Preu: 2€Abril de 2013 Núm. 22

Entrevista:

ADF QUERCUS Foto: Pep Pedragosa

Tornen ELS

avinyó

Editorial

2 El Pedrís

De ple

elpedris@gmail.com

SALVADOR ESPRIUAprofitant que enguany s’escau el centenari del naixement de Salvador Espriu, un dels més grans escriptors catalans del segle XX, podem utilitzar algunes de les seves frases més conegudes per aplicar-les a l’actualitat en el nostre país.

“Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble”

Ara més que mai, Catalunya necessita la fidelitat de la seva gent: la llengua, la cultura, la història, l’economia, la subsistència mateixa, perillen en mans de l’Estat espanyol. Cal la força de tots plegats, la constància en les reivindicacions nacionals, per aconseguir sortir d’aquesta situació de submissió i degeneració cada vegada més evident.

“Els homes no poden ser si no són lliures”

La llibertat és un dret bàsic. Sense llibertat no hi ha vida personal i tampoc

no hi ha vida col·lectiva. La manca de llibertat determina l’explotació de l’home per l’home i l’abús d’uns col·lectius sobre d’uns altres, supeditats als seus interessos i als seus capricis.

“Hem vingut aquí per salvar-vos els mots, per accedir al ple domini de la terra”

La llengua és la sang de l’esperit. La reivindicació nacional de Catalunya té com a principal base avaladora la seva llengua. La llengua catalana, la llengua dels Països Catalans, és el principal nexe d’unió de la nostra societat. Es poden parlar altres llengües, com més millor, per establir la comunicació amb el món. Però cal preservar els nostres mots i, amb ells, la nostra terra, la nostra nació.

Després de cent anys del seu naixement (1913) i vint-i-vuit de la seva mort (1985), els textos d’Espriu són plenament vigents.

Redacció:

Geni Altarriba

Ramon Capelles

Andreu Craviotto

Montse Herms

Pep Pedragosa

Isabel Serra

Col·laboradors:

Sebastià Estradé

Joana Merelles

Jordi Puig

Fina Sala

Adam Vall

Benet Vendrell

Eudald Vilaseca

Disseny i maquetació:

Geni Altarriba

Josep M. Capellas

Josep M. Costa

Judit Domènech

Isabel Serra

Assessorament

lingüístic: Ramon Capelles

Coordinació: Montse Herms

Supervisió: Queralt CasalsQuim MoyaEugeni Vila

Distribució i

subscripcions :

Josep Careta

Bet Corominas

Anna Garrigó

Jordi Vilar

Remei Vilaseca

Sumari

Editorial . . . . . . . . . . . 2 De ple . . . . . . . . . . . . . 3 Des de l’ajuntament . . 4

Tribuna . . . . . . . . . . . . . . 5Al fons, a l’esquerra . . . . . 6L’esquerra nacional . . . . . 7De prop . . . . . . . . . . . . . 8Crònica . . . . . . . . . . . . . . 10

Conte de Sant Jordi . . . . . . 11Cultura i societat . . . . . . . . . 12Badallibres / La xarxa . . . . . 13Notícies de portada . . . . . . . 14Subratllats . . . . . . . . . . . . . . 15

Editorial

2 El Pedrís El Pedrís 3

De ple

Primers p lens de 2013 Text: Ramon Capelles Foto: Pep Pedragosa

SALVADOR ESPRIU

El 4 de gener es va fer un ple extraordinari per aprovar el pressupost i la plantilla municipal per a l’any 2013.El pressupost és molt moderat i auster, com correspon a un temps de crisi que, a més, el govern de l’Estat aprofita per escanyar la Generalitat i els ajuntaments.El capítol d’inversions reals serà incrementat una vegada es conegui la quantia de les subvencions demanades. La inversió més destacable serà la del projecte anomenat “Millora i regeneració de l’eix comercial”, que consisteix en la transformació a plataforma única dels carrers compresos entre la meitat del carrer Manresa i la meitat del carrer Major, per un import inicial d’uns 248.000 euros.Curiosament, el grup de l’oposició va votar en contra del pressupost. Sembla que troba que es dediquen massa diners a cultura.En el mateix ple, es va votar per unanimitat una Moció de rebuig de l’avantprojecte de la Llei orgànica de “Millora de la qualitat de l’educació” del govern espanyol.

El ple ordinari del 30 de gener, malgrat contenir 10 punts a l’ordre del dia i 12 preguntes de l’oposició, va durar una hora escassa. Com escassa també era l’assistència de públic (5 persones), cosa malauradament força habitual.Dels punts de l’ordre del dia, a part de la informació de la sentència sobre els terrenys de la Posa, segons la qual no s’hi pot fer l’activitat que els propietaris pretenien desenvolupar-hi, podem destacar les mocions presentades i votades conjuntament pels dos grups municipals “en defensa de les pensions” i de suport a la “Declaració de sobirania del poble de Catalunya i el procés de transició nacional” aprovada pel Parlament de Catalunya una setmana abans.

El ple ordinari del 25 de març va ser més llarg: 17 punts en l’ordre del dia i les 12 preguntes de rigor. També una intervenció del públic, per estrenar aquesta possibilitat acabada d’establir. Sigui per aquesta circumstància o sigui perquè era Setmana Santa, l’assistència de públic va ser superior a l’habitual: 10 persones.Cal destacar l’aprovació definitiva del projecte de “Millora i regeneració de l’eix comercial”. Aquest projecte té com a principals objectius donar prioritat a la mobilitat dels vianants, embellir la zona i promocionar el comerç. Té un termini d’execució de 8 mesos. Malgrat l’acceptació d’algunes de les al·legacions presentades pel grup de l’oposició, aquesta hi va continuar votant en contra. Es va aprovar també una moció del grup m u n i c i p a l d’ERC per de-clarar Avinyó municipi lliure de fracking. En aquest cas, amb l’abstenció del grup de CiU. Per altra banda, es van destinar recursos en fases successives a la connexió pendent de ramals del clavegueram a la depuradora, a la xarxa d’abastament d’aigua del Turic i a un mur de separació al polígon del Ponsic. Quant a les peticions presentades al PUOSC (Pla únic d’obres i serveis de Catalunya) 2013-2016, són, per ordre de preferència, per als projectes següents: urbanització dels carrers Joan Oró, M. Aurèlia Capmany i Entitats, millora de l’abastament d’aigua a Horta i urbanització dels carrers Sant Antoni, Can Serra i Ponent.

Eleccions al Parlament 2010

Des d’EL PEDRÍS volem remarcar que la informació apareguda en el número 21, desembre 2012, de la nostra revista sobre els resultats electorals a Avinyó de les eleccions al Parlament de Catalunya de l’any 2010, publicats per comparar-los als de l’any 2012, és la correcta.Volem lamentar que, en canvi, tant la de l’Avinyó Informa número 12, de desembre de 2012, com la del Parlem-ne número 11, siguin errònies.Publicar dades sense contrastar-les no fa cap bé al poble.

4 El Pedrís

Des de l’ajuntament Tribuna

E L P O R C I E L V I , N O U S P R O T A G O N I S T E S D EL A S E G O N A E D I C I Ó D E L A F I R A D E L S M A T I N E R S

Text: Eudald Vilaseca Foto: Pep Pedragosa

Un sopar de maridatge entre el porc Ral i el vi Abadal serà un dels nous actes que s’incorporen a la fira d’enguany. La jornada gastronòmica tindrà lloc el divendres 10 de maig al vespre al celler Abadal de Santa Maria d’Horta d’Avinyó.

La Fira dels Matiners creix. L’èxit i l’entusiasme que va despertar l’any passat fan que enguany augmenti el nombre de persones, comerços i empreses disposats a participar-hi d’una manera activa. És el cas de dues de les empreses avinyonenques amb més projecció: l’Escorxador d’Avinyó, del grup Roma, que comercialitza el característic porc Ral, i el celler Abadal, que produeix els reconeguts vins de la DO Pla de Bages. Els assistents al sopar de maridatge podran delectar el seu paladar combinant diferents tipus de vi amb els plats basats en el porc Ral que cuinaran prestigiosos cuiners. Les explicacions dels cuiners i dels sommeliers serviran per conèixer les propietats de cada producte per separat i la sinergia que s’obté amb la seva combinació. L’ambientació de l’època dels Matiners (1848) serà també present a l’acte.

El dia de la Fira dels Matiners és el diumenge 12 de maig, però els actes comencen ja el cap de setmana anterior. El dissabte 4 de maig hi haurà la 2a Cursa Nocturna dels Matiners, de 10 km de recorregut i 350 metres de desnivell positiu. La sortida serà a la plaça Major a les 21.30 h, i el recorregut anirà per pistes i camins de bosc al voltant del poble tot passant per llocs emblemàtics de la Guerra dels Matiners, que estaran degudament ambientats en l’època del combat d’Avinyó.

Si el divendres 10 de maig al vespre hi ha el Sopar Matiner de maridatge porc Ral – vi Abadal, el dissabte 11 al matí hi haurà una excursió guiada a la zona on, el 16 de novembre de 1848, va tenir lloc el combat d’Avinyó. Una sortida que permetrà conèixer sobre el terreny com les forces carlines concentrades a Avinyó i dirigides per Rafael Tristany es van imposar al regiment isabelí del brigadier Manzano que venia de Manresa per neutralitzar-les.

El dia de la Fira dels Matiners, el diumenge 12 de maig, el centre del poble estarà ambientat de manera que el visitant se senti transportat a mitjans del segle XIX. La jornada combina les parades de fira amb les representacions històriques. Les degustacions de porc i vi, dos productes típics del territori, seran protagonistes de la part comercial de la Fira. Les representacions històriques, a part d’explicar els fets succeïts el dia del combat d’Avinyó, volen donar a conèixer la situació social que es vivia a Catalunya en aquelles dates i que va motivar l’aixecament de la població contra les reformes econòmiques i socials que el govern de Madrid imposava amb l’objectiu de modernitzar el país. La Guerra dels Matiners (1846-1849) és la segona guerra carlina que va viure Catalunya, però en aquesta guerra la disputa successòria entre carlins i isabelins va començar a passar a un segon pla, mentre que les reivindicacions obreres, de la pagesia i dels costums tradicionals de la pròpia terra agafaven major protagonisme.

Un element t e c n o l ò g i c molt especial que també és protagonista d’aquesta Fira és el sistema de comunicacions anomenat telegrafia òptica que l’exèrcit isabelí va desenvolupar durant la Guerra dels Matiners per millorar la seva efectivitat en la lluita contra les colles carlines. La Torre dels Soldats va ser construïda en aquella època per tenir-hi un telègraf que es comunicava amb les poblacions veïnes. A la Plaça s’exhibirà una reproducció de la Torre dels Soldats i d’un aparell de telègraf òptic com els que s’usaren en aquella guerra, i el dia de la Fira al migdia els nens i nenes de l’escola Barnola ens faran una exhibició (amb tres telègrafs més) de com funcionava aquest curiós sistema de comunicacions.

4 El Pedrís El Pedrís 5

Des de l’ajuntament Tribuna

I N S O M N E Text: Sebastià Estradé Foto: residència Relat doctor en Dret i diplomat en Tecnologies de l’Espai Dibuixos: Benet Vendrell

E L P O R C I E L V I , N O U S P R O T A G O N I S T E S D EL A S E G O N A E D I C I Ó D E L A F I R A D E L S M A T I N E R S

Text: Eudald Vilaseca Foto: Pep Pedragosa

La nit del dia 10 a l’11 de març, auguri de Sant Antolí, el cervell se m’ha revenjat d’estar despert en hora de descans, a la

meva cambra de la residència Relat. Dintre del canal més enllà del d’àudio a la seva perifèria, per a audiència en intimitat,

sense cap avís m’ha declamat el nostre himne. Amb les veus del novell petit orfeó batejat Coral·lina.

Residència, residència. I si els parents ens visiten,Residència Relat, Relat. rebem amor, suport i costat.Som aquí donant presència Vivim, vivim ben alegres,de la nostra tercera edat. el món no se’ns ha pas acabat,Som feliços amb qui ens cuida i cantem les nostres lloances.amb amor ben tendre i constant. Residència Relat, Relat (bis).

Tot un bon sentiment que n’ha esperonat un altre, fent-me’l oïble amb les mateixes veus:

Catalunya, comtat gran, Qui és vostre capità? qui t’ha vist tan rica i plena. Quina és vostra bandera? Ara és l’hora, catalans, Quatre barres i un estel. de lluitar-hi sense treva. Capità, la Moreneta. Bon cop de pal. Bon cop de pal. Bon cop de pal, Bon cop de pal, defensors de la terra. defensors de la terra. Bon cop de pal. Bon cop de pal.

La lletra ha sorgit així, i dintre meu hi he pressentit una nova albada. Que ara crec que he de matisar amb la prosa que segueix a qualsevol gaudi emocional.Si, per a la Coral·lina –i vés a saber si altres cors-, la variant de l’himne nacional que ha emmarcat l’insomni fos induïble per a la seva gent, i sobretot per al seu polifacètic i abnegat conductor, Jordi Vilar, aquest podria forjar-ne una actual i representada empremta de la catalanitat.Davant dels cantaires, una filera de nens i nenes de cara al públic, porta a mà cadascun una modesta bitlla de fusta, amb la qual donen cada cop de pal.I amb el seu ressò i el de la darrera estrofa, entren en escena altres nens i nenes, tots ells dels que, des de lluny, han vingut a fer-nos costat a la nostra terra. Fent també filera, s’apropen als primers, amb els quals xoquen de mans com ho fan els esportistes després d’una bona jugada. I canvia el xip. Deixen les bitlles a terra i tots junts, nens i nenes, fan sardana. I canten unint i alçant les seves mans tendres:

La sardana de l’avellana. BONS COPS DE PEU. I estima la Pàtria!

Amics d’EL PEDRÍS, com que el nom és sinònim de seti i un seti és un lloc per a ocupar-hi algú o alguna cosa, perdoneu el meu insomni. Us prometo que, si altra vegada seguiu honorant-me amb sol·licitar les meves humils lletres, procuraré altres exposicions, ja que aquesta requereix esforç aliè a la meva fantasia. Millor dit, a la convicció que tota la nostra gent, grans i petits, de casa i d’altres contrades, tots junts enalteixen la nostra Pàtria. Que hem de preservar. Amb pacífics cops de pal. Ara, ja no pas amb cops de falç.

Al fons, a l’esquerra

6 El Pedrís

L A L L E N G UA C ATA L A N A Text: Ramon Capelles Foto: arxiu

president de la secció local d’ERC – Avinyó

El 14 de gener passat va fer cent anys que l’Institut d’Estudis Catalans (fundat el 1907 per Enric Prat de la Riba) va aprovar les Normes Ortogràfiques de la Llengua Catalana, les quals es van publicar el 24 de gener de 1913. És bo de recordar aquest fet ara que molts usuaris de les eines digitals tendeixen a escriure de manera que sovint resulta aliena a tota mena de norma ortogràfica o gramatical.

El català, com totes les llengües romàniques, va néixer per l’evolució del llatí vulgar local. Aquest procés fou molt lent. Malgrat la manca de documentació que ho demostri, es considera que ja estava clarament evolucionat al segle VIII. No obstant, el llatí clàssic fou el model gramatical durant segles i no es van fer estudis sobre el català fins a final del segle XVIII, tot i que ja s’utilitzava a les universitats per fer comentaris i aclariments des del segle XIV. Malgrat que al segle XIX es van publicar algunes gramàtiques, no tenien finalitat didàctica i la seva qualitat era dubtosa.

Ja a les Bases de Manresa (1892) es va posar de manifest la necessitat de codificar i estandarditzar el català.

L’acompliment d’aquesta tasca es basa fonamentalment en l’obra que Pompeu Fabra i els seus deixebles van realitzar al llarg del segle XX. Ja en les seves primeres gramàtiques (1891, 1898 i 1912, publicades en castellà), Fabra va partir del català parlat per convertir-lo en estàndard, fugint d’academicismes i, tot i que en la primera es basava en el català central, va anar introduint després les variants de tot el domini lingüístic català. La seva Gramàtica Catalana (en català) del 1918, basada en les normes aprovades el 1913, és la que es va considerar oficial, i fou completada per la gramàtica pòstuma publicada el 1956 (vuit anys després de la mort del mestre), que flexibilitzava en bona mesura el rigor de l’anterior. El 1932 va publicar el Diccionari general de la llengua catalana, en el qual s’han inspirat els que han anat sortint posteriorment per

anar posant la llengua al dia, com a element viu que és, especialment els que ha publicat l’Institut d’Estudis Catalans els anys 1995 i 2007.

Entre els divulgadors de l’obra de Fabra, hi trobem els seus contemporanis Antoni Rovira i Virgili, Emili Vallès i Artur Martorell. Més tard, podem esmentar Josep Miracle, Miquel Arimany, Albert Jané, Antoni Maria Badia i Margarit i Josep Ruaix. Altres grans treballadors de la llengua han estat: Antoni M. Alcover, Francesc de Borja Moll, Manuel Sanchis Guarner, Joan Coromines i Joan Solà. L’obra d’uns i altres és molt recomanable de llegir.

En l’aspecte social i polític, ja coneixem la situació en què s’ha trobat la nostra llengua dintre d’un Estat espanyol que no entén el plurilingüisme. El contacte interlingüístic sempre sol ser conflictiu; però més dintre d’un marc constitucional que consagra la desigualtat de les llengües i que fa que el català en surti perjudicat i discriminat, fet encara agreujat perquè la lectura que en fa el govern espanyol de torn és sempre restrictiva.

Ni que fos tan sols per motius lingüístics, el nostre desig d’independència estaria plenament justificat. Però no només tenim aquests motius. En tenim molts d’altres. I no serem lliures lingüísticament, ni culturalment, ni econòmicament, ni en cap dels aspectes de la nostra vida, fins que no ens traguem de sobre aquest llast insostenible.

Al fons, a l’esquerra

6 El Pedrís El Pedrís 7

L’esquerra nacional

AC T UA L I TAT P O L Í T I C A Selecció: equip de redacció Fotos: ERC i arxiu

L A L L E N G UA C ATA L A N A Text: Ramon Capelles Foto: arxiu

president de la secció local d’ERC – Avinyó

ERC NO PARTICIPARÀ EN CAP ESTRATÈGIA QUE POSI PERMANENTMENT EN QÜESTIÓ LES INSTITUCIONS CATALANES I EL PRESIDENT DE CATALUNYA.

EL PACTE PER LA LLIBERTAT “ERC serà el soci més fiable del poble de Catalunya i garantirà l’estabilitat del govern, que s’ha compromès a convocar el referèndum d’independència i utilitzar tot el marge que té per reduir les retallades.” Cristian Agudo, redactor en cap de l’Esquerra Nacional

NECESSITEM LES EINES PRÒPIES D’UN ESTAT“Si el govern espanyol ens pagués només la meitat dels 8.000 milions d’euros que ens deu en incompliments, no caldrien les retallades socials que ens imposa.” Oriol Junqueras, president d’ERC

INDEPENDÈNCIA“La majoria dels catalans vol la independència, encara que no siguin ni nacionalistes ni independentistes. (...) Fa uns anys, un grup reduït de persones érem independentistes perquè érem nacionalistes. Pensàvem que una nació no és plena si no és també un estat. Després s’hi van afegir independentistes que no eren nacionalistes. I ara s’hi ha afegit un tercer grup de gent, totalment majoritari, que si els preguntessis si són independentistes dirien que no, però el que sí que volen és la independència. En fred no serien independentistes, però, tal i com està la relació Catalunya-Espanya, veuen que és l’única solució.” Josep M. Terricabras, catedràtic de Filosofia

VOLEM UNA REPÚBLICA CATALANA AMB SOSTRE I FEINA,UNA CASA LLIURE I NETA“La nostra esperança passa per construir una Catalunya millor, i que de la pols, la pobresa i la porqueria neixi una criatura preciosa, un país nou, lliure, just, pròsper i net. Un nou país que demana i mereix el poble de Catalunya.” Alfred Bosch, portaveu d’ERC al Congrés

‘DESNONAR ÉS TAN LEGAL COM CRIMINAL, COM POT SER-HO LA PENA DE MORT’Joan Tardà, diputat d’ERC, ha defensat que el Congrés accepti la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per tal de permetre la Dació en pagament amb caràcter retroactiu.

‘UN CORREDOR MEDITERRANI QUE PASSA PER MADRID ÉS UN DESTRELLAT QUE NOMÉS RESPON A ESTRATÈGIES CENTRALITZADORES’“Espanya pretén novament marginar i discriminar els Països Catalans, les persones que vivim ací, la nostra indústria... “ Núria Arnau, secretària general d’ERPV

‘LA CIUTADANIA SAP QUE NO TOTS ELS POLÍTICS SÓN IGUALS. L’ÈXIT D’ORIOL JUNQUERAS N’ÉS UN EXEMPLE’ Jaume Barberà, periodista

Artur Mas i Oriol Junqueras

Oriol Junqueras

Josep M. Terricabras

Alfred Bosch

Joan Tardà

Núria Arnau

Jaume Barberà

De prop De prop

8 El Pedrís

ADF QUERCUS

Els àngels de la guarda dels nostres boscosText: Isabel SerraFotos: Pep Pedragosa

Sota el nom llatí de l’alzina, QUERCUS, s’hi aixopluga l’Agrupació de Defensa Forestal dels municipis d’Avinyó, l’Estany, Santa Maria d’Oló i Sant Feliu Sasserra, creada arran dels greus incendis que hi va haver a la muntanya de Montserrat i el seu entorn l’any 1986. Ens trobem amb el seu president, Ramon Puigoriol Bertrans, que ho és des del començament, al febrer del 1987, en què quedava registrada l’ADF; el tresorer, Manel Hinojosa Rodríguez, i el vocal Miquel Pont Tarter, en representació de tota l’Agrupació.

Ens expliquen que l’ADF la conformen els socis, que són propietaris forestals, i els voluntaris, i que per constituir-la hi havia d’haver un trenta per cent de propietaris apuntats. L’objectiu era i és defensar els boscos contra el foc i fer tasques de prevenció, com la neteja i conservació de camins forestals. També tenen un representant de l’Ajuntament.

Diuen que al principi, com que ho van muntar els pagesos propietaris, tothom hi posava el tractor, però ara cada vegada n’hi ha menys de pagesos i, per tant, menys efectius. Per això, en la mesura que s’ha pogut, s’han anat demanant a la Diputació

vehicles per facilitar la feina com ara els pickups 4x4 i camions. D’aquesta manera, el poble, els voluntaris, també podien ajudar.

Quants voluntaris hi ha? -Hi ha 90 voluntaris amb carnet per tenir accés directe al foc, però, quan hi ha foc, són molts més.

Qui pot presentar-se com a voluntari? –Tothom -diuen tots tres alhora-. Només cal posar-se en contacte amb qualsevol membre de l’Agrupació. Això sí, han de fer els cursets que la Federació del Bages organitza cada any a diferents pobles. Aquest any els fan a Sant Fruitós, tres dissabtes d’abril, i sembla que ja és ple.

Hi ha una edat concreta? -Des dels 16 anys fins als 65. A partir dels 65, les feines són diferents. Cal fer una revisió mèdica que certificarà la capacitació

per fer aquesta tasca de la persona candidata a voluntari, ja que, si hi ha algun accident i algú sense carnet o autorització es fa mal, la responsabilitat recau en l’Agrupació.

Com funciona i de quins mitjans disposen? -Tenim distribuïts entre els quatre municipis set cubes, quatre pickups amb aigua i un sense aigua, quatre camions i moltes llances... Per exemple, al Canadell tenen un pickup i una cuba, a Moratones hi ha una altra cuba, a Oló hi ha un camió de bombers... Els mateixos pagesos de vegades demanen de tenir un dipòsit al seu mas.Les basses repartides pel territori també són una clau important a l’hora de combatre un foc. Fa un parell o tres d’anys que vam construir una bassa de dos milions de litres d’aigua al Freixe -diu en Manel- que sempre és plena.Es manté per ella sola

-afegeix en Ramon-. És un punt d’aigua molt accessible per als helicòpters, també.

Quines obligacions tenen, els voluntaris? -En el moment que hi ha un foc s’han de presentar. Si el foc és a Avinyó, han d’anar al local de l’ADF, on es prenen les dades de la gent que surt. Si és a Oló, s’han de presentar a l’ajuntament, ja que no tenen local.

Així, deveu estar tot l’any de guàrdia? -Sí, perquè, en el moment que hi ha foc, els bombers truquen aquí. Les noves tecnologies, com els telèfons mòbils i els GPS, ens faciliten la comunicació, i moltes vegades és vital.

Com es finança l’ADF? -La Diputació ens subvenciona cada any amb uns 80 o 100 mil euros entre tots quatre municipis per manteniment de camins. Entre Avinyó i Oló serien uns 60 mil euros, l’Estany, uns 8 mil i

De prop De prop

8 El Pedrís El Pedrís 9

ADF QUERCUS

Els àngels de la guarda dels nostres boscosText: Isabel SerraFotos: Pep Pedragosa

Sant Feliu, uns 13 mil. A uns mil cent euros per cada quilòmetre de camí. És un pla de prevenció que cada municipi ja té, i hi va inclòs de passar cada quatre anys per un mateix camí. Està dividit per sectors. Aquest any a Avinyó toca el sector de Vilapudua, a Oló, el de Sau; l’any que ve, cap a Altimires, i anem fent la “rodona” cada quatre anys. Per aquests camins hi han de poder passar els bombers i tots els efectius que calgui.En el mateix pressupost hi entren els dipòsits d’aigua. També hi ha la figura dels informadors, que van a càrrec de l’Agrupació, els ajuntaments i la Diputació.

Cobren, els “ADF”? -No. Aquí no cobra ningú. És una entitat sense afany de lucre, si bé és cert que remenem molts diners, ja que, com hem dit, cada any la Diputació ens dóna cap a cent mil euros, i la Generalitat, fins ara, ens donava diners per

a la compra de cotxes, material i manteniment. Tenim un compte a nom de Quercus i els diners es van administrant a mesura que s’han de menester.L’única cosa que cobrem és una quota que es va pactar entre els ajuntaments i els pagesos propietaris (ja que quan vam muntar les ADF no hi havia diners) de 33 pessetes per hectàrea a l’any, que són uns 3.000 euros entre tots quatre municipis, i que no s’ha tocat des de fa 25 anys. Això seria per a despeses de gasoil.

Teniu estatuts? -Sí, ara els hem de renovar i, a més, farem un canvi de junta. Però costa que surti gent que es posi al davant.

Diuen que la seva feina és ajudar els bombers. I el que tenen de bo és que, quan ells saben d’un foc, hi van de seguida, amb vehicles ràpids, i no deixen que s’estengui. Després

ja arriben els bombers, però ells sempre solen ser els primers d’arribar-hi. És vital aquesta immediatesa; es guanya en efectivitat a l’hora d’apagar el foc. També, en tenir unes bótes grans (cubes), subministren aigua als bombers.

De vegades s’han trobat que, quan van a apagar foc, el que porta el camió amb l’aigua pot passar el control que els mossos fan a l’accés dels camins i els voluntaris que van al darrere amb un altre vehicle no; llavors opten per esperar-se, ja que el fet d’anar una persona sola, encara que porti un camió amb aigua, pot ser perillós...

Actueu també, si cal, com a protecció civil? -I tant! En cas de nevades tenim una Bulldozer, una màquina que va darrere el tractor i tira la neu als costats, i, si es donés el cas, és un cos disponible per a qualsevol servei d’emergència.

Una forma de prevenció d’incendis important és una bona gestió dels boscos. No fa massa dies que Quercus va visitar l’escola Barnola per explicar el funcionament de la caldera de biomassa. Una tasca pedagògica per conscienciar els infants sobre la importància de respectar i mantenir els boscos i l’entorn nets, tot fent tales selectives. Aquests residus esde-venen energia no contaminant.

Us van concedir un premi? -Vam presentar candidatura al Premi Palestra a la millor organització local per a la prevenció d’incendis forestals i al Premi Rossend Montaner a l’obra de prevenció d’incendis forestals millor adaptada al paisatge i al funcionament dels serveis naturals, que convoca la Diputació. Un any vam quedar empatats per al primer lloc amb Moià, i els van donar el premi a ells. El 2002 i el 2004 ens van concedir un primer accèssit.

Resumint, si veiem fum o foc al bosc... –Doncs cal trucar als bombers, al 112, i ells contacten amb l’ADF per confirmar-ho. I si el foc és a Avinyó, al telèfon de Quercus: 938387188 .

Finalment ens recorden que Medi Ambient és qui posa les dates de la prohibició de fer foc, que va del 15 de març al 15 d’octubre.

10 El Pedrís

Conte de Sant JordiCrònica

L’A S S A S S I N AT D E L N O I D E L S U C R E ( * ) Text: Andreu Craviotto Foto: arxiu

A la tarda del 10 de març del 1923, en Lluís, en Botella, en Comas i en Salvador es trobaren al bar El Tostadero de la plaça Universitat. Mentre el cambrer els servia un cafè, comentaven la tensa situació que es vivia als carrers de Barcelona, en un context en què

obrers i patrons dirimien les seves diferències a punta de pistola.

Salvador Seguí, com sempre, va agafar el terròs de sucre i se’l va posar a la boca directament; els seus companys ja no se’n sorprenien; de fet, ja l’havien batejat com El Noi del Sucre, per aquest peculiar costum.

Seguí opinava que les bandes de pistolers dels obrers i la patronal duien a una onada de violència en la qual els primers només tenien les de perdre.

En Comas va dir que, tot i això, havien d’estar preparats per si algun dia els atacaven; que ell sempre duia una arma a sobre. En Salvador també tenia la seva pistola belga, per si de cas.

Era l’hora de marxar; els tres amics es van acomiadar d’en Lluís Companys i van seguir cap a la Rambla. Un cop allà, en Botella es va desviar i en Salvador i en Comas van seguir el seu camí en direcció al Sindicat de Vidriers. Van passar pel carrer de la Cadena i, en arribar a la cantonada amb el carrer Sant Rafel, se sentí un tiroteig. Cap dels dos va tenir temps de treure l’arma.

En Comas, ferit, va aconseguir refugiar-se en una carnisseria, mentre en Salvador moria, estès a terra, a causa d’un tret al cap, segons va explicar posteriorment l’autòpsia.

Moments després, va passar pel lloc dels fets un sindicalista anomenat Josep Gardeñas. L’home es va

aturar, ja que la vestimenta del cadàver li va cridar l’atenció per la seva semblança amb la del seu amic. En aixecar el sac que el cobria, va horroritzar-se en comprovar que les seves sospites eren certes:

“El Noi del Sucre ha estat assassinat!”. En Josep no va poder evitar cridar aquestes paraules i en poc temps la notícia va córrer com la pólvora per tota la ciutat.

Al lloc de l’atemptat, s’hi va trobar una cartera amb la documentació

d’un afiliat del Sindicat Lliure. Aquesta organització, protagonista de gran part dels atemptats contra membres de la CNT, s’havia gestat entre les files del carlisme i rebia el suport de la patronal i del governador civil.

El dia de l’atemptat, Seguí s’havia reunit amb Lluís Companys, un advocat catalanista republicà que, amb el temps, arribaria a ser el president de la Generalitat. Ambdós ja havien compartit captiveri l’any 1920 i mantenien amistat i una certa afinitat.

Què hauria passat si aquell vespre en Lluís Companys hagués decidit allargar la xerrada amb en Comas i en Seguí tot acompanyant-los en direcció al Sindicat?

Això ja entra dins el terreny de l’especulació històrica.

(* resum del text publicat al llibre Històries de la història de Barcelona, de Dani Cortijo.)

Amb la mort de Salvador Seguí, el moviment anarquista català va perdre una de les figures més emblemàtiques. Internacionalista per naturalesa com a membre del moviment obrer, però profundament conscient que havia de ser en el marc d’unes nacions lliures. En un discurs al Secretariat de la CNT a Madrid va dir: “nosaltres, els treballadors, amb una Catalunya independent no hi perdríem res; ans el contrari, hi guanyaríem molt“.

L’exercici del dret a decidir plantejat per al proper 2014 pot ser la solució a l’atzucac on ens trobem immersos.

10 El Pedrís El Pedrís 11

Conte de Sant Jordi

U N PA Í S A M B T O T E S L E S L L E T R E S Text: Jordi Puig Il·lustració: Quim Moya

A l’any del replegament nacional hi arribàvem sense cap ganes de fer pàtria, no ens hem d’enganyar. En general, el concepte de comunitat s’havia superat; l’altre era una categoria esquàlida que malvivia de les engrunes de cadascú. Corrien encara algunes teories rònegues, polsegoses, que advocaven per la recuperació del tacte i l’olfacte en detriment dels darrers avenços en tecnologia sensitiva, però el gran cabal de la societat avançava a un ritme ben diferent. No eren temps propicis per aguantar-nos gaire estona la mirada, i això fa encara més lloable la resposta ciutadana davant d’aquell primer tancament de fronteres. El presagi il·lustrat –l’admonició— va arribar tard i amb cert desgast, però els llibres, finalment, ens farien lliures.

És cert que llavors no era el vertebrador espiritual que ha esdevingut en la nostra jove pàtria; nogensmenys, el llibre, sovint més nuu que alfabetitzat, gaudia d’un prestigi social incomparable. No hi havia cap objecte que vestís més un espai obtús que una d’aquelles cobertes farcides de pàgines. D’altra banda, de llibreries ja no n’hi havia cap, i la gran majoria del mercadeig literari es concentrava en el dia de Sant Jordi (que, no cal dir, va passar a ser la nostra diada nacional arran del replegament). Aquest context ajuda a entendre una mica més que d’una d’aquelles apoteòsiques fires de llibres se’n tracés la nostra ufana frontera. S’ha especulat molt sobre quina va ser la primera i la darrera guingueta de la immensa corrua que ens duria a la independència –l’inici i el tancament del cercle—, però les tensions ideològiques i els interessos repatanis de la indústria editorial no han deixat treure’n mai l’aigua clara.

El que sí que se sap és que va ser un regidor d’Urbanisme de comarques qui, mentre sobrevolava amb helicòpter unes hectàrees de verd desaprofitat en

la perifèria de la seva capital, va advertir per primera vegada que l’encavalcament entre fires municipals estava prenent les dimensions i el caràcter d’una fortificació, travessant autovies i polígons industrials follament i sense vocació comercial objectivable. Per sort, el rústec regidor, avui ministre de Duanes, tenia el dipòsit de l’helicòpter prou ple com per resseguir aquella superba corrua de guinguetes que avançava amb esperit llibertador pels asfalts esmolats de tots els encontorns. Va pessigar-se diverses vegades

les parpelles per descartar que aquella visió fos fruit de l’esgotament del viatge, però no delirava pas: el país havia estat encerclat per milers de venedors de llibres i les seves respectives guinguetes. Un cop va advertir les instàncies corresponents respecte a la magnitud del fenomen, aquestes no van

esperar ni tres hores a decretar l’establiment perpetu de la frontera literària i proclamar la independència política del poble encerclat.

Les pegues logístiques i les polítiques de proveïment van preocupar des del primer moment força més que la nova relació que s’hagués d’establir amb els estrangers que, amb més o menys justícia i conformitat, havien quedat fora del cercle. Val a dir que és en aquest punt on el nostre estimat país es va demostrar més per sobre del comú dels pobles. Un cop va ser votat que la naturalesa física i comercial de la frontera romangués intacta (de no ser pel consolidat humanisme del ministre d’Autogestió i Comerç les guinguetes de la llibertat haurien deixat ben aviat de vendre llibres per lliurar-se a negocis sense ànima), hom va veure’s empès a aixecar la mirada del seu melic i dels seus artefactes accessoris, i va passar de viure en un nínxol a viure en un edèn farcit de lletres.

Crònica

L’A S S A S S I N AT D E L N O I D E L S U C R E ( * ) Text: Andreu Craviotto Foto: arxiu

L’últim dia de l’any passat va morir el Dr. Moisès Broggi, a l’edat de 104 anys. Va ser un gran cirurgià i un referent ètic per als metges, defensor de la tecnologia aplicada a la medicina, però sobretot del contacte del metge amb el malalt. Va actuar com a cirurgià de les Brigades

Internacionals durant la Gerra Civil i, després, la repressió franquista el va apartar de la medicina pública. Fou també un home savi i compromès amb la causa de la independència de Catalunya, la qual va defensar activament fins al final de la seva llarga vida.

Cultura i societat

I M A LG R AT T O T. . . Text: Geni Altarriba Foto: arxiu

Mirar les notícies, llegir la premsa o escoltar les tertúlies de la ràdio o dels cafès ens ha convertit, en aquests últims temps, en dipòsits humans de benzina amb un llumí encès al costat.

Esmorzem amb corrupció, dinem amb la crisi i sopem amb l’espoli fiscal i, a fe de déu, que són plats de mal pair, que no alimenten, però ens engreixen de desànim, indignació, desesperança i molta mala llet.

En aquest context de crispació i del “tot per a mi i, si en queda, també per a mi”, encara hi ha, sortosament, col·lectius que, sense fer soroll i treballant com formiguetes, fan la vida més fàcil als altres. Són moltes les associacions i organitzacions que, sense ànim de lucre, posen el seu granet de sorra a la nostra societat. Així, entitats com Creu Roja, Càritas, Stop Desnonaments i tantes d’altres s’han convertit en un membre més de moltes famílies de casa nostra.

Aquest petit país nostre de virtuts i molts defectes té un valor indestructible que ens fa molt grans: la solidaritat. Els exemples més clars: La Marató de TV3 o el Banc dels Aliments i, si em permeteu la ironia, la solidaritat catalana envers l’estat espanyol.

Però a prop, molt més a prop, aquí a Avinyó i a banda de les entitats del nostre poble que fan una gran tasca cultural, esportiva i social, tenim un bon nombre de persones que, a títol individual i altruista, donen molt a canvi de res.

Estic parlant dels voluntaris que, dia sí i l’altre també, acompanyen els avis de la residencia, hi parlen o hi passegen.

Estic parlant de les persones que, setmana rere setmana, netegen l’església, la guarneixen amb els millors rams i l’empolainen per Nadal, Setmana Santa i festes de guardar.

Però també parlo d’aquella dona que cada dia truca a la porta de la veïna, que és gran i viu sola, per preguntar-li si ha passat una bona nit. O d’aquella altra que, quan va a comprar, porta el pa i la fruita al seu veí. O d’aquell que cada tarda va a jugar al truc o a fer companyia a un malalt, o de la mestressa de casa que, després de rentar els plats, es mira “La Riera” amb la iaia del carrer de més avall, o…

Us n’adoneu? A vegades, massa vegades, els arbres no ens deixen veure el bosc. Tenim molts motius d’estar enfadats amb el món corrupte, egoista, manipulador que ens ha tocat viure; però al nostre entorn més proper tenim aquests petits gestos quotidians, en els quals val la pena emmirallar-se, que ens han de fer adonar que amb molt poquet podem fer un xic més feliços els altres. A Avinyó en tenim molt bons exemples.

A tots ells, Gràcies.

D R . B R O G G I

12 El Pedrís

Dr. Moisès Broggi (Foto: arxiu)

El Pedrís 13

ELS MÉS CLUB DE LLEGITS LECTURA Text: Fina Sala Text: Joana Merelles bibliotecària Fotos: arxiu

Selecció: Adam Vall

“En lloc d’amagar-se avergonyit i plegar, el tio va i dóna lliçons!! Els collons de Duran i Lleida són estratosfèrics!” –X. Sala i Martín-.

“En un món sense dones ningú demanaria Lambrusco ni San Franciscos” –Empar Moliné-.

“OLA AMIJOS. Ja sóc al carrer, com un Carromero qualsevol” –Jair Domínguez-.

“De moment, totes les sigles dels partits emmerdats encaixen bé: corrupCiU, corruPPció, corruPSCió” -Cesk Freixas-.

“De Guindos dirà res a S’AGARÓ? GOSARÀ? SOGARÀ Catalunya tot posant-li la corda al coll?” –Màrius Serra-.

“Rubaljoy demana la dimissió de Rajolcaba” –Feliu Ventura-.

“Ara que ens posem a fer un estat nou, estaria bé construir-lo tan a prop de la utopia com puguem, no?” –Roc Casagran-.

“El poder és talment com un violí: s’agafa amb l’esquerra i es toca amb la dreta” –David Fernàndez-.

“Es veu que, si vas a dinar al restaurant La Camarga, hi has d’anar un parell d’hores abans per fer les proves de so...” –Oriol Iglésias-.

“-Em podries posar un Gin-TòniCantó? -Perdona, no sé com... –Res, igual que els altres però molt curtet, molt curtet, molt curtet.” –Quim Masferrer-.

“No denunciarà ningú com a racista això que la fumata sigui blanca si hi ha notícia positiva (per a ells), i negra si no n’hi ha?” –Quim Monzó-.

Novel·les per a adults:

- El silenci de les vinyes. Gisela Pou

- Cada gota de tu vida. Yolanda Sáenz de Tejada

- Sherlock Holmes resol tres casos. Sir Arthur Conan Doyle

- Misión olvido. María Dueñas

Novel·la juvenil:

- Vols ser el nòvio de la meva germana? Maite Carranza

- Pinyons de maduixa. Josep Gòrriz

- Detectiu Conan. Gosho Aoyama (còmic)

Contes per a infants:

- El dofí. Montse Ganges

- De qui és aquest nas? Fiona Munroe

- Mira quines orelles. Liesbet Slegers

L’última reunió del Club de Lectura es va fer el dia 11 de febrer, i el llibre que es va comentar va ser Diumenge va ploure tot el dia, de Philippe Delerm, que és un escriptor francès.

Al començament de la trobada, en el comentari d’aquest llibre no hi havia la unitat d’opinió que hi ha altres vegades, ja que aquest no havia agradat a tothom; però, després de parlar-ne durant una estona i posar en comú les opinions, vam arribar a la conclusió que era la història d’un home gris i que volia passar sense que ningú es fixés en ell, i ho va aconseguir.

Com sempre, la trobada va ser molt amena i van sortir temes molt interessants.

La propera trobada la farem el dia 22 d’abril i commemorarem Sant Jordi. Llegirem el llibre De tot cor, escrit per uns quants escriptors del Bages, entre ells l’escriptor avinyonenc David Clusellas.

No cal dir que tothom qui vulgui hi esta convidat.

Badallibres La xarxaCultura i societat

I M A LG R AT T O T. . . Text: Geni Altarriba Foto: arxiu

12 El Pedrís

Sabíeu que......un de cada set habitants va fer un préstec a les biblioteques de Catalunya l’any passat?Un milió vint-i-tres mil préstecs!Vint-i-cinc milions de visites!

Subratllats

L’actualitat de l’últim trimestre en les portades dels diaris

En Por tada . . . Selecció: Eugeni Vila

Inauguració de l’Eix ampliat

4 de gener de 2013

TGV cap a Europa6 de gener de 2013

Sense millora econòmica25 de gener de 2013

Trimestre de pagaments i espies

1 de febrer de 2013

Escòcia ja té data per al referèndum

22 de març de 2013

Relleu al Vaticà14 de març de 2013

Notícies de portada

14 El Pedrís

El Pedrís 15

Text: Montse Herms Foto: Judit Domènech

L’entorn condiciona la vida de les persones i el seu nivell de benestar. Totes les intervencions que es van fent –arranjament de carrers, millora de la seguretat dels vianants, mobiliari urbà funcional,

zones enjardinades cuidades, camins transitables que ens apropen a la natura (heu vist la cara neta del Pont Vell?)- van aconseguint un poble més endreçat i amable. Des d’EL PEDRÍS, i ara que arriba el bon temps, us animem a deixar el cotxe a casa i anar a peu pel poble. A banda d’estalviar carburant i evitar contaminació, et trobes amb la gent, dius bon dia, fas la xerradeta..., petites coses que són gratificants i que també contribueixen al benestar. És un dels avantatges que tenim de viure en un poble petit.

Subratllats

El 23 de gener d’enguany, al Parlament de Catalunya es va votar i acceptar el dret dels catalans a decidir el nostre futur per mitjà d’un referèndum. La secció local de l’Assemblea Nacional Catalana ens va convocar a la Plaça per celebrar aquesta jornada històrica: lectura del manifest, himne nacional i, presidint l’acte, una gran estelada resseguida d’espelmetes enceses. Els símbols són importants.

El diumenge 3 de març va tenir lloc l’assemblea general anual de la Germandat. És, de bon tros, l’entitat amb més nombre de socis -més de 900- i d’una llarga tradició al poble. Actualment i segons va informar el president, no es fan nous socis, i per llei de vida se’n van morint, la qual cosa, a la llarga, pot comportar dificultats de pervivència. Donada la poca assistència a la convocatòria i amb l’objectiu de millorar la informació i el coneixement de l’entitat, la junta es va avenir a redactar una acta amb el contingut dels temes tractats a la reunió i fer-la arribar als associats.

Un estudi de la FAO alerta que 1/3 dels aliments que es produeixen al món acaba a les escombraries o fets malbé. Els avinyonencs també formem part d’aquesta absurda, obscena, realitat, ja que no és estrany que, en obrir un contenidor de brossa, hi trobis aliments perfectament envasats.

L’aula sociocultural El Refugi és un espai jove que es va consolidant. Amb motiu de la “Setmana per la igualtat de gènere”, s’hi han programat moltes activitats lúdiques i formatives.

Volem subratllar l’encert d’aquesta iniciativa que, de ben segur, potenciarà conductes que evitaran la perpetuació d’una relació desigual pel fet de ser dona o home.

Subratllar totes les activitats que s’han fet és difícil en un espai com aquest. Destaquem, però, per la seva qualitat el concert “Jazz Machín”, amb Santi Careta i la seva banda, que va emocionar un públic més que entregat. I continuant amb músics del poble, cal esmentar el grup Maia, del qual forma part el Guillem Vilar, que ens va fer gaudir amb una mostra del seu darrer treball “Miracles ambulants”, i finalment el concert “La perfecció del caos” del grup DEPT, amb el baixista avinyonenc Pere Borralleras.

Hem de lamentar la mort de Josep Balasch, alcalde d’Avinyó des del 1999 fins al 2011. Des d’EL PEDRÍS volem agrair la seva intensa dedicació al poble durant tots aquests anys.

Breument:

Recicòmode és un servei del poble, producte de la iniciativa privada, de recollida a domicili i transport de deixalles de tot tipus i de tota mida. Dos telèfons de contacte: 620365166 i 680710313.

Sabíeu que als voltants d’Avinyó hi ha una zona d’orquídies silvestres? El GEA ha preparat una sèrie d’activitats per tal de donar a conèixer aquest indret i..., si hi passem, compte de no aixafar-les!

La UBSA, conjuntament amb la regidoria de Promoció Econòmica, ha instal•lat a la façana dels seus establiments unes banderoles que fan més visibles els serveis que ofereixen.

Per acabar, un subratllat de felicitació adreçat al nostre col•laborador Sr. Sebastià Estradé pels seus esplèndids noranta anys.

Notícies de portada

14 El Pedrís