1

DOCUMENT BASE DEL PROCÉS DE DEBAT PER A LA REDACCIÓ DE LA

LLEI CATALANA DEL CANVI CLIMÀTIC (LC3)

Juny-juliol 2014

2

Per què una llei?

Una llei és una norma jurídica de caràcter general que regula un aspecte de la vida d’una comunitat. Així, doncs, quan el Parlament de Catalunya aprova una llei, a proposta del Govern de la Generalitat, és perquè la màxima institució democràtica del país creu necessari regular i ordenar aspectes que afecten la nostra societat.

Per què una llei sobre el canvi climàtic?

Bàsicament per tres raons. La primera, per consolidar la feina feta contra el canvi climàtic tant per la societat com per l’administració en els darrers vint anys, però especialment des de l’any 2005 ençà.

La segona, per contribuir en el paper decisiu que Europa ha jugat i vol jugar per afrontar amb garanties el principal repte que té plantejada la humanitat avui i ara. I, la tercera, per construir una societat menys vulnerable i més avançada.

Per què catalana si el repte és planetari?

L’avenç en les negociacions dels estats membres de les Nacions Unides per afrontar els reptes del canvi climàtic és extremadament lent i feixuc. El fracàs de la cimera de Copenhague l’any 2009 i els interessos no sempre coincidents dels diversos estats han provocat que en els darrers anys les polítiques per tractar el canvi climàtic variïn d’estratègia: en lloc de fer-se només des dels estats, cada vegada pren més força el paper de les nacions sense estat, les regions, els ajuntaments i les iniciatives ciutadanes. Quelcom que en la terminologia de les Nacions Unides és conegut amb el nom de “subnations”.

Catalunya és una de les “subnations” més activa de l’esfera mundial en aplicar polítiques vers el canvi climàtic, tant pel que fa a la reducció de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) causants del problema, com pel que fa a les accions a adreçades a esdevenir menys vulnerables als impactes que es deriven de l’escalfament global (sequeres, inundacions, increment de la temperatura de l’aire i del mar, menor disponibilitat d’aigua, ascens del nivell del mar, etc).

És realment necessària la Llei Catalana del Canvi Climàtic (LC3) ?

El Grup Intergovernamental d’Experts en Canvi Climàtic de les Nacions Unides (IPCC en anglès), coincidint amb la presentació del Vè Informe publicat en el decurs dels anys 2013 i 2014, ha llançat un seriós crit d’alerta: el canvi climàtic és inqüestionable, està provocat per l’home i les seves conseqüències són ben visibles.

3

Aquesta alerta de la comunitat científica internacional va adreçada a tota la societat, en general, però sobretot als poders públics, en particular. L’LC3 ha de ser la resposta sòlida i valenta que des de Catalunya s’aporta al món, com a senyal inequívoc de la nostra responsabilitat col�lectiva i del nostre compromís; la Llei vol incentivar canvis en la nostra societat que trigarien en produir-se si aquest instrument no existís.

Hi ha referents de lleis semblants en d’altres països del món?

Sí que n’hi ha, però pocs. Hi ha nacions sense estat que en tenen, com Escòcia i el Québec; alguns estats centreamericans (Costa Rica, Guatemala, Hondures, Mèxic) i europeus (França, Regne Unit, Suècia); també a Oceania (Austràlia i Tasmània). A l’estat espanyol, hi ha una proposició no de llei presentada a les corts espanyoles i existeix un projecte de llei no aprovat al País Basc. Som, en aquest aspecte, pioners.

Quina orientació es proposa que segueixi la Llei?

Quatre punts cardinals, com els de la brúixola: a) la coherència amb la política climàtica de la Unió Europea; b) el progrés vers una economia cada vegada més poc dependent de la crema de combustibles fòssils; c) la transversalitat de la política climàtica a tots els nivells de govern; d) l’afirmació i execució de les nostres competències.

Aquesta quàdruple orientació s’integra amb el propòsit d’incentivar la innovació, consolidar les polítiques ja iniciades, integrar el canvi climàtic en les nostres accions, i evolucionar plegats –societat i administració- amb responsabilitat.

Com es pensa estructurar la Llei?

De nou tornen a ser quatre els blocs en els que es proposa dividir la llei: objectius, canvi climàtic i polítiques sectorials, governança i instruments.

OBJECTIUS

Quin és l’objectiu de la Llei?

La Llei hauria de contribuir a l’assoliment d’una societat competitiva, innovadora i sostenible, amb baixes emissions de carboni i millor adaptada als impactes del canvi climàtic.

4

Aquest objectiu general es desglossaria al seu torn en 5 objectius específics:

1.- Reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (mitigació de GEH) produïdes a Catalunya;

2.- Disminució de la vulnerabilitat de la població, dels sectors socioeconòmics i dels ecosistemes davant els impactes del canvi climàtic (adaptació);

3.- Integració del canvi climàtic en les polítiques sectorials (agricultura, aigua, habitatge, salut, turisme, etc);

4.- Foment de la investigació i difusió del coneixement;

5.- Provisió d’informació objectiva i avaluable que faciliti els canals de participació ciutadana amb l’administració.

Quins poden ser els objectius en els àmbits de la mitigació i l’adaptació?

Mitigació

La determinació dels objectius de reducció d’emissions de GEH ve determinat en gran mesura pels compromisos de reducció d’emissions adoptats per la Unió Europea, dins el context de les negociacions a escala mundial. Aquest compromís acordat en el si de la UE, és posteriorment repartit entre els diversos estats membres, tot i assignant a cadascun d’ells un cert nivell d’esforç. En coherència amb aquest mecanisme, la contribució de Catalunya a la reducció d’emissions de GEH resultaria en una reducció d’emissions de GEH del 25% a l’any 2020.

Tanmateix la Llei hauria també de donar algun senyal en un horitzó a mitjà termini (2050), coherent amb la voluntat expressada ja pel Consell Europeu el febrer del 2011 de reduir les emissions de GEH entre un 80% i un 95% d’aquí al 2050 respecte els nivells de 1990, així com la necessitat d’establir un full de ruta amb objectius a intervals decadals.

Adaptació

En el cas de l’adaptació no és possible establir uns objectius numèrics. No es disposa, ara per ara, d’instruments metodològics consensuats que permetin quantificar la disminució de la vulnerabilitat o, el que és el mateix, la capacitat d’adaptació de la nostra societat i el nostre territori als impactes del canvi climàtic. Per tant l’objectiu es mesuraria pel grau d’integració en les diverses planificacions i programacions de les polítiques sectorials.

5

CANVI CLIMÀTIC I POLÍTIQUES SECTORIALS

Per què cal parlar d’altres polítiques sectorials en una llei de canvi climàtic?

El canvi climàtic és conseqüència de l’escalfament global producte de l’increment de les emissions de GEH. Aquestes emissions s’originen a la majoria d’activitats econòmiques (producció d’energia, agricultura, residus, transport, mobilitat, habitatge, etc...) així com també són funció dels diferents models de desenvolupament social. Alhora, aquestes activitats econòmiques, i la societat en el seu conjunt, poden resultar afectades, en major o menor grau segons el cas, pels impactes derivats del canvi climàtic.

Aquesta naturalesa transversal del canvi climàtic és el que justifica incloure-hi un apartat relatiu a les polítiques sectorials.

Tanmateix, l’LC3 no ha de ser el vehicle mitjançant el qual s’han de determinar i planificar les diferents polítiques sectorials. No és aquesta la seva funció. El que ha d’incloure la llei són els principis bàsics de les polítiques de mitigació i adaptació que haurien d’integrar-se en la planificació, execució i control de les polítiques sectorials. Dit d’altra manera, la llei ha d’establir aquells aspectes climàtics que de manera indefugible les diferents polítiques sectorials haurien de tenir present en llur desenvolupament.

Quines són aquestes polítiques sectorials?

Entre els sectors socioeconòmics i sistemes naturals que es proposa incloure a la llei hi ha: agricultura i ramaderia, aigua, biodiversitat, boscos, energia, indústria, serveis i comerç, infraestructures, residus, salut, transport i mobilitat, turisme, urbanisme i habitatge.

Com es proposa de fer?

A partir dels instruments de planificació ja existents, com el Pla de l’Energia i Canvi Climàtic, el Pla Marc de Mitigació de GEH i l’Estratègia Catalana d’Adaptació, cada departament de la Generalitat competent en alguna de les polítiques sectorials hauria de programar en un termini no gaire llarg (per exemple, no més enllà de 2 anys), mesures concretes de mitigació i adaptació. A més a més, la Llei establiria amb caràcter prioritari però no exclusiu alguns dels principis bàsics que caldria integrar.

Aquests principis bàsics no han de ser necessàriament tots nous. De fet, en alguns casos, es pot donar el cas que quan van establir-se no obeïen a polítiques climàtiques, sinó a resoldre d’altres qüestions, però alhora poden

6

continuar sent perfectament vàlids des de l’òptica del canvi climàtic. Aquest fet seria un exemple clar de què ja s’està fent feina en la bona direcció i de la transversalitat de la problemàtica del canvi climàtic.

A tall d’exemple s’inclouen ara alguns exemples d’aquest principis existents o nous per tal d’il�lustrar quina és l’aproximació que s’estaria considerant en la llei:

- la millora en l’eficiència del parc de vehicles,

- el foment de l’agricultura de proximitat,

- afavorir la racionalització en el consum de l’aigua mitjançant uns mecanismes tarifaris incentivadors,

- promoure un marc normatiu propi que afavoreixi l’autoconsum energètic a partir d’energies renovables,

- redactar un mapa de vulnerabilitat de les principals infraestructures,

- reduir els efectes de les illes de calor urbana,

- recuperar els mosaics agroforestals,

- analitzar quantitativament l’impacte en emissions de GEH del planejament urbanístic,

GOVERNANÇA

I com es governa, tot això?

Assegurant la màxima coordinació entre els diversos actors implicats (Parlament, Generalitat, Administració local, agents socioeconòmics i ciutadania), sense haver de crear ni cap unitat administrativa nova ni cap nou tràmit administratiu.

Qui exerceix el control en l’acompliment de la Llei?

En les societats modernes ha de ser la transparència el mecanisme bàsic de control de l’actuació de les administracions. En aquest sentit caldria establir un procediment de rendició de comptes periòdic (per exemple trianual) davant el Parlament i la societat, que al mateix temps incorporés una avaluació feta per experts independents. D’aquesta manera es posaria a disposició de tothom la informació necessària que permetés la verificació de l’acompliment de la Llei.

7

INSTRUMENTS

Quins poden ser els instruments necessaris per a poder assolir els objectius?

És indubtable que qualsevol llei comporta obligacions. Però l’objectiu d’aquesta llei no seria el de focalitzar el seu esforç en l’obligació, sinó en incentivar les bones pràctiques que ens facin més competitius, més sostenibles ambientalment, econòmica i social i menys vulnerables. En aquest sentit, i a tall d’exemple, s’indiquen alguns d’aquestes categories d’instruments:

- Fiscals. En el sentit d’una fiscalitat que bonifiqui els comportaments coherents amb els objectius de la llei, i per contra penalitzi aquells que en siguin contraris.

- Econòmics i socials. Establiment d’un Fons Climàtic com un mecanisme que hauria de permetre el finançament, i per tant, l’execució de les polítiques climàtiques, la qual cosa suposaria una assegurança en el seu desplegament, tenint present aquells col�lectius més vulnerables.

- Programes voluntaris. Reconèixer l’excel�lència i la capacitat d’innovació.

- Exemplificació de l’administració. L’exemple com a vehicle de comunicació i motor de canvi: consum energètic quasi nul en nous edificis i grans rehabilitacions, inventaris de GEH i objectius de reducció, ús d’energies renovables, etc.

- Participació pública i accés a la informació. Establir els mitjans tècnics per informar la ciutadania per tal que puguin aportar la seva contribució abans que s’adoptin les mesures necessàries per fer front al canvi climàtic.

- Difusió del coneixement. Facilitar l’accés al coneixement científic i tècnic en matèria de canvi climàtic, especialment dels impactes derivats de l’escalfament global en els diferents sectors i sistemes de Catalunya.

Cal entendre, doncs, que haurem de pagar més?

Sí, sempre que mantinguem actituds i accions contràries a la mitigació i a l’adaptació al canvi climàtic. Qui contamini hauria de pagar més: pagar en funció de la contaminació dels vehicles, de la ineficiència dels pneumàtics i dels electrodomèstics, per l’ús de combustibles fòssils... Però qui ajudi a progressar en l’objectiu marcat per la Llei, haurà de pagar menys: bonificacions per inversions en millora de l’habitatge, per la compra de vehicles elèctrics, deduccions en inversions ambientals, etc.

8

Vol dir que s’incrementaran les obligacions?

Disposar d’aigua neta, aire pur i un entorn natural saludable –elements imprescindibles en una política climàtica efectiva- pot requerir d’unes obligacions mínimes, com per exemple: elaboració de plans d’acció climàtica dins l’àmbit de turisme, establiment d’una condicionalitat per accedir a ajuts als promotors i gestors d’infraestructures i grans empreses, elaborar plans municipals d’adaptació al canvi climàtic amb l’ajut de la Generalitat, etc...

Com podem, des de la ciutadania, intervenir en els continguts de l’LC3?

Aquest document és l’instrument bàsic d’informació i difusió del que hauria de ser la Llei Catalana del Canvi Climàtic i ha estat redactat amb l’objectiu d’esperonar la ciutadania en el procés que ara arrenca. Si us animeu a participar al Procés de Debat per a la redacció de la Llei Catalana del Canvi Climàtic us recomanem que en aquest enllaç www.gencat.cat/canviclimatic us inscriviu a les sessions que es faran pel territori entre la setmana del 30 de juny i del 7 de juliol.

Bé presencialment en les diverses sessions que es faran per Catalunya, bé mitjançant internet a través d’un formulari, qualsevol ciutadà pot fer arribar les seves propostes. Unes propostes que seran degudament ateses i respostes en una sessió de retorn final.

Llei Catalana del Canvi Climàtic (LC3)

Procés de debatjuny-juliol 2014

2

� Coherència amb la política climàtica de la Unió Europea

� Avançar cap a un model econòmic baix en carboni i eficient

en l’ús de recursos

� Actuació coordinada de l’Administració pública en matèria

climàtica

� Afirmar el marc competencial

Motivacions de l’LC3

3

Objectius

Per cada període, com a mínim, reduir els GEH d’acord amb els objectius i els criteris de repartiment europeus. Així, al 2020, suposaria un -25%

Adaptació

contribuir a l’assoliment d’una societat competitiva, innovadora i sostenible, amb baixes emissions de carboni i millor adaptada als

impactes del canvi climàtic

Mitigació

Esdevenir menys vulnerables als impactes del canvi climàtic tot i dotant Catalunya dels instruments de planificació i programació necessaris

Objectius de l’LC3

4

� Reducció de les emissions de GEH produïdes a Catalunya

� Disminució de la vulnerabilitat davant el canvi climàtic de la

població, dels sectors socioeconòmics i dels ecosistemes

� Integració del canvi climàtic en les polítiques sectorials

� Foment de la investigació i difusió del coneixement

� Provisió d’informació objectiva i avaluable que faciliti els

canals de participació ciutadana

Objectius específics de l’LC3

5

Objectius Instruments

Integració polítiques

Governança

Mitigació

Adaptació

Administratius

Exemplificadors

Econòmics

Fons climàtic

Actuacions

Estructura de l’LC3

6

Integració polítiques

Integració del canvi climàtic en les polítiques a l’LC3

Energia Residus Aigua

Vectors transversals

Transport i mobilitat

Indústria, serveis i comerç

Infraestructures Salut

Turisme

Urbanisme i habitatge

Sectors socioeconòmics

RamaderiaBoscos

Biodiversitat

Sistemes naturals i sector primari

Agricultura

7

Governança

Avaluació polítiques i transparència Participació

Comissió Interdepartamentalde Canvi Climàtic

Comissió de govern local

Comissió de cooperació local

Informe al Parlament triennal

Intern de la Generalitat

Extern per experts

Consell català del clima

Coordinació Món LocalCoordinació Generalitat

Governança de l’LC3

8

Instruments

Econòmics i socialsFons climàtic

Programes voluntarisReducció emissions GEH

Compensació GEH

Reducció vulnerabilitat

Exemplificació administracióConsum quasi nul edificis

Càlcul i reducció emissions GEH

Difusió del coneixement

Instruments de l’LC3

Fiscals

Participació pública i accés a la informació

9

Gràcies !!

www.gencat.cat/canviclimatic

occc@gencat.cat

FASE 0 FASE PREPARACIÓ

Abril i maig 2014

PRESENTACIÓ PÚBLICA Retorn i presentació del projecte de la

Llei Catalana del Canvi Climàtic

FASE 2REDACCIÓ LLEI

Juliol - agost 2014REDACCIÓ DE L’AVANTPROJECTE DE LLEI I DEL DOCUMENT DE RETORN

5 SESSIONS DE DEBAT Del 30/6 al 7/7, de 16.15h a 19.30h

Sessions territorials amb grups de debat paral·lels segons blocs sectorials (Tarragona / Terres Ebre / Girona / Lleida / Barcelona)

Eixos de debat:

FASE 3RETORN

Finals 2014

REDACCIÓDOCUMENTS BASE

PER A LA PARTICIPACIÓ

Redacció de l’esborrany de l’avantprojecte de la Llei Catalana del Canvi

Climàtic

DIAGRAMA DEL PROCÉS DE DEBAT PER A LA REDACCIÓ DE LA LLEI CATALANA DEL CANVI CLIMÀTIC (LC3)

ELABORACIÓ DOCUMENT DE RESULTATS

Publicació del web i difusió del procésFASE 1

DEBAT I PROPOSTESDel 10 de juny al 11

de juliol 2014

APROVACIÓ DE LA LLEI CATALANA DEL CANVI CLIMÀTIC

FASE 4TRAMITACIÓNORMATIVA

Blocs sectorialsSector primari i sistemes naturals

Sectors socioeconòmics

3 blocs comuns- Objectius

- Instruments- Governança

5 SESSIONS TERRITORIALS D’INFORMACIÓ ALS ENS

LOCALS Del 30/6 al 9/7, al matí(T / TE / G / L / Manresa)

En col·laboració amb les diputacions

FASE 5PRESENTACIÓ

LLEIUn cop aprovada

pel Parlament

PRESENTACIÓ PÚBLICA DE LA LLEI CATALANA DEL CANVI CLIMÀTIC

ComissióInterdepartamental

26 de maig

FO

RM

ULA

RI D

E

PR

OP

OS

TE

S E

N L

ÍNIA

(d

el 1

8 de

juny

al 1

1 de

julio

l)

ComissióInterdepartamentalsetmana 21 juliol