Església de tarragona

Núm. 295 Novembre-Desembre 2016 - Quinta època

«Hem tancat simbòlicament el Jubileu però la porta de la misericòrdia de Déu romandrà oberta»

Mons. Jaume Pujol Balcells

Una proposta espiritual i cultural per a aprofundir en les Sagrades Escriptures

El Museu Bíblic Tarraconense i el Departament de Mitjans de Comunicació de l’Arquebisbat, en una iniciativa conjunta, presenten un material didàctic que contribueixi a transferir el coneixement de la Història Sagrada a través de quaranta personatges bíblics, des d’Adam i Eva fins als evangelistes. Aquest material, publicat a la revista Església de Tarragona, pretén ser d’utilitat per a creients i no creients en un intent d’apropar, una mica més, la riquesa espiritual i cultural de les Sagrades Escriptures a tota la societat, una eina especialment útil per als docents i catequistes.

En cada revista es publiquen quatre personatges bíblics en format de fitxa que reprodueixen fotogràficament cada figura o grup de figures —obra de l’artista Carlos Delgado Muñoz— en el seu context cronològic, amb el fons en aquarel·la —de l’artista Jordi Lluís Rovira Canyelles— i comentaris bíblics realitzats per especialistes del nostres país amb la col·laboració

del Secretariat d’Animació Bíblica de l’Arquebisbat de Tarragona i l’Associació Bíblica de Catalunya.

Cadascuna d’aquestes peces ceràmiques, realitzades en fang i d’una altura d’entre 12 i 15 cm, respon a criteris historicistes i la seva factura està marcada per un bell realisme.

La col·lecció d’aquestes fitxes, que va començar amb la revista de juliol-agost (n. 293), és possible subscrivint-se a la revista Església de Tarragona —a través de la següent butlleta— per un import anual de 13 euros.

Església de tarragona

Subscripció:Envia aquest formulari per correu ordinari a la següent adreça: Arquebisbat de Tarragona Dpt. de Mitjans de Comunicació Social C/ Pla de Palau 2 -43003 TarragonaPer correu electrònic a : premsa@arqtgn.cat

FORMULARI DE SUBSCRIPCIÓ ANUALNom: Cognoms: Adreça: Codi Postal:

Telèfon: e-mail:Població:

Forma de pagament (Import: 13€ - Estranger:30€)

Transferència al compte BBVA n. ES67-0182-8366-5002-0006-9176

Domiciliació bancàriaSenyors, els prego que vulguin lliurar amb càrrec al meu compte/llibreta, els rebuts presentats per la revista Església de Tarragona en concepte de subscripció anual.

Entitat Agència Número de compte o llibreta

Titular compteBanc o Caixa Adreça Oficina Codi Postal

Data

Població

Signatura

IBAN

E S

per només 13€ l’any

Subscriu-te!

Fes el col·leccionable ‘La història de la Salvació a través dels personatges bíblics’

SUMARI Església de tarragona

Edita: Arquebisbat de Tarragona

Director: Santiago Grimau

Consell de redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez, Anna Robert

Secretaria: Montse Sabaté

Assessorament lingüístic:Montserrat Creus

Fotografia: Mitjans de Comunicació Socialde l’Arquebisbat de Tarragona

Redacció, administració, publicitat i subscripcions: c/ Pla de Palau, 2

CP: 43003 Tarragona

Telèfon: 977 233 412 (ext. 205)

a/e: publicacions@arqtgn.cat

web: www.esglesiadetarragona.cat

Subscripció anual:(6 números): 13,00 €

Subscripció anual Europa: (6 números): 30,00 €

Preu unitari: 2,50 €

Imprimeix: Impremta Barnola, S.L.-Guissona

Dipòsit legal: T-14-1988

Publicada amb la col·laboració

Els articles publicats a Església de tarragona expressen solament l’opinió dels seus autors

Quinta èpocanúm. 295Novembre-Desembre 2016

04 BlocDos amics

06EnsenyamentCelebració del 50è aniversari del Col·legi Sant Paude Tarragona

10Clausura de l’Any Sant de laMisericòrdia

12CatequesiIX Jornades Interdiocesanes de formació

14 Notícies–Ordenació presbiteral de Mn. Víctor Mosquera

–La nova Plebania de Montblanc

–Festes quinquenals del Beat Bonaventura Gran a Riudoms

–Inauguració del nou curs 2016-17 de l’INSAF

20TarraconensePresentació de la nova edició de la Litúrgia de les Hores

22La veu de Càritas–Ambients de fraternitat

–Francesc Roig nou president de Càritas Catalunya

27ArqueologiaLa sala de l’exedra romana del MDT

30SostenimentL’Església, una gran família

32El 2016 en imatges

35Racó dels llibres

Diversitatreligiosa

7 Entrevista a Francesc Torradeflot

Reflexió

19 Nadal: Record, misteri i compromís

L’entrevista

24 a Mons. Manuel Nin Güell

3

El BlocAntoni Coll Gilabert, periodista

Francesc Roig substitueix Carme Borbonès com a president de Càritas Catalunya. Són dos

professors, dues persones amigues entre si i amigues meves.

Carme Borbonès em va recordar, quan ens vam retrobar a Tarragona, que quan fèiem el batxillerat a Lleida vivíem al mateix carrer, una casa davant l’altra. I que ella es fixava en nosaltres per ser dos (el meu bessó i jo). Jo m’he fixat més tard en ella, en la

seva categoria com a educadora i en la seva constant inquietud social.

Quan va arribar el moment de posar en marxa la Fundació Bonanit, va ser una entusiasta de la idea i va fer les aportacions essencials per fer-la possible.

A Francesc Roig el vaig conèixer com a corresponsal del Diari a La Canonja quan era un barri de Tarragona. Després, com a inspector en cap de l’Ensenyament a Tarragona i en innombrables actes culturals, presentant llibres, a vegades els seus o llibres meus, i darrerament al capdavant de Càritas

diocesana de Tarragona.

Penso que és un honor per l’Església tarragonina que subministri presidents a Càritas Catalunya. Persones entregades que no busquen sinó servir. Els bisbes de la nostra Conferència Episcopal fan els nomenaments i han coincidit en aquests noms. Sí, són persones amigues meves, però sobretot ho són de la humanitat.

Dos amics

Edt

Nota per als subscriptors

Us recordem que a partir del proper mes de març procedirem a girar els rebuts de la subscripció anual de la revista Església de Tarragona. Si heu canviat de compte bancari o bé cal modificar les vostres dades

personals (adreça postal, etc.) us agrairíem que ens ho feu saber abans de finals de gener.

Ho podeu comunicar a través del telèfon 977 23 34 12 (ext. 205) o enviant les dades a l’adreça electrònica msabate@arqtgn.cat.

Gràcies per la vostra col·laboració.

Foto: Mitjans de Comunicació ArqTgn

4

Amb el desig que la pau de Crist envaeixi els vostres cors

Us desitgem un Bon Nadal i Any Nou 2017Consell de redacció

Foto: Mitjans de Comunicació ArqTgn 55

6

El Col·legi Sant Pau Apòstol de Tarragona immers en la celebració del seu 50è aniversariEl concert benèfic de Nadal organitzat per l’escola va recollir fons per al projecte diocesà Llar Natalis

ensenyament

El dia 3 d’octubre tenia lloc l’acte inaugural presidit pel Sr. Arquebisbe i la participació de prop de

tres-centes persones entre autoritats i membres de la comunitat educativa.

L’acte va comptar amb l’assistència del vicari general de l’arxidiòcesi, Mn. Joaquim Fortuny; el director de la Fundació Sant Fructuós, Sr. Francesc Ortiz; el director del Col·legi Sant Pau Apòstol de Tarragona, Sr. Pablo Muñoz; el director general de centres privats i concertats del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, Sr. Miquel García Casaponsa; el conseller d’Ensenyament de l’Ajuntament de Tarragona, Sr. Francesc Roca i el secretari adjunt de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC), Sr. Miquel Mateu.

La celebració es va iniciar al pati de l’escola al voltant de l’olivera plantada com a símbol de vida i de fecunditat. Un centre fecund en la formació en valors, tal com va destacar l’actual director del centre, Pablo Muñoz: «Plantem aquesta olivera perquè els nostres

alumnes donin el millor fruit a la societat». També el conseller d’Educació de l’Ajuntament, Francesc Roca, va recordar que el centre és «una entitat que educa en valors», amb «excel·lència, treball en equip, compromís social i creativitat».

El Sr. Arquebisbe va posar l’accent del seu discurs en els pares i mares dels alumnes en reconèixer-los l’autoritat i responsabilitat en l’educació dels seus fills. Mons. Pujol, tal com va fer també el representant de la Generalitat, va subratllar el dret a «la llibertat d’educació» que tenen els pares. «Si falla la llibertat d’educació, fallen totes les llibertats», va indicar. «Les aules d’aquest centre han estat testimoni del creixement espiritual de diverses generacions», va afegir.

Un dels moments més emotius es va produir quan les diverses autoritats, els exdirectors del centre, antics representants de la titularitat, la representació de l’AMPA, mestres i alumnes actuals, així com un representant de la primera promoció del Col·legi

7

Actes programats 27 de generEucaristia d’acció de gràcies i sopar

Aquest acte que s’emmarca al voltant de la solemnitat de la conversió de Sant Pau aplegarà la comunitat educativa del Centre i tots els qui any rere any han recolzat la tasca d’aquest centre educatiu. Durant aquesta trobada es presentarà el llibre commemoratiu que recollirà la història de l’escola, en el marc de les diferents iniciatives i escoles que l’Arquebisbat de Tarragona va impulsar a principis del segle passat.

Del 18 al 20 de maig de 2017Congrés: EduMindUp!

El 50è aniversari de l’escola culminarà amb la celebració d’un Congrés internacional, al Palau de Congressos, que tindrà com a línies de treball la neurociència, la creativitat i les intel·ligències múltiples. El Congrés s’articularà al voltant d’un model basat en ponències generals d’experts de reconegut prestigi professional juntament amb workshops de bones pràctiques i experiències d’èxit

Exposició «Passat, present i futur del Col·legi Sant Pau Apòstol de Tarragona»

Aquesta mostra itinerant que ara es troba a la seu del Col·legi es traslladarà al Centre Tarraconense El Seminari i, posteriorment, al Palau de Congressos.

Ruta per a les famílies: «Les petjades de Sant Pau a Tarragona»

Durant aquest curs s’oferirà una ruta d’aprenentatge sobre sant Pau repassant la seva empremta missionera i de profunda vocació pedagògica a la ciutat.

El Musical

L’escola desenvoluparà al llarg del curs un musical. Aquesta representació serà una adaptació de la vida de Sant Pau als nostres temps. Tots els alumnes i docents de l’escola tindran un paper clau en aquest musical que serà el coronament d’un any ple d’actes de celebració. Edt

van acabar de posar-hi terra a la valona de l’olivera, que té 50 anys, igual que el centre, mentre la coral del Col·legi entonava una animada versió, feta especialment per a l’ocasió, de la mítica cançó «Bon dia», del grup Els Pets. També van cantar l’himne del Col·legi, amb lletra i música de Mn. Joan Àguila.

Tot seguit, els assistents van passar a la Sala Taizé, on es va visualitzar una part de l’audiovisual que repassa la història del col·legi, amb aportacions de diversos exalumnes com el cantant d’òpera Àngel Òdena, el polític Raül Font, el periodista Agustí Forné o el músic

del grup Els Pets, Joan Reig. Tots ells i molts més apareixen al vídeo, com també representants de les diverses comunitats educatives que s’han succeït en aquests 50 anys.

A les portes del Nadal, el divendres dia 2 de desembre, l’escola va organitzar un concert benèfic a la Catedral a càrrec del Cor i Orquestra dels Amics de la Catedral. La recaptació es va destinar íntegrament a la campanya «Posa-li un xumet» del projecte diocesà Llar Natalis, que acull dones gestants en risc d’exclusió social.

diversitat religiosa

Dr. Francesc Torradeflot, director de l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós:

«La cultura del diàleg és bàsica per afavorir una bona convivència entre les confessions religioses»Redacció

Francesc Torradeflot és doctor en teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya, llicenciat en

història de les religions per la Universitat de Lovaina (UCL) i llicenciat en filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Actualment és professor i investigador del Centre d’Estudis de les Tradicions de Saviesa i director de l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós.

—Actualment quines són les tretze confessions religioses presents al territori català?

Les tretze tradicions són les que figuren al mapa de les religions que elaboren l’Institut de Sociologia de la Religió de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Direcció General d’Afers Religiosos. Per ordre quantitatiu, després del Catolicisme hi ha les esglésies evangèliques, l’Islam, els Testimonis de Jehovà, el Budisme, les Esglésies orientals, l’Hinduisme, l’Església adventista, els Mormons, el Sikhisme, la Fe Bahà’í, el Tahoisme i el Judaisme. Tot i que això és

relatiu perquè la diversitat religiosa i espiritual és tan complexa i variada que va molt més enllà.

—I a les comarques de Tarragona, quines són les confessions religioses minoritàries amb més presència?

Els musulmans i els protestants i, dins d’aquests, especialment els pentecostals.

—Quines són les dades més rellevants que presenta el darrer mapa religiós de Catalunya?

Que el nombre de centres de culte a Catalunya ha passat de 7.958 a 8.061 en dos anys. Aquest centenar de centres nous suposen un augment de l’1,29%. L’Església catòlica continua sent la confessió amb un major nombre de centres de culte, amb un total de 6.701 (el 83% del total). El nombre de centres de culte vinculats a les confessions minoritàries arriba a 1.360 (el 17% del total). Els centres de culte vinculats a les esglésies evangèliques són els més nombrosos entre les confessions minoritàries. En total hi ha 725 esglésies evangèliques. Pel que fa a la resta de confessions, destaca la presència de 256 oratoris islàmics, 118 salons del regne dels Testimonis de Jehovà i 68 centres budistes.

8

—A grans trets, quines conclusions es poden extreure a partir d’aquestes dades?

Que la diversitat religiosa té una llarga trajectòria a Catalunya, però no ha estat fins als darrers anys que ha començat a viure una situació tímidament normalitzada. El creixement de la immigració ha propiciat l’augment de la diversitat religiosa a Catalunya durant les dues darreres dècades, però s’han produït també conversions de persones autòctones. El mapa de la diversitat religiosa a Catalunya està en procés d’institucionalització, però amb certes dificultats de visibilització. Els centres de culte tenen un paper clau com a espais de sociabilitat en el marc de les confessions minoritàries. Els centres de culte són sovint impulsors d’una intensa tasca social. També es constata que hi ha hagut un augment de les relacions interreligioses entre comunitats en els darrers deu anys.

—Què és el més important per afavorir una bona convivència entre les diferents confessions religioses i entre les confessions i la societat?

El diàleg, la cultura del diàleg des d’una perspectiva plenament inclusiva que s’inspira alhora en els drets humans i en els fonaments ètics i espirituals de les diverses tradicions, que molt sovint són més propers i similars del que habitualment es pensa.

—Existeix un marc legal per donar cabuda o gestionar tota aquesta diversitat?

El marc legal és clar: els drets humans, els drets civils i polítics de la Declaració Universal de Drets Humans i del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. Així com també el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides que en la seva Observació General 22 atorga al concepte de religió una definició àmplia que inclou les creences teístes, les no teístes (com la majoria de l’hinduisme) i les atees (com la majoria del budisme). Edt

9

any de la misericòrdia

Sr. Arquebisbe:

«Hem tancat simbòlicament el Jubileu però la porta de la misericòrdia de Déu romandrà oberta»El diumenge 13 de novembre es va celebrar la clausura de l’Any a totes les diòcesis d’arreu del món

La Catedral de Tarragona es va omplir el diumenge, dia 13 de novembre, a la tarda, en la solemne

clausura de l’Any Sant de la Misericòrdia a l’arxidiòcesi presidida pel Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol. Una data molt significativa que va comptar amb la participació del Capítol de la Catedral, nombrosos preveres concelebrants, diaques, religiosos i centenars de laics.

La celebració es va iniciar davant la Porta Santa de la Catedral amb unes paraules del delegat diocesà de Litúrgia, Mn. Rafael Serra, el qual va expressar l’agraïment pels dons rebuts durant aquest Any Sant. «Avui, en comunió amb les esglésies locals del món, agraïm al papa Francesc aquest Jubileu, que les gràcies rebudes ens santifiquin, facin créixer el Regne de Déu

a la terra i portin la pau al món», va dir. Seguidament, sota l’atenta mirada dels nombrosos preveres i fidels allí congregats, el Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, va procedir al tancament de la Porta Santa de la Catedral com a símbol de la clausura d’aquest Jubileu i es va entonar l’himne d’aquest Any Sant Misericordes sicut Pater. El Cor i Orquestra dels Amics de la Catedral van sostenir els cants de la celebració acompanyats de l’orgue.

L’arquebisbe de Tarragona, en la seva homilia, va agrair les nombroses iniciatives que s’han fet a la nostra

Fotos: Mitjans de Comunicació ArqTgn

10

Edt

arxidiòcesi per a celebrar el Jubileu. «De manera particular, a més del Capítol d’aquesta Catedral, dono les gràcies als santuaris de la Mare de Déu de Misericòrdia de Reus, de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri i de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc que han acollit tants pelegrins.» I va afegir: «Avui hem tancat simbòlicament el Jubileu però no es tancarà mai la porta de la misericòrdia de Déu, que romandrà oberta com una font que brolla

incessant i inexhaurible del cor obert de Crist». També es va plantejar una qüestió clau: «“I després del Jubileu, què hem de fer?” No podem fer altra cosa que viure’l, que se’ns posi més i més dins del cor. [...] Que la misericòrdia de Déu que hem celebrat en aquest Jubileu ens preservi de viure desvagats. Els cristians tenim molta feina a fer, molt a testimoniar».

Un cop finalitzada la celebració, i coincidint amb la clausura de la Novena amb motiu de la Festa de la Mare de Déu del Claustre, es va traslladar en processó la imatge de la Mare de Déu, situada al presbiteri de la Catedral, fins a la seva capella claustral.

Un Jubileu extraordinari

El papa Francesc convocava oficialment el Jubileu extraordinari de la Misericòrdia el dissabte dia 11 d’abril de 2015, vigília del II Diumenge de Pasqua, amb la publicació de la butlla Misericordiæ vultus. A Tarragona, el diumenge dia 13 de desembre de 2015 centenars de persones es van congregar a la Catedral per a participar en la solemne obertura de l’Any Sant a l’arxidiòcesi presidida pel Sr. Arquebisbe juntament amb totes les diòcesis d’arreu del món, moment en què es va procedir a l’obertura de la Porta Santa.

El diumenge, dia 20 de novembre, el papa Francesc clausurava a Roma l’Any Sant de la Misericòrdia.

«“I després del Jubileu,

què hem de fer?” No podem fer altra

cosa que viure’l, que se’ns posi més i

més dins del cor.»

11

catequesi

Prop de tres-cents catequistes participen en les IX Jornades de formació interdiocesanes a Caldes de Montbui

La vila de Caldes de Montbui (diòcesi de Terrassa) va acollir de l’11 al 13 de novembre les IX Jornades

de Formació per a Catequistes que organitza el Secretariat Interdiocesà de Catequesi de Catalunya i les Illes Balears (SIC), a les quals hi van assistir prop de tres-cents participants, entre ells una cinquantena de l’arxidiòcesi.

Enguany les jornades, que van girar al voltant del lema «L’Evangeli... de generació en generació», van tenir per escenari l’Escola Pia i van començar amb una conferència de Mons. Sebastià Taltavull, bisbe auxiliar de Barcelona, administrador apostòlic de Mallorca i bisbe-delegat de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET) per a la Catequesi. En la seva

dissertació, Mons. Taltavull va glossar la figura del catequista a la llum del lema de les Jornades i del cant del Magníficat.

Després, el Grup Bufanúvols, de Castellar del Vallès, va presentar una adaptació del conte Mikhaïl i les tres preguntes, original de Lleó Tolstoi, plena de tendresa i d’humanitat i d’un gran valor catequètic per a persones de totes les edats.

El segon dia de les Jornades es va iniciar amb una celebració eucarística a l’església parroquial de Santa Maria, presidida per Mons. Salvador Cristau, bisbe auxiliar de Terrassa, que en la seva homilia va aprofundir en els reptes als quals han de fer front avui

els catequistes. En sessions de matí i tarda es van desenvolupar els diversos cursos programats per a l’ocasió, un de sis hores sobre «Experiència de catequesi amb les famílies» i sis més de tres hores cadascun sobre «La catequesi i la complexitat de les famílies d’avui», «El nou catecisme Testimonis del Senyor», «Pràcticament, com fer una sessió de catequesi?», «Pregària i

Pa p e r s p i n ta t s · Pi n t u re s · Ar t i c l e s n ete j a · Mo q u ete s · Ma te r i a l d e c o ra c i ó · B el l e s Ar t s

Av. Ramón y Cajal, 12 - Tel. 977 21 11 64 · Fax 977 92 06 24 padrell@comercialpadrell.com

.comercialpadrell.com

50anys

1963-2013

12

cançons: eines per a la catequesi», «Catequesi amb els sentits: recursos pràctics» i «L’art de narrar l’Escriptura». També, per segon any consecutiu, es va oferir l’espai de formació i convivència per a joves catequistes, d’entre 18 i 25 anys, que fa poc que fan catequesi o que tot just comencen.

El diumenge, dia de la clausura de les Jornades, l’escenari es va traslladar a l’església de Santa Maria, de proporcions catedralícies, on el P. Gaspar Borda, carmelita, delegat de pastoral familiar de la diòcesi de Terrassa, va presentar la ponència «Enfortir l’educació dels fills. La perspectiva del papa Francesc a l’Amoris Laetitia», en la que va fer un profund i amè estudi d’aquesta exhortació apostòlica.

A continuació es va procedir a la clausura de les IX Jornades de Formació per a Catequistes, la qual va consistir en una solemne eucaristia, presidida per Mons. Josep Àngel Saiz Meneses, bisbe de Terrassa, el qual va centrar la seva homilia en diversos aspectes de l’acció dels catequistes com a transmissors de la fe. El bisbe de la diòcesi acollidora de les Jornades va agrair als catequistes el servei insubstituïble que fan en totes les diòcesis i els va instar a mantenir-se fidels en el seu servei i en la seva formació.

Fotografies: Didac Bertran

Edt

13

notícies

Ordenació presbiteral de Mn. Víctor Mosquera RamosActualment és vicari de les parròquies Prioral de Sant Pere Apòstoli La Puríssima Sang de Reus

L’arquebisbe de Tarragona, Mons. Jaume Pujol, va ordenar prevere Mn. Víctor Mosquera Ramos

el diumenge, dia 20 de novembre, solemnitat de Jesucrist, Rei de tot el món, a la Catedral de Tarragona. Nombrosos familiars, amics, companys seminaristes, preveres i fidels de les parròquies van acompanyar-lo en aquest dia tan significatiu.

La missa va ser concelebrada per Mn. Joaquim Fortuny, vicari general de l’arxidiòcesi; Mn. Norbert Miracle, rector del Seminari Major Interdiocesà; Mn. Jaume Casamitjana, vicerector del Seminari Major Interdiocesà; Mn. Armand Puig, rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià; Mn. Joan Antoni Cedó, rector de les Parròquies Prioral de Sant Pere Apòstol i la Puríssima Sang de Reus, on Mn. Víctor exerceix la seva tasca pastoral; Mn. Joan Magí, prevere adscrit a la Parròquia de Sant Pere i Sant Pau i antic rector; i Mn. Pere Dalmau, rector de la Parròquia de Sant Joan Baptista de Reus, entre d’altres preveres. El Cor i Orquestra dels Amics de la Catedral i el grup jove de música cristiana Canta la Teva Fe (CTF), on pertany l’ordenat, van sostenir els cants de la celebració.

Mons. Jaume Pujol, en l’homilia, va encoratjar Mn. Víctor a viure amb passió el seu ministeri i a tenir una especial dedicació vers aquells que més ho necessiten. «Hauràs d’exercir l’ofici d’anunciar l’Evangeli a tothom; per això, cal que siguis un home de pregària. [...] No descuidis l’atenció

personal de cada un dels fidels que s’acostaran a tu en busca de la força i del consol del Bon Pastor al qual representes; has de ser exemple de caritat amb tothom però tenint cura especialment dels pobres i malalts». L’arquebisbe també va demanar una pregària indefallent per les vocacions sacerdotals.

Com a moments significatius i emotius de la celebració cal destacar les lletanies dels sants amb l’ordenand prostrat a terra, i el moment central de la litúrgia d’ordenació, la imposició de mans per part del Sr. Arquebisbe i de tots els preveres allí presents, un signe que mostra la unió amb tots els preveres de l’arxidiòcesi i del món col·laborant amb el ministeri episcopal. Mn. Antoni Pérez de Mendiguren i Mn. Joan Magí, rector i prevere adscrit a la Parròquia de Sant Pere i Sant Pau, respectivament, van ser els encarregats d’imposar l’estola a l’ordenat i revestir-lo amb la casulla. Seguidament, els pares de Mn. Víctor van lliurar al Sr. Arquebisbe el pa sobre la patena i el vi i l’aigua en el calze per a la celebració de la missa.

Foto: Mitjans de Comunicació ArqTgn

14

«He tingut els millors constructors per a la vida al ministeri presbiteral»

La celebració va finalitzar amb unes paraules d’agraïment per part de l’ordenat. Mn. Víctor Mosquera va establir un original símil entre la construcció del projecte de la seva vida i la d’un edifici, ja que la seva primera vocació va estar relacionada amb el món de la construcció i l’enginyeria. D’aquesta manera, va tenir un record per a totes aquelles persones que l’han ajudat a forjar cada etapa de la seva vida, fent una menció especial als seus avis, els quals van inculcar-li la fe des de molt petit al poble.

Referint-se als formadors del Seminari i als rectors de les parròquies on ha estat, va afegir: «He tingut els millors constructors per a la vida del ministeri presbiteral». També va tenir un record especial per tres companys seus seminaristes de la diòcesi de

Terrassa que van ser ordenats de prevere el mateix dia. Mn. Victor va agrair a totes les persones que no essent presents en la celebració s’hi van unir a través de la pregària i a Déu, que junt amb el seu fill Jesucrist i l’Esperit Sant, han posat a tanta gent bona en el seu camí.

A partir d’ara exercirà el seu ministeri pastoral com a vicari de les parròquies Prioral de Sant Pere Apòstol i la Puríssima Sang de Reus, on fins ara era diaca.

Coincidint amb la clausura de l’Any Sant de la Misericòrdia a Roma, el diumenge 20 de

novembre, el Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, beneïa la Plebania de Montblanc després de les reformes realitzades. En paraules de Mn. Simó Gras, rector de la Parròquia de Santa Maria de Montblanc, aquest nou espai pretén ser «la casa de la Parròquia».

Històricament, la Plebania ha estat l’habitacle del Plebà, però des de fa dècades la major part de l’espai havia quedat en desús. La reforma ha ajudat a redefinir l’espai, condicionar-lo i modernitzar-lo.

La nova Plebania tindrà a partir d’ara noves funcions com ara acollir la catequesi, la formació d’adults, les

activitats dels diferents grups parroquials o les trobades. La reforma ha permès deixar una gran sala amb l’entrada annexa que pot acollir dotzenes de persones, a més de dues habitacions, on antigament hi vivia el vicari, dos despatxos, un oratori i cinc sales multifuncionals, entre d’altres.

La nova Plebania de Montblanc obre les seves portes com a Casa de la Parròquia

Edt

Edt

Foto: Mitjans de Comunicació ArqTgn

15

La vila de Riudoms ha celebrat del 20 al 27 de novembre les festes quinquennals en honor del

beat Bonaventura Gran coincidint amb els 110 anys de la seva beatificació. Per aquest motiu els veïns de Riudoms s’han esforçat a engalanar els carrers amb plantes, decoracions manuals, banderes del beat i domassos.

Els actes van iniciar-se el diumenge dia 20 de novembre amb una missa presidida pel P. Abat de Montserrat i la processó dels fanalets amb la relíquia del beat; i el divendres, dia 25, al vespre, va tenir lloc una vetlla de pregària jove entorn del beat.

L’acte central de la celebració va escaure’s el dissabte, dia 26, amb la celebració presidida pel Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, i concelebrada per diversos preveres de l’arxidiòcesi i per l’antic provincial dels franciscans a Catalunya. Una celebració molt participada que va comptar amb l’acompanyament musical de la Coral Dolça Catalunya. A l’acte també hi va assistir el director general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, Sr. Enric Vendrell.

«El fet que l’Església declarés beat a Bonaventura ens ha permès que li tributem culte públic, donant així gràcies a Déu per tots els dons i beneficis rebuts per

mitjà d’ell. Continueu estimant-lo perquè us ajudarà a apropar-vos més a Jesucrist i a ser més germans els uns als altres. Desitjo que un dia l’Església el reconegui com a sant, així el seu exemple brillarà per tot el món», va dir el Sr. Arquebisbe en la seva homilia.

En finalitzar l’eucaristia va tenir lloc la benedicció i inauguració de la restauració de la capella del Santíssim. Després dels parlaments del Sr. Joan Gavaldà, arquitecte de l’obra; Mn. Josep Mateu, rector de la Parròquia i el Sr. Josep M. Cruset, alcalde de Riudoms i vicepresident de la Diputació de Tarragona, tothom es va dirigir a l’entrada de la Capella, on el Sr.

Riudoms celebra les festes quinquennals

del beat Bonaventura Gran

16

Arquebisbe va agrair l’esforç de tothom per a dignificar aquest espai tan important per a la pregària i la celebració de l’eucaristia, i on descansen les relíquies del beat. La jornada es va completar a la tarda amb la processó de l’urna del beat pels carrers del nucli antic.

Finalment, el diumenge 27, va ser el moment d’homenatjar la gent gran amb la celebració de l’eucaristia i un petit concert del Cor infantil de l’Escola Municipal de Música. A la tarda hi va haver el final de la novena amb la participació de totes les entitats i confraries de la Parròquia i el trasllat de l’urna del beat al seu emplaçament original, sota l’altar de la capella del Santíssim, espai que ha guanyat visibilitat i lluminositat.

Restauració de la capella del Santíssim

La restauració ha permès recuperar la bellesa i elegància malmesa pel pas del temps degut a les humitats i manca de ventilació, entre d’altres. L’any passat es va fer nova la coberta de la capella i aquest any s’ha restaurat tot l’interior.

L’obra ha tingut un cost de gairebé 180.000 euros, que s’han finançat amb fons propis de la Parròquia i la col·laboració de la Diputació de Tarragona, l’Arquebisbat de Tarragona, l’Ajuntament de Riudoms i la Fundació Endesa. Amb tot, més de la meitat del finançament s’ha pogut realitzar gràcies a les donacions particulars de molts fidels de Riudoms.

S’ha culminat d’aquesta manera la primera fase del Pla Director de Restauració de l’Església. La Parròquia espera que aquest Pla es pugui continuar realitzant amb l’ajuda de les administracions públiques. Edt

Fotos: Mitjans de Comunicació ArqTgn

17

L’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós inaugura el curs acadèmic 2016-2017Durant l’acte es va homenatjar al Dr. Salvador Brocà, professor emèrit de l’Institut

L’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós (INSAF) va inaugurar, el dijous 20

d’octubre, el curs acadèmic 2016-2017. L’acte va comptar amb la presència del Dr. José Antonio Goñi Beásoain de Paulorena el qual va impartir la lliçó inaugural sobre el tema «La misericòrdia de Déu en la celebració eucarística». Com cada any, l’acte es va iniciar amb la celebració de l’eucaristia presidida pel Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, a la capella major del Seminari de Tarragona.

A la sala d’actes del Centre Tarraconense El Seminari es va procedir, en primer lloc, a la lectura de la memòria del curs 2015-2016, a càrrec del director de l’Institut, Dr. Joan Miquel Bravo, el qual va destacar el curs monogràfic sobre la Misericòrdia en el marc de l’Aula per a la gent gran, els dotze cursos de formació permanent del professorat i la cronologia d’esdeveniments esdevinguts el curs passat posant de relleu l’erecció canònica de l’Ateneu Universitari Sant Pacià i la presentació dels llibres dels Congressos de Santa Tecla i Sant Pau.

Seguidament, el Dr. José Antonio Goñi (Pamplona, 1976), doctor en Litúrgia per la Universitat de Sant Anselm de Roma, va subratllar els diferents aspectes que recull el missal sobre la misericòrdia, «un atribut diví que toca el mateix ésser», va dir. Goñi va establir relacions entre la misericòrdia i el perdó; com es manifesta en l’acte penitencial, en l’himne del Glòria, en la proclamació de l’Evangeli i un cop acabat el Pare Nostre; entre la misericòrdia i la conversió, especialment en el temps litúrgic de Quaresma, i entre la misericòrdia i la història de la Salvació, expressats en el naixement i resurrecció de Jesucrist.

Per la seva part, el Dr. Joan Planellas, degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, va posar de relleu la important

tasca que l’Església fa a casa nostra a través dels dotze centres vinculats o associats a l’Ateneu Universitari Sant Pacià que compta amb prop de tres mil alumnes. Planellas va fer especial menció a l’Any Ramon Llull, que celebrem aquest any amb motiu dels 700 anys de la seva mort, i també a la nova Càtedra de pastoral Josep Pont i Gol impulsada pels bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense.

El Llic. Jaume Gené, vicedirector de l’Institut, va procedir al lliurament dels títols als Batxillers i Llicenciats en Ciències Religioses, i es va homenatjar al Dr. Salvador Brocà, ara emèrit, que ha estat professor de Filosofia antiga i medieval, i Antropologia filosòfica a l’INSAF, entre d’altres assignatures, tot valorant la seva tasca docent al servei de l’Institut i de l’Església diocesana.

El Sr. Arquebisbe, en el seu parlament d’inauguració del curs acadèmic, va anomenar alguns dels actes més rellevants tant de l’arxidiòcesi com de l’Església universal que han tingut lloc en aquest darrer any com ara la publicació de l’exhortació apostòlica del papa Francesc Amoris Lætitia fruit del Sínode a Roma sobre la vocació i la missió de la família, la Jornada Mundial de la Joventut de Cracòvia o la setmana «El DOMUND, al descobert». També va fer menció de la clausura de l’Any Sant de la Misericòrdia i dels 1.500 anys de la signatura de les actes del primer Concili Provincial de Tarragona que s’ha escaigut aquest any. La seva intervenció es va cloure agraint el treball realitzat per l’Institut en el dia a dia.

L’acte va comptar amb l’assistència del degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, Dr. Joan Planellas; el vicari general de l’arxidiòcesi, Mn. Joaquim Fortuny i el tinent d’alcalde de Cultura de l’Ajuntament, Sr. Josep M. Prats. Edt

Fotos: Mitjans de Comunicació ArqTgn

18

8.D

èbor

a(s

. XII

aC

) LA HISTÒRIA DE LA SALVACIÓ

A TRAVÉS DELS PERSONATGES BÍBLICS

Església de tarragona

HIS

TÒ

RIA

DE

LA

SA

LVA

CIÓ

1919

Dèb

ora El llibre bíblic dels Jutges abasta històricament

el període des de l’entrada a la Terra Promesa fins als inicis de la monarquia (s. XII-X aC). És una història en què pràcticament tots els personatges són homes, però Dèbora trencarà aquesta lògica.

A Dèbora, nom que significa «abella», la podem situar cronològicament en el segle XII aC. És presentada en el text bíblic (Jt 4-5) com a profetessa, jutgessa i heroïna. Totes aquestes característiques aplicades a una dona en un context patriarcal, com era el de l’antic Israel, són veritablement revolucionàries, inusuals.

Als primers versets de la seva història, Dèbora apareix jutjant el poble: En aquell temps, la profetessa Dèbora, muller de Lapidot, feia de jutge a Israel. Sentenciava sota la palmera anomenada palmera de Dèbora, entre Ramà i Betel, a les muntanyes d’Efraïm. Allà els israelites pujaven a trobar-la quan tenien algun plet (Jt 4,4-5).

Es convertirà en l’heroïna que derrotarà Sisserà, general cananeu, juntament amb Jael, una altra dona, que matarà el guerrer amb les pròpies mans.

Pro

fete

ssa,

jutg

essa

i he

roïn

a

Les narracions del llibre dels Jutges presenten uns personatges, uns líders carismàtics,

que lluiten contra l’agressió dels pobles veïns i administren justícia al poble, després de l’entrada a Canaan. Els protagonistes apareixen, habitualment, en els moments en què el poble no és fidel a l’Aliança amb el Déu d’Israel i és atacat pels enemics. La infidelitat, la idolatria, la injustícia..., tenen com a conseqüència les divisions, l’amenaça dels pobles veïns i la guerra.

Són textos de l’anomenada Història deuteronomista, escrita probablement a l’exili (587-538 aC), que presenten un esquema pedagògic molt clar: pecat, càstig, penediment i salvació. Ens trobem davant una teologia de l’esperança: el Déu de la Bíblia no abandona mai el seu poble, els seus fidels. El Senyor és fidel, fins i tot quan el seu poble és infidel. Els autors

sagrats recuperen la seva història, recordada en tradicions orals i escrites, i l’actualitzen, tenint present la seva situació actual.

El relat de Dèbora forma part d’aquestes narracions històrico-pedagògiques. Té dues parts ben diferenciades: una en prosa, amb un clar estil narratiu (Jt 4) i una altra poètica, repetició en molts aspectes de l’anterior (Jt 5). La segona és un dels cants més antics d’Israel. Barac, el cap de les tropes d’Israel, solament presentarà batalla a les tropes de Jabín, rei cananeu, quan Dèbora hi sigui present. La victòria serà de les tropes d’Israel, però queda ben clar que les protagonistes principals són dues dones: Dèbora i Jael.

Javier Velasco-Arias

20

9.G

edeó

(s. X

I aC

) LA HISTÒRIA DE LA SALVACIÓ

A TRAVÉS DELS PERSONATGES BÍBLICS

Església de tarragona

HIS

TÒ

RIA

DE

LA

SA

LVA

CIÓ

2121

Ged

eó El llibre dels Jutges (3,7-16,31) reuneix en una narració continuada una sèrie de tradicions

de diferents tribus o clans. Podem situar la seva època entre el 1200 i el 1000 aC, però no podem determinar amb precisió les circumstàncies històriques ni cronològiques. Gedeó (6,1-8,35) és fill de Joaix, del clan d’Abièzer, de la tribu de Manassès. Viu a Ofrà, a la meitat nord de la vall de Jizreel, a l’occident del riu Jordà, no gaire lluny d’Harod, la font que brolla al peu de les muntanyes de Guilboa.

En l’ordre de la narració del llibre, és el cinquè dels dotze alliberadors enviats pel Senyor. Gedeó és creient, crític, valent, espavilat i constant. No plega els braços davant la multitud de rapinyaires que li volen robar la collita. És capaç de batre el blat dins del cup amb la pols i la calor que això suposa. Creu en la força del Senyor però no en té prou amb el que conten els pares, vol experimentar-ho amb fets reals i presents. Sap donar culte al Déu que allibera i negar-lo als ídols que esclavitzen.

Esp

erit

div

í en

l’est

ratè

gia

hum

ana

Gedeó accepta l’encàrrec del Senyor i, a la seva manera (6,34-40), comença a preparar

la defensa contra els rapinyaires: convoca el clan d’Abièzer, tota la tribu de Manassès i les d’Aser, Zabuló i Neftalí, i demana garanties a Déu que l’escolta.

Tanmateix, el Senyor té plans diferents. Gedeó té massa gent perquè després es vegi clar d’on ve l’eficàcia salvadora: «Tothom qui tremoli de por que torni a casa» (7,2-3). «No valen ni força ni armes; només compta el meu esperit» (Za 4,6b). La prova d’anar a beure aigua a la font d’Harod (la font del tremolor, en hebreu harad) posarà les coses clares (7,4-6). Feta ja la tria només queden tres-cents homes i s’organitzen. El Senyor pren la iniciativa i Gedeó prepara els seus homes en tres grups de cent, cadascun porta un corn i una

gerra buida amb una torxa a dins, i envolten el campament dels madianites. El text ens descriu l’acció: Gedeó va tocar el corn i va trencar la gerra que duia a la mà. Aleshores tots tres grups van tocar els corns i van trencar les gerres. Amb la mà esquerra agafaren les torxes, i els corns amb la dreta. Tocaven i cridaven: «L’espasa! Pel Senyor i per Gedeó!» (7,20). Cadascú es va quedar al seu lloc al voltant del campament. Però a dins del campament madianita tothom es posà a córrer i a fugir. Mentrestant, els tres-cents israelites anaven tocant els corns. El Senyor va fer que, per tot el campament, els madianites es traguessin l’espasa i s’ataquessin els uns als altres (7,19b-22a).

Joan Magí Ferré

22

10. S

amsó

(s.X

I aC

) LA HISTÒRIA DE LA SALVACIÓ

A TRAVÉS DELS PERSONATGES BÍBLICS

Església de tarragona

HIS

TÒ

RIA

DE

LA

SA

LVA

CIÓ

23

Sam

só En el llibre dels Jutges, Samsó ocupa el dotzè i últim lloc dels llibertadors que el Senyor

envià a Israel dins d’una època que no es pot determinar i que s’acostuma a situar entre els anys 1200-1000 aC. És l’heroi que té la narració més llarga (13,1-16,31), un dels quatre que recorda He 11,32. El seu pare, Manóah, danita, viu a Sorà (Js 19,41), població que més tard passà a la tribu de Judà (Js 15,37), a 25 km a l’oest de Jerusalem. El llibre ens diu que l’esposa de Manóah era estèril. El naixement de Samsó és presentat en un ambient de promesa i do per part del Senyor (cf.

Gn 25,21 nota h de la BCI) i d’alegria, acceptació i culte per part dels seus pares. Les normes del Nazireat (Nm 6,1-8) comencen ja en la mare significant la consagració del fill «des d’abans de néixer» (cf. Lc 1,15).

Malgrat l’opinió dels pares, Samsó es casa amb una dona filistea perquè li agrada, «cosa del Senyor» diu l’autor (Jt 14,4). Entra a Gaza, ciutat filistea, seguint una altra dona. S’enamora de Dalila, perd la força i la llibertat de la seva consagració, invoca el Senyor i, morint, venç els filisteus.

Forç

a. D

ebil

itat

s. R

edem

pció

Recordem: «No valen ni força ni armes; només compta el meu esperit. Ho dic jo,

el Senyor de l’univers» (Za 4,6b). Els israelites pateixen l’opressió dels filisteus perquè són infidels a la paraula de Déu i s’aparten del guiatge que condueix a les promeses. El Senyor pren la iniciativa i manifesta la fidelitat i l’amor al seu poble amb el do de la força de Samsó, que serà eficaç mentre no es deixi enredar despistant-se de la seva consagració gratuïta. Samsó sap d’on ve la seva força i la contempla en els seus efectes fins al punt de fer-ne endevinalles: «Del qui menja en surt menjar, i del fort, en surt dolçor» (14,4). No hi ha portes que puguin tancar el do del Déu que allibera (Ex 20,2), ni les d’una ciutat fortificada (16,3), ni les de la por (Jn 20,19.26), perquè «la

paraula de Déu no està pas encadenada» (2Tm 2,9). Samsó viu en el perill constant d’una relació amorosa defectuosa per l’amenaça o per l’interès, posada al servei de la idolatria que li vol fer perdre la força rebuda del Senyor. La temptació l’esgota i finalment cedeix (16,16-17; Mc 14,38). Llavors experimenta els resultats de la pèrdua del seu do. Hi reflexiona. Li han pres la vista física i ell recupera la llum de la seva missió (16,22). Els mateixos opressors, al servei dels ídols, amb l’esclavitud i les injúries ofereixen a Samsó l’ocasió de recuperar la seva missió alliberadora. Samsó busca la força del Senyor en la pregària i fa ofrena de la seva vida a favor de la llibertat del seu poble (16,23-30).

Joan Magí Ferré24

11.S

aül

(102

0-10

00 a

C)

LA HISTÒRIA DE LA SALVACIÓ A TRAVÉS DELS PERSONATGES BÍBLICS

Església de tarragona

HIS

TÒ

RIA

DE

LA

SA

LVA

CIÓ

25

Saül Poques històries bíbliques són més tràgiques

que la del primer rei d’Israel, Saül (1020-1000 aC). El seu cicle parla més del vident Samuel i després de David que no pas de Saül, tot i la seva vàlua militar: De tots aquells contra qui s’enfrontava, en sortia victoriós. Va alliberar Israel dels qui el saquejaven (1Sa 14,47s).

La reialesa del primer rei d’Israel, Saül, és presentada segons tradicions diverses:

a) Samuel, vell, nomenà jutges d’Israel els seus dos fills, que anaven darrere els diners. Per això: els ancians d’Israel van anar a dir-li: Dóna’ns un rei que ens governi com totes les nacions (1Sa 8,1s). Cercaven un lideratge fort enfront dels filisteus.

b) Quan el vident Samuel veié Saül, el Senyor li va fer entendre que aquell era de qui havia dit: «aquest governarà el meu poble»; llavors: agafà l’ampolleta de l’oli i el vessà sobre el cap de Saül ungint-lo rei (1Sa 10,1s).

c) Saül fou elegit rei per la sort quan Samuel recriminà al poble: Això diu el Senyor, Déu d’Israel: «Sóc jo qui va treure Israel d’Egipte i qui us alliberà del poder dels egipcis i de tots els reialmes que us oprimien.» Però avui vosaltres heu rebutjat el vostre Déu, que us havia salvat de totes les desgràcies i perills, i li heu dit: «No, no! Dóna’ns un rei.» Llavors la sort recaigué finalment en Saül, fill de Quix (1Sa 10,17s).

d) Seguint l’estil dels alliberadors carismàtics, tot el poble va anar a Guilgal i van proclamar-hi rei Saül a la presència del Senyor (1Sa 11,15).

La

reia

lesa

del

pri

mer

rei d

’Isr

ael

1) Els fills de Samuel són rebutjats com a jutges perquè van darrere els diners i accepten regals (1Sa 8,1s). Qui va darrere els diners i accepta regals no pot guiar el Poble de Déu per camins de justícia i germanor.

2) L’error de fons és el desig de ser com les altres nacions (1Sa 8,20) renunciant a la singularitat de ser el poble elegit de Déu: fet diferencial que és un do i que enceta un camí que ha de portar el poble d’Abraham a col·laborar amb Déu en la construcció d’un Regne universal de justícia, d’amor i de pau.

3) L’altre error paral·lel és no fer cas de les raons de Samuel (1Sa 8,19) que li va transmetre totes les paraules del Senyor (1Sa 8,10) sobre els desavantatges de tenir un rei que ens governi, per tot el que això suposava: No et rebutgen pas a tu

sinó que no em volen tenir per rei a mi, el Senyor (1Sa 8,7).

4) L’amistat de David amb Jonatan, fill de Saül, és element clau (1Sa 17,55s) dins el drama de la persecució del rei Saül sobre David. La primera etapa en què Saül va quedar-se David al seu costat (1Sa 18,2) amb ferma amistat fins a decaure en gelosies i persecució total. Una primera cara noble del que pot fer l’amistat i una segona, trista, que mostra on pot arribar la gelosia malaltissa.

5) Déu retira el seu favor a Saül. El motiu és el següent: Em penedeixo d’haver fet rei Saül, perquè s’ha allunyat de mi i ja no compleix el que jo dic (1Sa 15,11s). Qui s’allunya de Déu i no compleix personalment la seva voluntat no pot guiar el Poble de Déu en nom de Déu.

Josep Lluís Arín Roig26

Nadal: Record, misteri i compromísFrancisco Giménez, pvre.

El Nadal l’hauríem de contemplar des d’una triple mirada per copsar tot el que significa per als

creients. Si no ho fem així, fàcilment ens quedarem amb una imatge incompleta i de poc valor. Però anem per passos.

Nadal és record. No li podem treure aquest valor històric: el naixement de Jesús a Betlem. Cada 25 de desembre, ni que no sapiguem exactament quin dia va ser el naixement de Jesús, ens dóna peu a recordar aquest fet tan important per a la història de la humanitat. I ho recordem, reunits en família, o en l’assemblea eucarística, o fent el pessebre amb els petits de casa, o desitjant-nos un feliç Nadal. Malament rai quan es vol deslligar aquesta festa tan íntima a una simple commemoració del solstici d’hivern. Sense l’Infant, el Nadal no té cap sentit. Per això és important que recordem, plens d’agraïment, el que va passar aquella nit santa, en què àngels i pastors s’uniren en un mateix cant de Glòria. Que no se’ns enfosqueixi mai aquesta mirada a la història de Betlem.

Però per als cristians no n’hi ha prou amb recordar el que va passar aquella nit. Cal fer un pas més i contemplar el Nadal com un misteri, perquè ho és. És el misteri de l’amor de Déu en la tendresa d’aquell infant. És el misteri d’un Déu que es fa home, com un més de la humanitat. És el misteri d’una Mare i Verge. És el misteri d’un Déu que ens estima com ningú mai no ens ha estimat. És el misteri de l’Encarnació de tot un Déu en la nissaga humana. No podem prescindir d’aquesta mirada envers el Nadal. És misteri. I aleshores ens sentim petits davant l’Infant, però la fe ens escalfa el cor i ens fa unir-nos als cants dels àngels que lloen Déu, tot desitjant la pau a la terra. El fet que el Nadal sigui contemplat com un misteri ens torna senzills i humils, i d’aquesta manera ens endinsem en la realitat profunda del Nadal.

I finalment, la tercera mirada de Nadal és la mirada del compromís. La mirada del que ens demana celebrar plenament el Nadal. La mirada d’un Infant

que ens demana que ens posem al seu costat i treballem per una veritable pau, que neix al fons del cor. La mirada d’una Verge que ens invita a mirar amb els seus ulls amorosos tots els qui tenim al costat. La mirada d’un pare descol·locat, però que ens proposa construir un món millor. Sense un compromís seriós de ser una mica millors, el Nadal queda incomplert. Sense sentir la urgència de créixer en l’amor, el record i el misteri de Nadal queden lluny de ser un pas endavant en la nostra vida cristiana.

Només podrem desitjar-nos un Bon Nadal, si vivim agraïts el record d’aquell Infant que ens somriu des de l’establia; si vivim humilment el misteri d’un Déu fet home com nosaltres; si vivim un ferm compromís de treballar per la pau que ha de néixer al nostre voltant. Per a tots i totes, un BON NADAL!

reflexió

Edt

19

tarraconense

Presentació de la nova edició de la Litúrgia de les Hores

Rafael Serra Abellà , pvre., Delegat diocesà per a la litúrgia

Amb goig us comunico que ja és a la venda la nova edició de la Litúrgia de les Hores prologada

canònicament pel Sr. Arquebisbe, Dr. Jaume Pujol, en qualitat de president de la Tarraconense. Recordem que la primera edició de la Litúrgia de les Hores, reformada d’acord amb els criteris del Concili Vaticà II, va ser promulgada amb el pròleg del Sr. Arquebisbe Dr. Josep Pont i Gol, de venerable memòria entre nosaltres, l’any 1977.

Des de fa uns anys s’imposava una reedició de la Litúrgia de les Hores, primer perquè s’havia exhaurit, i segon perquè, des de diversos punts de vista, s’imposava una actualització, sobretot pel que fa al Propi dels sants. La novíssima edició porta l’aprovació de la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, del dia 27 d’abril de 2016. La preparació dels quatre volums ha estat un treball ingent portat a terme pels delegats de litúrgia de les diòcesis amb seu a Catalunya i per pèrits en la litúrgia. Tot aquest treball ha estat dirigit per l’arquebisbe Mons. Joan Enric Vives, bisbe d’Urgell i delegat dels bisbes de la Tarraconense per a la litúrgia.

Durant el pontificat del papa sant Joan Pau II i els següents s’han incorporat al Calendari universal de l’Església festes i memòries noves. A casa nostra cal afegir-hi a més les memòries dels beats màrtirs de la persecució —entre elles la més estimada, la del bisbe Manuel Borràs i companys— el 13 d’octubre. La cosa encara és més prolixa perquè a Catalunya cal celebrar les memòries pròpies de les Esglésies particulars d’Espanya. La darrera modificació important ha estat el canvi de grau, de memòria a festa, en la celebració de santa Maria Magdalena, decretada pel

papa Francesc i que ja ha estat incorporada en aquesta edició. Tinguem present que la memòria dels sants i dels beats en el ritme quotidià de les celebracions ha de ser sempre sobri i equilibrat, mai no ha de perdre valor el cicle ferial, marcat per la lectura semicontinuada de l’Escriptura. Això encara és més intens en els temps forts.

La nova edició conté el «Calendari litúrgic propi de les diòcesis catalanes», que determinarà, sense equívoc, l’adició dels altres llibres litúrgics, com és

20

ara el Missal romà (III Editio) i el Propi de cada lloc amb el corresponent grau de celebració. Tenir el Calendari litúrgic ben determinat és importantíssim per organitzar i codificar els materials litúrgics de les celebracions.

Recomano vivament que adquiriu la nova edició de la Litúrgia de les Hores, el preu és ben assequible. El llibre de les Hores és un llibre litúrgic que conté tota la lex orandi de l’Església, realment és un tresor inestimable. Pregar la Litúrgia de les Hores és pregar amb l’Església i per l’Església, participació de l’oració sacerdotal de Crist, que sempre s’uneix a la seva Esposa en la lloança i en la intercessió. Pregar amb la Litúrgia de les Hores és submergir-se en el mar de la tradició orant de l’Església, que arriba fins nosaltres amb onades incessants, totes elles mogudes i elevades pel vent de l’Esperit Sant. Quan preguem la Litúrgia de les Hores, tant comunitàriament com individualment, posem els nostres cors a la platja on arriben aquestes onades i ens hi submergim. L’Església sempre s’edifica per la pregària i per la caritat.

El nostre país és petit, i l’abast eclesial a qui poden interessar els llibres litúrgics no és extens. Tothom pot comprendre que l’edició de la Litúrgia de les Hores és un esforç editorial en el qual hem de col·laborar en

el sentit tan elemental del principi: ¿si no l’adquirim nosaltres (que estimem Jesús) qui l’adquirirà?

M’avanço a les observacions evidents que es faran: els volums són gruixuts i pesen. És cert, tanmateix no pot ser d’altra manera si han de contenir tota la riquesa del material de la pregària de les Hores, tant del Propi com del Comú. Crec que cada prevere ha de tenir a mà i a disposició el llibre per a la celebració de les Hores Santes, ja que en el dia de la seva ordenació va prometre, davant el poble de Déu, l’obediència de celebrar-les cada dia i tota la vida.

S’està preparant el format informàtic de la Litúrgia de les Hores per a l’ús digital, però de cap manera la Litúrgia ha de perdre el valor que té en ella mateixa la lletra impresa. A ningú no se li ocorreria proclamar la Paraula des d’un smartphone o un ipad i encensar-los. El Breviari, així ho diu el nom, és un llibre litúrgic plenari i, per tant, conté la Paraula de Déu.

S’ha preparat amb molta cura per a l’ús de l’arxidiòcesi el propi de la Litúrgia de les Hores: així les solemnitats de sant Pau, sant Fructuós, santa Tecla i la Mare de Déu de Misericòrdia contenen les I Vespres. S’han incorporat textos nous a la lectura segona (lectura altera) patrística per a les memòries dels sants de la diòcesi, sant Pròsper (que no en tenia) i la bellíssima lectura de sant Agustí per a la memòria obligatòria del beat Manuel Borràs, bisbe, i els companys màrtirs. Destaco també que s’hi han incorporat, per exemple, les actes del martiri del beat Joan de santa Marta, i d’altres que anireu descobrint. És també notable l’organització dels volums. Volum I: Advent i Nadal-Epifania; Volum II: Quaresma i Temps Pasqual; els Volums III i IV pertanyen al Temps Ordinari.

Sobretot, insisteixo, procureu-vos la nova edició de la Litúrgia de les Hores, estimem-la i preguem-la. Conté el tresor de la pregària de l’Església. Vull manifestar el meu agraïment a Mn. Francesc Manresa i Manresa, que m’ha ajudat, com a bon llatinista que és, en la versió dels textos llatins. Edt

Foto: Mitjans de Comunicació ArqTgn21

la veu de càritasAmbients de fraternitat

Anna M. Mairal Responsable del Dpt. de Comunicació

i Sensibilització de Càritas Diocesana de Tarragona

Cridats a ser comunitat és la nova Campanya Institucional que Càritas llança per al curs 2016-

17 i que té com a objectiu principal sensibilitzar la societat amb el missatge principal de fer comunitat com a eix necessari per a la transformació social. La comunitat com a espai privilegiat per conduir els passos i caminar junts (acompanyar i ser acompanyat), per teixir en xarxa, sumar esforços, treballar en equip i crear somnis. Uns espais, que amb les seves claus, permeten endinsar-nos en altres mons, en ambients on flueixen corrents d’amor, justícia i fraternitat i que transformen i alimenten l’esperança de les persones.

Aquesta recerca de ser comunitat ens obliga, per tant, a ampliar la mirada més enllà de les nostres fronteres i assumir el patiment de les persones –refugiats, immigrants, maltractats, esclaus de les màfies- com si fos nostre.

Aquesta campanya tanca el trienni 2014-17 que portava per lema Estima i viu la justícia. El primer any el missatge de la Campanya se centrava en la pregunta:

Què fas amb el teu germà?, que pretenia la defensa de la persona i dels seus drets fonamentals. El segon any, manifestava, amb l’exhortació Practica la justícia. Deixa la teva empremta, el desig d’activar el compromís individual i col·lectiu de les persones com a eix transformador de la societat; una convocatòria a deixar empremtes de justícia a través de les nostres pautes de vida per a construir un món més solidari i sostenible amb les persones i el medi ambient.

Per tant, en coherència amb el missatge trianual estem tots cridats a viure en fraternitat, en aquesta casa comuna —la Mare Terra— per conviure en

pau, justícia i fraternitat. Com diu el papa Francesc: «L’espiritualitat cristiana proposa un creixement amb sobrietat i una capacitat de gaudir amb poc. És un retorn a la simplicitat».

22

Francesc Roig Queralt és el nou President de Càritas Catalunya

Els bisbes que formen la Conferència Episcopal Tarraconense han nomenat com a President de Càritas Catalunya el Sr.

Francesc Roig Queralt, actualment director de Càritas Diocesana de Tarragona.

Francesc Roig Queralt (La Canonja – 1955), casat i pare de tres fills, és llicenciat en Filologia Romànica-Hispànica per la Universitat de Barcelona. És membre de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, membre fundador del Centre d’Estudis Canongins Ponç de Castellví i actualment n’és el president. També és membre del patronat de la Fundació privada Mutua Catalana i autor d’una àmplia

bibliografia tant de poesia com d’investigació històrico-literària. I fins a la seva jubilació ha estat inspector en cap d’Ensenyament dels Serveis Territorials d’aquest departament a Tarragona.

Des del mes de març de 2010 és director de Càritas Diocesana de Tarragona, servei que exerceix com a voluntari de la institució i que compaginarà amb la nova responsabilitat.

Els bisbes agraeixen a la Dra. Carme Borbonès Brescó, que ha exercit el càrrec de Presidenta de Càritas Catalunya des de l’octubre de 2004, la seva dedicació i el servei eficaç i generós. Edt

Foto: Mitjans de Comunicació ArqTgn

23

l’entrevistaMons. Manuel Nin Güell, Exarca dels catòlics grecs de ritu bizantí:

«Les relacions amb l’Església ortodoxa són distants però voldria crear un diàleg fratern»

Redacció

El dia 2 de febrer de 2016 el papa Francesc nomenava el P. Manel Nin Güell (El Vendrell,

1956), monjo de Montserrat, nou Exarca, és a dir bisbe, per als catòlics de tradició bizantina a Grècia i bisbe titular de Carcabia. El 15 d’abril era ordenat bisbe a la basílica de Sant Pau extramurs de Roma i entronitzat a la Catedral de la Santíssima Trinitat d’Atenes el 14 de maig.

El dia 29 de juny de 1999 era nomenat rector del Pontifici Col·legi Grec a Roma i el mes de novembre del mateix any era beneït com arximandrita de la diòcesi d’Akko, Haifa, Natzaret i tota la Galilea. La seva tasca com a docent de Teologia, Patrologia, Introducció a la Litúrgia oriental o Grec també ha estat intensa. En la seva trajectòria hi figura el Pontifici Institut Litúrgic de Sant Anselm, la Pontifícia Universitat de la Santa Croce o el Pontifici Institut Oriental de Roma. Amb el temps ha esdevingut un expert en Patrologia siríaca i en litúrgies orientals.

—Com és que una persona nascuda a Catalunya, un monjo de Montserrat, s’introdueix en el món de les esglésies orientals?

Vaig entrar a Montserrat com a novici, com a candidat a monjo, l’any 1975, i vaig tenir la sort, la gràcia, podríem dir, de trobar el meu mestre novicis, el P. Cebrià Pifarré, que va morir fa mig any. Ell em va posar de seguida a estudiar llatí, grec i més endavant el siríac, una llengua semítica, la que parlava Jesús. Em va obrir al món de l’orient cristià i vaig descobrir tot un món, els pares de l’Església, les litúrgies de l’orient, les seves esglésies, etc. Un món divers del món llatí que jo coneixia però també amb moltes coses en comú. Va ser, doncs, la formació a Montserrat la que em va portar al món oriental.

—El mes d’abril era ordenat bisbe a la basílica romana de Sant Pau extramurs, quins van ser els moments més emotius per a vostè?

Va ser una litúrgia molt impressionant i especial per a mi. Van passar tres hores i mitja sense gairebé adonar-me’n.

Si hagués de destacar un moment, diria quan els tres bisbes ordenants i els concelebrants, entre els quals hi havia l’arquebisbe Jaume, es van apropar i van imposar les mans damunt meu, al candidat, que estava agenollat tocant l’altar. No ho van fer un a un sinó que alhora, en cadena de comunió eclesial, es van tocar l’espatlla els uns als altres, pregant per mi. També el fet de ser ordenat a la basílica de Sant Pau extramurs, damunt la seva tomba,

Foto: Mitjans de Comunicació ArqTgn

24

Serveis d’acústica, megafonia i audiovisuals Tel: 609 846 990 - a/e: soclear@soclearso.com - www.soclearso.com

Instal·lació i manteniment d’equips de megafonia, tractaments en recintes amb problemes acústics i audiovisuals

té una significació especial ja que he anat de bisbe a Grècia, concretament a Atenes, on hi ha la seu de la Catedral, lloc on va predicar l’apòstol.

—I també per les seves arrels, l’Església de Tarragona...

Exacte, en les meves paraules finals d’ordenació ho vaig dir. Amb l’arquebisbe Jaume em lliga un vincle d’amistat de fa molts anys, però també amb Tarragona com a lloc de tradició paulina, d’això n’estem molt convençuts.

—La residència de l’exarca apostòlic és a Atenes. Això significa que marxa de Roma, d’on ha estat molts anys. Què suposa per a vostè aquest canvi?

Suposa un canvi molt fort. No només passar de ser rector d’un seminari a bisbe d’una diòcesi sinó un canvi geogràfic important, de Roma a Atenes, és un canvi d’estil de vida important. Ara he d’aprendre a fer de bisbe en una diòcesi que té una extensió geogràfica per a tot Grècia però només amb cinc preveres, el més jove dels quals té 77 anys. És una situació humanament precària.

També espero poder continuar formant-me. He portat a Atenes la meva biblioteca de Roma per continuar estudiant els pares orientals, traduir del siríac a l’italià o al català, i d’alguna manera continuar amb el treball d’investigació.

—Quants fidels formen aquesta comunitat que se li ha encomanat?

És una mica difícil de dir però els fidels grecs de tradició bizantina són uns 5.500 o 6.000 escampats per

tot Grècia. Molts d’ells són ucraïnesos perquè a finals dels anys vuitanta, amb la caiguda del règim soviètic, en van arribar molts a Grècia i s’hi van quedar. A la litúrgia que fem en grec cada diumenge hi ha unes trenta persones però a la mateixa que fan els ucraïnesos a la Catedral són prop de tres-cents, i hi ha molta gent jove. Té molta vitalitat.

Tenim també presència de caldeus, cristians de tradició siríaca, procedents de Síria i l’Iraq i també tenen com a referència la catedral de la Santíssima Trinitat a Atenes. Podem dir que els catòlics grecs de ritu oriental són una comunitat multiètnica.

—Com s’organitza l’Església catòlica a Grècia, que és un país de majoria ortodoxa?

Sí, a Grècia es diu que el 98% de la població és ortodoxa i el 2% restant són els catòlics llatins i orientals. No obstant, hi ha quatre diòcesis de ritu llatí a tot Grècia. És una comunitat que va néixer als anys vint del segle XX quan molts grecs orientals catòlics van ser expulsats de Constantinoble i van anar a

parar a Atenes i Tessalònica. I des d’aquell moment la Santa Seu va crear aquest Exarcat.

Intentem organitzar-nos a través de la catequesi d’infants i joves, la vida litúrgica, les conferències..., per tal de vetllar d’alguna manera pels pocs orientals catòlics que hi ha Grècia. Aquí hi ha un fet important que cal tenir en compte, els matrimonis mixtos. Molts orientals catòlics es casen amb un/a ortodox i en un 90% dels casos el bateig es fa pel ritu ortodox.

Per part nostra, no intentem fer una vida proselitista, de cap manera intentem portar fidels ortodoxos a la nostra església perquè seria contraproduent per

Els catòlics de tradició bizantina a Grècia són una comunitat multiètnica formada per sis mil fidels

25

Edt

al diàleg ecumènic i per a una convivència pacífica. Nosaltres acollim tothom, però l’exarcat no pretén res més.

—I com són les relacions amb l’església ortodoxa?

Jo diria que distants. No he trobat cap metropolita ortodox des que vaig arribar-hi al mes de maig. Sé que l’exarcat grec catòlic és un dels punts de dificultat en el diàleg amb l’església ortodoxa grega. Però jo voldria crear un diàleg fratern sense grans pretensions. Començant per una base humana i fraterna.

—Un dels reptes que se li plantegen és l’atenció pastoral de les persones refugiades que arriben al país.

Sí, perquè hi ha un acolliment de refugiats de presència musulmana però també hi ha cristians i cristians orientals catòlics. Aleshores també l’exarcat està per ajudar-los. Molts caldeus, sirians i iraquians, han arribat com a refugiats de guerra. És una presència molt de pas perquè tenen famílies als Estats Units o el Canadà i només s’hi estan per a fer papers mentre que els ucraïnesos han arrelat. Els fills dels ucraïnesos parlen la seva llengua materna a casa però al carrer parlen grec. Hi ha un procés d’integració bo. De fet, l’únic seminarista que tenim a l’exarcat és ucraïnès i està estudiant a Roma.

—Ha estat a Tarragona amb motiu d’una conferència sobre la persecució dels cristians al Pròxim Orient. Quina és la situació ara mateix?

Quan parlem del Pròxim Orient parlem de Síria on hi ha la guerra però cal no oblidar l’Iraq, el Líban, Egipte on els coptes sofreixen molt..., és una situació de persecució molt evident. És a dir, en tota la part de Síria i l’Iraq envaïda per l’estat islàmic, els cristians només poden convertir-se, marxar o bé morir. Les persones que viuen en aquests països viuen una situació de persecució molt evident, i que és la més important, però també una situació de persecució cultural. Cal pensar que en moltes de les esglésies i monestirs de l’Iraq hi havia biblioteques amb tot un tresor de manuscrits que s’han

cremat. Hi ha un fons cultural, de quasi dos mil anys, que s’ha perdut. Esglésies del segle IV que han estat arrasades i destruïdes amb excavadores.

Actualment hi ha una situació de «reconquesta» però les persones que tornen a casa seva només hi troben runes. També m’he trobat amb famílies cristianes que havien fingit una conversió a l’islam per a conservar la seva vida i la de la família perquè sinó els mataven. Però sempre han estat cristianes. Hi ha testimoniatges impressionants.

—Quin vincle podrà mantenir com a bisbe a partir d’ara amb Montserrat i Tarragona?

El P. Abat des del primer dia em va dir que Montserrat continuava sent la meva família i em sento membre de la comunitat tot i que jurídicament com a bisbe en sóc fora. Aquest any ha estat una mica complicat perquè tinc compromisos que vaig tancar abans del meu nomenament però espero que almenys un parell de cops l’any pugui veure la comunitat, fer una mica de recés i anar al Vendrell a veure la família. Els monestirs en el món tenim aquest aspecte familiar molt fort.

Si Déu vol, de cara l’any vinent, per al 2017, tenim previst amb el P. Abat fer una litúrgia bizantina pontifical a Montserrat.

26

arqueologia

La sala de l’exedra romana del Museu Diocesà de Tarragona

Josep M. Macias (ICAC), Andreu Muñoz (MBT-ICAC) i Imma Teixell (ICAC)

Fa un any, s’efectuaren les intervencions arqueològiques a les antigues dependències

canonicals (Museu Diocesà), a l’angle nord-occidental del Claustre de Tarragona. Es documentà, entre altres evidències, les restes d’una de les exedres del recinte sagrat del Temple d’August. Ara s’ha procedit a la museïtzació d’aquest espai, en la seva primera fase. El dia 1 de desembre s’inaugurà l’espai i el 3 de desembre l’equip d’arqueòlegs i col·laboradors, oferírem una jornada de portes obertes adreçades a la ciutadania.

L’execució del projecte ha estat possible gràcies a la direcció dels equips del Museu Bíblic Tarraconense (MBT) i de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). S’ha comptat amb la col·laboració dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el patrocini de la Diputació de Tarragona, Fundació Privada Mútua Catalana, el Capítol Catedralici i l’Arquebisbat de Tarragona.

D’aquesta manera s’amplia l’oferta museogràfica del Museu Diocesà de Tarragona que obrirà permanentment les portes d’aquest espai en la visita a les seves instal·lacions. El projecte està inclòs en les activitats del grup de recerca MIRMED-GIAC (SGR 1197), i compta amb el suport dels projectes DGPC2014/100748 i HAR2015-64392-C4-2-P (MINECO/FEDER).

A partir d’un discurs museogràfic i d’una sèrie d’imatges reconstructives, el visitant pot fer un recorregut per la transformació d’aquest espai,

des del segle I dC fins a l’actualitat. El relat essencial que es pot extreure de la intervenció arqueològica és el següent:

Les intervencions geofísiques i arqueològiques, realitzades entre els anys 2007 i 2011 han descobert, sota les naus de la Catedral, restes del temple de culte a l’emperador August, construït entre els anys 15 i 30 dC. Aquest temple dignificava la seu monumental de Tàrraco, capital de la prouincia Hispania Citerior, aleshores la més extensa de l’Imperi romà. Testimonis numismàtics ens assenyalen que podria ser un temple octàstil (façana de vuit columnes) i l’arqueologia ens diu que aquest era al mig d’una plaça sagrada de dues hectàrees (tèmenos), on es desenvolupaven les cerimònies religioses multitudinàries. El santuari recorda el model del Forum Pacis de Roma, mentre que la decoració dels porticats perimetrals de la plaça s’inspira en la iconografia del Forum Augustum de Roma. Enmig del porticat nord de la gran plaça,

Ubicació de l’exedra en el context urbanístic de Tàrraco a l’època alt imperial (s.I dC). (dibuix de J.M. Toldrà/J.Ll. Rovira/J.M. Brull)

27

entre l’actual edifici del Seminari i l’aula capitular de la Catedral, s’aixecava un segon temple dedicat a la dinastia dels emperadors Flavis (69-96 dC). En els porticats de la gran plaça s’obrien sales de planta quadrangular i semicircular (exedres), amb una funcionalitat simbiòtica entre la res publica i la res sacra que desenvolupava l’Imperi a través de les seves capitals provincials. Així, aquestes sales tindrien usos administratius, representatius o de culte als emperadors divinitzats. Comptarien amb una decoració sumptuosa i podien estar presidides per conjunts estatuaris.

El visitant que entra a l’actual sala de l’exedra romana (Museu Diocesà) al claustre de la Catedral, recentment museïtzada, es troba sobre la fonamentació d’una

exedra semicircular. Darrere seu pot veure la seva porta d’accés, i un segment del mur perimetral de la plaça amb una de les seves finestres . El basament de pedra i morter de calç encara conserva les empremtes de l’enllosat, espoliat en el segle VI, conjuntament amb tot el mur perimetral. D’aquesta acció resten la rasa d’espoli del mur de fonamentació de l’exedra, més els carreus i la runa del desmuntatges de l’obra flàvia. L’espai restà abandonat fins a mitjan segle XII, quan es produí de facto la restauració de l’Església de Tarragona i la construcció de la Catedral actual. L’arquebisbe Bernat Tort, l’any 1154, instaurà una comunitat de Canonges regulars de l’ordre de Sant Agustí que ubicaren les seves dependències al voltant del claustre. La construcció d’aquest implicà

EclipsiIl·luminació eficient per a Esglésies i Museus

amb estalvi energètic del 80%

Tel. 647 95 37 98www.eclipsi-net.com

Il·lu

min

ació

de

l’Esg

lési

a de

San

t Nic

olau

de

la R

iba

Mus

eu B

íblic

Tar

raco

nens

e

La zona de l’exedra en el segle I dC (dibuix de J.M. Toldrà/J.Ll. Rovira/J.M. Brull)

28

l’engruiximent del mur romà així com el paredat de la finestra. La sala medieval es construí en dos nivells d’alçada i l’exedra romana quedà coberta pel paviment. La gran porta romana fou tapiada i se’n bastí una de dimensions més reduïdes, avui desapareguda. Tot l’àmbit quedà cobert per una teulada a doble vessant, sustentada per dos arcs diafragmàtics i dos grans murs de tancament de la sala. Són visibles també les restes d’una canal i un dipòsit excavat a la roca, possiblement destinat a l’elaboració de productes agroalimentaris. Probablement, són d’un moment indeterminat de l’època medieval. També ho és una base circular de

terra compactada i de difícil interpretació. L’any 1914 l’arquebisbe López Peláez fundà el Museu Diocesà de Tarragona i aquest recinte es convertí en una de les seves sales. L’any 2003 s’iniciaren les excavacions d’aquest sector per condicionar l’espai al futur projecte de Museu Diocesà. L’any 2015 es descobrí la base de l’exedra romana i l’any 2016 es realitzà la primera fase de museïtzació de les restes arqueològiques. Es preveu, en un futur, l’adaptació d’aquest espai arqueològic a les noves dependències del Museu Diocesà.

La zona de l’exedra en el segle XIII dC (dibuix de J.M. Toldrà/J.Ll. Rovira/J.M. Brull)

Edt

Fotos: Mitjans de Comunicació ArqTgn

29

sosteniment

L’Església, una gran famíliaLa campanya de Germanor ens recorda que el sosteniment pastoral i econòmic de l’Església és una tasca de tots

Cada mes de novembre l’Església diocesana publica la memòria d’activitats de l’any com també el

compte de resultats de l’arxidiòcesi, l’estat d’ingressos i despeses, responent així a un exercici de transparència. No obstant, la campanya de Germanor pren sentit si la nostra col·laboració és continuada al llarg de l’any per atendre tantes i tantes necessitats. Només cal preguntar-nos quins dons hem rebut per a posar-los

al servei de la nostra parròquia, on vam ser batejats i tenim a la nostra família en la fe.

Les xifres són la millor manera de resumir l’acció que es duu a terme des de l’Església diocesana a través de les seves 201 parròquies, d’aquí la importància de publicar-les en aquest número. Com es pot veure en els gràfics més de 83.000 persones han estat ateses en el darrer any per l’acció caritativa de l’Església i són

més de 300 centres els que atenen als més necessitats. Molts dels membres d’aquesta família, que és l’Església, desenvolupen la seva tasca directament des de les parròquies, en concret 148 mossens, 1.028 catequistes, prop de 350 voluntaris vinculats a activitats pastorals i mestres i educadors que any rere any formen infants de totes les edats dels 6 col·legis diocesans.

Les vies de finançament de l’Església Catòlica són principalment quatre: les aportacions voluntàries dels fidels, les aportacions a través de l’assignació tributària, els ingressos del patrimoni, procedents d’arrendaments d’immobles, rendiments financers o venda de patrimoni, i d’altres ingressos en concepte de serveis realitzats. L’estat, per tant, no aporta cap partida dels seus pressupostos.

30

Canvis en la deducció dels donatius

Pel que fa a la qüestió econòmica és important conèixer les novetats en el règim de desgravacions tot augmentant el percentatge de deducció. El dia 1 gener de 2015 va entrar en vigor la nova Llei de mecenatge amb la qual un donatiu de 150 euros pot arribar a deduir fins a un 75% en la declaració de la renda. És a dir, es poden arribar a recuperar 112,5 €. A partir de 150 euros és possible la deducció entre un 30 i un 35% i en les societats entre un 40 i un 35%. Trobareu més informació al web pertants.arqtgn.cat.

Exercici 2016

Exercici 2016

35%40%10%

PERSONES FÍSIQUES IRPF

Fins a 150 €A partir de 150 €Donatius recurrents*Límit deducció base liquidable

75%30%35%10%

PERSONES JURÍDIQUESEmpreses, associacions, etc.

Donatius en generalDonatius recurrents*Límit deducció base liquidable

* Un donatiu és recurrent si en els dos anys anteriors i de manera consecutiva s’ha donat a la mateixa entitat una quantitat igual o superior

Una nova via per a les donacions

Una altra de les novetats és la posada en marxa d’un nou portal web per a fer donatius (www.donoamiiglesia.es) tant a una parròquia com a la diòcesi. Una via ràpida i senzilla per a col·laborar amb el sosteniment de l’Església mitjançant una plataforma de seguretat que garanteix la correcta gestió de les ordres. També es pot col·laborar omplint la butlleta de la subscripció periòdica que hi ha a les parròquies i lliurant-la allà mateix o bé a l’Arquebisbat. Edt

31

el 2016 en imatges

A les acaballes de l’any mirem enrere i ens adonem dels múltiples actes que s’han realitzat

a l’arxidiòcesi impulsats per parròquies, arxiprestats, delegacions, grups... Davant la impossibilitat de

recollir-los tots, publiquem aquesta breu selecció fent un reconeixement al mateix temps a tants d’altres, igualment importants.

Mn. Jaume Gené i Mn. Josep Mateu, nomenats missioners de la Misericòrdia pel papa Francesc

Exposició «Les Bíblies poliglotes, punt de trobada de religions»

Presentació dels llibres dels Congressos sobre Pau i Tecla

Inaugurada l’exposició «Ramon Llull i l’encontre entre cultures» al CT El Seminari

Benedicció abacial del P. Abat de Poblet, Octavi Vilà

Presentació del nou catecisme ‘Testimonis del Senyor’

Fotos: Mitjans de Comunicació ArqTgn

32

4.000 persones ateses per ‘Cafè i Caliu’ en els cinc primers anys de funcionament

L’església parroquial de Sant Feliu Màrtir de Constantí tanca provisionalment al culte

Dedicació de l’església parroquial de Santa Maria de Bonavista

X Jornada de Mestres i Professors de Religió a Barcelona

Trobada del clergat català a Vic en el centenari de la mort del bisbe Torras i Bages

Presentació de l’inventari i digitalització del fons musical de l’Arxiu Capitular de la Catedral

Estrena de l’audiovisual ‘La Tàrraco dels primers cristians’

Nova videoguia per a les visites turístiquesa la Catedral de Tarragona

33

Dedicació de l’església parroquial de la Santíssima Trinitat de Tarragona

Cloenda del 650è aniversari de la troballa de la imatge de la Mare de Déu del Lledó

Comiat a les germanes Oblates del Santíssim Redemptor

Cinquanta joves de l’arxidiòcesi a la JMJ de Cracòvia

Nou web del Dpt. de Mitjans de Comunicació de l’Arquebisbat

Tarragona acull la setmana «El DOMUND, al descobert»

50è aniversari de Mans Unides a Tarragona Prop de 2.000 voluntaris participen en laIII Trobada de Càritas Catalunya a Tarragona

34

C/ Mare de Déu del Claustre, 5 - 43003 - TarragonaTelèfon i Fax 977 244 474 - Mòbil 689 992 171 – a/e: labotigadelacatedral@hotmail.com

La Botiga de la Catedral

us desitja un Bon Nadal

racó dels llibresLlibreria de l’Arquebisbat (Edifici del Seminari. C. de sant Pau, 4, Tarragona)

NADAL: DÉU APOSTA PER LA HUMANITAT

Costabella, Narcís; Dalmau, Bernabé. Ed. CPL, 2014. 61 p. PVP: 8,50 €.

«Cada any, cada Nadal, ens convé tornar a aprendre el que volen dir aquests dies, la Bona Nova que ens porten, la il·lusió profunda que ens fan viure. Són unes reflexions pòstumes de Narcís Costabella, prevere de la diòcesi de Girona; unes reflexions que ha preparat i posat a punt Bernabé Dalmau, monjo de Montserrat.»

ELS EQUIPS DE DOLOR. El tresor amagat de l’HOAC

Ferrando Puig, Emili, 2016. 223 p. PVP: 12.00 €.

«Els Equips de Dolor, creats per mossèn Josep Asens, són grups de malalts que coneixen i estimen l’HOAC (Germandat Obrera de l’Acció Catòlica, en castellà) i ofereixen els seus sacrificis pel fruit de l’apostolat obrer. Més de cent circulars componen aquesta relació epistolar que va tenir, del 1952 al 1976, una periodicitat mensual, bimensual o trimestral segons moments i circumstàncies.»

ÚLTIMAS CONVERSACIONES CON PETER SEEWALD

Benedicto XVI, Peter Seewald. Ed. Mensajero, 2016. Col·lecció Testimonios n. 1. 309 p. PVP: 19,90 €.

«Per primera vegada en la història del cristianisme, un Papa fa balanç i parla sobre la seva renúncia, el seu pontificat i la seva vida. A més, en les últimes converses mantingudes amb Peter Seewald, interlocutor seu des de fa anys, el papa Benet XVI expressa idees molt personals. En aquestes pàgines s’aborden tant els esdeveniments decisius del seu pontificatla relació amb importants companys de camí i les preguntes punyents sobre el futur de l’Església catòlica.»

35