EL

MIGUEL GALDÓN, DAVID CLEMENTE

I ANDREU ARNANDIS.

CONCEPTE I DELIMITACIÓ EN EL TEMPS

El període clàssic se situa entre el Barroc i el Romanticisme.

Els compositors més destacats són Joseph Haydn, Wolfgang Amadeus Mozart i Ludwig van Beethoven

El classicisme musical correspon aproximadament a la música composta entre els anys 1750 i el 1820, amb superposicions considerables als dos extrems amb la música dels períodes precedent, el barroc musical, i posterior, el romanticisme musical.

MIGUEL GALDÓN, DAVID CLEMENTE

I ANDREU ARNANDIS.

MIGUEL GALDÓN, DAVID CLEMENTE I ANDREU ARNANDIS.

CARACTERISTIQUES

OBJECTIU: Crear una música bonica, fàcil d’escoltar.

A la música del classicisme li agrada l'equilibri, la unitat i la claredat a les composicions.

MELODIA: proporcionada, sobresurt respecte a l’acompanyament.

Especialització dels instruments, millora tècnica. Els instruments que no evolucionen, desapareixen(laüt i flauta dolça)

Invenció del piano (1709, Bartolomeo Cristofori). Desplaça al clavecí i el força a la desaparició.

MIGUEL GALDÓN, DAVID CLEMENTE I

ANDREU ARNANDIS.

FORMES MUSICALS

CLASSICISME MUSICAL

MÚSICA INSTRUMENTAL

SONATA

MÚSICA DE CAMBRA

(TRIO, QUARTET, QUINTET)

SIMFONIA CONCERT

MÚSICA VOCAL

ÒPERA

MIGUEL GALDÓN, DAVID CLEMENTE

I ANDREU ARNANDIS.

MÚSICA INSTRUMENTAL

SONATAPEÇA PER A UN O

DOS INSTRUMENTS.

TRIO, QUARTET, QUINTET

PEÇA PER A AGRUPACIONS DE

CÀMERA.

SIMFONIAFORMA

INSTRUMENTAL PER A

ORQUESTRA.

NORMALMENT CONSTA DE 4

MOVIMENTS. F. J. HAYDN N’ÉS

CONSIDERAT EL SEU PARE.

CONCERT

FORMA SONATA PER A SOLISTA I

ORQUESTRA.

MIGUEL GALDÓN, DAVID CLEMENTE

I ANDREU ARNANDIS.

SONATA

Composició musical per un o més instruments. La sonata per orquestra s'anomena simfonia, la sonata

per a un instrument solista s'anomena concert, i la sonata per a quartet de cordes s’anomena quartet.

Consta de tres o quatre moviments: El primer temps és ràpid i té forma de sonata, s'anomena

ALLEGRO. El segon temps és lent, acostuma a tenir altres formes i

s'anomena ADAGIO. El tercer temps és un MINUETTO. El quart temps és el final i és molt viu, s'anomena

ALLEGRO.

MIGUEL GALDÓN, DAVID CLEMENTE

I ANDREU ARNANDIS.

SIMFONIA

Composició orquestral que generalment constade quatre seccions contrastants anomenadesmoviments i, en algunes ocasions, temps. Ladenominació s'aplicà per primera vegada en elsegle XVI

La simfonia sorgeix a començaments del segleXVIII. El seu origen està en l'Obertura de l'òperaque tenia tres moviments i en els experimentsinstrumentals de l'escola italiana del nord,l'escola berlinesa, vienesa i la de Mannhein.

MIGUEL GALDÓN, DAVID CLEMENTE

I ANDREU ARNANDIS.

ÒPERA

Drama en el qual es canta tot o part del diàleg i que contéobertures, interludis i acompanyaments instrumentals. Existeixendiferents gèneres teatrals relacionats amb l'òpera, com el musical il'opereta.

Pel que fa l'època pre-clàssica i clàssica diferents compositors, amitjans del segle XVIII, intentaren canviar les pràctiquesoperístiques. Introduïren formes diferents del da capo en les aries ifonamentaren la música coral i instrumental.

El compositor més important d'aquesta època va ser l'alemanyChristoph Willibald Gluck. Un dels factors que contribuiren a lareforma de les pràctiques operístiques durant aquest segle va ser elcreixement de l'òpera còmica, més coneguda com òpera buffa quecom a compositor de l'època destaca Wolfgang Amadeus Mozart.

MIGUEL GALDÓN, DAVID CLEMENTE

I ANDREU ARNANDIS.

MIGUEL GALDÓN, DAVID CLEMENTE

I ANDREU ARNANDIS.

MÚSICA VOCAL

MÚSICAPROFANA

MÚSICA RELIGIOSA

MIGUEL GALDÓN, DAVID CLEMENTE

I ANDREU ARNANDIS.

MÚSICA VOCAL RELIGIOSA

• FORMES VOCALS RELIGIOSES: Missa

• Va continuar sent la més utilitzada en música religiosa.

• Una de rellevant va ser el Rèquiem (missa de difunts) de W.A. Mozart.

MIGUEL GALDÓN, DAVID CLEMENTE

I ANDREU ARNANDIS.

MÚSICA VOCAL PROFANA

• FORMES VOCALS PROFANES: Òpera

• Va anar adquirint més importància i va esdevenir la forma vocal profana per excel·lència.

• Si l’òpera barroca tractava temes heroics i personatgesmitològics i irreals, l’òpera clàssica tractava temes quotidians i els personatges tenien emocions humanes com el perdó, la tristesa, la il·lusió, que apropaven l’òpera a un públic més gran.

• Òperes com “Cosi fan tutte”, “Le nozze di Figaro”, “Don Giovanni” o “La flauta màgica”resumeixen totes aquestescaracterístiques i van acostar aquest gènere a tot tipus de públic

MIGUEL GALDÓN, DAVID CLEMENTE

I ANDREU ARNANDIS.

• Fou probablement el músic mésprodigiós; les seves primerenquesgires per Europa el van fer famós i el van familiaritzar amb els estilsmusicals europeus, que desprésva sintetitzar a les seves obres.

• Únic en la història de la música gràcies als seus assoliments en tot tipus de gèneres i formes, aixícom per la seva sorprenentfluïdesa de composició, va ser el primer compositor important que va intentar establir una carrera musical «independent». Al costatde Haydn i Beethoven forma partde l'Escola de Viena.

• Obres destacades

Sonata per a piano

Quartet de corda núm. 19

Concert per a piano núm. 21

Simfonia núm. 38 «Praga»

Petita Serenata NocturnaDon Giovanni

Concert per a clarinetRèquiem

Wolfgang Amadeus Mozart

Naixement27 de gener de 1756Salzburg

Mort5 de desembre de 1791 (als 35 anys)Viena, Arxiducat d'Àustria

Període en actiu

1761-1791

Estil Classicisme MIGUEL GALDÓN, DAVID CLEMENTE I

ANDREU ARNANDIS.

Ludwig van Beethoven

Naixement16 de novembre de 1770Bonn, Alemanya

Mort26 de març de 1827 (als 56 anys)Viena, Àustria

Període en actiu 1782-1827

Estil Classicisme-Romanticisme

•El seu llegat musical es va estendre,

cronològicament, des del Classicisme fins a

començaments del Romanticisme musical.

•Considerat l'últim gran representant del classicisme

vienès o Escola de Viena (després de Christoph

Willibald Gluck, Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus

Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir la

música del Romanticisme, motivant-ne la influència

en una diversitat d'obres musicals al llarg del segle

XIX. El seu art es va expressar en nombrosos

gèneres i tot i que les simfonies van ser la font

principal de la seva popularitat internacional, el seu

impacte va resultar ser sobretot significatiu a les

obres per a piano i música de cambra.

•La seva producció inclou els gèneres pianístics (32

sonates per a piano), de cambra (16 quartets de

corda, 7 trios, 10 sonates per a violí i piano), vocal

(lieder i una òpera: Fidelio), concertant (5 concerts

per a piano i orquestra, un per a violí i orquestra) i

orquestral (9 simfonies, obertures, etc.).

•La música del quart moviment de la novena

simfonia, està basada en l'Oda a l'Alegria de

Friedrich von Schiller i va ser elegida Himne de la

Unió Europea.

MIGUEL GALDÓN, DAVID CLEMENTE I

ANDREU ARNANDIS.

Joseph Haydn

Naixement31 de març de 1732Rohrau, Baixa Àustria

Mort31 de maig de 1809 (als 77 anys)Viena

Estil Classicisme

•És exponent del Classicisme vienès o

Escola de Viena en la mateixa mesura que

ho són Mozart i Beethoven, tres

compositors que la posteritat, sobretot en

el Romanticisme, van ser agrupats amb el

nom de trinitat.

•La seva carrera musical cobreix tot el

període que va des del final del Barroc fins

al principi del Romanticisme. Fou a la

vegada el pont i el motor que permeté que

es portés a terme aquesta evolució.[La

imatge i el sobrenom de Papa Haydn no li

ve pas dels títols de pare de la simfonia o

de pare del quartet de corda que

generosament se li va atorgar des del

segle XIX i fins als nostres dies. La creació

d'aquests gèneres revela una gènesi una

mica més complexa, però veritablement

Haydn va contribuir de manera decisiva

com pocs a que sotiren, es difongueren i es

consolidaren.

MIGUEL GALDÓN, DAVID CLEMENTE I

ANDREU ARNANDIS.