Una veu crida en el desert:Obriu una ruta al Senyor,

Prepareu-li el camí

Rebeu una cordial benvinguda a l’ Eucaristia del Segon diumenge d'Advent. Avui coneixerem un personatge importantíssim en la Història de la Redempció: a Joan el Baptista. Joan ens demana de preparar el camí, per l’arribada del Senyor. És la unió entre dos temps: el de l'Antic Testament i el de Bona Nova. Obrim, doncs, els nostres cors a una conversió sincera que ens farà més feliços.

Tal i com diu la primera lectura d’avui, Jerusalem ha d'abandonar el seu vestit de dol i obrir-se a la glòria que el Senyor envia. El salm, era utilitzat per als jueus quan tornaven de l'exili de Babilònia, i per a nosaltres és símbol d’alegria i d'esperança.

En la segona lectura, molt propera a la de diumenge passat, l'apòstol ens recomana romandre nets i preparats davant la imminent arribada de Jesús.I en l'evangeli, es dóna notícia del naixement de Joan Baptista, i també de l'anunci de l'arribada del Messies. El mateix Joan es farà anomenar com la frase pronunciada molts anys abans pel profeta Isaïes: la veu que crida en el desert. I el missatge de l'antic profeta és l'autèntic pa d'acció de Joan Baptista. Preparem-nos doncs per a iniciar la nostra celebració amb fe i esperança. Nosaltres també som precursors del Senyor. Preparem-li el camí, preparem la seva arribada i que ens trobi amb el cor obert perquè Ell hi pugui fer estada.

A Vós elevo la meva ànima,Senyor,Déu meu en Vós confio,

Feu que conegui les vostre rutesQue aprengui els vostres camins

A Vós elevo la meva ànima,Senyor,Déu meu en Vós confio,

Feu que conegui les vostre rutesQue aprengui els vostres camins

És magnífic el que fa el Senyor a favor nostre.

Amb quin goig ho celebrem.

La vostra pau Senyor,Il.lumini el nostre camíLa vostra pau Senyor,

És la llum que ens guia.

Doneu-nos la pau,La vostra pau,Senyor Jesús,

Doneu-nos pau

Paraula que fou llum el primer dia, i en boca dels profetes fou sentit, i clam i compromís que denuncia, vindrà a esquinçar la nit.

Paraula com el foc que no s’apaga, paraula com la pluja sobre l’erm, paraula com un sol que venç l’obaga, com vent que mou de ferm.

Paraula que es covava en cor de pobre i en el si d’una noia feia niu; consol, viva pregària que s’obre i hi té constant caliu.

Paraula que, no essent paraula vana, és carn de nostra carn, i sang de sang, i plora amb plor d’infant i és veu humana: pastat del nostre fang.

Paraula, que és el si de tota cosa, l’Amén on ens durà la nostra fe quan, el darrer diumenge, ja desclosa, la Vida farà el ple.

PROMESES VERITABLES

Veniu, Senyor, i aplaneu els nostres camins!Feu que no tinguem tan orgull, per conquerir-vos amb humilitat

Quan estiguem dispersos, assereneu-nos per estimar-vos només a Vós

Poliu la nostra vida perquè hi tingueu un espai per a Vós.

Veniu, Senyor, i no ajorneu la vostra tornada!Entre altres coses,

perquè cada dia que passa,sentim que el món està més ferit de mort

si Vós hi falteu per dins si Vós no li envieu la vostra esperança i alè.

Veniu, Senyor, us esperem!