36

Festes Majors

2014Picassent

37

Festes Majors

2014Picassent

Església de Sant Cristòfor Màrtir: les restes de 200 anys d’història

Eloina Hernández DoriaRemedios Martínez García

Diuen que els pobles, per grans o menuts que siguen, tenen la seua història. Una història que es forma amb el dia a dia, amb les anècdotes que conformen tradicions, costums i ideals del passat. I és que la història es basa en la producció de les persones que visqueren uns altres temps i avança transformant-se en un llegat generacional de la producció material i intel·lectual que deixa constància d’allò viscut.

Al mes de juliol de 2013, un clevill al sòl de l’Església de Sant Cristòfor Màrtir va alertar el rector, Vicent Cardona. La proximitat de les Festes Patronals al mes de setembre de 2013 no deixava temps per a la seua reparació immediata i es va corregir de manera temporal. Passades les festes, començaren les obres de reparació.

Unes obres que han seguit els permisos i protocols establerts per la Conselleria de Cultura donada la importància de la troballa amb les restes aparegudes a quasi 6 metres del subsòl del temple. La casualitat, i qui sap si alguna cosa més,

Primeres actuacions

Primeres actuacions

38

Festes Majors

2014Picassent han fet que Picassent recupere una part molt important del

seu passat: una cripta amb restes humanes, plats ceràmics, i trossos de peces funeràries diverses i variades que formen un vertader tresor dels segles XVIII i XIX i que venen a sumar i engrandir el nostre patrimoni.

Tota resta material és empremta del que ha succeït: les pedres i objectes ho són per a l’arqueologia, les restes humanes per a l’antropologia física, les monedes per a la numismàtica, la ceràmica per a la ceramologia... Potser esta troballa no ho explique tot, però ha originat una interpretació de la visió tradicional mitjançant estes ciències auxiliars que conformen el coneixement històric d’una parcel·la de Picassent fins ara desconeguda.

L’enclau, com hem dit anteriorment, es troba a l’Església de Sant Cristòfor Màrtir. Este temple és un dels edificis catalogats dins del nostre patrimoni arquitectònic i està declarat Bé de Rellevància Local (BRL), segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià i que ha de seguir les normes de protecció arqueològica que s’estableixen en esta llei.

L’edifici actual, segons les cròniques consultades, va ser projectat l’any 1606, en temps del beat Joan de Ribera i patronat del senyor Marqués de Dos Aigües. Tot i això, les obres no van començar fins 60 anys després, concretament, al 1666. La causa de la demora va ser l’escassesa de personal, ja que l’expulsió dels moriscs el 1609, havia deixat debilitada la població. D’estil renaixentista, es va inaugurar al culte l’any 1676. Resulta obvi assenyalar les diverses reformes i ampliacions que ha sofert durant el temps. Podem citar algunes: en 1755 va ser eixamplada, tot i afegint-se el cor i la capella de comunió; en 1956, i també en 1958, en va tindre d’altres.

Si consultem les fonts documentals que ens parlen de la demografia de l’època ens mostren que l’any 1730, Picassent comptava amb una població de 120 veïns, i al 1787, de 390 veïns. L’anàlisi de la variable de població de Picassent deixa entreveure l’elevada xifra de mortaldat al llarg del segle XVIII, el doble que la natalitat, a causa de les pestes i epidèmies que solien assotar la població, en major mesura, la població infantil.

En aquells temps no hi havien cementeris municipals, i per això els feligresos, sense distinció ni posició social, eren soterrats a les esglésies. Esta pràctica va durar fins al 1850, any en què comencen a crear-se cementeris externs. La iniciativa, formulada per evitar les males olors i així evitar infeccions, obeeix a la disposició de Carles III, datada en 1784 on es va disposar, per a la millora de les condicions higièniques del veïnat, l’aplicació que a partir d’aquell moment els cadàvers no foren inhumats en els temples. Però, si analitzem la seua repercussió, malgrat els riscos d’epidèmia que açò suposava, la normativa és incomplida en la majoria de municipis valencians fins a les primeres dècades del segle XIX.

El retard en la seua aplicació es deu tant a les limitacions pressupostàries de les parròquies com a la resistència dels feligresos per ser soterrats fora de l’àmbit dels temples. Els últims soterraments realitzats en la cripta de Sant Cristòfor, fins a entrar en funcionament la disposició que prohibia esta pràctica, van ser traslladats al cementeri ubicat als afores del municipi, (zona Carles Albors) i que va ser ampliat en 1852 fins la construcció definitiva del nou i actual Cementeri Municipal, inaugurat l’any 1910.

La cripta va ser construïda alhora es va edificar el temple. A l’estudi no s’ha pogut precisar si els primers soterraments es van disposar en fosses individuals excavades en el sòl o en inhumacions de taüt per no aparéixer durant els treballs restes que així ho puguen demostrar.Plànol d’ubicació de la cripta a l’interior de l’església i mides

39

Festes Majors

2014Picassent

Allí baix, a la nau central del temple, més de 200 veïns, foren soterrats durant l’època, segons l’estudi de valoració realitzat i plasmat en la memòria d’esta intervenció arqueològica i que ha estat dirigida per Remedios Martínez García i Carmen Marín Jordá, totes dos arqueòlogues de la Conselleria de Cultura. Les obres han estat portades a terme per l’empresa local, Jovens obrers, i els treballs de planimetria i topografia per Topografia ESETE.

La construcció subterrània es troba inserida sobre quatre parets tancades amb una volta de canó asseguda sobre les mateixes parets. La fàbrica de tota la construcció és mixta, empra maçoneria ordinària i maons massissos de fang cuit, travats amb argamassa concertada amb sorra, calç i aigua. La tècnica constructiva emprada és la de l’encofrat, i els elements constructius: pedres i maó amb l’àrid usat per aglutinar este tipus de components.

Els soterraments foren abundants, si atenem que es va utilitzar durant aproximadament 200 anys. Per això, calia optimitzar l’espai, la qual cosa va determinar, una vegada saturat este, realitzar una gran fossa per dipositar en diferents nivells, les restes humanes fora ja dels seus taüts per guanyar terreny per a posteriors soterraments. Açò va provocar que la pràctica totalitat de les restes humanes foren fracturades, convertint-se així en un totum revolutum.

La pràctica freqüent dels hàbits religiosos en els soterraments dels segles XVIII i XIX ens deixa al descobert un possible estudi d’este ritu. Per ser amortallats, els feligresos guardaven l’hàbit de la confraria de la seua devoció, roba que se cenyia amb un cíngol de comptes. A més a més, al difunt se li subjectaven les mans amb el rosari o medalla, també, de la seua devoció.

Al costat d’esta amalgama de restes humanes també han aparegut utensilis ceràmics corresponents a plats de mitja grandària, vaixella de luxe decorada amb daurats i altres en blau de cobalt sobre vidre de plom, i també alguna cassola de mida menuda.

Estos recipients es van emprar per a la mescla dels olis amb els quals s’ungia els malalts o moribunds en la litúrgia del sagrament de l’extrema unció, pràctica

Restes d’un taüt

Visita a les obres: Francisco Martínez, inspector dels Serveis Territorials de Patrimoni, l’arqueòloga, Remedios Martínez, l’alcaldessa, Conxa Garcia, i el rector, Vicent Cardona Treballs d’extracció de les restes

40

Festes Majors

2014Picassent habitual dins del ritu de la mort durant els segles XVIII i

XIX. En esta època, les famílies guardaven estos elements per a tal fi. Realitzada la mescla dels sants olis i administrat al malalt o moribund, es dipositava el recipient al costat del difunt, per donar-li posteriorment, sepultura.

Entre les nombroses restes humanes aparegudes s’han trobat fustes de taüts, trossos i peces d’indumentària indeterminada, i altres que poden identificar-se com mitjons, camals de pantalons, mànegues de diferents teixits com sedes, cotó, ras, malla, puntes i encaix de boixets. Han aparegut també elements d’adorns personals d’iconografia religiosa: fragments de rosaris, creus i medalles, així com vidres de retall circular que van haver de pertànyer a escapularis i relicaris.

La troballa ha donat nombroses pedres, grava, morter, cendres, carbons, calç i fusta. En l’estrat superficial és on s’han recuperat abundants fragments ceràmics d’utensilis domèstics: un cànter, una cassola, una munyidora amb altres de vaixella de luxe, daurada i blava, de plats decorats amb referència a la clavellina, el pardalot i altres temes propis de les vaixelles dels segles XVIII i XIX.

El material arqueològic lliurat per l’excavació es compon d’un lot homogeni d’útils ceràmics dels segles XVIII i, en menor quantitat, restes ceràmiques del segle XIX. En la seua majoria es tracta d’un conjunt de plats i algun bol decorat amb la tècnica del “reflex metàl·lic” i minoritàriament amb decoració blava de cobalt sobre plom.

A més dels recipients ceràmics s’han recuperat alguns objectes d’adorn personal amb els quals s’enterraven els

Conjunt de peces ceràmiques recuperades. Segles XVIII i XIX

Alguns dels elements d’indumentària recuperats

41

Festes Majors

2014Picassentdifunts. Estes peces, d’escàs percentatge, es presentaven

molt degradades per l’efecte de l’erosió, oxidació i putrefacció. El reduït aixovar es compon de medalles, creus i altres objectes religiosos habituals en la mort, peces individuals o pertanyents a rosaris i relicaris, realitzats amb bronze. Els rosaris, de fusta o pasta, apareixen molt deteriorats pel material amb què foren realitzats. També s’han recuperat collarets menuts formats per una filera de minúsculs comptes de pasta, així com un anell de bronze. No han aparegut objectes realitzats amb materials d’un altre valor, plata o or. Un altre element personal recuperat i, alhora, curiós és la cassoleta d’una catximba realitzada amb un material dur sense determinar.

A més dels objectes d’adorn i personals, altres restes conservades han estat elements d’indumentària, com ara sivelles metàl·liques de cinturó o cíngol.

Altres troballes corresponen a crucifixos de fusta que adornaven les cobertes dels taüts. Una d’estes creus va aparéixer sense figura, on destaca una talla de Crist sense suport de creu, esculpit en fusta i de certa qualitat.

Durant els primers dies de treball, sense control arqueològic, van aparéixer en el nivell superior que reblia la cripta, taulells policromats, algun amb epigrafia i inscripcions pròpies de làpides mortuòries. Al costat d’estos taulells es van recuperar uns altres amb cronologia del segle XVIII, de temàtica floral. Així mateix va aparéixer part d’una talla de fusta, de la qual només es conserva un dels braços. Una altra peça d’interés recuperada en esta troballa és una peça de pedra calcària amb llaura simple.

Aixovar de peces metàl·liques religioses recuperades, on destaca una medalla de la Verge de Vallivana. Segles XVIII i XIX

Talla de Crist de la coberta d’un taüt

42

Festes Majors

2014Picassent

Les restes exhumades durant la intervenció van ser recollides, en bosses de plàstic de 50 litres, que arribaren a ocupar-ne un total de 220, sent impossible comptabilitzar, com hem dit abans, el nombre total de persones allí soterrades.

El dipòsit definitiu de les restes humanes, una vegada finalitzada la intervenció arqueològica, va ser, de nou, la inhumació, és a dir, deixar-los al mateix lloc on van ser trobats, ja que a causa del seu estat, no anava a poder realitzar-se un estudi sistemàtic que aportara dades fiables per establir rangs d’edat, sexe, etc.

A fi de no afectar directament les restes òssies van ser cobertes per una capa de sorra i una de formigó abocada sobre una infraestructura apropiada.

Les obres de reconstrucció de la volta originària i el pis ceràmic deixaven soterrat, per sempre, una part del nostre passat, tot respectant el seu origen i la seua procedència.

Els objectes i materials han quedat fora de la cripta per a un estudi posterior i han sigut descrits en l’Inventari de material arqueològic de la Conselleria de Cultura. A

Taulells prolicromats i part d’una talla de fusta

Reinhumació de les restes

Bosses amb les restes humanes

43

Festes Majors

2014Picassenthores d’ara, estan dipositats en el Museu de Prehistòria

de València.

L’Ajuntament de Picassent té previst, en curt termini de temps, i seguint les indicacions i protocols pertinents per part de la direcció arqueològica, realitzar una exposició per mostrar a les picassentines i els picassentins este llegat tan important del nostre passat: les restes d’una població dels segles XVIII i XIX, que ja formen part de la nostra memòria col·lectiva com a poble.

Reconstrucció de la volta originària i estat actual de l’interior de la cripta

Les restes òssies són cobertes per una capa de sorra i formigó Treballs de reparació del pis ceràmic i accés a la cripta