíi wlfa»fiu8.1a8or&Ja:07.i0h(als10iiii«í»<j|» -Sortides «ddidomd» * Carftnyott: Wfr \ 2*9»
MilH'fiimiVliWTailllYl -Dies «nan. Is sortida: 05.45 ÍBJM$»45 -mmm». 1a mm-. mM \ «te 4$ «»«*<* -Kum·ng··f ieste«,1a safds: OMf t f lH» -Sòrttiwwidfcíana*» • Cm*Mf*KmtofrWkb
a s M : \ I \ T O N S iy>j<>m. $ fk (i,*tm/>i, ,/< / W Í Cultura 43
Gavin parlarà de De linr-i eloi/a n Sinit Jaume lli Ciii/íïiti u piii. Organitza l ' A j u n t a m e n t de San t (amat .
11 DlMKCKKS
Diaposit ives • A Ics 22.00 hores, a la sala d ' a c t e s de l Cl ub Muntanyenc Sant Cugat, projecció comentada de diapositives sobre Islàndia. a càrrec de Car les Mart ínez i Kulàlia Carrasco.
13 DlVKN'DRKS
Teatre • A les 22.00 hores , al Teatre-auditori del Centre Cultural, representació de l'obra teatral Políticament incorrecte, de Ray C o o n e y , d i r i g i d a p e r Paco Mir i interpretada per P e p F e r r e r , M o n t P lans i Xavie r R u a n o , d 'ent re un total de deu actors. Preu: 2.000 ptes.
14 DISSABTE
Fira de Santa Llúcia • A la plaça Estació de La Floresta durant tot el dia.
Animació infantil • A les 17.00 hores , al Casal de Cultura de Valldoreix, animació infantil amb l 'espectacle Nessum Dorm//, a c à r r e c de la companyia Bufa Foc.
Festa dels avis • A les 17.00 hores , al restaurant de Mas Janer. Mira-sol, festa dels avis organitzada pel consell de districte.
Recital de cant i poesia • A les 18.00 hores , al Casal de Cultura, recital de cant i poesia a càrrec de la soprano Joana Vilap lana , a c o m p a n y a d a pel pianista Vicenç Xiri-nachs . E n t r a d a l l i u re . Organitza l 'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.
SERVEIS A|url:"ien: 589 22B8
Vnb.ij' • L e ^ m p . 6755105
CAF
CAP „ çeTI-Ja
Casa de Ci.lli.ia
Casa ValldoretK
Catalana de Gas
Centre CÍVIC La Fiores'a
Centre CÍVIC Les Planes
692 8080
085
699 80 80
5891122
589 44 55
58913 82
874 45 99
7252944
589 08 47
6755105
Centre Cultural Mira-sol
Cinemes St Cugat (Resar)
5892018
589094)
Correus 6747096
Creu Roja Sant Cugat 6741294
Creu Roja VaWoreix 6742459
Dispensari La Floresta 6747615
Em. Municipal descentraM 6742719
ENHER Rubí 69918%
FECSA (atenció al cient)
FECSA {avaries)
9003*3131
9002323.23
FFCC 6741934
Funerària 6740526
G.Of{ t f ta-*>l) 6742379
Hisenda 5891183
Jutjat 6746698
OSdna Municipal La Floresta 5890847
Parròquia St Pere Octavià 674 « 6 3
Parròqtía U s Planes 20*7504
PanoqufaWdorefx 87*956*
Piscina Municipal VaMorew 6754055
Cuerpo Nacwnat de Policia 6747858
Urgències 091
P o t a Municipal i Prot Crvtl 092
Pol. MunicipaJ (Vaïdowx) 908795125
Comi£sana<tePotaa 6747612
Taxis (parada) 6740997
Radio Taxi 5894422
Repsol-Butà 6741580
Sant Cugat Comerç 6740322
SAUR (Aigües) 5890021
Valldoreix (parada) 67411 11
l l l r i l IÉÉÉIÍS: w >
Grua 6743371
Aigües La Floresta 6742089
wmmMmmWi
•Del 20 al 24 de desembre al Carrer Major. Organitza: (Comerciants del Carrer Major de Sant Cugat.
•Inscripció oberta per a nens de 2 a 16 anys al Casal de Mira-sol. Organitza el Consell de Distr icte de Mira-sol. Espai Jove •Cursos i tallers d'Ex pressió, Música moderna, Fotografia i Còmic per a nois i noies de 13 a 25 anys, fins el 20 de desembre. In-
AAPPiW Mira-sol
AAVV Verge Carme Mira-sol
AAVV Sant Joan Mira-sol
AAPP i W Valldoreix
6742016
AAPPiWC Montserrat Vall
AAPP W Can Maio Vall
AA Prop t Veïns La Floresta
AA W Ajguallonga La Floi
Ass. Consumidors
DNI (Cita prèvia) 58030 80
Graanpeace (91)5434704
H Generat de Catalunya 5891212
H VWdYMxw 4272000
R Sant Joan de Déu 203 40 00
Unrfat Coranàna 2481040
HBL de l'Esperança 4144848
Womadó Carreteres 2042247
tfltomtacir) Aeroport 4785900
rtfontAcíé RENFE 4900202
WomatóíPott. 3188750
OWC $993188
PoSsrWc Torreblanca $8916*8
PROMUSA 5891732
ENTITATS
ASfJ
Arxiti<3a*i S742S70
Casal d'Avis SC 5891638
Uar (t'Avia Pasòquia 5830598
Oub Muntanyenc 6745398
Carat de ta Unió 6741006
Esbart Sani Cugat 6752652
B Tot Sant Cugat " 6748661
Grup$up. immigrants 0749314
RàSo Sant Cugat 6755959
Televisió Sant Cugat S895366
Et&4Cantons 5896282
Dijous 5
Riera
formació a l'Espai Jove, de la Casa de Cultura,de dimarts a dissabte, de 18 a 22 hores. Telèfon: 589 13 82.
Doctor Murillo, 1
674 04 30
Divendres 6
Salavert
Santiago Rusinol, 38
674 06 45
Dissabte 7
Texídó
Rambla del Cefler, 97
67477 49
Diumenge 8
Alfons Sala 46
6740483
Ja Morat
Santa Teresa. 40
6753344
Dimarts! 0
Fomós
Manel Farrés, 95
67405Í2
„.àt£à
Dimecre&n
Domènech
Pg Sant Magí, 5Q
6743353 _ , £ &
Dijous 12
Uorens
Santa Mana. 27
674 1531
•'Taller de Plàstica per a nens i nenes de 6 a 15 anys. Telèfon: 589 13 82. •Cursos de Català per a adults. Informació al 010. Cor M o l l i Jwvenfl •Pera nens i nenes a partir de 4 anys. Les activitats del cor inclouen concerts, sortides de cap de setmana i tallers complementaris. Informació i inscripcions a la Casa de Cultura o al telè-
I ' r\ *. tic a, v IIIIUL li t.inn.u u olicr
u iKil isl iuLsi i \ ilMnrci\ diumcn-
ílt s i kvi i i · .d *' 21 lmri:v es la A
K rt' ,1v. I I I K S I I .i] r.isscin de l.a
I l·i itM i ') k k i c i i r,74 lKíiï
fon: 589 13 82. Centres cívics • Tallers tic ceràmica, costura. manualitats, teatre, música i altres activitats als Centres cívics de La Floresta, Les Planes i al Casal Cultural de Mirasol. Pe ra més informació, podeu trucar als telèfons: 589 08 47 (La Floresta), 675 51 05 (Les Planes) i 589 20 18 (Mirasol). Centre cívic de Les I
• Recollida tic joguines per a Institucions benèfiques i activitats infantils. Org.: Esplai Teklan i Grup de Dones de Les Planes.
La Unió Sancugatenca
• Tallers tic formació teatral per a totes Ics edats. Informació i inscripcions als telèfons: r>75 20 5 7 i 909409573. Ateneu Santcugatenc •Cursos i tallers de dibuix, pintura i escriptura a partir del mes d'Octubre a l'Atenc Santcugatenc. Informació als telèfons 674 60 28.
• 'Pallers d'expressió, balls de saló, teatre, estampació, ioga, dibuix, pintura, còmic i artesania al Casal de Cultura de Valldoreix, per al mes de Desembre. Informació i inscripcions al Casal, d 'I l .OOaLlOOide 17.00a 19.00 hores.
•Casals de Nadal els dies 23, 24, 27, 30 i 31 de desembre, i 2 i 3 de gener, al Casal de Cultura.Organitza l'Associació de Monitors la Cua. Informació al telèfon: 6742719. Coral S e u » d'Or
• Tothom qui ho desitgi pot formar part d'aquesta coral, que assaja dimecres o divendres de 21.30 a 23.00 hores, a la Casa de Cultura. Informació al telèfon: 674 24 20.
U R E F
• Activitats a la Unió Recreativa i d'Esports de La Floresta, balls de Saló i classes de costura, piano i guitarra.
Informació al telèfon : 674 78 33 i 674 20 70.
TEATRE-AUDITORT
• Divendres 13 de desembre. a les 10 del vespre: Representació de l'obra Políticament incorrecte, de Ray Cooney, dirigida per Paco Mir, i interpretada per Pep ferrer. Mont Plans, Xavier Ruano i Joan Masotkleiner, entre d'altres. Preu: 2.000 pessetes.
•Dissabte 21 de desembre, a les 22.00 hores, i diumenge ZZ, a les 19.00 hores: Ballet amb la Compania Nacional de Danza, amb la direcció artística de Nacho Duato. Preu: 3.000 pessetes.
•I )ivendres 27 i dissabte 28 de desembre, a les 22.(X) hores: Concert de Nadal amb la Orquestra Simfònica del
Vallès, dirigida per Salvador Brotons. Obres de Fran/. \im Suppé, Frederic Cho-pin, PI.Txaikovski i Johann Strauss jr. Preu: 2.500 pessetes.
•Exposició: Col.lertiti Xoti. Del 27 de novembre al 17 de desembre a la Casa de Cultura. Organitzada per l'Ajuntament. •Subhasta d'Art pro-Cas-tellers de Sant Cugat. Del 7 al 16 de desembre a la Casa de Cultura. Organitzada pels Caste l lers de Sant Cugat.
•Canals Galeria d'Art: Exposició de pintures de Vives Fierro del 19 de novembre al 11 de desembre. •Expos ic ió de David Fernàndez Ruiz, a l'AA.PP i W de Valldoreix, del 22 de novembre al 15 de desembre.
• Mercantic. Fira permanent d'antiquaris i d'art. •Firart. Exposició i venda d'obres d'art a la Plaça Octavià. Obert el primer diumenge de cada mes de 10.00 a 14.00 hores.
• Galeria Canals d 'Art aCentre Comercial Sant Cugat, fins el mes de gener Escultors de final de segle, amb obres de J.L.Àlvarez, Neus Colet, Pere Pich, Fili Plaza, Jordi Traperho i Ja-vier Lozano. A l'espai de pintura, Artistes de l'Escola Catalana de Tapís de Sant Cugat , amb tapissos de Miró, Grau Garriga, Royo, Tàpies i Guinovart, entre d'altres.
•Estudi Ferran Martí. Exposició permanent d'obres de Ferran Martí. •Espai Lluís Ribas. Exposició Una ciutat, vuit artistes, amb obres de P.Bla-nes, Francesc Cabanes , D.Codorniu, J .Martí , F. Mas, Paco Minuesa , A. Traver i Lluís Rivas. Fins el 19 de desembre. Horari: feiners de 19 a 21 hores i festius d ' l 1.30 a 14.30 hores.
•Sala Rusinol. P intures d 'Andreu Matró fins el 17 de desembre . •Exposició d'aquarel.les d 'Octavi Galceran , del 16 de desembre al 12 de gener a la Casa de Cultura.
ELS4QUYIONS Si vol anunciar-se a Els 4 CANTONS, truqui'ns
5 8 9 6 2 8 2
EtS4CANTOïNS Dijous, í de desembre de 1096
44 S e t m a n a r i d e SANT CUGAT DEL VALLÈS
A I R A COSTA
- Sant Cugat -
Ha fet de pescador i de marit abandonat, ha venut aspirines i píndoles pel mal de coll, i també se l'ha vist entre les preuades bombolles d'un cava famós. Un dia va haver de simular que era un gos intentant treure's una puça de darrera l'orella i a l'endemà inhalava quilos de ceba per aconseguir plorar. És ell, l'home de les mil cares, l'actor que des de la petita pantalla intenta guanyar-los el cor perquè comprin el que sigui, de tot...
—Expliqui'm com va entrar en el món de la publicitat. - " l 'na amiga que és model em
va animarà apuntar-me a l'agència de publicitat per la qual ella treballava. Jo aleshores em dedicava a la informàtica i vaig pensar que ho podia provar, encara que fos per tenir uns ingressos extres. Km vaig apuntar a l'agència una mica per veure què passava i sense gaires esperances, però al cap d'un mes ja em van trucar per fer el meu primer càs-ting, que vaig passar. Això és el primer que vaig fer. A partir d'aquí et van trucant de mica en mica, i una vegada ets dins d'aquest món et comencen a conèixer els productors, els directors demanen per tu i comences a treballar."
—Sense haver rebut una formació en aquesta professió, va notar gaire les diferències respecte a company* de feina que sí que estaven formats? -"Al principi sí, quan ho veus
des de fora penses que per ser model has de tenir un cos o unes mides determinades, però una vegada ets a dins t'adones que no és així. A la televisió, cada vegada més es veu gent de tota mena: alts, prims, lletjos, grassos... tot depèn del personatge que busquin."
-Creus que els models publicitaris són actors frustats? - " H o m e , tots t en im alguna
ÓSCAR BORRÀS. Model publicitari. 26 anys a Sant Cugat
"Sant Cugat és molt més que una zona d'alt estànding"
canvi, el que sí que he vist és que som com una gran família." -Una gran què? -"Encara que sembli mentida,
quan has treballat força acabes t robant- te sempre la mateixa gent als càstings i tots ens acabem coneixent. No som autèntics amics però tampoc mantenim cap lluita per aconseguir una feina. Si l'aconsegueixes tu millor, però si no, mala sort."
- I que els models i actors publicitaris viuen pendents del físic també és un tòpic? - " L a imatge és una cosa varia
ble. Et pots engreixar per fer un anunci i després haver d'aprimar-te per fer-ne un altre, o deixar-te barba i després haver de rapar-te al zero. El que interessa sempre és el fons de la persona, indiscutiblement."
—Desmentits els tòpics i amb tots els diners que es guanyen, em dirà que aquesta és una feina perfecta.
- " É s una forma ràpida de fer diners i d'obrir-se portes. L'inconvenient és que si hi treballes massa et cremen la imatge." —I aleshores arriba la fama i la
gent l'aclapara pel carrer. -"Jo sempre dic que no sóc fa
mós, sinó conegut. Però és veritat que de vegades m'aturen pel carrer. Recordo que quan anunciava aspirines molta gent em parava per dir-me que els feia mal el cap. AJ final vaig com-prar-me'n dos paquets i les oferia als que em venien amb la bro-me ta . D u r a n t la c a m p a n y a Hombres abandonados de Galerí-as Preciados hem deien: 'Mira, el que ha perdut la dona. 'El que em molesta, però, és la gent que amb el pretext de l'anunci intenten conèixer-te."
-S'atreveix a inventar un eslògan per a Sant Cugat?
-"Crec que l'error del govern és pretendre donar la imatge de Sant Cugat com a ciutat d'alt estànding. Seria més correcte alguna cosa com: Sant Cugat té vida pròpia, perquè això és molt més que un grup de famosos."
Borràs prefereix presentar-se com a actor que no pas com a model, boto: XI,.
cosa d 'ac tors , però cal di ferenciar entre model i actor. Per mi , e l s m o d e l s n o m é s són aquells que fan desfilades. Jo, en canvi, em considero un actor de publicitat. D'altra banda, potser sí que en publicitat hi ha algun actor frustrat, però també hi ha molts actors consolidats q u e fan publ ic i ta t . " —I periodistes de
—Com aprèn a donar en vint segons la imatge d'una personalitat o de tota una vida? -"Actuar no és gaire difícil, tots
hem fet algun cop teatre, ni que sigui Els pastorets quan anàvem a escola. Els primers espots em van costar una mica, sobretot perquè tens molta gent al voltant, però el que té de bo la te
levisió és que si ,. ., "Ueslògan ideal ,
telenoticies i ba- d t equivoques Uarins, i fins i tot pgj-prOmOCÍOtiar s e m p r e ho pots futbolistes... . . . . repetir. No és di-
-"Sí,peròaques- el mUtlicipi Sel·lai fícil, jo crec que „ „ , t o t h o m ho pot
Sant Cugat te fcl.» ta g e n t no e n s barra la nostra feina p e r q u è és el director de l'espot qui decideix amb B B ï í S : ;
quin tipus de gent vol treballar, per tant moltes vegades que et donin un treball no depèn de les teves apti tuds sinó del personatge que busquen. A més, la intrusió d'aquests altres professionals en la publicitat normalment és esporàdica."
vida pròpia' —Parlem de sup o s a t s t ò p i c s . Es c e r t q u e el
món de la publicitat és fred i superficial?
- " N o t'ho negaré, però tampoc t 'ho afirmaré, de totes maneres no ho és tan dolent com ho pinten. Hi ha molta fredor, sí, però com a tot arreu. Jo personalment l'he vista però no l'he patit. En
Qui paga? IORDI CASAS
Un altre cop hem de parlar de diners. I .es nostres autoritats s'han entestat a
mantenir la discussió fiscal en uns nivells que, a mes de poc pedagògics (i força demagògics), estan mancats de la més mínima dosi de rigor exigible. El dirigent d'un grup municipal de l'oposició denuncia cl fet que "un ajuntament (el nostre) faci caure espec i a lmen t sobre els seus habitants la càrrega de les seves decisions de despeses". Qui ha de pagar si no? A més, qui ha vist per part seva una oposició frontal als projectes que s'han anat aprovant durant els darrers anys? L'equip de govern, per la seva banda, diu que donarà "compte als ciutadans de les inversions fetes al municipi". Com si el que estigués en discussió fos si s'ha fet molt o poc i no el com s'ha fet o, si ho volen en altres paraules, com s'ha finançat Però anem a les xifres. Els números del període 1987-1994, que correspon als dos primers mandats de l'actual equip de govern i als anys de màxima obra municipal, són inqüestionables (calculats en pessetes constants i a partir de les liquidacions pressupostàries). Els ingressos per habitant han augmentat entre 1987 i 1994 en un 132%, mentre les despeses ho han fet en un 148%. Per tant, ja tenim dèficit. Però, cosa que és pitjor, mentre els ingressos ordinaris per habitant han augmentat en un 60%, les despeses ordinàries ho han fet en un 84%. Per tant, ja tenim una ciutat amb greus problemes de manteniment. N'hi ha més encara. Tot això s'ha fet augmentant només un 44% els ingressos en concepte d'impostos, taxes i preus públics. Com s'ha pagat, doncs, part de l'augment esmentat de la despesa ordinària i, especialment, l'augment del 416% de la despesa inversora? Molt senzill: recorrent a la venda de patrimoni (sòl), endeutant-nos i generant una morositat alarmant. La conclusió, malgrat que no agradi, és senzilla i lògica: hem estat construint un model de ciutat sobre unes bases fiscals molt febles i poc exigents envers els contribuents (el límit de les quals va començar a veure's a partir de 1991). Ara, correm-hi tots. Això sí, tard, de forma desenfocada i de males maneres.
El gal dd Monestir deZOOhalO.OOh de dilluns a divendres
Ixi informació de casa, abans que ningú
S*. Cugat avui. L'informcrtiu del3.00hal3.30h de dilluns a divendres
Ràdio Sant Cugat, la petita gran radio
BUHKIIIIS Horaris de 7.00h a 24.00h
Cada dia »* .». . cmnais
del3.30hal4.00h de dilluns a divendres