Embed Size (px)
DESCRIPTION
La revista de l'Escola Pia d'Olot. Juny 2012 #51
Citation preview
OPINIÓ - PÀG. 2-3
La culturade l’esforç
ESCOLA VERDA - PÀG. 10-11
En JulivertEntrEvistEs A:
Eugènia MorerFerran Roca
Anna Vilanova
Revista del’Escola Pia d'Olot Juny 2012
# 51
Una Aventuraal Mar
EL CONTE
PÀG.14-15
Aquesta és la definició que ens dóna el diccionari de la llengua catalana del verb esforçar-se. M’agrada la parau-la “pròpia”. No podem pensar que canviarem aquest context econòmic i social tan negatiu amb l’empeny dels altres, sinó que hem de ser nosaltres mateixos els que hem de posar tota
la nostra força en intentar millorar aquesta situació. De dificultats sempre n’hi ha hagut, n’hi ha i n’hi haurà. I és gràcies a l’empeny propi de moltes persones que les coses han tirat endavant. Podem pensar que les dificultats ens desborden, que no tenen fi, que són im-possibles de resoldre, però ben segur que si ens esforcem aquestes dificultats seran cada vegada més transitables. No hem de lluitar per vèncer cap resistència o per pensar que aconseguirem eliminar les dificultats. Hem d’esforçar-nos per superar-les i deixar-les endarrere, per ser forts i afrontar les que ens
vindran. Si féssim una mirada retrospectiva al passat veuríem que la història està plena de moments complicats i durs, però sortosament han quedat endarrere. No hem de recordar només la cultura de l’es-forç en els moments complicats. És més, crec que en els moments més bons de la nostra vida, l’esforç marca la diferència. Ens posa en avantatge davant dels que pensen que sense esforç les coses també s’aconsegueixen. No hem de pensar que a la vida existeixen les casualitats. Tot té un perquè. L’esforç quasi bé sempre va acompanyat d’èxit. No sabem quan ens arribarà, però segur que arriba. Sempre valorem més els èxits que ens han suposat un esforç en aconseguir-los. En gaudim amb més intensitat.Com diria un conegut de tothom, aixequem-nos aviat i treballem, treballem, però sobre-tot, esforcem-nos en millorar cada dia una mica més.Bon estiu a tothom!
Què vol dir esforç?
“Desplegar la pròpiaforça física o moral per vènceruna resistència, per aconseguir
quelcom vencent dificultats”
Tots hem sentit alguna vegada al llarg de la nostra vida la paraula “esforç” però, què vol dir aquesta paraula? L’esforç és “una acció física o moral que
té com a objectiu vèncer una dificultat per aconseguir un propòsit”, per la qual cosa, és inevitable relacionar aquest concepte amb d’altres com: coratge, tenacitat, ímpetu, constància i una de les més importants de totes: la voluntat. L’esser humà té la facultat de decidir i ordenar la pròpia conducta, per aquest motiu ens haurem de plantejar al llarg de les nostres vides quins són els objectius que volem assolir i, en conqüència, quins seran els resultats i quin és el rendiment que esperem de nosaltres mateixos.
Aquí és on juga un paper fonamental la visió, aquest concepte descriu de manera detallada els nostres somnis més agosarats i desitjats, aquesta ha de ser sòlida, atractiva, precisa, inspiradora i motivadora, que no només reflecteixi el millor escenari, sinó que a més, al recordar-la ens carreguem d’energia. L’esforç sense la visió és una rutina i una visió sense esforç és una fantasia. No fa molt de l’esforç se’n deia sacrifici, els nostres avis van haver de lluitar molt i sacrificar-se al llarg de les seves vides, això sempre ho haurem de tenir present per entendre que avui en dia, gràcies a ells, podem gaudir de diferents luxes i certes comoditats. S’ha instaurat la falsa idea que les
fites es poden assolir sense esforç, que es poden aprendre nous conceptes i noves llengües sense haver de patir, que és possible mantenir una amistat en el temps sense fer cap esforç o que és possible acabar una determinada cursa atlètica sense sacrifici. Per això ara més que mai cal transmetre la idea que només és possible assolir un determinat fi, mitjançant l’esforç, i que tan sols aquells que realment insisteixen, siguin tenaços i constants en el temps, podran assolir els seus objectius i desitjos. Hem de viure el dia a dia intentant comprendre que no existeix res més enllà que l’aquí i l’ara...! La recompensa està en l’esforç i no en el resultat. Un esforç total és una victòria completa!
dREDACCIóAnna CasasJoan ClaretMarta Demonjócarrie DorcaFerran Roca
fMAQUETACIÓFERRAN COVES
eCOORDINACIÓcarrie Dorca
UPORTADA
Els alumnes de l’escola han participat en la Marató per la Pobresa.
Xwww.olot.escolapia.cat
l’Editorial -Miquel Àngel Zarza-
DIRECTOR DE L’ESCOLA PIA OLOT
Els Alumnes Parlen-Joel Barreña-Alumne de 2n de CFGS
# 51
La cultura de l’esforç Simplementesforç
La què? La cultura de què? És que ja només dir aquesta expressió cansa! Va mare, no siguis tan pesada!
I l’Adrià va deixar la seva mare amb la paraula a la boca.
Prou que ho intentava la Clara, de fer entendre al seu fill que sense esforç i constància s’aconsegueixen poques fites, però ell no volia, ni l’interessava escoltar.
I si alguna vegada havien pogut parlar, l’Adrià rebatia els arguments de la mare dient: “ No et preocupis , seré futbolista i em cauran diners de tot arreu, i si no, m’inventaré una història tan truculenta com pugui relacionada amb algun famós i … ja està! Dos o tres programes, mitja vida solucionada! I si encara tinc prou cara i molta
esquena!, em ppuc fer un lloc a la tele!
Llavors la Clara pensava que els valors, d’un temps cap aquí, havien canviat molt però que tot i així, la seva obligació com a mare havia de ser fer-li entendre a l’Adrià que l’esforç és bàsic,
necessari i imprescindible, fins i tot, en una societat tan desvirtuada com la que li ha tocat de viure. H
em passat una pila d’anys en els quals l’esforç ha anat decaient de mica en mica perquè tot era possible sense cap sacrifici. No valia la pena estalviar perquè trobàvem facilitats per
aconseguir allò que volíem, es podia comprar tot sense tenir els diners, gaudir d’unes vacances meravelloses, cotxes cars, apartaments, treballar el menys possible era ser més espavilat, etc. etc.
Hem donat tot i més als nostres fills/es aconseguint malcriar-los, fer-los vulnerables i dependents. Ara tot s’ha
esfondrat, això no és sostenible, hem de tornar a restablir l’esforç,
la lluita diària, l’estalvi, la subsistència per nosaltres mateixos , tornar a donar valor a les coses petites. Instaurar la idea que ens hem de sacrificar molt per tenir uns estudis, per trobar una feina i mantenir-la, per ajudar la família, els amics, per tenir bona salut.
L’esforç ha de ser el motor, sense esforç no podrem
reeixir en res i aquesta actitud l’hem d’aconseguir entre tots,
inculcant-la als més petits, tot costa, res no és fàcil ni gratuït.
Fem Pedagogia-Adriana Coromina-
psicopedagoga d’eso
La Columna de la Teresa-Teresa Juanola-
professora de llengua catalana
El Còmic-Èric Jaurés-Alumne de 2n d’eSO
Entreteniments-Júlia Pérez-alumnE dE 2n d’ESO
SOLUCIONS:
JUNY2012 #51 5
FelicitatsMediateca!
k-Genoveva Pascual-
DINAMITZADORA DE LA MEDIATECA
Aquest curs 2011-2012 ha estat un curs molt especial per la mediate-
ca ja que hem posat en marxa noves activitats per alumnes de dife-rents etapes educatives de l’escola i a més des del Ministerio de Educación ens han reconegut la fei-na ben feta i el camí que hem triat per treballar. Si voleu més informació la trobareu al bloc i al BOE Núm. 305 del Martes
20 de diciembre de 2011 Sec. III. Pág. 139295
Però el que realment fa grans i importants els esdeveniments de la mediateca són els seus usuaris per exemple:A educació infantil ens expliquem contes els uns als altres i la il·lusió que posen en llegir el conte que has explicat dóna molta satisfacció.A cicle inicial inventem històries amb els perso-natges esbojarrats de les targetes al racó de lectu-ra i escriptura i els va fer molta gràcia rebre a l’aula la “mediateca viatgera”A cicle mitjà sempre estan
a punt per fer activitats d’animació i és genial quan els de tercer obren els ulls com a plats quan poden començar a fer servir el servei de préstec.A cicle superior és molt divertit quan baixen en filera a buscar les novetats que els acabes d’expli-car a l’aula i que tenen a la seva disposició o com s’organitzen entre ells per seguir un ordre amb els exploradors de llibres.A ESO, és curiós i satisfac-tori veure com a vegades ve algun nen a buscar un llibre per llegir 10 mi-nuts a l’aula i com que el que li has donat li agrada
se’l vol quedar fins aca-bar-lo, o quan et convi-den a veure’ls exposar els seus treballs o quan amb un mail et demanen com s’escriuen algunes coses o on poden trobar el que estan buscant... Són aquests detalls els que fan créixer la mediateca junt amb la feina de tots els companys de l’escola que procuren trobar un espai i un moment per-què la mediateca formi part de l’esdevenir dia-ri i sigui una eina més al servei de l’ensenya-ment-aprenentatge—
* RACÓ LITERARI *
El desembre del 2011 el “Ministerio de Educación” Atorga a la nostra mediateca el tercer premi en la modalitat C del seu concurs : “Buenas prácticas en la dinamización e innovación de las bibliotecas escolares”. w www.MEDIATECApIAOLOT.bLOgspOT.COM
6 #51 JUNY2012
Benvolguts Pares:
g-La Junta de l’Ampa-
Un altre curs que s’acaba. Una altra promoció que co-mença nous camins
fora de l’escola. Els de P3 que el curs vinent ja no seran els més petits. El temps passa volant i els pares a vegades no ens en donem compte que els nostres fills també es fan grans i que aquests mo-ments que passem amb ells no es repetiran. Aque-lles festes conjuntes, les cantades assajades durant tant temps, les obres de teatre, les mirades quan surten a l’escenari buscant si hi ets, això és el que ens queda i a ells també.
Projecte compartit. L’escola i la família tots junts fent camí, aquest és l’objectiu de L’AMPA i de l’escola, de l’AMPA consi-derada com el conjunt de tots els pares. L’escola no és sense nosaltres i nosal-tres no som sense l’esco-la. L’educació conjunta, compartir, parlar, raonar, discutir, construir, conèi-xer l’esforç que es fa per
aconseguir que els nostres fills siguin persones pre-parades pel futur. Tot això ho hem de fer plegats. El futur immediat es presen-ta molt difícil, potser, més difícil del que hem tingut nosaltres, avancem con-juntament i de ben segur que amb esforç i dedica-
ció tirarem endavant.
Molta sort als alumnes de quart, aquesta escola sempre serà la vostra.A tots els pares i mares molt bones vacances i fins el curs vinent.—
* AMIPA *
L’escola i la família tots junts fent camí, aquest és l’objectiu de L’AMPA i de l’escola, de l’AMPA considerada com el conjunt de tots els pares.
JUNY2012 #51 7
Una Campionaa l’AdA
g-Aula d’Acollida-
El passat 13 de juny al Tea-tre Nacional de Catalunya, a Barcelona, es va celebrar la final del Certamen Naci-
onal Infantil i Juvenil de Lectura en Veu Alta. Aquest certamen tél’objectiu de promocionar la llen-gua i la cultura catalanes.L’Arsh, semifinalista i alum-na de sisè, va participar al cer-
tamen en una categoria molt especial: els Timoners.En aquesta categoria només hi po-den participar alumnes nouvinguts amb menys de dos anys d’escolarit-zació al nostre país. Tot un repte!
L’Arsh, originària de l’Índia, va superar totes les proves, arri-bant a la final d’on també va sor-tir victoriosa amb la lectura d’un poema de la Joana Raspall.Encoratjada pels seus com-panys de classe, va fer un granpaper a l’escenari i es va coro-
nar campiona de Catalunyad’aquest Certamen.I no només això, amb el seu afany de superació, va donara tots els seus companys d’Ada la possibilitat de viure i gaudir de la poesia de ben a prop durant tots els assajos realitzats a l’aula.Felicitats Arsh!—
* AULA d'ACOLLIdA *
L’Arsh, originària de l’Índia, va superar totes les proves, arribant a la final d’on també va sortir victoriosa amb la lectura d’un poema de la Joana Raspall.w www.ACOLLIDApIAOLOT.bLOgspOT.COM
8 #51 JUNY2012
L’harmonia de l’Escola
f-Marc Romero-
ExALUMNE DE L'EsCOLA
La música em va trobar quan era molt petit i ana-va a l’Escola Pia
d’Olot. Em van ar-ribar a les mans un fulletons per anar a classes de música, jo en aquella època no sabia que la músi-ca esdevindria una cosa tan important en la meva vida, sort que vaig deixar el futbol! Potser de petit no ho entenia i m’ho agafava com un joc, va ser llavors que vaig descobrir la meva gran passió. Els meus profes-sors els costava molt ensenyar-me qualsevol matèria o assignatura que no estigués relacio-nada amb música. A l’Escola Pia, cada any es celebren els Jocs Florals i dins aquesta celebració tots els alumnes que tocavem algun instrument ens pro-posaven tocar una
cançó, va arribar la meva primera vega-da, vaig interpretar una cançó davant els meus companys de classe i professors. Estava nerviós, tens, però dins meu tenia unes ganes enor-mes de demostrar tot el que realment m’agradava: tocar el piano, això es va convertir en una ru-tina anual, cada any creixia més amb el piano a les mans, a partir d’aquí tothom va tenir clar quin seria el meu camí. Després de molts anys estudiant mú-sica i piano a Olot i Girona, m’accepten al Conservatori del Liceu de Barcelona on obtinc la llicen-ciatura de piano sota la direcció de Stanislav Pochekine i un any de post-grau sota la direcció del mestre Daniel Ligorio, obtenint nombrosos premis de Joves intèrprets d’arreu de Catalunya a destacar el primer premi Concurs Ar-jau de Barcelona any
2011, categoria fins a 29 anys. Actual-ment sóc professor de piano a diferents escoles del Gironès. Enguany, a una de les meves alumnes li demanen per tocar el piano durant l’acte dels jocs florals de l’escola, la matei-xa escola en que jo havia tocat. Ella tota nerviosa em truca i em dóna la notícia. On jo vaig debutar, debuta ara una meva alumna, amb tota la il·lusió del món
toquem a quatre mans, va ser el meu retorn a l’escola, per tancar l’acte vaig interpretar una peça que va despertar els records guardats en la memòria i això va fer que em sentís com un alumne més. D’alumne a profes-sor, agraeixo el trac-te rebut i l’esforç.—
* EXALUMNES *
MARC ROMERO: Els meus professors els costava molt ensenyar-me qualsevol matèria o assignatura que no estigués relacionada amb música.
JUNY2012 #51 9
Fòrum d’EscolesVerdes a Ripoll
g-Aina, Victòria,
Jordi, Pol V. Paula,Marta, Pau i Pol B.-
ALUMNEs DE 6E DE pRIMARIA D'EsCOLEs VERDEs
Divendres dia 20 d’abril els 8 alumnes del parlament verd de 6è vam anar a
Ripoll a trobar-nos amb altres escoles del Ripo-llès i la Garrotxa. Ens van acompanyar la Roser Bar-trolí i la Sara Rubió com
a responsable d’escoles verdes. L’escola amfitrio-na de la trobada va ser la Joan Maragall de Ripoll, però també hi havia l’Abat Oliva, el Vedruna, l’Es-cola de Camprodon, etc. Allà cada escola explicava el que feia. Ens ajudà-vem d’un powerpoint.Després vam fer activi-tats conjuntes i finalment vam anar a una zona verda de Ripoll, on l’Eu-dald Alabau, un escultor i professor, ens va con-
vertir, per uns moments, en una colònia de for-migues treballadores que vam netejar la vora d’un riu. Tot el material “troncs” que vam aconse-guir servirà perquè l’Eu-dald faci una escultura.La jornada va ser molt profitosa pel gran inter-canvi d’experiències i pel fet de treballar i aprendre d’una manera diferent.—
La jornada va ser molt profitosa pel gran intercanvi d’experiències i pel fet de treballar i aprendre d’una manera diferent. w www.pIAVERDs.bLOgspOT.COM
* ESCOLA VERdA *
10 #51 JUNY2012
g-Alumnes d’Escoles Verdes-
U n matí de primavera que feia molta calor, la senyo-reta de 4t va demanar a dos alumnes de la clas-
se que anessin a regar l’hort. Feia poc havien anat a plantar enciams, escaroles, alls, ma-duixes i julivert; tenien por que amb aquelles temperatu-res quedés tot rostit. També havien abonat la terra i estava preciós. No volien que aquell sol ho assequés i ho fes malbé. En Quim i la Júlia, dos nens de quart de cicle mitjà, eren els encarregats aquella setmana de regar-lo i cuidar-lo. Van anar contents cap a la mediateca. La Genoveva estava com sem-pre darrera el seu ordinador. Bon dia!- els va dir amb aquell parlar balear.Bon dia Geno. Venim a re-gar l’hort.- digué en Quim content com unes pasqües.
La Genoveva es va aixecar de la seva petita cadira de rodes i tot fent un saltironet els va obrir la porta de la terrassa.Ohhhh!!!!- van cridar la Júlia i en Quim. És un Ou!!!!!!- van exclamar els dos nens estra-nyats per aquella situació.Poc es podien imaginar que aquell matí de primavera tindrien aquella sorpresa tan gran. No s’acabaven de creu-re el que estaven veient. Un ou, gran, lluent, blanc, molt gran i molt lluent, i molt
blanc.... a sobre de l’hort. I el que semblava és que esta-va ple. No era cap pilota, ni cap broma de la Genoveva. Aquell ou era de debò debò.Nerviosa la Genoveva va sortir a la terrassa i els di-gué que no toquessin res.
El millor era avisar en Mi-quel i l’Ita. Així ho van fer. En Miquel Àngel es va dirigir cap a la terrassa de la media-teca. Estava nerviós i no s’ho acabava de creure. Trucava per telèfon mentre anava cami-nant, se’l sentia parlar alt.Sí, sí- deia- un Ou d’un ocell suposo... No ho sé!
Va arribar a l’hort i quan va veure aquella bola, blanca, grossa i rodo-na, va quedar petrificat.Al cap de poc van arribar l’Ita i en Ramon. En Ramon és el científic de l’Escola. Fa vida al laboratori entre expe-riments i animalons. Potser ell en sabria alguna cosa.D’un ocell no pot ser! – deia nerviosa l’Ita mirant l’ou- quina passada, qui-na passada!!!- continua-va dient amb veu baixa.Aquest ou només pot ser de dinosaure o de drac – digué en Ramon amb un to sec.- Avisaré als alumnes de 4t d’ESO d’es-coles verdes perquè l’agafin i el portin al laboratori. Allà el pesarem, el medirem i el cui-darem. És evident que aquest ou està a punt de néixer.- va acabar dient en Ramon.En Miquel i l’Ita van estar
d’acord. Tots els alumnes de 4t d’ESO van anar a buscar l’ou. La Ibone li va fer un llit amb teles verdes, la Laia no parava de fer fotos i en Cesc recolzava l’orella a veure si sentia alguna cosa. Li van apropar una làm-pada vella amb una bombeta de baix consum per escalfar-lo i perquè no es mogués li van po-sar caixes de cartró als costats. I vet aquí que un dia del mes de juny, concretament el dia 5, l’ou es va començar a esquerdar. Quina por! – deien tots plegatsQuè sortirà de dins?- preguntaven.
...un Drac que procura pel meDi ambient, no vol papers a terra, vol que tothom recicli, vol una escola neta i verDa...Si és un Dinosaure, jo me’n vaig- cridava en Sergi.Mentre anaven dient coses l’ou s’anava movent. Van comen-çar a apartar aquelles caixes de cartró. La roba de color verd s’anava entortolligant i se sentia un crec, crec. Havia arribat el gran moment. Van anar avisar a tots els alum-nes d’escoles verdes, tan els de 5è i 6è de primària, com els de secundària. Van avisar a l’Ita i en Miquel, la Sara i en Ramon i també en Quim i la Júlia, que l’havien trobat.No us poseu a davant- deia en Ramon- No fos cas que surti i se’ns tiri a sobre.Quina passada!! Deia la Mar-
ta de 6è. Això ho haurem de publicar al Bloc!!- crida-ven la Victòria i la Paula.I va ser llavors en aquell mo-ment que tot d’una va sortir un petit animaló de color verd amb unes punxes que li baixa-ven per la cua, els ulls rodons com taronges i de color blau com el cel. No sabia ni cami-nar. Es movia a trompicons. Curiosament es va posar un paper que va trobar a terra a la boca i el va llençar a la paperera. Era pe-tit i molt bonic. Com li direm?- van cridar en Marc i en Nil de 5èDragonet!- digué l’Eduard de 1r. d’ESO, o Verdet! – cridà la Txell de 2n.Sí, bona idea- van dir l’Ai-na Coma, l’Aina Vaque-ro i l’Ariadna de Bolós.No! Ha de ser un nom pen-sat i ben pensat! Acabar dient en Miquel Àngel.
Els alumnes de 4t d’ESO van decidir que la Júlia i en Quim pensarien el nom d’aquell petit animaló, ja que havien estat ells els primers en veure’l.Així va ser que la Júlia i en Quim van dir que li posarien Julivert, ja que fou entre juli-verts que el van trobar. A més Juli era un bon nom per un drac i verd perquè era d’esco-les verdes. Fins i tot li van fer escoltar una música, que quan en Julivert la va sentir va co-mençar a recollir deixalles que trobava per tot arreu tot fent una dansa. Que bonic que era!!
Un drac que procura pel medi ambient, no vol papers a terra, vol que tothom recicLI, vol una escola neta i verda, i vol que tots els nens d’aquesta escola siguin responsables amb el planeta, cuidant-lo i no embrutant-lo. w www.pIAVERDs.bLOgspOT.COM
En Julivert,el drac d’Escoles Verdes
* ESCOLA VERdA *
JUNY2012 #51 11
ta de 6è. Això ho haurem de publicar al Bloc!!- crida-ven la Victòria i la Paula.I va ser llavors en aquell mo-ment que tot d’una va sortir un petit animaló de color verd amb unes punxes que li baixa-ven per la cua, els ulls rodons com taronges i de color blau com el cel. No sabia ni cami-nar. Es movia a trompicons. Curiosament es va posar un paper que va trobar a terra a la boca i el va llençar a la paperera. Era pe-tit i molt bonic. Com li direm?- van cridar en Marc i en Nil de 5èDragonet!- digué l’Eduard de 1r. d’ESO, o Verdet! – cridà la Txell de 2n.Sí, bona idea- van dir l’Ai-na Coma, l’Aina Vaque-ro i l’Ariadna de Bolós.No! Ha de ser un nom pen-sat i ben pensat! Acabar dient en Miquel Àngel.
Els alumnes de 4t d’ESO van decidir que la Júlia i en Quim pensarien el nom d’aquell petit animaló, ja que havien estat ells els primers en veure’l.Així va ser que la Júlia i en Quim van dir que li posarien Julivert, ja que fou entre juli-verts que el van trobar. A més Juli era un bon nom per un drac i verd perquè era d’esco-les verdes. Fins i tot li van fer escoltar una música, que quan en Julivert la va sentir va co-mençar a recollir deixalles que trobava per tot arreu tot fent una dansa. Que bonic que era!!
Per a celebrar-ho amb tothom van fer una petita festa el dia del medi ambient i va ser així com a l’Escola Pia d’Olot a més de tenir molta maina-da també tenen un
Drac, un Drac que procu-ra pel medi ambient, no vol papers a terra, vol que tothom recicli, vol una escola neta i verda, i vol que tots els nens d’aques-ta escola siguin responsables amb el planeta, cuidant-lo i no embrutant-lo.
EN JULIVERT, UN DRAC D’ESCO-LES VERDES!—
Un drac que procura pel medi ambient, no vol papers a terra, vol que tothom recicLI, vol una escola neta i verda, i vol que tots els nens d’aquesta escola siguin responsables amb el planeta, cuidant-lo i no embrutant-lo. w www.pIAVERDs.bLOgspOT.COM
En Julivert,el drac d’Escoles Verdes
12 #51 JUNY2012
Formem part de l’Aplec Mou-te!
g-Grup Mou-te-
Aquest any els nens i nenes del grup Mou-te hem partici-pat a l’Aplec que es va fer a la ciutat de Balaguer. Aquest
aplec té per objectius: conèixer els llocs més emblemàtics de la ciu-tat tot participant en una gimca-na amb diferents grups, enfortir vincles en una trobada i sobretot, compartir i gaudir d’una estada amb tots els altres grups Mou-te.Voleu saber com ens va anar?Ens vam aixecar molt aviat al matí i vam pujar a l’autocar per dirigir-nos cap a Balaguer. Un cop allà, vam esmorzar uns entrepans molt bons que ens van oferir els organit-zadors. Ben tips, vam començar la gimcana per la ciutat; va durar tot el matí. A continuació, vam par-ticipar en una missa al pati de l’Escola Pia de Balaguer i segui-dament, vam compartir un di-nar. A la tarda, vam ballar una mica i al final, vam pujar a l’au-tocar per tornar cap a Olot.Va ser un dia diferent del qual, encara ara, en tenim un bon re-cord i moltes vegades, comentem el que vam gaudir. Tenim ganes de tornar-ho a repetir molt aviat!—
* PASTORAL *
Aquest any els nens i nenes del grup Mou-te hem participat a l’Aplec que es va fer a la ciutat de Balaguer.
JUNY2012 #51 13
g-Equip de Pastoral-
La solidaritat és un sen-timent de pertinença a un mateix conjunt que fa paleses les
obligacions entre els seus membres, sobretot pel que fa a l’ajuda mútua.És un concepte relativa-ment nou, que abans que-dava englobat dins altres termes, com el de caritat o benevolència. Es distingeix de la caritat perquè el que ajuda se sent responsable de l’altre i de la seva situació.S’acostuma a associar la so-lidaritat a un valor que mou les persones a intentar com-pensar les injustícies socials
afavorint els més pobres. Es canalitza sobretot a través de les accions de volunta-riat, les ONG i similars.Acabant el curs i pensant un article per aquesta revista, m’ha vingut al cap par-lar de la solidaritat. No he triat aquest tema com un qualsevol, sinó perquè una vegada més entre tots hem demostrat que la solida-ritat existeix, que a través d’ella podem fer que un altre món sigui possible.Aquest final curs hem de-mostrat la nostra solida-ritat a través de la Marató per la Pobresa de TV3, amb la nostra petita aportació, amb la nostra senzillesa, hem fet posible “que nin-gú es quedi fora de joc”.Ens podem sentir molt
orgullosos de pertànyer a l’Escola Pia d’Olot, perquè gràcies a la gent de l’Info k de TV3, els nostres alum-nes han pogut expresar aquest valor a tot Catalunya. Tothom ha pogut veure que el valor de la solidaritat el portem dins, que forma part de la nostra eduació i que ens ho creiem de veritat.Des d’aquí vull donar les gràcies des de l’alumne més petit fins al més gran, a tots els mestres, professors, personal no docent i Equip Directiu i a tots els pares, mares, avis… que gràcies a la seva petita aportació, gràcies aquest petit gra de sorra, hem pogut aju-dar una mica més a gent que està fora de joc. —
Ens podem sentir molt orgullosos de pertànyer a l’Escola Pia d’Olot, perquè gràcies a la gent de l’Info k de TV3, els nostres alumnes han pogut expresar aquest valor a tot Catalunya.
La Solidaritata l’Escola
Hi havia una vegada, un dofí que vivia al mar Mediterrani, es deia Febrer. Un dissabte, de bon matí, es va aixecar molt content, i va anar a despertar la seva germana, la turquesa, per anar a pescar amb els seus pares. Els feia molta il·lusió, però va adonar-se que la turquesa no hi era, es va espantar i va despertar els seus pares. Entre tots la van
buscar, a dins la casa, a fora al jardí, a l’escola... No la trobaven enlloc! Els seus pares havien perdut l’esperança, però ell no. Va decidir anar-la a buscar, ja que estava segur de saber on era.sense que els seus pares se n’adonessin, va marxar decidit amb una motxilla a l’esquena, amb un sac de dormir, amb menjar i beguda. Estava convençut que la turquesa era al Jardí de les Meravelles, així que va començar a enfilar el camí. Va patir molt, fred, pluja, tempestes,
contracorrents majestuoses...En arribar no la va veure, així que optà per buscar-la al lloc on solien pescar.
I a mig camí, la va trobar. Va estar tan content que la va abraçar molt i molt fort. Es van acabar el menjar que quedava, i van tornar cap a casa.
tot nedant, la turquesa va explicar l’aventura que havia viscut, que era ben simple: s’havia despertat d’hora i quan es disposava estirar les aletes havia trobat la seva millor amiga i juntes van nedar mar endins, volien arribar a l’horitzó, però com que mai arribaven, se n’havia cansat i havia decidit tornar a casa.
Quan van arribar, els pares van estar molt contents.
L’endemà van anar a l’escola i van explicar l’aventura als seus companys.
i van viure feliços i van menjar
peixicos..
El Conte-Text: Júlia Pérez i Aina Vaquero. Dibuix: Adela Sebastià-
alumnes de 2n d’esoUna Aventura al Mar
16 #51 JUNY2012
La necessitat de treballar les emocions
k-Equip d’Infantil-
Créixer no és gens fàcil, un dels aspec-tes més complexes d’aquest procés és
desenvolupar la capaci-tat que permet als nens i nenes poder dominar les emocions, reconèixer i manifestar sentiments, aprendre a auto motivar-se, definir i aconseguir fites, entendre la sensi-bilitat dels demés, etc. Els nostres alumnes no aprenen només perquè organitzem determinades estratègies didàctiques, les emocions represen-ten una gran part del que realment els permet viure satisfactòriament en aquest món amb els altres i amb ells mateixos. Des de l’escola, a través dels agents educatius, eduquem en les emocions per tal de generar un estat intern de seguretat, confi-ança i llibertat que genera calma a l’alumne. Ho fem a través d’elements quoti-dians com la manera d’en-tendre l’afecte, les idees i percepcions d’emocions,
les expressions d’afecte, l’actitud davant els altres, etc. Aquests aspectes són necessaris perquè les rela-cions flueixin i s’enriquei-xin de manera creativa.
Així mateix, conside-rem que la materialit-zació d’una relació inte-gradora escola-família i una sintonia emocional entre ambdues, creen un clima de confiança, col·laboració i projectes comuns que genera un ambient altament favora-ble pel desenvolupament emocional dels alumnes.
...l’escolta ac-tiva també supo-sa una reacció emocional que permet entenDre millor el món, sintonitzar amb el grup D’iguals, comprenDre Di-ferents punts De vista...Les emocions ens fan reaccionar i actuar de determinada manera da-vant estímuls externs, són estats afectius que ens fan sentir de diferents mane-res, provoquen expressi-ons facials i corporals que actuen com a llenguatge
no verbal i ens ajuden a interpretar el nostre entorn i comunicar-nos.
Per tots aquests motius, és molt important que els nens/es aprenguin a conèixer, regular i expres-sar les seves emocions adequadament així com saber identificar les dels altres des de ben petits.Des d’educació infantil, a P-3, P-4 i P-5 es realitzen diferents activitats per treballar aquest aspec-te. Pensem en els nostres alumnes com a persones en desenvolupament, que necessiten un augment pro-gressiu de l’autonomia; pensem que els nens po-den arribar a ser com-petents, capaços de pensar, realitzar propostes, decidir, actuar, saber esperar, etc. Els nens autò-noms i satisfets d’allò que fan o descobreixen, podran ser capaços de tenir res-
ponsabilitats i els resulta-rà més fàcil acceptar les seves frustracions, hauran après a autoregular-se i aprendran dels seus errors perquè, poc a poc, sabran confiar en ells mateixos. Les converses dels ma-tins, les aportacions a la rotllana, la simple expli-cació d’un conte o d’un dibuix per part del nen/a, el contacte amb els altres, les cançons, la tornada a la calma, etc., són petits
* INFANTIL *
és molt important que els nens/es aprenguin a conèixer, regular i expressar les seves emocions adequadament així com saber identificar les dels demés des de ben petits.w www.INfANTILEsCOLApIAOLOT.bLOgspOT.COM
JUNY2012 #51 17
exemples de la necessitat de potenciar un pensa-ment positiu. La mestra, com a mediadora del que es treballa, sobretot a la rotllana, procura la par-ticipació dels alumnes de manera provocada o es-pontània, relacionant el fil conductor amb fets quoti-dians o de l’entorn im-mediat dels alumnes, tot motivant-los en les seves explicacions despertant així els seus sentiments.
L’escolta activa també suposa una reacció emoci-onal que permet entendre millor el món, sintonitzar amb el grup d’iguals, com-prendre diferents punts de vista, desenvolupar
l’empatia, comprendre el llenguatge no verbal, explorar sentiments i descobrir les necessi-tats dels altres, enten-dre què volen comuni-car, respectar i valorar els demés i fins i tot treballar la tolerància.
Per altra banda, inten-
tem crear moments de calma per desenvolupar aquesta regulació emo-cional, fem exercicis de relaxació abans de co-mençar una sessió, o bé al
finalitzar-la. Així mateix, intentem trobar algun moment per pintar i de-corar mandales. El fet de concentrar-se, els ajuda a evadir-se, a potenciar el treball en silenci i el gust pel treball ben fet; a millorar la capacitat d’atenció i de concentra-ció, fet que facilita els processos d’aprenentatge.És molt important que els nens/es vagin adquirint estratègies per ser capa-ços de tenir un bon con-trol emocional. Pensem en un treball que potencií la confiança, l’expressió dels propis sentiments i la sensibilitat davant els altres perquè els nostres alumnes puguin fer front de la millor manera al món que els envolta.—
18 #51 JUNY2012
es Diu cavall fort perquè latieta D’un Dels funDaDors De larevista, ara fa cinquanta anys, quan el seu nebot li va explicar queestaven fent una revista infantil,li va Dir “li poDríeu posar cavall fort!”
Eugènia Morerg
-Alumnesde Cicle Inicialde Primària-
T’agrada la fei-na que fas?Oi, i tant! Primer, perquè treballo en una revista que lle-geixo des de petita. I segon, perquè la feina de redactora a Cavall Fort em permet combinar de dues coses que m’agraden molt: el periodisme i es-criure per a nens.
Quan temps fa que treballes a Cavall Fort?Vaig començar com a col·laboradora externa de la revis-
ta fa cinc anys, fent reportatges. I a par-tir del 2008 ja vaig entrar a treballar a l’equip de redacció.
Com és el lloc on treballeu? És una oficina a l’Eixample de Bar-celona, amb molta llum. Fins fa un parell d’anys la seu de Cavall Fort era a la plaça de Les-seps. Però vam haver de canviar de local perquè allà ja no hi cabíem.
Què necessiteu per fer la revista?Uf! Moltes coses! Però sobretot, ganes de fer la revista. I d’això no ens en falta! També neces-
sitem molta gent: els que treballem a l’oficina (ges-tió, administració, redacció, disseny i promoció) i els col-laboradors externs (il·lustradors, escrip-tors, periodistes, fotògrafs, impres-sors, correctors...). I per fer una revis-ta també cal tenir pressupost (diners) per pagar les coses que s’hi publiquen (textos, dibuixos, fotografies, còmic...), i el material (pa-per i impremta).
Quantes perso-nes treballeu a la revista?A l’oficina som dot-ze, però com us deia, hi ha moltíííííssima
més gent que treba-lla de manera exter-na, des de casa, i ens envia la feina que els encarreguem.
Com i quan va néixer El Tatano?El Tatano va néi-xer el 1990 com un germanet petit de Cavall Fort! Sortia sis cops l’any com un suplement per a lectors més petits, que es regalava amb Cavall Fort. Però el 2005 es va conver-tir en una revista independent, men-sual, per a lectors de 4 a 8 anys. I des de llavors no ha parat de sortir... i als lec-tors els agrada molt!
* CICLE INICIAL *
ENTREVISTA a la Redactora de La Revista Cavall Fort w www.CICLEINICIALEsCOLApIAOLOT.bLOgspOT.COM
JUNY2012 #51 19
Com se us acu-deixen els per-sonatges de les històries?Els personatges són invenció dels autors que els creen...! Ells són qui s’inventen els protagonistes de les històries, tant si són de còmic, com de contes. Suposo que es deuen fer un tip de rumiar, fins que se’ls acu-deixen personatges que puguin agra-dar els lectors.
Quant temps es tarda a fer una revista?Depèn del número, n’hi ha que por-ten més feina que d’altres. Des que comencem a pensar-
lo fins que l’acabem pot passar molt temps. Un cop te-nim tot el material, necessitem quinze dies per muntar-lo. I a més, cada nú-mero es comença a treballar molt abans que surti, de vega-des un any abans ja sabem què hi anirà!
Quin és el per-sonatge que t’agrada més de Cavall Fort? I d’El Tatano?En tinc molts, de preferits! De Cavall Fort m’agraden molt en Pesquis i la Bali-ga i l’Ornis. I és clar, l’Ot el bruixot! I d’El Tatano m’agraden molt la Rita Pinyada i en Pere Sense Por.
Quants núme-ros han sortit de Cavall Fort? I d’El Tatano?De Cavall Fort n’han sortit 1196, fins ara! I d’El Tatano, 77.
Per què es diu Cavall Fort? I per què Tatano?Es diu Cavall Fort perquè la tieta d’un dels fundadors de la revista, ara fa cin-quanta anys, quan el seu nebot li va expli-car que estaven fent una revista infantil, li va dir “Li podríeu posar Cavall Fort!”. (El cavall fort és un joc infantil, que con-sisteix a pujar uns a sobre els altres.) I es veu que aquest nom va agradar a tothom!
es Diu cavall fort perquè latieta D’un Dels funDaDors De larevista, ara fa cinquanta anys, quan el seu nebot li va explicar queestaven fent una revista infantil,li va Dir “li poDríeu posar cavall fort!”
Eugènia Morer ENTREVISTA a la Redactora de La Revista Cavall Fort w www.CICLEINICIALEsCOLApIAOLOT.bLOgspOT.COM
20 #51 JUNY2012
El Tatano agafa el seu nom de la pa-raula “tatà”, “tata-no”, que és com els nens petits anome-nen els cavalls.
Hi ha molta gent subscrita a les vostres revistes?A Cavall Fort hi ha 13.000 subscriptors, i a El Tatano, 7.000.
Se’t cansen els ulls de tant tre-ballar davant l’ordinador?Sí! Sobretot si por-to lentilles, que al final sembla que se m’hi enganxin els ulls. Però tothom qui treballa da-vant un ordinador té aquest proble-ma, em penso...!
Ha tingut èxit la festa del 50è aniversari?Va ser extraordinà-ria! Va venir molta gent i, a més, de molts llocs diferents. Ens ho vam pas-sar tan bé! La festa
va ser preciosa, els nens se n’anaven saltant i ballant, de tan contents: hi va haver jocs, especta-cles, tallers, circ... Va ser com un regal per a tots els qui estimem la revista.
Moltes gràcies per haver vin-gut a l’escola a explicar-nos les revistes i respon-dre l’entrevista.Gràcies a vosaltres! I espero que continu-eu llegint Cavall Fort i El Tatano i us agra-din tant com ara!—
JUNY2012 #51 21
Al llarg de la Setmana Cultural celebrada a l’escola del 13 al 17 de febrer de 2012, vam convidar a l’Eugènia Morer Serra. És redactora de la revista Cavall Fort que enguany celebra 50 anys.Va fer una xerrada pels alumnes de 1r de primària explicant la revista El Tatano, i una altra pels nens i nenes de 2n explicant el Cavall Fort. Aprofitant que al llarg del cicle inicial i a l’àrea de llengua catalana es treballa l’entrevista i el correu electrònic, n’hi hem preparat una i li hem enviat per mail.
w www.CAVALLfORT.CAT
22 #51 JUNY2012
VisitemSant Joanles Fonts
g-Classe de 3r A i B
de Cicle Inicialde Primària-
Aquest trimestre els alumnes de ter-cer de primària vam fer una visi-
ta al poble de Sant Joan les Fonts. Enguany vam decidir que la sortida es fes durant tot el dia i així veure els canals i algunes fonts de la vila.L’itinerari que vam rea-litzar té com a finalitat conèixer la importància de l’aigua i observar les diferents utilitats des de temps molt antics. Les primeres construccions de Sant Joan es varen fer al costat del riu per apro-fitar al màxim l’aigua. A Sant Joan hi ha més de 80 fonts, probablement d’aquí ve el nom del poble. Al matí vam visitar el mas Juvinyà i vam veure una maqueta d’un molí fari-ner i vam moldre fajol.Llavors, seguint el camí del riu vam visitar els ren-tadors, unes lloses situa-des al canal on es renta-va la roba antigament. I més endavant hi havia la resclosa, una construcció
feta de manera trans-versal al curs del riu per elevar el nivell i desviar l’aigua cap els canals. A la vora del riu es podien observar petits horts i ens van explicar que els pagesos aprofiten l’aigua del riu per regar-los.
Després de dinar vam seguir el recorregut per les afores del poble, visi-tant el canal de Marunys i vam fer un estudi de la fondària, l’amplada i del corrent de l’aigua. ...l’home necessita aigua, per això ens instal·lem a prop Dels rius, per treure’n profit. i també sabem que l’aigua és un bé escàs i cal fer-ne un bon ús...També vam poder veure diferents animals: ànecs, sabaters, crancs de riu i, fins i tot vam veure esquirols. També vam travessar un rec per da-munt d’unes passeres fins arribar a la font de Font-freda on l’aigua surt per sota les pedres. En aquest paratge antigament s’hi celebrava la Tornaboda,
on els santjoanecs be-renaven i ballaven sar-danes sota la roureda.A continuació, seguint un camí ple de pedres volcàniques vam arri-bar a la font de les Mu-lleres. Vam estudiar la qualitat de l’aigua: era cristal·lina però no era potable perquè a prop hi ha granges. En aques-ta font es poden veure llenties, però no les que es mengen, sinó que són unes plantes que suren damunt l’aigua i les seves arrels no necessiten terra.
Finalment vam arribar al volcà de La Canya, des d’on vam gaudir d’unes vistes panoràmi-ques dels pobles de Sant Joan i de La Canya.Vam aprendre moltes coses d’aquesta sorti-da, però allò que ens va quedar més clar és que l’home necessita aigua, per això ens instal·lem a prop dels rius per treu-re’n profit. I també sabem que l’aigua és un bé escàs i cal fer-ne un bon ús.—
Vam aprendre moltes coses d’aquesta sortida, però allò que ens va quedar més clar és que l’home necessita aigua.w www.CICLEMITJAEsCOLApIAOLOT.bLOgspOT.COM
* CICLE MITJà *
JUNY2012 #51 23
24 #51 JUNY2012
Els millors records de 4t
g-Alumnes de 4t
de Primària-
sempre hem pensat que ens agradaria molt poder-nos emportar el millor de cada curs. De fet ja ho fem. Ens
emportem l’àlbum amb totes les fitxes fetes durant el curs. Ens em-
portem el dibuixos que hem pintat, els quaderns de càlcul acabats, les manualitats i el cap ple de concep-tes, d’aprenentatges, d’objectius i avaluacions. Ens emportem molts aprenentatges, però, a vegades, són coses que es queden al fons d’un calaix, a casa o al cap, i a poc a poc deixen de ser un record. El que ens agradaria seria em-portar-nos una motxilla plena de
vivències, de rialles, de sensaci-ons, d’experiències, de jocs, de nervis, de llàgrimes i de felicitat que hem sentit en un moment. Per això us volem ensenyar la nostra motxilla de records.—
El que ens agradaria seria emportar-nos una motxilla plena de vivències, de rialles, de sensacions, d’experiències, de jocs, de nervis, de llàgrimes i de felicitat que hem sentit en un moment.w www.CICLEMITJAEsCOLApIAOLOT.bLOgspOT.COM
* CICLE MITJà *
JUNY2012 #51 25
26 #51 JUNY2012
A mi el que m’ha agradat més de Cantània són varies coses: des del tema d’aquest any perquè parlava de l’escola fins a l’actuació.
Però si he de ser sincera el que m’ha agradat més va ser a l’hora d’actuar, perquè poder cantar amb un director, uns músics i uns narradors que en saben tant, et fa sentir com una estrella del món de la cançó.
Núria Gàlvez 5è B
CantàniaCOm cada curs els alumnes de 5è de primària han participat al Cantània. Activitat que es desenvolupa al llarg del segon i tercer trimestre, a l’hora de música, i que es converteix en una vivència musical important i inoblidable per a tots.w www.CICLEsUpERIOREsCOLApIAOLOT.bLOgspOT.COM
g-Alumnes de 5è
de Primària-
El títol d’enguany és: “50 milions de segons” que és el temps que passem, més o menys, al’escola al llarg de la nostra infantesa. I durant tot aquest temps vivim moltes experiències que,més tard, es convertiran en records que ens acompanyaran tota la vida. A continuació,podem observar alguna de les reflexions dels alumnes de 5è:
Cantània m’ha agradat molt, les cançons anaven de l’escola i eren coses que ens passen cada dia.
També m’ha agradat perquè he tingut l’oportunitat de cantar amb músics professionals. Si hagués
de triar el que m’ha agradat més, va ser el moment de l’actuació davant dels pares.
Júlia Linares 5è B
* CICLE SUPERIOR *
Feia anys que ja sabia que algun dia cantaria a l’actuació de Cantània,però sempre pensava que encara faltava perquè arribés a fer 5è, i de cop el temps en va lliscar per davant meu i va arribar el curs A classe de música vam assajar i ens ho vam passar d’allò més bé i el temps va anar passant i cada cop faltava menys pel moment i estava molt nerviós perquè arribés.
Cada sessió de música estava ansiós per veure quina cançó apreníem a cantar aquell dia, i la que fèiem no me la treia del cap i la cantava tot el dia.
La meva mare em deia que gaudís i allà m’ho passaria molt bé.De sobte va arribar el gran moment, vaig arribar i em vaig trobar amb tots els meus amics, vam entrar i allà vam assajar totes les cançons amb les altres escoles, abans que arribessin
els pares i es col·loquessin .Els organitzadors ens motivaven molt dient-nos que només passaria un cop a la vida i que ho gaudíssim molt i així va ser, vaig cantar i ballar i m’ho vaig passar molt bé,realment són instants plens d’emocions i quan veus el públic nombrós que ens va venir
a escoltar i no paraven amb els seus aplaudiments. En sortir els pares em van felicitar i durant uns quants dies els professors passaven per la classe expressament per felicitar-nos.
La veritat és que em va agradar molt i m’ho vaig passar fantàsticament bé,juntament amb tots els meus amics i amigues de totes les escoles d’Olot i rodalies.
Nil Palomé 5è A
JUNY2012 #51 27
A mi el moment que que em va agradar més va ser quan vam cantar l’última cançó:
Cinquanta milions de segons, perquè vaig pensar que això no tornaria a passar-me en tota la meva vida. Alhora, també era
un moment divertit i màgic.Àstrid Belastegui 5è B
Quan ens van explicar que faríem un concert anomenat Cantània no me’n vaig saber avenir. Què significava? Què era ? De què es tractava?...
Totes les preguntes m’envaïen el cap. Després d’explicar-nos que era un musical que fèiem als pares i que
les cançons parlaven de l’escola em vaig posar molt contenta. Els dies
que ho vam assajar, em va agradar molt perquè les cançons estaven molt ben fetes. Va arribar el dia, tothom estava molt nerviós. Quan cantàvem em sentia lliure i molt segura de mi
mateixa. Al final, quan tot es va acabar, vaig sentir tristesa perquè
havia fet molt d’esforç i només ho vaig poder gaudir una hora. Els pares em van felicitar i m’ho vaig passar molt bé. Sempre me’n recordaré d’aquella hora de tanta alegria.
Maria Montlló 5è A
A mi el que m’ha agradat més de Cantània són varies coses: des del tema d’aquest any perquè parlava de l’escola fins a l’actuació.
Però si he de ser sincera el que m’ha agradat més va ser a l’hora d’actuar, perquè poder cantar amb un director, uns músics i uns narradors que en saben tant, et fa sentir com una estrella del món de la cançó.
Núria Gàlvez 5è B
Feia anys que ja sabia que algun dia cantaria a l’actuació de Cantània,però sempre pensava que encara faltava perquè arribés a fer 5è, i de cop el temps en va lliscar per davant meu i va arribar el curs A classe de música vam assajar i ens ho vam passar d’allò més bé i el temps va anar passant i cada cop faltava menys pel moment i estava molt nerviós perquè arribés.
Cada sessió de música estava ansiós per veure quina cançó apreníem a cantar aquell dia, i la que fèiem no me la treia del cap i la cantava tot el dia.
La meva mare em deia que gaudís i allà m’ho passaria molt bé.De sobte va arribar el gran moment, vaig arribar i em vaig trobar amb tots els meus amics, vam entrar i allà vam assajar totes les cançons amb les altres escoles, abans que arribessin
els pares i es col·loquessin .Els organitzadors ens motivaven molt dient-nos que només passaria un cop a la vida i que ho gaudíssim molt i així va ser, vaig cantar i ballar i m’ho vaig passar molt bé,realment són instants plens d’emocions i quan veus el públic nombrós que ens va venir
a escoltar i no paraven amb els seus aplaudiments. En sortir els pares em van felicitar i durant uns quants dies els professors passaven per la classe expressament per felicitar-nos.
La veritat és que em va agradar molt i m’ho vaig passar fantàsticament bé,juntament amb tots els meus amics i amigues de totes les escoles d’Olot i rodalies.
Nil Palomé 5è A
28 #51 JUNY2012* CICLE SUPERIOR *
La Jornadad’Esport i Cultura
g-Alumnes de 6è
de Primària-
El divendres va ser un dia molt divertit i especial, vam estar tot el dia a Caldes
de Montbui fent esport, vam sortir de l’escola a dos quarts de vuit i vam tornar a l’escola a un quart de sis. Quan vam arribar a Caldes hi havia molts d’esports per anar, tennis taula, malabars, fútbol, tennis, karate, bàsquet, hip-hop i molts més. Quan ja vam aca-bar de dinar, ens van cridar a tots i vam veu-re un espectacle amb bicicleta, eren dos nois que feien voltaretes amb les bicicletes, va ser molt impressionant. Jo vaig anar a tennis-pàdel, va ser molt divertit, m’ho vaig passar molt bé i vaig fer molts amics.
La jornada esportiva a Caldes em va agradar. Em vaig fer una mica d’ embolic al principi perquè hi havia molta gent, però em penso que a tothom li va passar el mateix. Em va agradar molt la part
de hip-hop, era amb molt ritme i difícil, i la moni-tora en sabia molt. Tam-bé em va agradar molt la part d’aeròbic, no era amb tant ritme, era més d’exercicis ballant. Vam fer poca estona de double-dutch, i gràcies a les mo-nitores i el
meu interès, la segona vegada ja en sabia, ara estic satisfeta. Com que hi havia massa gent ens va tocar una estona de malabars o bàdminton, em pensava que hi havia prou raquetes, però vaig
ser massa lenta i no me’n van quedar així que vaig fer malabars. No en tenia ni idea però al cap d’una estona de practica me’n vaig sortir una mica. Vaig aprendre moltes coses i m’ho vaig passar pipa !!!!.
Va ser un dia dife-
rent. Era
un dia
en que totes les
Escoles Pies de Catalunya ens
reuníem per fer esport. Abans d’anar-hi, cadascú triava el que feria, teníem l’oportunitat de provar un nou esport, o bé, fer el teu preferit. Vaig triar golf, hi
havia jugat una vegada de molt petit i em feia il·lusió tornar-ho a provar. Una vegada allà, vam baixar de l’autocar i vam esmorzar. Cada grup, tenia els seus monitors, ells s’encarrega-ven de controlar-nos. Fent golf, ens van ensenyar con s’agafava el pat (el pal per picar la pilota) i com picar-la. Va estar divertit, estones ho fèiem molt bé i estones molt malament!
També vam fer mini golf amb un professor que es deia Cristóbal, era una mica estricte. Ja m’ho vaig passar bé, però em va agradar més el golf. Vam dinar tots junts a l’escola de Caldes i, des-prés de dinar, ens van fer una exhibició de “bike trial”; va ser espectacu-lar. Van fer el cavallet a davant nostre! Van posar la roda de davant de la bici a prop de la cara dels nens! Pugem a l’autocar de tornada a Olot. Va estar un bon camí, sense trànsit, ar-ribant una hora abans del previst. Va estar una experiència positiva.
Aquest dia es feia espe-rar, però ben d’hora a dos
El passat dia 4 de Maig es va celebrar una trobada de tots els alumnes de sisè de totes les Escoles Pies de Catalunya. Va ser una gran trobada i aquesta és la visió personal d’alguns dels alumnes que hi van aSsistir.w www.CICLEsUpERIOREsCOLApIAOLOT.bLOgspOT.COM
JUNY2012 #51 29
quarts de set el des-pertador no parava de sonar. A tots els nens els va fer mandra aixe-car-se aviat, però el dia va valer la pena. A dos quarts de vuit vam pu-jar a l’autobús perquè ens esperava un viatge de 1 hora i mitja. A les deu ja érem a Caldes , esmorzats. A continu-ació unes professores ens van acompanyar a l’Escola Pia de Cal-des, i cadascú depèn de l’esport escollit es va posar a un lloc o a un altre. Jo vaig esco-llir tennis. Després ens van dividir en grups, uns per fer pàdel i frontó i el altres per fer partits de tennis i entreno. A mi em van posar primer a tennis, vam fer coses molt sen-zilles però divertides, els partits els fèiem a 7 punts. Una hora més tard vam anar a fer pàdel i frontó , va ser genial perquè vam aprendre nous esports fàcils de fer. El pàdel va ser l’activitat que em va agradar més perquè no paraves ni un moment. Tot seguit, vam dinar i després ens van fer
un espectacle de bike trial, espectacular, ens vam acomiadar i cap a Olot falta gent. Jo crec que s’hauria de fer més sovint.
Divendres a dos quarts de vuit, sortíem d’Olot en direcció a Caldes de Montbui per passar un dia de convivència i esport amb nens i nenes de l’Escola Pia de tot Catalunya. Un cop allà, ens vam reunir per activitats i vam anar amb els monitors corresponents cap al lloc on havíem de fer l’esport o sortida, que havíem escollit prè-viament a l’escola. Va estar molt bé i tots els nens i nenes ens vam divertir molt. Acabades les activitats vam anar a dinar i més tard vam veure una exhibició de biketrial. Fou emoci-onant contemplar els salts i les piruetes que es poden realitzar amb una bicicleta. A l’aca-bar l’espectacle, vam recollir les bosses i vam marxar cap a l’esco-la. Va ser un dia per recordar i una expe-riència boníssima.—
30 #51 JUNY2012
* MONOGRàFIC *
La Festade l’Escola
RECULL DE FOTOGRAFIES DE LA FESTA DE FI DE CURS
JUNY2012 #51 31
32 #51 JUNY2012
S'acaba latemporada de Bàsquet
k-Sílvia Fernández-
La temporada de Bàs-quet ha arribat al seu final, i creiem que tots els equips han
assolit els objectius que es van proposar a princi-pi de temporada. Durant aquesta temporada han format part del Bàsquet des de jugadors de 6 anyets fins a jugadores de 37 anys. En total hi havia
11 equips, que participa-ven en les competicions Comarcals i Territorials.Cada any el número de jugadors augmenta i això és una satisfacció per a tots els que for-mem part del Bàsquet.
Ens agradaria donar les gràcies als que fan pos-sible als que fan possible que tot això vagi enda-vant, i aquests són els entrenadors que a més d’ensenyar a jugar, la seva tasca és formar jugadors
i persones pel dia a dia. També agraïr la feina del coordinador de Bàsquet, Joan Danés que sense la seva presència això no podria tirar endavant.
Tots els nostres equips han assolit un gran ni-vell en totes les com-peticions i des d’aquí els volem felicitar i ani-mar-los a seguir jugant la temporada que ve.Per finalitzar la tempora-da, el passat dia 9 de Juny es va cel.lebrar la Festa de
Bàsquet, van participar tots els jugadors de totes les categories. Es van dis-putar uns partits al pati de l’Escola i al pavelló, també es van fer uns concursos i finalment es van donar els trofeus als millors equips, jugadors... Tot es va acabar amb un bon berenar!—
Tots els nostres equips haN assolit un gran nivell en totes les competicions i des d’aquÍ els volem felicitar i animar-los a seguir jugant la temporada que ve.
* ESPORTS *
JUNY2012 #51 33* ESO *
Una pinzelladade la nostra experiència a Secundària
g-Mariona Canadell, Betsy
Cachimay, Júlia Xuclà-
Aquest es el primer any que fem secundà-ria, fem 1r d’ESO. Tot plegat, ha estat una
mica revolucionat i esve-rat, hem estat nerviosos. Hi ha hagut canvis de mèto-des d’estudi i d’horari, ja que els anys anteriors, no comen-çàvem tan aviat ni acabàvem tan tard... però, tenim un aventatge, els dimecres a la tarda no hi ha classe i això és guai, ens fa sentir grans.
Una de les coses que més ens ha agradat ha estat l’ús dels portàtils, ens hem acostumat a treballar sem-pre amb la pantalla, hem hagut d’ aprendre a treba-llar en grup més sovint, i pensem que això és bo!
Hem estrenat matèries que les desconeixiem com és la tecnologia, els exàmens són
ara més complicats, i sobre-tot ens cal estudiar molt! També ha estat una gran ex-periència el crèdit de síntesi, per fer-lo vam ser una set-mana fora de l’escola. Podem assegurar que l’experiència va ser més que gratificant.
Vam descobrir una altra manera d’aprendre. Tot i que alguns alumnes no van poder assistir, també van tenir la oportunitat de tre-ballar de diferent manera.
El fet de ser més grans ens comporta tenir moltes més responsabilitats, ja que aquest any tots fem un canvi.
Quan més grans ens fem, més ens unim! —
El fet de ser més grans comporta tenir moltes més responsabilitats, ja que aquest any tots fem un canvi. w www.EsOEsCOLApIAOLOT.bLOgspOT.COM
34 #51 JUNY2012
Emprendre el Vol
g-Alumnes de 4t d’Eso-
Una altra revista de fi de curs que conté un breu text... Breu? Sí, potser massa curt
per poder compartir en aquestes línies tot el que hem deixat, après, viscut i descobert en la nostra tra-jectòria escolar. La majoria de nosaltres vam començar quan teniem 3 anys i cada un de nosaltres hem anat passant per etapes. Recor-do el pas de sisè a l’ESO. En aquell temps només eren
vint escales més les que havíem de pujar, però dins nostre creixien sentiments contraris i pors inexplica-bles, que es reduien a me-sura que el primer any de l’ESO s’acabava. Però ara és diferent. Ja no ens enfron-tem a unes quantes escales més, sinó que prendrem un altre camí. Anirem a un nou centre i el nostre futur se’ns farà cada cop més proper. Comencem una altra etapa i som consci-ents que en seguiran moltes més. Però no volem que tots aquests anys viscuts aquí, amb vosaltres, es conver-teixin en pols negra dipo-
sitada de manera barroera als nostres cors. Passarem classe per classe i amb un mocador palparem cada taula, cadira o porta que les nostres mans infantils van tocar en temps passats per tal de guardar per sempre les nostres empremtes. Pujarem al pis del mig i dibuixarem dins nostre els tallers fets, els deures i els nervis dels primers exà-mens. I finalment, unes quantes passes més amunt, entrarem dins el recinte d’ESO, el més recent, i en aquest cas seran les nostres emocions adolescents que voldran oblidar els últims
quatre anys. Quatre anys que nosaltres dèiem que no servien de res, quatre anys que eren per passar-ho bé i punt. Però quan entrem a les classes veurem que els estudis no van marcar la nostra vida diària: van ser les mirades, les ria-lles, les llàgrimes vessades pels nostres cors rebels que ens faran retenir per sempre, en un calaix secret, les vivències interiors que ningú ens podrà prendre. I llavors sortirem al pati, un pati envoltat per unes reixes que uns dies abans eren la nostra “presó” i que ara s’han convertit en uns
Les nostres ales ja s’han desplegat i les nostres urpes s’agafen ben fort a les branques dels arbres de la nostra escola abans d’emprendre aquest nou vol A la nostra vida.w www.EsOEsCOLApIAOLOT.bLOgspOT.COM
* ESO *
JUNY2012 #51 35
murs que mai més podrem travessar. I la controvèrsia neix dins nostre perquè el niu en el qual hem passat la major part del temps ens diu adéu, ens obliga a marxar, sense excepci-ons. Les nostres ales ja s’han desplegat i les nos-tres urpes s’agafen ben fort a les branques dels arbres de la nostra escola, abans d’emprendre aquest nou vol a la nostra vida. Ja està, al pati, tots els professors i l’escola mateixa veuen una munió d’ocells blancs que s’enlairen al cel trobant corrents d’aire que els portaran a altres llocs
de moment desconeguts. Però llavors observen que la majoria d’aquests ocells acaben de fer una ullada enrere, una mirada que ha disparat una fletxa invi-sible contra les campanes amagades de l’escola i que les fa repicar silenciosament desitjant sort a cada un dels que se’n va i, al mateix temps, guardant part de l’existència d’aquell alumne entre les múl-tiples parets
de l’Escola Pia d’Olot.
Moltes gràcies a tots!
* L'ENTREVISTA *
ÍNGRID LAbRADORIRENE PAGèSMERItxELL PUjOL-GALCERAN
Sabem que és exalumna de l’Escola. Era molt petita quan va començar?
Fins a quin curs va estar-hi?Vaig comencar a l’Escola Pia quan tenia 6 anys, a 1er d’EGB, i m’hi vaig quedar fins a 8è d’EGB.
En deixar l’escola quins estudis va cursar?Vaig fer BUP i COU a l’Institut Montsacopa d’ Olot, i després Enginyeria Informàtica a la Universitat Politècnica de Catalunya. Vaig fer una estada Erasmus a Alemanya (Erlangen). El tema era visualització en medicina, és una branca de gràfics per ordinador, després vaig fer el doctorat a Viena en endoscòpies virtuals.
Podeu mirar “http://bmia.bmt.tue.nl/research/MVIAV/” si voleu tenir una idea del que és. Quan vaig acabar el meu doctorat vaig anar a la Universitat de Eindhoven on encara treballo.
sabem també que ha vingut a fer dues conferències als alumnes de 4t d’ESO, de l’Escola. Quins temes va tractar? Com va veure l’alumnat que l’escoltava?Sí, he fet les conferències i en anglès, seguint la iniciativa de l’escola d’utilitzar la llengua anglesa per fer determinades classes de ciències. Una, em sembla que fa dos anys i una aquest febrer.
En totes dues, vaig intentar presentar la meva branca de recerca, d’una manera planera per tal que els alumnes la poguessin entendre. M’he adonat que el grup d’enguany tenia un bon nivell d’anglès, em van fer preguntes molt interessants.
Manté contactes amb els seus companys de classe de l’escola ?Només amb un grup reduït. Amb en Jordi Cargol, la Laura Serra, la Marta Quintana, i l’Eva Rosich. Fins no fa gaire també tenia contacte regular amb la Isabel Muntada.
Actualment on viu? A què es dedica?Visc a Eindhoven. I sóc professora a la Universitat Politècnica d’Eindhoven, Eindhoven University of Technology. Hi dono classes i faig recerca.
Com veu el futur del món? Crec que el món continuarà avançant positivament. Mirant la història, crec que no ens podem queixar del moment que ens ha tocat viure. I espero que les meves filles tinguin una vida plena d’oportunitats i felicitat. Però no serà fàcil, s’ha de ser prudent, hi haurà molts reptes que caldrà superar, per exemple tenir cura del nostre planeta.
Mirant la histÒria, crec que no ens podeM queixar del MoMent que ens ha tocat viure. i espero que les Meves filles tinguin una vida plena d'’oportunitats i felicitat.
AnnaVilanova Bartrolí
ENGINYERA INFORMÀTICA PER LA UPC I DOCTORADA EN INFORMÀTICA PER LA UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VIENA (VIENNA UNIVERSITY OF TECHNOLOGY).
AnnaVilanova
38 #51 JUNY2012
g-Alumnes de CFGS-
w www.CCffEpIAOLOT.bLOgspOT.COM
Una selecció de les millors preguntes realitzades pels alumnes de 1r i 2n de CFGS d’esports ens permet conèi-
xer una mica més de prop en Fer-ran Roca i Lladó, nascut a Girona el 2 d’Octubre de 1980, va cursar Magisteri especialitat en Educació Física a Girona i Ciències de l’Acti-vitat Física i l’Esport (CAFE) a Vic. Actualment és professor dels cicles formatius, impartint crèdits tan interessants com Didàctica, Fona-ments de l’Activitat Física o Futbol.
Per quina raó Magiste-ri i per quina CAFE?Recordo que a les redaccions que em feien fer a l’escola quan feia 5è o 6è de l’antiga EGB, d’aquestes on has d’escriure què vols ser de gran, ja explicava que volia ser mestre durant el dia i entrenador de nens a les tardes. El problema va arribar quan amb 20 o 21 anys ja tenia el títol de mestre i entrenava un equip de futbol-7 des dels 17anys a les tar-des. Suposo que se’m va despertar la necessitat de conèixer més coses, per això vaig decidir fer CAFE... o potser perquè no em volia fer gran!
Vas ser bon estudiant?A la universitat vaig ser un estu-diant molt selectiu: estudiava les
matèries que més m’agradaven i les dels professors amb els quals hi havia “feeling”. Cal dir que no era molt bon exemple: no assistia a les classes que no m’interessaven, tenia pocs apunts (preferia escol-tar i pensar) i els que tenia servien poc per estudiar, eren més aviat reflexions, i quan anava a la bibli-oteca a estudiar acabava llegint el primer llibre que trobava interes-sant... vaja, segons els paràmetres establerts del que ha de ser un bon estudiant era un desastre, però potser ens hauríem de replante-jar què és ser un bon estudiant.
Quina és la millor cla-se que mai t’han donat?N’hi ha hagut de molt potents! Du-rant el curs de doctorat en Víctor López, l’Albert Batalla i en Francis-co Javier Castejón ens van impar-tir un crèdit d’iniciació esportiva i aprenentatge motor. En molts moments, deixaven el temari a part i es posaven a pensar en veu alta, debatre, discutir entre ells, defen-saven les seves posicions, posaven sobre la taula tots els arguments possibles... se’m posava la pell de gallina, i no exagero. Recordo tam-bé un matí de dissabte que en Víctor López va convidar l’Ignasi Vila a un grup de recerca de la UdG que s’havia creat per fer-nos cinc cèn-tims sobre les teories de Vigotsky: va començar per Hume, va continu-ar per Kant, els va relacionar amb Piaget i llavors ens va poder co-
mençar a explicar Vigotsky...encara ara hi ha idees que les estic medi-tant, i això devia ser l’any 2006... el més interessant, és que l’Ignasi Vila va venir només amb un paquet de tabac, no portava ni bolígraf, ni paper, ni va utilitzar cap pissarra. La classe, sense cap mirament, es va acabar quan es va acabar el tabac.
Has pensat alguna vega-da en treballar com a pro-fessor d’universitat?De fet, una de les intencions per les quals vaig començar el curs de doctorat va ser per intentar do-nar classe algun dia a la universi-tat, però just al segon curs, quan s’elabora la tesina, em van trucar per començar a fer classes al Grau Mig d’aquí a l’escola... i de moment és un projecte que no s’acaba.
Per quins motius vas esco-llir venir a viure a Olot?Al principi, durant dos anys, vivia a Girona i pujava per fer classe un o dos cops per setmana... quan vam iniciar el grau superior em vaig anar acostant, primer a Besalú, llavors a Montagut i finalment a Olot. Bàsi-cament hi he vingut per la feina.
Com t’ho fas per aixecar-te i venir a classe amb tan-tes ganes d’ensenyar, qui-na és la teva motivació?El curs passat els alumnes em van regalar un pot de farigola amb una etiqueta que literalment diu: “et
Ferran Roca
* CFGS *
Entrevistem al tutor de 2n de Grau Superior
JUNY2012 #51 39
donem aquesta farigola perquè de bon humor puguis venir a l’esco-la”... en prenc una tassa cada matí, potser aquest és el secret! Ara en serio: la majoria de dies penses que a l’aula hi ha molta gent que ve de molt lluny i que fan un gran esforç econòmic per venir a aprendre, seria injust no fer un esforç. Cal dir també que els professors hem de ser experts en fer teatre: tam-bé tenim mals dies però hem de procurar que no se’ns noti gaire!
Quins són els teus recur-sos principals que tens per controlar el grup classe?Crec que tots els alumnes, sigui quina sigui l’edat, es comporten correctament a classe sempre i quan tenen la sensació que s’em-porten coneixements nous a casa cada dia. És important, també, fer-los sentir que l’aprenentatge només depèn d’ells i els professors només som el punt d’unió entre el coneixement objectiu i l’aprenen-tatge individual. Probablement, el més complicat és ajudar a trobar el punt de motivació necessari per a cadascun dels alumnes que faci que siguin ells els que sentin que venen a classe perquè volen aprendre i per aconseguir això, hi ha tants recur-sos com alumnes. El que funciona més bé, però, és que l’alumne senti que té una mena de vincle emoci-onal amb el professor, si per dins l’alumne pensa “a aquesta persona, aquest professor, no el puc fallar,
...si per Dins l’alumne pensa “a aquesta persona, aquest professor, no el puc fallar, què pensarà De mi si suspenc o faig un mal examen?”
40 #51 JUNY2012
què pensarà de mi si suspenc o faig un mal examen?” tindràs un alum-ne atent i predisposat a aprendre per molt temps. Per aconseguir que l’alumne tingui aquestes sensaci-ons el primer d’acostar-se, obrir-se, ha de ser el mestre o professor. El problema és que a les persones, els grups nous de 25 o 30 alum-nes ens imposen molt. Ens fa por perdre l’autoritat. Ens preocupa el que pensaran i llavors construïm armadures o posem barreres que no faciliten que el procés anterior es posi en funcionament, és més, la reacció del grup és la contrària.
Què sents quan un alumne suspèn?El que està clar és que estem par-lant del resultat d’un procés d’en-senyament i aprenentatge, en conseqüència és un resultat que depèn tant de l’acció de l’alumne com de l’acció del professor. Per tant, més que sentir, el que inten-to és pensar què més podria haver fet jo, què més podria haver fet ell i què més podíem haver fet junts.
Tens la teva feina ideal?Els ideals serveixen per seguir caminant, malament rai si creus que estàs en una situació ideal...
Què t’emportes dels qua-tre anys que has estat en-senyant aquest cicle?M’emporto les lliçons que any rere any els alumnes em donen. Existei-
xen autèntics exemples de superació personal, gairebé de supervivència: persones que treballen a la nit i al matí venen a estudiar, persones que fan més de 100km cada dia per assistir a classe, persones que amb 35 o 37 anys decideixen estudiar de nou perquè encara creuen que tenen coses per aprendre, alumnes que arriben aquí sabent que és la última oportunitat amb tota la pressió que aquest fet implica, persones que en-tenen que han de canviar completa-ment el seu estil de vida per a poder superar el cicle i ho fan, pares de família,... de cadascun d’ells m’em-porto coses: són autèntics exemples!
Com entens l’educació dins del món esportiu?L’esport és una eina educativa molt potent! I no ho sabem veure o no ho sabem aprofitar. Ens hauríem de replantejar què significa edu-car mitjançant l’esport. Francisco Seirul·lo té un article preciós: “Valo-res educativos del deporte”, de l’any 92, que encara és del tot vigent.En realitat no és important el que ensenyem (el futbol, el bàs-quet, la seva tècnica, tàctiques...) és precisament el “com” en-senyem l’esport que pot dotar aquest de potencial educatiu.
Quina importància creus que es dóna actualment a l’activitat física?Molta menys de la que es mereix. Els éssers humans estem especial-
ment dissenyats per caminar. Un home de la prehistòria podia ar-ribar a caminar 50km al dia, ac-tualment hi ha persones que si en caminen 2 ja poden donar gràcies! És precisament l’acció de caminar la que activa tot el mecanisme aerò-bic, aquest mecanisme ens permet mantenir sans el sistema cardio-vascular, el respiratori, el sistema nerviós...etc. Certament represen-taria un estalvi real per la sanitat!
Quin aspecte de l’es-port t’agrada més?L’esport permet a les persones ex-pressar-se lliurement, expressen el que realment són: ensenya’m com jugues i et diré com ets! En una entrevista de treball, en un context social com la feina, la fa-mília, hem aprés a camuflar-nos: quan juguem, pel contrari, ens oblidem del paper que represen-tem i ens mostrem tal i com som.
Estàs a gust amb els teus com-panys de professió? Per què?No són companys, són família. Els companys només hi són una es-tona, les hores que dura la feina, només parlen de coses de feina i només fan feina; pel contrari la família hi és sempre, 24 hores, dins i fora l’escola, sempre té un moment per escoltar-te, un con-sell per donar-te, una abraçada, un somriure, una mirada... He tingut molta sort començant un projecte tan potent i interessant amb unes
JUNY2012 #51 41
l’esport permeta les persones expressar-se lliurement, expressen el querealment són:ensenya’m com jugues i et Diré com ets!
persones tan sensates, serenes, netes d’esperit, sinceres, treballa-dores, amigues i sàvies en molts àmbits com les que hi ha a l’escola. w www.CCffEpIAOLOT.bLOgspOT.COM
Preguntes curtesSi no haguessis estudiat CAFE què t’hagués agradat estudiar?Psicologia o filosofia.Quina experiència prefereixes més, ser alumne o professor?És millor per l’esperit pensar que som alumnes sempre.Últim llibre que has llegit?Estic llegint “sincronitza la teva vida” de Juna Albert.Mar o muntanya?El mar, sempre...Practiques activitat fí-sica actualment?Ioga.I has trobat la pau interior?He après a abaixar el vo-lum del llenguatge intern.Quina seria la frase que definiria millor la teva fi-losofia de vida?Aprèn a escoltar-te i fes el que sen-
tis que has de fer en cada moment. És molt diferent fer el que un pensa, que fer el que un sent que ha de fer.Quin consell donaries a una persona que està estudiant aquest cicle en el cas que vol-gués continuar estudiant?Que s’escolti i senti el que vol con-tinuar estudiant. Quan ho hagi escollit i estigui matriculat que es deixi anar i s’interessi pel coneixe-ment descaradament, sense mira-ments, com si no existís res més.Defineix amb una fra-se la societat actual.Som una societat bàsicament bio-lògica i emocional... i ho estem des-cobrint ara! Tants anys pensant que erem racionals gairebé al 100%!... Ets feliç?Hi ha coses que em fan més feliç que d’altres... com tothom no?
