documentats en la nostra tra- dició oral. per un poble.pdfEsclafamuntanyes, el forçut de Xixona, el gegant del Romaní, l’ogre de la Caputxa Negra, Perot el Negrot, Rotllà, Set

ww

w.bullent.net • Tel. 961 590 883

Màgia per a un poble és una guia divulgativa sobre creences i costums màgics arrelats en la cultura dels valencians.

Es divideix en dues parts:

La primera, tracta sobre Criatures màgiques de l’imagi-nari popular, i l’autor ens hi explica, com en una guia, qui-nes eren les criatures fantàsti-ques i els mites en què cre-ien els nostres avantpassats: les bubotes, els donyets, les encan-tades, els gegants, els ogres, els dracs, les serps… amb exemples

documentats en la nostra tra-dició oral.

En la segona part del llibre, ofereix als lectors més aven-turers una ruta de tresors amagats; explica quins són i en què consisteixen els ofi-cis màgics (curanders, ora-cioners, tallanúvols, eixar-madors…); recorre els dies més assenyalats del calendari màgico-religiós, per recordar els orígens de les distintes creen-ces; i per últim, s’apunten les plantes amb propietats màgi-ques.

ww


Francesc Gisbert i Muñoz (Alcoi) és professor a l’IES de Mutxamel i és un reconegut escriptor, amb obres per a jóvens i adults. Ha obtingut nombro-sos premis, com ara l’ «Enric Valor de novel·la» per Els llui-tadors, el «Folch i Torres» de Barcelona per La meua família i altres monstres o el «Laurèdia

d’Andorra» per Les històries estranyes. Ha escrit novel·la his-tòrica, El misteri de la Lluna Negra i El secret de l’alquimista; obres de viatges, com El som-riure de l’esfinx; de suspens, El fantasma de la torre i Misteris S.L.; també ha cultivat l’assaig divulgatiu, en Les cares de la integració.

FRANCESC GISBERT

ww


Bernat Capó (Benissa, la Marina Alta), periodista i escrip-tor, ha col·laborat en tots els diaris del País Valencià i en diverses revistes d’àmbit esta-tal. Fou fundador i director del periòdic comarcal El poble de la Marina i és autor d’una nom-brosa producció literària entre la qual cal destacar: Estampes

pobletanes, Rèquiem per una amistat, El rossinyol del Pou d’Avall, La Criminala, El cant de l’alosa, Cronicó del Sisé, El teuladí utòpic… i, en Edicions del Bullent, Terra de cireres, Espigolant pel rostoll morisc, i els dos volums de Costumari valen-cià. Coses de poble.

BERNAT CAPÓ

ww


El Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular pretén, com diu el seu nom, difondre la cultura popular per tot arreu de la geografia valen-ciana.

Premiar, editar i difondre obres de cultura popular, que tenen molts efectes externs posi-tius. Reforcen la consciència de poble del lector i donen valor afegit a les nostres terres. I ani-

men altres autors a fer treballs de qualitat sobre la immensitat de temes que hi caben.

La vocació del premi també és sumar esforços, lligar al màxim nombre d’associacions, entitats o col·lectius al Premi. Algunes ja han col·laborat com Edicions del Bullent, el Museu d’Et-nologia de València, l’Ajunta-ment de Dénia, l’IECMA, la MACMA…

PREMI BERNAT CAPÓ DE DIFUSIÓ DE LA CULTURA POPULAR

ww


El Museu Valencià d’Etnologia fou creat al 1982 per la Diputació de València amb el nom de Museu d’Et-nologia i hui forma part de la Xarxa de Museus de l’organisme provin-cial. Els seus objectius són la recerca i difusió de l’etnologia i l’antropolo-gia, posant a l’abast dels valencians i valencianes un espai dinàmic d’entre-teniment, educació i recerca al voltant de la diversitat cultural que caracte-ritza als humans en dos àmbits com-plementaris: el pròpiament valencià i el referit a altres cultures.

Des de la seua creació el museu tre-balla en la recuperació d’objectes pro-pis de la nostra cultura tant de l’àm-bit rural com de l’urbà. No menys important és la faena feta en recuperar experiències i coneixements orals (l’Ar-xiu de la Memòria Oral Valenciana) o la construcció d’un arxiu documental amb fotografies, targetes, premsa... tot a l’abast al Centre de Documentació del Museu.

El Museu Valencià d’Etnolo-gia s’hi troba al Centre Cultural la Beneficència, c/ Corona 36, València.

www.museuvalenciaetnologia.org

MUSEU VALENCIÀ D’ETNOLOGIA

ww


EDICIONS DEL BULLENT

Edicions del Bullent comença a editar el 1983 com una edito-rial molt arrelada al seu voltant i amb voluntat de suplir man-cances que en aquells moments teníem els valencians. En aquest context publiquem temes relacio-nats amb la cultura popular, com ara les rondalles d’Enric Valor o el Costumari Valencià (1 i 2), de Bernat Capó.

Per això, la creació del Premi Bernat Capó de difusió de la cul-tura popular encaixa perfectament en la nostra filosofia i, la publi-cació a la col·lecció La Farga dels guanyadors, ens ompli d’orgull. Fins ara, aquest premi ha gene-rat llibres de temes tan diversos i interessants com ara el Costumari botànic (3 vols.), de Joan Pellicer; El romancer valencià, d’Àlvar Monferrer; Moros i cristians. Una festa, d’Albert Alcaraz; Llegendes del Sud, de Joan Borja; Els valen-cians d’Algèria, d’Àngela Menages i Joan Monjo, etc.

ww


APARICIONS DE BUBOTES: REALS I FINGIDES

Una de les creences més arrelades en la mentalitat tradicional de totes les

cultures és l’existència de ponts entre el món humà i el sobrenatural.

La forma tradicional valenciana de fer referència a certes entitats és bubota.

Però, què és exactament una bubota i en què es diferencia d’un fantasma

convencional? La bubota o qualsevol de les variants, ocultava, sovint, un enginy amb poc de sobrenatural i molt d’humà.

La modalitat més coneguda consistia a lligar amb claus, dos pals a manera de creu. La creu es cobria amb un llençol i es coronava d’una carabassa buida,

amb ulls i boca foradats, i un ciri dins. El resultat era un ninot inquietant que s’empraria per a satisfer els desitjos més foscos i inconfessables de la imaginació

del seu creador.

Les bubotes apareixien per ocultar infidelitats, dissimular robatoris, espantar la gent de les zones de

contraban o gastar bromes pesades.

ww


MONSTRES, BÈSTIES, DRACS, SERPS

Els monstres són una representació de la maldat de l’ànima humana.

El drac, la serp, és el monstre més comú de la nostra cultura. Representa

l’encarnació del mal, del dimoni.

Però també hi ha un bestiari festiu, figures zoomòrfiques de fusta o cartó que acompanyen els seguicis festius,

laics o religiosos.

Entre les nostres bèsties, trobem l’Afaram, els bous de foc, el pardal Caro,

les Cuques Feres, els dracs d’un, tres o set caps, la Mare dels Peixos, el Pardal Verd o Daurat, la Quarantamaula, les

serps amb cabellera…

ww


EL DIMONI I ALTRES PRESÈNCIES INQUIETANTS

La tradició mostra el dimoni volent competir amb Déu per les ànimes.

El dimoni té una gran anomenada com a constructor de ponts, aqüeductes, camins,

palaus i altres edificacions complexes; també pot obrar miracles enganyosos, per exemple, capgirar roques o transformar-se en animals;

dóna nom a una tirallonga d’accidents geogràfics (barrancs de l’Infern, avencs del diable, penyes o coves dels dimonis, etc).

Animetes del Purgatori: necessiten ser recordades, d’ací el costum d’oferir-los misses,

ofrenes i pregàries. A canvi, poden ajudar els vius: avisen de la proximitat d’un perill,

troben coses perdudes i auxilien, en especial, els parents que travessen per un trencacolls.

Bruixes i bruixots: obtenen el seu poder gràcies a un pacte amb el dimoni.

Cavalls de foc: al voltant de la Mariola, es presenten de nit, sota la forma d’un cavall i

un genet encesos.

Altres presències inquietants de què ens parla Màgia per a un poble són: els frares

condemnats del mas de Pontarró, l’argelaga (flor del dimoni), els espectres de les freixures, les aparicions a camins o llavadors i el cicle de

rondalles de la mala fortuna.

ww


DONES D’AIGUA, GOGES, FADES I ENCANTADES

Una dona d’aigua o encantada és, en sentit estricte, un esperit femení

sempre associat a un lloc concret, un ull, una font, un barranc… amb un

corrent d’aigües dolces. Éssers volubles i capriciosos com els corrents, que causen

alegries i maldecaps.

Les encantades són esperits naturals que prenen figura femenina. Com les dones d’aigua, les goges o les paitides, habiten coves, penyes, llacunes, ulls

d’aigua, castells i tota mena de ruïnes. El mot fada és més modern i aplicat per influència de les recopilacions

de contes centreeuropeus (Perrault, Grimm…). Són genis locals que habiten

les proximitats de les aigües o zones de mitologia condensada, com ara els

Pirineus.

Tenim encantades dels temps dels àrabs a llocs com la font de Montalt

(Alcoi), a la font de la Jana (Teulada), al barranc de l’Encantà (Planes), a

Crevillent, al Desert de les Palmes, a la Pedra Encantada de Montesa, al castell

de Marinyén (Benifairó), al Cabeçó d’Or (Xixona)… De vegades, adopten la forma de sirenes o velletes misterioses.

ww


ELS ÉSSERS FANTÀSTICS MÉS MENUTS

Les religions naturals basaven un dels seus fonaments en l’existència dels genis. Els genis eren esperits de la natura que habitaven indrets concrets (rius, mars, arbres, boscos, muntanyes, roques…), s’encarnaven en éssers vius (plantes, animals) o s’associaven a fenòmens

naturals (la pluja, el llamp, la boira…).

Representaven els quatre elements, l’aigua, el foc, la terra i el vent. La

majoria dels genis eren bons i ajudaven els humans que sabien guanyar-se la

seua estima.

N’hi ha de vinculats a una persona. Pot usar-los en benefici propi o, fins i

tot, vendre’ls.

I altres que van lligats a la casa o al bestiar. Entremaliats i enjogassats. Si les famílies els tracten bé poden ser

benefactors. Si els ofenen fan tota classe de rebequeries.

A terres valencianes trobem: els Donyets o els Duendos, els Gambosins, els Homenets o Dimoniets, els Nyítols,

els Perots i els Cerdets.

ww


OGRES, NEGRES I GEGANTS

L’imaginari col·lectiu dóna forma, arreu del món, a éssers de facultats físiques extraordinàries. Són ogres o

gegants.

Els ogres són una espècie de gegants caracteritzada per devorar carn humana.

Té els orígens en el mite de Saturn, que es menjava els fills tan bon punt la

deessa Cíbele els anava parint.

En la mitologia valenciana, la majoria dels ogres són de color negre, una altra

reminiscència de l’època islàmica.

Els nostres forçuts i gegants són: Al-Hem de Gorga, Ferrabàs,

Esclafamuntanyes, el forçut de Xixona, el gegant del Romaní, l’ogre de la

Caputxa Negra, Perot el Negrot, Rotllà, Set Vares de Dents o Tombatossals.

També en tenim en la religió, com Sant Cristòfol, i alguns ballen en festes i

processons de nans i gegants.

ww


BRUIXES I BRUIXOTS

La Inquisició defineix l’arquetipus de bruixa: dona de mitjana edat, coneixedora de maleficis i sabers ancestrals, capaç de volar i transportar-se pels aires fins les seues reunions nocturnes. El seu poder prové d’un pacte amb el dimoni.

Des de cert punt de vista, les bruixes eren dones que conservaven la saviesa antiga, les creences arcanes, com sacerdotesses de ritus

pagans.

Els bruixots, igual que les bruixes, podien ser bons o roïns.

Les que més abunden en el nostre imaginari són les bruixes bones o les simples

fetilleres, que actuen com els ve en gana. Les seues facultats màgiques s’expliquen a partir d’una gràcia natural, de l’experiència i l’aprenentatge o de la força canalitzadora d’instruments màgics. El més reconegut i prodigiós és la vareta de virtuts. Una altra font de poder són els ungüents de bruixes.

Les bruixes, quan s’ajunten, són aficionades a ballar i cantar. Mai no hem de destorbar-les quan són de sàbbat o aquelarre.

Si els prínceps són transformats en granotes o gripaus, les joves de gran bellesa ho són

en coloms o papallones. Per aconseguir-ho, les bruixes usen pocions màgiques i agulles

encantades, que claven al coll de les víctimes.

ww


ELS ESPANTACRIATURES I ALTRES CREENCES INFANTILS

“Porta’t bé, o vindrà l’home del sac i se t’emportarà”.

Normalment, són tres els motius habituals pels quals són invocats.

Evidentment, no en tots els casos estan especialitzats, però sí que és cert que uns quants s’esgrimien més per a certes coses

que per altres:

Por a allunyar-se de casa: alguns s’emportaven els xiquets que trobaven pel carrer quan ja era tard: Banyeta, el

Miquelot, el pardalot, els gambosins, la por, el moro Mussa, el Tio Cuiro...

Por a parlar amb desconeguts: el saginer, el greixer, l’home del sac, el Pare

Llop…

Por a fer malifetes o no creure els pares: el Butoni, el drac, el frare Flairón,

l’home del sac, l’home dels nassos, el dragó del Patriarca, el drac (apel·latiu

d’Al-Azraq), la velleta de Toix…

ww


SANTS I HEROIS

Tots els pobles tenen una figura mítica associada a l’època fundacional i als seus

orígens “nacionals”. Nosaltres tenim Jaume I el Conqueridor.

Jaume I és el protagonista d’algunes històries de la tradició oral, com ara La llàntia del matrimoni feliç, El rat-penat

de l’escut de València o L’ermita de Santa Bàrbara a Set Aigües.

Sant Vicent Ferrer és el sant més miracler i universal dels valencians,

present en moltes rondalles conegudes per tots els pobles on va predicar.

Sant Pere i el Nostre Senyor. Parella singular, que roda pels camins i, de

vegades, demana menjar als pastors o un plat de calent i repòs a les cases. Cal

tractar-los bé, i no escatimar, perquè solen donar bones recompenses o

malediccions eternes.

I antiherois com Joan de la Panarra:

Don Joan de la Panarra,fill de Finestrat,

d’un colp en matà a centi res a ell li ha passat

ww


TERRA DE TRESORS

La recerca del tresor és un dels motius èpics més estesos. Simbolitza el viatge

iniciàtic, la lluita per aconseguir fortuna. Totes les èpoques i cultures tenen els

seus tresors amagats, perduts o robats.

La majoria de tresors valencians són del temps dels àrabs, estan protegits per ogres o encantades, i cal buscar-los en la

Nit de Sant Joan.

Si busqueu tresors, qualsevol lloc és bo. Diuen que n’hi ha a serres com

l’Albir o Segària, a la Marina; a les coves de Mariola o d’Ondara; als castells de Polop, Segart, Sagunt, Castelló,

Novelda, Peníscola… I a molts llocs més.

ww


COSTUMS I OFICIS MÀGICS

Bruixot primitiu o fetiller, són homes o dones, que dominen les forces ocultes de la natura en benefici propi, sense l’ajuda del dimoni. Es diferencien del bruixot malèfic en el fet que aquest basa el seu

poder en un pacte satànic.

Tres són els camps d’acció dels bruixots populars: la màgia amatòria, la terapèutica i la protectora. Qui són aquestes persones misterioses i quins els “oficis maleïts” per

uns, o beneïts amb un “do” per altres?

Senyors dels elements: tempestaris, tallanúvols, cridavents, saurins, llobaters…

Curanders: oracioners, eixarmadors, desagulladors, senyadors, trencadors,

deslligadores, rabiadors, tirapits, endevinadors…

Els remeis oscil·len entre la simple oració, el ritual, el beuratge i l’ungüent.

Els conjurs s’apliquen a totes les dolences humanes, angines, aliacrà, asma,

bronquitis, gelosia, còlics, conjuntivitis, enfit, calentures, grans, ferides,

hemorroides, insolació, lleganyes…

Oracions: “Sant Ramon Nonat, que isca tan dolç com ha entrat”; “Sant Blai gloriós,

deixa’m el xic i emporta’t la tos”…

ww


CREENCES DEL CALENDARI MÀGIC

Moltes de les celebracions cristianes coincideixen, grosso modo, amb

festivitats romanes. Els romans, al seu torn, van ajustar i introduir efemèrides dels pobles pagans –sobretot celtes–,

que anaven conquistant.

El calendari romà dividia l’any en dues meitats o solsticis: el solstici d’hivern

(Nadal) i el solstici d’estiu (Sant Joan). Cada meitat estava dividida pel seu respectiu equinocci, de primavera

(març) i de tardor (setembre).

Dies màgics més rellevants del nostre calendari: Nit de Sant Joan (la més

màgica de l’any); Tots Sants (record dels difunts); Nadal i Cap d’Any (solstici

d’hivern); Fogueres de Sant Antoni; la Candelera; el Combregar dels malalts;

Setmana Santa; l’Arbre de Maig…

ww


CREENCES I COSTUMS DE LA VIDA QUOTIDIANA

Els endevinadors populars empraven mètodes ben diversos: les ratlles

de la mà –quiromància; la posició dels astres observables a ull nu; la litomància –tirar pedretes; llençar

ossets o daus –astragalomància; cartes –cartomància… signes o senyals en el

comportament dels animals...

Els rostres gravats en relleu de les canaleres, relacionats amb la creença arcana dels esperits, genis o rostres de l’aigua, protegien els habitants de la

casa;

També tenen un origen màgic algunes creences relatives a la menstruació, a

la influència de les fases de la lluna en les collites, a les morts o naixements d’infants i al simbolisme de les flors.

ww


FLORA MÀGICA

Existeix una tradició que parla de les vint-i-cinc plantes de la salut que no

han de faltar en cap rebost.

A banda de les propietats medicinals tradicionals, reconegudes i aprofitades a bondó per la ciència, algunes plantes també posseeixen virtuts màgiques, per

exemple, provocar visions, fer volar, maleficis o verins, contra els mals

esperits, curatives…

Les plantes imprescindibles que sempre hauríem de tindre a mà per

conservar una bona salut són: alfàbega, camamilla, centaura, cua de gat,

donzell, fenoll, herba de la sang, malva, marialluïssa, menta, orella de llop,

orenga, panical, poliol, cor de penya, romer, sàlvia, setge i timó o farigola.

Documents

documentats en la nostra tra- dició oral. per un poble.pdfEsclafamuntanyes, el forçut de Xixona, el gegant del Romaní, l’ogre de la Caputxa Negra, Perot el Negrot, Rotllà, Set