Documents 26

tems alliberats de competncia cientfica. Marc conceptual PISA 2015

Documents26

URL: www.gencat.cat/ensenyament

Aquest llibre est publicat amb una llicncia Creative Commons Reconeixement-No comercial Compartir igual 3.0 Espanya. Per veuren una cpia, visiteu: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/legalcode.ca Els termes de la llicncia impliquen que aquest material pot ser: reprodut, distribut i comunicat pblicament sempre que sen reconegui lautoria; reprodut, distribut i comunicat pblicament sempre que ls no sigui comercial, i utilitzat per generar una obra derivada sempre que aquesta quedi subjecta a una llicncia idntica a aquesta.

tems alliberats de competncia cientfica. Marc conceptual PISA 2015

Consell Superior dAvaluaci del Sistema Educatiu Departament dEnsenyament Generalitat de Catalunya

El marc conceptual de PISA 2015 s una traducci de PISA 2015 Scientific Literacy Assessment Framework. OCDE, octubre 2012

Barcelona, mar de 2014

Consell Superior dAvaluaci tems alliberats de competncia cientfica. Marc PISA

2

NDEX

1. Presentaci...................................................................................................3

2. Marc conceptual de la competncia cientfica (PISA 2006)..........................4

3. Relaci de les unitats davaluaci.................................................................9

4. Unitats davaluaci i tems..........................................................................12

5. Guies de correcci......................................................................................92

6. Graelles de puntuaci...............................................................................152

7. Resultats de Catalunya a les proves PISA en competncia cientfica......163

8. Marc conceptual de la competncia cientfica PISA 2015........................166

9. Bibliografia................................................................................................198


3

1. PRESENTACI La propera edici de PISA, lany 2015, se centrar en lavaluaci de la competncia cientfica de lalumnat de 15 anys. Lobjectiu daquest document s ajudar els alumnes a familiaritzar-se amb el tipus dactivitats plantejades a PISA, aix com possibilitar que els centres puguin detectar els mbits en qu lalumnat es desenvolupa favorablement o aquells en qu cal posar-hi ms atenci.

Aquest document cont un recull de 34 unitats davaluaci de cincies que van aplicar-se en les edicions dels anys 2000, 2003 i 2006, aix com altres unitats que van utilitzar-se en els pilotatges previs a aquestes edicions. Aquesta relaci es basa en les unitats publicades a Take the Test: Sample Questions from OECDs PISA Assessments (2009), document elaborat per lOCDE que t la finalitat de posar algunes de les unitats davaluaci utilitzades per PISA a disposici de la comunitat educativa. En qualsevol cas, sha de tenir en compte que la mostra dunitats davaluaci daquest document no s exhaustiva i que PISA 2015 utilitzar unitats davaluaci noves que sorgeixen de lactualitzaci del marc conceptual de cincies de PISA 2006. Algunes de les unitats ja shavien publicat als nmeros 01, 02 i 09 de la collecci Documents del Consell Superior dAvaluaci del Sistema Educatiu.

Aquest document sorganitza en els apartats segents:

Una sntesi del marc conceptual de la competncia cientfica de PISA 2006, per tal de contextualitzar les unitats davaluaci publicades fins a lany 2006.1

Quadres on sorganitzen els tems segons les unitats davaluaci a qu pertanyen, els coneixements cientfics, les habilitats cientfiques i els nivells de dificultat (no es disposa del nivell de dificultat de les unitats aplicades en els pilotatges). Tamb es relacionen els tems actitudinals.

Les unitats davaluaci i els tems corresponents. Les guies de correcci dels tems de les unitats davaluaci. Una proposta de graella per recollir el percentatge d'encert i la puntuaci de

l'alumnat a cada tem. Resultats de Catalunya en la competncia cientfica dels anys 2006, 2009 i

2012. El marc conceptual de la competncia cientfica de PISA 2015, que s una

traducci de PISA 2015 Scientific Literacy Assessment Framework. Bibliografia amb fonts dinformaci sobre lavaluaci.

En referncia a la graella per recollir el percentatge dencert i la puntuaci de lalumnat a cada tem, sha de tenir en compte que el resultat obtingut es relaciona amb les unitats davaluaci daquesta publicaci i que no representa necessriament la puntuaci que sobtindria en lavaluaci de lany 2015. Fins ara, les diferents edicions de PISA shan basat en una prova en suport paper de dues hores de durada on el conjunt dtems es distribueix en 13 quaderns vinculats entre ells, de manera que en una classe amb 35 alumnes, menys de tres alumnes tenen el mateix quadern. Cadascun dels quaderns s respost per un nombre dalumnes suficient. Els alumnes tamb responen un qestionari de context duns 30 minuts de durada.

Finalment, cal destacar que aquest document s el primer dun conjunt de tres documents que relacionen totes les unitats davaluaci de PISA publicades. Els altres dos documents recullen les unitats davaluaci de la competncia en comprensi lectora i competncia matemtica.

1 Sntesi basada en el Marc conceptual per a lavaluaci PISA 2006 (CSASE, 2007).


4

2. MARC CONCEPTUAL DE LA COMPETNCIA CIENTFICA (PISA 2006) Definici

La comprensi de les cincies i la tecnologia s fonamental perqu una persona jove estigui preparada per a la vida en la societat moderna. Permet que una persona participi plenament en una societat en qu les cincies i la tecnologia tenen un paper central. Aix, doncs, la seva comprensi contribueix significativament en la vida personal, social, professional i cultural de les persones.

LEstudi PISA pren una perspectiva dalfabetitzaci que se centra en el grau en qu els alumnes poden utilitzar els coneixements i les habilitats que han aprs i practicat a lescola quan es troben situacions o reptes on aquest coneixement pot ser rellevant. s a dir, en el cas de les cincies, PISA valora el grau en qu els alumnes poden utilitzar els coneixements i les habilitats per resoldre problemes i reptes relacionats amb les cincies.

Ms concretament, la competncia cientfica es refereix a:

el coneixement cientfic de cada persona i la utilitzaci daquest coneixement per identificar preguntes, adquirir nou coneixement, explicar fenmens cientfics i extreure conclusions basades en proves sobre temes relacionats amb les cincies;

entendre les caracterstiques essencials de la cincia com a forma de coneixement i recerca humans;

la percepci de com les cincies i la tecnologia donen forma a lentorn material, intellectual i cultural;

i la voluntat per comprometres en les cincies com a ciutad reflexiu.

Per a lavaluaci de la competncia cientfica es distingeixen tres dimensions interconnectades:

els coneixements cientfics (conceptes), les habilitats cientfiques (processos), i les situacions cientfiques (contextos).

Dentrada, els coneixements cientfics engloben el coneixement de les cincies i el coneixement sobre les cincies. Duna banda, el coneixement de les cincies es refereix al coneixement del mn natural mitjanant les disciplines cientfiques principals, s a dir, la fsica, la qumica, la biologia, les cincies de la Terra i de lespai, i la tecnologia. I de laltra, el coneixement sobre la cincies es refereix al coneixement dels objectius i els mitjans de la cincia. Taula 2.1. Coneixement de les cincies

Sistemes vius:

Cllules (p. ex.: estructures i funci, ADN, plantes, animals). ssers humans (p. ex.: salut, nutrici, subsistemes [p. ex.: digesti, respiraci, circulaci,

excreci, i les seves relacions], malaltia, reproducci). Poblacions (p. ex.: espcies, evoluci, biodiversitat, variaci gentica). Ecosistemes (p. ex.: cadenes alimentries, matria, flux denergia). Biosfera (p. ex.: serveis decosistemes, sostenibilitat).


5

Sistemes de la Terra i lespai:

Estructures dels sistemes de la Terra (p. ex.: litosfera, atmosfera, hidrosfera). Energia en els sistemes de la Terra (p. ex.: fonts, clima global). Canvi en els sistemes de la Terra (p. ex.: plaques tectniques, cicles geoqumics, forces

constructives i destructives). Histria de la Terra (p. ex.: fssils, origen i evoluci). La Terra a lespai (p. ex.: gravetat, sistema solar).

Sistemes tecnolgics:

Paper de la tecnologia basada en la cincia (p. ex.: resol problemes, ajuda als humans a cobrir necessitats i desitjos, dissenya i porta a terme investigacions).

Relacions entre cincia i tecnologia (p. ex.: les tecnologies contribueixen a laven cientfic).

Conceptes (p. ex.: optimitzaci, compensaci, cost, risc, benefici). Principis importants (p. ex.: criteris, limitacions, innovaci, invenci, resoluci de

problemes).

Taula 2.2. Coneixement sobre les cincies

Recerca cientfica:

Origen (p. ex.: curiositat, preguntes cientfiques). Objectiu (p. ex.: produir proves per respondre preguntes cientfiques, idees/models/teories

actuals que guien les recerques). Experiments (p. ex.: preguntes que suggereixen diferents recerques cientfiques, disseny). Tipus dinformaci (p. ex.: quantitativa [mesura], qualitativa [observaci]). Mesura (p. ex.: incertesa inherent, replicaci, variaci, exactitud/precisi en lequipament i

els procediments). Caracterstiques dels resultats (p. ex.: empric, comprovable, falsificable, auto-correctiu).

Explicacions cientfiques:

Tipus (p. ex.: hiptesi, teoria, model, llei). Formaci (p. ex.: representaci de la informaci; paper del coneixement existent i de les

noves proves, creativitat i imaginaci, lgica). Normes (p. ex.: han de ser lgicament consistents; basades en proves, en el coneixement

histric i actual). Resultats (p. ex.: produir nou coneixement, nous mtodes, noves tecnologies).


6

En segon lloc, les habilitats cientfiques es basen en lanlisi lgica, raonada i crtica. Alguns processos cognitius subjacents a aquestes habilitats sn el raonament inductiu/deductiu, el pensament crtic i integrat, la transformaci de representacions (p. ex.: dades en taules, taules en grfics), construir i comunicar arguments i explicacions basades en les dades, pensar en termes de models i ls de les matemtiques.

Taula 2.3. Habilitats cientfiques

Identificar temes cientfics:

Reconixer temes sobre els qu s possible investigar cientficament. Identificar paraules clau per fer la recerca dinformaci cientfica. Reconixer les caracterstiques clau duna investigaci cientfica.

Explicar fenmens cientficament:

Aplicar coneixements de cincia a una situaci donada. Descriure o interpretar fenmens de manera cientfica i predir canvis. Identificar descripcions, explicacions i prediccions apropiades.

Utilitzar proves cientfiques:

Interpretar proves cientfiques i elaborar i comunicar conclusions. Identificar els supsits, les proves i els raonaments que hi ha darrere de les conclusions. Reflexionar sobre les implicacions socials dels desenvolupaments cientfics i tecnolgics.

Per ltim, savaluen els coneixements i les habilitats en la mesura que es presenten o es relacionen amb diferents contextos (salut, recursos naturals, medi ambient, riscos, i fronteres de les cincies i de la tecnologia) i situacions (personals, socials i globals).

Estructura

Dacord amb la definici de competncia cientfica, cadascuna de les unitats davaluaci requereix ls de coneixements i habilitats dins dun context determinat. Aix implica laplicaci del coneixement cientfic i posa de manifest aspectes de lactitud de lalumnat envers els temes cientfics.

Una unitat davaluaci est formada per un material destmul especfic, que pot ser un escrit breu, o b un text que acompanya una taula, un grfic o un diagrama. Desprs vnen els exercicis, que sn un grup de preguntes (tems) de diversos tipus puntuades de manera independent.

Les unitats davaluaci incorporen fins a quatre tems cognitius. Cada tem implica ls predominant duna de les habilitats cientfiques i requereix ls de coneixement, o b de la cincia o b sobre la cincia. En la majoria de les unitats, savalua ms duna habilitat i ms duna categoria de coneixement. A ms a ms, algunes unitats davaluaci incorporen tems sobre lactitud de lalumnat.


7

Tot i que la majoria dels tems obtenen una puntuaci de forma dicotmica, alguns dels tems delecci mltiple complexa i els tems de resposta oberta impliquen una puntuaci parcial. Per a cada tem daquest tipus, es proporcionen unes instruccions de puntuaci detallades.

Cal destacar que la dificultat dels tems varia per a cadascuna de les unitats, i que el nivell dassoliment de lalumnat varia en funci de la dificultat dels tems.

Taula 2.4. Factors que determinen la dificultat en els tems

La complexitat general del context.

El nivell de familiaritat amb les idees cientfiques, els processos i la terminologia implicada.

La longitud del fil lgic necessari per respondre la pregunta, s a dir, el nombre de passos necessaris per arribar a una resposta adequada i el nivell de dependncia de cada pas respecte de lanterior.

El grau en qu els conceptes cientfics abstractes sn necessaris per formar una resposta.

El nivell de raonament, comprensi i generalitzaci implicats en la formaci de judicis, conclusions i explicacions.

Taula 2.5. Descripci dels nivells de lescala de competncia cientfica

Nivell 6. Els estudiants poden identificar, explicar i aplicar coneixement cientfic i coneixements sobre cincia a una varietat de situacions complexes de la vida quotidiana. Poden vincular diferents explicacions i fonts dinformaci i utilitzar evidncies daquestes fonts per justificar les seves decisions. Demostren de manera clara i consistent un pensament i raonament cientfics i utilitzen la seva comprensi cientfica per argumentar les seves solucions a situacions cientfiques i tecnolgiques desconegudes. En aquest nivell els estudiants poden utilitzar el coneixement cientfic i proporcionar arguments sobre les seves recomanacions i decisions, que se centren en situacions personals, socials o globals.

Nivell 5. Els estudiants poden identificar les components cientfiques de moltes situacions de la vida quotidiana, aplicar coneixements i conceptes cientfics sobre cincia a totes aquestes situacions i poden comparar, seleccionar i avaluar evidncies cientfiques apropiades per respondre a situacions de la vida real. En aquest nivell els estudiants poden utilitzar habilitats investigadores, vincular correctament coneixements cientfics i fer aportacions cientfiques a diverses situacions. Poden elaborar explicacions basades en evidncies i arguments basats en les seves anlisis crtiques.

Nivell 4. Els estudiants poden treballar de manera efectiva amb situacions i problemes que poden involucrar fenmens explcits requerint-los que facin inferncies sobre el rol de la cincia o la tecnologia. Poden seleccionar i incorporar explicacions de diferents disciplines cientfiques o tecnolgiques. En aquest nivell, els estudiants poden reflexionar sobre les seves accions i poden comunicar decisions utilitzant coneixement i evidncies cientfiques.

Nivell 3. Els estudiants poden identificar clarament problemtiques descrites cientficament en diversos contextos. Poden seleccionar fets i coneixements per explicar fenmens i aplicar models senzills o estratgies de recerca. En aquest nivell els estudiants poden interpretar i utilitzar conceptes cientfics de diferents disciplines i els poden aplicar directament. Poden


8

desenvolupar breus conclusions utilitzant fets i prendre decisions basades en el coneixement cientfic.

Nivell 2. Els estudiants tenen un coneixement cientfic adequat per proporcionar possibles explicacions en contextos familiars o treure conclusions basades en investigacions senzilles. Sn capaos de raonar de manera directa i fer interpretacions literals de la recerca cientfica o de la resoluci de problemes tecnolgics.

Nivell.1 Els estudiants tenen un coneixement cientfic limitat, de tal manera que noms el poden aplicar a molt poques situacions familiars. Poden donar explicacions cientfiques que sn bvies i seguir-les explcitament a partir duna evidncia donada.

Taula 2.6. Exemple del nivell dassoliment de lalumnat

Alt

Mitj

Pot comparar les dades per tal davaluar els punts de vista alternatius o les diferents perspectives; pot comunicar arguments cientfics i/o descripcions en detall i amb precisi.

s capa de seleccionar informaci rellevant basant-se en dades enfrontades o en cadenes de raonament a lhora dextreure o avaluar conclusions.

Baix

s capa dutilitzar el coneixement cientfic com per extreure o avaluar conclusions.


9

3. RELACI DE LES UNITATS DAVALUACI

Unitat d'avaluaci (i nombre d'tems) Edici PISA original

Pgina unitat

Pgina correcci

Unitat 1: EL DIARI DE SEMMELWEIS (4) PISA 2000 13 93 Unitat 2: LA CAPA D'OZ (4) PISA 2000 16 96 Unitat 3: LA LLUM DEL DIA (2) PISA 2003 19 99 Unitat 4: LA CLONACI (3) PISA 2003 21 103 Unitat 5: L'HIVERNACLE (3) PISA 2006 23 104 Unitat 6: ELS TEIXITS (2) PISA 2006 26 108 Unitat 7: EL GRAN CANY (4) PISA 2006 28 109 Unitat 8: PROTECTORS SOLARS (4) PISA 2006 30 110 Unitat 9: MARY MONTAGU (4) PISA 2006 33 112 Unitat 10: LA PLUJA CIDA (5) PISA 2006 36 114 Unitat 11: EXERCICI FSIC (3) PISA 2006 39 116 Unitat 12: CULTIUS TRANSGNICS (3) PISA 2006 41 118 Unitat 13: BIODIVERSITAT (2) PISA pilotatge 43 119 Unitat 14: AUTOBUSOS (2) PISA pilotatge 45 120 Unitat 15: CANVI CLIMTIC (1) PISA pilotatge 46 121 Unitat 16: LES MOSQUES (2) PISA pilotatge 48 122 Unitat 17: ELS CLONS DEL VEDELL (2) PISA pilotatge 49 124 Unitat 18: EL BLAT DE MORO (3) PISA pilotatge 51 125 Unitat 19: AIGUA POTABLE (6) PISA pilotatge 54 126 Unitat 20: CRIES DENTAL (4) PISA pilotatge 57 129 Unitat 21: TREBALL AMB CALOR (3) PISA pilotatge 60 130 Unitat 22: VEROLA DELS RATOLINS (4) PISA pilotatge 62 131 Unitat 23: COMPORTAMENT DE LESPINS (3) PISA pilotatge 64 132 Unitat 24: EL FUM DEL TABAC (5) PISA pilotatge 67 133 Unitat 25: LA LLUM DE LES ESTRELLES (2) PISA pilotatge 69 134 Unitat 26: ULTRASONS (4) PISA pilotatge 70 135 Unitat 27: VERNS DE LLAVIS (3) PISA pilotatge 72 137 Unitat 28: EVOLUCI (4) PISA pilotatge 74 138 Unitat 29: MASSA DE PA (4) PISA pilotatge 76 140 Unitat 30: EL TRNSIT DE VENUS (3) PISA pilotatge 79 141 Unitat 31: UN RISC PER A LA SALUT? (3) PISA pilotatge 81 142 Unitat 32: EL CATALITZADOR (4) PISA pilotatge 83 143 Unitat 33: CIRURGIA AMB ANESTSIA (5) PISA pilotatge 85 146 Unitat 34: L'ENERGIA ELICA (4) PISA pilotatge 89 148

CONEIXEMENTS tems N

Sistemes fsics 10.1 10.2 14.1 18.1 18.2 18.3 19.2 21.1 21.2 25.2 26.1 26.3 29.1 29.3 29.4

18 32.1 32.2 32.3

Sistemes vius 1.3 1.4 2.3 4.2 9.1 9.2 9.3 11.1 11.2 11.3 13.1 13.2 19.3 19.4 19.5

25 22.1 22.2 24.1 24.2 26.2 28.3 30.1 33.1 33.2 33.3

Sistemes de la Terra i de l'espai 2.1 2.2 3.1 3.2 5.3 7.2 7.3 19.1 25.1 30.2 34.3

11 Sistemes tecnolgics 6.2 14.2 15.1 24.4 34.1 34.4 6

Recerca cientfica 1.2 4.1 4.3 6.1 7.1 8.1 8.2 8.3 10.3 12.1 16.1 17.1 17.2 20.3 22.3

22 23.1 24.3 28.2 29.2 30.3 31.1 31.2

Explicacions cientfiques 1.1 5.1 5.2 8.4 12.2 16.2 20.1 20.2 23.2 23.3 27.1 27.2 27.3 28.1 33.4

16 34.2

Total tems: 98

HABILITATS tems N

Identificar temes cientfics 1.2 4.1 6.1 7.1 8.1 8.2 8.3 10.3 12.1 20.3 22.3 23.1 24.3 24.4 28.2

18 29.2 30.3 31.2

Explicar fenmens cientficament

1.3 1.4 2.1 2.2 3.1 4.2 4.3 5.3 6.2 7.2 7.3 9.1 9.2 9.3 10.1

54 11.1 11.2 11.3 13.1 13.2 14.1 16.2 17.2 18.1 18.2 19.1 19.2 19.3 19.4 19.5 21.1 21.2 22.1 22.2 24.1 24.2 25.1 25.2 26.1 26.2 26.3 27.1 28.3 29.1 29.3 29.4 30.1 30.2 32.2 33.1 33.2 33.3 34.3 34.4

Utilitzar proves cientfiques 1.1 2.3 3.2 5.1 5.2 8.4 10.2 12.2 14.2 15.1 16.1 17.1 18.3 20.1 20.2

26 23.2 23.3 27.2 27.3 28.1 31.1 32.1 32.3 33.4 34.1 34.2

Total tems: 98

DIFICULTAT tems N Dificultat baixa (nivells 1 i 2) 6.2 7.2 7.3 9.1 9.2 10.2 11.2 12.1 8 Dificultat mitjana (nivells 3 i 4) 3.1 4.1 4.2 4.3 5.1 6.1 7.1 8.1 8.2 8.3 8.4 9.3 10.1 11.1 11.3 15 Dificultat alta (nivells 5 i 6) 3.2 5.2 5.3 10.3 12.2 6 Nota: no es disposa del nivell de dificultat de les unitats aplicades en els pilotatges. Total tems: 28

ACTITUDS tems N Actituds 7.4 9.4 10.4 10.5 12.3 19.6 20.4 21.3 22.4 24.5 26.4 28.4 31.3 32.4 33.5 15

Total tems: 15

Percentatge dencert dtems

tem Encerts OCDE Encerts Catalunya 1.1 25,0 % (Espanya) 26,2%

1,2 63,3 % (Espanya) 61,8 %

1.3 67,3 % (Espanya) 67,4 %

1.4 59,9 % (Espanya) 49,9%

2.1 28,4 % (Espanya) 28,2 %

2.2 34,8 % (Espanya) 32,2 %

2.3 53,8 % (Espanya) 68,7 %

2.4 54,6 % (Espanya) 44,4 %

3.1 42,6 % 39,0 %

3.2 18,6 % 17,8 %

4.1 64,7 % 65,7 %

4.2 48,7 % 49,5 %

4.3 62,1 % 70,5 %

Consell Superior dAvaluaci PISA. tems alliberats de competncia cientfica

12

5

4. UNITATS DAVALUACI I TEMS


13

UNITAT 1: EL DIARI DE SEMMELWEIS TEXT 1

Juliol de 1846. La propera setmana ocupar el lloc de director del primer pavell de la clnica de maternitat de lHospital General de Viena. Mespanto quan massabento 10 de lndex de mortalitat daquesta clnica. En aquest mes, han mort, com a mnim, 36 de les 208 mares, totes de febre puerperal. Donar a llum una criatura s tan perills com tenir una pneumnia de primer grau.

Aquestes lnies del diari del Dr. Ignaz Semmelweis (1818 -1865) donen una idea dels efectes devastadors de la febre puerperal, una malaltia contagiosa que va acabar amb moltes dones desprs del part. El grfic adjunt presenta les dades recollides per Semmelweis en el primer i el segon pavell de la clnica on es va incorporar.

Els metges, entre ells Semmelweis, desconeixien completament la causa de la febre 15 puerperal. El diari de Semmelweis deia:

Desembre de 1846. Per qu moren tantes dones per aquesta febre desprs de donar a llum sense problemes? Durant segles, la cincia ens ha dit que s una epidmia invisible que mata les mares. Les causes poden ser canvis en laire o 20 alguna influncia extraterrestre o un moviment de la mateixa terra, un terratrmol.

Avui dia, poca gent consideraria una influncia extraterrestre o un terratrmol com a possible causa de la febre. Per en temps de Semmelweis, molta gent, cientfics inclosos, sho pensava! Ara sabem que les condicions higiniques en sn responsables. Tot i aix, Semmelweis sabia que era poc probable que la febre fos 25 causada per una influncia extraterrestre o per un terratrmol. Va utilitzar les diferncies de mortalitat entre els dos pavellons de la clnica per intentar convncer els seus collegues.

Diagrama

1841 1842 1843 1844 1845 1846 Anys

15

10

5

Nombre de morts

Primer pavell

Segon pavell

Nombre de morts per febre puerperal desprs del part


14

PREGUNTA 1.1

Imagina que ets Semmelweis. Dna un motiu (basat en les diferncies de mortalitat 30 entre els dos pavellons) de per qu s improbable que la febre puerperal sigui causada per terratrmols.

.................................................................................................................................

.................................................................................................................................

.................................................................................................................................

.................................................................................................................................

TEXT 2 35

Una part de la investigaci a lhospital s la dissecci. El cadver duna persona sobre per descobrir la causa de la mort. Semmelweis es va adonar que els estudiants que treballaven en el primer pavell habitualment participaven en disseccions de dones que havien mort el dia anterior abans dexaminar les dones que acabaven de donar a llum. No es preocupaven de rentar-se desprs de les 40 disseccions. Alguns fins i tot estaven orgullosos del fet que per la seva olor es digus que havien estat treballant en el dipsit de cadvers. Aix demostraven com neren, de treballadors!

Un amic de Semmelweis va morir desprs dhaver-se tallat en una daquestes 45 disseccions. La dissecci del seu cos va posar de manifest que tenia els mateixos smptomes que les mares que havien mort per la febre puerperal. Aix va donar a Semmelweis una nova idea.

PREGUNTA 1.2

La nova idea de Semmelweis est relacionada amb lalt ndex de mortalitat en els 50 pavellons de maternitat i el comportament dels estudiants.

Quina va ser aquesta idea?

A Fer que els estudiants es rentessin desprs de les disseccions hauria de disminuir la febre puerperal.

B Els estudiants no haurien de participar en les disseccions perqu poden tallar-55 se.

C Els estudiants feien olor perqu no es rentaven desprs duna dissecci. D Els estudiants volien demostrar que eren treballadors, cosa que els feia

descuidats quan examinaven les dones. 60


15

PREGUNTA 1.3

Semmelweis va tenir xit en els seus intents per reduir la mortalitat produda per la febre puerperal. Per fins i tot avui la febre puerperal continua sent una malaltia difcil deliminar.

Les febres que sn difcils de curar sn encara un problema en els hospitals. Moltes 65 mesures rutinries serveixen per controlar aquest problema. Entre aquestes mesures hi ha la de rentar els llenols a temperatures elevades.

Explica per qu rentar els llenols a temperatures elevades redueix el risc que els pacients contreguin una febre.

.................................................................................................................................

.................................................................................................................................

PREGUNTA 1.4 70

Moltes malalties poden curar-se utilitzant antibitics. Aix no obstant, lxit dalguns antibitics davant la febre puerperal ha disminut en els ltims anys.

Per quin motiu?

A Una vegada fabricats, els antibitics perden gradualment la seva efectivitat. B Els bacteris es fan resistents als antibitics. 75 C Aquests antibitics noms ajuden davant la febre puerperal, per no amb daltres

malalties. D La necessitat daquests antibitics sha redut perqu en els ltims anys han

millorat considerablement les condicions de salut pblica. 80


16

UNITAT 2: LA CAPA DOZ

Llegiu el fragment segent dun article sobre la capa doz.

Latmosfera s un oce daire i un recurs natural imprescindible per mantenir la vida sobre la Terra. Desgraciadament, les activitats humanes basades en interessos 85 nacionals o personals estan danyant de forma considerable aquest b com, tot reduint la frgil capa doz que fa descut protector de la vida a la Terra.

Les molcules doz estan formades per tres toms doxigen, a diferncia de les molcules doxigen, que consisteixen en dos toms doxigen. Les molcules doz 90 sn molt poc freqents: menys de deu per cada mili de molcules daire. Tot i aix, durant prop dun miler de milions danys, la seva presncia a latmosfera ha jugat un paper essencial en la protecci de la vida sobre la Terra. En funci de la seva ubicaci, loz pot protegir o perjudicar la vida a la Terra. A la troposfera (fins a 10 quilmetres per sobre de la superfcie de la Terra), loz s oz dolent i pot danyar 95 els teixits pulmonars i les plantes. Per prop del 90 per cent de loz que es troba a lestratosfera (entre 10 i 40 quilmetres per damunt de la superfcie de la Terra) s oz bo i juga un paper beneficis en absorbir la perillosa radiaci ultraviolada (UV-B) procedent del sol. 100 Sense aquesta capa doz beneficiosa, els ssers humans serien ms sensibles a certs tipus de malalties provocades per la incidncia dels raigs ultraviolats del sol. A les ltimes dcades la quantitat total doz ha disminut. El 1974 es va pensar que els clorofluorocarbonats (CFC) podrien ser la causa daquesta disminuci. Fins al 1987, les investigacions cientfiques no havien arribat a un acord entre les relacions 105 causa-efecte daquest fet. Per finalment, al setembre del 1987, cientfics darreu del mn reunits a Montreal van acordar limitar lemissi de clorofluorocarbonats (CFC) a latmosfera.

Font del text: Connect, UNESCO International Science, Technology & Environmental Education Newsletter, vol. XXII, nm. 2, 1997. 110

5holl


17

PREGUNTA 2.1

Al text anterior no es diu com es forma loz a latmosfera. De fet, cada dia es forma i es destrueix oz. La tira cmica segent illustra la manera com es forma loz.

Suposa que tens un familiar que intenta entendre el significat daquesta tira, per que no va estudiar cincies a lescola i no entn qu vol explicar lautor dels dibuixos. Sap que a latmosfera no hi ha homenets, per es pregunta qu representen aquests a la tira, qu signifiquen els smbols O, O2 i O3 i quin procs es descriu a la tira cmica. Demana que li expliquis els dibuixos. Suposa que ell ja sap que O s el smbol de loxigen i que ja coneix qu sn els toms i les molcules.

Escriu una explicaci de la tira cmica per al teu familiar. Utilitza les paraules toms i molcules tal com apareixen a les lnies 6 i 7.

................................................................................................................................

................................................................................................................................

................................................................................................................................

................................................................................................................................

................................................................................................................................

................................................................................................................................


18

PREGUNTA 2.2

Loz tamb es forma durant les tempestes elctriques. Aix produeix lolor caracterstica que apareix desprs daquestes tempestes. A les lnies 13-15 lautor diferencia entre oz dolent i oz bo.

Dacord amb larticle, loz que es forma durant les tempestes elctriques s oz dolent o oz bo? Tria la resposta amb lexplicaci correcta.

Oz dolent o oz bo? Explicaci: A Dolent Es forma quan fa mal temps. B Dolent Es forma a la troposfera. C Bo Es forma a lestratosfera. D Bo Fa bona olor.

PREGUNTA 2.3

A les lnies 18-20 es diu: Sense aquesta capa doz beneficiosa, els ssers humans serien ms sensibles a certs tipus de malalties provocades per la incidncia dels raigs ultraviolats del sol.

Digues una daquestes malalties.

................................................................................................................................

................................................................................................................................

PREGUNTA 2.4

Al final del text, se cita una reuni internacional a Montreal. En aquesta reuni es van discutir moltes qestions sobre la possible destrucci de la capa doz. Dues daquestes qestions es presenten a la taula segent.

Quines daquestes qestions es poden contestar a travs duna investigaci cientfica? Encercleu S o No en cada cas.

Pregunta Es pot contestar a travs duna investigaci cientfica?

Les incerteses cientfiques sobre la influncia dels CFC a la capa doz poden ser un motiu perqu els governs no prenguin mesures?

S / No

Quina ser la concentraci de CFC a latmosfera lany 2002 si lalliberament de CFC a latmosfera es mant com fins ara?

S / No


19

UNITAT 3: LA LLUM DEL DIA Llegeix la informaci segent i contesta a les preguntes que apareixen a continuaci.

LA LLUM DEL DIA 22 JUNY DE 2002

Quan lHemisferi Nord celebra el seu dia ms llarg, els australians tindran el seu dia ms curt.

A Melbourne*, Austrlia, el sol sortir a les 7:36 i es pondr a les 17:08, fet que proporcionar 9 hores i 32 minuts de llum.

Compara aquest dia amb el dia ms llarg de lany, que ser el 22 de desembre, en el qual el sol surt a les 5:55 i es pon a les 20:42 (horari oficial), fet que proporcionar 14 hores i 47 minuts de llum.

El President de la Societat Astronmica, Perry Vlahos, va dir que lexistncia de canvis destacions en els Hemisferis Nord i Sud estava relacionada amb els 23 graus dinclinaci de leix de la Terra.

*Melbourne s una ciutat dAustrlia que t una latitud al voltant de 38 graus Sud respecte de lEquador.

Font del text: diari The age, Melbourne, Austrlia, 22 de juny de 1988 (adaptat).


20

PREGUNTA 3.1

Quina frase explica per qu hi ha dia i nit a la Terra?

A La Terra gira al voltant del seu eix. B El sol gira al voltant del seu eix. C Leix de la Terra est inclinat. D La Terra gira al voltant del sol.

PREGUNTA 3.2

La Figura 1 representa els raigs del sol illuminant la Terra.

Imagina que s el dia ms curt a Melbourne.

Marca leix de la Terra, lHemisferi Nord i lHemisferi Sud i l'Equador a la figura 1 i escriu els noms de cadascun.

Terra

Llum des del sol

Figura 1: Llum del sol


21

UNITAT 4: LA CLONACI Llegeix larticle de diari segent i contesta a les preguntes que apareixen a continuaci.

UNA MQUINA COPIADORA DSSERS VIUS?

Sense cap dubte, si hi haguessin hagut eleccions per escollir lanimal de lany 1997, Dolly hagus estat la guanyadora! Dolly s lovella escocesa que pots veure a la fotografia. Per 5 Dolly no s una ovella qualsevol. s un clon duna altra ovella. Un clon significa una cpia. Clonar significa obtenir cpies dun original. Els cientfics han aconseguit crear una 10 ovella (Dolly) que s idntica a una altra ovella que ha fet les funcions doriginal.

El cientfic escocs Ian Wilmut fou el dissenyador de la mquina 15 copiadora dovelles. Va agafar un tros molt petit de mamella duna ovella adulta (ovella 1). A aquest petit tros li

va treure el nucli, i desprs va introduir aquest nucli en un vul duna altra 20 ovella (ovella 2). Abans, havia tret de lvul tot el material que en el futur podia transmetre les caracterstiques de lovella 2. Iam Wilmut va implantar lvul manipulat de lovella 2 en una 25 altra ovella (ovella 3). Lovella 3 va quedar prenyada i va tenir un xai: Dolly.

Alguns cientfics pensen que, en pocs anys, ser tamb possible clonar 30 ssers humans. Per molts governs ja han decidit prohibir legalment la clonaci.

Font del text: Tijdschrift van de Eenhoorn Educatief (Brussels Onderwijs Punt): mar de 1997.


22

PREGUNTA 4.1

A quina ovella s idntica, Dolly?

A Ovella 1. B Ovella 2. C Ovella 3. D Al seu pare.

PREGUNTA 4.2

A les lnies 16 i 17, la part de la mamella que es va utilitzar es descriu com un tros molt petit. Pel text de larticle, pots deduir a quina part es refereix un tros molt petit?

Aquest tros molt petit s:

A una cllula. B un gen. C el nucli duna cllula. D un cromosoma.

PREGUNTA 4.3

Al final de l'article s'afirma que molts governs ja han decidit prohibir per llei la clonaci humana. Ms avall, sexposen dos possibles motius. Quins daquests motius sn cientfics? Encercla "S" o "No" en cadascun dels casos.

Motiu: Cientfic?

Els ssers humans clonats podrien ser ms sensibles a algunes malalties que els ssers humans normals. S / No

Les persones no haurien dassumir el paper dun Creador. S / No


23

UNITAT 5: LHIVERNACLE Llegeix el text segent i contesta a les preguntes que apareixen a continuaci.

LEFECTE HIVERNACLE: REALITAT O FICCI? Els ssers vius necessiten energia per tal de sobreviure. Lenergia que mant la vida sobre la Terra procedeix del sol que, com que est molt calent, irradia energia a lespai. Una petita proporci daquesta energia arriba fins a la Terra.

Latmosfera de la Terra actua com una capa protectora de la superfcie del nostre planeta, evitant les variacions de temperatura que existirien en un mn sense aire.

La major part de lenergia radiada pel sol passa a travs de latmosfera de la Terra. La Terra absorbeix una part daquesta energia i una altra part s reflectida per la superfcie de la Terra. Part daquesta energia reflectida s absorbida per latmosfera.

Com a resultat de tot aix, la temperatura mitjana de la superfcie de la Terra s ms alta del que ho seria si no hi hagus atmosfera. Latmosfera de la Terra funciona com un hivernacle, daqu el terme efecte hivernacle.

Es diu que lefecte hivernacle sha accentuat en el segle XX.

s un fet que la temperatura mitjana de latmosfera ha augmentat. En els diaris i les revistes safirma amb freqncia que la causa principal de laugment de la temperatura en el segle XX s lemissi de dixid de carboni.

Un estudiant, anomenat Andreu, est interessat a analitzar la possible relaci entre la temperatura mitjana de latmosfera de la Terra i lemissi de dixid de carboni a la Terra.

En una biblioteca troba els grfics segents.


24

Font del text: CSTI Environmental Information Paper 1, 1992.

A partir daquests dos grfics, lAndreu conclou que s cert que laugment de la temperatura mitjana de latmosfera de la Terra s degut a laugment de lemissi de dixid de carboni.

Any

Emissi de dixid de carboni (milers de milions de tones lany)

20

10

1860 1870 1880 1890 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990

Temperatura mitjana de latmosfera de la Terra (C)

Any 1860 1870 1880 1890 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990

15.4

15.0

14.6


25

PREGUNTA 5.1

Qu sobserva en els grfics que confirma la conclusi de lAndreu?

........................................................................................................................................................................

........................................................................................................................................................................

PREGUNTA 5.2

La Joana no est dacord amb la conclusi de lAndreu. Opina que algunes parts dels grfics no donen suport a aquesta conclusi.

Dna un exemple d'una part dels grfics que no confirmi la conclusi de lAndreu. Raona la resposta.

........................................................................................................................................................................

........................................................................................................................................................................

........................................................................................................................................................................

PREGUNTA 5.3

LAndreu insisteix en la seva conclusi, que lincrement de la temperatura mitjana de latmosfera de la Terra s degut a laugment de lemissi de dixid de carboni. Per la Joana pensa que la seva conclusi s prematura. Ella diu: Abans dacceptar aquesta conclusi, thas dassegurar que els altres factors que podrien influir en lefecte hivernacle es mantenen constants.

Esmenta un dels factors en qu la Joana est pensant.

........................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................


26

UNITAT 6: ELS TEIXITS Llegeix el text segent i contesta a les preguntes que apareixen a continuaci.

TEXT SOBRE ELS TEIXITS

Un equip de cientfics britnics est desenvolupant uns teixits intelligents" que proporcionaran als nens discapacitats la capacitat de parlar. Un nen que porti una armilla feta dun electroteixit, connectat a un sintetitzador del llenguatge, ser capa de fer-se entendre colpejant simplement el material sensible al tacte.

El material est fet dun teixit corrent que incorpora una enginyosa malla de fibres impregnades en carboni que condueixen lelectricitat. Quan es pressiona la roba, el conjunt de senyals de baix voltatge que passa a travs de les fibres conductores saltera i un xip dordinador identifica on ha estat tocat el teixit. Llavors pot disparar un dispositiu electrnic que estigui connectat a ell, que podria ser no ms gran que dues capses de llumins.

La clau est en com confeccionarem el teixit i com enviarem senyals a travs dell. Podem confeccionar-lo segons els dissenys ja existents de teixits amb la finalitat que no es vegi, explica un dels cientfics.

El material es pot rentar, rebregar o utilitzar per embolicar objectes sense que es faci malb i els cientfics afirmen que es pot produir en grans quantitats a un preu econmic.

Font del text: Steve Farrer, Interactive fabric promises a material gift of the garb, The Australian, 10 dagost de 1998.


27

PREGUNTA 6.1

Poden aquestes afirmacions fetes a larticle comprovar-se mitjanant una investigaci cientfica al laboratori?

Encercla S o No, en cada cas.

El material es pot: Lafirmaci es pot comprovar mitjanant una investigaci cientfica al laboratori?

Rentar, sense fer-se malb. S /No Embolicar objectes amb ell sense fer-se malb. S /No

Rebregar sense fer-se malb. S /No

Produir en grans quantitats a preu econmic. S /No

PREGUNTA 6.2

Quin instrument de lequip del laboratori seria ladequat per comprovar que la roba s conductora de lelectricitat?

A Un voltmetre. B Un fotmetre. C Un micrmetre. D Un sonmetre.


28

UNITAT 7: EL GRAN CANY El Gran Cany est situat en un desert dels EUA. s un cany molt profund i llarg que cont moltes capes de roca. En algun moment del passat, el moviment de lescora terrestre va aixecar aquestes capes. El Gran Cany t ara, en algunes parts, uns 1,6 km de profunditat. El riu Colorado flueix pel fons del cany.

Observa la foto del Gran Cany, a sota, vist des del vessant sud. A les parets del cany poden observar-se diversos estrats de roques diferents.

PREGUNTA 7.1

La temperatura del Gran Cany pot ser des de sota zero fins a ms de 40oC. Encara que s un rea desrtica, les esquerdes de les roques a vegades contenen aigua. Com incideixen els canvis de temperatura i laigua a les esquerdes de les roques en el trencament de les roques?

A Laigua congelada dissol les roques calentes. B Laigua cimenta les roques. C El gel suavitza la superfcie de les roques. D Laigua congelada augmenta de volum dins les esquerdes de les roques.

PREGUNTA 7.2

Hi ha molts fssils dorigen mar, com closses, peixos i coralls, a lestrat de roques calcries del Gran Cany. Qu va passar, milions danys enrere, que expliqui per qu aquests fssils es troben all dalt?

A Antigament, la gent traslladava marisc des de loce al continent. B Els oceans eren molt ms tempestuosos, i els organismes marins eren

transportats per onades gegants a les zones interiors. C Un oce cobria aquesta rea en aquell temps i ms tard va retrocedir. D Alguns animals marins havien viscut a la terra abans demigrar cap al mar.

Roca calcria A

Pissarra A

Roca calcria B

Pissarra B

Esquist i granit


29

PREGUNTA 7.3

Prop de cinc milions de persones visiten el parc natural del Gran Cany cada any. Hi ha preocupaci pel deteriorament que aquest nombre tan elevat de visitants est produint al parc.

Es poden respondre les qestions segents mitjanant la investigaci cientfica? Encercla S o No a cada qesti.

Es pot respondre la qesti segent mitjanant la investigaci cientfica?

S o No?

Quanta erosi s causada per ls dels camins naturals? S / No

Lrea del parc es conserva tan bonica com era 100 anys enrere? S / No

PREGUNTA 7.4 (Actituds)

En quina mesura ests dacord amb les afirmacions segents?

Marca noms una casella a cada fila.

Totalment dacord Dacord

En desacord

Totalment en

desacord a) Lestudi sistemtic dels fssils s important .

b) Les accions per protegir els parcs naturals contra pertorbacions ambientals shan de basar en estudis cientfics.

c) La investigaci cientfica sobre els estrats geolgics s important.

1 2 3 4

1 2 3 4

1 2 3 4


30

UNITAT 8: PROTECTORS SOLARS La Marta i el David volien saber quin protector solar proporciona la millor protecci per a la seva pell. Els productes de protecci solar tenen un Factor de Protecci Solar (FPS) que mostra amb quina eficcia cada producte absorbeix la radiaci ultraviolada de la llum solar. Una protecci FPS alta protegeix la pell durant ms temps que una protecci FPS baixa.

La Marta va pensar en la manera de comparar diferents productes de protecci solar. Ella i el David van reunir els objectes segents:

dos fulls de plstic transparent que no absorbeixen la llum solar;

un full de paper sensible a la llum;

oli mineral (M) i una crema que cont xid de zinc (ZnO); i quatre proteccions solars diferents que van anomenar S1, S2, S3 i S4.

La Marta i el David van incloure oli mineral perqu deixa passar la llum del sol i xid de zinc perqu bloqueja gaireb per complet la llum del sol. El David va posar una gota de cada substncia a dins dun cercle marcat en un dels fulls de plstic i desprs va situar el segon full de plstic a sobre. Va collocar un llibre gruixut a sobre dels dos fulls i hi va fer pressi.

Llavors la Marta va posar els dos fulls de plstic a sobre del full de paper sensible a la llum. El paper sensible a la llum canvia del color gris fosc a blanc (o gris molt clar), en funci de lestona que estigui exposat a la llum del sol. Finalment, el David va situar els fulls en un lloc assolellat.

M S1

ZnO

S2

S3 S4

fulls de plstic

paper sensible a la llum


31

PREGUNTA 8.1

Quina daquestes afirmacions s una descripci cientfica del paper de loli mineral i de lxid de zinc en comparar lefectivitat dels protectors solars?

A Loli mineral i lxid de zinc sn dos factors que sanalitzen. B Loli mineral s un factor que sanalitza i lxid de zinc s una substncia de

referncia. C Loli mineral s una substncia de referncia i lxid de zinc s un factor que

sanalitza. D Loli mineral i lxid de zinc sn dues substncies de referncia.

PREGUNTA 8.2

A quina daquestes preguntes proven de respondre la Marta i el David?

A Com es compara el grau de protecci de cada protector solar amb el dels altres? B Com protegeixen la pell de la radiaci ultraviolada els protectors solars? C Hi ha cap protector solar que doni menys protecci que loli mineral? D Hi ha cap protector solar que doni ms protecci que lxid de zinc?

PREGUNTA 8.3

Per qu van prmer el segon full de plstic?

A Per evitar que les gotes sassequessin. B Per estendre les gotes tant com fos possible. C Per deixar les gotes a dins dels cercles marcats. D Per fer que les gotes tinguessin el mateix gruix.


32

PREGUNTA 8.4

El paper sensible a la llum s gris fosc i canvia a gris clar quan sexposa a una mica de llum i a blanc quan sexposa a molta llum.

Quina de les figures segents representa un resultat possible? Explica la teva elecci.

Resposta: ......................................................................................................................

Explicaci:

.......................................................................................................................................

.......................................................................................................................................


33

UNITAT 9: MARY MONTAGU Llegeix larticle de diari segent i contesta a les preguntes que apareixen a continuaci

HISTRIA DE LA VACUNACI Mary Montagu era una dona molt bella. Va sobreviure a un atac de verola el 1715, per va quedar coberta de cicatrius. Mentre vivia a Turquia, el 1717, va observar un mtode anomenat inoculaci que en aquest pas s'utilitzava habitualment. Aquest tractament consistia a rascar la pell duna persona jove i sana per tal d introduir-li un tipus suau de virus de verola, la persona es posava malalta, per en la majoria de casos noms amb una forma suau de la malaltia. Mary Montagu estava tan convenuda que aquestes inoculacions no eren perilloses que va fer inocular al seu fill i a la seva filla. El 1796, Edward Jenner va utilitzar inoculacions duna malaltia relacionada, la verola de les vaques, per tal de produir anticossos contra la verola humana. Comparada amb la inoculaci de la verola, aquest tractament tenia menys efectes secundaris i la persona tractada no podia infectar-ne daltres. El tractament es coneix amb el nom de vacunaci.


34

PREGUNTA 9.1

Contra quins tipus de malalties pot vacunar-se la gent?

A Malalties hereditries, com lhemoflia. B Malalties causades per un virus, com la poliomielitis. C Malalties causades per un mal funcionament del cos, com la diabetis. D Qualsevol tipus de malaltia per a la qual no hi hagi cura.

PREGUNTA 9.2

En el cas que animals o persones sinfectin amb una malaltia bacteriana i desprs es recuperin, aquest mateix tipus de bacteri, normalment, no els provocar la malaltia una altra vegada.

Per quin motiu passa aix?

A El cos ha matat tots els bacteris que poden produir aquest tipus de malaltia. B El cos ha produt anticossos que maten aquests tipus de bacteris abans que es multipliquin. C Els glbuls vermells maten tots els bacteris que provoquen aquest tipus de malaltia. D Els glbuls vermells capturen i eliminen del cos aquests tipus de bacteris.

PREGUNTA 9.3

Per qu es recomana que els nens petits i la gent gran, en particular, es vacunin contra la grip? Dna un motiu.

................................................................................................................................

................................................................................................................................

................................................................................................................................


35


En quina mesura ests dacord amb les informacions segents?



En desacord

Totalment en

desacord a) Estic a favor de la recerca sobre el

desenvolupament de vacunes contra nous tipus de grip.

b) La causa duna malaltia solament es pot identificar mitjanant la investigaci cientfica.

c) L'eficcia dels tractaments no convencionals hauria de ser objecte dinvestigaci cientfica.

1 2 3 4

1 2 3 4

1 2 3 4


36

UNITAT 10: LA PLUJA CIDA

A continuaci, hi ha una fotografia d'unes esttues anomenades Caritides que van ser construdes a l'Acrpolis d'Atenes fa ms de 2.500 anys. Les esttues estan fetes d'un tipus de roca anomenada marbre. El marbre es compon de carbonat clcic.

L'any 1980 les esttues originals es van traslladar al Museu de l'Acrpolis i es van substituir per unes rpliques. La pluja cida estava erosionant les esttues originals.

PREGUNTA 10.1

La pluja normal s lleugerament cida perqu ha absorbit una part de dixid de carboni de l'aire. La pluja cida s ms cida que la pluja normal perqu ha absorbit tamb gasos com xids de sofre i xids de nitrogen.

D'on procedeixen aquests xids de sofre i de nitrogen de l'aire?

................................................................................................................................

................................................................................................................................


37

L'efecte de la pluja cida en el marbre pot ser reprodut submergint trossets de marbre en vinagre tota la nit. El vinagre i la pluja cida tenen prcticament el mateix nivell d'acidesa. Quan es posen els trossets de marbre en vinagre, es formen bombolles de gas. Es pot calcular la massa dels trossets de marbre secs abans i desprs de l'experiment.

PREGUNTA 10.2

Un trosset de marbre t una massa de 2,0 grams abans de submergir-lo en vinagre tota una nit. L'endem es treu el trosset i s'asseca. Quina ser la massa del trosset de marbre?

A Menys de 2,0 grams. B Exactament 2,0 grams. C Entre 2,0 i 2,4 grams. D Ms de 2,4 grams.

PREGUNTA 10.3

Els estudiants que van fer aquest experiment tamb van submergir trossets de marbre en aigua destillada tota la nit.

Explica per qu els estudiants van incloure aquest pas en el seu experiment.

...................................................................................................................................

...................................................................................................................................

PREGUNTA 10.4 (actituds) Tinteressa la informaci segent?


Minteressa molt

Minteressa mitjanament

Minteressa poc

No minteressa

a) Saber quines activitats humanes contribueixen ms a produir pluja cida.

b) Aprendre sobre tecnologies que minimitzin les emissions de gas que originen la pluja cida.

c) Entendre els mtodes usats per reparar els edificis malmesos per la pluja cida.

1 2 3 4

1 2 3 4

1 2 3 4


38

PREGUNTA 10.5 (actituds) En quina mesura ests dacord amb les afirmacions segents?



En desacord

Totalment en desacord

a) La preservaci de les runes antigues sha de basar en evidncies cientfiques per explicar les causes dels desperfectes.

b) Les afirmacions sobre les causes de la pluja cida shaurien de basar en la recerca cientfica.

1 2 3 4

1 2 3 4


39

UNITAT 11: EXERCICI FSIC Lexerc fsic regular, per moderat, s bo per a la salut.

PREGUNTA 11.1

Quins sn els avantatges de lexercici fsic regular? Encercla S o No a cada afirmaci.

s aquest un avantatge de lexercici fsic regular? S o No?

Lexercici fsic ajuda a prevenir malalties del cor i de la circulaci.

S / No

Lexercici fsic ens porta a una dieta ms saludable. S / No

Lexercici fsic ajuda a evitar el sobreps. S / No


40

PREGUNTA 11.2

Qu succeeix quan sexerciten els msculs? Encercla S o No a cada afirmaci.

Passa aix quan s'exerciten els msculs? S o No?

Sincrementa laportaci de sang cap als msculs. S / No

Es formen greixos en els msculs. S / No

PREGUNTA 11.3

Per qu has de respirar ms rpid quan ests fent exercici fsic que quan el teu cos est en reps?

................................................................................................................................

................................................................................................................................

................................................................................................................................


41

UNITAT 12: CULTIUS TRANSGNICS EL BLAT DE MORO TRANSGNIC HAURIA DESTAR PROHIBIT

Els grups per a la protecci de les espcies salvatges demanen que es prohibeixi el nou blat de moro transgnic.

Aquest blat de moro transgnic est dissenyat perqu no resulti afectat pel nou i poders herbicida que mata les plantes de blat de moro convencionals. Aquest nou herbicida matar la majoria de les males herbes que creixen als camps de blat de moro.

Els conservacionistes diuen que, com que les males herbes sn l'aliment de petits animals, especialment insectes, la utilitzaci del nou herbicida amb el blat de moro transgnic ser dolent per al medi ambient. Els partidaris de ls del blat de moro transgnic diuen que un estudi cientfic ha demostrat que aix no passar.

Aqu tens els detalls de lestudi cientfic de qu sha parlat a larticle anterior:

El blat de moro es va plantar en 200 parcelles darreu del pas. Cada parcella es va dividir en dos. El blat de moro transgnic tractat

amb el poders nou herbicida es va cultivar en una meitat de cada parcella i el blat de moro convencional tractat amb lherbicida convencional es va cultivar a laltra meitat.

El nombre dinsectes trobats al blat de moro transgnic tractat amb el nou herbicida era similar al nombre dinsectes trobat en el blat de moro convencional tractat amb lherbicida convencional.

PREGUNTA 12.1

Quins factors es van variar deliberadament durant l'estudi que s'ha esmentat a larticle? Encercla S o No a cada un dels factors.

Es va variar deliberadament aquest factor durant l'estudi?

S o No?

El nombre dinsectes presents al medi ambient. S / No

Els tipus dherbicida utilitzats. S / No

CULTIUS TRANSGNICS: PUNTUACI 2 Puntuaci Mxima

Codi 1: Les dues respostes correctes sn: No, S.

resposta.


42

PREGUNTA 12.2

Es va plantar blat de moro a 200 parcelles darreu el pas. Per qu els cientfics van utilitzar ms dun lloc?

A Perqu molts pagesos poguessin provar el blat de moro transgnic. B Per tal de veure quina quantitat de blat de moro transgnic podien cultivar. C Per tal de cobrir la mxima extensi de terra possible amb el blat de moro

transgnic. D Per tal de tenir diferents condicions de creixement per al blat de moro.


Tinteressa la informaci segent?


Minteressa molt


Minteressa poc

No minteressa

a) Aprendre sobre el procs que permet modificar genticament les plantes.

b) Aprendre per qu algunes plantes no sn afectades pels herbicides.

c) Comprendre millor la diferncia entre hibridaci i modificaci gentica de les plantes.

1 2 3 4

1 2 3 4

1 2 3 4


43

UNITAT 13: BIODIVERSITAT

Llegeix aquest article de diari i contesta a les preguntes segents:

LA BIODIVERSITAT S LA CLAU PER A LA GESTI DEL MEDI AMBIENT

Un ecosistema que mant una biodiversitat elevada (s a dir, una mplia varietat dssers vius) sadapta amb major probabilitat als canvis mediambientals causats per lhome que un ecosistema que tingui poca biodiversitat.

Considerem les dues xarxes trfiques representades en el diagrama. Les fletxes van des de lorganisme que s menjat fins al que sel menja. Aquestes xarxes trfiques sn molt simples en comparaci amb les xarxes trfiques dels ecosistemes reals, per tot i aix reflecteixen una diferncia entre els ecosistemes ms diversos i els menys diversos.

La xarxa trfica B representa una situaci amb biodiversitat molt baixa, on en alguns nivells el flux daliment inclou noms un tipus dorganisme. La xarxa trfica A representa un ecosistema ms divers i, per tant, amb ms alternatives en els fluxos daliment.

En general, la prdua de biodiversitat hauria de considerar-se seriosament, no noms perqu els organismes que sestan extingint representen una gran prdua tant per motius tics com utilitaris (beneficis tils), sin tamb perqu els organismes que sobrevisquin seran ms vulnerables a lextinci en el futur.

Font: Adaptaci de Steve Malcolm: Biodiversity is the key to managing environament, The Age, 16 dagost de 1994.

5holl

Eucaliptus Accia Arbre del te Accia

Escarabat Cigala

saltadora Larva de papallona Cigala

saltadora

Aranya

Llangardaix

Serp

Vespa parsita

Ocell de la mel Vespa parsita

Llangardaix

Serp

Pit-roig Pit-roig

Ocell carnisser

Ocell carnisser Gat marsupial

Gat marsupial

5

10


44

PREGUNTA 13.1

A les lnies 9 i 10, safirma que la xarxa trfica A representa un ecosistema ms divers i, per tant, amb ms alternatives en els fluxos daliment.

Observa la XARXA TRFICA A. Noms dos animals daquesta xarxa tenen tres fonts directes dalimentaci. Quins animals sn?

A El gat marsupial i la vespa parsita. B El gat marsupial i locell carnisser. C La vespa parsita i la cigala saltadora. D La vespa parsita i laranya. E El gat marsupial i locell de la mel.

PREGUNTA 13.2

Les xarxes trfiques A i B estan situades en diferents localitats. Imagina que les cigales saltadores es van extingir en ambds llocs. Quina seria la millor predicci i explicaci de lefecte que tindria aquest fet en les xarxes trfiques?

A Lefecte seria major a la xarxa trfica A perqu la vespa parsita noms t una font de menjar a la xarxa A.

B Lefecte seria major a la xarxa trfica A perqu la vespa parsita t diverses fonts de menjar a la xarxa A.

C Lefecte seria major a la xarxa trfica B perqu la vespa parsita noms t una font de menjar a la xarxa B.

D Lefecte seria major a la xarxa trfica B perqu la vespa parsita t diverses fonts de menjar a la xarxa B.


45

UNITAT 14: AUTOBUSOS

Un autobs circula per un tram recte duna carretera. En Ramon, el conductor de lautobs, t un got daigua sobre el quadre de comandament.

aigua

direcci de lautobs

De sobte, en Ramon ha de frenar bruscament.

PREGUNTA 14.1

Qu li passar al got daigua?

A Laigua es quedar horitzontal. B Laigua caur pel costat 1. C Laigua caur pel costat 2. D Laigua caur, per no saps si ho far pel costat 1 o pel costat 2.

PREGUNTA 14.2

Lautobs den Ramon, com la majoria dautobusos, funciona amb un motor de gasolina. Aquests autobusos contribueixen a la contaminaci del medi ambient. Algunes ciutats tenen troleibusos que funcionen amb un motor elctric. El voltatge necessari per a aquest tipus de motors elctrics est subministrat per cables elctrics (com en els trens elctrics). Lelectricitat prov duna central que utilitza combustibles fssils.

Els partidaris de ls de troleibusos a les ciutats argumenten que aquest tipus de transport no contribueix a la contaminaci del medi ambient.

Tenen ra els partidaris del troleibs? Argumenta la teva resposta.

...........................................................................................................................................

...........................................................................................................................................

.........................................................................................................................................


46

UNITAT 15: CANVI CLIMTIC

Llegeix aquest article de diari i contesta a les preguntes segents.

QUINES ACTIVITATS HUMANES CONTRIBUEIXEN AL CANVI CLIMTIC? La combusti del carb, de la gasolina i del gas natural, aix com la desforestaci i diverses prctiques agrcoles i industrials, estan alterant la composici de latmosfera i contribueixen al canvi climtic. Aquestes activitats humanes han portat a un augment de la concentraci de partcules i gasos defecte hivernacle a latmosfera. La importncia relativa dels principals causants del canvi de temperatura es presenten a la Figura 1. Laugment de la concentraci de dixid de carboni i de met t un efecte descalfament. Laugment de la concentraci de partcules dna lloc a dos tipus de refredaments, anomenats de partcules i efectes de les partcules sobre els nvols.

Refredament Importncia relativa Escalfament

Dixid de carboni

Met

Partcules

Efectes de les partcules sobre els nvols

Efecte conegut Efecte possible

Figura 1. Importncia relativa dels principals causants del canvi de temperatura de latmosfera.

Les barres que sestenen des de la lnia del centre cap a la dreta indiquen lefecte de lescalfament. Les barres que sestenen des de la lnia del centre cap a lesquerra indiquen lefecte del refredament. Els efectes relatius de les partcules i efectes de les partcules sobre els nvols sn bastant dubtosos: en cada cas, lefecte possible es troba dins de linterval representat per la barra gris.

Font: US Global Change Research Information Office.


47

PREGUNTA 15.1

Utilitza la informaci de la Figura 1 per desenvolupar un argument que doni suport a la reducci de lemissi de dixid de carboni per les activitats humanes esmentades.

...........................................................................................................................................

...........................................................................................................................................

....................................................................................................................................


48

UNITAT 16: LES MOSQUES

Llegeix la informaci segent i contesta a les preguntes que hi ha a continuaci:

Un granger estava treballant amb vaques lleteres en una explotaci agropecuria experimental. La poblaci de mosques a lestable on vivia el bestiar era tan gran que estava afectant la salut dels animals. Aix doncs, el granger va ruixar lestable i el bestiar amb una soluci dinsecticida A. Linsecticida va matar gaireb totes les mosques. Un temps desprs, malgrat tot, el nombre de mosques tornava a ser elevat. El granger va ruixar novament lestable i el bestiar amb linsecticida. El resultat va ser semblant al que havia passat la primera vegada que els va ruixar. Van morir la majoria de les mosques, per no totes. Novament, en un breu perode de temps, la poblaci de mosques va augmentar i una altra vegada van ser ruixades amb linsecticida. Aquesta seqncia de fets es va repetir cinc vegades: llavors va ser evident que linsecticida A era cada cop menys efectiu per matar les mosques. El granger va observar que shavia preparat una gran quantitat de linsecticida i que shavia utilitzat en totes les ruixades. Per aix, va pensar en la possibilitat que la soluci dinsecticida shagus descompost amb el temps.

Font: Teaching About Evolution and the Nature on Science, National Academy Press, DC, 1998, p.75.

PREGUNTA 16.1

La suposici del granger s que linsecticida es descompon amb el temps. Explica breument com es podria comprovar aquesta suposici.

........................................................................................................................................................................

........................................................................................................................................................................

........................................................................................................................................................................

PREGUNTA 16.2

El plantejament del granger s que linsecticida es va descompondre amb el temps. Dna dues explicacions alternatives de per qu linsecticida A s cada vegada menys efectiu....

Explicaci 1:

........................................................................................................................................................................

........................................................................................................................................................................

Explicaci 2:

........................................................................................................................................................................

........................................................................................................................................................................


49

UNITAT 17: ELS CLONS DEL VEDELL

Llegeix larticle segent sobre el naixement de cinc vedells:

El febrer de 1993, un equip dinvestigadors de lInstitut Nacional dInvestigacions Agropecuries de Bresson-Villiers (Frana) va aconseguir produir cinc clons de vedell. La producci de clons (animals amb el mateix material gentic, per nascuts de cinc vaques diferents) va ser un procs complex. Primer, els investigadors van extreure al voltant de 30 vuls a una vaca (imaginem que el nom de la vaca era Blanca 1). Els investigadors van treure el nucli de cadascun dels vuls extrets de Blanca 1.

Desprs, els investigadors van agafar lembri duna altra vaca (lanomenarem Blanca 2). Aquest embri tenia al voltant dunes 30 cllules.

Els investigadors van separar la bola de cllules de Blanca 2 en cllules individuals.

Desprs els investigadors van treure el nucli de cadascuna daquestes cllules individuals. Cada nucli va ser injectat separadament en cada una de les 30 cllules de Blanca 1 (cllules a les quals shavia tret el nucli anteriorment). Per ltim, els 30 vuls injectats es van implantar en 30 vaques de lloguer. Nou mesos ms tard, cinc de les vaques de lloguer van parir els clons de vedell.

Un dels investigadors va dir que una aplicaci a gran escala daquesta tcnica de clonaci podria ser econmicament rendible per als criadors de vaques.

Font: Corinne Bensimon, Libration, mar de 1993.

5

10


50

PREGUNTA 17.1

Els resultats van confirmar la idea principal estudiada en els experiments francesos amb vaques.

Quina podia haver estat la idea principal estudiada a lexperiment francs?

........................................................................................................................................................................

........................................................................................................................................................................

PREGUNTA 17.2

Quina/es de les frases segents s/sn vertadera/es?

Marca amb un cercle S o No, en cada cas.

Frase S o No? Els cinc vedells tenen el mateix tipus de gens. S / No Els cinc vedells sn del mateix sexe. S / No El pl dels cinc vedells s del mateix color. S / No


51

UNITAT 18: EL BLAT DE MORO

Llegeix larticle de diari segent.

UN HOLANDS UTILITZA EL BLAT DE MORO COM A COMBUSTIBLE

A lestufa dAuke Ferwerda cremen suaument uns quants troncs amb petites flames. Ferwerda agafa un grapat de blat de moro duna bossa de paper que hi ha a lestufa i el tira a les flames. Immediatament, el foc es revifa amb fora. Mira aix, diu Ferwerda, la finestra de lestufa est neta i transparent. La combusti s completa. Ferwerda parla de ls del blat de moro com a combustible i com a pinso per al bestiar. Segons el seu parer, aquest doble s s el futur.

Ferwerda assenyala que el blat de moro que sutilitza com a pinso per al bestiar s, en realitat, un tipus de combustible: les vaques mengen blat de moro per obtenir energia. Per, segons explica Ferwerda, la venda de blat de moro com a combustible en lloc de com a pinso podria ser molt ms rendible per als grangers.

Ferwerda est convenut que, a llarg termini, el blat de moro susar com a combustible de manera generalitzada. Ferwerda imagina com seria recollectar, emmagatzemar, assecar i empaquetar el gra en sacs per a la venda.

A lactualitat, Ferwerda investiga si la totalitat de la planta de blat de moro podria usar-se com a combustible, per aquesta investigaci encara no ha concls.

El que Ferwerda tamb ha de tenir en compte s tota latenci que sest dedicant al dixid de carboni. Es considera que el dixid de carboni s la causa principal de laugment de lefecte hivernacle. Es diu que laugment de lefecte hivernacle s la causa de laugment de la temperatura mitjana de latmosfera terrestre.

Tot i aix, des del punt de vista de Ferwerda no hi ha cap problema amb el dixid de carboni. Al contrari, ell argumenta que les plantes labsorbeixen i el converteixen en oxigen per als ssers humans.

Tot i aix, els plans de Ferwerda poden entrar en conflicte amb els del govern, que actualment est intentant reduir lemissi de dixid de carboni. Ferwerda afirma: Hi ha molts cientfics que diuen que el dixid de carboni no s la causa principal de lefecte hivernacle.


52

PREGUNTA 18.1

Ferwerda compara ls del blat de moro que es crema com a combustible amb el blat de moro que susa com a pinso.

La primera columna de la taula segent cont una llista de processos que tenen lloc quan es crema el blat de moro.

Aquests processos tenen lloc tamb quan el blat de moro actua com a combustible en un cos animal?

Marca amb un cercle la resposta, S o No, per a cadascuna daquestes afirmacions.

Quan es crema blat de moro... Aquests processos tenen lloc tamb quan el blat de moro actua com a combustible en un cos animal?

loxigen es consumeix S / No

es produeix dixid de carboni S / No

es produeix energia S / No

PREGUNTA 18.2

A larticle es descriu una transformaci del dixid de carboni: [...] les plantes labsorbeixen i el converteixen en oxigen [...]. A ms del dixid de carboni i de loxigen, hi ha altres substncies implicades en aquesta transformaci. Aquesta transformaci podria representar-se de la manera segent:

Dixid de carboni + aigua oxigen +

Escriu a lespai en blanc el nom de la substncia que falta.


53

PREGUNTA 18.3

Al final de larticle, Ferwerda es refereix als cientfics que diuen que el dixid de carboni no s la causa principal de lefecte hivernacle.

Karin troba la taula segent, on es mostra que lefecte hivernacle est causat per quatre gasos:

Efecte hivernacle per molcula de gas

Dixid de carboni Met xid nitrs Clorofluorocarbonis

1 30 160 17.000

A partir daquesta taula, Karin no pot concloure quin gas s el principal causant de laugment de lefecte hivernacle. La informaci que es mostra a la taula sha de combinar amb altres dades perqu Karin pugui concloure quin gas s el causant principal de lincrement de lefecte hivernacle.

Quines dades addicionals ha de recollir Karin?

A Dades sobre lorigen dels quatre gasos. B Dades sobre labsorci dels quatre gasos per part de les plantes. C Dades sobre la grandria de cadascun dels quatre tipus de molcules. D Dades sobre la quantitat de cadascun dels quatre gasos que hi ha a latmosfera.


54

UNITAT 19: AIGUA POTABLE

La figura anterior mostra com es potabilitza laigua que se subministra als habitatges de les ciutats.

PREGUNTA 19.1

s important disposar duna bona font daigua potable. Laigua que es troba sota terra es diu aigua soterrnia.

Dna una explicaci de per qu hi ha menys bacteris i partcules contaminants a les aiges soterrnies que a les aiges de la superfcie, com les dels llacs i rius.

........................................................................................................................................................................

........................................................................................................................................................................

(1) Reixa

(2) Tanc de sedimentaci

(3) Filtre (4) Shi afegeix clor

(5) Es comprova la qualitat de

laigua

Aigua corrent

Procedncia de laigua (dipsit o llac)


55

PREGUNTA 19.2

La potabilitzaci de laigua se sol fer en diverses etapes, que requereixen tcniques diferents. El procs de potabilitzaci que es mostra a la figura comprn quatre etapes (enumerades d1 a 4). A la segona etapa, laigua es recull en un tanc de sedimentaci. De quina manera contribueix aquesta etapa al fet que laigua estigui ms neta?

A Les bactries que hi ha a laigua moren. B Safegeix oxigen a laigua. C La grava i la sorra es dipositen al fons. D Les substncies txiques es descomponen.

PREGUNTA 19.3

A la quarta etapa del procs de potabilitzaci safegeix clor a laigua.

Per qu safegeix clor a laigua?

........................................................................................................................................................................

........................................................................................................................................................................

PREGUNTA 19.4

Imagina que els cientfics que comproven la qualitat de laigua a la planta potabilitzadora descobreixen que hi ha bacteris perillosos a laigua desprs dhaver concls el tractament de potabilitzaci.

Qu han de fer els consumidors amb laigua, a casa seva, abans de beure-la?

........................................................................................................................................................................

........................................................................................................................................................................

PREGUNTA 19.5

Beure aigua contaminada pot causar els problemes de salut segents?

Encercla la resposta, S o No, en cada cas.

Pot laigua contaminada generar aquest problema de salut? S o No? Diabetis S / No Diarrea S / No VIH / SIDA S / No


56

PREGUNTA 19.6 (Actituds) Tinteressa la informaci segent?


Minteressa molt


Minteressa poc

No minteressa

a) Saber com es fa un test per determinar si una mostra daigua est contaminada per bactries.

b) Aprendre ms sobre el tractament qumic que saplica al subministrament daigua.

c) Saber quines malalties es poden transmetre a travs de laigua que bevem.

1 2 3 4

1 2 3 4

1 2 3 4


57

UNITAT 20: CRIES DENTAL Els bacteris que viuen a la nostra boca provoquen cries dental. Les cries sn un problema des de lany 1700, quan la creixent indstria de la canya de sucre va posar el sucre a labast de la gent.

Actualment, sabem moltes coses de la cries. Per exemple:

Els bacteris que provoquen cries salimenten de sucre. El sucre es transforma en cid. Lcid perjudica la superfcie de les dents. Raspallar-se les dents ajuda a prevenir les cries.

PREGUNTA 20.1

Quin s el paper dels bacteris en laparici de cries dentals?

A Els bacteris produeixen esmalt.

B Els bacteris produeixen sucre.

C Els bacteris produeixen minerals.

D Els bacteris produeixen cid.

Dents

Bacteris

1) Sucre 2) cid 3) Minerals de la capa de lesmalt de les dents


58

PREGUNTA 20.2

El grfic segent mostra el consum de sucre i el nombre de cries a diferents pasos. Al grfic, cada pas est representat per un punt.

Quina de les afirmacions segents descriu les dades del grfic?

A En alguns pasos, la gent es raspalla les dents amb ms freqncia que en altres.

B Com ms sucre mengi la gent, ms possibilitat tindr de tenir cries.

C En els ltims anys, la taxa de cries ha augmentat en molts pasos.

D En els ltims anys, el consum de sucre ha augmentat en molts pasos.

PREGUNTA 20.3

Un pas t un nombre elevat de persones amb cries.

Es poden respondre les preguntes segents sobre cries dental en aquest pas amb ajuda dexperiments cientfics?

Marca la resposta amb un cercle, S o No, per a cada pregunta.

Podria respondres aquesta pregunta sobre cries dental amb ajuda dexperiments cientfics? S o No? Si safegeix fluor al subministrament daigua, quin seria lefecte sobre les cries dentals? S / No Quants diners hauria de valdre una visita al dentista? S / No

Mitja

na de

l nom

bre de

de

nts

am

b c

ries

per

pers

on

a e

n di

fere

nts

pa

sos

Consum mitj de sucre (grams/persona/dia)


59
