-
ESCUT SOCIAL pàg 4Plans socials i econòmicsmilionaris de la
Generalitat i l’Ajuntament per la represa
SALUT pàg 3El secretari de Salut Pública,Josep Maria Argimon,
anuncia30.000 proves diàries del virus
#EnsEnSortirem
ENSENYAMENT pàg 1248 milions d’euros perpal·liar els efectes de
laCovid-19 a les escoles
COMERÇ pàg 10El sector mira endavantreforçat pels plans d’ajudai
les campanyes de difusió
URBANISME I MOBILITAT pàg 6Contra la pandèmia,una ciutat més
pensadaper als vianants i els ciclistes
Difusió controlada per OJD-PGD | redacció: 657 165 047 –
[email protected] | anuncia’t:
[email protected]
11 anyslíniagràciaAgost 2020 · Núm. 158 · liniagracia.cat
-
Per a publicitat: [email protected]
| 2
Agost 2020líniagràcia.cat
-
3 |
Agost 2020 líniagràcia.cat#EnsEnSortirem
SALUT4La Generalitat aug-menta la capacitat de fer provesPCR més
enllà dels casos sospi-tosos de coronavirus i en passa afer també
als contactes estrets perdetectar, per exemple, casosasimptomàtics.
A finals de juliol el sistema
públic feia de mitjana 8.000proves PCR diàries i ara es vol
in-crementar la capacitat fins a les30.000 de manera gradual.
Peraixò, el departament vol reforçartambé el seguiment de
contactes,ja que fins ara s’estaven detectantentre 5 i 6 contactes
per positiuquan es calcula que se n’hauriende detectar entre 10 i
15. El nou secretari de Salut Pú-
blica, Josep Maria Argimon, esmostra confiat que la
incorpora-ció de més de 500 Gestors Co-vid –professionals que
recolliranles dades del pacient sospitós o
que ha donat positiu i també ladels seus contactes– permetrà“una
identificació ràpida i àgil”dels contactes. La idea també ésque
aquests agents “descarre-guin” la feina que estaven fent finsara
professionals de l’AtencióPrimària i complementin la tas-ca de
l’equip de rastrejadors. Unequip que a finals de juliol,
segonsdades de Salut, rondava el milerd’efectius.
MÉS RASTREIG I MÉS PROVESAmb tot, l’estratègia de la
Gene-ralitat contra el coronavirus pas-sa a curt termini per dues
líniesd’actuació. Per un costat, l’aug-ment de la detecció i
identificaciódels contactes dels positius, grà-cies a la
incorporació dels GestorsCovid a l’Atenció Primària, i, peraltre,
l’increment de les provesPCR d’aquests contactes, fins a tri-
plicar-les. L’objectiu, segons laconsellera de Salut, Alba
Vergés,és detectar molts més contactesfora del nucli de convivència
perpoder evitar els rebrots del virus. En aquest sentit,
s’establirà un
circuit de manera que, quan unapersona acudeixi a una
consulta
per fer-se la prova PCR, vagi im-mediatament després a un
altreespai del centre on l'estarà espe-rant un Gestor Covid, amb
elqual es farà una llista de contac-tes. Si amb el resultat a la mà
el cassospitós és positiu, els rastrejadors
localitzaran els contactes estretsper començar “la roda”, en
pa-raules d’Argimon.En tot cas, des de la Genera-
litat es remarca que no es potcaure en l’imaginari que “tot
hosolucionarem” fent més proves ique ara per ara l'única
“vacuna”que existeix són les mesures deprevenció: el rentat de
mans, lamascareta i la distància física. Peraixò, Argimon demana
mantenirun ritme social “més baix” enaquest inici d’agost i evitar
reu-nions de familiars o amics mul-titudinàries. “El que no
podemfer cada vegada que tinguem re-brots és tancar i tornar a
co-mençar”, alerta.
230 AGENTS CÍVICSPrecisament, per informar la ciu-tadania de les
mesures higièni-ques de protecció i distància ne-
cessàries per evitar contagis, aixícom per recordar que és
obliga-tori dur la mascareta, l’Ajunta-ment de Barcelona ha
ampliatfins a 230 el nombre d’agents cí-vics i informadors
desplegats alscarrers de la ciutat. En un primermoment els agents
cívics actua-ran als districtes de Sants-Mont-juïc, l'Eixample,
Horta-Guinardó,Nou Barris, Sant Andreu i CiutatVella i compten amb
personal demediació per transmetre els mis-satges en diversos
idiomes. També s’han actualitzat els
missatges de megafonia que laGuàrdia Urbana fa servir per
re-cordar mesures de seguretat sa-nitàries. A més, es posarà
enmarxa una campanya de comu-nicació específica per a la gentjove,
atès que bona part delsnous contagis es concentren en lapoblació
d'entre 25 i 44 anys.
30.000 proves diàries» El nou secretari de Salut Pública, Josep
Maria Argimon, anuncia un gran augment de proves PCR» El servei de
Gestors Covid ja està en marxa i ha de servir per millorar el
rastreig dels contactes
Anàlisi de proves PCR per detectar la presència de coronavirus.
Foto: ACN
Argimon remarca queel rentat de mans, lamascareta i la
distànciaara són l’única “vacuna”
-
| 4
Agost 2020líniagràcia.cat
ESCUT SOCIAL4El Ple munici-pal de finals de juliol va donarllum
verda al fons especial de 90milions d’euros que ha de ser-vir per
fer front a les necessitatssocials i a la reactivació econò-mica de
la ciutat en el marc dela lluita contra els efectes de
lapandèmia.Concretament, l’anomenat
Fons Covid, que s’ha creat apartir d’una modificació de crè-dit
dels comptes del 2020, estàdistribuït de la següent manera:35
milions per a les necessitatssocials, 30 milions per a la
re-activació econòmica, 15 milionsper a la transformació de
l’espaiurbà i 10 per a la cultura.
Durant la celebració del Ple,el primer tinent d’alcaldia, el
so-cialista Jaume Collboni, va re-marcar la “ràpida” reacció
delgovern municipal i va donarles gràcies a l’oposició per la
fei-na feta. El regidor de Pressu-postos, Jordi Martí, es va
mos-trar satisfet per l’acord però vaavisar que a la tardor caldrà
co-mençar a debatre els pressu-postos del 2021, que estaranmolt
condicionats pels efectesdel coronavirus.
EL PLA DE LA GENERALITATPer la seva banda, la Generalitatva
aprovar el 21 de juliol el pla dereactivació econòmica i social
que també ha de servir per com-batre els efectes socials i
econò-mics de la pandèmia. L’executiuque lidera el president
QuimTorra preveu destinar-hi 31.000milions d’euros d’ara fins
al2032. Està previst que aquestany ja es tiri endavant una par-tida
de 2.760 milions d’euros.Durant la presentació del
pla, Torra va reivindicar la ne-cessitat d’un “consens de
paísampli”, mentre que el vicepresi-dent i conseller d’Economia i
Hi-senda, Pere Aragonès, va afirmarque Catalunya està
“preparada”per rebre els recursos de l’a-cord europeu aprovat poc
abansde la seva compareixença.
El vicepresident Pere Aragonès i l’alcaldessa Ada Colau. Fotos:
ACN
Plans socials i econòmicsper impulsar la remuntada
» L’Ajuntament aprova el Fons Covid, que inclou 90 milions
d’euros» La Generalitat invertirà 31.000 milions des d’ara fins al
2032
Els Serveis Socials han atèsmés de 44.000 persones
ESCUT SOCIAL4La pandèmiaha obligat als Serveis Socials dela
ciutat a multiplicar-se durantels últims mesos. En el darrerbalanç,
fet a finals de juliol, l’A-juntament va explicar que des demitjans
de març s’han atès mésde 44.000 persones.De totes aquestes
persones
ateses, 9.000 són nous usuariso bé feia un any que no
haviennecessitat ser atesos. Tot i aquestaugment de les peticions
d’aju-da, des de l’Ajuntament assegu-ren que s'ha reduït el
tempsmitjà d'espera i que actualmentés de sis dies. D’altra
banda,també cal apuntar que el 70% de
les més de 44.000 persones ate-ses són dones i el 51% tenen
en-tre 31 i 50 anys. L’alimentació il’habitatge són els dos
principalsmotius que provoquen la de-manda d’ajut.Segons dades
municipals, el
districte de Nou Barris és el queha concentrat més
atencionsdurant els darrers quatre mesos:16.365. El segueixen
Ciutat Ve-lla (14.368), Sant Martí (13.796),Sants-Montjuïc
(13.136), l’Ei-xample (12.929), Horta-Gui-nardó (10.952), Sant
Andreu(1.952), Les Corts i Sarrià SantGervasi (7.928) i Gràcia, en
da-rrer lloc (6.558).
HABITATGE4La crisi social té undels seus efectes més
perillososen l’habitatge, ja que quan la pre-carietat creix els
problemes quetenen part de la ciutadania perpagar el lloguer o les
hipotequestambé augmenten.La situació d’emergència
que pateixen alguns barcelo-nins amb l’habitatge preocupamolt
l’Ajuntament. Per aquestmotiu, el govern municipal haenviat
requeriments a 14 granstenidors perquè posin al mercatde lloguer un
total de 194 pisosque estan buits des de fa més dedos anys. Si no
ho compleixen,
el consistori expropiarà l’usde-fruit i el domini del pis. Tot i
això, segons va explicar
a mitjans de juliol la regidorad’Habitatge, Lucía Martín,
lavoluntat municipal no és la“d’expropiar” sinó que aquestspisos
compleixin la seva funciósocial.
AJUDES DE LA GENERALITATPer la seva banda, la Generalitattambé
ha reaccionat durant lapandèmia. Al març va anunciarque les
famílies que viuen en pi-sos de lloguer del seu parc públictindrien
una moratòria de la
mensualitat de l’abril, mentreque a mitjans de maig va con-vocar
una línia d’ajudes per unimport de 14,5 milions d’euros.La
subvenció està destinada a lesfamílies que estaven patint
unERTO.D’altra banda, a finals de
juny la Generalitat va renovarla línia de finançament
perconstruir pisos de lloguer socialamb una nova convocatòria
desubvencions. L’objectiu, vanexplicar des del Govern, és
“fa-cilitar i impulsar la construccióde pisos de lloguer social i
am-pliar el parc protegit”.
El Centre de Serveis Socials del Poble-sec. Foto: Blanca
Blay/ACN
Garantir l’accés a l’habitatge
#EnsEnSortirem
Difusió controladawww.liniaxarxa.catPremi Tassis Torrent de
Comunicació 2011 Diputació de Barcelona
Editor-Gerent: David Centol i Lozano
Director Editorial: Arnau Nadeu
Coordinador de Vendes: Marcelo Villanueva
Coordinadora de Producció gràfica: Marga Moreno
Webs temàtics: Pere Giménez i Quim Miró
Director Editorial: Arnau Nadeu
Subdirector d’edicions: Albert Ribas
Redacció: Anton Rosa (Barcelonès Nord i
Baix Maresme), Júlia Gamissans (Vallès),
Pau Massip (l’Hospitalet i Baix Llo bregat),
Albert Ribas (Barcelona), Anna Utiel (Mont-
serratí), Pau Arriaga (Esports i Xarxes), Víctor
Ferran i Lola Surribas
Dept. Comercial: Lola Gutiérrez
Distribució: Andrés Meca i Yussef Ekiael
Dipòsit Legal: B 43219-2010
-
Per a publicitat: [email protected]
5 |
Agost 2020 líniagràcia.cat
-
| 6
Agost 2020líniagràcia.cat
URBANISME/MOBILITAT4Lapandèmia del coronavirus haobligat les
administracions a pren-dre diferents mesures per garan-tir la
seguretat de la ciutadania. Enaquest sentit, l’Ajuntament hafet una
aposta per accelerar l’a-daptació de la ciutat per tal que
elsvianants, els ciclistes i el transportpúblic formin el triangle
d’a-questa nova mobilitat.Un dels canvis que s’han po-
gut observar en els darrers mesosés el de retallar, en alguns
carrers,l’espai per als cotxes per dedicar-lo als vianants o als
ciclistes. D’a-questa manera, s’han senyalitzatels nous carrils amb
pintura perdelimitar els nous espais sensecotxes, que han permès
que tam-bé hagi estat més fàcil garantir lanecessària distància de
seguretatentre la gent. Alguns exemplesd’aquest conegut com a
urbanis-me tàctic s’han vist al carrer Con-sell de Cent, a la Via
Laietana o ala Gran Via.
TALLS DE TRÀNSITUna altra de les mesures impul-sades pel
consistori ha estat la dels
talls de trànsit en diferents avin-gudes de la ciutat durant els
capsde setmana, com per exemple alscarrers de Sants i Creu Coberta,
ala Via Laietana, a la rambla Fabrai Puig i Onze de Setembre, a
Grande Gràcia o al passeig de SantJoan. L’objectiu, tal com va
ex-plicar la tinenta d’alcaldia de Mo-bilitat, Janet Sanz, era
crear “iti-neraris segurs” en espais de “granafluència”. Exceptuant
algunesqueixes, com les dels comerciants
de Via Laietana, les mesures vantenir bona acollida.
MENYS CONTAMINACIÓL’altre factor d’aquestes mesuresera el de
seguir lluitant contra lacontaminació que hi ha a la ciutati fer-la
més saludable per a tota lagent que hi viu. “S’ha aprofitat
lasituació per treballar per a una ciu-tat on conviuen el dret a
moure’si el dret a un futur amb aire net”,diuen des del
consistori.
Els talls de trànsit han estat una de les mesures. Foto:
Ajuntament
Contra la pandèmia, una ciutatper als vianants i els ciclistes»
El coronavirus ha provocat canvis en la mobilitat i l’urbanisme»
L’Ajuntament ha pacificat carrers i ha apostat pels talls de
trànsit
El metro i el bus reben el certificat d’espais segurs
MOBILITAT4Transports Me-tropolitans de Barcelona (TMB)va obtenir
a finals de juliol el se-gell de seguretat que certifica quela
xarxa de metro i bus són un es-pai segur contra els contagis
decoronavirus. La presidenta deTMB, Rosa Alarcón, va rebre perpart
de l’empresa Applus+ la cer-tificació.Concretament, Applus+ ha
verificat el control de neteja idesinfecció dels vehicles i
l’úsdels canals telemàtics per aten-dre la majoria de gestions.
D’al-tra banda, TMB també informaels usuaris de la necessitat
deplanificar els desplaçaments perevitar les franges i les rutes
més
concorregudes. Per últim, tam-bé s’ha comprovat que a les
de-pendències de TMB es prenentotes les mesures de seguretatfent
servir mascaretes, guants,gel i productes desinfectants ique es
compleixen les distànciesde seguretat.
BUS METROPOLITÀD’altra banda, el Bus Metropoli-tà de l’AMB també
s’ha conver-tit en un referent en protocols deprotecció i seguretat
al trans-port públic davant del coronavi-rus, amb la incorporació
de ser-veis addicionals de neteja i des-infecció i el canvi
periòdic dels fil-tres de l’aire condicionat.
URBANISME4Una de les con-seqüències de l’estat d’alarmadecretat
pel coronavirus va serla d’uns carrers i parcs de la ciu-tat amb
una vegetació molt mésfrondosa que la de costum iamb una fauna
recuperant es-pais perduts. Això, lluny dequedar en un parèntesi,
es volconvertir, tal com va anunciarl’Ajuntament fa setmanes, enuna
nova forma d’interpretar elsespais verds de la ciutat.D’aquesta
manera, el go-
vern municipal va presentar aprincipis de juny la seva
estra-
tègia per aconseguir una ciutatmés ecològica on es
deixaràcréixer més la vegetació d’al-gunes zones sense que sigui
vistcom un exemple de deixadesa.“Sabem que la biodiversitat ésun
element important per seruna ciutat més saludable i ésuna sortida
imprescindible da-vant el coronavirus”, apunta elregidor
d’Emergència Climàti-ca, Eloi Badia.
ESPAIS DE BIODIVERSITATAixí doncs, l’objectiu del consis-tori és
convertir unes 130 hectà-
rees que ara tenen la cataloga-ció de verd urbà en espais
debiodiversitat. Algunes de leszones escollides són el parcDiagonal
Mar i el de Nova Icà-ria, al districte de Sant Martí.També es
deixarà créixer elverd en zones com les rotondeso els entorns dels
parcs infantils.Segons Badia, es tracta d’a-companyar la natura en
un pro-cés que havia començat durantel confinament.Per últim,
l’Ajuntament tam-
bé té previst crear 40 noveshectàrees de zones verdes.
L’entrega del certificat de seguretat. Foto: Twitter
(@rosaalarcon)
Buscant una ciutat més verda
#EnsEnSortirem
-
Per a publicitat: [email protected]
7 |
Agost 2020 líniagràcia.cat
-
| 8
la Barcelona desconeguda Agost 2020líniagràcia.cat
NOU BARRIS/ La ciutat, als seus peus. Pocsde nosaltres, o
gairebé ningú, pot presumirde tenir una ubicació tan majestuosa
comel Castell de Torre Baró, un mirador queofereix unes vistes
privilegiades dels barrismenys coneguts de Barcelona.
Malgrat el seu aspecte medieval, l’ac-tual castell és un edifici
construït a princi-pis del segle passat (l’any 1905) que agafael
seu nom d’una torre construïda ante-riorment (la que era la
residència del baróde Pinós, destruïda el 1714, durant la Gue-rra
de Successió) al lloc on avui hi ha l’esta-ció de metro. De fet, el
seu propòsit inicialera que fos un hotel que havia de servircom a
centre i punt de partida d’una urba-nització en aquest barri,
situat a la serra deCollserola, però el projecte no va prosperari
va ser abandonat sense acabar-se.
Molts anys després, el 1989, es va feruna reforma integral del
castell, que passa-ria a ser declarat patrimoni històric de
laciutat. Aprofitant les obres, al seu peu es vaconstruir un
mirador des d’on es pot ob-servar bona part de la ciutat (a banda
deNou Barris, es pot veure part dels districtes
d’Horta-Guinardó, Sant Andreu i SantMartí) i municipis propers,
com Badalona,Santa Coloma i Sant Adrià.
Més enllà d’aquest ús, el Castell de TorreBaró és també un punt
d’informació i edu-cació ambiental del parc de Collserola.Entre
altres activitats, s’ofereixen visitesguiades al castell,
itineraris de descobertade l’entorn i tallers educatius pensats
per-què pugui gaudir tota la família.
LES OBRES, EN MARXA DE NOUDes de la dècada dels noranta, doncs,
elconsistori ha volgut tenir cura d’aquest edi-fici i a principis
del mes de novembre del’any passat (cinc anys després de la
sevareinauguració) va tancar-lo per fer obres derehabilitació a la
façana, per evitar petitsdespreniments.
Els terminis amb els quals treballava elgovern municipal era que
aquestes obres
s’allarguessin uns quatre mesos, però el co-ronavirus va obligar
a aturar els treballs i areubicar els diferents serveis que s’hi
pres-taven al Casal de Barri Som la Pera, al barride la Trinitat
Nova.
Finalment, a principis del mes de juny,quan la situació
sanitària va permetre-ho,van tornar a posar-se en marxa les
obres,que ja encaren la seva recta final, de maneraque la
reobertura de l’edifici és imminent.
HORTA-GUINARDÓ/Al més pur estil renaixentista. Els jar-dins del
Palau de les Heures, al barri de Montbau, són en-cara avui un dels
millors indrets de descans i pau del dis-tricte
d’Horta-Guinardó.
Situats a poc més d’un quilòmetre del parc del Labe-rint
d’Horta, els jardins són obra de la imaginació d’AdriàPiera i es
van construir, juntament amb el palau, a finalsdel segle XIX per
l’arquitecte August Font i Carreras. L’edifici,construït a l’estil
d’un châteaux francès, va ser la residèn-cia de Josep Gallart i
Forgas, un indià que havia fet fortu-na a Puerto Rico. La família
Gallart va viure en aquest edi-fici fins que va esclatar la Guerra
Civil.
Actualment, el palau és la seu de la Fundació Univer-sitària
Bosch Gimpera i els jardins, plens d’escultures, bro-lladors i
estanys, són tot un espectacle per als sentits. Mag-nòlies,
acàcies, cedres, tarongers i alzines són algunes deles flors i els
arbres plantats en el recinte. Però, aleshores...Per què es diu
Palau de les Heures? El seu nom es deu auna peça de terracota (Les
Heures, de Josep Campeny) si-tuada a la façana de l’edifici.
EIXAMPLE/Caminant pel carrer Girona es pot descobriruna petita
joia modernista. Al número 74 d’aquest car-rer, a tocar del mercat,
hi ha el Forn de la Concepció, queocupa els baixos de l’edifici.
Encara avui, més d’un segledesprés, es pot veure el rètol on es
llegeix Panadería dela Concepción. Pan de Castilla, pan de
lujo.
L’aparador manté els revestiments de fusta i els or-naments
propis de l’estil modernista: formes corbadesi motius vegetals, que
emmarquen plafons de vidre pin-tats amb paisatges castellans. A
l’interior, s’hi conservenles rajoles i el taulell de fusta
original. El modernisme vaimpregnar la vida quotidiana de Catalunya
a principis delsegle XX i aquest negoci n’és un exemple.
El Castell de Torre Baró:un mirador privilegiat
Els jardins del Palau de les Heures:el lloc ideal per als més
romàntics
El Forn de la Concepció:el modernisme del poble
Construïda a principis del segle XX, la idea era que la
majestuosa torre fos un hotel i que servís
per donar vida al barri
#EnsEnSortirem
-
9 |
@visitbarcelona
@VisitBCN_CAT
@visitbarcelona desconeguda la Barcelona
Agost 2020 líniagràcia.cat
SANT MARTÍ/ Construïda a finals del segle XIX(entre 1880 i
1882), la Torre de les Aigües vaservir per abastir la ciutat
d’aigua potable enun moment de la història en què no feia gaireque
s’havia patit una sequera extrema. L’in-dustrial Xavier Camps va
ser el seu impulsor,amb la col·laboració de l’arquitecte
municipalde Sant Martí de Provençals Pere Falqués.
El 21 de juny de 1882 es va celebrar l’acted’inauguració de la
torre (que encara no es-tava acabada), però només set anys
desprésde la seva posada en marxa es van detectarelevats índexs de
salinitat en l’aigua, que es re-collia del riu Besòs, de manera que
l’edifici vadeixar de ser usat per al seu propòsit inicial.
Serviria, però, per produir l’aigua que esfaria servir a les
diferents indústries de la ciu-tat, i estaria en ple funcionament
durant més
d’un segle, fins al 1992, l’any en el qual es vancelebrar els
Jocs Olímpics.
REPENSANT EL SEU ÚSLa torre, considerada un dels grans exemplede
l’arquitectura industrial de la Catalunyadel segle XIX, va ser
reformada l’any 2010 i re-pensada perquè els veïns del barri de
Diago-nal Mar i el Front Marítim del Poblenou, eldistricte de Sant
Martí i de la ciutat puguinconèixer-la i gaudir-ne amb visites
guiades.
En aquests tours es fa un recorregut perla seva història: el seu
propòsit inicial frustrat,la seva reconversió per a ús industrial
i, final-ment, en el que s’ha convertit en els nostresdies: un
majestuós exemple de patrimoni itambé un mirador privilegiat situat
al cor deldistricte de Sant Martí.
La Torre de les Aigües: patrimonisingular del Front Marítim del
Poblenou
La història batega als refugisantiaeris de Sant Andreu
SANT ANDREU/ Edificis i construccions queparlen i que són
testimonis d’una part foscade la nostra història. I és que fa poc
més de82 anys, quan franquistes i feixistes italiansbombardejaven
la ciutat en la recta final dela Guerra Civil espanyola, va ser
necessària laconstrucció de refugis perquè els veïns tin-guessin un
lloc segur d’estada provisionalmentre plovien bombes del cel.
El subsol de Barcelona va omplir-se d’a-questes construccions,
moltes de les qualsavui serveixen de testimoni del moment is’han
rehabilitat per poder acollir visites guia-des que donen context i
expliquen els fetsdel març de 1938, tot i que el primer bom-bardeig
es va fer l’any anterior.
A Sant Andreu, per exemple, hi ha cons-tància de tres refugis
(cosa que no vol dir que
no n’hi hagi més): el de la Lira (a Sant Andreude Palomar), el
del carrer Matanzas (al barridel Congrés i els Indians) i el de la
Sagrera, si-tuat sota la Torre de la Sagrera.
El de la Lira (una societat cultural i espor-tiva molt arrelada
al barri) és el més petit inomés té un accés (incompleix la
normativade la Junta de Defensa Passiva que deia quecom a mínim
n’havien de tenir dos o més perevitar que la gent quedés atrapada
al seu in-terior en cas d’esfondrament). De fet, el mésprobable és
que servís als membres de la juntadirectiva per continuar les
reunions en llocsegur durant els bombardejos de la GuerraCivil. El
refugi es pot visitar actualment.
Pel que fa al del carrer Matanzas (el refugi977), va ser un dels
primers 30 que l’Ajunta-ment va ordenar construir la tardor del
1936,
pocs mesos després del cop dels militars fran-quistes, i es va
descobrir l’any 2007 durant la re-modelació i condicionament del
carrer de Pinardel Río. S’hi podia accedir per tres punts
(ac-tualment les tres entrades estan tapiades) i depunta a punta fa
més de 150 metres. A dins en-cara hi ha petits armaris que es feien
servir perguardar productes de primera necessitat, comllums de mà i
aigua, mentre que al centre hi hauna petita habitació que
funcionava com a in-fermeria. Actualment no està obert al
públic.
Per últim, el que està en millor estat és elque hi ha a sota de
la Torre de la Sagrera. El re-fugi, d’uns 80 metres de llargada,
havia passatdesapercebut durant molts anys i conserva elsbancs i
les latrines, els pous de ventilació i lainstal·lació elèctrica
original intacta. S’està tre-ballant per poder obrir-lo al
públic.
Endinsa’t a laColònia Castells
Es pot fer un viatge al passatsense sortir de la ciutat? Doncs
sí.Entrar al passatge Piera, a l’inte-rior de l’illa que formen els
carrersEntença, Montnegre, TaquígrafSerra i Equador, és posar els
peusen una altra dimensió, perquèallà encara hi ha les últimes
casesdel que va ser la Colònia Castells,un conjunt de 280 cases
baratesque es van començar a construirl’any 1923 perquè hi
visquessinels treballadors de la desapare-guda fàbrica de vernissos
i xarolsCastells.
Les cases que hi ha a l’antigacolònia estan afectades per
unprojecte urbanístic que es vaposar en marxa a principis dels2000
i que es troba en la sevafase final, tot i que encara avui hiha
algunes famílies que viuen alpassatge Piera.
PROCÉS PARTICIPATIUFa gairebé dos anys i mig, el fe-brer de
2018, es va posar enmarxa un procés participatiu im-pulsat des del
Districte que voliadonar la veu als veïns per fixarpropostes i
criteris abans que esredactés el projecte d’ordenaciódel nou espai
que hi hauria des-prés que s’enderroquessin lescases.
Sobre la taula es van debatreaspectes pel que fa a com
pre-servar la seva memòria històrica,les activitats que s’hi faran
i elsusos que tindran els seus espaisen el futur, entre altres.
Les Corts
#EnsEnSortirem
-
| 10
Agost 2020líniagràcia.cat
COMERÇ4El petit comerç ha es-tat, sens dubte, un dels sectors
eco-nòmics de la ciutat que ha patitamb més força la pandèmia del
co-ronavirus. Tot i això, i després d’unestat d’alarma que va
provocar eltancament provisional d’una granpart dels negocis, molts
comer-ciants no s’han rendit i lluiten pertirar endavant.Seguint
les peticions que arri-
baven des del sector, les admi-nistracions també van
respondreamb força rapidesa i han fetaportacions destacades per
mi-rar d’ajudar-lo. En aquest sentit,a mitjans d’abril l’Ajuntament
vaanunciar un fons extraordinari de25 milions per a la petita
econo-mia, on hi ha el petit comerç i larestauració. Part d’aquests
dinershan servit per injectar liquiditatperquè es poguessin pagar
els llo-guers comercials, una de les des-peses estructurals més
gransdels comerciants. Una altra me-sura, que en aquest cas han
apro-fitat bars i restaurants, ha estatl’ampliació de l’espai que
es potdestinar a les terrasses.D’altra banda, a finals de
juny el consistori també va po-sar en marxa la campanya ‘Com-pra
a prop’ per fomentar el co-merç de proximitat i la restau-ració
dels barris entre els veïns.“L’acte de solidaritat més granque pot
fer avui un veí amb l’e-conomia local de la ciutat ésprendre un
cafè al bar de sotacasa, anar a un restaurant del ba-rri o comprar
en una botiga deldistricte”, va afirmar el primer ti-nent
d’alcaldia, Jaume Collboni.
Pel que fa a la Generalitat, afinals d’abril es va posar en
mar-xa un pla d’ajut per al sector i elsautònoms. En aquest cas es
trac-ta de subvencions per a les as-sociacions de comerç amb
l’ob-jectiu, tal com van explicar desdel Govern, “d’enfortir el
modelassociatiu per dotar-lo d’einesper afrontar els reptes
secto-rials i donar suport a la revita-lització del teixit
comercial i pro-ductiu dels comerços associats”.
El petit comerç segueix combatent la crisi actual. Foto:
Ajuntament
El comerç local mira endavanttot i uns mesos molt complicats»
Els botiguers lluiten per superar els efectes de la pandèmia
» L’Ajuntament i la Generalitat han fet plans d’ajuda per al
sector
Campanya de la Diputacióper reivindicar el comerç
COMERÇ4La Diputació de Bar-celona també s’ha afegit a la
rei-vindicació del comerç local comun sector clau per al
desenvo-lupament de les ciutats i els po-bles. Amb la campanya ‘Ara
ettoca a tu: Gràcies’ fa una cridaa la ciutadania perquè compri
idoni suport al petit comerç ali-mentari i als mercats de
proxi-mitat que durant aquesta crisisanitària “han demostrat la
sevaimportància abastint la ciuta-dania”.Des de la Diputació de
Bar-
celona afirmen que “el comerçdona vida als pobles i les
ciutats
i ara més que mai toca omplirels carrers de color, esperançai
llançar un missatge d’agraï-ment als nostres comerciants”.Des
d’aquesta entitat supra-municipal consideren que ésfonamental
“sensibilitzar laciutadania sobre la importàn-cia del consum en el
comerç deproximitat i donar suport al’impuls de l’activitat
econò-mica local”.La campanya té una alta
presència a les xarxes socials(Instagram, Twitter i Facebook)amb
l’objectiu d’arribar a unagran quantitat de públic.
EMPRENEDORIA4Els eixos co-mercials de la ciutat han passatper
moments complicats a causade la pandèmia. Tot i això, han se-guit
al peu del canó defensant elsseus comerços associats per mirarde
mitigar la crisi que fa mesos quepateix el sector.Una de les
entitats que no
s’ha aturat és la Fundació Barce-lona Comerç, que representa
elseixos perifèrics. En aquest sentit,un dels missatges més clars
quedes de Barcelona Comerç hanvolgut enviar és el de la
impor-tància de la digitalització del sec-
tor. “Després d’aquesta pandèmia,s’ha demostrat que és
necessarique el comerç abraci de forma de-finitiva la
digitalització, i ambaixò no ens referim a la venda on-line sinó a
la incorporació de to-tes les eines digitals que tenim al’abast”,
afirma el president de l’en-titat, Salva Vendrell. Per aquest
motiu, Barcelona
Comerç aposta per recursos quepuguin ser útils als comerços.
Und’ells és el de l’aplicació de geolo-calització GONOW, que permet
aqualsevol negoci minorista ambuna botiga física atraure
persones
properes, informant diàriamentsobre els seus productes, serveis
iesdeveniments amb tantes pro-mocions com vulgui.
LES APEUD’altra banda, fa poques setmanesel petit comerç va
rebre una bonanotícia amb l’aprovació de l’a-vantprojecte de llei
de les Àrees dePromoció Econòmica Urbana(APEU). Les APEU,
reclamadesper Barcelona Comerç, aposten perun model de
col·laboració publi-coprivat que busca modernitzar lesàrees
comercials de les ciutats.
L’hora de la digitalització
#EnsEnSortirem
-
Per a publicitat: [email protected]
11 |
Agost 2020 líniagràcia.cat
-
| 12
Agost 2020líniagràcia.cat
ENSENYAMENT4Un Pla de Mi-llora d'Oportunitats Educativesdotat
amb 48 milions d’euros percompensar les desigualtats agreu-jades
pel coronavirus. Aquest és elpla que impulsa el
Departamentd’Educació, la major part de les ac-cions del qual es
focalitzaran en els500 centres educatius de méscomplexitat, un 5%
concertats, ique escolaritzen uns 180.000alumnes. Tot i això, n'hi
haurà degeneralitzades.El pla té quatre àmbits d'ac-
tuació i 19 mesures concretes. Elprimer d'aquests àmbits és la
re-ducció de les barres econòmi-ques, en el qual es destinaran 5
mi-lions a l'accés equitatiu a les sor-tides i colònies escolars,
4,2 a lagratuïtat dels materials escolars alscentres públics i 1,6
més a l'accésequitatiu a activitats extraescolarsen centres
concertats en entornssocioeconòmics desafavorits.El segon àmbit és
el d'acom-
panyament als alumnes, que
compta amb 26,9 milions d’euros,dels quals bona part seran per
ala contractació de personal d'a-tenció educativa, tant tècnics
d'in-tegració social com educadorssocials (13,5 milions).El tercer
àmbit s’adreça a les
famílies i invertirà 400.000 eurosen formació, 200.000 en
dina-mització de les associacions demares i pares, 500.000 en la
mi-llora de la comunicació entre lesfamílies i l'escola i 50.000 en
su-port a les federacions.Per últim, el darrer àmbit pre-
veu la creació de cinc nous plansd'entorn amb una inversió
de
480.000 euros, el reforç del lide-ratge i la coordinació dels ja
exis-tents (1,6 milions), actuacionscomunitàries contra
l'abandona-ment escolar (1,5 milions), el fo-ment de l'orientació
d'àmbit co-munitari (1,6 milions) i 4 mi-lions per a oportunitats
educati-ves que impulsen entitats o orga-nitzacions més enllà de
l'escola.“Els alumnes venen amb mot-
xilles diferents. Aquest pla preténrecollir totes les motxilles
i treure-les de les espatlles dels alumnesperquè siguin lliures a
l'aula”, re-sumia el conseller Josep Bargallóel dia de la
presentació del pla.
48 milions d’euros per pal·liarels efectes del virus a les
escoles» Educació impulsa un pla per als centres amb més
dificultats
» L’objectiu: menys barreres econòmiques i més acompanyament
300.000 ordinadors per alsalumnes a partir de 3r d'ESO
ENSENYAMENT4300.000 ordi-nadors portàtils per als alumnesde 3r i
4t d'ESO, batxillerat i for-mació professional i 85.000 perals
docents, a banda de garantir110.000 punts de connexió a in-ternet
per als alumnes de qualse-vol curs, també de primària, queno hi
tinguin accés a casa.Aquestes són les actuacions
més urgents del Pla d'EducacióDigital de Catalunya, que
estavaprevist desplegar fins al 2025però que l'emergència del virus
haaccelerat. El pla es farà ara en tresanys i, dels prop de 185
milionsd’euros que contempla, 106 s'e-xecutaran el pròxim curs.
“Aixòens garanteix que, si hi ha d'haverun altre confinament o
aïllament
d'un centre o municipi, puguemassegurar la continuació de
latasca lectiva", diu el conseller Jo-sep Bargalló. L'objectiu,
doncs, és garantir
que tots els alumnes puguin se-guir les classes des de casa en
casd'un nou confinament o d'un es-cenari d'educació híbrida.
Enaquest sentit, es prioritzarà el re-partiment de dispositius a
par-tir de 3r d’ESO fins a la posto-bligatòria perquè, en una
even-tual situació de futurs confina-ments i emergència
educativa,serien els primers nivells a entraren un model d'educació
híbrida.Ara bé, l’obertura de les escolesel setembre es manté com a
op-ció prioritària i “factible”.
Educació contractarà més de 8.000 nous
professionalsENSENYAMENT4El Departa-ment d'Educació
contractarà8.258 nous professionals per alcurs que ve. D'aquests,
1.276 sónels que ja estaven previstos alpressupost del 2020 i 6.982
co-rresponen a l'ampliació extraor-dinària per la crisi del
coronavirus. Concretament, 6.682 d'a-
quests contractes seran per aprofessionals presents a
l’aula:5.417 docents i 1.265 personal d'a-tenció educativa. A més,
es con-tractaran 1.239 monitors i 337professionals d'administració
iserveis. Els nous contractes seran
de setembre a agost del 2021 i lamajoria a temps complet.El
Departament d'Educació
preveu que les noves contracta-cions vagin destinades a reduir
lesràtios que estan sobredimensio-nades, a millorar la qualitat
edu-cativa i a treballar amb els alum-nes en una situació més
vulnera-ble. Així, les noves contracta-cions no s'aplicaran de
manera si-mètrica a tot el país, sinó que esdestinaran sobretot als
centresque tenen sobreràtios, alumnesen situació de més
vulnerabilitato situacions de complexitat.
Reforç educatiu per als nens i les nenes més vulnerables
ENSENYAMENT4L’Èxit estiu 20va tornar el passat mes de juliol
aBarcelona per reforçar l’ensenya-ment dels estudiants en situació
devulnerabilitat que han vist afectatel seu aprenentatge per la
Covid-19. Prop de 680 alumnes de cin-què i sisè de primària i de
l’ESOs’han beneficiat del programa,que treballa competències
bàsi-ques i hàbits d’estudi.Així ho detalla l’Ajuntament
de Barcelona, que explica que untotal de disset centres dels
dis-trictes de Sants-Montjuïc, NouBarris i Sant Andreu (tretze
ins-tituts i quatre instituts escola) hanofert les sessions, de
dues horesdiàries, entre l’1 i el 16 de juliol.
A més del reforç general, s’hiha treballat especialment la
llen-gua catalana amb els joves nou-vinguts que durant els
últimsmesos l’han deixat de practicar,i també la conversa en
anglès. Amés, en tres dels instituts s’hacomplementat el reforç
escolaramb activitats artístiques comliteratura, dansa, arts
plàstiqueso música gràcies a la col·labora-ció del programa
municipal delPla de barris.Els centres han aplicat totes les
mesures de prevenció sanitària,com ara la desinfecció dels
espais,l’ús general de mascaretes i de gelhidroalcohòlic i el
rentat de mansabans i després de les sessions.
#EnsEnSortirem
-
Per a publicitat: [email protected]
13 |
Agost 2020 líniagràcia.cat
-
| 14
Agost 2020líniagràcia.cat #EnsEnSortirem
Pla de xoc cultural de 2,2 milions de la Diputació
CULTURA4Qui també ha posatel seu gra de sorra per revifar
elsector cultural ha estat la Di-putació de Barcelona, que a
fi-nals de maig va anunciar un plade xoc cultural de 2,2
milionsd’euros.L’entitat supramunicipal va
dissenyar un pla que té dos ob-jectius principals. D’una
banda,que els creadors puguin seguirfent la seva feina i, de
l’altra, queels ajuntaments tirin endavant laseva programació
cultural. Els2,2 milions d’euros han anat aparar a la compra de
llibres pera les biblioteques, a les sales deteatre públiques i,
entre d’altres,
a la creació d’una plataforma au-diovisual per emetre obres de
te-atre, concerts i altres espectaclesa través dels canals de la
XarxaAudiovisual Local.
106 MILIONS D’EUROSLa Diputació dedica un total de106 milions
d’euros a la cultura,que van a parar a llocs com elCCCB, l’Institut
del Teatre, elMuseu Marítim, el Teatre Lliure,a la xarxa de
biblioteques pro-vincials o a la difusió d’arts escè-niques. Aquest
pressupost s’hapogut mantenir durant la crisi ac-tual i això ha
permès crear aques-ta partida de 2,2 milions d’euros.
CULTURA4El sector cultural hapatit amb molta força la pandè-mica
del coronavirus, que durantmesos va provocar la suspensiód’un gran
nombre d’esdeveni-ments. Per tal de mitigar aques-ta complicada
situació, la Gene-ralitat i l’Ajuntament han ofertdiferents
ajudes.Des de la Generalitat s’ha
impulsat el pla de rescat delsector cultural, que té un
pres-supost de 31 milions d’euros. In-clou diferents línies
d’ajuda,com un crèdit de l’Institut Cata-là de Finances dotat amb
10milions d’euros que permet de-manar ajudes que van dels20.000 als
300.000 euros re-tornables en cinc anys. En paral·lel, també hi ha
ha-
gut partides econòmiques quehan fet possible que s’assumís
eldèficit dels equipaments causatper la manca d’ingressos
pelstancaments. De forma més con-creta, s’han donat subvencions
adiferents espais importants de laciutat, com per exemple el cas
delMACBA, que ha rebut 500.000euros per al finançament de
lesdespeses de funcionament d’a-quest any 2020. D’altra banda, des
de la Ge-
neralitat, en paraules de la con-sellera de Cultura,
Mariàngela
Vilallonga, s’ha elogiat el sectorper haver estat exemplar a
l’ho-ra d’organitzar la represa dels es-deveniments.
BONUS CULTURALSPer la seva banda, l’Ajuntamentdestina dos
milions d’euros aimpulsar el projecte Bonus Cul-tura per incentivar
el consumcultural. Es posen en circulació200.000 abonaments
–50.000van començar a circular el 13 ju-liol i 150.000 ho faran al
se-tembre– per bonificar la despe-sa en cinema, espectacles de
música i arts escèniques i llibres.L’usuari del Bonus Cultura,
queté un valor de 40 euros, pagarà30 euros (més 1 euro de despe-ses
de gestió) i l’Ajuntamentn’afegirà 10. L’abonament espot comprar al
web de BonusCultura i l’usuari obté un codiQR que bescanviarà al
momentde l’espectacle. La iniciativatambé és per a la gent que no
si-gui de Barcelona.Els dos milions d’euros pro-
venen del fons extraordinari derecuperació de l’economia queha
creat el consistori.
El Grec, un dels festivals que ha tirat endavant. Foto: Pau
Cortina/ACN
El sector de la cultura rep un impuls per mitigar la crisi
-
Per a publicitat: [email protected]
15 |
Agost 2020 líniagràcia.cat
-
| 16
Agost 2020líniagràcia.cat Pròxima edició: 29 de setembre
