EL MONESTIR i LES PARRÒQUIES ULTIMEN ELS PREPARATIUS PER A LA MISSA DEL GALL D'AQUESTA NIT PÀGINA 17

Dijous 24 de desembre de 1998 US 4 CANTONS Núm. 268

Any VI

El "diari" de Sant Cugat 225pt»s.

SUMARI

Jordi Menéndez és nomenat finalment candidat del PSG a

l'alcaldia de la ciutat Pàgina 9

Uempresa BFGoodrich ha solucionat ja els problemes de males

olors del fum que emet Pàgina 16

La policia local es nega a fer més hores

extra i demana la revisió de personal

Pàgina 29

L'Olímpyc derrota el Manresa i es

consolida entre els primers de la lliga

Pàgina 34

El Teatre-Auditori clou l'any amb el concert de

Nadal, a càrrec de l'Orquestra d'Ucraïna

Pàgina 39

Els 11 santcugatencs més destacats de 1997 ja tenen un gall de plata

Lluís Puig Tuneu rep el reconeixement a tota una trajectòria

Els onze premiats posen per a la tradicional foto de família que es fa rada any al final de la gala. FOTO: XA VI I.ARROSA

Pàgines 3 a 7

CDC nomena Lluís Reeoder com a

candidat, amb el suport d'Aymerich

El partit nacionalista espera poder tancar racord amb UDC en pocs dies

Pàgina 8

sigui més rendible?

DIMONI: El Seu Soci Tecnològic, li dóna la solució. DIMONI acaba de llançar al mercat la Sèrie 99 en Windows, el seu nou software de Gestió Econòmica. Comptable, Industrial i de Punt de Venda, que pot adequar-se segons les seves necessitats, absolutament innovador, escalable, flexible, modular i preparat per adaptar-se als canvis tecnològics sense necessitat de reinstal'lar dades. I naturalment AMB LA SOLUCIÓ PER A L'ANY 2000 I L' ENTRADA DE L'EURO.

Només pel fet de ser-ne client, DIMONI esdevé el Seu Soci Tecnològic, és a dir, algú en qui confiar per aprofitar, ara i en el futur, els beneficis de les noves tecnologies

Truqui ns ara o visiti la nostra web pef demanar informació

# Cv'íff_i ïjr St'rvoiü Jty1eci*-ï.\h SA1EST, SJ_lt FOS ALBA AA·ocMo·.SJ-

Carretera de Barcelona. 150-154 08025 Sabadell Tel 93 710 09 54 Fax 93 710 05 71 e-mail 4gsi@lntBrcom.es

• Ceràmica • Sanitaris • Aixetes • Mobles de bany • Accessoris

vism LA MÉS GRAN

EXPOSICIÓ OBERT DE DILLUNS

A DISSABTE

Ora. Sant Cugat a Cerdanyola, Km 3.

Td. 93 580 15 00

Banyeres d'hidromassatge Materials per a la construcció

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

presenta Espectacle poètic i musical en homenatge a Federico García Lorca en el centenari del seu naixement (1898-1998)

^AtíTiandaré V ^ ^ P ^ mi ^

corazon v caliente ENTRADES GRATUÏTES

PER ALS PRIMERS SUBSCRIPTORS!

Cal fer la reserva per telèfon, o bé venir-les a recollir a la redacció (C/ Sant Antoni, 15).

DESEMBRE DE 1998

dia 25 a les 20 h dia 26 a les 19 h dia 27 a les 18 h i a les 21 h

SALA CAPITULAR DEL CLAUSTRE DEL MONESTIR

Griful Servei Estació

Atractius descomptes en benzina

Amb la targeta del Club del Subscriptor podeu gaudir de des­comptes de fins a 2 pessetes per litre de benzina, a la Benzinera Gríful de la carretera de Cerdanyola. A l'hora de pagar recordeu ensenyar la targeta del club juntament amb el vostre DNI.

\UYIN ipi Especialitzats només en IDIOMKS I TRADUCCIONS

Rius ITaukrt 2, Pral 1* -Tel. (93) 674 82 15 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

Cursos d'idiomes gratuïts

Avui dia és gairebé imprescindible saber parlar més d'uri idioma. L'acadèmia d'idiomes WAY-IN ofe­reix a tots els subscriptors (o fami­liars) un curs d'un mes totalment gratuït. El subscriptor pot escollir entre anglès, francès o alemany. Cal passar a buscar el val a la redac­ció.

Consumicions gratuïtes

Podeu passar per la redacció i recollir el vostre VIP exclusiu i personalitzat de la Carpa, per poder obtenir consu­micions de franc, en aquest local de moda de la nostra ciutat.

HÍPICA SEVERINO Passejades de cap

de setmana Recolliu els vals per a una esplèndi­da passejada a.cavall, cada dissabte i diumenge, amb la qual podreu gaudir del paisatge de Coïlserola.

""-&* Sessions golfes

de franc Encara ens queden tres entrades gra­tuïtes per anar a veure una pel·lícula en sessió golfa. També pots escollir veure la pel·lícula en versió original. No t'ho perdis!!

SANT CUGIT ESPORTS Rbla.delCeller,23·Tel. 9367472 1 5

Pi. QuatreCantons ;s/n·Tel. 93674 3081

Descomptes per als subscriptors Presentant el carnet de subscriptor a l'hora de pagar les seves compres li faran un interessant descompte. Aprofiti ara per anar a comprar a la botiga' d'esports més coneguda de Sant Cugat!

Aquestes són algunes de les ofertes que oferim als nostres subscriptors però encara en tenim moltes més. Sap que pot visitar les Coves de Salnitre de Montserrat i fer un recorregut amb un guia durant una hora, total­ment de franc? Truqui al telèfon del subscriptor i Vinformarem.

wm?mi#ENc\omuB

EIS4CANTONS

^ ^ ^ * M El tema de la

setmana Dijous, 24 de desembre de IWH 3

Els S a n t g u c a t e n c s de l ' a n y

La gala d'enguany convenç responsables i assistents

Aquest ha estat Vúltim any que s'han entregat 10 galls Les primeres notes de l'orquestra ajuden a pujar a poc a poc una tela fina transparent, mentre un blau suau però present omple un escenari amb dos únics faristols. A me­sura que el blau agafa protagonisme la mú­sica sembla animar-se fins a una explosió de

sons i harmonies creades especialment per a l'ocasió. A continuació apareixen Jofre Llombart i Vanessa Raja, dos professionals del micròfon. I en Joan Fàbregues i en Pere Pahissa, les altres dues estrelles dels es­cenaris santcugatencs. Tot un dilema.

GLÒRIA FRANCOLÍ

- Sant Cugat -

La nit del 20 de desembre va ser l'escollida per reconèixer, segons paraules de Ramon Grau, presi­dent de l'Associació d'Amics de la Ràdio, "les iniciatives i els es­forços anònims que han farcit l'any 1997", en una gala consi­derada per ell mateix com "un espectacle molt professional". Es tractava dels Santcugatencs de l 'Any, un e s p e c t a c l e q u e va convèncer tant al públic com als organitzadors. Maribel Cayuelas, directora de Ràdio Sant Cugat, afirmava al final de l'acte: "En fem una valoració molt positiva, sobretot perquè el teatre estava ple i perquè tot ha sortit com te­níem previst". Per la seva banda, Lluís Guilera, director d'una de les nits més importants de Sant Cugat declarava: "Hem assolit els

objectius que ens havíem marcat i, fins i tot, els hem superat. No obstant això, es van haver de prendre decisions per intentar solventar els problemes que de fet passen sempre a totes les ga­les" A la gala d'enguany hi havia 21

santcugatencs nominats, 17 de proposats pels jutges i els altres 4

Ramon Grau:

"Hem assistit a un

espectacle molt

professional"

proposats per la població a través de les votacions. El Teatre-Au-ditori va apoderar-se de la següent dinàmica: Vanessa Raja i Jofre Llombart van ser els encarregats

de presentar l'acte. Ells explica­ven el programa de ràdio (recor­dem que un dels eixos conduc­tors de la festa és precisament la presentació en societat de la pro­gramació de Ràdio Sant Cugat) i feien sortir a escena els encarre­gats del lliurament del premi. Els productors o presentadors del programa de què es parlava anun­ciaven els motius pels quals es guardonava la institució o perso­na nominada, i després d'un curt però contundent redoblament de tambors es desvetllava el nom del santeugatenc escollit. Els guardonats de l'any anterior, com cada any, van ser els enca­rregats de donar el premi. Just a continuació, un canó de llum il·luminava el protagonista i aquest recollia el gall i feia els seus agraïments. La repetició con­tinuada d'aquesta dinàmica i la buidor que omplia els moments

Els Santcugatencs van rebre aplaudiments

de silenci només tallats per cinc segons d'aplaudiments, es tren­cava cada cop que sortien en Joan Fàbregas i en Pere Pahissa. "Són un símbol per al poble-assegura-va Lluís Guilera, director de la fes-

Lany vinent es

pagarà un preu

simbòlic per poder

assistirà la gala

ta - i una garantia que el públic riurà". La Cotton Club Big Band, acompanyada per Josep Guardio­la, va posar música a la nit, i l'es­cola de dansa de Laura Esteve va

d'un Teatre-Auditori a vessar. F.:X. L.

ser l'encarregada de les dues co­reografies finals. Aquests van ser els tocs més distesos que van com­pletar un acte atractiu. Amb la gala ja acabada, els or­

ganitzadors comencen a pensar ja en la de l'any vinent que, se­gurament, inclourà dues grans no­vetats: s'entregaran 5 guardons en lloc dels 10 actuals, i es co­brarà un preu simbòlic per les en­trades de l'espectacle. "L'import d e l ' en t r ada serà t o t a l m e n t simbòlic i els diners que es recu­llin els donarem cada any a una entitat de beneficiència" expli­cava Ramon Grau. El pressupost per a la celebració d'aquesta gala volta el milió de pessetes. Un 60% va a càrrec de Cinesa i la res­ta la cobreix l'organització.

Barbie dentista

3.930

Murïeca N- Dulces Suenos

995 • varios modelos

,«*•*"%«© e«*

* Jïl ** ** ' " Jb:

Bibi Fantasia

4.950

4|Nt Gol a Gol

2.990

Cocolín Po-Po

4.850

Crashcar * Futbolín radio control - * * T Stratergic

8.995 * 4.250 Preciós validos hasta el 5 de Enero

4 Setmana ELS /CA1YTONS Dijous, i4 de desembre de 1998

Els g u a r d o n a t s

Sant Cugat premia les associacions Eriça Castaneda és F única escollida entre les propostes particulars d'enguany

La participació i la integració en el tei- junta de l'Associació Amics de la Rà- cultura i a l'esport Un altre dels motius dada ara fe un any. El premi a tota una xit social santcugatenc són les princi­pals raons que han fet decidir el jurat d'aquest any (tots els guardonats de l'any passat i part dels membres de la

dio> a l'hora d'entregar els gaUs de pla­ta, l'estatueta més desitjada de la ciu­tat. La majoria dels guardonats són associacions dedicades al lleure, a la

més repetit per premiar els santcuga-tencs van ser els aniversaris. Des de gairebé el mig segle d'existència fins a la més nova de les associacions, ffun-

trajectòria va recaure en Uufs Puig i Tu-neu, santcugatenc des de fe uns qua­ranta anys i impulsor de diverses en­titats santcugatenques./ G.F.

Geganters de Sant Cugat

Ara fa deu anys, un grup de persones va de­cidir crear una colla gegantera al mateix temps que fer néixer en Joan i la Marieta. Aquests dos gegants d'uns quants metres d'alçada repre­senten els protagonistes del paga-li Joan, la dansa de Festa Major de la ciutat. Aquesta entitat sempre s'ha mostrat molt oberta i par­ticipativa en les diferents activitats de Sant Cugat i s'ha obert a tothom que tingués in­terès en el món dels gegants. De fet, des de fa 10 anys la majoria de festes que se cele­bren a la ciutat tenen com a protagonistes aquests dos personatges de cartró i fusta que fan la joia de petits i grans. Els Geganters van mostrar el seu agraïment "a tota la gent que ens ha votat", comentava el seu representant, i a continuació els va dedicar el guardó.

l'ussoriarió va fer 10 anys. F: X. L. L'alegria les distingia. F: X. I..

Dones de la Creu d'en Blau

Aquesta associació és la més jove de les ins­ti tucions premiades com a Santcuga tenc de l'Any 1997. Els motius pels quals se l'ha con­siderat premiable i de fet premiada han es­tat, primer de tot, l'organització de diverses ac­t ivi tats cul turals al d is t r ic te de les P lanes , barri d 'on són originàries. Se les premia tam­bé per la seva contr ibució a una impor tan t millora de la situació de les dones a la socie­tat. Amparo Inglés , r ep resen tan t de l 'asso­ciació, es va mostrar molt satisfeta i emocio­n a d a d ' h a v e r e s t a t g u a r d o n a d a : " M a i pensàvem que el nostre barri pogués sortir Santcugatenc de l'Any", i continuava: "Ens fa tanta il·lusió que tenim previst fer una cele­bració especial on veurem un enregis t rament de l 'acte j un t amen t amb tot el barri".

Agrupament Berenguer el Gran

Roger Casadellà, cap de l'Agrupament escolta Be­renguer el Gran, va ser un dels premiats que més fort va apostar a l'hora de fer el seu discurs. En aquest va fer palesa la necessitat que tenen d'aconseguir un nou local, dient que Sant Cugat era una ciutat "molt gran, molt bonica i també molt cara". Mo­ments després assegurava que "a Sant Cugat es do­nen premis i es fan molts elogis, però aquest també pot ser un bon moment per treure a la llum les in­quietuds que s'amaguen rere aquests actes".

Els 45 anys d'existència van ser el principal motiu pel qual van ser premiats com a Santcugatencs de l'Any. L'organització de diverses activitats obertes a la ciutat i també la dinamització infantil i juvenil durant aquest pràcticament mig segle van influir també en l'elecció d'aquest grup d'escoltes com a organització santeugatenca important l'any 1997. I an fer el discus més crílu F: X L.

Ràdio Sant Cugat

"Ràdio Sant Cugat, al teu costat". Aques­tes van ser les últ imes paraules del discurs de Maribel Cayuelas, directora de l 'emisso­ra municipal, que va rebre amb molta satis­facció un dels galls i que va voler dedicar el premi a tots aquells que dia a dia fan possi­ble la ràdio. Aquesta ent i tat va ser premia­da en primer lloc per haver celebrat durant l'any 1997 el seu 15è aniversari, i també per haver-se consolidat durant aques ts t emps com a referent en la comunicació local. Du­rant els seus parlaments Cayuelas va referir-se a "l'article 19 dels drets humans, el qual pregona el dret a difondre la informació" i a continuació va destacar la important tasca que ha fet la ràdio pel poble, com a e lement dinamitzador de la ciutat.

Per celebrar 15 anys. F: X. L.

Eriça Castaneda

Aquesta noia de 17 anys ja fa unes quan­tes edicions dels Santcugatencs que és una de les nominades. Però l'any 1997 l'Erica va quedar campiona de Catalunya júnior de t a e - k w o n d o i això va fer decidir el jura t d ' e n g u a n y . Un cop va teni r el gall a les mans. Eriça va dedicar el trofeu "a tots els qui m'han ajudat, tant en els bons moments com en els més difícils". I veient-la a ella s ' e n t é n a q u e s t final de d iscurs . La t ae -kwondista santeugatenca no està en els seus millors momen t s : " m ' h a n hagut d 'operar dels l l igaments creuats i aquesta tempora­da no he pogut fer res". Tot i amb això, va mostrar-se satisfeta d'haver-se queda t amb l 'es ta tueta a m b més prestigi de la ciutat .

Nominada en 4 ocasions. F.: X. L. Van organitzar-la 39 anys. F.: X. L.

Manca de Regularitat Infantil

Més d'un quart de segle organitzant la marxa va merèixer la menció d'honor que va rebre la junta de la Marxa de Regularitat Infantil l'any en què van retirar-se. En total han estat molts anys acostant als nens la possibilitat de passar un dia a la natura i a més de saber graduar la seva re­gularitat a l'hora de caminar. La Marxa ha estat, és i serà un punt de trobada importantíssim per a tot aquell santcugatenc que ha viscut la seva in­fantesa a la ciutat. Fa ja 40 anys que totes les ge­neracions s'han acostat a Sant Medir i han tornat pel camí del pi d 'en Xandri acompanyats de la seva parella. Josep Pros, encarregat de recollir el gall de plata, va dedicar cl guardó "a totes les fa­mílies i a la gent que ha participat d'una manera o una altra en la Marxa de Regularitat Infantil".

ÏLS/CANTONS Dijous, 24 dedesembndel998 Setmana

Satisfets del guardó. F.:X. L.

Bastoners de La Unió

La 22a trobada nacional de bastoners cele­brada el mes de juny de 1997 va acollir un to­tal de 10.000 p e r s o n e s de tot Ca t a lunya . Aquesta impor t an t t robada va motivar els membres del jurat i t ambé molts dels sant-cugatencs a l'hora d'escollir un altre dels pre­miats de l'any.

Els bastoners han estat des de sempe una ent i ta t molt emblemàt i ca de la c iutat que fins aquest any, 1998, ha format part de l 'Es­bart Sant Cugat, una de les més importants insti tucions de la ciutat. Imma Bover, res­ponsable d 'aques ta coneguda associació, va mostrar-se agraïda pel fet que la ciutat de Sant Cugat havia pensat en ells a l'hora de decidir qui més podia ser guardonat per la seva activitat l 'any 1997.

CAR Sant Cugat

Sempre vinculat-, a la nutat. R: X. !..

Deu anys de vida han suposat a aquest centre esportiu una de les raons per poder aconseguir un gall de plata. La celebració d'aquesta dèca­da en diversos actes commemoratius, partici­pats la majoria per entitats de la ciutat, van tam­bé pesar mo l t a l 'hora de ser un de l s deu escollits. Una de les coses per les quals més ha treballat aquesta enti tat esportiva és la plena integració al teixit associatiu de Sant Cugat . "Amb aquest premi se'ns indica que hem acon­seguit ser del tot santeugatencs" comenten des de direcció. Han entrenat i de fet en t renen en aquest espai molts esportistes d'elit, entre els quals pot trobar-se el tennista Alex Corretja, l'atleta Reyes Estévez i el primer equip de fut­bol de l 'Espanyol. Aquest centre és també co­negut per la qualitat de les seves instal·lacions.

Comissió Gabriel Ferrater

1997 va ser l'any en què un grup de santeuga­tencs i també membres de l'ajuntament van re­cordar el poeta i escriptor Gabriel Ferrater en la commemoració dels 25 anys de la seva mort. Du­rant tot l'any van fer-se diferents activitats en memòria del literat obertes a tota la ciutat. D'a­quests actes cal destacar la lectura dramatitzada de poemes feta per Tetrateatre al claustre del Monestjr, i també la inauguració d'una rotonda que actualment porta el nom de l'escriptor de Reus. Aquest va ser l'any també en què va ins­taurar-se el concurs literari Gabriel Ferrater que se celebra de forma anual. El poeta havia nascut a Reus, però va passar els últims 10 anys de la seva vida a Sant Cugat. Paco Solé, amic personal del poeta i membre de la comissió, va encarregar-se d'agrair als santeugatencs el guardó. Per recordar el literat F.: X. 1..

Escola de Patinatge Artístic

Aquesta associació esportiva va fer 20 anys d 'edat l 'any 1997, i ha estat guardonada com a associació santeugatenca per formar part d 'una manera molt activa de la ciutat. L'E PA, l'associació de pat inatge artístic, sempre ha obert a tothom els seus actes i ha fet una important tasca social i esportiva durant aquestes dues dècades. Iolanda Mu-noz, responsable de l 'entitat, va mostrar-se molt contenta d'haver rebut aquest premi: "Crec que és un bon premi per a tots els qui durant vint anys han t ingut alguna cosa a veure amb l'escola de pat inatge". A l 'en-trega del gall de plata van assistir-hi tant patinadors com expatinadors de l 'entitat, i també socis i amics d'aquesta associació tan santeugatenca. Important tasca social. /*.': À'. /..

L ' e n t r e v i s t a

Lluís Puig i Tuneu, Santcugatencde l'Any a tota una trajectòria

"Quan fas les coses per satisfacció pròpia i interès, no cal fer-se veure"

G. F. - Sant Cugat -

Cofundador de l 'Esbart Sant Cugat, soci fundador del Club Muntanyenc i membre de gran part de les entitats que hi ha ac­tualment a la ciutat. Empresa^ ri a estones lliures i viatjant em-pedre ï t . locutor de ràdio en alguna ocasió i mestre de mes­tres . Es passeja per les llars d 'ancians i comenta els seus viatges a persones moltes ve­gades més joves que ell, però menys experimentades.

- D'on surt l'energia per im­pulsar molts dels moviments culturals que hi ha a la ciu­tat? - Jo sóc un dels molts que a

Sant Cugat han fet i fan moltes coses. Sant Cugat s'ha anat de­senvolupant culturalment per­què hi ha intervingut sempre molta gent amb bona voluntat. Jo ara estic molt poc actiu de les coses de Sant Cugat . Sóc soci de tot arreu, però jo ja m'he ret irat una mica de tot això.

Col·laboro'si m 'ho demanen , però... tinc 82 anys. - I se n'ha retirat amb en­

yorança? - Un sempre té possibilitats

de fer coses, però jo no sé què passa que no tinc mai temps. Abans en tenia més. I, d'altra banda, també t 'haig de dir que en les activitats en què havia col·laborat més, en aquest mo­m e n t es tan ben c o b e r t e s . A Sant Cugat hi ha joven t , in­quietud, o sigui que no em ne­cessiten.

- Per què vostè sempre ha ac tuat des de l'ombra?

-Això és una forma de ser. Fas les coses per satisfacció pròpia i per interès, no solament pel poble, sinó per la cultura en ge­neral, i aleshores no cal figurar i fer-se veure, l ' important és el resultat, sempre. - Què ha suposat per a vostè

rebre un gall de plata? - Quan m'ho va dir en Ramon

e m vaig q u e d a r una mica sorprès, però finalment arribes a creure que potser sí que te'l

El guardonat tenia un programa cli i latges a Ràdio Sant Cugat. F.:X.l.

mereixes. L'altra gent a qui els l'havien donat també va ajudar-me a convèncer. Formar part d'aquesta llista està bé. La ve­ritat és que et sents satisfet.

- Què en pensa vostè dels premis dels Santeugatencs de l'Any? - Q u e són mol t e n c e r t a t s .

Cada vegada estan més ben or­ganitzats. El de diumenge pas­sat és un acte de molt nivell en tots els aspectes. A més, ja saps que aquí trobaràs en una pro­porció molt elevada la gent de Sant Cugat, en canvi en altres actes sempre et trobes amb la manca de la gent antiga de Sant

Viure entre el poble i

el mon G.P.

Lluís Fuig i "ïfeneu néix.a Seva l'any 1916. Catorze anys més tard es trasllada a Barcelona, en estudia i tre­balla: "Truc un títol de pro­fessor d'educació física i es­ports que està a Salamanca, perquè jo era desafeetà. Mh companys que van fer ia guerra amb els nacionals van rebre el títol, jo estava del bàndol dels rojos". *Fa 54 anys va casar-se i des de llavors viu a Sant Cugat, tot i que es podria dir que la seva terra é s el món: La seva vida s'explica sumant el »u mero de països que ha visitat, 80, més dos. És una persona que m'm per Sant

• Cugat. ÍG. E

Cugat, i això és un suport per l'cxit d'aquesta diada. Està molt bé fer conèixer i tenir en comp­te les persones i entitats que es mouen per la bona voluntat del poble, i això passa a totes les poblacions. Però aquesta idea tan brillant no és freqüent. Això és una bona idea.

6 Setmana ELS4CArVIT)N!í Dijous, 24 de desembre de 1998

H o m e n a t g e a l ' a l c a l d e

Aymerich rep la insígnia d'or per la seva

contribució a la Ràdio

(;. K - Sant Cugat -

L'única insígnia d'or entregada durant la gala dels Santcuga-tencs de l'Any 1(W7 l'ha rebuda l'alcalde de la ciutat. Joan Ay­merich. Aquest homenatge va sorprendre turca l'alcalde: "La veritat és que no m'ho esperava. Hn Ramon Grau va dir-me que les insígnies no es repartirien cada any. i que enguany no n'hi havia cap de prevista. Ha estat una gran sorpresa que a més agraeixo moltíssim". Aquesta és l'última gala dels Santcugatencs en què Joan Aymerich assisteix com a batlle, i un dels motius

pe l s qua l s l ' a s soc iac ió de l s Amics de la Ràdio va guardo­nar-lo amb aquesta insígnia d'or. Vis ib lement emocionat , l'al­calde va rebre aquest reconei­x e m e n t i mo men t s més tard destacava la importància que per a ell havia t ingut assistir als Santcugatencs: "Ara per a mi tots els actes als quals vaig són emotius . No deixa de ser emoc ionan t estar per últ ima vegada com a alcalde en un a c t e t an e n t r a n y a b l e c o m aquest" . Kn el seu parlament, Joan Aymerich va destacar so­bretot la "importantíssima tas­ca informativa de tenir-nos in­formats'", i va valorar d 'aquest

La insígnia ha estat l'homenatge que ha fet a Joan Aymerich ï associaria Amics de la Ràdio. F: X. 1.

ens públic el fet que "sempre ha conservat la plurali tat in­formativa i ha donat veu a tot­hom que ha tingut alguna cosa a d i r" . A q u e s t a most ra d 'a ­gra ïment dirigida a totes les persones vinculades al dia a dia de la ràdio va instaurar-la

l 'any passat Ramon Grau, el president de la junta d'Amics de la Ràdio, i en aquest mo­m e n t la t enen només quatre santcugatencs: Joan Fàbregas i Pere Pahissa, populars i esti­mats presentadors del progra­ma Roda d ' a m i c s q u e cada

d iumenge pot sentir-se a Sant Cugat; Xavier Fornells com a exdirector de l'emissora; i l'al­ca lde de San t Cuga t , per la seva important gestió de l 'e­missora durant els 16 anys de trajectòria de Ràdio Sant Cu­gat.

e s p e c t a c l e

IJI paït miiMial de la gala t // \er important durant les dues hores, però cal destacar-ne l'ultima en què va ser protagonista R: X. L.

La Cotton Club Big Band i Pescola de dansa Laura Esteve vari lluir-se Joan Fàbregas i Pere Pahissa també van animar la nit

G. F. - Sant Cugat -

La música i la dansa van ser presents també al llarg de la nit en què es premiaven els Sant­cugatencs de 1997. Malgrat alguns problemes de so durant tota la cerimònia, van sentir-se les sintonies dels pro­grames que es presentaven. De fet, els inicis de la gala van ser molt forts musicalment parlant. La combinació muscial que cada any obre els Santcugatencs va sonar amb força, juntament amb la llum blava que creixia al rit­me de la música. La Cot ton Club Big Band, dirigida per Jor­di Barceló, va ser l'encarregada,

com en les últimes edicions, de portar aquest ingredient tan im­portant a la nit. Durant l 'entre-ga de premis va haver-hi també molta música i alguns gags pro­tagonitzats per Joan Fàbregas i Pere Pahissa. De Casablanca a FullMonty sense deixar de par­lar d'una posada en escena de música punk.

Josep Guardiola va ser l'estre­lla de la nit. Amb el més típic encant accentuat pel pas del temps, va oferir la seva més co­neguda peça musical. Sixteen to­nes. "Ma estat un honor per a mi poder acompanyar la Big Band de Jordi Barceló i sobretot fer-ho en aquest fabulós tea t re" co­mentava el cantant.

La ni t va acabar a r i t m e de swing, mambo, balades i txa-txa txàs interpretats per diferents solistes de la Cotton. La coreo­grafia de l'escola de dansa de Laura Esteve, en un estil del tot xampanyesc, va fer inter­pretar les ballarines del centre dues coreografies. Una molt més clàssica i la segona, cloent, força més atrevida, encara que deixant el gust més genuí de la dansa clàssica. Aquests dos ele­ments van aportar a la gala certs moments de pletorisme i el re­coneixement del públic i de les autoritats que van assistir a Tac­te. Les roses van arrodonir la nit. l 'na per solista i una altra per Guardiola. Tot un detall.

£ I gall

Josep Maria Sancho e's l'artista encarregat de fer aquests trofeus. F: X. L.

La gala dels Santcugatencs ja ha repartit un total de

7 7 galls de plata

G. F. - Sant Cugat -

La figura que tot santeugatenc voldria tenir a casa seva, el gall de plata, neix al taller de l'ar­tista Josep M. Sancho. Des del primer any en què va començar a celebrar-se la gala organitza­da pel grup d'Amics de la Ràdio, ja hi ha 77 galls repartits per la ciutat. Tot i amb això, aquest trofeu no va ser inventat en ex­clusiva per a aquesta festa, sinó ara fa vint anys, quan Sancho va decidir representar el gall del Monestir. Aquesta peça original va fer-sc a mà i els galls que s 'entreguen durant la celebra­ció es fan a partir de motlles.

"Primer de tot cal fondre la pla­ta i posar-la dins els motlles. Jo rebo les diferents parts de què consta l'animal i la meva feina és ajuntar-los" explica l'autor de les figures. Comptant el pro­cés de fusió i el de muntatge cal una mitjana de 3 hores per dei­xar aquestes peces acabades Tenint en compte que es tracta de molt pocs exemplars, San­cho aprofita diferents moments de la seva feina per fer els galls: "Durant l'any ja ho vaig prepa­rant, i així quan me'ls demanen ja els tinc a punt" tot i que afe­geix: "El que porta més feina és gravar les plaques, cosa que només puc fer dos dies abans de l'entrega dels premis".

ElS4CAlVIO>S Dijous, 14 de desembre de 1998 Setmana

e n q u e s t a

Què li ha semblat enguany la gala dels Santcugatencs?

- Sant Cugat -

Una de les nits més esperades de l'any a Sant Cugat va tenir els seus mo­

ments de glòria encara no fa una setmana. El Teatre-Auditori , ple i atent, va

aplaudir els 11 guardonats i també els altres nominats a rebre el premi. Va ser

una cerimònia en la línia de les anteriors, però amb alguns tocs de llum i d'or­

ganització que subtilment canviaven durant el decurs de l'espectacle. Els pre­

sentadors, productors o conductors dels diferents programes de Ràdio Sant

Cugat van ser les altres estrelles d'aquesta nit màgica, en la qual va destacar-

se l'activitat d'algunes associacions i de particulars, així com la trajectòria de

tota una vida. Una gala, la d'enguany, plena d'il·lusió i amb un toc nadalenc.

Què en van pensar, però, els assistents? Els va semblar una bona manera de

passar la tarda de diumenge o bé van donar-li algun altre significat? L'en­

questa que ve a continuació intenta contestar aquesta incògnites./ G. F.

C L I M E N T D ' E N PI

45 ANYS F E R R E R

"És el primer any que hi assis­teixo. M'ha sorprès de la ma­nera com anava. Ho destacaria tot en conjunt. Primer els pre­mis, després els cants i, per úl­tim, el ball de l'escola de dan­sa de Laura Esteve."

E L E N A COLL

77 ANYS

JUBILADA

"Ha estat molt bonica. No po­dia ser millor. M'agrada perquè en aquesta gala et trobes amb gent que fa molt de temps que no veies. M'ha fet molta il·lusió retrobar-me amb el Sant Cugat d'abans."

BLANCA CAMPS

19 ANYS

E S T U D I A N T

"No m'ha semblat gaire bona. Hi ha hagut alguns problemes tècnics. En destacaria, això sí, l 'espectacle de dansa de l'es­cola de Laura Esteve. En ge­neral, ha estat passadora."

PACO BROSSA

57 ANYS

MECÀNIC

"La gala ha estat molt bonica. Però el que més m'ha agradat ha estat que l'alcalde rebés la insígnia d'or. Se la mereix per­què va lluitar molt per Ràdio Sant Cugat. En general, m'ha semblat molt bé."

SALVADOR CHAPARRO

52 ANYS

METAL·LÚRGIC

"Ha estat molt bé. Perfecta i molt bonica. Cada any se su­peren. El que més m'ha agra­dat han estat en Fàbregas i en Pahissa, que ens han fet riure a tort i a dret. També m'ha agra­dat molt l'orquestra."

CRISTINA FÍGOLS

11 ANYS

ESTUDIANT

"És la primera vegada que as­sisteixo a aquesta gala. En des­tacaria sobretot la part musical, l 'orquestra en directe i l 'es­pectacle de dansa. Ho he trobat interessant."

JOAN T O R R É S

48 ANYS

PROFESSIÓ LIBERAL

"M'ha semblat una gala com­pleta, com sempre . Però em sembla que hi ha una certa t e n d è n c i a a donar cada cop menys premis . I això no em sembla massa bé."

BEGONA PARARÉDA

36 ANYS

CARNISSERA

"La gala m'ha semblat molt bé. Engrescadora, amb totes les en­titats representades... I en des­tacaria el treball que s'ha fet durant tot l'any."

CARME CAPDEVILA

50 i TANTS ANYS

COMERCIANT

"Jo he vingut a totes les que s'han fet i, com sempre, ha es­tat molt emotiu. És un goig es­tar a l'Auditori, amb la gent de­ia ràdio i amb els santcugatencs. M'he sentit molt a gust."

PEPA L L U N E I . L

68 ANYS

JUBILADA

"Una meravella. En destacaria l'elegància i la bona voluntat que tots hi hem posat. No sé si és que m'estimo molt la ràdio, però el cert és que m'ha sem­blat una cerimònia bonica."

moBiüaRi p nou establiment ple de solucions per moblar la seva llar

S A N T C U G A -|- ens trobarà a l'Avinguda Graells 23-25 I al costat de Mobil Center.

8

EIS4CANTON3

Política Dijous, 24 de desembre de 1998

L'esquerra vol

la integració de

la ciutat a la

Mancomunitat

Ai "R.\ C O S T A

- Sant Cugat -

Fls tres partits alineats a l'esque­rra de la política municipal. l'SC, l íRCi IC-Verds, duran al ple del mes de gener una moció per de­manar la inclusió de Sant Cugat dins la Mancomunitat de Munici­pis de l'Arca Metropolitana de Bar­celona. Iotes tres torces polítiques coincideixen en el fet que la per­tinença a aquest organisme "és in­defugible pels beneficis que apor­taria a Sant (lugat", segons paraules de Francesc (Jodàs. d'IC-Verds. Per la seva banda, el regidor d'KRC, David Sampere. ha indi­cat: "No té cap sentit voler negar la nostra realitat territorial ni viure-hi d'esquenes".

La Mancomunitat de Municipis de l'Arca Metropolitana de Barce­lona està integrada actualment per una trentena de ciutats, entre les quals no s'hi compta Sant Cugat. Algunes de Ics activitats d'aquest organisme són la promoció d'habi­tatges assequibles per als joves, condicionaments i millores me-diambientals, inversions urbanes i en equipaments metropolitans...Es per això que el portaveu del PSC, Àngel Casas, considera que "no es tracta només de formar part de la Mancomunitat de Municipis, sinó d'assumir unes responsabilitats i també poder gaudir de grans be­neficis per a la ciutadania".

Les formacions polítiques con­fien en l'èxit de la moció, ja que creuen que el PP també hi donarà suport, "ni que sigui perquè la me­sura comportarà beneficis econò­mics per a Sant Cugat i el PP dóna molta importància als assumptes econòmics", s'ha aventurat a dir Sempere. En el cas, però, que el ple rebutgés la proposta, els par­tits de l'oposició insistirien en fu­tures ocasions fins a aconseguir la fita que s'han marcat. "Aquest serà un objectiu claríssim de les prope­res eleccions". Les paraules d'An-gel Casas ho diuen tot.

C u r s a e l e c t o r a l

Aymerich i Recoder inicien el relleu amb bona sintonia mútua

El 'primer candidat' de CDC es reclama hereu de Facció de Valcalde

L'alcalde Joan Aymerich i el futur alcal-dable Uuís Recoder van començar a es­cenificar dijous passat el traspàs de po­ders que ha de reblar-se els propers dies amb el tancament del pacte muni­cipal amb Unió Democràtica i que es

A L B E R T BAI.ANZA

- Sant Cugat -

Aymerich i Recoder, posterior­ment en roda de premsa, van evi­denciar una bona sintonia que va explicitar-se en compliments i elogis mutus. Com a mestre de cerimònies, l'alcalde va assegu­rar que el candidat "compleix amb escreix" els condicionants de sentiment nacionalista i de se­guiment del tarannà del partit en el model de ciutat a Sant Cugat. Aquests dos elements van ser una petició expressa que va fer l'alcalde el passat 4 de juliol de 1997, quan va anunciar per sor­presa que no es presentaria a la reelecció. "No em faria res més il·lusió que tenir un company de Convergència ocupant el meu lloc", va assegurar, "però també li diria que es comenci a preparar per a la lluita". Nit de consells i d'emocions, l'alcalde de Sant Cu­gat va recomanar paciència al seu possible successor en una tasca que comportarà "més preocupa­cions que gratituds".

Recoder no va escatimar tam­poc agraïments al suport de l'al­calde i va posar èmfasi en la "ca­pacitat" i en la "il · lusió" per afrontar aquesta nova etapa polí­tica. Va mantenir el silenci sobre els aspectes programàtics en què pensa incidir un cop agafi defi­nitivament les regnes de la can­didatura de CiU, però ja va fer una primera crida a la militància santeugatenca per la necessitat d'"amotllar-nos" en temàtica me-diambiental, tecnològica i de co­operació amb el subdesenvolu-

completaria el 13 de juny, en el cas que la coalició nacionalista guanyes les elec­cions municipals. El primer episodi, la proclamació de Recoder com a "primer candidat" de CDC, va viure's de forma emotiva a la seu de Plana de l'Hospital.

Flanquejat en tot moment per Aymerich, l'encara portaveu adjunt al Congrés dels Diputats va ser designat per aclamació per l'assemblea i va reclamar-se hereu de l'acció política de la coalició que go­verna Sant Cugat des de 1987.

Recoder, Rumbau i Aymerich van presidir me's que un acte de presentació del "primer candidat" de CDC FOTO: X. L.

pament a favor de la globalització i la interdependència. Per esco­metre aquestes bases, el dirigent nacionalista va enumerar fins a tres actius de què disposa el par­tit al municipi: la feina feta des de 1987, el pes de les sigles de la co­alició i també la mala gestió de l'etapa socialista anterior a Ayme­rich. Va ser una de les p o q u e s referències que el cand ida t va fer a l'oposició del P S C , dels quals va recordar que "no poden presentar-se amb mans immaculades". Hermètic sobre el procés de primàries, el candidat de C D C va trencar di­lluns el silenci per opinar sobre la

designació de Menéndez. "Es­pero que no traslladi a la cam­panya electoral l'estil de guerra bruta que han denunciat els seus companys", va advertir.

El relleu d'Aymerich per Reco­der ha obligat també els dos po­

lítics a pensar en el seu p r e s e n t com a diputats al Parlament de Ca­talunya i al Con­grés de Madrid, respectivament.

Recoder demana a Menéndez que no faci en campanya

la guerra bruta denunciada per Gaya De feti ralcalde'

x J q u e e n g u a n y complirà 15 anys en el seu escó del

Parc de la Ciutadella, va mani­festar-se "emocionat en un dia que recordaré molts anys" per la significació de presentar un can­didat al lloc que encara ocupa ell.

En referència a la renovació de l'escó del Parlament, Aymerich va assegurar que la decisió depe­nia de la direcció del partit, però va advertir que d'il·lusió "en tinc de sobres". "La política es porta a dins", va concloure.

Qui sí que haurà de sacrificar part de la seva tasca a Madrid serà Lluís Recoder, actual por­taveu adjunt del Grup Català, que fins ara assumia part de la coordinació interna del grup parlamentari en absència de Jo­aquim Molins, alcaldable per Barcelona. En cas de victòria, Recoder passaria a engruixir la llista d 'alcaldes-diputats com Joan Miquel Nadal (Tarrago­na), que encara es podria com­pletar amb els resultats que ob­t inguin Molins (Barcelona) i Zoila Riera (Girona).

Excursions - Escoles - Empreses - Equips esportius ...

Tel 93 S80 67 00 Ens adeqüem al seu pressupost. Vehicles amb les últimes innovacions i el màxim confort.

LLOGUER D ' A U T O C A R S

SarbuS A n y s i q u i l ò m e t r e s d ' e x p e r i è n c i a

US4CANTONS Dijous, 24 de desembre de 1998 Política Conferència

Figueres reivindica el Companys obrerista i solidari amb Espanya

L'historiador crida a recuperar amb estudis els referents de l'esquerra

A. B. - Sant Cugat -

Definit com a periodista de raça i polític dinàmic, el president de la (íeneralitat Lluís Companys va encapçalar als anys 20 la llui­ta per estendre el binomi catala-nisme-obrerisme a la ciutat i al camp català i exportar aquest ta­rannà als moviments progressis­tes de l'Estat espanyol. L'histo­riador santeugatenc Josep Maria Figueres va reivindicar dijous passat aquest Companys més desconegut, que no limita la seva acció política a "tres grans dates que han difuminat la seva evo­lució": el 6 d'octubre de 1934 (proclamació de l'Estat Català), el 19 de juliol de 1936 (victòria de la Generalitat) i el 15 d'octu­bre de 1940 (a fuse l lament a Montjuïc).

En una conferència organitza­da per la secció local d'ERC i em­marcada en el procés de recupe­ració de la memòria del president, Figueres va retratar un Com­panys que, quan va sortir escollit regidor a l'Ajuntament de Bar-

Figueres va ser el primer en accedir a les

celona pel Partit Republicà Ca­talà, va instaurar els fonaments del catalanisme popular amb la voluntat de resoldre els conflictes obrers, com la vaga de la Cana­denca. Aquesta trajectòria, segons Figueres, afavoreix la relació amb Francesc Layret, però la mort d'a­quest i l'afusellament del presi-

actes del Consell de Guerra. FOTO: X.L.

dent "aboca al fracàs" qualsevol intent de reeixir el moviment.

Figueres va elogiar també el Companys periodista, que va fun­dar diaris i revistes i que va ser prolífic a l'hora de fer públic el seu ideari als mitjans. L'alesho­res dirigent republicà va arribar a exercir de director "de palla"

del diari progressista Espaiia Xue-vd a Madrid per assumir la res­ponsabilitat dels textos.

Signatures per Alfonso Sala

l ' n dels punts centrals de la campanya d 'ERC per recuperar el significat històric del president de la Generalitat ha estat fins ara la moció aprovada en el ple d'oc­tubre per canviar el nom de l'a­vinguda Alfonso Sala pel d'avin­guda L lu í s C o m p a n y s . Si a principi de desembre una sèrie d'establiments ja van manifestar-se contra el canvi, aquesta set­mana la protesta s'ha concretat amb la presentació, dimarts, de 263 signatures al registre de l'A­juntament. La Plataforma Alfon­so Sala de veïns i comerciants ha atribuït l'aprovació del ple a una "permuta" de suports entre CiU i ERC i ha criticat que no s'hagi produït cap consulta prèvia amb els afectats. La Plataforma, que assegura tenir el suport del 85% d 'es tab l iments i de veïns, ha anunciat més mobilitzacions pas­sat festes.

L'assemblea d'EUiA vota Lucchetti per unanimitat

A. B. -Sant Cagat -

Dos terços de la militància de l 'assemblea local d'Flsquerra Unida i Al ternat iva (KUiA) van referendar dissabte la can­didatura del secretari general Antoni Lucchet t i a les elec­cions a la Presidència de la Ge­neral i ta t , que se ce lebraran l'any que ve. Les votacions, que van fer-se a la Casa de Cultura van recollir un suport unànime per la llista oficial i no va registrar-se cap sufragi en contra, nul o en blanc.

D'altra banda, l'assemblea lo­cal d'EUiA s'ha adherit a la cam­panya que pretén recollir mig milió de signatures per fer pos­sible una llei de reducció de la j o rnada laboral a 35 ho re s . Aquestes s ignatures són ne­cessàries per introduir la pro­posta al Congrés a través d'una Iniciativa Legislativa Popular. L'assemblea de Sant Cugat va participar en la manifestació de Barcelona del 14 de desembre que, deu anys després de la Vaga General, va servir per donar el toc d'inici a la campanya.

Gaya diu que està decebut

•La decis ió del Conse l l Nacional va agafar previn­gui dissabte el candida t perdedor, Joan Gaya, que ha admès que no va espe­rar cap novetat d 'ú l t ima hora. "No puc amagar que estic decebut , després de tants anys de treball", va assegurar. Tot i els movi­ments /'// extremis del seu grup de suport , que van presentar una carta amb una anàlisi crítica al pro­cediment. el màxim òrgan del partit entre congressos va ratificar la proposta de la comissió electoral en fa­vor de l'obertura del partit. "Una obertura simbòlica que no té res a veure amb una obertura real", ha in­dicat Gaya. La problemà­tica de les eleccions primà­r ies a S a n t C u g a t ha suscitat un debat a la di­recció del partit a Barce­lona sobre la necessitat de canviar el reglament per evitar una distorsió en els resultats com ha succeït. Gaya, com a principal per­judicat en la resolució del procés, ha estat clar: "no desitjaria que passés a cap altre poble". /A. B.

Jordi Menéndez. Alcaldable pel PSC

"Hi ha gent que diu coses inadequades, però un cop feta la discussió, es tanca

A. B. - Sant Cugat -

-Com s'encapçala una candi­datura amb la majoria de diri­gents i militants en contra? -Ni molt menys hi ha una ma­

joria de militants ni de dirigents en contra. Hi ha hagut un procés electoral obert i ambiciós i com a resultat sóc el candidat dels so­cialistes a Sant Cugat. Sempre que hi ha una competició d'aquestes característiques, els qui perden plantegen algunes dificultats, però aquest és un tema de sensibilitat i de generositat per part meva que ja resoldrem. No és una situació especialment preocupant.

—Però les acusacions han estat dures: guerra bruta, combat de boxa.. . com per defensar que no hi ha ningú en contra.

—Hi ha gent que de vegades diu coses inadequades, però això s'ha de tenir en compte com a conse­qüència d'una discussió, que un cop feta es tanca. -El teu contrincant ha dit que

continuarà "pagant quota". —Tots els afiliats paguen quota. -Sí, però venint d'un dirigent...

59

Dit (l'una altra manera: lli haurà més baixes cpie altes? -Nooo. Hi ha un creixement del

partit a Sant Cugat molt impor­tant. Kn menys d'un any hem crescut un 609?. El procés de primàries ens ha donat molta força i ens ha fet incrementar el nombre d'afiliats i de simpatitzants.

—Veurem moltes cares noves en el proper consistori al l'SC? -Veurem cares noves i cares co­

negudes. L'equip de regidors ha de ser una barreja entre gent nova i gent amb experiència. 1 la de ser un equilibri entre homes i dones, entre persones del centre i perso­nes dels barris... Ha de ser un con­junt d'equilibris que donin re-presentativitat a la llista electoral.

—La designació de dissabte va anar seguida dimarts de l 'as­semblea. Quina ha estat la re­acció dels militants?

-Ja m'agradaria que totes les or­ganitzacions àmplies com la nos­tra tinguessin assemblees i reu­nions tan positives. VA nostre estil de funcionament fa que ens di­guem les coses i quan hi hagi dis­cussions ens les diguem explíci­tament i sense embuts. Però hi

/*.'/Consell Sui tonaldel PS('; w im /unir-ha un nivell de lleialtat i de com­promís en el projecte que està per damunt de les discussions perso­nals. I això es va posar de manifest dimarts a l'assemblea, amb un alt nive.ll de coresponsabilització.

—A partir d'aquí, quin és el plàn-ning electoral? -Fer un pla de visites a serveis, entitats, instal·lacions i zones del municipi. Posarem de manifest la insuficiència dels serveis propo­sant un programa de correcció per superar els dèficits en matèria es­portiva, educativa o sanitària. -L'acord d'objectius comuns

amb IC i ERC que vas anunciar ha estat per convenciment, per conveniència...? -És convicció, i també és aritmè-

ii finalment fxt Menéndez. VOTO:X.L. tica. Volem liderar un moviment progressista a Sant Cugat que faci possible un canvi de govern. Kl meu propòsit, que els comunica­ré per escrit, és establir un marc general perquè cadascú busqui en el seu segment electoral un estí­mul que reverteixi en un incre­ment del nombre de regidors.

—Menéndez versus Recoder . Què et sembla? -Menéndez-Recoderés un com­

bat, si se'm permet, de gent m é s jove i amb voluntat comuna de relacionar la política santeugaten-ca amb la de la resta del país. Sant Cugat s'ha de treure el complex respecte de Barcelona, i crec que la idea d'acabar amb la po­lítica d'aïllament s'imposarà.

EIS 4 CANTONS

10 Opinió

^ | ^ ^ Dijous, 24 de desembre de 1998

ELS CANTONS S c m u n j n inv lcpc i i tkn: de Sjnt ( .ugat del \ j j lès

« • : Pramaa Local de Sant Cugat, S L .

C i r r c i S J I I I A m o n i . I s , l>aixus • OKIW Sant Cugat del Valle l'cl 5M' ) i^ «_' - l ' j x SH'í 20 Ml

1\ .1KIÓ e le i t r ò rma : rittp:,'A i laueh.com/sanlcugat K-m.ul: sanu ugattp'v i lawch.com

C o n s a l l d ' A d m i n i s t r a c i ó Ramon (írau Ipresil ientI

Joscn \ l I i jhreri/o. l'cre Kso,ucrda i Xavier lomcl ls (editor delegat)

D i r e c t o r a Aura Costa

' R e d a c c i ó Tema de la a e u n i n i : (ï lòria Krancolí; Pol í t i ra / Eronomia: A lbcn Balanzà;

ranura /Opin ió : Aura Costa: Societat: Anna Bntau; (Cultura: Josep Matia Miró:

EaporU: Àlex López; Radiografia i enquesta: Montse Sant;

Solidaritat: Mònica Bemané; IHatrieteii: Alícia I ) . Buj

Comarclal Anna M J Boncompte

C o n a a l l E d i t o r i a l Ramon fírau i president I Jt«ep M Cabrcr izoUiccpresidcnt)

\'íctor Alexandre.Francesc Cathtó. Jordi Casas, Narcís Castanyer, Albert [ )c l'ablo. Pete Ksquerda. Xavier Fornells, k m t i a n

l lerbol /heimer, Rogeli Pedró. Ramon Pros, Lluís Puig, Emi l i Rcnc, Marta .Subità. Paco Solct. Josep A. Teixidó, Joan Tortosa, Josep M. Sans l tavé, Joan Troyano,

Jaume Tubau. Hectot Vall, Núria Zabala Auta Costa (secretària)

S u b s c r i p c i o n s Laura Monter

F o t o g r a f i a Xavi Larrosa i Oscar Benito

D i s a a n y i m a q u a t a d ò Ccmma Jurado

C o r r s c c i ò \ lvar Masllorens

I m p r e s s i ó Kut imprcsi ' l7_' . 411,115 <>S

D i s t r i b u c i ó Maili i iK Vallès S.I. . ' l 'c l . W . J . i 71

Dipòsit letal : (il-MI.S-'H

( i ) A C P C

C/MHCibdonjtVLüxi.7 • ÍFaSM»7l

SaXCaja] Distribució d'ELS 4 CANTONS als subscriptors

Des d'aquesta edito­rial, volem fer una valoració positiva de

la festa que diumenge va ho­menatjar als qui un any més han estat escollits Santcuga­tencs de l'Any, gràcies al cri­teri de 1' Associació Amics de la Ràdio i de l'aportació po­pular. La festa com sempre, va ser lluïda i va causar una gran reacció al públic que en cada edició omple el Teatre-Auditori. Felicitem a tots aquells que van ser destacats amb la figura del gall del mo­nestir i a tots aquells que, per la limitació del nombre de guardons, van ser nomi-

Quan arriben aquestes dates hom s'acostuma a posar més sentimen-ie costum, es retroben

els sentiments de pau, amor i tolerància i per uns dies la gent sembla més ben avinguda amb amics, familiars, veïns i conei-xenecs. Nosaltres no hem vol-

E d i t o r i a l

Felicitats nats; felicitem també als qui no ho van ser però que tam­bé ens han enriquit al llarg de l'any amb les seves apor­tacions .

L'associació Amics de la Rà­dio, un any més, ha tingut 1' encert de reconèixer per la seva trajectòria a una persona: Lluís Puig, que és model i re­ferent per a tots nosaltres, i també ha destacat l'aportació a la història de la ràdio de Joan Aymerich, en la recta fi­nal del seu mandat munici­pal. Tot un acte de justícia, celebrat per tots els assistents i ben segur per totes les per­sones que al llarg d'aquests

setze anys han escrit les seves planes. La festa i els home­natges quedaran en la nostra memòria. Però el més important de tot

és l'objectiu, l'esperit de la iniciativa que, més que una cursa de mèrits d'una o altra persona o entitat, el que vol és impulsar i fomentar el co­neixement per part de la po­blació de tots aquells que fan coses per Sant Cugat, per tots aquells que tal com va dir en Ramon Grau en el seu parla­ment, "des d'una aportació personal en la majoria dels casos anònima, tenen com a objectiu contribuir a fer d'

Bon Nadal! gut ser menys i aprofitem l'o­casió que ens donen aquestes pàgines per transmetre els més sincers desitjós de pau i felici­tat per aquestes festes que tot just comencen. Unes festes que tenim molt clar que poden i han de cel·lebrar-se a la nostra ciutat. El municipi s'ha omplert

d'activitats típiques d'aquesta època: representacions de pas­torets, concerts de Nadal, pes­sebres vivents, les ineludibles activitats de l'envelat de la plaça dels quatre cantons i el ja típic espectacle de Tetratea-tre al Claustre del Monestir...tot, per garantir unes

aquesta ciutat un lloc millor on viure i compartir". Sant Cugat necessita molts Sant­cugatencs per no perdre's. "La nostra societat civil és el moll de l'os i el que vertebra una ciutat amb ànima que no vo­lem perdre. En aquest as­pecte la moguda dels nomi-nats, les votacions, l'acte en si, l'ampli ressò en els mit­jans locals, encara que alguns ho titllin de folklore i auto-complaença, responen a l'ob­jectiu dinamitzador de la ini­ciativa. Estimem allò que coneixem i els premis Sant­cugatencs de l'Any són una caixa de ressonància molt útil.

festes inoblidables i, sobretot, amb el caire local que. sempre hem impulsat des d'aquestes pàgines. Joan Amades diu en el Costumari Català allò de que Per Nadal, cada ú al seu hos­tal, una dita que tots podem der realitat gaudint d'aques­tes festes fent ciutat.

El I e c t o r e s c r i u

El CAR, escollit Santcugatenc de l'Any

El CAR de Sant Cugat va re­bre un dels 10 premis Sanccu-gatenc de l'Any 1997. Aquest és un fet que ens omple d'or­gull i pel qual volem donar grà­cies a tots aquells que han par­ticipat en l'elecció. El Centre va ser nominat i es­

collit en els actes de celebra­ció del desè aniversari, que es van dur a terme l'any passat. Des del Centre es va voler que el desè aniversari del CAR fos tingut en compte a Sant Cugat, i que tots els santcugatencs en poguessin gaudir. El pemi que aquests dies hem rebut ens mostra que això es va aconse­guir.

El premi Santcugatenc de l'Any és un fet més que mostra l'estreta relació del Centre amb

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el

número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

el municipi que l'àcull, del qual el Centre se sent especialment satisfet.

El Centre d'Alt Rendiment vol agrair el seu suport a tots els ciutadans que van partici­par en la nominació, així com al jurat i als organitzadors dels premis./GABINET DE PREM­SA CAR (Sant Cugat).

La guarderia parroquial, sense guardó

Quan em vaig assabentar que la guarderia, així la vam conèi­xer al llarg de molts anys els santcugatencs perquè va ser la

capdavantera, l'única que exis­tia al nostre poble, era candi­data a ser Santcugatenc de l'Any vaig pensar que la o les persones que l'havien presen­tada per a aquest guardó eren gent molt assenyada.

La Guarderia té una llarga tra­jectòria, uns quaranta anys d'e­xistència. El seu naixement va ser fruit de la sensibilitat i es­tima que Mossèn Juli (a.c.s.) tenia pels infants. Va passar molts anys sent l'única, i em­parada per la Parròquia i el mossèn, oferia aquest servei al poble i en uns moments difí­cils, que no eren pas com els

d'ara. Els seus començaments van ser a l'Endavallada i van ser moltes les mares que po­dien anar a treballar deixant els seus fills en bones mans.

Ha estat una obra social, em­parada per la parròquia, amb una total entrega i sempre sen­se cap afany de lucre. Són mol­tes les famílies que hi van tro­bar suport i no tan sols en el fet de l'acolliment dels seus fills, sinó també en l'ajut en tota mena de problemes perquè lla­vors n'hi havia molts. Eren uns altres temps. Ara que està tant de moda re­

compensar persones, institu-

JUVÉ, GAVARA, BECH i ROVIRA ASSOCIATS, S.A.

»»»•««<,

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal

Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral

Serveis Jurídics BELL & ASSOCIATS

«mi»* Rambla del Celler, 17' Tel. 93 6741784- Fax 93 674 16 15 • 08190 SANT CUGAT

cions i entitas que es dediquen a treballar fora de les nostres fronteres, cosa que trobo molt bé, com és que ens passa per alt el que es fa a casa nostra? Quaranta anys de servei no són pas quatre dies! No es mereixia la guarderia parroquial el nostre agraïment? Més encara, no es podia aprofitar l'avinentesa d'a­quests 25 anys de vida al barri de Sant Francesc? I no era la forma més palesa de fer-ho a través dels Santcugatencs de l'Any? Ja veig que ha estat un des­

cuit del jurat i el disculpem, però sí que vull que aquestes ratlles siguin una forma, enca­ra que molt senzilla, de de­mostrar a la guarderia l'agraï­ment d'un poble que estima i recorda malgrat que passin els anys./ MARIA VELA SA-TELLVÍ (Sant Cugat).

ELS/CANTONS Dijous, 24 de desembre de 1998 Opinió 11

La l l o t j a

1 9 9 8 : any creatiu a Sant Cugat

Ara que som a les acaballes de l'any 1998 i a punt d'en­filar l'últim any del mil·len­

ni, la premsa ens ha recordat àm­pliament el que va representar la generació de 1898 per a Catalun­ya, que en comptes dadoptar el desànim de la resta de la penín­sula, aquí naixia el Modernisme, entre altres aspectes creatius. A Sant Cugat, un petit grup de pa­gesos del nostre poble començà a reunir-se a la Fonda Tadeo'per fundar l'entitat centenària de La Unió Santcugatenca, al mateix temps que ens implicàvem, com a la resta del país, en el ressorgiment de la nostra identitat nacional. El Sant Cugat creatiu de 1998 és

un poble cada vegada més ple de forasters, els quals anomenem nouvinguts, per allò que foraster sembla despectiu, però el fet és que aquests nouvinguts ja consti­tueixen una majoria més que im­portant i cada vegada som menys els vells habitants nascuts en aquest indret. D'aquests nous ciu­tadans dependrà en bona mesura que el nostre futur sigui creatiu.

El 1998 hem vist com alguns dels nouvinguts, arribats sobretot als anys seixanta i setanta, s'han in­tegrat plenament a la vila campe­rola, tot aportant una reflexió in-centivadora i creativa en la Fundació Sant Cugat, que està

ajudant a desenvolupar aspectes humanístics (i depassar la noció de ciutat dormitori d'elit) que, en molts aspectes, ens ha apropat al Renaixement i a l'esperit de la utopia nacionalista d'ara fa cent anys, amb el gra de sorra corres-

El Sant Cugat

creatiu de 1998 és

un poble cada

vegada més ple de

forasters

ponent que han aportat els esca­dussers santcugatencs que enca­ra quedem avui a la ciutat de Sant Cugat.

Estem en una ciutat del sud d'Europa en què, entre altres as­pectes no exempts d'interès, en els últims mesos s'observen canvis intensos, i també pel que fa al món de l'art, amb l'obertura de nous espais d'art, des de galeries pro­fessionals fins a estudis-galeries d'artistes i sales d'art d'entitats que han obert espais expositius, fins a un total de 18, cosa que aparent­ment ens situa en un primer lloc del rànquing d'espais d'art per ha­bitant del país, i tot això sense obli-

1O.SKi' CANALS

dar els santcugatencs que han pre­ferit tenir obert el seu espai d'art a Barcelona, com Boza Editor, Car­les Taché o M. Creu Serrahima. Aquest és un fet que no ha esde­vingut a cap altra ciutat de carac­terístiques semblants. Davant d'un panorama aparent­

ment tan enriquidor, què fem els santcugatencs en una comunitat tant creativa en art? Fullejo un es­crit molt significatiu de quan Sant Cugat era un poble camperol en el qual, en dates nadalenques com les actuals, ara fa seixanta-vuit anys, Francesc Cabanas i Alibau començava amb les següents lí­nies el catàleg de la la Exposició d'Art Local Amateur, celebrada el mes de desembre de 1930 a la Fonda Tadeo del carrer Santa Ma­ria de la ciutat (que va ser la pri­mera exposició que es feia a l'a­vui ciutat de Sant Cugat):

"Ens plau poder donar el primer pas, vers el camí de l'art, en aquest poble de Sant Cugat.

Es pot dir que, fins a avui, si al­guns sentíem un gran entusiasme per totes les coses belles i artísti­ques, no podíem demostrar-ho ja que, encara que ens sobrés vo­luntat, estàvem completament mancats d'activitat. No trobàvem qui volgués escoltar les nostres as­piracions ni qui ens augmentés la flama de l'entusiasme espiritual

que tant necessita l'artista princi­piant. Per això, ara, rebel·lats contra

aquesta manca d'ajut, i il·luminats per l'art, ens hem unit o, millor dit, agermanat, tots els qui sentim batre dins nostre la inquietud prò­pia de qui comença a sentir les pri­meres vibracions artístiques, i hem organitzat aquesta primera Expo­sició Amateur. Fem, doncs, que aquesta sigui

l'ajuda idònia per a la joventut que puja; feu que curt temps a venir, Sant Cugat estigui ben fornit del més humà i valuós del món: lart." D'encà d'això han passat seixan­

ta-vuit anys, i el camí actual -en-

En els últims mesos

s'observen canvis

intensos amb

robertura de nous

espais d'art

cara que pot semblar al contrari-no és gaire més creatiu que el res­senyat a l'escrit. Per això és bo po­sar novament sobre la taula com un poble artístic ha tractat històri­cament l'art i els artistes compro­

mesos amb el seu temps. Tot i haver-hi diferents artistes

representatius de l'art de la sego­na meitat d'aquest segle que han estat pioners en creativitat, la ma­joria d'ells entre els setanta i els vuitanta anys, com Grau-Garriga, fins a avui, la ciutat no ha posat la primera pedra per recuperar-lo, però no cal oblidar que encara res­ten ignorats Teresa Farrés, Maria Teresa Codina, Joaquim Chanc-ho, Àngels Ribé, Pla-Narbona, i uns quants més que, tot i viure i treballar a la nostra ciutat, conti­nuen estant silenciats, no solament per l'administració local en la seva programació expositiva, sinó tam­bé pel poble en general.

El 1998 no tots els mals són de la cartera de cultura del nostre Ajun­tament, que defensa unes expo­sicions semblants a les que fem els espais professionals, on trobem una sèrie d'artistes que semblen estar protegits oficialment i si no, donin una ullada als catàlegs ofi­cials de les exposicions programa­des institucionalment en els úl­tims dotze anys; sinó dels que no hem estat, però, creatius en l'any que s'acaba.

Potser els mals són de les 52.000 ànimes que aquest Nadal no seran prou creatives, per crear noves il·lu­sions per al final de mil·lenni?

Josep Canals ésgalerista

El S e v e r e n T i t o

M'Ho "?OSEN

^(JT PAU ^

vjr'w'v"v'"!w ; ' ^ *&;••«, v- í= &J- X

E / porxo

Altre cop Nadal, bah!

HI o sap tothom i es profecia, (...) a ca'l fuster hi ha novetat! (J. V. FOIX).

Altre cop Nadal, bah! Aquest és el crit antinadalenc del passota etern. La cançó popular l'anomena Pas­qual; DICKENS, en el seu Conte de Nadal, li dóna el nom de Scrog-gie. De fet, els "pasquals" i els "scroggies" continuen protestant any rere any. La síndrome del pas-sotisme antinadalenc no és cosa d'a­ra; ha existit sempre. El nostre po­eta nadalenc per excel·lència, Josep M. de Sagarra, ens recorda que "ningú mai no va sentir la conver­sa del rabadà i els pastors, conver­sa estranya més vella que el món". A cada generació, el seu Nadal.

La meva, encara fou la del pessebre de suro i farina per nevar les mun­tanyes, de la molsa verda dels prats, i un tros de vidre amb paper de pla­ta d'una xocolatina Nestlé, per a l'estanyol i el riu. Per aquesta raó, sóc molt sensible davant aquells que, sense saber-ho, continuen fent el paper del rabadà de la cançó: "Nadal? Bah...No serà tant". En arribar Nadal, es fa sempre

. IORDI GARRIGA I PUIG

més viva la resposta dels rabadans i, encara que sembli que aconse­guiran fer abaixar el front a filòsofs i poetes, jo no ho crec pas. Seguint el poeta "i si respirem la llum se­rena, amb set de llibertat, veurem al nostre costat, el rabadà girat d'es­quena. I si no n'hi fem cas i anem caminant, el camí ens durà a Bet-lehem". Un altre poeta -Climent Forner-

en la seva Paràbola ens recorda: "el Nadal se'ns fa vell com un abric ar­nat d'estrelles, i passat de moda, amb un Sant Josep de pa sucat amb oli, una Mare de Déu com una ble­da, i un Nen Jesús com un terrós de sucre". Bé; admetem-ho. Però, no trobeu que seria horrorós que la màfia del li^it antinadalenc, i la seva mentidera dolçor, ens amargués la dolça melangia del veritable Na­dal?

Per a uns només és el 25 de de­sembre que cada any està marcat amb vermell en el calendari, enca­ra que aquesta data no sigui, histò­ricament, la verdadera, ja que està comprovat que Jesús de Natzaret nasqué per la primavera de l'any 6

abans de la que nosaltres anome­nem era cristiana. Per a altres és una diada casolana, que minva des­prés del dinar, com tan poèticament ens deixàescrit Salvat-Papasseit: "Jesús ja serà nat. Ens mirarà un moment a l'hora de les postres i després de mirar-nos arrencarà a plorar". Per pocs, Nadal és cada dia. Tot és qüestió de voler que sigui així, a fi i efecte de permetre que la tendresa íntima, inexplicable, d'a­questes diades penetri en el nos­tre cor -per més endurit que el tin­guem!- ja que la nit de Nadal és més forta que tots els passotismes. Algú ha dit que és més fàcil anar

a Missa del Gall, per dipositar un bes ritual i una moneda al peuet d'un nin de fusta, tot cantant una dolça nadala, que no pas visitar un vell parent, o un amic en desgrà­cia. Acceptem-ho; però podria ser que aquest gtegatvsme de la Nit de Nadal i el seu silenci, pogués aju­dar perquè algú de nosaltres donés aquell pas heroic d'estimar algú, i no tenir por de dir-ho.

Jordi Garriga és periodista

12 Opinió ELS4CANF0N3 Dijous, 24 de desembre de 1998

El porxo

Però . . . de veritat anem tan bé? FONTCUBERTA

E l tan proclamat "Espana va bien" ha arribat a oï­des del Parlament Euro­

peu i sembla que pot reduir-nos una sèrie de subvencions i ajuts que fins ara teníem. Si aneu tan bé, perquè us hem d'ajudar? -diuen per Europa-, Hi ha al­tres països que no van tan bé i ho necessiten més que vosaltres. Res­posta lògica a eslògans triomfa­listes. Però...de debò anem tan bé? És tothom que va tan bé o només una determinada classe social? Parlcm-ne. Baixen els ti­pus d'interès, creix el PIB, bai­xa la taxa d'atur, les empreses fan més beneficis que mai, s'in­crementa el consum, es redueix el dèficit públic, baixa l'impost sobre la renda...

Efectivament, des d'un punt de vista macroeconòmic anem molt bé. Però les coses s'han de mirar des de molts punts de vista per concloure que tothom va igual de bé. Per exemple, què passa amb la baixada del tipus d'in­terès. D'una banda, baixen els

interessos dels préstecs però, de l'altra, també baixen els interes­sos dels comptes i llibretes. Hi ha molta gent, molta, que ha per-

perquè no s'aprofita per garan­tir d'una vegada per totes els drets adquirits amb la Segure­tat Social i se'ns assegura d'una

/I./.rSTRACIÓ.JANA

dut una part considerable dels seus ingressos amb aquesta bai­xada. Són, en molts casos, in­gressos de gent gran amb els quals complementaven les seves pensions de la Seguretat Social. D'altra banda, si anem tan bé,

vegada que no haurem de patir en el futur? En moments d'eufòria econòmica és quan s'han de reservar recursos per a finalitats com aquestes. Si anem tan bé, per què no s'eliminen les mancances mèdiques de la

Seguretat Social? Per què s'eli­minen medicaments? Per què no s'acaben d'una vegada per totes les llistes d'espera? Jo crec que si anem tan bé potser és perquè no es fan aquestes co­ses i moltes altres. Seria massa llarg detallar-les aquí totes. Jo em pregunto també que, si

anem tan bé, com és que conti­nuen rebaixant les assignacions culturals? Cada vegada es des­tinen menys recursos a fomen­tar la cultura i cada vegada es va més amb vista a rendibilitats im­mediates. Finalment, una re­flexió: els criteris de valoració econòmica són molt elàstics i tot depèn del que es vulgui de­mostrar. És vox populi que un dels factors de l'actual boom econòmic dels països europeus és la conversió de les monedes a Peuro, que ha provocat la pre­vista aparició de dinet negre. I també que l'enginyeria finan­cera sembla molt discutible. Jo em pregunto: quan vingui el dia després, seguirem anant tan bé?

El s o t e r r a n i

Santcugatencs RAMON GRAU

Aquest cap de setmana, pràcticament a l'inici de l'acte de lliurament dels

premis Santcugatencs de 1' Any, ens va arribar la notícia de la mort d'un bon amic, en Josep Sanuy. Tot i que s'esperava, per la seva malaltia, un final així, la mort sempre arriba d'imprevist i sense trucar a la porta. En el seu comiat amb l'església de Valldoreix plena a vessar dels amics que ens en vam assaben­tar, -al llarg de la seva vida en Josep va sembrar molt d'afec­te-, vaig retenir la primera imat­ge que d'ell sempre guardaré: la manera que quan et veia t' aprctava Ics mans i tancava els ulls com volguen-te retenir uns instants, amb la cara satisfeta i

agraïda de tenir-te com amic. En Josep era d'aquella forna­

da de persones generoses que malauradament escassegen, que mai tenen un no, quan el que cal és col·laborar per una causa col·lectiva. Des del primer dia va ser un fidel col·laborador d'en-

va ser un fidel entusiasta de l'e­missora i, quan vam impulsar l'associació Amics de la Ràdio i l'organització dels premis Sant­cugatencs de P any va treure for­ces per contribuir-hi amb cos i ànima.

0 yo • No recordo

Sant Cugat necessita quants infarts i titats, associacions eireferent de figures a n g ' n e s de PÍ£

: . „ . -»i „..„ — ™ Í , J i v a n c a s t ' g a r e '

autèntiques COtn la gran cor d 'en tot el que portés

Valldoreix com a referent. Perquè estimava profun­dament aquest in­dret. Per defensar una causa que ell creia necessària, en Josep era ca­paç de fer i d'arribar, tot i la seva fràgil salut, allà on calgués. Des dels seus inicis, en Josep

d'en Josep Sanuy Josep. Suposo que era de tant fer-lo servir, però cap d'a­quests ensurts

va fer-lo defallir de treballar i fer costat en allò que se'l ne­cessités.

En Josep era d'aquelles per­

sones imprescindibles que ne­cessita tota comunitat i que mereixen tot el nostre reco­neixement i gratitud. Tenia tots els ingredients mereixe­dors del premi instituït per la ràdio en què ell tant va col·la­borar. Sant Cugat ara més que mai

necessita de molts Joseps Sa­nuy, si vol preservar la seva identitat i no perdre's en una ciutat que, per les seves carac­terístiques, rep una gran quan­titat de nous habitants amb al­tres històries, altres lligams. Sant Cugat, el present i el futur, necessita temps per ressituar i digerir figures autèntiques com en Josep, que són referents im­prescindibles.

L ' e s p i t I I e r a

Publi-reis ÀLVAR MASLLORENS

Vaig poder llegir a la premsa, la setmana passada, que aquest any els Reis Mags d'Orient re­petiran l'experiència de Pany anterior i arribaran a Sant Cugat en helicòpter. L'experiència els devia agradar molt, i no m'estranya, perquè ells, que van demostrar conèixer tan bé la nostra ciutat, van poder veure, amb una altra pers­pectiva, el creixement (moderat, controlat, enjardinat, exemplar) de la nostra vila.

El que no ens deia la premsa, pot­ser perquè Ses Majestats ho dei­xen com a incògnita, per al cop d'e­fecte, és quin dels tres Reis llegirà el discurs. Ni tampoc ens han dit qui serà el patrocinador: vindran amb corones d'alguna marca co­mercial? Els vestits, duran amb lle­tres grosses el nom d'alguna marca o d'alguna empresa municipal? Quan parlin de l'alcalde, i com a comiat -Pany que ve ja no hi serà, com a alcalde; potser hi serà com a Rei-, l'anomenaran germà, amic, collegui, hàbil administrador públic? Quan cantin les excel·lències de la gestió municipal, es trauran la bar­ba postissa? Signaran el discurs, o autògrafs, amb nom i cognom? Totes aquestes preguntes, ja em perdonareu, són només una part de les que el record em suscita. El re­cord de la profunda vergonya alie­na que vam poder (o haver de) viu­re Pany passat al Pla del Vinyeç vergonya de ser gran i intentar ex­plicar als menuts a qui havíem dut a veure els Reis allò que sentien; ja se sap, el publi-rei devia arribar cansat del viatge. Vergonya de veu­re com impunement hi ha qui ins-trumentalitza i s'apropia de quel­com que és de tothom, que no hauria de convertir-se mai en una festa institucional, sinó pública, de la gent, sense exclusivitats de cap mena.

Aquest any és any d'eleccions mu­nicipals. Esperem que Ses Majes­tats restin al marge de la campanya electoral, que esmenin tics que vé­nen de lluny i que cal bandejar. I, si això no és possible, que l'endemà trobin ells un munt enorme de car­bó, per meditar tot Pany.

EL MON DEL PA CONTRA LA FAM EN EL MÓN

93-726 68 48 Polígon Industrial de Can Roqueta

C. Can Camps s/nQ

08202 - Sabadell (Barcelona) Tel. 93 726 68 48 Fax 93 727 43 17

PAN SIN FRONTERAS

ELS4CAIYIDNS Dijous, 24 de desembre de 1998 Opinió 13

*A^/N'

A grans t r e t s

Dolors Vilarasau Exigència professional

El dibuixant Frederic Cabanas i la grafòloga Eugènia Barrachina retraten la personalitat de la directora de Tetrateatre, Dolors Vilarassau. L'estudi que ve a conti­nuació ens revela els trets més ocults de la seva per­sonalitat.

M'

J^U» «}*-*-«. M M ^/yy^Zjf cA* C* \ndOL jJL k *» f * i -*,

\í> |-\^o l ^ 0 1 - WA A ^ .

U na actitut autoexigent i una necessitat de demostrar la pròpia và­

lua, potencien en la senyora Dolors Vilarasau, juntament amb la seva e levada intel·ligència, un protagonis-me que -de totes maneres- li resulta fàcil d'aconseguir. Intel·lectualment ràpida, re­

ceptiva, amb un aprenentatge fàcil i oportú, sap transmetre les seves idees als altres però també sap escoltar, atès que mostra un interès notable per noves idees que l'enriqueixin. Malgrat això, si alguna cosa no la creu convenient o no li agrada algú es molt capaç de tancar-se en els seus criteris i defensar-los fins al final. Fa la impressió, a un primer

nivell, que és una persona dis­tesa i segura, però aquesta imatge la manté mitjançant

una tensió interna i un nivell d'autoexigència molt elevat. Es perdona a sí mateixa molt poques errades, és força in­transigent amb els resultats de les seves gestions i, alguna ve­gada, aquesta "duresa" la pot transmetre a les persones que són sota les seves ordres. És molt responsable: quan es compromet en una acció és molt difícil que no assoleixi els seus objectius, i més amb la seva feina, perquè la seva projecció laboral ocupa una parcel·la important en la seva escala de valors.

Amb la col·laboració:

EQCRJPT SELECCIÓ -FORMACIÓ

Aragó, 208, 3r3a -08011 Barcelona Tel. 93451 0439* • Fax93451 7396

Retrat del Centre C u l t u r a l PROGRAMACIÓ GENER - FEBRER - MARÇ'99

D A N S A T E A T R E Divendres 5 de febrer i dissabte 6 de febrer a les 10 del vespre

C O M P A N Í A N A C I O N A L DE D A N Z A Coreografies de: J.Kiliàn W. Forsythe i N. Duato Director Artístic: Nacho Duato

T E A T R E Divendres 15 de gener i dissabte 16 de gener

a les 10 del vespre

C R I A T U R E S

T de Teatre Direcció: David Plana i T de Teatre

Divendres 22 de gener a les 10 del vespre

LA CASA DE BERNARDA ALBA de Federico García Lorca

(espectacle en castellà)

MUSICA Dissabte 30 de gener a les 10 del vespre

T H E D U B L I N E R S

El grup irlandès per excelència que porta més de trenta-cinc anys emocionant públics per tot el món.

DANSA Dijous 11 de febrer i divendres 12 de febrer a les 10 del vespre

ROMEO Y J U L I E T A COMPANIA NACIONAL DKDANZA Direcció y coreografia: Nacho Duato

VENDA DE LA TOTALITAT DE LES LOCALITATS a partir del dimarts 29 de desembre de 1998

14 ELS4C4IYTONS Dijous, 24 de desembre de 199H

* T ^ 4

« g-

Í<SM

w . * *

rep. SANTCUGATENCS

' í «

MS4CANT0NS

Entorn Dijous, 24 de desembre de 1998 15

T r a c t a m e n t d r e s i d u s

Sant Cugat diu no a la termòlisi El Grup de Natura demana a PAjuntament que ratifiqui la política de residus

El Grup de Natura del CMSC ha demanat a l'Ajuntament i als partits locals que ratifiquin la política de tractament de residus concebuda sota el mo­del de Residu Mínim vigent a Sant Cugat, i que s'oposin a participar en el model de trac­tament de les deixalles que s'està debatent a Rubí.

Ai RA COSTA

- Sant Cugat -

Kntrc Ics prop de 1.200 perso­nes que divendres passat crida­ven consignes contra la futura planta de tractament de residus de Rubí hi havia nombrosos santcugatencs. Ciutadans i en­titats vinculats a l'ecologisme lo­cal van recórrer els carrers de la ciutat veïna cridant contra unes instal·lacions que podrien fer en­trar en crisi el model de tracta­ment de deixalles que existeix a Sant Cugat des de fa 4 anys (??????): Residu Mínim. I és que el projecte de la planta de trac­tament de residus aprovat per l'Ajuntament de Rubí preveu que en aquestes instal·lacions també s'hi tractin part de les dei­xalles de Sant Cugat. Un extrem

El Grup de Natura creu que les al qual el Grup de Natura del CMSC s'oposa fermament: "Sant Cugat ja té un model de gestió de residus propi i el que sorprèn és que la Junta de Resi­dus digui que no hi ha prou di­ners per construir una planta de triatge a Sant Cugat i que al ma­teix temps inverteixi en una ins­tal·lació com la de Rubí", ha dit Kristian Herbolzheimer. És per això que el Grup de Natura ha

administracions s'haurien de looidiiun fet una crida a l'Ajuntament de Sant Cugat i a tots els partits po­lítics perquè es neguin a col·la­borar amb el model veí "que su­posaria enganyar els santcugatencs fent-los creure que recuperem els seus residus quan en realitat els estaríem duent a una planta amb uns ín­dexs de recuperació molt bai­xos", sentencia Herbolzheimer.

L'oposició ecologista a la plan-

millor. FOTO:XAVl LARROSA ta de Rubí troba el seu origen en el procés de tractament de les deixalles que s'hi ha previst instal·lar la termòlisi. Aquest sis­tema permet convertir la matè­ria inorgànica -bàsicament els plàstics i derivats- en energia. El preu, però, és molt elevat, ja que com a resultat d'aquest pro­cés es generen nous residus qua­lificats de perillosos. Així ma­teix, la producció d'aquesta

energia requereix constantment residus que, si es tractessin per mitjà d'un altre procés, podrien ser reciclats. La manca de fiabi-litat d'aquest sistema i l'alt cost econòmic que suposa la seva im­plantació -la de Rubí costarà 2.400 milions-acaben de definir els arguments contraris a la seva instal·lació. El Grup de Natura espera que

ens els pròxims dics els polítics locals es defineixin a favor de continuar apostant pel Model Residu Mínim. De no obtenir resposta, però, ja han anunciat que se sumaran a totes les ac­cions que es duguin a terme con­tra l'equipament de la ciutat veï­na. L'alcalde de Rubí, Eduard Pallejà, va llançar fa pocs dies una llum d'esperança damunt el cas anunciant que no donarà el vistiplau definitiu al projecte si no es crea un consorci integrat pels ajuntaments de Sant Cugat i Rubí i la Junta de Residus. El Grup de Natura veuria amb bons ulls aquesta proposta, sen­se renunciar al fet que aquest consorci es replantegi l'ús de la termòlisi i que revisi la gestió de residus de tots dos municipis.

R e c o l l i d a s e l e c t i v a

El paper i el cartró lideren el rànquing de productes recollits selectivament

L'any vinent s'implantarà el cubell pera restes orgàniques A. C.

- Sant Cugat -

Els santcugatencs són espe­cialment sensibles pel que fa al reciclatge del paper i del cartró. Així ho demostren les xifres que el Centre d'Ecologia i Projec­tes Alternatius (CEPA) acaba de fer públiques, segons les quals des de gener fins a l'oc­tubre d'enguany s'han recollit 1.128 tones d'aquests dos ma­terials. Aquest xifra, però, en­cara pot incrementar-se consi­derablement degut als envoltoris i caixes que s'utilit­zen per aquestes festes de Na­dal. El mateix passarà segura­ment amb la recollida de vidre, gràcies a l'increment en el con­

sum de begudes que es pro­dueix en aquestes dates. Es per això que des de les pàgines de la revista Clarinet, el CEPA ha fet una crida a tots els santcu­gatencs perquè continuin duent el paper i el vidre als conteni­dors de recollida selectiva -els de color blau i els verds respec­tivament. Pel que fa a la resta de pro­

ductes recuperables, per ordre d'èxit en la recollida segueix el vidre, amb 486 tones, l'espor­ga, amb 242 tones i les piles, amb 34 tones. Més enrera que­den les 22 tones de roba que s'­han recollit als contenidors de la ciutat, els 35.215 litres d'oli de cuina i els 704 quilos de me­dicaments (recuperats entre els

mesos de gener i juny). En comparació amb l'any an­

terior aquestes dades són un xic inferiors, però caldrà esperar a principis de l'any vinent per fer un balanç més genèric en tant que l'informe que acaba de pu­blicar el CEPA encara no inclou les dades del darrer trimestre de l'any. Tot i així, les expecta­tives són bones i sembla que es podrà confirmar un any més la tendència a l'alça de la partici­pació dels ciutadans en la gestió responsable dels residus. A més, l'Ajuntament disposa de nous contenidors de paper i vidre que instal·larà en breu, de manera que els punts de recollida que s'havien fet malbéseran substi-tuits per d'altres de nous.

Les xifres del 1998 • Paper i cartró: 1.128 tones

• Vidre: 486 tones

• Roba: 22 tones • Esporga: 242 tones

• Piles: 34 tones

• Medicaments: 704

quilos (de gener a

juny 1998)

• Oli de cuina: 35.215 litres

FONT: Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius

A L U M I N I i V I D R E EXPOSICIÓ i VENDA:

PI. Ajuntament O Xerric, 2 Tel. 93 675 29 02 Fax 93 675 28 61 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

• Reparacions • Persianes • Canvi vidres C/Valldoreix, 53 Tel. 93 590 00 25

16 Entoni ELS ÍCAIYIWB Dijous, 24 de desembre 1998

C o n t a m i n a c i ó a t m o s f è r i c a

BFGoodrich assegura haver resolt els problemes de males olors

Lempresa ha encarregat un projecte d'optimització de la factoria per a l'any vinent

A.C. p j - * '<*;

L'empresa de polímers BFGoo­drich ha solucionat pràcticament tots els problemes de pudor de fums que li havien atribuït els veïns als darrers mesos. Després que les associacions de veïns de Coll Fava i de la placa d'en Coll-Monestir-Sant Francesc denun­ciessin la pudor que sorgia de l'empresa ubicada a Sant Cugat, els directius d'aquesta van posar-se a treballar immediatament . Mi/Í any després, han presentat un paquet de mesures que avalen la salubritat dels fums emesos.

Kls veïns poden viure tranquils

perquè Ics anàlisis tetes pel de­

partament de medi ambient de

la Generalitat evidencien que el

Fum expulsat per l'empresa "està

molt per sota de la trentena part

de la concentració màxima de pro­

ducte permesa en ambients de

trebal l" , ha informat el director

de seguretat de BFGoodrich. Jor­

di ('asaponsa. Confirmada la sa­

lubritat de les emissions també-

se n'han resolt les males olors grà­

cies a la instal·lació d'un rentador

de gas -aparell que converteix el

gas en aire ne t - i de 2(i vàlvules

que n'optinut/en els resultats. FI

complex sistema funciona a pic

rendiment des de primers de de­

sembre, data a partir de la qual ja

s'ha notat una millora considera­

ble en l 'ambient. FI vicepresi-

dent de l'Associació de veïns de

la platea d'en ( à)ll-\lonestir-Sant

Duet/tus i tèrniisvuií pitïiiil·ii //, millores efeduades u la fompunvui /• A /

37 milions per rentar el gas • l ína de les inversions més im­portants qae ha fet BFGoodrich en eh últims mesos han estar els 37 milions de pessetes que ha costat el rentador de gas. un aparell *que neteja els gasos que es produeixen a la fabrica fins a converrir-Jos en aire net, que és el que s'expulsa per ta xeme­neia de ta factoria'1, ha explicat el director de seguretat de l'em­presa, Jordi Casaponsa. L'apa-. rell va entrar en fimcionamenr l'abril d'enguany i aquest de­sembre s'ha reforçat la seva eficàcia amb la instal·lació de 26 vàrv^etfeompternentàrics./ A.C.

Francesc, Jordi Molgó, així ho ha confirmat: "Puc assegurar que ja no sentim pudor. Com ha canviat la cosa!".

L'empresa assegura no haver es­catimat mitjans per pal·liar les molèsties ocasionades als veïns. Així, a banda d'instal·lar la ma­quinària especialitzada, ha intro­duït canvis en el sistema de treball dels operaris i dels distribuïdors. Pel que fa als primers, s'ha fet una campanya de conscienciació per evitar vessaments dels pro­ductes pudents. En referència als segons, l'empresa ha fixat, amb l'ajuntament, una ruta obligatò­ria d'accés i sortida de la fàbrica "al més allunyada possible dels nostres veïns", ha dit Juan Luís Velasco, director de la fàbrica. Igualment, tot els distribuïdors presenten ara un certificat del pro­ducte que transporten de mane­ra que, quan arriben a la fàbrica, aquest es pot dipositar directa­ment a les cisternes sense que els tancs s'hagin d'obrir per analitzar el producte -operació que supo­sava mantenir en contacte amb l'aire una gran quantitat de pro­ducte que feia mala olor.

"Tenim la ferma voluntat de ser bons veïns de Sant Cugat i, per tant. farem tot el que faci falta per continuar treballant aquí durant molts anys", ha sentenciat Velas­co. Prova d'això és l'estudi que la factoria ha encarregat a dos en­ginyers nord-americans "per bus­car tots els punts susceptibles de ser millorats".

El Grup de Natura no vol residus a la Pedrera Berta

A.C. Cugat-

"Convertir la Pedrera Berta en un abocador seria una nova agres­sió a Collserola". Amb aquesta contundent afirmació el mem­bre del Grup de Natura, Kristian Herbolzheimer, ha denunciat aquesta setmana la possibilitat que la pedrera de Sant Cugat es­devingui un abocador de fangs de depuradora o be de residus municipals.

Aquesta explotació està a punt d'exhaurir part del seus recursos naturals i, segons dicta la llei cor­responent, això obliga els seus gestionadors a restaurar-la. Es per això que l'empresa busca di­verses opcions que des del Grup de Natura no es veuen amb mas­sa bons ulls. "Òbviament estem d'acord en què l'espai s'ha de restaurar, continua Herbolzhei­mer, però temem seriosament que es converteixi en un aboca­dor de de ixa l l e s" . 'Fot i que aquesta possibilitat va ser des­cartada rotundament per la fa­mília Franquesa, una de les res p o n s a b l e s de la ped re r a . Herbolzheimer assegura que l'Entitat Metropolitana de Ser­veis Hidràulics i Tractament de Residus treballa amb la idea de convertir l'explotació en un abo­cador ''(Ric permeti absorbir una part de la brossa que actualment va a parar a l'abocador del Gar­raf". El Grup de Natura consi­dera que aquesta possibilitat se­ria "nefasta" perquè afectaria Collserola, en tant que la pedre­ra pertany a aquest entorn.

O F E R T A OEE T R E B A L L

BEQUES, AJUTS, PREMIS I SUBVENCIONS

Convocatòria de f Ajuntament d*Afcinyana, Tarragona, pera te provfeltf de tes segóerfts places: -una plaça d'Oficial de Satveis Múftptes· -dues places de Conserge-Socorrista de piscina, -una pfacade Peó. -una placa de Professor «íeMútíca-Gimnàsflca. Instàncies: Nòrrnac$ a rAjuntament <fAfcínyam ÍBOE núm. 290/4-12-98)

Convocatòria del Consell Comarcal de l'Alt Empordà, per a la provisió d'una plaça de Coordinador d'Activitats Esportives. Instàncies: informació al Consell Comarcal de l'Alt Empordà. (BOE núm. 290/4-12-98)

Convocatòria de FAjuntament d'Arenys de Mar, per a la provisió de cinc places tfAuxifer AoVninistratfu. Instàncies: fins al 31 de desembre de 1938, al Registre Generat de l'Ajuntament d'Arenys de Mar. de dilluns a divendres, de 9.00 hores a 14.00 hores. {BOP núm. 296/11-12-98)

Convocatòria del Servei Municipal d'Esports de Badalona, per a la provisió de les següents places, -una plaça de Tècnic Superior, -una plaça d'Oficial Administratiu, -dues places d'Oficial Primera, -una plaça d'Oficial d'Ofici.

-quatre places de Conserge. Instàncies: informació al Servei Municipal d'Esports de Badalona. (BOE núm. 293/8-12-98)

Convocatòria de a

diplomat en infermeria, -una plaça de metge, -una plaça de zelador, -una plaça de pediatra. Instàncies: fins al 31 de desembre de 1998, al Registre del Consell Comarcal del Solsonès. (DOGC núm. 2784/11-12-98)

d'Oficial Paleta, -una p1ac^dt$eiajp«$& jtastàncías:finsai2£lde ' ai Registre General de h Sitges, afedifteicterr rAjuntament, Sí'hum. núm.

Convocatòria de la Universitat Pompeu Fabra, per a la provisió d'una plaça de documentalista de l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada, IULA, adscrita a l'Administració de Rambla. Instàncies: fins al 31 de desembre de 1998, i es presentaran al Registre de la Universitat Pompeu Fabra, plaça de la Mercè, núm. 12 de Barcelona, de 9.00 hores a 14.00 Hores i de 15.00 hores a 17.30 hores. (DOGC núm. 2784/11-12-98)

Convocatòria de PHospííai Solsonès, Fundació PúbacaComarcai, del Consell Comarcal del Solsonès, de tes següents places: -ciftc places de diplomat en infermeria, -dues places de diplomat en infermeria, -quatre places de diplomat en infermeria, -una piaOa d'Odontòleg. •una plaça d'Auxiliar Administratiu. -cinc places de metge, -una plaça d'Auxiliar Administratiu, -una i

C^ste1S»s^'pw«i^oorÉFaielacl6'd^ti •> plaça cfAwIgff Adrrfttàta^Su, p&nmpmfa local, Instàncies; ftw al 26 de deseu*»» d©

(DOGC l'Ajuntament {BOP núm. 293/8-12-36)

Convocatòria de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, per a la provisió de les següents places: -una plaça de Tècnic Superior medi ambient, -una plaça de Tècnic de grau mitjà, Pla Integral de la Gent Gran. -una plaça de Tècnic Auxiliar C, Joventut i Plans Integrals. Instàncies: fins al 28 de desembre de 1998, al Registre General de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. (BOP núm. 293/8-12-98)

CONSTITUCIONS I CONVO­CATÒRIA DE JUNTES

Convocatòria del Ministeri d'Assumptes Exteriors, de Subvencions i ajuts per a activitats de promoció i difusió de la cultura espanyola a l'estranger. Sol·licituds: fins ai 30 d'agost de 1999, al carrer Salvador, núm. 1,28071 Madrid. '

Convocatòria del Ministeri d'Assumptes Exteriors, de Beques per realitzar estudis a Rússia durant ei curs 1999-2000. Sol·licituds: fins al 9 de març de 1999, al carrer Salvador, núm. 1, 28071 Madrid. Telèfon: 91.379.97.62. ext.9556 o 9062 i 91.379.98.99.

tíàDirècdó Generat de .Cooperaci^l CtSwanteació Cultural

Rei.núm. 1,28071 Madrid.

Convocatòria de la Fundació Josep Antoni d'Artigues i Sanz, Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials, de Beques per ampliació d'estudis o ensinistrament professional, i ajuts corresponents a institucions que acullin als becaris. Sol·licituds: fins al 15 de febrer de 1999, al carrer Josep Gutiérrez Abascal, núm. 2, segon pis, 28006 Madrid. Telèfon: 91.336.30.707 91.336.30.71. Fax: 91.336.30.11.

cursos a Lwmim§J&9&, SoMeauds: m& ai Si demanda i 9 # éaaner Safvador, núm. %t 28071 Madrid. Telèfon: 91.379.97.92, MMS8 O 3062 i 91.379.9»m '

Selecció d Informació Oficial

HS4C41Vra>B

Societat Dijous, 24 de desembre de 1998 17

Festes

Nadal: entre la tradició i la modernitat Els costums han evolucionat fins a avui, donant lloc a noves pràctiques per aquestes dates

Aquesta nit, el caga-tió i la missa del gall donaran per co­mençada la celebració nadalenca. Un any més, els actes lu-dicofestius emmarcaran una festa ancestral protagonitza­da pel retrobament d'amics i familiars i on, a més dels llums de colors que il·luminen els carrers, la tradició gastronòmica té un paper molt important: canelons, escudelles, torrons i caves tornaran a ser-ne els protagonistes.

ANNA BORAI

- Sant Cugat -

Segons la tradició popular, la Nit de Nadal és una de les més prolí­fiques en costums i creences.

El fet de coincidir amb el solsti­ci hivernal (moment de l'any en què el sol arriba a la seva alçada mínima en el zenit i, per tant, cl moment en què és menys visible i escalfa menys) i que tradicional­ment es consideri la nit més freda de l'any, ha tingut també alguna connotació relacionada amb la seva màgia (no és gratuït que el refra­nyer popular afirmi que "nits de Sant Joan i Nadal, només n'hi ha dues en tot l'any"). I és que, con­siderada la nit més llarga de l'any, es creia que tots els remeis aplicats durant el seu decurs tenien una virtut guaridora molt més intensa del normal.

La realitat actual, però, és molt diferent, tot i que no ha deixat comletament de banda la tradició. El tió continua portant regals a moltes llars catalanes, entre els cants dels infants i l'esguard atent dels seus familiars.

Antigament, però, el caga-tió era tota una cerimònia: s'escollia un tronc especial i durant molts dies "se'l cuidava i se l'alimentava" perquè la Nit de Nadal estigués molt content. Quan arribava el dia de donar-li cops de bastó, era l'a­vi l'encarregat de dur-lo fins a la vora del foc, i un cop allà el be-neïa (normalment amb vi blanc). Actualment, el ritu s'ha convertit en molt més festiu, de la mateixa manera que la litúrgia eclesiàstica també agafa aquesta nit, segons afirmen els mossens, "un caire més popular".

El que sí que ha evolucionat se­guint el referent d'abans és tot el que guarda relació amb l'aspecte gastronòmic: torrons, canelons i escudelles són tes estrelles de la taula des de fa molt i molt de temps.

D'antic, el Nadal ha estat una festa estretament lligada amb els

productes del camp i, per tant, amb la gastronomia.

Tasts nadalencs

Fa uns segles, a les cases de pagès es tenia per costum guardar el pri­mer i bo de les collites per celebrar amb la família el Nadal. Per fer-ho, es transformaven els cereals en uns tipus de pastissets, sovint ano­menats "coques de mel", les quals s'afirma que podrien ser les àvies dels torrons que actualment es consumeixen.

En aquest sentit, però, els dolços han evolucionat molt: continuen existint els torrons tradicionals (crema cremada, xixona i alacant) que d'altra banda són encara els més preuats, però han sortit al mercat nombroses propostes que en molts casos han fet engrandir la safata que es porta a taula.

"Actualment", afirma el pastis-

Eltren de Sant Cugat Comerç atrau un any més l'atenció dels més menuts. FOTO: XAVI LARROSA

ser Jaume Sàbat, "hi ha varietats "De tota manera", assegura Toni de torrons que ni ens podríem Mestres, coincidint amb altres pas-imaginar". I és que els pastissers tissers locals, "per molta varietat artesans de Sant Cugat realitzen aquestes postres nadalenques de tots els gustos i colors: de coco, de massapà amb fruites, i molts de xocolata -i amb tot allò que es pot combinar amb la xocolata.

que hagi, els santeugatencs con­tinuen preferint els de tota la vida".

Això vol dir que els grans prota­gonistes són encara els de crema cremada, alacant i xixona, és a dir

Per què el gall dóna nom a la missa ' E í Nadales per a molts,a més d'una celebració fataiuar, -una

commemoren ( 'Jes aegïe IV, tat t que a Catalunya Sa constància històrica «• re­munta només al segle 3ÜÏÏ. La primer* missa, que marea

l'ínié de les festes, és la íràssa del Ga0, dirà aíxí pej^,«èmps ençà la gent matava m gaíl a garrotades coiaacàs<jg. j»er ha« ver cant» re|w<««rJt*Sa««Fcre la seva negació a Jesósv i des­prés se Fofrenía en una ce­rimònia religiosa que se cele­brava passades les dotat de &

A Saat Cugat, ei símlo! del gall té na altre referent àistò-ric:la nit de nadal de 1350 Be­renguer Saltelis va assassinar l'abat Biure mentre deia missa

*tne«

gat a 8>mar-li la fortuna que el seu pare feavia entregae a' giésia; se r r i s la llegenda, la defe vents - q u e com toi aap té forma de ga í i - va eo-mençaracantar, advertint a tot ei municipi dei que passfva a i'esgjésk

Les llegendes són d i v e a ^ però c l que continua s e n t ' l s fet real és que són molts eís sanetsaptenesque aquesta nit aniran a les parròquies del mu­nicipi per celebrar l'inici del Nadal (tot i que per a alguns

: tot just pnt, a

les vuit deJ vesps^ Jhyb -una rrassaorkrj&daiaj^-$Íints). Els etne mossens titulars de

íes set paa&juíes de Sant Cu­gat nan «Hrteidk a assenyalar que Vhto&fàh, se centrafà en Tatejpfew eï-sen.timent familiar i l'amor que eomporta !a celc-

molt mes festiva, i stumena Cantar els

durat Engaàïybi ha novetat a 4eè$ de les

re­parat | tobé "el biotr&Is pas­tors'* pQ£s tots els v^mm, i a la paj^ma de & ^ | J B I & ai Mones&rTiadedkfeí^íte-pom rje&eol·lecta eséàiaarà a%| darnnifícats per li JÜS& P&Ò el que també i

: mossens <

és la det pateix dia 25, el d$f de-NadaÍ·A«*estesi secebrj^||t4iferents < nies; al Monestir, per exemple, nT»i haurà sia a diferents hores (9 - i |'« 12. 1M5 -19- W'M\

Tesesglésiea<

do&e del mi^kJKBM,

els que tenen com a base el sucre i l'ametlla (i per tant els més lligats a la tradició popular, que els con­siderava aliments bàsics, sobretot l'ametlla que, pel seu gran valor proteïnic i pel fet que l'arbre és el primer que floreix, era relaciona­da amb la fertilitat).

Enguany, el preu d 'aquestes dues matèries s'ha mantingut es­table i, consegüentment, el preu dels torrons artesans continua si­tuant-se entre les 3.000 i les 4.500 pessetes el quilo. "S'ha de tenir en compte" sosté Joan Pros, "que els torrons artesans, a més de por­tar molta feina, estan fets amb els millors productes del mercat".

Però a més dels torrons i el cava, els àpats dels dies assenyalats també són considerats com a molt importants. Tradicionalment els plats protagonistes són l'escudella amb carn d'olla per al dinar de Nadal, i els canelons per a Sant Esteve.

Però, independentment del que es porti a taula, el sentiment ge­neralitzat és de joia i solidaritat. Enguany, tot i que la grossa de Nadal ha tornat a passar de llarg, el dia 25 cau en divendres, i se­gons e\ "Costumari Català" de Joan Amades, "Si Nadal cau en divendres, bo per les ovelles, hi haurà moltes abelles i sembra fins a les cendres": s'associa a la re­producció i la productivitat pel fet que Adam i Eva foren creats el mateix dia.

18 Societat ELS /CAIYIOV3 Dijous, 14 de desembre 1998

La UNESCO recull joguines i roba per als nens del Perú

A.B.M.. - Sant Cugat-

L'Associació Amics de la l nes-co Valldoreix-Sant Cugat ha de­cidit aprofitar les festes nada­lenques per encetar també una campanya solidària destinada als nens del Perú.

L'objectin és recollir roba i jo­guines en bon estat per poder-lcs enviar al país sud-americà. "Allà la pobresa és el pa de cada dia", afirma Antoinette Bernard, membre de l'entitat i coordina­dora de la campanya, "i tant la roba com les joguines són molt c a r e s " . Ks per això q u e els Amics de la Lnesco de la ciu­tat esperen que la resposta sant-cugatenca sigui positiva, i pu­guin enviar com més material millor, mitjançant la col·labora­ció de la Creu Roja i dels fran­ciscans i dominics que distri­bue ixen al país sud-americà l'ajut humanitari.

Tothom que hi estigui inte­ressat pot fer arribar les seves aportacions a Ràdio Sant Cu­gat. La campanya es clourà a mitjan gener.

C a m p a n y a

Tots els nens de Sant Cugat tindran els seus regals de Nadal

Les joguines es poden dur a la parròquia fins al dia 4 de gener

A.B.M.

Aquesta setmana ha començat una edició més de la campanya "Un nen, una joguina" que any rere any organitzen els Joves de la Parròquia, i que té com a objectiu que tots els infants de la localitat tinguin el seu obsequi de Nadal.

Des de dilluns i fins al proper dia 4 de gener, tots aquells que ho de­sitgin poden col·laborar-hi portant (entre les sis i les vuit de la tarda) una joguina nova als locals de la Parròquia o a la caseta que posarà el Tot Sant Cugat a la plaça dels quatre cantons. L'altre sistema que els joves han previst per poder par­ticipar a la campanya és adquirir els regals a les botigues associades (Nins, Marga, Els 3 Reis, l'Amic Imaginari, Scooty, Antoni, Papere­ria Jordi, l'Arpali i Paideia). Com­prant les joguines en aquests esta­bliments, a més d'obtenir un 10% de rebaixa, s'estalviarà també el transport, perquè algun dels joves que organitzen la campanya les pas­sarà a recollir directament per la

La campanya dels joves de la parròquia porta la il·lusió a moltes llars necessitades. FOTO: XAVI l.ARRÒS A.

botiga. Des de fa molts anys, el grup de

Joves de la Parròquia treballa con­juntament amb l'organització Vallès sense Fronteres, així com amb els assistents socials que treballen, des de l'Ajuntament, tant a Sant Cu­gat centre com als districtes. Se­gons els promotors d'aquesta cam­panya, la nit de Reis de l'any passat

van ser dos-cents cinquanta els nens que en van sortir beneficiats. Per dur a terme l'edició d'aquest

Nadal cinquanta joves participa­ran en la iniciativa, uns organitzant la campanya i sensibilitzant l'opinió pública, uns altres buscant, rebent i organitzant els diferents regals, i altres embolicant-los i distribuint-los perquè arribin a les llars. La no­

vetat d'enguany serà que també els pares que ho desitgin podran passar a recollir els obsequis du­rant la tarda del dia 4. Però, fins aleshores, esperen poder haver re­collit totes les joguines necessàries així com els diners complementa­ris per adquirir les que encara facin falta (el núm. de compte, 2100-30-83-342200263249).

C e l e b r a c i o n s

Sergi Martín guanya el concurs de Nadales de l'empresa Lucas

Tots els participants són fills dels treballadors F í A.D.B

C o n c u r s

V.entrega de premis es va fer dissabta a la Casa de Cultura. FOTO: O.B.

L'empresa Lucas de Sant Cu­gat va celebrar dissabte al matí la tradicional entrega de premis al guanyador del dibuix que en­guany il·lustrarà les postals amb què l'empresa felicitarà el Na­dal. Sergi Martín Bordes, de nou anys, va ser el guardonat amb el primer premi, un ordinador personal.

Un total de cinquanta nens i nenes d'edats compreses entre els 4 i els 14 anys i fills dels tre­balladors de l'empresa van par­ticipar al certamen dibuixant les postals, que es van exposar a la Casa de Cultura.

Novetats a la dinovena mostra de pessebres que

convoca l'Ateneu

A.B.M. - Saat Cagat -

Com cada any, i ja en fa di­nou, l 'Ateneu San tcuga tenc ha convocat novament el seu concurs de pessebres que, en­guany, incorpora alguns nove­tats. La primera és que deixa de ser un concurs per passar a ser una mostra. "Hem provat de simplificar el cer tamen al màxim", afirma Montse Sant, la seva coordinadora, "perquè s 'animi més gent a participar i s 'estengui el món del pesse-brisme". Així tothom qui vul­gui es pot inscriure de mane­ra gratuïta, "tant entitats, com comerços , com les persones

que ho vulguin fer a títol par-ticular"a qualsevol de les dues ú n i q u e s c a t e g o r i e s q u e hi haurà a partir d'ara: majors o menors de quinze anys.

El jurat avaluarà els pesse­bres durant els dies tres i qua­tre de gener amb la particula­ritat que enguany, a més de valorar-los, els fotografiaran per pode r cons t i t u i r p o s t e ­riorment la mostra, la qual, si té èxit, precedirà un futur cur­set de pessebres .

També per primera vegada, els membres de l 'Ateneu han preparat un pessebre gegant, fet amb fullola, roba i làtex, que decorarà a partir d 'aquest vespre la plaça Pep Ventura.

CENTRE DE LA IMATGE NOU SERVEI ZOOM. COPIES DES DE 7x10.

FINS A 30x45 EN NOMÉS

1 HORA

****>. OFERTA: Per cada revelatge i còpies, et regalarem una ampliació de

E ^ ^ Q en rodets de 135mm (el rodet tradicional)

o un r 7 *^H3 en APS.

A ZOOM pensem en tu. Ara disposem del millor labo­ratori fotogràfic del món per poder oferir-te la millor qualitat en el revelatge de les teves fotos i, a més, el

més nou en tecnologia fotogràfica: L'ADVANCED PHOTO SYSTEM. (APS)

J P | j £ NOU E-MAIL: zoomcentre@anit.es PI. Dr. Galtes, 9. Tel. 675 56 74 - C. Santa Maria, 14. Tel. 675 57 24 SANT CUGAT DEL VALLÈS

ELS-/CANTON5 Dijous, 24 de desembre 1998 Societat 19

T r a d i c i o n s

El "Caga-tió" du els primers regals de Nadal als nens de les Planes

Prop d'una quarantena de nens omplen el Centre Cívic del districte

ALÍCIA D. Bi j

- Les Planes -

Uns dies abans de la seva cita anual, el dia de Nadal, el Tió va portar dissabte a la tarda alegria i molts regals a la canalla de les Planes. Prop d ' u n a q u a r a n t e n a de

n e n s i n e n e s van o m p l i r el Cent re Cívic del districte per fer "cagar" al Tió llaminadu­res, trencaclosques, llibres de contes i xocolata.

La fes ta , o r g a n i t z a d a pe l Grup de dones de la Creu d'en Blau i l 'esplai Tekan , va co­

mença r a les sis de la tarda amb un espectacle de titelles a càrrec dels monitors del cen­tre que , en un improvisat tea­tre , van expl icar als nens el conte de Els tres regals màgics, l 'adaptació d 'una de les histò­ries d 'un dels personatges més famosos de la factoria Disney: l 'ànec Donald i els seus tres nebots .

Segons va explicar la presi­denta del Grup de Dones de la Creu d'en Blau, Amparo An­glès, el Caga tió visita des de fa tres anys les Planes "perquè la gent del barri participi en una de les festes nadalenques més típiques de Catalunya".

MÈÈk

La festa va començar amb un esptttailede titelh \ /-'OTO.XAVI LARROSA.

El conte de Nadal • Succeí fa molts, molts anys. Xibaldà era un poblat situat en la regió de Quiché de l'extens imperi maia. Era un poble que vivia en confusió i terroritzat per diversos grups de mags que feien la vida impossible sols pel plaer d'escampar el mal: em­malaltien la sang, nafraven els peus i les cames dels cami-nants, esgrogueïen les cares, els feien caminar capcots, feien que se'ls trenquessin ossos, a aquells que els atacava el san-glot els inflaven fins que es tor­naven morats, i moltes i varia­des m a l v e s t a t s més . E l s benefactors i savis Ahpú, tot i que posseïen tots els coneixe­ments científics i de la màgia benèfica, es veien impotents per contrarestar els efectes ne­gatius de la dels Xiquiripat, Chuchumaquic, Ahalpú, Ahal-ganà i altres. Els Ahpú final­ment sucumbiren a mans dels seus enemics i els seus caps fo­ren penjats en un vell i immens arbre que no havia donat mai fruits. La nit que seguí als fets va ser terrorífica; ningú no gosà sortir de la seva cabana, ja que desaparegueren les estrelles, s'apagà el foc i s'aixecà un vent que tot s'ho emportava; la terra tremolà i s'esberlava com nin­gú no ha vist mai. Després d'a­questa nit de terror és quan es produí el gran miracle; els caps penjats havien desaparegut i l'arbre s'omplí de fruits esplèn­dids. Els Camé, aleshores dès­potes i senyors de Xibaldà, prohibiren que mai ningú s'hi apropés i toqués aquells fruits.

Ixquic era una donzella vir­tuosa que es va encuriosir en

saber que l'arbre havia donat uns fruits meravellosos i els vol­gué veure. Era inexperta, però estava disposada a afrontar els perills, tot i que el seu pare l'ha­via advertit: "La curiositat, filla, és malsana; especialment en la dona; molt més si aquesta, com tu, és inexperta i ignora la mal­dat dels homes i els paranys de les forces enemigues que viuen a prop nostre". Però ella no en féu cas i amb el cor bategant-li

co i els desitjo"; i la veu replicà: "Si és veritat el que dius, es­tén un dels teus braços per veu­re't la mà". Ixquic, obedient, va fer el que li deia la veu i es­tengué el braç. Aleshores, un dels fruits li escopí saliva a la mà i, en retirar-la, va veure que ja no hi tenia res. De nou la veu sonà en l'arbre: "Per mitjà del senyal que has rebut, es per­petuarà en tu el senyoratge de la nostra casta. I així mai més

IL·LUSTRACIÓ: JANA HURTER

d 'emoció arribà sota l 'arbre mentre anava pensant si seria cert que aquells fruits posseïen una substància maligna o si, al contrari, menjar-ne podria ser beneficiós. Incomprensible­ment, els seus pensaments van ser oïts i una misteriosa veu que sortia d'entre els fruits va dir: "Què busques i què desitges, Ixquic?" La donzella, com si fos el més natural del món, no s'esverà gens quan va sentir aquella veu i digué: "Els bus-

desapareixerà. Presta atenció al que et diem perquè en tu re-naixerà la nostra nissaga. Au, allunya't ara i torna a casa teva, perquè no moriràs sense saber què és el que en realitat t'a­nunciem. Sigues casta, discre­ta i procura comprendre el sen­tit que porten les paraules a la teva oïda". Ixquic, plena de goig i d'esbalaïment, tornà a casa seva. Gaudia d'una gran pau i d'una felicitat inexplica­ble, però al mateix temps co­

mençà també a sentir com una mena d'inquietud per alguna cosa que "estava en ella" però que, tot i sentir-ho, no sabia de­finir què era. Ixquic seguí així en la més pura intimitat i si­lenci fins que s'adonà que es­tava embarassada. A la pregunta inquisidora del seu pare, per saber qui l'havia deshonrat, diu ella: "No ho sé, pare, perquè jo no he conegut encara la cara de cap home".

En aquells temps, en un petit poblet mig ignorat anomenat Natzaret, a Galilea, una don­zella anomenada Maria, també escoltava entre sorpresa i asto­rada la veu que l'havia posseït: "Déu et salvi, plena de gràcia, el Senyor és en tu". Com que no entenia què volia dir això, l'àngel li aclarí: "...concebràs al teu si i pariràs un fill, al qual li posaràs Jesús". Ella protestà ja que no "coneixia" home, però la veu continuà: "L'Esperit Sant vindrà sobre teu, i la virtut de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra, i per això el fill engen­drat serà sant i serà anomenat Fill de Déu".

Aixi és com explica l'inici del seu "Nadal" el Popol Vuh als maies, i l'evangeli de sant Lluc als cristians.

Joan Tortosa

Els Avis de Valldoreix celebren el Nadal

A.B.M.

Un any més, els avis del Casal de Valldoreix van celebrar tots junts el seu berenar de Nadal.

Dilluns passat al restaurant Mas Janer, pa amb tomàquet i em-butits, pastissos i dolços típics del nadal, torrons i cava van pre­cedir l'espectacle que cada any se'ls prepara.

Una festa familiar...

Enguany, els quasi dos-cents avis que hi van assistir "van po­der gaudir d'un espectacle d'allò més famiViar", afirma Rose Ma-rie Marqués, una de les organit­zadores, "perquè com sempre va ser una festa molt entranyable que a ells els agrada molt".

L'espectacle d'aquesta edició (d'una festa que porta més d'u­na dècada c e l e b r a n t - s e ) va comptar amb l'actuació de la Ro­ser i la Marta, que van repre­sentar alguns números de dansa, i també d'en Joan Puig, qui va cantar algunes peces de tots co­negudes.

...plena de regals

Les sorpreses i els regals van estar presents també en aquest berenar de celebració del Na­dal.

Tots els assistents van poder gaudir dels lots que, per fer-ho més divertit, sortegen els vo­luntaris. Cent noranta-cinc re­gals nadalencs plens d'alegria i preparats amb tot de productes típics d'aquestes dates, obse-quiats per comerciants i parti­culars de Valldoreix.

A més, els voluntaris els van obsequiar també amb una bos-seta de roba. Tot, durant més de tres hores de festa, a la qual van assistir també representants de la Junta de Veïns (com el seu pre­sident, Jaume Sanmartí, i Mercè Calafell i Miquel Paraire).

La celebració va finalitzar amb un comiat preparat pels alum­nes de l'escola Ferran i Clua: centenars de globus amb mis­satges de pau i amistat per gau­dir d'un bon Nadal.

[TMsseny Ordinador AU D I S S E N Y A S S I S T I T

DISSENY: c/ Sant Domènec, 7-1 r 1a Tel. 93 589 78 86 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Centre Col·laborador Dep . Treball / 6ervei Català de Col·locació

20 Societat ELS4CANTONS Dijous, 24 de desembre 1998

T r a d i c i o n s

La representa: ni //'KK pastorets és un dels actes me's traduït imh del Nadala Catalunya. FOTO: 0. B.

Els primers 'pastorets' arriben a la Floresta i

les Planes

Els pessebres vivents tenen molta tradició. FOTO: XAVI LARROSA.

A.D.B - La Floresta/Les Planas -

Els primers Pastorets del Na­dal han arribat aquest cap de setmana als districtes de Sant Cugat. Les Planes i la Flores­ta van participar amb èxit de públic en les primeres repre­sentacions d 'una de les cites més tradicionals i acollidores del Nadal.

Els primers en sortir de bas­tidors van ser Els pastorets de la Floresta, que dissabte a la nit es van acostar a l 'escenari de la I R K F per donar vida a l'o­bra de Josep Maria Folch i Tor­res. Prop d'una cinquantena de persones van participar en un m u n t a t g e en cinc actes que narra de manera àgil i diverti­da l 'adveniment de l'infant Je­sús.

L'espectacle, dirigit per Rosa Férez i Antoni Salvador i or­ganitzat per la comissió de Fes­tes de la Floresta, és una adap­tació molt fidel de l 'obra de Folch i Torres que des de fa

sis anys "pretén mantenir una tradició i reunir els veïns del districte almenys una vegada a l 'any", assegura Férez. Els Pastorats de la Floresta

tornaran a sortir a escena els pròxims 26 i 11 de desembre a les vuit de la tarda en el tea­tre de La l ' R E F

Exi tosa t a m b é va ser l 'as­sistència de públic en la recre­ació del pessebre vivent que els avis del racó de l'amistat de­ies Planes van escenificar, diu­menge a la tarda, al Centre Cí­vic del districte.

La principal novetat de l'edi­ció d 'enguany va ser una na­dala escrita pels avis del Racó i dedicada a l 'Antonia Mohi-no, vicepresidenta i ànima de de la llar, que diumenge es tro­bava hospitalitzada.

La regidora de serveis socials de l 'Ajuntament, Sílvia Flury. present en l'acte, va destacar q u e d e s p r é s de t r e s anys aquesta iniciativa dels avis de les P lanes serveix per dina-mitzar el Racó de l 'amistat i la societat del districte.

S o l i d a r i t a t

D 20 de desembot 1101:90511129

l'ADC continua treballant per informar wbre la malaltia. E: CEDIDA

HÍPICA » SANT CUGAT

•MHiDpi Cursets especials per

escoles.

uix*..!*.* <*• i ™ « 2(wi*. - m9$imtaxmmw&-#m>ik^

APARCAMENT GRATUÏT

NO TANQUEM AL MIGDIA

Martorel l 12 08190 Sant Cugat del Vallès Tel: 93 589 56 57

Més de cent santeugatencs participen en la Marató de TV3 més llarga

Les donacions poden continuar fins al 31 de gener

A.B.M • Sant Cugat/

Els ciutadans de Sant Cugat continuen demostrant la seva so­lidaritat. Així va quedar palès diu­menge passat en el decurs de la Marató de TV3, enguany dedi­cada a recaptar fons per ampliar la investigació d'una de les ma­lalties més esteses a Catalunya, però també una de les -fins al mo­ment de la celebració del progra­ma televisiu- menys conegudes: la diabetis.

I és que més de cent santeuga­tencs van participar activament en les diferents etapes d'aquest magazín solidari que va durar més de catorze hores i que, tant orga­nitzadors com participants, han qualificat com a molt positiu.

De bon matí van sortir cap a Bar­celona els cent inscrits en l'expe­dició convocada pel Club Mun­t anyenc Sant Cuga t , amb l'objectiu de participar en la ca­minada popular que la Fundació de la Marató de TV3 havia orga­nitzat des de la plaça Espanya fins

a les torres del Port Olímpic i que va desbordar, amb més de cent mil persones, les previsions més optimistes.

Mentrestant, al plató s'aporta­ven les primeres informacions so­bre la malaltia i començaven les primeres entrevistes. "El plató també estava molt ple", afirma Tomàs Grau, un dels membres

La caminada va

superar amb escreix

les previsions

més optimistes ' ' ' . M

del grup local de l'Associació de Diabètics de Catalunya (ADC) que va ser-hi present, "i tothom es mirava amb atenció les explica­cions de metges i afectats", con­vidats que entraven ajudats per nombrosos voluntaris, entre els quals estava Montserrat Soley, membre de l'ADC que "tomaria a repetir sense dubtar-ho".

En aquesta setena edició hi ha­via set-centes cinc línies atenent les que serien més de cent vint mil trucades, d'altres tantes per­sones que van aportar, juntament amb els vint-i-cinc milions de la caminada popular i els set milions de pessetes que es van recaptar als dos actes esportius (el partit de futbol a Sabadell i el campio­nat de tennis a Barcelona, en el qual va participar el santeugatenc Alex Corretja).

En total, diumenge passat es van recaptar 604.107.571 pessetes que es destinaran a favor d'aquesta malaltia crònica que afecta més de tres-cents mil catalans.

Segons els organitzadors, aques­ta quantitat és molt favorable, "tot i que és una mica inferior a la re­collida l'any passat", afirma Xa­vier Martín, membre de la Fun­dació.

Però la xifra encara pot aug­mentar considerablement, per­què les donacions es poden con­tinuar fent fins al dia 31 de gener al compte habilitat a tal efecte (a La Caixa de Pensions 2100-0555-31-0201001500).

U34 CANTONS Dijous, 24 de desembre 1998 Societat 21

P r e v e n c i ó

La policia aconsella la població sobre possibles estafes nadalenques

Les persones de la tercera edat són les víctimes principals

A.B.M. - Sant Cugat -

Els robatoris, enganys i esta­fes diverses augmenten durant el període nadalenc. Així ho ha manifestat la comissaria sant-cugatenca del Cos Nacional de Policia, que ha fet públ iques unes recomanacions perquè la població extremi les mesures de seguretat en aquestes dates, consells dirigits sobretot a la gent gran, perquè, segons la Po­licia, són les víctimes principals d 'aquestes accions delictives.

En aquest sentit, la recoma­nació primordial és que ningú dubti a trucar al 091 davant la presència de persones sospito­ses o d'actes que també ho pu­guin ser. Però, segons el co­m u n i c a t po l i c i a l , el m é s important és la prevenció da­vant els delinqüents, que cal­dria fixar en cinc aspectes bà­sics.

El pr imer seria actuar amb cautela si alguna persona des­coneguda es presenta al domi-

I.a policia recomana extremar la prevenció. FOTO: XA VI I.ARRÒSA

cili particular amb excuses dels tipus més variats: venir de part del Banc, a revisar la instal·lació del gas, o amb altres pretextos d'allò més típics. En aquest cas, s'ha de barrar el pas a la perso­na si no està degudament acre­ditada i, abans de permetre-li l'entrada, comprovar la seva ac­tuació, i la justificació d'aques­

ta, trucant a 1 entitat que supo­sadament l'enviés (si no es tin­guessin els números de telèfon corresponents, es podrien acon­seguir mitjançant el d'informa­ció telefònica - 1 0 0 3 - o el mu­nicipal -010- ) .

La segona recomanació és no comprar cap roba a la via pú­blica, sobretot a aquells que ar­

gumenten vendre restes de re­meses envrades a magatzems de prestigi (segons la Policia Nacional es tracta de vestits de qualitat dubtosa i imitacions no gaire bones).

Altres punts a tenir en comp­te serien els referents als vehi­cles: com no deixar la compra ni coses de valor a l'interior (així com els radiocassets) i vigilar els accesos als pàrquings (so­bretot als comunitatis, perquè els de l inqüen t s aprofiten les baixades de la porta automàti­ca per introduïr-s'hi, i o bé ro­bar o bé realitzar actes vandà­lics).

Pel que fa als domicilis parti­culars, la policia recomana ac­tivar sempre els e lements de seguretat, si se'n tenen. De la mateixa manera, s'aconsella als ciutadans que deixin les claus de la llar a una persona de total confiança en cas d'haver- de sor­tir de viatge, de tal manera que no es pugui notar que l 'habi­tatge ha quedat buit per a uns dies, encara que siguin pocs.

La Grossa de Nadal torna a passar de llarg

A. B. M.

Sant Cugat tampoc ha t ingut gaire sort aquest any. Els pre­mis del sor te ig e spec ia l de Nadal de la Loteria Nacional han tornat a passar de llarg. Però ha estat de poc, perquè a Catalunya s'ha repartit bona part dels set p remis pr inci ­pals, i moltes poblacions va-llesanes han esgarrapat alguns milions.

S e n s e anar ga i r e l l uny , a Rubí han repartit setanta-dos m i l i o n s a m b el n ú m e r o 08.844, corresponent a un dels c i n q u e n s p r e m i s , de l q u a l també es van vendre algunes butlletes a Granollers i a d'al­tres poblacions. I és que els premis del sorteig d 'enguany han estat dels més dispersos q u e h o m r e c o r d a , i c o m a mostra un botó: la grossa (el número 21.856) es va vendre a nou ciutats diferents, en t re les quals s'hi compta Saba­dell, on s'hi van vendre 'v in t sèries a l 'Administració núm. 9, adjudicant un total de 6.000 milions de pessetes.

D e f u n c i ó

L'església de l'Assumpció s'omple

per dir l'últim adéu a Josep Sanuy Lenterrament va tenir lloc dissabte al matía Valldoreix

RKDACCIÓ.

- Sant Cugat -

Divendres passat va morir el valldoreixenc Josep Sanuy.

Fundador de l 'agrupació lo­cal d e C o n v e r g è n c i a D e ­mocràtica de Catalunya i mem­bre de la Jun ta de d i ferents entitats de la localitat (entre elles els Amics de la Unesco Valldoreix-Sant Cugat i l'As­sociació d'Amics de la Ràdio), en Josep Sanuy era una perso­na m o l t e s t i m a d a p e r t o t s aquells que el coneixien.

Els seus amics en destaquen la seva gran i valuosa humani­tat, així com la capacitat que Josep Sanuy. FOTO: X. L.

tenia per ajudar els altres. Veí de Valldoreix des de feia

més de vint anys, tothom re­coneix que Sanuy va ser un m e m b r e actiu de la societat, potenciant amb gran il·lusió so­bretot els actes socio-culturals de la seva estimada ciutat.

Així va quedar palès dissabte al matí: centenars de persones van voler donar l 'últim adéu a aquest santeugatenc tant esti­mat.

L'església de l 'Assumpció de Valldoreix es va omplir per a oficiar el comiat i acompanyar en aquest difícil moment a la seva dona, als seus fills i als seus nets.

A l'amic Josep Sanuy • Aques t cap de s e t m a n a e t vàrem acomiadar a l 'es­glésia de l 'Assumpció d e Va l ldo re ix . F e i a u n a n y que , de fet, ja no p o d i e s es tar a m b nosa l t res pe r ­q u è h a v i e s p a t i t u n a e m b ò l i a i el t e u e s t a t ja era molt precari . Ens has d e i x a t , p e r ò e t t i n d r e m s e m p r e p r e s e n t p e r q u è eres una persona mol t e s ­pecial, una persona ex t re ­m a d a m e n t b o n d a d o s a , a fab le , s e m p r e p e n d e n t de to thom, i amb una gran capac i t a t d ' aboca r - t e als altres i de saber escoltar, una qua l i ta t tan difícil d e trobar avui dia. Fins i tot e n l ' ú l t i m m o m e n t vas p e n s a r t a m b é e n e l s a l ­t res , vas e n t r e g a r el t e u cos a la c iència .

Es t imaves el teu Valldo­r e i x , e s t i m a v e s t a m b é San t C u g a t , i e s t i m a v e s

sobre to t el teu país, Cata­lunya . P e r q u è e s t i m a v e s i creies en aques t país, es­taves dins el part i t , era la teva manera de servir, d'a­judar . I per aques ta fina­l i t a t d ' a j u d a i d e s e r v e i f o rmaves par t t a m b é d e d i v e r s e s a s s o c i a c i o n s . T a n t d i n s d e la p o l í t i c a com dins de la societat ci­vil vas saber deixar la teva e m p r e m t a , la teva m a n e ­ra d e fer.

Cos ta d 'expressar púb l i ­c a m e n t e l s s e n t i m e n t s q u e enve r s la teva pe r so ­na s e n t i m t o t s e l s q u i t ' h e m conegut . Sàp igues q u e s e m p r e t ' e s t a r e m agraïts per la teva bonda t , la t e v a c o m p a n y o n i a , la t eva amis ta t , i per la teva e n t r e g a al servei del t eu país . Gràcies .

Convergència Democràtica de Catalunya

Restauri

Compra - venta de antiguedades y tratamiento Mata carcoma con gas Desalojo pisos enteros

.UBoresta..'

Miguel Tel. 93 590 61 22 La Floresta

ísí-Poni . , - - « : del Diari .-•' Estaoiòn

, -''j La Floresta

: c/Margarit.6

TORRE

Ü DERIVA EDITORIAL

Carles Riba, 1-5 - Tel. 93 589 04 77 - 08190 Sant Cugat del Vallès

22 Societat ELS /CATVTONS Dijous, 24 de desembre 1998

Costums

La major part dels santcugatencs escullen Pesglésia per casar-se

Augmenten el nombre de celebracions respecte Pany anterior A.B.M.

-Sant Cugat -

Dinen que un costum es fa tra­dició en cl moment que cl fan perviure Ics noves generacions. Aquest es potser cl cus de Ics cerimònies matrimonials a Sant (lligat, perquè els seus habitants con t inuen escoll int Ics ecle­siàstiques per casar-se.

l 'n total de ilels 315 ma­trimonis celebrats al municipi durant aquest any 1WK (tenint en compte que encara falta una setmana perquè s'acabi) van ser c a n ò n i c s ; això s ignif ica un lïW/t de les cerimònies con­sumades que s'inscriuen legal­ment, després de dos dics, al

registre del Jutjat de Pau de Sant (lugat.

l 'na altra dada significativa és que. entre totes, l'església del Monestir és la més solicitada -inclús per a parelles no residents a la loclaitat-: un 6()'8vf de les cerimònies eclesiàstiques que s'han celebrat a la localitat han tingut lloc al reial monument romànic.

Després dels 138 casaments a Sant Clugat centre, són els 77 (un 3.V9%) de Valldoreix els més nombrosos (tant a Sant Ce­brià com a l'església de l'As­sumpció), mentre que a l 'es­glésia de La Floresta només hi ha hagut vuit, i quatre a Mira-Sol.

Els casaments a Sant Cugat van en augment. FOTO: XAVl l.ARROSA

Segons els mossens responsa­bles de cada parròquia, les ce­lebracions d'enguany han seguit amb la línia d'anys anteriors. Si bé és cert que, tot i que -com s'ha dit al princip-, la major part continuen escollint les cerimò­nies religioses per casar-se, el percentatge d'aquestes ha dis­minuït una mica respecte l'any anterior (va ser un 72'24%)en favor dels casments civils que acostumen a realitzar-se a l'A­juntament (enguany han estat 88).

I n cas especial és cl de Les Flancs , pe rquè els santcuga­tencs que desi tgen casar-s'hi (enguany han es ta t 19 pare-lles)han d'inscriure cl seu ma­trimoni a Barcelona.

De tota manera, i segons da­des de l 'Institut d'Estadística de Catalunya que han sortit pu­blicades als mitjans de comuni­cació, Sant Cugat es manté en la tendència generalitzada: Ics po­blacions vallcsancs registren més casamen t s , m e n t r e q u e aquests disminueixen a la regió metropolitana.

T r a d i c i o n s

Una quinzena de famílies musulmanes

de Sant Cugat celebren el Ramadà

L islamisme celebra el seu mes festiu

A \ \ \ B O R U - Sant Cugat -

Dissabte va començar cl Ra­madà. novè mes del calendari musulmà i. per tant, també es va encetar el període de purificació que forma part dels cinc pilars bàsics d'aquesta religió (amb la professió de la fe, l'oració, l'al­moina i cl pelegrinatge).

LI Ramadà és per als musul­mans un mes de celebració i de joia, perquè rememora la baixa­da del cel del primer sorate (ver­sicle) de l'alcorà. Per aquest mo­tiu es realitza també el dejú, que, com cada any, seguiran també la quinzena de famílies musulma­nes que viuen a Sant Cugat. Consisteix a nu prendre res (ni

aliments ni begudes) durant el dia, però tampoc es pot fumar ni parlar malament dels altres, ni realitzar qualsevol de les coses que pot embrutir l'esperit.

Els menjars diaris, celebrats amb caire festiu i familiar, es re­alitzen quan el sol no es veu. Així, el primer del dia es realitza a

El « W , i e\ un dels pilars de 1islamisme. FOTO: XAVl l.ARROSA

quarts de sis de la matinada: és í»^«r,desdejuni lleuger de mitja l'esmorzar i serà, per tant, el més nit. energètic del dia (una sopa -la Aarira-, dàtils, creps típiques, llet i pastissets); després ja no es menjarà res més fins a les onze del vespre, moment en què es sopa una tagine (un estofat amb carn i verdures) que precedirà al

El Ramadà -que , segons afir­men, aquí els resulta més dur perquè no poden adequar els ho­raris diaris a la celebració-es tan­ca amb l'almoina, regal de totes les famílies musulmanes a aque­lles més necessitades.

E n t i t a t s

Es crea el Grup de Mares amb P objectiu d'esdevenir

un nucli interactiu

A.B.M Sant

Aprendre a conviure entre ma­res i nens, "un intercanvi perso­nal tant entre els adults com en­tre els nens", és -segons la seva fundadora, Agnès Trias- l'objec­tin principal del nou G r u p de Mares de Sant Cugat.

Instituït oficial­m e n t d i s sab te passat a l'Ateneu Santcugatenc (seu de la nova entitat) el Grup de Mares va ini­ciar la seva campanya durant la passada Festa de Tardor. "La idea era donar-nos a conèixer", afirma Trias, "perquè totes les mares que volguessin partici­pessin en un futur amb nosal­tres".

En aquell moment s'hi van ins­criure una trentena de mares sant-cugatenques, tot i que en Tacte fundacíonal només vuit hi eren presents. Però per a Trias aquest

Les mares podran

bescanviar objectes

per als fills, però

també experiències

no és un fet negatiu, "perquè és millor començar essent poques i amb una base sòlida poder oferir l'estructura a properes persones que s'hi vulguin incorporar, i anar creixent de mica en mica".

De moment, doncs, les inscri­tes podran reunir-se amb la resta

de mares (i tam­bé s'hi ha apun­tat algun pare) un matí i una tar­da a la setmana. i també els dis­sabtes: encara no s'han especificat les hores perquè la intenció, se­gons la seva ini­

ciadora, és que s'adapti a tothom. Amb aquesta nova iniciativa es

pretén crear un lloc i un grup de reunió que, a més d'intercanviar experiències, ho faci també amb les coses materials (com ara jo­guines, cotxets, roba o altres coses necessàries). Per Trias, és un grup que "ben segur funcionarà, com ho fa en altres municipis". De moment, la propera cita és per al 2 de gener al matí.

£ Griful OU, s. L. Servei Estació

Gel Gasoil Llenya ^ EL PAGAMENT DEL GASOIL "C"

Premsa Gelats

calefacció

Carbó

Butà i ^*035W4655

SERVIT A DOMICILI ES POT FER EN EFECTIU O

Botiga 24 h

Pa les 24 h

Gel

Premsa Entrepans

Congelats

Gelats

Accessoris

ELS4CANIWB Dijous, 24 de desembre de 1998 Societat tcotàfrcfi. í tcldàiA* 23

Consum

El joc brut de les joguines Un 80% dels articles lúdics que s'importen es fan al Tercer Món

MÒN1ÒA BERNABÉ

Participar en una de les cam­panyes de recollida de joguines noves que s'han posat en marxa a Sant Cugat, pot significar contri­buir a l'explotació dels anomenats països del Tercer Món. Segons la Guia per al Consum Responsable de Joguines -publicada per la Xarxa de (Consum Solidiari i cl Centre de Recerca i Informació en Con­sum-, un 80% de les joguines que s'importen a l'Kstat espanyol es fabriquen a Tailàndia, Indonèsia, Filipines, Vietnam, Mèxic, el Bra­sil i la Xina.

Les empreses productores, però, són en general companyies occi­dentals que s'aprofiten de la mà d'obra barata d'aquests països, on no paguen cap assegurança als" empleats, gaudeixen de condi­cions fiscals molt favorables, i obren les factories a naus indus­trials de cost reduït que no tenen ventilació ni compleixen unes nor­matives de seguretat mínima.

La Guia per al Consum Responsa­ble He Joguines publica els noms i cognoms d'algunes de les em­preses implicades en aquesta ex­plotació. Per exemple, la multi­nacional Artsana, què fabrica les joguines de la marca Chicco, té plantes de producció a la Xina i ha estat molt increpada a Itàlia des que el 1993 una de les seves fàbriques es va incendiar.

Segons sembla, la falta de me­sures de seguretat i les portes tan-

Els llums de Nadal costen 19.000pessetes al dia Els carrers d e Sant Cuga t

s'han adornat amb 18.000 bom­betes de colors, la despesa elèc­trica de les quals corre a càrrec de l 'Ajuntament . Els llums estàndard que es col·loquen a les ciutats per a aquestes dates solen ser de 15 wats i, per tant, les 18.000 bombetes que hi ha a Sant Cugat sumarien un total

de 270 quilowats. L'enllume­nat públic del municipi s'abas-teix de les companyies Enher i Fecsa, que cobren el quilo-wat/hora a 11,76 i 14,61, res­pectivament. Els llums de Na­dal dels carrers de Sant Cugat s'encenen sis hores cada dia (de 18.00 a 24.00 hores), excepte les nits d'avui, de cap d'any i

de Reis, que romandran tota la nit obertes. Si es calcula la des­pesa que això suposa i es pren com a referència la tarifa més econòmica d'Enher, resulta que les garlandes costen cada dia als santeugatencs unes 19.000 pes­setes. La despesa global de tot el Nadal superarà les 550.000 pessetes./ M. B.

cades amb clau de la factoria, van fer que 87 treballadores morissin. En un primer moment, les em­pleades i els familiars de les vícti­mes no van rebre cap indemnit­zació i no va ser fins a l'octubre de l'any passat que Artsana, da­vant les pressions internacionals, va constituir un fons de 24 milions de pessetes per als damnificats.

El pitjor accident al sector de les

joguines va succeir cl 10 de maig de 1993, quan es va incendiar la fà­brica tailandesa Kadcr, que feia joguines de les marciucs Fisher-Price i Mattel. Van morir 188 per­sones i hi van haver 469 ferits. A la factoria no hi havia sortides d'e­mergència.

Els articles que porten perso­natges Disney també es fan al Tercer Món, a un cost molt reduït

(els treballadors cobren sous irri­soris, segons la guia). L'empresa d'origen japonès Bandia, que fa­brica els famosos Power Rangers i els Tamagotchi, també s'estal­via costos de contractació al Ter­cer Món utilitzant els serveis d'empreses de treball temporal.

La llista de companyies que s'a­profiten d'aquestes pràctiques és encara molt més llarga.

Sabia qwk„?

!]S$ttJN$!&0 íuetott:*

són les »m-H

del TbwsçMàij t a multí-nacional Ntke utilitzava mà d'obra MmnW per fabricar les $evcs famoses sabatilles ftnraTÍïM tat i MIM» rieuirta — g . — , _, - _ « . ^ l _ _ _ _ . „ r » _ „

va reestructurar la $eva pla»-dlla i va fer una campanya per rentaria seva imatge. La marca Adidas ha transferit bonaparrde 1$ seva pro­ducció a FAsia i ha tancat moltes de les seves plantes de producció europees.

• Ei 1977 es va fer un boicot mundial a l'empresa Nest­lé per les seves campanyes de màrquetíng al Tercer Mon. La companyia regala­va mostres gratuïtes de llet en pols per a nadons als hos­pitals, amb la qual cosa mol­tes dones optaven per IV Üeta»ïeBtair»hbiber4 AÍx&

' els Ma perdre b seva tlet í després e*$ trobaven amb problemes per alletar els

»Les bïveísíom estrangeres als països sétel Sud crea una dependència tnoh ferra d'a­quests països cap al Nord, a més d*ana situació d'inse­guretat, ja que íes multina­cionals no tenen cap incon­venient a tancar una determinada factoria quan no els resulta prou rendible. Aquestes taverskffïs tampoc amer8bue|xert al desenvolu­pament tecnològic del ter­cer M&n, ja que a aquests països es releguen les feines monòtones i senzilles.

La v i n y e t a

••• ú'JtiafiSS P. Il·lustració publicada a El libro del Ecohumor, de Stan Eales

Un nou model de solidaritat

• (...) Es podria dir que, en general, la gent és conscient de les desigualtats que hi ha al món. Del que no hi ha tan­ta consciència, però, és de les seves causes. Encara menys de la part de responsabilitat que tenim cadascú en aquest sistema injust del qual for­mem part com a ciutadans i consumidors de països rics que som. Tendim a buscar les causes dels problemes en la corrupció de certs governs, la falta d'ètica d'algunes multi­nacionals, la injustícia dels sis­temes econòmics i financers o la imposició imperialista d'al­gun país. Probablement no ens equivoquem gaire, però no som conscients que, a tra­vés dels nostres vots i del nos­tre consum, podem estar do­nant suport a aquests poders

T O N I BALDI

polítics i econòmics als que donem la culpa de tot plegat.

En els darrers anys, entre les p r inc ipa l s O N G , s 'ha co ­mençat a treballar en aquest sentit amb un nou model de solidaritat que ens demana un

Ens trobem en un dels pobles on el

consumisme irresponsable es dóna

al més alt nivell

esforç més gran. (...) Es re­quereix que ens informem so­bre les conseqüències socials i mediambientals de les nos­tres activitats i que, com a re­sultat, modi f iquem alguns dels nostres hàbits de con­

sum. Temes com el comerç just, el consum responsable, el boicot a empreses o els fons d'inversió ètics, es veuen cada cop més com a eines útils que e n s p e r m e t r a n mod i f i ca r aquest sistema insolidari.

(...) La gent de Sant Cugat ha donat mostres de solidari­tat en r epe t i de s ocas ions . D'altra banda, ens trobem en un dels pobles on el consu­misme irresponsable es dóna al més alt nivell. Si realment ens sentim un poble solidari, caldrà que comencem a adop­tar un estil de vida més co­herent amb aquest sentiment.

Fragment d'un dels textos llegits al Congre's de la Ciutat

del passat 11 de desembre. Toni Baldi és membre del

Grup Baula

24 ELS / C 4 N T W S Dijous, 24 de desembre de 1998

mfr %

c/Sfï:;ï?<^K^Sf';;

• ••-«gií

i-'I

INTERIORISMO

DECORACIÓN

PROYECTOS Y REALIZACIÓN DE TRABAJOS INTERIORISMO Papeles pintados - Parquets - Moquetes - Pintoras - Corcho -

Revestimientos - Elementos decoratives - Cortina»

C. Francesc Monges, 4 (Quatre Canton») • Tat 93 674 38 92 C. AHons Sala, 40 m 93 SM 50 50

06190 Sant Cugat (WVMès

HOTEL RESIDÈNCIA 3a EDAT

VIL·LA VALLDOREIX Av. Joan Borràs, 64 08190 • Valldoreix

Tel. 93 589 62 58 93 865 27 07

*s.

Desiij*?fit un Bon \cicfffl

ítls nostvs clients i umivs

FÍXQUHS EflGÀGLAISEREElAT

C/ Hasattal, WPL « M i r )

I C/FraB«MrlÍarl> ~

üb

ELS /CANTONS Dijous, 24 de desembrt de 1998 Societat 25

L A S E T M A N A EN IMATGES

UN HÈROE TEATRAL Francesc Garrido ha estat aquesta setmana doblement heroi: perquè el paper que representava al Teatre-Auditori així ho

requeria i perquè va aconseguir copsar l'atenció del públic. De fet, això va ser mèrit de tota la companyia i, per descomptat, de l'autor de l'obra, Santiago Rusinol, un clàssic català que

encara toca la fibra a molts espectadors. Pàgina: 39. Foto: OSCAR BENITO

UN ESCLAT DE LLUM I PREMIS La conjunció de llum i color dalt de l'escenari ha estat una de les innovacions

més positives de la gala dels Santcugatencs de l'Any celebrada el cap de setmana passat. Una combinació de colors que, malgrat el seu atractiu, no va aconseguir robar protagonisme als dos presentadors de l'acte, dos periodistes que van donar

la talla per a un espectacle que any rere any intenta superar-se. El públic, encertadament, va aplaudir l'esforç de totes les persones que un cop més han fet

possible la celebració d'aquest certamen. Pàgines: 3 Al. Foto: XAVILARROSA

ELS ECOLOGISTES LOCALS ES MANIFESTEN CONTRA LA

PLANTA DE RESIDUS DE RUBÍ Diversos membres del Grup de Natura van unir-se a la manifestació que divendres passat va recórrer els principals carrers de Rubí en un acte de protesta contra la

construcció d'una planta de tractament de residus a la ciutat veïna. Els ecologistes del CM SC han alertat que si Sant Cugat du part del seus residus a aquesta insta l- lació, tal com dicta el projecte, el model Residu Mínim entrarà en crisi. Els verds demanen

una resposta ràpida de l'Administració. Pàgina: 15. Foto: XAVI LARROSA

EL CANT INNOCENT DELS OCELLS Innocent pels seus intèrprets: tots els alumnes del Ferran i Clua, des de pàrvuls de 3 anys fins a 6è curs, que aquesta

setmana han ofert una cantada en homenatge al violoncel·lista Pau Casals. Un acte emotiu i ple de

tendresa, amb volada de coloms inclosa, que ha demostrat que la música du l'harmonia a l'ambient més eixelebrat. Si no, com s'entén que 450 nens en ple pati aconsegueixin esdevenir una sola veu sense estridències ni daltabaixos? Casals s'hauria sentit orgullós del seu Cant dels Ocells.

Pàgina: 38. Foto: XAVI LARROSA

26 Societat ELS/CANTONS Dijous, 24 de desembre de 1998

La r a d i o g r a f i a

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE GOLLFAVÀ

Una associació que comença

amb molta força i molta

empenta

Una nova associació de barri MONTSE SANT

Entitat: Associació de Veïns. Any de fundació: 1998. Socis: 372. Seu administrativa: Augusta Serveis Francesc Moragas, 31, tel.: 93 675 43 61.

Coll Fava és un barri de Sant Cugat, un barri nou de trinca, tan nou que encara s'està urba­nitzant. Responent a la seva cre­ació, el passat mes de juny els residents van crear una associa­ció de veïns per vetllar pels in­teressos del barri. La seva de­claració d'intencions es va fer pública amb una roda de prem­sa i una petició d'una entrevis­ta amb l'alcalde per tal de donar a conèixer la nova associació de veïns i, sobretot, el seu caire rei­vindicatiu social i aglutinador de les activitats del nou barri amb l'entorn de la totalitat de

ciutadans de Sant Cugat. Una de les característiques del

barri és que molts dels nous ha­bitants són del nostre poble, majoritàriament pares joves -la mitjana d 'edat és de trenta anys- que han canviat la seva residència al Sant Cugat histò­ric o perifèric per un pis a Coll Fava. Sovint són parelles amb fills en edat escolar, la qual cosa fa que coneguin molt de prop Sant Cugat i els seus problemes. Com que és un barri tan nou,

és més fàcil veure les mancan­ces que pateix en serveis i en ús de l'espai, i és per això que la nova associació té molt clar en els seus estatuts les seves in­tencions i prioritats. La prime­

ra declaració d'intencions va ba­sar-se en cinc punts específics que els veïns creuen fonamen­tals Primer punt: Reivindicar totes

les deficiències i irregularitats d'urbanisme i construcció que els mateixos veïns observin al barri, el seu funcionament, i no admetre la recepció d'obres fins que no se solucionin totes les irregularitats. Segon: Vetllar pels drets dels

residents al barri i de qualsevol ciutadà a viure en un entorn cui-dat, reclamar qualsevol defi­ciència, com ara arbres no ade­quats a l'entorn o mobiliari urbà en condicions, i que tots aquests arranjaments, lògics i necessa­

ris, no vagin a càrrec dels veïns. Tercer punt: Vetllar pel dret a

pagar els impostos legítims i re­bre els serveis que es paguen i, sobretot, no pagar més impostos que la resta de ciutadans de Sant Cugat. Quart punt: Gaudir d'un en­

torn segur i amb presència dels mitjans que fan posible aques­ta seguretat, com serveis de po­licia, senyalització de trànsit, vi­gilància perquè les normes de convivència i de seguretat vial no es trenquin. Cinquè punt: Ser una associa­

ció que fa veïns de la zona i d'al­tres barris de Sant Cugat, so­bretot amb la participació en festes i en la vida de la ciutat.

ELS4CANIÜN5 Dijous, 24 de desembre de 1998 Societat 27

La r a d i o g r a f i a

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE COLL FAVA

La nova associació vol convertir Coll

Fava en un barri integrat, jove i dinàmic

Lluitant per un veïnat M. S

Sant

De bon començament, els pous veïns del barri van esta­blir contactes entre uns i altres i van veure que un nou barri demanava una nova entitat de veïns. S'havia de fomentar la idea de pertànyer, tots, a una ciutat, Sant Cugat, i a un barri, Coll Fava, però no pas un barri dormitori. I això només es pot fer realitat amb una associació, especialment quan es tracta d'una població tan nombrosa: 1.550 veïns, 550 famílies amb nens en edat escolar. Des de la seva fundació al

juny, la nova associació de veïns

va començar les seves tasques, i la primera cosa que s'ha fet és intentar assabentar-se dels problemes del barri i cercar so­lucions. En els pocs mesos que porten funcionant han fet no poca feina i han aglutinat un gran nombre de socis que, a poc a poc, s'hi han anat afegint fins a doblar-ne el nombre. Van començar amb una reunió a la Casa de Cultura, amb l'as­sistència de 183 afiliats i, en menys de nou mesos, han pas­sat a comptar en les seves files amb 372 socis, tots ells amb moltes ganes de treballar i de fer feina. Tot i que la seu ad­ministrativa està situada a Fran­cesc Moragas, la seu social ofi­

ciosa és el Perolet, on es reu­neixen els socis alguns dijous, sobretot quan hi ha un afer ur­gent a discutir. Durant aquests mesos han fet tot un seguit de reivindicacions, alguna de les quals ha obtingut resposta, com en el cas de la petita rotonda ovalada que alenteix i assegu­ra el trànsit entre els carrers de Francesc Macià i Salvador Es-priu. Era un punt negre i difí­cil per la temptació a saltar-se els límits de velocitat que com­porta una gran avinguda recta i ampla a ulls de molts conduc­tors, que obliden que allò és un carrer i no una autopista. Altres reivindicacions encara

estan pendents de ser resoltes

per això l'entitat ha fet un total de vint actes diferents, que van des de la confecció d'un dos­sier fotogràfic i un vídeo, on es recullen algunes de les in­cidències i reivindicacions del barri, fins a reunions amb l'a­juntament i empreses d'urba­nisme o amb la policia de Sant Cugat. També la celebració d'una roda de premsa, crides als veïns per presentar recur­sos conjunts o individuals o l'e­dició d'un butlletí. Encara que el caire de la nova

associació sembli prou reivin­dicatiu i poc festiu, l'associació va participar en la Festa de Tar­dor amb un petit estand, on la gent es podia afiliar i donaven

el primer número del seu but­lletí. La filosofia de la gent de Coll

Fava és la d'aconseguir un ba­rri net, bonic, dotat de serveis, còmode i sobretot ben integrat a Sant Cugat i a la vida del po­ble, fent pinya amb els altres barris. És per això que volen participar en tot, però saben què pel fet de ser un barri nou s'ha de crear l'associació de veïns, ser un barri ple de vida i, més tard, establir connexions amb altres zones de Sant Cugat i amb altres associacions de veïns per fer entre tots un Sant Cugat unit, habitable, sense fronteres i amb associacions dinàmiques.

28 ELS4CAlVro!>S Dijous, 24 de desembre de 1998

Tiquets + Ca r

l ^^ m * 1 1 *

3S& «8 ^Mlïïlin ^ H aS SÍS ïss ?!: sS SI fi 9 B H « i J» íü "IIUIJMÍ flffjB ^üjt lH JI? H; Ü fia 91 vL ^F B &$

i 93 675 38 01 —k <7. Rïtisi Taulet, 120

Tel. 93 675 38 01 08190 SANT CUGA í l Mi V Al l \ S e-mail: < hi< fMiks.mU u^.il.com

ava í '

m^A ffl # rai # M Ss ü ^? ™ M m Hr m*^ » / wí »L mm m H 1

4k 1 * JL Ék JÉ * I -r~% I I I K JP I W l l i mr~ ?& I ^F Si ILJl «TJI 1 IL „ i r t 1 %

t " " A • AnímacIó i t íSupremePi í is

y::*ífiu€ho m i l sS w w

^ %"* É *" ***

^ A m\

ENTRADA ANTICIPADA 1.000 Ptas. de descuento

VENTA EN LA MISMA

DISCOTECA Y «Tfendor&OHttat* Sabadell y Barcelona

EIS4CANT0NS

Economia Dijous, 24 dedesetnbre de 1998 29

Laboral

Debat a la policia sobre les hores extra Una part critica que el complement que paga el consistori equival a 4places noves

Des de l'1 de desembre part del cos de policia local a Sant Cugat ha decidit complir estrictament amb la seva jornada de treball. El significat d'aquesta mesura pren especial re­llevància en un col·lectiu de treballadors acostumat als re­forços de cap de setmana, la promoció de la jornada par­tida o l'acceptació de l'anomenada Operació Zulú (vigilància a peu pel centre urbà) mitjançant hores extra. L'últim epi­sodi ha estat la compra de 13 dies de festa, convertits en hora extra, que equivaldrien en suma a la creació de qua­tre llocs de treball. Una majoria s'hi ha acollit després del compromís de l'Ajuntament a fer un estudi de plantilla i a ampliar els efectius amb vista a la pròxima legislatura.

Al.BKRT BALANZÀ

El pla economicofinancer, signat el 1996 i vigent fins a la fi de la le­gislatura, ha donat bons resultats a l'hora de sanejar les arques muni­cipals, gràcies a la contenció de la despesa, la reducció dels interes­sos i la bonança econòmica. Però també preveu la congelació de la plantilla de l'administració muni­cipal i, en el cas de la policia local, l'increment de la població i de ser­veis com la policia de barri o els controls d'alcoholèmia o de radar, no ha evolucionat d'acord amb l'entrada de nous efectius. El 1990 els 60 comandaments i agents que

s'encarregaven de la seguretat de 39.000 habitants s'enfrontaven a una proporció d'un a 655. Vuit anys després la plantilla registra el ma­teix nombre d'efectius, però la po­blació s'ha disparat en 15.000 ha­bitants més i la ràtio proporcional arriba a un per cada 904 santcuga-tencs. Enguany el cos va demanar la in­

corporació d'un sergent i de dos efectius i la realització d'un estu­di sobre les necessitats de perso­nal, però la resposta de l'Ajunta­ment en principi va seguir les recomanacions del pla econòmic i va limitar l'oferta a la compra de 13 dies que figuren com a festius dels treballadors. Els 15 milions que

Cada efectiu de la poliria local és responsable de 904 habitants FO'10: X. L.

costaria l'augment de 6.240 hores extra, segons el càlcul de 20.000 pessetes per dia treballat, ha trobat l'oposició de part del col·lectiu, que ràpidament ha extrapolat aquestes hores a una jornada la­boral ordinària de quatre noves places. Diversos efectius han coin­cidit a afirmar que la situació és

"inacceptable", perquè la per­cepció és que hi ha molta policia però "a base de fer hores comple­mentàries i desdoblar horaris, que és el que els surt més a compte". L'assemblea celebrada ahir va ser­

vir per aconseguir una solució a mig termini comptant amb el so-breesforç de totes les hores extra,

però amb data de caducitat amb vista ala resolució de l'estudi sobre Ics necessitats de la plantilla, que estarà a punt en sis mesos i s'apli­caria en la pròxima legislatura. El tinent d'alcalde de Serveis Interns, Jordi Farrés, ha considerat "satis­factori" l'acord tancat ahir, que per­metrà donar més servei durant el Nadal. L'estudi sobre la plantilla, sense estar subjecte al pla econo­micofinancer, decidirà si s'incre­menta cl nombre d'efectius o no. En aquest context, l'admissió de

dos policies que han demanat la reincorporació, però que encara no els ha estat concedida, queda a hores d'ara pendent. El col·lectiu manté que les dues places alleu­geririen el problema sense neces­sitat d'una convocatòria de crea­ció de places, una altra via d'entrada. Si, per contra, s'allar­gués l'excedència, l'entrada de nous efectius hauria de superar la inclusió en pressupostos, la cele­bració del concurs i el pas de nou mesos per l'escola de formació, as­pectes que no resoldrien l'am­pliació dels 60 policies fins a finals del 2000.

Comunicacions

Els internautes aspiren també al

rescat dels Túnels i de l'A-17 Uenquesta de Vilaweb evidencia el malestar pels peatges

\'ilaicrb Sant Cugat s'ha consolidat com a punt de debat local. FOTO: X. L

A. B.

- Sant Cugat -

Els internautes que han se­cundat aquesta quinzena l'en­questa de Vilaweb Sant Cu­gat, diari vir tual d'Els 4 Cantons [ht tp: / /www.vila- web.com/santcugat] , s'han mostrat majoritàriament par­

tidaris d'ampliar fins al rescat la rebaixa del peatge de la B-30 a les barreres dels Túnels de Vallvidrera i de l'A-17, les altres dues autopistes que tra­vessen el municipi. Tres de cada quatre votants

han considerat insuficient la mesura que setmanes enrere va suposar la rebaixa d 'un

50% al peatge de la B-30 i han donat suport a la campanya pel rescat. El 23% de sufragis han optat per la gratuïtat de la B-30, mentre que el 3% res­tant ha donat per bona la re­ducció a 105 pessetes. Ningú ha acceptat un retorn al co­brament anterior de 205 pes­setes.

S ^JM Servei d'Ocupació Municipal

Ajuntament de Sant Cugat del Vailet

Si estàs aturat/da i el teu perfil professional concideix amb el descrit en alguna de les ofertes del

Club d'Ocupació, truca'ns. Et podem presentar com a candidat/ta

Telèfon 93 674 40 60 Srta. Mireia

SOM (Servei d'Ocupació Municipal)

Rambla Can Mora, 11, 3r 08190 Sant Cugat del Vallès

Tel.: 93 589 18 17 i també el 010

30 Economia ELS4CANIÜNS Dijous. 24 de desembre de 1998

Sant Cugat, al Consell de Promoció Econòmica

A. B.

El tinent d'alcalde de Serveis Interns de l'Ajuntament, Jordi Farrés, és el representant local al Consell de Regidors de Pro­moció Econòmica, un òrgan consultiu, d'assessorament i de participació dels consistoris creat per la Diputació. La nova entitat neix amb l'objectiu de desenvolupar i fer un segui­m e n t de les a c t u a c i o n s en matèria de promoció econòmi­ca de l 'ens provincial, en el marc del conveni subscrit amb els sindicats l ' ( ï ' l ' i (XXX) pel foment de l'ocupació. El Vallès Occidental completarà la seva representació amb els regidors de Promoció Econòmica de Ri­pollet, Terrassa, Cerdanyola, Rubí i Sabadell.

SCC valora el pacte que limita l'us de targetes

- Smt Cugat -

El president de Sant Cugat Comerç/ , J a u m e T u b a u , ha aplaudit l'acord a què han arri­bat els diputats de CiU, PSC, PP i PI sobre la necessitat d'im­pulsar mesures legals que re­dueixin les altes comissions que cobren els bancs i caixes al co­merç en els pagaments amb tar­getes de crèdit, dèbit i mone­der, cada vegada més freqüents i amb una implantació creixent. Tubau ha considerat que "ja era hora" q u e la classe polí t ica prengués part en aquesta pro­blemàtica que genera un 50% de la facturació del comerç, i ha advertit que l 'entrada a la moneda única encara n'incre­mentarà més Tús. / A. B.

LES EMPRESES: ASSOCIACIÓ RÀDIO TAXI Ja fa uns anys que el 589-44-22 no ós un número qualsevol a Sant Cugat: és la xifra que et porta a l'aeroport al matí, que et re­cull a l'escola a la tarda i que et va a buscar una medecina de nit. Estructurats com una cooperativa de serveis, la cinquantena de socis de Ràdio Taxi han complert cinc anys al capdavant d'un servei nascut a Sant Cugat per servir millor les 24 hores, sen­se dependències ni retards de Barcelona, per buscar una relació mes propera amb el client i identificar el taxista amb la ciutat.

Josep Miquel Llaràs i Joaquim Navarro. President i vocal

U El cotxe particular s'ha revelat com la droga del segle XX"

ALBERT BALANZÀ

- Sant Cegat-

—Quins són efe orígens de Ràdio Taxi a Sant Cugat? -A finals dels 80 vam considerar

oportú introduir el ràdio taxi aquí, sense que vingués donat de Bar­celona, per una sèrie de motius: se servien millor els clients si els mòbils estan les 24 hores al mu­nicipi, hi havia una relació entre client i taxista més propera i hi ha­via una identificació dei taxista amb la ciutat. Fins a aquestes da­tes els operatius es relacionaven poc, se servia molt malament a la nit i molts es desplaçaven des de Barcelona amb els corresponents retards. La freqüència pròpia està concedida des del 1992 i ens cons­tituïm com a associació un any després.

—I en cinc anys, ja sou més co­neguts que la monyos. -La gent ens coneix bastant, per­

què fem un servei que creiem que és bastant bo. Podem dir que te­nim un futur clar a Sant Cugat, que és una ciutat que s'està de­senvolupant ràpidament cap a les torres. Sigui perquè la gent té un poder adquisitiu mitjà-alt o per­què no tenen més línies de trans­port, moltes vegades necessiten el taxi i per això estem nosaltres aquí. —En tot cas, no sou una em­

presa com qualsevol altra. - D e fet, funcionem com una co­

operativa de serveis, amb un sis­tema de quotes per fer front a les despeses que genera l'activitat. Fins ara tenim la sort que les des­peses no baixen, però no tenim afany de lucre. El que fem és tre­ballar amb sistema autònom pel radiotelèfon.

L'Associació Ràdio Taxi ha complert enguany el seu cinquè aniversari. FOTO.X. L.

—El telèfon és la vostra gallina dels ous d'or, no? Hi ha un fet di­ferencial santengatenc en el ser­vei del taxi?

-Tenim un bon número per re­cordar. Disposem de números co­mercials que són atractius i que els coneix gairebé tothom. Tenim altres números també per a casos d'emergència amb temes d'hos­pi tals o d ' im­portància. Podrí­e m dir, pe rquè ens afecta, que hem tingut pro­blemes amb la li- l i l l l l l l l l ! nia telefònica. No sabem si se satura la línia o si hi ha altres problemes, però esperem que amb la modernització de la nostra centraleta i la posada al dia de la companyia es tiri aquest tema endavant.

—Com és una jornada a Ràdio Taxi. Pensem en les- 6 del matí. per exemple.

-Ho tenim distribuït en toms de vuit hores que comencen a aques­ta hora. Es recullen les trucades dels clients i s'emet alhora el se­nyal de radiotelèfon perquè els cotxes vagin a recollir servei allà on l'han demanat. A les sis ja hi ha moviment, sobretot de gent que

es desplaça a l'a­eroport o a polí­gons industrials, i fins a les 10 te­nim bastanta de­manda. —Xifres?

Comoditat l Seguretat" -Estem sobre els y,imv,im„„<x/,„l,/„1 ..„„„„„„,,„„„„„„„,„„„„> 2 5 0 s e r v e i s al

i l l I l l l l I i l l l l l l l l l É l l i l matí. A la tarda

no baixem dels 200 i hi ha hagut dies extraordi­naris amb 270 serveis. A la nit, lò­gicament el servei baixa, excepte el cap de setmana, que la gent surt als centres de diversió i demana el servei per anar o tornar. Crec que el ràdio taxi en aquests moments està fent 8.500 serveis mensuals i, per les previsions que tenim, as-

"El taxi no s'ha de

mesurar pel preu,

sinó per rapidesa,

pirem a superar la xifra dels 10.000 l'any que ve. "Quina relació de competèn­

cia po r t eu amb altres serveis com el tren o l'autobús? -Pel que fa a les línies internes

no hi ha competència, que vin­dria donada més pel tren, des que ha ampliat la freqüència.de pas de 12 a 6 minuts o l'ampliació d'horari a les nits dels caps de set­mana. Però la nostra feina tampoc es basa en baixar gent que ha per­dut el tren a Barcelona a la nit. Estem encarats més al client que surt a l'exterior als matins, als ser­veis interiors de curta durada i tre­ballem també molt per a les grans empreses radicades al municipi. Aquestes donen feina tot el dia i generen la demanda més rendi­ble per a nosaltres.

- U s ha beneficiat la distribu­ció dispersa del municipi? - N o vol dir que calgui un ràdio

taxi, perquè té cotxe tothom, però sí que cal per a la gent gran, per exemple, o quan hi ha nens petits que van a l'escola. Però el servei és molt més que això i segons les franges horàries hi ha desplaçaments als ambulatoris, a les escoles...

- L a ba ixada d e b a n d e r a j a es tà a 3 0 0 pesse tes . Es c a r ? - F a cinc anys vam perdre el

suplement de 55 pessetes per les parades de taxis al costat d'estació, i un trajecte d'aques­ta quantitat costa ara el mateix d'aleshores. El taxi no s'ha de mesurar pel preu, sinó per la ra­pidesa, la comoditat i la segure­ta t . A q u e s t s valors han d e convèncer el client perquè dei­xi el cotxe a casa. El cotxe par­ticular s'ha revelat com la droga del segle XX.

Selecció de Personal

Especialitzats en Empresa i Comerç

Directius, comercials, encarregats, dependents, administratius i tot tipus de persones amb qui vostè podrà confiar i la seva empresa créixer.

PI. Unió, 1B. Sant Cugat del Vallès Tel. 93 589 57 55 Fax93 589 58 15 E-mail sepal@sumi.es

S I S T E M E S D E

S E G U R E T A T XÍGCUMJU

Prestigi, Seguretat (Servei * » . ÉMm** S»*~~ aA*mà. 0 3 S*8> I T <

SISTEMES DE SEGURETAT COHIfMEHIS DOMOKS13t BC1KO0

IV

^m *i0 Especialitzats només en IDIOMES I TRADUCCIONS

Rius I Taulat 2, Pral. 1 * - Tal. (93) 674 82 15 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

«*.«# i^^^SIk

, & $ & * # • » » • ' * <

PI. Quatre Cantons, s/n • Tel. 93 674 30 81

08190 Sant Cugat del Vallès

EIS I CANTONS

Classificats guia pràctica

ADVOCATS

• EULÀLIA PINYOL RIBAS Manel Farrés, 15 D

,93674 44 69

• JOSEPA TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 9367534 54

ALIMENTACIÓ

• MENJARS PREPARATS TASTA'M 93 58929 29 93 58935 35

•ANTENEX Àngel Guimerà, 2 9 3 5 8 9 2 2 4 7

ARQUITECTURA

• JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a 93 589 65 6f 9064945 19

• BONAVENTURA ARAN CORBELLA PI. Octavià 4 93 675 11 15

• DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada 31 B3 4r1a 93675 1803

• GALERIA ARQUITECTURA Rbla. del Celler, 87 93 58944 11

• JORDI CUFÍ BORRELL Av.Vall d ' or, 2 93 67426 01

• JORDI FRONTONS Av. RiusiTaulet, 13 935894147

• MARTÍ FINET MIRA

Sta. Maria, 38 3' 2' 9 3 5 8 9 3 0 6 5

• M» DEL MAR EJARQUE Sta Maria, 38.3r. 2a. 9 3 5 8 9 3 0 6 5

• RAMON SASTRE Escola d'Arquitectu­ra Pere Serra s/n 9 3 4 0 1 7 8 8 0

• ARXIU GAVÍN 93 674 25 70

• ARXIU MUNICIPAL Rbla. Can Mora, s/n 93 589 07 12 • ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA Jaume I, 33 93589 7788

ASSEGURANCES • D.G. D'ASSEGU RANCES Rbla. del Celler, 95. 93 675 42 03

• J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9-B

93675 3 0 1 2

• MEDIFIATC Seguro de assistèn­cia mèdica Rbla. del Celler, 25. 93 589 34 62

ASSESSORIES

• ASESORIA JURÍDICA GÓMEZ Montserrat, 37 93589 83 66

• J. PINYOL ASSESSORS Manel Farrés, 15 D 93 674 44 6?

AUTOESCOLES

• AUTOESCOLA PERELLÓ-FARRÉS Balmes, 32 9 3 5 8 9 4 1 7 1

AUTOMÒBILS

• LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 93 5 8 9 2 0 0 0

• MOTO RALLY PEUGEOT Ctra. Cerdanyola, 67-71 93 s 785 93 00

BELLES ARTS

•CABANAS Santiago Rusinol, 54 93674 0649

• CUGART Torrent de la Bomba, 14 936744390 . _

BICICLETES • BICICLETES SANT CUGAT Xerric, 9

936740553

• CARDONA Valldoreix, 41 93674 1509

• SUN BIKE Can Matas, 2 9 3 5 8 9 1 7 5 7

CARNISSERIES

• TUBAU La Torre, 14 9 3 6 7 4 1 2 8 5

• MERCAT TORREBLANCA Parada 104 9358914 18 •SÀGARRA Endavallada, 22 93 674 01 60 • MERCAT TORREBLANCA Parada 1,6-1,7 93 67530 65

• PAPIOL Venda i neteja Cànovas del Castillo, 4 93674 6 5 0 0

1 CENTRES DIS. PSÍQUICS

• TALLER GERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79 93 6745048

CERÀMIQUES • VICAT-3 ST. CUGAT S.L. Pg. Torreblanca, 29 9 3 5 8 9 5 4 4 3

COPISTERIES

• ARPALI Valldoreix ,45 93 674 9 6 0 2 • COPISTERIA THER Sant Antoni, 24. 93 589 74 42 • CÓPY-GRÀFÍC Can Matas, 8. 93 6 7 5 3 6 5 3 • OFINOVA Alfons Sala, 18 93 675 23 73

• CUINES J. DÍAZ Rbla. del Celler, 17

93 674 74 49

CONSTRUCCIONS

• BELSCON XXI, S A Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos Sant Cugat.

Te). 93 675 32 67 Fax. 93 675 3 2 0 9 E-maS: belsconxxi@nexo.es • FOAP S.A. BANYS Rius i Taulet, 27 93 6740503 93 6755854 • SUBMINISTRA­MENTS PER A LA CONSTRUCCIÓ Del Rio c/ 1 núm. 61 Can Barata 93 588 02 49

CRISTALLERIES

• GALVANY Alfons Sala, 29

93 674 13 98

DECORACIÓ

• DECMIO DECORACIÓN, S.L. Francesc Moragas, 4

93 674 38 92

ELECTRICITAT • NOVA ELÈCTRICA SANT CUGAT Rbla. del Celler, 91

9367525 02

ELECTRODOMÈSTICS

• PASQUAL GAR­CIA GUILLÉN Valldoreix, 44-46 93 674 71 64 • TOBÉLLA MILLAR Santiago Rusinol, 49 936740657 •VILAR ELECTROLLAR, SA. Maria, 20 93 58902 71

ENSENYAMENT

• COAP Villa, 22 9 3 5 8 9 2 1 15

Ferrer i GuànJia. s'n Tel t ^KVOOOI Fai 91 674 24 W, [Gll'AI Sani Cugat (davanickTV:)

• L'ACADÈMIA Balmes, 39 9367544 58^ • MÚSICA j DANSÀ FUSIÓ Cànovas del Castillo, 20 9 3 5 8 9 2 8 1 9 • NOVAULA Valldoreix 22 Sant Cugat 93^74 03 81 • PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 93 674 12 39 • SPRINT IDIOMES Francesc Moragas,8 93 58922 64 • TRINITY Rbla. Can Mora, 18 93 67522 01 • WÀY-IN Rius i Taulet 2, pral Sant Cugat 93674 8215

ESCOLA THAU SANT

CUGAT ESCOLA THAU S W «.'GAT.

DES DELS 3 A,\YS

FINS ALS /6AWS. ESCOLA CONCERTADA LSCOLES ESPORTIVES. SERVEI DE TRANSPORT

I MENJADOR

i n I e i p o 1 t r

I TALLERS DE RELAT I

OJIOCINEMATOGRAflC

• TALLERS D'INTRODUCCIÓ AL GUIÓ I ESCRIPTURA CREATIVA Av Portal de l'Angel,

1, 3er pis (Barcelona) 4121939 935749435

GIMNASOS ESPORTS • CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n 93674 1453 _ • GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 93 674 61 72 • GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavè, 20 Baixos 93 675 03 51 • SANT CUGAT ESPORTS S.L. Pça. Quatre Cantons s/n 93 674 30 81 •SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 93674 9862 • UESC Cànovas del Castillo, 9 93675 2390

• CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 9367403 08 • ESTANC MONESTR Plaça Octavià, 3 93 6740174

FERRETERIES

•EL PONT Girona, 3 93675 0175 •EUROPA Alfons Sala. 24 as «75 52 SO

FLORISTERIES

• FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 93 674 1381 936751820 • FLORISTERIA SANT JORDI Sant Jordi, 39 93674 1053 • ROSA M. SEGURA Sta. Maria, 8 93589 64 75

• MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Pça. Joan Borràs, 1 93 67115 46

FOTOGRAFIA.VIDEO

• f O T O VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 93674 7968 • J. LLAMAS Valldoreix, 14 93 674 03 93 • ZOOM Centre de la imatge Sta. Maria, 14 93 675 56 74

• FUSTERIA EBENISTERIA 93 699 6748 93 674 70 68 • FUSTERIA EBENISTER1ALS Camí de la Creu, 14 -baixos 1 a 93 5894753

FRUITERIES • ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21 93 674 0882 • j . MIRET Mercat de Torreblan­ca, parada 1-42 9 3 6 7 5 5 3 5 3

HERBOLARIS DIETÈTICA •GERD Plaça Pere San, 9 93674 00 60 • SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1. Obert

dissabte tarda 93675 5953

HIDROCULTIUS • HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54. Valldoreix 93 674 75 98

,'ü • HÍPICA CAN CALDES Masia Can Caldes, s/n 93 589 0045 • HÍPICA SANT CU­GAT Av. Corts Catalanes -Finca La Pelleria 93 674 83 85 • HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 93674 1140

IMMOBILIÀRIES

•ARENASAN Endavallada21 bxs. 9358945 66 • FINQUES BACHS Hospital, 41 9358903 07 Far 93 589 1104 • FINQUES GIRONELLA Plana de l'Hospital, 10 93674 72 54 • ÒRGAN Plaça Octavià, 7 93674 3208 • 101 PISOS Valldoreix, 58 93 589 73 74 •KSA 936753355^

Fincas Sant Cugat Admmnt'KXm h finca*

API

COMPRAS

VENTAS

AlQUÏlfRES

VALORACIONES

ASESORAMIENTO Doctor Munllo, H

Trl.93 674 08 97

INFORMÀTICA

• APPLE CENTER Plaça Unió, 3 935893300 • PROGRAM ACCÉS Rambla Can Mora, 18 93 6751556 • 4G SERVEIS INTEGRALS Sant Marti, 32, entsol. 93 589 2313 • VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 93 589 33 00 • SANT CUGAT DÍGIT Rbla.Celler.29L1 935906196 • KM TIENOAS Xerric, 27 935900320

INSTRUMENTS • TALLEDA RICOMÀ Balmes, 11 93674 58 62 • INSTRUMENTAL SANT CUGAT Alfonso Sala, 18-20 93 6754757

JARDINERIES • GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 93 67436 94

• JOGUINES MARGA Sta. Maria, 44 93 67± 1532 • JOGUINES NINS Villa, 9 93674 i 3 9 6 _

•AUGUET Santiago Rusinol,40

9 1 6 7 4 5 8 5 4 •FÚSET Santiago Rusinol, 45 93 589 50 72 • MIREIA'S Valldoreix, 33 93 674 9 9 4 0 •SPADA Balmes, 39- 1rdta 93 589 55 49 _ • SANBER-5 Anselm Clavé, 20 93 674 45 71

• ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 Valldoreix, 67 A 93 589 4742 • ADMINISTRACIÓ -

NÚM. 2 Major, 33 93 674 01 74

• SCOOTY LÚDIC Xerric, 8

93 5906189

LLARS D'AVIS •CASAL D'AVIS DE MIRA-SOL Victòria, 48 93 589 2018 •CASAL D'AVIS DE LA FLORESTA Pearson, 36 93 589 7800 9 3 5 8 9 7 8 6 0 • CASAL D'AVIS DE LES PLANES

93 6755105

MARBRES •MÀRMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons -Campoarnor,12 - Nau 3 93 675 5108

•ATEUERBLAU Av. Torreblanca, 2 93 589 19 31 • M E S MARCS Enric Granados, 15

93 589 1429

MATALASSERIES

•SOLSONA Alfons Sala, 10

93 589 3289

MAT, CONSTRUCCIÓ1

• AP Rius i Taulet 27 93 674 05 03 • SUMINISTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verda­guer, 107

93 674 14 90

MISSATGERS

• M R W Ildefons Cerdà, 4 local 11

93 675 10 11

• LA PERLA Major, 3 93 674 01 38

MOBLES DECORACIÓ

• CARRÉ MOBLES Francesc Moragas, 33 93 674 09 95 93 674 15 50 •CASAJUANA. Galeries Sant Jordi. Santiago Rusinol, 37 -Major, 6 93 5892232 •EGA MOBLES Cànovas del Castüo, 2 93589 0014 • MAJIK Sant Jordi, 29

93 589 0266

MOBLES JARDÍ • INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 93 589 0023

MODA CONFECCIÓ

•ARWENBOUTIQUE Bies Rogent, 52 93 5896163 • BENETTON Santa Maria, 21 93 67485JJ2 •BLUEMOON Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h 93 675 0 2 6 7 ^ •CAMPMANY Valldoreix, 16 Martorell, 15 93 67414 82 • PEPA MARTÍN TALLES GRANS Valldoreix, 28 93 589 7232 • TOT PUNT Sant Antoni, 19 93 674 0097 • VORAVIU Sant Antoni, 25-27 93 589 88 55 _ .

'MW; •MOTOS ÀLVAREZ Sant Domènech,28

9367406J3&

• RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola, 55 93 5 8 9 2 6 4 9 _ •T.M.G. Tallers Borrell 6 Tel i Fax 93 674 34 75 •T.M.G. Exposició i vendes

Alfons Sala 36 93 675 5653

•MUSICAL SANT CUGAT. Alfons Saial 8-20

936754757

•RANGO10 Pous, 13-local 1 93 675 5755 •VALLÉS NET Sant Ramon, 4 9 3 6 7 4 8 9 1 8

OBJ, REGAL FESTA

•FIOTTO Sant Jordi, 32 9 3 5 8 9 0 6 0 5 •LA FESTA Santiago Rusinci 8 93 675 33 04 •IONA Mapr, 18 93675 5921 MA VI

Objectes de regal i bijuteria Alfons Sala, 12 Botiga 3

93 675 04 54

OBRES CONSTRUCCIONS

•CONSTRUALPA Sta. Maria, 9-1r 1a 93 5890151 •D4 CONSTRUC­CIONS Valldoreix, 10 9 3 6 7 4 6 5 9 8 _ •MARCOVE Sant Esteve, 29 9 3 6 7 4 0 5 0 7 •PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8 93 5891732 • SERRALLERIA TE­RRA I COMAS C.B. Mozart,9. Barcelona 93 2 1 8 1 9 9 6

ÒPTIQUES

•TEXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30

93 589 44 95

PASTISSERIES • SÀBAT Santiago Rusinyol, 46 93 675J2 99 __ • LA LIONESA Valldoreix, 79

936740771

PAPELERIES •PAPELERtAUJFA Cf.VaWonb,23

9a 59a 61.19

PARAMENT DE LA LLAR •GENEVTEVELETHU Villa. 6

93 674 03 16

PERRUQUERIES

•ANA Camí de la Creu 14 Baixos. H. convenidas 93 589 35 89 •CARNÉIBOSCH Francesc Moragas. 29 93 589 60 88 •FORMAS Elies Rogent 18 A 93 675 40 06

• LOURDES Mones* 33. entresol 4 9 3 6 7 4 4 0 2 6 •JUANI Xerric, 28 936746699 • SPLÀSH INVESTIMENT Martorell, 20 93 589 47 11 •TABOADA Rbla Can Mora, 10 93 589 5 7 8 5 •DISON ESTILISTES Martorell, 12 935895657

PESCA SALADA

I LLEGUM •SALUMS Sant Antoni, 50 93 67457_S2_

936753274

PERSIANES •COPERSE Avg. Francesc Macià, 81 (Col Fava) 93 589 6 1 2 9 9 0 8 9 9 6 3 8 1

•FERRON Jardins i Piscines Rius i Taulet, 20 93 674 6847 •PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10

93 5892529

POLLERIES •POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torreblanca, pda. 1-5

93675 13 89

INSTAL·LACIONS • INSTALACIONESA ZAMORA SJ-Mossèn Cintor Verda­guer, 18. 93 5 8 9 2 6 3 8 •MANTSERV.SA Av. Catalunya, 18 93 674 6 0 5 8

REPARTIDORS • MAILING VALLÈS, S.L. Mercè Rodoreda, 8

93 589 23 71

ROBA INFANTIL

•CUCARRÓ Santiago Rusinol, 30 93 674 5 5 8 0 •NENS Endevallada,12

93 589 64 16

ROBA PER ALA LLAR i

•FALGUERA Vilà,1 93 675 2 4 0 1

•PERYBEN Vakjoreix, 45-47 93 674 5 3 3 5 936745104

SABATERIES •REPARACIONS DE CALÇAT I CÒPIES DE CLAUS 936740014 •REPARACIÓ DEL' CALCAT SABATA Francesc Moragas, 6

•REPARACIONS DE CALÇAT i COPIES DE CLAUS

Sol, 16

936749097 •TATERS

Sant Antoni, 62

93 67555 06

SEGURETAT

•AUX-VYD

Alfons Sala 50

93 589 1799

TALLERS MECÀNICS

• TALLER

ELECTROSOL

Sol, 19

93J57436 88 •TALLER MECÀNIC P. CANALS Sant Llorenç, 27

93674 63 62 •TALLERS TORNER Plana de l'Hospital, 35

93 674 6950

• TALLERESMENA Passeig Torreblanca13

93 674 53 01

TELEFONIA

• AIR TELECOM

Telefonia i

ccmjnicacions

Carretera de

Cerdanyola, 49 9 3 5 8 9 8 7 0 2

TINTORERIES

•TINTORERIA SANT

CUGAT

Sant Antoni, 1 936741182

•TMTORERUSANT CUGAT

Santiago Ruand, 35 936741183

• TMTORERIASANT CUGAT

RWa Ribatalada 34 936752228

• TMTORERIASANT CUGAT

Alfons Sala. 2 936744167

TRANSPORTS

•ASSOCIACIÓ

RADIO TAXI 935894422 93675 5 1 5 1

VETERINARIS • DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS. S.L.

Urgències 24 h.

Sabadell, 23.

Obert nit i festius

93674 69 45

Tel. urgències

908 8 9 8 1 3 6

9 3 6 7 4 6 9 4 5

• LA FAUNA

Rbla. del Celler, 35-37

93674 1305

•MASKOTA

Villa, 5

93 675 0 1 5 2

• VETERINOS

Rius i Taulet,31

93589 7141

• USSIA TOURS

Plana Hospital, 10 93 583 61 50 fa» 93 589 59 65

XARCUTERIES • CANSALADERIA JULIANA

Francesc Moragas, 26

93 674 0 8 8 1

ELS4CANTONS Classificats

mi M o A R E I M A S A N

• PISOS A ESTRENAR Cl Orient. Sup : 105 m2. 4 hab. 11 suite), 2 banos, amplio salón-comedor, cocina office, tot. exterior, armarios y focos empotrados, calef, gas natural, balcón. pàrking, solo 6 vecinos. Alquiler: 95.000 ptas 93 589 45 66

• Coll Fava 3 y 4 habitacione, 2 barlos, calefación, gas, parquet, armarios empotrados. Plaza pàrking. Zona comunitària y piscina. Alqutler desde 110.000 ptas/mes. 93 58945 66

• APARTAMENTOS A ESTRENAR CON QRANOES TERRAZAS

C/ Martorell. Sup. 50 m2.. hab.doble con armario empotrado,

1 bano completo . cocina. salón comedor, focos empotrados,

calef., pàrking, terraza de 41 m2, solo 4 vecinos. Alquiler :

desde 65.000 ptas. 93 58945 66

• TORRE ESOUINERA ADOSADA.

C/ Bergara. Sup.350 m2 + Jardín privado. 60 m2.. 6 hab (2

suites), 3 banos, 1 aseo, gran sal-com.(40 m2), coc. off. lavad.

tza. solàrium, garage, 3 coches, armarios empot., parquet,

calef, gas, suminist. contrat. Alquiler:275.000

-GRAN OFERTA EN ALQUILERES :

-Pisos desde 55.000 ptas/mes con muebles

-Preciosa Unit. de època en el Golf de 209 m2 útiles, sol T/D, tambi en ideal para Centro de Rehabilitación : 220.000 ptas/mes - Pisos, Adosadas y Unifamiliares, también de Alto Standing

H GRAN OCASIÓN I!

- ü Obra nueva St. Cugat, cèntrica y tranquila !! Apart.. Pisos. Bajos-dx y À1icos-dx: ase. climalit. ptas. y marços roble, AVE. Caldera Gas [caielac/agua caliente),

P I S O S cocina equip, {encemera. horno, fregadereo doble acero inox. campana extr., armarios altos/bajos), 2 tomas antena (T.V}y 2 de telefono, pk. incluido.:

- Apart. 60m2, salón 24m, balcón, sur (sol T/D), pk.: Prec»:

-Atico Dx 65m2, salón 27m, balcón, golfa 19 m+tza., 9m, sur (sol T/D), pk.: Precio: 16,7 M - Atico Dx 79m2. salón 30m, golfa 20m+tza. 12m, pk. PnK»:19,7 M - Àtico Dx 127m2, 3 h„ 2 banos, golfa 39 m2+tza.16m, 2 balcones, pk. Precio: 27,8 M

YMUCHOS MÀS...CONSÚLTENOSI!

"Recuerde . . . . Hay 1 0 1 v iv iendas m a s . i Pos ib lemente t e n g a m o s lo q u e necesi ta !

93-589-73-74 / 93-589-81-61

U E S G I R O N E L L A

F I N Q U E S B A C H S

•C/ VALLÈS: TOTALMENTE REFORMADO- 85 m2- Com-Sal. -Coc.On - 3 dormitorios - Bano - Calef. A. Acond. -Precio: 18 350.000

•COLL FAVA: BAJOS CON JARDÍN -85 m2 - Com. Sal.-Coc Off. - 3 Dorm - 2 Banos - Pk 1 Coch. Jar. Pnb. 60 m2 - Jard ypísc. comun. Precio: 27.000.000

•C/ VILLA: BAJOS CON TERRAZA 70 m2. - Com. -Coc. Off. - 2 Dorm.- Bano Aseo - Calef. - Trast. -Parabol. Precio: 28 000 000

•Ç/ VILLA: BAJOS CON TERRAZA Qtt. - 3Dorm. - 2 Banos Calef. Parabol. Precio: 36.000.000

90 m2 - Com. Pk. 1 Coch. -

Sal-Tras

-Coc. Trast. - A.

•Cl PAHISA: BAJOS CON JARDlN -110 m2 - Com.- Sal. con chim.hoq. - Coc. 4 Dorm. - 2 Banos - Jard. Pnv. Jard. y pisc. çomunitano. Precio: 37.000 000

•C/ SANTA TERESA: 140 M2 ._

Rff. 4 Dorm. - 2 Banos. - Aseo recio: 42.000.000

Coc. Off Pisc. Pre

Com.Serf con chim. hog. Pk. 2 Coch. - TrasV

•COLL FAVA: 95 m2 - Com. Sal Dorm. - 2 Banos - Pk.. 1 Coch Precio: 28. 500 000

Coc Off - Lavadero - 3 - Jard. y Pisc. comun.

•RIUS I TAULET: 120 m2 _ . . . . _ 2 Banos - Calef. - Ascen. Pk. 1 Coch Precio: 30.000.000

Com.-Sal. - Coc.Off. 4 Dorm. -Terraza.

•C/VILLA: ÀTICO. - 75 m2 - Com.Sal - Coc. Banos - Pk. 1 Coch. - Trast. Ase. A Parabol. - Terraza. Precio: 45.000.000.

TEL. 93.674 24 69 F I I M C A S S A N T C U G A

VENTAS • JUNTO ESTACIÓN. Piso atico dúplex de 100 m2. En planta baja consta de salón-comedor. cocina (nueva), una hab. doble y un bano. En la planta piso consta de un salón-estar o estudio y una "su i te" (bano reformado). Terraza Calefaccion a gas. Pàrking opcional. Precio: 23 Mill. 93 674 08 97 • ZONA GOLF ESTACIÓN Piso de 165 m2 Consta de 4 habitaciones dobles, salon-comedor de 45 m2, cocina-office, 2 banos completos. Dos plazas pàrking opc. Jardín comunitario con piscina y pista de basguet. Precio : 32.5 Mill 93 674 08 97 • AVINGUDA PLA DEL VINYET Torre adosada de 180 m2 Consta de 3 hab.(2 dobles). salón-comedor de 25 m2 con chimenea-hogar, cocina-office. 2 banos completos Estudio. Terraza. Jardín privado de 40 m2. Garage para dos coches, trastero y lavadero. Precio: 37 Mill. 936740897 •AVDA.PLÀ DEL VINYET-SANTA TERESA Torre adosada de 280 m2. Consta de 4 hab. dobles (dos de ellas con "suite") mas otra hab. de Servicio salón-comedor de 35 m2 con chimenea, cocina-office, 3 banos completos. Estudio de 30 m2. Terraza solàrium. Trastero. Garaqe para dos coches. Jardín privado y comunitario con piscina.MUY SOLEADA Y BIEN ACONDICIONADA. Precio: 50 Mill 93 674 08 97 • V VALLDOREIX „ _, „ Casa individual de 300 m2. Estilo inglés . Consta de 6

habitaciones (5 son dobles y una "suite ), salón, comedor cocina-office. 4 banos completos. Estudio. Bodega, trastero. càmara friqorifica. Habitación de plancha, etc. Garage para dos coches. Jardín de 400 mí. M.UCÍIO SOL Y^VISTA PANORÀMICA CONSTRUCCION SENORIAL Precio: 67 Mill 936740897

• PARCELA EN CAN CORTES Tiene una superfície de 1 245 m2.Vistas a todo el Vallès. Precio: 20 MM. 93 674 08 97 • COLL FAVA , _ , _ „ , _ Piso nuevo en alquiler, a estrenar de 90 m2, 3 hab., 2 banos completos. Calefaccion. Plaza de pàrking con trastero. Jardín comunitario. Precio: 24 Mill. 674 08 97 . .

•ZONA GOLF Torre adosada de 4 habitaciones, salón-comedor con chimenea, cocina-office, estudio, 2 banos y un aseo. Garage para dos coches. Bodega, terraza, etc. Jardín privado. Precio: 48.680.000 ptas.

ESTACIÓN Local de 100 m2 útiles, dividido en 5 despachos mas 1 aseo. Aire acondicionado. Precio: 12J5MH.

ALQUILERES

• JUNTO ESTACIÓN. Piso en alquiler situado en c/ Alfonso SaltL de 120 m2. 4 hab , 2 banos completos. Servicio de alta. IMPECABLE. Precio: 80.000 ptas/mes, comunidad incluida.

• JUNTO ESTACIÓN Local en alquiler, situado en calle Valldoreix, de 45 m2. Precio: 90.000 ptaa/mMOtro local en c/Gerona de 132 m2 útiles. Precio: 150.000 ptas/mM

• TORRE JUNTO ESTACIÓN MIRASOL 5 dormitorios, amplio comedor-salóp, cocina-office, 2

' - ' - - terraza. estudio, lardin 400m2. •. MUCHA LUZ Y SOL 37.000.000 Ptas.

• ZONA OQLF 4 dormitonos, comedor-salón con parquet, cocina-office, lavadero, 2 banos completos. amplia terraza. Zona çomunitana con piscina. 29.000.000 Ptas.

3 dormitonos. comedor-satón 30 m2, cocina, lavadero, 2 ' anos completos, armarios empotrados. terraza, çalet ,008 cpmüníïaria.fpii. piscina. MUCHO SOL, EXCEL

• A ESTRENAR, ZONA RESIDENCIAL 2 ampUps dormitonos con armanos. comedor-salón, coem ofnce, £ banos completos. calefacçjan, terraza, ParkinçL Zo comunitària con piscina. ACABAD

8*. >n. terraza, ParkihqTZona > i CALIDAD. 23.2D0.000

'4 7254

PISOS Junto estación, Reformado, sup.65 m2, comedor.cocina, 3

dormitorios, 1 bano, buen estado. Precio: 12.600.000 ptas 93 675 33 55.

• Avda. Alfonso Sala. OCASIÓN, SUP.75 M2, totalmente

reformado.comedor, cocina, 3 dormitorios, 1 bano, etc.

Precio: 9.500.000 ptas

936753355. •TOTALMENTE REFORMADO, superficie 80 m2, comedor,

cocina, 3 dorm (2 dobles), 1 bano, aluminio, climat., vistas

Tibidabo, para entrar a vivir, sin ascensor. Precio: 14.700.000 936753355.

• Zona tranquila. 110 m2. salón 35 m2,cocina, 3 hab. con

armarios empotrados. 2 banos. terraza 15 m2. calef. todo

ext. 2 anos de antiguedad, 2p pàrking, jardín infantil, piscina

comunitària Precio 30.500.000

93 675 3355, • San Eduard, en construcció, sup. 25 m2 terraza, salón

comedor 37 m2,cocina office.4 hab., 2 banos, calefaccion 3 p. pàrking, trastero, acabados de 1a calidad. Precio: 48 Mill

•COLL FAVA. NUEVO 3 dormitorios, comedor-salón, cocina-office, lavadero, 2 baftos. pàrking, doble. TODO EXTERIOR. ZONA COMUNITÀRIA CON PISCINA. 24.000.000 Ptas. 93 674 7254' • C. VALLÈS. CERCA NUEVO MERCADO 4 dormitorios, comedor-saión. ncocina, bafio completo, calefaccion. balcón. BUEN ESTADO. 14.900.000 Ptas. 93674 7254

• C . VALLÈS. ATICO 4 dormitorios, amplio comedor-salón. cocina-office 2 banos comdetos. terraza 40 m2. SOL TODO EL DIA. 21.000 JXO Ptas. 93674 7254 ^ ^ _

• PARC CENTRAL. A ESTRENAR. BAJOS CON JARDlN PARTICULAR DE 40 M2 3 dormitorios, comedor-salón 40 m2, cocina-office, lavadero, 2 barlos completos, calefaccion, pàrking. TODO EXTERIOR. 32.600.000 Ptas. 93674 7254

•Zona Parc Central, BAJOS DUPLEX., sup. 240 m2, 35 m2 de terraza, salón comedor, cocina, 6 hab., (1 suite), 5 dobles., 2 b., 2 a. con ducha, despacho, bodega., 2 p. pàrking, trastero., pisc. comunitària, orientación Sur, acabados 1a. calidad. ant. 2 anos. Precio: 55 Mill li TORRES ADOSADAS •Cerca estación. superficie 160 m2, garaje, salón-comedor,

cocina, 3 hab., 2 banos. estudio con terraza, calefaccion,

perfecta estado. Precio: 36.750.000 ptas 93 675 33 55. • Can Picanyol, garaje 2c. trastero, zona de

lavado, salón comedor con chimenea, cocina-office, 3 hab..

2 banos, estudio, piscina comunitària. Precio: 41 Mill II 93 6753355

TORRE UNIFAMIUAR

• MIRASOL, solar 288 m2., cont. 250 m2., garaje 3c,

trastero, salón-comedor con chimenea, cocina office, 4 hab., 2 banos, a s., calefac, barbacoa, cerca estación, perfecto

estado. Precio: 52 Mill I!

93 675 3355.

Ò R G A N

PISOS EN VENTA

•Z. Centro. Sup 70 m2, 3 dor.. 1 bano, sal-comedor de 23 m2, piso alto, con vistas, tianqu. Precio: 13.950 Mill 9367432 06 •Z.Parc Pollancreda. Àtico, Sup. 100 m2, 4 dor., 2 banos, ascensor, disponible de 1 barío. Tipo rastero., saí-comedor 23 m2, amplia cocina 14 m2. terraza amplia y soleada de 44 m2, soleado y panoràmico. Precio: 18.950 Mill 93 674 32 08 •Z. Anebassada Piso nuevo en zona residencial. Sup, 65 m2. 2 dormitorios., 1 bano, calefaccion, ascensor, sal-come­dor. 22 m2, cocina exterior, g. zona com. con piscina y z. juegos infantiles. IMPECABLE. Precio: 19 Mill 93 674 32 08 •Z. Centro. Piso bien cuidado, Sup. 100 m2, 3 dor., 1 bano., 1 aseo, ascensor. 1 pk., sal-com. 30 m2.19.500 Mill 93 674 3208 •Z. Parc Pollancreda. Piso en muy bien estado. Sup. 110 m2, 2 dor., 2 banos, calefaccion, ascensor, coc.office, amplio sal-com. plaza de pk.+ trastero, z. ajardinadas y piscinas. Pr?ÇkíL27·400 Mill

TORRES EN VENTA

O F E B T E S • LtCENCIADA EN INGENIERIA ELECTRÒNICA, da ctases de Matemàticas, Física y Electrònica a todos los niveles. Mu-cha experiència. Giseta Espinosa : 93 590 62 5» / 919722021

• PERRUQUERIA CHSON, necessita oficials / les. Interessats truqueu al 93. 589.56.57. o passeu pel carrer Martorell, 12

•St Quirze Jardi Unif. Sup. 162 m2, 4 dor., 2 banos, 1 aseo, calefaccion, jard. priv. De 411 m2, 30 m2 de terraza-porche, 1 pk. Precio: 39.500 Mill 93 674 32 06 • Z. Vinyet. Ados. Sup. 211 m2, jardín 25 m2. 4 dor., 2 ba­nos, 1 aseo, calefaccion, amplio pk. (2 coches), estudio de 30 m2, 2 trzas (1 solàrium), muy tranquilo.Precio: 47 MiH 93 6743206 • Z. Parc Central. Ados. Sup. 190 m2, 3 dor, 2 barlos, 1 aseo, calefaccion, 40 m2 de trza.+ jardín + solàrium, come­dor amplio de 35 m2, con chimenea-hog., coc-office exte­rior, 2 pk + trastero, z. residencial. Precio: 48.800 Mill 93 674 3206 • Z. Colomer. Ados. Sup. 230 m2, 3 dor., 2 banos, 1 aseo, calef., sal-com. de 40 m2 con saiida a jard. priv. de 30 m2, estudio abuhardillado de 32 m2. trza. solàrium 14 m2, per­fecto estado. Precio: 58 Mill 936743206 •Z. Arrabassada. Ados. Sup. 301 m2, jardín de 52 m2, 4 dorm., 4 banos, 1 aseo, calefaccion, g. coc-office exterior, g. com-salon de 40 m2, z. comunitària con piscina. Excelente ubicación. Precio: 63 Mill 93 674 3208

D E IVt A N D E S

• S'OFEREIX PROFESSOR DE MATEMÀTIQUES AMB MOLTA EXPERIÈNCIA, TOTS ELS NIVELLS.

Genis »a 674.9t.92

Espardenyes amb cors de carxofa M. ÀNGELS QUADRAS I FERRAN AGRAMUNT

Ingredients per a 4 persones: - 4 carxofes tendres del Prat - 400 grs. d'espardenyes d'Arenys • oli d'oliva verge (d'on sigui, però bo) -100 ce . d'una reducció de fumet de peix de roca i crancs - un got petit de vi blanc sec (pot ser un afruitat no dolç) - sal grisa i pebre blanc trinxat

Preparació: Peleu les carxofes deixant només el cor i les fulles més tendres del mig. Passeu-les durant 3 o 4 minuts pel vapor d'una cassola amb aigua bullent i unes fulles de sàlvia; talleu-les a làmines de 1/2 cm aproximadament. Saltegeu, a foc molt lent, les carxofes laminades en una paella amb dues cullerades d'oli d'oliva i un dau de bona mantega. Salpebreu al vostre gust.

Afegiu tot seguit les espardenyes crues i el gotet de vi blanc; remeneu suaument, fins que s'hagi begut bona part del suc.

Després poseu les carxofes al fons d'una safata, i hi afegiu pel damunt un parell de cullerades de la reducció del fumet de peix de roca aconseguit a base de fer-lo bullir bastant, a foc lent, fins que resti prou consistent.

Consell: - Les carxofes s'han d'estofar, mai de fregir; d'ací el cop de vapor inicial i el foc molt lent posterior. • El marisc, sempre val més un pèl cru que no pas cuit.

ELS 4 CANTONS

Dijous, 24 de desembre de 1998 33

B à s q u e t

Campos condueix la UE Sant Cugat fins a la cinquena plaça

El tècnic suma el seu primer triomf davant Factual segon classificat Una setmana més, l'equip masculí de la UE Sant Cuga t cont inua encapça lant una de les vuit pr imeres posicions que donen accés a l 'ascens d i recte de ca­tegor ia . El tècnic , Xavier Campos , va

Al.F.X LÓPKZ

- SantCugat-

L'equip masculí de bàsquet de la Unió Esportiva Sant Cugat va imposar-se magistralment dis­sabte a la Sala Escolar davant el segon classificat, el Casal Vila­franca, per un clar 80 punts a 61. D'aquesta manera, Xavier Cam­pos va aconseguir la primera victò­ria com a entrenador de l'equip vermell-i-negre després d'estre­nar-se com a tècnic fa dues jor­nades. Malgrat que el tècnic ha explicat que "encara no hem aconseguit el nivell de joc que jo vull", s'ha mostrat "molt satisfet" per l'"entrega i la disciplina" dels seus jugadors. Segons el màxim responsable del sènior masculí, en aquesta categoria el més im­portant és "la disciplina" perquè amb aquest factor "es guanyen molts partits". Xavier Campos, que ha remarcat que espera molt més dels seus jugadors, ha afir­mat que "el nostre joc encara no és brillant".

I na setmana més, el conjunt santeugatenc continua ocupant una de les vuit primeres posicions que donen accés directe a l'as­cens a Primera Catalana. Després de la disputa de I'avantpenúlti-

aconseguir la seva primera victòria com a màx im responsable d e l 'equip ver­mel l - i -negre, després q u e el seu con­junt s ' imposés a l'actual segon classi­f icat , e l Casal V i la f ranca, per 8 0 punts

a 6 1 . Campos ha reconegut q u e l'ob-ject iu és "assolir l 'ascens al més aviat possible i acabar en la millor posició que puguem". L'equip vermel l - i -negre és, ara per ara , c inquè a la taula .

L'equip sènier • i t cu l í de la UE Sant Cugat va iniasar-se dissabte anb comoditat al Casal Vilafranca, seieu a la taula. FOTO: ÓSCAR BENITO

ma jornada de la primera volta, la UE Sant Cugat ocupa la cinque­na posició a la classificació, amb un balanç de set victòries i sis de­rrotes. L'entrenador ha remarcat que "si aconseguim mantenir aquesta línia de treball, estic con­vençut que encara escalarem més

llocs a la taula". Campos ha anat més lluny encara quan ha afirmat que l'objectiu prioritari a partir d'ara és "assolir l'ascens al més aviat possible i acabar la lliga en la millor posició que p u g u em" . Campos ha demostrat així que no és un entrenador conformista.

Dos rival* assequibles

L'equip santeugatenc posarà punt i final a la primera volta visi­tant la pista del Gelida, últim a la taula, i a casa davant l'Horta, pe­núltim. El proper partit de lliga serà el 10 de gener a Gelida.

Tennis

El CAR tindrà a l'octubre quatre pistes ràpides

A.L. - Sant Cugat -

A les instal·lacions del CAR de Sant Cugat es va presentar dis­sabte l'avantprojecte de cons­trucció de quatre pistes ÍIUIOOK amb la presència de Santiago Fi-sas. Secretari d'Estat per a l'Es­port, Eidel Sust, Secretari Gene­ral de l'Esport de la Generalitat de Catalunya, Francesc de Puig, Director del centre, els presidents de les federacions catalanes i esta­tal de tennis, i tennistes com el santeugatenc Alex Corretja, els germans Costa, Carles i Albert. I ,es obres -un complex esportiu cobert amb quatre pistes de su­perfície ràpida- podrien adjudi­car-se a finals de febrer i co­mençar ien al març. Els arquitectes d'aquest avantpro­jecte van advertir, però, que per a la seva construcció són neces­saris un mínim de deu mesos, malgrat que els jugadors i els seus entrenadors han demanat que la seva durada s'escurci a vuit per­què, d'aquesta manera, podrien entrenar-se amb vista al proper Master. Aquestes obres estaran finançades al cinquanta per cent per l'Estat espanyol i la Genera­litat de Catalunya.

Així, els jugadors estatals que participen en tornejos de pistes ràpides podran entrenar-se al CAR de Sant Cugat, que actual­ment disposa de l'única pista indooràc tot l'Estat espanyol.

F u t b o l

El Sant Cugat Esport se situa a cinc punts de l'ascens directe Segon triomf dels vermell-i-negre al camp municipal

A.L. - Sant Cugat-

Kl Sant Cugat Esport va as­solir diumenge la segona victò­ria de la t emporada al camp municipal d 'Esports en impo­sar-se al Perelada, c inquè a la taula i e q u i p revelació de la temporada, per 2 gols a 1. El

conjunt san teuga tenc va fer, com explica el mateix tècnic, Hans Schónhófer, "sense cap d u b t e , el millor part i t de la t emporada a casa". Així, els vermell-i-negre no van acusar les dues derrotes consecutives a la lliga. En aquests moments, el Sant Cugat ocupa la vuitena posició a la taula amb 27 punts,

a tan sols cinc de l 'ascens de categoria. Schónhófer t ambé té molt clar que "no sempre guanyarem fora de casa, per tant ens h e m d ' acos tumar a guanyar al municipal". El Sant Cugat rebrà el proper 3 de ge­ner el Rubí , catorzè amb 20 punts, en la penúltima jorna­da de la primera volta. El Sant Cugat va desfer-se del Peralada ea el Miler •artítjaaat a casa fins al iMmnt. FOTO: 0.8.

34 Esports HS4CANTON5 Dijous, 24 de desembrt 1998

Futbol sala

L'Olímpyc es consolida entre els millors de Primera Nacional Els d'Àngel Ruiz han guanyat els últims sis enfrontaments a la lliga

L'Olfmpyc de la Floresta continua amb la seva trajectòria brillant al campio­nat de lliga de Primera Nacional, en imposar-se al pavelló municipal davant el Manresa, per 4 gols a 2. D'aquesta

A L E X L Ó P E Z

- Sant Cugat-

Kl Manresa FS tampoc va ser obstacle, una altra vegada, per a rOlímpyc de la Floresta, que va assolir la sisena victòria con­secutiva al campionat de lliga del grup sisè de Primera Na­cional A. Kl conjunt de la Flo­resta va imposar-se per 4 gols a 2, oferint un bon nivell de joc davant un Manresa en t r ena t per Juan José Pueyo, extècnic tic Ics categories inferiors i tam­bé del segon equ ip del Win­terthur Sant Cugat. Per sego­na s e t m a n a c o n s e c u t i v a , l 'Ol ímpvcde la Floresta conti­nua ocupant la quarta posició a la t au la , pe rò ara a m b 22 punts, a només set del primer classificat, el Benicarló. D'a­questa manera, l 'equip florestà continua en una bona línia i no perd des del passat 24 d'octu­bre. L 'entrenador del primer equip, Àngel Ruiz, desitja lò­gicament que "aquesta situa­ció no s 'acabi", i té molt clar que "jugant com ho estem fent fins ara, podem vèncer qualse­vol adversari".

Àngel Ruiz, el tècnic florestà, ha declarat també que "acabar entre els cinc primers classifi-

manera, els jugadors que dirigeix Àn­gel Ruiz es consoliden en la quarta po­sició a la taula. Els de la Floresta encara han de tancar la seva participació en la primera volta de la lliga enfrontant-se

al Club Natació Sabadell i el Llopart de Barcelona. Si aquest conjunt suma els sis punts en joc, podria atrapar en la classificació el primer classificat, el Benicarló.

EIMfyt É) li Heram vi mwr divuit tl Mwrwi ta úum vlctstia CMMCutivi n* «I ctmaMi m li wam fttiàk. FOTO: ISCM KMTI

cats seria aconseguir una molt bona classificació". Amb els ac­tuals 22 punts a la taula i quan encara resten dues jornades per a la finalització de la primera volta del campionat, FOlímpyc de la Floresta ja ha superat els 19 punts que va sumar la tem­porada passada.

El 9 d e gener , t o rnen

El Club Natació Sabadell, cin­què amb 19 punts, serà el pro­per adversari dels santeuga-tencs a la lliga, el proper 9 de gener. Els florestans visitaran un rival que nb han superat mai a la seva pista. "Aquest és un

equip que tenim entravessat, ens costa jugar contra ells". Per tancar aquesta primera volta, el conjunt d'Àngel Ruiz rebrà el Llopart, onzè a la taula amb 14 punts. Si els florestans sumen dues victòries més abans de cloure aquesta primera volta, podrien atrapar el líder.

Hoquei patins

El sènior "B" del Hoquei clou la primera

volta com a líder en solitari

El sènior "B" del Patí Hoquei Sant Cugat continua liderant el grup cinquè de Segona catalana en imposar-se dissabte per 6 gols a 4 al pavelló municipal al Cube­lles, fins llavors segon classificat. Amb aquest enfrontament, l'e­quip que dirigeix Lluís Sànchez fa un pas de gegant cap a l'ascens de categoria en vèncer en la dar­rera jornada de la primera volta del campionat El conjunt sant-cugatenc no ha perdut cap xoc en els onze partits que ha disputat fins al moment, i tan sols ha cedit dos empats, a casa amb el C T Bar-cino i fora a la pista del Mataró. Sànchez ha qualificat la primera volta del seu equip de "magnífi­ca" i ha assegurat que "cada ve­

gada veig més possible quedar primers". L'entrenador santeuga-tenc recorda que aquest "és un equip totalment júnior", però "molt conjuntat". Cal recordar que aquest conjunt també milita en categoria júnior. El tècnic està convençut que els partits més complicats que haurà de jugar el seu equip seran amb el C T Bar-cino, el Sant Ramon de Vilafran­ca, el Mataró i el Cubelles.

Quant al sènior "A", el P H Sant Cugat va imposar-se a la pista de l'Universitari, penúltim, per 7 gols a l l . Després de dues derrotes consecutives, aquest equip puja un lloc a la taula gràcies a la des­feta del Caldes, i ara és tercer a la taula. El Masquefa és el primer classificat, però només suma un punt més que els locals. /A.L.

Futbol sala

Isaac Tití es compromet a tornar al Winterthur

després de les vacances

Simó Franch, Relacions Públi­ques i membre de la junta direc­tiva del FS Winterthur Sant Cu­gat, ha confirmat que després de Reis Isaac Tití, l'última incorpo­ració de l'equip vermell-i-negre, tomarà al conjunt santeugatenc. Franch i Tití, un ala dret de 25 anys, van reunir-se dissabte i van arribar a aquest acord. El jugador, que va desaparèixer fa quasi dos mesos sense donar cap tipus d'ex­plicació al club, ha al·legat pro­blemes personals.

En el terreny merament espor­tiu, el Winterthur Sant Cugat va imposar-se dissabte a la pista de l'Ametlla de Merola, penúltim classificat, per 0 gols a 3 i d'a­questa manera s'allunya de les

posicions de descens a Primera Nacional B. Ara, els de Quinoà són a vuit punts d'evitar el des­cens, posicions que ocupen ara mateix el Rubí, l'Ametlla de Me­rola i la Pena La Murga. Així, el conjunt que dirigeix José Luis Quinoà ocupa la desena posició de setze equips, amb 18 punts, els mateixos que el Polideportivo Andorra. Per a aquest enfronta­ment, el tècnic vermell-i-negre tan sols va utilitzar Alberto, que va ser titular i va anotar el tercer gol del conjunt. El FS Sant Cugat, que havia encaixat tres derrotes consecutives, ha de rebre el Ta-lleres Cortada, dotzè amb 13 punts, i ha de visitar el Centelles, setè amb 19 punts, en els dos úl­tims enfrontaments de la primera volta del campionat de lliga. /A.L.

Esq ua ix

Grau i Artigas acaben onzè i catorzè al Master català

AL. / Saat Cugat •

Els jugadors de l'Esquaix Sant Cugat, Santi Grau i Raül Artigas, van acabar en l'onzena i la cator­zena posició final al Master Ca­talà d'esquaix, que va celebrar-se divendres i dissabte passat a les instal·lacions de l'Esquaix Roca­fort de Barcelona. En aquest cam­pionat van participar els vuit mi­llors classificats al rànquing de Primera Divisió, els quatre millors de Segona i també els quatre mi­llors de Tercera. La propera tem­porada, que començarà el mes de febrer amb l'inici del Circuit Ca­talà, Grau, de 21 anys, i Artigas, de 17, militaran respectivament a Primera i Segona Categoria.

Dijous de la setmana passada Santi Grau va rebre el Diploma al Mèrit Esportiu per part de la l ni-versitat de Barcelona per haver-se proclamat al maig a Màlaga campió d'Espanya universitari. La Universitat també el va fer soci d'honor del servei d'Esports.

Els també jugadors de l'Esquaix Sant Cugat, els germans Annan-dale, Àlex i Philip, prendran part entre gener i febrer en dues pro­ves del circuit alemany i una de l'europeu.

K à r t i n g

De la Rosa lliura els Fórmula

- U c a *a VaM / Saat Casat -

El pilot santeugatenc Oliver Cam­pos va recollir dissabte al restau­rant Can Coll de Lliçà de Vall el seu trofeu com a campió en catego­ria cadet del Campionat Fórmula Catalunya de Karts, campionat que s'organítza per setena edició con­secutiva. Durant el sopar de final de temporada, al qual van assistir unes 140 persones entre pilots i fa­miliars, va fer el lliurament dels trofeus als campions el pilot Mar­tínez de la Rosa, qui va rebre del Kart Club Vallès, organitzador de la prova, una placa com a soci d'honor del club. Aquesta entitat ha deci­dit que un dels revolts del Kartò-drom Catalunya porti el nom del pilot català. A la cerimònia de lliu­rament de trofeus hi van ser pre­sents l'alcalde de Lliçà de Vall, An-dreu Carreras, i el regidor d'Esports, Josep Antoni Lorente. Xavier Illa, Sandra Bel, Jordi Mon-serrat i Daniel Campos també han participat al Fórmula. /À.L.

ELS /CAlVrOiNS Dijous, Z4 de desembre de 1998 Esports 35

El dibuixant Frederic Cabanas ens ha retratat tot l'equip Aleví-B del Sant Cugat Esports, que aquest any estan sent l'equip revelació. Els entrenadors són gent del planter de Sant Cugat, que estan jugant amb el primer equip, en Joan Colell i l'Albert Alcaraz. En Jordi Gomar els fa de delegat. Els nens, d'esquerra a dreta i de dalt a baix, són: Xavi Faya, Ricard Ferrer, Oriol Martí, Oriol Cabanes, Eric Ribas, Joan Curull, Jordi Gomar, Robert Schattner, Carles López, Isaac Anfruns, Pepe Vidal, Giacomo Pozzo, Alex Valero, Tomàs Jiménez, Sergi Sànchez, Ferran Vicedo i Jordi Solà.

i: m-mmm mmm m mm m m m\ mmmmmms. m wm-. i.

Premis Esport en Marxa 1998 Ràdio Sant Cugat i Autocugat Opel

FUTBOL Caria Sario! 13 OÜMPYC FLORESTA Carlota Santamaría 9 Marta Garcia 9 José Luis Sanchcz 11 Bibi Miliàn 7

SANT CUGAT ESPORT Joan Reixach 11 Javi Gonzéiez 19 HOQUEI HERBA Jordi Reixach 11 CY SANT CUGAT FEM.

Chrisüan Albors 11 Zoran Nikolovski 15 Lluc Vidal 11 JÚNIOR MASCULÍ MAS JAN ER FEMENÍ Scrgio Martín 12

Christian Wcin 17 Maite Gómez IS Martitrià 12 PB SANT CUGAT Joan Sallés 11 Paqui SSnchez 12 Laura Gallego 14 Jordi Bogunyà 11 Irene Sanchcz 11 BÀSOUET Laura Martín 9 Sara Montero 8 JÚNIOR FEMENÍ HANDBOL UE SANI CUGAT

Eli Maragall 15 Toni Bailart 26 HQQUEI PATINS Katery Maragall n U E S A N T O G A T Nacho Argento 14

Caroi Abad i t Ignasi Solà 14 Bratilio Argento 12 PATÍ HOQUEI Armand Mora 13 Dant Antón 13 * " * W|".^p ^9^mm% Javi Montilla 10 UE SANI CUGAT FEM. To ni Zu plana 11 Núria Oliver 16 Jordi Monscrrat 9 WINTERTHUR SANT CUGAT VOLEIBOL Marga Almagro 10

Jaume Estrada 15 EUsabeth Baldrich 6 PATÍ HOQUEI FEM. Oriol Serra 11 CV SANT CU<;AT FEM.

Nerea López 18 Pep Pinell 6 Samanta Santamaría 13

36 Esports H S 4 C A N T O N S Dijous, >4 de desembre de 1998

^Uti^ti'VgL·í JRiïm·ihmiit;

Primera Catalana Gramenet-Rubi, ValÍ8*Girona.

U t * » * . * » * * * * * * * . » * * * * !

>• o * * , * * * .?* * * t * * ! * * * * * * » * * ^

>•*:•** ·>*·*«4>*«-ti

IJCíJKeítín Í2 4 ? 6 4» Ü !*

UopW í l J $ $ * í - í í I*

Otf»A U "J i ? « 8 I I

Stíçfftc» l i 3 J 7 4} 5fr 11

gipottct 12 2 2 it 3» 44 i*

12 2 0 1» » r> 6

l a PaJafhigefl-Prak.

^^,*^*dF v-sH^B

«hm* ' tï J» í * ** "#-ò * W * « » 4 $ &; Jal: Çpxító» 8 1* 1

;fcfl

o * y s • ' « • * s ^ ^lílp'' -3*%"*

>'*.?$ P*«<*<**B I Ï t j «; : * ' "«& tfc*p t? 8 4 ? 3S*^6

IWm fe*J 1* S $ 4 '&!."'»XÀ iínmm ït $ 4 - 8 84--

ÒHMW8«* ] ) * 4 » Stf - * <

Mutu»*»' - ï * 4 $ 7 - ** " * ^ BuBaUBOM» ií* 4 2 H , » ' a*CC lü&ffpftnct 17 i 8 * Ï ? . # v /

Olot 17 í í 12- -»- *fc\

CuíxoJí-Jéptter; I fre

S«gonaR«èicmt«A O R Ü F S

CanOrioJ£*badelL

Merengue*»Lumetw».

Can Rul!'·Barber4.»..»,...»..«.t*«4"ï

Badía-Juv. 25 Sept~.—.....,„..4Ml TtbMabaCatdes Llarto-Mtllenari La Pianada-La Farga.......^...-3-Í Maurina Egara-Róraulo......„.Jí-í?

San Lorenzo-Rubí. « <u3*t

l.t*»*.******^*»****».

PJ PO PE PP

Batherj 1% 11

Gíl&A 14 9

Mcrçngue* 14

iUlmul» 14

Can Rull

I tlmfal»)

Lumen

SjbaJtll

1 Ainti

M<ntrtn3

14 8

14 í>

14 4

14 6

La Pintada 14 5

}uv 25 Sept (4 4

Mil·lenari 14 4

San Loretuo 14 4

UFarg» H 2

Bidu 14 2

Rubí 14 2

Z

s i

3

i

5

4

7

7

7

ti

5

7

10

10

i l

4?

29

» 40

27

33

34

24

2*

25

28

IS

21

*S

19

22

16

15 «

19 »

21 2?

» 2t< » » ' 28 2S

22. 2t

23 W

J6 14

24 i ï «

34 »

« IÜ

i 2 14

Vt **

24 t l

45 8

4$ 5

La propera (3 de gener): Can Oriol-Los Merengues; Lunten-Can Rull; Barberà-Badia; Juvcntud 25

I|0ÍtS-CastetWefefe,—SS*5;

.«0-7f

78-72 UB St€Uigat^IVilafranca..80-6J S^atM^ir-Maragall SU7t

C<p# PJ

RwsDepoBwU

C.VWranw 1J

C « M M K U

Sw*ï*t«r n

l i

u l i

CotncWà 13

S«tatiofdt l i

CasBifele&b l i

l i

U

I»

H M » 1J

Gülid» U

PC PP

1 {2

2 98»

4 « 2 2

4 991

t> <m « 991

b m

f> 98-7

0 1045

6 nat 6 S74

7 880

!• 972

K <í>>7

* «71

9 «72

985

POPon*»

Í09 Í*

ím u «28 í í

450 20

» 7 3 0

959 20

«60 20

J07í> 20

1828 »;

'««-è. 1004 iS

10t9 J#

1007 18

977 17

114J 14

ï^a propera p 0 de gener): GeÍJ<fe-UE Sant Cugat; Horca-Aime-

4 1 *- « *

La pr^era (7 de ftbrer): VfàviMMi Se- üla-ValdeluA Aia-ra»CD T<ara$sa; RC Polo-Sardr-nea>i £$u$i de Càmrx>-Atlèuc Te-

-Real Sociedad.

HAIÍ0BO1.

Primera Nacional G R U P G

$a«t Esteve-Pardinye*».. .26-25 Sant Quirate-Bordik. 19-14

..22-25

PJSa^mto-OAR Gracia 24-32 Telrfe-LaRoca .25-26 UB StCugat-SarriàTer..„.23-24

mamut l i 10 I 2 357 S í 21

i?4 « 7 Zt La fia» l i > J

U' 8 i 2 346 3Í0 19

H i » í i Í7* i » 18

^nnas1««iiil) l « 3 « » 4 ) ü

PCPwwmn»» » i i » / « » ' HytcCtoiiWt? * t t 44 Jt «4 fet**»*. « « J 4 «r - 4T *t mi u * •» * V «

B ï » « <S 8 »

O s * * * l i í S } 4» 45 »

fèírcí» tí 5 4 4 m 4» | 9

FAihMa l i S 3 $ 44 47 !#

T . f t Q « M l 8 t » * 4 » 4 » 1 *

V t h n s M · i l i 4 S 4 43 49 «

TaHra» U 4 I * * 3» $1 U

M n o s l i 3 ' 2 * 3 » » H

U M i w 13 i 2 »

t 'Awolh Ji 2 1 * » «i «9 í

Rubí 13 1 I H » « 4

Lo propera (9 de gener): Polideportivo Aadorra-Rubí; La Murg<i-('cnteltes: Wímettíjnt Sant (lut&t- Tàliocs (lonadat Èpk Casmo-rAmcrlía Mcroia, Msxun-FC Bar-c t-lonj, Alt < 5-1' rutas Mattíní^Jasaa de Mar-Tàrrega; PB Mamsam&è***, ]> dústrias Garcia,

Frimtra Nacional A GRUP 6

Català~Baï>ar-OÍr«na.»..^^„J^ L'Hospitalet-P.Ca8tel<ki.,..«jyi Etècírica Ciero-Cambr8s~.. Bcnicarló·CíjJva. C)límr^^Floresto-Maarïi«a««4-2 Mcmtsant-OS Sal»ifdl««««^S

•«*4,4l**·*<*·'*M*4'*·*4,#*»pJ

a » < t . »j . JSiLjgL·JSL.

Benicat» 11 9

CNCjldcs l i 8

ttïfmi \ft 8

OUmiHo I I

CK(5<bi.dtHl2

Onüa-B>b<ul2

Ma}»«<a 12

l i

L'tJaspiüitet 12 4

w <M£ rmrtti

44 t6 IS

42 38 » 1

»' 36 » «S *S 3t

31 42 J*

33 38 i* ;

«i 4» 17

2» - 32 15

32 2¥ 15

-3-1 r S w B ^ Opqs^t,<l·4*#4l·4^Hg"3

'^jftWíi*»» tlt « *' 31 S 22:

It ? 4 S K í » * ÍJ I* 18

jCyfminFrmiii» li í -4 -"** w» »» &&»!«**' » « 4, 34 » tï «MK<M>«·: tt 5 í !7 8 I*

N * 7 IT 24

« # 7 t* 25 13

l i M S » It

1*wt

jwwiiy

^>W»w<llfliiii< H I Í0 t> 37 U

< » « » I I» 8 31 11

La ^cofmni <Í6 <fe gener) Hoitoas-$aftt MatO; Quan-Win-

- U&fom Barcebn*; Saata Coioma-L*0la Jordi; Tçro!-C\? S*nt Cagat;

tu-

HOQüEt PATINS

GRUP3

Mosquefa-Folgueroles 5-4

Ütwer8itari-PHSC "A" 7-11

it+txU+at****»*,*. &3 PeÈrpetua-Santloan—5-2

.J63

w^WwwBtw.ïR. s (5L «Tir MJPQ. INc·t, s

ittl * 9 t 81 31 Itt

S ^ í V I l « 2 60 40 I»

M*. » -Ï a «r s» ir y i ^ i/)*- * **» » *

£ 14Í4 ..

OS4CANTOVS

Dijous, 24 de desembre de 1998

Espectacles

37

E s p e c t a c l e s

Tetrateatre posa veu als versos de Lorca al claustre del Monestir

Lamor i la mort són els temes centrals d'aquest recital Tetrateatre fa aquests dies els últims as-sajos de Te mandaró mi corazón calien te, el muntatge que ha preparat per repre­sentar enguany en el tradicional recital de Nadal al claustre del Monestir. L'es­

pectacle poètic i musical, en el qual col·la­bora l'Ajuntament de Sant Cugat, fa un homenatge al poeta granadí Federico Gar­cía Lorca amb motiu del centenari del seu naixement.

JOSEP MARIA M I R Ó

- Sant Cagat -

Tet ra tea t re farà quat re fun­cions del munta tge Te marida­ré mi corazón caliente entre els dies 25, 26 i 27 de desembre . El recital s 'emmarca en els es­pectacles organitzats enguany amb motiu de l'any Lorca. La dramatúrgia i direcció de l 'es­pectacle van a càrrec de la di­rectora de Tetrateatre, Dolors Vilarasau. Al munta tge hi in­

t e r v e n e n el c a n t a n t Adolfo Osta, l'actor Joan Berlanga, que farà la reci tació, la ballarina Esther Sabaté i el guitarrista Toni Xuclà, entre altres.

En la selecció de poemes la companyia santcügatenca s'ha decantat pels dos eixos centrals en l'obra de l'autor granadí: l'a­mor i la mort, sempre amb un component tràgic. L'espectacle presenta un total de trenta-cinc poemes de Lorca, dividits se­gons diferents etapes del poe­

ta: Gace/as, La selva de los relo-jes, Sui te de los espejos, Eros con bastón, Romancera y canciones po-pulares i Sonetos del amor oscuro. La directora de l'espectacle ex­plica que han fet una proposta a partir de la seva lectura de l'obra de Lorca. L'artista sant-cugatenc Pere Pich s'ha enca­r regat d e l ' escenograf ia del muntatge, que consisteix en un gran mural de 18 metres qua­drats, en el qual hi ha objectes en volum còm miralls, rellot-

Teatre

La Floresta ret homenatge a Pobra

dels germans Alvarez Quintero

LAgrupació de Teatre del districte interpreta cinc obres

ALÍCIA.D.BCJ

- La Floresta -

L'Agrupació Teatral la Flo­resta va voler retre un petit ho­menatge a l'obra dels germans Quintero amb l'estrena de cinc de les seves obres, d iumenge a la tarda, al teatre de la Unió Esport iva i Recreat iva de la Floresta (La UREF) .

Sota la direcció de Pedró José Martín, nou actors i actrius van pujar a l 'escenari cinc obres curtes d'aquesta parella de ger­mans, Joaquín i Serafín Alva­rez Quintero, nascuts a Sevilla l*últim terç del segle XIX.

Los Chorros del oro, Solico en el

mundo, Sangre Gorda, Ganas de renir, i La pena, són cinc histò­ries breus que barregen magis­tralment el drama i la comèdia.

Segons el director i actor de l'Agrupació Teatral, Pedró José Mar t ín , la idea d ' a q u e s t ho­menatge als Quintero va sorgir amb la voluntat de reconèixer la vasta p r o d u c c i ó l i te ràr ia d 'uns escriptors que compten amb més de dues-centes obres entre comèdies i sainets. Un homena tge "que vol ser una mica diferent en un any dedi­cat a Federico García Lorca", assegura el director.

Obres costumistes de princi­pis de segle que, sense cap mo­

tiu nadalenc, "arriben molt en­dins pe rquè són represen ta ­cions molt emotives que ara et fan plorar i ara et fan r iure", afirma Maria Jesús Costa, vo­cal dels actes culturals i recre­atius de la UREF.

Costa també va voler desta­car la bona rebuda del públic de la Floresta que, una vegada més, va donar suport a l'activi­tat d'aquesta agrupació de tea­tre.

Prop de vuitanta perdones van assistir a la representació de d i u m e n g e que va significar l'estrena al món de l'espectacle d 'una petita actriu, la Marina, de tan sols vuit anys.

Tetrateatre portarà la poesia de Lorca ges, flors o una màquina d 'es­criure, unificats sota una capa de calç. "Pel seu color blanc recorda el paisatge típic d'An­dalusia", explica Dolors Vila­rasau.

Llarga p repa rac ió

El procés de preparació del muntatge és, segons Dolors Vi­larasau, llarg i comporta mol­tes hores de treball. En primer lloc, hi ha una fase de prepa­ració en la qual es va fer la re­cerca dels textos i la composi­c ió de la m ú s i c a . E l p a s següent és la fase fragmenta­da en què les diferents parts implicades en el muntatge van

al claustre. FOTO: XAVl LARROSA. treballant en cada una de les seves parts. Finalment , hi ha la fase de conjunt, on es posa el treball en comú i es fa l'assaig del recital.

Aquest és el c inquè any con­secut iu que Tet ra tea t re fa el recital de Nadal al claustre del Mones t i r . En an te r io r s e d i ­cions, la formació teatral ha tre­ballat amb l'obra d'autors com Gabriel Ferrater (Cambra Fe-rrater), Pere Quart (Àlias Pere Quart), Jacint Verdaguer (Ver-daguerianes) i Josep Maria de Sagarra (El Poema de Nadal). En aquests muntatges, el grup ha combinat diferents discipli­nes com la música, la interpre­tació í la dansa.

Un dek elements més destacats de l'escenografia van ser els decorats. F:0. B.

Des de sempre donant suport a la vida cultural de la nostra ciutat

Lucas YARITY Lucas Diesel Systems S.L. Treballant des de Sant Cugat per a tot el món O r a . de Cerdanyola, s / n - 0 8 1 9 0 Sant Cugat del Vallès - (Barcelona)

38 Cultura ELS/CArYIÜINS Dijous, >4 de desembre de 1998

C o m m e m o r a c i ó

Les escoles recorden Pau Casals amb música,

cants i coloms A.B.M.

Cagat /Valtatorab-

Enguany se celebra el vint-i-cinquè aniversari de la mort de Pau Casals, i per commemorar-ho quatre escoles del municipi (més de set-centes persones) han reali tzat du ran t aques ta setmana una cantada per recor­dar el conegut músic català.

"Vaig pensar que els nens ha­vien de conèixer millor la figu­ra d'en Pau Casals" afirma Sara Laguna -professora de música al C E I P Ferran Clua i promo­tora de la iniciativa- "i per això hem estat uns dies treballant la seva història i preparant l'acte".

Un homenatge al qual es van

sumar també el Pins del Vallès, el Collserola i el Pla i Farreres. Tots els alumnes dels centres

(des dels pàrvuls de tres anys fins als es tudiants de sisè de primària) han participat en un acte definit pels seus organit­zadors com a "ple d'emotivitat". '

Després d 'unes paraules del mestre o la professora, i en el cas del col·legi organitzador amb una introducció musical de qua­tre violins (tocats per Nil Pe­drós, Laura Peinado, Caterina Carbonel l i Sílvia López ) , el conjunt de nens i nenes van in­terpretar a l'uníson -els més pe­tits mímicamen t - el Cant dels Ocells.

Segons Laguna, es va escollir

Quatre escoles del municipi van recordat l'aniversari de la mort de Pau Casals. E: X. L.

aquesta cançó perquè "conté un simbolisme especial: en Pau Casals, des que es va exiliar, sempre la va tocar allà on ac­tuava i deia que era la seva ma­nera de recordar Catalunya". Un record que també les auto­r i ta ts van compar t i r , p e r q u è

tant Àngels Ponsa (tinent d'Al­calde de Serveis Personals de l 'Ajuntament de Sant Cugat) com Jaume Sanmartí (president de la Junta de Veïns de l ' E M D de Valldoreix) van coincidir a assenyalar que, a més de ser un acte molt emotiu, també era ne­

cessari "perquè la figura de Pau Casals mai havia tingut un re­coneixement fet pels infants".

A l'acte celebrat a l'escola Fe-ran i Clua també van ser pre­s e n t s a l t r e s m e m b r e s d e l ' E M D , com Mercè Calafell i Miquel Paraire.

C o n c e r t s

Els cants de c inc cora ls anunc ien l 'arribada del

Nadal a la ciutat

A.D.B -Sant Cagat -

D e s e n e s de veus can tan t a l 'uníson van anunciar aquest cap de setmana l'arribada del Nadal a tots els racons de la ciutat.

Sant Cuga t i els d is t r ic tes van rebre, dissabte i d iumen­ge, la visita d 'un total de cinc agrupacions musicals. Els can­taires de La Coral Tardor del col·lectiu de la Gent Gran de la F l o r e s t a , els d e la Coral Harmonia de Valldoreix, la Co­ral Sant Cugat del CMSC, amb el C o r A n s e l m Viola d e Torroel la i la Coral de Cer ­danyola, convidada especial al

Casal de Mira-sol, van donar el to de les primeres nadales de les festes.

Els vint-i-cinc m e m b r e s de la Coral Tardor de la Floresta van ser els encarregats de do­nar, dissabte a la tarda, la nota de sortida a aquest cap de set­mana tan musical, amb un con­cert de cants nadalencs a l 'Es­glésia de Nostra Senyora de Montserrat .

A c o m p a n y a t s pe l so d ' u n grup de flautes, els cantaires f l o r e s t a n s van i n t e r p r e t a r cançons tradicionals nadalen­ques, a més d 'una nova com­posició creada en homenatge al seu districte i a Sant Cugat.

A les nou del vespre el relleu

Les corals van oferir uns repertoris carregats de nadales populars. FOTO: O.B.

Iss corals trien repertoris típics nadalencs pels concerts d'aquestes dates.. E: O.B

musical va arribar a l 'Església de Sant Cebrià de Valldoreix, on la Coral Harmonia va cele­brar, un any més, el tradicional concert de Nadal.

En m e m ò r i a d ' H e r b a g e

Amb l 'actuació de dissabte, in metnoriam de Miquel Herbage, prop de quaranta cantaires van voler homenatjar el seu antic director, mort el passat més d 'octubre .

Deu cançons a capella, amb nadales d 'autors clàssics i po­pu la r s , i la música de l 'Or­q u e s t r a de C a m b r a M i q u e l Casa Bell van omplir un con­cert "llarg, complex i variat", en paraules del seu director, Guil lem Borràs.

Un dels moments més emo­c ionants de la nit va arribar amb la interpretació que la ví­dua de Miquel Herbage va fer de l 'ú l t ima ària de D ido de Dido i Enees de H. Purcell.

Una hora més tard, el públic santeugatenc omplia de bat a

bat l'Aula Magna del Conser­vatori Munic ipa l de música Victòria dels Àngels per assis­tir al Concert de la Coral Sant Cugat i els seus convidats, el Cor Anselm Viola de Torroella.

Ment re els visitants van ofe­rir un concert variat, amb un tríptic poètic català i cançons i nadales populars, els de Sant Cugat es van decantar per pe­ces nadalenques d 'aquí i d'ar­reu d 'Europa, cantades en ca­talà.

La principal novetat del con­cert d 'enguany va ser que per primera vegada en vint-i-qua-tre anys la Coral del CMSC va canviar l 'arquitectura romàni­ca del Monestir per la moder­nitat de l 'escenari de l 'Aula Magna del Conservatori .

D iumenge a la tarda al Casal de M i r a - s o l , l ' A l · l e l u i a de Haendel , a càrrec de la Coral Cerdanyola, va posar la nota final a aquest cap de setmana de concerts de corals que van anunciar a tots els c iutadans que el Nadal ja ha arribat.

Cecília Valls canta amb èxit a la Casa de Cultura

A. D. B. . Sant rnaat -

La veu de la soprano santeuga-tenca Cecília Valls, acompanya­da per les mans al piano de Lali Solà, es va deixar sentir, diu­menge al migdia, a la sala d'ac­tes de la Casa de Cultura durant un concert de cant que va aplegar una trentena de persones.

El repertori es va inaugurar amb una primera part carregada de pe­ces d'autors romàntics del segle XIX, com Schubert, Ravel, Do-nizetti i J. Strauss entre altres, i més contemporanis en la sego­na, quan van destacar les cançons de Mompou, Granados, i Fauré a més d'un cant anònim del segle XV dedicat a la Verge, del Miste­ri d'Elx.

D'aquesta manera el concert de Valls es va convertir en l'excepció d'un cap de setmana carregat de música i cançons típicament na­dalenques. I és que, segons va explicar la jove soprano santeu-gatenca, el concert de diumenge no presentava cap nadala perquè és una mostra del que la cantant oferirà a la República Txeca el proper mes de gener.

Aquesta actuació a la Casa de Cultura també va suposar l'es­trena de la comunió entre la veu de Valls i les mans de la pianista Lali Solà. Un duet de cant i pia­no que va resultar una "expe­riència molt positiva", en parau­les de les dues in t è rp re t s , i confirmada amb llargs minuts d'a­plaudiments per part del públic.

ELSÍCANTONS Dijous, 24 de desembn de 1998 Cultura 39

M ú s t c a

L'Auditori acomiada

el trimestre amb POrquestra d'Ucraïna

J. M. M.

El Teatre-Auditori acomiadarà la programació d'aquest últim trimestre de l'any amb les dues actuacions (dissabte i diumen­ge) de l 'Orquestra del Teatre Acadèmic d ' Ò p e r a i Ballet i Kharkov, coneguda popularment com l ' O r q u e s t r a d ' U c r a ï n a . Aquesta és la primera ocasió que el Cen t r e Cul tural porta una companyia de l'Est, ja que tra­dicionalment el concert de Na­dal ha anat a càrrec de l'Orques­tra Simfònica del Vallès (OSV) i el seu ja conegut repertori de val­sos.

L'Orquestra Nacional d'Ucraïna

ha preparat un repertori dividit en dues parts. En la primera s'inter­pretaran peces com Capricho Es-panol de Nicolai Rimsky-Korsa-kov, Suite musical, West side story de Leonard Bernstein, o peces de Parker i John Andersen. La sego­na part se centrarà exclusivament en peces de Johan Strauss.

Una formació d'alt nivell

L'Orquestra Nacional d'Ucraïna l'integren músics d'un elevat ni­vell professional, molts d'ells amb experiència com a solistes. El re­pertori d'aquesta formació inclou els ballets i òperes d'autors com Puccini, Verdi, Txaikovsky o Pro-kofiev, a més d'obres simfòniques

L'Orquestra oferirà dos concerts al i també per a cor i orquestra. L'Or­questra, que ha fet nombroses ac­tuacions nacionals i internacionals, destaca per la seva conjunció in­terpretativa i també per la quali­tat de conjunt dels grups orques­trals i la realització adequada dels estils.

La formació treballa de forma re-

Teatre-Auditori. FOTO: CEDIDA. guiar per al Teatre Acadèmic d'Òpera i Ballet de Kharkov, un dels més destacats i antics d'U­craïna. Per aquest espai hi han passat artistes i autors reconeguts en el pas de la història i nombro­sos espectacles, els primers dels quals daten de principis i mitjans del segle XVII.

H director, ¥ttaly Kutsenko * Vfcaiy Kírtsenko serà f encar­

ir i diumenge FQrqaestra d'U* csama al T«atroAudkori Kat-senko és director titular d'a­questa formació des de l'any 1985. La seva carrera profes­sional, peA vede lluny. El mú-sie v« iniciar els sens estadis el Í9S&al Conservatori de ia seva ciutat natal Kharkov. Lenin­grad i Kawto* son dues de les ciutats on va ampliar la seva for­mació. Kutsenko ha dirigit for­macions de gran prestigi al set» pafs com t'Orquestra del Tea­tre Musical de Marityb o del leatre de l'opera de &mn\ L* seva «xp^fi^ia i presti^ pro­fessional f ia cçrtvettit en ua director universal que ha diri­git operes, ballets, simfonies o oratoris. Kutsenko, fins i tot, s'ha atrevit àrab- k simCo-jar*

wia o Bernsteb. /J. M. M.

T e a t r e

'L'hèroe' de Santiago Rusinol combina tradició i modernitat

al Teatre-Auditori

J. M. M.

Cent anys després de la desfeta a les colònies espanyoles, en el què es coneix popularment com El desastre del 98, Uhèroe de San­tiago Rusinol va passejar-se di­vendres passat per l'escenari del Teatre-Auditori. Es tracta d'una obra, poc representada en el seu dia per la repressió política, que a partir d'aquesta anècdota històri­ca parla també de la desfeta so­cial i sobretot humana d'un país on es viu entre la renovació i la vo­luntat de conservar els valors tra­dicionals.

L'obra explica el Eobra hü estüt molt pOC

K\°,TIIA ! " J ° ï e representada a causa de la soldat de la guer- r

ra i com aquest dura repressiópolítica que fet el transforma »• / /

ni va haver en el moment en un personat­ge cínic i cruel de la seva estrena que acabarà des- „ truint tot el seu ";"'!?"-': entorn. El direc­tor del muntatge, Ferran Madico, ha conservat el text clàssic -traient expressions típiques de l'època-, però hi ha introduït elements de modernitat. En el muntatge hi in­tervenen, entre altres, Francesc Garrido, Pep Cruz i Àurea Màr-quez. "És una obra dura. Molt po­tent, i això agrada al públic", ex­plica l'actor Pep Cruz, que dóna vida al patriarca de la família. L'ac­tor destaca del seu personatge que "és un paper interessant perquè representa la confrontació gene-

racional". L'actor explica que "és una interpretació molt visceral, en la qual compta molt la tècnica, un bon suport de veu i concentració. Una interpretació naturalista, però sense ser realista".

Aquesta, però, és una obra que no va aconseguir el mateix ressò que altres títols de Santiago Ru­sinol com L'auca del senyor Esteve (amb la què conserva certs pa­ral·lelismes a l'hora de presentar els valors tradicionals com la fa­mília) o Gente bién. El muntatge va estrenar-se el 1903 al Teatre Romea de Barcelona, i només se'n va fer una única representació a

causa de la situa­ció política i social que es vivia en aquells moments.

Després de la representació de Sant Cugat, L'hè-roe farà alguns bo-los per Catalunya, i més tard farà pa-rada al Tea t re

Romea de Barcelona. L'actor pro­tagonista, Francesc Garrido, es­tudia en aquests moments dife­rents propostes teatrals a l'espera que a la primavera s'estreni la pel·lícula La àudadde los prodigiós de Mario Camús, en la qual ell in­tervé. Per la seva banda, Àurea Màrquez combina les represen­tacions amb el rodatge de Labe­rint d'ombres i Pep Cruz ho fa amb l'enregistrament a TV3 de la nova sèrie de Dagoll Dagom sobre la història de Catalunya.

El director teattal Ferran Madico ha recuperat L'hèroe, un rlàssti de Santiago Rusinol. FOTO: ÓSCAR BENITO

C r« I c m

Uheroïcitat de recuperar un clàssic

iMrea

IfceiífàtiT&im-Asditún, 18

,"-T Tot i $ que pugui semblar t el

que es'pugui dà; sovint es pen~ oi $a<|ae3téa$3 tiosmao hï ha clàs­sics a í'akura de S&akespeare, Mftïièa; n Lopede Vega, per ci­tar-ne «emes alguns. El fet és que té asos, però se subestimen j< i sovint hi ha reedb a f hora de tw&m4òs, i tomar-los a posar cl damunt de Pescenari. La mos- ítfSrk traésque ais sostres teatres M &»' ~M fiea fafia me% representació»® ' o« sonessk-foms com Àngel Bç

Santiago Ilusmol. ï aquesta 4'tfirwt un pèfsanatge marcat isament Fhcïo&itat de "per lescoatràdwx&as de la pt&-lecttpefa*u»eiàssift pi* existènèía. * de i e s eir-Madico recfcperaiJ*. cwíïstiHcks. Laresta és pers©-

text de principis *»*>.* - natges, tots ells a l'ombra M neprcseata* a causa del rwrogonista que acapara tota i v poiíticBs tracta d*una teneló, eoaecefesi amb alts í baà-temes unassa^iper- xos. En aipnaíasoa, i soNetot

* complets í complexos, m d rep^meat feroeaï, hi U loratarolaSésanaobía. sobfeeactuaeió en k paraula i el amb el pas dels anys. gest»

íreacompteq^atjues.- L'eseei»^tafía»seíwem^ssof-· 'oc és ia primera vegada preses de les que respeetador dico rescata ittt text tea- pot espew-se, «oMplemeiua,

<ï«al h hm&fw ha fet, juntament amb hmM&íh pro-*, El director, conscient jçectó dlmatgés, aspectes en els

té entre mans, conserva quals ja volia incidir en el seu ílàssk però, cr> csutwW 1» «l»» Rusifloí. E n aquest» c»e-

u n a k e certament r a o é ^ ,«*ç*^hié>prese»tÍ3defllbcÍa, i de presentar4> dstwau "caçar* vsqgent un «egfe despré$

iatnterpíetaciéí - •ewGaír i^

40 Cultura QS4CANTOISS Dijous, 24 de desembre de 1998

P r e m i s

El Ministeri d'Educació i Cultura premia la biblioteca del Centre Cultural Reconeix la seva tasca de fomentar la lectura entre els nens i els joves

Josi-i' MAKI\ MIRO

- Sant Cugat-

Kl Ministeri d'Educació i Cultu­ra i la Federación Espanola de Mu-nicipios i Provincias ha premiat la biblioteca del ('.entre (àilrural per la seva tasea per fomentar la lectu­ra entre els nens i joves. Amb mo­tiu d'aquest reconeixement, la bi­blioteca del Mil·lenari rebrà un lot de tres-cents llibres de literatura adreçats a un públic jove.

Kl certamen premiava les millors propostes per incentivar a la lectu­ra. La biblioteca municipal va re­bre aquest reconeixement amb mo­tiu de tres projectes: L'hora del conte, l'activitat mes consolidada, i les dues que programarà per a l'any 1999, el superlector i la bebeteca. L'hora del conte consisteix a por­tar de forma periòdica un ronda-llista que explica contes i històries als nens i nenes. L'objectin d'a­questa iniciativa, en la qual s'han fet cicles dedicats a contes d'altres països o d'èpoques de l'any, és po­tenciar la creativitat i la imaginació dels més petits, fel que fa a les ac-

l.a biblioteca del Centre Cultural ha estat una de les 300 premiades de tot l'Estat. FOTO: XAVILARROSA

tivitats programades per a l'any vi­nent, el superlector.serà una mena de club dels lectors més assidus i la bebeteca un espai per incentivar el gust a la lectura entre els infants. L'encarregada de la biblioteca, Pepa Forn, assegura que "el més impor­tant és que els joves llegeixin i ho facin per gust. Indiferentment del

gènere que sigui". Tanmateix, Forn reconeix que la presència dels mit­jans audiovisuals ho dificulta per­què "un llibre requereix més con­centració".

Premiada entre més d'un miler

Aquest és un concurs que anava

adreçat a les biblioteques munici­pals de localitats de tot l'Estat amb menys de 50.000 habitants. En­guany el Ministeri va rebre més de mil sol·licituds de localitats d'arreu de l'Estat. L'objectiu d'aquesta campanya és fomentar la lectura entre el públic jove i que tingui continuïtat durant l'any 1999.

El cor infantil canta a Valldoreix per Unicef

A. B. - Sant Cugat -

El Cor Infantil i Juvenil de Sant Cugat va protagonitzar ahir el c o n c e r t de N a d a l a l 'església de l 'Assumpció de Valldoreix, que t radicional­ment marca l'inici de les fes­tes a l 'enti tat municipal des­c e n t r a l i t z a d a . D u r a n t una hora i mitja els joves coristes van in terpre tar un repertori plagat de nadales i peces clàs­siques. Enguany els benefi­cis de l 'entrada s 'han dest i­nat a Unicef.

El Cor infantil ha pres el re­lleu en aquesta edició d'altres corals del municipi i forma­cions de la comarca com la Coral Harmonia i l 'orquestra Joan Manen de Rubí, que van ser els encarregats de cantar el Nadal l 'any passat.

La formació santeugatenca t a m b é va ser notícia duran t les festes d 'h ive rn de l 'any passat en enregis t rar un lli-bre-disc compacte amb 14 te­mes en col·laboració amb el Club Super3 de Televisió de Catalunya i amb el departa­ment de Cultura.

VINE A VEURE EL PRÍNCIPE DE ECIPTO "..

...I ACONSEGUEIX \3H DESCOMPTE AL COMPRAR LA BANDA SONORA! Vine a veure aquesta peUícula i guarda la teva entrada. Lliura-la a la teva botiga de Gong Discos i aconseguiràs un magnífic descompte de 250 ptes. per entrada al comprar el CD original de la banda sonora de "El Príncipe de Egipto". Màxim acumulable per CD: 2 entrades.

Promoció vèiida del 18 de Desembre 017 de Gener.

%

COMPRA Et TEU COA. - Cons»» d« C«rtt. 343 . Ctmrc cometeu! Barcelona glòries . Csntre comercií! MJK Ctmti -

L'Hosoitjlei deUotregat . Cwtre «mwraal Bariceotra - Barberà del VísBès

C1NESR @bnmwu*tJ\JHN&6H.

ïh.3r»ts*

\fond> 4'·urtvftdw tot 24 IKMM

Ser viCaixa

Wnd» p*r TW. 902 33 32 31"

ELS/CANTONS Dijous, 24 dedesembnde 1998 Cultura 41

E x p o s i c i o n s

La convivència harmònica de la ceràmica i la pintura

La Casa de Cultura acull una col·lectiva de quatre artistes

La col·lectiva es potveure firis al 10 e/e geneí u la ulla soler leida e/e lei Casa e/e Cultiu ei I'010 X \\ I I \RI\OS I

A I R A COSTA

- Sant Cugat -

Varietat d'estils, de tècniques i fins i tot de disciplines caracterit­zen l'exposició Tres cavallets i un forn, que des d'aquest dilluns i fins al 10 de gener pot veure's a la sala d'exposicions -soterrada- de la Casa de Cultura. La col·lectiva ofereix quatre concepcions dife­rents de l'art, les que tenen els ar­tistes Katrin Eckart, Lluís Mas­nou, Margarita Serraclara i Evelyn Freitag. És així com damunt les teles hom pot descobrir des d'u­na imatge evocadora de Valldo­reix -vSWixetita Valldoreix, de Lluís Masnou-, fins a l'esclat de colors plasmat en els paisatges mediter­ranis i les dones que pinta Serra­

clara, passant pel modernisme ca­talà més sorprenent que repre­senta la jove Eckart.

Al fons de la sala, damunt quatre prestatgeries de fusta, recipients de totes mides, formes i colors, encara que especialment en tons pastel, criden l'atenció del visi­tant. Es tracta del centenar de pe­ces que la ceramista de Praga Evelyn Freitag ha triat per exhi­bir el seu treball.

Aquesta és una exposició fruit del treball constant de quatre ar­tistes vocacionals que han triat l'art com a segona ocupació de la seva vida. Això, però, no els resta ni imaginació ni força, ans al con­trari, es transforma en un esforç constant que nombrosos crítics han coincidit a valorar.

En la inauguració de l'exposició tots quatre artistes van mostrar-se molt satisfets del treball presentat i agraïts per les facilitats que han trobat en l'Administració per mos­trar el seu treball. I "n aspecte que el cap de cultura de l'Ajuntament, Jordi Gonzalez, també va voler destacar: "Per a nosaltres és una satisfacció poder ajudar aquells ar­tistes que habitualment no entren en els circuits comercials". A l'ho­ra de comentar els treballs expo­sats, Freitag va ser molt explíci­ta: "Parlar de l'obra d'un mateix és molt difícil, i jo ja he fet prou en donar de mi tot el que podia". Lluís Masnou va preferir els pa­ral·lelismes i va comparar l'art de pintar amb l'altre art que exer­ceix, la medicina.

C r í t i c a d ' a r t

La nostra ciutat des d'una altra perspectiva

Lloc: Casa de Cultura Autora: Doris Leussler Obra: Dibuix dl paper amb tècnica mixta Dates: fins al 10 de gener

És ev iden t q u e dins el con­c e p t e d 'ar t s 'hi a m a g u e n tot t i p u s d e c r e a c i o n s a r t í s t i ­q u e s , i l ' exposic ió de Dor is L e u s s l e r n ' é s u n a m o s t r a ben clara.

D e sob te ens t r o b e m s u b ­m e r g i t s en un m ó n en mi ­nia tura . en el qual el detal l p ren gran p ro t agon i sme , en el qual és e v i d e n t l 'observa­ció dedicada, per part de l'ar­tista, d 'allò q u e ha volgut di­buixar; en el qual façanes per tots nosaltres conegudes e n s apare ixen en forma de pe t i t s formats, a la manera naïf, fins i to t p o d r í e m arr ibar a e t i ­

que t a r -ho d ' i l · lus t ra t iu . E s p a i s u r b a n s s i l e n c i o s o s q u e la línia ha fet q u e la mi ­rada de Leuss l e r els conver ­tís e n d ibu ix . Un d ibu ix p le d e color, un d i b u i x on tan t e ls m é s j o v e s c o m els m é s

Façanes per tots conegudes ens

apareixen en forma de petits formats, a

la manera naïf

grans sí q u e p o d e n sent i r -se p l e n a m e n t a t re t s . D ibu ixos q u e c o m e n ç a r e n a m b u n a clara t e n d è n c i a naïf, e n els quals el color havia arr ibat a la seva màxima tonalitat, gai­

r ebé , per anar-se a l leuger in t a mesura q u e anava passant el t e m p s .

Dibu ixos q u e , pe l seu for­mat , s 'haur ien t robat millor, potser , en un espai més p e ­tit en el qual tant l 'açada de les pare t s com l ' amplada de la sala haur ien es ta t més p e ­t i tes , en el qual l 'espai hau­ria es ta t més acollidor. D i b u i x o s q u e d e s p r e n e n dolçor, estimació per una ciu­tat q u e és e v i d e n t que l'ar­tista coneix i es t ima. D i b u i ­xos i n n o c e n t s ca r rega t s d e t endresa .

D i b u i x o s q u e ara p e r ara p o d r i e n f o r m a r p a r t d e la història i l · lustrada de la nos­tra c iuta t , s e m p r e a c o m p a n ­yant un tex t senzill i agrada­b l e , p e r a u n a l e c t u r a i gua lmen t senzil la i clara.

Elspatwtys sou eltema centrol e/e l'obra de Josep Seda. FOTO: CEDIDA

Els paisatges expressionistes de

Josep Sala, a la Rusinol R H O A G C I Ó

- Sant Cugat -

La Sala Rusinol presenta fins al pròxim 12 de gener una exposi­ció amb la darrera col·lecció d'o­lis de l'artista Josep Sala. Aques­ta és la primera vegada que cl pintor presenta el seu treball a Sant Cugat en una exposició in­dividual. En total són uns trenta quadres de l'artista barceloní, que se centren en els paisatges. Les marines, els terrats, els estanys, l'entorn rural o els camps d'a-medlers florits són algunes de les principals fonts d'inspiració de Sala. El pintor destaca en els seus quadres aspectes com, per exem­ple, l'estat climàtic. Per això s'hi poden veure castells de núvols,

cels amb indicis de tempesta o moments del dia com el capves­pre.

Amb el seu treball, l'artista bar­celoní vol manifestar l'art d'in­terpretar, fet que aconsegueix a través de la sensació cromàtica que desperten els seus quadres en l'espectador. L'obra d'aquest artista, nascut a finals dels anys vint a Barcelona, és qualificada d'imatge expressionista, més per la resolució del color que no pas pel significat naturalista de la prò­pia obra. En els quadres del pin­tor hi predominen els colors in­tensos.

Actualment, i segons els ex­perts, Josep Sala és considerat com un dels millors paisatgistes de tot Catalunya.

JOSEP SALA EXTRAORDINÀRIA EXPOSICIÓ

DE NADAL

Fins el 12 de gener

Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art

smól Horari: matins de 9 a 2 tardes de 5 a 9

Santiago Rusinol, 52 -Sant Cugat del VMès T e l . 9 3 6 7 5 4 7 5 1

42 Cultura ELS/CAMONS Dijous, 24 de desembre de 1998

H o m e n a t g e

Alumnes del Collserola reciten Lorca en el seu centenari

Lacte va recordar també Glòria Fuertes

1:1.- IIIIIHIHIS i> V/III sumar dh ai n > dii Í i altihin t/i l .orin. /'..' A /..lRROSA

A.B.M. - Sant Cugat -

Els a l u m n e s de q u a r t d e primària de l'Escola Collserola van cloure dilluns passat, a la Casa de Cultura, les seves re-p re sen t ac ions -homena tge al poeta granadí Federico García Lorca.

Abans havien recitat els poe­mes en un acte celebrat a la seva escola i en un altre que va tenir lloc al centre d ' ensenyament primari de la Floresta. "Fem aquesta representació", afirmaven els alumnes cinc mi­nuts abans de l'actuació, "per­què ara fa cent anys que en Fe-

derico va morir". I és que, se­gons la seva mestra - i promoto­ra de Pac te - Magda Méndez, "els nens han gaudit molt pre­parant els poemes i, realment, el resultat ha estat d'allò més po­sitiu".

L'actuació, dinou poesies de l'artista andalús, es dividia en tres actes, un primer de color blanc per recordar la infantesa de l'escriptor andalús - a m b po­emes com Caracola , Ellagarto està llorando, o Canción tonta-\ un segon amb els "cent anys després" com a motiu principal • i amb poemes com Cuando se abre la mariana i El niiio mudo, i un tercer de color negre com a comiat i amb poemes de l'èpo­

ca de Canción de jinete i Dos In nas de tarde. Tots tres actes van ser aplaudits pels parcs, familiars i amics d 'uns nens i nenes que estaven convençuts que només els faltava "actuar a la te le" . però que s 'ho havien passat "d'allò més bé".

L'espectacle també va tenir un acte per recordar la recentment desapareguda escriptora infan­til Glòria Fuertes. L'homenat­ge a la poeta estava conformat per onze poemes, com ara Di-bujando las vocales. Se puede ser riro, El burro y la esruela i La vara llorona, entre altres. La repre­sentació va córrer a càrrec dels alumnes de tercer de l'Escola Collserola.

a i r i m o n i

Jornada de portes obertes per mostrar les obres de Sant Crist de Llaceres

S'han recollit dos milions de pessetes per la causa

J. M. M. - Sant Cugat -

La comissió per la restauració de l'ermita de Sant Crist de Lla­ceres ha organitzat per al prò­xim diumenge 3 de gener una jornada de portes obertes amb l'objectiu de mostrar l'estat de­ies obres d 'aquest edicifici. A més. hi jornada anirà acompa-n\ada de les explicacions a càr­rec de l'arquitecte tic la comis­sió. Joan Moncau.

FI Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat, ubicat a les dependències del Monestir de Sant Cugat, va ini­ciar Ics obres de restauració de

l'ermita passat l'estiu. El principal objectiu d'aques­

ta intervenció in situ és assegu­rar el manteniment dels frescos que l'artista santcugatenc Josep Grau-Garriga va fer a mitjan anys cinquanta i que podrien deteriorar-se a causa de la hu­mitat. La importància d'aques­tes pintures murals és que són el primer encàrrec públic que va fer l'artista Josep Grau-Garriga. abans que obt ingués el reco­neixement internacional. Amb el pas dels anys. però. i després que s'esfondrés una part de la teulada de l'ermita, el principal risc d'aquestes pintures és que perilli la seva conservació si no

s'adeqüa l'espai.

Èxit de la campanya

Amb motiu d'aquesta restaura­ció, la comissió per la conserva­ció del t emple va iniciar una campanya q u e , sota el lema "que en puguin gaudir els nos­tres fills", pretén recollir fons per a q u e s t a causa , l ' n de l s membres de la comissió. Tomàs Grau Garriga, s'ha mostrat sa­tisfet pel "bon ritme i resultat de les obres" i també per les aportacions dels santctigatencs, que de moment han aportat al voltant d'uns dos milions de pes­setes.

M ú s i c a

La Coral Serra d'Or ofereix el concert de Sant

Esteve al Monestir

J. M. M.

La Coral Serra d 'Or oferirà aquest diuemge al vespre el ja tradicional concert de Sant Es­teve a l'església del Monestir de Sant Cugat. Aquesta és una de Ics activitats emblemàtiques durant Ics festes de Nadal, que enguany arriba a la seva setze­na edició.

Amb motiu d'aquesta ocasió la formació de música coral ha preparat un repertori que in­terpretarà en dues parts clara­ment diferenciades. La prime­ra part del concert (a capella) se centrarà en un recull de les na­

dales més tradicionals catalanes i també d'altres conegudes de països d'arreu del món. La se­gona part de l'actuació, els pro­tagonis tes seran a lguns dels compositors més prestigiosos de la història de la música com Bach, Mozart, César Franck. Brahms o Haendel, entre altres. Així mateix, aquesta part també inclourà la interpretació d'altres compositors catalans amb l'a­companyament d 'un conjunt instrumental.

De la mateixa forma que s'ha fet durant setze anys, l'entrada per al concert de Sant Esteve al Monestir a càrrec de la (loral Serra d'Or serà gratuïta.

íï* C. Major, 27 93 589 0073

Lf!í!SiWQÍMflRÍ

Rbla. del Celler, 89 Tel. 93 674 01 07

C. Rius iTaulet, 13 Tel. 93 589 36 32

u.*.Mh««rtB t iuvenii 08190 • Sant Cugat del Vallès Jocs didàctics * ** ' ^

ELS/CAJYIÜNS Dijous, 24 de desembre de 1V98 Cultura 43

El r e p o r t a t g e Al vessant occidental de Collserola hi començà a sorgir, als anys vint, la colònia-jardí de la Floresta. Franck S. Pe-arson no va veure realitzat un dels seus nombrosos projectes, en morir al 1915 en el naufragi de la nau Lusitania. Dels primers xalets sorgits al mig del bosc s'arribà als 3 .000 habitants actuals.

La Floresta: un barri autogestionat per la voluntat dels veïns

u Cap sentiment on s'arrelés la por..." (J. Teixidor) MARIÀNGKLA ROVIRA

- Sant Cugat-

Franck S. Pearson era tot un per­sonatge... Enginyer i home de ne­gocis nascut a Massachusetts l'any 1858, va idear la simplificació de l'enllumenat i fundà empreses a Boston, aprofità l'energia de les cascades del Niàgara i va fer les primeres centrals d'energia hi­droelèctrica a l'Amèrica del Sud. Al 1908 féu l'electrificació de les indústries catalanes que evitaren la seva crisi per la Primera Guerra Mundial.

S'havia avançat a l'àrea metro­politana dissenyant l'expansió de Barcelona en tres zones: entre els dos rius, la ciutat comercial. A Collserola, la residencial, i al Vallès hi volia posar la indústria, i per a això calien comunicacions, o si­gui el tren. Al mig del bosc, els xalets segons el model anglès. La Floresta respondria a aquest es­quema, però la realitat va ser feta a batzegades i a força de vèncer entrebancs.

I ns senyors més o menys bur­gesos de la ciutat comtal van co­mençar a fer-se una casa a la mun­tanya, a mig camí de Sant Cugat i Barcelona. El 22 de gener de 1919 —a la capital-fan l'associació de propietaris, a casa del senyor Cot, que va ser el primer presi­dent. Eren un grupet de cinc o sis... I Aínv 90 eren 500 socis i can­

vien el nom per dir-se de propie­taris i veïns. Doncs aquests ciu­tadans són els qui han fet, sobre­tot, la Floresta tal com és avui.

- Kl barri va néixer autogestio­nat, així? - Sí, totalment... La vida de la

Floresta és curiosíssima, feta qua­si sense participació de l'ajunta­ment -explica el senyor Emili Rané, que participa com a sots-president a l'Associació, a la Com­panyia d'Aigües, a la llar d'Avis, a la coral...

- 1 la urbanització actual... - És del 74-75; ens vam reunir i

miràvem per on era millor que passessin els carrers.

L'Emili Rané, que havia endol­cit la infància de tants nens, no fa tant de temps, explica com la companyia d'aigües que havien format havia estat tan ben ges­tionada que la SAUR els la va comprar per més de 30 milions, fa quatre o cinc anys. Els 1.500 abo­nats decidiren emprar el capital per fer una piscina i altres ins­tal·lacions que fessin de centre social i lloc de trobada, cosa que un ple recent ha aprovat per una­nimitat. Abans hi havia hagut un treball previ d'explicació, perquè res no ho espatllés.

- Pensa que hi ha gent que viu a la Floresta de tota la vida i no co­neix ningú... I aquestes instal·la­cions ho facilitarien.

Si tornem als orígens d'aquelles

quatre cases perdudes al bosc-jar-dí, ple de mimoses florides a finals dels hiverns, cal imaginar-se la gent anant i venint a peu de la capital. Al novembre de 1916 s'a­cabava de foradar la muntanya i xocaven les mans els de les ducs bandes, però els ferrocarrils no podien aturar-se perquè no hi va haver estació fins al 1925. Feia quatre anys que s'havia batejat la zona amb el nom de la Floresta i

tres que s'hi afegí Pearson. Ara, a la seu de l'Associació hi caben els escoltes, que hi juguen i s'hi eduquen.

El llibre de Jordi Bordes Unpas-seigpeí'record'relata històries i fets. Grans propietaris que donen ter­renys per fer el baixador i urba­nitzar, com els Llobet i Busquets. Tota l'aventura del Gran Casino -ara enrunat i font de problemes-que Gaietà Torruell havia cons­

truït als anys 30. El dia set de juliol de 1932 el

president Macià arribava a l'es­tació a les tres de la tarda. La gent li donà la benvinguda i va visitar el Casino. Després va voler fer una volta, però el mal estat dels camins ho va desaconsellar.

F l transport es feia amb la tar­tana dita el tiro que anava a Vall­doreix i passava pel pont del dia­ri. Aquest nom sembla que li van donar perquè un caçador havia vist, en passar-hi, tot el terra ple de periòdics. Amb l'estació tot va millorar... el cost de 121.360 pes­setes es va pagar entre tots, més qui podia més. El telèfon s'inau­gurà al juliol de 1930. 'També hi havia problemes de seguretat, perquè els lladres ho tenien fàcil per carregar el sac. El cap d'es­tació, que coneixia tothom, con­trolava el pas de gent estranya.

El famós i gran doctor Olivella, que ni cobrava les visites i només demanava que lliguessin el gos, perquè se n'havia trobat de fe­rotges, fins i tot un lleó! Vn taxista que més s'estima jugar a cartes que treballar: quan el demana­ven, convidava a una copa i deia que anessin a peu. Històries reals i viscudes que semblen de no­vel·la. Fils primers veïns resaven al Maset de can Planes; calia fer una capella. Camins, escoles, te­atre, festes... Vida de poble, de barri, feta per la gent.

l 'n barri tranquil i en pau. Ara que ve Nadal i la gent pensa en l'estrella de Betlem (estrella de les del cel, i no de les encaixa­des) allà encara no hi ha pau i els nens cauen sota les bales dels més poderosos. "L'estel s'a­tura al cim d'una casa. La casa, entre el camp i un carreró es­tret, la designa el fulgor d'una brasa'", com deia Riba. Estels com cignes nedant al cel, sig­n e s de la jus ta pau q u e es ­perem...

C r í t i c a de c i n e

Una història èpica

Pel·lícula: Elpríncipe de Egipto Director: Brenda Chapman, Si­món Wells i Steve Hickner Durada: 105 minuts

Fins al moment de veure-la em preguntava quina era la uti­litat de reproduir la història de Moisès, sigui en dibuixos ani­mats, plastilina o punt de creu, després de la cita que, pràctica­ment, any rere any té lloc amb Els deu manaments, un film que ja està amb tota seguretat codi­ficat en el nostre mapa genètic.

El meu escepticisme va desa­parèixer ben aviat. La produc­tora Dreamworks ha realitzat tot un clàssic, una obra èpica amb tractament èpic.

FI més sorprenent i valuós és que cada bloc de seqüències en què es divideix una història complexa, sintetitzada magis-

ISABEL SÀEZ

cralment, té una escena o se­qüència sencera extraordinària i inoblidable. Sigui la cursa de carros de Moisès i Ramsès, ins­pirada en la de Ben-Hur; l'in­quietant somni de Moisès quan s'assabenta de la seva veritable identitat; el ball en el campa­ment dels pastors nòmades, ple de vitalitat; la revelació al mont Sinaí, un exercici subtil de mà­gia; tot l'apartat de les plagues d 'Egipte, o la traca final: el pas pel mar Roig. L'escenificació de la desena plaga, la mort dels pri­mogènits egipcis, és una de les parts més aterridores. S'ha de parlar de tot perquè El

prínripe de Egipto és un conjunt de perfeccions que la fan una obra cimera dels dibuixos ani­mats. La majestuositat dels mo­n u m e n t s , el deta l l a m b q u è s'han reproduït els murals, l'ex­

pressió dels rostres, el movi­ment de masses, siguin els es­claus treballant o el poble jueu travessant el desert. Hans Zimmer ha compost una

música que potencia, subratlla i dóna caràcter a la imatge. La paleta de colors és una obra molt cuidada per a cada mo­ment, sempre emprant els tons adequats al moment que es viu.

Respec te al cont ingut , una gran diferència amb Els deu ma­naments: la relació de Ramsès i Moisès, que s'arriben a estimar com a germans. El drama és més intens; no hi ha la dualitat bo-dolent. Tots dos han de lluitar entre els seus sentiments per­sonals i les seves responsabili­tats, amb interessos contraris.

Pel·lícula infantil? Pel·lícula per a tots els públics , una expe ­riència impactant.

SUBSCRIVIU-VOS A

CAVALL Una revista en català per a nois i noies

Plaça de Lesseps 33, entresol 2a. 08023 - Barcelona

Telèfon: (93) 218 65 66 i 218 62 20 Fax:(93)217 61 00

Subscripcions les 24 hores

ServiCaixa TK la Caixa

44 ELS4CANTONS Dijous, 24 de desembre de 1998

Carrer de b Torre, 14

Tel. 674 12 85

•

Mercat Municipal

Torrebhnca Taula 1.6

Tel. 675 30 65 •

Mercat Pere San

Parada 1.04

Tel. 589 14 18

§

Passeig d e Rubí, 1 0 8

Tel. 674 57 47

BAR GLOPS Rosselló. 2 93 674 36 36 „ Cuina cassolana

BAR MERMELADA Valldoreix. 56 93 589 11 85 Cafeteria i menjars casolans

BAR PICCOLO Valldoreix. 29 93 589 11 98 Cafeteria, pizzes i entrepans

BAR EL MONESTIR Plaça Augusta, 2 93 589 54 92 Tapes casolanes

BAR BOKATA Plana Hospital. 35-37 93 589 19 72 Cafeteria i entrepans

BOI BÉ

CA L'EUGENI

CAN CABASSA CASTANO

Rbla. Cellor, 131 93 589 84 22

9359919 01

93 67402 67

Marisqueria

Marisc, menú, cuina merc.

Cuina de mercat

BOI BÉ

CA L'EUGENI

CAN CABASSA CASTANO

Alfons Sala, 9

93 589 84 22

9359919 01

93 67402 67

Marisqueria

Marisc, menú, cuina merc.

Cuina de mercat

BOI BÉ

CA L'EUGENI

CAN CABASSA CASTANO Puigmal, s/n

93 589 84 22

9359919 01

93 67402 67

Marisqueria

Marisc, menú, cuina merc.

Cuina de mercat

CAN EDO

CAN BARATA

CAFÈ-BAR SOL

Lleó, XIII 93 692 24 24

9360706 52

Carn a la brasa i calçots

Cargol llauna/ i arròs negre

CAN EDO

CAN BARATA

CAFÈ-BAR SOL

Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200

93 692 24 24

9360706 52

Carn a la brasa i calçots

Cargol llauna/ i arròs negre

CAN EDO

CAN BARATA

CAFÈ-BAR SOL Rbla. Mn. Jacint Verdaguer. 113 93 674 67 21 Jazz Live

CELLER STA. MARIA

CASINET

Santa Maria, 17 93 675 28 97 Embotits i 320 vins i caves

Menú diari i entrepans

CELLER STA. MARIA

CASINET Camí Can Ganxet, 47 93 589 50 83

Embotits i 320 vins i caves

Menú diari i entrepans

CAN CASOLETA

CHEZ PHIUPPE

EL JORDI'S

EL PEROLET

Sant Bonaventura, 39 Baixos

Plaça Pep ventura, 5

Sant Jordi, 39

93 675 10 33 Peix i marisc fresc CAN CASOLETA

CHEZ PHIUPPE

EL JORDI'S

EL PEROLET

Sant Bonaventura, 39 Baixos

Plaça Pep ventura, 5

Sant Jordi, 39

93 674 94 84 Cuina francesa i menú diari

Amanides i entrepans

tapes i menú diari

CAN CASOLETA

CHEZ PHIUPPE

EL JORDI'S

EL PEROLET

Sant Bonaventura, 39 Baixos

Plaça Pep ventura, 5

Sant Jordi, 39 93 674 11 18

Cuina francesa i menú diari

Amanides i entrepans

tapes i menú diari

CAN CASOLETA

CHEZ PHIUPPE

EL JORDI'S

EL PEROLET Av. Francesc Macià, 67 93 675 53 03

Cuina francesa i menú diari

Amanides i entrepans

tapes i menú diari

ELMESÓN Plaça Octavia, 5 93 674 10 47 Braseria i cuina de mercat

ENTROHDO Plana de l'Hospital, 7 93 674 58 60 Braseria

FRANKFURT LA PALTA Rambla Can Mora, 24 93 589 50 11 Frankfurts

ITALIANS 3

KROXAN

Sant Bonaventura, 6 93 674 64 33

" 93~589 81 97

93 584 23 32

Menú diari

Cafeteria i pastes

Creps, amanides, menús

ITALIANS 3

KROXAN Avda. Catalunya, 15

Plaça Monestir, 1

93 674 64 33

" 93~589 81 97

93 584 23 32

Menú diari

Cafeteria i pastes

Creps, amanides, menús LA CANTONADA

Avda. Catalunya, 15

Plaça Monestir, 1

93 674 64 33

" 93~589 81 97

93 584 23 32

Menú diari

Cafeteria i pastes

Creps, amanides, menús

LA LUNA

L'ALBA

Sol, 25 93 674 08 10

93 67535 80

Tapes i plats combinats

Cafeteria, croissanteria

LA LUNA

L'ALBA Ctra. Cerdanyola, 13

93 674 08 10

93 67535 80

Tapes i plats combinats

Cafeteria, croissanteria

LA GRANJA St. Antoni-ptaca Barcelona 93 675 52 46 Cuina casolana

LA PASTA BOIXA Alfons Sala, 24 93 675 15 03 Pizzeria, creperia

LAMUSCLERA Sant Bonaventura, 14 93 675 09 05 Entrepans variats

MASIA MAS ROIG Raça Mas Roig, 4

Elies Rogent, 14

93 675 00 86 Xai, entrecot a la brasa

MESOMENYS

Raça Mas Roig, 4

Elies Rogent, 14 93 589 38 23 Mexicà-menú català

PARADA 1 FONDA Rbla Can Mora, s/n 93 589 26 97 Cuina catalana

SQUASH Sant Jordi, 33-35 93 589 14 96 Cafeteria, pizzes menú

i i i " ' ' ! 1 1 " ! ! ! / . ' / * / / / / /

VALLÈS PA El pa de cada d ia

El pa de Sant Cugat

•FORN "LACARRETERA" Ctra. Cerdanyola, 6

• FORN DE

"COLL FAVA"

Psg. Fcesc Macià, 57 • FORN "L'AVINGUDA"

Avda. Alfons Sala, 32

• FLECA LA RIERA Psg. La Riera, 15

• FORN DEL MERCAT Mercat Torreblanca, (exterior)

• FLECA ROSSELLÓ Rosselló, 22

• FLECA TORREBLANCA Psg. Torreblanca, 14

• FORN MERCAT VELL Mercat Pere San (interior)

• FLECA JOAN XXIII

Joan XXIII, 27

• ELS FORNETS "DISTOP" Colon, 30 i Girona, 23

• FORN GABRIEL Plaça del Centre - |u Floresta)

• FLECA EUNICE D i p u t a c i ó , 3 1 - (La Floresta)

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Centre Mèd ic Sàbat

MEDICINA GENERAL Dr. I. Saba! Bomch

Dr. / . Sàbat Santandreu

Dra. A l Sàbat Santandreu

RADIOLOGIA

PSICOLOGIA

INFERMERIA

Conveni amb k& principals companyies d'assegurances

mèdiques.

PEDIATRIA Dr. /. Barraran MiLín

NEUROLOGIA i ELECTROMIOGRAFIA

Dr. ]. Serra Ca ta fau

DERMATOLOGIA Dr. Ò. Servitje Bedate

TRAUMATOLOGIA CIRURGIA ORTOPÈDICA

Dr.). Casanas Sintes Dr. j. C. Valdés Casas

OTORINOLARINGOLOGIA Dra. M. Colomer Calafi

GINECOLOGIA Dr. RM. Soriano Camps

PSIQUIATRIA

Revisions pera armes Carnets oe conduir i

esportius Certificats especials

Santiago Rusinol, 1, entsol la

TELS.

93 674 1 5 26 93 674 01 47

GuiaMèdica Centre de Rehabilitació

Cirurgia

$& D R FERNÀNDEZ LA-

Ctarate generat apawt dees**. ASC·raavtm*3ankas. * » « »

Consult. Centre Mèdic • C E N T R E M È D I C SÀBAT Certíffcste d» conduir i armes. M*dfc£M. tetwne. asMcMttats. «/ SartíMO feniftot, 2, ento).

Dietètica-Nutrició l i , ttOfttmeo

WhtdfcifH general, dietètica, Dt-Burra, dimecres i di|ous, hores convingudes c/ EndavaBada, 21, lerp&

Ora. A « m ft. C e c » » De», fto-síftoSagama·Dra.OumGercí· Çoneuttoris Ed)<ïa Torreblanca. AV. Isrre&laAca, 2-8, 2a planta, -*"- i « * 08190 Sant Cugat.

" • a » « 5 7 MW 88

Fisioteràpia •SOmBQWAFEWÉ

om*'

grans, "CANQWW SV» í mà. control de ma»* , «bd» a t* Me tanstoms cwpewh. Sabí I awvt» a damieK. A». Tonal *

Mi

3 » ^ * » j l i 12 3 » ! Cugat' Í«T

i» Servei d'ajuda a tos petaane» tiraria. malaB* crònics d COrtva-fesissnts. a quate*w*hwa*l<ll». o la nit Sistema. saratill, rtpfd," segur i de poc cast. Av. Ton*» blanca, 2-B,3ac A. ~ - * " 1 " • Cugat !nL:i_'

LABORATORIS • LABORATORI BRJSéMÏ» VARNE Santiago Bus»**,17 « 9 3 5 8 S 8 0 S L

Metge capçalera

I* J.R. ESQUIROL CAUS-

Garíatna. Av. TofreÉjfanca, 2; As*. santt. Agr. Mútua, S i ' «.Fiatc. Pre j t ,» f tHGC « 9 3 5 8 9 3 * » . « 9 0 9 331080 Urg.£«h<iMinMII.

«CLWtCA DENTAL eOCTGRBRANDT. CSIndòncta * Odontologia ge­neral. C7 Santa Maria 9. ter. 2a • Sant Cugat. « 8 9 5 8 9 7 0 40

*Cy»BCA ORTODÒNCIA ItttfUNC&TEMPORO-

At HUetiÈnca, 2-8,2n A. despatx &£attt Cugat f>,9Wte9S»6752212

ÍNICA DENTAL MA-

lífitó, 8 2«i 1» ÍAHons Sata Eitonacta OçS&n} f » «74 72 400

„ %

#DBA.« . JAUME SAURA CSHce dental Dl a óv. 3-13 h < 1fr2e h Pg Sant Magí. 22, bai-«Mkdam Cugat « 5 3 $ 7 4 ^ 3 5

Oftalmologia • CEMTRE OE SALUT .QCUtAR ' 6fte*noi«aia Conveni amb tes ptfoopats m(jtue$ C/ San­to. Mana, 10. Sant Cugat « 8 3 5 8 9 51 Oi

sebeí ratat 3. Sant . -Íta93(

Odontologia

Geriatria

greeeefte» AMM*tMtMMM»a

...».<a«iWi<id«fte-. ifeSiwíectiraM.ln-Pomiecià.«/ Anae) » < * t » Seat Cugat-

t «xnpaBvr* e petKone»

A«<e»im21,tjat<0B.$«*Cueat «935880000 FnK>aaflBoai3 • CUNtCA DENTAL Att-TMN Odontutogia geneat, irt)eÍÉi*ite· StS, pAMeete, otfotttd0ftOleWe>4fH

tdddricJa,m««e8<Av.'ft»M«an-ç»,2A2a.11.$afttCogit « 9 3 6 7 5 0 6 0 3

« PR. F6RRAN FERRAN WLA WftWsrWut - Previ«sa - A»-ststèrtcia sanitària Medíftac. Fttíriceit Moragas. 48, entr. 2a. Sant Cugat «83«?S48 53

•«A ÍW(^OMÍRCAlAB Centr* Mèdic Sà&st. Santiago Rusiit<iU,«Ntsd). 1a. Swt Cugat « 9 3 « Ï 1 5 B 6

«93$wonr

Pedagogia-Logopèdia •BEQOSAVJfíAaONQA PedagogJa, legopMte, ProM«-ma» Itanguetge i apnsmaníBlge ty VBa. $-7.1r aa> Sant Cugat. « 9 3 5 8 9 1 2 1 5

Pediatria

* 40SEP M. COROMI­NAS CASARAMONA Pediatna, aama Infanta. Hores convingudes Rbta, fBbataSada, 20, tr 3a. Sant Cugat « 8 3 «74 7 2 1 *

# PILAR CANOSA ÚBE­DA Pediatria - Medfcin» adolescent Av. HwrM*»rK!a, i - 8, 3r pla,

« $3 «r*5r sa 9 3 8 8 9 3 5 4 8

• ORA. ANNAPUJJ8ETI

P«dWra.v*flBcfoS»íutM»pfr«. Endavallada 21 r 1«t pfa. Sant

« 9 3 589 S» «5 93874 2079

Podologia •JOSEP M. FRBXE0E5 MataSfas <tol peu, orteaai, ptan-t»e» ettop&àques, papSewe», oaurgía det peu. Koraa & con-

« 9 3 5 8 9 6313 9 » 1*95 38

» CENTRE OE PSICOLO-GtACLÍNtCA Trastorns tfaprenfflntaíga i de la parla. Hens, adolescents i adulta. Av. Gatatanya21,3r 1a. Seat Cagat « 9 3 8 7 4 3 6 7 3

«CENTRE PSICOTERÀ­PIA DEL VAUÍS Patootoela. psiquiatria, logcpí» c6s.PlsçaOf. OsH«s.S,2ft. 3a. Sara Cugat «935894051

•DRA.PALER» Pïlcojogfa, Anatetat, depreslé, d«cu1ta» de «littt, trattoms «i'adoi««ce«eia, íralcdtwàpia. ttofes convlngudw. tf Fran-cesd Móraga», 2S«27, 2» 1a.

«936743653 «34184848

• INSTITUT PSfCO-

MEtHC SAMTCUQAT Psicologia cllntea, palquíatSa,

comama trastorns d'ansietat, estrès, tatMjqwsnw. Av, Torra-blanca^-* $«. A dwp. 11112 SantCugai. « 9 3 5 8 9 3 7 8 7

» MARÍA DOLORS CA­RRERES BENNA3AR Càn­tic Mèdic Sàbat. S*nttoo0 fíu~ slBol^aíaaot.1* Sant Cugat « 9 3 6 7 4 1 5 8 » « 93«740*47

lixoginecdow Obstetrícia | •DR. JESÚS PERNAMOeZ awEwt TDcogIneçDtQig)». Mofes copva> gudee Av. CataJunye, &,M i * . « « * Cugat

«185894808 Parseut« ;936747*<» • D R . ENRJ ÍRJ* CAYUE-L A P O N T aftecdtefl, PtlsWJMcíia-ecogra-Ba, asterfeat raanapeusa, twifc sions. FrafHMec Mofagas 1-3, 3r2B. ^ n t C u g A

F « 93 5891145

Traumatologia

• » t . aostz» o i LA TOURRDVO TraumatotogitU C»)Wrs» t es­quena Av. Ttnatslanca, 24). PoSc*fc. Sant Cugat « 9 3 «78 57 58

PECH Traumatotogl», odftDktta, As> Eistèrota eanàèrJiB, t'fevtaaa, Madytaa. PdtcSnib ^tnbkRtKia, 2-a2a-10.3»ntCüfl»t

««sa*»i«íir , • OR. BURÓ Cirurgia lógtee. Horae «K«inj)u*ÍK. 21, lr3a.Sat*a « 9387443; 93 5 8 9 6 * * *

ASSISTÈNCIA A DOMICILI

•Teleassistència servei 24 hores

• "Cangurs" d'avis i nens

• Atenció i companyia a persones grans

• Controls a malalts: medicació, cures, sondes...

•Ajuda ala llar: neteja, bugaderia, compres, menjars..,

•Transports especials: individuals i en grup

SALUT I SERVEIS A DOMICILI

Av.Torre Blanca 2-8,3r A, òesp. 11-12 Sant Cugat del VÉS

ELS/CANTONS Dijous, 24 de desembre de 1998 Cultura 45

ïlJWín Bar Restaurant

Tota una tradició

Menú diari, però de diumenge!!

Pl. Octavià, 6 Tel. 93 674 10 47

Com si fos de tota la vida

la xocolata... ft^fh-•Is entrepans... 40v#ft el cafè... *h*tt* les pastes... *#vffv • I suis... <fKfH

Si encara no ens coneixes,

La granja mereix una visita

II Pl. Barcelona !! Tel. 93 675 52 46

CIMESA IBMIJ 1

Por «iempre jaroàsflj njftatte^.16,45 - 1 0 3 / 22,55 £1 próiripgdeEgipt*.; 16,00 -18,15 -26,30-22,50

2 ' Yelmo2

PréCtícamente màgia 16,00 -18,15 - 20,35 - 22,50 La Màscara del Zorro

3 Yelmo 3

17,00-19,45- 22,40

i a urascafa del *<8TO 16,20-19,10 -22,90 Porsiemprejamés 17,00-19,45-22,50 Yelmt>4

m Príncipe de Egipte 19,00 -18,10 - 20,25- 22,35 Muiari/ Algo pasa coft». 16,45 -18,20 - 20,30/22,45

YefenoS . "-Sessions golfes de dissabte TúaLordres.../JuegotÍalvajes 17,30/20.30-22,50

)6 '<?

Ian&adea»ojo> " Wm ^ a g r o de P.Tifito^ 16,00 - 18,1$ ~25fl>~ 22,50

Yetmo 7 s £

flfcSS V^elve a casa por N f j j r i 16,15 -18,20*30,40- 22,45

" YefenoS Sí 00.45 ^16,00-18,1$-20^0/22,40

Y«ÉT»9

00,45 Ma»aBédek>s$W%g. 17,1S-m4S-22,50

OIMECRES BIA ME L'ESW:CTJ*O0* * fMSSABTEg V A f t f t l l ^ f i l ULTIMA SESSIOil 'riitn.lfií-M.n,. I t H l l l l l i l ' I Vi ^ f mi _ _ ,

- • . - - . " ' Bs diumenges t fes8jpBSsiore mateiate a les 12.00

TPARADA • CUINA CATALANA • SERVEI DE CARTA I MENÚ • TANCAT DILLUNS NIT

>NBAYr RAMBLA CAN MORA S/N - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

T Tel. 93 589 26 9 7 ff

DEMANA UN Me MENÚ

?uanya fins a .000.000 de ptes.

Me Donald's Sant Cugat Centre Comercial

mi SWS/riMT CUGAT http://www.cinesa.es

Tots els Divendres i Dissabtes ™ , SESSIONS "GOLFES" ^ «

2a SETMANA 2a SETMANA ESTRENA ESTRENA

SALA 1:16,45-19,25-22,00 APTA

SALA 2:16,00 -18,15 -20,35 -22,50 GOLFA: 01,00 APTA

SALA 3:16^20-19,10- 22,00 GOLFA: 00,45 APTA

SALA 4:16,00-18,10- 20,25-22,35 GOLFA:00,45 APTA

GOLFA

SALA 1:00,30 13 ANYS

m Q CINE5R ,,„,,, Dia de

£È2 SS SO ÏM «nnsHRBS ^ssnMnMMi HUBJJMBSMI sSRflRnsssnS

Carnet Jove

Carnet d'estudiant universitari

Venda Carnet més grans Reserva per Venda les 24 h. anticipada de 65 anys telèfon als ServiCaixa m m @

Accessos Pagament amb mmusvàkds targeta de crèdit

Sessions numerades

vS8íoSBf

90243 3231

46 Cultura QS4CANIONS Dijous, .'4 de desembre de 1998

%mm? • ^mmm Z:Mm. ..,:,'.: • "#?»:•;: •&?**£

L A R À D I O 9 1 , 5 F M 1

De dilluns a divendres Interiors amb Miquel Àngel Rodríguez • De 7.00 h a 8.00 h • D e 13.00 h a 14.00 h El despertador, amb Salva Vallvé Avant-matx •DcH.OOha 10.30 h • De 14.00 h a 15.00 h Primera Plana, amb Geni Lozano i t'en­ l altes sense fronteres (repetició) trevista. amb Jofre Llombart • D e 15.00 h a 17.00h • D e 10.30 h a 13.00 b Cotton Club, amb David Villena L·i rrvista. el maga zinc de Vanessa Raja • De 17.00 h a 18.30 h • De 13.00 a 13.30 h l'estrena Sant Cugat Avui: l'informat'm, editat per • De 18.30 h a 19.00 h Josep M. Miró Elxip, amb Xavi Montero • De 13.30 h a 14.00h • De 19.00 h a 21.00 h Amh molt de iinst. amb l'ep Blanes Buc d'assaig, amb Carles Roca • De 14.00 h a lX.OOh • De 21.00 h a 22.00 h Vol de tarda, amb 1. (lasas i Esteve Llop Top 91.5. amb David Villena • D e 18.00 h a 20.00 h Al lloro, el musical de Saba Vallvé Diumenge • De 20.00 h a 20.35 h • De 8.00 h a 9.00 h I!esportiu El dia del'senyor • D e 21.00 h a 22.00 h • De 9.00 h a 9.30 h L'estrena (dilluns). Pasta Fullada (di­ Et racó de ta poesia marts), Pon ivtllo (dimecres), Buc d'assaig • De 9.30 h a 10 h. (dijous). Jazz Cava (divendres). Espo/r en marxa 1" edició • De 22.00 h a 24.00 h (divendres no) • De 10.00 h a ll.OOh El que queda del dia, amb Joan Vallvé Nostra dansa • De 22.00 h a 23.00 h (divendres) • De 11.00 h a 12.00 h Madtime, amb Núria Bonvehí. La sarsuela, amb J. Fàbregas i P. Pallis­• De 23.00 h a 24.00 h divendres) sa Vallès sense fronteres. • De 12.00 h a 13.30 h • De 24.00 h a 24.35 h Roda d'amics ['esportiu (repetició) • D e 13.30 h a 14.00 h • De 24.35 h a 7.00 h Esport en marxa 2° edició Música al teu costat • De 14.00 h a 16.00 h

Tal com érem, amb J.M. Alvira

Dissabte • De 16.00 h a 19.00 h • D e 9.00 h a 10.00 h Bon rotllo, presentat per Raquel Iniesta Es cap de setmana, amb Joan Vallvé • De 19.00 h a 21.00 h • D e 10.00 h a 12.00 h Buc d'assaig, amb Carles Roca Tiramilles, el concurs • De 21.00 h a 22.0 h • D e 12.00 h a 13.00 h Esport en marxa 3a. edició

La p r o p o s t a

Nens I nenes, grans i petits, a l'Envelat.

Les vacances de Nadal es noten perquè e/s nens no van a l'escola, però tam­bé perquè acostumen a passar-se el dia dient que volen anar a l'Envelat de Nadal. L'oferta no és poca i acostuma a concentrar en quinze dies tots els ar­tistes i grups d'animació locals o nacionals que es poden veure al llarg de l'any per les places i escenaris de Catalunya, sobretot els diumenges al matí. En­guany l'escenari de la plaça dels Quatre Cantons funciona des de dimecres i afronta el primer cap de setmana amb Txo Titelles (dissabte, 18.00 hores) o amb Si cal sidral (diumenge, 17.15 h i 18.30 h). Els més ganàpies i els pares no cal que es moguin tampoc de l'Envelat: la nit de jazz de dissabte amb La Locomotora Negra promet feeling, / l'endemà els més llançats poden apun­tar-se a la primera sessió del minicurs de balls de saló. No està malament per anar fent boca amb vista a l'actuació estellar i sempre sorprenent del saba-dellenc Albert Pla, que arribarà a Sant Cugat el dia 2 de gener.

DISSABTE

•A les 18 h. Tarda de tà*«««»SH»b Txo Tifelbs M H P ^ m ^ hmpmetaidikp A les 22.30 h, fmt. Amb la Locomotoratfegra. O®.: Ajuntament. A l'Envelat dels Quatre í

NADAL ALS DISTRICTES *~ j^mm>*- , ^ •Escenificació de l'obra Els pastorets, deFómi i'jHKlfceii: 300 pte&JftÉf &>ti.Unió. Recreativa i d'Esports de

CONCERTS DE NADAL ^Grjocert de ta Coral Serra d'Or. A les 211 • Orquestra Nacional d'Ucraïna. Preu:;

i de Sant Per ÍZth. Auditori) i Cultural.

27 DIUMENGE

27 DU'MEXGE

NADAL A L'ENVELAT •De 10.30 a 14 h. Tallers amb l'Espiat 1 Ales I7.15iale*ia30h.&<»/íà/ra/í|^|l«fdetói^^ í

A les 21.30 k. Minicurs de balls de saló. Pïkpeta sessiól^ NADAL ALS DISTRICTES " * , ;:;! • Representació d'M Pastorets de Josep M. Folch i Tortes. Al Casal Cukural de Mira-Sol. • Representació ó'Eh Pastorets de Josep M. Folch i Torres. Preu: 300 ptes. A la Unió Recreativa i d'Esports de la Floresta.

NADAL A L'ENVELAT •De 10.30 a 14 h. Tallers amb l'Agrupament Eseote|#erenguer el (iran. A les 17.15 i a les 18.30 h. Tarda de titelles amb PEstaquirot i l'obra IM rateta. A les 21.30 h. Minicurs de balls de saló. Segona sessió.

Exposicions

SALES MUNICIPALS

•Katerina Alavedra Duchos-lav: "Praga i altres coses ". Del 14 de gener al 7 de fe­brer.

•Exposició de dibuixos Doris Leussler 1976-1998. A la Casa de Cultura. Del 14 de de­sembre al 10 de gener.

•Tres cavallets i un forn. Olis i aquarel·les. A la Casa de Cultura. Fins al 10 de gener.

SALES PRIVADES

•Petit format de grans firmes Obres de Dalí, Tàpies , Grau-Garriga... Canals Ga­leria d'Art. De l'I al 6 de ge­ner.

• Sala Rusinol: Sarquella. Fins al 15 de desembre. Org.: Sala Rusinol. (C. San­tiago Rusinol, 52)

Centre Cultural

•Conce r t de Nadal (Orquestra Nacional d'U­craïna). Obres de Berns-tein, Anderson i J. Strauss. Dissabte 26 de desembre a les22h. Diumenge 27, a les 19 h de la tarda.

Venda d'abonaments amb vista a la nova temporada 99: a partir de dimarts 22 de desembre.

E L S ÍCAJYTONS Dijous, 24 de desembre de 1998

Ajuntament 9356922 88

Bombers Beüaterra 936928080

Bombers Generalitat 085

Bombers Rubí-Sant Cugat 93 699 «Q 80

CAP 935891122

CAP urgències 9358944 55

Casa de Cultura

Centre Social i Sanitari LF

9358913 82

935897800

Casal Valldoreix 936744599

Catalana de Gas 937252944

Centre Cfac la Floresta 935890847

Centre Cívic les Planes 936755105

Casal Cultural Mira-sol

Cinemes St. Cugat (Reser.!

93589 2018

935890941

Correus 93674 7096

Creu Roja Sant Cugat

Creu Roja Valldoreix

936741234

93674 24 59

Dispensar La Floresta 93674 76 15

Ert. Municipal Descentrant 93 674 V19

0*tEftRubí 936991892

FECSA (atenció al cfient) 9007373 73

FECSA (avaries) 9007474 74

Worjrnació FGC 932051515

Funerària 935895552

Hisenda 935891155

Jutjat 936746696

Parròquia St. Pere Ociavíà 936741163

Parròquia Les Planes

Parròquia Valldoreix

93204 7503

93674 0569

Pscíia Municipal ValKtoreix 936754055

Cuerpo Nacional de Policia 93 674 78 58

Urgències 091

PoScia Municipal i Prot Civil 092

Pot. Municipal iVaSdoreix) 908795125

Comissaria de Pollaa 936747612

Taxis (parada) 936740997

Ràdio Taxi 9358944 22

Repsot-Bufà 936741580

Sant Cugat Comerç 936740322

SOREA 93 588 00 21

^^S^^-^^^é »~=»=~

Valldoreix (parada) 9367411 11

Grua 9367433 71

Aigües La Floresta 93674 20 89

AAPP i W Mira-sol 93674 2018

AAW Verge Carme Mira-sol 93 67410 03

AAW Sant Joan Mira-sol 93 674 71 03

AAPP i W Valldoreix 936742197

AAPP i W C. Montserrat Vall.93 674 21 05

AAPPWCanMajóVall. 936745049

AA Prop, i Veïns U Floresta 93674 2089

AA W AigualKmga U Flor. 93674 5129

Ass. Consumidors 93 26845 67

PK (Cua prèvia) 9368930 80

(91)54347 04

H. General de Catalunya 935891212

H.ValltfHebron 93427 20 00

H. Sant Joan de Déu 932034000

Unitat Coronària 932481040

Tet de l'Esperança 934144848

Informació Carreteres 93204 2247

Informació Aeroport 93478 5000

Informació REftfE 934900202

Informació Port. 933188750

OMIC 93 $89 31 88

PoMnic Torreblanca 935891888

PflOMUSA 93589173?

AS0I 93675 35 03

Arxiu Gavin 93674 25 70

Casal d'Asis SC 9358916 38

Llar rf Avís Parròquia 9358905 98

Club Muntanyenc 93674 5396

Coral deia Unió 936741006

Esbart Sant Cugat 936752652

Tot Sant Cugat 936748661

Grup S ^ . Immigrants 936749314

Radio Sant Cugat 93675 5959

Os 4 Cantons 93 589 62 82

iifiliilHfi D i v e n d r e s 2 5 • N a d a l d e N o s t r e S e n y o r J e s u c r i s t D i s s a b t e 2 6 • S a n t s E s t e v e , D i o n í s i M a r í D i u m e n g e 2 7 • S a n t J o a n D i l l u n s 2 8 • E l s S a n t s I n n o c e n t s D i m a r t s 2 9 • S a n t s D a v i d i V í c t o r D i m e c r e s 3 0 • S a n t M a n s u e t i S a n t a A n í s i a D i j o u s 3 1 • S a n t S i l v e s t r e i S a n t a M e l à n i a • D i v e n d r e s 1 • S a n t M a n u e l .

Cultura 47

EMD Valldoreix

Ull

i ir

CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX

• Informació i inscripcions:

De dimarts a divendres, d '11a13h. i de 17a 18 h

Tel. i fax 93 589 62 69 (Casal de Cultura

de Valldoreix).

DIJOUS 24 DE DESEMBRE

A les 12 h. C O N T E S DE NADAL. Al Ca­

sal de Cultura de Valldoreix

DISSABTE 2 DE GENER

Ales 18 h. ARRIBADA A CAVALL DELS CARTERS REIALS (rbla. Mossèn J.Ver­

daguer)

DIMARTS 5 DE GENER

CAVALCADA DE SM ELS REIS D'O­

RIENT. A les 18.15 h Espectacle d'animació

mentre esperem els Reis.A les 18.40 h. Arr i ­

bada dels Reis

•GIMJAZZPERA ADULTS • DIBUIX I PINTURA PERA JOVES I ADULTS • PUNT-TALLER DE PLÀSTICA

•JOIERIA ALA CERAPERDUDA •VITRALLS DECORATIUS •CANT CORAL •IOGA • ESTAMPACIÓ

HORARI AUTOBUSOS

*IMIIAÍVÍANTCUG Sortides des de Mas Janer. -Dies feiners. 1a sortida: 06.00h-07.00h-08.00h i a les hores ert punt fins a les 22.00h.

L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. •-Dissabtes i festius. 1a sortida: O7.OOh-Q8.OOh-Q9.O0'i a tes hores en punt fins a les 22.00h.

L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Sortides des de l'Avinguda Alfons Sala. -Dies feiners. 1a sortida: 06.40h-07.40h i ais 40 minuts de cada hora fins a les 21,40ti. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.Q.C, de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.40h-Q8.40h i ais 40 minuts de cada hora fins a les 21.40h. L'últim sefvei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Recorregut. Mas Janer, Estació Mita-sot, Plaça Can Cadena, fistacfó St Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, fistae/ó Mira-sol, Mas Janer,

• LÍNIA 2. NUCLI URBÀ DE SANT CUGAT

Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.16h-06.46h i als 16 i 46 minuts de cada nora fins a les 22.16h.

-Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.16h-09.46fi i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h.

Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1a sortida: 06.23h-O6.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora iris a les 22.23h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h.

Sortides des de fistadé FOC -Dies femers. 1 a sortida: 06.05ti-06.35b i ais 05 i 35 minuts de cada nora fins a les 22.35h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h.

Recorregut Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, Plaça Coil, Mercat Torreblanca, Monestir, Estació

FGC, Colomer, Sant Domènec.

1LPIA 3. SANT CU»I|A FLQRSSTA-LIS BLANES Sortides des de F. Colom.

-Dies feiners. 1a sorttda:05'45h del matí i cada hora i mtt|a fins a les 22.i5h. -Dissabtes i festiu», 1a sortida: 07,15h del matí i cada hora i mitja fins a les 22.15h. Sortides des de PEltació.

-Dies feiners. 1a SOitida: 06.35h del matí i cada hora i mitja fins a tes 21.35h.

-Dissabtes i festius. 1a sortida: 08.05h del matí i cada hora i mitja fins a tes 21.35h.

Recorregut. F. Colom, la Floresta, Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala, Estació, Plaça Centre, La Floresta, F. Colom.

mfflfflmnm&MMHmmmmi -Dies feiners. 1a sortida: 05.40h-06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55h, 07.55h i 11.55h.(feiners)

• A3.SANTCUGAT-BARCELONA

-Dies feiners, la sortida: 05.15-05.40 i ats 40 minuts de cada hora fins a lés 22.10h. -Dissabtes. 1a sortida: 05.15-05.40 i 06.1Qrt i ate 10 minuts de cada hora fins ales 22,1 Oh. -Diumenges i festius. 1a sortida: 07.10h i ats 10 minuts de cada horafinsales22.10h. -Sortides addfctortate a Cerdanyola: 22.40h i 23.00h (feiners}. 23.00h (dissabtes i festius).

CELONA-SANT CUGAT

-Dies feiners. 1a sortida: 05.45 i als 15 i 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Dissabtes. 1a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora firis a ies 21.45h. -Diumenges i festjus.1 a sortida: 06.45h i ais 45 minuts de cada hora ins ales 21.451». -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15

ELS4CANIOINS Dijous. 24 de desembre de 1998

48 Setmanari de SANT CUGAT VALLÈS

Sp^J..'

A n n a B l à z q u e z . Membre del Grup de

Joves de la Parròquia

"La pobresa ens pot tocar a tots w

MARTA FAI.GI;KRA

I .'Anna te 19 anys i es prepara per ser pedagoga. Pertany a l'au-toanomenat (irup dels "postres" de la Parròquia, integrat al (Jrup de Joves. [ ,a seva generació ha he­retat una de les campanyes més tradicionals del Nadal, engegada pels jo\cs santeugatencs cristians de f.\ una v intena d'anys: la de re­collida de joguines. Kl lema és "un nen, una joguina" i, l'objectin, que als nens de les famílies més ne­cessitades se'ls il·lumini d'il·lusió el rostre.

- Ja no accepteu joguim* ve­lles. Per què? -Perquè ens trobàvem que la

gent ens portava de tot, fins i tot coses que no es podien aprofitar, i creiem que els nens, encara que signin pobres, tenen tot el dret a rebre jocs dignes. I na vegada va venir una senyora amb un carro trencat, pràcticament inservible. Li vam dir que no ho podíem ac­ceptar, per raons òbvies. Al mo­ment no s'ho va prendre gaire bé, però al cap d'una setmana va tor­nar amb joguines noves. Això ens costa molt de fer entendre i, per evitar els problemes amb què ens trobàvem, hem decidit que aquest any no agafem cap joguina vella, sinó que tothom les haurà de por­tar noves. Jo sempre dic que no s'ha de donar als altres el que no donaries al teu propi fill, germà, nebot o net.

- Com us arriben eJs casos de fa­mílies necessitades? - A través d'una assistenta social,

que durant l'any està en contacte amb elles. Abans ho fèiem a través, també, de les escoles, però és més efectiu fer-ho mitjançant el segui­ment de l'assistenta, que coneix els casos un per un; i no n'hi ha pocs, que són uns dos-cents! - Déu n'hi do. I vosaltres tam­

bé els feu un seguiment? - No. Pensa que la pobresa ens

L'Anna estudia segon curs de pedagogia. FOTO: XAV1 LARROSA

pot tocar a tots qualsevol dia i que a ningú li agrada que se sàpiga com se les ha de veure. Les famílies preserven molt la seva intimitat i, fins i tot, quan vas a portar-los les joguines, notes que s'incomoden perquè no volen que vegis en les circumstàcics que viuen. Nosal­tres, a través de l'assistenta, els fem arribar un full que han de complimentar, i els nens hi fan la carta als reis.

— La reco ­llida de j o ­guines i di­ners es fa del 2 1 d e d e ­sembre fins al 4 de ge­ner. Com ho organitzeu?

- Sempre hi ha algú a la parrò­quia, de sis a vuit de vespre, per re­collir les joguines que la gent va portant i, a banda d'això, hem es­tablert uns punts de compra per Sant Cugat, on la gent pot adqui­rir les joguines i nosaltres les pas­sem a recollir l'últim dia.

— També admeteu diners. -Sí, perquè també hi ha gent que

s'estima més donar-nos diners per­què comprem el que faci falta a aquestes famílies, com ara un des­pertador... Les aportacions econò­miques es poden fer a través de les guardioles que tenim a diver­ses botigues que col·laboren amb nosaltres, o bé a un número de compte de "La Caixa".

- Com feu ca-

Aquest any no agafem sarle8carte8deSs

Reis amb el ma­terial que teniu?

- Establint res­ponsables d'àrees i mirant de distri­

cte»:::. D m r ' e s joguines p i t e" per famílies, a les

que prèviament se'ls ha obert una fitxa amb el que necessiten. Mirem d'arribar a tot i, si hi ha coses necessàries que no tenim, amb els diners que reco­llim ho comprem. — I arriba l'hora de la veritat, La

nit de reis... — Sí. Primer enllestim els paquets

cap joguina vella, sinó que totes hauran

de ser noves

abans no vinguin els Reis Mags. Quan arriben, els rebem, com cada any, i els expliquem com ha anat la campanya, però no ens entrete­nim gaire perquè és una nit de molta feina. Nosaltres els acom­panyem per ajudar-los a traginar els paquets, que són molts, i de mica en mica anem de casa en casa repartint els regals.

- Deu ser una de les nits més llargues, també per a vosaltres...

- Però també és plena de satis­facció perquè veus la cara dels nens quan els Reis els donen les joguines i veus aquella lluentor que tenen als ulls... Per a ells és una nit molt especial, i poder con­tribuir a fer-los una mica més fe­liços et fa sentir molt bé. Es molt difícil descriure tot el que sents en una nit com aquesta. És espe­cial. Ets molt feliç de poder-los ajudar.

- Quin és el regal més impactant que heu rebut?

- Una maqueta molt gran de trens, un any, justament, en què uns nens havien demanat uns tre-nets. Mai oblidaré l'expressió d'a­legria i gratitud de tota la família quan van veure que allò tan gran, tan bonic i tan valuós era per a ells. Són imatges que se't queden gra­vades.

- Creus que hi ha gent que es belluga, amb campanyes com aquesta, per egoisme? - Home, hi ha gent que sí que

veus que ho fan per "rentar-se" la mala consciència. Això ho notes amb la manera com es comuni­quen amb nosaltres. Hi ha gent que, encara que no pot aportar massa cosa, et ve amb moltíssima il·lusió perquè dóna molta im­portància a aquell acte. En canvi, hi ha persones que et porten una joguina com un acte reflex del que fa cada any, perquè l'incomodaria viure amb el penediment de no haver fet res. I el termòmetre d'això és la il·lusió, una cosa tan senzilla però tan difícil de fingir...

Pagar? IORDI CASAS

Aquests dies he seguit amb atenció, a través del seu butlle­tí i dels mitjans locals d'infor­mació, el contenciós entre l'As­sociació de Veïns de Coll Fava i l 'Ajuntament. L'Associació, a més de queixar-se per l'estat de la zona, si no ho he entès mala­ment, demana que no se'ls faci pagar el seu manteniment. Al·le­guen que es veuen sotmesos a dues figures impositives: la quo­ta de manteniment i l'IBI (im­post sobre béns immobles). Re­peteixo, per la informació que m'ha arribat, no tinc clar si el que està en discussió és la dura­da del pagament o el pagament en si. En tot cas, i més enllà de­ia validesa jurídica de la fórmu­la (aplicada en altres zones de nova urbanització), és evident que estem davant d'una discus­sió important. Tenim un model de ciutat car de mantenir, resul­tat del que la fa, precisament, atractiva per venir-hi a viure. I, al mateix temps, no tenim ins­truments fiscals flexibles. LIBI és l'únic impost genèric sobre "l'ús de ciutat" i és homogeni per a tot el municipi, el quofi-cient a aplicar no és variable. La base imposable és el valor ca­dastral, que introdueix elements correctors en funció de la zona i les característiques de la finca (una altra cosa és si els criteris emprats són els més adients o no). En tot cas, és dubtós que aquests elements discriminato­ris recullin suficientment les plusvàlues generades i, sobre­tot, la millora de qualitat de vida, que comporten viure en zones d'alta qualitat urbanística. En definitiva, el que poso en dis­cussió és si hem de tenir criteris fiscals homogenis o no. Sempre se'm podrà dir que estem par­lant del manteniment d'espais d'ús i gaudi públic, la qual cosa complica el debat. Sóc dels que penso, i no és la primera vegada que ho dic, que si volem man­tenir aquesta ciutat en uns bons nivells de qualitat de vida, ens caldrà definir un pacte fiscal sò­lid i durador. Pacte que ha de començar, òbviament, per fer pagar aquells que no ho fan (més dels que no ens pensem, si ens hem de guiar per les liquidacions dels pressupostos municipals).

L f # i i • • 9 è •*-*

e v a - L l

Tec»©

PI. de la Unió, 3 - Tel. 93 590 80 60 Sant Cugat del Vallès

www.valles.com

Hardware, Software &Webs