Embed Size (px)
Citation preview
«Hem de trobar remei a tots els mals queens afligeixen i aquest remei està en les nos-tres mans: és l’educació». Així pensava Atti-lio Bruschetti Mariotti (Bolonya, . Bar-celona, ), un filòsof regenaracionistaitalià que pregonava una educació basadaen l’amor i la convivència, i una escola sen-se càstics, insults ni amenaces on no sols esdevia conrear la inteligència, sinó també lavoluntat, i els sentiments.
Xàtiva va tindre la sort que Bruschetti escasara amb una rica vidua del poble, CarmenPérez Pascual, i tots dos dedicaren la seua for-tuna a portar a la pràctica les idees d’aquestdefensor de la fraternitat internacional quepregonava que educar «és traure fora el mi-llor que existeix ocult en el fons de l’ànima».I així va ser com a l’aleshores barri de llau-radors de Sant Pere, un dels més humils deXàtiva, la fundació de beneficència docentPérez Bruschetti alçà la primera escola pú-blica del municipi fa ara anys.
Homenatge a un filantropDon Attilio, «com encara coneixen a Xàtivaa aquest filantrop», recorda Miquel Signes,actual director de l’escola, «va ajudar mol-tíssim als demés», cosa que explica que hajapassat a la història com el gran benefactor
de la capital de la Costera, que en agraïmentel va nomenar fill adoptiu i va acordar ins-taurar el de maig com el Dia del Brus-chetti, a més de «batejar» el col·legi amb elseu nom. El centre està enclavat al jardí que
el matrimoni donà a la ciutat i que malgratque porta el nom de Carmen Pérez, per a totsels xativins és el «del Bes». Originalment era«del Vers», perquè diuen que a l’ombra delsseus arbres Don Attilio li llegia poemes a la
seua dona, però per homonímia ha passat aser conegut com el «del Bes».
El CEIP Attilio Bruschetti té aquest cursuns alumnes, des d’Infantil anys finsa è de Primària, que estudien en valenciài un claustre format per docents. LolesChirivella, mestra i antiga alumna del Brus-chetti, coordina la comissió del aniver-sari. Explica que el centre obrigué les por-tes a l’octubre de però la inauguracióoficial no va ser fins el maig de .
Per això, el divendres encetaren unes ce-lebracions que acabaran el pròxim maig enles que tota l’activitat del curs girarà al voltantd’aquesta conmemoració. Dibuixos del jardíi de l’escola, la falla del col·legi, articles a la re-vista del centre, xarrades, concursos de na-rració i poesia oberts a totes les escoles, i unavolta a peu formen part del calendari del aniversari. La festa acabarà amb una exposicióde fotografies antigues d’alumnes d’aquestesset dècades i mitja de l’escola de Don Attilio.
Els xiquets i xiquetes que estudien aquest curs, des d’Infantil fins a Primària, al CEIP Attilio Bruschetti de Xàtiva, en la foto de família que s’han fet pel setanta-cinc aniversari.
El CEIP Attilio Bruschetti de Xàtiva està de festa. L’escola pública del barri deSant Pere, la més vella de la capital de la Costera, celebra els seus setanta-cincanys d’història recordant Don Attilio, el filantrop que la va fer possible
Xàtiva celebra els 75 anys de l’escola de Don Attilio
Els xiquets i xiquetes dels cincs col·legis i els alumnes del Centre Ocupacio-nal de l’IVADIS de Benicarló (foto) han celebrat el Correllengua. A més, el
CEIP Mestre Caballero d’Onda ha viscut al pati de l’escola la fira d’aquestmunicipi. També podeu veure els guanyadors i guanyadores del premi de di-
buix escolar que ha organitzat El Corte Inglés en homenatge a Jaume I.
�
El espacio departicipación �3 aula
EL MERCANTIL VALENCIANO
El claustre de professors de l’escola més antiga de Xàtiva al Jardí de Carmen Pérez.
Els actes inaugurals del 75 aniversari delCEIP Attilio Bruschetti començaren el passatdivendres amb un concert de la OrquestraJuvenil de la societat musical La PrimitivaSetabense, coneguda popularment com «LaVella» de Xàtiva al jardí on s’alçà l’escolamés antiga de la capital de la Costera. Caldestacar que alguns dels joves interpretsd’aquesta formació han crescut a les aulesd’aquest col·legi del barri de Sant Pere.
Als acords de «La Vella» �
Concert inaugural
EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA
Rafel Montaner VALENCIA
CEIP ATTILIO BRUSCHETTI
CEIP ATTILIO BRUSCHETTI
AGU
STÍP
ERAL
ESIB
ORR
A
GUIES VISUALS
La Fruita�2
MIÉRCOLES, 28 DE OCTUBRE DE 2009 # NÚMERO 401
Suplemento escolar
MIÉRCOLES, 28 DE OCTUBRE 2009 | Levante EL MERCANTIL VALENCIANO
Llevat del platan, què és el rei dels xiquetsal ser fàcil de pelar i d’agradable sabor, costaconvencer als menuts a que s’acostumen amenjar fruita. De vegades és tot un maldecapfer que els xiquets i xiquetes deixen de ban-da flans, iogurts i altres productes làctis i trienuna fruita de postre. La pell, les llavors, el sucque xorra i els embruta les mans, etc... juguenen contra.
Malgrat tot és necessari, pels beneficisque comporta per a la salut, que a totes les ca-ses s’escolte el crit de guerra de que «Ja és horade menjar més fruita!» Els nutricionistes re-comenen que la canalla menje almenys trespeces de fruita al dia al desdejuni, el dinar oel sopar, o fins i tot entre hores com un ape-ritiu que ajuda a combatre la fam al mateixtemps que ens aporta energia.
Són moltes les raons per a que la fruita nofalte a la taula. Entre elles, una de ben gran:El dèficit de vitamina C redueix la resistència
a les infeccions. I on tenim el millor remi aaçò? Exacte. En la fruita. De fet, l’abundànciavitamínica és un dels principals senyals d’i-dentitat de qualsevol fruita.
Així, ara que estem a l’estació dels refredats,cal saber que totes les fruites d’hivern són moltriques en vitamina C, especialment els cítrics,que constitueixen la primera font d’aquestavitamina, a excepció del kiwi que concentrala major quantitat d’aquest nutrient. I nooblideu, que convé no excedir-se en el pelatde la fruita, ja que la part més externa, just da-vall de la pell, és la que té més vitamines.
Si vols criar-te bo i sa, tres voltes al diafruita has de menjar. Divertida, sucosa i de mil colors, a la taula no ha de faltar
«És hora de menjarmés fruita!»
NUTRICIÓ
Rafel Montaner VALENCIA
MAGRANA (granada)Temporada: Setembre, octubre i novembre. Collita nova: Agost.
CIRERA (cereza)Temporada: Maig, juny, i juliol. Collita nova: Abril.
MADUIXA (fresa)Temporada: Febrer, març,abril i maig.
PRUNA (ciruela)Temporada:
Juny, juliol i agost. Collitanova i vella: Maig isetembre.
MANDARINATemporada: Novembre, des-embre, gener, febrer i març.Collita nova i vella: Abril i oc-tubre.
CAQUITemporada: Octubre, novem-bre i desembre. Collita nova ivella: Setembre i gener.
NISPRO (níspero)Temporada: Abril i maig. Collita nova i vella: Març ijuny.
CODONY (membrillo)Temporada: Agost i setembre. Collitanova i vella: Juliol i octubre.
A CADA FRUITA, LA SEUA ESTACIÓ
2 aula Recursos didàctics (2)ILU
STRACIO D
E MA
RTÍ FER
RER
PER A SABER MÉS
� L’escola contra l’obesitat infantil de Consumer ofereixconsells per a fer que la fruita els agrade als xiquets.http://obesidadinfantil.consumer.es� El portal dedicat a la alimentació del Ministeri de MediAmbient i Meri Rural i Marí està ple de recomanacionsinteressants per fomentar el consum de fruita entre elsescolars. http://www.alimentacion.es � Altre enllaç que no cal perdre de vista és el del’estratègia «Naos» que promociona hàbits de vidasaludable. http://www.naos.aesan.msps.es
EN INTERNET
MELÓ D’ALGER(sandía)Temporada: Juny, juliol iagost. Collita nova i vella:Maig i setembre.
TARONJA (naranja)Temporada: Novembre, desembre, gener, febrer, març i abril. Collita nova i vella: Octubre i maig.
POMA (manzana)Temporada:Agost, setembre, octubre, novembre, desembre i gener. Collita nova i vella: Juliol i febrer.
PLATAN(plátano)Tot l’any.
RAÏM (uva)Temporada: Setembre,octubre, novembre i desembre. Collita nova: Agost.
TARONJAROJA
(naranja sanguina)
Temporada: Gener, febrer,
marçi abril.
ALBERCOC (albaricoque)Temporada: Maig, juny, julioli agost. Collita nova i vella:Abril i setembre.
GERD (frambuesa)Temporada: Juny, juliol iagost. Collita nova i vella:Maig i setembre.
COCOTemporada: Gener, febrer,març, abril, maig i juny.
XIRIMOIES (chirimoya)Temporada: Octubre, no-vembre i desembre. Collitanova i vella: Setembre i gener.
KIWITemporada: Octubre, novembre, desembre, gener,febrer i març. Collita nova i vella: Setembre i abril.
GROSELLATemporada: Juliol,
agost i setembre.
BRESQUILLA (melocotón)Temporada: Maig, juny, ju-liol, agost i setembre. Collitanova i vella: Abril i octubre.
MELÓ DE TOT L’ANY (melón)Temporada: Juny, juliol,agost i setembre. Collitanova i vella: Maig i octubre.
FIGA (Higo)Temporada: Juliol,agost i setembre.Collita nova ivella: Juny ioctubre.
PERATemporada: Juliol, agost, setembre, octubre i novem-bre. Collita nova i vella: Junyi desembre.
LLIMA (limón)Temporada: Novembre, des-embre, gener, febrer, març imaig. Collita nova i vella: Oc-tubre i juny.
aula 3Levante EL MERCANTIL VALENCIANO | MIÉRCOLES, 28 DE OCTUBRE DE 2009
El espacio de participación
LA LLENGUA CORRE PER BENICARLÓ
�Los centros educativos o instituciones que quieran mostrar sus actividades en este espacio pueden enviar fotos y un texto explicativo a [email protected]
El d’octubre els alumnes de r i t deprimària de tots els centres educatius deBenicarló, així com del centre ocupacio-nal Ivadis, hem tornat a participar en elsactes de l’arribada de la Flama del Corre-llengua al nostre poble. Un company de cada escola ha fet la lec-tura del Manifest del Correllengua (foto
de dalt a la dreta) per demanar que lanostra llengua siga present a tot arreu.Després el grup Visitants han represen-tat l’obra «Joanot i Carmesina», que haestat molt divertida, sobretot la cercavilapels carrers Major i Sant Joan. Finalment hem encès les flames per afer-les arribar a cadascuna de les escoles
que hem participat al Correllengua: el CP Marqués de Benicarló, el CCLa Consolació, el CP Eduardo Ródenas,l’Ivadis, el CP Ángel Esteban i l’última lanostra, la dels alumnes del CP FrancescCatalà (imatge de l’esquerra).Quan la nostra flama ha arribat a l’escolaha estat rebuda per tots els companys al
pati i amb l’acompanyament d’una mu-sica tocada pels companys de è a basede timbals. Hem penjat el manifest al’entrada a l’escola per manifestar la nos-tra voluntat de seguir estimant i utilit-zant la nostra llengua.Alumnes de 4t de primària del CP MestreFrancesc Català EL BAIX MAESTRAT
Premios de dibujo de El Corte Inglés El viernes 23 de octubre tuvo lugar en El Corte Inglés de avenida de Francia
la entrega de premios del XXIV Concurso de Dibujo El Rey D. Jaime visto porlos niños. Arriba aparecen todos los niños y niñas galardonados con los pre-mios con que está dotado este concurso: tres grandes premios, y los 1º, 2º y 3r
premio de cada curso desde primero de primaria hasta segundo de ESO. El Corte Inglés VALENCIA
�
La Fira d’Ondaarriba a l’escola
La Fira ja ha arribati a l’escola ho hem celebrat.Els bous al pati hem torejat,i el típic berenar s’hem menjat.Les mares el passadísamb coets han ornat,i la Fira ha començat.CEIP Mestre Caballero LA PLANA BAIXA
�
L’expulsió dels moriscos el va mar-car una fita clau en la història valencianade la qual enguany es compleixen quatre-cents anys. La influència del passat moriscvalencià encara és possible adivinar-la avuidia en diverses tradicions, conreus, mots…I una de les mostres d’aquest passat la po-dem trobar en la figuera, un arbre que elsconversos valencians tenien en gran esti-ma.
El pròxim número de la revista Mètode,que eixirà en breu, dedica un interessant do-cument a aquest arbre, per mà de Ferran Zu-rriaga, titulat «Les esponeroses figueres: En
el aniversari de l’expulsió dels moris-cos».Segons explica l’autor de l’article, a prin-cipis del segle XVII, el conreu de la figueras’havia estés per totes les comarques va-lencianes. Anys després, cap al , jadesprés de l’expulsió, aquest escenari haviacanviat i quedaven pocs camps dedicats alcultiu d’aquest arbre. Segons Zurriaga,«l’expulsió dels conversos també havia ex-pulsat les figueres».
No obstant açò, algunes zones van con-tinuar la tradició morisca i van mantenir elcultiu d’aquest arbre fins a mitjans segle XX.És el cas de les comarques de la Marina Bai-xa, el Baix Vinalopó, el Baix Segura o el Campde Túria, on es podien trobar figuerars es-pecialment a localitats com Olocau, Casinosi Llíria.
Un fruit apreciatLa figuera (Ficus carica L.) és un arbre olo-rós, de fulles aspres i caduques. Sovint, po-dem trobar-la a dalt de murs o llocs de di-fícil accés com els campanars i torres de lesesglésies. Les seues llavors arriben aaquests llocs a través dels ocells que men-gen els seus fruits. La figa és un fruit carnós
i dolç. La seua pell pot ser de color verdós,morat o negre en funció de la seua varietat.
Segons l’article de la revista Mètode, lesclasses més assenyalades eren les blan-quetes de les valls de les muntanyes de Por-taceli, tot i que les que ocupaven els planseren les verdaletes, majoritàriament per alcomerç. Altres varietats que es podien tro-bar eren les negres, les napolitanes, lesmartinenques o les gironetes, entre moltesaltres.
Després de la recol·lecció, les figues estriaven, s’assecaven i es guardaven en ca-bassos o cofins a casa, per vendre-los o re-galar-los en les vespres de Nadal i Capd’Any. Una fruita que va arribar a ser un bémolt preuat a les nostres terres i que ara Mè-tode recupera per al seu número de tardor.
«Mètode», la revista de divulgació científica de laUniversitat de València, publica un suggerentarticle sobre la figuera al seu número de tardor
MIÉRCOLES, 28 DE OCTUBRE DE 2009 | Levante EL MERCANTIL VALENCIANO
4 aula La página verde
Anna MateuCAP DE REDACCIÓ DE LA REVISTA «MÈTODE»
EL RACÓ DEL BOTÀNIC
L’arbre delsmoriscos
LLIBRES
Dos germanets seduïts pel xocolate,una jove amb sabates de cristall, una don-zella de cabells llarguíssims, una prince-sa i set nans, i una altra adormida per en-canteri, són alguns dels protagonistes dels
contes més conegutsdels germans Grimmque Edicions Bromeraha recollit en aquest lli-bre. La novetat d’aques-ta selecció radica enque, gràcies a l’adapta-ció al valencià que ha fetJosep Franco, podemveure parlant en la nos-tra llengua a Hansel iGretel, a la Ventafocs, a
Blancaneus o a la bella dorment. Els ale-manys Jacob i Wilhem Grimm eren doscatedràtics de Filologia alemanya que alsegle XIX recopilaren més des contesi llegendes de la tradició oral del seu paísque s’han convertit en clàssics mundials.
Blancaneus i elsastre valentaprenen valencià
El pasado sábado numerosos expertosdel mundo de la educación y las nuevasTecnologías de la Información y la Comu-nicación (TIC), se reunieron en el ColegioJulio Verne de Torrent, para compartir co-nocimientos y experiencias en el uso de lasTIC en el aula. Tras la inauguración de laJornada por parte de la alcaldesa de To-rrent, Mª José Catalá, tuvo lugar la inter-vención de la directora de la División deFinanzas y Local de Google España, OlgaSan Jacinto, que mostró cómo se puedenmantener comunicaciones fomentando lacolaboración y el intercambio de conoci-mientos con cualquier parte del mundo através de internet.
Hoy en día ya no existen barreras que di-ficulten el flujo de información, los niñosson nativos de las nuevas tecnologías, conlas que se sienten familiarizados y cómo-dos, ventaja que el mundo educativo debeaprovechar para motivarles en su apren-
dizaje y obtener mejores resultados. Porotra parte, el director de programas aca-démicos de Microsoft, Alejandro Borges,presento sus nuevos proyectos traspor-tando a todos los asistentes al futuro. Porunos instantes se vivió la sensación de es-tar viendo una película de ciencia ficción,pero lo que allí se vio era una realidad queen un breve periodo de tiempo formara par-te de nuestra vida cotidiana. Una realidada la que los centros escolares no pueden re-sistirse, por lo que tendrán que adaptarsea los cambios de la sociedad a través de unatransformación en la Educación.
Jornadas prácticasMuchas de las herramientas tecnológicasy recursos de uso educativo se mostraronen los talleres y experiencias en la que losdocentes de los diferentes centros de Gru-po Sorolla y los especialistas en TIC y Edu-cación mostraron de forma eminente-mente práctica. Ignacio Nebot, Vicerrec-tor de postgrado en la Universitat de Va-lencia, destaco la importancia de este tipode iniciativas para el desarrollo de la apli-cación de las TIC en el aula, y apeló a la ne-cesidad de fomentar la vocación entre elalumnado hacia las profesiones de inves-tigación y desarrollo de las nuevas tecno-logías.
La principal conclusión de la Jornada fueque la Educación debe evolucionar en la di-rección de la sociedad hacia una nueva era.Las nuevas tecnologías ofrecen infinidad deoportunidades, recursos… que aplicán-dolas adecuadamente hacen más atracti-va la forma de enseñar. Los alumnos ya co-nocen estas herramientas, porque las TICforman parte de ellos. Son los docentes losque deben aplicarse y aprender a utilizar-las sacándoles el máximo partido.
Educaclic reúne a 200docentes en Torrent
A PARTIR DE 8 ANYS
�Autors: Jacob i Wilheim Grimm. Adaptació alvalencià: Josep Franco. Il·lustracions: Miquel Nolla.Editorial: Edicions Bromera. Col·leccio: El MicaletGalàctic. Sèrie Crema. Número: 146. Pàgines: 152.Preu: 7,95 €
«HANSEL I GRETEL I ALTRES CONTES POPULARS»
Las nuevas tecnologías ofreceninfinidad de recursos que aplicándolosadecuadamente hacen más atractiva laforma de enseñar
El mundo educativo debeaprovechar que los niños son«nativos» digitales paraintroducir las TIC en las aulas
NUEVAS TECNOLOGÍAS Y EDUCACIÓN
Aula VALENCIA
Profesores ante una pizarra digital.
COLEGIO JULIO VERNE
La figuera («Ficus carica L.») és un arbre amb una llarga tradició al nostre territori.
«MÈTODE»/VALENTÍN RODRÍGUEZ
La figuera es troba des de la més llunyanahistòria a l’Àsia occidental i al nord d’Àfrica.Va ser un dels primers arbres fruiters quevan ser introduïts al sud d’Europa. Ja a l’anti-ga Grècia alguns autors la mencionen alsseus escrits, com Teofrast, Dioscòrides i Ho-mer a l’Odissea. La figuera es relaciona ambla fertilitat i la fecunditat. Per això es diu queels romans plantaven una figuera en cons-truir una nova ciutat. L’expulsió dels moris-cos d’Espanya fa cinc segles va significar la fidel cultiu de la figuera a la majoria de les co-marques valencianes.
Arrelat a la història�
Sabieu què...?
http://www.metode.cat
