Diari de Sant Cugat 916

A l’agost només obrirà el CAP del carrer de la Minaa Fons _PÀG. 8

Eugènia Bieto: “Tenim molt de talent i una molt bona preparació”Economia _PÀG. 24

DiarideSantCugatVOLS 1 SESSIÓ D’ENSINISTRAMENT DE GOS?

CLUB DEL SUBSCRIPTOR _PÀG. 47Divendres, 20 de juliol del 2012

SETMANARI INDEPENDENT DE L’ACTUALITAT SANTCUGATENCA www.diaridesantcugat.cat NÚM. 916 ANY XIX 1,95 €

La cultura, en peu de guerra per la pujada de l’IVA

El jutge del ‘cas Palau’ vincula la construcció del PAV3 amb el ‘cas Palau’

la Ciutat _PÀG. 21

En perill la continuïtat de les EMD per la nova reforma del món local

la Ciutat _PÀG. 20

El barri de Volpelleres creix tot plantant cara a la crisi

la Ciutat _PÀG. 18

Els agents culturals alerten de l’efecte que pot tenir la pujada de l’IVA entre els consumidors, ja molt castigats per la crisi #MANÉ ESPINOSA

Encariment Els productes culturals (menys els llibres) passen d’un IVA reduït (8%) a l’IVA de luxe (21%) Opinions Deu personatges del món cultural santcugatenc mostren la seva preocupació per aquesta pujadaCultura _PÀG. 40-41

Prepara la càmara de fotos...

Arriba el 15è concurs TOT Fotoportada!

Diari de Sant Cugat www.diaridesantcugat.cat

2 | Publicitat

Divendres, 20 de juliol del 2012

Operació bikini: amanida, gym i preus lightOperació bikini: amanida, OPERACIÓ BIKINI

Operació bikini: amanida, gym i preus lightgym i preus lightgym i preus light

JORdI RíOs COm A:JJORORddII RRííOOs s COm ACOm AA:

RRííOOs s A:A: CAyEtANA

www.mediamarkt.esHorari de dilluns a dissabte

10:00 – 22:00

MEDIA MARKT SANT CUGATSant Cugat Centre ComercialAv. Via Augusta 2-1408174 Sant Cugat del VallèsTel: 935 83 52 00Fax: 935 83 52 09

NEWSLETTER A

mediamarkt.es

Ofertes vàlides del 20 al 26 de juliol del 2012. tots els preus inclouen IVA i RAEE (Reciclat dels aparells elèctrics i electrònics).

Preus expressats en euros.

dVd

CAdA dVd

Bluray

CAdA BLURAy dVd

Bluray

Diari de Sant Cugatwww.diaridesantcugat.cat Divendres, 15 de juny del 2012

Sumari | a Fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors_ 14 | Opinió_ 16 | la Ciutat_ 18 | Economia_ 22 | Esports_ 27 | Cultura_38 | Passatemps_ 46 | 3

Potser és la primera vegada que passa una cosa com aquesta: el fet que uns veïns, contents per la fi nalització d’unes obres i per la seva execució, convidin els treballadors municipals que van fer la remodelació a sopar i ballar plegats. Això és bona convivència, germanor, gratitud... Els polí-tics, és clar, tampoc es van perdre ni l’àpat ni la ballaruca que es va fer a la plaça de Barcelona amb l’animació del grup musical New York.

La Brigada d’Obres de l’Ajuntament, de festa amb New York

caçadors d’imatges

l’ascensor K-Gat

Aquest mes d’agost tan-caran els CAP de Valldo-rex i també el de Can Mates i només romandrà obert el del centre urbà, ubicat al car-rer la Mina. L’any passat ja es va tancar el de Valldo-reix i tot i que no hi va haver cap daltabaix sí que va crear alguns problemes entre els usuaris. Aquest estiu cal afe-gir-hi el tancament del CAP obert recentment, el de Can Mates. Veurem com trans-corre l’estiu.

BOI RUIZTANCAMENT DE DOS CAP

ÀNGELS RIBÉPREMI NACIONAL DE CULTURA

L’artista conceptual de la Flo-resta Àngels Ribé ha estat reconeguda amb el Premi Nacional de Cultura i de les Arts en la categoria d’Arts Visuals. Un merescut reco-neixement a tota una trajec-tòria que encara continua, que l’ha portat a tenir una exitosa exposició al MACBA, En el laberint, després d’haver estat reconeguda arreu. Des-prés de viure a París i Nova York, l’artista catalana triom-fa a casa.

a Fons _PÀG. 4 I 5

Un dia amb el taxista Jordi Musoy

Economia _PÀG. 25

Els funcionaris, en contra de les retallades

Opinió _PÀG. 16

Ferran Villaseñor: “Cal un pas endavant en política local”

el Poble _PÀG. 6

La ciutat aposta pel llogueri l’habitatge protegit

Esports _PÀG. 27

La 29a Cursa Popular de la Floresta, diumenge

la Ciutat _PÀG. 19

La pujada de l’IVA costarà 1,5 milions a l’Ajuntament

Cultura _PÀG. 38

Entrevista al Premi Nacional de Cultura Àngels Ribé

sumari 20/07/2012

per Eloi Alegrewww.eloialegre.com

President: Ramon Grau Director: Josep Maria Vallès. Subdirector: Àlex López PuigResponsable de Canals Multimèdia: Laura Grau Edita: Premsa Local Sant Cugat, SL. c/ Sant Antoni, 42-44 08172 Sant Cugat del Vallès (BCN) www.diaridesantcugat.cat [email protected]

Consell Editorial: Antoni Blanch, Antoni Monerris, Davide Bonaccini, Francesc Carbó, Joan Carles Gassiot (secretari), Joan Tortosa, Joan Troyano, Joank Busquets, Jordi Casas, Josep A. Teixidó, Josep Daniel, Josep M. Sans Travé, Josep M. Vallès, Lluís Godayol, Montserrat Rumbau, Pere Esquerda, Ramon Grau (president), Rogeli Pedró, Valentí Feixas, Verónica Bronstein, Víctor Alexandre i Xavier Grau Gerent: Anna Comella Redacció: Àlex López, Mariona Sagalés, Joan Ramon Armadàs, Bernat Bella, Pere Fernández, Cinta Caballé, Núria Barnils, Carla Porras, Àgata Guinó, Ignasi Massafret, i Alba Guerrero. Correcció: Queralt Simeon, Blanca Pi i Marta M. Departament comercial: Cristina Fernández, Michele Orrú, Sandra Boix, Elisa Palazón i Susanna Carmona. Fotografia: Artur Ribera i Mireia Arrufat. Col·laboradors: Àngels Solé, Anna Toro, Antonio Priante, Arcadi Oliveres, Christian Treceño, Consol Torrente, Diana Comas, Dolors Vilarasau, Domènec Miquel, Eduard Jener, Eloi Alegre, Francesc Carbó, Gerald Fannon, Imma Pueyo, Jaume Clavell, Jordi Casas, Jordi Musoy, Jordi Robirosa, Josep A. Teixidó, Josep M. Cabrerizo, Lluís Campins, Maria Xinxó, Marina Romero, Martí Olaya, Montse Sant, Pep Blanes, Pep Tugues, Rafael Gomez, Rafa Usero, Rosa Martín, Quim Pla, Tomàs Grau i Víctor Alexandre Disseny i maquetació: Sergi Felip i Francesc Cabeza Disseny de la maqueta original: eixida.cat Impressió: Gráficas de Prensa Diaria. Tel.: 93 462 85 00 Dipòsit legal: GI-405-93 Empresa distribuïdo-ra: Mailing Vallès (93 589 23 71). Entitats col·laboradores: Amics Unesco Valldoreix-Sant Cugat, Associació Astronòmica Sant Cugat-Valldoreix, Associació Empresarial de Sant Cugat, Aules d’Extensió Universitària, Camerata, CAR Sant Cugat, Club de Golf Sant Cugat, Club de Rugby Sant Cugat, Club Esportiu Valldoreix, Club Handbol Sant Cugat, Club Muntanyenc Sant Cugat,Club Tennis Natació Sant Cugat, Cor de Gospel, Endesa, Escola d’Art de Sant Cugat, Griful Oil, Hipic Centre Cal Caldes, Juventuts Musicals de Sant Cugat, Museu Sant Cugat, Òmnium Cultural Sant Cugat, Òpera de Cambra Sant Cugat, Penya Blaugrana Sant Cugat, Junior FC, PIMEC Vallès sud, Radiotaxi Sant Cugat-Valldoreix, Sant Cugat Esport Futbol Club, Teatre Auditori-Centre Cultural, Unió Ciclista Sant Cugat, Unió Esportiva Sant Cugat, Unió Santcugatenca. EL DIARI DE SANT CUGAT EXPRESSA ÚNICAMENT LA SEVA OPINIÓ EN ELS EDITO-RIALS. ELS ARTICLES SIGNATS EXPRESSEN L’OPINIÓ DELS SEUS AUTORS, QUE EL DIARI DE SANT CUGAT NO FA SEVA NECES-SÀRIAMENT.

Amb la col·laboració de :

Diari de Sant Cugat www.diaridesantcugat.catDivendres, 20 de juliol del 2012

4 | Editorial | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura

MÉS ENLLÀ DEL TAXI

Per al Jordi Musoy el dia hau-ria de tenir més hores. Segur que les aprofi taria. Com que en té només 24, les esprem al màxim, i per això s’ha de lle-var fi ns i tot més d’hora que el Pep. Només així surten els comptes. A les 3.30 h de la

matinada ja està en peu: “em dutxo, m’afaito i em prenc un nespresso intravenós”. Apro-ximadament a les 4.30 hores recull el seu pri-mer client del dia. Treballa 11 hores diàries de dilluns a dijous, descansa divendres, i tor-na a treballar un dia el cap de setmana, dis-sabte o diumenge. Diu que no s’adaptarà mai a aquests horaris.El Jordi m’assegura amb modèstia que la seva vida és molt normal, tan normal que

se li fa estrany sortir en un reportatge al DIA-RI. M’ho diu quan m’ensenya el seu taxi, el seu particular Kitt –el famós Pontiac Firebird d’El cotxe fantàstic– però en comptes de ser un Pontiac dels 80 és un Skoda Superb. Té el taxi impol·lut, tant per dins com per fora. És espaiós i confortable. I és diferent. De totes les seves particularitats, la que més destaca és que disposa de Wi-Fi. Al seient de darrere, en una petita pantalla, s’hi pot veure In the name of the father en versió original i subtitulada en anglès. Té carregadors per tots els tipus de telèfons intel·ligents, un endoll i un aparell de so, revistes com Esquire, Barça o un Mor-tadelo i Filemón, el DIARI DE SANT CUGAT, lli-bres, caramels, xupa-xups i un suc de taron-ja. També, encara que avui no el té, acostuma a portar un iPad. “Tot això ho faig perquè crec

que s’han de fer les coses així i perquè és el futur”, m’aclareix. “Els serveis haurien d’es-tar d’acord amb la ciutat”.El Jordi és un taxista diferent, és inquiet, i malgrat tantes coses, és sorprenentment opti-mista. Xerra, xerra molt, i opina amb infor-mació i dades. La vida de taxista en aquest sentit ajuda, perquè escolta la ràdio mol-tes hores, llegeix, i en defi nitiva, disposa de temps per informar-se. Em trobo amb ell al restaurant El Perolet. Hi acostuma a esmor-zar cada dia, cap a les 11, en funció de la feina. “Sempre hi vinc perquè hi ha molts diaris” –em diu– “dos o tres de cada”. Aprofi ta per lle-gir, per revisar el Twitter i el seu correu perso-nal. “Quan estic treballant, el que m’interessa m’ho poso a favorits”. Comprova si ha sor-tit alguna conferència, xerrada o presentació

nova a Sant Cugat. Li interessen temes d’em-prenedoria, economia i política. Les xarxes socials són una altra de les seves afi cions. O obsessions. M’explica com va aterrar a Twit-ter, la xarxa social a què dedica més temps: “un amic em va dir que hi encaixaria aquí”. S’ho va prendre al peu de la lletra.

La tarda lliureUn taxista a Sant Cugat acostuma a fer viat-ges per encàrrec. És el que fa el Jordi Musoy. Gent que ha de viatjar amb avió o tren, que es mou entre ciutats, o que es desplaça a Barce-lona. El Jordi treballa fi ns aproximadament les 15 hores. Acabada la jornada se’n va fi ns a Rubí per deixar el taxi al seu germà Albert. Ell hi treballa a la tarda. Després continua fi ns a Sant Quirze, on viu amb la seva dona i el seu

EL JORDI MUSOY NO VOL DEIXAR DE REINVENTAR-SE, EN QUALSEVOL ÀMBIT DE LA SEVA VIDA. TAXISTA DE PROFESSIÓ, ENGEGA CADA DIA AMB OPTIMISME. EN AQUEST REPORTATGE EL SEGUIM UN DIA QUALSEVOL DE LA SEVA ‘RUTINA’ DIÀRIA, EN QUÈ ESTÀ SEMPRE PRESENT EL TAXI, LES XARXES SOCIALS I SOBRETOT, LA FAMÍLIA

a Fons Un dia amb Jordi Musoy

Interior de l’Skoda Superb de Jordi Musoy, el seu taxi #ARTUR RIBERA

#TEXT:

Pere Fernándezper Artur Ribera

[email protected] ickr.com/photos/photoartour

Diari de Sant Cugatwww.diaridesantcugat.cat Divendres, 20 de juliol del 2012

Editorial | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura | 5

Av. de les Corts Catalanes, 7

SC Trade CenterSant Cugat

93 590 62 62 [email protected]

LA BONACUINA ES

DISTINGEIXPELS PETITS

DETALLS

Cuinamediterrània

BraseriaServei atent,

ambient properi càlid

Reservats per a reunions

d’empresai aniversaris

I després de sopar et regalem un

gintònic de ginebra Bulldog i tònica

Britvic

fi ll petit. Al viatge em confessa que li agrada-ria viure a Sant Cugat i també parlem sobre el futur del món del taxi, els avenços tecnològics i com ens hem d’adaptar al món actual.Abans de pujar a casa revisa la bústia. Recull la B30, que li ha arribat avui. “Aquest el conec” m’explica, assenyalant un article sobre Wineissocial. “De veritat, m’agrada molt aquesta revista. Té temes que m’interes-sen”. Obre la porta i el primer que fa és anar a donar un cop d’ull al Jordi (fi ll), que encara dorm. Ha passat el matí amb l’àvia. Dina, força tard, cap a les 15.30 hores. Boti-farra, amanida, coca-cola zero i meló. Quan acaba m’explica que està intentant deixar de fumar i que aquest és un moment crític, per-què és quan li ve més de gust: “Aquest és el ter-cer dia, estic en ple procés”. Mentre espera que arribi l’Anna i es desperti el Jordi, agafa el portàtil i continua fent la seva altra feina, que és revisar xarxes socials, correus, diaris i arti-cles. A vegades també aprofi ta per dormir una estona. “Si he d’escriure algun article d’opi-nió, aquest també és un bon moment”. Preci-sament avui fa un any que escriu al TOT Sant Cugat. Busca el primer article que va escriu-re, “Botox, Cayennes i Cintes de vídeo”. El llegeix en veu alta. A propòsit dels articles, em reconeix que sempre està alerta per tro-bar temes. “Si estic treballant també m’apun-to les idees a les notes. A vegades aprofi to els temps morts per escriure’ls”. Recentment també ha creat un perfi l a Twitter de notícies positives (@StCugatPower). “Les vaig posant

a favorits. Quan tingui una altra mitja hora les penjo”.

El Jordi familiar–Xavi li passa a Iniesta, Iniesta, Messiiiiii... –Gooooooooool! – crida el Jordi petit.El Jordi té 22 mesos. Així com al seu pare li agraden els taxis, a ell li agraden els tractors. També ha arribat l’Anna. La resta de la tar-da el Jordi la passarà amb la seva família. Els dos Jordis miren els dibuixos, juguen, fi ns que es fan les 17.30 hores. Es tornen a canviar per-què avui és una tarda especial: a la guarde-ria del Jordi vindrà una noia a cantar cançons infantils. “Li encanta la música”, m’assegu-ra el pare.Així doncs a les 18 hores estem a la guarderia, esperant que començi l’espectacle. “És el pri-mer concert que vaig amb el meu fi ll!”. S’as-seu juntament amb el seu fi ll i la seva dona. Mitja hora més tard no hi ha ningú assegut: pares, fi lls, àvies, professores; tots ballen al pati de la guarderia. “Ja et tocarà ja... El que no facis per un fi ll...!” m’amenaça. Després marxen al parc, cap a les 19 hores. I hi estaran fi ns que el Jordi (petit) ja no aguanti més.M’explica que una de les parts positives de tenir els horaris que té és que pot aprofi tar les tardes per fer coses com aquestes, estar amb la meva família. Encara que dorm poc, gau-deix del que fa. “Jo treballava vuit hores al dia davant d’una pantalla. Treballava d’enginyer, dissenyant peces d’automòbil”. Però acaba dient: “A mi m’agrada ser taxista”.•

1. Pare i fi ll juguen al parc. El Jordi Musoy ens descobreix la seva cara més familiar. 2. A més, és una persona molt activa a les xarxes soci-als, especialment a Twitter #ARTUR RIBERA/PERE FERNÁNDEZ

Encara que la seva jornada laboral és llarga el Jordi no deixa de gaudir de moltes altres coses: llegeix, escriu, s’informa, assisteix a una conferència o passa la tarda amb la família

Jordi MusoyTaxista i pare

Agenda del 17 de juliol

3.30 hAmunt!Sona el despertador. Dutxa ràpida, cafè i surt a buscar el taxi.

4.15 hComença la jornada laboralEn menys d’una hora ja està reco-llint el seu primer client.

11.30 hEsmorzarSe’n va fi ns a Coll Favà per esmor-zar al restaurant El Perolet. Apro-fi ta per llegir diaris i articles i per posar-se al dia a la xarxa.

12.00 hContinua la feinaÚltimes tres hores de feina, abans que fi nalitzi la jornada. A les 15 h es desplaça a Rubí, per donar el taxi al seu germà Albert, que treballarà de taxista a la tarda.

15.30 hDinar i relaxMenja botifarra, amanida i frui-ta. Després agafa el portàtil i fa una nova repassada a xarxes socials i correu electrònic.

16.30 hJocs amb el Jordi (fi ll)Es desperta el petit Jordi. Passa l’estona amb el seu fi ll, jugant i fent broma.

18.00 hConcertPare, mare i fi ll van a la guarderia del nen, on una noia canta cançons infantils. Després van al parc.

19.00hParcAbans de tornar a casa per prepa-rar sopars i marxar a dormir, passen una estona al parc. El Jordi acostu-ma a anar a dormir a les 10.


6 | Sumari | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura

Torna el concurs de vídeos d’estiu del canal Youtube amb 2 categories i molts premis per als santcugatencs

Concurs _PÀG. 13

Passarà aquesta setmana:Fins al proper 25 de juliol se celebra el Curs d’Estiu d’UNIPAU al Centre BorjaMés informació: www.diaridesantcugat.cat

el Poble

Pisos sense sorteigPromusa s’integrarà dins de l’àrea de Serveis Socials per poder atendre les persones en risc d’exclusió social sense necessitat que hagin de pas-sar per sortejos. En aquest sentit, hi ha una reserva del 7% d’habitatges públics (entre 15 i 20 pisos) que ator-garà directament Serveis Socials a les persones que més ho necessitin. D’altra banda, i amb la voluntat d’obrir el ventall social de la gent que pot accedir a habitatge públic, es canviaran els criteris que permeten accedir-hi. Per una banda, s’augmentarà la ren-da màxima per oferir la pos-sibilitat a les classes mitja-nes d’accedir també a pisos de protecció oficial. A més, també es disminuirà la ren-da mínima perquè gent amb menys recursos també tin-guin aquesta oportunitat. •

Última promoció de pisos de protecció oficial sortejats #ARTUR RIBERA

SOSTRE.Més pisos de lloguer, més possibilitats d’accés a l’Habitatge de Protecció Ofi -cial (HPO) i plena integració de Promusa a les polítiques socials de la ciutat dibuixen el futur de la ciutat pel que fa a l’habitatge. El nou Pla Local d’Habitatge per al període del 2012-2017 es basa en aquests tres eixos, i es va aprovar de manera definitiva en l’úl-tim ple abans de les vacan-ces d’estiu, que va tenir lloc el dilluns 16 de juliol passat.

No atén tota la demandaEl nou pla detecta una neces-sitat de 1.400 pisos de pro-tecció ofi cial per als propers cinc anys a la ciutat. Per tal de resoldre aquesta neces-sitat, l’Ajuntament ha defi -nit diverses mesures, com el canvi de criteris per poder accedir a un habitatge o la construcció de 390 pisos. En aquest sentit, la previsió de l’Ajuntament de construc-ció d’habitatge protegit per als propers anys no atendria tota la demanda que, segons el Pla, hi haurà a Sant Cugat els propers anys.

La ciutat aposta pel lloguer i l’habitatge protegit

Pisos públics. El Ple ja ha aprovat defi nitivament el nou Pla Local d’Habitatge per al període del 2012-2017 que detecta una necessitat de 1.400 pisos de protecció ofi cial per als propers cinc anys.

Promusa s’inclourà dins l’àrea de Serveis Socials del consistoriLa construcció estarà lligada a l’obtenció de fi nançament

N.Barnils i B. [email protected]

Lloguer versus compraUn dels objectius del Pla d’Ha-bitatge és potenciar la cons-trucció de pisos de lloguer res-pecte als pisos de compra. En aquest sentit, durant el 2012 estan projectats 150 habitat-ges de protecció, 63 dels quals seran de venda i la resta, de llo-guer. Passa el mateix amb els pisos que està previst cons-truir fi ns al 2017: dels 390 habi-tatges, un 72,5% seran de llo-guer (general, jove o per a gent gran). Tot i això, la construcció d’aquestes vivendes estarà lli-gada a la possibilitat de trobar finançament. “Estem nego-

ciant amb els bancs. Les enti-tats fi nanceres han de saber que és una garantia invertir en habitatge de protecció ofi cial”, apunta el regidor d’Habitatge, Raül Grangé. D’altra banda, una de les intencions de l’equip de govern és potenciar l’Ofi ci-na Local d’Habitatge, que ofe-reix pisos de lloguer de privats i que no tenen sortida per sota de preu de mercat. “Volem que pisos que actualment es troben al mercat immobiliari lliure puguin ser llogats per perso-nes que no hi poden accedir, i l’Ofi cina Local d’Habitatge farà d’intermediària”, apun-ta Grangé.

F. Macià: 15 en vendaP. del Vinyet: 48 en venda

P. del Vinyet: 43 vendaAv. Monsterrat: 40 vendaAv. Monsterrat: 24 vendaRius i Taulet: 46 lloguer gran

Projecció d’Habitatge Públic per al 2012

Projecció d’Habitatge Públic per als propers anys

Av. Montserrat : 27 lloguerJeroni Pujades: 60 lloguer

Av. Monsterrat: 75 lloguer A. de Vilanova: 50 lloguer

jove i 100 lloguer generalCorreus: 12 lloguer gran

En context Previsió de lloguer i venda fi ns al 2017

Xifres

390pisosSón els que preveu construir Promusa fi ns al 2017 a Sant Cugat

283pisos de lloguerGairebé un 75% del total d’habitatge de Promusa serà de lloguer


Sumari | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura | 7

DEPENDÈNCIA. “La soga sem-pre es trenca per la part més prima, que en aquest cas és la dependència”. D’aques-ta manera defineix l’últim anunci de retallades la pre-sidenta de la secció de l’Asso-ciació de Familiars d’Alzhei-mer (AFA) a Sant Cugat, Isa-bel Martínez, que coneix de primera mà què signifi ca ser familiar cuidador, perquè durant 10 anys es va encar-regar del seu marit. Per a tots els que avui i en un futur es trobin en la mateixa situació que es va trobar Martínez al seu dia, les coses es compli-quen. El govern de Mariano Rajoy ha anunciat la refor-ma de la Llei de la dependèn-cia, una reforma que lluny d’avançar, fa retrocedir en qualitat de vida els cuidadors i malalts dependents.

El drama de moltsEl Govern reduirà un 15% la prestació als cuidadors familiars i incrementarà el copagament dels usua-ris. Jordi Puig, del Departa-

tenen prou amb el desgast físic i emocional, i si a sobre no tenen diners, és un drama”. Però lluny d’aquesta realitat, el Govern central treu diners de l’ajut als cuidadors fami-liars amb la intenció, d’altra banda, de promoure els pro-fessionals i les residències. La llei del 2006 marcava la pres-tació de cuidador no professi-onal com a excepció, però la gran demanda d’ajuts de fami-liars ha fet que es convertei-xi en norma general.Per això, segons la directora general de l’Instiut Català d’Assistència i Serveis Socials, Carmela For-tuny, la fi gura del cuidador no

ment de Treball Social d’On-colliga, lamenta que notíci-es com aquesta “facin que la precarietat augmenti i, conse-güentment, el malestar emo-cional sigui més gran”. Actu-

alment, reben ajut 102.346 cuidadors familiars a Cata-lunya, dels quals un 67% són dones i la meitat tenen més de 80 anys. Segons la presiden-ta d’AFA a Sant Cugat “ja en

Una de les despeses és l’adaptació de l’habitatge a la mobilitat dels dependents #ARTUR RIBERA

professional ha de seguir exis-tint, però és important com-binar-la i promoure l’atenció domiciliària per poder conti-nuar tenint el malalt a casa i, de passada, “es generen llocs de treball”. En aquest sentit, Isabel Martínez es pregunta: “On són aquestes residènci-es i professionals? Estan col-lapsats i la llista d’espera és immensa!”. A més, reclama el dret del malalt i cuidador de poder escollir on viure i qui et cuida.

Premi i empobrimentEl Govern obre la porta que el 2013, un 10% dels fons desti-nats a la dependència vagi per a les autonomies que apostin més pels cuidadors professi-onals que pels familiars, una mesura de la qual “Catalunya pot sortir molt perjudicada eco-nòmicament”, segons Fortuny.

A banda de cobrar menys, els cuidadors familiars, hau-ran d’assumir la totalitat de la Seguretat Social a partir del 2013, que serà voluntària. De fet, en els casos nous, l’Es-tat no subvenciona la cotitza-ció, i partir de l’1 de setembre, només ho farà un 5%. Fortuny mostra el seu desacord, ja que “suposarà que moltes perso-nes deixin de cotitzar i que els que vulguin fer-ho, hagin de dedicar part de la prestació a pagar-se la Seguretat Social, amb la qual cosa l’atenció al malalt pot sortir-ne perjudi-cada”. •

El Govern no subvencionarà la SS als cuidadorsL’Estat vol fomentar la contractació de professionals

Núria [email protected]

La retallada arriba també als ajuts a la dependènciaReforma. El Govern espanyol redueix prop d’un 15% les prestacions als cuidadors familiars. Els benefi ciaris de la dependència i els que esperen ser-ne viuen amb inquietud la reducció

“On són aquestes residències i professionals? Estan col·lapsats i la llista d’espera és immensa” ISABEL MARTÍNEZASSOCIACIÓ FAMILIARS ALZHEIMER

Frases

“Es pot combinar la fi gura del cuidador familiar amb l’atenció domiciliària; a més, genera llocs de treball”CARMELA FORTNUY DIRECTORA GENERAL ICASS

IGUALTAT. El Partit Socialis-ta va tornar a presentar una moció al ple municipal cele-brat dilluns 16 de juliol per la igualtat i els drets de les dones, rebutjada per CiU i el PP. La proposta instava a cre-ar un pla i un consell especí-fi c de dones basant-se en l’alt nivell d’ocupació femenina a Sant Cugat, presentant-lo

com una col·laboració del ja aprovat Pla Intern d’Igualtat en el darrer ple municipal. El portaveu del PSC, Pere Soler, va remarcar la necessitat d’un “consell específi c on hi hagi la visió de les dones que viuen a peu de carrer”, presentant-lo com un òrgan “transversal, participatiu, no només útil per a les dones, sinó per a tota la ciutadania”. Tot i rebre el suport de la CUP i d’ICV, el Partit Popular creu que“amb

Alba [email protected]

aquest tipus de polítiques es fa una discriminació positiva i un fl ac favor a la dona”, segons ha declarat Jordi Carrerras, presi-dent de la secció local. Conver-gència i Unió, de la seva banda, també ha rebutjat la moció per-què, segons la mateixa alcal-dessa, Mercè Conesa, “és la dona qui s’ha d’incorporar als altres consells i al segle XXI no és moment de crear coses noves, sinó de potenciar i evo-lucionar les que ja tenim”.• La moció es va rebutjar en l’últim ple municipal #ARTUR RIBERA

El ple rebutja crear un consell específi c de dones a Sant Cugat

Caminari/o córrer

C ada vegada està més de moda córrer. Fa dies la carrera organit-

zada pel DIR s’omplia de participants igual que la de Sant Silvestre a fi d’any. Paral·lelament i ja abans el caminar ha mantingut un bon grau d’acceptació en dife-rents propostes que ofe-reix la secció de mun-tanya del CMSC o que a nivell personal amics i amigues tiren endavant. Lluny del que vol ser el culte al cos, cada vega-da més les persones valo-rem i busquem temps per córrer i/o caminar. Quan ho fem, desconnec-tem de rutines, eixam-plem mirades, ens toni-fi quem i oblidem, si cal, problemes. Segura-ment no busquem can-sar-nos, que a vegades també arriba, volem fer unes activitats que ens omplin i les puguem fer en un col·lectiu a vega-des gran, a cops més petit. Sols o més sovint acompanyats. Si us aixe-queu ben d’hora, o si no us convido a fer-ho, veu-reu per Sant Cugat la quantitat de persones que al matí abans d’anar a la feina enfi len cap a Can Borrell, a prop del golf o pels barris histò-rics o de nova construc-ció del municipi. Cada vegada més necessitem espais per situar-nos, per agafar forces per asse-renar-nos, per contras-tar opinions lluny dels espais tancats. No dei-xem aquestes boniques i saludables activitats reduïdes a l’estiu ara que vindran les vacances. Fem-les al llarg de l’any i potser aleshores ens adonarem com en són, de necessàries. Aquestes o d’altres que aportin el que anotava. Són mane-res de començar el dia o acabar-lo quan també vespres o nits la història matinal es torna a repe-tir. Amb les mateixes persones o no. Procurem algun cop o molts ser-ne protagonistes. •[email protected]

FRANCESCCARBÓ

plaers Santcugatencs



EL Centre d’Atenció Primària del carrer de la Mina estarà obert durant l’agost #ARTUR RIBERA

ESTIU. Es tracta d’una mesu-ra de contenció econòmica amb motiu de l’arribada de l’estiu, que es farà per segon any consecutiu en diversos centres de Catalunya i que afecta, també, Sant Cugat. D’aquesta manera, del pro-per 1 d’agost fins al 31, els centres de Valldoreix i el de Can Mates tancaran les por-tes i l’atenció als pacients santcugatencs es concen-trarà, únicament, al CAP del carrer de la Mina. Així ho va anunciar el regidor de

Serveis Socials, Raül Gran-gé, durant el Consell de Ser-veis Socials, Acció Sanitària i Igualtat, celebrat aquest dijous 12 de juliol.

Segons el director de Cat-Salut al Vallès Occidental, Joan Parellada, “l’any pas-sat va ser una mesura mal acceptada per la ciutadania, però després del bon funci-onament, crec que enguany serà més ben acollida”. Aquest estiu, però, es refor-çarà l’atenció als taulells amb més personal per evitar que es repeteixin els problemes en el funcionament administratiu i d’admissions, que es va tra-

duir en cues, sobretot durant la primera setmana d’agost.

Servei als districtesPel que fa al servei de rehabili-tació, que es concentra al CAP de Valldoreix, també es deixa d’oferir durant l’agost, tot i que en els casos més urgents, els pacients seran atesos al centre de Rubí. El consulto-ri de la Floresta estarà obert de dilluns a divendres, fi ns al migdia, mentre que el de les Planes tancarà.

L’atenció domiciliària als malalts crònics i el servei d’urgències 24 hores es man-tindran tot l’estiu.


A l’agost es mantindrà obert un únic CAP per a tots els santcugatencsSanitat. El centre del carrer de la Mina no tanca, mentre que sí que ho fan el de Can Mates i Valldoreix

L’Ajuntament vol mantenir els ajuts a discapacitatsOcupació. Demana a l’estat el manteniment dels ajuts als centres especials de treball

DRETS. El Ple municipal va aprovar, el dilluns 16 de juliol passat, una declaració institu-cional que reclama al govern de l’Estat que no disminueixi les subvencions destinades als centres especials de treball, que ha retallat en un 56%. A Sant Cugat hi ha un Centre especial de treball d’iniciati-va social (CET), el taller Jeroni de Moragas, amb 28 persones discapacitades treballant i dos centres ocupacionals, ASDI i ATAM, amb 24 i 41 places pro-tegides, respectivament. La moció demana a la Generali-tat que aprovi un pla estratègic

per als centres especials de tre-ball de Catalunya que inclogui mesures per a la seva sostenibi-litat, reestructuració i revitalit-zació. Així mateix, també dema-na que es mantinguin els ajuts als centres especials de treball d’iniciativa social i que s’asse-guri el cost salarial del 75% del salari mínim interprofessional per als treballadors amb disca-pacitat. La moció demana que la Generalitat incideixi de forma especial al govern de l’Estat per aconseguir que això sigui pos-sible. En el text aprovat, l’Ajun-tament també reclama directa-ment a l’Estat el compliment de la normativa de subvencions i es compromet a seguir potenci-ant clàusules socials en la con-tractació pública.

A la ciutat viuen 279 personesamb discapacitat

Vint-i-vuit discapacitats treballen al Jeroni de Moragas #LL. LLEBOT

_A. Guerrero

Desobediència

L a crisi tot ho pot i tot ho espatlla, i arriben males notícies per la

poca democràcia que teníem. Si fi ns ara ens hem limitat a posar un paperet dins de l’urna cada quatre anys men-tre els escollits han fet i desfet com els ha vingut de gust, aquest fer i des-fer ens ha dut on som i, sobretot, on són. N’hi ha que marxen amb les butxaques ben plenes i sense culpa ni remordi-ment. Tornant al tema, segons sembla, les reta-llades, perdó, volia dir ajustos o mesures per pal·liar la crisi, arriba-ran als nostres repre-sentants electes més propers, el nombre de regidors quedarà reduït i així estalviem. Fàcil, oi? Ara bé, potser cal-

dria plantejar-nos a qui afecta aquesta mesu-ra i, evidentment, no em refereixo al regidor o regidora de torn que pugui perdre el seu sou, que quedi clar. Em refe-reixo als ciutadans i ciutadanes que perdrem la poca representati-vitat política que ens quedava i la més pro-pera. Retallen, doncs, en democràcia des de molts quilòmetres enllà i fan minvar el poc pes i la poca infl uència que ja suposava la ciuta-dania davant dels polí-tics. Fa dies que tinc la sensació d’haver tornat molts segles enllà quan l’home feudal, central, poderós i ric, regia les normes i la vida dels vilatans. La meva opció és la desobediència i ser nosaltres qui decidim la representativitat dels nostres representants, que siguem nosaltres que marquem les nor-mes del joc que fi ns ara ens han escrit per per-dre sempre. •

“Potser caldria plantejar-nos a qui afecta aquesta mesura”

[email protected]

QUIMPLA

per llogar-hi cadires

Les biblioteques presten bosses sorpresa

ESTIU. Les vacances d’estiu són un bon moment per rela-xar-se amb una bona lectu-ra o gaudir d’una pel·lícula en família. Per això, les dues biblioteques de Sant Cugat (la Biblioteca Central Gabriel Fer-rater i la Biblioteca Marta Pes-sarrodona, de Mira-sol) han ideat una manera de servir productes en préstec per als mesos d’estiu. Es tracta de les

Bibliobosses, uns lots preparats pel personal de les Biblioteques amb una tria de lectures, músi-ca i pel·lícules que els usuaris podran endur-se en préstec del 15 al 31 de juliol i que hauran de tornar l’1 de setembre. Els lots infantils seran per a diferents edats, mentre que els d’adults seran temàtics (biografies, història, viatges...). A l’agost, la Biblioteca Gabriel Ferrater estarà oberta de dilluns a diven-dres de 10 a 14 hores; la Mar-ta Pessarrodona, de Mira-sol, estarà tancada.

_N. Barnils

Les Bibliobosses són lots amb llibres, música i pel·lícules

teixi per Josep A. Teixidó[email protected]

Diari de Sant Cugatwww.diaridesantcugat.cat

Publicitat | 9




ANIMALS. Els ratpenats són bons bioindicadors de l’estat de conservació del medi ambi-ent. Per tal de conèixer millor aquests petits mamífers, què fan, on viuen, què mengen, com protegir-los, etc., el Centre d’Informació del Parc Natural de la Serra de Collserola parti-cipa a la Nit Europea de Ratpe-nats. Aquest divendres 20 de juliol estan programades diver-ses activitats al Centre d’Edu-

cació Ambiental Can Coll, de Cerdanyola, centrades totes en els ratpenats. La jornada comen-ça a les 18.30 h amb un taller de manualitats per a infants i con-tinuarà amb una xerrada amb projecció d’imatges i una passe-jada nocturna conjunta per tal d’observar l’activitat dels ratpe-nats amb l’ús de detectors d’ul-trasons. Per inscriure-s’hi cal trucar al 93 280 35 52.

Imatge d’un ratpenat #CEDIDA

_Redacció

Ja és aquí un nova Nit dels Ratpenats

Els veïns de la plaça Barcelona conviden la Brigada d’ObresCELEBRACIÓ. Els veïns de la plaça de Barce-lona van celebrar amb un sopar de germanor la finalització de les obres de vianantitza-ció de la zona. Contents amb l’execució de la remodelació de la pla-ça, els veïns van con-vidar els treballadors de la Brigada Munici-pal d’Obres i també l’al-cadessa i altres regi-dors de l’Ajuntament. En total es van aple-gar unes 150 persones a l’etorn de la plaça. El sopar va finalitzar amb la música en direc-te del grup New York. A banda dels veïns, els regidors Josep Rome-ro i Francesc Carol van demostrar públicament les seves habilitats per ballar i seu sentit de l’humor. •#FOTOGRAFIA: AMANDA BERNAL

dEBAt. L’alcaldessa, Mer-cè Conesa, i el president d’UNIPAU, Arcadi Oliveres, han signat un conveni de col-laboració per valor de 39.843 euros, que permetrà que el consistori i la Fundació tre-ballin en dues línies d’actu-ació.Gràcies a l’acord, la Univer-sitat de la Pau podrà execu-tar el Pla d’acció anual 2012, que recull diverses activitats, totes amb l’objectiu de for-mar, debatre i reflexionar al voltant de la construcció de la pau i la resolució de con-flictes. L’Ajuntament aju-da econòmicament UNI-PAU des de la seva fundació, l’any 1984 i s’ha convertit en

un pilar bàsic per al seu fun-cionament. Segons Oliveres, “l’aportació del consistori és imprescindible per mantenir la Universitat”, i afegeix que en el context actual de crisi econòmica, “adquireix més valor, ja que l’administració ha reduït dràsticament el pres-supost destinat a les ONG”.A canvi de l’aportació econò-mica de l’Ajuntament, UNI-PAU donarà suport organitza-tiu i ajut tècnic al Pla d’Actua-ció Municipal en solidaritat i cooperació internacional.

A què destinen els diners?Amb els quasi 40.000 euros, la fundació podrà cobrir les acti-vitats previstes al Pla d’acció 2012. És el cas del curs anual d’estiu, que aquest any gira al voltant de l’Amèrica Llatina o el seminari monogràfic Pen-sament per la pau.Dins el Pla Anual, també estan programades les Nits Temàti-ques, sessions de debat crític sobre les problemàtiques rela-cionades amb l’actualitat polí-tica i social a escala mundial, o el Memorial Joan XXIII per

la Pau, en reconeixement a aquelles persones que s’han caracteritzat per la seva con-tribució d’una manera notable a la construcció de la pau.UNI-PAU també col·labora amb els joves d’ESO a través del projec-te Teixint Xarxes, amb l’objec-

tiu de transmetre valors i eines per a la comprensió del món des d’una perspectiva ober-ta i crítica. La Diada de la No-violència, amb l’objectiu de mostrar la importància del diàleg i de les actituds perso-nals pacifistes per fer possible

la resolució dels conflictes o la col·laboració amb altres enti-tats, com la Federació Catala-na d’ONG per la Pau i el Con-sell Català de la Pau i Educació Sense Fronteres, entre altres, són els altres projectes i inici-atives d’UNIPAU. •

L’Ajuntament ajuda UNIPAU amb gairebé 40.000 eur0sConveni. Amb aquests diners, la Fundació Privada Universitat Internacional de la Pau (UNIPAU) podrà dur a terme el Pla d’acció anual 2012, amb l’objectiu d’informar i sensibilitzar pel que fa a la construcció de la pau

UNIPAU organitza conferències i debats durant l’any #ARTUR RIBERA

La injecció de diners arriba gràcies a un nou conveniDins el Pla Anual hi ha programat el Curs d’Estiu


Aquest dijous s’ha inaugurat la 27a edició del Curs d’Estiu de la UNIPAU, sota el títol: Amèrica Llatina, una mirada polièdrica. Balanç i escenaris de futur. Fins al proper 25 de juliol, el Centre Borja de Sant Cugat acollirà més de tren-ta ponents que presenta-ran i moderaran els diferents debats sobre conflictes mili-tars i armats o nous models polítics, entre d’altres.

Sobre el tema El Curs d’Estiu ja és una realitat

“L’ajuda del consistori agafa més valor des que el govern ha reduït el pressupost destinat a les ONG”ARCAdI OLIVERESPRESIDENT UNIPAU

Frase



“Tenim l’obligació de crear un món millor”

Entrevistem Jordi Enrich, director de Home Staff

Home Staff és una empresa que es dedi-ca a la selecció de per-sonal domèstic per a aquells que ho solici-tin. Però no es tracta d’una empresa qualse-vol, des dels seus ini-

cis l’empresa ha tingut en compte la res-ponsabilitat social corporativa, és a dir, intentar ajudar altres persones aprofi tant que tenen els mitjans per fer-ho.

Com va néixer el projecte?Vam desenvolupar Home Staff al 2011 i, a la vegada, com a part del nostre projec-te de responsabilitat social corporativa, es va crear Cadena de Favores. Actualment vivim una crisi de valors i d’esperança i molta gent només es queixa; nosaltres cre-iem que la solució radica a moure’s, actuar. La base d’aquest projecte és que si la soci-etat civil es movilitzés i tots ens ajudéssim els uns als altres sortiríem de la crisi.

Quin és el procés de Cadena de Favores?La idea és que tothom qui tingui coses que no necessiti a casa com mobles, roba, llits, menjar, joguines, bicicletes... ho doni, per-què segurament això a algú altre el pot fer molt feliç. Primer fem comunicació de la campanya, el boca-orella és essencial, ens interessa que els clients comentin el projecte a veïns, amics, companys de fei-na... que tothom que vulgui pugui formar part del projecte. Nosaltres canalitzem aquestes ajudes cap al Centre Social Fili-pi Tuluyan San Benito, que ho reparteix entre aquells que més ho necessiten. A més d’això, també tenim en compte altres formes d’ajudar: per exemple, ofe-rim a persones beques perquè aprenguin

l’ofi ci de ser personal domèstic. Intentem reorientar la seva vida laboral perquè tin-guin més sortides.

Vosaltres teniu molt clara la idea de la responsabilitat social, però està gaire estesa entre les empreses?No; per exemple, en la majoria de pimes ni tan sols se’ls passa pel cap. És un tema de cultura, al nostre país no som gens altruis-tes. En el cas de la nostra empresa, ho fem per sentir-nos bé, perquè creiem que com a empresaris i ciutadans tenim l’obligació de construir una societat de valors per crear un món millor.

Aleshores, vosaltres proposeu un replan-tejament estructural de les empreses? Sí, però no només a les empreses. Creiem que davant del mareig a què ens estan sot-metent últimament els polítics, la societat civil ha d’actuar. Nosaltres intentem agitar la societat, proposar un canvi. Hi ha mol-tes formes de fer-ho, per exemple el 15-M en seria una, i nosaltres ho fem a la nostra manera, dins de les nostres posibilitats. •

Edurne [email protected]

Jordi Enrich és espe-cialista en l’elaboració d’estraègies de màrque-ting en línia i ajudant a desenvolupar habilitats directives #CEDIDA

els cugatitus per Josep Maria [email protected]

Josep Maria [email protected]

Josep Maria [email protected]

A S S . R A D I O

DIVERSIÓ. Des d’aquest divendres i durant el cap de setamana del 21 i 22, la gresca es converteix en la protagonista dels carrers de la Floresta. L’encarre-gat de donar el tret de sor-tida serà Àngel Ruiz, presi-dent de l’Olimpyc Floresta Futbol Sala, que farà el pre-gó, aquest divendres 20 a les 19.30 hores, davant les esca-les Renyé. Seguidament els fl orestans podran gaudir del primer cercatasques Flores-tà, amenitzat per una xaran-

ga i amb la col·laboració d’es-tabliments com el restaurant Les Moreres, Bar La Uref, Bar José o Bar la Tasqueta. Aquest any, a més, serà el primer que els ciutadans podran parti-cipar en la 1a Baixada d’An-dròmines, dissabte a la tarda. Els més joves faran les seves delícies amb la construc-ció d’aquests vehicles sense motor que tenen com a fi na-litat última baixar a tota velo-citat pel carrer de Can Llobet. La música és la protagonis-ta amb concerts de la Socie-tat Coral La Lira, al Casino, Jaleo Real o l’orquestra de Festa Major, que posarà punt fi nal a la festa.

El districte santcugatenc està de Festa Major durant 3 dies #E. NAVAL

_Redacció

La festa envaeix els carrers de la Floresta

El cercatasques i la baixada d’andròmines són les novetats

Calor

Em deia l’altre dia un amic que per fi havia arribat la calor. A mi, la puja-

da de temperatures més aviat m’angoixa i amb el temps primaveral, és a dir, aquell que et per-met anar amb un jer-sei al vespre, com diuen, ja en tinc prou. Reco-nec, però, que en aques-ta temporada estiuenca, el fet de poder sortir al vespre i passejar o assis-tir a alguna activitat noc-turna a l’aire lliure, afa-vorida per la bonança pròpia de l’època, tam-bé està bé. L’estiu em fa rememorar quan per mi Sant Cugat era “Sant-culgat”, es a dir, l’errada expressa que fèiem ser-vir els petits per fer riu-re als grans per una supo-sada mala dicció. La casa dels meus pares era, és,

a cavall entre el poble i Mira-sol, la qual cosa feia, com ja he dit en algun altre relat, que la primera activitat del dia, després de llevar-me i esmorzar a la fresca, fos la d’anar a fer encàrrecs. Si només havia d’anar a comprar el pa, tirava cap a Mira-sol, a l’establiment de la Sra. Mari, a la plaça de l’esta-ció, on, si em sobrava can-vi (després vaig entendre que la meva mare m’ho feia expressament per-què en sobrés) em com-prava una porció de coca que em menjava sota els arbres de la plaça, al cos-ta de la font, tot repre-nent forces per tornar a casa. Si havia de comprar altres queviures, anava al poble, a Cal Grau, que era el “súper” que tenia més a prop. De tornada a casa, m’aturava en algun voraviu dels camps de blat que travessava per observar com les papallo-nes anomenades “reina” buscaven roselles. Altres temps. Adéu, “Santcul-gat”. •www.torresadvocats.com

la togaEDUARDTORRES

L’estiu em fa rememorar quan per a mi Sant Cugat era “Santculgat”



Les planxadoresHistòria

J o crec que de dones treballant en aquesta feina sempre n’hi ha hagut, sigui d’una manera o d’una altra. Jo recordo que abans era un ofi ci ben defi nit, hi havia des de

les que tenien un establiment de cara al públic, o que hi treballaven, fi ns a les que s’hi dedicaven particularment anant per les cases a planxar la roba. Actualment aquest ofi ci ha anat reduint-se a les cases particulars i a algunes tintoreries. He vist com a peces de museu unes planxes gros-ses per a aquesta feina, que s’obrien, i a l’interior s’introduïen brases enceses per proporcionar l’escalfor adient i poder fer la feina; altres tenien un dipòsit incorporat que omplien d’aigua bullent. El model que més va perdurar fou la planxa més peti-ta que tots hem aconseguit. La que havia d’escalfar-se al fogó amb brases, o bé a les cases de l’ofi ci tenien una estufa de llenya especial per escalfar les planxes que feien

servir, era hexagonal, més baixa del normal, amb un encaix just per col·locar les plan-xes al seu voltant, amb la seva cara tocant a l’estufa. D’aquesta manera, a mesura que s’anaven refredant les que s’utilitzaven, les canviaven per les calentes de l’estufa.

Ja a fi nals del segle XIX, van sortir les prime-res elèctriques, però realment es feien ser-vir en àmbits industrials, puix l’electricitat encara no era ben establerta a tot arreu. No obstant això, quan arribà el moment, tot i ser molt car el consum d’electricitat, s’anà introduint ja en algunes llars. L’inventor fou un americà i el primer lloc on es va esta-blir en passar l’Atlàntic fou França, amb el nom Calor. Quan va arribar aquí, les plan-xadores d’establiments foren les primeres a implantar-les, pels grans avantatges que tenien. Però durant la postguerra, a causa dels talls elèctrics que es patien, es tornaren a fer servir les de sempre, que s’escalfaven al foc. Però el temps va transcórrer amb tots els avenços que van representar les planxes modernes. Avui ja són molt sofi sticades i automàtiques, amb el seu escalfament elèc-tric amb aigua incorporada, per no haver d’esquitxar la roba. •

Tomàs [email protected]



Neix una Unitat de Medicina del Dolor al Policlínic

Policlínic Torreblanca. #ARXIU

sius específi cs per a cada paci-ent amb ozonoteràpia , factors de creixement i teràpia neural. Algunes malalties que es trac-ten són la fi bromiàlgia, l’artro-si, les hèrnies discals, el verti-gen o el dolor crònic. •

SALUT. Grup Policlínic ha incorporat una nova Uni-tat de Medicina del Dolor a Policlínic Torreblanca per

millorar la qualitat de vida de les persones amb dolor crò-nic que, fi ns ara amb mètodes clàssics, no han aconseguit millora. Els avenços científi cs dels últims anys permeten ofe-rir nous tractaments no inva-


MÉSDE 15.000PRODUCTES DE:

CAD

A DIA EL MILLOR PREU !

MÉSDE 15.000PRODUCTES DE:

PRPRRP EREER UEUUE !

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

SHOPPING_LIST_composite_DIARI_Roba2.pdf 1 22/05/12 03:09

Torna el concurs de vídeos d’estiu de You TubeVacances. Aquest any es dóna pes a la categoria de vídeos sense tall, que es graven amb el mòbil

PREMIS. Fas vacances? Partici-pa-hi és el lema del 5è concurs de vídeos d’estiu 2012 del canal Youtube Sant Cugat, organit-zat pel l’Ajuntament, Cugat.cat i TOT Sant Cugat.cat. Enguany hi ha més premis per als 21 guanyadors d’entre les dues categories participants (la de vídeos editats i la de víde-os de sense tall). Tots els par-ticipants tindran un obsequi segur i els que guanyin podran escollir premis com una tau-leta tàctil Samsung Galaxy, una impressora, nits d’ho-tel, un tall i assecat de cabell o entrades al Teatre-Audito-ri, entre d’altres, tots cedits per empreses col·laboradores. Per si no n’hi hagués prou, el DIARI DE SANT CUGAT també hi col·labora regalant una subs-cripció anual al guanyador del primer premi. Ramon Grau, editor del TOT Sant Cugat, fa

una crida a la participació i des-taca la tasca de difusió i promo-ció dels mitjans locals que fan del concurs perquè any rere any “arribi a la seva plena consoli-dació” . D’altra banda, Miquel Herrada, director del portal multimèdia Cugat.cat, desta-ca que iniciatives com aques-tes aporten talent local amb les seves videocreacions curtes. “Volem que aquest any partici-pin molts santcugatencs i sant-cugatenques i com que és una ciutat molt jove i molt tecnolò-gica, donem més importància a la categoria de vídeos realit-zats amb els smartphones que no necessiten una edició poste-rior”. D’aquesta manera, Joana Barbany, regidora de comuni-cació, ha animat la gent perquè que hi participi.

S’hi pot participar fins al 31 d’octubre penjant el vídeo domèstic, d’una durada màxi-ma d’un minut, a Youtube i enviant l’enllaç a [email protected]. Les bases es poden consultar al mateix canal. Cal destacar que en algun moment del vídeo s’ha d’incorporar la frase: “Em dic (el nom de l’autor/a) i sóc de Sant Cugat”.

El primer premi rebrà una subscripció anual gratuïta del DIARI

Es pot presentar el vídeo fi ns al proper 31 d’octubre

Miquel Herrada, Joana Barbany i Ramon Grau #MIREIA ARRUFAT

_L. Grau



[email protected] cartes enviades no poden superar les 15 línies mecanografiades o 1.000 caràcters (espais inclosos). El Diari De Sant Cugat es reserva el dret a tallar en qualsevol cas el text com també a publicar-les en aquesta pàgina.

ENVIA’NS ELS TEUS MISSATGES: PER CORREU ELECTRÒNIC: [email protected] DE LA WEB: www.diaridesantcugat.cat

PER CORREU POSTAL: C/ de Sant Antoni, 42-44 08172 Sant Cugat del Vallès (BCN)

cartes dels lectors

Lectures a la FrescaSant Pere es va portar bé el 5 de juliol passat, va tancar les portes del paradís a les 10 de la nit en punt i va cloure la pluja per donar pas a la primera de les tres Lec-tures a la Fresca que enguany estan dedicades a Pere Calders coincidint amb el centenari del seu naixement. Més de 350 per-sones (la gran majoria prove-ïts amb paraigües) es van donar cita per gaudir de la posada en escena d’un text inèdit i ina-cabat de Calders i amb quatre finals diferents escrits per Josep M. Jaumà, Víctor Alexandre, Piti Español i Ignasi Roda a la plaça de Sant Pere (abans Pere San). Va ser l’inici de la 8a edició de les Lectures a la Fresca, una gran iniciativa de la directora teatral Dolors Vilarasau i dels Amics de Pedra i Sang, i sempre interpre-tada per actors santcugatencs. Molt bona feina. Per molts anys.Dues propostes: poseu més cadires per al públic assistent i per a la temporada vinent tin-gueu present la renovada plaça de Barcelona, que fa molta pat-xoca com a escenari per a una de les Lectures.Josep Maria Vallès

Festa Major

Després d’haver llegit el Dia-ri De Sant Cugat (publicat just després de la Festa Major), on només es donen lloances a la Festa Major d’enguany, voldria fer la meva crítica sense ànims d’ofendre a ningú.En referència a la secció de l’As-censor, on s’acaba dient “..totes hi han posat el seu granet de sorra...”, jo hi afegiria: “...i d’al-tres també hi han posat els cale-rons...”. Serveixi com a exemple el nombre de cotxes retirats de Coll Favà als quals els ha tocat pagar la següent suma: 104 euros de grua, 15 euros de dipò-sit municipal i 80 euros de mul-ta per infracció; sumant, així, un total de 200 euros. Considero molt vergonyós que des del 15 de juny no fos permès aparcar quan encara faltaven 13 dies pel 28 de juny, data d’inici de les fes-tes. M’imagino que la recaptació per l’exercici haurà estat d’au-tèntica Festa Major!

En al·lusió a l’escrit del Quim Pla amb títol Per llogar-hi cadi-res, m’agradaria esmentar que la ressaca l’hem patit tots i no sols els que consumiu alcohol o drogues; fet que, per cert, dub-to que sigui un estat gaire pro-pi de la Festa Major. Teniu tot el meu reconeixement de l’esforç que heu fet aquests dies, però també vull afegir que els que no hem dormit durant 4 nits merei-xem un respir, tenint en compte que el dilluns no és festiu per gai-rebé ningú. En tot cas, Quim Pla, et suggereixo que et prenguis com a dia de descans el diumen-ge (fins i tot Déu ho va fer).Pel que fa a l’escrit del Fran-cesc del mateix número, voldria recordar-li que hi ha moltes pla-ces al poble, com per exemple la de Lluís Millet o plaça de l’Es-tació, espais gens aprofitats i on podries gaudir escoltant músi-ca i sorolls fins a les 5 de la mati-nada com els hem “disfrutat” d’altres.Ja per últim, voldria aclarir que sempre he gaudit de la Fes-ta Major. M’encanta delec-tar-me escoltant les campana-des del monestir, els Geganters, la Colla Castellera, el Paga-li, Joan, el correfoc, els recitals i con-certs de jazz o la música en viu... però demanaria a l’organitza-ció del proper any que la festa fos més ben repartida i que els deci-bels dels altaveus estiguin més ben controlats, tenint en comp-te que a la plaça d’Octavià resso-na molt més la música que en un espai obert.Perdoneu, però... algú ho havia de dir!Teresa Fernandez

Sant Cugat, ciutat sense fontsEl dissabte 28 de juny vaig anar al centre per visitar les botigues al carrer dins dels actes de la nos-tra Festa Major. Em vaig despla-çar des de Mira-sol amb el tren i en sortir a la plaça de Lluís Millet el termòmetre marcava per sobre dels trenta graus, feia mol-ta calor i vaig intentar trobar una font pública per beure una mica d’aigua. El primer pensament, en veu-re el nou parc infantil ubicat a la mateixa plaça, era que allí, lògi-cament, hi hauria una font per als infants. Primera decepció, no hi havia cap font. Bé, segueixo per l’eix de vianants i tampoc trobo cap font, però de sobte recordo que s’ha inaugu-rat la nova plaça Barcelona i que estava previst mantenir l’antiga font. Arribo allà i efectivament hi havia la font, però la gran decep-ció va ser comprovar que no fun-

[email protected]

agraïment a l’escola ThauLa Residència d’Avis Sant Salvador vol agrair a l’Escola Thau de Sant Cugat del Vallès la gran participació i implicació dels nens i nenes de primària amb motiu de l’Any Europeu de l’Envelliment Actiu. Al llarg del curs, l’Escola Thau ha participat en diferents activitats des d’una vessant intergeneracional. En diverses ocasions han fet possible que els nos-tres avis i àvies gaudissin de diferents espectacles. Els alumnes de 2n de primària, ves-tits per a l’ocasió, van oferir als nostres avis un recital de caramelles. També vam poder comptar amb la participació de la Coral de l’Escola Thau de Sant Cugat, on els nens i nenes van poder demostrar tot el treball realitzat a l’escola al llarg del curs. Alumnes des de 1r fins a 6è d’E.P. van poder alegrar el dia a la nostra gent gran, ja que van saber donar-los molt d’afecte.També volem agrair a les professores de l’Escola Thau la dedicació i coordinació amb la residència i el suport continu que ens van oferir. Estem il·lusionats pensant en futures col·laboracions de cara a l’any vinent.Blanca FonTanellaEDuCADORA SOCIAL RESIDèNCIA SANT SALVADOR

cionava.Segueixo per l’eix de vianants i arribo a la font que hi ha gaire-bé al final del carrer Santiago Rusiñol i em trobo amb la terce-ra decepció, tampoc funciona i a més, és plena de brutícia.Suat i una mica cansat arribo a la font situada a la plaça del Monestir i aquesta sí que funcio-na, allí finalment puc beure aigua no sense abans fer una mica de musculatura per accionar el mecanisme de gallet i mullar-me per les esquitxades que produeix la pressió de l’aigua.Més tard, a l’hora de dinar, veig com al telenotícies del mig-dia aconsellen que, davant les altes temperatures que s’estan produint, la gent prengui unes determinades precaucions, una de les quals és beure molta aigua i refrescar-se, sobretot gent gran i nens.Arriba el diumenge 8 de juliol, últim dia de la Festa Major de Mira-sol, i comprovo personal-ment que la font del Casal tam-

poc funciona.Aquest relat verídic em porta a demanar al nostre Ajuntament l’elaboració d’un pla de fonts públiques, sobretot en aquelles zones on passi més gent o hi hagi parcs infantils concorreguts.Això sí, que les fonts tinguin un bon manteniment, siguin fàcils d’accedir i accionar pels nens, les persones grans o les que tinguin algun problema de mobilitat i, si és possible, que al final no que-dem xops.JauMe Massanés

Cal dir-ho

En primer lloc, vull donar les grà-cies a la persona anònima que va trobar el meu carnet de pen-sionista dels Ferrocarrils de la Generalitat, que havia perdut ja fa algunes setmanes. Aquesta persona ha tingut l’amabilitat de lliurar el carnet a l’oficina d’ob-jectes perduts de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.Vull agrair, igualment, als tre-balladors d’aquesta oficina de l’Ajuntament, que han tingut la gentilesa d’enviar-me per correu el carnet, que ens és molt útil als ciutadans jubilats. Dins del sobre que contenia el carnet, hi havia una carta signada pel senyor Josep M. Escarré Garcia, a qui remercio especialment la devo-lució i el felicito per la bona feina.José sanTaMaría caTalán

Recollida de brossa nocturnaQuan l’Ajuntament o l’empresa de recollida de brossa se’n riuen a la teva cara. Porto dos mesos demanant, trucant al 010, tru-

cant al departament de Ser-veis urbans, inclús fent instàn-cies perquè canviïn l’horari de recollida de brossa o bé canvi-ïn el contenidor de lloc. Visc al barri de Coll Favà, i just davant, a 5 metres de la finestra de la meva habitació, hi ha dos con-tenidors, el de rebuig i el d’orgà-nica. L’horari de recollida, pun-tual com un rellotge suís, és a les 2.00 de la matinada. Al barri de Coll Favà...! On mai hi ha tràn-sit! On es pot recollir a qualse-vol hora del dia! Doncs no, a les 2.00 de la matinada. És deses-perant que cada nit t’arren-quin del merescut descans noc-turn amb el soroll de la recollida de brossa, i sí, em desperto cada nit. I el meu marit també. Perquè el soroll és molt fort i tenim els contenidors davant mateix. De totes maneres, ara justament fa dos dies que sembla que han fet cas als meus precs... han canviat l’hora de recollida... ara passen a les 3.30 de la matinada. Aques-ta nit, quan una vegada més m’ha despertat el camió de reco-llida buidant el contenidor, m’he posat a plorar. I, com cada nit des de fa dos mesos, m’ha cos-tat, i molt, tornar-me a adormir. Senyors, és desesperant.esTher JauMe riera

Aclariment

El nom correcte del president de l’AAVV de Mas Janer (Mira-sol) és Josep Lluís Lolo i no Josep Lluís Solo, com vam publicar la setmana passada a la notícia de balanç de la Festa Major de Mira-sol.Gràcies.redacció dsc

www.canals-art.comTel.: 93 675 49 02

Carrer de la creu, 16, Sant Cugat

CRISI

Generalitat de CatalunyaInstitut Catalàde les Empreses Culturals

Esqueles

93 590 86 [email protected]

al


Publicitat | 15




ESADE té massa prestigi com perquè el Noos li faci trontollar”Opinió

Cal un pas endavant en la política local

En aquests moments crec que cal una dinà-mica d’unió de base, de gent, no d’estructures, de sentiments, càlid, de somriures, d’amistat, lluny dels pactes freds i de canvis de sigles. Cal

Un any després de les darre-res eleccions municipals. El panorama ha canviat a pitjor. La crisi econòmica s’ha accentuat, l’atur (ho sé) s’ha instal·lat per que-dar-se en milers de llars més, la política i els polí-

tics no són (som) vistos com a útils. El govern del PP (soci de CIU a la Diputació de BCN) ha articulat un veritable cop d’Estat a l’autono-mia local, l’autogovern, la nació catalana i l’es-tat del benestar.

Cal, però, també mirar cap a dins i assumir errors com a principi de renovació. Calen menys despatxos i més carrer. És necessari recuperar el respecte per la política i els polí-tics i això es fa assumint que part del descrè-dit ens l’hem guanyat a pols, sobretot aquells que formem part de partits que han governat darrerament. També cal tenir memòria de les accions positives i contraposar-les a les actuals.

I a l’oasi santcugatenc, què? Un any de majo-ria absoluta de CIU on la propaganda ha tornat a ser la base. Un any de retalls pressupostaris i de serveis deguts a la mala previsió de tots aquests anys, als impagaments per part de la Generalitat i Estat i a un model insostenible vin-culat als creixement de la ciutat i a l’augment d’impostos. El proper any s’albiren cops d’Es-tat a les fi nances municipals i a la seva presta-ció de serveis. Serà el moment en què la capa-citat de consens de l’alcaldessa serà calibrada.

El ple municipal continua allunyat del “poble” i on les discussions no surten de la sala. La pitada que van fer uns joves als repre-sentants del PP va fer aturar el ple, crec que no era el lloc i la institució s’ha de preservar, però el que s’està fent ens habilita a aixecar la veu i les mans a tots, d’una manera responsable però crítica i forta alhora. La manifestació de dijous passat ha estat un exemple. El conjunt de l’es-querra santcugatenca (plural i diversa) ha d’ofe-rir al ciutadans un projecte responsable i alter-natiu que cerqui acords amb el govern muni-cipal, però també que cridi fort que la majoria política no és majoria social.

La unitat de l’esquerra sempre ha estat una quimera que ha generat certa frustració i que ha omplert hores i pàgines de diaris. Un pro-jecte on, molt sovint, les diferències han aixa-fat les grans similituds.

REGIDOR PORTAVEU MUNICIPAL DEL [email protected]

EUGENIA BIETODIRECTORA GENERAL D’ESADE

Ferran Villaseñor. Política

Cal reivindicar el treball que, molt sovint, realitzen els grups municipals de l’esquerra i el bon grau d’entesa personal

MARTA PAGÉS

Economia _PÀG. 24

Escric aquestes línies minuts després d’assistir a l’enter-rament d’en Joan Grases, el marit de la Marieta Cabanes, dues persones molt estima-des per mi i que vaig desco-brir l’any 2008, en veure-les

passar cada tarda, a les cinc, per davant de casa meva. Els veia tan enamorats, tot i tenir gairebé un segle de vida, que vaig sentir la necessitat d’expressar en un article tot allò que em suggerien. Els vaig anomenar “els amants de la rambla del Celler”. A partir d’aquell fet ens vam conèixer personalment i va néixer entre nosaltres una bonica amistat que enca-ra es manté. Ara, però, ja només amb la Marieta, perquè, com he dit, en Joan és mort. Va morir a 91 anys mentre dor-mia el dia 10 passat, a casa seva. Darre-rament s’havia aprimat molt i el seu cos indicava que alguna cosa no anava prou

bé allà dins, però encara li venia de gust baixar una estona al carrer amb la seva dona, cap al migdia, i asseure’s en un banc per fer-la petar amb altres perso-nes del barri. En Joan adorava l’òpera i ja de jovenet anava al galliner del Liceu per poder-la gaudir, però ara les cames se li havien afeblit molt i anar a Barce-lona li hauria suposat més un trasbals que no pas un plaer. M’explicava, tan-mateix, que la seva preferida sempre seria La Bohème, de Puccini. Era l’òpera que el seu pare li havia regalat enregis-trada en un disc de pedra quan era petit. Ara, malauradament, en Joan ja no hi és, però la Marieta no marxarà de la rambla del Celler. És ben segur que esta-ria més ben atesa a casa de la seva fi lla, però no abandonarà la llar dels seus 63 anys de matrimoni, no abandonarà les parets i les coses que mantindran sem-pre viu en Joan. Això, és clar, l’obligarà a plorar-lo en solitud, però té 94 anys i sap que no vol morir en cap altre llit que no sigui el llit on tots dos es van estimar per primer cop. •

La mort d’un dels amants

Ens vam conèixer personalment i va néixer entre nosaltres una bonica amistat que encara es manté

l’horitzóVÍCTOR ALEXANDREwww.victoralexandre.cat

endegar un projecte de canvi i de transforma-ció al servei de la majoria dels santcugatencs.

Cal reivindicar el treball que, molt sovint, realitzen els grups municipals de l’esquerra (presents al ple municipal o no) i el bon grau d’entesa personal.

El fet de no tenir ni un projecte compartit, ni la generositat i intel·ligència col·lectiva per elaborar-lo seria un greu error que no oblida-ríem. Seria una greu equivocació que aquests errors ens portessin a una diàspora, a un cam-pi qui pugui que només tindria un guanyador: el centre dreta- català, el nacionalisme burgès de tota la vida. Amb la lògica al servei d’una causa egoista, de façana, i on l’enemic extern amaga les debilitats internes i de projecte. •



Acords urbanísticsen benefi ci de tots

parcel·la. En altres casos els propietaris rebran parcel·les de sòl urbà de nova creació. Aquest acord permetrà a l’Ajuntament tirar endavant un projecte públic obert a tota la ciutadania: es consolidaran les rieres de Nonell i Clavell –on estan ubicades la majoria de parcel·les privades amb zona verda– com a parc públic, i s’hi ade-quaran vials verds per a vianants i ciclistes. A més a més, també crearem una àrea de centra-litat esportiva a la zona on es creuen aquests dos torrents (prop de l’església de l’Assump-ció). Així mateix, amb aquesta mateixa opera-ció també preservarem la totalitat de la fi nca de Can Montmany com a zona verda

En els darrers mesos l’Ajunta-ment ha aprovat importants operacions urbanístiques que han tingut com a objec-tiu reordenar i preservar el model de ciutat propi de Sant Cugat. Un model que en gene-ral és ben valorat per la ciu-

tadania i que es basa a promoure un urbanis-me de mitjana-baixa densitat i en la preserva-ció de zones verdes. Precisament aquest mes de juliol hem fet un pas important per solucio-nar un greu problema que planava damunt la nostra ciutat: les parcel·les privades de Valldo-reix que l’any 1976 el PGM va qualifi car com a zona verda i que l’administració local havia d’expropiar de forma obligada en cas que ho sol·licitessin els propietaris. Després de mesos de treball i de negociacions, Ajuntament i gran part d’aquests propietaris hem signat conve-nis urbanístics –que s’han ratifi cat al ple muni-cipal de juliol– per tal d’arribar a una solució que és benefi ciosa per a tots.

Els propietaris rebran compensacions mit-jançant permutes de terreny. En alguns casos podran consolidar la propietat com a verd pri-vat (quedant al marge de possibles expropia-cions) a canvi de la cessió d’una part de la seva

REGIDOR D’URBANISMEI [email protected]

Arcadi Oliveres, president de la Universitat Internacional de la Pau, farà la conferència de cloenda del XXVII curs que enguany por-ta per lema “Amèrica Llatina: vells confl ic-tes, noves sortides”. Oliveres parlarà “d’una mirada d’aquí cap allà. Radiografi a de les lli-çons a aprendre”

CLOENDA DE LA UNIPAU CENTRE BORJADimecres 25 de juliol a les 18 h

Per crear opinió JOSEP MARIA VALLÈSEDITOR D’OPINIÓ

Telèfon de contacte: 93 674 86 [email protected]

–fi nca que, a més a més, ha passat a ser de pro-pietat de l’Ajuntament i l’EMD– i potenciarem la zona de l’estació dels FGC de Valldoreix com a àrea de centralitat col·locant-hi sostre per a usos comercials, aparcament soterrat i habi-tatge públic.

Aquests canvis urbanístics s’afegeixen a l’im-minent inici de les obres –previstes per al setem-bre– per soterrar les línies d’alta tensió al seu pas per Valldoreix i Mira-sol. La previsió és que l’any vinent el soterrament sigui una realitat. És una notícia històrica que canviarà positivament la fesomia d’aquests dos districtes. Des de l’Ajunta-ment i l’EMD hem estat treballant intensament –sense fer el soroll que d’altres han fet amb l’ob-jectiu de confondre la ciutadania– perquè aquest projecte es faci realitat tot i el delicat moment econòmic que vivim. I la realitat és que les dues administracions locals possibilitarem –amb el suport de la Generalitat– aquestes obres sense que ens haguem de gastar més diners del que inicialment teníem pressupostats.

Bona gestió, transparència i feina feta amb un únic objectiu: l’interès general de la ciutat. I és que des de l’Ajuntament gestionem de forma raonada i assenyada el nostre planejament per aconseguir millores en benefi ci de tots. •

Bona gestió, transparència i feina feta amb un únic objectiu: l’interès general de la ciutat

Pere Casajoana. Política editorial

L’escletxa [email protected]

Un 30% menys de regi-dors als consistoris a partir del 2015. Les EMD a punt de desa-parèixer. Reforç de les diputacions i limita-ció de les competènci-

es dels ajuntaments. L’IVA al 21%. L’IRPF dels autònoms, a sis punts més, al 21%. A la Cultura també se li aug-menta l’IVA del 8 al 21%. També a les fl ors, als serveis funeraris i a les per-ruqueries. Retallada de la prestació d’atur per als nous receptors a par-tir del sisè mes. Adéu a una paga per aquells que en tenen 14 (la mal ano-

menada paga extra de Nadal dels fun-cionaris). S’elimina la deducció d’habi-tatge per aquells que van comprar una propietat abans del 2006 i es redueix un 30% la renda bàsica d’emancipació. Una reforma de la llei de la dependència que rebaixa els ajuts i endureix el copaga-ment. Rebaixes tot l’any i liberalitza-ció en els horaris comercials. La fi del model comercial català. Un BOE que ha desvelat aquelles mesures que els res-ponsables polítics han volgut amagar en roda de premsa. I una lletra petita imprescindible per entendre per on van els trets. I enmig de tot aquest desastre, una banda sonora. “Que se jodan” i els

aplaudiments insultants d’uns diputats que demostren que són uns indecents i uns mesquins.

Els alcaldes que feia temps que llegi-en l’avantprojecte de la llei de bases del règim local només tenien una esperan-ça: que fossin els mateixos alcaldes del PP els que paressin l’estocada. Però ja ens han deixat ben clar que no tenen cap escrúpol per posar en perill un estat del benestar que ja comença a ser histò-ria. Perquè una vegada més es demos-tra que la crisi la pagarem aquells que no l’hem creat. I això tot just acaba de començar...•

Això tot just acaba de començar

L’ Ajuntament al seu dia va pac-tar amb la majoria de forces políti-ques per completar el creixement

de la ciutat amb dos barris de nova factura; eren els anys en què tot es venia sobre plà-nol. Del dibuix van sorgir Can Mates a Mira-sol i Volpelleres a la banda nordest de Sant Cugat, totes dues zones –igual que al seu dia ho va ser Coll Favà– eren grans extensi-ons de vinya amb algunes masies, la majoria de les quals encara es conserven, Can Rabe-lla, Can Mates, Can Bellet, Can Canyame-res i Can Volpelleres, derruida els anys 70 i que dóna nom a aquest barri. La crisi immo-biliària va trobar els nous nuclis a mig fer i no es van poder digerir tal com estava pre-vist. De totes maneres, Sant Cugat encara té atracció de creixement, i avui ser propie-tari d’un habitatge en aquests llocs, gràcies sobretot als actius de les entitats fi nance-res, és molt més assequible que als anys del “tot és possible”. Amb més lentitud del pre-vist, els carrers han anat agafant vida i a les nits les llums de les fi nestres van encenent els nous barris, i a Can Mates primer i a Vol-pelleres més tard hi ha uns veïns, sobretot joves, que volen que el seu barri sigui normal i alguns, els més valents, aposten per obrir-hi un negoci. No ho tenen gens fàcil. Saben, però, que obriran el camí a molts d’altres. I ja se sap que on hi ha comerç hi ha vida. Mira-sol Centre ja comença a ser una realitat i els locals que aixequen la persiana a l’entorn del Mercadona segur que tindran feina. A Volpe-lleres és més lent, però els que han clavat la bandera asseguren que amb el 30% d’ocu-pació ja comencen a sentir-se motor del bar-ri. Es qüestió de temps, però, l’aposta haurà valgut la pena i tindran el mèrit d’haver estat els primers.•

Pioners als barris nous



Les EMD podrien desaparèixer segons l’avantprojecte de Llei de Bases del Règim Local

Territori _PÀG. 20

Ha passat aquesta setmana:Ha tingut lloc l’últim ple del curs escolar 2011/2012Més informació: www.diaridesantcugat.cat

la Ciutat

URBANISME. Quan el barri de Volpelleres es va començar a pensar, ningú preveia l’es-clat de la bombolla immobili-ària. Els blocs de pisos es van començar a construir sense saber que ni la demanda ni els preus patirien la davallada que han patit. Just a la meitat del 2012 Sant Cugat té ara un bar-ri que funciona a mig gas però amb uns veïns amb ganes que hi afl ori molta més vida.

La inauguració de l’estació dels FGC va suposar un abans i un després i la posada en mar-xa del Volpelleres Centre segu-rament serà una altra fi ta per tenir en compte. Mentrestant el barri s’ha anat omplint a poc a poc de nous santcugatencs i la vida comercial comença a deixar-se veure tímidament.

Tinc un bar a VolpelleresLuis Enrique Manso és un dels membres de l’Associació de Veïns del Volpelleres que més ha apostat pel barri. Tant és així que fa més d’un any va

obrir el primer bar de la zona, el Yumurinos & Giraldillos. Segons ell, ara “Volpelleres és un barri semifantasma que està arrencant tot i trobar-nos a la cresta de la crisi”. Manso afi rma seguir de prop els moviments del lloc on viu i assegura que aquest és un dels llocs de l’Estat espa-nyol on es venen més pisos, tot i que ara per ara l’ocupació ron-da el 30%.

L’Associació de Veïns és força activa i entre les demandes que fan a l’Ajuntament hi ha petites instal·lacions esportives (taules de tennis taula, pistes de bàsquet o vòlei) i un mercat com el que hi ha els dissabtes a Valldoreix. Pel que fa a la vida comercial, dema-nen més incentius per adquirir els locals del Volpelleres Centre, l’espai comercial propietat de l’Ajuntament que gestiona l’em-presa pública Promusa.

No gaire lluny del bar d’en Luís Enrique Manso, just davant del Dipòsit Municipal de Vehi-cles s’hi ha instal·lat des de fa dos mesos Smart Bar. Aquest local combina els serveis de restauració habituals (cafès, menús i copes) amb el d’una boti-ga d’informàtica. Els germans Laia i Carles Ambrós seguei-xen venent i reparant ordina-dors, però combinen aquestes

tasques servint cerveses i orga-nitzant les taules al voltant de la pantalla gegant quan hi ha par-tits per veure el futbol.

“Fem de 15 a 25 menús cada dia sobretot per a la gent que ve de les oficines de dalt, que ja estan ocupades en un 65%”, explica Laia Ambrós. També assegura que els veïns estan contents que s’obrin bars, però troben a faltar més serveis. I és que a banda d’entrepans i cafès, hi ha poca vida comercial a Vol-pelleres.

El súper i la farmàciaFa dues setmanes la Cova de Sal va obrir les portes a 20 metres del Yumurinos & Giraldillos i davant del bar Zamping. El pro-pietari d’aquest establiment de teràpies i relaxació amb sal, David Besiana, fa 12 anys que viu a Volpelleres i ha invertit 35.000 euros a obrir el seu nego-ci prop de casa. “Estem molt con-tents de la resposta dels veïns perquè hem tingut molts cli-ents del barri”, certifica Besi-ana. També reclama més equi-paments i està convençut que quan s’obri la farmàcia al cos-tat del seu local (que ja té la lli-cència d’obres atorgada) hi hau-rà molt més trànsit de clients a la zona. •

Volpelleres: la creació d’un barri enmig d’una crisi

El Volpelleres Centre vist des de l’estació del FGC #ARTUR RIBERA

El barri en xifres

30%d’ocupacióés la densitat de població que hi ha al barri de Volpelleres avui en dia

65%ofi cines plenes

4bars

és el nivell d’ocupació del Volpelleres Centre (no inclou locals en planta baixa)

ja s’han obert a la zona més propera a l’estació de Volpelleres dels FGC

Mercadona està estudiant instal·lar-se al Volpelleres Centre

El propietari de l’establiment de teràpies Cova de Sal afi r-ma que l’alcaldessa de la ciu-tat, Mercè Conesa, li va pro-metre durant la inauguració del seu local que el supermer-cat del Volpelleres Centre seria un Mercadona. Fonts inter-

nes de la cadena de supermer-cats afi rmen que l’interès per Volpelleres existeix, però que abans de fer una aposta defi -nitiva pel barri han de veure com funciona el nou supermer-cat que el 27 de setembre obri-ran al Mira-sol Centre. Tam-

bé confi rmen que hi ha con-verses amb l’Ajuntament però que no s’ha pres cap decisió defi nitiva. Si s’arriba a instal-lar, l’operació no tindrà la llum verda del Departament d’Ex-pansió de Mercadona fi ns a l’exercici 2013.

Joan Ramon Armadà[email protected]@[email protected]

Activitat. La vida comercial comença a obrir-se camí tímidament al voltant de l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat amb l’esperança que l’obertura del centre comercial a la zona acabi de dinamitzar el nou barri



L’increment de l’IVA costarà 1,5 milions d’euros cada any. Aquest és l’impacte que des del mes de setembre rebrà la caixa dels diners de l’Ajunta-ment. Només en el que queda del 2012 el consistori haurà de fer front a gairebé 400.000 euros extres de despesa que no estan al pressupost.

Més enllà de l’impac-te econòmic de les mesu-res, i entrant en el terreny polític, l’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, tem la recentralització que plane-ja el govern del PP a Madrid. Així ho expressa en un comu-nicat on mostra la seva pro-funda preocupació davant la reforma de la Llei de Bases Locals anunciada divendres de la setmana passada per Mariano Rajoy. Segons Cone-sa les reformes generen en el món local una profunda preocupació ja que compor-ten “una vulneració claríssi-ma de l’autonomia local i un canvi radical en el model de prestació de serveis públics”.

Entre d’altres, l’avantpro-jecte d’aquesta llei obligarà

L’Ajuntament haurà de replantejar-se alguns serveis #ARTUR RIBERA

Les línies vermellesPer Conesa, és inadmissi-ble que es tracti els ajunta-ments com a administracions menors d’edat a les quals se les ha de tutelar. Afegeix que les aquestes representen només el 4% del dèficit públic quan “qui genera el gran volum és l’Administració de l’Estat, i jo veig que s’aprima ben poc”. D’altra banda, veu en les acci-ons de Madrid “una política de recentralització de competèn-cies claríssima”.

Per analitzar les novetats l’alcaldessa ha convocat una junta de portaveus extraor-dinària. La voluntat és treba-llar perquè a la tardor, hi pugui haver un gran consens sobre la prestació de serveis públics a Sant Cugat.

L’equip de govern està dis-posat a fer una anàlisi de tots els serveis que presta l’Ajun-tament per posar sobre la tau-la quins d’aquests són obli-gatoris i quins facultatius. “M’agradaria arribar a un gran consens per decidir, entre tots, quins serveis no obligato-ris considerem prioritaris i per tant, volem continuar mante-nint a la nostra ciutat”.

La pujada de l’IVA costarà 1,5 milions a l’AjuntamentCompetències. L’Ajuntament es planteja suprimir la prestació d’alguns serveis que no estan obligats a prestar per llei

als ajuntaments a no prestar serveis si no es té garantit el finançament per fer-ho, cosa que reduirà de ben segur l’ac-tivitat municipal a moltes ciu-tats.

Un altre de les novetats que pot comportar el paquet de reformes és la supressió de les EMD que quedarien absor-bides pels municipis on estan integrades.

Joan Ramon Armadà[email protected]

El carril Bus-VAO de la C-58 estarà acabat del tot el mes d’octubreQueixA. El carril Bus-VAO de la C-58 estarà llest el mes d’octubre després de 3 anys d’obres. Aquesta infraes-tructura té quasi set quilò-metres de llarg i ha costat 81 milions d’euros, un 40% dels quals han estat finan-çats per la Unió Europea a través del fons Feder. El carril elevat tindrà dues vies reversibles per facili-tar l’anada o la tornada de Barcelona en hores punta i unirà la zona de Ripollet i Cerdanyola de la C-58 amb la Meridiana, a l’altura del nus de la Trinitat (Meridia-na). Els usuaris que podran fer servir la novetat són els autobusos, els taxis i els vehicles que portin tres o més persones dins (vehicles d’alta ocupació-VAO).

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Reco-der, ha estat l’encarregat de fer l’anunci en un acte on s’ha col·locat simbòli-cament l’última columna del pas elevat. Quan el car-ril estigui operatiu s’espera que es descongestioni una de les vies d’accés a Barcelo-na que més col·lapses regis-tra durant les hores punta. Cada dia passen per aques-ta via uns 150.000 vehicles, la majoria dels quals vénen o van al Vallès Occidental.

Les obres s’han acabat amb un any de retard fruit de la complexitat tècnica segons ha explicat el mateix conse-ller Recoder, que ha celebrat que a la tardor ja estarà la infraestructura operativa.

La C-58 és la principal via d’accés a Barcelona des del Vallès #A. RIBERA _Redacció

ProteStA. El partit Un Altre Sant Cugat ha denunciat la manca de puntualitat i la dei-xadesa de les línies d’auto-bús a la Floresta. Segons un dels membres de la formació, David Hernández, cal instal-lar marquesines a les para-des i, ja que l’Ajuntament té les eines per fer-ho, controlar que els autobusos de la línia 3 i 4 arribin puntuals i no se saltin cap servei, com assegura que

succeeix. També reclamen que s’arrangin els panells informa-tius perquè ara mateix no infor-men del temps real que queda perquè passi el proper autobús, sinó que és una estimació.

El president de la formació, Jaume Massanés, manté que fets com aquest “demostren la diferència de tracte entre els ciu-tadans del centre de la ciutat i els dels districtes”.

un autobús urbà al districte de la Floresta #ARTUR RIBERA

_JR Armadàs

La puntualitat del bus al punt de mira de UASC

Menys regidors

De derrota en derrota fins a la victòria final, com diria Vázquez Montalbán. Efectivament, el reguitzell de mesures anunciades pel president del Govern espa-nyol fa deu dies, constitueixen una derrota més i de

les grosses. I així ho seguiré considerant mentre no vegi, per posar un exemple, que algun banquer entra a la presó. En la política de pa i circ que van patentar els romans, l’altre dia només hi va haver circ; de pa, ni una engruna. Perquè no és altra cosa la mesura de reduir un 30% el nombre de regi-dors. Com era d’esperar, ha rebut l’aplaudiment del respec-table: segons un enquesta d’urgència, el 90% dels espanyols aproven la mesura. Quelcom que estava cantat si tenim en compte el desprestigi actual de la política i els polítics. Segons el ministre d’Hisenda, això aportarà grans millores funcionals. Una vertadera presa de pèl que amaga resultats perversos i políticament empobridors. Ja hi ha qui ha fet els números: de 15 regidors en avall la Llei d’Hont perd la pro-porcionalitat, perjudicant els partits més petits. En aques-ta situació s’hi trobaran el 90% dels municipis espanyols. És a dir, menys pluralitat política. Mesura que no afecta-rà el partit del govern, ans tot el contrari, en sortirà benefi-ciat, com qualsevol dels altres partits majoritaris. D’acord que cal economitzar, però el problema no està en el nom-bre de regidors. Allò que cal replantejar-se és la seva funció. Agafem com a exemple el nostre Ajuntament. Que tingui 25 regidors no té una especial rellevància, el que és rellevant en termes econòmics i funcionals és que tots els de la majo-ria de govern tinguin funcions executives i cobrin una pasta (per cert, sí que aplaudeixo la proposta de fixar els sous d’al-caldes i regidors). Amb quatre o cinc grans àrees presidides per un tinent d’alcalde, ja n’hi ha prou. Per sota, els tècnics municipals, i, quan sigui estricament imprescindible per manca d’alternativa, algun càrrec de confiança; la resta: al carrer, encara que se’n ressenti la taxa d’atur. I pel que fa als 19 o 20 regidors restants, de la majoria de govern i de l’opo-sició, a treballar en el ple i les comissions informatives i a cobrar dietes per assistència. Això sí que abaratiria costos i, sobretot, introduiria racionalitat i sentit comú a la gestió municipal. Mentrestant, una mica més de circ. •

l’estirabotJORDI [email protected]



INSTITUCIONS. El paquet de mesures que va anunciar el Govern espanyol posa en perill la continuïtat de les EMD. L’in-forme de l’avantprojecte de la Llei de Bases de Règim Local pretén suprimir les entitats menors i pedanies, entre les quals hi ha les Entitats Muni-cipals Descentralitzades com Valldoreix o Bellaterra.

A Catalunya hi ha 63 EMD d’entre les quals Valldoreix és la més gran quant a població. Totes elles estan agrupades en un organisme, l’Agrupa-ció d’EMD de Catalunya que està presidit pel president de Valldoreix, Josep Puig. A l’Es-tat espanyol també hi ha diver-sos tipus d’entitats d’àmbit ter-ritorial inferior al municipi. Concretament, i per posar alguns exemples, a Lleó n’hi ha 1.234, a Burgos 653, a Navarra 351 i a Àlaba 336, com recorda en la seva columna al Tot Sant Cugat l’historiador valldorei-xenc Juanjo Cortés.

La supressió de l’EMD de Valldoreix implicaria segons el Ministeri que San Cugat inte-

Una sessió de la Junta de Veïns de l’EMD de Valldoreix #ARTUR RIBERA

grés els llocs de feina del perso-nal de l’ens local menor.

Valldoreix no pateixValldoreix i les EMD s’escu-den en la legislació catalana per afirmar que la seva con-tinuïtat com a administració pública està garantida. El presi-dent de l’EMD, Josep Puig, s’ha mostrat confi at que el reconei-xement d’aquests ens dins de l’Estatut d’Autonomia de Cata-lunya garanteix la continuïtat del model de descentralització territorial català.

Puig també ha replicat les paraules del ministre d’Hisen-da i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, que va acu-sar d’opacitat les entitats locals menors. Pel president de Valldo-reix les paraules del ministre no s’ajusten a la realitat, ja que “la pràctica totalitat de les EMD de Catalunya són entitats transpa-rents que rendeixen comptes davant la Sindicatura de Comp-tes de Catalunya, que fi scalitza la gestió econòmica, fi nancera i comptable de les EMD cata-lanes”. També recorda que les EMD catalanes “han estat cab-dals en la prestació de serveis en nuclis rurals ”. •

JR Armadà[email protected]

La reforma de l’Administració local suposarà la fi de les EMD?Futur. L’avantprojecte de la Llei de Bases de Règim Local planteja la supressió dels ens locals menors al municipi i Valldoreix s’escuda en l’Estatut de Catalunya per garantir-ne la continuïtat Cedir a les

pressions (sempre)

Quan hom es tro-ba enmig d’una negociació sovint s’adopta la postu-

ra de cedir per tal d’obte-nir quelcom a canvi o bé pel fet d’admetre que l’al-tre té raó i cal reconeixe-ho. Quan cedeixes, pot ser que no tinguis més eines per seguir negociant i és una manera de reco-nèixer la derrota. Lle-gint això probablement us imaginareu un esce-nari bèl·lic, un segrest o una mediació per confl ic-tes socials. Derrota i vic-tòria són termes molt gruixuts però, al cap i a la fi , els motius pels quals de vegades cedim acaben sent sempre, d’una mane-ra o altra, similars.El 15 de juliol l’Ajunta-

ment va programar una sèrie d’actes per clou-re defi nitivament la Fes-ta Major, ja que Sant Pere no ens la va deixar acabar com Déu mana. Al ves-pre, després de projectar les fotografi es de la Fes-ta, un famós punxadiscos de la ciutat va posar músi-ca fi ns mitja hora abans del previst. El motiu era que la Policia (o aques-ta és la informació que en tinc) havia manat aturar la festa per queixes dels veïns. Per què es va aca-bar l’acte?No teníem permís (cosa estranya si és un acte organitzat pel consisto-ri)? El volum sobrepas-sava límits establerts? O és que l’Ajuntament cedia per enèsima vegada davant les trucades? Que poc costa cedir a favor dels veïns i quant costa cedir a favor de les enti-tats i habituals usuaris de les activitats de poble, no? Algun dia no es podria girar la truita? •

Que poc costa cedir a favor dels veïns i no a favor de les entitats

[email protected]

fent dissabteBERNAT PICORNELL

JERCTwitter:@bernatpicornell

La universitat de Changsha, d’intercanvi a Sant Cugat

VISITA. Una delegació de la Universitat de la Ciència i la Tecnologia de Changsha (la Xina) ha visitat aquesta set-mana Sant Cugat. La visita s’ha fet en el marc d’un inter-canvi amb les Escoles Universitàries Gimbernat (adscrites a la UAB). L’equip de govern de la ciutat ha aprofi tat per mostrar-los el projecte de ciutat intel·ligent i presentar-los el Catalonia Innovation Triangle, organisme conjunt de promoció econòmica de Sant Cugat, Rubí i Cerdanyola.•#FOTOGRAFIA: JR ARMADÀS

TECNOLOGIA. El Ple Muni-cipal ha aprovat una moció a favor del programari lliu-re en català. El text propo-sa promoure la instal·lació i l’ús del programari lliure en català a l’Ajuntament, així com als instituts i empreses municipals en aquells àmbits on sigui tècnicament possi-ble. El text, proposat per la CUP va rebre el suport de tots els grups amb representació al Ple menys el PP, que es va abstenir.

El document aprovat també estipula que en l’àm-bit de sistemes informàtics que depèn directament de l’Ajuntament s’iniciarà un

estudi de viabilitat on es valo-rin els costos directes i indirec-tes, així com els seus benefi cis i permeti establir un calenda-ri d’implementació. L’Ajunta-ment entén que hi ha avantat-ges tècnics i econòmics en el fet d’usar el programari lliu-re respecte del programari de propietat.

En l’apartat de la difusió s’adquireix el compromís de vetllar per la difusió i la distri-bució del programari lliure en el si de totes les institucions, associacions, organitzacions –públiques i privades– en l’àm-bit de Sant Cugat i en especial en el món educatiu.

L’Ajuntament es compromet a utilitzar programari lliureTambé es pretén donar difusió en l’àmbit educatiu

La mesura es pretén fer extensiva a tots els ordinadors #ARXIU

_Redacció

Les xifres

63EMDsón les que hi ha actualment a Catalunya. Valldoreix és la que té més població

8milions d’euros

56treballadors

és el pressupost de l’EMD de Valldoreix durant aquest 2012

(sense comptar els polítics)tenen un lloc de feina avui en dia a l’EMD de Valldoreix



No hi haurà bonificació a les plusvàluesOposició. Tots els partits rebutgen una proposta del PP per mitigar els efectes negatius de l’impost

PArtiCiPACió. Tots els grups amb representació a l’Ajun·tament han votat en contra d’una moció del PP que prete·nia mitigar l’impost de la plus·vàlua municipal als contribu·ents. Concretament la moció pretenia bonificar el 95% de la quota de l’impost a les perso·nes obligades a liquidar l’im·post sobre l’increment del valor dels terrenys de natura·lesa urbana quan, com a con·seqüència de la transmissió de la propietat, s’hagi obtin·gut una quantitat inferior de la que es va pagar quan es va adquirir la propietat.

El regidor del PP Álvaro Benejam ha volgut posar de manifest que la moció del seu grup pretenia atenuar un efec·te negatiu per als propietaris, ja que la quota de l’impost es cal·cula tenint en compte la revisió cadastral. “Això fa que s’hagi de pagar per un augment quan en realitat el pis està perdent valor”, ha dit Benejam.

El tinent d’alcalde d’Eco·nomia, Carles Brugarolas, va reconèixer que la del PP era una queixa amb sentit però que s’abordarà el tema en breu quan es discuteixin les orde·nances fiscals.

Finalment els regidors del PP s’han quedat sols al Ple votant a favor d’aquesta la mesura.

El Govern, disposat a parlar-ne en el debat d’ordenances fiscals

El valor dels pisos continua baixant a Sant Cugat #ARTUR RIBERA

_JR Armadàs

El ‘cas Palau’ torna a posar Sant Cugat al punt de miratrama. El jutge Pijoan posa el PAV3 com a exemple de com presumptament CDC es finançava irregularment a través de l’empresa Ferrovial

COrruPCió. La contractació del poliesportiu municipal PAV3 és un exemple de com Convergència Democràtica de Catalunya rebia diners de la trama del “cas Palau”. Així ho entén la interlocutòria del jutge del cas, que aquest dime·cres citava aquest equipament com un dels exemples de des·viació de fons d’una fundació del Palau a canvi d’adjudicació d’obres a l’empresa Ferrovial, que finançava aquesta funda·ció amb donacions en concep·te de patrocini.

Segons el document judici·al, a través d’una complicada trama la Fundació Orfeó Cata·là rebia donacions de l’empre·sa constructora Ferrovial en virtut d’un conveni. Paral·lelament dues empreses, New Letter i Letter Graphic, factu·raven al Palau per prestacions de servei i aquestes empreses feien arribar presumptament els diners a la Fundació Tri·as Fargas de CDC en concep·te de comissió per adjudicar obres a Ferrovial. La interlocu·tòria posa 4 exemples de feines que la constructora hauria fet seguint aquest procediment: el poliesportiu PAV3 de Sant Cugat, la línia 9 del metro de Barcelona, la Ciutat de la Jus·tícia i la séquia Ballet, al mar·ge del riu Ebre.

Amb aquest mecanisme s’haurien desviat, segons el jutge Josep Maria Pijoan, gai·

Música està relacionada amb el patrocini de la institució.

L’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa (aleshores regi·dora d’Urbanisme), va afirmar que el sobrecost de les obres per valor de 800.000 euros esta·va “sobrerament justificat”, ja que durant la construcció es va haver de fer front a problemes imprevistos de tipus freàtic que van obligar a fer actuacions que no estaven previstes.

Quan l’estiu del 2010 la car·ta de Millet va sortir a la llum l’equip de govern de Sant Cugat va lliurar tota la documentació de l’obra del poliesportiu a l’opo·sició com a mostra de transpa·rència i va recordar que Ferro·vial ha perdut diversos concur·sos d’obra pública a la ciutat .

Conesa ho nega tot“Nego categòricament que ni aquest ni els anteriors governs de CIU a Sant Cugat tingui cap vinculació ni amb el Cas Palau ni amb Fèlix Millet”. Amb aquesta rotunditat l’alcaldessa de Sant Cugat ha volgut desvin·cular Sant Cugat del cas Palau en una compareixença especi·al per aclarir conceptes sobre aquesta polèmica.

Conesa ha recordat que l’ad·judicació de les obres del PAV 3 es van fer amb totes les garanti·es legals i jurídiques i de mane·ra transparent. “Són acusaci·ons molt greus, que malmeten el nom d’una institució que ha estat premiada per la seva Transparència i Bona Gestió” ha lamentat l’alcaldessa. •


El poliesportiu es va construir sota el mandat de Lluís recoder #A.R.

rebé un milió dels 3,3 que ara ha de posar CDC com a fiança per presumpte finançament irregu·lar. El jutge fa dipositar al partit aquesta quantitat, ja que entén que aquesta és la quantitat amb la qual s’hauria lucrat a través del “cas Palau”.

El PAV3 al punt de miraNo és el primer cop que el PAV3 surt citat com a dany col·lateral de la trama del “cas Palau”. Durant la comissió d’investi·gació que el Parlament va fer es va interrogar l’exdirectiu de

Ferrovial, Pedro Buenaventu·ra, a qui Fèlix Millet va dirigir una carta demanant·li un 4% de comissió per l’adjudicació de la construcció del PAV3 a la seva empresa l’any 2003. Buena·ventura va negar en tot moment que la companyia constructora pagués el polèmic 4% a Fèlix Millet.

L’empresari també va afir·mar no recordar cap carta que li hagués enviat l’expresident del Palau de la Música i va voler deixar clar que l’única relació de Ferrovial amb el Palau de la



El Pla de Barris de les Planes no acabarà fins l’any 2014Retard. La Generalitat encara no ha abonat la seva part dels diners

URBANISME. La finalitza-ció del Pla de Barris haurà d’esperar més d’un any. De moment, s’han executat pro-jectes que comportaven un 75% del pressupost i estan en marxa d’altres de relaci-onats amb programes soci-als i urbanisme. A la quar-ta reunió del Comitè de seguiment del Pla de Bar-ris de les Planes hi van par-ticipar diferents represen-tants de veïns i associaci-ons d’aquest barri, així com el Joan Puigdomènech, regi-dor de Medi Ambient i pre-sident d’aquest Consell de Barri, i portaveus territori-als de la Generalitat.

Els costos del pla, els assumeixen la Generali-tat i l’Ajuntament de Sant Cugat, amb l’aportació d’un 50% de capital cadascú. Tot i així, el govern autonòmic encara no disposa de dates per abonar la quantitat pro-mesa i per tant, s’ha arribat a plantejar la possibilitat d’allargar el pla fins al 2018 per fer ajustar els pressupos-tos en relació amb els projec-tes previstos. De moment ja s’ha inverit un 75% per cent dels 4 milions d’euros, i en

queda un milió restant per a properes mesures.

El que ja està fetDe les mesures ja empreses hi figuren les urbanitzaci-ons de sis carrers tals com els dels Doctor Modrego, Passat-ge del Pi, Carena o Miralluny, la instal·lació de col·lectors nous de pluvials i residuals, la rehabilitació de les pistes esportives o la recent habili-tació del mirador del carrer Molí, entre d’altres.

Estan especialment en pro-cés programes socials per fomentar l’associacionisme, un servei d’ocupació, tallers per a joves i gen gran, dina-mització comercial. º, tam-bé queden pendents d’exe-cució més reformes urbanes com arranjaments, el soterra-ment de les línies elèctriques de mitja tensió o les obres ja en procés a Nostra Senyora de l’Estrada, que comptaran amb una reforma general de paviment, voreres, enllume-nat, etc. Caldrà esperar fins a finals del 2014 per veure com tot està enllestit.

El cost total del pla ascendeix a 4 milions d’eurosL’Ajuntament aporta el 50% del preu i la Generalitat, l’altre 50%

Un dels carrer benefiaciats pel Pla #ARTUR RIBERA

_Alba Guerrero

TRANSPoRTS. La Comis-sió d’Urbanisme de l’àmbit metropolità de Barcelona ha aprovat aquest dimecres la modificació del Pla General Metropolità (PGM) a l’àm-bit de Torre Negra. Aques-ta modificació canvia defi-nitivament la classificació de la major part dels sòls del sector de la condició de sòl urbanitzable no delimitat que passa a ser sòl no urba-nitzable.

Segons s’explica en un comunicat de l’organis-me, el canvi es fa “per tal de fer coherent el creixement urbà del municipi amb el concepte de desenvolupa-ment urbanístic sostenible i potenciar l’espai agrofores-tal de Torre Negra”. Aquest tràmit posa punt final al pro-cés que va iniciar l’Ajunta-ment de Sant Cugat i que ha ratificat la Generalitat per protegir definitivament el sector.

Cal recordar que amb aquesta modificació puntu-al del PGM es dóna llum ver-da a la protecció de 165 hec-

tàrees, l’equivalent a unes 100 illes de l’eixample.

Segons el redactat original, estava previst que s’hi cons-truïssin gairebé 3.000 nous habitatges, fet que hauria significat un augment de la població de Sant Cugat del vol-tant de 10.000 persones.

Protegir més CollserolaEn un altre ordre de coses, ICV

Aval de la Generalitat a la protecció de Torre NegraTràmit. La Comissió d’Urbanisme de l’àmbit metropolità de Barcelona dóna llum verda definitiva a la preservació de 165 hectàrees a la zona


MANTENIMENT A les millo-res del servei de manteni-ment de parcs i jardins de Sant Cugat que ja es van anunciar el mes de maig pas-sat, ara l’Ajuntament anun-cia que reduirà un 15% la despesa d’aquest servei.

Segons fonts del con-sistori, es deixaran de fer algunes tasques de mante-niment dels espais verds de la ciutat per “racionalitzar els recursos”. Això podria passar, per exemple, amb la poda d’arbres. Tot i aquestes mesures, que significaran un estalvi de 366.000 euros,

l’Ajuntament assegura que no afectaran la qualitat del servei. El cost total del man-teniment de parcs i jardins és actualment de poc més de 2 milions d’euros per a qua-tre anys.

Una altra novetat respecte als anys anteriors és que les tres empreses que fan aquest servei a Sant Cugat (Ambi-tec, el Cedre i Espais verds) han hagut de contractar els serveis de Centres Especials de Treball (CET) perquè rea-litzin el manteniment dels patis de les escoles bressol i de primària del municipi. Els centres que s’han escollit són CIPO i la Fundació Priva-da Tallers de Catalunya. •

Sant Cugat s’estalviarà un 15% de la despesa en el manteniment dels parcs i els jardins

El Parc Central, un dels pulmons de Sant Cugat #ARTUR RIBERA

Anna [email protected]

s’ha penjat la medalla aquesta setmana d’haver arrencat del govern català un compromís perquè s’aprovi el Pla Especi-al de Protecció de la Serra de Collserola. Segons els ecoso-cialistes, aquest compromís és el resultat de la negociació del seu grup amb la conselleria de Territori i Sostenibilitat, que, segons afirmen, “aspirava a endarrerir aquesta obligació

que la Llei de creació del Parc Natural preveia per al final del 2012, a finals del 2013”.

A la proposta de resolució del grup parlamentari d’ICV també s’insta el Govern a fer el que calgui davant l’Ajun-tament de Barcelona perquè es condicioni el projecte de les 16 portes de Collserola a la redacció i aprovació definitiva d’aquest pla de protecció. •

La zona de Torre Negra queda definitivament blindada com a no urbanitzable #CEDIDA

75%dels carrersque formen part del projecte ja han estat arranjats amb asfalt


Publicitat | 23


VacancesVacancesVacancesVacancesper a tota la vidaper a tota la vidaper a tota la vidaper a tota la vida

al millor preual millor preual millor preual millor preu

Habitatges & PlatjaHabitatges & Platja

Des de 70.000 €*

* Impostos no inclosos. 9.000 € de descompte no acumulable amb altres ofertes.

MONTBRIÓ DEL CAMPOnze de Setembre/Sant Pere

Cases adossades de 3 i 4 habitacions amb jardí privat, piscina i zona enjardinada.

Preu des de: 193.000 €*

TARRAGONA

A pocs minuts

de la platja

LES CASES D’ALCANARHernán Cortés / Callao, s/n

Habitatges de diverses tipologies. A pocs metres del passeig marítim de la població.

Preu des de: 70.000 €*Preu abans: 94.990 €

TARRAGONA

Acabats excel·lents

Preu abans: 94.990 €Preu abans: 94.990 €

CALAFELLGegants Pere i Carme, 4-6

Habitatges totalment exteriors de 2, 3 i 4 dormitoris amb àmplies terrasses en un edifi ci residencial.


TARRAGONA

Pàrquingsi trasters

disponibles


L’ESTARTITPassatge Falset, 2-12

Cases adossades de 2 dormitoris i 1 bany, amb zona verda i piscina. Envoltades de zones de bosc.


GIRONA

Qualitats excel·lents

Preu abans: 250.000 €Preu abans: 250.000 €Preu abans: 250.000 €

CALA MILLOR-SON SERVERASol Naixent / Carrer E, s/n

Habitatges de 2 i 3 dormitoris. Acabats de primera qualitat i una distribució moderna i funcional.


BALEARS

A escassos metresdel mar

Preu abans: 205.911 €Preu abans: 205.911 €Preu abans: 205.911 €

TORREDEMBARRAJosep Pujol, 19-21

Habitatges de 3 dormitoris i 2 banys. Piscina, pista poliesportivai parc infantil. Cuina equipada.


TARRAGONA

A 3 minuts de la platja


ALTAFULLACamí Vinya Gran, 7-10

Habitatges de 3 dormitoris. Zona enjardinada amb piscines. Cuina totalment equipada.


TARRAGONA

A 800 m del port i de les platges


FINS AL100%DE FINANÇAMENT

9.000 €DE DESCOMPTE

SI RESERVES ABANSDEL 30 DE SETEMBRE

ALTEABabor, 5

Habitatges exclusius. Vistes magnífi ques sobre el port esportiu Campomanes.


ALACANT

A les faldilles del

Mascarat


902 333 131 • descuentosviviendasplaya.com

SV_256x325_StCugat_Playa_Catalunya_cat.indd 1 19/07/12 08:21



Ha passat aquesta setmana:L’Ajuntament ha conegut que l’impacte de la pujada de l’IVA serà d’1,5 milions d’euros per les arques municipalsMés informació: www.diaridesantcugat.cat

Economia la Xifra

23,6%de davalladaés la caiguda del preus dels pisos a l’Estat espanyol des que va començar la crisi l’any 2008

Finançament fins al 100% + despeses

El teu apartament a la Costa Brava · Roses

Des de 65.700 €*

Residencial Portomarina • Santa Margarida Magnífics apartaments d’1 i 2 dormitoris, zona enjardinada i piscina. Molt ben comunicats i a prop dels canals. Places de pàrquing a la venda en el mateix edifici, no incloses en el preu.

*Impostos no inclosos. Descompte no acumulable a altres ofertes.

Ctra. de Besalú a Roses, 149

902 333 131 • residencialportomarinaroses.com

SV_256x59_StCugat_Roses_CAT_B.indd 1 10/07/12 12:17

“L’únic que podem fer és la feina molt ben feta individualment”

Entrevistem Eugènia Bieto, directora General d’Esade

Què implicarà per Sant Cugat que l’MBA d’Esade es faci aquí? Per Sant Cugat signifi ca continuar apostant per les mateixes coses per les quals la ciu-tat ja aposta: ser un referent en la formació i la innovació. Portar aquest programa inter-nacional i d’excel·lència pensat per gradu-ats d’altes especialitats pot comportar que alguns dels participants es quedin a la ciutat i muntin aquí la seva empresa. Per la ciutat és una atracció de talent.

No es queixaran els estudiants pel fet de no ser a Barcelona ciutat? Pels estudiants de fora el concepte d’on comença i on acaba la ciutat és diferent. Als Estats Units molts campus estan a quilòme-tres dels centres de les ciutats. Al mig d’una ciutat és normal que no hi hagi espai. Tenim ferrocarrils i un autobús que va de l’estació al campus. És molt possible que molts dels estudiants visquin a Barcelona, però Sant Cugat no està lluny.

ses només tenen un camí que és l’excel·lència, la innovació i la internacionalització. Evi-dentment hi ha un tractament macro de la cri-si, però també hi ha un tractament des de la microeconomia. Empreses i Administració tenen clar per què han d’apostar.

Ensenya valors, Esade? Tota la vida ho hem fet. I ara és un tema que es debat a totes les escoles de negocis. El debat social, primer el col·lectiu per sobre l’indivi-du i la responsabilitat corporativa estan sem-pre presents.

Ha afectat al prestigi d’Esade el fet que el cas Noos esquitxés l’entitat? Diria que no. A ningú li agrada que li passin aquestes coses i no ens ha agradat. És cert que Diego Torres era professor d’Esade fi ns al dia que va ser imputat, que el vam apartar de les classes. I també és cert que Iñaki Urdangarin és exalumne nostre i tampoc ens agrada. Ara bé, jo em veig amb molts empresaris, molts directors de bancs, gent de l’Administració pública i tothom diu que Esade té un prestigi massa gran perquè una cosa d’aquestes la faci trontollar. Hem tingut mala sort, però la his-tòria i la situació actual ho farà oblidar ràpida-ment. •

A partir del mes de setembre el campus de l’escola de negocis Esade a Sant Cugat acollirà el seu Màster en Direcció d’Empreses (MBA), un dels més prestigiosos del món, segons els rànquings internacionals

Com es porta això de ser dona en un món com el dels negocis on encara predomina la testosterona? Hi estic molt acostumada. Quan estudiava era l’única de la meva promoció i sempre m’he mogut en entorns masculins. No haig de fer un esforç específi c. És cert que hi ha poques directores generals, però cada cop hi ha més deganes en escoles de negocis.

En un món tan global, quin és el potencial de Catalunya? És enorme. Ara només veiem els problemes, però Sant Cugat, Barcelona i Catalunya tenen unes potencialitats gegants. Tenim molt de talent i una molt bona preparació. Hi ha cen-tres de recerca excel·lents en biomedicina, telefonia mòbil, en programari... Això es nota amb la creació de clústers en aquests àmbits i llocs com Barcelona i Sant Cugat saben treure profi t de tot això. I a més al voltant i ha empre-ses multinacionals líders als seus sectors i tenim el Sincrotró a tocar.

Però ara mateix no és que tinguem gaire prestigi a escala internacional... L’únic que podem fer és que cadascú indivi-dualment faci la feina molt ben feta i deixar que els polítics ho facin bé també. Les empre-

Dona directora Eugènia Bieto és una de les poques directives d’escoles de negocis que hi ha

al món #ARTUR RIBERA




El talent per redescobrir

En moments difícils la cooperació i col-laboració ha d’esde-venir motor fona-

mental per generar siner-gies i estimular l’activitat empresarial. ADE Vallès té com a objectiu fomen-tar el teixit associatiu entre directives, empre-sàries i professionals del Vallès Occidental i Ori-ental, promoure’n l’acti-vitat laboral i/o professi-onal i donar-los suport, facilitant informació, recursos, eines i genera-ció de coneixement per evitar la pèrdua de talent femení en el món empre-sarial. Sabem que és un projecte ambiciós, de llarg recorregut, estem a l’inici d’una aventura que tenim per segur que serà un èxit. Per molts i mol-

tes pot resultar preten-siós voler contribuir al progrés, al perfecciona-ment i a la visibilitat del talent femení a l’empre-sa, però l’equip i les asso-ciades que estem darre-re d’ADE Vallès creiem fermament en la neces-sitat d’incorporar noves formes de treball, quali-tat i professionalitat en el món empresarial. Noves formes molt lligades al lideratge femení, on els detalls, l’organització, la intel·ligència emocio-nal i les relacions huma-nes esdevenen essenci-als a l’hora de generar nous models de treball efi cients i d’èxit en la nova economia que hem de construir entre tots i totes. Els reptes de direc-tives i empresàries han anat evolucionant al llarg dels anys paral·lelament al paper de la dona en la societat, des d’ADE Vallès volem acompa-nyar el talent femení en els nous reptes i exigènci-es que avui es plantegen i posar-ho en valor. •

Els reptes de directives i empresàries han anat evolucionant

[email protected]

ADE vallèsSILVIA TRABALÓN

Sant Cugat és el municipi més atractiu de la província segons un estudi elaborat per la UB

ment de Sant Cugat. L’estudi ha analitzat la capacitat de les 26 ciutats més grans de la pro-víncia per mantenir una acti-vitat econòmica d’excel·lència.Per fer l’anàlisi s’ha basat en 9 grans indicadors socioeconò-

PROJECCIÓ. Sant Cugat dis-posa d’un bon entorn per-què s’hi estableixin empre-ses d’alt valor tecnològic i de

coneixement. Aquesta ha estat la conclusió de l’estudi Sistema Municipal d’Indicadors d’Excel-lència Empresarial, realitzat per l’Institut de Recerca Econòmi-ca Aplicada de la Universitat de Barcelona a petició de l’Ajunta-

Edurne [email protected]

mics, com el capital humà, sòl i locals, infraestructures i qua-litat de vida i medi ambient. Per fer l’anàlisi s’ha basat en 9 grans indicadors socioeconò-mics com el capital humà, sòl i locals, infraestructures i quali-

QUEIXA. Els treballadors de l’Ajuntament han fet sentir la seva veu contra les refor-mes i les retallades que ha anunciat el Govern espa-nyol. Vestits de negre per il-lustrar el dol, s’han concen-trat a les portes del consisto-ri per expressar el rebuig a mesures com la reducció de la prestació d’atur o l’aug-ment de l’IVA que, segons ells, “no farà més que enca-rir les despeses familiars”.

La trobada l’han apro-fitat els sindicats convo-cants per expressar en veu alta queixes a escala muni-cipal. En el manifest llegit per la secretària de la CGT a l’Ajuntament, Anna Lagu-na, s’ha posat en relleu que s’han reduït els educadors a les escoles bressol muni-cipals i s’ha apujat el preu per a les famílies, a la vega-da que s’han augmentat els sous dels càrrecs de confi an-ça del Govern.

“Es retallen les despeses d’activitats per a la ciutada-nia i es col·loca el número 16

mia local i considera que és jurídicament molt qüestiona-ble el fet que es puguin reduir el nombre de regidors en mig d’una legislatura.

Respecte a la protesta dels treballadors del consistori, Conesa assegura que els tre-balladors de l’Ajuntament no han patit cap retallada de sou i que tots els seus llocs de tre-

de la llista de CiU, que no va obtenir regidoria, a la Funda-ció Sant Cugat amb un sala-ri anual de 75.000 euros”, ha llegit davant d’uns 200 treba-lladors Laguna. També han criticat la tancada de dos dels tres CAP durant el mes d’agost i han demanat “una actuació política coherent, transparent i honesta.”

L’opinió de l’alcaldessa“El Govern central vol treure una sèrie de competències als ajuntaments”. Amb aquestes paraules l’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, rebut-ja les mesures que Mariano Rajoy va anunciar al Congrés el dia 11 de juliol. Conesa pen-sa que és una atac a l’autono-

Els treballadors del consistori anaven vestits de negre per demostrar el seu dol #JR ARMADÀS

ball han estat sempre garan-tits. “Els demano que es posin al lloc de les persones que sí que han patit retallades o de les que estan a l’atur i que valorin que tenen una feina que està garantida”, ha decla-rat Conesa. “No admetré que els treballadors diguin que no s’està al seu costat”, ha sentenciat. •

Els funcionaris aixequen la veu en contra de les retalladesManifestació. Una concentració davant de l’Ajuntament evidencia el malestar del col·lectiu amb el Govern espanyol i el l’equip de govern municipal

JR Armadà[email protected] la Frase

“Demano als treballadors que es posin al lloc de les persones que sí que han patit retallades o de les que estan a l’atur ”

MERCÈ CONESAALCALDESSA DE SANT CUGAT

tat de vida i medi ambient. L’es-tudi ha utilitzat fonts com l’Ins-titut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), el Instituto Naci-onal de Estadística (INE) o el Registre d’Afi liats a la Segure-tat Social. •

Sant Cugat International Business Club

SCIBC

The Finest Private International Business Club in Catalonia for Corporate Leaders and Business Individuals

“Great things are done when menand mountains meet”

William Blake

premium events programme unique environment for business

350.000 members all over the world250 clubs worldwide

The Deal-Making Place

www.scibc.net



Som a Sant Cugat, av. de les Corts Catalanes, 7-9Edifici Trade Center. Tel.: 93 552 85 [email protected]

per a lamicro,petita

i mitjanaempresa· Acabaments · Producció d’estands

· Escàner · Impressió de gran formatFusteria · Pintura · Electricitat · Imatge · Àudio · Vídeo · Contractacions

[email protected]

93 590 10 86Sant Antoni, 15 bis

Sant Cugat

OCUPACIÓ. El dia 27 de setem-bre el supermercat Mercado-na obrirà el seu tercer esta-bliment a la ciutat al com-plex Mira-sol Centre. Aquest nou centre està cridat a ser el motor comercial del com-plex, que ja comença a veu-re com a poc a poc s’hi crea vida al seu voltant.

El nou supermercat de la marca valenciana dispo-sa d’una superfície de 1.500 metres quadrats de sala de vendes i de seccions especí-fiques de carnisseria, xarcu-teria, peixateria, perfumeria, alimentació envasada, begu-des, drogueria, forn i fruita i verdura. L’horari d’ober-tura serà de 9.15 a 21.15 h de dilluns a dissabte i s’oferei-xen dues hores d’aparcament gratuït al pàrquing del com-plex, que té 310 places.

Mercadona té actualment 161 botigues a Catalunya i un Centre Logístic a Sant Sadur-ní d’Anoia. La plantilla de la companyia a Catalunya ascendeix a 9.240 persones.

L’experiència de Mira-sol pot ser definitiva per-què la cadena de supermer-cats faci una nova aposta a la ciutat al Volpelleres Cen-tre. Tant l’Ajuntament com fonts internes de l’empresa han expressat el seu desig mutu d’arribar a bon port, però Mercadona resta a l’es-pera de veure com rendeix el nou establiment al Mira-sol Centre. En tot cas, si es tan-qués l’operació, no s’arriba-ria a signar fins entrat el 2013

Inversió i ocupacióLa instal·lació d’aquest tercer Mercadona a Sant Cugat ha suposat una inversió per part de l’empresa de 2,5 milions d’euros i suposarà la creació d’uns 50 llocs de treball direc-tes a l’establiment. Aquesta instal·lació també disposarà d’una sala de formació desti-nada a l’aprenentatge de la plantilla.

L’Ajuntament de Sant Cugat ha calculat que el Mira-sol Centre tindrà una àrea d’influència potencial d’uns 45.000 habitants sobre-tot a Valldoreix, al barri de can Mates i òbviament al mateix Mira-sol. Cal recordar que

al centre ja hi ha oberta una perruqueria, un bar i un esta-bliment de menjar preparat. També s’ha anunciat l’ober-tura d’un gimnàs obert les 24 hores de la marca nord-ame-ricana Anytime Fitness i s’es-tan començant les obres per obrir una farmàcia.

El centre comercialA banda del Mercadona tam-bé hi haurà un mercat i s’obri-ran uns 40 establiments de serveis i de restauració. En aquests moments, segons explica l’Ajuntament, pro-pietari del complex, un 50% d’aquests locals ja estan reservats. També recorden, però, que es manté obert el

procés per comercialitzar-los a través de Promusa a qui hi estigui interessat.

El Mira-sol Centre té una superfície total de 45.000 m² i acull 87 habitatges públics, la biblioteca Marta Pessarrodo-na, 5.500 m² d’oficines, 310 pla-ces públiques d’aparcament soterrat, un espai destinat a supermercat de 2.000 m². •

El Mercadona de Mira-sol generarà 5o nous llocs de treballExpansió. El nou establiment obrirà les portes el dia 27 de setembre amb un horari que anirà de les 9.15 a les 21.15 h de dilluns a dissabte

El regidor de Comerç, Josep Romera, va visitar les obres la setmana passada #LOCALPRES


1.500metres quadratsés l’espai de venda al públic que tindrà el nou establiment de la marca

EntItAtS fInAnCERES. Els cli-ents de Banc Sabadell ja realit-zen més del 80% de l’operati-va habitual a través de canals de banca a distància, ja sigui per Internet o mitjançant un dispositiu mòbil. Aquesta ten-dència creixent es veu reforça-da encara més pel fet que més del 25% de clients de l’entitat ja hi accedeixen de manera peri-òdica a través del telèfon mòbil o l’iPad.

Segons un comunicat de l’entitat, més de 3,6 milions de fitxers es processen anu-alment per aquests canals i 800.000 clients utilitzen dià-

riament el servei d’avisos via SMS. Segons Miquel Montes, director general d’Operacions i Desenvolupament Corpora-tiu, “el desenvolupament dels canals a distància a través de dispositius mòbils és la princi-pal prioritat de Banc Sabadell, ja que aquest serà, en el futur més immediat, el nostre princi-pal canal de comunicació amb els clients”.

L’entitat presumeix de ser el primer banc que disposa d’una plataforma de banca mòbil en aplicació per a iPad i tauletes-tàctils Android a l’Estat espa-nyol. Més de 200.000 usuaris es connecten mensualment, a tra-vés del servei BS Mòbil, per ges-tionar la seva operativa bancà-ria o consultar els seus comptes.

800.000 clients reben serveis a través de missatges al mòbil

La seu del Banc Sabadell a Sant Cugat #CEDIDA

_Redacció

El Banc Sabadell té un 80% dels clients en línia Informàtica. L’entitat financera es vanta de la seva aplicació per a iPad i tauletes tàctils Android



Esports La 29a Mitja Marató de Sant Cugat, que es farà el diumenge 30 de setembre, presenta moltes novetats

Atletisme _PÀG. 29

Preparats, llestos, jaCompetició. La 29a edició de la Cursa Popular de la Floresta es farà aquest diumenge, 22 de juliol, a la zona esportiva municipal de la fl oresta. La cursa dels adults, amb un traçat de 8,2 quilòmetres, començarà a les 9.15 hores

ATLETISME. Prop d’uns 300 atletes s’han inscrit a la 29a Cursa Popular de la Floresta, que es farà aquest diumen-ge, 22 de juliol. Tot i que el període d’inscripcions ja està tancat –el dijous 19 de juliol–, l’organització, que oferia un màxim de 400 places per a la

cursa, acceptarà inscripcions el mateix dia de la prova, com ha fet sempre.

Les categories que estipula l’organització, el Club Excur-sionista Independent (CEI) de Catalunya, són les següents: infantil (nascuts entre el 1998 i el 2004); júnior (1988-1997); sènior (1975-1987); veterans A (1965-1974); veterans B (1955-1964), i veterans C (1954 i ante-riors). En el cas de la categoria infantil, els atletes hauran de completar un circuit de 1.500 metres, mentre que la resta de categories hauran de recórrer un traçat de poc més de 8 qui-lòmetres (8.200 quilòmetres). Els organitzadors donaran tro-feus als tres primers classifi -

ta mateixa línia, l’organitza-ció té previst que, després de dos anys fent un recorregut de 8 quilòmetres, al 2013 pas-si a ser de 10.

La 29a Cursa Popular de la Floresta, activitat que s’inclou dins dels actes de celebració de la Festa Major de la Floresta i que és també prova puntua-ble per a la Lliga Internet de Championship, compta, un any més, amb la col·laboració del TOT Sant Cugat i del DIA-RI DE SANT CUGAT.

Nocturna de CollserolaUn cop acabada la 29a Cur-sa Popular de la Floresta, el Club Excursionista Indepen-dent de Catalunya es posarà a

treballar en l’organització de la cinquena edició de la Noc-turna de Collserola, que tin-drà lloc el cap de setmana del 29 i 30 de setembre. Es tracta d’una caminada de resistèn-cia, que començarà el dissab-te 29, a les 19 hores, i acabarà diumenge, als voltants de les 10 hores, amb sortida i arri-bada al Casino de la Flores-ta. L’organització ofereix dos circuits: un de 17 quilòmetres amb 800 metres de desnivell acumulat, i un de 53,5 quilò-metres amb 3.600 metres de desnivell acumulat. Les ins-cripcions ja es poden forma-litzar a la web de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (www.feec.com).•

cats de cada categoria, al pri-mer i primera de la Floresta i a l’atleta més petit i més gran de la cursa. La cursa d’adults començarà a les 9.15 hores, i la dels infantils, a les 9.25 hores, amb sortida i arribada a la zona esportiva municipal de la Floresta.

L’organització, que té el suport de la Comissió de Fes-tes de la Festa Major de la Flo-resta, s’ha fi xat l’objectiu d’ar-ribar als 300 participants, que són els que l’any passat van aconseguir superar el rècord d’aquesta cursa popular, amb 297 atletes. La comissió orga-nitzadora ha confi rmat la pre-sència de Marc Garcia Gimé-nez, del club Corredors.cat,

que en l’última edició es va imposar amb un temps de 27 minuts i 46 segons. Qui no vin-drà serà l’atleta manresana del FC Barcelona, Txell Cal-duch, que al 2011 va aconse-guir la victòria en la catego-ria femenina.

La principal novetat d’en-guany és que l’organització ha modifi cat un tram del circuit per evitar que els participants hagin de passar per un rierol, que no agradava als atletes.

10 quilòmetres?Ja des de la 25a edició, l’orga-nització ha apostat per fer un clar salt qualitatiu i quanti-tatiu d’aquesta Cursa Popu-lar de la Floresta. En aques-

En l’edició del 2011 hi van participar 297 atletes (rècord de participació) i el guanyador va ser l’atleta terrassenc Marc Garcia Giménez, del club Corredors.cat, amb un temps de 27 minuts i 46 segons #ESTHER NAVAL

L’organització treballa per fer un 10.000 m al 2013

Passarà aquest dissabte, 21 de juliol, de les 15 a les 19.30 hores:II Trobada de Pàdel i Cultura al Club Esportiu ValldoreixMés informació: www.bttpadel.com

Àlex López [email protected]@premsalocal.com



Atletes holandesos s’exerciten a Sant Cugat

atlEtiSmE. A partir d’aquest dilluns 23 de juliol, una dese·na d’atletes olímpics holan·desos es prepararan a la Pista Municipal d’Atletisme de la Guinardera, dies abans que comencin els Jocs Olímpics de Londres. La delegació olímpica d’Holanda, encapça·lada per Maurits Hendricks, president del Comitè Olím·pic holandès i exselecciona·dor d’Espanya d’hoquei her·ba, va acordar amb l’Ajun·tament el mes de juny que farien ús de les seves instal·lacions els dies previs a la competició, fins al 26 de juli·ol. Així mateix s’exercita·ran els esportistes paralím·pics holandesos a l’agost, del 17 al 26 d’agost. La majo·ria dels atletes s’allotjaran a Sant Cugat i alguns d’ells també faran ús de les instal·lacions del CAR. El regidor d’Esports, Xavier Tizón, va assenyalar aleshores que “això demostra que dispo·sem d’una instal·lació d’at·letisme de molt bona qualitat i totalment preparada.

_Redacció

El II Torneig Pàdel i Cultura, al CE Valldoreix

CamPiONat. Per segon any consecutiu, el Club Esportiu Valldoreix i BTT, l’empresa que gestiona l’àrea esporti·va d’aquesta entitat, orga·nitzen la segona Trobada de Pàdel i Cultura. Aquesta iniciativa per a federats i no federats, que compta amb el suport de la Federació Catala·na de Pàdel, se celebrarà al CE Valldoreix aquest dissabte, 21 de juliol. Aquest campionat de pàdel inclou les categories benjamí, aleví, infantil i cadet (masculí i femení) i es jugarà entre les 15 i les 19.30 hores.

Posteriorment, cap allà a les 20 hores, arribarà un dels plats forts de la jornada, quan l’argentí Fernando Belaste·guin, número 1 del món, i Javier Casadesús, seleccio·nador català de menors, ofe·reixin una exhibició als més petits. Belasteguin també ofe·rirà un clínic, tant per als par·ticipants de la segona Troba·da de Pàdel i Cultura com als jugadors de l’escola de pàdel del CE Valldoreix. Serà des·prés de l’exhibició.

_À. López Puig

atlEtiSmE. El saltador amb perxa santcugatenc Didac Salas no es va poder penjar la medalla al Mundial Juni·or de Barcelona que va tenir lloc entre el 10 i el 15 de juli·ol. Salas es va quedar a les portes: va finalitzar quart amb un salt de 5,50 metres. Els tres primers, el brasiler Thiago Braz da Silva, el cro·at Ivan Horvart i el canadenc Swahnacy Barber, van fer un salt de 5,55 metres. Precisa·ment aquesta altura ha estat la millor marca personal de l’any de Salas, però no la va poder repetir a la final del

Mundial. El santcugatenc va comen·

çar la seva participació molt bé. Va saltar els 5,10, els 5,30 i els 5,40 en el seu primer intent. Va fallar amb el 5,45 i va arris·car per fer el 5,50, altura que va assolir amb el seu tercer intent.Després de dos nuls en 5,55, en l’últim salt va pro·var de superar els 5,60 metres, altura que li hauria valgut l’or, però va derribar i es va quedar sense premi.

Futur per endavantMalgrat no haver pogut pen·jar·se una medalla –era un dels grans favorits– Didac Salas sí que ha superat un rècord. Ha fet la millor marca nacional

de la història d’aquest campi·onat. Salas, de 19 anys, té un futur brillant per endavant i es confirma com el saltador amb perxa amb més projec·ció de l’Estat.

Aquesta temporada, el sal·tador del FC Barcelona ha arri·bat fins al número 2 del ràn·quing mundial junior. És tam·bé l’actual campió d’Espanya absolut i junior en pista cober·ta –va guanyar l’or amb un salt de 5,45 metres al febrer– i té el rècord d’Espanya Júnior. També ha estat campió de la Copa del Rei. La seva millor marca de l’any (5,55 metres) la va aconseguir fora de concurs al Campionat d’Espanya de Federacions Autonòmiques.•

Pere Ferná[email protected]

Didac Salas frega la medalla al Mundial Junior de BarcelonaSense premi. El santcugatenc finalitza quart a la final de salt amb perxa amb un salt de 5,50 metres

Didac Salas era un dels grans favorits per les medalles #ARTUR RIBERA

Baldi i mora, primer i tercer a l’estatalaEROmODEliSmE. Els santcugatencs i socis del Club d’Aeromodelisme i Ràdio Control (ARC) de Sant Cugat, Miquel Baldi i Francesc Mora han tin-gut una brillant actua-ció en el Campionat d’Es-panya de Velers Tèrmics FJ5. Baldi va adjudicar-se el campionat estatal i Mora va finalitzar en la tercera posició. Aquesta competició nacional es va fer el cap de setmana del 9 i 10 de juny a Villaman-ta (Madrid). Baldi i Mora han aconseguit, fins ara, altres èxits esportius. •#FOTOGRAFIA: CEDIDA

Fox, martínez i Galbas, a la llista

CONVOCatÒRia. Tres jugadors santcugatencs d’hoquei sobre patins, el porter Guillem Fox, el defensa David Mar-tínez i el davanter Pol Galbas –a la foto– han estat prese-leccionats per disputar l’europeu Sub-20, que s’ha de jugar del 29 d’octubre al 3 de novembre a Saint Moer (França). •#FOTOGRAFIA: ARTUR RIBERA

ESPORt i EmPRESa. Una cin·quantena d’empresaris, jun·tament amb els patrocina·dors del II Torneig de Golf The Wall’s House Masia Can Ametller, van assistir el dijous 12 de juliol al sopar de networking que posava fi a aquesta edició del tor·neig. Aquest sopar, sota el títol Oportunitats del mercat actual, va servir per facili·tar la relació i establir siner·gies entre els assistents.

Un dels assistents va ser Carles Brugarolas, tinent d’alcalde d’Econo·mia, Empresa i Ocupació de

l’Ajuntament de Sant Cugat, que va assegurar que esdeve·niments com aquest fan que Sant Cugat s’hagi convertit en un referent en empresa i emprenedoria.

També hi va ser present Antoni Abad, president de la CECOT. Abad va proposar dues alternatives per sortir de la crisi: “Reempresa i busi-nessangels. Són dues magní·fiques iniciatives per homo·logar Catalunya amb les millors pràctiques dels paï·sos de la UE”.

Joan Muro, director de The Wall’s House, va recordar que amb iniciatives com aquestes “hi ha una sortida; després del peatge que estem pagant vindran les solucions”.

El sopar va portar per títol ‘Oportunitats del mercat actual’

El sopar va tenir lloc a la masia Can ametller #CEDIDA

_Redacció

Reflexions sobre la crisi al sopar de ‘networking’Cloenda. Aquest acte posa punt final al Torneig de Golf The Wall’s House Masia Can Ametller



Costa, ara director esportiu

Albert Costa, al centre de la imatge #RFET

Costa també presidirà un comi-tè d’exjugadors, tècnics i altres professionals del món del ten-nis que assessoren periòdica-ment l’ens federatiu.

Costa va deixar de ser capi-tà de la selecció espanyola el 2011, després de guanyar la Copa Davis. •

tEnniS. El santcugatenc Albert Costa, que fins ara desenvolupava les funcions de responsable i coordinador general de seleccions espa-nyoles MAPFRE de tenis,

ha estat nomenat nou direc-tor esportiu de la Federació Espanyola de Tenis. Segons un comunicat emès per la fede-ració, el president, José Luís Escañuela, ha pres aquesta decisió “amb el convenciment que ens permetrà seguir crei-xent, fins i tot en aquest perío-

Pere Fernández [email protected]

de de crisi econòmica, sumant esforços i projectes amb qui són els veritables protagonistes de l’èxit del tennis espanyol: els jugadors, exjugadors, tècnics, i la resta de professionals que ens han fet, conjuntament amb el treball de les federacions ter-ritorials, l’esport número 1”.

La 29a Mitja Marató de Sant Cugat vol “apropar la cursa a la ciutadania”novetats. La cursa, de 21,097 quilòmetres, es farà en un circuit de deu quilòmetres (dues voltes) i també hi haurà una cursa de 5 quilòmetres

AtLEtiSME. La 29a edició de la Mitja Marató de Sant Cugat, que es realitzarà el diumenge 30 de setembre, canvia de for-mat i presenta moltes nove-tats. L’organització, el Club Muntanyenc Sant Cugat, el Club Tennis Natació Sant Cugat i l’Ajuntament de Sant

Cugat, s’ha fixat com a principal objectiu “apropar la cursa a la ciutadania ”, segons un comu-nicat de premsa que ha emès l’organització. Amb el lema Fem esport, fem ciutat, vine a córrer la teva Mitja!, la comissió orga-nitzadora pretén que el cap de setmana del 29 i 30 de setembre “Sant Cugat gaudeixi de l’atle-tisme, que serà el principal pro-tagonista”.

El dissabte 29 de setembre s’instal·larà un village on patro-cinadors i empreses del sector relacionades amb la nutrició, la salut i el material esportiu expo-

saran els seus productes. Durant tot el dia es podrà accedir als estands i assistir als tallers, clí-nics i presentacions que duran a terme els expositors. Els par-ticipants a les dues curses de diumenge podran anar a bus-car el dorsal i la bossa de regals en aquest village.

El diumenge 30 de setembre es desenvoluparan dues curses: la Mitja Marató de Sant Cugat (de 21,097 quilòmetres) i també la primera Cursa Popular de Sant Cugat, amb una distància de 5 quilòmetres.

L’organització presentarà

enguany un nou circuit, “molt més planer” i amb la principal novetat de realitzar dues voltes en un mateix recorregut de 10 quilòmetres. La Mitja Marató començarà a les 9 hores, i la Cur-sa Popular, a les 9.30 hores.

Les in scripcions ja estan obertes i es poden formalitzar al web www.mitjasantcugat.com, o presencialment al Club Mun-tanyenc, Club Tennis Natació, Running Vallès, i Oficina Muni-cipal de l’Esport per a Tothom (OMET). A Barcelona també es poden fer les inscripcions a Biki-la i Domingo Catalan. •

imatge de la Mitja Marató de Sant Cugat del 2011 #DAVID FERNÁNDEZ

La cursa, més planera, es farà el 30 de setembre

Àlex López [email protected]

CAMPiOnAt. David Puigde-masa, del Club Tennis Nata-ció Sant Cugat, és el nou subcampió de Catalunya Masculí Sub-11 de tennis, campionat que s’ha jugat a les instal·lacions del Club Tennis Lleida, del 9 al 15 de juliol. Puigdemasa, cap de sèrie número 1 del torneig, ha perdut la final amb Edu-ard Coronado, cap de sèrie número 2. Amb anteriori-tat, Puigdemasa ha supe-rat en les semifinals Jorge Plans (6-3 i 6-3); en els quarts de final Borja Miralles (6-3 i 6-1), i a vuitens de final Ger-man Anashkin (6-1 i 6-1).

També cal destacar en

el quadre femení l’actuació de la santcugatenca Cristina Flaquer, cap de sèrie núme-ro 5, que ha perdut les semifi-nals del català femení sub-11 amb Aran Teixidó, cap de sèrie número 2, per 7-5 i 6-3. Abans de jugar les semifinals, la ten-nista del CTN Sant Cugat s’ha imposat a la cap de sèrie núme-ro 4 en els quarts de final. Fla-quer ha guanyat Andrea Her-rera per un contundent 6-2 i 6-0.

Circuit Juvenil d’EstiuDiferents tennistes del Club Tennis Natació Sant Cugat aprofitaran les vacances d’es-tiu per participar en diferents torneigs com el Circuit Juve-nil d’Estiu, que organitza la Federació Catalana de Tennis. De moment, ja han aconseguit importants resultats espor-tius Cristina Flaquer i Mari-ona Lacasta. Flaquer ha estat primera i Lacasta, segona.

Cristina Flaquer, també del CTN Sant Cugat, semifinalistaEl Circuit Juvenil d’Estiu, amb jugadors d’aquesta entitat

David Puigdemasa és jugador del Ctn Sant Cugat #CEDIDA

_À. LópezPuig

Puigdemasa, subcampió català sub-11 de tennisResultat. El jugador del Club Tennis Natació Sant Cugat va perdre la final amb Eduard Coronado



ACTE. La Unió Esportiva Sant Cugat ha estat un dels clubs esportius catalans que han estat guardonats a la Nit del Tennis de Taula Català que, per segon any consecu-tiu, es va celebrar el diven-dres 13 de juliol al restau-rant La Masia Sant Cugat. Joan Minguell, responsa-ble de la secció de tennis de taula de la UE Sant Cugat, i Enric Bosch, director tècnic esportiu de la secció i tam-bé entrenador-jugador del primer equip, van represen-tarl’entitat esportiva local i van rebre dues plaques de reconeixament per haver assolit l’ascens de Segona a Primera Nacional i de Terce-ra a Segona Nacional.

Durant una nova edició de la Nit del Tennis de Tau-la Català es va fer entrega de distincions als palistes més destacats de la temporada.

L’acte, amb una vuitan-tena d’assistents, va comp-

tar amb moltes personali-tats. Cal destacar la presèn-cia, entre d’altres, d’Albert Marco, director del Consell Català de l’Esport de la Gene-ralitat de Catalunya; Daniel Laga, delegat i coordinador d’Esports de la Diputació de Barcelona; Pere Sust, secre-tari del Comitè Olímpic Cata-là; Jordi Sans, director espor-tiu i responsable de relacions externes de la Unió de Fede-racions Esportives de Cata-lunya (UFEC); Joan Fontseré, director del Centre d’Alt Ren-diment (CAR) de Sant Cugat,

i Joan Arnau, president de la Federació Catalana de Ten-nis de Taula.

Francesc Puig, distingitEntre els reconeixements, cal destacar el que la Federació Catalana de Tennis de Taula-ha va voler retre a Francesc de Puig, durant molts anys direc-tor del CAR de Sant Cugat. Joan Arnau li va lliurar la insígnia d’or de l’ens federa-tiu, la màxima distinció que atorga aquesta federació.

Entre els convidats a l’acte també cal destacar la presèn-

cia de Sara Ramírez, que par-ticiparà als Jocs Olímpics de Londres.

Amb la Nit del Tennis de Taula Català, la Federació Catalana de Tennis de Taula va tancar la temporada espor-tiva 2011-2012.

CalendarisSegons ha informat la Fede-ració Espanyola de Tennis de Taula, els calendaris de com-petició de la Primera Nacio-nal per a la pròxima tempora-da 2012-2013 no sortiran fins a principis d’agost. •

La Masia acull aquest acte per segon any consecutiuFrancesc Puig rep la insígnia d’or de la federació catalana


La Unió Esportiva Sant Cugat, distingida en la Nit del Tennis de Taula CatalàReconeixement. Joan Minguell i Enric Bosch van recollir els premis per haver ascendit els seus dos primers equips a Primera i Segona Nacional

Joan Minguell i Enric Bosch, de la UE Sant Cugat, hi van ser presents #AMANDA BERNAL

CLÍNICS. Un any més, dife-rents esportistes d’elit han participat en un clínic al Junior FC, amb joves d’en-tre 6 i 12 anys que participen d’una nova edició del Cam-pus Estiu. El dimarts 17 de juliol van visitar el cam-pus del Junior FC el futbo-lista santcugatenc Pol Cal-vet; Franc Dinarés, jugador internacional d’hoquei sobre herba del Club Egara, i Jordi Fuentes, entrenador de pàdel del Junior FC.

Per Roger Matalonga, coordinador del campus, aquesta activitat paral·lela

que ofereix als participants del campus “és un dia dife-rent per a ells i aprenen coses noves”. Entre les moltes i dife-rents activitats complemantà-ries que ofereix aquest cam-pus formatiu hi ha les Olimpí-ades (que fan cada divendres), excursions, una xerrada sobre valors que imparteix Pep Marí, cap del departament de psico-logia del CAR de Sant Cugat, i un bateig submarí.

Els Campus d’Estiu, amb èxit organitzatiu i participatiu (aquesta setmana hi han par-ticipat 140 joves), van adreçats a nens i nenes de 2 a 12 anys. Van començar el 25 de juny i acabaran el 3 d’agost. També hi haurà Campus d’Estiu l a setmana del 3 al 7 de setembre.

Èxit organitzatiu i participatiu al Campus d’Estiu 2012

Calvet va oferir una sessió tècnica als participants del campus #A. RIBERA

_Àlex López Puig

Calvet i Dinarés, al Campus d’Estiu del Junior FCPresència. El futbolista santcugatenc i el jugador d’hoquei sobre herba han ofert dos clínics als joves

Padilla, al Campionat de Catalunya d’EstiuNATACIÓ. El nedador valldoreixenc Bernat Padilla ha participat en el Campionat de Cata-lunya d’Estiu en la cate-goria infantil masculí. Padilla ha millorat totes les seves marques realit-zant un gran campionat –ha participat en cinc pro-ves– i en la prova dels 200 metres lliures s’ha classi-ficat en la vuitena posició. El Campionat de Catalu-nya d’Estiu es va fer del 5 al 8 de juliol a les Piscines Sant Jordi de Barcelona. Bernat Padilla és nedador del Club Natació Rubí. •#FOTOGRAFIA: CEDIDA

Rodríguez guanya el Challenge Escolar de CrosATLETISME. L’atleta sant-cugatenc Teo Rodríguez Fischer s’ha adjudicat, en la categoria prebenjamí masculí, el VII Challen-ge Escolar de Cros de Bar-celona, que organitza el Consell de l’Esport Esco-lar de Barcelona (CEEB), en la qual han partici-pat 225 atletes. També ha estat segon al Challenge d’Atletisme, que convoca també el CEEB, entre 27 participants. El santcuga-tenc Teo Rodríguez Fisc-her és atleta del club d’at-letisme Cerdanyola del Vallès. •#FOTOGRAFIA: CEDIDA


Publicitat | 31


El dijous 6 de juliol es va organit-zar el ja tradicional pàdel nocturn a les instal·lacions del club de Tennis Natació Sant Cugat.Hi van jugar un total de 72 parelles,

dividits amb quatre equips seleccionats per nivells. És poca la gent que s’ho vol perdre, i una gran part de la massa social aficionada a aquest esport hi participa, contribuint a la relació entre tots els jugadors i jugadores.

La competició va començar a les 19 h i va aca-bar a les 02.30 h. Es va disposar de les 8 pis-tes de pàdel del club per poder combinar un volum de partits tan important. Tots els juga-dors jugaven tres partits al llarg de la nit. Els equips eren aproximadament de 18 parelles, distingits per samarretes de diferents colors, que omplien de color el club. La festa estava garantida.

Entre joc i joc el restaurant del club, gestionat ara per l’empresa Torrenova, va organitzar una barra a l’aire lliure on es van servir entre-pans calents, begudes i sobretot molts moji-tos…, tot amanit amb música i molta amis-tat i relació entre els socis i sòcies que durant un vespre coincideixen al club en un ambient festiu.No va faltar el ball de molts dels parti-cipants i també la salsa d’algun professor de pàdel… (el Gastón va sorprendre amb els seus dots de ballar salsa).

Aquesta nit ja s’ha convertit en una nit tradi-cional del club, una cita ineludible i que cada vegada te més parelles apuntades.

També aprofitem la nit per fer l’entrega dels premis de campionats socials de l’entitat. Aquest any es va entregar els premis als cam-pionats de tenis pares i fills i la XI Lliga Social de pàdel “Solano” – 2n Trofeu Murviedro, un torneig social molt important a la nostra enti-tat que mou aproximadament 180 persones durant l’any.

Cal destacar la bona predisposició dels parti-cipants a perquè aquest campionat tingui un caire social i amistós, i serveixi de plataforma perquè els socis es coneguin i quedin per jugar en altres ocasions. El fairplay és la nota predo-minant durant tota la nit.

Enhorabona a l’equip blanc, guanyador per una petita diferència sobre la puntuació dels altres equips. Felicitats a tots els jugadors i esperem que aquest torneig perduri en el temps, mantenint sempre l’esperit de cordi-alitat, amistat i festa que el caracteritza. Una vegada més, gràcies a aquests esdeveniments el club adquireix una altra dimensió i el fa ser “més que un club!”. •

Club Tennis Natació Sant Cugat: fem un nou pàdel nocturn

pàGINA DEL CLUB TENNIS NATACIÓ SANT CUGAT

El pàdel Nocturn és una competició amistosa on tots els participants estan disposats a jugar a pàdel fins a la matinada acompanyats d’amics i festa. Aquesta competició social reflecteix molt bé el que el pàdel representa com a esport social al nostre club

4

1. El Club Tennis Natació Sant Cugat va organitzar el tradicional torneig de pàdel nocturn. 2. Hi van participar un total de 72 parelles. 3. La relació entre els equips par-ticipants, un dels objectius del torneig. 4. El campionat va començar a les 19 hores i va acabar a les 02.30 hores de la matinada. #CEDIDES

3

2


32 | Publicitat


E l propers 29 i 30 de setembre Sant Cugat gaudirà d’un cap de set-mana on l’atletisme serà el prin-cipal protagonista. Amb el lema Fem esport, fem ciutat, vine a córrer la

teva Mitja!, l’organització de la 29a edició vol acostar la cursa a la ciutadania i fer, de l’es-port, una festa de tots amb màxima partici-pació possible.

El dissabte ja podrem gaudir del village, on patrocinadors i empreses del sector rela-cionades amb la nutrició, la salut i el mate-rial esportiu exposaran els seus produc-tes. Durant tot el dia es podrà accedir als estands i assistir als tallers, clínics i presen-tacions que duran a terme els expositors. Així mateix, els participants a les curses del diu-menge ja podran venir a buscar el dorsal i la bossa de regals.

El diumenge durem a terme les dues cur-ses previstes: la 29a Mitja Marató (21 km) i la nova I Cursa Popular de Sant Cugat de 5 km amb la voluntat que tothom que vulgui pugui sortir al carrer i córrer pel magnífic entorn de Sant Cugat. Els acompanyants, familiars, amics, ja no tenen excusa, tothom hi pot par-ticipar.

Pel que fa la Mitja Marató, aviat presen-tarem el nou circuit. Un nou traçat molt més planer i amb la principal novetat de realitzar dues voltes de 10 km a un mateix recorregut i començarà a les 9 h. El recorregut, de 5 km, començarà 30 minuts després i està pensat perquè tothom el pugui acabar i poder aca-bar, si és el cas, la seva primera cursa d’atle-tisme en ruta.

La 29a edició ha estat orientada al corre-dor, oferint tot un ventall de nous serveis:

• Village esportiu amb representants de les principals marques esportives, de salut i nutrició.

• Avituallaments líquids en els quilòmetres 5, 10, 15 i arribada

• Sanitaris al quilòmetre 10, així com a la línia d’arribada.

• Vestuaris i guarda-roba• Servei de massatge esportiu relaxant

postcursa• Hotel oficial (****)• Llebres per acabar la cursa en 1h 20’, 1 h

30’, 1 h 45’ i 2 h.• Recollida dels dorsals a partir del dissabte

29 de setembre• Reconeixement del circuit en sessions de

10 km els diumenges 9, 16 i 23 per a tots els inscrits.

Fem esport, fem ciutat,vine a córrer la teva Mitja!

PÀGINA DEL CLUB MUNTANYENC SANT CUGAT

El proper 30 de setembre de 2012 es durà a terme la 29a Mitja Marató de Sant Cugat, organitzada conjuntament pel Club Muntanyenc Sant Cugat, el Club Tennis Natació Sant Cugat i l’Ajuntament de Sant Cugat amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona

• Dorsals nominatius perquè tot el públic et pugui reconèixer.

• Cotxe escombra.• Regals per a tots els participants i sorteig de

material.• Servei mèdic i de guarda-roba• Piscina i pàrquing gratuït (pendent de con-

firmar)• Actualització diària de la informació mitjan-

çant Facebook i Twitter.

I recordeu, les inscripcions ja estan ober-tes per internet a www.mitjasantcugat.com, o presencialment al Club Muntanyenc Sant Cugat, Club Tennis Natació Sant Cugat, Run-ning Vallès i l’OMET a Sant Cugat i a Barcelona a Bikila i a Domingo Catalán. •Més informació a:www.mitjasantcugat.comTwitter: @MitjaMaratoSCTFacebook: Mitja Marató Sant Cugat

1

2

1. Regals de la 29a Mitja Marató. 2. Dessuadora tècnica regal de la 29a Mitja Marató #CEDIDES



El Junior B, la Penya i l’Olympia ja saben els rivals a la lliga

FUTBOL. Els tres equips sant-cugatencs de futbol que mili-ten a la Tercera Catalana ja coneixen el calendari de com-petició de la pròxima tempo-rada 2012-2013. El Junior FC B i la Penya Blaugrana Sant Cugat han estat inclosos en el grup 6, mentre que el CE Olympia II jugarà en el grup 10. La PB Sant Cugat i el CE Olympia II estrenen catego-ria després d’aconseguir l’as-cens aquesta campanya.

El derbiEl primer dels dos derbis locals es jugarà el cap de set-mana del 3 i 4 de novembre, quan el Junior FCB rebrà la PB Sant Cugat. El partit de tornada tindrà lloc el 6 o 7 d’abril. El Junior FC B debu-tarà a la lliga rebent el CE Llo-

Grups diferents. El Junior FC B i la PB Sant Cugat han estat enquadrats en el grup 6; el CE Olympia II, en el 10

UE Sabadellenca B, Maurina Egara CF, UD Tibidabo Torre Romeu, i CD Badia del Vallès. Per contra, com a equip visi-tant jugarà en els següents vuit camps: Matadepera FC, Sant Pere Nord CF, CD Sent-menat, CD Llano de Sabadell, La Romanica CF, Juventud 25 de Septiembre, Peña San Pedro CF, i UD La Planada.

La PB Sant Cugat visitarà, a la primera volta, els següents adversaris: CD Badia del Vallès, UE Sabadellenca B, Maurina Egara CF, UD Tibi-dabo Torre Romeu, Junior FC, Matadepera FC, Sant Pere Nord CF, CD Sentmenat, i CD Llano de Sabadell. En canvi, al Camp Municipal de Futbol de Can Magí, rebrà els següents rivals: La Románica CF, Juven-tud 25 de Septiembre, Peña San Pedro CF, UD La Planada, CE Llorença FC, Can Boada CF, UE Castellar B, i At. Can Deu.

El CE Olympia II s’estrenaAquest conjunt santcugatenc debutarà a la categoria de Ter-cera Catalana al terreny de joc de l’Hospitalense At., el cap de setmana del 8 i 9 de setembre. En la primera volta del campi-onat de lliga, els de Sant Cugat jugaran en els següents vuit terrenys de joc: Hospitalense At, UD Parc, Sant Ignasi Espor-tiu B, UE Prat At., At. Pifer-rer, UD Montbau, Can Buxe-res CF, i PB Collblanc Sants. Com a equip local jugarà amb els següents equips: La Flori-da CF, Iberia At., CE Pubilla Casas, Dinamic Batlló Espor-tiu, CD Almeda, Santa Eulàlia CF, UD Unificación Bellvitge B, Espluguenc FA i CD Font-santa-Fatjó. •

La PB Sant Cugat -a la imatge- i el CE Olympia II estrenen categoria #D.F.

El Junior FC B-PB Sant Cugat, el 3 o 4 de novembre


GOLF. Cada Festa Major, el Club de Golf Sant Cugat acull el Trofeu Ajuntament de Sant Cugat, un torneig que enguany ha celebrat la 24a edició i on van partici-par 92 golfistes. La singu-laritat d’aquest torneig és que només hi poden jugar socis del club o persones que hagin nascut, visquin actualment o treballin a Sant Cugat.

El Trofeu Ajuntament de Sant Cugat va tenir lloc el 29 de juny i es va fer en

la modalitat de stableford al camp gran. Els guanyadors van ser José Maria Cana-les Gámez en handicap ofi-cial, Juan Sánchez-Garrido Romero en handicap supe-rior, Mario Pérez-Calvo Soler en scratch, i Ramon Vilaseca Fernández en sènior.

Al lliurament de premis van estar presents Jesús Ezquerra, gerent de Capio Hospital General de Catalu-nya, el patrocinador del tor-neig, i Joan Monzó, gerent del Club de Golf Sant Cugat.

Cal destacar que dels 92 participants totals, al vol-tant del 90% van ser gent de Sant Cugat.

El CG Sant Cugat va tornar a acollir aquest campionat #CEDIDA

_Pere Fernández

Noranta-dos golfistes al Trofeu Ajuntament

Al voltant del 90% dels participants van ser santcugatencs

El Sincro Sant Cugat, bronze a la Copa CatalunyaNATACIÓ SINCRONITZA-DA. Imma Isern i Andrea Puerta, del Club Natació Sincro Sant Cugat, han fet una competició brillant a la Copa Catalunya Absolu-ta de natació sincronitza-da. Isern i Puerta van pen-jar-se la medalla de bron-ze en la modalitat de duet, entre un total de deu clubs participants. Els tres pri-mers classificats han estat el CN Kallipolis (21,900), CN Sabadell (20,200) i CN Sincro Sant Cugat (19,500). Aquesta prova, que orga-nitza la Federació Catala-na de Natació, es va cele-brar el 30 de juny, al CN Tarraco. Els clubs cata-lans que hi van participar van ser el CN Sabadell, CN Kallipolis, CNCalella, CN Sincro Sant Cugat, Escola Piscina Sant Jordi, UD Tor-redembarra, CN Joan Pele-grí i el CN Berga. •#FOTOGRAFIA: CEDIDA

RefeRència:expeDient UO72/10/03

OBRES DE mILLORA SUPERFICIAL DE PAvImENT DE LA CALçADA I DRENATGE DEL PROjECTE D’URBANITZACIÓ AL SECTOR Núm. 2/4 “LA mUNTANyESA NORD”, DE LA FLORESTApROmOció:públicaData apROvació inicial:10 De jUliOl De 2012

La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, en sessió ordinària de 10 de juliol de 2012, ha acordat aprovar inicialment les obres de millora superficial de paviment de la calçada i drenatge del pro-jecte d’urbanització al sector núm. 2/4 “La Muntanyesa Nord”, de la Floresta, segons el projecte elaborat per l’arquitecte municipal i sotmetre l’esmentat expedient a informació pública per termini d’un mes, d’acord amb allò que disposa l’article 70 en relació als articles 87 i 113 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya. Durant l’esmentat termini d’un mes, a comptar des del dia següent de la data de l’última publicació del pre-sent edicte en el Butlletí Oficial de la Província o en la premsa escrita, tota la documentació tècnica i admi-nistrativa de l’expedient podrà examinar-se a la Secció de Recursos i Informació, situada a la planta baixa de l’edifici de l’Ajuntament amb adreça en Plaça de la Vila, 1, de dilluns a divendres de 10 a 14 hores, amb visi-tes a hores concertades, podent-se presentar al·legacions mitjançant qualsevol dels procediments previs-tos en l’article 38 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.Superat l’anterior termini d’informació pública sense haver-se formulat al·legacions, l’expedient estarà aprovat definitivament en els propis termes de la Junta de Govern Local de 10 de juliol de 2012.En el supòsit de l’aprovació definitiva, contra aquest acte administratiu, que és definitiu en via administra-tiva, podeu interposar, potestativament, recurs de reposició davant l’Ajuntament en el termini d’un mes a comptar des del dia següent al de l’aprovació definitiva, o directament recurs contenciós administratiu dins el termini de dos mesos davant els jutjats contenciosos administratius de la província de Barcelona. Trans-corregut un mes des de la interposició del recurs de reposició sense que hagi estat resolt, s’entendrà deses-timat per silenci administratiu i a partir de l’endemà podrà ésser interposat recurs contenciós administratiu. No obstant això, podreu interposar-ne qualsevol altre si ho considereu convenient.

La qual cosa es fa pública per al general coneixement.Sant Cugat del Vallès, 12 de juliol de 2012L’alcaldessa, Mercè Conesa i Pagès

EDICTE

rença FC i la PB Sant Cugat visitarà el CD Badia del Vallès. Serà el cap de setmana del 8 i 9 de setembre.

En la primera volta del cam-

pionat, el Junior FC B jugarà a casa contra els següents nou adversaris: CE Llorença FC, Can Boada CF, UE Castellar B, At. Can Deu, PB Sant Cugat,


34 | Publicitat


El campus d’estiu del Club de Rugby Sant Cugat, que va finalitzar el diven-dres 13 de juliol va tenir un gran èxit en la seva primera edició. La inicia-tiva de crear un casal d’estiu s’havia

rumiat en temporades anteriors, però no ha estat fins aquesta que s’ha pogut dur a terme. Durant el vint-i-cinquè aniversari del club es van emprendre diverses activitats per comme-morar el quart de segle que compleix el CR Sant Cugat des de la seva fundació, però en aquest cas, i atès l’èxit obtingut, serà de ben segur un projecte que es realitzarà any rere any.

En aquest campus hi van participar un total de 21 nens la primera setmana i de 30 la sego-na, números prou bons tenint en compte que és el primer any que s’ha dut a terme. A més, cal destacar que després de la primera setma-na del casal es van ampliar moltes matrícules, fet que demostra l’èxit que ha tingut el projec-te. També cal fer esment al fet que no tothom que hi ha participat practiqués aquest esport. Tot i que es tractava d’un campus de tecnifica-ció, i que per tant estava principalment desti-nat a nens i nenes que juguessin a rugbi, tam-bé s’hi van apuntar joves amb curiositat per aquest esport que de mica en mica es dóna més a conèixer.

Durant les vuit hores que durava el casal –de 9 a 17 hores– els nens i nenes d’entre 6 i 14 anys no només milloraven la seva tècnica, sinó que també feien altres activitats, entre les quals no podien faltar els jocs d’aigua per combatre la calor. Durant el matí, que eren les hores més fresques era quan es duia a terme l’apartat més rugbístic, on es treballaven diversos aspectes com el placatge, les passades, el xut, el ruck o el mol, totes elles dirigides pels jugadors sèniors Albert Casorrán i Jan Sorolla i pels juvenils Bru-no Granell, Íñigo Cucurull i Pol Pla. A més, el dimecres 11 també hi va participar Iñaki Bera-sategui, jugador del primer equip amb l’objec-tiu de treballar de forma més acurada la tècni-ca del xut.

Tant els nens com els pares es van mostrar molt satisfets d’aquest primer campus de tecnifica-ció, igual que els mateixos monitors i els direc-tius del club. Respecte d’això, el coordinador del campus de tecnificació, Albert Casorrán, va valorar la nova experiència: “Estem molt con-tents d’haver pogut dur a terme aquest projec-te i de fer-ho en aquest any tan especial per al club. El més difícil era començar i ara ja ho hem aconseguit, així que esperem que puguem fer-ho cada any perquè penso que és molt interes-sant el fet que hi hagi un campus d’iniciació i tecnificació que permeti als nens i nenes apren-dre i gaudir d’aquest magnífic esport”. •

El primer casal d’estiu de rugbi s’estrena amb èxit

PàGInA DEL Club dE rugby Sant Cugat

Amb motiu del vint-i-cinquè aniversari des de la seva fundació, el Club de Rugby Sant Cugat va posar en marxa durant les dues primeres setmanes de juliol un campus de tecnificació i iniciació a aquest esport

4

1. En la primera setmana, el campus va acollir 21 nens i nenes, i en la segona, 30. 2. El campus, adreçat a joves d’entre 6 i 14 anys, ha estat dirigit per jugadors del pri-mer equip i del juvenil del Club de rugby Sant Cugat. 3.El casal d’estiu ha estat un èxit i, per tant, tindrà conti-nuïtat en els pròxims anys. 4. En aquest campus també hi han participat joves que desconeixien aquest esport i que els ha agradat molt. #MARTÍ CASORRÁN

3

2



Dea Cacho guanya l’InterclubsNATACIÓ SINCRONITZA-DA. La santcugatenca Dea Cacho ha guanyat, amb el Club Natació Pele·grí, el Campionat Inter·clubs Majors de 12 anys en la categoria de Com·bos Nivell 4 de natació sincronitzada. Aques·ta competició es va fer al CN Tàrraco, el dissabte 30 de juny. Aquest mateix dia i en la mateixa instal·lació esportiva també va tenir lloc la Copa Catalu·nya Absoluta on Dea Cac·ho amb l’equip B del CN Pelegrí va ser tercera en la ruta combinada.•#FOTOGRAFIA: CEDIDA

Garanto, tercer a Granada

ULTRAFONS. El santcugatenc Víctor Garanto ha estat ter·cer en l’Al Andalus Ultimate Trail, amb un temps final de 20 hores i 37 minuts. És una cursa d’ultrafons de cinc etapes a la província de Granada, de 230 quilòmetres amb 14.400 metres de desnivell acumulat.•#FOTOGRAFIA: CEDIDA

AmISTAT. El dimarts 17 pas-sat la Penya Blaugrana de Sant Cugat va rebre una desena de membres de l’aca-bada de crear Penya Catala-na Manchester United 1839 (que són els quilòmetres que separen Terrassa, municipi al que pertany Miquel Moli-na, cap de la penya, de l’es-

tadi anglès Old Trafford). El president de la PBSC, Josep Maria Félez, ha donat la ben-vinguda als nous agermanats tot remarcant la necessitat de fer amistat entre les diferents penyes de futbol. “A tots els camps hi tenim amics, i això és molt difícil avui en dia” ha comentat Félez, que s’ha mos-trat partidari del bon compor-tament durant els partits.

L’agermanamentL’acord entre les dues penyes, que, segons el cap de premsa de la PBSC, Joan Carles Galo-fré, és una “proposta d’inten-

La PBSC s’agermana amb la Catalana del ManchesterUnió. Les dues penyes han firmat un contracte d’amistat que permet la cessió d’alguns recursos a la Catalana del Manchester United 1839

Foto de família amb membres de les dues penyes #ALBA GUERRERO

El tractat té per finalitat proporcionar ajuda mútua

Alba [email protected]

cions per intentar ajudar-nos entre les dues entitats” es basa en 4 punts on la Penya Blau-grana cedeix la seva sala de reunions quan la PCMU 1839 ho necessiti i permet als socis d’aquesta viatjar en el Bus Barça quan els dos equips de les penyes juguin un contra l’altre al Camp Nou, i gaudir dels mateixos avantatges que els membres de la PBSC. Tanmateix, i per accentuar aquest tractat d’amistat, es jugarà un partit anual entre els membres de cada enti-tat i es treballarà conjunta-ment per impulsar i promo-cionar les activitats d’ambu-es penyes. Finalment, la Penya Blaugrana ha obsequiat a la penya seguidora de l’equip anglès amb un polo blaugra-na i la Penya del Manchester ha regalat una banderola amb l’escut de la seva entitat.La PCMU 1839 va néixer a finals del 2011 i quan ultimi els tràmits per constituir-se com a penya oficial serà la primera seguidora a l’Estat espanyol de l’equip dels Red Devils. •

RECEPCIÓ. El Club Excursi-onista Independent de Cata-lunya, amb seu a la Floresta, s’ha adjudicat el Campionat de Catalunya de Caminades de Resistència 2012, títol que va aconseguir el cap de set-mana del 2 i 3 de juny, en una prova que va transcór-rer entre Barcelona i Mont-serrat. D’aquesta manera, el

CEI de Catalunya revalida el títol que ja va assolir al 2011.

L’entitat de la Floresta ha volgut oferir el trofeu a la ciu-tat i és per això que el dimarts, 17 de juliol, Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat, els va oferir una recepció a l’Ajun-tament.

Xavier Sans, president del Club Excursionista Indepen-dent de Catalunya, va expli-car que l’entitat va néixer el 13 de juliol del 2008 i, després


d’aquests quatre anys, ha apuntat que “hem anat crei-xent en nombre de socis. Ara en som uns 150”.

El CEI de Catalunya, inte-grat per esportistes de dife-rents punts del territori cata-là, també va guanyar la Copa Catalana de Caminades de Resistència en les edicions 2010 i 2011, i està molt a prop d’assegurar-se matemàtica-ment també aquesta edició 2012. • Imatge de la recepció de mercè Conesa amb el CEI #À.L.P.

El Club Excursionista Independent ofereix a Sant Cugat els èxits esportius


36 | Publicitat


010Agenda juliol del 20 al 28

+ activitats a: www.santcugat.cat. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a la Casa de Cultura, Jardins del Monestir, s/n. Tel. 93 589 13 82 i fax 93 674 66 55. A/e [email protected]. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.

Festa Major de la Floresta

Organitza: Som FestaCol·labora: Ajuntament de Sant Cugat

Divendres 20De 15 a 02 h Pistes poliesportives de la Floresta Mercat

d’artesans19.30 h Escales Reñé Pregó de Festa MajorAmenitzat per la Coral TardorCoca i cava per a tothom.20.30 h Plaça del Centre 1r Cerca-tasques FlorestàAmenitzat per una Xaranga. Punt de tro-bada i venda de tiquets: Plaça del Centre 30 minuts abans i durant el recorregut Col·laboren: Les Moreres – Bar la Uref – Bar José – Bar la Tasqueta – Bar Andres – Bar la Esquinita – Bar de Les Pistes Poliesportives22 h UREFTeatre de Festa Major amb “Tres Nits de Nuvis de Tres” A càrrec de l’Agrupació Teatral de la Floresta

Propostes Esportives

Fins al 27 de juliolOrganitza: Ajuntament de Sant Cugat

De 8 a 18 h ZEM Jaume Tubau, ZEM Rbla. del Celler14è Campus de formació esportiva

De 8.15 a 14 h Diverses instal·lacionsMultiesportiva per a jovesDe 9 a 17 h Hípica Sant CugatCasals d’hípicaDe 9 a 17 h Pavelló de ValldoreixEscoles esportives de juliolDe 9 a 17 h Escola la FlorestaPsicomotricampusDe 9 a 17 h Pavelló de ValldoreixIniciació esportivaDe 9 a 17 h Club de Golf Sant Joan, ZEM Rbla. Del Celler6è Campus de GolfDe 18 a 19.30 h ZEM Jaume TubauCampus de pàdel

Venda anticipada d’entradesa la Casa de Cultura: 12 €Reserves a: [email protected] Venda un hora abans del concert: Museu Sant Cugat (Claustre)

13 de juliol22 h Claustre del Monestir“Lieder eines fahrenden Gesellen” (“Cançons del company errant”)A càrrec de l’EMMVA Ensemble

14 de juliol22 h Claustre del Monestir“Natura, textures, paisatges cel·lulars...”A càrrec del Cor femení VoxalbaElisenda Carrasco, direcció20 de juliol

22 h Claustre del MonestirLectura dramatitzada “El màrtir Cugat”De Josep M. Jaumà. Salvador Fité, direc-ció

Avanç de la programacióde setembre

7 de setembre, a les 22 h“Els infants i les cançons”A càrrec de la Cobla Jovenívola de Sabadell. Joan Lluís Moraleda, direcció.

Fins al 31 de juliolBiblioteca Central Gabriel Ferrater i Biblioteca de Mira-sol Marta PessarrodonaRecull la teva Bibliobossa d’estiuOrganitza: Ajuntament de Sant Cugat

21 Dissabte

D’11 a 13.30 h Església de Sant MedirPortes obertes a l’església de Sant MedirOrganitza: Penya Regalèssia

19 h Pl. d’OctaviàBallada de sardanes A càrrec de la cobla MarinadaOrg.: Entitat Sardanista de Sant CugatPatrocina: Ajuntament de Sant Cugat

22.45 h Sala El Siglo MercanticConcert. Matthew Simon Trio

Entrada: 12 € Organitza: Club de Jazz Sant Cugat22 h Jardins dels Castanyers, MonestirConcert de Musica Folk amb Joan Antoni Tort, guitarra i Pepa Romero, acordió Organitza: Marxa per la Independència

22 Diumenge

12 h Museu del MonestirEl gran Casino de la Rabassada. Història d’un somni burgèsVisita comentada gratuïta a l’exposicióOrganitza: Ajuntament de Sant Cugat

26 Dijous

19.30 i 22 h Cinemes Sant CugatCinema d’Autor. “Medianeras”

Preu: 4 € Director: Gustavo Taretto. Argentina, Espanya i

Alemanya, 2011 Idioma: castellàOrg.: Ajuntament de Sant Cugat, Cinesa

28 Dissabte

De 10 a 12.30 h Monestir de Sant CugatVisita. El Campanar, l’Església i el ClaustreCal fer reserva prèvia. Informació i reser-ves al 93 589 63 66 (de dilluns a diven-dres, de 9 h a 14 h o a [email protected]: Ajuntament de Sant Cugat

D’11 a 13.30 h Església de Sant MedirPortes obertes a l’església de Sant MedirOrganitza: Penya Regalèssia

Quintet

22 de juliol al Centre BorjaDe 9.30 a 19 h Diversitats: Gèneres i ètnies19 h “Interferències. Una reflexió sobre la crisi global”Pel·lícula d’ODG i la Fundació QUEPO.

23 de juliol al Centre BorjaDe 9.30 a 19 h Economia i treball19 h “Las mujeres del sur en el norte”. Presentació a càrrec de María Eugénia Blandón

24 de juliol al Centre BorjaDe 9.30 a 19 h Militarisme i violència organitzada19 h Teatre de l’Oprimit a favor del canvi social a Llatinoamèrica. Presentació a càrrec de Júlia Sánchez Andreo

25 de juliol al Centre BorjaDe 9.30 a 19 h Lluita Contra la ImpunitatConclusions i ClownclusionsConferència de Cloenda19 h Concert de cloenda amb el Cor Aglepta

XXVII CURS D’ESTIU DE LA UNIVERSITAT INTERNACIONAL DE

LA PAU

19 de juliol al Centre Borja19 h Sessió Inaugural

20 de juliol al Centre BorjaDe 10 a 19 h Nova ciutadania, nova política?13 h Exposició Murals de Chiapas i presentació del llibre “Chiapas a Deshores”Visita guiada per Salvador Martí i Rafael Seguí19 h Documental “El Salvador 28 anys després”. De Jordi Oiola i Font

21 de juliol al Centre BorjaDe 9.30 a 19 h Ecologisme i recursos naturals19 h Documental “Alerta amazóni-ca! Los pueblos originarios ante la amenaza del petróleo”. De Jordi Salvadó, Marc Gavaldà i Edu Alter21 h Pl. de BarcelonaSopar popular i Ball amb Ashé


Publicitat | 37


+ activitats a: www.santcugat.org. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adre-ceu la informació 15 dies abans a l'Oficina de Turisme Pl. Octavià, s/n Torre de l'Homenatge. Tel. 93 675 99 52 i fax 93 675 99 53. A/e [email protected]. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.

23 h Pistes Poliesportives de la Floresta Nit Jove de la Floresta23 h Concert Esquerda. 00.15 h Concert Jaleo Real. 01.30 h Concert Dani Pulmón

Dissabte 21De 10 a 01 h Pistes Poliesportives de la FlorestaMercat d’artesans11 h Plaça Miquel RosSimultània d’escacsOrganitza: Casal d’Avis la FlorestaPistes Poliesportives de la Floresta 11 h Jocs per a infants A càrrec de Centre Obert Can Llobet13 h Inici de la XX Trobada de Paellers16 h Exhibició de ballsDe 16 a 18 h Musica per a tothom18 h Baixada de Can Llobet1a Baixada d’AndròminesOrg.: Espai Jove de La Floresta,Som FestaCol·l.: Teatre-Auditori de Sant Cugat i XCCP21 h Casino de La FlorestaConcert de música tradicional i popular catalana A càrrec de Societat Coral La Lira23 h Pistes Poliesportives de la FlorestaOrquestra de Festa Major amb Maui

QuintetDiumenge 22

Pistes Poliesportives de la Floresta9 h XXIX Cursa de la FlorestaOrganitza: Club Excursionista IndependentDe 10 a 01 h Mercat d’artesans12 h Animació infantil i escuma A càrrec de la Cia. Un Parell de Nassos12 h Església de la FlorestaMissa de Festa Major19 h Pistes poliesportives de la FlorestaConcert de blues amb The Lizard SoulsDe 19.30 a 21.30 h Camí de Can Pagan Vol en Globus Aerostàtic22 h Pistes Poliesportives de la Floresta Havaneres i Rom Cremat. Grup Mar Endins23 h Pistes Poliesportives de la Floresta Entrega Premis Campionat Cartes i Dòmino Gent Gran

Exposicions a lessales municipals

Fins al 22 de juliol - Sala Capitular“Calderiana”Exposició de llibres d’artista en home-natge a l’escriptor Pere Calders, en

commemoració del centenari del seu naixementOrganitza: Ajuntament de Sant Cugat

Fins a l’1 d’agostBiblioteca Central Gabriel Ferrater“Leveroni dona de lletres”Cedida per la Diputació de BarcelonaOrganitza: Ajuntament de Sant Cugat

Fins al 16 de setembre - Museu del tapís contemporani. Casa Aymat“Ismael Smith gravador. Del Modernisme a l’Art Déco”Organitza: Ajuntament de Sant Cugat, Diputació de Barcelona

Fins al 30 de setembreBiblioteca Central Gabriel FerraterLa Vitrina. Rosa és una rosa és una rosa és una rosaRealitzat per l’alumnat del Taller ARTEFACTE de l’Escola d’Art i Disseny de Sant Cugat Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

Fins al 30 de setembreBiblioteca Central Gabriel Ferrater

22è LLibre Gegant Organitza: Associació del Llibre Gegant

Fins al 30 de setembreBiblioteca Central Gabriel FerraterPunts de llibre gegants Organitza: Associació del Llibre Gegant

Fins al 7 d’octubre - Casa de Cultura“Tu”, de Paco MinuesaOrganitza: Ajuntament de Sant Cugat

Fins al 25 de novembreMuseu de Sant Cugat. Monestir“El Gran Casino de la Rabassada. Història d’un somni burgès”Organitza: Ajuntament de Sant



Entrevista a Josep Maria Jaumà, autor de ‘El màrtir Cugat’

Espectacle _PÀG. 43CulturaAgenda _PÀG. 44diaridesantcugat.cat/agenda

CINEMA A L’AIRE LLIURE ‘SHREK’ 20 DE JULIOL a les 22.20 h a la plaça del Casal de Valldoreix

“Atacar la cultura és destruir el que ens cohesiona com a poble”

Entrevistem ÀNGELS RIBÉ, Premi Nacional de Cultura i de les Arts 2012 en Arts Plàstiques

Eel CoNCA ha reconegut “per la seva destacada contribu-ció a l’art conceptual català dels anys 70, amb una dilata-da trajectòria que ha presen-tat amb gran èxit al MACBA a l’exposició En el laberint”, la tasca desenvolupada per

Àngels Ribé.

Què suposa aquest reconeixement? Els premis sempre estan bé. I aquest, d’al-guna manera, surt dels canals habituals de les arts plàstiques, i és com un reconeixe-ment social a nivell més ampli.

Ha estat reconeguda a París, a Nova York... però a Catalunya no ho havien fet fi ns ara... Tot és molt complex; hi ha molts factors... Jo bàsicament sóc una artista conceptual, i amb la Transició, al tornar a Catalunya, no es portava. És com si ens moguéssim per modes, quan en realitat tot coincideix sem-pre i coexisteix. I els reconeixements els marquen les “modes”.

Quina és la situació avui en dia? Està “de moda” l’art conceptual? Crec que és un moment en què coexistei-xen més coses; ho veig com un moment més ric. I això està molt bé.

Com es presenta com a artista? Jo no em presento com a artista; em pre-sento com a persona que es dedica a fer art: és la meva professió.

I com a persona que fa art? Doncs intentant ser molt autèntica, molt genuïna, i sense fer trampes.

onal a Nova York, en el sentit de treballar molt i d’estar immersa dins d’un altre movi-ment. Va ser una època molt gloriosa de Nova York... va ser molt important.

Després va tornar a Catalunya, i... ... no voldria ser tòpica i dir que era un desert, però érem en un altre lloc.

A la seva ciutat se sent reconeguda? Jo em sento reconeguda com a persona; viu-re en aquest poble m’encanta. M’encanta actuar com una de poble, perquè jo sóc així.

I la persona que fa art? A nivell ofi cial, no, és evident. Però a nivell particular, el Josep Canals sempre ha estat al meu costat per dir que existeixo. Però crec que el problema és que entre les Arts Plàsti-ques i Sant Cugat hi ha alguna cosa que està com estancada i no funciona. Falta com un passet més endavant per obrir-se a la reali-tat del món. Aquí hi ha coses importantíssi-mes, com tota la xarxa associativa, i que es cuiden molt les tradicions, però les tradici-ons estan vives i poden evolucionar. Però li falta aquest punt cap a la investigació artís-tica o plàstica. A més, a Sant Cugat hi ha grans escoles i grans empreses punteres en investigació, i estaria molt bé fer una mena de mecenatge d’aquests puntals que tenim amb propostes artístiques.

Fa falta anar a una... Sí, perquè l’art forma part de la vida. És importantíssim, perquè és el que cohesiona un poble. Si a un poble li treus l’art, es desfà. I quan s’ataca la cultura, es fa un gran mal al poble. Per exemple, amb l’aplicació d’aquest 21% d’IVA a la cultura, és com intentar des-truir alguna cosa que ens cohesiona a tots.

Projectes de futur? Jo continuo treballant. No ho he deixat de fer mai. Perquè si no treballo, ja sento que em puc morir. Per mi treballar vol dir estar contenta i viure. •

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), organisme creat pel Parlament de Catalunya, ha atorgat a l’artista fl orestana el màxim reconeixement institucional a la cultura i a la creació artística catalanes

L’han defi nida com a innovadora de l’art conceptual català. Què li sembla? No he renovat res; amb tot un grup de gent (les coses sorgeixen per generació espontà-nia) vam viure un moment, el maig del 68, en el qual tots els valors socials s’estaven tras-tocant. Estava vivint a París, estudiant soci-ologia perquè aquí no n’hi havia, i tot es va paralitzar. El fet de poder anar a galeries, veure instal·lacions... era una obertura total per al cap. I per això va ser molt fàcil posar-se a fer art no pintant. Era a l’ambient.

I Nova York, què li va suposar? Jo crec que em vaig convertir en professi-

Per a Àngels Ribé l’art és la seva manera de viure, el que la fa sentir viva; el reconeixement és a tota una

trajectòria, que encara continua #ARTUR RIBERA

“Jo no em presento com a artista; sóc una persona que es dedica a fer art; és la meva professió”

“L’art forma part de la vida; si no treballo, ja sento que em puc morir. Per mi, treballar vol dir estar contenta i viure”

Cinta Caballé[email protected]



L’estrany cas del galerista indecís

Llegeixo i escolto amb simpatia i sorpresa (dos senti-ments que poden sorgir simultàniament) les decla-racions del galerista de Sant Cugat (hi ha moltes galeries d’art a la ciutat però només hi ha un galeris-ta). Es pregunta, i pregunta, si té sentit tenir ober-

ta una galeria a una ciutat que no té interès, diu, per la cultu-ra i on, m’ha semblat entendre, només li entren tres o quatre visitants de tant en tant. La veritat és que les declaracions m’han produït un impacte considerable. Jo tinc clar que no, que no es pot tenir oberta una galeria si entren poques per-sones i, encara menys, si els que entren no compren. Aquest seria el mateix cas per a una llibreria, per a una botiga de queviures, per a un bar, per a una carnisseria, per a... en fi per a qualsevol negoci muntat per fer això, negoci. El problema, sembla, és que el galerista pensa que la seva botiga no és només un negoci, no és només per fer diners, sinó que se situa en el món de la cultura i, consegüentment, la situació negativa pren un caràcter diferent. És clar que, si ens posem en aquesta tessitura, les llibreries podrien dir el mateix, però... La cosa no és fàcil, ho admeto. La cultura, ja ho sabem, és un espai ple de gent amb molt de personali-tat que sempre els sembla que allò que fan ells és el millor i, sobretot, és imprescindible.Però no ens allunyem del tema. El galerista sempre ha cre-gut que la seva botiga, bé vull dir la seva galeria plena d’art (i a més a més de l’art important i únic, o sigui la pintura moderna, dels nous creadors, etcètera) necessita el suport i l’escalf de la gent, entre els quals, el de l’Administració pública. Ep!, aquí hem de parar perquè si és tracta de rebre ajudes de l’Administració, sigui quina sigui, estatal, auto-nòmica o municipal, tothom dirà que per què als uns sí i als altres no. Ja se sap, la gent és envejosa.Hi ha una segona qüestió a considerar: el nostre galerista es queixa de la vida cultural de la ciutat. És una cosa que m’es-tranya, perquè jo que em faig un fart d’anar amunt i avall a concerts de música clàssica, de cançó i amplificada, pop i rock, a inauguracions d’exposicions de pintura, escultura o fotografia, representacions de teatre, espectacles de dan-sa, actes de poesia, conferències i xerrades de tota mena de temes, presentació de llibres, i un llarg etcètera que no allar-garé per no cansar els hipotètics lectors, mai he vist al nos-tre galerista, ni al Teatre-Auditori, ni a la Casa de Cultura, ni al Claustre, ni al Teatre de Mirasol, ni al Teatre de La Unió, ni a les biblioteques, ni a la Torre Blanca, ni a les places quan hi ha lectures teatrals, ni... Bé, no és del tot veritat, sí que l’hi vist alguna vegada quan ve una patum, posem que sigui el conseller de Cultura o l’alcaldessa (abans d’anar a casa seva, vull dir) i també en un acte on segur que li poden posar un micro a l’abast. Potser el nostre galerista no té temps per anar-hi però sap que hi va poca gent i que a Sant Cugat el públic no respon. No sé què són per a ell de 700 a 70 perso-nes en actes diversos, amb un escalat coherent.Haig de confessar públicament que sento una admiració desmesurada per l’habilitat congènita del galerista per fer del seu llombrígol el llombrígol del món, dels seus proble-mes els problemes de tots, de no veure res més que no sigui allò on ell dirigeix la funció, en el millor sentit de la paraula. Si el negoci no funciona, amic Josep Canals, tanca. Serà una llàstima, primer per a tu i la feina feta durant molts anys, però si ho fas, el món cultural de Sant Cugat podrà, amb esforç, això sí, sobreviure. •

sota el barretEDUARD [email protected]

hiStòria. Del 28 al 30 de setembre se celebra a Sant Cugat la cinquena edició del Patrimoni Viu, unes jorna-des culturals organitzades per l’Ajuntament i que tenen per objectiu divulgar i donar a conèixer diferents episodis de la història del municipi.

Enguany, el Patrimoni Viu està dedicat al Modernisme i als esti-uejants de Barcelona que veni-en a Sant Cugat a principis de segle; però també recordarà la vida dels vilatans d’aquella èpo-ca, que majoritàriament es dedi-caven a l’agricultura. Les jor-nades, que compten amb acti-vitats de tot tipus i per a tota la família, tindran lloc a la plaça del Coll i al Xalet Negre.

ActivitatsEl programa del Patrimoni Viu té tres seccions clarament dife-renciades però totes enfocades a la difusió d’aquest passat de Sant Cugat. En primer lloc, hi ha les visites comentades i les conferències, que abordaran temes com el Sant Cugat d’es-tiueig i el modernista, la moda modernista, el Gran Casino de

la Rabassada i una taula rodo-na sobre experiències de gent del barri. A més, també hi ha un conjunt de tallers pensats per a tota la família que van des de la confecció de roba seguint pels patrons moder-nistes fins a la construcció de ceràmica o jugar a les bitlles catalanes. Enguany, les jor-nades Patrimoni Viu també comptaran amb una exposició fotogràfica que donarà testi-moni dels cinc anys de recorre-gut d’aquest projecte. Aques-tes fotografies es podran veu-re al Claustró del Museu de l’11 al 30 de setembre.

Les jornades culturals Patrimoni Viu són un projec-te que vol aglutinar la iniciati-va de les entitats culturals de Sant Cugat i el Museu en una mateixa voluntat: vetllar pel patrimoni cultural del muni-cipi des d’una òptica pluridis-ciplinària i potenciar la parti-cipació ciutadana. Així doncs, les jornades culturals Patri-moni Viu són un tast que per-met una visió global i acurada d’allò que va representar Sant Cugat en el passat i d’allò que és avui dia. Enguany, hi parti-cipen una vintena d’entitats culturals de la ciutat.•

El Patrimoni Viu difon la història i patrimoni de Sant Cugat #ESTHER NAVAL

Redacció[email protected]

El Patrimoni Viu recordarà els estiuejants i el Modernisme

Cultura. Les jornades sobre el patrimoni cultural i històric de Sant Cugat se celebraran del 28 al 30 de setembre i se centraran en el Modernisme

jazz. El Club de Jazz Sant Cugat organitza una nova cita amb el jazz aquest dissab-te, dia 21 de juliol, a El Siglo a partir de les 22.30 hores. En aquesta ocasió, el Matt-hew Simon Trio és la forma-ció protagonista, que oferi-rà un ampli repertori de jazz clàssic, interpretant estàn-dards de l’època swing així com composicions pròpies. La

banda està liderada pel trom-petista santcugatenc Matt-hew Simon i també compta amb Kike Angulo a la guitar-ra i Gary Fimister al contra-baix. Simon fa molts anys que està vinculat al món del jazz i ha compartit escenari amb Celia Cruz, Miguel Ríos, Tito Puente, Tete Montoliu o Jerry Lewis, entre molts d’altres.

Matthew Simon amb la trompeta #ARTUR RIBERA

_Redacció

La proposta de Simon arriba a El Siglo

La Porta dels Somnis, a les festes de La MercèConCErt. La Porta dels Som-nis actuarà el 23 de setembre (dia de la Mercè) per la Festa Major de Barcelona. El grup santcugatenc, integrat per la vocalista Virgínia Martínez i els germans guitarristes Ori-ol i Jaume Saltor, és un dels grups protagonistes de la fes-ta grossa de la capital catala-na. La formació, a banda de tocar els seus èxits més deman-dats, presentarà els treballs del seu darrer disc, Aire Lliure. Per aquest estiu, La Porta dels Somnis té vuit concerts confir-mats, tot i que estan a l’espera de rebre més peticions. Des-prés de la bona acollida del disc Aire Lliure, el sisè de la forma-ció, La Porta dels Somnis el vol

acomiadar amb el senzill Massa arriscat. En aquest tema, la Vir-gínia, l’Oriol i el Jaume s’unei-xen amb Salva Alberch, Pemi Rovirosa i Cristian Montene-gro dels Lax’n’Busto per pre-sentar aquest senzill.

_Redacció

La Porta dels Somnis #ARXIU

treball. La formació presenta nou senzill amb Lax’n’Busto



David Font a la PAM del Muntanyenc

Aquest mes de juliol és especial quant a exposicions a la Paret d’Art del

Muntanyenc (PAM). És l’úl-tim mes de la temporada expositiva i sempre és sin-gular l’exposició. David Font ens presenta una obra especial, singular, origi-nal i engrescadora. Com si fos un joc d’endevina-lles en un quadre de 3x1,20. Dintre d’aquestes dimen-sions, David ens presen-ta el que podem anomenar “les cares del món passat i actual”. Unes cares de per-sonatges amb uns trets definitoris de cada una de les fortes personalitats que reflecteix, però sota la interpretació i la visió de l’artista. Què ha de fer l’es-pectador? Davant de mes de dues-centes cares acon-sellem prendre tranquil-lament un cafè o un refresc i endevinar els personat-ges. Els hem vist en un llibre d’història, d’art o lite-ratura. Personatges de la ciència, la política, la reli-gió. Personatges d’obres d’art, de pel·lícules, etc. La contemplació de l’obra es presta a un concurs d’ende-vinalles. És una obra que no et deixa indiferent. No és qüestió que t’agradi o no. T’engresca i de segui-da, sense adonar-te’n, estàs buscant i pensant en un personatge que et resulta molt conegut, però del qual no et surt el nom. I després vas aprofundint i, encara que sigui superficialment, analitzes les característi-ques i els trets definitoris del personatge perquè cada figura et parla, et recorda alguna cosa i fins i tot bus-ca si hi ha aquell perso-natge que a tu et recorda alguna vivència. Sens dub-te, David no és un pintor dels que avui comencem a nomenar artistes de l’èpo-ca digital. No has acabat de veure tot el quadre i sen-se adonar-te’n el teu got és buit o és ple? Sembla com si haguessis posat tots els per-sonatges al teu got, igual que David Font al seu qua-dre. •[email protected]

Alfredo ArechAvAlA

la PAM

IMPOSTOS. L’anunci del govern espanyol de l’aug·ment de l’IVA que es va saber la setmana passada ha pro·vocat una resposta conjun·ta i contundent del sector cultural de l’Estat i també de Sant Cugat. A partir de l’1 de setembre les entrades al tea·tre, museus, espectacles i la compra de CD, pel·lícules o llibres digitals costaran un 13% més. Un encariment dels preus que preocupa la indús·tria cultural, però també tots els ciutadans i consumidors habituals de productes cul·turals.

Segons els experts, la puja·da d’aquest impost era pre·visible, però el que ningú esperava era que els produc·tes culturals passessin del 8% al 21%, un percentatge que s’aplica als béns consi·derats de luxe com les disco·teques o les corrides de toros. Una classificació que el con·junt del sector assegura que és errònia perquè consideren la cultura un element bàsic d’una societat i per això s’han

mobilitzat sota la campanya La cultura no és luxe. De fet, països europeus com França, Alemanya o Portugal ho veuen amb uns altres ulls i gaudeixen d’uns percentatges molt més assequibles (del 7 al 13% d’IVA) per tal de protegir aquest ele·ment que caracteritza les per·sones de cada societat.

Sant Cugat és culturaEl Diari De Sant Cugat par·lem amb persones respresen·tants dels diferents àmbits cul·turals de la ciutat perquè ens expliquin la seva visió sobre aquesta pujada de l’IVA. El sentiment majoritari és el de descontentament amb rela·ció a aquest augment i consi·deren que és un error perquè asseguren que la cultura és un element clau de qualsevol soci·etat i que, per tant, s’ha de pre·servar i no destruir, com s’es·tà fent.

En peu de guerraEl sector cultural de tot l’Es·tat s’ha mobilitzat i ja són més de 4.000 les empreses de l’àm·bit de la música, el teatre, el cinema, el circ o la dansa que s’han adherit a la Unió d’As·

La cultura de la ciutat s’oposa a la pujada de l’IVA i creuen que deixarà tocat el sector #ARTUR RIBERA

sociacions Empresarials de la Indústria Cultural Espanyola, per demanar al govern espa·nyol que rectifiqui. El Con·sell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) de Catalu·nya ha expressat també el seu rebuig a la decisió del govern espanyol d’augmentar l’IVA

dels productes del sector cul·tural fins a un 21%, “com si es tractés d’un bé de luxe pres·cindible”. En un comunicat, ha aclarit que “rebutja totes les mesures inspirades en una concepció de la cultura com un luxe prescindible”. El Col·legi de Directors de Cinema de

Catalunya, la Federació Esta·tal d’Associacions i Empreses de Teatre i Dansa (FAETEDA), l’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya (ADET·CA) i l’Associació de Compa·nyies de Teatre Professionals de Catalunya (CIATRE), entre d’altres.•

“La cultura no és un luxe”

Mesures. La pujada de l’IVA que va anunciar el govern espanyol afecta també el món de la cultura, que veu com la majoria de tots els seus productes passaran a tributar un IVA del 21%, el dels productes de luxe. Parlem amb la gent de la cultura de Sant Cugat perquè ho valorin

A. Mira, A. Guerrero i B. [email protected]

L’efecte de la pujada de l’IVA

Producte Preu abans (IVA) Preu després (IVA)

CD 15 € (18%) 15,5 € (21%)

Obra d’art a galeria 300 € (8%) 340 € (21%)

Teatre 20 € (8%) 22,6 € (21%)

Llibre digital* 5 € (8%) 5,65 € (21%)

Cinema 7 € (8%) 7,90 € (21%)

Concert 50 € (8%) 56,50 € (21%)

*El llibre en paper manté l’IVA supereduït al 4 %



crítica d’artIMMA [email protected]

Exposició sobre Pere Calders al Museu #ARTUR RIBERA

CALDERIANALLOC: MUSEU DE SANT CUGAT

En el centenari de Pere Calders

El centenari del naixement de Pere Calders és un bon motiu per homenatjar la seva condició d’escriptor i dibuixant, qualitat menys coneguda que l’anterior. Col·laborava en diverses revistes i va publicar els seus

dibuixos d’humor, vius, combatius, sobre la Guerra Civil, sig-nava Kalders, al setmanari satíric l’Esquella de la Torratxa en la darrera etapa de la publicació. Procedia d’una família sant-cugatenca, Can Calders, i quan va tornar de l’exili mexicà va viure uns anys a la nostra ciutat. Capbussar-se en la seva obra escrita és un plaer per l’intel·lecte, interpretar-la artís-ticament és un altra qüestió que requereix imaginació i mol-ta sensibilitat plàstica. Des del Centre d’Art el Marçó Vell de Centelles, ens arriba una exposició heterogènia, un assor-tit de formats, tècniques, conceptes i dissenys, segons ens diu el fullet informatiu de l’exposició, que han estat treba-llats com a objectes artístics. La majoria són llibres d’artista i entre ells alguns que proposen lectures personals i interpre-tacions de l’obra de Pere Calders. També podem trobar poe-mes visuals. Entre els autors, cal destacar les obres singulars d’artistes locals, Cèlia Serra, Marta Ballvé, Dolores Mayorga, Neus Colet, Gemma Molera, Pep Codó. Si, com diu Joan Fus-ter, la narrativa de Calders arrenca d’una arrel d’ironia, més afable que càustica, l’execució plàstica podria anar per aques-ta via. Un exemple és el llibre de mestressa de Montsita Rie-rola, compost amb un mostrari de baietes o draps multiusos confeccionats amb diversos teixits i que ens provoca el som-riure quan l’hem pogut observar amb els guants. L’obra ens trasllada al món real, no ideal, amb una bona dosi d’imagina-ció i veracitat. •

Katmandú,un espejo en el cieloIciar BollainEspanya, 2011 (104’) AptaIdiomes: castellà, anglès i nepalès

19 de juliol

Xavier EscuraRegidor de Cultura

“És un despropòsit absolut d’una Administració que mostra una insensibilitat pel món de la cultura. A més, és una altra agressió a les competències de

Catalunya. El govern del PP mata molts ocells d’un tret: va contra el món de la cultura i contra la identitat catalana i la nostra producció cultural.“

Raül CabreraDirector de Màrqueting Cinesa

“Cinesa és conscient de la mala situació que travessa el país, però la pujada de l’IVA no pot ser suportada pel sector, que es troba ofegat per la

pirateria. Sens dubte, es produiran multituds de tancaments de sales i la pèrdrua de molts llocs de treball.”

Pep TuguesDirector del Teatre-Auditori

“Ens havíem mentalitzat que hi hauria un augment, però això ha estat una clatellada a l’espectacle en viu. Si avui dia ja és difícil omplir les

sales, amb l’encariment encara ho serà més. Per això, el Teatre-Auditori ha decidit, de moment, mantenir els preus dels espectacles del 2012”.

Marc CarretéDirector de cinema

“Podria ser la gota que faci vessar el got en el món del cinema català i espanyol, un sector ja molt tocat. L’increment del preu dels productes culturals es

pot traduir en una disminució del consum de cultura autòctona, en favor de productes culturals d’altres països europeus, on apliquen tipus d’ impostos.

Àngels TolosaPropietària Alexandria Llibres

“Tot i que els productes de llibreria es mantenen en l’IVA reduït del 4%, la situació que vivim és molt greu i els clients estan molt preocupats pels

preus que hauran de pagar a partir del setembre. La cultura l’hauríem de preservar entre tots, però alguns estant fent justament el contrari”.

Lluís CampinsDirector Museu de Sant Cugat

“És un error no entendre la cultura com un bé de primera necessitat. La pujada de l’IVA no s’ha fet de manera equitativa, la cultura ha rebut un cop

baix. A casa nostra malauradament encara és un àmbit molt feble i amb aquest augment em temo que hi haurà un retrocés del sector cultural”.

Roger CasadellàProgramador de La Unió i Can Ninot

“Estan fent pagar justos per pecadors, no només a nivell cultural. Crec que la cultura és el motor d’un país i una societat, si no es mima una mica queda desprotegit.

La cultura és el que ens diferencia de les bèsties. Tot i així, tinc un punt d’esperança en el fet que la gent que consumia cultura, ho seguirà fent.”

Josep CanalsDirector Canals Galeria d’Art

“La cultura és un element identifi catori d’una societat i en lloc de protegir-la, el que s’està fent és tallar-la d’arrel. Crec que ara toca

treballar conjuntament amb l’Administració per buscar fórmules creatives per intentar minimitzar les conseqüències d’aquest increment de l’IVA.”

Carles CanoDirector Nublo Live (sala de concerts)

Serà bastant dramàtic perquè l’assistència als concerts ja ha baixat per la crisi i amb la pujada de l’IVA encara hi haurà menys públic. Tindrem

menys oferta i els artistes, que també se’n veuran afectats, tindran menys incentius per fer noves feines. Serà dolent per a tothom.

Carles MayolEsquerda

“És una estocada forta a la cultura, però no la seva mort, com molts estan dient. Potser tancaran petits cinemes i teatres, o s’hauran d’encarir les

entrades. Penso que s’hauria d’haver mantingut amb la reducció que hi havia, tot i que la cultura no és tan bàsica com el menjar tampoc és cap luxe.”



PER SABER ON ANEM, CAL SABER D’ON VENIM.

ENS AGRADA DIR QUE ESTRENEM CARROS. ENCARA QUE TINGUIN MÉS DE CENT ANYS.

El Museu torna a fer viure activament l’estiu

PROGRAMACIÓ. Després de les activitats ja celebra-des del programa Estiu al Museu, aquests mesos de juliol, agost i setembre hi ha diferents activitats pensades per a un públic familiar per poder gaudir de la cultura que ofereixen els dos museus de Sant Cugat.

Al Museu-monestir, i com ja es va fer el 7 de juliol, els dies 4 d’agost i 1 de setembre, a les 12 hores, Deixeu parlar els capitells..., ells ho saben tot! És l’activitat prevista al claustre del Monestir. Una visita teatralitzada, amb Mira-sol Teatre, per conèi-xer la història dels capitells. Una activitat recomanada a partir dels 5 anys. La següent activitat al claustre està pro-gramada per a l’11 d’agost a

les 12 hores. Un espectacle de titelles, amb taller a posterio-ri per fer el propi titella de dit per emportar-se a casa. El petit Oblat Conrad serà l’encarre-gat de traslladar els petits a partir de 3 anys a l’època en

què els monjos habitaven el Monestir. Ja al setembre arri-ba Cura sana. Un taller sobre plantes medicinals als mones-tirs medievals. Una activitat pensada a partir de 5 anys, el dissabte dia 8, a les 12 hores.

Actes. Des del mes de juny fi ns al setembre s’han programat diferents activitats per viure la cultura

A la Casa Aymat, les activi-tats programades per als més petits van fi nalitzar el dimarts 17 de juliol.

En famíliaL’Estiu al Museu també pro-grama activitats per al públic adult. En concret, tres activi-tats, que es repeteixen cada mes, i que ja han tingut la seva primera sessió aquest mes de juliol. D’aquesta manera, els dies 5 d’agost i 2 de setembre, a les 12 hores, es podrà fer la visi-ta comentada gratuïta a l’ex-posició permanent del Museu Claustre del Monestir, Oració, treball i poder.

A més, hi ha jornada de por-tes obertes a la Capella de Sant Domènec, els dies 5 d’agost i 2 de setembre d’11 a 13 hores. I ja per acabar, els dies 12 d’agost i 9 de setembre es pot fer la visita comentada gratuïta a l’exposició permanent del Museu del Tapís Contempora-ni – Casa Aymat, El Tapís de la Casa Aymat i l’Escola Catala-na de Tapís.

EntradesLes activitats són gratuïtes, però cal reservar plaça, ja que l’aforament és limitat. Podeu fer-ho trucant al 93 589 63 66 de dilluns a divendres de 9 a 14 hores, o bé, enviant un cor-reu a [email protected]. •

L’Estiu al Museu atreu molts infants durant les vacances #ESTHER NAVAL


Catalunya, terra de vins (X). DO Penedès (X)

Sant Pau d’Ordal: una dita popular diu que “Lavern, l’allargada; Ordal, la partida; Sant Pau, l’enclotada; Tor-re Ramona, l’allunyada, i Subirats, l’enlairada”. Dues empreses destaquen a Sant Pau: “Albet i Noia, SAT”:

les més de 25 hectàrees, de les 40 d’extensió que formen la fi r-ma, estan dedicades al conreu de les vinyes; està documenta-da des del segle XIII, però és al 1903 quan comencen a elaborar els seus vins; ja estan en la quarta generació familiar que con-reuen les vinyes que cobreixen les faldes de l’extrem oest de la serra de l’Ordal; des de 1980 l’empresa va ser pionera en el trac-tament ecològic de les vinyes; d’entre les seves marques, des-taquem: Lignum (blanc criança, però també el negre criança), és interessant el negre reserva Martí, sorprèn el negre criança Finca La Milana; dues col·leccions, el Chardonnay blanc de cri-ança i la Syrah, negre de criança; fem notar un negre dolç, l’Al-bet i Noia Dolç Adrià 50 cl... També a Sant Pau d’Ordal: Cellers Sumarroca, SL: a la masia Molí Coloma del poble de Subirats, a l’Alt Penedès, elabora els seus vins des de l’any 1985; conre-uen 245 Ha, on trobem les varietats Macabeu, Xarel·lo, Parella-da, Chardonnay, Riesling, Gewürztraminer, Muscat, Sauvignon Blanc, Pinot Noir, Syrah, Cabernet Sauvignon i Merlot; d’entre les moltes marques que comercialitzen, destaquem: Sumarro-ca Chardonnay (blanc), Minuet Chardonnay (blanc fermentat a la bóta), el negre Sumarroca Bòria... Celler Can Bonastre, SLU: empresa establerta a Masquefa, on Can Bonastre està documen-tada des de 1548; les marques destacades, són: Vinya Maurel (blanc fermentat a la bóta), Can Bonastre (negre), Nora (negre criança), Pinot Noir (negre), Can Bonastre (blanc i rosat); vins amb bon perfi l, elegants, aromàtics, cuidats i ben elaborats... Seguirem parlant de pobles, cellers i marques del Penedès. •

parlem de viPEP BLANES



La realitat pertorbadora

Com explica el programa, la segona de les Lectures a la Fresca d’enguany, Firduqui, és un esbós per a un espec-tacle teatral a partir de contes de misteri (segons qua-lifi cació de les signants de la dramatúrgia) de l’home-

natjat Calders. Una de les característiques de la seva obra és aquesta línia imaginària sorgida a partir de la realitat, que va traspassant, ara cap a una banda, ara cap a l’altra, un espai suposadament coherent que apareix i desapareix sempre sota la façana de la més absoluta normalitat. Les situacions inver-semblants, analitzades sense passió, es converteixen, gràci-es a les paraules de Calders, en simulacres plenament acon-seguits que ens porten des d’allò quotidià fi ns a les fronteres d’un més enllà vestit de realisme. Una selecció de contes inte-ressants de diferents llibres que presenten un resultat equili-brat menys el de Les mans del taumaturg, massa llarg i excessi-vament discursiu, al marge d’una interpretació molt bona de Ricard Mariné i Carme González. El plantejament de l’espec-tacle dóna l’alternança a actrius i actors, una perfecta simbiosi entre narració i gestualitat. Des del primer Firduqui, amb la veu poderosa de Joan Fábre-gas i la falsa candidesa de Martina Vilarasau, paraula creada que reapareix al fi nal composta pels intèrprets que són, respec-tivament, actors o actrius F, I, R, D, U, Q, U, I, a part del demi-ürg brillant Roger Casadellà, extraordinari a Una curiositat ame-ricana, que comparteix amb l’inefable personatge de Xavier Tor, tots els participants tenen el seu moment de protagonisme sigui des de la taula de lectura o des de la interpretació o l’exer-cici de mim. Joan Berlanga expressant a fons l’angoixa i deses-perança com Espol a El desert veient com s’escapa la vida. Mar-ta Uxan, divertida i suggestiva a El cactus. Pere Pahissa, demoli-dor assassí amb la companyia inusitada de l’àngel atònit Gisela Figueras a La consciència, visitadora social. Duo fenomenal de Mariné i Berlanga, en una situació d’intent d’assassinat frus-trat pel dubte moral. Calders juga i juga amb tots els pecats i febleses humanes amb un somriure als llavis que vol compas-siu i còmplice, ple d’innocència infantil com el cavaller del joc de cartes (Xavi Tor) i les dues bessones de cors (Martina i Marta) que culmina en un batibull espectacular a la casa de veïns on es produeixen diverses situacions inesperades en diferents pisos de la comunitat i on presenciem una escena que certifi ca la cura d’una direcció magnífi ca de Dolors Vilarasau, sense oblidar un vestuari adequat, unes llums molt bones, el so ajustat i la pre-sència (lateral però imprescindible) del músic i compositor Jordi Lara, que dóna un suport sonor inestimable. En resum: sensibi-litat i saviesa escènica. •

crítica de músicaEDUARD [email protected]

Imatge de l’espectacle Firduqui #BERNAT BELLA

‘FIRDUQUI’. Dramatúrgia de Martina i Dolors Vilara-sau, a partir de contes de Pere Calders.Direcció: DOLORS VILARASAU. Intèrprets: JOAN BERLAN-GA. ROGER CASADELLÀ. JOAN FÀBREGAS. GISELA FIGUE-RAS. CARME GONZÁLEZ. JORDI LARA. RICARD MARINÉ. PERE PAHISSA. XAVIER TOR. MARTA UXAN I MARTINA VILARASAU. Il·luminació: LAURA AGUILÓ. So. SERGI GAR-CÍA TOBELLA. Vestuari: EULÀLIA CORTIJOS. Producció: CAROLINA HERNÁNDEZ. Lloc i dia: PLAÇA DE L’ALCALDE MAGÍ BARTRALOT. 12 DE JULIOL.

“Cugat era una persona amb el mèrit de pensar”

Entrevistem Josep M. Jaumà, autor de ‘El màrtir Cugat’

El divendres 20 de juliol torna El màrtir Cugat al Mones-tir en el Marc de les Nits de Música al Claustre. Una lec-tura dramatitzada, obra de Josep M. Jaumà, que ens vol explicar una possible his-tòria sobre qui va ser el qui

dóna nom a la ciutat.

Sis anys després de la seva estre-na podrem tornar a gaudir de la seva obra... La vam estrenar al 2005 i al 2006 la vam tornar a representar, i ara ens agradaria, si la gent ho accepta, fer-ho cada any. Però no com una obra de teatre que té èxit, sinó com una tradició més de la ciutat: cada any, la setmana de Sant Cugat, recordar qui podria haver estat sant Cugat.

Segons ‘El màrtir Cugat’, qui va ser el Sant que li dóna nom a la ciutat? Segurament havia estat un soldat, que es va canviar de bàndol, i per això el van matar. La gent del poble, agraïda, li va fer una capella un segle després, on ara hi ha el Monestir, i el nom es va perpetuar. El seu gest, en aquell moment, va ser tan especial, que la gent no se’n va oblidar.

Vostè n’ha escrit molt, de les tradicions i les històries de la ciutat... Em van demanar que escrigués Pedra i sang, perquè aquell any feia anys de l’as-sassinat de l’abat. Dolors Vilarasau em va

demanar que escrigués l’obra, i jo em vaig llegir la història i la vaig convertir en obra teatral. I va ser tot un èxit, perquè només s’havia de fer un any, però la gent va res-pondre molt bé, i aquest any ja en farà 13...

La voluntat d’‘El màrtir Cugat’ és acabar esdevenint un altre ‘Pedra i sang’? Sí, tant de bo. Crear una tradició m’agra-daria. I no per mi, ni pels actors, perquè ho fem tot gratuïtament. Sinó perquè seria normal que la gent que viu aquí tingués la curiositat de saber qui va ser sant Cugat. Aquestes coses enriqueixen el poble. Però la diferència amb Pedra i sang és que aquesta no vol ser teatre; és assabentar-se d’una possible història de Sant Cugat.

Què el va portar a interessar-se per aquesta història? El 2005 feia 1.700 anys de la mort de Cugat, es van fer diferents actes per celebrar l’efe-mèride, però jo em vaig plantejar per què no s’explicava qui era. Vaig investigar una mica, però vaig trobar la llegenda de sant Cugat. I em va semblar molt absurd, per-què una llegenda té a veure amb la màgia, i em va semblar que havia de ser més seriós. Si a una persona la maten, no el pots tractar com un personatge de conte. Si era humà, havia de ser humà! Cugat va decidir no aca-tar les ordres de l’Imperi romà. I aquesta base la prenc de l’absoluta certesa de pen-sar que aquí hi havia un castrum romà. I en aquests llocs, només es maten militars. La llegenda es va fer amb la intenció de dir que els rics que donen als pobres són sants, i l’Evangeli no diu això. Jo em decanto més per fer-lo una persona normal, amb l’únic gran mèrit de pensar. Un home que es nega a obeir ordres que li semblen injustes, i mor per ser coherent amb les seves creences. •

Josep M. Jaumà considera que una de les coses que ens enriqueix és la curiositat per conèixer la nostra història, i sempre, amb un somriure #ARTUR RIBERA

Tradicions. Josep M. Jaumà és un gran coneixedor de secrets de Sant Cugat. Una tarda amb ell et pot portar a descobrir aquelles curiositats que ningú no t’explica. En sap una pila, i no dubta a fer-te una visita pel claustre per descobrir-te algun dels misteris dels capitells, o ensenyar-te on havien estat antigues portes o capelles. Hi ha persones de les quals aprens molt, i sempre és un luxe saber que els seus coneixements es poden veure a sobre un escenari.




Agenda cultural

A partir de divendres... Festa Major. La Floresta proposa activitats de teatre, música, escacs, jocs, etc., per a tots els gustos i edats. Passa-hi aquest cap de setmana i participa a la que més t’agradi!

Propostes per a la setmana

per Alba Guerreroredacció@premsalocal.com

Més activitats a: www.diaridesantcugat.cat/agenda

Dissabte 2111.00 h. Festa Major. Durant el dia apropa’t al barri de la Floresta per gaudir de les múltiples activitats que s’hi faran: al matí jugades d’escacs, activitats infantils a la plaça Miquel del Ros i a Can Llobet respectivament. A partir de les 16.00 h, exhibició de balls i música per a tothom. La primera baixada d’andròmines serà a les 18.00 h a la baixada de Can Llobet. LA FLORESTA DIFERENTS ESPAIS

21.00 h. Música. La Coral La Lira oferirà un concert de música tradicional i popular catalana al Casino de la Floresta. A les 23.00 h hi haurà Orquestra de Festa Major amb Maui Quintet a les pistes poliesportives. LA FLORESTA DIFERENTS ESPAIS

22.45 h. Jazz. El Matthew Simon Trio, format per Mathew Simon a la trompeta, Kike Angulo a la guitarra i Gary Fimister al contrabaix oferirà un repertori de jazz clàsic interpretant peces pròpies i estàndards de l’epoca del swing. Preu entrada: 12

euros. EL SIGLO , MERCANTIC C/RIUS I TAULET, 120

Diumenge 22 12.00 h. Concert. Ganesha: Memòries i cançons és un projecte format per la veu de Laura Cruells, Joan Martí al contrabaix i Valentí Querol a la percussió i la bateria, que es mou dins el jazz amb influències diverses. Gratuït. EL SIGLO, MERCANTIC C/RIUS I TAULET, 120

Dijous 26 19.30 h. Cinema. Medianeras és una coproducció espanyola i

alemanya situada a Buenos Aires que explica la història de dues persones que no es poden comunicar malgrat la seva proximitat. Una paradoxa que reflecteix la incomunicació de les grans urbs. Sessió a les 19.30 h i a les 22.00 h. Preu: 4 euros CINESA SANT CUGAT PLA DEL VINYET, S/N

22.00 h. Cinema. La CUP organitza un cicle de cinema polític i social, i projecta el film francès Welcome, sobre els immigrants que intenten arribar al Regne Unit. CASINO DE LA FLORESTA C/ CASINO, 27

Divendres 2019.30 h. Festa Major. És el torn de la Floresta, que enceta les festes amb un pregó a les Escales Reñé del Centre Social i Sanitari, a càrrec d’Àngel Ruiz, president de l’Olímpic la Floresta i amenitzat per la Coral Tardor. Tot seguit hi haurà un cercatasques amb xaranga que passarà per diferents bars i restaurants del barri. Els tiquets, els podreu comprar a la plaça del C entre, 30 minuts abans. A les 22.00 començarà l’espectacle teatral amb l’obra Tres nits de nuvis a tres, amb l’Agrupació Teatral de la Floresta, a la UREF. LA FLORESTA DIFERENTS LLOCS DEL BARRI

23.00 h. Nit jove. La Floresta també fa un espai per als joves amb els concerts d’Esquerda, Jaleo Real (00.15 h) i Dani Pulmon (01.30 h), que finalitzaran cap a les 03.00 h. LA FLORESTA PISTES POLIESPORTIVES

22.00 h. Teatre. Aquesta obra, en honor al sant que dóna nom a la nostra població, El màrtir Cugat, pertany al cicle de Nits de Música al Claustre i consisteix en una lectura dramatitzada basada en un muntatge del text del santcugatenc Josep Maria Jaumà, sota la direcció de Salvador Fité. Preu: 12 euros. Els diners recaptats aniran a Càritas. CLAUSTRE DEL MONESTIR JARDINS DEL MONESTIR, S/N

#CEDIDA

Baldiri de la costa per a la Festa Major

Quan en Muntaño-la va fer els 90 anys, Jaume Pla ens va venir a

veure i ens demanà de fer-li un homenatge. En aquell moment vam tri-ar i representar L’escola. Al fi nal, vam fer pujar l’homenatjat a l’escena-ri i se li va fer una entre-vista en directe.Set anys després, amb motiu del seu traspàs, en Jaume ens ha tornat a demanar de fer-li un reconeixement pòstum. I en Pla tornarà nova-ment a actuar amb nos-altres. Va ser així que va néixer la idea d’en Baldiri, la seva obra més emblemàtica. I, no podia ser d’altra mane-ra, la vam programar per a la nostra Festa Major. Hem d’agrair a la M. Rosa Martínez la trans-cripció del text i a la Marga Pes, haver-ne fet els arranjaments. Nos-altres hem triat els per-sonatges adequats i ens hem posat a fer els assaigs. Tot i que la línia d’Espiral no acos-tuma a ser la comè-dia, durant els assajos no hem parat de riure i passar-ho bé amb el joc de paraules a què Mun-tañola estava habituat. Hem volgut també res-pectar el missatge que l’autor va donar a la seva obra; penseu que va ser escrita als inicis de l’esclat turístic a la Costa Brava.Així, doncs, al setem-bre, a la Festa Major de Valldoreix podreu gau-dir del Baldiri de la cos-ta. •[email protected]

RAFAUSERO

espiral



Cinema a Sant Cugat

Zabibah and The King, de Saddam Hussein.Cinesa: 16.30 - 18.30 - 20.30 - 22.30 HSeSSió golfa DiSSabte: 01.00 Htelèfon reServeS: 902 33 32 31Yelmo: DieS 20 al 26: 16.00 - 18.00 - 20.00 - 22.20 HSeSSió matinal Diumenge: 11.40 Htelèfon reServeS: 902 22 09 22

La deLiCadeza. Directors: David Foenkinos, stéphane Foenkinos. amb: audrey Tautou, François Damiens, Bruno Todeschini. nathalie perd en un accident l’home del qual està perdudament enamorada.

Yelmo: DieS 20 al 26: 20.15 Htelèfon reServeS: 902 22 09 22

The amazing Spider-man. Director: marc Webb. amb: andrew Garfield, emma stone, Rhys ifans. Peter Parker és un estudiant de secundària que els pares van abandonar quan era un nen i el van deixar a càrrec del seu oncle ben i la seva tieta may. Com gran part dels adolescents de la seva edat, Peter intenta esbrinar qui és i què vol arribar a ser. Peter també està trobant el seu camí amb el seu primer amor de secundària, gwen Stacy, i junts lluiten pel seu amor amb compromís.

Cinesa: Dv.-Dg.-Dl.-Dt.-Dm.: 20.00 HDS.: 20.00 HSeSSió golfa DiSSabte: 23.00 Htelèfon reServeS: 902 33 32 31Yelmo: DieS 20 al 26: 16.45 - 19.30 - 22.15 H3d: DieS 20 al 26: 18.20 - 21.30 HSeSSió matinal Diumenge: 12.15 H

iCe age 4: La formaCión de LoS ConTinenTeS. Directors: steve martino, mike Thurmeier. la quarta entrega de la sèrie té lloc just després del cataclisme continental provocat per l’esquirol Scrat.Cinesa: 2d CaST.: 16.00 H3d CaST.: 18.00 H

Dv.-DS.-Dg. (2d CaT.): 20.30 Htelèfon reServeS: 902 33 32 31Yelmo: DieS 20 al 26: 15.30 - 17.30 - 19.45 - 22.15 H3d: DieS 20 al 26: 16.10 - 18.15 HSeSSió matinal Diumenge: 11.30 H. 3d: 12.15 Htelèfon reServeS: 902 22 09 22

don gaT i eLS SeuS amiCS. Director: alberto mar. el nou cap de la policia no està content amb l’oficial matute i els seus continus fracassos.Yelmo: DieS 20 al 26: 15.45 Htelèfon reServeS: 902 22 09 22

Tengo ganaS de Ti. Director: Fernando González molina. amb: mario Casas, maría Valverde, nerea Camacho. Després de passar dos anys

fora, Hache torna a madrid. Yelmo: DieS 20 al 26: 15.20 - 17.45 HSeSSió matinal Diumenge: 11.30 Htelèfon reServeS: 902 22 09 22

BLanCanieveS y La Leyenda deL Cazador. Director: Rupert sanders. amb: Kristen stewart, Chris Hemsworth, Charlize Theron. una noia supera en bellesa la reina malvada.Yelmo: DieS 20 al 26: 22.30 Htelèfon reServeS: 902 22 09 22

Lorax. Directors: Ken Daurio, Cinco Paul, Chris Renaud. adaptació a partir del llibre del Dr. Seuss sobre una criatura del bosc que simbolitza l’esperança. Yelmo: SeSSió matinal Diumenge: 11.45 Htelèfon reServeS: 902 22 09 22

inToCaBLe. Directors: olivier nakache, eric Toledano. amb: François Cluzet, audrey Fleurot, omar sy. Després d’un accident, un ric aristòcrata contracta com a assistent un jove procedent d’un barri d’habitatges públics. Yelmo: DieS 20 al 26: 16.15 HSeSSió matinal Diumenge: 11.30 Htelèfon reServeS: 902 22 09 22

The peLayoS. Director: eduard Cortés. amb: Daniel Brühl, Blanca suárez, lluís Homar. la pel·lícula explica l’emocionant vida d’un grup de joves amb poques perspectives de futur als quals se’ls presenta una gran oportunitat: canviar la seva sort i gaudir d’una aventura que es convertirà en una forma de vida absolutament a contracorrent, desbancar els casinos del món sencer amb un mètode infal·lible basat en la imperfecció de la ruleta.Cinesa: Dl.-Dt.-Dm.: 20.30 - 22.40 Htelèfon reServeS: 902 33 32 31

eLefanTe BLanCo. Director: Pablo Trapero. amb: Ricardo Daín, Jérémie Renier, martina Gusman. narra la història d’amistat de dos capellans, Julián i nicolás, que, després de sobreviure a un intent d’assassinat per part de l’exèrcit durant el seu treball a Centreamèrica, s’assenten en una barriada de buenos aires per desenvolupar el seu apostolat i tasca social. allà coneixen luciana, amb qui lluitaran mà a mà contra la corrupció.Yelmo: DieS 20 al 26: 20.20 - 22.40 Htelèfon reServeS: 902 22 09 22

Qué eSperar Cuando eSTáS eSperando. Director: Kirk Jones. amb: elizabeth Banks, anna Kendrick, Genesis Rodriguez. l’adaptació cinematogràfica del llibre més venut del món sobre l’embaràs, una comèdia romàntica que descriu la relació de quatre parelles a punt de conèixer l’emoció, les pors, l’humor i els problemes mentre es preparen per embarcar-se en el major viatge de la seva vida: ser pares.Cinesa: Dv.-DS.-Dg.-Dl.-Dt.-Dm.: 16.00 - 18.15 HDv.-Dg.-Dl.-Dt.-Dm.: 22.45 HSeSSió golfa DiSSabte: 00.45 Htelèfon reServeS: 902 33 32 31Yelmo: DieS 20 al 26: 17.45 - 20.15 - 22.40 Htelèfon reServeS: 902 22 09 22

eL diCTador. Director: larry Charles. amb: sacha Baron Cohen, John C. Reilly, Ben Kingsley. la pel·lícula narra l’heroica història d’un dictador que arrisca la seva vida per impedir que la democràcia aconsegueixi arribar al país al qual oprimeix amb tant d’afecte. està inspirada en la novel·la i gran best-seller

iCe age 42d CaST.: 16.00. 3D CaSt.: 18.00 HDv.-Dg. (2d CaT.): 20.30 H

eL CaBaLLero oSCuro...16.00 - 19.00 - 22.00 HSeSSió golfa DiSSabte: 00.40 H

Qué eSperar Cuando...16.00 - 18.15 H . Dg.-Dv.: 22.45 HDv.-Dg.: 22.30 HSeSSió golfa DiSSabte: 00.45 H

eL diCTador16.30 - 18.30 - 20.30 - 22.30 HSeSSió golfa DiSSabte: 01.00 H

El cinEma dE casa tEvaP

Parking2 h gratis

CEDimarts dia

de l’espectadorCarnet d’estudiant

universitari

65 CARNETJOVE

Carnet mésgran de 65 anys

Accéssosminusvàlids

carnetjove

VA 1 2

Vendaanticipada

Sessionsnumerades

Pagament ambtargeta crèdit

eSTrena. eL CaBaLLero oSCuro: La Leyenda renaCe. Director: Christopher nolanCinesa: 16.00 - 19.00 - 22.00 H. SeSSió golfa DiSSabte: 00.40 HYelmo: DieS 20 al 26: 15.20 - 17.00 - 18.40 - 20.30 - 22.00 H. S. matinal Dg.: 11.15 - 12.00 H

crítica de cinemacrítica de cinemaDiana Coma [email protected]

el poder ignora la misèria

la irresponsabilitat dels poders eclesiàstics i polí-tics envers els sectors més desfavorits de la societat argentina centra la crítica d’aquest intens i necessari drama social. darrere les càmeres, el cineasta argentí

Pablo trapero (El bonaerense, Leonera, Carancho) ens torna a oferir una història compromesa i difícil de digerir, on cap-turar la veritat i la realitat més pures es converteix en objec-tiu ineludible. amb ritme de thriller i una majestuosa banda sonora de michael nyman, Elefante blanco pren el nom d’un edifici a mig construir, símbol de l’oscil·lant i dèbil com-promís dels governants argentins amb els sectors despos-seïts. Projectat l’any 1937 (sota la idea de convertir-se en l’hospital més gran d’amèrica llatina), l’oblidat esquelet arquitectònic forma part d’una de les viles més marginals i necessitades de Buenos aires, un espai marcat per la delin-qüència, la misèria i la drogoaddicció, on es desenvolu-pa l’acció de la història: dos sacerdots i una assistent social lluiten dia a dia per a millorar la realitat de la barriada, una feina extremament dura que els enfrontarà constantment a la jerarquia eclesiàstica, als poders polítics, policials i del narcotràfic. les conseqüències de la irresponsabilitat del poder amb la misèria humana de les societats que “repre-senten” (a l’argentina i a la resta del món) són tragèdies de magnituds devastadores, encara que massa sovint siguin oblidades als informatius. Per això, Elefante blanco és una pel·lícula altament necessària i de gran valor a nivell social i humà. la mirada és visceral i autèntica. i ens en convertim en testimonis. no hi ha escapatòria.•

eLefanTe BLanCo. (eSPanya-argentina, 2012). DireCtor: ablo trapero. intèrPretS: Ricardo darín, Jérémie Rénier, martina Gusman. www.facebook.com/ElefanteBlancooficial

foTograma de La peL·LíCuLa #CEDIDA


46 | Publicitat


Passatemps Com es deien els grups de música que fi nalment no van poder tocar per causa de la pluja el darrer dia de Festa Major a San t Cugat?Solució de la setmana anterior: La Floresta

si l’encertes...

Àries 21/3 al 20/4Us esperen uns dies plens d’oportuni-tats en el camp de la feina, sobretot si està lligada al comerç. Si aquest no és el vostre cas, els bons aspectes també es refereixen a una molt bona relació amb els germans i a la possibilitat de fer alguna trobada.

Taure 21/4 al 20/5Necessiteu tenir bon rotllo amb la família i això només vol dir que hauríeu d’apro-par-vos-hi una mica més que de costum. El més maco serà que tindreu els ànims molt pujats i tot us farà riure. Però, aneu amb compte a l’hora de conduir.

Bessons 21/5 al 21/6Us hauríeu de dedicar a estudiar i ana-litzar una mica el ritme de la vostra vida, més que res per comprendre la situació en què esteu i saber com heu d’actuar. La tendència és tenir algunes enganxades amb el pare o amb la parella.

Cranc 22/6 al 22/7Sembla que les coses s’han tranquil·litzat una mica per a vosaltres, així estareu més tranquils i relaxats. D’altra banda, és pos-sible que rebeu uns diners amb els que no comptàveu per part d’algú de la família.

Lleó 23/7 al 23/8Aquesta setmana el que més brillarà en el vostre ambient serà la força lluitadora amb què us despertareu cada dia i l’em-penta que us portarà a fer coses que no us vèieu amb capacitat de fer. És qüestió d’aprofi tar aquesta força.

Verge 24/8 al 23/9Heu de mirar d’animar-vos perquè es-tareu analitzant les coses d’una manera massa negativa i això no us porta enlloc. D’altra banda, aquesta setmana us serà més rendible, sobretot en el camp de l’economia.

Balança 24/9 al 23/10Tindreu una setmana d’agafar i deixar tot el que feu, no tindreu un seguit amb gai-rebé res i això us molestarà força perquè no us deixarà concentrar amb les coses que realment us importen, poseu-hi molta paciència.

Escorpí 24/10 al 22/11Us hauria de donar l’enhorabona per la paciència que demostrareu amb les coses de casa i amb la família. D’altra banda, és el moment de posar en ordre el caos que heu organitzat amb els vostres assumptes personals.

Sagitari 23/11 al 21/12L’única cosa que us pot salvar d’un avor-riment impressionant és un bon viatge. Teniu moltes tendències a discutir amb la parella i amb la família, potser seria bo que abans de començar a enfadar-vos respiréssiu a fons.

Capricorn 22/11 al 20/1Per part vostre hi ha un sentiment d’enyorança molt marcat aquests dies amb tendències a estar amb una tristesa desmesurada per coses del passat, això no és bo ja que el passat és passat i s’ha de lluitar pel present per anar bé.

Aquari 21/1 al 19/2Encara que és possible que tingueu algun moment de crispació amb la parella pensant que ha arribat el moment de deixar-ho córrer tot, continuareu amb ella i a sobre us platejareu fer coses molt positives.

Peixos 20/2 al 20/3Amb les coses de família estareu amb un pla molt radical posant tot el que pugueu en ordre i a més fent saber el que penseu amb claredat a tots els membres de la família. Això pot portar conseqüències posteriors.

mots encreuats signesBRUIXOT REBEL. [email protected]

Per Pau Vidal, ACPG

HORITZONTAL: 1. Desfi lada equina, i si és al parc, amb gavardina. La porta de l’habitació, que fa riure / 2. Pagament mensual per tenir la cua grossa. Feríeu l’ocell (i no a les cordes vocals) / 3. Ruc espatllat. Infl orescència per jugar ràpidament al joc de les vocals. Quart de gram / 4. Aculi contra la paret de dar-rere del galliner. Corrent com unes castanyoles / 5. Pedra treballada per un català. Sessions orquestrals sense vistes / 6. Heroi de calendari. Acaba amb el singlot en un munt d’idiomes / 7. Vas de conya, nano, per ser tan petit... Anhels que se satisfan de nit / 8. Flirtegem a Palma, que en sortirà una relació. Para-disos del pop anglès / 9. Para taula. S’han passat segles viatjant i ara descansen a l’àlbum. Whisky mar-roquí / 10. En Messi quan va de terratrèmol. Acceptaran el llegat, amb A d’Iran / 11. Accés a la Foixar-da amb regust de paté. Pèssim com el còctel de Fantes. El tirador / 12. Torna enrere perquè en té setan-ta-nou per davant. Un militar turc en plena saragata / 13. M’haig d’esperar nou mesos que torni. L’han de compartir l’abat i l’abadessa.

VERTICAL: 1. Per estar complet necessita tot d’adminicles. No és un simple malparlat: ataca la divini-tat / 2. Succiona-me’l, que és un lligabosc. Sense aquesta lletra no es pot escriure el xipriota / 3. Ara és el moment de demanar-la a la gent. Fou africà, després italià i ara etíop / 4. El mig de la meitat. No som freqüents, els que actuem fora del normal. Símbol en vaga / 5. De pa no n’hi faltarà mai, al penques. Fou secret i últimament s’ha fet social / 6. Pilar prim. Abús de iode que ha marcat sempre el periodisme. De l’emirat a la feina / 7. Cap cigró hi cabria, en aquest trosset del dit. Puja esbufegant per les praderi-es americanes / 8. L’Elvis el tenia de goma, aquest os. Parla amb sa veïna romanesa dels temps feliços d’en Tintín / 9. Oda mal escrita. Assigni d’alguna manera en Guardans, en Terraza i l’Aragay. Engega a dida / 10. No cal que violis: que hi posis colors ja va bé. Mala tria, per a la panxa del cartaire / 11. Ara la porta de l’helicòpter, que també fa gràcia. Polialcohol capaç de causar una forma rara d’atinosi. No gai-re gaire / 12. L’emperador pallasso. Preparat per ser confessat.

SOLUCIÓ DELS MOTS D’AQUESTA SETMANAGuia bàsica Urgències

ADF. S. CONTRA INCENDIS: 93 589 80 80

AMBULÀNCIES: 93 588 57 70

BOMBERS GENERALITAT: 112

BOMBERS RUBÍ: 93 697 60 80

CAP SANT CUGAT: 93 589 11 22(DIA I HORA): 93 589 76 98

(URGÈNCIES): 93 589 44 55

CAP VALLDOREIX93 583 74 00

HOSPITAL GENERAL CATALUNYA: 93 565 60 0093 565 60 20

MOSSOS D’ESQUADRA: 088 / 93 583 50 00

POLICIA MUNICIPAL: 092 / 93 589 13 28

POLICIA NACIONAL:(DNI): 93 674 78 58(URGÈNCIES):091

SANITAT RESPON902 111 444

SÍNDIC DE GREUGES93 565 70 10

URGÈNCIES I EMERGÈNCIES SANITÀRIES 061

FarmàciesDÍAZ-PUERTOPg. Sant Magí, 50Tel. 93 674 33 53. 24 hores tot l’any. Obert a les nits i diumenges. No tanca per vacances

MORALESSanta Maria, 27Tel. 93 674 15 31. De 8.30 a 21.30 h, de dilluns a dissabte. No tanca per vacances

CULLELLPtge. Diputació, 6Tel. 93 674 03 64. Laborables, de 9 a 13.30 h i de 16.30 a 21 h. Dissabtes, de 9 a 13.30 h

RIERA-RIVIEREDr. Murillo 1 / Sant JordiTel. 93 674 04 30. Laborables, de 8 a 14 h i de 16.30 a 21 h. Dissabtes, de 9 a 14 h

SALAVERTSantiago Rusiñol, 38Tel. 93 674 06 45. Laborables, de 9 a 13.30 h i de 16.30 a 20.30 h. Dissabtes, de 9.30 a 14 h

SANT CUGAT TORRE BLANCARbla. del Celler, 97Tel. 93 674 77 49. Laborables, de 8.30 a 21.30 h. Dissabtes, de 9 a 14 h

BERINGUESAv. Lluís Companys, 46Tel. 93 674 04 83. De 8.30 a 21.30 h, de dilluns a dissabte. No tanca per vacances.www.farmaciaberingues.com

FERRERESSanta Teresa, 40Tel. 93 675 33 44. Laborables, de 8 a 22 h. Dissabtes, de 9 a 14 h

PARC CENTRALManel Farrés, 95Tel. 93 674 05 12. Laborables, de 9 a 21.30 h. Dissabtes, de 9 a 14 h. Diumenges i festius, de 10 a 14 h

SERRET (MIRA-SOL)Pg. Baixador, 78Tel. 93 674 23 72. De dilluns a dissabte, de 9 a 14 h i de 16 a 21 h

ISERN (LA FLORESTA)Pg. La Floresta, 9 (Estació FGC)Tel. 93 674 18 63. Laborables, de 9 a 14 h i de 16.30 a 20.30 h. Dissabtes i diumenges, de 9 a 14a h. No tanca per vacances

PINTO (VALLDOREIX)Església, 3Tel. 93 674 28 71. De 9 a 22 h, tot l’any. Obert

diumenges. No tanca per vacances

SANTIAGO (LES PLANES)Pg. Torrent, 1Tel. 93 674 92 51. Laborables, de 8.30 a 13.30 h i de 16.20 a 20 h. Dissabtes, de 9.30 a 13.30 h. No tanca per vacances

RUIZ DE BUSTILLOAv. Cerdanyola, 23Tel. 93 590 10 35. Laborables, de 8.30 a 21.30 h. Dissabtes, de 9 a 14 h. No tanca per vacances

QUIRANTEPg. Olabarria, 50Tel. 93 675 33 11. Laborables, de 8 a 21.30 h. Dissabtes, de 9 a 14 h

Serveis ALCOHÒLICS ANÒNIMS93 317 77 77ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA93 589 77 88ASDI93 675 66 10ASS. CONSUMIDORS93 488 16 16ASS. PROP. ST. CUGAT93 675 19 54CENTRE ALZHEIMER93 674 70 61CENTRE BORJA93 674 11 50CREU ROJA (ST. CUGAT) 93 674 23 83(VALLDOREIX) 93 674 24 59CONSORCI PARC COLLSEROLA

93 280 35 52CINEMES ST. CUGAT 93 589 09 41DISPENSARI (LA FLORESTA)93 674 76 15ENHER900 70 70 70FECSA902 507 750 (AVARIES) 902 53 65 36FGC93 205 15 15FEDERACIÓ COMERÇ93 583 08 12GAS NATURAL93 675 31 10(AVARIES) 900 75 07 50HISENDA93 589 11 55JUTJAT93 674 66 96

MONESTIR (PARRÒQUIA)93 674 11 63REPSOL BUTÀ901 100 100RESID. CASAL D’AVIS93 589 16 38RESIDU MÍN. (VOLUMINOSOS)902 54 70 10 - 93 597 05 10SOREA(AVARIES) 902 250 370(ATENCIÓ CLIENT) 902 250 070(OFICINES) 93 544 16 10SERVEI DE GRUA93 674 90 01TAXI ADAPTAT609 89 30 37TEL. GERMANOR (CAVIS)93 674 70 61

Per a nens: al Casal de Mira-solPer a adults: amb el Mestre Internacional René Alonso

Si hi estàs interessat, envia un correu a [email protected] o [email protected] o truca al tel. 93 674 05 45

Classes d’escacs

Es faran grups tenint en compte el nivell dels inscrits. Preu: 40 € al mes (4 classes de 2 hores, un dia a la setmana)

per Alba Guerrero

INGREDIENTS

1 ceba 1 porro 2 carbassons Sal Oli 1 ou Pa rallat

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

Comencem fregint la ceba amb el porro, tot tallat molt petit. Un cop s’ha fet el sofre-

git s’hi afegeix el carbassó tros-sejat: quan ho tenim tot fre-git, ho espolsem de farina; dei-xem que es cogui, s’hi afegeix llet a ull com per fer la beixa-mel i una vegada acabat es dei-xa refredar. Per fer la forma de les croque-tes batem un ou, agafem amb una cullera una quantitat de la pasta, la passem per ou i des-prés per pa rallat. Un cop tenim les croquetes fetes, les fregim i ja estaran llestes per menjar.Ara que d’aquí a poc al nos-tre municipi gaudirem d’horts urbans, podrem preparar plats com aquest amb les hortalis-ses que haurem cultivat nos-altres mateixos; en parau-les del nostre regidor de Medi Ambient:“Així, doncs, d’aquí a un temps, pels carrers de via-nants, veurem ciutadans de totes les edats, amb l’aixada a l’esquena, que tomben pel pro-per carrer a la dreta, on tenen l’hort, o que es dirigeixen a aquell racó del parc Central. Pagesos de ciutat”.

Preparació

receptaMARIA ÀNGELSQUADRAS

Croquetes de carbassons

Problema núm.86Juguem blanques i guanyem

Solució al problema de la setmana anterior:1. Cxc6 Dxc62. Af3 Cd5 3. Cxd5 exd54. Axd5 (i les blanques guanyen la Tor-re de “a8”)

escacsLLIÇONS D’ESCACSTEMES TÀCTICSAlfil i peó contra alfil del mateix color(II)Observem aquesta posició, juguen blan-ques. A quin costat ha d’anar el rei blanc? La resposta lògica seria al costat que con-trola més caselles de la diagonal cur-ta. Però..1.Re8? -error- (1. Rg8! Rg6 2 . Af8 i es guanya, tal com vam veure la setmana passada) Re6 (s’ha de fer oposició a l’al-tre rei)2. Af8 Af4 3. Ab4 Ah6 4. Ad2 Ag7 5. Ae3 (el negre ha de moure el rei, però no passa res) Rd6 6. Ad2 Re6 ... 7. Ac3 Ah6 i Taules

Club Escacs Sant Cugat

Si estàs interessat en els escacs i vols jugar-hi o vols informació de les diferents activats que organitzem, pots enviar un correu electrònic a: [email protected]

8

7

6

5

4

3

2

1

A B C D E F G H

t8

7

6

5

4

3

2

1

A B C D E F G H

kpln b

too q

o o

ppw pp pr

r

k

l


Publicitat | 47


Club del Subscriptor Fes-te’n subscriptor ara per només 88 € l’any. Rebràs cada setmana el Diari a casa i gaudiràs de totes aquestes ofertes!*

Atenció al subscriptor: 93 589 62 82 / www.diaridesantcugat.cat

DiarideSantCugat Per veure totes les ofertes o fer-te subscriptor, visita la nostra web: www.diaridesantcugat.cat

www.diaridesantcugat.cat/subscriptors

Bellesa

Depilació laser aixelles

Metzli Institut de BellesaSabina Cañameras, 13(Davant UIC) Mira-Sol

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 589 62 82)

Menú ibèric per a 2 persones. L’autèntic sabor de la Dehesa

Pl. Augusta, 3


Restaurant

Sopar per 2 persones a la carta, de dilluns a dijous beguda a part

Pl. Quatre Cantons, 3


Restaurant

Òptica

Vidres Monofocals Orgánic antireflectant reduït. CIL +/- 2 ESF +/-4

Pl. Lluís Millet, 2


Restaurant

Sopar per a 2 persones, de dimarts a divendres

Pla del Vinyet, local 10


Una sessió individual de coaching

Hospital, 35(davant del Monestir)


Escola de teatre

Val per 15 €, a Clinic Bikes, la botiga de bicicletes de Sant Cugat

Xerric, 9


EsportRestaurant

Menú per a 2 persones de dilluns a dimecres

Pl. Dr. Galtés, 5, loc. 8


Benzina

2% de descompte del total de la factura

Av. de Rius i Taulet

PREsENTANT EL CARNET DEL CluB

Mascotes

1 sessió d’ensinistra-ment de gos.Durada, 30 minuts

Av. Via Augusta, 3-11 (Centre ComercialAugusta Park)


Assegurances

Vine a la Mútua Fins a un 50% dte. pel fet de ser subscriptor tu i els teus familiars. Regal xec de 40€ per gasolina, fins al 30/09

902 14 05 55Identifica’t amb el número BB0770000


Bellesa

Sessió d’aixelles o engonals valorada en 30 €

Francesc Moragas, 34


Però sembla que no fer res és perdre el temps. Quan tornem de vacances sempre passa el mateix: et pregunten què has fet i si dius que no has fet res és una gran vergonya. Has de dir que has pujat 3.000 munta-nyes, que t’has llançat dins un volcà i que has fet mil coses. Sembla que no fer res és perdre el temps i és al con-trari: quan fem moltes coses és quan passem la vida molt ràpid, amb poca intensitat i sense degustar-la.

Què veuríem si mirem al nostre interior? El primer és que no ens conei-xeríem a nosaltres mateixos. Mirar cap a dins fa molta por perquè veiem molta buidor i una vida sotmesa al gris i a la mediocritat, sense sentit. Quan ens mirem a nosaltres mateixos busquem el sentit de la nostra vida i sovint no el trobem. Vivim en una soci-etat que ens diu exactament el que hem de fer: quan hem de treballar, quan hem d’anar de vacances, a on... Nosal-tres sabem exactament què volem fer, però ens fan por els nostres desitjos i anhels. En el fons, preferim que ens diguin el que hem de fer per-què és més còmode i no pre-nem responsabilitats.

S’ha de ser valent per fer un trencament com aquest. De vegades em diuen que és massa arriscat fer aquest canvi, però el que arrisquem cada dia és la nostra vida, que és el més valuós que tenim. Qualsevol propietat, casa, cotxe, diners... no valen res comparat amb l’única propi-etat que tenim de veritat, que és la nostra vida. No és un lli-bre de receptes, som indivi-duals i únics i, per tant, el camí que ha de fer cadascú és el seu. Parlo d’escoltar-nos a nosaltres mateixos una altra vegada perquè tots sabem el que volem.

L’objectiu de la gent sembla que és tenir el millor cotxe... El consumisme funciona com una droga i per això enganxa. Treballem molt per comprar un cotxe i quan el comprem tenim una gran excitació que ens passa ràpidament. Lla-vors treballem més per tenir un cotxe millor per tenir una

“Qualsevol propietat no val res comparat amb la vida”El santcugatenc Antonio Fornés ja porta venudes tres edicions del seu llibre, Reiníciate (Editorial Diére-sis), on presenta la vida de diferents fi lòsofs i pensa-dors que en un moment de la seva existència van fer un trencament amb la seva vida per poder fer allò que realment desitjaven.

Què busques amb el lli-bre? Dins del context d’una soci-etat estressada que ens

empenta a un ritme de boge-ria, el llibre pretén parar un moment i retrobar-nos a nos-altres mateixos. Deixar d’es-coltar tot allò del nostre vol-tant per escoltar-nos. Moltes vegades, som desconeguts de nosaltres mateixos. És el pri-mer pas per poder viure una vida amb plenitud i gaudir-la més. El llibre vol ser una empenta amable i entretin-guda per recuperar les coses bones i importants de la vida sense necessitat de viure una tragèdia.

En el llibre parles que hem deixat de ser humans. La societat occidental ens valora pel que fem i no pel que som; ens converteixen en éssers merament produc-tius. Això té un problema: ens convertim en mecanis-mes i tot el que fem ho pot fer qualsevol. Ens deshu-manitza i ens converteix en màquines. Quan realment som nosaltres i som insusti-tuïbles. Quan deixem de fer coses i ens dediquem a escol-tar-nos.

l’Entrevista ANTONIO FONRÉS, escriptor #TEXT: Bernat Bella #FOTOGRAFIA: Artur Ribera

DissabteMÀX 25º MÍN 20º

DiumengeMÀX 27º MÍN 19º

Subscriptorsel TempsEscola de teatre. Vols una sessió individual de coaching? Telefona al 93 590 86 00 i entra al sorteig.

Club del Subscriptor_PÀG. 47

20.07.2012

81

0203

001

4001

00

91

6

i la setmana que ve... les recomacions de vacances dels santcugatencsTROBARÀS TOTA LA INFORMACIÓ DIÀRIA A: www.totsantcugat.cat

Sumari_PÀG. 3 | a Fons_PÀG. 4 | el Poble_PÀG. 6 | Lectors_PÀG. 14 | Opinió_PÀG. 16 | la Ciutat_PÀG. 18 | Economia_PÀG. 22 | Esports_PÀG. 27 | Cultura_PÀG. 38 | Passatemps_PÀG. 46

DiarideSantCugat

altra excitació. Quantes per-sones viuen amargades ara per la hipoteca per canviar casa que tenien per una de 20 metres quadrats més? Som més feliços amb 20 metres quadrats més? Val la pena treballar tres hores més al dia? Moltes vegades rega-lem el nostre temps, que és el més important, el nostre or, per aquestes mentides, que són un barri millor o una casa més gran.

Com ha afectat a les perso-nes el desevoluplament tec-nològic de l’última època? El desenvolupament besti-al de la tecnologia no ha estat tan bo com havia de ser. A partir de fi nals del segle XIX es comença a disparar la tecno-logia i ens vem creure que la ciència ho arreglaria tot. Ara comencem a veure que tenim els mateixos problemes i les mateixes angoixes que tenia la gent abans del desenvo-lupament de la tecnologia. Igual que Plató o el senyor del paleolític, ens seguim pre-guntant el sentit de la nos-tra vida.

Com ha afectat això a les relacions personals? Els nous aparells ens perme-ten poder parlar cara a cara amb una persona de Taiwan i les comunicacions entre les persones han crescut molt a través de la tecnologia. Però hem perdut el fet de par-lar de veritat i hem banalit-zat les converses i la comu-nicació. Ens passem el dia enviant Whatsapp però ens diem molt poques coses. Con-verses de veritat on parlem de les nostres preocupaci-ons i, poques. Com més eines tenim, més incomunicats estem.

ReiniciarEl santcugatenc Anto-nio Priante va comen-çar a estudiar filosofia però va abandonar la carrera per abocar-se a la biologia: “Em vaig vendre totalment a la meva vida professio-nal i a la meva carre-ra”. Priante treballa a la indústria farmacèu-tica i un dia es troba-va en un aeroport quan un fragment del capítol de La llegenda del gran inquisidor, on es parla que tothom busquem ser esclavitzats, treba-llar, oblidar les nostres responsabiltiats; va veure que havia de can-viar el rumb de la seva vida i va tornar a la uni-versitat a estudiar filo-sofia. Ara continua tre-ballant en la indústria farmacèutica, però llui-ta cada dia per equili-brar les seves obligaci-ons professionals amb els seus desitjos. Ani-ma a tothom a fer-ho.

La propostaCultura. A la Floresta també volen celebrar que estan de gresca, apropa’t al seu barri i coneix totes les activitats que s’hi fan!

Agenda Cultural_PÀG. 44

Documents

Diari de Sant Cugat 916