El Pla de Barris, plenament en marxa · El Pla de Barris, tal i com ja es va anunciar, concentra la seva acció a l’eix del Besòs, Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i els barris de

1

www.pladebarris.barcelona

El Pla de Barris, plenament en marxa

» El mapa del pla per aquest mandat ja està dibuixat: 16 barris rebran una inversió de 150 milions

d’euros en els propers anys per actuar de forma decidida en els àmbits més vulnerables de la

ciutat.

» Cadascun dels plans tindrà 3 projectes motor i propostes d’actuacions concretes que es

defineixen a través d’un innovador treball que ha comptat amb la participació activa i constant del

territori.

» Trinitat Nova (Nou Barris); Bon Pastor-Baró de Viver (Sant Andreu), i Besòs-Maresme (Sant

Martí), ja han iniciat el seu desplegament, amb la posada en marxa d’actuacions vinculades a

l’educació, els drets socials, l’activitat econòmic i el medi urbà.

» 6 Plans de Barri més ja es troben en fase de redacció: Raval Sud i Gòtic Sud (Ciutat Vella); La

Marina (Sants-Montjuïc); Sant Genís dels Agudells i La Teixonera (Horta-Guinardó); Zona Nord:

Vallbona, Torre Baró i Ciutat Meridiana (Nou Barris); i La Verneda i La Pau i Trinitat Vella (Sant

Andreu).

» En total s’intervindrà de forma integral en una superfície de 16,5 km2, on hi viuen un total de de

220.500 barcelonins i barcelonines.

» Dossier de Premsa

1 de desembre de 2016

2


» Un pla de xoc per intervenir en 16 barris de la ciutat El Pla de Barris està plenament operatiu. El mapa del pla per aquest mandat ja està totalment dibuixat i en marxa, després de diversos mesos de desplegament d’un innovador sistema de treball que ha comptat amb participació activa i constant del territori i del conjunt de les àrees i serveis municipals. En total seran 16 barris els que rebran l’impuls del Pla de Barris, que de forma inicial preveu una inversió de 150 milions d’euros al llarg d’aquest mandat. El Pla de Barris, tal i com ja es va anunciar, concentra la seva acció a l’eix del Besòs, Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i els barris de muntanya, i es concep con un pla de xoc per intervenir en els àmbits de la ciutat amb major concentració de vulnerabilitat social, com ara dèficits urbanístics, baixa qualitat de l’habitatge, manca d’equipaments o necessitat d’activitat econòmica. Es tracta, doncs, d’un pla que va més enllà de l’estricta intervenció urbanística, de manera que el seu desplegament requereix de polítiques integrals i transversals. Per l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, “el Pla de Barris és un projecte que va més enllà d’una inversió econòmica en determinats barris de renda baixa, vol ser un projecte que representi una nova manera de treballar de l’Ajuntament de Barcelona, fent-ho de manera conjunta amb el territori perquè els barris i els seus veïns i veïnes siguin protagonistes de les actuacions, co-decidint les prioritats i els projectes motor que dinamitzin les intervencions”.

3


El Pla de Barris marca els següents objectius principals: Recuperar i impulsar l’activitat econòmica

Fer front a dèficits urbanístics

Establir accions d’atenció i millora de les condicions de vida

Apoderar els veïns

Innovar i modificar formes de treball de l’administració pública

Els 3 primers barris escollits ja estan plenament operatius, 6 més es troben en fase de redacció i de Roquetes iniciarà el procés de concreció i definició en el primer trimestre de l’any vinent. El mapa per aquest mandat ja està dibuixat i permetrà actuar sobre una àrea de 16,5 km2 on hi viuen 220.500 persones.

» Plans de Barris a través de projectes motor

El conjunt d’aportacions i visions de les diferents escales ha permès elaborar els plans, que impacten sobre 16 barris i s’estructuren, pivotant sobre projectes motor, de la següent manera,:

» Àmbits: 4 eixos temàtics sobre els que actuen els Plans de Barris: l’urbà, l’econòmic, el social i l’educatiu. Aquests àmbits són comuns per a tots els Plans de Barris.

» Objectius: indiquen sobre què cal actuar i fins on es vol arribar; donen resposta a la diagnosi realitzada i indiquen quin és el futur desitjat.

» Els projectes motor: En la definició de propostes i accions que han de configurar el Pla de Barris de cada territori destaquen algunes “idees força” que, per les seves característiques, han esdevingut centrals, ja que impliquen accions transversals i abasten la major part d’àmbits de treball. Seran marca d’identitat de cada Pla de Barris, implicant als veïns i les veïnes en el procés de transformació iniciat.

» Les propostes, s’estableixen com a recurs per assolir els objectius apuntats. Aquestes propostes són les que es desplegaran de forma comunitària al llarg dels propers 4 anys.

4


» Participació i coproducció com a sistemes de treball per elaborar

els Plans de Barris

Una de les línies estratègiques del programa del Pla de Barris és l’apoderament veïnal. La implicació dels veïns i les veïnes, així com del teixit associatiu o els agents i serveis del barri en la transformació de l’àmbit local, és indispensable per a l’èxit del programa i respon a una nova lògica relacional que inclou la participació, la coproducció i l’acció comunitària. La voluntat d’aquest Pla és implicar i involucrar els agents del territori i la manera de fer-ho és a través de tres nivells de participació:

» Grup impulsor » Grups de treball » Processos concrets que es defineixin per a les actuacions de cada pla.

Cada grup o procés tindrà com a mínim tres parts: una primera part de presentació del procés o del grup on es planificarà la feina i l’objecte concret del grup; una segona part de construcció i de debat; i, finalment, unes conclusions o tancament del grup o del procés. El procés d'elaboració dels plans

L’elaboració dels Plans de Barris s’ha dut a terme amb la col·laboració de diferents agents. Això aporta un valor afegit a la recollida d’informació i anàlisi ja que el procés d’elaboració s’ha fet de manera transversal, incloent les diferents visions i perspectives, a través d’una diagnosi compartida entre entitats, tècnics i veïns i veïnes que treballen i viuen en el territori. Governança Municipal Els mecanismes de seguiment del Pla de Barris giren al voltant de diversos òrgans col·legiats a diferents nivells:

» El Grup impulsor, el componen veïns i veïnes i entitats dels territoris que tenen per objectiu fer el seguiment del Pla de Barris del seu entorn i crear els espais de participació oportuns.

» El Comitè de pilotatge és l’òrgan municipal que s’encarrega de coordinar tots els departaments i les àrees municipals.

» El Consell Assessor, presidit per Oriol Nel·lo, és l’encarregat de vetllar pel funcionament d’aquests plans, format per: Carme Borrell, de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (salut pública, sanitat); Andreu Domingo, del Centre d'Estudis Demogràfics (demografia, immigració); Francesc Muñoz, de l’Observatori de la Urbanització (urbanisme, disseny estratègies urbanes); Carles Llop, de la Universitat Politècnica de Catalunya (urbanisme, metropolitana); Carlos Losada, d’ESADE (empresa, formació); Pere Serra, de l’Incasòl (rehabilitació, habitatge); Marina Subirats, de la Universitat Autònoma de Barcelona (educació, estructura social); Mercè Tatjer, de la Universitat de Barcelona (patrimoni, associacionisme veïnal); Carme Trilla, de la Fundació Habitat 3 (habitatge, entitats tercer sector); i Ismael Blanco, de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques, que és Secretari del Consell.

5


» El Pla de Barris, en 10 accions globals 1) La comunicació com a acció del Pla de Barris: el barri com a protagonista Per canviar la percepció del barri i posar-lo en valor, la comunicació del Pla de Barris elabora tota una sèrie d’experiències positives (activitats i accions) que van més enllà de l’actuació promoguda per l’Ajuntament. Les accions comunicatives que es duran a terme es faran amb la màxima participació i col•laboració de les entitats i veïns i veïnes de cada barri en la definició i coproducció de les actuacions concretes. 2) Cada Pla tindrà una oficina al barri Hi haurà presència directa al barris, s’obrirà una oficina de proximitat on treballaran i compartiran projectes el Coordinador del Pla de Barri i els tècnics que àrees i/o districtes tenen als territoris. Aquestes oficines seran l'espai de relació amb els veïns i veïnes i de treball comunitari.

3) Programa de lideratge i transformació social Es dissenyarà i desplegarà un programa d’acompanyament, aprenentatge i intercanvi orientat a enfortir la capacitat d’actuació i de lideratge de persones joves del barri vinculades a processos d’acció col·lectiva, fent especial atenció als lideratges que puguin afavorir la participació de les persones migrades.

4) Marxes exploratòries com a diagnosi de l'espai públic

S’aplicarà la pràctica de les marxes exploratòries per diagnosticar l'espai públic des de mirades diverses (dones, gent gran, infants) i propiciar que les millores de l'espai públic incorporin aquestes visions. Aquestes rutes amb veïns i veïnes i tècnics serveixen per identificar problemes a peu de barri i buscar solucions.

5) Mapa de vulnerabilitat residencial i programa de rehabilitació per a finques d'alta complexitat A partir del recull de totes les dades -socials i tècniques- que l'Ajuntament ja disposa, sumat a un acurat treball de camp, es crearà un mapa de vulnerabilitat residencial a Barcelona. Es desplegarà un programa de rehabilitació específic dels barris amb Pla de Barris per a finques d'alta complexitat (conjunció de problemàtiques socio-econòmiques, desestructuració de comunitats de veïns, mal estat de conservació de l'edificació) basat en un sistema de convenis, amb possibilitat de subvencions fins al 100% i amb acompanyament social i tècnic en tot el procés, des de la tramitació fins a la rehabilitació. 6) Mapa de recursos per l’aplicació de la "Recepta Social"

Fer una diagnosi dels recursos socials, de salut, oci i culturals dels que ja disposa el barri per facilitar la pràctica de la "Recepta Social", ja sigui a través dels CAPs o a través d'altres programes que tinguin accés a gent gran o col•lectius vulnerables.

6


7) Dinamitzadors culturals de territori Impulsat de forma coordinada amb l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i emmarcat dins la voluntat de potenciar la cultura com a eina de transformació social, es planteja la contractació d’un servei de dinamització cultural que tindrà com objecte portar a terme un anàlisi cultural de cada realitat territorial i plantejar accions i propostes formatives en el marc escolar i extraescolar; connexions i projectes en col•laboració amb altres entitats i agents que estiguin portant a terme projectes educatius i de creació artística; connexions amb el teixit veïnal i social del territori per garantir sinergies i aliances amb els projectes d’educació artística que es puguin desenvolupar; i l’ampliació, orientació i vinculació amb l’oferta cultural presents en el territori.

8) Escoles enriquides, lleure comunitari i acció cultural com a eines transformadores Emmarcat dins els objectius educatius del Consorci d’Educació, l’IMEB i l’ICUB, es milloraran les tasques socioeducatives que ja es fan amb els joves, famílies i entorn. Es reforçaran els equips i els recursos dels centres educatius que faciliti la implantació nous projectes educatius, i es treballarà per una promoció de les accions que aquests ja fan amb les famílies i el barri, al marge dels programes reglats, afavorint el desplegament d’experiències d’educació en el lleure de base comunitària i projectes de formació escènica i musical.

7


8


9


10


» 9 projecte motor en marxa: El Besòs i el Maresme, Trinitat Nova i el Bon Pastor i Baró de Viver El Besòs i el Maresme

1. Nova Cooperativa Gregal

Rehabilitació de la seu actual de la cooperativa Gregal amb la voluntat de millorar i repensar el projecte del menjador social, vinculant-lo a un projecte integral que pugui acollir una escola de formació en el camp de l’hosteleria i la cuina, que serveixi de pont amb tot el teixit empresarial del Fòrum, el litoral i 22@, facilitant la incorporació al mercat laboral a les persones aturades del barri.

2. L'Institut Rambla Prim: cap a una educació més professionalitzadora

Impuls d’un nou projecte educatiu de barri, que permeti iniciar un canvi en la manera com s’aborda l’educació en els centres del Besòs i el Maresme, amb una visió molt més transversal i integral, i converteixi l’educació en una eina real de transformació social.

3. El nou Cinema Pere IV: un catalitzador pels projectes comunitaris del barri

La millora de la convivència i la cohesió entre diferents col·lectius del barri es farà a través de projectes innovadors que treballin des de l’espai públic i des dels espais comunitaris, millorant-los o creant-los de nou si és necessari per afavorir-ne l’ús. És una prioritat del Pla de Barris garantir aquest sistema d’espai comunitari entès no solament com a espais físics, sinó també com a espais de relació. Per això, el Pla de Barris també vol incidir en com s’afronta la dinamització i apropiació d’aquests espais, per afavorir els usos comunitaris i vetllar perquè tots els col·lectius puguin gaudir-ne.

La millora de l’avinguda d’Alfons el Magnànim, la transformació de solars en desús o connexió de la rambla Prim amb el Fòrum generaran espais públics més humans i s’acompanyaran de projectes que fomentin la participació dels diferents col·lectius a la vida comunitària que s’esdevé en aquests espais. De la mateixa manera, la rehabilitació de l’antic Cinema Pere IV o la millora del centre cívic, a part de millorar el sistema d’equipaments, servirà per promoure i vehicular nous projectes que millorin i cohesionin el teixit veïnal.

11


Trinitat Nova

4. La transformació de l'espai de les Feixes

La Trinitat Nova té un espai pendent de transformar que amaga un potencial enorme. A mig camí entre la ciutat i Collserola, les Feixes són un espai de transició entre la ciutat i el verd que és una oportunitat per al barri i per al Districte. Un gran espai natural que ha de resoldre les demandes d'instal·lacions esportives que els veïns reclamen, a la vegada que ha de permetre la creació de nous espais lúdics, nous camins de connexió amb els barris del voltant i nous espais agrícoles. Un espai que pot generar noves dinàmiques comunitàries i oferir oportunitats per a la formació i l'ocupació.

5. La transformació de l'Escola Sant Jordi

Projecte pilot innovador que implica la transformació del projecte educatiu al voltant del Sant Jordi per convertir-lo en un institut escola, que pugui desenvolupar-se a unes noves instal·lacions que agrupin els diferents centres. Això implica una agrupació dels centres educatius actuals i una transformació total de l'actual edifici del Sant Jordi. Aquest nou model busca l’escolarització continuada des dels 0 anys i fins els 16. El nou Pla educatiu persegueix el desenvolupament integral dels infants i joves del barri, i ho vol fer a través de l’experiència, promovent la responsabilitat individual i col·lectiva, desenvolupant l’esperit crític i constructiu, potenciant un paper actiu i creatiu al barri, i apropant els vincles entre escola i famílies.

6. L'espai entre blocs: un espai per a la convivència Millora de l’espai públic de la Trinitat Nova per fer-lo socialment practicable, millorant la cohesió entre veïns i veïnes. Millora de carrers i places amb mirada de gènere amb especial atenció a les necessitats dels infants i la gent gran: millora de l’accessibilitat, la il·luminació, els espais de relació, els jocs infantils, els espais d’ombra, els camins saludables, els espais de repòs, els espais esportius, etc. Es treballa amb les entitats del barri per facilitar que s’utilitzin aquests espais de relació.

12


El Bon Pastor i Baró de Viver

7. El nou Cristòfol Colom: Exemple dels nous projectes educatius i formatius del barri

En el marc d’un nou projecte educatiu de barri centrat en un canvi en la manera com s’aborda l’educació en els centres de Bon Pastor i Baró de Viver, remodelant i transformat integralment l’Institut Cristòfol Colom, per implantar un nou projecte educatiu professionalitzador adaptat a la realitat social del barri i vinculat a l’activitat del polígon.

8. Reciclem al Polígon i activem l'ocupació

El polígon industrial és part de la identitat dels barris del Bon Pastor i Baró de Viver. És un espai industrial que voreja i separa els dos barris però a la vegada és un espai d’oportunitat per al creixement econòmic i per a la revitalització d’una nova identitat industrial. Aquest projecte motor gira entorn de l’activació econòmica i l’ocupació vinculada a la memòria, millora, gestió i dinamització dels polígons industrials, perquè s’integrin en el teixit urbà, millorant-ne la mobilitat interna i facilitant el trànsit a peu entre barris. L’activació econòmica del Polígon es basa en donar eines per enfortir les empreses existents als polígons i en millorar les infraestructures per atreure i fomentar la implantació de noves activitats centrades en la innovació, la formació i en donar cabuda a iniciatives d’economia social i cooperativa de caire industrial, incidint en activitats que fomentin l’economia circular i verda. La reconversió del centre educatiu Cristòfol Colom en un centre professionalitzador potencia i fa més transversal aquest projecte motor, ja que incorpora la vessant educativa i professionalitzadora vinculada a l’activitat del polígon.

9. L'esport i la cultura: eines per a la cohesió i la convivència

El Pla de Barris pivota sobre projectes que fomenten i faciliten la convivència, la integració i la cohesió dels seus veïns. La manera d’abordar aquest treball és variada i diversa i això és el que la fa rica i transversal. Precisament un treball des de diferents àmbits, sectors, espais i població és el que es planteja el Pla de Barris i és el que dóna potència a aquest projecte motor. La creativitat en la ideació de projectes i sinergies ha de permetre trencar barreres i arribar a sectors que sovint queden al marge de les polítiques públiques i comunitàries.

13


» El Pla de Barris, exemplificat en 20 actuacions

A partir dels projectes motor, es faran actuacions concretes per aconseguir els objectius apuntats en cada Pla de Barri. A hores d’ara, estan en fase de redacció els Plans de Barri de Raval Sud i Gòtic Sud (Ciutat Vella); La Marina (Sants-Montjuïc); Sant Genís dels Agudells i La Teixonera (Horta-Guinardó); Zona Nord: Vallbona, Torre Baró i Ciutat Meridiana (Nou Barris); i La Verneda i La Pau (Sant Martí) i Trinitat Vella (Sant Andreu). Alguns exemples d’accions concretes en alguns d’aquests barris són:

» Compra i lloguer de solars buits per a usos comunitaris El Besòs i el Maresme

Activació de dos solars buits al barri del Besòs-Maresme. Un a través del protocol del "Pla Buits" per aconseguir una autogestió per part d'un col·lectiu del barri i l'altre destinat a ubicar-hi espais comunitaris provisionals, per a entitats i/o col·lectius del barri.

» Millora de l'equipament esportiu municipal "Club de Lluita"

El Bon Pastor i Baró de Viver Millora de les instal·lacions d'un club de lluita històric, al barri de Bon Pastor, que faciliti la feina que el club fa amb els joves del barri. El projecte també preveu formació per als monitors, a fi de dotar-los de més recursos en el treball social (al marge de la pràctica esportiva) que fan amb els joves, així com els compromisos d'ampliar aquesta funció.

» Carrer Caracas


Re-urbanització de l'artèria que comunica els barris de Bon Pastor i Baró de Viver a través del polígon industrial, per tal de fer-la més cívica, segura i agradable al pas necessari i habitual dels veïns i veïnes.

» Centre professionalitzador al Cristòfol Colom


Rehabilitació de l'actual centre educatiu per ubicar-hi un nou centre professionalitzador vinculat a l'oferta ocupacional del polígon industrial de Bon Pastor.

» Projecte de memòria històrica de les Cases Barates


Rehabilitació d'una part de les Cases Barates per convertir-les en un centre de memòria històrica del barri i del propi conjunt arquitectònic. Treball del projecte cultural i de la gestió cívica del nou equipament.

14


» Projecte Baobab

A tots els Plans de Barris El projecte Baobab, impulsat per l’IMEB i Pla de Barris en col•laboració amb entitats de lleure educatiu, consisteix en la realització de campaments urbans a Barcelona per garantir el dret al lleure dels infants i dinamitzar la tasca dels joves com a monitors, comptant amb joves dels propis barris. A la primera edició es van beneficiar prop de cent quaranta infants de 6 a 12 anys dels barris de Baró de Viver, la Trinitat Nova i el Besòs i el Maresme. Es van dur a terme durant l’estiu de 2016, en horari de 10 a 17h amb servei de menjador inclòs i ara es vol ampliar l’experiència als caps de setmana durant el curs escolar, sumant activitats i una major estabilitat en la relació amb els monitors i les monitores.

» Formació i ocupació en el lleure esportiu Bon Pastor, Baró de Viver i Zona Nord

Crear un programa de formació -amb titulació- en lleure esportiu o educatiu, vincular les pràctiques als projectes de dinamització que el propi pla ja preveu i fer l'acompanyament per a la inserció al mercat laboral en aquest camp.

» Rehabilitació de Can 60 com a espai social i d'activació econòmica

Raval Sud i Gòtic Sud Rehabilitació de l'espai "casa-fàbrica" de Can 60, al Raval per a usos ciutadans i comunitaris, espai per a joves i projectes d'activació econòmica.

» Millora dels entorns de les escoles amb nous espais cívics

Raval Sud i Gòtic Sud Millora dels espais públics dels entorns escolars per fer-los més cívics, incorporant la mirada infantil en la transformació i millora dels camins escolars.

» Treball amb col·lectius de joves a través de l'art mural Trinitat Vella

Pintura mural del passatge de Trinitat Vella o dels murs de la ronda, a través d'un projecte sòcio-educatiu amb joves del barri.

» Recuperació dels espais comunitaris de la Zona Nord de Trinitat Vella Trinitat Vella

Millorar i dotar de qualitat l'espai públic i les zones verdes, així com la seva dinamització, amb l'objectiu d'afavorir la trobada i la convivència.

» Millora i dignificació de l'espai entre blocs Bon Pastor, Trinitat Nova i La Marina

Millora de la urbanització dels espais que hi ha entre blocs d'habitatge, per tal de dignificar-los i potenciar-ne l'ús ciutadà i comunitari.

15


» Formació en oficis

La Marina Dotar el barri d'un espai de formació amb perspectiva de gènere especialment adreçat a la població jove que tingui en compte la realitat social i econòmica del barri.

» Millora i dinamització de l'espai comunitari de les Petanques de Via Trajana

La Verneda i la Pau Millora de l'equipament esportiu de les pistes de petanca, emmarcat en l'enfortiment del projecte social i comunitari existent.

» Dinamitzar els espais esportius de les escoles fora de l'horari lectiu

A tots els Plans de Barris Obertura dels patis i les pistes esportives de les escoles per oferir al col•lectiu jove espais d'ús lliure o dinamitzat per a la pràctica esportiva, emmarcat com a projecte de foment de la convivència i la cohesió de diferents col·lectius.

» Serveis a domicili per a la gent gran Sant Genís dels Agudells i la Teixonera + Zona Nord i Trinitat Vella

Promoció d'un programa d'atenció i serveis a la gent gran a domicili, que pugui oferir tant ajudes en tasques de la llar, com servei de compra o d’altres serveis personals que millorin la qualitat de vida de les persones grans que viuen soles. Vinculació d'aquests serveis a noves economies.

» Construcció d'escales mecàniques

Sant Genís dels Agudells i la Teixonera + Zona Nord i La Marina Construcció de diverses escales mecàniques en els barris de muntanya per facilitar la mobilitat i les connexions a peu dels veïns i veïnes amb els equipaments o el transport públic.

» Creació de nous usos comunitaris als entorns de Can Soler

Sant Genís dels Agudells i La Teixonera Creació d’un espai a l’aire lliure que pugui acollir usos esportius, zones d’horts comunitaris o espais d’estada, amb una clara vocació intergeneracional i lúdica, que a la vegada pugui vincular-se a projectes educatius, de salut o a petites activitats econòmiques de proximitat.

» Ampliació del Casal de Barri de la Verneda

La Verneda i la Pau Rehabilitació d'un espai en desús de l'actual edifici, per aconseguir més espai per a usos i projectes veïnals i comunitaris.

16


» Diagnosi i suport a l'acció comunitària

Zona Nord Detecció dels principals projectes comunitaris i reforç de l'acció comunitària que gira a l’entorn dels centres educatius, els serveis de salut i els serveis socials.

17


» I Jornada de Ciutat: el Pla de Barris: presentació pública del Pla de

barris i balanç dels primers mesos del seu desplegament

Dins el marc del Pla de formació 2016-17 establert en el Conveni de col•laboració entre la UAB – IGOP i Foment de Ciutat SA hi ha prevista la creació d’espais de formació i aprenentatge col•lectiu destinats a agents vinculats als diferents projectes en curs (entitats veïnals, organitzacions del Tercer Sector, entitats d’economia social, responsables dels serveis públics, etc.). Segons allò previst en el Pla de Barris, els espais de formació hauran de respondre a tres propòsits principals:

Compartir les informacions i les anàlisis derivades de l’actuació del programa en el seu conjunt.

Fornir formació específica sobre aspectes concrets necessaris per al bon desenvolupament del programa.

Dinamitzar sessions d’intercanvi d’experiències amb participació de tots els agents vinculats a les actuacions en curs.

D’acord amb aquests propòsits, es preveu la realització de 3 Jornades de ciutat pel curs 2016-2017 : Gener ‘17

Presentació pública del Pla de barris i balanç dels primers mesos del seu desplegament

Presentació del Document de Criteris elaborat pels membres del Consell Assessor del Pla de barris amb orientacions sectorials sobre les diferents àrees temàtiques del Pla (habitatge, economia, educació, salut, medi ambient…)

Maig ‘17

Presentació experiències d’innovació social i política de referència tant de Catalunya com internacionals.

Debat entre els assistents sobre els reptes principals del Pla de Barris Setembre ‘17

Posada en comú i intercanvi d’experiències entre els plans activats

Presentació dels resultats inicials del Pla a cada barri durant el primer any d’implementació

Compartir reflexions sobre el funcionament i els seus resultats

Documents

El Pla de Barris, plenament en marxa · El Pla de Barris, tal i com ja es va anunciar, concentra la seva acció a l’eix del Besòs, Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i els barris de