Dimar

ts, 1

7 de

julio

l

DIMARTS,16 DE JULIOL

El grill manifesta vida

Signes de vida: bro

t, gril

l…

LES PUES DE

L’ERIÇÓ

En un dels dies més freds de l’hivern, un grup d’eriçons es va refugiar

en un cau.

Volent aprofitar l'escalfor dels seus cossos, es van

apropar tan precipitadament que es

van clavar les seves pues afilades.

Van separar-se astorats, planyent-se del mal que havien trobat en la seva recerca del bé

comú. Però, una vegada separats, s’adonaren que es moririen congelats.

Van haver de fer una elecció: o acceptaven les espines dels seus companys o desapareixien

de la Terra.

Amb saviesa, i també tremolor, van decidir tornar a estar junts, apropant-se prudentment els uns als

altres. Així, aprengueren a dominar

la proximitat justa amb què gaudien d'una escalfor

respectuosa, sense perdre la privacitat de cadascú.

D’aquest forma aprengueren a conviure amb les petites ferides que la relació amb un ésser molt proper pot ocasionar, i que el més important és

l’escalfor de l’altre.

D’aquesta forma pogueren sobreviure.

QUAN LA NIT REPOSA

Quan la nit reposa, reposa, reposa Quan totes les coses reposen sens brogit

Quan les parpelles es clouen, es clouen, es clouen Com una rosa a mig obrir

Estima aquests moments, estima aquests moments

Quan hom diu dolçament Bona nit, bona nit,

bona nit, molt bona nit.

• Aquest és el vals dels acampats

Amb ell aniran tots, tots a dormir

I somniaran amb cinc-centes ovelles

Que porta motxilla pujant al Cadí

• Molt bona nit a les nostres cuineres.

Molt bona nit als bons intendents.

Molt bona nit monitors i acampats

I bona nit al senyor director.

• Aquest és el vals dels acampats

Amb ell aniran tots, tots a dormir

I somniaran amb cinc-centes ovelles

Que porta motxilla pujant al Cadí

• Molt bona nit a les nostres cuineres.

Molt bona nit als bons intendents.

Molt bona nit monitors i acampats

I bona nit al senyor director.