L'ECONÒMIC 37DEL 19 AL 25 DE JUNY DEL 2010

EINES

ent aquest el nú-mero d’inici deL’Econòmic, pri-mer de tot vulldesitjar a tot el

seu equip molts èxits enaquest projecte valent i ne-cessari, i aprofitar, també,per agrair-los la confiançaque em fan per encarregar-me aquest espai mensual enel qual tractarem temes di-versos sobre gestió empre-sarial, o com m’agrada mésanomenar-lo, sobre ma-nagement.

Aquest anglicisme no estàacceptat, encara, per l’Ins-titut d’Estudis Catalans,malgrat si que hi figura«mànager» (persona ques’ocupa de la direcció i de lagestió d’una empresa od’una altra organitzaciósemblant), però, en canvi,si que hi és en El Gran Dic-cionari de la Llengua Cata-lana del Grup EnciclopèdiaCatalana que el defineixcom a direcció empresa-rial, perquè aquest és el te-ma que tractarem enaquest espai.

COMPLEXITAT. El manage-ment ha estat associat,normalment, a les gransempreses i a les prestigiosesescoles de negocis, i aques-ta associació no podem ne-gar-la, ja que el manage-ment és la conseqüència deles solucions que les em-preses han donat als reptesi dificultats que se’ls hiplantejaven i, lògicament,com més grans es feien méssolucions complexes ana-ven generant. A mesuraque això passava, per altrabanda, les escoles de nego-

Scis anaven incorporant elsnous mètodes en els seusprogrames acadèmics.

A la Revolució Industrialque s’inicia a finals del segleXVIII a Anglaterra hi ha lallavor de la gestió empresa-rial, però serà en el segleXIX quan amb la creació deles grans empreses als EUA,el management iniciarà eldesenvolupament que ensarriba als nostres dies i ésallà quan el 1881 es crea laSchool of Finance and Eco-nomy que acabarà sentl’actual Wharton School dela University of Pennsylva-nia promoguda per en Jo-seph Wharton, prohom deFiladèlfia, comerciant, in-dustrial i filantrop que in-tervingué en sectors com lamineria, la fabricació il’educació. Un homed’empresa que va promou-re la formació empresarial.A finals del segle XIX,aquesta, consistia princi-palment en l’entrenamenten com fer la feina, enl’aprenentatge. Però enWharton va concebre unaescola que ensenyaria comdesenvolupar i gestionarun negoci i anticipar i con-duir-se amb els cicles del’activitat econòmica.

Tot té un inici i els inicisacostumen a ser senzills isimples, i també durs. És eltemps, el mercat i l’èxit elsqui compliquen les coses, ibenvinguda sigui la com-plicació quan aquesta ésconseqüència del creixe-ment de l’empresa, doncsaixò vol dir que és competi-tiva, és a dir, que és capaçde competir; i competir voldir tenir clar el QUÈ —el

màrqueting o l’estratègiasegons la dimensió empre-sarial—, el COM —l’opera-ció i els sistemes—, i el QUI—les persones necessàriesper executar el «com» quepermetrà aconseguir el«què».

El camp de coneixementdel management, en defi-nitiva, fa referència als mè-todes per relacionar ade-quadament el QUÈ, el COMi el QUI, i aquest coneixe-ment avui està disponibleper a tothom que vulgui ferempresa. En els darrersanys, a Catalunya, s’ha

produït un gran canvi enels programes formatiusadreçats a petites i mitjanesempreses i trobar-se con-tinguts relacionats amb elmàrqueting, l’estratègia, laqualitat, els recursos hu-mans, etc. és més habitualque no fa gaire, però tambéés cert que als empresaris,en general, els costa inver-tir temps, esforç i diners enformar-se en aquestcamps. Tanmateix, si es volser competitiu cal tenirmètode i el mètode, en elcamp de l’empresa, s’ano-mena management.

EL QUÈ, EL COM I EL QUID’UN CAMP DE CONEIXEMENT

Competir vol dir tenirclar el QUÈ -elmàrqueting ol’estratègia segons ladimensió empresarial-,el COM -l’operació i elssistemes- i el QUI -lespersones necessàriesper executar el «com»que permetràaconseguir el «què»

P Historia de la gestión.Daniel A. Wren.Ediciones de Belloch

P El futuro del manage-ment. Gary Hamel.Paidós

Josep AlbetDIRECTOR D’ALBET CONSELLERS BCN

Classe a l’escola de negocis ESADE ARXIU

GESTIÓ EMPRESARIAL

PER SABER-NE MÉS

Glossari

Gestió integral de la qualitat. Modeldesenvolupat per en W. Edwards De-ming en empreses japoneses i popu-laritzat als 80.

És allò que identifica la manerade ser d’una organització, les se-ves creences i valors. El principalteòric n’és Edgar Schein.

CADENA DE VALOR

(1909-2005). Austríac de naixe-ment, emigrà als EUA el 1937.Està considerat el pare del ma-nagement modern.

CULTURA

És un model per identificar on es ge-neren els marges en l’activitat em-presarial, donat a conèixer per en Mi-chael Porter el 1985.

TQMPETER F. DRUCKER