revista del centre cultural

RIL

JUNY

83

N 1

Preu 75 pts

IA. S E L L A

REVISTA DEL CENTRE CULTURAL DE SENCELLES

COORDINACIÓ

*• Andreu Sunyer Ferrer

REDACCIÓ- Pere Vallés Ramis- Pau Ramis Bibiloni- Tond Vallés Perelló*- Jaume Arrom Roig

Imprimeix Apóstol y Civilizador,Petra.

COL·LABORADORS- HABITUALS.- Toni Bermásár- Vicenç Comas- Pau Rami a- Ventura Rubí- Joan Ferragut- Toni Vallés- Claustre Professors C.N,de Seneelles- Observatori L'ÒlibaA Pep Pons- Joan Cirer

NOTA DE REDACCIÓ»- Lea opinions refectides en els articles manifesiten la forna de pensar dels seus autors.

SUMARI

Editorial 3Col·laboracions 4Parlam amb 6l'Òliba informa 8Resultats Eleccions • • 9Fe d'errates ......... 9Plens Municipals 10

Cartes a Sa Sella ..10Huberts 11

Redacció 12Poesia 13Societat 13El Centre Culturalinforma 14Esports ............. 15

etJitoríal

EL PATRIMONI CULTURAL DEL NOSTRE POBLE

'Els lectors de la present editorial, és d'esperar que es demaninel que representa el patrimoni cultural d'un poble, pregunta lògica,perquè1 la majoria de vegades que es parla de cultura, la gent creuque no serveix per res, per le sencilla raó que no es pot mesurar iavui en dia el que no es pesa, no es menfà. i no es ven, no serveixper res, per desgràcia»

Hem de reconèixer que resulta difícil definir clarament el queés el patrimoni cultural de Sencelles, però podem arriscar-mos définint-lo com l'herència que rep un poble del seus avantpassats, ésfruit de la història del poble des del seu naixament fins els nostresdies.

Per raons d'espai no podem tractar cada un dels elements delpatrimoni cultural de Sencelles. Parlàrem del tres elements més importants des del nostre punt de vista.

En primer lloc trobam LA NOSTRA LLENGUA, la llengua catalana queté caràcter oficial juntament amb la llengua castellana, coïa reconeixl'article tercer del nostre estatut. Per raons històriques la nostrallengua ha estat marginada. Sols era emprada a nivell de carrer i perdeterminats senyors que estimaven un dels elements d'identitat mésimportant d'un poble, la llengua. Ara tenim l'oportunitat de recuperar la nostre llengua, de normalitzar-ne l'ús i donar-li el lloc quees mereix, l'oficialitat real.

Perquè aixi sigui cal que tots ens esforcem en conèixer-la, i ensegon lloc a amprar-la en qualsevol circunstancia, per anar a comprara la botiga o per ompïir documents, aixi recupererem el terreny perdut.

El segon element està representat pels MONUMENTS HISTÒRICS quetrobam en el nostre terme: els talaiots. Molts d'ells per desgràciaen un estat lamentable de conservació, n'hem de realitzar un inventari,donar totes les pases per conservar-los i donar-los a conèixer a totel poble.

El tercer element és el nostre PAISATGE, entenent el paisatgecom l'imatge que podem percebre del terme de Sencelles, imatge formada per la interecció entre l'acció humana i els ecosistemes naturals.Els darrers anys hem transformat de forma alarmant el nostre paisatge,ens hem saltat totes les normes legals i estètiques i el resultat ésdesalantedor, el poble no se n'ha beneficiat ni molt manco, en aquestcas l'especulació hi ha guanyat.

Es necessària una vertadera ordenació del nostre terme que pemieti una consevació dels diferents ecosistemes.

Collaboration^ELS MOLINS DE VENT FARINERS

Moltes de vegades quand arrlb aSencelles, no lluny del pont deltorrent de Biniali» contempi l'es»beltà figura del campanar de l'es-glésia i les torres desmantelladesdels molins de vent i els m'imaginamb les veles desplegades i gira-voltant, llurs blanques antenes.Ohquin plaer veure-los quan moliengirant avui a xaloc, demà a llebe-ig! •

Però els molins fariners devent, sucumbiren un darrera l'al-tre baix la mola del prográs i dola moderna industrialització' delnostre segle.

Diuen els historiadors que elsmolins de vent foren inventats aPèrsia en el segle VII i desde allàels àrabs els difongueren per lesterres mediterrànies.

Pot ser sigui una llegenda, pero el que si es cert és que la primera documentació oficial data del1«436 any que es promulgaren elsprimers Capitols que fan referènciaals Moliners i als Traginers.

He fet un recoifariners del term<vuit, supôs que nels que conec sónCas Farraricor deiCan Sinto » Cas GUIun a Biniali es Mi

Mos queden vui-en perill de demo!reformats inadequ;iot s'ha pogut coiseva estructura dianys i en durarà •mil més, un molí <rara més de cent.

Quants de vosassau els quarantavostre pare, onci«guéreu el formentmolí de Can Masca¡girar les veles aiquand les veles t<ció, deixàveu el <amb uns grillons,anaven les anteneïal dedins el grantot grinyolava envent.

Quantes d·espe;als sencellers depatrimoni ?

La corporació 1la seva ma la conita deixa, altres ]així ho fan, apliïTresor Artístic d<

npte deia molins9 i m'en surten•hi ha d'altres*el de Son Pelea.3 de Can Mascaróapo i Can Mopi iolí de Can Galio.b molins i estanLicio o de seradament. Un talaiservar per leorant quatre, miltal volta quatreie vent no en du

Ltres ela qui paanys, amb oT3 o veinat,no dua moldre en esró? Ajudàveu anb la palancai isnien 1«orienta-li ongreny mòbilquan mes força3 més fort eratrontollament,imancabar el

rances quedenconservar aquest

Municipal té aaervació d'aquesjpobles i ciutats,sant la Llei dela 1.933 i la Llei

ae Ttegim' urbà i el seu reglament.La Llei del Tresor Artístic

proporciona el marc jurídic i o—torga poder als ajuntaments per adeclarar Monuments Històrics ar-tístics o etnològics*

S'ha de lluitar per conservaraquets monuments dels vostre» a-vantpassats, i pot ser a Sence -lles en el nostres dies entri perles retxilleres de les velles portes dels molins un petit raigd'esperança*

Vicenç Comas i Juan

EL DIUMENGE DE L'ÀNGEL

M'han encomanat un escrit sobrela trobada que vàrem fer un bongrup de sencellers el dia de l'Àn-gel a la caseta de la Mare Superiora.

No puc dir quants hi vàrem anarperò puc assegurar que érem moltsi de totea les edats.

Casi tothom hi va anar a peu,recordant així l'antic "pa amb ca-ritat" .

Va ésser un dia de germanor, defraternitat.

Les preocupacions de la vida,quemoltea vegades superen les nostresforces, sovint ens aïllen deia al-tres i ens fan oblidar que tenimmoltes coses, en comú, i que la so-lidaritat, de la qual la. nostra societat n'està tan mancada, es unacaracterística easencial de la persona.

A la caseta aquesta solidaritates va fer ben palpable-, mitjançantmolts detalla; que feien rompre lessbarreres de la fredor i creaven camina d«aproximació mútua*

Es varen organitzar joca, participant-hi grans i petits, i tambtes cantaren cançons d'ahir i davui.

Però, quan es va manifestar d'una manera perentòria la germanorfou a l'hora del dinar. Tots ajudaren a cuinar l'arròa, pel que s'em

plearen tres fogons, resultant unarròs engrogat, amb més talladesque grana i que farien caure alamés sacrificats un divendres deQuaresma«

Molta que havien duit darreriala compartiren amb els que no nnavien duit.

Resumint, els elements més sinnificatius de la jornadai f oren: laparticipació* i l'alegria« Semblava que tothom a*hagués compromès"a divertir ela altres, fent totlo que sabien fer.

Jo voldria que es repetissin aquestes jornades. Ena fan faltaperquè ens ajuden a desenvoluparel sentit de poble i de civisme.Civisme manifestat pel fet de queal final de la jornada, tothom esva preocupar da deixar l'estimadacaseta neta de papers i d'altreàdeixalles. Quin exemple pels queencara no han après a respectarla NaturaiEndavant, institucions sencelle

res! promoveu experiències que eñfacin aprofondir el caràcter sen-celler, que és comunitari i bondadoa« —

Toni Bennasar i Cirer

Sui

arlam ambLA SOCIETAT DE CAÇADORS

Concretament el 17 de juliol, començá la temporada de la caca en elnostre poble« Sa Sella parla ambels responsables de la Societat deCaçadors perquè ens informin de lesdiferents activitats que duen a terme:

Sa Sella.- Quines Persones formen la junta de govern de la Socie-tat de caçadors?

Societat de Caçadors,- President:Joan Florit? Vicepresidente: JaumeBibiloni;Secretari: Joan Cirer;Tre-sorer: Tomeu Aulet; Vocals: Biel Arrom* Toni Belmar, Tomeu KLabïfés, Ju-an Roig i Andreu Suner.

Sa Sella.- Quanta d'anys du defuncionament la Societat de Caçadors?

S. de Caçadors,- Quatre témporades.

Sa Sjella.- Quantes quarteradesdel" terme estan vedades per la soci,,état?

S. de Caçadora.- Aproximadamentunes lire a mil quarterades.

Sa Sèlla.- Condicions per podearser soci de la Societat.

S. de Caçadors.- Estar empadrona-fr a Sencelles.- Estar casat a Sencelles»- Residir a Sencelles per un espaimínim de dos anys.— Ser propietari de dues quartera-dea en el terme.

Sa Sella,- Quants de socis teniu?S. de Caçadors,- A I1 actual tem

porada tenim uns cent sòcia.

Sa Sella.- Quota que pagan elasocis?

S. de Caçadors,- Tres mil cinc-centes pésetes anuals.

Sa Sella,- Emprau Metzines perexterminar els moixos, mostels/ eto>

S, de Caçadors.- No empram captipus de metzina per exterminar la

salvatgina, tan sols temim unes gabies adecuados per combatirla.

Sa Sella.- Rebeu cap ayuda delI.C.O.N.A.?

S. de Caçadors.- L'Institut perla conservació de la Natura tansols ens proporciona deu perdius al'any.

Sa Sella.- Qui paga a n»el jurat'S, de Caçadors,- No rebem cap a

juda dels organismes oficials, elpagam tots els menbres de la Socie;tat,

Sa Sella*- Port au cap mena decens de les peces que es maten cada any en el vedat?

S« de Caçadors,- No, però reco-neixem que seria interesant.

Sa Sella,- Seguireu tolerant lacaça dels tords amb magnetofón?

S, de Caçadors,- Nosaltres notoleram la caça del tord amb magnet of on, si hi ha socis que practi-""quen aquest tipus de oaça saben queestan fora de la llei*

SR BATLE DE SENC ELLES

En Juan Roig i Cirer, neix enel nostre poble 1»any 1940. Totala seva vida viu a Sencelles, treballant de ferrer. Es pare de dûes nines. A les darreres eleccionses presentà com a cap de llistacbla candidatura Independent; avuies batle del nostre poble.

Sa Sella parla amb ell per queens doni a conèixer els principalsproblemes que té l'Ajuntament.

Sa Sella.- Juan podries dir-mos quins són els principals res-ponsables de les diferents àreesdel Ajuntament?-Pep Pons Noguera (Ind.),hisenda«

Matias Pons Bestard, urbanisme.Hamon Puig Morey, Sanitat. Toni Mulet llaneras (PSOE), cultura.PcoTSalas(PSOE),agricultura» Els altres regidors tant del PSOE comd'AP no tenen cap àree.

Sa Sella.- Quins presupots tél'Ajuntament de Sencelles l'any83?-Els presupots del 83 encara no

estan elaborats ; l'any 82 erende 12.500.000,- Ptes. Valdria dirpúblicament que aquest presupostpodria ser més elevat si lfAjunta

ment hagués demanat subvencions alsOrganismes Oficials i s •hagué's cui-dat d'entregar les justificacionsen el plac establert« Cas duna subvenció del IRIDA de 500.000,- ptë"sque no arribà al poble, perquè noes justificà en el moment oportú.

Sa Sella.- Quant son els plensmunicipals?-El primer divendres de cada mes

a les 22 hores, en el saló de l'Ajuntament. Aprofit l'ocasió per oonvidar a tot el poble en els plensT

Sa Sella»- Problemes que estilgueu estudiant en aquest moment,per donari-lis una solució, i pro-blemes que ja haguiu resolt.-Estam estudiant el problema de

l'urbanisme per le pròxima redac-ció de les normes subsidiaris«L'ampliació del poliesportiu, l'arrengement del Pont de Jornets Tla canalització de l'aigua de pluja dels carrers R. Hull i S. Vi-cenç.

Sa Sella.- La candidatura in-dependent, ha pactat amb altresgrups polítics o governarà sensepactes?

•. •/...

3§

í

8

-Pactes amb altres partits non'ha hagut» pero si tina entesa ambel PSOE.

Sa Sella.- Existeix una oposiciódins l'Ajuntament? i en cas afirma-tiu, qui la du a terme?-L'oposició està representada per

els regidors d'AP. Esper que aques-ta oposició sigui constructiva pelbé del poble.

Sa Sella.- Fomentareu l'ús delCatalà dins el poble? Com pensaufer-ho?-Un dels acords municipals és can

viar els noms de tres carrers deTpoble i rotular-los en la nostrallengua , també se promocionarà l'tísd'ella amb concursos lliteraris anivell local. Els carrers que can-vien el seu nom són el G.Franco, P.Carreró Blanco i P. «Tosi Antonio,els nous noms seran: Carrer d'es Rafai, Plaça de Can Brii i Plaça deSon Morey. S'informarà oportunamentquan el duguem a terme.

Sa Sella,- Tendrem reforma cir-culatori?-Si, estam estudiant aquest pro-

blema.Sa Sella,- Que pensau de les par

celacions ilegais?-Les parcelacions ilegais no es

toleraran, també estam estudiant solucions.

Canvi a l'alcaldia de Sencelles,

K) TO PONS

L'ÒLIBA INFORMA

A l'observatori pluviométrie l'Òliba s'an recollit les següentsquantitats durant el segon trimestre d'enguany: durant el mes d'Abriles recolliren O»2 1/m. En el mes de Maig, el més plujós, es recolliren33'1 1/m, durant el me« de Juny es recolliren O'9 1/m,'

RESULTATS DE LES ELECCIONS MUNICIPALS

Districte nfi 1Sa PLaça

Districte nfi 2Ses Escoles

CENS680

599

AP.PDP.UL120

164

IDP218

185

PSQE187

129

BLANCS

4 .

-

NULS

8

4

ABST143

113

1.279 284 403 316 12 256

Q • fi A

Regidors que sortiren elegits a les municipals,FOTO PONS

FE D'ERRATES

En el nombre O de Sa Sella« enl'article firmat per V, Comas, Laparròquia de Suencelles, deia "l'any a.236, i a.238". Tenia que dir1236 i 1238.

També demanam disculpes perles faltes d'ortografia comesesen el mateix número.

ELS PLEIN! S MUNICIPALSio

Sa Sella vol informar en el poble de Sencelles dels diferents puntsaprovats en els plens municipals.

A l'únic ple d'aquest trimestre en el qual s'aprovaren diferentspunts, fou el dia 22 de juny. Els punts aprovats són el segtlents:

-Comprar un fotogramétric.-Aixecament de planells dels edificis municipals per realitzar un es-

tudi d'un local social i oficines del Ajuntament.-Aixecament d'un plane11 de sa plaça nova*-Instalació d'una farola en el C. Molins.-Arreglar l'acera de la Plaça d'Espanya.-Subvencionar les festes de Biniali, Huberts i Jornets amb 50.000f

20.000 i 10.000 ptes. respectivament.-Projecte d'asfaltar el camí de Costitx.-Instal·lació d'un tabl<5 d'anuncis a la Plaça d'Espanya i Biniali.-Estudi de la senyalització del Carrer A. Llaura i altres.-Comprar estantaries per la biblioteca i povals de fens.-Arreglar el Pont de Biniali i instal·lar una parada per I1autobús»-Preus especials per fer fotocopies a l'Escola i en els diferents

Centres recreatius del poble.

Aquests sdn els punts me's importants; altres punts també aprovatsno estan amb aquesta relació.

CARTES- A 3A SELLA.

Tota els lectors que vulguindirigir-se a Sa Sella, el podenfer presentant els seus escritsen el Centre Cultural. El màximadmès serà un fol mecanografiata doble espai.

Les cartes aniran firmades.

3Xtibert¿ ii

Poques serían ses noves que p£dritta contar* després de sa darrcTra publicació, perqué Huberts es"un lloc tranquil i així li voldriem per'sempre, encara que hi hagTgent que està empenyada a lo contrari.

Resaltar que els passats dies16 i 1? de juliol, es varen conme_morar ses festes pròpies de sa Patrona de Huberts "La Mare de Beudel Carme". Enguany com sempre sen_cilles i emotives per unes perso—""nes que al manco una vegada enskny saben ò tenen el sentimentde poble, dins unes estructurestradicionalistes* Cal resaltar saparticipació majoritària de veins,amb torneig de tenis, espectacleteatral, berenars de coques i menjues, com també es conjunt music-

,<4É '. í'-*4 te fi '

vocal-camp, de L·lorito, A totsmolts d'anys»

Dins el mon urbà i paisatgís-tic cal anomenar qua és necesariauna denuncia en contra de casetesi llocs de refugi d'els Ciutadana,tots construits al marge de sa lagalitat i que manquen a 1'entornde Huberts de sa seva personali-tats així com també estorben unapossible ordenació agrícola»

Fen-fc referència a sa Cooperativa de tots els sencellers, diremque se estan acabant els acondicionaments per obrir es magetzem d!econsum a Sencelles, com també saplanificació per fer una petitaindústria mitjencant els produc-tea agrícolea»Sjeguirem informant»

Deia el poeta cridau fort isa vostre veu trapasserà munta«-

nyes. A Huberts l'hi manca veuhi tampoc té muntanyes» quanaconseguirem tenir veu i quanla sentin un poc enfora, hotendrem quasi tot» Perquè D'altres coses belles, lloc detranquilitat i hermós, ambgent bona i senzilla, d'aixòno n'hi manca» Pins prest!

Joan Perragut

*aè&Fi

Nostra Senyora del Carme de Huberts.

12

LA VIOLENCIA I LA PAU EN EL MON

Ens trobain a un Món on lo que hi sobra es sa guerra i lo que hifalta es sa Pau.

Hi ha organismes internacionals com la O »N .U, que intenten acónseguir que hi hagi més pau i manco fam en el món, però mentre quetots els països que hi tenen representació haurien d'entregar un0*7 $ del seu P.N.B» per apagar la fam i la guerra» gasten un 10 $<5 un 20 ió d'aquest mateix presupost per comprar armesf ¿no ás unacosa realment absurda?«

Gaire bé, també hi ha hagut en el món persones que han fet moltper la pau, com en Ghandi, un indi educat a les millors universitatsdel vell continent. En Ghandi va fer molt per la pau i la no violeneia, però va acabar com quasi tots els altres, assassinat. Als USAun home negre, en Martí Luter King, per intentar alliberar als seusgermans de raça també va ésser assassinat*

Mentres tant les dues grans potències del mont USA i URSS sepreparen per matar-nos a quolsevol moment, i es clar, el Regne Unit»França i altres nacions per no quedar derrera també se dediquen a feri comprar armament. Per posar pau damunt el món hauríem d'acomençarper desterrar l'odi, la marginació, l'enveja, les injustícies, etc»Pero això hem d'acomençar a fer-ho noltros i ara, per què del contrariseguirán les cosas igual. I,des pas que anam, no estarem molst d'anysfora de sa tomba. La pau es realment una teoria preciosa, però d'aquía sa realitat hi ha una gran distància.

Juan Vallespir Perragut32 E.G.B,

Col-lrgi Nacional Sencelles

13

$<aeê>3í&EL VSINAT DE MES A PROP

Alenar profund,cants de rossinyol;baf de moribund,no crec que en cap momentvostè s'hagi pintat de difunt.Poc a pocse fa a s»idea,sab que ha arribat s'horade tapar sa xemeneiai pintar de cara guapaaquesta trista idea*Hem demàn per un moment,estrenyerem ses dents?i treu cap d'agulla afilada !No voldria ser presentde tan grossa animalada,más 30 sé que arribarani del mapa ens borraránels qui. 'els conta aquests presents«

PAU RAMIS I BIBILONI.

otietat CASAMENia

Bernat Bernat Juan-Joana SansFeo. Venteo Santana-Mö del CarmenTorrens Campaner.Evaristo González-Antonia CladeraSánchez.

D'aquests matrimonis, cap quedaa viure a Uencelles.

DEFUNCIONSMaria Andreu Mascari.

"Isabel liaria Cirer Fiol.Esperança Llabrés- Bestard,Sa Sella diu adéu a tots ells.

Cl certo cultural informa14

Durant el passat trimestre, l'activitat del Centre Cultural ha estatpoca. Podrien resaltar els actes que organitzarem amb motiu de sa Pirai la diada de la festa de l'Àngel, comentada ja en aquesta revista«

Per sa Fira organitzarem una exposició d'aucella disecats, una. depintura i un concurs de flors i cactus, que tingueren lloc a les salesde l'Ajuntament, amb un gran èxit de públic. En l'exposició d'aucellsdisecats col.laborà l'Associació de Caçadors.

Les pel·lícules del GOB estaven en mal estat i no les poguérem pro-jectar. Intentàrem localitzar el responsable de les pel·lícules de laSocietat d'Apicultura i no pogué ser.

El trimestre actual pensarà celebrar una reunió extraordinària desocis.

Organitzar diferents actes a les festes de la Mare de Déu d'Agost:-Representació de l'obra de teatre d'en Joan Mas "Sa Pesta", per el

grup de Sencelles Sta. Águeda.-Mostra dels invertebrats de Mallorca.-Projecció de pel·lícules i diapositives de sa Caseta de la Venerable

i l'excursió de Sa Vall.

VOS ESPERAM A TOTS.

J £¿r ; VDetall de l'exposició d'aucells. Poto Pons,

export*15

F U T B O L

El pasado 15 de mayo, finalizó el campeonato de Tercera Regionalcategoria en donde el O.E. Sencelles ha estado representado« Duranteesta pasada temporada ha llevado una campaña bastante regular, en lacual se ha tenido que hacer frente a algunos altibajos como cualquierequipo los esta sufriendo» Una de las principales dificultades, hasido la parte económica ya que el público de Sencelles no acude comodebiera al campo de deportes para animar al equipo que lo representaen esta categoria de tercera regional, por otra parte, en la pasadatemporada los gastos de arbitraje han sufrido un sensible aumentoasí como los gastos de mantenimiento del equipo como son: gastos debotiquín, vestuarios y material deportivo. Por los que respecta a lascuotas de los socios se mantienen igual que hace tres años*

Resumen de la temporada GoleadoresPartidos jugadosGanadosEmpatadosPerdidosPuntosGoles a favorGoles en contra

269314213855

Tarjetas AmarillasJuan Sans Ramis 6Pablo Ramis Bibiloni 3Jaime Pastor Aloy 3Juan Jaume Vanrell 3

1fi con 9 goles26 n 7 «

3fi » 6 "

Juan Sans RamisJaime Pastor ÀloyPedro Valles Ramis

Tarjetas RojasPablo Ramis Bibiloni 2Miguel LLabres Oliver 1Rafael Ramos Risco 1Andrés Perrer Romero 1

Josep Pons

SA SELLA

EN EL PRÒXIM NUMERO PARLAREM DE:

-LES PESTES DE LA MARE DE DEU D'AGOST.

-BINIALI, ORIGENS I ASPECTES HISTÒRICS.

-EL CAMPAMENT ORGANITZAT PER EL CLUB D'ESPLAI,

-ENTREVISTA AL CAP DE LLISTA DEL PSOE.

-ENTREVISTA AL PRESIDENT DEL CLUB DE FUTBOL.

-AEKŒS COL.LABORACIONS.