Educació. Definició i conceptes:

Certes actituds dels nostres governants de major responsabilitat, davant diferents esdeveniments socials d'important transcendència, i els valors corresponents que aquestes actituds conculquen, per poc que siguin percebudes pels educadors professionals i naturals, ens deixen perplexos i desorientats. És cert que hem d'educar els nins i joves, immediats ciutadans, en actituds de manca de respecte a les persones al medi ambient, a la voluntat dels pobles i a la pròpia vida, tal com sembla indicar el seu exemple? L'exemple dels qui precisament són els que regulen els continguts i formes del sistema educatiu. És cert que "tot s'hi val", fins i tot l'alta delinqüència, per a l'enriquiment personal i el dels amics? És cert que els altres poders i institucions han d'estar a les ordres del cap de Govern? És cert que aquest no té per què donar cap explicació de les seves decisions ni al poble ni al Parlament, per transcendents que aquestes resultin? Certament, a Espanya, estem vivint un temps polític de llibertat, democràcia i independència de poders segrestades i un temps de valors polítics i d'exemple educatiu totalment contraris als principis ètics. Precisament actualment, gener de 2012, alguns d'aquests màxims dirigents han de presentar comptes dels seus actes davant la justícia.

Evidentment, ells mateixos ens exigirien una educació molt diferent a la enfocada pels seus propis models: "Feu el que jo us dic que heu de fer, però no el que jo faig", ens vendrien a dir.

Ni el que tu fas ni el que tu dius que jo he de fer, dirigent sospitós . El primer perquè el teu exemple és detestable, el segon perquè l'educació no pretén la submissió irracional, sinó la llibertat responsable. I perquè l'educació no és mer compliment de norma en benefici d'un interès particular o partidista, sinó que té una funció en benefici de la persona educada i de totes les altres.

Efectivament podem considerar dos conceptes d'educació:

1 L'educació ensinistrament (gairebé adoctrinament), endegament.

2 L'educació desenvolupament potencial humà que permet i incrementa la llibertat i responsabilitat de la persona.

En el primer cas, idea molt estesa entre molts pares, no pocs educadors i quasi la totalitat de polítics del pensament únic, ("Educare": conduir) es té la idea que l'educació consisteix en "assenyalar" la llera correcta (normes de comportament ideals: Aquelles que convenguin a l'autoritat -dels pares, dels professors, de l'Església, del Govern,...-) i forçar a l'educand transcórrer per l'interior d'aquest llera marcada, "sense sortir": Educar és conduir, dur, marcar el rumb i controlar que aquest se segueixi. Així, un poble educat equival a un poble en ordre (natural o impost).

Certament, els educadors humanistes, naturals o professionals, tant directes com indirectes, no entenem aquesta idea com una educació per a les persones humanes. En tot cas només ho entenem com ensinistrat d'animals de circ o domèstics. O d’aplicació social en casos extrems greus.

Entenem l'educació ("educere": extreure) com una ajuda al educand per tal que aquest pugui extreure i desenvolupar les seves pròpies capacitats, les seves potencialitats humanes i amb elles poder prendre decisions en el seu propi benefici i en el social, lliure i responsablement.

Seguint una vella definició, modificada per adaptar-la als temps actuals, podem definir l'educació com:

"un procés continuat, que interessant-se per el desenvolupament integral (físic, psíquic i social) de la persona, així com per la protecció i millora del seu medi natural, li ajuda en el coneixement, acceptació i direcció d'ella mateixa per aconseguir el desenvolupament equilibrat de la seva personalitat i la seva incorporació a la vida comunitària de l'adult, facilitant la capacitat de presa de decisions d'una manera conscient i responsable". arc46.com . 1990

Lògicament aquesta educació processual serà més directiva com menor sigui l'edat de l'educand i molt menys, es queda en mera formació i orientació (lliure de ser seguida), com més gran sigui la seva edat: L'educació tendeix a liberalitzar, a l'autoeducació i a l'increment de la llibertat i, conseqüentment, responsabilitat, de la persona educada. Educam per a la competència com ciutadans socials i solidaris lliures i responsables.

Notes de l'educació:

D'acord amb la nostra definició, l'educació presenta, o ha de presentar, les següents notes:

1. És processual (un procés al llarg de la vida).

2. Aquest procés educatiu implica des d'una màxima directivitat des del primer any de vida del nin o nina fins a la total llibertat quan l'educand arriba l'edat de la joventut i adultesa. Des d'una màxima heteroeducació a una màxima autoeducació.

3. L'educació la proporcionen els pares, els professors, les normes públiques, els mitjans de comunicació... (educació formal donada a través del sistema educatiu corresponent; i informal, a través de tots els fets de la vida quotidiana).

4. Aquest procés educatiu procura (o ha de procurar) el màxim desenvolupament físic, psíquic (intel·lectual, emocional, afectiu, personalitat...) i social de la persona.

5. Igualment ha de procurar el coneixement i acceptació de si mateix.

6. Així com la mateixa direcció per aconseguir el màxim desenvolupament de la personalitat, així com la capacitat i realitat d'incorporar-se amb les majors garanties i la millor cooperació a la vida adulta comunitària.

7. Igualment, el procés educatiu ha de facilitar la capacitat de presa de decisions d'una manera conscient i responsable.

8. L'educació no només ha de procurar la millora de la persona educada, sinó també la de tot el seu entorn natural i social.

L'Educació a la Constitució Espanyola (27-12-78):

Capítol Segon: Drets y Llibertats.

Secció 1ª: dels drets fonamentals i de les llibertats públiques.

Artícle 27:

1. Tots tenin dret a l'educació. Es reconeix la llibertat d'ensenyament

2. La educació tendrà per objecte el ple desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis democràtics de convivència i als drets i llibertats fonamentals.

3. Els poders públics garanteixen el dret que assisteix als pares a que els seus fills rebin la formació religiosa i moral que estigui d'acord amb les seves pròpies conviccions.

4. La ensenyança bàsica és obligatòria y gratuïta.

5. Els poders públics garanteixen el dret de tots a l'educació mitjançant una programació general de l'ensenyança amb participació efectiva de tots els sectors afectats i la creació de centres docents.

6. Es reconeix a les persones físiques i jurídiques la llibertat de creació de centres docents, dins el respecte als principis constitucionals.

7. Els professors, els pares i, en el seu cas, els alumnes intervendran en el control i gestió de tots els centres sostinguts per l'Administració amb fons públics, en els termes que la llei estableixi.

8. Els poders públics inspeccionaran i homologaran el sistema educatiu per a garantir el compliment de les lleis.

9. Els poders públics ajudaran als centres docents que reuneixin els requisits establerts per la llei.

10. Es reconeix l'autonomia de les Universitats , en els termes que la llei estableixi.

FINS DE L'EDUCACIÓ:

Un marc referencial obligat que ha de tenir tot Projecte Educatiu de Centre, així com els diferents Projectes Curriculars d'Etapa és els dels fins de l'Educació.

Aquests fins varien segons les distintes societats i moments històrics, és a dir, depenen de l'espai i el temps, ja que estan en funció dels interessos formatius de la cultura dominant.

Pel que a nosaltres respecte, aquí i ara, aquest fins ens venen donats explícitament a la Llei Orgànica reguladora del Dret a l'Educació (L.O.D.E.) de 3 de Juliol de 1985:

Article segon:

L'activitat educativa orientada per els principis i declaracions de la Constitució, tendrà als Centres Docents els següents fins:

1) El ple desenvolupament de la personalitat de l'alumne.

2) La formació en el respecte dels drets i llibertats fonamentals i en l'exercici de la tolerància i la llibertat dins els principis democràtics de convivència.

3) L'adquisició d'hàbits intel·lectuals i tècniques de treball, així com de coneixements científics, tècnics, humanístics, històrics i estètics.

4) La capacitació per a l'exercici d'activitats professionals.

5) La formació en el respecte de la pluralitat lingüística i cultural d'Espanya.

6) La preparació per a participar activament en la vida social i cultural.

7) La formació per a la pau, la cooperació i la solidaritat entre els pobles.

Escola oberta a "tots". Principis:

- Tot infant és educable.

- L’objectiu de l'educació és que tots els nins puguin aconseguir el màxim desenvolupament de les seves possibilitats i capacitats.

- La resposta educativa ha de respectar les diferències individuals en el desenvolupament de l'alumne.

- Sempre que sigui possible la resposta educativa s'ha de donar en el marc de l'escola ordinària. Sempre en el marc menys restrictiu possible.

Pilars educatius:

Una educació "tronc" despreocupada per la resta dels arbres de l'arbreda educativa és una educació molt incompleta. Com també ho és una educació academicista exclusivament preocupada pels continguts dels diferents programes. L'educació ha de servir, ha de ser útil, ha de ser funcional, ha de servir per a la capacitació, desenvolupament i millora de la persona, tant en el seu aspecte individual, natural i psíquic, com social; ha de capacitar per a la vida adulta personal, individual i social (política inclosa), que inclou la formació familiar nova i l'exercici d'un treball digne i justament remunerat. I, donat que no hi ha educació sense vida i que no hi ha educació sense persona social, els primers pilars educatius són l'ecologia (respecte i cura del medi ambient), un humanisme social (que implica un respecte, afecte i servei a la persona i una ètica política) i l'organització racional i justa del món laboral al qual tots hem de tenir accés i profit.

Conseqüentment, a l'educació li interessa tant la pròpia educació com l'ecologia i medi ambient, la societat immediata i mediata en què s'ubica i el món del treball. Li interessa tant el conèixer i conèixer els mecanismes que, des d'ells, ens influeixen, com el de procurar canviar millorant. Eduquem i ens eduquem per "créixer", ser millors, tenir més capacitats per a viure la vida, per ser més solidaris, per exercir un treball digne i dignament remunerat.

Així com "arc46: Grup de comunicació educativa" va néixer, per la necessitat, com un Departament o un Gabinet, virtual d'orientació educativa, acadèmica i professional en llengua catalana, ja que és la llengua del país en què ens movem professionalment, “l’Arc Atlàntic Educatiu" neix com un arc que uneix, que comunica, en llengua castellana, experiències i opinions de diferents educadors, psicòlegs i persones humanistes de qualsevol professió entre els diferents continents amb la intenció d'anar canviant els pilars educatius socials que vagin canviant l'organització i estructuració del món cap a un sistema més respectuós amb la natura i les persones, uns pilars que facilitin uns millors i més agradables convivència i treball.

Legislació:

L.G.E.: Llei General d'Educació (04-08-70)

Constitució Espanyola (27-12-78)

Llei d'Integració Social dels Minusvalids (LISMI) (07-04-82)

RD 334/06-03-85 d'Ordenació de l'E.E. (Integració)

OM 20-03-85 sobre Planificació de l'E.E. i exper. integració curs 1986-87 (BOE 25-03)

L.O.D.E.: Llei Orgànica reguladora del Dret a l'Educació. (03-07-85)

OM de 30-01-86 sobre proporcions personal/alumnes en la modalitat d'E.E. (BOE 04-02).

RD /21-05-86 pel que es crea el Centre Nacional de Recursos per a l'E.E.

OM de 25-02-88: Projectes d'Orientació en Centres d'EEMM.

OM de 02-01-89 sobre planificació de l'E.E. i ampliació integració cursos 89-90 i 90-91.

OM de 09-06-89 sobre Organizació i funcionament Centres de Mitjes (BOE 13-06)

Re de 15-06-89 de la DG de Renovació Pedagògica: Procés de Transf. unitats d'EE.

OM de 18-09-90 sobre proporcions profes./alumnes d'E.E. (BOE 02-10)

L.O.G.S.E. (03-10-90) (BOE: 04-10-90) L.O.G.S.E. Art. 01: Fins de l'Educació

L.O.G.S.E. Art. 17 a 24: ESOL.O.G.S.E. Art. 25 a 29: Batxillerat.L.O.G.S.E. Art. 30 a 35: Formació ProfessionalL.O.G.S.E. Art. 36 i 37: Educació EspecialL.O.G.S.E. Art. 60: Tutoria i Orientació Educativa.

OM de 09-06-91: Instruccions d’organització i funcionament dels centres de BUP i FP

OM de 09-06-91: Instruccions organitzatives. Apartats: 5.- Tutories

OM de 09-06-91: Instruccions organitzatives. Apartats: 6.- Orientació Educativa

RD 1004/14-06-91: Requisits mínims dels Centres de regim no Universitaris

RD 1007/14-06-91: Ensenyances Mínimes corresponents a l'ESO

RD 1345/06-09-91: Currículum de l'ESO. Art. 04: Objectius Generals

RD 1345/06-09-91: Currículum de l'ESO. Art. 09: PCE del Centre

RD 1345/06-09-91: Currículum de l'ESO. Art. 11: Funció Tutorial i Orientadora

RD 1345/06-09-91: Currículum de l'ESO. Art. 17: Adaptacions Curriculars

RD 1345/06-09-91: Currículum de l'ESO. Annex: Principis Metodològics

OM de 27-04-92 sobre Implantació de l'Educació Primària (BOE 08-05)

OM de 27-04-92 sobre Instruccions per a la implantació anticipada de l'ESO

Circular de 01-06-92 sobre criteris d'escolarització d'alumnes amb nee a l'ESO

RD 1178/02-10-92 sobre Ensenyances Mínimes del Batxillerat. (BOE 21-10)

RD 1179/02-10-92 sobre Currículum del Batxillerat. (BOE 21-10)

OM de 30-10-92 que estableix els elements bàsics dels informes d'Avaluació.

OM de 12-11-92 sobre Avaluació a ESO.

OM de 12-11-92 sobre Avaluació i qualificació dels alumnes de Batxillerat (BOE 20-11).

OM de 12-11-92 sobre implantació anticipada del Batxillerat. (BOE 20-11)

Resolució de 29-12-92 sobre Currículum matèries optatives de Batxillerat (BOE 29-01-93).

OM de 12-01-93 que regula els programes de garantia social a l'apl.ant.de l'ESO

Resolució de 26-01-93 autoritzant Centres a incorporar-se al programa d'Integració 1993-94.

OM de 16-02-93 que amplia pel curs 1994-95 l'Integració a l'ESO anticipada.

Resolució de 28-05-93 per la que es regulen els Programes de Diversificació Curricular.

Resolució de 28-05-93 sobre criteris de promoció i titulació alumnes d'ESO.

RD 929/18-06-93: Reglament Orgànic dels I. de Secundària (BOE 13-07-93)

RD 929/18-06-93: Reglament O. I. de 2ària. Art. 08 a 32: Òrgans Unipersonals de govern.

RD 929/18-06-93: Reglament O. I. de 2ària. Art. 76-79: Dt. d'Orientació

RD 929/18-06-93: Reglament O. I. de 2ària. Art. 91 i 92: Tutories.

Real Decret 696/1995 de 28 d'Abril Ordenació de l'educació alumnes amb nee

Real Decret 732/1995 de 5 de Maig Drets i deures dels alumnes i normes de conv. (inc.)

OM de 30 de Maig de 1995 Vinculacions modalitats Batx. - E. Universitaris.

OM de 28 d'Agost de 1995 Avaluació amb criteris objectius

Resolució de 21-12-1995 Proves d'accés a la Universitat

Resolució de 12-01-1996 Programes de Garantia Social (Curs 1995-96)

Real Decret 83/1996 de 26 de Gener ROIES

OM de 14 de Febrer de 1996 Avaluació dels alumnes amb nee

OM de 14 de Febrer de 1996 Avaluació psicopedagògica

OM de 16 de Febrer de 1996 Ensenyances inicials de l'Educació bàsica pers. adultes

OM. de 28-02-199 Instruccions implantació ESO

Resolució 12-04-1996 Programes de Diversificació

Resolució 29-04-1996 Organització dels D.O.

Departament d'Orientació. Setembre de 1996

Real Decret 696/1995 de 28 d'Abril Ordenació de l'educació alumnes amb nee

Real Decret 732/1995 de 5 de Maig Drets i deures dels alumnes i normes de conv. (inc.)

OM de 30 de Maig de 1995 Vinculacions modalitats Batx. - E. Universitaris.

OM de 28 d'Agost de 1995 Avaluació amb criteris objectius

Resolució de 21-12-1995 Proves d’accés a la Universitat

Resolució de 12-01-1996 Programes de Garantia Social (Curs 1995-96)

Real Decret 83/1996 de 26 de Gener ROIES

OM de 14 de Febrer de 1996 Avaluació dels alumnes amb nee

OM de 14 de Febrer de 1996 Avaluació psicopedagògica

OM de 16 de Febrer de 1996 Ensenyances inicials de l'Educació bàsica persones adultes

OM. de 28-02-1996 Instruccions implantació ESO

Resolució 12-04-1996 Programes de Diversificació

Resolució 29-04-1996 Organització dels D.O.

- Llei orgànica de la qualitat educativa (LOCE) 23-12-2002

- Llei orgànica de l’educació (LOE) 23-05-2006

Aquesta és una recopilació de diversos escrits sobre educació que van des de l’any 1986 a l’any 2006.

Palma, febrer de 2009.

Antoni Ramis Caldentey