DOSSIER DE L’ESPECTACLE TALA (HOLZFÄLLEN) · 02 FITXA INFORMACIÓ BÀSICA De Thomas Bernhard Traducció: Monika Muskała Adaptació, escenografia, il·luminació i direcció: Krystian

ESTAT ESPANYOL

EL CANAL

Divendres 31 d’octubre a les 21 hDissabte 1 de novembre a les 18 h

www.temporada-alta.net

TALA (HOLZFÄLLEN)DE THOMAS BERNHARD DIRECCIÓ KRYSTIAN LUPA

DOSSIER DE L’ESPECTACLE

TALA (HOLZFÄLLEN) DE THOMAS BERNHARD DIRECCIÓ: KRYSTIAN LUPA

02

FITXA

INFORMACIÓ BÀSICA

De Thomas Bernhard

Traducció: Monika MuskałaAdaptació, escenografia, il·luminació i direcció: Krystian LupaVestuari: Piotr SkibaArranjaments musicals: Bogumił MisalaVídeo: Łukasz TwarkowskiIntèrprets: Piotr Skiba, Halina Rasiakówna, Wojciech Ziemianski, Jan Frycz, AndrzejSzeremeta, Ewa Skibinska, Bozena Baranowska, Michał Opalinski, Adam Szczysz-czaj, Marta Zieba, Marcin Pempus, Krzesisława Dubielówna, Anna Ilczuk

Dia i hora: Divendres 31 d’octubre, 21 h i el Dissabte 1 de novembre, 18 hLloc: El CanalPreus: 35 €Durada: 4 h aprox

Activitat complementària: 26 oct. Conversa a l’entorn de Thomas Bernhard a propòsit d’El President i Tala amb la participació de Xavier Albertí.Entrada preferent pels socis de:

#ElClubCT

Espectacle en polonès amb sobretítols en català

ESTRENA A L’ESTAT ESPANYOL


03

Hi ha pocs textos com Tala, implacables i críticsamb el que costa més de ser implacable i crític:la pròpia cultura i el propi ecosistema. ThomasBernhard ens convida a sopar amb la burge-sia per acarnissar-se contra la grisor i el con-for isme de les classes dirigents austríaques. I qui millor per portar a escena tota la potèn-cia de Bernhard que el gran Krystian Lupa, un dels creadors més radicals del teatre europeu? La Tala de Lupa promet ser un cop de puny al ventre dels panxacontents, que ens farà re-plantejar què ha de ser la cultura, què s’ha de subvencionar i què li hem d’exigir a canvi.

El maestro Krystian Lupa vuelve al festival para pre-

sentarnos su Tala, una versión del texto de Bernhard

en el que despieza las clases dirigentes austríacas.

¿Quién puede perderse una cena con Bernhard y

Lupa?

PRESENTACIÓ

Le maître Krystian Lupa est de retour au festival pour

présenter Tala, sa version du texte de Bernhard dans le-

quel il décortique les classes dirigeantes autrichiennes.

Qui raterait un dîner avec Bernhard et Lupa?

Krystian Lupa returns to the festival to present Tala, a

version of the text in which Bernhard dissected the Aus-

trian ruling classes. Who would want to miss out on a

dinner with Bernhard and Lupa?


04

Krystian Lupa va tenir un gran desembarcament entre nosaltres al festival Grec del 2002 amb una impres-sionant versió (7 hores, 24 actors) d’Extinció que super-ava en força i intensitat la novel·la de Thomas Bernhard, i així ho va ratificar el públic, aplaudint-lo dret en una llarga ovació de vint minuts.

Tres anys més tard tornava al Lliure, de nou convidat pel Grec, amb la seva no menys descomunal lectura d’Els germans Karamazov (2005) i, l’any següent, presentava a Temporada Alta un nou Bernhard, Ritter, Dene, Voss, que va tornar a Girona el 2010 amb el mateix repartiment. A Temporada Alta també hem vist sota la seva batuta un altre Bernhard, el duríssim El forn de calç (kalwerk, 2007), Les presidentes (2009) de Werner Schwab, Per-sona: Marilyn (2010) i Waiting Room .0 (2011).

El proper 18 d’octubre, Krystian Lupa estrena a Polònia la seva adaptació de Tala (Holzfällen), una de les novel·les més polèmiques de Bernhard, i hi firma també l’esce-nografia, la il·luminació i la posada en escena. L’espec-tacle arribarà a El Canal dues setmanes després, el 31 d’octubre i l’1 de novembre, com a estrena absoluta a Espanya. Cal recordar, per cert, que l’octubre del 2011 el festival ja va oferir, a la Sala La Planeta, una versió re-duïda de Tala en el seu format original de monòleg, inter-pretat per Gonzalo Cunill a les ordres de Juan Navarro.

La novel·la narra el retorn a Viena d’un escriptor que es retroba amb els seus amics de joventut després de vint anys sense veure’s: el motiu de la cita és l’enterrament d’una amiga comuna, l’actriu i ballarina Joana, que s’ha suïcidat. Al llarg d’un “sopar artístic”, presidit per l’aris-tocràtic matrimoni Auersberger per homenatjar un gran actor del Burgtheater que està interpretant L’ànec sal-vatge, desfilen per l’obra les tradicionals bèsties negres de Bernhard: l’esnobisme, la hipocresia i la vanitat de la societat vienesa, aquesta vegada exemplificats en uns artistes que han estat “talats”, reduïts a la mediocritat.

Escrita el 1984, Tala va ser rebuda com una indissimu-lada novel·la en clau. El protagonista, alter ego de Bern-hard, es diu Thomas; la seva amiga Joana, l’actriu morta, sembla ser la coreògrafa Joana Thul; i la pomposa es-criptora Jeannie Billroth era molt a prop de la novel·lista Jeannie Ebner. Tan clares resultaven les semblances que el compositor Gernhard Lampersberg (Auersberger, a la ficció) va demandar Bernhard per difamació, aconseg-uint que les vendes de Tala es disparessin. Cinc anys

després, l’escriptor, sempre desaforat, va prohibir en el testament que els seus llibres i obres es publiquessin o representessin a Àustria “durant cinquanta anys”, en-cara que, pel que sembla, el muntatge de Lupa es veurà a Viena el proper gener.

L’espectacle dura quatre hores i ens arriba amb un repar-timent de tretze actors encapçalats per l’enorme Piotr Skiba, a qui vam descobrir a Extinció en el rol central de Franz Joseph Murau. Més tard va ser l’esquizoide nebot de Wittgenstein a Ritter, Dene, Voss, el narrador d’El forn de calç, Andy Warhol a Factory 2 (a Espanya es va veure al teatre Valle-Inclán el 2008) i, finalment, el fotògraf An-dré de Diennes a Persona:Marilyn (2010). De la Tala de Lupa se n’oferiran dues funcions, el 31 d’octubre i l’1 de novembre.

Un altre vell conegut, el director lituà Oskaras Koršuno-vas, torna també aquesta tardor a Temporada Alta al capdavant d’OKT, la seva entregadíssima companyia. Koršunovas és gairebé un director resident des del 2011, quan va enlluernar els habituals del festival amb Mi-randa, obra que bé hagués pogut titular-se La tempesta al Gulag. L’any següent va presentar un Hamlet oníric, fred, fosc i radical, i el 2013 va polvoritzar la trama d’Els baixos fons de Gorki, col·locant de passada els actors a pocs pams del públic, en el seu muntatge més aplaudit. Aquesta vegada (el 5 de desembre a El Canal) firma l’adaptació, direcció i escenografia de La gavina, en una posada en escena que, pel que sembla, és molt a prop de la “recerca de noves formes” que postula el turmentat Treplev.

Segons Koršunovas, no gaires muntatges de Txékhov silencien la seva passió, “la força de l’amor, de l’odi, de l’horror existencial. I muntar a Txékhov suposa diagnos-ticar les malalties del nostre temps”. Nascuda, com una bona part dels seus espectacles anteriors, al laboratori de l’OKT Studio, La gavina té molt a veure, compte, amb Hamlet i Els baixos fons. “D’alguna manera, la funció tanca un cicle, perquè totes tres obres estan unides per la mirada sobre l’actor. Fa quinze anys, el nostre teatre es proposava de muntar clàssics com si fossin obres con-temporànies, acabades de passar. Avui busquem que l’espectador formi part del procés creatiu de l’especta-cle”.

La Vanguardia. Monogràfic especial. Cultura, 26 Setembre 2014

EL RETORN DE LUPA I KORSUNOVASPER MARCOS ORDÓÑEZ


05

Tala, l’obra de Thomas Bernhard –aquesta vegada en mans de Krystian Lupa–, és una de les produccions més esperada de la temporada teatral 2014-2015 a Polonia; no només al Polski Theatre de Wroclaw sinó gairebé a tot Europa.

“Un sopar artístic” de vells amics que van formar part d’un grup informal de bohe-mis, dóna un tomb inesperat després de la mort d’un dels personatges. Els actors, però, no es centren en el difunt, sinó que es prenen la “llibertat” de verbalitzar les pors ocultes i inconscients, les seves reivindicacions, injuries i demandes. L’antiga bohèmia d’energia rebel s’ha convertit. Ara, els amics, tenen contractes estatals, bons sous, decoracions i posicions.

Aquesta proposta és un viatge radical i profund, dins d’un món modern i sota la superfície de les formes socials i les convencions culturals, que intenta cercar allò que comença a aparèixer a l’horitzó. L’espectacle aborda el problema de la llibertat, quelcom il·lusori a les nostres vides; i la limitació, una de les condicions naturals de l’humà. També inclou preguntes sobre els artistes i el seu paper a la modernitat.

* L’espectacle s’estrena a Polònia una setmana abans de venir a Temporada Alta

SOBRE L’ESPECTACLE...


06

Thomas Bernhard va néixer a Heerlen (Països Baixos) l’any 1931. Va quedar marcat per una infància de grans carències econòmiques, afectives i problemes de salut. Va morir l’any 1989, a Àustria, deixant darrere seu una obra considerable que inclou 19 novel·les, 17 obres teatrals i d’altres llibres breus o autobiogràfics. Quant al seu perfil com a testimoni de la història recent del seu país, Àustria, amb el que tenia una relació d’amor - odi amarga i descarnada, la seva saga autobiogràfica (L’origen, El soterrani, L’alè, El fred, Un nen) aproxima a la realitat de l’esser humà hermètic que analitza sense pietat el món que li ha tocat viure. Tot això el converteix en un autor intens, indefugible, que s’ha de llegir mi-nuciosament.

L’última voluntat de Bernhard fou prohibir a Àustria qualssevol posades en escena de les seves obres i les publicacions de les seves obres inèdites; decisió resul-tant del seu odi cap al nacionalisme austríac.

Dins la seva obra narrativa els narradors acostumen a ser laterals, segones i terceres persones que observen sempre de manera distant als protagonistes. A moltes de les seves obres explora els sentiments hu-mans i també el tema de l’absurd de la vida. Quant al teatre són característics els seus monòlegs irònics que han acabat per crear un estil que es coneix amb el nom de Teatre de la Nova Subjectivitat (Theater der neuen subjektivität). Bernhard posseeix una gran teatralitat i un idioma propi, i a més a més de pessimista —«Allò que pensem ha estat ja pensat, allò que sentim és caòtic, allò que som és fosc»—, i un moralista fastiguejat pel fang ètic d’Àustria i per extensió, del món sencer; és també un gran humorista, quelcom que en la seva prim-era narrativa no era fàcil de detectar. El teatre de Bern-hard, en canvi, ensenya des del primer moment la seva part satírica, el seu humor negre que esdevé a partir del xoc entre allò profund i allò trivial. És una sort d’esper-pent centreeuropeu que recull l’expressionisme alemany d’entreguerres i, passant per el nihilisme existencialista de Samuel Beckett i les ganyotes de l’absurd de Eugène Ionesco, retorna a l’eloqüència d’una paraula concebuda a la vegada per fer-se cos i música a dalt d’un escenari.

A l’estil de Bernhard hi abunden les frases reiteratives i encadenades, s’atura en els detalls d’una manera en-tre minuciosa i obsessiva, avança un pas i retrocedeix per tornar sobre el mateix. La seva temàtica es mostra dolorosament crítica amb la part menyspreable que tots els essers humans porten dins, sobretot quan actuen de manera gregària. Els seus temes recurrents són el tre-ball intel·lectual com absurd que acaba per conduir a la bogeria; la ignorància com origen de la maldat i la vi-olència de l’home; la soledat de l’esser humà i la seva impossibilitat de comunicar-se amb els que el rodegen; l’obsessió de la qual deriva la bogeria; la tenacitat que aboca a l’home al desastre i la incapacitat humana per sostreure’s les pròpies obcecacions i limitacions.

OBRES

Hambre grande, inconcebible (relat) (1954) El porquero (relat) (1956)Así en la Tierra como en el Infierno (poesia) (1957) La montaña (teatre) (1957)Köpfe (libret d’òpera de càmera amb música de Gerhard Lampersberg) (1957)Die Rosen der Einöde (libret par a cinc peces, música de Lampersberg) (1957)In hora mortis (poesia) (1958) Bajo el hierro de la luna (poesia) (1958) Acontecimientos (microrrelats) (1959) En las alturas (capítol de novel·la inacabada) (1959) Ave Virgilio (poesia) (1959-60) Los locos. Los reclusos (poesia) (1962) Amras (novel·la curta) (1963)Helada (novel·la) (1963)El italiano. Fragmento (guió per a un film de Ferry Radax) (1963) El crimen del hijo de un comerciante de Innsbruck (relat) (1965) Un joven escritor (relat) (1965) Víctor Seminecio (relat) (1966) Trastorno (novel·la) (1966) La gorra (relat) (1967) En la linde de los árboles (relat) (1967) Ungenach (novel·la curta) (1968) La calera (novel·la) (1970)

SOBRE L’AUTOR...


07

Una fiesta para Boris (teatre) (1970) Andar (relat) (1971)Midland en Stilfs (relat) (1971) El ignorante y el demente (teatre) (1972)La fuerza de la costumbre (teatre) (1973) La partida de caza (teatre) (1973) Corrección (novel·la) (1974) El presidente (teatre) (1975)El origen (autobiografia I) (1975) Los famosos (teatre) (1975) El sótano (autobiografia II) (1976)Minetti (teatre) (1976) Immanuel Kant (teatre) (1978) El aliento (autobiografia III) (1978) Sí (novel·la) (1978) 7 dramolette: Un muerto, El mes de María, Partido, Abso-lución, Helados, Comida alemana y Todo o nada (teatre) (1978-81) Ante la jubilación (teatre) (1979) El reformador del mundo (teatre) (1979) Los comebarato (novel·la) (1980) La paz reina en las cumbres (teatre) (1981) En la meta (teatre) (1981) El frío (autobiografia IV) (1981) Goethe se mmmuere (relat) (1982) Un niño (autobiografia V) (1982) Hormigón (novel·la) (1982)El sobrino de Wittgenstein (1982) El malogrado (novel·la) (1983) Las apariencias engañan (teatre) (1983) El hombre de teatro (teatre) (1984) Tala (novel·la) (1984) Ritter, Dene, Voss (teatre) (1984) Maestros antiguos (novel·la) (1985) Simplemente complicado (teatre) (1986) Extinción (novel·la) (1986) 3 dramolette: Claus Peymann deja Bochum y se va a Viena de director del Burgtheater, Claus Peymann se compra unos pantalones y luego nos vamos a comer, Claus Peymann y Hermann Beil en la Sulzwiese (teatre) (1986-87) Elisabeth II (teatre) (1987) La plaza de los héroes (teatre) (1988)

PREMIS

1963 Julius-Campe-Stipendium1965 Literaturpreis der Freien Hansestadt Bremen per Frost

1967 Literarische Ehrengabe des Kulturkreises im Bun-desverband der deutschen Industrie1968 Premi Nacional Austríac de Literatura (Österreichis-cher Staatspreis für Literatur)1968 Premi Anton Wildgans (Anton-Wildgans-Preis)1970 Premi Georg Büchner (Georg-Büchner-Preis)1972 Premi Franz Theodor Csokor (Franz-Theodor-C-sokor-Preis)1972 Premi Grillparzer (Grillparzer-Preis)1972 Premi Adolf Grimme (Adolf-Grimme-Preis)1974 Hannoverscher Dramatikerpreis1974 Premi Séguier (Prix Séguier)1976 Premi Literari de la Cambra de Comerç Austríaca (Literaturpreis der Österreichischen Bundeswirtschafts-kammer)1983 Premi Literari Internacional Mondello1988 Premi Médicis (Prix Médicis) per Alte Meister.1988 Premi Antonio Feltrinelli (Antonio-Feltrinelli-Preis). Rebutjat.

Text de wikipedia.com

Foto: Andrei Rejser


08

Krystian Lupa (1943) va estudiar física, pintura, disseny gràfic i direcció dramàtica i de cine. Lupa va estrenar-se com a professional al teatre el 1976 amb una produc-ció de Sławomir Mrozek, titulada L’escorxador, teatre J. Slowackiego a Cracòvia. Mentre treballava al teatre C. K. Norwida a Jelenia Góra, Lupa, fascinat per la psi-coanàlisi de Witkacy i Jung, van reunir un grup de joves actors amb els quals va explorar les habilitats percep-tives del teatre. Va dirigir Dandies and frumps (1978), Els pragmàtics (1981) i Maciek Korbowa i Bellatrix (1986).

A final dels 80 Lupa es va mudar permanentment a Cracòvia. Va començar a treballar pel teatre Stary (el teatre vell), on va introduir adaptacions de clàssics de la literatura germana i russa: Rilke, Musil, Dostoievski. Allò que crida la atenció és l’enfocament extraordinari i la precisió emocional en l’actuació, com a Kalkwerk o Els germans Karamàzov. Entre 1995-98 Lupa va treballar en l’escenografia de l’obra de Broch Els sonàmbuls. La seva actitud artística provoca respostes entusiastes, tant a Polònia com fora. El següent tema que crida la atenció del director són els artistes i tots els enganys i totes les mentides amb els quals la vida els confronta. La prosa de Thomas Bernhard inspira Lupa de forma significativa, que posa en escena les seves novel·les a Cracòvia, Bre-

slau (Immanuel Kant al teatre polonès) i al teatre Drama-tyczny a Varsòvia.

A més, explora els problemes i els mites relacionats amb el desenvolupament espiritual de l’ésser humà, perseg-uint Txèkhov, Gorki i la literatura contemporània – Dea Loher, Werner Schwab. Krystian Lupa és l’autor d’una col·lecció d’esquetxs titulats Utopia i els seus habitants i dos volums de narrativa – Laberint (2001) i Espiant (2003). A les darreres obres Factory 2 al teatre Vell de Cracòvia, Persona. Marilyn i Persona. Simone’s body al teatre Dramatyczny a Varsòvia. Lupa es concentra en el tema de la identitat de l’artista.

Al teatre Dramatyczny a Varsòvia, Lupa va dirigir El re-torn d’Odisseu (1999), l’obra de Bernhard Extinció, bas-ada en la seva pròpia traducció de l’obra (2001), Treball inacabat per a un actor, basat en La gavina, de Txèkhov, Una comèdia espanyola, de Yasmina Reza (2004), Més enllà de tots els cims de les muntanyes (2006), Persona. Marilyn (2009), Persona. Simone’s body (2010).

Krystian Lupa va ser guardonat amb el Premio Europa per il Teatro 2009.

EQUIP ARTÍSTICDIRECCIÓ: KRYSTIAN LUPA

Foto: Andrzej Rybczynski


09

El Teatre Polski de Wroclaw (Polònia) és el teatre més antic i més gran de la regió de la Baixa Silèsia (al sud-oest de Polònia), i es va inaugurar el gener de 1946.

El teatre consta de tres escenaris: l’Esce-nari Gran (Escenari Jerzy Grzegorzewski) -on es representen majoritàriament obres clàssiques-, l’Escenari Petit -on es poden veure representades obres més populars (comèdies, sàtires, etc.) i també produc-cions musicals-, i l’Escenari a l’Estació de Tren Swiebodzki, fundat l’any 1994 després de que l’Escenari Gran qudés destruït en

un incendi. L’Escenari a l’Estació de Tren Swiebodzki es dedica a produccions més experimentals.El Teatre Polski està format per gairebé una quarantena d’actors de totes les generacions. Al llarg dels seus 60 anys d’història, ha tingut directors tan il·lustres com Zygmunt Hübner, Jerzy Gr-zegorzewski, Henryk Tomaszewski, Jerzy Jarocki, Krystian Lupa, Grzegorz Jarzyna, Paweł Miskiewicz i Jan Klata.

Actualment, Andrzej Wajda ocupa el càrrec de director artístic i general del teatre.

TEATR POLSKI DE WROCLAW POLÒNIA


022

GUIA PER A LA IDENTIFICACIÓ I ORGANITZACIÓ D’ESPECTACLES

SI T’AGRADA AQUEST ESPECTACLE ET RECOMANEM

ÀNIMA (TV3)En aquest repor-

tatge podreu veure un repàs dels noms

internacionals d’aquesta edició del

Temporada Alta

EL GRITO EN EL CIELO 8 nov. a les 21 h - Teatre de Salt

!! CONTINGUT EXTRACLIP DE

PERSONA. MARILYNFragment de

l’obra que Lupa va presentar al festival

l’any 2010

LES MEVES NOTESDE L’ESPECTACLE


023

VENDA PREFERENT

VENDA ANTICIPADA A PARTIR DEL 12 DE SETEMBRE

AVANTATGES I DESCOMPTES


024

Els mitjans oficials:

Amb el patrocini de:

Documents

DOSSIER DE L’ESPECTACLE TALA (HOLZFÄLLEN) · 02 FITXA INFORMACIÓ BÀSICA De Thomas Bernhard Traducció: Monika Muskała Adaptació, escenografia, il·luminació i direcció: Krystian