Pla de Barris

Sessió informativa sobre el

Pla de Barris

31 de març de 2009

Pla de Barris

Objectius de la sessió:

> Informar sobre...- que és i que no és el PdB- en quina situació es troba- quines expectatives té plantejades

> Donar a conèixer els seus eixos vertebradors:- Procés i metodologia del pla- Model de relació- Actuacions sobre el territori

Pla de Barris

Bases de partida (1)

Quan parlem del pla de barris d’un ajuntament ens estarem referint a un conjunt d’actuacions per a la territorialització, és a dir, a una distribució d’accions municipals sobre els territoris de cada un dels barris que defineixen el municipi. La realització d’un Pla de Barris planteja la necessitat de disposar d’un conjunt d’informacions que permetin fer l’anàlisi de les seves característiques des del punt de vista territorial, sociològic i econòmic. Com és natural les funcions que tenen una relació més directe amb els territoris i que materialitzen de forma evident la seva actuació en els barris, són desenvolupades per l’Àrea de Serveis Territorials - Urbanisme i Vía Pública- i la de Medi Ambient.  Paral·lelament l’Àrea de Comunicació és la encarregada de definir i mantenir un model de relació i informació amb els ciutadans en general i, en particular, amb aquells barris on els veïns s’organitzen al voltant d’una Associació que agrupa, coordina i representa els interessos particulars d’una determinada zona del territori.    Totes les altres regidories i departaments municipals lliuren els seus serveis al conjunt de la població amb caràcter general i de manera transversal, sense distincions territorials. L’acció política d’aquestes darreres regidories es realitza seguint criteris d’equilibri entre models de concentració i de dispersió.

Pla de Barris

Bases de partida ( i 2)

Tanmateix, així com pot ser equitatiu aconseguir un equilibri de la distribució d’inversions en obra pública d’urbanització de carrers i parcs, o d’arranjament de camins amb l’objecte de que tots els barris del municipi tinguin un nivell de qualitat de les infraestructures públiques equivalent, no hauria de passar el mateix amb els equipaments.

Criteris inspirats en la economia d’escala que comporta la centralització dels espais comuns, i en els beneficis de la dinamització d’un centre urbà cohesionat i “de tots”, porten a la conclusió de que és millor que els equipaments públics es trobin concentrats en les àrees més accessibles del municipi.

Ara bé, d’altre banda, si els equipaments es troben massa concentrats, es poden produir efectes no desitjats derivats de la massificació i densificació del territori, produint excessiva demanda de recursos escassos (p.e. zones d’aparcament, densitat del trànsit rodat, etc.)

En aquest sentit tant s’hauria d’evitar una excessiva dispersió com una excessiva concentració dels equipaments, però aquest necessari equilibri es construeix des de la visió global de poble i, en definitiva, pel que respecte a un pla de barris, la distribució territorial dels equipaments no ha d’entrar en consideració en el PdB.

Pla de Barris

Les actuacions per barri es...

Les inversions per barri ..

La informació de costos per servei i barri...

El model de relació...

La informació per barri...

feien de forma reactiva per solucionar problemes puntuals i concrets

responien a necessitats bàsiques conforme es recepcionaba el barri

no es disposava d’informació agregada per barri

no estava estructurat, ni hi havia organització de barri

no estava inventariada al detall, si no agregada a nivell global de poble

es fan de forma preventiva per evitar problemes i resoldre necessitats

responen a les millores necessàries, limitades a la disponibilitat pressupostària

s’estan inventariant els actius per barri, i s’estan recopilant manualment els costos dels serveis per barri

l’Àrea de Comunicació articula les relacions amb les AAVV

s’està inventariant i desglosant per barri a través d’un projecte d’implantació SIG

es faran de forma contrastada i equilibrada, segons plans d’actuació detallats per barri

estaran subjectes a un Pla d’Inversions detallat en pressupost

els Sistemes d’Informació de l’ajuntament permetran conèixer els costos de provisió de serveis per barri de forma mecanitzada

aglutinarà la interlocució única i alhora supervisara la execució dels plans

estarà estructurada per barri i el seu manteniment puntual facilitarà el coneixement exhaustiu barri a barri

PASSAT PRESENT FUTURServeis per territori CURT MIG LLARG

QUADRE SINÒPTIC

Pla de Barris

Eix 1.- Metodologia del Pla de Barris (PdB). El PdB de L’Ametlla és un procés que forma part del projecte d’implantació del Sistema d’Informació Geogràfica (SIG). Pel que fa al PdB aquest projecte desenvoluparà les següent fases principals: F1.- Inventariar les inversions i actuacions detallades per barriF2.- Analitzar i avaluar la situació actual de cada barri identificant potencials i carències solvents.F3.- Adequar els sistemes d’informació de l’ajuntament orientant-los al seguiment “en clau de barri”F4.- Gestionar el coneixement per donar suport a la presa de decisions. Sistema SIG en implantació.F5.- Definir plans d’actuacions integrals (des del punt de vista d’inversió, manteniment, relació social, comunicació, etc)

Eix 2.- Model de relació. Definir uns canals de comunicació i d’intercanvi d’informació a dos nivells (al conjunt de la ciutadania, i a través de les Associacions de barris), per tal d’establir uns mecanismes de relació fluida amb l’Ajuntament.     Eix 3.- Actuacions en el territori. Estudiar i impulsar les polítiques de l’espai públic i del medi ambient en el marc del barris definits, concretant inversions i despeses corrents de manteniment i explotació dels serveis de cada barri. 

EIXOS DE TRABALL

Pla de BarrisESQUEMA PER EL CONEIXEMENT DEL TERRITORI

TERRITORI

HABITANTS

HABITATGES

CENSATS

NO CENSATS

CADASTRE

NO CADASTRE

SERVEISPÚBLICS

MUNICIPALS

BARRISBARRIS

BARRIS

Pla de BarrisSECCIONS CENSALS DE L’ANY 2001

Pla de BarrisSECCIONS CENSALS DE L’ANY 2008

Pla de BarrisNOVA DEFINICIÓ DEL TERRITORI PER BARRIS

Pla de Barris

Font: elaboració pròpia, “anàlisi per barris”. Cens 1/1/2008

NOVA ORDENACIÓ DEL TERRITORI PER BARRIS

Pla de Barris

El Serrat13%

Disseminat General3%

Can Reixac2%

La Miranda12%

St Nicolau2%

La Fustera1%

El Maset1%

St. Joan2%

Pinar de Rosanes2%

La Terrera2%

Mas Dorca1%

Les Roquetes5%

Mas Fabrera1%

St Genís2%

Sta Creu3%

Pinar i Portús2%

Turons del Vallès5%

Can Camp10%

Can Diví5%

Nucli urbà26%

Disseminat General

El Serrat

La Miranda

St Nicolau

La Fustera

Nucli urbà

Can Camp

Can Diví

El Maset

St. Joan

Pinar de Rosanes

Mas Dorca

La Terrera

Les Roquetes

St Genís

Sta Creu

Pinar i Portús

Can Reixac

Turons del Vallès

Mas Fabrera

7.872

HABITANTS EMPADRONATS, AGRUPATS PER BARRIS

Font: elaboració pròpia, “anàlisi per barris”. Cens 1/1/2008

Pla de Barris

Font: elaboració pròpia, “anàlisi padró IBI”

RANKING DE SUPERFICIES PER HABITATGE (2008)

Rang M2 Habitatges % / Total> 1400 6 0,2%

1400 5 0,2%1300 7 0,2%1200 4 0,1%1100 6 0,2%1000 2 0,1%950 4 0,1%900 4 0,1%850 4 0,1%800 8 0,3%750 11 0,4%700 9 0,3%650 17 0,6%600 25 0,8%550 36 1,2%500 40 1,3%450 59 2,0%400 121 4,1%350 240 8,1%300 443 14,9%250 691 23,2%200 661 22,2%150 369 12,4%100 200 6,7%

< 50 6 0,2%Total 2.978Promig m2 246,7El 20% supera els 350 m2El 72% ocupen entre 150 i 350 m2 Nomès el 7% ocupa menys de 100 m2

0 100 200 300 400 500 600 700 800

> 1400

1400

1300

1200

1100

1000

950

900

850

800

750

700

650

600

550

500

450

400

350

300

250

200

150

100

< 50

Excepcions: No es contemplen 4 habitatges: un de 4858 m2 i tres de 0m2

TIPOLOGIA DELS NOSTRES HABITATGES

Pla de Barris

Tipus utilització Utilització tipificada Total

A Magatzem - estacionament 95C Comercial 82E Cultural 1G Oci i hosteleria 6I Industrial 144K Esportiu 13M Obres d'urbanització i parceles sense edificar 948O Oficines 17P Edifici singular 2R Religiós 2T Espectacles 1V Vivienda residencial 2.982Y Sanitat i beneficiència 5

Total elements del Cadastre 4.298

Pla de Barris

    

    

     Qualificacions Qualificacions

     provisionals definitives Cèdules

     protecció Projectes protecció habitabilitat Certificats

     oficial visats oficial habitatges finals d'obra

     promoció priv. col.legis promoció priv. lliures col.legis

     D.G.P.H. aparelladors D.G.P.H. D.G.P.H. aparelladors

Ametlla del Vallès, l' 2007 30 66 35 74 81

2006 35 153 0 76 111

Vallès Oriental 2007 281 3.780 137 4.067 4.390

2006 472 6.218 107 3.951 4.262

Catalunya 2007 9.039 85.515 4.058 74.320 79.580

2006 7.226 127.117 3.402 67.851 77.309

Fonts : Departament de Medi Ambient i Habitatge

Anys disponibles : del 1981 al 2007

iniciats acabats

EVOLUCIÓ DE LA CONSTRUCCIÓ D’HABITATGES

Pla de Barris

Habitatges per nombre d'habitants empadronats

cens 08SECCIÓ x = 1 x = 2 x = 3 x = 4 x = 5 x = 6 x = 7 x = 8 x = 9 x = 10 x = 11 HABITATGES electoral

S1 108 196 206 194 42 18 5 769 1.507S2 115 160 119 131 35 14 2 2 1 1 580 1.172S3 115 155 159 198 59 11 3 1 1 2 704 1.510S4 44 71 77 94 29 10 5 1 331 748S5 18 54 60 70 16 5 1 1 225 555

Num habitatges 400 636 621 687 181 58 16 3 2 2 3 2.609Persones/llar 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 HABITANTS

TOTALS 400 1272 1863 2748 905 348 112 24 18 20 33 7.743Total excepcions 131

Total HABITANTS 7.874 5.492Habitatges totals del IBI 2.978Habitatges amb HABITANTS censats 2.609Habitatges amb pers. no empadronades 369 (Deducció)Ocupació mitja per habitatge (persones) 2,97

EXCEPCIONS (En tres "habitatges excepcionals" hi són censades 131 persones)Casa Total01001 0001 60 SANT NICOLAU Residencia Casal Visitació01003 0463 48 CAN FOCS Residencia ICS01001 0002 23 PUIGGRACIOS Residencia Millet

131

INFORME DE NOMBRE D'HABITANTS PER HABITATGE

Pla de Barris

Consum aigua any 2007

Titulars Comptadors Total m3 RegistresNombre total de punts d'aigua (no ajunt) 2800 3.016 600.059 18.109Nombre punts ajuntament 2 33 13.829 200

TOTAL 3.049 613.888 18.309

Habitatges i consums per Periodes

P1 P2 P3 P4 P5 P6 MitjanaGen-Feb Mar-Abr Mai-Jun Jul-Ago Set-Oct Nov-Des

Total lectures fetes per període 3.015 3.029 3.062 3.062 3.064 3.077 3.052Lectures fetes a l'Ajuntament 33 33 34 34 33 33 33Lectures fetes a particulars A 2.982 2.996 3.028 3.028 3.031 3.044 3.018Increments (noves lectures) Base + 14 32 0 3 13

Lectures (llars) sense consum B 327 295 244 237 261 311 279,2Llars amb consum d'aigua A-B 2.655 2.701 2.784 2.791 2.770 2.733 2.739

Llars sense consum segons nombre de períodes

Consum=0 Adreses1 periode 7532 periodes 973 periodes 484 periodes 555 periodes 43tot l'any 117

DEDUCCIÓ D’HABITATGES OCUPATS

Pla de Barris

Projecte de millora de la gestió i informació del territori de l’Ajuntament de

L’Ametlla del Vallès mitjançant la implantació d’un Sistema d’Informació

Geogràfica (SIG) i impulsant canvis organitzatius i procedimentals per la

recollida, explotació, manteniment i difusió de la informació territorial necessària.

PROJECTE SIG

Fases / mesos 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

Auditoria sobre l’estat del SIG municipalTreball de camp per actualitzar inventariEstructuració de la InformacióImplantació d’eines de consulta/gestióFormació bàsica d’usuaris Difusió públicaAjust de processos i depuració

Pla de Barris

La fase executiva del projecte, centrada en el tractament, estructuració i manteniment de la cartografia, permetrà conèixer en detall:

•Planimetria corporativa municipal (1:2000, 1:1000, 1:500)•Ortofotoimatges (històriques i actuals)•Cadastre•Planejament urbanístic•Construcció/Manteniment carrerer •Equipaments i mesures de seguretat•Infraestructures:

•Xarxa viària i de camins•Xarxa elèctrica (alta, mitja i baixa tensió)•Xarxa d’aigua potable (hidrants)•Xarxa de sanejament (en alta i baixa)•Xarxa de telecomunicacions (telefonia fixa i mòbil)

•Mobiliari urbà i Patrimoni •Jardineria, arbrat públic i parcs•Etc.

PROJECTE SIG

Pla de Barris

En aquest sentit contemplem els següents aspectes principals a considerar com actius a inventariar:

Xarxes de serveis públics (seguretat, abastament d’aigua, sanejament,

enllumenat, vialitat, etc.)

Mobiliari urbà: escocells, pilons, balustrades, balises, bancs, faroles,

fonts, papereres, jardineres, pèrgoles, jocs infantils, ...

Equipaments públics: assistencial, esportiu, cultural, religiós,

administratiu,

Xarxa de transport: parades autobús, taxi,

Viari: aparcaments, guals, senyalització vertical de tràfic, bamps,

semàfors, senyalització d’aparcaments especials (transport, minusvàlida,

zones regulades, etc).

Recollida d’incidències: via pública, noves construccions, fotografies de

façanes, informació sobre promotors/titulars, etc.

PROJECTE SIG

Pla de Barris

Relació amb els veïns

A finals del 2007, l’Alcalde crea una nova regidoria que té per objecte entre d’altres tasques, ser l’únic interlocutor amb els barris de la vila. Així doncs, es comença a establir un model de comunicació amb els diversos veïns que integren els barris.

En la majoria del casos existeix una relació directa entre l’Ajuntament i els presidents o secretaris de les associacions constituïdes a cada barri.Que han estat registrats formalment i disposen d’un codi identificatiu.

En d’altres casos, la relació s’estableix amb el gestor o administrador de finques que ha contractat el president de la comunitat de propietaris.

Per últim també existeix relació amb un veí que aglutina i coordina les demandes a efectuar, a falta de tenir una estructura jeràrquica muntada.

En qualsevol cas, l’àrea de comunicació atén totes les demandes i dona tràmit a les regidories que tenen afectació en cada cas.

Pla de Barris

Associacionsde veïns

Actualment, són en actiu les següents:

-Associació de veïns del Pinar i Portús-Comunitat de propietaris de la Terrera-Associació de veïns de Can Camp-Associació de veïns del Serrat-Associació de veïns de la Miranda-Associació de veïns dels Turons del Vallès-Associació de veïns del Pinar de Rosanes

Pla de Barris

actuacions en el territori Fem un breu recull de les actuacions practicades:

• Obres a l’Antic Camí de Caldes, es canvia una gran part del clavegueram, ja que era en mal estat s'han arranjat 90 metres i s'ha substituït l'antic tub de la claveguera per un de nou de 500.

• Obres als Polígons Industrials en els carrers Centelles, Cardedeu, Llinars i Tona del polígon Industrial Montguit I s’han fet reformes urbanístiques per tal de millorar aquesta zona. S'ha reforçat el paviment de la calçada, el qual ja estava molt deteriorat i mostrava sots i esquerdes i s’han fet voreres noves per tal de facilitar la circulació dels vianants d’una manera més còmode i segura. Tot i que no s’ha modificat el sistema de clavegueram, sí que s’ha augmentat el nombre de registres per a les clavegueres. També s’han fet més embornals i una de les actuacions més destacables ha estat la instal·lació completa d’un nou enllumenat i també la instal·lació completa d’una nova xarxa d’aigua.

• Obres al barri de les Roquetes recentment s’ha construït a la zona d’equipaments del carrer Soleia quinze aparcaments en bateria. Per altra banda, també s’ha canviant una canonada d’aigua en el carrer esmentat i s’ha procedint a renovar l’enllumenat a tota la urbanització.

• Obres diverses al casc urbà, millores a la plaça de l’ajuntament, creació d’una zona d’aparcaments al carrer Pompeu Fabra. Adequació d’una zona d’estacionament al parc dels voluntaris.

• Obres al Serrat, pavimentació de la carretera de Puiggraciós per a la millora d’accés al barri. Amb carril bici integrat. Així com la nova senyalització d’evacuació del barri.

• Obres al Pinar i Portús, arranjament del talús del local social, i col·locació de nou enllumenat denominat “prim”.

Pla de Barris

actuacions en el territori

• Col·locació de zona de autocompostatge casolà al Barri del Pinar de Rosanes.

• Adequació dels parcs infantils de Can Reixach, La Terrera, Turons del Vallès i parc de les Acàcies.

• Al barri de la Miranda, s’han col·locat barreres protectores en els terrenys de zona verda amb risc de caiguda. I s’ha creat un punt de contenidors amb zona d’estacionament.

• Es millora la vorera de l’Antic Camí de Bigues i es crea una zona d’aparcament per a veïns i usuaris de l’IES i l’escola.

• Es replanten i substitueixen arbres morts i trencats als parcs i carrers de tota la vila.

• Es construeixen nous nínxols al Cementiri Municipal

• Es millora el sorral de la plaça de l’ajuntament amb sauló nou premsat

• Es revisa i es substitueix la senyalització vertical obsoleta o malmesa d’arreu

• S’instalen antenes per a la recepció de la xarxa WIFI municipal que dona cobertura a una gran part dels veïns

Pla de Barris

• En la darrera legislatura hem col·laborat amb totes aquelles activitats que els barris han programat per als seus veïns mes propers.

• Així doncs, hem vist els reis del Pinar i Portús i cel·lebrat la festa major del barri, hem anat al caga tió a la Miranda, properament cel·lebrarem la festa d’inauguració de la remodelació del barri de Can Camp, etc.

• El recull de tota la informació presentada en aquestes transparències pot veure’s en la seva totalitat en els articles publicats al Diari de l’Ametlla que dona cobertura a totes les actuacions previstes i realitzades. Així com a la web municipal

WWW.AMETLLA.CAT

activitats als barris

Pla de Barris

Pla de Barris

La Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial és una llei aprovada pel Parlament de Catalunya a través de la qual la Generalitat pretén dotar les administracions catalanes dels instruments necessaris per tal de portar a terme intervencions de caire social i urbanístic en aquells barris de Catalunya que ho requereixin.

Els principals objectius d’aquesta llei són:

– Generar un instrument de redistribució social.– Promoure la rehabilitació integral de barris especials.– Emprendre accions de millora social per fomentar la cohesió i la integració en els barris.– Millorar la sostenibilitat ambiental.– Fomentar la dinamització econòmica.

La Llei de Barris preveu l’atorgament de subvencions als municipis que tinguin un o més d’un barri que pugui ser considerat una àrea urbana d’atenció especial. Aquestes subvencions s’atorguen a través d’una convocatòria anual i, els diferents municipis que hi volen accedir, han de presentar un projecte d’intervenció integral en un o més d’un dels seus barris, el qual haurà d’estar redactat seguint unes pautes establertes.

La valoració dels projectes està regulada a través de la pròpia llei i funciona mitjançant una puntuació sobre els diferents aspectes urbanístics i socials que presenten els barris inclosos en el projecte. D’aquesta manera, entre d’altres, es puntuen aspectes com ara:

– El grau d’intensitat dels problemes urbanístics, socioeconòmics i ambientals.– La valoració de l’impacte que el projecte pot tenir en l’àmbit d’actuació.

– Si voleu consultar la llei i el reglament podeu fer-ho aquí.

LA LLEI DE BARRIS