Ac32 feudalisme

Europa a l’edat mitjana

2. El feudalisme

NOM:

CURS:

IES:

PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES

EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 1 -

1. El feudalisme

L’edat mitjana va del segle V fins el segle XV. Durant aquests anys es va formar a l’Europa occidental un nou sistema que es coneix com a feudalisme. Aquest sistema va canviar l’economia, la societat i la política.

Al camp es va imposar de manera més forta perquè l’agricultura i la ramaderia eren les principals activitats econòmiques. La majoria de la gent treballava de pagès.

1. Situa l’edat mitjana en aquest eix cronològic que va des de l’any 0 fins a l’actualitat:

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

1.00

0

1.10

0

1.20

0

1.30

0

1.40

0

1.50

0

1.60

0

1.70

0

1.80

0

1.90

0

2.00

0

2.10

0

2. Completa les frases:

El feudalisme es va formar a l’Europa occidental durant els segles ___________.

El feudalisme va suposar canvis importants en l’__________________, la ________________ i la _________________.

Les activitats econòmiques eren l’_______________ i la ______________.

3. Relaciona amb fletxes les següents llistes de paraules:

pobles i viles economia

dinersgovern

societatagriculturapagesos

políticaLes Corts

4. Assenyala amb una creu si l’activitat és agrícola o ramadera:

Activitat agrícola Activitat ramaderaportar els xais a pasturar

x

segar el blatplantar mongetesmunyir les cabresesquilar els xaisregar els camps



2. Feu i vassallatge

El feudalisme es defineix en dos conceptes: feu i vassallatge.

El feu era un territori que el rei havia cedit a un noble o un eclesiàstic. El vassallatge és la relació pactada entre dues persones de diferent rang (el senyor i el vassall). El pacte podia ser entre un rei i un noble, un noble poderós i un noble menys poderós, un noble i un pagès, un religiós i un pagès).

El pacte es feia mitjançant un jurament de fidelitat, amb el compromís de servir en la guerra a canvi d’un domini territorial (feu), si el vassall era un noble. Si el vassall era un pagès aquest es comprometia a donar productes de la terra o treballar per al noble a canvi de protecció.

5. Completa les següents frases:

Feu i vassallatge són dues paraules que defineixen una època històrica que anomenem ________________, i que va dels segles _____ fins el segle _____.

El feu era un territori que el rei havia cedit a un ________ o un ____________.

El vassallatge és un pacte entre dues persones: el __________ i el __________.

6. Fes una llista de coses que podia fer un pagès i la seva família al seu senyor a canvi de protecció, per exemple donar-li una part de la seva collita.

Donar-li una part de la seva collita.

7. Fes una llista de les maneres que un noble podia donar protecció a un pagès i la seva família, per exemple deixar-lo entrar en el seu castell si l’enemic atacava la seva casa.

Deixar-lo entrar en el seu castell si l’enemic atacava la seva casa.



3. La societat medieval

La societat medieval estava estructurada en tres estaments: Els qui feien la guerra i defensaven la població en cas de guerra (rei i nobles), els qui pregaven a Déu i dirigien la cristiandat (religiosos) i els qui treballaven i amb el seu treball mantenien els altres estaments (principalment pagesos).

Els nobles i els religiosos eren els “privilegiats”. Representaven una petita part de la població. Els privilegis eren: no haver de treballar, cobrar i no haver de pagar impostos i fer servir armes. Els pagesos i els que vivien a les ciutats eren els “no privilegiats” (no tenien cap privilegi).

Es pertanyia a cada estament per naixement i era molt difícil accedir a l’estament dels privilegiats.

8. Observa la piràmide de la població a l’edat mitjana.

Omple els requadres amb les següents paraules: privilegiats, no privilegiats

Encercla i assenyala amb fletxes els següents personatges:

rei

nobles

religiosos

pagesia



4. Els nobles

Els nobles eren cavallers guerrers; vivien als seus castells que estaven envoltats de fortes muralles i torres. Tenien com a ideals la valentia, la lleialtat al senyor, la fidelitat a la paraula donada i la defensa de vídues i pobres.

Els nobles havien d’estar preparats per a la guerra i havien de tenir una armadura i un cavall. Com eren molt cars d’adquirir i de mantenir, només arribaven a cavallers els nobles que tenien feus, els seus fills i els seus parents. Abans d’arribar a ser cavallers eren patges i escuders. A partir dels 18 anys els nomenaven cavallers i podien participar en torneigs i entrar en combat.

En temps de pau organitzaven torneigs i caceres per ensinistrar-se.

9. Sobre els nobles, digues si és Veritat (V) o Fals (F):

Els nobles eren guerrers.

Els nobles vivien en pobles desprotegits.

Els castells dels nobles estaven protegits per torres i muralles.

Tothom podia ser cavaller si s’esforçava prou.

10. Completa el següent text:

Els nobles havien d’estar preparats per a la _________.

Necessitaven una ________ i un ____________.

Només arribaven a cavallers els nobles que tenien _______, els seus ________ i els seus __________. Això vol dir que havien de ser ________ (rics o pobres?)

11. Observa els següents escuts d’armes i dibuixa un escut per a tu i la teva família:



5. El castell

El castell medieval era una fortalesa i un habitatge alhora. El senyor feudal hi vivia amb la seva família i els seus servents. En temps de guerra servia de refugi als vassalls del senyor.

Es construïa en un lloc dominant del terreny per controlar els camins i les terres del voltant.

12. Posa en número que correspongui en els buits del dibuix de la plana següent:

1 Casa dels servidors: Davant de l’estable. A la part de dalt, a l’esquerra del full.

2 Estable: Davant de la casa dels servidors. Servia per guardar-hi els cavalls.

3 Torre: Construcció cilíndrica alta per veure-hi a gran distància i protegir el castell.

4 Pont llevadís: Pont per travessar el fossat. S’aixeca amb cordes o cadenes.

5 Torre barbacana: Torres situades davant de les muralles que protegien la porta d’accés principal.

6 Fossat: Excavació que envolta el castell per fora, sovint plena d’aigua.

7 Gran sala: Sala principal del castell on el senyor rebia les visites i feia festes.

8 Ferreria: Taller on es forgen espases, llances, fletxes i més objectes de ferro.

9 Forn: Obrador de forma semiesfèrica on es feia foc i es coïa el pa.

10 Masmorra: Habitacle tancat i fosc on tancaven els presoners.

11 Cuina: Lloc on es preparava i es cuinava el menjar.

12 Pou: Excavació vertical acabada amb un bocal rodó per facilitar treure l’aigua

13 Capella: Petita església situada dins del castell. En el dibuix es coneix pel campanar.

14 Merlets: Petits pilars quadrats posats dalt de la muralla que servien per protegir els soldats de les fletxes de l’enemic.

15 Sagetera: Obertura estreta i alta per on disparaven les sagetes o



fletxes.





6. Els pagesos

Els pagesos vivien en cases fetes amb troncs, branques o fang. Vivien amb els seus animals domèstics i tenien un mobiliari molt senzill: algun bagul, una taula, algun banc…

Eren autosuficients, produïen tot el que necessitaven: cereals, llegums (mongetes i cigrons), tenien vinya, hort (cebes i enciams) i alguns arbres fruiters. Acostumaven a menjar poc i malament i només menjaven carn algun dia de festa.

Homes, dones, vells i nens, tots participaven en les feines del camp. Es feien els vestits amb la llana de les ovelles i també filaven i teixien.

13. Copia cada paràgraf en el dibuix que correspongui:



7. La vida a pagès

Els pagesos vivien en cases aïllades o petites viles. N’hi havia que vivien prop del castell i quan hi havia guerra hi anaven a buscar refugi.


1 Masos aïllats: Cases solitàries situades als fores del poble.

2 Boscos del senyor: Boscos propietat del senyor del castell.

3 Castell: Edifici situat en una posició dominant del terreny on vivia el senyor.

4 Prats del senyor: Prats propietat del senyor.

5 Església de la vila: Edifici al voltant del qual s’agrupaven les casetes del poble.

6 Ferrer: Home que treballa el ferro. Produeix espases, llances, arades, etc.

7 Vila: Conjunt de cases agrupades al voltant d’una església.

8 Pont del senyor: Pont propietat del senyor.

9 Molí del senyor: Molí propietat del senyor. En el dibuix n’hi ha dos.

10 Camp de cereals: En el dibuix situat a la dreta de la vila.

11 Arada: Eina per a llaurar el camp.

12 Camp de vinyes: En el dibuix a la part baixa i dreta.

13 Bestiar del senyor: Porcs i xais propietat del senyor.





8. Els religiosos

L’església era l’edifici central de qualsevol poble o ciutat. Les seves campanes marcaven els moments d’oració, alertaven d’un perill o convocaven a reunions o assemblees.

Als monestirs vivien comunitats d’homes o dones dedicats al treball i a la pregària. Les terres que envoltaven el monestir eren de la seva propietat. Les cedien en vassallatge als pagesos a canvi dels productes.

Es regien per una norma que anomenaven “regla”. La màxima autoritat era un abat o una abadessa. Tots els membres de la comunitat seguien el mateix horari per llevar-se, fer els àpats, les pregàries, fer la feina i anar a dormir.

La feina dels monjos podia ser manual al camp o bé intel·lectual a la biblioteca, on copiaven i escrivien llibres. També tenien cura dels malalts.

15. Completa les frases següents:

L’església era l’edifici ___________ de qualsevol __________ o ___________.

La gent dels monestirs es dedicava al __________ i a la ______________.

Tots els membres de la _______________ seguien el mateix ____________.

16. Sobre els religiosos digues si és Veritat (V) o Fals (F):

Quan sonaven les campanes era el moment de fer alguna cosa.

Als monestirs vivien homes, dones i nens, tots junts.

Al monestir manava l’abat o abadessa.

Els monjos copiaven i escrivien llibres d’informàtica

17. Assenyala amb una creu si l’activitat és manual o intel·lectual:

Activitat manual Activitat intel·lectualEscriure llibresPlantar cebesPreparar un sermóTreballar la terraRegar les plantes



9. El monestir

El monestir era un conjunt d’edificis com l’església, el claustre, la sala capitular, etc. i altres dependències amb estables, graners, horts i molins.


1 Hospederia: Edifici al costat de l’entrada del castell. Servia per acollir els viatgers i els peregrins que anaven de camí.

2 Claustre: Recinte quadrat, voltat de galeries cobertes. Al mig hi ha un jardí.

3 Refectori: Lloc on els monjos mengen.

4 Cuina: Lloc on es preparava i cuinava el menjar.

5 Casa dels serfs del monestir: Habitatge fora del recinte del monestir.

6 Celler: Lloc on es guardava el vi.

7 Dormitoris: Lloc on dormien els monjos del monestir.

8 Biblioteca: Lloc on es guardaven, es llegien i s’escrivien els llibres.

10 Habitatge del servei: Edifici al costat de l’entrada del castell. Servia per hostatjar la gent que treballava al monestir.

9 Sala capitular: Sala per a les reunions dels monjos importants.

11 Església: Edifici destinat al culte religiós on es feia missa.

12 Quadres: Edifici destinat a l’estatge de cavalls.

13 Cementiri: Lloc on enterraven els morts, al costat de l’església.

14 Molí: Petit edifici situat fora del monestir, al costat d’un riu, per aprofitar l’aigua com a força motriu i moldre el blat per fer farina.

15 Casa de l’abat: Edifici on vivia l’abat. En el dibuix està a la part dreta del monestir, davant de l’hort gran.

16 Infermeria: Edifici on eren atesos els malalts. Si estaven greus també s’hi quedaven a dormir.




Sabies que als monestirs feien còpies dels llibres antics a mà, un a un?

Si, però devia ser molt cansat sense fotocopiadora

Poc que ho faria ara jo.


10. La vida a les ciutats

Durant els primers segles les ciutats havien quedat reduïdes a nuclis petits. A partir de l’any 1000 les ciutats velles van començar a créixer i se’n van crear de noves. Les ciutats van créixer perquè va augmentar la població i el comerç.

Van haver de fer muralles noves i primer, el mercat estava situat fora de les muralles i després al centre de la vila.

Si a la ciutat hi vivia un bisbe hi havia una catedral que estava a la vora del mercat. El castell o el monestir estaven situats a la part més alta. Hi havia un edifici destinat a l’administració de la ciutat: la Casa de la Vila. També solia haver-hi convents, esglésies i hospitals.

19. Completa el text següent:

Al principi de l’edat mitjana les ciutats havien quedat (grans o petites?) _______, però a partir de l’any 1000 van començar a ___________. Tot això va passar perquè va créixer la ____________ i el ____________.

Van haver de fer __________ noves i el mercat, que primer estava (dins o fora?) __________, va quedar (a fora o al mig?) _________ de la ciutat.

Als convents hi vivien ____________, i als hospitals era el lloc on portaven els _____________ per _____________.

20. Al mercat s’hi podien trobar productes variats. Classifica’ls segons el seu origen:

enciam, porc, taronges, cebes, blat, mongetes, raïm, formatge, espases, gallines, sal, oli, pomes, cuir per fer cinturons, botes de vi, sardines,

Origen animal Origen vegetal Origen mineral



11. La ciutat

Les ciutats medievals creixien sense cap ordre aparent. Les cases s’amuntegaven a l’interior de la muralla. Els carrers, estrets i laberíntics, eren plens de vida.

21. Omple els buits del dibuix de la plana següent amb les paraules de la llista:

1 Mercat: Lloc on anava la gent per intercanviar, vendre i comprar productes.

2 Carrer d’artesans: Carrer on vivien i treballaven els artesans. En el dibuix està situat al costat del mercat.

3 Catedral: Església principal. En el dibuix és l’edifici gran que hi ha al mig de la plaça.

4 Ajuntament: Edifici on es reuneixen l’alcalde i els regidors que representen, governen i administren els interessos propis del municipi.

5 Universitat: En el dibuix és l’edifici situat al costat de l’ajuntament.

6 Església:: Edifici destinat al culte religiós on es feia missa.

7 Hospital: Edifici on s’atenien, es curaven i s’estaven els malalts.

8 Muralla: Mur d’alçada considerable que envoltava i protegia la ciutat.

9 Palau: Edifici on vivien els senyors de la ciutat.

10

Convent: Edifici on vivien una comunitat de religioses o religiosos sota les regles de la seva institució.





12. Els oficis i els gremis

A les persones que vivien a la ciutat se’ls anomenava burgesos. Els més rics eren els mercaders i els banquers. Un segon grup de gent menys poderosa estava format per mercaders, artesans i oficis importants com els notaris. La majoria de la població practicava un ofici i eren anomenats artesans.

Els artesans s’agrupaven per oficis en associacions que rebien el nom de gremi. Els gremis posaven les normes de cada ofici, vigilaven la qualitat dels productes i fixaven els preus. Establien els seus tallers al mateix carrer, al qual acabarien donant nom.

A la ciutat també hi arribava gent pobre sense cap ofici que treballaven del que podien i sovint acabaven demanant caritat.

22. Pensa i escriu una pregunta per a cada resposta:

Pregunta 1: ____________________________________________________.

Resposta: Burgesos.

Pregunta 2: ___________________________________________________.

Resposta: Els mercaders i els banquers.

Pregunta 3: ___________________________________________________.

Resposta: Artesans.

Pregunta 4: ___________________________________________________.

Resposta: S’agrupaven per oficis.

Pregunta 5: ___________________________________________________.

Resposta: Gremi.

Pregunta 6: ___________________________________________________.

Resposta: Posaven les normes de cada ofici, vigilaven la qualitat dels productes i fixaven els preus.

Pregunta 7: ___________________________________________________.

Resposta: Treballaven del que podien.



13. La Pesta Negra

Durant el segle XIV les ciutats van deixar de créixer com a conseqüència de les epidèmies que van assolar Europa. La més coneguda, la Pesta Negra al 1347. En pocs mesos a Europa va morir un terç de la població.

Les epidèmies van afectar tant el camp com la ciutat. A la ciutat no hi havia clavegueres i les aigües brutes es llençaven al mig del carrer. Aquesta manca d’higiene pública va fer que les malalties s’escampessin més ràpidament i encara morís més gent.

Van ser uns temps de misèria, manca d’aliments i fam.

23. Completa el text següent:

Durant el segle _______ les ciutats van deixar de __________ a conseqüència de les ___________ que va patir Europa.

La manca _______________________ va ajudar a propagar les epidèmies. La més coneguda va ser la __________________ de l’any __________. En pocs mesos va morir ____________ de la població.

24. Completa el següent quadre i relaciona cada número amb la representació gràfica:

En lletres En números

1/3

una meitat

un quart

3/4

25. La pesta es van propagar sobretot per la mala alimentació i la manca d’higiene. Indica Si o No a cada afirmació segons pensis que ho feien o no.

SI NO

Es dutxaven un cop al dia.

Tiraven les aigües residuals al carrer.

La manera més segura que tenien per desinfectar la roba era cremar-la.

S’atipaven de tot i menjaven carn cada dia.

Quan hi havia un malalt a casa ho rentaven tot molt bé.



14. El poder del rei

El rei convocava les Corts. Les Corts estaven formades per tres braços: el braç militar (els nobles), el braç eclesiàstic (l’església) i el braç reial (els burgesos de la ciutat).

Les reunions començaven amb un discurs del monarca on sovint demanava l’aprovació de nous impostos. Els braços s’hi negaven i presentaven les seves demandes, es discutien i s’arribava a un acord. Generalment, quan acabaven, els acords es recollien en un document que se signava.

A canvi d’acceptar nous impostos obtenien lleis més favorables per als ciutadans. Després es buscava algú que fes complir el que s’havia acordat.

26. Completa el següent text:

El rei convocava les ___________. Les Corts estaven formades per _____ braços: el braç __________, el braç _____________ i el braç ________.

27. Relaciona amb fletxes:

braç militar bisbes

braç eclesiàstic comtes

braç reial comerciants

28. El text diu que els acords de les Corts es recollien en un document i es signava. Si tu fossis el rei o un noble de la Cort, quina podria ser la teva signatura?


Education

Ac32 feudalisme