El cau dels barrufets tercer trimestre 2010

revista2010_3 15/6/10 15:22 Page 1

Composite

C M Y CM MY CY CMY K

1. llengua

opinió

8

7

6

13

18

22

26

30

35

TALLERS DE LLENGUA A L’ESCOLA

DISLÈXIA, EL TRASTORN INVISIBLE

PARTICIPEM!

39 BREUS

3 EDITORIAL

2. coneixement del mediCOM APRENDREDEL NOSTRE ENTORN?

L'ART NO TÉ EDAT!3. expressió artística

4. matemàtiquesFEM MATEMÀTIQUES!

AUCA DE FESTES!5. les festes

6. participació i autoavaluacióPARTICIPACIÓ I AUTOAVALUACIÓ

7. sortides i colòniesANEM DE COLÒNIES

barrufet 2010 4/6/10 14:58 Página 2

EDITORIAL

3

editorial

Teniu a les mans un nou exemplarde El Cau dels Barrufets, la revistade l’escola.

Les revistes, des dels seus inicis als anys 70 (ambciclostil i grapades pel mateix alumnat), semprehan tingut un doble objectiu: per una bandapromoure les ganes d'escriure de les nenes i nens,

perquè, quina millor motivació per a l’escripturaque escriure i dibuixar coses de la seva experiènciadirecta que s’han de publicar en una revista quellegiran a casa?

Però també han tingut l'objectiu d'acostar a lesfamílies el que es fa a dins l'escola; una funciócomunicativa. Explicar, mostrar, difondre, a tota lacomunitat educativa treballs o activitats que avegades, perquè formen part de la vida quotidianadel centre, ni ens adonem que es realitzen.

En cada una de les revistes, per tant, es trobaexplicada la vida de l'escola amb tota la sevariquesa i complexitat. Per arrodonir-ho més, de fauns anys, en la revista del tercer trimestre es tractaun tema monogràfic: el tractament de la música, elstallers de llengua, les matemàtiques a l'escola...Una revista diferent, va ser la de finals del curspassat: especial 40 è aniversari de l’escola!

Però aquesta revista que teniu a les mans, sorgeixd'una demanda concreta realitzada en el ConsellEscolar. Les persones que representen mares ipares van manifestar la preocupació que el ProjecteEducatiu de Centre no era prou conegut per moltesfamílies i entre les accions que es podien realitzarva sorgir la idea d'elaborar una revista per acostar elProjecte a tothom.

I aquí vindria la pregunta: Què és el ProjecteEducatiu (PEC)? Segons la Llei d'Educació deCatalunya (LEC) “és la màxima expressió del'autonomia dels centres educatius, recull laidentitat del centre, n'explicita els objectius,n'orienta l'activitat i hi dóna sentit amb la finalitatque l' alumnat assoleixi les competències bàsiques iel màxim aprofitament educatiu". O dit de maneramés entenedora, és aquell document on es recull lafilosofia general del centre.

El nostre Projecte Educatiu va ser revisat el curs2006-2007 però cada curs se’n revisa i actualitzaalgun aspecte, en funció de les noves necessitats.Conté aquests apartats.

• El context de l’escola: situa l'escola en la sevahistòria perquè les escoles, com les persones, elspobles o qualsevol col·lectiu, s'expliquen a partirde les seves històries.

• Trets d’identitat: Situa l’escola com aparticipativa, pluralista, arrelada i oberta al'entorn i coeducativa.

• Principis pedagògics: En aquest apartat es tractade línia metodològica, els trets bàsics de lesrelacions d'ensenyament-aprenentatge; criteris deselecció i seqüenciació dels objectius i delscontinguts; de l’ avaluació i autoavaluació, Tambéde plantejament educatiu en l’atenció a ladiversitat; de l’educació afectivo-sexual; de lessortides i colònies, la piscina i els tallers.

• El projecte lingüístic: tractament de la llenguacatalana, la castellana i l'anglesa

• Principis organitzatius: com està organitzat el

centre i l'organigrama de funcionament.


Vist així, pot semblar que el PEC és només unllistat de paraules, però posarem alguns exemplesperquè s'entengui millor.

En l'apartat “Escola participativa de trets

d'identitat” hi podeu llegir:

El diàleg i la participació són fonamentals pelfuncionament de l’escola, que s'enriqueix icreix amb les aportacions de tothom que hivulgui col.laborar.La tasca educativa es fonamenta en lainterrelació entre les persones que la formen, elrespecte mutu, el diàleg, la reflexió, lacol.laboració i la solidaritat.Es potencia l’intercanvi i el treball entrel’alumnat dels diferents cursos per afavorir elcaràcter “familiar” (tothom es coneix) del’escola.

Aquest tret d'identitat es concreta de moltesmaneres, però sobretot, afavorint i potenciant lesactivitats i l'intercanvi entre iguals. Els nens i lesnenes poden donar la seva opinió i fer propostessobre el que els passa a elles i ells, sobre la vidade l'escola, sobre els conflictes en què es troben...en els consell de classe i ara, també, d'escola.D'aquí se'n desprenen també els tallers(d’expressió, de llengua, de Sant Jordi), activitatsconjuntes entre cursos o cicles... També que lafesta de Carnestoltes sigui un espai deconeixement col.lectiu, i l’anada conjunta a laplatja al final del segon trimestre.

Però el Projecte Educatiu afecta també elprofessorat: és per això que tenim una organitzaciómolt horitzontal i que les responsabilitats delcentre estan molt repartides perquè, si bé hi ha unequip directiu, moltes de les tasques que licorrespondrien les duen a terme mestres diversosque volen acceptar les responsabilitats globals delcentre més enllà de les pròpies de la seva tutoria omatèria.

En l'apartat “Línia metodològica dels principis

pedagògics” podem llegir:

Entenem l’ensenyament com un procés que hade promoure en l’alumnat capacitats que elsajudin a créixer en el coneixement propi, en lallibertat personal, la creativitat, el sentit crítici també en el sentit de la responsabilitatsocial. Som conscients, però, que l’escolaritatés un element més d’aquesta educació donatquè la família i l’entorn també juguen un papermolt important en el desenvolupament de lescapacitats físiques, afectives, socials iintel.lectuals de l’ alumnat.

/.../ Aquesta explicació ens pot ajudar a entendreperquè les diferents matèries s'intenta treballar-lesa partir de coneixements propers a l'alumnat operquè treballem sense llibres de text o perquè enla mesura de l'edat de les criatures en les diversesmatèries es tractin realitats el màxim d'actuals.

I encara en el mateix apartat podem llegir:

Considerem que l'activitat física i mental delnen/a és la base del procés d’ensenyament-aprenentatge, que l’ajuden a descobrir tot allòque hi ha al seu abast pel seu propi esforç. Peraixò cal potenciar de manera progressiva lescapacitats de l’alumnat, sigui quines siguin lesseves circumstàncies personals, iparal.lelament donar-li a conèixer unesestratègies d’aprenentatge perquè cada vegadasigui més autònom en el seu procés deformació. Entre aquestes estratègies destaquemel coneixement i l’acceptació de l’error.

La nostra acció educativa va dirigida, també adesenvolupar en l’alumnat el gust per aprendrei la satisfacció per la feina ben feta.

En l'organització de les aules de l'apartat “Trets

bàsics de les relacions d'ensenyament-

aprenentatge”, hi podem llegir:

Es considera molt important que l'alumnat i lesmestres es trobin còmodes en l'espai en quèhan de conviure i que a la vegada s'adeqüi alsobjectius educatius proposats. Per aquestmotiu, el mobiliari i els materials estan

editorial

4


distribuïts dins les aules de manera que facilitii faci possible:La mobilitat dels nens/es d'un lloc a l'altresense molestar als altres companys/es queestan treballant.La realització d'activitats simultànies.L'afavoriment de la interacció dels nens/esentre si i amb la mestra, així com la possibilitatde diversos tipus d'agrupaments i d'atencióindividualitzada.El desenvolupament dels hàbits d'ordre,endreça i autonomia en la utilització delsmaterials.

A partir d'aquest text, podeu entendre que lamanera com seuen les nenes i els nens a l’escolano és fruit de l’atzar sinó que és una decisiójustificada pedagògicament.

Pel que fa al plantejament educatiu en l’atenció a

la diversitat, també dels “Trets bàsics de les

relacions d'ensenyament-aprenentatge”:

Atendre a la diversitat, per l’escola, significadonar a cada nen/a els elements pedagògicsnecessaris perquè pugui desenvolupar al màximles seves capacitats personals, afectives,cognitives, de relació… fent especial atenció al’alumnat que per les seves característiquesfísiques, culturals, socials o psíquiques elssigui més necessari l’estímul i el suport.

Per això, es planteja que les activitats diàriesde l’escola permetin un treball diversificat dinsde l’aula: activitats de racons, desdoblament degrups, diversificació de les propostes detreball…

S’entén, doncs, que no només es reconeixl’existència de la diversitat entre nenes i nens, sinóque es preveu ja en el PEC, que ha d’organitzar elcentre per poder atendre les criatures que honecessitin.

Sobre sortides i colònies també dels “Trets bàsics

de les relacions d'ensenyament-aprenentatge”,

podem llegir:

L'objectiu global de formació de la nostraescola demana una estreta relació amb el mónexterior. És indispensable, per tant, laprogramació d'activitats periòdiques perrealitzar fora de l'escola: sortides i colònies.

/.../ Els nens/es aprenen a usar la sevaautonomia i la seva responsabilitat, perquè lessituacions en què es troben són diferents a leshabituals. Els hàbits de convivència adquiritses posen en pràctica i en generen d'altresnascuts de les necessitats puntuals que al'escola no s'haurien trobat mai.

Es pot entendre, doncs, que les activitats en espaisdiferents de l’escola no serveixen només perquè“les nenes i nens s’ho passin bé”, que també ésimportant, però en les sortides i colònies, a mésdel contacte amb el món real, es desenvolupenobjectius d’autonomia personal i responsabilitat.

Per explicar de manera pràctica aquest projectehem escollit alguns aspectes bàsics de la vida del’escola i les nenes, nens i mestres els expliquenno per cursos, sinó al llarg de l’escolaritat. I quanes selecciona, es deixen de banda alguns aspectesque no vol dir que siguin menys importants. Algunaspecte l’expliquen dos cursos i d’altres tres.Aquesta manera d’organitzar la revista és una altramanera d’explicar el dia a dia de l’escola queesperem que us agradi, que en gaudiu amb la sevalectura i, sobretot, que ajudi a fer partícip a tothomdel Projecte Educatiu de l’Escola Barrufet. Aquestssón els apartats:

Colònies i sortides: P4 Elefants, 1r Lleons illeones, 5èBConeixement del medi: P3 Tortugues, 1r âligues,Expressió artística: P5 Foques, 2n SerpsFestes: P4 Balenes, 4t Éssers fantàstics, 6èBLlengües: 2n Ocells, 3r Llops i llobes, 5èAMatemàtiques: P3 Cargols, 4t MineralsParticipació i avaluació: P5 Rats-penats, 3r Fonsmarí, 6è A

editorial

5


PARTICIPEM!

opinió

6

Els pares i mares de l’escola Barrufet hem fet una aposta decidida per l’escola pública, laica,

participativa i de qualitat. L’AMPA, l’associació de pares i mares, és el principal interlocutor entre lesfamílies i l’escola. Totes les escoles públiques del nostre país tenen una AMPA, a la qual les famílies s’hi

associen voluntàriament. Això permet una col·laboració activa dels pares i mares en aspectes importants

del funcionament del centre. A l’escola Barrufet, el percentatge de famílies inscrites a l’AMPA supera el90%, una dada que ens satisfà tot i que aspirem al 100%.

Ser soci de l’AMPA ofereix l’oportunitat de participar activament, assistint a les assemblees i formant part

de les comissions de treball (responsables de preparar, entre altres, el servei de menjador, les activitats

extraescolars, els casals d’estiu o l’acollida al matí). Per descomptat, pertànyer a l’AMPA dóna dret a ser

membre de la Junta Directiva que, regularment, es reuneix amb el Claustre de mestres en els anomenats

Consells Escolars, l’espai on famílies i professorat aborden els temes rellevants de la nostra escola. Ser

soci de l’AMPA implica una quota anual, amb la qual es fa front a les despeses que comporta estar

adherits a la FAPAC (Federació d’Associacions de pares d’alumnes de Catalunya) i es cobreixen les quotes

d’assegurances, les quotes de les associacions i les despeses que generen la revista i la festa de fi de

curs.

En el nostre cas, l’AMPA gestiona també el que anomenem les despeses de funcionament, és a dir, latotalitat de les despeses que comporta l’escola i l’educació dels nostres fills i filles. Tot i que el

Departament d’Educació considera suficients els diners que aporta, des de l’AMPA creiem que per poder

oferir una educació de qualitat calen, entre d’altres consideracions, més recursos econòmics. Aquesta

quota mensual, idèntica per a tots els nens i nenes, possibilita dur a terme el projecte educatiu de

l’escola i fer viable una educació de qualitat i no discriminatòria. Amb aquesta quantitat l’escola paga els

llibres dels nens i nenes, la part del material escolar que no es pot finançar amb els diners que aporta

l’administració, la piscina, les sortides escolars i les colònies, entre altres. Es garanteixen, així, elsprincipis clau del projecte Barrufet: la solidaritat, la igualtat i la cohesió perquè mai cap alumne quediexclòs d’activitats per manca de recursos econòmics.

Contràriament al que es podria pensar, aquest tipus de funcionament que els pares i mares de l’escolaBarrufet hem decidit lliurement impulsar i mantenir, abarateix costos a les famílies (la compra massiva de

llibres surt millor que el seu abonament individual, per exemple) i pot resultar, al capdavall, més

econòmic per a les famílies que el pagament fraccionat de llibres, material i les diferents activitats.

Per mantenir una AMPA forta us demanem la vostra implicació. Participeu en l’AMPA, feu-la progressar.L’escola i les famílies establim, en la majoria de casos, una llarga relació de nou anys. Quant més fluïda i

intensa sigui, més beneficiosa esdevindrà per els nostres fills i filles.


opinió

7

El passat dilluns 19 d'abril la Neus Buisan, presidenta de

l'Associació Catalana de la Dislèxia, va oferir la xerrada:

“Dislèxia: Per què em costa tant aprendre?” a l'aula

d'anglès de la nostra escola. En aquesta xerrada es

pretenia donar una visió general d'aquest i d'altres

trastorns d'aprenentatge que poden experimentar els

nostres fills i filles al llarg de la seva vida escolar.

Amb l'assistència d'una cinquantena de pares i mares

d'aquesta i d'altres escoles, així com d'una representació

de l'equip de mestres de Barrufet, es van donar unes

breus nocions generals per tal d'ajudar a entendre i

reconèixer aquest trastorn que sovint passa desapercebut i

que genera un alt index de frustració entre els nens i

nenes afectats que no entenen el que els hi està passant i

que poden acabar amb una pobre imatge de si mateixos i

una baixa autoestima si no reconeixem quin és el seu

problema.

La dislèxia es caracteritza perquè les adquisicions de la

persona en l'àmbit de la lectoescriptura es troben molt per

sota del nivell esperat en funció de la seva intel ligència i

la seva edat cronològica. Es manifesta · amb una

dificultat d'automatització especialment en la lectura,

l'ortografia i, en ocasions, també en el càlcul aritmètic.

Què seria típic? Les dificultats a l'hora d'aprendre

seriacions (tots sabem dir els mesos de l'any, proveu a fer-

ho amb el mateix ritme però al inrevés), dificultats per

aprendre les taules de multiplicar, dificultats per aplicar

les regles ortogràfiques (les coneixen però com no les

automatitzen no les apliquen), molta lentitud a l'hora de

llegir, poca comprensió dels textos llegits, ...

A nosaltres, els adults, també ens costa entendre aquest

trastorn invisible. La mateixa Neus Buysan, dislèxica,

comentava la sorpresa d'alguns companys de feina al

assabentar-se de la seva “condició”... “ah!..doncs no ho

sembles pas!”... efectivament, aquests nens i nenes no

tenen taques ni erupcions però esdevenen nens i nenes

incompresos dels que sovint sentim: “cal que s'esforci

més”, “ja madurarà”, “té més ganes de jugar que no pas

de treballar”,...

Cal entendre que els dislèxics tenen una manera diferent

d'aprendre i el sistema educatiu actual, basat en

lectoescriptura, no els ajuda. Els nostres fills o alumnes

s'han d'enfrontar amb un sistema educatiu que espera

que aprenguin a llegir i a escriure dins d'uns terminis

establerts i amb suficient habilitat per afrontar els estudis

posteriors. Quan no ho fan, cal analitzar correctament les

causes i aquí és on entra la importància de la detecció

precoç de possibles trastorns d'aprenentatge. La

col·laboració de tots els elements implicats en l'educació

dels nens i nenes (pares, professors, administració) és

vital.

Els i les mestres han d'adaptar els objectius

d'aprenentatge a la diversitat d'alumnes que tenen a

l´aula. Cal fer grans adaptacions dins de l'entorn escolar

per acollir a aquests nens i nenes?.. no.. de fet sorprèn el

que s'aconsegueix si es tenen en compte petites coses:

– No fer-los llegir en públic si no ho desitgen

– No penalitzar els exàmens per ortografia o per omissió

de lletres. Pactar sobre quines faltes es penalitzaran i

quines no

– No fer copiar tots els enunciats

– Donar més temps a l'hora de fer exercicis

– Valorar la possibilitat de fer algun examen oral

– Permetre que puguin completar apunts/agenda amb els

d'un company o companya

– ...

Podeu trobar molts més consells a:

http://www.xtec.cat/serveis/eap/a8900271/consells.pdf

Ampa, Escola Inclusiva, mares, pares, mestres, els

membres d'aquesta petita comunitat som els que tenim a

les nostres mans ajudar a aquests nens i nenes i cal

treballar plegats ja que a tots i totes ens interessa el

mateix: el seu benestar.

Més informació a l'Associació Catalana de la Dislèxia:http://www.acd.cat

DISLÈXIAEl Trastorn Invisible


llengua1

8

TALLERS DELLENGUA A L’ESCOLA

Un dels objectius de l’escola és que les nenes iels nens facin seu el procés d’aprenentatge ique en siguin els i les protagonistes.

Des de fa una colla d’anys a l’escola es realitzen elstallers de llengua. Aquesta estructura organitzativapermet la possibilitat de treballar amb grups reduïtsper tal que tothom pugui desenvolupar al màxim lesseves capacitats a la vegada que potencia lacol·laboració, l’autonomia, la interrelació amb altresmestres i altres companys i companyes.

Treballant conjuntament els i les mestres de cada cicleamb els alumnes de pràctiques, programem idissenyem les diferents activitats que fem als tallers.

Els tallers tenen un determinat nombre de sessionsdepenent dels cicles i són d’una durada aproximada dedues hores. Els tallers de llengua s’organitzen percicles: inicial, mitjà i superior.

És una activitat molt engrescadora, on tothom higaudeix i de la qual ens fa molta il·lusió parlar-vos. Caldir que, a més de seguir cada taller uns objectiusespecífics del currículum de llengua, també ens ajudenen l’educació en valors i en una manera diferentd’entendre l’ensenyament- aprenentatge.


llengua

9

Tallers de llenguaa cicle inicial

Quan arriba el dimecres al matí tots i totes estem il·lusionats per

començar una setmana més els tallers de llengua. Els fem per grups

d’uns 12 nens i nenes de primer i segon.

Al llarg de cada curs es fan dos torns de 10 tallers cada torn, o sigui que

en un curs en fem 20 i en tot el cicle, 40!!!!

Aquest curs els tallers que hem fet i estem fent són:

Contes; Dictats muts; Poesia visual; Dites i refranys; Instruccions de joc;Fem cartes; Conversa -botigues; Cançons amb tornada (anglès); Anunciospublicitarios (castellà); Representació de conte; Poesies que es mengen;Codis escrits; Contes a partir de les cartes de Propp; Notícies – diari;Xarades; Acròstics; Animal Fun

Com ja veieu en fem forces i ens agrada aprendre coses de llengua

d’aquesta manera. En alguns hem de parlar força, en d’altres hem

d’escriure, en d’altres memoritzar, conversar, inventar... però el més

important és que aprenem tots i totes junts, ens ajudem i ens ho passem

molt bé.

Ara us en explicarem alguns.

En el de poesia visual,

en una part del taller,

treballem amb un

ordinador portàtil i ens

agrada molt.

Mireu a partir de les

lletres quines figures

més divertides fem.


llengua

10

El de representació de conte ens agrada molt, perquè ens disfressem i l’anem a fer als nens i nenes de parvulari. Fem

el conte dels 3 porquets.

Sabíeu que també fem de periodistes? En el taller de Notícies-diari entre tots i totes fem un

diari amb portada i contraportada, escrivim notícies inventades o reals, amb seccions per a

cada notícia i amb il·lustracions.... Després el publiquem per a cada classe i... a llegir!!!!

Narrador i narradora.

Porquet gran/mitjà /petit.

La mare, el llop.

Atenció que tots i totes ens aprenem bé el guió!

Això de fer tallers de llengua...

• Ens divertim i variem de feines.

• Tots els tallers que ens proposen són divertits!

• Tots ens ajudem: mestres, companys i compan-

yes...

• Aprendre coses de llengua així m’agrada molt.

• Després podem explicar als pares i mares coses

interessants.

• Aprenem llengua d’una manera diferent.

• Juguem amb les paraules, amb les lletres, fem

poemes...

ENS AGRADEN MOLT!!!!

barrufet 2010 4/6/10 14:59 Página 10

Fem cinc tallers de llengua. Estan formats per grups de 12 nens inenes de tercer i quart. Tenen una durada de tres sessions d'unahora i mitja cada una i els fem tots els dijous al matí. En els tallersens ho passem molt bé; aprenem moltes coses, ens ajudem entrenosaltres i ens relacionem amb nens i nenes d'altres classes. Noens pod em estendre per explicar-vos tot el que fem en cada und'ells. A continuació us en fem cinc cèntims.

llengua

11

Tallers dellengua acicle mitjà

“Es tracta de visualitzar

un vídeo, fer un guió dels

diàlegs i posar la veu als

personatges. Ha estat un

taller molt divertit que

fem en grups de tres o

quatre nens i nenes”

Hem après cançons i contes en anglès.

“Hem fet de periodistes.

Primer havíem de pensar una

notícia i escriure-la en un full

en brut, després l'escrivíem a

l'ordinador i corregíem les

faltes i fèiem els últims

retocs. Seguidament la

mestra les posava a la

pantalla gran i les

col·locava com si fos un full

de diari. Per últim imprimíem

el full i en fèiem còpies per a

totes les classes. El diari es

diu INFOMITJÀ”

Al taller de teatre hem practicat el castellà, ens hem

après un guió, hem actuat, ens hem disfressat, ens

hem divertit i ens han aplaudit.

Al taller de poesia hem recitat i hem après diferents

poemes molt bonics.

barrufet 2010 4/6/10 14:59 Página 11

llengua

12

Tallers dellengua acicle superior

Taller de filosofia

Parelem i escrivim sobre diferents coses

com per exemple com ens definim a nosaltres

mateixos.

Taller de periodisme (web)

Hem d'anar per les classes i preguntar si tenen

alguna notícia i després passar-ho a l'ordinador

i quan acabem ho posem a la web.

Taller de còmic

És un taller molt divertit on s'ha de crear una història

en forma de còmic i il·lustrar-la.

Taller de personatges

El món dels personatges tracta de fer treballs escrivint

sobre personatges famosos.

El món de la fantasia

Llegim i escrivim fragments d'històries fantàstiques

a partir de propostes de Gianni Rodari.

El món de l'autor

Llegim un paràgraf de Jaume Cela i després fem un text

amb la mateixa idea però ens l'hem d'inventar.

Taller de periodisme (vídeo)

Fem entrevistes per l'escola

i les gravem en vídeo.

Ens agrada fer tallers de llengua perquè:

Pots fer diferents tallers.

Les activitats són molt interessants.

Treballem en petit grup i pots aprendre millorfent coses diferents.

Fem coses divertides amb els companys icompanyes dels altres cursos del Cicle

Superior.

Fem llengua i ens ho passem bé.

Fem servir els ordinadors.

Aquests són els tallers que hem fet aquest curs:

barrufet 2010 4/6/10 14:59 Página 12

13

coneixement del medi2

Què podem fer per representartotes aquestes idees del mónque ens envolta?

• Incentivar l'interès per l'objecte d'estudi• Expressar i compartir idees, dubtes i

explicacions• Organitzar idees, discutir-les i validar-les• Estimular noves preguntes i buscar noves

dades• Establir relacions amb les noves idees.

Per tal d'aconseguir tots aquests objectius calque el docent i l'alumnat parteixin d'unapregunta mediadora, la qual crearà unacuriositat que els permetrà arribar a l'objected'estudi.

Quines característiques tenen aquestespreguntes?• Han de ser obertes per tal que es puguin

formular hipòtesis i no donar un únic punt devista.

• Aquestes preguntes poden ser formulades tantper l'alumnat com pel professorat.

• Tenen la finalitat de reelaborar idees i noarribar a conclusions preestablertes.

La formulació d'aquestes preguntes permetl'habilitat de descriure (explicar com és), definir(explicar què és), explicar (explicar comfunciona) i justificar (explicar per què). A partird'aquestes representacions mentals, l'alumnatha d'anar observant i experimentant per tald'anar creant el seu propi pensament.

Tota aquesta explicació portada a la partpràctica ens condueix a treballar per projectesi/o centres d'interès. En qualsevol cas partimsempre dels coneixements previs que tél'alumnat i dels seus interessos. Aporteninformació sobre el que s'està treballant per talde poder extreure la que ens interessa. Entretots elaborem un petit índex que ens servirà deguió del nostre estudi. Hem de dissenyar un plàd'acció, és a dir, hem d'organitzar les accionsque farem i preveure les seqüències temporalsaixí com la distribució de la feina; alhora hemde fer una previsió de les fonts d'informació idels materials, els espais i el temps necessari.

La diferència més important entre ambuesmetodologies és la tria del tema que es volestudiar. En el centre d'interès el tema d'estudive donat pel docent, i en el cas del projecte eltema ve donat per l'alumnat. Les duesmodalitats permeten desenvolupar totes lesestratègies anteriorment anomenades.

El coneixement del medi des de la vessant del projecte i del centre d'interès

L'àrea de coneixement delmedi, curricularment, vemarcada des de la vessantsocial i la natural.

COM APRENDREDEL NOSTRE ENTORN?

barrufet 2010 4/6/10 14:59 Página 13

Els nens i les nenes de primer tindrem grills a la classe,d'aquesta manera els podrem observar i veure tot el que van fent.

Primerament ens plantegem què és el que necessitarem per poder-los tenir, i fem un llistat de tot el que necessitaremper poder tenir un terrari adaptat als grills. Aquesta conversa queda reflectida en un mural conjunt. També ensimaginem com poden ser els grills i els dibuixem.

Ens agradaria que a casa sabessin aquestagran notícia, i per parelles fem una nota a lesfamílies on expliquem que a la classe tindremgrills i el material que ens cal.

Ens formulem la següent pregunta: què podenfer els grills?A partir de les hipòtesis queplantegem fem una graella on aniremverificant, per mitjà de gomets, si és cert o no.

A la classetenim grills!!

14

coneixement del medi

barrufet 2010 4/6/10 14:59 Página 14

Finalment posem en marxa el terrari amb tot el material que hem aportat.

Posem la sorra Aboquem terra sense adob

Tallem una ampolla i l'omplim de terra perquèles femelles puguin pondre els ous

Tallem escorça per fer rampes

Preparem les casetes perquè es puguin amagar Aixafem el pinso i el posem en un platet.

Preparem l'abeurador amb un tub d'assaig i cotó fluix. Ja el tenim a punt!!

15


barrufet 2010 4/6/10 14:59 Página 15


16

Coneixemles tortuguesEls nens i les nenes de P3 de la classe de les tortugues al principi de curs vamfer un gran treball en forma de centre d'interès sobre el nom de la classe.

En primer lloc, vam anar dient coses que sabíem deles tortugues, per tal de partir dels coneixementsprevis dels nens i nenes, i després vam estar pensantquines coses ens agradaria saber sobre aquestsanimals. Vam esbrinar unes quantes coses sobreaquests animals: quines són les característiquesfísiques dels animals, on viuen, què mengen, com esreprodueixen, com es relacionen, si juguen entreelles...

Un bon dia un nen de la classe ens va portar unatortuga perquè entre tots en tinguéssim cura. Així quevam estar pensant on la podíem posar. Vam estarestudiant on vivia aquesta tortuga segons lescaracterístiques que tenia i les fotos que teníen a laclasse. Viu a la terra? O viu al mar? O potser viu en elriu?

• té la closca planetairodona

• té urpes

• té dues ratllesvermelles a lesgaltes

barrufet 2010 4/6/10 14:59 Página 16


19

Així que aquesta tortuga viu al riu! Llavors on la posarem a viure a laclasse? Entre tots li vam buscar un lloc per viure i vam crear-li un climaque fos el més semblant possible al del riu on viuen. Van pensar quepodien agafar pedres del pati perquè hi pogués caminar per sobre i perjugar-hi. Després vam veure que necessitàvem dues pedres grans per talque pogués sortir de l'aigua si no tenia ganes d'estar-hi.

El fet de tenir la tortuga a la classe ens va servir molt per tal de poderveure en directe com són les seves característiques que prèviamenthavíem estudiat. Ens vam poder fixar en la closca, les potes, la cua, elsulls, el nas, la boca...

• les tortugues tenen closcai és dura

• serveix perquè puguin dormir

• i perquè quan tenen por espuguin amagar

Volíem saber si la tortuga tenia dents o no! I com ho podíem fer perquè latortuga obrís la boca per veure-ho?

• li podem donar gambetes

• o pernil dolç que el meu pare diu que els hi agrada molt

Però la tortuga no obria la boca. Així que se'ns va acudirque si la fèiem enfadar potser obria la boca. I ...efectivament! La tortuga va obrir la boca i vam poderveure que no tenia dents, però que tenia una llengua moltgran i llarga. També vam observar que no menjava.Durant tots els dies que la vam tenir a la classe no vamenjar. Per què? Estava trista? No tenia gana? Doncs no!Estava hivernant.

Vam descobrir moltes coses de les tortugues partint del seuinterès i del que ells ja sabien. Hem descobert un nouanimal que ens ha fascinat a tots i totes i hem conegut quinés el seu entorn. Entre tots vam anar elaborant un muralamb tota la informació que anàvem obtenint i de tot allò quevam aprendre.

barrufet 2010 4/6/10 14:59 Página 19

17

Normalment, a les escoles s’acostuma atreballar l’educació visual i plàstica apartir d’activitats inconnexes, sense un fil

de seguiment, sense tenir en compte una evoluciód’aprenentatges acumulatius; sovint l’educacióvisual i plàstica es fa per sortir del pas.

A l’escola, pretenem treballar a partir de la vessantplàstica per tal de potenciar capacitats implícitesen l’evolució de l’infant al llarg del seu procésd’aprenentatge.

No només l’aprenentatge de tècniques noves, elrespecte pels materials, potenciar la creativitat...són els únics objectius que ens proposem quantreballem aquesta matèria. Pensem que elconeixement de nous i noves artistes plàstics,potenciar la capacitat d’observació i anàlisi,potenciar la capacitat crítica dels nens i nenes iafavorir la seva autoestima són alguns exemples deles moltes coses que es poden treballar enl’educació visual i plàstica i amb caràcterinterdisciplinari. A la nostra escola, sempre hi ésmolt present.

A continuació us presentem alguns exemplesd’activitats per treballar en qualsevol cicle (l’art noté edat!). Tot i que són activitats adreçades aeducació infantil i a cicle inicial es poden treballari adaptar a altres nivells.

En aquesta ocasió els protagonistes són: l’artromànic del MNAC i Pablo Picasso. Mireu què fema l’escola!.

L'ART NO TÉ EDAT!

expressió artística3

“Vam sentir la tristesa que teníem i la vaig treure al paper”

17

barrufet 2010 4/6/10 14:59 Página 17

18


18

expressió artística

Sóc un animal fantàstic:

mig lleó, mig àliga,

Em dic GRIU.

Ens agrada pintar!!!

La nostra proposta plàstica pel parvulari és força rica i

variada. Hem de pensar que en aquestes edats és el

seu mitjà d’expressió més proper, directe i sense

prejudicis.

La plàstica gira al voltant de totes les activitats que

fem i a més a més se n’organitzen d’específiques als

tallers setmanals de P-4 i P-5 que es duen terme amb

l’ajuda incondicional de les famílies, a qui des

d’aquestes pàgines volem agrair-los aquesta

col·laboració tan fantàstica. Dins d’aquests tallers

també es fan petits treballs plàstics d’alguns artistes.

També a P-3 es treballa en petits grups barrejant les

dues classes.

D’altra banda, també tenim assignat a cada curs el

treball d’un artista plàstic que es treballa en un

moment determinat del curs a partir de la visita d’un

museu.

A P-3 ens apropem a l’obra de Joan Miró A P-4 treballem en Sol Lewitt

barrufet 2010 4/6/10 14:59 Página 18


20

A P-5, el protagonista ésl’art Romànic del MNAC,

una aproximació molt dinàmica iacurada conduïda per monitoratge i amb

un titella com a fil conductor, per ferreconèixer als nens i nenes diferents

trets característics del romànic català.

Sóc en Jeroni, sóc un joglar!!!!

Dues setmanes abans de fer la visita al museu,

rebem una carta a la classe on en Jeroni, un joglar,

ens convida a conèixer els personatges del MNAC.

Es fa una lectura de les imatges, es situa l’època,

les tècniques que feien servir per pintar aquells

artistes... per tal que els nens i les nenes quan

arribin al museu ja sàpiguen què hi trobaran i

tinguin uns coneixements previs.

Amb tot aquest treball fet, sempre es deixa alguna

cosa per descobrir, arriba el dia de la visita: aquest

dia és fantàstic! D’entrada, tan sols arribar es

troben amb un museu monumental i amb un munt

d’obres per descobrir que ara veuran en grans

dimensions i al natural: quines cares de

sorpresa i emoció; això no té preu! Després

ve la rebuda que ens fa la Rosa,

una àvia de l’escola, molt estimada, que ens

convida a gaudir de la nostra estada i sempre ens

fa un obsequi, i més tard, l’acollida per part del

monitoratge del MNAC que conduirà la nostra

visita pel museu i tan sols començar ja ens fa

emocionar quan coneixem en Jeroni en directe i

entre tots i totes li cantem la seva cançó.

Ara toca observar, mirar, gaudir, participar

activament en les converses, respectar el torn per

parlar... vaja! un treball visual i de comunicació

molt ric i fabulós. Ens ha agradat tant!!!

Durant les properes setmanes, a l’escola també

anirem treballant sobre allò que hem vist i farem

les nostres pròpies produccions. No us les perdeu,

són molt riques i creatives. Som uns i unes

artistes!!

Éssers fantàstics, éssers reals,

colors i sanefes fets fa mil anys.


no els espantem ara, estan encantats.

barrufet 2010 4/6/10 14:59 Página 20

19


20

A P-5, el protagonista ésl’art Romànic del MNAC,

una aproximació molt dinàmica iacurada conduïda per monitoratge i amb

un titella com a fil conductor, per ferreconèixer als nens i nenes diferents

trets característics del romànic català.

Sóc en Jeroni, sóc un joglar!!!!

Dues setmanes abans de fer la visita al museu,

rebem una carta a la classe on en Jeroni, un joglar,

ens convida a conèixer els personatges del MNAC.

Es fa una lectura de les imatges, es situa l’època,

les tècniques que feien servir per pintar aquells

artistes... per tal que els nens i les nenes quan

arribin al museu ja sàpiguen què hi trobaran i

tinguin uns coneixements previs.

Amb tot aquest treball fet, sempre es deixa alguna

cosa per descobrir, arriba el dia de la visita: aquest

dia és fantàstic! D’entrada, tan sols arribar es

troben amb un museu monumental i amb un munt

d’obres per descobrir que ara veuran en grans

dimensions i al natural: quines cares de

sorpresa i emoció; això no té preu! Després

ve la rebuda que ens fa la Rosa,

una àvia de l’escola, molt estimada, que ens

convida a gaudir de la nostra estada i sempre ens

fa un obsequi, i més tard, l’acollida per part del

monitoratge del MNAC que conduirà la nostra

visita pel museu i tan sols començar ja ens fa

emocionar quan coneixem en Jeroni en directe i

entre tots i totes li cantem la seva cançó.

Ara toca observar, mirar, gaudir, participar

activament en les converses, respectar el torn per

parlar... vaja! un treball visual i de comunicació

molt ric i fabulós. Ens ha agradat tant!!!

Durant les properes setmanes, a l’escola també

anirem treballant sobre allò que hem vist i farem

les nostres pròpies produccions. No us les perdeu,

són molt riques i creatives. Som uns i unes

artistes!!


colors i sanefes fets fa mil anys.


no els espantem ara, estan encantats.

barrufet 2010 4/6/10 14:59 Página 20


Aquest curs en el cicle Inicial hem treballat en

Picasso. Cada dos anys el cicle el treballa, fent un

petit projecte sobre la seva biografia, una sortida

al Museu Picasso i diversos treballs sobre l'artista

esmentat. Vam iniciar el projecte fent un petit

Power Point on s'explicava una mica d'història

sobre la seva vida i la seva trajectòria artística

(incidint en les tres etapes més conegudes de

l'artista: època rosa, època blava i cubisme).

Posteriorment es feia una sortida al Museu

Picasso, on podíem visualitzar i analitzar alguns

dels treballs de l'artista, però aquesta vegada els

originals. A partir de la sortida (i dels treballs

realitzats en el taller del Museu) es van realitzar

diversos treballs relacionats sobretot amb l'època

blava i cubista d'en Picasso; un treball en què

havien de fer una interpretació personal sobre el

quadre de les Menines (primer comparant el de

Velázquez amb el d'en Picasso) i a posteriori la

interpretació en ceres en un suport de paper de la

versió d'aquest darrer.

Després d'aquesta feina se'n fa una altra de

relacionada amb l'època blava, aquesta vegada

una interpretació més lliure on l'única premissa

era treballar amb colors freds (gamma de blaus) i

fent aparèixer una temàtica trista en les seves

produccions.

L'exposició de les feines una vegada confegides en

gran i petit mural (ja sigui exposició de classe com

de tot el cicle), és la darrera fase del treball

proposada.

Creiem que un petit projecte plàstic no només pot

quedar en la producció d'una feina, sinó que hi ha

tot un treball abans i després del que és

pròpiament la producció artística; ensenyar obres i

biografia de l'artista que es treballa, confegir les

produccions aplicant el màxim nombre de

tècniques possibles i l'anàlisi posterior de les

pròpies produccions (observar, analitzar i opinar)

prenen també un paper molt important i fins i tot

imprescindible per dur a terme un projecte

complet i del tot productiu.

21

Treball conjunt de l'obrade “Les Menines”de Picasso

“M'agrada dibuixar amb

puntets perquè vaig més ràpid

i és divertit!”

“M'agrada fer

collage perquè és

divertit retallar

“Un autoretrat

cubista!”

A continuació us presentem una mostra de tot el procés dut a

terme durant el treball realitzat sobre en Picasso.

barrufet 2010 4/6/10 15:00 Página 21

22

Com diu la Maria Antònia Canals en el seuúltim llibre “Converses matemàtiques”,la matemàtica és l'art de fer pensar a

través de l'experiència.

Sempre, a la nostra escola, el llenguatgematemàtic ens ha servit per conèixer l'entorn iper poder donar sortida a aquelles qüestions queens plantegen un problema i que necessiten unasolució.

El nou currículum, tant d'infantil com deprimària, ens parla del treball per competències ocapacitats com a eix vertebrador de totl'aprenentatge. Això fa que ens continuemplantejant un aprenentatge global on es puguininterrelacionar la matemàtica, els diferentsllenguatges, l'entorn...

En el dia a dia de l'aula, des de P3 fins a sisè,intentem que les matemàtiques siguin una einaútil i divertida. Tot això, però, no vol dir que aldarrera no hi hagi una feina ben estructurada ipensada per tal que els infants puguin avançar enels seus coneixements matemàtics. Tot plegatens porta a buscar activitats i organitzar l'aula detal manera que els nens i nenes puguin comparar,classificar, ordenar, definir, mesurar, comptar, fertransformacions, descriure, fer estimacions icomprovacions, representar, trobar diferentsestratègies, saber comunicar i justificar els seusraonaments.

Moltes vegades, ens pensem que els infants nosaben matemàtiques perquè no són capaçosd'utilitzar el llenguatge específic de la matèria ocalcular com ho hem fet “tota la vida”, peròells tenen nocions matemàtiques des de benpetits ( saben quants anys tenen, el temps quetenen per jugar a la play, quant triguen per anarde casa a l'escola, la forma que té l'entrepà...).Fem matemàtiques en moltes situacions i no ensom conscients perquè encara associemmatemàtiques només al càlcul escrit fent serviruns algorismes ( manera de resoldre lesoperacions) concrets, comptar com acançoneta...

L'escola intenta plantejar les matemàtiques tottenint present que els infants no perdin lacuriositat que tenen des d'un principi perdescobrir coses noves i intentar que segueixinpreguntant-se “per què...?”.

Es plantegen activitats on hagin de participar demanera activa, manipulant materials adequats,proposant diferents estratègies, acceptantdiferents visions a l'hora de plantejar comresoldre el que tenen davant, que utilitzin elsaprenentatges que van adquirint i que siguincapaços de comunicar els seus raonaments iplantejaments.

matemàtiques4

FEM MATEMÀTIQUES!

barrufet 2010 4/6/10 15:00 Página 22

matemàtiques

23

En començar el curs els nens i nenes de la

classe dels cargols vam fer una activitat per

preparar un terrari on viurien els nostres

cargols. Hem valorat que aquesta activitat

molt global podria ser un bon exemple per

explicar com fem servir les matemàtiques en

la vida d'una aula de P-3.

Després d'interpretar entre tots i totes un

dibuix de com organitzar un terrari, ja haviem

decidit què necessitàvem: “una capsa

transparent i gran”, pedres, terra i fulles

seques. El material estava preparat, després

d'observar-lo, vam dir:

• Hi ha moltes pedretes petites. (quantitat)• Per posar la terra podem fer servir les pales de jugar al

pati.

• Al pati hi ha fulles seques, en necessitem moltes perquè

el terrari és gran(grandària)

• Primer (ordinal) hem de posar les pedres, després la

terra i al final, a sobre, les fulles (hem tornat a interpre-

tar la fotocòpia que tenim de com organitzar el te-

rrari)(seqüència d'ordre)

• No podem fer-ho tots/es alhora, som molts (quantitat)

Vam decidir que aniríem sortint de 3 en 3, molts sabien

quant eren 3 (Els infants d'aquesta classe tenen 2 o 3

anys). (comptatge)

Vam començar el procés.

Primer les pedres

Després la terra

Quantes pales necessitem per posar la terra? 3, cada nen o nena necessita una pala.(Relació quantitativa) Anem a

buscar les pales al pati i les comptem: 1, 2, 3 La terra la posem a sobre de les pedres. (nocions espacials)

barrufet 2010 4/6/10 15:00 Página 23

Al final posem les fulles seques, anem a buscar-

les al pati, en necessitem moltes, cal posar-les a

sobre de la terra, per tot arreu (per tota lasuperfície, geometria).

JA TENIM EL NOSTRETERRARI A PUNT!

Ara hi posarem els cargols. Tenim molts cargols.

Quants en volem posar?No poden viure apretats un sobre de l'altre.

• Pocs, no.

• Jo sé quant són nou, que són molts.

• Mireu (posa 9 dits, tots i totes l'imitem)

• Amb l'ajuda de tots comptem fins a 9.

• 1,2,3,4,5,6,7,8,9 Ja està

Després vam fer un mural amb fotografies de l'activitat i el vam posar al passadís. Els infants

l'explicaven a les famílies i servia per recordar i explicar la feina. Ara forma part del llibre de la

història de la classe i encara, a estones, gaudim mirant aquestes fotos.

24

matemàtiques

barrufet 2010 4/6/10 15:00 Página 24

Les nenes i nens de quart hem estat estudiant les

fraccions i com sempre hem començat parlant de què en

sabem. Sabíem que les fraccions eren partir figures en

parts, però no sabíem que havien de ser parts iguals.

Si volem escriure una fracció hem de fer servir dos

números que s'escriuen un damunt de l'altre amb una

línia entre els dos. Cada un d'aquests números té un

nom:

el numerador i el denominador. Això és una fracció

.

La part pintada s'escriu ¾.

Ens van proposar fer fraccions amb els papers. Al principi

no ens sortia gaire bé perquè no ho enteníem.

Després vam entendre,

fent servir el paper,

que una fracció s'ha de

fer en parts iguals i ens

va sortir millor.

Per fer-ho, primer vam doblegar el paper per la meitat i

després ho vam marcar amb retolador, llavors vam

començar a doblegar-ho altra vegada per la meitat i així

ja teníem quatre parts iguals. Vam anar fent meitats del

que teníem i ens van sortir moltes parts.

Hem descobert que les matemàtiques no només les fem

servir a l'escola, sinó que a la vida les fem servir i no ens

n'havíem adonat. Les fraccions ens les podem trobar en

les hores del rellotge, quan anem a comprar i demanem

mig quilo de maduixes, una ampolla de mig litre

d'aigua... De vegades no són exactes. Per exemple, “he

escrit mig full” Al menjar també ens podem trobar

fraccions, com els formatgets, la xocolata...

Un geoplà es fa servir

per estudiar geometria,

encara que en aquest

cas l'hem utilitzat per

treballar les fraccions.

L'activitat que vam fer

consistia a aprendre

fraccions d'una manera

diferent. Havíem de

buscar una quarta part

de les figures que

teníem dibuixades al

paper i ho havíem de fer

al geoplà. Hi havia més

d'una possibilitat, depèn

del quadre que ens

miràvem.

També hem

après a

calcular la

fracció d'una

quantitat.

En una classe de 24 nens i nenes sabem que tres

quartes parts són nenes, quantes nenes hi ha?

Primer repartíem 24 paperets en quatre parts iguals i

llavors vèiem que a cada part hi havia 6 paperets, per

tant si només en volíem 3 fèiem 3 x 6 = 18 i aquest

és el nombre de nenes que hi ha en aquesta classe.

Amb materials diferents hem comparat fraccions i hem

vist que n'hi ha que no ens semblaven iguals però

després hem trobat que sí que ho eren.

Hem trobat que:

12

12=24

312

1=4

25

matemàtiques

barrufet 2010 4/6/10 15:00 Página 25

26

La celebració de les festes a l'escola es planteja com una formalúdica de transmetre el saber i la cultura popular catalanes icom una manera d'ajudar els nostres nens i nenes a conèixer

les tradicions i creences del nostre país.

Les festes ens ajuden a crear un esperit de cohesió i de treball comúentre l'alumnat, famílies i els mestres que dóna l'oportunitat a tothomd'expressar-se i comunicar-se.

En aquest sentit, tenim creades comissions que s'encarreguen de lligari coordinar idees i actuacions. Tot el professorat participa d'unacomissió i cadascuna d'elles està composta per representants de totsels cicles. També els pares i mares es distribueixen les tasques que calfer en les festes de final de curs.

Són uns moments ideals per establir relacions entre els diferentsmembres de la comunitat educativa i entre grans i petits. PerCarnestoltes, per exemple, ballen les nenes i nens de 6è i 5è amb P3 iP4 respectivament o per Sant Jordi comparteixen tallers nens i nenesde diferents edats. Es creen uns vincles entre ells i elles que fomentenuns valors molt positius per al seu desenvolupament social i afectiu.

El fet que les famílies s'impliquin en les festes més significatives del'escola afavoreix la cohesió, que és fonamental per aldesenvolupament global dels nens i nenes.

P4 Balenes, 4t Éssers fantàstics i 6è B!.

AUCA DE FESTES!

nadal

les festes5

Educació Infantil i Cicle Inicialfan cagar el tió

amb molta il·lusió.

barrufet 2010 4/6/10 15:00 Página 26

les festes

27

carnaval

D’aventura ens hem disfressati molt bé ens ho hem passat.

Com cada any els i les mestres,ens fan una representació teatral,la del 2010 els hi ha quedat genial.

Tant per Sant Jordi com per Carnaval,una bona ballada no pot faltar.

Uns mesos abans, votemper saber de què ens disfressarem

Les ordres del Carnestoltes obeïmi amb diferents complements a l escolavenim.

barrufet 2010 4/6/10 15:00 Página 27

sant jordi

Per Sant Jordi,a l escola, és festa gran.Fem tallers des dels petits,fins als més grans.

Els pares i maresens vénen a ajudari... a canviels convidem a esmorzar.

Roses, escuts, collarets de pasta, jocs diversos, monstres pintats,malabars i sang de drac, aquest dia tot s hi val.

La tarda és més tranquil·la,la reservem a la dansa i a la poesia.

28

les festes

barrufet 2010 4/6/10 15:00 Página 28

final de curs

El cursos ha acabat i, al pati,fent una festa ens hem trobat.

5è, que molt ho ha practicat,fa un número del Flic-Flac.

Els pares i mares de 6è,en un saborós sopari un emotiu comiat,desvetllen el seu secretmés ben guardat.

Música, jocs, tómbola, petards,circ, teatre, fanalet, amistat,màgia, berenars i sopars...És la festa que organitza l’AMPA peracabar.

29

les festes

Pels nens i nenes de 6è és un dia especial,per això el comiat és tal com cal.

barrufet 2010 4/6/10 15:00 Página 29

participació i autoavaluació6

En començar el curs, vam proposar als nens i nenes de

pensar quines coses podríem fer perquè a la nostra

classe hi hagués bon ambient.

Entre tots i totes vam decidir escriure unes normes per

posar-les en un mural de la classe per tal d'anar-les

recordant. També vam decidir buscar un títol per

aquest racó i vam triar: “FEM-HO BÉ! ”.

De tant en tant anem parlant i entre tots i totes fem

una autoavaluació de com ens funciona: verd

(excel·lent), blau (xip-xap) i vermell (hem de millorar).

En aquest racó també hi tenim la llibreta del consell

d'escola.

30

PARTICIPACIÓ IAUTOAVALUACIÓ

Educació infantil

Com es concreten aquests principis generals en la vidaquotidiana del centre? És evident que participar es fa demanera diferent a P3 que a 6è i també que la manera de

participar és diferent en una festa, en una sortida, en els consells oen la dinàmica de les matèries.

En el PEC es recull “Entenem l’ensenyament com un procés queha de promoure en l’alumnat capacitats que els ajudin a créixer enel coneixement propi, en la llibertat personal, la creativitat, elsentit crític i també en el sentit de la responsabilitat social”.

A l'escola creiem que l’autoavaluació és una eina bàsica en aquestprocés. Les autoavaluacions representen doncs, un momentimportant en la vida participativa de l'escola. En format paper, comconeixeu, s'inicien a primer, però és evident que és una aspecte quees treballa de manera oral des que les nenes i nens comencen al'escola.

Us explicarem com entenen els nens i nenes la participació en elsconsells d’aula i d’escola i què n’opinen de l’autoavaluació.

Rotllaneta a P5

barrufet 2010 4/6/10 15:00 Página 30

participació i autoavaluació

31

Consell d'escolaQuè és el consell d'escola pels nens i nenes dela classe dels ratpenats (P-5)?

“És com una reunió, on ens trobem tots els nens i nenes de l'escola.

De P-5 hi anem dos de cada classe, un nen i una nena, ja que som

els més petits i així estem acompanyats”.

“Allí aprenem a parlar de problemes que tenim a l'escola, al pati,

de normes (com posar bé els patinets) i també portem notícies”.

“Les notícies les portem a una llibreta, a vegades ho escrivim

nosaltres i a vegades ho escriu la mestra”.

“Quan hem de decidir alguna cosa primer ho parlem al consell de

classe, que és el mateix però només hi som nosaltres, i els

encarregats ho expliquen al consell d'escola”.

En aquest article sobre el Consell d’escola i de classe hi

trobarem expressat el que cada grup de nens i nenes de la

classe Fons Marí entenen que és la participació dins de

l’escola.

Mentre anem llegint el que han dit cadascun dels grups

anirem constatant com van fent seus tota una colla de

valors de competència social com són:

La participació, el diàleg, la col·laboració, el respecte, la

tolerància, l’assertivitat; condicions imprescindibles totes

elles per anar-se desenvolupant com a persones i per tant

anar assolint la finalitat bàsica de la seva etapa educativa,

que no és res més que adquirir “les eines necessàries per

entendre el món i esdevenir persones capaces d’intervenir

activament i amb capacitat crítica en la societat plural,

diversa i en canvi continu que ens ha tocat viure”.

El consell d’escolai el consell de classe

barrufet 2010 4/6/10 15:00 Página 31

Grup 1

El Consell d’escola és molt important perquè és on

solucionem els problemes i tothom ens adonem del que

passa a l’escola.

Perquè es poden dir les opinions com per exemple el

carnaval.

El consell de classe és important perquè podem triar el

nom de la classe i altres coses i podem solucionar els

problemes només amb la classe.

Els problemes que més surten són: els lavabos que estan

bruts, els nens i les nenes que es porten malament, el

pati, on de vegades els que no juguem a futbol rebem

pilotades a la cara, etc.

Grup 2

El consell de classe és per explicar els problemes i

buscar-hi una solució, i parlar amb la persona que ha fet

malament una cosa.

El consell d’escola és per solucionar els problemes de tota

l’escola.

Grup 3

El consell de classe per nosaltres és una estona on estem

tots reunits i diem temes i els arreglem parlant. I hi ha

algunes coses que el conseller anota per portar-les al

consell d’escola.

Al consell d’escola parlem dels temes que diem a classe.

De cada classe hi va un representant i sent els problemes

de les altres classes i anota els problemes resolts o bé els

que hem de parlar a la classe.

Grup 4

El consell de classe és on tota la classe parla de tot el que

passa, on diem tots els conflictes de tota la setmana i hi

busquem solucions. A la classe triem un conseller o una

consellera perquè un dia es troben tots els consellers i

parlen de tot el que passa a l’escola i el que s’hauria de

millorar. Quan s’acaba el consell d’escola la setmana

següent porten una acta on hi posa tots els consellers que

hi han anat, totes les notícies…

Grup 5

El consell és una associació de classe on parlem de les

coses que ens passen o bé que fem els de la classe.

Parlem dels problemes per intentar arreglar-los i no tenir-

ne més.

El consell d’escola és un tros d’associació on parlem entre

totes les classes i així podem arreglar els problemes entre

tots i així se’n pot assabentar tothom.

Si fem consell les coses s’arreglen més fàcilment i no

tenim tants problemes.

El consell és per avaluar-nos i saber què hem fet bé i

malament.

També el consell serveix per l’activitat i la col·laboració.

Grup 6

El consell de classe és un lloc per parlar les coses que no

ens agraden i que ens preocupen: com rebre cops de

pilota, els lavabos bruts… no és per criticar ningú sinó per

parlar les coses amb la persona que ho ha fet i dir-li com

ho port solucionar.

També hi ha un altre tipus de consell que es trien dues o

una persona de cada classe i s’ajunten per parlar les

coses de les classes: com les propostes de carnestoltes,

què voldríem berenar, quin tema triar per carnestoltes…

32


barrufet 2010 4/6/10 15:00 Página 32

L’autoavaluacióEntenem l'autoavaluació com un procés continuat, que

permet a l'alumnat reflexionar sobre el seu progrés i esforç

en els aprenentatges, i en la seva actitud vers els

companys i les companyes de classe.

L’escola planteja l’avaluació com un procés compartit

entre mestres, alumnes i pares i mares. Tots plegats

progressen en el coneixement de l'esforç i el nivell real del

nen/a tant en els aspectes conceptuals, com de

procediments i d'actituds.

L'autoavaluació a Educació Infantil

Es fa una autoavaluació individual i immediata en

finalitzar les activitats o davant de situacions concretes.

Es fa una reflexió del grau de satisfacció de l'infant i del

seu esforç....

A P5 es planteja col·lectivament. A vegades al final de

cada projecte s'utilitza una gràfica o bé es fa en una

conversa; parlem de si ens ha agradat o no el projecte

treballat i si hem après coses noves o no.

L'autoavaluació a Primària

Es duu a terme en moments diferents:

Després d’activitats concretes: Tallers, treballs de més

llarga durada, per exemple “el conte”, conferències,

projectes .... i a final de cada trimestre.

Aquesta darrera autoavaluació consta de tres parts:

• Reflexió del nen/a sobre l'actitud davant la feina, amb

els companys/es i amb la/el mestre, i sobre els

aprenentatges de les diferents matèries.

• Comentari del/la mestra, és un diàleg amb els nens/es

sobre el que han reflexionat.

• Comentari del pare i mare.

Els nens i nenes diuen:

Fem servir l'autoavaluació per reflexionar sobre el curs, i

està bé perquè veiem el que fem bé i el que fem

malament. També veiem el que pensen els professors de

nosaltres. Nosaltres ens avaluem pintant caselles: ho faig

molt bé, ho faig bé, ho faig regular i hauria de millorar. A

continuació escrivim un comentari per matèria i aquest

procés el fem amb totes les matèries. Després cada

mestre/a escriu el que pensa, en què pots millorar i si ens

hem avaluat correctament. També t'avalues amb el

comportament i amb el treball de l'escola i de casa.

L'autoavaluació serveix per :

• autocriticar-nos, expressar les nostres dificultats o

virtuts.

• També per expressar si tenim problemes respecte a la

classe o amb el/la professora

• Serveix per millorar els teus estudis i les teves actituds

davant d'aquests.

• Si en alguna matèria et posen regular o un “he de

millorar”, vol dir que hauries de treballar una mica més

en aquella matèria, però no deixant les altres matèries

enrere.

33


SÍ NO

M'ha agradat treballar els dofins

He après coses treballant els dofins

(Models d’autoavaluacions del

Cicle Superior)

barrufet 2010 4/6/10 15:00 Página 33

34

sortides i colònies7

Q l nostre Projecte Educatiu diu : “ L’escolaestà oberta a la realitat del món d'avui,emmarcada en la realitat actual de

Catalunya i arrelada, al barri. Parteixi de la realitatsocial concreta que viuen els nens i nenes. Vol ajudara conèixer, estimar i respectar l'entorn pròxim, com acamí per estimar i respectar l'entorn més allunyat”

Aconseguir aquest objectiu global de formaciórequereix una estreta relació amb el món exterior. Pertant, és indispensable i molt important la programaciód'activitats periòdiques a realitzar fora de l'escola:visites a museus i exposicions, excursions, aules denatura, colònies... Totes elles contemplades tant desde la perspectiva curricular com des de la d’esbarjo icontacte amb la natura. També en aquestes activitatsels nens i nenes aprenen a fer ús de la sevaautonomia i de la seva responsabilitat, perquè lessituacions en què es troben són diferents a leshabituals.

Els nens i nenes diuen: “Ens agrada fer activitats forade l'escola: sortides, exposicions , colònies...”“Entenem molt millor les coses que hem d'aprendre

perquè ho veiem, ho toquem... ens donen moltesinformacions!”. “Ens ho passem molt bé i podemestar tots i totes junts i podem respirar l'aire lliureetc... “A l'hora d'esmorzar podem jugar en una zonamolt mes gran que el pati i ens agraden les excursionsde tot el dia perquè podem dinar tots junts”

Les classes dels i les elefants, dels lleons i leslleones i de 5è hem parlat sobre les sortides i lescolònies que fem a l'escola. Per presentar l'article dela revista ens hem intercanviat preguntes i respostes:Els i les elefants han entrevistat a 5è sobre la sevasortida al Delta del Llobregat. Les nenes i els nens de5è han volgut saber com els lleons i les lleones vivienl'abans i el després de les seves primeres colònies al'escola. Finalment, la classe dels i les elefants hanestat interrogats pels lleons i lleones sobre que elshavia semblat la sortida a la platja.

Aquesta forma de treballar ens ha permès d'unabanda, conèixer com treballen altres nens i nenesd'edats molt diferents. I per l'altra poden veure el quèfaran en el futur o recordar el què van fer no fa tantsanys.

SORTIDES ICOLÒNIES

barrufet 2010 4/6/10 15:00 Página 34

sortides i colònies

35

Els lleons i les lleones pregunten i els i les elefants responen

Colòniesa CanSans...

1.Com va anar la sortida de la platja?Bé, va ser molt divertit. Ens ho vam passar molt bé.

2. Van ajudar-vos els nens i nenes de5è?Sí, ens ho vam passar súper amb els nens i nenes de

cinquè. Ens van ajudar molt, anàvem agafats de la mà i

ens ajudaven a portar les jaquetes. També ens van ajudar

a pujar i baixar del tren.

3. Va agradar-vos anar amb els nens inenes de 5è? La parella va fer-ho bé?

Sí, ens va agradar perquè són grans i són els nostres

amics i amigues. Van fer-ho molt bé, perquè ens van

ajudar, anàvem xerrant i ens van explicar, fins i tot,

secrets.

4. Havíeu anat a la platja abans?Sí, a P-3 ja vam anar a la platja amb l’escola però també

hi hem anat amb els nostres pares i mares.

5. Vau mullar-vos els peus? L’aigua erafreda o calenta?Sí, vam anar a la voreta de la mar. Ens vam pujar una

mica els pantalons, fins al genoll, per a no mullar-nos.

L’aigua estava molt freda, però ens ho vam passar molt

bé.

6. Vau trobar petxines?Sí, vam recollir-ne una bossa. També vam trobar un

cargol de mar.

7. Què és el que us va agradar mésd’anar amb tren?Ens va agradar molt anar al pis de dalt i mirar per la

finestra les fàbriques, el mar, un camp de futbol, un

tractor...

8. Hi havia molta gent al tren?No, a l’anada no hi havia gaire gent, però a la tornada hi

havia més gent.

barrufet 2010 4/6/10 15:01 Página 35


36

“Estem molt nerviosos però ens fa molta il·lusió,

sobretot el sopar de gala”

“Encara no ho tenim tot preparat”

“Ens imaginem que la casa serà molt gran amb un

camp de futbol”

“Serà molt divertit que els pares no ens manin i

ens diguin tota l'estona el que hem de fer però

farem moltes cartes als nostres pares i mares”

“Creiem que les colònies ens aniran molt bé”

I després de les colòniesens han explicat que...

Els nois i noies de 5èhem entrevistat alslleons i les lleonesabans d'anar decolònies a Can Sans,i ens han dit...

Els hi ha agradat molt les colònies de quatre dies; van conèixer

un indi i van fer una gimcana.

Han trobat molt a faltar als seus pares i a les seves mares però

també s'ho han passat molt i molt bé.

Han rebut cartes de casa seva. En aquestes cartes els hi deien

coses tendres i carinyoses i que els trobaven molt a faltar.

Només van poder fer un joc de nit perquè molts dies va ploure,

però van poder jugar amb les plomes de l'indi. Sort que van

poder jugar amb els seus amics a fer cabanes i amb el gos de la

casa.

El menjar estava força bé però era bastant “soso”.

El dia del sopar de gala anaven tots i totes molt elegants i les

nenes es van pintar els llavis i portaven una flor al cap.

L'activitat preferida ha estat fer un coixinet d'olor amb herbes

aromàtiques.

Altres activitats que han fet són unes excursions a Viladesens i a

Fellines.

barrufet 2010 4/6/10 15:01 Página 36

Els elefants volen saber quèhan fet els amics i amiguesde 5è a la sortida del Deltadel Llobregat

1.On està el Delta del Llobregat?El Delta del Llobregat està a la comarca del Baix

Llobregat.

2. Com és el Delta del Llobregat?El Delta del Llobregat és molt bonic i gran, hi ha moltes

flors i plantes. Vam poder veure molts ocells.

3. Què vau fer a la sortida?Primer, ens van ensenyar un vídeo sobre el Delta del

Llobregat i els espais naturals; després vam anar a

esmorzar. Llavors, vam fer una llarga excursió per l’espai

natural del Delta. Allà vam veure diferents paisatges: la

pineda i les maresmes. I vam acabar fent una activitat de

mirar amb binocles els ocells des d'un mirador que es diu

Aguait.

4. Què heu après en aquesta sortida?Hem après que és molt important cuidar el medi ambient

i que no s’han de destruir els espais naturals, perquè hi

ha plantes i animals que estan en perill d’extinció. A més

a més, és un espai on descansen les aus migratòries del

seu llarg viatge migratori anual

5. Vau veure algun peix o algun animal?Sí, vam veure diferents ocells com: el bernat pescaire, el

martinet blanc, el cabusset... etc.

6. Abans de fer la sortida vau mirar algunllibre?Sí, ens vam preparar la sortida amb una sèrie d'activitats i

exercicis: mirant l'atles, llibres i per Internet.

7. Us ho vau passar bé?Ens ho vam passar genial, vam aprendre moltes coses i

vam poder estar a l’aire lliure.


37

barrufet 2010 4/6/10 15:01 Página 37

breus

38

barrufet 2010 4/6/10 15:01 Página 38

breus

39

barrufet 2010 4/6/10 15:01 Página 39

revista2010_3 15/6/10 15:22 Page 1

Composite

C M Y CM MY CY CMY K

Documents

El cau dels barrufets tercer trimestre 2010