Per fi surt el segon número de la Delirium Tremens, la revista que NO ES POT fer al bar (principalment per-què no en tenim, a la Facultat). Ja ho sabem que havia de sortir per Sant Jordi, però ha estat un número acci-dentat ja de bon començament: es va planejar sortint dels exàmens de gener, entrant als parcials de Març i Abril que en aquesta Casa tant ens estimem i ha petat amb molts impediments durant el camí, inclosos els exàmens finals!En aquests mesos des del primer nú-mero han passat moltes coses: elec-cions de representants, activitats i festes organitzades principalment pels alumnes, companys que vénen i se’n van, excursions cap a Barcelona per manifestar-se en bata blanca, l’ar-ribada de la primavera i la caloreta, l’estrès de fotocopiar apunts a última hora... i una llarga llista de coses que, en definitiva, han retardat l’aparició de l’esperadíssim número 2 de la nostra revista. De tot el que ha passat, voldríem fer una reflexió en concret: la participació. A les passades eleccions que comentàvem la participació en general ha pujat, especialment la de l’alumnat. Tot i això, aquesta no arriba ni al 30%... encara trist, si es té en compte que elegim els nostres representants legals. La novetat d’enguany és que tots els escons dels estudiants de Medicina s’han omplert, cosa que feia temps que no passava. La gran pena és que els escons de Nutrició estan mig buits, i els de Fisioteràpia buits del tot! Qui

assumirà aquesta representació? Qui defensarà els interessos dels alumnes d’aquests ensenyaments? L’equip de la Delirium Tremens hem estat reflexionant, i hem arribat a una conclusió: que cadascú arribi a la seva pròpia conclusió! O què us pensàveu, que també pensaríem per vosaltres? La panacea no l’hem descoberta, en-cara, ni tampoc hem descobert què fer per conscienciar la gent que la vida universitària és quelcom més que memoritzar vuit o deu llibres per vomi-tar-los en els exàmens. La Universitat és una eina que se’ns presenta per fer moltes coses, per actuar en molts àmbits i nivells diferents: només hem d’aprofitar-ho, hem de posar-hi ganes. Utilitzar els que se’ns ofereix només depèn de nosaltres! I fins aquí arriba la nostra petita contribució, que no és res més que incitar-vos a reflexionar sobre el tema.I centrant-nos en el que ens toca, en aquest número trobareu articles inte-ressants, divertits, curiosos, seriosos, alguns amb tot l’anterior, alguns que no sabem ben bé per què els hem escrit... en definitiva una revista que esperem que gaudiu durant els mesos de calor que ens esperen, encara que sigui per cobrir-vos el cap mentre us poseu morenos i morenes al pati de la Facultat (tendència cada dia més es-tesa, tot s’ha de dir!).Sigui com sigui i en feu l’ús que en feu, gaudiu de la revista tant com nosaltres gaudirem veient-la, una vegada més, impresa a quatre tintes!

EDITORIAL

2a ÈPOCA / JUNY 2008 - NÚM. 2

REVISTA DE LAFACULTAT DE

MEDICINA ICIÈNCIES DE

LA SALUT

LA REVISTA QUE NO ES POT FER AL BAR

L’Equip Redactor

Curts lingüísticsSERVEI LINGÜÍSTIC DE LA URV

APRENDRE A INVESTIGAR

Eixo

s de

la FM

CS

JUNY 2008 - NÚM. 2

A l’hora de decidir quina carrera volia fer, vaig pensar en quines em permetrien de-dicar-me a la recerca en el futur. Després de pensar-m’ho i preguntar molt, finalment em vaig decidir per Medicina, ja només em quedava triar a quina Universitat volia estudiar. La decisió va ser fàcil un cop vaig saber que anant a la URV tindria l’opor-tunitat de fer una assignatura anomenada Recerca en Biomedicina (I i II), no m’ho vaig pensar dues vegades, la 1a Univer-sitat que demanaria seria aquesta, que em permetia començar a realitzar el meu somni molt abans del que hauria esperat.Vaig passar tot el primer curs desitjant que s’acabés, entre altres coses perquè sabia que només es podia ser intern a partir de 2n. Podia triar força unitats dife-rents on anar:

Unitat d’Anatomia Humana i EmbriologiaUnitat de Biologia i MicrobiologiaUnitat de Bioquímica Unitat de FisioteràpiaUnitat d’Histologia i NeurobiologiaUnitat de Nutrició Humana i Dietètica

Si hagués estat una alumna de 2n ci-cle, a més, hauria pogut triar entre les següents:

Unitat de Cardiologia (Hospital Universitari Joan XXIII, Tarragona)

Unitat de CirurgiaUnitat de Cirurgia Toràcica (Hospital

Universitari Joan XXIII, Tarragona)Unitat de FarmacologiaUnitat de Ginecologia (Hospital Universitari

Joan XXIII, Tarragona)Unitat de Medicina Intensiva (Hospital

Universitari Joan XXIII, Tarragona)Unitat de Medicina Interna (Hospital

Universitari Joan XXIII, Tarragona)Unitat de Medicina Interna (Hospital

Universitari Sant Joan, Reus)Unitat d’OtorinolaringologiaUnitat de Pediatria

Però jo tenia molt clar la que escolliria, i no em feia falta estar a 2n cicle. Ho sabia des d’abans de començar a cursar l’assignatu-ra a 1r. Volia ser alumna interna de la Unitat d’Histologia i Neurobiologia, sobretot per

l’última paraula que dóna nom a la Unitat.Quan per fi vam començar a anar al la-boratori vaig veure que no tot seria anar a col·laborar amb la recerca, abans hau-ríem d’assistir a uns seminaris que ens donaven les estudiants de 3r cicle de la Unitat. D’aquesta manera nosaltres ens començàvem a formar en temes de re-cerca i elles aprofundien en la docència.Diuen que hem de treballar durant 90 hores en la nostra Unitat, no sé quantes n’hem fet de moment, segurament més de les que ens tocaven, però la veritat és que no s’ha fet gens pesat, al contrari, hauria volgut poder-hi anar molt més.Ara que s’acaba el curs ja hem fet tota la recerca i la docència que s’esperava que féssim. Només ens queda un últim pas per acabar de completar l’assignatu-ra: presentar el nostre treball davant de la resta de companys i d’algun professor i, per no perdre la tradició, el curs que ve ens esperen els Premis St. Lluc!

Maria Auladell Bernat2n de Medicina

1 qz (una coseta), ptns (petons), 6plau (si us plau), q900 (que

no ho sents), 9creguis (no ho creguis). Aquestes

són algunes de les expressions que

apareixen al llibre SMS en català. Pautes fàcils i ràpides per es-criure missat-ges de mòbil (Edicions 62). Les mallorqui-nes Caterina Canyelles i

Margalida Cunill proposen unes

miniregles gra-maticals perquè els

missatges de mòbil que enviem siguin efica-

ços (ocupin poc espai però siguin comprensibles), sense

perdre el geni de la llengua. Caigudes de vocals, abandó de connectors subordinats, renún-cia dels accents i majúscules, i ús d’abreviacions són algunes de les consignes. Passeu-ho!

Fer anar uns patins en línia pot ser divertit. Però si busqueu algu-

na cosa en línia realment fàcil i ràpida, utilitzeu el Diccionari enciclopè-dic de medicina. No es tracta de cap llibre amb rodes, sinó d’un dicci-onari amb in-formació en-ciclopèdica consultable per Internet, amb 60.000 termes en català, cas-tellà i anglès. A www.grec.net/home/cel/mdicc.htm re-soldreu amb un sol clic qualsevol dubte lingüístic

mèdic, en el que es considera el dic-

cionari mèdic català més complet i actual. Si

el poseu als preferits, no us en penedireu.

Tenim ganes de fer curts terminològics mèdics de tota mena, i ben complicats, però com que estem conven-çuts que la revista tindrà llarga vida, començarem per un co-mentari molt bàsic. Bàsic però important, perquè es tracta d’un error malauradament encara mas-sa habitual en l’àmbit sanitari. Ens referim a la paraula anàlisi, que en català és femenina i fa el singular sense essa final. Hem de dir, doncs, que farem una anàlisi clínica (no un análisis clínic) o unes anàlisis toxi-cològiques (així, amb l’adjectiu que l’acompanya en femení i usant no-més l’essa en el plural). Que ja ho sabíeu? Feu una anàlisi lingüísti-ca pel vostre entorn i veureu com d’habitual és l’error.

Tens un e-mail? Tens un correu? Com ho hem de dir

en català? De fet, el correu electrònic és el mitjà (l’aplica-

ció) per enviar missatges elec-trònics a les adreces electrò-

niques. O sigui, que hem de dir Passa-m‘ho per correu electrònic,

Envia’m un missatge electrònic (o simplement un missatge) i Aquesta és la meva adreça electrònica. Als missatges sovint fem servir emotico-nes (paraula femenina), i adjuntem un fitxer o enviem un fitxer adjunt (no fem ni enviem attachments). L’arrova (o la rova) és el símbol característic de l’adreça electrònica, que, per cert, s’abreuja a/e, tot i que molt sovint no cal utilitzar aquesta abreviatura, perquè el símbol @ ja evidencia que es tracta d’una adreça elec-trònica. Més dubtes? Envieu-nos un... missatge electrònic!

Tens un missatge electrònic

En líniaAnalitzem-hoSMS: Sigues Molt Succint

Doctor, fa dues setmanes que no menjo, no bec i no dormo. Què tinc?– Doncs gana, set i son.

JU

NY 2

008 - N

ÚM

. 2

Premis

PREMI A LA MIREIA GARCIA-VILLARRUBIA

AMB L’HOSPITAL DELS OSSETS DE PELUIX

Si hi ha un apartat de la revista destinat a premis, si us plau reserveu un espai fix per a la Mireia García-Villarrubia. Al primer número de la revista, la veiem amb el president Montilla, rebent el premi a la millor esportista de la URV. Aquest cop, la veiem amb l’alcalde de Reus.L’activitat de l’hospital dels ossets de peluix (amb reconeixement de crè-dits) organitzada per la Mireia, ha obtingut l’accèssit al Premi a la Recerca i Innovació Educatives Angeleta Ferrer i Sensat, dins dels Premis Reus 2007, atorgats per l’ajuntament de Reus. L’alcalde, Lluís Miquel Pérez li va lliurar el premi el dia 12 de novembre de 2007, a la Biblioteca Central Xavier Amorós.Aquest any ja fa sisè de Medicina, l’any que ve ja serà tota una “doctora”, enhorabona Mireia! No marxis del tot, et trobarem a faltar. Aquesta facultat necessita gent com tu: treballadora, emprenedora... es necessiten líders que estirin, i els tenim. Els que es queden i segueixen també són molt bons!. Montse Jové

CARNAVAL, CARNAVAAAAL!!!Un vespre de ball de màscares, un vespre de molt de fred, dins una sala ben ampla...vaig passar per lloc estret!

Aquest any el carnaval de la facultat ha estat “especial” perquè ha en-globat totes les vessants possibles d’una festa: la vessant graciosa del propi carnaval, la romàntica i comercial de Sant Valentí i fins i tot la beata quaresma. Tanta importància va assolir que allí hi va fer cap gent d’arreu del país i de tota condició social (a veure si sabeu quin “profe” va ve-nir...). Hi havia de tot, creuats conquerint castells, bombons disfressats d’alumnes de medicina, “playmobils” idèntics, avions i hostesses de vol, policies imponents, periodistes famosos, cargols traient les banyes, la

part important dels picapedra: Vilmas i Bettys, boxejadors que feien de Rocky i un llarg etc...

Després de ballar sa dansa li vaig haver de comprar peres ensucra-des, 8 quartos i de gitano un tros de braç!

La festa no va quedar curta d’emocions precisament, durant tota la nit varen anar desfilant per darrere les columnes parelletes diverses en ho-nor a la nit dels enamorats. Ara bé, paradoxes de la vida, la festa dels estudiants de ciències de la salut va acabar amb una visita inesperada, el SEM (servei d’emergències mèdiques)...Pobrets, no estaven convidats!

A la llum d’un fanal, li vaig llevar sa careta, pareixia una nineta...i va ser un guàrdia civil!. “A 4 mans”

PREMIS SANT LLUCAi, Sant Lluc, Sant Lluc... o Sant Lluç, com alguns l’anomenen! El dia de

l’any que hauria d’estar més plena la Facultat (bé, potser no tant com per la Festa del Novato). En canvi, un dels dies on hi ha més fuga d’alumnes, però també de professors!

Enguany la Jornada Inaugural del curs ha quedat marcada, a banda de pels ja tradicionals Premis Sant Lluc, per la novetat de l’any: la presentació de la revista

Delirium Tremens. I no va ser una presentació qualsevol, sinó que va venir de mans de l’Oriol Grau, professor de la URV i conegut humorista (sí, el Palomino del Buenafuente!). L’Oriol ens va donar una amena i divertida classe de comunicació,

amb exemples ben pràctics per als futurs professionals de la salut de la casa. Un petit recull de consells que segur que ens aniran molt bé per a la pràctica diària!

Pel que fa als Premis, cal remarcar que la participació va ser força alta, malgrat que una de les categories (Cooperació) va quedar deserta! Esperem que l’any vinent tot vagi en augment, candidats i públic assistent!

Aprofitem aquests quatre paràgrafs per felicitar els guanyadors, els accèssits i els par-ticipants, i també per agrair al Palomino que ens bocabadés amb els seus discursos que, segons va comentar, potser sentirem més sovint en un futur no gaire llunyà...

PROFES EXCEL·LENTSEl Consell de Col·legis de Metges de Catalunya atorga cada any els

premis a l’Excel·lència professional per distingir a metges en diferents àmbits. Enguany (2007) a la nostra amamantadíssima facultat ens ha tocat al grossa: Premi a l’Excel·lència Docent a la Montse Giralt i a la Re-

cerca Biomèdica a en Lluís Masana (aquest cop estem segurs que no es tracta d’en Joan de la consergeria si no de “l’avellana és sana diu el doctor Masana”). Quin premi queda per assolir a una facultat de medicina de pro-

víncies com la nostra?, premiar al profe que fa la millor gestió universitària?, al profe mes ràpid amb el “puntero-lasser” a aquest costat de l’Ebre? o al pro-fe que diu mes bajanades a la “Patata Brava”?. No ens enganyem, la distinció

rebuda als nostres dos profes es ben merescuda i reflexa clarament el que és una facultat de medicina: docència i recerca. Des del DT ens congratulem amb la Dra. Giralt i el Dr. Masana. Enhorabona profes!.

CATEGORIA: EduCACIó pER LA SALuTGuanyador: Hospital dels Ossets de peluix (Mireia García-Villarrubia Muñoz)Accèssit: Aprenem a esmorzar sa i rentar-nos les dents (Sabina Bel Querol, Juan Antonio Escórcia Cháfer, Neus Falgàs Martínez, Joan Pellejà Carnasa, Marta Pepió Espuny, Marc Vallvè Bernal)

CATEGORIA: ALuMnES InTERnSGuanyador: Expressió de la pKC durant el desenvolupament post natal i en l’adult de la sinapsi neuromuscular i la seva influència en la mielinització (Alumnes Interns de la Unitat d’Histologia i Neurobiologia: Juan Antonio Escórcia, Anna Miró, Joan Pellejà, Sílvia Torres, Esther Tórtola, Adolfo Valero)

CATEGORIA: MOBILITATSGuanyador: Intercanvi clínic a Monterrey (Iris Alarcón Belmonte)Accèssit: Estada clínica a Shrewsbury (Albert Guarque Rus)

... i Cròniques

Denou, la

gent de l’AECS (Associació d’Estudiants de

Ciències de la Salut) aprofitem aques-tes línies per donar-nos a conèixer entre la gent de Medicina, Fisioteràpia i Nutrició.En el passat article vos convidàvem a co-nèixer l’AECS per tal de fer alguna cosa més que hores de biblioteca, classes i exà-mens. Per això ara vos contarem algunes de les activitats que hem fet aquest curs.En primer lloc, comunicar-vos que l’última Assemblea General de l’AECS va ser or-ganitzada per la gent de Reus i Tarragona. Uns 80 estudiants de Ciències de la Sa-lut ens reunírem a Cambrils els passats dies 4, 5 i 6 d’Abril per tal de treballar en tots els camps d’acció de l’AECS. Desta-car d’aquests dies les grans propostes de l’Associació que vos presentarem el pro-per curs i, sobretot, el bon ambient que hi

h a e n t r e

tots aquells que gaudim de l’AECS, si no

pregunteu als vostres companys...Ara, un petit resum de les nostres activitats...Un dels plats forts de l’AECS, com ja sabeu, són els intercanvis clínics a nivell interna-cional! No dubteu en demanar informació als companys per tal de viure una gran ex-periència! Si no teniu ganes de marxar a l’estranger, sempre teniu la possibilitat de realitzar pràctiques clíniques als hospitals de Catalunya, Andorra i les Illes Balears, tota una oportunitat per posar en pràcti-ca allò après durant el curs, i com no, per adquirir més coneixements en el dia a dia mèdic. Per millorar les habilitats clíniques, s’han organitzat per primera vegada unes Jornades de pràctiques d’habilitats clíniques bàsiques on vam poder aprendre tècniques de primers auxilis i de cures. Si el que vos agrada però, és la recerca, a l’AECS també teniu una oportunitat, informeu-vos i parti-cipeu en els intercanvis internacionals per tal de treballar en aquest camp. El grup de Drets Humans i Pau va preparar també per

primera vegada a la FMCS un cine fòrum amb temàtica relaci-onada amb els Drets Humans, una oportunitat per veure la sa-lut des d’un altre punt de vista! El grup de Salut Pública també ha treballat de nou aquest any amb el ja conegut HOP (Hospital d’Ossets de Peluix), la manera més divertida d’acos-tar els nens als camps de les Ciències de la Salut! Un projecte de formació en l’edu-cació de la Salut Reproductiva i les Malal-ties de Transmissió Sexual va ser portat a terme també pels membres de l’AECS, una manera divertida i amena d’aprendre sobre aquest camp! A més a més, també s’han realitzat xerrades en els col·legis de la co-marca amb el títol “sexe i cinc sentits”! A més de totes aquestes activitats, l’AECS ha tornat a celebrar els dies mundials, com ara el del tabac, el de la SIDA (amb una festa a més a més) o el del càncer (amb una cami-nada popular).Ja sabeu! A l’AECS no queda temps per a l’avorriment!Envia’ns un correu electrònic (aecsurv@yahoo.es) i visita la nostra pàgina web (www.aecs.org)

AECS

CECSURV

Asso

ciac

ioni

sme

JU

NY 2

008 - N

ÚM

. 2

Aprofitem aquest número per tal de tractar un tema recent que ens preocupa molt a tots: la cre-ació de tres facultats de Medicina a Catalunya i d’un total de 14 al conjunt de l’Estat. Molts ens pregunten “què hi ha de roí en això? Com més metges millor, no?”. La cosa no és tan fàcil...En primer lloc no sabem realment si falten metges al país. Catalunya té una de les ràtios metge/milió d’habitants més altes del món, i l’Estat supera el re-comanat per la Unió Europea. Si malgrat això encara faltaren metges no sabem de quina especialitat ni en quin lloc determinat són necessaris, ja que en l’actuali-tat no existeix cap estudi que reculli quants especialistes hi ha a cada lloc. Per tant, si augmentem el nombre de facul-tats (el 50%!) no solucionarem el problema perquè no crearem els metges que suposadament fan falta. Per tot això el que cal és una redistribució secundària a un estudi objectiu del sistema MIR, així com moltes altres actuacions a molts altres nivells del Sistema Sanitari.També cal tenir en compte que la Generalitat no ha presentat cap informe que contempli un augment proporcional de recursos cap a les facultats de medicina. Què significa això? Una deficiència en l’educació de la medicina, d’aquí el conegut eslògan: “Més Fa-cultats, Mateixos Recursos, Pitjor Qualitat”. Amb la mateixa inver-sió esperen formar molts més professionals? No ho veiem mas-sa clar... A més, creiem que és un tema massa delicat, recordem aquell antic eslògan de “Amb la qualitat no s’hi juga!”.Finalment creiem que no té lògica invertir en metges que després no podran exercir, creant-se així una bossa d’atur mèdic com la ja viscuda en els passats anys 80.A més, no podem entendre com s’ha negat el permís d’augmentar el nombre d’estudiants de diferents facultats de medicina públiques i sí se’n dona per crear-ne de noves, i part d’aquestes de gestió privada.Creiem que és molt més important invertir en la qualitat de l’as-sistència mèdica i en una sanitat pública de qualitat per tal de garantir l’excel·lència en el tracte amb els pacients, real causa de les nostres manifestacions.Per tot això demanem amb aquest article una reflexió per part de tothom sobre les necessitats del sistema d’educació de la Me-dicina i del Sistema Nacional de Salut. Per una sanitat menys malalta, menys metges en llauna.

cecsurv@yahoo.com

CAP A BARCELONAEl passat 29 d’ Abril eixien cap a les nou i mit-ja dos autobusos (gratuïts!) amb uns setanta-cinc estudiants de medicina de la URV cap a

la Plaça Sant Jaume de Barcelona per tal de participar en la Concentració de Bates Blanques

organitzada pel CEMCAT, el Consell d’Estudiants de Medicina de Catalunya. Davant la Generalitat els

estudiants vam manifestar la nostra posició contrària a la creació immediata de 14 facultats noves de medicina ar-

reu de l’Estat. Malgrat algun problemeta d’última hora (econòmic, evidentment!) que esperem solucionar aviat, el viatge i l’estada a Barcelona van ser genials. La URV, i concretament els estudi-ants de la FMCS, va saber demostrar la seua actitud crítica amb un comportament exemplar. Agraïm amb aquestes línies a tots aquells que van acudir, i als que no ho van poder fer agraïm tam-bé, el seu recolzament! Ja no vos pegarem més la pallissa fent passa-classes (mira que podem arribar a ser pesats!).

Un hipocondríac va al metge i pregunta: “Doctor, la meva dona em va ser infidel fa dues setmanes i encara no m’han sortit les banyes. Pot ser falta de Calci?”.

Meitat de gener, tot el món estressat i atabalat pels exàmens que tant ens amarguen eixes dates post-vacances nadalenques.9.00: arribada a la biblioteca (si arribes molt més tard, ja saps que potser no tindràs lloc). En eixe moment descobreixes les cares de son, d’avorriment, de fastigor en general dels teus companys. El silenci és quasi absolut en eixos pocs instants que encara estem més entre llençols que entre llibres. Eixos minuts duren poc. Després d’esmorzar, quan un ja comença a estar concentrat en estudiar tot això que no ha fet durant el Nadal, la biblioteca comença a transformar-se en una mena de cafeteria (potser si en tinguérem una d’adequada això no passaria, misteris de la ciència...) en què podem distingir distintes tribus urbanes que a continuació descrivim. Trobem d’una banda les típiques xiquetes pijetes (amb tot el respecte del món) que caminen de racó a racó (imaginem que buscant els llibres adequats, el món científic tampoc està d’acord amb este tema ja que la majoria de vegades tornen sense cap llibre a la mà) amb uns tacons que “alegren amb roidoses melodies” els pocs moments en què podem concentrar-nos. D’altra banda, gaudim dels crits,

rialles i converses (sí, sí, des del primer pis se sent tot) dels distints grups que okupen la tauleta de l’entrada de la biblioteca. Amb açò no s’acaba tot, podem veure els típics maniàtics, que no et deixen ni llegir perquè es dediquen tota l’estona a ordenar els apunts, moure els bolis... per no parlar del soroll del típex cada vegada que algú vol fer una correcció. I els que encara no coneixen el mode silenci del mòbil? Res a fer... Un altre dels grupets són els coneguts alumnes de primer (almenys una gran colla del primer pis), sabem que la física no us agrada, que la història és avorrida, que la bioquímica impossible, però per això no teniu dret a molestar tothom!! I els de les escales? Eixos són els pitjors! A fer exercici al carrer, ja n’hi ha prou de córrer escales amunt, escales avall! I l’última... jo no sabia que la gent feia estes coses a la biblioteca, però es veu que ara té morbo... clavar-se mà a la biblioteca! Però quina poca vergonya! Bé, així i tot gràcies per venir cada dia tots a la biblioteca, a fer les hores d’estudi més divertides, més fàcils de portar!

VA DE LA BIBLIOTECA...Suposo que és normal començar una carrera universitària amb una il·lusió desmesurada, i que a vegades les expectatives no coincideixin amb el que ens trobem, i la motivació vagi baixant, baixant... Comparable a la gràfica d’una espirometria “normal”, més o menys. Suposo que també hi ha gent que li passarà al revés (comparable a la gràfica de consum de cànnabis en alumnes de 1r curs, 2n curs, 3r curs...? sí, va en augment, ja ja). Però no és el meu cas. Jo ja estic acabant i desitjant-ho. Ah, bé... em queden uns quants crèdits lliures per fer a l’estiu. Què em recomaneu, hípica, golf o submarinisme? I perquè no un curs d’esquimal, ja que hi som? També és un idioma minoritari! I segur que també em cobrarien un ull de la cara per fer-lo!En fi, no vull que als de 2n de fisio l’any que ve els passi el mateix que a mi i a altres companys. Jo m’ho vaig passar bé a 2n... (Gràcies Isabel, Iris, Salva, Dr. Miralles, i Dr. Santafé a 1r). Ara tenim depressió transitòria (fins que acabi el curs)... Profes: no estic motivada. No és necessari assenyalar amb el dit a ningú, això és només una opinió i una crítica constructiva. Com podria millorar aquesta situació? No us conformeu amb els vostres 20 anys de pràctica. Demostreu que estem a una universitat: jo no penso anar a CAP classe que consisteixi en una lectura literal del power point (després aquests mateixos professors S’ESTRANYEN i S’ENFADEN com a mones si va poca gent a la seva classe!), fomenteu el nostre esperit crític, la nostra curiositat, feu que ens exigim a nosaltres mateixos a través del vostre entusiasme. Esteu a l’última... i passeu el corrector ortogràfic a les presentacions, que no és per mi, és pel català. És un missatge amb intencions benignes i optimistes ;) .Vull que acabi tot per deixar de fer resums (estem a la ESO?) i començar a llegir revistes (no del cor, si no científiques). M’encantarà dedicar-me a la meva professió. L’estimo. M’emportaré molts bons records d’aquesta universitat, però perquè siguin tots bons, noies –i algun noi-: INCONFORMISME. No feu com jo, que no he mogut un dit i no paro de queixar-me. Associeu-vos i canvieu les coses. Signo amb nom i cognoms, però que no em passi com quan vaig aparèixer a la manifestació de l’any passat amb una camiseta de “Sí al decret” i quasi em lapiden, eh? (me’n recordo de la cara vermellíssima d’aquell professor d’una de les privades –danger, risc ACV total- referint-se a mi i bramant els seus alumnes: NO LA MIREU! NO LI FEU CAS, ÉS EL QUE ELLA VOL!). Visca la llibertat d’expressió... i la fisioteràpia.

Jenny Suk Martínez

Col∙laboracions

TORNEM A L’ESPERIT DEL SERRELL, ELS PANTALONS ACAMPANATS I LES MINIFALDES!“Papá cuéntame otra vez ese cuento tan bonito de gendarmes y fascistas, y estudiantes con flequillo, y dulce guerrilla urbana en pantalones de campana, y canciones de los Rolling, y niñas en minifalda”.Així és com comença l´Ismael Serrano a demanar-li a son pare que li explique tot el que la gent jove d´aquella època intentava fer per canviar el món. Cert és que algunes coses han canviat molt (altres no tant) d´aquella Espanya franquista a l´actual, però per això tot està bé? Recorde quan em matriculava: somniava en estudiar medicina ací a Catalunya, una terra que sempre ha sabut lluitar per allò que li semblava just des de temps irrecordables. Somniava en ser un d´aquestos “estudiantes con flequillo”, eixir al carrer a queixar-me d´allò que no em semblava bé, per reivindicar els drets com a estudiant i membre de la societat en general. Quina sorpresa! El moviment associacional a aquesta facultat és quasi nul! No som els estudiants als que més ens interessa que les coses vagen bé? Què està passant a la societat? On són els estudiants amb esperit de crítica, de superació, d´intentar canviar el món? Sempre s´ha dit que la gent jove tenim el cap ple d´utopies i somnis irreals, on estan a aquesta facultat? Tan d´acord estem amb tot el que passa al món? Si no ho fem ara, per quan la nostra particular revolució? Com deia el valencià Joan Fuster, un dels escriptors més emblemàtics de les lletres catalanes: Ara o mai. Que no ens faça por intentar canviar el món. Que no ens faça por lluitar per allò que sentim. “ [...] todo lo que se soñaba se pudrió en los rincones, se cubrió de telarañas, y ya nadie canta Al Vent, ya no hay locos ya no hay parias, pero tiene que llover aún sigue sucia la plaza”. Fem cas de nou a l´Ismael: rentem les teranyines, cantem Al Vent, fem bogeries, netegem la nostra plaça!

JUNY 2008 - NÚM. 2

JUNY 2008 - NÚM. 2

Hi h a m o l t e s coses que contenen la pa-raula crèdit en el seu nom. Així, tenim la targeta de crèdit, un crèdit hipotecari, l’acreditació, o la ma-teixa credibilitat.Però hi ha uns altres tipus de crèdits, uns de realment terrorífics, que són un autèntic mal-son per a tots els estudiants... els crèdits lliures.Et persegueixen durant tot el curs, recordant-te que no te’ls pots deixar. Estan sempre allí, el punyeters, al teu currículum universitari, esperant que els completis. Són com els punts que reps en carregar-te un malvat de la masmorra del videojoc de rol, que et permeten pujar de nivell.I compte no te’n deixis un, o mig! Si és que els malparits van tant comp-tats que com en facis 14 enlloc dels 15 que toquen, ja l’has cagat. Fan tanta gràcia com un gra al cul, però són necessaris, i amb sort, entretinguts. Són la recompensa de certes activitats ofertes, i te’ls poden donar en tongades des d’1 i mig fins a novulguissaber quants. No cal dir que els “xollos” van mooooolt buscats; així que si en trobeu algun, (a banda de dir-m’ho a mi també) us felicito!

Jaume Martí Garrido2n de Medicina

TCSOLa tecnologia de les consoles de nova generació ens ha portat un videojoc bastant peculiar. Es tracta de Trauma Center:

Second Opinion, que ja tenia el seu antecessor per a la portàtil Nintendo DS.Aquest cop arriba per a la Nintendo Wii, de manera que la jugabilitat és un dels punts forts del joc.

Tracta d’operar des de casa, i amb la nostra consola i televisor.El nunchuk (l’accessori del joystik o botó analògic) és necessari per escollir entre una gamma d’estris; a

triar: bisturí, pinces, gel antibiòtic, agulla per suturar, injeccions, un aparell per drenar, un d’ultrasons, i fins i tot un làser. En ocasions també disposarem d’altres aparells eventuals.

Un cop escollida l’eina a emprar, la utilitzem amb el comandament inalàmbric principal, procurant ser precís. El joc transcorre amb una petita història amb dos metges com a

protagonistes. El noi sembla ser un resident que treballa amb una infermera (que ens proporciona l’ajuda necessària per fer-se amb els controls del joc). La noia

opera i s’ho diu tot ella sola. Les dues històries, dividides en missions, es desenvolupen paral·lelament.

Ara bé, les dosis de frikisme arriben quan adquirim habilitats especials o hem d’extreure organismes (que en realitat no existeixen) de

dins un pacient amb mètodes poc ortodoxos.Al final de cada missió/operació, serem puntuats. Cal

ser ràpid, precís, i no errar-se per treure una A (cirurgià en cap) o una S (eminència).

En resum, es tracta d’un videojoc original i innovador, que a mesura que avança

la història, esdevé més allunyat de la realitat.

Jaume Martí Garrido2n de Medicina

Cossos humans!!!Dilluns, 28 de gener, 15.30 de la tarda, em disposo a trobar les Dras-sanes Reials de Barcelona, una exposició ens espera “BODIES: THE EXHIBITION”.Després d’haver comprat les entrades, la meva parella i jo en-trem, ansiosos, per conèixer a fons com som per dins. Ell és una mica escèptic, no es creu que aquestes “figures” siguin cadàvers.Comencem, el sistema ossi, pell i el sistema muscular (no ens deixen tocar ni fer fotos). És impressionant com es pot conservar el cos humà. Diferents cossos en postures diferents, ens mostren diferents parts del cos amb el moviment, els músculs de la mà, de les cames, dels braços. Tinc ganes d’arribar a les zones més morboses...El sistema nerviós, un tall en la columna vertebral d’una figura mostra la medul·la espinal, les fibres nervioses. Impressiona que uns filets de no res ens facin sentir dolor, pessigolles, rampes, no m’estranya que hagin d’estar tan protegides per la columna, semblen molt delicades.El sistema respiratori, pulmons sans i no tan sans ens mostren l’efecte del tabac sobre el teixit pulmonar, i al costat una caixa, mig plena de paquets de tabac, real?¿? no ho sé, la persona que està molt enganxada al tabac no deixaria així com així un paquet del seu “vici” allà. El sistema circulatori: creieu que es poden tenyir totes les venes i artèries del cos? Doncs aquests científics ho han aconseguit, es veu tot el sistema circulatori, des de les artèries als capil·lars més petits.... quilòmetres i quilòmetres de recorregut, no es cansen els eritròcits?¿. Sembla corall de mar de color vermell.

Arribem al sistema digestiu, estómac, fetge, intestins, es poden observar en un cos, i si t’apropes molt com per intentar tocar, un “su-perviginant de seguretat” t’avisa que està prohibit. La temptació de tocar i tocar és molt gran, fa estona que m’estic aguantant, però ja no puc més!, el meu acompa-nyant i jo ens mirem i alho-ra anem a enfonsar el dit als intestins... estan durs!El sistema renal i reproduc-tor. Un cartell ens adverteix que les pròximes escultures poden ferir la sensibilitat, i inviten als més sensibles a abandonar l’exposició (nosaltres avancem). Un se-guit d’urnes, amb fetus en diferents estadis de gestació es troben il·luminats per unes llums tènues, (això em fa una mica de fàstic), no sé si serà l’instint maternal que em fa venir angúnia.I arriba el final de l’exposició, un cos sencer fet a talls transversals, són les 17.15 de la tarda i arriba el merxandaising.Gairebé 2 hores recorregudes per l’interior del cos humà. Conclusió, la meva parella al·lucina, que fantàstic és el cos humà, però igual que jo, decebut, ens hauria agradat veure més i sobretot poder tocar.

Vanessa SánchezPAS i alumna

ELS

CR

ÈD

ITS

LLIU

RES

Doctor, tinc l

es dents molt

grogues... què

em recomana?

– Corbata marr

ó, que combina

bé.

HUMOR... VITRI?

Recordeu la proposta del concurs?Es tracta de triar entre tot el personal de la Facultat qui és més guapo, més sexy, més tímid, més difícil,... per dir-ho d’alguna manera. Hem establert dife-rents categories, n’hi ha per a tothom!A la festa de Sant Lluc de l’octubre do-narem un premi sorpresa (bona, eh?) al guanyador de cada categoria.Com que només voten els alumnes, els nomenats són tots profes. És que no hi ha xics i xiques “guapos” entre els estudiants???. Què feu que no voteu???Encara hi sou a temps. Envieu un missatge electrònic a: deliriumtremens_fmcs@yahoo.com amb els vostres vots per a cada categoria.Voleu saber com va la cosa de mo-ment? Els més votats són...

Delirium més Sexy: Dra. Gené 15 vots; Dr. Tomàs 25 vots.Delirium més diferent: Dra. Fenoll 16 vots; Dr. Pujol 19 vots.Delirium més Improvisador: Dra. Figueras 30 vots; Dr. Paternáin 29 vots.Delirium més Tímid: Dra. Albina 17 vots; Dr. Torrente 15 vots.Delirium del Curs 2007-2008: Dra. Giralt, amb diferència!!

Apa nois, animeu-vos a votar a veure si donem un premi per més de 100 vots!A alguns alumnes els han votat per a les categories del més “roig”, el més “rastes” i el més “xistós”, a veure si sabeu qui són!!! Però això no val, s’han de recol·locar a les categories establertes. Ja tenim prou feina!.

PREMSA ROSA• Darrerament hi ha molt bona relació entre la Facultat de Me-dicina de Lleida i la FMCS de la URV... potser sigui cosa del bon rotllo entre la nostra De-gana i el Dr. Ribera, Degà de Lleida?

• Males llengües es pregun-ten per què la Núria Besalduch (“la de pràctiques de Histo”) i la Mònica Bulló (“la de Nutri”) sempre dinen juntes... amistat? Alguna cosa més? No ho sabrem si no els ho preguntem...

• Es comenta que propera-ment es casaran dos profes-sors de la FMCS, un de l’Hos-pital Sant Joan i l’altra del Joan XXIII. La pregunta és: faran els vots nupcials tipus test o tipus test+pregunta curta?

• Les classes de radiologia del Dr. Sempere desperten interès més enllà de l’alumnat. D’aquí que sovint tingui visites d’al-guns/es ex-estudiosos/es de la carrera...

• Anómalo: Hemorroides/Morenes.

• decimal: Pronunciar equivocadament.

• Envergadura: Lloc de l’anatomia humana on es posen els condons.

• Inestable: Taula nord-americana de la Inès.

VOCABULARI DE LA IAIA:

PARIDES D’EXÀMENS

• Tots els fàrmacs són tòxics a dosis suprate-rapèutiques perquè als animals, si els dónes un fàrmac, surten corrent.

• Teràpia pal·liativa per a la dispnea: morfina, perquè actua sobre el centre respiratori.

JUNY 2008 - NÚM. 2

Si per alguna raó els nostres admirables professors es pensen que no ens queden ancorats al subconscient els seus rostres al llarg de tota la cursa o carrera de Medicina, aquí els deixem una prova per corregir el primer que he dit que pensen.En realitat això només són quatre gargots mig ben posats i fets en cinc minuts, resultat influenciat pel gran caliu que crea cada professor en les seves classes magistrals. El dibuix bo, és aquell que sabreu identificar i que us despertarà la mateixa (o més o menys) sensació que experimenteu a les 15.00 o 16.00 o 17.00 hores del dia tal i qual.De res!

Laura Llopart Estrems2n medicina

Doctora, com tinc el cor?– Podria estar millor, però tranquil que durarà tant com vostè duri...

Concursum Tremens

SI VOLEU COL·LABORAR AMB EL DT...

Podeu enviar les vostres col·laboracions a deliriumtremens@urv.cat.

El Consell de Redacció de la revista Delirium Tremens es reserva el dret

de publicar, o no, les col·laboracions rebudes.

En aquest número alguns articles s’han quedat fora per manca d’espai,

però sortiran a la propera edició. Si juntament amb la col·laboració rebem

un fuet d’Alforja o un saquet d’avellanes de Reus, hi ha més probabilitats

que surti publicat el vostre text.

Gràcies a tots els col·laboradors d’aquest número... Ja fa dies que berenem

a la vostra salut!.

I AL PROPER NÚMERO DEL DELIRIUM TREMENS...

•  Farem tant safareig com podrem amb xafarderies estiuenques (voleu saber on passa les vacances algun professor?), rotllets a la platja, a la muntanya i a la biblioteca (que quan arriba Setembre reben les retrobades!), fotografies dels millors modelets d’estiu i molt més!!

•  Publicarem l’interessant article “Gelats, orxata i canyes a la platja: valen la pena 4 mesos d’operació bikini per 1 setmana de lluir bon cos?”.

•  Esbrinarem què passa a la Facultat a l’estiu, quan els seus únics habitants són els Staphylococcus aureus de Micro i els Mus musculus de l’Estabulari (i algun Homo sapiens que els deu vigilar, de ben segur!).

•  A més a més, publicarem els resultats definitius del Concursum Tremens... qui seran els deliriums del Curs 2007-2008? influiran els bikinis i banyadors en l’elecció dels deliriums Més Sexys?

AIXÒ HO HA PARIT...Maria Auladell, Núria Besalduch, Montse Giralt, Montse Jové, Unai Larrinaga, Albert Lyssens, Jaume Martí, Rosa Nogués, Verònica Piera, Manel Santafè, Zeus Serrano i Marc Vallvè.

Voldríem agrair la valuosa, interessant i divertidíssima col·laboració de l’Oriol “Palomino” Grau per haver vingut a presentar el número 1 del Delirium Tremens l’octubre passat. Gràcies, ens va agradar molt.

Número 2, 2a època - JUNY 2008Redacció: Comunitat universitària de la Facultat

Carrer Sant Llorenç, 21, ReusTel. 977 759 345 / deliriumtremens@urv.catDisseny i maquetació: Estudi de Pau Gavaldà

Facultat de Medicina i Ciències de la Salut

...ÉS EL FINAL???...Diuen que tot té un començament i un final, doncs la veritat és que sí...de cop i volta et trobes que estàs arribant al final, i que tot s’acaba, però només és una parada tècnica en una de les moltes etapes de la vida. Suposo que amb això ja sabreu de què parlo... estic fent 6è (un d’aquells estranys éssers que ningú sap qui són, no trepitgen la facultat i només es mouen darrera dels metges als hospitals).Just ara et poses a recordar tota la gent que has conegut, tots els companys que has tingut, professors entranyables (o no tant, per què saben a quina velocitat condueix el nervi òptic del calamar gegant?) i altres detalls que no oblidaràs mai, com per exemple la biblioteca, que a banda de les cues en l’època d’exàmens com si fessin rebaixes per aprovar, al final acabarà sent la passarel·la de referència ja que s’hi poden veure els models de sabates de taló més nous i més sorollosos, està clar que les noies volen que se les mirin (normal, amb tanta competència... i tant poca oferta...).

Tornant al tema, d’aquí no res se’ns acabaran uns privilegis que canviarem per certes responsabilitats (com un xec on firmar, però de color verd o roig). Vist d’una altra manera, et poses a treballar, i et trobes “sol davant el perill” amb una persona malalta al davant, quan acabes de preguntar-li el que t’han ensenyat (el pacient simulat sí que serveix!) t’adones que no tens ni idea de què té i penses: “No podria simular aquest també?” En aquest moment preferiries no haver acabat la carrera! No vull atemorir ningú, vull animar a la gent que faci el que realment li ompli, ja que ser metge és un sacrifici, tal i com estan les coses avui dia, que es fa molt més lleuger si t’agrada.Per acabar, us voldria parlar del nostre comiat oficial, una de les grans satisfaccions després de tants esforços i encara més si ets la XXVena Promoció de Medicina per la URV (un número rodó!). Així doncs el dijous 8 de Maig a les 18h al Teatre Fortuny de Reus vam celebrar la nostra gran “festa”, que més tard, va continuar a la Sala Totem de dalt a Tarragona. En aquest acte, per fi, vàreu saber qui som els “estranys éssers”, encara que segurament no ens coneixíeu o no ens havíeu vist mai, però que algun dia ja van fer el camí pel qual esteu caminant vosaltres i als quals seguireu, fent el mateix camí algun any, més tard o més d’hora. Ànims!

”Osteoboy”

Tot esforç té una recompensaDes d’aquesta revista se m’ha encomanat la tasca de fer arribar a tots els lectors la meva visió dels inicis de la fa-cultat com a alumne. Per parlar d’això ens haurem de remuntar al 1977, any en el qual es van realitzar les primeres eleccions a l’Estat Espanyol en 42 anys, des de l’època de la Segona República. Eren anys de canvis, i des del Tarragonès es va de-cidir acabar amb la man-ca d’estudis en l’àmbit de la Medicina al sud de Catalunya. Fou un projecte liderat per un grup petit, però no per això insignificant, de per-sones d’entre les quals podem des-tacar professors que encara avui im-parteixen la docència en aquesta facultat, per tant coneguts per tots vosaltres, el Dr. Cobos, el Dr. López Tortosa, el Dr. Domingo i el Dr. Guarro. Aquest projecte consistia en fer una extensió de la Facultat de Medicina de Barcelona, és a dir, com una aula satèl·lit d’aquesta facultat, però ubicada a les comarques tarragonines. Les nostres primeres lliçons de medicina, les vam rebre a la Universitat Laboral de Tarragona, on hi estàrem els 2 primers cursos de la carrera. El tercer curs el vam fer a l’IES Baix Camp de Reus, apropant-nos més al lloc on realitzàrem el nostre se-gon cicle de la llicenciatura, un transformat magatzem d’ave-llanes que va passar a ser la seu de la Facultat de Barcelona a Reus. Els escassos mitjans econòmics mai van anteposar-se a la il·lusió i l’esforç de tant el professorat com l’alumnat. El dur inici va fer que nosaltres i els professors féssim com una pi-nya per tirar endavant la ‘’nostra’’ facultat. Fins i tot els alum-nes vam fer rifes i sortejos per poder obtenir material docent. Quasi sense adonar-nos-en, vam establir un vincle afectiu molt fort amb el professorat, arribant a compartir amb ells el nostre temps d’oci. Amb això va demostrar-se que l’empenta i la iniciativa d’un grup de gent és el més important per fer dels somnis una realitat.

dr. Miguel Torrente parraAlumne de la 1a promoció de la Facultat de Medicina de ReusProfessor titular de la Unitat d’Anatomia Humana i Embriologia