Directrius paisatge

PAISATGE I PLANEJAMENT: L’INTENT DE LA NORMA

Elisabet Badia, [email protected]

OBSERVATORI DEL PAISATGE

•Consorci públic amb seu tècnica a Olot. Dins de les seves funcions principals es troben l’assesorament a DPTOP en matèria de paisatge.

•Centre d’estudi i seguiment de l’evolució dels paisatges a Catalunya i dels actors que en condicionen el dinamisme.

MARC LEGISLATIU

MARC LEGISLATIU

• Els plans territorials condicionen la transformació del paisatge

• Les propostes del pla incorporen criteris específics de valoració del paisatge: “Preservar el paisatge com un valor social i un actiu econòmic del territori”.

• A destacar, el tipus de determinacions que s’assenyalen a continuació:-La definició, dins del sistema d’espais oberts

-L’orientació de la major part de l’extensió urbana, així com limitar i condicionar els petits nuclis urbans. -El creixement per continuïtat i la restricció d’implantacions aïllades.-Les condicions d’implantació de noves infraestructures.-L’establiment d’obligatorietat d’estudis paisatgístics.

DIRECTRIUSDE PAISATGE(document de

Treball)

PTOP. PROPOSTA

PTOP. PROPOSTA

Les directrius del paisatge estan doncs associades a uns àmbits de més de 4000 km², dividits entre 20 ÷ 25 unitats de paisatge, que per la seva extensió difícilment es podran treballar a escales de més detall que la 1/50.000, llevat d’algun possible zoom sobre espais especialment significatius.


Treball)

PTOP. PROPOSTA

MARC LEGISLATIU

•S’inclouen dins l’àmbit del sòl de proteccióespecial:(.....)

•S’inclouen dins l’àmbit del sòl de proteccióterritorial que majoritàriament ha de romandre no

urbanitzat:(....)

•S’estableix l’estratègia de millora i compleció als següents nuclis:

(....)•S’estableix l’estratègia de manteniment del

caràcter rural als següents nuclis:(....)

•S’assenyalen espais obligatoris de separacióentre creixements urbans a:

(....)•S’assenyalen límits a l’ocupació de sòl per

l’extensió urbana a:


Treball)

PTOP. PROPOSTA

MARC LEGISLATIUPTOP. PROPOSTA

Per bé que el paisatge és en cada moment la síntesihistòrica de processos de diferent naturalesa, les directrius del paisatge se centren EN EL CONCEPTE DE PAISATGE COM A PERCEPCIÓ VISUAL DEL TERRITORI, amb el benentés que els components funcionals, ambientals i patrimonials del territori tenen els seus propis instruments de protecció, gestió i ordenació.


Treball)

CONCEPTE


En la valoració dels elements del paisatge s’han de tenir en compte els següents valors:

- Estètics (qualitat de la forma i el color)- Visuals (visibilitat, dimensió)- Socials (freqüentació)- Simbòlics (històrics, literaris, sentimentals)


Treball)

FACTORS DE VALORACIÓ PAISATGÍSTICA


Optar per alguna de les següents estratègies:

-Harmonització/contextualització-Ocultació/mimetització-Singularització/monumentalització


Treball)

ESTRATÈGIES D’INTEGRACIÓPAISATGÍSTICA

MARC LEGISLATIUPTOP. PROPOSTAAmb la finalitat de sistematitzar el seu contingut, les directrius

adopten el següent llistat de components o aspectes del paisatge que han d’ésser objecte de regulació normativa:

• GEOMORFOLOGIA

• AIGUA

• MODELACIÓ AGRÀRIA

• FITES VISUALS I FONS ESCÈNICS

• EXTENSIÓ URBANA

• CONSTRUCCIONS AÏLLADES

• INFRAESTRUCTURES LINEALS


Treball)

MARC LEGISLATIUPTOP. PROPOSTAAmb la finalitat de sistematitzar el seu contingut, les directrius

adopten el següent llistat de components o aspectes del paisatge que han d’ésser objecte de regulació normativa:

• ÀREES ESPECIALITZADES

• ESPAIS DEGRADATS

• MIRADORS I ITINERARIS


Treball)

ALTRES EXPERIÈNCIES EN ALTRES ENTORNS: ILLES CANÀRIES

ALTRES EXPERIÈNCIES EN ALTRES ENTORNS: Menorca

ALTRES EXPERIÈNCIES EN ALTRES ENTORNS: Alemanya

En alemany s’utilitza el terme Landchaft com el territori de base per a l’existència de la vida humana i no humana, amb característiques i dinàmiques pròpies i diferents en cadascun dels Landschafts. Existeix tambéel terme Naturlandschaft com la part biòtica (flora, fauna) i abiòtica, i el terme Kulturlandschaftcom la part corresponent a l’empremta humana en el

paisatge.

Cartografia Landschaftplanung apartat PAISATGE. Tall escala 1:100.000 del barri de Mitte. Els diferents colors marquen el caràcter i el tipus de mesures que s’implanten.(Llegenda: Mantenir i desenvolupar els elements típics del paisatge i eliminar els aliens, restauració i singularització de les places dels barris, restauració i revalorització dels elements lineals del paisatge, desenvolupament de les zones lliures i millora de les zones verdes al costat d’usos residencials. Qualsevol tall de la cartografia és consultable per internet a l’adressa web: http://www.stadtentwicklung.berlin.de)

ALTRES EXPERIÈNCIES EN ALTRES ENTORNS

• 11:15 hores: Articulació amb planificació territorial

• - Articulació de l’atles de paisatges i la carta paisatgística i mediambiental de Costières de Nimes (França)

Laurence Fabbri, Tallers de Territoris i paisatges

- Articulació dels catàlegs de paisatge de les comarques gironines i el pla territorial de les comarques gironines. Directives sobre el paisatge.

Juli Esteban (DPTOP. Generalitat de Catalunya.

- Articulació dels catàlegs de paisatge i els estudis d’impacte i integraciópaisatgística.

Jaume Busquets (DPTOP, Generalitat de Catalunya)

CATÀLEG DEL PAISATGE TERRES DE L’EBRE.UNITAT “DELTA DEL EBRE”

Unitat del Paisatge:

Porció del territori caracteritzat per una específica combinació de components del paisatge de natura ambiental, cultural, perceptiva i simbòlica i amb una dinàmica de reconeixement clar que resulta en una individualitat de la resta del territori.

SUPERFÍCIE UNITAT: 30.802 ha

MUNICIPIS: La unitat inclou, total o parcialment, els següents municipis: Deltebre, Amposta, Sant Jaume d’Enveja, Sant Carles de la Ràpita, l’Aldea, l’Ampolla i Camarles.

Més del 40% de la superfície està protegida, sent la major part d’ús agrícola.

DELTA EBRE UNIT. PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES

Paisatge singular caracterítzat per una dinàmica canviat, a causa de la recessió de la línia de costa (1-3 m any).

El principal ús del sòl és el cultiu de l’arròs (64% de la plataforma deltaica) amb una xarxa de regadiu associada. Quasi el 9% de la superfície són canals i el 5% estàurbanitzada.

PAISATGE DE L’ARRÒS

On no hi ha agricultura, existeixen aiguamolls i àrees naturals on es desenvolupa la vegetació autòctona. Aquests espais fan possible la reproducciói alimentaciód’importants espècies d’ocells.

Els principals valors d’aquest paisatge són els llacs i llacunes, la tranquilitat del riu, la xarxa de drenatge, el contrast de mar i dunes, el far “Punta del Fangar”, la diversitat cromàtica de l’arròs, el sentiment de l’espai obert, i la pràctica tradicional de la pesca.

EVOLUCIÓ HISTÒRICA

• El delta ha estat despoblat a causa de la insalubritat dels aiguamolls (mosquitos, malaria) juntament amb els perills d’inundació, que van fer que no existís agricultura fins el s.15.

•Les primeres activitats econòmiques van ser la pesca a les salines. La extracció de la sal començà a ser important durant el segle 17. La construcció de la xarxa de canals no va començar fins el 1860 i desde llavors la imatge del delta ha canviat completament.

•La colonització extrema de l’arròs ha resultat en una reducciómassiva de les llacunes i a la polució de l’aigua, on es desenvolupa la pesca.

•El turisme no es va introduir fins els 60, quan es van començar a construir les primeres urbanitzacions.

•La declaració de Parc Natural no va arribar fins el 1983.

ELEMENTS NATURALS

•És el paisatge més singular de Terres de l’Ebre a causa de la dinàmica de la formació deltaica.

• La xarxa hidrogràfica esta conformada pel riu i la irrigaciódels canals.

•La vegetació és singular i única per la seva raresa. Estàadaptada a condicions salines.

•El paisatge està conformat per dunes i plantes adaptades que eviten la seva erosió.

•La millor representació del paisatge és la configurada per llacunes i aiguamolls.

•Els camps d’arròs es comporten com aiguamolls la major part de l’any. Els aiguamolls estan envoltats de canals i connectats amb els camps d’arròs.

•El principal nucli és Deltebre (450 ha) i Sant Jaume d’Enveja (103 ha) amb 11.445 habitants i 3.479 respectivament.

• No són assentaments compactes, i la tipologia de construcció no està en concordança amb l’entorn natural.

•Sant Jaume i Deltebre ha crescut rapidament durant els ultims anys a causa de la edificació amb destí turístic.

•L’assentament turístic (Eucaliptus o Riumar) s’ha estabilitzat per determinacions de planejament i interessos de conservació.

•Turisme, serveis, agricultra i construcció són els principals sectors i pols d’atracció de la població.

•Existeix una proliferació de construcció vertical que amenaça la harmonia de la tipologia de construcció.

ELEMENTS CULTURALS

Fortaleses:• El cooperativisme en la agricultura obre la possibilitat a mercats internacionals i noves tecnologies per disminuir el risc d’abandonament. •La promoció de bones pràctiques ambientals a l’agricultura incrementarà la qualitat de les aigües per l’agricultura. •El Parc Natude l’Ebre és la institució per promoure la identitat natural i s’encarrega del futur natural i cultural del delta. •La diversitat en els usos del sòl comporta un procès d’equilibri: agrícola, turístic, pesca, caça.

Febleses:•La quantitat de sediments ha disminuit de 30x105 Ton/any a 0,26x105 Ton/any . Existeix un risc important d’erosió: el punt central de la costa ha recula 20 m per any. •El delta s’està esfonsant. Molts dels terrenys es troben per sota de 0,5 m del nivell del mar.

DINÀMICA DELTAICA

HISTORICAL EVOLUTION

DINÀMICA DELTAICAOportunitats:• La redacció i revisió dels plans urbanístics municipals és una oportunitat per aconseguir aspiracions en relació al paisatge i al futur del delta.• The revalorització dels productes del delta pot revirvar la valoració del paisatge. • El turisme de qualitat pot aprofitar les oportunitats de disfrutar del delta a partir dels recorreguts a peu i la xarxa de bicicleta.

Amenaces:•Canvi climàtic i reducció de la superfície del delta. •Salinització. •Abandonament d’activitats agrícoles. •Explosió de segones residències en edificacions agrícoles preexistents.

MARC LEGISLATIUPla Territorial de les Terres de l’Ebre. Directrius del paisatge. Aprovació inicial.

PTP TERRES EBRE.

Directrius de Paisatge

Disposicions normatives (apartats):

• (1) DISPOSICIONS DE CARÀCTER GENERAL

• (2) DIRECTRIUS GENERALS

• (3) DIRECTRIUS ESPECÍFIQUES DEL TERRITORI DE LES TERRES DE L’EBRE

• (4) ESTUDIS I INFORMES PRECEPTIUS


PTP TERRES EBRE.


(1) DISPOSICIONS DE CARÀCTER GENERAL:

• RELACIÓ AMB ELS CATÀLEGS

• FACTORS DE VALORACIÓ PAISATGÍSTICA

• ESTRATÈGIES D’INTEGRACIÓPAISATGISTICA

• COMPONENTS DEL PAISATGE

(GEOMORFOLOGIA, AIGUA, MODELACIÓ AGRÀRIA, FITES

VISUALS/FONS ESCÈNICS, EXTENSIÓ URBANA,

CONSTRUCCIONS AÏLLADES, INFRAESTRUCTURES LINEALS,

ÀREES ESPECIALITZADES, ESPAIS DEGRADATS, MIRADORS I ITINERARIS)


PTP TERRES EBRE.


(2) DIRECTRIUS GENERALS:

• GEOMORFOLOGIA

• AIGUA

• MODELACIÓ AGRÀRIA

• FITES VISUALS I FONS ESCÈNICS

• EXTENSIÓ URBANA

• CONSTRUCCIONS AÏLLADES

• ESPAIS DEGRADATS

• MIRADORS I ITINERARIS

DIRECTRIUS GENERALS (geomorfologia, exemple)

• (1) La morfologia natural del territori és una referencia paisatgística segura, de la qual convé no apartar-se. S’entén per morfologia natural la resultant dels fenòmens orogràfics i erosius produïts al llarg del temps. Les modelacions de gra petit introuduïdes per l’activitat agrària al llarg de la història, com abancalaments, camins i altres, es considera que estan perfectament integrades en la morfologia natural i l’enriqueixen.

DIRECTRIUS GENERALS (Mirados i itineraris, exemple)

• (1) En tant que els valors del paisatge s’aprecien a partir de la seva percepció, és un objectiu d’abast general facilitar l’accés dels ciutadans a aquells llocs on la percepció del paisatge és més àmplia i suggerent: els miradors i els itineraris paisatgístics.

• (4) Han de tenir especial atenció aquells miradors i itineraris més accessibles, com són els situats en els espais periurbans i també els camins de ronda marítims.


PTP TERRES EBRE.


(3) DIRECTRIUS ESPECÍFIQUES DEL TERRITORI DE LES TERRES DE L’EBRE :

• UNITATS DE PAISATGE

• OBJECTIUS DE QUALITAT PAISATGÍSTICA DEL CATÀLEG

• ESTUDIS I INFORMES D’INTEGRACIÓPAISATGÍSTICA

UNITATS DE PAISATGE

OBJECTIUS DE QUALITAT



CONCLUSIONS

FITES ACONSEGUIDES:

• Perfecta integració dels objectius de qualitat dels Catàlegs al PTP

(els objectius generals per a tot el catàleg es tradueixen en objectius cartografiables).

• Encaix de la diagnosi de detall (a nivell municipi, a nivell patrópaisatgístic) en el pla territorial

CONCLUSIONS

FITES ACONSEGUIDES:

• Perfecta integració dels objectius de qualitat dels Catàlegs al PTP

(els objectius generals per a tot el catàleg es tradueixen en objectius cartografiables).

• Encaix de la diagnosi de detall (a nivell municipi, a nivell patrópaisatgístic) en el pla territorial

CONCLUSIONS

DEBILITATS:

• Encaixar de millor forma la norma per a que pugui ser desenvolupada en instruments urbanístics o normativa sectorial

• Manca de precisió i vinculació• Manca de presència de valors en els

objectius (facilita la gestió orientada a la dinamització del paisatge com a recurs)

• Desaprofitar el potencial integrador de la normativa i la política ambiental

(aprovació de la Llei d’Avaluació de Plans i Programes Juliol 2009)

CONCLUSIONS

HORITZÓ:

• Treballar de forma transversal el paisatge en tots els continguts i la normativa (inserció directa i des del orígen).

ESTUDIS D’IMPACTE I

INTEGRACIÓ

PAISATGÍSTICA

Elisabet Badia, [email protected]

PAISATGE I PLANEJAMENT: L’INTENT DE LA NORMA

“…landscapes mirror and landscapes matter, they tell us much about the values we holdand at the same time affect the quality of the lives we lead…” (Meinig, 1.979)

Documents

Directrius paisatge