Parlem amb en Quim Sortides Jornada Esportiva

El FusterCurs 2012 - 13Núm. 49Juny 2013

Biblionoticies Xerrades: Arcadi Oliveres“Aurum Virtutibus Vilius”

2- Editorial3- L’aforisme d’en Joan Fuster, Aurum Virtutibus Vilius4/5- Sortides de l’Institut6- Xerrada Escola de Pares7/8- Proves Cangur, Competències bàsiques, recerca jove9- Xerrada Arcadi Oliveres

10/11- Orles12/13- Entrevista amb en Quim Casanova14- Paranys de l’amor15- Biblionoticies, La lluvia ¡qué romántica!16/17- Activitats de Francès18- Fotos 4t ESO i 2n Batxillerat19- L’Ampa informa20- Fotografia Científica: l’aigua

SUMARI

EDITORIALElFUSTERREDACCIÓ

Mariona AmorósAnna DesolaMar GarroMiquel AlmirallAda Arbós Marta BesToni FolchCristina GarcíaXavier TimonedaSergi Valera

Publicat a la Sagrera Juny 2013

IES JOAN FUSTER Plaça Ferran Reyes, 208027 BarcelonaTel. 93 243 15 60Fax. 93 243 15 61

e-mail: ampajoanfuster@gmail.com

Web AMPA: www.ampajoanfuster.org

Web IES: http://phobos.xtec.net/a8054228/intranet/

Portada: L’home ve de l’aigua, Gemma Vias

Els articles publicats

reflecteixen l’opinió dels

autors. Els escrits que no van

signats són responsabilitat

de l’equip de redacció de la

revista.

INTERCANVIS LINGÜÍSTICS: Més enllà de l’aprenentatge de llengües

En el món actual, encoratjar el domini de diverses llengües i la seva utilització en les dimensions comunicativa, acadèmica i professional és un dels reptes del nostre sistema educatiu. Per aquesta raó, el Pla d’Autonomia del centre contempla com un dels seus eixos estratègics de cohesió social: la cooperació i la innovació educativa, centrades en l’àmbit de les llengües estrangeres.A més, tenint en compte que el desenvolupament i la millora del coneixement de la llengua francesa per a l’alumnat català és també un objectiu estratègic del Servei de llengües del Departament d’Ensenyament, es programa amb caràcter biennal i per iniciativa del Seminari de francès de l’institut l’activitat d’intercanvi lingüístic, la qual s’organitza conjuntament amb la Cité Jean Moulin de Thouars [Poitou-Charentes: França]. En aquest sentit, estarem d’acord que una acció d’aquest tipus té un valor compartit, afegit i important dins de la nostra comunitat escolar, perquè ajuda a desenvolupar i consolidar l’aprenentatge de les llengües estrangeres, així com promou el coneixement intercultural per tal d’afavorir una concepció del món global i alhora divers, en conèixer una altra manera de viure i fer. Però, a banda, de l’objectiu bàsic de la pràctica oral del francès, cal destacar que aquesta iniciativa també ens permet apropar els centres i el professorat de França i de Catalunya amb l’objectiu de fomentar altres col·laboracions. Alhora que fomenta un millor coneixement de Catalunya a França i de França a Catalunya. Hom pot pensar que aquest tipus d’afirmació pot semblar pretensiosa i, fins i tot, agosarada, però després de l’experiència viscuda en les dues edicions [2010-11 i 2012-13] és una realitat que hem pogut comprovar. Cal destacar, però, que l’intercanvi lingüístic ultrapassa àmpliament les fronteres estrictament acadèmiques i convivencials del centre, perquè sense la voluntat de les famílies de l’alumnat que hi participa d’oferir un entorn familiar acollidor interessat en la comunicació, amb voluntat d’adaptar-se i obrir-se cap als altres no seria possible. Per últim s’ha de dir, que les dades de matrícula d’estudis de francès al nostre centre demanen aquesta mena d’activitats, malgrat la seva complexitat organitzativa. El curs 2012-13 cursa francès a l’ESO un 35% de l’alumnat. En relació amb el Batxillerat, cal tenir en compte, que el centre ofereix el francès com a 1a llengua estrangera, confrontada amb l’anglès, tot i això opten per triar aquesta opció un 13%, percentatge que suposa la consolidació de vora el 40% de l’alumnat que cursava aquesta matèria a 4t curs. A més, de manera continuada a les proves d’accés a la universitat s’obtenen uns resultats òptims per damunt de la mitjana catalana. Per tant, tenint en compte la presència preponderant de l’anglès en el marc de l’adquisició d’idiomes, aquesta elevada demanda de francès i els bons resultats fan que hi hàgim de parar atenció. Per concloure des de les diferents òptiques i anàlisis es veu clarament, que aquesta acció educativa no només fomenta la competència comunicativa, sinó que també cohesiona, mobilitza i relaciona tota la comunitat educativa (alumnat, professorat i famílies) de l’Institut Joan Fuster. Aquest és l’èxit que assoleix i el valor que l’impulsa. Després de dues edicions, es pot dir que és una activitat consolidada i amb vocació de convertir-se en tradicional, cosa que ens ha de satisfer a tots.

Sebastià Pons [Cap d’estudis]

JOAN FUSTER | Núm. 49 | CURS 2012-13

3

l’aforisme d’en Joan Fuster

AURUM VIRTUTIBUS VILIUS

Tant vosaltres, alumnes de 4t d’ESO i de 2n de Batxillerat, com la professora que escriu aquestes paraules, tenim dues coses en comú: tots plegats finalitzem una etapa de la nostra vida, molt satisfactòria al Joan Fuster, i ens aventurem en una altra, totalment nova, plena d’il·lusions, reptes i projectes.

Així doncs, per recordar aquest moment, com que “tots els camins porten a Roma”, he decidit explicar una història de romans que està relacionada amb el títol de la meva intervenció: Les qualitats humanes són més valuoses que l’or.

Començo a explicar-vos la història de romans, en aquest cas d’una dona romana, anomenada Cornèlia, que va viure en el segle II a. C.

Gràcies a l’escriptor Plutarc, sabem que Cornèlia pertanyia a una de les famílies més aristocràtiques de Roma, ja que era filla de Publi Corneli Escipió l’Africà, i que es va casar amb Tiberi Semproni Grac. Amb Tiberi va tenir dotze fills, dos dels quals van ser els famosos “germans Gracs”, que van intentar, sense èxit, defensar unes reformes agràries a les quals s’oposava l’elit senatorial.

Va ser una dona molt culta i avançada per a la seva època, i va formar part de l’anomenat “Cercle dels Escipions”, una tertúlia literària on es reunien filòsofs, historiadors i poetes que tenien el mateix propòsit: difondre i integrar en la societat romana la cultura i la literatura gregues.

Quan va morir el seu marit, va dedicar la seva vida a l’educació dels fills, inculcant-los els valors, tan fonamentals per a ella, de l’honestedat, la laboriositat, l’austeritat i l’amor i lliurament als altres. L’escriptor Valeri Màxim ens ha transmès una anècdota sobre aquesta dona tan singular que reflecteix molt bé els seus ideals: ens refereix que, en una certa ocasió, quan una matrona de la Campània, hostessa seva, li estava mostrant tota ufana les seves joies, Cornèlia la va retenir conversant fins que els seus fills van tornar de l’escola i, aleshores, la va interrompre tot dient, mentre assenyalava els seus fills: “Mira, aquestes són les meves joies”.

Doncs bé, han passat més de dos mil anys d’aquesta anècdota i, tanmateix, jo vull fer meves les seves paraules tot afirmant, amb orgull, a pares, mares i companys que aquests nois i noies del Fuster són també “les nostres joies”. Rosa Marquina professora de Llatí de 1r i 2n de Batxillerat i de 4t d’ESO, tutora de 3B d’ESO, professora de Cultura Clàssica de 1r i 3r d’ESO

Què diuen? Tant se val!Poseu-hi objeccions.Si més no,us divertireu. Joan Fuster

4

JOAN

FUST

ER |

Núm

. 49

| CUR

S 201

2-13

SORTIDES DE L’INSTITUT

Vic i la ciutat dels Sants

El passat dimecres 20 de març, tot l’alumnat de segon de batxillerat vam visitar la ciutat de Vic. Com que per a les PAU hem de llegir l’obra Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor, el departament de llengua catalana i literatura va organitzar la sortida, on vam poder veure tots aquells llocs de Comarquinal, ciutat inspirada en Vic, que ens descriu l’autor en la seva obra.

Vam iniciar la sortida a la plaça de l’Ajuntament, on les guies van llegir-nos algun passatge de la novel•la en el qual es feia referència a aquest espai. La plaça, amb la seva porxada on s’amaga qui la creua, juga un paper important dins l’obra, ja que ens mostra la doble cara de la societat vigatana d’inicis del segle XX. De la mateixa manera que Comarquinal està inspirat ben directament en Vic, la inspiració que va tenir Miquel Llor a l’hora de crear els seus personatges també beu de la realitat. Molts dels habitants de Vic es van sentir identificats amb els personatges que llegien en aquesta novel•la, però en especial s’hi va sentir una família, aquella en la qual Llor es va inspirar per crear la família protagonista, els Muntanyola. Així doncs, la següent visita va ser a la casa d’aquesta família, que Llor descriu com la de la Laura -la protagonista de la novel•la- i del seu marit, en Tomàs, una casa molt gran i força luxosa de la qual vam poder visitar una estança. Així com vam visitar aquesta casa, vam poder veure també on estava situada la casa de l’oncle Llibori, un altre personatge principal de l’argument de l’obra. També es tractava d’una casa gran, de manera que vam poder comprovar com eren les cases de la burgesia vigatana d’aleshores. A més d’habitatges que apareixen en la novel•la, també vam poder veure edificis relacionats amb un tema al qual Llor dóna força importància en l’obra. Primerament vam veure la gran catedral de Vic, a la qual Laura hauria d’anar a resar com a pertanyent a la classe benestant. A més de la catedral, les guies van fer-nos referència al Museu Episcopal de Vic, el qual apareix també en la novel•la. Vam tenir sort i vam poder veure com muntaven les paradetes a la plaça de la Catedral, ja que hi vam anar pocs dies abans que arribés la Setmana Santa. La Laura no volia anar a resar a la catedral, sinó que anava a pregar en una petita església que també vam poder visitar: la dels Felipons o de Sant Felip Neri. Hi té lloc algun punt important de l’argument de la novel•la, així que va ser molt interessant poder veure-la. A més de tots aquests edificis, vam poder visitar també l’antiga muralla de la ciutat de Vic, de la qual encara es conserven uns metres, i vam poder veure els irregulars però curiosos carrers del centre de la ciutat, pels quals vam passejar fent aquest recorregut.

Va ser una sortida molt interessant i pràctica que ens va ajudar a acabar la lectura de la novel•la, ja que ens va permetre recordar aquells espais que ja havíem visitat i sobre els quals estàvem llegint. A més, també va ser una sortida molt didàctica en la qual les guies van tenir molta importància: explicaven molt bé la rellevància dels llocs en l’obra, acompanyaven les explicacions de fragments per tal d’entendre millor allò que ens exposaven... És una sortida molt recomanable tant per a aquells estudiants que han llegit Laura a la ciutat dels sants per a la selectivitat com per a tothom que tingui un cert interès per l’art i la literatura, així que els alumnes de segon de batxillerat us convidem a anar-hi!

Museu Egipci de Barcelona

El dia 20 de març vam anar al Museu Egipci. Vam fer classe fins a les onze. Vam agafar el metro a l’estació de Navas i a les dotze ja havíem arribat al Museu Egipci de Barcelona. En arribar-hi, vam esperar a la porta una bona estona, però a la fi vam entrar-hi. Tot seguit vam començar la visita per tot el Museu i ens van explicar moltes coses.

En entrar al Museu vam veure una escultura del faraó Ramsès. La guia ens va explicar que en sabíem el nom perquè a l’espatlla duia un cartutx i allà hi havia escrit el nom.

Seguidament vam continuar la visita pel Museu i vam veure el llit on dormien els egipcis. Era com un llit de matrimoni amb un coixí de metall molt incòmode, i també ens van explicar que els egipcis dormien de cara

per amunt. A més a més, vam veure dues mòmies; a una se li veien els cabells i a l’altra un os de la cama. En aquell mateix lloc ens van explicar el mite d’Osiris. Sembla que el seu germà, gelós, el volia matar, va enviar una persona per matar-lo i el van tallar a trossos, però l’esposa d’Osiris, Isis, en va trobar totes les parts menys una. Perquè Osiris pogués arribar a l’altra vida, Isis va ajuntar tots els trossos amb unes benes i va crear la primera mòmia del món egipci. També ens van explicar que, quan algú moria, li ficaven unes figuretes a la tomba anomenades ushebti, que tenien com a funció treballar quan el difunt volia descansar de la seva feina en l’altra vida.

JOAN FUSTER | Núm. 49 | CURS 2012-13

5

La visita a l’exposició va finalitzar davant de la reproducció d’una tomba. Vam poder veure que les parets eren plenes de pintures, sobretot d’aliments de tota mena. La guia ens va explicar que els morts necessitaven, segons els egipcis, aquest menjar per sobreviure en la seva vida d’ultratomba. Quan la guia va acabar l’explicació, vam anar a una sala on vam realitzar un taller centrat en la momificació. Ens van donar un dossier, del qual havíem de fer activitats relacionades amb la momificació i on hi havia moltes referències a coses que havíem vist en la visita. Quan vam acabar el dossier, ja no ens quedava temps. Com que

havíem de fer una pràctica de momificació, ens vam dividir en fileres tal com estàvem asseguts i vam anar posant diferents coses a la mòmia. Per exemple, una filera ficava les ushebti, una altra les joies... Més tard, quan vam acabar, els tres grups de primer d’ESO vam tornar amb metro a l’institut.

Anna Barrera, 1r C

Museu Marítim

El dia 23 de maig, els alumnes de 4t anirem a una presentació de projectes de treball sobre els vaixells, el mar i el Museu Marítim de Barcelona (projectes també coneguts com a “Singladura MMB”), sota el títol El vaixell i tu, companys de viatge. Cal dir que és una gran oportunitat per conèixer millor la vida al mar des de nombrosos punts de vista, com ara la part tecnològica, la social, etc. Cadascun de nosaltres ha fet una petita presentació en format PowerPoint en què s’expliquen aquests temes. Gràcies a la col•laboració dels alumnes podem fer un treball amb totes les presentacions i participar en el projecte “Singladura”. Esperem que sigui una jornada educativa i que ens serveixi per aprendre una mica més sobre els vaixells.

Pol Rosell, 4t B

6

JOAN

FUST

ER |

Núm

. 49

| CUR

S 201

2-13

XERRADA ESCOLA DE PARES

Com podem ajudar els nostres fills i filles a orientar-se?

Quan els nostres fills estan camí de finalitzar l’etapa de formació obligatòria, s’acosta el moment de prendre decisions de cara al seu futur acadèmic i professional. Òbviament, tots i totes haurien d’acabar graduant-se, tard o d’hora, i continuar formant-se en l’entorn professional que respongui millor als seus interessos i motivacions, i al nivell més alt possible en funció de les seves possibilitats...

Què clar i fàcil que sembla, dit així, en genèric!Ens consta que, a l’institut, els tutors i tutores, juntament amb l’equip d’orientació del centre, fan un procés

d’informació i orientació personalitzat, per tal que cadascun dels seus alumnes prengui la decisió més encertada possible.

Però... I nosaltres, els pares i mares, què podem fer? Com els podem ajudar?Nosaltres coneixem els nostres fills i filles i, de segur, els hem transmès, entre d’altres valors, el de la motivació

per la seva formació, la projecció del millor futur possible... Això ja és important! La nostra opinió influirà en la seva elecció i fins i tot la condicionarà. És molt important que sentin que

estem al seu costat en tot el procés d’informació i de presa de decisions, però sempre des del diàleg, mai des de la imposició. Es tracta d’ajudar a pensar, respectant afeccions, interessos, motivacions, etc., des del coneixement del seu historial acadèmic, de les seves capacitats davant l’aprenentatge i davant l’esforç, de quins entorns professionals els interessen, en quins àmbits de treball es veuen...

Hauríem de poder mantenir una visió realista de les seves aptituds i actituds personals, estirant i alhora esperant d’ells.

Per començar, podem utilitzar eines a l’abast sobre el tema, si els costa parlar-ne o si no ho tenen clar. Utilitzar el Qüestionari d’interessos que trobarem a l’apartat Autoconeixement del portal web Estudiar a Catalunya pot ser un bon recurs. Analitzant les respostes, i donant més importància a la seva opinió sobre els resultats i les expectatives que li generen, més que no pas als resultat en si, podem començar a parlar dels entorns laborals on començar a mirar... i dels possibles itineraris per arribar-hi.

A continuació, cal recollir tota la informació possible sobre el sistema educatiu postobligatori, i que el bosc ens deixi veure els arbres i els camins que hi ha...

Si l’objectiu és fer estudis superiors, cal conèixer la nova estructura universitària i la nova selectivitat, i saber relacionar notes de tall i ponderacions dels estudis que els interessen.

La pàgina web de l’institut és una bona eina per cercar informació. Allà trobarem l’accés a les webs del Departament d’Educació i d’Universitats. Anar a les reunions informatives que ens preparen professorat i AMPA a l’institut, i visitar el Saló de l’Ensenyament, que se sol fer cada mes de març, ens ajudarà a recollir la informació i plantejar els possibles dubtes, per poder fer el vestit a mida que necessiten els nostres fills i filles. Un cop triats els estudis, el nivell i el centre, fóra bo anar a les portes obertes dels que més ens interessen i, al llarg del procés, encoratjar-los perquè puguin assolir l’objectiu que s’han fixat.

Els dubtes poden angoixar, però han de saber que canviar d’opció formativa i laboral és possible, si no els acaba de satisfer la que han triat. Els circuits dels itineraris acadèmics i laborals són ara més flexibles que mai.

I què podem avançar, del món que els espera? Que la majoria de les feines del futur ja existeixen, encara que els llocs de treball requereixin més especialització; que la possibilitat de trobar feina augmenta amb el nivell de formació, que no cal obsessionar-se amb les titulacions universitàries (la Formació Professional té més ocupabilitat...)

Que les habilitats pel món del treball que es trobaran passen per tenir capacitat per analitzar i processar la informació, per tenir la ment oberta, pensament crític, capacitat per relacionar-se i aprendre, bones habilitats comunicatives, idiomes... i bona disposició envers els canvis.

Perquè ells i elles tenen tot el futur, sí, en una societat plena d’incerteses, amb gairebé 50 anys de vida laboral per davant. Però, què volem per a ells? Doncs que tinguin salut, que siguin bones persones, respectuoses i responsables; que tinguin una formació ben sòlida i que els vagi bé a la vida i se sentin satisfets fent el que fan. Si pot ser, fent allò que més els agradi i en què tinguin més facilitat (i amb passió, si pot ser!).

En fi... que siguin feliços!!!

María José Martínez Bernal Psicopedagoga-orientadora i mare de dos alumnes del Fuster Barcelona, 9 de maig del 2013

JOAN FUSTER | Núm. 47 | CURS 2012-13

7

PROVES CANgUR, COMPETèNCIES BàSIQUES, RECERCA JOVE

Prova Cangur: el repte de les matemàtiques

La Prova Cangur és un activitat impulsada per l’Associació internacional Le Kangourou sans Frontières, de la qual és membre la Societat Catalana de Matemàtiques que, per aquesta raó, és l’entitat titular del Cangur en llengua catalana.

És una activitat que es marca com a objectiu estimular i motivar l’aprenentatge de les matemàtiques a través dels problemes. Consisteix en una prova de 30 reptes matemàtics, de dificultat creixent i de resposta tancada, amb cinc opcions per a cada problema.

S’organitza per nivells que es corresponen a la següent escala:Nivell 1: alumnes de 3r d’ESO.Nivell 2: alumnes de 4t d’ESO.Nivell 3: alumnes de 1r de Batxillerat o cicles formatius de grau mitjà.Nivell 4: alumnes de 2n de Batxillerat o cicles formatius de grau superior.Al nostre centre enguany 40 alumnes hi ha participat.L’alumne que ha obtingut un millor resultat ha estat en Pau Cabañero [4t ESO-B],

que ha quedat al 3,95%. Però quatre alumnes més han quedat per sota del 10%: Sara Lumbreras [4t ESO-B]; Marc Morell [4t ESO-C]; Oriol Timoneda [1r Batxillerat-B];

Ricard Cuervo [2n Batxillerat-A]. Enhorabona a tots i a totes!

COMPETÈNCIES BÀSIQUES A L’ESO: lectura d’indicadors

D’entre les mesures per a la millora de resultats que contempla la Llei d’Educació de Catalunya, el Departament d’Ensenyament programa als instituts de Catalunya, tant de la xarxa pública com pública-concertada i privada, una sèrie de proves que mesuren en quin grau l’alumnat és capaç d’aplicar els coneixements, les habilitats i les actituds que ha adquirit per tal de resoldre problemes o situacions semblants als que haurà d’afrontar en la seva vida ciutadana, tant si continua estudiant com si s’integra en el món laboral.

Aquest instrument homogeni i els indicadors que se’n deriven permeten als centres analitzar, valorar i reorientar, si cal, la pràctica docent.

Concretament, s’avaluen la competència comunicativa, és a dir, la capacitat de comprendre, valorar i escriure textos, i la competència matemàtica, centrada en la capacitat d’utilitzar i relacionar els nombres, informacions numèriques i aspectes espacials de la realitat. De fet, aquestes competències són anomenades transversals, perquè afecten i tenen presència en tots els àmbits de coneixement, que conformen la planificació curricular de l’alumnat

Les proves d’avaluació competencial les dissenya el Consell Superior d’Avaluació i són les mateixes per tot Catalunya. Al llarg de l’etapa secundària obligatòria es fan dues avaluacions externes d’aquest tipus: una en iniciar 3r d’ESO i l’altra a mitjan de 4t curs.

A l’Institut Joan Fuster des que es va iniciar aquest tipus de diagnosi els resultats obtinguts han estat força bons, cosa que indica que el procés d’ensenyament-aprenentatge s’aplica amb correcció i es condueix i evoluciona favorablement i de manera notable.

Proves diagnòstiques de 3r d’ESODe les proves diagnòstiques de 3r d’ESO al nostre centre curs han superat la prova:Llengua catalana: 85,53% (curs anterior: 79,49%)Llengua castellana: 83,33% (curs anterior: 75,31%)Matemàtiques: 80,52% (curs anterior: 74,34%)Com es pot observar, malgrat que els resultats del curs anterior ja eren força bons, enguany hi ha hagut una

millora significativa, que indica que 8 de cada 10 alumnes assoleix la competència lingüística i matemàtica a l’equador de l’etapa. D’aquí que es pugui afirmar que a dia d’avui es frega l’excel·lència.

Proves diagnòstiques de 4t d’ESOPel que fa al 4t d’ESO, a banda de l’avaluació de la llengua pròpia (català) i la cooficial (castellà) i les

matemàtiques s’hi afegeix l’anglès.El procés d’aplicació d’aquestes proves té algunes consideracions diferents en relació amb les proves de

tercer curs, perquè és les proves es realitzen el mateix dia i la mateixa hora a tot Catalunya i les aplica i corregeix professorat extern al centre. Per tant el grau d’objectivitat és força precís.

Els resultats d’aquestes proves proporcionen una informació acurada de tot l’alumnat en l’últim curs de l’escolarització obligatòria, que permet que el centre pugui potenciar els seus punts forts i corregir-ne els febles, pel que fa l’assoliment d’aquestes competències.

8

JOAN

FUST

ER |

Núm

. 49

| CUR

S 201

2-13

Els resultats s’han de tenir en compte per valorar si l’alumnat ha assolit els objectius de l’etapa, tot i que no determinen la superació del curs ni de l’etapa. A les quatre competències, l’alumnat de 4t d’ESO del centre se situa a la FRANJA MITJANA-ALTA, que significa un bon domini de la competència. Per tant, els resultats estan per sobre del llindar de superació. De fet, la mitjana de centre se situa per damunt de la mitjana de Catalunya a les quatre competències avaluades. De la competència en llengua catalana un 90,6% de l’alumnat que ha fet les proves la supera. El resultat se situa 1,6 punts per damunt de la mitjana de Catalunya [89%]. En relació amb el curs passat [2011-12], a més, s’ha produït una millora de 4,5 punts. Cal destacar els bons resultats en expressió escrita que se situen 19,7 punts per damunt de la mitjana catalana. De la competència en llengua castellana un 97,2% de l’alumnat que ha fet les proves la supera. El resultat se situa 8,5 punts per damunt de la mitjana de Catalunya [88,7%]. En relació amb el curs passat [2011-12] s’ha produït una millora de 7,7 punts. Cal destacar que únicament un 2,8% de l’alumnat no supera la prova, cosa que indica un gran nivell d’èxit, si entenem aquest concepte com a sinònim d’equitat. De la competència en llengua anglesa un 91,7% de l’alumnat que ha fet les proves la supera. El resultat se situa 11,9 punts per damunt de la mitjana de Catalunya [79,7%]. En relació amb el curs passat [2011-12] s’ha produït una millora molt notable de 14,4 punts. En destaca també el resultat de l’expressió escrita que se situa 20 punts per sobre la mitjana catalana. De la competència matemàtica un 78,7% de l’alumnat que ha fet les proves la supera. El resultat se situa 2,2 punts per damunt de la mitjana de Catalunya [76,5%]. En relació amb el curs passat [2011-12] s’ha produït una millora de 5,7 punts. En destaquen els resultats obtinguts en les activitats de canvi i relacions i estadística.

Impuls a la Recerca Jove de Sant Andreu 2013

El dia 8 de maig al vespre ha tingut lloc l’acte de reconeixement del certamen Recerca Jove a la seu del Districte de Sant Andreu. Enguany els dos treballs seleccionats i guardonats, d’entre tots els que han presentat els centres del districte municipal, han estat de l’INS Joan Fuster i corresponen a: “Una petita societat. Anàlisi del comportament social dels ximpanzés del Zoo” de la Júlia Valera, sota la tutoria del professor Rafael Castán i “Simbiosi animal: pugons i formigues” de l’Alberto Quesada, amb la tutoria de Susanna Esquius. Els dos són alumnes de 2n de Batxillerat A. L’acte ha comptat amb la presència dels alumnes guardonats, membres de la corporació municipal, del cos de tècnics d’Educació de l’Ajuntament i del Centre de Recursos Pedagògics, així com dels tutors d’aquests treballs de recerca, representants del centre educatiu, familiars i amics. Durant la cerimònia els tutors dels treballs i l’alumnat han explicat el seu procés d’investigació i l’experiència personal que han viscut en aquesta primera aproximació al món de la recerca científica. El dia 15 de juny al Parc de la Ciutadella tindrà lloc la mostra de Recerca Jove de Barcelona on competiran els millors treballs de recerca de la ciutat, esperem que els dels nostres alumnes tinguin l’èxit que es mereixen.

Sebastià Pons - Cap d’Estudis

JOAN FUSTER | Núm. 49 | CURS 2012-13

9

Tot l’alumnat de Batxillerat vam quedar molt sorpresos quan, un bon dia, el professorat ens va anunciar que l’Arcadi Oliveres vindria a fer-nos una xerrada. Qui més qui menys, tots n’havíem sentit a parlar, l’havíem vist a la televisió o, d’alguna manera, sabíem que era un personatge important dins el panorama català i nacional. Per aquest motiu, des del primer moment tots vam estar molt disposats a escoltar allò que ens havia d’explicar, fos el tema que fos. Aleshores, però, ens van dir que l’Arcadi ens parlaria de la crisi econòmica que tant de mal està fent al nostre país. No crec pas que els professors s’esperessin la nostra reacció, ja que en aquell moment vam tenir fins i tot més il•lusió per anar a la xerrada... I no ens va decebre. Durant més una hora i mitja (vam haver d’allargar el temps de la xerrada perquè hi havia molts alumnes que volien fer preguntes, aspecte gens comú en aquesta mena de conferències), tot Batxillerat va escoltar, en silenci i de manera molt atenta, les paraules de l’Arcadi. Ens va parlar dels veritables motius de la crisi econòmica, de qui en van ser els responsables i, fins i tot, ens en va posar algun exemple. Sabíeu que l’actual ministre d’economia, Luis de Guindos, era el director financer (a Espanya i Portugal) del banc Lehman Brothers en el moment que va fer fallida? Quan nosaltres ho vam sentir, ens vam quedar bocabadats, però encara havíem de sentir molts altres noms de personatges ben coneguts actualment que, d’una manera o d’una altra, han participat en aquesta crisi. Tot i això, l’Arcadi Oliveres no es va limitar a donar un parell de noms i criticar-ne el que han fet,

sinó que va proposar algunes solucions; la unió de treballadors o la banca ètica van ser algunes dels seus suggeriments. “Mireu sempre on poseu els diners -deia-. Sabíeu que aquell banc dóna un tant per cent dels seus beneficis per produir armament nuclear? Així, si vosaltres hi teniu diners, no serveix de res que us manifesteu en contra de l’energia nuclear perquè, per més que crideu, ells seguiran fent amb els vostres diners allò que vulguin.” La veritat és que podria omplir pàgines i pàgines senceres amb tot allò que l’Arcadi Oliveres ens va ensenyar en només una hora i mitja, i creieu-me que encara em queda molt per explicar, però em fa por avorrir-vos. A més, estic segura que ell ho explicaria molt millor que no pas jo. Així, només em queda una cosa per escriure en aquest text: Gràcies per dedicar-nos el teu temps, Arcadi.

Diana Morena Balaguer, 2n de Batxillerat B

XERRADA: ARCADI OLIVERES

10

JOAN

FUST

ER |

Núm

. 49

| CUR

S 201

2-13

JOAN FUSTER | Núm. 49 | CURS 2012-13

11

12

JOAN

FUST

ER |

Núm

. 49

| CUR

S 201

2-13

En Joaquim Casanova i Calbo és el nostre director fins el 30 de juny, quan acaba el càrrec per al qual fou seleccionat per a quatre anys. En termes polítics, seria una legislatura. Aquesta entrevista ens permetrà saber què pensa sobre determinats temes. Ara que és a punt d’acabar el càrrec de director, també es a punt de començar, si en Rajoy no ho impedeix, el seu darrer curs com a professor i tancar, d’aquesta manera, la seva etapa professional. Moltes gràcies i molta sort, Quim! Mariona Amorós, Anna Desola i Mar Garro

Si poguessis escollir, preferiries cedir el teu lloc a una persona externa a l’institut o a algun membre del professorat o de l’equip directiu? Si pogués triar, sempre escolliria un membre del claustre de professorat, perquè la meva idea és que cada centre ha de trobar el seu equip directiu d’entre el professorat de l’institut. Però presentar-se a la direcció és una decisió personal, no ho escull més que la persona que s’hi presenta. Consideres que els teus alumnes fan un canvi important i maduren durant els quatre anys que passen a l’ESO? És evident que els alumnes no són els mateixos quan acaben el 4t d’ESO que quan arriben a 1r. Crec que es produeix l’“efecte Fuster”: alumnes que arriben amb dificultats les han superades en acabar 4t d’ESO. Aquest

efecte es produeix gràcies a l’ambient que s’ha anat desenvolupant al llarg dels anys en aquest centre. Repetiries l’experiència de ser director si tornessis enrere i t’ho proposessin? A partir d’ara no tornaria a fer de director, però si tornés enrere sí que en tornaria a ser. Entre altres coses, perquè no acostumo a penedir-me del que faig. A l’institut se celebren molts actes culturals. És necessària la col•laboració del professorat per preparar-les? Sí, en tot el que no són les hores lectives habituals, calen moltes hores de preparació. És més fàcil continuar el ritme de les classes que preparar una cosa extra. Per tant, cal molta col•laboració per part de tots i, generalment, l’aconseguim. Els alumnes del Fuster marxen sovint de colònies i intercanvis. És molta la responsabilitat per al centre? La majoria de professors estan disposats a afrontar-la? Sempre que se surt a fora hi ha una responsabilitat. Recau en la persona que organitza la sortida i en el director. Sortosament, no acostumen a passar coses greus, però és una responsabilitat molt gran. No tots els professors o professores estan disposats a afrontar-la, però en aquest institut n’hi ha un bon nombre que creuen en la importància de les sortides per a l’aprenentatge. On havies treballat abans d’arribar al Joan Fuster?

Havia treballat en la formació professional. Per tant, l’alumnat era diferent. L’alumnat de FP era més agraït. Estaven contents d’allò que els donaves. L’alumnat d’aquest institut té un nivell escolar bo i li agrada aprendre, però, en general, és poc agraït i més aviat exigent. Tot i això, hi he treballat molt a gust durant 17 anys perquè m’agrada que l’alumnat cregui en l’estudi i que sigui participatiu. Creus que has aconseguit el que s’anomena “col•legues” dins del centre? Algun, però segurament si no hagués fet de director en tindria més. La funció directiva vol dir que has de vetllar pel funcionament de 45 professors i, òbviament, no tothom comparteix els mateixos ideals educatius. Què ets més: professor col•lega o professor de “no vaig de bon rotllo, sóc el teu professor”? Jo crec en el diàleg entre professor i alumne, però això no vol dir “col•leguisme”, ja que cadascú té funcions diferents. D’entre totes les diades que se celebren a l’institut (Sant Jordi, Santa Cecília, Carnestoltes, etc.), en tens alguna de preferida? En la que jo treballo més és en la de Sant Jordi, i potser per això la pateixo molt. La que més gaudeixo és Santa Cecília, ja que és una diada molt bonica i original i, a més a més, no hi ha gaires centres que la celebrin. Quin bon record de la feina et ve al cap? Un any vaig quedar encantat amb un 1r d’ESO, perquè quan jo els proposava un treball, ells me’l milloraven, ampliaven la feina que jo els donava, m’ajudaven a innovar. Quines sensacions tens ara que està a punt d’acabar-se el teu projecte de direcció? D’una banda, tranquil•litat, perquè el projecte s’ha realitzat, s’ha complert. També tristesa, perquè me n’he d’anar ja que una persona quan ha fet de director no és bo que continuï en el mateix centre. Aquest centre crea addicció, ja que fa goig treballar amb alumnes que s’impliquen tant.

ENTREVISTA AMB EN QUIM

JOAN FUSTER | Núm. 49 | CURS 2012-13

13

Has patit el càrrec de director aquests cinc anys? Sí, l’he patit. I, probablement, la raó ha estat perquè encara es confon autoritat amb autoritarisme. Però hi ha hagut moments molt bons. Per exemple, les classes, les festes, els premis obtinguts pels alumnes durant aquests anys, els resultats acadèmics, les sortides que funcionen... Tot això alegra la funció de director. Quin és l’últim llibre que t’has llegit? “Victus”, de Sánchez Piñol. M’ha agradat molt. Està ambientat en la guerra de Successió. Quina mena de música t’agrada? I quins grups o cantants? M’agrada molt la música de Henry Purcell, el meu compositor preferit, però m’agrada també la música contemporània de tipus ambient. Escolto música principalment tranquil•la. Un exemple de músics catalans que m’agraden i escolto sovint són Manel o Lluís Llach i em sedueix la veu de Maria del Mar Bonet, una de les millors veus d’Europa. Quins contes llegiries als teus fills, si en tinguessis? Sens dubte, els llegiria El petit príncep. Els llegiria molts llibres, però El petit príncep és el primer que em ve al cap. Creus que l’aspecte físic (tatuatges, pírcings, etc.) influeix a l’hora de trobar una feina? Creus que és correcte? Sí, crec que hi influeix, però també depèn del tipus de feina. La paraula “correcte” no m’agrada gaire perquè sóc poc maniqueista: jo no crec que les coses estiguin sempre o bé o malament, que siguin o blanques o negres. Jo crec que tot depèn de què signifiquen aquests tatuatges o pírcings per a la persona que els llueix i que busca feina: demostrarà una cosa o una altra si per a ell o ella és una qüestió formal o si el defineix completament com a persona. Què penses de la religió catòlica? Crec que és la religió que lliga més amb la cultura d’aquí. Penso que està bé que la coneguem perquè és important aquí, però crec que no s’hauria d’oferir obligatòriament als instituts. Em considero culturalment cristià, però no sóc practicant. Què opines de les retallades sobre l’educació pública? Crec que les retallades malauradament són inevitables, però estan fent molt de mal a la societat perquè estan radicalitzant-la entre els rics i els pobres i això és negatiu i molt perillós. S’està condemnant la classe mitjana a desaparèixer i la classe mitjana és la gran consecució de la societat occidental. Quin creus que seria el centre perfecte? El centre perfecte seria aquell en què l’alumnat tingués interès a millorar i el professorat tingués un equilibri entre la tradició i la innovació. Què opines de les vagues? I de les vagues d’estudiants? Crec que les vagues són necessàries, però no crec que els estudiants de secundària hagin de fer-ne. Els de Batxillerat potser sí. Per mi, les vagues estan molt vinculades al treball, a la feina i, per tant, no estan relacionades amb els estudiants. Avui en dia és molt comú parlar de l’independentisme. Voldríem saber quina opinió tens al respecte. Crec que la independència és l’únic camí que té Catalunya perquè pugui esdevenir una societat equilibrada socialment. Jo sóc independentista des de fa molts, molts anys. Sempre hi he estat vinculat. Si tinguessis les facilitats necessàries, quina instal•lació remodelaries? Jo crec que l’institut necessita diverses millores. Us en diré quatre. En primer lloc, caldria renovar el terra del pati. En segon lloc, s’hauria de pintar la façana. En tercer lloc, caldria millorar la instal•lació de la calefacció. I, finalment, s’hauria de pensar com refrigerar les aules. Quina matèria afegiries si en poguessis afegir cap? Jo en trauria, d’assignatures... Crec que hauríem de fer més educació física o, almenys, que hi hagués estones “físiques” entre docència. A més, a 3r d’ESO hi ha massa matèries, els aprenentatges estan massa fraccionats. I m’agradaria que es donés més importància al nostre país, Catalunya, a les nostres tradicions, la nostra manera de pensar i la nostra història en els currículums. També seria molt important que totes les matèries es relacionessin entre elles, el que s’anomena transversalitat.

14

JOAN

FUST

ER |

Núm

. 49

| CUR

S 201

2-13

Programa Paranys de l’Amor: prevenció de la violència masclista entre els i les joves del districte de Sant Andreu

Paranys de l’Amor és un programa de prevenció de la violència entre adolescents i joves que promou la Direcció de Dones de l’Ajuntament de Barcelona.

Aquest taller està dissenyat especialment per a la població jove i per als nois i noies adolescents en l’etapa de l’ESO.

Els tallers, impartits per professionals de l’Associació Salut i Comunitat, es treballen d’acord amb la pedagogia de la coeducació i per a la prevenció de la violència de gènere.Paranys de l’Amor té com a objectiu ajudar, donar eines perquè els adolescents i joves puguin identificar l’existència de comportaments abusius en les seves relacions afectives, i alhora vol promoure models nous de relació, relacions més igualitàries i respectuoses en la vida quotidiana.

El mètode emprat pel taller és actiu i molt vivencial: visionat de fragments de pel•lícules i accions teatralitzades en què els nois i noies esdevenen els protagonistes. Es treballa sobre els estereotips de gènere o rols que tradicionalment s’han normalitzat com a propis “de dones” o propis “d’homes” i que perpetuen la desigualtat i la discriminació. El taller presenta dilemes; lluny de donar-los consignes i solucions, se’ls planteja el dubte perquè amb reflexió qüestionin, dedueixin i treguin conclusions més pensades i responsables. Es qüestiona el mite de la mitja taronja, el de l’amor possessiu o el de l’amor com a fusió de dues persones que s’atrauen. Mitjançant el taller, noies i nois arriben a comprendre que no són les meitats de ningú, sinó persones completes, que poden pactar, dialogar… i que al mateix temps que estimen la parella poden mantenir un espai propi de relació amb amics, amigues i família i un espai de temps per a elles mateixes.

La durada dels tallers és de dues hores en dues setmanes diferents.

Aquesta iniciativa es proposa a tots els instituts de Sant Andreu. Va començar el curs 2011- 2012 i ha estat molt ben acollida i valorada positivament.

L’Institut Joan Fuster és un centre que hi participa activament; aquest any és la segona edició en què els alumnes de 3r d’ESO han estat protagonistes del taller. Nois i noies expliquen, en les valoracions que hem recollit, que no coneixien l’existència de la violència psicològica abans de la realització del taller, que identificaven gelosia amb amor i no amb manca de confiança, que pensaven que el patiment va lligat a l’acte d’estimar i, finalment, que els ha anat bé el taller per imaginar un altre tipus de relació amb la parella. El taller ha servit per desmuntar molts mites, crear consciència de les relacions que són inadmissibles en el món de la parella i per fomentar les relacions sanes i igualitàries.

Creiem, doncs, que l’oportunitat de participar en un taller de Paranys de l’Amor és un bon antídot, una bona i necessària prevenció contra la violència masclista.

Eugènia Fernández i Pilar Lleonart

Responsables del Programa de Dona del Districte de Sant Andreu Direcció de Serveis a les Persones Ajuntament de Barcelona. Districte de Sant Andreu

PARANYS DE L’AM0R

JOAN FUSTER | Núm. 49 | CURS 2012-13

15

BIBLIONOTICIES

Lectures per a un bon estiu

Aquest estiu les recomanacions de lectura ens arriben de la mà dels alumnes del club de lectura. Al llarg del curs aquests alumnes de primer i de segon d’ESO han llegit un munt de llibres, alguns dels quals ara volen compartir amb nosaltres.

Tigre, tigre, Lynne Reid Banks, Bambú Jo recomano un llibre que es diu Tigre Tigre. És un llibre que m’ha agradat molt. És una història d’aventures, amor i un munt d’emocions en què la protagonista és la filla de Cèsar, a qui regalen un tigre, però un dia les coses canvien per culpa d’una broma... Berta Estrada. 1r d’ESO C

La mecánica del corazón, Mathias Malzieu, Mondadori En este libro, el protagonista ha nacido con un corazón congelado. La doctora Madeleine le pusó un corazón mecánico porque era la única forma de salvar su vida. Por el sonido del reloj, no hay ninguna familia que quiera adoptarlo. Él no puede enamorarse porque su corazón es demasiado frágil para resistir el amor. Si él se enamorase de alguien, su corazón podría estallar. Yuanyu Zhou. 2n d’ESO C

Vértigo, Emilio Calderón, Anaya M’ha agradat moltíssim el llibre Vértigo. El recomano ja que és un llibre molt interessant, un llibre que et fa pensar en la teva forma de viure des que comences a llegir la primera pàgina fins que arribes a llegir-ne l’última.

Ana María Elena Zamfir. 2n d’ESO A

Las lágrimas de Shiva, César Mallorquí, Edebé Us recomano el llibre Las lágrimas de Shiva de César Mallorquí. És un llibre d’aventures, de misteri i una mica romàntic. Tot comença quan Javier, el fill petit, se’n va a passar les vacances a casa dels seus tiets. Mariona Vintimilla Teixidor. 2n d’ESO A

Cazadores de sombras I: Ciudad de hueso, Cassandra Clare, Destino Tiempo atrás, el ángel Raziel vertió su sangre en una copa y se la dio de beber a los humanos, creando así la primera generación de cazadores de sombras.

Gracias a los acuerdos, los submundanos y los humanos convivieron en paz durante cientos de años. Pero hubo un grupo de Nefilim que se rebeló contra estos cobrándose muchas vidas, a lo largo de los años. El nombre de su líder sería recordado con temor: Valentine Morgenstern. En Brooklin, Nueva York, en el club nocturno Pandemónium, las vidas de cinco muchachos se cruzarán inesperadamente. Pat Fanlo. 2n d’ESO B

Bon estiu i bona lectura a tothom! Susana Berdejo – Bibliotecària de l’INS Joan Fuster

LA LLUVIA, ¡QUÉ ROMÁNTICA!

Fui a comprar el último ingrediente para acabar mi cena. Llovía a cántaros. Aún no había oscurecido y podían verse las nubes grises con reflejos anaranjados, producidos por los últimos rayos de sol. Las calles de la ciudad estaban vacías, solitarias. Llevaba puesta mi gabardina negra, que me compré el año pasado en Ginny’s, mi tienda favorita.

De camino al supermercado me encontré con un viejo compañero de la infancia. Me entretuvo un largo rato con su conversación. Me contó qué había hecho durante esos años, dónde había vivido su juventud. En ese instante recordé todos los momentos que había vivido junto a él. Mi juventud se proyectó en mi cabeza. Ese chico había dejado huella en mi corazón. Cuando nos despedimos, surgió un beso. Fue un beso muy intenso, un beso francamente de enamorados. Un beso maravilloso. Cuando ese beso espectacular terminó, lo único que dijo fue: “…La lluvia, ¡qué romántica!”.

Nunca entendí con claridad lo que quiso transmitir con esas palabras. No supe descifrar ese mensaje, fue una breve y bonita historia de amor para recordar.

Gemma Jarque Villanueva, 1C, Lengua Castellana

16

JOAN

FUST

ER |

Núm

. 49

| CUR

S 201

2-13

VIATGE AL SUD DE FRANÇA de 3r d’ESO

El dies 7 i 8 de maig l’alumnat de la matèria de francès de 3r d’ESO va realitzar un viatge al sud de França, concretament per visitar les ciutats de Narbonne i Carcassonne, entre altres indrets pintorescos d’aquest territori anomenat Occitània. A Narbonne vam realitzar una activitat molt divertida: Le concours de photos mystérieuses. En grupets havíem de trobar detalls arquitectònics repartits pel centre de la ciutat. Després de dinar, que a França és a les 13:30 h, vam quedar tots a la plaça de l’Ajuntament, perquè començava una visita guiada en francès pel centre històric. Després de gaudir d’una mica de temps lliure vam agafar l’autobús en direcció a Carcassonne, per tal de passar-hi la nit. En arribar a la Cité, que és com s’anomena el nucli medieval de Carcassonne (Patrimoni de la Humanitat proclamat per la UNESCO), vam anar a buscar l’alberg per deixar-hi les maletes i després sopar. L’endemà, vam haver d’aixecar-nos molt d’hora per aprofitar el dia. Després d’esmorzar vam començar una gimcana per la Cité. En aquesta activitat havíem de parlar amb la gent d’allà i preguntar-los coses, per tal de practicar la llengua francesa. Havent dinat vam recollir els equipatges i vam pujar a l’autobús per anar cap a la Grotte de Limousis, on ens van fer una visita guiada, també en francès.

ÉCHANGE 2013

• Un échange, 2 semaines, un voyage inoubliable. Ça a été une expérience très enrichissante! LAIA GIL, B1A• Molt més que un intercanvi d’alumnes, un intercanvi de cultures, d’experiències. POL JARQUE, B1A• L’intercanvi va ser una experiència intensa, divertida, genial i alhora didàctica. Aprendre no només una llengua, sinó una forma diferent de viure i compartir-ho. Ha estat fantàstic... Amb ganes de repetir-ho! MARINA ALBALADEJO, B1B• Un viaje inolvidable. Espero volver algun día a Thouars! JAVIER MOYANO, B1A• Una experiència molt divertida i útil, sobretot per millorar l’expressió oral. Una boníssima oportunitat per conèixer altres costums i obrir-nos a altres països. ÀLEX FELIP, B1A• Nos partenaires sont devenus des personnes très importantes pour nous. J’espère qu’on pourra se revoir! MARC LÓPEZ, B1B• Va ser una experiència molt bona el fet de conèixer un altre estil de vida i sortir de la ciutat. Es desenvolupa molt l’idioma i la comunicació, a part de fer amistats. JOEL FELIP, B1A• Només 12 dies, però 12 dies molt importants per a nosaltres. YOLANDA IBÁÑEZ, B1B• Va ser una experiència molt bona, ja que vam poder conèixer gent amb una altra manera de fer les coses i vam tenir l’oportunitat de conèixer-les. LAIA DÍEZ, B1A• Ça été une mer d’émotions et d’aprrentissage. MARIONA AMORÓS, 4t A• En el moment que vaig pujar a l’autocar per anar a França estava molt nerviosa i vaig continuar així les dotze hores d’autocar... Aquest intercanvi és una experiència que no oblidaré mai. SARA LUMBRERAS, 4t B• Estábamos todos muy nerviosos, con muchas ganes de volver a verlos. SÒNIA FANLO, 4t B• Molt intens. Hem après moltes coses i ens ho hem passat molt bé. Una gran experiència que trigarem a oblidar. ALBA ROMANYÀ, 4t B• Ha sigut una d’aquelles experiències que no oblides mai; tota la gent nova que hem conegut, totes les coses de la cultura que hem après i totes les vivències que hem viscut, les recordarem sempre. ELENA YAGÜE, 4t A• Un dels millors viatges de la meva vida, ja que ha servit per ampliar la meva cultura i m’ha donat l’oportunitat de conèixer nova gent. MAR GARRO, 4t C• Va ser una gran setmana, que va acabar amb un comiat molt emotiu. SERGIO ELENA, 4t B• Ens ho hem passat molt bé. He après molt vocabulari i he pogut fer amistats amb altres persones. Una experiència que s’ha de repetir. GEORGINA CABAYOL, 4t B• El que més m’ha agradat de l’intercanvi ha estat que hem tingut l’oportunitat de conèixer com es viu en un lloc molt diferent de Barcelona, sobretot quant a menjar i a l’entorn... MIQUEL LLOPART, 4t A• El primer matí em vaig llevar el primer, no coneixia la casa i vaig haver d’esmorzar sol, sense saber on era res. Ho vaig passar malament, però després d’això tot va ser diversió. CARLES REYNALS, 4t B• El viatge va ser molt llarg, però va valdre la pena. FERRAN CANO, 4t B

ACTIVITATS DE FRANCèS

JOAN FUSTER | Núm. 49 | CURS 2012-13

17

• Una experiencia inolvidable, he hecho muchas amistades y el día de la despedida fue muy triste. POL MUNICIO, 4t A• El viatge a Thouars ha estat genial, uns dels millors de la meva vida. KARLA BURGOS, 4t C• Un viatge ple d’emocions i experiències. Mai no oblidarem haver-la viscut amb gent tan especial. MARTA MANZANO, 4t B• Fue muy divertido, porque creo que aprendí a hacerme entender más por señas que otra cosa. VALENTINA GARCÍA, 4t A• Intercambio inolvidable, conocí a gente maravillosa. DAVID DELIEUTRAZ, 4t B• L’intercanvi a Thouars ha estat la millor setmana de tot el curs i, si no hagués plogut, hauria esta genial. CAMILA LÓPEZ, 4t B• Maravilloso intercambio y maravillosas las personas que conocí, ¡volvería a repetirlo mil veces! La despedida nos costó mucho y tengo muchas ganes de volver a verlos. ANNA DE LAS CUEVAS, 4t A• Va ser una setmana fantàstica, m’agradaria poder tornar-hi! PAU CABAÑERO, 4t B• És la primera vegada que he fet un intercanvi i ha estat una experiència inoblidable. M’ha agradat molt, he après i he fet amistats que espero conservar. RAFA GARCÍA, 4t B • He après a parlar francès amb més fluïdesa i m’ho vaig passar molt bé fent totes les activitats. ABRIL ELIES, 4t A• C’était un voyage riche en émotion. Étant un français résidant en Espagne et connaissant les deux façons de vivre, j’ai beaucoup aimé regarder comment deux cultures se rencontrent et comment chacun réagit dans certaines situations. Karim JOUTET

Teatre en francès, LES MISÉRABLES, de Victor Hugo

El passat 18 de març els alumnes de 4t d’ESO i 1r i 2n de Batxillerat de francès vam anar al teatre a veure una adaptació de Les Misérables, una història de rebel•lia contra la pobresa i l’exclusió social, obra cabdal de la literatura universal, del genial escriptor francès Victor Hugo. L’obra estava interpretada per tres actors que es canviaven de roba entre bastidors en un temps rècord per transformar-se en altres personatges. Per fer el decorat utilitzaven diversos palets de fusta de mides diferents, que canviaven de lloc i de posició (de manera que el que abans era una taula, en l’escena següent era un llit, una porta o una tanca). El més sorprenent de l’obra va ser el final, ja que Jean Valjean es tirava un tret al cap. Ningú no s’ho esperava i això va sorprendre, impactar i espantar alguns de nosaltres. De fet, en vam parlar al col•loqui posterior amb els actors. La representació era íntegrament en francès, però enteníem bastant bé els diàlegs perquè havíem treballat l’obra a classe, i sobretot gràcies al joc dels actors.

Laia Díez, 1r Batx. A

18

JOAN

FUST

ER |

Núm

. 49

| CUR

S 201

2-13

JOAN FUSTER | Núm. 49 | CURS 2012-13

19

L’AMPA INFORMA

L’Enric ens deixa!

Home polifacètic i discret, temperamental i dolç alhora, molt amic dels seus amics i compromès amb totes les causes justes que defensa. Així és l’Enric Giménez, que ha col•laborat amb l’Ampa durant els darrers anys, encarregant-se de les activitats extraescolars i d’altres tasques que van implícites o que arriben per sorpresa quan formes part d’un equip de persones que miren pels interessos dels alumnes adolescents del Joan Fuster i també per la millora del centre mateix. Mirada tendra i sàvia, fets resolutius i contundents, actuacions segures i fermes… tot això és el que ens ha ofert l’Enric en les seves intervencions i actuacions. Ara se li acaba una etapa que segur que va començar amb incerteses, amb preguntes a l’aire sobre el futur del seu estimat fill Enric, i que ha acabat, com acaben les millors històries del cinema, amb les preguntes ben resoltes, amb un noi fet adult, format, madur i lluitador, que té clar el seu futur i que va a totes per aconseguir-lo. D’aquí a poc temps l’Enric serà el pare d’un universitari ple de nous projectes, al qual de segur que li continuarà anant bé la seva ajuda i del qual se sentirà ben orgullós , com ha fet des del dia que es van conèixer ara ja fa divuit anys. Enric, et desitgem molt bona sort en la nova etapa que estàs a punt de començar i, en nom de tots, GRÀCIES.

L’ Ampa farà la distribució dels llibres de text i els kits de tecnologia els propers dies 9, 10 i 12 de setembre , de 17:00h a 19:00h. A tots els socis de l’Ampa se’ls regalarà una agenda i una carpeta classificadora, que podreu recollir amb els llibres de text.

La jornada esportiva del 2013

Enguany la jornada esportiva es feia per primer cop en diumenge. Els diferents compromisos de la pista del Fuster així ho demanaven. Finalment van apuntar-s’hi sis equips, dos dels quals d’exalumnes que no s’obliden de les bones estones passades al seu centre ni, sobretot, dels bons moments al pati. Tots van triar un nom d’equip amb el qual participar, i tots van arribar puntuals a la seva cita matinal: els Sikos S.A., Xipitxan Gars, Sporting Cacerola, Truños F.C., Patates Braves i The Community. El dia pintava fantàstic, feia sol i s’estava bé amb pantalons curts i a l’aire lliure. Tenien ganes de fer esport, de moure’s, d’estar en forma i, naturalment, de guanyar posicions punt a punt al llarg d’aquell matí tan actiu.Vam fer una parada per a l’entrepà de rigor. Una mica de pa amb o sense tomàquet, farcit d’una mica d’embotit, torna les energies a lloc, i si ho acompanyem d’una beguda hidratant, en pocs minuts tenim aquests joves renovats i capaços de fer una tiradeta més. Finalment, com no pot ser d’altra manera, tenim un equip guanyador, que un any més aixeca una copa daurada que només assaborirà durant el temps que dura fer la foto. Per a la resta, una bossa de record de la jornada per no oblidar aquest moment que, un cop més, ens ha demostrat com són els alumnes del Fuster: uns nois sans i plens de vida amb ganes de passar un bon matí de diumenge envoltats de contrincants més grans i més petits, que amb respecte i educació acaten les normes i decisions i fan que tots marxem amb un bon gust de boca i noves ganes de treballar per aquesta jornada en properes edicions, millorant, això sí, això del trofeu. Gràcies per participar i us esperem l’any vinent, que, recordeu-ho, tindreu un any més. Carme Mata Membre de l’Ampa del Joan Fuster

20

JOAN

FUST

ER |

Núm

. 49

| CUR

S 201

2-13

FOTOgRAFIA CIENTÍFICA: L’AIgUA

Mar quasi nocturn: Rosa Urgell1er premi ex aequo professorat

Rachida Jenani1r premi 2n CICLE

Yuanyu Zhou1r premi 1r CICLE