Núm. 393 any VIU 225 ptes. / 1,35 euxos Els 4 Cantons Dijous, 19 juliol del 2001

CIUTAT

Primera setmana de canvis viaris

al centre de la ciutat

PÀG. 15

SETMANA

Sant Cugat recupera la Universitat

Internacional de la Pau

PÀG. 3-4

SOCIETAT

Un estudi insta a no tenir por

a la immigració

PÀG. 16

ECONOMIA

L'HGC continua pendent de resoldre

la seva crisi

PÀG. 42

ECONOMIA

S'estudiarà la viabilitat d'un aparcament

al Monestir PÀG. 42

Terrenys on es construirà la promoció de 52 habitatges de Promusa darrere del Monestir JORDI GARCIA

Promusa construirà habitatges de lloguer al costat del Monestir 97 habitatges de venda a Can Cabassa (Mira-sol) i 52 al costat del Monestir, 40 dels quals són de llo­guer, són les properes pro­mocions que executarà Promusa.

Els preus dels habitatges de venda oscil·laran entre els 15 i els 22 milions de pes­setes, cosa que representa entre 88.188 i 122.484 pessetes per metre quadrat. Els habi­tatges de lloguer podran ser ocupats per una mateixa unitat familiar durant un màxim de cinc anys i el preu anirà de les 35.000 a les 38.000 pessetes al mes. A Can Cabassa es construiran els habitatges distribuïts en cinc edificis. El procés d'adjudicació d'aquests

habitatges s'iniciarà la tardor d'aquest 2001, així com els 12 habitatges de venda de l'en­torn del Monestir, concretament al carrer Abat Avinyó. L'adjudicació dels habitatges de lloguer es realitzarà un parell de mesos abans de l'entrega dels mateixos per tal que les con­dicions requerides i les necessitats dels sol·licitants s'adeqüin a la realitat en el moment del lliurament.

PAG. 10

2 CL Jl l DEL ^IJH^C^Ïl lPTOït el diari de Sant Cugat

Dijous 19 juliol del 2001

el diari de Sant Cugat CLUB DEL SUBSCRIPTOR

gratis 1 Excursió de 2 hores PER A 2 PERSONES

A LA MUNTANYA • EN GRUP I AMB GUIA • CAPS DE SETMANA I FESTIUS

PER FER AMB ELS AMICS 0 LA FAMÍLIA • NOMÉS CAL TENIR CARNET B-1 0 Al

Jumping QUAD Sant Cugat Ctra. Sant Cugat-Cerdanyola, km. 4,6. Sant Cugat. Tel. 93 597 05 35

—

<

t < Q <

M A G G I E R E I L L Y CD Maggie Reilly CADA SETMANA SORTEGEM 2 CD ENTRE ELS SUBSCRIPTORS

(ESCOLLITS A L'ATZAR PER GENTILESA DE TEXIDÓ ÒPTICA)

Maggie Reilly Des del diari contactarem amb el guanyador de la setmana

Í2

< Q <

ÍS

<

< O

<

(S

< Q <

A ^

L A C A R Sant Cugat

4rv

•siurant £ A \ \ V

Vips per obtenir consumicions gratis VENIU A RECOLLIR-LOS AMB EL CARNET DEL CLUB DEL SUBSCRIPTOR

(RESERVAT EL DRET D'ADMISSIÓ)

Ctra. Sant Cugat-Cerdanyola, km. 4,6. Sant Cugat. Tel. 93 597 05 35

Bacco regala 2 menús A UN SUBSCRIPTOR ESCOLLITA L'ATZAR

Des del diari contactarem amb el guanyador del mes. Parc Central. Manel Farrés, 97. Tel. 93 674 30 69

1 Passeig a cavall PER COLLSEROLA PER A 2 PERSONES CADA DIUMENGE

Hípica Severino Reserves al tel. 93 674 11 40

TELÈFON ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR 93 589 62 82 De dilluns a divendres de 9 a 14 h i de 16 a 20 h

el diari de Sant Cugat Dijous 19juliol del 2001

ETMANA L'altra universitat

Imatge de la Inauguració de la Universitat Internacional de la Pau, diumenge al matí al Centre Borja de la nostra ciutat

Emili Bella / TORRE NEGRA

Les altres violències és l'eix transversal de la recuperada Universitat Internacional de la Pau (UIP), que se celebra aquesta setmana al Centre Borja. Després de dos anys sense con­vocar-se per problemes econòmics, enguany s'ha recuperat aquest fòrum de reflexió sobre qüestions com el desarmament, la democràcia 0 la globalització. La quinzena edició de la UIP es complementa a més, amb diverses acti-\ ilats culturals paral·leles que es fan cada ves­pre d'aquesta setmana repartides en diversos punts de la nostra ciutat.

El tret de sortida va ser diumenge al matí, davant la presència d'un centenar de persones, entre les quals hi havia l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, o el professor d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Arcadi Oliveres, i la filla de Frederic Roda, fundador de la UIP. La professora de sociologia de la UAB, Maria Jesús Izquierdo, va ser l'encarre­gada d'impartir la conferència inaugural, en

què va reflexionar sobre les violències no bèl·liques, com la domèstica, l'econòmica o el terrorisme d'Estat. Segons Izquierdo, "l'home ha d'aprendre a viure amb el malestar que li provoca viure amb els altres. No tots els malestars són inevitables". En aquest sentit, la professora universitària va explicar que davant d'un conflicte violent pren partit sempre pel

Torna, després de dos anys, la Universitat Internacional

de la Pau, una iniciativa que s'allargarà fins demà al Centre

Borja de la nostra ciutat

feble -no pel qui té raó-, que és diferent que identificar-se amb víctimes o botxins. Izquierdo va proposar una refundació de la llei, ja que "es fa servir perversament l'ex­pressió legalitat". Respecte al terrorisme d'Estat, "moltes declaracions [del govern de l'Estat espanyol] contra ETA no són contra ETA, sinó que van encaminades a generar por

entre la gent. Por a parlar", assegura. I pel que fa a la violència domèstica, Izquierdo va des­criure les situacions que hi poden dur i va con­cloure dient que "cal eliminar la divisió sexual del treball". Per tal de superar violències de caràcter racial, Izquierdo va parlar de l'ètica de la similitud, és a dir, la de reconèixer en l'altre coses d'un mateix i a l'inrevés. Després de la conferència, la Coral Primavera per la Pau del Maresme va oferir una audició.

Diumenge passat hi havia inscrites una setantena de persones per assistir a les ses­sions, que s'organitzen en cinc blocs temàtics, a més de les conclusions. Tot i això, es preveu un augment de la participació en funció de la conferència. La Fundació de la UIP reprèn el cicle de conferències amb la col·laboració econòmica de l'Ajuntament de Sant Cugat i, enguany, també de la Diputació de Barcelona. A banda, la Fundació Sant Cugat i el Centre Borja també hi prenen part. Aquest vespre hi haurà una actuació teatral al Casal Cultural de Mira-sol a partir de les 10 de la nit, i demà es farà una festa intercultural a la mateixa hora a la plaça de Pep Ventura.

Programa d'activitats

de la UIP 2001 Bloc IV: Medi Ambient (Avui) 9.30 - 1 1.30 h Justícia i conflic­

tes ambientals. Joan Salabert, membre del Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA).

12.00 - 14.00 h Globalització i ecologia. Maite Cabeza, professora d'Economia a la UAB.

16.00 - I 8.00 h Visita guiada per una gran superfície comercial. Montse Peiron, responsable del Centre de Recerca i Informació en Consum (CIRC)

18.00-20.00 Opció A: El Pla Hidrològic

Nacional i les "guerres de l'aigua ". Enric Tello, professor d'Història Econòmica a la UB i membre d'Acció Ecològica.

Opció B: Les altres violències. L'educació en el lleure i la no-violència: resolució de conflictes. Carme Romia, catedràtica de Ciències de l'Educació i membre del Seminari Permanent d'Educació per la Pau de la UB.

Bloc V: Espanya i Europa: Migracions i País Basc (Avui)

9.30 - 1 1.30 h Política migratò­ria. Llorenç Oliver, advocat expert en temes migratoris.

12.00 - 14.00 h El conflicte al País Basc. Fèlix Martí, director del Centre UNESCO de Catalunya.

16.00 - 18.00 h La situació actual de les associacions d'immi­grants. Saoka Kingolo, membre cofundador de la federació de col·lectius d'immigrants de Catalunya.

18.00-20.00 Opció A: Joc de la Llei

d'Estrangeria. Bet Mejan, educado­ra social de l'equip de desenvolupa­ment comunitari Minyons. MEGSJC.

Opció B: Les altres violències. Feixisme i integrisme.

Cloenda (Demà) 9.30 - 1 1.30 h Conclusions i

balanç final. 12.00 - 14.00 h Acte de cloenda i

propostes per al curs vinent.

CENTRE DE LA IMATGE Plaça del Dr. Galtes, 9 - Tel. 93 675 56 74 - Sant Cugat CJ Santa Maria, 14 - Tel. 93 675 57 24 - Sant Cugat e-mait: zoomcentre@infonegocio. com

A l'hora de revelar els teus rodets no ho dubtis, a Z00M et donem la màxima qualitat i el millor servei!

igital point"

f / teu distribuïdor de cameres i material digital Kodak a Sant Cugat

4 SETMANA el diari de Sant Cugat

Dijous 19 juliol del 2001

Els problemes dels mossos, a la UIP Un professor dels Mossos

d'Esquadra i de la Policia Local

explica les problemàtiques que

pateix la policia autonòmica

catalana en una de les ses­

sions de la primera jornada de

la Universitat Internacional de

la Pau al Centre Borja.

Emili Bella / TORRE NEGRA

Les deficiències que presenta l'estructura i l'organització dels Mossos d'Esquadra van centrar les explicacions del professor del cap d'estudis de l'Escola de Policia de Catalunya, a Mollet del Vallès, Guillem Bou. Segons ell, la policia autonòmica catalana pateix "proble­mes seriosos".

El professor de policies assegura que els agents del cos tenen un senti­ment fort d'incomprensió, motivat pel fet de tractar cada dia amb delic­tes i conflictes. Bou va denunciar la manca de plans preventius perquè els policies no arribin a patir el bum out o estrès professional. A banda, també va explicar que el cos està polititzat, ja que depèn jeràrquicament d'un càrrec polític. "Els mossos d'Esquadra pensen que han d'agrair a hi classe política la seva existència", afirma. "Però per altra banda se sent utilitzada", continua. Bou sosté que

Imatge de part de públic assistent a les sessions JORDI GARCIA

els mossos pateixen errors organitza-tius greus, perquè, a diferència de l'Ertzaintza, la secció d'informació depèn de la Direcció General de Seguretat Ciutadana, i no de la policia judicial. Bou va exemplificar les seves explicacions amb fragments de pel·lícules, com Delictes i faltes, de

Woody Alien, o Celebración, de Thomas Vinterberg, entre d'altres.

La sessió, a la qual van assistir una trentena de persones, va finalitzar amb una demostració pràctica de la dificultat que tenen els policies per evitar un linxament després d'un atro­pellament.

V ^ ' ^ r v

Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

Cal cobrir, mitjançant contractació temporal, dues places:

OFICIAL LAMPISTA

OFICIAL JARDINER

Les instàncies i currículums

s'hauran de presentar

al Registre General de l'Ajuntament

de Sant Cugat del Vallès,

de 9 a 14 hores de dilluns a divendres

i de 9 a 12.30 h dissabte.

El termini de presentació finalitzarà el dia 25 de juliol del 2001

Oliveres i les claus de la globalització

Magda Méndez / TN

Desenvolupament, corporacions i governabilital. Aquest va ser el tema de la conferència que va fer el profes­sor d'Economia de la UAB Arcadi Oliveres dimarts al matí en el marc de la Universitat Internacional de la Pau. En aquesta es van plantejar les bases de la globalització i es van donar algunes línies sobre la manera com combatre l'actual sistema globalítza-dor.

Per Oliveres, el tema de la con­ferència "se sintetitza en una sola paraula, que és globalització", tot i que va defensar la utilització de la paraula mundialització per parlar sobre aquest tema.

Per Oliveres, la globalització ve representada per diferents punts: l'in­crement molt notable del comerç internacional, l'actuació "gairebé impune" de les companyies transna-cionals, un mercat financer "que ha convertit el planeta en un gran casi­no" i una renúncia dels Estats a les seves obligacions de caràcter social i de caràcter fiscal. L'economista con­sidera que "aquestes primeres carac­terístiques són de caràcter típicament neoliberal, és a dir, menys intervenció en el món de l'economia".

Però Oliveres en va afegir tres més que "són típicament intervencio­nistes": el control sobre la tecnologia i sobre les patents, les migracions ("tot es deixa circular, excepte els tre­

balladors, que se'ls fa estar a casa seva") i, en general, que tot el procés global itzador està "profundament vigilat" per militars i policies.

En referència al tema de les migracions. Oliveres va plantejar alguns temes per tenir en compte, com la tradició immigrant europea o el fet que estadísticament el nombre d'immigrants extracomunítaris és molt baix (un 1,7%). A més, també va destacar que ells ocupen els llocs de treball "que no volem fer" i que no posen en perill la cultura, sinó "que l'enriqueix".

"Això ens condueix a un món on els països rics tenen bosses de pobre­sa que no es poden eliminar, i en què els països pobres les tenen de misèria i es moren de gana. És inadmissible", assegurava Oliveres, que considera que "el problema no és produir, és distribuir". També es va referir a la necessitat d'eliminar el deute extern, ja que "per a nosaltres gairebé no sig­nifica res i, en canvi, per a ells signi­fica la possibilitat de no menjar".

L'economista va plantejar una sèrie de "transformacions", per lluitar contra aquest tipus de globalització, ja que, en ella mateixa "és un feno­men inexorable": un govern mundial que faci de distribuïdor de riqueses, fer propostes alternatives, aconseguir la col·laboració entre els països del Tercer Món, treball sectorial, treball a nivell local, tot complementat per acció de caràcter personal.

Dolors Renau mostra la violència per raó de gènere

M.M. / TORRE NEGRA

El taller sobre les altres violèn­cies de dimarts a la tarda va anar a càrrec de la presidenta de la Internacional Socialista de Dones, Dolors Renau. La xerrada es va cen­trar en les violències que es produei­xen per raó de sexe.

Renau va destriar diferents con­ceptes que s'usen normalment en referència a la violència per "obrir una mica més d'espai sobre el tema". Per la socialista, "la més gran de les violències és aquella que està genera­da per les desigualtats", i va remarcar que la desigualtat per raó de gènere és "la més universal, la més llarga en el temps i amb més força simbòlica".

Per Renau, la situació de domini històric varonil ha produït una sensa­ció "d'invisibilitat de l'altra meitat de la humanitat que normalment no actua amb aquestes formes de violència i que, en canvi, es troba que

Dolors Renau JORDI GARCIA

el que ella pot aportar no té valor". En aquest taller també es va plan­

tejar la violència domèstica com un senyal més d'aquesta situació. "Forma part de tota una cultura i que expressa una desigualtat fonamental que s'ha de mirar de corregir.".

PUBLICITAT el diari de Sant Cugat

Dijous 19 juliol del 2001

Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

• VISITA NOCTURNA AL MONESTIR I AL CLAUSTRE

DIVENDRES 20 - A les 22 hores Inscripcions a la Casa de Cultura Visita guiada per l'historiador Domènec Miquel Entrada: 500 ptes Org. Ajuntament

• CURS INTERNACIONAL DE GUITARRA J.L. LOPATEGUI CONCERT DE CLOENDA

Dissabte 21 de juliol - A les 22 hores AL CLAUSTRE DEL MONESTIR Org. Aula de Música 7

• BALLADA DE SARDANES

Amb la COBLA CONTEMPORÀNIA Diumenge 22 de juliol A les 19 hores ALS JARDINS DEL MONESTIR Org. Entitat Sardanista Sant Cugat

• FESTA MAJOR DE LA FLORESTA DEL 21 AL 29 DE JULIOL

Org. Comissió de Festes de la Floresta

VfNÉ A t A FÉSTAÜ

Exposicions Activitats SALES MUNICIPALS

• JOAN TORTOSA: «Collserola ínt im» (pintures). Fins al 22 de ju l io l . A la Casa de Cultura. Org. Ajuntament .

• 4a MOSTRA DE TURISME JOVE. Informació per preparar les vacances d'estiu. Fins al 27 de ju l io l . De dilluns a divendres de 17 a 20 h i dimarts i dissabte de 10 a 13 h. A l'Espai Jove de la Casa de Cultura. Org. A juntament , SIJ.

• EXPOSICIÓ DEL LLIBRE GEGANT. Fins al 28 de ju l io l . A la Casa de Cultura. Org. A juntament .

• EXPOSICIÓ DE PEP CODÓ (escultures). Fins al 31 d'agost. Al claustre del Monestir. Org. Ajuntament.

SALES PRIVADES

• ATENEU SANTCUGATENC: PINTORS DEL VALLÈS: Jesús Fernàndez, Gerard Blanc i Gràcia Castro. Fins al 27 de ju l io l . Org. Ateneu Santcugatenc.

• GALERIA ARIADNA ROBERT: SALVADOR BATLLE: «Records d'un artista». Fins al 28 de ju l io l . Org. Ariadna Robert (c/ Santa Maria).

• POU D'ART: COL·LECTIVA. Fins al 27 de ju l io l . Org. Pou d'Art (c/Balmes, 35, te l . 93 590 60 86).

• CANALS GALERIA D'ART: «MASCARADA - ART AFRICÀ» (sala 1). COL·LECTIVA (sala 2). Fins al 28 de ju l io l . Org. Canals Galeria d 'Art (c/de la Creu, 16, tel . : 93 675 49 02).

• SALA RUSINOL: COL·LECTIVA D'ESTIU. Fins al 31 de ju l io l . Org. Sala Rusinol (c/Santiago Rusinol, 52, te l . 93 675 47 51).

• UNIÓ SANTCUGATENCA: «ESTADES TEATRALS A CHIAPAS». A càrrec de Sílvia Servan. Fins a l'I d'a­gost. Org. Sílvia Servan.

• ENFOC, CENTRE D'ART: «SEQÜÈNCIES VÀRIES», d 'Adol f . Fins a l'1 de setembre. Org. Enfoc, Centre d 'Ar t .

• ADOLF TALLER D'ART. Exposició permanent. Taller d'estampació gratuï t i biblioteca d'art. Tel. 93 674 60 28. Org. Adolf , tal ler d'art. • ESTUDI FERRAN MARTÍ: EXPOSICIÓ PERMANENT. Org. Sala Ferran Martí (c/ Gorina, 8).

• GALERIA D'ART LA ROSASSA: EXPOSICIÓ PERMA­NENT. Org. Galeria d 'Art La Rosassa.

• GALERIA FAUSTO: FONS DE LA GALERIA. Org. Galeria Fausto (d Gorina, 10).

DIVENDRES 20

A les 22 h. VISITA NOCTURNA AL MONESTIR I AL CLAUSTRE Inscripcions a la Casa de Cul tura. Visita gu iada per l 'h is tor iador Domènec M ique l . Entrada: 500 ptes. Org . A jun tamen t .

A les 22.30 h. CICLE DE CINEMA A L'AIRE LLIURE A VALLDOREIX «Miss Agen te Especial». Director: Donald Petric. A m b Sandra Bullock, Michael Caine, Benjamin Bratt . A la pi . del Casal de Cultura de Val ldoreix. Org . EMD Val ldoreix.

DISSABTE 21

FESTA MAJOR DE LA FLORESTA - A les 20 h. Pregó de Festa Major i havaneres amb la Coral Tardor. Coca i cava per a t o t h o m . A la p i . Josep Playà. - A les 22.30 h. Teatre: «La ra tone­ra». A càrrec de l 'Agrupació Teatral de la Floresta. A la UREF. Org . Comissió de Festes de la Floresta. Col. A jun tamen t .

CURS INTERNACIONAL DE GUITA­RRA JOSÉ LUIS LOPATEGUI - A les 22 h. Concert de c loenda. Al claustre del Monest ir . Org. Aula de Música 7. Col. A jun tamen t .

A les 23 h. BALLS DE SALÓ A LA FLORESTA Preu: 500 ptes. A la Unió Recreativa i d'Esports de la Floresta. Org. Unió Recreativa i d'Esports de la Floresta.

DIUMENGE 22

FESTA MAJOR DE LA FLORESTA - A les 9.30 h. Cursa Popular de Festa Major. Inscripcions el dia 2 1 , d'11 a 13 h i el mateix dia de la prova, a la carpa de la p i . de l'Estació. Org. Comissió de Festes de la Floresta. Col. A jun tamen t .

A les 19 h. BALLADA DE SARDANES A m b la Cobla Contemporàn ia . Als Jardins del Monest ir . Org. Ent i tat Sardanista de Sant Cugat. Col. A jun tamen t .

DIMARTS 24

A les 22.30 h. CINEMA A LA FRESCA «El milagro de Petinto». A l 'Ateneu Santcugatenc - Casal de Barri. Org. Ateneu Santcugatenc.

DIJOUS 26

FESTA MAJOR DE LA FLORESTA- A les 22 h. Nit de Jazz. Amb el grup E. Jordàn. A les pistes esportives de la Floresta. Org. Comissió de Festes de la Floresta. Col. Ajuntament.

ALTRES ACTIVITATS

• ACTIVITATS DEL CASAL DE BARRI DE L'ATENEU Concerts a la Fresca, els dijous a les 22.30 h. Clàssica, jazz, blues, africana, etc. Campionats de jocs de taula, cada dia a la tarda escacs, cartes, dòmino, daus, etc. I també servei de bar i terrassa. A l 'Ateneu Santcugatenc - Casal de barri.

• ACTIVITATS D'ESTIU A L'AULA DE SO Estades musicals. Jazz. Aula de músi­ca. Claqué. Per a més informació, te l . 93 589 76 40. Org. Ass. Musical Aula de So.

• ACTIVITATS INFANTILS D'ESTIU A LES PLANES Casals d'aventura. Anirem a diferents platges, parcs aquàtics, excursions per Collserola i moltes coses més. Per a nens i nenes de 9 a 14 anys. Org. Ajuntament.

• ACTIVITATS INFANTILS D'ESTIU AL CENTRE CÍVIC DE LA FLORESTA - LUDOSTIU. Per a nens i nenes d'1 a 9 anys. Fins al 31 de ju l io l . - CASALS JUVENILS ESPORTIUS. Per a nois i noies de 9 a 14 anys. Fins al 28 de ju l io l . Informació i inscripcions: Centre Cívic de la Floresta. Org. Ajuntament.

• CURS DE FENG SHUI Fonaments teòrics i pràctics d'aquesta saviesa mil·lenària que ens permet gaudir d'ambients harmònics, vitals i pròspers, tan t a la llar com als nego­cis. Imparti t per Jordi Matamoros. Informació i reserves, tel . 93 675 34

13. Org. Jordi Matamoros.

• LA CIUTAT DE LA DANSA Classes: del 7 al 10 d'agost. Informació i inscripcions: Varium, te l . 93 203 13 01 . Al Teatre-Auditori del Centre Cultural. Org. Varium. Col. Ajuntament, Centre Cultural, Diputació de Barcelona.

• ACTIVITATS D'ESTIU A L'ESCOLA ARTÍSTICO-MUSICAL M. CALDUCH - CLASSES DE PIANO-JAZZ. Classes diàries i alternes amb la professora xilena Carmen Paz. Fins al 27 de jul io l . - XIII SEMINARI DE TÈCNICA I INTER­PRETACIÓ PIANÍSTICA - Música de Cambra. A càrrec d 'Antoni Besses. Del 26 d'agost a l'1 de setembre. Concert d' inauguració: dia 26 a les 19.30 h. A càrrec d'alumnes de l'Escola.

- TALLERS D'ESTIU. Aprenentatge i divert iment. Iniciació al l lenguatge musical - Audició - Cant Coral - Dansa catalana. Fins al 27 de ju l io l . Informació i inscripcions a l'Escola Artístico-Musical Montserrat Calduch. Org. Escola Artístico-Musical Montserrat Calduch.

• ESTIU AL LOKAL DE JOVES DE LES PLANES Una sortida a Port Aventura, excur­sions, jocs de rol, etc. Truca-hi i dema­na informació: 93 589 73 08. Org. Ajuntament. • FESTA MAJOR DE LA FLORESTA Scalextric prova de resistència 6 hores mini Le Mans. A l'AEC. Del 27 al 29 de ju l io l . Org. Comissió de Festes de la Floresta. Col. Ajuntament.

• TALLERS D'ESTIU A L'ESPAI JOVE Música moderna, còmic, videocine-ma, grafitt is, fotograf ia, danses, ini­ciació a Internet, malabars, teatre, periodisme radiofònic, discjòquei. Inscripcions a partir del 18 de jul iol a l'Espai Jove de la Casa de Cultura. Tel. 93 589 13 82. Org. Fundació Tarrés -Ajuntament.

• MOSTRA DE TURISME JOVE Horari: de dilluns a divendres, de 17 a 20 h. Dimarts i dissabtes de 10 a 13 h. A l'Espai Jove de la Casa de Cultura. Tel. 93 589 13 82. Org. SIJ -Ajuntament .

6 el diari de Sant Cugat

PINI Dijous 19 juliol del 2001

Editorial

El parquing de la discòrdia

Tal com vam informar des d'aquestes pla­nes, els comerciants del centre reivindi­quen la construcció d'un parquing a la

plaça Octavià i no s'expliquen com l'Ajuntament ha començat les obres de remode-lació sense preveure'l, i fins i tot han trobat el finançament privat. Dilluns un bon nombre de comerciants van portar aquestes reivindicacions al ple municipal. També en el mateix ple es va aprovar una moció presentada per l'equip de govern en què es compromet a fer un estudi sobre la viabilitat de la construcció d'un nou aparcament al voltant del Monestir. Aquesta moció va ser precedida per una del PSC on es demanava la suspensió de les obres de la plaça fins que es faci l'estudi. Tot plegat, bastant con­fús, i ï ls comerciants no en van treure l'aigua clara; i 4ambé cal dir-ho, no s'entén que quan s'han començat les obres de l'aparcament dels Quatre Cantons i la remodelació del centre ara s'hagin de fer estudis. El ciutadà no està preci­sament eufòric amb tantes provatures en el tema de la mobilitat, els canvis i contracanvis del

trànsit en el centre, fruit de l'estudi del RAC, ha donat sovint impressió d'improvisació. I això ara no es pot donar amb el pla d'aparcaments. El que està clar és que l'aparcament natural del centre és a la plaça Octavià, tot i que aquest té diverses incògnites amb les quals fins ara cap ajuntament no s'hi ha volgut mullar. Per un cos­tat, la possibilitat de trobar-hi restes arqueològi­ques i que les obres s'eternitzin en el temps (tot i que ara, si es paren els treballs actuals per fer un estudi, un projecte i executar-lo, podem tenir aturat el centre uns anys i això, <,el comerç ho resistiria?). Per un altre costat, ^com respondran les empreses adjudicatàries dels actuals pàr-quings? Una tot just ha començat a foradar els Quatre Cantons, i l'actual aparcament de darre­re el Monestir és més ple de teranyines que de cotxes, amb accessos que ningú no entén i, cal dir-ho tot, amb una manca de promoció que clama al cel. Aquesta és una altra patata calenta amb què s'enfronten els responsables munici­pals. Però el que és evident, és que d'aparca­ments no en sobraran i menys a la nostra crei­

xent ciutat. ^On aniran a parar els centenars de vehicles que desapareixen de les zones blaves del centre? Hi ha altres solucions alternatives que convé estudiar, com l'antic projecte d'apar­cament a la plaça del rei connectat amb el par­quing que existeix, i construir-hi una entrada per a vehicles i vianants des de la plaça Octavià. O finalment si cal replantejar-se, tot i la dificultat de la seva construcció, l'aparcament a Octavià, fer-ho. Val més una rectificació a temps que convertir un bon projecte com és la vianantitza-ció del centre en un malson, una vianantització que, tot i els entrebancs, serà un revulsiu per al centre històric. Temps al temps. Tampoc s'entén que ara surti tot el foc quan mig poble està aixe­cat. Per què aquestes reivindicacions no havien arribat abans i de què serveixen tantes i tantes reunions i comissions de mobilitat? Tampoc seria just que tots els mals del comerç es vol­guessin fer pagar amb el projecte de l'aparca­ment o amb els insults que alguns dels represen­tants del comerç van dirigir després del ple al regidor i comerciant Jaume Tubau.

Cartes dels lectors

Els textos tramesos a aquesta secció ttü poden excedir les 20 ratlles mecanografiades. L'autor haurà de signar amb noms i cognoms i és imprescindible que hi figurin el domicili, el número telèfon i el número de DNI o passaport de l'autor. No es publicaran escrits signats amb pseudònims o inicials. Ei DIARI DE SAJNT CUGAT es reserva el dret de publicar els textos que han estat enviats i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Escoles d'elit

Denunciar el concert per col·legis "d'e­lit" és una contradicció monumental i polí­ticament sospitosa. Si als pares els dones­sin els famós xec escolar perquè poguessin enviar els seus fills a aquests col·legis sense pagar, aquests automàticament dei­xarien de ser "d'elit".

0 tenen por els col·legis públics perquè així es quedaran sense alumnes?

Doncs, aleshores sí que tindrien un greu problema, perquè ja s'emporten gran part de la contribució dels ciutadans per finançar l'ensenyament.

Joseph (. 'ollin

El col·legi Viaró concert

el

Em sembla que en periodisme es diu que "els fets són sagrats, les opinions són lliures". Doncs bé, en relació amb la polè­mica dels nous concerts escolars, vull recordar un fet central, no discutible: Viaró compleix tots els requisits (legals, adminis­tratius. docents, etc.) per acollir-se al con­cert que va obtenir fa un any, després d'ha­ver-lo sol·licitat repetidament des del 1993.

Els pares que trien Viaró com a col·legi per als seus fills, tenen aquest dret, com la resta de ciutadans.

Ignasi M" Canals, director del col·legi

Viaró

Cristians practicants i no practicants

Entre les darreres cartes al director n'hi ha una de signada per Montse Sant que vull respondre amicalment.

Com que conec l'autora, no tinc cap dubte de la seva bona intenció i compartei­xo amb ella la valoració que fa de l'Eucaristia en la vida cristiana. No faltaria més! I en referència als enterraments, li recordo que el ritual d'exèquies proposa com a primer objectiu de la celebració de la missa a les exèquies "manifestar la vincu­lació de la mort del cristià amb el misteri pasqual de Jesucrist. L'Església demana a Déu que el cristià difunt que va ser alimen­tat per l'Eucaristia, penyora de vida eterna, sigui admès a la plenitud pasqual de la taula del Regne. Per això es pot dir que la celebració de la missa representa el punt culminant dels funerals cristians... D'aquí ve que sigui molt recomanada la participa­ció plena, amb la comunió dels fidels, sobretot dels familiars i amics del difunt". "Això no obstant, la missa no apareix mai com un element necessari i indispensable... Se'n pot prescindir sigui per manca de pre­

veres, sigui per algun motiu pastoral, per exemple el nivell eucarístic insuficient dels assistents...".

"El nivell eucarístic" o si voleu l'esta­dística dels cristians practicants és molt baixa (segurament no arriba al 10% dels batejats). Per això, són més freqüents les exèquies sense missa perquè es correspo­nen més bé al nivell dels assistents o del difunt.

A més, com que no hi ha famílies uni­formes, pot ser molt oportú la celebració periòdica de missses pels difunts de la comunitat, com fem nosaltres els dilluns, perquè pugui venir-hi tothom qui s'hi senti cridat. No hi ha d'haver cristians de prime­ra i de segona. El que hi ha són cristians practicants i no practicants. Amb tot, la parròquia no nega mai la missa a ningú que raonablement la demana.

Blai Blanquer i Cutrina

L'escola municipal de música

M'he decidit a escriure aquesta carta a causa de la impotència que com a pare he

"Els 4 Cantons"

el diari de Sant Cugat Setmanari independent de Sant Cugat

C. Sant Antoni. 42-44 P R E M S A 08190 Sant Cugat del Vallès L O C A L Tel. 93 589 62 82 •ANTCUMT Fax 93 674 20 24

els4cantons@totsantcugat.com

DIRECTOR: Josep Maria Valies EDITA: Premia I ocnl Sant Cugat. SL CONSELL EDITORIAL: Ramon Grau lpresident). Víetor Alexandre. Francesc Carbó. Jordi Casas. Narcís Castanyer. Albert de Pablo. Rogeli Pedró. Ramon l'ros. Lluïs Puig. I jn i l i Rciïc. Montserrat Rumbau. Paco Soler. Josep A. Teixidó. Joan Tortosa. Josep M. Sans Travc. Joan Troyano. Núria Zahala. Josep Daniel. Manel Pardo i Pepa Martín GERENT: Anna Cornellà REDACCIÓ: Redactora en cap/Ciutat: l.stcr Castanyer. Societat: l·inili Bella i Magda Méndez F.spnrts/C'ontraportada: Àlex López. Cul tura: Josep M. Codina. Kconomia: Mieol Sabaté

CORRECCIÓ: Blanca Pi i Jofre Garcia DIRECTORA COMERCIAL: ( lara l.spasa SUBSCRIPCIONS: Sinda Gómez FOTOGRAFIA: l.nric Fabrc i Jordi Garcia DISSENY I MAQUETACIÓ: Susanna Dicenta IMPRESSIÓ: Rolimprés Tel. l>72 4» 05 "5 DISTRIBUCIÓ: Mailing Vallès. SL. tel. 93 SW 23 71. DIPÒSIT LEGAL: GI-405-Ó3

1:1 1)1 \RI Dl SAN I Cl (. \i expressa úniciímcnl la seva opinió en els ediloruls I Is articles signats expressen l'opinió dels seus autors, que I j DIARI Dl S \ \ l Ci <.\i no l'a se\;i ncccssàriiiinenl.

( I )ACPC

/*-fc fyàL·i C. Mercè Rodoreda, 8 Local 7

Distribució del Tel./Fax 93 589 23 71 Diari de Sant Cugat Sant Cugat

als suscriptors

OPINIÓ el diari de Sant Cugat

Dijous 19juliol del 2001

sentit aquests dies. Els meus fills han estat alumnes de l'escola de música municipal durant un quant temps, i l'únic que puc dir de l'ex­periència és que ha estat molt negativa, tan sols han aconseguit avorrir la música. Però tol i que els meus fills no han après res i s'han avorrit, la meva queixa va per un altre cantó: el mal tracte per part dels professors, tant en la seva relació amb els alumnes com amb els parcs, els professors de llenguatge, piano i violí (que són els que conec) no només han des-moralit/at contínuament els meus fills, sinó que els han parlat amb menyspreu i falta de respecte, i a niés. quan els pares hem intentat dialogar amb ells, l'únic que n'hem tret és sentir, amb molta

mala educació, que tenim uns fills nuls i que ells, omnipotents (això es creuen), et diguin que no serveixen per la música. En cap cas es qüestionen ells mateixos tot i que mais'han preocupat de la situació dels meus fills (i pel que sé de cap alumne), ni de si els estimulaven, ni res. Com a parc i parlant amb altres pares es veu que la situació és generalitzada, els alumnes abandonen l'escola completament decebuts, però com que mai ningú no s'atreveix a queixar-se, l'escola al ser munici­pal continua tenint una llarga cua de clientela, que entren amb mol­tes ganes i en surten escaldats.

Crido a les institucions del poble que facin un seguiment del que passa en aquesta escola i ho

arreglin, ja que finalment l'escola la paguem tots amb els impostos.

Antònia Rodríguez

L'Agenda Local 2 1

L'Ajuntament de Sant Cugat ha iniciat l'Agenda Local 21, que hauria de ser un procés participa­tiu perquè tots els veïns i veïnes es preocupin i tinguin cura de la seva vida a la ciutat i la seva rela­ció amb l'entorn. Val a dir que la proposta de l'equip de govern municipal, organitzada en set camps o temes, no és realment una Agenda 2 I. D'entrada sorprèn que l'Ajuntament de Sant Cugat, que signà la Carta d'Aalborg l'any 1996, no convoqui les entitats

cíviques i que s'estimi més convi­dar de manera individual alguns ciutadans. No és aquest el proce­diment recomanable.

L'Agenda Local 21 és un pro­cés que necessàriament ha d'im­plicar tots els àmbits de la vida de la ciutat, l a sostenibilitat és un concepte que considera el medi des d'una perspectiva global: aspectes socials, educatius, cultu­rals, econòmics, sanitaris, etc. fins als temes pròpiament mediambientals. És condició indispensable d'una Agenda Local 21 la participació ciutadana i la implicació dels agents socials. El Pla d'Acció de Lisboa recomana iniciar el procés constituint un fòrum de participació i decisió (Fòrum 21) que, junt amb

l'Ajuntament, serà l'organisme rector de tot el procés, decidint les Comissions que s'han de crear, característiques de l'Auditoria Ambiental i, en definitiva, cl seguiment de tot el procés.

Els agents socials d'aquesta ciutat reivindiquem que l'Ajuntament convoqui primera­ment les entitats cíviques per par­ticipar en aquest Fòrum 21; i que juntament amb aquestes, establei­xi un procediment clar i públic dels debats i de la seva funció. Considerem que són imprescindi­bles aquestes condicions per tal de garantir un procés democràtic i participatiu-dels ciutadans.

Xavier Lahorda - FAV Sani Cugat i 15 signatures més

Jaume Pla (*)

jEndavant , gent de Sant Cugat!

L 'escriptor Martí Olaya, en la seva columna setmanal, ha publicat un article que a mi

m'ha complagut molt, però com que li ha donat un toc tan poètic i subtil, crec que potser no es deu haver captat del tot el seu missatge. Entenc que la seva conclusió deia:

Per què, per la Festa Major, tenint un local de teatre tan important com és l'Auditori, no s'hi represen­ta cap espectacle i resta tancat durant tots els dies de la Festa'.'

En el seu article, ell s'imagina una representació de l'obra L'Hostal de la Glòria de Sagarra. Tota la sala és plena d'un públic molt divers, inclosos un grup de joves de la UAB, que descobreixen, sorpresos, un tipus de teatre que ara "ja no es fa" però que a tots els assistents, els entusiasma. I l'autor acaba l'article cridant "Visca el teatre!!! i... que n'hi hagi per la Festa Major".

Doncs bé, jo m'hi adhereixo plenament i m'atreveixo a fer una proposta concreta. A Sant Cugat tenim la sort de comptar amb per­sonatges i espectacles propis, nas­cuts de la història del poble. El Paga-li Joan -cada any més valo­rat-, el Magí i el Cugat, represen­tants de tota una època de la page­sia i de la gent de soca-rel i, darre­rament, l'espectacle Pedra i sang, que recrea històricament la mort de l'abat Biure, d'una manera autènti­

ca i real. Un dels objectius de

l'Associació Sant Cugat Comerç és impulsar la força del comerç local, per tal que tots els residents com­prin al poble, on els poden oferir tot el bo i millor que puguin trobar a Barcelona i amb un servei amable, professional i d'alt nivell.

(,Per què, doncs, a través d'a­questa Associació no s'organitza la posada en escena de la famosa obra de Santiago Rusinol L'auca del sen­yor Esteve com a representació màxima de la història del comerç a Catalunya, a part de ser una obra molt divertida i molt teatral?

Segur que agradaria a tothom i molta gent descobriria un dels grans autors del teatre català i un gran personatge del Modernisme com és Santiago Rusinol.

Entre d'altres, això tindria els avantatges següents:

A l'obra hi surten més de 40 personatges. Podrien participar-hi tots els comerciants amb vocació artística -començant per Jaume Tubau, regidor de Comerç- i reco­neguts actors professionals resi­

dents a Sant Cugat, interpretant uns papers determinats. Tenim directors -i directores!- que acceptarien de bon grat fer-se càrrec de la posada en escena de l'obra.

L'Auditori hi participaria com a local emblemàtic, cedint-lo per a la Festa Major i segur que l'especta­cle hauria de representar-se en dues sessions, ja que la sala s'ompliria de gom a gom i es convertiria en un dels actes més importants de la Festa Major.

El comerç de Sant Cugat, torna­ria a sortir al carrer i els nous resi­dents s'adonarien que cada vegada menys han de considerar Sant Cugat com una ciutat dormitori.

1, a més, tots els participants i els assistents ens ho passaríem d'allò més bé!

Aquesta experiència s'ha dut a terme a algunes altres ciutats de Catalunya i sempre l'èxit ha estat aclaparador.

Com a dada anecdòtica, recor­do que als anys 60, la gent culta de la resistència barcelonina, dirigida per en Frederic Roda -santeugatenc il·lustre va representar-la al Gran

Teatre del Liceu, amb la sala plena de gom a gom i en la famosa esce­na de la Processó del Corpus al barri de la Ribera, hi apareixien, portant cada u el ciri pasqual, molts personatges de la vida social, artís­tica i política de l'època. La gent els identificava i els aplaudia cons­tantment. I el mateix podria fer-se aquí.

Coneixent el seu esperit ciutadà i la seva identificació amb el poble, la processó podria encapçalar-la cl nostre alcalde Lluís Recoder i seguit per tantes i tantes personali­tats, conegudes, famoses o popu­lars que tenim al poble. No en va Sant Cugat és "terra d'artistes". (.Us ho imagineu?

Acabo amb la frase de la regi­dora Àngels Ponsa quan també escriu el seu article a El Diari de Sant Cugat i diu "La nostra Festa Major és la festa d'un poble des del poble". Mai més ben dit.

j Endavant, doncs, gent de Sant Cugat!

(*) Jaume Pla és empresari i actor professional

Víctor Alexandre (*)

Hi ha vagues que desperten la simpatia de la gent, la seva solidaritat, malgrat els grans

inconvenients que puguin causar quan afecten un servei públic. Són aquelles vagues en què els usuaris del servei en qüestió remuguen, però no ho fan contra els treballadors en vaga, sinó contra l'empresa que no escolta les seves reivindicacions.

Hi ha altres vagues, en canvi, que desperten la indignació general, que treuen de polleguera tothom perquè tothom les percep com a injustes. arbitràries i absolutament intolera­bles. Són aquelles vagues en què els

Pilots de milions

vaguistes s'han begut l'enteniment, són aquelles vagues en què els qui les fan no pertanyen a un col·lectiu que es queixa d'un sou que l'escla­vitza sinó a una classe privilegiada que es considera per damunt de la

resta de mortals: els pilots d'Iberia, per exemple. Acostumats com estan a fer volar coloms al seu pas, acostu­mats com estan a enlairar-se per damunt dels nostres caps i contem­plar-nos a milers de metres d'alçada, talment com puntets insignificants, han arribat a creure's legitimats per interferir en la vida de milers de per­sones. És possible, és clar, que aquesta idea es vegi enfortida pel fet de dir-se comandants. Qui no recor­da, per exemple, la veu d'una hostes­sa parlant als passatgers en nom del comandant de l'avió? La paraula comandant és molt perillosa, però. Ho és perquè té un indiscutible caràcter militar -és el grau que es troba entre el de capità i el de tinent coronel- però ho és sobretot perquè, com diu el Diccionari de la llengua

catalana, significa "manar, imperar, ésser l'amo", definicions, en defini­tiva, força antipàtiques. Perquè, què és això d'imperar'? Què vol dir ésser l'amo'? Emperador de qui? L'amo de què? De l'imperi Iberia, potser? De la vida d'aquells que, no importa per quines raons, hem de viatjar en una nau pilotada per ells?

Però qui és aquesta gent que porta galons a la bocamàniga i es mira el món a través d'unes ulleres de sol? Qui és aquesta gent que només treballa 150 dies l'any, que disposa mentre visqui de bitllets gra­tuïts en primera classe, que té una quota de bitllets a baix preu per a familiars, amics i coneguts i que guanya entre 14 i 27 milions de pes­setes a l'any, cosa que fa una mitjana d'entre un i més de dos milions de

**»***»,..

BELL & ASSOCIATS

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal

Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral

Serveis Jurídics "IW »* Plaça Barcelona, II • Tel. 93 674 17 84- Fax 93 590 30 10 • 08190 SANT CUGAT

pessetes al mes? És curiosa la vida. De fet, mai no

deixa de sorprendre'ns. Quan creus que ja ho has vist tot, sempre en surt alguna que et deixa bocabadat. Qui ens havia de dir, per exemple, que arribaria el dia en què fins i tot els milionaris farien vaga per demanar més milions?

(*) Victor Alexandre és periodista i escriptor

ARC S'OFEREIX: SECRETARIA INTERNACIONAL

• Atenció personalitzada de les trucades de la seva empresa.

• Agenda professional: concertació visites.

• Màrqueting telefònic.

•Domiciliació comercial.

• Per només 16.000 ptes/nies durant 12 h. al dia.

P°Torrebtanca, 21-23 l°3" Tel 93 589 77 7(1 Fax 43 5X9 XX 34

0X190 SANT CUGAT DHL VALLI.S

8 OPINIÓ el diari de Sant Cugat

Dijous 19 juliol del 2001

Martí Olaya (*)

De fora estant

De Fora estant, un sentiment unteugatenc ha aflorat quan evocàvem, de paraula

O pensament, casa nostra: el silenci de casa. aquell hibiscus de casa. quan siguem a casa... I és que en tres setmanes la dona i jo, sols o acompanyats d'amics del Vallès ("...com el Vallès no hi ha res") no hem anat a descobrir cap terra exò­tica, però proclius a deixar-nos por­tar per crides emotives hem estat a Sant Jaume de Galícia, a l'Escala, a Montserrat i a la Cerdanya, aquí amb arrels familliars i presència física des de ta més de mig segle. Res. doncs, de modes o relacions públiques oportunistes. No, no és el nostre cas. Ni és el cas de criticar-ho. Perquè ara toca explicar allò que

apuntàvem sobre crides emotives. A Santiago (el Sant Jaume de

Galícia amb antigues cites bibliogràfiques) aquesta vegada ens hi portava l'ànim d'abraçar l'amic Antoni Ros Marvà en el concert de clausura de la temporada -la prime­ra que ell dirigeix- de l'Orquestra Simfònica de Galícia. Concert emocionant: els músics, ben joves, lliurats en saber i estima a un mes­tre que-segons que ens van dir-ha treballat dur amb una orquestra que en aquest concert adquiria la madu­resa que li faltava. Un auditori mag­nífic, ple d'un públic que no es can­sava d'aplaudir. Presència de polí­tics dels que surten als diaris. I nosaltres, els del Vallès, pensant que si no fa gaire el mestre Ros Marvà va dirigir a Sabadell, ara cal­dria que ho fes a l'Auditori de casa.

A l'Escala, la presentació d'un llibre dedicat a un mestre i polític escalenc mort a l'exili, Martí Rouret. ens propicia escoltar, entre d'altres, els parlaments d'Albert Manent i de Josep-Lluís Carod Rovira. Ara que sembla prodigar-se a Sant Cugat la visita de polítics d'anomenada, no em fa res d'adme­tre que, hi estigui o no d'acord, fa de bon escoltar el líder d'ERC.

A Montserrat, salves i pregàries aureolaven cent anys de vida de l'Orfeó de Sants. I el record se n'a­nava a aquell Orfeó de Sant Cugat que. per sort, malgrat canviar de nom, encara canta. I canta bé.

(*) Mori i Olaya és escriptor

El Sever i en Tito

c y VJNÏ\)EKSÍTf\T

INTEtfNftCíoWU

^- - r t>e LA PAU

"w*xi aobl

Josep Canals {*)

ESTUDI-BOTIGA Avda. Cerdanyola, 11 Tel.: 93 589 60 63 Fax.: 93 674 15 64 e-rnait: contratlum@contratlum.com

www. contratlum.com

BOTIGA Stgo. Rusinyot, 42 Tet.: 93 615 12 48 Fax.: 93 675 13 07

Políticament parlant, la nostra ciutat s'està preparant per al gran canvi, de passar d'un

ajuntament de dretes a un ajunta­ment d'esquerres. Ja ha estat for­malitzat el pacte de dues de les importants forces pilítiques de la ciutat. D'altra banda, les entitats afins a aquestes forces es comen­cen a moure, per crear el clima adient perquè no passi com en les eleccions anteriors, en què la majo­ria vàrem votar en un sentit i el resultat per la llei de no se sap què, a causa de la poca diferència de vots va donar l'alcaldia a un altre color.

Pasqual Maragall també es pre­para per al gran canvi a la Generalitat, i vol per a Sant Cugat un govern socialista, i la premsa -com a quart poder-comença a especular que Rubí i Sant Cugat són dues de les ciutats del Vallès que poden tenir govern d'esquer­res. Però encara més, totes les for­ces d'esquerra es preparen per fer perdre l'alcaldia del cinturó ver­mell de Barcelona a l'única ciutat que goberna CiU i que és la nostra.

L'estiu del 2003 el tenim a la cantonada i, amb aquest, el gran canvi de Sant Cugat. D'una banda, veurem si CIU i el pacte ingrat amb el PP a Sant Cugat, que mai ha sabut defensar la minoria cata­lana, com arrel d'aquesta terra ibè­rica, és castigat o no. I d'una altra banda, si les desavinences entre els

Tot a punt per al gran canvi

partits anomenats progressistes, que ara ho semblen menys, es con­soliden i donen resultats política­ment correctes.

Diuen que el 2003 podrem tenir Jordi Menéndez a l'alcaldia o potser que, amb el vot dels deu mil

"Durant l'última dècada, les coses no s'han fet bé a Sant Cugat i això ha produït el desencís que es viu actualment"

nouvinguts al cens electoral, que tindrem d'aquí a les eleccions, Lluís Recoder la pot mantenir.

Però això és políticament par­lant, i si parlem del poble, d'aquest poble que avui pateix el canvi físic i que contínuament parla amb uns i altres de l'ajuntament, tot dema­nant que siguin sensibles als origi­naris d'aquest sant lloc. En pocs anys, la Casa de la Vila s'ha omplert de nouvinguts i actual­ment només en Jaume Tubau repre­senta les ancestrals arrels de l'ex poble de Pins del Vallès.

Jo, com a indígena, mai havia vist com ara els grans prohoms del món empresarial santeugatenc tan units i inquiets pels canvis, no polí­tics d'ahir o de demà, sinó pels de les infraestructures viàries de la ciutat del tercer mil·lenni. La

majoria passem de colors polítics i demanem als qui avui estan a la Casa de la Vila que defensin la minoria de santeugatencs, que amb el seu esforç dels avis i dels pares, han permès tenir la ciutat del nivell que avui tenim.

L'altre dia, quan vaig veure tants i tants santeugatencs de tota la vida que enfilaven els carrer per anar a la Casa de la Vila, perquè volien que les autoritats els escol­tessin, tot recordant els seus petits establiments, que els seus avis i pares i ells mateixos havien con­servat com l'arrel ancestral de la Catalunya de mercaders que enllaça amb la mediterrània histò­rica, em vaig adonar, amb més força que mai, de per què el gran polític d'aquest país demana menys feina de despatx i més apro­pament al poble i als seus proble­mes.

Durant l'última dècada, les coses no s'han fet bé a Sant Cugat i això ha produït el desencís que es viu actualment i que encara conti­nuarà en els propers anys, mani qui mani. Al nostre alcalde, no li falta diàleg, però quan les coses són de canvi d'un mil·lenni a l'altre, vol dir que cal solucionar i explicar millor el Sant Cugat de l'euro, el de l'Agenda 21 i el del meu carrer. I si això no s'explica bé, els que ja som grans no podem ni podrem entendre els canvis que esteu fent a les nostres vides.

Si no s'explica bé el que serà el Sant Cugat dels propers anys, la problemàtica l'estarem arrossegant mani Recoder o Menéndez. S'ha d'explicar amb claredat el moment de canvis que vivim, no solsament a la ciutat sinó al món occidental. Si se'n convencen uns i altres, és possible que enfilem correctament el futur, si no, el propers cinc anys, inclòs l'any del canvi, el 2003, poden ser cada dia més conflictius.

(*) Josep Canals és "De Cal Candú"

Blai Blanquer (*)

L 'interior del temple del Monestir de Sant Cugat no sempre ha resplendit amb

la bellesa d'ara. Durant més de 30 anys les parets eren brutes i fuma­des a conseqüència dels incendis parcials de la Guerra Civil. També la catedral de Barcelona tenia la pedra ennegrida i, a començaments dels 70, es va fer netejar. Mn. Juli Nàjera, rector de Sant Cugat, que segons em diuen no era un apassionat de l'art i de la història, va voler netejar l'es­glésia perquè fes tan goig com la catedral.

De com es va 'cremar' un rec­tor del Monestir

Amb aquesta il·lusió va obtenir l'assessorament de l'arquitecte del servei de Conservació de Monuments de la "Excma. Diputación Provincial", va gestio­nar un crèdit que suposava una despesa de 1.110.000 d'aquella època! i va aconseguir els serveis de la mateixa empresa que neteja­va la catedral. Malgrat aquesta diligència, va caure en un error: "Hubo una ignorància involuntària de un pro-eedimiento legal que nadic me advirtió y que yo ni siquicra sos-pechaba". La Dirección General

de Bellas Artés de Madrid va ordenar a l'Ajuntament de Sant Cugat que fes parar l'actuació perquè no disposava d'un projec­te d'obres aprovat per ells. La carta de Madrid té data de 6-5-1971 i la neteja s'havia acabat a primers d'abril. Però la polsegue­ra jurídica que va aixecar va afec­tar molt Mn. Juli, de manera que la carta de disculpa que envià al Sr. Director General de Bellas Artés de Madrid, acaba així: "Si alguna negligència cometí, por ella le presento mis disculpas y tomo buena nota de todo, aunque dudo que, en adelante, tenga necesidad de recabar autorizacio-nes para nada, ya que no pienso hacer nada mas por aiïos de vida que Dios me conceda de regir mi actual parròquia de Santt Cugat del Vallès. Con mis respetos y consideración...". Mn. Juli va complir la seva parau­la. I va ser una llàstima, perquè tots som necessaris i una bona entesa és un gran benefici social.

(*) Blai Blanquer és rector del Monestir de Sant Cugat

OPINIÓ el diari de Sant Cugat

Dijous 19 jul iol del 2001

Pere Vivó ( * )

HM

Ja vam dir que, des de bon començament, les coses no van rodar massa fines a Sant

Cugat. El rei no compareix a la primera sessió, i triga a fer-s'hi present. La discussió sobre la legitimitat de la reial delegació segueix. Per acabar-ho d'emboli­car, els cavallers s'entesten a voler constituir-se en braç a part, nova qüestió polèmica que també anirà allargassant-se. Per fi, el rei apareix pel Monestir el 23 d'abril del 1406: "En el seu reial soli seient", i, per bé que ben assegut, ha d'aguantar, ara personalment,

Corts al Monestir. Segueixen crispades (3)

les queixes per la seva ' relliscada". Accepta que

reial una

la qual aca-a les Corts.

comissió ho estudiï barà donant la raó Però, l'altre debat, el dels cavallers, conti­nua.

El 22 de maig, el rei comunica que ha de partir urgentment cap a València per­què "és en fort stament". Nomena una comissió d'homes de con­

fiança que estudiïn la qüestió dels cavallers, quan torni, decidirà. Qüestions que, a aquestes alçades de la història, ens són ben indife­rents, per bé que, no tant la menu-dalla que les embolcalla, perquè toquen, més frec a frec, la nostra petita història. La nostra!

Entre els presents a Sant Cugat, històricament més relle-vants, cal fer esment de Jaume d'Urgell, que hi consta com a "clomicellits" (hereu o jove), comte d'Urgell a partir del 1408, casat amb una germana del rei. Seguim una mica més el fil de la història: mort Martí l'Humà el 1410 sense successió, Jaume d'Urgell esdevé un dels principals

pretendents a la

"El comte d'Urgell no accepta la decisió de Casp enfrontant-se

bèl-licament amb

el d'Antequera"

corona. El f a m ó s Compromís de Casp es decan­tarà a favor d'un altre pretendent, el castellà F e r r a n d ' A n t e q u e r a ,

amb més i millors padrins que no pas ell, entre els quals hi ha el

papa (o antipapa) Benet XIII i sant Vicenç Ferrer, fet que can­viarà el curs de la història. Recordem que, ben vinculat a aquest trascendental Compromís, hi trobem també el nostre abat

"Entre els presents històricament més

rellevants, cal fer

esment de Jaume

d'Urgell"

Jaume de Moncorb, el del retaule de Tots els Sants...

Però, estirem una mica més el fil: el comte d'Urgell no accepta la decisió de Casp enfrontant-se bèl·licament amb el d'Antequera. Perdedor, empresonat, confiscat tots els béns, condemnat a cadena perpètua, mudat de masmorra en masmorra, mor a la de Xàtiva el 1433: de mort natural o assassi­nat? Passarà a la història com a Jaume el Dissortat. Les nostres Corts són les seves darreres: no l'hauríem de recordar en algun

racó? (Una altra carta als reis mags...)

Al final de cada sessió, solemnement, s'anuncia la nova convocatòria, es fa al recinte del Monestir i enmig del poble. Consta així: "Convocatòria feta a la Vila de Sant Cugat del Vallès, precedida amb so de trompeta, a la plaça de la Vila, lloc on sem­blants pregons s'hi solen fer, per Francesc Llobet, pregoner públic d'aquesta vila. Present jo, Joan de Pujol, escrivà. Testimonis: Miquel Ricomart i Arnau de Guardiola, veïns de la vila. Joan Franch, notari".

(',Us adoneu que, som només a començaments del segle XV i ja la plaça de la Vila és anomenada--com des de segles-amb la senzi­lla grandesa del millor dels títols: simplement el de "plaça de la Vila"? Hi ha espais que mai no haurien de canviar de nom, per­què imprimeixen caràcter, perquè guarden viva, més que cap altre, la història del poble...

(*) Pere Vivò és exrector del Monestir de Sant Cugat

Pep Codó (*)

Abans-d'ahir vaig tenir una agra­dable sorpresa, en un poble que no ha parat de créixer des que tinc consciència, on sempre s'estant fent obres, tant públiques com pri­vades, on no hi ha racó que no sigui remodelat per tercera vega­da, i on si te'n vas uns dies fora, al tomar ja no reconeixes ni el teu

La plaça Octavià

propi carrer... bé abans-d'ahir, deia, vaig tenir l'agradable sorpre­sa de veure la plaça del Monestir aclarida. Vaig veure el Monestir i vaig entendre que una plaça bàsi­cament és espai, espai públic, i que aquesta vegada la moguda valia la pena. De la plaça d'Octavià (plaça del

Monestir) jo n'havia sentit a dir la plaça dels monjos, potser d'aques­ta manera els ciutadans de Sant Cugat mentalment separaven el Monestir del poble, i efectivament el poble era una

dificis amb una estètica difícil de qualificar, però amb l'efecte final comprovable per a tothom, d'unes façanes horroroses. Ara amb la visió confortable i neta (tot i que

encara trauria

cosa i el Monestir n'era una altra. La plaça, doncs, era un espai dià­fan i de transició entre el casc antic i el monu­mental edifici, d'una personalitat i contundència indiscutibles, i que molts anys fa havia tingut una vida pròpia.La integració del Monestir al poble ha estat difícil (sempre ha separat el poble en dos) i no s'ha fet de la millor manera possible. Es va urbanitzar la plaça i, amb els anys, el resultat ha estat un voltant d'e-

"Farem justícia a la

història de la plaça, que al cap i a la fi és

una herència per disfrutar-la tots"

més coses) de tota la façana principal de l'e­difici, sembla que hi ha qui qüestiona la remodelació de la plaça que l'Ajuntament ha

endegat. Personalment, crec que amb l'ejecució de les obres previs­tes recupararem la visió perduda del Monestir, guanyarem espai lliure públic i això no només ens enriquirà estèticament, sinó que finalment farem justícia a la histò­ria de la plaça, que al cap i a la fi és una herència per disfrutar-la

tots. Si hi ha un lloc on es necessita una plaça neta és aquí, i només ens cal recordar les aclarides places de molts pobles i ciutats del nord d'Itàlia, on gràcies a una perspec­tiva diàfana es pot gaudir dels seus edificis nobles, per entendre que aquesta aclarida valia la pena. L'espai lliure en una comunitat urbana és abans que res una neces­sitat i tenir-lo, un luxe. Crec que estem obligats a conservar-lo lliu­re de servituds, ja que l'espai lliu­re és un patrimoni públic molt valiós.

Pintar les façanes dels edificis que envolten la plaça amb colors ento­nats amb les gammes de les pedres del Monestir, segur que no faria cap mal i la visió, des del Monestir estant, no seria tan trista.

(*) Pep Codó és artista

IMPRESSIÓ DIGITAL ACABATS

Plafonats (en foam-cartro ploma) Laminats IMPRESSIÓ DE PÒSTERS Encapsulats Amb injecció de tinta (des d ï unitat)

Fins a 135x200 cm

PDIUT mii i

PROVES COLOR Cromalin / Iris

GRAVACIÓ OE CD'S

FILMACIÓ OE FOTOLITS Tiratges curts

ESCANNER DE TAMBOR SOLUCIONS GRÀFIQUES S a n t A n t o n i , 15 T e l . 93 5 9 0 10 86 0 8 1 9 0 S a n t C u g a t

NO NOTES QUE ELS SANTCUGATENCS CADA DIA ESTAM MÉS CRISPATS PER TOT

EU QUE PASSA EM EL MUNICIPI P

S í . NOI. AIXÒ ÉS PERQUÈ ESTEM POC INFORMATS !!

Poca Conya DONCS NO DEU SER PERQUÈ NO TINGUEM A

SANT CUGAT MITJANS P' INFORMACIÓ, OI P

\ LA INFORMACIÓ LA UTILITZEN PER

VENDRE'NS PUBLICITAT ... AQUESTA ÉS LA QÜESTIÓ !!

PERÒ QUÈ DIUS !!

EL QUE PENSO!! ELS MITJANS QUE TENIM, A LES NOTÍCIES, EN LLOC DE RASCAR-ttl PER TREURE MÉS

INFORMACIÓ, ELS FAN PESSIGOLLES H

Sí QUE ESTÀS CREMAT!! /

\ COM LA RESTA DE CIUTADANS!!

7/

10 el diari de Sant Cugat

Dijous 19 juliol del 2001

TAT Promusa fa els primers pisos socials de lloguer

Ester Castanyer / SANT CUGAT

L'Ajuntament de Sant Cugat va presentar dilluns Ics noves promocions d'habitatge públic que es construiran a l'entorn del Monestir i a la zona de Can Cabassa, ;i Mira-sol. En total seran 14°- vivendes, de Ics quals. per primera vegada n'hi haurà 40 de lloguer.

Aquest és el primer cop que l'empresa municipal de l'habitatge, Promusa, decideix construir habitatges de lloguer, dirigits espe­cialment a la gent jove del municipi. Aquestes vivendes, que s'ubicaran darrera del monestir.

"Això és molt necessari. Una ciutat jove com la nostra i amb un preu de l'habitatge que no

és barat, corre el perill d'exloure molts dels seus fills"

al carrer Abat Avinyó, tindran una superfície d'entre 45 i 55 metres quadrats amb uns preus que oscil·laran entre les 35.000 i les 38.000 pessetes al mes i un termini màxim d'ocupació de 5 anys.

També al carrer Abat Avinyó, la mateixa promoció preveu la construcció de 12 vivendes més. en aquest cas en règim de venda. La cons­trucció d'aquests habitatges podria començarà

Lluís Recoder i Joan Carbó van presentar les noves promocions d'habitatge públic JORDI GARCIA

principis del 2002, i en el cas dels de venda, la seva adjudicació està prevista per a finals d'a­quest mateix any. En el cas dels pisos de llo­guer, en canvi, l'adjudicació no es farà fins uns dos mesos abans de la seva entrega.

La segona promoció presentada dilluns pel consistori s'ubicarà a la zona de Can Cabassa i consta d'un total de 97 habitatges de compra

distribuïts en 5 edificis. Aquests immobles comptaran amb zona comunitària i jardí privat a la planta baixa i la seva adjudicació es farà cap a la tardor d'aquest any.

Aquesta és també la primera vegada que Promusa construeix habitatge social en un dis­tricte de la nostra ciutat. Aquest fet va ser valo­rat molt positivament per l'alcalde de Sant

Cugat, Lluís Recoder, que va assegurar que "aquest és només un primer pas" i va afegir que actualment ja s'està treballant per poder fer noves promocions a la zona de les vivendes dels mestres de la Floresta i a l'antiga caserna de la Guàrdia Civil de Mira-sol.

Recoder va voler destacar també el preu dels habitatges en règim de compra, que oscil·laran entre els 15,5 i els 22 milions de pessetes, cosa que suposa aproximadament el 50% del preu de mercat. En aquest sentit, l'al­calde va assegurar que "és obvi que això és absolutament necessari a Sant Cugat, ja que una ciutat jove com la nostra i amb un preu de l'habitatge que no és gens barat és una ciutat que corre el perill d'excloure molts dels seus fills i que hagin de marxar". Recoder va reite­rar també la voluntat de presentar noves inicia­tives en la mateixa línia i va destacar el seu optimisme davant el fet que, des del mes de juny, s'ha obert la possibilitat de construir habitatge públic de lloguer en sòl per a equipa­ments.

REQUISITS PER SOL·LICITAR UN PIS DE PROMUSA

Per sol·licitar un habitatge de Promusa, els requisits previs són tenir més de 18 anys, una antiguitat mínima de 5 anys al padró municipal o haver viscut almenys 5 anys a Sant Cugat i tenir uns ingressos ponderats d'un mínim d'I milió i un màxim de 5,5 milions de pessetes.

En el cas dels habitatges de lloguer, els varems estableixen que els sol·licitants hauran de tenir entre 18 i 30 anys i uns ingressos d'en­tre 1,5 i 3,5 milions anuals. En aquest cas, l'ad­judicació dels pisos es farà per sorteig.

Per a les persones que vulguin accedir a un habitatge de compra, el vàrem primarà els sol·licitants que tinguin entre 31 i 45 anys, uni­tat familiar i uns ingressos anuals d'entre 1,5 i 2,5 milions de pessetes.

Sant Cugat signa el projecte Consensus per fomentar la participació per Internet

Redacció / BARCELONA

Crear cincs per fomentar hi participació i la consulta ciutadana a travis d'internet és ('objectiu principal del projecte Consensus. una iniciativa impulsada pel Consorci Localret, la Fundació Jaume Bofill i el Centre e d ' E s t u d i s d ' I n f o r m a c i ó Ambiental (CEIA) i que compta amb la participació de l'Ajuntament de Sant Cugat i de 8 municipis més.

Aquest projecte parteix de la voluntat de desenvolupar diverses emes interactives a Internet ano­menades À/7 que facilitin la informació i la participació dels ciutadans i fomentin la interrelació entre la població i l'adminis­tració.

D'aquesta manera, el projecte Consensus vol oferir als ajuntaments la

possibilitat d'oferir els plens municipals en directe a través de la Xarxa, fer enquestes ciutadanes o millorar la comunicació entre els responsables de la presa de decisions i la ciutadania. En aquest sentit, l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, va destacar durant Pacte de signatura del conveni que "Consensus serà una eina perfeccionada

per tal que pugui ser

Recoder: "Consensus serà una eina perfeccionada per

tal que pugui ser aplicada en tots els processos de

participació ciutadana"

aplicada en tots els processos de partici­pació ciutadana". Recoder va destacar també que una de les primeres aplicacions d'aquesta nova eina serà l'Agenda Local 21, que tot just ara

es comença a elaborar i que es basa en bona part en les aportacions dels diferents agents de la societat santeugatenca.

Des de Localret, el seu director, Xavier Marc et, va assegurar que "aquest projecte és una aposta per la qualitat democràtica", mentre que la directora del CEIA, Joana Dia/, va destacar que "Consensus és una

La signatura del projecte Consensus va fer-se a l'Institut Català de Tecnologia

iniciativa dissenyada a partir de les neces­sitats dels Ajuntaments". Díaz va afegir també que el projecte està actualment en fase de creació però que es preveu que el seu disseny estigui enllestit cap a finals d'any, en funció de les característiques prò­pies de cada municipi, i que a principis del 2002 es puguin començar a engegar ja les

primeres experiències pilot. El conveni de creació del projecte

Consensus es va signar divendres passat a l'Institut Català de Tecnologia de Barcelona i compta amb la participació dels Ajuntaments de Sant Cugat, Rubí. Sabadell, Terrassa, Cardedeu, Granollers. Mataró. Sant Feliu del Llobregat i Vic.

CIUTAT el diari de Sant Cugat

Dijous 19 juliol del 2001 11

L'empresa Sintra farà el pàrquing de l'estació

El projecte 09 l'af)arcament soterrat a fcfutó Millet es va aprovar en el ple municipal de juliof

V * E * . / SANT .CUGAT

L'empresa Sintra Aparcamientos serà l'encarregada de construir i gestionar l'aparcament soterrat de la plaça Lluís Millet i d'explotar les zones blaves del municipi. Així ho va aprovar dilluns el ple municipal amb els 13 vots a favor de l'equip de govern, 9 vots en contra del PSC i IC-V i 2 abstencions d'ERC.

Segons el projecte presentat per Sintra, cl futur aparcament de la plaça de l'Estació tindrà 3 plantes subterrànies i un total de 283 places, 100 de les quals es destinaran a resi­dents, prop de 80 als usuaris de FGC i unes altres 100 a aparcament de rotació.

Pel que fa als preus, la tarifa normal serà de 195 pessetes l'hora però es preveuen també descomptes per als comerciants així com una tarifa de 2.950 pessetes al mes per

aquells usuaris dels FGC que tin­guin tm'abonament mensual· o la possibilitat de comprar tes places per a residents a un preu d'1.700.000 pessetes.

D'altra banda, el projecte de Sintra inclou també la reducció del termini d'execució de les obres de

TMA Grupo Sànchez era una de les

empreses que s'havien presentat al concurs per fer l'aparcament

16 a 12 mesos així com la reducció del termini de concessió de les zones blaves, que passaria de 15 a 10 anys.

Des de l'equip de govern, el tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible, Joan Carbó, va valorar

molt positivament el projecte pre­sentat per aquesta empresa, així cÒm la seva experiència i va desta­car el fet que, tot i començar al setembre, les obres no coincidiran amb les de la plaça dels Quatre Cantons ja que "l'empresa diu que pot treballar els primers 10 mesos sense interferir en el pas per la plaça de l'estació i només demana els dos darrers mesos per tallar el trànsit".

Pel que fa als grups de l'oposi­ció, ERC, IC-V i PSC van criticar el període de concessió de les zones blaves, que van qualificar "d'exces-siu". D'altra banda, tant el PSC com IC-V, van reiterar la seva preocupa­ció pels problemes de trànsit i van demanar a l'equip de govern que "no sotmeti els ciutadans a una pressió excessiva fent coincidir aquestes obres amb el tancament del carrer Francesc Moragas i les obres de la plaça Octavià".

No a la comissió de seguiment pel cas del Turó de Can Matas

E.C. / SANT CUGAT

La petició del grup municipal socialista de crear una comissió de seguiment sobre el procés d'urba­nització del sector est del Turó de Can Matas va ser rebutjada dilluns pel ple municipal amb els 13 vots en contra de l'equip de govern, els vots a favor del PSC i IC-V i les abstencions d'ERC.

La moció socialista plantejava la necessitat de constituir una comissió especial de seguiment destinada a determinar si el procés de reparcel·lació va ser o no correc­te. Així ho va exposar el portaveu de la formació, Jordi Menéndez, que va destacar la importància d'a­clarir aquests fets i va subratllar que "els ciutadans tenen tot el dret a exigir-nos transparència i correcció a la nostra gestió".

La proposta no va rebre, però, el suport de l'equip de govern, que tot i reconèixer que en ei procés es van cometre errors, va recordar que l'Ajuntament ja havia fet la poste­rior reparcel·lació i va recordar que, fins al moment, cap sentència d'un tribunal s'ha posicionat en contra del consistori. En aquest sentit, l'al­calde de Sant Cugat, Lluís Recoder, va manifestar que "tirar endavant

*****

Sector del Turó de Can Matas ARXIU

aquesta comissió especial de segui­ment no ens aportaria res", però es va comprometre a dedicar una comissió informativa a aquesta qüestió amb la voluntat de posar a mans dels diferents grups tota la documentació disponible, tal com es va sol·licitar des d'IC-V

El projecte del nou barri del Turó de Can Matas va endavant

E.C. / SANT CUGAT

La creació d'un gran parc natural de 20 hectàrees i la consolidació d'una nova àrea de centralitat al voltant de l'estació de Mira-sol seran les princi­pals característiques del nou barri del Turó de Can Matas, després que el ple municipal donés llum verda a l'apro­vació provisional de la modificació del PGM i del Pla Parcial d'Ordenació del sector Turó de Can Matas-carrete-ra de Vallvidrera.

El projecte, que ha estat sotmès a un període de 2 mesos d'exposició pública, inclou aspectes com la crea­ció d'un nou centre cívic i una escola bressol, d'un aparcament soterrat o un mercat que permetin dotar d'aquesta centralitat a la zona. D'altra banda, el nou barri comptarà també amb una zona d'oci, diversos equipaments i

amb una nova infraestructura viària basada en la creació de passos subter­ranis i rotondes que milloraran les connexions amb el centre de Sant Cugat, amb els túnels de Vallvidrera o amb l'actual Parc Central.

Així ho va explicar el tinent d'al­calde de Ciutat Sostenible, Joan Carbó, que va destacar les aportacions fetes per partits polítics i associacions de veïns ja que, segons va dir, han donat com a fruit "uns documents de consens, fets amb l'urbanisme del dià­leg".

Pel que fa als grups de l'oposició, PSC i IC- V van votar favorablement al projecte i van remarcar la incorpo­ració d'algunes propostes, mentre que ERC va votar-hi en contra. Pels repu­blicans, el projecte no compta amb el consens suficient ni preveu algunes de les seves al·legacions inicials.

• CATALONIA C E R À M I C

EXPOVENDES: „»,.«, Ora. Sant Cugat, km 3. Cerdanyola del Vallès. Tel. 93 594 89 00 Buenos Aires, 25. Barcelona. Tel. 93 419 08 46 Rocafort, 112. Barcelona. Tel. 93 426 00 08 Ptge. La Plana, 10 Badalona. Tel. 93 464 03 70

CONEIXEU-NOS, ESTEM AL VOSTRE

SERVEI

OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

• Ceràmica • Sanitaris • Aixetes • Mobles de bany • Banyeres d'hidromassatge • Accessoris • Materials per a la construcció

1 2 CIUTAT el diari de Sant Cugat

Dijous 19 juliol del 2001

Només ERC i UDC es posicionen sobre el projecte de l'abocador de la pedrera Berta

E.C. / SANT CUGAT

('IX'. PR PSC i IC-V no es pro­nunciaran sobre el projecte d'un abo­cador controlat de residus a la pedrera Berta fins a conèixer els resultats de tots els informes mediambientals. Així ho van manifestar durant el ple, davanl la proposta d'ERC, que rebutjava aquest abocador i demanava un posi-cionament de tots els grups polítics. Des de l'equip de govern es va presen­tar una moció alternativa que va ser aprovada amb 20 vots a favor. 2 vots en contra d'ERC i 2 abstencions dels regidors d'l IIX".

I a moció d'ERC, originada per la Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola, rebutjava la instal·lació d'aquest abocador a la pedrera davant cl perill de filtracions i plantejava la necessitat de treballar per un nou marc de protecció de Collserola i per millo­rar l'actual gestió dels residus. Així ho va exposar cl poi lav eu d'ERC. Eduard Pomar, per qui

La pedrera Berta haurà de restituir-se un cop finalitzat el període d'explotació

"es prou explícit que la pedrera Berta no és el lloc idoni per ubicar aquest aboca­dor".

Com a res­posta, des de l'e­quip de govern es va presentar una moció alternativa on es demanava tenir tots els informes que s'estan elaborant abans de prendre

La moció alternativa va aprovar-se amb 20

vots a favor, 2 en contra d'ERC

i 2 abstencions d'UDC

una determinació. "La nostra posició", va explicar l'alcalde. Lluís Recoder, "és intentar fer les coses bé i arribar a

conclusions des­prés d'un procés de reflexió i diàleg social". Recoder va reiterar també que les tres condi­cions per donar el vistiplau al projec­te són les garanties mediambientals,

que hi hagi un ampli consens polític i social i que Sant Cugat rebi compen­sacions.

En el mateix sentit es van expres­sar el portaveu de PSC, Jordi Menéndez, que va manifestar que "no ens posicionarem fins que no hi hagin tots els papers sobre la taula", i el por­taveu d'IC-V, Francesc Godàs, que tot i defensar la necessitat de buscar sorti­des als residus metropolitans va asse­gurar que "esperarem les conclusions dels científics abans de decidir".

UDC S'ABSTÉ EN LA VOTACIÓ Pel que fa a UDC, els dos regidors

de l'equip de govern van abstenir-se en la votació, desmarcant-se així de la posició de CDC i PR El tinent d'al­

calde de Presidència, Joan Recasens, va explicar el seu vot destacant que, tot i no estar d'acord amb alguns punts de la moció d'ERC, "nosaltres creiem que amb els informes que hi ha ara ja es pot prendre una decisió" i afegint que de moment, no existeix un con­sens polític ni social.

Recasens va afegir també que les diferències amb els seus socis de govern es basen "en una qüestió de rit­mes però no d'objectius finals", i va respondre a les crítiques de "falta de cohesió" llançades per l'oposició, assegurant que "no cal patir per la salut de l'equip de govern".

ERC no aconsegueix l'adhesió del ple municipal a la campanya 'Un país, una bandera'

E.C. / SANT CUGAT

El ple de l'Ajuntament va rebutjar dilluns la proposta d'ad-hesió a la campanya í ;/ puts, una bandera plantejada pel grup muni­cipal d'ERC.

La moció, que ja va ser rebut­jada ara fa uns mesos, demanava l'adhesió a aquesta iniciativa, que va néixer ara fa 10 anys amb l'ob-jectiu que el dia On/e de Setembre només onegi la bandera catalana al balcó de l'Ajuntament. Des d'ERC la regidora Sara Bertran va qualificar d'"injust" l'article 4 de la Constitució Espanyola ja que impedeix als catalans utilitzar lliurement la bandera catalana i va destacar que "les nacions tenen el dret d'utilitzar lliurement els seus símbols i els ajuntaments s'han de comportar de la mateixa manera que es comporta el poble: posant només la bandera catalana".

ERC vol que per la Diada onegi sola la senyera a l'Ajuntament com l'any 1997

La proposta va ser rebutjada pels 4 regidors del PP, que van recordar que "la Constitució Espanyola és la Constitució de totes les persones i també de les que viuen a Sant Cugat", mentre que CiU, PSC i IC-V es van abs­tenir. Tot i reivindicar la presència

única de la senyera catalana al balcó consistorial el dia Onze de Setembre, aquestes formacions van manifestar cl seu desacord amb la campanya Un país, una bandera i amb la petició que la bandera catalana onegi també sola amb motiu d'altres festivitats.

ERC celebra avui el sopar de militants i simpatitzants

E.C. / SANT CUGAT

La secció local d'ERC oferirà aquest vespre el seu tradicional sopar anual de militants i simpatitzants. Enguany, la trobada comptarà també amb l'assistència del secretari general de la formació, Josep-Lluís Carod-Rovira.

Pel president d'ERC de Sant Cugat, Eduard Pomar, l'objeetiu d'a­quest sopar és "oferir als militants i simpatitzants una manera d'intercan­viar punts de vista i donar a conèixer les activitats o iniciatives polítiques que estem duent a terme". D'altra banda, i aprofitant la presència de Carod-Rovira, s'explicaran les línies bàsiques que segueix el partit des del darrer Congrés Nacional celebrat a Tarragona, i que, segons Pomar, "va suposar un punt d'inflexió i ens ha situat amb molt bones expectatives de cara a les properes eleccions".

El sopar d'aquesta nit servirà també per donar a conèixer la nova revista de la secció local d'ERC.

El ple o l'hora del pati

Imaginem per un moment l'escenari següent. Inici d'una

sessió ordinària del ple muni­cipal de l'Ajuntament de Sant Cugat (es convoca un cop al mes). Als 15 minuts de sessió un parell de persones del públic comencen a parlar entre ells, un tercer s'aixeca i abandona la sala durant uns minuts per anar a fer les seves necessitats fisiològiques; això es comprensible, però cinc minuts més tard s'aixeca una altra persona del públic per enraonar per telèfon mòbil a l'exterior de la sala de plens, dos minuts més tard s'aixeca un altre del públic per anar fins l'altre extrem de la sala i enraonar amb una altra perso­na del públic mentre un més abandona el saló per fumar una cigarreta al vestíbul. Mentre esglaonadament van tornant tots els que havien abandonat la sessió, el primer de tots es torna a aixecar i marxa novament...

Les sessions plenàries de l'Ajuntament acostumen a durar unes cinc hores aproxi­madament. Imaginem-nos, doncs, aquest entrar i sortir fins passades les dotze de la nit. És evident que això és fic­ció. El públic assisteix als plens perquè té interès a escol­tar un tema determinat que li interessa i després marxa o bé es queda pacientment fins al final per poder intervenir en el torn de precs i preguntes per part del públic, darrer punt dels plens. Però si la moguda detallada passés, molt proba­blement l'alcalde, com fa en alguna ocasió, demanaria ordre i silenci al públic.

Doncs bé, la moguda detallada és el que fan contí­nuament la gran majoria de regidors de l'Ajuntament durant la sessió. Aixecar-se un cop per anar al servei, bé, però la resta de la història és una falta de respecte cap a la ciu­tadania i la mateixa institució. Els representants electes del conjunt de santeugatencs i santeugatenques tenen l'obli­gació de representar-nos i d'estar per la feina. De vega­des sembla que no siguin prou conscients del lloc que ocu­pen. De vegades no poden ni contestar preguntes dels com­panys de consistori perquè estan absents durant la formu­lació de la qüestió. I de vega­des s'absenten quan el públic formula preguntes quan aquest ha estat escoltat durant cinc hores els polítics. Senyors regidors, tots, siguem seriosos.

Josep M. Vallès

CIUTAT el diari de Sant Cugat

Dijous 19 juliol dol 20(11 13

IC-V rebutja el nou vàrem de Promusa

E.C. / SANT CUGAT

Per primera vegada en deu anys, IC-V ha votat en contra del vàrem establert per accedir a les noves pro­mocions de pisos de venda de Promusa per considerar que no s'afa­voreixen els joves i les persones amb menys recursos. Així ho va explicar el representant ccosocialista al Consell d'Administració de Promusa, Josep Maria Gallego, durant un sopar ofert per aquesta formació als mitjans de comunicació locals.

Gallego va lamentar que, tot i fer per primera vegada habitatges de llo­guer, no s'hagi acceptat la proposta de limita el salari màxim per aquests a 2,5 milions de pessetes, ja que, segons va dir, "el problema és que no dóna preferència als joves i les perso­nes de pocs recursos".

Durant el sopar, el portaveu d'IC-V, Francesc Godàs, va comentar també la situació de l'HGC, destacant que "hi han hagut pressions impor­tants perquè s'adjudiqui a Mútua de Terrassa" i va manifestar la seva voluntat que el tema es resolgui de forma ràpida i sense pressions ni ami-guismes.

Al sopar hi van assistir diferents membres d'IC-V i Joves d'Esquerra Verda JORDI GARCIA

D'altra banda, Godàs va fer referència a la recent dimissió de Jordi Ferrés, que ha deixat temporal­ment el seu càrrec com a regidor de Seguretat Ciutadana, i va subratllar la necessitat que s'aclareixin els fets que han portat a aquesta situació i que es mantinguin informats els membres del consistori, ja que un cop surti la resolució judicial, això pot tenir con­seqüències que afectin a nivell polític i a la relació de forces dins del ple. En aquest sentit, Godàs va lamentar que

"no hi hagi aquesta voluntat d'aclarir els fets, ni per part del mateix Ferrés, ni per part de l'alcalde per uns motius d'equilibri a la coalició".

Per últim, el portaveu ecosocialis-ta va fer referència al debat sobre el futur de la pedrera Berta, i va mostrar la seva sorpresa davant la posició d'UDC, que, segons va dir, "sembla que dóna més importància al consens social que no a la necessitat de fer aquest tipus d'instal·lacions o als resultats dels estudis ambientals".

L'energia centra el primer fòrum de l'Agenda Local 21

E.C. / SANT CUGAT

L'energia va ser el tema central del primer fòrum de debat del Pla Director del Pla de Desenvolupament Sostenible-Agenda 21 que va engegar el passat mes de juny l'Ajuntament de Sant Cugat. L'acte, que va tenir lloc a l'Escola Municipal de Música, va comptar amb l'assistència d'unes 50 persones que van plantejar algunes mesures per estalviar energia, tant a en l'àmbit particular com municipal.

Entre les principals propostes que es van apuntar, Joan Josep Escobar, de l'Institut Català de l'Energia, , va destacar la importància de conscien-ciar la població, ja que segons va assegurar"a casa nostra, només amb un canvi d'hàbits molt senzill podrí­em estalviar entre el 25 i el 30% de l'energia que consumim habitual­ment". Aconseguir aquest estalvi és, però, una tasca complexa i que reque­reix, per a Escobar, un treball educa­tiu des de les escoles, que serveixi per sensibilitzar els nens de la importàn­cia de fer un ús racional dels recursos energètics.

Pel que fa a l'àmbit municipal, Escobar va apuntar també alguns

aspectes importants a l'hora d'estal­viar energia com poden ser el plane­jament urbanístic, la necessitat d'in­troduir instal·lacions eficients en els edificis o la disminució del transport privat.

D'altra banda, tant Escobar com el director de l'Institut Cerdà van voler destacar la importància d'a­quest primer fòrum ambiental "que ha de servir per marcar una mica una pauta deia participació ciutadana". En aquest sentit, tots dos experts van voler recordar que un dels principals objectius d'aquests fòrums és que"els ciutadans puguin dir la seva sobre gestió energètica de Sant Cugat per­què, d'aquesta manera, pugui ser el més sostenible possible".

El Pla Director de Desenvolupament Sostenible va ini­ciar-se el passat mes de juny i parteix de 7 grans vectors com l'energia, la mobilitat, el planejament i l'edifica­ció sostenible, els residus o la protec­ció dels sistemes naturals. Cada un d'aquests eixos es debatrà en un fòrum ambiental que permetrà reco­llir els suggeriments dels ciutadans i elaborar un document amb les princi­pals accions de sostenibilitat que es duran a terme durant els propers anys.

Els veïns de la Floresta demanen una anàlisi prèvia al Pla Director

cm EUíí/ssoiDf Ufi0 ( ! '

E.C. / LA FLORESTA

L'Associació de Veïns de la Floresta ha elaborat un document de treball destinat a plantejar les seves principals preocupacions respecte al Pla Director del districte i a recollir les opinions i els suggeriments dels U'ïllS.

Aquest document, redactat per una comissió de veïns que va consti-I u i r - s c

"És prioritari que, tractant-se d'un barri molt consolidat i

Metropolità en aquesta zona i resol­dre així, definitivament, els proble­mes d'encaix d'aquest districte amb el seu entorn natural.

Segons l'Associació de Veïns, aquesta anàlisi hauria de tenir en compte aspectes com l'estructura social, la morfologia urbana, els espais públics, la mobilitat o els ser­veis, i "és prioritari que, tractant-se d'un barri molt consolidat i amb un

teixit social arran de­ies jorna­des de d c b a t sobre el P I a D i r e c t o r organitza­des a principis de maig. planteja la necessitat de fer una anàlisi sobre la Floresta i el seu futur amb la finalitat de poder acabar formulant una pro­posta de modificació del Pla General

amb un teixit social força dinàmic, es compti amb el

recolzament dels veïns"

forca dinàmic, compti amb el recolzament dels veïns i de les organitza­cions que els representen". És per aquest

motiu que, tal com ja van plantejar durant el consell de districte d'aquest mes de juliol, l'Associació de Veïns de la Floresta ha deixat aquest docu­ment a la disposició de tots els veïns

Els veïns de la Floresta ja van fer unes jornades sobre el Pla Director al maig

que vulguin fer les seves aportacions. L'objectiu final és que, el que es recu­lli fins al mes de setembre s'incorpo­ri a aquesta primera "declaració d'in­tencions" i s'inclogui a tota la docu­mentació general del futur Pla Director.

D'altra banda, les entitats veïnals ja han expressat la seva intenció de fer una nova jornada informativa i de debat, que tindrà lloc a mitjans de setembre i que servirà per presentar a totes les persones interessades el resultat de tot aquest treball.

Algunes entitats demanen més participació en l'Agenda 21

E.C. / SANT CUGAT

Una quinzena d'entitats de Sant Cugat han demanat més participa­ció dels col·lectius i entitats cívi­ques en el procés d'elaboració de l'Agenda 21. Entre altres coses, aquestes associacions reclamen la convocatòria d'un Fòrum 21 on hi siguin presents les entitats cíviques de la ciutat per poder decidir, junt amb l'Ajuntament, quines comis­sions s'han de crear o quines carac­terístiques ha de tenir l'auditoria ambiental.

En un comunicat, els diversos col·lectius, entre ells nombroses associacions veïnals, destaquen que "l'Agenda Local 21 és un procés que necessàriament ha d'implicar tots els àmbits de la vida de la ciu­tat" i manifesten que "aquestes con­dicions són imprescindibles per tal de garantir un procés democràtic i participatiu dels ciutadans".

cjplitec Serveis

u ^ Pintures decoratives Lampisteria /1

, . , ^ j f t Fusteria de la llar Treballs de paleta

Camí de la Creu, 6 baixos St. Cugat Tel. / Fax 93 589 49 97

CARPINTERÍA DE ALUMINIO J . C R U Z , S . L .

TECHNAL

S O M O S F A B R I C A N T E S Interpretamos obras a la perfección Passeig Torre Blanca, 16 baixos Tel. 93 675 25 89 Fax 93 589 48 96 08190 St.Cugat del Vallès (Barcelona)

1 4 PUBLICITAT el diari de Sant Cugat

Dijous 19 juliol del 2001

Participa en el 4 t c o n c u r s

T fotoportada Bases:

100.000 ptes. en premis per a

les millors fotografies • Les fotos podran ser en blanc i negre o color i la seva mida, 18x24.

• El tema és lliure.

• Cada lector/a podrà participar-hi amb un màxim d'una fotografia.

• Les fotografies presentades a concurs hauran de portar al dors el segell de ZOOM Centre de la Imatge (pi.

Dr. Galtes, 9; c/ Santa Maria, 14) com a comprovant del seu revelatge a l'esmentat establiment de fotografia.

• Cada fotografia haurà d'anar acompanyada d'un títol, a banda d'indicar-hi el lloc on s'ha fet la fotografia i

la data de la seva realització, el nom de l'autor/a i el seu telèfon.

• Les fotos s'hauran d'enviar abans del 17 de setembre a «TOT SANT CUGAT» («La millor imatge de l'estiu»),

c/ Sant Antoni, 42-44, 08190 de Sant Cugat del Vallès.

• El jurat estarà format per fotògrafs professionals, una representació de ZOOM i del «TOT SANT CUGAT».

• El guanyador/a, a més de reproduir la foto a la portada del «TOT Sant Cugat», aconseguirà per gentilesa

de ZOOM Centre de la Imatge 25.000 ptes. en revelatges i còpies; el 2n classificat, 20.000 ptes.; el 3r

classificat, 15.000 ptes.; i el 4t, 5è, 6è i 7è, 10.000 ptes. cadascun.

• Totes les fotografies s'exposaran a la galeria de ZOOM Centre de la Imatge abans de finals d'any.

• Totes les fotos presentades passaran a formar part de l'arxiu fotogràfic del «TOT SANT CUGAT» i sempre

podran ser reproduïdes en qualsevol secció de la revista fent menció del seu autor/a.

Mirades amazòniques

Hèlix

Ho organitza:

S e m p r e a p r o p t e u

Una rialla a la vida

Pits de fang

Hi col·labora: CENTRE DE LA IMATGE

CIUTAT el diari de Sant Cugat

Dijous 19 juliol del 2001 15

El tancament del carrer Francesc Moragas comença sense incidents

E.C. / SANT CUGAT

L'Ajuntament de Sant Cugat ha fet una valoració satisfactòria dels primers dies de tancament del carrer Francesc Moragas, en el tram comprès entre la rambla del Celler i la plaça dels Quatre Cantons. Així ho ha manifestat el regidor de Mobilitat, Jordi Ferrés, que ha assegurat que amb els can\ is viaris plantejats pel consistori "la Fluïdesa de circulació sembla que està garantida".

Tot i que el tancament de Francesc Moragas no va fer-se efec­tiu fins dilluns, el canvi de sentit del carrer Rosselló i del tram del carrer Valldoreix, entre Sant Bonaventura i la placa Doctor Galtes, ja havien entrat en funcionament uns dies abans. Passats aquests primers dies. el regidor de Mobilitat ha manifestat que. malgrat les molèsties que oca­siona el fet de tallar una artèria de cir­culació principal com Francesc Moragas. "els itineraris alternatius proposats per l'equip de govern i la presència permanent d'agents poli-cials en els punts mès conflictius han Facilitat el trànsit i no s'han produït incidents destacats".

Ferrés va remarcar també que, segons els pruners informes, la res­posta ilels ciutadans ès positiva i ha recordat que es mantindrà aquesta presència policial per orientar el tràn­sit i per informar sobre els carn is via­ris al centre de la ciutat. El carrer es va tallar dilluns amb motiu de les obres dels Quatre Cantons JORDI GARCIA

Nous busos nocturns des de Barcelona El transport públic nocturn entre Sant Cugat i Barcelona serà

aviat una realitat. Així ho evidencia la decisió de l'Autoritat del

Transport Metropolità d'ampliar l'horari de FGC, metro i Renfe

fins a les 12 de la nit, així com de crear diverses línies d'autobús

que, entre les 12 i les 5 del matí, uniran Barcelona amb la gran

majoria de ciutats del Vallès Occidental.

E.C. / SANT CUGAT

Els santeugatencs podran comptar a partir de la tardor vinent amb un nou horari nocturn de Ferrocarrils de la Generalitat així com de dues noves línies d'autobús que, també en horari nocturn, uniran la nostra ciutat amb Barcelona.

Aquestes novetats responen a la decisió de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM), d'ampliar l'hora­ri de FGC, metro i Renfe fins a les dotze de la nit els dies feiners. D'altra banda, i amb l'objectiu de cobrir la franja horària que va des de les 12 de la nit fins a les 5 del mati, l'ATM posarà en marxa diverses línies de bus, 9 de les quals donaran servei al Vallès Occidental. En el cas de Sant Cugat, les línies que donaran servei seran la 7, que unirà Barcelona amb la nostra ciutat, Rubí i les Fonts, i la Línia 8, que farà el recorregut de Ripollet, Cerdanyola i Sant Cugat.

Aquesta iniciativa, que ja s'havia plantejat el mes de mare i que ha rebut el vistiplau definitiu de l'ATM, ha estat molt ben rebuda pel regidor de Mobilitat, Jordi Ferrés, que ha qualifi­cat aquest fet de "satisfactori" tant des del punt de vista de la seguretat com de mediambiental, ja que, segons ha dit, "ara es podrà anar a Sant Cugat a Barcelona i a la inversa en un horari que fins ara no cobria el transport públic i per tant, ja no hi haurà neces­sitat d'utilitzar cl cotxe".

Ferrés ha lamentat, però, que no s'hagi inclòs la petició del Consell Comarcal de crear una línia de cir­cumval·lació per bona part de les ciu­tats vallesanes sense haver de passar per Barcelona. Per Ferrés, "en un sis­tema tari tari de corones com el nostre. és important plantejar el transport de circumval·lació entre les ciutats que tenen vida, jovent i mobilitat". És per això que el regidor ha manifestat la seva esperança que, en un futur, aquest tema es torni a plantejar.

La integració comença amb bon peu a Sant Cugat

E.C. / SANT CUGAT

L'adhesió del transport urbà de Sant Cugat a la integració tarifària i els canvis introduïts en les línies d'autobusos urbans han començat a donar ja els primers resultats. Segons dades de l'Ajuntament, des que Sant Cugat es va integrar al bit­llet únic a principis de juliol, aproxi­madament el 50% dels usuaris de transport públic han utilitzat aquest tipus de tarifa única, tant per des­plaçar-se per una sola corona (amb diferents transports públics per Sant Cugat o per Sabadell) com per dues (en el cas de la gent que va a Barcelona).

D'altra banda, i segons les pri­meres estimacions, el nombre de persones que utilitzen la targeta multiviatge del nou sistema tari tari és unes tres vegades superior al nombre de persones que han usat la targeta de bitllet senzill.

Des de l'Ajuntament, el tinent

d'alcalde de Presidència, Joan Recasens, ha valorat satisfactòria­ment aquestes dades i ha destacat sobretot el nombre de persones que ja han utilitzat el bitllet integrat per desplaçar-se per una sola corona. En aquest sentit, Recasens ha comentat que "això és un bon símptoma, ja que tot i que hi havia gent que tenia interioritzat aquest sistema a nivell de la primera corona de Barcelona, es demostra que hi ha una bona res­posta a l'hora d'utilitzar diferents transports per dins de Sant Cugat".

Pel que fa a les novetats de les línies d'autobús urbà del municipi, Recasens ha fet referència a la posa­da en marxa del nou bus de barri de la Floresta, assegurant que "tot i que l'evolució és molt lenta, cada dia va augmentant les persones que utilit­zen aquest vehicle", i ha destacat la necessitat de donar a conèixer aquest nou servei i que es produeixi a poc a poc un canvi d'hàbits dels usuaris.

ü MÚVM La casa dels teus somnis és a casa teva

M M o l i r i - ;, o m .

i '

1 m

Rbla del Celler, 121 - Sant Cugat del Vallès

Tel. 93 589 54 31 - Fax 93 589 54 91

16 el diari de Sant Cugat

Dijous 19 juliol del 2001

Moment de la conferència de Villatoro, que va estar acompanya de l'alcalde Recoder i la tinent d'alcalde Conesa JORDI GARCIA

Un estudi parlamentari insta a no tenir por a la immigració Un dels temes que més preocupen a la societat d'arreu de l'Estat espanyol és, sense cap mena de dubte, el de la immigració. Al respecte s'han plantejat diversos

temes de debat i de reflexió, pensant en els perquès, la manera com fer que aquest procés migratori no sigui un problema i el seu possible desenvolupament futur. Un

d'aquests estudis en profunditat i en vistes al futur ha estat l'encarregat al Parlament, on hi han participat, a banda de representants de tots els grups polítics, una

sèrie d'experts en el tema de la immigració. Aquest estudi va ser presentat també a la nostra ciutat la setmana passada.

Magda Méndez/ SANT CUGAT

II Caft Auditori va ser el marc de presen­tació de l'informe sobre immigració que s'ha realitzat al Parlament de Catalunya. La pre­sentació va anar a càrrec del portaveu del grup parlamentari de CiU a la comissió que va elaborar aquest informe, Vicenç Villatoro.

L'exdirector del diari Avui va advertir que aquest informe sobre la immigració a Catalunya "no té fórmules, però té el missat­ge que no tinguem por" sobre aquest tema. Aquest informe va ser presentat en la darrera sessió del Parlament tic Catalunya. L'estudi ha estat realitzat per una comissió que, per pri­mera \egada en la història del Parlament, comptava amb la presència d'experts en el tenia, aliens a la política. Entre aquests es tro­

baven Anna Cabré, Andreu Claret, Salvador Cardús. Josep Maria Terricabras, Jordi Portes i Manel Delgado.

Villatoro es va voler centrar en el procés d'elaboració d'aquest informe, més que no pas en el seu contingut. En aquest sentit, però, va remarcar que "volem proposar no políti­ques concretes, sinó una doctrina, una con­cepció, una idea sobre com hem d'enfocar aquest tema". És per això que en l'estudi par­lamentari assegura que "no proposem políti­ques d'immigració, només polítiques gene­rals que siguin també mecanismes aplicables a la immigració", segons explicava Villatoro.

El portaveu de CiU en l'elaboració de l'informe va qualificar el document d' "opti­mista" i va assegurar que és "fonamentalment igualitarista pel que fa als drets, diferencialis-

ta en l'àmbit de cultures". Villatoro va destacar, en primer lloc, la

importància de que el Parlament plantegés la necessitat de fer una reflexió sobre "el fet de la immigració que, en ell mateix, no és un problema". També va destacar que havien "arribat tard" i que això permetia comprovar quines opcions s'havien pres a d'altres països i veure si els havia funcionat o no. Finalment, un altre dels aspectes que va remarcar va ser que el document va ser aprovat per consens al Parlament. "És una manera de dir que no ens ho tirarem pel cap entre nosaltres", bromeja­va Villatoro, que afegia que d'aquest estudi no se'n faria "una qüestió política".

Pel que fa al plantejament de l'informe sobre immigració a Catalunya, va determinar dos temes consensuats entre polítics i experts

de la comissió. El primer paràmetre va ser que és desitjable que "tothom pugui viure on vulgui", lamentant que actualment "l'única cosa que té fronteres fortes són les persones". L'altre paràmetre és que, malgrat aquest pri­mer plantejament, "els països tenen dret a fixar unes quotes segons la seva disponibili­tat".

El parlamentari de CiU considera que cal que "ens prenguem la immigració com una realitat", ja que actualment hi ha "una visió dramatitzada del fet migratori". En aquest estudi també s'han establert algunes recoma­nacions a diferents sectors, com institucions, policia o mitjans de comunicació. Malgrat tot, un dels lemes que no es tracta en l'estudi és la diversitat religiosa "ja que no és problema de­ia immigració, sinó de la societat".

SOCIETAT el diari de Sant Cugat

Dijous 19 juliol del 2001 17

El CMSC anirà a la rambla del Celler

Redacció / SANT CUGAT

Tal com van acordar dilluns tots els grups representats al pic de l'Ajuntament excepte Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), el Club Muntanyenc Sani Cugat (CMSC) seia l'entitat sanlcuga-tenca que es traslladarà a la /ona de la rambla del Celler, on també es farà el nou ajuntament i l'hotel, entre d'altres.

L'entitat gaudirà d'aquest nou local després de guanyar el con­curs públic per la seva adjudicació. II iineni d'alcalde de Ciutat Sostenible. Joan Carbó. va reconèixer dilluns al ple que només dues o Ires entitats i asso­ciacions de la ciutat tenien opcions per guanyar el concurs. El Partit dels Socialistes (PSC) va posar de manifest la problemàtica d'espai que tenen moltes entitats de la ciu­tat. Els socialistes, que estaven en contra de fer un concurs d'aques-les característiques perquè no hi podien accedir tots els col·lectius

necessitats, van instar el govern municipal a buscar solucions per totes les entitats sense local. En la mateixa línia es van manifestar des d'Iniciativa per Catalunya-Verds (IC-V). L'ecosocialista Joan Balada va reclamar "una altra mena de cop de mà" per a altres associacions ciutadanes. Per part ilels republicans, que es van abste­nir en la votació, va intervenir el seu portaveu i president, Eduard Pomar, que va argumentar que "ERC no pot donar suport a un projecte que discrimina altres enfi­lats". Pomar va demanar un pla global per a les associacions del municipi que els solucioni les seves mancances.

Tots els grups, però, van desta­car la bona tasca duta a terme des del CMSC, "una gran activitat d'integració", deia Balada. El tinent d'alcalde Joan Carbó va constatar que des de l'equip de govern "ja s'ajuda a les entitats", i va posar l'exemple de la cessió d'espai per a entitats a la Casa de Cultura.

No es retiraran les multes dels cartells Magda Méndez / SANT CUGAT

L'Ajuntament no retirarà les mul­tes que ha imposat a les empreses i entitats santeugatenques per fixar cartells a llocs que no estaven habili­tats a tal efecte. Aquesta era una de les principals demandes de la moció que ERC va portar al ple municipal d'aquest dilluns, a banda de la demanda de l'establiment de noves alternatives per poder col·locar car­tells. En aquest sentit, des de l'equip de govern es va anunciar que en el proper mes s'instal·larien 20 pirulís per poder-ne penjar.

La moció va ser presentada per ERC i, davant el plantejament de l'e­quip de govern, el portaveu republicà, Eduard Pomar, va assegurar que no descartaven "emprendre les accions legals oportunes per fer valer cl nos­tre dret a la llibertat d'expressió".

Per la seva banda, el regidor d'IC-V Joan Balada, va qualificar de "poc seriós" el fet de començar a multar sense buscar alternatives, a banda de remarcar que la ciutat "esta­va mancada d'espais perquè les enti­tats puguin anunciar les seves activi-

Els regidors de Sant Cugat durant una votació del ple municipal

tats". El portaveu del PSC, Jordi

Menéndez, va assegurar que tot i que tothom havia de fer "l'esforç de no embrutar", l'Ajuntament hi posi alternatives: "Vostès ho han de resol­dre".

Al seu torn, el tinent d'alcalde de

Presidència, Joan Recasens, va recor­dar l'ordenança que sobre aquest tema es va aprovar per unanimitat fa uns mesos. També va assegurar que "no estaríem complint la legalitat si es treuen les sancions". La moció es va rebutjar per 13 vots en contra i 11 a favor.

Retard en l'aplicació del mapa educatiu

Redacció / SANT CUGAT

El CEIP del Pla del Vinyet no estarà acabat per iniciar el curs escolar 2002-2001 Aixi ho ha fet públic l'Ajuntament de Sani Cugat a través

polítics. Aquest retard en la licitació de Ics obres farà endarrerir de retruc el tras­llat de PIES Sant Cugat a les dependèn­cies remodelades de l'actual CEIP Pla i Farreras.

Per tot plegat, el consistori va apro­var al ple de dilluns instar la Conselleria

d'una moció conjunta de tots els grups d'Ensenyament a proposar solucions

adequades "davant l'incompliment del calendari de l'execució de l'obra del nou CEIP del Pla del Vinyet". Igualment, demanen a la Generalitat que els faci arribar el calendari de planificació de la vuitena escola de primària de la ciutat, la necessitat de la qual va ser aprovada al ple del novembre de l'any passat per

unanimitat, d'acord amb l'augment de la població i la manca de places escolars.

D'altra banda, el ple va desestimar, per 13 vots en contra i l l a favor, una moció del PSC sobre la polèmica de les escoles d'elit concertades que afecta directament a dos centres de la ciutat: Viaró i La Farga. La moció demanava expressar la voluntat de clarificar la situació, suspendre el concert a aquests centres i demanar la realització d'una auditoria externa sobre el tema. "No es pot restar callat davant el descrèdit de la política de CiU a la nostra ciutat", asse­gurava el regidor socialista Salvador Gausa. que va qualificar de "frívola" la

política d'educació de la Generalitat. Per la seva banda, la republicana Sara Bertran va lamentar "la manca de recur­sos per atendre la diversitat". Al seu torn. el regidor d'IC-V Joan Balada, va assegurar que d'aquesta manera "no estem fent la llibertat d'elecció en les mateixes condicions". Finalment, la regidora de Serveis Personals, Àngels Ponsa, va assegurar que des de l'Ajuntament ja s'havia "demanat expli­cacions sobre el contingut dels informes i expedients que s'han passat a la Generalitat", però que hi votaven en contra per "no enrarir l'ambient del Consell Escolar".

Edicte Referència: -Expedient 81001/01 - X/01/5851

Pla Parcial d'Ordenació del sector Can Bellet, Can Canyameres i La Guinardera II.

Promoció: Diversos propietaris del sector. Data aprovació inicial: 18 de juny del 2001.

L'Ajuntament Ple, en sessió ordinària del dia 18 de juny del 2001, va acordar aprovar inicialment el Pla Parcial d'Ordenació del sector Can Bellet, Can Canyameres i La Guinardera II, de promoció de referència, en els mateixos termes del projecte presentat, i sotmetre dit expedient a informació pública per termini de dos mesos, d'acord amb allò que disposa l'article 60.3) del Text Refós de la Legislació vigent a Catalunya en matèria urbanística, aprovat per Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de jul iol. Durant l'esmentat termini de dos mesos, a comptar des del dia següent al de la publicació del present Edicte en el Butlletí Oficial de la Província, tota la documentació tècnica i administrativa de l'expedient podrà examinar-se a les dependències de l'Àrea de Ciutat Sostenible (Urbanisme i Medi Ambient), Negociat Plànol de la Ciutat, carrer Dos de Maig, número 25, planta primera, els dies feiners de 9 a 14 hores, podent-se presentar al·legacions mitjançant qualsevol dels procediments previstos en l'article 38 de la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

La qual cosa es fa pública per al general coneixement.

Sant Cugat del Vallès, 13 de juliol del 2001

L'alcalde, Lluís Recoder i Miralles

Ml' Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

Solucions pera una llar confortable

TT m fïiicslríís

Jü-G mJk mf Mr l i • m\

A L U M I N I I V I 0 R I

EXPOSICIÓ I VENDA: O Xerric, 2 Sant Cugat Tel. 93 675 29 02 Fax 93 675 28 61

OFICINES I EXPOSICIÓ: Av, Cerdanyola, 67-71 Sant Cugat Tel i fax 93 589 18 78

l o S U v i t m l el diari de Sant Cugat

Dijous 19 juliol del 2001

No hi ha places per a Menorca des del març

Les agències mostren totes les seves ofertes

Emili Bella / SANT CUGAT

Menorca s'erigeix enguany, en la línia habitual, com un dels principals destins dels santeuga-tenes durant les vacances d'estiu. Ho corroboren totes les agencies de viatges de la ciutat consultades per aquesta publicació.

Només per fer-nos-en una idea, des del mes de març-abril no queden places per viatjar en aquesta illa mediterrània. Tot i que les illes Canàries també s'emporten el millor tall del pas­tís, no es poden comparar amb els nivells de saturació de Menorca. "Menorca està saturadíssima", diuen des d'una agència.

La resta d'illes i les costes continuen en primer pla. Per con­tin. Praga ha baixat significativa­ment. Les ciutats europees mes demanades, a més de París i

PATRULLA l)F IIMPIEZA SANT CUGAT, S.L.

BTJI ^ K

• Neteja de locals comercials, empreses,

hospitals, pàiyuiíiKs i partit idars

• Personal qualificat, seriós, responsable, discret i assegurat

• l.ii la contractació de la primera

neteja, l'abrilluntament üe franc

(només comunitats).

Pg. Torre Blanca, 25-27 Local 6

Telèfon* 93 675 38 44 - 93 589 73 40

Londres, són enguany les italia­nes i les suïsses. Els circuits per diverses ciutats europees conti­nuen tenint força èxit. I darrera­ment, també es venen els viatges fets a mida.

És a dir, agafar un avió i un hotel per separat cadascú al seu gust.

Lapònia, Austràlia i Nova Zelanda, els fiords noruecs i Sicília també son punts que han citat les agències.

VIATGES DE NUVIS D'altra banda, també són des­

tins demanats el nord d'Àfrica, com Tunísia, el Marroc o Egipte. Algunes agències han notat un augment en els viatges a Kenya i Tanzània. Pel que fa als viatges de nuvis, Bali, a Indonèsia, i el Carib són els més demanats pels acabats de casar, tot i que també hi ha qui fa una ruta pels Estats Units. Una altra modalitat de viatge que trien els nuvis és fer un creuer, sobretot per la Mediterrània -Balears, Marsella, Mònaco, Nàpols, les illes gregues , però també pel Carib.

El mes d'agost segueix per­dent l'hegemonia d'altres anys i els estiuejants cada vegada més prefereixen marxar de vacances els mesos de juny i juliol, i fins i tot el setembre. "Ara ja no es pot trobar que un 80% dels estiue­jants marxin al mes d'agost", afirmen des d'una altra agència. El cas és que els preus del mes vinent són els més cars de l'any. Tot i això, es poden trobar ofertes de darrera hora per marxar.

Enquesta

On aniran de vacances alguns dels presidents d'associacions i entitats de la ciutat?

Aquesta penúltima setmana d'EL DIARI DE SANT CUGAT abans de les vacances d'agost, hem volgut saber què fan alguns dels presidents d'associacions i entitats santeugatenques a l'estiu. Els destins són variats. N'hi ha que prefereixen quedar-se per Sant Cugat, on tenen Collserola a prop. <,0n millor per descansar que a casa? Altres, però, prefereixen marxar els pocs dies que poden per esbargir-se i desconnectar absoluta­ment de tot i de tothom. A la platja, a passar calor, o a la muntanya, a passar fred. Tothom buscarà aques­tes vacances el millor lloc per passar el seu temps lliure amb els seus, procurant no haver de fer cues ni retencions.

JOSEP PUIG, PRES. UNIÓ "La meva família i jo no ens mou­

rem de Sant Cugat, però sí que farem excursions puntuals per Catalunya, per­què coneixem només part de la nostra terra. No sóc amant de marxar a fora quan tenim tant per conèixer aquí. A més, sempre haig d'estar localitzable".

JOSÉ A. JORQUES, PRES. COLL FAVA "Ens n'anem a les Illes Balears a

primers del mes que ve. Hem triat les Illes perquè és un indret del nostre país que és acollidor i amb una gran riquesa cultural i també amb un ecosistema com molt poques zones de tota la mar Mediterrània".

NÚRIA SERRAIMA, COORD. AMPAS "Encara no ho sabem segur, però és

possible que anem amb els tres nanos a Astúries, a passar fred. Si no, al Pirineu. Cada any fem algun viatge. L'any passat vam anar per Europa. En qualsevol cas, fugirem de la calor i farem una mica de turisme".

mm, "•••• - ; * « É & ^ 3 j g g & j É &

RAMON PROS, PRES. ATENEU "Anem a Guatemala i El Salvador,

com a suport de programes de cooperació i trobar alternatives amb les quals poder col·laborar. O sigui, que a banda de fer el turisme habitual, també participarem en camps de treball. És gaudir de l'oci i algu­na cosa més. Un viatge amb missatge".

ROSA ROS, PRES. CASTELLERS "Aquest any passarem quinze dies a

la platja a Cambrils i després viatjarem als Alps italians, al Lago di Gargo. Cada any que podem, ho fem. A mi m'encan­ta viatjar, però després de l'estrès de tot l'any, també va bé poder descansar una

XAVIER LABORDA. PRES. FAV "Encara no ho sé. Les meves vacances

són molt imprecises perquè uneixo la feina i el temps d'oci. Depèn de la família, deci­direm sobre la marxa. De fet n'he fet, de vacances, i he anat a un curs d'estiu. M'agrada anar a la muntanya o agafar el cotxe i viatjar sense destinació fixa".

SOCIETAT el diari de Sant Cugat

Dijous 19 juliol del 2001 19

La festa major de Mira-sol, passada per aigua

Magda Méndez/ MIRA SOL

La pluja va ser la trista protago­nista de la festa major de Mira-sol. l a Festa gran del barri es va celebrar el cap de setmana passat i va desta­car per l'àmplia participació aconse­guida en la gran majoria d'actes programats. I es activitats gastronò­miques, culturals i esportives van conformar la programació d'aquest any.

La festa major de Mira-sol va començar divendres amb una cerca­vila dels gegants de Sant Cugat i de Valldoreix. Les activitats de nit es van obrir amb una obra de teatre a càrrec de Mira-sol Teatre, que van escollir la peca tic Dario Fo Aquí no ptígfÀ in Peu. Els més joves també van tenir els seu propi espai, en aquesta ocasió amb un concert de diversos grups amateurs santeuga-tencs: Skamarlans, Mr. Ilyde y I I . Aquesta, però. va ser una de les activitats que va registrar menys afluència de públic

Dissabte uns 300 nens i nenes van participar a les activitats infan­tils. mentre que a la tarda va ser el torn de la tradicional botitarrada que es l'a al pati del Casal Cultural de Mira-sol. Però la pluja va fer acte de presencia a la nit, i va obligar a sus­pendre el ball de nit amb l'Orquestra Confetti. " I n general ha anat bé". assegurava la coordinadora de l 'of i­cina municipal de Mira-sol. Neus Sotomayor, que col·labora en l'orga­nització de la festa, que també va lamentar "el deslluïmcnt pel temps" que ha fet aquest cap de setmana.

El darrer dia de la festa Major de Mira-sol va ser diumenge, amb una bicicletada que va acabar ben remullada. Al migdia es va fer el tra­dicional concurs de dibuix al Club Mira-sol. A la tarda es va celebrar l'actuació dels Castellers de Sant Cugat. "Mai sabíem si podríem rea-li/ar Ics coses o no", assegurava Sotomayor, referint-se a la inestabi­litat meteorològica.

El final de la Festa Major va ser amb la popular cantada d'havaneres. que va anar a càrrec del grup Peix fregit i que va aplegar centenars de persones al pati del Casal Cultural del districte.

Respecte a la valoració que feien de cara a incorporar novetats a la festa major de l'any vinent, Sotomayor assegurava que "toca canviar alguna cosa", tot i que la base serà la mateixa línia que els darrers anys, "que aconsegueix tenir bona resposta".

La botifarrada va ser una de les activitats amb més èxit de públic ENRIC FABRE

Una cercavila de gegants va iniciar els actes de la festa ENRIC FABRE Els joves també van tenir el seu espai amb la nit de rock

r A m a t Finques Des de 1948

Sant Cugat PI. Can Cadena,2 Valldoreix

D 93 590 68 80 Sant Just Bonavista 63-65 0) 93 480 36 00

20 SOCIETAT el diari de Sant Cugat

Dijous 19 juliol del 2001

Jaume Baró serà el pregoner de la Floresta

Emili Bella / LA FLORESTA

El florestà Jaume Baró, conegui al barri per la seva vinculació a entitats com el casal o la comissió de la festa major serà l'encarregat de donar cl tret de sortida a la festa d'enguany, que se celebrarà els dies 21 i 22 i entre el 26 i el 2°- de juliol. I In pressupost de gai­rebé 2,8 milions de pessetes i unes 25 activitats conformen la celebració d'enguany, en què hi haurà novetats destacades tot i que se seguirà la mateixa línia que en edicions ante­riors. II guanyador del concurs de car­tells en que s'han presentat vuit pro­postes és el florestà Marti Hosta. amb un treball que porta per títol L'amenaça fantasma. El dibuix mos­tra l'alegria dels llorestans i la natura amb una ombra de pisos i grues darre­re, a Collserola. lot i això. la comissió organitzadora ha assegurat que la festa no serà reivindicativa.

II pregó es farà dissabte 21 a les nou del vespre a la placa de Josep Playà amb l'acompanyament de la (oral [ardor. Altres pregoners han estat el guionista de televisió l'iti Espanyol o la presidenta del Col·lectiu de la Geni Gran del districte. Consol Pagès. Al vespre, l'Associació Teatral de la Floresta oferirà l'obra La ratone­ra. d'Agatha Christie. Serà a la UREF a les 22.30 hores. Ja diumenge, la cursa popular començarà a la carpa de la placa de l'estació a Ics 9.30 hores. Dijous de la setmana següent, a les 22 hores arribarà la nit del jazz a la fres­ca, amb el grup E. Jordàn. L'endemà a

Imatge d'un ball de la Festa Major de la Floresta

la mateixa hora serà el torn de la nit jove. amb un passi de curtmetratges, circ i un concert amb els santeuga-tencs Skamarlans, Mr Hyde, FF, Dinastia, Mutcn Roshi i discjòqueis diversos. Dissabte 28 al matí els més menuts podran jugar amb jocs infla­bles, tallers i un concurs de puzles. A

la tarda, podran escoltar contes i men­jar xocolata. També hi haurà jocs de rol, un concurs de grafits i un campio­nat d'escacs. L'orquestra Bonança actuarà a partir de les onze de la nit. L'últim dia de la festa està reservat per al primer mercat de l'intercanvi d'ob­jectes. La tradicional paellada popu­

lar, que enguany arriba a la seva nove­na edició, el dinar de germanor, la ballaruca de sobretaula, una exhibició de balls de saló i una cantada d'hava­neres i cremat -amb el grup Rems tancaran els actes de la festa major del districte, en què col·labora l'ajunta­ment.

Can Barata celebra la seva festa major més variada

Magda Méndez / CAN BARATA

El barri de Can Barata celebrarà aquest cap de setmana la seva festa major, on la varietat de propostes i

AUTÈNTICA ACUPUNTURA CHINA

r » r

; » 'Í/A

30 anos de experiència en l.a medicina tradicional china. Únicamente terapias naturales

Rbla.CanMora 18 Esc. A T2" Sant Cugat del Vallès

Tel.93 674 09 82 Tel.656 38 35 24

activitats és la nota més destacada. La festa grossa començarà demà

amb un sopar de germanor a les nou del vespre que estarà acompanyat de rom cremat i l'animació d'una disco mòbil.

Dissabte les activitats continua­ran al mati. Una gimcana per a totes les edats serà l'encarregada d'iniciar les activitats del dia. Es repartiran premis als tres primers classificats. Les competicions festives continua­ran al punt del migdia amb el cam­pionat de petanca per parelles, on també les tres primeres classificades podran gaudir dels seus respectius premis. A les quatre de la tarda s'i­niciarà el concurs de dibuix. El pri­mer premi serà la portada del pro­grama de festa major de l'any que ve. Enguany es pot veure en portada el guanyador de la passada edició, obra de Cassandra Cardena. A les set de la tarda serà el moment d'un partit de futbol de solters contra

Imatge del programa de la Festa Major de Can Barata

casats. I a la nit, a partir de les deu, el ball de festa major amb l'orques­tra Kripton.

L'últim dia de la festa s'iniciarà amb una xocolatada amb xurros i coca a la plaça de la Font Xica, a par­tir de dos quarts de deu. A les deu s'han programat activitats juvenils,

com curses de bicicletes amb cintes, rebentar globus o curses de sacs. Al punt del migdia, els Castellers de Sant Cugat realitzaran una actuació especial. En la recta final, el menjar tindrà un paper predominant, amb l'arrossada popular i un concurs de postres a partir de les dues.

Accident amb ferits diumenge

Diumenge al vespre es va produir una col·lisió entre dos turismes a la cruïlla entre cl carrer Rius i Taulet i la BV-1462. Aquest accident es va saldar amb quatre ferits que van haver de ser traslladats a l'hospital.

Els fets van passar quan faltaven cinc minuts per Ics deu de la nit. Un dels turis­mes estava conduït per G.P.C. de 32 anys. que viatjava amb un passatger, H..I.W. de 33 anys. Ln l'altre vehicle hi havia S.R.R., de 22 anys, que conduïa, acompanyada

d'I.C.F, de 24 anys. Tots ells van ser traslladats a l'Hospital General de Catalunya.

Petit incendi a Valldoreix

Dissabte es va produir un petit incendi a Valldoreix que va ser ràpidament sufo­cat. Això va ser possible amb la intervenció dels cos­sos antiincendis i l'ajuda dels veïns.

L'incendi es va produir a la rambla de mossèn Cinto Verdaguer, número 149, i va afectar uns 100 metres qua­drats de matolls. El foc es va ser apagar per la dotació B-141 dels bombers de Sant Cugat-Rubí i la col·labora­ció d'una dotació dels Agents de Defensa Forestals i alguns veïns de la zona. / Redacció (Valldoreix)

Festa major de Sol i Aire Els dies 27, 28 i 29 d'a­

quest mes se celebrarà a la urbanització Sol i Aire de la nostra ciutat la festa major del barri, que tornarà amb la tra­dicional Súper Disco-Mòbil i amb una passejada pel que es coneix com zoo de Collserola, a la Casa Castillo. El pregó es farà a les 21 hores de diven­dres, a la mateixa hora que s'i­naugurarà una exposició de pintura i artesania al local social. Mitja hora més tard, el vi d'honor precedirà l'arriba­da de la Súper Disco-Mòbil i el karaoke. Dissabte serà el torn de la festa de l'escuma, de la xocolatada, el sopar de germanor i el ball, amb l'or­questra Clam.

S0CIEÏ/ el diari de Sant Cugat

Dijous 19 juliol del 2001 21

Exit del cinema a la fresca al Monestir

La Creu Roja cedeix 100 m2 de local més al centre de CAVIS

•s.

Imatge de la sessió nocturna de cinema darrere de la Casa de Cultura ENRIC FABRE

Redacció / SANT CUGAT

Desenes de persones van assistir a la projecció de la pel·lícula Flores de otro mimdo als jardins del Monestir. Aquest acte estava programat per l'ofici­

na municipal Dona Informació. El film és de la directora

Icíar Bollaín i presenta tres dones d'orígens i històries molt diferents (una de cubana, una de sud-americana i una de basca) que acaben coincidint en un

poble en busca de la felicitat al costat d'algun home que les esti­mi.

Aquesta és la primera activi­tat d'aquest tipus que s'organitza per l'oficina municipal de Dona Informació.

Emili Bella / SANT CUGAT

La Coordinadora Interinstitucional d'Atenció a l'Ancianitat (CAVIS) gaudirà d'uns 100 m2 més de local cedits per la Creu Roja de Sant Cugat i Rubí. Aquesta millora servirà per donar un servei més complet a les persones amb malalties neurode-generatives -pàrquinson, Alzheimer. trombosis...- que acu­deixen al centre, ubicat als baixos de la Creu Roja. ja que s'ampliarà l'horari d'obertura. Si fins ara era de deu a dues del migdia, a partir d'ara CAVIS obrirà de deu del matí a sis de la tarda i oferirà ser­vei de menjador. La coordinadora CAVIS, amb seu des del 19 d'oc­tubre de 1998, té l'únic centre d'aquestes característiques al Vallès Occidental. Actualment dóna servei a un total de 15 perso­nes. L'ampliació del local inclou també la cessió del jardí, d'uns 90 m2. A CAVIS, els malalts fan recuperació cognitiva, és a dir, s'intenten mantenir al màxim facultats com la memòria, la parla o els moviments espacials, entre d'altres, d'aquestes persones. A banda, també s'estimula la part lúdica a través de la musicoterà-pia.

Aquest centre de dia és gestio­nat per la Fundació CAVIS, cons­tituïda recentment amb el visti-plau de la Generalitat. Una direc­tora psicoterapeuta, una assistent social i dues monitores és el per-

La seu de CAVIS AUTOR FOTÒGRAF!

sonal que treballa al local, tal com ha explicat la presidenta de CAVIS, Rosa Ribas. La Unió Europea va ajudar a néixer aquest servei de CAVIS gràcies a un ajut econòmic dels fons FEDER. El Consell Comarcal del Vallès Occidental també hi va participar. A més, la Creu Roja cedeix el local de manera gratuïta. El centre va prendre com a referent un altre local similar de Barcelona on es treballa en la millora de la qualitat de vida de les persones amb malalties mentals degeneratives. Des de l'any 1991 ja es feien fei­nes de visitar persones grans.

El Consell Local de Joves no serà

Magda Méndez / SANT CUGAT

El Consell Local de Joves de la nostra ciutat es va presentar dilluns al ple municipal del mes de juliol per plantejar les seves primeres propostes. I In dels principals lemes que van pre­guntar va ser la possibilitat que fos un òrgan vinculant, una proposta que va ser denegada.

La regidora de Serveis Personals. Àngels Ponsa. va explicar que aquest Consell no podria ser vinculant, tot i que va assegurar que "serà un òrgan participatiu i de col·laboració, i per tal que sigui efectiu vol dir que hem d'a­rribar a consensos amplis en políti­ques de joventut, en els seus aspectes més amplis". A més. Ponsa també va voler deixar clar que si que seran "moll tinguts en compte, i això és el que hem de demostrar" Pel que l'a a la possibilitat d'arribar a una solució sobre l'ús de la masia de Torre Blanca a traves de la discussió en aquest con-scell, Ponsa va assegurar que "hi ha

Sessió plenària de l'Ajuntament ARXIU

converses per estudiar aquesta propos­ta. Pot ser un bon moment per reini-eiar-ho". Ponsa també considera que "la proposta d'un Consell Local de Joves ens facilitarà molt la feina a tots plegats", ja que aglutina representants de diferents entitats de la ciutat.

BUDELLS SANS? AMB LEPICOL POT TENIR CURA DELS SEUS

BUDELLS DE FORMA NATURAL I EFICAÇ

La vida atrafegada i estressant. els mals hàbits alimentaris, la contaminació ambiental, etc, poden causar un desequilibri del còlon i de la seva flora bacteriana. Tot això es pot manifestar a llarg termini en còlon irritable, estrenyiment, diarrea...

Lepicol pot canviar tot això de forma natural i eficaç

Les fibres especials de la planta Psyllium que conté Lepicol absorbeixen 20 vegades el seu pes quan es mescla amb aigua o suc de fruites, formant un gel suau que té un efecte relaxant sobre les parets del còlon inflamat i elimina amb facilitat les substàncies no desitjades sense dolor niírastqrns digestius. P e u ° e foto BUDELL NETS

Un bon equilibri entre els bacteris del budell és important per prevenir la fermentació i la putrefacció. És per això que Lepicol conté LACTOBACILLUS per un bon manteniment de la flora intestinal.

-a·.-.AUTOR FOTOGRAfl

Lepicol també conté FRUCTOOLIGOSACÀRIDS, que allarguen la vida dels Lactobacillus i augmenten

la població de bifidobacteris.

ELS CONSUMIDORS DIUEN...

Els meus budells no funcionaven correctament des de feia més de 3

anys, després d'una setmana utilitzant Lepicol vaig notar uns magnífics resultats. No he tornat a patir estrenyiment. Els meus budells funcionen normalment i

a més, tinc més energia». Sra. M. López de Andújar.

• Després de 2 dies em sento millor per primera vegada en molt de temps. Ara puc menjar normal sense preocupar-me per patir de còlon irritable-. Sr. F. Marín.

• Durant l'embaràs vaig tenir problemes de regularitat, però Lepicol em va proporcionar l'ajuda necessària per prevenir i solucionar

l'estrenyiment que patia». Sra. E. Egea.

Val per 200 ptes. Punts de venda a Sant Cugat: • FARMA NATUR • SÚPER NATURAL

Valldoreix, 65. Josep Anselm Clavé, 1

• ALOE Sant Antoni, 1 , B

• GERD DIETÈTICA Plaça Pere San, 9

Vàlid fins el 30 d'agost del 2001

22 SOCIETAT el diari de Sant Cugat

Dijous 19 juliol del 2001

El curs de cuina ràpida de l'Ateneu aplega 75 persones

' :,

Imatge d'una classe de cuina a l'Ateneu

_ ,., _ .,—, „ „ , „ „ En principi només hi havia programat Emili Bella / SANT CUGAT . ' . , ,t A r [ dos grups, però de resultes de I a-

fluència d'inscripcions, l'organització Un total de 75 persones repartides va decidir ampliar l'oferta a tres

en tres grups han participat enguany grups. El taller consistia a elaborar en el curs de cuina ràpida de l'Ateneu, tres plats: primer, segon i postres. La que es va fer del 2 al 13 d'aquest mes. professora era Montse Onate.

El primer taller intensiu de 'capoeira' finalitza demà

i mi

mÈ #> Taller de capoeira a l'Ateneu

E.B. / SANT CUGAT

El taller de capoeira, una dansa brasilera semblant a les arts marcials originària de la lluita dels esclaus, finalitzarà demà . Les quinze persones

JORDI GARCIA

inscrites han pogut practicar aquest art des del dia 16. "Si no n'hi havia més és per problemes d'espai", assegura l'organitzadora dels cursos intensius de l'Ateneu, Maria Farriol. El profes­sor era un membre de l'Associació Raíces de Senzala de Barcelona.

El caràcter per la cara, al Centre Comercial

Magda Méndez / SANT CUGAT

El Sant Cugat Centre Comercial (SCCC) ja ho té tot a punt per la seva darrera campanya. En aquesta ocasió, es tracta de descobrir els secrets més recòndits del caràcter dels individus a través de les fac­cions de la seva cara. La campanya es fa des de demà i fins al 28 de juliol, de 12 a 14 hores i de 19 a 21 hores.

Aquesta ciència és l'anomenada morfopsicologia, i estudia la perso­nalitat de les persones a través de les formes del seu rostre. Durant els dies de la campanya, un equip de professionals analitzarà gratuïta­ment la teva personalitat o la de la persona que es desitgi portant una fotografia. A més, el divendres 27 de juliol, de 18.30 a 20.30 hores s'impartirà un minicurset sobre les nocions bàsiques d'aquesta ciència a tots els qui hi estiguin interessats.

D'altra banda, durant els dies de la campanya també hi haurà una exposició sobre diferents aplica­cions d'aquesta tècnica en docència o selecció de personal, a banda de l'anàlisi de cares tan conegudes com Clint Eastwood o Jesús Gil.

el diari de Sant Cugat

Full de subscripció

Dades del subscriptor

Nom

Cognoms

Ciutat

Carrer/núm./pis/porta

Codi postal Telèfon Fax

NIF o DNI

Dades per al pagament Dades de la subscripció

Banc/Caixa Data d'alta

Adreça oficina

DDDD DDDD DD nDDDDDDDDD Entitat Oficina DC Núm. de compte

Nombre de subscripcions

Adreça d'entrega

Titular

I I Comptat I I Rebut domiciliat

Sant Cugat del Vallès, de del 2001 Signatura el diari de Sant Cugat

Envia aquesta butlleta per fax al 93 674 20 24 o porta-la al c. Sant Antoni, 42-44

SOCIETAT el diari de Sant Cugat

Dijous 19 juliol del 2001 23

Text i il·lustració: Joan Tortosa

L'immigrant Cugat

Des del moment que ho va deci­dir, van haver de passar tres llunes perquè se li presentés l'oportunitat de travessar l'estret que aleshores encara no se'n deia de Gibraltar. El Mediterrani, aquell mar entre dues terres, era considerat com la porta cap al desconegut, terrorífic lloc de tenebres i del caos. on més enllà s'o-bria l'abisme sense fons. Però això a Cugat tant se li'n donava, perquè ell el que volia era fugir del seu món de misèria que - per real i viscut- era tant o més terrible que l'hipotètic oceà misteriós. Mal alimentat, mal vestit i sense cap possibilitat de sobreviure si es quedava, contem­plava embadalit dies i dies aquell mantell blau que li llepava els peus, amb la il·lusió de poder arribar a un món millor, ima-

el so més viu que el més pur cristall. D'això, Cugat mai se n'hauria des­prés perquè era plena de caràcters, de moments indesxifrables, que li havien dit que contenien el secret de com aconseguir fortuna. Per acabar de convèncer l'home de la pastera que això era tot el que tenia, abocà el sarró i tan sols en van caure engrunes de misèria. "Au, va!", va dir l'home, i mentre Cugat s'acomo­dava atapeït amb tota una colla de gent que no coneixia, s'allunyà roques enllà embutxacant-se els tre­sors de Cugat.

Van estar de sort. El mar i la nit s'acomboiaren perfectament amb la gent de la pastera: la mar era plana com la mà i la nit negra sense lluna. Ningú obrí la boca en tot el trajecte,

ni tan sols inter-ginat com una mena de paradís.

Després de la llarga espera, per fi arribà el dia que, cercant d'a-qui cap allà, va veure amarrada en un racó una pastera. S'hi atansà i demanà per pujar-hi. "Què tens?", li va fer un que semblava l'amo. Buscà dins d'un sarró greixós. Primer, va treure un parrac de roba que no se sabia ja què era, per a què podia servir, ni quin color havia tingut. D'entrada, conscient del seu escàs valor, el deixà a una banda. Després, va treu­re uns pinyols de dàtil amb un forat, perquè pensa\a fer-se'n un penjoll. però que ara tampoc servien per a res. Posà de nou la mà al sarró i va treure un objecte petit d'un blanc liencat que sí que el va agafar l'ho­me de la pastera Era l'ullal d'una serp exòtica molt verinosa que les tribus del sud l'usaven com a amu­let. La segona peça útil va ser un penjoll fet de minúscules petxines d'irisat nacre, l'home de la pastera segui parant la mà. "Què més Iens'.'". Després tic Ires o quatre rampoines mes, va aparèixer un enfilall amb mitja dot/ena de cala­veres de rata del desert, que amb tota seguretat se sabia que tenien la \ iitul d'allunyar els mals esperits de qui en portés una de penjada al coll. Però el que va fer que l'home de la pastera donés per acabada la tran­sacció. va ser una campaneta, troba­da en unes antigues ruïnes, que tenia

"Tenia una cosa molt clara:

allunyar-se tant com pogués de la seva

terra"

canviaren una mirada de com­plicitat ni un gest solidari, cadascú rosegat per dins pel seu drama personal, tan sols pendents de veure aparèixer

la taca més fosca de la terra prome­sa.

En el moment de l'arribada, tot­hom fugi esperitat cap on va creure millor, sense esperar ningú, no fos que la vigilància romana els desco­brís. Cugat, un cop a terra, amb el cor bategant-li d'emoció, va començar a caminar i caminar, només l'instint, sense saber cap on anava. Tenia una cosa molt clara: allunyar-se tant com pogués de la seva terra, no fos que quedant-s'hi a la vora l'hi tornessin a dur. Va cami­nar dies i dies evitant les patrulles romanes que vigilaven les vies i camins, però també evitava tant com podia la gent, ja que a la primera casa que es va apropar li atiaren els gossos i en una altra ocasió uns vai­lets l'apedregaren. Si que se'n va adonar que era una mica diferent d'ells, però mai en els seus somnis daurats es podia imaginar que el rebutgessin d'aquella manera. Més d'una i més de dues vegades el per­seguiren amenaçant-lo amb cincs i bastons com si fos un gos. escridas­sant-lo de mala manera, tot perquè tenia la pell més fosca i repetint sempre les mateixes paraules que no entenia: "És el diable! És el dia­ble!", deien.

A poc a poc anà perdent aquella il·lusió de quan esperava trobar-se amb un paradís i, en el seu lloc, l'anà dominant una gran decepció en veure que res feia endevinar el paradís somniat. Havien passat dies, setmanes, des que havia arribat, caminant sempre, sense saber on anava ni on parava, fins que no podent més, s'aturà sense saber on era i, en deixar-se anar, tot el cansa­ment, tots els escarnis, totes les vigí­lies li van caure al damunt, quedà sense esma i dormí hores i hores en un jaç de fenals a recer d'un marge.

Va ser un pastor qui el va desco­brir, allà ajaçat, arrupit com un ani­maló. El tocà amb la punta del seu bastó i Cugat s'aixecà esverat. Qui s'esverà ara va ser el pastor, que reculà en veure la

cap. Els homes que l'havien lligat el lliuraren als soldats romans, que el tancaren en una fosca i humida masmorra, d'on no el tragueren fins l'endemà sense que li haguessin donat ni menjar ni beure.

Gairebé sense esma, el conduï­ren per foscos corredors fins a una gran estança on, entre molts soldats, hi havia tres personatges asseguts en uns imposants setials. Allà no para­ren de parlar-li, però tampoc no va entendre res. Com que no obtenien resposta, exasperats, el feren pegar, escopir i punxar amb les puntes de les llances. Cugat, cada vegada se sentia més dèbil, tot li flaquejava i perdia el món de vista, però encara va poder veure com un dels tres s'ai­xecava i deia: "Talleu-li el coll!".

Això va ser l'ta­carà fosca i l'as­pecte de Cugat, que va fer que es posés a cridar tal­ment com si hagués vist el llop. Els seus crits van fer aparèixer tres pagesos de l'entorn. Cugat, ja al límit de Ics seves forces, els demanà menjar i beure de la manera que sabia, amb gestos eloqüents perquè l'entenguessin. Els altres, com si no el volguessin entendre, parlaren entre ells i, de cop, s'abalançaren damunt d'ell i el lligaren. Cugat, tampoc els entenia, però havien dit: "Portem-lo al castra. Els romans sabran què s'ha de fer amb aquesta mena d'home". I d'aquesta manera es va trobar davant d'una imposant fortalesa com no n'havia vist mai

"Les seves últimes forces es convertiren en odi i jurà que, fos on fos, si podia, es venjaria de tots ells"

nica cosa que Cugat va enten­dre bé, perquè el gest que va fer aquell personat­ge era entenedor per a tothom: al mateix temps que cridava aïrat,

es passava la mà d'una revolada pel seu coll. En aquells últims instants, Cugat se'n recordà de tota la gent que l'havia insultat, apedregat, i dels quatre que, sense apiadar-se d'ell, el lliuraren als botxins. Se sentí tan menyspreat, tan befat, tan rebutjat, que les seves últimes forces es con­vertiren en odi i jurà que, fos on fos, si podia, es venjaria de tots ells. Aquest va ser el seu últim pensa­ment, perquè el cap li va rodolar tres passes més enllà del cos i, de cop, ja no va sentir ni mal, ni cansament, ni

set, ni gana. Per primera vegada a la seva vida, se sentia totalment allibe­rat, amb un benestar tant complet com si per fi hagués assolit el tan somiat paradís. Aleshores, s'adonà que no estava sol. Una munió de gent amb cares resplendents i rialle­res el saludaven amb una inclinació del cap, com donant-li la benvingu­da, ben bé a l'inrevés de com li havia passat fins ara. Tenint en compte els seus últims pensaments d'abans que el cap li rodolés per terra, sorprès i estranyat d'ell mateix, sense voler, va sentir la necessitat de correspondre amb somriures de complaença. Al cap de poc, ja va descobrir un altre fet incomprensible: allà on es trobava, era un lloc fora del temps, perquè va poder veure amb tota claredat com en el mateix lloc on li havien tallat el cap en rodó, ara hi havia un mones­tir on, uns homes un xic diferents dels seus botxins, amb tota cura i unció desenterraven el seu esquelet, posant tots els ossos en una urna de plata folrada de vellut porpra. Un cop dipositada damunt l'altar, començaren a entonar solemnes cants, mentre un dels homes branda­va un estri penjat d'una cadena d'on sortien glopades de fum. Sense saber què feien ni què ni per a què era el fum, n'hi arribaven alenades que l'omplien de satisfacció. Quan estava més entotsolat que no se'n sabia avenir, va aparèixer al seu cos­tat la figura d'un home robust, calb, descalç, que portava una grossa clau en una mà i un llibre sota l'aixella. L'altra mà li posà a l'espatlla mentre deia: "T'han fet sant". Cugat, de nou es va sorprendre perquè des que havia sortit del seu país amb la pas­tera, ningú li havia parlat amb aque­lla tendresa. Sorprenentment, aques­ta vegada va entendre amb tota cla­redat què li deia aquell personatge, tot i que no parlava la seva llengua. Emocionat, es va entendrir com mai. Ja des d'aquell mateix instant s'o­blidà del seu jurament de venjança i, bona persona com era, perdonà a tots i tothom.

Conte basat en la suposada pro­cedència africana de Cugat que. acompanyat de Feliu, arribà a Sant Cugat predicant el cristianisme on. segons la llegenda, va ser martirit­zat a la fortalesa romana.

Joan Tortosa, del llibre inèdit "Contes irreverents"

T I N T O R E R I A B U G A D E R I A

Net

NETEJA EN SEC I PLANXAT MÀXIMA

QUALITAT PECES TEXTILS,CORTINES

ANTÍLOP, PELL I ALTA PELLETERIA, MANTES I EDREDONS

SERVEI A DOMICILI

Francesc Macià, 63 (Coll Fava) Tel.93 674 36 60

Rbla.del Celler. 91 Tel. 93 589 53 60

24 SOCIETAT el diari de Sant Cugat

Dijous 19 juliol del 2001

Text: Tomàs Grau / Fotògraf Ui Mi A SU

Els primers anys de Josep Anselm Clavé (I) Escrit per Conrad Roure, expli-

:aré la vida d'aquest gran músic -|ue l'ou el que va transformar la pari social i treballadora d'aquesta època del nostre pais i de qui aquest cronista en fou un bon amic.

In els primers moviments socials barcelonesos aquest músic hi va formar una pari molt activa, porianl a terme una obra de trans­cendental eficàcia per a la regenera­ció de la classe obrera. Clavé, l'hu­mil aprenent de torner que. al córrer el temps, arribà a la immortalitat amb les seves produccions musicals i obra social.

A fi de seguir l'obra col·lossal de Clavé a través de la seva vida, relataré aquesta des dels seus començaments, ja per la meva amis-tal amb el patrici inoblidable, potser podré aportar algunes notes ignora­des, o poc divulgades.

Josep Anselm Clavé i Camps nasqué cl 21 d'abril del 1824, en una casa del carrer Ample, a conti­nuació de la plaça Duc de Mcdinacelli, que fou enderrocada el 1865, i en la qual cl seu propietari, don Manel Girona, al reconstruir-la. tingué la delicadesa de deixar con­signada en una làpida el lloc on nas­qué ("il·lustre ciutadà.

Clavé era fill d'un humil magat-Zemer i serrador de fusta. Per la pre-carictat de recursos que hi ha\ ui a la llar va rebre una educació rudi­mentària. que encara fou més defi­cient per una dolència oftalmologi­es que el deixà cec a l'edat de sis anys. aconseguint els seus parcs amb molta cura que recobres la vista, però sols a l'ull esquerre i encara en molla precarietat.

De molt petit Clavé demostrà gran al'ició a la música, però com que els seus pares per la l'alta de mitjans econòmics no podien aguantar els seus estudis, el noi s'escorria a Ics sales del quarter d'Atarassanes, a les hores en què els músics majors donaven les sexes lliçons i assajaven amb els músics de la banda militar, i allà, d'una forma indirecta, rebé les primeres nocions musicals. Nocions que per al geni foren suficients per iniciar-se en la seva carrera, doncs per si sol aprengué a tocar el violí, el vio­loncel, la guitarra i la flauta.

Als catorze anys, com les neces­sitats de casa seva eren molt extre­mes. en Josep Anselm va entrar

d'aprenent de torner, a fi que els seus germans Francesc i Antoni, aprenguessin un ofici i ajudessin amb els seus ingressos, si no al sos­teniment de la casa, almenys al seu propi.

L'ofici al qual el pare de Clavé destinà el seu fill va resultar perju­dicial per aquest, ja que a causa de la seva escassa vista es veia obligat a estar moltes hores inclinat sobre la feina, i acabà per perjudicar-li el pit. Va haver d'abandonar la feina i Josep Anselm decidí guanyar-se la vida en un cafè com a violinista, però per la seva dolència de poca vista va haver de renunciar al seu propòsit, ja que li era impossible llegir a distància les notes escrites que tenia al faristol.

Aleshores el jove músic amb la guitarra va començar a recórrer cafès, tavernes i merenderos, can­tant sol composicions de música i lletra seves. Moltes d'aquestes lle­tres i música aparegueren en El cantor de las hermosas que alesho­res es publicaren.

Al poc temps acompanyava a Clavé cantant a duo, Olegari Burés, oficial veler, que més tard fou con­ductor del tren de Tarragona i al final de la seva vida era vigilant nocturn del carrer dels Metges.

Clavé i Burés formaren un ter­cet amb Jacint Carbonell, el Cinto

Josep Anselm Clavé (1824-1874)

anant augmentant el nombre dels seus adeptes, recorrent i popularit­zant-se a tots els barris de la ciutat durant diversos anys.

En les seves excursions va tenir ocasió de conèixer molt de prop la vida obrera barcelonesa en tots els seus aspectes, i va fer-se càrrec de l'estat precari del proletariat d'a­quella època, que la reacció sem­blava que considerava l'obrer com un esclau.

El pare de Clavé era un home intel·ligent que, per la seva situació poc folgada, s'havia preocupat de les idees socialistes -aleshores en els seus inicis-, que devien arribar a la regeneració de la seva classe.

Començà a propagar les seves doctrines republicanes Alodón Terrades i Clavé pare, trobant-se afins en molts dels seus ideals avançats, convertint-se en un dels seus entusiastes, comunicant la fe

f •• % "

1 % 4%:... ̂ fc*f. .^ t-\ * . - * * * » <í*

• '-'•••: ,'>• Societat Coral de Sant Cugat El Progrés. Any 1890

de les robes, que tenia l'ofici d'en-fardador i casat amb Treseta Torres, pertanyent a la renda d'en Tarrés, que pertanyé activament en l'a­temptat de què fou víctima Cuello.

D'aquesta forma, Clavé va

de les seves creences als seus fills. En arribar el moviment anties-

parterista del 1842 i centralista del següent 43, els Clavé, pare i fills, hi participaren, junt amb altres ger­mans d'idees, amb ànimes no d'en­

fonsar Espartero o defensar la supremacia de la Junta Central, sinó moguts pel seu afany de rebel·lia contra el règim opressor de la seva classe.

Fou aquella primera influència que els dirigents dels moviments no sabien interpretar, ja que no respo­nien a cap programa polític exposat anteriorment...

Josep Clavé va prendre part a les barricades del 42. El juny i juliol del 43 va sortir a la campan­ya i formà entre els individus del batalló "de salvaguardes de la lli­bertat". A la nit del 6 al 7 d'octubre del mateix any va participar, a les ordres de Bosch i Tolsa, en l'assalt de la Ciutadella, acció que va resul­tar frustrada i durant la qual Clavé es va desencaixar un braç.

A conseqüència d'una cura defectuosa, li va deixar vestigis per a tota la vida.

Clavé tenia aleshores dinou anys; era encara molt jove, però en ell ja s'iniciava d'una manera pre­cisa la ruta que la seva vida anava a emprendre del seu apostolat social i artístic.

En ser derrotats els centralistes, ocuparen el poder els absolutistes, que començaren una persecució feroç contra les persones que tenien idees liberals i una guerra sense quarter contra els demòcrates.

Els Clavé, pare i fills, s'havien significat d'una forma massa ober­ta a les recents revoltes en pro de la llibertat i justícia perquè els fidels a Narvàez els deixessin tranquils.

A l'any 1845, el govern va intentar cridar les quintes a Catalunya amb la gran protesta del poble, aixecant barricades i tornant les bullangues. Però les autoritats pogueren contenir fàcilment aquell aixecament. Terrades, Cuello, Figueras i els prohoms del costat democràtic es trobaven a França, uns a Baiona i altres a Perpinyà.

Així és que agafant solament els pocs que restaven ací donaren solu­ció al problema.

Entre els detinguts hi figuraven Josep Anselm i Francesc Clavé, que junt amb els seus companys foren tancats a la presó de la Ciutadella. Mentre van romandre tancats, Josep Anselm, que portava la seva guitarra, va alegrar amb les notes del seu instrument el seu desesper i el dels seus companys, entonant aquelles cançons que tants èxits li proporcionaren en els humils locals on les va donar a conèixer. Clavé va pensar que la formació d'agrupa­cions corals podria ser un mitjà de regeneració de la classe obrera, dei­xant els treballadors de l'ambient embrutidor de la taverna i donar-los motiu per ocupar els moments d'esplai en una diversió educativa.

En sortir de la Ciutadella, mogut per la idea que se li acudí a la presó, va fundar en el mateix any 45, una societat filharmònica, i li donà el nom d'Aurora. Els seus components, tots obrers i alguns companys de la presó, aprengueren sota la seva direcció a tocar instru­ments, i durant el Carnaval del 46 sortiren a donar una serenata en públic, cridant poderosament l'a­tenció, perquè formaren una bona orquestra amb flautes, citares, ban-dúrries, guitarres, violoncels, etc. La música, però, no era altra cosa de la forma visible d'aquesta enti­tat, ja que l'organització de Clavé s'havia preocupat en gran manera de donar-li un caràcter d'associació social, tenint caixa de socors per casos de malaltia o falta de treball. Els fons que s'ingressaven com a quota setmanal i la recaptació en concerts es destinaren a engruixir la caixa, que era la finalitat primor­dial de l'entitat. I, sota el mateix pla de l'Aurora s'organitzaren les altres entitats que es fundaren seguint el pla d'en Clavé

PUBLICITAT el diari de Sant Cugat

Dijous 19 juliol del 2001 25

Els subscriptors de

Les benzineres BP de Sant Cugat faran un descompte de 3 pessetes per litre a tots els subscriptors d'EL DIARI DE SANT CUGAT que presentin el carnet que rebran properament.

Benzinera BP de la Carretera de Cerdanyola

gastarem menys en Ctra. de Cerdanyola Tel.: 93 674 65 60

93 675 11 19

b D Coll Fava (Ronda Nord) Tel.: 93 675 11 34 benzina

26 SOCIETAT el diari de Sant Cugat

Dijous 19 juliol del 2001

La Setmana

en

» I I < H « m i 11» ' " —

Un any després • • •

Dimecres 18 de juliol Dimecres va fer un any que les Masoveres i el

Missifú van resistir dalt la teulada de la masia de Torre Blanca, durant un intent frustrat de desa­llotjament per part de la policia antidisturbis. De

fet, la policia antidisturbis no va ni intervenir-hi. Qui sí que hi van intervenir van ser les mares dels masovers. L'intent de desallotjament no va ser apte per a menors, ja que feia molta calor i els okupes van mostrar els seus atributs a la concurrència. I encara hi són. Fotografia: JORDI GARCIA

La veu del soci Divendres 13 de juliol

El Sant Cugat Esport Futbol Club va celebrar a la sala d'actes de la Casa de Cultura una de les assemblees més actives dels últims anys. Fins a més de cent socis es van reunir per analitzar la situació esportiva i econòmica d'una entitat que va evidenciar que ara mateix té una fractura social més que evident. En l'assemblea, que va allargar-se per espai de més de tres hores, no van aprovar-se tres dels sis punts de l'ordre del dia. En aquesta, el president del Sant Cugat Esport FC, José Ramon Alacid, va presentar el seu nou projecte esportiu i va assegurar que, passi el que passi, té tota la intenció de dur-lo endevant. Els socis tam­poc no van aprovar l'augment de la quota de soci del futbol base, així com tampoc que s'abaixés la quota de soci del p r i m e r e q u i p . Fotografia: ENRIC FABRE

SOCIETAT el diari de Sant Cugat

Dijous 19 juliol del 2001 27

F5&J •uM

Is treballadors de l'HGC no s'aturen Dilluns 16 de juliol

Han passat dues setmanes i l'Hospital General de Catalunya (HGC) segueix sense adjudicar. El personal, però, està content perquè veu en aquest fet un triomf de les seves reivindicacions. Els treballadors busquen ara noves formes de pressionar l'Ajuntament perquè aquest es decan­ti cap a l'opció de Catalana de Diagnòstics i Cirurgia. Per això, s'han plantat ara a la plaça Barcelona amb tendes de campanya, on restaran fins que l'Ajuntament prengui una d e c i s i ó . Fotografia: JORDI GARCIA

Un sopar entre històric i polític Dimarts 17 de juliol

La secció local d'IC-V va voler acomiadar el curs amb un sopar distès amb els mitjans de comunicació locals, i cal dir que ho van aconseguir. A banda de les habituals i obli­gatòries consideracions polítiques sobre temes d'actuali­tat, la trobada va comptar amb una bona dosi d'humor per part dels assistents, i especialment de l'exregidor ecoso-cialista Jordi Casas, que va amenitzar la vetllada amb la seva ja coneguda ironia i amb tot un seguit d'històries i fets històrics sobre la nostra ciutat.Fotografia: JORDI GARCIA

corre mobles des de 1949

OBRIM A L'AGOST EXCEPTE DEL 13 AL 19

Francesc Moragas, 33 • Tel. 93 590 88 88 • Sant Cugat del Vallès

www.carremobles.com

28 el diari de Sant Cugat

Dijous 19 juliol del 2001

L'Assemblea General Ordinària de socis, que va celebrar-se divendres a la Casa de Cultura, va allargar-se per espai de més de tres hores

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DEL SANT CUGAT ESPORT FC

L'ASSEMBLEA MOSTRA UNA EVIDENT FRACTURA SOCIAL Tres dels sis punts de l'ordre del dia de l'Assemblea General Ordinària del Sant Cugat Esport, que va celebrar-se divendres a la

Casa de Cultura, no es van aprovar. Més de cent socis es van aplegar a l'assemblea, que va deixar palesa la fractura social que

existeix entre l'actual junta directiva i els socis. Els punts que no van ser aprovats van ser l'aprovació de l'acte anterior, els comp­

tes de la temporada 2000-2001 i el pressupost de la campanya 2001-2002.

EAlex López / SANT CUGAT

Is socis del Sant Cugat Esport FC no

van aprovar Ires dels sis punts de l'or­

dre del dia en l'Assemblea General Ordinària

que va celebrar-se divendres a la sala d'actes de

la Casa de Cultura. Fils punts que no van ser

aprovats van ser l'aprovació de l'acte anterior,

els comptes de la temporada 20()()-2()() I, i el

pressuposi de la temporada 2(X) I -2002.

L'assemblea de divendres va ser. sens

dubte, la més multitudinària dels últims anys.

Més d'un centenar de socis van ser presents

també en l'assemblea més llarga que es recorda

dels darrers anys. Concretament va durar poc

nés de tres hores.

En el segon punt de l'ordre del dia, els socis

no van aprovar els comptes de la temporada

2000-2001, en qué la junta directiva va presen­

tar un dèficit del primer equip d'1.041.443 de

pessetes i de 362.227 pessetes del futbol base.

Tampoc no es va aprovar el quart punt, el

del pressupost de la campanya 2001-2002. Per

al futbol base s'ha destinat un total de

11.003.000 pessetes i per al primer equip

8.237.000 pessetes. Durant l'assemblea, el pre­sident del Sant Cugat Esport FC, José Ramon Alacid, va anunciar que molt probablement als voltants d'octubre el club local podria signar amb un nou patrocinador, tot i que no va avançar-ne el nom. Aquest espònsor aportaria un total de 5.000.000 de pessetes.

D'altra banda, tampoc no va quedar aprovat l'augment de la quota del futbol base ni que s'a­baixés la quota de soci del primer equip.

ALACID PRESENTA EL SEU PROJECTE José Ramon Alacid va presentar el nou pro­

jecte esportiu de futur, que compta amb l'em­presa CIAR Sport SL, així com també va con­firmar que Juanjo Gil seguirà dirigint el primer equip, tot i que ho farà amb un conjunt com­pletament renovat. El president també va expli­car als socis quina és la situació actual del nou complex esportiu de Coll Fava i va assegurar que el Sant Cugat Esport FC no es traslladarà d'ubicació fins que no ho puguin fer tots els seus equips al complet.

José Ramon Alacid va mostrar-se molt crí­tic amb l'actitud d'alguns socis a l'assemblea:

"Quan no s'ha aprovat ni tan sols l'aprovació de l'acte anterior ja s'ha vist que hi havia una pre­disposició per part de l'oposició a trencar l'as­semblea. Ha estat palpable. Hi ha hagut un grup de socis que han volgut complicar el decurs de l'assemblea". Alacid va ser molt crític també amb uns cartells que els últims dies van aparèi­xer a la ciutat. "Es tracta d'un pocavergonya i el pitjor és que no ha sabut donar la cara". El pre­sident vermell-i-negre també va dir que "aques­ta ruptura ja porta dos anys, de quan vam expul­sar del club una persona", i va afegir que "des de la junta directiva del Sant Cugat estem oberts al diàleg. L'única manera de solucionar aquesta fractura social és parlant".

Per la seva banda, Jaume Sanmartí, cap visible de l'oposició, va afirmar després de l'assemblea que "només hi ha dues solucions: la primera és treballar conjuntament i la segona és convocar eleccions". Sanmartí també va afir­mar que "han presentat un projecte màgic i els projectes màgics, per molt bons que siguin, mai no funcionen". Segons Sanmartí, "l'actual junta ha perdut credibilitat després de tres anys que no n'han encertat ni una de bona".

El Sant Cugat rebrà a la

UD Castellar

El primer equip del Sant Cugat Esport Futbol Club debutarà a la Primera Regional el diumenge 16 de setembre. En la primera jornada rebrà a la UD Castellar. El seu primer des­plaçament lluny de Sant Cugat serà en la segona jornada quan haurà de visitar el terreny de joc del Gironella CF,

El campionat de lliga al grup quart de la Primera Regional ja no s'aturarà fins a la quinzena jornada (23 de desembre) quan no es tornarà a rem-prendre la competició fins el 13 de gener. En la 26a jornada (24 de març del 2002) es tornarà a atrurar-se la lliga i es remprendrà el 7 d'abril.

En la primera volta el Sant Cugat Esport FC rebrà els següents equips: Castellar UD, Can Parellada CD, Vilanova del Vallès CF, OAR Vic, Puigreig CE, Mollet UE, Marganell CE, i Sallent CE. Fora de casa haurà de desplaçar-se als terrenys de jocs del Gironella CF, Molletense UD, Torelló CF, Tibidabo Torre Romeu, Taradell UD, Avià UE, Cardedeu CF, Sant Vicenç de Torelló UE, i Parets CF.

El Sant Cugat Esport FC posarà el seu punt i final a la temporada cl 26 de maig, quan jugarà al seu estadi davant el Parets CF.

El nou primer equip del Sant Cugat Esport Futbol Club de Juanjo Gil ini­ciarà la pretemporada el dijous 16 d'a­gost. /À.L.

ESPORTS el diari de Sant Cugat

Dijous 19 juliol del 2001 29

CAMPIONAT D'ESPANYA CADET DE KÀRTING

DANIEL CAMPOS ES SEGON EN LA PRIMERA PROVA DE L'ESTATAL Daniel Campos va aconseguir en la seva tercera participació en una prova del Campionat d'Espanya cadet de kàrting la seva millor actua­

ció en aquesta competició. Aquest pilot, de tan sols 12 anys, va finalitzar segon a Vidanés (Lleó) i ara té l'oportunitat al setembre de pro­

clamar-se campió d'Espanya cadet de l'especialitat. "Aquesta ha estat la prova més important i la millor que he fet fins al moment", ha

assegurat el petit dels germans Campos. El santcugatenc és ara a només un punt del líder, Himar Acosta, de les Canàries.

Alex López / SANT CUGAT

El jove pilot santcugatenc de tan sols 12 anys, Daniel Campos, s'ha situat en segona posició de la classi-ficació general provisional del Campionat d'Espanya cadet de kàr­ting. La primera de les dues proves que integren l'estatal va celebrar-se del 6 al 8 de juliol al Kàrting El Pinar, a Vidanés (Lleó) Campos va culminar una actuació brillant, i es va guanyar la primera plaça en la primera mànega, mentre que va finalitzar quart en la segona.

El petit dels germans Campos ha assegurat que "aquesta ha estat la prova més important i la millor que he fet fins al moment. N'estic molt satisfet. L'objectiu en aquesta pri­mera prova de l'estatal era acabar entre els deu primers i, finalment, he estat segon". En aquesta primera prova del Campionat d'Espanya -la tercera que compta amb la partici­pació de Daniel Campos-, hi van prendre part un total de 49 pilots de tots els punts de l'Estat, En l'última edició de l'estatal hi van córrer 33 pilots. "Aquest any ha estat molt més difícil. El nivell també ha estat molt més alt", apunta el pilot local. Cal recordar que. fins al moment, Campos no havia superat mai el

• » * * m n * * * » • % **%_» x » m f

*• » m m *

.»%y.\v

jcopa bspaíia "»tr.,,,n pacte,».

El pilot de 12 anys Daniel Campos va pujar al podi a Vidanés (Lleó)

vintè lloc en un estatal. La segona i última prova del

Campionat d'Espanya cadet de kàr­ting es desenvoluparà a principis de setembre al circuit tarragoní de Móra d'Ebre. L'objectiu de Campos, pilot de l'equip IK.R, no és altre que el de "tornar a pujar al

podi. Estic molt motivat. Em sento més segur i experimentat". De fet, el santcugatenc entrenarà en aques­tes instal·lacions per preparar molt bé aquesta prova, que finalment el pot coronar com el millor pilot cadet de l'Estat.

Ara mateix, Daniel Campos és

segon a tan sols un punt del pilot de Canàries, Himar Acosta, que suma un total de 96 punts. Daniel Campos creu que els seus principals rivals en aquesta segona prova seran els pilots Himar Acosta, Xavier Cantero, Aleix Alcaraz, i Ramon Pineiro.

En aquesta primera prova d'una nova edició del Campionat d'Espanya cadet de kàrting també ha comptat amb la participació de dos joves pilots de la nostra ciutat. Aquests són els germans Cebriàn. Marc Cebriàn va acabar 16è, men­tre que el seu germà David va clou­re 36è.

EN ALTRES FRONTS Daniel Campos és ara mateix

segon en el X Campionat Fórmula Catalunya de Kàrting quan encara resten tres proves perquè finalitzi aquesta competició. Campos, però, és a només tres punts del pilot de Cerdanyola, Albert Grau.

A més, també corre en una nova edició del Campionat de Catalunya, on ja s'han celebrat quatre de les vuit proves que el configuren. Daniel Campos encapçala ara mateix una de les primeres posi­cions a la classificació general d'a­quest campionat.

DEMÀ S'INICIA LA MARATÓ DE FUTBOL S A U DE L'OLIMPYC

A.L. / LA FLORESTA

Aquesta nií s'inicia a les pistes municipals de Can Llobet la XVIII Marató de futbol sala. que organitza l'Olimpyc Floresta FS, La final d'a-questa competició es jugarà dissabte als voltants de les on/e de la nit.

Un cop acabi aquest torneig d'es­tiu de futbol sala. l'organització lliu­rarà un trofeu a tots els equips parti­cipants.

L'equip que en les dues últimes edicions ha vençut la Marató de l'Olimpyc Floresta FS ha estat l'e­

quip del CD La Floresta, també conegut com a Deportivo. Aquest conjunt està format per jugadors del primer equip de l'Olimpyc Floresta FS. En la final de l'edició de l'any passat, el Deportivo va imposar-se per 5 gols a 2 al Nottingham, conjunt que també va estar format per alguns jugadors del sènior A del club flo-restà.

El torneig, que oferirà servei de bar, es jugarà únicament en la pista coberta, i comptarà amb la participa­ció majoritària de conjunts de Sant Cugat, la Floresta, Mira-sol, Valldoreix i les Planes.

FRANCESC LINARES DIRIGIRÀ EL SÈNIOR B MASCULÍ DEL PHSC

A.L. / SANT CUGAT

Francesc Linares serà l'encarre­gat de dirigir la propera temporada 2001-2002 el sènior B masculí del Patí Hoquei Club Sant Cugat, que militarà a la Segona Catalana. Linares, a més, també dirigirà els conjunts benjamí i júnior.

D'altra banda, German Polo serà el director tècnic i coordinador espor­tiu de l'entitat; David Valls serà el tècnic del primer equip masculí de Primera Nacional Catalana; Paco Gonzàlez serà el director i entrenador de porters; Jaume Coll serà entrena­

dor de porters; i Alex Carreras serà el preparador físic.

La resta d'entrenadors que confi­guraran l'organigrama tècnic de l'en­titat que presideix Antoni Pérez seran: Óscar Blanco, David Olmo, Daniel Anton, Guillem Pérez i Titín Castro. Per la seva banda, Gonzalo Munoz encara no sap si per motius professionals la propera campanya podrà continuar entrenant algun equip de base.

Quant al primer equip masculí, Valls ha incorporat un defensa que la temporada passada era a les seves ordres al Santa Perpètua.

Breus

L'MC Sant Cugat puja a Segona A

El Gimnàs MC Sant Cugat, equip que aquesta temporada ha militat a la Segona Divisió B, ha assolit l'ascens de categoria a la Segona Divisió A. El conjunt que entrena Jordi Valenzuela va aconseguir l'ascens matemàtic de categoria en l'última jornada de lliga en vèncer fora de casa al Vincit per I gol a 2.

L'equip de futbol sala femení Gimnàs MC Sant Cugat ha acabat el campionat en segona posició de setze equips al grup tercer de la Segona Divisió B, amb un total de 71 punts i un balanç de 23 victòries, 2 empats i 5 desfetes.

El campió de lliga ha estat el Pony's FS amb 73 punts, però no pot assolir l'ascens de categoria perquè el seu primer equip milita a la Segona Divisió A. Aquest equip local ha marcat un total de 136 gols a favor. /À.L.

Corretja és semifinalista

a Gstaad El tenista santcugatenc

Àlex Corretja no ha pogut revalidar el títol de campió de l'ATP de Gstaad (Suïssa), dotat amb 120 milions de pessetes en premis, que sí va aconseguir l'any passat. Corretja, cap de sèrie número quatre d'aquest torneig sobre terra batuda, va caure dissab­te en semifinals davant el txec Jiri Novak per 3-6, 6-3 i 6-4.

Àlex Corretja s'havia desfet anteriorment de Heuberger per 6-3 i 6-2, de l'austríac Werner Eschauer per 6-3 i 6-2, i del croat I van Ljubicic en quarts de final per 6-3, 6-7 (4/7) i 6-3.

El segon millor jugador estatal de l'actualitat encara té opcions d'obtenir una plaça per jugar el Masters de Sydney, ciutat de molts records per a Corretja, on va obtenir una medalla de bron­ze als Jocs Olímpics. /A.L.

Ens adeqüem al seu pressupost. Vehicles amb les últimes innovacions i el màxim confort

Excursions - Escoles - Empreses - Equips esportius ...

93SS06700 LLOGUER D'AUTOCARS

SarbuS Anys i quilòmetres d'experiència

30 el diari de Sant Cugat

Dijous 19 juliol del 2001

HOQUEI HERBA FEMENÍ

EL JÚNIOR FC INICIA LA LLIGA A MADRID

Alex López / SANT CUGAT

Els dos primers equips d'hoquei herba del Júnior FC ja coneixen quin serà el seu calendari de lliga de la propera campanya 2001-2002. El conjunt femení, que per segona tem­porada consecutiva dirigirà Joan Vidal, s'estrenarà a Divisió d'Honor el cap de setmana del 20 i 21 d'octu­bre, quan haurà de visitar el Club de Campo de Madrid, equip que la pas­sada temporada va cloure la lliga en la vuitena posició, l.es santeugaten-ques s'estrenaran com a equip local en la segona jornada el 27 o 28 d'octubre davant el Reial Club de

Polo de Barcelona. En la primera volta, el Júnior FC

femení visitarà els camps del Club de Campo, el CD Terrassa, actual cam­pió de lliga, el Sardinero de Santander, el Valdeluz de Madrid, i el Club Egara. Per contra, a casa només hi jugarà en quatre ocasions enfront el RC Polo, l'Ourense, l'Olimpia de Castelldefels i la Reial Societat. Les de Joan Vidal acabaran la lliga el cap de setmana de l'I i el 2 dejunyjugant a Sant Sebastià contra la Reial Societat, actual subcampió de lliga.

EL CAN SALAS, PRIMER RIVAL El Can Salas serà el cap de set­

mana del 20 i 21 d'octubre el primer

El Júnior FC femení ja va celebrar l'ascens a Divisió d'Honor

adversari a la lliga del Júnior FC masculí, que per tercer any consecu­tiu militarà a la Primera Divisió. Aquest partit es jugarà a Sant Cugat. D'altra banda, el primer xoc lluny de Sant Cugat arribarà a la segona jor­nada, quan l'equip que entrenarà per segon any consecutiu Ximo Soler

visitarà el Reial Club de Polo de Barcelona.

Els rivals al campionat de lliga seran el Honigvogel, el Barcelona Stick, l'Atlètic 1952, l'AD Rimas, l'Atlètic Terrassa, el Vallès Deportiu, el Can Salas, el FC Barcelona, el RC Polo, el Línia 22 i el Club Egara.

JORDI TOMÀS: "HEM ANAT MILLORANT QUALITATIVAMENT 11

A.L. / SANT CUGAT

Jordi Tomàs, coordinador de l'Esport Escolar de l'Oficina Municipal d'Esport per a Tothom (OMET) ha passat balanç del que ha cstai la vintena edició de la fase local dels Jocs Esportius Escolars en Edat Escolar. Tomàs ha explicat que "com en els últims anys, estem satisfets de la participació. Ens anem mantenint a nivell quantitatiu, tant a nivell d'es­ports com en participants". El coor­dinador de l'Esport Escolar ha mati­sat que "comptem, sobretot, amb uns dels objectius que ens vam proposar

quan va néixer aquest programa, que era anar millorant progressivament l'aspecte qualitatiu, tant a nivell tèc­nic, com de monitors, d'arbitratges, etc. Crec que, cada cop més, millo­rem".

AUGMENTAR QUAUTATIVAMENT Jordi Tomàs detalla també que

"al principi sí que ens marcàvem com a molt important l'augment quantitatiu de la participació en el programa de l'Esport Escolar, però hem arribat a un moment que per seguir augmentant quantitativament havíem de seguir millorant molt més l'apartat qualitatiu".

En el programa de la fase local dels Jocs Esportius Escolars en Edat Escolar hi han pres part en aquest curs escolar 2000-2001 un total de 1.278 participants.

POTENCIAR ACTIVITATS L'Oficina Municipal d'Esport per

a Tothom (OMET) té la intenció de continuar potenciant altres activitats que han dut a la pràctica els últims anys. Aquest és el cas del Cros Ciutat de Sant Cugat, que el 2002 complirà la seva tercera edició o el Trofeu de Natació, que el curs vinent se cele­brarà per segon any consecutiu a la piscina municipal de la rambla del

Celler. També la fase local de Curses d'Orientació o la d'Esquí es tornaran a organitzar des de TOM ET.

Jordi Tomàs, coordinador de l'Esport Escolar de l'Oficina Municipal d'Esport per a Tothom, vol continuar treballant de valent per oferir cada cop un producte millor: "Continuarem treballant per millorar en tot allò que enguany no hem fet prou bé".

Des de l'Oficina Municipal d'Esport per a Tothom (OMET), el curs 2001-2002 es té la voluntat d'o­ferir diferents cursos de formació, tant per a jugadors, entrenadors i àrbitres.

Breus

Albano i Masdéu, al Winterthur

Fins a onze jugadors que la temporada passada van arribar a militar al primer equip del Futbol Sala Winterthur Sant Cugat, enguany no seran a la disci­plina santeugatenca. De fet, de moment, tan sols s'ha confirmat que quatre juga­dors continuïn al primer equip la propera campanya. Aquests són els jugadors Javi Ramírez, Albert Manzanares i Carlos Sànchez i el porter Manel Muiïoz. Amb tot, molt probablement, Sergio Garcia també continuarà vinculat al Winterthur, malgrat té alguns problemes per compaginar la seva feina amb els entrena­ments.

José Luis Martin començarà la pretemporada amb el primer equip, tot i que el tècnic Xavi Closasja li ha comunicat que no li assegura que acabi formant part de la plantilla.

Dijous de la setmana pas­sada, el Winterthur va signar dos nous jugadors. Es tracta del porter David Masdéu, que prové de l'Esportiu Coplasti de Rubí i el jugador Albano, de l'Alfa-5 de Barcelona.

D'altra banda, hi ha sis jugadors que van finalitzar la temporada anterior amb el conjunt vermell-i-negre i no seguiran. Aquests són el jugador-entrenador Jaume Estrada, els germans Juanma i José Antonio, Oriol Serra, Xaloc Rion, i Xavier Portell.

Closas tancarà la incor­poració de nous jugadors els pròxims dies. /A.L.

SOBRE AL PUBLIC LA NOVA PISCINA DE LA FLORESTA

A.L / LA FLORESTA

Demà farà una setmana que va obrir-se al públic la nova piscina des­coberta municipal de la Floresta. Aquest nou equipament està situat al costat del Centre Cívic i de les dues pistes municipals de Can Llobet. La instal·lació consta de dues piscines, una de rectangular de 25x12,5 metres amb sis carrers de natació i una altra d'ovalada de 40 m pensada per als usuaris niés petits, una /ona de solà­rium de gespa natural, servei de guar-da-roba i també de salvament i socor­risme i servei de bar.

EI cost total d'aquest equipament ha estat de 80 milions de pessetes. 33 dels quals han estat aportats per la Cooperativa d'Aigües de la Floresta i la resta per l'Ajuntament.

Amb aquesta nova instal·lació. que forma part del Pla d'Instal·lacions Esportives, Sant Cugat disposa ara de tres piscines. Jaume Tubau, regidor d'Instal·lacions Esportives, ha explicat que "és d'una gran qualitat. Aquesta piscina s'ha construït molt més ràpid del que la gent es pensava".

L'alcalde Lluís Recoder inagurarà oficialment aquesta piscina munici­pal diumenge a les dotze del migdia.

$fiifeiM|ttffiaMiHW'·,iiii .,, •

f • v

kW Aquesta és la imatge de la nova piscina municipal descoberta de La Floresta JORDI GARCIA

ESPORTS el diari de Sant Cugat

DIJOUS 19 juliol del 2001 31

Wr

Les pistes de la Floresta van ser l'escenari del torneig d'enguany ENRIC

EL CE MAS GENER A VENÇ LES 30 HORES DE FUTBOL SAU

À.L. / LA FLORESTA

El primer equip del Club Esportiu Mas Gener va imposar-se diumenge en l'onzena edició de les 30 hores de futbol sala femení, que va organitzar des de dissabte al matí i fins diumenge a la tarda CE Mas (iener a les pistes municipals de ( an Llobet a la Floresta. En la final, el CE Mas Gener A va guanyar a l a Llagosta per 3 gols a I.

En l'última edició d'aquest cam­pionat, jugadors que formen part del primer equip del CE Mas (iener van imposar-se amb cl nom de Mes de

24 Hores en la primera de les ducs fases d'aquest campionat.

Després de la final d'aquest tor­neig d'estiu de futbol sala femení, l'entitat de Mas Gener va fer el tra­dicional lliurament de trofeus als vint equips participants.

L'organització també va guardonar a la màxima realitzadora del torneig. que va ser una jugadora del Biscuter, a l'equip menys golejat (La Llagosta), a l'equip més esportiu (Sant Vicenç de Castellet), i a la millor jugadora de la competició, que va ser Sandra Cantero, del con­junt del Poupurri.

En aquest campionat hi han pres part més de 400 jugadors

LES FINALS DEL CIRCUIT, DISSABTE AL CE VALLDOREIX

ENRIC FABRE

Tan sols es coneixen dos tic I s vencedors de la prova puntuable per al circuit català juveni l de tenis, que havia de cloure diumen­ge al CE Valldoreix. En categoria alevi masculí Gerard Granollers va vèncer a Borja Cortés per 6-4, 2-6 i 6-4. mentre que en júnior

masculí Àlex Gonzàlez va fer el mateix amb Zocsghg Mirko per 6-2 i 6 -1 . La pluja va obligar que la resta de Ics sis finals masculí i femení es disputin aquest dissab­te a la tarda. En aquesta prova hi han participat més de 400 joves tenistes. À.L.

Joan Fàbregas i Pere Pahissa, amb Josep Maria Félez IORDI GARCIA

MEDIR I CUGAT, HOMENATJATS A LA PENYA BLAUGRANA

A.L. / SANT CUGAT

Medir i Cugat, els pregoners de la Festa Major de Sant Cugat 2001, van estampar dijous passat la seva signatura en el llibre d'honor de la Penya Blaugrana Sant Cugat. Els populars actors santeugatencs Pere Pahissa i Joan Fàbregas van rebre un petit detall per part de Josep Maria Félez, president de la PB Sant Cugat. Félez va assegurar que "en Medir i Cugat són dos personatges molt importants per a la nostra ciutat".

Joan Fàbregas va afirmar que "no esperàvem que ens organitzessin

aquest acte. Volem agrair molt since­rament a la Penya Blaugrana que hagin tingut un gest com aquest". En Cugat encara va anar més lluny tot assegurant que "la gent del poble ens està demostrant que encara ens esti­ma més del que ens pensàvem".

Per la seva banda, Pere Pahissa va afirmar que "aquest acte ha estat molt important per a nosaltres. Signar en el llibre d'honor d'aquesta entitat santeugatenca és un motiu d'orgull i satisfacció". En Medir va afirmar que "el nostre lema sempre ha estat fer tot el que sigui possible per a la nostra ciutat".

A l'Interclubs hi van participar 68 tripletes ENRIC FABRE

EL MIRA-SOL MUNTA L'INTERCLUBS DE PETANCA

Un total de 68 tripletes -49 de masculines i 19 de femenines van participar diumenge en el X V I Campionat Interclubs de petanca, que organitza el Club Petanca Mira-sol.

Els dos primers classificats en la classificació general masculina i femenina han estat la Sénia i el

Cerdanyola respectivament, mentre que en la de consolació han estat el Sants i el Club Petanca Mira-sol.

Els tres clubs santeugatencs que hi van ser presents van ser el Club Petanca Sant Cugat Atlètic, el Club Petanca Sant Francesc i el Club Petanca Mira-sol.. À.L.

Pau Riera torna a la

UESC L'alcr Pau Riera s'incor­

porarà al primer equip de bàsquet masculí de la UE Sant Cugat la propera tempo­rada. Riera, que ja va jugar amb aquest equip la campa­nya 1999-2000, és el primer reforç de l'equip que entrena hïaki Carazo.

El primer equip ja ha confirmat la seva participa­ció al VI I I Torneig de Bàsquet Casal de Sant Pere, que se celebrarà del X a l'I I de setembre.

D'altra banda. Lluís Folch entrenarà el sènior B masculí la temporada que ve, després de fer-se càrrec enguany del cadet masculí.

Quant a l'equip sènior femení de la UE Sant Cugat que la temporada que ve militarà a la Segona Catalana, el seu entrenador Ignasi Munera ja ha fet el pri­mer fitxatge. Aquesta és Noèlia Moreno, que fa dues temporades havia jugat al Regina Carmeli de Madrid.

D'altra banda, Andoni Riera és el nou tècnic de l'e­quip júnior femení. Riera era l'any passat segon entrenador del sènior femení. /À.L.

La UESC, a l'Enric

Minguillón Vuit palistcs de la secció

de tenis de taula de la Unió Esportiva Sant Cugat van participar diumenge passat al vuitè Opcn de Tenis de Taula de Sant Andreu Memorial Enric Minguil lón. D'entre tots ells, els dosjugadors que més van destacar van ser els jugadors del primer equip Enric Bosch i Josep Antón. Bosch va finalitzar en vuite­na posició, mentre que Anton va cloure entre l'I lè i el 24è lloc final. A Bosch el va eli­minar Jordi Bacarisses, de Divisió d'Honor, i a Anton el va eliminar Eduard

Escamilla, també de Divisió d'Honor.

La propera participació d'aquesta secció en un tor­neig d'estiu no serà fins al dissabte 28 de jul iol , quan prendran part al 11 Campionat del Vallès, que organitza el TT Parets. Aquest campionat es disputarà tant en la catego­ria absoluta com també per equips.

El 29 de juliol podrien prendre part en un campionat a Vilafranca. /À.L.

32 el diari de Sant Cugat

Dijous 19 juliol del 2001

"De Sant Cugat en sabem molt poc, però té una gran llegenda"

Domènec Miquel. Historiador És un gran coneixedor de la història en general i en concret de la de Sant Cugat. Membre del Grup d'Estudis Locals, explica la història amb rigor i credibilitat científica tot i que li sap donar una divertida aparença de conte. Assegura que documentalment Sant Cugat va existir però que les històries que se n'expliquen pertanyen a la imaginació popular. Fotografia: JORDI GARCIA

Entrevisto

H

K

*& f, • •

. / f / f / | i l l l fe m «rJJ

i* ï l i l f l i i jfègg ' * 1 s» m i I ... fi s ai

Josep M. Codina / SANT CUGAT

Què se'n sap, de Sant Cugat?

De sant Cugat en sabem moll poc. Hi ha una menció a finals del segle IV de Prudenei, un funcionari públic de molta Habilitat que fa un panegíric dels màrtirs i les seves persecu­cions. Prudenei parla de 80 màrtirs a tol Espanya i un d'aquests és sani Cugat. Això no és una cosa que s'inventi, sinó que a causa del seu lloc, és informació de primera mà. És diferent de Sant Medir o Sani Sever, que són personatges que no han existit mai i que no aguanten cap investigació històrica seriosa.

Per què se'l va fer sant, doncs?

Se suposa que sant Cugat va ser perseguit l'anj 304 durant una persecució una mica tonta perquè es va fer per ordre de Roma per­què els governadors donessin cohesió a l'im­peri quan la descomposició era bastant impor­tant Aleshores els cristians representen rebels i se'ls ha de perseguir.

iD'on provenia sant Cugat i què se'n coneix, de la seva vida?

A partir del segle VI apareix la primera passió sobre sant Cugat però si el van matar cl 304, només han passat uns 300 anys. Al cap de tant temps és molt difícil que hi hagi documenta­ció. El que hi ha són transmissions orals que sempre es transformen i s'enriqueixen amb el temps. Aleshores aquesta passió de Cugat diu que estava a Barcelona i que el varen agafar i decapitar.

Quan és Sant Cugat i quan se celebra?

El dia concret s'havia celebrat el dia 25 junt amb Sant Jaume però ara fa uns 15 anys es van moure les dates dels sants i ara és el dia 27 de juliol.

Quina importància té sant Cugat dins el santoral?

Sant Cugat és un sant molt local. De fet, quan arribem al segle X l'única església dedicada a

sant Cugat és aquí, no n'hi ha cap més. Això fa pensar que el martiri no va ser molt lluny d'aquí i podria ser que tingués lloc a l'entorn de la vila i que després els habitants aprofi­tessin la fortalesa romana per fer-hi l'església i el cementiri. No cal que sigui aquest indret però sí a un entorn pròxim.

c,On es troben les seves despulles?

Això és més complicat. A partir de la prime­ra passió que es considera que Cugat és un sant autèntic i en aquesta època de sants no n'hi ha tants, venien de França a buscar res­tes. El contingent més gran d'ossos atribuïts a sant Cugat es troben a Zamora, però també n'hi ha a Portugal, a Santiago de Compostel·la i a Oviedo. Però el crani del Cugat de Sant Cugat és a Sant Denís de París. Allà sant Cugat està en un lloc destacat, darrere l'absis, a la dreta de la Marc de Déu. Aquí a la nostra ciutat hi ha un osset que es diu que pertany a sant Cugat, però això no vol dir que els ossos del màrtir no estiguin repartits per altres llocs.

Hi ha més llegendes sobre Cugat?

Els portuguesos diuen que en aquella zona va existir un altre Cugat però en tot cas aquest no se sap si era sant perquè no està documentat. El nostre passionari és del segle VI. Ells en tenen un del segle VIII, un altre del IX i en el X, que representa cl definitiu. Aquí diuen que cl van tirar en un forn encès, en va sortir i no li havia passat res, després va caure un llamp del cel i va matar el seu jutge. A mesura que avança el temps les passions són més compli­cades perquè qui la fa hi posa molta imagina­ció. La més estesa potser és la que diu que sant Cugat era germà de sant Fèlix i que tots dos provenen d'una ciutat del nord d'Àfrica que no existeix. Aleshores d'aquí ve que si és nord-africà i és negre, però tot això és pura llegenda. També hi ha qui diu que cl van matar junt amb sant Vicenç perquè era diaca, que portava l'administració de l'església. De tot això, però, no hi ha res i són invencions de després. D'altra banda, els lingüistes diuen que el nom prové de Cucubes i no de Cucufes i aquest nom és de Síria Oriental.

Un dels pocs sants que va existir i una llegenda forjada en 4 segles

J.M.C. / SANT CUGAT

Malgrat se sàpiga tan poca cosa de la seva \ nia. el que si està documentat és que sani ( ugai va existir i que se'l va fer sant juntament amb 7°-màrtirs mes. documentats per Prudenei al segle IV Ja els romans parlen d'un ( ugal que va \ iure a la lires romana, es a dir, a l'entorn de la ciutat i que podria ser l'actual /ona de Sant Cugat, lli ha una història llegendària que parla d'un capellà, folrat, que construeix una abadia prop d'Estrasburg. Per donar importància al centre religiós ve fins aquí en busca d'una relíquia i s'emporta el crani de sani Cugat i el trasllada a Alsacià. Desprès les restes aniran a Sant Denís, prop de Paris, on en l'actualitat sani Cugat hi té

un lloc privilegiat. Segons Miquel, "amb el temps i les revolucions i guerres que ha viscut el món és moll difícil determinar que les restes siguin de qui diuen que pertanyen". Una de les llegendes més estesa és la que diu que sani Cugat era nord-africà i que arriba aquí com a comerciant i des­prés es dedica a evangelitzar la gent. i per això el maten. Miquel diu que aquesta llegenda té sentit si es té en compte que històricament diu la tradi­ció que primer es va evangelitzar el nord d'Àfri­ca i després es va passar a Hispània. Si a més es té en compte que al nord d'Àfrica la pell és d'un color més fosc, es pot arribar a la fàcil conclusió que sant Cugat era negre però d'això no hi ha res que ho documenti. Les patrones de Mataró, santa Juliana i santa Semproniana, eren deixebles de sani Cugat. Sant Cugat segons l'escultor Enric Monjo. La peça data sobre el 1940 JORDI GARCIA

CULTURA el diari de Sant Cugat

Dijous 19 juliol del 2001 33

Imatge de l'actuació de la companyia santcugatenca al Teatre-Auditori del Centre Cultural l'abril de 1996

Satisfacció de Color Companyia de Dansa per l'acollida del públic del Teatre Poliorama Com si fos de tota la vida

la xocolata... ff%>ti+* els entrepans... fh^h-el cafè... 'ffvf^s. les pastes... fi^ffy. el suis... . fKf fv

PI. Barcelona Tel.93 675 52 46

J.M.C. / BARCELONA

El públic que ha assistit a les pri­meres representacions de Color Companyia de Dansa, al Teatre Poliorama tic Barcelona, ha respost amb forts aplaudiments i sol·licitant repeticions als ballarins. La compan­yia santcugatenca que ha presentat el nou espectacle Al- Andalús ha rebut satisfactòriament aquesta resposta i espera que continu! durant els dies que queden de representació, fins al pròxim 21) de juliol. Segons la seva directora, Rosa Maria Grau, "l'es­pectacle funciona moll bé i la gent s'ha bolcat amb aplaudiments". Es tracta d'un espectacle de flamenc pur, on Ics set ballarines mostren quin/e escenografies plenes de sen­timent i on es busca l'estil mes clàs­sic del flamenc. Segons Grau, "es tracta d'un espectacle de flamenc pur però amb un aire molt fresc i dinàmic, gens transcendental ni

complicat". Les set ballarines del cos de ball surten vestides de blanc o negre sense grans farbalans ni colo­raines i amb una escenografia sòbria que dóna més protagonisme a la força del ball. L'espectacle, segons Grau, "juga amb el que culturalment representa Al-Andalus i quina empremta ha deixat en el flamenc". Durant els gairebé 90 minuts que dura l'espectacle, les ballarines s'es­tan tota l'estona en escena, on demostren "una forta vitalitat i vis-eeralitat que provoca que el públic acabi de peu dret".

A diferencia d'altres anys, en aquesta ocasió la Color Companyia de Dansa no ha format part de la pro­gramació del Festival Grec, ja que ha coincidit amb l'oportunitat d'actuar al Poliorama i, segons la seva direc­tora. "ens va semblar millor optar per aquest teatre". Després d'aquest teatre de la Rambla, la companyia preveu fer una gira amb l'espectacle per tot l'Estat espanyol. Color

Companyia de Dansa es va crear ara fa 7 anys com a única companyia professional de dansa a Sant Cugat i malgrat la seva joventut, disposa d'una important trajectòria. Amb el primer espectacle, Agita de Luna, del 1995, ja va obtenir el reconeixement de la tercera i quarta edició del Certamen de Coreografia de Danza Espanola y Flamenco de l'SGAE per les coreografies En la quietud i En flamenco. Després va arribar Arran de terra, del 1997, on la coreografia Dansa del silenci es va endur el premi Ricard Moragas de la Diputació de Barcelona. Amb l'ori­ginal muntatge Pa què...pa nòl va arribar el reconeixement de públic i crítica per la innovació de les coreo­grafies sense deixar de banda l'essència del flamenc. Amb Al-Andalus, la companyia continua en la línia de qualitat ascendent dels seus espectacles amb la peculiaritat de fer un flamenc pur i innovador des de Catalunya.

RECOPILACIÓ "PINTORS I / / - Fins al 31 de Juliol -

AGUILAR MORÈ. "Tango Pasión "Oli/Tela 54x73 cm.

Salla RbsírTòl lis R) Surrtiítjçn Rusinnl, 52 - Sant Cugat

Horari estiu: matins de 9 a 14 h

tardes hores convingudes T d 9 ^ 6 7 5 4 7 5 1 caps de setmana tancat

SOCIS F O N S D'ART

34 CULTURA el diari de Sant Cugat

Dijous 19 juliol del 2001

Reportatge Text : Mar iànge la Rovira / Fotograf ia : Cedida

La pau és un procés, un camí "Sempre hi ha futur..."

Vicenç Fisas dirigeix a la UAB la Càtedra sobre l'au i Drets Humans. Expert reconegut en temes d'arma­ment i conflictes, ha col·laborat també en grups d'ajuda als immigrants. El món sembla cada vegada més \ iolent, el govern espanyol promou la fabrica­ció i exportació d'armament i compra S7 a\ unís que valen dos bilions.

-lli ha una desproporció absoluta entre el manteniment dels exèrcits i els recursos per prevenir els conflictes i polítiques de pau, foment dels drets humans i verificar els acords de desar­mament. Espanya dedica cada any 250.000 milions en investigació d'ar­mament, però es impossible tenir ni la mil·lèsima part per fomentar la pau.

I •m comenta que calen decisions d'urgència per als grans reptes, la sida, el deute extern. Àfrica es en una situació terrible, mig abandonada per la humanitat que va sortir, tota, d'allà: tustmlopitet m umanensis, itfiítvnsis,

gfirhi, liomo habitis, ergaster, homo eivdiix i siipiens. Una sapiència que

Maurice Béjart

potser s'exerceix poc. -El món està tan mal muntat que

hi na molins per bellugar-se. Cal can­viar la cultura de la seguretat, un món niés segur seria un món menys desi­gual... Sí, el món és més insegur ara que fa cinc anys. El mot que s'assem­bla més a pau és justícia social.

les missions de pau dels exèrcits són només un I % de la seva activitat. I el 99% dels milions de milions? Màfies, guerrilles i paramilitars inter­venen ara als conflictes armats. L'exèrcit ja no és clau.

-La seguretat és associada a la Força, vivim una cultura de violència molt arrelada, per això és tan impor­tant ensenyar les criatures a fer front a les crisis sense violència, això ajudaria a desmuntar l'aparell militar.

Parlem de l'ONU com a represen­tativa de la voluntat dels Hstats.

-Manté l'estructura no democràti­ca. amb els cine països permanents amb poder de veto; són potències nuclears exportadores d'armes que no

_____

tenen autoritat per conduir els afers mundials.

A la Càtedra fan. de fa quatre anys, recerca aplicada, teoria i pràcti­ca de cultura per la pau i gestió de eontlictes, fins la diplomatura.

-Tenim 80 places que s'omplen aviat, ens caldria més pressupost. Els grups de treball fan anàlisis de dife­rents països segons 35 indicadors, en educació per la pau, desarmament i drets humans i coordinen l'activitat d'ONCi en aquests temes. Enguany hi ha v int-i-tres beques de recerca.

És bàsica la prevenció dels eon­tlictes, i més en aquesta època.

-És la cultura de la banalització, de manca de responsabilitat, amb mis­

satges de força i la violència més primària. Sí, la televisió i els esports influeixen molt, i pel·lícules, video-elips i jocs, una invitació constant a l'evasió. Creen necessitats supèrflues molt intenses, és difícil per als joves no dur mòbil, la publicitat és més ofensiva que mai. Cal l'ecologia de la moderació, prioritzar el que és bàsic. A nivell local... visc a la Floresta, si no es frena la fal·lera especulativa tan bèstia, en destruiran tot l'encant.

Comentem com molts sectors juvenils protesten i busquen alternati­ves. la Càtedra està desbordada. Is va fent una cultura de la pau.

-Cal la superació de tot tipus de violència, psíquica i estructural.

Parlem de les quatre D: Desarmament, Drets humans, Democratització i Desenvolupament. La pau és un procés, no un estadi final. La democràcia ha de ser pedagògica, educar els ciutadans en la responsabilitat per distingir el que és necessari del que no ho és.

Pau i justícia social per corregir aquesta situació, en què dues terceres parts de la gent al món no té accés a la riquesa. La resposta social pot can­viar-ho. De mica en mica. cada dia, fets com tesselles d'un mosaic, com escrits una i una altra volta en el palimpsest de les històries que fan la història. Sota un cel que pot ser de fel i gel o d'anhel i mel.

INAUGURACIÓ DE LA PISCINA DE LA FLORESTA

Acte d'INAUGURACIÓ DE LA PISCINA DE LA FLORESTA presidit per l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder. Diumenge 22 de juliol a les 12 hores • 2 PISCINES:

1 Rectangular de 25x12,5 metres amb 6 carrers de natació

1 piscina ovalada de 40m2 per als més petits • Zona d'estada i solàrium de gespa natural • Servei de guarda-roba • Servei de bar • Servei de vigilància i socorrisme • Cursets de natació de matí i tarda durant tot l'estiu • Consulteu les modalitats d'abonament • Horari: De dilluns a divendres de 10 a 20 h Baixada de Can Llobet s/n Tel. 696 85 77 76

MATRÍCULA A LA PISCINA MUNICIPAL

DE LA RAMBLA DEL CELLER

• Fins al 27 de jul iol: recollida de número a la piscina municipal. Aquest número no determina l 'ordre de matrícula. • 30 de jul io l mat í : sorteig per determinar el número des del qual es començarà a matricular. • 30 de jul io l tarda: publicació de la llista d'ordre de matrícula que indicarà el dia i hora de la mateixa. • 3 de setembre: inici de les matriculacions

Per a més informació, t ruqueu a la piscina municipal 93 589 19 96

A N U N C I

L'Ajuntament convoca Concurs públic per a l 'adjudicació en règim d'arrenda­ment del servei de bar de la Casa de Cultura.

El Plec de Clàusules economicoadministratives del concurs pot sol·licitar-se a l'Oficina d' Informació Municipal , plaça Barcelona, 17.

El te rmin i per a la presentació d'ofertes f inal i tza a les 13 hores del dia 24 de ju l io l del 2001.

Sant Cugat del Vallès, 17 de ju l io l de 2001

PLA DEL CENTRE

TALL PER OBRES A LA PLAÇA OCTAVIÀ A PARTIR DEL 23 DE JULIOL

A causa dels treballs de remodela-ció de la plaça Ocatvià , l'accés al trànsit quedarà restringit mentre dur in les obres.

Per a més informació, Oficina Pla del Centre. Tel. 93 674 63 51

CONSELL DE DISTRICTE

DE LES PLANES:

Dia: dil luns 23 de jul io l de 2001 Hora: 20 hores Lloc. Centre Cívic de les Planes, d Molí, 1.

Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

CULTURA el diari de Sant Cugat

Dijous 19 juliol del 2001 35

Lopategui inicia el seu curs amb jazz

Un moment del concert al claustre

J.M.C. / SANT CUGAT

Un concert de jazz al claustre del Monestir va marcar divendres l'inici del curs de José Luís Lopategui. Aquest any, a diferència d'anteriors edicions, el mestre, concertista i catedràtic del Conservatori Superior de Música de Barcelona no ha participat en el concert inaugural del seu curs. Lopategui ofereix unes sessions de treball al Casal Borja fins al dia 21 dirigides a tot tipus de músics que vulguin perfeccionar la seva tècni­

ca amb la guitarra. Segons el mateix mestre, "aquest curs està obert a tothom qui busqui solucions als problemes que es presenten al tocar l'instrument". Es tracta d'u­nes sessions d'entre 12 i 14 hores diàries amb un grup reduït d'uns 12 músics. En el curs s'imparteix un estudi general de la tècnica de la guitarra però sobretot es basa en molta pràctica. Lopategui és un guitarrista que ha ofert concerts i cursos per tot el món i entre altres mèrits i reconeixements, és mem­bre de l'Institut de Música de Cambra de Nova York.

[ 0 6 ]

MULTIMEDIA En una era on les noves tecnologies tenen un paper primordial en el món de la comunicació, és vital tenir en compte les àmplies possibilitats que aquestes ens ofereixen. Amb els nous mitjans podrem fer arribar el missatge a un públic més ampli, d'una forma dinàmica i novedosa.

A P&E posem al seu abast un equip professional capaç de combinar la creativitat i el disseny amb les eines més actuals de comunicació (webs, C0 interactius, animacions, presentacions audiovisuals, gràfica televisiva,...) per difondre d'una forma més innovadora la seva imatge.

A P&E Comunicació treballem per la seva imatge.

Tel. 93 590 86 00 www.pecomunicacio.com

L'art a Sant Cugat

Còdols

Pedra i ferro', de Codó, al claustre del Monestir, fins al 31 d'agost

Imma Pueyo / SANT CUGAT

Un dels més importants i suggestius escultors cata­lans actuals ha nascut i

resideix a Sant Cugat. Es tracta d'en Pep Codó, autor de les obres instal·lades al costat del Centre Cultural de la nostra ciutat, unes cares d'aspecte exòtic que pacient­ment ens acompanyen quan anem a comprar les entrades del cinema. Sobten les seves galtes aplanades, el nas aixafat, el perfil arrodonit, unes característiques formals que l'artista manté, encara, en tres de les peces exposades actualment a la Sala Capitular del claustre del Monestir. Es tracta de Cap ferm II, III, i IV, obres que recullen els trets bàsics que defineixen el vocabula­ri expressiu d'una etapa de l'artis­ta, tant des del punt de vista formal com tècnic, el qual ens apropa a la realitat a partir de suaus referències antropomòrfiques, gravant línies incises en el metall, tècnica que evitarà en la resta d'obres exposa­des, on se centra en el llenguatge del joc de volums.

La recerca volumètrica s'ob­serva en l'obra Davallamenl, com­posta per quatre peces situades al mig de la Sala i distribuïdes en els

Espai patrocinat per:

angles d'un quadrat formant una creu i, ensems, un ordre sobre la superfície del terra, per crear una unitat d'existència i de contingut. Envoltada per Josep d'Arimatea, deixeble de Jesús, i per Nicodem, s'alça el volum d'un còdol gros i convex que ascendeix com si fos un arc apuntat, que es recolza sobre un arc-cilindre a manera de peus. D'estructura simètrica, presenta el ritme estàtic de la mort per com­pensar el dinamisme dels personat­ges que, ambdós costats, obren els braços-cilindre per recollir el cos de Crist i embolcallar-lo amb un llençol, segons la tradició bíblica.

Davant seu, d'esquena al visi­tant que entra a la sala, hi ha la peça més pensada i treballada de l'autor. És una forma ovada, buida­da com una petxina, una concavitat que la llum insinua visió de pro­funditat, lloc d'acoblament, però també d'acolliment de tot el dolor d'una mare pel sacrifici del fill. Mostra, per l'altre costat, una simi­litud amb els contorns del cap de la marededeu de l'absis de Sant Climent de Taüll. Aquestes conno­tacions vers el romànic no són casuals, ja que existeix una volgu­da relació de continent-contingut: el lloc on es presenta l'exposició ha estat un dels motius de triar el

tema. L'autor beu de les tradicions artístiques autòctones i l'inspira la iconografia del Davallament. Una de les seves primeres representa­cions, l'excel·lent obra del Taller d'Erill, va ser citada pel mateix artista en les seves paraules de l'ac­te inaugural.

El nexe entre ambdós moments històrics s'estableix en la inquietud dels artistes, de tots els temps, d'ar­ribar a l'essència de l'home. I per­què els lligams siguin més autèn­tics, l'escultor deixa la pedra crua, com tosca és la fusta del davalla­ment d'Erill, evitant la brillantor i la sumptuositat, ressaltant la textu­ra intrínseca de la matèria, similar a la dels carreus que formen els murs de la sala que li serveix de marc.

Hereu de la tradició d'escul­tors de pedra, representats per Arnau Cadell, Codó estén el seu homenatge als picapedrers que alçaren el recinte de l'exposició, reinterpretant els símbols amb què marcaven els seus carreus. Realitzades sobre paper, amb pols de ferro i de pedra trinxada, demostren les similituds entre els grafismes actuals i els de temps llunyans, per remoure els senti­ments dels visitants vers aquells artesans anònims.

La visión de futuro, el caràcter innovador y la dedicación a la investigación han mantenido a Boehrjnger Ingelheim entre los líderes del sector farmacéutico desde 1885.

Nuestras especialidades farmacéuticas y productos han ganado la confianza de la comunidad científica y de la Sociedad, avalando así una larga trayectoria al Servicio de la salud.

Todos y cada uno en Boehringer Ingelheim tenemos una mentalidad emprendedora que enlaza con nuestro objetivo: Aportar valor mediante ta Innovaàón.

Boehringer lllll̂ Ingelheim

Boehringer Ingelheim. S.A Europharma, S.A Laboratorios Rier. S.A

36 CULTURA el diari de Sant Cugat

Dijous 19 juliol del 2001

L'òpera 'Dido i Enees', al Centre Cultural

J.M.C. / SANT CUGAT

L'Òpera de Sant Cugat. l'Esbart de Sani Cugat i la Jove Orquestra Fusió s'han unit per posar en escena l'òpera Dido i Enees de llenry Pureell. L'obra es representarà dins la programació del Centre Cultural que també ha col·laborat en el pro­jecte, el pròxim 20 d'octubre. Les entitats de Sani Cugat també comp­ten amb la col·laboració del Cor Dyapason de Barcelona, a banda del direc­tor musical (i u e i a s s i ni Voronkov, el director del Cor Peo Roura, el pianista Eiloi Jové i la directo­ra de l'Aula de Cant Mariona Benet La direcció d'escena i coreografia anirà a càrrec dels germans Joan i Quim Serra. Aquest projecte és una iniciativa de col·laboració entre les entitats per dur a escena una òpera de gran envergadura que durà mes

de 50 persones d'alt l'escenari. La majoria dels components no són professionals, cosa que representa, segons la directora de l'Òpera Sant Cugat, Mariona Benet, "una oportu­nitat perquè la gent que comença pugui participar en un espectacle de tanta geni i on no és fàcil arribar-hi". Pel pianista l·loi Jové. "un pro­jecte com aquest estimula molt els estudiants perquè és una feina de gran exigència professional sense ser-ho". Una idea que comparteix

Gemma Navarra

Tres entitats culturals de Sant Cugat

col·laboren per portar a escena l'òpera

'Dido i Enees'

de Fusió, que diu que per ells "és un projecte inno­vador que esti­mula els joves músics".El direc­tor musical G u e r a s s i m Voronkov, a

banda de destacar el bon nivell musical de tots els components, ha dit que "és molt bona idea adaptar una òpera de la importància de Dido i Enees per a tres escoles de la ciu­tat". Per la directora del Centre Cultural, Àngels Seix, "aquest pro-

Un moment de la presentació de 'Dido i Enees', amb els responsables de cada entitat JORDI GARCIA

jecte multidisciplinari dóna l'opor­tunitat a joves artistes, una oportuni­tat que el Centre Cultural ha volgut donar-hi suport incloent-lo en la programació estable". Dido i Enees és una òpera en tres actes d'una mica més d'una hora de durada on s'explica en anglès el drama de la

reina de Cartago amb el príncep de Troia. Una peça clàssica composta l'any 1689, en què la música senzi­lla però de gran dificultat arriba a un públic molt ampli. L'espectacle, que es podrà veure al Centre Cultural, no té escenografia i juga amb els efectes lluminotècnics, un fet que

pot contribuir que el muntatge es pugui representar fora de Sant Cugat. D'altra banda, els responsa­bles de l'òpera han tret una butlleta de col·laborador que, a banda de contribuir en l'entrada, es contri­bueix també per al muntatge de l'es­pectacle per només 10.000 pessetes.

Crítica de cinema L'ogre o el cavaller?

Isabel Sàez

l'el'luiila: "Shrek' Director: Andrew Adamson i Vicky Jenson Animació per sistema digital Shrek• (nom que vol dir 'por') és l'ogre protagonis­

ta de la darrera producció animada de DreamWorks SKC. la productora de Spielberg. Una pel·lícula desti­nada a sorprendre pels efectes d'animació, rivalitzant amb els de Disney/Pixar però en la qual, finalment, el guió es l'autèntic punt fort Gran èxit des de la seva estrena als Estats Units, va ser acollida amb entusiasme en el darrer Festival de Cannes, una distinció a una obra d'animació només compartida amb cine títols al llarg de tota la història del cinema. Shrek ha de passar direc­tament a convertir-se en un clàssic del gust de grans i petits, una pel·lícula realment pera lots els públics. Per sobre de tol destaca la ironia amb què estan tractats la història i els personatges, donant la volta al clàssic conte d'ogres, princeses segrestades per un drac, i cavallers, tot un món ple de màgia, encanteris i aventu­res Shrek, que viu en un pantà al mig del bosc, com­pletament aïllat, de sobte troba el seu tranquil refugi envaït per un patoll de personatges fantàstics, extrets dels contes més famosos com són els tres porquets, el llop, la Blaneaneus i els set nans, Pinotxo..., que han estat expulsats de la seva terra per lord Farquaad i vénen

a demanar-li ajut. Shrek no suporta aquesta mena de Disneyland en el seu pantà ("Oh, no! Aquesta tia morta, fora de la meva taula!"), exclama referint-se a la Blaneaneus dins del seu taüt de vidre. Quan Shrek li demana al cavaller que accepti la tornada d'aquests "indesitjables", Farquaad posa la seva condició: que Shrek rescati la princesa Fiona, a la qual ha escollit per casar-s'hi, del castell on la té tancada el drac. Així, doncs. Shrek es posa en camí amb la inevitable com­panyia, malgrat el seu parer, de Donkey, un ase incapaç de tenir tancada la boca deu segons. L'estranya parella es trobaran amb més sorpreses de les que s'imaginen. Res sembla ser el que hauria de ser, començant pel res­cat ja que. com diu la decebuda Fiona, "se suposa que hauria d'haver estat salvada per l'amor de veritat, no per un ogre". Són molts i molt bons els fragments a des­tacar d'Shrek, encara que possiblement la seqüència més trencadora sigui quan Fiona canta, fent duo amb un preciós ocell blau, una cançó d'amor d'aquelles tan ensucrades, seguint la tradició inaugurada per la Blaneaneus i continuada per la Ventafocs i la Bella Dorment però amb un final un xic diferent. A diferèn­cia d'altres produccions animades. Shrek pot ser disfru-tada tant pels més petits, cosa que no succeeix amb pel·lícules tan destacades però tan adultes com El joro-bado de Notre-Dame , Hormigaz o El principe de Egipto, com pels més grans i exigents.

Sorpresa del públic pel nivell dels tallers de teatre de la Unió

tableix amb pares i educadors. Segons la responsable dels tallers, Sílvia Servan, "no és tant important el que es diu de com es diu i en aquest sentit, estem molt satisfets pel nivell interpretatiu assolit", i afegeix que "la feina de l'actor és posar la seva gràcia i la seva perso­nal forma d'expressar un text que en si i en aquest cas no té gaire importància". Pel dia 27 es tornaran a posar en escena diversos tallers que ara s'estan preparant amb els alumnes que participen d'aquesta segona part dels cursos de la Unió. Amb aquests cursos es continua tre­ballant la tècnica com ara el cos o la veu per després posar en escena el fragment d'un text. Alguns dels alumnes repeteixen l'experiència que ja van començarà l'hivern i que ara ja aconsegueixen "un bon nivell", segons Servan.

J.M.C. / SANT CUGAT

Els tallers de teatre que durant aquest mes han fet els 45 joves a la Unió Santcugatenca han sorprès als assistents per l'alt nivell interpreta­tiu. Divendres passat els tres grups dels tallers van presentar davant els assistents fragments d'obres per culminar el treball après en els darrers dies. El primer grup de nois d'entre 4 i 11 anys van representar fragments d'obres de Karl Valentine i Joan Olivé. Els alumnes de 12 i 13 anys van representar una obra de creació sobre l'estiu, les vacances i els viatges, on s'hi veien reflectits els costums més habituals d'aques­ta època de l'any. El grup de 14 a 16 anys van posar en escena un text de creació sobre l'adolescència i la comunicació que aquesta edat s'es-

Rentem i planxem per a tu

A U T O S E R V E I de RENTADORES I ASSECADORES "de MONEDES"

PLANXAT de CAMISES EXPRESS • SERVEI de TINTORERIA

Servei de recollida i entrega a domicili

AGOST PERMANENTMENT OBERT

/ < T T « s R°DRÍ&SA* I PLANXA^

Av. Cerdanyola, 17 Sant Cugat Tel. 93 589 55 88

.

CULTURA el diari de Sant Cugat

Dijous 19 juliol del 2001 37

Imatge del darrer acte d'Esfera d'Art

Esfera d'Art finalitza les classes amb una exposició

J.M.C. / SANT CUGAT

Els alumnes d'Esfera d'Art han finalitzat les classes amb una expo­sició temàtica en el mateix centre. sobre els arbres de la plaça Magí Bartralot. Els 14 alumnes d'un dels grups van treballar la pròpia inter­pretació a partir de la realitat, utilit­zant l'acrílic i treballant en un for­mat gran. Amb aquesta activitat s'ha sintetitzat en una obra el treball que els alumnes del carrer Sant Ramon han fet durant el curs.

D'altra banda, el grup d'adults també ha participat de la mostra amb obres on es pot veure ja un estil més personal i elaborat. La directo­ra d'Esfera d'Art, Carmen Anzano, diu que "al centre s'imparteix la base acadèmica però cada alumne ha de buscar i trobar el seu estil per­sonal". De fet, alguns dels alumnes més grans ja tenen una trajectòria pictòrica i un estil definit, mentre que els més petits han ocupat les tres primeres posicions del segon premi de pintura infantil que orga­nitza Lluís Ribas.

Canals celebra quinze anys amb una exposició i una festa

Imatge d'una exposició a la galeria del carrer de la Creu

J.M.C. / SANT CUGAT

El pròxim 7 de setembre la galeria d'art Canals, al carrer de la Creu, celebrarà el quinzè aniversa­ri de la sala amb una festa i una nova exposició de Joaquim Chancho. La festa, que se celebrarà a la sala i al carrer amb un còctel i un concert de jazz, també servirà per donar a conèixer el nou espai remodelat de la galeria. Al llarg d'aquests quinze anys. Canals gale­ria d'art ha desenvolupat un com­promís amb l'art català de la sego­na meitat del segle XX acollint importants pintors de l'art contem­porani, així com nous valors de la

plàstica actual. La galeria també ha volgut contribuir a la projecció de la ciutat a l'exterior mostrant Sant Cugat com una de les ciutats de referència de producció i mostra de

El 7 de setembre Canals celebrarà una festa i inaugurarà una exposició de Joaquim

Chancho

l'art actual. Coincidint amb el quinzè aniversari. Canals galeria d'art acollirà per primer cop a Sant Cugat una exposició de Joaquim

Chancho. Aquest santeugatenc de la Floresta és la primera vegada que es podrà veure a la ciutat tot i que ja disposa d'una àmplia tra­jectòria tant al nostre país com a l'estranger. L'obra de Chancho ha estat definida com a rigorosa i que revisa constantment les estructures internes i l'espai de la mateixa pin­tura. Alguns crítics també n'han dit que la seva obra reposa damunt una inusual dualitat entre una etèria contemporaneïtat i d'una immuta­ble solidesa. El pintor utilitza mati­sos sublims que harmonitzen amb les coses d'una forma precisa i subtil que dóna una extraordinària vitalitat a la seva pintura.

Amb fusta tractada és més fàcil

Carretera de Sant Cugat a Rubí - Rotonda Centre Comercial

Tel. 93 58913 47 - www.indubruc.com - SANT CUGAT DEL VALLÈS

Çh-ratnl d'exfi«4icié i vendeé- diei ^eút&té matí i frvuéz, 'DiàMikeú, td&vt nxm&i matúa,

pnímefi eettúte

üiaetada, fem <& jwuU

38 PUBLICITAT el diari de Sant Cugat

Dijous 19 juliol del 2(M) I

CULTURA el diari de Sant Cugat

Dijous 19juliol del 2001 39

Castells de sis per la festa major de Mira-sol

Magda Méndez / MIRA-SOL

Els Castellers de Sant Cugat van participar un any més a la festa major de Mira-sol. En aquesta oca­sió, però, les vacances ja han començat a fer-se notar en la colla santcugatenca que va haver-se de conformar amb una majoria de castells de sis. En aquesta ocasió. van estar acompanyats de la colla dels Marrecs de Salt.

I Is santeugatencs van realitzar una actuació correcta descarregant un 3 de 7, el 4 de 6 amb agulla i la torre de 6. La colla local va tancar la seva sortida a la plaça miraso-lenca amb un pilar de cinc.

Per la seva banda, els Marrecs de Salt van executar tres castells de set. Concretament van ser el 5 de 7, cl 3 de 7 i el 4 de 7. La colla convidada també va intentar fer el pilar de 5 que va fer llenya.

La presidenta de la colla sant­cugatenca, Rosa Ros. va valorar aquesta actuació de la festa mira-solenca com "positiva" i va desta­car el fel que hi hagués "força geni" com a públic. Al mateix temps, va lamentar el fet que molts castellers estiguin de vacances, ja que això els va impedir de fer més castells de 7 en aquesta sortida a placa.

La propera actuació serà diu­menge a la festa major de Can Barata, on "esperem poder fer una actuació similar", desitjava la pre­sidenta de la colla castellera local. Els Castellers van actuar a Mira-sol ENRIC FABRE

Els germans Romaní presenten el llibre 'Desconcert'

tols curts i amb el meu germà ja hem establert uns codis de treball per treballar tots dos un mateix text. Si primer ens dividim la feina per aspectes o capítols, després cal una negociació dura i constant de tot plegat fins que fem el text definitiu davant l'ordinador". Per Daniel, "si la primera novel·la va ser més com un divertimento, aquesta segona és un autèntic treball". L'acte oficial de presentació del llibre es va fer a l'hivernacle del parc de la Ciutadella, a Barcelona, amb l'a­companyament d'un grup musical com no podia ser d'una altra mane­ra en tractar-se d'un llibre sobre música. L'editorial Cruïlla està pen­sant fer una presentació a Sant Cugat. Bernat Romaní és enginyer de telecomunicacions, mentre que Daniel és periodista. Tot i que en estat embrionari, tots dos germans ja pensen en una tercera novel·la, aquest cop centrada en el món de l'art.

J.M.C. / SANT CUGAT

Els escriptors santeugatencs Bernat i Daniel Romaní han presen­tat el seu darrer llibre, Desconcert. I s tracta de la recerca de la melodia perduda quan un compositor sent tocar una peça seva a un músic de carrer. Aquest fel dóna peu a passar per diferents escenaris i tipus de música com ara el jazz, la música africana o el rock, a través d'histò­rics i situacions que protagonitzen diversos personatges. Aquest segon treball dels germans Roimtni té una certa similitud amb la seva primera novel·la, Si?. perquè l'acció gira entorn un mateix tema. Si a Si?, el telèfon i les converses a través del fil eren les protagonistes, a Desconcert el món de la música acapara la se\a atenció. En aquesta novel·la també es repeteix el fet que està escrit a quatre mans. Segons Daniel Romaní, "es tracta de capí-

Información SEAT: teli.: 902 402 602 Internet: http://www.seat.es

tCuàntos kilómetros de costa tiene el verano?

Revisión Pre-Verano 2001 por solo 1.995 ptas./H,99€

S E R T i Vas a ir a la playa o a la montana? iCuàntas carreteras

vas a recórrer? Sea como sea, tu vehículo tendra que

estar siempre en las mejores condiciones.

Y es que lo mejor en unas vacaciones es preocuparse solo de

disfrutarlas al màximo. Acércate a tu Concesionario Oficial SEAT.

Revisaremos tu coche en 35 puntos clave por solo 1.995 pesetas.

Y ademàs, para que este verano viajes con total

tranquilidad, te atenderemos mediante un Servicio de

Asistencia 24 h. Llamando al 902 402 602.

Autocomarca del Vallès, S.A. Lluís Companys i lover, 29 08190 Sant Cugat del Vallès (Barcelona)

Tel.: 93 674 68 50 93 674 71 00

Fax: 93 675 24 11

40 CULTURA el diari de Sant Cugat

Dijous !9juliol dol 2001

Historia iralA iiT

Enki Bilal, dibuixant i guionista

Enki Bilal en el seu estudi. Foto: François Delebecque

Jordi Frontons

Enki Bilal va néixer el 7 d'octubre de 1951 a Belgrad, de pare bosni i mare txeca. Eren temps en què les reminiscències de la Segona Guerra Mundial enca­ra marcaven la ciutat i va ser aquest ambient, en què va passar els deu primers anys de la seva vida, fet que va marcar el seu estil gràfic per sempre. Va ser amb aques­ta edat quan la seva família es va traslladar a París i va tenir l'oportunitat de seguir cursos a l'Escola de Belles Arts, on s'interessà immediatament pel dibuix i el cine­ma.

El 1972, va guanyar un concurs organitzat per la revista de Goscinny i Charlier, Pilote, guardó que li va valdré per començar a col·laborar-hi. Els seus treballs. per a les pàgines d'actualitat, van ser un veritable apre­nentatge per a ell. També va il·lustrar cobertes i va rea­litzar algunes històries breus.

El 1976, va conèixer Pierre Christin, cosa que va tenir una influència decisiva en la seva carrera profes­sional. De seguida Christin li va oferir la part gràfica de la col·lecció Leyendas de hoy, que havia estat amb ante­rioritat a càrrec de Jacques Tardi. Tota aquesta sèrie està considerada com una de les mostres de qualitat més ele­vada de tota la història del còmic. Els seus guions són una mescla d'històries de ciència-ficció i assaig polític. Les principals col·laboracions per a la sèrie van ser La ('rosièrre des Oubliés el 1975, El navio de piedni, de 1976, una història que narra la singular defensa d'un petit poble de pescadors davant una potent societat de promoció immobiliària i turística, amb un tractament absolutament innovador en tots els aspectes. La eiudad que mmea existia, el 1977, i Las Falanges del Orden Negm, el 1979, ambientada en els atemptats de l'ultra­dreta espanyola després de la Guerra Civil, són unes altres dues obres de gran importància, fruit de la col·laboració Christin i Bilal. Per a la revista Méhd Hurland va realitzar Doble Dimensión (1978). Cru: Universalis (1982) i, amb Jean Pierre Dionnet com a guionista, va crear Exterminador /7(1979). El 1980, va iniciar amb La feria de los inniortales la trilogia Nikopol, que seguiria amb La inujer trampa (1986) i acabaria, cl 1993, amb Frío Eeuador. Aquesta sèrie està considerada com una autèntica obra mestra de la histo­rieta que, a més, va suposar la consolidació de Bilal com un dels millors il·lustradors contemporanis. Le Bol

Maudit (1982) per Futuropolis, Partie de Chaise (1983) amb Christin, així com també amb el mateix guionista el llibre Los Angeles l'etoile oubliée de Laurie Bloom van ser d'altres importants creacions, amb unes il·lus­tracions d'un realisme profund i, alhora, una imagina­ció desbordant.

Enki Bilal ha realitzat també llibres com Imàgenes pour un film (1983) i volums d'il·lustració i art com L'etat des stocks (1986), Fuera de juego (1987) amb guió de Patrick Cauvin, Bleu Sang (1994) i Tykho Moon (1996). El retorn triomfal al món del còmic es va produir el 1998 amb El suefio del monstruo.

D'altra banda, Enki Bilal ha dirigit les pel·lícules Bunker Palace Hotel (1989) amb Jean Louis Trintignant, Carole Bouquet i Marie Schneider, amb guió del mateix i Christin J. Tykho Moon (1996) amb M. Piccoli, Marie Laforèt i Jean Louis Trintignant i guió conjunt de D. Franck i ell mateix.

L'obra gràfica d'Enki Bilal s'ha editat en nombro­sos portafolis amb litografies numerades que en l'ac­tualitat tenen un valor important. Hi podríem citar Dier Mauer Berlin (1982), Le Dernier train suplèmentaire (1984), Graine de pros, col·lectiva, (1985), / / Images seeondes (1986), Créateurs d'univers (1988) i 7 heures 7(1991).

Les exposicions d'aquest creador s'han realitzat des de França fins a Tòquio i és permanentment objec­te de mostres per part de les més importants galeries d'art del món.

En l'apartat de premis, no es queda enrere i podem dir que pràcticament els té tots. Valgui la mostra: Premi George Orvvell (1986) per l'àlbum Partie de Chasse, Grand Prix de la Ville d'Angouléme (1987), Prix de la Press Sportive (1988) pel llibre Fuera de Juego, BD d'Or (1989) per Ui mujer trampa, Miglior libro dell'an-no (1992) i Grand Prix de la Ville de Sierre (1993) per Frío Eeuador.

Com hem pogut veure, Enki Bilal és un artista com­plet i pluridisciplinari, ja que destaca tant en el còmic com en la il·lustració i el cinema. Inspirat al principi en l'obra de Moebius, Mecieres i d'altres grans artistes contemporanis, ràpidament va generar el seu propi i inconfusible estil, sempre dins d'uns ambients de decadència futura i un barroquisme total que reflectei­xen els records de la seva primera infància a la destru­ïda Belgrad.

[£!ü£ÍMfiGINf?RÍ 9

Rius i Toulet, 1 3 Rambla del Celler, 89 Tel 93 589 36 32 Tel 93 674 01 07

/

història \ del •

còmic

Imatge de la representació a Mira-sol

'Aquí no paga ni Déu' es representa a Mira-sol

J.M.C. / MIRA-SOL

El públic va omplir divendres al vespre el pati del Casal Cultural de Mira-sol per veure l'obra Aquí no paga ni Déu, de Dario Fo, interpre­tada pel grup Mira-sol Teatre. L'obra dirigida per Roser Sicar i que ja s'ha pogut veure al Festival de Teatre de la Floresta i a les Planes, és una crí­tica social amb grans dosis d'humor, fórmula ja utilitzada per l'autor ita­lià en d'altres de les seves obres. Els fets s'expliquen a partir dels proble­mes econòmics que pateixen unes

dones i que assalten un supermercat. Després simularan estar embarassa­des per confondre els dos policies encarregats d'aclarir el cas. La bona interpretació dels vuit actors, junta­ment amb els moments de gran comicitat, van fer gaudir un públic entregat i que va seguir l'obra a la fresca. Una escenografia lleugera, però efectista permet al grup portar l'obra a diferents espais i teatres. Ara, el grup Mira-sol teatre, que no descarta continuar representant Aquí no paga ni Déu. ja prepara un nou muntatge de cara a la pròxima tem­porada.

[ 0 6 3

MULTIMEDIA En una era on les noves tecnologies tenen un paper primordial en el món de la comunicació, és vital tenir en compte les àmplies possibilitats que aquestes ens ofereixen. Amb els nous mitjans podrem fer arribar el missatge a un públic més ampli, d'una forma dinàmica i novedosa.

A P&E posem al seu abast un equip professional capaç de combinar la creativitat i el disseny amb les eines més actuals de comunicació (webs, CD interactius, animacions, presentacions audiovisuals, gràfica televisiva,...) per difondre d'una forma més innovadora la seva imatge.

A P&E Comunicació treballem per la seva imatge.

Tel. 93 590 86 00 www.pecomunicacio.com

rUDL.ilf E r v i l IMi llfi el diari de Sant Cugat

Dijous 19 juliol del 2001 41

El Lluçanès. 'Entre la tradició i l'avantguarda'

E l pròxim dimarts 24 de juliol, a Ics 19.30 hores, s'inaugurarà al Palau

Roben de Barcelona, l'exposició El Lluçanès, entre la tradició i l'a­vantguarda. Amb textos i fotogra­fies, l'exposició aproparà el visitant als trets més característics d'aques­ta /ona de Catalunya que comprèn catorze municipis entre les comar­ques d'Osona, el Bages i el Berguedà: cl paisatge, les masies, la ramaderia, l'agricultura, el patri­moni cultural i la gastronomia. L'exposició, que serà d'entrada gra­tuïta. podrà visitar-se fins al 2 de setembre,

Situat entre les terres centrals i les primeres series del Prepirineu oriental, el Lluçanès és un territori amb perfil d'altiplà, a cavall de les grans conques fluvials del Llobregat i del fer. Comprèn cator­ze municipis entre Osona, el Bages i el Berguedà. LI nucli més gran és Prats de Lluçanès que, amb uns 2.700 habitants, concentra la major part dels serveis.

El topònim Lluçanès deriva del lloc de Lluçà, que està documentat des de l'any 905.

De tradició muntanyenca, el Lluçanès és una zona marcada pels masos, la ramaderia i l'agricultura. Hi ha comptabilitzades 663 masies,

amb una mitjana de prop de dues masies per quilòmetre quadrat. Actualment, 316 d'aquestes masies estan habitades diàriament, moltes altres han patit les conseqüències de les crisis agrícoles i es troben deshabitades. En els darrers anys, una part de la pagesia ha treballat per adaptar-se als nous temps i ha trobat en l'agroturisme una alterna­tiva per sobreviure a pagès.

La ramaderia lluçanenca s'ha caracteritzat per la transhumància. El clima, d'hiverns freds però no rigorosos i estius suaus, amb abun-

Cripta preromànica d'Oristià

dants precipitacions a la primavera i la tardor, va determinar que, ja des del segle XII, el Lluçanès es bene­ficiés del moviment transhumant. Al maig, els ramats iniciaven el camí que acostumava a finalitzar per Sant Joan. Avui encara hi ha ramaders que es traslladen a peu amb el bestiar a la muntanya; però, si fa mal temps, els animals viatgen dalt de camions. Segons els estu­diosos, aquesta pràctica ha contri­buït a definir el paisatge social, cultural, i econòmic actual del Lluçanès.

El patrimoni artístic d'aquestes terres es caracteritza per la sobrie­tat i la senzillesa, presents també en el paisatge, els pobles i les cases pairals. Els objectes d'ús quotidià han estat des de l'Edat mitjana els dipositaris de la creativitat de pica­pedrers, terrissaires, cistellers, teu-lers i ferrers, artistes anònims que rondaven per aquestes terres i que han deixat la seva empremta en forma d'estris que ens informen de maneres de fer i de viure d'altres èpoques. Destaca el treball del ferro forjat, de llarga tradició en

Claustre del monestir de Lluçà

aquesta zona, i del qual trobem nombrosos exemples als balcons i a les portes de les cases. També cal fer esment del monestir de Santa Maria de Lluçà. En el seu claustre, es conserva un conjunt de vint-i-dos capitells esculpits al segle XII. A l'interior de la nau de l'església, es troben còpies del frontal romà­nic i la creu d'altar (els originals són al Museu Episcopal de Vic).

Des del 1993, s'organitza al Lluçanès el Solc, un cicle de músi­ca i tradició que té com a objectiu rehabilitar els usos i costums propis i que, amb un ampli i variat progra­ma d'activitats, ha permès la recu­peració i promoció de la música i la cultura tradicional.

Pel que fa a la gastronomia, a l'altiplà lluçanenc sempre s'ha practicat una cuina senzilla, realit­zada a partir dels productes que ofereix la pagesia i la ramaderia. Els cigrons amb cansalada, les mongetes amb botifarra o els cana-lons amb fulles de col són plats representatius d'aquesta cuina tra­dicional. Tot i això, alguns gastrò­noms han evolucionat cap a una cuina d'autor, que combina la uti­lització dels productes de la terra tradicionals amb la innovació i la renovació, fruit de la recerca de noves textures i sabors.

PALAU R ARCDT UDCn I Centre d'Informació Turística de Catalunya

j Generalitat í de Catalunya

Centre d'Informació Turística de Catalunya Passeig de Gràcia, 107 08008 Barcelona

Tel. 93 238 40 00 Fax 93 233 10 10 www.gencat.es/probert Visites guiades: Tel: 93 292 11 71

Horari: De dilluns a dissabte, de 10 a 19,30 h Diumenges, de 10 a 14,30 h.

42 el diari de Sant Cugat

Dijous 19 juliol del 2001

ECONOMIA L'Ajuntament encara no s'ha decantat en la compra de l'HGC

Micol Sabaté/ SANT CUGAT

L'Ajuntament de Sant Cugat, una de les parts que conformen la comissió liquidado­ra, encara no s'ha decantat per cap de les dues opcions que opten a la compra dels actius de l'Hospital General de Catalunya (HCiC), tal com va explicar l'alcalde. Lluís Recoder, en el ple ordinari de dilluns passat.

Un cop més es va tornar a desconvocar la reunió de dimarts on s'havia de decidir l'adquisició definitiva del centre. En aques­ta ocasió, però, la plantilla ha valorat positi­vament aquest ajornament ja que, segons Rosa Guinjoan, portaveu dels treballadors, "això vol dir que s'havia d'adjudicar a Mútua de Terrassa i que ara s'ho tornen a repensar. És un triomf per nosaltres perquè significa que la pressió està fent efecte".

Segons va expli­car la portaveu «turassembleade treballa­dors del dimarts, "preferim que es demori eh procés però que s'adju^Rqui l'hospitaí d'una manera clara i transf»rent, que rw que s'adjudiqui malament i que després s'impugni".

LA LLUITA DE LA PLANTILLA " " * * « . Dutaht aquests dies els repc·sen.tants

dels treballadors del centre sani ta t s'han reunit amb els diferents membres que con­formen la comissió liquidadora, entre ells el seu president, Alberto Gonzàlez, per expli­car-los les seves raons basades en el tema de les inversions i la continuïtat del personal.

La plantilla posa en dubte la continuïtat

de tots els treballadors si finalment Mútua de Terrassa es fa càrrec de la gestió del cen­tre sanitari.

De moment, les úniques que han fet públic el seu vot són els treballadors que recolzen l'opció de CDC Partners i el Servei Català de la Salut, que recolzarà l'opció de Mútua de Terrassa.

Ara la plantilla veu l'Ajuntament de Sant Cugat com la part de la comissió que té més possibilitats de canviar el seu vot i decidir-se per CDC. Per aquesta raó, des d'ahir els treballadors han instal·lat tendes de campanya a la plaça Barcelona, davant l'Ajuntament, com a mesura de pressió.

Durant l'assemblea, Rosa Guinjoan també va explicar que, de moment, l'Hospital pot conti­nuar pagant les nòmines als treballa­dors almenys fins al desembre, quan podrien començar els problemes. Pere Nàrbona, presi­

dent de l'HGC, "espera i desitja que el tema se solucioni com més aviat millor perquè com més rffes passen, pitjor és per a l'hos­pital, que, ba d'estar en perfecta revista per atendre els seus pacients".

UNA SOLUCIÓ QUE NO ARRIBA El procés haória d'haver finalitzat el 3

de juliol passat, però la junta de creditors va sortir de fa» reunió sense haver pres una decisió i des íTaleshores les cinc parts no s'han tornat a reúi*M\ ;Caf recordar que per tal que s'adjudiquin ets actius de l'hospital a alguna de les empreses interessades, cal una majoria reforçada, és a dir, que almenys quatre dels cinc vots siguin per la mateixa

La plantilla veu l'Ajuntament de Sant Cugat com la part de

la comissió que té més possibilitats de canviar el seu

vot i decidir-se per CDC

Els treballadors de l'HGC van acampar ahir dimecres davant l'Ajuntament de Sant Cugat JORDI GARCIA

oferta. Sembla difícil, doncs, que s'arribi a una

resolució abans de les vacances d'agost, i el més probable serà que ens haguem d'espe­rar a setembre per conèixer el futur defini­tiu de l'hospital.

L'Hospital General de Catalunya va pre­sentar suspensió de pagaments el 1993 i

finalment l'abril de 1999 va presentar la fallida voluntària amb un deute de més de 17.000 milions de pessetes, A finals de l'any passat, la Generalitat va facilitar la venda del centre a l'assegurar un negoci anual durant els propers 10 anys de 1,700 milions de pessetes, a través de la xarxa sanitària catalana.

L'Ajuntament farà un estudi sobre la construcció d'un pàrquing prop del Monestir

M. S . / SANT CUGAT

L'Ajuntament tarà un estudi "amb caràcter d'urgència" sobre la viabilitat de la construcció d'un altre aparcament als voltants del Monestir, tal com es va aprovar en el ple de dilluns a través d'una moció alternativa presentada per l'equip de govern, que va obtenir el vot en contra de tots els partits de l'oposició que van criticar la mane­ra en què s'està treballant aquest tema.

Segons va explicar Jordi Ferrés, regidor de Mobilitat, l'oferta que hi haurà quan s'acabi la construcció dels aparcaments que s'estan duent a terme és suficient, però "això no vol dir que no puguem donar més facilitats als usuaris i al comerç, i per això hem decidit fer un nou estu­

di". El portaveu socialista, Jordi Menéndez, que

havia presentat una moció prèvia en la qual demanava la suspensió de les obres la plaça Octavià i la realització d'un estudi de viabilitat per la construcció d'un aparcament a la plaça del Monestir, va titllar la proposta de l'equip de govern de poc sincera ja que no té sentit elaborar un estudi mentre es continuen les obres: "Aquesta és una moció per sortir del pas, que no és sincera, per tirar pilotes fora", va afirmar Menéndez.

El portaveu d'IC-Verds, Joan Balada, no va entendre la moció alternativa presentada per l'e­quip de govern i va acusar-lo de no haver fet un pla de mobilitat seriós i va evidenciar que "ara ens trobem que anem a fer uns estudis quan ja

Imatge del ple municipal de Sant Cugat

han començat a fer les obres". Per últim, Eduard Pomar, d'ERC també va

criticar la manca d'un planejament clar en el tema dels aparcaments i que la demanda dels comerciants s'ha de tenir en compte.

Jordi Ferrés va replicar afirmant que les obres no es poden parar "perquè hi ha un calen­dari amb qui ens hem compromès", però va defensar l'estudi ja que "una ciutat no és una cosa estàtica, és mobible i ens adaptem a les

noves necessitats". El partit socialista i ERC també van parlar en

els seus parlaments sobre el trasllat del mercat ambulant a la zona de Coll Fava per demanar que un cop finalitzades les obres, aquest retorni "al seu lloc de sempre". Diferents propietaris de comerços del centre van intervenir al darrer punt del ple per posar de manifest la seva disconfor­mitat amb la política d'aparcaments i mobilitat de l'Ajuntament.

ECONOMIA el diari de Sant Cugat

Dijous 19 juliol del 2001 43

L'entrevista

"Aquesta no és forma de governar"

M. Eulàlia Egea Presidenta de Sant Cugat Comerç (SCC) des de 1999 tre­balla per la dinamització i promoció del comerç de la ciutat des de aquesta associació que representa uns 200 comer­ciants. Fotografia: JORDI GARCIA

Micol Sabaté/ SANT CUGAT

Com descriuria el comerç de la nostra ciutat?

El comerç de Sant Cugat és un comerç molt competitiu i molt variat. No cal desplaçar-se fora per trobar-hi de tot. I, pel que fa als preus, tot i que tenim l'etiqueta d'una ciutat d'elit, són ben normals.

£Creu que SCC representa tot aquest comerç?

Jo crec que sí en el sentit que a la nos­tra associació, tot i que no hi estem lots representats, sí que som molt variats: el que s'anomena el comerç de sempre, les grans botigues de Sant Cugat que estan associades des de fa molts anys, i els comerços nous que estan arribant.

Quins són els principals objectius de l'associació?

En són molts. Ara estem en una fase d'expansió quant a l'associacionisme i prova d'això és que cada setmana tenim nous socis. D'altra banda, els principals objectius són representar els associats davant les administracions públiques i priva­des, formular propostes a aquestes administracions per al desenvolupa­ment i dinamització del nostre comerç, promoure i difondre l'oferta comercial que hi ha i desenvolupar i oferir tot un seguit de serveis als comerciants.

Com valora el procés de vianan-tització que s'està duent a terme?

De moment ens trobem en una pri­mera fase i ho valorem de manera

positiva però sense llançar les campa­nes al vol. SCC i representants de cada barri estem col·laborant però realment s'està fent com marca l'Ajuntament i no ens escolten gaire. Podem dir que som una comissió purament consultiva.

í,Doncs com definiria les rela­cions entre l'associació i l'Ajunta­ment?

Les relacions són bones però no són fructíferes. Se'ns escolta però quasi mai es duu a terme el que nosaltres proposem.

i,\ pel que fa a la construcció d'un aparcament a la plaça Octavià que tanta polèmica està creant?

Jo penso com pensava ja fa anys i així ho hem transmès sempre a l'equip de govern. No ens hem cansat de dir-li a

l'alcalde que si ens demostren que tècnicament no és possible la cons­trucció d'aquest pàrquing, ens ho creurem i ho acceptarem però no ens en donen cap raó. La de més pes que ens van donar és que no hi havia cap empresa disposada a fer-ho. Doncs bé, ara n'hem trobat una.

Molta gent pensarà que les pro­testes arriben massa tard, quan ja han començat les obres de la plaça...

Nosaltres sempre ho hem demanat, el que passa és que fins ara hem anat sempre per la via del diàleg. A l'al­calde Aymerich ja li demanàvem i el Jaume Tubau, que aleshores ocupava el meu lloc, ho deu recordar. Així que no ens poden dir que ens despertem ara, perquè no seria veritat. Però ara el comerç de Sant Cugat pensem que

és l 'ú l t im moment que queda per

demanar-lo.

No entenem com a Barcelona, Gra­nollers, Terrassa, etc, hi ha grans aparcaments sota llocs emblemàtics i en canvi a Sant Cugat això no pugui ser.

Per últim, com s'està preparant la mostra Sant Cugat Actiu?

Ens sembla malament com s'estan fent les coses perquè no ens han con­sultat i a l'hora de la veritat ens ho hem trobat tot dat i beneït. Tenint en compte que tenim la segona vicepre-sidència de la fira, creiem que hi tenim alguna cosa a dir. Tot això ho hem transmès a l'alcalde, amb qui ens hem de reunir la setmana vinent per aclarir tots aquests temes. La veri­tat és que estem molt enfadats amb aquest assumpte perquè entenem que aquesta no és forma de governar.

Raffel Pagès obre una perruqueria a Madrid

M. S./ SANT CUGAT

El famós santeugatenc Raffel Pagès ha escollit la ciutat de Madrid per iniciar la seva expan­sió cap a l'Es tal espanyol. Pagès ha decidit instal·lar-se a Madrid perquè considera que és la millor ciutat per donar a conèixer la seva firma a la resta d'Espanya.

En dos o tres anys el famós perruquer pretén disposar de fins a M) salons associats a la capital per, a través d'aquests, tenir presència a la resta de la geografia espanyola.

Actualment aquesta cadena de perruqueries compta ja amb 65 centres situats entre Catalunya, Llevant i Andorra, i preveu arribar a finals d'aquest any amb un total de 75 salons. Raffel Pagès és el fundador de la cadena i el propie­tari de sis dels seus salons.

També recentment, Raffel Pagès acaba d'obrir un nou insti-

Imatge de la perruqueria Pagès de Sant Cugat JORDI GARCIA

tut, el segon, a l'Hospitalet del Llobregat, on disposa de 50 noves places per als seus alumnes. El primer institut el va obrir el 1992 al districte de Gràcia de Barcelona i d'allà han sortit molts dels que ara s'encarreguen de les seves franquícies.

Raffel Pagès va començar al món de la perruqueria quan només comptava amb 17 anys. Ara, després de 25 anys de treball i experiència, s'ha fet un nom dins el sector al costat de personatges tan reconeguts com Lluís Llongueras o Alberto Cebado.

Conei Overseas vol ser líder en el sector de les piscifactories

M. S. / SANT CUGAT

Juan Lao, exsoci de Cirsa, ha entrat amb força en el negoci de les piscifactories amb l'objectiu de configurar un grup empresarial que produeixi mil tones de peix l'any.

Amb aquesta idea, a principis d'any Lao va crear la nova societat Conei Overseas Investments amb seu al nostre municipi, per crear i explotar piscifactories on poder produir i comercialitzar qualsevol

tipus de peix. Actualment, l'em­presa compta amb tres piscifacto­ries i està ultimant la compra d'una altra a Blanes que li permetria con­vertir-se en líder del sector.

Lao també està present en altres negocis com en el sector immobiliari. Una de les seves ope­racions més significatives en aquest camp va ser la compra fa uns anys de la mateixa seu del hol-cling, ubicada a Sant Cugat amb una superfície de 4.600 metres quadrats i per la qual va pagar 800 milions de pessetes l'any 1998.

AQU IMMOBILIÀRIA, Si .

•Promocions

•Compravenda

Avinguda Lluís Companys, 18-20 08190 Sant Cugat del Vallès

•Lloguers

•Solars...

Tel.93 674 31 41

44 el diari de Sant Cugat

Dijous 19 juliol del 2001

La millor selecció d'habitatges

ARENASAN

ALQUILER • PI. baja (C7 Pahissa). Sup. I58m2, 4 hab., 2 banos, 1 aseo.jardín priv. 70m2, calef. gas, piscina

comun, trast. Suminist. contrat Alquiler: 220.000 ptas. • PI. baja a estrenar (Z. Coll Fava). Sup. 95m2, 3 hab. (I suite con arm. emp.), 2 banos, jardin pri-

vado I70m2. calef. gas, parket, pk, piscina comunitària Alquiler: 145.000 ptas. •Torre adosada (Z. Golf). Sup. 450m2, 4 hab. tipo suite, gran sal-com., buhardilla, jardín privado

y com. con piscina, garaje 3 c . calef. gas, alarma, suminist. contrat. . .Alquiler: 360.000 ptas. • Piso con terraza I00m2 (Z. Monasterio). Sup. 90m2, 3 hab.. 2 banos, calef. gas. pk, suminist.

contrat Alquiler: 110.000 ptas. • Local comercial. C/ Martorell. Sup. 39m2 Alquiler: 55.000 ptas.

C/ Endavallada, 21 baixos • Tel. 93 589 45 66

1 0 1 P I S O S

Sres. propietarios, nos URGEN todo tipo de viviendas en alquiler (incluso habitaciones), por gran demanda de clientes con referencias.

ALQUILER VENTA • Torreblanca. Obra nueva. Àtico Dúplex, 2h., sola- OBRA NUEVA. Bajos con jardín y Dúplex. . .

rium, calefac. A estrenar. 100.000 Desde 34 M • Estación. Dúplex 6 h. + 3bafios, trza, buhardi- * Pisos de X' mano. . .Desde 20 M hasta 92 M

lla 60m2 160.000 • Casas Desde 18 M hasta 210 M • St Cugat. Casas varios preciós. jjTambién alto

standingü TODOS LOS PRECIÓS Y MUCHÍSIMOS MAS, jiLLÀMANOS YAÜ

C/ Valldoreix, 58. Tel. 93 589 73 74 • Av. Mistral, 53 (BCN). Tel. 93 424 03 18

ÒRGAN FINQUES GIRONELLA VENDES • Av. Cerdanyola. Pis. Sup. I20m2, 4 dor, lbany,

2 trses. traster, calefacció gas natural. 26,3 M • Av. Cerdanyola. Pis dúplex. Sup. 87m2, 3 dor,

lbany. I pk + traster 32 M • Can Magí. Pis pràcticament nou. Sup. 95m2, 3

dor. 2banys, I pk + traster. z. comunitària amb piscina.

• Coll Fava. Torre adossada. Sup. I93m2. 3 dor,

2banys, trses, jardí privat, garatge, cuina-offi-ce, ben cuidada 47,9 M

1 Bellaterra. Torre unifamiliar reformada fa 5 anys. Sup. I40m2, 3 dor, lbany, I lavabo. cuina-office, garatge, z. comunitària amb pis­cina 49 M Valldoreix - Zona Montmany. Unifamiliar.

Sup. I65m2, 3 dor, 2banys, I lavabo, cuina-office, piscina. Solar 537,30 m2 58 M

ALQUILER • C/ Major. Àtico 2 dorm., com.-sal. con cocina

americana nueva, bano comp., trza 15m2. Vistas y sol 90.000.

• Zona Edèn. Nuevo. 3 dorm. con arm. emp., amplio salón-comedor, coc-office, 2 banos comp., trza, trastero. Z. com. con piscina. Acabados calidad 125.000.

• Can Ganxet. Alto standing. 2 dorm. dob. con arm. emp., gran sal-com 45m2, coc-off, 2 banos comp., 2 trzas, pk y trast. Z. com. con

piscina. Acabados I" calidad 165.000. VENTA • Monasterio. 100m2. 2 dorm. dob con arm

emp, sal-com 32m2, coc nueva, bano comp., trza I0m2. Todo reformado 31 M

• Coll Fava. PI. baja. 3 dor con arm emp, amp. com-sal, coc-off I4m2, 2 banos comp, jard part 50m2, pk, trast. Acabados calidad. 39 M

• Can Ganxet. Nuevo. 3 dor con arm emp, com-sal, amp coc-off, 2 bfis comp, trza. 2 pk y trast. Z. comun. con piscina 57,5 M.

Plaça Octavlà, 7 • Tet. 93 674 32 08 C/ Plana de l'Hospital, 10 • Tet. 93 674 72 54

FINCAS SANT CUGAT BUFET JURÍDIC LLOVERAS 1 Jto. estación. Piso reformado, K)0m2, 4hab, COCJna equipada, calef. parket. trza. . .120.000

• Av. Vall d'Or. Casa estilo modernista para res­taurin Solar I.760m2. Única en la zona. 1 17 M

• Can Trabal. Torre indv. 386m2. 5 hab + despa-cho, sal-com. 66m2, solar 670m2 160 M

• C7 Vallès, local 208m2, total, diàfano. 269.000 • Jto Estación. Piso nuevo, 4 hab. 2b. trza. jardín y piscina comun., pk. calef, aire acond, parket, alarma, serv. domotteos 250.000.

1 Jto. Estación. Varios pisos nuevos de 1 K)m2.

I30m2 y I50m2. 4 hab, trza, sol, jardín y pisci­na comun., pk opcional. . . .48M, 50M y 55M.

• Av. Mas Fuster. Torre indiv. reformada 130m2. 3 hab. dobles, solar 380nr, sol, vistas 43 M

• Muy Céntrico. Local comercial, 250 m2 + patio, A.A., calefac. Ideal para banco. 390.000

• Can Trabal-EI Pinar. Finca 685m2 solar. 120m2 casa. zona idílica. vistas excelentes, bien conservada. OPORTUNIDAD . . .37 M

• Céntrico. Dúplex seminuevo, 2 hab dobles, calefac, A.A., servicios de alta 100.000.

DEPARTAMENT JURÍDIC • Plans urbanístics • Expedients de domini i interdictes • Llicències urbanístiques • Expropiació forçosa • Projectes de reparcellació • Trànsit: accidents-multes

DEPARTAMENT IMMOBILIARI

• Compra-venda de finques • Arrendaments urbans • Tràmits registrals i fiscals • Comunitats de propietaris

Doctor Murillo, 14 • Tel. 93 674 08 97

Consulteu la nostra oferta de productes en el "TOT Sant Cugat"

C/ Camí del Colomer, 10 • Tel. 93 S44 21 56

GRUPASSA MULTICASA • St. Cugat - Coll Fava. Piso 90m2 const. 3 hab. (1

suitte), 2 banos, pk. Z. comun. piscina. .39,5 M. • St. Cugat - Mercat Pere San. Piso I08m2. 4 hab.,

coc-equip, bano, as. trza I0m2, patio 20m2. OCASIÓN 29,7 M.

• St. Cugat - Torreblanca. Piso 120m2 const, 3 hab, bano y aseo, 9 anos de antigüedad. Dúplex para entrar a vivir, 2 pk en precio 46,5 M.

• St. Cugat - Parc Central. 3 hab., 2 bfis, salón 26m2, trza 33m2. acceso directo a z. comun. con pisc, pi. pk y trastero. Solo 4 anos 47,5 M.

St. Cugat - Can Picanyol. DÚPLEX 150m2 const, 60m2 trza, 4 hab., 3 bfis, sal-comedor, muy lumi-noso, todo ext. 2 pk, z. comun ajardinada, piscina, calefac, A/E 66,5 M. St. Cugat - Z. Ribatallada. 100m2 const.. 4 hab., 2 bns, salón comedor 26m2, trza, bien orientado, z. comun., pk + trastero. Situación excelente. 39 M. St. Cugat - Z. Kampio. Piso 153m2, salón come­dor 36m2, cocina office, 4 hab grandes, plaza pk, terraza 21m2 + 6m2, a actualizar, buenas vistas, muy luminoso 48.7 M.

1 Sant Cugat. Situación irrepetible, preciosas vistas al golf. Zona ajardinada. piso perfec-to, 4 dormitorios, 2 banos, aseo, cocina pre­ciosa, acabados de superlujo, 2 pàrking y trastero 62,5 M Oportunidad. Magnifico piso, 150 nv, vistas sobre Sant Cugat, cerca FGC, 4 dormitorios grandes, salón 2 niveles, gran cocina nueva, bano, aseo, pàrking y trastero 40,5 M jAtención! Z. Golf. 130 nv, 200 nv jardín pri­vado (posibilidad de piscina), cocina-office,

precioso salón con salida a jardín, 3 dormito­rios, 2 banos, pàrking y trastero. Acabados de lujo. Finca nueva impecable 63 M Coll Favà-Monasterio. Casi sin estrenar, gran salón con salida a terraza, 3 dormitorios, 2 banos, preciosas vistas, z. comunitària con piscina y pàrking 45,5 M Vinyet-Golf. 124 nv, todo reformado con clase, exterior, sol, 4 dormitorios, 2 banos, gran cocina y zona comunitària con pisci­na 46 M

Av. Rius I Taulet. 33 • Tel. 93 589 71 71 Rambla del Celler, 2 • Tet. 93 589 00 66

INICIATIVES S . C . CASTELLVÍ UNIFAMILIARS •Valldoreix. Casa antiga (anys 30). 200 m .

solar 900 m2, piscina 50 M • Montmany. 290 ni', solar 658 m . 4 dormito­

ris I estudi, 2 banys, garatge 65 M • Mira-sol. Prop estació. 346m2. solar 978m2, 5

dor, 3 banys, garatge 120 M • Mas Janer. 220m2 (soalr 450m2), 5 dormito­

ris. 2 banys, piscina, garatge 75 M

PISOS • Av. Cerdanyola. 78nv, 4 domitoris.. cuina per

acabar 22M • Cànovas del Castillo. 155 nv, 5 dor, 2 banys.

Per reformar 30.5 M • Pintor Murillo. 140 nv. 4 dormitoris, 2 banys

+• lavabo, piscina 52 M • Can Picanyol. 160 nv, 2-4 dor., 3 banvs, garatge

(2c) 75 M Despatxos en lloguer i venda

VENTAS PISOS - TORRES • Roda de Barà-Playa. Piso 75m2, 2h dob. I h ind,

1 b, trza. pk, jdín com, a 50m playa. . . 18.9M. • Cl Vallès. Àtico 75m2, Ihb dob, arm emp, 2h

ind, lb, coc nva, calef. gas, trza 9m2. 27.3M. • Estación. Piso 80m2, 3h. lb, ase, gas nat, cli-

matizado 23,1M. • Coll Fava. Pisos a partir de 32,3M. • Mira-sol. Torre 170m2. Solar 360m2, 2h dob,

2h indv, sal. 32m2 chim, gje 25m2, calefac -ción gas natural 68,3M.

• C/ Vallès. Àtico 75m2. Ihab dob. 3hb in. lb. cocina y bano reform. Sol tardes. . . .25.2M.

Cl Vallès. Piso 70m2. Ihab dob, 2hb in, lb. reformado, calefac. gas 26.3M.

Cl Vallès. 70m2, Ihab d, 2hb ind, lb. . .23.1M. ALQUILERES PISOS - TORRES • Coll Fava. Piso 90m2, 2h ind, I suite, 2b, calef,

pk, trastero, jardín, piscina com. . . .115.000. • Pere San. Piso IIOm2, salón 26m2, 2h db,

Ihab indv, pk 150.000. • St. Francesc. Local 80m2 70.000.

C/ Vic, 28 - 2n l a • Tel. 93 675 10 10 C/ Rius i Taulet, 4 » Tel. 93 674 12 41 - 93 674 13 66

G.I.P.E. ACTIU IMMOBILIÀRIA VENDA • Av. Cerdanyola. 65m2. I hab, I bany, menja­

dor, cuina equip., arm. encastats, totes les esta­des molt espaioses, molt sol i vistes. .25 M.

• Parc Central. I55m2. menjador 40m2,4 hab (I suite), 2 banys, lavabo, cuina-office, safareig, armaris encastats, trsa I2m2, traster, 2 pk, z. comun amb piscines, vestuari i gimnàs. 65M.

• Torre Valldoreix / Mira-sol. Parcel·la I 000m2, casa 300m2, 5 hab, estudi 30m2, 3 banys, garatge 2 cotxes 95M.

Nova construcció Can Trabal • 390m2, saló menjador, cuina-office. rebost,

safareig, 5 hab amb bany i arm. ena, aire cond., garatge 2 cotxes, piscina, 80m2 jardí.

120 M.

• Àtic z. estació. Sol tot el dia. 75m2, menj-estar, cuina, 3 dor, saf, bany. Est. 2 trses 30m2. 25.3M.

• St. Francesc, al costat Coll Fava. Reformat. 85m2, menj-est, cuina-off, saf, 3 dor, bany, parquet, calef, trsa, tot exterior. 28M

• Z. estació. A I min.. Refor. Per entrar a viure-hi. Menj-est, cuina, 2 dor, bany, calef, par­quet, ascensor 30,5 M.

• Àtic Dúplex. Z. Torreblanca. Finca 2 anys. 110m2. 4dor, est, 2b, pk, trast, z. com. pisc 39,5 M.

• Rabassada. Finca 3 anys. 60m2, menj-estar, cuina,

2dor, bany, parquet, caelf, trast, z.com. pisc. 33.5M • Parc. Central. Baixos I00m2 + jdí priv 250m2,

3dor (I suite), 2banys, calef, 2pk, trast. . .59 M. • Can Picanyol. Tot ext. I90m2, 4 dor (I suite), 2

banys, lav, 3pk, trast, z.com. pisc. Gran trsa amb vistes. Impecable 92 M.

• Lloguer. PI. Dr. Galtes. 70m2. menj-estar, cuina, 2dor(l suite), 2 banys, pk 125.000

• Lloguer. Adossada Cl la Plana. 150m2, 3 dor, estudi, bany, lavabo, jardí privat 50m2, terras­sa solàrium, garatge 175.000.

Sant Bonaventura, 5 • Tel. 93 589 03 43 - 699 08 86 17 Av. Ltuis Companys, 18-20 * Tel. 93 674 3 1 4 1

IMMOBILIÀRIA cl diari de Sant Cugat

Dijous 19 juliol del 2001 45

HER F I N Q U E S I M D E S A • Can Alzamora. Dúplex Semi nuevo 95 nv , 3

hab. (2dobles), com. 22m2, coc imp, bafio y aseo imp, frza y balcón. z. ajard. ase, pk incl. Tiene que verio 30,450 M

• Sosiego. 8 casas apareaclas de obra nueva. I08m2. 3 o 4 hab, comedor 22m', coc-off, 2 banos. as. 2trzas. balc, pk, porche, jard 315m2, fachada estu y mar. trav. Desde 32,5 M

•Casas obra nueva. / . residencial «Els Nius». Casas IS5m2. com 26m2, 3 hab. dob., coc-off. gje 50m2, bfi. 2 as, arm. emp., solàrium,

buhar. A 5 min. golf St. Cugat. Solo. . .37M. •Sant Cugat-Mira-sol. Torre I20m2. terreno

300m2, com 27m2, 3h„ coc. con vitrocer, chim, trast I4m', gje 3 coches 36,5 M

• St. Cugat - Urb. Finestrals. Casa 202m2, 4 hab (2 dbls), com 30m2, 2 bfis. as., buhard 18m2, solàrium 15m2. trza, garaje. jardin y pisc. comun. Llàmenos e infórmese.

• Àtico semi nuevo Rubí. 90m2, 3h. (2 dbls), coc-otT, bn imp., trza 87m2, ase., arm. emp., pk incluido. No deje de verlo 23.5 M

• Camino Cruz. Pis nuevo a estrenar, 120m2, 4 hab. I bafio + aseo, sal-com 28m2, coc-off, 2 trzas. Buenos acab., 2 vecinos, soleado. 40 M.

• Coll Fava. PI. baja lOOnf, 3h (I suitc), 2biïs, sal-com. 25m',coc 12m2.jdn priv. 60m', Ipk, trast. . .41,2 M

• Z. Chic. PI. baja 95m:, 3hab (1 suite), 2 bns, sal-com. 25nr, coc-off, jard. priv, 60m', 1 pk grande, z. comun. pisc 47,5 M

• Mira-sol. Torre ados. 234m2, 4 hab (1 suite), 2 banos, as., sal-com. 26m2, cocina, jardin priv., garaje 2 c , 2 aiios antig 57,5 M.

• Bellaterra. Casa singular 3l5m2, viv. I pi., 4h

(I suite con vestid)+hab servicio c/biï, 3 banos, sal-com. 45m2, coc-off, trza, gje, bodega, jar­din, pisc. Mag. vistas. Solar I.700m2. I I OM.

•Can Trabal. Torre unifamiliar seminueva, 3l2nv, 4hab. + estud, 2 biïs, as. cortesia, sala estar, com., coc-off, trza, garaje 3 c , 2 trast. Solar 640 nv'. Perfecto estado.

• Bellaterra. Torre unifam. 600m2, 4h (I suite, vestidor), hab. ser. con ducha, 4bns, sal-com. 50m2, coc-off. desp., 3estud., vestuario/as, gje 2c, trast, bibliot. Solar 3.000m2, pisc. .170 M

C/ Cervantes, 83 . Rubí • Tel, 93 697 45 62 Plaça Octavlà. 8 • Tel, 93 675 43 02 - 93 674 57 04

VENTAS • 0349 Z. Torreblanca. Pis 74m2, total refor, com,

coc. 3h, Ib, trza, parket. calef. ase, amueb.27.9M. • 0334. Adosada. 200m2, gje, sala juegos, z. lav,

sal-com. con chim. coc, Ih. 2b, la, estud con bafio y solàrium, calef, jdín priv. . . . .52,5 M

• 0337 PI. del Coll. Totalmente reformado. come­dor, cocina, 2h (antes 3), Ib, todo exterior, par­ket, climalit, ascensor. 22,850 M.

• 0335 Rbla. Ribatallada. 90m2 útiles. comedor, coc., 3h (2 dobles), 2b, ext, calefac. muy solea­

do y luminoso, z. infantil, I pk, trast. . . .39 M • 0269 Coll Fava. 87m2, comedor, cocina, 3h, 2b,

trza 22,5m2, 1 pk, trastero, pisc comun. 43,5 M •0316 Z. residencial. 140m2, salón-comedor,

cocina-off, 4h (3 dobles, 1 suite), 2b, calefac, aire cond., 2pk. tra.st, parque infant, pisc comun. Antig. 8 afios 65 M.

• 0264. Adosada, 240 m2. garage 3 c, trast, salón-com., coc-off, 3 hab. (1 suite), 2 b., I a„ estud, calef, aire acond., orient, sur. pisc com., perfec­to estado, ant. 7 afios 69.8 M

Av. Lluïa companys, 'mMTPfflfTOTWTÏlFl

LOOK & F I N D VENDES • Torre Blanca. Dúplex cantoner, 3 hab. + estu-• Rbla. Celler. Pis 3 habitacions, bany complet, di, 2 banys, saló-menjador, cuina-office, 2

saló, cuina reformada, ascensor, pàrquing terrasses i 2 pi. de pàrquing. P-3274 .46,2 M opcional i calefacció. P-3252 21 M «Coll Fava. Pis 3 hab., 2 banys, cuina-office,

• Centre. Pis 3 hab., b. comp., saló-menj., cuina orientació sud i pàrquing. P-3217 . . .40,8 M + galeria, trsa. i b. vistes. P-3223 . . . .23,5 M • Estació. Pis 3 habitacions, bany, saló-menja-

• Av. Cerdanyola. Àtic 2 habitacions, bany com- dor, parquet i ascensor. P-3081 28,5 M plet, saló-menjador, 2 grans terrasses. • Centre. Pis 3 habitacions, 2 banys, cuina i Totalment reformat. P-3185 27,250 M ascensor. A reformar. P-2972 23,5 M

• Sant Francesc. Pis 3 hab.. bany complet, saló- • Centre. Obra nova. 2, 3, 4 habitacions i àtics. menjador, gas i calefacció. P-3269 . .23,3 M Des de 34,4 M

C/ Dos de Maig, 25 • Tel. 93 589 84 00

S A C A F I N Q U E S

PISOS EN LLOGUER

• Àtic a la Rbla. del Celler. 3 habitacions, 1 bany, I lavabo, calefacció, parquet, terrassa. Tot nou. 135.000

• Pis moblat a la Rbla. del Celler. 3 habitacions + estudi. I bany, I lavabo, calefacció, llar de foc, terrassa 150.000 • Pis moblat a prop estació. Per estudiants. 4 habitacions, 2 banys, calefacció 80.000 • Apartament moblat en z. Creu Roja. I habitació, bany, plaça de pàrquing i terrassa . . . .85.000

WÉiilÏÏWSL·JBkQ^ l i Í ' l í l i i

I N M A R B A , S . A .

VENDES • Pis z. St. Domènec. 2 dormitoris, I bany. Tot reformat, vistes 29,5 M • Pis a I min. estació, 2 dor, 1 bany, tot reformat, A.A. Impecable 30 M • Pis z. Correus, 4 dor, I bany, 1 lav, cuina nova. saló 28m2, bon estat 31,5 M • Pis Coll Fava. 4 dor, 2 banys, z. comunitària amb piscina. Pk opcional 43 M • Pis z. Parc Central. 3 dorm. dobles (I suite), 2 banys, terrassa 60 nr, 2 pk 49,5 M • Adossada, z. Estació. 4 dor., 2 banys, I lav.. terrassa, ascensor privat, 2 pk 65 M • Adossada, z. Estació. 3 dor. grans, 2 banys, I lav., mansarda, pk, pisc. Impecable 83 M • Torre. Z. estació Mira-sol. Solar 380m2, casa 4 dor., impec, sol, z. tranquil·la. . . .67 M • Torre la Floresta. Solar 600m2, casa 300m2, nova per estrenar 78 M • Torre Valldoreix. Z. Mas Roig, 300 nv, solar 1.400nf, 6/7 dor, 3b. Bon estat 115 M

Av. Lluí» Companys, 82 * Tel. 93 674 77 76 - 93 589 42 OS

F I N C A S O C C I D E N T E R I V E R I M M O B . & S E R V I C E

VENTAS

•Coll Fava. Obra Nueva. Piso de 3 habitaciones (I suite). 2 banos, cocina-office, salón-comedor, jardin 80 nv. Pàrking. Trastero. Zona comunitària con piscina 44 M

• Estudio en alquiler. I hab.. bafio, cocina totalmente equipada, ealefacción, A.A., soleado y cén-trico 70.000 ptas/mes.

• Oportunidad parejas. 2 habitaciones. bafio y cocina nuevos, parket, todo exterior, balcón, tran-quilo y luminoso. Reformado 23 M

C/ Castillelos, 33. • Tel. 93 675 28 48

VENTAS • Piso Z. Torreblanca. 60 nv, 3 dormitorios,

bafio completo, cocina-office, salón-comedor y terraza 26.5 M

• Àtico dúplex/buhardilla. Z. Monasterio, superfície construida 95 nv, 3 dormitorios, bafio y estudio con solàrium 29,5 M

• Z. Torreblanca. Superfície construida 110 nv, 3 dormitorios, I suitte, 2 bafios, cocina-office con lavavajillas y salón-comedor 35 M

• Z. Golf. 2 dormitorios. bafio completo, cocina,

salón-comedor, zona comunitària con piscina i plaza de pàrquing. Muy soleado y con vistas a Collserola 36 M Àtico dúplex. Superfície const. 132 nv, 3 dorm., 2 bafios, cocina-office, z.comunitària con piscina i plaza de pàrking 48,9 M Torre adosada. 240 nv útiles, 3 dormitorios, 2 bafios completos, aseo, estudio 30 nv, terraza 20 nv, 3 plazas de pàrking, jardin 35 nv y zona comunitària con piscina 69,8 M

Plaça Octavlà, 4 • Tel. 93 589 54 54 - 93 674 84 03

C A S A S - C A S A S i G. , S . L .

LLOGUERS

• C/ Sant Ramon. Pis 80m2. 1 habitacions. . 65.000

• Av. Lluís Companys. Pis 100 nv, 3 habitacions, traster.

natural, molt a prop de l'estació

galeria. bnay complet, 2 terrasses, gas

85.000

• (' Sallès. Local 1 I5m2 95.000

• C Castillejos. Local de 60 nv 50.000

• C Enric Granados Local (planta i pis), 150 m 125.000

Av. Llufa Company», 22 • Tel. 93 674 14 9 1 . 93 674 14 97

S T I L O

PISOS EN VENTA •Coll Fava. Planta baja. 103 nv, 3 hab, estar-

comedor, coc, bafio, aseo, jardin 42m2, 2 pk, piscina y jardin comunitario 47 M

• Z. Cànovas del Castillo, jto. Rbla. Ribata­llada, 5 hab.. 2 banos 32 M

LOCAL • Apto solo almacén. 500 m2. Entrada de

vehículos. CÉNTR1CO 175.000

instalaciones. Cerca valor instalaciones.

ESTABLECIMIENTO • Local 120m2. Con

Coll Fava. 100.000 + SOLARES EN VENTA • Valldoreix. 1.000 nv, cerca estación, 25 m.

fachada 75 M SOLAR EQUIPAMIENTOS • Valldoreix. Av. M.C. Verdaguer. Sup. 1.200

nv. Apto residència geriàtrica, clínica, cole-gio, etc 24 M

C/ Villa, 1 • local 8 (entrada per Or. Murillo, 21} * Tel. 93 674 88 01

D O I N G IT L E Ó N T O M À S VENDES • Rel. 515. Valldoreix. Solar2.000m\edificats

300 m . 6 habitaciones, salon. comedor. coci­na grande, 3 banos. aseo, ealefacción. piscina y barbacoa. Para entrar a vivir 160 M

'• Ref. 501. Coll Fava. Piso 3 hab., mejor que nuevo, pi. pk grande, soleado, buenas vistas, /. ajardinada con piscina, calef. y aire acond.39 M

• Ref'. 477 Sant Cugat. Casco urbano. Complet. restaurada, 4 hab. I estudio, cocina, 3 banos v

patio interior. Buena zona 67 M • Ref. 479. Valldoreix. Nueva construcción, 257

nv' edil", solar 600 nv, pàrking 2 coches, 4 hab.. 2 banos. aseo y cocina completa .72 M

• Ref. 506. La Floresta. Nueva const.. solar 661 m . edificados 1 18 nv, 4 hab., 2 bafios y acabades de calidad 42 M

Tasaciones gratuitas. Necesitamos torres y terrenos para cubrir

demanda de nuestros clientes.

Rbla. Mn. Clnto Verdaguer, 19. Valldoreix * Tel. 93 590 03 79

PISOS I CASES EN LLOGUER

• Planta baixa, al costat del parc de Torre Blanca. Suminsitraments donats d'alta.

70.000 ptes/mes.

PARQUINGS

• C7 Balmes En venda

LOCALS EN LLOGUER

• Adossada a Can Rabella. 3 habitacions, golfes. • Locals en lloguer al costat de l'estació, de 70 a I bany. I lavabo, cuina, ampli saló-menjador. pk 2 cotxes, safareig, jardí privat.

160.000 ptes/mes.

90 m2. Nous per estrenar. Excel·lent situació. • Local en lloguer al carrer St. Tomàs. • Al costat del Monestir. 200 nr.

Passatge del Celler, s /n • Tel. 93 589 49 44

M O N I K A R U S C H - Empresa germano espanola de Servicios Inmobiliarios -

TENEMOS LA VIVIENDA A SU MEDIDA /.One hacemos? (M'rcccmos un servicio de alquiler y venta de pisos y casas de alto standing.

Nuestra selección cuida especialmente el buen estado de cocinas y bafios. ^Córno trabajamoc? Nuestra filosofia de servicio se basa en cuatro pilares basicos:

• Calidad • Raptdsz' Eficàcia• Trato y seguimiento personalizado ^Donde operamos? fn Barcelona. Pedralbes, Sarrià, Tres Torres, Eixample, Ciudad-Diagonal,

Sant Just, SANT CUüAT Castelldefels. Sitges y en el Maresme. Multinacionales. Fundades financieras y Cónsulados. Alemàn, inglés, francès, holandès, italiano. eatalàn y castellano.

AUGUSTA S E R V E I S

£ Nuestros clientes? £ldiomas?

III MOS \ l O.IMX) \ MAS DE nin KAMII I AS I X TRAN.IERAS A SANT CUGAT

C/ Beltran f Rózpíde, 8. Barcelona • Tel. 93 204 85 20

VENDES • Av. Cerdanyola. Pis 70m . 3 hab., bany. pk

opc, reformat 27.3 M • Z. pi. Coll. Pis 77m2. 2 hab. bany, Ipk ' tras­

ter. total, reformat 28,9 M • Can Magí. PI. baixa 83m . 3 hab. 2 banys, Ipk +

trast, jardí privat 60m2, z. com amb pisc. 36.1 M • Z. estació. Tríplex I42nv. 4h í estudi. 2 banys.

cuin-off, sal-menj. trsa 22m2. a reform. 47.5 M •Coll Fava. PI. baixa I I0m2. 3 hab.. 2b, I pk. +

trast, jardí priv I40m2, z. com. pisc. . . .53,3 M

• Can Magí. Dúplex I44m'. 3hab + estudi 24m2, 2b. 2pk t traster. trsa 40m2. z. com. amb piscina 58,750 M

LLOGUERS • / . estació. Pis 70m . 2hab, bany 90.000 • Coll Fava. Pis 60m2, 2hab, bany, Ipk. z. com

piscina 130.000. • /ona Eixample. Pis I70m2. 4 hab. 2 banys.

lav. 2pk + traster, z. com. piscina. . .230.000. ADMINISTREM COMUNITATS DE PROPIETARIS.

DEMANI'NS PRESSUPOST

C/ F, Moragas, 31 . fW, 93 675 43 61 • C/ F. Macià, 75. Tel. 93 676 t l 51

46 PUBLICITAT el diari de Sant Cugat

Dijous 19 jul iol del 2001

o

o i

<_> c TO

O

O o

00 00 o £

o

•v^ 00 <_> o

en en

C O Ó :

MULTIMEDIA En una era on les noves tecnologies tenen un paper primordial en el món de la comunicació, és vital tenir en compte les àmplies possibilitats que aquestes ens ofereixen. Amb els nous mitjans podrem fer arribar el missatge a un públic més ampli, d'una forma dinàmica i novedosa.

A P&E posem al seu abast un equip professional capaç de combinar la creativitat i el disseny amb les eines més actuals de comunicació (webs, CD interactius, animacions, presentacions audiovisuals, gràfica televisiva,...) per difondre d'una forma més innovadora la seva imatge.

A P&E Comunicació treballem per la seva imatge.

P&E

The Creative Answer

I D E N T I T A T C O R P O R A T I V A . C O M U N I C A C I 0 GRAF I CA . D I SSENY ED ITORI AL . P U B L I C I T A T . E S T A N D S . M U L T I MED IA

el diari de Sant Cugat Dijous 19 juliol del 2001 47

nviH Guia pràctica

TORTOSA PUIG Si. Bonaventura, 13 Tel. 93 675 3454

GARCIA JULIÀ Av. Cauilunya, 22. Ir 2a Tel. 93674 41 64

GESTIÓN ACTIVA DE ABOGADOS P.< asilis. 40-42. hx. ww.geslionacli\a ncl Tel. 93 675 92 80

EULÀLIA PINYOL M.Farrés. 15 A - Ic. I> Tel. 93 674 44 69

I . I .CRIERA CABELLO K Moragas, 5. 3r 3a Tel. 93 674 44 94

ALUMINIS GARRIGA Orienl. 65. baixos Tel. 93 675 29 02

CARPINTERIA DE A L U M I N I O J . CRUZ l'g Torre Hlanca. 16 baixos Tel 93 675 25 89 Fax: 93 5X9 4 8 %

FUSTER I FREIXA. ARQUITECTES, SCP. La Mina. 17.1. B Tel. 93 675 18 35

JORDI Ml 1(1 MH Creu. 6-8. 2n 3a Tel. 93 209 73 26 Tel. 608 49 45 19

DANIEL CALATAVUD Rbla Kibalallada. 31 IU4 i la k'l '13 675 18 03

JORDI < I FÍ BORRELL A» Vall (l'Or. 2 Tel. 93 674 26 01

JORDI FRONTONS Av Rius I Taulel. 13

Tel. 93 589 41 47

MARTÍ FINET MIRA IX-la Creu. 25. Ir Tel. 93 589 30 65

M" DEL MAR EJARQUE IV la Creu. 25 - bx. Tel. 93 674 51 I I

J.C. ASSOCIATS PI Barcelona. 9 B Tel. 93 675 30 12

AGENÇAT Sani Amoni. 18 Tel. 93 675 (X) 17

DIGEST ASSESSORS Manel Farrés. 15 I) Tel. 93 674 44 69

HI II .v ASSOCIATS Placa Barcelona. 11 Tel. 93 674 17X4

> 1

AUTOCOMARCA DEL VALLÈS Llufa Companys i Jover. 29 Tel. 93 674 68 50 Tel. 93 674 71 99 Fax: 93 675 24 11

DELPHI AUTOMOTIVE SYSTEMS Av. Cerdanyola, s/n Tel. 93 589 20 (X)

T.M.G. TALLERS Borrell Front. 31-33 Tl. /Fax 93 674 34 75

T.M.G. Exp. i vendes Av. LI. Companys. 36 Tel. 93 675 56 53

PEPE ASENSIO Anselm Clavé. 14 Tel. 93 675 49 37

CUE SANT CUGAT Bar Musical Sani Martí. 10 Tel. 93 589 47 90

CABALLU PETIT Cerveseria Tel. 93 674 10 05

GAUDÍ CAFÈ Me. de Torreblanca (davant dels cinemes)

••i*"4f.,afli CABANAS Santiago Rusinol. 54 Tel. 93 674 06 49

CUGART Torrem Bomba. 14 Tel. 93 674 43 90

CARDONA Valldoreix. 41 Tel. 93 674 15 09

SUN BIKE Can Matas. 2 Tel. 93 5X9 17 57

••MW,"*» TUBAU La Torre. 14 Tel. 93 674 12 85 Mercat Torreblanca Parada I-6 i 1-7 Tel. 93 675 30 65 Mercal Pere San Parada 104 Tel. 93 589 14 18 Passeig Rubí. 108 Valldoreix Tel. 93 674 57 47 Fndavallada. 22 Tel. 93 674 01 60

PAPIOL Venda i neteja Cànovas del Castilla 4 Tel. 93 674 65 (K)

CARREFOUR Rubí-Sl Cugat, km 4 Tel. 93 565 49 00

VICAT 2 Camí Can Calders, 8 A Tel. 93 675 20 01 RODÓ Rius i Taulct. 6 Tel. 93 689 82 X0

CATALONIA CERÀMIC Sani Cugal-Cerdanyola. km 3 Tel. 93 580 15 (X)

FOAP Rius i Taulel. 27 Tel. 93 674 05 03 Tel. 93 589 31 21

MUNTANYENC Placa Barcelona, 5 Tel. 93 674 53 %

CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT Camí Crisi Treballador, s/n Tel. 93 674 14 53

L'ILLA CONGELATS M. Pere San. Pd. 125 Tel. 93 589 38 06

SETS

BAR STOP Rius i Taulel. 56 Tel. 93 589 12 99

TALLER JERONI MORAtíAS Av. Villadclpral. 79 Tel. « 674 50 48

CLÀSSIC Av. Torre Blanca. 2 Tel. 93 674 19 03

EL PUNT Copes i sopars Tel. 670 59 40 01

• • : . . ; ii v v ^ ARPALI Valldoreix .45 Tel. 93 674 96 02

COPISTERIA THER Sani Antoni. 24 Tel. 93 589 74 42

COPY-GRAFIC Can Malas. 8 Tel. 93 675 36 53

OFINOVA Lluís Companya, 18 Tel. 93 675 23 73

BELSCON XXI, S.A. Camí Can Calders. 10-2n la belsconxxiiiMiexo.es Tel. 93 675 32 67

CRISTALLERIA SANT CUGAT Av. LI. Companys, 29 Tel. 93 674 13 98

TOBELLA Santiago Rusinol. 49 Tel. 93 590 69 80

VILAR ELECTROLLAR Sanla Maria. 20 Tel. 93 5X9 02 71

K« V.vMrto.1 ESFERA D'ART Aris Plàstiques i Acadèmia. Sani Ramon. 21 Tel. 93 675 91 44

PATUFET PARTICULAR Sani Jordi. 22 Tel. 93 674 12 39

ESCOLA THAU Vial Interpolar Tel. 93 589 81 08

CARME TALLEDA MÚSICA Martorell. 4 Tel. 93 589 28 33

ENTITATS BANCÀRIES

CATALUNYA Rius i Taulel. 33 Tel. 93 675 19 04

CAIXA DE SABADELL Placa Barcelona. 8 Tel. 93 5X9 75 12

CAIXA DE TERRASSA Valldoreix. 32 Tel. 93 675 31 (X)

CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS Rbla. Ribalallada. 20

Tel. 93 589 38 52

M.TERESA GREGORY PLANDOLIT Toia classe de llibres. lesis. fascicles, clc. Tel. 93 674 26 24 Tel. 93 417 07 59

f ; in CAL CRISPIN Santiago Rusinol. 23 Tel. 93 674 03 08

EL PONT (iirona. 3 Tel. 93 675 01 75

• •li't m i - r i u i M

FLORS RIERA Plge. Sani Antoni. 13 Tel. 93 674 13 81 Tel. 93 675 18 20

MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Placa Joan Borràs. I Tel. 93 674 15 46

Emmam CONTRALLUM Avda. Cerdanyola. 11 Tel. 93 589 60 63 Fax: 93 674 15 64 Santiago Rusinyol. 42 Tel. 93 675 12 48 Fax: 93 675 13 07

FOTO V ÍDEO F.R. Rbla. del Celler. 93 Tel. 93 674 79 68

Z O O M Centre de la imatge Sanla Maria. 14 Tel. 93 675 56 74

,2P: FUSTERIA EBENISTERIA Tel. 93 699 67 48 Tel. 93 674 70 68

ESPAI LLUÍS RIBAS Placa (iorina, 13 Tel. 93 589 57 76

SALA RUSINOL Santiago Rusino!

Tel. 93 675 47 51

CANALS GALE­RIA D'ART De la Creu, 16 Tel. 93 675 49 02

POU D'ART Balmes ,35 Tel. 93 590 60 86

ADOLF Taller d'art Pere Mas. 17. Valldoreix Tel. 93 674 60 28

LAJIJONENCA Major. 29 Tel. 93 675 25 86

CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí del Crisi Treballador, s/n Tel. 93 674 14 53

GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT l·lisenda. 11 Tel. 93 674 61 72

GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavé. 20 Tel. 93 590 82 79

SANT CUGAT ESPORTS S.L. PI Quatre Cantons Tel. 93 674 30 81

SQUASH SANT CUGAT Sani Jordi. 33-35 Tel. 93 674 98 62

UESC Cànovas de! Castillo.l) Tel. 93 675 23 90

EMSSE2 MC DONALD'S Centre Comercial Sani Cugal Tel. 93 674 46 54

HERBOLARIS METETICA

GERD DIETÈTICA Placa Pere San. 9 Tel. 93 674 (X) 60

SUPER-NATURAL Anselm Clavé. I Obert dissabte larda Tel. 93 675 59 53

iïïHii'l·ffl.i^l HIDROFLOR Av. Joan Borràs. 54 Valldoreix Tel. 93 674 75 98

HÍPICA SEVERINO Pg. Calado. 12 Tel. 93 674 11 40

SPRINT IDIOMES Francesc Moragas. 8 Tel. 93 589 22 64

TRIN ITY Rbla. Can Mora, IX Tel. 93 675 22 01

WALL STREET INSTITUT Av. LI. Companys. 15 Tel. 93 589 60 72

Vegeu pàgines 44-45

Hiiikf.'I'.ii'.'íií^.lB APPLE CENTER Placa Unió. 3 Tel. 93 590 80 60

PROGRAM ACCÉS Rbla. Can Mora. IX Tel. 93 675 15 56

VALLÈS TECNOLÒGIC Placa Unió. 3 Tel. 93 59(1 80 60

A. ZAMORA, S.L. Mn.CmUi Verdaguer. 18 Tel. 93 58') 26 38

FOAP Rius i Taulel. 27 Tel. 93 674 05 03

MANTSERV.S.A. Av. Catalunya. 18 Tel. 93 674 60 58

SUMINISTROS VALLDOREIX Mn.C. Verdaguer. 107 Tel. 93 674 14 90

RBV Francesc Moragas. 25 Tel. 93 675 58 55

SILUET CONTROL Lsperanto. 12 Interior baixos Tel. 93 589 23 43

GARDEN ROCAMORA Llacercs, 12 Tel. 93 674 36 94 BOTÀNIA Jardins i terrasses. disenys i realitzacions de professionals experts. Tel. 93 675 61 16 Tel. 649 094 100

C3IZJÜ JOGUINES MARGA Sanla Maria. 44 Tel. 93 674 15 32

JOGUINES NINS Villa. 9 Tel. 93 674 13 96

L'AMIC IMAGINARI Rius i Taulel. 13 Tel. 93 589 36 32

ni iwm MIREIA'S Valldoreix. 33 Tel. 93 674 99 40

ANNA FUSET Santiago Rusinol. 45 Tol 93 5X9 50 72

SANBER-5 Anselm Clavé. 20 Tel. 93 674 45 71

WMSMMMÈ ADMINISTRACIÓ NÚM. I Valldoreix. 67 A Tel. 93 5X9 47 42

ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Major. 33 Tel! 93 674 01 74

mwmm MIRA-SOL Victoria, 48 Tel. 93 589 20 18

LA FLORESTA Pcurson. 36 Tel. 93 589 78 (X)

LES PLANES Tel. 93 675 51 05

LLIBRERIES PAPERERIES

L'AMIC IMAGINARI Rambla del Celler. 89 Tel. 93 674 01 07 LLIBRERIA MYTHOS Placa Barcelona. 9 Tel. 93 589 86 17

MÀRMOLES SANT CUGAT Can Faljó dels Au-rons-Campoa-mor.12 - N. 3 Tel. 93 675 51 0X

ATELIER BLAU Av. Torreblanca, 2 Tel. 93 589 19 31

MES MARCS Lnric Granados. 15 Tel. 93 589 14 29

MATERIAL OE CONSTRUCCIÓ

MATERIALES RIOMARS.L . tV 1.61 (Can Barata) Tel. 93 58X02 49

LA PERLA Major. 3 Tel! 93 674 01 38

•l'·lfWlifl MRVV Ildefons Cerdà. 4 Tel. 93 590 26 X0

CARRE MOBLES Fccac. Moragas. 33

La Guia de Sant Cugat 2001-2002

\

.\ .

s**0»-****»,, LA REBRÀS A CASA TEVA

Distribució a totes les llars i establiments del municipi

Hi sortirà tota l'activitat de la ciutat

Dades d'interès i la millor cartografia

Guies Locals de Catalunya SL

48 GUIA COMERCIAL el diari de Sant Cugat

Dijous 19 juliol del 2001

Guia pràctica Tel. 3 (>74(l>)')5

UI M 6 7 4 15 50

< AS.VIUANA (ialenes Siinl Jordi Suniiugu Rusinol, 37 Major. 6 Tel. V 5X4 22 .12

EGA MOBLES t'Anovas del t'astiMo. -1

rd 93 SIWOO 1-4

I \ GARRIGA \ EMM \\ Rius I lauk-l. 120 fel. 0.1 544 24 I I

\ l \ l l k

s.inl Jordi. :•>

W\ 93 5H9 03 i."

R. NO\ \ s

Rblu. del Celler, ! l ! Tel.').! 5H9 54 .11 lax »J 5S0 54i)|

I M ) I K K M Av. Ruyull. l'-l<> fel. W 5X'i («I 2.1

BENETTON

Sania Maria. 21 Tel.»3 674 K5 02

KM I VIOON Major. 16. Tel.93 675 02 <>7 Valldoreix. 43 Tel.93 5X') 4.1 55

CAMPMANY Valldoreix, I(>

l'el »3 574 14X2

LA MODISTA Planaite l'llospil;il. .1-5 local íi Tel. 93 5X')X(>(>o PK PA MARTIN

I alio gram* Valldoreix. 2K rel 93 5xo 72 32

TOT PI N l Sani Amoni. ll> lel 93 (>74 00')7

VORAVIU Sani AMoni. 25-27 lel 93 5X0 XX 55

MUSICAL ST. CUGAT

Rosselló. 1.1 Tel. 93 <i75 47 57

P M R I LLA DL L IMF IEZA SL

Pg. Torreblanca. 25-27. local 6 I I I . 9.lo75.1X64

VALLÈS INET Sani Ramon, 4 Tel. 9.1 674 X" IX

BOHEMA CRYSTALL Valldoreix, 49 Tel. 93 5X9 72 02

( O N S I K l VI PA

Santa Mana. 9 , l i la

Tel. 9.15X9 01 51

STANZA

Valldoreix, 10 lel 93 674 65 9X

PROMUSA

Av. Torre Blanca, 2-X Tel. 93 5X9 17 32

TE IX IDÓ ÒPTICA Sani Jordi. 30 Tel. 93 5X9 44 95

CENEVIEVE LETHU

Villa. 6 Tel. 93 674 0.1 16

SÀBAT Santiago Rusinol. 46 lel 93 675 12 99

LA LIONESA

Valldoreix. 79

Tel. 93 674 07 71

C A R N E I BOSCH Kcese. Moragas. 29 Tel. 93 5X9 60 XX

FORMA'S Idies Rogent. IX A

Tel. 93 675 40 06

JEAN LOUIS DAVID P laca l)r. dallés. 5 Tl. 93 675 6! 70

JUAINI

Xerric. 2X Tel. 93 674 66 99

PERRUQUERIA VERDI

Casiillejos. 11 Tel. 93 5X9 53 54

SALUMS

Sant Antoni. 50

Tel. 93 674 57 52

EERRON Rius I ïaulel. 20 Tel. 93 674 6X 47

POLLERIX I M M A Mercat Torre Blanca.

Parada 1-5 Tel. 93 675 1.1 X9

M A I L I N G VALLÈS, S.L.

Mercè Rodoreda. X Tel. 93 5X9 23 71

RESID.3aEDAT SANT SALVADOR

Sant Salvador. 47 Tel. 93 674 42 23

C l 'CARRO

Santiago Rusinol. 30 Tel. 93"674 55 X0

ROBA PESA U U A R

FALGUERA Villa. I

Tel. 93 675 24 01

SÚPER HOGAR Placa (kMavià. s/n Tel. 93 5X9 X9 99

ïmmt REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA Francesc Moragas. 6 Tel. 93 675 32 74 TATER'S

Sant Antoni. 62

Tel. 93 675 55 06

AUX-VYD Av. LI. Companys. 50 Tel. 93 5X9 17 99

TALLERS

MECÀNICS I

mtmsmm L E O N E L L I . S.A. COMPONENTS ELECTRÒNICS

PER A MOTOCI •

CLETES Av. (iraells. 35 Tel. 93 590 66 66

TALLER ELECTROSOL

Sol. 19 Tel. 93 674 .16 XX

TALLER MECÀ­

NIC CP. CANALS

Sani Llorenç. 27

Tel. 93 674 63 62

TALLERS TORNER

Plana I lospilal. .15

Tel. 93 674 69 50

TALLERES MENA

Pg. Torre Blanca. 13 Tel. 93 674 53 01

HaW&fti 1*1 *i7&4ÀL·Malmm

AIR TELECOM Telefonia i comuni­cacions Av. Cerdanyola. 49

lel. 93 5X9X7 02

T INTORERIA SANT CUGAT

Sant Antoni. I Tel. 93 674 11 X2 Santiago Rusinol, 35 Tel. 93 674 11 83 Rbla. Ribalallada. 34 Tel. 93 675 22 2X

Av. LI. Companys. 2

Tel. 93 674 41 67

O K N E T

Francesc Macià. 63 (Coll Kavà) Tel. 93 674 36 00 Rbla. del Celler. 91 Tel. 93 5X9 53 60

WASH'N DRY

Avda. Cerdanyola. 17 Tel. 93 5X9 55 XX

: " ' ' ' • , : : . >

ASS . R À D I O TAXI

Tel. 93 5X9 44 22

Tel. 93 675 51 51

DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS, S.L.

Urgències 24 h Sabadell. 23 I lomeopatia per animals

Tel. 93 674 69 45 Tel. urgències Tel. 60X X9XI 36 Tel. 93 674 69 45

VETERINOS Hospital obert le 24 h

Rius iTaulel. 31 Tel. 93 5X9 71 41

A I R T Ò U R

Viatges per Catalunya amb avioneta

Ptge. Si. Salvador. 3.

La Floresta Tel. 666 42X1 42

IBERPLAN VIATGES

Valldoreix. 59 Tel. 93 5X9 16 7X

USSIATOURS

Plana Hospital. 10 Tel. 93.5X9 61 50

CANSALADERIA JULIANA

Francesc Moragas. 26 Tel. 93 674 0X 11

Guia Mèdica CENTRES DE

REHABILITACIÓ si SANA NICOLETTI I -.scoliosi. Mètode Scluoth. Grups de relaxació. liRoniinonci.i urinària 1 mv'lamcnls u domicili. Sani Antoni, 74. rd <M íi74 74 37 No tanquem a l'agost

DR. KKRNANDK/. LAVOS ( i i i i i i i ia general. aparell digestiu Cirurgia menor de L|iusis. berrugues. na us. ete, Mútues en general, \\ [brrebtancu, 2-x.

2n ,A- l . lel. ' M . W M 7 00

CONSULTOR® CENTRE MÈDIC

CENTRE MÈDIC SÀBAT C et tiliciíls de conduí i i .nines. Medieimi interna, ct^ccuililuts, Santiago Rusinol. 2. eni. la. UI 03 674 15 2d

D R A M . DOMIN

G O G A L L A R T Medicina general. dietètica. Dilluns, dimecres i divendres, hores convingudes. PI. DiKloríiallés. 5. Ir . la. Tel. 93 674 63 M lel 93 5K9MH3

CENTRE D'OBE­

SITAT I MEDIC I ­

NA ESTÈTIC A Dra. Anna K. Cerdà -bru, Rosario Sagar-na - Dia. Llum (larcia. Consultoris I dil'ici Torreblanca Av. Torre Hlancu. 2-X. 2a planta, desp. 12. Tel. 93 58943 57

SOFIA ROMA EERRÉ fisioleràpLi Assistència Sanitària Kiatc. Asisa ( Villa. 4 " le! lM (>74 4X 72

flHMKrsTnTTvTPHHR (.i u \ d . t . i K i \ TRIA DEL VALLÈS SL Atenció a persones grans a domicili. Assessorament .i llurs familiars, (iesiió de icsidencies i altres recursos. Infermeria. lormaeió,

(V Àngel Guimerà, 3. Tel. 93 674 OX m

INPROSS Atenció i companyia a persones grans. "CANí iURS'av is i nens. control de malalts, ajuda a la llar. trastorns especials. Salut i reserves a domicili. Av. Torre Blanca. 2-8. .Ir.desp. I I i 12. Tel. 93 5S939 67

TELÉ ASSIS. INPROSS 24 h Servei d'ajuda a les persones grans, ma­lalts crònics o conva­lescents. a qualsevol hora del diu o la nit. Sistema senzill, ràpid segur i de I*H.- cost. Av. Torre Blanca. 2-X. 3r A. Tel. 93 58939 67

HOMEOPATIA DE LA INFÀNCIA I

L'ADOLESCÈNCIA Dra. Margarita Rabosa I lostench. Col. 15.097 Rbla. Rihatallada. 20. lr 3a Tel. 93 674 72 16

IwliiitMbMl·itaAiWAiéMaíJWI LABORATORI DR. ECHEVARNE Santiago Rusinol. 17, baixos. Tel. 93 5X4 60 55

MEDICINA NATURAL

AYHR Naturopalia i teràpies alternatives. PI. Ajuntament. Tel. 93 675 63 39

METGES DE CAPÇALERA

J.R. ESQl 11 ROL CAIJSSA (ierialria. Av. Torre Blanca, 2-X. Assistència Sanitària Agrupació Mútua. Sanilas. M. Fialc.

Prcviasa. Mútua MCiC Urg. 24 h. domicili. Tel. 93 5X9 3" 26 Tel. 609 33 10X0

Dra. MONTSER­

RAT GARRIGA Metge de capçalera. Visites a domicili. Mútues. Major, 36. 2n. Teí. 93 674 (K) 25

mm i i . i 1 i IIII ' li» IIÍIIII

KV;t'llililt'l:.Viíi«M C ENTRE DENTAL I QUIRÚRGIC SANT CUGAT Placa l)r Cialtés. 5 -I r 2a. Tel 93 5X9 00 (K)

CLÍN ICA DENTAL A L T R A N Odontologia general. implantologia. prò­tesis, odontopediatria. ortodòncia Mútues, Av. Torre Blanca, 2-X 2a pi. -desp. I I . Tel. 93 675 0X03

CL ÍN ICA DENTAL DR. BRANDT í irlodòncia i odon­tologia general. Santa Maria. 9. I r 2a. Tel. 93 5X9 70 40

CL ÍN ICA ORTODÒNCIA I DISFUNCTÓ TEMPORO MAND1BULAR Av. Torre Blanca. 2-X. 2n A. despatx 6. Tel. 93 5X9 03 96 Tel. 93 675 22 12

CL ÍN ICA DENTAL MAJOR l)r. Ricardo Piiieiro Lemoine PI. Unió. 3. 2n la. (LI. Companys/Colom) Tel. 93 674 72 40

DRA. M.JAUME SAURA Clínica dental. D l a d v 9 - I 3 h i 16-

20 h. Pg. Si. Magí. 22. hx. Tel. 93 674 23 35

CL ÍN ICA DENTAL V A L L S - B U L D Ú Dra. Mana Buldú Freixa Major. 23 -25 . I r3a Tel. 93 675 64 77

CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia. Conveni amb les principals mútues. Doctor Murillo, 21. Tel. 935X951 06

DR. KERRAN FERRAN V I L A

Winterthur. Prcviasa. Assistència Sanitària. Medilïalc. Francesc Moragas. 4X. enl. 2a. Tel. 93 675 4X 53

J.M. COROMINAS CASARAMONA Pediatria. Asma infantil. Mores convingudes. Rbla. Ribalallada. 20. Ir3a. Tel. 93 674 72 16

AINA-PILAR CANOSA ÚBEDA Pediatria. Medicina adolescent. Av. Torre Blanca. 2-X, 3r pis. Tel. 93 5X9 35 4X Tel. 649 93 59 37

DRA. ANNA P U J I B E T I A L D E S

Pediatria. Vitalicio Salud. Mapl're. Kndavallada. 21. lr. Tel. 93 5X9 29 95 Tel. 93 674 20 79

JOSEP M. FREIXEDES D.P. Malalties del peu. orlesis. plantilles or­topèdiques. papilomcs. cirurgia del neu. I lores convingudes. Tel. 93 5X9 63 13 Tel. 629 16 95 36

PSICOLOGIA I PSIQUIATRIA

CT. PSICOTERÀ­PIA DEL VALLÈS Psicologia. psiquiatria, logopèdia. Placa Dr. (iallès. 5. 2n 3a. Tel. 93 5X9 40 51

DRA. PALERM Psicologia. Ansietat. depressió, dificultats de relació, trastorns a radolescència. psico­teràpia. I lores convingudes. Francesc Moragas. 25-27.2n la. Tel. 93 674 36 53 Tel. 93 41X4X4X

INSTITUT PSICOMÈDIC SANT CUGAT Psicologia clínica. psiquiatria, depres­

sions. alcoholisme, toxicomania, tras­torns d'ansietat. estrès, tabaquisme. Av. Torre Blanca. 2-X. 3rA.desp. 11 i 12. Tel. 93 5X9 37 X7

M. D. CARRERES BENNASAR C entre Mèdic Sàbat. Santiago Rusinol. 2. ent. la. Tel. 93 674 15 26 Tel. 93 674 01 47

INSTITUT DE BENESTAR I SALUT C O M U ­NITÀRIA (IBSC) Rambla Can Mora. 15- lr la. Tel. 93 5X7 91 X7

DR. JESÚS FERNÀNDEZ BAIZAN Tocoginecologia. Hores convingudes. Av. Catalunya. 21. 2n la. Tel. 93 5X9 4X 0X Tel. 93 674 74 09 Particular

DRA. MILAGROS MARTÍNEZ MEDI­NA I J . J . G Ó M E Z CABEZA Francesc Moragas.

125. Ir2a. Tel. 93 5X9 13 07

JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia i ortopèdia Ass. Sanitària. Prcviasa. Medytec. Policlínic. Av. Torre Blanca, 2-X. 2a-10. Tel. 93 5X9 IX XX

DR. FERMÍN ARAMBURO Cirurgia ortopèdica Iraumatològica. Hores convingudes. Girona, 21. l r 3a. Tel. 93 674 43 46 Tel. 93 5X9 05 34

DR. JOSÉ CARLOSVALDÉS Traumatologia, artroscópia i cirurgia ortopèdica gra!. Especialista en espatlla. Cirurgia anibulatòria de galindons. Mútues. Hores convingudes Centre Mèdic Sabal. CV Santiago Rusinol. 2. Tel. 93 674 15 26

fiv JjM FIHIIS II.IMII

Plaça Dr. Galtes Tel. 93 675 61 73

Centre Comercial Kampió Tel. 93 675 07 50

I i : i i i i i i : i l o t n -4 Í : . . A r t roNCnp in \ < i r i í ^ í n O r t o p è d i c a

Dr. JOSÉ CARLOSVALDÉS V'uip.u ió Miiiu.i. \ l h , in / , \--ii Suniíàrtu. \sis,i \iv.-s.i. ( ,i|,i s.ilu.l ( uscí ( ygim

U N A . MúHiíi (ii.il ( .ii.ilun\;i. San i tu». ScrsniK'i. Vitulicki \ oiruw

Centre Mi'tiic Sàbat. CV Santfaigo K i i s i n u l . 2. l e l *>.* 674 15 26

SALUMS l legums cuits,

bacallà i conserves • • •

Sant A n t o n i , 50 Tel . 93 674 57 52

^fciiH'itó'iir·ïK ( ! N T I R 1 0 K I t <

Estem preparats per a vosaltres.

c / Av . C a t a l u n y a , 8 1 0 Tel - Fax 9 3 . 6 7 4 . 5 6 12

h t t p / / e m p r e s o s , a r r a k i s . e s / g d e e .

e - m a i l : g e r m a n e r @ t e l e l i n e . e s

Anunciar-se en aquesta secció

costa molt poc

S>3 5 8 9 G2, &2,

I si ets subscriptor et sortirà gratis

NOVETAT: EXTENSIONS Me/ena extrallargo en unes hores

100% cabells naturals

Tel. 93 589 46 51 C/ Martorell, 20 Sant Cugat

Ò'li.iet-L·ontrol

Gimnàs especial per modelar la silueta femenina Ksiciiui hores convingudes

C/ Esperanto. 12 int. D. Tel 9.3 589 2.3 4.3

AL N E N I ADOLESCENT

Aitfa Dra. Pilar Canosa. Col. 7.201

Hi col·laboren:

Dr. JESÚS CARNICER: Pediatre, Gastroenteroleg

EVA M' de LA PENA: Logopeda infanti l

SÍLVIA LLUMA: Psicòloga infantojuvenil

Or. OSCAR ASENSIO: Pneumologia i al·lèrgia pediàtrica

Av. Torre Blanca, 2-8, 3a planta, despatx 6

Tel. 93 589 35 48

HOMEOPATIA DE LA INFÀNCIA l L' ADOLESCÈNCIA

Dra.Margarita Rabasa Hostench

Col: l 5 0 9 7

Rblo.Ribatallada, 2 0 - ler. 3a

Tel. 9 3 6 7 4 7 2 1 6

GUIA C0IVIEHC1A1 el diari de Sant Cugat

Dijous 19 juliol del 2001 49

Guia gastronòmica

BAR. R I S I . ARNAU P. Kccse. Macià. 71-Ic. 4 93 5K1) 03 7(> Cafeteria i restaurant

BAR BOKATA Plana Hospital. 35-3 93 5*9 19 72 Cafeteria i entrepans

BACCO Manel l anés. K>l 93 674 30 M Menú diari i pi//cs

C ABASSA CASTANO Puigmul. s n 93 674 02 67 Cuina de mercat

CAFÈ AUDITORI Pla del Vmwl . s n I cl 93 67469 73

Cafeteria: dedm a du Mai musicat: dv i ds

CAFf iSQUASN Sani Jordi. 33-35 Tel. 93 5X7 »3 % Menú ili.II i i de festius.

CAN EDO I leó XIII 93 692 24 24 Carn a la brasa i calcols

CAN BARATA Ora. Rubi-Sabaclell. km 15.20(1 93 6"7 (K> 52 Cargols a la llauna i arròs negre

CAN CASOLETA Si. Bonaventura. 39-bx. 93 675 10.1.1 Peix i nianse fresc

CABALLU PETIT Rius i Taulel. 19 Tel. 93 674 10 05 Cerveseria

EL CASINET l .niu Can Ganxet, 47 93 589 50 X.l Menú diari i entrepans

E l . JORDI 'S Sani Jordi, 39 93 674 I I IX Amanides i entrepans

E l . MESON Placa Ociavià. 6 93 674 10 47 liiasena i cuina de mercat

EL PEROLET Pg. Kees. Macià. 67 93 675 53 03 Cafè Restaurant

El. PUNT Sabadell. 41

670 59 40 01 Copes i sopars

FRANKFURT LA PALTA Rbla. Can Mora. 24 93 5X9 50 11 Kranklurls

GAUDI CAFÈ Me. Torreblanca f smor/ars. aperitius, menús ràpids i lapes

GRANJA AUGUSTA Placa Augusta. 4 93 5X9 XX 90 Cafeteria

ITALIANS

Sani Bonaventura, 6 93 674 64 33 Menú diari

LA CANTONADA PI. Or. (iallés. 5-le X 93 SX9 23 32

(reps. amanides, menús

LA GRANJA Si. Antoni-placa

Barcelona 93 675 52 46 Cuina casolana

LAJ I JONENCA Major. 29 93 675 25 X6 Gelats i turrons artesans

L A J I J O N E N C A Xerric. 30 93 674 I3 4X (ielats i turrons artesans

LA JIJONENCA Villa. I/Murillo, le. 93 675 34 02 (ielals i turrons artesans i serv. de cafeteria

LA MASIA A\. Corts Catalanes, s/n 93 5X9 34 45

Cuina catalana casolana

LA PASTA BOI XA Allbns Sala. 24 93 675 15 03 Pi//eria. creperia

MAS ROIG Plaça Mas Roig. 4 93 675 00 X6 Xai. entrecot a la brasa

MASIA AMETLLER Cm. Can Ametller, s/n ()bcrl lots els dies de l'any. fel. 93 589 22 52 Salons per banquets. convencions, elc.

PA I PA Sani Jordi 93 5X9 49 45 Menú diari, líaguels calentes

TORRADA G R I L L Placa Pere San. 6-8 93 5X9 72 74 Creps. amanides. menús

La Recepta de M. Àngels Quadras

P U D I N G DE TRUITA DE RIU

I N G R E D I E N T S

- Tru i tes 4

- Sofregi t

-Ous 4 - Ceba I - Cullerada de pa ratllat - Oli d'oliva verge (0,4° acidesa) - Llorer -Sal

ELABORACIÓ En un cassó hi posem 1/4 de litre d'aigua, una mica d'oli, una fulla de llorer i la ceba a trossos; ho deixem coure uns minuts, hi afegim les truites i les deixem coure durant cinc minuts; escorreu-les i deixeu-les refredar. Esbocineu-les, retireu-ne les pells i espines, i barregeu-ho amb el sofregit, els ous batuts i el pa ratllat. Assaoneu-ho amb sal i pebre, i aboqueu-ho en un motlle prèviament untat amb oli. Ho courem al bany marià fins que estigui quallat (de 30 a 45 minuts aproximadament).

COMENTARI Aquesta recepta està dedicada a la Llibreria Jordi, especialment a la Mercè, que es jubila del treball però no vo l somr iure.

TliBMJ per carn

de la bona

Migdia, 25 Tel. 93 674 12 85

•

Mercat Municipal Torreblanca Taula 1.6 Tel. 93 675 30 65

m Mercat Pere San

Parada 1.04 Tel. 93 589 14 18

Passeig de Rubí, 108 Tel. 93 674 57 47

Ramon Escayola, 57 Valldoreix

Tel 93 675 00 52

BAR RESTAURANT CAFÈ

ARNAU MENU DIARI

DE DILLUNS A DISSABTE

P.Francesc Macià, 71 L4 Tel.93 589 03 76

Sant Cugat del Vallès

CAMÍ CAN AMETLLER, s/n. Sant Cugat del Vallès

Tel. 93 674 91 5! - 93 589 22 52

MENU DISSABTE

1.150 PTS

MENÚ DIARI

C/ Sant Jordi, n° 33-35

Tel. 93 587 93 96

MT 11

KJ Sant Martí, 10

08190 Sant Cugat del Vallès BILLAR FRANCÉS (CARAMBOLA)

BILLAR AMERICÀ - POLL 51

CERVESERIA.

J|L| Rius i Taulet, 19 «Tel.93 674 1005

Plaça Augusta,4

ENTREPANS ESPECIALS

PLATS COMBINATS

PLATS DEL DIA

Granja-Bar AugUSta Tel.93 589 88 90

U M A S I A Cuina catalana i casolana

11 i t i i i i i Menú 1.200 ptes.

Carretera Roquetes, s/n Sant Cugat

Tel. 93 589 34 45

Helados La Jijonenca

T U R R O N S A R T E S A N S

C. Major. 29 ~ C. Xerric, 30 - Villa, 1

Tel. 93 6752586-936741348 - 93 6753402

GAUDEIX RMB ELS TEUS McMENÚS DELS SABORS

DE L'ESTIU

MCHÈXIC M csfcHA«*

MCÀUSTRIA HcïNDtfc

amb

Sant Cugat Centre Comercial

Pl.Perc San, 6 (Mercat Vell)

Tel. 93 589 72 74

BJM» RESTAURANT

T 7 M / V ESPECIALITATS EN BRASA

Carns i verdures bra Coques xtiputu

Canmls ala llauna

Anunciar-se en aquesta

secció costa molt poc

« > 3 5 8 9 f > 2 « 2

X si ets subscriptor

et sortirà gratis

Bar Restaurant

Tota una tradició Pl. O c t a v i à , 6

Tel . 9 3 6 7 4 TO 4 7

Com si fos de tota la vida

la xocolata... <H-v*f\.

e l i entrepans... * f v f f v

el cafè... n***h.

les pastes... f K f f v

el suis... rt^n-.

Pl. Barcelona Tel. 93 675 52 46

el diari de Sant Cugat e l s 4 c a n t o n s @ t o t s a n t c u g a t . c o m

50 AGENDA el diari de Sant Cugat

Dijous 19 jul iol del 2001

La Ràdio 91.5 FM De dilluns a divendres A LES 8.00 H Primera plana. Informatiu amh Eva

Romero.

A LES 10.00 H Versió directa. Maga/in amb Mare Serra.

A LES 12.30 H Ni de conya. Programa d'humor amb

Roger Jové i Marc Serra.

A LES 13.00 H Sant Cugat avui. Informatiu amb Josep

M, Miró.

A LES 13.30 H Actualitat esportiva. Esports amb Anna

Barrctla.

A LES 13.40 H Ami) molt de gust. Programa de gastro­

nomia amb Pep Blanes.

A LES 14.00 H Estoc de pop. Ràdio fórmula amb

Iolanda Casas i Salva Vallvé.

A LES 20.00 H Notícies de les 8. Resum de l'actualitat local.

A LES 20.30 H L'esportiu. Informatiu d'esports amb

Ivan Pems.

A LES 21.00 H Rock World (dimarts). Música pop rock

amb Ivàn Medina.

'Chi l l Out ' (dimecres). Música chill-mil

amb David Villena.

Jazz Cava (dijous). Música de jazz amb

Josep M. Alvira.

Dance 1 .egend (dimecres). Música dance

amb Jean Misslin.

A LES 22.00 H Al lloro (dilluns). Actualitat musical amb

Salva Vallvc.

Fora de joc (dimarts). Tertúlia esportiva

amb Carme Rcvcrtc.

Segle XXI (dimecres). Programa de debat

i entrevistes amb Oriol .lunqueras i Alex

Asensio.

Didascàlia (dijous). Programa d'arts

escèniques amb Pep Tugucs.

L'estrena (div). Programa de cinema amb

.lordina Reinón i Xavi Torres.

A LES 23.00 H Càsting (dilluns). Programa d'entrevistes

amb Magda Méndez i Jordi Ramos.

Ni de conya (dimarts, dimecres i dijous).

Programa d'humor. Repetició.

l 'hora bruixa (divendres). Programa d'e­

soterisme amb Carles Roca i Noemi

Artcro.

A LES 23.30 H Enyorada Blancaneus (dimecres). Espai

de poesia amb Jordi Lara i Joan Puntí.

Bones notícies (dijous).

DE LES 24.00 H A LES 8.00 H Música al teu costat. Fil musical.

CADA HORA Butlletins informatius. Informació local i

comarcal.

Dissabte A LES 9.00 H Bon dia. Amb Joan Vallvc.

A LES 10.00 H Éssers urbans. Magazín amb Magda

Méndez i Jordi Ramos.

A LES 13.00 H Avantmatx. Esports amb Carme Rcvcrtc.

A LES 14.00 H Ràdio Play. Música amb

Sònia Carmona.

A LES 16.00 H Azimut. Amb Jesús Torné.

A LES 18.00 H L'estrena. Repetició.

A LES 19.00 H L'àlbum. Música amb David Villena.

A LES 22.00 H Música al teu costat. Fil musical.

Diumenge A LES 9.00 H Missa de diumenge.

A LES 10.00 H Roda d'amics. Amb Pere Pahissa i Joan

Fàbregas.

A LES 13.00 H Esport en marxa. Informació esportiva

amb Carles Murillo i Ignasi Traperho.

A LES 14.00 H Tal com érem. Amb .1. M. Alvira.

A LES 16.00 H Didascàlia. Repetició.

A LES 17.00 H Música pop. Amb José Miguel Garanto.

A LES 18.00 H Bon rotllo. Magazín amb Raquel Iniesta.

A LES 21 H Esport en marxa. Informació esportiva

amb Carme Rcvcrtc.

DE 22.00 A 8.00 H Música al teu costat. Fil musical.

Farmàcies do torn Tancat per vacances: I Salavert (23/7-12/8), F. Cullell (23/7-16/8),

[F. Riera(23/7-19/8), K Beringues(25/7-l5/X).

DIJOUS 19 Texidó Rbla. del Celler. 97 93 674 77 49

DIVENDRES 20 Beringues Lluís Companys, 46 93 674 04 83 - 93 589 37 08

DISSABTE 21 Moral Santa Teresa, 40 93 675 33 44

DIUMENGE 22 Fornós Manel Farrés, 95 (Parc Central) 93 674 05 12

DILLUNS 23 Serret Pg. Baixador, 78 (Mira-sol) 93 674 23 72

DIMARTS 24 Isern Pg. La Floresta, 9 (La Floresta) 93 674 18 63

DIMECRES 25 Ruiz de Bustillo Ctra. Cerdanyola, 23 93 590 10 35

Do dl. a dg. (9-22 h): Domènech (Sant Cugat) i Pintó (Valldoreix) - De dl. a dv. (14-20 h): Serrés (Ics Planes) Dissabte matí (9 a

13.30 li l: Senès (les Planes) - Dissabte tarda: Beringues, Llorens, Salavert i Serret (Mira-sol) - Diumenge matí: Isern (la Floresta).

DIJOUS 19 Stes. Justa i Rufina, vgs. mrs. Sts. Arseni. diaca; Símac, papa.

DIVENDRES 20 St. Elies, profeta. Stcs. Margarida i Libcrata. vgs. mrs.; Càssia, mr.

DISSABTE 21 Sts. Llorenç de Brindisi. caputxí, dr.; Daniel, profeta. Sta. Pràxcdes, vg.

DIUMENGE 22 Sta. Ma. Magdalena, penitent. Sts. Teófil, pretor i Plató, mrs.

DILLUNS 23 St. Apol linar, bisbe, mr. Stes. Brigida, vídua; Primitiva, vg. mr.

DIMARTS 24 Stes. Cristina, vg. mr.; Niccta. mr. Sts. Boris i Víctor, mrs.

DIMECRES 25 Sts. Jaume Apòstol. Patró d'Espanya; Teodomir. monjo, mr. Sta. Valentina, vg. mr.

Les noces de la setmana

Jordi Blanc i Xenia Barrachina M s José Perona i Miguel Àngel Guadalupe Fotografia: MONTSE SANT

AGENDA el diari de Sant Cugat

Dijous 19 juliol del 2001 5 1

Telèfons d'interès AJUNTAMENT

Snnl Cugat W 565 70 00

Casa de Cultura c)3 589 13 82

I M I ) Valldoreix 93 674 27 19

OMIC 93 5*9 31 88 PROMUSA 93 5X4 17 32

ASSISTÈNCIA SANITÀRIA

CAP 93 5X9 11 22

CAP - Urgències 93 5X9 44 55

ei Soc, Sniu. La Floresta . .93 5X9 7X 00

Ct. Alzhcimcr St. Cugat . . .93 674 23 83

Creu Roja Sant Cugat 93 674 12 34

(reu Roja Valldoreix 93 674 24 59

Dispensari - l a Floresta . . .93 674 76 15

General de Catalunya 93 5X9 12 12

Vall dï lcbron 93 427 20 00

Sant Joan de Déu 93 203 40 00

Telèfon de l'Esperança 93 414 4X 4X

ASSOCIACIONS AAPP VV Can Majó Vall. .93 674 50 49

AAPP i VV Valldoreix 93 674 21 97

AAPP Montserrat Vall. . . .93 674 21 05

AA Prop. i V. In Floresta . . .93 674 20 X9

AAVV Aiguallonga Floresta 93 674 51 29

AAPP i VV Mira-sol 93 674 20 IX

AAVV V. Carme Mira-sol . .93 674 10 03

AAVV St. Joan Mira-sol . . 93 674 71 03

AAVV i Prop. Mas Gener . .93 674 99 43

Consumidors 93 26X 45 67

BOMBERS

Betlatcrra 93 692X0X0

Generalitat 0X5

Rubi - Sant Cugat 93 699 X0 X0

ENTITATS

ASDI 93 675 35 03

CPA 93 5X9 16 74

C.t'astellano-Manehego . . .93 5X9 76 05

Germanor Cavis 93 5X9 57 9X

Grup Suport Immigrants . .93 674 93 14

Sant Cugat Comerç 93 674 03 22

LLEURE

Arxiu Gavín 93 674 25 70

Arxiu Munieipal 93 674 69 93

Arxiu Nae. Catalunya 93 5X9 77 XX

Casal Cultural Mira-sol . . .93 5X9 20 IX

Casal d'Avis Sant Cugat . . .93 5X9 16 38

Casal Valldoreix 93 674 45 99

Centre Cívic la Floresta . . .93 5X9 0X 47

Ctrc. Cívic les Planes 93 675 51 05

Cines Cinesa (reserves) . ..93 5X9 09 41

Cincs Yelmo (reserves) 902 12 41 34

Club Muntanycne 93 674 53 96

(oral de la Unió 93 674 10 06

F:.sbart Sant Cugat 93 675 26 52

Llar d'Avis Parròquia 93 5X9 05 9X

Piscina Valldoreix 93 675 40 55

MITJANS DE COMUNICACIÓ

El Diari de St. C. "Fls 4 C." . .93 5X9 62 X2

Ràdio Sant Cugat 93 675 59 59

TOT Sant Cugat 93 674 X6 61

ORGANISMES OFICIALS

Hisenda 93 5X9 I I 55

Jutjat 93 674 66 96

PARRÒQUIA

Les Planes 93 204 75 03

Sant Pere Oetavià 93 674 I I 63

Valldoreix 93 674 05 69

POLICIA

Cuerpo Nacional 93 674 7X 5X

Munieipal i Protecció Civil 092

Municipal (Valldoreix) . . . .90X 79 51 25

Comissaria St. Cugat 93 674 76 12

DNI (Cita prèvia) 93 5X9 30 X0

Urgències 091

SERVEIS

Aigües la Floresta 93 674 20 89

Catalana de (ias 93 725 29 44

Correus 93 674 70 96

FNHFR Rubi 93 699 IX 92

FECSA (atenció client) . . .900 73 73 73

FECSA (avaries) 900 74 74 74

Funerària 93 5X9 55 52

Repsol-Butà 93 674 15 X0

Recollida voluminosos 93 5X9 2X 17

SOREA 93 589 00 21

TRANSPORTS

Aeroport 93 47X 50 00

Carreteres 93 204 22 47

FGC 93 205 15 15

(irua 93 674 33 71

RENFE 93 490 02 02

Port 93 318 87 50

Ràdio Taxi 93 5X9 44 22

Taxis (parada) 93 674 09 97

Valldoreix (parada) 93 674 I I I I

Cinemes Sant Cugat Horaris CINESA SANT CUGAT

CINESA 1 El diario de Bridget Joncs 16.00 - IX. 10 - 20.20 - 22.35

CINESA 1 Evolution 00.40

CINESA 2 Pearl Harbor 16.30 - 20.15

CINESA 3 Planes de boda 16.00 - IX. 10 - 20.20 - 22.30

CINESA 4 Shrek 16.15 - IX.25 - 20.35 - 22.40

YELMO SANT CUGAT SESSIÓ MATINAL (12.00 h): diumenges i Festius SESSIÓ GOLFA (00.50 h): dissabtes

YELMO 1 Rugrats en Paris 16.15

YELMO 1 Pearl Harbor 1X.0O - 22.00

YELMO 2 Shrek 16.30 - IX.30 - 20.30 - 22.30

YELMO 3 Las seductoras 17.15 - 19.45 - 22.30

YELMO 4 Swordl'ish 16.00 - IX.15 - 20.15 - 22.40

YELMO 5 Planes de boda 16.00 - IX. 15 - 20.30 - 22.45

YELMO 6 Evolution 16.15 - IX.30 - 20.40

YELMO 6 El sastre de Panamà 22.45

YELMO 7 Tomb Raidcr 16.00 - IX.15 - 20.40

YELMO 7 El diario de Bridget Joncs 22.55

YELMO 8 El emperador y sus 16.00 - 18.00 - 20.00

YELMO 8 Ingenuas y peligrosas 22.55

YELMO 9 La sucia historia de Joc 16.30 - IX.30 - 20.30 - 22.40

E M D Va l l do re i x

CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX

Informació i inscripcions De dimarts a divendres

De 9 a 13 h i de 17.30 a 19.00 h

Sant Albert, 5

Tel. i fax 93 589 82 69

ACTIV ITATS D 'ESTIU Org. EMD de Valldoreix

ÚLTIMES PLACES DELS ESPLAIS D'ESTIU

• Casals d'esplai: Agost (del 30 de juliol al 10 d'agost), setembre (del 3 al 14)

Inscripcions: Casal de Cultura de Valldoreix, dimarts, dime­cres i dijous de 8.30 a 13.30 h. Tel./Fax: 93 589 82 69

CICLE DE CINEMA A L'AIRE LLIURE

Tots els divendres de juliol i agost a les 22.30 h, a la pi. del Casal de Cultura de Valldoreix. Org.: EMD de Valldoreix

AQUEST DIVENDRES DIA 20: MISS AGENTE ESPECIAL

Juliol 2001 • Divendres 27: Los padres de ella

Agost 2001 • Divendres 3: Anita no perd el tren (catalana)

• Divendres 10: Misión Imposible II • Divendres 17: Granujas a medio pelo

• Divendres 24: Dinosaurio (doblada al català) • Divendres 31: Chocolat

ENTRADA LLIURE

FESTA MAJOR INFANTIL - 17 DE SETEMBRE DEL 2001

INSCRIPCIÓ OBERTA AL CASAL DE CULTURA DE VALLDO­REIX a partir de 3 anys. Org.: EMD de Valldoreix.

PLACES LIMITADES

Horari: de 8.30 a 18.30 h (dinar inclòs). Casal de Cultura de Valldoreix. Tel. 93 589 82 69

8.30 h - Servei d'acollida 9.15 h - Esmorzar amb xocolatada

10.00 h - Gimcana a càrrec de Creu Roja, jocs populars, infla­bles (Titànic i Balena)

12.30 h - Espectacle "Conte de participació" 14.00 a 15.00 h - Dinar 15.00 h - Jocs inflables

16.30 h - Pallassos "Teatre mòbil" 17.30 h - Animació "Puja aquí dalt i balla"

18.30 h - Fi de Festa

ACTIVITAT GRATUÏTA!!!

CINESH SANT CUGAT

El cinema de casa teva / Información y venta 24h.

3a SETMANA 2a SETMANA 2a SETMANA

c—~.

SALA 2: 16.30- 20.15

GOLFA: 00.05. MAJORS 7 ANYS.

SALA 3: 16.00- 18.10- 20.20- 22.30 GOLFA: 00.35. APTA.

SALA 4: 16.15- 18.25- 20.35- 22.40

GOLFA: 00.40. APTA.

fjhranmutll UNIVERSAL

1 I.I.I.I.I.I.I.I.I.I.I.!.! I.I.I.I.I.I

d«: tspecfóéof

" l : " : " " l " - l : , : l l V : : 1 : ^ :

net o «stutonl tmtvflirsitefi a

\ 902333231

V SETMANA

EL OIARtO DE BRIDGET JONES

SALA1: 16.00- 18.10- 20.20- 22.35 GOLFA d'Evolution: 00.40.

Wk §g (=) üeífonés HagAiTiautamíj

52 SOCIETAT el diari de Sant Cugat

Dijous 19 juliol del 2001

SANTCUGATENCS "Els socorristes hem guanyat molt en imatge"

Anna Caritg Anna Caritg és una jove santcuga-tenca de 22 anys, que des de fa vuit mesos compagina els seus estudis de quart d'Economia amb el socor­risme. Des de divendres passat tre­balla a la nova piscina de la Floresta. Assegura que la seva "és una feina mort dura" i el que més li agrada "és el tracte amb la gent". "Ser socorrista és un treball de molta responsabilitat", afirma. Fotografia: JORDI GARCIA

Àlex López / SANT CUGAT

En què consisteix la seva feina?

Vigilar la piscina, que la gent compleixi les normes i atendre els dubtes i les preguntes que et formulen els usuaris. I no cal dir que, si passa alguna cosa, actuar.

Com valora els seus primers vuit mesos de socorrista?

Estic moll satisfeta. I le après moltes coses, per­què també m'han passat coses. Però ha estat una experiència positiva perquè quan et succe­eix alguna cosa i has sabut actuar, de seguida li penis la por. II socorrisme és, per a mi, un complement, de la meva vida, tant acadèmica com personal.

Com se li va acudir la idea de fer-se socor­rista?

He nedat tota la vida i practico el waterpolo. A mes, tinc altres titulacions relacionades amb el tracte amb la gent. Vaig pensar a fer-me socor­rista perquè m'agradava aquest treball i també perquè era una cosa que ja volia fer des dels 16 anys. Llavors, no sabia on podia estudiar per ser socorrista i disposava de poca informació. Finalment, a través d'una amiga vaig documen­tar-me a la federació Catalana de Salvament i Socorrisme. Em vaig treure el títol.

Com es definiria com a socorrista?

M'agrada preveure, informar la gent del que no ha de fer, que és molt important. És molt

important la vigilància de la piscina, però també és molt important el tracte amb la gent i que a la piscina hi hagi un bon ambient. Sobretot, tenir-ho tot molt ben controlat. No m'agrada estar a sobre de la gent, prefereixo parlar amb els usuaris i explicar-los on pot estar el perill.

è,En general, els usuaris segueixen les seves indicacions?

Hi ha piscines amb gent més problemàtica que d'altres. El socorrista ha de saber com portar la seva feina. Pots anar de bon rotllo o de sergent. Les ducs opcions són bones segons la situació que ho requereixi. Quan em trobo davant gent problemàtica provo de no posar-me gaire a la defensiva. Intento fer-los veure que el que estan fent no és bo per ells mateixos. M'agrada par­lar amb els nens, tenir-hi un tracte diferent, tractar-los amb confiança. Normalment, però, la gent et fa cas. En el cas extrem, el socorrista té el dret de poder fer fora de la piscina l'usua­ri que incompleix les normes de seguretat.

<,Es cert que hi ha pocs socorristes o n'hi ha més del que ens pensem?

Segons la presidenta de la Federació Catalana de Salvament i Socorrisme, falten uns 1.500 socorristes. El que passa és que hi ha molts socorristes que no treballen de socorristes. I això és degut potser per un aspecte econòmic o perquè han trobat feines millors. La gent no sap que el socorrisme és una feina molt dura. Ara a moltes piscines es treballa a mitja jornada i, a més a més, amb un company. I ens sentim molt més recolzats. Abans es treballaven vuit hores i

no s'acomplien les normatives, per exemple, de descansar un dia i mig cada set dies de treball.

i,\ com és que han vingut tants argentins a Catalunya a fer de socorrista?

Perquè els convaliden el títol i, a més, els paguen el viatge. Tinc entès que els paguen menys del que cobra un socorrista d'aquí. Però si és cert que falten socorristes, em sembla molt bé que els portin de fora.

Quina és la imatge que té el socorrista?

Abans no estàvem tan considerats, però arran de les noves normatives que ha fet públiques la Generalitat de Catalunya a finals de juny, estem molt més valorats. Abans, la gent no tenia gaire confiança amb el socorrista i, ara, en canvi, sí que se'n refien. Abans no era una feina valora­da. Ser socorrista no és anar a prendre cl sol i ja està. Hem guanyat molt en imatge i és una feina tan valorable com una altra.

És una feina dura, aquesta?

Sí que ho és. És una feina de molta responsabi­litat. Has d'anar molt amb compte. Et toca molt el sol i has de veure molta aigua. Conec casos de lipotímia.

Què cal fer per ser socorrista?

Per treure't el títol de la federació catalana has de tenir més de 16 anys, has de passar unes pro­ves físiques de natació, un examen de primers auxilis, de legislació i de psicologia. Perquè et donin el títol ho has d'aprovar tot.

l'estirabot JORDI CASAS

Sense columna Em fico al llit més d'hora de l'ha­

bitual. He estat tot el dia viatjant i els viatges em cansen, sobretot quan són d'anada i tornada. Malgrat la mitja pastilla, no aconsegueixo dormir i aprofito per donar votes al tema de la columna, demà l'he d'entregar i no sé què posar-hi. Ja són moltes columnes -per cert, un dia d'aquests he de comptar-les- i cada cop em costa més dir quelcom que mereixi certa atenció. A més, estic especialment sensible als sorolls i això em comença a obsessio­nar. Abans d'anar a dormir ja m'ha semblat que l'extractor de la cuina feia un soroll estrany, tot i estar aturat. Estic a uns quants metres i, malgrat que la porta de la cuina és tancada, sembla que encara el sento. Ara sento les canonades, les pròpies i les alienes. Uns moments després algú que puja l'escala -sense presses, naturalment , la qual cosa em fa enyorar el soroll de l'ascensor (ben mirat, no és tan emprenyador!!). Minuts més tard són els talons de les sabates de la veïna, insistents ells, que em recorden que no són hores de ficar-se al llit. Sento fins i tot l'interruptor del pis de dalt. Després l'aigua del bany, una cadira que és arrossegada, el cruixir del llit, el... Entre soroll i soroll segueixo donant voltes al tema de la columna. Penso que si tornés a repassar el darrer número d'Ei DIARI DE SANT CUGAT,

potser trobaria algun tema per omplir les vint-i-sis línies setmanals. Però demà tindré un dia molt atapeït i dubto que pugui rellegir textos endarrerits. Per una altra part, no puc deixar de pensar que si hagués pogut anar al ple municipal, ben segur que tindria temes per a unes quantes columnes, no debades l'ordre del dia era d'allò més prometedor. Tampoc no seria sobrer tornar a insistir en el tema de la plaça, ara que el seu estat deu ser el més proper a la seva fisonomia ori­ginària. Però és un tema que fereix moltes susceptibilitats, més val que les obres parlin per elles mateixes. En definitiva, no tinc columna. Ben mirat, no és tan greu. Ja som pràctica­ment en època de vacances. Estic con­vençut que els meus lectors no em tin­dran en compte que el meu magí les hagi avançat un parell de setmanes.

lo GESTIÓ I CONFIANÇA

Impost de societats - Comptes anuals - Comptabilitat - Gestoria

Assessoria fiscal i laboral - Administració de comunitats - Lloguers

León Tomàs Passatge del Celler, s/n (entre carrers Balmes i Sant Medir) 2a planta, despatx 8-9 - Tel. 93 589 49 44 Fax 93 589 63 38 - Sant Cugat del Vallès