EL "MANYO" DEL BALL DE GITANESDE 1.884

Jaume Nord i Camats

En la transici6 politica es va produir a tot Catalunya una revifalla decelebracions festivo-populars que, com altres fendmens socials, havienquedat somorts durant el franquisme. Aquella revifalla se sustentava enels elements festius que havien perdurat durant la dictadura, alhora ques'intentava desposeir-los del cardcter oficial i se'ls dotava d'espontaneJ-tat. Calia, perd, retrobar tamb6 aquells elements perduts en el temps; peraixd es furgava en la membria col.lectiva i en la lletra impresa.

Aparegueren publicacions que donaven fe d'un passat lidic.Sovint els elements festius retrobats servien de motivaci6 per rellangar

unes festes que aviat toma en a ser populars. El Camaval, com a festa deles festes, va agafar molta forqa arreu.

A Mollet del Vallds la recuperaci6 del Camaval va prendre un patr6gendric d'arribada amb preg6, rua, balls de mdscares i judici i mort d'unCamestoltes encamat en una disfressa. Van quedar al marge el Ball deGitanes, que en altre temps n'era hegemdnic, el ball del Barril6 i altresparticularitats. Entre l98O i 1983 es va configurar I'esquema basic de lacelebraci6 del Camaval tal com es viu ara.

Nom€s al programa de Camestoltes de 1982 (fi9. l) va existir un ti-mid intent d'enllag amb la festa de ddcades precedents. S'hi prograrnavauna Ballada de Gitanes per dissabte al vespre, i tambd hi figuraven unesfotograhes dels anys 1929 i 1945, i una cita extreta de "L'Aveng" quedeia textualment:

Caro Baroja, en el capitol IX del "Carnaval" ens descriu el Ball deGitanes del Vallis, concretament de Mollet. Hi inteflenien un conju deparelles representants (la colla) precedides pel "Manyo",entrado en aiios vestido de arlequin, que se distinguia potdc imprLrvisa, i6n poitica que lcnia. Detrds iban, saltando tamhien, J,,s

t03

hombres ton talzas de piel, ctncerros en la (i lutd t larllos :urriagos en

las manos... denominados "Diahlols"....

Es tractava d'una descripci6 del Ball de Gitanes i la terminologia em

prada era coneguda, perd l'existCncia d'un personatge amb el nom de

"Manyo" era una novetat. Calia buscar m6s a fons la presdncia i caracte-

ristiques d'aquella figura.

La cita del Programa del Camaval de l9tj2 venia d'un article intitulat"Els Camestoltes a Catalunya" del vilanovi Bcnvingut Moya' aparegut al

nimero 24, de febrer de l98O de "L'Aveng", Revista d'Histdria. En

aquest article I'autor completava la descripci6 amb els pe$onatges que

intervenien en el ball: un vell, una vella i uns nuvis. Deia, a mds a mds'

que Caro Baroja havia obtingut la intbrrnaci6 d'un article de Francesc

Maspons i Labr6s intitulat Ball dc Gitetttcs en lrt l'allis publicat I'any1881 a Mis(eldnid Folk l6rita. Moya comparava el personatge del"Manyo" a altres que obrien les representacions de Carllaval i li atribuia,segurament basant-se en la capacitat d'improvisaci6 pobtica que tenia, el

serm6 o preg6 d'inici de les festes. A mes, denominava per extensi6 el"Manyo'com a [igura del Ball de Citaner rlel Vallbs

La leclura directa del lext de Julio CaIo Baroja. en el capitol lX de ElCarnaval. Anilisis hist6rico-cultural, intitulat Mas(arodcts catalanasaporta m6s informaci6 sobre la ballada de Gitanes del dilluns de Camavalde 1882. Fa una descripci6 mes acurada dels penonatges que hi interve-

nicn, del ritual de la festa, de ies colles que hi prenien part, tres de Molleti cinc de fora; a m6s d'esmentar ballades de Gitanes d'altres temps i al-tres indrets. En relaci6 al "Manyo" diu nofies: "La prc.edia el "Manyo''tlarulo brincos \ (ahriolats. El "Manyo" era un hombre enoado en aiios,restido de arlequin, que se distinguia por la .'apa(iddd de improNisaci6npo'tica que tenia".

Calia anar directament a les fonts oriEinals, a Misceldnea Folk-l6tica,editada l'any 1887, de la que sortosament se n'havia fet una edici6 facsi-mil I'any 1981, amb prdleg de I'antropdloga Josefina Roma.

Mistelcinca Folk-torita recollia un \eguil de treball\ presenlals a laSecci6 de Folklore de I'Associaci6 d'Excursions Catalana per un grup

d'estudiosos que reconien, al darrer terq del seSle XlX, diferents indtetsdel Principat cercant tot alld que perdurava del folklore catale. Es tracta-

va d'enllagar arnb el passat. Era I'dpoca de la Renaixenga.

Dins de I'Associaci6 Catalana d'Excursions s'aplegaven un seguit de

persones desitjoses de connectar amb les veritables arrels del pais, per di-

t04

CARNESTOLTES I982

r 6'a p6 e.ctdrta h3ru

Les llanses deGarnesloltes

8nr dcsdu .t B.t de

lb .oi,) prcceddas Pe, .M3nyo, . !ir.q0'n quc ae diiquia por

3Atr O€ DTSFRESSES rmenirai

orsaiira comrsr6 d. c.Drdbr ,ocna Aturi.m. d. Mo[.r

'hl vdta.

Progromo dels octes del

Reproducci6 del programa de Came(olre\. de tany 1982.

fondre les despr6s entre la gentbitants de les zones rurals sense

de ciutat mancada d'arrels i enffe els ha-

conscicncia de tenir-les.

L'Associacid Catalana d Excursions. que mds tard integraria el Cenlre

Excursionista de Catalunya, va cont buir al desenvolupament de dife-

rents disciplines i a la seva difusi6, perb va ser en el camp dels estudis

folkldrics on potser m6s va destacar. Pels seus reballs de camp compta-

ven sovint amb el suport d'erudits locals.

Francesc de S. Maspons i Labr6s, president aleshores de I'Associaci6

d'Excursions Catalana, va fer una detallada descripci6 del dilluns de

Camaval de 1884 a Mollet del Vallis, en I'article Ball de Gitanas en lo

Va As,llegit a la Secci6 de Folklore de I'Associaci6 d'Excursions

Catalana i publicat posteriorment a Misceldnea Folk-16rica'

Maspons va fer en vint-i-set plgines una exhaustiva relaci6 del que va

veure i escollar aquella tarda a Mollet

A la plaEa (€s de suposar que es rcferia a la plaga del l,ercadal) hi van

ballar iuit coltes: fadrins del Arrabal de vilanova.le la Roca, casats del

mateix Arrabal. Montmel6, Martorcllas, Parets i tres de Mollet, la de

Bair, Id de , an Mcnna i la de la Tenda

Hi descriu tot el ritual de la prdpia ballada i dels preparatius, el ves-

tuari de tothom que hi participa, les mrisiques, les danses, els instruments,

els penonatges i les seves funcions". Tota la terminologia prdpia de la

f'est; hi td la seva explicaci6: Colla' Diablots, Forquetas, Vell, Vella,

Nuvi de devant. Nuvi de detr6s, vestidoras, Nuvi major' Passeig, Manyo

En un dels primers fragments el cronista exposa les circumstencies

que en que es va produir la visita a Mollel:

"Els actius delegats de la Associaci(t el'Excursions Calalana en

Mollet, D. Pere Altisench ! D. Vicens Pldntada, tdren invitdrla' era d

I'any 1t384, d assistir (i ta Jbsta de .lit balt, que ft lloch en lo dilluns de

Carnesk)ltas. Que la Associaci' va acceptarho ab gust 6 hi va assitirhi,

no cal dirho, sapiRuent tothom, (om sab, ta afici' de la mateixa al trd-

hall, y al estudi A investigaci6 de tot lo que puga afavorir al obiecle pera

que Jbu c'reada" .

La vdlua i el nombre de membres de la comissi6 que rcpresentava

I'Associaci6, demostren I'interes d'aquesta per condixer el que anomena-

ren un veritable tresor del folklore' en una comarca tant a prop de

Barcelona com 6s el Vallds.

r06

"Aixi es que va sortir en lo tren de la una de la tarde de dit dia, per Iavia de FranEa, sec(i6 del Interior, una Comissi6 composta de D. ValentiAlmirall, D. Ramon Arabia, D. Roman Arnet, D. Joseph Bar(on, los ger-mans D. Joan y D. Enrich Br , D. Fta cisco Llorens y Riu, lo delegat enTortosa, D. Daniel Olesa, y I'infrascrit, 6 qui encarregdren sos com-panys la redacci6 del acta. En Mollet hi trobdrem tambe, esperantnos, aldelegat en Granollers D. Dionis Puig .

La descripci6 de I'ambient d'aquella tarda al poble i a la plaea en con-cret demostren l'important paper que jugaven en la vida social de la co-marca les ballades de Gitanes en els dies de Camaval. Cal tenir en comp-te que Dijous Gras comenqaven les ballades i pel sistema de I'intercanvide visites cada poble comptava amb I'actuaci6 de moltes colles convida-des. Maspons recolli tesrimoni de qui afirmava haver vist a Mollet vint-i-una colles forasteres.

"Tant bon punt f6rem d la Estaci6 de dit poble, pogu4remcow4nce' ns ja de lo popular que es Ia referida festa. De gom a gom que-dA pbna de la gent que hi anara no sols de Barcelona, sin6 tamb6.le totslos altres pobles de la comarca; y llensant una mirada per tot arreu, perentre'ls caminals del ja verdejant blat, 6 de las llavoras desfulladas y se-cas salzeredas, no s'veyan mis que currias de llargas comitivas, totasalegres j animadas t cada volta mAs espessas, que s'dirigian d Moltet,ah una gatzara y broma quc tot ho animava.

Mes si alli d la Estaci4 hi ha|ia moviment J vida, no compon res perla que hi havia en la plassa. Era plena d'una gentada inmensa: s'harienguarnit grossas bastidas per sas quatre bandas, de sis rengles de banchscada una, que anavan formant escala, deixant al mitj un ample y quadratespay, vohat d'amplas escalinatas, en las que s' hi agitaran d centenarsde caps y era inmensa la bellugadissa. Los caffers que hi donan, los bal-cons, finestras y fins los terrats eran plens de gom d gom; j sobreixia tottant de genl, que mollas personas se tinguiren de quedar d fora.

Acompanyats de nostres delegats y d'una Comissi6 de personas delpoble, amigas, que tambe vingAren A ribre'ns, nos instaldrem en lo llochque acptessahent nos havidn preparat,

Desde alli, dominant tota la plassa, feya all6 un {ecte magnifich. Totde prompte calld una mica la inmensa enrahonadissa que s'hi movia, yaparegulren, precedits del agutzil, lo senyor Arcalde, lo Jutge Municipaly lo Jefe de Carrabiners que ocupdren la presidencia, al enfront nostre" .

10'7

Al cap d'una po(:a estona se senli una llun)'ana mrsica que s'andacostdnt depressa, y als seus acorts, per un costat, vistosa j ab bon ayte,entrd la primera Colla d plassa.

La festa comengava i algf amb prou coneixement del ritual devia anarinformant al cronista ia la resta de la comissi6 del que anaven veient, si-tuant cada cosa al seu lloc, puntualitzant el que calia. Aixi la crdnicaapona la clau sobre la sinpularitat del Manyo.

"Se tlona lo nom de Colla al dplech de parcllas d'un mateix poble,que ixen d formar lo ball. Era la del Arrabal de Vilanova.

Va ressonar un aplauso Reneral. A davant hi anava, tot fent salts y ca-brk;las, urt home ja entrat en anls, vestit d'arlequi, aix6 es, de grttch y

Es co egut pq lo Manyo, y es \iehi de Mollet. Es un tipo verdaderament populat': no hi ha dol ni festa en que o siga conri.lat, improvisallargas tiradas de \tersos, y sempre porta la broma d las cdsas; alt6 si,tant bon punt sab que hi ha un malalt en alguna d'ellas, J es menesterqui'ls ajude peta conrear la terra, 6 se'ls esdevt una desgracta, 6 d'unamanera 6 altra s'ti de soc6rrer ti n'algi, ell, tot desseguida, vd de vehien vehl, avisa lo que s'tt de fer, recull los diners, 6 la gent, y tothom ahgust li dona t- ajuda, tal com ell proposa: tanta es la confiansa que li ti-

El Manyo no era. tal com s havia afirmat. un personrlge del Ball de

Citanes de Mollet. com ho eren els Diablots iel Vell i la Vella. Trmpocexercia les funcions de pregoner. Es tractava d'una persona que devia te-nir aquest sobrenom i que pel que es desprCn del text, em un home en-tranyable que en aquells moments dinamitzava la festa tot fent de mestrede cerimdnies, en aquell Mollet rural que s'atansava als dos mil habi-tants. Encam hi ha a la crdnica una altre fragment que reafirma la desvin-culaci6 del Manyo com a personatge del ball de Gitanes.

"Totas (les colles) entraren als acorts de la misica, ab lo Manyo tidevant, fbnt arlequinadas, si bA que est personatje hi es d(i.lental: ab loVell y la Vella, y las vestidoras; totas farcn lo Passeig, balldre la jota,Ia contradansa y los balls de figuras, y en totas hi haguA lo.s o-il.r, ri.rca.s,cigarros, confits y aplausos explicats, salt,o d una que per no estar benensajada, d causa del poch temps ab que s'ho va pendre, li fou (ridat perlo pihlich lo terrible <'rit de "Pega" , al qual la Colla deu retirurse" .

t{)8

A Ball de Gitanas en lo Vallls Francesc Maspons va fer tamb6, a par_tir de les informacions recollides aquella tarda de 1884, una molt comple_ta descripci6 del que eren i havien estat els balls de Gitanes a tot elVallCs. A la mateixa Misceldnea Folk-l6rica hi ha un altre article deValenti Almirall en el que tot partint del que havia observat com a mem_bre de la Comissi6 desplagada a Mollet, feia una sErie de consideracionssobre el ball en general i el ball de Gitanes de Mollet en concret.

BIBLIOGRAFIA I DOCUMENTACI6

-MOYA, Benvingut, Eis Carnestohes aCatalun a..L'Aveng, ne 24, Barcelona. fe_brer 1980.

-CARO BAROJA, Julio, El Camalat, Andtisis hist6r.ico-cuhur.al,-taurus, Madrid.1983.

-Vy.AA., Misceldnea Folkldtica, Otaneld, F,ditor, Barcelona, 1981.

-AMADES, Joan, Co'umai CahtA, Satvat, Barcetona, 1950_1956,5 votums_

-Prcgrames d'actes dels Camestottes de Mo et det Va es dets anrs t9AO, tg\t,1982 i 1983

-Diversos fulls ciclostilats de les Comissions Organitzadores del Camesroltes deMollet dels anys 1980, l98t i t982.

l09