El Llenguatge Mariner de La Marina

PUBLICACIONSUniversitat dAlacant

EL LLENGUATGE MARINERDE LA MARINA

Francesc Xavier Llorca Ibi

Edicin electrnica:

Francesc Xavier Llorca Ibi de la presente edicin

Publicaciones de la Universidad de AlicanteCampus de San Vicente s/n

03690 San Vicente del [email protected]

http://publicaciones.ua.esDiseo de portada: Alfredo Candela

Preimpresin:

Impresin: INGRA ImpresoresISBN: 84-7908-527-4

Depsito Legal: A-169-2000Reservados todos los derechos. No se permite reproducir, almacenar en sistemasde recuperacin de la informacin ni transmitir alguna parte de esta publicacin,

cualquiera que sea el medio empleado -electrnico, mecnico, fotocopia,grabacin, etc.-, sin el permiso previo de los titulares de los derechos

de la propiedad intelectual.

Estos crditos pertenecen a la edicin impresa de la obra.

3ndice

Portada

CrditosPrleg . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14Captol 1. El llenguatge mariner i la marina . . . . . . 19

El llenguatge mariner . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19La comarca de la Marina. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21Notas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67

Captol 2. Pesqueres diverses . . . . . . . . . . . . . . . . . 69Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69Lencesa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69La fluixa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70Anar a lham . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72La nansa. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72El palangre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76La mussolera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82La potera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84El rall . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84Anar a la tonyina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86El volant. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89Vocabulari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90Notas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104

Captol 3. Els arts de peces . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 106Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 106Lalatxera o marassera. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 107La boguera o espetera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109El bolero . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111Els bols de batuda o solta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 112La boletxa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115La bonitolera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115Anar a la llagosta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 117La llucera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118La melvera o tonaire . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 119La mussolonera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121Loroneta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121La pantasana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 122El sardinal. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 123La sepiera. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 128Els tirs o tresmall. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 128El xanguet. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130Vocabulari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131Notas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 152

Captol 4. Els arts copejats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 153Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 153Lagullera o agulleta. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 154

4

ndice

Lart o artet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 161El bolig . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 165La llampuguera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 171La peceta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 173El poblador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 174La xvega . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 175Vocabulari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 181Notas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 200

Captol 5. Els arts de crcol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 201Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 201Lart. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 203El fanalot. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 203La tarrafa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 204La tranya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 219Vocabulari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 221Notas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 231

Capitol 6. Larrossegament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 232Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 232La histria del bou. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 233Lxode viler . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 336Els elements del bou. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 337Larrossegament tradicional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 342

5

ndice

El parell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 246Larrossegament modern . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 247Lhorari i la jornada del bou . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 248La correguda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 249Les destruccions de lart . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 251Vocabulari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 252Notas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 271

Captol 7. Conclusions generals. . . . . . . . . . . . . . . . 272El llenguatge mariner blavet. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 272Expansi del llenguatge mariner blavet . . . . . . . . . . 273Elements constitutius del llenguatge mariner blavet . 278Recursos blavets per a la creaci de terminologia . . 303Estandarditzaci del llenguatge pesquer . . . . . . . . . 305Variacions dialectals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 307Termes no enregistrats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 310Transmissi i abast del llenguatge mariner blavet . . . 311Conclusi final . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 318Notas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 323

Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 324ndex de paraules estudiades . . . . . . . . . . . . . . . . . . 344

6

ndice

7NDICE

Prleg

Prleg

E n una pas com el valenci abocat a la mar per laseua configuraci geogrfica es podria esperar quelestudi del mn mariner comptara amb nombrosesaportacions. Per mentre la ictionmia valenciana ha estat re-lativament estudiada, ja al segle XIX grcies a treballs comara el de Marc Antoni Orellana (Catalogo de els peixos, quees crien peixquen en lo mar de Valencia, 1802) i el dAnto-ni Esteve (Vocabulario valenciano-castellano de los peces,Valncia, 1888), el llenguatge de la cultura material marine-ra (el vocabulari de la navegaci i de la peixca) ha roms finsfa ben poc en un cert oblit.

A mitjant segle a soles disposvem dun treball pioner sobreel llenguatge haliutic valenci: el breu per valus Vocabula-ri valenci de lart de la navegaci i de la construcci naval(Buenos Aires, 1943) de Llus P. Flores, que va arreplegar

nombrosos mots mariners en els ports situats entre Morvedrei Cullera. Vint anys desprs es llegia a la Universitat Barcelo-na una memria de llicenciatura de Consol Arnau sobre El l-xico pesquero de Vinaroz (1965), que dissortadament ha ro-ms indita. Deu anys desprs Lidio Nieto ens oferia un breuestudi del vocabulari de les Embarcaciones y artes de pescaen Cullera y Denia (Madrid, 1977).s en la dcada dels anys huitantes quan es viur un esclatdels estudis haliutics valencians. Grcies en primer lloc altreball modlic dAlfred Ayza sobre El mn mariner de Pens-cola (Valncia, 1981), que malgrat la seua densitat i aprofun-diment s una memria de llicenciatura, dirigida per lenyoratmestre Manuel Sanchis Guarner. Molt valuosos per a lestudidel llenguatge mariner valenci sn els materials del Lxicode los marineros peninsulares (Madrid, 1985-1989), arreple-gats en les costes valencianes per Manuel Alvar (director delAtlas Lingstico de los Marineros Peninsulares), per LlusAlpera i per Francesc Gimeno, que va dedicar la seua tesi dedoctorat (indita) a lestudi del parlar mariner de Santa Pola,sobretot des duna vessant sociolingstica.Ja a la darreria de segle noves aportacions han enriquit elnostre coneiximent del mn de les peixqueres. La professoraXaro Cabrera, que ja havia publicat excellents treballs etno-

8NDICE

Francesc Xavier Llorca IbiEl llenguatge mariner de la Marina

lingstics (sobre el conreu de la vinya i lelaboraci de la pan-sa, de lespart, de la llata i de loli), ha dedicat la seua tesi dedoctorat, dirigida primer per Sanchis Guarner i desprs perJoan Veny, a lestudi de El mn mariner a Dnia (Alacant,1997), obra monumental i plena duna gran riquesa de dadesi dobservacions valuoses sobre lunivers dels mariners. Fran-cesc Sim i Red ha publicat recentment un breu estudi so-bre El mn mariner de Vinars: una recerca lingstica (Vina-rs, 1999). I, finalment, Antoni Barber, Isabel Guardiola i Mi-quel Almenara ens han sorprs darrerament amb un estudimolt aprofundit i acurat sobre Nits i peixos a les pesqueres decingle. Estudi etnogrfic i histric de les pesqueres de cinglede la Marina Alta (Pedreguer, 1999).A aquest panorama, com ms va ms positiu, cal afegir lobraque tinc hui el plaer de prologar. Francesc Xavier Llorca Ibi,nat a Benidorm lany 1964 al si duna famlia no marinera i lli-cenciat en Filologia Valenciana per la Universitat dAlacant, vaacceptar de molt bona gana la suggerncia de dedicar el seutreball de curs de la nostra assignatura de Dialectologia ca-talana a lestudi del llenguatge mariner benidormer. Daquelljovenvol estudi inicial que va enriquir notablement el nostrellibre sobre El valenci de la Marina Baixa (Valncia, 1991)va sorgir la seua memria de llicenciatura (1994), centrada en

9NDICE

Prleg

la parla marinera de Benidorm, i en acabant la seua tesi dedoctorat (1998) sobre el llenguatge mariner dAltea, Benidormi la Vila Joiosa.

En El llenguatge mariner de la Marina, Francesc Llorca ensoferix una part de la seua tesi de doctorat. Ac noms es pu-blica lestudi de les peixqueres (i encara ha hagut de deixarfora, per raons despai, lestudi de lalmadrava). Cal dir que elllenguatge de lhaliutica, de lart de la peixca, s bastant es-tandarditzat: no hi ha massa diferncies entre els diversos in-drets de la nostra llengua, ni encara entre les diverses llen-ges romniques. Tanmateix, s un llenguatge molt valus,especialment ric en arcaismes (com ara metre o regonixer)i en mots ben genuns, especialment en els arts ms antics,com ara els de peces o els copejats. En els arts ms modernscom ara el bou, la tarrafa i, sobretot, lalmadrava les inter-ferncies daltres llenges sn cada volta ms nombroses.Haurem desperar amb candeleta la publicaci en altres in-drets del magnfic estudi que Francesc Llorca ha dedicat alalmadrava i a la tonyina, un dels arts on els blavets han fetms aportacions al llenguatge mariner mediterrani. Tambcaldr esperar una miqueta per poder llegir els seus estudissobre la terminologia de la barca, dels vents, de la vela i dela xrcia, sobre els noms dels peixos un dels apartats on

10NDICE


trobarem ms novetats, sobre la talassonmia els noms delloc de la costa i de la mar, les senyes i les enfiladures que elsmariners empraven per a orientar-se dins de la mar, i sobreles creences i la literatura popular oral refranys, modismes,malnoms, etc..

Els diversos captols del llibre que el lector t a les mans espoden agrupar en tres blocs. El primer bloc (captol 1) s unaexcellent visi histrica de limportant paper que lactivitatmarinera construcci, navegaci, peixca, xrcies, tragine-ria ha representat en la vida de la comarca de la Marina. Calremarcar en aquest captol lestudi de lemigraci blaveta aCatalunya, especialment nombrosa a lAmetlla de Mar, a Ro-ses i a la Barceloneta i ben documentada entre els seglesXVIII i XX. Si b a les hores dara noms treballen en la co-marca en faenes relacionades amb la mar mig miler de per-sones, en altres poques lexcs de poblaci dedicada a lamar va obligar molts benidormers i vilers a emigrar i a establirnoves peixqueres a Catalunya i a Andalusia.

El segon bloc de El llenguatge mariner de la Marina (captols2 al 6) constitux el cos principal de lobra i s dedicat a ladescripci i lestudi de les tcniques de peixca usades en lacomarca. Tots els captols daquest bloc consten de duesparts. En primer lloc es fa una descripci dels arts i de les

11NDICE

Prleg

seues parts, dels mtodes de calament i deixaguament, deles xrcies, de les embarcacions i dels tripulants, de la jorna-da de faena i a voltes fins i tot dels sistemes de repartimentdel peix. Clou cada captol un apartat lingstic on sestudia ladefinici, ls, lorigen etimolgic i la presncia o labsncia enels repertoris lexicogrfics dels termes mariners consideratsms importants.

El tercer bloc (captol 7) constitux laportaci ms original delobra. Ac Francesc Llorca ens dna una excellent caracte-ritzaci del llenguatge mariner blavet, de la seua expansi pelMediterrani i fins i tot per la Mar Gran, i dels seues elementsconstitutius. Aquest apartat mostra la maduresa a qu ha arri-bat Llorca Ibi com a investigador. Podrem no estar sempredacord amb ell potser hi ha una valoraci excessiva delaportaci de la Marina al llenguatge haliutic catal i fins i totmediterrani, per un no pot deixar dadmirar la intellignciaamb qu ha sabut estudiar els parallelismes entre el llenguat-ge terraire i el de la mar fonda, com ara ls de llaurar o corda-mare i filloles, termes amprats pels mariners als terrassans, o,a linrevs, ls per part destos de termes mariners com araatracar acostar-se, arratxar o arriar. Aix mateix, cal remar-car la seua perspiccia per a descobrir fonts estranyes en els

12NDICE


materials martims dalguns dels nostres millors diccionaris(vegeu, com ara, el que diu a propsit del mot gata al captol 7).Volem cloure aquest prleg mostrant el nostre agrament, enprimer lloc, a Francesc Llorca, per haver arreplegat amb pre-cisi i estudiat acuradament els testimonis dun mn que jasembla quasi arraconat per les noves tcniques la mecanit-zaci, els radars, els sonars, per que constitux una partvaluosssima del nostre patrimoni cultural; i, en darrer lloc, ala Universitat dAlacant per haver incls esta obra entre lesseues publicacions.

JORDI COLOMINA I CASTANYER

13NDICE

Prleg

Introducci

E l llenguatge mariner de la Marina s el resumcorresponent a lapartat haliutic de la tesi doctoral Elllenguatge mariner de la comarca de la Marina,dirigida pel Doctor Jordi Colomina i Castanyer, que va serllegida a la Universitat dAlacant lany 1998. El corpus textualde lestudi el forneixen les informacions obtingudes a travsde converses amb la gent de mar a Altea, a Benidorm i a laVila Joiosa.

La presentaci i lexplicaci dels apartats es fa mitjanantcamps semntics on es descriu i sanota tot all que s din-ters i dutilitat per al procs de fixaci de la terminologiamarinera. Cal assenyalar que hem escrit en cursiva els ter-mes usats a la Marina les primeres vegades que apareixen ala redacci, o quan sn tractats com a material lingstic. Enla presentaci de ee i oo tniques shan accentuat contrave-

14NDICE


nint les regles ortogrfiques les paraules que pogueren pre-sentar dubtes.

Al llarg de la redacci alguns mots es marquen amb una creu(+): +llat, +moruna, +badiola, perqu al final de cada captolapareix un vocabulari amb lestudi i comentari dels termesseleccionats. Els mots del vocabulari es presenten per ordrealfabtic i en negreta. Si les paraules estudiades no estan enre-gistrades al DCVB ni en el DECat, van precedides dun asterisc(*). Si els mots presenten variaci entre els diversos pobles hoindiquem entre parntesis: Altea (A), Benidorm (B) i la VilaJoiosa (V). Aix, per exemple: El +davant (A) o l+avant (B,V),cap davanter de la vela a proa de lembarcaci. Si el lectordesitja completar la informaci dun mot, hem rems a daltres:*Alab. Xrcia cega que es posa sobre la del cp de lalma-drava per capturar el peix menut, especialment la melva. Hemde pensar que el substantiu genu per a designar aquesta xr-cia s cel (veg. Cel).CollaboradorsLes persones entrevistades, per estricte ordre alfabtic,sense lajut de les quals no hagus estat possible la realitza-ci daquest treball, sn:

Antonio Agull Corts.

15NDICE

Introducci

Jaume Agull Iborra. Joan Agull Orts. Enrique Aldeguer Luchoro. Jos Altet Riera. Miquel Alvado Orozco. Pablo Alvado Valor. Josep Bayona Vives. Joan Beneyto Prez. Jos Berenguer Reos. Joan Cano Fuster. Enrique Domnech Llinares. Josep Gomis Martnez. Manuel Llambrich Llorca. Francisco Lled Jimnez. Josep Llinares Martnez. Miguel Llorca Lloret. Joan Lloret Llinares. Antonio Lloret Vives. Lloren Lloret Vives. Pere Joan Mart i Prez. Francisco Martnez Cabot. Jos Martnez Crespo. Jos Martnez Espinosa.

16NDICE


Vicent Martnez Rostoll. Joaquim Mas Llorens. Jaume Mas Navarro. Lloren Mulet Muoz. Emilio Muoz Roger. Josep Orozco Llorca. Rafael Orqun Bernabeu. Jos Pasqual Martnez. Jaume Prez Zaragoza. Ramon Ronda Lloret. Nazario Sells Llinares. Miquel Soldevila Lloret. Isabel Soler Devesa. Diego Sria Zaragoza. Josep Zaragoza i Prez.

AgramentsVull agrair al Doctor Jordi Colomina i Castanyer la direcci iorientaci de la meua tesi, aix com latenci que mha oferit,sense les quals no hauria estat possible la realitzaci del pre-sent treball. La seua comprensi, encoratjament i saviesa,demostrada al llarg dels anys amb un tracte hum delits,mha perms arribar al port desitjat.

17NDICE

Introducci

Tamb cal fer constar les aportacions i suggeriments delsDoctors Joan Veny, Rafael Alemany, Antoni Ferrando, RosaLloret i Josep Martines membres del tribunal que han estatben valuosos i encertats.

Tamb vull agrair a Josep Cano i Graci la collaboraci i ladedicaci que ha tingut al llarg de tota la realitzaci del tre-ball. Igualment vull manifestar la meua gratitud a GregoriCliment i Segu, a Vicent Prez Zaragoza, i a Amparo ArandaLpez pels dibuixos que illustren la tesi. A Joan Piera Olivesper la realitzaci de la majoria de fotografies del relleu de laMarina i les delitoses explicacions sobre el mn vegetal de lacomarca; i a Nicolau Borja Sanz per la collaboraci inform-tica. Finalment agrair a Salvador Mira Gregori lajut informticen la realitzaci de les lmines sobre els arts de pesca.Per ltim expressar el meu agrament sincer a tots els alteansi alteanes, benidormers i benidormeres, vilers i vileres, querestaran en lanonimat.

18NDICE


Captol 1. El llenguatge mariner y la Marina

El llenguatge mariner

El llenguatge mariner s una parla especialitzadaemprada per la gent de mar en les tasques diries denavegaci i de pesca. Podem considerar que aquesttipus de llenguatge sinici a la Catalunya del segle IX amb laimportant expedici franca que, amb base a Empries, prete-nia conquistar Barcelona lany 801 (nota 1). Durant aquestsegle tamb tenen lloc altres accions navals reeixides aPetxina prop dAlmeria, Mallorca i Menorca. Per ja a mit-jan segle XI la situaci ha canviat i el poder dels estols esdesplaa des dEmpries a Barcelona.

s a partir de lpoca del casament el 1078 del comte deBarcelona, Ramon Berenguer II, amb Mahalt de Pulla-Calbria, filla del normand Guiscard, que es troben els pri-mers testimonis importants dactivitat naval prpiament bar-

19NDICE

Captol 1El llenguatge mariner y la Marina

celonina. Cal dir, per, que els contactes amb els normandshavien comenat ja, almenys, en lexpedici contra Barbastreel 1064, i van assolir el punt culminant en la intervenci deRobert Bordet el 1129 amb el domini de Tarragona.

La segent fita reeixida la duu a terme Ramon Berenguer III,qui el 1114-1115 participa amb els pisans en lexpedici con-tra Mallorca i Eivissa. Sinicien aix els contactes amb mari-ners de la pennsula Itlica que tanta influncia han tingut enla navegaci i en el llenguatge mariner de la Mediterrnia.Ramon Berenguer IV, ara junt als genovesos, t un paperdestacat en la presa dAlmeria el 1147, i en la de Tortosa el1148. Per tant, com diu Coll, podem considerar que els bar-celonins i la llengua marinera catalana: [...] han tingut coma ensinistradors els emporitans, els normands, els pisans i elsgenovesos.

Lempenta definitiva de la nostra marina es produeix amb laconquesta de Mallorca desprs de la reuni a casa del bar-celon Pere Martell el novembre del 1227.

Ben aviat se sotmet Menorca (1231), es conquesta Eivissa(1235) i avancen les naus per la costa valenciana fins a Altea(1244). s aleshores que la nostra llengua marinera arriba ala comarca. La Marina i la llengua catalana al segle XIII estan

20NDICE


en condicions desdevenir un dels puntals del llenguatgemariner mediterrani, on la nostra comarca tindr molt a dir.

La comarca de la MarinaGeografiaEn aquest treball estudiarem la Marina, comarca que sestnentre el cap de Moraira i el barranc de Coves extrem sud dela Vila Joiosa, i fita a linterior amb els contraforts de la serra-lada alcoiana (nota 2).Lactual divisi comarcal considera com a comarca de laMarina Baixa lespai costaner entre el Penyal dIfac i elBarranc de Coves a la partida del Carritxal. Les poblacions devora mar que hi podem trobar sn de tramuntana a migjorn:Calp, Altea, Benidorm i la Vila Joiosa. La resta de poblacionssn per ordre alfabtic: lAlfs del Pi, Beniard, Benifato,Benimantell, Bolulla, Callosa den Sarri, el Castell deGuadalest, Confrides, Finestrat, la Nucia, Orxeta, Polop,Relleu, Sella i Trbena. Aix, doncs, la Marina fita al nord ambel Marquesat o Marina Alta, al sud amb lAlacant, a loestamb lAlcoi i a lest amb la mar. Polticament, Calp tamb shiinclou, per la resta dhabitants no considerem aquesta loca-litat com a pertanyent a la nostra comarca ni des del punt devista vital, ni histric, ni geogrfic, ni lingstic. A ms a ms,

21NDICE


Calp crea el seu propi hinterland nutic i pesquer per la qualcosa no entrar dins daquest estudi.

La Marina s un territori envoltat de muntanyes, algunes deles quals estan entre les ms altes del Pas Valenci. La fitaper tramuntana s Brnia (1.128 m.), mentre que la part meri-dional de la comarca recolza en els vrtexs fisiogrficsdAitana (1.558 m.) i el Puig Campana (1.416 m.). Des da-questes muntanyes la topografia davalla suaument a travsde glacis que, encaixonant-se els uns als altres, sobrin sobreles platges litorals. Els principals cursos daigua que hi corrensn el riu Algar-Guadalest i el Sella-Amadrio o riu de la Vila.El domini litoral es resol amb una alternana de platgesamples, cales petites i penya-segats.

La Marina t seixanta-sis quilmetres de costa, dels qualsvint-i-cinc sn de platja i la resta de penya-segats (nota 3). Enla configuraci costanera destaquen les badies de Calp idAltea, els sis quilmetres de platges benidormeres, aix comels relleus del Penyal dIfac i de lIlla de Benidorm. El parallel38 30N creua la comarca. El clima s tpicament mediterrani,per amb una insolaci i sequera accentuades.

En el present treball anomenarem Marina a la comarca que ahores dara hom anomena Marina Baixa, tot estenent-nos fins

22NDICE


el barranc dAiges, que s la fita del districte martim de laVila Joiosa, i frontera natural del Regne al tractat dAlmirra.Per referir-nos globalment als habitants de la comarca, elsdirem blavets, ja que aquest s el nom que les generacionsms majors tenen assumit com a gentilici comarcal, especial-ment els pescadors, justificant-lo per la vestimenta blava de latela de maonet amb la qual es vestien. Per referir-nos a laparla comarcal, especialment la dAltea, Benidorm i la VilaJoiosa emprarem els adjectius blavet i blaveta.

Constituci cristiana de la Marina

La histria de la Marina s la histria de la mar, ja que a msde ser territori dalmiralls, les activitats pesqueres i martimesshi testimonien des de ben aviat. Segons Quereda Sala(1978:9), la Marina s lantic feu de lalmirall Bernat de Sarri,qui per donaci o per compra va arribar a posseir gran partde les terres que integren la comarca. Aix mateix un altrealmirall, Roger de Llria, possea Sella, Calp i Altea (veg.Alemany et alii 1987:39-43). La rivalitat per la possessi de laMarina va ser gran segons Orts i Bosch (1990a:20-21):

Tota aquesta activitat no va fer que Sarri oblids elseu desig de tenir un gran senyoriu al Pas Valenci,contra all que ja havia intentat frenar Jaume I [...] s

23NDICE


ben probable que, en aquesta obsessi, tingus algunacosa a veure la seua rivalitat amb Roger de Llria, elqual tamb eixamplava els seus dominis valencians,centrats a Alcoi i Cocentaina. Els dos almiralls disputa-ren pel senyoriu dAltea, Calp, Benissa i Teulada, per-qu Jaspert de Castellnou, segons sembla, va vendreaquestes terres dues vegades, a Sarri i a Llria.

El poblament de la comarca desprs de la conquesta delsegle XIII fou difcil, com sexplica a lestudi de lentorn hist-ric de la Carta de Poblament de Benidorm (Alemany et alii1987:21):

El 1245 la conquesta catalano-aragonesa de les terresvalencianes assolia els lmits acordats amb la Coronade Castella. Locupaci del territori anava acompanyadade la repoblaci, per la precria situaci dels cristianses va fer palesa amb la sublevaci dal-Azraq, seguidade lexpulsi dels musulmans el 1248. Tot i que la posi-ci de Jaume I shavia enfortit prou desprs de prendreValncia, lamenaa de revolta dels mudjars era per-manent i necessitava dun fort control militar de la zona.Alhora simposava de dotar a aquestes comarquesmeridionals duna densa poblaci cristiana, que contra-rests la majoria musulmana.

24NDICE


Tamb lenemic era la Corona de Castella i lalmirall Bernatde Sarri maniobr polticament per allunyar-ne el perill, comdiu Pere Maria Orts i Bosch (1990a:18):

El 5 de novembre, Bernat de Sarri aconsegueix quelOrdre de Santiago li atorgue la possessi de lenco-manda dOrxeta. I aquesta operaci s alguna cosams que la simple tenuta dun castell. Es tracta dunamaniobra poltica, amb la finalitat de fer-se amb aquellperills baluard castell dins el Regne de Valncia.Perqu si b s cert que els comanadors havien estatels Fernandes dHxer, no s menys cert que el verta-der senyor nera el mestre de Santiago. Lobra de Bernatde Sarri a lEncomana dOrxeta culmina amb la funda-ci i bastiment de la Vila Joiosa, a la qual concedeixcarta de poblaci el 8 de maig de 1300.

Una vegada solucionat el problema castell restava el controldels musulmans. La soluci va ser la creaci duna lnia decastells costaners que apaivagassen la poblaci rab de lin-terior. Aix naixen les viles cristianes dAltea, Benidorm i laVila Joiosa. La capitalitat de la Marina lostent la Vila Joiosaen tots els aspectes des del segle XIV fins a 1960, especial-ment en el vessant demogrfic. Per tant, considerarem la

25NDICE


situaci de la Vila Joiosa com la general de la Marina, salvantles diferncies de poblaci.

Histria i poblaci de la Vila Joiosa

Bernat de Sarri atorg la carta pobla de la Vila Joiosa el vuitde maig de 1300. Aquesta poblaci era un punt dintersestratgic front a les possibles revoltes musulmanes i contraels atacs nazars que arribaven de la mar. Les dades quetenim daquells temps sn ben escasses per apunten versun desenvolupament ms o menys regular fins a larribadadel segle XVI. Sebasti Llinares (1986:17) diu que s possi-ble seguir levoluci demogrfica de la Vila Joiosa des delsegle XVI, i aix trobem que, per a lany 1563, la poblaciaproximada era de 1.148 habitants constituyndose en unode los ncleos ms poblados del litoral. s a dir un bastifonamental entre Valncia i Cartagena.

Per en aquesta poca la comarca i el Regne de Valnciaviuen un dels perodes ms amargs de la seua histria, ja quela pressi de la pirateria barbaresca tingu el seu punt lgidentre 1560-1563. I no s fins a 1582-1584 que salleugereix.En aquelles circumstncies, la Vila Joiosa va ser un exemplede coratge segons Garcia Martnez (1980:48):

26NDICE


Per fer front a aquest malson atro, no hi havia unaorganitzaci militar efica, i pesava sobre els habitantsdel litoral la responsabilitat de llur prpia defensa ambels dubtosos resultats que hom pot presumir.Tanmateix, una excepci notable la va constituir la VilaJoiosa [...] Els seus habitants, dedicats especialment ala pesca, combatien sovint amb els dAlgria. Aix, el1534 es van emparar duna fragata corsria de tretzebancs. El 1546 frustraren un desembarc de sis galiotesbarbaresques a Cap Negre. Lany segent capturarenLelis Rais i la seua galiota de divuit bancs a les penyesde lAlbir. El 1549, i al mateix paratge, capturaren lagaliota de catorze bancs dAmar Rais, i poc desprs lafragata de nou bancs dArpet Rais. Amb idntica brave-sa, van saber resistir un durssim atac el 1536. Per el29 de juliol de 1538, va assetjar la Vila Joiosa per mar iper terra Salah Rais amb vint-i-set galiotes i llenys, iencara que els vens aguantaren el setge, el virrei ducde Calbria orden la retirada, perqu el deficient estatde les muralles no oferia grans possibilitats. Els piratesincendiaren i destruren les fortificacions.

Aquests fets marcaren el record dels habitants de la VilaJoiosa fins a tal punt que les festes de Moros i Cristians de la

27NDICE


poblaci no sn ms que la rememoraci de latac de SalahRais. Segons els vilers i vileres, el 29 de juliol daquell anydia de santa Marta, patrona de la Vila Joiosa des dalesho-res, es va poder resistir el setge grcies a la intervenci dela santa. Tanmateix la realitat s que les accions pirtiquesafectaren greument la comarca. Altea i Benidorm es degue-ren abandonar, i la Vila Joiosa en pat les conseqncies comexplica Garcia Martnez (1980:51):

Les corts de 1547 demanaren la reedificaci de lesmuralles de la Vila Joiosa [...] per evitar la despoblacidaquesta vila, que deixaria inermes lHorta dAlacant iels termes dAlcoi, Xixona, Penguila i Cocentaina.

La situaci fou especialment greu per a la pesquera segonsGutirrez del Cao (1920:83), qui parlant de lany 1589 afirma:

[...] debiendo hallarse por dicha poca tan castigado elreino de Valencia a consecuencia de mltiples ataquesde los corsarios que en agosto participaba el virrey,estar tan atemorizados los habitantes del litoral, que nohaba pescador que se atreviera a salir al mar para noperder su libertad.

Aquestes accions pirtiques algerines provocaren lenduri-ment de les condicions de vida dels moriscos valencians,

28NDICE


amb mesures com la prohibici de pescar i del comer mar-tim. Fins i tot es va prohibir que entrassen a la baronia dePolop i, a ms sels recurt el dret a anar pel litoral (veg.Garcia Martnez 1980:59-181). Les activitats martimes delsmoriscos degueren reduir-se al trag de les captures commostra la quantitat de moros i morets que apareixen alllarg del Llibre de peixca dAlacant de 1578 i al salat delpeix (veg. Blasco 1981:17, 22, 27 i 33).La pressi pirtica tamb provoc el desenvolupament delcorsarisme hispnic antibarbaresc, els centres claus del qualestaven a Valncia, Mallorca i Almeria. Aquest triangle, ambcentre geogrfic a la Marina, presentar un gran ndex denoliejament corsari al segle XVI (Garcia Martnez 1980:82-83). Al capdavall, la soluci mampresa fou lexpulsi delsmoriscos. Per a lany 1609 es calculen 350 vens (1.575 habi-tants) cristians a la Vila Joiosa, que suposa un augment del372% en quaranta-sis anys, similar al daltres nuclis cristianscom el dElx (Sebasti Llinares 1986:17). En el cas de laMarina, la repoblaci postmorisca no va implicar grans tras-balsos humans, sin que es va fer, amb lexcepci del pobla-ment mallorqu de Trbena i els seus voltants, amb gent pro-cedent de la contornada i, en especial, de la superpobladaVila Joiosa. La repoblaci daltres nuclis provoca que lany

29NDICE


1646 a la Vila Joiosa es compten 1.032 habitants, s a dir, el74% de la poblaci de 1609 (Sebasti Llinares 1986:19).A partir daquestes dates i fins el segle XVIII, la poblaci esmant ms o menys equilibrada, amb les lgiques fluctua-cions ocasionades per les pestes del segle XVII. Aquestatnica es trenc positivament al segle XVIII, ja que aleshoreses produeix el major auge demogrfic en la histria de la VilaJoiosa i de la comarca coincidint amb el conjunt peninsular.En el perode comprs entre els segles XVIII i el XX, calassenyalar lemigraci que duia els llauradors i els pescadors(nota 4) vers Algria amb un trasllat facilitat per lexistnciadun vapor regular que eixia del port de lOlla dAltea, i alspescadors cap a la Barceloneta i Andalusia. Lemigraci alAlger, iniciada als voltants de 1830 i fins la guerra civilespanyola, s un dels episodis ms notables de la histriacomarcal (Seva 1968:11-12):

En principi, hi havia uns fets bsics: lexistncia al llargdun segle i quart, dun corrent emigratori alger des delPas Valenci i les Illes; alguns indicis de la supervivn-cia en terra africana dels costums i de la llengua delsnostres emigrants; i, als nostres ulls, la presncia pal-pable a la ciutat dAlacant i a daltres localitats costane-res dun nombre considerable de pieds-noirs.

30NDICE


Per lemigraci valenciana i blaveta no sols deix petjada alAlger sin que tamb altres punts del litoral mediterrani hanrebut una emigraci blaveta notria, com lAmetlla de Mar iRoses. Lmplia superioritat numrica de la gent de mar de laMarina justifica la influncia blaveta i valenciana a les costescatalanes, sobretot des de finals del segle XVIII. Per exemple,Palams lany 1834 tenia 91 pescadors desprs dhaver doblatla xifra des de 1800 (Junyent i Comas 1991a:78), mentre queAltea comptava amb 300 matriculats (Cavanilles 1795, II, 239).Si passem a lltim ter del segle XX, les dades que aportavaQuereda Sala (1978:213) de la Vila Joiosa eren: 45 embarca-cions, de les quals tan sols 5 no es dedicaven a larrossega-ment. Dels 410 mariners, 402 es dedicaven al bou i 8 al tresmall.Lactivitat pesquera a la Vila Joiosa a hores dara s ben viva.Lany 1998 la Confraria de Pescadors registrava 48 barques da-rrossegament, 3 tresmallers i 1 palangrer. Aquest nombre dem-barcacions suposa el 5% de la flota valenciana i fa de la VilaJoiosa un dels primers ports valencians de pesca darrossega-ment. El nombre de mariners oscilla entre els 350-380.

Histria i poblaci dAltea

LAltea histrica s la poblaci situada al vessant meridionalde la serra de Brnia, al llevant del riu Algar i que avui conei-

31NDICE


xem com a Altea la Vella. La vida dels cristians que la repo-blaren tan bon punt fin la conquesta no degu ser fcil i moltsemigraren espentats per les revoltes mudjars. El 22 dabrilde 1279 es repobl, de bell nou, Altea. La concessi es fu aPere i Raimon Toms, vens de Lleida amb lobjectiu dedefensar el castell (Alemany et alii 1987:21). Per sembla queles coses no van anar millor, com afirmava el malaguanyatJaume Pastor Fluix (Orts i Pastor 1995:25-27):

La vida de la vila dAltea o la dels pobladors dAltea,Albalat i Bellaguarda (nota 5) va ser migrada, i fou sem-pre molt poca poblaci que aconseguiren reunir [...] El1503, Joan de Palafox, senyor de la baronia de Calp, iAlfonso Fajardo, senyor de les baronies de Polop iBenidorm, exposen al rei Ferran el Catlic que llursvassalls moros, que havien fugit al nord dfrica, desit-javen de bell nou retornar a la Marina i, per aquesta ra,els dos nobles demanaven llicncia al monarca a fi queels oficials reials no destorbassen el retorn als moros[...] Pocs islmics tornaren a poblar les terres de lactualterme dAltea, car en un document de 1522 es veu cla-rament que el lloc dAltea, o siga el poblet que estavasituat en el lloc del que hui coneixem com a Altea laVella, a penes tenia una dotzena de famlies [...] Els

32NDICE


informes de la segona meitat del segle XVI ens parlenduna Altea enderrocada i deserta en les estribacionsde Brnia.

La inestabilitat militar fu que durant el regnat de Felip II shiconstrussen edificacions defensives (nota 6), com ara la torrede Bellaguarda amb la finalitat de guardar les aiges del riudAltea, un dels principals punts daiguada dels estols quenaveguen per la Mediterrnia. Els atalladors o guaites da-questa torre foren els qui van poblar el terme dAltea a darre-ries del cinc-cents. Tamb es va bastir la torre de Cap Negret,que tenia com a objectiu guardar laltra banda del riu.Igualment, les Corts de 1585 recomanaren al monarca queenvis gent de les viles i ciutats reials perqu habitassen a lafortalesa. Ben aviat la Vila Nova dAltea tingu una vuitantenade cases, per lany 1609 amb lexpulsi dels moriscos esqued solament amb unes dotze o catorze cases de cristiansvells. La resta anaren a repoblar altres indrets. Orts i Pastorafirmen que Escolano lany 1612 esmenta soldats, mariners,pescadors i traginers, s a dir, exclusivament gent de la mar oque shi relaciona per defensa o transport de la mercaderia. Apoc a poc, van arribar a ser entre quaranta i seixanta cases. Ams, els noms citats a la Carta Pobla de 1617 ja arrelaren for-tament en aquest indret: Alvado, Barber, Beneyto, Sells,

33NDICE


Gregori, Ripoll, Lloret, Climent, Orozco, Mulet, Rostoll,Nomdedu, Morales i Llorca.

Aquesta Carta Pobla sadre als llauradors, tanmateix nopodem dubtar de lexistncia de gent de mar i, ms ana, hemde pensar que els pescadors i mariners devien ser un grupque feia una vida allunyada de les oficialitats administratives.Llorens (1988:39) suposa que els primers nous pobladors vin-drien de Calp i Benissa, fet que justificaria lacostament decertes formes del parlar alte a les del Marquesat. Aquestarelaci saccentua pel fet que Altea, a lpoca foral, pertanyiaa la governaci de Dnia mentre que la Vila Joiosa iBenidorm pertanyien a la dAlcoi.

Llorens (1988:111) constata als Quinque Libri de la ParrquiadAltea del segle XVIII que la immigraci continu arribantdes de poblacions de carcter agrcola de les comarques dela Muntanya i la Marina Alta el Marquesat. El mateixLlorens (1988:141-144) afirma que locupaci marinera erainferior a lactivitat agrcola, sobretot si el contrast sestableixamb Calp, Benidorm i la Vila Joiosa. Tanmateix la poblacialteana del segle XVIII sacost cada vegada ms a la mar.

El Libro Padrn de Censos esmenta en aquesta poca unbarri anomenat Raval de la Mar o, simplement, la Mar. Aquest

34NDICE


barri estava perfectament constitut i devia estar habitat pelspescadors. Per tant, la pressi barbaresca i pirtica no era tanforta quan els habitants sarriscaven a abandonar les mura-lles que els havien protegit durant segles. Tamb a partir da-questa poca es produeix una major presncia de peixca-dor/mariner als Quinque Libri alteans, alhora apareixenmariners i pescadors que no sn naturals dAltea sin quevnen a fer-hi la temporada (Llorens Barber 1988:144):

As vemos matrimonios, bautizos y defunciones dondeel varn o padre es del Grau de Valencia, de Tarragona,de Binaros (sic) (fallece un patr de barca y son germpaga lo acostumat en 1734), de naci catal deSiches (sic) (els seus compaeros se obligaren apagar drets [...] patr de la barca intitul San Antoni dePadua, en un entierro de 1735), de Masamagrell, deAlicante, de Santapola, de Caldes (Obispado deBarcelona), de Cullera, de Caamelar, del Grao deValencia....

A ms de lactivitat pesquera, lactivitat martima i comercialdAltea era fora important, fins al punt que al segle XVII i,sobretot, al XVIII es produeix lassentament duna importantcolnia de comerciants francesos: els cognoms Icart,Moncaut, Audivert, Cortada, Labat, Trotes o Darbon en sn

35NDICE


bona prova. Altea no sols exporta els seus productes, sinque tamb shi tragina amb els excedents dels pobles de lacomarca.

Llorens Barber (1988:177) esmenta vaixells anglesos ambdestinaci a Gibraltar, Anglaterra, Frana i Algria; tambarrs que entrava i eixia pels ports de la comarca procedentde la Ribera; vaixells i comerciants que traginaven el carbvegetal a Or des de Mallorca i Eivissa. Aquest trnsit mar-tim i el fet que el riu de lAlgar fos un dels principals puntsdaiguada per a les naus de la Mediterrnia tingu una con-seqncia fonamental en la nostra histria: el 9 dagost de1705 lesquadra angloholandesa de 170 naus fondej a labadia dAltea per a proclamar linici de la guerra deSuccessi.

Pel que fa a la poblaci, el cens de Floridablanca de 1787 ensmostra que Altea comptava amb 4.361 habitants. Per la seuabanda, Cavanilles (1795, II, 239) especificava la quantitat depoblaci dedicada a la mar, collectiu professional bsic ales-hores: Viven en Altea 1.200 vecinos, todos labradores,excepto unos 300 matriculados en la Marina Real. Per tant,comprovem que la situaci demogrfica dAltea segueixsense grans variacions les directrius que hem vist en parlarde la Vila Joiosa. Madoz (1845, I, 122) tamb cita 300 habi-

36NDICE


tants matriculats en la marineria, el mateix nombre queesmentava Cavanilles. Aquesta situaci es mantindr fins quearriba lesclat turstic de les dcades 60 i 70 del segle XX.

Lany 1998 la Confraria de Pescadors dAltea comptava amb24 barques darrossegament, de les quals 23 treballaven perla mar dAltea i Eivissa, i una a la Mar Gran. Tamb hi haviacinc barques de tresmall i dues de crcol. Aquestes embar-cacions representen un poc menys del 3% de la flota delsPas Valenci. El nombre de mariners oscilla entre els 178 iels 180, a una mitjana de 6 o 7 hmens per cada barca.

Histria i poblaci de Benidorm

Les restes ms antigues de poblament en lactual territoribenidormer es troben al Tossal de la Cala, indret que fouabandonat pels poblaments cristians posteriors. El poblamentcristi sencet amb latorgament, el 20 de juliol de 1249, a P.Gual de Vilamajor i uns altres quatre pobladors de lalqueriade Liriet, que fitava amb els termes de Polop, Finestrat iSanxet. Segons Quereda Sala (1978:386), Benidorm va serconquerit el 1254 i poblat per cristians, especialment per gentde la vena i ms antiga ciutat de la Vila Joiosa. Aquestacapacitat repobladora de la Vila Joiosa tamb la remarquen

37NDICE


Orts i Pastor (1995:41): De la Vila Joiosa eixiren llauradorsque aplegaren fins a les hortes de Gandia.

El 8 de maig de 1325, Bernat de Sarri atorg la carta poblade Benidorm, que se situava dins el terme de Polop sobre lapunta dAlfalig. El motiu de latorgament tenia un fonamentmilitar punt estratgic per a la defensa contra les revoltesmusulmanes alhora que personal com a barrera davant lapossible expansi dels Llria que controlaven Altea. Pel quefa al mn mariner tenim que a la Carta de Poblament ja ses-menta la pesquera com a sector productiu de la nova pobla-ci (Alemany et alii 1987:59):

La tradici pesquera de la zona es tradueix a la cartade poblament quan en fixar els lmits de Benidorm esfa referncia a la pesquera del llogaret dAlbalat. Alsvens de Benidorm sels permet tenir pesquera franca illiure, per donant el delme al senyor, testimoni quenera conscient dels elevats rendiments que es podienobtenir.

Tamb la Carta de Poblament t en compte lactivitat comer-cial martima (Alemany et alii 1987:41):

Major atenci es dedica a lactivitat comercial, quedescansava fonamentalment en els intercanvis per via

38NDICE


martima, ja que les comunicacions terrestres per lacosta entre Dnia i Alacant eren tan difcils, a causa delorografia, que lhome de lpoca sestimava ms duti-litzar la navegaci de cabotatge [...] Bernat de Sarriautoritzava els pobladors de Benidorm a tenir ports iplatges per carregar i descarregar naus, importar iexportar tota mena de mercaderies sense pagar capcens, trets dels que pertanyien al rei [...] En qualsevolcas no sha de pensar en un port amb installacionsfixes i capaces per a un important trfic martim, sinms prompte en un varador o escar, o un ancoratge ala platja on sacostaven les barques i altres embarca-cions llats, esquifs, etc. prpies de la navegaci decabotatge, lhabitual en aquestes petites poblacionscostaneres. No tenim notcies que les relacions marti-mes de Benidorm sobrepassaren a lEdat Mitjana elmarc comarcal o regional.

Pel que fa a la poblaci, aquesta seguir la tnica comarcalamb una srie de daltabaixos des de la seua constituci coma entitat dins el Regne de Valncia fins al segle XVII. Els habi-tants de la vila creada al voltant del castell, degueren anarfent una vida depenent de la pesquera. Fins que arrib laintensssima pressi pirtica del segle XVI que oblig a la

39NDICE


recerca de refugi, tal volta a la Vila Joiosa. Garcia Martnez(1980: 127) diu que Vespasiano Gonzaga fa un informe per aFelip II on diu que shan de repoblar les cases: las qualesagora estn diruydas todas y slo un mesn ay para pesca-dores. s a dir, Benidorm al segle XVI s un punt de pes-quera ms prompte que una poblaci consolidada. Per llevatdel perode crtic del segle XVI pense que les oscillacions depoblament hem de considerar-les ms notables pel que fa alocupaci agrcola de Benidorm que s prcticament impos-sible de desenvolupar fins que arriben els recs al segle XVIIque de la comunitat de gent dedicada a la mar. Sembla clarque no podem dubtar de lexistncia dun nucli de poblaci enlespai de temps situat entre el segle XIV i el XVI, i que vaemigrar temporalment per lesmentada pressi pirtica.Aquest nucli de poblaci, aixoplugat al castell i els seus vol-tants, devia estar format principalment per pescadors comescrivia Gonzaga al rei: Benidorm es un castillo [...] serianecessario ayudalle para el reparo de aquello donde a causade la pesca se recoxe mucha gente (Gutirrez del Cao1920: 208).La presncia de poblaci marinera i pescadora s constantdes del segle XIII fins el segle XVI malgrat les dificultats perles quals veiem que passen. Aix, per exemple, lany 1373 tro-

40NDICE


bem el corsari benidormer Joan Mart subhastant cincsarrans capturats a Barberia ab la sua barca (ARV, MestreRacional, lib. 9585, f. 40v); el 1442 al pescador benidormer,Joan de Llorca, li reclamen deutes per xrcies (ARV, Bailia,1144); lany 1452 satorga un privilegi als pescadors de la VilaJoiosa concedint dret a pescar en la mar de lIlla de Benidormsense haver de descarregar el peix a la vila de Benidorm(veg. Vila i Galiana 1997:93-97); ms tard, el 1580 sesmentalexistncia duna almadrava a Benidorm (veg. Oliver1982:117). s a dir, una activitat i poblaci que es mostra acti-va a la qual, certament, afectaria fora la pressi barbarescade mitjan segle XVI. Tanmateix lany 1646 trobem queBenidorm t 11 vens al voltant de 49 persones (LlorensBarber 1988:89). Aix doncs, shauria de matisar lafirmacidOrts i Bosch (1990a:11-12) quan diu que els primers pobla-dors de Benidorm arribaren entre 1660-1680:

Malgrat que es pot llegir que a Benidorm podien esta-blir-se sarrans mai nhi hagu i sempre lhabitaren cris-tians vells. Es pobl i es despobl repetides vegades,fins que entre 1660-1680 shi assentaren els pobladorsavantpassats de les famlies ms antigues del poble.

Orts i Bosch (1990b:76-77) ens diu que a partir de 1680 apa-reixen els primers habitadors de Benidorm amb larribada del

41NDICE


Rec Nou de Polop, que desprs es diria Rec Major dAlfs iBenidorm, sense fer esment de mariners o pescadors quealtres fonts ens mostren vivint, o almenys treballant a lombradel castell:

El 30 de noviembre de 1680 se instituye la capellanade San Jaime, y en el acta de fundacin figuran los ape-llidos de los primeros habitadores de Benidorm, queson los siguientes: Lloret, Santamara, Vives, Llorca,Morales, Thous, Orts, Barber [...] se extendieron princi-palmente desde Villajoyosa, no slo a Polop yBenidorm, sino tambin a otros muchos pueblos de lacomarca.

Pense que el nou poblament, que sassenta a partir de 1680,fou el de caire terraire, per sense que calga qualificar elsnous habitadors de 1680 com a primers habitadors de la loca-litat. Per la documentaci que hem ressenyat es comprova lapresncia de pescadors i mariners a Benidorm des del segleXIV. Crec que una historiografia massa abocada a la pers-pectiva terraire, amb grans buits pel que fa a la histria pes-quera i martima, s la responsable de loblit daquestescomunitats de pescadors de vida autrquica, no tan sotme-sos a senyors ni a notaris com ho estaven els llauradors, perque foren els veritables puntals de la poblaci.

42NDICE


Si passem al segle XVIII, Orts i Bosch (1990b:76-77) diu quela tnica s la mateixa del segle anterior, amb larribada denous pobladors des de Finestrat, la Vall de Guadalest, Altea,Relleu, Sella, Orxeta, Trbena i algun que altre poble msallunyat. Per la seua banda, Llorca Baus (1994:19) reporta undocument de 1729 on sesmenta Benidorm: villa que secompone de quarenta vecinos con poca diferencia.Posteriorment, al cens de Floridablanca de 1787, apareixBenidorm amb 2.526 vens, dels quals 337 sn jornaleros,apartat on sinclouen els mariners. s aquest un ms quealtssim augment de la poblaci entre les dades de 1729 i1787. Hem de tenir en compte les ocultacions de poblacique se solien fer als pobles litorals per qestions econmi-ques i de servei militar fors a la marina.A les acaballes del segle XVIII, Cavanilles (1795, II, 241) con-firma que la riquesa de Benidorm era la pesquera i que la-gricultura comenava a expandir-se, amb la imatge dunBenidorm que es desenvolupa acceleradament:

Pocos pueblos habr en Espaa que en tan cortotiempo hayan hecho tantos progresos en vecindario yagricultura. Acaba de morir un respetable anciano queconoci solas 17 familias de Benidorm quando era nio,y hoy pasan de 600. La inmediacin del mar haca que

43NDICE


aquel corto nmero de vecinos se ocupase en pescar,descuidando el cultivo de los campos.

Cavanilles segueix parlant de la gent de mar benidormera idna notcies de lalmadrava on treballaven 150 mariners, 8arraixos i 16 sotarraixos, als qui cal afegir-ne ms (Cavanilles1795, II, 242):

Tambin se ocupan en pescar por aquellos marescomo 150 hombres, y otros viajan transportando frutosde una provincia a otra. La ociosidad es all desconoci-da. Todos, hasta los ms acomodados, toman parte oen la marina o en la agricultura.

El total especificat per Cavanilles sn 324 hmens de marentre almadravers i els dedicats a pescar por aquellosmares. s a dir, que lany 1795 vora un 14% de la poblacibenidormera treballava directament a lalmadrava o pescant.Per, per tal de fer-nos una idea de les persones que es rela-cionen amb el mn i la llengua de la mar, hi haurem dafegirel nombre indeterminat que es dedicaven al cabotatge, quesegons Cavanilles existia; i, a ms, afegir els mariners ocu-pats en el corsarisme, calafats, palers, xarciers i xarcieresque lautor no indica, per lexistncia dels quals est acredi-tada per la dinmica normal duna comunitat pescadora i pels

44NDICE


protocols notarials dels segles XVIII i XIX. Si entrem al segleXIX, trobem que lany 1820 Benidorm t ms de dues-centestrenta embarcacions, moltes de les quals es dedicaven atransportar gneres alcoians i ontinyentins, especialmentpaper de fumar que anava a Amrica (Llorca Baus 1994:140).s lpoca dels capitans i pilots que fan la carrera dAmrica.Aquests mariners fan estudis a les escoles nutiquesdAlacant i de Barcelona.

Pel que fa la poblaci, lany 1858 es compten 3.720 habitantsdels quals 1.700 estan matriculats, quasi un 50% de lapoblaci, per el 1889 sha redut a 3.181 habitants de fet.La disminuci s deguda al corrent emigratori que porta elsjornalers de la terra a lAlger, i els mariners a la Barceloneta.Cal tenir en compte, a lhora de fer-nos una idea aproximadaa la realitat, que moltes vegades els mariners i els almadra-vers no apareixien al cens per passar llargues temporadesfora de la poblaci: Mlaga, Cartagena, Barcelona, guiles(Mrcia), Valncia i Amrica (Llorca Baus 1994:22). Lnicadiferncia remarcable en les activitats marineres de la comar-ca s laparici de guardacostes, com assenyala Madoz(1845, I, 158):

Su matrcula de mar es numerosa, y una multitud deembarcaciones de ms o menos cala dan ocupaciones

45NDICE


a todos sus marineros, que por su carcter particular ypor su genio marino se emplean muchsimos de ellosen el servicio de guarda-costas.

Aquests guardacostes no eren ms que mariners benidor-mers amb patent de cors reconvertits en agents de la llei perqestions dEstat (Llorca Baus 1994:35-68) amb la missi decontrolar la mar des de la nostra costa fins a Gibraltar. Lesordenances del corsarisme sestabliren el 1779, i a Benidormel 1782 ja es demanaren dos permisos per a armar vaixellscorsaris. Lactivitat corsria a Benidorm tingu tant daugeque el poble era conegut com el petit Gibraltar. Fins i tot,encara que el 1856 la legislaci internacional aboleix el cor-sarisme a lEstat Espanyol, a Benidorm segueixen armant-sellats corsaris.

Les dotacions daquests vaixells fan augmentar el nombre ipercentatge de benidormers dedicats a les tasques de la mar,ja que, per exemple, lany 1825 el vaixell PurssimaConcepci de vint tones, de la llista de Torrevella, porta lasegent dotaci: 21 benidormers, 1 de Torrevella, 1 de la VilaJoiosa i 2 de Formentera.

Del corsarisme passem a la primera dcada del segle XX enqu la situaci, pel que fa a lemigraci, millora lleugerament.

46NDICE


Lany 1910 es compten 3.498 habitants, per el 1920 davallena 2.976 (Llorca Baus 1994:24). La memria dels benidormersrecorda que molts dels mariners daquesta onada emigratriarecalaren a la Barceloneta. A partir dels anys 30 la tendnciageneral s a laugment de la poblaci. Pel que fa a lactivitatpesquera Llorca Baus (1994:24) la sintetitza de la manerasegent:

Pesca, comercio de cabotaje, almadrabas e incipientecorsarismo son los cuatro pilares sobre los que se sus-tenta la economa benidormense [...] Desde sus inicioscomo villa y esto es lo curioso, se mantendr estaestructura marinera especfica de Benidorm, basada enlas industrias marinas, que ya encontramos en el ltimotercio del XVIII, y subsistir sin grandes cambios hastamediados del XIX. Todo lo ms decaer la pesca arte-sanal y de arrastre (bou), al tiempo que aumentar pro-porcionalmente el cabotaje que llegar a convertirse ennavegacin de altura, as como el despliegue de losarraces y almadraberos benidormenses desde el golfode Cdiz a Rosas. Por su parte el corsarismo oscilaren su azarosa trayectoria, con perodos de una granincidencia entre 1805 y 1813, el final de la dcada de

47NDICE


los 20 y a lo largo de los 30 para ir decayendo rpida-mente en la dcada siguiente.

Del Benidorm que va del segle XVIII al desenvolupamentturstic daquest segle, podem subscriure all que diu elmateix Llorca Baus (1994:14):

Otro de los aspectos ms sorprendentes de la historiade Benidorm mejor dicho del tramo histrico de losdos ltimos dos siglos, es la enorme capacidad de susgentes. Una poblacin que oscil entre los 2.000 y pocoms de 3.000 habitantes entre fines del XVIII y princi-pios del XX, consigui una representacin singularsi-ma en los oficios de la mar. No es slo su predominan-cia absoluta en el mayor tipo de pesca que existe, laalmadraba, sino renombre en la marina de vela, ascomo en el difcil corsarismo espaol y tambin, en laselectiva marina de vapor.Y ms an, de toda esa con-juncin de viajes por el redondo planeta, vendra elnacimiento del turismo, pues no se puede olvidar quelos primeros edificios hoteleros e inversiones procedande marinos benidormenses que profetizaron lo que hoyes su resultado.

Per tot a s histria. Si mirem lany 1998 la Confraria dePescadors de Benidorm comptava amb quatre barques de

48NDICE


tresmall de les quals dues treballaven i les altres dues lesdonarien de baixa aviat. Els mariners professionals sn sistots de la famlia dels Tabarquins: dos que es retiraranprompte, un de mitjana edat i tres que fa poc han comenatlofici dels seus avantpassats.

Lactivitat i poblaci pesquera comarcal

Pel que fa a lactivitat i poblaci pesquera i martima, QueredaSala (1978:197-198) explica que les condicions naturals de lacontrada abocaren els seus habitants a les tasques marti-mes des de linici, les quals foren la base econmica i vital dela Marina; fins i tot, aquest autor assenyala que el nom de lacomarca ns el ms fidel exponent. Garca (1986:55 i 56) ensdiu que entre els diversos objectes recuperats al jaciment ib-ric del Tossal de Polop (actual Tossal de la Cala), es trobenhams de bronze, primera petjada pesquera de la comarca.Aquest poblament est datat a la segona poca ibera, laugedel qual se situa entre els segles II-I abans de Crist.

Ja a la Carta de poblament de Benidorm de 1325 es fa refe-rncia a la pesquera dAlbalat en esmentar les fites del nouterme de Benidorm (Alemany et alii 1987:113): [...] et cumtermino de Albalat, usque ad vertentem montanee sive serreque est prope pesqueriam dicti loci de Albalat. Aquesta

49NDICE


importncia de la pesquera continu els segles posteriors i,aix, al principi del segle XVI trobem que a la Vila Joiosavivien 209 vens, principalment de la pesquera.

La pesca abastia la comarca de peix i els excedents escomercialitzaven principalment a Alcoi, a travs del cam dela Vila Joiosa, Orxeta, Relleu i Alcoi. Sebasti Llinares(1986:243 i 375) afirma que aquest comer est documentatal segle XVI, per devia ser molt anterior. Des dAlcoi els tra-giners es dividien en dos ramals: uns anaven a Muro, Albaidai Ontinyent, i els altres anaven cap a Biar, Villena i, fins i tot,Almansa. Els benidormers i els alteans tamb sadreaven aAlcoi. Els alteans a travs de la ruta de la Nucia, Polop iCallosa, mentre que els benidormers podien anar perFinestrat cap a Aitana o pel Liriet a Callosa i Alcoi.

Tamb el peix de la Vila Joiosa arribava a Alacant mitjanantel transport amb barques com apareix als bans del mustas-saf alacant de 1552: Encara es estat ordenat que qualsevolpeix fresch de mar o salt, que de Vilajoyosa o de qualsevolaltra part [...] (Cabanes 1989:177). Qualssevol altres partsque segons un ban de 1369 fet pel Consell de la ciutat deValncia i recollit al llibre del mustassaf dAlacant devien serprincipalment Calp i Eivissa, Cabanes (1989:120): Item, quela liura de sardina de Calp, se vene (sic) a IIII diners [...] Item,

50NDICE


que la sardina de Ivia, se vena la liura a III diners. Peix deCalp que Roig (1460:118) als versos del Spill fa excellir sobreel dAltea i de lAlbir: Les peixcadores, grans robadores [...]Alte, Albir, cert vos s dir / per Calp lo venen, e totes tenen /sa paltonera.

La pesquera tenia com a activitat parallela el trag del peix. Iaix s com traginer esdevingu una de les principals ocupa-cions comarcals. Els vilers ho posaren de manifest a les Cortsde 1645, tot planyent-se de la situaci de crisi (SebastiLlinares 1986:246):

Per quant la Vila de Vila Joyosa, es sustenta de llaurar,peixquera y trachinar y los peixcadors de dita vila solenmatar peix de que redunda lo sustento dels vehins y enparticular dels pobres de aquella y los llauradors ab sesbesties trahuen y porten a vendre dit peix per tot loRegne y a la ciutat de Valencia en barques [...].

La comercialitzaci del peix a Alcoi ha estat una activitatquasi mtica fins als anys 40 daquest segle. El transportcomenava a primeres hores de la vesprada quan els tragi-ners esperaven les barques al moll per a carregar les sries ieixir immediatament vers Alcoi, tot travessant muntanyes comlAitana amb ms de 1.500 metres o la Carrasqueta de 1.020

51NDICE


metres, i sense prcticament camins que en facilitassen eltransport.

Per tant, la poblaci dels pobles litorals al segle XVIII sobre-tot la Vila Joiosa i Benidorm era majoritriament pescadorai relacionada amb les activitats martimes com palesa lasegent afirmaci de 1718 referida a la Vila Joiosa (SebastiLlinares 1986:28): [...] por cuanto los vecinos de esta villason de las tres partes, las dos pescadores y arrieros de pes-cado de poqusimas conveniencias.

Lactivitat pesquera anava unida a lemigraci, quasi constantfins el desenvolupament del turisme. Aquesta mobilitat delshabitants de la comarca es veia facilitada pel gran nombredembarcacions (Sebasti Llinares 1986:33):

[...] los vesinos de esta villa suplican se les rebaje lascargas del repartimiento de cuarteles, Bogages y aloja-mientos, y otras cargas del Real Servicio, ya que lamayor parte de los vesinos de esta villa la han deserta-do, por ser gente pescadores y otros pobres, que no tie-nen ningn abrigo y su modo de vivir es donde puedenpescar.

Les activitats que van portar els nostres mariners a daltrespunts sn el bou i, a partir del segle XVIII, lalmadrava.

52NDICE


Generalment els pescadors eixien a la recerca de caladorstant a llevant com a garb i, si la pesquera tenia xit, bastienconstruccions que facilitassen lactivitat als llocs on trobavenpeix. A partir daquestes primitives construccions podien arri-bar a bastir-se autntiques poblacions, com veurem msavant en el cas de lAmetlla de Mar.

Un altre tipus demigraci i comer era el que oferien lesterres dAmrica. Aquesta activitat de la Marina i lAlacantamb Amrica la sintetitza Sebasti Llinares (1986:40) aix:

Alicante se convirti en uno de los tres puertos deEspaa ms importantes a fines del siglo XVIII, siguien-do de cerca esta coyuntura econmica favorable a puer-tos del Pas Valenciano, entre ellos la Vila Joiosa quecomercializ sobre todo con la Amrica de los trpicos.

Lespenta del segle XVIII contrasta amb la situaci al segleXIX on Sebasti Llinares (1986:48 i 54) parla duna decelera-ci a la primera meitat del segle i un estancament a partir delsfinals de la centria, amb fortes onades emigratries a partirde 1860 sobretot a lAlger, que es mant fins el decenni 1950-1960 (Sebasti Llinares 1986:111):

[...] la evolucin del movimiento migratorio en la VilaJoiosa, desde la segunda mitad del XIX hasta nuestros

53NDICE


das, donde la emigracin es una constante, pues slose interrumpe durante el limo cuarto de siglo.

Al cens de Floridablanca de 1787 la Vila Joiosa compta amb5.128 habitants. El nombre dembarcacions era de 40 vaixellsde trfic, i vint embarcacions de pesquera, de les quals dueses dedicaven al bou i la resta es dedicaven a la xvega, elbolig, el palangre i altres modalitats (Quereda Sala1978:199). Cavanilles (1795, II, 244) assenyala la mar i lesindstries subsidiries com una de les riqueses principals dela Vila Joiosa:

[...] pero hay otros recursos poderosos, que son el mar,y las manufacturas de esparto. En la pesca o en viagesmartimos se ocupan 370 hombres, y muchsimos mssin comparacin en diferentes obras de esparto paraalmadrabas y otros usos, que rinden al ao 36@ pesos.En estas obras se emplean mugeres y nios, y aunhombres quando el campo no los necesita.

Al segle XVIII a la Vila Joiosa, Benidorm i Calp es dedicaven978 persones a la pesca (Quereda Sala 1978:219). Als qualshaurem dafegir els dedicats al cabotatge, a la navegaci i lestasques auxiliars com calafats, palers o xarciers.

54NDICE


La presncia de quantitats significatives de pescadors emi-grats de la comarca, especialment al segle XIX, es constatades de Marsella fins a Canries, Galcia i Amrica (veg.Guilln Tato 1973:117-118; i Llorca Baus 1994:234-235). Latransmissi oral parla demigracions nombroses a Algesires,on el barri de pescadors es diu barrio del arroz per lalta pre-sncia de mariners valencians, en particular vilers, campe-llers i alteans; a la Figuereta (lactual Isla Cristina); a laBarceloneta, on a la seua esglsia est present una imatgede la Mare de Du del Sufragi patrona de Benidorm i uncarrer amb el nom de la Vila Joiosa; i a Roses. Una emigracique solia ser temporal segons Sebasti Llinares (1983:119-120):

Hasta 1960 aproximadamente, eran escasas las fami-lias de pescadores que emigraban al puerto de atraquedel pesquero, donde faenaban generalmente el cabezade familia y los hijos que alcanzaban la edad para podersalir a la mar (de doce a catorce aos) [...] El hogar con-tinuaba estando en la Vila, a donde regresaban estosmarineros en los meses de Julio (mes en que se cele-bran las fiestas patronales) y Diciembre. Estas largaspermanencias se les denominaban viatges, siendomuy usual tener un miembro de la familia realizndolo.

55NDICE


Al segle XIX Madoz (1845, II, 329) exposa una activitat mari-nera a la Vila Joiosa que no deixa lloc a dubtes sobre la granfora daquest sector com a motor de la comarca:

Las mujeres se ocupan en labrar el esparto y en lafabricacin de jarcias para las redes de pescar: pero losramos principales de industria en esta poblacin, son laarriera, navegacin y pesca; en la primera se empleanmuchos brazos con 600 caballeras mayores y 200menores; a la segunda pertenencen 685 individuosentre pilotos, patrones y gente de la matrcula que tri-pulan los buques de la carrera de Amrica y de cabota-ge de este distrito martimo, y en la tercera se ocupan31 embarcaciones tripuladas, con su correspondientedotacin, que hacen la pesca en las dos almadravas deldistrito y fuera de l con los diferentes artes del Bou,Palangre, Nazas, Currican, Sardinales, Liceras yJbega. Las compaas establecidas para la pesca debontalo y caballa, marchan por abril con 16 embarca-ciones y 196 hombres al cabo Espartel en la costa defrica, y no regresan hasta setiembre. Otras compa-as para diferentes pescas, emplean 14 15 barcos y200 hombres desde setiembre hasta junio, en la costade Estepona junto a Manilva, y en el punto denominado

56NDICE


la Savinilla. La gente de maestranza se ocup en laconstruccin de barcos menores en esta playa, quepuden graduarse por un quinquenio en 25 buquesdesde 50 a 150 toneladas. Tambin se emplean, msde 300 hombres en varar los buques y botarlos al agua,en la carga y descarga de stos y en la conduccin delos frutos, gneros y efectos a la orilla del mar y losalmacenes.

Sebasti Llinares (1986:183-185) ens diu que al Libro dematrcula parroquial de 1880 de la Vila Joiosa apareixen 938mariners ofici principal seguit a molta distncia per 196 jor-nalers. Els pescadors i mariners representaven el 616%del total dels actius del sector, als quals hem dafegir altresoficis que shi relacionen, com ara 31 filadors, 1 xarcier, 24calafats, 38 carreters, 46 arriers i, a ms, dones i xiquets quetreballaven als pals i a les sendes o fent xrcia a casa. Endefinitiva, un mn i una llengua dominats per la mar. Ambuna altra caracterstica fonamental per a la cohesi de lallengua: la gent de mar t el seu lloc dhabitatge perfecta-ment marcat dins les poblacions fins lexplosi turstica de1960, com explica Sebasti Llinares (1986:185) de la VilaJoiosa:

57NDICE


Se podra afirmar que el Raval es un barrio de mari-neros y pescadores, siendo un buen testimonio el nom-bre de sus calles, entre las que se cuentan: San Telmo(patrn de los navegantes), Virgen de la Soledad (nom-bre de la primitiva y autntica patrona de pescadores ymarineros), San Pedro, Costera de la Mar, etc..

Barris de pescadors que tamb existien a Altea, amb el ravalde la Mar o, simplement, la Mar; i a Benidorm amb el barri delCampo (Santo), anteriorment anomenat de Santa Maria(Almiana 1997:66).Si passem al segle XX trobem que, segons Sebasti Llinares(1986: 69-76), es pot dividir demogrficament en dues etapesben distintes. La primera etapa s destancament absolut desde linici de la centria fins al cens de 1950, malgrat un moltimportant volum demigraci el primer decenni, que saccen-tua amb la sequera de 1910-1920. En el perode de linter-censal de 1921-1930 lemigraci neta assoleix la seua xiframxima amb un total de 1.190 persones. Larribada deldecenni 1941-1950, representa lltima etapa destancamentde la poblaci absoluta de la Vila Joiosa (Sebasti Llinares1986:76): Con este intercensal (1941-1950) se cierra lacorriente emigratoria que fluye de la Vila desde 1861 a 1950,ascendiendo 5.834 la cifra aproximada de emigrantes netos.

58NDICE


Sebasti Llinares (1986:187 i 193) marca la segona etapa apartir de 1950, en la qual es produeix un gran desenvolupa-ment demogrfic. Aquesta etapa es caracteritza perqu elsector primari on senquadren jornalers, mariners, propieta-ris, llauradors i pastors pateix una forta davallada a causade la potent indstria turstica, i passen de ser el 421% de lapoblaci activa el 1950 a ser-ne el 275 el 1981. Lany 1950els primaris sn 1.624 dels quals 1.268 sn mariners.

El 1970 la poblaci dedicada a la mar a la comarca s de1.044 persones segons Quereda Sala (1978:197 i 219-225).El 1978 havia davallat a 805, per en la minva influeix lemi-graci de pescadors als ports pesquers del sud de laPennsula. La principal pesquera de la comarca s el bou. Sianalitzem els grups per edats, el ms nombrs a la Marinaera el comprs entre els 46-50 anys dedat, per a la VilaJoiosa el grup ms nombrs era el situat entre els 41-45anys. La seua retribuci era poca tan sols els qui anaven ala Mar Gran guanyaven un sou digne, per la qual cosa lajoventut sorientava vers loferta turstica. A hores dara el des-plaament al Marroc i a Andalusia, sobretot Algesires, sespordic. On ms es treballa s a les Balears: Sant Antoni iEivissa.

59NDICE


Lany 1978, la poblaci de la Marina dedicada a aquesta acti-vitat era de 805 mariners, que representa un cinc per cent dela poblaci activa total de la comarca. El nombre de vaixellsera de 107 embarcacions de diversos tipus i potncies. Calafegir-hi un centenar de persones dedicades a la reparaci iconstrucci de vaixells (shi incloa Calp).Les dades de 1998 indiquen que a la comarca (sense inclou-re Calp) hi havia 87 embarcacions: 72 barques darrossega-ment, 12 tresmallers, 2 barques de crcol i 1 palangrer.Aquest nombre dembarcacions suposa el 8% de la flotavalenciana. El nombre de pescadors est al voltant dels 570.A ms, pel que fa a la pervivncia daquesta activitat s sig-nificatiu que sobserve la incorporaci de gent jove a les tas-ques de la mar als darrers anys.

La Marina i lemigraci a Catalunya

Lemigraci de pescadors i mariners blavets ha tingut diver-sos ports darribada al llarg de la histria. Catalunya no haestat absent daquest procs i aix, tenim que, les principalspoblacions catalanes que han rebut poblaci blaveta hanestat lAmetlla, Tarragona, Palams, Barcelona i Roses.Emigraci a Catalunya que sembla especialment intensadurant les dcades de 1870 i 1880 (Llorca Baus 1994:237),

60NDICE


i de 1910 a 1930 (Sebasti Llinares 1986:69-76). s preci-sament en aquestes dates on es constata larribada de pes-cadors valencians a ports catalans. Per exemple, Palamsque el 1910 tenia 24 pescadors, vers lany 1920 en tenia 50,i lany 1955 arriba a 327 molts dels quals eren blavets, cam-pellers i caleros (Junyent i Comas 1991a:99-100). Per haestat a lAmetlla de Mar i a Roses on ha quedat una petjadalingstica i humana ms reeixida. En aquest apartat fem uncurt apunt sobre quina ha sigut la intervenci dels nostresmariners en la colonitzaci de la costa catalana.

LAmetlla de Mar

El bou s el motiu dun fet ben singular en la histria deBenidorm i de la Marina. Segons Margalef (1988:14) els pes-cadors de Benidorm van crear la poblaci que avui coneixemcom lAmetlla de Mar:

Possiblement si a meitats del segle XVI (nota 7) noshagus produt una llevantada, i els falutxos a velaque venien de Benidorm, no shaguessin vist obligats arefugiar-se en una cala petita que llavors donava albarranc de Galetet, possiblement, dic, lAmetlla de Mar,no fra el que s.

61NDICE


Aquesta afirmaci tamb es fonamenta en la tradici oralcalera gentilici dels habitants de lAmetlla que indica quevan ser pescadors de Benidorm els qui sassentaren a la Calade lAmetlla i van posar les bases de lactual poble. Figueres(1991:205-216) reporta una interpretaci sobre la fundaci dela cala de lAmetlla al segle XVIII, escrita per Mart GilabertColomines (hem de suposar que a finals del segle XIX), ontamb apareix el benidormer Joaquim Gallart com a fundadorde la poblaci tarragonina (Figueres 1991:207):

Pues bien, a esta playa o Cala de la Merla lleg un pes-cador llamado de apellido Gallart y de apodo Toral, natu-ral de Benidorm, que se llamaba Joaqun Gallart [...] Ycual otro Coln se posesion de aquel desierto explo-rando el golfo con su pareja de Bou durante la poca dela pesquera y marchndose a su pas con las barcas enel verano siguiente y as consecutivamente, hasta quese dir ms adelante se qued para siempre.

Gilabert segueix contant que els mariners van construir unabarraca per a tenyir el bou. Aviat llauradors del voltant sa-costaren a baratar productes amb els mariners, per a pocdesprs convertir-se en traginers del peix que agafaven lesparelles. Al temps vingueren ms parelles de Benidorm, la

62NDICE


Vila Joiosa i de Valncia fins que shi constitu un nucli esta-ble (Figueres 1991:209):

Como se ha dicho anteriormente, vinieron otras pare-jas depus de la de Gallart, procedentes de algunospueblos situados entre Valencia y Alicante cuyos patro-nes se llamaron Garca (Carchofo), Domnech (deapodo Nelo) y con estos y los arrieros antes dichostambin se principi a poblarse la Cala de la Merla.

Figueres (1991:65) afirma que Joan Baptista GallartGafarelo, veritable fundador de lAmetlla, apleg al segleXVIII des del Grau de Valncia. Nogensmenys, cal assenya-lar que als Protocols Notarials de Benidorm de finals delsegle XVIII trobem el cognom Gallart portat per diversospatrons de bou. Per tant, tal vegada els Gallart foren dorigenbenidormer i que, dun punt a laltre de la costa, arribaren aestablir-se a lAmetlla. Com veurem al llarg del treball, un delsmercats per al peix blavet, almenys des del segle XV, s elCap i Casal del Regne; per tant, no ens ha destranyar la pre-sncia de blavets en aquesta ciutat.

A ms a ms, la presncia i forta influncia de la Marina iBenidorm es constata en certs trets, com ara el llenguatgeparticularment la ictionmia, en lexcellncia de la captura

63NDICE


de la tonyina i en certs cognoms que han perdurat a les res-pectives poblaci. Per exemple, Gilabert en enumerar els cog-noms calers diu (Figueres 1991:210): El apellido Llorca pro-viene tambin de uno de los primeros patronos que deBenidorm vinieron despus de Joaqun Gallart. Com veiem,un exemple de gnesi, colonitzaci i desenvolupament dunpunt vora mar fet pels blavets. Aquest punt de pesquera haesdevingut nucli habitat a partir de les necessitats professio-nals daquells hmens, com degu ocrrer amb altres delspobles vora mar de la Mediterrnia.

Roses

Roses ha estat un altre punt de recalada per als mariners bla-vets i per als alacantins sobretot campellers. Pense que nos casualitat que al segle XVIII aparega el bou a Roses(Junyent i Comas 1991c:51-52), ja que en aquest segle elsbenidormers introdueixen lart a lAmetlla de Mar (Figueres1991:207); i uns valencians (blavets?) a Cadis (SezReguart 1791, I, 317). Per veure la influncia de la Marina enel desenvolupament de Roses, cal tenir en compte que lalocalitat catalana era considerada un poble sense futur mari-ner ni prcticament poblaci dedicada a la mar a finals delsegle XVIII (Junyent i Comas 1991c:63), mentre que la

64NDICE


comarca de la Marina comptava amb un nombre excedent degent de mar que propici lexpansi per bona part del litoralmediterrani, particularment a aquest punt. Si a ms pensemque la badia de Roses s un dels llocs ms adients per a lapesquera darrossegament no ens ha destranyar que hihagus una immigraci blaveta, que safegiria a lanterior pro-tagonitzada pels almadravers. Els documents de lArxiuMunicipal de Benidorm mostren que pescadors benidormerssestableixen a Roses a principis del segle XIX. Fins a tal puntla poblaci benidormera hi an prenent cos que aviat apareixlalmadrava de Roses en mans de benidormers, si ms nodes de 1850, quan es documenta que Manuel Bayona hi tusdefruit. Al capdavall Manuel Bayona nobt la propietat lany1864 (Llorca Baus 1994:102-103). Daleshores fins a lany1921, que deix de funcionar segons afirma Junyent i Comas(1991c:87), lalmadrava passava de benidormer a benidor-mer. Lltim arraix va ser-ne el ti Domingo Baches i Lloret deBenidorm. Per la immigraci no saturava. Lloret (1993:1)constata documentalment que tamb shi installen famliesdorigen benidormer i viler a finals del segle XIX:

Els llibres de naixements de la parrquia, per, indi-quen que des de finals del segle passat sinstallaren enaquesta vila famlies procedents de Tarragona,

65NDICE


Castell, Valncia i Alacant: entre 1900 i 1901, perexemple, es bategen nens els pares dels quals proce-dien de Vinidorme, Villajoyosa, Tortosa [...] La pri-mera immigraci significativa no comen, per, fins ala segona dcada, entre els anys 12 i 20, i eren famliesprocedents majoritriament de lAmetlla de Mar o LaCala de lAmetlla (els caleros), de Campello (els cam-pelleros) i de Vilajoiosa (els vileros). Tota aquesta gentnova es dedic exclusivament a feines relacionadesamb el mn de la pesca.

Al segle XX el moviment emigratori blavet cap a Roses conti-nu. La tradici oral de la Marina recorda lanada dels pesca-dors i llurs famlies a la poblaci empordanesa. Junyent i Comas(1991c:87) diu que, de lany 1910 al 1920, el nombre de pesca-dors pass de 178 a ms de 400 coincidint amb la darrera emi-graci blaveta de grans proporcions amb dos punts dorigenprincipals com sn el Campello i lAmetlla de Mar.

Per tant, podem constatar que al segle XVIII, si ms no, siniciauna emigraci de pescadors blavets vers Roses que no shaaturat fins al segle XX. Durant aquest perode Roses pass deser un punt pesquer quasi inactiu a esdevenir un dels portsms importants. Laugment de la poblaci pescadora de Roseses nodreix amb persones dorigen blavet, alacant o calero, que

66NDICE


seguia arribant a mitjan segle XX: Aix, a mitjan segle hi haviagaireb cinc-cents pescadors, dels quals una quarta part erenforans, provinents bsicament dels ports dAlacant i deTarragona (Junyent i Comas 1991c:96). Larribada contnua degent de la Marina i lAlacant a Roses ha deixat una petjadaque ha marcat el llenguatge daquesta poblaci empordanesa(veg. Veny 1986:206-207). Petjada lingstica que no passadesapercebuda per a totes les persones amb sensibilitat cultu-ral, com palesa la manifestaci de Barral (1985:277):

[...] el que reconeix a Roses sn unes es que li sonentortosines. Li dic que he sentit a dir que ja hi ha estudislingstics sobre aquesta qesti i que es tracta, segu-rament, dinfluncia de pescadors emigrants, de caleroscom ell i dalacantins [...] han contribut molt a la repo-blaci de la marina de Roses i han acabat tenyint,almenys fonticament, la parla del pas, no solament laparla marinera, sin fins i tot la ciutadana.

1 Coll i Alentorn, Capalera pg. VII i VIII. Vegeu Hernndez i Izal,Els costums martims de Barcelona, Barcelona, 1986. Pel que fa a lahistria naval des dels inicis fins al segle XIII seguisc aquest autor ambalguns afegits.

67NDICE


2 La descripci geogrfica de la comarca ha estat presa de QueredaSala (1978:9-11).3 Cal tenir en compte que sn dades de Quereda Sala (1978), autorque inclou Calp i Moraira a la comarca de la Marina.4 Tradicionalment sha dit que els emigrants a Algria han estat elsllauradors, tanmateix Seva (1968:78-79) assenyala que a lAlger elspescadors eren espanyols i italians, per la qual cosa pensem que bonapart daquests mariners devien ser blavets. De fet Llorca Baus(1994:237) constata una forta colnia de gent de mar benidormera a Al-gria entre les dcades de 1870 i 1880.5 Bellaguarda s all que avui coneixem com a Altea o, com deia Pas-tor Fluix, vila nova dAltea.6 Dac en avall seguisc a Orts i Pastor (1995:27-53) pel que fa a Altea.7 Meitat del segle XVI s una errada tipogrfica. En realitat s a mei-tat del segle XVIII com narra lautor ms avant.

68NDICE


69NDICE

Captol 2Pesqueres diverses

Captol 2. Pesqueres diverses

Introducci

Sota el ttol pesqueres diverses estudiarem una diversitatde ginys que es fan servir per a capturar el peix com snles pesqueres amb ham, la fitora, la nansa, el mornell i elpalangre. Aquestes eines representen lestat ms primitiu de lac-tivitat haliutica, per algunes han tingut un desenvolupamenttecnolgic posterior que les ha situades entre les pesqueres msdestacades davui en dia, com el palangre. Principalment snginys que podien emprar-se des de la costa estant i per un homesol. Aquesta facilitat de maneig i, el vessant ldic que sen deriva,fu que les Ordinacions (1673:168) les esmente i vede perqudistreien els atalladors i guaites de les seues obligacions.

LencesaLencesa o anar a lencesa s la pesquera nocturna feta ambfitora pel remels de la costa. La gent de mar ha observat que

els peixos sn atrets per la llum i aquesta caracterstica haperms el desenvolupament de certes tcniques de captura.Loperaci consistia a encendre un llum per cridar latenci delpeix i enfitorar-lo en posar-se a una distncia adient. El termea lencesa ja apareix a les Ordinacions (1673:168): Item,manam que ninguns peixcadors, aix de bolitgs com los quepeixquen ab tirs, ralls, xrcies y a la encesa, o de altra qual-sevol manera [...]. La qualificaci a lencesa, a daltres llocs,sha aplicat als bols de xrcia que enganyen el peix amb llum,i s la tcnica que emprava la xvega i el bolig, predecessorsdels arts de crcol (veg. Nadal 1992:39-41). Aquesta qualifi-caci dencesa, indicant la mateixa pesquera que a la Marina,es recull a lAlbufera (Sarzo 1906: 11 i 123) i a Formentera(Costa 1990:18) i, vista la histria i levoluci dels aparellshaliutics, la fitora degu ser la primera pesquera a rebre ladenominaci, nom que ha passat de tcnica en tcnica comocorre manta vegades en el llenguatge mariner.

La fluixa

La fluixa s un estri constitut per una srie dhams units perun pl de cuc a una panna [pagna] de suro. Bsicament scom la pesquera amb ham per en varia el nombre. Per apracticar-la hi havia alguns punts millors que daltres i, aix, a

70NDICE


71NDICE


Pesquera a 1encesa. Font: Sez Reguart.

Benidorm era costum pescar des del mur del Torrej. Lesparts de la fluixa sn: La panneta de suro, tros de suro pla en forma de M. El pl de cuc, que s una mena de fil resistent extret dels

cucs de seda.

Els hams o ganxos de metall.

Anar a lham

Lham s la pesquera ms artesana que es coneix actualmenti, tamb, una de les ms antigues juntament amb la fletxa i lesfitores. A hores dara, existeix un tipus de pesquera que sa-nomena anar a lham on sempra un ham que va entullat ambpl de cuc i una panneta de suro. Segons qu es vol pescar esfa servir un determinat tipus dham, que van numerats depe-nent de la grandria. Les carnades que shi usen sn l+avella-renc, que s una mena de caragol xiquetet; el +gambos, tipusde gamba menuda; la pota de calamar i el meret de perot. Elmeret de perot susa sobretot per a pescar el llobarro.

La nansa

La +nansa (nota 1) s una mena de cove de junc mascle(nota 2) o de fil daram on queda el peix tancat. La nansa escala a la pedra i en andanes, una nansa darrere de laltra a

72NDICE


73NDICE


1. La Fa Divina.2. El Cos.3. La Tapadora.4. La Boca de la Tapadora.5. El Ramal.

Font: Pascalis (1992)

La nansa

cada quinze o vint metres, en forma semblant al palangre. Elspescadors usen lnies caps de mil o dos mil metres per afer les andanes. La finalitat del parany s capturar el peix viuja que el peix t el doble de valor, per la qual cosa es deixala carnada en linterior perqu hi entre.

La nansa pot adoptar diverses formes o variacions lleugeressegons el peix que shi vulga agafar, per aix els pescadorsconstrueixen una diversitat daquests estris que duen el nomdel peix que es vol aconseguir: nansa per al besuc, nansa pera la cntera, nansa per a la llagosta (nota 3), nansa per a laboga (nota 4)... per la nansa ms coneguda a la Marina s el+mornell. Cadascuna tenia una forma prpia i de +fa entra-da distinta. La fa era adaptada a la grandria del peix per-qu sobrs el necessari i desprs es tanqus. A la Vila Joiosasi la nansa s petita es diu *nans, com la que es fa servir peral sarg i la vidriada. Les carnades sn sardina, boga, sorell ipolp fumat que atrauen els congres i les morenes.

Les parts que podem destriar en una nansa sn les segents:

La fa divina (B) o fa (A,V) s un embut de junc amb len-trador cap a linterior.

La tapadora (B,V) o la tapa (A) s la porta al capdavall dela nansa.

74NDICE


La boca de la tapadora s el forat per traure el peix. El cos s lestructura central de la nansa. La +corda-mare o la caloma, que s el cap que amarra lesnanses.

El +ramal s el cap que va de la nansa a la boia. El borni s el suro que indica la presncia duna nansa. El pedral s la pedra per mantenir fondejada landana. Siels mariners calaven per dins cap a terra els corrents noafectaven la posici de les andanes, per

Documents

El Llenguatge Mariner de La Marina