Embed Size (px)
Citation preview
El Feudalisme
i la poesia
trobadoresca
CONTEXTUALITZACIÓ HISTÒRICA
L’edat mitjana, comprès des de la caiguda de l’Imperi romà
(476) fins a l’ocupació turca de Constantinoble (1453)
2
Baixa edat
mitjana:
segles XIII,
XIV i VX
1
Alta edat
mitjana:
segles X, XI i
XII
EUROPA ESTAVA DIVIDIDA EN TRES ZONES
L’Imperi bizantí com a continuació de l’Imperi romà a
orient.
Els regnats europeus: el més poderós va ser el franc, que
amb Carlemany es convertí en l’Imperi Carolingi.
I els dominis musulmans que des de l’Àfrica s’entenien fins
a la península Ibèrica.
ELS FRANCS VAN CREAR LA MARCA HISPÀNICA
Zona fronterera de protecció
DIVISIÓ EN COMTATS
Amb la seva mort s’inicia la successió hereditària en els
comtats catalans. És considerat el
fundador del Casal de Barcelona.
Comte d’Urgell, de la Cerdanya i més tard
de Girona i Barcelona
Comte d’Urgell (879) Gifré el Pilós
Marca hispànica
L’any 987 aquests comtats es fan independents amb Borrell II, comte de Barcelona que es nega a renovar fidelitat al rei franc. L’any 1137 per mitjà
d’un matrimoni es crea la corona catalanoaragonesa.
Un sistema d’organització social, política i econòmica.
Característic únicament de l’edat mitjana.
Basat en una economia agrària.
Divisió de la societat en estaments.
Lligats pel contracte de vassallatge amb el senyor feudal.
EL FEUDALISME
NOBLESA
Estaments bàsics del feudalisme
El vassall prometia al senyor fidelitat i serveis a canvi d’obtenir protecció per part d’ell.
CLERGAT POBLE
En el context cortesà del senyor feudal va sorgir una literatura profana. La literatura cortesa.
LA POESIA TROBADORESCA
Els trobadors
La lírica trobadoresca
Representants
Gèneres poètics
L’amor cortès
Versificació i estrofes
Els trobadors
Els trobadors
Aquesta tradició trobadoresca als
territoris catalans dura fins l’any
1213 amb la desfeta de les corts
occitanes a la Batalla de Muret.
Utilitzen la llengua occitana o provençal.
L’occità és la primera llengua romànica que s’utilitza per a
composicions cultes. És una llengua supradialectal –Koiné- (no
s’utilitza en l’àmbit oral).
Aquesta llengua té molt prestigi i s’estén per tota la Romania.
Els lligams polítics i la semblança entre el provençal i el català
emergent de l’època fan que els poetes catalans adoptin la
tradició trobadoresca.
L’arribada d’Ausiàs March al món
literari trenca la tradició
trobadoresca.
El llatí, el català i l’occità conviuen
en la literatura medieval catalana.
La lírica trobadoresca
Formació del trobador:
Formació literària i musical. Componien poemes per a ser cantats pels joglars.
Els trobadors tenien molt prestigi dins de la societat medieval.
En els cançoners s’incloïa la biografia del trobadors i la seva personalitat. També s’hi
trobaven les raons, razós, motivacions i circumstàncies de cada poema.
La lírica trobadoresca
La lírica trobadoresca té el seu origen a les corts occitanes.
Presenta un to afectiu, sentimental i emotiu.
Compositor i intèrpret
El trobador és l’autor de les composicions escrites en occità. Componien en llengua vulgar
cançons de caràcter profà per distreure la cort.
El poeta ho és en els poemes en llatí, d’inspiració religiosa i destinats a la lectura individual
Representants
Al servei d’un trobador
Els joglars lírics havien de transmetre
amb exactitud el poema.
Els joglars èpics tenien més llibertat.
Trobadors i joglars
Representants
Joglars
Composicions poètiques didàctiques i
instructives dels trobadors als joglars.
L’ensenhament
Existeixen documents de 24 trobadors
catalans.
Els més rellevants: Guillem de Berguedà,
Guillem de Cabestany, Huguet de
Mataplana, Cerverí de Girona...
Trobadors Catalans
Guilhem de Peitieu, Marcabrú i Bernat de
Ventadorn.
Les dones trobadores també van ser
molt importants com la comtessa de Dia i
Azalais de Porcairagues.
Trobadors i Trobiritz
Gèneres poètics
CANÇÓ
Poesia amorosa.
De cinc a set cobles
i tancava amb
senyal final que era
el nom secret de la
dama.
Gèneres poètics
Poema d’atac,
polèmica literària o
política i amb
discurs
moralitzador.
SIRVENTÈS
Lament per la mort
d’un personatge
important,
generalment un
senyor feudal
PLANY
Gèneres poètics
ALBA
Poema amorós que
ensenyava l’enuig dels
amants que havien de
separar-se.
Apareixen el guaita, el
gilós (marit) i els
lauzengiers o
murmuradors.
Poema amorós
entre una pastora i
un cavaller que
intentava seduir-la
PASTOREL·LA
La tençó o joc partit
i el tornejament
expressaven debats
entre trobadors de
temes literaris.
TENÇÓ
L’amor cortès
Enamorat lleial sotmès a la dama Domna o senyora o midons (el meu senyor)
TROBADOR DAMA PODEROSA I CASADA
Era l’hom o vassall de la dama
Lleialtat, fidelitat i refinament Entorn refinat de la cort
L’amor es convertia en servei
L’amor cortès
S’establien quatre situacions o etapes entre els amants: fenhedor o
timidesa, pregador o suplicant, entenedor o enamorat tolerant
i drutz o amant.
TROBADOR DAMA PODEROSA I CASADA
L’amor cortès
Guillem de Cabestany
Saurimonda, esposa de Ramon de Castell
de Rosselló.
Versificació i estrofes
RIMA CONSONANT
Segons l’estil més fàcil o més difícil, singular i tancat. Quan era molt complicat
de forma, s’anomenava
trobar ric.
Contenia el senyal o nom en clau de la dama. També
podien incloure un refrany.
ESTROFA FINAL
LA TORNADA
TROBAR LLEU TROBAR CLUS
Còmput de síl·labes exacte. I la rima
rigorosament consonant.
Unisonants, singulars,
dobles, dobles alternades i capfinides.
ESTROFESO COBLES
RIGIDESA FORMAL
Versificació i estrofes
Ausiàs March
Finals segle XIV
LÍRICA PROVENÇALSEGLE D’OR DE LA
POESIA CATALANA
AUSIÀS
MARCH
Comença la introducció de
corrents europeus literaris i
de pensament que
configuraran l’obra d’un dels
poetes més grans de tots els
temps.
Característiques bàsiques:
• Ús del català com a llengua literària.
• Fidelitat a l’estructura de la cançó
trobadoresca.
• Estrofes de 8 versos decasíl·labs i una
tornada de 4 versos.
• Ús de les comparacions: ús d’imatges
amb finalitat didàctica.
Segle XV
VIDA I OBRA D’AUSIÀS MARCH
Sembla ser que va néixer a Gandia l’any 1397
Escriu 128 composicions de tipus amorós i moral.
Es converteix en el símbol de la modernitat a la seva època.
L’ús de les comparacions és un tret característic de la seva
obra, amb imatges del món marítim, religiós i mèdic.
8 versos de cada cobla dividits en dos parts
Estructura de les comparacions
La primera part fa referència a la generalització i els darrers a la situació personal.
Món moral amb sentit hiperbòlic
Ús d’estramps: decasíl·labs
clàssics medievals
Ús de senyalsPlantejament
de la dicotomia
Amor sensual / espiritual /intel·lectualReflexió amorosa des de la lluita cos i ànima.
Un amor que ha de perdurar més enllà de la mort.
INFLUÈNCIES
Els trobadors
Dant
Petrarca
Sant Tomàs
Aristòtil
