DIMARTS · 4 de desembre del 2018. Any XLIII. Núm. 14840 - AVUI / Any XL. Núm. 13710 - EL PUNT

1,20€

1515

27-1

1836

56L

1372

99-1

1989

23L

INDEFENSIÓ · Torra opinaque l’alt tribunal espanyol deixaels líders sobiranistes en unasituació de total desemparament

ACCIÓ · Emulen Jordi Sànchezi Jordi Turull per denunciar“la injustícia” i el bloqueig delTribunal Constitucional

Rull i Forn s’afegeixena la vaga de fam

El TC diu que el cas éscomplex però que vasobre el calendari

P10

Camions del tot aturats ahir al matí a pocs quilòmetres de la frontera ■ EFE

NACIONAL / EUROPA-MÓN P18,26

Les protestes a França deixen atrapats uns 4.000 camions a Catalunya

Col·lapse a la Jonquera

NACIONAL P6,8

David Bonvehí. President del PDeCAT

“No he trobatningú al partitque no vulgui laindependència”

EUROPA-MÓN P24-25

El PP i Cs reclamenpoder liderar elcanvi a AndalusiaNi populars ni Ciutadans rebutgen Vox, iSusana Díaz es nega a dimitir malgratque el PSOE li insinua que ho faci

L’ESPORTIU

Va ser, amb 22 anys, elpresident que va estarmés temps en el càrrec

Barça

Mor JosepLluís Núñez

2 | EL PUNT AVUIDIMARTS, 4 DE DESEMBRE DEL 2018

i Vox ha obtingut12 diputats a An-

dalusia és perquè elrei Felip VI va avalar l’apor ellos policial, judi-cial, polític i social. Si

la ultradreta ha entrat al Parlament an-dalús és perquè Mariano Rajoy va treu-re el precinte del 155 i Ciutadans i el PPhan amenaçat frívolament amb unasuspensió encara més radical de l’au-tonomia. Si els feixistes seuran a l’an-tic Hospital de las Cinco Llagas és per-què els dirigents del PP i de Ciutadansels han blanquejat manifestant-s’hi debracet. Si els de Santiago Abascal aca-ben arribant al Palacio de San Telmoés perquè el PSOE ha comprat el marcmental de la dreta més rància. Si elsultres ja tenen representació és perquèningú abans ha aturat la seva violènciaals carrers. Si Vox espanta és perquèEspanya és incapaç de respondre de-mocràticament a un repte democràtici s’han tapat el nas per fer veure quesón més. Si ha guanyat l’a por ellos ésperquè hi ha qui es pensa que la re-pressió va començar amb Dani Mateo.

Si hem tornat 40 anys enrere és per-què el PSC i el PSOE no s’han atrevit nia denunciar que la presó preventivaper a mig govern és una vergonya, ni adir que l’exili de mig govern és inad-missible quan la justícia europea negal’extradició per rebel·lió. És perquè hancallat vergonyosament quan s’ha acu-sat l’Adrià i la Tamara de terroristes. Siel fantasma que recorre Europa ha en-trat a Espanya és perquè els músics nohan defensat la llibertat d’expressiódels rapers. Si Vox triomfa és perquè elperiodisme d’Estat ha criminalitzatidees. Si Le Pen felicita Abascal és per-què l’Europa dels buròcrates ni és ca-paç de guanyar-se els cors i les mentsdels qui els han de protegir ni de pac-tar una resposta al repte de la immi-gració. Vox irromp per tot això i no per-què l’independentisme s’hagi posatminifaldilla o perquè un programa detelevisió parli amb la bèstia que el sis-tema permet que sigui acusació popu-lar al Suprem. Vox irromp pels equidis-tants, que ara tenen uns feixistes ambescó i uns demòcrates a la presó fentvaga de fam.

S

Keep calmTian Riba

Vox

Vox triomfa perquè el rei i eltripartit del 155 van avalar l’‘apor ellos’ policial, judicial,polític i social

es de la teulada –visc en un se-gon i últim pis– sento un violi-nista al carrer. Seu al graó de

l’aparador d’un banc i fa molts diesque va arribar. Té uns horaris: abansde les deu no s’hi posa, fa una pausa al’hora de dinar i hi torna cap a les cinc.A les vuit del vespre, plega. Quina mú-sica interpreta? No ho sabria pas dir,però és sempre la mateixa: una barre-ja de Bella ciao i l’havanera de Car-men? Com que no té cap altra peça alrepertori i aquesta dura un minut opoc més, al cap del dia la deu tocarcentenars i potser milers de vegades.La insistència podria exasperar-me pe-rò ha acabat per fer-me companyia. Lamateixa insistència fa que hi hagi mo-ments que no el senti. Ara són dosquarts d’onze del matí. Fa mitja horaque ha arrencat. És Bella ciao o no?Quan surto de casa, li passo pel da-vant. És un home petit. El violí és decolor vermell brillant, com de xarol.Un amplificador reduït impulsa el so.L’estoig obert de l’instrument acceptamonedes. Hi ha un cartell de cartó quediu: “Tengo tres hijos. Mi mujer murióde cáncer.” A casa tinc un original del

D

dibuixant Cesc que em va tocar en unarifa i que és molt propi de Cesc: un vio-linista elegant que acaba de sortird’una sala de concerts tira unes mone-des al barret d’un violinista de carrer.Quan en tiro a l’estoig del “meu” violi-nista em sento com l’instrumentistafilharmònic.

Ahir al vespre li vaig preguntar d’onvenia. M’ho va fer repetir. “De la Ro-mania.” Li vaig preguntar com es deia.Aquest cop no el vaig entendre jo. Enun castellà molt dificultós em va expli-car que s’havia comprat amb vint eu-ros una tenda de campanya per viure ala platja però que un vespre es va tro-

bar que el tractor que remou i netejala sorra li havia passat pel damunt,amb la seva roba a dins. I ara ondorm? Amb el dit assenyala cap enre-re: al vestíbul del banc, entre caixersautomàtics. Li pregunto on són els fillsi amb el dit assenyala endavant: “A laRomania.” Em diu que la música quetoca és pròpia del seu país. Com que lagent que passa i li tira monedes nos’atura ni un segon a escoltar-lo, no-més ell i jo sabem que no sap cap altramelodia ni sap tocar el violí. Potserperquè li he ofert la possibilitat de co-municar-se per uns altres mitjans,amb la mà al pit em desitja el “FelizNavidad, señor” més sentit i emocio-nant d’aquests dies. Quan torno a pas-sar dorm al vestíbul del banc, enrotllaten una flassada de color blau.

Més amunt el carrer és més animat,hi circula més gent, la recaptació po-dria ser més suculenta. En aquestsmoments hi ha instal·lada la fira depessebres. Durant trenta dies uns alta-veus l’amenitzaran amb cançons deNadal, sempre les mateixes. No volbarrejar melodies, no se’l sentiria, pot-ser el farien fora per intrús.

“Fa dies que hiés, interpretantsempre la mateixamelodia

Vuits i nous

El violinista al carrerManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMARTS, 4 DE DESEMBRE DEL 2018

s veu que ahir el PSOE va obrirla porta a una possible dimissióde Susana Díaz si aquesta és la

condició per garantir que els socialis-tes andalusos continuïn remenant lescireres (i alguna altra cosa) a Andalu-sia, on hi governen des de fa només (fi-xin-se que he posat el només en cursi-va) trenta-sis anys. Ja ho sé, que la deDíaz va ser diumenge la llista més vo-tada a Andalusia, però això no és sinò-nim de res. I si no, que li ho preguntina Arrimadas, que a Catalunya tambého va ser. Els explico tot això perquè ami em sembla que no es tracta de si elPSOE obre o no la porta a la dimissióde Díaz: a mi em sembla que haviad’haver plegat la mateixa nit electoral.La lectura és inequívoca, a Andalusia,i que ara ella s’agafi a això del cordósanitari per impedir que Vox creixi ogoverni (quan el seu govern és qui hoha permès, fent segons quins discur-sos), ho trobo una ironia. Susana Díaz

E “No la senten, laflaire d’eleccionsgenerals? Comprinel bol de crispetes iprenguin paciència

ho té magre, i em sembla que li té tam-bé Pedro Sánchez. No la senten, la flai-re d’eleccions generals? Vistos els re-sultats, no em sembla que Sánchezpugui resistir gaire més i, n’estic con-vençut, a hores d’ara ja li deu haverpassat pel cap quan les convoca. Quanles convoca i, és clar, quan comença agirar el discurs. Perquè, també n’esticconvençut, lluny de mantenir les for-mes, Sánchez i el PSOE interpretaranara que la millor forma de combatre

l’ascens de Vox serà fer com ells, i po-sar la unitat d’Espanya sobre la taula(i quan diem la unitat d’Espanya ja sa-ben vostès que vol dir matxacar els in-dependentistes catalans). Vistos elsresultats, ja en parlarem, de si Sán-chez acabarà traient les restes deFranco del Valle de los Caídos. Com-prin el bol de crispetes i prenguin pa-ciència, que el panorama polític es re-volucionarà en breu (si és que ja no hoestà). Curiosament, aquest Vox quevolen combatre, en comptes d’ignorar-lo s’haurà convertit en la guspira detot plegat. I a Catalunya? Prenguintambé paciència. Vox diu que ve, queaviat hi haurà diputats seus al Parla-ment. No és pas que ho desitgi, perquèsón el que són. Però preparin-se per aun increment de l’independentisme.El PP i el PSOE no han parat de fer-locréixer. Ara ve Vox. La garantia que,ara sí, aviat serem més del cinquantaper cent.

Ai Susana, ai Pedro!Xevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

La irrupció contundent delpartit d’ultradreta Vox al Par-

lament andalús amb 12 diputats i lapalanca per posar fi a 36 anys degoverns d’esquerres en aquella co-munitat sorprèn tant per la magni-tud de l’escalada com per la natura-litat amb què el Partit Popular i Ciu-tadans assumeixen i donen per fetal’aliança amb un partit d’extremadreta, antisistema en termes de-mocràtics, xenòfob, masclista i ho-mòfob, a banda d’anticatalà. Elfranquisme havia sobreviscut dinsles institucions de l’Estat i els po-ders fàctics, però la Transició l’ha-via desplaçat a l’extrema dreta i fo-ra de parlaments i governs o, com amolt, camuflat sota el paraigua delPP, UPyD o Cs. Ara reapareix ambforça, amb capacitat d’influir i parti-cipar en el govern autònom anda-lús, a través d’un discurs nítida-ment catalanòfob i amb expectati-ves d’estendre la taca d’oli en el ci-cle electoral que seguirà amb lesmunicipals, europees i generals.

El fenomen és comparable al queja han viscut altres països d’Europa,amb formacions d’ultradreta, xenò-fobes i euròfobes, però difícilments’ha arribat a pactes de govern, ansal contrari, s’ha explicitat la volun-tat de no fer-los. Llegir el programaultraconservador i sentir els discur-sos maximalistes de Vox hauria deser suficient perquè els partits de-mocràtics descartessin una relaciópolítica normal amb aquesta for-mació i ja no diguem una transaccióprogramàtica o un pacte de govern.Però tant el PP com Ciutadanssemblen acceptar de bon grataquesta possibilitat, en part perquècomparteixen amb Vox la defensade la línia més dura contra l’inde-pendentisme català, i en part per-què semblen bastant més motivatsper apartar el PSOE i ocupar ells elpoder, ara a Andalusia i després aEspanya, que per apartar l’extremadreta i preservar els valors de la de-mocràcia i el progrés social.

L’extremadreta torna

EDITORIAL

Les cares de la notícia

La protesta dels armilles grogues contra la pujadadel cost de la vida ha provocat una crisi estatal aFrança, però no se n’albira cap solució. La mobilit-zació continua dues setmanes després sense queel govern francès faci res més que actualitzar elbalanç de detinguts, que ja és de 378.

PRESIDENTA D’ANDALUSIA

Paràlisi francesa

En la llista de derrotats de les eleccions andalusesla primera és la presidenta perquè el seu govern ila seva campanya han donat lloc als pitjors resul-tats de la història del PSOE a Andalusia que posafi a quasi quatre dècades de govern autonòmicsocialista. L’absència d’autocrítica és lamentable.

-+=

-+=

Un tribunal sense crèditJuan José González Rivas

Clatellada històricaSusana Díaz

-+=

Emmanuel Macron

Congelar recursos d’empara dels presos políticscatalans fins a un any per bloquejar la via interna-cional, mentre en resol d’altres en quatre dies (fei-xistes de Blanquerna) retrata un cop més un Tri-bunal Constitucional que no actua de forma im-parcial ni justa i que ha perdut tota credibilitat.

PRESIDENT DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL

PRESIDENT DE LA REPÚBLICA FRANCESA

De reüllMarga Moreno

Repartintculpes

scrivia fa unes hores el director d’un diari digital, enprincipi progressista i seriós, que l’extrema dreta que

abans-d’ahir va emergir a Andalusia ha crescut“engreixada” per l’independentisme. Alhora, en moltsfòrums, hi havia qui culpava d’aquest trist debut l’eclosiódel feminisme desacomplexat i combatiu, que segonsells, ha generat una reacció “lògica” [sic] entre part delcol·lectiu masculí, que ara se sent amenaçat (poseu aquírialles enllaunades, perquè n’hi ha per llogar-hi cadires).També sembla que de la majoria de Vox (una sigla que

molts sorneguers ja associen aViolència, Odi i Xenofòbia) a El Ejidoen són responsables els temporersque hi treballen, perquè es veu quehan vingut de fora per robar feinesen condicions deplorables i ambsous de misèria. Com els quemalden per surar prou temps alMediterrani per arribar a un port que

els aixoplugui de la fam i la guerra. Ah, i es veu que volerdesenterrar gent, siguin represaliats de les cunetes o eldictador del seu mausoleu, també ha estat un gran error,que ha despertat la bèstia arraulida en l’hipotàlem d’unapart dels votants. Suposo que si donem prou tempstambé hauran d’assumir els seus pecats els ecologistes,les mares solteres, els estibadors, els minadors debitcoins i els fans de Rosalía. El feixisme rampant ha estatun gran detector de les fòbies de cadascú. I en algun cas,potser és indici de fins a quin punt alguns hi estand’acord. Una mica, només, eh...

E

El feixismerampantesdevé ungran detectorde les fòbiesde cadascú

http://epa.cat/c/t2xkou

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Produc-ció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIMARTS, 4 DE DESEMBRE DEL 20184 | Punt de Vista |

a ultradreta a lesinstitucions ja hi

era. Primer, dins delPP. Després, de Ciuta-dans. I ara, en formade Vox. La novetat aAndalusia és que les

ultradretes sumin després de quaran-ta anys de govern monocolor. És veri-tat que ara hi ha ultradretes més des-acomplexades, ultradretes radicals (!),en sintonia amb les d’Europa: AlbaDaurada a Grècia, Jobbik a Hongria, elPiS a Polònia, AfD a Alemanya, MarineLe Pen a l’Estat francès... El feixisme estreu la màscara, i el Parlament Euro-peu en rebrà les conseqüències commai en les pròximes eleccions. L’euro-fòbia es frega les mans davant del re-sultat andalús, un resultat que allunya-rà l’avançament electoral espanyol,desbaratarà el superdiumenge ambquè flirtejava Pedro Sánchez, si aquestvol guanyar temps per intentar evitarque les ultradretes sumin també alCongrés. Al final Ciutadans ha ense-nyat a pescar els andalusos en la ultra-dreta.

A Andalusia diumenge va guanyarSteve Bannon, l’excap de campanya iexassessor del president dels EstatsUnits Donald Trump, que ha mantingutcontacte amb la formació de SantiagoAbascal, un partit que pretén il·legalit-zar les forces independentistes i apli-car un altre 155 contra Catalunya. PP,PSOE, Cs i Vox, els partits del 155.

L’“adiós, Susanita, adiós”, masclista,que cridaven a les seus taronja i de Voxrecorda aquell “Pujol, enano, habla cas-tellano”, catalanòfob, de les celebra-cions electorals del PP. Aquella matei-xa gent que cridava a por ellos contraels catalans ara diu a por ella, a por lapresidenta andalusa, Susana Díaz, laque volia governar l’Estat.

I així celebra Espanya els quarantaanys de sacrosanta Constitució. Des-prés del 2-D andalús, urgeix més, si ai-xò és possible, marxar d’Espanya. ASánchez l’hauria d’esperonar a abor-dar el debat territorial, però ara en seràmés reticent. Sempre hi ha una excusao altra. Doncs que se’n vagi a celebrarel seu Consell de Ministres del dia 21 aSevilla. Aquí no cal que vinguin. Quèvolen aquesta gent del 155?

L

Full de rutaEmili Bella

Les ultradretessumen

Andalusia allunya l’avançamentelectoral espanyol, desbarata elsuperdiumenge si Sánchez volguanyar temps per intentarevitar que les ultradretes sumintambé al Congrés

1any

El jutge Pablo Llarena comunicaavui si allibera els vuitconsellers, Jordi Sànchez i JordiCuixart, tots en presóprovisional.

10anys

20anys

Els terroristes assassinen aAzpeitia un constructor de lalínia del TGV basc. Vol aturar lesobres tot i l’escassa resposta deles seves bases.

Una pluja intensa peró noexcepcional posa contra lescordes tota la xarxa decomunicacions de Barcelona ila franja costanera central.

El TS decideix ETA i el TGV Caos per la plujaTal diacomavui fa...

Vaga de fam

b Volia signar la meva solida-ritat amb els presos políticsque fan vaga de fam i no hepogut. Com puc solidaritzar-me amb els que no mengenamb un plat d’escudella a tau-la? Cal fer alguna cosa més,no de solidaritat amb els pre-sos, imprescindible, però tam-bé una denúncia contundentdavant el Tribunal Constitu-cional. És fàcil dir-ho, però nosé com posar-m’hi. Algú té al-guna idea?PILAR PORCEL I OMARSabadell (Vallès Occidental)

Canvi històric aAndalusiab Amb l’extrema dreta ame-naçant fins i tot de formar go-vern, només un 58,65% delsandalusos han anat a votar. Elresultat? Les dretes 59 i lesesquerres 50. Les dretes gua-nyen a Andalusia. Les dretesguanyen a Andalusia per pri-

mera vegada en la història.Les dretes guanyen a Andalu-sia per primera vegada en lahistòria gràcies a la irrupcióde Vox. El panorama polític ésesfereïdor. Cal preguntar-seper què tantes persones sesenten identificades amb lesidees de la ultradreta. Cal pre-guntar-se per què tantes per-sones van preferir abstenir-se.Cal preguntar-se què significaaquesta victòria per a l’Estatespanyol. Serà aquest el pre-ludi del mapa polític que esconfigurarà a tot l’Estat?BERTA MARTÍNEZ FONTOlesa de Montserrat (Baix Llobre-gat)

Sanitat dequantitat o dequalitatb Acabem de veure una vagade metges en què han dema-nat poder disposar de méstemps per visitar els seus pa-cients. Sembla que han acon-seguit un mínim de 12 minuts

per cada visita. Tanmateix, lasobrecàrrega del sistema im-pedeix als metges poder rea-litzar la seva feina com neces-siten, no lligats al temps sinóal servei. Crec que el temps(quantitat) és incompatibleamb la qualitat i, per tant, caldecidir. Però, què volem elsciutadans, qualitat o quanti-tat? Estem disposats a perdrecada vegada més la qualitatdels serveis sanitaris?IRENE SALA MOYÁBarcelona

Podem culpar elsmitjans de lanostra ignorància?b Avui dia podem afirmarque el que no està informat ésperquè no vol. Si bé és certque els mitjans de comunica-ció solen seguir una línia edi-torial marcada per la sevaideologia política, qualsevolciutadà disposa de tot el quenecessita per contrastar la in-formació que rep. Tot i això,

ara que internet ens ha donatel control de la informació querebem, en comptes de buscarla seva optimització, hem op-tat per intentar abastar el ma-jor nombre de dades possibleignorant la seva qualitat i aco-modant-les als nostres ideals.Això està provocant una frag-mentació de la societat. Hemdeixat d’escoltar la diferènciad’opinions i ara ens dediquema autocomplaure’ns deixantarribar només la informacióque s’ajusta a la nostra reali-tat, mentre menyspreem imarginem qualsevol dadaque no estigui d’acord ambels nostres pensaments. Iaquesta actitud ens conver-teix en ignorants, perquè enscreiem senyors de la veritatabsoluta quan no som capa-ços de veure la realitat des dediferents punts de vista, te-nint al nostre abast totes leseines necessàries per desco-brir la veritat.RICARD BADIELLA MALETTremp (Pallars Jussà)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

“Si no treballemjunts els Objectius deDesenvolupamentSostenible seranpaper mullat

entorn natural, social, cultural itecnològic es troba en un procésde canvi i transformació que re-

quereix que fem front, individualment icol·lectiva, a una sèrie de reptes, quel’ONU ha recollit en els anomenats Objec-tius de Desenvolupament Sostenible. So-vint, però, el debat que ha de conduir al’apoderament social es troba contami-nat per idees falses que s’escampen ràpi-dament entre la població. Molt abans quees comencés a parlar de les fake news,l’any 1995 Robert Proctor, de la Universi-tat de Stanford, va encunyar el termeagnotologia (del grec agnosis, “desconei-xement”) per anomenar la branca del co-neixement que estudia la introducció cul-tural d’ignorància o de dubte, a través dedades parcials, esbiaixades o tretes decontext, una tàctica que es fa servir so-vint per manipular la població.

FA UN PARELL DE SETMANES es va celebrara Barcelona un congrés internacional moltinspirador, que vaig tenir el plaer de coor-dinar junt amb la filòsofa Marina Garcés iel catedràtic d’estadística Josep Casano-vas, la International Conference on Hu-

L’ manities and Higher Education: Genera-ting Synergies between Science, Techno-logy and Humanities. Promogut per la Glo-bal University Network for Innovation(GUNi), l’objectiu era discutir, amb la vistaposada en els Objectius de Desenvolupa-ment Sostenible i amb experts de tot elmón procedents de diferents àrees de co-neixement i de cultures diverses, sobre elpaper transversal que han de tenir les hu-manitats en l’educació superior per a laformació integral de les persones, i tambéquina ha de ser la presència de la ciència i latecnologia i dels seus mètodes de treball enels estudis humanístics. La GUNi és una

xarxa formada per més de 200 institu-cions d’educació superior de 78 païsosd’arreu del món, la presidència de la qualcorrespon a l’Associació Catalana d’Uni-versitats Públiques. Un dels seus objectiusés reflexionar sobre el paper de l’educaciósuperior i animar les institucions implica-des a redefinir el seu rol, per afavorir latransformació cap a una societat més críti-ca, justa i apoderada. És a dir, amb els mit-jans i coneixements suficients per prendredecisions raonades i no condicionades perinteressos particulars.

LA CONCLUSIÓ que vaig treure del congrésva ser clara: si no treballem plegats, cadas-cú des del seu camp d’expertesa i des delseu substrat cultural, però de manera si-nèrgica amb els altres, els Objectius deDesenvolupament Sostenible seran papermullat, en bona part perquè, amb visionsexcessivament parcials i fragmentades, laintroducció d’ignorància o de dubte ésmolt més efectiva. A més, és en els territo-ris fronteres entre disciplines i entre cultu-res on sorgeixen les idees més innovado-res, possiblement les úniques capaces detransformar el món en positiu.

David Bueno i Torrens. Professor i investigador de genètica i divulgador de la ciència

Sinèrgies i agnotologiaTribuna

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMARTS, 4 DE DESEMBRE DEL 2018

Santiago Abascal, LÍDER DE VOX

“Anirem a tots els pobles i ciutats de Girona, Barcelona,Lleida i Tarragona, i aviat tindrem diputats al Parlament”

La frase del dia

evia ser perquè FAQS va deixar pasa la publicitat, però el cas és que,

canviant de cadena, vaig ensopegar alCanal 33 amb l’emissió de TemporadaAlta, l’èxit de l’efímer, un documental deMercè Sibina i Samuel Colomer, i m’hivaig quedar enganxada. Entre les perso-nes entrevistades, hi ha les actrius gironi-nes Meritxell Yanes i Cristina Cervià, quehi han participat amb una diversitat d’es-pectacles, entre els quals, Llibràlegs: unaproposta que, a partir d’una idea del dra-maturg Jordi Prat, convida uns autors (o,cada cop més, autores) a escriure un textbreu amb la condició que tingui com aescenari una biblioteca sense intervencióen l’espai i artifici.

En la seva aportació al documental,fent-hi potser l’única crítica al festival enafirmar que l’únic aspecte elitista és elpreu de les entrades, Cervià comentaque els artífexs de Temporada Alta esti-men allò que proposen i que, a més, sónsensibles a formes que fugen de les con-vencions teatrals. És així que han impul-sat Llibràlegs, que ha arribat a la quartaedició, construïda amb textos de DanielaFreixas, Carla Torres, Marta Buchaca iClaudia Cedó. Vaig assistir commogudaa una de les seves representacions a labiblioteca Ernest Lluch. No ho dic nomésper la qualitat de les peces que, a travésdel diàleg de dos personatges, abordenel valor de la literatura, la creació com unacte de vampirisme o, entre tantes altrescoses, aquell sentiment d’haver deixatpassar l’oportunitat de la felicitat. Amb ladirecció escènica de Leo Castro i la col-laboració fonamental de Mercè Pons,aquest espectacle íntim, d’una intensitatdifícil d’explicar, commou perquè existeixpel desig de fer teatre com un arrela-ment a la vida i per unes complicitatsque fan present la bellesa de l’amistat.Avui hi ha l’última funció dins de Tempo-rada Alta a la biblioteca Just Manuel Ca-sero. Les entrades, que, per cert, noméscosten tres euros, estan exhaurides. Quecontinuï fent-se: s’hauria de representarcada dia en una biblioteca.

D

De set en setImma Merino

‘Llibràlegs’

“El mantenimentde les esferes depoder convergents il’ànsia d’hegemoniadels republicansdificulten la unitatd’acció del procés ili resten credibilitat

avant de les imminents citeselectorals l’independentismetornarà a debatre entre unitat

estratègica o uniformitat, entre llistesconjuntes o escombrar per separat. Eldia de la marmota. El carrer que dema-na, sigui d’una manera o d’una altra,que es facin passos cap a la indepen-dència i els partits que estan immer-sos, també ara, en una lluita acarnissa-da per poder mantenir les seves esferesde poder. I, de moment, poble i políticscontinuen allunyats.

LA GRANDESA (i la misèria) del nostre sis-tema polític és que funciona configurant-se a partir dos eixos bàsics: l’ideològic i elnacional. Aquesta és una realitat que noes pot perdre de vista i que explica bonapart dels inconvenients que les forces po-lítiques que han comandat el procés te-nen per arribar a acords estratègics: elsprogrames i els espais electorals comp-ten. Certament, l’origen de tot plegat par-teix d’un mal d’entrada: si bé cal reconèi-xer al president Artur Mas que va saberllegir el clam de llibertat de bona part dela població, també és cert que va fer virarla seva formació política cap a l’indepen-dentisme per un interès notori per con-servar l’hegemonia. A partir de llavors, ial timó de la nau, va haver de fer equili-bris felins per poder acontentar a tot-hom: el carrer que demanava fermesa ialguns dels seus barons que no voliencanviar els cotxes oficials pel fred hivernde l’oposició. Mas volia tenir comporta-ments messiànics, però a la vegada elsupper Diagonal sabien que amb ell tenienla catifa vermella posada per entrar a pa-lau.

PER TANT, L’ANÀLISI del perquè hem arri-bat aquí porta a considerar no només eldoble cleavage que configura la societatcatalana, sinó també les relacions de po-der entre els grups que històricamenthan format part de la seva classe dirigent.En aquest cas, la classe dirigent de l’auto-

D anomenat procés: les relacions històrica-ment receloses entre Esquerra i l’antigaConvergència, a la vegada que les pròpiesdinàmiques internes a cadascun dels dosespais. Més temperades les fractures adins de l’espai republicà (tenir el líder a lapresó ajuda a cohesionar el relat), total-ment visibles les que avui sacsegen elsneoconvergents, amb l’aparell del PDe-CAT que fa front a un doble repte: la ma-teixa pinça que va fer caure l’executiva deMarta Pascal. Per una banda, el movi-ment de la Crida i el seu aparell mediàticque intenten fer recuperar a Puigdemontel lideratge del relat independentista; peraltra banda, la recol·locació dins de les ac-tuals estructures de poder de Catalunyade les històriques famílies convergents,algunes d’elles perdedores del congrésfundacional però que han trobat en Da-vid Bonvehí una figura de consens men-tre no s’albirin temps millors. I, mentres-tant, el govern de coalició navega com potper acontentar uns i altres, més pendentdel teatre de la política que de l’art de go-vernar. Rellegint Henry Kissinger hi tro-

bo una magnífica definició: l’art de gover-nar és l’equilibri entre el poder i la legiti-mitat.

FA UNS DIES, un antic conseller del governbalear reflexionava en veu alta sobre elfutur de l’independentisme: la unitat ésimportant, també, per a la credibilitat delmoviment. Ben cert, per molt que algunsjustifiquen que amb tres escombres s’ar-riba millor als racons –com diuen bonsamics analistes–, la creació d’un relatcreïble a ulls dels públics externs (siguina Espanya o al món) també hauria de pre-ocupar els aparelladors del procés, sobre-tot quan tothom ja ha assumit que l’anticgovern Puigdemont va jugar de catxaamb l’esperança d’una mediació interna-cional que mai va arribar.

I AQUÍ ARRIBA la gran paradoxa. Si bé lacredibilitat del procés només la donariauna actuació conjunta, sense fissures ipactada amb generositat, la pròpia cons-trucció de base pateix d’un pecat original–mai reconegut pels nostres líders– quecontinua marcant el nostre dia a dia: elmanteniment de les esferes de poderconvergents i l’ànsia d’hegemonia delsrepublicans. Una paradoxa que, per tant,el votant haurà de determinar en els pro-pers mesos com afronta. O bé apel·lant ala realpolitik, que ens faria ser còmplicesd’una estratègia pragmàtica a llarg ter-mini que ens porti a buscar demòcratescòmplices a Madrid per pactar un refe-rèndum, mentre Catalunya es dedica agestionar la malmesa autonomia; o bé re-ivindicant nous lideratges que superinles actuals esferes de poder, capaços devestir la política de valors tan nobles peròtan faltats com la generositat i l’empatiaque haurien de teixir l’estratègia unitàriaque a tants agradaria. A la primera opció,ens hauríem d’armar de paciència; a lasegona, d’esperit crític i esperança. Però,temo que haurem de tornar a triar amb laincertesa de si els que ens manen conti-nuen jugant de catxa.

Xavier Ginesta. Periodista i professor de la Universitat de Vic

El procés i les esferes de poder

Tribuna

SísifJordiSoler

a començar a CDC, vaser alcalde de Fonollosa,diputat de Junts pel Sí i,des del juliol, presideix

el PDeCAT. Ara treballa enl’“encaix” amb la Crida i ens faun repàs de l’actualitat al país.

S’ha començat a negociar ambels comuns pel pressupost dela Generalitat en plena mobilit-zació del sector públic. Veu fac-tible aprovar-lo?Sí, soc optimista. El país neces-sita ser governat i el pressupostn’és l’eina principal. Al PDeCATcreiem que ha de preveure lesnecessitats reals de la gent sen-se grans canvis en el model desocietat.

Va posar la línia vermella en noaugmentar la pressió fiscal, pe-rò no havia mirat la propostadels comuns. Ja ho ha fet?Vaig reunir-me amb el presi-dent Torra i ens va dirque co-mençava el primer contacte in-formal amb els comuns. Pen-dents de saber les propostesconcretes.

N’ha fet arribar alguna, vostè?Vaig traslladar al president Tor-

V

ra que no volem més pressió fis-cal a les classes mitjanes i hemde garantir que consensos comel de l’impost de successions oles inversions territorials no escanviïn. Hi ha d’haver una par-tida més elevada per a la fibraòptica per a tots els municipis iprogrames de reindustrialitza-ció per a empreses.

Veu eleccions, si no hi ha pres-supost?El país no necessita unes elec-cions, necessita arribar fins ales sentències de l’1-O amb ungovern fort i cohesionat. Crecque hi ha grans consensos d’un80% amb comuns i una partdels socialistes que volen unaestabilitat, una defensa dels

drets socials i civils del país, icrec que la legislatura durarà.

Sense pressupost és difícil quehi hagi un govern fort.Sí, però ja he dit que soc opti-mista i que hi haurà pressupost.

Culpava de les mobilitzacionsl’Estat per l’infrafinançament.El govern no en té cap culpa?Hi ha un dèficit fiscal que afectaen tot, també els serveis pú-blics. Dit això, tenim el repte defer una administració més efi-cient i eficaç i hem de canviarcoses de fons que durant aquestany no hem estat capaços d’es-prémer fins a les últimes conse-qüències. La gent no vol excu-ses, som un partit de govern ihem de trobar solucions. Quanvam recuperar la Generalitat, el2010, dèiem que volíem un pac-te fiscal pel dèficit, modernitzarl’administració –ho hem fet enpart– i no gastar-nos diners enestructures sinó en personesque presten serveis a d’altres.Hi ha camp per recórrer.

Plantejava tres escenaris per ales eleccions europees. Semblaque dues s’han descartat.Continuarem explorant les tresvies. La independentista catala-na no la deixem ni tampoc la

dels pobles i nacions sense es-tat, però sembla que hi ha altresactors, sobretot ERC, que no hijuguen. Per això hem intensifi-cat aquesta setmana els contac-tes amb el PNB i els gallecs, perveure si podem tornar a fer coa-lició. Ens hem citat al desembrea Bilbao o aquí.

El candidat el decidiran en elconsell nacional?El 15 de desembre establiremles bases per presentar-se a lesprimàries. M’agradaria que gentindependent també s’hi poguéspresentar.

Ja s’han significat candidats?Sí, però per prudència no pucdir-ho. Tinc la sorpresa bona degent que no ve pròpiament delpartit amb ganes de fer política.

En relació amb Europa, l’expul-sió de l’Aliança dels LiberalsDemòcrates Europeus (ALDE),vostès l’atribueixen a Cs, peròhi ha un informe intern que diuque els havien demanat a vostèi a Marta Pascal informació perdefensar-se i no havien respost.

No és cert. Hi ha un informe nodemanat ni subscrit per cap òr-gan del partit que fa una sèriede valoracions. En el consell na-cional donarem l’informe delperquè se’ns va expulsar i deta-llarem totes les actuacions quevam fer. La Marta Pascal fins aldesembre de l’any passat va servicepresidenta d’ALDE i hi par-ticipava activament, però cadacop era més irrespirable l’am-bient. Al congrés del juliol javam dir que entre la militànciarepensaríem amb quin partit iespai en ajuntarem a Europaperquè teníem clar que amb Csera molt difícil conviure-hi.

Per què és tan difícil l’encaixamb la Crida tenint en compteque Puigdemont, sent del PDe-CAT, n’és l’impulsor?La Crida estava formulada comun moviment al principi queagrupava totes les sensibilitatsde l’independentisme i durantel congrés vam tenir clar queens hi havíem de sumar. El PDe-CAT és l’únic espai de gent ques’hi ha sumat en massa. Què hapassat des del juliol fins ara?

David Bonvehí President del PDeCAT

Jordi AlemanyBARCELONA

“No he trobatningú al partitque no vulgui laindependència”OPINIÓ · “Els que diuen que per fer-la efectiva potser s’ha de canviar elrumb no són uns traïdors” DIFERENT · “La Crida no ha de ser una còpiadel PDeCAT” COMPTES · “Soc optimista i penso que hi haurà pressupost”

❝No s’entendriaque la gent delPDeCAT digués a laCrida com s’hand’organitzar

EL PUNT AVUIDIMARTS, 4 DE DESEMBRE DEL 20186 |

Manté quel’independentisme“ataca el rei” però “liés igual monarquiao república”

Anuncien ques’afegeixen a laprotesta de Turull iSànchez pelbloqueig del TC

Sánchez diuque Felip VIvol deixar deser inviolable

Quim Forn iJosep Rull sesumen a lavaga de famNacional

Que altres espais ideològics nos’hi han sumat i la Crida ha anatcanviant la seva posició. Ha pas-sat de ser un moviment a sem-blar que vulgui ser una organit-zació política i un partit amb to-tes les conseqüències. És evi-dent que el PDeCAT vol seguirrepresentant un espai ideològic

i, per tant, continuarem i noens dissoldrem en cap cas. I siexisteix un altre partit que esdiu la Crida s’ha de veure comaquests dos actors polítics su-men. Aquí hi ha una altra difi-cultat, ja que segons les mani-festacions que la Crida no volenla suma d’aportacions de par-

tits, i això és un escull. Estemintentant trobar la manera depoder sumar els dos actors polí-tics tenint present que la Cridano tinc clar que al final acabi ac-ceptant aportacions de partits ique nosaltres som un espaiideològic molt implantat terri-torialment, amb un llegat polí-

tic i una manera de fer clara.

A través dels adherits que hi hadel PDeCAT a la Crida, tambépoden fer les aportacions.Sí, però vam tenir clar que lagràcia era que la Crida no haviade ser una còpia del PDeCAT.No s’entendria que la gent delPDeCAT els digués com s’hand’organitzar. Entenc que si al fi-nal hi ha dues organitzacionspolítiques puguin confluir persumar. No tindria sentit queuns intentessin condicionar elsaltres.

Sigui partit o no, han dit que laCrida té data de caducitat.És evident que quan siguem unestat independent la configura-ció de partits polítics també hade canviar a Catalunya... És unelement més. No és rellevant.

Hi ha opinions diverses a l’exe-cutiva de com ha de ser aquestencaix. Quines són?Gent que diu que és una sumade partits; una altra que defen-

sa que el partit és el PDeCAT i laCrida ha de tenir una altra for-mulació i s’ha de trobar un en-caix basat en coses diferents; hiha un sector que hagués desitjatque el PDeCAT tingués menyspes polític i que la Crida exercísmés lideratge; i la gent que hovol a la inversa i que la Crida si-gui un acompanyant. Intentoque hi hagi una opció que la ma-joria d’associats del PDeCAT lacomprin.

Vostè deu tenir una opinió...La tinc, però com que soc el pre-sident no la diré, per respecte.Tinc claríssim que són comple-mentaris. Per sumar un projec-te col·lectiu no sobra ningú is’ha de fer compatible el llegatpolític i ideològic del PDeCATamb un moviment o partit queagrupa gent que seguramentmai vindria al nostre espai ideo-lògic. I si en aquests propersanys podem sumar per ser mésforts i intentar fer efectiva la re-

Passa a la pàgina següent

David Bonvehí en unasala de la seu delPDeCAT, partit quepresideix des del congrésdel 22 de juliolpassat ■ JUANMA RAMOS

El país no necessitaunes eleccions,necessita arribar ales sentències ambun govern fort

❝ ❝Em rebel·la que lagent que repensa irecalcula no siguiconsideradaindependentista

EL PUNT AVUIDIMARTS, 4 DE DESEMBRE DEL 2018 | Nacional | 7

Els errors del’esquerra

L’APUNT Mentrestant, l’esquerra, fora de combat, no se’n sapavenir, de la monumental patacada. Es mira al mirall ibusca explicacions al seu fracàs. El més fàcil, trobar-lesfora, i apuntar amb el dit els independentistes. Però sila dreta i la ultradreta guanyen terreny i no només al’Estat espanyol, a tot Europa, és bàsicament pelsseus errors. Deixadesa de funcions, en diuen.Anna Serrano

L’independentisme, responsable de tot o gairebé tot, éstambé el culpable que Vox hagi irromput amb moltamés força de la prevista en el Parlament andalús. Ambun programa anticatalà, recentralitzador, masclista i ra-cista, els d’extrema dreta han aconseguit 12 diputats ala cambra i sumen majoria amb el PP i Ciutadans. Ladreta, però, haurà d’anar de bracet de la ultradreta.

1192

72-1

1998

07L

EL PUNT AVUIDIMARTS, 4 DE DESEMBRE DEL 20188 | Nacional |

pública, ho hem de fer.

La decisió la prendran abansdel seu congrés constituent del19 de gener?N’estem parlant amb la comis-sió delegada i amb alguns im-pulsors de la Crida. Ho farem decomú acord quan sigui el millormoment. Però seria desitjableno eternitzar-ho.

Va demanar que les opinions estransmetessin de portes en-dins. Costa controlar-ho?Estem en un moment on se so-breposen molts debats. Sí quepuc dir que dins el PDeCAT nohe trobat ningú que no vulgui laindependència. I és evident quehi ha diverses maneres d’arri-bar-hi, i aquest és un debatobert. També si els partits ente-sos com fins ara són la millor ei-na per aconseguir la indepen-dència. Jo opino que sí, però hiha gent que ho qüestiona. Hi hael debat sobre si el PDeCAT hade reivindicar el llegat dels úl-tims quaranta anys del catala-nisme o no, i penso que sí. Hi ha

moltes sensibilitats que es to-quen i molta gent que se sent in-terpel·lada i per això hi ha tantdebat intern i tanta tensió.

La via unilateral està esgotada?Tots els que diuen que per ferefectiva la independència pot-ser s’ha de canviar el rumb, nosón uns traïdors. No sé quina ésla via que ens permetrà arribarabans a la independència efecti-va, però em rebel·lo contra lagent que considera que no pothaver-hi altres fórmules que lesseguides fins al 27 d’octubre. Jopenso que fins a l’1 d’octubre elspassos seguits ens van fer su-mar molt; que de l’1 al 27 d’oc-tubre, també; però és veritatque llavors vam quedar en unasituació que hem de repensar irecalcular per veure com ferefectiva la independència. I comque jo ho faig, no soc ningú perdir a altres que són menys inde-pendentistes si també estan re-calculant i repensant. Si d’aixòse’n diu estar fora de la via uni-lateral i la desobediència... No ésuna terminologia de la qual si-gui entusiasta. Em rebel·la quea la gent que repensa i recalcula

no se la consideri independen-tista.

S’utilitza amb molta lleugeresala paraula ‘traïdor’?Sí, massa. I aquest país, peraconseguir la independència,no pot renunciar a cap via, niara ni en el futur. Però és evi-dent que només aprovant lleisal Parlament com vam fer finsal 27 d’octubre no n’hi ha prouper fer efectiva la independèn-cia i hem de tenir en compte al-tres vies. Governar bé per solu-cionar els problemes de la gent iconvèncer els que no són de ma-

triu catalanista; fer fora acti-tuds franquistes; no abandonarel diàleg polític per intentaracordar un referèndum ambl’Estat; i la lluita a Europa, quepot donar rèdit en uns anys. Non’hi ha prou tirant pel dret.

Què pensa que s’hauria pogutfer millor el darrer any?Vam intentar fer la indepen-dència amb lleis democràtiquesal Parlament i vam crear unesexpectatives de fer-se efectivaquan hauríem d’haver previstque hi havia un Estat que etdeia que no la podries aplicartot i tenir majoria. L’autocríticaés que la via era democràtica,però no suficient per aconse-guir la independència.

Els presos polítics han de tenirun paper rellevant en les llistesde les municipals i les euro-pees?Me’ls imagino a les propereseleccions absolts de fets que nohan comès i, per tant, sumenara i podrien seguir sumant.

Però el judici i la sentència po-den anar més tard.

Si hi ha un judici injust i sóncondemnats, ells tenen l’últimaparaula. A les llistes del 21 dedesembre ho van decidir ells.Tenen un lideratge polític i mo-ral gran i el PDeCAT ha de su-mar amb ells.

Com valora la vaga de fam ini-ciada per Sànchez i Turull?Tenen tot el nostre suport. Lapresó preventiva és totalmentinjusta i els bloquegen per nopoder accedir a la justícia euro-pea.

Què espera del ple del 12 de de-sembre al Congrés per parlarde Catalunya?Es convertirà en un debat sobrel’enaltiment del nacionalismeespanyol barrejant el Brexit i Gi-braltar. Nosaltres, oberts a dia-logar, hi farem un discurs do-nant valor a tot el que Catalunyaha fet i la seva potencialitat, fentuna reclamació legítima peracordar un referèndum defini-tiu amb l’Estat. I denunciarem lasituació antidemocràtica ques’està vivint. Soc més pessimistaque optimista amb la propostaque pugui fer Pedro Sánchez. ■

David Bonvehí President del PDeCAT

Ve de la pàgina anterior

Hem intensificataquesta setmana elscontactes amb elPNB i els gallecs pera les europees

❝

1972

90-1

1978

08Q

EL PUNT AVUIDIMARTS, 4 DE DESEMBRE DEL 201810 | Nacional |

l PSOE evita fer costata Susanna Díaz des-prés dels mals resul-

tats que ha obtingut a An-dalusia i li envia missatgescontundents: vigilarà desde Madrid tots els possi-bles pactes i li recorda queel seu paper està subordi-nat a l’èxit del seu projectepolític. Es a dir, l’ actualaparell del partit socialistala vol fer fora de l’escenaespanyola com abans millori deixar Pedro Sánchez coma cap visible i en solitari da-vant unes noves eleccionsgenerals. En els darrerstemps l’estratègia de Sán-chez es basava a avançarles generals al mes de fe-brer de l’any vinent, d’aquí ados mesos i escaig. Era lasola data possible per nofer-les coincidir amb les eu-ropees, les municipals i lesautonòmiques del darrer di-umenge de maig. La inten-ció de convocar eleccions elmes de febrer hauria estatun fet si no hagués fracas-sat a les eleccions andalu-ses. Un fracàs socialista sa iconvenient després d’havergovernat gairebé quarantaanys una comunitat que te-nia com a pares del socialis-me modern Felipe González,Alfonso Guerra, ManuelChaves, Carmen Romero,Luis Yañez i altres, que com-ponien la dita “quinta de latortilla”. Un grup d’amicsdels anys setanta que cons-piraven contra el franquis-me a la riba del riu Guadal-quivir.

Ara i després del 2-D, Pe-dro Sánchez no pot convo-car eleccions generals pelmes de febrer. Malgrat queés al llindar que els ciuta-dans percebin que no ser-veix per governar o que cre-guin que els seus socis par-lamentaris no li permetengovernar. Si fos així, els so-ciòlegs creuen que fóra elmoment de fer la convoca-tòria, donar la culpa a totsels socis i presentar-se coma únic salvador per frenarels conservadors, els dedreta i els d’extrema dreta.Era el moment electoral. Pe-rò el fracàs andalús, extra-polable o no, li ha frenat lesganes de convocar elec-cions generals pel febrer.

E

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

Fre a lesgenerals

Lluís FalgàsPeriodista

Els exconsellers JoaquimForn i Josep Rull s’han afe-git a la vaga de fam queJordi Sànchez i Jordi Tu-rull, els dos excandidats apresidir la Generalitat,van iniciar el dia 1. Avui di-marts, Forn i Rull han dei-xat d’ingerir productes sò-lids. L’objectiu de la pro-testa és el mateix que elsseus companys; denun-ciar “la injustícia” i el blo-queig del Tribunal Consti-tucional que, consideren,endarrereix i deixa senseresoldre la tramitació delsrecursos que presentenels presos polítics evitantaixí que la causa judicialarribi a Europa.

Mitjançant una piuladaen els seus comptes a lesxarxes socials, els dos ex-consellers del PDeCAT as-seguren que “la injustíciaque patim, la lesió delsnostres drets fonamentalsi l’arbitrarietat judicialamb la qual som tractatsens legitimen per prendreaquesta decisió malgratser sabedors de l’impacteque pot tenir sobre els nos-tres organismes”.

De moment, els excon-sellers que s’han afegit a lavaga són tots de Junts perCatalunya. La decisió desumar-se a la vaga de famés una qüestió del tot per-sonal però per acompa-nyar els presos en aquestadifícil situació ahir al ves-pre es van iniciar els pri-mers contactes entreJunts per Catalunya i ERCi organitzacions civils perconcretar quines mesuresemprendre per fer costattambé a la denúncia. So-bra la taula hi ha la propos-ta que els diputats que hodesitgin se sumin a una ca-dena de dejunis públics icol·lectius -d’entre dos iset dies de durada- com elsque es van fer a Cornellàde Llobregat del 10 de no-vembre al 20 de desembredel 2017, en solidaritatamb els “presos polítics iexiliats”. Aquesta iniciati-va es reprèn ara sota el pa-raigües de la plataforma

Prou Ostatges, una inicia-tiva de l’ANC que també téel suport d’Òmnium, Famde Llibertat i una quinze-na d’entitats més. Aques-ta tarda es tornaran a re-unir mentre es continuaafegint gent a la denúnciaa través de la web vagade-fam.cat que en tres dies jaté 195.212 adhesions.

I mentre ahir s’afegienForn i Rull, Sànchez i Tu-rull, també a través delTwitter, afrontaven el seutercer dia de vaga contra elbloqueig dels seus recur-

sos d’empara en el TC i es-crivien: “Segons ensdiuen, els pitjors dies sónels dos primers. El cos en-cara es resisteix una mi-ca... Per tant, endavant”,assenyalaven tots dos.Tant Sánchez com Turullmentre duri la vaga de fami d’acor amb el protocol dela presó han d’assistir almenjador en companyiadel resta de presidiaris talcom era l’habitual. Segonsexplicava ahir el seu advo-cat defensor, Jordi Pina.tots dos presos s’han posi-

cionat contraris que elprotocol es canviï ja quequan van prendre la deci-sió ja sabien a què s’afron-taven.

Tant Sànchez com Tu-rull no han volgut parlarde terminis pel que fa aladurada de la vaga però as-seguren que es una decisiótreballada i seriosa. “No ésun acte d’irresponsabili-tat, no ens hem tornat bo-jos, no ens anem a immo-lar; [...] seguiré aquestprotocol, per fer-la bé nos’ha d’improvisar”, apun-

tava Sánchez en una en-trevista Rac1.

Ahir els presos de Lle-doners van rebre la visitadel president de la Genera-litat, Quim Torra, que de-nunciava que el TC actuade manera política i deixade banda la justícia. Torracreu que el fet que, tan solsdos dies després d’iniciarla vaga de fam, el TC justi-fiqui el seu retard en la re-solució dels recursosd’empara presentats pelspolítics “rebla el clau” en lainjustícia. Segons el presi-dent, el TC deixa els líderssobiranistes en una situa-ció “de total desempara-ment” perquè no podenacudir a la justícia euro-pea, que és “l’únic lloc ones pot trobar algun tipusde resposta justa a les se-ves peticions”. Com a gestsimbòlic, Torra va expli-car ahir que el govern dei-xa de servir àpats en actesinstitucionals en solidari-tat amb la vaga de fam queporten a terme els quatrepresos polítics. ■

aPartits polítics i associacions inicien contactes per concretar més accions i acompanyar elspresos en la protestaaEl TC diu que el cas és “complex” però que actua amb el calendari previst

Els exconsellers Forn i Rullse sumen a la vaga de fam

Emma AnsolaBARCELONA

I enmig de la vaga de fam, haestat ara que el TribunalConstitucional (TC) a travésd’un comunicat assegura queja esta tramitant les novespeticions dels exconsellersTurull i Rull i del diputat Sàn-chez per revisar la situació depresó preventiva i de suspen-sió com a parlamentaris en

El president Quim Torra, parlant ahir amb els mitjans de comunicació després de sortir de la presó de Lledoners ■ ACN

estar processats. Ho va acor-dar el ple del TC per unanimi-tat en dues providències enrelació amb els escrits en quèels processats incorporen arauna sentència del TribunalEuropeu de Drets Humansque resol el cas Demirtascontra Turquia per l’empreso-nament d’un diputat kurd. El

TC explica que la complexitatdel procés obliga a desenvo-lupar una labor minuciosad’estudi per aconseguir en elmenor temps possible la mésgran protecció d’aquells. Finsara s’han presentat una 30de recursos dels quals quatreestan pendents d’admissióper diferents circumstàncies.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El TC diu ara que ja està estudiant els nous recursos

EL PUNT AVUIDIMARTS, 4 DE DESEMBRE DEL 201812 | Nacional |

Els CDR van tornar a es-campar escombraries ifems a les portes dels jut-jats de diferents municipiscatalans, com Girona,Tarragona, Sabadell, Vic,Manresa, Solsona i Vilano-va i la Geltrú dilluns a lamatinada.

A Girona, van aparèixerfems davant el Palau deJustícia, amb cartells endiferents idiomes en quèes denunciava la imparcia-litat de la justícia espanyo-la amb un dibuix amb unatifa. “Hem omplert demerda les portes dels jut-jats de Manresa i Solsonaper fer evident a tothomque el poder judicial a l’Es-

tat espanyol és una mer-da”, van argumentar desde Twitter. “Sents pudor?És pudor de la merda dejustícia. Ja els surt per so-ta la porta”, van dir des deVic. “Tot fa pudor. Perso-nes innocents preses, exi-liades i represaliades”, vanafegir-hi, en piulades reco-llides per l’ACN.

Els CDR també van ac-

tuar a Rubí i a Cerdanyola.En tots els casos van fer re-ferència a l’aniversari de laConstitució amb les eti-quetes “40 anys de vergo-nya” i “40 anys d’injustíciaespanyola”.

A Tarragona van llen-çar una vintena de bossesde fems i deixalles, ambcartells on es podia llegir“Merda de justícia”. ■

Aboquen escombraries i fems ales portes de diferents jutjatsRedaccióBARCELONA

Fems i cartells van aparèixer ahir davant el Palau de Justíciade Girona ■ EPA

L”A por ellos” monàrquiccom a instigador del res-sorgiment de l’extremadreta espanyola. Aquestava ser la reflexió postelec-toral sobre els comicis an-dalusos de l’expresidentCarles Puigdemont queahir apuntava directa-ment al monarca espanyolcom a culpable d’aquestaderiva ultradretana. El lí-der independentista al’exili va vincular ahir l’as-cens de Vox amb el discursdel rei Felip VI el 3 d’octu-bre i va reclamar una “re-flexió” a la classe políticaespanyola. “El rei ajuda operjudica? El discurs delrei el 3-O afavoreix o no elcreixement de Vox? I si ésaixí, que nosaltres creiemque sí, quines mesurespensen prendre els res-ponsables que això siguiaixí?”, es va preguntarPuigdemont en declara-cions a la premsa des de laCasa de la República a Wa-terloo, a Bèlgica.

A més de revertir el ditacusador, el polític gironíva qualificar de “vergo-nyós i escandalós” ques’acusi l’independentismede l’ascens de Vox perquèaquest moviment ha estat“la primera línia de defen-sa contra el feixisme” i una

de les seves “víctimes” enl’àmbit judicial. “Ara en te-nen les conseqüències, idemanem que reflexio-nin”, va dir Puigdemontrecordant al PSC i el PPamb qui compartien “pan-carta” en manifestacions ia qui obrien les portes de lapolítica. “Els que han ho-mologat la ultradreta es-panyola en el concert delspartits votables han estatjustament els que li hanfet costat a la pancarta i enl’estratègia judicial”, va direl líder de JxCat.

Tant Puigdemont comel president del Parla-

ment, Roger Torrent, devisita a Bèlgica dilluns i di-marts, van expressar “totel suport” als presos en va-ga de fam després que a lamesura iniciada per JordiSànchez i Jordi Turull s’hi

afegissin ahir JoaquimForn i Josep Rull. “Enviar-los tot el nostre ànim, elsuport, la nostra solidari-tat i afecte personals iagrair-los el gest de corat-ge i de denúncia que estem

també fent des d’aquí”, vadir Puigdemont.

En un dia complet per aTorrent, que es va reuniral matí amb el presidentdel parlament flamenc,Jan Peumans, i a la tardaamb la delegada del go-vern a Brussel·les, Merit-xell Serret, el president dela cambra catalana va ex-pressar la seva “solidari-tat” amb els presos en va-ga de fam i les seves famí-lies. Una forma de protes-ta que veu “greu i contun-dent”, com també “la man-ca de drets” que pateixenels presos. El polític d’ERC

va criticar que el procésjudicial està basat en un“relat inventat” i que va“avançant sense garan-ties necessàries d’un pro-cés just”. Sobre aquestaqüestió, Peumans va re-iterar que no és “normal”tenir persones que hanexercit el seu dret polítictancades a la presó. “Nopuc entendre-ho”, va afir-mar.

Polèmica amb BorrellLa visita de Torrent va serun gest d’agraïment cap alseu homòleg per denun-ciar la situació dels presospolítics sense tòrcer elbraç davant les pressionsdiplomàtiques espanyo-les. La carta de suport dePeumans a Carme Forca-dell va ser el detonant de larepresàlia del ministred’Exteriors, Josep Borrell,que va suspendre el dele-gat flamenc a Madrid.

El polític flamenc conti-nua negant-se a canviar laseva posició i reivindica elseu dret a la lliure expres-sió. Per això, Torrent ahirva agrair a Peumans la“defensa de la dignitat”que ha fet de Forcadell i laresta de presos, malgratl’embat de Borrell. “Si notolera les crítiques, que espugui posar en qüestiól’actitud del govern espa-nyol té una solució molt fà-cil: posar fi a l’existènciad’exiliats i presos polítics”,va recordar Torrent a Bor-rell.

A banda dels agra-ïments, també hi va haverregals institucionals pelmig. Peumans va rebreuna senyera i un disc ambl’himne d’Els segadors,mentre que Torrent es vaemportar a la maleta unfeixuc llibre d’història par-lamentària flamenca i ungenerós licor típic de Lim-burg. ■

aEl líder de JxCat qualifica de “vergonyós i escandalós” que s’acusi l’independentisme de l’ascens de laultradreta aTorrent agraeix al president del Parlament flamenc el seu suport als presos polítics

Puigdemont vincula eldiscurs del rei a l’auge de Vox

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

“El rei ajuda operjudica? El discursdel rei el 3-O afavoreixo no el creixement deVox?”Carles PuigdemontEXPRESIDENT DE LA GENERALITAT

Brussel·les

“Cal donar respostesi marcar unaestratègia comunai una agenda políticaconjunta”Roger TorrentPRESIDENT DEL PARLAMENT

Roger Torrent i Carles Puigdemont, ahir reunits a les instal·lacions de la Casa de la República de Waterloo ■ ACN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

NatàliaSegura

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDIMARTS, 4 DE DESEMBRE DEL 2018

L’article 56.3 de la Cons-titució enalteix Felip VI–com abans Joan Carles I–per sobre de l’ordenamentde la resta de ciutadansafirmant que “la personadel rei és inviolable i no es-tà subjecta a responsabili-tat”. Malgrat que el governespanyol ha menystingutla veu del Consell d’Estat iha acabat portant davantdel Tribunal Constitucio-nal la moció del Parlamentamb l’afany de protegirel rei, el president PedroSánchez està convençutque Felip VI vol deixar deser inviolable. “Trauria lainviolabilitat del rei de laConstitució?”, li pregun-ten en una entrevista ambmotiu del 40è aniversaride la Constitució realitza-da per un pool de periodis-tes d’Efe, TVE, Telemadridi La Sexta, entre d’altres.“Si és per mi... És que esticconvençut que fins i totel cap de l’Estat també hovol”, revela el president.

El reconeixement ennom del monarca que “nohi hauria cap problema”a l’hora d’abolir l’article56.3 de la carta magna ésun dels punts abordats perSánchez sobre l’eventualreforma del text del 1978.El que ara hi ha damunt lataula és l’avantprojecte dellei de Sánchez –pendentd’un informe del ConsellGeneral del Poder Judicial ique en deixa el rei al mar-ge– de reforma dels afora-ments per als diputats, se-nadors i membres del go-vern perquè siguin jutjatspel Tribunal Suprem i noper un jutjat ordinari no-més si es tracta d’una in-vestigació per delictes co-mesos en l’exercici del càr-rec. La modificació de lainviolabilitat reial exigiriauna reforma agreujada: ésa dir, el vot a favor de 210dels 350 diputats (tres cin-quenes parts del Congrés) iel vot en un referèndum.

Regenerar EspanyaEl president valora tambél’opció de derrotar l’inde-

pendentisme si es reformala Constitució i fins i tot siuna república substitueixl’actual monarquia. “L’in-dependentisme a Catalu-nya que ara reclama la re-pública i ataca la figuradel rei i la monarquia parla-mentària fa el mateix quel’independentisme que du-

rant la Segona Repúblicadeia que es volia indepen-ditzar del sistema republi-cà que hi havia aleshoresa Espanya”, addueix Sán-chez. “És igual la forma del’Estat, monarquia o repú-blica, la qüestió és sepa-rar-se del que ells conside-ren que no és el seu país,

que és Espanya”, concloua l’hora de qüestionar elrepublicanisme d’ERC iel PDeCAT, tot mirant alsanys trenta del segle XX.

Més que una reforma dela Constitució del 1978–que dijous fa 40 anys–,que resoldria “algunes de-ficiències que té el model

autonòmic com ara el Se-nat, les conferències sec-torials i un repartiment decompetències molt mésdefinit en els tres nivellsde l’administració”, Sán-chez creu que la solució ésmillorar l’edifici espanyol.“El més important per re-soldre la qüestió catalana iguanyar la batalla políticaa l’independentisme a Ca-talunya és plantejar unprojecte de regeneració

política, social i econòmi-ca d’Espanya mirant cap aEuropa”, es recepta.

Pensant en el modelterritorial, però també enla igualtat de gènere, l’eu-tanàsia i els nous drets enl’era digital, Sánchez plan-teja que la comissió cons-titucional del Congrés es-tigui oberta en totes leslegislatures per estudiarpossibles reformes. ■

David PortabellaMADRID

Sánchez sosté que Felip VIvol deixar de ser inviolablea El president espanyol manté que l’independentisme “ataca el rei”, però que “li és igual monarquia orepública” a Planteja tenir la comissió constitucional oberta a reformes en totes les legislatures

Sánchez, arribant a la cimera del clima, ahir a Katowice (Polònia) ■ JAVIER LIZÓN / EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“[Trauria al rei lainviolabilitat?] Per mi...Estic convençut que finsi tot el mateix cap del’Estat també ho vol”Pedro SánchezPRESIDENT ESPANYOL

“L’independentismeque ara ataca el rei fael mateix que el que esvolia independitzar d’unsistema republicà en laSegona República”

om si de dos galans estractés, dos galans a quil’arròs ja se’ls comença apassar, Felipe González i

Miquel Roca van sortir ahir a ti-rar floretes a la Constitució es-panyola en un moment en quèla carta magna espanyola estàmés qüestionada que mai, so-bretot per la incapacitat de re-soldre el conflicte territorial quesuposa la petició d’un referèn-dum d’autodeterminació fetades de Catalunya. Tots dos polí-tics, veterans, gats vells, ambmolta complicitat l’un amb l’al-

Ctre, van ser els protagonistes del’acte de commemoració delquaranta aniversari de la Cons-titució organitzat per la Delega-ció del govern espanyol a Cata-lunya i moderat per la periodis-ta Mònica Terribas.

El cas català va ser el marc dereferència del debat, i Gonzálezva fer una crítica als que “volentrencar el perímetre de la Cons-titució, per un costat, perquè ai-xò fa que prenguin força els quela volen trencar per l’altre cos-tat del perímetre”, posant almateix nivell independentistes ipartits d’ultradreta.

Miquel Roca es va mostrarpartidari de no reformar la

Constitució, de treballar per lavia del diàleg i la “unitat dels ca-talans” i va assegurar que capdels problemes que avui hi haplantejats té el seu origen en laConstitució. González hi va es-tar d’acord i va atribuir la situa-ció de crisi actual a la mala pra-xi de la política

L’expresident és partidari dereformar la Constitució, peròsense reconèixer el dret a l’au-todeterminació, “germen del’autodestrucció”. González,que ahir va riure molt, va asse-gurar que als anys 30 l’aprova-ció de les lleis de desconnexióhaurien desencadenat una grancrisi i un miler de morts. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Política

HOMENATGE · González i Roca debaten els límits de la Constitució amb motiu del quarantè aniversari de l’aprovació de lacarta magna espanyola PERÍMETRE · L’expresident espanyol veu el mateix risc en l’independentisme i l’extrema dreta

Jordi PanyellaBARCELONA

Dos senyors i una senyora (de 40)

Miquel Roca, Felipe González i Mònica Terribas, moderadora de l’acted’homenatge a la Constitució espanyola ■ JOSEP LOSADA

EL PUNT AVUIDIMARTS, 4 DE DESEMBRE DEL 201814 | Nacional |

EMILI GISPERT

Desenes de milers de persones surten al carrer per re-clamar la llibertat de tots els presos polítics, respo-nent a la crida feta per l’ANC i Òmnium. A la imatge,la concentració de la plaça de Sant Jaume, a Barcelo-

Clam als carrers i places de Catalunya per la llibertatna, simultània a les manifestacions de davant delsajuntaments de multitud de ciutats de Catalunya. Elsconvocants agraeixen la col·laboració de la ciutada-nia a la caixa de resistència.

MALEÏDA HEMEROTECA AVUI FA UN ANY 4 de desembre del 2017

Carles Mundó,en el mítingd’ERC a VicCarles Mundó participala mateixa nit en el mí-ting d’inici de campanyad’ERC a Vic. El número5 de la llista dels republi-cans per Barcelona arri-ba just per tancar l’acte,després de sortir de lapresó d’Estremera uneshores abans.

“La fortalesa delvostre esperitdemocràtic és elque els provocaterror”CARLES PUIGDEMONTPRES. DE LA GENERALITAT

Comença la campanyaamb candidats a la presóEl magistrat del TribunalSuprem Pablo Llarena cer-tifica el que ja es temia: lacampanya electoral co-mença –i acabarà– ambcandidats empresonats. Eljutge manté en presó in-condicional el candidatd’ERC i vicepresident des-tituït pel 155, Oriol Jun-queras, i els números dos iset de la llista de JxCat, Jor-di Sànchez i Joaquim Forn.També manté a la presó elpresident d’Òmnium, Jor-di Cuixart, que no es pre-senta a les eleccions. D’al-tra banda, imposa unafiança de 100.000 euros alsconsellers Raül Romeva,Carles Mundó, Josep Rull,Jordi Turull, Dolors Bassa iMeritxell Borràs, que po-den sortir de les presonsd’Estremera i Alcalá Meco.Tots es presenten a leseleccions, llevat de Merit-xell Borràs. Romeva, Mun-dó i Bassa van a les llistesd’ERC i Rull i Turull, a lesde JxCat.

“Junqueras és ala presó perquè litenen por; sabenque és el millorcandidat”MARTA ROVIRA SECRETÀRIA GRAL. D’ERC

“Oriol Junquerasno transmetsinceritat. No espenedeix del queha fet”XAVIER GARCIA ALBIOLPRESIDENT DEL PP

El tinent d’alcalde de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Terrassa ha dictatla resolució núm. 9815 de data 28 de novembre de 2018, per la qual s’aprova inicialmentel “Projecte executiu del sistema de telegestió per a la integració dels edificis principals del’Ajuntament de Terrassa: Centres Cívics i Administratius. Telegestió instal·lacions crítiques.Fase I”, redactat en data novembre de 2018 per Sipro Ingeniería, S.A., amb un pressupostd’execució material de cinquanta-un mil dos-cents vint-i-set euros amb vint-i-dos cèntims(51.227,22 €), un pressupost d’execució per contracte de seixanta-tres mil dos-cents sei-xanta-cinc euros amb seixanta-dos cèntims (63.265,62 €) (sense IVA) i de setanta-sis milcinc-cents cinquanta-un euros amb quaranta cèntims (76.551,40 €) (IVA inclòs). El terminid’execució de les obres es preveu que sigui de cinc (5) mesos.

El document s’exposa a informació pública durant un període de 30 dies comptats des dela darrera publicació d’aquest edicte, que serà inserit al Butlletí Oficial de la Província, a lapremsa local, al tauler d’anuncis de l’Ajuntament (e-tauler). El document es pot consultaren la pàgina web de la corporació, dins l’espai de la seu electrònica municipal:https://seuelectronica.terrassa.cat/web/seu/projectes-d-obres, i a les dependències de l’À-rea de Territori i Sostenibilitat (c/ Pantà, 20, 2a planta), i es considerarà que si no es pre-senten al·legacions en el referit període esdevindrà aprovat definitivament.

Terrassa, 29 de novembre de 2018

Marc Armengol i PuigTinent d’alcalde Àrea de Territori i Sostenibilitat

Edicte

www.terrassa.cat

8619

22-1

2002

55L

l sistema educatiu català preveu com una necessitatla participació i cooperació entre els diferents agentsde la comunitat educativa, entre els quals es troben

les famílies. La idea de comunitat educativa no és una sim-ple declaració d’intencions, sinó el pilar central d’un modelque assumeix la correlació entre la participació de les fa-mílies i l’èxit educatiu.

Nombrosos estudis demostren que un major grau departicipació de les famílies amb l’entorn escolar incideixpositivament en el comportament dels infants i adoles-cents, generant actituds més favorables vers l’escola i lestasques escolars, en la implicació de la pròpia família enl’educació dels seus fills, i també en un major reconeixe-ment a la tasca dels professors.

La implicació de les famílies és clau en la millora del’aprenentatge i la qualitat de l’educació. Ho és tambél’existència i la tasca de les AMPA, com un motor de parti-cipació que enforteix la necessària vinculació entre les fa-mílies, el centre i el propi sistema. Les AMPA han assumitserveis complementaris que han esdevingut essencials,com la gestió del menjador i les activitats extraescolars,juntament amb altres com l’acollida matinal, la formacióde pares i mares, l’organització d’activitats familiars, etc. Ique a més, esdevenen espais de participació ciutadanaque van més enllà dels centres educatius, exercint de dina-mitzadors dins els seus entorns i contribuint a la cohesiódel territori.

El Departament d’Ensenyament està abordant la refor-ma del decret de menjadors, un marc normatiu que regulaun servei essencial que després de més de vint anys desde la seva aprovació necessita una actualització. Una refor-ma que ha de recollir les noves realitats i necessitats, fixantcom a objectiu principal el reconeixement del servei demenjador com un espai educatiu, és a dir, articulant de for-ma global tot el temps que els alumnes estan dins l’escolades que entren fins que se’n van. Això implica, tal complanteja l’esborrany del nou decret, la incorporació de l’es-pai de menjador dins el Projecte Educatiu de Centre perdesenvolupar totes les potencialitats d’un espai educatiuno lectiu que pot representar fins a un 30% del temps quepassen els alumnes dins l’escola. És per això que cal vetllarper la qualitat del servei, fixant ràtios que garanteixin unabona atenció, determinant la qualificació dels professio-nals o garantint l’accessibilitat a tots els alumnes. Aquestssón alguns dels aspectes més significatius que haurà deregular el futur nou decret, salvaguardant l’actual paper deles AMPA en la gestió, seguiment i avaluació del servei, i re-coneixent al mateix temps la important contribució de lesfamílies en la millora del nostre model educatiu.

E

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

El paper de les AMPA,un valor a preservar

Xavier QuinquillàDiputat de JxCat i portaveu a la

comissió d’Ensenyament