El Timbal revista del Baix Gaià

ABRIL/2015

Núm. 80 /

Exemplar gratuït / Des del 1994

jsmbaixgaia@hotmail.com

El Camí de les Terres del Gaià

comença a ser una realitat

Després d’anys de viu-

re d’esquenes al riu.

Després de mil accions de Salvem el Gaià. Des-

prés dels Fòrums de les

Terres del Gaià. Des-

prés de les accions de diferents institucions

públiques i represen-

tants polítics. El riu re-

neix amb un cabal eco-lògic encara petit i amb

iniciatives com el Camí

de les Terres del Gaià.

Algunes de les noves actuacions seran estre-

nades amb la VI Marxa

per les Terres del Gaià.

Sapigueu que us hi po-

deu apuntar. Que dura

tres dies però que po-deu venir només a fer

un tram. Informeu-vos

i busqueu les xiruques

per les golfes. Ens ve-iem fent camí.

Fe d’errates. Tenim un error en la numeració

de l’anterior revista. Hi posava 78 quan en rea-litat era la 79.

On som? L’any passat vam treure els dos nú-

meros (abril/setembre) amb la col·laboració del Martí. Van ser exemplars ben maquetats,

amb moltes pàgines i notícies. Enguany ens ho

agafem amb calma. Només traurem un full. Un

ara, aquest, i un al setembre. Podeu llegir els exemplars anteriors al web www.elriu.cat.

2

3

El rincón del poeta Ja tenim el primer disc en solitari del torrenc José Ángel Barrera, “El Rincón del poeta”. Home del poble, humil i treballador que ha parit vuit temes rodons. És un disc ple de llum (Luz eterna, ... y amaneció, etc.) i d’emoció (Con el alma en vilo, Sueño en la tarde, etc.). Ba-rrera toca la guitarra clàssica domi-nant a la perfecció tots els “palos” flamencs. Autodidacta de formació, obrer dels escenaris i, ara, compo-sitor que supera les cotilles dels estils que ha après amb passió els darrers anys. L’acompanya una flauta travessera que ajuda a perfi-lar les melodies que dibuixa amb la

guitarra. Les percussions, discretes i encertadíssimes, són vàries. Les palmes ajuden a identificar el so amb el flamenc. El baix dóna la precisió i la base a la música. La resta d’instruments –violí, piano,

mandolina, guitarra elèctrica i saxòfon- treballen al servei del grup, sense prendre el protagonis-me a la guitarra. Ens agraden es-pecialment els moments d’emoció que hi posa la veu en els dos te-mes on apareix (...y amaneció,

Sueño en la tarde i Luz eterna-versión chill). Us recomanem “El Rincón del Poeta”. Si voleu saber-ne més sapigueu que podeu trobar el disc

en diferents comer-ços de Torredem-barra.

La Juanna La Juanna és el grup del Sisco Vidaller –guitarra i veu-, l’Àngel Batlle –baix elèctric-, el Nacho Cambas –teclat i veu- i el Jua-nito Gregorio –bateria-. Són músics amb una llarga trajectòria i influències musicals diverses que ara s’han unit per aquest nou projecte. Els Sisco havia tocat amb Los Burton, l’Àngel amb Tres y el Inglés, el Nacho amb Sin Documentos i el Juani-to amb els Freebird, entre d’altres. El so de la banda és compacte i és 100 % pop-rock. Entre els seus referents hi ha el grup madrileny Vetusta Morla, de qui interpreten un dels seus temes, “Valiente”, que tanca el llarga durada. Fidels a l’estructura de l’estil, cerquen melodies que respiren melangia i tornades enganxoses. Algunes d’elles ens recorden al grup de Barcelona Love of Lesbian. De fet, la Juanna interpreta un dels seus temes més coneguts en dire-cte, el “Club de Fans de John Boy”. La veu i el teclat ens re-meten al músic argentí Andrés Calamaro, conegut a casa nos-tra a partir del seu pas per Los Rodríguez. L’adn rocker dels

músics de La Juanna no es pot dissimular i apareix en temes com “Chica de plata”. Ens agraden les cançons “Memoria”, “No name” i “Lo que vos escuchás”, especialment, per la seva intensitat, que fan siguin molt creïbles, que hi connectis. És un disc polit, agradable d’escoltar. Els arranjaments són

interessants. Les lletres respiren vida, somnis, projeccions, ganes de construir, amor, amistat, preguntes, gresca. Demos-tren amb escreix que els temes s’han cuinat amb temps i que la gravació s’ha fet de manera professional. Al darrera dels botons hi trobem un gran músic. Es tracta del Joan Rubinat, de Most Wanted Studio, i un dels impulsors de Satèl·lit, una banda d’Altafulla que acaba de treure disc –

Aeroports-. El Joan també posa les veus en tres temes i la torrenca Virginia Fernández en un. El disseny respira Torredembarra pels quatre cos-tats. La portada és obra de l’Aurora Roig i el fo-tos del grup del Pere Papiol.

4

L’Antoni Panadès va recollir al llibre Misteris i llegendes.

Bruixes, fantasmes i marfan-tes de les comarques tarra-gonines (2001) una història que s’explica a la Secuita. Re-sulta que als Masos, un antic i petit nucli del municipi si-

tuat a un quilòmetre de la parròquia, hi vivia la Serrana. Li agradava explicar que te-nia un contacte habitual amb les bruixes. Una de les coses que l’amoïnaven era que les

bruixes orinaven pel forat del pany de casa seva. Les bruixes es devien passejar

per casa seva ben tranquil·les perquè quan ella dormia li rentaven els plats. Ella, lluny d’espantar-se i marxar de ca-sa seva, s’hi encarava i, del llit estant, les cridava que pa-ressin perquè no la deixaven

dormir. Déu ni do! La gent que parlava amb la Serrana no la creien però, és clar, el poble n’anava ple. Les bruixes devien fer respecte però la Serrana... Jordi Suñé Morales

La Serrana de la Secuita Les llegendes del Gaià (5)