2
El pols del cos Nau 1+2+B 14 mar 2018 / 20 gen 2019 Col·lecció Per Amor a l’Art És l’entitat dedicada a l’art, la investigació i l’ajuda social que financia aquesta iniciativa. Bombas Gens Centre d’Art Avinguda Burjassot, 54 46009 València T. (+34) 963 463 856 [email protected] bombasgens.com Entrada gratuïta Horari de visites: consultar web Més informació: [email protected] Més informació sobre activitats relacionades amb l’exposició:

El pols del cos - bombasgens.com · El pols del cos Usos i representacions de l’espai Col·lecció Per Amor a l’Art L’exposició El pols del cos constitueix la segona presentació

Embed Size (px)

Citation preview

El pols del cos

Nau 1+2+B14 mar 2018 / 20 gen 2019

Col·leccióPer Amor a l’Art

És l’entitat dedicada a l’art, la investigació i l’ajuda social que financia aquesta iniciativa.

Bombas Gens Centre d’ArtAvinguda Burjassot, 54 46009 ValènciaT. (+34) 963 463 [email protected] bombasgens.com

Entrada gratuïta

Horari de visites: consultar web

Més informació: [email protected]

Més informació sobre activitats relacionades amb l’exposició:

El pols del cosUsos i representacions de l’espaiCol·lecció Per Amor a l’Art

L’exposició El pols del cos constitueix la segona presentació pública de la Col·lecció Per Amor a l’Art en Bombas Gens Centre d’Art.

El pols del cos. Usos i representacions de l’espai suposa un acostament –mitjan-çant el treball d’uns quants artistes– a les formes en què habitem, coneixem, per-cebem, signifiquem, reproduïm i repre-sentem l’espai en el procés d’institució incessant del lloc que és la vida. El pols del cos es planteja des d’una perspectiva tendent a superar les anàlisis exclusiva-

ment econòmiques sobre la construcció de l’espai, proposa una mirada en la qual la vida quotidiana, enfrontada a la dialèctica entre l’espai viscut i la ciutat concepte, es preveu com a possibilitat de transformació social. Una vida que s’estableix a partir de la relació dinàmica i participativa del cos amb el lloc. L’expres-sió «tindre lloc» ens acosta al sentit del

projecte en les dos accepcions que té: fa referència simultàniament a la possessió d’un espai i a una acció, però també a la possibilitat que una cosa ocórrega i habite l’espai. Les revolucions tecnològiques són part d’un procés històric de canvi que les so-brepassa i afecta tot el sistema social. Des dels anys setanta del segle xx, assistim a una progressió tecno-científica exponen-cial, que influeix i transforma les dos ca-tegories considerades com a dimensions fonamentals de l’exterioritat d’allò humà: l’espai i el temps. La ideologia que subjau en la transformació tecno-social aventura, en nom de la velocitat de les comunicaci-ons i la creació de mons virtuals, la mort del lloc i la distància i de tot el que tinga una especificitat espacial. Però davant d’eixa idea de món indiferenciat i global, la realitat és que hi ha una resistència política i cultural dels llocs i d’allò local com a espais d’identitat.

L’espai urbà no és neutral o innocent, és base d’un projecte de vida i escenari d’un conflicte. Així hi ha un axioma, segons el qual, més enllà de la funció instrumental, de la disposició per a atendre necessitats humanes bàsiques, és espai de repre-sentació que expressa o materialitza ten-dències socials. Com ens recorda Henri Lefebvre, l’espai no és un mer medi, no és simplement reproductor o contenidor sinó element constitutiu, producte del cos i de la societat i «productor de societat». És en el diàleg complex entre visions diverses on este projecte pot il·lumi-nar-nos sobre la construcció de l’espai: el cos social, l’habitar poètic, la ciutat i els límits que té, les arquitectures i els seus paisatges o els llocs de la memòria, del poder i de la tecnologia, són uns quants dels ítems que tracen un teixit d’imatges relacionades. El pols del cos. Usos i representacions de l’espai fa al·lusió a la possibilitat de fer vi-sibles les relacions i intercanvis incessants que permanentment dibuixem i que re-construeixen quotidianament l’espai físic i social, així com el trànsit permanent de la subjectivitat a allò col·lectiu.

Extret del text de Nuria Enguita, «Tindre lloc», escrit per al catàleg de l’exposició.

Helen Levitt, New York, ca. 1940. © Film Documents LLC, Cortesia Galerie Thomas Zander, Cologne.

Xavier Ribas, Sense títol (Dos tumbonas en la playa), 1994-1997. De la sèrie Domingos. © Cortesia de l’artista i ProjecteSD, Barcelona.

Luigi Ghirri, Lucerna, 1971. © Cortesia Fondo di Luigi Ghirri / Mai 36 Galerie, Zurich.