Upload
hangoc
View
265
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT
Alumna: Queralt Allueva Molina
Tutor: José Manuel Fernández
Curs: 2015-2016
Col·legi Sagrada Família Gavà
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
1
“No entenc perquè quan destruïm allò construït
per l’home ho anomenem vandalisme,
però quan destruïm el medi natural
ho denominem progrés.”
Edward James
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
2
ÍNDEX 1. Introducció..............................................................................................................................3
2. Marc teòric..............................................................................................................................4
2.1 El Delta del Llobregat...................................................................................................4-15
2.1.1 Riu Llobregat........................................................................................................4
2.1.2 Origen del Delta del Llobregat.............................................................................5
2.1.3 Situació actual......................................................................................................6
2.1.4 Reptes de futur..................................................................................................13
3. Descripció de la zona d’estudi.........................................................................................15-18
3.1 Ecosistema dunar...........................................................................................................15
3.1.1 Origen................................................................................................................15
3.1.2 Característiques del medi físic...........................................................................15
3.1.3 Característiques del medi biològic.....................................................................16
3.2 Pinedes litorals...............................................................................................................16
3.2.1 Origen................................................................................................................16
3.2.2 Característiques del medi físic...........................................................................16
3.2.3 Característiques del medi biològic.....................................................................17
3.3 Zones humides................................................................................................................17
3.3.1 Origen................................................................................................................17
3.3.2 Característiques del medi físic...........................................................................17
3.3.3 Característiques del medi biològic.....................................................................18
4. Part pràctica: impacte ambiental....................................................................................18-58
4.1Diagnòstic de l’impacte ambiental....................................................... ..........................18
4.1.1 Contaminació acústica i lumínica.......................................................................19
4.1.2 Contaminació hídrica.........................................................................................21
4.1.3 Pèrdua de superfície..........................................................................................24
4.1.4 Destrucció d’hàbitats.........................................................................................25
4.1.5 Fragmentació del territori..................................................................................29
4.1.6 Impacte paisatgístic...........................................................................................31
4.1.7 Espècies invasores.............................................................................................32
4.1.8 Salinització aqüífers...........................................................................................43
4.2Valoració de l’impacte ambiental...................................................................................44
4.2.1 Contaminació acústica: mesures al Delta..........................................................44
4.2.2 Contaminació hídrica: anàlisi de la qualitat de l’aigua .......................................52
5. Conclusions.....................................................................................................................58
6. Agraïments......................................................................................................... ............61
7. Bibliografia......................................................................................................................62
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
3
1. INTRODUCCIÓ En ple segle XXI on el desenvolupament econòmic s’imposa cruelment als valors naturals i
culturals sembla impensable que a menys de 10km del centre de Barcelona trobem una zona
natural de tanta importància biològica com el Delta del Llobregat.
Un dels principals objectius que m’han conduit a investigar sobre el sistema del Delta és la
fascinació per aquest entorn natural i la indignació pels riscs al que està exposat. L’aeroport
del Prat, el port de Barcelona i les xarxes viaries són només la punta de l’iceberg; al llarg de la
seva història el Delta ha patit una gran quantitat de transformacions que han alterat la seva
dinàmica. Un altre motiu per haver-me endinsat en aquest projecte ha sigut un sentiment
ambivalent de culpabilitat i ignorància enfront les problemàtiques que afecten al Delta del
Llobregat. Abans de realitzar aquest estudi mediambiental no m’hauria imaginat la gran
diversitat florística i faunística que hi havia tan a prop de Barcelona i molt menys com el nostre
model de vida el perjudica. Per tant , una altra motivació destacada per realitzar aquest treball
ha sigut poder entrar en contacte amb ambients naturals del meu entorn ,conèixer-los en més
profunditat i ser conscient de l’impacte que hi tenim. Així doncs, també pretenia identificar
sobre el terreny els impactes ambientals al Delta del Llobregat. A més a més, aquest treball
m’ha permès posar en pràctica coneixements sobre l’estudi del medi natural adquirits a Bojos
per la Ciència i invertir temps en una de les meves passions, la Natura. Quan vaig escollir
realitzar aquesta investigació sobre el Delta també pretenia conèixer com treballen els biòlegs
i ambientòlegs i acabar de decidir-me per una carrera universitària en concret.
Amb aquest treball us podreu endinsar en el món natural del Delta del Llobregat i les principals
problemàtiques que l’afecten.
Per tal de situar al lector, he iniciat el projecte parlant de la formació del Delta ; de la situació
actual en quant a gestió i control , destacant el paper del Pla Delta, i de la previsió de futur
que se’n fa també per a la seva gestió i control. Després he descrit els ecosistemes que
configuren el Delta del Llobregat a nivell físic , florístic i faunístic. Tots aquests conceptes són
necessaris per poder comprendre els impactes sobre el delta. Així doncs, tot seguit he fet un
diagnòstic de les principals problemàtiques com per exemple la introducció d’espècies
invasores, la fragmentació del territori i la pèrdua de superfície , d’entre altres. A més he
analitzat de forma objectiva dues problemàtiques en concret: la contaminació acústica i hídrica
mitjançant un equip de sonòmetres i un kit d’anàlisi d’aigües. Als annexos disposeu d’un llistat
de conceptes que us permetran la perfecta comprensió del treball realitzat, mapes de la zona
d’estudi, una part de la metodologia donada a Bojos per la Natura, un recull fotogràfic , un
vídeo sobre les mesures de la contaminació acústica i altres recursos que complementen la
meva investigació.
Per realitzar aquest estudi mediambiental m’he basat en informació bàsicament del Consorci
del Delta, S.O.S Delta del Llobregat i DEPANA , però també de dades recollides directament de
la zona d’estudi, documents de diversos ajuntaments i professionals i del Centre Cultural de
Gavà.
Espero que al llegir aquest treball , no romaneu pas indiferents al problema que afecta al Delta
del Llobregat i que us adoneu de l’enorme valor natural i social que té i que necessita ser
protegit.
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
4
2. MARC TÈORIC Per poder comprendre la tasca de recerca realitzada sobre la situació mediambiental del Delta
del Llobregat, definiré uns conceptes bàsics relacionats amb la seva formació, situació actual i
els seus reptes de futur. Per tal d’analitzar i poder entendre alguns aspectes he realitzat un
llistat de conceptes teòrics (veure pàgina 1 annexos).
2.1 EL DELTA DEL LLOBREGAT El Delta del Llobregat és el segon en extensió de Catalunya , és considerat un delta jove ja que
es va començar a formar fa aproximadament 2300 anys. Generalment tots els deltes són
formacions geològiques joves en comparació amb altres processos , aquest fet és degut al
ràpid ascens del nivell del mar provocat per la fusió dels gels dels últims períodes glacial s. La
formació dels deltes fluvials₁ depèn de molts factors concrets que s’han de perllongar al llarg
del temps.
El riu Llobregat ha sigut un element essencial per a la formació del Delta i alhora pel seu
manteniment, per tant cal conèixer algunes de les seves característiques bàsiques.
2.1.1 RIU LLOBREGAT
El riu Llobregat és un curs fluvial permanent que neix a 1259 m d’altitud a la població de
Castellar de Nuch a la serra del
Cadí , amb una longitud
aproximada de 175 km i amb
una conca hidrogràfica₃ de 4948
km².
El riu Llobregat desemboca al
Mediterrani eixamplant la seva
vall i formant un delta fluvial. En
aquest punt del transcurs del riu
la llera es situa per sobre de la
plana litoral , fet que facilita que
s’ocasionin inundacions al
voltant del Llobregat. Això és
degut a que el riu Llobregat ha
arrossegat al llarg del temps una
gran quantitat de sediments que
han augmentat el nivell de la llera i també els dels marges del riu , els que presenten
esquerdes i no són capaços de suportar les crescudes més fortes. Aquesta aportació de
sediments, juntament amb la poca capacitat erosiva del mar Mediterrani, també ha col·laborat
a que es desenvolupi una formació deltaica
Tal i com analitzaré dins de l’apartat de diagnòstic de l’impacte ambiental (pàg19), en aquest
últim curs del riu la seva llera es va veure desplaçada 2km l’any 2004 per donar cabuda a les
instal·lacions portuàries.
Vista aèria del Delta del Llobregat, on es pot observar clarament
la gran acumulació de sediments. marees.
Font: ramonvilalta.com
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
5
2.1.2 ORIGEN DEL DELTA
La formació del Delta del Llobregat es va produir aproximadament fa 2000 anys , i des de
llavors ha patit períodes de crescudes i reduccions. Aquest procés es pot dividir en la formació
del conjunt de la plana deltaica i dels aqüífers a grans trets.
A. FORMACIÓ DE LA PLANA DELTAICA
La història geomorfològica del Delta del Llobregat segueix a grans trets la de qualsevol delta , i
són considerats formacions geològiques relativament joves.
FA 18000 ANYS FA 12000 ANYS
Fa 18000 anys durant la glaciació Würm₄ les
temperatures globals eren molt més baixes que les
actuals : concretament a Europa existien grans
masses de gel ,el nivell del mar es situava
aproximadament 100 m sota el nivell actual i per tant
el delta del Llobregat no existia.
Posteriorment com a conseqüència d’un increment de la
temperatura global les masses de gel es van desfer fent
que pugés el nivell del mar fins a uns 75 m per sota de
l’actual.
Durant
aquest
període,
situat
aproximada-
ment fa uns
12000 anys, es van sedimentar les partícules que ara
formen el que coneixem com a aqüífer profund del Delta i
que en aquell moment van constituir un delta arcaic : una
primera plana sedimentaria emergida també coneguda
com a complex detrític inferior.
FA 11000 ANYS FA 2300 ANYS Aquesta situació es va perllongar fins que es va
produir un nou ascens de les temperatures ,provocant
un nou augment del nivell del mar per sota dels 50m
del nivell actual. Aquesta variació rep el nom de
transgressió
flandriana i
va inundar
completame
nt el
complex
detrític
inferior. Els
sediments acumulats sobre aquesta superfície eren
bàsicament argilosos , com correspon a un estuari
fluvial i van formar la falca fluviomarina. Aquesta placa
és impermeable, ja que les argiles són partícules molt
petites i això fa que siguin poc permeables a l’aigua.
En aquest cas, la falca fluviomarina separa ,
actualment, l’aqüífer profund del superficial.
Finalment fa uns 2300 anys el nivell del mar s’estabilitzà
tal i com el coneixem avui dia i començà la formació del
Delta actual. El que a l’actualitat coneixem com a Delta ,
abans era una badia marina₅ poc fonda on desembocava
el riu Llobregat i que estava delimitada per les muntanyes
properes (Ordal, Garraf, Collserola i Montjuic). Els
sediments
sorrencs del
riu van
omplir
aquesta
badia a un
ritme d’uns
1’5 m/ any i
es van
formar el delta actual (complex detrític superior) i
l’aqüífer superior.
Font 4 esquemest:Ajuntament del Prat del Llobregat
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
6
B. FORMACIÓ DELS AQÜÍFERS
Els sediments que va arrossegar el Llobregat de la seva conca (d’uns 5.000 km2) durant milers
d’anys són els responsables de la formació d’aquest aqüífer. Un aqüífer es pot considerar una
formació geològica en la qual s’emmagatzema i circula aigua entre la porositat de les roques
que el formen. D’aquesta manera l’aqüífer va esdevenir una peça clau en el Delta a nivell
ecològic ja que alimenta d’aigua llacunes i maresmes i a nivell soci oeconòmic ja que
subministra aigua a la zona metropolitana de Barcelona .
Els aqüífers s’alimenten bàsicament de les infiltracions de l’aigua del riu a la vall baixa del
Llobregat, on no existeix
l’aqüitard, i l’aqüífer , per
tant , és únic.
La recàrrega natural es
produeix en un 80% a
l’alçada de Pallejà.
La resta es calcula que
procedeix de la pluja que
s’infiltra sobre els
terrenys no urbanitzats i que alimenta l’aqüífer superficial i els estanys litorals del Delta.
S’ha de diferenciar entre es aigües freàtiques₆ que corresponen a l’aqüífer superior i les aigües
artesianes₇, pròpies de l’aqüífer inferior.
2.1.3 SITUACIÓ ACTUAL
Actualment el Delta del Llobregat ha perdut més del 90% dels seus espais naturals originaris i
el 60% de la seva superfície total ha desaparegut per donar cabuda a instal·lacions industrials ,
urbanístiques i viàries.
Tot i que en les ultimes dècades la tendència global de sensibilització pel medi ambient hagi
crescut , al Delta del Llobregat encara es porta a terme un nivell de desenvolupament gens
sostenible.
A. GESTIÓ
La història del Delta del Llobregat està marcada per una forta desconsideració cap al territori i
al patrimoni natural i per una sèrie de transformacions que han anat degradant el Delta. Entre
els segles XIX i XX es va produir una forta transformació en el model d’agricultura, a mitjans del
segle XX un desenvolupament industrial entorn el riu i a finals del segle XX i principis del XXI un
excessiu desenvolupament infraestructural. Aquesta última transformació és la que m és ha
alterat el territori deltaic i que encara sembla que no hagi finalitzat. Al llarg d’aquestes últimes
dècades s’han desenvolupat diferents plans territorials, logístics i infraestructurals com el Pla
Barcelona₈ , Pla dels Ports₉ que han modificat per complet el Delta del Llobregat, posant en
risc la seva viabilitat com a ecosistema. Però cal destacar l’elevada importància política,
mediàtica i ambiental que ha tingut un Pla logístic en concret, el Pla Delta.
Font:Comunitat d’usuaris del Delta del Llobregat
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
7
1) PLA DELTA El Pla Delta pot considerar-se el punt de partida formal de l’expansió de les infraestructures de
transport durant el segle XX.
El Conveni de Cooperació en Infraestructures i Medi Ambient al Delta del Llobregat o més
conegut com Pla Delta va ser signat el 16 d’abril de 1994 pel Govern central, la Generalitat i els
ajuntaments del Prat i de Barcelona. Aquest conveni va preveure una inversió en xarxes
d’infraestructures que ocuparia aproximadament 1500 ha , de les quals el 85% corresponen al
Prat, el 10% a Viladecans i la resta a Gavà i Barcelona. L’Ajuntament del Prat , governat pel
partit Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) des del 1987, ha pressionat per aconseguir
modificacions puntuals del Pla Delta relacionades amb aspectes ambientals. Moltes de les
mesures compensatòries s’han aconseguit desenvolupar gràcies a l’Ajuntament del Prat i la
pressió ciutadana.
- Objectius
Les entitats polítiques de finals de segle XX van veure en el Delta una oportunitat d’or per
acabar de desenvolupar la zona metropolitana de Barcelona després de l’eufòria urbanitzadora
post-olímpica. Pretenien convertir el territori deltaic en un centre d’intercanvi de mercaderies
per tal de dinamitzar l’economia catalana i també espanyola. Van justificar la implantació
d’aquest Pla amb l’argument de que la creació d’una Plataforma Logística Intermodal pròxima
a Barcelona era l’element essencial
en la terciarització i globalització de
l’economia catalana. Argument que
després va resultar ser no del tot
cert.
- Pla d’actuacions
L’ampliació del port i l’aeroport de
Barcelona són els eixos principals
entorn els quals s’organitza el Pla
Delta. A part d’aquestes dues
actuacions també inclou el
desviament del riu Llobregat a la
seva desembocadura, la construcció
de la depuradora del Baix Llobregat i
la construcció dels accessos viaris i
ferroviaris a la zona metropolitana.
Al 2004 el Departament de Medi
Ambient i Habitatge va impulsar la
creació d’una comissió de seguiment
i control ambiental de les obres d’aquest pla director. L'Agènc ia Catalana de l'Aigua (ACA), a
través del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), va demanar al Govern central la
creació d'una comissió de seguiment i control ambiental de totes les obres vinculades al Pla
Delta. Aquesta demanda va estar motivada per la sentència del Tribunal Suprem que anul·lava
el projecte de desviament del riu Llobregat a la desembocadura. Després de diverses reunions,
la ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, i el seu homòleg a la Generalitat de Catalunya,
Salvador Milà, van acordar impulsar la comissió.
Font : gavamar.com
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
8
AMPLIACIÓ DE L’AEROPORT
En el Pla Delta (1994) ja es preveia l’ampliació de l’aeroport, però aquesta no es va portar a terme fins el 2003
amb l’inici de la posada en
marxa del Pla Barcelona.
Aquest Pla logístic va suposar la
construcció d’una tercera pista a
l’aeroport, una nova torre de
control i la terminal Sud. A més
també es van ampliar les
terminals ja presents i es van
construir nous aparcaments a les
rodalies de l’aeroport. Després
de l’ampliació, l’aeroport es va
convertir en el segon més gran
d’Espanya i el novè d’Europa.
La justificació d’aquesta
ampliació fou que es produiria
un augment de viatgers en 10
milions en els pròxims anys i
l’aeroport havia de poder donar cabuda a tal quantitat de trànsit aeri. Però aquest augment no es va produir i
avui dia la capacitat de l’aeroport es dues vegades superior al seu tràfic , convertint -lo d’aquesta manera en un
aeroport deficitari.
L’ampliació de l’aeroport ha tingut un greu impacte sobre les espècies animals i vegetals i els hàbitats del Delta
com cap altra infraestructura ho ha fet. Ha sigut la infraestructura que més greument ha afectat a zones
d’especial protecció.
Font:territorio.scot.cat
Font:centraldereservas.com
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
9
AMPLIACIÓ DEL PORT
La última ampliació es va preveure per primera vegada pel Pla director del port per donar cabuda al creixent
comerç marítim internacional , construint nous espais portuaris i millorant les connexions ferroviàries i viaries
d’aquests. El Pla
Delta preveia una
ampliació del port
cap a una de les
poques zones no
urbanitzades que
restaven al litoral
barceloní , el riu
Llobregat. Així doncs
per tal de poder
portar a terme la
construcció de les
noves
infraestructures es va
haver de desplaçar 2
km al sud la
desembocadura del Llobregat.
D’aquesta manera l’antiga llera del Llobregat i les seves rodalies van donar cabuda al nou dic Sud, al moll del Prat
o Barcelona European South Terminal (BEST)₁₀ de 93 ha i la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL)₁₁ que amb la
terminal del Prat , va arribar a les 209 ha. Tot i que gran part de l’ampliació es va portar a terme cap al sud
envaint els espais naturals del Llobregat i del seu Delta , també es van real itzar una sèrie d’actuacions cap al nord
i l’est doblant així la superfície terrestre
del port. A més , la superfície marítima va
passar de 374 ha a finals del noranta fins a
les 786 ha.
A part , s’ha de tenir en compte que per
esdevenir un punt clau en el corredor
mediterrani i en el transport marítim
europeu es van haver de construir
infraestructures viaries i ferroviàries que
comuniquessin el port. D’aquesta manera
el pot de Barcelona s’ha convertit en la
infraestructura que més radicalment ha canviat la morfologia de l’entorn del Delta , juntament amb l’aeroport.
Font:territorio.scot.cat
Font:radioport.es
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
10
DESVIAMENT DEL RIU
El desviament del Llobregat es va realitzar amb l’objectiu de guanyar un nou espai per poder ampliar el port de
Barcelona. Des de que es va planificar el desviament del riu Llobregat en la seva desembocadura van haver-hi
moltes associacions i institucions com DEPANA₁₂ que es van mostrar totalment en contra. De fet va ser una de les
mesures menys populars englobada al Pla Delta.
Al 2004 una vegada acabades les obres i la
solució ja era irreversible , el Tribunal Suprem va
declarar que el desviament del riu era il·legal.
El desviament del riu es va exigir al consistori a
canvi de la construcció de la depuradora i de
permetre’l tenir certa repercussió sobre les
decisions de control del Pla, fet pel qual van
accedir i van canviar radicalment el seu parer fins
aquell moment.
Les obres començaren al 2002 i consistien en
desviar 2’5 km el riu cap al sud creant una nova
llera recoberta d’asfalt , convertint-se així en
l’únic riu de Catalunya amb part de la seva llera
cimentada. Aquesta obra es va dur a terme per
tal d’habilitar un canal de rem , que finalment va
resultar ser un projecte inviable i que a més ha
deixat una enorme pista cimentada a la llera sense cap utilitat.
CONSTRUCCIÓ DEPURADORA
La construcció d’aquesta planta
depuradora(1999-2002) va ser una de les
poques mesures incloses en el Pla Delta que
en principi suposava un impacte positiu per a
l’entorn natural del Delta. De fet va servir
per a que alguns organismes locals
acceptessin altres mesures del Pla Delta com
l’ampliació de l’aeroport i el desviament del
riu. Però la construcció de planta depuradora
ja venia exigida per la directiva europea
91/271/CEE de tractament d’aigües residuals
urbanes , per tant s’hagués portat a terme
amb o sense el Pla Delta.
L’estació depuradora d’aigües residuals
(EDAR) del Baix Llobregat va ser construïda per tal de recuperar el Delta del Llobregat i regenerar el litoral proper
a la desembocadura del Llobregat millorant també les aigües de bany entre Barcelona i el Garraf.
Font:territorio.scot.cat
Font:dragados.com
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
11
La depuradora es troba ubicada al terme municipal del Prat del Llobregat ocupant 41 ha i així convertint-se en
una de les més grans d’Europa. La seva xarxa de col·lectors té el seu inici a Santa Coloma de Cervelló i una
llargària de 19 km. La macrodepuradora permet cobrir les necessitats de dos milions de persones dels municipis
de Barcelona (35%), l'Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Joan Despí,
Sant Boi de Llobregat, el Prat de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló i, parcialment, Sant Just Desvern.
Està estimat que el cabal màxim de futur sigui de 7’29 mᶾ/s. En l’actualitat el seu cabal de regeneració és de 3’25
mᶾ/s i el cabal corresponent al pretractament i a l’emissari submarí de 14’58 mᶾ/s. Aquest cabal extra permet
tractar aigües pluvials en cas de pluges torrencials.
2) MANTENIMENT DELS PROCESSOS ECOLÒGICS
Els processos ecològics del Delta han viscut una situació contradictòria .
El medi aquàtic ha experimentant una millora substancial gràcies a la construcció de la
depuradora, actuacions per garantir cabals mínims de qualitat al Llobregat i establir barreres
contra la intrusió salina en alguns aiguamolls litorals. Però aquestes millores requereixen una
gran despesa energètica i econòmica per alimenta el funcionament del sistemes industrials
que les sustenten i que malauradament han patit les retallades dels pressupostos públics des
de l’any 2011.
D’altra banda, el creixement urbanístic i del sector serveis ha causat un greu impacte sobre el
medi aquàtic . La Directiva Marc de L’Aigua (200/60/CEE)₁₃ va establir uns objectius per a la
millora de les masses d’aigua , que es basava en l’avaluació d’una sèrie de paràmetres per
després poder determinar el nivell d’estat ecològic₁₄. L’Agència Catalana de l’aigua₁₅ va
establir una sèrie de paràmetres que han servit per evidenciar l’estat de les masses d’aigües
del Delta i així poder aplicar una sèrie de mesures de gestió hídrica que han permès la
recuperació de moltes poblacions de macròfits i han millorat l’estat ecològic d’estanys com el
de cal Tet.
Estany Cal Tet .
Font: ichn.iec.cat
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
12
3) RECUPERACIÓ DE LA BIODIVERSITAT
La gestió publica de la biodiversitat en els espais naturals preexistents o creats com a
compensacions ambientals de les infraestructures ha sigut molt exitosa, gràcies principalment
a la labilitat dels espais deltaics que mostren uns tempos de recuperació i naturalització molt
curts. Són clars exemples d’aquesta recuperació de la biodiversitat les comunitats dunars a les
platges del Prat i de Viladecans, la varietat de comunitats vegetals de les noves masses
d’aigües, la recuperació del riu Llobregat o la resposta positiva dels ocells nidificants en nou
hàbitats.
Però cal esperar encara uns anys per poder valorar més críticament la recuperació de la
biodiversitat a causa de l’elevada pressió antròpica a la que esta exposat el Delta i de l a
sensibilitat d’algunes espècies a valorar.
B. PROTECCIÓ
El Delta del Llobregat , al llarg de tota la seva història, ha patit una gran desconsideració i
manca de la protecció del territori. En plena àrea metropolitana de Barcelona ha sigut vist com
una superfície on desenvolupar infraestructures , industries i ciutats i no pas com una zona
d’elevat interès natural i agrícola.
1) ESPAIS NATURALS PROTEGITS
Els espais protegits del Delta del Llobregat (EENN) només representen un 10% de la superfície,
excloent molts espais de gran importància mediambiental . En molts casos els criteris per
delimitar les reserves al 1987 es basaven en interessos urbanístics i no pas ecològics, com és el
cas del Pas de les Vaques , un espai únic al Delta que es va deixar sense protecc ió i sobre el
qual s’ha construït la terminal 1 de l’aeroport. Tot i això, en aquest any 498 hectàrees del Delta
van ser protegides amb la figura de Reserva Natural Parcial del Remolar-Filipines i de la
Ricarda-Ca L’Arana.
L’any 1992 aquestes zones protegides, i la llacuna de la Murtra( en total 518 ha), es van
incorporar al PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya)₁₆.
Al 1994 la Comunitat Europea va declarar ZEPA (zona d’especial protecció d’aus)₁₇ totes les
zones protegides del Delta a més d’ampliar la superfície protegida (en 574 ha) amb els
Reguerons i el
litoral del Prat.
Gairebé totes
les zones
humides del
Delta(493 ha)
estaven incloses
a l’inventari de
les zones
humides de
Catalunya al
2001.
Cap al 2006 , es
va ampliar la ZEPA en 383 ha i es va incloure tota aquesta superfície en la proposta catalana de
Zones protegides per la Xarxa Natura 2000 i PEIN
Font: icc.cat
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
13
la Xarxa Natura 200 i la proposta de nous Llocs d’Importància Comunitària (LIC). En total, 923
hectàrees.
Al 2011 es va aprovar l’ampliació de l’IBA (Important Bird Areas) nº 140 del Baix Llobregat ,
incorporant la llera del riu, l’antiga desembocadura, el Parc Agrari i algunes pinedes de Gavà
(en total 3500 ha).La pineda de Can Camins s'incorpora als LIC i a la Xarxa Natura 2000.
Al 2014 la ZEPA marina ES0000513 (Espai marí del Baix Llobregat i del Garraf) inclou gran part
del litoral deltaic i tota la superfície Xarxa Natura 2000 del Delta es declara ZEC (Zona
d’Especial Conservació)
2.1.4 REPTES FUTURS DEL DELTA
Per tal de preveure les possibles mesures de gestió i protecció s’ha de considera r quines
pressions entre les existents a l’actualitat s’agreujaran en el futur i a més tenir en compte les
possibles restriccions pressupostàries que dificultaran els manteniments ordinaris dels espais
naturals gestionats i a més les condicions ambientals variables que imposarà el canvi climàtic.
A. GESTIÓ
1) ESPECULACIÓ IMMOBILIÀRIA
Des de mitjans dels anys 30 al litoral de Viladecans molts projectes urbanístics s’han cancel·lat
per l’oposició popular, el cas més destacat fou el del Barça Parc ₁₈(2008). Amb aquest projecte
es pretenia construir un macro complex lúdic i comercial en un terreny adjacent del Remolar -
Filipines , que afectava per complet la permeabilitat del sòl i la dinàmica del cicle de l’aigua al
Delta.
Al 2012 va sortir a la llum el
projecte Eurovegas₁₉ que pretenia
construir un complex d’oci que
hagués suposat la pèrdua de
800ha de terrenys agrícoles i
naturals que haurien alterat la
dinàmica de l’aqüífer del Delta.
Aquests projectes han evidenciat
la manca de protecció del territori
i la necessitat de crear més
mesures de preservació i
conscienciació
2) TURISME ALTERNATIU
El model de turisme actual ha
sigut un dels principals causants
de la destrucció d’hàbitats i de
l’impacte paisatgístic al Delta. Una
forma de preservar aquest
patrimoni paisatgístic és potenciar
l’agroturisme.
EUROVEGAS
Font:territorio.scot.cat
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
14
El Delta del Llobregat té una gran varietat avifaunística que pot ser aprofitada per realitzar
rutes ornitològiques que atraurien milers de turistes de Barcelona i que permetria promoure
els valors naturals del Delta internacionalment. A més cal destacar que el Delta és visitat per
una gran quantitat d’estudiants i ,potenciant aquest tipus de turisme també s’aconseguiria
incrementar l’educació ambiental i conscienciació ecològica.
Per això, l’administració hauria de destinar part del seu pressupost a conservar antigues
masies i habilitar els espais naturals per a la seva visita.
3) PROJECTE ALTERNATIU AL PLA DELTA
Per tal de protegir al màxim els espais naturals i a la vegada permetre el desenvolupament
infraestructural la Coordinadora en Defensa del Delta del Llobregat i DEPANA van elaborar un
projecte alternatiu al Pla Delta. Aquesta alternativa era molt menys abusiva i més realista per
al Delta. La van elaborar al veure que frenar el Pla Delta era impossible pel suport que va rebre
de les administracions públiques i associacions com la Generalitat i AENA.
B. PROTECCIÓ
Des de principis de mil·lenni s’han creat diverses organitzacions locals que s’encarreguen de
protegir el patrimoni natural i ecològic del Delta del Llobregat. A més s’ha lluitat per
l’ampliació de les zones protegides i l’aplicació de mesures compensatòries.
1) CONSORCI DEL DELTA I S.O.S DELTA DEL LLOBREGAT
Al maig de 2005 es va crear el Consorci dels Espais Naturals del Delta del Llobregat. Aquesta
organització ha sigut clau en la gestió, preservació, estudi i divulgació dels valor naturals i
paisatgístics del Delta del Llobregat a més de la millora contínua de l’oferta d’ús públic i
educatiu de l’entorn natural.
Una altra plataforma local que defensa el Delta és S.O.S Delta del Llobregat , creada al 2010
per informadors ambientals de la Reserva Natural del Delta del Llobregat. Aquests divulgadors
s’encarreguen de l’estudi de la biodiversitat, la conservació de la natura, divulgació dels valors
del Delta i analitzar les amenaces del Delta , motivats per les agressions urbanístiques,
industrials i infraestructurals que patia i de fet pateix el Delta.
En definitiva , es pot afirmar que la mesura de protecció més eficaç és la divulgació dels valors
agrícoles i naturals del Delta per així evitar una possible desconsideració del territori i les
consegüents agressions. La protecció del medi natural radica en què siguem capaços de valorar
tot el potencial natural i agrícola que tenim i que es valori també la importància de la
investigació científica. Un millor coneixement del territori també ens pot portar a un millor
coneixement o a un desenvolupament correcte de mesures de protecció i conservació del
patrimoni natural.
2) CREACIÓ D’UN PARC NATURAL
La creació d’un parc natural garantiria la conservació dels valors naturals, el manteniment
d’una agricultura imprescindible, i l’ús social i turístic respectuós amb el medi.
Actualment les zones protegides només representen un 28% de tota la superfície del Delta qu e
hauria d’estar protegida , impossibilitant el cobriment total de les necessitant de la fauna
deltaica . Moltes espècies d’alt interès ecològic viuen en zones no protegides, com els eriçons i
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
15
tòtils del camps agrícoles, les orquídies de les pinedes de Gavà, les tortugues de rierol del riu,
la vegetació psammòfila (medis sorrencs) de les dunes de Gavà, etc.
3. DESCRIPCIÓ DE LA ZONA D’ESTUDI: UNITATS
AMBIENTALS Per comprendre la dinàmica del Delta i com s’ha vist afectada cal fer un estudi previ de les
característiques físiques i biològiques de la zona d’estudi. M’he centrat en les tres unitats
principals que conformen el Delta del Llobregat, i en definitiva qualsevol delta fluvial:
ecosistemes dunars, pinedes litorals i zones humides.
3.1 ECOSISTEMES DUNARS Els ecosistemes dunars del Delta del Llobregat van des de les dunes de Castelldefels fins a les
del Prat , sent aquestes últimes la de més rellevància ecològica. Per tal de veure exactament
quina àrea ocupen veure pàgina 6 annexos.
3.1.1 ORIGEN
La unitat de relleu principal que formen els ecosistemes dunars són les dunes que s’originen
gràcies a l’acció del vent sobre les partícules de sorra, que les fa transportar -se per moviments
de saltació. Quan troben un obstacle els granets de sorra cauen a causa de la pèrdua d’energia
cinètica i s’acumulen fins a formar una duna.
Les dunes són un element canviant, dinàmic, molt característic de les platges del litoral proper
al delta del Llobregat. Les dunes del delta rarament superen els 3m d’alçada i estan fixades
pels pins pinyers de les pinedes litorals.
A més les dunes també són sistemes molt fràgils que desapareixen fàcilment per l’acció
humana (concentracions estivals de gent a les platges, la neteja de sorra amb maquinària i la
urbanització del litoral). Aquest fet ha succeït a la quasi totalitat del litoral català i també al del
delta.
S’ha de tenir en compte també que amb la desaparició de les dunes també ho fan la seva flora
i fauna característiques.
3.1.2 CARACTERÍSTIQUES DEL MEDI FÍSIC
Les dunes presenten unes condicions físiques molt característiques que determinen la
presencia o no d’algunes espècies vegetals i animals.
A. FACTORS AMBIENTALS LIMITANTS
Els sorrals litorals són hàbitats inhòspits per a la vida , principalment a causa de la mobilitat del
terreny , sotmès a l’acció constant del vent que arrossega els grans de sorra que s’acumulen
formant dunes. A més la sorra , per la mida dels grans que la formen, és incapaç de retenir
l’aigua de la pluja que es filtra ràpidament a capes inferiors i arrossega els nutrients dels quals
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
16
s’alimenten les plantes. Per aquesta mateixa raó, malgrat la proximitat del mar , el sòl no és
salat, perquè l’aigua marina també es filtra.
Un altre factor negatiu per al desenvolupament de la vida , a part de les condicions del sòl, són
les altes temperatures que s’assoleixen a la platja a causa de la intensa radiació solar
provocada per les brises marines que netegen de núvols el litoral i per l’absència d’aigua en les
capes superiors de la sorra. En canvi, uns centímetres per sota de la superfície la temperatura
és notablement més baixa.
3.1.3 CARACTERÍSTIQUES DEL MEDI BIOLÒGIC
La platja és la frontera entre el mar i la terra, i per això, podem trobar animals i plantes tant
marins com terrestres. Les zones dunars que trobem prop de la costa, tot i ser hàbitats molt
inhòspits, alberguen interessants i valuoses espècies animals i vegetals. Podeu veure una taula
amb les espècies vegetals i animals més característiques als annexos pàgina 10
3.2 PINEDES LITORALS Les pinedes o boscos litorals formen una franja
litoral que ajuden a aturar les dunes mòbils de
les platges i han contribuït a incrementar la
diversitat biològica global del Delta. S’estenen
des del Prat fins a Castelldefels (veure annexos
pàgina 6 ), entre els ecosistemes dunars i les
zones més interiors
3.2.1 ORIGEN
Aquestes poblacions de pins pinyers (Pinus
pinea) substitueixen les màquies litorals de
càdec (Juniperus oxycedrus ssp.
Macrocarpae)que hi havia antigament. Tot i
que tradicionalment s’ha considerat que van
ser originades de forma artificial per fixar les
dunes i salvaguardar els camps de conreu del
seu avenç , recentment s’ha descobert
l’existència d’una extensa, rígida i detallada
normativa que regulava l’explotació d’aquesta
pineda entre els segles XVI i XIX.
3.2.2 CARACTERÍSTIQUES DEL MEDI FÍSIC
En les zones més properes a la platja es pot apreciar com la pineda ha estat plantada sobre un
sòl sorrenc amb partícules de granulositat fina. A mesura que s’endinsa a l’interior del bosc de
ribera el sòl deixa de ser arenós i es cobreix amb una espessa capa de matèria vegetal que
propicia l’existència de plantes de sotabosc.
Pollancrera la Pava, Castelldefels
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
17
3.2.3 CARACTERÍSTIQUES DEL MEDI BIOLÒGIC
A les pinedes litorals podem trobar una gran varietat d’espècies vegetals, entre les que
destaquen les orquídies, i d’espècies animals. Per conèixer les més característiques podeu
consultar la pàgina 10 dels annexos.
3.3 ZONES HUMIDES Les zones humides són ecosistemes poc freqüents al
territori català, però tenen una gran importància per la
seva gran biodiversitat.
3.3.1 ORIGEN
A. FORMACIÓ D’AIGUAMOLLS
Els aiguamolls o maresmes es formen en costes de
pendent suau on gràcies a l’acumulació de sediments
transportats pels corrents marins es formen barres
paral·leles al litoral. Quan aquestes barres de sorra
emergeixen formen una línia de dunes que delimiten
una zona de llacunes litoral. Aquestes barres poden ser
mòbils si varia el grau d’incidència de les onades ja que
s’originen en el punt de trencament d’aquestes, per
aquest motiu també s’originen d’altres barres litorals
més petites a partir d’una principal.
B. FORMACIÓ DE LLACUNES I ESTANYS
Les llacunes litorals es formen a partir de barres de sorra paral·leles a la costa que emergeixen
formant petites badies , anomenades llacunes, estanys o albuferes litorals poc profundes. Si
amb el pas del temps aquestes zones es van reblint amb materials aportats pel riu Llobregat
acabaren formant aiguamolls litorals.
Aquestes llacunes litorals per tant són el resultat del re ompliment dels espais compresos
entre la primitiva platja i la barra litoral amb materials que solen ser d’origen continental, i per
tant, llimosos. Així doncs el fons de les llacunes litorals és fangós.
3.3.2 CARACTERÍSTIQUES DEL MEDI FÍSIC
Les zones humides són regions separades del mar per una platja de sorra aportada pels
corrents marins, o bé antigues lleres del riu. Dintre d'aquest hàbitat podem trobar diferents
àrees. Les unes poden estar inundades permanent i amb poca fondària: són les llacunes o
estanys, caracteritzats per un terra argilós i moltes d'elles originades per antigues lleres de l riu;
les altres es poden inundar temporalment -quan plou o hi entra aigua del mar- a l'hivern i
assecar-se a l'estiu: són les maresmes, que poden retenir aigua gràcies al seu fons de llims.
Una maresma o aiguamoll és un ecosistema humit normalment associat a estuaris i per tant
amb aigua salada , tot i que a vegades conflueixen aigua salda i dolça formant una zona
salobre.
Formació d’aiguamolls i llacunes
Font:Ajuntament del Prat del Llobregat
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
18
3.3.3 CARACTERÍSTIQUES DEL MEDI BIOLÒGIC
Les zones humides són ecosistemes amb una biodiversitat equiparable als boscos tropicals de
l’Amazones. Destaquen sobretot per l’abundància d’aus, però trobem una gran varietat
d’espècies animals i vegetals com podeu observar en les taules dels annexos pàgina 10
4. PART PRÀCTICA: IMPACTE AMBIENTAL Tot i els nombrosos canvis que ha patit el Delta al llarg de la seva història cap etapa de
transformació humana ha substituït completament l’anterior. Així doncs, cap transformació ha
sigut tan important com per canviar completament tot el que hi havia en un principi al Delta.
D’aquesta manera s’ha pogut mantenir al llarg del temps l’heterogeneïtat dels usos del sòl que
inclouen espais naturals, agrícoles, urbans, industrials i grans infraestructures un una superfície
relativament reduïda. Aquesta varietat també permet explicar la complexitat de la
problemàtica ambiental al Delta , causada principalment per les nombroses i canviants
relacions entre els diversos espais del Delta del Llobregat.
4.1 DIAGNÒSTIC DE L’IMPACTE AMBIENTAL: IMPACTES AMBIENTALS
AL DELTA DEL LLOBREGAT
En aquesta fase de diagnòstic de l’impacte ambiental he analitzat les diverses
problemàtiques que afecten als diferents ecosistemes deltaics , tenint en compte per què
s’originen, els impactes que desencadeni com s’intenten compensar o reduir aquests
impactes.
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
19
El Delta del Llobregat és un territori molt heterogeni a causa de les continuades , però no
definitives , transformacions de la zona. En general, la situació actual de mosaic d’usos del
sòls crea una gran varietat d’impactes que es poden sintetitzar en la següent taula , extreta
del document : Els reptes actuals i futurs per a la Conservació de la biodiversitat en el delta
del Llobregat, d’Enric Roa i Pau Esteban.
Espais naturals Espais
agrícoles
Infraestructures Espais urbans
Espais naturals Atacs de fauna
als conreus.
Risc de col·lisions
ocells-avions.
Molèsties per
mosquits.
Molèsties per
mosquits.
Espais agrícoles Contaminació
de les aigües.
Risc de col·lisions amb
avions.
Molèsties per
mosquits.
Infraestructures
Amenaces de creixement. Contaminació
atmosfèrica. Ocupació territorial directa.
Ocupació per serveis auxiliars.
Impermeabilització del sòl.
Alteracions hídriques. Soroll
Contaminació atmosfèrica.
Servituds de gestió.
Introducció d’espècies exòtiques.
Espais urbans Ocupació territorial directa. Limitacions operatives
Activitats marginals.
Freqüentació humana.
Introducció d’espècies exòtiques.
Alteracions hídriques.
4.1.1 CONTAMINACIÓ ACÚSTICA I LUMÍNICA
A. CAUSES
La contaminació acústica₂₀ és una de les problemàtiques més greus que afecten al Delta i que
ve originada pel desenvolupament infraestructural de finals del segle XX i principis del XXI.
Al Delta les principals fonts de soroll són les autopistes i l’aeroport, però també ve en part
produïda per l’activitat infraestructural del Prat del Llobregat.
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
20
A mesura que ha anat creixent l’aeroport i el trànsit d’avions ha augmentat s’ha vist com la
contaminació acústica s’ha
incrementat enormement a les
zones més properes a aquesta
gran infraestructura àrea.
Un altre problema que ha sorgit
arran de l’ampliació dels camps
de vol ha sigut la instal·lació d’un
conjunt d’ infraestructures
lumíniques per garantir la
seguretat de l’aeroport i les
seves rodalies, que han causat
una forta contaminació acústica
a la zona Aquest sistema
d’il·luminació queda dins de la
ZEPA del Remolar i la Ricarda i
per l’eliminació d’arbres, la
constant entrada de maquinaria i personal i la contaminació lumínica₂₁ , és una greu alteració
de l’hàbitat natural resultant de l’ampliació de l’aeroport.
B. CONSEQÜÈNCIES
No sempre és fàcil determinar els impactes de la contaminació acústica ja que depèn de molts
factors com el temps d’exposició, la intensitat del soroll i fins i tot del propi subjecte que rep la
contaminació acústica. El cas de la contaminació lumínica és molt similar, ja que s’avalua
principalment en base als comportaments dels animals afectats. Però en trets generals es pot
dir que és una problemàtica que agreuja encara més els efectes i impactes d’altres problemes
que si són quantificables com la pèrdua de biodiversitat a causa de la destrucció d’hàbitats,
fragmentació del territori,...
De fet la contaminació acústica afecta greument a la fauna alterant la seva qualitat de vida i
salut. Els efectes psicològics i fisiològics sorgeixen arrel de l’instint d’autoprotecció dels
animals.
Aquests al percebre sons tan molests i intensos reaccionen amb un estat d’alarma , estant més
atents a qualsevol canvi en l’entorn o possible perill. Els animals veuen alterats els seus
períodes de son , la seva alimentació i fins i tot els fa més vulnerables a les possibles preses , ja
que davant d’aquestes situacions els seus cossos produeixen més adrenalina que els fa esta r
més alerta, despertar-se més sovint o amagar-se. Realment les fonts de contaminació acústica
no representen cap depredador per als animals , però ells ho perceben com si ho fos i
reaccionen en defensa pròpia. Aquest fet podria causar que quan s’enfrontessin a un
depredador real estiguessin massa confusos o cansats per poder reaccionar correctament i
perdessin la vida.
A més al alterar els períodes de son també modifica els hàbits alimentaris dels animals ja que
potser ara descansen quan les seves preses estan despertes i els impedeix caçar amb total
normalitat. També podria alterar el número d’individus d’una espècie ja que els progenitors
potser no veuen com a un hàbitat adient per a propagar l’espècie.
Pista d’enlairament propera a una zona protegida del Delta
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
21
La contaminació acústica també afecta al comportament i comunicació amb els altres individus
d’una espècie animal. Els sons son els mitjans que molts animals utilitzen per comunicar -se ,
fer senyals d’alerta i seguici , alertar de la ubicació de la manada o resta de comunitat,... Molts
estudis han demostrat que la contaminació acústica esdevé una barrera per a la fauna
produint canvis en el comportament natural , desorientant-los , alertant els seus períodes
reproductius,...
En el cas de la contaminació acústica , les instal·lacions han quedat dins de la ZEPA del Remolar
i la Ricarda i per l’eliminació d’arbres, la constant entrada de maquinaria i personal i la
contaminació lumínica , és una greu alteració de l’hàbitat natural.
C. GESTIÓ
La gestió d’aquesta problemàtica és força difícil
ja que les fonts de contaminació acústica i
lumínica són molt diverses i difícils de regular o
gestionar.
Les mesures bàsiques de control de la
contaminació acústica resideixen en la
instal·lació de panells protectors a zones
naturals per crear zones més protegides
d’aquestes amenaces. Com és el cas de
l’aprofitament d’una espècie invasora com la
Canya per construir barreres naturals per aïllar
a la fauna de la contaminació acústica i
lumínica.
Una altra mesura eficaç seria habilitar més
zones ZEPA o zones protegides que evitin que
es provoquin grans impactes lumínics i acústics
a espais naturals per la seva importància
biològica.
Com en el cas de gran part de les
problemàtiques ambientals la mesura més
efectiva per a la seva gestió és la prevenció i la
protecció del patrimoni natural.
4.1.2 CONTAMINACIÓ HÍDRICA
A. CAUSES
La contaminació hídrica₂₂ és la principal conseqüència que ha patit el riu Llobregat i el seu
Delta arran del desenvolupament dels últims segles.
Molts trams del riu Llobregat han sigut contaminats per l’abocament d’aigües residuals que
s’han produït a causa de la manca de previsió, gestió i control dels anys 79,80 i 90. Tot i això la
principal causa de la contaminació hídrica ha sigut la forta activitat industrial que s’ha
desenvolupat entorn el riu. Al contaminar-se el riu, també s’ha afectat al seu Delta i a gran part
dels aqüífers. El creixement urbanístic i del sector serveis ha causat un greu impacte sobre el
Panell protector al Remolar-Filipines
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
22
medi aquàtic , sobretot per culpa de les dificultat de drenatge d’un territori tan pla i de la seva
progressiva impermeabilització. Els greus problemes de drenatge de la zona del Remolar-
Filipines s’estan agreujant en els últims temps per la implantació de noves infraestructures i el
desenvolupament urbanístic al Delta que han impermeabilitzat grans superfícies i han
sobrecarregat els desguassos preexistents. A més la contaminació difusa per pesticides i
fertilitzants agrícoles abocats a la xarxa d’aigües pluvials arriba sense control als estanys
litorals, provocant la seva eutrofització i empobriment.
- Contaminació dels aqüífers
Durant les darreres dècades al Delta del Llobregat, la sobreexplotació (19% urbà, 16% agrícola,
65% industrial) i la construcció de la dàrsena del port han provocat la salinització d’una part de
l’aqüífer. L’ús de pesticides, juntament amb abocaments industrials i urbans, han estat els
responsables de la contaminació generalitzada de tot l’aqüífer superficial
- Contaminació del riu
Actualment l’aigua del riu Llobregat té una gran importància econòmica ja que és una de les
fonts que abasteix la zona metropolitana de Barcelona , mitjançant les plantes potabilitzadores
d’Abrera i de Sant Joan Despí. Durant el període de desenvolupament industrial a Catalunya
també va jugar un paper important permetent el consum d’aigua de moltes industries i petites
centrals energètiques.
Com a conseqüència d’aquest desenvolupament industrial al voltant del Llobregat , aquest riu
s’ha convertit en un dels més contaminats de tota Europa. Encara avui dia s’hi continuen
abocant residus industrials i urbans sense depurar a la seva llera.
B. CONSEQÜÈNCIES
- Contaminació dels aqüífers
La contaminació de pous i aqüífers perjudica la salut d’aquells éssers vius que les consumeixen
i degraden el medi marí ja que molts animals creuen que els residus són aliments. De fet la
contaminació de l’aigua dels aqüífers la fa inservible per al consum humà. A més l’aqüífer té un
paper clau en el cicle de l’aigua al Delta, i si les seves aigües estan contaminades pot provocar
la contaminació de les aigües de llacunes i maresmes i la consegüent degradació dels hàbitats i
la desaparició de flora i fauna.
- Contaminació del riu
El riu Llobregat en el seu tram final , just quan arriba al Delta, no sustenta gairebé cap tipus de
vida aquàtica i és pràcticament mort. Els seus marges a més , estan canalitzats amb una
escullera de pedra fins al pont de Mercabarna, al Prat. Però aquesta situació no ha sigut
sempre així, el Llobregat ha sigut un riu ple de vida fins fa prop de cinquanta anys. Les seves
vores estaven cobertes d’un espès bosc de ribera , el cabal era habitual i molt més important
que l’actual i les seves aigües eren netes. El riu i la seva vegetació associada funcionaven com
un corredor de pas per a moltes espècies entre el litoral i l’interior del país. Això és degut
sobretot al bon ús que en feia la població de l’època que veia el riu Llobregat com un espai per
al lleure , el bany i la pesca responsables i no pas per l’explotació industrial.
També cal esmentar que l’augment del trànsit marítim arran de l’ampliació del port de
Barcelona també ha provocat un increment de la contaminació hídrica i ha alterat greument la
dinàmica marítima del litoral barceloní.
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
23
C. GESTIÓ
- Contaminació dels aqüífers
La recàrrega de l’aqüífer superficial i part del profund depèn de les infiltracions de l’aigua de
pluja. Per tant, la conservació dels camps de conreu i les zones
humides són claus per garantir aquesta reserva d’aigua. A més la
qualitat de l’aigua dels aqüífers depèn de la qualitat del
Llobregat, per tant les principals mesures de gestió resideixen en
controlar la contaminació al riu.
- Contaminació del riu
En els últims temps s’han plantejat diverses propostes per
intentar recuperar el riu Llobregat. Algunes d’aquestes
propostes giren entorn la construcció de la depuradora d’aigües
residuals del Llobregat que ha millorat la qualitat de l’aigua i ha
establert un cabal ambiental mínim ,mitjançant el tractament de
les aigües residuals abocades al tram final del riu. A més la
depuradora ha permès la recuperació de trams del litoral català i
la millora de la qualitat de l’aigua de les zones de bany. D’altres
propostes pretenen restaurar l’entorn fluvial del Llobregat ,
incloent sobretot els boscos de ribera , gairebé desapareguts per
complet.
El funcionament de la depuradora del Baix Llobregat es basa en
el tractament d’aigües residuals i de fangs , mitjançant la
digestió anaeròbica amb cogeneració, deshidratació i assecatge
tèrmic. El funcionament de la planta depuradora es pot
diferenciar en tres fases que es van posar en funcionament des
del 2002 fins el 2006 (per veure més detalls del seu
funcionament veure annexos pàgina 8)
Primera fase
La primera fase de la posada en funcionament de la
macrodepuradora es va iniciar el juny del 2002 i consistí en
començar a extreure les restes sòlides de les aigües com ara olis,
greixos i objectes amb diàmetres superiors als 3mm.
En aquesta fase el cabal de disseny fou de 4’86 mᶾ/s.
Segona fase
El juny del 2003 es va iniciar el tractament biològic de l’aigua amb bacteris , que comporta la
producció de fangs que una vegada secs es tornen a utilitzar per a produir energia elèctrica
que abastiria a la planta depuradora. Amb aquest tractament es pretenia aprofitar i reciclar el
màxim volum possible de residus per fer que la instal·lació fos una macrodepuradora
ecoeficient.
L’octubre d’aquell mateix any l‘estació depuradora ja funcionava al 100% i era capaç d’eliminar
el 92% de la contaminació de les aigües i els sòlids en suspensió que arribaven. D’aquesta
manera va assolir el màxim previst exacte i la normativa europea i es van assolir els objectius
inicials de la construcció d’aquesta planta depuradora.
Depuradora Baix Llobregat
Font: Ajuntament del Prat
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
24
Tercera fase
Al 2006 , un any després del previst, es va iniciar la tercera fase amb la que es completaria el
cicle de l’aigua a la planta depuradora. Quatre anys després de la seva entrada en
funcionament , la depuradora va incloure una estació de regeneració d’aigua (ERA). Aquesta
estació va permetre deixar d’abocar les aigües resultants al mar (mitjançant un emissari
submarí de 3’7km) i enviar-les riu amunt on serien utilitzades per al reg de conreus, per a les
indústries o per mantenir el cabal ecològic del Llobregat, alimentar aiguamolls com el de Cal
Tet i frenar la salinització del delta. Els fangs resultants de la depuració de l'aigua es poden
reutilitzar per a adob agrícola o en la restauració d'activitats extractives.
4.1.3 PÈRDUA DE SUPERFÍCIE
1) CAUSES
La primera gran transformació al Delta es
va produir amb el desenvolupament
agrícola que va produir que els camps de
conreu fossin predominants , arraconant
les zones naturals com les maresmes i les
llacunes.
A més als anys 60 es van desenvolupar
grans infraestructures de comunicació
(aeroport i autovia C-31) i turístiques
(camps de golf, càmpings) que van
ocupar espais del Delta.
També cal destacar la regressió del Delta
de 320m entre els anys 1956 i 1999.
Aquesta regressió del Delta encara és
present avui dia i va ser impulsada per la
construcció d’embassaments a la conca
del Llobregat i de dics mar endins del
port de Barcelona. Aquestes
infraestructures han provocat una
reducció en el transport de sediments
per part del riu i per tant un col·lapse en
el balanç sedimentari que s’ha traduït en
la reducció del creixement mar endins
del Delta.
A finals dels segle XX al Delta es vivia una
situació ambivalent a conseqüència de
l’abandonament massiu de conreus i la
degradació ambiental general del
territori.
La pèrdua d’activitat agrícola al Delta tot
ESPAIS NATURALS 2015
ESPAIS NATURALS 1994
Font:icccat
Font:icccat
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
25
i ser un aspecte aparentment negatiu va possibilitar la recuperació d’hàbitats pioners com les
jonqueres i els canyissars secundaris.
D’altra banda la degradació ambiental del territori ( contaminació hídrica i acústica,
urbanització, implantació d’infraestructures de comunicació, freqüentació incontrolada,..) va
provocar la regressió de molts espais naturals.
A més la construcció de les noves instal·lacions del port de Barcelona , a part de provocar la
destrucció d’hàbitats, han desencadenat una forta regressió del litoral.
2) CONSEQÜÈNCIES
El desenvolupament dels anys 60 no va tenir gairebé conseqüències sobre l’agricultura però si
que va provocar una forta regressió de les maresmes que implicà les primeres extincions: el
bitó deixa de criar al 1955 i al 1958 desapareix la llúdriga.
D’aquesta manera el mapa dels usos del sòl de la zona va canviar radicalment, el Delta es va
anar omplint d’indústries que a més de tenir impactes com la contaminació acústica,
atmosfèrica i hídrica també va produir una reducció dràstica de la superfície que permet la
filtració d’aigües a l’aqüífer.
3) GESTIÓ
Actualment la regressió del Delta i d’alguns espais naturals encara no s’ha acabat de veure
compensada , però si que ho ha fet la regressió de la línia de costa.
Al ampliar-se el port i provocar la regressió de la línia de costa , el port de Barcelona es van
comprometre a aportar 100000 mᶾ de sorra a l’any. De moment s’està recuperant el litoral ,
però mantenir aquestes aportacions descomunals de sorra durant molts més anys és
completament insostenible. I de fet , la reducció d’aportacions de sorra durant una època de
temporals es va traduir en el trencament del tub de la dessaladora i el tancament durant dues
setmanes de la zona del Semàfor per refermar la costa amb grans blocs de pedra i evitar
l’entrada d’aigua del mar terra endins. La regressió del litoral , per tant, només s’està
combatent amb l’abocament de sorra i construcció de dics submarins per frenar l’erosió, que
d’altra banda tenen impactes ambientals secundaris.
4.1.4 DESTRUCCIÓ D’HÀBITATS
A. CAUSES
La principal causa de la destrucció d’hàbitats al Delta ha sigut el desenvolupament
infraestructural, industrial i urbanístic. Actualment el Delta del Llobregat ha perdut més del
90% dels seus espais naturals originaris i el 60% de la seva superfície total ha desaparegut per
donar cabuda a instal·lacions industrials , urbanístiques i viàries. Això ha sigut possible gràcies
a que els espais agrícoles i naturals han sigut vistos com espais disponibles per instal·lar grans
infraestructures metropolitanes.
- Ampliació del port
L’expansió del port sobre el delta del Llobregat va començar a fer -se efectiva i contínua a la
dècada de 1960, iniciant la construcció de nous molls i instal·lacions des del Morrot fins a
arribar a la desembocadura vella.
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
26
Aquest fet va provocar un impacte ambiental enorme sobre l’ecosistema del Delta, ja que van
desaparèixer per sempre les platges de llevant del Delta i la zona agrícola de l’antiga Marina de
Sants i de l’Hospitalet.
El Delta de Llevant , al marge esquerre, es va veure destruït gairebé en la seva totalitat per la
construcció del port, la Zona Franca i les expansions de les ciutats de Barcelona, l’Hospitalet i
Cornellà.
Cap a la meitat de la dècada de 1990, el port ja estava esgotant els últims espais disponibles i
la seva ampliació passava forçosament per desviar cap al sud l’últim tram de riu Llobregat.
A part, s’ha de tenir en compte la creació de nous Plans de gestió del litoral que també
n’alteren els ecosistemes propis del Delta. Un cas recent és el del Pla de Ports que preveu la
construcció de 6000 nous punts d’amarrament a tota la costa. Gran part d’aquests punts
d’amarrament es localitzaran al Port Ginesta , just al límit d’una ZEPA i Lloc d’interès
Comunitari de les Costes del Garraf.
- Ampliació de l’aeroport
D’altra banda , l’aeroport és una de les infraestructures que més impacte ha tingut sobre les
espècies del Delta al llarg de la seva història. La seva construcció , que es remunta cap al
1920, es va fer sobre els espais naturals del Remolar i es va anar estenent pels espais naturals
i agrícoles dels municipis de Viladecans i del Prat. Des dels seus inicis ha suposat una
destrucció de patrimoni natural i agrícola de la zona , a més d’alterar els ecosistemes del
Delta a conseqüència de la contaminació acústica i lumínica .
Així doncs amb l’ampliació de l’aeroport es van agreujar encara més els efectes que aquest ja
tenia sobre el territori del Delta .
- Desviament del riu
El desviament del riu Llobregat 2km cap al sud va fer que la nova llera entrés en part de la
Reserva Natural Parcial de la Ricarda-Ca L’Arana i destruís totalment la zona de la Podrida, i
les jonqueres de Cal Tet. En total va suposar la desaparició d e 300 ha de zones humides
úniques.
B. CONSEQÜÈNCIES
- De l’ampliació del port de Barcelona
La principal conseqüència de l’ampliació de
l’aeroport fou la desaparició del 40% de tota
la població de corriol camanegre , que
habitava per les riberes del Llobregat.
També es va veure greument afectada la vida
marina de l’entorn a causa de l’elevat trànsit
marítim de mercaderies i passatgers que va
desencadenar l’ampliació del port.
Corriol Camanegre
Font:ornitología.org
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
27
- De l’ampliació de l’aeroport del Prat
A nivell de transformació del territori del Delta, el
Pla haurà significat l’extensió del recinte
aeroportuari vers la nova llera del Llobregat, la
platja del Prat i cap a ponent, pels termes de Sant
Boi i Viladecans amb la ciutat aeroportuària i nous
vials per a la T-1.
Amb la construcció de la terminal 1 de l’aeroport
sobre els espais naturals no protegits on
abundaven canyissars i salicornars va provocar la
desaparició de l’arpella com a nidificant al Delta.
Altres espècies que van perdre gran part de la població a causa de l’ampliació de l ’aeroport
han sigut el xacrat menut i la perdiu de mar. En ambdós casos la recolonització no ha estat
possible de dur a terme per l’elevada massificació de la zona. Altres espècies d’aus que han
quedat arraconades i sense protecció són la gavina corsa i el corriol camanegre , que ha
passat de 105 parelles al 1989 a 5 actualment. A més amb la construcció de la nova terminal
es va acabar amb l’última parella d’aligots de maresma.
En quant a espècies vegetals cal destacar la desaparició de l’Aristolochia longa i l’afectació a
les poblacions d’orquídies , úniques en el patrimoni natural de Catalunya. Concretament
s’han afectat 1’5 ha a Can Camins i l’11% de les poblacions deltaiques pertanyents a la zona
militar. A més aquesta ampliació ha suposat la tala de milers de pins i pollancres de les
pinedes litorals , hàbitats únics a Catalunya.
A nivell de transformació del territori del Delta, el Pla haurà significat l’extensió del recinte
aeroportuari vers la nova llera del Llobregat, la platja del Prat i cap a ponent, pels termes de
Sant Boi i Viladecans amb la ciutat aeroportuària i nous vials per a la T -1. Les conseqüències
d’aquesta expansió han estat la pèrdua de terres de conreu de primera qualitat.
En concret, la construcció de la tercera pista ha suposat la tala de 20000 pins ,
aproximadament un 70% de la pineda litoral de Can Camins declarada com a hàbitat prioritari
per la UE. Aquesta pineda era de les millor conservades de tot el Delta i fins i tot de les millors
del litoral català. La construcció d’aquesta pista també ha suposat la desaparició de 2 ha del
Remolar , una zona ZEPA ( Zona d’Especial Protecció d’Aus).
A més l’ampliació dels camps de vol va tenir diverses repercussions sobre els habitats del
Delta. En primer lloc , el control d’altura no permet que hi hagi elements de més de 10 m als
entorns de les pistes, per motius de seguretat, per tant molts boscos litorals es van veure
afectats per aquesta normativa. D’entre la superfície afectada destaquen 22’6 ha de la
Gavina corsa
Pineda de Can Camins restant al 2015
Font:ornitología.org
Font:elpratllibertari.cat
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
28
Ricarda, el Remolar, Can Camins i la zona militar. S’ha de destacar que amb la tala de pins i
pollancres no només desapareixen aquestes espècies vegetals sinó que també ho fa la vida
natural que gira entorn aquests.
En definitiva , l’ampliació de l’aeroport és el pla d’actuació que més superfície del Delta ha
eliminat o perjudicat i per tant el que ha suposat una major alteració en els ecosistemes dels
diversos ambients del Delta del Llobregat.
- Del desviament del riu Llobregat
Arran del desviament del riu van aparèixer tots els fangs i llots existents en el llit del riu vell.
El riu Llobregat ha sigut i és un riu industrial i per tant arrossega moltes partícules que, en el
tram final del seu curs, són dipositades al llit fluvial, ja que és el moment en què l’aigua és
més soma. Aquests fangs també presentaven una gran càrrega de matèria orgànica.
C. GESTIÓ
- Dels impactes ocasionats per l’ampliació del port
Les mesures compensatòries arran de l’ampliació del port van més relacionades en reduir
l’impacte paisatgístic que no pas amb la destrucció d’hàbitats.
- Dels impactes ocasionats per l’aeroport
Malgrat que les institucions prometessin una recolonització d’espècies vegetals i animals
aquesta no s’ha pogut portar a terme amb èxit a causa de l’elevada pressió que les
infraestructures i la afluència humana exerceixen sobre el medi.
Les compensacions de l’impacte d’ampliació de les instal·lacions de l’aeroport s’han traduït
en la creació de dos parcs litorals destinats a la conservació d’espais naturals existents.
Aquests dos parcs s’ubiquen al Prat , entre els estanys de la Ricarda i el Remolar, i l’altre a
Viladecans. L’objectiu d’aquests parcs es preservar els espais naturals i donar -los un ús públic,
tot i que sigui regulat . Un clar exemple es la cessió que va fer AENA a l’Ajuntament del Prat
de 31 ha de la pineda de Can Camins (el que quedava després de l’ampliació de l’aeroport) i la
creació d’itineraris senyalitzats. Aquesta pineda tot i presentar un bon estat de conservació i
gran varietat d’orquídies va ser inaccessible per al públic fins a aquell moment.
La pineda de Can Camins, juntament amb la recreació de l’estany de l’Illa a la zona de l’antic
càmping de Ca la Gogó, han estat dues de les actuacions més destacades del Parc Litoral al
sector del Prat. El nou estany de l’Illa recull les aigües pluvials de l’aeroport i es troba situat
on abans havia existit l’antic estany, resultat d’un antic braç fluvial del riu Llobregat.
Pel que fa a Viladecans, l’ampliació de l’aeroport ha comportat la desaparició de tres
càmpings i l’alliberament de l’espai que ocupaven :pinedes i platges. L’Ajuntament està
treballant per fer accessible aquest espai des de la ciutat de Viladecans i l’any 2008 va posar
en funcionament el Camí del Mar, una posada al dia de l’antic camí de les Filipines, ara ben
pavimentat, i amb carril per a bicicletes.
A l’actualitat l’Ajuntament de Viladecans està negociant amb AENA l’accessibilitat a les
pinedes més pròximes a l’estany del Remolar.
- Dels impactes ocasionats pel desviament del riu
Davant de l’aparició dels fangs i llots en el llit del riu vell, el que s’havia de fer, i així es preveia
en la Declaració d’Impacte Ambiental, era tractar-los i gestionar-los per evitar futurs episodis
de contaminació i de sedimentació en les possibles construccions a l’espai de l’antiga llera.
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
29
Segons l’entitat ecologista DEPANA, no s’ha fet cap actuació correctora i l’antiga llera s’ha
colmatat sense tractar els llots degudament.
Per tal de compensar la destrucció de 300 ha de zones humides es van habilitar algunes
d’artificials.
Cal destacar que el desviament del riu va ser una mesura que va acceptar el consistori del
Prat a canvi de la construcció d’una planta depuradora i la consegüent millora de les aigües
de les zones humides. Però mai s’ha portat a terme la depuració d’aquestes aigües ja que no
són d’una qualitat suficient per poder ser tractades a la depuradora.
Una altra compensació ambiental destacable ha sigut la declaració de la nova Llera al 2014 ,
en un inici s’hauria d’haver realitzat deu anys enrere, com a IBA₂₃ (Important Bird AREA)
núm.140 del delta del Llobregat. Aquesta mesura ha estat motivada per DEPANA (Lliga per a
la Defensa del Patrimoni Natural) i converteix la nova llera en una zona protegida. En el nou
tram final del riu Llobregat hi hivernen un terç del anàtids de tot el Delta i és un dels punts
més importants a Catalunya on es poden trobar flamencs, ànecs blancs, morells comuns,
grisets i gavines cap negres (espècies poc o gens presents a la resta del territori , exceptuant
el Delta de l’Ebre).
A més , també gràcies a la persistència de DEPANA, es va publicar al BOE (Boletín Oficial del
Estado) núm. 171 l’aprovació de les mesures compensatòries i correctores al tram final del
riu. Això va ser possible a la descoberta d’una colònia de gavina corsa a l’illa del Molí. La
gavina corsa és una espècie que al Delta del Llobregat va quedar arraconada amb l’ampliació
de l’aeroport , es troba en un estat de vulnerabilitat internacionalment i està en perill
d’extinció a Catalunya , tot i que al Delta de l’Ebre s’hi trobi la població mundial més
important. Entre les mesures compensatòries destaquen la modificació de les vies que havien
de passar pel moll del Prat, limítrof a la desembocadura del Llobregat, l’apantallament a les
vies , la no execució de les obres en època reproductora de les gavines corses i la construcció
d’una nova illa en complement i afermament de la nova colònia.
4.1.5 FRAGMENTACIÓ DEL TERRITORI
A. CAUSES
L’elevada pressió que ha exercit durant la història el desenvolupament industrial i
infraestructural han fragmentat el territori deltaic.
Tot i que l’agricultura hagi tingut un cert impacte sobre les zones naturals, no ha evitat que
els ecosistemes deltaics estiguessin cohesionats ni en bon estat de conservació. Un canvi que
si que va alterar el litoral va ser la construcció de càmpings i segones residències que
provocaren una dràstica degradació dels ecosistemes dunars i de les pinedes litorals , que fins
llavors eren continues per gran part de la costa del Baix Llobregat ( des del Port Ginesta fins
Barcelona).
A part , durant la primera dècada del segle XXI es va portar a terme el Pla Delta que va acabar
de produir una forta reducció i fragmentació dels malmesos espais naturals fins al punt de
posar en risc la viabilitat del Delta del Llobregat com a ecosistema.
A més ,en el Pla Barcelona es va incloure la construcció d’un aparcament de taxis a la zona
de Can Sabadell que ha destruït l’únic connector biològic₂₄que hi havia entre el Remolar i la
zona dels Reguerons.
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
30
A més AENA va considerar oportú allargar les capçaleres de pista sobre la zona natural del
Remolar i la Ricarda , segons afirmen per motius de seguretat. Aquesta ampliació ha suposat
la descatalogació de zona de la Xarxa Natural 2000₂₅ d’alguns espais del Delta , fet abans
inèdit en tota la Unió Europea. AENA també va preveure la construcció d’una zona de serveis
i lleure a la franja litoral del Prat , una zona que funciona com a connector biològ ic i que
aquesta mateixa associació es va comprometre a conservar.
B. CONSEQÜÈNCIES
Les principals conseqüències que té la fragmentació del territori sobre els espais naturals són
molt similars a les de la destrucció d’hàbitats. En ambdós casos es poden produir extincions
d’espècies , reduccions de poblacions i degradacions ambientals. Però amb la fragmentació
del territori les espècies no troben tants connectors biològics entre els ecosistemes i per tant
en molts casos queden aïllades. D’aquesta manera s’altera el comportament natural dels
animals que acostumaven a desplaçar-se entre diversos espais com per exemple el Remolar i
la zona dels Reguerons.
Cal destacar el gran impacte de l’aeroport sobre el Delta que ha fragmentat el territori i ha
destruït diversos connectors biològics fent que les aus deltaiques hagin alterat els seus
comportaments naturals a més de veure’s afectades per l’elevada contaminació acústica. De
fet la tercera pista de l’aeroport és paral·lela a les rutes de desplaçament i migració de moltes
aus nidificants del Delta.
Com podem observar en la imatge, els espais naturals es troben poc connectats entre si.
Font: diazelvis.blogspot.com
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
31
C. GESTIÓ
La gestió de la fragmentació del territori ve molt relacionada amb les mesures
compensatòries per la destrucció d’hàbitats , així que podríem considerar que les mesures
per recuperar hàbitats també afavoreixen la cohesió del territori. En molts casos la gestió
d’una problemàtica també comporta la millora d’una altra indirectament.
Un aspecte que queda evidenciat amb aquestes dues problemàtiques és la poca
sensibilització sobre el territori de les institucions públiques i la necessitat de que es
protegeixin amb més duresa els espais naturals i agrícoles.
4.1.6 IMPACTE PAISATGÍSTIC
A. CAUSES
El canvi més important que ha patit el Delta en la seva historia està relacionat amb la
implantació i el desenvolupament de la societat industrial , que van causar , entre d’altres, un
gran impacte
paisatgístic.
Va ser a principis
del segle XX quan
van arribar les
primeres indústries
al Prat atretes per
la gran quantitat
d’aigua del riu
Llobregat i la
proximitat a la
ciutat de Barcelona.
L’impacte més important que va rebre el Delta a conseqüència de l’activitat industrial no es
va produir fins als anys 50 i 60. Durant aquest període l’agricultura cedeix espais als polígons
industrials, que s’instal·len sense cap planificació ni ordenació prèvia. Per tant es
construeixen grans naus i complexos industrials al Prat just als límits de les zones agrícoles i
naturals.A més el desenvolupament industrial va provocar, sobtadament ,una elevada
demanda de mà d’obra no qualificada que es va traduir en un increment d’immigració i amb
el consegüent augment de la població. La població del Delta de Ponent es va triplicar , tot i
que només representava un 20% de l’actual. Aquest gran creixement demogràfic va
comportar un creixement urbanístic desmesurat i caòtic ja que no es van planificar aspectes
com la xarxa de claveguerams, l’eliminació de residus o la depuració de les aigües. A més es
van començar a construir grans edificacions de pisos que desentonen completament en un
paisatge on predominaven les cases de pagès.
També cal destacar la cimentació de part de la llera del riu Llobregat que es va portar a terme
amb la desviació del curs baix del riu. Aquesta obra es va dur a terme per tal d’habilitar un
canal de rem , que finalment va resultar ser un projecte inviable i que a més ha deixat una
enorme pista cimentada a la llera sense cap utilitat. A part la desviació del riu Llobregat
també va transformar aquest espai totalment amb el buidatge de milions de metres cúbics de
Tot això porta a un trencament del Delta com a sistema i un trencament en l’equilibri
entre els seus component naturals i antròpics.
Font: shop.europeinyourlife.com
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
32
terra agrícola, graves, etc., amb la desaparició de conreus d’alta productivitat i el trencament
del paisatge quadricular del parcel·lari, les xarxes de regadores o filloles, pluvials i camins.
B. CONSEQÜÈNCIES
Tot aquest desenvolupament industrial i urbanístic van provocar una gran transformació del
paisatge i una gran una gran degradació del medi natural del Delta, sobretot el medi aquàtic
en tots els seus aspectes (l’aqüífer superficial i profund, el riu, les aigües marines i els
estanys). Tot això porta a un trencament del Delta com a sistema i un trencament en
l’equilibri entre els seus component naturals i antròpics.
El Llobregat és l’únic riu de Catalunya amb una bona part de la llera d’accés urbà cimentada,
un procés antinatural que va afectar l’hàbitat de nombroses espècies que van desaparèixer.
A l’antiga llera s’hi trobava una gran presència d’avifauna com ara el martinet
menut(Ixobrichus minutus), el cabusset (Tachybaptus ruficollis) o l’abellerol (Merops
apiaster). Moltes d’aquestes aus estaven incloses en la Llei de Protecció dels Animals de
Catalunya, així com en el Catálogo Nacional de Especies Amenazadas (2004) i fins hi tot en els
Annexos I de la Directiva d’Aus europea.
A nivell de flora, la construcció de la nova llera va representar l’afectació parcial dels prats
humits, jonqueres i pineda del sector de Ca l’Arana i de Cal Tet i en el sector de la llera vella,
de la pèrdua de la vegetació de ribera existent en aquell moment. A més, la llacuna de Ca
l’Arana ha passat a formar part dels Espais Naturals del Riu.
C. GESTIÓ
La gestió de l’impacte paisatgístic és molt complexa ja que aquesta problemàtica es genera
arran de la necessitat d’urbanitzar en una zona determinada. Per tant una vegada causat
l’impacte hi ha poques solucions. La gestió de l’impacte paisatgístic r esideix bàsicament en
elaborar lleis més estrictes de protecció del territori i del patrimoni natural i agrícola per
evitar o reduir els impactes sobre aquests espais.
Actualment la gestió que s’està portant a terme és gairebé nul·la. Les administracions
consideren de més importància desenvolupar-se i respondre a les necessitats dels ciutadans
que no pas protegir més el patrimoni natural. Aquest fet queda mot ben evidenciat amb les
paraules de Jordi Pujol, expresident de Catalunya, : “A veure si es pensen que 4 carxofes
aturaran el creixement de Catalunya”.
4.1.7 ESPÈCIES INVASORES
Al Delta del Llobregat la problemàtica de les espècies invasores₂₆ es suma a la resta de
problemàtiques presents que dificulten la supervivència d’espècies autòctones i d’espais
únics deltaics. En molts casos eradicar-les és gairebé impossible per tant només s’intenta
controlar mínimament les poblacions per reduir els impactes.
Al Delta s’han catalogat un total de 69 espècies invasores: 51 de plantes, 7 d’invertebrats i 11
de vertebrats. Cal destacar la importància de les invasions biològiques del miraguà, l’herba de
la Pampa, la carpa, la gambúsia,el cranc americà la tortuga de Florida, la cotorreta de pit gris i
el mosquit tigre. El nombre d’espècies invasores que s’introdueixen a Catalunya augmenta
any rere any a causa del canvi climàtic i les severes transformacions que pateix el territori.
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
33
Aquestes variacions en els factors ambientals perjudica a les poblacions autòctones i facilita
la introducció de noves espècies que s’adapten millor a aquestes noves condicions.
1) CAUSES
CAUSES
Miraguà fals₂₇ (Araujia sericifera)
Data introducció Principis del segle XX
Origen Amèrica del Sud
Zones afectades Europa, Amèrica del Nord i Austràlia. Es va anar estenent pel Delta , concretament
per les pinedes i jardins , perjudicant greument la vegetació autòctona i algunes
espècies animals. Una de la zona més afectada per la invasió d’aquesta espècie
exòtica és la pineda de Gavà.
Forma introducció Comercialització de la planta com a element decoratiu a zones urbanitzades i
jardins dels voltants del Delta
CAUSES
L’ herba de la Pampa₂₈ o gineri (Cortaderia selloana)
Data introducció Principis del segle XX
Origen Sud Amèrica (Argentina, Uruguai, Brasil i Chile)
Zones afectades Europa i al Nord d’Amèrica .Es va propagar pel territori del Delta , sobretot per
conreus abandonats i erms, a partir de la disseminació de llavors de plantes de
zones enjardinades i urbanitzades.
Forma introducció Comercialització de la planta com a element decoratiu a zones urbanitzades i
jardins dels voltants del Delta .Les vies de comunicació com les carreteres i les vies
de ferrocarril que ofereixen grans superfícies de sol molt alterat actuen també com
vies eficaces de dispersió de les llavors de gineri. A més les seves llavors poden ser
transportades a més de 25 km de la planta originaria per sistemes fluvials o per
l’acció del vent.
Té una gran capacitat invasora ja que s’adapta molt bé en un ampli rang
d’ambients i climes i és molt prolífica en quant a llavors(una planta pot produir
més d’un milió de sements durant la seva vida). A més tot i que la planta es cremi ,
aquesta torna a rebrotar, el que dificulta la seva eliminació i facilita l’aparició
d’incendis.
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
34
CAUSES
Carpa₂₉ (Cyprinus carpio)
Data introducció Fa 2000 anys
Origen Àsia i de l’est d’Europa (poblacions salvatges de la conca del Danubi)
Zones afectades Actualment està establerta com a espècie invasora a més de 120 països de tots els
continents i es troba entre les 100 espècies exòtiques més perjudicials del
món.Des de l‘època romana la trobem al curs mitjà i sobretot baix del riu
Llobregat i per tant també al seu Delta.
Forma introducció Es van introduir de forma intencionada per incloure-les a la dieta i per posar-les a
aquaris i estanys.
CAUSES
Gambúsia₃₀ (Gambusia holbrooki)
Data introducció 1921
Origen Maresmes de la costa esta dels Estats Units i el Golf de Mèxic
Zones afectades Es va introduir arreu del món. Al Delta i a Catalunya es troben principalment a
cursos fluvials per sota dels 1000m i a maresmes i llacunes.
Forma introducció Es van introduir de forma intencionada. . El principal objectiu de la seva
introducció fou per combatre les plagues de mosquits que contagiaven el
paludisme ja que les gambúsies ingereixen larves de mosquits.
CAUSES
Cranc de riu americà₃₁ (Procambarus clarkii)
Data introducció 1974
Origen Centre d’Amèrica
Zones afectades S’ha estès pel continent asiàtic , Austràlia i Europa recentment.
Forma introducció Es van introduir de forma intencionada per recuperar la pesca del cranc, ja que els
crancs de riu ibèrics (Austropotamobius pallipes) començaven a escassejar i els seu
comerç s’havia dificultat. S’introduí principalment a zones baixes del rius i a zones
on no tenien accés a la pesca al mar
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
35
CAUSES
Tortuga de Florida₃₂ (Trachemys scripta elegants)
Data introducció 1989
Origen Sud est d’Amèrica
Zones afectades de s’importen massivament milions d’exemplars a la resta del món. Al Delta es
veuen afectats principalment les maresmes, llacunes i rierols , on conviuen amb
l’espècie autòctona₃₃( tortuga de rierol).
Forma introducció Intencionada per comercialitzar-les com a mascotes .Aquestes tortugues creixen
molt en mida i pes i per a moltes famílies suposen masses molèsties mantenir -les a
casa motiu per el qual decideixen abandonar-les a espais naturals com les llacunes
i aiguamolls del Delta.
CAUSES
Cotorreta de pit gris₃₄(Myiopsitta monachus)
Data introducció 1975
Origen l’Amèrica del Sud
Zones afectades Aquestes aus al introduir-se es van adaptar fàcilment al clima mediterrani i a ls
espais naturals del Delta , de fet s’estan expandint per nombroses ciutats d’Europa
i d’Amèrica del Nord. Les cotorretes de pit gris són una espècie amb una gran
capacitat invasora, sobretot gràcies a la seva gran capacitat reproductiva . Cada
parella té al voltant de 7 cries, i la seva esperança de vida mitjana en captivitat és
d'uns 22 anys.
Les cotorretes crien en nius de branquetes teixides en arbres el que els permet
poder colonitzar qualsevol espai amb presència d’arbres. Per tant els indrets al
Delta on més proliferen són les pinedes litorals i als boscos de ribera propers al
Parc Agrari , d’on bàsicament s’alimenten.
Forma introducció Aquestes cotorretes s’importaven de com a mascotes i es van expandir pel territori
a causa d’una fuga produïda durant una travessa pel Mediterrani. També s’associa
a la seva expansió i proliferació l’abandonament per part dels propietaris
d’aquestes aus en parcs i jardins de ciutats del Mediterrani. Però a Barcelona es
van introduir a causa d’una fuga d’alguns exemplars del zoo , que es van establir al
Parc de la Ciutadella i que des d’allà es van anar expandint pel territori català,
incloent el Delta del Llobregat. Les tortugues de Florida són una espècie amb una
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
36
gran capacitat invasora sobretot gràcies a la seva dieta omnívora que les
converteixen en depredadores de nombroses espècies d’invertebrats i vertebrats i
plantes aquàtiques. També cal destacar la seva capacitat de transmetre malalties,
el seu caràcter agressiu i la forta competència contra la resta de tortugues que
ocupen el mateix espai natural. Les tortugues de Florida desplaçant les altres
espècies autòctones dels punts d'insolació que necessiten per viure, depreden les
postes d'altres tortugues i a més presenten més postes anuals que les tortugues
autòctones. D’aquesta manera aconsegueixen debilitar les altres espècies de
tortugues i ocupar el seu
CAUSES
Mosquit tigre₃₅( L’Aedes albopictus)
Data introducció 2004
Origen l’Amèrica del Sud
Zones afectades Es va veure per primer cop a Europa al 1979 a Albània i es va anar expandint pel
continent gràcies al comerç marítim pel Mediterrani .A Espanya el va trobar per
primera vegada el Consell Comarcal del Baix Llobregat a Sant Cugat del Vallès.
És una espècie que es troba als cinc continents que s’estén molt fàcilment per allà
o s’instal·la. La seva gran capacitat invasora en part es deu a que es reprodueixen
molt ràpidament. En set dies, un mosquit femella ha pogut posar 80 ous, que
d’aquests sortissin larves i que aquestes es transformessin en mosquits. La meitat
d’aquests mosquits seran femella , si totes tornen a picar , en una setmana més,
s’obtindrien 3200 mosquits tigre nous.
A més aquesta espècie pot sobreviure en una gran varietat d’hàbitats i condicions i
tenen una picada ràpida , el que els permet escapar
D’altra banda els ous no són visibles a ull nu fet que dificulta l’eliminació d’aquest
per evitar que surtin larves i formin mosquits.
Forma introducció La seva expansió per Catalunya i per tot l’estat es relaciona amb el transport dels
insectes dins de vehicles que circulen entre ciutat diàriament.
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
37
2) CONSEQÜÈNCIES
CONSEQÜÈNCIES
MIRAGUÀ
El miraguà és una planta que creix enfilant-se per murs, tanques i arbres , però també pot arrossegar-se pel
sòl conquerint superfícies molt amplies en poc temps. A més també dispersa amb facilitat una gran quan titat
de llavors gràcies a una espècie de borrissol que té en el seu interior , d’aquesta manera pot colonitzar
ambients més o menys llunyans per l’aire o l’aigua.
Aquesta planta resulta molt perillosa per les espècies animals i
vegetals del seu entorn , es troba sobretot a pinedes properes
a zones urbanitzades o enjardinades.
El miraguà competeix per la llum, aigua i nutrients amb altres
plantes, les escanya i fins i tot les pot matar. A més pot causar
problemes en agricultura, pel seu ràpid creixement.
El miraguà pot retenir al seu interior insectes, sobretot
papallones, que van a pol·linitzar-la i poden arribar a morir
dins la planta. Però
a Amèrica del Sud , d’on és nadiua l’ Araujia sericifera, el seu cultiu és recomanable per atraure a la papallona
monarca (Danaus erippus). Això és degut a que la papallona monarca pot quedar retinguda , impregnar-se de
molts grans de pol·len i sortir al dia següent i aconseguir una millor pol·linització del miraguà. Però aquesta
capacitat sembla que només la presenten les papallones monarca i per tant les altres espècies es veuen
greument perjudicades , per això a casa nostra les poblacions de miraguà constitueixen una greu
problemàtica.
HERBA DE LA PAMPA
Origen En molts casos , gràcies a la seva densa població, arracona a la fauna autòctona, disminueix la qualitat i
biodiversitat de les pastures i augmenta el risc d’incendi. Produeix alteracions en l’estructura de la vegetació i
en l’abundància d’espècies natives i en els seus patrons de successió naturals. D’alt ra banda impedeix la
regeneració i desenvolupament natural d’espècies natives. De moment no hi ha constància de que cap
espècie vegetal catalogada hagi sigut desplaçada per les poblacions d’herba de la Pampa però si que ha
arraconat a algunes espècies vegetals. A més la seva gran producció pot produir problemes al·lèrgics en zones
properes a grans poblacions.
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
38
CARPA
La carpa , juntament amb la gambúsia, són de les espècies que han tingut un impacte més greu sobre el Delta
al llarg de la seva història. Les carpes han colonitzat tots els
medis aquàtics (aiguamolls, llacunes, rius,...) amb poblacions
molt importants i han provocat un increment del grau d’eutròfia
i l’empobriment de la biocenosi₃₆ de les masses d’aigua. Les
carpes remenen els sediments del riu que comporta la
resuspensió d’una gran quantitat de sediments i afavoreix l’
eutrofització i afecta a éssers vius dels medis aquàtics com la
vegetació submergida i ànecs capbussadors. A més destrueix les
arrels de macròfits aquàtics₃₇ i els invertebrats epibentònics₃₈. La
carpa té una gran capacitat invasora gràcies a la seva gran tolerància ambiental i resistència a la contaminació
orgànica i a baixes concentracions d’oxigen a l’aigua.
GAMBÚSIA
La gambúsia té una gran capacitat invasora gràcies al seu caràcter agressiu i a la seva adaptabilitat a qualsevol
medi. Són molt resistents i poden viure en aigües amb baixes
concentracions d’oxigen i altes salinitats i temperatures.S’ha convertit en
una greu amenaça per a algunes espècies com el fartet₃₉ (Aphanius
iberus), el samaruc₄₀(Valencia Hispanica) i alguns amfibis, ja que ha
aconseguit desplaçar les seves poblacions. Però , paradoxalment , la seva
introducció no ha tingut cap incidència remarcable sobre les poblacions de mosquits.
CRANC DE RIU AMERICÀ
El cranc de riu americà és una espècie amb una elevada capacitat invasora . Això és degut principalment a la
seva variada dieta, proliferació, agressivitat i lluita pel territori amb altres espècies d’aus amfibis i crancs , a
les que ha aconseguit desplaçar. A més aquests crancs exòtics moltes vegades tenen el fong paràsit
Oomycota que produeix una malaltia (afanomicosi) inofensiva per als crancs americans però letal per als
nadius. (crancs de riu₄₁)
A més quan la seva densitat és molt elevada poden arribar a destruir la vegetació subaquàtica , posant en
perill la subsistència d’algunes aus bussejadores. El cranc de riu americà pot arribar a fer galeries de fins a
1’5m que causen problemes als hàbitats naturals i algunes infraestructures agrícoles de l’entorn.
Tot i això el cranc americà s’ha convertit en la base de la dieta d’algunes aus i a més s’ha relacionat
l’increment de llúdrigues als rius catalans amb la introducció i expansió dels crancs americans.
TORTUGA DE FLORIDA
El principal impacte ecològic és el desplaçament de les espècies autòctones que causen , entre les que destaca
la tortuga d’estany₄₂ (Emys orbicularis). Aconsegueix desplaçar fàcilment a altres espècies per la seva
voracitat, agressivitat i la seva dieta més variada , a base de crustacis, mol·luscs, peixos, capgrossos i plantes
aquàtiques.Entre els impactes socioeconòmics destaca la gran inversió de mitjans i personal que s’han
d’invertir per a la seva eradicació i retirada.
fartet
Font: ornitologia.org
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
39
COTORRETA DE PIT GRIS
Entre els impactes ecològics que ha causat la cotorra argentina allà on s’ha introduït destaca el desplaçament
d’aus autòctones que ocupen el mateix espai. Es cotorres al tenir una gran capacitat reproductiva poden
perjudicar a les aus més desfavorides del Delta ocupant els seus indrets de nidificació i aprofitant -se de la
mateixa font d’alimentació.A més aquestes cotorres produeixen sorolls intensos i molestos, degraden el
mobiliari urbà amb els seus nius i excrements i perjudiquen l’agricultura ja que s’alimenten de fruites i
hortalisses.
MOSQUIT TIGRE
Els impactes més destacats del mosquit tigre són sobre la població ja que és un focus de transmissió de
malalties i resulta ser una espècie força molesta per les seves picades.
El mosquit tigre és un vector de malalties , entre les que destaquen el dengue (Amèrica Central i del Sud i al
Pacífic), la febre groga , la febre del Nil ( nord de Grècia,2010), Chikungunya (Itàlia,2007) , artritis epidèmica
chikungunya (Amèrica,2014). A Catalunya, però no s’ha detectat que cap individu d’aquesta població hagi
transmès cap malaltia ni hagi produït la mort de cap persona.
Un altre impacte important sobre els hàbitats que colonitza són les gran despeses en mesures d’eradicació i
control que ocasiona.
3) GESTIÓ
GESTIÓ
MIRAGUÀ
A causa del seu potencial colonitzador i ser una gran amenaça per les espècies autòctones a Espanya està
prohibida la seva introducció al medi natural, possessió, transport, tràfic i comerç.El seu control es basa
exclusivament en l’eliminació de les poblacions de medis naturals de domini públic. De fet al Delta del
Llobregat , cada any S.O.S Delta del Llobregat i DEPANA organitzen batudes amb voluntaris i experts del tema
per eliminar les poblacions de miraguà. Aquestes actuacions s’organitzen principalment entorn les pinedes de
la Pava a Gavà i altres zones naturals de l’entorn. Cal destacar la importància de la eliminació del mir aguà a les
pinedes del Delta , ja que la seva existència fa perillar la diversitat d’orquídies autòctones i úniques entre el
patrimoni natural de Catalunya.
HERBA DE LA PAMPA
El control o eradicació més utilitzat fins ara es basa en l’ús d’herbicides (glifosats₄₃), combinant-lo amb
mètodes físics. L’eliminació mecànica manual només és recomanable amb un número reduït d’exemplar
d’escassa edat i en ambients molt sensibles , a vegades combinat amb altres mesures de control. L’eliminació
mecànica amb maquinària especialitzada ha de considerar la gran mida de les arrels d’alguns exemplars i la
gran capacitat de rebrotar d’aquesta planta , sobretot en ambients humits. En qualsevol cas, el control s’ha de
realitzar en períodes en què la planta no fructifiqui per evitar la seva diàspora.
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
40
El pla de manteniment del Consorci del Delta inclou algunes mesures com l’extracció de plantes exòtiques per
controlar la vegetació invasora del Delta del Llobregat. En el cas dels plomalls i l’herba de la Pampa ,al ser de
difícil extracció, una vegada extretes les seves restes no poden ser aprofitables. Però en el cas de la Canya les
seves restes poden ser aprofitades per fer tanques naturals de gran utilitat per proporcionar tranquil·litat a
l’avifauna, evitant que aquesta s’espanti per la presència de visitants als marges de llacunes i maresmes. Així
s’aconsegueix portar a terme una gestió sostenible que implica controlar l’expansió de la vegetació exòtica i
més reduir la pressió sobre els ocells de les zones humides.
CARPA
La carpa és una espècie invasora al Delta des de fa aproximadament 2000 anys , per tant la seva completa
eradicació seria inviable per a la sostenibilitat dels medis aquàtics. A més és una espècie que serveix d’aliment
per a aus molt habituals al Delta com el corb marí i el bernat pescaire , fet que encara fa la seva eliminació
més difícil. Al Delta del Llobregat hi ha d’altres espècies més fàcilment controlables o que actualment causen
més impactes sobre els hàbitats i que per tant estan sent els principals punts de mira de les campanyes de
gestió.
En general les poblacions de carpes es controlen mitjançant mètodes físics com la pesca elèctrica o amb
xarxes i el control de variables ambientals com les làmines d’aigua. En quant a mètodes biològics destaquen
l’ús de patògens, l’alliberació de predadors (que encara poden desencadenar més problemes que no pas les
carpes) i manipulacions genètiques com l’esterilització de mascles i els gens letals.
També es poden treure les postes d’ous o utilitzar mètodes químics en base a pesticides com la rotenona o
l’antimicina , però que poden causar la destrucció total del medi.
GAMBÚSIA
La gestió de les poblacions de gambúsia és molt semblant a la de la carpa. Com són dues espècies molt
freqüents al Delta és molt perillós eliminar-les radicalment de les zones humides, per el que això comporta.
Per tant al Delta no s’ha dut a terme cap actuació de control per la seva sensible situació , però a d’altres
indrets s’empren els mètodes esmentats en la gestió de les poblacions de carpes.
CRANC DE RIU AMERICÀ
El cranc de riu americà és una espècie invasora en fase de colonització a Catalunya i Espanya, de fet està
prohibida i penalitzada la seva alliberació al medi natural.
A Catalunya es duen a terme censos de control per tal de mantenir controlades les poblacions de cranca
al·lòctons i eradicar-los si es possible.
Per tal d’obtenir resultats més eficients els censos es realitzen en zones de contacte amb el cranc nadiu,
principalment al riu Algars (a la zona del Pont de Lledó i a la del Molí de Lledó) i a la riera de Merlès. A més
també es realitzen altres censos al Par Natural de la Serra de Montsant a càrrec de l’Agrupació Naturalista i
Ecologista de la Garrotxa. A part també cal fer un seguiment de les poblacions de cranc de riu invasores i
autòctones.
En alguns casos es prenen mesures de gestió exsitu com la cria en captivitat de cranc autòcton, l’estudi
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
41
genètic i epidemiològic del cranc al·lòcton i el reforçament de poblacions nadiues.
A més d’entre les mesures d’eradicació o control també destaquen la captura directa a zones on l’impacte
sigui major, instal·lar barreres físiques per evitar el contacte entre poblacions nadiues i exòtiques i realitzar
seguiments amb radiotracking₄₄ dels crancs.
Al Delta del Llobregat actualment no s’està portant a terme cap mesura de gestió , però si que s’està realitzant
a la conca del Llobregat ja que les actuacions de control al Delta serien insuficients per aturar les poblacions
invasores de crancs.
TORTUGA DE FLORIDA
La millor manera de prevenir la introducció de tortugues de Florida és mitjançant el control de les
importacions , realitzar campanyes de sensibilització per
evitar el seu abandonament i realitzar campanyes de captura.
Per tal de localitzar i controlar colònies de Trachemys Scripta
s’observen llocs d’insolació propers a zones humides i es
realitzen controls mensuals d’entre una i set vistes i entre els
mesos de juny i agost. Una vegades localitzades les
poblacions s’han d’eliminar de les zones naturals ja que suposen
un elevat risc ecològic.
Per tal de capturar aquestes espècies al·lòctones s’utilitzen diverses tècniques com són el trampeig amb
nanses, les trampes amb insolació(1), les captures a mà i les
captures amb salabre(2). De fet és recomanable utilitzar una
combinació entre diverses tècniques per a que les captures
resultin més efectives.
També cal tenir en compte que el trampeig amb nanses i amb
trampes d’insolació s’han de fer entre abril i octubre ,
coincidint amb el període de més activitat de les tortugues, i
que les captures a mà van dirigides a les femelles que surten a
pondre i s’ha de realitzar en zones on la població sigui considerable. A més les captures amb salobre s’han de
realitzar des d’embarcacions ja que sinó resultaria ineficaç.
Al Delta , a part de mesures d’eradicació i control també s’ha prohibit i penalitzat l’alliberació de tortugues de
Florida. A més , amb la col·laboració del ZOO de Barcelona s’està intentant reforçar la població de tortugues
d’aigua ibèriques al Delta , espècie amenaçada per la competència amb la tortuga de Florida i altres impactes
(urbanització de territori, desaparició de masses d'aigua, contaminació de les aigües i barreres a la
connectivitat ). Al 2012 el Consorci signà un Conveni amb el ZOO per criar en captivitat tortugues d ’aigua
ibèriques creant una “bassa del Delta” a les instal·lacions del ZOO , on es van alliberar un grup de 12 tortugues
d’aigua per a que es reproduïssin. Als dos anys van ser alliberades les primeres tortugues i actualment s’està
fent un seguiment per avaluar la seva supervivència i aclimatació.
1
2
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
42
COTORRETA DE PIT GRIS
Reduir la quantitat d'aliment aportat als carrers i places per part dels humans pot ajudar -nos molt a limitar les
possibilitats de creixement poblacional de l'espècie. També cal destacar l ’important paper de la conscienciació
a propietaris d’aquestes aus i als venedors i comerciants de mascotes.
Aquesta espècie es va incloure al Catàleg Espanyol d’Espècies Exòtiques Invasores (Reial Decret 630/2013) i
les poblacions silvestres han de ser o bé eradicades o controlades.
Fins a l’actualitat l’actuació bàsica per al control d’aquestes cotorres ha sigut l’eliminació dels seus nius.
Aquesta mesura si es pren en època no reproductora resulta ser molt poc eficaç ja que les cotorres són
capaces de reconstruir el niu en menys de dues setmanes i no frenaria la proliferació d’aquesta espècie
invasora. Una mesura més efectiva ha sigut la retirada de polls dels nius , però no incideix sobre la població
adulta reproductora. Actualment Colomba Control està treballant en un mètode per a la captura d'adults
quan van al capvespre a les cambres a dormir.
Algunes mesures eficaces a altres indrets com la poda d’arbres en èpoques de reproducció, eliminació de
poblacions i afavorir els seus depredadors naturals, al Delta no es poden aplicar ja que afectarien en una gran
mesura les espècies autòctones , posant encara més en perill la seva supervivència.
Al Delta les mesures més destacades que s’han elaborat han sigut convocatòries populars a censos d’aquestes
aus, eliminació dels nius i captures d’individus adults.
MOSQUIT TIGRE
La principal mesura de control de les poblacions de mosquit tigre resideix en l’eliminació dels ous i de les
larves dels jardins i llars , ja que són en els ambients on més proliferen. D’aque sta manera és molt important
que la gent estigui conscienciada de la importància de no tenir aigua estancada a les seves llars on els
mosquits es puguin reproduir lliurement. Tot i que aquesta sigui una mesura més o menys eficaç , els
mosquits s’expandeixen principalment gràcies al transport de mercaderies, per tant tenen difícil control.
El Servei de Control de Mosquits (SCM) va ser creat al 1983 per la Corporació Metropolitana de Barcelona
gràcies a la voluntat de controlar les poblacions de mosquits als termes municipals que formen part del Delta
del Llobregat. L’àrea que cobreix el SCM és de 25000 ha , de les quals 9000 formen part del Delta. En aquest
territori conviuen activitats i espais molt diversos (zones industrials, parcs naturals, zones turísti ques, parcs
agrícoles,...) que fan que s’hagin de diversificar també les mesures de control dels mosquits.
Les tècniques de control del SCM es basen en mètodes de lluita integrada que inclouen lluita química,
modificacions físiques del medi, lluita biològica i accions culturals. Amb l’arribada del mosquit tigre s’han
aplicat mesures noves entre les que destaquen els seguiments mitjançant trampes, tractaments insecticides
sobre les larves i fumigacions. Però aquestes mesures només es poden aplicar en zones de domini públic , per
tant en propietats privades cal que els propietaris estiguin conscienciats i controlin la proliferació de larves i
ous a petits recipients amb aigua. Així doncs una altra mesura eficaç és la conscienciació i informació sobre la
problemàtica que causen aquest mosquits .Des de 2006 es compta amb equips especialitzats que realitzen
visites casa per casa a les zones afectades, per difondre la informació directament als ciutadans afectats.
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
43
4.1.8 Salinització aqüífers
A) CAUSES
La contínua disminució de la recàrrega natural i
l’explotació excessiva de les aigües artesianes
dels aqüífers durant molts anys ha provocat la
seva progressiva salinització, a causa de la
substitució de l’aigua dolça de l’aqüífer profund
per l’aigua marina. Cal destacar la salinització que
va patir l’aqüífer amb el desviament del riu
Llobregat. Aquest fenomen ha estat causat per
l’entrada massiva d’aigua marina , ja que la gran
amplada de la nova llera i el dèbil cabal d’aigua
dolça del riu han facilitat la penetració riu amunt
de l’aigua salobrosa.
A més també va col·labora en la salinització dels
aqüífers la construcció de drassanes del port terra
endins i el desviament del riu Llobregat.
B) CONSEQÜÈNCIES
Des dels inicis del desenvolupament industrial al Baix Llobregat s ’han emprat les aigües de
l’aqüífer en moltes indústries i per abastir d’aigua a la zona metropolitana de Barcelona. A
més també té una gran importància ecològica ja que alimenta d’aigua les llacunes i maresmes
del Delta.
Al salinitzar-se molts trams de l’aqüífer aquest ha quedat pràcticament inservible per al
consum humà, per tant s’hauran de cercar altres fonts d’on obtenir l’aigua. A més ,les aigües
de l’aqüífer al abastir a les llacunes i maresmes del Delta també les salinitzen i si arribessin a
nivells molt elevats podrien impedir el desenvolupament de la vida aquàtica .
C) GESTIÓ
Els aqüífers del Delta constitueixen una important reserva d’aigua amb un valor estratègic
molt elevat en una zona tan poblada com la zona metropolitana. La seva preservació és una
necessitat indiscutible, però que al llarg de la història del Delta s’ha evidenciat la manca de
sensibilització per part de les institucions públiques. L’agència Catalana de l’Aigua assumeix, a
més d’altres accions de recàrrega artificial de l’aqüífer, la construcció d’una barrera contra la
salinització mitjançant la injecció d’aigua regenerada tractada a catorze pous. L’aigua
injectada forma una barrera entre l’aigua de l’aqüífer i la del mar que eleva el nivell d’aigua
de l’aqüífer i evita que l’aigua marina penetri terra endins. En aquest procés s’empra aigua
regenerada a l’EDAR mitjançant tractaments addicionals (ultrafiltració, osmosi i desinfecció)
que s’injecta a 20 metres de profunditat a una certa pressió en 14 pous repartits en 6 km i
perpendiculars al riu. S’estima que cada dia s’injecten 15000 mᶾ i que durant aquests 8 anys
de funcionament s’ha millorat substancialment la qualitat de l’aigua subterrània dels pous
propers als punts d’injecció i no han aparegut fenòmens de rebliment.
Salinització als aqüífers del Delta
Font: sosdeltadelllobregat.org
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
44
4.2 VALORACIÓ DE L’IMPACTE AMBIENTAL
En aquesta segona fase de la part
pràctica he valorat de forma
objectiva aquells impactes que
estaven al meu abast : la
contaminació acústica i l’hídrica.
Aquests dos paràmetres no són
suficients per analitzar la situació
global del Delta, però m’han permès
demostrar els greus impactes que
pateix el Delta i justificar alguns
fenòmens com la desaparició
d’espècies.
4.2.1 Contaminació acústica: mesures al Delta del Llobregat
Els sorolls ocasionats per les infraestructures properes al Delta són motiu de queixes de molts
veïns, però suposen realment un perill per la fauna del Delta ?
Amb els mesuraments de la contaminació acústica al Delta del Llobregat pretenia verificar
que realment la xarxa d’infraestructures construïda al seu voltant té un impacte negatiu
sobre la fauna del Delta. Bàsicament he intentat justificar com l’ampliació del port i la
construcció d’autopistes tan propers al Delta han provocat una pèrdua de la seva
biodiversitat i de la qualitat de vida dels éssers vius , espec ialment de les aus.
També volia determinar si la contaminació acústica afectava de forma regular a tot el Delta o
bé només trobava focus determinats de soroll. Per aquest motiu he volgut analitzar la
situació des de dos punts crítics: els punts frontera en tre el parc del Delta i l’aeroport i
l’autopista C-32.
A més , analitzant els resultats obtinguts, seria interessant poder establir alguna solució o
algun mètode per alleujar els impactes de l’aeroport i l’autopista sobre la qualitat de vida de
la fauna del Delta.
A. HIPÒTESIS
Observant la localització del Delta podríem determinar que els indrets amb major impacte
acústic serien l’estany de la Ricarda , per la seva proximitat a l’aeroport, i el Remolar i les
Filipines per la proximitat tant de l’aeroport com de les autopistes C-32 i B-22.
Per tant partim de la hipòtesis de que hi ha dos focus principals emissors de soroll , tot i que
el delta es trobi al vell mig de la zona metropolitana de Barcelona les indústries o
infraestructures que produeixen més impacte acústic sobre el Delta són les esmentades.
A més coincideix que les zones humides més properes a aquestes infraestructures són
aquelles que tenen més biodiversitat i varietat d’aus , així docs també tindran una gran
importància sobre aquests ambients l’aeroport i les autopistes.
Tenint en compte que en un espai natural aïllat es podrien mesurar aproximadament 30 dBA ,
però si aquest es troba aproximadament a 100 metres d’un avió enlairant-se aquest valor
pujaria fins als 110 dBA
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
45
Crec que també s’hauria de valorar l’època de l’any i la hora en què es facin les mesures ja
que no hi ha el mateix flux de vehicles en un dia laboral en hora punta qu e un diumenge
d’agost al migdia.
B. MATERIALS
Per determinar la contaminació acústica al Delta del Llobregat hem utilitzat un sonòmetre
PCE-322 A de classe 2.
C. COMENTARIS DE SEGURETAT
Per tal de realitzar unes correctes mesures de la contaminació acústica hem hagut de seguir
unes premisses de seguretat.
Els sonòmetres han de ser utilitzats en unes condicions ambientals determinades que no
superin la humitat relativa de 90% H.r. i una temperatura de 40ºC , per sota de 2000 msnm.
A més en el cas de que l’aire superi els 10 m/s s’haurà d’utilitzar el supressor de sorolls de
vent per tal d’obtenir els resultats reals.
Abans d’utilitzar l’aparell s’haurà de calibrar col·locant la punta del micròfon a l’apertura de
calibrador i ajustant el potenciòmetre a 94 dBA
PARTS DEL SONÒMETRE:
1: Pantalla protectora del vent
2: Micròfon
3: Pantalla de control
4: Calibrador
5: Botons de control
5
6:Rang mesura (50-100 dBA)
7: Hora d’ enregistrament
8: dBA
9: velocitat enregistrament (fast)
1
2
3
5
9
8
7
9
6
4
6
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
46
D. PROCEDIMENTS TEÒRICS
En primer lloc abans de fer les mesures s’haurà de seleccionar un lloc adient per obtenir la
informació que es necessiti. He escollit fer dos mesures del so , una per a cada font de
contaminació. El primer camí serà des de la platja del Prat (un dels punts més propers a
l’aeroport) fins a l’estany de la Ricarda i el segon es farà des del pàrquing de llarga distància
d’AENA fins a la riera de Sant Climent al Remolar ( zona entre l’autovia de Castelldefels i
l’autopista B-22).
A més les mesures es faran entre les vuit i mitja i la una d’un dia feiner de juliol.
Abans de fer les mesures s’hauran d’ajustar una sèrie de paràmetres del sonòmetre : data,
hora i el software a l’ordinador.
1. Col·locar-se al punt de partida del transsecte i ajustar certs valors dels sonòmetres.
2. Pressionar diverses vegades la tecla “LEVEL” fins que arr ibi al rang de mesura adient per
al treball que es farà , en el nostre cas serà l’automàtic que va dels 30 als 130 decibels. Si
es selecciona un rang de mesura que no inclogui els valors escoltats aquest no seran
mesurats pel sonòmetre i per tant tampoc es registraran.
3. Determinar cada quant es registraran els valors al sonòmetr e. En aquest cas
seleccionarem cada tres segons per obtenir uns gràfics més complets de la situació
observada. Per fer-ho s’haurà de pitjar la tecla d’il·luminació i la d’encendre l’a parell , a
continuació variar el temps amb la tecla “LEVEL” i guardar-ho amb “HOLD”.
4. Si ens trobem al punt de màxima contaminació acústica pitjar el boto MAX i si ens trobem
al de mínima MIN per tal d’obtenir gràfics de major qualitat.
5. Pressionar REC i començar a caminar tot allunyant-se del focus de contaminació acústica.
6. Es caminarà durant aproximadament vint minuts, mitja hora fins al punt de finalització
del transsecte.
7. Si és necessari repetir el transsecte diverses vegades amb diversos ajustaments del
sonòmetre.
8. Connectar el sonòmetre a l’ordinador i veure les dades enregistrades.
E. PROCEDIMENTS PRÀCTICS
Finalment he realitzat nou mesures de so per raons de comoditat i per tal d’obtenir una
millor qualitat en les dades enregistrades. Els transsectes eren de pocs minuts ja que les
zones on hi havia més impacte acústic i de fàcil accés no eren massa extenses tampoc.
A més a més no les he pogut realitzar un dia feiner de juliol per motius climatològics , així que
vaig realitzar totes les mesures entre les 8:41 i les 11:53 del dos d’agost (diumenge).
Els transsectes no els he realitzat allunyant-me sempre del focus de contaminació , ja que en
molts casos hi havia més d’un focus i a més procedien de diversos llocs allunyats. També he
decidit finalment enregistrar les dades per segon ja que m’han proporcionat uns resultats
més acurats.
He decidit analitzar la contaminació acústica als tres tipus d’ecosistemes estudiats: pinedes
litorals, llacunes i maresmes i a ecosistemes dunars. On he realitzat més mesures és a la zona
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
47
del Remolar ja que era la mes extensa i una de les aparentment més afectades per la
contaminació acústica
L’estudi l’he realitzat entre el terme municipal del Prat del Llobregat i de Viladecans ,
concretament a (per veure els recorreguts exactes consultar pàgina 22 dels annexos) :
F. RESULTATS
1) PLATJA DEL PRAT
El transsecte l’hem començat des del mirador de la Roberta a la platja del Prat a les 8:41:01 i
l’hem acabat a les 8:42:54 al punt final del passeig paral·lel a la costa.
La contaminació acústica no és uniforme en tota la zona recorreguda , es pot apreciar com en
dos moments concrets la sonoritat registrada és molt més gran que la resta , aquests instants
es corresponen amb l’enlairament de dos avions.
2) Pineda del Prat (pineda litoral)
1) Platja del Prat, al mirador de
la Roberta (ecosistema dunar)
3) Mirador de l’Aeroport del Prat , Ricarda - Ca l’Arana
(llacunes i maresmes)
4) Remolar-Filipines (Viladecans, llacunes i
maresmes).
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
48
Els decibels enregistrats de mitjana són aproximadament de 54’819 amb un valor mínim de
46’7 i màxim de 76’1
2) PINEDES DEL PRAT
El transsecte l’hem començat a la platja del Prat a les 9:07:48 i hem anat pel camí paral·lel a la
pineda del Prat i a la Carretera de la Platja fins al punt on conflueixen les pistes d’enlairament
de l’aeroport amb la Carretera del Real Club de Golf.
L’impacte acústic en aquesta zona tampoc és uniforme , els punts màxims de contaminació es
corresponen amb l’enlairament d’avions. Tot i que la font sonora principal sigui l’aeroport
també pot esdevenir un important contaminant la carretera ja que tot i que sigui petita es
troba a tocar de la pineda i en moments de tràfic poc fluït podria alterar la sonoritat de
l’indret.
Els decibels enregistrats de mitjana són aproximadament 65’7 amb un valor màxim de 85’8 i
52 ‘6 de mínima.
3) LLACUNES RICARDA- CA L’ARANA
Aquesta pràctica l’hem realitzat al mirador que hi ha a la carretera que separa l’aeroport de
les llacunes de Ca l’Arana i l’hem dividit en dos transsectes.
El primer l’he realitzat des de l’àrea d’estada de la Bunyola fins el límit amb la pista
d’aterratge coincidint amb l’arribada de tres avions consecutius. He pogut observar que
degut al poc transit de vehicles a la carretera , aquesta esdevé un impacte acústic mínim en
comparació també amb l’elevada contaminació acústica que produeix el constant aterratge
d’avions.
En els sis minuts de mesurament han coincidit fins a tres avions que aterraven en aquesta
pista i s’han enregistrat uns valors màxims de 92’9dBA ,uns mínims de 45’2 dBA i una mitjana
de 55’385 dBA. La contaminació acústica en aquest punt no és uniforme, sinó que els punts
de màxima sonoritat es corresponen als aterraments d’avions i no són gaire constants ( 1 avió
cada dos minuts aproximadament).
La segona mesura en aquest espai natural l’he realitzat des d’una petita llacuna de la Bunyola
coincidint amb l’aterrament de dos avions de gran escala. Els resultats obtinguts són molt
similars a l’anterior mesura, però en aquest cas els valors màxims han sigut de 94’7 dBA , els
mínims de 46’6 dBA i amb una mitjana de 60’25 dBA .
4) REMOLAR-FILIPINES
En aquest espai natural volia observar com afecta la contaminació acústica en diversos punts
allunyats del parc i analitzar els resultats en funció de la seva localització.
- Pàrquing entrada Remolar-Filipines (zona can Sabadell)
Aquest transsecte l’he realitzat des de la zona d’estacionament de taxistes de l’aeroport fins
l’entrada del parc per tal de valorar l’impacte acústic de l’autopista B -12 .
La uniformitat de l’impacte acústic en aquesta zona és deguda sobretot al fet de que el trànsit
de vehicles és constant i que no hi ha cap altra font de contaminació rellevant. Així doncs en
els set minuts de mesurament el valor màxim enregistrat ha sigut de 76’9 dBA, el mínim de
48 dBA i una mitjana de 58’965 dBA.
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
49
- Llacunes del Remolar
En aquest mesurament volia analitzar la contaminació acústica en un punt concret on
abunden nombroses espècies de fauna , sobretot aus i odonats.
En aquest punt del parc la contaminació és força uniforme i com a principal i única
pertorbació acústica identifico l’enlairament d’avions. Com a valor màxim de contaminació he
enregistrat 79’2 dBA , corresponent a l’enlairament d’un avió d’una pista molt propera, un
valor mínim de 53’8 dBA amb un valor mitjà de 67’742dBA
- Mirador del Remolar
Aquest és un dels punts més propers a la pista d’enlairament de l’aeroport i coincidint amb
l’enlairament de dos avions he realitzat les mesures de l’impacte acústic.
En aquest punt concret he enregistrat un valor màxim de 91’6 dBA , un valor de 42’7 dBA com
a mínim i de mitjana uns 60’872 dBA. L’impacte acústic no és uniforme , com en la majoria
dels indrets analitzats, els punts de màxima sonoritat coincideixen amb l’enlairament d’un
avió. En aquest cas al no haver absolutament cap més font de soroll , al allunyar -se l’avió els
valors cauen en picat i tornen a remuntar amb menys intensitat quan un altre avió de menor
escala s’enlaira.
- Punt d’informació
Aquest transsecte l’he realitzat en un altre punt crític del parc: el punt d’informació; on els
avions s’enlairen gairebé a tocar d’aquest indret.
L’impacte acústic en aquesta zona és uniforme ja que el pas d’avions per la pista és força
constant , així doncs els valors mitjans obtinguts són de 73’48 dBA, amb un punt màxim de
82’9 dBA i el mínim amb 57’5 dBA.
- Observatori d’aus
Aquest indret mesurat és possiblement dels més sensibles , ja que es tracta d’una llacuna en
ple parc natural on nidifiquen i hi viuen a prop d’un centenar d’espècies diferents d’aus a
més d’altres
animals com
rèptils, amfibis i
alguns
invertebrats.
L’impacte acústic
en aquesta zona
és molt uniforme
i afortunadament
no es superen els
64 dBA. He
enregistrat des
de l’observatori
un valor mínim
de 50’9 dBA i els
valors mitjans es troben al voltant dels 56’29 dBA. Aquesta gràfica adjunta és només un
exemple de totes les mesures realitzades, les altres gràfiques amb els resultats obtinguts es
troben als annexos pàgina 27
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
50
E. INTERPRETACIÓ DELS RESULTATS
Comparant els valors obtinguts i els estimats en les hipòtesis he pogut comprovar que tot i
que m’aproximés als valors reals era necessari fer mesures exactes en diversos punts del
Delta per valorar l’impacte acústic adequadament.
En un principi vaig estimar que el punt amb major impacte acústic seria el Remolar -Filipines i
m’hi vaig aproximar bastant als resultats obtinguts. Al parc natural del Remolar -Filipines ,
concretament al punt d’informació , he obtingut els valors mitjans més elevats (73’48 dBA) de
totes les mesures realitzades. Aquest fet suposa que d’entre tots els espais analitzats, aquest
(dBA) V.MÀXIM V.MÍNIM MITJANA
Platja del Prat 76’1 46’7 54’8
Pineda del Prat 85’8 52’6 65’7
Llacunes Ricarda-Ca
l’Arana
92’9 45’2 55’3
94’7 46’6 60’25
Entrada Remolar 76’9 48 58’96
Llacunes Remolar 79’2 53’8 67’74
Mirador Remolar 91’6 42’7 60’87
Punt d’informació 82’9 57’5 73’48
Observatori 64 50’9 56’29
Valors més baixos
Valors més elevats
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
Platja Prat Pineda Prat Llacuna Cal'Arana
Llacuna CaL'Arana
Remolarentrada
LlacunaRemolar
MiradorRemolar
Puntinformació
Observatori
V.Màxims V.Mínims Mitjana
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
51
és el que pateix en major mesura i de forma més continuada l’impacte acústic de l’aeroport .
A més a més és un dels indrets on trobem més fauna que s’hi pot veure afectada,
principalment els centenars d’aus que viuen, nidifiquen i/o hibernen a les llacunes del
Remolar-Filipines.
Tot i que la mitjana més elevada es trobi al Remolar, el valor màxim enregistrat és a les
llacunes de la Ricarda i Ca l’Arana , concretament de 94’7 dBA. En aquest indret a més és on
trobem la major diferència entre els valors màxims i els mínims (48’1 dBA). Analitzant aquests
resultats i els focus de contaminació acústica podem afirmar que:
- Els principals emissors de contaminació acústica són concretament els aterratges
d’avions.
- Els indrets més propers a l’aeroport són els que pateixen un impacte acústic menys
continuat.
- Tot i que s’assoleixin valors molt elevats de contaminació acústica no tenen tanta
importància com els enregistrats al Remolar , ja que no hi trobem la mateixa quantitat de
biodiversitat. Per tant tot i que siguin valors molt elevats tenen menys impacte ja que als
voltants del focus emissor hi viuen menys varietat d’espècies.
Analitzant els valors mínims es pot observar que els dos espais naturals menys afectats per la
contaminació acústica són la platja del Prat i l’observatori d’aus del Remolar. Aquest és un
aspecte positiu a valorar ja que aquests dos indrets tenen una elevada importància biològica
per al Delta. Concretament a les dunes del Prat nidifiquen moltes aus hivernants i marines
molt sensibles a grans impactes acústics , d’altra banda a les llacunes del Remolar també
trobem una gran diversitat d’aus aquàtiques.
Una de les meves hipòtesis era que hi havia dos principals focus de contaminació: les
autopistes i l’aeroport; però he pogut comprovar que en realitat la més rellevant és
l’aeroport. Els únics indrets on l’impacte acústic de les carreteres autopistes podria arribar a
perjudicar a la fauna són a la pineda del Prat i a l’entrada del Remolar. Però el soroll produït
pels vehicles en aquest dos indrets es veu camuflat per la contaminació acústica dels avions
que circulen pels voltants. On s’aprecia millor l’impacte acústic de l’autopista B-12 és a
l’entrada del Remolar-Filipines ja que com podem observar la gràfica és molt uniforme ( el
que ens indica que l’impacte és continuat i per tant té com a font una carretera on circulen
contínuament vehicles). Tot i això els valors màxims només assoleixen els 76’9 dBA , molt
lluny dels valors enregistrats a les llacunes de ca l’Arana de 94’7 dBA. Per tant l‘impacte
acústic de les autopistes i carreteres és mínim ,gairebé inexistent.
F. CONCLUSIONS
Així doncs , puc afirmar que la contaminació acústica al Delta del Llobregat és una
problemàtica amb molta repercussió al Delta i que hauria de rebre l’atenció adient.
Tot i que no es registrin els mateixos valors uniformement per tot el parc natural, si que és
veritat que en tots els indrets del Delta del Llobregat , en una major o menor mesura, la
contaminació acústica produïda per l’aeroport hi és present.
Crec que aquest és un aspecte poc valorat i analitzat al Delta per la importància que té. Al
construir-se l’aeroport no es va tenir en compte que a part de reduir la superfície del Delta i
la seva biodiversitat també es produiria una alteració de les vides dels animals que habiten
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
52
als espais naturals del Delta. Moltes aus que abans hivernaven a les llacunes i dunes del Delta
del Llobregat ara ho fan en altres indrets a causa de l’elevat impacte que produeixen els
avions. A més moltes aus han vist com els seus hàbits alimentaris i reproductius es veien
alterats també pel mateix motiu.
La contaminació acústica es una problemàtica que va augmentant proporcionalment amb el
desenvolupament turístic i empresarial de Barcelona i de Catalunya en general. Cada dia el
trànsit aeri és més dens i per tant l’impacte acústic més elevat. Definitivament crec que la
contaminació acústica és un aspecte poc analitzat al Delta i que hi ha una preocupant manca
de conscienciació social o bé una elevada voluntat d’ignorar allò que no acaba de funcionar o
no ens acaba d’agradar.
4.2.2 CONTAMINACIÓ HÍDRICA
Per tal de valorar de forma crítica i objectiva l’estat de les
aigües dels diversos ecosistemes del Delta realitzaré
diversos anàlisis d’aigües. En aquests anàlisis estudiaré la
concentració de diversos compostos considerats
contaminants en l’aigua i alguns valors : concentració en
nitrats, nitrits, fosfats i el valor de la duresa. En un principi
volia analitzar també la concentració en amonis i
l’alcalinitat però per manca de materials no ha sigut
possible.
Per a tots els anàlisis realitzats he utilitzat aigua agafada a
les llacunes del Remolar-Filipines (Viladecans) i a una
temperatura aproximada de 24 ºC.
A la pàgina 31 dels annexos trobareu les taules de conversió
de cada una de les proves realitzades
A. CONCENTRACIÓ EN NITRITS
1) HIPÒTESIS
En aquesta prova espero assolir uns valors en nitrits₄₅ de 0 mg/L ja que al ser una substància
altament tòxica i al haver gran varietat de vida aquàtica en el lloc de recollida de la mostra
d’aigua és impossible que estigui present en
una quantitat significant.
2) MATERIALS
- 1 cullera de mesura 70 mmm
- 2 tubs de mesura amb tapa
- 1 comparador desplaçant
- 1 targeta de comparació de colors
- 1 xeringa de plàstic de 5 ml
- 30 ml NO₂-1
- 5g NO₂-2
Rang: 0’02-0’5 mg/L NO₂ -
Kit d’anàlisi de nitrits
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
53
3) COMENTARIS DE SEGURETAT
El reactiu NO₂-2 conté àcid cítric 20-40 % i les mostres s’han de conservar en un lloc fresc ( a
una temperatura si és possible de menys de 25º C) i sec. A més els jocs d’anàlisis emprats
poden llençar-se amb aigua corrent a la canalització de la instal·lació de tractament d’aigües
residuals locals.
4) PROCEDIMENTS
Els ions de nitrit formen en un ambient àcid amb sulfanilamida una sal diazoica. Això, acoblat
a una naftilamina, produeix un colorant azoic vermell violaci.
1. Omplir els dos tubs amb 5 ml cada un de la mostra d’aigua mitjançant la xeringa de
plàstic.
2. Col·locar un tub de mesura en la posició A del comparador.
Addicció de reactius únicament al tub de mesura B
3. Afegir 4 gotes de NO₂-1 , tancar el tub i mesclar.
4. Afegir una cullerada mesuradora NO₂-2, tancar el tub, sacsejar fins que es dissolgui la
pols.
5. Després de 10 minuts obrir el tub i col·locar-lo en la posició B del comparador.
6. Desplaçar el comparador fins a arribar a la igualtat de color en la part transparent. Fer la
lectura del valor de mesura en l’osca de la llengüeta del comparador. Els valors
intermedis poden interpolar-se.
A més he hagut de considerar que els ions crom (VI) i ferro (III) de més de 3 mg/L simulen
valors de nitrit superiors. El clor també pertorba els resultats i a més en concentracions
mínimes.
5) RESULTATS
En la mostra d’aigua analitzada no hem trobat una
quantitat de nitrits rellevant, de fet hi ha una quantitat
tan petita que no s’ha pogut evidenciar amb aquest
pràctica. (0 mg/L NO₂-)
6) INTERPRETACIÓ DE RESULTATS
Aquest era el resultat que esperava de la prova ja que una
concentració superior a 0’2-0’4 mg/l de nitrits hagués
significat que aquell medi no era vàlid per al
desenvolupament de vida aquàtica. Els nitrits són tòxics
per als peixos , de fet s’estima que en una proporció de
0’15 mg/L de nitrits la major part de la població dels
peixos moriria intoxicada.
S’ha obtingut una concentració en nitrits ínfima ja que no trobem cap focus de producció
d’aquests ions proper a la zona d’extracció d’aigua.
B. CONCENTRACIÓ EN NITRATS
1) HIPÒTESIS
Els nitrats₄₆ tot i que siguin menys tòxics que els nitrits també tenen certa perillositat. S’ha
determinat que en una concentració de 30 ppm en nitrits s’inhibeix el desenvolupament
normal de la vida aquàtica. Si s’assoleixen concentracions molt elevades podrien causar fins i
Mínima concentració en nitrits
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
54
tot la mort d’alguns individus aquàtics , sobretot en medis marins on els nivells de nitrats
solen ser més elevades.
Els nivells elevats de nitrats són deguts principalment a l’escorrentia procedent de
l’agricultura o zones rurals on s’utilitzen els esmentats adobs rics en nitrats. Aquesta
escorrentia causa hipòxia
ambiental afavorint l’aparició
d’alguns organismes i així
perjudicant a d’altres.
Per tant no crec que la
concentració en nitrats sigui
força elevada perquè sinó no es
desenvoluparia vida aquàtica en
aquest indret , i hi havia clares
evidències de que si que hi havia.
2) MATERIALS
- 1 cullera de mesura 70 mm
- 2 tubs de mesura amb tapa a
rosca
- 1 comparador desplaçant
- 1 targeta de comparació de colors
- 1 xeringa de plàstic de 5 ml
- 30 ml NO₃-1
- 5g NO₃-2
Rang: 1-120 mg/L NO₃ -
3) COMENTARIS DE SEGURETAT
Aquest test no té cap substancia perillosa d’obligada senyalització. Els jocs d’anàlisis utilitzats
poden llençar-se amb aigua de l’aixeta a la canalització de la instal·lació de tractament
d’aigües residuals locals.
Conservar en un lloc fresc i sec ( a menys de 25 ºC).
4) PROCEDIMENTS
Els ions nitrat es redueixen a ions nitrits en medis àcids. Aquests formen amb una amina
adequada un colorant azoic groc ataronjat.
1. Omplir els dos tubs de mesura amb 5 ml de mostra mitjançant la xeringa de plàstic.
2. Col·locar un tub de mesura en la posició A del comparador.
Addicció de reactius únicament al tub de mesura B
3. Afegir 5 gotes de NO₃-1 , tancar el tub i barrejar.
4. Afegir una cullerada de mesura de NO₃-2 , tancar el tub, agitar immediatament i fort
durant 1 minut.
5. Després de cinc minuts, obrir el tub i col·locar-lo en la posició B del comparador.
6. Desplaçar el comparador fins a arribar a la igualtat de color en la part transparent. Fer
la lectura del valor de mesura en l’osca de la llengüeta del comparador. Els valor
intermedis poden interpolar-se.
Kit d’anàlisi de nitrats
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
55
A l’hora de realitzar la pràctica s’ha de tenir en
compte que les substàncies oxidants poden reduir els
resultats o inhibir la reacció depenent de la seva
concentració. El clor en una concentració igual o
menor a 10 mg/L no pertorba els resultats.
Interfereix el nitrit ( la mateixa reacció), tot i que pot
eliminar-se afegit àcid amidosulfúric.
A més en quant a la temperatura de la prova hauria
de quedar dins del marge de 18 a 30 ºC. Sobretot amb
temperatures baixes es realitza la reacció més lenta i
condueix a resultats deficients o infravalorats.
5) RESULTATS
En la mostra d’aigua de la llacuna del Remolar he obtingut una concentració de nitrats de 4
mg per cada litre d’aigua , uns nivells de nitrats normals per al medi estudiat.
6) INTERPRETACIÓ DE RESULTATS
En efecte no hem obtingut resultats massa elevats ja que es tracta d’un indret amb una activa
vida aquàtica i si hi hagués evidències d’una elevada concentració en nitrats aquesta vida
aquàtica es veuria afectada.
C. CONCENTRACIÓ EN FOSFATS
1) HIPÒTESIS
Aparentment sembla que aquest ambient no es tracta d’un medi aquàtic amb una e levada
concentració en fosfats₄₇ ja que hi abunda la vida subaquàtica i als seus marges.
2) MATERIALS
- 2 tubs de mesura amb tapa
- 1 comparador desplaçant
- targeta de comparació de colors
- 1 xeringa de plàstic de 5 ml
- 25 ml PO₄ -1
- 25 ml PO₄-2
Rang: 0’2-5 mg/L PO₄-P
3) COMENTARIS DE SEGURETAT
PO₄ -1 conté àcid sulfúric 5-15% i PO₄-2 conté sodi disulfit 10-25%.
Provoca lesions oculars greus , portar guants i ulleres de protecció. En cas de contacte amb
els ulls aclarir amb aigua duran diversos minuts.
Conservar en un lloc fresc i sec ( a menys de 25 ºC).
Els jocs d’anàlisis utilitzats poden llençar-se amb aigua de l’aixeta a la canalització de la
instal·lació de tractament d’aigües residuals locals.
4) PROCEDIMENTS
El molibdat d’amoni forma àcid fosfomolíbdic amb e ls fosfats. Aquest es redueix a blau de
fosfomolibdé.
4mg nitrats/ L aigua
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
56
1. Omplir els dos tubs de mesura amb 5 ml de mostra mitjançant la xeringa de plàstic.
2. Col·locar un tub de mesura en la posició A del
comparador.
Addicció de reactius únicament al tub de
mesura B
3. Afegir 6 gotes de PO₄-1 , tancar el tub i barrejar.
4. Afegir 6 gotes de PO₄-2, tancar el tub i barrejar.
5. Després de 10 minuts obrir el tub i col·locar-lo
en la posició B del comprador.
6. Desplaçar el comprador fins a arribar a la
igualtat de color en la part transparent. Fer la
lectura del valor de mesura en l’osca de la
llengüeta del comparador. Els valors intermedis
poden interpolar-se.
A l’hora de realitzar la pràctica cal tenir en compte que els productes oxidants en grans
quantitats eviten la formació del complex colorat blau. Han de destruir-se abans de la
determinació. H₂S pertorba en concentracions superiors a 2 mg/L. La eliminació es realitza
per bufat en la prova d’aigua aciculada.
Els metalls pesats pertorben a partir de 10 mg/L reduint lleugerament la intensitat del color,
el vanadi provoca un augment de la coloració. La sílice pertorba a partir de 10 mg/L Si.
5) RESULTATS
En la mostra d’aigua analitzada he obtingut una concentració en fosfats de 0’3 mg per cada
litre d’aigua.
6) INTERPRETACIÓ DE RESULTATS
Aquests valors són força elevats considerant que la eutrofització del medi comença a partir
de concentracions de 0’1 i 0’2 mg/L en fosfats. Per tant el medi analitzat conté un excés de
fosfats que possiblement produeixi la eutrofització del medi i si continua creixent
intoxicacions d’algunes espècies aquàtiques. Els resultats no són ben bé els que esperava ja
que no semblava que fos un ambient gaire afectat per l’eutrofització. L’elevada concentració
de fosfats d’aquesta llacuna pot ser deguda a l’abocament d’aigües residuals malament
tractades a la depuradora, contaminació per insecticides dels camps de conreu de la zona,...
D. DURESA TOTAL
1) HIPÒTESIS
En la mostra d’aigua dels aiguamolls espero trobar una duresa força elevada , ja que és un
ambient molt ric en nutrients, però que no superin els 20 graus.
2) MATERIALS
- 1 xeringa de plàstic
- 1 tub de mesura
- 1 recipient comptagotes de GH-1
- 1 recipient comptagotes de GH-2
3) COMENTARIS DE SEGURETAT
Aquest assaig no conté cap producte perillós d’indicació obligatòria .
0’3 mg fosfats/ L aigua
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
57
Els jocs d’anàlisis utilitzats poden llençar-se amb aigua de l’aixeta a la canalització de la
instal·lació de tractament d’aigües residuals locals.
4) PROCEDIMENTS TEÒRICS
Els ions de magnesi i calci, constituents de la duresa, són lligats com quelat d’agents
complexos EDTA. La determinació es realitza per anàlisis volumètric amb un indicador
metàl·lic el qual canvia el seu color quan tots els responsables de la duresa han sigut lligats en
la prova.
1. Omplir el recipient de prova amb 5 ml de l’aigua d’assaig mitjançant la xeringa de
plàstic.
2. Afegir dues gotes de GH-1, barrejar
invertint el recipient. L’aigua hauria de
tenir una coloració vermella , si des d’un
principi fos verda significaria que no hi ha
formadors de duresa i que per tant la
duresa de l’aigua seria 0.
3. Mantenir vertical el recipient
comptagotes GH-2. Afegir gota a gota
GH-2 i anar barrejant la prova fins que
adopti una coloració vermella. Finalment,
comptar les gotes que s’han hagut
d’afegir per a que la dissolució adoptés
una coloració verda ( cada gota
corresponen a un grau de duresa).
Mentre realitzem l’anàlisi hem de tenir en compte que els ions de coure (II) poden retardar el
canvi de l’indicador, en cas de continguts alts, bloquejar-los. Per aquesta raó amb
canalitzacions de coure, s’ha de deixar fluir suficient aigua abans de la presa de la mostra.
Aquest assaig també pot patir interferències d’altres ions si es supera el llindar límit de
cadascun. Aquest és el cas de l’alumini (>20 ppm), el cobalt (>110ppm), el ferro (+3)
(>50ppm) i el ferro (+2) (>50ppm), el manganés(>1ppm), el níquel(>100ppm) i els polifosfats
(>10ppm).
5) RESULTATS
En la mostra d’aigua analitzada hem obtingut un grau de duresa 31, el que significa que per
cada litre d’aigua trobem 310 mg de CaO i 551’8 mg de CaCO₃. Per tant l’aigua de la llacuna
es pot classificar com molt dura i amb un alt contingut en minerals.
6) INTERPRETACIÓ DELS RESULTATS
Aquest resultat tan elevat pot ser causat per alguna interferència amb algun compost dissolt
en l’aigua de la mostra , ja que és estrany que l’aigua sigui tan dura. En el medi on he recollit
la mostra hi abundava la vida aquàtica de flora i fauna i amb uns nivells tan alts de duresa els
éssers vius no podrien desenvolupar correctament les seves vides. En un ambient amb l’aigua
tan dura, els minerals dissolts es trobarien en excés i per tant podrien provocar alteracions i
fins i tot la desaparició d’algunes espècies animals i vegetals. Això però no descarta el fet de
que l’aigua de la llacuna tingui una duresa elevada , però potser en un grau menor.
Després d’afegir 31 gotes, l’aigua ha
adoptat una coloració vermella
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
58
5. CONCLUSIONS Aquest estudi mediambiental del Delta del Llobregat m’ha permès comprovar principalment
dos fets que ja m’havia plantejat al principi del procés: la gran biodiversitat i importància
ecològica que té aquest espai i com de malmès, ignorat i infravalorat ha estat durant tota la
seva història.
Respecte els objectius que hem plantejava a l’inici del meu Treball de Recerca, els he pogut
complir tots gairebé completament, tot i que m‘hagués agradat ampliar certs aspectes. Si
hagués tingut més temps per realitzar-lo hauria analitzat la situació al Parc Agrari com un
ecosistema més que és del Delta i també m’hauria agradat realitzar una part pràctica
relacionada amb la conscienciació i educació ambiental. A més em sembla que podria haver
estat molt interessant investigar de forma més exhaustiva el litoral barceloní i fer un
reportatge fotogràfic més elaborat. També m’hagués agradat involucrar-me d’una forma més
directa fent-me voluntària del Consorci, però malauradament no he disposat del temps
necessari.
Tot i que em sento molt orgullosa dels resultats obtinguts , en alguns moments durant la
realització del treball he tingut algunes dificultats. Sobretot a l’inici em va suposar un gran
esforç concretar l’àmbit d’investigació ja que és un tema molt extens i molt motivador per a
mi. Una altra dificultat que vaig tenir fou amb els sonòmetres ja que vaig haver d’aprendre de
forma autònoma com funcionaven i com podia passar la informació enregistrada a l’ordinador.
Però he pogut superar totes les dificultats sense que afectessin al treball en si.
Un dels aspectes que més m’ha sorprès del meu treball és haver pogut descobrir la gran
diversitat d’espècies que hi ha tan a prop de Barcelona. Ho he pogut comprovar de forma
teòrica i de forma pràctica realitzant diversos censos d’ocells amb el consorci del Delta i
diverses visites al parcs naturals. El Delta del Llobregat és un dels espais naturals de Catalunya
amb una major biodiversitat, consta d’espècies d’aus i d’orquídies úniques en tot el territori a
més de tenir una gran varietat d’altres espècies florístiques i faunístiques. A més la seva
formació respon a un procés d’acumulació de sediments progressiu i lent. Aquests dos fets ,
juntament amb la seva caòtica situació, fan del Delta un ecosistema molt vulnerable i fràgil que
necessita d’una protecció ferma. Però les administracions han vist més idoni prioritzar el
desenvolupament industrial, infraestructural i econòmic per sobre de mantenir un espai únic ,
amb una biodiversitat equiparable a ecosistemes tropicals com l’Amazones. Un cas recent , ha
sigut el d’Eurovegas en què es va evidenciar la poca consideració cap al territori i els seus
valors i les egoistes prioritats de la societat del segle XXI , on es sobrevalora el capital
econòmic devaluant el natural i el cultural.
Així es com queda evidenciat en els resultats de la investigació que he dut a terme. E l cas més
evident de manca de protecció del territori és el Pla Delta que pretenia potenciar les
infraestructures catalanes a costa de perdre el 60% de la superfície del Delta , la desaparició
d’espècies animals i vegetals com l’arpella i el xacrat menut i la fragmentació del territori ,
d’entre d’altres. I , el que encara és més preocupant, és que realment aquestes mesures no
eren necessàries ja que amb el temps s’ha demostrat que la inversió inicial va ser totalment
desproporcionades respecte el creixement real que s’ha produït.
A més , tal i com ja vaig preveure, s’han de tenir en compte les repercussions derivades
d’aquesta activitat logística i industrial com per exemple la introducció d’espècies invasores , la
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
59
contaminació acústica, hídrica i lumínica. Aquestes conseqüències inesperades fins i tot acaben
suposant un detriment més agreujat del Delta que no pas altres impactes més evidents. Tal i
com he pogut comprovar i seguint el plantejament de les meves hipòtesis, la contaminació
acústica i hídrica són dues problemàtiques originades a partir del desenvolupament de la
societat que alteren les condicions de vida de moltes espècies i per tant també de la dinàmica
del Delta.
Tal i com mostren els plans d’ actuació i compensació , l’anàlisi de l’impacte ambiental no es
va fer de forma global el que va impossibilitar recuperar de forma equitativa els espai naturals
afectats. Els faraònics plans logístics i infraestructurals que alterarien gairebé de forma
irreversible la dinàmica deltaica no van contemplar globalment els impactes que causarien
sobre el Delta. Aquest fet va provocar que l’avaluació de la incidència sobre el medi no fos
acurada i que per tat les compensacions no satisfacin les necessitats reals. Així doncs les
reintroduccions d’espècies, creació de nous espais naturals i la millora de la qualitat de l’aigua
tenen un efecte positiu sobre el Delta però no compensen ni de bon tros les conseqüències
provocades arran de les activitats antròpiques esmentades.
Tot i que el Delta del Llobregat es trobi en una situació crítica, no puc ser completament
pessimista respecte els resultats obtinguts. Cada vegada, hi ha més associacions,
organitzacions, voluntaris i col·lectius socials que vetllen i es preocupen pel manteniment de
l’estat ecològic del Delta. Com ja s’ha demostrat en el territori deltaic , la pressió social és el
motor del canvi, la ciutadania és qui té l’última paraula. Així doncs , cal fomentar l’educació
mediambiental i la implicació ciutadana en l’àmbit mediambiental per poder revertir la
tendència actual del Delta. Al cap i a la fi, protegint el Delta i en general el planeta estem
millorant la nostra qualitat de vida i la de les futures generacions.
Aquesta investigació m‘ha mostrat en definitiva la importància de mantenir el nostre ento rn
natural ja que d’ell depenen les nostres vides i no pas del capital econòmic com molts
ignorants encara creuen. I doncs, calen més arguments per demostrar al molt honorable ex-
president de la Generalitat que de les 4 carxofes en depèn el creixement de Catalunya?
6. AGRAÏMENTS Un dels aspectes més positius que m’ha aportat la confecció d’aquest treball , a part de
l’autosatisfacció, ha sigut el poder comptar amb el suport de professors, familiars, amics i
professionals del tema. Sense ells , la idea de fer el Treball de Recerca sobre un estudi
mediambiental del Delta del Llobregat , hagués sigut només això , una simple idea.
En primer lloc haig d’agrair al meu tutor José Manuel Fernández per tota l’ajuda i el suport
que m’ha brindat fins i tot abans de que comencés la investigació. Els seus consells
orientatius respecte a com havia d’enfocar el tema em van servir de molta ajuda. Li estic
molt agraïda per haver-me aconsellat sempre que ho necessitava, però sobretot per haver
sabut aturar-me els peus en els moments adequats. També haig d’agrair-li que no m’hagi
atabalat massa i que em deixés treballar al meu ritme i de forma autònoma. I sobretot,
voldria donar-li les gràcies per haver-nos transmès la seva passió per la natura durant tots
aquest anys de docència i per haver mostrat tant interès en el tema del meu treball.
També m’agradaria agrair als meus tutors de Bojos per la Ciència , Jordina Belmonte i Josep
Germain. Gràcies per mostrar-me aspectes que desconeixia sobre el medi natural, per haver-
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
60
me donat la possibilitat d’utilitzar instruments de l’ICTA, per facilitar -me el contacte amb
professionals ambientals i per haver-me proporcionat nous punts de vista sobre aspectes
que estava investigant. I en definitiva , gràcies per haver pogut viure de la vostra mà una
experiència única que m’ha ajudat a decidir-me per fi cap a una branca universitària
determinada. En relació a Bojos per la Natura , també estic molt agraïda als meus companys
per haver compartit tants raonaments , per haver-me ajudat a enfocar certs aspectes i per
haver compartit aquesta experiència.
En particular m’agradaria mencionar l’ajuda que em va proporcionar un professor de Bojos
per la Ciència, en Jordi Sales. En Jordi em va introduir la tècnica d’anellament d’ocells, em va
proporcionar molta informació sobre els censos al Delta i va mostrar un gran interès per la
meva investigació.
Agrair també a la meva professora de Ciències de la Terra de primer de batxillerat, Ester
Prunera, que em proporcionés dades sobre on cercar la informació just quan més ho
necessitava. Va ser l’Ester qui em va recomanar anar al Museu de Gavà , on vaig conèixer al
Benet Solina que em va permetre accedir a documents històrics de Gavà d’on vaig extreure la
major part de la informació teòrica. En Benet , a més d’haver-me suportat durant dues
setmanes d’estiu cada dia al matí demanant-li llibres i arxius, em va proporcionar adreces
electròniques de tècnics de l’Ajuntament de Gavà. Agrair bàsicament a l’Armand Ribes i el
Jorge Alonso per la seva immediata resposta i utilitat de la informació que em van donar.
A més, també haig d’agrair a la meva veïna , companya d’ensinistrament caní i tècnica de
l’ajuntament del Prat , Marga Santiago per haver-me proporcionat l’adreça electrònica de
l’Helena del Pozo que em va ajudar a enfocar la part pràctica del treball.
Seguiré per agrair al Pablo San José i en José Antonio González , tutors de primer i segon de
batxillerat respectivament. Gràcies per haver-me encoratjat a seguir treballant dur i a creure
en mi mateixa. En particular m’agradaria donar les gràcies a en Pablo per haver-me guiat en
l’elecció del tema i en la inscripció de Bojos per la Ciència i a en José Antonio per haver-me
deixat materials del laboratori de química tot i que no fos el meu tutor del projecte
d’investigació.
Així que arriba el torn de la Maria del Mar Santa , la meva professora de pintura des de que
era ben petita. La Maria del Mar , a part d’haver-me guiat en la confecció de la portada, ha
sigut un dels meus principals punts de suport. Sempre m’ha encoratjat a perseguir les meves
il·lusions i somnis, a confiar en les meves capacitats, a donar el millor de mi mateixa ,a no
donar-me mai per vençuda i a estimar la bellesa de la natura.
No em puc oblidar tampoc dels meus amics. Durant un últim any no massa bo, m’han ajudat
a tirar cap endavant, a seguir confiant en el meu potencial i capacitats. Gràcies per no deixar
que em rendís mai i per oferir-me tot el que era al vostre abast per ajudar-me amb el Treball
de Recerca.
Per últim, però no pas menys important, vull donar les gràcies als meus pares. Tot i que no
m’hagin proporcionat massa ajuda conceptual sobre el treball han sigut els principals
responsables de que arribés a les sessions de Bojos per la Ciència i de que pogués realitzar el
treball de camp al Delta. També us voldria agrair el suport que m’heu brindat ara i sempre,
les forces que em doneu per seguir treballant i lluitant i el fet d’haver -me inculcat des de
petita uns valors ferms i una passió per la natura i els animals.
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
61
7. BIBLIOGRAFIA
7.1 LLIBRES Planas i Torres, Ramon. Braços de riu, estanysi aresmes del Delta del Llobregat. 1ª ed.
Barcelona: Caixa d’estalvis de Catalunya 1984
Forcada Codó, Josefa (Ajuntament de Viladecans). Una mirada al Delta del Llobregat: el
Remolar i les Filipines. 1ª ed. Esplugues de Llobregat: Gráficas SIGNO, S.A 1999
Arnau ,Artur. El Medio Ambiente: problemas y soluciones. 2ª ed. Barcelona: Miraguano, 2000
Plantas del Mediterráneo . 3 ª ed. Madrid: Guías de Naturaleza Blume 2008
Guia d’ocells: Europa i regió mediterrània. 5ª ed. Barcelona: Edicions Omega, 2010
Gràcia, M [coo]; Ordóñez, J.L. [coo]. Pinedes de pi pinyer: manual de gestió d’hàbitats. 1ªed.
Barcelona: Diputació de Barcelona. Àrea de Presidència. Gabinet de Premsa i Comunicació,
Obra Social "La Caixa", 2013.
7.2 PUBLICACIONS EN SÈRIE La Sentiu: Estanys i maresmes del delta del Llobregat. Gavà (desembre 1982)
La Sentiu Museu de Gavà. Gavà: 4 (març 1983)
La Sentiu Museu de Gavà. Gavà: 10 (gener-juliol 1986)
La Sentiu Museu de Gavà. Gavà: 11 (agost-desembre 1986)
La Sentiu: Quaderns de divulgació. Gavà: 12 (gener-juny 1987)
La Sentiu Museu de Gavà. Gavà: 13 (desembre1987)
La Sentiu: Els nostres ocells. Gavà : 14 (abril 1989)
La Sentiu: Quaderns de divulgació. Gavà: 16 (novembre 1990)
Sans i Margenet, Jaume. Aproximació a l’impacte ambiental del Pla Delta vers el Delta del
Llobregat. El Prat del Llobregat: Els moviments ecologistes del Baix Llobregat i altres escrits,
15 ( setembre 2009)
Abad , Núria; Bladé ,Carme. Memòria del projecte d’arranjament ecològic de l’ecosistema
dunar afectat pel traçat del passeig marítim de Gavà .
EL Delta: en el sistema territorial del Llobregat. Barcelona (juny 1990)
Esteban, Pau. La transformació humana del Delta del Llobregat i la seva incidència
metropolitana. Ajuntament del Prat del Llobregat. Àrea d’Urbanisme, Territori i Medi
Ambient . Prat del Llobregat UB: 2005
Esteban, Pau; De Roa, Enric. Els reptes actuals i futurs per a la conservació de la biodiversitat
en el Delta del Llobregat.El Prat del Llobregat: sisè esborrany 4 gener 2015
7.3 DOCUMENTS ELECTRÒNICS TERRITORI. Observatori de projectes i debats territorials de Catalunya
http://territori.scot.cat [consulta: 5/15, 6/15, 7/15, 8/15, 9/15]
GENERALITAT DE CATALUNYA. Departament de Territori i Sostenibilitat, Medi Ambient i
Sostenibilitat
<http://mediambient.gencat.cat> [consulta: 7/15]
ECOLOGISTAS EN ACCIÓN
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
62
<http://www.ecologistasenaccion.org> [consulta: 5/15]
S.O.S. DELTA DEL LLOBREGAT. Plataforma en defensa del Delta <http://sosdeltallobregat.org>
[consulta: 4/15-12/15]
DEPANA. Defensa del patrimoni natural.
<http://www.depana.org> [consulta: 7/15-10/15]
INSTITUT CATALÀ D’ORNITOLOGIA
<http://www.ornitho.cat> [consulta: 9/15]
QUÍMICA DEL AGUA.
<http://www.quimicadelagua.com> [consulta: 6/15]
AJUNTAMENT DEL PRAT DEL LLOBREGAT. Territori
<http://www.elprat.cat/Territori/Territori/_uGU6aDOKh22wxYnjmJcFyzHyNo2qfRMfqU0xLFl
Cz4g> [consulta: 7/15]
AIGÜES DE BARCELONA.
<http://www.aiguesdebarcelona.cat/estaciones-depuradoras> [consulta: 8/15]
Manual de buenas prácticas para evitar la propagación de especies invasores, Gobierno de
Aragón, Controcolor, Zaragoza novembre 2009
7.4 ALTRES Sortida de camp amb el Consorci del Delta: Curs de camp d’identificació d’ocells . (Prat del
Llobregat, Viladecans , Castelldefels) 7/2/15.
Exposició organitzada per S.O.S Delta del Llobregat 20/6/15 a la Biblioteca la Ginesta de
Begues : “EL DELTA DEL LLOBREGAT, TAN EXCEPCIONAL COM DESCONEGUT” . Documents en
línia de l’exposició:
<https://sosdeltallobregat.files.wordpress.com/2013/01/delta_1_alta.pdf>
< https://sosdeltallobregat.files.wordpress.com/2013/01/delta_2_alta_ok.pdf>
<https://sosdeltallobregat.files.wordpress.com/2013/06/delta_3_alta_ok.pdf>
ANNEXOS
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
2
ANNEXOS
Annex1: Conceptes ......................................................................................................................3
Annex 2: Mapa de la zona d’estudi...............................................................................................7
Annex 3: Depuradora Baix Llobregat........................................... .................................................9
Annex 4: Descripció del medi biològic dels ecosistemes deltaics...............................................11
Annex 5 : Zones d’estudi de la contaminació acústica........................................ ........................23
Annex 6: Gràfiques contaminació acústica.................................................................................27
Annex 7 : Taules de conversió de l’anàlisi d’aigües...................................................... ...............31
Annex 8 : Bojos per la Natura.....................................................................................................3 3
Annex 9: Contingut multimèdia: recull fotogràfic i vídeos de la contaminació acústica (CD)
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
3
ANNEX 1: CONCEPTES
1. DELTA FLUVIAL: és una estructura sedimentària o formació geològica originada en alguns
rius al arribar al mar a causa de l’acumulació de sediments en les seves desembocadures.
Però no totes les estructures que es formen en el curs baix del riu i desembocadura són
deltes ni tampoc en tots els rius s’hi poden originar. La formació d’un delta depèn de
molts factors concrets que s’han de perllongar al llarg del temps per tal de que en cas de
que s’origini no desaparegui. Només es desenvolupen en rius , com el Llobregat i l’Ebre,
que arriben al mar immediatament després de travessar una cadena muntanyosa que
impedeix que els sediments es vagin dipositant pel camí. Així doncs s’ha de considerar la
capacitat que té un riu per aportar sediments , quant més gran sigui més favorable serà
aquest curs fluvial a desenvolupar una formació deltaica. Aquest procés depèn de diversos
factors:
- L’agressivitat dels processos erosius: factors climàtics , com l’existència de pluges de tardor
intenses poden ser un factor determinant.
- La resistència dels materials geològics a ser erosionats.
- La tipologia de materials que genera l’erosió , per exemple ,els materials més grollers ( les
graves i les sorres) necessiten corrents intensos per ser arrossegades riu avall, mentre que
les partícules més fines ( les argiles) poden ser transportades en suspensió. Per tant els
materials més fins tenen més probabilitats d’arribar a la desembocadura i formar deltes.
- L’estat de la coberta vegetal i l’ús del sòl: per exemple , una temporada de molts incendis
pot fer que el relleu sigui molt més erosionat que de costum , que el riu transporti més
sediments i per tant que el delta creixi.
- Les característiques físiques de la conca de drenatge₂: l’alteració de la xarxa de transport
gravitacional natural pot produir una alteració en l’aportació de sediments a la
desembocadura del riu. Un clar exemple és la construcció d’embassaments o
transvasaments d’aigua entre rius.
A més a més per a que es pugi formar i mantenir un delta el mar ha de ser tranquil , sense
corrents forts que arrosseguin els sediments dipositats. La conca marina receptora pot
acumular sediments o bé afavorir la seva dispersió ,atenent a diversos factors:
- Presència de marees intenses: si hi ha marees intenses arrosseguen els sediments durant
el reflux evitant la seva deposició.
- L’energia dels corrents marins: si els corrents marins són intensos, els materials són
arrossegats.
- Les oscil·lacions del nivell del mar: si hi ha una elevació del nivell del mar (típicament quan
hi ha un transvasament d’aigua dels gels polars i de les glaceres als oceans, provocat per
un augment de la temperatura del planeta) , l’acumulació de sediments és menys efectiva i
no es produeix l’aparició de terres emergides.
2. CONCA DE DRENATGE: és la part de la superfície terrestre que és drenada per un
determinat riu principals
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
4
3. CONCA HIDROGRÀFICA: és la zona
delimitada per la unió de totes les
capçaleres del riu principal o bé la superfície
drenada naturalment per un únic riu. És un
concepte molt semblant a conca de
drenatge , de fet moltes vegades s’utilitzen
com a sinònims.
4. GLACIACIÓ DE WÜRM o GLACIACIONS WÜRMIANES: són fases climàtiques de la Terra de
tipus glacial que van tenir lloc en el paleolític mitjà i en el paleolític superior.
(aproximadament cap al 75000 aC)
5. BADIA MARINA: és una entrada de mar envoltada per terra , representa una concavitat en
la línia de costa causada pel continu moviment del mar.
6. AIGÜES FREÀTIQUES són aquelles masses d’aigua dolça que es troben per sota del nivell
freàtic i que formen aqüífers. El nivell freàtic separa la capa permeable (on es troben les
aigües freàtiques) de la capa impermeable (superior , no s’hi troba aigua).
7. AIGÜES ARTESIANES masses d’aigua dolça que es troben per sota de la superfície que
reben l’aigua de nivells de major altitud. Es diferencien principalment de les aigües
freàtiques en què les artesianes no necessiten d’un estrat que funcioni com a reserva.
8. PLA BARCELONA Pla territorial parcial de la Regió Metropolitana de Barcelona que tenia
com a principals objectius garantir la funcionalitat dels espais oberts, atendre les
necessitats d’habitatge, espais i infraestructures per a la nova activitat econòmica. Es
pretenia desenvolupar en terrenys no ocupats del Prat del Llobregat i Viladecans
principalment , superfície pertanyent al territori deltaic. (2006)
9. PLA DELS PORTS és un pla logístic d’ordenació del litoral català que té com a objectiu
aplicar una utilització portuària adequada i racional de la costa catalana i l’atenció
preferent envers la conservació del litoral. Va suposar l’ampliació o construcció d’alguns
ports propers del Delta com el del Port Ginesta (Castelldefels)(2007)
10. BEST (Barcelona European South Terminal) és la primera terminal de contenidors semi-
automàtica que utilitza tecnologies de Vanguardia ocupant 16500 m² del port de
Barcelona. És una de les mesures que es van incloure en el pla d’ampliació del port de
Barcelona.
11. ZAL (Zona d’Activitats Logístiques) és la plataforma logística intermodal del Port de
Barcelona que té com a objectiu generar transit marítim amb serveis de mercaderies.
També estava inclosa al Pla Delta dins de l’ampliació del port barceloní.
12. DEPANA és una associació catalana sense ànim de lucre que actua per a la defensa,
l’estudi i la conservació del patrimoni natural i que promou una concepció globalitzadora
dels problemes que afecten les espècies i els ecosistemes. Ha tingut força incidència sobre
la protecció del Delta del Llobregat
13. DIRECTIVA MARC DE L’AIGUA (200/60/CEE)o DMA és una norma europea obligada a tots
els estats membre que té per objectiu coordinar una sèrie de mesures per retornar a un
bon estat ecològic els sistemes hídrics. La directiva pretenia acabar el seu marc
d’actuacions al 2015 i incloïa també programes socials. Gràcies a aquesta directiva es va
realitzar la construcció de la depuradora del Baix Llobregat.
Font:abmjg.cat
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
5
14. ESTAT ECOLÒGIC és la mesura de la qualitat del funcionament i estructura d’un ecosistema
aquàtic. S’assoleix quan les comunitats biològiques són iguals o es troben properes a les
que es trobarien sota condicions inalterades. A més les condicions hidromorfològiques i
fisicoquímiques han de permetre el correcte desenvolupament d’aquestes comunitats.
Per tal de mesurar la qualitat de l’estat ecològic s’han de definir una sèrie d’indicadors (amb u n
rang equivalent) i una sèrie de protocols metodològics diferents per a cada sistema hídric.
Els àmbit d’actuació de la DMA , a través del Pla de Gestió de l’aigua a Catalunya, inclouen rius,
llacs i zones humides interiors, aigües costaneres, aigües de transició, aigües subterrànies i
masses d’aigua molt modificades.
15. AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA va sorgir ara fa 15 anys de la fusió de la Junta de
Sanejament i la Junta d’Aigües, com a l’empresa pública encarregada de planificar i
gestionar el cicle integral de l’aigua a Catalunya.
16. PEIN (Pla d’Espais d’Interès natural de Catalunya) és un instrument de planificació que
pretén establir un sistema d’espais naturals protegits representatiu de la riquesa
paisatgística i la diversitat biològica del territori de Catalunya a més de protegir quests
espais.
17. ZEPA (zona d’especial protecció d’aus) és una categoria d’àrea protegida catalogada pels
estats membre de la Unió Europea com zones naturals de singular rellevància per a la
conservació d’avifauna amenaçada d’extinció.
18. BARÇA PARC va ser un projecte que es va impulsar al 2099 per tal de construir un gran
complex lúdic i esportiu a tocar de la maresma del Remolar-Filipines.
19. EUROVEGAS projecte elaborat per Las Vegas Sands Corp de construir a l’Estat un complex
d’oci i joc que acolliria 6 casinos amb 1065 taules i 18.000 escurabutxques, 12 hotels amb
unes 36.000 places, un estadi/auditori amb 17.000 places, un teatre, centres de
convencions, 3 camps de golf, etc en una superfície de 800 ha. En un principi es va valorar
la idea d’allotjar-lo en ple Delta , ocupant pràcticament la totalitat del seu territori.
20. CONTAMINACIÓ ACÚSTICA l’alteració dels nivells normals del so d’un ambient determinat.
Tot i que els seus efectes no perdurin al llarg del temps com en el cas d’altres
contaminacions (ambiental, del sòl , de l’aigua,...) té efectes nocius sobre els éssers vius ja
que deteriora la qualitat ambiental d’un territori.
Un so , per tant , és considerat com un soroll o contaminació acústica quan són incomodes i
alteren el benestar dels éssers vius als quals estan exposats.
21. CONTAMINACIÓ LUMÍNICA és l'emissió de flux lluminós de fonts artificials nocturnes en
intensitats, direccions o rangs espectrals innecessaris per a la realització de les activitats
previstes en la zona en què s'han instal·lat els llums.
22. CONTAMINACIÓ HÍDRICA modificació de les característiques d'unes aigües donades de
manera que es provoqui una alteració mesurable d'aquestes, en especial si això comporta
un perill de canvi a l'ecosistema al qual pertany o de salut a l'home o d'altres espècies.
23. IBA (Important Bird Area) és un programa de BirdLife International per la identificació,
documentació i conservació d’espais crítics per a les aus.
24. CONNECTOR BIOLÒGIC són espais que afavoreix la continuïtat d’una sistema d’espais
naturals permetent la comunicació entre comunitats biològiques de dues zones
diferenciades.
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
6
25. XARXA NATURAL 2000 és una xarxa europea d’espais naturals que té com a objectiu fer
compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i seminaturals amb l'activitat
humana que s'hi desenvolupa, fent que es mantingui un bon estat de conservació dels
hàbitats i espècies i evitar-ne el seu deteriorament. Natura 2000 és la iniciativa política
europea més important de conservació de la natura.
26. ESPÈCIES INVASORES s’anomena a aquelles espècies que esdevenen un agent de
pertorbació nociu en el marc de la biodiversitat autòctona o global a nivell del planeta. La
introducció d'espècies al·lòctones és una de les causes d'extinció lligades a l'activitat
humana. L'eliminació de depredadors també pot fer que una espècie autòctona esdevingui
invasora.
27. MIRAGUÀ FALS és una planta ornamental perenne que pertany a la família apocinàcia. Va
ser descrita l'any 1817 pel botànic portuguès Félix Avelar Brotero. És invasora a Catalunya i
des del 2012 el seu cultiu i comercialització estan prohibits a Espanya.
28. HERBA DE LA PAMPA Cortaderia selloana denominat comunament en català com a gineri,
plomalls, plomes, plumeros, cortadèria o herba de la pampa és una planta de la família
Poaceaeoriginària d'Amèrica del Sud.Va ser introduïda a Europa el 1848 com a planta
ornemental. A més, ha estat utilitzada freqüentment per fixar talussos i per alimentar
ocells.
29. CARPA és un peix d'aigua dolça, emparentada amb el carpí daurat, amb la qual fins i tot
pot tenir descendència híbrida. Ha estat introduïda en tots els continents excepte a
l'Antàrtida. A diverses parts d'Europa la carpa comú és molt popular en la pesca i
existeixen esquers específics per la seva captura.
30. GAMBÚSIA és una espècie de peix d'aigua dolça de la família dels pecílids. S'assembla a
espècies populars en l'aquariofília com els guppys i hi està emparentada. Es tracta d'un
peix natiu de les maresmes de la costa est dels Estats Units i el Golf de Mèxic, on
s'alimenta de crustacis i larves i pupes d'insectes.
31. CRANC DE RIU AMERICÀ és un cranc d'introducció recent que s'ha estès de manera molt
ràpida pels Països Catalans. Pràcticament, la totalitat dels exemplars que es poden trobar
als mercats pertany a aquesta espècie.
32. TORUGA DE FLORIDA és una espècie de tortugues de la família dels emídids que habita en
medi aquàtic. S'alimenten principalment d'animals aquàtics i ocasionalment de vegetals
33. ESPÈCIE AUTÒCTONA una espècie es defineix com nadiua, indígena o autòctona d'una
determinada regió o ecosistema si la seva presència en tal regió es deu únicament als
recursos naturals.
34. COTORRETA DE PIT GRIS és un ocell que pertany a l'ordre dels psitaciformes, com els
lloros, les cacatues o els periquitos.
35. MOSQUIT TIGRE és un mosquit de la família Culicidae que es caracteritza per les seves
potes ratllades en blanc i negre i el seu cos petit, blanc i negre.
36. BIOCENOSI comunitat biòtica o comunitat ecològica, és una comunitat d'organismes
mútuament condicionats que ocupen un territori (el biòtop) que proveeix les condicions
ambientals per a la seva supervivència. La biocenosi es divideix en la fitocenosi (els
vegetals), la zoocenosi (els animals) i la microbiocenosi (els microorganismes).
37. MACRÒFITS AQUÀTICS constitueixen formes macroscòpiques de vegetació aquàtica ,
comprenen des de les macroalgues fins les pteridòfits (molses,...) adaptades a la vida
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
7
aquàtica i angioespermes. Presenten adaptacions com cutícules fines, estomes no
funcionals, estructures poc lignificades,...
38. INVERTEBRATS EPIBENTÒNICS organismes sense esquelet intern que viuen sobre
substrats
39. FARTET és un petit peix teleosti d'aigua dolça, ciprinodontiforme, de la família dels
ciprinodòntids, el qual viu a les llacunes litorals de la costa mediterrania ibèrica i està
amenaçat d'extinció.
40. SAMARUC és un peix nadiu d’aigües tranquil·les i rierols de la zona del Mar Mediterrani. És
una de les tres espècies de ciprinodontiformes endèmiques de la Península Ibèrica amb el
fartet i el Aphanius baeticus.
41. CRANCS DE RIU és una espècie de cranc de riu en estat de conservació vulnerable.[1] A
Europa el cranc de riu de potes blanques i per tant les seves subespècies es troba des dels
Balcans fins a la península Ibèrica i el límit nord és a la Gran Bretanya i Irlanda.
42. TORTUGA D’ESTANY és una tortuga de la família dels emídids (emydidae). És la tortuga
d'aigua autòctona de Catalunya, País Valencià, Illes Balears i de gran part d'Europa i del
nord d'Àfrica. Juntament amb la tortuga de rierol (Mauremys leprosa) és la tortuga d'aigua
autòctona dels Països Catalans i es troba en un estat de conservació de "gairebé
amenaçat" degut a la degradació del seu hàbitat i de la competència d'espècies
introduïdes per l'home com la tortuga d'orelles vermelles o la tortuga d'orelles grogues.
43. GLIFOSATS és un herbicida organofosforat no selectiu i sistèmic.És el més utilitzat a tot el
món.
44. RADIOTRACKING tècnica de seguiment d’espècies animals que es basa en l’ús de
radiotransmissors (dispositiu electrònic que amb l'ajuda d'una antena irradia ones
electromagnètiques que contenen, o són susceptibles de contenir, informació, tal com els
senyals de radiodifusió, televisió, telefonia mòbil o qualsevol altre tipus de
telecomunicació)
45. NITRITS són sals o èsters d’àcid nitrós. A la natura els nitrits es formen per oxidació
biològica d’amines i amoníac o per reducció del nitrat en condicions anaeròbiques.
46. NITRATS és un ió derivat per descomposició de l'àcid nítric, format per un àtom de
nitrogen i tres d'oxigen (NO₃-). El radical nitrat ·NO₃ té un electró desaparellat que el fa
molt reactiu, sobretot en l'atmosfera. En química orgànica s'anomenen nitrats als èsters de
l'àcid nítric i diversos alcohols. El nitrat dels aliments, especialment en els vegetals, es
converteixen en l'aparell digestiu humà en nitrit, que reacciona amb les amines per a
formar nitrosamines carcinogèniques.
47. FOSFATS és un èster d'àcid fosfòric. és activament cercat pels organismes vius i una vegada
usat és un nutrient limitant en el medi ambient i la seva disponibilitat regula la taxa de
creixement dels organismes. Això és particularment cert en els ambients d'aigua dolça, en
canvi en els ambients marins el nutrient limitant és sovint el nitrogen. L'abocament de
grans quantitats de fòsfor porta a l'eutrofització de l'aigua, però no tot el fòsfor es troba
en la forma molecular que les algues poden degradar i consumir.
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
8
ANNEX 2 : MAPA DE LA ZONA D’ESTUDI
Ecosistemes dunars
Font: S.O.S. Delta del Llobregat
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
9
Zones humides
Font: S.O.S. Delta del Llobregat
Pinedes litorals
Font: S.O.S. Delta del Llobregat
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
10
ANNEX 3: DEPURADORA BAIX LLOBREGAT En aquest apartat explicaré a grans trets el funcionament de l’estació depuradora d’aigües
residuals del Baix Llobregat. La planta depuradora consta bàsicament de nou parts:
1. Tractament de fangs
2. Pou de graves i predesbast: es realitza la separació de graves i objectes sòlids grans.
L’aigua passa per unes pues separades per uns 10 cm i així queden atrapats objectes
de dimensions més grans.
3. Bombes d’elevació: s’empra energia per bombejar l’aigua i que pugui circular per tota
la planta amb la força de la gravetat.
4. Desbast: l’aigua passa per tamisos i reixes verticals que eliminen altres sòlids més fins.
Les reixes retenen els sòlids de fins a 2.5cm i els tamisos fins a 4 mm.
5. Dessorador: separació de les sorres i greixos . Les sorres cauen al fons de la instal·lació
per
decantació i
s’extreuen
amb unes
bombes. Els
greixos,olis i
escumes
s’emulsionen
per millorar-
ne la
flotabilitat i
s’extreuen
des de la
superfície.
L’eliminació
de les sorres
evita
l’abrasió de
la
màquinaria
posterior, l’extrecció de greixos, la distprsió dels tractaments biològics posteriors. (10
minuts)
6. Decantador primari: S’eliminen el 60%-70% dels sòlids en suspensió que no s’avien
pogut eliminar. Es deixen sedimentar i una pala pentina el fons del dipòsit per
arrossegar els fangs. Els fangs reben un tractament separat al de l’aigua (3 hores ).
7. Reactor biològic: l’aigua passa per tres trancs adaptats a unes condicions específiques
per a tractar de manera diferent l’aigua (cambra de selecció, cambra anòxica, cambra
oxidativa) (10-14 hores)
8. Decantador secundari: per decantació es separen l’aigua dels bacteris formant fang
diluït. Una pala recull els fangs pentinant la superfície de l’aigua. Entre el decantador
En aquesta imatge podem observar les divserses parts de la EDAR del Baix
Llobregat.
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
11
primari i el secundari s’extreu el 95% dels sòlids en suspensió i de la matèria orgànica
que hi havia a l’aigua. (5 hores)
9. Tractament terciari (ERA)
A
1
2-8
9
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
12
NNEX 4 : DESCRIPCIÓ DEL MEDI BIOLÒGIC DELS
ECOSITEMES DELTAICS En aquest apartat e inclòs un recull de les espècies animals i vegetals més característiques de
cada ecosistema i la seva abundància. Aquestes taules presentades complementen la
informació sobre la descripció de la zona d’estudi . D’aquesta manera he establert una
llegenda explicativa:
A més en el cas de les aus trobem també si són nidificants, hivernants, residents,... Tam bé
podem trobar el nom taxonòmic de l’espècie i la família a la que pertanyen.
Pràcticament totes les fotografies han sigut extretes de la pàgina web de l’institut
d’ornitologia de Catalunya, excepte una minoria d’altres webs i realitzades per mi mateixa.
De cada ecosistema e definit, en el cas de que fos possible, els següents grups de classificació:
1. Flora
2. Fauna
2.1 Vertebrada
Aus
Mamífers
Peixos
Amfibis
Rèptils
2.2 Invertebrada (macroinvertebrats)
Llegenda abundància espècies:
Probablement extingit
En procés de recuperació
Molt rar/rar
Escàs
Ocasional
Freqüent
Comú
Espècies invasores:
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
13
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
14
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
15
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
16
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
17
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
18
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
19
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
20
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
21
Fon
t: o
rnit
olo
gia
.org
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
22
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
23
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
24
ANNEX 5 : ZONES D’ESTUDI DE LA CONTAMINACIÓ
ACÚSTICA 1. PLATJA DEL PRAT
2. PINEDES DEL PRAT
AEROPORT
Inici i fi
Inici
Fi
AEROPORT
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
25
3. LLACUNES RICARDA I CA L’ARANA
El primer transsecte es correspon amb el camí entre les dues rotondes i el segon transsecte a la creu ja que l’he realitzat en un unt fixe
4. REMOLAR FILIPINES> zona can Sabadell
Fi
Inici
Inici
Fi
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
26
5. REMOLAR FILIPINES> llacunes del Remolar
6. REMOLAR FILIPINES> mirador
7. REMOLAR FILIPINES>punt informació
Inici
Fi
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
27
8. REMOLAR FILIPINES>observatori aus
ANNEX 6 : GRÀFIQUES CONTAMINACIÓ ACÚSTICA
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
28
1. PLATJA DEL PRAT
2. PINEDES DEL PRAT
3. LLACUNES RICARDA I CA L’ARANA
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
29
4. REMOLAR FILIPINES> zona can Sabadell
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
30
5. REMOLAR FILIPINES> llacunes del Remolar
6. REMOLAR FILIPINES> mirador
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
31
7. REMOLAR FILIPINES>punt informació
8. REMOLAR FILIPINES>observatori aus
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
32
ANNEX 7: TAULES DE CONVERSIÓ DE L’ANÀLISI
D’AIGÜES
Taula conversió nitrIts
mg/L NO₂- mg/L NO₂-N (Nitrit- Nitrogen)
0.002 0.006
0.03 0.009
0.05 0.015
0.07 0.021
0.1 0.03
0.2 0.06
0.3 0.09
0.5 0.15
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
33
Taula conversió duresa
ºd ºe ºf mg/L CaO mg/L CaCO₃ mmol/L
1 1.3 1.8 10 18 0.18
2 2.5 3.6 20 36 0.36
3 3.8 5.4 30 54 0.54
4 5.0 7.1 40 71 0.71
5 6.3 8.9 50 89 0.89
6 7.5 10.7 60 107 1.07
7 8.8 12.5 70 125 1.25
8 10.0 14.3 80 143 1.43
9 11.3 16.1 90 161 1.61
10 12.5 17.8 100 178 1.78
Taula conversió nitrats
mg/L NO₃- mg/L NO₃-N
(Nitrat- Nitrogen)
mmol/mᶾ mg/L NO₃- en
aigües marines
1 0.2 16 1
3 0.7 48 3
5 1.1 81 5
10 2.3 160 12
20 4.5 320 25
30 6.8 480 40
50 11 810 65
70 16 1130 95
90 20 1450 120
120 27 1940 160
Taula conversió fosfats
mg/L PO₄-P
(fosfat-fosfor)
mg/L PO₄ᶾ- mg/L P₂O₅
0.2 0.6 0.5
0.3 0.9 0.7
0.5 1.5 1.1
0.7 2.1 1.6
1 3 2
2 6 5
3 9 7
5 15 12
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
34
ANNEX 8: BOJOS PER LA NATURA
Bojos per la Natura és un programa coordinat per l’institut de Ciència i Tecnologia Ambientals
de la Universitat Autònoma de Barcelona. Va sorgir dins del marc del programa Bojos per la
ciència creat al 2013 per la Fundació Catalunya -La Pedrera amb l’objectiu d’estimular el talent
científic entre els joves.
L’objectiu de Bojos per la Natura és
promoure el coneixement del medi
natural i de les tècniques d’estudi
més actuals i poder entrar en
contacte amb principals
investigadors en la matèria. De fet,
al haver participat en aquest
programa he pogut comptar amb
molts professionals del tema i
instruments (com els sonòmetres)
en la realització del meu Treball de
Recerca. A més m’ha aportat una
visió nova del medi natural que ens
envolta.
Tot plegat el curs s’ha centrat en
l’estudi del medi físic (climatologia,
geologia i hidrologia) i dels diferents tipus d’organismes (fauna i flora) i s istemes (continentals,
terrestres i aquàtics, i marins), en l’aplicació de les principals eines per a la gestió i la
conservació de la natura i en la utilització de les tècniques de comunicació i de participació per
transmetre al conjunt de la societat aquests coneixements.
Durant totes les sessions he adquirit coneixements molt interessants , però en destacaré unes
poques que m’han servit directament per al meu treball de Recerca. En primer lloc, la sessió
d’anellament amb en Sergi Sales, enginyer tècnic agrícola, ornitòleg professional i anellador
titulat. En Sergi ha realitzat diversos projectes al Delta del Llobregat i em va poder
proporcionar dades reals de censos al Delta i de tècniques que s’utilitzen en aquest indret. Tot
i que no vaig poder realitzar un cens i anellament al Delta , em va ensenyar com se’n feien des
dels boscos de la UAB.
També cal destacar la sortida al Delta de l’Ebre i el cens que vam poder fer nosaltres mateixos
de les aus de les zones humides i ecosistema dunar. En aquesta sessió vaig poder comparar els
processos de formació del Delta de l’Ebre i del Llobregat, la distribució dels ecosistemes i la
vulnerabilitat d’aquests. Una altra sortida interessant fou a la Muntanya d’Alinyà on vàrem
aprendre a fer un inventari florístic que vaig intentar imitar en el meu treball de recerca.
Acte d’entrega de diplomes amb el rector de la UAB , Ferran Sancho, i
la coordinadora del programa, Jordina Belmonte.
[EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL NOSTRE VEÍ OBLIDAT]
35
Cal destacar a més l’atenció que m’han brindat el Josep Germain i la Jordina Belmonte a l’hora
d’enfocar el tema i al deixar-me els sonòmetres del departament de Ciències Ambientals de la
UAB
Aquest curs m’ha proporcionat una visió més crítica i oberta del panorama del medi natural.
Cada dia se’ns presentaven dos projectes de recerca de gran escala que s’estaven portant a
terme i com es desenvolupaven. Poder veure de primera mà tals investigacions i conè ixer als
seus organitzadors m’ha motivat a escollir aquest tema i a ser molt ambiciosa amb els meus
objectius. A més , m’ha servit , a nivell personal, per motivar-me mes rere mes. No hi havia un
sol dia en el que no se’ns demostrés tot el que es pot fer s i creus en tu mateix; cada
investigador era un cas real de superació personal i intel·lectual.
En definitiva el programa m’ha aportat maduresa a l’hora de treballar i sobretot molts
contactes de l’àmbit de les ciències ambientals i molt companys amb els que comparteixo
passions i aficions. Aquest Treball de Recerca no l’hauria enfocat com ho fet si no hagués sigut
per Bojos per la Natura.