esglesiavalenciana.org · Web viewad usum privatum. LECCIONARI. cicle C. LECTURES. PER ALS DIUMENGES. I LES FESTES DEL SENYOR. ADVENT. DIUMENGE PRIMER D'ADVENT. LECTURA PRIMERA. Faré

ad usum privatum

LECCIONARIcicle C

LECTURESPER ALS DIUMENGES

I LES FESTES DEL SENYOR

ADVENT

7 DIUMENGE I

DIUMENGE PRIMER D'ADVENT

LECTURA PRIMERAFaré nàixer a David un plançó bo

Lectura del llibre del profeta Jeremies 33, 14-16

«Vindran dies —diu l'oracle del Senyor—que compliré aquella promesaque tinc feta a la casa d'Israel i a la de Judà.

Aquells dies, aquells temps, faré nàixer a David un plançó boque es comportarà en el país amb justícia i bondat.

Aquells dies, serà salvat el país de Judài viurà confiada la ciutat de Jerusalem.I a ell l'anomenaran: "El Senyor-és-el-nostre-bé".»

Paraula de Déu.

salm responsorial24, 4bc-5ab.8-9.10 i 14 (R/: 1b)

R/ A vós eleve la meua ànima, Senyor.

Feu que conega, Senyor, les vostres rutes,feu que aprenga els vostres camins.Encamineu-me en la vostra veritat, instruïu-me,perquè vós sou el Déu que em salveu. R/

El Senyor, bondadós i recte,ensenya el bon camí als pecadors.Encamina els humils per sendes de justícia,els ensenya el seu camí. R/

Tot l'obrar del Senyor és fruit d'amor fidelper als qui guarden la seua aliança.El Senyor es fa conèixer íntimament als seus fidels,els revela la seua aliança. R/

ADVENT 8

LECTURA SEGONAQue el Senyor referme els vostres cors per al dia que vinga Jesús, el nostre Senyor

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica 3, 12 — 4, 2

Germans: Que el Senyor faça créixer fins a vessar l'amor que us teniu els uns als altres i a tothom,

tal com nosaltres també us estimem.Que ell referme els vostres cors,perquè siguen sants i nets de culpa

davant Déu, el nostre Pare,el dia que Jesús, el nostre Senyor, vindrà amb els seus sants.

I ara, germans, volem fer-vos una exhortació i un prec en Jesús, el Senyor: Vosaltres vau rebre el nostre ensenyamentsobre la manera de comportar-vos i d'agradar a Déu; ja ho feu, però us demane que avanceu encara més. Ja sabeu els preceptes

que us vam donar de part de Jesús, el Senyor.

Paraula de Déu.

al·leluiaSalm 84, 8

Senyor, feu-nos veure el vostre amori doneu-nos la vostra salvació.

EVANGELIMolt prompte sereu alliberats

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 21, 25-28.34-36

En aquells temps, deia Jesús als deixebles:

– «Hi haurà prodigis al sol, a la lluna i a les estrelles. A la terra, les nacions viuran amb l'ai al cor,

9 DIUMENGE I

esglaiades pels bramuls de la mar embravida. La gent perdrà l'alè de por,pensant en els desastres que sobrevindran arreu del món, perquè fins l'estelada del cel trontollarà.

Llavors, veuran vindre el Fill de l'home sobre un núvol, amb poder i amb una gran majestat.

Quan tot açò comence a succeir, alceu el cap ben alt,perquè molt prompte sereu alliberats.

Estigueu atents sobre vosaltres: que l'excés de menjar i beure

o la preocupació dels negocis no fatigue el vostre cor i us trobeu al damunt aquell dia, de colp i volta, perquè vindrà, segur, com un llaç, per a tots,

siguen on siguen de la terra.Estigueu alerta pregant en tota ocasió

i demanant que pugueu eixir-vos-en de tot això que ha de succeir,

i us pugueu mantenir drets davant el Fill de l'home.»

Paraula del Senyor.

ADVENT 10

DIUMENGE SEGON D'ADVENT

LECTURA PRIMERADéu farà que es veja pertot arreu la teua resplendor

Lectura del llibre del profeta Baruc 5, 1-9

Jerusalem, lleva't el vestit de dol i d'aflicció i engalana't per sempre amb la glòria de Déu. Vesteix-te amb el mantell de la bondat de Déu, posa't al front, per diadema, la glòria de l'Etern.

Déu farà que, davall el cel, es veja pertot arreu la teua resplendor,

i tindràs per sempre aquest nom que Déu t'imposarà: "Possessió-pacífica-del-bé" i "Glòria-del-culte-a-Déu".

Alça't, Jerusalem, guaita des del cim cap a l'orient i veuràs com, per ordre del Sant, es reuneixen els teus fills

de llevant i de ponent; canten d'alegria recordant l'obra de Déu.

Quan van eixir de tu, caminaven escortats d'enemics, però ara, Déu te'ls retorna portats gloriosament com en un tron reial.

Déu ordena que s'abaixen els tossals més alts i les muntanyes perpètues,

que s'òmpliguen les fondalades i s'anivelle la terra, perquè Israel camine segur davall la glòria de Déu.

Fins els boscs i tots els arbres aromàtics faran ombra a Israel, per manament de Déu. Déu conduirà Israel, ple d'alegria,

a la llum de la seua glòria, amb aquella bondat i aquell amor que li són propis.

Paraula de Déu.

11 DIUMENGE II

salm responsorial125, 1-2ab.2cd-3.4-5.6 (R/: 8)

R/ És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre,amb quin goig ho celebrem!

Quan el Senyor renovà la vida de Sió, ho crèiem un somni;la nostra boca s'omplí d'alegria, de crits i de rialles. R/

Els altres pobles es deien: «És magnífic el que el Senyor fa a favor d'ells.»És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre,amb quin goig ho celebrem! R/

Renoveu la nostra vida, Senyor,com l'aigua renova l'estepa del Nègueb.Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls,criden de goig a la sega. R/

Eixien a sembrar tot plorant, emportant-se la llavor;i tornaran cantant d'alegria,duent al coll les seues garbes. R/

LECTURA SEGONAQue arribeu purs i sense entrebancs al dia de Crist

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips 1, 4-6.8-11

Germans: Sempre que pregue per vosaltres, la meua oració és plena de goig pensant en tot el que heu contribuït a la causa de l'evangeli, des del primer dia fins avui.Estic segur d'una cosa: Déu, que ha començat en vosaltres un bon treball, acabarà de dur-lo a terme fins el dia de Jesucrist.

Déu és testimoni de com vos enyore, a tots vosaltres,per l'amor entranyable que us té Jesucrist.

I el que jo demane en la pregària és que el vostre amor s'enriquisca més i més, fins a vessar, ple de coneixement i de finor d'esperit,

ADVENT 12

perquè sapieu apreciar els valors autèntics i arribeu purs i sense entrebancs al dia de Crist, carregats d'aquells fruits de justícia,

que donem per Jesucrist, a glòria i lloança de Déu.

Paraula de Déu.

al·leluiaLc 3, 4.6

Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí:tothom veurà la salvació de Déu.

EVANGELII tothom veurà la salvació de Déu

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 3, 1-6

L'any quinzè del regnat de l'emperador Tiberi, mentre Ponç Pilat era procurador romà de la Judea,

Herodes era tetrarca de Galilea, Felip, el seu germà, ho era d'Iturea

i de la regió de Traconítida, i Lisànies, ho era d'Abilena, durant el pontificat d'Anàs i Caifàs,

Joan, fill de Zacaries, rebé la paraula de Déu al desert, i anà per tota la comarca del Jordà predicant un baptisme de conversió per obtenir el perdó dels pecats.

Complia allò que hi ha escrit al llibre del profeta Isaïes:«Una veu crida en el desert: Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí. S'alçaran les fondalades i s'abaixaran les muntanyes i els tossals, la serralada es tornarà una plana i el terreny escabrós serà una vall, i tothom veurà la salvació de Déu.»

Paraula del Senyor.

13 DIUMENGE III

DIUMENGE TERCER D'ADVENT

LECTURA PRIMERAPer tu, el Senyor s'ha transportat d'alegria

Lectura del llibre del profeta Sofonies 3, 14-18a

Crida de goig, ciutat de Sió. Aclama, Israel.Alegra't i celebra-ho de tot cor, ciutat de Jerusalem.El Senyor ha tret fora els qui et condemnaven,ha fet fugir els teus enemics.Tens dins de tu el Senyor, rei d'Israel,no veuràs mai més cap desastre.

Aquell dia diran a Jerusalem:– «No tingues por, Sió,

no deixes caure les mans,el Senyor, el teu Déu, el tens dinscom a Salvador poderós;per tu, s'ha transportat d'alegria, et renova el seu amor,està de festa i crida de goig com en dies d'aplec.»

Paraula de Déu.

salm responsorialIs 12, 2.3-4bcd.5-6 (R/: 6)

R/ Aclama, ple de goig,perquè el Sant d'Israel és gran a la teua ciutat.

El Senyor és el Déu que em salva,confie, no m'espante.D'ell em ve la força i el triomf,és ell qui m'ha salvat. R/

Cantant de goig, eixirem a buscar l'aiguade les fonts de salvació.«Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom,feu conèixer entre els pobles les seues gestes.Recordeu que el seu nom és excels». R/

ADVENT 14

Canteu al Senyor que ha fet coses glorioses.Que ho publiquen per tota la terra.Poble de Sió, aclama'l ple de goig,perquè el Sant d'Israel és gran a la teua ciutat. R/

LECTURA SEGONAEl Senyor és a prop

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips 4, 4-7

Germans: Visqueu sempre contents en el Senyor;

ho repetisc, visqueu contents. Que tothom vos conega com a gent de bon tracte.

El Senyor és a prop. No us inquieteu per res. A cada ocasió, acudiu a la pregària i a la súplica, i presenteu a Déu les vostres peticions

amb acció de gràcies. Així, la pau de Déu, que sobrepassa el que podem entendre, guardarà els vostres cors

i els vostres pensaments en Jesucrist.

Paraula de Déu.

al·leluiaIs 61, 1; cit. a Lc 4, 18

L'Esperit del Senyor reposa sobre mi,m'ha enviat a portar la bona nova als desvalguts.

15 DIUMENGE III

EVANGELI¿Què hem de fer també nosaltres?

Lectura del l'evangeli segons sant Lluc 3, 10-18

En aquell temps, la gent preguntava a Joan:– «Així, què hem de fer?»Ell els responia:– «Qui tinga dos vestits, que en done al qui no en té,

i qui tinga menjar, que el compartisca també amb els altres.»

Entre els qui anaven a fer-se batejar, hi havia també uns cobradors d'imposts que li deien:

– «I nosaltres, mestre, ¿què hem de fer?»Ell els contestà:– «No exigiu més d'allò que està establit.»

Igualment, uns guardes li preguntaven:– «Què hem de fer també nosaltres?»Ell els deia:– «No forceu ningú

amenaçant de maltractar-lo o de denunciar-lo; acontenteu-vos de la vostra soldada.»

La gent, que vivia en l'expectació, sospitava si Joan no fóra potser el Messies.

Ell respongué dient a tothom:– «Jo vos batege només amb aigua,

però ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni de deslligar-li el calcer. Ell us batejarà amb l'Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar la seua era; el blat, l'entrarà al seu graner, però la palla, la cremarà en un foc que no s'apaga.»

Amb aquestes i moltes altres exhortacions,Joan anunciava al poble la bona nova.

Paraula del Senyor.

ADVENT 16

DIUMENGE QUART D'ADVENT

LECTURA PRIMERADe tu eixirà el qui ha de regir Israel

Lectura del llibre del profeta Miquees 5, 2-5a; hebreu 1-4a

Açò diu el Senyor: – «Tu Betlem Efrata,

menuda per a figurar entre les famílies de Judà,de tu m'eixirà el qui ha de regir Israel.Els seus orígens són llunyans, des dels temps eterns.»

Els tindrà abandonats fins que la mare haurà tingut un fill;aleshores, la resta dels germans tornaràcap al poble d'Israel.

Es presentarà a fer de pastoramb la majestat del seu Déu,amb la glòria del nom del Senyor.I viuran en pau, perquè ara, serà gran d'un cap a l'altre de la terra.

Ell serà la pau.Paraula de Déu.

salm responsorial79, 2ac i 3b.15-16.18-19 (R/: 4)

R/ Déu de l'univers, renoveu-nos,feu-nos veure la claror de la vostra mirada, i serem salvats.

Pastor d'Israel, escolteu-nos.Vós que teniu querubins per carrossa,desvetleu el vostre poder,veniu a salvar-nos. R/

Déu de l'univers, gireu des del cel els vostres ulls,veniu i visiteu aquesta vinya,que la vostra mà havia plantati havia fet robusta i forta. R/

17 DIUMENGE IV

Que la vostra mà reposesobre l'home que serà el vostre braç dret,el fill de l'home a qui vós doneu la força.No ens apartarem mai més de vós;guardeu-nos vós la vidaperquè invoquem el vostre nom. R/

LECTURA SEGONAVinc a fer la vostra voluntat

Lectura de la carta als cristians hebreus 10, 5-10

Germans: Crist deia a Déu quan va entrar al món:

«No voleu oblacions ni sacrificis, però m'heu format un cos;no exigiu l'holocaust ni l'expiació. Per això vos dic: Com està escrit de mi en el llibre, Déu meu, vinc a fer la vostra voluntat.»

Primer ha dit: "Les oblacions i els sacrificis, l'holocaust i l'expiació, no els voleu ni els exigiu." Encara que totes aquestes ofrenes són precisament les que la llei prescrivia.

Després, afegeix: "Vinc a fer la vostra voluntat." Adoneu-vos com suprimeix tot el que deia abans, i ho substitueix pel que diu després.A nosaltres ens ha santificat l'ofrena del cos de Jesucrist, feta una vegada per sempre, per complir aquesta "voluntat" de Déu.

Paraula de Déu.

ADVENT 18

al·leluiaLc 1, 38

Sóc l'esclava del Senyor:que es complisquen en mi les teues paraules.

EVANGELIQui sóc jo perquè la mare del meu Senyor vinga a visitar-me?


Per aquells dies, Maria se n'anà decididament a la Muntanya,

a la província de Judà, entrà a casa de Zacaries i saludà Elisabet.

Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l'infant saltà dins les seues entranyes i Elisabet, plena de l'Esperit Sant, cridà amb totes les seues forces:

– «Eres beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teues entranyes. ¿Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor

vinga a visitar-me? Mira: tan bon punt he sentit la teua salutació, l'infant ha saltat d'entusiasme dins les meues entranyes. Feliç tu que has cregut! Allò que el Senyor t'ha fet saber, es complirà.»

Paraula del Senyor.

NADAL

21 MISSA DE LA VIGÍLIA

NADAL

25 de desembreMissa de la vigília

Les lectures següents es llegiran a la missa que se celebra a la vesprada del dia 24 de desembre, siga abans de les primeres vespres de Nadal, siga després.

LECTURA PRIMERAEl Senyor t'estimarà

Lectura del llibre del profeta Isaïes 62, 1-5

Per amor de Sió, no vull callar,no vull reposar per Jerusalemfins que aparega, com un raig de llum, el seu béi la seua salvació, com una torxa encesa.

Els altres pobles veuran el teu bé,tots els reis veuran la teua glòriai et donaran un nom nouque els llavis del Senyor designaran.

Seràs una corona magnífica a les mans del Senyor,i una diadema reial a les mans del teu Déu.

No et podran dir més "L'Abandonada",no podran dir "La Desolada" a la teua terra;a tu et diran "Jo-me-l'estime",i a la teua terra, "Té-marit",perquè el Senyor t'estimarà,i tindrà marit la teua terra.

El qui t'haurà reconstruït et prendrà per esposacom un jove esposa una donzella;el teu Déu estarà content de tenir-tecom el nuvi està content de tindre la núvia.

Paraula de Déu.

NADAL 22

salm responsorial88, 4-5.16-17.27 i 29 (R/: 2a)

R/ Senyor, cantaré tota la vida els vostres favors.

He fet aliança amb els meus elegits,jurant a David, el meu servent:"T'he creat per sempre una dinastia,mantindré per tots els segles el teu tron." R/

Senyor, feliç el poble que vos aclama.Caminarà a la llum de la vostra mirada.Tot el dia celebrarà el vostre nom,enaltirà la vostra bondat. R/

Ell em dirà: "Sou el meu Pare,el meu Déu i la roca que em salva."I jo mantindré per sempre el meu amor,la meua aliança amb ell serà perpètua. R/

LECTURA SEGONASant Pau dóna testimoni de Crist, el Fill de David

Lectura dels Fets dels Apòstols 13, 16-17.22-25

Trobant-se a Antioquia de Pisídia, Pau s'alçà a la sinagoga, féu senyal amb la mà i digué:

– «Hòmens d'Israel i tots els altres que creieu en Déu, escolteu:El Déu d'aquest poble d'Israel elegí els nostres pares i, quan vivien com a forasters al país d'Egipte,

va fer-ne un poble gloriós i els tragué d'allà amb el poder del seu braç.

Després, els donà David per rei, i, testimoniant a favor d'ell, digué:

"M'he fixat en David, fill de Jesè,que és un home com el desitja el meu cor;ell durà a terme tot allò que em propose."

De la descendència d'ell, tal com ho havia promès, Déu ha donat a Israel un Salvador, que és Jesús.Abans que vinguera ell, Joan va predicar a tot el poble d'Israel


un baptisme de conversió. Però Joan, en acabar la seua carrera, deia:

"Jo no sóc allò que vosaltres penseu, però, després de mi, en ve un altre de qui no sóc digne de deslligar el calcer dels peus."»

Paraula de Déu.

al·leluiaDemà, les culpes seran esborrades de la terra i el Salvador del món serà el nostre rei.

EVANGELIGenealogia de Jesús, el Messies, fill de David

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu 1, 1-25

[ Genealogia de Jesús, el Messies, fill de David, fill d'Abraham.

Abraham va ser pare d'Isaac; Isaac, de Jacob; Jacob, de Judà i dels seus germans; Judà va ser pare de Fares i Zaré,

i la mare d'ells era Tamar. Fares va ser pare d'Hesron; Hesron, d'Aram; Aram, d'Aminadab; Aminadab, de Nahason; Nahason, de Salmon; Salmon, de Booz, i la mare de Booz era Rahab. Booz va ser pare d'Obed, i la mare d'Obed era Rut. Obed va ser pare de Jesè, i Jesè, de David, el rei.

David va ser pare de Salomó, nascut de l'esposa d'Uries; Salomó va ser pare de Roboam; Roboam, d'Abies; Abies, d'Asà; Asà, de Josafat; Josafat, de Joram;

NADAL 24

Joram, d'Ozies; Ozies, de Joatam; Joatam, d'Acaz; Acaz, d'Ezequies; Ezequies, de Manassès; Manassès, d'Amon; Amon, de Josies, i Josies, de Jeconies i dels seus germans,

en temps de la deportació a Babilònia.

Després de la deportació a Babilònia, Jeconies va ser pare de Salatiel; Salatiel, de Zorobabel; Zorobabel, d'Abihud; Abihud, d'Eliaquim; Eliaquim, d'Azor; Azor, de Sadoc; Sadoc, d'Aquim; Aquim, d'Elihud; Elihud, d'Eleazar; Eleazar, de Matan; Matan, de Jacob, i Jacob va ser pare de Josep, l'espòs de Maria,

de la qual nasqué Jesús, anomenat Messies.En total,

hi ha catorze generacions d'Abraham fins a David, catorze, de David fins a la deportació a Babilònia, i catorze, de la deportació a Babilònia fins al Messies. ]

Jesús, el Messies, vingué al món d'aquesta manera:Maria, la seua mare, promesa amb Josep, abans de viure junts, es trobà que esperava un fill per obra de l'Esperit Sant.Josep, el seu espòs, que era un home bo,

no volent fer-ho saber públicament, es proposava de desfer en secret l'acord matrimonial. Mentre ell hi pensava, se li aparegué en somni un àngel del Senyor que li digué:

– «Josep, fill de David, no tingues por de prendre a ta casa Maria com a esposa.És cert que ella ha concebut per obra de l'Esperit Sant;


ha de tindre un fill i li has de posar el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble.»

Tot això va succeir perquè es complira

allò que el Senyor havia anunciat pel profeta:«La verge tindrà un fill,

i li posaran Emmanuel,que vol dir "Déu-és-amb-nosaltres".»

Josep es despertà i, complint allò que l'àngel del Senyor li havia manat,

la prengué a casa com a esposa; el fill va nàixer sense haver tingut relacions matrimonials.I li posà el nom de Jesús.

Paraula del Senyor.

NADAL 26

Missa de la nit

LECTURA PRIMERAEns ha estat donat un fill

Lectura del llibre del profeta Isaïes 9, 2-4.6-7; hebreu 1-3.5-6

El poble que avançava a les fosquesha vist una gran llum;una llum resplendeixper als qui vivien al país tenebrós.Els heu omplit de goig,d'una alegria immensa;s'alegren davant vós com la gent a la sega,com fan festa els vencedors

quan reparteixen el botí.

Heu trossejat el jou que li pesava,la barra que duia a l'espatlai l'agulló del qui l'arriava;tot ho heu trossejat com al dia de Madian.

Ens ha nascut un xiquet,ens ha estat donat un fillque porta a l'espatla la insígnia de príncep.Déu li ha posat aquest nom:"Conseller-prodigiós", "Déu-heroi","Pare-per-sempre", "Príncep-de-pau".Serà immens el principat,la pau no tindrà fien el tron de David i en el seu regne,fonamentat i sostingut,des d'ara i per sempre,sobre el dret i la justícia.Això és el que faràel zel del Senyor de l'univers.

Paraula de Déu.

27 MISSA DE LA NIT

salm responsorial95, 1-2a.2b-3.11-12.13 (R/: Lc 2, 11)

R/ Avui ens ha nascut un salvador,que és el Messies, el Senyor.

Canteu al Senyor un càntic nou,canteu al Senyor arreu de la terra,canteu al Senyor, beneïu el seu nom. R/

Anuncieu de dia en dia que ens ha salvat,conteu a les nacions la seua glòria,conteu a tots els pobles els seus prodigis. R/

El cel se n'alegra, la terra hi fa festa,bramula el mar amb tot el que s'hi mou,jubilen els camps amb tot el que hi ha,criden de goig els arbres del bosc. R/

Hem vist que ve el Senyor,que ve a judicar la terra; judicarà tot el món amb justícia,tots els pobles amb la seua veritat. R/

LECTURA SEGONAS'ha manifestat l'amor de Déu, que vol salvar tots els hòmens

Lectura de la carta de sant Pau a Titus 2, 11-14

Sí, germans: S'ha revelat l'amor de Déu, que vol salvar tots els hòmens, i ens ensenya que abandonem la impietat

i els desigs mundans, per viure en aquest món

una vida de sobrietat, de justícia i de veritat, mentre esperem

que es complisca feliçment la nostra esperança, que es manifeste la glòria de Jesucrist, Déu gran i salvador nostre.

Ell s'entregà a si mateix per nosaltres, per rescatar-nos de l'esclavatge de les culpes,

NADAL 28

deixar-nos nets i fer de nosaltres un poble ben seu, apassionat per fer el bé.

Paraula de Déu.

al·leluiaLc 2, 10-11

Vos anuncie una gran alegria:Avui, ens ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor.

EVANGELIAvui ens ha nascut un salvador

Lectura de l'evangeli, segons sant Lluc 2, 1-14

Per aquells dies, va eixir un edicte de Cèsar August ordenant que es fera el cens de tot el món romà.Era el primer cens de l'imperi, abans del que es va fer

quan Quirini era governador de Síria.Tots anaven a inscriure's

a la població d'on cadascú descendia. També Josep, que era de la casa i la família de David, va pujar des de Natzaret de Galilea a Judea, al poble de David, anomenat Betlem, per inscriure's amb Maria, la seua esposa,

que esperava un fill. Mentre eren allí, es van complir els dies i va nàixer el seu fill, el primogènit. Ella el va bolcar i el posà en un pessebre, perquè no havien trobat lloc a l'hostal.

A la mateixa contrada, vivint al ras, hi havia uns pastors que vetlaven

guardant de nit el seu ramat. Se'ls va aparèixer un àngel del Senyor, la glòria del Senyor els envoltà de llum, i es van esglaiar.

29 MISSA DE LA NIT

Però l'àngel els va dir:– «No tingueu por:

vos anuncie una nova que portarà a tot el poble una gran alegria:

Avui, a la ciutat de David, vos ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Les seues senyes són aquestes: trobareu un xiquet en bolquers, posat en un pessebre.»

I una multitud dels exèrcits celestials s'uní llavors mateix a l'àngel,

alabant Déu i cantant:– «Glòria a Déu a dalt del cel,

i a la terra pau als hòmens que estima el Senyor.»

Paraula del Senyor.

NADAL 30

Missa de l'alba

LECTURA PRIMERAEl teu salvador és ací


Escolta allò que el Senyor fa sentir fins als termes més llunyans de la terra:

– «Digueu a la ciutat de Sió:El teu salvador ja és ací;l'acompanya el fruit de la seua victòria,el precedeixen els seus trofeus.A vosaltres vos diran "El-poble-sant","Els redimits-del-Senyor",i a tu et diran "La-que-té-un-enamorat","La-ciutat-no-abandonada".»

Paraula de Déu.

salm responsorial96, 1 i 6.11-12

R/ Avui resplendeix una llum per a nosaltres:ens ha nascut el Senyor.

El Senyor és rei. La terra ho celebra,se n'alegren totes les illes.El cel proclama la seua justícia,i tots els pobles contemplen la seua glòria. R/

Apunta per als justs la llum,i l'alegria per als rectes de cor.Justs, celebreu festes en honor del Senyor,enaltiu el record de la seua santedat. R/

31 MISSA DE L'ALBA

LECTURA SEGONADéu ens salva per la seua bondat

Lectura de la carta de sant Pau a Titus 3, 4-7

Germans: Quan s'ha revelat la bondat de Déu, salvador nostre,

i l'amor que ell té als hòmens, no l'han mogut les obres que nosaltres podíem haver fet, sinó la seua bondat, que ens salva amb un bany d'aigua regenerador

i amb el poder renovador de l'Esperit Sant, que ell ha escampat a mans plenes sobre nosaltres

per Jesucrist, el nostre salvador; així, justs per la seua gràcia, som hereus de la vida eterna, que, des d'ara, tenim dret a esperar.

Paraula de Déu.

al·leluiaLc 2, 14

Glòria a Déu a dalt del cel,i a la terra pau als hòmens que estima el Senyor.

EVANGELIEls pastors trobaren Maria amb el xiquet


Quan els àngels se'n tornaren al cel, deien entre ells els pastors:

– «Arribem-nos a Betlem a veure això que ha passat i que el Senyor ens ha fet saber.»

Hi anaren tot seguit, i trobaren Maria i Josep,

amb el xiquet al pessebre. Havent-ho vist amb els propis ulls,

NADAL 32

van contar allò que els havien dit d'aquell infant, i tots els qui ho sentien

es meravellaven d'allò que deien els pastors. Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava.

Després, els pastors se'n tornaren, glorificant Déu i alabant-lo pel que havien vist i sentit;

tot ho van trobar com els ho havien anunciat.

Paraula del Senyor.

33 MISSA DEL DIA

Missa del dia

LECTURA PRIMERAD'un cap a l'altre de la terra veuran la salvació del nostre Déu


Quin goig de sentir a les muntanyes els passos del missatgerque anuncia la pau i porta la bona nova,que anuncia la salvació i diu a la ciutat de Sió:«El teu Déu és rei!»

Escolta els crits dels teus sentinelles,escolta quins esclats de goig:veuen cara a cara com el Senyor torna a Sió.

Danseu, ruïnes de Jerusalem,alceu, totes, el crit d'alegria:el Senyor ha consolat el seu poble,ha redimit Jerusalem.

Als ulls de tots els poblesel Senyor ha estès el seu braç sant,i, d'un cap a l'altre de la terra,veuran la salvació del nostre Déu.

Paraula de Déu.

salm responsorial97, 1.2-3ab.3cd-4.5-6 (R/: 3c)

R/ D'un cap a l'altre de la terra,tothom ha vist la salvació del nostre Déu.

Canteu al Senyor un càntic nou:ha fet obres prodigioses,la seua dreta i el seu braç sagrathan eixit victoriosos. R/

El Senyor ha revelat la seua ajuda,i els pobles contemplen la salvació.

NADAL 34

L'ha mogut l'amor que ell guarda fidelmenta la casa d'Israel. R/

Tothom ha vist, d'un cap a l'altre de la terra,la salvació del nostre Déu.Aclameu el Senyor arreu de la terra,esclateu en cants i en crits d'alegria. R/

Canteu al Senyor les vostres melodies,canteu-les al so de les cítares;aclameu el rei, que és el Senyor,amb trompetes i tocs de corn. R/

LECTURA SEGONADéu ens ha parlat en la persona del Fill


En diverses ocasions i de moltes maneres,Déu, antigament, havia parlat als pares per boca dels profetes;

però ara, en aquests dies que són els darrers, ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill,

que ell ha constituït hereu de tot, per mitjà del qual ja havia creat el món.Ell, que és resplendor de la glòria de Déu

i empremta del seu mateix ésser, i que sosté l'univers amb el poder de la seua paraula,

acabada l'obra de purificació dels pecats, s'ha assegut a les altures, a la dreta de la majestat divina, i ocupa un lloc tant més superior als àngels com més incomparable és el títol que posseeix en herència.Perquè, ¿a quin dels àngels Déu ha dit mai:

«Eres el meu Fill, avui t'he engendrat»? I encara:

«Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill»? Diu també, quan presenta al món el seu primogènit:

«Que es prosternen davant d'ell tots els àngels de Déu.»Paraula de Déu.

35 MISSA DEL DIA

al·leluiaNaix la claror d'un dia sant:veniu, pobles, adoreu el Senyor,que avui ha baixat a la terra una gran llum.

EVANGELIEl qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres

el seu tabernacle

Lectura de l'evangeli segons sant Joan 1, 1-18

Al principi, ja existia el qui és la Paraula.La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu.Ell estava amb Déu al principi.Per ell, tot ha vingut a l'existència,i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell.Tenia en ell la Vida,i la Vida era la Llum dels hòmens. La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la.

[ Déu envià un home que es deia Joan.Era un testimoni;vingué a donar testimoni de la Llum,perquè, per ell, tothom arribara a la fe.Ell mateix no era la Llum;venia només a donar-ne testimoni. ]

Existia el qui és la Llum vertadera, la que, en vindre al món, il·lumina tots els hòmens.Era present al món, al món que li deu l'existència,

però el món no l'ha reconegut.Ha vingut a sa casa, i els seus no l'han acollit.Però, a tots els qui l'han rebut,

als qui creuen en el seu nom,els concedeix poder ser fills de Déu.

No són nascuts per descendència de sang,ni per voler d'un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix.

NADAL 36

El qui és la Paraula, es va fer homei plantà entre nosaltres el seu tabernacle,i hem contemplat la seua glòria,que li pertoca com a Fill únic del Pare,

ple de gràcia i de veritat.

[ Donant testimoni d'ell, Joan cridava: – «És aquell de qui jo deia:

El qui ve després de mi m'ha passat davant,perquè, abans que jo, ell ja existia.»

De l'abundància de la seua plenitud, tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia.Perquè la Llei, Déu la donà per Moisès,però la gràcia i la veritat ens ha vingut per Jesucrist.Déu, ningú no l'ha vist mai;Déu Fill únic, que està en el si del Pare,és qui l'ha revelat. ]

Paraula del Senyor.

37 SAGRADA FAMÍLIA

LA SAGRADA FAMÍLIADiumenge dins l'octava de Nadal

LECTURA PRIMERAQui creu en el Senyor honora els seus pares

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira 3, 3-7.14-17a; grec 2-6.12-14

En els fills, el Senyor fa l'elogi del parei sentencia a favor de la mare.Qui honra el pare expia els pecats,qui honra la mare es guanya un tresor.Els fills seran la felicitat del qui honra el pare;quan pregue, Déu l'escoltarà.Qui honra el pare viurà molts anys,qui honra la mare obtindrà del Senyor la recompensa.

Fill meu, acull el teu pare en la vellesa,no l'abandones mentre visca.Si s'afebleix el seu enteniment, sigues compassiu,no el menysprees quan et veus en plena força.Déu no oblidarà la pietat que tingues pel pare;te la tindrà en compte per a compensar els teus pecats.

Paraula de Déu.

salm responsorial127, 1-2.3.4-5 (R/: 1)

R/ Feliços els fidels del Senyor,que viuen seguint els seus camins.

Feliç tu, fidel del Senyor,que vius seguint els seus camins.Menjaràs del fruit del teu treball,seràs feliç i tindràs sort. R/

La teua esposa fruitarà com una parra,dins la intimitat de ta casa;veuràs els fills com plançons d'oliveraal voltant de la taula. R/

OCTAVA DE NADAL 38

És així com els fidels del Senyor seran beneïts.Que el Senyor et beneïsca des de Sió.Que tota la vida pugues veure prosperar Jerusalem. R/

LECTURA SEGONAVida familiar en el Senyor

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses 3, 12-21

Germans: Tingueu els sentiments

que convenen a escollits de Déu, sants i estimats: sentiments de compassió, de bondat, d'humilitat,

de serenor, de paciència; suporteu-vos els uns als altres i, si alguns tinguéreu res a dir contra un altre,

perdoneu-vos-ho.El Senyor vos ha perdonat; perdoneu també vosaltres. I, com a coronament de tot això, estimeu-vos,

que l'amor tot ho lliga i perfecciona.Que la pau de Crist corone, en els vostres cors,

els combats que manteniu; recordeu que, en aquesta pau,

heu estat cridats a formar un sol cos. I sigueu agraïts.

Que la paraula de Crist tinga cabuda entre vosaltres en tota la seua riquesa;

instruïu-vos i amonesteu-vos els uns als altres amb tota classe de doctrina;

agraïts a Déu, canteu-li en els vostres cors amb salms, himnes i càntics de l'Esperit;

tot allò que feu, siga de paraula, siga d'obra, feu-ho en nom de Jesús,

adreçant per ell a Déu, el Pare, una acció de gràcies.

Dones, cal que sigueu submises al marit en el Senyor.Marits, estimeu l'esposa,

no us malhumoreu amb ella.

39 SAGRADA FAMÍLIA

Fills, creieu en tot els pares; això agrada al Senyor.

Pares, no importuneu els vostres fills, que no es desanimen.

Paraula de Déu.

al·leluiaCol 3, 16a

Que la paraula de Crist, en tota la seua riquesa,tinga estada entre vosaltres.

EVANGELIEls pares de Jesús el troben entre els mestres de la Llei


Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb la peregrinació de Pasqua.

Quan ell tenia dotze anys, pujaren a celebrar les festes com era costum i, passats els dies, quan tots se'n tornaven, el xic es quedà a Jerusalem

sense que els seus pares se n'adonaren.Pensant que anava amb altres de la caravana, feren la primera jornada de camí. Al vespre, el buscaven entre els parents i coneguts

i no el trobaren. L'endemà, se'n tornaren a Jerusalem a buscar-lo.El tercer dia, el trobaren al temple,

assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien estaven meravellats de la seua intel·ligència i de les seues respostes.

Els seus pares quedaren sorpresos de veure'l allí, i la seua mare li digué:

– «Fill, ¿per què t'has portat així amb nosaltres?

OCTAVA DE NADAL 40

El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia.»Ell els digué:– «¿Per què em buscàveu?

¿No sabíeu que jo només podia estar a casa del meu pare?»Ells no comprengueren aquesta resposta.

Després, baixà amb ells a Natzaret i vivia sotmès a ells.

La seua mare conservava tots aquests records en el seu cor. A mesura que Jesús creixia, avançava en enteniment

i es guanyava el favor de Déu i dels hòmens.

Paraula del Senyor.

41 SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU

SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU1 de gener

Cap d'Any, octava de Nadal

LECTURA PRIMERAInterposaran el meu nom a favor del poble d'Israel, i jo el beneiré

Lectura del llibre dels Nombres 6, 22-27

En aquells dies, el Senyor digué a Moisès:– «Digues a Aharon i als seus fills:

Beneïu el poble d'Israel amb aquestes paraules:"Que el Senyor et beneïsca i et guarde,que et faça veure la claror de la seua mirada

i s'apiade de tu.Que el Senyor gire cap a tu la mirada i et done la pau."

Així interposaran el meu nom a favor del poble d'Israel, i jo el beneiré.»

Paraula de Déu.

salm responsorial66, 2-3.5.6 i 8 (R/: 2a)

R/ Que Déu s'apiade de nosaltres i ens beneïsca.

Que Déu s'apiade de nosaltres i ens beneïsca,que ens faça veure la claror de la seua mirada.La terra coneixerà els vostres designis,i veuran tots els pobles la salvació. R/

Que s'alegren els pobles i criden de goig.Vós regiu el món amb justícia,regiu les nacions amb rectitudi guieu els pobles de la terra. R/

Que vos alaben les nacions, Déu nostre,que vos alaben tots els pobles alhora.Que Déu ens beneïsca,i el veneren d'un cap a l'altre de la terra. R/

OCTAVA DE NADAL 42

LECTURA SEGONADéu envià el seu Fill, nascut d'una dona

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia 4, 4-7

Germans: Quan el temps arribà a la seua plenitud, Déu envià el seu Fill, nascut d'una dona,

nascut davall la Llei, per rescatar els qui vivien davall la Llei, perquè obtinguérem ja la condició de fills.I la prova que som fills és que Déu ha enviat l'Esperit del seu Fill, que crida en els nostres cors: «Abbà, Pare!» Per tant, ja no eres esclau, sinó fill; i si eres fill, també eres hereu,

per gràcia de Déu.

Paraula de Déu.

al·leluiaHe 1, 1-2

Déu, antigament, havia parlat als pares per boca dels profetes;però ara, ens ha parlat a nosaltresen la persona del Fill.

EVANGELITrobaren Maria i Josep amb el xiquet. Passats vint dies,

li posaren el nom de Jesús


En aquell temps, els pastors anaren a Betlem i trobaren Maria i Josep, amb el xiquet al pessebre. Havent-ho vist amb els propis ulls, van contar allò que els havien dit d'aquell infant, i tots els qui ho sentien

43 SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU

es meravellaven del que deien els pastors.Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava.

Després, els pastors se'n tornaren glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit;

tot van trobar-ho com els ho havien anunciat.

Passats vuit dies, quan hagueren de circumcidar-lo, li posaren el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l'àngel

abans que el concebera sa mare.

Paraula del Senyor.

TEMPS DE NADAL 44

DIUMENGE SEGON DESPRÉS DE NADAL

LECTURA PRIMERALa saviesa de Déu habita en el poble que ell ha escollit

Lectura del llibre de Jesús fill de Sira 24, 1-4.12-16; grec 1-2.8-12

La saviesa, s'elogia ella mateixa, es gloria enmig del seu poble, parla en la reunió del poble de l'Altíssim, es gloria davant dels seus estols, s'enalteix enmig del poble, s'admira d'ella mateixa en la reunió santa, fa el seu elogi davant la multitud dels elegits i, entre els beneïts, es proclama beneïda, dient:

«El Senyor de l'univers em donà una ordre, el qui em va crear m'assenyalà

on plantaré la meua tendai em digué:

"Acampa entre els fills de Jacob, fes d'Israel la teua heretat, trau nous plançons entre els meus elegits."

M'ha creat abans del temps, des del principi, i mai més no deixaré d'existir. Li done culte davant d'ell al temple sant.Així, m'he establit a Sió, m'ha fet trobar repòs a la ciutat que ell i jo estimem, exercisc el meu poder a Jerusalem.He tret brotada en un poble ple de glòria, en la possessió del Senyor,

en la seua heretat; estaré per sempre en la reunió dels sants.»

Paraula de Déu.

45 DIUMENGE SEGON DESPRÉS DE NADAL

salm responsorial147, 12-13.14-15.19-20 (R/: Jo 1,14)

R/ El qui és la Paraula es va fer homei plantà entre nosaltres el seu tabernacle.

O bé: Al·leluia.

Glorifica el Senyor, Jerusalem,Sió, canta lloances al teu Déu,que assegura les teues portesi beneeix dins de tu els teus fills. R/

Manté la pau al teu territorii et sacia amb la flor del blat.Envia ordres a la terra,i la seua Paraula corre de pressa, no s'atura. R/

Anuncia les seues paraules als fills de Jacob,als fills d'Israel els seus decrets i decisions.No ha obrat així amb cap altre poble,no els ha fet conèixer les seues decisions. R/

LECTURA SEGONADéu ens ha destinat a ser fills seus per Jesucrist

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes 1, 3-6.15-18

Beneït siga el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist

amb tota classe de benediccions espirituals dalt del cel; ens elegí en ell abans de crear el món, perquè fórem sants, irreprensibles als seus ulls.Per amor, ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seua benèvola decisió, que dóna lloança a la grandesa dels favors que ens ha concedit en el seu Estimat.

Per això, ara que he sentit parlar de la fe que teniu en Jesús, el Senyor, i del vostre amor per tots els fidels, jo no em canse de donar gràcies per vosaltres,

TEMPS DE NADAL 46

i vos recorde en les meues pregàries, demanant al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que vos concedisca els dons espirituals

d'una comprensió profunda i de la seua revelació, perquè conegueu de veritat qui és ell;

demanant-li també que il·lumine la mirada interior del vostre cor

perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria us té reservades l'heretat que ell vos dóna entre els sants.

Paraula de Déu.

al·leluiaCf. 1 Tm 3, 16

Glòria a vós, oh Crist, proclamat entre els pagans;glòria a vós, oh Crist, cregut en el món.

EVANGELIEl qui és la Paraula és va fer home i plantà entre nosaltres

el seu tabernacle

Lectura de l'evangeli segons sant Joan. 1, 1-18

Al principi, ja existia el qui és la Paraula.La Paraula era amb Déui la Paraula era Déu.Ell estava amb Déu al principi.Per ell, tot ha vingut a l'existència,i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell.Tenia en ell la Vida,i la Vida era la Llum dels hòmens.La Llum resplendeix en la foscor,però la foscor no ha pogut ofegar-la.

[ Déu envià un home que es deia Joan.Era un testimoni;vingué a donar testimoni de la Llum,perquè, per ell, tothom arribara a la fe.Ell mateix no era la Llum;

47 DIUMENGE SEGON DESPRÉS DE NADAL

venia només a donar-ne testimoni. ]

Existia el qui és la Llum vertadera, la que, en vindre al món, il·lumina tots els hòmens.Era present al món,al món que li deu l'existència,

però el món no l'ha reconegut.Ha vingut a sa casa, i els seus no l'han acollit.Però, a tots els qui l'han rebut,

als qui creuen en el seu nom,els concedeix poder ser fills de Déu.

No són nascuts per descendència de sang,ni per voler d'un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix.

El qui és la Paraula es va fer homei plantà entre nosaltres el seu tabernacle,i hem contemplat la seua glòria,que li pertoca com a Fill únic del Pare,

ple de gràcia i de veritat.

[ Donant testimoni d'ell, Joan cridava:– «És aquell de qui jo deia:

El qui ve després de mi m'ha passat davant,perquè, abans que jo, ell ja existia.»

De l'abundància de la seua plenitud, tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia.

Perquè la Llei, Déu la donà per Moisès,però la gràcia i la veritat ens ha vingut per Jesucrist.Déu, ningú no l'ha vist mai;Déu Fill únic, que està en el si del Pare,és qui l'ha revelat. ]

Paraula del Senyor.

TEMPS DE NADAL 48

EPIFANIA DEL SENYOR6 de gener

LECTURA PRIMERASobre tu, Jerusalem, clareja com l'alba la glòria del Senyor


Alça't radiant, Jerusalem, que arriba la teua llum,i sobre tu clareja com l'alba la glòria del Senyor.Mentre les tenebres embolcallen la terra,i fosques nuvolades cobreixen les nacions,sobre tu clareja el Senyor

i apareix la seua glòria.Els pobles s'apropen a la teua llum,els reis busquen la claror de la teua albada.Alça els ulls i mira al teu entorn:tots aquests es reuneixen per vindre cap a tu;porten de lluny els teus fills,

duen als braços les teues filles.Tota radiant i meravelladaveuràs, amb el cor eixamplat,com aboquen damunt de tu els tresors del mar,

i porten a ta casa la riquesa de les nacions.Et cobriran onades de camells,dromedaris de Madian i d'Efà,tots vénen de Sabà portant or i encens

i cantant la grandesa del Senyor.

Paraula de Déu.

salm responsorial71, 1-2.7-8.10-11.12-13 (R/: 11)

R/ Tots els pobles, Senyor, vos faran homenatge.

Déu meu, doneu al rei el vostre dret,doneu al príncep la vostra rectitud.Que el rei governe amb justícia el vostre poble,que siga recte amb els humils. R/

49 EPIFANIA DEL SENYOR

Que el benestar florisca als seus dies,i mesos i anys abunde la pau.Que domine des d'un mar a l'altre,des del Gran Riu fins a l'extrem del país. R/

Li portaran obsequis les illesi els reis de Tarsís;els reis d'Aràbia i de Sabà li oferiran presents.Li faran homenatge tots els reis,se li sotmetran tots els pobles. R/

Salvarà els pobres que reclamen,els desvalguts que no tenen defensor.S'apiadarà dels pobres i dels dèbils,els salvarà de la mort. R/

LECTURA SEGONAAra, Déu ha revelat que tots els pobles comparteixen

la mateixa promesa

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes 3, 2-3a.5-6

Germans:Segurament, heu sentit dir que Déu m'ha confiat la missió

de comunicar-vos la seua gràcia:per una revelació, he conegut el misteri secret que els hòmens no havien conegut

en les generacions passades, tal com ara Déu l'ha revelat per l'Esperit als sants apòstols de Crist i als profetes:Que des d'ara, per l'evangeli, tots els pobles, en Jesucrist,

tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa.

Paraula de Déu.

al·leluiaMt 2, 2

Hem vist com s'alçava la seua estrellai venim a presentar al Senyor el nostre homenatge.

TEMPS DE NADAL 50

EVANGELIVenim de l'Orient per adorar el vostre rei

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu 2, 1-12

Quan va nàixer Jesús, a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes,

vingueren d'Orient uns mags i, en arribar a Jerusalem, preguntaven:

– «¿On és el rei dels jueus que acaba de nàixer? Hem vist com s'alçava la seua estrella i venim a presentar-li el nostre homenatge.»

El rei Herodes i tota la ciutat de Jerusalem s'inquietaren en sentir aquestes noves.

Herodes convocà tots els grans sacerdots, amb els lletrats del poble,

i els preguntava on havia de nàixer el Messies.Ells respongueren:– «A Betlem de Judea. Així ho escriu el profeta:

"Tu, Betlem, terra de Judà,no eres, de cap manera,

la més menuda entre les famílies de Judà,perquè, de tu, eixirà un príncepque pasturarà Israel, el meu poble."»

Llavors, Herodes cridà secretament els mags i s'informà ben bé del moment en què s'havia aparegut l'estrella.

Després, els encaminà a Betlem amb aquesta recomanació:– «Aneu, busqueu-lo ben bé, aquest infant,

i, quan l'haureu trobat, feu-m'ho saber, que jo també vull presentar-li el meu homenatge.»

Eixint de l'audiència del rei, es posaren en camí. Llavors, van veure

que l'estrella que havien vist alçar-se, anava davant d'ells

fins que s'aturà sobre el lloc on hi havia l'infant.

51 EPIFANIA DEL SENYOR

La seua alegria en veure allí l'estrella va ser immensa.

Entraren tot seguit a la casa, veieren l'infant amb Maria, la seua mare,i, prostrats a terra,

li presentaren el seu homenatge.Van obrir després les seues arquetes

per oferir-li presents: or, encens i mirra.

I, advertits en un somni que no anaren a veure Herodes,

se'n tornaren al seu país per un altre camí.

Paraula del Senyor.

TEMPS DE NADAL 52

BAPTISME DEL SENYORDiumenge després del 6 de gener

LECTURA PRIMERAAcí teniu el meu servent en qui s'ha complagut la meua ànima

Lectura del llibre del profeta Isaïes 42, 1-4.6-7

Açò diu el Senyor:«Ací teniu el meu servent, de qui he pres possessió,

el meu estimat, en qui s'ha complagut la meua ànima.He posat en ell el meu Esperit perquè porte el dret a les nacions.No crida ni alça la veu, no es fa sentir pels carrers;no trenca la canya clevillada,no apaga la flama de la metxa que vacil·la;porta el dret amb fermesa,sense defallir, sense vacil·lar,fins haver implantat el dret a la terra,fins que les illes esperen les seues decisions.

Jo, el Senyor, t'he cridat bondadosament,et prenc per la mà, t'he configurati et designe aliança del poble, llum de les nacions,per tornar la vista als ulls que han quedat cecs,per traure de la presó els encadenatsi alliberar del calabós els qui vivien a la fosca.»

Paraula de Déu.

salm responsorial28, 1-2.3ac-4.3b i 9b-10 (R/: 11b)

R/ Que el Senyor beneïsca el seu poble amb el do de la pau.

Doneu al Senyor, fills de Déu,doneu al Senyor glòria i honor,honoreu el Senyor, honoreu el seu nom,adoreu el Senyor, s'apareix la seua santedat. R/

53 BAPTISME DEL SENYOR

La veu del Senyor es fa sentir sobre les aigües,ve el Senyor sobre les aigües del Jordà.La veu del Senyor és potent,la veu del Senyor és majestuosa. R/

El Déu majestuós fa sentir el seu troi al seu palau tot canta: «Glòria!»El Senyor té el soli en les aigües diluvials,i seu el Senyor, rei per sempre. R/

LECTURA SEGONAEl Senyor va ungir Jesús amb l'Esperit Sant

Lectura dels Fets dels Apòstols 10, 34-38

En aquells dies, Pere prengué la paraula i digué:

– «Ara veig de veritat que Déu no fa diferències a favor d'uns o altres;

Déu acull tothom qui creu en ell i fa el bé, de qualsevol nacionalitat que siga.

Ell va dirigir la seua paraula al poble d'Israel, anunciant-li la nova feliç: la pau per Jesucrist, que és Senyor de tots.

Vosaltres ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per Galilea, després que Joan havia predicat a la gent que es feren batejar.

Parle de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el va consagrar

ungint-lo amb Esperit Sant i amb poder.Com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut

a tots els qui estaven davall la dominació del diable,

perquè Déu era amb ell.»

Paraula de Déu.

TEMPS DE NADAL 54

al·leluiaCf Mc 9, 6

El cel s'esguellà, i es va sentir la veu del Pare:«Aquest és el meu Fill, el meu estimat, escolteu-lo.»

EVANGELIJesús fou batejat. Mentre pregava s'obrí el cel


En aquell temps, la gent, que vivia en l'expectació, sospitava si Joan no fóra potser el Messies. Ell respongué dient a tothom:

– «Jo us batege només amb aigua, però ve el qui és mes poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni de deslligar-li el calcer. Ell vos batejarà amb l'Esperit Sant i amb foc.»

Un dia que tot el poble es feia batejar, Jesús també fou batejat. Mentre pregava, s'obrí el cel i baixà cap a ell l'Esperit Sant en figura corporal com un colom i una veu digué des del cel:

«Eres el meu Fill, el meu estimat; en tu m'he complagut.»

Paraula del Senyor.

QUARESMA

57 DIUMENGE I

DIUMENGE PRIMER DE QUARESMA

LECTURA PRIMERAProfessió de fe del poble escollit

Lectura del llibre del Deuteronomi 26, 4-10

Moisès digué al poble:– «El sacerdot rebrà de les teues mans

la cistella on portes les primícies dels fruits de la terra, i la deixarà davant l'altar del Senyor, el teu Déu.

Després, a la presència del Senyor, el teu Déu, declararàs:–"El meu pare era un arameu errant

que baixà amb poca gent a l'Egipte per viure-hi com a foraster.

Allí, es convertiren en un gran poble, fort i nombrós. Els egipcis ens maltractaren,

ens oprimiren i ens imposaren una faena dura. Llavors, vam cridar al Senyor, Déu dels nostres pares, i ell escoltà el nostre clam i tingué en compte

la nostra opressió i el nostre treball forçat. El Senyor ens va fer eixir d'Egipte amb mà forta i amb braç poderós, enmig de senyals, de prodigis i d'un gran pànic, ens va introduir en aquest lloc

i ens va donar aquest país que regalla llet i mel. Per això, he portat aquestes primícies dels fruits de la terra que vós, Senyor, m'heu donat."

Després, deixa aquells fruits davant el Senyor, el teu Déu, i adora'l.»

Paraula de Déu.

QUARESMA 58

salm responsorial90, 1-2.10-11.12-13.14-15 (R/: 15b)

R/ Estigueu a la meua vora en els perills, Senyor.

Tu que vius a recer de l'Altíssimi passes la nit a l'ombra del Totpoderós,digues al Senyor: «Sou la muralla on m'empare,el meu Déu, en qui confie.» R/

No et passarà res de mal,ni s'acostarà a ta casa cap desgràcia,perquè ha donat ordre als seus àngelsde guardar-te en els camins. R/

Et duran a les palmes de les mansperquè els teus peus no entropessen amb les pedres,xafaràs lleopards i escurçons,passaràs sobre lleons i serps. R/

«Ja que ell s'ha fet tan meu, jo el salvaré,el protegiré perquè coneix el meu nom.Sempre que m'invoque, l'escoltaré,estaré vora d'ell en els perills,el salvaré, i tothom l'estimarà.» R/

LECTURA SEGONAProfessió de fe del qui creu en Jesucrist

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma 10, 8-13

¿Què diu l'Escriptura, germans?«Tens la paraula molt a prop de tu; la tens als llavis i al cor»

Aquesta "paraula" és la fe que proclamem: si amb els "llavis" reconeixes que Jesús és el Senyor i creus de "cor" que Déu l'ha ressuscitat d'entre els morts,

seràs salvat, perquè la fe que ens fa justs la portem al cor, i la professió de fe que ens duu a la salvació

la tenim als llavis.

59 DIUMENGE I

Diu l'Escriptura:«Cap dels qui creuen en ell, no serà defraudat.»

Ací no hi ha cap diferència entre jueus i no jueus: uns i altres tenen el mateix Senyor, que enriqueix tots els qui l'invoquen, perquè

«tothom qui invocarà el nom del Senyor serà salvat.»

Paraula de Déu.

vers abans de l'evangeliMt 4, 4b

L'home no viu només de pa;viu de tota paraula que ix de la boca de Déu.

EVANGELIL'Esperit el conduïa pel desert i era temptat


En aquell temps, Jesús, ple de l'Esperit Sant, se'n tornà del Jordà, i, durant quaranta dies, l'Esperit el conduïa pel desert

i era temptat pel diable. Durant aquells dies, no menjava res i, a la fi, quedà extenuat de fam.

El diable li digué:– «Si eres Fill de Déu,

digues a aquesta pedra que es torne pa.»Jesús li va respondre:– «Diu l'Escriptura que l'home no viu només de pa.»

Després, el diable se l'endugué amunt, li ensenyà en un instant tots els reialmes de la terra i li digué:

– «Et puc donar tot aquest poder i la glòria d'aquests reialmes; tot m'ha estat confiat a mi, i ho done a qui jo vull; adora'm i tot serà teu.»

QUARESMA 60

Jesús li respongué:– «L'Escriptura diu:

"Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol."»

Després, el conduí a Jerusalem, el deixà dalt la cornisa del temple i li digué:

– «Si eres Fill de Déu, tira't daltabaix des d'ací; l'Escriptura diu que

"ha donat ordre als seus àngels de guardar-te" i que

"et duran a les palmes de les mans, perquè els teus peus no entropessen amb les pedres."»

Jesús li respongué:– «Diu l'Escriptura:

"No temptes el Senyor, el teu Déu."»

Esgotades les diverses temptacions, el diable s'allunyà d'ell, esperant que arribara l'oportunitat.

Paraula del Senyor.

61 DIUMENGE II

DIUMENGE SEGON DE QUARESMA

LECTURA PRIMERADéu fa una aliança amb Abram, el creient

Lectura del llibre del Gènesi 15, 5-12.17-l8

En aquells dies, Déu va fer eixir fora Abram i li digué:– «Mira el cel i posa't a comptar les estrelles,

a veure si les pots comptar; així serà la teua descendència.»

Abram cregué en el Senyor i el Senyor ho tingué en compte per donar-li una justa recompensa.

Després, li digué:– «Jo sóc el Senyor que t'he fet eixir d'Ur dels caldeus

per a donar-te aquest país; serà el teu heretatge.»Abram preguntà:– «¿Quina garantia me'n doneu, Senyor?»Ell respongué:– «Porta'm una vaca, una cabra i un moltó de tres anys,

una tórtora i un colomí.»Li portà tots aquests animals,

els partí per la meitat i posà cada meitat enfront de l'altra, però no va partir els ocells.

Uns ocellots de presa volien abatre's sobre els cossos morts, però Abram els allunyava.

Quan el sol s'anava a pondre, Abram caigué en un son profund i s'apoderà d'ell un gran terror, com una foscor. Després de la posta, quan ja s'havia fet fosc, veié un forn fumejant, una torxa encesa, que passava enmig dels animals partits.

Aquell dia, el Senyor va fer amb Abram una aliança i es comprometé en aquests termes:

– «Done aquest país a la teua descendència, des del torrent d'Egipte fins al gran riu, el riu Eufrates.»

Paraula de Déu.

QUARESMA 62

salm responsorial26, 1.7-8a.8b-9abc. 13-14 (R/: 1a)

R/ El Senyor m'il·lumina i em salva.

El Senyor m'il·lumina i em salva,¿qui em pot fer por?El Senyor és el mur que protegeix la meua vida,¿qui em pot fer tremolar? R/

Escolteu el meu clam, Senyor,compadiu-vos de mi, responeu-me.De part vostra, el cor em diu:«Busqueu la meua presència.» R/

Arribar davant de vós és el que vull;Senyor, no vos amagueu.No sigueu sever fins a rebutjar el vostre servent,vós que sou la meua ajuda. R/

N'estic cert, fruiré en aquesta vidade la bondat que em té el Senyor.Espera en el Senyor.Sigues valent! Que el teu cor no defallisca.Espera en el Senyor. R/

LECTURA SEGONACrist ens configurarà al seu cos gloriós

Lectura de la carta sant Pau als cristians de Filips 3, 17 — 4, 1

Germans: Seguiu el meu exemple i fixeu-vos en els qui viuen segons el model que teniu en mi. Vos ho he dit sovint i ara ho repetisc amb llàgrimes als ulls: N'hi ha molts que, pel seu estil de viure,

són contraris a la creu del Crist. El terme on s'encaminen és de perdició, el déu que adoren és el ventre, i la seua glòria, la posen en les parts vergonyoses; tot el que aprecien són valors terrenals.

63 DIUMENGE II

Però nosaltres tenim la nostra ciutadania al cel; d'allà esperem un Salvador,

Jesucrist, el Senyor, que transformarà el nostre pobre cos per configurar-lo al seu cos gloriós, gràcies a aquella acció poderosa que li ha de sotmetre tot l'univers.

Per tant, germans meus estimats i enyorats, vosaltres, que sou el meu goig i la meua corona, manteniu-vos així, en el Senyor, estimats meus.

Paraula de Déu.

O bé més breu:

Lectura de la carta sant Pau als cristians de Filips 3, 20 — 4, 1

Germans: Nosaltres tenim la nostra ciutadania al cel;

d'allà esperem un Salvador, Jesucrist, el Senyor, que transformarà el nostre pobre cos per configurar-lo al seu cos gloriós, gràcies a aquella acció poderosa que li ha de sotmetre tot l'univers.

Per tant, germans meus estimats i enyorats, vosaltres, que sou el meu goig i la meua corona, manteniu-vos així, en el Senyor, estimats meus.

Paraula de Déu.

vers abans de l'evangeli

Del núvol lluminós, es va sentir la veu del Pare:"Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo."

QUARESMA 64

EVANGELIMentre Jesús pregava, es trasmudà l'aspecte de la seua cara

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 9, 28b-36

En aquell temps, Jesús prengué Pere, Joan i Jaume

i pujà a la muntanya a pregar. Mentre pregava, es trasmudà l'aspecte de la seua cara

i el seu vestit es tornà blanc i espurnejant.Llavors, dos hòmens es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies, que es van aparèixer gloriosos, i parlaven del traspàs d'ell,

que s'havia d'acomplir a Jerusalem.Pere i els seus companys estaven adormits profundament, però quan es desvetlaren, veieren la glòria de Jesús

i els dos hòmens que eren amb ell. Quan aquests anaven a separar-se de Jesús, Pere li digué:

– «Mestre, que estem de bé, ací dalt! Fem-hi tres cabanyes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies.»

Parlava sense saber què es deia. Mentre parlava, es formà un núvol i els cobrí. Ells s'esglaiaren en veure que entraven dins el núvol. Llavors, des del núvol, una veu digué:

– «Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo.»

Així que la veu hagué parlat, es van trobar amb Jesús tot sol. Ells guardaren el secret, i aquells dies no contaren a ningú res d'allò que havien vist.

Paraula del Senyor.

65 DIUMENGE III

DIUMENGE TERCER DE QUARESMA

LECTURA PRIMERAJo-sóc m'envia a vosaltres

Lectura del llibre de l'Èxode 3, 1-8a. 13-15

En aquells dies, Moisès pasturava el ramat del seu sogre Jetró,

sacerdot madianita. Guiant el seu ramat desert endins, arribà a l'Horeb, la muntanya de Déu.L'àngel del Senyor se li aparegué en una flama,

enmig de la bardissa. Va mirar, i s'adonà que la bardissa cremava,

però no es consumia. Moisès es va dir:

"Deixa'm anar a veure aquesta visió extraordinària: per què és que no es crema l'esbarzer."

El Senyor veié que s'acostava per mirar. Llavors, Déu el cridà des de l'esbarzer:

– «Moisès, Moisès.»Ell respongué:– «Ací em teniu.»Déu li digué:– «No t'acostes ací.

Descalça't, que el lloc on estàs és terra sagrada.»I afegí:– «Jo sóc el Déu del teu pare,

Déu d'Abraham, d'Isahac i de Jacob.»Moisès es cobrí la cara, perquè no gosava mirar Déu.

Llavors, el Senyor li digué:– «He vist les penes del meu poble al país d'Egipte

i he sentit el clam que li arranquen els seus explotadors. Conec els seus sofriments. Baixaré, per tant, a alliberar-lo del poder dels egipcis

QUARESMA 66

i a fer-lo pujar d'aquell país cap a un país bo i espaiós, un país que regalla llet i mel.»

Moisès digué a Déu:– «Quan aniré a trobar els israelites i els diré:

"El Déu dels vostres pares m'envia a vosaltres", si ells em pregunten quin és el seu nom, ¿què he de respondre?»

Déu li contestà:– «Jo sóc el qui sóc.»I afegí:– «Respon així als israelites: "Jo-sóc m'envia a vosaltres."»

Déu digué encara a Moisès:– «Digues açò als israelites:

"M'envia a vosaltres el Senyor, el Déu dels vostres pares, Déu d'Abraham, d'Isahac i de Jacob.

Aquest serà el meu nom per sempre, amb aquest nom em tindran present totes les generacions."»

Paraula de Déu.

salm responsorial102, 1-2.3-4.6-7.8 i 11 (R/: 8a)

R/ El Senyor és compassiu i benigne.

Beneeix el Senyor, ànima meua,del fons del cor beneeix el seu sant nom.Beneeix el Senyor, ànima meua,no t'oblides dels seus favors. R/

Ell et perdona les culpesi et cura de tota malaltia;rescata de la mort la teua vidai et sacia d'amor entranyable. R/

El Senyor fa justícia als oprimits,sentencia a favor d'ells.Ha revelat a Moisès els seus camins,el seu estil d'obrar, als fills d'Israel. R/

67 DIUMENGE III

«El Senyor és compassiu i benigne,lent per al castic, ric en l'amor.»El seu amor als fidels és tan immenscom la distància del cel a la terra. R/

LECTURA SEGONALa vida del poble amb Moisès al desert va ser escrita per advertir-nos a nosaltres

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint10, 1-6.10-12

Germans: No vull que us passe per alt una lliçó de la història.

Els nostres pares estaven tots emparats per aquell núvol, tots passaren el mar Roig i tots, en el núvol i en el mar, van rebre com un baptisme que els unia a Moisès.

Tots es van alimentar amb el mateix menjar espiritual, tots van beure la mateixa beguda espiritual, ja que bevien d'una roca espiritual que els acompanyava,

i aquesta roca significava el Crist. Malgrat tot, la gran majoria no foren agradables a Déu ja que quedaren estesos pel desert.

Tot això era un exemple per a nosaltres, perquè no desitgem allò que no és bo, com ells ho feren. No murmureu, com ho feren alguns d'ells, que van morir a mans de l'Exterminador.

Tot això que els succeïa era un exemple, i va ser escrit per advertir-nos a nosaltres, ja que els segles passats s'encaminaven

cap als temps que vivim. Per tant, els qui es creuen estar ferms,

que miren de no caure.

Paraula de Déu.

vers abans de l'evangeliMt 4, 17

Convertiu vos, diu el Senyor,que el Regne del cel és a prop.

QUARESMA 68

EVANGELISi no us convertiu, tots acabareu malament


Per aquell temps, alguns dels qui eren presents contaren a Jesús el cas d'uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d'ells

amb la dels animals que oferien en sacrifici.Jesús els respongué:– «¿Vos penseu que aquells galileus van ser maltractats

perquè havien estat més pecadors que tots els altres galileus?

Vos assegure que no: si no us convertiu, tots acabareu igual.

I aquells divuit hòmens que van morir quan els caigué al damunt la torre de Siloè, ¿vos penseu que eren més culpables

que tots els altres habitants de Jerusalem? Vos assegure que no:

si no us convertiu, tots acabareu igual.»

I els digué aquesta paràbola:– «Un home que tenia una figuera a la vinya,

anà a buscar-hi fruit i no n'hi trobà. En veure això, digué al vinyater:

–"Mira, fa tres anys que vinc a buscar fruit d'aquesta figuera i no n'hi trobe. Talla-la d'una vegada. ¿Per què tindre-la, si no fa més que ocupar la terra?"

Ell li contestà:–"Senyor, deixeu-la, encara aquest any. Cavaré la terra i la femaré, a veure si fa fruit d'ara en avant; si no, ja la podreu tallar."»

Paraula del Senyor.

69 DIUMENGE IV

DIUMENGE QUART DE QUARESMA

LECTURA PRIMERAEl poble de Déu, després d'entrar a la terra promesa, celebra la Pasqua

Lectura del llibre de Josuè 5, 9a.10-12

En aquells dies, el Senyor digué a Josuè:– «Avui us he alliberat de la ignomínia d'Egipte.»Llavors, els israelites acamparen a Galgala,

a la plana de Jericó, i van celebrar-hi la festa de Pasqua,

al vespre del dia catorze del mes.L'endemà de la Pasqua, des del matí, menjaren productes del país, pa sense llevat i gra torrat. Des d'aquell dia que van menjar els productes del país,

no caigué més el mannà. Els israelites, no tenint ja mannà, menjaren de les collites del país de Canaan durant aquell any.

Paraula de Déu.

salm responsorial33, 2-3.4-5.6-7 (R/: 9a)

R/ Tasteu i veureu que ho és de bo el Senyor.

Beneiré el Senyor en tot moment,tindré sempre als llavis la seua lloança.La meua ànima és gloria en el Senyor,se n'alegraran els humils quan ho senten. R/

Tots amb mi glorifiqueu el Senyor,exalcem junts el seu nom.He demanat al Senyor que em guiara:ell m'ha escoltat, res no m'espanta. R/

Alceu vers ell la mirada. Vos omplirà de llum,i no haureu d'abaixar els ulls, avergonyits.Quan els pobres invoquen el Senyor,els escolta i els salva del perill. R/

QUARESMA 70

LECTURA SEGONADéu ens ha reconciliat amb ell mateix per Crist

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint5, 17-21

Germans: Aquells qui estan en Crist són una creació nova;

tot allò que era antic ha passat, ha començat un món nou. I tot això és obra de Déu, que ens ha reconciliat amb ell mateix, per Crist, i ens ha confiat a nosaltres aquest servici

de la reconciliació. Perquè Déu, en Crist, reconciliava el món amb ell mateix, no retraient-li més les culpes, i a nosaltres ens ha encomanat que portàrem

el missatge de la reconciliació.Per tant, nosaltres fem d'ambaixadors de Crist, i és com si Déu mateix vos exhortara a través de nosaltres. Vos ho demanem en nom de Crist: reconcilieu-vos amb Déu. Déu va tractar com a pecador

aquell que no havia experimentat el pecat, perquè, en ell, nosaltres poguérem ser justs

segons la justícia de Déu.

Paraula de Déu.

vers abans de l'evangeliLc 15, 18

Aniré a trobar el meu pare i li diré:Pare, he pecat contra el cel i contra tu.

EVANGELIAquest germà teu, que ja donàvem per mort, ha tornat viu


En aquell temps, veient que tots els cobradors d'imposts i els altres pecadors s'acostaven a Jesús per escoltar-lo,

71 DIUMENGE IV

els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven entre ells i deien:

– «Aquest home acull els pecadors i menja amb ells.»Jesús els proposà aquesta paràbola:– «Un home tenia dos fills.

Un dia el més jove digué al pare:–"Pare dóna'm la part de l'herència que em toca."

Ell els repartí els seus béns.Pocs dies després, el més jove arreplegà tot el que tenia,

se n'anà cap a un país llunyà i, una vegada allí, dilapidà els seus béns portant una vida dissoluta.

Quan ho hagué malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. Llavors, es llogà a un propietari d'aquell país, que l'envià als seus camps a pasturar porcs. Tenia ganes de fartar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li'n donava.

Llavors, reflexionà dins de si mateix: –"Quants treballadors de mon pare tenen pa de sobres, i ací jo m'estic morint de fam! Aniré a trobar mon pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no meresc que em diguen fill teu, pren-me entre els teus treballadors."

I se n'anà a trobar son pare.Encara era lluny,

que son pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. El seu fill li digué:

–"Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no meresc que em diguen fill teu."

Però el pare digué als criats:

QUARESMA 72

–"Porteu de pressa el vestit millor i vestiu-lo, poseu-li un anell i calcer, porteu el jònec gras per celebrar-ho, mateu-lo i mengem, perquè aquest fill meu, que ja donava per mort, ha tornat viu; ja el donava per perdut i l'hem retrobat."

I es posaren a celebrar ho.

Mentrestant, el fill gran tornà del camp. Quan s'acostava a casa, sentí músiques i balls

i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò.

Ell li digué:–"Ha tornat el teu germà. Ton pare, content d'haver-lo recobrat en bona salut, ha fet matar el vedell gras."

El germà gran s'indignà i no volia entrar. Llavors, isqué el pare i el pregava.

Però ell li respongué:–"He passat tants anys al teu servici, sense haver desobeït mai ni un sol dels teus manaments, i no m'has donat mai un cabrit per fer festa amb els meus amics; ara, que torna eixe fill teu després de consumir els teus béns amb dones públiques, fas matar el jònec gras?"

El pare li contestà:–"Fill, tu sempre estàs amb mi, i tot el que jo tinc és teu. Però ara, hem d'alegrar-nos i fer festa, perquè aquest germà teu, que ja donàvem per mort, ha tornat viu; ja el donàvem per perdut i l'hem retrobat."»

Paraula del Senyor.

73 DIUMENGE V

DIUMENGE CINQUÈ DE QUARESMA

LECTURA PRIMERAEstic a punt de fer una cosa nova, perquè en la solitud bega el meu poble


El Senyor, el qui obrí enmig del mar un camí,una ruta enmig de l'aigua impetuosa,el qui féu eixir per a la batalla carros i cavalls,guerrers valents i fornits,i tots caigueren, no s'alçaren mai més,s'apagaren com un ble consumit, ara, diu açò:– «No recordeu més els temps passats,

no penseu més en les coses antigues;estic a punt de fer una cosa nova

que ja comença a nàixer, ¿no vos n'adoneu?Pel desert faré que hi passe un camí,que córreguen rius per la solitud,els animals feréstecs, xacals i estruços,em glorificaran en veure que pose aigua en el desert,que abunden els rius en la solitud,

perquè bega el meu poble que jo m'he escollit.Aquest poble que m'he configuratproclamarà la meua aliança.»

Paraula de Déu.

salm responsorial125, 1-2ab.2cd-3.4-5.6 (R/: 3)

R/ És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre,amb quin goig ho celebrem!

Quan el Senyor renovà la vida de Sió,ho crèiem un somni;la nostra boca s'omplí d'alegria,de crits i de rialles. R/

QUARESMA 74

Els altres pobles es deien: «És magnífic el que el Senyor fa a favor d'ells.»És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre,amb quin goig ho celebrem! R/

Renoveu la nostra vida, Senyor,com l'aigua renova l'estepa del Nègueb.Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls,criden de goig a la sega. R/

Eixien a sembrar plorant,emportant-se la llavor;i tornaran cantant d'alegria,duent al coll les seues garbes. R/

LECTURA SEGONAPer Crist, m'he avingut a perdre tot avantatge;el meu desig és configurar-me a la seua mort


Germans: Tots els avantatges que jo poguera tindre,

els considere desavantatjosos comparats amb el valor que té poder conèixer Jesucrist,

el meu Senyor. Per ell, m'he avingut a perdre tot avantatge i a considerar-lo com a escòries a canvi de guanyar Crist i veure'm incorporat a ell.

Ni tan sols sóc just gràcies a una justícia meua guanyada per haver observat la Llei, sinó gràcies a aquella justícia

que prové d'haver cregut en Crist, vull dir, aquella justícia que Déu dóna als creients. El meu desig és conèixer Crist i experimentar el poder de la seua resurrecció, compartir la seua passió i configurar-me a la seua mort, per poder arribar, finalment, a ressuscitar d'entre els morts.

75 DIUMENGE V

No vull dir amb això que ja he obtingut aquella plenitud que busque;

córrec amb l'esperança d'apoderar-me'n; puc fer-ho, ja que Jesucrist s'apoderà de mi. Germans, no m'imagine haver-me'n apoderat; el que faig és oblidar-me dels avantatges

que he deixat arrere i llançar-me tot jo cap allò que tinc al davant; córrec cap a la meta per guanyar el premi de la correguda que Déu ha convocat allà dalt en Jesucrist.

Paraula de Déu.

vers abans de l'evangeli

Reconcilieu-vos amb mi de tot cor, diu el Senyor, que sóc clement i misericordiós.

EVANGELIAquell de vosaltres que no tinga cap pecat, que comence a tirar pedres


En aquell temps, Jesús se n'anà a la muntanya de les Oliveres i, l'endemà de bon matí, es presentà de nou al temple. Tots acudien al seu entorn i ell, assegut, els ensenyava.

Els mestres de la Llei i els fariseus li portaren una dona que havia estat sorpresa cometent adulteri. La posaren al mig i li digueren:

– «Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. Moisès, en la Llei,ens ordena d'apedregar-les, aquestes dones.

I vós, què hi dieu?»

QUARESMA 76

Li feien aquesta pregunta insidiosament, buscant un pretext per acusar-lo. Però, Jesús s'ajupí

i s'entretenia dibuixant a terra amb el dit. Ells continuaren insistint en la seua pregunta.

Llavors, Jesús alçà el cap i els digué:– «Aquell de vosaltres que no tinga cap pecat

que comence a tirar-li pedres.»Després, s'ajupí i continuà dibuixant a terra. Ells, quan van sentir això, s'anaren retirant

l'un darrere l'altre, començant pels més vells.

Jesús es quedà sol, i la dona estava allí al mig.

Jesús alçà el cap i digué a la dona:– «¿On són? ¿Ningú no t'ha condemnat?»Ella contestà:– «Ningú, Senyor.»– «Tampoc jo no et condemne.

Vés-te'n i, d'ara endavant, no peques més.»

Paraula del Senyor.

77 DIUMENGE DE RAMS

DIUMENGE DE RAMS. PASSIÓ DEL SENYORProcessó dels rams

EVANGELIBeneït el qui ve en el nom del Senyor


En aquell temps, Jesús anava al davant, pujant a Jerusalem. Quan era a prop de Betfagué i de Betània,

a la muntanya de les Oliveres, envià dos dels seus deixebles amb aquest encàrrec:

– «Aneu al poble d'ací al davant i, entrant, hi trobareu un burret lligat que ningú no ha muntat mai. Deslligueu-lo i porteu-lo. Si algú vos preguntava per què el deslligueu, respondreu que el Senyor l'ha de menester.»

Els dos que Jesús enviava se n'anaren i ho trobaren tot tal com Jesús els ho havia dit. Mentre deslligaven el pollí, els amos els digueren:

– «¿Per què el deslligueu?» Ells respongueren: – «El Senyor l'ha de menester.»Portaren el burret a Jesús,

el guarniren tirant-li els mantells damunt i hi feren pujar Jesús. A mida que Jesús avançava, estenien els mantells pel camí.

Quan s'acostava a la baixada de la muntanya de les Oliveres, tota la multitud dels seus addictes, plena d'alegria,

començà a lloar Déu a grans crits per tots els prodigis que havien vist, i deien:

– «Beneït siga el rei,el qui ve en nom del Senyor.

SETMANA SANTA 78

Pau al cel,i glòria allà dalt.»

Alguns fariseus que anaven amb la multitud li digueren:– «Mestre, repta els teus seguidors.» Ell respongué:– «Vos assegure

que si aquests callaren, cridarien les pedres.»

Paraula del Senyor.Missa

La missa d'aquest diumenge té tres lectures, molt recomanades, si no és que alguna raó pastoral aconsella altra cosa. Tenint en compte la importància de la lectura de la història de la Passió del Senyor, és permès al sacerdot, que coneix la naturalesa de cada assemblea de fidels, llegir només una de les lectures que precedeixen l'evangeli, o bé, si és necessari, llegir únicament la història de la Passió, fins i tot en la versió més curta. Això val únicament per les misses celebrades amb assistència de poble.

LECTURA PRIMERANo he amagat la cara davant les ofenses i sé que no quedaré avergonyit


El Senyor m'ha donat una llengua de mestreperquè, amb la paraula, sàpia sostenir els cansats.Un matí i un altre,em desvetla l'orella,perquè escolte com un mestre.

El Senyor m'ha parlat a cau d'orellai jo no m'he resistit ni m'he fet arrere:he parat l'esquena als qui m'assotaveni les galtes als qui m'arrancaven la barba;no he amagat la cara davant d'ofenses i salivades.El Senyor m'ajuda:

per això, no em done per vençut;per això, pare com una roca la carai sé que no quedaré avergonyit.

Paraula de Déu.

79 DIUMENGE DE RAMS

salm responsorial21, 8-9.17-18a.19-20.23-24 (R/: 2a)

R/ Déu meu, Déu meu, ¿per què m'heu abandonat?

Tots els qui em veuen es riuen de mi,amb els llavis i amb el cap prenen aires de mofa:«S'ha adreçat al Senyor, que ell el salve;que l'allibere, si tant se l'estima.» R/

M'envolta una colla de gossos,em rodeja un estol de malfactors.M'han lligat les mans i els peus,puc comptar tots els meus ossos. R/

Es reparteixen entre ells els meus vestits,es juguen als daus la meua roba.Almenys vós, Senyor, no us allunyeu;força meua, afanyeu-vos a defensar-me. R/

Anunciaré als meus germans el vostre nom,vos lloaré enmig del Poble reunit.Fidels del Senyor, lloeu-lo,fills de Jacob, glorifiqueu-lo,reverencieu-lo, fills d'Israel. R/

LECTURA SEGONAJesucrist s'abaixà. Per això, Déu l'ha exalçat


Jesucrist, que era de condició divina, no es volgué guardar zelosament

la seua igualtat amb Déu, sinó que es va fer no-res, fins a prendre la condició d'esclaui fer-se semblant als hòmens. Començà a comportar-se com un home qualsevol, s'abaixà i es féu obedient

fins a acceptar la mort i una mort de creu.

SETMANA SANTA 80

Per això, Déu l'ha exalçat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom, perquè tothom, al cel, a la terra i davall la terra, doblegue el genoll al nom de Jesús, i tots els llavis reconeguen

que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare.

Paraula de Déu.

vers abans de l'evangeliF1 2, 8-9

Crist es féu per nosaltres obedientfins a la mort i una mort de creu.

Per això, Déu l'ha exalçat i li ha concedit aquell nomque està per damunt de tot altre nom.

EVANGELI

Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Lluc 22, 14 — 23, 56

Com desitjava menjar amb vosaltres aquest sopar pasqual abans de la meua passió!

[ C.– Arribada l'hora, Jesús es posà a taula, i els apòstols s'hi posaren amb ell. Jesús els digué:

– «Com desitjava menjar amb vosaltres aquest sopar pasqual abans de la meua passió!

Perquè us assegure que ja no el menjaré més fins que la Pasqua s'haurà complit en el Regne de Déu.»

C.– Després, prengué un calze, pronuncià l'acció de gràcies i digué:

– «Preneu açò i repartiu-vos-ho, perquè us assegure que, des d'ara, ja no beuré més d'aquest fruit de la vinya fins que haurà arribat el Regne de Déu.»

Feu açò que és el meu memorial

C.– Llavors, prengué el pa, digué l'acció de gràcies, el partí i els el donà dient:

– «Açò és el meu cos, entregat per vosaltres. Feu açò que és el meu memorial.»

81 DIUMENGE DE RAMS

C.– I, havent sopat, féu igualment amb el calze, dient:

– «Aquest calze és la nova aliança segellada amb la meua sang,vessada per vosaltres.

Però mireu, la mà del qui em fa traïció és ací, juntament amb la meua sobre aquesta taula; perquè el Fill de l'home fa el seu camí,

com havia estat decidit per endavant. Però ai de l'home que el traeix.»

Jo em comporte entre vosaltres com el qui serveix

C.– Ells començaren a discutir quin d'ells seria capaç de fer una cosa com aquesta. Després, hi hagué una disputa entre ells sobre quin havia de ser considerat el més important. Jesús els digué:

– «Els reis de totes les nacions disposen com a amos dels seus súbdits, i els qui tenen autoritat es donen el títol de

"benefactors". Entre vosaltres no ha de ser així: el més important d'entre vosaltres

s'ha de comportar com si fóra el més jove i el qui mana s'ha de comportar com el criat que serveix. ¿Qui és més important, el qui seu a taula o el criat que el serveix? ¿No ho és el qui seu a taula? Doncs jo em comporte entre vosaltres

com el qui serveix. Vosaltres sou els qui heu perseverat amb mi

en els moments de prova, i jo us done la investidura reial

que el meu Pare m'ha donat a mi: vosaltres menjareu i beureu a taula amb mi

en el meu Regne, i us asseureu en trons per governar les dotze tribus d'lsrael.»

SETMANA SANTA 82

Tu, quan siga l'hora, conforta els teus germans

– «Simó, Simó, Satanàs vos ha reclamat a tots per garbellar-vos com el blat,

però jo he pregat per tu perquè no defallisca la teua fidelitat. I tu, quan siga l'hora, conforta els teus germans.»

C.– Pere li digué:S. – «Senyor, estic disposat a anar amb vós a la presó i a la mort.»C.– Jesús li respon: – «T'ho assegure, Pere:

avui, abans de cantar el gall, hauràs negat tres vegades que em coneixes.»

Tot el que es refereix a mi s'està complint

C.– I els digué: – «Quan vos vaig enviar sense bossa, ni sarró ni calcer,

¿vos va faltar mai res?»C.– Li respongueren:S. – «No ens va faltar res.»C.– Ell els digué: – «Ara, si teniu bossa, emporteu-vos-la, amb el sarró i tot,

i, si no teniu espasa, veneu-vos el mantell per comprar-vos-la; perquè allò que diu l'Escriptura:

"El van comptar entre els delinqüents", vos assegure que s'ha de complir en mi; tot el que es refereix a mi s'està complint.»

C.– Ells li digueren:S. – «Ací hi ha dues espases.»C.– Els respongué: – «N'hi ha de sobres.»

En ple combat interior pregava més intensament

C.– Llavors, isqué i se n'anà com de costum, a la muntanya de les Oliveres.

83 DIUMENGE DE RAMS

El seguiren també els seus deixebles. Arribat al lloc, els digué:

– «Pregueu Déu que no vos deixe caure en la temptació.»C.– Ell s'allunyà a una distància com la d'un tir de pedra,

s'agenollà i pregava amb aquestes paraules: – «Pare, si vós ho voleu, allunyeu de mi aquest calze;

però que no es faça la meua voluntat sinó la vostra.»C.– Se li aparegué un àngel del cel que el confortava.

En ple combat interior, pregava més intensament, i la seua suor semblava com gotes de sang

que queien fins a terra. Quan s'alçà de la pregària, se n'anà cap als deixebles i els trobà adormits de tristor, i els digué:

– «¿Per què dormiu? Alceu-vos i pregueu, que no caigueu en la temptació.»

Judes, amb un bes traeixes el Fill de l'home?

C.– Encara parlava Jesús quan arribà gent; el qui es deia Judes, un dels dotze, els anava al davant i s'acostà a Jesús per besar-lo.Jesús li digué:

– «Judes, amb un bes traeixes el Fill de l'home?»C.– Els qui anaven amb Jesús, quan veieren el que passava,

digueren:S. – «Senyor, ataquem amb l'espasa?»C.– I un d'ells donà un colp d'espasa al criat del gran sacerdot

i li tallà l'orella dreta. Però Jesús digué:

– «Deixeu-los estar.»C.– I li tocà l'orella i el curà.

Llavors, Jesús digué als grans sacerdots, als oficials de la guàrdia del temple i als notables que havien vingut allí per detenir-lo:

SETMANA SANTA 84

– «Heu vingut armats amb espases i garrots, com si jo fóra un bandoler.

Mentre estava amb vosaltres al temple cada dia, no em vau tocar mai.

Però ara és la vostra hora, ara, les tenebres tenen el poder.»

Quan va ser fora Pere va plorar amargament

C.– Ells se l'endugueren pres i el portaren al palau del gran sacerdot. Pere el seguia de lluny. Encengueren foc al mig del pati, s'assegueren al voltant

i Pere s'assegué amb ells. Una criada que el veié assegut vora el foc,

se'l mirà i digué:S. – «Aquest home també anava amb ell.»C.– Ell ho negà:S. – «No, dona; no el conec de res.»C.– Poc després, un altre que el veié li deia:S. – «Tu també eres d'ells.»C.– Pere li contestà:S. – «No, home; no ho sóc.»C.– Cosa d'una hora més tard, un altre s'hi encabotà:S. – «Segur que aquest era d'ells: prou se li coneix que és galileu.»C.– Pere respongué:S. – «No, home; no sé de què em parles.»C.– En aquell moment, mentre el gall cantava,

el Senyor es girà i mirà Pere; Pere es recordà de les paraules que el Senyor li havia dit:«Avui, abans de cantar el gall, m'hauràs negat tres vegades.»I, així que va ser fora, va plorar amargament.

Prova de profetitzar; endevina qui t'ha pegat

C.– Els hòmens que guardaven Jesús, per burlar-se'n, li tapaven la cara, li pegaven i li deien:

85 DIUMENGE DE RAMS

S. – «Prova de profetitzar: endevina qui t'ha pegat.»C.– I deien moltes més coses per injuriar-lo.

El portaren al sanedrí

C.– Quan es va fer de dia, es van reunir tots els notables del poble, els grans sacerdots i els mestres de la Llei i portaren Jesús al sanedrí. Allà li demanaven:

S. – «Si eres tu el Messies, digues-nos-ho.»C.– Ell els contestà: – «Si vos dic que sí, no em creureu,

si vos faig preguntes, no em respondreu. Però, des d'ara, el Fill de l'home

estarà assegut a la dreta del poder de Déu.»C.– Tots li digueren:S. – «Per tant, ¿eres el Fill de Déu?»C.– Ell els respongué: – «Sí que ho sóc, teniu raó.»C.– Ells digueren:S. – «¿Quina falta ens fan els testimonis?

Nosaltres mateixos ho hem sentit dels seus propis llavis.» ]

No trobe res en aquest home per a poder-lo inculpar _____________*

C.– Els notables del poble, els grans sacerdots i els mestres de la Llei s'alçaren i dugueren Jesús a Pilat. I començaren així la seua acusació:

S. – «Hem trobat aquest home que subleva el nostre poble, prohibeix de pagar tribut al Cèsar i pretén que és el Messies, el rei.»

C.– Pilat l'interrogà:S. – «¿Eres tu el rei dels jueus?»C.– Ell li respongué:

SETMANA SANTA 86

– «Sí, teniu raó.»C.– Pilat digué als grans sacerdots i a la gent:S. – «No trobe res en aquest home per a poder-lo inculpar.»C.– Ells insistien:S. – «Avalota el poble,

escampant les seues doctrines per tot el país dels jueus. Havia començat a Galilea i no ha parat fins ací.»

C.– Quan Pilat sentí això, preguntà si aquell home era galileu. En saber que pertanyia a la jurisdicció d'Herodes,

li l'envià. Precisament aquells dies, Herodes es trobava a Jerusalem.

Herodes, amb la seua tropa, el menyspreà

C.– Herodes s'alegrà molt de veure Jesús: feia temps que ho desitjava, perquè en sentia parlar i confiava veure-li fer algun miracle. Li feia moltes preguntes,

però Jesús no li contestà res. Els grans sacerdots i els mestres de la Llei hi eren presents i l'acusaven amb força. Però Herodes, amb la seua tropa, el menyspreà i, per riure's d'ell, li posà un vestit sumptuós

i l'envià altra vegada a Pilat. Aquell dia Herodes i Pilat, que havien estat enemistats,

es reconciliaren.

Pilat entrega Jesús a la pena que ells volien

C.– Pilat cridà els grans sacerdots, les autoritats i la gent i els digué:

S. – «M'heu portat aquest home com si sublevara el poble, però jo, que l'he interrogat davant vostre, no trobe que haja comès cap dels delictes

de què l'acuseu. Ni tampoc Herodes, que ens l'ha tornat a enviar. Ningú no li ha trobat res que meresca la pena de mort.

87 DIUMENGE DE RAMS

Per tant, li donaré un castic per escarmentar-lo, i el deixaré anar.»

C.– Però tota la multitud cridà:S. – «Mateu-lo, aquest; indulteu-nos Barrabàs!»C.– Barrabàs havia estat empresonat amb motiu d'una revolta

i d'un assassinat que hi havia hagut a la ciutat. Pilat tornà a parlar-los amb el desig de deixar lliure Jesús. Però ells cridaren:

S. – «Crucifiqueu-lo, crucifiqueu-lo!»C.– Pilat respongué per tercera vegada:S. – «¿Per què? ¿Quin mal ha fet?

Jo no trobe que haja comès res que puga merèixer pena de mort;

li donaré un castic per escarmentar-lo i el deixaré anar.»

C.– Però ells insistien demanant amb grans crits, que el crucificaren.

I s'imposaven a força de cridar. Llavors, Pilat es decidí a concedir-los allò que demanaven:indultà aquell que era a la presó

per revolta i assassinat, i entregà Jesús a la pena que ells volien.

Dones de Jerusalem, no ploreu per mi

C.– Quan se l'enduien, agafaren un tal Simó de Cirene,

que venia del camp, i li carregaren la creu

perquè la portara darrere Jesús. El seguia una gran gentada del poble, i també moltes dones endolades, que el planyien. Jesús es girà cap a elles i els digué:

– «Dones de Jerusalem, no ploreu per mi: ploreu per vosaltres i pels vostres fills. Perquè vindran dies que la gent dirà:

SETMANA SANTA 88

"Felices les qui no tenen fills, les entranyes que no han posat ningú al món i els pits que no han criat."

Llavors, diran a les muntanyes: "Caieu damunt nostre",

i als tossals: "Cobriu-nos".

Perquè, si a un arbre verd fan això, ¿què serà de l'arbre sec?»

C.– En portaven dos més: uns criminals que havien de ser executats amb ell.

Pare, perdoneu-los, que no saben el que fan

C.– Quan arribaren a l'indret anomenat Gólgota, el crucificaren juntament amb els criminals, un a la dreta i un altre a l'esquerra. Jesús deia:

– «Pare, perdoneu-los, que no saben el que fan.»C.– Es repartiren els seus vestits i se'ls jugaren als daus.

Aquest és el rei dels jueus

C.– La gent s'ho estava mirant. Les autoritats deien, rient-se'n:

S. – «Ell, que en salvava d'altres, que se salve ell mateix, si és el Messies de Déu, l'Elegit.»

C.– Els soldats també se'n burlaven: oferint-li vinagre, li deien:

S. – «Si eres el rei dels jueus, salva't a tu mateix.»C.– Damunt d'ell hi havia un rètol que deia:

«El rei dels jueus».

Avui seràs amb mi en el paradís

C.– Un dels criminals penjats a la creu, també li deia insultant-lo:

S. – «¿No eres el Messies? Salva't a tu mateix i a nosaltres.»

89 DIUMENGE DE RAMS

C.– Però l'altre, reptant-lo, li respongué:S. – «¿Tu que estàs sofrint la mateixa pena,

tampoc no tens temor de Déu? Nosaltres ens ho mereixíem, perquè estem sofrint el castic que ens correspon

pel que hem fet, però aquest no ha fet res de mal.»

C.– I deia:S. – «Jesús, recordeu-vos de mi,

quan arribeu al vostre Regne.»C.– Jesús li respongué: – «T'ho dic amb tota veritat:

Avui seràs amb mi en el paradís.»

Pare, confie el meu alè a les vostres mans

C.– Ja era cap al migdia, quan s'estengué per tota la terra una foscor

fins a mitjan vesprada: el sol s'havia eclipsat. La cortina que tancava el santuari, s'esguellà per la meitat, i Jesús cridà amb tota la força:

– «Pare, confie el meu alè a les vostres mans.»C.– I, havent dit això, expirà.

Ací tothom s'agenolla i es fa una pausa.

C.– El centurió, després de veure allò que havia passat, en donava glòria a Déu i deia:

S. – «És veritat: aquest home era innocent.»C.– I tota la gent que era present en aquell espectacle,

després de contemplar tot el que havia passat, se'n tornava donant-se colps al pit. Tots els seus coneguts

i les dones que l'havien seguit des de Galilea es mantenien a distància mirant-s'ho.

SETMANA SANTA 90

Josep el posà en un sepulcre tallat a la roca

C.– Hi havia un home que es deia Josep, membre del sanedrí, home noble i bo, natural d'Arimatea, població dels jueus, que esperava el Regne de Déu, i no estava d'acord amb tot allò

que el sanedrí havia decidit i havia fet. Aquest home anà a trobar Pilat

per demanar-li el cos de Jesús, el desclavà, l'amortallà amb un llençol i el posà en un sepulcre tallat a la roca, on encara no havia estat posat ningú. Era el divendres,

quan ja començava el capvespre del dissabte.Les dones que havien vingut amb Jesús des de Galilea, seguiren fins allà, veieren el sepulcre i com havia estat enterrat el seu cos, i se n'anaren a comprar perfums i ungüents. I, durant el dissabte,

guardaren el repòs que la llei prescrivia.

O bé més breu:

Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Lluc 23, 1-49

No trobe res en aquest home per a poder-lo inculpar _____________*

Es pot suprimir tot l’inici fins al cap. 23, que es troba indicat a meitat de la pàg. 85

TRIDUUM PASQUALI

DIUMENGES DE PASQUA

93 MISSA CRISMAL

DIJOUS SANT. CENA DEL SENYORMissa crismal

LECTURA PRIMERAEl Senyor m'ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts

i a ungir-los amb perfums de festa

Lectura del llibre del profeta Isaïes 61, 1-3a.6a.8b-9

L'Esperit del Senyor reposa sobre mi,perquè el Senyor m'ha ungit,m'ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts,a curar els cors adolorits,a proclamar als captius la llibertat,i als presos el retorn de la llum,a proclamar l'any de gràcia del Senyor,

el dia que el nostre Déu farà justícia,a consolar tots els qui estan de dol,a vestir d'alegria els qui porten dol per Sió,a donar-los una corona en lloc de cendra,perfums de festa en lloc del vestit de dol,

i cants de triomf en lloc del desconsol.

Vosaltres sereu anomenats "Sacerdots-del-Senyor",vos diran "Ministres-del-nostre-Déu".

Els done fidelment la recompensai pacte amb ells una aliança eterna.La seua posteritat serà cèlebre entre les nacions,serà coneguda entre els pobles la seua descendència.Tots els qui els vegen reconeixeranque són un poble que el Senyor ha beneït.

Paraula de Déu.

DIJOUS SANT 94

salm responsorial88, 21-22.25 i 27

R/ Senyor, cantaré tota la vida els vostres favors.

M'he fixat en David, el meu servent,l'he ungit amb l'oli sant,perquè la meua mà estiga amb ell per sempre,i el meu braç el faça invencible. R/

El meu amor estarà amb ell fidelment,en el meu nom alçarà el seu front;ell em dirà: «Sou el meu pare,el meu Déu, i la roca que em salva.» R/

LECTURA SEGONAHa fet de nosaltres una casa reial, uns sacerdots dedicats a Déu, el seu Pare

Lectura del llibre de l'Apocalipsi 1, 5-8

Vos desitge la gràcia i la pau de Jesucrist, el testimoni fidel,el primer ressuscitat d'entre els morts,el sobirà dels reis de la terra.

Ell ens estima i ens ha alliberat dels nostres pecatsamb la seua sang

per fer de nosaltres una casa reial,uns sacerdots dedicats a Déu, el seu Pare;

que li siga donada la glòria i el poderpels segles dels segles. Amén.

Mireu, ve sobre els núvols,i tothom el veurà amb els propis ulls,fins aquells que el van traspassar,i totes les famílies de la terra es lamentaran per ell.Sí, amén.

Jo sóc l'Alfa, la primera lletra de l'alfabet,i l'Omega, que és la darrera,diu el Senyor Déu, el qui és, el qui era i el qui ha de vindre,

el Déu de l'univers.

Paraula de Déu.

95 MISSA CRISMAL

vers abans de l'evangeliIs 61, 1

L'Esperit del Senyor reposa sobre mi,m'ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts.

EVANGELIL'Esperit del Senyor reposa sobre mi, perquè el Senyor m'ha ungit


En aquell temps,Jesús se n'anà a Natzaret, on s'havia criat.El dissabte anà a la sinagoga, com tenia costum,

i s'alçà a llegir.Li donaren el volum del profeta Isaïes,el desplegà i trobà el passatge on hi ha escrit:

«L'Esperit del Senyor reposa sobre mi,ja que ell m'ha ungitper portar la Bona Nova als desvalguts,m'ha enviat a proclamar als captius la llibertati als cecs el retorn de la llum,a deixar en llibertat els oprimitsi a proclamar l'any de gràcia del Senyor.»

Després, plegà el volum, el donà a l'ajudant de la sinagogai s'assegué.

Tots els qui eren a la sinagogatenien els ulls posats en Jesús.

Ell començà dient-los:– «Això que avui sentiu contar de mi

és el compliment d'aquestes paraules de l'Escriptura.»

Paraula del Senyor.

TRIDUUM PASQUAL 96

DIJOUS SANTMissa del sant sopar del Senyor

LECTURA PRIMERAEl ritu del sopar pasqual

Lectura del llibre de l'Èxode 12, 1-8.11-14

En aquells dies,el Senyor digué a Moisès i a Aharon

mentre eren en el país d'Egipte:«Per a vosaltres,

aquest mes serà el primer de tots els mesos de l'any.Digueu a tota la comunitat del poble d'Israel:"El dia deu d'aquest mes, que cada família, cada casa,

prenga un anyell o un cabrit.Si una família fóra massa curta,que el prenga junt amb la família del veí més pròxim,fins a completar el nombre de persones.Compteu quants en calen per menjar-se'l.Que siga mascle, sense tara,

i que no tinga més d'un any.Podeu prendre igual un anyell que un cabrit.

L'heu de guardar fins el dia catorze del mes,i que tots els qui formen part

de la comunitat del poble d'Israelel degollen al capvespre d'aquell dia,que prenguen de la seua sangi en posen als dos brancals i al travesser

de les cases on se'l menjaran.Aquella mateixa nit, han de menjar-ne la carn,

rostida a la brasa,amb pans sense llevat i herbes amargues.Per a menjar-vos-el,aneu cenyits, amb les sandàlies posades

i el bastó a la mà,i vos l'heu de menjar corrents:

97 DIJOUS SANT

aquesta víctima és la Pasqua,és a dir, el "pas" del Senyor.

Aquella nit, passaré pel país d'Egiptei faré morir tots els primogènits d'Egipte,

tant els dels hòmens com els dels animals,i faré justícia contra les divinitats d'Egipte.Jo sóc el Senyor.La sang serà un senyal a les cases on vosaltres viviu.Quan veuré la sang, "passaré" de llargi, al moment que jo castigue el país d'Egipte,no caurà damunt de vosaltres la plaga de l'extermini.

Tingueu aquest dia com un memorial,i celebreu-lo amb un pelegrinatge en honor del Senyor.Que totes les generacions el celebren

com una institució perpètua."»

Paraula de Déu.

salm responsorial115, 12-13.15-16.17-18 (R/: 1C 10, 16)

R/ El calze de la benediccióés comunió amb la sang de Crist.

¿Com podria retornar al Senyortot el bé que m'ha fet?Invocant el seu nom, alçaré el calzeper celebrar la salvació. R/

Al Senyor li doldriala mort dels qui l'estimen.Ah, Senyor, sóc el vostre servent,ho sóc des del dia que vaig nàixer,vós em trencareu les cadenes. R/

Vos oferiré una víctima d'acció de gràcies,invocant el vostre nom;compliré les meues promeses,ho faré davant del poble. R/

TRIDUUM PASQUAL 98

LECTURA SEGONACada vegada que mengem aquest pa i bevem aquest calze,

anunciem la mort del Senyor

Lectura de la primera carta de sant Pau al cristians de Corint11, 23-26

Germans:Aquesta tradició que jo he rebuti que us he transmès a vosaltres,ve del Senyor.

Jesús, el Senyor, la nit que havia de ser entregat,prengué el pa i, dient l'acció de gràcies, el partí i digué:

– «Açò és el meu cos, ofert per vosaltres.Feu açò per celebrar el meu memorial.»

Igualment prengué el calze, havent sopat, i digué:– «Aquest calze és la nova aliança

segellada amb la meua sang.Cada vegada que en beureu,feu-ho per celebrar el meu memorial.»

Perquè,cada vegada que mengeu aquest pa i beveu aquest calze,

anuncieu la mort del Senyorfins que torne.

Paraula de Déu.

vers abans de l'evangeliJo 13, 34

Vos done un manament nou, diu el Senyor:Que us estimeu els uns als altrestal com jo us he estimat.

99 DIJOUS SANT

EVANGELIJesús demostrà fins a quin extrem estimava els seus


Eren ja les vigílies de la festa de la Pasqua.Jesús sabia que havia arribat la seua hora,

la de passar d'aquest món al Pare.Ell, que sempre havia estimat els seus en el món,ara, els demostrà fins a quin punt els estimava.

Durant el sopar,quan el diable ja havia posat en el cor de Judes,

fill de Simó Iscariot, la resolució de fer-li traïció,

Jesús, conscient que el Pare li havia deixat a les manstotes les coses,

conscient que venia de Déu i a Déu tornava,s'alçà de taula, es llevà el mantell

i se cenyí una tovallola;després, tirà aigua en un llibrelli es posà a rentar els peus als deixebles i a eixugar-los-els

amb la tovallola que duia a la cintura.Quan anava a rentar a Simó Pere,

aquest li diu: «Senyor, ¿vós voleu rentar-me els peus a mi?»Jesús li respon: «Ara, no entens açò que faig; ho entendràs després.»Pere li diu: «Mai de la vida! Vós no em rentareu els peus.»Jesús li contestà : «Si no et rente, tu no eres dels meus.»Li diu Simó Pere:«Si és així, Senyor, no em renteu només els peus:

renteu-me també les mans i el cap.»Jesús li respon: «Qui s'ha banyat només necessita rentar-se els peus;

ja està net tot ell.

TRIDUUM PASQUAL 100

I vosaltres ja esteu nets, encara que no tots.»Jesús sabia qui l'havia de trair;

per això, deia que no tots estaven nets.

Després de rentar-los els peus, quan s'hagué posat el mantelli assegut a taula, els digué:

«Enteneu això que vos acabe de fer?Vosaltres em dieu "Mestre" i "Senyor",i féu bé de dir-ho, perquè ho sóc.Si jo, que sóc el Mestre i el Senyor,

vos he rentat els peus,també vosaltres vos ho heu de fer els uns als altres.Vos he donat exempleperquè vosaltres ho feu tal com jo vos ho he fet.»

Paraula del Senyor.

101 DIVENDRES SANT

DIVENDRES SANT. PASSIÓ DEL SENYOR

LECTURA PRIMERAPer les nostres faltes ha mort malferit

Lectura del llibre del profeta Isaïes 52, 13 — 53, 12

Mireu, el meu servent prosperarà,s'elevarà i serà posat molt amunt.

Així com tothom s'esglaià de veure'l,ja que, de tan desfigurat, ni tan sols semblava un home,

no tenia res d'humana la seua presència,així també se n'admiraran tots els pobles,els reis no obriran la bocaquan veuran amb els ulls allò que mai no s'havia contat,

i sabran de cert la cosa més inaudita.¿Qui ho pot creure, allò que hem sentit?

¿A qui s'ha revelat la potència del braç del Senyor?El servent ha crescut davant d'ell com un rebrot,

com la soca tallada que reviu en una terra eixuta;no tenia ni figura, ni res que es fera admirar,

no tenia l'aspecte atractiu;era menyspreat, rebuig entre els hòmens,home fet al dolor i acostumat a la malaltia,semblant a aquells que ens repugna mirar;

el menyspreàvem i el teníem per no-res.Tanmateix, ell portava les nostres malalties

i s'havia carregat els nostres dolors;nosaltres el preníem per un home castigat

que Déu assota i humilia.Mentre ell, per les nostres faltes, moria malferit,fet pols per les nostres culpes,complia la pena que ens torna la pau,i les seues ferides ens curaven.

Tots anàvem errants com un ramat que es dispersa,cadascú seguia el seu camí,

TRIDUUM PASQUAL 102

mentre el Senyor li infligia la penaque tots nosaltres havíem merescut.

Quan era maltractat, ell s'humiliava i no obria la boca;com els anyells portats a matar,o les ovelles mentre les esquilen,

ell callava i no obria ni tan sols la boca.Se l'han endut de la presó i del tribunal,

i, ¿qui es preocupa de la seua sort?Perquè l'han arrancat de la terra dels viventsl'han ferit de mort per les infidelitats del meu poble.L'han sepultat amb els injusts,l'han enterrat amb els malfactors,

a ell, que no obrava amb violència.ni tenia mai als llavis la perfídia.

El Senyor volgué que el sofriment el triturara.Quan haurà donat la vida per expiar les culpes,veurà una descendència, viurà llargament,

i, per ell, el designi del Senyor arribarà a bon terme.Gràcies al sofriment de la seua ànima, ara veu la llum;el just, amb les penes que ha sofert, ha fet justs els altres,després de carregar-se les culpes d'ells;per això, li done els altres per herència

i tots seran el seu botí,ell, que s'ha entregat a la mort i ha estat comptat entre els infidels,quan de fet es carregava el pecat de tots

i intercedia a favor d'ells.

Paraula de Déu.

salm responsorial30, 2 i 6.12-13.15-16.17 i 25 (R/: Lc 23, 46)

R/ Pare, confie el meu alè a les vostres mans.

En vós, Senyor, m'empare, que no en tinga un desengany.Allibereu-me, vós que sou bo;confie el meu alè a les vostres mans,vós, Déu fidel, m'heu rescatat. R/

103 DIVENDRES SANT

Sóc la befa dels enemics,burla dels veïns,esglai dels coneguts.Fugen de mi els qui em veuen pel carrer,els seus cors m'han oblidat com si fóra mort,em tenen per una eina que no és bona per a res. R/

Però jo confie en vós, Senyor,vos dic: «Sou el meu Déu,teniu el meu destí a les vostres mans,allibereu-me dels enemics que em persegueixen.» R/

Deixeu veure al vostre serventla claror de la vostra mirada;salveu-me, per l'amor que em teniu.Sigueu valents, tingueu coratge,tots els qui espereu en el Senyor. R/

LECTURA SEGONAAprengué què és obeir i es convertí en font de salvació eterna

per a tots els qui se li sotmeten

Lectura de la carta als cristians hebreus 4, 14-16; 5, 7-9

Germans:Mantinguem ferma la fe que professem,ja que en Jesús, el Fill de Déu,tenim el gran sacerdot que,

travessant els cels, ha entrat davant Déu.

Perquè el gran sacerdot que tenimno és incapaç de compadir-se de les nostres febleses:

ell, igual que nosaltres, ha estat provat en tot,encara que sense pecar.

Per tant,acostem-nos confiadament al tron de la gràcia de Déu

perquè es compadisca de nosaltres,ens mostre el seu favor i ens concedisca, quan siga l'hora,

l'auxili que necessitem.

TRIDUUM PASQUAL 104

Ell, Jesús, durant la seua vida mortal,s'adreçà a Déu, que el podia salvar de la mort,

pregant-lo i suplicant-lo amb grans clams i amb llàgrimes.Déu l'escoltà per la seua submissió.Així, tot i que era el Fill,

aprengué en els sofriments què és obeir,i, una volta consagrat sacerdot,

es convertí en font de salvació eternaper a tots els qui se li sotmeten.

Paraula de Déu.

vers abans de l'evangeliFl 2, 8-9

Crist es féu per nosaltres obedientfins a la mort i una mort de creu.

Per això, Déu l'ha exalçat i li ha concedit aquell nomque està per damunt de tot altre nom.

EVANGELIPassió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Joan 18, 1 — 19, 42

Agafaren Jesús i l'encadenaren

C.– En aquell temps,Jesús va eixir amb els seus deixeblescap a l'altra banda del torrent Cedró.Allà hi havia un hort, i Jesús hi entrà amb els deixebles.Judes, el qui el traïa, coneixia bé aquell indret,perquè Jesús s'hi havia reunit sovintamb els seus deixebles.Per això, Judes prengué un destacament de soldats romansi alguns hòmens de la guàrdia del temple,que li havien proporcionatels grans sacerdots i els fariseus,i se n'hi anà.Venien amb llanternes i torxes i tots armats.Jesús, que sabia prou tot el que li venia al damunt,s'avançà i els preguntà:

105 DIVENDRES SANT

– «¿Qui busqueu?»C.– Li respongueren:S. – «Jesús de Natzaret.»C.– Els diu: – «Sóc jo.»C.– També hi havia amb ells Judes, el qui li feia traïció.

Així que Jesús els digué: «Sóc jo», retrocediren i caigueren per terra.Jesús tornà a preguntar-los:

– «Qui busqueu?»C.– Li digueren:S. – «Jesús de Natzaret.»C.– Ell els respongué: – «Ja us he dit que sóc jo.

Però, si és a mi que busqueu,deixeu que aquests se'n vagen lliurement.»

C.– S'havia de complir allò que havia dit Jesús:«No n'he perdut ni un dels que vós m'heu donat.»

Simó Pere es tragué una espasa que portava,atacà el criat del gran sacerdot i li tallà l'orella dreta.Aquell criat es deia Malcus.Jesús digué a Pere:

– «Guarda't l'espasa a la baina.¿No he de beure el calze que el Pare m'ha donat?»

Dugueren Jesús a la casa d'Anàs

C.– Llavors, el destacament de soldats,amb el tribú que el comandavai amb la guàrdia dels jueus,agafaren Jesús, l'encadenareni el dugueren a la casa d'Anàs,que era sogre de Caifàs, el gran sacerdot d'aquell any.Caifàs era el qui havia donat als jueus aquest consell:

«Més val que un sol home morga pel poble.»Simó Pere i un altre deixeble seguien Jesús.

TRIDUUM PASQUAL 106

Aquell deixeble, que era conegut del gran sacerdot,entrà amb Jesús al pati del palau del gran sacerdot,mentre Pere es quedava fora, a l'entrada.Per això, l'altre deixeble, conegut del gran sacerdot,isqué fora, parlà amb la criada que guardava la portai féu entrar Pere.La criada digué llavors a Pere:

S. – «¿Vols dir que tu no eres també deixeble d'aquest home?»C.– Ell li diu:S. – «No, no ho sóc.»C.– Com que feia fred, els criats i la guàrdia del temple

havien encès un caliu de brasai s'estaven allà drets, escalfant-se.Pere també s'escalfava amb ells.Mentrestant, el gran sacerdot interrogà Jesússobre els seus deixebles i sobre la doctrina que ensenyava.Jesús li contestà:

– «Jo he parlat a tot el món obertament.Sempre ensenyava a les sinagogues o en el temple,on es reuneixen tots els jueus,i no he parlat mai d'amagat.¿Per què em pregunteu a mi?Interrogueu els qui m'han escoltat;ells saben quines coses he dit.»

C.– Així que Jesús hagué dit això,un dels guardes que tenia al costatli donà una bufetada i el reptà dient-li:

S. – «¿És aquesta la manera de contestar al gran sacerdot?»C.– Jesús li respongué: – «Si he parlat malament, digues en què;

però, si he parlat com cal, ¿per què em pegues?»

¿Vols dir que tu no eres també deixeble d'ell? No, no ho sóc

C.– Llavors, Anàs l'envià encadenat a Caifàs, el gran sacerdot.Mentrestant, Simó s'estava dret escalfant-se.Li digueren:

107 DIVENDRES SANT

S. – «Vols dir que tu no eres també deixeble d'ell?»C.– Ell ho negà:S. – «No, no ho sóc.»C.– Un dels criats del gran sacerdot,

parent d'aquell a qui Pere havia tallat l'orella, insistí:S. – «Però si jo t'he vist a l'hort amb ell.»C.– Pere tornà a negar-ho

i, en aquell moment, el gall cantà.

La meua reialesa no és cosa d'aquest món

C.– Llavors, dugueren Jesús des del palau de Caifàs al pretori.Era la matinada.Ells no entraren a l'edifici pagà del pretori,perquè, si es contaminaven,aquell vespre no haurien pogut menjar l'anyell pasqual.Per això, va eixir Pilat a trobar-los fora del pretorii els preguntà:

S. – «¿Quina acusació porteu contra aquest home?»C.– Ells li contestaren:S. – «Si aquest home no fera res de mal, ja no l'entregaríem.»C.– Pilat els digué:S. – «Emporteu-vos-el i judiqueu-lo vosaltres mateixos

d'acord amb la vostra Llei.»C.– Els jueus li respongueren:S. – «Nosaltres no estem autoritzats per a executar ningú.»C.– S'havia de complir el que havia dit Jesús,

indicant com havia de morir.Pilat se'n tornà a l'interior del pretori,féu cridar Jesús i li digué:

S. – «¿Eres tu el rei dels jueus?»C.– Jesús contestà: – «Ix de vós això que em pregunteu,

o són d'altres els qui us ho han dit de mi?»C.– Respongué Pilat:

TRIDUUM PASQUAL 108

S. – «Jo no sóc jueu.És el teu poble i els mateixos grans sacerdots,els qui t'han entregat a les meues mans.He de saber què has fet.»

C.– Jesús respongué: – «La meua reialesa no és cosa d'aquest món.

Si fóra d'aquest món,els meus hòmens haurien lluitatperquè jo no fóra entregat als jueus.I és que la meua reialesa no és d'ací.»

C.– Pilat li digué:S. – «Per tant, vols dir que eres rei.»C.– Jesús contestà: – «Teniu raó: jo sóc rei.

La meua missió és la de ser un testimoni de la veritat;per això he nascut i per això he vingut al món:tots els qui són de la veritat escolten la meua veu.»

C.– Li diu Pilat:S. – «I la veritat, ¿què és?»C.– Després de fer aquesta pregunta,

Pilat se n'anà altra vegada a foraa trobar els jueus per dir-los:

S. – «Jo no li trobe res per poder-lo inculpar.Però, ja que és costum d'indultar-vos algúamb ocasió de la Pasqua,si voleu, vos indultaré el rei dels jueus.»

C.– Ells tornaren a cridar:S. – «Aquest, no: volem Barrabàs.»C.– Barrabàs era un bandoler.

Salve, rei dels jueus

C.– Llavors, Pilat féu assotar Jesús.Els soldats li posaren al front una corona d'espinesque havien teixit,

109 DIVENDRES SANT

i el cobriren amb un mantell de porpra;anaven passant davant d'ell i li deien:

S. – «Salve, rei dels jueus.»C.– I li donaven bufetades.

Pilat tornà a eixir i els digué:S. – «Ara us el trauré a fora

i veureu que no li trobe res per a poder-lo inculpar.»C.– Llavors, isqué Jesús portant la corona d'espines

i el mantell de porpra.Pilat els diu:

S. – «Ací teniu l'home.»C.– Quan els grans sacerdots i la guàrdia del temple el veieren,

cridaren:S. – «Crucifiqueu-lo, crucifiqueu-lo!»C.– Pilat els diu:S. – «Emporteu-vos-el i crucifiqueu-lo vosaltres:

jo no li trobe res per a poder-lo inculpar.»C.– Els jueus li contestaren:S. – «Nosaltres tenim una Llei,

i, segons aquesta Llei, mereix pena de mortperquè s'ha volgut fer Fill de Déu.»

C.– Quan Pilat sentí això, agafà encara més por.Se'n tornà dins el pretori i digué a Jesús:

S. – «¿D'on eres tu?»C.– Però Jesús no li tornà resposta.

Li diu Pilat:S. – «A mi no em parles?

¿No saps que tinc autoritatper a deixar-te lliure o per a crucificar-te?»

C.– Jesús respongué: – «No tindríeu cap autoritat sobre mi

si no vos l'hagueren concedida de més amunt.Per això, el qui m'ha entregat a les vostres mansés més culpable.»

TRIDUUM PASQUAL 110

Fora, fora, crucifiqueu-lo

C.– A partir d'aquell moment, Pilat intentà de deixar-lo lliure.Però els jueus cridaren:

S. – «Si deixeu lliure aquest home,és que no aneu a favor del Cèsar,perquè tot el qui vol fer-se rei va en contra del Cèsar.»

C.– Quan Pilat sentí aquestes paraules, féu eixir fora Jesúsi l'assegué en una estradaal lloc conegut amb el nom d'Empedrat,en hebreu Gàbata.Era el divendres, vigília de la Pasqua, cap al migdia.Llavors, diu als jueus:

S. – «Ací teniu el vostre rei.»C.– Ells cridaren:S. – «Fora, fora, crucifiqueu-lo!»C.– Pilat els diu:S. – «¿Jo he de crucificar el vostre rei?»C.– Els grans sacerdots respongueren:S. – «No tenim cap rei fora del Cèsar.»C.– Llavors, Pilat els l'entregà per a crucificar-lo.

El crucificaren i, amb ell, en crucificaren dos més

C.– Prengueren a Jesús,i isqué, portant-se ell mateix la creu, cap a l'indret conegut amb el nom de lloc de la Calavera,en hebreu, Gólgota. Allà el crucificaren.Junt amb ell, en crucificaren dos més,posats a banda i banda, amb Jesús al mig.Pilat va fer escriure un rètol i el féu posar a la creu.Duia escrit:

"Jesús, el Natzarè, el rei dels jueus."Molts dels jueus el llegiren,perquè el lloc on havia estat crucificat Jesúsera vora mateix de la ciutat,i el rètol estava escrit en hebreu, en llatí i en grec.

111 DIVENDRES SANT

Els grans sacerdots digueren a Pilat:S. – «No hi poseu: "El rei dels jueus",

sinó: "Aquest deia que era el rei dels jueus".»C.– Pilat contestà:S. – «Això que he escrit, ja està escrit.»

Es reparteixen entre ells els meus vestits

C.– Els soldats, quan hagueren crucificat Jesús,recolliren el seu mantell i en feren quatre parts,una per a cada soldat.Quedava la túnica,que era sense costura, teixida d'una peça de dalt a baix.I es digueren entre ells:

S. – «No l'esgarrem;sortegem-la a veure a qui toca.»

C.– S'havia de complir allò que diu l'Escriptura:"Es reparteixen entre ells els meus vestits,es juguen als daus la meua roba."

I els soldats ho feren així.

Ací tens el teu fill. Ací tens la teua mare

C.– Vora la creu de Jesús, hi havia sa marei la germana de sa mare,Maria, la dona de Cleofàs, i Maria Magdalena.Jesús veié la seua mare i, al costat d'ella,el deixeble que ell estimava, i digué a la mare:

– «Mare, ací tens el teu fill.»C.– Després, digué al deixeble: – «Ací tens la teua mare.»C.– I, des d'aquell moment, el deixeble l'acollí a sa casa.

Tot s'ha complit

C.– Després d'això, Jesús,conscient que ja s'havia realitzat tot allò que calia,perquè s'acabara de complir allò que anunciava l'Escriptura,digué:

TRIDUUM PASQUAL 112

– «Tinc set.»C.– Hi havia allà un gerro ple de vinagre.

Llavors, cobriren hisop amb una esponja xopa de vinagrei li l'acostaren als llavis;Jesús, després de prendre el vinagre, digué:

– «Tot s'ha complit.»C.– Llavors, inclinà el cap i expirà.

Ací tothom s'agenolla, i es fa una pausa

A l'instant, n'isqué sang i aigua

C.– Era divendres,i els jueus no volien que els cossos quedaren a les creusdurant el repòs del dissabte,i més, perquè aquell dissabte

era una diada solemníssima.Per això, demanaren a Pilatque trencaren les cames dels crucificatsi llevaren els cossos.Els soldats hi anareni trencaren les cames del primer i, després, de l'altre que havia estat crucificat amb Jesús.Però, quan arribaren a Jesúsi s'adonaren que ja era mort,

no li trencaren les cames,sinó que un dels soldats li donà una llançada al costati, a l'instant, en va eixir sang i aigua.En dóna testimoni el qui ho va veure.La seua paraula és digna de fe,i Déu sap que això que diu és veritat,perquè també vosaltres cregueu.Efectivament: tot això succeí perquè s'havia de complirallò que diu l'Escriptura:

«No li han de trencar cap os.»I un altre lloc de l'Escriptura diu:

«Miraran aquell que han traspassat.»

113 DIVENDRES SANT

Amortallaren el cos de Jesús amb un llençol de lli i les espècies aromàtiques

C.– Després d'això, Josep d'Arimatea,que era dels seguidors de Jesús,però d'amagat, per por dels jueus,demanà a Pilat l'autorització per endur-se'n el cos.

Pilat ho permeté.Josep hi anà i despenjà el cos de la creu.També hi anà Nicodem,aquell que temps arrere havia visitat Jesús de nit,i portà unes cent lliures d'espècies,

barreja de mirra i àloes.Tots dos prengueren el cos de Jesús i l'amortallarenamb un llençol de lli i les espècies aromàtiques,com és costum entre els jueus d'enterrar els difunts.En un hort vora el lloc on havien crucificat Jesús,hi havia un sepulcre nou,on encara no havia estat soterrat ningú.Com que el sepulcre era prop, van posar-hi Jesús,ja que al capvespre del divendres

començava el repòs entre els jueus.

DIUMENGE DE RESURRECCIÓ 114

DIUMENGE DE PASQUA. RESURRECCIÓ DEL SENYOR

Vetla pasqual a la Nit SantaPer a la Vetla pasqual, hi ha indicades nou lectures, set de l'Antic Testament i dues

del Nou. Aquest nombre de lectures podrà ser més reduït si, per motius particulars, les circumstàncies ho demanen. Amb tot, caldrà fer, almenys, tres lectures de l'Antic Testament, i en casos més urgents dues, abans de l'epístola i de l'evangeli, sense ometre mai la lectura de l'Èxode, que és la narració del pas del Mar Roig.

LECTURA PRIMERADéu va veure tot allò que havia fet, i era bo de veritat

Lectura del llibre del Gènesi 1, 1 — 2, 2

Al principi, Déu creà el cel i la terra.La terra era un món buit i sense cap ordre,tota la superfície de l'oceà era coberta de foscori un vent de Déu batia les ales sobre les aigües.

Déu digué:– «Que existisca la llum.»I la llum existí.

Déu va veure que la llum era bona de veritat.Déu la separà de la foscori donà a la llum el nom de "dia" i, a la foscor, el de "nit".Hi hagué un vespre i un matí,i fou el primer dia.

Déu digué:– «Que hi haja un firmament entremig de les aigües

per separar unes aigües de les altres.»I va ser així.

Déu va fer el firmamenti separà les aigües que hi ha davall,

de les de damunt el firmament.Déu va veure que el firmament era bo, i li donà el nom de "cel".Hi hagué un vespre i un matí, i fou el segon dia.

115 VETLA PASQUAL

Déu digué: «Que les aigües de davall del cel es reunisquen totes

en un indret i apareguen els continents.» I va ser així.

I Déu donà als continents el nom de "terra" i, a les aigües reunides, el de "mar".Déu ho va veure, i era bo.

Déu digué: «Que la terra produïsca la vegetació:

herbes que facen llavori arbres fruiters de tota classe que donen fruit amb la seua llavor per tota la terra.»

I va ser així.La terra produí la vegetació,les herbes de tota classe que fan la seua llavor i els arbres de tota classe que donen fruit amb la seua llavor. Déu ho va veure, i era bo.Hi hagué un vespre i un matí, i fou el tercer dia.

Déu digué: «Que hi haja al firmament del cel uns llumeners

que separen el dia de la nit, i assenyalen les festivitats, els dies i els anys i, des del firmament del cel, il·luminen la terra.»

I va ser així.Déu va fer els dos astres gegants: un de més gran, que regnara sobre el dia, i un de més menut, que governara la nit; va fer també les estrelles.Déu les col·locà al firmament del cel perquè il·luminaren la terra, regnaren sobre el dia i la nit i separaren la llum de la foscor. Déu ho va veure i era bo.Hi hagué un vespre i un matí,i fou el quart dia.


Déu digué: «Que les aigües produïsquen éssers vius que hi naden,

i animals alats que volen sobre la terra, arran del firmament del cel.»

I va ser així.Déu creà els grans monstres marins, éssers vius de tota classe que naden dins l'aigua, i tota classe d'animals alats. Déu ho va veure, i era bo.Llavors, Déu els beneí dient-los:

«Sigueu fecunds, multipliqueu-vos i ompliu les aigües dels mars, i que els ocells i les bestioles alades es multipliquen a la terra.»

Hi hagué un vespre i un matí, i fou el cinquè dia.

Déu digué: «Que la terra produïsca éssers vius de tota classe:

bestioles i tota classe d'animals domèstics i feréstecs.»I va ser així.

Déu va fer tota classe d'animals feréstecs i domèsticsi tota classe de cucs i bestioles.Déu ho va veure, i era bo.

Déu digué també: «Fem l'home a imatge nostra, semblant a nosaltres,

i que tinga sotmesos els peixos del mar, els ocells i els animals domèstics i feréstecs i totes les bestioles que s'arrosseguen per terra.»

Déu creà l'home a la seua imatge, el creà a imatge de Déu;creà l'home i la dona.Déu els beneí dient-los:

«Sigueu fecunds, multipliqueu-vos,ompliu la terra i domineu-la;tingueu sotmesos els peixos del mar, els ocellsi tots els animals que s'arrosseguen per terra.»

117 VETLA PASQUAL

Déu digué encara: «Vos done totes les herbes que granen per tota la terra,

i tots els arbres que donen fruit amb la seua llavor;seran el vostre aliment.I, a tots els animals feréstecs, a tots els ocellsi a totes les bestioles que s'arrosseguen per terra,a tots els éssers vius,els done l'herba verda per aliment.»

I va ser així.Déu va veure tot allò que havia fet, i era bo de veritat.Hi hagué un vespre i un matí,i fou el sisè dia.

Així, quedaren acabats el cel i la terraamb tots els estols que s'hi mouen.

Déu acabà la seua obra el sisè dia,i, al dia setè, reposà de tota l'obra que havia fet.

Paraula de Déu.

O bé més breu:Lectura del llibre del Gènesi 1, 1.26-31a

Al principi, Déu creà el cel i la terra.

Déu digué: «Fem l'home a imatge nostra, semblant a nosaltres,

i que tinga sotmesos els peixos del mar, els ocells i els animals domèstics i feréstecs i totes les bestioles que s'arrosseguen per terra.»

Déu creà l'home a la seua imatge, el creà a imatge de Déu; creà l'home i la dona.Déu els beneí dient-los:

«Sigueu fecunds, multipliqueu-vos,ompliu la terra i domineu-la;tingueu sotmesos els peixos del mar, els ocellsi tots els animals que s'arrosseguen per terra.»


Déu digué encara: «Vos done totes les herbes que granen per tota la terra,

i tots els arbres que donen fruit amb la seua llavor;seran el vostre aliment.I, a tots els animals feréstecs, a tots els ocellsi a totes les bestioles que s'arrosseguen per terra,

a tots els éssers vius, els done l'herba verda per aliment.»I va ser així.

Déu va veure tot allò que havia fet, i era bo de veritat.Paraula de Déu.

salm responsorial103, 1-2a.5-6.10 i 12.13-14.24 i 35c (R/: 30)

R/ Quan envieu el vostre alè, renaix la creaciói renoveu la vida sobre ta terra.

Beneeix el Senyor, ànima meua.Senyor, Déu meu, que ho sou de gran!Aneu vestit d'esplendor i de majestat,vos embolcalla la llum com un mantell. R/

Assentàreu la terra sobre uns fonaments,incommovible per segles i segles.La cobríreu amb el mantell dels oceans,les aigües sepultaven les muntanyes. R/

De les fonts, en feu brollar torrents,que s'escolen entre les muntanyes;a les seues ribes, fan niu els ocells,canten entre les branques. R/

Des del vostre palau, regueu les muntanyes,sacieu la terra de pluges del cel;feu nàixer l'herba per al bestiarque treballa al servici de l'home. R/

Que ho són de variades, Senyor, les vostres obres,i totes les heu fetes amb saviesa!La terra és plena de les vostres criatures.Beneeix el Senyor, ànima meua. R/

119 VETLA PASQUAL

O bé:Salm 32, 4-5.6-7.12-13.20 i 22 (R/: 5b)

R/ Senyor, la terra és plena del vostre amor.

La paraula del Senyor és sincera,es manté fidel en tot allò que fa:estima el dret i la justícia,la terra és plena del seu amor. R/

La paraula del Senyor ha fet el cel,amb l'alè de la boca ha creat l'estelada;com dins un odre, recull l'aigua del mar,reté l'oceà en el seu llit. R/

Feliç la nació que té el Senyor per Déu,feliç el poble que ell s'ha escollit per heretat.El Senyor mira des del celobservant un per un els hòmens. R/

Tenim posada l'esperança en el Senyor,auxili nostre i escut que ens protegeix.Que el vostre amor, Senyor, no ens deixe mai;aquesta és l'esperança que posem en vós. R/

LECTURA SEGONASacrifici d'Abraham, el nostre pare en la fe

Lectura del llibre del Gènesi 22, 1-18

En aquells dies,Déu, per posar a prova Abraham, el cridà:

«Abraham, Abraham.»Ell respongué: «Ací em teniu.»Déu li digué: «Pren Isaac, el teu fill únic, que tant estimes,

vés-te'n al país de Morià


i allà, dalt de la muntanya que jo t'indicaré,sacrifica'l en holocaust.»

Abraham s'alçà de bon matí,aparellà l'ase, prengué dos criats i el seu fill Isaac,estellà la llenya per al foc de l'holocausti es posà en camí cap a l'indret que Déu li havia dit.Al tercer dia, Abraham alçà els ulls i veié de lluny l'indret.Llavors, digué als criats:

«Quedeu-vos ací amb l'ase;jo i el xic ens arribarem allà,i tornarem quan haurem adorat.»

Abraham carregà la llenya de l'holocausta les espatles del seu fill Isaac,

i ell portava el foc i el ganivet.I començaren tots dos a caminar.Isaac digué al seu pare:

«Escolta, pare.»Abraham respongué: «Què vols, fill meu?»Li diu Isaac: «Tenim el foc i la llenya per a l'holocaust,

però, ¿l'anyell on és?»Abraham li respon: «Déu mateix ens proveirà d'anyell per a l'holocaust, fill meu.»I continuaren caminant tots dos.

Arribats al lloc que Déu havia indicat a Abraham,hi alçà l'altar,apilà la llenya,lligà el seu fill, Isaac,i el posà a l'altar, sobre la llenya.

Llavors, Abraham agafà el ganivet per degollar el seu fill.Però l'àngel del Senyor el cridà des del cel: «Abraham, Abraham.»Ell li respongué: «Ací em teniu.»L'àngel li digué: «Deixa estar el xic, no li faces res.

121 VETLA PASQUAL

Ja veig que reverencies Déu,tu que no m'has refusat el teu fill únic.»

Llavors, Abraham alçà els ulls i veié un moltóagafat per les banyes a una bardissa.

Hi anà, el prenguéi el sacrificà en holocaust en lloc del seu fill.

A aquell lloc,Abraham li donà el nom de "El-Senyor-es-proveeix".

Per això, encara avui, la gent diu:"A la muntanya, el Senyor es proveeix".

L'àngel del Senyor tornà a cridar Abraham des del cel i li digué:– «Escolta l'oracle del Senyor:

"Ja que has fet això de no refusar-me el teu fill únic,jure per mi mateix que t'ompliré de benediccionsi faré que la teua descendència siga tan nombrosa

com les estrelles del celi com els grans d'arena de les platges de la mar;

els teus descendentsheretaran les ciutats dels seus enemics,

i tots els pobles de la terra, per beneir-se,es valdran de la teua descendència,perquè has obeït el que jo t'havia manat."»

Paraula de Déu.

O bé més breu:

Lectura del llibre del Gènesi 22, 1-2.9a.10-13.15-18

En aquells dies,Déu, per posar a prova Abraham, el cridà:

«Abraham, Abraham.»Ell respongué: «Ací em teniu.»Déu li digué: «Pren Isaac, el teu fill únic, que tant estimes,

vés-te'n al país de Morià


i allà, dalt de la muntanya que jo t'indicaré,sacrifica'l en holocaust.»

Arribats al lloc que Déu havia indicat a Abraham,hi alçà l'altar,apilà la llenya,lligà el seu fill, Isaac,i el posà a l'altar, sobre la llenya.

Llavors, Abraham agafà el ganivet per degollar el seu fill.Però l'àngel del Senyor el cridà des del cel: «Abraham, Abraham.»Ell li respongué: «Ací em teniu.»L'àngel li digué: «Deixa estar el xic, no li faces res.

Ja veig que reverencies Déu,tu que no m'has refusat el teu fill únic.»

Llavors, Abraham alçà els ulls i veié un moltóagafat per les banyes a una bardissa.

Hi anà, el prenguéi el sacrificà en holocaust en lloc del seu fill.

L'àngel del Senyor tornà a cridar Abraham des del cel i li digué:– «Escolta l'oracle del Senyor:

"Ja que has fet això de no refusar-me el teu fill únic,jure per mi mateix que t'ompliré de benediccionsi faré que la teua descendència siga tan nombrosacom les estrelles del celi com els grans d'arena de les platges de la mar;els teus descendentsheretaran les ciutats dels seus enemics,i tots els pobles de la terra, per beneir-se,es valdran de la teua descendència,perquè has obeït el que jo t'havia manat."»

Paraula de Déu.

123 VETLA PASQUAL

salm responsorial15, 5 i 8.9-10.11 (R/: 1)

R/ Guardeu-me, Déu meu, en vós trobe refugi.

Senyor, heretat meua i calze meu,vós m'heu triat la possessió.Sempre tinc present el Senyor;amb ell a la dreta, mai no cauré. R/

S'alegra el meu cor i faig festa tot jo,fins el meu cos reposa confiat: no abandonareu la meua vida enmig dels morts,ni deixareu caure a la fossa el qui us estima. R/

M'ensenyareu el camí que duu a la vida:goig i festa plena a la vostra presència;al costat vostre, delícies per sempre. R/

LECTURA TERCERAEls israelites caminaren per terra eixuta enmig del mar

Lectura del llibre de l'Èxode 14, 15 — 15, 1

En aquells dies,el Senyor digué a Moisès:

«¿Per què aquests crits d'auxili?Ordena als israelites que es posen en marxa,i tu alça la vara,estén la mà cap al mar i es partirà en dosperquè els israelites caminen per terra eixuta,

enmig del mar.Jo faré que els egipcis s'obstinen a penetrar-hi

darrere d'ells.I mostraré el meu poder sobre el Faraó

i sobre tot el seu exèrcit,sobre els seus carros de guerra i els seus soldats.I Egipte sabrà que jo sóc el Senyor,quan la meua glòria s'haurà manifestaten el Faraó, en els seus carros i en els seus soldats.»


L'àngel de Déu que caminava davant la formació d'Israeles posà a caminar al seu darrere,i també la columna que tenien al davantes posà al darrere

i se situà entre la formació dels egipcis i la d'Israel.Hi havia el núvol i la fosca,però el núvol il·luminà la nit.En tota la nit,

les dues formacions no s'aproximaren l'una a l'altra.Moisès estengué la mà cap al mar,

i el Senyor, amb un vent fortíssim de llevantque durà tota la nit,

va fer retirar la mar i la convertí en terra eixuta.Les aigües es partireni els israelites entraren caminant per terra eixuta

enmig del mar,amb l'aigua com una muralla a dreta i esquerra.

Els egipcis intentaren perseguir-los,i tota la cavalleria del Faraó,

amb els carros i els guerrers,entraren darrere d'ells en el llit de la mar.

A la matinada,el Senyor, des de la columna de foc i de núvol,posà la mirada sobre la formació dels egipcis

i hi sembrà la confusió:encallà les rodes dels carrosi feia que a les tropes els costara molt d'avançar.

Els egipcis digueren: «Fugim del combat!

El Senyor lluita a favor d'Israel contra els egipcis.»Llavors, el Senyor digué a Moisès: «Estén la mà cap al mar:

que se'n tornen les aigües i cobrisquen els egipcis,els seus carros i els guerrers.»

Moisès estengué la mà cap al mari, de bon matí, quan el mar se'n tornava al seu lloc de sempre,es trobà amb els egipcis que fugien,

125 VETLA PASQUAL

i el Senyor precipità els egipcis al mig del mar.Les aigües que se'n tornaven

cobriren els carros amb els seus guerrers.De totes les tropes del Faraó que havien penetrat

darrere els israelites en el llit de la mar,no en quedà ni un sol home.Però els israelites havien caminat per terra eixuta

enmig del mar,amb l'aigua com una muralla a dreta i esquerra.

Aquell dia, el Senyor salvà Israel de les mans dels egipcisi els israelites veieren els egipcis morts a la platja.Quan els israelites veieren la gran gesta

que el Senyor havia obrat contra Egipte,tot el poble sentí un gran respecte pel Senyori cregueren en ell i en el seu servent Moisès.

Llavors, Moisès i els israelitesentonaren aquest càntic en honor del Senyor.

salm responsorialEx 15.1-2.3-4.5-6.17-18 (R/: 1a)

R/ Cantem al Senyor que s'ha cobert de glòria.

Cantem al Senyor, que s'ha cobert de glòria,ha tirat al mar cavalls i cavallers.Del Senyor em ve la glòria i el triomf,és ell qui m'ha salvat.És el meu Déu, i jo l'he de lloar,és el Déu del meu pare, i jo l'he d'enaltir. R/

El Senyor és un gran guerrer,el seu nom és el Senyor.Ha tirat al mar els carros del Faraó,els millors combatents s'han afonat al Mar Roig. R/

Els han cobert les onadesi han baixat al fons com una pedra.La vostra dreta, Senyor, té un poder magnífic,la vostra dreta, Senyor, ha desfet l'enemic. R/


Feu entrar el vostre poble a la muntanya,planteu-lo a la vostra heretat,al lloc on heu posat el vostre tron,al santuari que han construït les vostres mans.El Senyor serà rei per sempre més. R/

LECTURA QUARTAEl Senyor t'ha reclamat amb un amor etern


El teu creador s'ha fet el teu marit,el seu nom és "El-Senyor-de-l'univers";t'ha rehabilitat el Sant d'Israel,anomenat "Déu-de-tota-la-terra".

El Senyor t'ha cridat com qui cridal'esposa abandonada que s'enyora.«¿Pot ser repudiada l'esposa de la joventut?»

—diu el teu Déu—.

«Jo t'havia abandonat per poc de temps.però ara, et recobre amb un afecte immens.En un esclat d'indignaciót'havia amagat un moment la meua mirada,però ara, t'estime amb un amor etern»

—diu el Senyor, el qui t'ha reclamat—.

«Faré com vaig fer en els dies de Noè:Llavors, vaig jurar que l'aiguat de Noèno inundaria mai més la terra;ara, jure que no m'irritaré ni t'amenaçaré mai més.Ni que desapareguen les muntanyes, i se somoguen els tossals,no desapareixerà l'amor que jo et tincni se somourà el meu pacte de pau»

—diu el Senyor, el qui t'estima—.

127 VETLA PASQUAL

«Oh pobra, batuda per les tempestes, desolada.Faré reposar les teues pedres sobre una roca d'antimoni,i et donaré uns fonaments de safir;faré de robins els teus merlets,les teues portes de carbonclei tot el teu recinte de pedres precioses.Tots els qui et reconstruiran treballaran instruïts pel Senyori serà gran el benestar dels teus fills.

Quedaràs sòlidament restaurada, voltada d'estimació,lluny de tota amenaça:

no hauràs de tindre por per res;lluny de tot terror:

no s'acostarà vora teu.»

Paraula de Déu.

salm responsorial29, 2 i 4.5-6.11 i 12a i 13b (R/: 2a)

R/ Amb quin goig vos exalce, Senyor!

Amb quin goig vos exalce, Senyor!M'heu tret a flor d'aigua quan m'ofegava,i no heu permès que se n'alegren els enemics.Senyor, m'heu arrancat de la terra dels morts,quan ja m'hi afonava, m'heu tornat la vida. R/

Canteu al Senyor els qui l'estimeu,enaltiu la seua santedat!El seu rigor dura un instant;el seu favor, tota la vida.A poca nit, tot eren plors,l'endemà, són crits de goig. R/

Escolteu, Senyor, compadiu-vos de mi;ajudeu-me, Senyor.Heu mudat en goig les meues penes.Senyor, Déu meu, vos lloaré per sempre. R/


LECTURA CINQUENAVeniu a mi i us saciaré de vida. Pactaré amb vosaltres una aliança eterna


Açò diu el Senyor:«Oh tots els assedegats, veniu a l'aigua,

veniu els qui no teniu diners,compreu i mengeu,compreu llet i vi sense diners, sense pagar res.

¿Per què perdeu els diners comprant un pa que no alimenta,i malgasteu els vostres guanys en menjars que no satisfan?

Escolteu bé i tastareu cosa bona,i vos delectareu assaborint allò que és bo i millor.Estigueu atents, veniu a mi,

i vos saciareu de vida.Pactaré amb vosaltres una aliança eterna,els favors irrevocables promesos a David.Vaig fer-lo testimoni davant els pobles,sobirà i legislador de nacions.Cridaràs una nació que tu no coneixies,i aquesta nació, sense conèixer-te, vindrà corrents,buscant el Senyor, el teu Déu,el Sant d'Israel, que t'ha honorat.

Busqueu el Senyor, ara que es deixa trobar,invoqueu-lo, ara que està prop.

Que els injusts abandonen els seus camins,i els hòmens malèfics, els seus propòsits;que es convertisquen al Senyor i s'apiadarà d'ells,que tornen al nostre Déu, tan generós a perdonar.

Perquè els meus pensaments no són els vostres,i els vostres camins no són els meus

—diu l'oracle del Senyor—.Els meus camins i els meus pensamentsestan per damunt dels vostrestant com la distància del cel a la terra,

129 VETLA PASQUAL

Així com la pluja i la neu cauen del celi no hi tornen, sinó que amaren la terra,la fecunden i la fan germinar,fins que dóna el gra per a la sembra i el pa per a menjar,així serà la paraula que ix dels meus llavis:no tornarà infecunda, sense haver fet allò que jo voliai haver complit la missió

que jo li havia confiat.»

Paraula de Déu.

salm responsorialIs 12, 2.3-4bcd.5-6 (R/: 3)

R/ Cantant de goig eixirem a buscar l'aiguade les fonts de salvació.

El Senyor és el Déu que em salva,confie, no m'espante.D'ell em ve la força i el triomf,és ell qui m'ha salvat. R/

Cantant de goig eixirem a buscar l'aiguade les fonts de salvació.Enaltiu el Senyor, proclameu, el seu nom,feu conèixer entre els pobles les seues gestes.Recordeu que el seu nom és excels. R/

Canteu al Senyor que ha fet coses glorioses.Que ho publiquen per tota la terra.Poble de Sió, aclama'l ple de goig,perquè el Sant d'Israelés gran a la teua ciutat. R/


LECTURA SISENAAvança pel camí que condueix a la claror del Senyor

Lectura del llibre del profeta Baruc 3, 9-15.32 — 4, 4

Escolta, Israel, els preceptes de vida,estigues atent i aprendràs la prudència.

¿Com és, Israel, que et trobes en país enemici t'has fet vell en una terra que no és teua,que tots eviten el teu contacte,

com evitarien el contacte d'un difunt,i et tracten igual que si fores al país dels morts?

És que has abandonat la font de la Saviesa. Si hagueres seguit el camí de Déu, hauries viscut en pau per sempre.

Aprèn on es troba la prudència, on és el vigor, on és la intel·ligència,

i coneixeràs al mateix temps, on es troba la vida llarga i bona, on és la llum dels ulls i la pau.

Però, ¿qui ha descobert el lloc de la prudència? ¿Qui ha penetrat a les cambres on guarda els tresors?

Només la coneix el qui ho sap tot.És ell qui l'ha trobada amb el seu enteniment. Ell ha preparat la terra per sempre i l'ha poblada d'animals;quan envia la llum, ella se'n va; quan la crida, ella l'obeeix tremolant; les estrelles brillaven al lloc on es ponen, celebrant allà la seua festa: ell les cridà i li respongueren: «Ací ens teniu»,

i amb alegria brillaren per al seu creador.Ell és el nostre Déu, ningú no se li pot comparar.I és ell qui ha descobert tots els camins de la Saviesai l'ha donada a Jacob, el seu servent,a Israel, el seu estimat.

131 VETLA PASQUAL

Després d'això, s'aparegué ací a la terra,on va conviure amb els hòmens.

És això el llibre dels manaments de Déu,la llei que perdura per sempre més.Tots els qui la guarden s'encaminen a la vida, però els qui l'abandonen moriran.

Retorna, poble de Jacob, i apodera-te'n,avança pel camí que condueix a la claror de la seua llum. No dónes a un altre poble la teua glòria, no cedisques el teu privilegi a una gent forastera.Que ho som de feliços nosaltres, poble d'Israel! Nosaltres coneixem com hem d'agradar a Déu.

Paraula de Déu.

salm responsorial18, 8.9.10.11 (R/: Jo 6, 68b)

R/ Senyor, vós teniu paraules de vida eterna.

És perfecta la llei del Senyor,i l'ànima hi descansa;és ferm allò que el Senyor disposa,dóna seny als ignorants. R/

Els preceptes del Senyor són planers,omplin el cor de goig;els manaments del Senyor són transparents,il·luminen els ulls. R/

Venerar el Senyor és cosa santa,es manté per sempre;els determinis del Senyor són ben presos,tots són justíssims. R/

Són més desitjables que l'or fi,més que l'or a mans plenes;són més dolços que la melregallant de la bresca. R/


LECTURA SETENAAbocaré sobre vosaltres aigua pura i vos donaré un cor nou

Lectura del llibre del profeta Ezequiel 36, 16-17a.18-28

El Senyor em va fer sentir la seua paraula i em digué:«Fill d'home,

quan la casa d'Israel habitava el seu territori,el profanà amb el seu comportament

i amb tot allò que feia.Llavors, vaig abocar sobre ells el meu rigorper la sang que havien vessat sobre aquella terraque ells havien profanat amb els seus ídols.Els vaig dispersar entre els pobles estrangers,els vaig escampar per diversos païsosen pena del seu comportament i de tot allò que feien.

Entre els pobles estrangers on anaren,profanaren el meu nom,fent que digueren d'ells:

"Aquest era el poble del Senyor,i s'ha vist obligat a abandonar el seu país."

Llavors, m'ha dolgut de veure el meu sant nomprofanat per la casa d'Israel

entre els pobles estrangers on anaren.Per això, digues a la casa d'Israel:

Açò diu el Senyor el teu Déu:"No obraré perquè vosaltres ho hàgeu merescut,

casa d'Israel,sinó per consideració al meu sant nom,que vosaltres heu profanat

entre els pobles estrangers on anàreu.Jo santificaré el meu nom,que ha quedat profanat entre els pobles estrangers,després que vosaltres l'heu profanat entre ells.I, quan jo manifestaré en vosaltres la meua santedat

als ulls dels pobles estrangers,sabran que jo sóc el Senyor Déu.Vos prendré d'entre els pobles estrangers

133 VETLA PASQUAL

vos arreplegaré de tots els païsosi vos faré vindre a la vostra terra.

Abocaré sobre vosaltres aigua puraperquè sigueu purs de tota màculai de tots els vostres ídols.

Vos donaré un cor nou i posaré un esperit nou dins de vosaltres;

trauré de vosaltres aquest cor de pedrai vos en donaré un de carn.

Posaré dins de vosaltres el meu esperiti faré que seguiu els meus decrets,

que compliu i observeu les meues decisions.Habitareu el país que vaig donar als vostres pares.Vosaltres sereu el meu poble, i jo seré el vostre Déu."»

Paraula de Déu.

salm responsorial41, 3.5bcd; 42, 3.4 (R/: 41, 2)

R/ Com la cérvola es deleix per l'aigua viva,també jo tinc deler per vós, Déu meu.

Tot jo tinc set de Déu, del Déu que m'és vida;¿quan podré veure Déu cara a cara? R/

Recorde com en altres tempsvenia amb colles d'amicscap a la casa de Déu,enmig d'un aplec festiu,amb crits d'alegria i d'alabança. R/

Envieu-me la llum i la veritat;que elles em guien,que em duguen a la muntanya sagrada,al lloc on residiu. R/

I m'acostaré a l'altar de Déu,a Déu, que és la meua alegria;ho celebraré i us alabaré amb la cítara,Senyor, Déu meu. R/


Quan se celebra el Baptisme, el Salm responsorial serà Is 12, 2.3-4bcd.5-6, com després de la lectura cinquena.

0 bé:Salm 50, 12-13.14-15.18-19 (R/: 12a)

R/ Déu meu, creeu en mi un cor ben pur.

Déu meu, creeu en mi un cor ben pur,feu renéixer en mi un esperit ferm.No em llanceu de la vostra presència,ni em prengueu el vostre esperit sant. R/

Torneu-me el goig de la vostra salvació,que em sostinga un esperit magnànim.Ensenyaré els vostres camins als pecadors,i tornaran a vós els qui us han abandonat. R/

Les víctimes no us satisfan,si us oferia un holocaust, no me'l voldríeu.La víctima que oferisc és un cor penedit;un esperit que es penedeix,vós, Déu meu, no el menyspreeu. R/

LECTURA DE L'APÒSTOLCrist, una volta ressuscitat d'entre els morts, ja no mor més


Germans:Tots els qui hem estat batejats en Jesucrist,hem estat submergits en la seua mort.Pel baptisme, hem estat sepultats amb ell en la mort,perquè, tal com Crist, gràcies al poder admirable del Pare,

va ser ressuscitat d'entre els morts,també nosaltres emprenguem una nova vida.I, si nosaltres hem estat plantats vora d'ell

per aquesta mort semblant a la seua,també hem de ser-ho per la resurrecció.

135 VETLA PASQUAL

Queda ben clar:l'home que érem abans, ha estat crucificat amb ellperquè el cos pecador perda el seu dominii, d'ara endavant, no siguem esclaus del pecat:els qui són morts

queden desvinculats del pecat.

I, si hem mort amb Crist,creiem que també viurem amb ell.I sabem que Crist,

una volta ressuscitat d'entre els morts,ja no mor més, la mort ja no té cap poder sobre ell.Quan ell morí, morí al pecat una vegada per sempre,

però ara que viu, viu per a Déu.Igualment vosaltres,penseu que sou morts pel que fa al pecat,

però viviu per a Déu en Jesucrist.

Paraula de Déu.

al·leluiaSalm 117, 1-2.16ab-17.22-23

R/ Al·leluia, Al·leluia, Al·leluia.

Enaltiu el Senyor: Que ho és de bo,perdura eternament el seu amor.Que responga la casa d'Israel:perdura eternament el seu amor. R/

La dreta del Senyor fa proeses,la dreta del Senyor em glorifica.No moriré, viuré encara,per contar les proeses del Senyor. R/

La pedra que rebutjaven els constructorsara corona l'edifici.És el Senyor qui ho ha fet,i els nostres ulls se'n meravellen. R/


EVANGELI¿Per què busqueu entre els morts aquell que viu?


El diumenge, molt de matí, les dones anaren al sepulcreamb les espècies aromàtiques que havien preparat.Trobaren que la pedra havia estat apartada

de l'entrada del sepulcre.Hi entraren, però no trobaren el cos de Jesús, el Senyor.

Mentre es preguntaven què havia passat,se'ls presentaren dos hòmens amb vestits resplendents.Esglaiades, s'inclinaren amb la cara fins a terra,i ells els digueren:

– «¿Per què busqueu entre els morts aquell que viu?No hi és, ací: ha ressuscitat.Recordeu com vos parlava, quan encara era a Galilea, i us deiaque el Fill de l'home havia de ser entregata uns hòmens pecadors, que havia de ser crucificati, que al tercer dia, havia de ressuscitar.»

Llavors, es recordaren del que Jesús havia predit.Se'n tornaren del sepulcre i anunciaren tot això als onze

i a tots els altres.Aquestes dones eren Maria Magdalena, Joana,

i Maria, mare de Jaume.També les altres que eren amb elles, els ho deien.Però, als apòstols, aquesta història els semblà una quimera,

i no se les cregueren.Pere se n'anà corrents al sepulcre,s'ajupí per mirar a dins i veié que no hi havia res mésque el llençol d'amortallar, tot aplanat,

i se'n tornà a casapreguntant-se amb estranyesa què podia haver passat.

Paraula del Senyor.

137 MISSA DEL DIA DE PASQUA

DIUMENGE DE PASQUA. RESURRECCIÓ DEL SENYOR

Missa del dia de Pasqua

LECTURA PRIMERADesprés d'haver ressuscitat d'entre els morts, hem menjat i hem begut amb ell

Lectura dels Fets dels Apòstols 10, 34a.37-43

En aquells dies, Pere prengué la paraula i digué:– «Ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus,

començant per la Galilea,després que Joan havia predicat a la gentque es feren batejar.

Parle de Jesús de Natzaret.Ja sabeu com Déu el consagrà

ungint-lo amb l'Esperit Sant i amb poder,com passà pertot arreu fent el bé i donant la saluta tots els qui estaven davall la dominació del diable

perquè Déu era amb ell.Nosaltres som testimonis de tot allò que va fer

en el país dels jueus i a Jerusalem.Després, el mataren penjant-lo en un patíbul.

Ara bé: Déu el ressuscità al tercer diai concedí que s'apareguera, no a tot el poble, sinó a uns testimonis que, des d'abans, Déu havia escollit: és a dir, a nosaltres,

que hem menjat i hem begut amb elldesprés que ell hagué ressuscitat d'entre els morts.

Ell ens ordenà que predicàrem al poble assegurant que ell és el qui Déu ha destinat a ser

jutge de vius i de morts.Tots els profetes donen testimoni a favor seuanunciant que tot el qui creu en ell

rep el perdó dels pecats gràcies al seu nom.»Paraula de Déu.


salm responsorial117, 1-2.16ab-17.22-23 (R/: 24)

R/ Avui és el dia en què ha obrat el Senyor,alegrem-nos i celebrem-lo.O bé: Al·leluia.

Enaltiu el Senyor: Que ho és de bo,perdura eternament el seu amor.Que responga la casa d'Israel:perdura eternament el seu amor. R/

La dreta del Senyor fa proeses,la dreta del Senyor em glorifica.No moriré, viuré encara,per contar les proeses del Senyor. R/

La pedra que rebutjaven els constructorsara corona l'edifici.És el Senyor qui ho ha fet,i els nostres ulls se'n meravellen. R/

LECTURA SEGONABusqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist


Germans:Ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist,busqueu allò que és de dalt,on hi ha el Crist, assegut a la dreta de Déu;estimeu allò que és de dalt,

no allò que és de la terra.Vosaltres vau morir,i la vostra vida està amagada en Déu

juntament amb el Crist.Quan es manifestarà el Crist,

que és la vostra vida,també vosaltres apareixereu amb ell plens de glòria.

Paraula de Déu.


O bé es pot dir aquesta altra:

Netegeu-vos bé del llevat que éreu abans perquè sigueu una pasta nova

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint 5, 6b-8

Germans:¿No sabeu que una mica de llevat fa pujar tota la pasta?Netegeu-vos bé del llevat que éreu abansperquè sigueu una pasta nova,

vosaltres que heu de ser com pans sense llevatara que Crist, el nostre anyell pasqual, ha estat immolat.Per això, celebrem Pasqua cada dia,no amb el llevat que érem abans,el llevat de la maldat i de la malícia,sinó amb pans sense llevat,

vivint amb sinceritat i veritat.

Paraula de Déu.

seqüència

Els cristians immolen un càntic triomfala la Víctima pasqual.Morint l'Anyell, el ramat d'ovelles redimia.El Just als pecadors amb Déu reconcilia.

Lluitaren Vida i Morten lluita sense mida.El Rei de vida, mort,ja regna amb nova vida.

– «Digueu-nos, oh Maria,¿qui véreu pel camí?»– «La tomba que va obrirel Crist quan ressorgia,i el Crist que reviviaamb glòria sense fi.


Els àngels sense dol,les benes i el llençol.El Crist, que és ma esperança,el Crist ressuscità;camí de Galilea,ell vos precedirà.»

Jesús ressuscitat,sou, d'entre els morts, Senyor.Monarca vencedor,teniu-nos pietat.

al·leluia1 Co 5, 7b-8a

Crist, el nostre anyell pasqual, ha estat immolat:celebrem en el Senyor la festa de Pasqua.

EVANGELIHavia de ressuscitar d'entre el morts


El diumenge, Maria Magdalena se n'anà al sepulcre, de matí,

quan encara era fosc,i veié que la pedra havia estat treta de l'entrada del sepulcre.Ella se'n va corrents a trobar Simó Pere i l'altre deixeble,

aquell que Jesús estimava tant, i els diu:– «S'han endut el Senyor fora del sepulcre

i no sabem on l'han posat.»

Llavors, Pere, amb l'altre deixeble, se n'anà cap al sepulcre.Corrien tots dos junts,però l'altre deixeble s'avançà i arribà primer al sepulcre,s'ajupí per mirar dins

i veié aplanat el llençol d'amortallar,però no hi entrà.Darrere d'ell, arribà Simó Pere,entrà al sepulcre


i veié aplanat el llençol d'amortallar,però el mocador que li havien posat al capno estava aplanat com el llençol,sinó lligat encara al mateix lloc.Llavors, entrà també l'altre deixeble

que havia arribat primer al sepulcre,ho va veure i cregué.Fins aquell moment, encara no havien entès que,

segons les Escriptures,Jesús havia de ressuscitar d'entre els morts.

Paraula del Senyor.

En lloc d'aquest evangeli es pot llegir el de la Nit Santa. A la missa vespertina, es pot substituir l'evangeli pel del diumenge tercer de Pasqua del cicle A.

PASQUA 142

DIUMENGE SEGON DE PASQUA

LECTURA PRIMERACada vegada se'ls afegien molts més que es convertien a la fe


Els apòstols obraven molts miracles i prodigis entre el poble. Tots es reunien unànimement en el pòrtic de Salomó. Ningú dels altres no gosava anar amb ells,

encara que el poble en feia grans elogis. Cada vegada se'ls afegien més hòmens i dones

que es convertien a la fe en el Senyor.

Fins pels carrers la gent treia els malalts i els deixava allí en les lliteres perquè, quan Pere arribara,

almenys la seua ombra en tocara algun. També acudia molta gent

de les poblacions veïnes de Jerusalem portant malalts i persones molestades per esperits impurs, i tots recobraven la salut.

Paraula de Déu.

salm responsorial117, 2-4.22-24.25-27ª (R/: 1)

R/ Enaltiu el Senyor: Que ho és de bo!Perdura eternament el seu amor.O bé: Al·leluia.

Que responga la casa d'lsrael:perdura eternament el seu amor! Que responga la casa d'Aharon: perdura eternament el seu amor! Que responguen els qui veneren el Senyor: perdura eternament el seu amor! R/

143 DIUMENGE II

La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l'edifici.És el Senyor qui ho ha fet,i els nostres ulls se'n meravellen.Avui és el dia en què ha obrat el Senyor,alegrem-nos i celebrem-lo. R/

Ah, Senyor, doneu-nos la victòria!Ah, Senyor, feu que prosperem!Beneït el qui ve en nom del Senyor.Vos beneïm des de la casa del Senyor.El Senyor és Déu. Que ell ens il·lumine. R/

LECTURA SEGONAVaig estar mort, però ara, visc per sempre més

Lectura del llibre de l'Apocalipsi 1, 9-11a.12-13.17-19

Jo, Joan, germà vostre, que junt amb vosaltres compartisc en Jesús

les penes, la paciència i la reialesa, vaig ser deportat a l'illa de Patmos per haver predicat la paraula de Déu i haver donat testimoni de Jesús.

El dia del Senyor, vaig ser transportat per l'Esperit, i vaig sentir darrere meu un gran crit, com un toc de corn, que deia:

– «Escriu en uns fulls això que veus i envia-ho a les set comunitats.»

Vaig girar-me per veure de qui venia la veu que em parlava, i vaig veure set lampadaris d'or, i enmig dels lampadaris algú que semblava un fill d'home, vestit amb una túnica llarga fins als peus i cenyit a l'alçada del pit amb un cenyidor d'or.

En veure'l, vaig caure com mort als seus peus. Ell posà sobre mi la mà dreta i em digué:

– «No tingues por. Jo sóc el primer i el darrer.

PASQUA 144

Sóc el qui viu: Jo que era mort, ara visc per sempre més i tinc les claus de la mort i del seu reialme. Escriu, per tant, tot el que veges, la situació present i la que vindrà després.»

Paraula de Déu.

al·leluiaJo 20, 29

Diu el Senyor: Tomàs, ¿perquè m'has vist has cregut?Feliços els qui creuran sense haver vist.

EVANGELIVuit dies més tard, Jesús entrà


El vespre d'aquell mateix diumenge, els deixebles estaven a casa amb les portes tancades per por dels Jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué:

– «Pau a vosaltres.»Després, els ensenyà les mans i el costat.

Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir:

– «Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envie a vosaltres.»

Llavors, alenà damunt d'ells i els digué:– «Rebeu l'Esperit Sant.

A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però, mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó.»

Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze,

no era allà amb els altres. Ells li digueren:

145 DIUMENGE II

– «Hem vist el Senyor.»Ell els contestà:– «Si no li veig a les mans la marca dels claus,

si no li fique el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m'ho creuré.»

Vuit dies més tard, els deixebles eren a casa altra vegada i Tomàs també hi era.

Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué:

– «Pau a vosaltres.»Després, digué a Tomàs:– «Porta el dit ací i mira'm les mans;

porta la mà i posa-me-la dins el costat. No sigues tan incrèdul. Sigues creient.»

Tomàs li respongué:– «Senyor meu i Déu meu.»Jesús li diu:– «¿Perquè m'has vist has cregut?

Feliços els qui creuran sense haver vist.»

Jesús va fer, en presència dels deixebles, molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit ací han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu,

i tingueu vida en el seu nom, per haver cregut.

Paraula del Senyor.

PASQUA 146

DIUMENGE TERCER DE PASQUA

LECTURA PRIMERANosaltres en som testimonis, i n'és també testimoni l'Esperit Sant

Lectura dels Fets dels Apòstols 5, 27b-32.40b-41

En aquells dies, els apòstols comparegueren davant el sanedrí, i el gran sacerdot començà així el seu interrogatori:

– «Vos vam prohibir severament d'ensenyar res més en el nom de Jesús,

però vosaltres heu omplit Jerusalem de les vostres doctrines i voleu fer-nos culpables

de la sang d'aquest home.»Pere i els apòstols contestaren:– «Obeir Déu és primer que obeir els hòmens.

El Déu dels nostres pares ressuscità Jesús,

que vosaltres havíeu mort penjant-lo en un patíbul. La dreta de Déu l'ha enaltit

com a Capdavanter i Salvador, per concedir al poble d'Israel

la conversió i el perdó dels pecats.

Nosaltres en som testimonis, i n'és també testimoni l'Esperit Sant que Déu ha donat a tots els qui l'obeeixen.»

Ells prohibiren als apòstols de parlar més en nom de Jesús, i els deixaren anar. Els apòstols es retiraren del tribunal del sanedrí, contents que Déu els considerara dignes de ser maltractats

pel nom de Jesús.

Paraula de Déu.

147 DIUMENGE III


R/ Amb quin goig vos exalce, Senyor!O bé: Al·leluia.

¡Amb quin goig vos exalce, Senyor!M'heu tret a flor d'aigua quan m'ofegava,i no heu permès que se n'alegren els enemics.Senyor, m'heu arrancat de la terra dels morts,quan ja m'hi afonava, m'heu tornat la vida. R/

Canteu al Senyor, els qui l'estimeu,enaltiu la seua santedat.El seu rigor dura un instant,el seu favor, tota la vida.A poca nit, tot eren plors, l'endemà, són crits de goig. R/

Escolteu, Senyor, compadiu vos de mi;ajudeu-me, Senyor.Heu mudat en goig les meues penes,Senyor, Déu meu, vos lloaré per sempre. R/

LECTURA SEGONAL'Anyell que ha estat degollat és digne de rebre tot poder.

Lectura del llibre de l'Apocalipsi 5, 11-14

Jo, Joan, tot mirant la visió, vaig sentir les veus d'una multitud d'àngels que rodejava el tron de Déu,

junt amb els vivents i els ancians. Eren milers de milers i miríades de miríades que cridaven:

– «L'Anyell que ha estat degollat es digne de rebre tot poder, riquesa, saviesa, força, honor, glòria i lloança.»

Després, vaig sentir totes les criatures que hi ha al cel, a la terra, davall la terra i al mar, totes les que hi ha en aquests llocs, que deien:

PASQUA 148

– «Al qui seu al tron i a l'Anyell siga donada la lloança, l'honor, la glòria i el poder pels segles dels segles.»

Els quatre vivents responien:– «Amén!»I els ancians es prosternaren adorant.

Paraula de Déu.

al·leluiaCrist, el creador de totes les coses, ha ressuscitati s'ha compadit del llinatge humà.

EVANGELIJesús s'acostà, prengué el pa i els el donava. Igual va fer amb el peix


En aquell temps, Jesús encara s'aparegué als deixebles vora el llac de Tiberíades.

L'aparició fou així:Es trobaven junts Simó Pere, Tomàs el Bessó, Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. Simó Pere els digué:

– «Me'n vaig a pescar.»Els altres li responen:– «Nosaltres també hi anem.»Eixiren tots i pujaren a la barca,

però, aquella nit, no pescaren res. Quan ja clarejava, Jesús s'aturà vora l'aigua,

però els deixebles no el reconegueren. Ell els digué:

– «Xicots, ¿no teniu res per a menjar?»Li contestaren:– «No.»

149 DIUMENGE III

Els digué:– «Tireu la xàrcia a la dreta de la barca i pescareu.»Ho feren així i ja no la podien traure

de tant de peix com hi havia.Llavors, aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere.– «És el Senyor.»Així que Simó Pere sentí aquestes paraules,

es posà la roba que s'havia tret i es llançà a l'aigua. Els altres deixebles, que eren només a uns noranta metres de terra, vingueren amb la barca, estirant la xàrcia plena de peix.

Quan baixaren a terra, veieren un foc, amb peix i pa, coent-se damunt les brases. Jesús els diu:

– «Porteu peixos dels que acabeu de pescar.»Simó Pere pujà a la barca

i estirà cap a terra la xàrcia: hi havia cent cinquanta-tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xàrcia no s'esgarrà. Jesús els digué:

– «Veniu a esmorzar.»Cap dels deixebles no gosava preguntar li qui era;

ja ho sabien que era el Senyor. Jesús s'acostà, prengué el pa i els el donava. Igual va fer amb el peix.

Era la tercera vegada que Jesús s'apareixia als deixebles, després de ressuscitar d'entre els morts.

[ Després d'esmorzar, Jesús diu a Simó Pere:– «Simó, fill de Joan, ¿m'estimes més que aquests?»Ell li contestà:– «Sí, Senyor; ja ho sabeu que vos estime.»Jesús li diu:– «Pastura els meus anyells.»Per segona vegada, li diu Jesús:– «Simó, fill de Joan, ¿m'estimes?»Ell li contesta:

PASQUA 150

– «Sí, Senyor: ja ho sabeu que vos estime.»Jesús li diu:– «Pastura les meues ovelles.»Per tercera vegada, li diu Jesús:– «Simó, fill de Joan, ¿m'estimes?»Pere s'entristí que Jesús li preguntara per tercera vegada

si l'estimava i li contestà;

– «Senyor, vós ho sabeu tot, ja ho sabeu que vos estime.»Li diu Jesús:– «Pastura les meues ovelles.

T'ho dic amb tota veritat: Quan eres jove, et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teues velleses, obriràs les mans

i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols.» Jesús li deia això per indicar com seria la mort

amb què Pere havia de donar glòria a Déu. Després d'aquestes paraules, Jesús afegí:

– «Vine amb mi.» ]

Paraula del Senyor.

151 DIUMENGE IV

DIUMENGE QUART DE PASQUA

LECTURA PRIMERAAra, ens dirigim als qui no són jueus

Lectura dels Fets dels Apòstols 13, 14.43-52

En aquells dies, Pau i Bernabé continuaren el seu viatge des de Perga

i arribaren a Antioquia de Pisídia. El dissabte, entraren a la sinagoga i s'assegueren. Quan ja es dispersava la gent reunida a la sinagoga, molts dels jueus i dels prosèlits seguiren Pau i Bernabé. Ells els parlaven, mirant de persuadir-los que es mantingueren fidels

a la gràcia de Déu.El dissabte vinent, quasi tota la ciutat es reuní

per escoltar la paraula del Senyor. Quan els jueus veieren aquella multitud,

s'engelosiren tant, que es posaren a impugnar amb paraules injurioses tot allò que deia Pau. Però, Pau i Bernabé els respongueren amb valentia:

– «Era el nostre deure anunciar-vos primer a vosaltres la paraula de Déu.

Però ja que vosaltres no la voleu rebre i us feu vosaltres mateixos indignes de la vida eterna,

ara, ens dirigirem als qui no són jueus. Així ens ho té ordenat el Senyor:"T'he fet llum de les nacionsperquè portes la salvació fins als límits de la terra."»

Quan sentiren açò els qui no eren jueus, se n'alegraren, i lloaven la paraula del Senyor. Tots aquells que Déu havia destinat a la vida eterna

es convertiren a la fe.La paraula del Senyor s'escampava per tota la regió.

PASQUA 152

Però els jueus instigaren les dones devotes més distingides i els principals de la ciutat

a promoure una persecució contra Pau i Bernabé, fins que els expulsaren del seu territori. Ells, en senyal de protesta, s'espolsaren els peus sobre els qui els feien marxar, i se n'anaren a Iconi.

Els convertits de nou vivien feliços, plens d'alegria i de l'Esperit Sant.

Paraula de Déu.

salm responsorial99, 2.3.5 (R/: 3c)

R/ Som el seu poble i el ramat que ell pastura.O bé: Al·leluia.

Aclameu el Senyor arreu de la terra,doneu culte al Senyor amb cants de festa,entreu davant d'ell amb crits d'alegria. R/

Reconeixeu que el Senyor és Déu,que és el nostre creador i que som seus,som el seu poble i el ramat que ell pastura. R/

Que ho és de bo, el Senyor!Perdura eternament el seu amor,és fidel per segles i segles. R/

LECTURA SEGONAL'Anyell serà el seu pastor, i els conduirà vora les fonts de l'aigua de la vida.

Lectura del llibre de l'Apocalipsi 7, 9.14b-17

Jo, Joan, vaig veure una multitud tan gran que ningú no hauria pogut comptar.

Era gent de tota nacionalitat, de totes les races, pobles i llengües.

S'estaven drets davant el tron i davant l'Anyell, vestits de blanc i amb palmes a les mans.

153 DIUMENGE IV

Un dels ancians em digué:– «Aquests són els qui vénen de la gran tribulació.

Han rentat els seus vestits amb la sang de l'Anyell, i els han quedat blancs.

Per això estan davant el tron de Déu, donant-li culte, nit i dia, dins el seu santuari. El qui seu en el tron els protegirà amb la seua presència, mai més no passaran fam, mai més no passaran set,

ni estaran exposats al sol ni a la calor, perquè l'Anyell que està en el tron els guiarà i els conduirà a les fonts on brolla l'aigua de la vida.

Déu els eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls.»

Paraula de Déu.

al·leluiaJo 10, 14

Jo sóc el bon pastor, diu el Senyor:jo reconec les meues ovelles,i elles em reconeixen a mi.

EVANGELIJo done la vida eterna a les meues ovelles


En aquell temps, digué Jesús:

– «Les meues ovelles reconeixen la meua veu. També jo les reconec i elles em segueixen. Jo els done la vida eterna: no es perdran mai ni me les prendrà ningú de les mans. Allò que el Pare m'ha donat val més que tot, i ningú no ho podrà arrancar de les mans del Pare. Jo i el Pare som u.»

Paraula del Senyor.

PASQUA 154

DIUMENGE CINQUÈ DE PASQUA

LECTURA PRIMERAAnunciaven a la comunitat tot el que Déu havia fet junt amb ells

Lectura dels Fets dels Apòstols 14, 20b-26; grec 21-27

En aquells dies, Pau i Bernabé se'n tornaren a Listra,

a Iconi i a Antioquia. Confortaven els convertits de nou i els exhortaven que es mantingueren fidels a la fe. Els recordaven que,

per entrar al Regne de Déu, hem de passar per moltes tribulacions.

Ordenaren preveres en cadascuna de les comunitats, i, amb pregàries i dejunis, els encomanaren al Senyor,

en qui havien cregut.Continuaren el seu viatge a través de Pisídia

i arribaren a Pamfília. Després d'anunciar a Perga la paraula,

baixaren a Atàlia, i d'allí se'n tornaren per mar a Antioquia, des d'on la comunitat els havia confiat a la gràcia de Déu perquè dugueren a terme

l'obra que acabaven d'acomplir.Així que arribaren,

reuniren la comunitat per anunciar-los tot el que Déu havia fet junt amb ells, i que Déu havia obert les portes de la fe

als qui no són jueus,

Paraula de Déu.

155 DIUMENGE V

salm responsorial144, 8-9.10-11.12-13ab (R/: 1)

R/ Beneiré el vostre nom per sempre,Déu meu i rei meu.

El Senyor és compassiu i benigne,lent per al castic, gran en l'amor.El Senyor és bo per a tothom,estima entranyablement tot el que ell ha creat. R/

Que us enaltisquen les vostres criatures,que us beneïsquen els fidels;que proclamen la glòria del vostre Regnei parlen de la vostra potència. R/

Que facen conèixer als hòmens les gestes del Senyor,la magnificència gloriosa del seu Regne.El vostre Regne s'estén a tots els segles,el vostre imperi, a totes les generacions. R/

LECTURA SEGONADéu ens eixugarà dels ulls totes les llàgrimes

Lectura del llibre de l'Apocalipsi 21, 1-5a

Jo, Joan, vaig veure un cel nou i una terra nova. El cel i la terra d'abans havien desaparegut i de mar ja no n'hi havia.

Llavors, vaig veure baixar del cel, venint de Déu, la ciutat santa, la nova Jerusalem, abillada com una núvia que s'engalana per al seu espòs, i vaig sentir, cap a l'indret del tron, una veu forta que cridava:

– «És el tabernacle on Déu es trobarà amb els hòmens. Viurà amb ells, ells seran el seu poble i el seu Déu serà "Déu-que-és-amb-ells". Els eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni penes. Les coses d'abans han passat.»

PASQUA 156

Llavors, el qui seia al tron afirmà:– «Jo faré que tot siga nou.»

Paraula de Déu.

al·leluiaJo 13, 34

Vos done un manament nou, diu el Senyor;que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat.

EVANGELIVos done un manament nou: que us estimeu els uns als altres

Lectura de l'evangeli segons sant Joan 13, 31-33a.34-35

Quan Judes va ser fora del cenacle, Jesús digué:

– «Ara, el Fill de l'home és glorificat, i Déu és glorificat en ell. Si Déu és glorificat en ell, és que també Déu el glorificarà en Déu mateix, i el glorificarà ben prompte.

Fillets, és per poc temps que encara estic amb vosaltres. Vos done un manament nou:

que us estimeu els uns als altres. Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres. Per l'estimació que us tindreu entre vosaltres

tothom coneixerà si sou deixebles meus.»

Paraula del Senyor.

157 DIUMENGE VI

DIUMENGE SISÈ DE PASQUA

LECTURA PRIMERAL'Esperit Sant i nosaltres hem cregut que no vos havíem d'imposar

cap altra càrrega que aquestes indispensables

Lectura dels Fets dels Apòstols 15, 1-2.22-29

En aquells dies, uns que havien baixat de Judea,

ensenyaven als germans d'Antioquia que, si no es feien circumcidar

d'acord amb la Llei de Moisès, no podien salvar-se.

Això portà una desavinença i una discussió tan seriosa de Pau i Bernabé amb ells, que decidiren que Pau i Bernabé, amb alguns més, pujaren a Jerusalem per tractar d'aquesta qüestió amb els apòstols i els preveres.

Llavors, els apòstols i els preveres, amb tota la comunitat reunida, decidiren d'elegir uns delegats i enviar-los a Antioquia junt amb Pau i Bernabé.

Els elegits foren Judes, conegut també amb el nom de Bar-Sabàs, i Siles,

hòmens que es distingien com a dirigents en la comunitat dels germans.Els donaren aquesta carta:

«Els apòstols i els preveres saluden, com a germans, els germans no jueus

d'Antioquia, de Síria i de Cilícia.Hem sabut que alguns havien vingut d'entre nosaltres sense la nostra autorització, vos havien pertorbat amb les seues opinions

i havien inquietat els vostres esperits. Per això, hem decidit unànimement d'escollir

PASQUA 158

uns representants nostres per enviar-vos-els junt amb els nostres estimats Bernabé i Pau, que han entregat les seues vides

per la causa del nostre Senyor, Jesucrist.Els qui us enviem són Judes i Siles. Ells vos exposaran de paraula això mateix que us diem per escrit, i és que l'Esperit Sant i nosaltres hem cregut que no us havíem d'imposar cap altra càrrega que aquestes indispensables: que us abstingueu de menjar carn sacrificada als ídols, de menjar sang i animals ofegats i de contraure un matrimoni incestuós.

Fareu bé de guardar-vos de tot això.Adéu.»

Paraula de Déu.

salm responsorial66, 2-3.5.6 i 8 (R/: 4)

R/ Que vos alaben les nacions, Déu nostre,que vos alaben tots els pobles alhora.O bé: Al·leluia.

Que Déu s'apiade de nosaltres i ens beneïsca,que ens faça veure la claror de la seua mirada.La terra coneixerà els vostres designis,i veuran tots els pobles la salvació. R/

Que s'alegren els pobles i criden de goig.Vós regiu el món amb justícia,regiu les nacions amb rectitud,i guieu els pobles de la terra. R/

Que vos alaben les nacions, Déu nostre,que vos alaben tots els pobles alhora.Que Déu ens beneïsca,i el veneren d'un cap a l'altre de la terra. R/

159 DIUMENGE VI

LECTURA SEGONAM'ensenyà la ciutat santa que baixava del cel

Lectura del llibre de l'Apocalipsi 21, 10-14.22-23

L'àngel em transportà en l'Esperit dalt d'una muntanya gran i alta,

i m'ensenyà la ciutat santa de Jerusalem, que baixava del cel, de la presència de Déu,

i la glòria de Déu l'envoltava. Resplendia com les pedres més precioses, com un jaspi de transparència cristal·lina.Tenia una muralla gran i alta,

amb dotze portes. A les portes hi havia dotze àngels

i dotze noms gravats, que són els de les dotze tribus d'Israel.

Tres de les portes miraven a llevant, tres al nord, tres al sud i tres a ponent. La muralla reposava sobre un fonament de dotze pedres que duia els noms dels dotze Apòstols de l'Anyell. No hi vaig veure el santuari del temple, perquè el Senyor, Déu de l'univers, amb l'Anyell,

és el seu santuari.La ciutat no necessita que la il·luminen el sol o la lluna,

perquè la glòria de Déu l'omple de claror i l'Anyell li fa llum.

Paraula de Déu.

al·leluiaJo 14, 23

Qui m'estima, farà cas de les meues paraules, diu el Senyor;

el meu Pare l'estimarà i vindrem a fer estada en ell.

PASQUA 160

EVANGELIL'Esperit Sant vos farà recordar tot el que jo us he dit


En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:

– «Qui m'estima, farà cas de les meues paraules; el meu Pare l'estimarà,

i vindrem a fer estada en ell.Qui no m'estima, no fa cas de les meues paraules.I les paraules que vosaltres sentiu no són meues; són del Pare que m'ha enviat.

Tot això vos ho he dit mentre he estat amb vosaltres. Però el Defensor, l'Esperit Sant

que el Pare enviarà en nom meu, vos ho ensenyarà tot i us farà recordar tot el que jo us he dit.

Vos deixe la pau, vos done la meua pau. Jo vos la done de veritat, no com la dóna el món. Assereneu els vostres cors: no us torbeu ni tingueu por. Ja heu sentit això que us deia:

«Me'n vaig i torne a vosaltres.» Si m'estimeu, vos heu d'alegrar que me'n vaja al Pare,

ja que el Pare és més gran que jo. Vos ho he dit ara per endavant, perquè després, quan veureu que això s'acompleix

vos refermeu en la vostra fe.»

Paraula del Senyor.

161 ASCENSIÓ DEL SENYOR

ASCENSIÓ DEL SENYOR

LECTURA PRIMERAS'enlairà davant d'ells.


En la primera part del meu llibre, Teòfil,he parlat de tot allò que Jesús va fer i ensenyar,des del principi fins al dia que fou endut al cel,després de confiar, en virtut de l'Esperit Sant,

la seua missió als apòstols que ell havia elegit.

Després de la passió, se'ls presentà viu,i ho comprovaren de moltes maneres,ja que, durant quaranta dies, se'ls aparegué

i els parlava del Regne de Déu.

Estant reunit amb ells,els manà que no s'allunyaren de Jerusalemi els digué:

– «Espereu ací la promesa del Pareque vau sentir dels meus llavisquan vos deia que Joan havia batejat només amb aigua;vosaltres, d'ací a pocs dies,

sereu batejats amb l'Esperit Sant.»Els qui es trobaven reunits li preguntaven:– «Senyor, ¿és ara que restablireu la reialesa d'Israel?»Ell els contestà:– «No és cosa vostra de saber quins temps i quines dates

ha fixat l'autoritat del Pare,però, quan l'Esperit Sant vindrà sobre vosaltres,rebreu una força que vos farà testimonis meusa Jerusalem, a tot el país dels jueus, a Samaria

i fins als límits més llunyans de la terra.»Quan hagué dit això, s'enlairà davant d'ells,

i un núvol se l'endugué i el perderen de vista.Encara s'estaven mirant al cel com ell se n'anava,

PASQUA 162

quan es presentaren dos hòmens, vestits de blanc,que els digueren:

– «Hòmens de Galilea, ¿per què vos esteu mirant al cel?Aquest Jesús que ha estat endut d'entre vosaltres

cap al cel,tornarà de la manera

com vosaltres acabeu de contemplarque se n'anava al cel.»

Paraula de Déu.

salm responsorial46, 2-3.6-7.8-9 (R/: 6)

R/ Déu puja enmig d'aclamacions,al so dels corns puja el Senyor.O bé: Al·leluia.

Aplaudiu, pobles de tot el món,aclameu Déu amb entusiasme.El Senyor és l'Altíssim, el terrible,rei de reis a tot el món. R/

Déu puja enmig d'aclamacions,al so dels corns puja el Senyor.Canteu a Déu, canteu-li,canteu al nostre rei. R/

Que és rei de tot el món,canteu a Déu un himne.Déu regna sobre les nacions,Déu seu al tron sagrat. R/

163 ASCENSIÓ DEL SENYOR

LECTURA SEGONAEl féu seure a la seua dreta dalt del cel

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes 1, 17-23

Germans:Demane al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós,que vos concedisca els dons espiritualsd'una comprensió profunda i de la seua revelació,

perquè conegueu de veritat qui és ell;li demane també que il·lumine la mirada interior

del vostre cor,perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat,quines riqueses de glòria ens té reservades

en l'heretat que ell ens dóna entre els sants.Que conegueu també la grandesa immensadel poder que obra en vosaltres, els creients;vull dir l'eficàcia de la seua força i de la seua sobiraniaamb què obrà quan ressuscità el Crist d'entre els mortsi el féu seure a la seua dreta dalt el cel,per damunt de tots els governants

i dels qui tenen autoritat, poder o senyoria, i per damunt de tots els títols que es poden donar

en el nostre món i en l'altre.Tot ho ha posat davall dels seus peus,i a ell l'ha fet cap de tot i l'ha donat a l'Església,

que és el seu cos i el seu complement,ell que té en totes les coses la seua plenitud.

Paraula de Déu.

al·leluiaMt 28, 19 i 20

Aneu a convertir tots els pobles;jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món.

PASQUA 164

EVANGELIMentre els beneïa, era emportat amunt cap al cel.


En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:

– «Així ho diuen les Escriptures:El Messies havia de patiri de ressuscitar el tercer dia,i calia predicar en nom d'ell a tots els pobles,

començant per Jerusalem,la conversió i el perdó dels pecats.Vosaltres en sou testimonis.Ara, jo us enviaré el do que el Pare ha promès,

i vindrà sobre vosaltres;no us mogueu de la ciutatfins que haureu estat revestits del poder

que us vindrà de dalt.»

Després, se'ls endugué fora, fins a prop de Betània,alçà les mans i els beneí.Mentre els beneïa, s'allunyà d'ellsportat amunt cap al cel;ells es prosternaren adorant-lo.Després, plens d'una alegria immensa,

se'n tornaren a Jerusalem.I, contínuament, eren al temple donant gràcies a Déu.

Paraula del Senyor.

165 DIUMENGE VII

DIUMENGE SETÈ DE PASQUA

LECTURA PRIMERAVeig el Fill de l'home, ferm a la dreta de Déu


En aquell temps, Esteve, ple de l'Esperit Sant, fixà al cel la mirada i veié la glòria de Déu i que Jesús s'alçava ferm a la dreta de Déu. Llavors, digué:

– «Veig obert el cel, i el Fill de l'home ferm a la dreta de Déu.»

Ells es taparen les orelles, es llançaren tots alhora contra ell, cridant tant com podien, i el tragueren fora de la ciutat per apedregar-lo. Els testimonis deixaren els seus mantells

als peus d'un jove que es deia Saule. Mentre l'apedregaven, Esteve pregava:

– «Jesús, Senyor, rebeu el meu esperit.»

Després, caigué de genolls i cridà:– «Senyor, no els tingueu en compte aquest pecat.»I, havent dit això, va morir.

Paraula de Déu.

salm responsorial96, 1 i 2b.6 i 7c.9 (R/: 1a i 9a)

R/ EL Senyor és rei, l'Altíssim sobre la terra.

El Senyor és rei. La terra ho celebra,se n'alegren totes les illes.Justícia i raó sostenen el seu tron. R/

El cel proclama la seua justícia,i tots els pobles contemplen la seua glòria,tots els àngels es prosternen davant d'ell. R/

PASQUA 166

Perquè vós sou el Senyor,l'Altíssim sobre tota la terrai excels per damunt de tots els déus. R/

LECTURA SEGONAJesús, Senyor, veniu

Lectura del llibre de l'Apocalipsi 22, 12-14.16-17.20

Jo, Joan, vaig sentir una veu que em deia:– «Vinc de seguida,

i m'acompanya la meua recompensa, per pagar a cadascú segons les seues obres.

Jo sóc l'Alfa, primera lletra de l'alfabet, i l'Omega, que és la darrera;

sóc el primer i el darrer, el principi i la fi. Feliços els qui blanquegen els seus vestits per poder tindre dret a l'arbre de la vida

i poder entrar a la ciutat per les seues portes. Jo, Jesús, he enviat el meu àngel perquè vos testifique tot això

referent a les comunitats de l'Església. Jo sóc el rebrot

i el llinatge de David, l'estel brillant del matí.»

L'Esperit i l'esposa diuen:– «Veniu.»I els qui escolten aquesta lectura que diguen:– «Veniu.» Que s'acosten els assedegats.

Tot el qui vullga, que prenga aigua de la vida: sense pagar res.

El qui testifica tot això diu:– «Sí, vinc de seguida.»Amén. Jesús, Senyor, veniu.

Paraula de Déu.

167 DIUMENGE VII

al·leluiaJo 14, 18

No us deixaré òrfens, diu el Senyor;me'n vaig, però tornaré, i el vostre cor s'alegrarà.

EVANGELIQue siguen plenament u


En aquell temps, Jesús alçà els ulls al cel i digué: – «Pare sant, no pregue només per ells,

sinó també pels qui creuran en mi, gràcies a la seua paraula.

Que tots siguen u. Que estiguen en nosaltres, Pare, com vós esteu en mi i jo en vós. Així el món creurà que vós m'heu enviat.

La glòria que vós m'heu donat, jo també els l'he donada a ells, perquè siguen u com nosaltres som u. Que jo estiga en ells i vós en mi,

que siguen plenament u. Així, el món coneixerà que vós m'heu enviat i que els heu estimat com m'heu estimat a mi.

Pare, vós me'ls heu donat; vull que estiguen amb mi allà on jo estic, i vegen la meua glòria, la que m'heu donat per haver-me estimat

ja abans de crear el món. Pare bo, el món no us ha conegut, però jo vos he conegut, i ells han conegut que vós m'heu enviat. Jo els he fet conèixer el vostre nom i els el faré conèixer més encara, perquè l'amor amb què m'heu estimat estiga en ells,i també hi estiga jo.»

Paraula del Senyor.

DIUMENGE DE PENTECOSTA 168

DIUMENGE DE PENTECOSTAMissa de la vigília

Aquesta missa es diu al vespre del dissabte, siga abans de les primeres vespres de diumenge, siga després.

LECTURA PRIMERA

1La ciutat porta el nom de Babel, perquè allà el Senyor posà la confusió

en el llenguatge de tot el món


En aquell temps, per tot el món els hómens parlaven una sola llengua,

amb les mateixes paraules.

Venint de l'Orient, trobaren una plana al país de Senaari la poblaren.

Llavors, es proposaren els uns als altres de fer rajoles i coure-les al forn.

Així començaren a fer servir rajoles, en lloc de pedra,i asfalt, en lloc de ciment.

Després, digueren:– «Construïm-nos una ciutat,

amb una torre que arribe fins al cel;així farem famós el nostre nom

i no ens dispersarem per tota la terra.»El Senyor baixà per veure la ciutat i la torre

que construiren els hòmens, i digué:– «Tots formen un sol poble i parlen una sola llengua,

i aquesta és tot just la primera obra que emprenen.Des d'ara, no quedarà fora del seu abast

qualsevol dels seus projectes.Baixem-hi a posar confusió en el seu llenguatge,i que ningú no entenga els altres.»

Així, el Senyor els dispersà per tota la terrades d'aquell lloc,


i abandonaren la construcció de la ciutat.Per això, la ciutat porta el nom de Babel:allà, el Senyor posà la confusió

en el llenguatge de tot el món,i, des d'allà, el Senyor els dispersà per tota la terra.

Paraula de Déu.

O bé:

2El Senyor baixà a la muntanya del Sinaí davant de tot el poble

Lectura del llibre de l'Èxode 19, 3-8a.16-20b

En aquells dies, Moisès pujà a la muntanya de Déu.El Senyor el cridà des de la muntanya i li digué:

– «Parla a la casa de Jacob, comunica açò als israelites:Vosaltres heu vist allò que he fet als egipcis,i com vos he pres sobre les ales, igual que una àguila,

i vos he portat fins a mi.Ara, si vosaltres m'escolteu

i observeu les condicions de la meua aliança,sereu la meua possessió personal,

a part de tots els pobles,encara que tota la terra siga meua.

Vosaltres sereu el meu reialme sacerdotal,la meua nació sagrada.

Això és el que has de dir als israelites.»

Moisès vingué, convocà els ancians del poblei els proposà tot això que el Senyor li havia encomanat.Tot el poble, unànimement, respongué:

– «Complirem tot això que el Senyor diu.»

Al despús-demà, quan es feia de dia,dalt la muntanya, coberta d'un núvol espès,esclataren trons i llamps


acompanyats d'un toc de corn fortíssim.En el campament tot el poble s'esglaià.Moisès va fer eixir del campament el poble

per anar a trobar-se amb Déu,i s'aturaren al peu de la muntanya.Tota la muntanya del Sinaí fumejava,perquè el Senyor hi havia baixat enmig del foc.El fum pujava de la muntanya

com la fumerada d'una fornal,i tot el poble estava esglaiadíssim.El toc de corn creixia, cada vegada més fort:Moisès parlava i Déu li responia enmig d'aquell so.El Senyor baixà a la muntanya del Sinaí,al punt més alt de la muntanya,

i cridà Moisès perquè hi pujara.

Paraula de Déu.

O bé:

3Ossos descarnats, faré entrar dins de vosaltres l'esperit, i recobrareu la vida

Lectura del llibre del profeta Ezequiel 37, 1-14

En aquells dies, la mà del Senyor es posà sobre mi,em féu eixir fora, portat per l'Esperit del Senyor,i em deixà al mig de la plana, que era plena d'ossos.Em va fer passar pertot arreu on estaven,donant voltes i més voltes:n'hi havia moltíssims per tota la plana,

i es veien del tot descarnats.Llavors, em digué:

– «Què et sembla, fill d'home: ¿reviuran aquests ossos?»Jo li vaig respondre:– «Senyor, Déu meu, només vós ho sabeu.»Ell em digué:


– «Profetitza sobre aquests ossos i digues-los:"Ossos descarnats, escolteu la paraula del Senyor.Açò diu el Senyor Déu a aquests ossos:Faré entrar dins vostre l'esperit, i recobrareu la vida.Vos cobriré amb tendons,faré créixer la carn damunt de vosaltres,vos revestiré de pell,vos infondré el meu esperit, i recobrareu la vida.Llavors, sabreu que jo sóc el Senyor."»

Jo vaig profetitzar tal com ell m'ho havia manati, tan bon punt vaig començar de fer-ho,

se sentí un rebombori:els ossos s'arrimaren l'un a l'altre

i vaig veure que es cobrien amb tendons,els creixia la carn, es revestien de pell pel damunt,

però no respiraven.Llavors, em digué:– «Profetitza a l'esperit, profetitza, fill d'home,

digues a l'esperit:"Açò diu el Senyor Déu:Vine dels quatre vents, esperit,alena sobre aquests morts perquè recobren la vida."»

Jo vaig profetitzar tal com m'havia manat,els entrà a dins l'esperit,recobraren la vida i s'alçaren drets sobre els peus.

Formaven una multitud molt, però molt gran.I em digué:– «Fill d'home, aquests ossos són tot el poble d'Israel.

Ells diuen: "Els nostres ossos ja són descarnats,hem perdut l'esperança,per a nosaltres tot s'ha acabat."

Per això, profetitza i els dius:"Açò diu el Senyor Déu:Mira, poble meu, jo obriré els vostres sepulcres,vos en faré eixir i vos faré entrar en el territori d'Israel.Llavors, poble meu, quan obriré els vostres sepulcres


i vos en faré eixir,sabreu que jo sóc el Senyor.

Vos infondré el meu esperit i recobrareu la vida,i vos deixaré en el vostre territori.Llavors, sabreu que jo, el Senyor,

ho he anunciat i ho he complit."»

Paraula de Déu.

O bé:

4Abocaré el meu Esperit sobre els meus servents

Lectura del llibre del profeta Joel 2, 28-32; hebreu 3, 1-5

Açò diu el Senyor:– «Abocaré el meu Esperit sobre tothom:

els vostres fills i les vostres filles profetitzaran,els vostres vells seran afavorits amb somnis,

i els vostres jòvens, amb visions.En aquells dies, fins i tot abocaré el meu Esperitsobre els esclaus i les esclaves.

Faré que apareguen presagis al cel i a la terra:sang i foc i columnes de fum;e1 sol s'enfosquirà i la lluna es tornarà sangabans no arribe el dia del Senyor, gran i terrible.

Llavors, tots els qui invocaran el nom del Senyorse salvaran del desastre,

perquè, tal com ha dit el Senyor,quedaran supervivents a la muntanya de Sió i a Jerusalem,i, entre els qui quedaran,hi haurà aquells que el Senyor crida.»

Paraula de Déu.


salm responsorial103, 1-2a.24 i 35c.27-28.29bc-30 (R/: 30)

R/ Quan envieu el vostre alè, Senyor,renoveu la vida sobre la terra.O bé: Al·leluia.

Beneeix el Senyor, ànima meua.Senyor, Déu meu, que ho sou de gran! Aneu vestit d'esplendor i de majestat,vos embolcalla la llum com un mantell. R/

Que ho són de variades, Senyor, les vostres obres, i totes les heu fetes amb saviesa!La terra és plena de les vostres criatures.Beneeix el Senyor, ànima meua. R/

Tots esperen de la vostra màque els doneu l'aliment al seu temps;els el doneu, i ells l'arrepleguen,així que obriu la mà, mengen abundosament. R/

Si els retireu l'alè, expireni tornen a la pols d'on van eixir.Quan envieu el vostre alè, renaix la creació, i renoveu la vida sobre la terra. R/

LECTURA SEGONAL'Esperit intercedeix amb gemecs que no es poden expressar


Germans: Fins ara, tot l'univers creat gemegai sofreix dolors com la mare quan infanta.

Però no és ell tot sol.També nosaltres, els qui ja posseïm l'Esperit

com a primers fruits de la collita que vindrà,gemeguem igualment dins nosaltres,esperant l'hora que serem plenament fills,


quan el nostre cos serà redimit.Ja estem salvats, però dins una esperança.Ara bé, ningú no espera allò que veu;si ja ho veiera, ¿com ho esperaria?Per tant, si esperem allò que encara no veiem,ens toca viure ferms en l'esperança.

És també l'Esperit mateix el qui, per ajudar la nostra debilitat,intercedeix amb gemecs que no es poden expressar.Perquè nosaltres no sabem què hem de demanar,

per pregar com cal,però és ell, l'Esperit, qui es posa en lloc nostre.I, encara que els seus gemecs no es puguen expressar,el qui penetra l'interior dels cors

sap prou bé quin és el deler de l'Esperit;ell intercedeix a favor del poble sant tal com Déu ho vol.

Paraula de Déu.

al·leluiaVeniu, Esperit Sant, ompliu el cor dels vostres fidelsi enceneu-hi la flama del vostre amor.

EVANGELINaixeran rius d'aigua viva de l'interior del qui creu en mi


Quan se celebrava el darrer dia de la festa dels Tabernacles,que era el dia més solemne de tota la vuitada,Jesús es posà dret i cridà:

– «Si algú té set, que vinga a mi, i que bega. Com diu l'Escriptura,naixeran rius d'aigua viva de l'interior del qui creu en mi.»

Deia açò referint-se a l'Esperit que havien de rebre els qui creurien en ell.Llavors, encara no havia vingut l'Esperit,perquè Jesús encara no havia estat glorificat.

Paraula del Senyor.

175 MISSA DEL DIA

Missa del dia

LECTURA PRIMERATots quedaren plens de l'Esperit Sant i començaren a parlar


Durant la celebració de la diada de la Pentecostaes trobaven tots junts en un mateix lloc,quan, de sobte, se sentí venir del cel un so

com si es girara una ventada violenta,i omplí tota la casa on es trobaven asseguts.Llavors, se'ls aparegueren com unes llengües de foc,que es distribuïren i es posaren sobre cadascun d'ells.Tots quedaren plens de l'Esperit Santi començaren a expressar-se en diversos llenguatges,

tal com l'Esperit els concedia de parlar.

Residien a Jerusalem jueus piadososprovinents de totes les nacionalitats que hi ha davall el cel.

Quan se sentí aquell so,la gent hi anà i quedaren desconcertats,perquè cadascú els sentia parlar en la seua pròpia llengua.Estranyats i fora de si, deien:

– «¿No són galileus, tots aquests que parlen?¿Com és que cadascú de nosaltres

els sentim en la nostra llengua materna?Entre nosaltres hi ha parts, medes i elamites,hi ha residents a Mesopotàmia,

al país dels jueus i a Capadòcia,al Pont i a l'Àsia, a Frígia i a Pamfília,a Egipte i a les regions de Líbia, tocant a Cirene,hi ha forasters de Roma, hi ha jueus i prosèlits,hi ha cretencs i àrabs, però tots nosaltres

els sentim proclamar les grandeses de Déuen les nostres pròpies llengües.»

Paraula de Déu.


salm responsorial103, 1ab i 24ac.29bc-30.31 i 34 (R/: 30)

R/ Quan envieu el vostre alè, Senyor,renoveu la vida sobre la terra.O bé: Al·leluia.

Beneeix el Senyor, ànima meua.Senyor, Déu meu, que ho sou de gran!Que ho són de variades, Senyor, les vostres obres, la terra és plena de les vostres criatures! R/

Si els retireu l'alè, expireni tornen a la pols d'on van eixir.Quan envieu el vostre alè, renaix la creació,i renoveu la vida sobre la terra. R/

Glòria al Senyor per sempre!Que s'alegre el Senyor contemplant allò que ha fet,que li siga agradable aquest poema,són per al Senyor aquests cants de goig. R/

LECTURA SEGONATots nosaltres hem estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint 12, 3b-7.12-13

Germans: Ningú no pot confessar que Jesús és el Senyorsi no és per un do de l'Esperit Sant.

Els dons que rebem són diversos,però l'Esperit que els distribueix és un.Són diversos els serveis,però és un el Senyor a qui servim.Són diversos els miracles,però tots són obra d'un sol Déu,que els fa valent-se de cadascú de nosaltres.

Les manifestacions de l'Esperit distribuïdessón en bé de tots.

177 MISSA DEL DIA

Perquè el Crist és com el cos humà:és un, encara que tinga molts membres,ja que tots els membres, ni que siguen molts,

formen un sol cos.Tots nosaltres, jueus o grecs, esclaus o lliures,hem estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos,i a tots ens ha estat donat com a beguda el mateix Esperit.

Paraula de Déu.

seqüència

Veniu, oh Sant Esperit, des del cel al nostre pit amb un raig de llum divina.

Pare dels pobres, veniu, dau-nos els dons que teniu, oh sol que el cor il·lumina.

Vós sou nostre Defensor, de l'ànima Habitador,i dolcíssim refrigeri.

En els treballs sou confort, en les penes sou conhort, en la calor sou temperi.

Oh divina Claredat,visiteu la intimitatdel cor que ja us ansia.

Res tindrà l'home si vós no li dau vostre socors divinal, que bé li sia.

Tot lo que no és net renteu; tot lo que ja és sec regueu; cureu tota malaltia.


Tot lo indòmit endolciu;tot lo fred encalentiu;regiu el qui s'esgarria.

Dau als fidels confiatsdels vostres dons esperats la sacrosanta Setena;

el mèrit de la virtut,el camí de la salut,la joia immortal i plena.

al·leluiaVeniu, Esperit Sant, ompliu el cor dels vostres fidelsi enceneu-hi la flama del vostre amor.

EVANGELICom el Pare m'ha enviat a mi, jo vos envie a vosaltres. Rebeu l'Esperit Sant


A la vesprada d'aquell mateix diumenge,els deixebles estaven a casa

amb les portes tancades per por dels jueus.Jesús entrà, es posà al mig i els digué:

– «Pau a vosaltres.»Després, els ensenyà les mans i el costat.

Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor.Ell els tornà a dir:

– «Pau a vosaltres.Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envie a vosaltres.»

Llavors, alenà damunt d'ells i els digué:– «Rebeu l'Esperit Sant.

A tots aquells a qui perdonareu els pecats,els quedaran perdonats,

però, mentre no els perdoneu, quedaran sense perdó.» Paraula del Senyor.

SOLEMNITATS DEL SENYOR

DE DURANT L'ANY

181 SANTÍSSIMA TRINITAT

SOLEMNITAT DE LA SANTÍSSIMA TRINITATDiumenge després de la Pentecosta

LECTURA PRIMERALa saviesa havia nascut abans que la terra existira

Lectura del llibre dels Proverbis 8, 22-31

Açò diu la Saviesa de Déu: «De molt abans de començar les seues obres

el Senyor m'infantà com a primícia de tot el que ha fet.

He estat configurada des de sempre, des del començament,

abans que la terra existira. No hi havia encara els oceans, no existien les fonts d'on brollen les aigües, i jo ja havia nascut.

He nascut abans que les muntanyes, abans que foren plantades les altures; encara no havia fet la terra ni els llacs,

ni la massa terrosa dels continents; quan ell instal·lava la volta del cel, jo hi era, quan traçava el cercle de l'horitzó sobre els oceans, quan fixava allà dalt el cobricel dels núvols, quan contenia les fonts de l'oceà, quan posava límits al mar

i l'aigua no desobeïa les seues ordres, quan construïa els fonaments de la terra, jo era al seu costat com un deixeble preferit,feia cada dia les seues delícies, jugava contínuament a la seua presència, jugava per tota la terra, i compartia amb els hòmens les meues delícies.

Paraula de Déu.

SOLEMNITATS DEL SENYOR 182

salm responsorial8, 4-5.6-7.8 (R/: 2a)

R/ Senyor, sobirà nostre, que ho és de gloriós el vostre nom per tota la terra!

Quan mire al cel que han creat les mans vostres, la lluna i els estels que hi heu posat.Jo dic: ¿Que és l'home, perquè vos en recordeu? ¿Que és un mortal, perquè li doneu autoritat? R/

Quasi bé l'heu igualat als àngels, l'heu coronat de glòria i de prestigi, l'heu fet rei de les coses que heu creat, tot ho heu posat davall els seus peus. R/

Ramades de bous i ovelles, fins i tot els animals de la selva, l'ocell que vola i els peixos del mar, i tot el que segueix els camins dels oceans. R/

LECTURA SEGONAEstem en pau amb Déu, gràcies a Crist, per l'amor que l'Esperit Sant

vessa en els nostres cors


Germans: Ara que ja som justs, com a creients que som, estem en pau amb Déu,

gràcies a Jesucrist, el nostre Senyor. És per ell que la fe ens ha donat entrada en aquesta gràcia que posseïm tan en ferm, i és per ell que tenim la satisfacció d'esperar

la glòria de Déu. Encara més: fins enmig de les proves

trobem motiu de satisfacció, perquè sabem que les proves ens fan constants

en el sofriment, la constància obté l'aprovació de Déu, l'aprovació de Déu dóna esperança,

183 SANTÍSSIMA TRINITAT

i l'esperança no pot defraudar ningú, després que Déu, donant-nos l'Esperit Sant, ha posat en els nostres cors el seu amor.

Paraula de Déu.

al·leluiaCfr. Ap 1, 8

Glòria al Pare, al Fill i a l'Esperit Sant, a Déu que és, que era i que ha de vindre.

EVANGELITot allò que és del Pare és meu;

l'Esperit Sant rebrà d'allò que és meu i us ho anunciarà


En aquell temps, Jesús digué als deixebles:

– «Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara, seria per a vosaltres una càrrega massa pesada. Quan vindrà el Defensor, l'Esperit de veritat, vos guiarà cap al coneixement de la veritat sencera, perquè ell no parlarà pel seu compte: dirà tot el que sentirà dir

i us anunciarà l'esdevenidor.Ell em donarà glòria, perquè tot allò que anunciarà,

ho haurà rebut d'allò que és meu.Tot allò que és del Pare és meu; per això dic que tot allò que us anunciarà,

ho rep d'allò que és meu.»

Paraula del Senyor.


SOLEMNITAT DEL COS I LA SANG DE CRISTDijous després de la Santíssima Trinitat

LECTURA PRIMERAPortà pa i vi


En aquells dies, Melquisedec, rei de Salem, portà pa i vi. Com que era sacerdot del Déu Altíssim, beneí Abraham amb aquestes paraules:

– «Que el Déu Altíssim, creador del cel i de la terra, beneïsca Abraham. Beneït siga el Déu Altíssim, que ha posat a les teues mans els teus adversaris.»

Paraula de Déu.

salm responsorial109, 1.2.3.4 (R/: 4bc)

R/ Eres sacerdot per semprecom ho fou Melquisec

Oracle del Senyor al meu Senyor: «Seu a la meua dreta, i espera que faça dels enemics l'escambell dels teus peus.» R/

Que el Senyor estenga lluny des de Sió el poder del teu ceptre. Impera enmig dels enemics. R/

«Ja eres príncep el dia que vas nàixer, tens la glòria sagrada des del si de la mare, des del principi jo t'he engendrat.» R/

El Senyor no es desdiu del que jurà: «Eres sacerdot per sempre, com ho fou Melquisedec.» R/

185 EL COS I LA SANG DE CRIST

LECTURA SEGONACada vegada que en mengeu i en beveu, anuncieu la mort del Senyor

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint11, 23-26

Germans: Aquesta tradició que jo he rebut

i que us he transmès a vosaltres, ve del Senyor:

Jesús, el Senyor, la nit que havia de ser entregat, prengué el pa, i, dient l'acció de gràcies, el partí i digué:

– «Açò és el meu cos, ofert per vosaltres. Feu açò per celebrar el meu memorial.»

Igualment, prengué el calze havent sopat, i digué: – «Aquest calze és la nova aliança segellada amb la meua sang.

Cada vegada que en beureu, feu-ho per celebrar el meu memorial.»

Per tant, cada vegada que mengeu aquest pa i beveu aquest calze anuncieu la mort del Senyor fins que torne.

Paraula de Déu.

al·leluiaJo 6, 51-52

Jo sóc el pa viu, baixat del cel, diu el Senyor;qui menja aquest pa viurà per sempre.

EVANGELITothom en menjà tant com volgué

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 9, 11b-17

Un dia, Jesús parlava del Regne de Déu a la gent i curava els qui en tenien necessitat. Veient que començava a fer se tard, els dotze anaren a dir-li:


– «Acomiadeu la gent. Que vagen a passar la nit als poblets o als masos del voltant, i puguen trobar-hi queviures;

ací és un lloc despoblat.»Jesús els digué:– «Doneu-los menjar vosaltres mateixos.» Ells respongueren:– «Només tenim cinc pans i dos peixos.

¿Hem d'anar nosaltres mateixos a comprar menjar per a tota aquesta gentada?»

En total eren uns cinc mils hòmens. Ell digué als deixebles:– «Feu-los seure en grups de cinquanta.»Els deixebles ho feren i tothom s'assegué.Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos,

alçà els ulls al cel, els beneí, els partí i els donava als deixebles

perquè els serviren a la gent. Tothom en menjà tant com volgué

i recolliren dotze cistelles de les sobres.

Paraula del Senyor.

187 SAGRAT COR DE JESÚS

SOLEMNITAT DEL SAGRAT COR DE JESÚSDivendres de la tercera setmana després de la Pentecosta

LECTURA PRIMERAJo mateix faré pasturar les meues ovelles i jo mateix les duré a reposar

Lectura del llibre del profeta Ezequiel 34, 11-16

Açò diu el Senyor Déu:– «Jo mateix buscaré les meues ovelles

i en faré el recompte.Les comptaré com el pastor recompta el seu ramat

el dia que es troba amb les ovelles dispersades,i les recolliré de tots els llocs

on s'havien dispersat el dia de núvols i boira.Les faré eixir d'entre els pobles, les aplegaré de tots els països, les faré vindre a la seua terra i les faré pasturar a les muntanyes d'Israel,

als seus rierols i als indrets habitats del país.Les conduiré als millors pasturatgesi tindran la mallada

a les muntanyes més altes d'Israel.Allà, reposaran en una bona malladai trobaran pasturatges deliciosos

dalt les muntanyes d'Israel.Jo mateix faré pasturar les meues ovellesi jo mateix les duré a reposar,

—diu l'oracle del Senyor Déu—.Buscaré l'ovella perduda,faré tornar la que s'havia allunyat,embenaré la que s'havia fet mal,faré posar bona la malalta,mantindré les grasses i robustesles pasturaré totes amb justícia.»

Paraula de Déu.


salm responsorial22, 1-3.4.5.6 (R/: 1)

R/ El Senyor és el meu pastor, no em falta res.

El Senyor és el meu pastor, no em falta res,em fa descansar en prats deliciosos; em porta al repòs vora l'aigua, i allí em retorna. Em guia pels camins segurs per l'amor del seu nom. R/

Ni quan passe per barrancs tenebrosos no tinc por de res, perquè us tinc a la meua vora; la vostra vara de pastor, m'asserena i em conforta. R/

Davant de mi, pareu taula vós mateix, i els enemics ho veuen; m'heu ungit el cap amb perfums, ompliu a vessar la meua copa. R/

Oh, sí! La vostra bondat i el vostre amor m'acompanyen tota la vida, i viuré anys i més anys a la casa del Senyor. R/

LECTURA SEGONADéu dóna prova de l'amor que ens té


Germans: L'esperança no pot defraudar ningú, després que Déu, donant-nos l'Esperit Sant, ha vessat en els nostres cors el seu amor.

Adoneu-vos bé d'açò:Quan nosaltres érem encara incapaços de tot, Crist va morir pels qui érem roïns. ¿Qui trobaríem disposat a morir per un home honrat?

189 SAGRAT COR DE JESÚS

Potser sí que, per un home bo, trobaríem qui tinguera la valentia de donar la vida.Bé, Déu donà prova de l'amor que ens té quan Crist morí per nosaltres,

que érem encara pecadors. Però, després que ell ens ha fet justs

per la sang de Crist, amb molta més raó,

per Crist, ell ens salvarà de la pena.

Perquè, si vam ser reconciliats amb Déu al preu de la mort del seu Fill

quan érem encara enemics, molt més ara, que ja estem reconciliats serem salvats, gràcies a la seua vida.Encara més: gràcies a Jesucrist, el nostre Senyor, que ara ens ha reconciliat, tenim l'honor de gloriar-nos en Déu.

Paraula de Déu.

al·leluiaJo 10, 14

Jo sóc el bon pastor, diu el Senyor; jo reconec les meues ovelles, i elles em reconeixen a mi.

O bé:Mt 11, 29ab

Accepteu el meu jou i feu vos deixebles meus, que jo sóc benèvol i humil de cor.

O bé:1Jo 4, 10b

Déu ha estat el primer d'estimar-nos, tant, que ha enviat el seu Fill com a víctima propiciatòria pels nostres pecats.


EVANGELIVeniu a celebrar-ho: he trobat l'ovella que havia perdut


En aquell temps, Jesús digué aquesta paràbola als fariseus i als mestres de la Llei:

– «¿Qui de vosaltres, si tenia cent ovelles i en perdia una,

no deixaria en el desert les noranta-nou i aniria a buscar la perduda fins que la trobara? I, quan l'haguera trobada, ¿veritat que se la posaria tot content a les espatles i, arribant a casa, convidaria els amics i els veïns dient-los:

"Veniu a celebrar-ho: he trobat l'ovella que havia perdut."?

Vos assegure que al cel hi haurà també més alegria per un sol pecador convertit, que no per noranta nou justs, que no necessiten convertir-se.»

Paraula del Senyor.

DIUMENGESDE DURANT L'ANY

193 DIUMENGE II

DIUMENGE IIEl Diumenge primer és la festa del Baptisme del Senyor.

LECTURA PRIMERAEl teu Déu estarà content de tenir-te, com el nuvi està content de tindre la núvia


Per amor de Sió, no vull callar, no vull reposar per Jerusalem fins que aparega com un raig de llum el seu bé, i la seua salvació com una torxa encesa.

Els altres pobles veuran el teu bé, tots els reis veuran la teua glòria i et donaran un nom nou que els llavis del Senyor designaran.

Seràs una corona magnífica a les mans del Senyor,i una diadema reial a les mans del teu Déu.

No et podran dir més "L'Abandonada",no podran dir «La Desolada» a la teua terra;a tu et diran "Jo-me-l'estime",i a la teua terra, "Té-marit", perquè el Senyor t'estimarà, i tindrà marit la teua terra.

El qui t'haurà reconstruït et prendrà per esposa com un jove esposa una donzella;el teu Deu estarà content de tenir-tecom el nuvi està content de tindre la núvia.

Paraula de Déu.

salm responsorial95, 1-2a.2b-3.7-8a.9-10a i c (R/: 3)

R/ Conteu a tots els pobles els prodigis del Senyor.

Canteu al Senyor un càntic nou, canteu al Senyor, arreu de la terra; canteu al Senyor, beneïu el seu nom. R/

DURANT L'ANY 194

Anuncieu de dia en dia que ens ha salvat; conteu a les nacions la seua glòria, conteu a tots els pobles els seus prodigis. R/

Doneu al Senyor, famílies dels pobles, doneu al Senyor honor i majestat, tributeu al Senyor l'honor del seu nom. R/

Adoreu el Senyor, s'apareix la seua santedat. Que tremole davant d'ell tota la terra. Digueu a tots els pobles: «El Senyor és rei!» Sentencia amb raó les causes dels pobles. R/

LECTURA SEGONAL'únic Esperit distribueix a cadascú els seus dons com li sembla bé


Germans: Els dons que rebem són diversos,

però l'Esperit que els distribueix és únic. Són diversos els servicis, però és un el Senyor a qui servim. Són diversos els miracles, però tots són obra d'un sol Déu, que els fa valent-se de cadascun de nosaltres.

Les manifestacions de l'Esperit, distribuïdes a cadascú, són en bé de tots.

Un, gràcies a l'Esperit, rep el do d'una paraula profunda,

un altre, per obra del mateix Esperit, rep el do de desglossar les veritats,

un altre, en virtut del mateix Esperit, rep el do de la fe,un altre, el do de donar la salut als malalts,

en virtut de l'únic Esperit,un altre, el do de fer miracles,un altre, el do de profecia,un altre, el de distingir si un esperit és fals o autèntic,

195 DIUMENGE II

un altre, el do de parlar llenguatges arcans,un altre, el do d'interpretar-los.

Tots aquests dons són obra de l'únic Esperit, que els distribueix en particular a cadascú com li sembla bé.

Paraula de Déu.

al·leluia2Te 2, 14

Déu, valent-se de l'evangeli,ens ha cridat a posseir la glòria de Jesucrist,el nostre Senyor.

EVANGELIAixí començà Jesús els seus miracles a Canà de Galilea


En aquell temps, se celebrà un casament a Canà de Galilea. Hi havia la Mare de Jesús. També Jesús i els seus deixebles hi foren convidats.

Veient que s'acabava el vi, la mare de Jesús li diu:– «No tenen vi.»Jesús li respon:– «Mare, ¿per què m'ho dius a mi?

Encara no ha arribat la meua hora.»Llavors, sa mare diu als qui servien: – «Feu tot el que ell vos diga.»Hi havia allà sis piques de pedra

destinades a les pràctiques de purificació usuals entre els jueus.

Cada una tenia cabuda de quatre a sis poals.Els diu Jesús:– «Ompliu d'aigua aquestes piques.»Ells les ompliren fins dalt.

DURANT L'ANY 196

Llavors, els digué:– «Ara, traieu-ne i porteu-ne al cap de servici.»Ells li'n portaren.

El cap de servici tastà aquella aigua, que s'havia tornat vi. Ell no sabia d'on era, però ho sabien molt bé els qui servien,

perquè ells mateixos havien tret l'aigua. El cap de servici cridà el nuvi i li diu:

– «Tots serveixen primer els millors vins i, quan els convidats ja han begut molt,

els vins més ordinaris; però tu has guardat fins ara el vi millor.»

Així començà Jesús els seus miracles a Canà de Galilea. Així manifestà la seua glòria, i els seus deixebles cregueren en ell.

Després, baixà a Cafar-Naüm amb sa mare, els seus germans i els deixebles,

i s'hi quedà, però no molts dies.

Paraula del Senyor.

197 DIUMENGE III

DIUMENGE III

LECTURA PRIMERALlegien ben clar el llibre de la Llei, perquè la lectura fóra entenedora

Lectura del llibre de Nehemies 8, 2-4a.5-6.8-10

En aquells dies, el sacerdot Esdres portà el llibre de la Llei en presència del poble reunit, i, des del matí fins al migdia, el llegí davant de tots: hòmens, dones i criatures capaces d'entendre-la. Tot el poble escoltava atentament

la lectura del llibre de la Llei. Esdres, mestre de la Llei, estava dret dalt una tarima de fusta preparada expressament. Obrí el llibre a la vista de tot el poble, ja que, des del lloc on estava, dominava tothom, i, així que l'obrí, tot el poble es posà dret.

Esdres beneí el Senyor, Déu gran, i tot el poble alçà les mans i respongué: Amén, amén. Després, es prosternaren amb el front a terra,

i adoraren el Senyor. Ell llegia ben clar el llibre de la Llei de Déu, i alguns levites n'exposaven el sentit perquè la lectura fóra entenedora.

El governador Nehemies, el sacerdot Esdres, mestre de la Llei, i els levites que exposaven al poble el sentit de la Llei, digueren a tota la gent:

– «La diada d'avui és santa, dedicada al Senyor el vostre Déu: no vos entristiu ni ploreu.»

Perquè tota la gent plorava mentre escoltava les paraules de la Llei.

I els digué:– «Aneu-vos-en ara.

Mengeu i beveu de bona gana i repartiu-ne als qui no s'havien portat res,

DURANT L'ANY 198

que la diada d'avui és santa, dedicada a Déu, nostre Senyor. No vos entristiu,

que el goig del Senyor serà la vostra força.»

Paraula de Déu.

salm responsorial18, 8-9.10.15 (R/: Jo 6, 63b)

R/ Les vostres paraules, Senyor,són esperit i són vida.

És perfecta la llei del Senyor,l'ànima hi descansa;és ferm allò que el Senyor disposa,dóna seny als ignorants. R/

Els preceptes del Senyor són planers,omplin el cor de goig;els manaments del Senyor són transparents,il·luminen els ulls. R/

Venerar el Senyor és cosa santa,es manté per sempre:els determinis del Senyor són ben presos,tots són justíssims. R/

Les paraules que m'ixen dels llavisi els pensaments que el meu cor medita,que us siguen agradables, Senyor,penyal meu, redemptor meu. R/

LECTURA SEGONAVosaltres sou cos de Crist i part dels seus membres


Germans: El Crist és com el cos humà:

és un, encara que tinga molts membres,

199 DIUMENGE III

ja que tots els membres, encara que siguen molts, formen un sol cos.

Tots nosaltres, jueus o grecs, esclaus o lliures, hem estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos, i a tots ens ha estat donat com a beguda el mateix Esperit.

Ara bé, el cos no consta d'un sol membre, sinó de molts.Si el peu deia: «Com que no sóc mà, no sóc del cos»,

no per això ja no seria del cos. Si l'orella deia: «Com que no sóc ull, no sóc del cos»,

no per això ja no seria del cos. Si tot el cos fóra ull, ¿com podria escoltar? Si tot el cos fóra orella, ¿com podria olorar? De fet, però, Déu ha distribuït en el cos

cadascun dels membres com li sembla. Si tots els membres es reduïren a un només,

¿on seria el cos?Per això els membres són molts, però el cos és un. L'ull no pot dir a la mà: «No em fas cap falta». Ben al contrari: els membres del cos que semblen més delicats

són els més indispensables, els que ens semblen menys nobles,

els cobrim amb més honor, els que ens semblen menys decents,

els tractem amb una decència que no necessiten els qui ja són decents.

Déu ha disposat el cos de tal manera que dóna més honor als membres que més en necessiten, perquè no hi haja desacord en el cos, sinó que tots els membres tinguen la mateixa sol·licitud

els uns pels altres. Per això, quan un membre sofreix,

sofreixen amb ell tots els altres, i, quan un membre és elogiat, tots els altres s'alegren amb ell.

Ara bé, vosaltres sou cos de Crist i cadascun formeu els seus membres.

DURANT L'ANY 200

Dins l'Església, Déu ha posat en primer lloc apòstols, en segon lloc profetes, en tercer lloc mestres, després els qui tenen poder d'obrar miracles, després els qui tenen la gràcia de donar la salut als malalts,

d'ajudar els altres, de guiar-los, de parlar llenguatges arcans.

No tothom ha de ser apòstol o profeta o mestre. No tothom ha d'obrar miracles, ha de tindre la gràcia de donar la salut als malalts, ha de ser capaç de parlar llenguatges arcans o ha de ser capaç d'interpretar los.

Paraula de Déu.

O bé més breu:Vosaltres sou cos de Crist i part dels seus membres

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint12, 12-14.27

Germans: El Crist és com el cos humà:

és un, encara que tinga molts membres, ja que tots els membres, encara que siguen molts,

formen un sol cos. Tots nosaltres, jueus o grecs, esclaus o lliures, hem estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos, i a tots ens ha estat donat com a beguda el mateix Esperit.

Ara bé, el cos no consta d'un sol membre, sinó de molts.Ara bé,

vosaltres sou cos de Crist i cadascun formeu els seus membres.

Paraula de Déu.

201 DIUMENGE III

al·leluiaLc 4, 18

El Senyor m'ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts,a proclamar als captius la llibertat.

EVANGELIAvui s'han complit aquestes paraules de l'Escriptura

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 1, 1-4; 4, 14-21

Són molts els qui han emprès la tasca d'escriure una narració dels fets ocorreguts entre nosaltres, guiant-se per l'ensenyament que hem rebut

d'aquells que, des del principi, en foren testimonis de vista i, després, ho transmeteren de paraula.

Havent pogut informar-me minuciosament de tot des dels orígens,

jo també, il·lustre Teòfil, he decidit escriure-t'ho en una narració seguida,

perquè conegues la solidesa de l'ensenyament que has rebut.En aquell temps,

Jesús se'n tornà a Galilea ple del poder de l'Esperit. La seua anomenada s'estengué per tota la regió. Ensenyava en les sinagogues d'ells i tots l'alabaven.

I se n'anà a Natzaret, on s'havia criat. El dissabte, anà a la sinagoga, com tenia costum,

i s'alçà a llegir. Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i trobà el passatge on hi ha escrit:

«L'Esperit del Senyor reposa sobre mi, ja que ell m'ha ungit per portar la Bona Nova

als desvalguts, m'ha enviat a proclamar als captius la llibertat, i als cecs el retorn de la llum, a deixar en llibertat els oprimits i a proclamar l'any de gràcia del Senyor.»

DURANT L'ANY 202

Desprès, plegà el volum, el donà a l'ajudant de la sinagoga i s'assegué.

Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en Jesús.

Ell començà dient-los;– «Açò que avui sentiu contar de mi

és el compliment d'aquestes paraules de l'Escriptura.»

Paraula del Senyor.

203 DIUMENGE IV

DIUMENGE IV

LECTURA PRIMERAEt vaig fer un profeta destinat als pobles

Lectura del llibre del profeta Jeremies 1, 4-5, 17-19

En temps de Josies, el Senyor em va fer sentir la seua paraula i em digué:

«Abans que et modelara en les entranyes de la mare,ja et vaig conèixer;

abans de nàixer, ja et vaig consagrari et vaig fer profeta, destinat a les nacions.

Ara, cenyeix-te el vestiti vés a parlar-los.No tingues por d'ells,si no, seria jo, qui te'n faria tindre.Avui, faig de tu una ciutat inexpugnable,una pilastra de ferro,

una muralla de bronze,que resistirà contra tot el país:contra els reis de Judà i els seus governants,contra els seus sacerdots i contra el poble.T'assaltaran però no et podran abatre,perquè jo et faré costat per alliberar-te.Ho diu l'oracle del Senyor.»

Paraula de Déu.

salm responsorial70, 1-2.3-4a.5-6ab.15ab i 17 (R/: 15a)

R/ Els meus llavis diran a tothom com m'ajudeu.

En vós m'empare, Senyor, que no en tinga un desengany. Deslliureu-me, traieu-me del perill, vós que sou bo; escolteu i salveu-me. R/

DURANT L'ANY 204

Sigueu el meu castell de refugi, la meua roca salvadora. Déu meu, traieu-me de les mans de l'injust. R/

Vós sou la meua esperança, Déu meu, he confiat en vós, Senyor, des de menut. Vós em traguéreu de les entranyes de la mare, acabat de nàixer em vaig emparar en vós. R/

D'un cap a l'altre del dia, els meus llavis diran a tothom com m'ajudeu; M'instruïu, Déu meu, des de menut, i encara avui vos proclame admirable. R/

LECTURA SEGONALa fe, l'esperança i l'amor subsisteixen, però l'amor és el més gran

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint12, 31 — 13, 13

Germans: Interesseu-vos més pels dons millors.

Però ara, us indicaré un camí incomparablement més gran.Si jo tinguera el do de parlar els llenguatges

dels hòmens i dels àngels, però no estimara, valdria tant com les campanes que toquen

o els platerets que dringuen.Si tinguera el do de profecia

i arribara a conèixer tots els secrets de Déu i tota la veritat,

si tinguera tanta fe que fóra capaç de transportar les muntanyes,

però no estimara, no seria res.

Si distribuira tot el que tinc, fins i tot si em venguera a mi mateix per esclau, sense estimar,

205 DIUMENGE IV

només per ser ben vist, no em serviria de res.

El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és presumit ni orgullós, no és groller ni egoista, no s'irrita ni es venja, no s'alegra de les farses, sinó de la rectitud; ho suporta tot, i no perd mai la confiança, l'esperança, la paciència.

L'amor no passarà mai. Vindrà un dia que el do de profecia serà inútil, que el do de parlar llenguatges arcans s'acabarà, que el do de conèixer també serà inútil. Els dons de conèixer o de profecia que ara posseïm

són incomplets; el dia que ho coneixerem tot, allò que era incomplet ja no tindrà utilitat.

Quan jo era un xiquet, parlava com els xiquets, sentia com els xiquets, raonava com els xiquets; però d'ençà que sóc un home, ja no m'és útil el que és propi dels xiquets.

De moment, coneixem com si veiérem poc clar una imatge reflectida en un espill;

després, hi veurem cara a cara. De moment, conec només en part; després, coneixeré del tot,

tal com Déu em coneix.Mentrestant,

la fe, l'esperança i l'amor subsisteixen tots tres, però, de tots tres, l'amor és el més gran.

Paraula de Déu.

DURANT L'ANY 206

al·leluiaLc 4, 18-19

El Senyor m'ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts, a proclamar als captius la llibertat.

EVANGELIJesús, igual que Elies i Eliseu, no és enviat només als jueus


En aquell temps, Jesús, en la sinagoga de Natzaret, començà així la seua explicació:

– «Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d'aquestes paraules de l'Escriptura.»

Tothom ho comentava estranyant-se que eixiren dels seus llavis aquelles paraules de gràcia. Deien:

– «¿No és el fill de Josep, aquest?»Jesús els digué:– «De segur que em retraureu aquesta dita:

"Metge, cura't tu mateix": hem sentit dir el que has fet a Cafar-Naüm;

fes-ho també ací, al poble dels teus pares.»Però ell afegí:– «Vos ho dic amb tota veritat:

no hi ha cap profeta que siga ben rebut al seu país natal. En temps d'Elies, quan el cel, durant tres anys i sis mesos,

no s'obrí per donar pluja, i una gran fam s'apoderà de tot el país, ben segur que hi havia moltes viudes a Israel, però, Elies no va ser enviat a cap d'elles,

sinó a una viuda de Sarepta de Sidó. I en temps del profeta Eliseu,

també hi havia molts leprosos a Israel, però, cap d'ells no va ser purificat del seu mal,

sinó Naaman, un leprós de Síria.»

207 DIUMENGE IV

En sentir això, tots els qui estaven a la sinagoga, indignats, es posaren dempeus, el tragueren del poble i el dugueren cap a un cingle de la muntanya on hi havia el poble

per despenyar-lo. Però ell se n'anà passant entremig d'ells.

Paraula del Senyor.

DURANT L'ANY 208

DIUMENGE V

LECTURA PRIMERAAcí em teniu; envieu-m'hi

Lectura del llibre del profeta Isaïes 6, 1-2a.3-8

L'any que morí el rei Ozies, vaig veure el Senyor assegut en un tron alt i prominent.El plecs del seu mantell omplien el temple. L'assistien, drets, uns serafins que cridaven l'un a l'altre:

– «Sant, sant, sant és el Senyor de l'univers; tota la terra és plena de la seua glòria.»

Aquell crit feia estremir els muntants de les portes i l'edifici s'omplia de fum. Jo vaig dir:

– «¡Ai de mi, no podré parlar! Jo que sóc un home de llavis impurs, i visc enmig d'un poble de llavis impurs, he vist amb els meus ulls el rei, el Senyor de l'univers.»

Llavors, un dels serafins volà cap a mi duent, amb unes tenalles, una brasa que havia pres de l'altar. Em tocà els llavis amb aquella brasa i em digué:

– «Açò t'ha tocat els llavis: ja ha desaparegut la teua culpa, el teu pecat ja ha estat esborrat.»

Després, vaig sentir la veu del Senyor que deia:– «¿Qui enviaré? ¿Qui ens hi anirà?»Jo vaig respondre: – «Ací em teniu: envieu m'hi.»

Paraula de Déu.

209 DIUMENGE V

salm responsorial137, 1-2a.2bc-3.4-5.7c-8 (R/: 1c)

R/ Vos vull cantar a la presència dels àngels, Senyor.

Vos enaltisc amb tot el cor, Senyor, vos vull cantar a la presència dels àngels. Em prosterne davant del santuari. R/

Enaltisc el vostre nom, perquè estimeu i sou fidel. Sempre que vos invocava, m'heu escoltat, heu enfortit la meua ànima. R/

En sentir el que vós heu promès, tots els reis de la terra vos lloaran,celebraran que vós obreu així: «Que ho és de gran la glòria del Senyor!» R/

La vostra dreta em salva.Que el Senyor continue afavorint-me.El vostre amor perdura sempre.Acabeu la vostra obra, Senyor. R/

LECTURA SEGONAAixò és el que tots prediquem, i això és el que vosaltres heu cregut


Germans: Vos recorde la Bona Nova que us vaig anunciar

i que vosaltres acollíreu; fins ara, us hi manteniu ferms

i, per ella, obteniu la salvació. No crec que us convertíreu en va a la fe. Per tant, si encara ho reteniu, recordeu amb quines paraules

vos vaig anunciar la Bona Nova. Primer de tot, vos vaig transmetre el mateix ensenyament

DURANT L'ANY 210

que jo mateix havia rebut, és a dir, que Crist, com deien ja les Escriptures, morí pels nostres pecats, que fou sepultat i que, al tercer dia, com ja deien les Escriptures,

ressuscità.Que després, s'aparegué a Quefes i després als dotze. Després, s'aparegué a més de cinc cents germans a la vegada;

molts d'aquests encara viuen, però alguns ja són morts. Després, s'aparegué a Jaume i, més tard, a tots els apòstols. Finalment, el darrer de tots, com un que naix fora de temps,

se m'aparegué fins i tot a mi.Perquè jo sóc el més petit dels apòstols i ni tan sols meresc que em diguen apòstol,

perquè vaig perseguir l'Església de Déu. Però, per gràcia de Déu, sóc el que sóc, i la gràcia que ell m'ha donat no ha estat infructuosa. Al contrari, he treballat més que tots, no jo, sinó la gràcia de Déu, que ha treballat amb mi.

Però, ¿què hi fa?Tant si sóc jo, com si són ells,

això és el que tots prediquem, i això és el que vosaltres heu cregut.

Paraula de Déu.

O bé més breu:

Això és el que tots prediquem, i això és el que vosaltres heu cregut

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint15, 3-8.11

Germans: Primer de tot, vos vaig transmetre el mateix ensenyament

que jo mateix havia rebut, és a dir, que Crist, com deien ja les Escriptures, morí pels nostres pecats, que fou sepultat

211 DIUMENGE V

i que, al tercer dia, com ja deien les Escriptures, ressuscità.Que després, s'aparegué a Quefes i després als dotze. Després, s'aparegué a més de cinc cents germans a la vegada;

molts d'aquests encara viuen, però alguns ja són morts. Després, s'aparegué a Jaume i, més tard, a tots els apòstols. Finalment, el darrer de tots, com un que naix fora de temps,

se m'aparegué fins i tot a mi.Tant si sóc jo, com si són ells,

això és el que tots prediquem, i això és el que vosaltres heu cregut.

Paraula de Déu.

al·leluiaMt 4, 19

Veniu amb mi, diu el Senyor,i vos faré pescadors d'hòmens.

EVANGELIHo deixaren tot i el seguiren


En una ocasió, la gent s'aglomerava sobre Jesús per escoltar la paraula de Déu.

Ell, que es trobava vora l'estany de Genesaret, veié dues barques a la platja. Els pescadors n'havien baixat i rentaven les xàrcies.

Pujà a una de les barques, que era de Simó, li demanà que l'apartara una mica de terra, s'assegué i ensenyava la gent des de la barca.

Quan acabà de parlar, digué a Simó:– «Tira endins, i caleu les xàrcies per pescar.» Simó li digué:– «Mestre, ens hi hem fatigat tota la nit

i no hem pescat res, però, ja que vós ho dieu, calaré les xàrcies.»

DURANT L'ANY 212

Així que ho feren, agafaren tant de peix que les xàrcies s'esgarraven.

Llavors, feren senyal als pescadors de l'altra barca que vingueren a ajudar-los.

Ells hi anaren, i ompliren tant les barques que quasi s'afonaven.

Simó Pere, en veure això, es llançà als genolls de Jesús i li deia:

– «Senyor, allunyeu-vos de mi, que sóc un pecador.»Una pesca com aquella l'havia deixat atònit,

a ell i a tots els qui anaven amb ell; igual passà amb Jaume i Joan, fills de Zebedeu,

que eren amb Simó.Però Jesús digué a Simó.

– «No tingues por: des d'ara, seràs pescador d'hòmens.»

Llavors, tornaren a terra les barques, ho deixaren tot i se n'anaren amb ell.

Paraula del Senyor.

213 DIUMENGE VI

DIUMENGE VI

LECTURA PRIMERAMaleït el qui es refia d'una ajuda humana;beneït el qui es refia de l'ajuda del Senyor

Lectura del llibre del profeta Jeremies 17, 5-8

Açò diu el Senyor:Maleït l'home que es refia de l'ajuda humana,

que busca un home per fer-lo el seu braç dret,mentre el seu cor s'allunya del Senyor.

Serà com la pomera de Sodoma en el desert d'Arabà,

que no tasta mai un moment de bonança; viu en els indrets ardorosos de l'estepa, en una terra salada que no es pot habitar.

Beneït l'home que es refia de l'ajuda del Senyor, i troba en el Senyor la seguretat.

Serà com un arbre plantat a ran de l'aigua, que estén les arrels vora el corrent; quan ve l'estiu, ell no té por, i el seu fullatge es manté fresc; en anys de seca, no es neguiteja ni deixa de donar fruit.

Paraula de Déu.

salm responsorial1, 1-2.3.4 i 6 (R/: Salm 39, 5a)

R/ Feliç l'home que té posada en el Senyorla seua confiança.

Feliç l'home que no es guia pels consells dels injusts, ni va pels camins dels pecadors, ni s'asseu al rogle burleta dels descreguts. Estima de cor la llei del Senyor, la repassa meditant-la nit i dia. R/

DURANT L'ANY 214

Serà com un arbre que arrela vora l'aigua: dóna fruit quan n'és el temps i mai no es marceix el seu fullatge, duu a bon terme tot el que emprèn. R/

No serà així la sort dels injusts; seran com la palla escampada pel vent. El Senyor empara els camins dels justs, i els dels culpables, acaben malament. R/

LECTURA SEGONASi Crist no haguera ressuscitat, la vostra fe no tindria objecte

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint15, 12.16-20

Germans: Si prediquem que Crist ha ressuscitat d'entre els morts,

¿com és que entre vosaltres alguns neguen la resurrecció dels morts?

Perquè, si fóra veritat que els morts no ressusciten, tampoc Crist no hauria ressuscitat. I, si Crist no haguera ressuscitat,

la vostra fe no tindria objecte, encara estaríeu submergits en els vostres pecats.A més, els qui han mort creient en Crist

estarien perduts sense remei; si l'esperança que tenim posada en Crist

no va més enllà d'aquesta vida, som els qui fem més llàstima de tots els hòmens.

Però, la veritat és que Crist ha ressuscitat d'entre els morts, el primer d'entre tots els qui han mort.

Paraula de Déu.

al·leluiaLc 6, 23ab

Alegreu-vos i feu festa:perquè la vostra recompensa és gran en el cel.

215 DIUMENGE VI

EVANGELIFeliços els pobres. Ai de vosaltres els rics

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 6, 17.20-26

En aquell temps, Jesús, amb els deixebles, baixà de la muntanya

i s'aturà en un indret pla on hi havia molts dels seus seguidors i una gentada del poble, que havia vingut de tot el país dels jueus, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó.

Jesús alçà els ulls i digué mirant els seus deixebles: – «Feliços els pobres:

el Regne de Déu és per a vosaltres.Feliços els qui ara passeu fam:

vindrà el dia que sereu saciats.Feliços els qui ara ploreu:

vindrà el dia que riureu.Feliços vosaltres quan, per causa del Fill de l'home,

la gent us odiarà, us esquivarà, us ofendrài denigrarà el vostre nom:aquell dia alegreu-vos i feu festa,perquè la vostra recompensa és gran en el cel;igual feien els pares amb els profetes.

Però ai de vosaltres els rics:ja heu rebut el vostre consol.

Ai de vosaltres els qui ara aneu farts:vindrà el dia que passareu fam.

Ai de vosaltres, els qui ara rieu:vindrà el dia que us doldreu i plorareu.

Ai quan tota la gent parlarà bé de vosaltres:igual feien els seus pares amb els falsos profetes.»

Paraula del Senyor.

DURANT L'ANY 216

DIUMENGE VII

LECTURA PRIMERADéu t'havia posat a les meues mans, però jo no t'he volgut fer res de mal

Lectura del primer llibre de Samuel 26, 2.7-9.12-13.22-23

En aquells dies, Saül, amb tres mil hòmens d'entre els millors guerrers d'Israel,

baixà al desert de Zif a buscar-hi David.David i Abisai entraren de nit al campament de Saül,

i el trobaren dormint, gitat al centre de tots. Tenia la llança clavada a terra vora el seu capçal. Al seu voltant, jeien Abner i els altres hòmens. Abisai digué a David:

– «Avui, Déu ha fet caure el teu enemic a les teues mans. Ara mateix, el clavaré a terra d'una llançada. No en caldran dues.»

Però David li contestà:– «No el mates.

¿Qui quedaria net de culpa si, amb les seues mans, feia res de mal a l'Ungit del Senyor?»

Llavors, David agafà la llança i el gerro d'aigua que Saül tenia vora el capçal, i se n'anaren. Ningú no ho veié, ni se n'adonà, ni es despertà. Tots dormien.

El Senyor havia fet caure sobre ells un son profund.David passà a l'altra banda i s'aturà un tros lluny, dalt la muntanya. Els separava una bona distància. David cridà:

– «Ací tinc la llança del rei. Que vinga a buscar-la un dels teus hòmens. I que el Senyor recompense aquell de nosaltres

que és de veritat magnànim i lleial. Avui, el Senyor t'havia posat a les meues mans,

però jo no he volgut fer res de mal a l'Ungit del Senyor.»

Paraula de Déu.

217 DIUMENGE VII

salm responsorial102, 1.2.3-4.8 i 10.12-13 (R/: 8a)

R/ El Senyor és compassiu i benigne.

Beneeix el Senyor, ànima meua,del fons del cor beneeix el seu sant nom.Beneeix el Senyor, ànima meua,no t'oblides dels seus favors. R/

Ell et perdona les culpesi et cura de tota malaltia;rescata de la mort la teua vidai et sacia d'amor entranyable. R/

«El Senyor és compassiu i benigne,lent per al castic, ric en l'amor.»No ens castiga els pecats, com mereixíem,no ens paga, com deuria, les nostres culpes. R/

Llança les nostres culpes lluny de nosaltres com l'Orient és lluny de l'Occident. Com un pare s'apiada dels fills, el Senyor s'apiada dels fidels. R/

LECTURA SEGONAAbans, érem semblants a l'home fet de pols,

després, serem semblants a l'home que és del cel


Germans: Quan Déu modelà Adam,

el primer home es convertí en un ésser animat, però el darrer Adam es convertí en Esperit que dóna vida. No va ser primer el cos espiritual,

sinó el cos animat. El cos espiritual vingué després.El primer home, fet de la terra, era de pols. Però el segon home és del cel. Tal com era el de pols, són tots els de pols,

DURANT L'ANY 218

i, tal com és el del, cel seran tots els del cel. Abans, érem semblants a l'home fet de pols;

després, serem semblants a l'home que és del cel.

Paraula de Déu.

al·leluiaJo 13, 34

Vos done un manament nou, diu el Senyor,que us estimeu els uns als altrestal com jo us he estimat.

EVANGELISigueu compassius com ho és el vostre Pare


En aquell temps, Jesús digué al seus deixebles:

– «A vosaltres que escolteu, jo vos dic: Estimeu els enemics, feu bé als qui no us estimen, beneïu els qui us maleeixen, pregueu per aquells que vos ofenen.

Si algú et pega en una galta, para-li l'altra. Si algú et pren el mantell, no li negues el vestit.

Dóna a tothom qui et demane, i no reclames allò que és teu als qui t'ho hagen pres. Feu als altres allò que voldríeu que ells vos feren.

Si estimeu els qui vos estimen, ¿qui vos ho ha d'agrair? També els pecadors estimen aquells que els estimen.

Si feu bé als qui vos en fan, ¿qui vos ho ha d'agrair? També ho fan els pecadors.

Si presteu diners als qui de cert vos els tornaran, ¿qui vos ho ha d'agrair? També els pecadors presten diners als pecadors

quan saben que els recobraran. Però vosaltres heu d'estimar els enemics

219 DIUMENGE VII

heu de fer bé i de prestar sense esperar de rescabalar-vos: llavors, la vostra recompensa serà gran i sereu fills de l'Altíssim, que és bo amb els desagraïts i amb els roïns.

Sigueu compassius com ho és el vostre Pare.No judiqueu, i Déu no us judicarà.

No condemneu, i Déu no us condemnarà. Doneu, i Déu vos donarà.

Us abocarà a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i plena a caramull. Déu vos farà la mesura que vosaltres haureu fet.»

Paraula de Déu.

DURANT L'ANY 220

DIUMENGE VIII

LECTURA PRIMERANo faces l'elogi de ningú abans no haja estat examinat

Lectura del llibre de Jesús, Fill de Sira 27, 5-8; grec 4-7

Sacsegeu el garbell, i quedarà el rebuig:així serà l'escòria de l'home quan serà examinat.

L'obra del terrisser ha de superar la prova del forn: així serà provat l'home al moment de donar comptes.

El fruit de l'arbre demostra el bon conreu: així, quan l'home done comptes, es veurà què tenia al cor.

No faces l'elogi de ningú abans no haja estat examinat:és llavors que l'home serà posat a prova.

Paraula de Déu.

salm responsorial91, 2-3.13-14.15-16 (R/: 2a)

R/ És bo d'alabar-vos, Senyor.

És bo de lloar l'Altíssim,de cantar el vostre nom, Senyor,de proclamar, al matí, el vostre amori, de nit, la vostra fidelitat. R/

Els justs creixeran com les palmeres, es faran grans com els cedres del Líban; plantats a la casa del Senyor, creixeran als atris del nostre Déu. R/

Encara donaran fruit a la vellesa, continuaran plens de frescor i vigoria, per proclamar que el Senyor és recte, que la meua Roca no coneix la injustícia. R/

221 DIUMENGE VIII

LECTURA SEGONADéu ens dóna la victòria per Jesucrist, el nostre Senyor

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint 15, 54-58

Germans: Quan això que es consumeix

es revestirà d'allò que ja no es consumeix, quan aquesta existència mortal

es revestirà d'aquella que és immortal, es complirà allò que diu l'Escriptura:

«La victòria ha engolit la mort.Oh mort, on és la teua victòria?On és l'agulló que t'incitava?»

L'agulló que incitava la mort és el pecat, i el vigor del pecat ve de la Llei. Però, donem gràcies a Déu: ell ens dóna la victòria per Jesucrist,

el nostre Senyor.Per tant, germans meus estimats,

manteniu-vos ferms, incommovibles, sobre aquest fonament; prodigueu-vos cada dia en l'obra del Senyor, segurs que, en el Senyor,

el vostre treball no serà en va.

Paraula de Déu.

al·leluiaFl 2, 15-16

Vosaltres, que porteu la paraula de vida, resplendiu com estrelles en un cel de nit.

DURANT L'ANY 222

EVANGELILa boca parla d'allò que es desborda del seu cor


En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles aquest proverbi:

– «¿Un cec seria capaç de guiar un altre cec? ¿No caurien tots dos dins d'un clot? No hi ha cap deixeble més instruït que el mestre: només una vegada formats,

els deixebles arriben a ser com el seu mestre.¿Per què veus l'estella dins de l'ull del teu germà,

i no t'adones de la biga que tens dins del teu ull? ¿Com li pots dir:

"Germà, deixa'm, que et trauré aquesta estella de l'ull",

si tu no veus la biga en el teu? Hipòcrita, trau-te primer la biga del teu ull, i llavors t'hi veuràs per poder traure l'estella

de l'ull del teu germà.No hi ha cap arbre bo que done fruits roïns,

ni cap arbre dolent que done fruits bons. Cada arbre es coneix pels seus fruits: ningú no cull figues dels cards

ni raïms de les bardisses. L'home bo, del tresor de bondat que guarda en el cor,

en trau fora la bondat; però l'home roín del seu tresor de maldat,

en trau el mal. Perquè la seua boca parla d'allò que es desborda del seu cor.»

Paraula del Senyor.

223 DIUMENGE IX

DIUMENGE IX

LECTURA PRIMERASi vénen els estrangers a pregar, escolteu-los

Lectura del primer llibre dels Reis 8, 41-43

En aquells dies, Salomó pregava així en el temple:

– «Si els estrangers, que no formen part d'Israel, el vostre poble,

havent sentit parlar de la vostra grandesa, de la vostra mà forta i del poder del vostre braç,

vénen de països llunyans, atrets per la vostra anomenada, i entren a pregar en aquest temple, escolteu-los des del cel, on vós teniu el tron, i concediu-los tot allò que us demanen.

Que així tots els pobles del món coneguen el vostre nom, vos veneren igual que Israel el vostre poble, i sàpien que vós heu donat el vostre nom a aquest temple que jo he construït.»

Paraula de Déu.

salm responsorial116, 1-2 (R/: Mt 16, 15)

R/ Aneu per tot el móni prediqueu a tots la Bona Nova de l'Evangeli.

Alabeu el Senyor, tots els pobles,glorifiqueu-lo totes les nacions. R/

El seu amor per nosaltres és immens,la fidelitat del Senyor durarà sempre. R/

DURANT L'ANY 224

LECTURA SEGONASi encara fóra ben vist pels hòmens, senyal que no sóc servent de Crist

Comença la carta de sant Pau als cristians de Galàcia 1, 1-2.6-10

Pau, apòstol, no de part dels hòmens ni per designació d'un home, sinó de Jesucrist i de Déu Pare

que el ressuscità d'entre els morts, i tots els germans que estan amb mi,

a les comunitats de Galàcia. Vos desitgem la gràcia i la pau de Déu, Pare Nostre,

i de Jesucrist el Senyor.Em sorprèn que vos aparteu tan prompte de Déu,

que us va cridar per la gràcia de Crist, i seguiu un altre evangeli.

No és que siga realment un altre evangeli;són alguns que us pertorben

i volen trastornar l'evangeli de Crist. Per tant, si algú vos anuncia un evangeli diferent

del que us vam anunciar, ni que fórem nosaltres mateixos o un àngel del cel,

que siga proscrit. Ja us ho havia dit abans, i ara ho repetisc: Si algú vos anunciava un evangeli diferent del que vau acollir,

que siga proscrit.¿Què hi dieu ara?

¿Vull guanyar-me el favor dels hòmens o el de Déu? ¿Direu que busque ser ben vist pels hòmens? Si encara fóra ben vist pels hòmens,

senyal que no sóc servent de Crist.

Paraula de Déu.

al·leluiaJo 3, 16

Déu estima tant el món que ha donat el seu Fill únic; tots els qui creuen en ell tenen vida eterna.

225 DIUMENGE IX

EVANGELINi dins d'Israel no he trobat tanta fe


En aquell temps, Jesús, quan acabà de parlar a la gent que l'escoltava, entrà a Cafar-Naüm.

Un centurió hi tenia un criat que ell apreciava molt, malalt a punt de morir.

El centurió, que havia sentit parlar de Jesús, li envià uns ancians de la comunitat jueva per pregar-li que vinguera a salvar el seu criat. Quan arribaren on era Jesús,

el suplicaven amb molt d'interès i li deien:– «Es mereix que li feu aquest favor:

és un bon amic del nostre poble, i és ell qui ens ha fet construir la sinagoga.»

Jesús se n'anà amb ells. No era molt lluny de la casa quan el centurió li envià uns amics per dir-li:

– «Senyor, no us molesteu: Jo no sóc digne que entreu a ma casa. Per això, ni tan sols m'he atrevit a vindre jo mateix

a trobar-vos. Digueu-ho només de paraula

i el meu criat es posarà bo. Jo també sé què és l'autoritat: tinc soldats a les meues ordres i, si dic a un que se'n vaja, se'n va, i, si a un altre li dic que vinga, ve, i, si al meu criat li mane que faça una cosa, la fa.»

Quan Jesús ho sentí, l'admirà, es girà cap a la gent que el seguia i els digué:

– «Vos assegure que, ni dins d'Israel, no he trobat tanta fe.»Quan tornaren a la casa els qui havien estat enviats,

trobaren que el criat s'havia posat bo.

Paraula del Senyor.

DURANT L'ANY 226

DIUMENGE X

LECTURA PRIMERAMira, el teu fill és viu

Lectura del primer llibre dels Reis 17, 17-24

En aquells dies, el fill d'una dona, ama de casa,

es posà malalt, i la malaltia s'agreujà tant que el xic expirà. La dona digué a Elies:

– «¿Per què et ficaves amb mi, home de Deu? Veig que has vingut a ma casa per fer presents a Déu les meues culpes i fer morir el meu fill.»

Ell li digué:– «Dóna-me'l.»Elies el prengué dels braços de la mare,

el pujà a l'habitació de dalt, on ell vivia, el posà al seu llit i cridà al Senyor:

– «Senyor, Déu meu, fins a la viuda que m'acull, li feu aquest mal de fer morir el seu fill?»

Després, s'estirà tres vegades sobre el xic i cridà al Senyor:– «Senyor, Déu meu:

feu, si us plau, que l'ànima d'aquest xic torne dins d'ell.»El Senyor escoltà el crit d'Elies:

l'ànima del xic tornà dins d'ell, i recobrà la vida. Elies el prengué, el dugué de l'habitació de dalt a la planta baixa de la casa, el donà a la seua mare i li digué:

– «Mira, el teu fill és viu.»La dona digué a Elies:– «Ara sé de cert que eres un home de Déu

i que són del Senyor les paraules que anuncies.»

Paraula del Senyor.

227 DIUMENGE X


R/ Amb quin goig vos exalce, Senyor!

Amb quin goig vos exalce, Senyor! M'heu tret a flor d'aigua quan m'ofegava, i no heu permès que se n'alegren els enemics. Senyor, m'heu arrancat de la terra dels morts, quan ja m'hi afonava, m'heu tornat a la vida. R/

Canteu al Senyor, els qui l'estimeu, enaltiu la seua santedat.El seu rigor dura un instant; el seu favor, tota la vida. A poca nit, tot eren plors, l'endemà, són crits de goig. R/

Escolteu, Senyor, compadiu-vos de mi; ajudeu-me, Senyor.Heu mudat en goig les meues penes.Senyor, Déu meu, us lloaré per sempre. R/

LECTURA SEGONADéu em revelà el seu Fill, perquè jo l'anunciara als qui no són jueus


Germans: Vull que ho sapieu:

la Bona Nova que us vaig anunciar no ve dels hòmens, perquè no l'he rebuda de cap home ni l'he apresa de ningú: l'he rebuda per una revelació de Jesucrist.

Ja heu sentit parlar del meu comportament en el judaisme: amb quina fúria jo perseguia l'Església de Déu

i l'atropellava; sobrepassava, dins d'el judaisme,

molts compatricis de la meua edat, ja que era molt més zelós de les tradicions dels meus pares.

Però, Déu m'havia escollit des de les entranyes de la mare

DURANT L'ANY 228

i m'havia cridat per la seua gràcia. Quan a ell, així li semblà bé, em revelà el seu Fill,

perquè jo l'anunciara als qui no són jueus. Tot seguit, sense haver consultat cap home de carn i sang,

sense haver pujat a Jerusalem, a trobar els qui ja eren apòstols abans que jo,

me'n vaig anar a l'Aràbia, i d'allà vaig tornar a Damasc.

Només tres anys més tard, vaig pujar a Jerusalem per conèixer Quefes,

i vaig passar quinze dies amb ell. Dels altres apòstols, no en vaig veure cap, fora de Jaume, el germà del Senyor.

Paraula de Déu.

al·leluiaLc 7, 16

Ha aparegut entre nosaltres un gran profeta.Déu ha visitat el seu poble.

EVANGELIJove, alça't


En aquell temps, Jesús se n'anà a un poblet anomenat Naïm.

L'acompanyaven els deixebles i molta gent. Quan arribaven a l'entrada del poble es trobà que duien a soterrar un mort,

fill únic d'una mare viuda. Molta gent del poble acompanyava la mare. Així que el Senyor la veié, se'n compadí i li digué:

– «No plores.»El Senyor es va arrimar al fèretre

i li posà la mà al damunt.

229 DIUMENGE X

Els qui el portaven s'aturaren, i ell digué:

– «Jove, alça't.»El mort es posà assegut i començà a parlar.

I el Senyor el donà a la seua mare.

Tots quedaren esglaiats i glorificaven Déu. La gent deia:

– «Ha aparegut entre nosaltres un gran profeta.»Deien també:– «Déu ha visitat el seu poble.»

Per tot el país dels jueus i per tota la rodalia s'escampà aquesta anomenada de Jesús.

Paraula del Senyor.

DURANT L'ANY 230

DIUMENGE XI

LECTURA PRIMERAEl Senyor passa per alt el teu pecat: no moriràs

Lectura del segon llibre de Samuel 12, 7-10.13

En aquells dies, Natan digué a David:– «Açò diu el Senyor, Déu d'Israel:

"Jo t'he ungit rei d'Israel, i t'he salvat de les mans de Saül. He posat als teus braços la filla del teu Senyor

i les seues dones, t'he donat el poble d'Israel i de Judà i, si tot això fóra poc,

encara estava disposat a afegir-hi altres favors.¿Per què has menyspreat el Senyor

cometent això que és mal vist per ell? Has fet matar Uries, l'hitita; has pres per esposa la seua dona, i, a ell, l'has fet matar amb l'espasa dels ammonites. Per això, ja que tu m'has menyspreat

prenent per esposa la dona d'Uries, l'hitita, l'espasa no s'apartarà mai més de ta casa."»

David digué a Natan:– «He pecat contra el Senyor.»Natan li respongué:– «Està bé: el Senyor passa per alt el teu pecat; no moriràs.»

Paraula de Déu.

salm responsorial31, 1-2.5.7.11 (R/: 5c)

R/ Senyor, m'heu perdonat la culpa comesa.

Feliç el qui ha estat absolt de la falta i ha vist sepultat el seu pecat.Feliç l'home a qui el Senyor no té en compte la culpa, que, dins d'ell, ja no manté l'engany. R/

231 DIUMENGE XI

M'he decidit a reconèixer la falta, no us he amagat el meu pecat. Tan bon punt m'ho he proposat, Senyor, m'heu perdonat la culpa comesa. R/

En vós he trobat el meu recer. Vós em guardeu del perill.Tots celebren al voltant meuel goig de veure'm lliure. R/

Alegreu-vos, justs, celebreu el Senyor; hòmens rectes, aclameu-lo. R/

LECTURA SEGONALa vida que ara visc, ja no és la meua; és Crist que viu en mi

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia 2, 16.19-21

Germans: Sabeu que ningú no pot ser just per haver complit les obres que mana la Llei,

sinó només per haver cregut en Jesucrist. Per això nosaltres, jueus, hem cregut en Jesucrist, perquè ens faça justs,

no el compliment de les obres de la llei, sinó el fet d'haver cregut en Crist, ja que Déu no hauria pogut absoldre ni un sol home, si calia haver complit les obres que mana la Llei.

Jo, per obra de la Llei, vaig morir pel que fa a la Llei, a fi de viure per a Déu.

Estic clavat a la creu juntament amb Crist. La vida que ara visc ja no és la meua;

és Crist que viu en mi. La vida que ara visc en aquesta carn, la visc gràcies a la fe en el Fill de Déu,

que m'ha estimat i s'ha entregat ell mateix per mi. No vull refusar la gràcia de Déu: Si algú poguera ser just per obra de la Llei,

Crist hauria mort inútilment.

Paraula de Déu.

DURANT L'ANY 232

al·leluia1Jo 4, 10b

Déu ha estat el primer d'estimar-nos, tant, que ha enviat el seu Fill com a víctima propiciatòria pels nostres pecats.

EVANGELI Has vist que aquesta dona estima molt

i és que eren molts els pecats que li han estat perdonats

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 7, 36 — 8, 3

En aquell temps, un fariseu invità Jesús a menjar amb ell. I Jesús anà a casa del fariseu i es posà a taula.

Hi havia al poble una dona que portava una vida pecadora. Quan sabé que Jesús era a taula a casa del fariseu, hi anà amb un gerret d'alabastre ple de perfum,

i es quedà arrere plorant als peus de Jesús. Amb les llàgrimes començà a banyar-li els peus, i li'ls eixugava amb els cabells; després, li besava els peus i li'ls ungia amb perfum.

El fariseu que havia convidat Jesús, en veure això pensà:– «Aquesta dona que el toca és una pecadora.

Si ell fóra profeta sabria qui és i quina vida porta.»Jesús li digué:– «Simó, t'he de dir una cosa.» Ell li contestà:– «Mestre, digueu.» Jesús continuà:– «Dos hòmens devien diners a un prestador:

l'un li devia cinc-centes monedes de plata, i l'altre, cinquanta.

Cap d'ells no tenia res per pagar, i el prestador els perdonà el deute.

¿Quin d'aquests et pareix que l'estimarà més?»Simó li respongué:– «Jo diria que aquell a qui ha perdonat el deute més gran.»

233 DIUMENGE XI

Jesús li diu:– «És així mateix.»Llavors, Jesús es girà cap a la dona i digué a Simó:– «¿Veus aquesta dona?

Quan he entrat a ta casa, tu no m'has donat aigua per rentar-me els peus, però ella me'ls ha rentats amb les llàgrimes

i me'ls ha eixugats amb els cabells; tu no m'has rebut amb un bes, però ella d'ençà que he entrat,

no para de besar-me els peus; tu no m'has ungit el cap,

però ella m'ha ungit els peus amb perfum. Per això et dic: Has vist que aquesta dona estima molt i és que eren molts els pecats que li han estat perdonats, però, quan no hi ha tant a perdonar,

no hi ha tant d'amor.»Després, digué a la dona:– «Els teus pecats et són perdonats.»Els altres que eren a taula començaren a pensar: – «¿Qui és aquest, que fins i tot perdona els pecats?» Digué encara a la dona:– «La teua fe t'ha salvat. Vés te'n en pau.»[ Després d'això,

Jesús passava per cada vila i per cada poble, predicant i anunciant la Bona Nova del Regne de Déu.Anaven amb ell els dotze i algunes dones que havien tingut malalties i esperits malignes

i s'havien posat bé. Maria, coneguda al amb el nom de Magdalena,

de la qual havien eixit set dimonis, Joana, la dona de Cuzà, administrador d'Herodes, Susanna i moltes altres,

que el mantenien amb el seus béns. ]

Paraula del Senyor.

DURANT L'ANY 234

DIUMENGE XII

LECTURA PRIMERAMiraran aquell que han traspassat.

Lectura del llibre del profeta Zacaries 12, 10-11

Açò diu el Senyor:«Abocaré sobre el llinatge de David

i sobre els habitants de Jerusalem un esperit d'afecte i de benvolença. Llavors, miraran aquell que han traspassat: faran per ell un dol,

com el que es fa per la mort d'un fill únic, ploraran amargament per ell,

com es plora la mort del primer fill. Aquell dia, hi haurà a Jerusalem un dol tan gran com el d'Hadad-Remmon a la plana de Maguedó.»

Paraula de Déu.

salm responsorial62, 2.3-4.5-6.8-9 (R/: 2b)

R/ Tot jo tinc set de vós, Senyor, Déu meu.

Vós, Senyor, sou el meu Déu; jo us busque. Tot jo tinc set de vós, per vós es desviu el meu cor, com terra eixuta sense una gota d'aigua. R/

Jo us contemplava al vostre santuari quan us veia gloriós i poderós. L'amor que em teniu val més que la vida; per això els meus llavis vos alabaran. R/

Que tota la vida us puga beneir i alçar les mans lloant el vostre nom. Saciat del bo i millor, vos alabaré amb el goig als llavis. R/

235 DIUMENGE XII

Perquè vós m'heu ajudat, i sóc feliç davall les vostres ales. La meua ànima s'ha enamorat de vós, em sosté la vostra mà. R/

LECTURA SEGONATots els qui heu estat batejats, vos heu revestit de Crist


Germans: Tots vosaltres, per haver cregut,

sou fills de Déu en Jesucrist.Tots els qui heu estat batejats per unir-vos a Crist, vos heu revestit de Crist. Ja no compta ser jueu o grec,

esclau o lliure, home o dona. Tots som una sola cosa en Jesucrist. I si vosaltres sou de Crist, sou descendència d'Abraham, hereus de les promeses.

Paraula de Déu.

al·leluiaJo 10, 27

Les meues ovelles reconeixen la meua veu, diu el Senyor;també jo les reconec i elles em segueixen.

EVANGELISou el Messies, l'Ungit de Déu.El fill de l'home ha de patir molt


Una vegada que Jesús es trobava pregant en un lloc apartat, se li acostaren els deixebles i ell els preguntà:

– «¿Qui diu la gent que sóc, jo?»Ells li respongueren:

DURANT L'ANY 236

– «Uns diuen que sou Joan Baptista, altres, que sou Elies, altres, que ha ressuscitat un dels profetes antics.»

Llavors, els preguntà:– «I vosaltres, ¿qui dieu que sóc?»Pere li respongué:– «El Messies, l'Ungit de Déu.»Però ell els prohibí severament que digueren això a ningú,

i els deia:– «El Fill de l'home ha de patir molt:

els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l'han de rebutjar,

ha de ser mort, i ressuscitarà el tercer dia.»

I deia a tothom:– «Si algú vol vindre amb mi, que es negue ell mateix,

que prenga cada dia la seua creu i m'acompanye. Qui vullga salvar la seua vida, la perdrà, però el qui la perda per mi, la salvarà.»

Paraula del Senyor.

237 DIUMENGE XIII

DIUMENGE XIII

LECTURA PRIMERAEliseu anà amb Elies i era el seu ajudant

Lectura del primer llibre dels Reis 19, 16b.19-21

En aquell temps, el Senyor digué a Elies:

– «Ungeix Eliseu, fill de Safat, d'Abel-Mehulà, perquè siga el teu successor com a profeta.»

Elies se n'anà i trobà Eliseu, fill de Safat, que llaurava amb dotze parelles de bous.

Ell mateix guiava la dotzena parella. Elies, va fer com si passara de llarg,

i li tirà al damunt el seu mantell de profeta. Eliseu deixà els bous, corregué darrere Elies i li digué:

– «Vaig a besar el pare i la mare i vindré amb tu.» Elies li digué:– «Vés, torna a ta casa.

¿Què t'he fet jo per impedir-t'ho?»Ell se'n tornà,

prengué la parella de bous, els matà, va coure la carn amb la fusta dels arreus, convidà la gent i se'ls van menjar. Després, se n'anà amb Elies i era el seu ajudant.

Paraula de Déu.

salm responsorial15, 1-2a i 5.7-8.9-10.11 (R/: 5a)

R/ Senyor, heretat meua i calze meu.

Guardeu-me, Déu meu, en vós trobe refugi.Jo dic: «Senyor, ningú com vós no em fa feliç.»Senyor, heretat meua i calze meu,vós m'heu triat la possessió. R/

DURANT L'ANY 238

Beneït siga el Senyor que em dóna seny.Fins a les nits m'amonesta el meu cor.Sempre tinc present el Senyor;amb ell a la dreta, mai no cauré. R/

El meu cor se n'alegra i en faig festa tot jo,fins el meu cos reposa confiat:no abandonareu la meua vida enmig dels morts,ni deixareu caure a la fossa el qui us estima. R/

M'ensenyareu el camí que duu a la vida:goig i festa plena a la vostra presència;al costat vostre, delícies per sempre. R/

LECTURA SEGONAHeu estat cridats a ser lliures

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia 5, 1.13-18

Germans: Crist ens ha alliberat de l'esclavatge

perquè siguem lliures. Mantingueu-vos així. No us sotmeteu altra vegada al jou de l'esclavatge.

Vosaltres, germans, heu estat cridats a ser lliures. Mireu només de no convertir la llibertat

en un pretext per a fer el vostre propi gust. Si vos estimeu, poseu-vos al servei els uns dels altres. Perquè la Llei es troba tota en un sol precepte:

«Estima els altres com a tu mateix.» Però si vos mossegueu i us devoreu mútuament, penseu que acabareu destruint-vos.

Ara, vos dic: Deixeu-vos guiar per l'Esperit, i no satisfeu els capricis de la carn. Perquè la carn delera contra l'Esperit

i l'Esperit, contra la carn. Esperit i carn lluiten l'un contra l'altre,

239 DIUMENGE XIII

per no deixar-vos fer allò que voldríeu. Si us deixeu conduir per l'Esperit, no esteu subjectes a la Llei.

Paraula de Déu.

al·leluia1S 3, 9; Jo 6, 69b

Parleu, Senyor, que el vostre servent vos escolta;vós teniu paraules de vida eterna.

EVANGELIResolgué decididament d'encaminar-se a Jerusalem.

Vos seguiré pertot arreu on anireu


Quan s'acostaven els dies en què Jesús havia de ser endut al cel,

ell resolgué decididament d'encaminar-se a Jerusalem. Envià alguns que s'avançaren, i ells, tot fent camí, entraren en un poblet de samaritans

per buscar-hi allotjament. Però la gent no el volgué rebre perquè s'encaminava a Jerusalem. En veure això, els seus deixebles Jaume i Joan li digueren:

– «Senyor, ¿voleu que manem que baixe foc del cel i els consumisca?»

Però Jesús es girà i els reptà. I se n'anaren a un altre poblet.

Mentre feien camí, algú li digué:– «Vos seguiré per tot arreu on anireu.»Jesús li respongué:– «Les raboses tenen caus, i els ocells, nius,

però el Fill de l'home no té on reposar el cap.»A un altre, Jesús li digué:– «Vine amb mi.»Ell li contestà:

DURANT L'ANY 240

– «Senyor, permeteu-me primer d'anar-me'n a casa, fins que haja soterrat el meu pare.»

Jesús li diu:– «Deixa que els morts soterren els seus morts,

i tu vés a anunciar el Regne de Déu.»Un altre digué a Jesús:– «Vaig amb vós, Senyor,

però permeteu-me primer que diga adéu als de ma casa.»

Jesús li respongué:– «Ningú que mira arrere, quan ja té la mà a l'aladre,

no és apte per al Regne de Déu.»

Paraula del Senyor.

241 DIUMENGE XIV

DIUMENGE XIV

LECTURA PRIMERAJo decantaré cap a ella, com un riu, la pau i el benestar

Lectura del llibre del profeta Isaïes 66, 10-14c

Alegreu-vos amb Jerusalem, feu festa, tots els qui l'estimeu. Estigueu contents amb ellatots els qui portàveu dol per ella; sereu alletats amb l'abundància del seu consol, i xuclareu les delícies de la seua llet.

Açò diu el Senyor: «Jo decantaré cap a ella, com un riu, la pau i el benestar,

la riquesa de les nacions, com un torrent desbordant. Les teues criatures seran portades i acaronades sobre els genolls. Com una mare consola el seu fill, jo també us consolaré:

a Jerusalem sereu consolats. Quan ho veureu, el vostre cor bategarà de goig i reviuran com l'herba els vostres ossos.»

La mà del Senyor es farà conèixer als seus servents.

Paraula de Déu.

salm responsorial65, 1-3a.4-5.6-7a.16 i 20 (R/: 14)

R/ Aclama a Déu, tota la terra.

Aclama a Déu, tota la terra. Canteu la glòria del seu nom, canteu la seua fama gloriosa. Digueu a Déu: «¡Que ho són d'admirables, les vostres obres!» R/

«Tota la terra es prosterna davant de vós i canta la glòria del vostre nom.»Veniu a contemplar les gestes de Déu. Que ho és d'admirable allò que fa amb els hòmens! R/

DURANT L'ANY 242

Convertí la mar en terra ferma,passaren el riu a peu eixut. Ell és la nostra alegria, ell, que sempre governa amb el seu poder. R/

Veniu, fidels de Déu, escolteu-me; vos contaré allò que ha fet per mi. Beneït siga Déu: no ha refusat la meua súplica, ni m'ha negat el seu amor. R/

LECTURA SEGONAJo porte en el meu cos les marques distintives de nostre Senyor Jesucrist


Germans: Déu me'n guard de gloriar-me en res

que no siga la creu de nostre Senyor Jesucrist. En ella, és com si el món fóra crucificat per a mi

i jo per al món. Ni la circumcisió ni la incircumcisió no tenen cap valor. L'únic que val és que hàgem estat creats de nou.

Que la pau i la misericòrdia de Déu reposen sobre tots els qui mantenen aquest criteri i sobre l'Israel de Deu.

A part d'això, que ningú no m'inquiete, perquè jo porte en el meu cos

les marques distintives de Jesús.Germans, que la gràcia de nostre Senyor Jesucrist

siga amb el vostre esperit. Amén.

Paraula de Deu.

al·leluia Col 3, 15a.16a

Que la pau de Crist exulte en els vostres cors,Que la paraula de Crist, en tota la seua riquesa,

tinga estada entre vosaltres.

243 DIUMENGE XIV

EVANGELILa pau que li desitgeu reposarà sobre ell


En aquell temps, el Senyor en designà encara setanta-dos, i els envià que s'avançaren, de dos en dos, cap a cada poble i a cada lloc on ell mateix havia d'anar. Els deia:

– «Hi ha molt a segar i pocs segadors: demaneu a l'amo dels sembrats que envie més hòmens a segar-los.

Aneu. Vos envie com anyells enmig de llops.No porteu bossa, ni sarró, ni calçat,

no us atureu a saludar ningú pel camí. Quan entreu a una casa digueu primer: Pau a aquesta casa. Si hi viu un home de pau, la pau que li desitgeu reposarà sobre ell; si no, retornarà sobre vosaltres. Quedeu-vos en aquella casa, i compartiu allò que tinguen per a menjar i beure: els treballadors bé es mereixen el seu jornal. No aneu de casa en casa.

Si en un poble us reben bé, mengeu el que us posen a taula, cureu els malalts que hi haja i dieu a la gent d'aquell lloc:

"El Regne de Déu és a prop de vosaltres."Però, si en un poble no us volen rebre,

eixiu als carrers i digueu: Fins la pols d'aquest poble que se'ns ha posat als peus

vos la deixem. Però sapieu açò: El Regne de Déu és a prop. Vos assegure que quan vinga el gran dia,

DURANT L'ANY 244

la sort de Sodoma serà més suportable que la d'aquell poble.»

Els setanta-dos tornaren tots contents i deien:– «Senyor, fins els dimonis se'ns sotmeten

pel poder del vostre nom.»Jesús els digué:– «Sí. Jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp.

Vos he donat poder de xafar les serps i els escorpins i totes les forces de l'enemic: res no us podrà fer mal.

Però, no us alegreu que els enemics se sotmeten a vosaltres; alegreu-vos que els vostres noms

estiguen escrits en el cel.»

Paraula del Senyor.

245 DIUMENGE XV

DIUMENGE XV

LECTURA PRIMERASón paraules que tens molt a prop de tu per poder-les complir

Lectura del llibre del Deuteronomi 30, 9b-14

Moisès s'adreçà al poble i li digué:– «El Senyor tindrà el goig de fer-te feliç,

com el tenia de fer feliços els teus pares, si tu escoltes el Senyor, el teu Déu, guardant els seus manaments i els seus decrets

escrits en el llibre d'aquesta Llei, i si et converteixes al Senyor, el teu Déu,

amb tot el cor i amb tota l'ànima.La Llei que avui et done no és massa difícil per a tu,

ni és fora del teu abast. No és al cel, que pugues dir:

¿Qui és capaç de pujar-hi per anar-la a buscar i fer-nos-la conèixer, perquè la puguen practicar?

Ni és tampoc a l'altra banda del mar, que pugues dir: ¿Qui és capaç de travessar-lo per anar-la a buscar i fer-nos-la conèixer, perquè la puguem practicar?

Són paraules que tens molt a prop de tu per poder-les complir;

les tens als llavis, les tens al cor.»

Paraula de Déu.

salm responsorial68, 14 i 17.30-31.33-34.36-37 (R/: cf 33)

R/ Els humils que busquen Déu sincerament diran: «Tingueu llarga vida.»

A vós us pregue, Senyor, en aquesta hora propícia; escolteu-me, Déu meu, vós que estimeu tant,vós que sou fidel a salvar els amics.El vostre amor, Senyor, vessa bondat:mireu-me, responeu, vós que estimeu tant. R/

DURANT L'ANY 246

Jo, Déu meu, sóc un pobre sofrent.Que la vostra ajuda em defense.Els meus càntics lloaran el nom de Déu,reconeixeran la grandesa del Senyor. R/

Se n'alegraran els humils quan ho vegen;els qui busquen Déu sincerament diran:«Tingueu llarga vida.»El Senyor escolta sempre els desvalguts,no té abandonats els seus captius. R/

Déu salvarà Sió,reconstruirà les viles de Judà;hi habitaran els servents del Senyor,ells i els seus fills les posseiran,hi viuran els que estimen el nom de Déu. R/

LECTURA SEGONADéu ha creat tot l'univers per ell i l'ha destinat a ell


Jesucrist és imatge del Déu invisible, engendrat abans de tota la creació, ja que Déu ha creat totes les coses per ell, tant les del cel, com les de la terra, tant les visibles com les invisibles,

trons, sobirans, governs i potestats.Déu ha creat tot l'univers per ell i l'ha destinat a ell.

Ell existeix abans que tot, i tot es manté unit gràcies a ell.

Ell és també el cap del cos, que és l'Església. Ell n'és l'origen, és la primícia dels qui retornen d'entre els morts, perquè ell ha de ser en tot el primer, Déu volgué que residira en ell

la plenitud de tot el que existeix; per ell, Déu volgué reconciliar-se tot l'univers,

247 DIUMENGE XV

posant la pau en tot el que hi ha, tant a la terra com al cel, per la sang de la creu de Jesucrist.

Paraula de Déu.

al·leluia Ef 1, 17-18

Que el Pare de nostre Senyor Jesucrist il·lumine els ulls del nostre cor perquè coneguem a quina esperança ens ha cridat.

EVANGELI Per a mi, qui són aquests altres?


En aquell temps, un mestre de la Llei,

per provar Jesús, s'alçà i li va fer aquesta pregunta:

– «Mestre, ¿què he de fer per tindre l'herència de la vida eterna?»

Jesús li digué: – «¿Què hi ha escrit a la Llei?

¿Què hi lliges?» Ell contestà: – «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor,

amb tota l'ànima, amb totes les forces, amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix.»

Jesús li diu: – «Has respost bé:

fes-ho així i viuràs.» Ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús: – «I per a mi, ¿qui són aquests altres?»Jesús prosseguí: – «Un home baixava de Jerusalem a Jericó

DURANT L'ANY 248

i caigué en mans de lladres, que el despullaren,

l'apallissaren i se n'anaren deixant-lo mig mort. Casualment, baixava pel mateix camí un sacerdot

que el veié, però passà de llarg per l'altra banda. Igualment un levita, quan arribà al lloc,

passà de llarg per l'altra banda.Però, un samarità que viatjava per aquella contornada,

quan arribà i el veié, se'n compadí, s'hi acostà, li embenà les ferides, després d'amorosir-les amb oli i vi,el pujà a la seua pròpia cavalcadura,

el dugué a l'hostal i se n'ocupà. L'endemà, quan se n'anava, donà dues monedes de plata a l'hostaler dient-li:

–"Ocupa't d'ell i, quan jo torne, et pagaré les despeses que hages fet de més."

¿Quin d'aquests tres et sembla que va veure l'altre que hem d'estimar en l'home que havia caigut en mans de lladres?»

Ell respongué:– «El qui es va compadir d'ell.»Jesús li digué:– «Vés, i tu fes igual.»

Paraula del Senyor.

249 DIUMENGE XVI

DIUMENGE XVI

LECTURA PRIMERASenyor, no passeu sense aturar-vos amb el vostre servent

Lectura del llibre del Gènesi 18, 1-10a

En aquells dies, el Senyor s'aparegué a Abraham a la carrasca de Mambré. Abraham seia a l'entrada de la tenda,

quan la calor del dia era més forta. Alçà els ulls i veié tres hòmens aturats davant d'ell. Així que els veié, corregué a rebre'ls

des de l'entrada de la tenda, es prosternà, inclinà el front fins a terra i digué:

– «Senyor, si m'heu concedit el vostre favor, vos pregue que no passeu sense aturar-vos

amb el vostre servent. Permeteu que porten aigua per rentar-vos els peus i reposeu a l'ombra de la carrasca. Entretant, aniré a buscar unes llesques de pa

i refareu les vostres forces per a continuar el camí

que us ha fet passar prop del vostre servent.»Ells li respongueren:– «Molt bé.

Fes tal com has dit.»Abraham entrà de pressa a la tenda

i digué a Sara: – «Corre, pren tres mesures de farina blanca,

pasta-la i fes-ne panets.»Després, corregué cap al ramat,

trià un vedell tendre i gras i el donà al criat perquè el preparara de seguida.

Quan tot era a punt,prengué brull, llet i el vedell, els ho serví i es quedà dret al costat d'ells, davall l'ombra de la carrasca, mentre ells menjaven.

DURANT L'ANY 250

Llavors, li preguntaren:– «¿On és Sara la teua esposa?»Abraham respongué:– «És dins la tenda.»Ell li digué :– «L'any que ve tornaré ací,

i Sara, la teua esposa, haurà tingut un fill.»

Paraula de Déu.

salm responsorial14, 1b-3a.3b-4b.4c-5 (R/: 1a)

R/ Senyor, ¿qui podrà estar-se a casa vostra?

¿Qui podrà viure a la muntanya sagrada? El qui obra honradamenti practica la justícia, diu la veritat tal com la pensa; quan parla, no escampa calúmnies. R/

Mai no fa mal al proïsme, ni carrega a ningú res infamant,compten poc als seus ulls els descreguts,honra i aprecia els fidels del Senyor. R/

No es desdiu de promeses oneroses,no fia els seus diners a interès,ni es ven per condemnar cap innocent.El qui obra així, mai no caurà. R/

LECTURA SEGONAEl misteri que d'ençà que existeixen els segles

Déu guardava amagat, ara l'ha revelat al seu poble sant


Germans: Ara, estic content de patir per vosaltres.

Així continue en la meua pròpia carn allò que encara falta als sofriments del Crist

251 DIUMENGE XVI

en bé del seu cos, que és l'Església. Ara, jo sóc servidor d'aquesta Església: Déu m'ha confiat la missió de dur a terme en vosaltres

les seues promeses, el seu misteri secret

que, d'ençà que existeixen els segles i les generacions humanes, ell guardava amagat, però que, ara, ha revelat al seu poble sant.

Déu ha volgut fer-li conèixer la riquesa i la grandesa d'aquest misterique ell es proposava a favor dels qui no són jueus.

El propòsit de Déu és aquest: que Crist, l'esperança de la glòria que ha de venir,

estiga en vosaltres. Nosaltres l'anunciem. Sense fer distincions, amonestem tots els hòmens i els instruïm en tots els secrets de la saviesa per conduir-los al terme del seu desplegament en Crist.

Paraula de Déu.

al·leluiaCf. Lc 8, 15

Feliços els qui, amb cor bo i dòcil,guarden la paraula de Déu i donen fruit amb perseverança.

EVANGELIMarta l'acollí. Maria ha escollit la millor part


En aquell temps, Jesús entrà en un poblet,

i l'acollí una dona que es deia Marta. Una germana d'ella, que es deia Maria, asseguda als peus del Senyor, escoltava la seua paraula, mentre Marta estava molt atrafegada per obsequiar-lo.

DURANT L'ANY 252

Marta vingué i digué:– «Senyor, ¿no us fa res que la meua germana

m'haja deixat sola per a servir? Digueu-li que m'ajude.»

El Senyor li respongué:– «Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses,

quan només n'hi ha una de necessària. La part que Maria ha escollit és la millor,

i no li serà presa.»

Paraula del Senyor.

253 DIUMENGE XVII

DIUMENGE XVII

LECTURA PRIMERAQue el meu Senyor no s'enfade si torne a parlar


En aquells dies, el Senyor digué:

– «Quin clamor tan fort a Sodoma i a Gomorra! Que ho és de greu el seu pecat! Hi baixaré a veure si tota la ciutat es comporta com ho denota aquest clamor que m'arriba. Si no és tota la ciutat, vull saber-ho.»

Els dos hòmens que acompanyaven el Senyor se n'anaren en direcció a Sodoma,

però Abraham es quedà encara davant el Senyor. Llavors, Abraham s'acostà i digué:

– «¿De veres que fareu desaparèixer tant el just com el culpable?

Suposem que a la ciutat hi haguera cinquanta justs. ¿Els faríeu desaparèixer? ¿No perdonaríeu la població

per amor dels cinquanta justs que hi hauria? Mai de la vida no podreu fer una cosa així! ¿Fer morir el just amb el culpable? ¿Que el just i el culpable siguen tractats igual? Mai de la vida! Vós que judiqueu tot el món,

¿vos podríeu desentendre de fer justícia?»El Senyor respongué:– «Si trobava a la ciutat de Sodoma cinquanta justs,

per amor d'ells, perdonaré tota la població.»Abraham insistí:– «Encara gose parlar al Senyor, jo que sóc pols i cendra.

Suposem que, per arribar als cinquanta justs, en faltaren cinc.

Per aquests cinc que falten ¿destruiríeu tota la ciutat?»

DURANT L'ANY 254

Ell contestà:– «No la destruiria, si hi trobava quaranta cinc justs.» Abraham li tornà a parlar:– «Suposem que només n'hi haguera quaranta.»Li respongué:– «No ho faria, per consideració a aquests quaranta.»Abraham continuà:– «Que el meu Senyor no s'enfade si insistisc:

Suposem que només n'hi haguera trenta.»Ell respongué:– «No ho faria, per consideració a aquests trenta.» Abraham insistí:– «Encara gose parlar al meu Senyor.

Suposem que només n'hi haguera vint.»Ell contestà:– «No la destruiria, per consideració a aquests vint.»Abraham insistí de nou:– «Que el meu Senyor no s'enfade si insistisc

per darrera vegada: Suposem que només n'hi haguera deu.»

Ell respongué: – «No la destruiria, per consideració a aquests deu.»

Paraula de Déu.

salm responsorial137, 1-2a.2bc-3.6-7.8 (R/: 3a)

R/ Senyor, sempre que vos invocava m'heu escoltat.

Vos enaltisc amb tot el cor, Senyor, vos vull cantar a la presència dels àngels. Em prosterne davant del santuari. R/

Enaltisc el vostre nom, perquè estimeu i sou fidel. Sempre que vos invocava, m'heu escoltat, heu enfortit la meua ànima. R/

El Senyor és excels, però es mira els humils, mentre que els altius, els esguarda de lluny.

255 DIUMENGE XVII

Si passe entre perills, em guardeu la vida,atureu amb la mà l'enemic.

La vostra dreta em salva. R/Que el Senyor continue afavorint-me.El vostre amor perdura sempre.Acabeu la vostra obra, Senyor. R/

LECTURA SEGONADéu vos donà la vida juntament amb el Crist,

després de perdonar-vos generosament totes les culpes


Germans: Pel baptisme fóreu sepultats amb Crist, i, amb ell, també vau ressuscitar, per haver cregut en el poder de Déu

que el va ressuscitar d'entre els morts.Vosaltres éreu morts per les vostres culpes i perquè vivíeu com incircumcisos, però Déu vos donà la vida juntament amb el Crist, després de perdonar-vos generosament totes les culpes

i de cancel·lar el compte desfavorable on constava el nostre deute amb les prescripcions de la llei; Déu retirà aquest document i el clavà a la creu.

Paraula de Déu.

al·leluiaRm 8, 15

Heu rebut un esperit que us ha fet fillsi ens fa cridar Abbà, Pare.

EVANGELIDemaneu, i Déu vos donarà


Un dia, Jesús pregava en un lloc. Quan hagué acabat, un dels deixebles li demanà:

DURANT L'ANY 256

– «Senyor, ensenyeu-nos una pregària com la que Joan ensenyà als seus deixebles.»

Jesús els digué:– «Quan pregueu, digueu:

Pare siga santificat el vostre nom, vinga el vostre Regne, doneu-nos cada dia el pa de demà, i perdoneu-nos els pecats, que nosaltres mateixos també perdonem tots els nostres deutors, i no permeteu que caiguem en la temptació.»

Després, els deia:– «Afigureu-vos que algú té un amic,

i aquest el va a trobar a mitjanit i li diu: –"Amic, deixa'm tres pans, que acaba d'arribar de viatge un amic meu i no tinc res per donar-li."

¿Qui de vosaltres li respondria des de dins: –"No em molestes; la porta ja és tancada i jo i els meus fills ja estem al llit; no em puc alçar a donar-te'ls?"

Vos assegure que, si no us alçàveu per fer un favor a l'amic, la mateixa impertinència us obligaria a alçar-vos per donar-li tots els pans que necessita.

I jo vos dic: demaneu, i Déu vos donarà; busqueu i trobareu; toqueu, i us obrirà; perquè tothom qui demana, rep, tothom qui busca, troba; a tothom qui toca, li obrin.Afigureu-vos que un fill demana un peix al seu pare. ¿Qui de vosaltres li donaria una serp en lloc del peix? O bé, que li demana un ou. ¿Qui de vosaltres li donaria un escorpí?

Penseu, per tant, que si vosaltres que sou roïns, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà l'Esperit Sant als qui li'l demanen.»

Paraula del Senyor.

257 DIUMENGE XVIII

DIUMENGE XVIII

LECTURA PRIMERAQuè en trau l'home de tot el seu esforç?

Lectura del llibre de l'Eclesiastès 1, 2 — 2, 21-23

Vanitat i més vanitat, deia el Portaveu-del-poble, vanitat i més vanitat, tot és en va.

Després que un home s'ha esforçat a treballar amb coneixement, traça i eficàcia,

ho ha de deixar tot a un altre que no s'ha esforçat per res.

També això és en va, i és una gran dissort. Perquè, de fet, ¿què en trau l'home de tot l'esforç

i de tot el neguit amb què treballa davall el sol? Passa els dies en el desfici

i en les penes de la seua servitud, i, de nit, el seu cor no descansa. També això és en va.

Paraula de Déu.


R/ Tant de bo que avui sentíreu la veu de Déu:«No enduriu els vostres cors.»

Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa, aclamem la Roca que ens salva;presentem-nos davant d'ell a alabar-lo,aclamem-lo amb els nostres cants. R/

Veniu, prosternem-nos i adorem-lo,agenollem-nos davant del Senyor, que ens ha creat; ell és el nostre Déu, i nosaltres som el poble que ell pastura, el ramat que ell mateix guia. R/

DURANT L'ANY 258

Tant de bo que avui sentíreu la seua veu: «No enduriu els vostres cors com a Meribà, com el dia de Massà, en el desert,quan van posar-me a prova els vostres pares,i em temptaren, tot i haver vist les meues obres.» R/

LECTURA SEGONACerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses 3, 1-5.9-11

Germans: Ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist,

busqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist, assegut a la dreta de Déu; estimeu allò que és de dalt,

no allò que és de la terra.Vosaltres vau morir, i la vostra vida està amagada en Déu,

juntament amb el Crist. Quan es manifestarà el Crist, que és la vostra vida,

també vosaltres apareixereu amb ell plens de glòria.Per tant, feu morir allò que us lliga a la terra:

fornicació, impuresa, passions, mals desigs i l'amor al diner, que és una idolatria;

no vos enganyeu els uns als altres, vosaltres que us heu despullat de l'home antic

i del seu estil d'obrar, i us heu revestit del nou, que es renova a imatge del seu Creador

i avança cap al ple coneixement.Ací, ja no compta ser grec o jueu, circumcís o incircumcís,

bàrbar o escita, esclau o lliure, sinó que Crist ho és tot, i és en tots.

Paraula de Déu.

259 DIUMENGE XVIII

al·leluiaMt 5, 3

Feliços els pobres en l'esperit: el Regne del cel és per a ells.

EVANGELITot això que volies guardar-te, ¿de qui serà?


En aquell temps, un de la gent digué a Jesús:– «Mestre, convenceu el meu germà

que es partisca amb mi l'herència.»Jesús li contestà:– «Bon home, ¿qui m'ha encomanat a mi que faça de jutge

o de mediador entre vosaltres?»Llavors, digué a tots:– «Vigileu! Guardeu-vos de tota ambició de posseir riqueses,

perquè, ni que algú tinguera diners de sobres, els seus béns no li podrien assegurar la vida.»

I els ho explicà amb una paràbola:– «Un home ric va traure de les seues terres

unes collites tan abundants, que no tenia on guardar-les.Tot rumiant, es va dir:

–"Ja sé que faré: tiraré a terra els meus graners, en faré de més grans, hi guardaré tot el meu gra i les altres mercaderies meues i em diré a mi mateix:

Tens reserves per a molts anys: reposa, menja, beu, diverteix-te."

Però, Déu li digué: –"Vas errat!

Aquesta mateixa nit, et reclamen el deute de la teua vida i tot això que volies guardar-te, ¿de qui serà?"

Així passa amb tothom qui reuneix tresors per a ell mateix i no es fa ric als ulls de Déu.»

Paraula del Senyor.

DURANT L'ANY 260

DIUMENGE XIX

LECTURA PRIMERAAmb el mateix fet castigàveu els adversaris

i ens cobríeu de glòria a nosaltres, que vós havíeu cridat

Lectura del llibre de la Saviesa 1, 6-9

Aquella nit de l'eixida d'Egipte havia estat anunciada per endavant als nostres pares,

perquè se sentiren encoratjats en veure complits els juraments en què havien cregut.

El vostre poble esperava la salvació dels justs i la perdició dels enemics.

Amb un mateix fet, castigàveu els adversaris i ens cobríeu de glòria a nosaltres, que vós havíeu cridat.

Els fills sants d'un poble bo oferiren víctimes invisibles, es comprometeren a observar aquesta llei divina: tot el poble sant havia de participar igualment dels béns, com havia participat dels perills.

Després, entonaren per primera vegada els cants de lloança dels pares.

Paraula de Déu.

salm responsorial32, 1 i 12.18-19.20 i 22 (R/: 12b)

R/ Feliç el poble que el Senyor s'ha escollit per heretat.

Justs, aclameu el Senyor, fareu bé d'alabar-lo, hòmens rectes. Feliç la nació que té el Senyor per Déu, feliç el poble que ell s'ha escollit per heretat. R/

Els ulls del Senyor vetlen els qui el veneren, els qui esperen en l'amor que els té; ell els allibera de la mort, i els retorna en temps de fam. R/

261 DIUMENGE XIX

Tenim posada l'esperança en el Senyor, auxili nostre i escut que ens protegeix. Que el vostre amor, Senyor, no ens deixe mai;aquesta és l'esperança que posem en vós. R/

LECTURA SEGONAEsperava aquella ciutat que té Déu mateix com arquitecte i constructor

Lectura de la carta als cristians hebreus 11, 1-2.8-19

Germans: Creure és posseir, anticipadament, els béns que esperem,

és conèixer, per endavant, allò que encara no veiem.L'Escriptura ha guardat la bona memòria dels antics,

perquè havien cregut.Gràcies a la fe, Abraham, quan Déu el cridà,

obeí a la invitació d'anar-se'n a la terra que havia de posseir en herència.

Isqué del seu país sense saber on aniria. Gràcies a la fe, residí en el país que Déu li havia promès com si fóra un foraster, vivint davall tendes, igual que Isahac i Jacob, hereus com ell

de la mateixa promesa. És que esperava aquella ciutat ben fonamentada, que té Déu mateix com arquitecte i constructor. Gràcies a la fe, igual que Sara, que era estèril, Abraham obtingué la capacitat de fundar un llinatge,

tot i que la seua edat era avançada. Per això, d'un sol home, ja caduc,

en nasqué una descendència tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans d'arena de les platges de la mar.

Tots aquests moriren en la fe, sense haver posseït allò que Déu els prometia, sinó contemplant-ho de lluny i saludant-ho, i confessant que eren estrangers i forasters en el país.

DURANT L'ANY 262

Els qui parlen així, indiquen clarament que busquen una pàtria.

I, si s'hagueren referit a la pàtriaque ells havien abandonat,

no és que els faltara l'avinentesa de tornar-hi.És clar, per tant, que aspiraven a trobar-ne una de millor,

una pàtria celestial.Per això, Déu no s'avergonyia d'anomenar-se el seu Déu,ja que els tenia preparada una ciutat.

Gràcies a la fe, Abraham, posat a prova, oferí el seu fill Isahac.I era el seu fill únic que oferia,el que havia rebut les promeses.Déu havia dit d'ell:Per Isahac, tindràs la descendència que portarà el teu nom.Però Abraham confiava que Déu seria prou poderós

per ressuscitar un mort.Per això, recobrà el seu fill,

com una prefiguració d'aquesta veritat.

Paraula de Déu.

O bé més breu:

Esperava aquella ciutat que té Déu mateix com arquitecte i constructor


Germans: Creure és posseir, anticipadament, els béns que esperem,

és conèixer, per endavant, allò que encara no veiem.L'Escriptura ha guardat la bona memòria dels antics,

perquè havien cregut.Gràcies a la fe, Abraham, quan Déu el cridà,

obeí a la invitació d'anar-se'n a la terra que havia de posseir en herència.

Isqué del seu país sense saber on aniria. Gràcies a la fe, residí en el país que Déu li havia promès

263 DIUMENGE XIX

com si fóra un foraster, vivint davall tendes, igual que Isahac i Jacob, hereus com ell

de la mateixa promesa. És que esperava aquella ciutat ben fonamentada, que té Déu mateix com arquitecte i constructor. Gràcies a la fe, igual que Sara, que era estèril, Abraham obtingué la capacitat de fundar un llinatge,

tot i que la seua edat era avançada. Per això, d'un sol home, ja caduc,

en nasqué una descendència tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans d'arena de les platges de la mar.

Tots aquests moriren en la fe, sense haver posseït allò que Déu els prometia, sinó contemplant-ho de lluny i saludant-ho, i confessant que eren estrangers i forasters en el país.

Paraula de Déu

al·leluiaMt 24, 42-44

Vetleu, estigueu a punt,que el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada.

EVANGELIEstigueu a punt també vosaltres


En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:– «No tingueu por, petit ramat:

el vostre Pare es complau a donar-vos el Regne.Veneu els vostres béns i distribuïu els diners

als qui ho necessiten. Feu-vos bosses que no s'envellisquen,

DURANT L'ANY 264

arreplegueu-vos al cel un tresor que no s'esgotarà; allà, els lladres no s'hi acosten ni les arnes no fan malbé res. On teniu el vostre tresor, hi tindreu el vostre cor.

Estigueu a punt, amb el cos cenyit i els llums encesos. Feu com els criats que esperen quan tornarà el seu amo

de la festa de noces, per poder obrir la porta tan bon punt tocarà. Feliços els criats que l'amo trobarà vetlant

al moment de la seua arribada. Amb tota veritat vos dic que se cenyirà, els farà seure a taula, i ell mateix passarà a servir-los d'un a un. Feliços si els trobava sempre vetlant, ni que vinguera a mitjanit o a la matinada.

Estigueu-ne segurs: Si el cap de casa haguera previst l'hora

que el lladre vindria, no hauria permès que li entraren a casa. Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada.»

Pere li preguntà:– «Senyor, aquesta paràbola

¿la dieu només per a nosaltres o per a tothom?» El Senyor li respongué:– «¿Qui és l'administrador fidel i prudent,

a qui l'amo confia el personal de servici, perquè els done a temps l'aliment que els pertoca?Feliç aquell servent si l'amo, quan arriba,

troba que ho fa així: vos assegure que li confiarà tots els seus béns.Però, si aquell servidor pensava:

"El meu amo tarda a vindre", i començava pegar als criats i les criades, a menjar, a beure i a embriagar-se, el seu amo tornarà el dia que ell no sospita

265 DIUMENGE XIX

i a una hora que ell no sap, i el condemnarà a la pena dels traïdors.L'esclau que, coneixent la voluntat del seu amo, no ha preparat o no ha executat allò que l'amo volia,

rebrà de valent. Però el qui, sense saber què volia l'amo, ha fet coses que mereixien assots, rebrà més poc.

Tothom exigeix molt d'aquells a qui ha donat molt, tothom reclama més d'aquells als qui ha prestat més.»

Paraula del Senyor.

DURANT L'ANY 266

DIUMENGE XX

LECTURA PRIMERAAi, mare meua! M'has posat al món a mi, que tinc en contra tota la terra (Jr 15, 10)

Lectura del llibre del profeta Jeremies 38, 4-6.8-10

En aquells dies, alguns dels principals de Jerusalem digueren al rei:

«Que Jeremies morga d'una vegada. Aquest home no fa sinó desmoralitzar els guerrers que queden a la ciutat i tots els restants del poble.

Aquest home no vol el bé del poble sinó la seua perdició.»El rei Sedequies els respongué:«Està a les vostres mans.»El rei era incapaç de negar-los res.Ells prengueren Jeremies

i el tiraren a la cisterna de Melquies, fill del rei, situada al pati de la guàrdia.

El baixaren amb unes cordes. A la cisterna no hi havia aigua, sinó fang; Jeremies quedà afonat en el fang. Llavors, Abdemèlec, un home del palau reial,

anà a trobar el rei a la porta de Benjamí i li digué:– «Rei, Senyor meu, no està bé això

que aquests hòmens han fet amb el profeta Jeremies: l'han tirat a la cisterna, i, ara, que ja no hi ha pa a la ciutat, es morirà allí dins de fam.»

Llavors, el rei donà aquesta ordre a Abdemèlec, el cusita:– «Emporta't tres hòmens

i trau de la cisterna el profeta Jeremies abans que no es morga.»

Paraula de Déu.

267 DIUMENGE XX

salm responsorial39, 2-3a.3bcd.4.18 (R/: 14)

R/ Senyor, no tardeu a defensar me.

Tenia posada l'esperança en el Senyor, i ell, inclinant-se cap a mi,ha escoltat el meu clam. R/

M'ha tret fora del fang,del llot on em moria;ha posat els meus peus sobre la roca,i m'hi sent segur. R/

Ha inspirat als meus llavis un càntic nou, un himne de lloança al nostre Déu; tots els qui ho han vist, se n'admiren, i confien més en el Senyor. R/

Ara, sóc un pobre desvalgut, però el Senyor pensa en mi. Sou vós qui m'ajudeu i m'allibereu, Déu meu, no tardeu més. R/

LECTURA SEGONASense cansar-nos-en, llancem-nos a córrer en la prova que ens ha estat proposada


Germans: Envoltats d'un núvol tan gran de testimonis,

que ens ensenyen com hem de viure la fe, alliberem-nos de tot impediment i del pecat, que amb tanta facilitat ens lliga i, sense cansar-nos-en, llancem-nos a córrer

en la prova que ens ha estat proposada.Tinguem la mirada fixa en Jesús,

que ha obert el camí de la fe i el duu a terme. Ell, per arribar a la felicitat que li era proposada,

acceptà el suplici de la creu, no fent cas de la vergonya que havia de passar;

DURANT L'ANY 268

així, s'assegué a la dreta del tron de Déu. Tinguem present aquell que aguantà un atac tan dur

contra la seua persona, de part dels pecadors; així, no us deixareu abatre, cansats de resistir. En la vostra lluita contra el pecat, encara no us hi heu enfrontat fins a vessar la sang.

Paraula de Déu.

al·leluia Jo 10, 27

Les meues ovelles reconeixen la meua veu, diu el Senyor; també jo les reconec i elles em segueixen.

EVANGELINo he vingut a portar la pau, sinó la divisió


En aquell temps, Jesús deia als seus deixebles:

– «He vingut a calar foc a la terra. Com voldria ja veure-la cremar! He de passar la prova d'un baptisme. Com em sent el cor oprimit fins que no l'hauré passada!

¿Vos penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Vos assegure que no. És la divisió, el que he vingut a portar. Des d'ara, dins una mateixa casa,

n'hi haurà cinc de dividits: El pare renyirà amb el fill

i el fill amb el pare; la mare renyirà amb la filla

i la filla amb la mare; la sogra renyirà amb la nora

i la nora amb la sogra.»

Paraula de Déu.

269 DIUMENGE XXI

DIUMENGE XXI

LECTURA PRIMERADe totes les nacions portaran els vostres germans


Açò diu el Senyor:– «Jo conec les obres dels hòmens i els seus pensaments.

Jo mateix vindré a reunir la gent de totes les nacions i de totes les llengües.

Tots vindran ací i veuran la meua glòria,i faré un prodigi enmig d'ells. Després, enviaré alguns del supervivents

a les altres nacions, a Tarsís, a Fut i a Lud, a Mòsoc i a Ros, a Túbal i a Javan, a les illes llunyanes,

que mai no havien sentit parlar de mi ni havien vist mai la meua glòria,

i anunciaran la meua glòria entre les nacions.I, de totes les nacions, portaran els vostres germans

com una ofrena al Senyor. Els portaran a cavall, en carruatges, en lliteres, muntats en mules o en dromedaris, fins a la muntanya santa de Jerusalem, diu el Senyor. Els presentaran tal com els israelites presenten, en vasos purs, la seua ofrena en el temple del Senyor, i jo fins en prendré alguns d'entre ells per fer-ne sacerdots o levites, diu el Senyor.»

Paraula de Déu.

salm responsorial116, 1.2 (R/: Mc 16, 15)

R/ Aneu, anuncieu l'evangeli per tot el món.

Alabeu el Senyor, tots els pobles, glorifiqueu-lo totes les nacions. R/

DURANT L'ANY 270

El seu amor per nosaltres és immens la fidelitat del Senyor durarà sempre. R/

LECTURA SEGONAEl Senyor reprèn aquells que ell estima


Germans: Heu oblidat les paraules encoratjadores

que l'Escriptura us adreça com a fills:«Fill meu, no desestimes la correcció que ve del Senyor,no et canses quan ell et reprèn,perquè el Senyor repta aquells que estima, fa sofrir els fills que ell prefereix.»

És per la nostra correcció que sofrim: Déu vos tracta com a fills. Perquè, ¿quin fill hi ha que el seu pare no corregisca?

La correcció, de moment, no sembla que porte alegria, sinó tristesa.

però més tard, els qui han passat per aquest entrenament en cullen en pau el fruit d'una vida honrada.

Per això, enfortiu les mans que es deixen caure i els genolls que es dobleguen,

aplaneu el camí per on passa el vostre peu, perquè el qui va coix no es faça més mal, sinó que es pose bé.

Paraula de Déu.

al·leluiaJo 14, 5

Jo sóc el camí, la veritat i la vida, diu el Senyor; ningú no arriba al Pare, si no hi va per mi.

271 DIUMENGE XXI

EVANGELIVindrà gent d'orient i d'occident i s'asseuran a taula en el Regne de Déu


En aquell temps, Jesús, fent camí cap a Jerusalem, passava per viles i pobles i ensenyava. Algú li pregunta:

– «Senyor, ¿són pocs els qui se salven?»Ell contestà:– «Correu, mireu d'entrar per la porta estreta,

perquè us assegure que molts voldran entrar-hi i no podran.

Després que el cap de casa s'haurà alçat a tancar la porta, des de fora, començareu a tocar i direu:

–"Senyor, obriu-nos." Ell vos respondrà:

–"No sé d'on sou." Llavors, començareu a dir li:

–"Menjàvem i bevíem amb vós i ensenyàveu pels nostres carrers."

Ell vos respondrà: – "No sé d'on sou. Lluny de mi, tots vosaltres que obràveu el mal."

Allí hi haurà els plors i el cruixir de dents, quan veureu Abraham, Isahac i Jacob amb tots els profetes en el Regne de Déu, mentre que a vosaltres vos hauran tret fora. I vindrà la gent d'orient i d'occident, del nord i del sud, i s'asseuran a taula en el Regne de Déu.Mireu, ara són darrers els qui llavors seran primers, i són primers els qui llavors seran darrers.»

Paraula del Senyor.

DURANT L'ANY 272

DIUMENGE XXII

LECTURA PRIMERAFes-te menut, i Déu s'apiadarà de tu

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira 3, 19-21.30-31; grec 17-18.20.28-29

Fill meu, si eres ric, sigues humil, i seràs més estimat que el qui dóna esplèndidament.

Com més gran sigues, fes-te més menut, i Deu s'apiadarà de tu, perquè el poder de Déu és gran i els humils són la seua glòria.

La desgràcia dels descreguts no té remei, perquè ha arrelat en ells una planta roïna.

El cor dels assenyats comprèn els proverbis dels assenyats,l'orella atenta s'alegra de sentir parlar amb seny.

Paraula de Déu.

salm responsorial67, 4-5ac.6-7ab.10-11 (R/: 11b)

R/ Instal·lareu els pobres, Déu nostre, al país fèrtil del vostre patrimoni.

Que s'alegren davant d'ell els justs, que no planguen res per celebrar el seu triomf. Canteu al Senyor, alabeu el seu nom,celebreu davant d'ell el seu triomf. R/

Déu és pare d'òrfens, defensor de viudes, des del lloc sagrat on resideix. Déu dóna casa als desemparats, allibera els captius i els enriqueix. R/

Senyor, vau fer caure una pluja abundant per refer els vostres camps esgotats; vau allotjar-hi la vostra família. Instal·làreu els pobres, Déu nostre, al país fèrtil del vostre patrimoni. R/

273 DIUMENGE XXII

LECTURA SEGONAVos heu acostat a la muntanya de Sió, a la ciutat del Déu viu

Lectura de la carta als cristians hebreus 12, 18-19.22-24a

Germans: Vosaltres no us heu acostat

a aquella muntanya palpable del Sinaí, que era tota ella foc ardent, foscor, negra nuvolada

i tempesta; ni heu escoltat el toc del corn i la veu que pronunciava aquelles paraules. Els mateixos que sentiren la veu

suplicaren que no continuara parlant-los.Vosaltres vos heu acostat a la muntanya de Sió,

a la ciutat del Déu viu, la Jerusalem celestial, a miríades d'àngels, a l'aplec festiu dels primers inscrits

com a ciutadans del cel; vos heu acostat a Déu, jutge de tots, als esperits dels justs que ja han arribat a terme, a Jesús, el mitjancer de la nova aliança.

Paraula de Déu.

al·leluiaMt 11, 29ab

Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus,que jo sóc benèvol i humil de cor.

EVANGELITothom qui s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 14, 1.7-14

Un dissabte, Jesús entrà a menjar a casa d'un dels principals fariseus.

Ells l'estaven observant.

DURANT L'ANY 274

Jesús notà que els convidats escollien els primers llocs i els proposà aquesta paràbola:

– «Quan algú et convida a un dinar de casament, no et poses al primer lloc: si hi haguera un altre convidat més honorable que tu, vindria el qui us ha convidat a tots dos i et diria:

–"Cedeix-li el lloc", i tu hauries d'ocupar el lloc darrer, tot avergonyit.Més bé, quan et conviden, vés a ocupar el lloc darrer, i quan entrarà el qui t'ha convidat et dirà:

–"Amic, puja més amunt". Llavors, seràs honorat davant de tots els qui són a taula, perquè el qui s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit.»

Després, digué al qui l'havia convidat:– «Quan fas un dinar o un sopar,

no hi crides els teus amics, ni els teus germans, ni els altres parents teus, ni veïns rics. Potser ells també et convidarien,

i ja tindries la recompensa. Més bé, quan faces una festa, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. Feliç de tu, llavors: ells no tenen res per a recompensar-t'ho,i Déu t'ho recompensarà quan ressuscitaran els justs.»

Paraula del Senyor.

275 DIUMENGE XXIII

DIUMENGE XXIII

LECTURA PRIMERA¿Qui pot descobrir la voluntat del Senyor?

Lectura del llibre de la Saviesa 9, 13-19; grec 13-18a

¿Quin home pot conèixer què desitja Déu? ¿Qui pot descobrir la voluntat del Senyor?

Perquè els raonaments dels mortals són insegurs, són incertes les nostres previsions: el cos que es descompon fatiga l'ànima, aquesta cabana de terra és una càrrega per a l'esperit,

capaç de meditar.Si amb prou penes ens afigurem les coses de la terra, si ens costa descobrir allò mateix que tenim entre mans,

¿qui haurà estat capaç de trobar un rastre de les coses del cel?

¿Qui hauria conegut mai què desitjàveu, si vós mateix no haguéreu donat la saviesa,

si no haguéreu enviat de les altures el vostre Esperit Sant?

Així, s'han redreçat els camins dels habitants de la terra, els hòmens han après a conèixer què és del vostre grat,

i la saviesa els salva.

Paraula de Déu.

salm responsorial89, 3-4.5-6.12-13.14 i 17 (R/: 1)

R/ Al llarg de tots els segles, Senyor, heu estat sempre la nostra muralla.

Vós feu tornar els hòmens a la pols dient-los: «Torneu-vos-en, fills d'Adam.»Mil anys als vostres ulls són com un dia que ja ha passat, com el relleu d'una guàrdia de nit. R/

DURANT L'ANY 276

Quan preneu els hòmens, són com un somni en fer-se dia, són com l'herba que s'espiga; ha tret florida al matí, al vespre es marceix i s'asseca. R/

Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies per adquirir la saviesa del cor. Calmeu-vos, Senyor, ¿què espereu? Sigueu pacient amb els vostres servidors. R/

Que el vostre amor no tarde més a saciar-nos i ho celebrarem amb goig. Que l'amabilitat del Senyor repose damunt els seus servidors. Doneu encert a l'obra de les nostres mans. R/

LECTURA SEGONAPren-lo, no com esclau, sinó com un germà estimat

Lectura de la carta de sant Pau a Filèmon 9b-10.12-17

Estimat: Jo, Pau, ambaixador de Crist, i pres per causa d'ell,

recórrec a tu intercedint a favor del meu fill Onèsim, jo, que l'he engendrat en la fe estant a la presó.

Ara, te'l retorne com si t'enviara el fruit de les meues entranyes.

Jo hauria volgut retenir-lo al meu costat, perquè em servira en lloc teu

mentre seré a la presó per causa de l'evangeli, però no he volgut fer res sense el teu consentiment: no m'hauria agradat obligar-te a fer un favor com aquest,

si tu no el feies de bon grat.Qui sap si, providencialment, Onèsim se separà un moment de tu

perquè ara el recobres per sempre, i no com esclau, sinó molt més que això:

com un germà estimat.

277 DIUMENGE XXIII

Ho és moltíssim per a mi, però, més encara, ho ha de ser per a tu, tant humanament, com en el Senyor.

Per tant, si em comptes entre els qui tenim part en uns mateixos béns,

pren-lo com em rebries a mi mateix.

Paraula de Déu.

al·leluiaDéu meu, feu que aprenga els vostres camins,guieu-me en la vostra veritat.

EVANGELINingú de vosaltres no pot ser deixeble meu si no renuncia a tot el que té


En aquell temps, Jesús anava amb molta gent; ell es girà i els digué:

– «Si algú vol vindre amb mi i no m'estima més que al pare i la mare, que a l'esposa i als fills, que als germans i les germanes, i fins i tot que a la pròpia vida,

no pot ser deixeble meu. Qui no es carrega la seua creu per vindre amb mi,

no pot ser deixeble meu.Suposem que algú de vosaltres vol construir una torre.

¿No vos asseureu primer a calcular-ne les despeses, per veure si teniu recursos per a acabar-la? Perquè, si després de posar els fonaments, no podíeu acabar l'obra, tots els qui ho veurien començarien a burlar-se'ni dirien:

–"Aquest home havia començat a construir, però no pot acabar."

DURANT L'ANY 278

Si un rei vol anar a combatre amb un altre, ¿no s'asseurà primer a deliberar si, amb deu mil hòmens, podrà fer front al qui ve contra ell amb vint mil? I, si veia que no pot, quan l'altre encara és lluny,

li enviarà delegats a negociar la pau.Així, també ningú de vosaltres no pot ser deixeble meu

si no renuncia a tot el que té.»

Paraula del Senyor.

279 DIUMENGE XXIV

DIUMENGE XXIV

LECTURA PRIMERAEl Senyor es desdigué del mal que havia amenaçat de fer al seu poble

Lectura del llibre de l'Èxode 32, 7-11,13-14

En aquells dies, el Senyor digué a Moisès:– «Vés, baixa a la plana:

s'ha pervertit el teu poble, que tu havies fet pujar de la terra d'Egipte.

De seguida s'han desviat del camí que jo els havia prescrit.

S'han fet un vedell de fosa i l'han adorat, li han sacrificat víctimes i diuen:

"Poble d'Israel, ací tens els teus déus, els qui t'han fet pujar de la terra d'Egipte."»

Per això el Senyor digué a Moisès:– «Veig que aquest poble és rebel al jou.

Deixa'm que s'inflame la meua indignació, i no en deixaré rastre.

Després, et convertiré en un gran poble.»Però Moisès aplacava el Senyor, el seu Déu, i li deia:– «Senyor, ¿per què s'encén el vostre enuig

contra el vostre poble, que havíeu fet eixir de la terra d'Egipte amb gran poder i amb mà forta? Recordeu-vos d'Abraham, d'Isahac i d'Israel,

els vostres servents: recordeu que els vau jurar per vós mateix i els vau dir:

"Faré que la vostra descendència siga tan nombrosa com les estrelles del cel i tot aquest país que jo us havia dit, el donaré als vostres descendents i el posseiran per sempre."»

DURANT L'ANY 280

Llavors, el Senyor es desdigué del mal que havia amenaçat de fer al seu poble.

Paraula del Senyor.

salm responsorial50, 3-4.12-13.17 i 19 (R/: Lc 15, 18)

R/ Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat.

Compadiu-vos de mi, Déu meu, vós que estimeu tant; vós que sou tan bo, esborreu les meues faltes; renteu-me ben bé de les culpes, purifiqueu-me dels pecats. R/

Déu meu, creeu en mi un cor ben pur, feu renàixer en mi un esperit ferm. No em llanceu de la vostra presència, ni em prengueu el vostre esperit sant. R/

Obriu-me els llavis, Senyor, i proclamaré la vostra alabança. La víctima que oferisc és un cor penedit; un esperit que es penedeix, vós, Déu meu, no el menyspreeu. R/

LECTURA SEGONAJesucrist vingué al món a salvar els pecadors

Lectura de la primera carta de sant Pau a Timoteu 1, 12-17

Estic agraït a Jesucrist, el nostre Senyor.És ell qui m'ha donat forces.Li agraïsc que m'haja considerat prou fidel

per a confiar-me un servici a mi, que primer blasfemava contra ell i el perseguia i l'injuriava.Però Déu s'apiada de mi perquè,

quan encara no tenia fe, no sabia què feia. La gràcia del nostre Senyor ha estat pròdiga amb mi, juntament amb la fe i l'amor en Jesucrist.

281 DIUMENGE XXIV

Açò que ara et diré és cert, i del tot digne de crèdit: que Jesucrist vingué al món a salvar els pecadors, i, entre els pecadors, jo sóc el primer.Però, Déu se n'apiadà perquè Jesucrist poguera demostrar, primerament en mi, tota la grandesa de la seua paciència, fent de mi un exemple dels qui es convertiran a la fe i tindran així la vida eterna.

Al rei de tot el món, Déu únic, immortal, invisible, honor i glòria pels segles dels segles. Amén

Paraula de Déu.

al·leluia2Co 5, 19

Déu, en Crist, ha reconciliat el món amb ell mateix,i, a nosaltres, ens confia el missatge de la reconciliació.

EVANGELIAl cel, hi haurà alegria per un sol pecador convertit


En aquell temps, veient que tots els cobradors d'imposts i els altres pecadors s'acostaven a Jesús per escoltar-lo, els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven entre ells

i deien:– «Aquest home acull els pecadors i menja amb ells.»Jesús els proposà aquesta paràbola: – «¿Qui de vosaltres, si tenia cent ovelles

i en perdia una, no deixaria en el desert les noranta-nou i aniria a buscar la perduda fins que la trobara? I, quan l'haguera trobada,

¿veritat que se la posaria tot content a les espatles i, arribant a casa, convidaria els amics i els veïns

DURANT L'ANY 282

dient-los: –"Veniu a celebrar-ho: he trobat l'ovella que havia perdut?”

Vos assegure que, al cel, hi haurà també més alegria per un sol pecador convertit, que no per noranta-nou justs,

que no necessiten convertir-se.I, si una dona tenia deu monedes de plata

i en perdia una, ¿no encendria el llum, i agranaria la casa, i la buscaria amb tot l'interès fins que la trobara? I, quan l'haguera trobada, ¿veritat que convidaria les amigues i les veïnes dient-les:

–"Veniu a celebrar-ho: he trobat la moneda que havia perdut?"

Vos assegure que hi ha una alegria semblant entre els àngels de Déu per un sol pecador convertit.»

[ I també els digué:– «Un home tenia dos fills,

Un dia el més jove digué al pare:–"Pare, dóna'm la part de l'herència que em toca."

Ell els repartí els seus béns.

Pocs dies després, el més jove arreplegà tot el que tenia, se n'anà cap a un país llunyà i, una vegada allí, dilapidà els seus béns portant una vida dissoluta.

Quan ho hagué malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. Llavors, es llogà a un propietari d'aquell país, que l'envià als seus camps a pasturar porcs. Tenia ganes de fartar-se de les garrofes que menjaven els porcs,però ningú no li'n donava.

283 DIUMENGE XXIV

Llavors, reflexionà dins d'ell: –"Quants treballadors de mon pare tenen pa de sobres, i ací jo m'estic morint de fam! Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no meresc que em diguen fill teu; pren-me entre els teus treballadors."

I se n'anà a trobar son pare.

Encara era lluny, que son pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. El seu fill li digué:

–"Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no meresc que em diguen fill teu."

Però el pare digué als criats:–"Porteu de pressa el vestit millor i vestiu-lo, poseu-li un anell i calçat, porteu el jònec gras per celebrar-ho, mateu-lo i mengem, perquè aquest fill meu, que ja donava per mort, ha tornat viu; ja el donava per perdut i l'hem retrobat."

I es posaren a celebrar-ho.

Mentrestant, el fill gran tornà del camp. Quan s'acostava a casa, sentí músiques i balls i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò. Ell li digué:

–"Ha tornat el teu germà. Ton pare, content d'haver-lo recobrat en bona salut, ha fet matar el vedell gras."

El germà gran s'indignà i no volia entrar. Llavors, isqué el pare i el pregava. Però ell li respongué:

–"He passat tants anys al teu servei, sense haver desobeït mai ni un sol dels teus manaments, i no m'has donat mai un cabrit per fer festa amb els meus amics; ara, que torna eixe fill teu després de consumir els teus béns amb dones públiques, fas matar el jònec gras?"

El pare li contestà:–"Fill, tu sempre estàs amb mi, i tot el que jo tinc és teu. Però ara, hem d'alegrar-nos i fer festa,

DURANT L'ANY 284

perquè aquest germà teu, que ja donàvem per mort, ha tornat viu; ja el donàvem per perdut i l'hem retrobat."» ]

Paraula del Senyor.

285 DIUMENGE XXV

DIUMENGE XXV

LECTURA PRIMERAContra els qui «compren amb diners gent necessitada»

Lectura del llibre del profeta Amós 8, 4-7

Escolteu açò, vosaltres que us llanceu sobre els pobres per acabar amb els desvalguts del país, vosaltres que dieu:

–"Quan haurà passat la festa de la lluna nova per poder vendre queviures!

Quan haurà passat el dissabte per poder obrir els graners!

Vendrem el gra amb mesures més menudes i, per cobrar, pesarem la moneda amb pesos més grans. Farem trampa amb les balances i vendrem el rebuig barrejat amb el gra.Per tindre un esclau, comprarem amb diners gent necessitada, amb un parell de sandàlies comprarem un pobre."

El Senyor ho jura per la glòria de Jacob: – «No oblidaré mai tot això que fan.»

Paraula de Déu.

salm responsorial112, 1-2.4-6.7-8 (R/: 1a i 7b)

R/ Lloeu el Senyor, que trau el pobre de la cendra.

Servents del Senyor, lloeu-lo, lloeu, el nom del Senyor. Siga beneït el nom del Senyor, ara i per tots els segles. R/

El Senyor és excels, als ulls de tots els pobles, la seua glòria s'eleva més enllà del cel. ¿Qui és com el Senyor, el nostre Déu? Té molt amunt el seu tron, i, des d'allí, s'inclina per veure el cel i la terra. R/

DURANT L'ANY 286

Alça de la pols el desvalgut, trau el pobre de la cendra, per asseure'l entre els poderosos, els poderosos del seu poble. R/

LECTURA SEGONAFeu pregàries per tots els hòmens a Déu, que vol que tots se salven


Primer de tot,vos recomane que feu a Déu pregàries, oracions, súpliques i accions de gràcies per tots els hòmens, pels reis i per tots els qui tenen autoritat, perquè puguem portar una vida tranquil·la i serena,

tota donada a la pietat i a l'honestedat. Pregar així és bo i agradable a Déu, el nostre salvador, que vol que tots els hòmens se salven i arriben al coneixement de la veritat.

Hi ha un sol Déu. El mitjancer entre Déu i els hòmens és també únic, l'home Jesucrist,

que es donà ell mateix per rescatar tots els hòmens. El testimoniatge sobre tot això

ha estat fet públic al temps apropiat, i jo n'he estat fet herald i apòstol, mestre per instruir en la fe i en la veritat

els qui no són jueus.Açò que dic és veritat, no mentisc.

Desitge que els hòmens preguen pertot arreu, i que puguen alçar les mans netes, evitant les baralles i les discussions.

Paraula de Déu.

287 DIUMENGE XXV

al·leluia2Co 8, 9

Jesucrist, que és ric, es va fer pobreper enriquir-vos amb la seua pobresa.

EVANGELINo podeu servir Déu i les riqueses


En aquell temps, Jesús deia als seus deixebles:

[ – «A un home ric, li van denunciar que el seu administrador malversava els seus béns. Ell el cridà i li digué:

–"¿Que és això que sent dir de tu? Dóna'm comptes de la teua administració: d'ara endavant, ja no podràs administrar els meus béns."

L'administrador va pensar:–"¿Que podré fer, ara que el meu amo em despatxa de l'administració? Per a cavar, no tinc prou força; anar a captar em fa vergonya. Ja sé què he de fer per trobar qui em vullga a sa casa quan perdré l'administració."

I cridà, un per un, els qui tenien deutes amb el seu amo.Al primer, li digué:

–"¿Quant deus al meu amo?"Ell li contestà:

–"Cent gerres d'oli."Li digué

–"Ací tens el teu rebut. Seu de pressa i escriu-ne un que diga cinquanta."

A un altre, li digué:–"I tu ¿quant deus?"

Li contestà:–"Cent sacs de blat."

Li diu:–"Ací tens el teu rebut. Escriu-ne un que diga vuitanta."»

DURANT L'ANY 288

I aquest administrador de riquesa enganyosa, el Senyor el lloà així:

– "Ha estat prudent, perquè, en el tracte amb els hòmens de la seua classe, els hòmens del món són més prudents que els fills de la llum".

I jo vos dic: Guanyeu-vos amics a costa de la riquesa enganyosa, perquè, quan desaparega, trobeu qui us reba eternament a sa casa.» ]

– «L'home que és fidel en els béns que valen poc, també ho serà en els de més valor,

i l'home infidel en els béns que valen poc, també ho serà en els de més valor.

Per això, si no fóreu fidels en l'administració de les riqueses enganyoses,

¿qui us confiaria les riqueses vertaderes? Si no fóreu fidels en les riqueses que són d'un altre, ¿qui us confiaria les que, de dret, vos corresponen?

Ningú no pot servir dos amos: si estima l'un, no estimarà l'altre, si fa cas de l'un, no en farà de l'altre. No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses.»

Paraula del Senyor.

289 DIUMENGE XXVI

DIUMENGE XXVI

LECTURA PRIMERAEls vividors seran els primers en les files dels deportats

Lectura del llibre del profeta Amós 6, 1a.4-7

Açò diu el Senyor, Déu de l'univers:– «Ai dels qui viuen tranquils a Sió,

dels qui es creuen segurs al tossal de Samaria! Són notables dins el primer dels pobles; els de la casa d'Israel acudeixen a ells.S'estiren en llits de marfil, s'aclofen en els seus sofàs, mengen els anyells més tendres i els vedells engreixats als estables, improvisen al so de l'arpa, creen, com David, les seues melodies, beuen el vi en grans copes, i s'ungeixen amb els perfums més fins, però no els fa cap pena el desastre de les tribus de Josep. Per això, ara,

seran els primers en les files dels deportats; així s'acabarà l'orgia dels vividors.»

Paraula de Déu.

salm responsorial145, 7.8.9-10 (R/: 1b)

R/ Alaba el Senyor, ànima meua.O bé: Al·leluia.

El Senyor fa justícia als oprimits, dóna pa als qui tenen fam. El Senyor allibera els presos. R/

El Senyor dóna la vista als cecs, el Senyor redreça els vençuts. El Senyor estima els justs. R/

DURANT L'ANY 290

El Senyor guarda els forasters,manté les viudes i els òrfens, El Senyor regna per sempre,és el teu Déu, Sió, per tots els segles. R/

LECTURA SEGONAGuarda el manament rebut, fins que es manifestarà el Senyor


Home de Déu, busca de practicar sempre la justícia, la pietat, la fe, l'amor, la paciència, la mansuetud.

Lluita en el doble combat de la fe i guanya't la vida eterna. És per a obtenir-la, que vas ser cridat i vas confessar noblement la fe

en presència de molts testimonis.Davant Déu, font de tota vida,

i davant Jesucrist, que davall Ponç Pilat donà testimoni amb la seua noble confessió,

et recomane que guardes irreprensible i sense falta el manament rebut,

fins que es manifestarà Jesucrist, el nostre Senyor. Quan serà l'hora, farà aparèixer la seua manifestació aquell qui és de segur feliç i l'únic Sobirà, el Rei dels reis i el Senyor dels senyors, l'únic que té com a pròpia la immortalitat, i habita en una llum inaccessible:

cap home no l'ha vist mai, ni és capaç de veure'l.

A ell, l'honor i el poder per sempre. Amén.

Paraula de Déu.

al·leluia2Co 8, 9

Jesucrist, que és ric, es va fer pobreper enriquir-vos amb la seua pobresa.

291 DIUMENGE XXVI

EVANGELIEt van tocar béns de tota espècie, i a Llàtzer mals,

però, ara, ell ha trobat consol i tu, sofriments


En aquell temps, Jesús digué als fariseus:

– «Hi havia un home ric que anava vestit de porpra i de lli finíssim, i cada dia celebrava festes esplèndides.

Un pobre que es deia Llàtzer, s'estava estirat vora el seu portal amb tot el cos nafrat, esperant satisfer la seua fam amb les miques

que queien de la taula del ric. Fins i tot venien els gossos a llepar les seues úlceres.

El pobre morí, i els àngels el portaren a la falda d'Abraham.El ric també morí i el van sepultar. Arribat al país dels morts i estant en un lloc de turments,

alçà els ulls, veié de lluny Abraham, amb Llàtzer a la falda, el cridà i li digué:

–"Abraham, pare meu, apiada't de mi i envia Llàtzer que mulle amb aigua la punta del seu dit i em refresque la llengua, perquè sofrisc molt enmig d'aquestes flames."

Abraham li respongué:–"Fill meu, recorda't que en vida et van tocar béns de tota classe i, a Llàtzer, mals; però, ara, ell ha trobat consol i tu, sofriments. Pensa també que, entre nosaltres i vosaltres, hi ha una fossa immensa, tant que si algú volguera passar del lloc on estic jo cap on esteu vosaltres no podria, ni tampoc del vostre lloc al nostre."

DURANT L'ANY 292

El ric digué:–"Llavors, pare, et pregue que l'envies a ma casa. Hi tinc encara cinc germans. Que Llàtzer els ho advertisca, perquè no acaben també en aquest lloc de turments."

Abraham li respongué:–"Ja tenen Moisès i els profetes: que els escolten."

El ric contestà:–"No, pare meu Abraham, no els escoltaran. Però, si anava a trobar-los algú que torna d'entre els morts, sí que es convertiran."

Li diu Abraham:–"Si no fan cas de Moisès i dels profetes, ni que ressuscitara algú d'entre els morts, no es deixarien convèncer."»

Paraula del Senyor.

293 DIUMENGE XXVII

DIUMENGE XXVII

LECTURA PRIMERAEl just viurà perquè ha cregut

Lectura del llibre del profeta Habacuc 1, 2-3 — 2, 2-4

¿Fins quan, Senyor, demanaré auxili i no m'escoltareu,cridaré: «Violència!», i no em salvareu?¿Per què deixeu que veja aquestes calamitats

i contemple tantes penes?Tinc davant els ulls devastacions i violències,hi ha baralles i s'alcen discòrdies.

El Senyor em respongué:– «Escriu una visió, grava-la sobre tauletes d'argila,

que es puguen llegir corrents.És una visió per a un moment determinat,que aspira al seu terme, i no fallarà.Espera-la, si es retardava;segur que vindrà, no serà diferida.L'home d'esperit orgullós se sentirà insegur,però el just viurà perquè ha cregut.»

Paraula de Déu.


R/ Tant de bo que avui sentíreu la seua veu:«No enduriu els vostres cors.»

Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa,aclamem la Roca que ens salva; presentem-nos davant d'ell a alabar-lo, aclamem-lo amb els nostres cants. R/

Veniu, prosternem-nos i adorem-lo,ell és el nostre Déu, i nosaltres som el poble que ell pastura, el ramat que ell mateix guia. R/

DURANT L'ANY 294

Tant de bo que avui sentíreu la seua veu:«No enduriu els vostres cors com a Meribà, com el dia de Massà, en el desert, quan van posar-me a prova els vostres pares, i em temptaren, tot i haver vist les meues obres.» R/

LECTURA SEGONANo t'avergonyisques del testimoni que donà el nostre Senyor

Lectura de la carta de sant Pau a Timoteu 1, 6-8.13-14

Estimat, et recomane que procures revifar la flama del do de Déu que portes en virtut de la imposició de les meues mans. L'Esperit que Déu ens ha donat no és de covardia,

sinó de fermesa, d'amor i de seny. Per tant, no t'avergonyisques

ni del testimoni que donà el nostre Senyor, ni de mi, que estic empresonat per ell; tot el que has de sofrir,

juntament amb l'obra de l'evangeli, suporta-ho amb la fortalesa que Déu ens dóna.

Tingues com a norma la doctrina sana que has escoltat dels meus llavis,

i viu en la fe i en l'amor de Jesucrist. El tresor que t'ha estat confiat és valuós. Guarda'l amb la força de l'Esperit Sant

que viu en nosaltres.

Paraula de Déu.

al·leluia1Pe 1, 25

La paraula del Senyor dura per sempre,i aquesta paraula és l'evangeli que vos és anunciat.

295 DIUMENGE XXVII

EVANGELINomés que tinguéreu fe


En aquell temps, els apòstols digueren al Senyor:

– «Doneu-nos més fe.»El Senyor els contestà:– «Només que tinguéreu una fe menuda com un gra de mostassa,

si dèieu a aquesta morera: "Arranca't de soca-rel i planta't al mar", vos obeiria.

Suposem que algú de vosaltres té un esclau llaurant o pasturant el ramat.

Quan ell torna del camp ¿li dieu mai que entre de seguida i es pose a taula?

¿No li dieu, més bé, que prepare el sopar, que estiga a punt de servir-vos mentre mengeu i beveu, i que ell menjarà i beurà després? I, quan l'esclau ha complit aquestes ordres,

¿qui li ho agraeix? Igualment vosaltres, quan haureu complit tot allò que Déu vos mana, digueu:

"Som servents sense cap mèrit: no hem fet altra cosa que complir el nostre deure."»

Paraula del Senyor.

DURANT L'ANY 296

DIUMENGE XXVIII

LECTURA PRIMERANaaman se'n tornà cap a l'home de Déu i confessà que el Senyor és l'únic Déu

Lectura del segon llibre dels Reis 5, 14-17

En aquells dies, Naaman de Síria baixà al Jordà

i s'hi banyà set vegades, com li havia dit Eliseu, l'home de Déu.

La pell se li tornà com la d'una criatura i quedà pur de la lepra.

Llavors, se'n tornà amb tot el seu seguici cap a l'home de Déu, entrà a casa d'ell i, dret davant d'ell, li digué:

– «Ara, sé ben bé que, fora d'Israel, no hi ha cap altre Déu enlloc més de la terra. Per favor, accepta un present del teu servidor.»

Eliseu li digué:– «No acceptaré res.

T'ho jure per la vida del Senyor, davant del qual estic sempre, a punt per servir-lo.»

Naaman insistia que admetés el present, però Eliseu s'hi negà.

Llavors, Naaman digué:– «¿Permets que el teu servidor carregue dues mules

de terra d'aquest país? És que, d'ara endavant, el teu servidor no oferirà

cap holocaust ni cap altra víctima a altres déus, sinó només al Senyor.»

Paraula de Déu.

salm responsorial97, 1.2-3ab.3cd-4 (R/: 2)

R/ El Senyor ha revelat la seua ajuda,i els pobles contemplen la salvació.

297 DIUMENGE XXVIII

Canteu al Senyor un càntic nou:ha fet obres prodigioses,la seua dreta i el seu braç sagrathan eixit victoriosos. R/

El Senyor ha revelat la seua ajuda,i els pobles contemplen la salvació.L'ha mogut l'amor que ell guarda fidelmenta la casa d'lsrael. R/

Tothom ha vist d'un cap a l'altre de la terra,la salvació del nostre Déu.Aclameu el Senyor arreu de la terra,esclateu en cants i en crits d'alegria. R/

LECTURA SEGONASi som constants en les proves també regnarem amb el Crist

Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu 2, 8-13

Estimat, pensa que Jesucrist,del llinatge de David,

ha ressuscitat d'entre els morts.Aquesta és la Bona Nova que jo predique,i, per això, he de sofrir

fins a trobar-me empresonat com si fóra un malfactor.Però, les presons no poden encadenar la Paraula de Déu.

Jo ho suporte tot per amor dels elegits, perquè ells també aconseguisquen la salvació i la glòria eterna que Déu ens dóna en Jesucrist.

Açò que diem és ben cert: Si morim amb ell, també viurem amb ell; si som constants en les proves, també regnarem amb ell;si el neguem, ell també ens negarà; però, com que no pot negar-se ell mateix, ell continua fidel, quan nosaltres no li som fidels.

Paraula de Déu.

DURANT L'ANY 298

al·leluia1Te 5, 18

Doneu gràcies en tota ocasió: això és el que Déu vol de vosaltres en Jesucrist.

EVANGELI¿Només aquest estranger ha tornat per donar glòria a Déu?


Un dia, Jesús, anant a Jerusalem, passava entre Samaria i Galilea.

Al moment que entrava en un poblet, li eixiren deu leprosos que s'aturaren un tros lluny i cridaren:

– «Jesús, mestre, apiadeu-vos de nosaltres!»En veure'ls Jesús els digué:– «Aneu a presentar-vos als sacerdots.» Mentre hi anaven, quedaren purs de la lepra.

Un d'ells, quan s'adonà que estava bo, tornà arrere donant glòria a Déu amb grans crits, es prosternà als peus de Jesús amb el front fins a terra

i li donava gràcies. Era un samarità. Jesús digué:

– «¿No eren deu els qui han estat purificats? ¿On són els altres nou? ¿Només aquest estranger ha tornat

per donar glòria a Déu?»Llavors, li digué:– «Alça't i vés-te'n. La teua fe t'ha salvat.»

Paraula del Senyor.

299 DIUMENGE XXIX

DIUMENGE XXIX

LECTURA PRIMERAMentre Moisès mantenia les mans alçades, guanyava Israel

Lectura del llibre de l'Èxode 17, 8-13

En aquells dies, els amalequites anaren a Rafidim per atacar el poble d'Israel.

Moisès digué a Josuè:– «Recluta hòmens de guerra i, demà al matí,

ix a combatre contra els amalequites, Jo m'estaré dret dalt la muntanya

amb la vara de Déu a la mà.»Josuè complí les ordres de Moisès

i començà la batalla contra els amalequites. Moisès, Aharon i Hur pujaren dalt la muntanya. Mentre Moisès mantenia les mans alçades, guanyava Israel, però, quan abaixava les mans per reposar,

guanyaven els amalequites. A la fi, les mans ja li pesaven massa

per poder mantenir-les alçades. Llavors, li acostaren una pedra, s'hi assegué, i Aharon i Hur, un a cada banda, li aguantaven les mans. Així pogué mantenir les mans immòbils

fins a la posta del sol, i Josuè derrotà els amalequites

i abaté els seus hòmens amb l'espasa.

Paraula de Déu.

salm responsorial120, 1-2.3-4.5-6.7-8 (R/: 2)

R/ L'ajuda em vindrà del Senyor,que ha fet el cel i la terra

Alce el ulls a les muntanyes: d'on em vindrà l'ajuda? L'ajuda em vindrà del Senyor, del Senyor que ha fet cel i terra. R/

DURANT L'ANY 300

Que no deixe esvarar el teu peu, ni s'adorma el qui et guarda.El guardià d'Israel mai no s'adorm, sempre vigila. R/

És el Senyor qui et guarda, el Senyor t'empara al teu costat mateix.De dia, el sol no et farà mal, ni la lluna, de nit. R/

El Senyor et guarda de tota desgràcia, et guarda la vida.El Senyor guarda tots els teus passosara i per tots els segles. R/

LECTURA SEGONAQue l'home de Déu siga madur, sempre a punt per a tota obra bona

Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu 3, 14 — 4, 2

Estimat, persevera en la doctrina que has après i has acceptat amb tota confiança,

recordant qui són, els qui te l'han ensenyada; des de menut, coneixes les Sagrades Escriptures que tenen el poder de donar-te la saviesa que duu a la salvació a través de la fe en Jesucrist. Tota l'Escriptura és inspirada per Déu

i és útil per a ensenyar, convèncer, corregir i educar en el bé,

perquè l'home de Déu siga madur, sempre a punt per a tota obra bona.

Davant de Déu i de Jesucrist, que ha de judicar els vius i els morts, i pensant en la seua manifestació i en el seu Regne, t'advertisc formalment

que proclames la paraula de l'evangeli: insisteix en tot moment, tant si és oportú com si no ho és, mira de convèncer la gent, reprèn, anima'ls, esperant amb tota paciència, com un mestre que sap ensenyar.

Paraula de Déu.

301 DIUMENGE XXIX

al·leluiaHe 4, 12

La paraula de Déu és viva i actua i aclareix les intencions i els pensaments del cor.

EVANGELIDéu farà justícia als seus elegits que li reclamen de nit i de dia


En aquell temps, Jesús deia als deixebles aquesta paràbola per ensenyar que hem de pregar sempre, sense perdre mai l'esperança:

– «En una ciutat, hi havia un jutge que desconeixia tot temor de Déu

i tota consideració als hòmens.A la mateixa ciutat, hi havia una viuda que l'anava a trobar sovint i li deia:

–"Feu-me justícia contra aquest home que pledeja contra mi."

El jutge, durant molts dies, no li'n feia cas, però, a la fi, pensà:

–"A mi no em diu res el temor de Déu ni la consideració als hòmens, però aquesta viuda és tan pesada que li hauré de fer justícia: si no, anirà venint ací fins que no podré aguantar més."»

I el Senyor digué:– «Fixeu-vos què diu aquest jutge sense entranyes.

¿I vosaltres creieu que Déu, ni que espere pacientment, no farà justícia als seus elegits

que li reclamen de nit i de dia?Vos assegure que els farà justícia molt prompte. Però, quan el Fill de l'home vindrà,

¿creieu que trobarà fe a la terra?»

Paraula del Senyor.

DURANT L'ANY 302

DIUMENGE XXX

LECTURA PRIMERAEl crit d'auxili dels desvalguts penetra més enllà dels núvols

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira 35, 15b-17.20-22a; grec 12-14.16-18

El Senyor fa justícia, no té consideracions pel prestigi dels hòmens, no es deixa influenciar per ningú

en perjudici dels pobres; escolta la pregària dels oprimits, no es fa sord al clam dels òrfens ni al plany insistent de les viudes.

El Senyor rep benèvolament els qui l'honoren, el clam d'aquests hòmens arriba al cel, el crit d'auxili dels desvalguts

penetra més enllà dels núvols, i ells no es consolen fins que arriba a terme, no desisteixen mentre l'Altíssim no intervinga

per fer justícia a favor dels innocents. El Senyor no s'entretindrà, no tardarà a posar-se a favor d'ells.

Paraula de Déu.

salm responsorial33, 2-3-16 i 18.19 i 23 (R/: 7a)

R/ Quan els pobres invoquen el Senyor, ell els escolta.

Beneiré el Senyor en tot moment, tindré sempre als llavis la seua lloança. La meua ànima es gloria en el Senyor; se n'alegraran els humils quan ho senten. R/

Els ulls del Senyor vetlen pels justs,escolta quan criden auxili.Així que criden, el Senyor els escoltai els trau de tots els perills. R/

303 DIUMENGE XXX

El Senyor és a prop dels cors que sofreixen, salva els hòmens que se senten desfets. El Senyor rescata de la mort els seus servents, i no acusarà els qui es refugien en ell. R/

LECTURA SEGONAJa tinc reservada la corona que m'he guanyat

Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu 4, 6-8.16-18

Estimat, pel que fa a mi, la meua vida ja és oferta com una libació

abocada sobre l'altar. Ja m'ha arribat el moment de desfer les amarres

i deixar el port.Després de lluitar en aquest noble combat i acabada la correguda,

em mantinc fidel.I, ara, ja tinc reservada la corona que m'he guanyat.El Senyor, jutge justíssim, me la donarà quan serà el dia, i no tan sols a mi,

sinó a tots els qui enyoren la seua manifestació. Durant la meua primera defensa davant el tribunal,

no es presentà ningú a fer-me costat; tots m'abandonaren. Que Déu els ho perdone.Però, el Senyor m'assistia i em donà forces perquè acabara de proclamar

el missatge de l'evangeli, i pogueren escoltar-lo tots els pagans.I Déu m'ha salvat de la gola del lleó.El Senyor em salvarà de tots els qui em volen perjudicar

i em guardarà per al seu Regne celestial.A ell siga donada la glòria pels segles dels segles. Amén.

Paraula de Déu.

DURANT L'ANY 304

al·leluia2Co 5, 19

Déu, en Crist, ha reconciliat el món amb ell mateix,i a nosaltres ens confia el missatge de la reconciliació.

EVANGELIVa ser el cobrador d'imposts

i no el fariseu el qui tornà a casa seua perdonat


En aquell temps, Jesús digué aquesta paràbola a uns que es refiaven que eren justs, i tenien per no res a tots els altres:

– «Dos hòmens pujaren al temple a pregar: un era fariseu i l'altre cobrador d'imposts. El fariseu, dret, pregava així en el seu interior:

–"Déu meu, vos done gràcies perquè no sóc com els altres hòmens: lladres, injusts, adúlters, ni sóc tampoc com aquest cobrador d'imposts. Dejune dos dies cada setmana i us done la desena part de tots els meus ingressos."

Però el cobrador d'imposts, que s'havia quedat un tros lluny, ni gosava alçar els ulls al cel, sinó que es donava colps al pit i deia:

–"Déu meu, sigueu-me propici, que sóc un pecador."

Vos assegure que aquest tornà perdonat a sa casa, i l'altre no; perquè el qui s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit.»

Paraula del Senyor.

305 DIUMENGE XXXI

DIUMENGE XXXI

LECTURA PRIMERAVos apiadeu de tot, perquè vós estimeu tot allò que existeix

Lectura del llibre de la Saviesa 11, 23 — 12, 2

Senyor, el món tot sencer davant de vós és com un gra que tot just inclina la balança, com un esquitx de rosada que cau a terra de matí.

Justament perquè ho podeu tot, vos apiadeu de tots, i dissimuleu els pecats dels hòmens

perquè puguen penedir-se.És que vós estimeu tot allò que existeix i no abomineu res d'allò que heu creat,

ja que no heu fet res sense estimar-ho.¿Com persistiria res si vós no ho volguéreu? ¿Què seguiria existint si no rebia la vostra invitació? I vós, Senyor, que estimeu la vida, tot ho planyeu, sabent que tot és vostre, ja que el vostre alè immortal és present a tots.

Per això, repreneu una mica els qui es desencaminen i, servint-vos d'allò mateix amb que han pecat, els amonesteu i els recordeu les seues culpes, perquè s'allunyen del mal

i creguen en vós, Senyor.

Paraula de Déu.

salm responsorial144, 1-2.8-9.10-11.13cd-14 (R/: 1)

R/ Beneiré el vostre nom per sempre, Déu meu i rei meu.

Vos exalçaré, Déu meu i rei meu, beneiré el vostre nom per sempre. Vos beneiré dia rere dia, lloaré per sempre el vostre nom. R/

DURANT L'ANY 306

El Senyor és compassiu i benigne, lent per al castic, gran en l'amor. El Senyor és bo per a tothom, estima entranyablement tot allò que ell ha creat. R/

Que us enaltisquen les vostres criatures, que us beneïsquen els fidels: que proclamen la glòria del vostre Regne i parlen de la vostra potència. R/

Totes les obres del Senyor són fidels, les seues obres són obres d'amor. El Senyor sosté els qui estan a punt de caure,els qui han entropessat, ell els redreça. R/

LECTURA SEGONAEl nom de Jesús, el nostre Senyor, serà glorificat en vosaltres i vosaltres en ell

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Tessalònica1, 11 — 2, 2

Germans: Sempre preguem per vosaltres,

demanant que el nostre Déu vos faça dignes de la vocació cristiana,

i, amb el seu poder, duga a terme tots els bons propòsits i totes les obres que la fe us inspira. Així el nom de Jesús, el nostre Senyor,

serà glorificat en vosaltres, i vosaltres en ell, per la gràcia del nostre Déu i de Jesucrist, el Senyor.

Pel que fa a l'adveniment de Jesucrist, el nostre Senyor, i la nostra reunió amb ell,

vos preguem, germans, que no perdeu el seny ni us alarmeu, encara que una suposada revelació de l'Esperit o una dita o carta que passara com si fóra nostra anunciaren que el dia del Senyor és imminent.

Paraula de Déu.

307 DIUMENGE XXXI

al·leluiaJo 3, 16

Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic.Tots el qui creuen en ell tenen vida eterna.

EVANGELIEl Fill de l'home ha vingut a buscar i a salvar allò que s'havia perdut


En aquell temps, Jesús anà de pas a Jericó. Un home que es deia Zaqueu, cap de cobradors d'imposts i ric, intentava de veure qui era Jesús, però la gentada li privava la vista

perquè era baix d'estatura. Llavors, per poder veure'l, corregué endavant i s'enfilà dalt un arbre,

al lloc per on Jesús havia de passar. Quan Jesús arribà en aquell indret, alçà els ulls i li digué:

– «Zaqueu, baixà de pressa; que avui m'he de quedar a ta casa.»

Zaqueu baixà de seguida i el rebé, tot content. Tothom qui ho veié criticava Jesús i comentava el fet que s'haguera quedat a casa d'un pecador. Però Zaqueu es posà dret i digué al Senyor:

– «Senyor, ara mateix done als pobres la meitat dels meus béns, i a tots els qui he defraudat, els en restituïsc quatre vegades més.»

Jesús li digué:– «Avui s'ha salvat aquesta casa,

ja que aquest home també és un fill d'Abraham. És que el Fill de l'home ha vingut a buscar i a salvar

allò que s'havia perdut.»

Paraula del Senyor.

DURANT L'ANY 308

DIUMENGE XXXII

LECTURA PRIMERAEl Rei del món ens ressuscitarà a una vida eterna

Lectura del segon llibre del Macabeus 7, 1-2.9-14

En aquells dies, set germans, que havien estat detinguts amb sa mare,

eren forçats pel rei, sota la tortura d'assots i de fuets, a menjar carn de porc, que la Llei prohibia.

Un d'ells, parlant per tots, digué:– «¿Què vols saber de nosaltres amb aquest interrogatori?

Estem disposats a morir abans que violar les lleis rebudes dels nostres pares.»

El segon, a punt d'expirar, digué:– «Tu, ens pots privar d'aquesta vida, botxí,

però el Rei del món, als qui morim per les seues lleis, ens ressuscitarà a una vida eterna.»

Després d'aquests, va ser torturat el tercer. Tragué la llengua de seguida, tan bon punt li ho demanaren, estengué les mans sense por i digué amb una noble generositat:

– «Les havia rebudes del cel, però, per fidelitat a les lleis del cel, no les plany i espere recobrar-les allà dalt.»

El rei mateix i els de la seua comitiva quedaren corpresos de la valentia d'aquell jove, que tenia per no res el dolor de les tortures.

Mort aquest, turmentaren el quart amb la mateixa crueltat. A punt d'expirar, deia:

– «Ara, que morim a mans dels hòmens, és bo de confiar en l'esperança que Déu ens dóna de ressuscitar-nos, perquè tu no ressuscitaràs a la vida.»

Paraula de Déu.

309 DIUMENGE XXXII

salm responsorial16, 1.5-6.8b i 15 (R/: 15)

R/ Quan em desvetle, vos contemplaré fins a saciar-me'n, Senyor.

Escolteu me, Senyor, demane justícia, escolteu el meu clamor; oïu atentament la meua defensa,ix de llavis que no enganyen. R/

Els meus passos no abandonen els camins prescrits, avancen segurs per les vostres rutes. Vos invoque, Déu meu, i sé que em respondreu; vos invoque, Senyor, escolteu el que us demane. R/

Protegiu-me a l'ombra de les vostres ales. Jo vinc a veure-us demanant justícia. Quan em desvetle, us contemplaré fins a saciar-me'n. R/

LECTURA SEGONAQue el Senyor vos faça constants en tota mena d'obres bones i de bona doctrina

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Tessalònica2, 16 — 3, 5

Germans: Que Jesucrist mateix, el nostre Senyor,

i Déu, el nostre Pare, que ens ha estimat tant i ens ha concedit, per la seua gràcia,

un consol etern i una bona esperança, conforte els vostres cors i els faça constants en tota classe d'obres bones i de bona doctrina.

Finalment, germans, pregueu per nosaltres: que la Paraula del Senyor es propague pertot arreu i siga glorificada, com ho ha estat entre vosaltres, i que Déu ens allibere dels hòmens irresponsables i roïns,

perquè no tothom té la fe.El Senyor és fidel. Ell vos farà constants i us guardarà del Maligne. Us tenim tota la confiança en el Senyor,

DURANT L'ANY 310

i sabem que tot això que vos recomanem ja ho feu i seguireu fent-ho.

Que el Senyor encamine els vostres cors a estimar Déu i sofrir amb constància, com ho féu Jesucrist.

Paraula de Déu.

al·leluiaAp 1, 5-6

Jesucrist és el primer ressuscitat d'entre els morts.Que li siga donada la glòria i el poderpels segles dels segles.

EVANGELIDéu no és Déu de morts, sinó de vius


En aquells temps, uns saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que els hòmens hagen de ressuscitar.[ Per això li proposaren aquesta qüestió:

– «Mestre, Moisès ens va prescriure que,si un home casat mor sense fills, el seu germà es case amb la dona del difunt

per donar descendència al seu germà. Ara bé: hi havia set germans. El primer, que era casat, morí sense fills. El segon, el tercer, i així fins al setè, es van casar amb la dona del difunt,

i moriren sense deixar fills. Finalment, ella també morí. Aquesta dona, per tant, en la resurrecció, ¿de quin dels set serà l'esposa? Perquè tots set s'hi havien casat.»

Jesús els respongué: ]

– «En el món present, els hòmens i les dones es casen, però, els qui Déu considerarà dignes de tindre un lloc en el món que vindrà i en la resurrecció dels morts,

no es casaran,

311 DIUMENGE XXXII

perquè ja no podran morir mai més. Pel fet de tindre part en la resurrecció, són iguals que els àngels i són fills de Déu.

I, que els morts han de ressuscitar, Moisès mateix ho deixa entendre en el passatge de l'esbarzer que no es consumia, quan diu que el Senyor és el Déu d'Abraham, Déu d'Isahac i Déu de Jacob. Déu no és Déu de morts, sinó de vius

perquè, per a ell, tots viuen.»

Paraula del Senyor.

DURANT L'ANY 312

DIUMENGE XXXIII

LECTURA PRIMERAPer a vosaltres eixirà el sol de la felicitat

Lectura del llibre del profeta Malaquies 4, 1-2a; hebreu 3, 19-20a

Vindrà aquell dia abrasidor com una fornal.Tots els orgullosos i els injusts

seran igual que rostoll,i aquell dia, quan arribe,

els incendiarà,no en deixarà ni l'arrel ni la tija—diu el Senyor de l'univers—.

Però per a vosaltres, que venereu el meu nom, eixirà el sol de la felicitat,

i els seus raigs seran saludables.

Paraula de Déu.

salm responsorial97, 5-6.7-9b.9cd (R/: 9)

R/ Ve el Senyor a judicar amb raó tots els pobles.

Canteu al Senyor les vostres melodies, canteu-li al so de les cítares; aclameu el rei, que és el Senyor, amb trompetes i tocs de corn. R/

Bramula el mar amb tot el que s'hi mou, el món i tots els qui l'habiten; tots els rius aplaudeixen, i aclamen les muntanyes, en veure que ve el Senyor a judicar la terra. R/

Judicarà tot el món amb justícia,tots els pobles amb raó. R/

313 DIUMENGE XXXIII

LECTURA SEGONAQui no vullga treballar, que no menge

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Tessalònica3, 7-12

Germans: Ja sabeu què heu de fer si voleu imitar-nos.

Entre vosaltres, no vivíem mai sense fer res, i a ningú no demanàvem debades el pa que menjàvem, sinó que ens afanyàvem treballant, nit i dia,

per no ser carregosos a ningú dels vostres.No és que no tinguem dret a la nostra manutenció, però volíem donar-vos un exemple amb la nostra vida,

perquè vosaltres l'imitàreu.Recordeu que, quan estàvem entre vosaltres, vos repetíem aquesta regla:

«Qui no vullga treballar, que no menge.»Us escrivim açò perquè sentim dir

que alguns de vosaltres viuen sense fer res i, a més de no treballar, es posen on no els demanen. A tots aquests, els ordenem i els recomanem en nom de Jesucrist, el Senyor, que treballen en pau per guanyar-se el pa que mengen.

Paraula de Déu.

al·leluiaLc 21, 28

Alceu el cap ben altperquè, molt prompte, sereu alliberats.

EVANGELISofrint amb constància vos guanyareu per sempre la vostra vida


En aquell temps, alguns parlaven del temple fent notar les seues pedres magnífiques i les ofrenes que el decoraven.

DURANT L'ANY 314

Jesús digué:– «Això que veieu, vindran dies que tot serà destruït:

no quedarà pedra sobre pedra.»Llavors, li preguntaren:– «Mestre, ¿quan serà tot això

i quin senyal anunciarà que està a punt de succeir?»Jesús respongué:– «Estigueu alerta, no vos deixeu enganyar,

perquè vindran molts que s'apropiaran el meu nom. Diran: "Sóc jo", i també: "Ja arriba el moment."

Deixeu-los estar; no hi aneu amb ells. I, quan sentireu parlar de guerres i de revoltes,

no us alarmeu. Això ha de succeir primer, però la fi no vindrà de seguida.»

Després, els deia:– «Una nació prendrà les armes contra una altra,

i un regne contra un altre regne. Hi haurà grans terratrèmols, fams i pestes pertot arreu, passaran fets espantosos i apareixeran al cel grans senyals d'amenaça.Però abans de tot això, se vos enduran detinguts,

us perseguiran, vos conduiran a les sinagogues o a les presons, vos presentaran als tribunals dels reis o als governadors,

acusats de portar el meu nom. Serà una ocasió de donar testimoni. Feu el propòsit des d'ara de no preparar-vos la defensa: jo mateix vos donaré una eloqüència i una saviesa, i cap dels vostres acusadors

no serà capaç de resistir-la o de contradir-la.Sereu traïts, fins i tot pels pares, pels germans, parents i amics; en mataran alguns de vosaltres, i sereu odiats de tots pel fet de portar el meu nom.

Però no es perdrà ni un dels vostres cabells. Sofrint amb constància, vos guanyareu per sempre la vostra vida.»

Paraula de Déu.

315 DIUMENGE XXXIV

SOLEMNITAT DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST, REI DE TOT EL MÓN

Diumenge trenta-quatre o darrer

LECTURA PRIMERAUngiren David rei d'Israel

Lectura del segon llibre de Samuel 5, 1-3

En aquells dies, les tribus d'Israel anaren a trobar David a Hebron i li digueren:

– «Som família teua, som os del teu os i carn de la teua carn. Ja abans, mentre Saül era el nostre rei, tu conduïes les tropes d'Israel quan anaven a la guerra i quan en tornaven, i el Senyor et digué:

"Tu pasturaràs Israel, el meu poble, seràs el seu sobirà."»

Així, quan els ancians d'Israel anaren a trobar el rei a Hebron, el rei David va fer amb ells un pacte davant del Senyor

i l'ungiren rei d'lsrael.

Paraula de Déu.

salm responsorial121, 1-2.3-4a.4b-5 (R/: 1)

R/ Quina alegria quan em van dir: «Anem a la casa del Senyor.»

Quina alegria quan em van dir: «Anem a la casa del Senyor.»Ja han arribat els nostres peus al teu llindar, Jerusalem. R/

Jerusalem, ciutat ben construïda, conjunt harmoniós; és allà que pugen les tribus, les tribus del Senyor. R/

DURANT L'ANY 316

A complir l'aliança d'Israel, a lloar el nom del Senyor. Allí hi ha els tribunals de justícia. Els tribunals del palau de David. R/

LECTURA SEGONAEns traspassà al Regne del seu Fill estimat


Germans: Donem gràcies al Pare, que us ha fet dignes de tenir part

en l'heretat del poble sant, en el Regne de la llum.

Ell ens alliberà del poder de les tenebres i ens traspassà al Regne del seu Fill estimat, en qui tenim el nostre rescat, el perdó dels nostres pecats.Ell és imatge del Déu invisible,engendrat abans de tota la creació,ja que Déu ha creat totes les coses per ell,tant les del cel, com les de la terra,tant les visibles com les invisibles,

trons, sobirans, governs i potestats.Déu ha creat tot l'univers per ell i l'ha destinat a ell.Ell existeix abans que tot,i tot es manté unit gràcies a ell.Ell és també el cap del cos, que és l'Església.Ell n'és l'origen,és la primícia dels qui retornen d'entre els morts,perquè ell ha de ser en tot el primer.Déu volgué que residira en ell

la plenitud de tot el que existeix;per ell, Déu volgué reconciliar-se tot l'univers,posant la pau en tot el qui hi hatant a la terra com al cel,per la sang de la creu de Jesucrist.

Paraula de Déu.

317 DIUMENGE XXXIV

al·leluiaMc 11, 10

Beneït el qui ve en nom del Senyor.Beneït el Regne del nostre pare David,que està a punt d'arribar.

EVANGELISenyor, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre Regne


En aquell temps, les autoritats i la gent que s'ho estava mirant es reien de Jesús, clavat en creu, i deien:

– «Ell, que en salvava d'altres, que se salve ell mateix, si és el Messies de Déu, l'Elegit.»

Els soldats també se'n burlaven: tot oferint-li vinagre, li deien:

– «Si eres el rei dels jueus, salva't a tu mateix.»Sobre ell hi havia un rètol que deia:

"El rei dels Jueus".Un del criminals penjats a la creu,

també li deia insultant-lo:– «¿No eres el Messies? Salva't a tu mateix i a nosaltres.»Però l'altre, reptant-lo, li respongué:– «¿Tu, que estàs sofrint la mateixa pena,

tampoc no tens temor de Déu? I nosaltres ens ho mereixíem, perquè estem sofrint el castic que ens correspon

pel que hem fet, però aquest no ha fet res de mal.»

I deia:– «Jesús, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre Regne.»Jesús li respongué:– «T'ho dic amb tota veritat:

Avui estaràs amb mi al paradís.»

Paraula del Senyor.

ÍNDEX

DU 320

ÍNDEX GENERAL

ADVENTDiumenge I 7Diumenge II 10Diumenge III 13Diumenge IV 16

NADALNadal

missa de la vigília 21missa de la nit 26missa de l'alba 30missa del dia 33

Sagrada Família 37Solemnitat de la Mare de Déu 41Diumenge segon de Nadal 44Epifania del Senyor 48Baptisme del Senyor 52

QUARESMADiumenge I 57Diumenge II 61Diumenge III 65Diumenge IV 69Diumenge V 73Diumenge de rams 77

TRIDUUM PASQUAL DIUMENGES DE PASQUA

Dijous Santmissa crismal 93missa de la Cena del Senyor 96

Divendres Sant 101Diumenge de Pasqua

vetla de la nit santa 114missa del dia de Pasqua 137

Diumenge II 142Diumenge III 146Diumenge IV 151Diumenge V 154Diumenge VI 157Ascensió del Senyor 161Diumenge VII 165Diumenge de Pentecosta

missa de la vigília 168missa del dia 175

SOLEMNITATS DEL SENYOR

Santíssima Trinitat 181Cos i Sang de Crist 184Sagrat Cor de Jesús 187

DIUMENGES DE DURANT L'ANY

Diumenge II 193Diumenge III 197Diumenge IV 203Diumenge V 208Diumenge VI 213Diumenge VII 216Diumenge VIII 220Diumenge IX 223Diumenge X 226Diumenge XI 230Diumenge XII 234Diumenge XIII 237Diumenge XIV 241Diumenge XV 245Diumenge XVI 249Diumenge XVII 253Diumenge XVIII 257Diumenge XIX 260Diumenge XX 266Diumenge XXI 269Diumenge XXII 272Diumenge XXIII 275Diumenge XXIV 279Diumenge XXV 284Diumenge XXVI 288Diumenge XXVII 292Diumenge XXVIII 295Diumenge XXIX 298Diumenge XXX 301Diumenge XXXI 304Diumenge XXXII 307Diumenge XXXIII 311Diumenge XXXIV 314

ÍNDEX GENERAL 319

Documents

esglesiavalenciana.org · Web viewad usum privatum. LECCIONARI. cicle C. LECTURES. PER ALS DIUMENGES. I LES FESTES DEL SENYOR. ADVENT. DIUMENGE PRIMER D'ADVENT. LECTURA PRIMERA. Faré