1

Nº 51 Desembre de 2009

EL MES DE DESEMBRE A CATALUNYA

El mes de desembre s’inicia a la tardor que, tal i com ja varem comentar en el Butlletí anterior, comença el 23 de setembre i acaba dintre de l’ hivern, estació aquesta que te el seu inici el dia 21 d’aquest mes. De les diverses festes i diades que se celebren a casa nostre ens plau de comentar avui:

El Nadal És la festivitat cristiana que comprèn el temps entre l'advent i l'epifania. És, juntament amb la Pasqua, la festa cristiana més important. En ella, se celebra el naixement de Jesús. De les esglésies cristianes, la Catòlica i la Protestant celebren el Nadal el 25 de desembre, la tradició afirma que des de Liberi I, (352). L’Església Ortodoxa , en canvi, el celebra el 7 de gener, ja que no va acceptar el calendari gregorià que va reformar el calendari julià de l'època romana. Malgrat el seu origen marcadament religiós, el Nadal ha esdevingut una tradició que se celebra arreu del món, fins i tot per gent que no pertany a aquesta religió, com és el cas de la Xina i el Japó. En català, la paraula Nadal ve de natalici, naixement. Els anglosaxons usen el terme christmas, que significa "missa de Crist" i en algunes llengües germàniques, com l'alemany, la festa s'anomena Weihnacht, que significa "nit de benedicció". A l'hemisferi nord coincideix amb els primers dies d’ hivern i és normalment temps d'estar a casa i en família. Dissortadament cada dia més, el Nadal està esdevenint un concepte comercial. El Nadal s'associa a un nombre ingent d'icones i símbols, com l'arbre de Nadal, els Reis Mags, el Pare Noel, el pessebre, les nadales, les estrenes, les postals de Nadal, la neu, però, sobretot, a la compra de regals. De totes maneres, també nosaltres, en aquest Butlletí de Desembre volem retre homenatge a aquesta festivitat que emplena tot el mes a les nostres terres i ho farem comentant alguns dels trets mes característics de la nostra tradició i folklore d’aquestes diades.

Els Pessebres El pessebre és la representació a la llar del

naixement del nen Jesús construïda amb molsa, troncs, suro, amb figures de fang de personatges de la vida rural. El pessebre és un dels quadres costumistes més estesos a la Mediterrània cristiana. El seu origen podria estar en les antigues creences de tenir imatges dels déus a casa com a protecció, encara que ha sofert tantes evolucions que això no es pot assegurar. A la societat tradicional Catalana el pessebre era representatiu i emblemàtic de les festes, molt abans que l'arbre de Nadal fos introduït. Història

L'origen del pessebre pot trobar-se també en les escultures i pintures que curullaven les catedrals i que servien per explicar als fidels menys instruïts les creences cristianes. Així, la primera representació data del segle II després de Crist, quan a les catacumbes romanes de Priscil·la es representava ja la Verge Maria sostenint als seus braços el nen Jesús. El pessebre més antic que es coneix data del segle III després de Crist, al monestir alemany de Füsen.

Vegeu en aquest Butlletí : � El mes de desembre a Catalunya � Noticies del Casal “Associação

Cultural Catalonia” i activitats programades

� D’altres noticies � Visitant un raconet de Catalunya � Agermanaments possibles (I) � Català a la Cuina � El raconet del lector

2

La primera representació catalana apareix a començaments del segle IV a la catedral de Barcelona. També les representacions cristianes que apareixen en forma de relleus als sarcòfags romans del segle VI que són escenes del naixement, amb els Reis, alguns animals i pastors, esculpides a la pedra. A finals del segle XIII els personatges adquireixen autonomia pròpia i passen a formar quadres dins dels temples. Va ser l'any 1223 que Sant Francesc d'Assís va fer una representació del naixement al voltant d'una menjadora d'animals –un estable semblant a aquell

en què segons el cristianisme va néixer el nen Jesús–, considerada per molts l'origen del pessebre. Al segle XVI, les autoritats catòliques més tradicionals van voler fer front a la Reforma protestant amb el Concili de Trento impulsant cultes nous, com ara una rememoració del naixement en una part de la casa. El pessebre més antic del qual es té coneixement es va fer a Praga l'any 1562. A Catalunya, les primeres figures no arriben fins al segle XVII, però al segle XVIII ja hi ha notables escultors com el murcià Salzillo, els catalans Vallmitjana i Amedeu o els valencians Josep Esteve Bonet i Josep Ginés els que crearien imatges que posteriorment servirien com a model per a altres representacions. Una particularitat del pessebre de Catalunya i al País Valencià és la figura del Caganer.

El caganer és una figura dels pessebres de Catalunya i el País Valencià, sovint amagada en un racó, darrere d'un arbust, on fa les seves necessitats a l'aire lliure. Vestit,

generalment, amb camisa blanca, pantalons foscos, faixa i barretina vermelles, sovint amb pipa. L'home que caga , l'home que fa les seves necessitats són altres noms que se li han atribuït. Actualment representa individus molt variats com ara polítics, guàrdies civils, reis mags, pare noel, monges, pastors, jugadors del Barça o l'Espanyol, bruixes, negres, legionaris romans o bombers sense deixar d'estar en la seva posició característica. El pagès no ha deixat, però de ser la forma més popular. L'origen sembla que se situa entre el canvi dels segles XVII i XVIII, en ple Barroc, un moviment cultural i artístic que es

caracteritzava per un realisme exagerat. Llavors no era només en el Pessebre sinó que s'ha trobat en rajoles que el representen explicant històries. Els caganers apareixen ja als pessebres catalans a finals del segle XVII, encara que no es van fer populars del tot fins al XIX. Ara, de bon principi la figura del Caganer no era exclusiva del pessebre. Als Països Catalans només pot trobar-se a Catalunya i País Valencià, a l'estat espanyol també a les illes Canàries, i a la Regió de Múrcia, a Portugal també és popular. Encara que no es conegui amb exactitud quina és la raó en col·locar una figura cagant, es creu que el caganer, amb les seves femtes fertilitza la terra, pel que se'l considera un símbol de prosperitat i bona sort per l'any vinent. La tradició del caganer està ben acceptada per l'Església. La gent deia que amb les seves femtes abonava la terra i així la fertilitzava per l'any vinent. Amb ell hi havia la salut i la tranquil·litat de cos i ànima que cal per montar el pessebre, amb el goig i l'alegria que comporta el Nadal a la llar. Col·locar aquesta figura al Pessebre porta bona sort i alegria; si no es col·loca, comporta desventures. Últimament es vénen al comerç figures de caganers amb imatges de personatges famosos com Barack Obama, Hugo Chàvez, Cristina Fernàndez de Kirchner i Lula da Silva. Curiosament, el caganer no és pas l'únic personatge nadalenc típic dels Països Catalans que defeca. Existeix una altra antiga tradició, el Tió.

3

El Tió de Nadal També anomenat simplement com a Tió , Tronc de Nadal , Soca , Xoca o Tronca és un

dels elements de la Mitologia catalana i una tradició molt arrelada a Catalunya. Originàriament consistia en un tronc encès -és a dir, un tió- de la llar de foc, i el regal era l'escalfor que proporcionava. Avui dia, és un tronc que sovint es decora posant-li potes i altres elements que simulen una cara somrient que sovint es corona amb una barretina vermella. Se'l fa cagar repetidament a base d'engegar-li cops de bastó alhora que se li canta una cançó tradicional, al·lusiva d'aquesta circumstància: Del fet de fer cagar el tió hi ha qui li ha posat el nom de Caga Tió , ja que diverses cançons comencen amb aquests mots, on "caga" és de fet el verb en imperatiu, però no és una denominació amb tradició. Pel dia de la Puríssima (això és, el 8 de desembre), es comença a donar menjar cada dia al Tió, i se'l tapa amb una manta perquè no passi fred a la nit. Al Tió li agraden les mateixes coses que als animals de peu rodó (excepte palla): garrofes, carabassa, etc. i verdura de poc valor: els nens de pagès no tenen, doncs, cap dificultat a l'hora d'aconseguir menjar per al Tió.

La nit de Nadal (o en algunes cases el mateix dia de Nadal), es posava el Tió al foc una estona abans de fer-lo cagar, ja que per cagar havia d'estar encès. Però avui dia, com que en la majoria de les cases no n'hi ha, ja no se'l posa a la llar de foc. Tradicionalment, el Tió mai no caga objectes grossos (aquests ja els porten els Reis) sinó llaminadures, figuretes de pessebre i alguna joguina senzilla per als més petits, així com coses de menjar i beure per als àpats de Nadal i Sant Esteve, com torrons, cava, figues seques, etc. Per indicar que ja no vol cagar res més, caga un arengada ben salada, un all, una ceba, o es pixa a terra. També hi ha llocs en què el Tió és comunal i tots els xics el poble acuden a agarrotar-lo per rebre el mateix regal. La tradició del Tió pot estar emparentada amb la de l'arbre de Nadal, ja que el Tió no és altra cosa que la soca d'un arbre que la nit de Nadal obsequia amb regals els més petits de la casa.

Una altra tradició molt escampada a casa nostra es la de la Representacions dels Pessebres Vivents Podreu trobar molta mes informació en aquesta dreça electrònica: http://www.pessebresvivents.cat/info_tona.html però tot i axis us en fem un resum a seguir:

Pessebres Vivents Barcelona Els Prats de Rei (Anoia)

Contacte : Pessebre Vivent dels Prats de Rei C/ Isidre Forn, 1 08281 Els Prats de Rei (Barcelona) Tel.: 938 680 004 Representacions : Desembre 2009: 26, 27 Gener 2010: 1, 3, 6, 10 Horari: 17:30

La Pobla de Lillet (Berguedà)

Contacte : Pessebre Vivent de la Pobla de Lillet C/ Carrilet, 19 2n 08696 La Pobla de Lillet (Barcelona) Tel.: 619 701 146 Representacions: Desembre 2009: 25, 27; Horari de 19:00 a 20:00

4

Les Gunyoles d’Avinyonet (Alt Penedès) Contacte : Pessebre Vivent Parlat de les Gunyoles; Av. Font d'en Cuscó,8; 08793 Les Gunyoles d’Avinyonet (Barcelona) Tel.: 938 970 198 / 938 970 18 Representacions :Desembre 2009: 20, 25, 26, 27 Gener 2010: 1, 3, 10; Horari de 18:00 a 19:30

Les Torres de Fals (Bages)

Contacte : Pessebre Vivent del Bages a Les Torres de Fals C/ Escoles, s/n; 08259 Fals (Barcelona) Tel.: 93 836 80 11 / 93 836 81 47 Representacions : Desembre 2009: 20, 26, 27

Gener 2010: 1, 3, 6, 10

Martorelles (Vallès Oriental)

Contacte : Pessebre Vivent de Martorelles C/ Calvo Sotelo, 22 08107 Martorelles (Barcelona) Tel.: 616 180 075 / 606 143 676 Representacions : Desembre 2009: 20, 25, 26, 27

Gener 2010: 1, 2, 3, 6* Horari a les 18:15, 19:15 i 20:15

Adaptat per a discapacitats *El dia 6 de gener no hi ha representació a les 20:15 Polinyà (Vallès Oriental)

Contacte : Pessebre Vivent de Polinyà; Tel.: 937 133 206 Representacions : Gener 2010: 2, 3

Premià de Dalt (Maresme) Contacte : Pessebre Vivent de Premià de Dalt Camí del Mig, 20 08338 Premià de Dalt (Barcelona); Tel.: 609 701 734 Representacions : Desembre 2009: 20, 26, 27

Gener 2010: 1, 2, 3

Sant Feliu Sasserra (Bages)

Contacte : Pessebre Vivent de Sant Feliu Sasserra C/ St. Pere Almató, 11; 08274 St. Feliu Sasserra (Barcelona) Tel.: 93 881 90 56 / 629 810 813 Representacions : Desembre 2009: 25 (Nadal)

Sant Pere de Ribes (El Garraf) Contacte : Pessebre Vivent de Sant Pere de Ribes C/ Major, 13, Sant Pere de Ribes (Barcelona); Tel.: 938 962 836 Representacions : Desembre 2009: 25, 26, 27, 28 Horari: a partir de les 18:00

5

Tona (Osona) Contacte :Pessebre Vivent d'Osona; C/ de la Font, 8-1008551 Tona (Barcelona); Tel.: 938 124 373 / 938 124 288 Representacions : Desembre 2009: 20, 25, 26, 27

Gener 2010: 1, 3, 6, 10 Horari de 18:00 a 20:00 (última entrada a les 20:00)

Girona Amer (La Selva)

Contacte : Pessebre Vivent d'Amer; C/ Paquito Moner, 4 1ª 17170 Amer (Girona); Tel.: 630 294 281 Representacions : Desembre 2009: 25, 26, 27 Horari de 18:30 a 20:00

Bàscara (Alt Empordà)

Contacte : Pessebre Vivent de Bàscara Pl. Major, 9; 17483 Bàscara (Girona) Tel.: 972 560 007 (Aj.) / 972 560 035 Representacions : Desembre 2009: 20, 25, 26, 27 Gener 2010: 1, 2, 3

Horari: a les 19:00

Bescanó (Gironès)

Contacte : Pessebre Vivent de Bescanó Ctra. de Dalt, 12 17162 Bescanó (Girona) Tel.: 629 724 729 / 619 586 998 Representacions : Desembre 2009: 26, 27

Gener 2010: 1 Horari: a les 19:00

Brunyola (La Selva)

Contacte : Pessebre Vivent de Brunyola Mas Can Peres, s/n; 17441 Brunyola (Girona) Tel.: 628 07 09 43 Representacion s: Desembre 2009: 20, 25, 26, 27

Gener 2010: 1 Horari: a les 19:00

Entrada gratuïta

Castell d ’Aro (Baix Empordà) Contacte : Pessebre Vivent de Castell d’Aro; C/ Les Preses, 6 17249 Castell d'Aro (Girona); Tel.: 97 281 71 79 Representacions : Desembre 2009: 25, 26, 27

Gener 2010: 1, 3, 6 Horari: a les 19:00

6

Fontcoberta (Pla de L’estany) Contacte : 17833 Fontcoberta (Girona) Tel.: 618 331 848 Representacions : (dies a concretar)

Navata (Alt Empordà) Contacte : Tel.: 972 553 641 Representacions : Desembre 2009: 26, 27 Horari: a les 18:30 i a les 19:30

Pals (Baix Empordà) Contacte: Pessebre Vivent de Pals C/ Font, 18

17256 Pals (Girona) Tel.: 972 667 494 / 972 637 380 Representacions : Desembre 2009: 25, 26, 27

Gener 2010: 1, 3 Horari de 18:00 a 20:00

Tossa de Mar (La Selva)

Contacte : Pessebre Vivent de Tossa Apartat de correus 263; 17320 Tossa de Mar (Girona) Tel.: 97 234 01 08 Representacions : Desembre 2009: 26, 27 Horari de 18:00 a 20:00

Lleida Camarasa (La Noguera)

Contacte : Pessebre Vivent de Camarasa; Pl. Major, s/n 25613 Camarasa (Lleida) Tel.: 606 863 779 / 973 420 009 Representacions : (dies a concretar)

Linyola (Pla d’Urgell)

Contacte : Pessebre Vivent de Linyola; Rda. de Sant Pau, 38 25240 Linyola (Lleida) Tel.: 609 930 663 Representacions : Desembre 2009: 26, 27

Gener 2010: 1, 3, 10 Horari: a les 18:30

Rocafort de Vallbona (L’Urgell)

Contacte : Pessebre Vivent de Rocafort de Vallbona C/ Raval 25344 Rocafort de Vallbona (Lleida) Tel.: 973 331 214 / 687 477 447 Representacions : Desembre 2009: 26, 27

Gener 2010: 1, 3 Horari: a les 18:30 i les 19:30

7

Sant Guim de la Plana (La Segarra) Contacte : Tel.: 973 550 965 / 679 481 657 Representacions : Desembre 2009: 19, 20, 26, 27

Gener 2010: 2, 3, 9, 10

Sudanell (El Segrià)

Contacte : Tel.: 973 258 189 Representacions : Desembre 2009: 19, 20, 26, 27

Gener 2010: 1, 2, 3, 6, 9, 10 Horari: a les 18:30 i a les 19:30

Tarragona La Pobla de Montornès (Tarragonès)

Contacte : Pessebre Vivent de la Pobla de Montornès C/ Major, 31; 43761 La Pobla de Montornès (Tarragona) Tel.: 977 648 050 / 977 648 012 (Aj.) Representacions : Desembre 2009: 20, 25, 26, 27 Horari de 18:00 a 20:00

Jesús (Baix Ebre) Contacte : Pessebre Vivent Jesús Crta. de Xerta; 43590 Jesús (Tarragona) Tel.: 977 502 890 / 669 558 128 Representacions : Desembre 2009: 25, 26, 27

Gener 2010: 1, 3

Una altra tradició molt escampada a casa nostra es la de la Representacions dels Pastorets.

Els Pastorets És una representació teatral típica de les festes de Nadal a molts indrets de Catalunya. L'argument combina els continguts del naixement de Jesús, la lluita del bé i del mal entre àngels i dimonis, i diverses històries i diàlegs dels pastors que rememoren el primer Nadal. Els orígens del gènere dels pastorets els trobem en els drames religiosos medievals. L'officium pastorum (l'adoració dels pastors) és el punt de partida d'antigues celebracions que els fidels interpretaven durant la nit de Nadal en les esglésies al redós de la missa del gall. Els textos més antics en català d'aquest tipus de teatre daten del segle XV, però serà a cavall dels segle XIX i XX quan apareixeran els primers textos dels Pastorets. El primer serà Los Pastorets de Betlem, o sia, lo naixement de Nostre Senyor Jesucrist de Miquel Saurina (publicat l'any 1887) i posteriorment El bressol de Jesús o En Garrofa i en Pallanga de Federic Soler "Pitarra"

8

(publicat l'any 1901). Des d'aleshores han sigut nombrosos els autors que han escrit la seva pròpia versió dels Pastorets com també són nombrosos els pobles i ciutats que els representen. La majoria de les representacions d'”Els Pastorets” són a càrrec dels grups de teatre amateur i es fan en centres parroquials, centres socials o teatres. Les versions mes conegudes dels Pastorets i que mantes vegades han servit com a base per a la confecció d’altres son:

• Los Pastorets de Betlem, o sia, lo naixement de Nostre Senyor Jesucrist de Miquel Saurina (1887)

• El Bressol de Jesús o en Garrofa i en Pallanga (drama sacre en cinc actes) de Frederic Soler "Pitarra" (1891)

• L'Estel de Natzaret (drama líric en un próleg i tres actes), de Ramon Pàmies (1907) • Els Pastorets o l'Adveniment de l'Infant Jesús de Josep Maria Folch i Torres (1916) • La flor de Nadal de Francesc d'Assís Picas • El primer Nadal dels pastors de Mossèn Rossend Fortunet i Busquests (1923) • Rosa de Betlem de Ramon Turull i Bargués (1958)

Gastronomia El Nadal s'associa també, a casa nostra, amb un bon grapat de dolços, menjars i begudes especials: el torró , el massapà , etc, o d'altres que es consumeixen amb més gana o

assiduïtat: fruita seca, cava, etc. El menú típic de la cultura catalana pel dia de Nadal és la Escudella i la Carn d'Olla de primer i Tall de segon. L'Escudella és un brou molt complert que es fa amb tot tipus de carn (vedella, porc, gallina, bull negre, bull blanc...), així com amb la tradicional pilota (Carn picada, all, julivert), patates i cigrons. De

primer, per tant, se serveix el Brou amb Galets grans (típics de Nadal) i es treu a taula tota la Carn d'Olla que s'ha utilitzat per poder servir-se acabada la sopa. De segon, segons la tradició s'ha de servir Tall, és ha dir, carn. El més habitual és que sigui pollastre o vedella al forn o a l'ast. Aquest àpat s'acostuma a acompanyar de cava o vi negre. Per postres servirem els torrons i les neules, acompanyat de moscatell.

Noticies del Casal “Associação Cultural Catalonia” Exposició Festes i Tradicions da Catalunya Del 30 d’octubre al 30 de novembre, tingué lloc a l’ “Espaço Cultural Tendal da Lapa” (rua Guaicurus nº 1100) a São Paulo, l’exposició ”Festas e Tradições da Catalunha” ,produïda pel Catalonia amb la finalitat de divulgar algunes de les mes importants manifestacions culturals da Catalunya. L’exposició, patrocinada per la Generalitat de Catalunya, consta d’uns quadres amb texts i fotografies i farà un recorregut per diversos locals de São Paulo, en el transcurs dels propers mesos, d’acord amb una programació que us comunicarem a temps per mitja del nostre lloc web www.catalonia.com.br o be dels propers butlletins. Vegeu, a continuació, les fotos de l’exposició:

9

10

Activitats programades De les activitats del nostre Casal programades per el mes de desembre, cal destacar el Concert de Nadal que farem realitzar el dia 18 (divendres) a les 9 del vespre a la Esglesia Presbiteriana Jardim das Oliveiras (Alameda Jaú, 752). El programa inclou diverses obres tradicionals del Nadal a Catalunya i al Brasil. Convidem a tots que compareixin amb els seus familiars i amics i prestigien aquest tradicional esdeveniment de agermanament que el Catalonia ofereix tots els anys als seus associats i pùblic em general.

Curs de Català Já es troben obertes les matricules per les noves classes del curs de català nivell bàsic. Horari : dissabtes de 2 a 4 i de les 4 a les 6 de la tarda. Durada del curs: 40 hores (5 mesos) Preu: R$ 360,00 en 6 quotes de R$ 60,00 (matricula + 5 mensuals) Certificat oficial de l’ Institut Ramon Lull para els aprovats al examen final. A partir del mes de febrer, a part dels cursos bàsic, intermediari i avançat que oferim normalment tindrem també um curs semi-intensiu de 10 classes de 3 hores (aproximadament 2 mesos) para els que necessitin obtenir un coneixement ràpid del nostre idioma.

11

D’altres Noticies

Referendum per l’independència de Catalunya El proper diumenge, dia 13 de desembre, es realitzen en més de 150 ciutats de Catalunya un referendum sobre l’independència. Després de prop de tres mesos de la primera consulta popular que fou realitzada a Arenys de Munt, on s’obtinguè un 96% dels vots favorables a la independència, el moviment a crescut força i ara el referendum s’esten a un nombre significatiu de ciutats distribuidas per Catalunya. Diverses organitzacions de la societat civil favorables a l’independència estan fent una gran mobilitazció para que la consulta popular del 13-D pugui realitzar-se. Aixi els ciutadans catalans amb dret a vot podran exercir plenament el seu dret democràtic de decidir sobre el desti de la nació catalana. Aquesta iniciativa és sense dubte un exercici de democracia en el seu estat més pur. Per a més informació consulteu www.catalunyaccio.org Font: diari AVUI

Restauració de la tomba de Pere II el Gran

Dijous 26 de novembre de 2009, la Generalitat ha informat al públic de l'exhumació i estudi de la tomba del rei Pere II al monestir de Santes Creus. Gràcies al seu perfecte estat de conservació, aquesta tomba oferirà informació molt valuosa sobre les característiques del monarca i la seva època.

AVUI. 27 de novembre de 2009 El govern promou l'exhumació de l'únic enterrament reial medieval català que mai no ha estat profanat Pere el Gran sortirà de la tomba Ignasi Aragay El nostre Tutankhamon és Pere el Gran -el seu cos també va ser momificat-, fill de Jaume I el Conqueridor i l'únic membre de la reialesa medieval catalana del qual es conserven intactes les restes. L'estudi d'aquestes restes permetrà, un cop definit el seu ADN, el seguiment genètic de tota la nissaga i s'espera que aporti molta informació històrica. "Tindrem un ADN amb DNI", diu la coordinadora del projecte, Marina Miquel, segons la qual, a partir d'aquí, es podran estudiar els altres enterraments de la monarquia catalana, dispersos

12

principalment entre els monestirs de Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges, situats tots en un radi de 40 quilòmetres. "Potser hauríem de començar a parlar d'una ruta reial en lloc de ruta del Cister", fa notar el director del museu, Agustí Alcoberro, segons el qual l'operació de recerca que ja està en marxa té una importància europea, atès que la majoria de tombes medievals dels monarques continentals han estat profanades en un moment o altre de la història, o van ser obertes quan no existien tècniques com les actuals. Aquest és el cas, per exemple, dels reis castellans enterrats al monestir de Las Huelgas (Burgos), estudiats als anys 40 del segle XX a instàncies del nacionalcatolicisme franquista. Una tasca col·lectiva La tasca que ara s'inicia a Santes Creus inclourà la participació de quatre equips formats per historiadors, arqueòlegs, restauradors, enginyers, arquitectes, físics, químics i altres especialistes, i té "un pressupost màxim de 700.000 euros", segons va detallar el conseller de Cultura, que espera que el cost sigui més baix. Malgrat la importància de la tasca, el departament no està per a grans despeses. TV3 ja ha començat a fer un seguiment fílmic de tota l'operació, que donarà lloc a un documental de llarga durada. No n'hi ha per menys. La bellesa del sepulcre reial gòtic, la possibilitat de reconstruir la figura d'un rei i tot el que implica una recerca col·lectiva d'aquesta mena és digne de ser explicat amb pèls, senyals i imatges. Només els primers resultats ja són espectaculars: l'endoscòpia -com si d'un embaràs es tractés- ja ha proporcionat les primeres visions del cos, mentre que l'analítica dels gasos ha identificat els elements característics d'un embalsamament: la brea, el betum, el sílice o les herbes aromàtiques. Tot plegat té, sens dubte, l'aroma de les grans descobertes. Una operació feta amb secretisme L'exhumació i estudi de la tomba de Pere el Gran s'ha mantingut durant mesos en el més estricte secret. Fins dimarts no en va ser informat el president de la Generalitat, José Montilla, i el delegat del govern català a Tarragona, Xavier Sabaté -ahir visiblement molest-, no va ser avisat fins dimecres a la nit. El conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, no va donar el vistiplau per fer pública la notícia fins a tenir totes les garanties científiques d'èxit. Per què s'ha conservat intacta? A diferència de la resta de membres de la nissaga reial catalana, l'enterrament de Pere II no ha estat saquejat durant set segles per tres factors: a causa de la banyera d'origen romà, feta amb pedra porfírica d'Egipte, que conté el sarcòfag; gràcies a la pesadíssima llosa (900 quilos) que el segella, i en tercer lloc perquè el monestir de Santes Creus va patir un període d'abandonament molt breu després de la desamortització de Mendizábal (1835). La possible reconstrucció facial Les anàlisis d'ADN de les restes del monarca permetran fer la reconstrucció facial del rei, saber les malalties que va patir, la seva dieta alimentària o les causes de la seva mort. A més, a partir d'aquest estudi es podrà fer el seguiment genètic de tota la nissaga reial catalana i, per exemple, saber si cap dels cranis de la tomba de Jaume I al monestir de Poblet és autèntic. En cas que sí, també es podria fer la reconstrucció facial del Conqueridor, pare de Pere II. La incògnita de l'aixovar A partir de la vídeo-endoscòpia practicada, encara hi ha pocs indicis per dilucidar quin tipus d'aixovar pot acompanyar les restes de Pere el Gran. S'aprecia un teixit que recobreix el cos i el que podria ser un coixí on recolza el cap. No és clar, en canvi, si el cap du alguna mena de casc. En qualsevol cas, tot el que aparegui, i en funció del seu estat, serà dipositat i exposat, un cop restaurat, al Museu d'Història de Catalunya, del qual depèn Santes Creus. Embalsamat i amb tractament imperial El panteó reial de Santes Creus és una obra artística cabdal de propaganda política de la Corona d'Aragó. A banda dels papes i alguns sobirans sicilians dels Hohenstaufen, és l'únic que disposa d'una tomba de tipus imperial, coronada per un templet com si es tractés d'una catedral en miniatura. L'embalsamament, tot i estar mal vist pel Vaticà, va ser habitual en la reialesa medieval i en el cas de Pere II potser l'hi va fer el seu metge, Arnau de Vilanova.

13

TELEVISIÓ DE CATALUNYA. CANAL 3-24 El dia 26 de novembre de 2009, Televisió de Catalunya va oferir, a través del canal 3-24, un especial informatiu molt interessant sobre el projecte de restauració de la tomba del monarca català al monestir de Santes Creus. En aquest programa, el presentador Jordi Eroles parlà amb una de les responsables del projecte, Marina Miquel, cap de l'àrea de Gestió de Monuments del Museu d'Història de Catalunya. La càrrega del vídeo pot esser lenta però val la pena esperar uns moments: http://www.tv3.cat/videos/1653109 si no aconseguiu entra-hi directament copieu aquesta adreça i enganxeu-la a La vostre barra de Internet.

Visitant un raconet de Catalunya D’aquesta feta el lloc que hem visitat es Cardona : Com anar-hi des de Vic: o podeu fer en 1 hora, 14 minuts per mitjà del C-25/Eix Transversal i C-55 son en total 71,7 km Encara que Cardona existia ja molt abans, com en testimonien les restes iberes que s'ha trobat, sempre vinculades a la riquesa de la Vall Salina, Cardona té una data de naixement documentada: el 23 d'abril de l'any 986, dia en què el Comte Borrell II atorgà la II Carta de Poblament, que actualment es conserva a l'arxiu històric de la vila. Cardona, comença veritablement en l'etapa medieval, a partir del 798 fins el segle XVI, tot el terme municipal va ser un dels indrets claus en el desenvolupament històric i social de Catalunya. Molts factors com la situació del turó del castell, la muntanya salina i la via estratègica on confluïen nombrosos camins van atorgar a la vila aquesta cabdal importància a la història de Catalunya. Així mateix, amb l'arribada de la família vescomtal d'Osona (els posteriorment futurs vescomtes de Cardona) al castell a fi del segle X, la població va prendre importància política. Aquesta família fou enormement important durant les següents generacions fins que al segle XV va ser la més decisiva després de la família reial. Els seus dominis abastaven tot Catalunya, amb 30 viles, 21 castells, 272 llocs i 4 ports de mar. Tenien doncs jurisdicció sobre un territori equivalent al 6% de Catalunya. Van ser els impulsors de la vida del castell i el cens demogràfic va créixer espectacularment. Els nobles van arribar de xic en xic a la vila, així com els mercaders, drapers i artesans. Aquesta era d'esplendor va durar fins el segle XVI, quan la família Cardona van marxar per instal·lar-se a Barcelona i Arbeca (l'actual duquessa de Cardona viu a Sevilla). El castell de Cardona fou el darrer reducte de la resistència contra la ocupació de Catalunya per part de les tropes castellanes de Felip V al 1714. El castell es va transformar en una caserna militar i la vila va restar una simple zona artesana i agropecuària, que acompanyava l'explotació salinera. Durant els segles XIX i XX van re emprendre l'activitat social i econòmica de la vila, amb l'arribada d'indústries, especialment tèxtils, i l'explotació de les mines de potassa des de l'any 1929 fins el 1991. Actualment, Cardona presumeix de ser un dels indrets més atractius, gràcies als nombrosos visitants que s'hi apropen per visitar els seus indrets únics. La visita al Parc Cultural de la Muntanya de Sal, dins les antigues instal·lacions de Mina Nieves, ens ofereix la possibilitat de conèixer els afloraments salins de Cardona i el singular patrimoni natural i material que fan d'aquest indret un lloc únic en el món. La geologia, la mineralogia, la botànica i la història tenen en aquest recinte un punt de trobada en el context de l'explotació que l'home ha fet d'aquest mineral des del Neolític fins arribar a l'explotació industrial. Vegeu a seguir un petit reportatge gràfic de la visita a la mina de sal i al castell de Cardona:

14

A continuació algunes fotos de l’interior de la mina:

Entrada a la mina de Sal

La muntanya per fora

Muntanya artificial feta de les resta de la purificació de la retirada de sal de la mina.

(actualment esta essent retirada)

Pedra de sal fora de la mina

15

Vegeu-ne ara algunes del Castell, del poble i dels seus entorns:

16

Agermanaments possibles (I) El gallec, un “portunyol”? No és cap novetat (principalment per a un lusòfon) que hi ha algunes llengües que s’assemblen tant entre si que poden fins i tot permetre una mena de “comunicació esquizofrènica”, en la qual cada parlant s’expressa en la seva pròpia llengua, però tot (o quasi tot) s’entén. El “portunyol” – per exemple – no és pas una llengua, sinó una trampa, un pont possible entre el portuguès i el castellà; no és res més sinó la suavització d’alguns trets massa característics de les dues llengües (com és el cas de les dificilíssimes nasals del portuguès i d’algunes paraules massa diferents en els dos idiomes, per exemple: temprano / cedo, luva / guante, mentón / queixo, etc.). És una solució bastant vàlida, principalment si es fa amb un mínim de respecte envers la llengua “emulada”, ja que gran part del “portunyol” no passa d’una caricatura grotesca d’uns en relació als altres. Ja he sentit de molts parlants de castellà i de portuguès que han tingut algun contacte amb l’idioma gallec una frase que comença a esdevenir un lloc comú dins la realitat lingüística sud-americana: “el gallec és el portunyol cristal·litzat”. No cal tenir gaire formació en filologia per saber que no hi pot haver res més imprecís que aquesta afirmació – i això és tan evident que passo d’explicar perquè ho és. Però el que sí que m’interessa és reflexionar sobre què ens porta a pensar que el gallec és un “terme mig” entre el portuguès i el castellà. Se sap que en algun moment històric el portuguès i el gallec havien estat la mateixa llengua, però les dues contraparts han gaudit de destins força diferents. Mentre que l’idioma de Camoens es va consolidar com a llengua d’un estat (de més d’un estat, de fet), el gallec es va haver de conformar amb ser una província de l’estat espanyol, llengua mancada de prestigi i “patint” d’un bilingüisme mortífer, degut al qual el gallec s’ha anat castellanitzant amb el temps. És evident que el gallec sembla un portuguès castellanitzat (o un castellà ‘aportuguesat’) perquè, en realitat (i parlo des d’un punt de vista estrictament filològic, no pas polític) ho és. El que no sé si tenim tan clar és que hi ha una altra llengua romànica que, mancada d’estat, i sotmesa a Espanya i al seu idioma, s’ha anat castellanitzant i, per això, allunyant-se d’una altra llengua de la qual havia estat la germana. Estic, evidentment, parlant dels molts punts de contacte del català en relació amb l’occità , llengua parlada a gairebé tot el sud de l’estat francès i que (degut al centralisme polític, lingüístic i econòmic de França) va rebre un cop potser més dur que el que va rebre el català a Espanya. La situació conflictiva en què viu el català sembla un paradís d’estabilitat si se la compara amb el context d’Occitània. Estem potser massa acostumats a estudiar la llengua catalana en relació amb el castellà, comparant-les constantment i tractant de fer veure les diferències entre aquestes dues llengües. com si es tractés constantment de ‘netejar’ del català les influències castellanes. Pot ser enriquidor canviar una mica el punt de vista i parlar en positiu: veure el català no pas com una víctima del castellà sinó com a porta d’entrada cap a l’occità. Al número següent del butlletí del Catalònia tractarem de comparar una mica aquestes dues llengües i veure què n’aprenem. Fins la propera! (Thiago Mori)

17

Català a la Cuina

18

Desitgem a tots els nostres associats i amics

BON NADAL I FELIÇ ANY 2010 !!!!

19

El raconet del lector

Per a fer contacte amb nosaltres podeu fer-ho mitjançant les següents adreces: info@catalonia.com.br - per assumptes en general, srosanas@catalonia.com.br – per a preguntes sobre assumptes culturals, curs@catalonia.com.br – per assumptes relacionats amb el curs de català, i també a través del telèfon (11) 5549-3840.

Tenim reservat un espai per els lectors que vulguin col·laborar amb aquest butlletí enviant -nos noticies, articles i curiositats sobre Catalunya i la nostra cultura. Els textos es poden enviar en català o portuguès a l ’adreça info@catalonia.com.br , amb l’autorització per a publicació, el nom i cognoms i el telèfon per a contacte.